Skip to main content

Full text of "Novissim diccionari manual de las llenguas catalana-castellana"

See other formats


?l 

ílm 

■i 

hm 

■ySiA 


DICCIONARI  MANUAL 

ÜE   LAS  LLENGUAS 

CATALANA-CASTELLANA. 


Digitized  by  the  Internet  Archive 

in  2010  with  funding  f rom 

University  of  Toronto 


http://www.archive.org/details/novissimdiccionaOOsaur 


NOVISSIM 

DICCIONARI  MANUAL 

DE   LAS   LLENGUA S 

CATALANA-CASTELLANA. 

Obra  única  en  sa  classe,  escrita  conforme  á  la  ortografía  dels 
aitors  cláss1chs  moderns,  y  en  presencia  dels  millors  diccio- 
naris de  ditas  llenólas  publicats  fins  avly  du. 


p.  jÏAUME  yiN GE  LLAURA, 

membre  de  varias  Academias  y  Societats  científicas  y  literarias, 
nacionals  y  estrangeras. 

NOVA  EDICIÓ 

considerablement  addicionada  per  lo  mateix  autor, 
aumentada  ab  una  copiosa  col-lecció  de  refrans,  adagis,  proverbis, 
p.forismes,  frases  proverbials,  etc.  catalans,  ab  la  corresponden- 
cia castellana,  y  un  vocabulari  dels  sants  mes  comuns 

en  Catalunya  qual  nom  varia  en  Castellà.  ,  ' 

u   ^^ 


BARCELONA. 


LLIBRERÍA    DE    ESTEVE    PUJAL,    EDITOR, 

carrer  de  la  Argentería  n."  66. 

1883. 


Aquest  Diccionari  es  propietat  de  sou  editor  blsïEVK  Pijal 
qui  perseguirá  davant  la  Lley  á  qualsevol  que  -1  reim- 
primesquia  en  tot  ó  en  part  sens  son  permís. 


Fstampa  de  Inglada  y  Pujadas,  rarrer  den  Guardia  n."  14. 


-FJEòOXjEaTJl. 


Tso  es  lo  nostre  ánimo,  al  escríurer  aquestas  líneas,  fèr 
una  apologia  del  nostre  traball  ni  ponderar  la  seva  impor- 
tancia. Los  llibres  de  aquesta  classe  's  recomanan  per  sí 
sols,  sens  necessitat  de  que  1'  autor  s'  esforsia  en  donar  á 
conèixer  lo  que  tots  saben.  Suposada  per  consegüent  la  se- 
va utilitat,  utilitat  de  tots  los  moments,  particularment  en 
las  provincias  catalanas,  digam  en  breus  páranlas  qual 
ha  sigut  lo  nostre  propòsit  al  escríurer  aquesta  obra.  Abans 
de  tot  havem  procurat  fèr  un  llibre  manual .  un  llibre  que 
estant  al  alcans  de  totas  las  classes  de  la  societat,  pogués 
satisfer  los  desitjs  de  aquells  que  '1  consultassen.  Pera  lo- 
grar mes  cumplidament  dit  objecte,  havem  adoptat  pera  las 
paraulas  de  un  sol  sentit,  la  forma  de  vocabulari,  sens 
perjudicar  per  això  la  riquesa  de  la  llengua,  y  per  altra 
part  havem  omès,  com  direm  mes  endavant,  aquellas  pa- 
Taulas  de  igual  equivalencia  en  una  y  altra  llengua  ò  bè  de 
una  fácil  traducció.  Aquest  sistema  ha  disminuit  de  mòlt 
lo  volum  que  del  contrari  hauria  tingut  lo  nostre  Diccio- 
nari, contribuhint  en  gran  modo  á  la  realisació  del  plan 
que  'ns  proposàrem.  Fora  de  las  excepcions  indicadas,  lo 
nostre  Diccionari-Manual  es  sens  dupte  deis  mes  com- 
plets, y  ho  afirmam  ab  tanta  major  seguritat,  per  quant 
durant  sa  formació  y  abans  de  donarlo  á  la  estampa  ,  ha- 
vem consultat  y  examinat  detingudament  casi  totas  las 
obras  de  la  mateixa  classe  que  s'  han  publicat  fins  avuy  dia. 
Encara  que  aquesta  obra  déu  ser  considerada  com  un 
Vocabulari  respecte  de  mollas  de  aquellas  paraulas  que  te- 


II 

nen  un  sol  sentit  en  las  duas  Uenguas,  no  es  aixís  tocant  á 
las  demés,  pus  que  havem  donat  ladifinició.  si  beque  mòlt 
breu,  de  totas  aquellas  veus  que  *s  poden  péndrer  en  dos  ó 
mes  sentits. 

Per  Viltim  havem  posat  també  la  equivalencia  en  caste- 
llà de  las  principals  frases,  locucions  y  modismes  de  la  llen- 
gua catalana. 

Si  aquest  traball  es  digne  del  apreci  del  públich,  ho  di- 
rá lo  acuUiment  que  aquest  dispense  á  nostre  llibre.  Tant 
sols  en  son  obsequi  prenguérem  la  ploma,  creguts  de  que 
tal  vegada  podriam  umplir  un  vuyt  que  multas  personas, 
ab  bastant  fonament,  nos  havian  fet  notar. 

Fins  aquí  '1  prólech  de  las  primeras  edicions  de  aquesta 
obra.  Lo  bon  acuUim.ent  que  cada  vegada  mes  ha  obtingut 
lo  nostre  Diccionari,  fins  á  agotarse  en  breu  temps  alguns 
mils  de  exemplars,  nos  ha  demostrat  de  un  modo  suma- 
ment  grat,  que  nostre  humil  traball  degué  satisfer  la  ne- 
cessitat observada  per  los  que  'ns  aconsellaren  empéndre'l. 
Satisfets  y  agrahits  al  mateix  temps,  resolguérem  mes  tart 
addicionarlo  en  quant  nos  ho  permetessen  las  nostras  dè- 
bils forsas  y  la  índole  de  la  obra,  y  nos  cap  la  satisfacció 
de  poder  dir  que  aquesta  edició  surt  enriquida  ab  algunas 
mils  veus  novas ,  apart  de  moltíssimas  accepcions,  frases  y 
modismes  que  no  's  troban  en  las  primeras  edicions ,  aixís 
com  ab  una  copiosa  col-lecció  de  refrans,  proverbis,  ada- 
gis, aforismes ,  etc. ;  havent  posat  lo  major  esmero  en  la 
correcció  tant  necessària  en  los  llibres  de  aquesta  classe. 

Si  també  aquesta  vegada  '1  públich  acull  benèvol  lo  lli- 
bre mòlt  millorat  que  li  oferim ,  quedarán  satisfets  nostres 
mes  ardents  desiljs. 


ADVERTENCIA  PRELIMINAR. 


A  fí  de  simplilicar  en  lo  possible  nostre  Diccionari  Manual,  sens 
perjudici  de  la  seva  riquesa ,  havem  cregui  poder  ométrer  totas  aquellas 
paraulas  que  tenen  un  mateix  sentit  y  s'  escriu  hen  del  mateix  modo  en 
una  y  altra  llengua,  com:  Abadia,  Carro,  Casaca,  Desgracia,  Escul- 
tor, Factura,  etc. 

També  ho  havem  fet  ab  aquellas  paraulas  que  varian  tant  sols  en  líf 
duplicació  de  una  consonant  en  català,  com:  Abadessa,  Al•lucinar, 
Pressentir,  Ressegar. =  Ahadesdí ,  Alucinar,  Presentir,  Resegar,  etc. 

Havem  omès  també  totas  las  paraulas  catalanas  acabadas  en  ent  y  en 
ant  que  se  'Is  afegeix  en  castellà  una  e,  com:  (7on/Zuení= Confluente; 
^òsoíuíamení^: Absolutamente ;  Ainant  ^=  Amante. 

Las  paraulas  terminadas  en  at  que  cambian  en  ado  en  castellà,  com : 
^maí=  Amado;  Cnaí=Criado;  J6ín<esfaí=^ Abintestado. 

Las  terminadas  en  o,  io,  ó  ió,  qual  terminació  cambia  en  castellà  en 
on,  com:  ^ríic?</aaor=  Articulación;  Passío r==: Pasión ;  Constitució= 
Constitución ;  iíertndícac!"ó=Revindicacion. 

Las  que  terminan  en  tat  ó  at  y  ut,  y  que  cambian  en  dad  ó  ady  ud, 
com:  CíMíaí=: Ciudad  ;  ^^nííaí= Afinidad;  Jmp/ííu<=  Amplitud. 

Las  en  os  que  cambian  en  oso,  com:  ^/■ectuós= Afectuoso;  Codi- 
cíos= Codicioso ;  il/aííciós  =  Malicioso. 

Las  en  iu  que  cambian  en  ivo,  com:  SwfeHaííu= Superlativo; 
Demosíraíiu^  Demostrativo ;  Sensiím  =  Sensitivo. 

Las  en  atge  ó  atje  que  cambian  en  aje,  com :  ^6or(íaí5íe= Abordaje; 
Paraije = Paraje ;  Ropatje = Ropaje. 

Las  en  ment  que  cambian  en  miento,  com:  ^órasaínent  =  Abrasa- 
miento; Casamení^: Casamiento;  Con5eníímení= Consentimiento. 

Las  en  ach,  ich ,  etc.  que  cambian  en  acó,  ico,  etc.,  com :  Agonis- 
íicft  =  Agonístico;  /)¿Mrtííc/i=  Diurético;  ^íno«íac/i= Amoníaco. 


IV 

Las  acabadas  en  d  que  cambian  en  castellà  en  mío,  com :  .Vá  =  Ma- 
no; flomó= Romano;  .•l/deá= Aldeano. 

Las  acabadas  en  i  que  se  'Is  afegeix  una  o  ,  com:  .'l6cce(/arí  =  Abe- 
cedario; Ciri  =  Cirio;  ^6a/ori  =  Abalorio. 

Havem  ornés  ademes  los  verbs  reciprochs  deis  quals  s'  Iiaja  donat  1' 
equivalent  castellà  en  los  verbs  actius,  y  no  tingan  una  traducció  ó  accep- 
ció dislinctas,  com  :  ^1  osíráurer  =  Abstraer  ;  ^6.fírííurerse= Abstraerse. 

Los  modos  adverbials  compostos  de  duas  ó  mes  paraulas  qual  equiva- 
lent castellà  s'  liaja  donat  en  cada  una  de  ellas. 

Aquellas  paraulas  que  cambian  la  s  senzilla  ó  doble  en  z,  com:  Abo- 
wansar  =  Abonanzar;  la  ny  en  ñ,  com:  ylc07?)/)anj/or^ Acompañar;  la 
tx  ó  X  en  ch,  com:  /íesen5faíi;Tar=Desengancbar ;  jOes(Z¿ía:o  =  Desdi- 
cha; la  doble  I  en  senzilla,  com:  Jpe/-íar:=A pelar,  etc.,  quant  única- 
nient  tenen  una  sola  traducció. 

Totas  las  paraulas  empleadas  tant  sols  en  petitas  localitats,  ara  no  gay- 
Ta  ó  gens  usadas,  ó  que  's  troban  en  mòlt  pocbs  escrita;  aixis  com  altras 
usadas  per  alguns  poetas  moderns  ,  que  son  no  menos  locals,  pero  im- 
portadas de  altres  estats  de  la  Corona  de  Aragó,  ahout  se  parla  la  matei- 
xa llengua,  ó  dels  dialectes  que  li  son  germans,  parlats  en  lo  Mitjdia  de 
Fransa. 

Los  aumentatius  y  diminutius  regulars. 

Havem  indicat  tant  sols  lo  género  masculí. 

Repetim  que  aquestas  supressions  que  en  res  perjudican  la  abundan- 
cia de  termes  del  Manual,  las  havem  fèt  á  fi  de  simplilicarlo  y  dismiuuhir 
tol  lo  possible  son  volum  y  cost.  La  facilitat  de  traduhir  en  castellà  las- 
paraulas  omesas,  nos  ha  decidit  ademes  á  ferho. 

Lssent  tan  rica  en  veus  la  llengua  castellana ,  havem  posat  en  un 
gran  número  de  paraulas  catalanas  la  seva  equivalencia  castellana  em- 
pleant  duas,  tres  ó  mes  veus  de  un  mateix  sentit  ó  sinónimas. 

HavtMU  continuat  varias  paraulas  que  alguns  autors  havian  reputat 
per  antiquadas,  y  que  '1  llenguatje  modern  y  alguns  bons  escriptors  tor- 
nan á  emplear;  aixís  com  havem  suprimit  algunas  altras  per  considerar- 
las fora  de  us  ó  mòlt  poch  empleadas. 

(Juant  havem  trobat  una  paraula  que  no  tingués  en  castellà  exacta  y 
verdadera  traducció,  abans  de  suprimiria,  havem  preferit  douarli  ua 
equivalent  mes  ó  menos  aproximat. 

Per  altra  part  figuran  en  aquest  Diccionari  Manual  un  gran  núme- 
ro de  veus  que  no  's  troban  en  la  major  part,  per  no  dir  en  ninguna 


V 

obra  de  aquesta  classe,  nioltas  de  las  quals  son  degudas  á  la  detinguda 
consulta  que  havem  fet  de  las  obras  clássicas,  y  ais  progressos  que  cada 
dia  fan  las  ciencias  y  las  arts. 

Tingas  present  finalment,  que  mòltas  vegadas  1'  us,  la  falta  de  unitatv 
y  autoritat,  y  'Is  vicis  del  llenguatie ,  cambian  ,  suprimeixen  ó  afegeixen 
iletras  á  algunas  páranlas.  Aixís  es  que  en  lo  primer  cas  ,  es  mòlt  fre- 
qüent en  la  llengua  catalana  véurer  cambiada  la  a  per  la  e,  la  o  per  la 
«,  la  >r  per  la/,  etc.  y  vice-versa;  aixís  com  la  supressió  de  la  i  desprès 
de  a  I  tras  vocals.  Pera  trobar  la  traducció  de  aquestas  ó  allras  páranlas 
en  lo  Diccionari,  es  precís  ó  be  conèixer  la  varia  ortografía  de  ellas,  ó 
bè  buscarlas  en  los  diferents  modos  ab  que  poden  estar  escritas.  No  déu 
olvidarse  tanipocb,  com  ja  havem  dit,  que  no  pocas  páranlas,  usadas  per 
alguns  poetas  moderns,  tant  sols  han  estat  ó  están  en  us  en  certas  y  re- 
duhidas  localitats.  No  sempre  la  pobresa  que  alguns  atribueixen  als  lli- 
bres de  aquesta  classe,  depèn  de  la  falta  de  veus;  algunas  vegadas  es- 
aquella  ficticia  á  causa  de  la  ignorancia  ó  peresa  del  qui  las  busca,  no 
Jas  coneix  prou,  ó  no  las  sab  trobar  en  son  llocli  verdader. 


EXPLICACIÓ 

de  las  abreviaturas  que  s'  usan  en  aquest  Diccionari. 


Ac.  y  ef. 

Acció  y  efecte. 

fisic. 

Veu  de  fisica. 

adj. 

Adjectiu. 

fisiol. 

>>  de  fisiología. 

adv. 

Adverbi  ó  modo  adverbial. 

for. 

»  forense. 

a^r. 

Veu  de  agricultura. 

fort. 

»  de  fortificació. 

agrim. 

»    de  agrimensura. 

fr. 

Frase. 

alg. 

»    de  álgebra. 

fust. 

Veu  de  fusteria. 

alquim. 

»   de  alquimia. 

geogr. 

»    de  geografía. 

anat. 

»    de  anatomía. 

geol. 

»    de  geologia. 

arbr. 

Arbre. 

geom. 

>>    de  geometria. 

argent. 

Veu  de  argenter. 

gimn. 

»    de  gimnástica. 

arit. 

»   de  aritmética. 

gram. 

»    de  gramática. 

arq. 

»   de  arquitectura. 

hidráu. 

»   de  hidráulica. 

arm. 

»    de  armeria. 

hidrog. 

»   de  hidrografía. 

art. 

»   de  artilleria. 

hidrost. 

»•  de  hidrostálica. 

astro!. 

»   de  astrologia. 

hig. 

»    de  higiene. 

astron. 

»    de  astronomia. 

icón. 

»    de  iconología. 

aum. 

Aumentatiu. 

ictiol. 

»   de  ictiología. 

blas. 

Veu  de  blasó. 

impr. 

»    de  imprempta. 

bot. 

»    de  botánica. 

interj. 

Interjecció. 

catóp. 

»   de  catóptrica. 

iriron. 

Ironia. 

cir. 

»   de  cirurgia. 

jard. 

Veu  de  jardineria. 

com. 

»   de  comers. 

jurisp. 

»    de  jurisprudencia 

con  j . 

Conjuncció. 

liturg. 

»    de  liturgia. 

cosmog. 

Veu  de  cosmologia. 

loe. 

Locució. 

dial. 

»    de  dialéctica. 

lóg. 

Veu  de  lógica. 

didáct. 

»    de  didáctica. 

Ueng. 

»    de  llengüistica. 

dim. 

Diminutiu. 

m.  adv. 

Modo  adverbial. 

dinam. 

Veu  de  dinámica. 

man. 

Veu  de  manescal. 

escul. 

»    de  escultura. 

maquin. 

»    de  maquinaria. 

esgr. 

»   de  esgrima. 

mar. 

»    de  marineria. 

estat. 

»    de  estática. 

matem. 

»    de  matemáticas. 

esiét. 

»   de  estética. 

mecan. 

»    de  mecánica. 

expr. 

Expressió. 

med. 

»   de  medicina. 

fam. 

Veu  familiar. 

met. 

»   de  metalurgia . 

larm. 

»  de  farmacia. 

metafis. 

»    de  metafísica. 

fil  ó  filos. 

»  de  filosofía. 

meteor. 

»   de  meteorología. 

iilol. 

»  de  filología. 

metr. 

»   de  metrología. 

niii. 

Veu  de  milícia. 

pros. 

min. 

»   de  mineralogia. 

proverl) 

mil. 

»   de  mitologia. 

psicol. 

mús. 

»    de  música. 

pta. 

n. 

Verb  neutre. 

quim. 

nául. 

Veu  de  nàutica. 

r. 

núm. 

Número. 

recip. 

ópt. 

Veu  de  óptica. 

ref. 

oral. 

»    de  la  oratoria. 

refl.  ó  r. 

«rd. 

Ordinal. 

ret. 

ornil. 

Veu  de  ornitologia. 

sastr. 

orlogr. 

»    de  la  ortografia. 

sup. 

perspec. 

>,   de  perspectiva. 

táct. 

pic. 

»    de  picapedrer. 

leix. 

pint. 

»    de  pintura. 

teol. 

pirol. 

»    de  pirotécnica. 

terap. 

pi. 

Plural. 

tip. 

poét. 

Veu  de  poètica. 

tòxic. 

pol. 

»   de  poli  tica. 

trigon. 

p.  p. 

Partícip  passiu. 

V. 

prep. 

Preposició. 

vet. 

pret. 

Pretèrit. 

vulg. 

pi  on. 

Pronom. 

zool. 

Veu  de  prosodia. 

Proverbi . 

Veu  de  psicologia. 

Planta. 

Veu  de  química. 

Verb  reflexiu. 

»     reciproch. 
Refra. 

Verb  reflexiu. 
Veu  de  retòrica. 

»   de  sastreria. 
Superlatiu. 
Veu  de  táctica. 

»   de  teixidor. 

»    de  teologia. 

»   de  terapèutica. 

»    de  tipografia. 

»   de  toxicologia. 

»    de  trigonometría. 
Verb. 

Veu  de  la  veterinaria. 
Vulgar. 
Veu  de  zoologia. 


La  inicial  ó  supressió  del  nom  del  article,  en  sas  diversas  accepcions,  sempre 
suposa  la  repetició  del  mateix. 


'DICCIONARI  MANUAL 

DE   LAS   LLENGUA  S 

CATALANA-CASTELLANA. 


A. 


ABA 

Aï».  Con.—Xb  això.  Por 
tanto. — Al)  mi.  Conmigo. 
— Al)  si.  Confíigo. — Al)  tal. 
Solamente  ,  tan  sólo. — Ab 
tal  que.  De  mudo  que,  con- 
que, de  manera,  de  suerte 
que. — Ab  tot.  Con  todo. — 
Ab  tot  aixó.  No  obstante.— 
Ab  tu.  Contigo,    {bangay. 

Aliabaucay.    Arb.    Aba- 

Abahil.  Aucell.  Ababilo. 

Abacá.  Especie  de  pita. 
Genique,  gúembe. 

Aliacaiit.  Peix.  Abacanto. 

AVtavial.  Abadengo,      (te. 

Alcacóiiicí.  V.  Abacomp- 

Abacoiieptat.  Estat  de  a- 
bacompte.  Almcomitado. 

Abaco  milite.   Abacómite. 

Abadejo.  Bacalao,  merlu- 
za, bacallao.  {na. 

Abaderna.  Náut.  Bader- 

Abaderuar.  Badernar. 

Abadía.  Parroquial,  rec- 
toria. Mala  abadia.  A&a- 
durrio.  {diado. 

.\badiat.  Abadia  y  aba- 

.4baix.  y.  Baix. 

Abaixada.  Baixada.  Ba- 
jada, pendiente. 

Abaixador.  Qui  abaixa 
los  panjos.  Tundidor. 
Baixada.  Bajada,  abaja- 
dero. Mosso  de  tahona  ó 
de  moli.  Abajador. 

Abaixadura.  V.Tonedis. 

Abaixaiuent.  Tunda, 
tundidura.  V.  Abaxanient 

Abaixar.  Tóndrer  lo  pel. 
Tundi¡:  En  las  cosas  ma- 
terials. Declinar,  ceder, 
bajar.  En  la  reducció  de 

DIC.     CAT.      CAST. 


ABA 

preu.  Bajar,  acortar,  re- 
bajar, reiíiicic.  Abaixar  lo 
preu.  Abaratar.  Los  fums 
a  algú.  Fr.  lam.  Humi- 
llar. 

Aba¡xar»«e.  r.  Inclinarse. 
Bajarse,  inclinarse,  encor- 
rarse,  agacharse.  En  las 
cosas  colectivas  mate- 
rials. Menguar,  bajar, 
mermar,  descrecer.  Min- 
var los  rius  ó  brassos  de 
mar.  .1  vadarse. 

.-^baixat.  Tundido,  bajado. 

Aba9aui!>auient.  V.  Ba- 
lans. 

.l.balaní>ar.  Abalanzar, 
impeler,  empujar,  persua- 

.\baló.  Pla.  Abatan,    [dir. 

.'Vbalot.  Brugit,  tabola.  Al- 
boroto, ruido,  escándalo. 
V.  Avalot. 

Alialliineüt.  Antojo. 

Abáiuica$«.  pl.  Bot.  Aba- 
meas. 

Abáiiiich.  Bót.  Abameo, 
abamado.  {rear. 

Abandere  jar.    Abande- 

Abandonauíent.  Aban- 
dono, desamparo. 

Abandonar.  Dir  fástichs 
ó  paraulas  afrentosas. 
Baldonar,  ajar,  denostar. 
Deixar  una  cosa  al  cuyda- 
do  de  altre.  Confiar,  a- 
bandonar,  cometer.  Yén- 
drer  á  un  preu  mes  baix 
del  regular.  Hacer  barato. 
For.  Renunciar.  Desertar. 

.%band4»narí«c.  r.  En  los 
afectes  del  ánimo.  Aban- 
donarse, entregarse.  En  lo 


ABA 

modo  de  viurer.  A6a?Ta- 
ganarse,  envilecerse,  abor- 
tirse,  perderse. 

Aband4»no.  Desamparo. 
Desabrigo.  Sens  apoyo. 
Desarrimo.  Deixadesa. 
Dejadez.  For.  Renuncia. 
Deserción.  {Abánete. 

.Ibanet.  Faixa  ó  cinturó. 

AbanM.  Antes,  antigua- 
mente, en  otro  tiempo.  An- 
teriorment. De  antemano. 
Abans  bè.  Antes  bien,  al 
contrario.  Abans  de 
temps.  Prematuramente. 
Abans  de  tot.  Ante  todas 
cosas.  {recimiento. 

Abaratiment.    Desenca- 

Abaratir.  Bajar,  abara- 
tar, desencarecer. 

Abareainent.  Abarcadu- 
ra, abarcamiento. 

Abarcar.  Cenyir  ab  los 
brassos  ó  mans.  Aftrasar. 
Enclóurer.  Abrazar,  con- 
tener, comprender,  i>i- 
cluir,  alcanzar,  retener. 

Abárit.  Zoolog.  Abárido. 

Abarragauíar.  Lo  teixit. 
Abarraganar. 

Abarraganada.  Dona 
deshonesta.  Fam.  Escal- 
dada, fosera. 

Abarrasanar««e.  r.  A- 
mancebarse ,  abandonar- 
se, [bado. 

Abarraganat.  Amance- 

Abừ.  Tinya.  Tina. 

Abaííagaiuent.  V.  Aga- 
vellaraent. 

Abasagar.  V.  Agavellar. 

Abast.  Provisió.  Abasto, 
1 


2  ABA 

nbastectmieulo.  De  una 
ciuiat  ó  exèrcit,  fíasti- 
mento.  Donar  1'  abasl. 
Abastecer.  No  poder  do- 
nar r  aljasl.  Estaró  verse 
agobiiiílo  ó  ahorjado. 

Abastar.  Haver  lo  que  es- 
tá en  paratge  all  ó  dis- 
tant. Alcanzar,  cor/er,  sa- 
car de  lo  alto.  Sutiniinis- 
irar  lo  sustento  á  una  ciu- 
tat ó  exèrcit.  Abastecer, 
proveer,  abastar,  aprovi- 
siotiar.  Ser  bastant.  Bas- 
tar, se.  Abastecerse. 

Aba.«ííap.«*e.  r.  Viluallar- 

Abastaf.  Abastecido,  bas- 
timentado, [dor. 

Abast<>ne.ja<l«»r.  Apalea- 

Aba.st  onejar.  Jpa/eac. 

Aba.oitonejat.  Apaleado. 

Abat.  Abad.  Abat  pobret. 
Abaduchu.  {nadura. 

Abatanament.     .lòfiía- 

Abatnnar.  Bátrer  lo  pa- 
nyo  pera  tráurerli  1'  oli 
j'  ent'ortirlo.  Abatanar, 
batanar,  tundir,  batanear. 
Eixos  dos  Altims  verbs 
se  tisan  familiarment  en 
sentit  de  peíjar  á  algú. 

Abatent.  Abatiente. 

Abatïdur.  Destruidor. 

Abatiment.  Abatimiento, 
de))resion,  postración.  En- 
tre comerciants  cessació 
de  pago.  Bancarrota, 
quiebra. 

Abátrer.  Tirar  á  terra. 
.ibatir.  derruir,  demoler, 
derribar.  Humiliar,  aco- 
bardir.  Domar,  postrar, 
abatir,  refrenar.  No  pa- 
gar los  deutes.  Quebrar, 
fallir.  Entre  comptadors. 
Rebajar,  rebatir. 

Abatutlanient.  Abatida- 
mente, con  postración. 

Abatut.  Postrat.  Abatido, 
(juebrantado ,  postrado. 
Decaygut.  Alicuido.  Baix 
«■>  petit.  Bajo  ó  pequeño. 
Entre  comerciants.  Fa- 
llido, quebrado.  V.  Ven- 
sut. 

Abax.  .\dv.  V.  Baix. 

Abajador.  V.  .■Vbaixador. 

Abaxanient.  .4batimcnt. 
Abatimiento,  humilla- 
don.  Baixa  de  preu.  Baja. 


ABE 

.Abaxar.  V.  .\baixar. 
Abcé.«í.  Mcd.  Absceso. 
Abfliicar.  V.  Alducar. 
.Ibfliihir.  Abducir. 

Abecat.  Hostriforme.  [ce. 
Abecedari.  Alfabeto,  abe- 
Abecerola.s.  Pl.  Cartilla. 

V.  Becerolas. 

Abedull.  Pta.  Abedul,  bi- 
ilueiro.  {lar. 

Abedullar.  Bol.  Abedu- 

A!ies«>t.  J  bejon,  zángano. 

Abel.  Arb.  Abela,      nado. 

Abelit.  Hermoseado,  ador- 

AbelMi<».*ích.  Pta. -Iniòa- 
rilla,  abelmosco. 

Abelía.  Insecte,  ylbej'a.  Pl- 
Pla.  Flor  de  la  abeja,  abe- 
jera, com])ai'ion  de  perro 
ó  jacinto  blíDico  en  algu- 
nas provincias.  A.  borda. 
Abejón,  abejarrón.  A. 
matxega.  A.  machiega. 
Cria  de  las  abellas.  Em- 
polladura. Criar  abellas 
Fr.  Barbar.  Fer  ous  las 
abellas.  Carrochar.  Tras- 
camenl  de  las  abellas. 
Trio.  Trascar  las  abellas. 
Triar.  [cerse. 

Abellacarse,  r.   Envile- 

Abellar.  Colmenar. 

Abeller.  Abellar.  Colme- 
nar. Que  té  abellas  ó  cuy- 
da  de  las  abellas.  Colme- 
nero, abellero.  Pertanyent 
á  las  abellas.  Abejuno. 

Abeüera.  Pta.  V.  Abella. 

Abellerol.  .\ucell.  Abeja- 
ruco. Abellerol  blau.  Áu- 
cell.  Alionin. 

.\bel!it.  Hermoseado,  em- 
bellecido, adornado. 

.\bell<»t.  .Abegot.  Abejón, 
zangaño.  V.  Borinot. 

Abercoeh.  Albaricoque. 
De  domas.  Damasco.  Del 
ull  blancti.  Albarillo. 

Abercoenier.  A  Ibarico- 
quero,  albaricoque. 

AbCM  c  u  y  t  a  d  a  ni  e  n  t. 
Abizcochadamente. 

Abe.»iCHytar.  Abizcochar. 

Abe$ieuvtat.  Abizcocha- 
do. 

.'Ibestiat.  Grosser.  Abru- 
tado, estólido. 

AbCNtrús,  ó  Avestrús. 
Avestruz. 

Abet.  Arb.  Abeto,  pinabete. 


ABO 

.Abetumadanient.  Abe- 
tunadamente. 

Abetuniar.  Embetunar, 
abetunar. 

Abeuració.  Abrevado». 

.Ibeurabte.  Abrevable. 

Abeuradauíent.  Abre- 
vadamenle. 

Abeurador.  Lo  qui  abeu- 
ra. Abrevador.  Lloch  a- 
hont  se  abeura.  Abreva- 
dero, aguadero,  pilón.  A. 
de  fusta.  Camellón.  Deis 
aucells.  Bebedero. 

.Abeuradura.  Abrevadu- 

-Abeurar.  .16r<?rfir.      {ra. 

Abeurat.  Abrevado. 

Abeuraíge.  Brebaje. 

AbiaixabSe.  Sesgable. 

Abiaixadantent.  Sesga- 
damente. 

.4biai\ad4>r.  Sesgador. 

Abíaixanient.  Sesgadu- 

Abiai xar.  SVs^ar.        {ra. 

Abiaixat.  Sesgado. 

Abinte»«tat.  Àbinteslalo. 

Abilitar  y  sos  derivats. 
Habilita!''. 

Abismar.  .\bátrer,  ron- 
fóndrer.  Abatir,  confun- 
dir, anonadar. 

.Abisme.  Precipido,  abis- 

.%bissí.  Abisinio.         [mo. 

Abit.  V.  Habit. 

Abjecció.  Abyección,  aba- 
timiento. 

Abjectat.  Menospreciado, 
abatido. 

Ablactaci«'>.  Desmama- 
ment.  Destete. 

.%blanidur.   Ablandador. 

.Iblaniment.  Ablanda- 
mieiito. 

.Ibianir.  Posar  bla  ó  tou. 
Ablandar,  molificar,  mu- 
llir. Aplacar.  Mitigar, 
templar,  suavizar.  Enten- 
drir. Enmollecer,  enllen- 
tecer. Ablanir.  Macerar, 
mullir.  Relaxar.  Relajar, 
laxar.  Mitigar.  Lenificar, 
moli/icar.  Cir.  Madurar. 
r.  Relentecer,  rellentecer. 

Ablanit.  .iblandado. 

Ablanitiu.  Molificalivo. 

.\blatiu.  Ablativo. 

.Vblenadura.  Apabiladu- 

.Iblenat.  Apabilado,    ¡ra. 

Abobarse.  V.  Embada- 
lirse. 


ABO 


ABO 


Abocador.  Lo  qui  a\>oca.\  Ahonyegahle.  AboUable. 
linvasador ,   vert-edor.   Lo  AbMii>-e$;abIeiuent.  A- 

lloch  ahont  se  aboca.  Ver-l     bollahle mente. 


tedero. 

Abocament.  Evacuación, 

abocamiento. 
Abocar.  Viiydar  alguna  co- 
sa. ]'erte)\  ecliar,  vaciar, 
derramar.  Donar  mòlt. 
Verter,  echar,  derramar. 
Ajuntar  dos  recipients 
l)0(•a  á  boca  per  vuydar 
lo  continiíut  del  un  al 
altre.  Trasegar,  embro- 
car. Fer  caurer  boca  a 
terra.  Echar  de  bruces 
Trabucar,  girar  alguna 
cosa  boca  á  terra.  Poner 
boca  abajo. 

Abocar««e.  r.  Abalanzar- 
se una  persona  y  agolpar- 
ae,  quant  son  molías. 

Abocat.  Vaciado,  echado, 
vertido. 

Abocat erro-ssar.    Abu 
zar,  echar  de  bruces. 

Abofetejar.  V.  Bofetejar. 

Abobar.  Defender.  | 

Abolició.  Abrogación,  de- 
rogación, revocación. 

Abolidor.  Abrogador. 

Abolir.  Anular,  borrar, 
derogar. 

Abolit.  Abolido,  desu'sado. 

Abonable.  Afollable. 

Abollatiaauent.  Afolia- 
damente. 

Abonador.  AfoUador. 

Abolladura.  Afolladura. 

Abollar.  Afollar. 

Abollat.  Arrufat.  Alechu- 
gado, afullado. 

AI>olota|>4»bIe«*.  Revoln 
cionari.  Revoltoso,  amoti- 
nador.    Cridayre,    bala- 
drer. Vocinglero,  alboro 
tador. 

Abolotar.  Alborotar. 

Abominar.  Aborrir,  de 
testar.  Derrengar. 

Abonament.  Abono. 

Abonan.sar.se.  Serenar- 
se. Calmar  el  tiempo,  d-es 
pejarse  el  cielo. 

Abunansat.  Calmado,  bo- 
nancible. 

Abonar.  Fer  fiansa.  Afán 
zar,  salir  fiador.  Adobar 
las  térras.  Estercolar,  be- 
sneficiar. 


.Iibonyegadatuent.    A- 

bolladamente.  [dura. 

Abonyegadura.  Abolla- 
Abonyegament.  Abona- 
miento. 
Abonyegar.  Abollar.  A- 
bonyegarse.      r.      Ferse 
bonys   al  cap.   Achicho- 
narse. 
Abonyegat     ó     pie     de 
bonys,  parlant  de  cosas  no 
animadas. -4 6o//a(/o.  Que 
té  iionys  al  cap.  Achicho- 
nado. 

Aboquetar.  Aboquillar. 

Abordada.  Náut.  Borda- 
da. 

Abordar.  Náut.  Acometer, 
embestir.  Incitar  al  gos 
pera  que  acometía.  Azu- 
zar. Tirarse  sobre  de  al- 
gú. Arremeter,  r.  Embes- 
tirse. Azuzarse. 

Abordatge.  Abordaje,  a- 
bordo,  acometida. 

Aborregadanient.  Abo- 
digadaniente. 

Aborregament.  Ac.  y 
efect.  de  aborregarse.  A- 
bodigamiento. 

Aborregar.  Abodigar. 

Aborregat.  Que  té  forma 
de  i)orrego.  Abodigado. 

Aborréixer.  V.  Aborrir. 

Aborrellouanieut.  ^1- 
borregnmiento. 

Aborrellonar.se.  r.  A- 
borregarse.  {gado. 

Aborrellonat.     Aborre- 

Aborrible.  Detestable. 
Aborrecible.  Odiós.  Odio- 
so, desamable.         (ment. 

Aborrició.    V.     Aborri- 

Aborridatuent.  A  borre- 
cid  amenté. 

Aborridor.  .4  borreredor. 

Aborriment.  Aborreci- 
miento, aversión,  odio, 
desamor.  Fastich.  Tedio. 

Aborrir.  A  borrecer,  odiar, 
detestar,  abominar. 

Aborrit.  Aborrecido. 

Abort.  Malparto.  V.  Gas- 
tament. 

Abortament.  Y.  Abort. 
Cosa  extraordinaria.  A- 

'     borlo,  portento. 


ABR  3 

.Abortar.  Gastarse.  Mal- 
parir. 

Abortiu.  Abortivo  y  abor- 
tón que  se  aplica  ais  qua- 
drúpedes. 

Abotxornar.  Abochor- 
nar, sonrojar. 

Abovar.  Aboyar. 

Abracoquer.  Albraco- 
quer.  .4rbre.  Albaricoque- 
ro. 

Abrabttn ar.se.  r.  Asirse. 
r.  fam.  Agarrafarse. 

Abrani.  Arl).  Abramino. 

Aforá.s.  Abrazo,     {miento. 

.%brusanient.      Agosta- 

Abrasar.  Reduhir  a  bra- 
sa. Quemar,  reducir  á 
brasa.  Abrusar,  jigosíary 
ahornagar,  arrebatar. 

Abrasarse,  r.  Enmosti- 
garse  la*  plantas.  Agos- 
tarse, secarse.  Abrasarse 
de  calor.  Achicharrarse, 
asarse.  De  sét.  Apalam- 
brarse  de  sed.  De  enveja. 
Comerse.  De  febra.  Arder 
de  calentura.  De  viu  en 
viu.  Abrasarse  vivo. 

Abrassada.  V.  Abrás. 

Abras.sadeta.  A  bracijo. 

Abraíí.siidera.  De  las  ar- 
mas de  foch.  Abrasadora. 
De  las  veynas  de  armas 
blancas.  Brocal. 

Abrassador.  Abrazade- 
ro,  abrazabte. 

Abrassar.  En  sas  princip. 

I    acceps.  Abrazar.    Com— 
péndrer.      Comprender. 
Enclóurer.    Abarcar.    A. 
bulto. -4 carrarac. 

'Abre.  V.  Arbre.         [leda. 

'Abreda  y  Abrediu.  Arbo- 

Abrent.  Arbr.    Laurente. 

j     V.  .\labrent. 

Abressada.  Mecedura. 

lAbressar.  V.  IJressar. 

JAbressoiar.  Donar  la  for- 

I     ma  de  bressol.  .4'"U7ia?'. 

'.Abreviadura  ó  Abrevia- 
tura. Abreviació.  Abre- 
viatura. De  nom  ab  lletra 
inicial.  Cifra,  sigla. 
Abreviar.  En  lo  escrit.. 
Compendiar,  recapitular. 
Suprimir  Welras.  Esn-ibir 
en  abreviatura.  Cuytar. 
.Apresurar,  avivar. 

Abribadanient.    Impe— 


4  ABS 

¡uosamenie,  furioxamen- 
te. 

Abribat.  Pronto,  veloz, 
actiro. 

Abricií.  Abrifjo,  abrigade- 
rv,  \  lamlu' — u^ilu,  guar- 
da,refuíjio. 

Altritfun.  V.  Alirich. 

Abrigailüi.  PI.  Ropa  Je  la 
cama. 

Abrigar.  Ab  roba.  Arro- 
par,  apañar,  r.  Acotxarse 
en  lo  Hit.  Arroparse,  ar- 
rebujarse ,  ahoriijarse. 
Afa\orii-.  Patrocinar,  au- 
aitiar.  Agr.  La  lena. 
Amurillar. 

Abrileuch.  Abrileño. 

Abrilla<!ament.  Abri- 
tlaiitadamente. 

Abrifiar.  Abrillantar. 

Abriiillar.  Abrojal. 

AbríiiIlN.  Pta.  .ibrojo, 
abrojos  de  tierra. 

Abrogar.  V.  Abolir. 

Abr<Uanw.  Pta.  Yerba 
lombriguera,  brótano. 

Abrumar.  Oprimir,  aba- 
tir. Inindir. 

Abril KatS«r.  Abrasador. 

Abrii.<¿anient.  Ahorna- 
ga mi  i  uto. 

Abru.«:ar.  Asar,  tostar,  a- 
chictiarrar,  curtir. 

\hnent.  Ausente,     {mitir. 

Ab«ól«lrer.  Absolver,  re- 

AbKuU.  Absuelto,  remiti- 
do, ¡)erdonado. 

AbHoEta.  Responso,  res- 
poiisorio,  }¡osa.  Fer  ó  can- 
tar absoltas.  Responsear, 
responsar. 

Ahsttlui.  Absoluto,  impe- 
rioso, resuelto. 

AbMoiiUanieat.  Del  (ot. 
fíematadamente,  de  rema- 

AbMtitakit.  Absono.      {te. 

Abs<irbir. Embt'urer.  Ab- 
sorber. Xuclar.  Sorber. 

Absorbit.  Absorbido. 

Absort.  Admirat,  vi  b.socío, 
pasmado.  Dislret.  Dis- 
traído. 

AbNteiiti.  Ab.iten\io. 

AbMtf  nirse.  r.  Conlener- 
!te,  abstenerse,  refrenarse. 

AbMtergir.  Absterger. 

Ahstersiu.  Absiersivo,  de- 
tersivo, abstergente. 
JLhatiueuHai..  Abstinencia. 


ACÁ 

'Abstingut.  Abstenido. 

'Abstracte.  Abstraído,  a- 

I  parlado.  En  abstracte. 
£íi  abstracto. 

•Abstractiu.  Abstractivo. 

¡Ab.stráurer.  Abstraer. 

Ab.«stret.   Abstracto,   abs- 

I     t  raid  o. 

Abstrü.w.  Abstruso,  recón- 
dilo, oculto. 

Ab.<strusaiiient.  Adv.  0- 
cuttamente ,  recóndita- 
mente. 

Ab.sumírse.  r.  Asumirse. 

Abug4»t.  Cert  joch.  Abe-, 
jon.  \.  Biirino't. 

Ahultat.  Voluminós.  T'o- 
luminoso,  rebultado. Exa- 
gerat. E.i  agerado,  ponde-^ 
rado.  Gros  y  buyt.  Papu- 
jado. 

Abiiicitaiieéa.  Copia,  a-í 
fluencia,  facundia,  cau-\ 
dal.  Ab  molla  abundan- 
cia. Adv.  A  porrillo,  a-\ 
bundantemenle.  De  béns. 
Opulencia.  De  humors. | 
Pujamiento ,  humorosi-l 
dad. 

Abunilant.  Copioso,  fe- 
cundo, feraz,  profuso,  o- 
pimo.  De  cassa.  Acha- 
ryHi>í)/o.De  mòlts  humors. 
Confluente.  rimo. 

.Abiindautíssini.    Ubér- 

.AbuiKlantuient.  Abun- 
dantemente, bravamente. 

Abuutlar.  En  alguna  co- 
a.  yodar. 

AbuiivMiar.  Abuñuelar. 

Aburèltar.  Aburelar. 

Abiirriiiieut.  ,l6«/'/i- 
mienlo.  aversión. 

Aburrir.  Abandonar.  .1- 
borrecer ,  abandonar. 
Fam.  Exposar.  Aventu- 
rar, arriesgar. 

Aburrit.  .lÍJiiíTÍrfo. 

Abús.  Abuso. 

Abu.siu.  Abusivo. 

.\bu.ssar.  Abuzar.      ron. 

Abutarda.  Auccll.  Cialla- 

Abutit'arrar.  Abotargar. 

Abut«ir.  .\ucell.  .i  ve  loro. 

Abutxaoar.  Abolsar. 

\ea,  V.  Haca. 

Acá.  Aquí.  .t/ií. 

Acabuda.  .Icabamiento. 

.Acabalat.  .Vraudalat.  0- 
pulcnto.  Complert.  Aca- 


ACA 

balado.  Parlanl  de  teixits. 
Recio,  doble. 

Acabament.  Acabamien- 
to, fin,  final,  remate. 

Acabar.  Concluir,  finali- 
zar, remalar,  completar. 
r.  Espirar,  declinar,  ca- 
ducar, {lo. 

Acabat.  Perfecte.  Perfec- 

Acabussar.  V.  Cabussar. 

Acadeuiiii.  .\ula,  escola. 
Gimnasio.  Estudi.  Taller. 

Académich.  Académico. 

Acaierat.  Atareado. 

Acalorar.  Promóurer, 
excitar.  A  vivar,  inflamar. 

Acaloranient.  Eferves- 
cencia, inflamación,  arre- 
batamiento. 

Acalurar^e.  r.  Enard ir- 
se. Enardecerse,  altera  rse. 

Acalorat.  Orgullos.  Orgu- 
lloso, encopetado. 

Acaiiii»aiiient.  Campa- 
mento, acampamento, 
campo,  reales.  nado. 

Acaiupanat.    Encavipa- 

Acaiu|iar.  Cainpar.  Las 
tropas.  Vivai¡uear.  Art  de 
acampar.  Castrameta- 
ción. 

Acaiiiu.ssar.  Agamuzar. 

Acaiiiussat.  Gamuzado, 
agamuzado. 

Acanalar.  Encanalar,  en- 
canalizar ,  encaño7)ar. 
.\rq.  Estriar,  isiriar. 

.Icanalat.  adj.  Canalado. 
Vent  acanalal.  .iireenca- 
ñonado  ó  encallejonado. 

Acanar.  Varear,  medir 
por  canas. 

Acanonar.  Conduhir  la 
aygua  per  canonada.  Ar- 
caduzar, encuñar. 

Acan<inat.  Arcaduzado. 

Acauonejar.  -1  cañonear. 

Acanutar.<!ie.  Acanuti- 
llarse,  encarrujarse. 

.Acanyanient.  Enranija- 
miei'tlo,  en/laijuecimiento. 

Acauyar.  Encanijar,  e.r- 
lenu'ar.  {lenuado. 

.tcanyat.  Encanijado,  eu- 

Acaráuient.  Careo. 

Acarar.  Confrontar,  ca- 
rear, conferir. 

Acarcanyarse.  De  ay- 
gua. Enchárcame,  relle- 
narle de  agua,  aguazarse- 


ACH 

Acarcanyat.  Repleto  de' 
agu'i.  I 

Acare  jar.  Marcar,  acarar. ' 

Acaman.  Peix.  Acarno-^, 
no.  {casualidad. \ 

Acás.  Acaso,  casualmente,! 

Acaparat.  Deseoso  de  ca-, 
sarse. 

Acaíí.sia.  (Falsa)  ó  A.  de 
tres  piinxas.  Arb.  Acacia 
de  tres  espinas.  A.  tapare-] 
ra.  A.  de  /lores  sedosas. 

Aeataiéctich.  Acatalécti-l 
co. 

Acatament.  Reverencia,] 
acatamiento.        {pulento.\ 

Acauílalat.  Caudaloso,  o-\ 

Accertir.  Acceder,  asentir,] 
adherir,  conformarse. 

Accent.  Acento.  Carregar 
r  acccnl.  Recargar. 

Acceptació.  Admisión,' 
ajjrobdcion.    (mar,  optar. \ 

Accejitar.    Admitir,     to- 

Accepte.  Acepto,  grato. 

Accés.  Acceso. 

Accessible.  Acceñble,  a- 
sequible,  fàcil. 

Accessió.  Acceso.  La  de 
terciana.  Cicion. 

Accessoris.  Pi.  Anejida- 
des. 

Accitlent.  Indisposició  re- 
pentina. Insulto.  Fam. 
Patatús. 

Acció,  .ideman, acción,  fa- 
cultad, derecho.  Fer  acció 
de  executar  alguna  cosa. 
Hacer  ademan.  Acció  mi- 
litar. Función  de  guerra. 

Accionat.  Acció,  movi- 
ment del  COS.  Acción. 

Accorat.  Afligid  o. 

Accordat.  V.  Convingut. 

Acederilla.  Pla.  Romaza. 

Acefalisine.  Acefalismo. 

Acensar.  Acensuar,  dará 
tomar  á  censo. 

Acerltanteut.  Cruelmen- 
te, rigorosamente. 

Aceriiitat.  Acerbidad,  se- 
veridad, crueldad. 

Acerca.  Prep.  y  Adv.  Cer- 
ca, siilire.  (rado.i 

Acèrrim.  Acérrimo,  ace- 

Acert.  Acierto,  tino. 

Acertar.  Flndevinar,  dar 
en  lo  i)lancli.  Ati7mr.       I 

Acetreria.  Cetrería. 

Achs.  Arj).  Acere,  arce.     ' 


ACL 

Aciftadar.  Encebadar,  a- 
cetxidar. 

Acidesa.  Acide:. 

Aciniat.  Encumbrado. 

Acit.  .Acido. 

Aclamació.  Celebració. 
Celebración ,  Proclama- 
ció.  Proclamación. 

Aclamar.  Proclamar. 

Aelaparasuent.  Debili- 
dad. 

Aclaparar.  Desjarretar, 
derrotar,  enervar,  debili- 
tar. 

Aclaparat.  Debilitado. 

Aclarar.  Posar  en  ciar. 
Dilucidar.  Desembolicar. 
Desovillar.  Lo  ocull.  Des- 
encastillar. 

Aclarsdura.  Aclaración, 
entresacadura. 

Aclariment.  L'  acte  y  e- 
fecte  de  aclarar.  .Arlara- 
cion.  De  aclarir.  Entresa- 
ca, entresacadura. 

Aclarir.  En  sas  princi- 
pals accepcions.  Aclarar. 
Com  explicació.  Decla- 
rar,  ilustrar,  esclarecer. 
Aclarir  lo  que  ^stá  mòlt 
espés.  Entresacar,  despe- 
jar, enrarecer,  adelgazar. 
Aclarir  disputas.  Compo- 
ner, decidir,  orillar.  Los 
liquits.  Aclarar,  clarifi- 
car, liquid  tr.  Las  ramas 
ó  sarments.  Chapodar. 

Aclarirse.  Lo  temps.  .1- 
clararse,  serenarse,  abrir 
el  tiempo.  Los  liquits.  A- 
clararse,  asolarse,  sere- 
narse. Que  se  aclarescan. 
Fr.  AUa  se  las  ha;/an. 

Aclarit.  L'  efecte  de  acla- 
rar. Aclarado.  Esporgat. 
Chapodado.  Dit  de  las  co- 
sas espessas.  Enrarecido. 
Deis  licors.  Aclarado,  se- 
renado. 

.Iclavellar.  Aclavelar. 

Aclimatar.se.  r.  Connatu^- 
ralizarse.  (liarse. 

.%elivillarse.    V.     Clivi- 

.*c!ocap.  V.  Aclucar. 

.■\cl4»rar.oie.  r.  .Arrellanar- 
se, aclocarse. 

Aclofat.  Aclocado. 

Aclucar.  Tancar  1'  uU  ó 
'Is  ulls.  Cerrar  el  ojo  ó  los 
ojos.  RecuUirla  vista  per 


ACÓ  5 

véurer  millor.  Amusgar, 
Orregar  en  ex  I  rom.  ,4- 
brumar.  No  achicar  1'  ull. 
No  pegar  el  ojo. 

Aclucarse.  r.  Fer  los  ulls 
grossos.  Hacer  la  vista 
gorda.  Vinclarse  íins  á 
caiirer  á  terra.  Aplastar- 
se, agacharse. 

Acobardir.  Acobardar, 
intimidar,  acorralar,  ate- 
morizar, amilanar. 

Acobardirse.  r.  Alebrar- 
se ,  acobardarse ,  amila- 
narse. 

Acobardit.  Acobardado, 
amilanado,  abatido. 

Acoblable.  .Acoplable. 

.'%.cohladament.  Acopla- 
ddiiiente.  {rio. 

Acobladura.  Arq.  Aco- 
plo, acopladura,    miento. 

Acoblament.       Acopla- 

Acóiit.  Acólito,  cerofera- 

Acolitat.  Acolitazgo. 

Acolliment.  V.  Aculli- 
ment. 

Acollir.  V.  Acullir.     (ble. 

Acollonible.    .Acoquinor- 

Acollonir.  V.  Acobardir. 

Acolorir.  Colorar,  teñir. 

ilcomés.  Acometido. 

Acomesa.  .Acometida,  a- 
cometimu'U  lo,  arremetida. 

Acometiment.  .A  cometi- 
miento,  arremetida,  em- 
bate. 

Acométrer.  Acometer, 
arremeter,  embestir,  car- 
gar, arrojarse.  Ina  ma- 
laltia. Acometer,  sobreve- 
nir, asaltar. 

Acomodament.  Acomo- 
do, acomodación  ,  acomo- 
damiento. 

.-Icomodar.  Disposar,  co- 
locar. Colocar.  i)ei\ar  al- 
guna cosa.  Proporcionar, 
prestar. 

Acomodarse,  r.  Confor- 
marse. Ciinformarse,  con- 
sentir. Traurer  profit.  Sa- 
car provecho.  Casarse. 
Tomar  estado. 

Acomodat.  Casat.  Casa- 
do. Ricli.   Rivi,  ¡loderoso. 

Acomodo.  Preu.  Módico, 
bajo,  barato.  Pérdrer  á 
deixar  lo  acomodo.  Den— 
acomodar.ie. 


6 


ACÓ 


Acontpanyadur'.  Acom- 

jHiñador,  compañero.         I 
Acomiianyainent.     .(- 

Cümjtañamienlo,  sequilo, 
comitircí,  cortejo.  I 

Aconipauyar.  Agregar-' 
se.  Seguir. 

Ac4>iii|>a!4  K  a  d  a  ni  e  n  (. 
Pausadamente,  a  comjxi-^, 
compasadamente,  cun  or- 
den, con  mesura.  j 

Aconipa«iíiar.  Compasar,] 
poner  á  compás.  ' 

AconipaAisat.  Compasa-^, 
do,  acompasado.  | 

Acumular.  V.  Acumular. 

Aeondtcionat.  Condicio- 
nado, acondicionado.  Bén 
ó  mal  acondicionat.  De 
buen  o  mal  ¡jenio.  ' 

Acun<Eiictarí4e.  V.  Con- 
(luctar?e.  (tat. 

Ac«»ii(Cuctat.  V.  (londuc- 

Acunduliir.  Conservar 
con  esmero,  guardar  coit 
cuidado,  poner  á  buen  re- 
caudo. 

AconduIíU.  Conserrado  ó 
guardado  con  esmero. 

Acung4ti\aiuent.  Coti- 
goja,  angustia.  ' 

Ac<>ng4»i\ar.  Molestar. 
Aquejar,  congojar.  V. 
Congoixar. 

Acon^ioixat  ó  Aconf^oxat. 
Acongojado,  congojoso. 

Acónit.  Pta.  Acóinlo,  ana- 
pelo,  matalobos,  lupina, 
anasarea,  contella,  uva- 
versa.  I 

Acou«irtar.  Consolar. 

Acunitrtarse.  r.  Confor- 
marse, consolarse,  conve-\ 
tiir,  resignarse. 

Acunortat.  Conformado, 
resignado. 

AdUDNeguir.  Alcanzar,^ 
lograr,  conseguir,  igua- 
lar. Kn  lo  ííuanj.  Acredi- 
tar, devengar. 

AcuiiMC^iuit.  Alcanzado. 

Ae4iiiNi'llaíiIe.  Aco7iseja- 
bte.  ijador. 

AconNellador.     Aconse- 

Acun.sellauíeut.  Aconse- 
jamiento. 

AcwnNclIant.  V.  Aconse- 
llador.  I 

AconNt'Ilar.  .{consejar.    \ 

AcouMelIat.  Aconsejado. 


ACÓ 

Aconüiolanieut.  Consola- 
ción, consuelo. 
AconMtlar.  Dar  consol. 
Consolar.  Parlant  de  re- 
meys  ó  medicinas.  Miti- 
gar, confortar. 
Acon««olat.       Consolado, 

conformado. 
Acumtéixer.  V.  Succehir. 
Acontentament.     Con^ 
tentó,  placer,  gozo,  satis- 
facció!}, alegria. 
Acontentar.    Contentar, 

complacer,  satisfacer. 
Aconvoyar.  Convoyar.      I 
.4.copi.  Provisión,  acopio. 
Acopiahle.  Que  's  pót  co- 
piar. Copiable. 
Acopiador.  Que  serveix] 
per    acopiar.     Copiador. 
Qui  acopia.  Copista,  pro- 
Ac4»piar.  Copiar,      ^visor.i 
Acoplar.  Aparear,  r.  .4co- 
plarse  contra  algú.  .lían- 
comunarse.        namiento.\ 
Acoqiiinameut.  Amila- 
Acoquinar.     Acobardar,'- 
amilanar.       {amilanado.' 
Ac4>({uinat.  Acobardado, 
Acorat.  Apigido.  V.  Con-' 

goixal 
Acordat.  V.  Acort.  | 

Acorde.  Conforme.      \ble.i 
Acordillable.  .Icordona-i 
Aettrttillar.  Acordelar.     I 
Acorilillat.  Acordelado.  ' 
Acornar.  Acuernar. 
.acorralar.  Encorralar,    j 
Acorregut.  Corrido,  bur- 
lado, charqueado. 
Acorreut.   Vergonzoso. 
Acorrer.  Correr,  avergon-] 
zar.  r.  .\vergon\  irse.  Cor- 
rerse, {corde.  \ 
Acort.  .{cuerdo,  ajuste,  a-¡ 
Aco!<.<!»ar.  Estrechar,  apu-\ 
rar.  cear. 
Acos.ȒOjar.  Acocear,  co-\ 
-Ico.'i.•^ejat.  Acoceado. 
Acti.stadis.  A  llegadizo,  pe-\ 
gajoso.                    (míeí.  <o. 
Aco.stanicnt.       ,4  cerca-^ 
.%co.star.  -Icercur,  aproxi- 
mar, llegar,  arrimar.  Fal-: 
tar  pocíi.  ¡iayar. 
Ae4»!starNe.  r.  Acercarse, 
llegar,   arrimarse,  .\cos- 
tar>c  a  la  >ora.  Orillarse, 
venir.            [no,  allegado.  [ 
Acotitat.  Acercado,  cerca-' 


ACT 

Acoí^tunialilo.   Que  pút 

ser  acostumat.  Habttun- 
ble. 

Acostuniadament.  Ha- 
bitualmente,  acostumbra- 
damente. 

.Vcuiütuiuanient.  Habi- 
tualidad ,  acostumbra- 
miento. 

AcuNtuniar.  Acostum- 
brar, soler,  habituar,  esti- 
lar, r.  Hacerse,  versarse, 
connaturalizarse,  curtir- 
se. Usarse.  Usarse. 

Acucitumat.  Avesat.  Ver- 
sado, acostumbrado,  ha- 
bituado. Versat.  Hecho, 
cursado.  Consuetudinari. 
Solití),  consuetudinario. 

Acotada.  Encorvada. 

Acotar.  Donar  banyadas. 
Acornear,  acornar.  V.  Co- 
lar. Aclucar.  Agobiar, 
eyicorvar,  agachar,  abru- 
mar. 

Ac4)tarMe.  r.  Encorvarse, 
inclinarse,  agacharse.  V. 
Arrupirse. 

Acotat.  Inclinat.  Agacha- 
do, inclinado,  gacho. 

.%e«txar.  Abrigar.  Abri- 
gar, arrebujar,  rebozar. 
Inclinar  una  cosa  massa 
alta.  Inclinar,  abajar.  In- 
clinar á  algú.  Encorvar, 
aguc/iar.  r.  Arrebujarse, 
aborujarse,  .\rrupirse.  .4- 
gachurse.  [bujado. 

Acotxat.  Abrigado,  arre- 

Acreditar.  .\  algú.  Dar 
fama.  Tenir  guanyat.  De- 
vengar. 

Acreditat.  Conegut,  pro- 
bat.  Conocido,  probado. 
Famós.  Sonable,  sonado,, 
renombrado. 

Acreditatiu.  Justificati- 
vo, contprobante. 

Acrimonia.  La  qualitat 
d'  aspre  ó  picant.  .4cer6í- 
dad,  acritud,  aspereza. 
Mordacilat.  Mordacidad. 

.4crÍHolar.  Purgar,  puri- 
ficar. 

Acrouicte.  .{croíücto. 

Acró.<4ticis.  .irróslico. 

.1.CS.  .\rb.  Y.  .\chs. 

Acta.  Escritura. 

Acte.  .4c/o,  auto.  Escrip- 
tura de  venda.  Carta  de 


ACU 

venta.  En  acte.  En  ade- 
man. A.  literari.  Certa- 
men. Tenir  V  acte.  En 
los  estudis.  Defender  ac- 
to-^ ó  conclusiones. 

.%ctitacl4»r.  For.  Lo  q  ue  es- 
tá para  actuar. 

Actitut.  Positura.  Acti- 
tud, aptitud,  acción. 

Actiu.  Activo,  pronto,  ^lis- 
to, viro,  intenso. 

Activar.  Dar  calor. 

Activitat,  .ictividad. 

Actora.  Actriz,  cumica. 

Actualitat.  Actualidad. 

Acuciar.  .Apresurarse. 

Acuciós.  Acucioso,  dili- 
gente, solícito. 

Acudir.  .Juntarse  en  un 
mateix  lloch.  Concurrir. 
Valerse  de  alguna  perso- 
na ó  cosa.  Recurrir.  0- 
córrer.  Ocurrir. 

Acudits  Acudido,  arran- 
que, repente. 

.\cuitat.  V.  Acuytat. 

Acularíiie.  Los  carruatges. 
Dar  culata.  Los  comer- 
ciants. Quebrar. 

Aculleraiianieut.  Acu- 
charadamente, {ramiento. 

Aculleranient.  .Acucha- 

Acullerar.  Acucharar. 

Acullerat.  Acucharado. 

Acullida,  ó  AcuUimenf. 
Acogida,  hospedaje,  reci- 
bimiento, ai  ogimiento. 

Acullidlor.  Recogedor. 

Acullinieiit.  .Albergue, 
refugio,  recogimiento.  V. 
Acullida. 

Acullir.  RecuUir.  Acoger, 
albergar,  amparar.  Ocul- 
tar. Ocultar,  encubrir,  r. 
Recogerse,  amesnarse. 

Acull'it.  Recull  i  t .  ,4  cogido, 
albergado.  Atrapat.  Cogi- 
do. 

Acultellejador.  Acuchi- 
llador, 'do. 

Acultellejat.  Acuchilla- 

Acuinular.  Imputar.  Car- 
gar, cumular.  Acumular, 
com  á  falta.  Imputar, 
achacar.  Amontonar  di- 
ners. A  tesorar. 

Acumularse,  r.  Agolpar- 
se, amontonarse. 

Acunyar  y  sos  derivats. 
V.  Encunyar. 


ADE 

.Acuqniuar  y  sos  deri- 
vats. V.  Acofjardir.    Itar. 

Acursac.  Escursar.  Acor- 

Acurulhtdaiuent.  Aco- 
petadamente, {dura. 

AcuruHaiuent.  Acopetor 

Acurullar.  Acopetar. 

Acurullat.  Acopetado. 

Acús.  .Acuse. 

Acuitar.  Acusar,  notar, 
tachar,  afear.  Acusar  fal- 
sament. Calumniar. 

.\cu.<>>atiu.  Acusativo. 

.%.ciistielt.  Acústico. 

.4cutáiisut.  Acutúngulo. 

Acuytat.  Apressurai.  A- 
presurado.  Apurat,  afli- 
git. Apurado,  afligido. 

.4d.  .1. 

Adagi.  Adagio,  refrán, 
proverbio. 

.\daladünieiiit.  Precipi- 
tadamente, desalad<imen- 
te. 

AdalarNe.  r.  Desalarse, 
ansiar  mucho,  desalmar- 
se. 

Adalat.  Desalado.  Anar  a- 
dalat.  Desalarse,  beber  los 
vientos. 

Adalit.  Caudillo,  capitán. 

Adauíadet.  .Adamadillo. 
damita. 

Adanianti.  A damantino, I 
diamantino. 

Adaniaríiie.  r.  Afeminar- 
se, remilgarse. 

Adani»«nie.  Adanismo,  a-\ 
damanos,  adamitas. 

Adargúete.    Adarguilla.' 

Addició.  Adición,  apéndi-, 
ce,  suplemento,  añadida-] 
ra. 

Adefura.  Fuera,  afuera.' 
V.  Afora. 

Adelantanient.  Adelan- 
to. Adelantamiento,  ade- 
lanto. Millora  ,  progrés. 
Mejoría,  progreso,  ascen- 
so. 

Adelantar.  Avansar.  A- 
ranzar.  Apressurar.  A- 
¡jresurar,  abreviar.  Millo- 
rar. Mejorar,  medrar. 

Adelantat.  Primerench. 
Precoz,  tempranero. 

Adelantos.  Pl.  Avansos. 
Medros. 

AdeniéN.  Adv.  Además, 
amas,  fuera  de,  sobre. 


ADM  7 

Adeptar.  Adaptar. 

Adepte.  Adepto,  iniciado. 

Adere.ssar.  Encaminar, 
dirigir. 

Adern.  Arb.  V.  Aladern. 

Adés».  Adv.  .Ahora  mismo, 
en  este  instante. 

Adet*e»iap.  .Adecenar. 

Adeturar.  V.  Deturar. 

Adeutar.  Adeudar,  deber. 

Adevinar.  V.  Endevinar. 

Adfori.  Pla.  Asarabácara, 
úsaro.  oreja  de  fraile. 

Adlierens.  Pl.  Adheren- 
tes,  allegados. 

Adhuc.  '   Adv.      Todavía, 

Aílicte.  .Adicto.  {aún. 

AdiiiániECli.   .Adinámico. 

Adinerar.  Traurer  mes 
valor  de  una  cosa  del  que 
realment  té.  Sacar  buen 
partido,  vender  bien. 

Adinerat.  Acaudaiat.  A- 
caudalado,  perulero. 

Adins,  y  Adintre.  Adv.  -A- 
dentro^y.  Dins. 

Adivinador.  Adivino,  a- 
gorero. 

Adivínalla.  Acertijo,  adi- 
vinanza. V.  Endevinalla. 

Adivinar.  V.  Endevinar. 

Adjacent.  .Adyacente. 

xidjecte.  .Añadido,  ajusta- 
do, {(o,  adjunto. 

.4djectiu.  Adjetivo,  epite- 

Adjudicarse.  r.  Apro- 
piarse. Arrogarse,  atri- 
buirse. '  {tivo. 

Adjudicatiu.    Adjudica- 

Adjunt.  Adjunto,  junto, 
acompañado. 

Adjuntin.  .Adjunto. 

Adjutor.  V.  Adjunt. 

Adjutori.  Ayuda,  auxilio. 

Adniés.  Admitido. 

Adniétrer.  Admitir,  ace[>- 
tar,  recibir.  No  admélrer. 
Recusar,  no  admitir. 

Adniinicul.  .1  dminiculo. 

Administració.  Régi- 
men. Régimen.  A.  de  ren- 
das. Telonio. 

.\dniinistrar  hisendas  o 
bens.  .Mayordomear.  A.  \o 
viátich.  Sacramentar. 

Admirable.  Maravellós. 
Maravilloso.  Espantos. 
Espaiitable,  espantoso. 
Sorprenent.  Mirifico. 

Admiració.     Maravella. 


8  ADO 

Maravilla.  Assombro. 
Suspe7isron,  pasmo. 

Atlniirar.  Maravillar,  ex- 
trañar.  sunjieyider ,  pas- 
mar, r.  Espantarse,  per- 
signarse. 

Adiuïraliíi.  Admirativo, 
admirable. 

AdiiiiMítiió.  Recepción. 

Admonició.  Amonesta- 
cÁun,  re})reiision,  aviso. 

Adinonitorí.  Monitorio. 

Adn4»tur.  Anotar. 

Adol>.  Remendó.  Remien- 
do, adotjo.  En  las  viandas. 
Adobo,  aderezo,  condi- 
nnento.  En  las  térras.  A- 
hono.  De  pells.  Curtimien- 
to, zurra.  De  sabata.  Pi- 
caño. De  teuladas.  Tras- 
tejadura. De  tocador.  ,1- 
feite. 

Adoba.  (A  la).  Adv.  En  a- 
dobo.  (lias. 

Adi>l>acadira!«.  Adobasi- 

Ad<ȕ>aei>eis.  Lanero. 

A(li»l>a<l4»r.  Lo  qiii  adoba. 
Remeiidador ,  reparador. 
De  pells.  Curtidor. 

Aflohanient.  Adobadura. 

Adobauíitjas.  Calcetero. 

Adobar.  Compóndrer.  Re- 
parar, componer,  7-ecom- 
poner,  aderezar,  remen- 
dar. Las  pells.  Adobar, 
curtir.  Las  pells  ab  her- 
bas.  Herbar.  Las  pells  ab 
roldó.  Zumacar.  Las  Ier- 
ras. Abo7iar,  engrasar, 
beneficiar.  Las  teuladas. 
Retejar ,  trastejar.  Las 
viandas.  Condimentar,  a- 
derezar.  Los  carruatges. 
Aperar.  Fam.  Pegar.  .Sa- 
c.udir,  zurrar  la  badana. 

Adobaria.  V.  Blanque- 
ría, Adobería. 

Ail4»bar.*ie.  r.  Adquirir  au- 
ment  ó  perferció,  millo- 
rar lo  malalt.  Mejorar. 
Dit  del  lemps.  Abonan- 
zarsp.  ('onvenirse  ó  com- 
póndrerse.  Avenirse,  con- 
cordar,  conc.iliarse.  Po- 
sarse bè.  Acomodarse. 
Tráurer  parlil.  Sacar  ra- 
ja. V.  Corretjíirse. 

Adoba!.  Parlant  de  per- 
sonas. Mejorado.  De  vian- 
das. Sazonado,  condimen- 


ADO 

tado.  De  térras.  Abonado. 
De  objectes  materials. 
Arreglado ,  remendado, 
compuesto,  recompuesto. 

Adobateiilada»..  Traste- 
jador.  {duria. 

Adobería.  Tenería,  curti- 

Adoetriiiar.  Doctrinar, 
instruir. 

Adojo.  adv.  Profusamente, 
cojiiosamente  ,  en  abun- 
dancia, (i  porrillo. 

.\d4»léixer.  Adolecer. 

Adoloriflanient.  Dolo- 
rosamente. 

Adolorir.  Causar  dolor, 
doler.  íse. 

.\d4»lorir»«e.  V.  Dóldrer- 

Ailolorit.  Qui  sent  dolor. 
Dolorido,  adolorido.  Afli- 
git. Desconsolado.  Arre- 
penlil.  Arrepentido. 

Aflol.xar.  V.  Mollificar. 

Adornar.  Domar.         {do. 

Ad4»nia.<>ieat.  Adamasca- 

AíUttnieiíisír.  Domiciliar. 

Adonar.<<e.  r.  Reparar,  ad- 
vertir ,  observar ,  notar. 
Sens  adonarsen.  Impen- 
sadamente ,  inadvertida- 
mente. 

Adonat.  Advertido,    {nio. 

Ad4tnich.    Adónico,   ado- 

AdonÍ!<«.  (Flor  de).  Pta.  A- 
némone. 

A<Iop.  Corrección,  enmien- 
ila,  reforma,  remiendo.  V. 
Adob. 

AdopeÍ4t.  Prohijamiento, 
prohijación.  {jar. 

Adoptar.   Prohijar,  ahi- 

Ad4»rant.  (Passant  y.  Fr. 
Andando  y  con  el  mazo 
dando,  comido  por  servi- 
do. 

Ad4»rniid4»r.  Adormece- 
dor, adormeciente. 

.\dorininient.  La  ac.  y 
ef.  de  adormir  y  adormir- 
se. Ailormecimiento.  F2n 
la  moral ,  enduriment. 
Endurecimiento. 

Ad4»rinir.  Causar  son  ó 
fér  dormir.  Ailormecer, 
calmar.  Entontir.  Enton- 
tecer. 

Ad4irniir!«e.  Péndrerse  lo 
puiv  Trabarse,  enajar.te. 
Endormisearse.  Adorme- 
cerse, lras¡)onerse,  dormi- 


ADR 

I  tar.  Entorpirse  algun 
membre.  Envararse.  O- 
brar  ab  negligencia.  E- 
cltarse  á  dormir. 

Adormit.  Dormit.  Dormi- 
do, adormecido.  Enlorpil. 
Envarado.  Entonlit.  En- 
tonli'íido.  Apacigual.  Cal- 
mado. ¡\Iilg  adormil.  En- 
tre sueños,  semidormido. 

Ad4>rna4lament.  adv. 
Ornadumente. 

Ad4»rnar.  Hermosejar. 
Aliñar,  pulir,  acicalar, 
engalanar,  ataviar.  Dis- 
tingir. Realzar,  ilustrar. 
Endressar ,  guarnir.  A- 
sear,  ornamentar,  ornar. 

Ad4>rn4».  Lo  que  adorna  ó 
hermoseja.  Ornato,  orna- 
mento, atavio,  paramento. 
Bon  port.  Aseo,  compos- 
tura. Esplendor.  Esplen- 
dor. Pl.  Arreoilives.  A- 
dornos  supéríluos.  Ga- 
rambainas. V.  Ornaments 

Ad4»ts4enar.  Adocenar. 

Ad4»tsenat.  Adocenado, 
común,  vulgar. 

Adquirir.  A  lea n zar, gra'» 
jear ,  aryííí.síar.  Adquirir 
desembras.  Soltarse. 

Adquirit.  Adquirido. 

Adqui.sidor.  Adquiridor. 

Adraeant  y  Adraganta. 
Adraganto,  alquitira,  tra- 
gacanta. 

Aclra.«»í$ana.  Aíarazaiui, 
arsenal,  astillero. 

Aarés.  Aderezo.  Decaball. 
Jaez. 

Adressador.  De  fuster. 
Juntera.  {zamiento. 

Adre!»!!iament.    Endere- 

.4dressar.  Posar  dret  lo 
{|ue  esta  lort.  Enderezar, 
destorcer.  Igualar  la  pa- 
ret peraeniblanquinarla. 
Jaharrar,  l.a  Insta  qu'  ha 
prés  mal  vici.  Desalabear. 
Alsar  alguna  cosa  caygu- 
da.  Alzar,  levantar.  Es- 
menar, corretgir.  Coi're- 
gir,  enmendar,  eiiderezar. 
Naut.  Adrizar,  izar. 

Aílres.Mat.  Enderezado,  a- 
drizado. 

Ailret.  .\drelas  ó  Adretes. 
Adrede,  de  projwsito,  ej- 
]n-esamente,  de  intento. 


ADV 

A«Ireytainenf./{ec/K»!í?i- 
te. 

Artrogwep.  Droguero,  dro- 
guista, especiero. 

Ailposuerirt.  Drogueria, 
especería,  esjiecieria. 

AdKagailadií.  Disparate, 
torpeza,  porrada. 

AAnentia.  Friij  t.  Acerola. 

Adseroler.  Afb.  Acerolo. 

Adsevara  6  Adsavara  de 
tancas.  Pta.  Pita. 

Aduana.  (Rcgislrarlosgé- 
neros  en  la}.  Aduanar. 

Aduaner.  Administrador 
de  aduana. 

Adiihír.  Aleiíar.  Aducir 
Correlgir.  Corregir,  ende- 

Adue.  V.  Àdhuc.      ire:ar. 

Adulació.  Halago,  lisonja. 

Aduladur.  Lisonjeador,  li- 
sonjero, halagüeño. 

Adular.  Halagar,  lison- 
jear. 

.\auU.  Adulto. 

Adulteració.  Falsifica- 
ció. Falsificación. 

Adulteradiir.  Falsifica- 
dor. Falsificador. 

Adulterar.  Falsificar. 
Falsificar,  sofisticar.  Lo 
sentit  de  alguna  cosa.  Vi- 
ciar, (nesino. 

.\mn\tevi.  Adidterinu,  hor- 

A  dura»!!  penas.  Adv.  Ab 
prou  feynas.  Apenas,  ca- 
si, por  poco. 

Adurir.  Agostar,  ahorna- 
gar,  abrasar,  arrebatar. 

Adust.  Adusto,  bru.wo,  ás- 
pero, cetrino. 

Aduíitihie.  Combustible. 

Adveiiedí.s.  Advenedizo, 
allegadizo. 

Advenider.  Advenedizo, 
ea'tranjero. 

Adveniment.  Adveni- 
miento, venida,  llegada. 

Advenir.  Suceder,  ocur- 
rir, acontecer. 

Advent.  Adviento. 

Adventici.  Adventicio, 
eventual. 

Adveració.  Afirmació.  A- 
severacion.  Cerlilicació 
de  la  veritat  de  alguna  co- 
.sa.  Certificación,  certifica- 
do. 

Adver.si.  Adverso, nubloso, 
contrario. 


AFA 

Adver.sari.  Contrario,  ad- 
verso, opositar. 

Adverii$ió.  Odi.  Aversión. 

Adver.>«itat.  A dversidad, 
desdicha,  desgracia  ,  in- 
fortunio. 

Advertencia.  Avis.  Avi- 
so. Observació.  Reparo, 
nota. 

Advertir.  Avisar,  preve- 
nir, comunicar,  notar. 

Advertit.  Avisado,  des- 
pierto, prevenido.  Per  res- 
póndrer.  Orejeado. 

Advocacia.  Abogacía. 

Advocada.  Abogada. 

Advocar.  Abogar. 

Advocat.  Abogado,  inter- 
cesor, protector,  patroiio. 

Adxari.  Pta.  Asaro,  yerba 
bendita,  oreja  de  fraile. 

Adxavara.  Pta.  Pita. 
Troncli  de  la  adzavara. 
J'itaco,  pitón. 

AdKenil>la.  Acémila. 

Ad%enil»lar.  Acemilar. 

Aeroináiiticli.  Aeromán- 
tico. 

Aer«».státicli.  Aerostático 

Alaliilitat.  Afabilidad, 
agrado,  blandura. 

Afable.  Suau,  agradable 
en  lo  tracte.  Apacible, 
tratable,  llano.  Bondadós. 
Benigno,  liumano. 

At'adijg;adanient.  Fati- 
gadamente,  fatigosamen- 
te, penosamente. 

Aladii¡;ar.  Fatigar,  {dido. 

Af'adiifat.  Fatigado,  ren- 

Alalienat.  Atareado,  afi- 

AfalacJi.V.  Afalech.  (noso. 

Afalasadanient.  Mima- 
damente. 

Al'alaeador.  Halagador, 
lisonjero,  caroquero. 

Afalas^ar.  Halagar,  mi- 
mar, acariciar. 

Afalagat.  Halagado,  mi- 

ATalcat.  Falcado,    (mado. 

.^l'alecJi.  Halago,  mimo, 
gachonada,  garhoneria. 

AÍ'alíial.  Melgar,  alfarfar. 
alfalfal. 

Alamar.  Hambrear. 

Aíamat.  Qu'  ha  patit  fam. 
Hambreado.  Qui  le  fam. 
Hambriento.  Acreditat. 
Afamado,  famoso,  nie)i- 
tado,  renombrado. 


AFE  9 

Afanar.  Rol)ar  ab  astucia. 

Alzar,  limpiar,  escamo- 
tear, pillar. 

Afanarle.  V.  Afanyarse. 

Al'antarmat  y  Ai'antas- 
mat.  Afantasmado. 

Al'any.  Traball  fatigós.  A- 
pni.  I)e-;itg  violent,  ansia. 
Ahinco,  drsrelo,  tarea. 

Al'aiiyament.  Afán,  ata- 
reamienlo. 

Afanyar.  Apresurar,  ins- 
tar, apretar,  atarear. 

Afanyar.MC.  Enllestirse. 
Afanarse,  despachar,  an- 
dar solicito.  Fatigarse  en 
algun  traball  ó  diligencia. 
Exhalarse,  desvivirse,  des- 
velarse. 

Afanyat.  Afanado,  ansio- 
so. Guanyat,  merescut. 
Merecido,  ganado. 

Afanyój^.  (;uydad'ós.  Cui- 
dadoso, diligente.  Penós. 
Afinosii,  trabajoso. 

Afanyo.s;i3tient.  Afano- 
samente, laboriosamente. 

Afardellar.  Arrebujar. 

Afarru.s.tiarHe.  r.  Atra- 
carse, rellenarse,    (tasgo. 

Afartada.  Hartazgo,  rear- 

.Ifartalencia.  Glutone- 
ria,  poltronería. 

Afartapoiile.s.  Especie 
de  raliim.  Lairen. 

Afartar.  Hartar,  saciar. 
T.  Glotonear,  tragar,  zam- 
par. 

Afartat.  Hartado,  repleto. 

Afatisar.  (;ansar.  Cansar, 
fatigar.  Donar  molestia. 
Molestar,  hastiar. 

Afatigar.sie.  r.  Hiparse, 
angustiarse. 

Afat.\ar.  Fastidiar,  abru- 
mar, marear,  (cidantente. 

-t^favoridamenf .  Favore- 

Afavoridor.  Favorecedor, 
bienhechor,  fautor. 

Afavorir.  Favorecer,  so- 
correr, amparar. 

Afavorit.  Protegit.  Favo- 
recido. Flstimat.  Favorito. 

Afaytapolires.  Mal  bar- 
ber. Desuellacaras,     (tar. 

-Ifaytar  ó  Afeytar.  Afei- 

Afaytat.  Fam.  Enganyat. 
Chasqueado,  burlado. 

Afaxendat.  Atareado. 

Afeament.  Ac.  y  ef.  de 


iO 


AFE 


afear.  Afeamiento,  recri- 
minación, afrenta.  Llelje- 
sa.  Fealdad. 

Afear.  Disformar.  (lición. 

Afectaeirt.  En  lo  estil.  E- 

Afectaüajiient.ru/i  afec- 
tación, ruUainenle. 

Afectat.  .\maniMul.  Ama- 
nerado, relamido,  repul- 
gado. Inclinat  á  alguna 
cosa.  .Afecto,  adicto,  afi- 
cionado. En  lo  parlar. 
Cultero ,  redicho,  cultera- 
no. 

Afecte.  Aüció.  Afecto,  afi- 
ción. Inclinació.  Inclina- 
ción, voluntad,  ley,  pa- 
sión, cariño.  A.  vene- 
ment.  Derretimiento.  Adj. 
Inclinat,  dat  á  alguna  co- 
sa. Aficionado,  afecto. 

Afectu<ií«.  Pie  de  afecte. 
Afectuo.io,  cariñoso,  cor- 
dial. Expressiu.  E.rpresi- 
vo.  Patéticli.  Patético. 

.4.feBÍrt»r.  .iñadidor. 

Afegiílura  y  Aíegiment. 
Añadidura,  juntura.  Pl. 
Aditamento. 

Afegir.  Unir,  apegar.  Añar 
dir,  pegar,  unir,  juntar, 
soldar.  Aumentar.  Pon 
aerar,  aumentar,  agregar, 
acrecentar.  Exagerar.  .-1 
nadir,  ejcagerar,  abultar, 
ponderar.  En  los  escrits 
Acolar,  notar,  adicionar 

Afegit.  Añadido. 

Afeit.  V.  Afcyt. 

Afeitar.  V.  Afeytar. 

<%i'ei  Migar  j^e.  Apechu- 
garse. 

AÍelacIor.  .iheleador. 

Afelat.  .\helcado.        (lio 

Afeli  ó  Afeliu.  Asir.  .4/e- 

.\temar.  Estercolar.  V.  Fe- 
mar. 

Afeniinadaineiit.  Feme- 
nilmente, mujerilmente. 

Afeminarne.  r.  Adaniar- 
se,  itembrear. 

Afeniinat.  Amaricado,  a- 
mujcrado,  mujeriego. 

Afer.  Negoci.  Negocio,  a- 
sunto.  V.  Quefer. 

Afermar.  .Afirmar. 

Aferrailaineiit.  .Acérri- 
mamente, tenazmente. 

Aferral.  Exiriberon. 

Aferrar.  Asseguraria  nau 


AFI 

ab  las  áncoras.  Anclar. 
Fumar  un  guisat.  Ahu- 
mar, socarrar.  >'áut.  Rc- 
cullir  las  velas.  Engolar, 
agolar. 

Víerrar.se.  r.  Insistir  te- 
nasment,  arrimarse  á  la 
séva.  Agarrarse,  encapri- 
charse, enciistillarse.  Ha- 
rallarse.  Pelearse.  Parlant 
del  menjar.  Ahumarse, 
socarrarse. 

Afeynar.  Atarear,  apre- 
surar, estimular,  instar. 

Afeynat.  Atareado,  afa- 
noso, solicito 

Afeyt.  Afeite,  adobo,  ade-\ 
rezo.  Compóndrer  ab  a- 
feyts.  Afeitar,  jalbejar,  a- 
derezar. 

Afeytar.  Rapar,  rasurar, 
desbarbar,  jalbegar,  (cho. 

Afeytat  de  |)och.  Barbihe- 

-Ifi.  Parent  per  alinilat.  A- 
fin.  {near. 

XtiavíHsif.  Assegurar.  Sa- 

Atici«>.  Afany.  Ahinco,  efi- 
cacia. Inclinació  Propen- 
sión. Estimació.  Afec- 
ción, ¡¡asinn,  voluntad,  de- 
voción. Péndrer  ó  posar 
afició.  Aquerenciarse. 

Atici«»nar.  Causar  afició. 
Inclinar,  amartelar,  r.  Te- 
nir alició.  Prendarse,  ce- 
barse, pegarse,  arregos- 
tarse. Aficionarse  mássa. 
Enviciarse. 

Aficionat.  Amigo.  A  gos- 
sos. Perrero.  A  la  contra- 
dansa.  Conlradancista. 

Afïgat.  Semejante  al  higo. 

Atiguerat.  Ahiguerado. 

Aliguraltie.  Divisable, 
vislumbrable. 

Atlgurar.  Enlrevéurer. 
Vislumbrar,  divisar,  co- 
lumbrar, r.  Suposar.  Fi- 
gurarse,  imaginar,  {sado. 

.\hgurat.  Figurado,  divi- 

Alila(la.<!i.  pl.  lilas.  Aguza- 
das, {dera. 

Aiilailora.  (Pedra).  ^1/i/a- 

Aiiladiira.  En  t'  instru- 
ment de  lall.  Filo.  Agu- 
desa en  alguna  cosa.  Agu- 
zadura. 

.%lllaiiiettt.  Disminució  ó 
exieiuiació  de  la  cara.  .1- 
filamienlo.  Y.  Afiladura. 


AFL 

Afilar.  (Las  dents,  lo  inge- 
ni).  Aguzar.  Fer  punta  en 
alguns  instruments.  A- 
puntar. 

AUiar.se.  r.  Desfallir,  tor- 
narse prini.  Ahilarse. 

Aíileranient.  Enfilada, 
enfilamiento. 

.\fiierar.  Enfilar,  alinear. 

Atilerat.  Enfilado,  alinea- 
do. 

Afiliació.  Senyals  fisichs 
d'  una  persona.  Filiación. 
Péndrer  las  atiliacions. 
.Afiliar,  filiar. 

Afiliar.  Incorporar,  admi- 
tir, filiar.  (liacion. 

Afiliació.  Prohijación,  a  fi- 

Afillaitaineut.  Afiliada- 
mente. 

Afillador.  .Ahijador.    \to. 

.%fillanient.  Prohijamien- 

Afillar.  Prohijar,  ahijar. 

Afiliat.  Prohijado,  ahija- 
do. 

Afanador  de  instruments 
musichs.  Templador.  De 
pesos  y  mesuras.  Potador, 
potero. 

Afinadura  y  Atinamenl. 
Afinación ,  afinamiento. 
Mus.  Templadura ,  tem- 
ple. 

Afinar.  Pulir,  perfeccio- 
nar. Mus.  Templar.  .\. 
kalansas.  Abalanzar.  .K. 
pesos  y  mesuras.  Potar. 
Acabar  de  viurer.  Morir. 
Ferro  de  afinar.  Afilón. 

Atinsii.  A/ines. 

Afirmar.  Confirmar.  Ase- 
verar. 

Afirmarle,  r.  Mantenirse 
ferm.  fíatificarse.  Soste- 
nir ab  empenyo  sa  opinió. 
Aferrarse. 

Afirmatiu.  Asertivo. 

Afitament.  .Amojona- 
miento, alindamiento. 

Afitar.  A  mojonar,  acotar, 
alindar,  lindar. 

Aflairar.  V.  Aflayrar. 

Aflamarle.  Dit  del  pa. 
V.  Sublarse.      icimiento. 

Allaf|uinient.  En/laque- 

Aflaquir.  Enflaquecer,  en- 
magrecer, eai•lenuar,  mar- 
cliitar.  r.  Acecinarse,  ala- 
ciar. 

Allaquit.  Enflaquecido. 


AFR 

Aflautat.  Flautado. 
Allayraiiient.  Husmeo. 
Aflayraiisa.  Husmo. 

Allayrar.  Husmear. 
Ailayrat.  Husmeado. 
Aflayre.  Husmo. 

Afligir.  Aquejar,  i-imrjo- 
jur,  consumir,  r.  Apesa- 
dumbrarse, penar. 

Afluencia,  facundia. 

Afluent.  Facundo. 

Afluideí^a.  A/luidez. 

Afluixalile.  A¡lojable. 

Afluixada.  A/lojamieiiío. 

Afluixauíeut.  A/loja- 
miento,  aflojadura. 

Afluixar.  Soltar  lo  que  es- 
tá estret  ó  tibant.  Aflo- 
jar,  desapretar.  Pérdrer 
la  forsa,  ó  deixar  de  fer 
la  contra.  Ceder,  laxar, 
relajar,  blandear,  r.  Des- 
abrocharse. 

Afluixaí.  A/lojado. 

Alofrar.  Aforrar. 

Af(tllad4»r.  Volantón. 

Afora.  Ad V.  Fuera,  afuera. 

Aforadur.  Tasador,  mo- 
jonero. 

Aforaiueut.  Aforo,  tasa. 

Aforar.  Tasar,  poner  pre- 
cio ó  tasa. 

Aforat.  Aforado,  tasado. 

AJurcat.  Turcifero,  furcur 

Al4iri»!iiue.  Aforismo.  {lar. 

Af<»ri.*«ticli.  Aforístico. 

AforraiUtr.  Aliorrador.y . 
Estalviador. 

Aforrar.  V.  Estalviar. 

Aforro.  Forro. 

Afortunat.  Venturos. 
Venturoso,  fausto.  Bo- 
jant.  Boyante. 

Afraneilar  y  Afrenellar. 
Frenillar. 

Afranquir  ó  Enfranquir. 
Enfranquecer. 

Africà.  Africano. 

Afront.  Afrenta,  baldón, 
deshonor,  oprobio. 

Afrontaboníi.  Deshonra- 
buenos. 

Afrontació.  Confín,  linde. 

Afi>ontad4tr.  Afrentador. 

Afrontant.  Contérmino. 

Afrontar.  Causar  afront, 
injuriar.  Afrentar,  baldo- 
nar, improperar.  Con- 
frontar. Lindar,  C071  finar. 

Afrontat.  Afrentado. 


AGA 

Afrunfós.  Afrentoso,  des- 
honroso, o]>robioso. 

Afronto««ainent.  Afren- 
tosamente. 

Afumar.  Ahumar. 

Ai'UMellanieut.  Fusila- 
miento. 

Afusellar.  Fusilar,  afusi- 
lar, ¡lasar  por  las  armas. 

Afu.st.  Art.  Afuste.  Pl. 
3fon  tajes. 

Agafada.  Captura,  reda- 
da, prendimiento. 

Agafadero.  V.  Agafador. 

Agafadí.M.  V.  ;Apegadis, 
Enconianadis. 

Agafador.  Qui  agafa.  To- 
mador, prendedor.  La 
part  per  ahont  se  agafa, 
ocasió  ó  pretext.  Asidero.' 
Instrument  per  agafar. 
Prendedero. 

Agafanient.  Asimiento, \ 
aprehensión,  aprensión. 

Agafar.  Péndrer.  Coger, \ 
asir,  tomar.  Aprofitar  1' 
ocasió.  Ajirorechar,  atra-' 
par.  Conseguir.  Coger,  lo-\ 
grar,  llevar,  alcanzar. 
Contráurer  una  malaltia. 
Coger,  tomar,  contraer.' 
Ocupar  certa  distancia. 
Coger,  eaienderse,  abra-' 
zar,  alcanzar.  Posar 
pres  á  algú.  Coger,  pren- 
der, agarrar,  aprehender. 
Lo  gal.  Emborratxarse. 
Pillar  una  mona.  Lo  son 
y  altras  cosas.  Pegar. 

Agafar^e.  r.  Renyir  á 
cops.  Asirse,  agarrarse, 
venir  á  las  manos.  Esl  úl- 
tim en  lo  sentit  de  baia- 
llarse.  Apoderarse  de  un 
objecte.  Llevarse,  apode- 
rarse, echar  mano  de.  Em- 
bolicarse.  Asirse  ,  eyire- 
darse.  Juntarse,  adherir- 
se. Apegarse,  pegarse. 
Cremarse  '1  guisat,  isocar- 
rarse,  quemarse,  apegar- 
se. Agafarse  fort.  Esfor- 
sarsepernodecaurer.  Te- 
nerse á  las  clines.  Agafar- 
se pels  cabells.  Tirarse 
de  las  greñas,  acapizarse. 

Agafa»«o¡>as.  Patxorra. 
Pelmazo,  posma.  ' 

Agafat,  (iullit.  Asido,  co-\ 
gido.  Parlant  dels  guisats. 


AGE 


H 


Ahumado,  socarrado.  U- 
nit,  adherit.  Pegado,  ape- 
gado. .\gafat  a  la  seva. 
loe.  Aferrado,  dado  a  la 
suya. 

Agafatós.  Y.  Agafadís. 

Agálicb.  Acit.  Agálico. 

Agallinar.  Acobardar, 
acoquinar. 

Agani.  Pta.  sens  órganos 
sexuals.  Agamo. 

Agarbar.  Agavillar. 

Agarberar.  Hacinar. 

Agarbonar.  Agarrafar. 

Agárich.  Cert  bolet.  Agá- 
rico, garso. 

Agarrador.  V.  Agarran!. 

.^garrant.  Agarrador,  to- 
món, tomajón. 

.agarrar.  Fer  presa.  Apre- 
sar, aferrar,  prender.  V. 
Agafar. 

Agarrigadanient.  A- 
chaparradamente. 

Agarrigar.   .4  chaparrar. 

.■%garrigat.  A  chaparrada. 

.4garrofar-«íe.  r.  Encarru- 
jarse. 

Agarrofat.  Encarrujado. 

Agarr^itar.  Amarrar. 

Agasajar.  Festejar.  Cor- 
tejar, cumplimentar. 

Ágata.  Pedra  preciosa. 
Calcedonia,  nicle. 

Agaveil  y  Agavellamenl. 
Monopolio.  (ta. 

Agavellador.  J/oHO//o/í.s- 

Agaveilament.  V.  Aga- 
veil. 

Agavellar.  Arreplegarlio 
tot.  Arrebañar,  abarcar. 
Estancar  lo  género.  Mo- 
nopolizar los  géneros.  Fer 
gavellas.  Agavillar.  Api- 
lar. Cumular. 

Agavellat.  Arrebañado, 
abarcado.  {propio. 

Age.   Ajeno,   diverso,   im- 

Agegautat.  Agigantado, 
gigantesco,  giganteo. 

.agenciar,  üoticitar,  ges- 
tionar. 

Agencias.  Pl.  Assumptes, 
negocis.  Quehaceres,  aterí- 
dones,  negocios. 

.4gen4»liauient.  Arrodi- 
II amiento,  arrodilladura. 

Agenollar.  (Fér).  Poner 
de  rodillas.  lllarse. 

AgeúoliarMe.  r.  Arrodi- 


12 


AGR 


Ag:ennlla(.  Arrodillado. 

Aeent.  Ageiile, soUritador. 
A.  de  negocis.  Xef/oria- 
dor,  dilirjenriero.     (iinble. 

Agerniaiiable.    Herina- 

AKerinaiiainent.  Ger- 
mandat. Hermandad. 
Mancomiinació.  Manco- 
miniarion.  (adojitar. 

Agerinaiiar.  Hermanar, 

Aeeniianat.  Hermanado. 

A^il.  Suelto,  ligero,  veloz, 
correntio. 

Agilitat.  Ligereza,  viveza. 

Aísi«tta\se.  Agio,  agiotaje. 

As;i<»ti.sta.  Agiotador. 

Ag^ira.solat.  Aparasolado 

Asitaeió.  Efervescencia. 
Efervesi-encia. 

Agitar.se.  r.  Deípuhar.te. 

Agitat.  Lo  mar.  Undante, 
undoso. 

Aglá.  Bellota.  Menjar  a- 
glans.  Bellotear.  Semblant 
al  afila.  .Xbellotado. 

Agianar.se.  Abellotarse. 

Aglaiiat.  Abellotado. 

Agl4>|>ar.>>e.  r.  Agoljiarse. 

Aglial.«i.  Pl.  Festas  roma- 
nas. Agnales.  {Corderina. 

Agiiina.    Pell   de   an>ell. 

Agn4»east  ó  A;.rnocaiiste. 
Pta.  Sauzgatillo  ó  árbol 
del  Paraíso. 

Agaus.  (Pasta  de).  Reli- 
quia. Agnus  üei. 

Agnnibolar.  Amontoimr, 
reunir,  acumular. 

Ag<»nal.s.  Pl.  Festas  deis 
romans.  .Agonales. 

AgoliÍMant.  Agonizante, 
moribundo. 

Agoraineiit.  Agorería. 

Agorer.  Agorero. 

Agolar.  Osar,  atreverse. 

Ag4»Mt.  .Agosto. 

Ag4>!«tejar.  Agontar. 

Ago.steiich.  ICslivench. 
Agostizo. 

Agót.  Del  Bastan.  Agote. 

Agraciar.  Honrar,  favo- 
cer. 

Agradable.  Óralo,  pla- 
rienle,  gtittnso.        (mente. 

Agraiiablcinenf .  (irata- 

Agradar.  Cumplaiirer. 
Contentar,  com]tlarer.  Sa- 
l)erl»o.  Gustar,  saber  bien. 
Merèixer  1'  aprobarió. 
Gustar,  sentar,  tionarbien. 


AGR 

Enamorar.  Prendar,  n. 
Placer,  plegar. 

Agradar.we.  Enamorarse. 
Prendarse ,  enamorarse. 
Complau  rerse.  Compla- 
cerse. 

Agradat.  Prendado. 

Agrado.  Afabilidad,  sua- 
vidad. 

Agradó.^.  Agradable. 

Malagradós.  Arisco,  seco, 
desabrido. 

Agrahiineinf.  Agradeci- 
miento ,  reconocimiento, 
gratitud.  {nocer. 

Agraliir.  Agradecer,  reco- 

Agrahit.  Agradecido,  re- 
conocido. 

Agraiii.  Pta.  Grama.  A  d' 
olor.  Pta.  .l/fsí«:.  A.  por- 
qui.  Pta.  V.  Cinchenra- 
ma.  V.  Gram.  Arrancar 
lo  a^ram.  Deagramir. 

Agraiidiinetiit.  Agriuida- 
mieiito.  V.  Grandària. 

Agrandír.  V.  Engrandir. 

AgraniUar.  Agranelar. 

Agraiiuear.**e.  r.  Agranu- 
llarse.  Agranujarse. 

Agrás.  (Semblant  ó  del 
gust  dclj.  Agraceño.  (Ay- 
gua  d'  agrás.  Agrazada. 

Agra!!$.«ar.  Agrazar. 

Agrat<>$eien(.  Adv.  Ex- 
pressament. A  sabien- 
das, adrede,  á  propósito. 

Agravanient.      Agrara- 

Agravar.  Gravar,     (cion. 

Agravi.  Agravio,  extor- 
sión, ofensa. 

Agraviar.  Herir ,  lasti- 
mar, r.  Algun  nirvi.   Li- 

Agraviat.  Leso.      {siarse. 

Agravió!).  Injurioso,  ofen- 
sivo. 

Agre.  Lo  such  ácit  d'  al- 
gunas fruvtas  ó  herbas. 
Agrio,  agrura.  Al  gusl.  ,4- 
grio,  ácido,  acerbo.  En  las 
paraulas.  Mordaz.  En  lo 
tracte.  Acre,  bronco,  ás- 

Í}ero,  brusco,  desabrido. 
M  terreno  ó  pis.  Escabro- 
so, áspero,  fragoso.  Fór 
tornar  agre.  Acedar,  a- 
griar.  Ferse  agre.  Hacer- 
se repugnante,  cuesta  ar- 
riba. Tornarse  agre.  .1- 
griarse,  acedar.ie.  Punta 
d'  agre.  Agrillo.  Punta  d' 


AGR 

agre  en  lo  vi.  RabanUlo, 
rábano.  Tornarse  agre  lo 
llevat.  Ahilarse. 

Agredolíü.  Agridulce.  Al>- 
llet.  Oxizacre. 

Agregar.  Afeigir,  reunir. 
Anexar,  unir.  Juntar,  a- 
cumular.  Amalgamar,  a- 
r  amular. 

Agregat.  Conjunt  de  co- 
sas. Cáfila,  conjunto,  halo, 
agregado.  Unit,  incorpo- 
ral. Adherente,  ane.vo,  ad- 
junto. 

Agregatia.  Agregante. 
De  boigts.  Gavilla  de  lo- 
cos. 

Agre.iable.  Acedable.  'lo. 

Agrejanient.  .4  cedamieii- 

Agrejar. Ser  agrillo,  tener 
punta  de  agrio. 

Agi'ella.  Pta.  Acedera,  a- 
cetosa,  hugula.  Borda. 
Romaza.  D'  India.  r¡7ia- 
grosn,  vinagrera. 

Agrelleta.>».  Pta.  Aleluya, 
acederilla,  ojálida.       (sa. 

Agrello!«a.  Pta.  Acedero- 

Agrement.  .Ai/riamente. 

Agrench.  Acedo,  acídulo. 

Agre»»a.  Acidez. 

Agre.<4oladanient.  A- 
candiladamente. 

Asretmiú.  .Acometimiento. 

Agres)»Iar.  Acandilar. 

Agrest.  Incull.  Agreste, 
silvestre.  Rústich.  Rústi- 
co, bravio,  montaraz. 

Agríenla.  Relatiu  á  la  a- 
gricultura.  Agrario,  a- 
greste. 

Agricult<»r.  labrador. 

.4^griciiltura.  Labranza. 

.%^grifi>li.  Pta.  Agrifolio, 
acebo. 

Agrifollat.  .Apimpollado. 

.%.grillonat.  .{grillado. 

.%grini<>nia.  Pta.  Eupato- 
rio, yerba  de  S.   Guiller- 

Agri«».  Vct.  Agrión,    {mo. 

.Igró.  .4ucell.  Garsa.  V. 
Agror. 

Agrupar.  Juntar. 

.%gro|>ar.>ie.  r.  Juntarse, 
reunirse,  remolinear. 

.'Igror  ó  Agro.  Lo  gust  a- 
gre  de  las  cosas.  Acédia, 
agrura,  acidez.  Aspresa, 
rigor.  Acrimonia,  aspere- 
za, rigor. 


AGU 

Agros.  Acetoso,  agrillo, 
acedo.  {cidez,  acedía. 

A^rasitut.  Acetosidad,  a- 

Agritntullable.  Ahuru- 
jonabh'.  íjador. 

Agruaiiiil!atl4ir.  Aliuru- 

Agriiiiiullar.  Agrumar, 
cuajar,  i-orlar. 

AgruiíiuHat.  Grumoso, 
agrumado,  cuajado. 

Agrura.  Crudeza. 

Aguant.  Resistencia.  A- 
guaiile.  Sufriment.  ^íu/';-!- 
inienlo,  tolerancia.  Soste- 
iiimenl.  Sustentación. 

Aguantable.  Suportable, 
tolerable.  (dor. 

Aguantador.     SuMenta- 

Aguautar.  Sostenir.  Man- 
tener, sostener,  susle7itar. 
Consentir.  Sufrir,  tolerar. 
Afíiíanlar  los  rissos.  Naut. 
Aniojelar.  r.  Tenerse. 

Aguantat.  (Mal;.  Que  lás- 
tima! 

AguarííaUor.  Qul  custo- 
dia. Guardador. 

Aguartlament.  Ac.  y  ef. 
de  aguardar  ó  reservar. 
Guardamiento. 

Aguardar.  Reservar,  de- 
sar. Guardar,  reservar. 
Esperar.  Esperar.  Aguar- 
dar la  seva.  Agacharse. 

Aguayt.  Acecho,  embos- 
cada, emboscadura. 

Aguaytad4>r.  Acechador. 

Aguaytar.  Acechar,  atis- 
bar,  hacer  la  acechona. 

Aguaitat.  Acechado. 
Agudeza.  Sutilesa.  Suti- 
leza, sutilidad.  Perspica- 
cia.  Per\-¡iicacia ,  viveza. 
Gracia.  Festividad,  dono-' 
swa,  donaire,   chiste.  Ah^ 
agudesa.       Agudamente. 
Pie  d'  agudesas.  Conce¡j-\ 
tuoso. 
Asuerrit.  Aguerrido.         \ 
Águila.  Y.  Aliga. 
Aguileucla.  Aguileno. 
Aguilera.    Pta.  Guileña, 

pajarilla. 
Aguíl<V.  V.  Aligot. 
Aguinyanient.  Guiñada, 

guiñadura. 
Aguínyar.  Apuntar,  ases- 
tar, dirigir,  fijar  la  vista. 
Jlgulla.    La    que  serveix 
pera  assegurar,  ó  de  cap. 


AIX 


13 


AGÜ 

Alfiler.  La  de  punta  y  ull. I 

Aguja.  La  deis  rellotges! 

de  corda.  Manecilla,  sae-\ 

ta,  horario,  minutíro.  Lai 

deis  relloigesde  sol.  Agit-| 

ja,  gnomon,   mos//Y((/or,  Agujetas  ó  Agüyots.  Pta. 

puntero.  Lo  \)eix.  Aguja,      V.  Águilas. 

espetón,  picudo.  Lo  pilar  Alii.  Ahir.  ,l)/e»\  Abans  d' 


chistoso.  En  lo  dolor.  A— 

gudo,  penetrante,  vehe- 
mente, acerbo.  En  lo  sub- 
til. Lince,  perspicaz.  Clau 
petit.  Clavo  pequeño. 


d'  un  edilici.  Machón,  es-' 
íribo.  !>'  artiller.  Rampi-] 
ñete  ó  rampinete.  De  ca-l 
nó.  Sacaflasticas.  D'  en-¡ 
llardar.  Mechera.  U'  es-i 
parler.  Calicata.  De  fer 
lilojas.  Lanzadera.  De¡ 
ganxo.  Horquilla.  Del  ast¡ 


antes  d'  ahí.  Trasantea- 
yer. Antes  d'  ahí  ó  despus- 
ahir.  Anteayer.  De  ani  á 
avuy.  De  ayer  acá.  De  ahi 
ensa.  Desde  ayer.  No  an- 
tes de  ahi,  siiio  lo  altre, 
tres  dias  há.  Anteantea- 
yer. 


y  attras  semblants.  S/ü- Alunada   y    Ahinament. 

queta,  espetón.  Delmon\o:     Relinclio,  relinchido. 
ó  cap  délas  donas,  ¿".s/w-  Aliinadisr.  Relinchador, 
dilla,  rascador,  rasca/no-  Aiiinar.  Relinchar, 
ño.  De  marejar  y  nave-  Ahir.  V.  Ahi. 
gar.  Brújula.  Demalalas-  .iliissía.  Naut.  Saloma. 
ser  ó  saquera.  De  e?i,/«/-¡  AEsi.-SKador.  Azuzador, 
mar.  De  pastor.  Pta.  Pico  Alii.^!<anieut.        Azuza- 
de  cigiieña,\peine  de  pas-\     miento, 
tor,  peine  de  Venus.  Con-  Ahissar.  Náut.  Aixecar, 
ducto  ó  cequia  peliia.  í/í-      Izar,    salotnar.    Incitar. 


juela.  Canal  ó  reguero  en 
las  minas.  Agojía.  A.  ca- 
bussayre.  Aucell  mari. 
Colimbo  de  garganta  roja. 

.4gnllada.  Aguijada,  ai- 
jada, aguijón,  focino. 

Agulla»i.  Pla.  Geranio  al- 
mizclado, agujas. 

.4guller.  Lo  qiii  fa  ó  ven 
águilas.  Agujero,  aljilere- 


Instigar,  incitar,  provo- 
car, azuzar,  zuzar.  En  la 
cassa.  Jalear. 

Ahont.  Adv.  Adonde,  don- 
de, en  donde.  Ahont  se  vu- 
11a  6  vulga.  Donde  quiera, 
doquier,  doquiera.  Envers 
ahont.  Hacia  donde.  Per 
Ahoni.  Por  donde.       (sar. 

.%horrar.  Excusar.  Eaccu- 


La  porció  de  lil,  seda,;  Ahur.  InterJ.  Adiós,  agiir. 
etc.  Hebra.  '.'ligua  y  sos  derivats.  V. 

AsuIlería.A//í/e/-í«.  j     Aygua. 

Agulletaí^.  Pta.  Pico  rfe|Airable.  Irascible,  ira- 
grulla.  I     cundo.  (re. 

Agulló.  Aguijón,  quincho. '  Aire  y  sos  derivats.  V.  Ay- 

Aguilonada.  Aguijoimzo'  Ai\.  Veu  dels  noys.  Pupa. 

Agullonanient.  .-l(/uíjo- Aixa.  Eyna  de  fuster.  A- 


neadu ra ,   agxiijoneam ien 
to. 

Agullonat.  Aguijonado. 

Agull<»nejar.  Aguijonear 

Agulhener.  Agujetero. 

.Igullófr'.  Agujoso. 

Agull4it.>«.  Pta.  Almizcle- 
ña. V.  Águilas. 


zuela.  Mestre  d'  aixa. 
Carpintero  de  ribera.  Pas- 
sar per  aixa.  Azolar.  V. 
Axa. 

Aixada.  Azada,  ajada.  Ai- 
xada de  galló.  Azadón  de 
peto.  (zadonazo. 

Aixadada.  Azadada,  a- 


Agu»<il  y  Agutzil.  xl?()iiía- Aixadagat.  V.  Assedegat. 

('i7,    ministro,    ríüíiisíriV.' Aixadar.  Jadiar. 

Fam.  Satélite,  corchete.       .Aixadell  y  Aixadella.  Es- 
Agusüat  y  Agubilatge.  A/-|     cardillo,  sacho,  escarda- 

giiacHazgo.  |     dera,  escarda,  zarcillo. 

Agut.  Aülat.  Agudo.  En  lo  .lixadellú.  Azadón. 

ingeni.   Agudo,  gracioso,' Aixader.  Azadonero. 


14 


AIX 


Aixadetn.  Azadira ,  aza- 
dita.  {don. 

Aixadó.  Azadónenlo,  aza- 

Aixafaj^ar^e.  r.  Achubas- 
carne. 

Aixafagat.  Achubascado. 

Aixafar  y  sos  derivats.  V. 
Axafar. 

Aixalabar.  Enjuagar. 


AIX 

'     derrubiar,    arrollar.    V. 

Xarasallar. 
'Aixarcolador.  Efcarda- 
'  dor.  Lo  instrument  per  ai- 
xarcolar.  Escarda,  escar- 
'  diUo,  sacho. 
'Aixaroolaiuent.  Escar- 
I  da,  escardadura,  sacha- 
dura. 


:\ixalal>rat.    V.    Axala-'Aixarcolar.E.•tcaríZar,  es- 

brat.  I     cardillar,  sachar. 

Aixalar.  Retallarlas  alas.  'Aíxarc4>lat.     Escard<idc, 

Desalar.  Tallar  las  alas,  I     escardillado. 

contenir.  Cortar  los  rue-  Aixardor.  ^Irrfor. 

¡os,  reprimir.  lAixari  ó  Axari.  Pta.  Asa- 

Aixani  ó  Axam  il'  aballas. '     ro,  asarabúcara  ,  oreja  de 

Enjambre.  De  peixos.^-;     fraile. 

lucion,  majal.  lAixarit  ó  .\xarit.   Vivara- 

Aixaniaiiar.se.  Las  abe-,    cho,  despabilado. 

Has.  Arracimarse.  lAixarnientador.     Sar- 

.%ixauil)rar.     Jabardear, '     mentador. 

enjambrar,  desahijar.        iAixarnientar.    Recullir 
Atxaitieiiad4»r.    Enjam-      los  sarments  podats.  .S'ar- 

brador.  \     mentar.  Y  1'  acció  d'  ai- 

.\ixaiiienatneiit.£)vaí)i-'     xarmentar.  Sarmentera. 

brazon.  Aixariueíntat.  Sarmenta- 

Aixaitienar.  Enjambrar,  \     do. 

desabejar.  (dero.  Aixarolar.  Cliarolar,  dar 

Aixaniener.    Enjambra-]     de  charol. 
.4.ixani«trar.    Hehumede-  Aixantlsít.  Charolado. 
Aixamorat.  £t>?Uo.   (cer.  Aixarop.  Jarabe,  jarope. 
Aixaniplador.      Ensan-^     De  gers.  r/iorrfan.  De  mel 

chador.  (che 


Aïxaniplaiuent.  Ensan-' 
.Vixaiüplar.  Ensanchar,  j 
.'\ixaiiiplari«e.  r.  Abrirse. ' 
Aixauiplat.  Ensanclmdo.  | 


y  vinagre.  Ojimel,  ojimiel. 
be  pàmpol.  Agua  de  ce- 
pas. De  poncem.  De  ci- 
dra. De  taronja.  Naran- 
jada. 


Aixaniple.  Ensanche.  oj-Aixaropainent.  Jaropeo. 

sanchamienío.  Pl.  Huelgo.  .Üxaropar.  Jarabear,  ja- 
Aixanearradanieiit.      ropear,  jaropar. 

Esparrancadamente.  '\ixAr»pat,  Jarabeado,  ja- 

Aixanearraiiient.   Des-      i-opeado. 

patarramiento,  esparran-  Aixarnpejar. /nraftear. 

ramiento.  LAixarpallar.se.    Aixan- 

.'Vixancarrar   y    Aixan-'     carrarse.  E•i/xíï•r•aïicarse. 

carrarse.  Esparrancarse.  'Aixarraiiit.  Insípido,  se- 
.Vixancarrat.  Esparran-      quero,  sequeroso. 

codo,  piernitendido.  A  ca-  Aixarrancaiiient.V.  .4i- 

ball.  .Ahorcajado.  I     xancarrament. 

.\ixaiilIanador.     Acha-  Aixarraiicar.  Esparran- 

panador.  |     car,  despatarrar. 

Aixaiillanar.  Chaflanar,  Aixart.  Ingerto. 

achaflanar.  .%ixauear.  Náut.  fíemol- 

.\ixaiiKiier.  Corretja  del'     car,  sirgar. 

jou.  Coyunda,  barzón.       {AixauM.    Pl 


.%ixapluear.<4e.  r.  Guare- 
cerse de  la  Ihnia.  V.  Sota- 
plujarse. 

Aixaraeall.  V.  Xaragall. 

.tixaragallar.  Arroyar, 


Prometidos, 
adehala. 
.aixecament.  La  arció  de 
aixecar  n  aixecarse.  .4/- 
zamiento,  levantamiento. 
Sublevació.  Levanlamien- 


AIX 

to,  sublevación.  De  la  ve- 
da. Desacoto. 

Aixecar.  Alzar,  levantar. 
T.  A.  un  poch.  Soliviarse. 

.%.ixedrés.  Ajedrez.  Pessa 
del  aixedrés.  Trebejo. 

Aixella.  Sobaco.  Alsar  lo 
vestit  üns  sota  1'  aixella. 
Sobarcar.  Posar  sota  1' 
aixella.  Asobarcar,  sobar- 
car. Sola  r  aixella.  .\dv. 
Bajamano.  Tumor  de  so- 
ta r  aixella.  Golondrino. 

Aixelleró.  Cuadrado. 

Aixericar.  Despejar,  se- 
renar, ipejar. 

jAixerJr.  Despabilar,  des- 

Aixerir.se.  r.  Despejarse, 
serenarse ,  despabilarse, 
avivarse.  \pejado. 

lAixerit.    Vivo,  listo,  des- 

-Aixerri.  Sirle,  sirria. 

.Aixetii.  Espita,  canilla, 
geta.  De  font.  Grifo,  //o- 
tr.  Diminutiu  d' aixa.  .4- 

I    zuela.  Posar  aixeta.  Espi- 

I     far,  vender  al  ramo. 

lAixi  y  .\ixis.  V.  Axi. 

Aixicainent.       Achica- 

Aixicar. .4c/ii>ar.  'miento. 

Aixiotar.  Achiotal.  '- 

Aixiquidor.  .íchicador. 

Aixiquidura.  Ac.  y  ef.  de 

I  mimvar  la  aygua  "en  las 
bombas.  Achique.  .\c.  y 
ef.  de  aixiquir.  .l<'/ii>a<<ií- 
ra. 

'Aixiquir.  Achicar,  empe- 

I     queñecer. 

lAixsspar  ó  .\xispar.  Po- 
sar alegre.  .4  <um6rrtr,em- 

I     piocar. 

|aíxó.  V.  Axó. 

.4ixoi.    Azuela.     De     dos 

1     caps,  .-ilcotana. 

Aixullar.  V.  XuUar. 

i'Aixonar.  La  vinya.  Des- 

'    pampanar.    Los    arbres. 

I  Deshojar.  Las  oliveras. 
Ordeñar.  {dura. 

'.%.ix4>rbidura.  Desacolla- 

'.Aixorbir.  Alumbrar,  gir- 

.Aixorca.  Ajorca,      (pear. 

'Aixordar  y   Aixordarse. 

I     Ensordecer. 

.^.ixordat.  Ensordecido. 

AixuUar.  Achufar. 

.%.ixusador.  Lo  qui  aixu- 
ga.  Enjugador,  zahuma- 

''    dor.  De  fusta.    Camilla. 


AJO 


AJU 


ALA 


15 


Lloch  per  aixugar.  Enju-  Ajogassat.  V.   Enjogas-  Ajustar.  Convenir  en  lo 

gador,  secadero. 
AiKueainá.  Pera  aixugar 

las  mans.  Toalla,  paño  de 

manos.  Lo  deis  plats.  Al- 

bero. 
Aixu$;ar.  Secar.  Enjugar, 

secar,  deshumedecer.  Con- 
sumir lo  hquit.  Agotar, 

apurar.  V.    Dessubslan- 

ciar.  {secarse. 

Aixugarse.  r.  Enjugarse, 
Aixugat.  Enjugado. 
Aixuplugari^e.   r.  Asu-'AjiuiíuUir.  Ayudador 

biarse.  AjuilansÉssas.  Misario. 

Aixut.  Sech.  Enjuto,  seco.  '.AjuiSaut.  .iyudante. 

De    carns.    .Amojamado.  Ajwlur.  Donar  ajuda. -l- 

De  carácter  ¿'ero,  áspero, !     yudar,  auxiliar.    Al'avo 


sat. 

Ajonjolí.  Pta.   Aljonjolí,^ 
alegría.  {clucarse.^ 

Ajo'jarse.  r.  Aclocarse,  a-\ 
Ajuda.  Favor,  amparo.  A- 
yuda,  socorro,  favor,  am-^ 
paro.  Asistencia,  apoyo.  I 
Asistencia,  apoyo,  subsi- 
dio ,  sufragio.  Servicial. 
Lavativa.  Bufeta  pera  do- 


preu.  Concertar,  pactar, 
tratar.  Los  fusters  y  pi- 
capedrers. Aplantillar,  a- 
sentar,  ahormar,  acoplar, 
a7nachambrar.  Tancar 
sens  clau.  Entornar,  em- 
parejar. Afegir.  Añadir. 
r.  Convenirse.  Ponerse  de 
acuerdo ,  convenirse,  ve- 
nir. Encaixar.  Cuadrar. 


nar  servicials.  vWuJi^i/eta.  Ajusticiar.  Ejecutar. 

De  bomba,  fíi'síer,  cnsíe/.  ¡Ala.  La  de  las  personas  ó 
cosas  posadas  en  linea. 
Hilera,  fila.  Del  cor.  Au- 
rícula. D'  un  fort.  Flanco, 


nr.  Apoyar.  Contribuir. 
Concurrir,  sufragar,  coad- 
yuvar. Ajudar  á  alsar. 
Soliviar.  A  bè  morir.  A- 
gonizar,  auxiliar.  A  por- 
tar. Conllevar.  [do 


lado.  D'  una  montanya. 
Falda,  ladera.  D'un  peix. 
Aleta.  D'  una  teulada.  A- 
lero,  alar,  rafe.  Ala-ala. 
Interj.  Ea,  vamos.  Ala  de 
corb.  Pta.  Enula  campa- 
na. Cop  d'  ala.  Aletazo. 
Batiment  d'  alas.  Aleteo, 


met.  Cortar  los  vuelos. 
Trencat  d'  alas.  Alique- 
brado. Cap  d'  ala.  Primer 
espiada.  Estar  tocat  ó  ta- 
cat del  ala.  Ser  de  la  pe- 
ga, alacranado. 

Alá.  Gos.  Alano,  dogo. 

Alabaix.  Alicaído. 


desabrido.  En  la  Ierra.  Se- 
quía, seca  ,  sequedad.  Y. 
Aixugat. 

Aixutesa.    Sequedad.    V. 
Aixut  y  Dessabriment. 

Ajagut.  Echado,   tendido. 

Doblat.  Encamado,  acá-  AjuHsit.  .iyudado,  apoya-\  a/etarfa.  Ala  sens  plomas. 
mado.  Estar  ajagut  ó  a-Ajudiciauíent.  Ajuicia-  Alón.  Tallar  las  alas.  Fr. 
jassat.  Yacer.  '     I     miento.  {tozon. 

Ajas.>$aaa.  Echada.  lAjugassat.  Juguetón,  re- 

Ajasí^arse.  r.  Tenderse, e-[Ajuttta.ini^nt.  Consell.  ^- 
charse  á  la  larga.  Lo  blat.  I  yuntamienlo,  concejo,  re- 
Encamarse.  I     yimiento.     Individuo     d' 

Aja.s.sat.  Echado,  tendido.  \     ajuntament.  foíice/ai'.Ac. 

Ajáurer.  Inclinar.  Bajar,  I     j    ef.   de  juntar.   Junta- 
inclinar,  tender.  Posar  al  i     miento,  juntura,  unio-n. 
jas  ó  Hit.  Acostar.  |Ajuutar.  Juntar,  acop/<ir, '  Alabansa.  Ensalzamien- 

Aj'Áurerae.T. Echarse,  re- •     ensamblar,  ajuntar.  I     to,  lauro,  encomio, 

costarse,  tenderse,  tum- Ajuntsít.  Unido,  acoplado.' Alatiur.  Ensalzar,  loar, 
liarse.  Los  sembrats.  En-  Aju]>aclÍ!«.  Agachadizo.  \  encomiar.  En  extrem. 
camarse.    Per  causa    de  Ajupar.  Achupar.  |      Trasloar. 

malaltia.  Meterse  ai  ca-  Ajupiflaiuent.  Agac/ia-¡  Alabarda.  (Cop  d').  4 í«- 
vm,  acostarse,  \     damente.  (to.      bardada,  alabardazo. 

Ajáurersehi.  Fam.  Con-  Ajupiíuent.  .4<?íic/ian!¡V)i-  Alabarder.  Alabardero. 
sentir.  Pasar  jior  ello,  so-  Ajupir.  Subjectar.  Do/íiar,' Alabarse,  r.  Jactarse,  va- 
meíerse.   Rendirse  al  tra-|     si/Jeía'".  Burlar, enganyar.  ¡     nagtoriarse,  gloriarse. 
hall.  Rendirse  á  la  carga.  I     ¿ií?-ki?-,e?i3aíiar.  Atrapar. 'Alabastre.  Alabastro. 

A je.*suitat.  Beato  fals,  hi-¡     Coger.  I  Alabastri.  .4  tóòasírwo. 

pócrila.  Mogijato,  saíííu?-- 'Ajupir.>»e.  r.  Posarse  ar-  Alabern.  Arbust.  Ladier- 
ron,  beatucho.  I     rupit.  Agacharse,  acurru-\     na,  ladierno,  palo  bañan. 

Ajoca.  V.  Joquer.  I     carse,  agazaparse.  Ajàu-|     alaterno. 

Ajocada.    Parlant    de  la!     rerse.  A íasírai'se.  Subjec-!Alabrent.  Laureníe,  saca- 
cassi.  Agazapada.  De  la  I     XàT^e.  Resignarse.  \.  Aco-\     dor. 
gallina.  ^í'/ocfírfí!.  |     tarse,  Abaixarse.  Alacayet.  Lacaj/ue/o. 

Ajocainent.  /íecog¡'mien-  Ajupit.  Agachado,  agasa-  Alacaygut.  V.  Alabaix. 

to,  aclocamievto.  I     pado,  acurrucado,  acru-Alacay».  Lacayo. 

Ajocarse.  r.  Los  aucells.      pido.  Alada.  (Formiga),  yl/iirfa. 

/íecosrerse.  Abaixarse.  ^- 'Ajust.  Igualament  de  dos  Aladern.  Arbust.  Mesto, 
.qac/iarse.  V.  Acotarse,  A- i    cosas,  ^jusíe.    Conveni.  |     níarfíenia.  De  fulla  estre- 


jovarse. 
Ajogassarse.  r.  Retozar,  I 
juguetear. 


Convenio,  pacto,  c07icier-'^     ta.  Ladiémago.   Y. 

to,  tratado.  Ac.  y  ef.  dei     bern. 

ajustar.  Ajustamiento.      I  Aladilia. /*aZa7iíerro, 


Ala- 


16 


ALB 


Alafaya.  Cerla  tela.  Ana- 
l'ayit. 

AlaiiiMi'a.  Alamar,  pre- 
silla, /indar. 

Alaiulii.  »as  pera  dcslil- 
lar.  Al  nnbiíiue,  uli¡uita- 
ra.  L'  lu"i•l)a.  Üratjanle. 

Alaiiibiíiable.  .1  luinbi- 
aible.  {cíoTi. 

AÍ'AtnhinHeió.  Alambica- 

AIatiU>iiiar.  .1  lambicar, 
arrisDia r,  alq uilarar. 

AiaiiiUiíiat.  ^l lambicado. 

Alasiieris.  Alameda,  ar- 
boleda. 

AIaii(|usns.  Esp.  de  tela. 
Ma  llim. 

Alarli.  l'àrharo.  Alarbe,  á- 
rabe.  Mòlt  esquerp,  ò'a/- 

Alfkrit.  Alarido.  {raje. 

Alashora»<i.  Adv.  Eiitun- 

Alat.  Alífjero.  {res. 

Alatrcncai*.  .Uiquebrar. 

AlAtveiwAt.  Aliquebrado. 
V.  Alahaix.  (cho. 

Alatxa.  Peix.  Alarha,  la- 

Alba.  Ari).  Alamo,  pobo, 
peralejo.  Apuntar  1'  alba. 
Alborear.  Punía  del  alba. 
Alborada.  Alba  poli.  Arb. 
Alamo  negro.  Negra.  Clio- 

AlhínUí,  Alborada.       [po. 

AlliaiKli-eiiy.  Cert  joeh. 
Avantrén. 

.4ll>aii>ai'.  Albañal. 

Alhará.  Debilori.  Vale. 
Guia.  Albala,  guia. 

Alhai'anei-.  Tablajero.      I 

Albareoeli.  V.  .Abercoch.j 

Albania.  Enjalma,  jalma.. 

Albaivlar.  Posar  1'  albar-; 
da.  Enalbardar.  Enga-i 
njar.  Enyalu.iar,  burlar,' 
enrjaylar,  entrampar. 

Albarder.  A  Ibardero,  bas- 
tero, enjalmero. 

Albardó.  Albardon. 

Albareda.  Alameda,  po- 
beda, arboleda,  prado. 

Albat.  I'iirvulo. 

Albeilriii.  Alhedrio. 

Albeiicat.  Albornado. 

Alliencii.  La  part  entre  la 
fusta  y  la  pell  dels  ar- 
bres. Albura,  alborno.  L' 
arbre  de  aquesl  nom.  Co- 
deso, borrte. 

Alb«r.  Arb.  Alamo. 

Albercii.  V.  Abru'U. 
Alberciicii.  V.  Abercoch. 


ALC  ALE 

Alcea. Pía.  Makari.icosil- 
I  vestre,  alcea,  malva  real. 
■.  Alció.Áueell.  V.  Botiquer. 
Alcololl.  Alcohol.  (do?-. 
.%Icol'<illa<lor.  Alcohola- 
.4^lc4Ȓ'ollar.  A  koholar,  al- 

rolmlizar. 
.%lc«>íollat.  Alcoholado. 
Alcol'ollera.  .1  tcnholera. 
Alciiliolar.  .f  Icoholizar. 
.ÍLEe4»li«»Iit.  A Ivoholido. 
Alc«»i-á.  Alcorán. 
.%l«Iavattt  y  Aldevant.  V. 
¡     lle\ant. 

.Iilducalar.  Ocalear. 
Alducar.  Adúcar,  ocal. 
Alé.  .lliento,  hálito,  vaho. 

V.  .\lenada. 
.\leaar.  For.  Producir. 
Alesat.  For.  Alef/acion. 
Aleara.  Instrument  de  ci- 
rurfíia.    Legra.   Alefira  ó 
aleare.  Goijós.  Goro.so,  ri- 
sueño, festivo.  Posarse  a- 
lefíra,  tenir  los  alegroys. 
Achisparse. 
Alegrar.  Regocijar,  diver- 
I     tir,  recrear,  r.  Complacer- 
se, gratularse,  gozarse. 
Alejís-e.  V.  Alegra.  Mus. 

A  legro. 
.%lej;reinent.  Festivamen- 
te, gozosamente,  regocija- 
damente. 
Alegría.  Goig,   contento. 
Gozo,  jovialidad.  Pla.  A- 
jonjoli.  Os  de  1'  alegria. 
Anal,  fiútula. 
.\lejar.  Alear. 
.\Ielar.  Posar  ó  fer  tornar 
I     lelo.  Enloquecer.  Aturdir, 
i     trastocar.    Aturdir,  per- 
I     turbar. 

Alelarle,  r.  Tornarse  lelo. 
I     Abobarse,  embobecerse. 
'Alelat.  Asimplado,  alela- 
I     do. 

Aleluya.  Pta.  .Icederilla. 
I     V.'Lú.jula.  {co. 

Alemany.  Alemán,  ttides- 
.%leiiiaiiya.    Regne.  Ale- 
1     mania,  (iennania. 
.4lecuanya»<'.  Cerla  roba. 
1     Alemanelas. 
.'llena.  Instrument  de  sa- 
bater. Lesna,  subilla,  Au- 
cell.  Avócela. 
Alenatla.  Respiració  que 
's  despcdeix  de  una  vega- 
da. Vaharada,  vapor.  Res- 


Alberc«4íuer.  V.  Aber 

co((uer. 
.-llbergar.    Hospedar. 

Alojarse. 

Aibergatse.  Hospedaje. 

.albergínia  y  Aüjerginie- 
ra.  ¡krenjena. 

Alberguer.  Albergador, 
alberijuerii. 

Alberje.  Fruyt  y  .\lber- 
jcr.  Arb.  Albérchiga,  al- 
bérchigo. 

Alberii.  Especie  de  xame- 
llol.  Alberno. 

.libernú.s.  Albornoz. 

Albí.  Blanquinós.  Albino. 

Albicel.  Albicolo. 

AibiUor.  Bol.  Albijloro. 

Aíbiniá.  Albimano. 

Albitau.  Naut.  Albitana, 
conlrabanque. 

AIboco.««a.  Arb.  Sicómoro. 

Albor.  Peix.  Alburno,  bre- 
ca. 

Albor«tt.  Bullici.  Alboro- 
to, tumulto.  .\Ioti.  Motin, 
amotinamiento. 

Alborotailis..4/boroíarfí- 
20,  turbulento. 

Albor«)ta«l4»r.  Bullicioso, 
revolvedor,  revoltoso. 

Aibomtar.  Amotinar,  su- 
blevar, turbar,  revolver,  r. 
Atumultuarse ,  enojarse, 
enfurecerse.  Lo  mar.  En- 
soberbecerse ,  hervir. 

Alborotat.  Turbulent. 
Turbulento,  bravo.  Pie  d' 
agitació.  Ajilado. 

.4lbi-av4><|uer.  V.  Aber- 
coquer. 

.■llbiKlee».  Badea.       (co. 

Alcalí  volátil.  Amonía-\ 

Alean.oi.  Alcance.  De  pocli 
alcans  ó  capacitat,  ¿tmt- 
lado,  corlo. 

.-llcanüiable.  Recabable. 

Alcanzar.  Conseguir.  Fá- 
cil d' alcansar.  Alcanza-\ 
d  izo. 

AIcatiMat.  Atrapat.  Cogi- 
do. Onseguit.  Habido,     i 

Alearan ia  y  Alcaricovia. 
Pta.  Alcaravea,  comino  de  | 
prado. 

Alcarxofa.  V.  (larxofa.     | 

Alear \ «llera.  V.  Carxo- 

fera. 
Aleaydia.  Alcaldia. 
Alcaydiat.  Alcaidía. 


ALF 

piració   continuada.    A- 
lenlada. 

Alenar.  Aleni ar.  Alentar, 
vahear,  valiur. 

Aleuarse.    r.  Pcndrcr  la 
forma  de  una  alena.  .1 /es 
)        narse. 
'    Alenilador.  Asmático. 

Alendar.  Esbufegar.  Re- 
sollar. 

.%lentar.  Confortiir. 

Alenya.  Pla.  Aligustre. 

Alep  de  moíi.  Rodet.  Ro- 
dezno, rodete.  Genero  de 
musclos,  .-llepe. 

Alepi.  Roha.  Alepin.  Na- 
tural d'  Alep.  Alepino. 

Alerileri.  .\dv.  En  tanga 
iiillas,  al  caer. 

.41er.*:.  Arbre.  Alerce. 

.\lerti9.  Interj.  Guirda, 
ojo  alerta.  Estar  alerta. 
Precaverse. 

Alet,  Sindico,  entre  comer 
ciants,  y  aspirante  de  pro- 
curador ó  notario,  entre 
curials.  Sagas  en  alt  grau. 
Buen  pájaro. 

Aleta.  (Fer  1')  los  aucells. 
Cernerse.  En  lo  ayre.  Con- 
tenencia. 

Alevós.  Alecoso,  aleve. 

AlesaiKEriua.  Planta. 
Santóniro. 

Alfál>re;s;a.  Pta.  Albaha- 
ca,  alhabega.  A.  borda. 
Albahaca  menor,  alcino. 
A.  boscqna.  .1.  silvestre. 
A.  crespada.  Albahaca 
risa.  A.  de  fulla  petita. 
A.  fina. 

Alfaeli.  Banch  de  arena. 
Alfaque.  iga. 

AlísiXti.  Pta.  Alfalfa,  miel- 

Alfal.oiar  y  Alfalsal.  Lloch 
sembrat  ile  alfals.  Alfal- 
fal, alfarfar. 

Alfalser.  Quí  tracta  ó  ven 
alfals.  Alfalfero. 

Alfalí^era.  Lloch  ahont 
se  guarda  1'  alfals.  Alfal- 
fe ra. 

AÍranet.  .4ucell.  Alfane- 
que. 

.%iren>ieh.  Alfeñique. 

Alferes.  Subteniente. 

Alfundech.  V.  Sil.já. 

Alforja»!  de  pell.  Pl.  Bia- 
zas, bizazas. 

Alforjer.  Alforjero. 

DIC.     CAT.      CAST. 


ALI 

;.4lforrei'.  Esclau  lliber- 
tat. Horro. 

.VlfOHíu.  Blanquinós.  Al- 
fosio. 

Als^a.  Pta.  Ova,  alga. 

AEgaci.  Que  se  sembla  á 
la  alga.  Algáceo. 

.llgatisara.  V.  Gatsara. 

AIgú  y  .\lgun.  Pron.  .1/- 
gun,  alguien,  y  si  lo  sus- 
tantiu  se  li  anteposa  ó  se 
calla.  Alguno.  .Vlguua  co- 
sa. Algo. 

Alhaja.  Joya,  prenda.  De 
mòlt  valor.  Presea.  De 
pocb  valor.  Brinquillo, 
brinquiño.  Pl.  De  plata 
de  poch  valor.  Percocería. 

.%ihajar.  Enriquir.  Enjo- 
yar. Provehir  de  moijles. 
Moblar,  amueblar. 

.íiliienyu.  Pta.  .iligustre, 
alheña. 

Aliacrá.  Malaltia  de  la 
melsa.  Ictericia, aliacran. 
Qui  pateix  d'  aquest  mal. 
Ictericiado,  ictérico. 

Aliansa. ii^a,  unión,  con- 
federación. Fèr  aliansa. 
Aliar,  confederar. 

Aliarse,  r.  Confederarse, 
coligarse, mancomunarse. 

Aliliiaucli.  Ornit.  De  alas 
blancas.  Albidipenna. 

Alicaeahi.  Pla.  Alque- 
quenje,  vejiga  de  perro. 

AlivAt-AS,  Pl.  Alicates. 

Alicieiit.  Atractivo. 

Aiietirn.  Animal  fabulós. 
Unicornio,  monocerole. 

AlíeuacÍM.  Enajenación. 
A.  mental.  Locura. 

.4iienar.  Enajenar. 

.4Iietit.  Aliento,  suspiro. 

.4lifafa.  Tumor.  Alifafe. 

Aliga. AucelL^íguí/.;.  Bor- 
da. Aguilucho.  Pescado- 
ra. Alieto.  Deis  estanys. 
Platico,  planga.  Trenca- 
lós.  Atahorma.  Qui  porta 
r  àliga.  Aguitífero.  Serne 
r  águila.  Fr.  Cortarlas  ó 
matarlas  en  el  aire. 

Aligot.  Aucell.  Aguilucho, 
alucón,  milano  rojo.  De 
cua  blanca.  Neblí.  Espe- 
cie de  peix.  Aligóle. 

.%ligota.  Blas.  Aguilon. 

AHguenya.  Pla.  Aguile- 
ña. 


ALL.\ 


17 


AIJsuera.Rocaaltaáhont 
las  águilas  lan  lo  niu.  A- 
guilera. 

.Uillarch.  Ornit.  De  alas 
llargas.  Alilongo. 

AlÍDctent.  llantén  i  miento, 
sustento,  nutrimento, pas- 
to. Pl.  Asistencias. 

.%.fi!i£eutar.  Mantener, 
sustentar,  nutrir,  r.  Lo 
qui  s'  alimenta  al)  ia  subs- 
tancia agena.  Parásito. 

Aliayar.  C.onipóndrer,  a- 
dornar.  Adornar.        (no. 

.Hiisytt.  Compostura,  ador- 

.\ii»li.  Ajiaceite. 

Aliró.  Ala  plomada.  Alón. 

.•Hi.i*.  Pa  seus  llevat.  Cence- 
ño, ácimo. 

Atiseniiiit.  Especie  de  li- 
quen. AUsfería. 

Alisiiie.Med.  Ansietat,  in- 
quietut.  Alismo. 

.Wtstiavi.  V.  Gransa. 

.ilit.  .\ucell  que'ls  romans 
consulíavan.  Alite. 

.\!iten<Ire.  Alitierno. 

Aliviar.  Calmar.  Apaci- 
guar. AUeugerar.  Alige- 
rar. Socorrer,  donar  ali- 
vio, fíe/fi'ar.  Mitigar,  sua- 
vizar. Mitigar,  suavizar. 
Consolar.  Consolar. 

AIjuf;.  Esperó  pera  dete- 
nir la  corrent.  Parapeto, 
estribo. 

All.  Ajo.  Y  cada  un  deis 
seus  grans.  Diente.  .\11  de 
bruixas.  Ajo  de  culebra, 
ajipuerro.  .\11  d'  olor.  Ajo 
oloroso.  All  porret.  Ajo 
agreste.  .\11  tendre.  Ajete. 
F'orch  d'  alls.  Ristra,  hor- 
ca de  ajos.  Salsa  d'  ails. 
Ajada.  Salsa  de  pa  y  alls. 
Papirolada,  pampirolada. 
Venedor  d'  alls.  Ajero. 

Aliada.  Salsa  de  alls.  A- 
jada. 

Allaíicejada.  Bot.  Fulla 
llarga  y  estreta.  Alancea- 
da. 

.\ílancejaiueiit.  Alan- 
ceamienio. 

Allaucejar.  Alancear. 

AElaneuít.  Traspillado, 
delanguido. 

Allansat.  Alanzado. 

Aliar.  Lloch  sembrat  de 
alls.  Ajar. 


íh 


ALLl 


Alüai-ch  ó  Allargament. 
A larijamientu,  prolrmgit- 
i-ion,  prolottyaniiento.  PI. 
V.  Aliarehs. 

AHarcbi^  y  Allargas.  PI. 
Larrjas,  trer/uas. 

Allui-satlor.  Alarrjndnr. 

Allargar,  líxlonilrer.  A- 
kii•ijar,  pruluiH/iir.  üile- 
rir.  Prorogar.  tíi>  las  ar- 
mas de  loch.  Alranzar, 
llegar.  Aumenlar  un  nú- 
mero ó  quaiuitat.  Aumen- 
tar, llelerinlse  al  temps. 
Durar,  tirar  y  tambe  pro- 
lonyar ,  dilatar,  diferir, 
retardar.  Cedir,  donar. 
Soltar,  aflojar,  ceder.  A- 
llargar  la  imaginació. 
Fantasear.  La  ma.  Abrir 
la  mano.  Poch.  Alranzúr- 
sele  poco  tt  alguno.  A  lot 
allargar.  Expr.  ,1  todo  ti- 
rar. 

Allargar.se.  r.  Dilatarse. 
Prolongarse.  AUunyarse. 
Alargarse,  alejarse.  Du- 
rar, e\téndrer>e.  Crecer, 
e.rh'iulerse. 

AI3arj;at.  Alargado. 

xXllaHti».  Pta.  Campanillas 
de  invierno. 

xllier.  Qui  ven  ó  es  aficio- 
nat als  alls.  Ajero. 

Alletament.  Lactancia. 

Alletar.  Amamantar. 

AlleuseraiUsr  j  Alleuja- 
dor. Alijíidiir. 

Alleuseraisient.  La  ac- 
ció de  allcugerar.  A  ligera- 
inienlo.  Descarregar  io  so- 
hrant  de  la  nau.  Alijo. 

Alleugcrar.  Aligerar,  a- 
liviar.  La  nau.  Alijar. 

Alleugerat.  Aligerado. 

Alleujar.  V.  Allcugerar  y 
Allotjar. 

Allevansa.  Calumnia,  im- 
putación. 

Allevar.  Calumniar,  im- 
putar, achacar,  acumu- 

XHe\at. Calumniado,  {lar. 

Allíaria.  Pla.  Aliaria. 

AlliiuariaM.  V.  Llumina- 
rias. 

AilÍMaiIor.  (Jui  allisa.  A- 

Alli.satliira  y  .\llisament. 
Alisadura.  i)e  la  paret. 
Jaharro. 


AL-L 

.%.llÍ8ar.Po^ar  ¡lisa  alguna, 
cosa.  .4/isar.  Las  parets. I 
Enrasar,  jaharrar.  La fus-l 
ta  y  altras  cosas.  Ace/)i- 
llar,  cepillar,  pulir.  Lo' 
pel.  Atusar.  Los  cabells.' 
fraspeinar.  Esgrunar. 
Frotar.  {do.\ 

.'llli.•iat.  .ilisado,  enrasa- 

A!Ji>*soiia<lor..í/efcio;ia- 
dor.  {namiento. 

.\lliHH»t\-Amei\t.  Aleccio-\ 

.Wlisíi»ntAr.  A  leccionar. 

.^llíjiitatlor.  Alislador,  lis- 
tero. I  ta  miento. 

Alli.títaiueiit.  Lista,  alis- 

AllistüT.  Aliiilar,  a/iliar, 
listar,  r.  E•fcribirse.     {do. 

ASlL^tat.  Alistado,  afilia- 

Allituna.  Naut.  Albitana, 
contrabranque,  contraro- 
da. 

AU».  Aquello.  .Alió  per  a- 
lló.  Ello  por  ello,  tí'  alió 
més.  Mucho,  por  demás. 
D'  alió  millor.  f)e  molde. 

Allocajneaií.  .i(7oca))iíí?i- 
to.  V.  Ajocanient. 

AlJocai'ne.  r.  Aclocarse. 

AiluniaiSor.  Deslomador. 

AlJuauaOura.  Lo  ac.  de 
illomar.  Deslomadura. 

Allomar.  Deslomar,  der- 
rengar. .K.  al  animal.  Des- 
paldar, despaldillar. 

Ailoiiaar.ite.  r.  Derrengar- 
se. Lo  animal.  Descuadri- 
llarse. 

Alluiíiat.  Derrengado. 

Allongar.  Alargar. 

Allo¡>at.  SemljIanlalUop. 
Alobunado. 

Allóü.  Pertanyent  ó  sem- 
blant al  all.  Àlideo. 

A!lM9«!<iar.  Acerar,  tem- 
plar, aguzar. 

AlJot.  Pla.  Ajote. 

Ailotjaiuent.  Alojnmieri- 
to,  aposentamiento.  Deis 
mariners.  Naut.  ¡lancho. 

All«»tjar.  Alojar,  aposen- 
tar. T.  Posar,  alojarse. 

A!-liaeiuaci«>  y  Alucina- 
ment.  Encegament.  .4 /«- 
eina  mien  lo.  fa  scinacion . 

Al-luvina<Ior.  Fascina- 
dor, deslumbrador. 

A3-]ucinnuient.  Aluci- 
íiirM»,  fascinación,  des- 
lumbramiento. 


ALM 

Al-lueinar.  Ofuscar,  de-t- 
luinbrar,  fascinar. 

Al-lucinarse.  r.  Encapri- 
charse, (do. 

Al-luciiiat.  Desalumhra- 

Al-ludir.  Fér  relació  una 
cosa  a  altra.  Aludir. 

Al•lum.  V.  Alum. 

Al-lum)>rament.  V. 
Part.  (nar. 

Al-luinenar.  V.  Il-lumi- 

Ailunar.  Saúl.  A  lunar. 

Alliinyameut.  Aleja- 
miento, apartamiento.  V. 
Estranyament. 

Allunyar.  Alejar,  detraer, 
separar. 

AUunyarme.  r.  Desviarse. 
alejarse.  Lo  barco.  Náut. 
Enmararse.  (le. 

Aíiiuuyat,  Alejado,  distan- 

Almaivia.  Especie  d« 
peucli.  Almajia.  peal. 

.\iiinajaneeh.  .Maquina 
de  guerra.  Mandron. 

Almanacli.  V.  ProDÓ.s- 
lich. 

Almanco.  A  lo  menos,  al 
menos,  siquiera. 

Alniauguuar.  V.  En- 
mangrar. 

Almaugra. Miner.  Alnut- 
gre,  almagra.  Lo  terreno 
ahont  abunda.  Almagral. 
Pintar  ab  almangra.  .4/- 
magrar. 

Alniaugrar.  Almagrar. 

Aimarruixa.  V.  Morrat- 
xa. 

Afmártech.  Almártaga. 
litargi>-io. 

Almá.<^tecli.  V.  Másteeh. 

Aima.<!itegnt.  Que  té  ó 
porta  maslech.  Almasti- 
gado. 

A:Uiegó.  Pta.  Trébol  olo- 
roso. 

Almenuí*.  Adv.  A  lo  me- 
nos, siquiera. 

A'.ine.seat.  Pta.  Pinillo  al- 
mizclado ú  oloroso.  V. 
Águilas,  Herba  Hatera. 

AliiieMch.  Almizcle,  mus- 
co. Adobar  ab  almesch. 
Almizclar.  De  olor  d"  al- 
mesch. Almizcleño. 

A!nie.>«quera.  Vas  d'  o- 
lors.  Pebetero,  perfuma- 
dor. La  rata  anomenada 
aixis.  Almizclera. 


ALQ 

-Almesqi!!.  Pta.  Almizcle-' 
ña.  De  olor  d'  alraesch. 
Alinizcleño. 

Almei^qucnií.  Pta.  Jun- 
quillos doblan. 

Alniet.  Canco. 

Alniídi.  Qiiim.  Almidino. 

Almirall.  Almirant.  Al- 
mirante. 

Alniirallai.  Tribunal, 
dret  y  jurisdicció  del  al- 
mirall. Almirantazgo. 

.llmogáveróAlmugáver. 
.1  Imogárabe,  almogávar, 
almugáver. 

Aliitutna.  V.  Almoyna. 

Alinoixei'sC.  .1  Imojarife. 

Aiitioixerifaf.  [)rel  de 
enlrada  y  surtida.  Almo- 
jarifazgo. 

XlmuFíiAr.  V.  Esmorsar. 

Almo.sta.  Porció  que  cap 
en  las  dos  mans  juntas. 
Almuerza. 

.liiuuyna.  Limosna,  cari- 
dad. Aplega.  Cuesta,  de- 
manda. 

Aluiuynei*.  Lo  qui  dema- 
na caritat.  Demandador, 
alforjero.  Lo  qui  la  fa.  Li- 
mosnero. 

Alinudí.  V.  Pósit. 

Almugáver.  V.  Almogà- 
ver, (ceta. 

.WmnstiH.  Armussa.  Mu- 

Almut.  Almud,  celemín. 

Alno.  Pta.  Alisa.  V.  Vern. 

Aló.  La  ala  plomada.  Alón. 

Alocar.  Dementar. 

Aludí.  Arl).  Sauzgatillo, 
árbol  de  la  castidad,  pi- 
mienlo  falso. 

Alotli.  For.  Alodio. 

Aludiari.  Sefior  directo. 

Aloe.  Arb.  Sauzgatillo. 

Aloe.s.  V.  Cever.      (sover. 

Aioher.  Enfiteola.  V.  Ma- 

Alomenoí^.  Adv.  Por  lo 
menos,  cuanto  menos. 

Alopecia.  Especie  de  ti- 
nya. Lopicia,  peladera, 
pelonía. 

Alo.>«a.  Aucell.  Alondra. 

Alotjar  y  sos  derivats.  V. 
Allotjar. 

Alou.  Heretat  sens  gravá- 
ment.  Alodio. 

Al(|ue(|ueiije.  Pta.  Veji 
ga  de  perro.  {Qninta. 

AÍ«|ueria.  Casa  de  camp 


ALT 

A3<]uitrá.  Alquitrán. 

Aíf.  Prcpos.  A  los. 

Xina.  A  Izamiento,  alza.  De 
veda  per  cassar.  Desacoto. 

Al^abie.  Que  s'  aixeca  ab 
facilitat.  Desencamable. 
Que  pot  aixecarse.  Levan- 
table. 

Alsacoll.  V.  Collel. 

AlíKa:ia.  Altura,  alzada. 
V.  Alsària.  Fer  alsada. 
Imp.  Alzar. 

Aljiíaiior.  Lo  qui  aixeca. 
Levantador. 

Aïllament.  Levantamien- 
to, alzamiento.  De  veda. 
Desacoto.  (jera. 

Al.<4ai>eii.  Llassera.  Unce- 

AlMapreni.  Perpal.  Alza- 
prima, palanca. 

Ai.oiaprt^iiiar.  Alzapri- 
mar, solevantar,  sopalan- 
c  ir.  (do. 

AlasipreniSit.  A  Izaprima- 

Al.««ar.  Aixecar  de  terra. 
Alzar,  levantar.  Posar 
mes  aU.  Enhestar.  Espan- 
tar la  cassa.  Levantar  la 
caza.  A.  áncoras.  Náut. 
Levar,  desancorar.  La  ve- 
da. Desacolar. 

AlMária.  Alzada,  altura, 
elevación,  alto. 

Alsarae.  Móurerse  un 
poch  qui  está  assentat 
pera  traurer  lo  de  sota. 
Soliviarse.  Dil  deis  ca- 
balls.  Alfar.  Del  temps. 
Despejarse,  serenarse,  a- 
brir  el  tiempo.  De  púnte- 
las ó  de  polas.  Empinar- 
se, enarmonarse.  Alsarse 
borrasca.   Aborrascarse. 

Al.<üena.  V.  Olivella. 

ANina.  Arb.  Encina.  D'  a- 
glans  dolsas.  De  bellotas 
dulces.  A.  glanera.  Enci- 
na. Surera.  Alcornoque. 
A.  verda.  Quejigo. 

Als4inar.  Encinar,  encinal. 
De  alsinas  sureras.  Al- 
cornocal. De  [alsinas  ver- 
das.  Quejigal. 

Alt.  En  sas  principals  ac- 
cepcions. Altura,  alto. 
Paratje  elevat.  Elevado, 
encumbrado,  prominente, 
eminente ,  subido.  Alt  y 
baix.  Vicisitud,  vaivén, 
altibajo.  Alt  y  flach.  Lan- 


ALT 


19 


garuto.  Cáurer  de  alt  á 
baix.  Fr.  Dar  abajo.  Pas- 
sar per  alt.  Fr.  No  adver- 
tir. Pasarse,  irse  por  al- 
to. Dissimular.  Hacer  la: 
vista  gorda.  Omitir.  E- 
char  por  alto,  pasar  en 
blanco.  Per  alt.  Adv.  Per 
sobre.  Por  mayor,  super- 
ficialmente. A  lo  mes.  A 
mas  tardar.  Picar,  tirar 
per  alt.  Fr.  F.xagcrar.  E- 
char  por  mayor.  Prelén— 
drer  cosas  superiors.  Pi- 
car muy  alto.  Tráurer  per 
alt.  Fr.  Conseguir,  lograr. 
Cosa  que  esta  alta,  t^íwe- 
ro. 

.%.ltamar.  Náut.  Plena- 
mar, pleamar. 

Altament.  Alta,  perfecta- 
mente, excelentemente,  ele- 
vadamente. 

Altaner.  Altanero,  sober- 
bio, altivo,  vano. 

Altanería.  Altivesa.  Al- 
tivez, soberbia. 

Altar.  Retaule.  Ara,  reta- 
blo. Rosejíar  los  altara-'. 
Fr.  Hacer  el  santurrón. 

Altarer.  Altarero. 

Altareyna.  Pta.  Agerato,. 
altareina  oficinal. 

Alteraltle.  Mudable,  ir*— 
constante. 

Alteració.  Afudanza,  no- 
vedad, movimiento.  De-- 
humors.  Removimiento. 
Del  esperit.  Mocioti.  Ea 
la  salud.  Destemple.  Al— 
borol,  moli.  ,l/6o?-o¿o,  tu- 
mullo,  motin. 

Alterament.  .1  Iteración.. 

Alterar.  Causar  novedal.. 
Innovar,  mudar.  Desligu- 
rar.  Demudar,  desfigurar. 
Enfadar.  Incomodar,  in- 
quietar. Trastornar.  In- 
vertir, conmover,  pertur- 
bar. Lo  animo.  Turbar. 
r.  Rebotarse,  acalorarse. 
Lo  mar.  Entumecerse. 

AUerat.  Agitado.  V.  Al- 
borota!. 

Altercaci«r.  Renyina,  al- 
tercat. Altercado,  contes— 
lücion,  litigio. 

Altercant.  A  Itercador. 

.Altercar.  Disputar,  liti- 
gar, porfiar.  V.  Pledejar» 


20 


ALU 


AMA 


Altercat.  V.  Aliercació.    i     1'  atum  de  gos.  Caninero. 
Altei•iiactó.   .lífeniíiíiia.  Aluiuera.  Alumbrera. 
Alternafianient.  Aller-  Aluniuu.  V.  Deixeble. 

7tativammle.  [rion.  Aluiiuif*.  A/umi'noso. 

AttcrMamenf.    Altenut-  A.i\eariu.  Albedrio. 
Alternar.  Turnar.  En  lo  Am.  V.  Ham. 


treljall.  Revezar 
Alteritat,  .-ilterno. 


Auia  de  claus.  Casera,  ama 
ríe  llaves 


Alíerasatiu.  Ab  alterna-  Amaeli  ó  .\mag.  La  mel 

rió.  .illernativo.  Ab  vici-j     de  mal  susl.  Amago. 
situt.         Vicisitudinario.  AntaiKtr.  yui  ama.  Aman- 
Ab   torn. I     te.  Dal  a  las  donas.  Mu- 

jerier/o. 
A'ariaciú  Ania^nereu."-.  Amant  del 
diner.  Ata  el  gato. 


PolM.  Alterno 

Torno,  rez. 
Alteruativa. 

successiva.  .iUernarion. 
Alternativaiuente. -i;-  Aiiiaganaiuetit.  Oculta- 


AMA 

Amalgaiuent.  Mezcla,  a- 

I  malgamwAon,  mezcladu- 
ra, mezclamiento 

Amanar.  V.  Menar.     sar. 

AiuanaȒ.>>ar.  V.  Amenas- 

AniaucehaUa.  Manceba.^ 
concubina,  amiga. 

Aniaucehauaiuent.  A- 
barragadamente. 

Aiuaneebanient.  tarra- 
ga Jieríu,  concubinato, co>t- 
tuberr.io. 

Aiiiancel>ar.««e.  r.  Abar- 
raganarse, amigarse. 

Antaiieixeut.  Amane- 
ciente. 


ternadamente.  [Hado. 

Alteruií'uHat..l//eí«¡/b 


mente,  escondidamente,   a  Auiauéi\er.     Amanecer, 


hurtadillas. 


escondidillas 

Aiua^aclor.  Ocultador. 

Aiiiaj^auíallas.  V.  Ama- 
gacreus. 

Aiiiagauíent.  Escondi- 
miento, ocultación. 

Auiag;ak'.  Ocultar,  escon- 
der, tapar,  guardar,  en- 
cubrir. En_la  falda.  Ense- 
nar. 

Aiuaear(«e.  r.  Retirarse. 


Altei^a.  Grandesa  de  ani- AniaKacíet  ¡De).  Adv.  ,4 
mo.  Elevación,  grandeza 
de  ánimo.  V.  Alsaria. 

Altet. -Uíi7/o. 

A!tibag.v.  Altibajo,  vaivén, 
rieisilud. 

AUiniira.  Pta.  Artemisa, 
escobilla pu rdu,  a rtem isia. 

Altis«.sii».  Dèu.  Dios,  cie- 
lo. 

Altiti<.«ionaut.  .■iUisono. 

Altitut.  V.  Alsária. 

Altiu.  V.  Allaner. 

Altivanieut.  V.  Super- 
biosament. 

Altiyena.  Altanería,  alti- 
fez,  elación,  soberbia. 

Altivol.  Altívolo. 

Altre.  Otro. 

Altretneítt.  De  otro  mo- 
do o  manera ,  por  otra 
jxirte.  además,  otramente. 

AltreNÍ.  Otro  si. 

Altura.  Alsária.  Alzada, 
alto.  Eminencia,  cim.  E- 
levacion,  encumbramien- 
to, prominencia.  Turó. 
Cerro,  colina,  collado. 

Alucinar  y  sos  derivats. 
V.  Al-lucinar 


alborear,  asomar  el  alba. 

.%.niaiie.>«vut.  Amanecido. 

Auiauitíor.  Sazonador. 

Anianinar.  Posar  mani- 
llas. Esposar. 

Aiuauitiai.  Qui  porla 
manillas.  Despusado. 

Anianinieut.  Lo  de   las 

I  viandas.  Guiso,  aderezo, 
condimeiilo,  adobo.  Pre- 
paració. Apresto,  prejya- 
racion.  Pl.  Deis  pastor». 
Cundido. 


Anidarse. Ocuhav&e. Hur-  Aniauir.  Las  viandas.  A- 


tarse,  agazaparse,  agar-\ 
burse.  Entre  los  arbres  ó  1 
malesas.  Ensotarse.  Ama- 1 
garsc  detrás  de  un  cantó.  | 
Dar  trascantón  ó  frasean-^ 
tonada.  No  amagarse  per 


derezar,  condimentar, 
preparar.  Aparellar.  ,4- 
prontar,  ajxirejar,  jirepa- 
rar,  aprestar.. ib  sal  y  pe- 
bre, íialpimentar,  r.  A- 
prestarse.  aparejarse. 


altre.  .No  cedir.  .So  mojar  Auianit.  Sazonado,  apel- 


la oreja. 


rejado,  aprestado. 


Amt!k;iitt.  Escondido,  ocul-  Anianlleutar.  .ifianzar. 


to,  secreto.  Anar  de  ama- 
jiSil.  Andar  a  sombra  de. 


.\nianolla(lov-.    Amano- 

jador. 


tejado  ó  a  lo  somorgujo.  Amauollar.  .4 /nnriq/ur. 
t:osa  pre^a  de    amagat.  .\niauulEat.  .imanojado.. 
Furtivo.  De  amagat. /•'«/■-  Anian«».s'.  .Manual,  como- 
tivamente.      ocultamente.  \     rfo.  V.  Manos. 
Mirar  de  amagat,  ^l/trur  AmanMaUor.  Suavisador. 


de  lado. 


Aluda.  Pell  adobada,  fla/-.  Amagatall. 


des.  Lo  guaní  d'  espart 

Esfjrirtilla,  lúa. 
Aludir.  Keferirse. 
Aium.  .\lun.  alumbre.  A. 

cali.  A.   calino.   De  gos. 

Canina.    Mena   de  alum. 

Alumbrei-a. 
Aluuiar  y  Alumenar.  A- 

lumbrar. 
Alumat.  .\luminoso. 
Alumayre.  Qui  arreplega 


ondite,  escondedero. 

Ania{;;a(oM»4  i.De).  V.  A- 
magadami-nt. 

Ania^atoli.*»  De).  V.  A- 
magadament.  Pendrer  d 
ama^aiolis.  .\percoUar. 

Amagrimeut.  V.  Euma- 
griment.. 

AmaKrir.  Enflaquecer.  V, 
Enma^^rir.  r.  .idelgazar- 
se.  A.  mòlt.  Ahusarse. 


.Mitigador,  aplacador. 
Esco7idrijo,  Aman.*iadiira  y  .Amansa- 
ment.  Domesticació.  Do- 
madura, domesdquez.Le- 
nitiu.  Mitigación ,  aman- 
samiento, moderación. 

AuianKar.  Las  bestias. 
Domar,  domesticar,  do- 
meñar. 

Amansir.  .Amansar,  apa- 
ciguar, mitigar.  Domes- 
ticar caball»  feréslecliá- 
Jinetear. 


AMA 

Aniant^irise.  r.  Desembra- 

rri-erse. 

Vsnan.sit.  -4  mansa  do. 

Viuanta.  Adv.  Mòlt.  i)/«- 
clio ,  sumamente. 

Aiiiaatar  y  sos  derivats. 
V.  Enmantar. 

Aniantiuar.  Amantiüar. 

Aiuantinas.  Pl.  Naut. 
Caps  ó  cordas  deis  pe- 
ncas. Amantillos. 

Aniantinent.  Amante- 
niente. 

.\nianyacii.  .\-rrullo. 

Amanyagador.  Afalaga- 
dor. Acariciador. 

.Imianyagauient.  V.  A- 
falech. 

Amanyaj^r.  Afalagar. 
Popir,  mimar,  acariciar. 
Enganyar  ab  afalachs. 
Engatusar,   engaitar. 

Amanyagat.  Popado,  acor 
riciaclo. 

.%9uany4tjs;ament.  Ama- 
nojamientu. 

Amanyogar.  Amanojar. 

Amanyogat.  A  manojado. 

Amar  "(Deixar  d').  Desa- 
mar. 

Ainarador.  Qui  amara  lo 
cànem.  Enriador.    (cio7i. 

Aiuarauíenf.       Macera- 

Amaranta.Pta.  Amaran- 
to, moco  de  pavo. 

Amarar.  Penetrar  lo  li- 
quil  algun  cos  sech.  Ca- 
lar, empapar.  Omplir  las 
térras  d'  aygua.  Agua- 
chindar.  Posar  lo  cánem 
ó  lli  en  aygua.  Enriar, 
macerar.  Ló  guix  ó  cals. 
Apagar,  matar.  Posar  á 
.amarar.  Empozar.  Tot  a- 
marat.  Hecho  una  sopa, 
calado.  W  Xop. 

Amarante,  r.  Amerarse. 

Amarch.  Amargo.  Un 
poch  amarch.  Amargoso. 

Amargan.  Pta.  Vallico  ó 
ballisco. 

Ainargnment.  Adv.  Ab 
amargura.  Amargosa- 
mente. 

Amargant.  V.  Amarch. 

Amargantment.  Aciba- 
rudarnente. 

Amargar.  Sentirse  á  fel. 
Ahelear.  Causar  pena.  A 
ribarar. 


AMB 

.4niargor    y    .4margura. 

Angustia  ó  pena.  Acíbar, 
hiél.  {marguillo. 

Amargoreta.   Dim.    A- 

Amargó.s  y  Amargot.  .4- 
marguillo. 

Amargote.jar.  Ainargar 
ttn  poco.  V.  .isprejar. 

.Amargura.  V.  Amargor. 

.Amaríuatiitr.  Lo  qui  a- 
parella.  Apxreador. 

Amarinar.  Tripular. 

.4marletat.  Almenado. 

Amarrar.  Naut.  .■Vssegu- 
rar  la  nau  ab  las  ancoras. 
Aferrar,  anclar. 

Amarra.<«.  Naut.  Amarra- 
ron. 

Amartellar.  Amartillar, 
martillar. 

Anxassar.'Masar,  pastar. 

Ama.<«»tat.  Pastat.  Metido 
en  harina.  Atapait.  Tu- 
pido. 

Ama.s.tíoiia.  Dona  d'  áni- 
mo varonil.  Marimacho. 

AmaN>«onar.  Apisonar. 

Amatent.  Pronto.  D'  a- 
matent.  Apresuradamen- 
te, prontamente. 

Amat  i  na  llame  nt.  Anti- 
cipadamente, igai'- 

Amatinar.*«e.   r.  Madru- 

Amatonarse.  r.  Requeso- 
narse.  {tico. 

Aniatori.  Amatorio,  eró- 

Amatoriament.  Erótica- 
mente. 

Amaynadat.  Qui  té  iills. 
Casado  con  hijos. 

Amaynar..\paciguar,'mi- 
tigar.  Calmar,  aflojar,  ce- 

Ambá.  V.  Envá.  {der. 

Ambició.  V.  Cobdicia. 

Ambidextre.  Ambidex- 
tro. 

Ambigüitat.  'Ambigüe- 
dad. Pie  de  ambigüitats. 
Ambagioso. 

Ambit.Amòi'ío.  perímetro. 

Amblador.  Caballería  de 
paso,  de  andadura. 

.\mbladura.  Paso  de  an- 
dadura. 

Amblant.  A  paso  de  an- 
dadura, a  paso  llalla. 

[Amblar.  Caminar  ó  andar 
las  caballeriaí  á  paso  de 

'     andadura. 

'Amboch.  Pas.  Emboque. 


AMI 


21 


Ambre.  A7nbar.  A.  groch. 
Succino,  sucino.  electro. 

Ambreta.  Flor.  Ambari- 
na. 

Ambrollar.  Embrollar. 
V.  Con  fon  d  re r. 

Ambro.>>ia.  Pta.  Artemi- 
sa. .\ltra  planta.  Biengrw- 
nada.  (rtal. 

Ambriinal.  Náut.  Embor- 

.Ambulatori.  Mu!t  amich 
de  passejar.  Ambulatico, 
amhulante. 

.Ambut.  V.  Embut. 

Ameiiera!.  Y.  .\metllar. 

Amen  de  Deu.  Int.  Ojalá, 
antes  hoy  que  mañaiiu. 

Aniena.S!«a.  Pròxim  pe- 
rill. Amago.  Commina- 
ció.  Conminación. 

Amenasí«a<Ior.  Amena- 
zante. 

Amenas.<«ar.  Estar  en 
pròxim  perill.  Amagar. 
Comminar.  Conminar.  A. 
ruina.  Desbarahustar. 

JAmeuiit.  Adv.  Amenudo, 

i     frecuentemente. 

Amerar.    Merar.    Lo  vi. 

I  Bautizar  el  vino.  V.  Ama- 
rar. 

Amé.**.  Adv.  Amas.  V. Més. 

.imetlia.    Almendra.    A. 

!    ensucrada  ó  cubería.  Pe- 

I  ladilla.  Verda.  Alloza. 
Confitura  d'  ametllas  pi- 
cadas. Secadillo.  Salsa  de 

I     ametllas.  Almendrate. 

'Ametllar.  Almendral. 

{Anietlla!«.«a.  Aum.  .áí- 
mendron. 

.Ametilat.     Almendrado. 

i    A.  ó  He  I  de  polla.  Jerri- 

1     cote. 

Ametller.   Arb.    Almen- 

I     dro.  Bòrt  ó  de  bosch.  A~ 

'    Hozo. 

Ametllerar.  Almendral. 

iAmetlló.  Almendruco,  a— 
Hoza.  (quivoco. 

Amlibologia.  Retór.  £- 

jAmtitealro.  Anfiteatro. 

An»icb.  .4í)!igo,  compadre. 

I  A.  de  confianza.  Confiden- 
te. .k.Ae  noücias.  Paradis- 
lero. De  renyinas  ò  de  ra- 
hons.  Quimerista,  camor- 

I  rista.  pendenciero.  Y.  A— 
miga. 

'.Aniidador.  Medidor. 


22 


AMO 


Amidar.  Medir.  Ab  com- 
pás. Comparar. 

Amida!.  Medido.  Venir  a- 
mi(¡at.  Eílar  piníifxirado, 
de  molde,  cabal. 

Anii<I«'>.  V.  Midó. 

Amidoner.  V.  .Midoner. 

Amiga,  üarragana.  Dama, 
daifa,  manceba. 

Amigable.  .4  mistoso,  ami- 
go, compañero. 

Amigat.\«»  y  Amigot.  A- 
miyazo,  amigóte. 

Amiiaiiar.  Acobardir.  A- 
lurdir. 

Ami.<«íaii.sari!ie.  r.  A  man- 
cebarse.  {do. 

Amcr«tan»:at.  Amanceba- 

AmiMtat.  Amistad,  intimi- 
dad, estrechez,  hermanaz- 
(¡0.  Tracte  il-íieit.  Aman- 
cebamiento. Tornar  en  a- 
niislat.  Amistarse,  recon- 
ciliarse. 

AvnttiXtítiVLmeni.  Afec- 
tuosamente. 

AHiit.  Ornament,  faixa  del 
sacerdot.  Amito. 

Amifjanar.  Promediar, 
dimidiar. 

Amnió.Pta.  Ámeos,  fislra. 

Ame».  Dueño,  señor.  A.  de 
casa.  Caiero.  De  corral. 
Corralero.  A.  ó  patró  de 
barco.  Naviero.  Fèrse  a- 
mo.  Apropiarse,  alzarse 
con  algo.  Nostre  amo. 
Náut.  Contramaestre. 

Amoiiorrir.xe.  r.  Enso- 
pirse.  Amodorrarse. 

Amodorrit.  Amodorra- 
do, amodorrido. 

Amoíiinador.  Molesto, 
iobon. 

Anioliánar.Enujar.  Enfa- 
dar, pudrir.  Consumir. 
Atafagar. 

AmohtnarMe.  r.  Deva- 
narse los  sesos,  romperse 
Iti  cabeza  ó  los  cascos. 

AiiioEiiuat.  Mollino,    [tia. 

Amohino.  Enfado,  moles- 

Anioixur.  Amansir,  po- 
par, halagar,  acariciar. 

Amolar.  .Molestar  ó  mor- 
tificar. I'asíidiar,  jorobar, 
moler,  marhacar.  Fér  en- 
trar en  rahó.  Amoldar. 

Amollar.  Afluixar.  Alar- 
gar,  soltar,   aflojar.   En 


AMO 

al(;uns  jochs  de  cartas. 
Amollar, pasar,  dar.  Dis- 
mínuhir  la  forsa  d'  algu- 
nas cosas.  Ceder,  men- 
guar, moderars". 

Am«>!lar««e.  r.  Deixarse 
anar,  escórrerse.  Des- 
guindarse. 

Aiiiollíment.  Ablandi- 
mienlo,  ablandamiento. 

Anioliir.  Ablandar,  enmo- 
llecer, relentecer.  Y  tam- 
bé Mullir  en  lo  sentit  d' 
estovar. 

Amollit.  Ablandado,  en- 
mollecido, (jengibre. 

Amonio.  Pla.  Jengibre,  a- 

Amonedar.  Monedar,  mo- 
nedear. 

Anione.«itació.  Avis.  Ad- 
mo7iicioti.  advertencia. 
Publicació.  Proclama, 
monición.  Tirar  las  amo- 
nestacions. V.  Amones- 
tar. 

.%.nione.sfad«>r.  Qui  avi- 
sa. Admonitor,  avisador. 

Amonestar.  .K\  isar.  Avi- 
sar, advertir.  Intimar.  A- 
percibir.  Publicar  las  a- 
monestacions.  Procla- 
mar, echar  las  proclamas. 

Amoniach.  Álcali.  Álca- 
li volátil.  Sal  amoniach. 
Almocrate,  almohatre. 

.%in<>ntouament.  Cúm'u- 
lo,  montón. 

.amontonar.  Apilar.  A- 
cumular,  aglomerar. 

.4m<»ntonarHe.  r.  Agol- 
parse. 

Amor.  Afecte  ó  inclinació. 
L•y,  voluntad.  Apreci. 
Cariño,  estimación,  incli- 
nación. Agrado.  Agrado, 
afabilidad.  \.  de  go_s.  .4. 
lascivo.  se7isual.A.  d'hor- 
lelá.  V.  Panissola  y  .\pe- 
galosos.  .\.  intens.  Derre- 
timiento. .\rbre  del  amor. 
Ciclamor.  Per  amor.  Loe. 
fam.  Per  atenció  ó  mira- 
ment. Por  causa,  por  ra- 
zón, {do. 

.'t.moradeneli.  Amorata- 

.%ni(>ratat.  Lívido. 

.%mordeji.  Pta.  Miñone- 
tas,  reseda  olorosa. 

AmordJr.  .4  íorar«e.    (nes. 

AmuretaM.  Pl.  Amorico- 


AMP 

AmorÓM.  -Amable.  ,4)í1((- 
ble,  cariñoso.  Bla.  pastos. 
Doblegable,  dócil.  Dit  del 
temps.  Templado,  apaci- 
ble, suave. 

.4moroHtr.  V.  .\mollir. 

AmoroMifnt.  Docilidad, 
dulzura,  blandura. 

Amorrar.  Fcr  cáurer  de 
morros.  Abocinar.  Acer- 
car. Abocar.  Naut.  Alto- 
cicar.  r.  Inclinarse. 

.^m4trriarMe.  r.  Reunirse 
'1  bestiar  de  llana  á  la 
sombra.   Acarrarse. 

Amortallador.  Amorla- 
jador. 

Amortallainent  ó  Kn- 
mortallament.  Amorta- 
jamiento. 

Amortallar.  Enmorta- 
llar.  .Kmorhijar. 

Amortir.  .1  mortiguar. 

Amorti.xament  y.Amor- 
tisació.   Amorliz'acion. 

Amiirti.tar.  Lluliir,  redi- 
mir. Redimir,  quitar. 

AmoNcarNe.  r.  Enfadar- 
se. Atufarse,  amostazar- 
se. 

Amoscar  y  sos  derivats. 
V.  Amussàr. 

.%niof!itrar  y  sos  derivats. 
V.  Mostrar'.  (se. 

Am4»farNe.  r.  AmacoUar- 

Amotinadainent.  Sedi- 
ciosamente, tumultuosa- 
mente. 

.amotinar.  Levantar,  tu- 
multuar, atumultuar,  r. 
Ucbel-larse.  Hebelarse, 
sublevarr:e.  .\montonarse. 
Agolparse,   remolinarse. 

Amotllar.  Amoldar,  a- 
hormar. 

Ampara.  Segrest.  Embar- 
go, secuestro. 

.amparador.  Segresta- 
dor. Embargador. 

Amparar.  Protegir,  de- 
fensar. Abrigar,  acoger, 
patrocinar.  Embargar. 
Embargar,  r.  Guarecerse, 
refugiarse. 

.%,mparo.  Protecció,  a- 
bricb.  vlbríVyo,  asilo,  pa- 
trocinio, tutela.  I. a  perso- 
na que  fa>oreix  ó  prote- 
geix. P)\)lei'tor,  ampara- 
dor. 


AMü 

Aiupit  ó  Antpit.  Arquit. 
Antepecho. 

Ampla,  Ampiada  ó  Am- 
piaría. Ancliuni,  ancho, 
amplitud,  hititud. 

Amplament.  Adv.  Ex- 
tensament. Ampliamente, 
extensamente.  Abundant- 
ment. Profusamente. 

Ampiáis.  Aum.  Anchísi- 
mo. 

.Imple.  Ampia.  AnchOj 
holgado,  amplio.  Extés  o 
dilatat.  A  mplio.  Mòlt  am- 
ple. Arichuroso.  Ai  ampie 
ni  estret.  Entreancho.  Lo 
vestit  ó  calsat.  Holgado. 
V.  Ampia. 

Amplecurt.  Anchicorto. 

.Aiuplenieut.  .1  mplia- 
mente.  V.  .\mplament. 

Ampliació.  Amplifica- 
ción. ^dor. 

Ampliador.    A  mplifica- 

Ampliameut.  Extensa- 
mente, {der. 

Aiupliar.  Dilatar,  exlen- 

Anipliíicaciú.  V.  Amplia- 
ció, {cliisimo. 

Ampli-ssini.  Superi.  An- 

Ampulla.  Botella,  ampo- 
lla, redoma.  La  mòlt  pe- 
lita.  Pomo.  La  plana.  Mel- 
.«a.  Limeta.  Cop  d'  ampo- 
lla. Redoma-o.  Umplir  las 
ampollas.  Enfrascar. 

Ampolleta.  Per  posar  la 
crisma.  Crismera,  oliera. 
La  de  aygua  de  olor.  Po- 
mo. 

Ampóííit.  V.  Empósit. 

Amprar.  V.  Enmanllevar. 

.4.mpriniar.Agric..l/rar. 

AmpriiiM.  Terra  erma  y 
comuna.  Baldío.  De  par- 
ticulars. Erial,  lleco. 

Amugronar.  V.  Fér  col- 
gats. 

Amugronat.  Acodado, 
arrodrigonado. 

Amulet.  Remey  supersti- 
ciós. Amuleto. 

Amuuió.  Multitud. 

Amunt.  Adv.  A  rnòa.  Per, 
en  Axaunl.  Adelante,  mas 
arriba.  Fér  anar  d'  amunt 
avall.  Revolver,  desorde- 
nar, trastornar. 

Amuntegar.  Amonto- 
nar, hacinar. 


ANA 

Amuntonar  ó  Amonto-] 

I     nar.  Amontonar.   Ab  de-| 

I     sorde.  Hacinar. 

^Amurca.  V.  Morca.  I 

lAmurriador.  Lloch  a-, 
hont  se  amurria  lo  bes- 
tiar. íiesleaJero,  sestero,] 
sestil. 

Amurriar.  Baixar  lo  cap. 
Amorrar.  Lo  bestiar. ¿íes- 
tear. 

Amurriarse.  r.  Dit  del 
bestiar.  Acarrarse.  Verlo 
murri.  Amori-ar. 

Ainu!<«!«ament.  Deis  ins- 
truments de  tall.  Embo- 
tadura, embotamiento. 
Sensació  aspra  en  las 
dents.  Dentera. 

Amusíiar.  La  dentadura. 
Acedar,  dar  dentera.  Los 
instruments  de  .tall.  Em- 
botar. 

iAmuxar.  V.  Amoixar. 

;An..l,  al  ó  él. 

Anabaptisme.  Anabap- 
tismo. 

Anabroiiuiíime.  Aïia- 
broquismo. 

Anaeardí.  Compost  ab 
anacart.  Xnacardino. 

.4uacart  vAnacarti.  Arb. 
Anacardo. 

.%nacli.  \.  Acech. 

Anacronisme.  Confusió 
en  1'  orde  dels  fets.  Ana- 
cronismo. 

Anada.  .Marxa.  Ida.  En  lo 
joch  de  cartas.  Descart. 
Descarte. 

.%nadejar.  Anadear. 

.\nadi.  Lo  poli  del  ánech. 
Anadino,  anadoncillo.  L' 
ánech  novell.  Anadón. 

Aualil.  Instrument  mu- 
sich.  Añafil. 

Anatiler.  Añafilero. 

Anagall.s.  Pla.  Especie  de 
corretjola.  Anagalide.  La 
planta  dita  aixis.  Azule- 
jo, murajes. 

Anagrautmatiíita.Aíia- 
gramatizador. 

Anagua»$.  V.  Enaguas. 

Anajúíü.  Pta.  Arándano. 

Anal.  V.  Anyal. 

.%.náloeli.  Análogo,  ana- 
lógico, (mo. 

Anal4(giȒme.    Analogis- 

Anals.  Pl.  Anales,  fastos. 


ANA 


23 


Ananas.  Pinya  <V  Améri- 
ca. Pina  de  América. 

Anaut.  Andando,   yendo. 
Tot  anant.  Mientras  que. 

Anapierótich.Med.iáTiti- 
pleurótico. 

Anar.  .Móurerse  d'  un 
lloch  á  altre,  ¡r,  andar, 
caminar.  Consistir.  Ir, 
consistir,  estar  en,  depen- 
tar  de.  Importar.  Intere- 
sar, importar.  Diferen- 
ciarse. /'■.  distar.  En  a\- 
funs'}Ochs.  Entrar,  jugar. 
Obrar,  procehir.  Portar- 
se, proceder.  Váldrer.  Va- 
ler, pasar,  estar.  Anar 
ab  preguntas  y  respostas. 
Andar  en  dimes  y  diretes. 
A  caball.  Cabalgar.  .4 
cops  de  puny.  Andar  al 
morro.  A.  adálat.  Exha- 
larse. A  dir.  Tener  en  la 
punta  ó  en  el  pico  de  la 
lenguií.  A  fons.  Afondar. 
A  jóch.  Recogerse.  A  la 
que  salla.  Bribonear.  A 
la  saga.  Andar  á  las  vuel- 
tas, a  los  alcalices.  A  las 
pálpenlas.  A.  á  tientas,  á 
ciegas.  A  tres  quarts  de 
quinse  ó  á  la  xamberga. 
Desordenadamente,  fuera 
de  trastes.  .\  menos.  Re-  9 
trasar.  A  partir.  Ir  á  la 
parte.  Aplerel.  Ir  ó  andar 
chiticallando.  A  quatre 
grapas.  Gatear,  andar  á 
gatas.  Arossegons.  Ir  ar- 
rastrando. A  tomballons. 
Tumbar,  trompicar.  .4 
tornajornals.  Pngar  la 
pernada.  A  tot  anar.  A 
mas  andar,  á  lo  mas.  A 
véurer.  Visitar.  A.  be. 
Cuajar.  Calent  ó  fort  al- 
gun negoci.  Bullir.  L'  a- 
nimal  apetit  á  la  genera- 
ció, .indar  ó  estar  en  ze- 
ta. Corrent  ó  llest.  An- 
dar en  un  pié.  Damunt  de 
r  aygua.  Sobrenadar.  Da- 
vant. Preceder.  De  caygu- 
da.  //•  de  capa  caida.'  De 
camí.  Viajar.  De  mal  a 
pitjor.  Ir  de  rocin  á  ruin. 
De  millora.  .Mejorar.  De- 
pressa.  Estar  de  prisa.  De 
ronda.  Rondar.  De  tort. 
Ladearse,  torcerse.  Detras 


24 


ANA 


d'  algú.  Ir  al  rabo,  ir  traa 
alguno.  Endevant.  Ade- 
lantar,  ir  addante.  Endp- 
trás,  endenera  6  á  menos. 
Retramr.  Entrant.. Vuftiíi- 
trur.  Escarressat.  Per- 
near. Famuleiich.  Ham- 
hrerir.  Furgant.  Andar  ú 
la  husmfi.  Gros.  Lo  riii. 
Ir  alto,  crecido.  Lo  pols. 
Latir  el  pulso.  Slal  ó  er- 
rat. Marrar.  Anar  ó  ro- 
dar buscan!.  Recorrer. 
Per  l)c.  Mejorar,  desem- 
peorarte. Per  las  garrot- 
XAi.  Atrochar.  Per  sas  pes- 
sas.  Andar  á  sus  anchu- 
ras. Sotavent.  Nául.  So- 
taventarse. Tort.  Torcer- 
se. Tot  xano-xano.  Andar 
paso  á  paso.  Anarlii  per- 
dut. //•  á  oscuras,  andar 
á  tientas.  Mólt  Uuny  d' 
oseas.  Ir  lejos,  muy  lejos 
ó  errado.  Lo  cor,  lo  pols. 
Latir.  Tot  deixat.  Andar 
desaliñado,  desaseado. 
Deixar  anar.  Soltar,  desa- 
garrar. Deixarse  anar. 
Precipitarse.  Echarse,  ar- 
rojarse, dejarse  caer.  Dei- 
xat anar.  Desgayrat.  Des- 
mazalado, desmadejado. 
Fèr  anar.  Menear,  pelo- 
tear. No  anar  gajre.  No 
tardar  mucho.  Anárhi  tot. 
Echar  el  resto. 

Aiiarsen.  En  sas  princip. 
accepcions.  Irse.  Marxar- 
se.  Partir.  Separarse.  Re- 
tirarse, quitarse.  Cam- 
biarse. }fudarse.  A  pico. 
Zozobrar.  Del  cap.  Pasar- 
.te.  De  las  cartas.  Descar- 
tarse. Dit  de  las  »ubstan- 
cias  espirituosas.  Eva¡)o- 
rarse,  exhalarse. 

Anaseot.  Y.  Escot. 

Anastừía.  Pla.  Artemi- 

Anat.  Andado,  ido .      ( s úi . 

Anata.  Tint.  Alóla. 

Anafeiii».  Excomunión, 
anatemalismo. 

AnateinatiMar.  E.vro- 
muli/nr.  V.  :\lalehir. 

AnateiiialÍNiíio.  A'.  .Ana- 
lema. 

Anats;e.  .\cció  de  amidar 
ab  ana.  Añaje. 

AnatociMiiie.  l'sura  de  la 


ANE 

mateixa  usura.  Anatocis- 
mo.  {mizar. 

.Anat<»iiiia  (Fér).  Anato- 

Anati'«>.  Escuma  de  vidre. 
Analron. 

.%iiatirí.sEtie.  \Aneurisma. 
neurisma. 

.Anca.  Nalga,  asentaderas, 
posas.  Del  caball.  Grupa. 
Os  del  anca.  Cuadril. 

.AncaeH(ret.  Anquiboyu- 
no. 

Aixeiá.  Anciano,  viejo,  a- 
ñoso.  Anciá  ó  superior 
deis  moros.  Jeque. 

.Anciain.  V.  Enciam. 

.Ancianitat.  Vejez,  senec- 
tud. 

.%nc<»ra.  Ancla,  áncora. 
Alsar  áncoras.  Levar  an- 
coras, zarpar.  Tirar  án- 

.  coras.  Anclar^  dar  fondo. 
Fabricant  de  ancoras.  An- 
corero, (coraje. 

Ancoratge.  Anclaje,   aiv- 

Ancoree".  Ancorero. 

-Ancoreta  y  Ancoró.  An- 
clote. 

Auciiifii.  Pl.  Déus  dels  es- 
claus. Anculos. 

Ancii.«ía.  Pla.  Onoclea.  Y. 
Llengua  bovina. 

Anciit.  Nalgudo. 

-Anrtartor.  .Muñidor,  mu- 
llidor,  llamador. 

Antle»(i.  Y.  Bayarl. 

Andira.  ,\rb.  Pangelín, 
ángel  in. 

.Andorra.  Pobre,  vaga- 
mundo. Guitón,  tuno,  gui- 
tarrón. Fér  1'  andorra. 
Fér  lo  desentès.  Hacerse 
memo. 

.Aniiraix.  Andrajo,     (sar. 

Andreíi.sar.    Y.   Endres- 

.Anilrógino.  Hermafrodi- 
ta. 

An<lr«»niina.  Tramoya,  y 
el  que  la  emplea.  Trapa- 
cista, trapacero. 

An<lr4»na.  Callejón. 

.AndiiII.  Fulla  de  tabaco 
llarga  j  arrollada.  Andu- 
llo.      '  (ríales. 

.%n<iiirrial.*<.  Pl.  Andur- 

.Vnecli.  Añade,  palo.  A.  de 
mar.  Abuscasla.  .K  sorra. 
Vulp  i'isar.  .Anech  novell. 
Anadón.  Petit.  Anadeja. 
Fér  lo  ánech.  Morir  bo- 


ANG 

quejant.  Boquear,  e.s/jí- 
rar.  Ofegarse.  Anegarse, 
ahogarse.  Poli  d'  ánech. 
Anadino.  Caminar  com 
los  ánechs.  Anadear.  Yeu 
del  ánech.  Parpar. 

Anega.  Pta.  Eneldo,  aneto. 

Anell.  Anillo,  sortija.  .4rq. 
Collarino.  Anella.  Aro. 
eslabón.  De  1'  arada.  Be- 
lorta .  barzón,  mediana. 
De  la  roda  del  carro.  Al- 
fardon.  D'or  ó  plata  guar- 
nit de  pedras.  Cintillo.  Y. 
Anyell.  Pl.  En  los  insec- 
tes, cuchs,  etc.,  las  parís 
en  que  tenen  dividit  lo 
cos.  Anillof,  segmentos. 

Anella.  Pera  clavar.  Ar- 
mella. La  de  tocar  las 
portas.  Aldaba.  La  de  las 
cortinas.  Sortija.  La  de 
la  cadena.  Eslabón.  Del 
collar.  Torre.  De  caixas 
ó  bauls.  Aldabón.  De  las 
orellas.  Arillo,  zarcillo. 
Baga  per  aliont  corre  lo 
baldó.  Picolete.  Per  fer- 
mar las  cabalgaduras.  Ar- 
rendadero.  Per  penjar  al- 
guna cosa.  Colgadero. 
Compost  d'  anellas.  Amu- 
loso.  Cop  d'  anella.  Alda- 
bazo. Trucar  fort  ab  1"  a- 
nella.  Aldabear.  Las  ane- 
llas   deis  insectes.  Ani- 

Anellat,  Anillado,     (líos. 

Anelleta.Dim.  Aldabilla, 
arillo.  La  de  las  orellas. 
Zarcillo,  cercillo.  Las  de 
los  telers.  Gafetes. 

Aneni.  Interj.  Vamos. 

.Anequet.  Anech  petit  6 
jove.  Anadón. 

Anet.  Pta.  Eneldo,  aneto. 

Anenritiiiia.  Y.  Anauris- 
me. 

-Anexo.  Adegaño,  adheren- 
te,  anejo. 

.Anexo.<«.  Pl.  Drets  y  co- 
sas accessórias  de  "altra 
principal.  Anexidades. 

.Anfilii.  Anfibio. 

Anfibio.  Ceber,  zabida.  .1- 
lo",  acíbar. 

.Anganell.  Y.  .\rganell. 

.Angarilla.  Jamuga.  si- 
lleta, samuga. 

Ángel.  Peix.  Lija,  melga- 
cho,  pintarroja.  Figura  de 


aní 

noven  los  retaules.  .4»^?- 
¡oíe.  Ángel  bufador.  Loe. 
Qui  té  grans  gallas.  Car- 
rillos de  monja  boba. 

Angela.  Esp.  de  interjec- 
ció afirmativa.  Eso  es, 
bravo,  eso  mismo. 

Angelets.  Pla.  Azulejo, 
esrobilln.  aciano,  Uebreci- 
lla  menor.  V.  Plantatge 
coronal. 

Angélica.  Pta.  Ajonjera, 
ajonje.  Angélica  deMonl- 
juich.  Olusatro.  Angélica 
carlina.  Pta.  V.  Carlina. 

Angelical  y  Angélich. 
Angélico. 

Angelot.  Certa  goma.  Sar- 
cocolu,  azaróte.  Figura  de 
noy  en  los  retaules,  ó  mo- 
neda d' or  antigua.  Afi- 
gelote. 

Angina  ó  Engina.  Engi- 
va,  esquinencia.  Albeit. 
Ahoguijo.  (tina. 

Anglantina.  V.  Englan- 

AngJe.  V.  Angul. 

Angleci.sine.^ng'/ícismo. 

Angonal.  Anat.  Ingle.  Ve- 
na delangonal.  Anguina. 

Ang«».st.  A ngosín,  estrecho. 

.angostar.  V.  Estrènyer. 

Angranal!.  V.  Engratiall. 

Anguany.  V.  Antany. 

Anguanyasf^as*.  Adv. [Po- 
co tiempo  há. 

Anguila  (En  forma  de). 
Anguiliforme. ^áut.  Apa- 
rato per  botar  barcos  al 
aygua.  Paral. 

.\ns:ul.  Angulo.         (goja. 

Angúnia.  Angustia,  ron- 

Anguniar.  Angustiar,  a- 
congojar. 

Anguniat  y  Anguniós. 
Angustiado,  acong»jado, 
congojoso,  ansioso. 

Angú.stia.  Conflicto,  cui- 
ta, desola'^ion,  amargor. 

Angustiar.  Congojar,  a- 
cabar. 

Angustia!.  Congojoso, 
cuitado,  lacerioso. 

Angusturas.  Escorxa  de 
cerl  arbre.  Angosturas. 

Anliilar^ie.  r.  Anitfuihir- 
se.  {relinchido. 

Anill  ó   Renill.    Relincho. 

AhilIanient.V.  Ahinada. 

Anillar.  Y.  Ahinar. 


ANI 

Anima,  yl //lia.  Fantasma. 
Coco.  De  lioló.  Hormilla, 
almilla.  De  capdell.  De- 
vanador. Anima  freda. 
Alma  de  cántaro,  minga 
fria.  Clavarse  al  ánima. 
Fam.  Menjar  ó  béurer  al- 
guna cosa.  Echarse  algo 
al  colelo. 

Animal.  De  carga.  Acémi- 
la. De  closca.  Testúceo. 
De  llet.  Mamantón.  De 
]]o^uer.  Alquilan.  De  pas. 
Pasero.  De  quatre  |)otas. 
Lo  estúpit.  Animalazo. 
De  varios  colors.  Pió.  Ge- 
lós. Verriondo.  Manso. 
Mansejón.  Animal  nat  a- 
bans  de  temps.  Aborto7i. 
Nociu.  Alimaña.  Salvat- 
ge. Salvajina,  silvestre. 

Anicnaláíit.  Aumenl.  Ani- 
malazo. 

Auimalet  y  Animaló. 
Dim.  Animalejo,  anima- 
lucho, gusarapo. 

Animalot.  Animalucho, 
animalazo. 

Animar.  Donar  coratge. 
Confortar,  alentar,  levan- 
tar. Donar  animo.  Desa- 
cobardar, esforzar. 

Animar.se.  r.  Cobrar  áni- 
mo, valor. 

Anime.  Certa  rebina.  Go- 
ma  ánima. 

Animer.  Col-lector  de  su- 
fragis per  las  ánimas.  A- 
nimero. 

Anímeta.  (La)  Concien- 
cia. Conciencia.  Ser  una 
animeta.  Fr.  V.  Anima 
freda. 

Animo.  Esfors,  coratge. 
Valor,  brio,  esfuerzo.  In- 
tenció. Intención,  volun- 
tad. Confiansa.  Confian- 
za, valor.  Decáurer  del 
ánimo  de  algú.  Perder  el 
concepto.  Donar  ánimo. 
Animar,  fortalecer.  Fér 
pérdrer  lo  ánimo.  Desma- 
yar, descorazonar.  Mu- 
dar d'  animo.  Variar  de 
intento.  Pérdrer  1'  ánimo. 
Estrecharse  de  ánimo. 

Animós.  Coratjós.  Vale- 
roso, esforzado. 

Aninio.sítat.  A  rdimievto, 
valor,  valentia. 


ANS 


2o 


Ani({uilac:<>.  Aniquila- 
miento, destrucción. 

Aniquilument.  Aniqui- 
lacion,  anonada m  ien  to, 
anonadación. 

Aniquilar.  Anonadar, 
exterminar . 

Anís  estrellat.  Radian,  ba- 
diana. Coníit  menut.  Gra- 
jea, i  che. 

Anit.  á  nit  passada.  Àno- 

Anivellar.  Posar  a  nivell. 
Nivelar. 

Anivellat.  Igualat,  ajus- 
tat. Emparejado. 

Anjalits.  Pla.  Liebrecilla, 
azulejo. 

Anjup.  V.  Aljup. 

Aulla.  Adv.  V.  Enllá. 

Annéxn.  Anejo. 

Annominació.  Ret.  Pa- 
ronomasia ,  agnomina- 
cion,  anominacion. 

.Annotar.  Anotar. 

Annual.  .4nuo,  añal. 

Annuo.  Anual. 

Ano.  Cir.  Seso. 

Auoguerat.  Noguerado. 

Anomenada.  Nombra- 
dla, renombre,  fama. 

Anomenatlament.  Ex- 
pressament. Especialmen- 
te. Per  son  nom.  Nom- 
bradamente, {dor. 

Anomenador.  Nombra- 

Anomenar.  Nombrar,  a- 
pellidar,  denominar. 

Anomenarse.  r.  Llamar- 
se, nombrarse. 

Anomenat.  Nombrado. 

Auomeus.  Pl.  Arrians 
purs.  Anomeos.  anomia- 
710S.  {nimo. 

Anònim.  Séns  nom.  Anó- 

.%.novelIar.  Noticiar. 

.\noyat.  Amuchachado. 

Anpit.  V.  Anlepit. 

.Anrera.  Adv.  Atrás. 

AnH.  Adv.  Abans.  Antes, 
anteriormente.  Devant. 
Delante. 

An.sa.  Nansa.  Asa,  pié.  A- 
gafador.  Asidero,  agarra- 
dero. De  baúl  ó  caixa.  Al- 
dabón. Del  coll.  Clarieu- 
la,  asilla.  Posarse  en  an- 
sas. ¥r.  Ponerse  en  jarras. 

Ansa.  V.  Ensá. 

Ansia.  Desitj  vehement. 
Anhelo,   ansia.  Pl.  Bas- 


26 


ANT 


queig.  Basca,  nàusea,  ar- 
radaa.  Desitjar  ah  ànsia. 
Desalmarse.  Donarse  an- 
sia. Menearse,  bandearse. 
Estar  al)  ansia  ó  passar 
ansia.  Estar  run  cuidado. 

Auíiiaiii.  V.  Hni  iam. 

.%.UHÍur.  Anltelur,  suspirar. 

.Inxia.s.  Pl.  Bascas,  arca- 
das, vóiitilos. 

An««ieta{.  V.  Ansia. 

An.sió»^.  Ávido,  inquieto, 
sediento.  [mente. 

AnsUmament.  Desalada- 

An(so|»eí;«««re«.  Pta.  V. 
Ensopegalls. 

Aiiísuniar.  V.  Ensumar. 

Anta.  Qiiadrúpedo.  Dan- 
ta, búfalo.  La  pc'll.  An- 
te. Lo  que  té  color  de  an- 
te. Anteado. 

Autaiiy.  Adv.  Antaño. 

Antany aua.  Dona  mòlt 
\«;lla.  Antañona. 

An(anyH.*«i>>aM.  Adv.  An- 
tañazo, mucho  tiempo  liá. 

Auiar.  Adelantar. 

An(ebrú(<.  A7itebra:o. 

Antecanibra.  Antecáma- 
ra, estrado. 

Antecetiéucia.  Proce- 
dencia. ¡ 

Antecedent.  Procedente,] 
antecedente. 

Antecedentuient.  Aii-\ 
teriormente.  [teceder.  \ 

Antecedir.  Preceder,  an- 

Anteces-for.  Predecesor.  I 

Antec<»Iuntna.  Columna 
aislada. 

Atitec«>r.  Antecoro. 

Antejat.  Anteado. 

Antelí.«4.  Mil.  Dcus  tute- 
lars. Amelios. 

Antemural.  Segona  mu- 
ralla. Antemuro. 

Antena.  >'aut.  ¿"«<e?ia.  V. 
Ban)  a.  {le. 

Anteñal.  Aucell.  Antena- 

Antenunt.  A  ntenombre. 

Antepa^tNut.  Aulepusado, 
antecesor.  Pl.  Antepasa- 
dos, mayores,      inúltimo. 

Antepeiii'iitini.   .Intepe- 

Antepilaii.**.  Soldats  ve- 
terans de  la  antigua  Ro- 
ma. Antepilanos. 

Antepit.  Antepecho. 

AntepuNar.  Anteponer, 
preponer,  preferir. 


ANT 

An(ep<tsat.  Antepuesto, 
prejiuesto. 

Antera.  En  la  llaurada. 
Vesana. 

Anterioritat.  Prioridad, 
precedencia. 

AnteM.  Ante,  delante.  V. 
Abans.  A.  (le  ahi.  .-Iníí'- 
aijer.  De  á  nit.  Anteano- 
che. De  dia.  Alamattecer. 
De  temps  ó  priraereuch. 
Precoz,  tempranero. 

Ante.bala.  Recibidor. -1»- 
tecuarto,  antecámara. 

Antevigilia.  Aíiíecíspera. 

AntiadiaforiNttch.  .l7í- 
tiadi'iforista.         (haquio. 

Antihaqui.   Poét.     -47¡íi- 

Anticli.  .4  níi'^uo,  viejo. 

Anticip.  Anticipo,  adelan- 
to. 

Anticipació.  Ac.  y  efect. 
de  anticipar.  Anticipa- 
miento.  Figura  retórica. 
Prolepsis. 

Anticipadament.  Preli- 
minar mente,  prevenida- 
mente, con  anticipación. 

Anticipat.  Premiso,  ¡/re- 
vio. V.  Antes. 

Anticúela.  V.  Enticuela. 

Antidemoniacli.  Anti- 
demoniaco. 

Antidut».  Contra>eri. 
Contraveneno.  Preserva- 
tiu. Preservativo. 

Antifouari.  Llil)re  de  cor. 
Antifonal. 

Antííuner.  Anlifonero. 

Antigalla.  Anlijualla.  A 
la  antipalla.  A  lo  antiguo. 

Antigament.  Antigua- 
ment.  Antiguamente,  en 
otro  tiempo. 

Antigualla.  V.  Antigalla. 

Antiguament.  V.  Anti- 
gament. 

Antiguitat.  Antigüedad. 

Autiímiuticb.  Contrari 
als  cuchs.   Vermífugo. 

Antimoni.  Eslibia,  esti- 
bio, antimonio.  Antimo- 
ni cru.  Sulfuro  de  anti- 
monio. 

.%nti<iuar.  Anticuar. 

Antiifuari.  Anticuario. 

Antiquat.  Anticuado. 

Antiqüeia.  V.  Enticuela. 

Antiquitut.  V.  Antigui- 
tat. 


ANYE 

AutiquitatK.  Pl.  Anti(.'a- 

i     lia*.  .Xntiguallas. 

Anfirrins.  Pta.  Antirri- 
nio,  linuria.  {cios. 

AMineiti.  Astron.  .¡l«/iv- 

AntiteMÍ^.  Retór.  Contras- 
te, (lico. 

Autivenéreo.  Antisifili- 

Ant«»i.\.  Antojo,  capricho. 

AntuixadÍK.  Antojadizo. 

Autuivameut.  V.  Antoiv. 

AntuixarNe.  r.  Antojarse. 

.Xutorxa.  Ayi lorcha,  lum- 

.%ntpit.  V.  Ampit,    {brera. 

Antuvi  o  Antuvio.  Antu- 

'     rion.  Al  ó  del  primer  an- 

¡     tuvi.  Adv.  Deanluvion,  de 

I     repente. 

Anuig.  V.  Enuig. 

Anujar  y  sos  derivats.  V. 
Enujar. 

Anul-lar.  Llevar  lo  valor. 

¡     Invalidar,  derogar. 

Anunci.    Avis.    Anuncio, 

',     aviso.  Pressagi  ó  pronós- 

I     tich.  Augui-io. 

.Anunciació.  V.  Anunci. 

'  Anuvolarse.  V.  Ennuvo- 

i     larse. 

'.4.nxova.  Peix.   Boquerón. 

i     Dit  peix  salat.  Anchoa. 

Anxup.  Jámbica,  arca  de 
agua,  alberca,  eslaiH¡ue. 

Any.  Año.  Cap  d' any.  A  ño 
nuevo.  De  traspàs.  Año 
bisiesto.  De  cent  anys. 
Quintañón.  De  dos  anjs. 
Andosco.  De  mes  d'  un 
any.  Sobreañal.  De  set 
anys.  Sieteañal.  De  tres 
anys.  Tresañejo.  ])'  un 
any.  Añal.  De  mòlts  ams. 
Añoso.  Aqiíest  any.  tío- 
gaño.  L'  any  passat.  An- 
taño. 

Anyada.  La  cullila  de  ca- 
da any.  Cosecha,  añada. 
La  renda  d'un  any..4>ií(- 
la,  anualidad. 

An>adidura.  .4ddirió  de 
paraula  ó  per  escrit,  -t- 
dicion,  coleta.  [tizo. 

.\nyadit.  De  cabell.  Pos- 

Anyal.  ./tííud/.  añal. 

Anyell.  Cordero.  De  llel. 
Lechal,  recental.  Xisclo. 
Jiencoso.  A.  alillal.  Lo  que 
mama  de  la  sera  mare  y 
de  altra  ovella.  Cordero 
endobtado.  Negociant  úr 


APA 

pells  d'  anyell.  Añinero. 
Ditas  pells.  Añinos. 

Anyellar.  Parir  la  oveja. 

Any  ¡na.  Avina.  aíiiiio.  Lo 
primer  s'  aplica  a  la  pell, 
lo  se^on  á  la  llana. 

Anyin.s.  PI.  Jlescla  de  lla- 
na. Añinos. 

Anyívol.  Arb.   ]'ecero. 

Anyoraiiíiía.  Anyora- 
ment.  Deseo,  anhelo,  nos- 
talgia. 

Any«»i-ar.  Echar  menos. 

Anyorarse.  r.  Encariñar- 
se, no  hallarse. 

Anyó.s.  V.  Antich,  Vell. 

Apa.  Int.  Aupa. 

Apacentar.  V.  Pasturar. 

ApaciE)iIitat. Suavitat  en 
lo  tracte.  Afabilidad. 

Apaciguar.  Pacilicar.  Pa- 
cificar, serenar.  Domesti- 
car. Amansir.  Amansar, 
domar. 

Apa<9as»>a(Ior.  Remen- 
dón. 

Ai*a.aaímfii&tnent.  Rem  ien- 
do.  (derezar. 

Apa<Iaissar.  Remendar,  a- 

Apa«Ia(«í<iat.  Remendado, 
aderezado.  V.  Espallifat. 

Apatlrinadur.  Protector. 

Apadrinar.  Patrocinar. 
V.  Padrinejar. 

Apagador.  Instrument 
pera  apagar  llums.  Mata- 
candelas, majío  de  Judas. 

Apagalluni.  Pelussa  de 
la  flor  del  cart,  etc.  Vila- 
no, milano.  Herb.  Barbas- 
ja,  farfullas. 

Apagallunt.>4.  Instru- 
ment pera  apagar  lo  Uum. 
Apagador,  matacandelas. 
Herb.  Matacandiles ,  ra- 
banillo. 

Apagar.  Extingir.  Eactin- 
guir.  Sufocar,  desvanéi- 
xer.  Ahogar,  sufocar.  La 
Uum.  Malar,  r.  Morirse. 

Apagat.  Muerto. 

Apanianient.  Apameo. 

Apamar.  Medir  a  palmos. 

Apañar.  Donar  de  menjar 
á  algti.  Mantener,  susten- 
tar, alimentar,  r.  Comer 
de  mogollón. 

Apanat.  Mantenido. 

Apanerar.   Acanaslillar. 

Apanyar.  V.  Adobar. 


APA 

Apapalionat.  Amaripo- 
sado. 

Aparador.  Escaparate.  V. 
Escudeller. 

Aparato.  Ostentació. 
Pompa,  ostentación,  tren. 
Exterior.  Pampanaje. 
Prevenció.  Apresto,  pre- 
vención. 

Aparaular.  Apalabrar. 

Aparedainent.  Empare- 
damiento. 

Aparetlar  y  sos  derivats. 
V.  Paredar. 

Aparegut.  Aparecido. 

Aparèixer  y  Aparéixer- 
se.  Mostrarse.  Aparecer, 
aparecerse.  Semblar,  tro- 
barse  lo  perdut.  Parecer. 
Per  bén  aparèixer.  Adv. 
Por  el  bien  parecer. 

Aparell.  Preparació.  A- 
parejo,  adobo.  En  las 
viandas.  Condimento,  a- 
derezo.  Máquina.  Garru- 
cha. Estaren  aparell.  Fr. 
Estar  apunt.  Estar  apa- 
rejado, pronto.  V.  Apa- 
rells. 

Aparellador.  Apareja- 
dor. Pint.  Imprimadera. 

Aparellament.  V.  Apa- 
rell. 

Aparellar.  Preparar,  dis- 
posar. Aparejar,  aperci- 
bir, aprestar.  Unir.  Jun- 
tar, amadrinar.  Apare- 
llar  algun  barco.  Enjar- 
ciar, engalgar. 

Aparetlarse.  r.  Prepa- 
rarse. Aprestarse,  dispo-\ 
nerse.  i 

Aparellat.  Preparat.  ,4- 
parejado,  presto.  L'nit.  í"- 
nido,  amadrinado,  acom-\ 
panado. 

Aparells.  Pl.  Arreus,  ins-' 
truments.  Enseres,  pe7-tre-\ 
chos,  aparejos,  arreos.  V. 
Ormetjs. 

Aparen!i«a.  Apariencia. 

Aparent.  Ilusivo. 

Aparentainent,  ó  Apa-{ 
rentmcnt.  Aparentemen- 
te, en  apariencia. 

Aparentar.  Mostrar.  V. 
Emparentar. 

ApariafEor.  A  derezador. 

Apariameut.  Empareja- 
miento. 


APE 


27 


Apariar.  Juntar.  Parear, 
aparejar,  hermanar.  Com- 
póndrer.  Componer.  A- 
manir  lo  menjar.  Adere- 
zar. Lo  cabal!.  Enjaezar. 
Juntar  las  femellas  ab  los 
mascles.  Ajiarear,  apa- 
rar. Preparar.   Prevenir. 

Apariaríse.  r.  .1  venirse,  a- 
parearse,  concertarse. 

Aparienei».  Ficció.  Fin- 
gimietito,  ficción,  socolor. 
Semblansa.  Semblante, 
viso,  vislumbre.  Il-lusió. 
Ilusión,  perspectiva. 

Aparrociuianar.  Ajxir- 
roquiar.  {roquiado. 

Aparroquianat.  Apar- 

.Afiart  y  Apartadament. 
A  parte,  sepa  rada  men  te. 

Apartament.  La  acció  y 
efecte  de  apartar  ó  apar- 
tarse. Separación,  apar- 
tamiento. Distancia.  Dis- 
tancia, intervalo.  D'  al- 
gun contracte.  Desacoto. 
Ausencia.  Ausencia.  A- 
llunyament.  Alejamiento. 
Indiferencia.  Desvio. 

Apartar.  Desviar.  Re- 
traer, desviar,  desapartar. 
Separar.  Desarrimar,  re- 
tirar, remover.  Tráurer. 
Sacar,  quitar.  Apartar  dft 
si.  Descartar,  despedir,  r. 
Fugir.  Huir,  rehuir.  ]V 
algun  contracte.  Desaco- 
tar. De  la  rahó.  Izquier- 
dear. Del  tracte  familiar.. 
EaHrañarse.  Fér  lloch. 
Quitarse,  separarse. 

Apartat.  Retirado,  remo- 
to, lejano. 

ApasHwnskVfie.  r.  Amar- 
telarse, apegarse.  Angu- 
niarse.  Acongojarse. 

Apa»$.<«ionat.  Derretido, 
enamorado.  V.  Desitjós. 

Apasturar.  Apacentar, 
pastar. 

.4pat.  Comilona,  comida, 
comilitona,  francachela. 
V.  Xafardada.  (jar. 

Apatacajar.  V.   Pataca- 

Apatia.  Indolencia. 

Apátich.  Indolente. 

Apayí^auar^e.  r.  Fami- 
liarizarse, {dura. 

Apeauíent.    Descabalga- 

Apear.  Baixar  á  algú  do 


28 


APE 


API 


cal)all  ó  carruatge.  /)es-'Aperiliu.]\Ied.  .4periííro. 
montar.  (sar.  lApei'Nonat.  Dol.  Labiado. 

.%g>e(tas.sar.  V.    Apa(1as-!A|>er(iirM..\lus.  Obertura. 


Apeilre^ador.  Qui  ape- 
di'o°;a.  Apedreador.  Lo 
lloch  pscullit  pera  ape- 
(Iregarse.  Apedrcadero. 

Apedreeaineiat.  Ape- 
dreamiento, apedreo. 

Apeclresar.  Tirar  pi'dras. 
Apedrear.  (;aurcr  pedra  ó 


A]>eMai*a<lauieiit.  A /lie 
livamenle. 

Apesarar.  Apesadum- 
brar, causar  pesadumbre, 
afligir,  desazonar. 

Apesararle,  r.  A  pesa- 
dumhrarse,  endecharse, 
encuitarse. 


calamarsa.  Granizar.        jApe.sarat.  Apesadumbra- 
.%petire^a(.  Apedreado.    !     do,  pesaroso. 
Aj>esa<SÍ!«.  Encomanadís. '  Ape.star.  Contagiar. 

Pegadizo,  contagioso.  Lo  Apestat.  Contagioso,  con- 

qne  s'  ape^^a.    Pegajoso,  I     kigiado. 

glutinoso,  emplástico.        lApetéixer  y  Apetir.  Ape- 
.\pejs;ailura.     Pegadura,  \     tecer. 

pega,  pegamiento.'S .  Ape-  Apetencia.  V.  Apetit. 

sanient.  JApetible.  Apçliloso. 

ApegalÓM.  Pegajoso,  vis-'Apetirtor.  .{¡letecedor. 

coso,  pegote,  glutinoso,  a- 'Apetir.  V.  Apetéixer. 

glutinanle.  JApetit.  Ganas  de  menjar. 

ApegalikHo.s    ó    Pégalos.  I     Apetito,  gana  de  comer. 


Pla.  A?«oí-  de  hortelano, 
(ispérgula,  presera,  pur- 
púrea. 

Apesainent.  Apego,  con- 
glutinación. 

Apegar.  Agafar  una  cosa 
ab  altra.  Pegar,  agluti- 
nar. Unir  los  marbres. 
Empelechar. 

Apegarse,  r.  Encomenar- 
se.  Contagiarse. 

.%pegat.  Agafat.  Pegado. 
Apassionat.  Apegado. 

-Ipeixar.  Tractar  ab  tot 
regalo.  Regalar. 

.%pell'at.  Felpado,  pelfudo, 
afelpado. 

Apel-laUor  y  Apel-lant. 
Apelante.  Iplicar. 

.Ipel-lar.  For.  Apelar,  su- 

.Ipellidar.  Aclamar.  A- 
c.lamar,  proclamar,    [do. 

Apellit.  (".ognom.  Apelli 


apetencia.  Desitjat.  Apg 
tecido.  A.  luxuriós.  Sala- 

¡  cidid,  apetito  carnal.  Do- 
nar, posar  en  apetit.  E^r- 
citar ,  arirar  el  apetito. 
Fomentar  ó  encéndrcr  1' 
apetit.  Recalentar.  Tenir 
apetit.  Fr.  V.  Apetéixer. 

Apetitir.  Achicar. 

Apetitó.>4.  Que  exita  1'  a- 
petit.  Apetecible.  Que 
mou  lo  dositg.  Atractivo. 
Menjar  apetitós.  Gollería, 
gulleria.  Que  mou  la  co- 
dicia. Codiciable. 

Ápice.  Mmima  part  de  al- 
guna cosa.  Parte  mínima, 
pizcatilde. 

Apacli.  Adv.  Apique.  V. 
Pich. 

Apilador.  A montonador. 

Apilaiiient.  Amontona- 
miento,cúmulo 


.-tpenaw.   Adv.    Ab    prou  Apilar.  .4  mo?iío?iar,  Aaci- 


traball.  Con  dificultad 

.\pen(lix.  Apéndice.  .S'm- 
]>lemenlo. 

.'\pén(lrer.  Aprender.  De 
memoria.  Tomar  de  vie- 
nioria. 

Apeii.sadaineiit.  fíe  pen- 
sado, de  intento,  (miento. 

Aperceltimeiit.  Percebi-  Apilota 

Apereelíir  y  Apercébrer.      ¡lilar,  h 


nar,  reunir,  lle7iar. 

Apilarse,  r.  Agolparse. 
Las  ahellas  ó  altres  insec- 
tes. Arrebozarse.  V.  Api- 
lolarse. 

Apilat.  Amontonado. 

Apil4»taiiieiit.    Amonto- 
■namienlo.  agolpamiento. 
.{monlo7iar.  a- 
nar.  V.  .Apilar. 


Amenassar.  Conminar.     lApilotarse.    r.  Juntarse 
Aperdigar.  V.  Perdigar.  I     de  co¡)  mòlts  individuos. 


APL 

Agolparse.  Enredarse. 
Terse  pilotas.  Envedijarse, 
empelotarse.        (golprido. 

Apilotat.   Eni-edijido,   a- 

Apinyaiuent.  Apiñadu- 
ra,  apiñamiento. 

.%pinyar.  Apiñar,  repo- 
llar, espesar,  r.  Las  hor- 
taüssas.  Acogollarse. 

.%pinyat.  Espeso,  apiñado, 
denso. 

Apit.  Pla.  Apio.  Ilórt.  A. 
silvestre.  De  caball.  Equi- 
no. A.  silvestre  de  llevors 
espinosas.  Cadillos.  A.  d' 
aygua.  Apio  palustre.  A. 
de  gos.  Cicuta  menor,  pe- 
rejil de  perro.  A.  de  Ma- 
cedònia. L•vistico. 

Apitrar.  Aljotxornar.  A- 
bocltornar.  denostar.  Em- 
pcnjer  ab  lo  pit.  Apechu- 
gar. 

Apitrat.  Denostado,  abo- 
cliornado. 

Aplacable.  Placable. 

Apiaeaiuent.  Plarabili- 
dad.  placación. 

Aplacar.  Acallar.    Fácil 

I     de  aplacar.  Aplicable. 

.^placarse,  r.  Sossegarse. 

I     Tranquilizarse. 

lAplagat.  V.  Plagut. 

Aplalier.  V.  Apler. 

Aplanador.  Qui  aplana. 

I     Allanador.      Instrument, 

I    para  aplanar.  Aplanade- 

I     ra .  [ra. 

Aplanndura.  Allanadu- 

Aplanaiiieiit.     '  Allana- 

1     miento,  aplanamiento. 

I  Aplanar.  Posar  pla.  A//íí- 

'  nar.  Xafar.  Aplastar,  ar- 
ruinar, arrasar.  Posar  V 
arma  en  direcció  pera 
dispararla.  Apuntar,  a- 
seslar.  A.  á  cops.  Moler. 
La  terra.  Tablear.  Tornar 
á  aplanar.  Rellenar.  V. 
Ribotejar. 

Aplanarse,  r.  Cáurer  á 
plom  algun  edifici.  Aplo- 
marse. 

Aplanat.  Posat  pla.  Alla- 
nado. Arrasat.  Arrasado. 
V.  Pla. 

Aplanavius.  Hlatacanlos. 

Aplassanient.  For.  A- 
plazamie7ito. 

Aplassar.  Citar,   convo- 


APL 

car.  Aplazar,  acotar,  se- 
■ñalar  dia. 

AplaNtar.  Xafar.  A<hu- 
i-har,  entrujar. 

Aplatojar.  V.  Platejar. 

.4l>lau«ïir.  Aclamar. 

AgtíaiKtif.  Aplaudido. 

Aplauso.  Ce.el)rital.  Au- 
ra, celebridad,  celebra- 
ción. Séuuil.  .Sé'iiiito. 

Aplecli.  Rotllo  d'  algunas 
])('rsonas.  Corro,  corrillo. 
Miiititiil  (le  geni  reunida. 
Jieunion  de  gente.  La  con- 
fluencia de  móKas  cosas 
en  un  mateix  liocli.  Aco- 
gida. La  indifíesliü  del 
vcntrcU.  .A^ietilo  de  estó- 
mago. De  liumors.  Con- 
gestión. La  peregrinació 
per  devoció.  Romeria. 

Al•lega.  Recolección ,  de- 
manda, cuenta. 

Aplegada.  Aplega.  Reco- 
lección, acopio. 

ApüegadÍ!».  Lo  (|ues  junta 
séns  elecció.  Allegadizo. 
Lo  que  va  junt  ab  altres 
de  sa  especie.  Grefful. 

Aplegaitor.  Qui  demana 
almoyna.  Demandador, 
cHiesior.  Lo  rotllo  de  esl 
nom.  Cogedor,  raleo.  InS' 
trumcnl  de  plegar.  Plega- 
dor. Lloch  aliont  s'  arre- 
plega geni  de  multas  na- 
cions. Emporio. 

Aplec;a<lura.        Allega- 
miento, colección. 
Aplegar.  Recoger,   coger, 
allegar.  La  gent.  .ti  tropar. 
V.  Arreplegar,  CuUir. 

Apler  y  Aplerel.  Ad\.Que 
do,  poco  a  poco,  despacio, 
paulatinamente. 
Apletar.  Albergarse 'I  bes- 
tiar.  Majadear,    cubilar, 
amajadar. 
Apletat.  Majadeado.  Ter- 
ra apiolada.  Majada. 
Aplicació.  Al  estudi.  E.i- 
litdionidad.     Al     treball. 
Laboriosidad.  For.  Adju- 
dicació. Declaración,  ad- 
judicación. 
Aplicador.      Aplicadero, 

aplicable. 
Aplicar.  Destinar.   Dedi- 
car. Fèr  propi.  Apropiar. 
V.  Arrimar. 


APO 

[Aplicarí^e.  r.  Donarse. ZJe- 

dii'arae,   dar.se. 

Aplomailstr.  Posar  plo- 
malls. Apenachar.      [do. 

Aploniaiial.    Apenacha- 

.\pl«tiitat.  A  plom.  A  plo- 
mo. De  color  de  plom.  .4- 
plomado.  De  color  que  li- 
ra a  aplomal. /'/omiro. 

Ap4»l>riinen(.  V.  Pohicsa 

.*pohrir.  V.  Krapobrir. 

Ap«ic¡a.  .'líbala. 

.l|HK'adaiuent.  Encogi- 
damente. 

AiHicainení.  Encogim len- 
to, ¡)o(iuedad,  cortedad. 

.4l»«»carKe.  r.  Kncongirse. 
,1  nonadarxe,  encogerse. 

Afiocsif.  .Mcsqui.  (luarda- 
dor,  mczíjuino,  Miela. 
Mandria,  cuitado.  Pobre 
home.  pobrete,  infeliz.  V. 
Encongit. 

.4p«icin.  Pla.  j4pocino,  ber- 
zaperruna,  liabas  deperro 

.4p«'»cope.  Ket.  Heticencia. 

.LpócriC.  Apócrifo,  falso. 

Ap<»dar.  Motejar. 

Apodera!.  Rich.  Acaxida- 
lado.  Qui  U-  poders  ó  pro- 
curas. Apoderado,  procu- 
rador. 

Apogeo.  (Estar  en  lo).  En 
lo  grau  mes  all.  Apogear. 

ApoBogÍKta.  Apologético. 

Apólogo.  Fábula. 

.Iponiat.  Semblant  á  la 
poma.  Manzanil. 

.Iipoponacli.  Farm.  Opo- 
pónaco. 

.4poquir.  V.  Alxiquir. 

Aporcar.  .Kç;t\c.  Amelgar. 

Aporrejar.  Aporrear. 

Aporronar  y  Aporrinar. 
Maltractar.  Denostar. 

AportarNC.  r.  Portarse. 
V.  Portar. 

.4poNar.  Acumular.  Impu- 
tar, achacar,  acumular. 

.%poNen(ainen(.  Hospe- 
daje. 

.4poKentar.  Hospedar. 

ApoNentarí«e.  r.  .<llot- 
jarsc.  ííospedarse,  alojar- 
se. Establirse  en  alguna 
part.  Poner  casa.  i 

Aposento.  Posada.  //o.<- 

jjedaje. 
ApoHiópeMís.  Relór. /?e- 
licencia.  ' 


APR 


29 


.%pÓNÍí.  Cir.  Aposito.  Méd. 

Pictima. 
AposNe.><«ionar.  Posses- 

sionar.  Posesionar. 

.IpoNia.  Adv.  Adrede,  de 
intento,  ejc presamente.  V. 
Posta. 

.ApowUI-lar.  Postilar, 
postular,  anotar. 

.%póhtol.  límbaixador,  en- 
viat. Emtiajador,  enviado, 
legado.  Ser  un  bon  após- 
tol. Fr.  fam.  Ser  mòlt  as- 
tul  ó  vellaco.  Ser  buena 
hipoteca,  buena  pieza.  Pl. 
For.  Testimoni  de  apel- 
lado. Cartas  de  apela- 
ción . 

ApwNtólica.  (.4  !a)  Apos- 
tólicamente, á  la  ligera. 

.%pofst4>]kcal.  Apostólico. 

ApÓNtolíí.  For.  (jarlas  cre- 
dencials. Pl.  Testimonio 
de  apelación 

Apotecari.  Boticario,  a- 
poticario,  farmacéutico. 

Aputecaria.  Botica,  far- 
macia, {tentado. 

Apoteiitaí.  Poderoso,  po- 

ApoteoMiíJ.  Deificación. 

Apoyar.  Apuntalar.  A- 
pun  talar. 

Apoyarse,  r.  Fundarse. 
Fundarse. 

.*pparéixer.  V.  Compa- 
rèixer y  Aparèixer. 

.*preci.  ,4;)re'io,  estima. 

.apreciació.  Valuación, 
tasa,  estima,  precio. 

Apreoiaiuent.  Aprcci. 
.Aprecio. 

Apreciar.  Avaluar.  Esti- 
mar, preciar. 

Apregotiinient.  Congost 
de  riu.  Hocino. 

Apregonirí^.  r.  Eslrén- 
I     yerse  '1  riu.  Ahocinarse. 

Apregonit.  Ahocinado. 

.%preliéndrer.  Imagi- 
nar, aprehender. 

Apreliei'iHíó.  V.  Em- 
barcó, Segrest. 

Apremi.  Apremio,  multa. 

.4preiniar.  Obligar,  com- 
pel-lir.  Compeler. 

.'Iprenent.  Aprendiz. 

.aprenentatge.  Aprendi- 
zaje, noviciado. 

Aprés.  En  pos,  después. 
Eu  aprés.  Además.  Parí. 


30 


APR 


passiu  d'  apéndrer.  .1-' 
prendidij.  (nar. 

ApreMoiiar.  V.  Empreso- 

ApresMador.  Lladre  de 
mar.  Pirata. 

ApreMKar.  Apreturar.       | 

ApreKsijraUaHieiit.Prfi- 
surommeiit?. 

Apresnuranieat.  Apre- 
!íurainie)ilii,  priesa. 

Apressurar.  Dur  priesa, 
(tdelanlar.  abreviar.  Lo 
pas.  Alirjerar  el  paso. 

ApresNurat.  Qui  va,  ó  fá 
las  co>as  depressa.  Pre- 
suroso. 

Aprestar,  .iparejar,  pre- 
parar, disponer. 

Apretada.  Apretoii,  apre- 
'ladiira.  A.  al  cabal!.  Re-' 
inesori.  IJe  peu.  Hincapié. 

.\preta«5aiiient.  Eslre- 
lameiit.  Eslrei.hamenle. 

Apretadero.  Cenyidor. 
Apretador,  ceñidor.  Cor- 
do del  íoml)rero.  Cintillo. 

Apreíadiv.  Apretadizo. 

Apretadora.  Apretadera. 

Apretadura  y  Apreta- 
ment.  .iprelon. 

Apretar.  Posar  en  apretó. 
Apremiar,  estrechar,  a- 
i/uijar.  Oprimir.  Oprimir, 
comprimir.  Fácil  d'  apre- 
tar. Apretadizo.  Apretar 
avall.  Acolgar.  A.  ab  los 
peus.  Acalcar.  Apretará 
correr.  Fr.  fam.  Echar  ú 
correr. 

.\pretat.  En  perill  ó  tra- 
baW.  Afrontado  apurado. 
Alapait.  Compreso,  prie- 
to. Compacte.  Comptcto. 
Estret.  Premioso.  Bén  a- 
pretat.  Adv.  Recalcada- 
mente. 

.Ipreto.  Conflicte,  apuro. 
Aprieto,  apretura,  estre- 
chez. Opressió.  Opresión. 
Moviment  vehement  del 
ventre.  Apretón.  Posaren 
apretó.  Fr.  Posaren  apu- 
ro. Apretar  las  empulga- 
deras. 

.*pretor  y  .\pretura.  A- 
pretadura,  aprieto,  apre- 
tón, (dor. 

.\priniador.     .idelgaza- 

.%priiiiadura  y  Aprima- 
ment. Adelgazamiento. 


APT 

.%.priniar.  Adelgazar,  a- 

purar,  sutilizar.  V.  Re- 
trinchar. 

.%priiitarNe.  r.  Enmap;rir- 
se.  Adelgazarse,  enfla- 
quecerse. Posarse  prim, 
lerse  delicat.  Adamarse. 

Aprimat.  Adelgazado. 

.4proiia<Jor.  Qui  aproba. 
Aprobante. 

.Aprobar.  Autorisar.  Au- 
torizar, canonizar,  reci- 
bir, (dor. 

Aprofanador.    Denosta- 

Aproí'asiar.  Denostar.  V. 
Profanar. 

Aprofitable.  Aprovecha- 
ble. 

AproUtadament.  Apro- 
vechadamente. 

.Aprotitador.  Aprovecha- 
dor,  aprovechante,  apro- 
vechado. 

Aprofitament.  Utilitat, 
proüt.  Aprovechamiento, 
adelantamiento.  PrO!;rés. 
Progreso.  (dor. 

Aprofitant.  V.  Aprofita- 

Aprofitant.se.  (Lo  qui 
va).  Proficiente. 

Aprofitar.  Aprovechar, 
servir.  No  aprolitar.  De- 
saprovechar. V.  Estal- 
viar. Aprontar  la  ocasió. 
Fr.  Valerse  de  la  ocasión. 

Aprofitat.  Aprovechado. 

Apromptament.  Apron- 
tamiento. 

Apromptar.  Aprontar. 

Apromptat.  Aprontado. 

Apropiar,  .\comodar  ab 
propietat.  Acomodar. 

Apropiar.»íe.  r.  Péndrer 
ptx  SI.  Apoderarse,  usur 
pjir.  For.  Incautarse.  Oui 
apropia.  Apropiador. 

Ai>roporcionadanient< 
Proporcionadament.  Pro 
porcionadamente . 

Xpmpúnit.  Apropósito, 
de  intento,  al  intento. 

.%prox¡uiat.  .4pro\ima 
liu.  Apro.i^imativo. 

Aptaiueut.  .\dv.  Acomu 
dadament.    Acomodada- 
menle. 

Aptat  y  Apte.  Apto,  idó- 
neo, apropósito.  Per  em- 
pleos Sémino.  V.  Dispo- 
sat. 


APU 

.4ptitat.  Suliciencia.  Ca~ 
pacidad,  idoneidad.  Al) 
aptitut.  Aptamente. 

Apugonarse.  r.  Cubrirse 
de  pulgón. 

.\putiljar.  V.  Ribotejar. 

Apuntacíó. ^710/aí-io»,  a- 
punte,  nota,  apuntamien- 
to. P¡.   Membrete. 

Apuntad<»r.  En  la  come- 
dia. Consaetí!.  En  lo  cor. 
Pitancero.  En  lo  joch. 
Tanteador.  Veu  del  apun- 
tador del  teatro.  Ajpunte. 

Apuutaiador.  Entiba- 
dor. 

.Apuntalar.  Un  edifici.  A- 
pear.  Las  minas.  Ademar, 
entibar.  .\nar  apuntalat. 
Fr.  Ir  con  pies  de  plomo. 
Apuntalar  ab  forquetas. 
Ahorquillar. 

Apuntalarí^e.  r.  Preve- 
nirse. Pertrecharse. 

Apuntament.  Apante, 
noí(/.  En  lo  Joch.  Tanteo. 

Apuntar,  .\riolar.  Puntar, 
notar.  Dirigir  lo  tir  a  uii 
puní  determina!.  Asestar. 
(^omensar  a  manifestarse 
alguna  co-a.  .Isomar.  In- 
dicar. Insinuar.  En  lo 
joch.  Tantear.  L'  alba. 
Alborear.  L'  arma.  Tan- 
tear. La  pesfa  de  artille- 
ria. Zallar.  Lo  dia.  .ima- 
necer,  clarecer.  Y.  Embas- 
tar. 

Apuntar.«ie.  r.  Contrapun- 
tarse. Andar  en  puntas. 
Comensar  a  férse  agre  "i 
VI.  Repuntarse. 

.4puntat.  V.  Punta. 

.Apunyalar  y  Apunyalle- 
jar.  Air  p\iñaladas. 

.Apunvegador.  Apuñe— 
teador.  (puñetear. 

.\l»unyegar.  Apuñear,  a- 

.Apunyegat.  .ipuñeteado. 

.Apuradameut.  Justa- 
ment. Precisamente,  ca- 
balmente. 

.%puraiior.  Indagador. 
Escudrn'i•idnr,  imlagador. 

.Apurar.  .Apretar.  Prensar, 
meter  en  prensa.  Probar. 
.Acrisolar.  ,\>eriguar  ra- 
dicalment. .Alambicar, 
desmenuzar.  Purilicar  al- 
guna materia.  Purificar. 


ARA 

Apurarse,  r.  Cott^umiríe, 
acongojarse. 

Apuro.  Premura,  aprieto. 

Ai|ua(lrillar.  Acuadri- 
llar, abanderizar,  r.  Aga- 
villarse. 

Acjuaducte  ó  Aquaducto. 
Aqueducío,  acueducto,  ca- 
ñería. 

Aquartelanient.  Acuar- 
telamiento. 

A4|uarteiar.  Acuartelar. 

AijuarteUlainent.  Blas. 
Acuarlelamiento. 

Aquátich  y  Aejuátil.  A- 
cuático,    acuátil. 

Aifuetlar.  Aquietarse. 

Aqueferat.  Atareado. 

Afjueis.  Ese,  aquese.  A- 
queix  altre.  Esotro. 

Aquell.  Pronom.  Aquel. 

Aquén.  Adv.  Aqvnde. 

Aquest  y  Aquel.  Pron. 
Este,  aqueste. 

AquesfaUre.  Pron.  Esto- 
tro, esotro. 

Aquí.  Adv.  Acá,  aquí,  ahí. 
Aquí  mateix.  En  conti- 
nent. Ahora,  aquí  mismo. 
Deaqui.  Adv.  De  assó.  De 
esto.  Per  aqui.  Adv.  A  po- 
ca diferencia.  Poco  mus  ó 
menos.  Vet  aqui  ó  veus 
aqui.  Hé  aqui,  hete  ahí, 
ved  ahí.  Vétel  aqui.  He- 
lele. 

Aquietanient.  Quietut. 
Quielut.  Consentiment. 
Aquiescencia. 

Aquietar.  Apaciguar. 
Quietar,  sosegar,  tranqui- 
lizar. 

.%quietarse.    r.  Confor- 

Aquilegia.  Pla.  Milenra- 
ma, alquilea,  aguileña. 
A.  comuna.  Manto  real, 
pajarilla. 

Aquilí.  V.  Aguilench. 

Aquilonar.  Pertanyent  á 
la  tramontana.    Aquilo- 

Aqu«»s.  Acuoao.  {7ial. 

Aquu.<4itat.  Acuosidad. 

Ara.  Com  adverbi.  Ahora, 
presenlemenle.  Ara  ma- 
teix, ara  pocli  há  ó  ara 
tot  just.  Ahora  mismo. 
Abans  ara.  De  un  momen- 
to á  otro,  por  momentos. 
Ara  bè.  Suposat.  R•tto  su- 


ARB 

puesto  ó  sentado.  Ara  va-' 
ja.  Ahora  bien.  [co. 

Arabescli.  Pint.  Árabes-' 

Arábicli.  Árabe,  arábigo, 
arabesco.  {neo. 

Aráonit.  Entomol.  Arác- 

Arada,  Aradra  y  Aradre. 
Arado. 

Arage.  Cultiu  y  traball  de 
la  terra.  Arada,  agricul- 
tura, {rudo. 

Aragoné.»*.  Tossut.  Testa- 

.%ram.  .Metal!.  Alambre. 
Parament  de  cuyna.  Ba- 
terí  I.  de  cocina.    '        {lia. 

.Ai-anibla<l)tr.    Sobrequi- 

Aranya.  Cuch  de  insecte. 
Arañuelo.  Pía.  Arañuela. 
Peix.  Pejearaña.  A  1'  ara- 
nya estira  cabells.  Joch. 
A  la  rebatiña. 

Aranyad.i.  tirano,  uña- 
rada, uñada,  rasguño. 

Aranyar.  Rasguñar,  ar- 
par. 

Aranyeta.  Arañuela. 

Aranyó.  Pta.  Endrino,  a- 
rañuelo,  arañon,  tejo.  Pe- 
til  aranyó.  Andrinilla. 

Aranyoñer.  Arb.  Endri- 
no. V.  Aranyo. 

.\raque.>«.  V.  .^laduxer. 

ApJíel.Geom.  Arbelo. 

Arbitrador.  Arbitro. 

Arbitral.  Arbitrario. 

Arbitranient.  Arbitraje, 
arhitracíon. 

Arbitratiu.  Arb/írario. 

.Arbitre.  Arbitro,  arbitra- 
dor.  V  quant  es  lo  medi 
pera  conseguir  algun  li. 
Arbitrio,  recurso.  V.  Al- 
vedriu.  A  arbitre.  Fr.  A 
voluntat.  A  juicio. 

Arbitri.  Arbitre.  Arbitrio. 
Voluntat.  Albedrío,  vo- 
luntad. Al  arbitri.  A  dis- 
creció. Ad  libitum. 

Arbitro.  V.  Arbitre. 

.Arbolar  y  Arborar.  Enar- 
bolar. AVbolar  á  plom. 
iSaut.  A.  en  candela.  V. 
Enarbolar. 

Avboreda.  Arboleda,  ar- 
bolado. V.  Devesa. 

.Arbore.iar.  Arbolecer. 

Arbó.«í.  Pla.  Madroño,  al- 
boalbedro.  Semblant  al 
arbós.  Amadroñado. 

Arbossal.  Madroñal. 


ARC 


31 


Arba8.«*er.  V.  Arbós.   (do. 

Arbrat.  Arboleda,  arbola- 

Arbre.  Árbol.  Lo  espigó 
de  la  atzabara.  Pitaco, 
pi ton.  Arhrc  blanch.  Al- 
ba, álamo  blanco.  A.  cé- 
lebre. Falso  plátano,  ar- 
ce blanco.  De  barco.  Palo, 
mástil.  De  camisa.  Cuer- 
po. De  Judas  ó  de  Judea. 
Árbol  del  amor,  ciclamor. 
V.  Garrofer  liòrt.  De  la 
Pasqua.  Flor  de  Pascua. 
De  la  plata  ó  del  Paradís. 
A.  del  Paraíso,  gatillo 
casto.  A.  de  tinta.  Fitola- 
ca. A.  deis  pistatxos.  Al- 
fónsigo. De  mitjana. 
S'áut.  Messana.  De  sabo- 
netas. Acederaque,  cina- 
momo. De  trinquet.Naul. 
Trinquete.  Fruyter.  Fru- 
tal. Amaniat,' moniat  ó 
monjater.  Altramuz  he- 
diondo, anagiris.  Mestre. 
Náut.  Árbol  ó  palo  mayor. 
A.  negre.  Alt-io.  A.  poli. 
Alba.  A.  sant.  Cinamomo, 
acederaque.  D'  arbre  o 
semblant  al  arbre.  Arbó- 
reo. Criador  d'  arbres. 
Arbolista.  Anar  á  arbrs 
sech.  Naut.  Correr  á  palo 
seco.  Arrimarse  á  bon  ar- 
bre. Fr.  Tenir  bon  pro- 
tector. Agarrarse  á  bue- 
nas aldabas. 

Arbró.   Dim.  Arbolejo. 

Arca.  V.  Caixa. 

Arca.  Misteri,  secret.  Ar- 
cano, misterio.  (be. 

Arcabisbe.  V.  Arquebis- 

Arcabot.  Encubridor,  al- 
cahuete. De  lladres,  tíari- 
tero.  Especie  de  cistell. 
Excusabaraja. 

.Arcabotejar.  Alcahue- 
tear, rufianear.  (ría. 

Arcaboteria.  Alcahuete- 

Areabus-sada.  Arcabu- 
zazo.  Tirar  arcabussa- 
Aaí,.  Arcabucear,      (cear. 

Arcabu.x.'sejar.  Arcabu- 

Arcabu.sser.  Arcabuce- 
ro. Tropa  d'  arcabussers. 
Arcabucería. 

Arcada.  Arcli.  Arco.  De 
un  pont.  Ojo.  Caseta  de 
la  filosa.  Rocadero. 

Arcahisme.  Arcaísmo. 


32 


ARE 


ARG 


ARM 


Arcangólica.  Pta.   Car- 
lina. 
Arcar.    Fèr    archs.    Ar- 
quear. 
ArcasKa.  Arcaz,  arco». 
Arcat.  Arqueado. 
Arcli.  Arco.  A  nivell.  Arq. 
Adintelado.  De  pont.  Ojo. 
De  punía  de  ametlla.  A. 
adintelado.  De  sant  .Marti. 
Iris,   arco  iris.  Fèr  archa 
ó   voltas.  Fr.  Montear. 
Archbotaut.  Arqui t.  Ar- 
botante. 
Archer.  Arquero. 
Archs  negre.  Arb.  Artos. 
Arctació.  Restricción. 
Articiicia.  Ardor. 
.ardent.  .1  rdiente,  férvido. 
Ardiaca.  Arcediano,    {to. 
Ardiacttiíat.  Arcediana- 
Ardinieut.  V.  Coratge. 
Ardit.  Atrevit.  Osado,  de- 
nodado. La  moneda.  Ar- 
dite. Estratagema.  Arte, 
socaliña.  Xo  val  ó  no  se 
me  'n  dona  un  ardit.  Fr. 
No  se  me  da  un    ardite, 
un  bledo  ó  un  pito. 
Ard<>r.  Anhelo,  fervor,  ca- 
lor.   De   sang.   Encendi- 
miento, calor.  Fogosilat, 
ardiment.  Hervor. 
Arduos.  Arduo,  espÍ7)oso. 
Arech.  Que  pertany  á  la 
arada  ó  cosa  de  llaurar. 
Labradoresco. 
Arena.  La  de  or.  Pepita. 
De  porcelana.  Puzol,  pu- 
zolana.      Fina.       Lama. 
Grossa.   Sablón,    sábulo. 
Platja  de  pedretas.  Gre- 
va.  Harreja  de  cals  y  are- 
na. Enarenacion.  Cubrir 
ab  arena.  Enarenar.  Um- 
plir  d'  arena.  Arramblar. 
Areiich.    Peix.    Arenque. 
Arench  fumat.  A.  curado. 
A.  saiat.  V.  Arengada. 
Arener.  Arenero. 
-arenera.  Salvadera,   (na. 
Aren$;atla.    Peix.    6'arrfí- 
Arenttadas.Pta.j/foma^a. 
Arenftader.  Sardinero. 
Arenguer.  Arenquero. 
Arenis.  A  retía/. 
AreniNch.  Arenisco,  are- 
noso, (ceo. 
Árenos.  A  rení.sro,  aretid- 
Areny.  V.  Arench. 


.*reny«V.  V.  .\ran\o.    .rcl.  -.Vrgiieut.  Anjuyente. 
.Arerj  Areía.  Garbell.  A-'Arguuieutar.       Argüir. 
Aresta.  F2n  sas  principals      Argüir. 

accepcions. /f(i.s})fi,  arista.  ArguHientista.     Anju- 

Lo  fonament  del  nas.  fía-\     rnentador. 

.se.  Astron.  Xom  de   una -Ai-tdesa.  Ande;. 

estrella.  Eyjí^a  íic/íi  r¡r-ArínjoI    ó    Ariljol.    Pía. 

gen.  Zarzaparrilla  del  ¡xiis. 

Aresti>.««'.  Que  té  areslas.  Ari.«ich.  Arisco,  áspero. 

Aristoso,   aislado.  Arísniética.  Arilmética. 

Arga.  Ni  quina  a  modo  de  Ari.ssó  ó  Erissó.  yuadru- 

grua.  Cülics.raníe,  argiie,\     pedo.  Erizo. 

árgana.  AristoJ.  Virolía  dcliaíi^a. 

Argatíeli»^.  Pl.   Aguade-\     Cantera,  cuento,  regatón. 

ras.  Arissoioquia  llarga.  Pla. 

Argaiua.<4sa.        Mortero,       Viborera  larga. 

amasijo.  A.  blanca.  Aíva-JArií  ju.  V.  Annjol.       [lia. 

tifa.     Fèr    argamassa    ó  .\riljol.  Pta.  Z«r:;a;)í(jTi- 


morter.  Argamasar. 

Arganel.  Naut.  Gaviete. 

Argauetl.  Naut.  Arganeo, 
arganel. 

Argelaga.  Pl.  Aliaga,  ar- 
goma. A.  de  bosch  ó  bos- 
cana. Pta.  Aliaga,  aula- 
ga pequeña.  A.  vera.  Pta. 
Tamujo.  Y.  Gatosa. 

Argelagar.  Lloch  plan- 
tal  de  argelagas.  A/írtffar, 
argomal. 

Argens.  Arfaj'Hie.         {na. 

Argensana.  Pta.  Gencia- 

Argeiit.  Plata,  fin  lo  bla- 
só. Argén.  Argentar.  Y. 
Platejar. 

Argenter.  Platero. 

Argentería.  Platería. 

Argentí.  Plateado,  argen- 
tino, {da. 

Argentina.  Pta.  Platea- 

Argentviu.  Metall.  Azo- 
gue, mercurio.  Barrejat 
ab  altre  metall.  Llapa. 
Mena  inútil  de  las  minas 
de  argentviu.  Garduja. 
Posar argentviu.  Azogar. 
Ser  un  argentviu.  Ser 
■una  chispa. 

.%.rgiia.  Arcilla,  argilla 


Arít.s.  Pl.  Áridos. 

At  jan.  N';iut.C(:í?ia.  [ciana. 

Arjausana.    Pta.     Gen- 

Arlequi.  Arlequín.  Ycstit 
d'  ariequi.  Botarga. 

Anua  de  punxa.  Espiche. 
Pl.  Pertrechos. 

Armadura  del  cap.  Ba- 
cinete. De  la  cama.  Cani- 
llera. 

Ármala.  Pta.  Gamarzu. 
Y.  Gamarra. 

Armar.  Entabanar  de 
cap.  Embocar,  cargar  de 
cabeza.  A.  brega.  Mover 
pendencias.  A.  conversa. 
Trabar  conversación. 
A.  Uassos.  Insidiar. 

Armari.  Armario.  De  pa- 
ret. Alacena.  A. per  posar 
roba.  Guardaropa. 

Armat.  Preparat.  Aperce- 
bido.  Y.  Aparellat.  Enta- 
banat de  cap.  Levantado 
de  cascos.  Armal  de  lots 
punts.  Fr.  Armat  de  cap 
a  peus.  Armado  de  ¡>untn 
en  blanco. 

.'lrmatu.<«ta.  Armatoste. 

Aruieig.  Armas,  arma- 
zón, armadura. 


Argiler .¿lijar,  í/fpasííurfej  Arnier.  Armero. 

arcilla.  Ariüí.  Arminjo.  Armiño. 

.*rgil«s.  Arci7/o.so.  ArmiCer.  .ifmifero,    ar- 

Argulla.  Del  capitell  de      mkjero.  (''<>• 

las   columnas    antiguas.  Armilla.  Almilla,  chale- 
Anillo.    Pera    envergar.  Armillar.  A  rmiítir. 
Anillo,  aro.  (tei-ia.  Arminy«is.  .irmiñado. 

Argucia.  Sofistería.  6'o^?-  ArmoII.  Pta.  Salgada,  ar- 
Argueus.  Especie  de  ar-      muelle  olino. 
gadells.  Argajias,  asriui-  Armoniach.    Goma.   A- 


deras. 


guajaque. 


ARQ 

Armonista.  Músico. 
Aruiussa.  Mureta. 

Arna.  Lo  cucli.  Polilla, 
apoliltaduru.  La  planta. 
Amelo.  Buch  d'  abollas. 
Colmena.  Ser  un  arna. 
Ser  muy  astuto.  Partir 
las  arnas  d'  abellas.  Des- 
hilar. Tr:mrer  las  arnas 
(le  la  roba.  Desapolillar. 
Lo  forat  que  deixa  el  ar- 
na. Apolilladura. 

Amarice,  r.  Apolillarse, 
picarse. 

Arita.s.  Pta.  Amelo. 

Aruer.  (Aucell).  V.  Boti- 
guer. 

Arnera.  Mil.  Cestón. 

Amerada.  Cestonada. 

Arnetsi.  V.  Tinyela. 

Árnica.  Pta.  Tabaco  de 
montaña.  {lio,  yaro. 

Aro.  Pta.  Majuelo,  sarri- 

Arol  de  jardi.  Cuadro. 

Aronier.  Arb.  Aromo.  A. 
de  América.  Espinillo. 

Aronger.  Pta.  V.  Aranyó. 

Arpa.  La  deis  animáis. 
Zarpa,  garra,  garfa.  Gan- 
xo de  ferro.  Garlocha, 
garrocha.  Posar  1'  arpa 
sobre.  Fr.  Echar  la  gar- 

Arpach.  V.  Aspre.       (ra. 

Arpadla.  Arpadura,  ara- 
ño, garfiada. 

Arpana.  Náut.  Arfada. 

Arpar.  Péndrer  ab  violen- 
cia. Agarrar,  rapiñar, 
echar  la  zarpa.  Esgarra- 
par.  Ai'añar. 

Arpeig.  Arpegio.        (tero. 

Arpetla.  Aucell.  Permóp- 

Arper.  Arpista. 

Arpia.  Arpa.  Garrocha. 

Arpíate.  PÍ.  Rascle.  Laya, 
rastro. 

Arpillera.  V.  Xarpallera. 

Arpió.  V.  Arpó. 

Arpó.  Arpón,  fisga,     (pal. 

Ar(|uel>ÍNbaI.    Arzobis- 

Ar<juebi»tbat.  Arzobis- 
pado. 

Ar(|uel>í»ibe.  Arzobispo. 

Ar<|ueig.  Arqueo. 

Ar(|ueja<lor.  Arqueador. 

A.rtiue jar.  Arquear,    (ro. 

Ar«(uer.  ylro!i«ro,  jleche- 

Arquet.  Del  violi.  Arco. 
Pera  las  albardas.  Barra. 
Cop  d'  arquet.  Arqueada. 

DIC.     CAT.      CAST. 


ARR 

Arquetg.il  )YyHí>o,  arquea- 

•?*•    - 

Arquiepiíícopal.  Arzo- 
bispal, ipelera. 

Arquilla.  Escritorio,  pa- 

Arquitecte.  Arquitecto. 

Apíiuitectura  gótica. 
Crucería. 

Arquiírau.  Arquit.  Ar- 
quiírave. 

Arrabaíer.  Arrabalero. 

Arrabas.«>ada.  Esliragas- 
sada.  Tirón,  arranque. 
De  las  térras.  Agrie.  Des- 
cuajo. Deis  arbres  ó 
fruyts.  Rancajada. 

Arraba.s.saiuent.  Roza, 
rebañadura. 

Arraba!«.<<íar.  Agal'arho 
tot.  Arrebañar,  arram- 
blar. Las  matas.  Rozar, 
desmatar.  Los  ceps  ó  ar- 
bres. Descepar.  Los  ar- 
bustos de  soca  y  arrel. 
Desmatar,  descuajar.  Lo 
bosch.  Desmontar.  Náut. 
Rebasar.  Alguna  cosa  ab 
violencia.  Arrancar,  sa- 
car. Péndrer  una  cosa  ab 
violencia.  Arrebatar. 

Arraba.s.sat.  Rozado, 
descepado. 

Arracada.  Penjant  de  o- 
rella.  Pendiente.  Pl. 
Impr.  Lardón. 

Arracadeta^.  Pta.  Neva- 
dilla, sanguinaria  mei^or. 

Arraconament.  Retiro. 
Recogimiento.  Cosas  ar- 
raconadas.  Arrimo. 

Arraconar.  Arrinconar, 
arrimar,  aivambar,  reti- 
rar, {do. 

Arraconat.    Arrincona- 

Arraliiniar.  Arracimar. 

Arraix.  Capità  de  nau  mo- 
risca. Arráez. 

Arrajar»4e.  Arrojarse. 

Arraiuangar.  V.  Arre- 
mangar. 

Arrambar.  Náut.  Arri- 
mar. Abordar. 

Arrambat.  Abordado. 

Arrambatge.  L'  acció  de 
arrambar.  Abordaje.  In- 
culpació. Carga,  frater- 
na, reprehensión. 

.4rran.  Adv.  Per  la  arrel 
ó  junt  á  ella.  A  raíz,  á 
cercen.  Arran-arran.Adv. 


ARR 


33 


Que  no  n'  lii  cap  mes. 
Hasta  el  tope. 

Arranar.  Cortar  de  raíz, 
á  cercen. 

Arrancacai\al.s.  Saca- 
muelas,  dentista. 

Arrancada.  Naixement 
del  arch  ó  embestida^r- 
ranque.  Surtida  precipi- 
tada. Boga  ,  arrancada, 
salida.  V.  Arrancadura  ó 
Arrancament.  Deplanlas. 
Desplantación.  De  sem- 
brats. Arrancasiega. 

Arrancadura  y  Arranca- 
ment. Arranque.  Deis  ca- 
bells. Mesadura,  remesón. 

Arrancar.  Arranar.  Cor- 
tar d  raíz.  A  córrer.  E- 
char,  apretar  á  correr. 
Desoca  y  arrel.  ^Irran- 
car  de  cuajo.  V  ánima. 
Sacar  el  corazón,  las  tri- 
pas. Lo  bul!.  Levantar  el 
hervor.  Lo  cor.  Descora- 
zonar. Los  golfos.  Desen- 
goznar. Lo  plor.  Soltar 
el  llanto.  Los  pc\s.  Mesar. 

Arrancar.«<e.  r.  Prospe- 
rar. Prosjierar,  arraigar. 

Arraneli.Rauixa.  Arran- 
que, ida. 

.arranjar.  Componer,  ar- 
reglar. 

Arranjarse.  r.  Bandear- 
se, ingeniarse. 

Arrapada.  .1  rrebatiña. 

Arrapad<tr.  Engarrafa- 
do r. 

Arrapament.  Rapadura, 
rasura,  rebatiña. 

Arrapar.  Arrebatar,  ra- 
par, arrapar,  garrafiñar, 
rapiñar. 

Arraparí^e.  r.  Agafarse. 
Agarrarse.  V.  Esgarra- 
parse. 

Arrapat.  Pelat  ab  la  na- 
vaja. Rapado.  Pres  ab 
violencia.  Agarrado. 

Arrapó.s.  Áspero,  duro. 

Arras.  Drap.  Tapicería. 

Arrasador.  Allanador. 

Arrasadura.  V.  Arrasa- 
ment. 

Arrasament.  Lo  de  las 
mesuras.  Rasadura. 

Arrasar.  Aplanar.  Alla- 
nar. Llevar  lo  curull  á 
las  mesuras.  De^colmar. 
3 


34 


ARR 


Igualar  ab  la  rasadora. 
RaKar,  raer. 
Arrastraclura.      .1  rras- 

t  ram  ien  lo. 
Arrastrar.  Alráurer.  A- 
traer.     Arrastrarho     tol. 
fíarrer. 
A'-rastrat.  Bargant,  infa- 
me. Malvado,  perverso. 
Arraiiliinent.    -I  laslru- 
mienlo.  {mmgar. 

Arraulir  6  Arraiillir.   .1- 
ArraMlir.«*e.  r.  Arionsar- 
se.  Encogerse,  acurrucar- 
se. Acobardirse.  Acobar- 
darse. 
Arraulit  ó  Arraiillil.  En- 

cor/klo,  acurrucado. 
Arr'aygadura.     Radica- 
ción. 
Arraysar.  V.  Arrelar. 
Arreàinent.  Foniimenl. 

Armadura. 
Arrear.se.r.  Proveer,  com- 
ponerse, {jado. 
Arreat.  Dispuesto,  apare- 
Arreba-s-suíla.  Descuajo. 
Arre>>aíí."*ar.  V.  Arrabas- 
sar. 
Arrebatada  (Tocar  la). 

Tocar  à  rehilo. 
Arrel»atn<lií"»ent.  .4dv. 

Atropelladamenle. 
Arrel>ataineiit.     Furor. 
Acaloramiento.    V.  Pas- 
me. 
Arrebatar.   Robar.    Ro- 
bar, r.  Elevarse  en  espe- 
rit. AíTciòarse.  Pasmarse. 
Asombrarse.  Atolondrar- 
se. Precipitarse. 
Arrebatat.  Extasiat,  .ir- 
robado.  Impetuós.     Vio 
lento. 
Arrebato.  Furor,  rapto. 
Arrebó."*.  Embozo. 
Arrebo.«*.xafla.  Revoque. 
Arrebossador.  Qui  ar- 
rebossa. Revocador.   Ins- 
trument per  arrebossar. 
Plana.  {que,  revoco. 

Arrebo.ssaclura.  Rero- 
Arrebo.swajuent.  Rebu- 
jo, revocadura,  revoque. 
Arrebo.x.xar  las  parets. 
Revocar,  jaharrar.  Pera 
pintar  al  freseli.  Entuni- 
car. Altrns  cosas.  Rebo- 
sar, arremangar.  Tapar, 
embolicar.  Embozar. 


ARR 

Arreb:>.«i.»*ar.«íe.  r.  Embo- 
zarse, arrebujarse,  abor- 
rujarse.W  Arremangarse. 

Arrebo.<<i.>*at.  Lluit.  Revo- 
cado. Cubert  ab  lo  em- 
bós.  Emtjozado. 

ArrecadaM.  Pta.  V.  San- 
guinaria blanca. 

Arreeonar.  V.  Arraco- 
nar, idamente. 

Arregladanieiit.  Regla- 

Arregiaiiieat.  Regla- 
mento, regla. 

Arreglar.  Conformar  las 
accions  a  la  regla.  Reglar. 

Arreglar.se.  r.  Seguir  la 
llcy,  regla  ó  costum.  Con- 
formarse, acomodarse. 
.Moderarse ,  reformarse. 
Templarse,  reformarse. 
Compondrerse.  Compo- 
nerse, bandearse. 

Arreglat.  En  lo  vestir. 
Condicionado.  En  lo  trac- 
te.  Jwlo.  probo.  En  lo 
menjar.  Reglado. 

Arregí».  Regularitat.  Re- 
gularidad. Organisació 
Organización.  Per  dena: 
ó  desenas.  Adecenamiento 

Arre!.  Deis  arbres  y  plan^ 
tas.  Raíz.  De  boig.  In- 
constant. Vena  de  loco. 
De  caixal.  Raigón.  De 
campanar.  Pla.  Ala.  Las 
libras  de  las  plantas  y 
arbres.  Rarbas.  Posar  ar- 
rels. Arrelarse.  Arraigar. 
V.  Arrels. 

Arrelada.  Raigal. 

Arreladaiuent.  Arrai- 
gadamente. 

Arreláu».  Raigambre,  (ra. 

Arrelament.  Arraigadu- 

Arrelar.  Arraigar,  echar 
raices.  V.    Arrel,   Posar 
arrels. 
Arrelar.se.  r.  Las  plantas. 
Barbar,    asir.     Péndrer 
peu,  atirmarse  alguna  co- 
sa. Arraigarse. 
Arrelaí^sa.  Aum.  Raigón. 
.%rrelat.  Arraigado. 
Arreletas.    Pta.  Barba- 
Arreló».  Radicoso,     (jas. 
Arrels.  Pl.  Raigambre.  Ar- 
rancar las  arrels.  Agrie. 
Desuñar.  Cosa  de  las  ar- 
rels. Raigal.  Escapsar  las 
arrels    de    las    plantas. 


ARR 

Desbarbar.  Deis  ceps. 
Desbarbillar.  Posar  ar- 
reh.  Arraigar.  [no. 

Arreniá.  .Adv.  A  trasma- 

Arreniangament.  A  r- 
remango. 

Arremangar.  Enfaldar. 
Arregazur,  sofaldar.  Ti- 
rar lo  vestit  talar  per  a- 
munt.  Remangar. 

Arremangarse,  r.  Do- 
blegar ó  tirar  per  amunt 
ia  falda.  Arregazarse,  en- 
faldarse. Lo  vestit  sola  la 
aixella.  Sobarcar. 

Arremango.  Amenassa. 
Amago,  ademan.  Acció 
de  arremangar.  Arre- 
mango, sofaldo.  Fer  arre- 
mangos. Amagar. 

Arrematar.  Rematar. 

Arreuintat.  Rematado. 

Arremés  y  Arremesa.  L' 
acció  d'  arremélrer.  Ar- 
remetida. Embestida.  Ar- 
remetida, arremetimienlo. 

Arrenietidor.  Qui  arre- 
met. Arremetedor. 

Arremetinient.  V.  Ar- 
remés 6  Arremesa. 

Arremétrer.  Arremeter, 
embestir.  (muelas. 

Arrencacaxals.     Saca- 

Arrenear.  V.  Arrancar. 

Arrendador.  Qni  dona 
en  arrendament.  Arren- 
dadero. V.  Arrendatari. 
A.  de  las  herbas.  Herba- 
jero. 

Arrendament.  A  rrieti- 
do.  For.  Locación.  De 
drets  municipals.  Majo- 
na.  D'  herbas.  Altngua- 
mierito. 

Arrendar  herbas.  Alen- 
guar.  Bous.  .Aboyar. 

Arrendatari.  Arrenda- 
dor,  arrendatario.  De 
herbas.  fíerbajero. 

Arrenglar.  Arreglar,  re- 
glar. 

.%.rrenglarar  ó  Arren- 
glerar. Alinear. 

.%rre|tantigari«e  y  Arr»<- 
paparse.  Rellattarse,  arre- 
Hartar  se. 

Arrepapat.  Arrellanado. 

Arrepar.  V.  Arrapar. 

Arrepel.  Contra  la  direc- 
ció natural  del  pel.  A. 


ARR 

contra  pelo.  Ab  repug- 
nancia. Cuesta  arriba. 

Arrepentigarse.  V.  Ar- 
repaparse  ó  Arrepanligar- 
se.  (pesaroso. 

Arrepentit.  Arrepentido, 

Arreplecli.  L'  acció  y 
efecte  de  arreplegar.  Co- 
gedura. L'  acció  y  efecte 
de  juntar.  Allegamiento, 
colección.  Viatge  de  de- 
voció. Romeria.  Reunió 
gran  de  personas.  Gentío. 
Munt  ó  pila.  Montón.  De 
ventre.  Med.  Saburra.  V. 
Raconada.  (zo. 

Arreplejs;'aflis.  Allegadi- 

Arreplegatlor.  Allega- 
dor, cuestor,  demanda- 
dor, colector. 

Arreplegacluras.  Pl. 
Arrebañaduras. 

Arreplegar.  Recoger, 
juntar,  allegar.  De  terra. 
Alzar  del  suelo. 

Arreplegarse.  t.  Juntar- 
se, reunirse. 

Arreplegat.  Recogido, 
juntado. 

Arrera.  Adv.  Atrás.  De 
part  d'  arrera.  Fr.  De- 
trás, á  espaldas.  V.  Der- 
rera.  (dura. 

Arre.sadura.  V.  Arrasa- 

Arresar.  V.  Arrasar. 

Arrest.  Arresto,  prisión. 

Arreíitel lacla.  Rimero. 

Arrestellar.  Apilar,  ha- 
cr  un  rimero. 

Arreu.  Adv.  Sens  deixar 
res.  Seguido.  Indistinta- 
ment. Indistintamente. 
Successivament.  Arrío  de 
cada  dia.  Per  tot  arreu. 
Doquiera,  en  todas  partes. 
L'na  per  altra  y  dos  arreu. 
Fr.  ú'na  por  otra  y  dos  al 
golpe  ó  a  la  vez. 

Arreu».  Arreos,  aparejos, 
avíos,  pertrechos,  utensi- 
lios. De  pagés.  Apero. 
Deis  animals.  Rendaje. 
Per  pescar  escats.  Cazo- 
nal. 

Arri.  Veu  de  carreters. 
Arre,  jarre. 

Arriada.  .4  rreada.    {zar. 

Arriar.  Náut.  Arrear,  dri- 

Arriata.  Riata.  Reata. 

Arribada  y  Arríbament. 


ARR 

Lo  acte  de  arribar.  Lle- 
gada, arribo.  La  nau  al 
Eort.  Arribada ,  arribaje. 
o  lloch  ahont  se  sol  ó 
pot  péndrer  porl.  Apor- 
tadero. Recibiment. /?««-: 
bimiento. 

Arribar.  En  sas  princi-' 
pals  accepcions.  Llegar.  I 
IJastar,  durar,  conseguir. ! 
Alcanzar,  alargar.  A 
lloch  segur.  Náut.  Tomar. 
Al  cap.  Fr.  Llegar  á  las 
malas.  A  missas  ditas. 
Fr.  Llegar  á  las  aceitunas. 
A  port.  Aportar.  Mòlt  mal 
ó  mólt  per  enllá.  Fr.  Lle- 
gar á  ó  al  cabo  Arribar  y 
móldrer.  Llegar  y  besar 
al  Santo. 

Arríbar.se.  r.  Llegarse. 

Arribat.  Llegado. 

Arribi».  V.  Arribada. 

Arrieria.  L'  olici  de  arrie- 
ro. Trajín. 

Arrimada.  En  lo  joch"de 
las  botxas.  Arrime. 

Arrimadera  y  Arrima- 
dero. Friso,  arrimadillo, 
recostadero. 

ArrimatSÍM.  Arrimadizo. 
V.  Agafailis. 

Arriiuador.  Apartador 
en  los  camins.  Aparta- 
dero, [dura. 

Arrimainent.    Arrima- 

Arriniar.  Acercar,  alle- 
gar, aplicar,  aproximar. 
V.  Acostar.  .\.  terra  als 
arbres.  Atetillar.  Aban- 
donar. Arrinconar. 

Arrimarle,  r.  Apoyarse, 
juntarse,  rozarse.  A  la 
vora.  Orillar.  V.  Acos- 
tarse. 

Arrimat  á  la  seva.  Loe. 
Temático,  porfiador. 

Arrimo.  Apoyo,  castrivo. 

ArrÍMcadament.  Adr. 
Ab  perill.  Arriesgada- 
mente. Atrevidament.  A  ii- 
dazmente,  temerariamen- 
te, (risch. 

Arri.scainent.    V.     Ar- 

Arriscar.  Arriesgar,  a- 
veniurar,  exponer,  (osar. 

Arri.scarse.  r.  Atreverse, 

Arrií^cat.  Atrevit.  Arris- 
cado, osado.  Posat  en  pe- 

.    rill.  Arriesgado. 


ARR 


35 


ArriMch .  Riesgo.  V.  Atre- 
viment. 

Arrií^í^ar.  Náut.  Lligar  los 
rems.  Afrenillar.  Assegu- 
rar ab  cordas.  Trincar,  a- 

Arriíjiíl.  V.  Aritjol.  (¡otar. 

Arrodillar.  V.  Agenollar. 

Arrodoniment.  Redon- 
deamiento. 

Arrodonir.  Posar  rodó. 
Redondear.  Tallar  en  ro- 
dó. Arromar,  retajar. 

Arrod«u»irse.  r.  Limitar 
los  gastos  segons  los  ha- 
bers.  Ceñirse,  recogerse. 
Doscarregarse  de  cuyda- 
dos.  Redondearse. 

Arrogació.  For.  AGIIa- 
ment.  Adopción. 

Arrogancia.  Insolencia, 
supèrbia.  Altanería.  Gar- 
bo. Bizarría. 

Arrogant.  Insolent.  Al- 
tanero. Uriós.  Esforzado. 
Galant.  Gallardo. 

Arrogantment.  Adr. 
Arrogantemente. 

Arrojadií^.  ,4  rrojadizo. 

Arrojat.  V.  Arruixat. 

Arromangat.  Roman- 
ceado. 

Arroní^ament.  Enculli- 
ment.  Contracción,  enco- 
gimiento. Anat.  La  acció 
de  retirarse  'Is  nirvis. 
Crispadura.  De  dits.  Gafe- 
dad. De  nirvis.  Alb.  En 
los  animals.  Aneado. 

Arroiij^ar.  Encoger,  reco- 
ger, gandujar.  La  espat- 
lla. Encogerse  de  hom- 
bros. Arronsarse.  r.  En- 
cuUirse.  Encogerse.  En  lo  . 
Hit.  Acurrucarse. 

Arronsat.  Encogido,  ct- 
currucado.  Pl.  Lo  qui  té 
los  dils  arronsats  ó  con- 
trets. Gafo.  (do. 

Arrony«»nat.    Arriñona- 

Arrop.  Arrope.  De  moras. 
Diamoron.  Pot  per  ar- 
rop.  Arropera. 

Arroparse,  t.  Aforrarse, 
abrigarse. 

ArrÓM.  Pta.  y  fruyt.  Ar- 
roz. Arrósde  pardal.  Pta. 
Sedo.  X.  de  paret.  Pta. 
Siempreviva  menor,  uvas- 
de  galo.  A.  silvestre.  Ara- 
da. 


36 


ARR 


Arroisellat.  Semblant  á 
la  rosella.  Amapolado. 

A.rr4»N.<!«egainent  Arras- 
tramiento, raxíreo. 

Arrossesar.  Portar  ó  ti- 
rar per  terra.  Ai-rasírar, 
ralear.  Lo  vestit.  Zapar- 
rastrar. Tarlamudejar. 
Rosarse. 

Jkmtsmes&t'  Arrastrado. 

Arrosser.  Qui  cultiva, 
ven  ó  menja  mòlt  arròs. 
Arrocero.  Camp  sembrat 
d'  arròs.  Arvozal. 

Arrucat.  Fet  un  burro. 
Ahurrado. 

Arrul'aiiteiit.  De  nas.  fíe- 
fuvfuñadura,  refunfuño. 

Arrufar.  Fèr  amigas.  A- 
lechugar,  escarolar,  abol- 
sar. Lo  nas.  Torcer  las 
narices  ó  el  gesto. 

Arrufarse.  V.  Enrade- 
rarse. 

Arrufa.  Pliegue,  ruga. 
De  la  csra.  Surco.  Del 
vestit.  Fuelle,  bolsa.  Per 
adorno  de  la  roba.  Toma- 
dero. Fér  arrugas  óplechs 
las  robas,  tronzar.  V. 
Crcspadura. 

Arrusar.  Alechugar,  ru- 
gar. V.  Crespar. 

Arrugarse,  r.  Avella- 
narse. 

Arrugat.  Pié  d'  arrugas. 
Rugoso.  Arbre.  V.  l'ró. 
Ptà.  Arce  de  Montpeller. 

Arruinar  ó  Arruhinar. 
Espatllar,  causar  gran 
dany.  Ruinar,  destruir, 
demoler.  Destruhir  ente- 
rament. Talar.  Llensar  á 
pérdrerá  algú.  Echar  por 
puertas. 

Arruinarse,  r.  Perderse. 
Vn  edilici.  V.  Cáurer. 

Arriiixailanient.  Arro- 
jadamente, audazmente. 
Arrui\a<l<»r.  Qui  arrui- 
xa  V  lo  instrument  pera 
arriiixar.  Rociador.  Lo 
deis  surliilors.  Girándula. 

Arruixanient.   Rociada. 

Arruixar.  Mullar  espar- 
gint r  aygua.  Rociar,  rti- 
jiar,  salpicar,  mojar.  *Ab 
ramas.  Escobazar,  Salpi- 1 
car  la  roba  ab  aygua.  £«- 
purriar. 


ART 

Arruixat.  Remullat.  Ro- 
ciado. Atrevit.  Arrojado, 
arriscado,  osado. 
Arrupirse.  r.  Encogerse, 
acurrucarse  ,  ovillarse. 
Los  aucells.  Alastrarse. 

Arrupit.  Encogido,  acur- 
rucado. 

Ars  blanch.  Arbre.  Majue- 
lo, camíjí'o?). Negre.  Espi- 
no negro.  A.  de  tancas. 
Cambronera.  Ars  ó  espi 
grocli.  Espino  amarillo. 
Fruyt  del  ars.  Marjolela. 
Posar  arsos  ó  espinals. 
Espinar.  Tancar  los 
camps  ab  arsos.  Encam- 
bronar. 

Arsenal.  V.Adressana. 

Arsénicli  ó  Arsénit.  Min. 
Arsénico.  Groch.  Oropi- 
mente.  Roig.  Rejalgar. 

Arsó.  Pessa  de  la  sella  de 
cabalcar.  Arzón. 

Art.  Col-lecció  de  regles. 
Arle,  método,  facultad. 
Astucia,  engany.  Artifi- 
cio. Del  manescal.  Albei- 
teria.  De  pagés.  Labran- 
za, agricultura.  A.  mili- 
tar. Milicia.  Per  pescar. 
Red.  Cosa  del  art.  Fabril. 
Per  art  d'  encantament. 
Por  arte  de  birlibirloque. 
Tirar  l'art.  Tenderá  echar 
las  redes.  Bonas  ó  bellas 
arts.  Artes  liberales,  (no. 

Artanita.  Pta.  Pan  poru- 

Artefactu.  Obra  fabril. 
Manufactura. 

Artentega.  V.  Allimira. 

Arteniíssia.  V.  Altimira. 

Arter.  Manyós,  astut.  As- 
tuto. Mentider.  Engaño- 
so, falaz. 

Arteria.  Anat.  Articula- 
ció, .irliculacion.  Aspra 
arlérjji.  r/7(í/i(iaríeí'!a,  ca- 
ña del  puhiK}». 

Arteria.  Astucia.  Ardid. 
V.  Art. 

Arterial. Anat.  Artericw. 

Artet.  Pal  per  sostenir  lo 
toldo.  I'ilarete. 

Artétieb.  Anat.  Perta- 
nyent á  las  articulacions. 
Artitrico. 

Article.  Rn  sas  princip. 
acccp<'.  Articulo.  Accep- 
ció. Acepción.  Condició. 


ASB 

Pacto,  condición.  Género 
de  comers.  Género. 

Articular.  Disputar,  al- 
tercar, contender. 

Articúlala.  For.  Interro- 
gatorio, (ttrcar. 

Articulejar.  Porfiar,  al~ 

Artilici.  Astúcia,  manya. 
Artificio,  maña.  Art"  ó- 
primor.  Arte. 

Artiiic(o.*ianient.  Adv. 
Artificialmente. 

Artiga.  Arrompido, noval. 
Traurer  artigas.  V.  Arti- 
gar, {panificar. 

Artigan*.   Agrie.  Romper^ 

Artiller.  Artillero. 

Artillería  de  moutanya. 
Artillería  de  batalla,' de 
campaña  ó  de  montuna.. 
A.  grossa.  A.  de  sitio.  A_ 
volant.  ..-I.  de  á  caballo  ó 
ligera.  {percheria.. 

Artinianya..4f)a(/uca,su- 

Artólilas.  Asir.  Rootes. 

Arto!it.<ü.  Pedra.  Artoli- 
tos.  Hético. 

Artriticti.  Artétieb.   Ar~ 

Aruga.  Oruga. 

Arúspice.  Agorero. 

Arvellas.  V.  Vcssas. 

Arxets.  Escult.  Pl.  Ar- 
chetes.  [cofradía^ 

Arxiconifraria.   Archi- 

Arxidueb.  Anhiduque. 

Arxi4»ta.  Arb.  Archiote. 

Arxipélacli.ylrc/ii'píe'/ago- 

Arxipestrat.  Archipres~ 
tazgo,  arciprestazgo. 

Arxitrau.  Arqui t.  Arqui- 
trave. 

.^rxiu.  Arc/iiro.    (chivero. 

Arxiver  y  Arxivista.  Ar- 

Arxota.  Pia.  .irchiote,  bi- 
ja. V.  Arxiota.  Teñir  d*" 
arxota.  Embijar. 

Arytnie.  Med.  Aritmo. 

As.  (Trobar  un  sis  ó).  Fr. 
Tener  qué  decir. 

Asafata.  V.  Safata. 

.%sajar.  V.  Assajar,  (lida, 

Asapu«lenta.  Pta.  .\safé- 

Asarn.  Pta.  Asaravácara, 
oreja  de  fraile. 

Asbeit.  Min.  A.ibesto. 

Asberginia.  Pta.  V.  Al- 
bergínia. 

Asbroncar.  Dir  paraulaü 
picants.  So/lamar,  abo- 
chornar. 


ASL 


ASP 


ASS 


37 


Af«ca1únia  y  Ascalunya.'Asnient.  Y.  Esment.         lAsprella    ò     Asprellina, 

Ascalonia,  chalote.       '     ¡Asniolar   y   derivats.   Y.      Pla.  Cara  comiin.        {te. 


AscAliíiAsks.  Pta.  Y.  Fu-      Esmolar. 

selladas.  Aí^oelórich.  Quim.  Com- 

A8caiii|iar.      Escampar.'     binació  del  asoe    ab  lo 

Esparcir.  |     cloro.  Azolatio. 

Aücentiéncisi.  Progenie.    Asi>a.  Blas.  Lautor.  A.  de 
j%..<#ceiiilent.       Valiment,'     Sant  Andreu.  Blas.  Cruz 

predomini.    Ascendiente.      de  Borgoña. 

Lo  que  puja.  Ascendente.  A.«i|>alat.  Arb.  yfusla.  As- 


palato 

.Asjtarguls.  Pta.  V.  Cer- 
vesa. 

Asparraguera.  Y.  Es- 
parraguera,    (parraguer. 


Aspárracli.  Pia.  Y. 


Ascens.  Ascenso.  V.  Con 
sentiment. 

Ascensar.  Acensuar,  car 
gar  censo. 

A.scensat.  Acensuado. 

Ascla.  Estellà.  Astilla. 

Asclar.  Y.  Estellar.  Aspecte.    Aspecto,    sem- 

Asclepiadea.  Pta.  Ascle-      blante,  faz.  (ment 

piada,  asclepios,  hister.    |  Asperanient.  Y.  Aspre- 

Ascló.  Aucell.    Y.    Boti- Aspereilat.  Y.  Aspresa. 
guer.  ;  jVsperesa.  Y.  Aspresa. 

Atieo.  Náusea,  arcada.  Fèr  A-sperge.^.  Aspersió.  .«tó- 
aseos. Fr.  fam.  Excitar  lo  persion.  V  instrument  ab 
yómú.  Provocar ávómito.\     que  s'  espargeix  la  aygua 


Asprement.  Asperamen- 

A.spreísa  y  Aspror.  Aspe- 
reza. 

Asprissini.  Sup.  Asperí- 
simo, aspérrimo. 

A.spror.  V.  Aspresa. 

.As3íri»reta.  L  n  poch  as- 
pre ó  agre.  Asperillo.  En 
lo  vi.  Rabanillo. 

Asffuer.  Esquer.  Camada. 

As(|uerós.  Nauseabundo. 

Assá.  Adv.  Aqui.  Assà  ho- 
ra. -4.  esa  hora. 


Es-  Assal»«»nar..\blanir.S!í(í- 
vizar,  sobar. 

Assal>4»riilor.  Qui  assa- 
hona  las  viandas.  Guisan- 
dero. 

Assabrtriment.  Assaho- 
nament.  Condimento,  sa- 
boreamiento, paladeo. 

Assaborir.  Tastar.  Sabo- 


Propens  á  ascos  ó  lo  que      beneyla.  Hisopo.  Cop  d' 

fa  ascos.  Nauseoso,  nau-\     asperges.   Hisopada.  Fèr 

seabundo.  Tenir  ascos  ó,     asperges.   Hisopear. 

basqueitg.  Nausear,   as-  .A.spergir.   Rociar,   hiso- 
Jksett.  Escaño.  (quear.,     pear. 

Ascitniétrer.  Y.  Acorné-  .Asperitat.  Y.  Aspresa. 

trer.  ise.  Asperm.  Bot.  Aspermio. 

Ascondirse.  Y.  Amagar-  Aspersió.  La•  acció  de  as- 
Ase.  Asno,  burro,  borrico,^     porgir.   Rociadura.   Der- 

jumento.    D'    Indias.   Y.  I     ramament.  Efusión,  der- 

Alicorn.  A.  eugasser.  Ga-\     ramamiento. 

rañon.    Feréslech.  Ona- 1  A.sper.sori.  Y.  Asperges. 

gro.  A.  ranch.  il «no  cojo,  Aspérula    d'  olor.   Pta. 

derrengado.  Moble  dit  es-;     Asperilla,      rubilla.     Y. 

calfallits.  Tumhilla.   Ase      Gransa  borda. 

de  'n  Mora.  Enamoradis.  Aspi.  Aspa,  aspador. 

Blando  de  carona.  Sense  Aspiar.  Aspar. 

dir  ase  ni  bestia.  Fr.  Sin  Aspiat.  Aspado. 

decir  osle  ni  moste.  j  Aspiera.  V.  EspitUera. 


Asen^tla.  .Vacilada,  as- 
nada, burrada. 

Asenal.  Asnal. 

Asénrer.  Y.  Séurer. 

Asíigia.  Asfixia. 

Asl'jtllar  ó  Afollar.  Y.  Tre- 
pitjar. 


rear,  pmladear,  catar,  gus~ 
tar,  probar.  Y.  Assaho- 
nar. 

Assaburár.'ie.  r.  Sabo- 
rearse. 

Assaborit.  Y.  Assahonat. 

Assaciar.  Saciar,  hartar. 

Assaciat.  Saciado,  harto, 
satisfecho,  repleto. 

.Assageliar.  Sellar,  (dor. 

Assagetailor.    Asaetea- 

Assageíar  y  .\ssagetejar. 
Asaetear. 

Assagetejat.  Asaeteado. 

Assabona«lor.  De  pells 
ó  cuyros.  Zurrador,  cur- 
tidor. De  ante.  Antero. 
Qui  assahona  las  viandas. 
Guisandero. 


Áspid. 
Aspitllera.  Y.  EspitUera. 
Aspleni.  Pta.  Y.  Falsia. 
Aspra.  Lo  pal  que  sosté 
los  arbres.  Rodrigón.  Po- 
sar aspras.  Rodrigar.  Lo 
A.sfórsar.  Cobrar  forsasl     temps   de  posar  aspras. 

lo  malalt.  Alear,  ir  a/mn-'     Rodrigazón. 
Asiento.  Y.  Assento,  ¡do.  Asprar.  Y.  Enasprar. 
Aslinga.    Náut.    Cap    de  Aspve.  Ensas  prmcip.  ac- 


Aspit.  Especie  de  vivora.  ¡  Assahonament.  Lo  gust 


corda  fort  per  enganxar. 

Eslinga. 
AsIingar.Náu^  Agafar  ab 

la  aslinga.  Eslingar. 
Asli«tmar.  Y.  Allomar. 
Asiora.  Nául.  Eslora. 


cepc.  Áspero.  Escabrós. 
Escabroso.  Desapacible 
al  gusl.  Acedo.  Desapaci- 
ble al  oido.  Bronco,  in- 
grato, {prear. 


de  las  viandas  assahona- 
das.  Sazón,  sabor,  saine- 
te.  Lo  de  las  pells.  Zurra, 
adobo  de  pieles. 

Assahonar.  Donar  punt. 
á  la  vianda.  Sazonar, 
condimentar,  dar  sabor. 
Amollir.  Sobar,  amasar. 
Adobar  las  pells.  Zurrar, 
curtir,  adobar.  Posar  la$ 
cosas  al  punt  y  madure- 
sa necessaris.  Madurar. 
Y.  Maurar. 

Assaiiunarse.  r.  Las 
fruvtas.  Madurar.  Las  ter- 


Asprejar.  Asperear,  as-[     ras  en  la  tardor.  Oíoñar. 


38 


ASS 


ASS 


ASS 


Assakonat.  Condimen- 
lat.  Sazonado,  Ad  oliat. 
Zurrado,  curtido.  Prepa- 
rat, cultivat.   Cultivado. 

AtáHSÚS'  Ensayo. 

AMMajatIor.  Ensayador. 

ANMajar.  V.  Ensajar. 

A^Nalariar.  Señalar  sa- 
lario ó  sueldo. 

AtíMalariat.  .\ssenyalat, 
determinat.  Señalado. 

Aínsulk.  Aucell.  Azalon. 

Astmlt.  Asalto.  De  assalt. 
Adv.  De  improvis.  De  re- 
pente, inopinadamente. 

Aü»ialuda(l<»r.  Santigua- 
dor, santiguadera. 

AHHalucIauíeut.  Santi- 
guadera. 

Aítíialudar.  Santiguar. 

AMHamarrar.  V.  Assar- 
ronar. 

AH.«)aniorr»r.  Despedas- 
sar  la  fera  la  presa  que 
agafa.  Zamarrear. 

AMnanesírse.  r.  Cerciorar- 
se, enterarse.         (terado. 

AMüaiieat.  Cerciorado,  en- 

A»iMaj9U(Ieii(a.  .1  safe'lida. 

Asíiarir.se.  r.  Esturdirse, 
serenarse,  despejarse. 

A«««arit  y  Asserit.  Astur- 
dit.  Listo.  {ra. 

AM$«aro.  Pta.  Asaraváca- 

AtiMarruuar.  Pegar.  Zur- 
rar, apalear ,  aporrear. 
Desgavellar.  Enfardelar. 

Aatiarvomxt.  Bastonejat. 
Apaleado.  iMalendressat. 
Enfardelado. 

AnHiiíisk.  Asesino,  [quero. 

AíiHecador.  Secadero,  se- 

AM.Mecar.  Secar,  enjugar. 

AMneearne.  r.  Lacais.  En- 
jutar. Quedar  impedit  al- 
gun membre,    üaldurse. 

As»iecat.  Secado,  enjuto. 

A^sedegarííe.  r.  ApaL•in- 
brarse.  (bujtdo. 

AüHC'tless^t. Sediento,  siti- 

AtiNesuració.  Seguro. 

AMMesuradaiuent.  Adv. 
Seguramente. 

Adse^uranient  y  Asse- 
guransa.  Aseguramiento, 
aseguración. 

Aj<Me;;iiraut.  .isegurador 

AH.*te{;urar.  .\lirmar.  A~ 
firmar.  .\b  escritura.  Es- 
criturar. Ab  gafas.  En- 


grapar.   Algun     negoci.  Assenyalador.  Tocador, 
Remachar.    Las    cartas.  |     Mano,  manecilla,  pante- 


Cerlificar.  Una  persona. 
Prender.  Asseverar.  Pro- 
meter, confirmar,  ceríí^- 
car.  Donar  fermesa.  Fwíi- 

damentar,    cimejtlar.    r.  I 


ro.  De  rellotge  ó  instru- 
ment. Horario,  señalador^ 
mostrador,  aguja,  saeta.. 
De  pa.  Artera.  De  talla. 
Tarjero. 


Prevenirse.  Pertrecharse.  AMMenyalanient.   Seña-^ 

De  fér  alguna  cosa.  No\     ¡amiento. 

quedarse  corto.    Assegu-  Ast^enyalar.  Posar  mar- 


rarse de  algú.  Agafarlo. 
Prender,  coger.  Fér  á  al- 
gú del  sèu  partit.  Atraer, 
arrastrar.  Enterarse  d' 
alguna  cosa.  Enterarte. 

Atií^egut.  Sentado. 

Assellar.  V.  Sagellar. 

Aíísenat.  Sesudo,  asesado. 

.'Vssensar.  V.  Ascensar. 

Assentada.  Sesión,  sen- 
tada. De  una  assentada 


cas  ó  senyals,  lixar.  Se— 
ñalar,  apuntar,  .\ssignar. 
Determinar,  asignar.  Ab. 
lo  tocador.  Apuntar.  Agr- 
Las  taulas  o  bancadas. 
Amelgar. 

As8enyalar.<«e.  r.  Distin- 
guirse. Distinguirse,  sin- 
gularizarse. 

Assenyalat.  Il-lustre.  Se~ 
ñalado.  Notable.  Xotable. 


Loe.  De  una  vegada.  De  Aune»,  Limpieza  ,  pulcri- 
una  vez.  ¡Asser.  V.  Cer.  {tud~ 

Assentadanient.  Juicio-  As.serar.  Acerar, 
sámente,  cuerdamente.        Asserciú.  Afirmació.  A— 

Assentadur.  .\nnotador.  |     terto.  (dad^ 

Anotador.  Asserenament.  Sereni- 

Assentar.  Posar  en  assen-  Asserenar.  Se reíwr,  cal- 
ió. Asentar,  seHÍuí-.  Afir- I     mar,  aplacar. 
mar.  Afirmar.  A.  la  fus-  Asserenat.  Sereiiarfo. 


ta.  V.  Engrahellar 
AssentarsÇ;.   r.    Dit   del 

menjar  ó  béurer.  Sentar 
la  comida  ú  bebida.  Ar- 
quit.  Solidarse.  Hacer  a- 
siento.  AUistarse.  Alistar- 
se. Dit  dels  licors.  V.  As- 
solarse.  A.  al  Hit.  Incor 


Asserradurat.    Fi  com 

las  serraduras.  Escobicu— 
lado. 

Assert.  Afirmació.  A  serto. 

Assertivanient.  Afir- 
mativamente. 

Assessí.  Assassí.  Ase- 
sino. 


porarse  en  la  cama.  Bè.  ^Assessinar.       Asesinar^ 
¥r.  Sentar,  probar.  matar  alevosam-ente. 

Assentat.  Qui  ocupa  as-  Assessino.  Qui  mata  ale- 
senlo.  Sentado,  asentado.]  vosament.  Afestno.  Per- 
Judiciós,  prudent.  6'esu-|  sona  mòlt  cruel.  Traíclor, 
do,  asesado.  alevoso. 

Assentiment.      Asenso,  Assetiar.  Sitiar, 
consentimiento  ,    aquies-  Asséurer.  Setitar,  asen- 
tar. .\sséurerse.  r.  Posar. 
Asseve$;a.  Pedra  mineral 
negra.  Azabache. 


cencía. 
.%ssentir.  Consentir. 
Assentit^  Consentido. 


Assento.  En  sas  princip.  Asse veraciíi.. 4  ^rmam» 

accepc.  Asiento.  Pruden-  Asseverar.  A  firmar. 

cia,  seny.  Cordura,  «la-  Asseyadora.  ÍSancc),  feui-^ 

durez.  Árq.  Seyilanüento.\     queta. 

A.  ó  Hit  per  las  bolas.  Assi.  Aquí ,  acá.    Assi  y 

Poíno.  I     alli.  Acá  y  a;/(t. 

Assenyaladament.  Assiduantent..4dv.  Fre- 

Principalment.     Señala-l     qUentmeitt.      Frtcuftite— 

damenie.  Mò\t  Iw.  Escla-\     mente. 

recidanicnle,      excelente-' AnniAuitat.  Freqüència. 

mente.  '     Frecuencia. 


ASS 

Asíi«ientu.  V.  Assento. 

Assignar.  Assenyalar. 
Destinar.  V.  Anomenar. 

A.!!ísiin.Sens  Weyat.  A  zimo. 

\SHÍtitir.  Donar  assistén- 
cias.  Alimentar. 

Asüiítiaclor.  Sitiador. 

Asmitiav.  Sitiar,  asediar. 

A»i!<iitiat.  Sitiado,  cercado. 

Aswó.  Pron.  Eso,  esto.  En 
assó.  Adv.  Entre  tanto. 

AMHHcialAe.  Sociable. 

Ac«Nocianieut.  Associa- 
ció. Asociación. 

Aí!«í«uciarse.  r.  Concha- 
barse, confabularse. 

JLMHiieiat.  V.  Compahy. 

AsiSiMlador.  Devastador. 

A«$.>!i<»Ia<Iura  y  Assola- 
ment.  Desolación. 

A!>«.s<»Iar.  Arrasar,  talar. 
V.  Rcsóldrer. 

As««olarMe.  r.  Los  licors, 
lo  solatge.  Asentarse,  acla- 
rarse, se)-enarse. 

As««<»l(Iejar.  Reclutar. 

Asíiolilejat.  Allistat,  re- 
clutat. A  hsíac/o,  recluta. 

A!i«í«(>Ieaclor  y  Assoleya- 
dor.  Solana,  solejar. 

Aí4íi«4»Iegadur.  V.  Asso- 
leador. 

Aí^íiolegar,  Assolejar  y 
Assoleyar.  Asolear,  inso- 
lear.  r.  Péndrer  lo  sol. 
Asolearse,  tomar  el  sol. 

Aíísoleyat.  Soleado. 

A^^solitioi*.  Alcansador. 

A!«f«oliinent.  Alcance,  al- 
canzamiento. 

ANNoIir.  Coger ,  sorpren- 
der, alcanzar. 

Aí^sulit.  Atrapat  en  algun 
engany  ó  delicte.  Cogido. 
Sorprès.  Sorprendido. 

AsNoinbrat.Pasmat.  Pas- 
mado,  absorto. 

AMMiinbru.  Pasmo,  estu- 
por. 

Amtmbróti.  Pasmoso,  pro- 
digioso. 

AíSN<»r(at.  Afortunado. 

AsMortidor.  Proveedor. 

As.<«<»rtiinent.  Provisió. 
Surtido,  surtimiento.  Con- 
junt de  máquinas.  Juego. 

AsNortir.  Surtir,  proveer. 

AHUovtit,  Provist.  Surti- 
do ,  adornado.  Guarnit. 
Guarnecido.  Pl.  Varias  cs- 


AST 

pecics.  Surtidos,  varie- 
dad. 

.^ssossesaAament.  So- 
segadamente, (dor. 

A»>í«OMMe$;acIor.    Sosega- 

A«iso/!i.<«egar.  Apaciguar. 
Sosegar ,  tranquilizar, 
apaciguar.  Aplacar.  Miti- 
gar ,  moderar.  Reposar. 
Descansar,  reposar. 

Assos.>»esat.Tranquil.  5o- 
segado.  Jud icios,  fíeposa- 
do.  Dit  del  pois.  Sentado. 

Así«ot  y  Assotada.  Azote. 

Asíiota-Crisito.^.  Pla.  A- 
zota-Crisíos. 

AíS.<>otaclis.  Azotadizo. 

A«$í$otag4»issos.  Perrero. 

Assotnment.  Flagela- 
ción. Fam.  Vapulamiento. 

Aíisotanai*.  Arquit.  Fèr 
soterranis.  Solanar. 

A.í!>Hutar.  Azotar.  Ab  ver- 
gas. Fustigar.  Fam.  Va- 
pulear. 

Assot ea.  Azotea,  solana. 

Assumir.  Tomar. 

Assumit.  Asumido. 

Assumpció  y  Assumpta. 
Asunción. 

Assumpte  y  Assiimpto. 
Asunto  ,  materia.  Donar 
assumpto,  donar  motiu  ú 
ocasió.  Dar  pié. 

Assurtiuieut.  Surtido, 
surtimiento. 

Assurtir.  Surtir,  proveer. 

Assustadi.s.  Asustadizo. 

Assut.  Conduelo  de  ay- 
gua.  Azud.  Máquina  per 
tráurer  la  aygua.  A  zuda. 

Ast.  Burxa  pera  rostir.  ^- 
sador,  espetón.  Peix.  E.s- 
firena.  Posar  al  ast.  Em- 
broquetar.  Rostir  al  ast. 
Asar.  [tafermo. 

Astaferni.  Estaferm.  Es- 

Astella.  V.  Estella. 

Astellada  ó  Estellada. 
Astillazo. 

Astellar.  V.  Estellar. 

Asterisme.  Asterismo. 

Astfor.  V.  Dau  y  Escude- 
Uer.  (V.  Fuserol. 

Astí.  Veu  de  pastor.  Aquí. 

Astiller.  Astillero. 

Astinomia.  Policía. 

Astor.  Aucell.  Azor,  gavi- 
lán, alcotán.  (to. 

As  torament.  A  zora  mien- 


ATA 


39 


Astorar.  Esparverar,  so- 
bressallar.  Azorar. 

Astorat.  Azorado. 

.\sU*ts-  V.  Estoig. 

.*strágal.  Art.  Astrágalo. 

Astrallera.  Náut.  Apa- 
rell sense  cordas  ab  cur- 
riolas.  Estrellera. 

Astramit\.  Náut.  Biga 
que  endenta  ab  las  cor- 
bas  cla\is.  Estramiche. 

Astre.  Astro. 

Astriugent.  Astrictivo. 

Astrólech.  Astrólogo. 

Astrologal  y  Astrológich. 
Astrológico. 

.Istrucli.  Arb.  V.  Tey. 

Astucia.  Artería,  artima- 
ña, superchería  ,  sagaci- 
dad, maña. 

Astuciós.  Astuto. 

Astuciosameut.  Astu- 
tamente, mañosamente. 

A^turdit.  Listo,  esparcido. 

Asturió  ó  Esturió.  Peix. 
Asturión. 

Astut.  Astuto,  mañero,  sor 
gaz,  ladino. 

Asucach.  Callejuela  sin 
salida. 

Atabalar.  Atolondrar,  a- 
turdir,  atronar. 

Atabalat.  Atolondrado, 
atronado. 

Atacador.  Art.  Roquete, 
atacadera. 

Atacament.  Atacadura. 

Atach  y  Alaco.  L'  acció 
de  atacar.  Ataque.  Lo  vall 
que  fan  los  sitiadors.  Va- 
llado. 

Ataconador.  Sabater  de 
calsat  vell.  Zapatero  de 
viejo,  remendón.  Fam.  Qui 
pega.  Zurrador. 

Atacouaiuent.  Remen- 
dó. Remiendo.  V.  Tacó. 

Ataconar.  Adobar  las  sa- 
batas.  Remendar.  Fam. 
Pegar.  Zurrar ,  tundir. 
Atipar  á  algú,  afanarlo. 
Rellenar,  atracar. 

Ataconarse.  r.  Menjar 
mòlt.  Atracarse,  rellenar- 
se, atiborrarse. 

Ataconat.  Adobat.  Re- 
mendado. Assotat.  Zurrar 
do.  V.  Apadassat. 

Atafarrar.  Posar  la  tafar- 
ra.  Átaharrar. 


40 


ATA 


Atalaya.  Llocli  per  atala- 
,\ar.  ríjía.  Kn  lo  interior 
de  una  plassa.  Roqueta. 
Qui  atalaya.  Atalayador, 
atisbador. 

iVtalayador.  Atalaya,  o- 
teador,  atMiador. 

Atalayar.  Olíservar,  vigi- 
lar. Otear,  vigiar,  descu- 
brir. Alisbar  ó  espiar.  A- 
tisbar.  (par. 

Atalu.S!>!>ar.  Relejar,  escar- 

AtaiuNsat.  Escarpado. 

Ataiul>or.  Grua. 

Atauallar.  V.  .4(enallar. 

A(auá.*iia.  Pta.  Arañera, 
alanasia,  hierba  de  Santa 
Maria.  Atanasia  marina. 
Herba.  Algodonosa. 

Atan.sar.  V.  Acostar. 

Atanyent.  V.  Pertanyent. 

Atányen".  Tocar,  pertà- 
nyer. Pertenecer,  tocar. 
Cumplir  las  promesas. 
Cumplir. 

Atapaiment.  Tupa. 

Atapair  ó  Atapahir.  Tu- 
pir, apelmazar,  espesar, 
desmullir. 

Atapair»«e.  r.  Embeberse. 

Atapait.  Tupido,  compac- 
to, espeso,  prieto.  Bèn  ata- 
pait. Adv.  Recalcadamen- 

Atapiar.  Tapiar.  {te. 

Atapinar.  Achapinar. 

Atapir.  V.  Atapair.      (se. 

Ata<|uiiiar.*ie.  V.  Atipar- 

Atarautar.  Alborotar,  se- 
ducir. Herbar  de  cascos. 

Ataraiitat.  Alborota!.. 4/- 
borotado,  tolondrón.  V. 
Aturdit.  Esl'ereit.  Calra- 
írueno,  fargallón.  Lo  pi- 
cal de  la  tarántula.  Ata- 
rantado, (llament. 

Ata.«icanient.  V.    Enca- 

AtascarNe.  r.  Encallarse. 
Atorarse.  Las  rodas.  .'Son- 
rodarse. Mantenirse  ferm 
en  son  propòsit.  Encasti- 
llarse, cerrarse. 

Atatxonar.  Clavar ab  tat- 
xas.  Tachonar,  clavetear. 
L'mplir  móll  una  cosa. 
Embutir.  {rique. 

Atauricli.  Arquit.  Atau- 

Atavanat.  Caball  blanch 
de  ancas  y  de  coU.  Ata- 
vanado. 

Atavellar.  A  lech  ugar. 


ATI 

Ataviu.  Atavio. 

Atei.sine.  Ateísmo. 

.Ateniori.sar.  Amedren- 
tar. V.  ,\turdir. 

Ateniori.i^at.  Amedrenta- 
do, pavorido. 

At  e  III  |>  e  r  a  il  a  lu  e  n  t. 
Adv.  Temijladamente. 

-Atemperar.  Ablanir,  mo- 
derar. Templar. 

Atenallar.  Atenacear,  a- 
tenazar,  tenacear. 

Ateuallat.  Atenaceado. 

Ateiiciú.  Cortesia.  Corte- 
sania,  urbanidad,  respeto. 
Vigilancia.  Cuidado,  vigi- 
lancia. Miramiento.  Mi- 
ramiento, consideración. 
En  alendó  á.  Adv.  Me- 
diante, considerando. 

.Mendat.  Acampado. 

Ateiidéticia.  Alencio7i, 
respeto,  consideración. 

Atéudrer.  Atender,  mi- 
rar, reparar,  ver.  r.  Atén- 
drerse.  Atenerse. 

Atenent.  Adv.  En  aten- 
ción, en  consideración. 

.'t.teniríie.  r.  Atenerse. 

Atent.  Cortés,  urba..4to)- 
to,  comedido. 

Atentament.  For.  Aten- 
tadamente. 

Atentat.  Intent  inconsi- 
derat.  Intentona. 

Ateiiti  potenli.  Adv.  Ab 
abundancia,  á  discreció. 
Atenleboneíe.  {tico. 

Atettpoliticli.  Maquiaré- 

.Itenuenador.  Amojo- 
nador.  {jonamiento. 

Aterinenanient.    Amo- 

.4terineiiar.  Amojonar. 

.\terrar.  Causar  terror. 
Aterrorizar.  Y.  Abatrer. 

.%.terro.»>sap.  Aterronar, 
conglobar. 

Aterroí«sat.  Pie  de  ter- 
rossos. Aterronado.  S'  a- 
plica  ais  camps,  etc.  Ter- 
regoso, (cion. 

Atéw.  Atendido,  en  aten- 

.%te.<<a.  V.  Promesa. 

.'IteNtar.  For.  Certificar. 

.\.te»t'AtH,  Pl.  Instruments 
auléntichs  que  fan  fé. 
Testimoniales. 

Atiador.  Qui  atia.  Atiza- 
dor. Instrument  pera  a- 
tiar.  .Itizadero. 


ATR 

Atiainent.  Atizamiento. 

Atiar.  Aíí:ar,  avivar,   a- 

.Atiat.  Atizado.       {zuzar. 

.\tici.Mme.  Aticismo. 

Atiiiadanient.  Adv.  Ab 
discreció.  Discrecioual- 
mente,  prudentemente. 

Atinar.  Recordar,  pen- 
sar. Acertar. 

Atingut.  Atenido. 

Atipar.  Saciar,  hartar. 

Atipar»«e.  r.  [{ellenarse,a- 
tracarse,  sacar  la  tripa  de 
7nal  año. 

Atiplat.  Tiplisonante. 

.%ti!<«ar.  Atisbar. 

.'Itjeear.  V.  Eljegar. 

Atleta.  Luchador. 

.Atuba.  V.  Tova. 

Atolundranient.  Per- 
turbació.  Atolondramien- 
to. Aturdiment.  Aturdi- 
miento. 

Atolondrar.  Aturdir, 
perturbar.  (pitarse. 

.4LtoIondrar»«e.  r.  Preci- 

Atoiondrat.  Tolondrón, 
tronera,  botarate,  farga- 
llón. V.  Ataranta!. 

Atonegar.  Posar  la  pri- 
mera capa  de  terra.  Re- 
calcar. 

Atònit.  Pasmado,  atónito. 

.Atontar.  V.  Entontir. 

Atontiment.  Entonti- 
ment.  Atontamiento. 

.4.tontir.  Entontir.  Enton- 
tecer, atontar,  r.  Abobar- 
se, {lado. 

Atonyat.  Compacto,  apre- 

.•Itorar.  Naut.  Abarrotar. 

.%torarüie.>"aut.Detenirsc 
los  caps.  Atragantarse. 

Atordir,  .aturdir. 

Atormentar.  .Molestar. 
Apurar.  Donar  lorment. 
Dar  tormento. 

Atorrollar.  Aturrullar, 
aturdv,  confundir. 

.4torrollat.  Aturrullado. 

Ator.sonar.«ie.  r.  Patir 
torso  las  cabalcaduras. 
Atorozonarse. 

Atorsonat.  Atorozonado. 

Atortorar.  Nául.  Trincar 
ab  iorlons.  Tortorar. 

Atrabiliar  y  Atrabiliós. 
Med.  Atrabiliario. 

Atracable.  Abordable. 

Atracar  v  Atracarse.  Men- 


ATR 

,  jar  mòlt.  Atiborarse.  Y. 
Atiparse. 

Atractiu.  Lo  que  atrau. 
Aliciente,  alhago. 

Atrafagarse,  r.  Atarear- 
se, embalumarse. 

Atralagat.  ylíareado. 

Atragantar.  Atarugar. 

Atrapar.  Agarrar  al  que 
fui;;.  Coger.  Aconseguir. 
Alcanzar.  Deixar  seas 
resposta.  Zamarrear.  A- 
trapar  ab  los  pixats  al 
veutre  ó  atrapar  a  la  en- 
cesa. Fr.  Coger  de  manos 
a  boca.  Atrapar  sota.  Fr. 
Coger  debajo. 

Ati*¿t]>arse.  r.  Cáurer  á  la 
trampa.  Atramparse. 

A-trapassar.  A  truhanear, 
frangollar. 

Atrapat.  Cogido. 

Atrás.  Lo  electe  de  atras- 
sar  y  atrassarse.  Atraso. 
Detras.  Arredro,  redro. 
.\lrás  que.  .\clv.  Tras.  De 
part  d'  airas.  .1  espaldas 
vueltas.  Fer  tornar  atrás. 
Rechazar.  Quedarse  mólt 
atrás.  Estar  muy  lejos. 
Tornar  airas,  ¡{etroceder. 
Pl.  Atrasados,  caídos. 

Atra.sí«ador.  V.  Trassa- 
dor. 

Atra.>í.<«aiuetit.  Atraso. 

Atrai^íiar.  Retardar.  Re- 
trazar,  rezagar. 

Atrussat.  (Anar  .  Estar 
empenyat  ó  anar  á  me- 
nos. Andar  ó  estar  alcan- 
zado, andar  de  capa  ca  ida . 

Atráurer.  Atraer,  tirar. 
V.  Afalagar.  (se. 

Atráurerse.  r.  Conciliar- 

AtraveüHa.  Naut.  Atra- 
viesa, (vesser. 

Atravessador.  V.  Tra- 

Atravessaiuent.  Ac.  y 
ef.  de  amarrar  de  través". 
Acoderamiento.  Met.  Co- 
nexió.  Conexión. 

Atra'k  e.<ií«ar.  Passar  d' 
una  part  a  altra,  encreu- 
har.  Cruzar.  Ab  la  espa- 
sa. Encasar,  r.  Naut.  Aco- 
derar. V.  I  Upéndrer. 

Atraynieiit.  Atractivo. 

Atre.  V.  .\ltre. 

Atre-sorar.  Atesorar.  A  te- 
sorar. 


ATR 

'.%.tres«>at.  Diestro,  adies- 
trado. 

.\tr8s.«*i.  Conj.  For.  Ade- 
mas. Otro  si.  Juntament. 
Juntamente. 

Atret.  Atraído. 

.'Itretal.  Adv.  Otro  tanto. 
V.  Altre  tant. 

Atreves.  Adv.  Al  través. 
Al  través. 

Atrevessar.  V.  Atraves- 
sar.  {mente. 

.4Ltrevi(Iaiiient.    Osada- 

Atrevimeat.  Osadía,  au- 
dacia, intrepidez,  arrojo. 
Y.  Coratge. 

.^.trevirse.  r.  Atreverse, 
arrojarse,  osar. 

Atrevit.  A  lirfa;,  osado,  de- 
nodado, resuelto. 

.4.tribuiiir.  Asignar.  Apíí- 
car.  Acumular.  Achacar, 
acumular.  {se. 

Atribuhirse.  T.Arrogar- 

.%.tribuIador.  Lo  que  a- 
tribula.  Tribuíante. 

.atribular.  Perturbar  1' 
animo.  AíHoíiíwr,  turbar. 

.%tribular.*«e.  r.  Amoti- 
narse, turbarse. 

Atributat.  Inquiet.  Bu- 
llebulle. Y.  .4tarantat. 

Atribut.  Atributo. 

.%.trinxerauient.  Mil. 
Trinchera.  (rearse. 

.^.trinxerar-se.   r.    Bar- 

.\trit.  Atrito.  ,do. 

Atroüipetat.   Abocarda- 

.Vtrouador.  Y.  Tabalot. 

.«.tronar.  Alborotar  ab 
crits.  Atolondrar. 

.%.tronat.  Y.  .■itarantat. 

Atropelladuineat.  .\b 
desorde  y  confusió.  Pre- 
cipitadamente, {lía. 

Atropellament.   Trope- 

Atropeliarse.  r.  En  lo 
parlar  ú  obrar.  Farfullar. 

.*.lró».  Fér,  cruel.  Atroz, 
feroz. 

.%.tro.satat.  Atrocitat.  A- 
trocídad,  crueldad. 

.4.trossament.  Obra  de 
atrossar.  Sofaldo. 

.«.trossar.  Alsar  la  roba. 
.Sofaldar. 

.%.tro.>«.>«at.  Sofaldado. 

Atr«»tinador  ó  .\trutina- 
dor.  Denostador. 

Atrotinar.  Dir  fástichs, 


ATX 


41 


abandonar.  Denostar,  bal- 
donar, ajar.  T.Em-ilecerse. 

.«.tsabara.  Pita.  V.  Adza- 
vara.  .4.  vera.  Zabila,  za- 
bida. .4rbre  ò  tronch  de 
r  atsabara.  Pitón,  pitaco. 

.4t.>$agalLic9a.  Desbarro. 
V.  Atsegallada. 

Atsagaja.  Llansa  ó  dart 
petit.  Azagaya. 

Atsagaya.ia.  Cop  ó  feri- 
da de  la  atsaga\a.  Azaga- 
yada.  {lídad. 

.«.tsar.  Azar,  albur,  ca.sua- 

.«tsegailada.  Disbarat. 
Disparate. 

.-Vtsegar.  V.  Etjegar. 

Atserula.  Fruyt.  Acerola. 

Atseroler.  .4rb.  Acerolo. 

.«.tul'adanieut..\dv.  Eno- 
josameyite.  (picarse. 

.«.luíarse.   r.   Amoscar.ie, 

.«.tunyat.  Y.  .\lonyat. 

.«tura-uyguas.  Mar.  A- 
taj  a-aguas. 

Aturada.  Estación,  deten- 
ción, parada. 

-Vturador.  Detenedor. 

Aturall.  Detenedor. 

.«^(uraiuent.  Apocament. 
Torpeza. 

.«.turar.  Detener,  parar. 

Aturarse,  r.  Detenirse. 
Pararse.  Reservarse.  Re- 
tenerse, quedarse.  A\er^o- 
nyirse.  Cortarse. 

.«türat.  Detingut,  parat. 
Detenido, parado,  .\pocat. 
Encogido,  cortado. 

.«turdinieut.  Perturba- 
do, .irredramienlo.  Gran 
admiració,  fnsmo,  asom- 
bro. Falta  d'  expedició. 
Torpeza,  desmaña. 

.«turdir.  Perturbar  los 
sentits.  Atronar,  atolon- 
drar. Causar  gran  admi- 
ració. Pasmar,  asombrar. 
Atontar.  Encoger. 

Aturdít.  t;stuperacto.  A- 
turdído,  atarantado.  Acó - 
bardil.  Amilanado,  aco- 
quinado. 

Aturrullar.  Confóndrer. 
Confundir,  perturbar. 

.«.txa.  Candela  mòlt  grui- 
xuda.//ac7ia,  antorcha. De 
vent.  Hachón.  V.  Destral. 

.«txacú.s.  Achacoso,  en- 
fermizo, valetudinario. 


42 


AUC 


AUNY 


AVA 


Atxada.  Cop  de  atxa.  Ha- 
chazo. 
Atxaque.  Escusa.  Pretex- 
to. V.  Pretext. 
Atxari.  Herba.  Asaro,a- 
saca  vacara, oreja  de  fraile. 
AtxatarNe.   r.    Tornarse 
xato.     Achatarse.    Fèrse 
rom.  Arromarse. 
Atxer  y  .\txera.  Hachero. 
Atxerò.    Mil.     Gastador, 

hachero. 
Atxi<|uiil4»r.  Achicador. 
Atxiquidura.  Achicadu- 
ra, {chicar. 
Atxiquir  y  Aixiquir.  A- 
Atxi<|uirNe.  r.  Menguar, 

descrecer. 
Atzavara.  V.  Adzavara  y 

Atsabara. 
Atzar.  V.  Atsar.       (liada. 
Atxegallada.  V.  .Atse^ra- 
Atzerola.  Fruyt.  Acerola. 
Ataeroler.  Arb.  Acerolo. 
Au.  Veu  de  carreter.  Jau. 
Aubacií.  Opaco. 
Aubarca.  Calsat.  Abarca. 
Aubelló.    Desayguadero. 

Arbollón,  tijera. 
Aubergiuia.  V.  Albergí- 
nia. 
Auca.  De  redolins.   Pliego 

de  aleluyas.  V.  Oca. 
Aucell.  Animal  volàtil.  Pá- 
jaro, ave.  Home  astut. 
Pájaro,  astuto,  solapado. 
Aucell  afollador.  Volan- 
tón. De  ajgua.  Ave  acuá- 
til ó  de  cuchara.  De  la  cua 
llarga.  Jeringa.  Del  para- 
dís. Ave  del  paraíso,  pá- 
jaro del  .sol.  De  nít.  Ave 
nocturna.  De  pas.  Ave  pa- 
sajera ó  de  paso.  De  rapi- 
nya. Ave  de  rapiña,  ra- 
paz ó  rapiega.  De  rapi- 
nya que  vola  alt.  Altane- 
ro. Ponedor.  Ave  pone- 
dera. Que  no  ha  mudat  la 
ploma.  Pollo.  Salvatge  ó 
silvestre.  .1.  silvestre  ó 
brava.  Cosa  deis  aucells 
de  rapinya,  fíapiego.  Dei- 
xarse  cáurer  los  aucells. 
Calarse.  Enfilada  d'  au- 
cells. Parchado.  Lloch 
ahont  so  venen  los  au- 
cells. Pollería.  .Munió  d' 
aucells.  Pajarería.  (da. 
Aucellada.  V.  Moixona- 


Aucellani.  Pajarería. 
Auceller.  Pajarero, 
Aucelletí».  Pía.  Pajarilla, 
aguiiei\a,  pelicanos,  man- 
to real.  Tenir  mòlts  au- 
cellels  ópardaletsalcap. 
Fr.  fam.  So  tenir  judici, 
ó  estar  distret.   Tener  la 
cabeza  á  las  once.  V.  Par- 
,  dalel.  {chucho. 

A.ueeHot.  Pajarraco ,  ave- 
Aucercla.  V.  Alfals 
Audacia.  Atrevitniento. 
Audaciós.  A  udaz. 
Audá^.  Osado. 
Audible.  V.  Ohible. 
Auditiu.  Lo  que  pertany 

al  oliido.  Auditorio. 
Auditori.  Concurs  de  o- 

>ents.  Auditorio. 
.auditoria.    Empleo    de 
I     auditor.  Ai/rf¡7ona<o. 
|.\ufal.«.  V.  Alfals. 
Augur.  Agorero. 
Au$;urador.  Agorero,  a- 
g  orador.  ^„ar. 

Augurar.  Agorar,   oini- 
Augurat.  Agorado. 
Auguri.  Agüero,  augura- 
ción, (gusto. 
Auguist  y  Augustal.   Au- 
Aulich.  Cortesa.  Palacie- 
go,  cortesano,  áulico. 
Aulina.  Arb.  V.  Alsina. 
Aullador.    Qui    ullprèn. 

Aojador.  V.  Udolador. 
Aullar.  V.  I  llpéndrer. 
Aunieut.  Increment.  In- 
cremento, ci-ecimiento,  a- 
crecentamiento.  Pl.  Creces. 
Aunieiitac:<í.      .4umcnt. 
Aumento.  Pujada  del  riu 
ó  del  mar.  Crecida. 
Aumentar.  Afegir.  Aña- 
dir,  acrecentar,   acrecer. 
La  forsa.  Arreciar. 
Aumentarse,  r.   Crecer, 

subir. 
Auini»ier.  Arb.  V.  Om. 
Aumo.>!ita.    Almosta.  Al- 
muerza. 
.4una.  Certa  mida.  Ana. 
Aunar.>i>e.  r.  Incorporar- 
se, mesclarse.  Maticomu- 
narse,  mezclarse,  confede- 
rarse, {nado. 
Aunaf.  Confederado.  ,ti/- 
Auneatgo  ó  .\unatge.  ,4- 
Aunejur.  .inear.     {neaje.l 
Auuyar.  Unir,  juntar.       ' 


I  Auraeanat.  Xáut,  Venl 
de  gran   forsa.  Huraca- 

I     nado, 

Aurau.  V.  .\vellaner. 

Aureig.  V.  Oreig. 

Aurejar.  Orejar.  Orear. 

Aurelia.  V.  Orella. 

.%.urellana.  V.  Orellana. 

.4ureneta.  V.  Oreneta. 

.\uretg.  V.  Oreig. 

Auricular.  Lo  dit  mes 
petit  de  la  ma.  Meñique. 

.4urirer.  Poét.  Aurífero, 
aurígero. 

Auriol.  Peix.  Escaro. 

Aur4»raM.  Pl.  Pía.  Fran- 
cesilla naranja, 

Au»«ar.  V.  .\trevirse. 

Ausellayre  y  Auseller. 
Venedor  de  aucells.  Pa- 
jarero, pollero. 

Au.<«ili.  V.  .\uxili. 

Ausina.  Arb.  V.  Alsina. 

Auíiiineta.  V.  Eusineta. 

Au.spíci.  Auspicio,  protec- 
ción. 

Aut^ter.  Austero,  severo, 
rígido. 

Austro.  Vent  del  milj  dia. 
A''o/o.  A.  áfrich.  Vent  gar- 
bí. Garbino,  libinoto. 

Autócrata.  Despota. 

Autorisant.  Autorizador 

Autorizar.  Legalisar.  Le- 
galizar. 

Aut4»rífat.  Potestat.  Fa- 
cultad, {ria. 
.Autruclie.  Pla.  Imperato- 
Auxilí.  Amparo.   Abrigo, 
auxilio,  socorro.  Protec- 
ció. .Apoyo.  Demanar  au- 
xili. Fr.  Evocar. 
Auxiliar,  .\judar abó  mo- 
rir. A  Uíriliar  á  bien  mo- 
rir.Qui  ajuda.  Ayudante. 
Avalisar.  Náut.  Vatizar. 
Avall.  Adv.  .\baíx.  .ibajo. 
Boca  per  avall.  De  bruces. 
Cap   avall.   Hacia  abajo. 
En  avall.  Adv.  V.Devall. 
Avallar.  V.  Dcvallar. 
AvalICNcrit.  Infrascrito, 

itifraescrilo. 
Avalot.    Molin,    tumulto, 
zambra,  gritería,  bullicio. 
Avahttailanient.  Tumul- 

tuosamenle. 
AvaUttador.      .Alborota- 
dor, amotinador. 
Avalotar.  .itborotar,  amo- 


AVA 

Uñar,  vocear.  A  algú.  Dar 
vaya  ó  matraca. 

Avalutat.  Alborotado.  V 
Atarantat. 

Avaluació.  Valuación,  la- 
sa, estimación. 

Avaluar.  Valorar,  valuar, 
apreciar,  estimar. 

Avaaar.  Codiciar. 

Avans.  Anticipació.  Avali- 
ce. Avanlatge.  Ventaja. 
Adv.  Antes,  de  antemano 
A  vans  de  tot.  Adv.  Ante 
todas  cosas,  previamente. 

Avautiiada.  Avance,  aco- 
metimiento. 

Avaníiador.  Lo  qui  avan 
sa  ó  vá  endcvant.  Adelan- 
tador.  Fam.  Qui  arreple- 
ga diners.  Ahorrador. 

ATan»(anieiit.  Y.  Avan- 
sada. 

ATanji»ar.  Aventatjar,  ex- 
cedir. Adelantar,  aven- 
tajar, superar.  Apressu- 
rar.  Acelerar,  avanzar. 
Anticipar.  Anticipar.  Au- 
mentar lo  caudal.  Ade- 
L•ntar,  prosperar. 

Avausarí^e.  r.  Prevenir. 
Prevenir.  (xut. 

Avançat.  V.  Gran  y  Grui- 

Avant.  Adv.  Lo  mateix 
(luc  mòlt.  3/(íc/io.  Adv.  de 
llocli.  Adelante,  delante. 
Anar  en  avant.  Fr.  Ade- 
lantar. De  aqui  ó  de  alli 
en  avant,  en  avant.  Adv. 
En  adelante,  de  hoy  mas. 

Avantatge.  Ventaja.  Por- 
tar avantatge.  Sobrepu- 
jar, adelantar. 

Avantatjailauient.Adv. 
Ventajusíimente. 

Avantatjar.  Adela7itar, 
aventajar. 

Avantatjúi^.  Ventajoso. 

Avantaf j<».*«ainent.  Adv. 
Ventatjosament.  Ventajo- 
samente, {dia. 

Avaiitguartlia.  Vang  uar- 

Avaraiueiit.  Adv.  Àb  a- 
varicia.  Avarientamente. 

Avarar.  Tirar  al  aygua  al- 
guna nau  nova.  Varar, 
botar  al  agua.  Avarar 
gruas.  Remontar,  levan- 
tar CfOmetas. 

Avaricióí^.  A  varo. 

Avaro.  Qui  tè  avarícia.  A- 


AVE 

variento.J^lesqui.  Sórdido 

Avasf^al  lament.  Vasa- 
llaje, servitud. 

Ava.««síallar.  Subjectar 
Sujetar,  rendir. 

Aveliinarite.  r.  Domici- 
liarse, avecindarse. 

Aveixigar/se.  r.  Ampo- 
llarse, avejigarse,  V.  But 
llofarse. 

Aveixigat.  Ampollado,  a- 
vejigado. 

Avellana  borda.  Nochizo 

Avellanal.  Avellanar. 

Avellaner.  Arb.  Avella- 
no, avellanero. 

Avellaneral.  Avellanar. 

Avellar.  V.  Devallar. 

Avellarol  blau.  Aucell. 
Aliorin. 

Aveuinient.  Avenencia. 
V.  Succés. 

Avenir.  Ajustar.  Ajustar. 
V.  Succehir.  No  poderse'n 
avenir.  Fr.  No  poderse  per- 
suadir, no  salir  de  su  a- 
sombro. 

Avenirse,  r.  Convenirse. 
Concertarse,  quedar  ó  es- 
tar de  acuerdo.  Apariarse. 
Aparearse. 

Aventatja.  Avanlatge. 
Ventaja. 

Aventatjar.  Aventajar. 

Aventatjarse.  r.  Preva- 
léixer.  Prevalecer,  vencer. 
Adelantarse,  vi  de/aníaríe. 

Aventatjós.  Ventajoso. 

Aventura.  V.  Alzar. 

Aventurartor.  Temerario 

Aventurar.  Probar  for- 
tuna, arriesgar. 

Aventurar.»«e.  r.  Arris- 
carse. Arriesgarse. 

Aventurer.  Aventurero. 

Aventurós.  Venturos.  A- 
fortunado. 

Aver.  V.  Haver. 

Averany.  Apreci,  estima- 
ció.  Aprecio.  Fèr  mals  a- 
vefanys.  Fr.  Fèr  desprecij 
de  alguna  cosa.  Hacer  ó\ 
tener  repulgos. 

Avergonyir.  Avergon- 
zar, correr.  \ 

Avergonyit.  A  vergonza- 
do,  corrido,  abochornado. 

Averiguació.  Examen. 
Pesquisa,  eccámen,  disqui- 
sición, investigación. 


AVI 


43 


Averiguar.  E¡raminar, 
indagar,  inquirir,  ea. plo- 
rar. 

Avern.  Infierno,  averno. 

Aver»«ió.  Ojeriza,  odio,  re- 
pugnancia, repulsión. 

Avesar.  Acostumbrar,  a- 
vezar,  habituar. 

Avesarse.  r.  Hacerse. 

Avespa.  V.  Vespa. 

Avejigarse,  r.  Cir.  But- 
Uofarse.  Ampollarse. 

Avi.  Abuelo.  Segon  avi.  Be- 
savi. Bisabuelo.  Tercer 
avi.  Tatarabuelo.  Pl.  As- 
cendents ó  passats.  As- 
cendientes. V.  Anlepas- 
sats. 

Aviar.  Deixar  anar,  sol- 
tar, enviar.  Soltar,  despe- 
dir, despachar.  Preparar. 
Preparar,  componer.  Lo 
bestiar.  Desacorralar,  r. 
Anarsen  de  cop  lo  liquit. 
Salirse,  derramarse. 

Aviat.  Adv.  Dejorn.  Tem- 
prano. Deixar  anar  solt. 
Soltado,  suelto.  Disposat. 
Dispuesto.  Prompte.  Adv. 
Presto,  luego.  Lom  mes 
aviat  millor.  Loe.  Cuanto 
antes  mejor,  antes  hoy  que 
mañana. 

Aviciaclura.  Vicio,  mimo. 

Aviciar.  Contemplar,  vi- 
ciar, mimar. 

Aviciat.  Victado ,  mal  a~ 
coslumbrado. 

Avitlitat.  Codicia,  deseo. 

Ávido.  Codicioso. 

Avilanirse.  r.  Abando- 
narse. Avillanarse . 

Avillanar.  Envilir.  Envi~ 
lecer. 

Avinient.  Aparejo,  atavío. 

Avinagrar.  Fèr  tornar  a- 
gre.  Acedar. 

Avinantesa.  Ocasió,  con- 
veniencia. Ocaswn,  pro- 
porción, (no. 

Avinar.  Empapar  con  vi- 

Avínensa.  Ajust,  conve- 
ni. Avenencia.  V.  Unió. 

.-^.vinent.  (Ser)  Estar  prop. 
Estar  á  mano ,  pronto. 

Avinguda.  Creixement 
impetuós  de  una  cosa. 
Crecida,  creciente,  venida. 
D'  aygua.  Avenida,  alu- 
vión. De  la  Uet  ais  pils  de 


44 


AXA 


las  donas.  Ap  lyadura.  De 
riu.  Avenida,  arriada. 

Avingut.  Avenido. 

Avió.  Aucell.  V.  Falsia. 

AVIÍ4.  Advertencia.  Aviso. 
Noticia,  indicio,  parte, 
advertencia.  Secret.  So- 
plo. Anar  ó  estar  sol)re  1' 
avis.  Ir,  ó  estar  alerta. 
Donar  avis.  Avisar. 

A.\isar.  Advertir,  noticiar, 
prevenir. 

Avisat.  Discret.  Advertido. 

Avi«)|>»r.  Despertar,  dis- 
pertar, avivar. 

Avií«]»at.  Sagaz,  despierto. 

Avi.<!itaiiient.  Entrevista. 

AtititiAvi^e.  r.  Juntarse 
per  tractar  un  negoci.  .1- 
bocarse. 

Avituallar.  Proveer  de  vi- 
tuallas, pertrechar. 

Avivar.  Excitar.  Aguzar. 

Avivar.se.  r.  Vivificarse. 

Avutarda  ó  Avucasta. 
Aucell.  Avucasta,  oto.  A. 
petita.  Gallason. 

Avuy.  Hoy.  D'  avuy  enda- 
vant ó  de  avuy  en  cnllá. 
Adv.  De  hoy  7nas.  Qui  ha 
fet  avuy  fera  dema.  Fr. 
fam.  Mañana  Dios  dará. 

Axa  ó  Atxa.  Destral.  Ha- 
cha. Cop  d'  axa.  Hacha- 
zo. V.  Aixa  y  Destral. 

Axada.  V.  Aixada. 

Avadell.  V.  Aixadell. 

Axadó.  V.  Aixadó. 

Axal'ada  ó  Aixafada.  Tre- 
pitjada. Pisada. 

Axaf'ad«»i'  ó  Aixafador. 
Majador,  aplattador. 

Axal'ar  ó  Aixafar.  Xafar. 
Apla-ilar.  Fèr  trossos.  Ma- 
chacar, machucar. 

Axafat,  Aixafat  ó  Xafat. 
Xacrós.  Cascado,  achaco- 
so. Aplanat.  Deprimido. 
Xafa  I .  Aplastado. 

Axalattrat  ó  .\¡xalat)rat. 
Atolondra!.  Precipitado, 
tolondrón,  torbellino. 

Axalar.  V.  Aixalar. 

Aváiii  y  sos  derivats.  V. 
Aivam. 

Avani|>lar  y  sos  derivats. 
V.  Aixainpíar.        (gallar. 

Axarasallar.  V.  .4ixara- 

Axarcolar  y  sos  derivats. 
V.  Aixarcolar. 


AYG 

Axarop.  V.  Aixarop. 

Axccar  y  sos  derivats.  V. 
Aixecar. 

Axella.  V.  Aixella. 

Axeta.  V.  Aixeta. 

Axi  y  Axis.  Así,  de  este  mo- 
do." Axi  mateix.  Otro  sí, 
asimismo.  Axi ,  axi.  Me- 
dianament.  Pa•iadamen- 
te.  Es  a.\¡.  Adviértase. 

Axicoyrat.  Achicar iaceo. 

Axiinplar.  Infatuar. 

Aximplar.i^e.  r.  Ensande- 
cer, abobarse. 

Axiniplat.  Asimplado, 
alelado. 

Axiquir  ó  Aixiquir.  Achi- 
car,  empequeñecer. 

Axiquit.  Achicado. 

Axiriblr.«!ie  ó  Aixiribirse. 
Despejarse,  serenarse. 

Axis.  V.  Axi. 

Axó  ó  Aixó  E'ito,  eso.  A  mes 
d'  axó.  Otro  si,  á  más  de 
esto.  Axó  es  axó.  Esto  es, 
eso  mismo.  Axó  per  axó. 
Axó  mateix.  Pintiparado, 
eso  mismo.  En  axó.  En 
tanto,  mientras.  Per  axó. 
Por  tanto  Per  axó  ma- 
teix. Por  eso  mismo  ,  por 
lo  mismo. 

Axobar  ó  Aixobar.  Ajuar. 

Ax»l.  V.  Aixol. 

Axonar.  V.  Aixonar. 

Axordar.  V.  Aixordar. 

Axusar  y  sos  derivats.  V. 
Aixugar. 

Axunar.  Los  arbres.  Des- 
hojar. Los  ceps.  Despam- 
panar, (plugarse. 

Axuplugarse.   V.  Aixu- 

Axut.  V.  .\ixut. 

Ay.  Gcmech.  Suspiro.  Ay 
que  de  qué.  Por  poco.  A- 
nar  ó  estar  sempre  en  un 
ay.  Fr.  Estar  ab  gran  te- 
mor. Llevar  ó  traer  la  so- 
ga arrastrando. 

Aygua.  Agua.  A.  amunt. 
Adv.  Contra  corrent,  fíe- 
beza.  contra  corriente.  A. 
angélica.  Certa  purga. 
Angélica.  A.  avall.  Adv. 
Ab  la  corrent  de  ella.  .t. 
abajo,  con  la  corriente.  Bo- 
na ó  pera  béurer.  Agua 
hebedizii  ó  bebedera.  A.  de 
agrás.  .igrazada.  De  cas- 
tanyas.  Àygua  sens  subs- 


AYG 

tancia.  Aguapié,  agua- 
chirle. De  goma.  Agua- 
goma. D'  ordi.  Ordia- 
te.  De  pluja  ó  del  cel.  A. 
llovediza,  üe  rech.  Alema. 
Aygua  naf.  Agua  de  aza- 
har. Embassada.  Agua 
muerta  ó  encharcada.  Fer- 
rada. A.  de  herreros.  Ros 
ó  rosa.  A.  robada.  Viva. 
De  pié.  Anar  per  sobre 
r  aygua.  Flotar.  Donar 
r aygua  per  amordeDèu. 
Llover  á  cántaros.  Ficar 
dins  de  1' aygua.  Z(i6u/íi>. 
Fèr  ayguas.  Confóndrer- 
se,  notrobar  eixida.  Per- 
der pié.  Espantarse.  Aco- 
bardarse. Anar  al  baix. 
/(•  de  capa  caída.  Passar 
per  aygua.  Fér  una  cosa 
depressa  y  malament.  Ha- 
cer algo  á  la  ligera,  por 
encima,  atropelladamen- 
te. V.  Esbandir.  Per  so- 
bre 1' aygua.  Adv.  A  flo- 
te. Posar  aygua  al  vi. 
Merar,  aguar  el  vino.  Po- 
sarse á  cubert  de  1'  ay- 
gua. Asubiar.  Ser  aygüa 
alguna  cosa.  Fr.  SeV  de 
poca  substancia,  de  nin- 
gún valor  ó  apreci.  Ser 
(le  agua  y  lana.  Tornarse 
ayguapoll.  Fr.  Frustrar- 
se las  esperansas.  Salir 
huero,  volverse  agua  de 
cerrajas.  Traurer  aygua 
deis  barcos,  minas,  etc. 
Achicar.  Umplirse  d'  ay- 
gua. Aguarse.  Pl.  Ayguas 
vessants.  Aguas  vertien- 
tes, {te. 

Ayguacat.  Arb.  Aguaca- 

Ayguacuyt.  Cola.  A.  d' 
alls.  Ajicola. 

Ayguada.  Pint.  AgiMda, 
aguazo.  V.  .■Vyguai.  Del  vi. 
Purrela,  aguapié.  Donar 
las  ayguadas.  Entre  raes- 
tres  de  casas  donar  la  ul- 
tima ma  al  blanqueig. 
Lavar. 

Ayguader.  Qui  beu  ay- 
gua. Aguado  ,  abstemw. 
Lo  guardia  de  fonts.  Fon- 
tanero, aguañón,  maestro 
de  aguas.  Qui  tragina  ay- 
gua. Aguailor.  Qui  vén 
ayguas. ^oíi7/#ro.  Qui  dig- 


BAB 

Iribueix  1'  aygua  pera  re- 
gar. Acequiero.  Un  dels 
signes  celestes.  Acuario. 

Ayguadera.  Moza  de  cán- 
taro. 

Ayguafort.  Acido  nítrico, 
agua  fuerte,  ácido  azótico 
ó  nitroso. 

Aygiialeixo!«.  Pl.  Los 
trossos  d'  arbres  que  'Is 
rius  arrastran.  Aluvión. 

Ayeuaiera.  V.  Rosada. 

Aysualir.  Aguar,  merar. 

AygMalit.  .4gitacío,  mera- 
do,  aguajoso. 

Ayj;uauianí«.  Aguama- 
nos. V.  Rentamans. 

Ayeuaiiiel.  Aguamiel. 

AysuaiiiMll.  Terra  ó  ter- 
reno paludos.  Aguazal, 
lapachar.  (har. 

Ayguanaf.  Agua  de  aza- 

Ay^fuapoll.  Vuyt,  sens 
substancia.  Huero.  Dei- 
xar los  ous  ayguapoUs. 
Engorar,  enliuevar.  Tor- 
narse ayguapoll.  Fr.  Frus- 
trarse. Salir  huero. 

Ayguar.  Frustrar  las  es- 
peransas.  Aguar.  Posar 
aygua  al  vi.  Merar.  V.  Ay- 
giíalir. 

AyguaiMletit.  Licor.  A- 
quardiente.  De  canya. 
Rom.  Ron.  Refinat.  A.  de 


BAB 

cabeza.  Tenda  d'  ayguar 
dent.  Aguardentería. 

Ayguai-iíenter.  Aguar- 
dentero. 

Ayguardeutería.  A- 
guardentería. 

Ayguarol.  Pantano.  Y 
Ayguamoll. 

Ayguai'E'áí^.  Aguarrás. 

Aygiiarrós.  Aguarosada 

Ayguar.«>e.  r.  Aguarse. 

Ayguat.  Posat  ab  aygua 
Aguado.  La  vinguda  im- 
petuosa d'  aygua.  Agua- 
cero, cha¡)arron,  turbión, 
aluvión,  golpe. 

Ayguatge.  Fancli  per  pur- 
gar lo  sucre.  .Aguaje. 

Aygua9.ii.  Peix.  Aguají. 

Ayguavcuí.  Pluja  acom- 
panyada ab  ayre  fort.  A- 
guaviento. 

Aygüera.  Fregadero ,  fre- 
gador. V.  Rentamans. 

Aygüeta.  Licor  sens  Ibr- 
sa.  Aguachirle.  Humor. 
Agüete.  Aygua  fluixa.  A- 
güita. 

Ayguós.  Acuoso. 

Ayguuítítat.  Acuosidad. 

Ayguota.  Liquit  sens 
substancia.  Aguachirle. 

Ayo.  Preceptor. 

Ayoli.  V.  Alioli. 

Ayp.  V.  Ahi. 


BAB 


45 


AyracIa.Vent  fort .  A  irazo. 
Ayrarse.  r.  Ew'olerizarse. 
Ayrás.  Ayre  mòlt  fort.  At- 

ron,  airazo. 

.^ype.  Atmósfera.  Aire, 
Vent.  Viento.  Interj  Vivo- 
animo!  fuera!  vamos! 
Ambient  fresch  y  fi.  Re- 
musgo. Garbo.  Continen- 
te, gracia,  traza.  Ayre 
acanalat.  A.  colado,  enca- 
llejonado. Correr  1'  ayre. 
Ventilar.  Parar  1'  ayre. 
Encalmar,  sosegarse,  e- 
charse  el  aire.  Portar  en 
1'  ayre.  Llevar  en  peso,  en 
volandas.  Quedarse  en  1' 
ayre.  No  acabar.  Pararse. 
Rébrer  1'  ayre.  Ventar, 
ventear.  Remenar  en  1' 
ayre.  Tremolar.  Tenir  1' 
ayre  de  algu.  Fr.  V.  Reti- 
rarse. Tráurer  1'  ayre. 
Desventar. 

;\yrejai'.  Airear. 

Ayrejat.  Aireado. 

Ayrejós.  Airoso,  desava- 
hado. 

Ayre*.  Ayre  fresch.  Brisa. 

Aypós.  Dit  del  temps.  ^1  i- 
roso  ,  ventoso.  Garbos. 
Garboso,  donairoso. 

Ayrosianieut.  Ab  gallar- 
dia. Gentilmente. 

Azércol.  V.  Mini. 


B. 


B.  En  abreviatura  y  abans 
de  algun  nom  propi  signi- 
fica iieato. 

Ba.  Interj.  Vaya,  ea. 

Baba.  La  seda  basta  deis 
capolls.  Cadarzo.  Humor 
viscos  que  despedeixen 
alguns  animals.  Babaza, 
limazo.  Tenir  mala  baba. 
Fr.  Ser  murmurador.  Te- 
ner lengua  viperina  ,  de 
escorpión.  Cáurer  la  baba 
á  algú.  Fr.  Admirarse  al- 
gú  ó  causarli  gran  gust  lo 
que  diu  ó  fa  altra  perso- 
na. Estar  con  la  boca  a- 
bierta.  Lmplir  de  babas. 
Babosear. 

Baba.  Insect.  Baban. 

Babadero.  Pitet.    Baba- 


dor,pechero,  behero.  Llen- 
ca de  roba  pera  retors. 
Bebedero. 

Babalà.  (A  la).  Adv.  Con  li- 
gereza ,  á  media  talla,  á 
tontas  y  a  locas. 

Babafla»^.  Pl.  Restos  del 
menjar.  Escamochos.  Los 
rosegalls  del  bestiar. 
Granzones,  rizas,  pajaza. 

Babameitt.  Babeo. 

Babar.  V.  Baliejar. 

Babar4tta^.(FerJ.  Fr.  Hor 
cer  muecas. 

Babá.««.  Mòlt  bobo.  Bobon. 

Babasall.  V.  Babadero. 

Babat^ay.  V.  Pitet. 

Baba.<$»«a.  V.  Baba. 

Babau.  Babieca,  bauzan. 
Estar  com  un  babau.  Fr. 


Estar  embobat.  Estar  co- 
mo tonto  en  vísperas.  Que- 
dar fèt  un  babau.  Fr. 
Quedarse  encantat.  Que- 
darse de  unapieza  ó  hecho 
una  pieza. 

Babegg.  L'  acte  de  babe- 
jar.  Babeo. 

Rabejar.  Despedir  de  sí 
la  baba.  Babear,  desba- 
bar. Umplir  de  babas. 
Babosear.  Cáurer  la  baba. 
V.  Baba. 

Babejat.  Babeado,  babo- 
seado. 

Babel.  Confusió. Babilonia 

Babia  (Estar  en).  Fr.  fam. 
Estar  distret.  Estar  diver- 
tido ó  distraído. 

Babieca.  Tolx.   Desvaido. 


46 


BAD 


Babilonia.  Confusió.  Ba- 
bel. 

Babols.  Pta.  V.  Rosella. 

BabÚN.  Mocòs.  Mocoso. 

ISabot  de  rahim.  Redrojo, 
cencerrón. 

Bab4»ya.  Babieca,  sencillo. 

Baboyatla.  Boberia,  ba- 
domeria.  V.  Falornia. 

BabuyáN.  Tontas.  Bobon, 
bobazo.  V.  Taboll. 

Babui.  Especie  de  mona. 
Babuino.  {carpin. 

Babiitxa.  Zapatilla,    es- 

Bacaina  óBacavna.  (Fér 
una  .  Trencar  lo  son.  Des- 
cahesar  el  xueño. 

Bacaiiá.  Peix.  Bacalao, 
abadejo,  mer/u;o.B.  prim. 
Truchuela.  Semblar  un 
bacallà.  Fr.  Estar  mólt 
flach.  Estar  hecho  un  nai- 
pe, una  pavesa. 

Bacnllaner.  Vendedor  de 
bacalao,  ó  de  pescado  sor- 
lado. 

Bach.  Y.  Obach. 

Baeí.  Bacin,  sillico. 

Bacina.  De  afeytar.  Bacía. 
De  captar.  Bacineta,  ba- 
cinilla. Vas  pera  rentar 
los  peus.  Barreño. 

Baciner.  Qui  demana  ca- 
ritat ab  la  bacina.  Baci- 
•nador. 

Bacinet.  Casco  ó  soldat 
de  est  nom.  Bacinete,  (ii- 
brelleta  petita.  Bacinejo. 

Bacó.  V.  Porch. 

B»c<»iia<la.  V.  Porqueria, 
Atsot:allaila. 

Baconet. Crustáceo.  Cien- 
topies. V.  Garri,  Pana- 
rola. 

Bácul«t.  Deis  agorers.  Li- 
luo.  V.  Gayato. 

Ba(latl<»r.  'Distraído,  pa- 
pamoscas. 

Badatlura.  V.  Escletxa, 
Clivella. 

Bu(lafi«»   Náut.  Badaza. 

Badalit.  V.  Embadalit. 

Badall.  L'  acció  de  bada- 
llar.  Bostezo.  Obertura. 
Hendedura,  raya,  abertu- 
ra. De  la  ploma.  Baja, 
abertura.  Escletxa.  Raja, 
quebraja,  rotura.  En  la 
nau.  Costura.  Fér  badalls. 
V.  Badallar. 


BAD 

Badalladur  y  Badallay- 

re.  Bostezador. 

Badallar.  Ubrir  involun- 
tàriament la  boca.  Boste- 
zar. Fér  alguna  cosa  ab 
negligencia.  Roricar,  dor- 
mir. V.  Gronxarse.  Ba- 
dallar de  fam.  Fr.  Morir 
de  hambre. 

Badalot.  Tragaluz.  V. 
Claraboya. 

Badana.  Persona  de  poca 
substancia  ó  fonament. 
Badulaque,  chisf/arai'is. 
Tocar  la  badana.  Fr.  Mal- 
tractar. Zurrar  la  badana 
ó  el  bálago  ,  menear  $1 
zarzo. 

Badar.  Esquerdar  ó  par- 
tir. Hender,  abrir,  rajar. 
Admirarse ,  encantarse. 
Quedar  ,  estar  hecho  un 
bauzan ,  callejear.  Badar 
la  boca.  Abrir  la  lioca. 
No  badar  boca.  Fr.  No 
chistar  ,  no  decir  esta  6o- 
caesmia.  Obrirse,  crivi- 
llarse.  Henderse,  abrirse. 
Badarse.  r.  Las  llors.  Es- 
clatarse.  Abrirse,  desco- 
gerse. 

Badat.  Hendido ,  abierto, 
i-esquebrajado.  Obert  per 
tres  parts.  Trifido. 

Bailayna.  Flspecie  de  cn- 
formador. /}(irfa«o ,  esco- 
plo de  punta  corriente. 

Badayre.  V.  Babau. 

Uadejo.  V.  Bacallà. 

Badell<«.Pla.  V.  Cunillets 

Badeyar.  V.  Badallar. 

Badia.  Entrada  de  mar 
en  la  costa.  Bahia  ,  rada. 
V.  Abadia. 

Badiá  ó  Badián.  Pta.  Anís 
estrellado. 

Badiaila.  Pta.  Flámula. 

Badiella.  Cir.  Ombligo, 
cordón  umbilical.  Pta. 
Vidalba.  Yerba  del  por- 
diosero. V.  Herba  de  las 
llagas. 

Badoch.  Inepte.  Badoque, 
pazguato.  Absort.  Absor- 
to ,  distraído.  La  flor  del 
magraner.  Granadino,  ba- 
laustra. Flstar  com  un 
badoch.  Estar  heeho  un 
bauzafi.  V.  Babau,   {rías 

Badonieriat4.  Pl.  Frusk- 


BAH 

Badoquejar.  V.  Badar. 

Badoqueria.  Emboba- 
ment.  Embobecimiento. 
Fér  lo  badoch  ó  '1  babau, 
badoquejar.  Estar  embo~ 
bado. 

Baf.  Lo  del  vi  quant  vull. 
Humo.  Lo  vapor  que  ex- 
hala alguna  cosa.  Vaho, 
vapor.  Llansar  baf.  Vor- 
har.  V.  Tuf. 

Basa.  La  corda  pera  lli- 
gar las  carregas.  Lazo, 
lazada.  De  baldó.  Picole- 
te. La  llassadá ques  fa  en 
lo  fil  de  la  muja.  Oque- 
ruela. La  corretja  ab  que 
se  embolicaba  la  Mansa,  ó 
dart.  Amiento.  Lo  buyt 
del  mánech  de  las  balañ- 
sas.  Alcoba,  caja,  manija. 
Anella.  Armella,  belorta. 
V.  Circuí. 

Bás;ara.  Peix.  V.  Bagra. 

Bagarru.  Vagamundo. 
Guillote,  galfarro.  V.  Bu- 
rinot. 

Bas:a<«sa.  Dona  pública, 
prostituta.  Ramera,  gaea- 
sa,  gorrona,  zorra. 

Baga.si^ejar.  Fieqüentar 
las  bagassas.  Putañear, 
putear. 

nagsisser.  Qui  freqüenta 
las  bagassas.  Putañero, 
putero,  gorrón. 

BiigasHerk-A.  La  vida ,  e- 
xercicl  ó  reunió  de  las 
bagassas.  Putaísmo,  pu- 
tería. 

Ba^at.  Aucell.  Bcujade. 

Bagatela.  Fruslería ,  fu- 
tilidad. Pl.  Chismes. 

Basatge.  Bestiar  de  car- 
rega. Acémila. 

Bagatger.  Bagajero. 

Bagot.  Burinot.  Insecte 
Zangaño.  V.  Gotim. 

Balotar  y  Bago  tejar.  V. 
Esgotimar. 

Ba^ra.  Peix.  Bagre. 

Basuerot.  Naut.  Bogue- 
rote,  casilla. 

Babia.  V.  Badia. 

Bahul  ó  Bagul.  Caixa  pera 
guardar  roba.  Baúl.  De 
mort.  Alaud.  Lmplir  lo 
bahul.  Fr.  fam.  Menjar 
moll.  Llenar  la  barriga, 
sacar  ¡a  tripa  dt  mal  año. 


BAI 

Bahuler. Ba((/«ro,  cofrero. 

Bahúna.  Gent  vil  y  baixa. 
Ijahurrina,  bahúna. 

Bailari.  V.  Baytari. 

Bailet.  Zagal,  rabadán, 
mochil. 

Baix.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Bajo.  Ady.  Sola.  De- 
bajo, bajo.  Prepos.  de  de- 
pendencia. Ahajo,  debajo- 
so.  Lloch  fondo.  Hondo, 
profundo.  Desprecialjle. 
Ruin,  servil,  soez,  abruta- 
do. Humil.  Humilde,  ras- 
trero, llano,  pequeño. Bai\ 
pena.  So  pena,  fíe  l)aix  en 
naix.  Adv.  Quedito,  en  sus 
adentros.  Estar  al  baix. 
Fr.  Aladar  á  tres  menos 
cuartillo.  Ser  baix  de  de- 
^  ant.  Fr.  Ser  un  bendito. 

Baixa.  Baja,  rebaja.  Fèr 
baixa.  Bajar,  dar  baja. 

Baixá.  Gobernador  deis 
turchs.  Bajá. 

Baixada,  ¿ajorfa,  descen- 
so. De  caball.  Descabalga- 
dura. 

Baixacleta.  Dim.  Cueste- 
cilla  y  Costanilla,  quant 
s'  aplica  ais  carrers  que 
fan  major  pendent  que 
altres. 

Baixador.  Pedris  ó  cosa 
semblant  per  baixar.  A- 
peadero.  Abaixador.  Tun- 
didor. 

Baixaiiiar.  Bajamar. 

Baixanient.  Bajamente. 
V.  Minva. 

Baixant.  Diminución. 

Baixar.  Bajar,  descolgar, 
descender.  Baixar  de  ca- 
ball. Apearse  ,  descabal- 
gar. Baixar  de  Uey.  Des- 
merecer. Baixar  lo  punt 
ó  de  punt.  Fr.  3Ioderar 
los  gastos.  Moderarse,  re- 
formarse. Humiliarse. 
Humillarse.La.  becada. Fr. 
Rébrer  algun  socorro  re- 
petit.   Venir  el  cuervo. 

Baixat.  Bajado.  Del  cel. 
Fr.  Llovido  del  cielo. 

Baixe»>a.  Fé\  p  acció  vil. 
Bajeza,  mengua ,  vileza, 
ruindad.  Humilitat.  Hu- 
mildad. V.  Mengua.  Bai-| 
xesa  de  naixensa  ó  de  lli- 
natge. Villanía. 


BAL 

Baixista.  Bajista. 

Baixó.  Inlrument  de  vent. 
Bajón.  La  persona  que  '1 
toca.  Bajonis.  Tocar  lo 
baixó.  Fr.  fam.  Anar  al 
baix.  Ir  á  méiws. 

Baixúrria.  Populacho. 

Bajá.  Bobo,  sandio. 

Bajanatla.  Sandez ,  bobe- 
ria.  [ron. 

Bajatiáf).  Bobazo,   bobar- 

Bajaiiería.  Gurrumino. 

Bajiíiiet.  Lo  marit  que  's 
deixa  gobernar  per  la 
muller.  Calzonazos,  gur- 
rumino. 

Bajart.  Angarillas. {vcWa. 
!  Bajitcn.  V.  Monjela  y  Ta- 

Bajocii.  Babau.  Babieca. 
Moneda  italiana.  Bayoco. 

Bala.  De  terra.  Bodoque. 
B.  encadenada.  B.  enra- 
mada. Cop  de  bala.  Bala- 
zo. Provisió  de  balas.  Ba- 
lería. Ser  una  bala  de 
vidre.  Fr.  Estar  falto  de 
juicio  ,  de  aplomo,  ser  un 
cascabel. 

Baladí.  Brévol.  Endeble, 
quíbradizo. 

Baladra  ó  Baladre.  Arb. 
Adelfa.  B.  petit.  Adelfa 
pequeñi,  yerba  de  san  An- 
tonio, (drer. 

Balailrejador.  V.  Bala- 

Baladrejiar.  Vocear,  ba- 
ladrear, vociferar. 

Baladrer,  Baladrayre, 
Baladreiayre  y  Baladró. 
Qui  baladreja.  Vocingle- 
ro, gritón,  baladron.  Lo 
jactanciós.  Fanfarrón, 
jaque,  matasiete. 

Bitladrerar.  Adelfar. 

Baladr<»iiada.  Valerito- 
nada,  fanfarronada.  Pl. 
Fieros,  bernardinos.  Lian- 
sar  baladronadas.  Fr.  Bla- 
sonar del  arnés,  echar  de 
bolina. 

Baladronejar.  Baladro- 
near, jactarse,        (fiador. 

Baiatjador.    V.   Esbala- 

Balatiar.  Derrocluir,  disi- 
par. 

Balaix.  Miner.  Balaj. 

Baláiii.  Porció  de  balas. 
Balería. 

Balancé.  Maquin.  Balan- 
cin. 


BAL 


47 


Balancejador.  Náut.  A- 

balanceador.  (lans. 

Balancejanient.  V.  Ba- 

Balaiicejar.  Balancear. 

Balanci.  Balancin. 

Balandra.  Tiàul.  Corsario 

Balandráni.  Vestidura 
talar.  Balandrán.  V.  Llo- 
ba. 

Balandreij?.  Bamboleo, 
blandeamiento  ,  cabecea- 
miento, balance. 

Balandrejar.  Bambo- 
lear, bambonear,  bamba- 
lear,  cabecear. 

Balandrejarse.  r.  Blan- 
dearse, blandirse,  tamba- 
lear. 

Baliiner.  Náut.  Balandra. 

Balan.s  y  Balansament. 
Fluctuació.  Balance,  li- 
bración. Moviment.  Vi- 
hracion.  En  lo  comers. 
Avanzo,  avance,  balance. 
Passar  balans.  Hacer  ar- 
cas ó  tanteo. 

Balanza.  Signe  del  Zo- 
diach.iíòï'a.  Caurerlaba- 
lansa.  Gravear,  gravitar. 
Estar  en  balansa.  Estar 
primparat.  Estar  en  tan- 
guniUas.  Fér  cáurer  la 
líalansa.  Fr.  Fér  inclinar. 
Mover ,  hacer  inclinar. 
Posar  en  balansas.  Fr. 
Fér  titubcjar.  Hacer  va- 
cilar ó  dudar. 

Balan.<i«anient.  V.  Balans 

Balan.<#ar.  Com.  Exami- 
nar lo  caudal.  Hacer  el 
balance  ó  el  tanteo. 

Balansesrar.  Posar  en  e- 
quilibri  las  balansas.  Ba- 
lanzar,  equilibrar. 

Balan.sejar.Móurerse  un 
eos  de  un  costat  á  altre. 
Balancear,  fluctuar,  ba- 
lanzar.  Estar  indecis. 
Dudar,  estar  perplejo.  A- 
nar  balansejant.  Fr.  Va- 
cilar. 

Balanf^era.  En  lo  moli 
de  oli.  Guiadera,    fsejar. 

Balan.seyar.    V.    Baían- 

BalanKÓ.  Plat  de  las  ba- 
lansas. Balanza. 

Balar.  V.  Belar. 

Balatre.  Laxado  deis 
muscles  de  la  llengua. 
Balatro. 


48 


BAL 


BalaÚMlria.  Flor  de  ma- 
grana doble.  Balaustra. 

Uall).  Arrecido  ,  aterido. 
Estar  l)alb.  Extar  pasma- 
do de  frió,  aterido. 

UalJxitejar.  Balbucear. 
V.  Tartamudejar. 

Baleó.  Balcón.  Fèrse  ó  ei- 
xir al  i)alcó.  Loe.  Aso- 
mante al  halcón. 

Baleoisada ,  Balconera  y 
Halconería.  Balconaje, 
ventanaje. 

Balda.  Aldaba,  pestillo. 

Bal<la<lura.  Entorpeci- 
miento, pasmo. 

UaldHllú.Dim.  Aldabilla. 
V.  IJaldó. 

Baldaiiient.  Int.  pera  ex- 
pre.sí«ar  lo  dcsitf;  de  que 
succehesca  aliiima  cosa. 
Ojalá,  quiera,  pluguiera  á 
Dios.  Encara  que.  Aun- 
que, por  mas  que. 

Baldaqui.  Especie  de 
dossér  ó  talain.  Baldaqui- 
no. V.  Umbrel-la. 

Baldar.  Pegar  raólt.  ^fa- 
gullar  ,    sobar.    Impedir 

Ï lerenlermedat  ó  accident 
o  US  de  algun  membre. 
Inutilizar,  accidentar,  po- 
ner rígido. 

Balde.  (De).  De  franch. 
Gratis,  franco.  Casi  de 
balde.  A  huero. 

Baldejar.  Fér  ruido  las 
baldas  y  altres  cosas. 
Cencerrear,  chirriar.  Flui- 
xejar,  venir  balder.  Pa- 
sarse. Dit  del  vestit  ó  cal- 
sat.  Nadar.  Dit  deia  Cer- 
radura. V.  Cascabellejar. 

Balder.  Holçfado  ,  horna- 
guero. Venir  balder.  Lo 
Vestit.  Nadar. 

Baldó.  Pessa  de  ferro  cora 
barreta  pera  assegurar  las 
portas, etc.  Aldabilla, pes- 
tillo, pasador.  Ferro  que 
té  per  agafador  un  botó. 
Co/nní/ía.  Lodefusta.  Ta- 
ravilla.  Afront.  Baldón, 
afrenta.  V.  Pastell,  Bal- 
da, ifrentar. 

Baldonar.  Afrontar.   ^1- 

Baldufa.  Peón  ,  trompo, 
peonza.  Cop  de  baldufa. 
Cachada.  Jugar  á  baldu- 
fa.  Trompear  ,    trompar. 


BALL 

Qui  fa  baldufas.  V.  Bal- 
dufayre,  Tronipitxo. 

BaldiJI'a>re.  Trompero. 

Balear  y  Ualearich.  De 
las  islas  Balears. Bí//edr¡eo 

Baleigs.  Pl.  Agrie.  Cor- 
uelo,  granzas,  rabera. 

Balejar.  Separar  los  ba- 
leigs  del  grá.  Abalear. 

SCalejat.  Abaleado. 

Balena.  Olaceo.  Ballena. 
V.  Bianilla.  Lo  fill  de  laj 
balena.  Ballenato.  i 

Kaleiïer.  Ballenero. 

ISale.^tra.  Ballesta. 

Ball.  Balín,  posta. 

Balis:alial:t^a.  Badula-\ 
que.  cliisgaravis.  iza.' 

Itiiiiiiíiíi,  N:iut.  Boya,  vali- 

Bali»«!sar.  Naut.  Aboyar. 

BEiÉliva.  V.  Minova. 

Baíl  y  Bailadas.  Dansa. 
Bailé,  sarao,  danza.  Ball 
de  bastons.  Paloteo,  pa- 
loteado. Deis  indis.  Milo- 
te.  Ball  rodó.  Ball  de  pa- 
gesos al)  caslanyolas. 
Baile  en  rueda.  Renyina. 
Danza  de  espadas.  Fér  lo 
ball  del  poli.  Fr.  fam. 
Frisarse,  neguitejarse,  ar- 
ronsant los  muscles  y  es- 
palllas.  Concomerse.  Fi- 
car en  lo  ball.  Fr.  Meter 
en  la  danza.  Posat  en  lo 
ball.  Loe.  Puesto  en  el 
empeño,  en  el  lance. 

Bailadas.  V.  Ball. 

Ballador.  Qui  balla.  Bai- 
lador, danzador,  danzan- 
te. Os  de  est  nom.  Chueca. 

Ballar.  Dansar.  Bailar, 
danzar.  Venir  una  cosa 
molt  ampla.  Holgar,  na^- 
dar.  Al)  un  peu.  Estar 
mòlt  content.  Fr.  No  ca- 
ber en  el  pellejo.  B.  dins 
del  vestit  o  ealsat.  Nadar. 
Per  lo  cap.  Bullir. 

GSailari.  Bailador.  Baila- 
rí?i. Farsant,  pallasso. Fur- 
sante,  puyazo,  histrión. 

Ballaridá.  Pta.  Zadorija, 
zapatitos  de  la  Virgeii, 
pamjiUna. 

Ballar<»la  d'  América. 
Pta.  Fotuta. 

Ballaruga.  Excrecencia 
del  roure  y  altres  arbres 
semblants.  Agalla,  buga- 


BAL 

Ua.  V.  Gala.  Persona  in- 
quieta y  bulliciosa.  Bu- 
llebulle. 

Ballerina.  Pta.  Pamplina 

Ballerola  ó  Ballarola. 
Cucaiatxa.  Cucaracha. 

Balie.«íta.(Capdela!.  Etn- 
pulguerd.  Tir  de  la  balles- 
ta. Ballistazo.  Tirar  ab  la 
ballesta.  Ballestear. 

Ballestada.  Tret  de  la 
ballesta.  Tiro  de  ballesta. 

BalleMer.  Ballestero.  Pta. 
Salicor. 

Ballestera.  Pta.  Agua- 
vientos, matutera,  eléboro 
blanco. 

Ballot.  Pla.  Bailóte. 

Bailotejar.  Bailotear. 

üsíMn^tiitlinH-A.  V.  Bellu- 
gadissa. 

Balluear.  V.  Bellugar. 

Ballut.  V.  Vellut. 

Balluts.  Pta.  Amaranto 
de  cresta  de  gallo. 

Balnia  ó  Bauma.  Sopeña, 
socavón,  cueva.  (se. 

Balniar.se.  V.  Espalmar- 

Halnieta.  Cuerecita. 

Baló.  Fardo  petit  de  mer- 
caderias.  Cabo,  baleta. 

Baiona.  La  de  la  roba 
que  cau  sobre  las  espat- 

[     lias.    Esclavina  ,    valona, 

'    cuello.  Lo  plat  del  cande- 

I  lero.  Arandela,  balotirita. 
Lo  tros  rodó   de  enceral 

I     per  sota '1  llum.  Velonera. 

Balons.  Pl.  Especie  de 
calsotets  al  us  antich.  Va- 
lones, bragas. 

Bals.  Timba.  Derrumba- 
dero, despeñadero,  )>reci- 
picio.  Baíl  modern  entre 
dos.  Vals. 

Bal««ani.  Balsera.  Bálsa- 
mo. Bàlsam  suor.  B.  pur 

I  de  la  Meca.  Opobáhamo. 
B.  del  sèu.  B.  del  Perú  ó 

1     pi'ruriano.  Es  un  bàlsam. 

I  Dit  del  licor  ó  menjar 
mòlt   delicat.   Loe.   fam. 

I     Es  un  ámbar. 

Bal.<<aniar.  Embalsamar. 

Bal.xaniera.  Potet    pera 

!     conservarlo  balsera,  fíal- 

I     samerita. 

Bal.xainilla.  Pta.  Balsa- 
mina .     momórdiga.     De 

'     pral.  Milenrama,  allarei- 


BAN 

na,  mil  hojas.  B.  menor. 

Ageraío.  (ga. 

Balsamina.  Pla.  Nicaru- 

Ualsamita.  ililenrama, 
milefolio.  Balsamita  me- 
nor. Yerba  de  Sta.  María. 

Balsejar.  Bailar  lo  bals 
Valsar. 

Baltracá.  Pta.  Baltracan. 

Baluart.  Fortilicació.  Ba- 
luarte ,  bastión.  Amparo 
Amparo,  defensa,  protec- 
ción. Fèr  baluarts.  Abat 
tionar. 

Baluerna.  Cosa  de  mes 
envolum  que  servev.  Ar- 
matoste. Persona  ó  cosa 
que  fa  nosa  devant  d'  al- 
tra. Sombrajo. 

Balustraila.  Balaustrada 

Balus(rat.  Formal  de  ba- 
lustres.  Balaustrada,  ba- 
laustral. 

Balustre.  Especie  de  co- 
lumnela  pera  formar  ba- 
ranas,  balcons,  y  altres 
adornos.  Balaustre. 

Banibalejar  y  Bambole- 
jar.  Bambolear,  titubear, 
vacilar.  Y.  Balandrejar, 
TiUibejar.  (balejar. 

Banibunejar.   V.    Bam- 

Bambdlina.  Bambalina. 

UaniboIIar.  V.  Bombo- 
llar,  (ña  de  Indias. 

Bambú.  Pta.  Mambú.  ca- 

Ban.  Crida,  edicte.  Edic- 
to, bando.  Pena,  mulla. 
Multa.  Vedat.  Vedado. 
Pagar  lo  ban.  Pagar  la 
pena,  multa,  etc.  La  pena 
que  's  paga  per  los  mol- 
tons. Carnereamiento. 

Banasta.  Canastra.  Ca- 
nasta, (teller. 

Banaster.  Cestero.  V.  Cis- 

Banca.  (Fèr  cáurer  de  la 
banca).  Desbancar.  Joch 
de  la  banca.  Cert  joch  de 
cartas.  Faraón. 

Bancada.  Arquit.  Biga 
de  adorno  y  fermesa.  Al- 
farda. Llata  pera  traves- 
sers. Alfagía.  En  las  vi- 
nyas,  etc.  Espay  de  terra 
entre  lira  y  lira.  Entreli- 
ño, almanta.  Náut.  Sitial 
deis  que  reman  en  las  pe- 
tilas  embarcacions.  Ban- 
co remero, 

DIC.     CAT.     CAST. 


BAN 

Bancal.  De  arbres.  Calle. 
De  vinya  ú  oliveras.  .•!?- 
manta.  En  las  vinvas,  etc. 
Entreliño.  Náut.  Siti  deis 
que  reman.  Banco  reme- 
ro. Drap  pera  cubrir  lo 
banch.  Tapete,  cubierta. 
V.  Capsada.  Pl.  En  los  te- 
lers. Castillete,  bastidores 
de  asnillo. 

Bancaler.  Qui  teixeix 
bancals.  Bancalero. 

Bancarrota.  L'  acte  de 
abálrerse  lo  mercader. 
Quiebra.  Fér  bancarrota. 
Abálrerse.  Quebrar.  Fèr 
bancarrota  falsa.  Alzar. 

Bancas.  Aum.  de  banch. 
Bancazo,  bancaza. 

Banch.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Banco.  Banch  de 
traball  de  artista.  Banco. 
Pera  posar  1'  enclusa  peti- 
ta 'Is  ferrers.  Macho,  ban- 
co. Entre  serradors,  lo  ca- 
ball  de  fusta.  Burro.  Sili 
deis  remadors  en  las  em- 
barcacions. Banco.  De  a- 
rena.  Alfaque,  bajío.  Dea- 
rena  movedissa  en  la  mar. 
Sirte.  De  arena  y  pedra. 
Placel.  De  pedras  cuberl 
d'  aygua.  Restringa,  res- 
tinga.Be  popa.  yéiUl.  Ban- 
dín.De  tres  assentos.  Tri- 
clinio .  Deis  cánlers.  Al- 
carracero.  De  las  premp- 
sas.  Meseta.  Deis  molins 
de  oli.  Arquerque.  Lo  que 
le  respatUera.  Escaño. 
Banch  de  la  pigricia.  Ban- 
quet de  penitencia  en  las 
escolas.  Cáncana.  Peras- 
sentar  las  botas.  Combo. 
Banch  de  las  mentidas. 
Lloch  ahont  se  reuneix 
gent  ociosa  Mentidera. 

Banda.  Lloch  ,  paratge. 
Paraje,  /¡(gar.  Costal.  La- 
do. Parcialitat,  partit. 
Bando,  parte.  Deixar  ó 
anar  á  la  banda  alguna 
cosa.  Separarla,  deixaria 
á  part.  Separar,  dejar  á 
vn  lado.  Axó  se  deixa  ó 
va  á  la  banda.  Fr.  Déjese 
aparte. 

Bandada.  Náut .  Bandazo. 

Bandera.  Estandart.  Es- 
tandarte,  pendón,   Blas. 


BANY 


49 


En  los  escuts./'a/on.Fam. 
Rodayre.  Andariego,  a- 
zotacalles.  Punta  de  las 
banderas.  Farpa.  Bande- 
ra blanca.  B.  de  paz.  A 
bandera  oberta.  Expr.  Ab 
Iota  llibertat.  A  bande- 
ras desplegadas. 

Banderado.  Abandera- 
do, portaestandarte. 

Banderejar.  Rodar,  va- 
gar. Bigardear,  divagar, 
billrotear. 

Bandereta  de  campanar. 
Veleta.  V.  Espantall,  Pa- 
nel!. Fér  de  bandereta. 
Ser  portador  de  novas. 
Chismear.    {Banderillear, 

Banderillas.       ¡Posar). 

Banderillejar.  Posar 
banderillas.  Banderillear. 

Banderola.  Naut.  Grím- 
pola. V.  Gallardet. 

Bandinella.Cortinetade 
prestatge.  Cortinilla. 

Bandit.  Bandoler.  Bando- 
lero, bandida. 

Bàndol.  Crida.  Banda. 
Facció  ó  partit.  Facción, 
partido.  Dividir  en  bàn- 
dols. Banderizar.  Publi- 
car un  bàndol.  Echar  un 
bando.  [tear. 

Baudolejar.  fíobar,  sal- 

Bandoler.  Lladre  de  ca- 
mi  real.  Bandolera  ,  sal- 
teador, bandido.  Proscrit. 
Proscrito.  Vagamundo. 
Vago,  vagabundo. 

Bandola.  Especie  de  gui- 
tarro. Bandolín,     (deria. 

Bandolina.  V.  Vagamun- 

Bánoi  a.  V.  Flassada. 

Banover.  V.  Flassader. 

Baufiuer.  Banquero,  cam- 
bista. 

Banquet.  Petit  banch. 
Banquillo.  Gran  convit. 
Banquete.  Especie  de  a- 
brassadera  prop  del  ex- 
trem del  pany.  Picolete. 
Banqueta.  Escabel ,  escor- 
ñuelo,  tajuela.  Arq.  Mén- 
sula ,  embasamento.  De 
las  murallas.  Fort.  lisera, 
benna. 

Banquetejar.  Donar 
convits  ó  freqüentaries. 
Banquetear. 

Baoy.  Baño.    De    mans. 


30 


BAR 


Maniluvio.  De  pega  ó  bar- 
nis.  Mogate.  De  peus.  Pe- 
diluvio. Péndrer  banys. 
Bañarte,  darse  baños. 

Banya.  La  que  leñen  al- 
guns animals  en  lo  cap. 
Cuerno,  asta.  Deis  insec- 
tes. ^7!/e?ía.  Bony.  Chi- 
chov,  tolondro,  üanya  de 
cabra.  Pta.  Alholva.  De 
cervo  calsinada.  Tiza.  De 
bou.  Punta.  Apuntar  las 
banvas.  Apitonar.  Lo  que 
le  forma  de  banva.  Cor- 
nial. Tallar  las  banyas. 
Mont.  Descogotar.lTàuTer 
banvas.  /)e.scor?! «da?-. Po- 
sar fiany  as.  V.  Apuntar  las 
banyas.  Fèr  portar  ba- 
nyas. Fr.  fam.  Poner  los 
cuernos,  encornudar.  Fi- 
car la  banya.  Fr.  fam. 
Afirmarse  eii  alguna  cosa 
ab  obstinació.  Encajárse- 
le á  uno  en  la  cabeza. 

Banyada.  Cornada ,  a- 
murco.  {ñil. 

Banyador.  Bañadero,  ba- 

Banyarriíjuer.  Insecte. 
Atgararo,  cerambio. 

Banyer.  Bañero. 

Banyeta.  Nom  que  's  do- 
na al  dimoni.  Patilla,  pa- 
teta. Pta.  Cornezuelo,  cor- 
necitlo.  Zool.  Antena. 
Deis  animals.  PÍÍ07I.  Deis 
cervos  petits.  Punzón. 

Banyolá.  Cuerna,  cuerno. 

Banynts.  Pl.  Naut.  Los 
extrems  de  las  crusetas 
deis  mástils.  Cuernos. 

Banyut.  Qui  porta  ba- 
nyas. Cornudo,  anlenado. 

Baptiísmal.  Bautismal. 

Ba|iti!<nie.  Bautismo. 

Bajtti.xteri.  Bautisterio. 

Baijiiejar.  Boquear. 

Bacineta.  La  maneta  pe- 
ra tocar  lo  tabal.  Palillo. 
Tractar  á  baqueta.  Fr. 
Tratar  despóticamente. 

Baqneteig.  Baqueteo. 

Baralla.  Hiña,  pendencia 
pelotera.  Pl.  Rahons,  dis- 
pulas. Brega,  contienda. 

Baraliar»«e.  r.  Reñir,  con 
tender,  pendenciar. 

Barana.  Serie  de  balus- 
tres  per  las  escalas,  etc 
Baranda,  barandilla,  an- 


BAR 

tepecho.  Deis  ponts.  Guar- 
dalado. De  térras  y  sem- 
blant^. Antepecho^  pretil. 
Pl.  Náut.  De  una  nau.  Ca- 
peroles. 

Barar.  V.  Varar. 

Barat.  Peix.  Caballa.  B. 
volador.  Volador. 

Barata.  Cambi.  Trueque, 
cambio,  permuta,  camban 
lache.  Anlmét.  Permuta- 
ción. De  futesas.  Traca- 
mundana. Desler  la  ba- 
rata. Destrocar.  Restitu- 
ció de  la  barata.  ÍJesfrue- 
que.  V.  Truca. 

Baratabie.  Que  's  pot 
cambiar  ó  baratar.  Tro- 
cable,  cambiable. 

Baratar.  Cambiar.  Tro- 
ca r  ,  ca  m  biar,  per  m  u  lar. 
Quant  son  cosas  de  poch 
valor.  Cambalachear,  ca- 
malachar.  Fér  trampas. 
Trampear. 

Baratat.  Trocado,  cam- 
biado, permutado. 

Baratejar.  Malbaratar, 
fèr  malbé.  Malbaratar. 

Barater.  Baraípro,  tabla- 
jero, coimero,  tahúr. 

Baratera.  Bamera. 

Baratería.  Ent;any.  Ta- 
hurería, tablajería.  So- 
born.  Cohecho,  soborno. 

Barati»  (A).  En  cambi.  A 
trueque.  A  bon  barato. 
Adv.  Lleugerament.  Lige- 
ramente.  Donar  de  bara- 
to. Fr.  fam.  Suposar.  Con 
ceder,  suponer.  Casa  ó 
^uany  del  barato.  Tabla^ 
je.  Drcl  del  barato  en  lo 
joch.  Coima. 

Baraúnda.  Confusió,  trO' 
pell.  Bullicio,  trápala. 

Barb.  Peix.  Barbo.  B.  pe- 
tit. Barbillo.  Pl.  Granets 
que  surten  en  la  barba  ó 
en  la  cara.  Barros. 

Barba.  De  Aaron.  Pta. 
Candilleja  ,  tragontina. 
zumillo.  B.  de  caputxí. 
Pta.  Cuscuta  mayor.  B. 
de  cabra.  Pta.  B.  cabru- 
na, barballa.  B.  de  Júpi- 
ter. V.  Herba  puntera. 
Apuntarla  barba.  Apun- 
tar el  bozo.  Posar  barba. 
Barbar,  embarbecer. 


BAR 

Barbablanch.       Barbi- 

blaiu-o,     barbicano. 
Barbacana.    Ala    de  la 

teulada.  Alero,  alar.  Teu- 
ladeta  que  's  posa  sobre 
la  finestra.  íiobradillo, 
vuelo.  {so. 

Barbacerrat.  Barbiespe- 
Barbada.    Náut.    Cable. 

Barbiquejo. 
Barbafort.  Barbitaheño. 
Barbafre.*«cli.      Bonich, 
ben  paregut.  Barbilucio. 
Afeytat  de  poch.  Barbi- 
hecho. 
Barbagri.s.  Barbirucio. 
Barbaixá.  Aucell.  Espe- 
cie de  duch.  Barbaján. 
Barballa.  Pta.  V.  Plan- 

tatge. 
Barballera.  Sota  barba. 
Papada  ,  papo.  La  de  las 
cabras.  Marmelhi.  La  deis 
caballs.  Barbada.  La  de 
la  celada.  Amiento.  L« 
deis  tocinos.  Cogullada. 
La  deis  galls.  Barbas.  La 
cadeneta  ó  corretja  pera 
subjectar  alguna  cosa. 
Barbada.  {z07iera. 

Barballera.<4.  Pta.  Escor- 
Barballó  ó  Barbayó.  Pta. 
Espliego  ,     alhucema.  Y. 
Espígol. 
Barbanieeb.    Barbilam- 
piño, lampiño.  igra. 
Barbanegre.     Barbine- 
Bárbaraiuent.      Cruel- 
ment. Cruelmente. 
Barbarellat.  Blas.  Bar- 

belado. 
Barbaria.  Barbarie,  cruel- 
dad, ferocidad. 
Barbaria.  V.  Barbería. 
Barbar iüinie.    Barbarig- 
mo. 
Barbaritat.  Barbarie,  a- 
trocidad.  Es  una  barbari- 
tat. Loe.  fam.  Es  un  ex- 
cés. Es  una  atrocidad. 
Bárbaro.  Fèr.  Cruel,  fe- 
roz. Grosser.  Budo.  Ex- 
cel•lent en  sa  linea.  Gran- 
de,  abu7ida7ite. 
Barbaroig.       Barbirojo, 

barbii-ubio,  taheño. 
Barbaroja.  Aucell.    Pe- 
chicolorado, pitirojo. 
Barbaró.«.  Barbirubio. 
Barbat.  Qui  té  pels  en  la 


BAR 

barba.  Barbado,  barbato. 
De  llarga  barba.  Barbudo. 

Marbejar.  Barbear. 

Barltell.  Peix.  Barbel. 

JSarbelIat.  Blas. Ab  barba 
de  allreesmalt.7iar6e/ado 

Barber.  Qui  tè  ofici  de 
afeytar.  Barbero.  Peix. 
Lampuja.  (bero. 

Barberia.  Tienda  de  bar- 

Barberot.  Mal  barber. 
Barberote. 

Barbeta.  Barba  petita. 
Barbica,  barbilla.  Pta. 
Barba  de  cabra,  barban. 
De  la  llansa  del  cotxe.  A- 
barcon.  Fèr  la  barbeta. 
Fr.  Pegar  ab  la  ma  sota 
la  barba.  Hacer  la  casca- 
ruleta. Tocar  la  barbeta. 
Fr.  V.  Afalagar.         {tar. 

Barbetar.  Naut.  Abarbe- 

Barbibernieil.  Barbiro- 
jo,  barbirubio. 

Barbicara.  Barbirostro. 

Barboll.  Barbullón. 

Barbollar.  Barbullar, 
balbucear.  (Havre. 

Barbollayre.  V.  Bofbo- 

Barbós.  Semblant  ple  de 
barbs.  Barroso. 

Barbotejar.  Borbotar, 
hablar  entre  dientes. 

Barbotejat.  Barbotado. 

Barbiija.  Bombolla.  Bor- 
bollón, borbotón. 

Barbut.  Barbudo. 

Barca.  Embarcació  peti- 
ta. Fusta,  nave.  De  riu. 
Pontón.  Os  del  pit  dels 
aucells.  Caballete,  capara- 
son.  Barca  de  bon  vent. 
jFr.  Diligent.  Activo.  Bar- 
«a  de  canya.  Embarcació 
petita  feta  de  canyas.  Pa- 
rao.  Tráurer  la  6arca  á 
terra.  Surtir  ayrós.  Sacar 
la  capa  ó  su  capa. 

Barca!i«sa.  Barca  de  proa 
rodona  y  una  sola  vela. 
Barcolongo. 

Barcella.  Mesura.  Bar- 
quilla, barchilla. 

Barcel4»ní.  Barcelonés. 

Barco.  Embarcació.  Na- 
ve, bajel.  Poét.  Leño,  pi- 
410.  B.  coster.  B.  eos 
lanero  ó  costero.  B.  de 
moros  de  transport.  Cá- 
ramuzal.  De  rem,  usat  en 


BAR 

Filipinas.  Caracoa.  B.  ó 
bastiment  no  arbolat.  Bu- 
que en  rosca.  B.  pesat. 
Zorrero.  B.  pla.  Planudo. 
B.  de  costats  recullits.  2Í. 
cerrado  de  bocas.  B.  d' 
obra  morta  llansada.  B. 
abierto  de  bocas.  B.  qua- 
dro. B.  redondo,  de  cruz. 
B.  llong.  Barcoluengo  ó 
barcolongo.  Gobernar  un 
barco.  Marear.  Gronxar- 
se  lo  barco.  Arfar. 

Bardaix.  Puto,  sodomita. 

Bariiaixa  ó  l>ardaxa.  Pu- 
ta ,  perendenga ,   pelleja. 

Bardana.  Pta.  Lampazo. 
V.  Repalasa. 

Bartli.«i»«a.  Clos  cubert  de 
esbarsers.  Barda,  bardal, 
camerubo.  V.  Esbarser. 
Lloch  pie  de  bardissas. 
Arrezafe.  Fèr  ó  posar 
bardissas.  Bardar. 

Bardi.s.sal.  Siti  pie  de 
cambroneras.  Cambro- 
nal. Tancat  ab  bardissas. 
Bardeza. 

Barena.  Merienda. 

Barenada.  Merendona. 

Barenar.  Barena.  La 
menjada  de  la  tarde.  Me- 
rienda. Menjar  alguna  co- 
sa entre  dinar  y  sopar. 
Merendar. 

Barga.  Aucell.  Aguanieve. 

Bargalió.Arb.  Palma  bor- 
da. Palmito,  margallon. 
Arrel  de  palma.  Raíz  de 
palma. 

Bargaiit.  Dolent,  fraudu- 
lent. Bribón ,  picaro,  be- 
llaco, sollaslron.  Astut, 
sagas.  Taimado.  Brètol, 
mal  criat  y  vicios.  Pillo, 
ribaldo,  galopin. 

Bar$;antada.  Picardía. 

Uarsi/tntaíiíiás.  Picaro- 
nazo,  berganlon. 

Bargantejar.  Picardear, 
bribonear,  haraganear. 

Barbante  ría.  Picardía, 
bellaquería,  pillada. 

Barganti.  V.  Bergantí. 

Barjola.  Sarró,  saquet. 
Barjuleta. 

Barlet.  Fust.  Barrilete. 

Bar  lic|aibarIoqui. 
Charlatán ,     saltabancos, 

L    birlibirloque,  badajo. 


BAR 


5i 


Barlova.  Náut.  Barloa. 

Barlovent.  Náut.  La  part 
de  ahont  ve  '1  venl.  Bar- 
lovento  y  Altura,  en  pa- 
ratges de  vents  constants. 

Barloventejar.  Náut. 
Barloventear.  (sar. 

BarniKsar.  V.  Embarnis- 

Baró.  Barón. 

Barobi!«.  Náut.  Caps  gros- 
sos de  corda.  Barloa. 

Baroiiívolment.  V.  Va- 
ronilment. 

Bartiuejar.  Barquear. 

Barquer.  Qui  goberna 
una  barca  petita.  Barque- 
ro, balsero. 

Barqueta.  Navichuela.  B. 
de  canyas.  Parao. 

Barf|ui'lia.  Peix.  Almeja., 
tellina.  Naveta ,  vas  en 
forma  de  barca  pera  po- 
sar encens.  Naveta,  na- 
vecilla. Especie  de  vas. 
pera  béurer  agróndolat. 
Barquillo.  Mesura  de 
grans.  Varchilla. 

Barra.  Tros  de  fusta  ó  de 
metall  prolongat.  Palan- 
ca. La  d'  or,  plata  ó  altre 
metall.  Riel.  La  d'  or  en 
pasta.  Tejo.  La  de  coure, 
plom  y  estany.  Galápago. 
De  la  prerapsa  de  fuster. 
Telera.  De  las  comportas. 
Branca.  En  los  escrits. 
Tachón.  Per  apuntalar. 
Puntal.  Per  assegurar  las 
portas.  Tranca,  tornad- 
puerta.  Per  emparrar. 
Percha,  estaca.  En  lo  bla- 
só, llista  que  divideix  lo 
escut.  Bastón.  Os  en  que 
estan  encastadas  las  dent* 
y  caixals.  Quijada ,  man- 
díbula. Lloch  ahont  se 
venia  cassa.  Alcándara. 
Lo  disparador  de  las  ar- 
mas de  foch.  Gatillo,  per- 
rillo. La  vara  del  carro, 
berlina ,  etc.  Andero,  li- 
monera, limón.  Alsar  las 
barras.  Fr.  Posar  la  arma 
de  foch  en  lo  punt  pera 
tirar.  Amartillar.  Cop  de 
barra.  Trancazo,  tranca- 
da. De  barra  á  barra.  En- 
terament. A  pié  juntillas, 
enteramente.  Home  de 
barra.  Gran  comedor.  QuL 


52 


BAR 


traballa  ab  barra  ,  pich 
ó  tascó.  Barretero.  Mal  de 
barras.  aVüI  de  quijadas. 
Passar  barra  ,  esborrar. 
Testar,  lachar.  Penjar  las 
barras  al  sostre.  Loe. 
fam.  Morirse  de  fam.  A 
premiar  el  hambre.  Petar 
las  barras.  Loe.  Efecte 
del  f ret  ó  temor.  Dar  dien- 
te con  diente.  Sentarse  las 
barras.  Fr.  Constrényer- 
se  las  mandíbulas  que- 
dant mòlt  apretadas  las 
dents.  Afectarse  de  Cris- 
mo, tener  trismo.  Ser  de 
barra  ó  tenir  bona  barra. 
Tener  buen  diente.  Tirar 
barra.  Fr.  fam.  Empe- 
ny arse  en  fèr  ó  conseguir 
aíguna  cosa.  Emprender, 
insistir  con  empeño.  Tirar 
la  barra.  Tirar  la  barra 
tins  al  alcans  de  la  forsa. 
Desbarrar.  Fèr  malbé 
las  barras.  Descarrilar. 
Blas.  Figura  de  deu  ó  mes 
barras.  Verjeteado.  Lo 
qui  té  grans  barras.  Qui- 
jarudo. Posar  barras.  Bar- 
rar. Barretear. 

Barraba«>(a(la.  Disbarat 
gran.  Barrabasada.  V. 
Tarrabaslada. 

Barraca.  Habitació  peti- 
la  y  rústica.  Cabana,  cha 
sa  ,  hornachuela,  tende- 
jón. Deis  guardians  de 
yinyas.  Gayola.  De  pas- 
tors. Cabreriza.  De  las 
venedoras  de  plassa.  Ga- 
rabito. Deis  carrers  ahont 
se  ven  menjar.    Tabanco. 

Barracó.  fiarraqucta. 
Barraquilla  ,  barracón. 
Especie  de  pessa  de  ar- 
tillería antigua.  Barraco, 
barraquilla. 

Barrada.  Trancazo. 

Barragam.  Certa  tela  de 
pel  de  cabra  ó  de  llana. 
Barra'jan.  (manceba. 

Barragana.    Concubina, 

Barraganet.  Náut.  Bar- 
raf/anele,  asta,  apostura. 

Barral.  liarril.  Carral. 
Fiasco  gran.  Redoma. 

Barralet:  Ampolleta.  Bo-\ 
tellela,  redomila. 

BarraletH.  Pta.  yucitWo'Barrelía.  Pta.   Barrilla, 


BAR 

I     de  penacho.  Y.  Barrelels 

y  Múscaro 
Barralíii!4  —  barralons. 
Joch  dé  noys.  V.  Bols. 

¡Descarregar). 
Bárralo.  Especie  de  car 

retell.  Barril,  tonel. 
Barraioner.  yui  fa  bar- 
ralons. Barrilero.  Qui  por 
ta  '1  vi  ab  barralons.  Vi- 
natero. 
Barralonet.  Dim.  Bar- 
rilejo.  barrilete. 

Barral««  (A).  Adv.  En  a- 
bundancia.  A  cántaros. 

Barranch.  Excavació 
profunda  felá  per  las  ay- 
guas.  Barranco.  Precipi- 
ci, fangar.  Abarrancade- 
ro. Clot  mòlt  fondo.  Re- 
hoya, rehoyo.  Saltant  bar- 
ranchs.  Depressa,  sens 
orde  ni  art.  Adv.  A  tran- 
cos. Traurer  de  un  bar- 
ranch. Desembarrancar. 

Barrar.  Posar  barras. 
Barrear.  Assegurar  ab 
barras.  Barretear. 

Barrat.  Blas.  Escut  ab 
barras.  Palada.  Assegurar 
ab   barras.  Barreteado. 

Barreja.  .Mescla.  Mezcla 
mistura,  mezcladura.  De 
licors.  Mistela.  De  me- 
talls. Confraguacion.  De 
pedrescall,  cals  y  be- 
tum. Hormigón.  Desor- 
denada. Pepitoria,  embo- 
lismo, tropel.  En  los  men 
jars.  Comistrajo. 

Barrejador.  Qui  barreja 
Mezclador.  En  lo  joch  de 
cartas.  Barajador. 

Barrejanient.  Mezcla. 

Barrejar.  Mesclar.  Mez- 
clar, entremezclar,  inge- 
rir ,  unir.  Confóndrer. 
Confundir.  B.  carn  y  peix. 
Promiscuar.  B.  las  cartas. 
Barajar.  Los  licors.  Me- 
rar,    champurrar. 

Barrejat.  Mesclat.  Mez- 
clado, conjunto,  indistin- 
to. Confús.  Confuso.  Tot 
barrejat.  Adv.  Mezclada- 
mente,  confusamente. 

Barrelet»'.  Pta.  Ombligo 
de  Venus  ó  de  oso,  oreja 
de  monje,  sombrerillo. 


BAR 

sosa,  algazul.  B.  bórda^ 
B.  pinchuda,  pincho,  e$- 
pinardo.  B.  d'  Allcant. 
Barrilla  fina.  B.  de  Sevi- 
lla. Salicor  de  la  Mancha^ 
B.  espinosa..  Mata  pin- 
chuda. B.  lina.  Barrilla. 
B.  punxosa.  Barrillera, 
pincho.  Camp  de  barre- 
11a.  Barrillar.  La  cendra 
ó  pasta  de  la  barreila. 
Sosa,  álcali  mineral,  ma- 
zacote. Las  plantas  que 
ab  sas  cendras  se  fa  bar- 
reila. Almajo.  La  mata 
de  aquestas  plantas.  Al- 
marjal. 

Barrenada.  Munt  ó  pila 
de  barreila.  Montón  de 
barrilla.  Resolució  inde- 
liberada y  prompte.  Reso- 
lución indeliberada.  Pegar 
barreltada.  Fr.  fam.  E- 
char  por  en  medio,  no  re- 
parar en  barras. 

Barreliar.  Camp  de  bar- 
reila, lloch  ahont  se  cre- 
ma. Barritar. 

Barrera. Tanca,  clos.  Cer~ 
ca.  De  posts.  Talanquera. 

Barret.  Abrich  del  cap. 
Sombrero.  B.  alabais.  Ga- 
cho. De  la  xemeneya.  Ca- 
ballete. De  las  torres  ó 
campanars.  Chapitel.  De 
riallas.  Patacot,  home  de 
poch  fonament.  Cascaci- 
ruelas, petate.  De  teula.  S- 
de  canal  ó  de  teja.  De  tres 
pichs  ó  corns.  ¿>'.  de  tres 
picos.  Gran.  Gavión.  Pe- 
tit. Bonetillo.  Anar  bar- 
ret en  má.  Fr.  Prestar  a 
algú  homenatges  no  de- 
guts. Besar  la  correa,  ha- 
cerse chiquito.  Barret  y 
sombrero.  Loe.  fam.  Re- 
petició innecessària  de  al- 
guna paraula,  .i  Ibarda  so- 
bre albarda.  Llevarse  'I 
barret.  Quitarse  el  som- 
brero, descubrirse.  Posar- 
se 'I  barret.  Cubrirse.  Xa- 
far lo  barret.  Fr.  Frustrar 
los  propòsits.  Cortarle  á 
uno  los  pasos  ó  el  revesino. 

Barreta.  De  la  brida. 
Camba.  De  la  cortina.  Va- 
rilla. La  tira  de  las  saba- 
las.  Tira.Pl.  Los  llistons. 


BAR 

•del  teler.  Banzo.  Los  tra 
Tessers  del  mateix  teler. 
Barras.  Lo  mal  de  assen- 
tarse  las  barras.   Trismo. 

Barretada.  Cop  de  bar- 
ret. Sombrerazo.  Corte- 
sia. Gorretada.  Fèr  bar- 
retada.  Quitarse  el  som- 
brero, saludar. 

Sarreter.  Sombrerero. 

Sarretera.  Pta.  Sombre- 
rera. 

Barrete!.  Herba.  Ombli-, 
go  de  Venus,  sombrerillo, 
ombliguera,  vasillos.  V. 
Orella  del  monjo.  Barre- 
te! de  las  senyoras.  Capo 
ta,  sombrerito. 

Barretina.  Gorra.  Gorro 

Barri.  Part  de  una  pobla- 
ció gran.  Barrio ,  barria- 
da. Pati,  clos  de  una  ca- 
sa. Cerca,  parque.  Estar  ó 
anarse'n  al  altre  barri. 
Fr.  fam.  Morir. 

Barril.  Carrelell.  Tonel, 
barrica.  De  galeta.  Biz- 
cochero. 

Barrils.  Pl. (Descarregar). 
Joch  entre  quatre.  Que- 
brantahuesos. V.  Barra- 
lins-barralons. 

Barrina.  Instrument  pe- 
ra barrinar.  Barrena.  B. 
grossa.  Barreno.  Mania  ó 
capritxo.  Manía,   tema. 

Barrinada  y  Barrina- 
ment.  Barreno.  (re 

Barrinaire.  V.  Barrinay 

Barrinar.  Foradar  ab  la 
barrina.  Barrenar,  aguje- 
rear, taladrar.  Ca vil-lar 
Maquinar.  Barrinar  ab  lo 
trepa.  Trepanar.  Barrinar 
una  nau.  Dar  barreno  á 
una  nave. 

Barrinat.  Barrenado. 

Barrinayre.  Barrenero. 

Barrisca.  Picotilla.  An- 
cheta. Jugar  á  la  barrisca 
Jugar  á  los  hoyuelos,  á 
las  cuevas. 

Barriscada.  Pila,  porció 
de  cosas  petitas.  Montón. 
Fèr  una  barriscada.  Car- 
gar ó  hacerse  con  todo.  A 
barriscada.  A  granel. 

Barrí».  Fanch,  cosa  tova. 
Plasta.  Armari  que  conté 
cosas  de  barro.  Barrera. 


BAS 

Art  de  fèr  cosas  de  bar- 
ro. Plástica.  Traballador 
de  obras  de  barro.  Plas- 
mador. Traballar  de  ó  el 
barro.  Plasmar. 

Barró.  Travesser  de  esca- 
la de  gat.  Bambo,  barrote. 

Barrocli.  .4rquit.  Barroco 

Barrut.  Barra  pera  asse- 
gurar portas,  etc.  Barrote. 

Rarrutar.  Embarrotar. 
Abarrotar. 

Barrotar.se.'r.  En  lo  joch 
de  la  malilla.  Pasarse. 

Barrotat.  En  lo  joch  de 
cartas.  Pasado.  Embarro- 
tai.  Náut.  Abarrotado. 

Barrotí.  Náut.  Barrotin. 

Barrufet.  Noy  entrema- 
liat. Zarandillo,  argadijo, 
saltabardales. 

Barruher.  Matosser.C/ia- 
pucero,  zamborotado. 

Barruntar.  Prevéurer. 
Conjeturar,  prever,    (rola. 

Barruxe.>i.  Pta.  V.  Buxa- 

Barsa  v  Barser.  Esbarser. 
Pta.  Zarza.  De  San  Fran- 
cesch.  Pta.  Zarza  sinespi- 

Barserar.  Zarzal,     [nas. 

Bart.  Armadura  antigua. 
Barda,  loriga.  Armat  ab 
lo  bart.  Bardado. 

BartreJi  ó  Vertell.  Bolas 
foradarias  de  las  vergas. 
Naut.  VerteUo. 

Barullo.  Tabola.  Trápa- 
la. Confusió.  Confusión. 

Basa.  Assento.  Base,  basa. 
Arq.  En  los  archs  ó  ponts. 
Cepa.  En  lo  joch  de  car- 
tas. Baza.  Botan.  Naci- 
miento. Arreplegar  la  ba- 
sa. Fr.  Asentar  la  baza. 
Deixar  córrer  ó  passar 
la  basa.  Soltar  la  baza. 
Fèr  basa.  Meter  baza.  Po- 
bre, petita  ó  poca  basa. 
Home  de  poch  alcans. 
Corta  pala. 

Basalt.  Miner.  Basalto. 

Basament.  Arquit.  Ba- 
samento. (Bazar. 

Basar.  Mercat    públich. 

Basca.  Desmay.  Desmayo. 
Gran  desitg.  Ànsia,  árme- 
lo, deliquio.  Ansia  de  vo- 
mitar. Ascos,  náusea. 
Cáurer  en  basca.  Desma- 
yarse. Donarse  basca.  Fr. 


BAS 


53 


Darse  ansia,  menearse.  V. 
Afanyarse.  Donar  basca 
alguna  cosa.  Fr.  Donar  in- 
quietat y  cuydado.  Cau- 
sar cuidado,  pena,  etc. 

Bascóla.  Báscula. 

Uascoll.  V.  BescoU. 

Bascolla.  Agreste,  zafio, 
patán,  rústico. 

Bascos.  Actiu,  sol-licit. 
Solicito,  activo. 

Basi.  Certa  tintura.  Basio. 

Basigot.  En  lo  joch  de  la 
báciga.  Cuatrinca. 

Basileu.  Dit  del  animal 
morí  naturalment  y  de 
sa  carn.  Mortecino. 

Basquejar.  Teñir  bas- 
quetg.  Basquear,  tener 
náuseas.  Estar  impacient 
per  fèr  alguna  cosa.  An- 
helar,  ansiar .  Posar  cuy- 
dado.  Interesarse,  penar. 

Basr|uejarse.r.  Donarse 
ansia,  enginyarse.  Com- 
ponerse, menearse,  ban- 
dearse. 

Bascjuetg.  Basca,  náusea, 
ansia.  Tenir  basquetg. 
Basquear. 

Ba.s.sa.  Comuna.  Lugar  co- 
mún, letrina,  escusado. 
Estany  ahonl  se  recullen 
las  ayguas  estancadas. 
Balsa,'  estanque,  charco, 
embalsadero.  De  moli.Cu- 
6o.  Per  amarar  cánem. 
Pozo,  poza.  Sot  ó  clot  de 
aygua.  Charco,  lagunajo. 
La  que's  forma  de  las  ay- 
guas pluvials  ó  vingudas 
de  rius  en  que  's  renta  la 
roba  y  s' abeura '1  bestiar 
Lavajo.  Bassa  de  glas. 
Charca,  poza.  Escura  bas- 
sas.  Pocero,  retretero. 

Bas.sada  y  Bassal.  Bassa 
d'  aygua  detinguda.  Lago, 
regajo  ,  charco  ,  rebalsa. 
En  los  camins.  Badina, 
badino.  De  algun  riuet. 
Regajo.  Lo  xopoU  ó  mu- 
llader. Regajal.  Lo  siti 
llotós.  Balsar. 

Bas.xament.  Arquit.  Ba- 
sa ó  pedestal.  Basamento. 

Bássega.  Joch  de  cartas . 
Báciga. 

Basseta.  Cadireta  per  a- 
nar  de  eos  las  criaturas. 


54 


BAS 


Carretón,  si/íiVa.  Bassa  pe- 
tita. Bahilla. 

Ba^íMetja.  Fona.  Honda. 
Cop  de  bassetja. //onrfaio. 

BastMetjada.  Y.  Fonada. 

Ba«ï«««i«a.  Ovella  mòlt  ve- 
lla. Oreja  cotral. 

BasMÓ  ó  Bessó.  Mellizo, 
gemelo. 

BaKsot.  Bassa  ahont  se  re- 
volcan los  animals  ferés- 
teehs.  Bañil,  badina,  ba- 
ña. V.  Bassa. 

Baf48ull.  V.  Abedull. 

Bast.  Dels  animals  de  car- 
ga. Bario.  Cosa  basta. 
Tosco,  grosero,basto.  Ani- 
mal de  bast.  Acémila. 

BaNta.  En  la  roba.  Basti- 
lla, hilran.  Adv.  Prou. 
Bastante,  harto.  Fer  bas- 
tas. Embastar.         (tant. 

BaNtadanient.  V.  Bas- 

Baf^tais.  Qui  porta  pes  a 
coll.  Ganapán,  faquín.  Lo 
permódol  en  figura  de 
persona.  Altante,  agobia- 
da, cariátide. 

BaMaut.  Adv.  Bastante, 
harto,  suficiente. 

Ba.«>tantanient.  V.  Bas- 
tanlment.  I 

BaMtantejar.  For.  Reco- 
nèixer los  poders  de  un 
procurador.  Bastantear.  í 

Ba»itan(iuent.  Adv.  Bas-\ 
tante.  bastantemente ,  su-\ 
ficien  temen  te.  ¡ 

Bastar.  Ser  suficient,  ha-! 
ver  n'  hi  prou,  arribar.! 
Llegar,  alcanzar,  cum- 
plir.  V.  Sobrar. 

ttfkstarileiar.  Bas  lardear. 

Bawtardejat.  Degenerat. 
Bartardeado,  degenerado. 

Baístart.  Bastardo,  noto, 
hornecino.  Lletra  bastar- 
da. Bastardilla. 

Ba««tat.  V.  Abastat. 

Bai^ter.  Bastero,  albarde- 
ro,  jaecero. 

Batitida.  Entre  mestres 
de  casas.  Andamio.  Lo 
banch  o  sitial  pera  posar! 
en  alt  las  botas  del  vi. i 
Combo.  En  los  molins  fa- 
riners. Estante.  Mil.  Pa-\ 
rapeta,  trinchera.  i 

BaMtiflur  de  teatro.  Deca-' 
madera.  ' 


BAT 

Baf«tígich.  Pessa  pera  ñ- 
xar  las  guias  del   teclat 
del  piano.  Camilla. 
Ba«4tinient.  Muntant  de 
porta,  etc.  Marco.  De  fi- 
nestra, teler,  etc.  Basti- 
dor. Barco.  Buque.  B.  sen- 
sa  cubería.  B.  abierto.  V. 
Abast,  Vaixell. 
Bafstina.  Carne  correosa. 
Bastió.  Fort.  Bastión. 

Bastó.  Palo,  bastón.  Mán- 
gala. Bengala.  De  cego. 
Tiento.  De  crossa.  Bácu- 
lo. De  la  munta  ó  del  cim- 
bell.  Cimillo.  De  llansa, 
de  pinsell,etc..-ls(o.  Bas- 
tó aguat.  Agulla  de  en- 
llardar. Mechera.  Cop  de 
bastó.  Bastonazo.  Donar 
bastó.  V.  Lienta.  Regnar 
lo  bastó.  Fr.  Haberhi  bas- 
tonadas. Andar  el  palo. 
Bastonada.  Cop  de  bas- 
tó. Palo,  bastonazo,  pa- 
lotada. B.  de  cego.  Palo 
de  ciego.  Pl.  Paloteado, 
porrazos. 

Bast4»ne.jar.    Pegar    ab 

I  bastó.  Apalear,  tundir, 
aporrear.  Qui  bastoneja. 

I     Apaleadur. 

Bastonejat.  Apaleado. 

Bastoner. En  sas  princip. 
accepc.  Bastonero.  Qui 
porta  '1  bastó  de  la  justi- 
cia. Corregidor. 

Bastonot.  Bastó  petit  y 
mal  format.  Palitroque.' 

Bat.  (De  bat  á).  Adv.  En- 
terament obert.  De  par 
en  par. 

Batafeyla.  Arrel  de)  Esp. 
de  rave  africà.  Balafe. 

Batafló.  Náut.  Batafiol, 
matafiol,  maíafion.    (rar. 

Batafiolar.   Náut.  Afer- 

Batall.  Badajo,  lengua. 

Batalla.  Combate.  De  pe- 
dras.  Pedrea.  Lliurar  ba- 
talla. Pelear,  combatir. 

Batallada.  Badajada. 

Batallador.  Batallant. 
Combatiente,  lidiador. 

Batallar.  Maldar.  Pug- 
nar, porfiar.  Pelear.  Com- 
batir, pelear. 

Batalle r.  Batallador. 

Batallo.  Lo  de  infante- 
ría.   Batallón.    Antigua- 


BAT 

ment  esquadró  de  caba- 
llería. Escuadrón.        {la^ 
Batallóla.  Naut.  Batayo- 
Batan.  Maquina.  V.  Noch.. 
Tunda,   pallissa.  Tunda, 
paliza,       aporreamiento. 
Donar  un  balan.  Fr. Co- 
pejar, pegar.  Batanear. 
Batanar.  Apretar,  mau- 

rar.  Pisar,  estregar. 
Bataner.  Batanero. 
Batarell.  Baiiment,  ba- 
tent. Besütero. 
Batcoll.  V.  Bescoll. 
Batedor.  Qui  bal  lo  blat. 
Trillador.  Qui  vergasse- 
ja  la  llana.    Arqueador. 
Qui  pega  ó  bat  á  altrc. 
Castigador. 
Bateig.  Bautizo,  bateo. 
Batejador.  Bautizante. 
Batejar.  Bautizar. 
Batejat.  Bautizado.  A  la 
hora  de  la  mort.  Clínico.. 
Batent.  La  pan  del  basti- 
ment contraía  que  bat,  al 
tancar,  la  porta  ó  fines- 
tra.  Batiente.   Sola,  part 
ahont   toca  mult  lo  sol. 
Solana.  Lorastell  de  sol. 
Besis  tero. 
Baterías.  Pl.  En  las  for- 

tiiicacions.  Aproches. 
Batibull.  Confusió,  enre- 
do. Confusión,  enredo,  rfe- 
sórden.  V.  Embolich. 
Baticuli.  Fusta  mòlt  feria 

de  .4ssia.  Baliculm. 
Batidor.  Barco  de  descu- 

berla.  Cazador. 
Batidors  ó  Escupideras. 

Náut.  Batideros. 
BatiTullar  y  Batifullejar. 
Traballar ,  batrer  los  me- 
talls. Batir  hoja. 
Batiluller./?att(íor  de  oro- 

y  plata,  batihoja. 
Batil.  Perxa.  Percha. 
Batinient.  Del  a>  gua.  Ba- 
tidero, golpeo.  L'  acció  áer 
rebàtrer.      fíebatimiento. 
Batiment  d"  alas,  .ileleo,. 
aletada.  Batiment  de  cor. 
Latido,  palpitación.  Bati- 
ment de  llana.  Baqueteo,, 
vergueo    de  lanas.   Bati- 
ment de  pols.  Batimiento, 
latido  delpuho.  Batiment 
de  mans.  Palmoteo. 
Batiport.La  pessa  ab  gol- 


BAT 

fos  que  s'  alsa  y  baixa  en 
lo  taulell  de  las  botigas. 
Trampa.  Mampara  ó  mit- 
ja porta  en  quadro.  Com- 
puerta, guardapuerta.  La 
porta  de  tronera.  Mandi- 
lete.  Pany  de  cop.  Cerra- 
dura de  golpe. 

Bati!«nie.  Bautismo. 

Batlle.  Alcalde,  baile.  B. 
de  gitanos.  Conde. 

Batllía.  Alcaldía,  bailía. 

Batlliu.  Bailio. 

Batolla.  Instrument  pera 
desgranar  l)lat.  Mayal. 

Batollar.  V.  Bátrer. 

Bátrer.  Pegar  una  cosa 
contra  altra.  Batir,  azo- 
tar. Desgranar  lo  blat, 
etc.  Trillar.  Fèr  cáurer  lo 
fruyi  deis  arbres.  Varear, 
batojar.  Vergasscjar  la 
llana.  Arquear,  batir. 
Derrotar,  vencer.  Vencer, 
batir.  Deixatar.  Desleír, 
batir.  B.  de  mans.  Palmo- 
tear.  Lo  cor,  pols,  venas 
etc.  Latir,  pulsar,  palpi- 
tar. B.  lo  ferro.  Martillar. 
B.  lo  sol.  Bañar  el  sol.  B. 
los  metalls.  Batir  hoja. 
Entre  xocolafers.  Esten- 
der, allanar.  Bátrer  ó  fér 
moneda.  .Amonedar,  acu- 
ñar, labrar.  Pegar.  Ver- 
berar. Qui  bat  las  últimas 
olivas,  .\imrador.  Tornar 
á  bátrer  los  grans.  Retri- 
llar.  Bátrer  ó  picar  en 
ferro  fret.  Fr.  Machacar 
en  hierro  frió. 

Bátrerse.  r.  Barallarse. 
Chocar,  reñir,  reluchar. 
Fèr  bancarrota.  Hacer 
bancarrota,  quebrar. 

Batftasada,  Batsacada  ó 
Batzegada.  Golpazo,  por- 
razo. V.  Pataflast. 

Batuda.  Lo  gra  que  s'  es- 
ten  en  cada  erada.  Parva. 
V  acció  de  bátrer.  Trilla- 
dura, trilla.  La  deis  ar- 
bres. Vareo,  vareaje.  Lo 
art  de  pescar.  Solta,  bre- 
ja,  trasmallo.  En  monte- 
ría. Batida,  .\lsar  la  ba- 
tuda. Desemparvar.  Es- 
téndrer  ó  parar  la  batu- 
da. Emparvar,  aparvar. 
Porció  de  gra  que  hi  ha 


BEC  00 

bal.  Encontrar  ó  hallar 
la  piedra  filosofal. 
Be.  En  sas  princip.  ac- 
cepr.  Bien.  Uegudament. 
Debidamente.  Felisment. 
Felizmente.  Molt.  .Mucho, 
grandemente.  Oportuna- 
ment. Oportunamente. 
Bastant.  Bastante.  .4nar 
bè.  Fr.  Prosseguir  una 
cosa  favorablement.  Ir, 
segtiir  favorablemente.  A- 
nar  per  bè.  Fr.  Trobarse 
millor  lo  malalt.  Mejorar. 
De  bè  á  bè.  .\.á\.  .\misto- 
sament.  Amigablemente. 
Es  bé.  Fr.  Es  just.  Es  ra- 
zón, es  juito.  Es  un  bè  de 
Den.  Fr.  fara.  Pera  pon- 
derar la  abundancia  de 
alguna  cosa.  Es  una  ben- 
dición. Fèr  lo  bé  á  un 
difunt.  Hacer  las  honras. 
Mòlt  bè.  Grandemente, 
Atu.Beparon,buscàvidas.\     perfectamente.  V.  Béns. 

Batxillerat. flar/íi7/er(iío.  Bealiá.  Silabario. 

Batxillere.iar.  Bachille-  Bearíi.**.  Peix.  Bearfiso. 
rear,  curiosear.  Beat.  Beato. 

Batxilleria.  ñac7ii7/ena, ¡Beata  falsa.  Gazmoñera, 
locuacidad.  |     beatona,  hipocritona. 

Batzesada  ó  Batssegada. ,  Beatería.     Gazmoñería, 
Golpazo.   A    batzegadas.  I     gazmoñada. 
Fr.  Sens  rellexió,  orde  ni^Beatitut.  Benaventuran- 


BE 

en  la  batuda.  Parva.  Ven- 
tar la  batuda.  Bieldar, 
aventar  la  parva. 

nsitussa.  Renyina.  Esca- 
ramuza, reyerta, pelotera, 
marimorena.  La  deis 
noys.  Redopelo.  Repre- 
heñsió  forta.  Zurra,  fel- 
pa, solfeo. 

Batu.<i>Mar.  V.  Bátrer. 

Batu.sí«at  y  Batut.  Des- 
granat. Batido,  trillado. 
Mòlt  cansat.  Molido. 

Batut.  Lo  gra.  Trillado. 
Ferit.  Herido.  Vensut.  Ba- 
tido. Molt  de  ossos.  Ma- 
jado, postrado. 

ttñtxilleiar  .Bachillerear , 
curiosear. 

Batxiller.  Qui'reb  lo  pri- 
mer grau  de  alguna  fa- 
cultat. Bachiller.  Qu 
parla  mòlt.  Picotero.  Lo 
qui  se  fica  en  lo  que  no 


sa.  Bienaventuranza. 

Beato  fals.  Gazmoño,  san- 
turrón, hipocriton. 

Beatutxo.  Hipócrita,  san- 
tucho, santurrón,  santo 
de  pajares. 

Be!>edi.s.  Bebedizo,  bebe- 
dero, potable. 

Beliedor.  Cosa  per  béu- 
rer.  Bebedero.  Gran  bebe- 
dor. Beberrón. 

Bebeiloráís  de  vi.  Potista. 

Behenda  y  Bebent.  Sa^ 
bor,  bebiente,  boca,  embo- 
cadura. 

Beboeb.  .\nimal  producte 
de  cabre  y  bé.  Musino, 
musmón. 

so- 


concert.  De  trompón. 

Bau.  Balb.  Arrecido. 

Baúl.  Caixa  de  morts.  A- 
taud.  V.  Bahul. 

Bauler.  Cofrero. 

Bauma.  V.  Raima. 

Bavar.  V.  Babejar. 

Bavech.  Tonto,  inepto. 

Bax.  V.  Baix. 

Baxell.  V.  Vaixell. 

Bayart.  Angarillas,  an- 
das, parihuela.  De  taber- 
nacle. Andas.       (jarrón. 

Bayerola.  Insecte.  Abe- 
Bayetas  de  dol.  Lulos. 

nayetó.  Bayetón,  boquin. 

Baylari.  Ballarí.  El  que 
té  per  ofici  ballar.  Baila- 
rín. Lo  inquiet.  Bulle  bít-!Bebote.jar.    Béurer 
lie.  V.  Tribulef.  |     vint.  Beborrotear. 

Baylet.  Mochil.  |  Bebote.jat.  Beborroteado. 

Bayna.  V.  Veyna.        (ro.  Béc.  V.  Bèch.  (nica. 

Bay4»netada^  Bayoneta-TBecahunga.  Pta.    Veró- 

Bayvé.  Cordeta.  Éaiben.    Becada.  .<ucell.  Chocha, 

Bé.  Anyell.  Corí/íTo.  Tráu-  gallina  sorda,  pitorra, 
rer  lo  bé.  Fr.  fam.  Trobar  chochaperdiz.  B.  marina, 
un  medí  ocult  de  fèr  ca-     Aucell.  Zarapito.  Baixar 


56 


BEG 


la  becada.  Fr.  Rébrer  so- 
corro sovint.  Venir  el 
cuereo.  Lo  menjar  quels 
aucells  portan  enlobèch. 
Cebo  de  pájaro. 

Beeadell.  Aucell.  Aga- 
chadiza,  chochin,  becar- 
don.  (do. 

Becardot.  Aucell.  Becar- 

Becayna.  V.  Bacaina. 

Becerola«i.  Silabario. 

Uecta.  Dels  animals  y  la 
punta  de  algunas  cosas. 
Pico,  rostro.  B.  de  cigo- 
nya. Pla.  Geranio,  pico 
de  cigüeña.  B.  de  grua. 
Cir.  Pico  de  grulla,  tirar 
hala.  B.  groen  ó  moll.  In- 
caut, fácil  en  divulgar. 
Boquimuelle.  Cop  de 
béeh.  Picotada,  picotazo. 
Lo  que  té  bèch  ó  punta. 
Picudo.  Tráurer  del  béeh. 
Fr.  Recavar,  sacar  del  bu- 
che, sor^sacar. 

Bechinoll.   Boquimuelle. 

Beco.  Fondista. 

Bedeli.  Especie  de  cotó. 
Bedelin,  bedelio. 

Bedeil.  Porter  en  la  uni- 
versitat. Bedel. 

Bedoll.  Arb.  Abedul. 

Befa.  Burla.  Escarnio.  Fèr 
befa.  Mofar,  befar. 

Befar.  Fér  befas,  escarnir. 
Escartieeer. 

Beguda.  En  sas  princip. 
accepc.  Bebida.  V  ali- 
ment que  solen  péndrer 
los  traballadors  entre  1' 
esmorsar  y  '1  dinar.  Bo- 
cadillo. D'  aygua ,  mel 
y  especias.  Aloja.  De 
ayguarrtent ,  aygua  ,  su- 
cra  y  canyella.  Mistela. 
De  blat  demoro.  Chicha. 
De  cibada.  Avenate.  D' 
orxata  y  de  aygua  de  ca- 
nyella. Aurora.  De  vi 
blanch  ab  sucre,  canye- 
lla y  especias.  Clarea,  fíe 
tí,  mel  y  especias.  Car- 
raspada. De  pa  y  rabes. 
Bebida  de  chicha  y  nabo. 
Medicinal.  Poción.  Medi- 
cinal ó  venenosa.  Bebedi- 
zo. B.  ó  confecció  medi- 
cinal. Pócima.  Fcr  begu- 
da. Fr.  Tomar  un  bocado, 
tchar  un  bocadillo.  Mala 


BELL 

beguda.  Mala  noticia. 
Trago,  jarope. 

Beguería.  Districte,  ter- 
ritori ó  jurisdicció  del  be- 
guer.  Beguerío. 

Begut.  Bebido.  B.  de  gal- 
tas.  Chupado  de  mejillas. 
Bèn  begut.  Borracho. 

Bejá.  Bobo,  bobalicón. 

Bejanía.  Boberia. 

Bel.  La  veu  de  las  ovellas, 
cabras,  etc.  Balido.  Só 
metálich,  prim,  clary  vio- 
lent. Tintirintin. 

Belabarquí.  Trepant. 
Berbiquí.  (lanle. 

Belador.  Qui   bela.  Ba- 

Belar.  Fèr  bels.  Balar. 
B.  ab  freqüència.  Balitar. 

Béigicli.  Belga. 

Belitralla.  Conjunt  de 
pobres.  Pobretería.  Con- 
junt de  picaros.  Picaresca 

Belítranient.  Adv.  Men- 
digando ,  con  mendigues. 

Belitre.  Vil,  dolent.  Pica- 
ro, bribón,  bellaco. 

Bell.  Hermós.  Bello,  her- 
moso. Bo,  apte.  Apto, 
idóneo.  Excel-lent.  Pre- 
claro. Mòlt  gran  en  sa  li- 
nea. Gran,  grande.  Agra- 
dable. Agradable,  elegan- 
te. Net,  pur.  Limpio. 
Quant  s'  emplea  pera  do- 
nar mes  forsa  a  la  expres- 
sió. Mismísimo.  A  bell 
ull.  A  bulto  sens  mesurar, 
etc.  Adv.  A  ojo,  alzada- 
mente. Al  bell  deiíant. 
Adv.  Frente  por  frente. 

Bellacainent.Adv.  Pica- 
ramente, dolosamente. 

Bellaco.  Picaro,  sagaz, 
redomado,  taimado.  Tor- 
narse bellaco.  Embella- 
quecerse, avillanarse. 

Belladaina  ó  Belladona. 
Pta.  Belladona  vulgar, 
beladona. 

Beliaquejar.  £«i/a7  Ufar. 

Bellaf|ueria.  Picardia, 
mat'iuela,  malicia,  socali- 
ña. V.  Dolenteria.  Fér 
bellaquerías.  Fr.  Bella- 
quear, picardear. 

Belleraca.  Pta.  Berza. 

Belle.Hu.  Hermosura  de  la 
dona.  Belleza,  lindeza, 
beldad.  Abundancia.   A- 


BEN 

bundancia,  bendición.  A- 
dorno.  Ornato.  (cial. 

Bel-licó.«.  Guerrero,  mar- 

Bellmitg.  Promedio,  en 
medio. 

Bellota  marina  ó  de  mar. 
Conxa.  Batano,  folada. 

Bellugailissa.  Multitut 
que  's  mou  á  un  mateix 
temps.  Hormiguero,  her- 
videro. Pta.  Briza,   (guet. 

Bellugador.    V.    Bellu- 

Bcllugar.  Hormiguear, 
bullir,  remecer. 

B^llugarse.  r.  Rebullir, 
escarabajear. 

Bellugo.  Peix.  Milano.  V. 
Bellugadissa. 

Belluguet.  Inauiet.  Bu- 
llebulle, zarandillo.  Las 
atmetllas  de  las  arraca- 
das. Almendra,  perilla. 

Bemoll.  Mus.  Bemol,  {lar. 

Bemttllar.  Mus.  Abemo- 

Bemollat.  Bemolado. 

Ben.  .\dv.  ;Bi>rj,  muy. 

Bén.  Pta.  Colleja. 

Bena.  V.  Vena. 

Benavent  uradament . 
Adv.  Felizmente,  dichosa- 
mente, bienaventurada- 
mente. 

Benaventuran.sa.  La 
gloria  del  cel.  Bienaven- 
turanza. Felicitat,  pros- 
peritat. Felicidad,  dicha. 

Benaventurat.  Qui  gosa 
de  Déu  en  lo  cel.  Biena- 
venturado. Afortunat. 
Venturoso,  dichoso.  Lo 
ximple  ó  beneyt.  Bendito. 

Bench  ó  Bén.  Pta.  Colleja. 

Benedicció.  Bendición. 
B.  nupcial.  Vetacionef. 
Donarla  benedicció  nup- 
cial. Velar. 

Benedicta.  Herba.  Vale- 
riana. 

Benefactor.  Qui  fá  bè. 
Bienhechor,  benéfico. 

BeneUceneia.  Liberali- 
lal. Liberalidad,  largueza. 

Benétich.  V.  Benefactor. 

Beueticiós.  Prolilós.  Pro- 
vechoso, fructuoso. 

Benehir^  Bendecir,    {dito. 

Beneliit.  Bendecido,  ben- 

Beneit.  V.  Benchit. 

Benéit.  V.  Beneyt. 

Benemèrit.  Bene^nérito 


BER 

Beneplàcit.  Beneplácito,' 

cenia,  consentimiento.        j 

Benestar.  Comodidad, 
conveniencia,  bienestar.     ¡ 

Benèvol.  Benévolo.     icia.\ 

Benev«»len.xa.  Benevolen-' 

Benevolent.  Benévolo  \.' 
Benvolent.  i 

Benert.  Ximple.  Bendito,' 
bobo,  sandio.  Beneyt  del 
cabás.  De  geni  apocat.  I 
Pusilánime,  Juan  Lanas. 
V.  Benehit. 

Beneytería.  Senzillesa 
mòlt  gran.  Sencillez,  sim- 
pleza, candidez. 

Benigne.  Afable,  agrada- 
ble. Benigno.  Piados.  Pro- 
picio, pió.  Sensill.  Bendi- 
to, bienaventurado.  Apa- 
cible. Apacible,  grato.  V. 
Beneyt  del  cabás. 

Benjuhí.  Goma  pudenta. 
Asa  fétida.  Resina  orien- 
tal. Menjuí. 

Benparlat.  Bienhablado. 

Ben.<4.  Pl.  Hisenda,  rique- 
sas.  Conveniencias,  bienes, 
haberes,  riqueza.  B.  ad- 
rentius.  For.  Peculio.  B. 
de  fortuna.  B.  temporales. 
B.  del  comú.  B.  conceji- 
les. B.  immobles.  B.  rai- 
ces ó  sedientes. 

Benvinguda.  Bienveni- 
da, parabién. 

Benvingut.  Bienvenido. 

Benviíit.  Bienvisto,  bien- 
quisto, bienopinado. 

Benvolent.  Bienquerien- 
te, benévolo. 

Beuv(»ler.  Afecte,  cari- 
nyo.  Bienquerer.  Voler  bè. 
Apreciar,  querer  bien. 

Benvolgut.  Bienquerido, 
bienquisto. 

Berberís.  Pta.  Arlo,  a- 
gracejo.  Lo  fruyt.  Agra- 
cejina. Confecció  feta  de 
aquest  fruyt.  Bérbero. 

Bercancí.  Chupador,  sol- 
serena.  Mer  ieit  da.     (vito. 

Berenada.  Barenada.  Me- 
rendona, merienda,  [dar. 

Berenar.  Barenar.  Meren- 

Bereu.  Aucell.  Bereo. 

Bergamota.  Arb.  Berga- 
mote, bergamoto. 

Bergant. Barganl.  Picaro, 
sollastre,  pillo,  ruin. 


BER 

Bergantada.  Pillada,  pi- 
cardia, perrada.  ¡ 

Bergantí.  Bergantin. 

Bergínia.  V.  Albergínia. 

Berginiera.  V.  Albergí- 
nia, (coliri.  Berilion. 

Beridió.  Med.  Especie  de 

Berill.  Pedra  preciosa. 
Berilo,  aguamarina. 

Berjaula.  Dona  tonta  ó 
ximple.  Babieca,  pavana. 

Berla.  V.  Esberla. 

Bermell.  fíojo,  bermejo, 
colorado.  Dit  del  uU.  En- 
candilado. Bermell  ciar. 
Rosillo.  Bermell  turch. 
Bot.  Pinya  de  xiprer  pera 
tenyir,  'fíazjenje.  Pintar 
de  bermell.  Embermejar. 
Ferro  bermell.  Hierro  ca- 
liente. Tornarse  bermell. 
Em  ber  m  ejecerse. 

Berniellejar.  Bermejear, 
rojear,  colorear. 

Bernieileneh.  Bermeji- 
zo, rojizo,  rúbeo. 

Bernieiló.  Rojor.  Berme- 
jura. Color.  Rojete,  ber- 
mellón. La  pedra  mineral 
l)ermella.  Bermellón,  mi- 
7\io,  azarcón,  cinabrio. 

B/erniellós.  V.  Berme- 
llench. 

Bern.  Arb.  V.  Vern. 

Bernadet.  Pe\\.Ce7itrina. 

Bernat  hermitá.  Crustá- 
ceo. Escita,  soldado.  B. 
pescayre.  Aucell.  Guar- 
darlo, garza  común.  V. 
Botiguer.  Lo  home  de 
poch  judici.  Tararira, 
chisgaravís,  majadero. 
Bernat  pudent.  Insecte. 
Calapatillo. 

Berol.  Verol.  Embero. 

Berolar.  Verolar  los 
fruyts.  Emberar. (Berrido. 

Beri-it.  Bram  del    brau. 

Berruga.  Pla.  Verruca- 
ria, girasol  mayor. 

Berrugós.  Qui  té  mòltas 
berrugas.  Verrugoso,  a- 
berrugado. 

Berruqueta.  Trampa 
que  fan  los  fullers  en  lo 
joch  de  cartas.  Fullero, 
berrequeta. 

Bersehú  ó  Beelzebub. 
Princep  deis  dimonis. 
Belcebú,  Satán. 


BES 


57 


Bertell.  Náui.  Boletas  que 
componen  lo  racament  ab 
que  s'  uneix  una  verga  ab 
son  pal.  Bertello. 

Bertrol.  Especie  de  core 
pera  pescar.  Buitrón,  na- 
sa. Caurer  al  bertrol.  Fr. 
Cáurer  en  algun  engany. 
Caer  en  el  garlito,  caer  en 
el  lazo  ó  en  la  trampa. 

nes.  V.  Abedull,  Bedoll. 

Bes  y  Besada.  Palo.  Beso, 
ósculo.  Arbre.  Abedul.  B. 
de  agrahiment.  Buz. 

Be.sador.  Qui  es  mòlt  a- 
mich  de  besar.  Besucador. 

Besar.  Quant  es  repetida- 
ment. Besucar.  Besar  la 
ma.  Fr.  pera  demostrar 
afecte,  deferencia  y  res- 
pecte; formulada  cum- 
pliment.  Saludar,  ofrecer 
los  servicios. 

Besat.  Part  del  pa  que 
queda  poch  cuyt.  Suegra. 

Besavi.  Bisabuelo,  segun- 
do abuelo. 

Beseambra.  Necessària, 
comuna.  Letrina,  secreta, 
lugar  escusado. 

Bescanibrilla.  Joch  de 
cartas.  Brisca. 

Bescantar.  Denigrar,  dis- 
famar, zaherir. 

Bescoll.  Pescuezo ,  colo- 
drillo, cerviz,  cerviguillo. 

Bescollada.  Pescozón, 
pescozada.  (zones. 

Bescollejar.  Dar  pesco- 

Beseolliit.  Pescozudo. 

Uescomptarse.  r.  Equi- 
vocarse en  lo  contar.  Er- 
rar la  cuenta.  Enganyar- 
se,  equivocarse  ab  alguna 
altra  cosa.  Engañarse,  e- 
quivocarse. 

Besconiptat.  Errado. 

Besconipte.  Equivocació 
en  lo  contar.  Trabacuenta, 
yerro  de  cuenta.  Lo  que 
's  fa  intencionada  ó  ma- 
liciosament en  un  comp- 
te.  Gabarro,  fraude. 

Be.scuyt.  Bizcocho.  B.  cu- 
ben. Bizcotela.  (da. 

Beseuytada.    Bizcocha- 

Be.tjcuytani.  Provisió  de 
bescuyt.  Panática. 

Bescuytar.  Bizcochar. 

Bescuytat.  Bizcochado. 


58 


BES 


Beíscnyfella.  Especie  de 
rosquilla.  Bizcotela. 

Beí«cuyter.  Bizcochero. 

Be.>iet»4  de  monja.  Pta.  V. 
Fanals. 

Bet^net.  Biznieto. 

Be»ine(olí.  Tataranieto. 

Bes^neula.  Herba.  Cino- 
glosa, lengua  canina,  vi- 
niebla,  (noglóseas. 

BeshéuIieas.Pl.  Bòt.Ci- 

Betíoar.  Certa  pedra.  Be- 
zar,  bezoar.  (sucar. 

Beíiotejar.  Besuguear,  be- 

Bessach. Alforjas  de  cuy- 
ro.  Biza  zas,  biazas. 

Kessú.  Mellizo,  gemelo. 

Beissonada.  Part  de  dos 
germans.  Mellizos,  geme- 
los. I 

Bestart.  Aucell  roig  ab 
clapas  negras.  Avutarda. 

Bestia.  Animal  irracio- 
nal. Bruto.  Persona  ruda. 
Animal,  zopenco,  zamar- 
ro. B.  assenyalada.  Per- 
sona contrafeta  y  dolen- 
ta. Hombre  señalado.  B. 
bruta.  Sumament  inca- 
pás,  tonto.  Zafio,  zama- 
cuco ,  salvaje.  B.  de  càr- 
rega. Bestiaje,  averío.  Fèr 
tornar  bestia.  Fr.  Avilir. 
Avillanar ,  embrutecer. 
Gran  bestia.  Animal  cua- 
drúpedo. Anta.  Mitg  bes- 
tia. Semiracional.  Sens 
dirase  ni  bestia.  Fr.  Sin 
decir  oste  ni  moste. 

Bestial.  Irracional.  Bru- 
tal, estúpido. 

Bestialitat.  Brutalitat, 
acció  brutal.  Brutalidad, 
estupidez.  Ferocitat.  Fe- 
rocidad. 

Bestíáiii.  Bestias  de  car- 
ga. Bestiaje.-  Bestiar  de 
pastura.  Ganadería. 

Bestiar.  Animals  que  's 
crian  per  utilitat  del  ho- 
me. Ganado.  B.  bovi.  Ga- 
llado vacuno.  Cabriu  ó  ca- 
brum. G.  cabrio.  B.  de 
cerda.  Tocinos.  Cabriu 
de  llef.  Ganado  chotuno. 
De  carga.  Bestiaje.  De  lla- 
na. Lanar.  Gros.  G.  ma- 
yor. Menut.  G.  menor.Las 
crias  de  aquest  bestiar.  G. 
menudo.    Meri.    Merino, 


BEU 

trashumante.  Porqui.  G.i 
í/ecerf/a.  Serrano.  G.  chur-\ 
ro.  Transhumant.  V.  Me-I 
ri.  Cami  per  passar  lo  bes- 
tiar. Azagador.  Cap  de, 
bestiar.  Bes.  Cap  de  bes- j 
tiar  de  llana.  Pécora.  Cò- 
rners de  bestiar.  Ganade- 
ría. Desmamar  lo  bestiar. 
Desahijar.  Pertanyent  al 
bestiar.  Pecuario'  Lloch 
ó  temps  de  parir  lo  bes- 
tiar. Paridera.  Marcar  lo 
bestiar.  Empegar.  Senval 
ó  marca  del  bestiar.  Ém-, 
pega.  Guardar  lo  bestiar. 
Pastorear,   apacentar.       \ 

Bestiassa.  Aum.  Bestión. 

Bestiejar.Fèrloboig.  Bo- 
bear ,  loquear. 

Bestiesa.  Bogeria,  tonte- 
ría. Necedad,  bobería.  Dir 
ó  fér  bestiesas.  Expr. 
fam.   Xecear,    bobear. 

Bestiota.  Ignorant,  baix. 
.ibrutado. 

Bestráurer.  Pagar  per 
endevant.  Anticipar,  ade- 
lantar. Péndrer  part  en 
una  conversació.  3Ieter 
baza,  su  cucharada.  Su- 
plir lo  que  altre  déu  pa- 
gar. Bastar.         {lantado. 

Bestret.  Anticipado,  ade- 

Bestreta.  Aí/e/a«(o,  dine- 
ro adelantado. 

Besuguer.  Ham  pera 
pescar  besugos.  Besugue- 

Bet.  Arb.  V.  Abet.        (ro. 

Beta.  V.  Vela.         'pinas. 

Betel.  Pta.  Buyo  de  Fili- 

Betóiiica  ó  Brutónica. 
Pta.  Gariofilea. 

Befuiu.  Betún  ,  bitúmen, 
asfalto.  D'  aygua.  Zula- 
que. De  foch.  Lilocola. 

Beurada.  Morter  ó  guix 
clar.  Lechada. 

Beura(l4»r.  Abeurador. 
Abrevadero.  Deis  aucells. 
Bebedero. 

Beuraygua.  Náut.  En- 
trar lo  mar  per  la  botayo- 
la.  Beber,  embarcar  agua. 

Béurer.  Beber.  Si  la  be- 
guda es  un  refresch  ó  me- 
decina. Tomar.  Retallar, 
doblrtar,  restrénver  al- 
guna tosa.  Embeber.  B. 
a  galet.  Ser  fácil  en  créu- 


BIG 

rer.  Beber  del  pilón.  B.  á 
la  regalada.  B.  deixant 
cáurer  de  alt  lo  licor.  B. 
á  chorro.  A  la  salut  d'  al- 
gú. Brindar.  B.  amorrat. 
B.  de  bruces.  B.  á  morro. 
B.  xuclant  lo  galet.  Ma- 
mar. B.  massa.  Embas- 
sarse.  Encharcarse.  Mòlt. 
Soplar.  Sovint  y  pocjuet. 
Beborrotear.  \i  o  licor. 
Escanciar.  Bo  per  béurer. 
Bebedero. 

Béurerse.  r.  Embeber. 
Béurerseho  lot.  Fr.  fam. 
Créurer  alguna  cosa.  Ti-a- 
gárselo  todo. 

Beynut.  V.  Estoig,  Veyna. 

Beyre.  Copa. 

Bezant.  Moneda  de  plata 
antiga.  Besante. 

Biaix.  Obliqiiilat  d'  una 
cosa  en  lo  moviment ,  si- 
tuado ó  tall.  Sesgo,  corte. 
Arqult.  Lo  que  fa  la  pa- 
ret. Derrame,  feiza.  Du- 
hella.  A //eí:ar.  A  biaix. 
Adv.  Obliquament ,  al 
través.  A/  sesgo,  sesgada- 
mente. Buscar  un  biaix. 
Fr.  Buscar  un  medi  expe- 
ditiu. Senderear. 

Bianyal  ó  Biennal.  Bie- 
nal, dosañal. 

Bieuca.  Friolera,    (come. 

Bicorn.  De  dos  corns.  Bi- 

BiU.  Se  diu  del  qui  té  '1 
llabi  gros.  Befo. 

Bifullaila.  fiot.  Fulla  ab 
peciol  comú  que  remata 
en  duas.  Bidigitada. 

Biga.  Viga.  De  la  esque- 
na. Es/Jtwijo.  Travessera. 
Asnilla.  Curta.  Barrote. 
De  vint  pams.  Colaña.  Pl. 
B.  de  la  teulada.  Asnas. 

Bigani.  Porció,  conjunt 
de  bigas.  Viguería. 

Bigarrar.  Abigarrar. 

Bigarrat. A  bigarrado,  ga- 
yado, bigarrado. 

Bigart.  Vago,  vicios,  flí- 
gardo,  begardo. 

Bigat.  Llom  de  las  cabal- 
caduras.  Palomilla. 

Bigest.  V.  Bixest. 

Bigota.  Corrióla  séns  po- 
lilla ó  roda.  Vigota. 

Bígotatla.  De  baldufa. 
Cachatla,  golpe  de  trompo. 


BIS 

Bij^otí  ó  Bigotis.  Bigote 
En  la  imprempta  adorno 
compost  de  dos  rállelas. 
Bigote.  V.  Llabi.  B.  re- 
banxinat.  B.  ú  la  fernan- 
dina.  Pl.  En  las  calsas. 
Entrepiernas.  Cáurer  de 
bigotis.  Dar  de  hocicos 
Clavar  pels  bigotis.  Fr 
Decir  á  las  barbas.  Home 
de  bigotis.  Loe.  fam.  Honir 
bre  esforzado,  valeroso. 
Lleparse'n  los  bigotis. 
Exp.  fam.  Trobar  mòlt 
gust  en  alguna  cosa.  Chu- 
parse los  dedos.  Passarse 
la  llengua  pels  bigotis. 
Lleparse  'Is  llabis.  Rela- 
merse. Tenir  bigotis.  Fr 
fam.  Ser  mòlt  valent  y  a- 
nimós.  Tener  pelos  en  el 
corazón,  hombre  de  pelo 
en  pecho.  Tenir  ó  voler 
bigotis.  Fr.  Tenir  gran  di- 
ficultat. Tener  uñas  ó  pelos 

BiIi(;;onorrea.  Med.  Ma- 
laltia dels  ronyons.  Go- 
norrea,   (milions.  Billón 

Bilió.  Arit.   Un  milió  de 

Biiiós.  Colérich.  Colérico. 

Bilis.  Cólera.  (Billar. 

Billar!.  Joch  ò  taula  d'ell. 

Billet  ó  Bitllet.  Cédula. 
Billete.  Carla  breu.  Esque- 

Bíiiiats.Pta.  l/jmor?.  (7a. 

Binibalot.  Joguina.  Tre- 
beja^  juguete. 

Biniitjana.  Geom.  Bime- 
dia,  bimedial.  (para. 

B¡onifo<i.  Mampara ,  anti- 

Bipalpi.  Zool.  Bipálpeo. 

Birador.  Náut.  Qui  bira. 
Virador. 

Biráni.  Y.  Yirám. 

Birar.  Náut.  Virar. 

Birbar.  Arrancar  herbas 
de  entre  los  sembrats. 
Rosar.  Y.  Aixarcolar. 

Birlar.  Enganyar.  Y. 
Trompar. 

Biriotso.  Birlocho,     [lia. 

Bírú.  Zool.  Insecte.  Andri- 

Birolet.  Joch  y  pessa  ab 
que  s'  execula.  Perinola. 

Biroiia.  Birola,  casquillo, 
regatón.  Del  mánech  de 
instruments.  Maneja.  Cop 
de  biroUa.  Recatonazo. 
Fér  birollas.  Anillar. 

Blsarria.  Garbo,  gallar- 


BLA 

dia.  Gallardia,  lozanía. 
Yalentia.  Valor. 

Biíiiarro.  Garboso,  gallar- 
do, lozano.  (pal. 

Bisbal.  Episcopal ,    obis- 

Kishat.  Obispado,  diócesis. 

BíMbe.  Obispo.  Especie  de 
butifarra  de  porch.  Obis- 
pillo. Foraster.  Coroepis- 
copo.  Palaci  del  bisbe. 
Obispalia.  Fér  bisbe.  Fr. 
Deixar  séns  diners.  Pe- 
lar, descañonar. 

Bi»)bejar.  Episcopisar. 

BiKcanttnat.  Que  té  dos 
cànons.  Bilubulado. 

Bi»><?u(ela.  Herba.  Do- 
blesciido,  anteojo. 

BíNllaurar.  Llaurar  al 
través.  Arrejacar,  aricar. 

Bif^iiiut.  Min.  Bismuto. 

Bíjtinaea.  Pta.  Viz7iaga. 

Bb.<»ó.  Bou  salvatge. /íi^oTJíe 

Bi»í»ionyo.  Aprenent, 
principiant.  Bizoño,  bozal 

Bistin't.Retort.  Retorcido. 

Bifácula.  Náut.  Bitácora. 

Bitlla.  Bolo,  birla.  La  pe- 
lila.  Chirinola. 

Bitllet.  Billete,  esquela. 

Bitllo-bitllo.  Adv.  Al 
comptat.  A  toca  teja. 

Bitllut.  Lo  rey  de  bitllas. 
Diez  de  bolos. 

Bitó.  Náut.  Escotilla,  biton 

Bitor.  Aucell.  Rascón,  rey 
de  las  codornices. 

Bitísesa.  Llistó  pera  do- 
nar Ilustre  á  la  sola.  Bi- 
sagra, bruñidor. 

Bitxacli.  Aucell.  Collalba. 

BitxM.  Persona  de  figura 
ridicula.  Bicho.  Pebrot 
coent  ó  picant.  Pimiento, 
guindilla. 

Bixefüt.  (Any).  Any  de  366 
dias.  A.  bisiesto. 

Blá.  Tou ,  suau.  Blando, 
tierno,  suave,  muelle.  Pas- 
tos. Paííoso.  Amorós,  apa- 
cible. Templado.  Fluix. 
Flojo,  tierno. 

Biatla.  Arb.  Arce  falso, 
moscón,  acer  silvestre. 

Blader.Qui  (racta  en  blat, 
lo  que  se  fa  ó  cria  entre  '1 
blat.  Triguero.  Aucell.  Y. 
Cruixidell. 

Blananient.  Adr.  Suau- 
ment. Blandmneníe. 


BLA 


59 


Blancnll  y  Blancal.  Blan- 
quizal, blanquecino. 

Blancaría.  Conjunt  de 
roba  blanca.  Mantelería. 
Y.  Blanquería. 

Blanca!»!.  Muy  blanco. 

Blaiicatxo.  Blanquecino, 
blanquizco,  albino. 

Blanch.  En  sas  princip. 
accepc.  Blanco.  En  los 
escrits,  lo  vuytque  's  dei- 
xa. Laguna.  Entre  estam- 
pers  la  lletra  que  no  pren 
prou  tinta.  Fraile.  Lloch 
ahont  s'  apunta  '1  tir.  Hi- 
to. B.  com  la  neu.  Neva- 
do. Blanch  de  cap  ó  ca- 
bells. Cano.  Blanch  de 
llet.  Tela.  Cotray,  mories. 
B.  d'  or.  Bayo.  Blanch  d' 
ou.  Clara  de  huevo.  Que- 
darse en  blanch.  Fr.  No 
lograr  lo  desilg.  Quedarse 
alpiste.  Tirar  á  blanch. 
Blanquejar.  Blanquear. 
Tocar  al  blanch.  Fr.  En- 
devinar. Dar  en  el  blanca 
ó  en  el  hito.  Blanch  cru. 
Y.  Blanquet. 

Blancor.  Blancura,  can- 
didez,  albor,  albura.  De 
la  neu.  Ampo  de  la  nieve. 

Blandeja(!or.  Lo  que 
blandeja.  Bamboleante. 

Blandejar.  Balancejar. 
Balancear,  bambolear.  Y. 
Balandrejar. 

Blandinient.  Yibració, 
Vibración,    (ciar,  vibrar. 

Blandir.    Blandear,    ter- 

Blandó.Atxa  de  cera  d'un 
sol  ble.  Ambleo,  blandón. 

Blanc|ueij^.  Blanqueo,, 
blanqueadura.  Deis  me- 
talls. Blanquecimiento, 
blanqueación ,  blanqui- 
ción, (queador. 

Blantguejador.       Blan— 

Blanquejadura  y  Blan- 
quejamenl.  Y.  Blanqueig.. 

Blanquejar.  Blanquear^ 
albear.  Los  metalls.  Blan^ 
quecer.y.  Emblanquinar. 

Blanquejat.  Blanqueado. 

Bianquer.  Curtidor,  zur- 
rador, (tenería. 

Blanquería.  Curtiduría, 

Blanquet.  Un  poch 
blanch.  Blanquillo.  Subs, 
taucia  semblant  al  guix* 


60 


BLA 


Albavalde.  Lo  afeytque! 
usan  las  donas.  Blanquete  \ 

Blanquiïnent.  Blanqui-\ 
cion,  blanquecimiento. 

Blanquinós.  Blanquecí-' 
fio,  blanquizco.  i 

Bianura.  Blanor.  Blan-\ 
dura.  Suavitat.  Lenidad. I 
Delicadesa.  Dulzura.' 
Suavitat.  Suavidad,  moli- 
ficación. Ternura.  Terne-\ 
sa.  Pint.  vEscult.  Morbi- 
dez. La  que  causa  la  ro- 
sada. Relente.  {ble.\ 

Blaí«reinable.     Execrci-' 

Bia.<«reniaiior.  Blasfemo. 

Blasfenianient.  Adr. 
Ab  blasfemia  ó  execració.  I 
Con  execración. 

Blaüifeniar.  Dir  paraulas' 
injuriosas  contra  Deu. 
Volar,  botar.  Malehir,  vi- 
tuperar. Maldtcir,  impri-'• 
car,  vituperar.  I 

Blaí^íemia.  Injuria.  Opro- 
bio, infamia. 

Bla.i^renio.  Blasfemador.   ' 

Blasó.  Bíason.  (jo. 

BIa<4unacIor.  Jactancio- 

Bla.sonament.  ./aeíancia 

Blaí^onar.  Jactarse.  Va-\ 
nagloriarse,  gloriarse. 

Blat.  Pía.  rngo.  Blat  blan- 
cal ó  candial.  Candeal, \ 
trigo  blanco.  Blat  bòrt.l 
V.  Trayguera.  Blat  cuyt. 
Frangollo.  De  mofo. 
Maiz.  Del  diable.  Pla.  E- 
^uinaria.  V.  B.  bórt.  B. 
íort.  Arispritto.  Fresal. 
Acemiste.  Forment.  T. 
Tíuirroqui  ,  de  Egipto. 
•Gros.  T.  redondillo.  Mes- 
tall.  Centeno.  B.  muixi. 
■Cañivano ,  chamorro.  B. 
negre.  V.  Fajol.  Orb.  Ti- 
son,  alheña.  Roig,  rojal. 
Bubion ,  rubicon.  trechel. 
Ségol.  Centeno.  Tort  del 
ségol.  Cornezuelo,  cente- 
no corniculado.  B.  tosell. 
Chamorro,  y.  Xeixa.  Blat 
de  bona  lluna.  Subjecte 
sensill.  Juan  de  buena  aZ-! 
77»a.  Apocat.  Juan  lanas.\ 
Blat  en  herba.  Sembrat 
antes  de  canonar.  Porri-'. 
na.  Botiga  ahont  se  ven 
beguda  de  blat  de  moro. 
Chinería.   Camp  de  blat  I 


BLE 

de  moro.  Maizal.  Perta- 
nyent al  blat.  Tritíceo, frik-\ 
mentido.  Espiga  de  nlat 
de  moro.  Mazorca.  Lo  que 
'seria entre  blats.  Trigue- 
ro. Ajáurerse  '1  blat.  En- 
camarse, echarse  los  pa- 
nes. Tornarse  orb  lo  blat. 
Fr.  Tornarse  pols  negre. 
Alhentarse ,  atizonarse. 
Pl.  Sembrats.  Panes,  tri- 
gos, mieses. 

Biatiri.  Fam.  Ximple, 
xarrayre.  Jarabe  de  pico, 
botarate,  bausán. 

Blau.  Color.  Azul,  azur, 
indio.  Poét.  Quant  s'  a- 
plica  á  las  ayguas.  Cerú- 
leo. Lo  verdahch  ó  contu- 
sió. Cardenal,  ramalazo. 

Blauet  ó  Blahuet.  Pla.A- 
liso,  ciana.  Aucell.  V.  Bo- 
tiguer. Un  poch  blau.  Al- 
go cerúleo  o  azul. 

Blavejar.  A  luíear.     (so. 

Blateneh.  Azulado,  gar- 

Blavet.  V.  Blauet. 

Blavor  y  Blavura.  Azul. 

Ble.  Mecha.  Torcida,  me- 
cha, pábilo.  Mocar  lo  ble. 
Despabilar.  Preparar  lo 
ble.  Apnbilar. 

Bleda.  Pta.  Acelga.  B. 
boscana.  A.  silvestre.  B. 
rave.  Remolacha.  Lo  ho- 
me ó  dona  tonto  ó  parat. 
Papamoscas ,  papanaia  , 
ate  zonza. 

Bledarave.  V.  Bleda. 

Bleiiós.  .ictlgado. 

Bleirar.  V.  Panteixar. 

Blenara.  Pta.  Acerojies. 

Blenca.*<.  Pl.  Banyetasdel 
cervo  quant  es jóve  y  de 
altres    animals.  Cercetas. 

Bienera.  Lo  canonet  a- 
hont  se  posa  'I  ble  pera 
fèr  llum.  Mechero.  Pta. 
Gordolobo,  verbasco,  can- 
delaria. V.  Tripó. 

Blet.  Pía.  Bledo.  Pl.  Blets 
de  paret.  Pta.  Paríetaria. 
V.  Morella  roquera. 

Bleterar.  Paratge  en  que 
hi  ha  mòlts  blets.  Bledal. 

Bletin«>ll.  Pta.  Armuelle, 
salgada ,   yerba  hortense. 

BletM  ó  Bleds.  Pta.  Ama- 
ranto ,  bledo.  V.  Malco- 
ratge.  Blets  de  paret.  Pta. 


BOB 

Paríetaria.  V.  Morella  ro- 
quera. 

BlincAr.  Náut.  Cimbrar. 

Bloquejar.  Bloquear. 

Bloqueig.  Bloqueo. 

Bó  y  Bon.  En  sas  princip. 
accepc.  Bueno,  buen.  Ap- 
te, útil.  Apto.  Saludable. 
Sano,  saludable.  Bastant. 
Bastante.  Lo  mes  viu  y 
fort  de  una  acció.  Calor, 

{úga.  Delicat.  Regalado. 
)e  bó.  .\  bonas.  Adv.  Vo- 
luntàriament. De  grado. 
Anar  á  la  bona  de  Dèu. 
Fr.  Confiar  vanament.  Al 
retortero,  á  mal  traer.  A- 
nar  bó.  Fr.  Ab  prosperi- 
tat. Ir  bien,  ó  viento  en 
popa.  De  bó.  En  veritat.  A 
fé  mía,  de  veras.  De  ferm. 
De  firme.  De  bonas  en  bo- 
nas. Adv.  Sens  repugnan- 
cia. Buenamente,  á  bue- 
nas. De  bonaso  (fe  malas. 
Adv.  Quieras  ó  no  quieras, 
mal  que  te  pese.  Donarsen 
de  bonas.  Fr.  Competir. 
Medir  lanzas,  entre  bobot 
anda  el  juego.  Donar  bó. 
Fr.  Dar  ganas.  Encara 
bó.  Aun,  afortunadamen- 
te. Estar  al  bó.  Estar  en 
lo  vivo.  Estiga  bó.  Expr. 
de  despido.  Páselo  bien, 
quédese  Vd.  con  Dios.  Fèr 
bó.  Parecer  bien.  Fèr  bona 
alguna  cosa.  Fr.  Respón- 
drer.  Abonarla,  correr 
por  mano  ó  cuenta  de  uno. 
Lo  bó  es  que.  Expr.  fam. 
Es  el  caso,  ó  lo  mas  parti- 
cular, estraño  ó  notable  et 
que.  Mes  bó.  Mejor.  Pe- 
gársela de  bó  a  millor. 
¥r.  fam.  A  cual  mejor. 
Tant  de  bó.  Adv.  Balda- 
ment.  Ojalá.  V.  Bona. 

Boato.  Ostentació  exte- 
rior. Pompa,  ostentación, 
aparato.  (que. 

Bobacb.  Marmota.  Boba- 

Bobada.  Bajanada.  Bobe- 
ria,  sandez. 

Bobadella.  Náut.  Biom- 
bo de  proa.  Bobadilla. 

Boba.*).  Gran  bobo.  Bob  i- 
lias,  bobalicón. 

Bobejant.  Fent  lo  bobo. 
Bobeando,  tontamente. 


BOC 

Bobejar.  Bobear. 

Bobo.  Qui  tè  poch  ente- 
niment. Fatuo,  simple. 
Graciós.  Gracioso.  Bur- 
lesch.  Mímico. 

Bobo.  Dolsos  que  's  donan 
á  las  criaturas.  Chochos. 

Boboya  ó  Baboya.  (Ser 
uní.  Ser  un  babieca. 

Boca.  Forat,  obertura.  0- 
rificio.  B.  ampie.  Boquian- 
cho.  Badal.  Boquiabierto. 
De  bót.  Piezgo.  De  calaix. 
V.  De  drach.  De  candele- 
10.  Mechero.  De  cunill. 
Boquiconejnno.  De  drach. 
Boca  de  expuerta.  Degaig. 
Z>e  gíac/iaj.  Delicada.  Bo- 
quimuelle. D' infern.  Blas- 
femo. De  llop.  Pta.  ¿(í- 
pulo^  hombrecillo,  vidor- 
ria. Del  bol.  Piezgo,  boca 
de  pellejo.  Del  cor.  B.  del 
estomago.  D'  or.  Pico  de 
oro.  De  pinyó.  Boquita, 
boquilla.  De  rech  ó  si- 
quia.  Bocacaz.  D'  estret. 
Embocadero.  De  riu  ,  ca- 
nal, etc.  Abra,  emboca- 
dura. De  tabal.  V.  Bala- 
drer. De  las  comportas. 
Boquera.  Deis  aucells.  Pi- 
co. Terrosa.  Boca  abajo. 
Mal  de  boca.  Boquera.  A- 
nar  ab  la  boca  badada. 
Fr.  Anar  adalat.  Exha- 
larse, beber  los  vientos.  A- 
nar  boca  per  avall.  Adv. 
Boca  abajo  ó  de  bruces. 
Sadar  la  boca.  Fr.  .4  6rtr 
¡a  boca.  Delicat  ó  fluix  de 
boca.  Bocablanda,  boqui- 
muelle. Ko  badar  ó  no 
obrir  boca.  Fr.  Xo  des- 
plegar la  boca  ó  los  labios. 
No  posarse  en  la  boca.  Fr. 
No  parlar  de  alguna  per- 
sona ó  cosa.  No  tomar  en 
la  boca.  No  tenir  prou  bo- 
ca. Fr.  Alabar  mólt.  Ha- 
cerse bocas  ó  lenguas.  O- 
brir  la  boca.  Boquear. 
Quedarse  ab  la  boca  ba- 
dada.  Quedarse    suspès. 

.  Aporrar.  Rentarse  la  bo- 
ca glopejant.  Enjuagar. 
Tapar  la  boca.  Fr.  Sobor- 
nar. Sobornar,  cohechar.  I 
Tornar  á  la  boca.  Repetir. 
Ser  la  boca  mesura.  Fr.  i 


BOG 

No  tenir  mida.  A  medida 
del  deseo.  Vent  de  boca. 
Exprés,  fam.  Promesas 
vanas.  Paslillat  de  boca 

Bocaaniple.  Boquiancho. 

Kaíobiidat.  Boquiabierto. 

Biicacer.  Boqu.duro. 

Bocaci  ó  Bocaram.  EspC' 
cié  de  tela.  Esterlin. 

Bocatt».  Bocado.  Fèrse 
bocadas  de  alguna  cosa. 
Fr.  Jactarse,  alabarse.  E- 
char  bocanadas.  Contar 
valentías  falsas.  Blasonar 
del  arnés. 

Bocadillo.  De  vidrier. 
Soplete.  Lo  canonet  de  la 
pipa.  Boquilla,  cañuto. 

Bocatiur.  Boquiduro. 

Bocaeudiuíá.  Boquihun- 
dido, boquisumido.       {to 

Bocaestret.  Boquiungos- 

Kucaüuix.  Boquiroío,  bo' 
quirubio. 

Bocat'orta.  Parlant  del 
caball.  Boquiduro. 

Bocafre»»ch.  Boquifresce 

Bocagróíii.  Boquihendido 

Bocanada.  Boqueada. 

Bocaniáiie;ia.  La  part 
de  la  manega  prop  de  la 
munyeca.  5ocaí)ia7i3a. 

Bocamoll.  Fácil  en  dir 
las  cosas  reservadas.  Bo- 
quiroto,  boquimuelle.  Fá- 
cil de  ser  enganyat.  Bo- 
quirubio,  mollar. 

Bocanegre.  Boquinegro. 

Bocaráiu  ó  Bocaci.  Esp. 
de  lela.  Bocaci,  esterlin. 

Bocaró.  V.  Boqueró. 

Bocarrugat.  Frunsit  ó 
arrugat  de  boca.  Boqui- 
fruncido. 

Bocasecli.  ñoQi/úeco. 

Bocaterróíi.  Boca  per  a- 
vall.  Boca  abajo. 

Bocatort.  Boquituerto. 

Bocell.  Fust.  Bocel.  Náut. 
Corrióla.  Motón.  Tráurer 
los  bocells.  Desbozar. 

Bocellar.  Fust.  Bocelar. 

Bocli.  Mascle  de  las  c»' 
bras.  Bode ,  cabrón  ,  ma 
cho  cabrio. 

Boci.  Porció  de  menjar  que 
cap  en  la  boca.  Bocado. 
Tros  de  qualsevol  cosa 
Pedazo,  cacho.  De  fusta, 
de  pa  que  queda.  Zoque 


BOH 


61 


te.  De  pa.  Mendrugo.  La 
distancia  d'  un  Uoch  á  al- 
tre. Tramo,  trecho.  A  mi- 
cas y  á  bocins.  Adv.  A^ 
en  o  por  pedazos.  Boci 
mal  assentat.  Bocado  mal 
digerido.  Car  boci.  Cosa 
que  mucho  cuesta.  Pi.  Bo- 
cins. Efecte  de  esqueixar 
ó  rómprer.  Aiiicos ,  peda- 
zos. (Rebrech. 

Bocinalla.  V.  Menudall, 

Bocinejar.  Hacer  peda- 
citüs,  bocadillos. 

Bociaet.  De  menjar.  Bo- 
cadillo. Trosset  de  altres 
cosas.  Pedacito. 

Boda.  Xupciíis.  Desigual  ó 
secreta,  ¿odorrio,  bodijo. 
A  bodas  me  convidas. 
Exprés,  fam.  De  mòlt  bo- 
na gana.  De  mil  amores. 

Bodega,  y.  Celler. 

Boílegayre.   Figonero. 

Bodegó.  Ta\erna  ahont 
se  guisa  y  serveix  vian- 
das ordinarias.  Figón.  Ca- 
sa de  mòlts  entrants  y  ei- 
xints.  Aduana. 

BódrÍM.  Pla.  Milengrana. 

Bofetada.  Cop  a  la  cara 
ab  lo  palmell  de  la  ma. 
Bofetón,  guantada.  Desaj- 
re.  Bochorno,  rejmlsa. 

Bol'eteig.  Abofeteo. 

Bofetejador.  Qui  dona 
bofetadas.  Abofeteador. 

Bofefejanient.  .4c.  de 
bofelejar.Aoo/"e/e6¡7íi¡enío. 

Bofetejar.  Abofetear,  dar 
de  bofetadas. 

Bólia.  Pa  torrat  y  sucat 
ab  oli.  Sopetón.  Mentida. 
Bola.  V.  Gólia,  BulUofa. 

Boga.  Pla.  Enea,  espadaña, 
ensordadtra,  yerba  esto- 
que. Terreno  plantat  de 
boga.  Espadañal.  B.  de 
riu.  Peix.  Tac/iup/a.  ,4nar 
6  estar  en  boga.  Fr.  Estar 
en  auge.  Embolicar  ó  en- 
redar la  boga.  Fr.  Posar 
enredos  en  una  cosa  cla- 
ra. Meter  enredos,  embro- 

Bogada.  V.  Bugada,  (llar. 

Bogador.Qui  boga.  Reme- 

Bogar.  Naut.  Remar,  (ro. 

Bogavant.  Peix,  especie 
de  llagosta.  Bogavante. 

Bohiga.  Agrie.  Artiga. 


62 


BOJ 


Boig.  Qui  ha  perdut  lo 
seny.  Loco.  Imprudent. 
Imprudente.  Aixalabrat. 
Calavera ,  tarambana.  B. 
arrematat.  Reloco,  loco 
de  alar.  Agregat  de  l)OÍgs. 
Gavilla ,  hato  de  locos.  De 
boig,ó  a  la  boja  Sens  orde. 
A  tontas  y  á  locan,  aloca- 
damente. Fèr  lo  boig.  Lo- 
quear. Fèr  tornar  boig. 
Fr.  Enloquecer,  desaten- 
tar. Tornarse  boig.  Fr. 
Pérdrer  lo  enteniment. 
ó  lo  seny.  Enloquecer.  Pa- 
re deis  boigs.  Loquero. 

Boira  ó  Boy  ra. Bulla.  Zam- 
6ra.  V.  Boyra. 

Boix.  Arb.  Boj.  B.  grévol. 
Acebo.  Boix  mascle. 
Brusco.  V.  Murtra.  Capsa 
de  boix.  Bujeta. 

Boixar.  Boixeda.  Bojedal. 

Uuixe^ila.  Bojedal,  bujeda. 

Bwixet.  Palillo,  botillo. 

Boixeta.  Pom  pera  posar 
olors.  Bellota. 

Bojament  y  Bojalment. 
Adv.  Locamente,  tonta- 
mente. Imprudentment. 
Imprudentemente.  Exces- 
sivament. Ecccesivamente 

Bojarró.  Estrafalari.  Pe- 
rillán ,  taimado.  Fam. 
Vanxa. Pandorga,  bartola. 
V.  Estrofa. 

Bojarrona.Fam.  Bojería. 
Locura.  Tenir  la  jjojarro- 
na.  Fr.  Estar  enfadat.  Es- 
tar incomodado. 

B«»jejant.  Fént  bojerias 
Loqueando,  simpleando 
Ab  diversió.  Jocosamente, 
en  chania,  por  juego. 

Bojejar.  Loquear  ,  hacer 
locuras.  Fèr  bojejar.  Fr 
Hacer  volver  loco. 

Bojería.  Falla  de  seny- 
Locura.  Disbarat.  Desati- 
no. Fatuitat ,  ximplcsa 
Necedad,  fatuidad,  bobe- 
ría.  Mama.  Mania.  Casa 
deis  boigs.  Cata  de  locos, 
maixicomio. 

Bójit.  En  la  sinia  ó  taho- 
na. Anden,  tendel.  Lo 
ruedo  de  la  xemeneya. 
Campana  ,  vuelo.  Lo  deis 
arbres.  Pojnpa. 

Bojot.  Rarapallul.   Vena 


BOL 

tico,  lunático. 

Bol.  La  acció  de  tirar  lo 
filat  de  pescar.  Lance.  Bo- 
larmini.  Bolo.  V.  Yol. 

Bola.  La  de  mantega,  sagi, 
ele.  Pella.  La  de  pomada. 
l^omo,  poma.  La  de  sabó. 
Jaboncillo.  Per  donar  los 
vots.  Haba.  Mentida. iíen- 
tira.  Donar  la  ))ola.  F"r. 
Traurer  á  algú  del  em- 
pleo. Dar  dimisorias,  des- 
pedir á  uno  del  empleo. 
Fr.  Enmatsinar  ab  ven 
los  gossos,  ralas,  etc. />ar, 
echar  zarazas,  gnvenenar. 

B«»lu4la.  Cop  de  bola.  Bo- 
la:o.  V.  Volada,   {carillo. 

BoIaiI«t.  Esponjado ,  azu- 

Bolailor.  Papalló,  flor  ó 
fruyt  de  algunas  plantas. 
Vilano,  milano. 

Boiandera.  Anella  de 
ferro  del  carruatge.  Es- 
tor7iija,    arandela. 

Bolarniénich  y  Bolar- 
meni.  Terra  roja  y  apela- 
gosa.  Bol,  bolarménico. 

BoIaM  de  neu.  Arb.  Espe- 
cie de  viburno.  Mundi- 
llos, sauquillo,  acer  menor 

Bolatí.  V.  Volati. 

Bolba.  Borralló  de  neu. 
Copo.  Pl.  Los  pelets  ó  al- 
tra bruticia  que  's  troba 
en  los  licors.  Zurrapa. 

Boicada.Roba  de  las  cria- 
turas de  bolquer.  Envol- 
tura, mantillas,  pañales. 
Deis  carruatjes.  Volch. 
Vuelco,  tumbo. 

Bolcanieut.  Llit  de  bol- 
car.  Envolvedero.  La  ac- 
ció de  bolear  las  criatu- 
ras. Envolvimiento,  empa- 
ñadura. V.  Revolcament. 

ttolcar,  Ampañar,  envol- 
ver, (volcarte. 

Bolearse.  Revolcarse.  Re- 

Bolejar.  Bolear. 

Bolench  bórt.  Pta.  í'ifco- 
rera.  B.  roig.  Pta.  Palo- 
milla de  tintes. 

Boleca.  V.  Volesa. 

B«»iet.  Hongo,  seta,  bejin 
B.  d'  aygua.  Canta.   B.  d 
esca  ó  "de  la  soca  deis  ar- 
bres. Escarzo  ó    agárico 
de  los  círufoíios.  Lo  cam 
pestre.  Campiñon.  Lo  que 


BOL 

's  cria  prop  dels  pins.  Jffr- 
calo.  Lo  que  naix  al  peu 
dels  arbres.  Agárico.  Lo 
cremallol  del  \íum.  Moco. 

Boleta.  Per  las  votacions. 
Balota,  haba.  V.  Butlleta. 

Bólica.  F'lica,  tronyo.  Ga- 
zapo, socarrón. 

Bolilla.  Bola  de  fanch  per 
la  ballesta.  Bodoque. 

Bolina.  Ruido,  bulla.  Rui- 
do, algazara.  Anar  á  la 
bolina.  Fr.  Náut.  Rébrer 
lo  vent  de  costat.  Andar 
á  orza.  Anar  de  bolina. 
Fr.  Truhanejar.  Chocar- 
rear, (bolificar. 

Bulinar.  Náut.  Bolinear, 

Boiinejaditr.  Náut.  Bar- 
co que  cenyeix  bè'l  vent. 
Bolineador. 

B«'>lit.  Cert  joch  de  noys. 
Tala.  Tros  de  fusta  pera 
assegurar  las  portadoras. 
Viretillo,  botón. 

Bolitx.  Boleta  en  lo  joch 
de  botxas.  Traíña,  bolin, 
mingo.  Filal  pera  pescar 
peix  menut.  Boliche. 

Boíl.  La  pellofa  ab  aresta 
que  cubreix  lo  gra  del 
blat,  etc.  Cascabillo,  fo- 
lículo, cascarilla.  Lo  pa- 
nel de  pasta  fina.  Bollo. 
Lo  bony  ó  clot  en  las  pes- 
sas  de  melall.  Abolladu- 
ra, bolladura.  La  peluss» 
que  surt  dels  telers.  Tamo. 
Bolas  de  lilassa  que  que- 
da deis  panxos.  Burutton. 
Ser  tot  boíl".  Fr.  Ser  inú- 
til ó  superfino.  Ser  todo 
paja,  ó  cascarilla. 

Bi»lla.  Marca  deis  géneros. 
Marchamo.  Mentida.  Pa- 
traña, mentira,  {bollador. 

Bollavre.     Marchaniero, 

Bolleta.  Boleta,  boletín. 
Donar  bóllela.  Fr.  Despe- 
dir. Dar  despido. 

Bolleti.  V.  BulUeti. 

Bollo.  Panel  de  pasta  fi- 
na. Saboyana. 

Bolo.  Tap  de  fusta.  Duzon. 

Boloni.  Baligabalaga. 
Bendito  de  Dios,  itaranjo, 
bolonio.  Ser  un  boloni. 
Fr.  Tenir  pretensió  ab 
pochs  conexeimenls.  Ser 
«71  necio,  tin  pobrete. 


BON 

BoIquer.PaTÍaZ,  mantilla, 
paño,  envoltura.        (Ion. 

Bolquerás.  Aum.  Paño- 

B4tlt$icli.  V.  Butxaca. 

Bolseó.  V.  Butxaca,  Butxa- 

Boluiii.  y.  Envolum.  (có. 

Bolta.  V.  Volta. 

Bomba.  Náut.  Pompa.  D' 
apagar  foch.  Matafuego. 
Del  gas.  Globo  aerostático. 
Sifó.  Sifón.  Especie  de  fa- 
nal rodó  de  paper.  Farol. 

Bombardeig.  V.  Bom- 
beig. 

Bombardejar.  V.  Bom- 
bejar.  {ro. 

B4»mbarder.  Bombarde- 

Bombeig.  Bombardeo, 
bombeo,     (tuga.  Bombea. 

Bombeja.  Especie  detor- 

Bombejar.  Bombear, 
bombardear. 

Bombeta.  Globo  petit  de 
vidre  ab  un  peu  pera  fèr 
llum.  Bombilla. 

Bombolla.  La  que  lo  ayre 
forma  en  1'  aygua.  Bur- 
buja, ampolla.  Fèr  bom- 
bollas.  Ampollar,  burbu- 
jear. Afectació  en  lo  estil. 
Bambolla ,  hinchazón. 
Mentida.  Bola,  pajarota. 
V.  Butllofa. 

Bombollar.  Burbujear. 

Bomboilarise.  r.  V.  But- 
Uofarse. 

Bombollejar.  Fèr  bom- 
bollas.  Bombollar. 

Bomboí^í.  Especie  de  te- 
la. Bombasí,   fustán. 

Bon.  Bó.  Buen. 

Bona.  Buena.  Bona  cosa. 
Abundancia,  mucho.  Bo- 
na estona.  Buen  rato.  A 
la  bona  de  Dèu.  Adv.  A 
la  ligera ,  inconsiderada- 
mente. Bona  nit  y  bona 
hora.  Expressió  de  despi- 
do á  la  nit.  Buenas  no- 
ches. De  bonas,  en  ó  á  bo- 
nàs. Adv.  Buenamente.  De 
bonas  ó  de  malas.  Quie- 
ras ó  710  quieras.  De  bonas 
s'  en  donan.  Competir. 
Medir  lanzas  ó  entre  bobos 
anda  el  juego.  Fér  bona 
alguna  cosa.  Eixirne  res- 
ponsable. Abonarla.  No 
tenir  la  bona.  Fr.  No  es- 
tar de  bon  humor.  No  es- 


BON 

tar  la  gracia  en  casa,  no  | 
estar  la  Magdalena  para 
alfileres.  Salvarse  de  una 
y  bona.  Fr.  Salir  del  ato- 
lladero ó  del  barranco.  Te- 
nir la  bona.  Fr.  Estar  con 
sus  alfileres.  De  bonas  á 
primeras.  Adv.  Sin  mas 
ni  mas.  V.  Bó. 

Bonament.  Adv.  Fácil, 
amistosament. /íiíína'n«n- 
te,amistosame7ite.  Espon- 
táneament,  sens  forsa.  Es- 
pon  táneamente,  Ubérri- 
mamente. V.  Degudament 

Bouauíía.  Bon  temps  en 

.  la  mar.  Calma. 

Bonarbre.  V.  Sahuqué. 

Bonatxá.s,  Bonatxó  y  Bo- 
natxot.  Bonachón,  bona- 
zo, bonacho. 

Bonaventura.Bona  sort. 
Buenaventura,  dicha. 

Bonayre.  (Estar  de).  Fr. 
Estar  (le  bon  humor.  Es- 
tar de  buen  humor. 

Bondadós.  De  geni  afa- 
ble. Bondadoso.  Lliberal. 
Liberal,  dadivoso. 

Bondat.  Sensilleza.  Sen- 
cillez.  Honradesa.  Probi- 
dad, honradez. 

Boneto.  Sombrero  de  ca- 
pellà. Bonete.     [Bonetero. 

Bonetoíí  ó  Boneter.  Pta. 

Bonich.  Hermós ,  pulit. 
Lindo,  bonito.  Primores. 
Primoroso.  Net.  Limpio. 
Aféit.  Afeite.  Adv.  Bè, 
galantment.  Bonito,  li7i- 
damente.  Pl.  Bonichs.  A- 
dornos  de  las  donas.  Ali- 
ños. Posarse  bonich.  Fr. 
Aliñarse,  engalanarse. 

Bonicoy.  Boniquet.  Boni- 
tico,  bonitillo. 

Bonicoyas  (A  las).  Adv. 
Ab  comoditat  y  sens  em- 
penyo. Bonicamente.  A- 
nar  á  las  bonicoyas.  Fr. 
Péndrer  las  cosas  poch  á 
poch  y  sens  esfors.  Andar 
á  las  bonicas.  Jugar  á  las 
bonicoyas.  Fr.  Jugar  per 
entreteniment  y  sens  in- 
terés. Jugar  á  las  bonicas. 

BonifaMi.  Bón  home.  Buen 
hombre.  Janot.  J.  Lanas. 

BoníUcar.  Millorar,  fèr 
útil  una  cosa.  Abonar,  u 


BOR 


63 


tilizar.  Femar  las  terras- 
Eslercolar,  abonar. 

Bonif|iie««a.  Bellesa.  Be- 
lleza, hermosura. 

Bonito  ó  Bonitol.  Peix. 
Bonitalo,  amia.  B.  petit. 
Albacora, 

Bony.  Excrescencia  en  la 
pell.  Tumor,  bulto,  fie- 
mo?}, chichón.  Lo  que  's 
fá  en  las  pessas  de  metall. 
Bollo,  abolladura.  Inflor 
en  lo  cap.  Tolondro,  buru- 
jón. En  las  junturas  prop 
las  potas  delscaballs.  A- 
galla.  La  desigualtat  ó 
bullo  que  surt  en  alguna 
cosa.  Pitón.  Falla  en  lo 
interior  del  canó  de  arti- 
lleria. Bebollidura. 

Bonyaguer.  Chapucero. 

Bouyá»^.  Gran  bony.  Bu- 
bón, burujón. 

Bonyegar.Y.  Abonyegar. 

Bonyegut.  Lo  que  té 
mòits  honys.  Lleno  de  cer- 
ros, abollado,     {morcillo. 

Bonyet.  Petit  tumor.  Tu- 

Bonyigo.  Embolich,  ma- 
la feyna.  Chapucería. 

Boquejar.  Obrir  la  boca. 
Boquear.  Espirar  lo  mo- 
ribundo. Espirar.Fèrbos- 
sas  alguna  pessa  de  ves- 
tir. Bolsear. 

Boquera.  V.  Portell. 

Boqueró.  Peix.  Sábalo, 
boquerón. 

Boquina.  Piel  cabruna. 

Boquitja.  Llaga  en  la  ba- 
ca. Ubrera. 

Bora.  V.  Vora. 

Boraviu.  V.  Voraviu. 

Borba  marina.  Aucell. 
Gran  cormorán. 

Borboll.  Mentida.  Trapa- 
za ,  trapacería  ,  enredo. 
Embolich,  confusió.  Em- 
brollo, enredo.  Abundan- 
cia de  páranlas  atropella- 
das. Borbollón. 

Borbollar  y  BorboUejar. 
Enganyar  ab  astucias. 
Trapacear,  trapazar.  Par- 
lar atropelladament.  Ha- 
blar á  borbotones. 

Borbollat  y  BorboUejat. 
Embrollado. 

Borbollayre.  Mentider. 
Trapacista ,       trapacero. 


64 


BOR 


trapalón,  embrollón.  Qui 
parla  atropelladament. 
Borbollón,  borbolon.Vam. 
Calendari,  pronóstico,  ca- 
lendario, (nero. 

Bopceguiner.  Borcegui- 

Bord.  V.  Bórt. 

Bordada.  Náut.  La  posi- 
ció de  bolina.  Amura. 

Bordegáü.  Minyó  de  po- 
ca edat.  Rapaz,  rápamelo 

Burdejar.  Degenerar  del 
seus.  Bastardear,  degene- 
rar. Náut.  Donar  bordo  á 
la  embarcació.  Bordear, 
barlovenlar,  sofisticado 

Bordell.  Casa  pública  de 
donas  mundanas.  Burdel, 
lupanar.  Cosa  del  bor- 
dell. Lupanario. 

Borclench.  Fora  de  temps 
Fuera  de  tiempo,  ea-tem- 
poráneo.  Falsificat.  Falso, 
adulterado ,  sofisticado. 

Bordiol.  Arltust.  Jara. 

Bordi»iísot.  Especie  de  fi- 
ga. Burjasota,  burjaceta. 

Bordo  (Anar  á).  Embar- 
carse, ir  á  bordo.  Donar 
bordos.  Naut.  Ganar  el 
barlovento.  V.  Bordejar 
Donar  un  bordo.  V.  Do- 
nar un  tom.  Ja  vindràs  á 
bordo  a  menjar  galeta.  Fr. 
Amenassa  de  no  quedar 
sens  castich.  No  hay  plazo 
que  no  se  cumpla  ni  deu- 
da que  no  se  'pague. 

Bordó.  Deis  peregrins, 
instruments  miisichs, 
etc.  Bordón.  Bastó  que 
portan  los  capiscols  en  lo 
cor  y  professons.  Cetro. 
Arquit.  Cordó  del  fuserol. 
Tondino,  toro.  Remenar 
la  Ierra  ab  lo  bordó  ó  bas- 
tó. Bordonear. 

Bordoloya.  Naut.  Filera 
de  fustas  que  's  posan  en 
la  borda.  Cubichete. 

Bord<»ner.  Cetrero. 

Borgit.  V.  Brugit. 

Borinot.  Y.  Burinot. 

B«irleta.  Petit  floch  de 
seda.  Madroño. 

Borní.  Malaltia  que  patei- 
xen los  caballs,  etc.  Muer- 
mo, cimarra,  moquillo. 

Born.  Plassa  de  mercat. 
Mercado,  borne.  Especie 


BOR 

de  arbre.  Borne.  Especie 
de  greix  dels  filats  de  pes- 
car. Mugre ,  grasa. 

Boru  y  Bornada.  Paseo. 

Bornal.  Naut.  Imbornal. 

Bornejar.  Bornear,  vol- 
tear, dar  vueltas. 

Borni.  Tuerto.  Fér  borni. 
Fr.  Entortar.        (cuático 

Borni.  Aucell.  Falcón  a- 

Borra.  Del  lli  ó  canem. 
Tomento.  Tonadis.  Tamo, 
pelüsilta.  Borrissol  en  los 
telers.  Caedura.  La  que's 
trau  del  panyo  ab  los  pal- 
massos.  Curesca.  Ab  las 
estisoras.  Tundizno.  Pa- 
raulas  inútils.  Términos 
sin  sustancia.  Fér  borra 
de  bou.  Fr.  Precipitarse. 
Atrabancar,  andar  sin  ti- 
no, ú  locas.  V.  Borras. 

Borrador.  Estracte ,  a- 
puntament  de  un  escrit 
Minuta.  Escrit  ab  correc- 
cions. Borrón. 

Borradura.  Lo  conjunt 
de  granets  que  ixen  en  lo 
cutis.  Salpullido,  salpu- 
llimiento.LA  acció  y  efecte 
de  borrar  un  escrit.  Bor 
ron,  cancelación,  tachón, 
tesladura. 

Borraina.  Pta.  V.  Borrat- 
xa. Borraina  de  singla 
Pta.  Oreja  de  oso. 

Borraix.Sal  neutre.  Aíiii 
car,  borraj.  Borraix  puri- 
ficat. Borra. 

Borrall.  Gens,  mica.  Na- 
da,  pizcc.  No  saber  ó  no 
entendrerhi  borrall  ó  res. 
Fr.  No  saber  ó  no  enten- 
der pizca. 

BorralNi.  Hoch  de  la  lla- 
na. Vedija  ,  vellón  ,  gue- 
deja. De  néu.  Copo. 

Borrallut.  Vedijoso,  ve- 
dijudo, velloso,  velludo. 

Borrango.  Interjecció  de 
admiració  ó  pasmo.  í>ia«- 
tre,  loco,  insensato  I 

Borrar.  V.  Esborrar.  Bor- 
rar, pagar  ó  satisfer  la 
pena.  Purgar. 

Bórra.«i.  Estopa  mòlt  bas- 
ta, .igramiza. 

BorrH.«i.  Teixit  bast  de  es- 
topa. Malacutnda,  caiía- 
mazo,   estopón.   A  ó  de 


BOR 

mal  borras.  Adv.  De  qual- 
sevol modo,  sens  reflexió. 
A  ó  de  trompón. 

Borracica.  Tempestat. 
Tempestad.  Perill ,  con- 
tradicció. Riesgo,  peligro. 

Borranicós.  Loque  causa 
borrasca.  Tempestuoto, 
proceloso.  Desgraciat.  Ca- 
lamitoso. (ro~ 

UorraMquer.  Borrasque- 

iSurra.•'HSí.  V.  Borras. 

Boriatxa.  Pta.  Borraja^ 
B.  peruana.  Pta.  AbdeL 
B.  borda.  Pta.  Viborera. 
La  bóta  ó  gal  pera  posar 
vi.  Borracha,  bota. 

Borratxada.  Dirbarat 
gran.  Borrachada,  borra- 
chera, disparate,  desati- 
no. Mu\l\ívil.  Barbaridad, 
sinnúmero. 

Borrat  \  ejar.  Borrachear 

Borratxera  y  Borratxi- 
na.  Embriaguez ,  borra- 
chez, beodez. 

Borratxo.  Ebrio,  embria- 
gado, beodo.  Estar  un 
poch  borratxo.  Estar  ó  ir 
calamocano,  asomado. 

Borratxo.  Ebrio,  vinolen- 
to, zaque,  vinoso,  peneque 

Borraxa  y  Borrayna.  Pta. 
V.  Borratxa. 

Borreclt.  Anyell  de  un 
á  dos  anys.  Borrego,  bor- 
ro, borrega.  De  dos  ó  mes 
anys.  Andosco. 

Borrejiu.  Panellet  rodó. 
Mollete,  bodigo.  Trosset 
de  pasta  torrada  y  sucra- 
da.  Sequillo,  enjuto. 

Borreltut.  V.  Raspós. 

Borrena.  En  las  sellas, 
lo  enllassament  del  fust 
ó  arsó.  Borren. 

Borriga.  Baguela  que  's 
fa  en  lo  fil.  Oqueruela. 

BorrÍNsó  ó  Borrissol.  Bor- 
ra sutil  del  panyo  y  au- 
cells.  Flojel.  De  «Itras  co- 
sas. Pelo.  Lo  de  las  fruy- 
tas.  Pelusa,  vello.  Lo  de 
sota  deis  mobles.  Tamo, 
borra ,  pelusilla.  De  las 
eras.  Tamo.  Rcsguari  de 
peus  entre  ferrers,  etc. 
Angorra.  V.  Sabatina. 

Borró.  Taca  ó  gota  de  tin- 
ta. Borrón.  Pel  superior 


BOS 

del  panyo.ia?it7/a.  Entre 
estampéis.  Pastel.  Lo  brot 
que  apunta  en  los  arbres. 
GeVmeíi,  bvton,  abollón. 
Deis  ceps.  Yema. 

Borroiiiii'.  Borronejar. 
Borrajear.  Traurer  borró 
los  arbres.  Abotonar.  Los 
ceps.  Cernear.  {ron. 

BorfOiiüt.  Puesto  en  bor- 

Borrouejar.  Borrajear. 

Korvús.  Pie  de  borras. 
Razayado ,  eslojwso. 

Borrugat.  Peix.  Sombra. 

Borrut.  V.  Borros. 

Bort.  Fill  tingut  fora  de 
matrimoni.  Hornecino, 
bastardo,  eapósito,  cune- 
ro. Bast,  fals.  Ordinario, 
basto,  falso.  Lo  arbre  que 
náix  sens  plantarlo.  Bor- 
de, silvestre.  Eslat  del 
bort.  Bastardía. 

Bos. Especie  de  morrallas. 
Bozal,  badal.  Lo  que's  po- 
sa ais  gossos.  Frenillo, 
bozal.  Lo  de  las  furas. 
Pristielo.  Lo  deis  buchs 
de  abellas.  Hatijo.  Lo  del 
caball.  Mastegador.  Pel 
moixi.  2?oio.  Posarlo  bos. 
Embozar.  {selvoso. 

Boíücá.  Silvestre,  selvático, 

Bwscall.  Branca  de  Ue- 
nja.  Tuero  ,  trashoguero 

Bottcatlada.  Cop  de  bos- 
call.  Trancazo,  estacazo, 
garrotazo.  (güero. 

Boíicallás.  Aum.  Trasho- 

Boscaiu.  Boscalge.  Bosca- 
je, montanera. 

Boscater.  Astellallenya. 
Leñador.  V.  Llcnjaler. 

Boíícb.  Bosque,  selva,  mon- 
te. B.  artificial.  Bosquete. 
Cremat  ó  torrat.  Chami- 
cera. Espés.  Maleza.  Per 
tallar.  Talar.  Cosa  de 
boscli.  Nemoroso.  Redu- 
hir  a bosch. Embosquecer. 

Koscús.  Nemoroso. 

Bot>«{ueig.  Dibuix  ó  pri- 
mera má  de  una  pintura. 
Embozo ,  bosquejo.  Estar 
en  bosqueig.  Fr.  Estar  en 
sus  comienzos. 
Bosquejar.  Fèrse  bosch. 
Hacerse  bosque  ó  selva. 
Dibuixar  sens  diñnir  los 
contorns.  Delinear. 

DIC.     CAT.     CAST. 


BOS 

Boesqiierul.  V.  Boscá. 

KtiSíiui, Selvático,  selvoso. 
Botmiuina  ó  Boscatge. 
Conjunt  de  arbres  mòlt 
espessos.  Boscaje. 
ttótisa.  Saquetper  portar 
los  diners.  Bolsa  ,  bolso. 
La  de  seda.  Bolsillo.  La 
de  cuyro.  Guarmiel.  La 
de  cuvro  per  sostenir  la 
llansa'ó  bandera  del  ca- 
baller.  Cuja.  La  que  sos- 
té  la  carrabina  pendent 
de  la  sella.  Portacarabi- 
na.  La  de  drap  perla  ca- 
pa. Portamanteo.  La  de 
posar  las  navajas.  Estu- 
che, navajero.  La  deis  ca- 
balls.  Talega  ,  redecilla. 
La  deis  testiculs.  Escroto. 
La  gran  que's  porta  al  pit. 
Bolsopeto.  La  de  portar  la 
bandera.  Portabandera. 
La  arruga  ó  arrugas  que 
fa  lo  vestit  mal  tallat. 
Fuelle,  bache.  La  deis  cor- 
porals. Bolsa.  Per  portar 
la  creu  ó  barra  de  talara. 
Carcaj.  La  deis  carros. 
Bolsa.  Lo  corn  de  las  al- 
forjas, yaçue.  Pera  abricli 
deis  peus.  Folgo.  Lo  tros 
de  corda  ab  que  se  aguan- 
ta altre  que  se  amarra. 
Boza.  La  que's  posa  en  la 
cua  dels  caballs.  Codon. 
La  del  castor.  Castóreo. 
La  de  las  pistolas.  Pisto- 
lera. La  de  cujro  per  las 
cartas.  Balija.  La  que  ser- 
veix pera  tapar  alguna 
cosa.  Manguita  ,  funda. 
La  de  las  criaturas.  Cule- 
ro. La  que  serveix  en  las 
iglesias  pera  donar  las 
distribucions.  Barjuleta. 
En  las  fonas  ó  mandró  es- 
pecie de  Uata  pera  asse- 
gurar la  pedra,  faja,  hon- 
da. En  r  art  de  pescar. 
Contramalla.  Fér  bóssa. 
Fr.  Arreplegar  diners  y 
guardarlos.  Hacer  bolsi- 
llo, atesorar.  Fér  bóssas 
lo  vestit.  Bolsear.  Trau- 
rer la  bossa  ó  allargar  los 
cordons  de  la  bóssa.  Fr. 
A  largar  la  bolsa ,  desate- 
sorar. V.  Llotja.  {dura. 
Boesadura.  Náut.  A  boza- 


BOT 


65 


Bossal.  Recien  cautivo. 

Bo«i««ar.  Náut.  Subjectar 
ab  bóssas.  Abozar. 

Bossas.  De  pastor.  Her- 
ba. Paniquecillo,  bolsa  de 
pastor.  V.  Sarronets. 

Boesíier.  Qui  fá  bóssas. 
Bolsero.  En  algunas  co- 
munitats y  convents.  Ci- 
tlerero ,  distribuidor  de 
plomos,  pitancero. 

ttostiera.  Monja.  Cilleriza. 

BoKt«eria.  En  sas  princip. 
accepc.  Bolceria.  Empleo 
y  oficina  de  la  bossera. 
Cilleria.  (tada. 

ICoí).siiia«la.  Revés.  Bofe- 

B«>t.  Pell  adobada  pera 
contenir  licors.  Cuero, 
pellejo.  De  la  pell  del  bou. 
Odrina.  De  pell  ó  cuyro. 
Odre.  De  pelota.  Bote.  De 
vi.  Zaque.  Resentiment. 
Repullo.  Salt,  cop  d'  arma 
ó  embarcació.  Bote.  Brin- 
co. Brinco,  salto.  Fam. 
Figa  de  flor  abans  de  ma- 
durar. Breva.  Bót  petit. 
Náut.  Serení,  botiquín.  A 
bót  y  bolea.  Adv.  En  lo 
jochdela  pilota,  pegarli 
abans  de  botar.  A  bali- 
voleo.  Fér  lo  bót.  Fr.  Ha- 
cer pucheros,  amorrar. 
Fér  un  bót.  Fr.  Saltar. 
Tenir  lo  bót.  Estar  hecho 
un  botija.  Inflarse  com 
un  bót.  Embotijarse,  abo- 
tagarse. Plóurer  á  bots  y 
á  barráis.  Llover  á  cánta- 
ros. Reventar  lo  bót.  Fr. 
Esplotar  lo  sentiment. 
Volar  la  mina.  V.  Bóts. 

Bo(a.  Eyna  de  fusta  pera 
guardar  licors.  Cuba,  pi- 
pa, tonel,  barrica,  vasija. 
La  persona  petita  y  mòlt 
grossa.  Rechoncho,  cachi- 
gordete,  cuba.  Tornarse 
ó  posarse  com  una  bóta. 
Embastecerse,  embotijarse 
Buta.  Lo  doblech  al  ex- 
trem de  las  manegas  de 
la  casaca,  etc.  Fae/ío.  Po- 
sarse botas.  Embotarse. 
Bolada.  Fusta  per  las  bo< 

tas.  Duelas.  V.  Botam. 
Botador.  Náut.  Perxa.  Bí' 
chero.  Saltador.  Saltador. 
Botafocli.  Instrument  d' 
5 


66 


BOT 


artilleria.  Lanzafuego. 
Home  bronquinós.  Bm- 
mrruidon,  camorrisl•i. 

Rutafora.  Naut.  Botava- 

■'-  ra.  Casaesrota. 

Botaló  Naut.  Botalón. 

Bótani.  Pipería,  tonelería, 
dolaje,  duelaje. 

Butaua.  Forat  de  cremat 
en  la  roba.  Chinpazo. 
Broch  de  las  botas.  Broail 

Botaner.  Instrument  dels 
boters.  Botanero. 

Botar.  Saltar.  Bríncar, 
saltar.  Llansar.  Arrojar, 
lanzar.  Enfadarse.  Hacer 
pucheros.  Tusar.  Porfiar, 
obstinarse.  B.  á  fora.  E- 
char  ,  arrojar.  B.  al  ay- 
gua.Náut.  Varar.  B.  foch. 
Slóurerdiscordia.  5op/aí-. 

B«fariit.  En  figura  de  bo- 
ta, petit  y  mòlt  gras.  Re- 
gordete ,    rechoncho. 

Bofavaní.Náut.  Pujában- 
te. Ni  per  un  botavant. 
Expr.  fam.  Ni  por  estas, 
ni  por  esotras.  Ser  im  bo- 
tavant. Fr.  fam.  Ser  un 
diablillo.  Anarsen  al  bo- 
tavant. Fr.  Arda  Troya. 

Boitayol.  Náut.  Botalón. 

Boteilor.  Náut.  Qui  ma- 
ní>ja  un  bol.  Botero. 

Botella.  La  de  terra  cuy- 
ta.  Alcarraza. 

Botellería.  Botillería. 

Boter.  Qui  fa  bots.  Botero, 
odrero.  Qui  fa  botas.  Cu- 
bero, tonelero,  barrilero. 

Botería.  Tonelería. 

Botet.  Botillo,  bota.  Toear 
lo  bolet.  Fr.  Sonsacar. 

Boteta.  Pera  transport  de 
aliments  y  pesca  salada. 

■  Pipote,  barril,  casco. 

Botí.  Botin.  (farra. 

Botifarra.  Morcilla,  buti- 

Botifarrer.  Morcillero. 

BtktiTarreta.  Botifarra 
prima.  Tarángana. 

Botifler.  Carihinchadn, 
carrillos  de  trompetero. 

Botija;a.  Tienda ,  lo7ija. 
D'  aygua  de  mel  y  espe- 
cias." Alojería.  D'  apote- 
cari. Botica.  D'  argenter. 
Platería.  De  barber.  Bar- 
hería.  De  boter  de  pells. 
Odrería.  De  cerer.  Cere- 


BOT 

7-ia.  De  cervesa.  Cervece- 
ría. De  cisteller.  Cestería. 
D'  espardeña er.  Alparga- 
tería. De  fuster.  Carpinte- 
ría. De  grans.  Graner.  Ci- 
lla, panera.  De  llibreter. 
Librería.  De  manya.  Cer- 
rajería. De  oller.  il//br«- 
ria.  De  passamaner.  Cor- 
donería ,  pasamanería. 
De  pells.  Pelletería,  pelle- 
jería. De  perruquer.  Pe- 
luquería. De  pentiner. 
Peinería.  De  rellotger,  fíe- 
lojeria.  De  roba.  Ropería. 
De  sastre.  Sastrería.  De 
sombrerer.  Sombrerería. 
De  trastos  y  robas  usadas 
ó  vellas.  Prendería.  De  te- 
las. Lencería. 

Boíigot.  V.  Guiara. 

Botij^iier.  De  robas.  Ten- 
dero. De  sucre  ,  racao  ó 
comestibles  varios.  ¿071- 
jista.  Lo  de  panyos.  Pa- 
ñero. Lo  de  tcla.s".  Lence- 
ro. Lo  aucell  d'  est  nom. 
Pájaro  polilla,  martin  pes- 
cador. Alció  fòssil.  Al- 
cienito,  alción  fósil. 

Botigiieta.  Parada  per 
véndrer  a  la  menuda. 
Puesto,  botiquilla. 

Botija.  Vas  de  terrissa  ro- 
dó pera  refrescar  1'  ay- 
gua.  Alcarraza.  La  de  fus- 
ta. To/orfeo. 

Boti.ier.  Fabricant  ó  ve- 
nedor de  botijas.  Botije- 
ro, alcarracero. 

Bótil  y  Botiró.  Home  pe- 
tit y  inólt  gros.  Recoquín, 
botijón,  zoquete,  morcón. 

B<»til!er.  Botillero. 

B<»tina.  De  soldat  antich 
roma.  Caliga. 

Botiller.  Botinero. 

Roti(]iií.  fío  ti  quin. 

Bot.i.  V.  Boig. 

Botja.  Mata.  Abrótano, 
boja,  lombriguera  .  Pla. 
Segullada,  corona  de  frai- 
le. B.  ó  boljas  blancas. 
Pta.  Albaida.  B.  de  san 
.loan.  V.  Espernallach. 
Lo  capulí  qne  fá  lo  cuch 
de  x'da.  Capullo. 

Botjar.  Terreno  incult, 
malesa.  Matorral. 

Botjes  ó  Botjas.  Pta.  V. 


BOU 

Herba  pussera.  B.  blan- 
cas. Pta.  Albaida. 

Botjet.  Forat  ó  vuyt  de  la 
paret  entre  biga  v  biga 
pera  assenlarlas.  Tabica. 

Botó.  Lo  deis  arbres  y 
plantas.  Abollón,  botón, 
grumo,  yema.  Poncella. 
Capullo,  taliz.  Lo  de  las 
rodas.  Cubo.  Part  genital 
del  animal.  Testículo. 
Gra  en  la  cara.  Pústula. 
Botó  de  foch.  Cauterio.  V. 
Botons.  (ojaladura. 

Botonada.    Botonadura, 

Botonador.  Abotonador. 

Botonament.  L'  acció 
de  botonar  ó  botonarse. 
Abrochamiento. 

Botonar.  En  sas  princ. 
accepc.  Aboto7iar.  Cor- 
dar  lo  vestit  ab  botons. 
Abrochar.  (Botonero. 

Botoner.  Qui  fa  bolons. 

Uotoii!^  (Cordar  los).  ^60- 
tonar.  Descordar  ó  desfer 
los  botons.  Desabotonar. 
Botons  de  gos.  Pta.  Or- 
quiso  ,  testículo  de  perro. 
D'  or.  Pta.  fíanúnculo  do- 
rado, tí.  grochs.  Pta.  -1- 
brotano  hembra. 

Botornon.**.  Tumor.  Pá- 
pula, papera,  lamparon. 

Botrit«.  Pta.  liienqranada. 

Bot.«i  (A;  y  á  l)àrrals.  V. 
A  samaladas.  Descarre- 
gar l)ots.  Joch  de  noys. 
Zainavaina. 

Botiüisuí.  V.  Borrissó. 

Bot.<<iuar.  V.  Bulsinar. 

Botxa.  Bola  de  jugar.  Bo- 
cha. La  arruga  del  veslil. 
Bache,  fuelle.  La  escom- 
breta de  íil  de  aram  dels 
argenters  pera  netejar. 
(¡ratas.  Pta.  V.  Botges. 
Cop  de  botxa.  Bochazo. 

Botxar.  V.  Embotxar. 

Botxí.  V.  Butxi. 

BotX4»rn.  Afront.  Bochor- 
no, sonrojo.     (Sotirojoso. 

Botx4»ruÓK.     S'ergonyòs. 

Bou.  Toro  capat  y  domes- 
ticat. Buey.  No  capat.  To- 
ro. Jo\e  y  no  domat.  No- 
villo. Ferésiecli.  l'ro.  La 
barca  ó  barcas  de  [pescar 
d'  est  nom.  Pareja.  Bou 
de  cabestre.  Buey  de  ca- 


BRA 

Restrillo.  B.  enjn-eixat. 
Cebón.  Maliciós.  Marrajo. 
Man.  Vaca  marina,  foca. 
Mener.  Cabestro,  iiuinso. 
Pera  cassar  perdius,  iíoe- 
zvelo.  Vell.  Cotral.  Corral 
de  bous.  Boyera,  boyeri- 
za. Donar  bou.  Fr.  lam. 
Pegar.  Bordonear.  Peu  ó 
pota  de  bou.  Pta.  Barba 
de  Aaron,  pié  de  becerro. 

Bouatla.  Boyada. 

JBwva.  Pta.  Enea.  V.  Boga. 

novada. Vacada.  Vacada, 
boyada.  Bohena.  Bobada. 

H4»^ater.  V.  Veguer. 

ISoveti.tl.  Min.  Bohedar. 

Uó«eila.>«  (Fér).  Arquit. 
Abovedar,  tjovedar. 

Bover.  Pastor  de  bous. 
Boy  ero. boy  erizo,  vaquero. 

Bi>vi.  Pertanyent  als  bous. 
Boyal,  boyuno,  vacuno. 
Bestiar  bóvi    gelós.    To- 

JBox.  V.  Boix.  (riondo. 

Boyeta.  .Naut.  Griipia  pe- 
tita.  Boyarin. 

Boyra.  S'apor  que  se  alsa 
de  la  terra.  Niebla.  La 
mòlt  baixa.  Neblina.  La 
de  la  mar.  Bruma,  bru- 
mazón. La  que  se  arros- 
sega per  las  montanyas. 
Gata.  Malura  deis  cuchs 
■de  seda.  Amarillo.  Con- 
fusió, obscuritat  de  ideas. 
Cargazón.  Fam.  Satisfac- 
ció, regositg.  Bulla,  alga- 
zara,       (lioso,  brumoso. 

Boyróíi.  Nebuloso,   nebli- 

Bracli.  Tumor.  Apostema, 
postema.  Lo  gos  d'  est 
nom.  Dogo,  braco. 

Brasa.  Drap  que  's  posa  á 
las  criaturas  de  mamella. 
Metedor,  culero.  Mudar 
las  bragas.  Fr.  Posar  bol- 
quers nets.  Entremeter. 

Brasadora.*«.  Grama.  V. 
Bregadoras. 

Braj^ar.  V.  Bregar. 

Braj:;aN»«aí4.  Home  des- 
cuy  dal  y  fluix.  Juan  Lanas 

Braguer.  Envenadura 
pels  trencats  ó  potrosos. 
Braguero,  ligadura,  apre- 
tadero. Las  mamellas  de 
las  vacas,  cabras,  etc. 
Bragadura,  ubres. 

Brahú.  La  part  molsuda 


BRA 

del  bras.  Muñón,  morci- 
llo. Robustesa  ,  forsa. 
Brazo.  Tenir  bon  brahó. 
Fr.  Tener  bj'avos  jarretes.' 

Brani.  Veu  bronca  de  al- 
guns animals.  Bramido.' 
Lo  del  ase.  Bebuzno,  roz-. 
nido.  Del  bou.  Mugido. \ 
Del  elefant.  Barrito.  Del 
lleó.  Bugido.  Del  os.  Bra- 
mido. Del  brau,  vedell, 
etc.  Berrido.  Correspón- 
drer  al  bram.  Fr.  Bebra- 
mar.  Fér  brams.  Dar  6ra- 
midos,  mugir. 

Urania  (Correr  la).  Correr 
la  voz.  Fér  la  brama.  Bur- 
larse de  algú.  Dar  grita. 

Brania<l<»i'  y  Bramayre. 
Crida\re.  Gritador,  'vo-\ 
ceador,  algasero.  I 

Bramar.  Lo  ase.  Rebuz- 
nar.  Lo  bou.  Mugir.  Lo' 
lleó.  Rugir.  Lo  brau,  ve-l 
dell,  etc.  Berrear.  Bramarj 
com  un  toro.  Fr.  Bramari 
de  coraje.  Tornar  a  bra-i 
mar.  Rebramar. 

Braiuantaelí»*.  Qui  crida  i 
mòlt.  Voceador,  algarero. 

Bramayre.  V.  Baladrer. 

Mraiiiií.  Bram.  Bramido.  \ 

Branca.  La  rama  ó  llucti 
del  arbre.  Rama,  brazo.. 
La  tallada.  Ramo.  La  es-i 
queixaúa.  Gajo,  garran-: 
cho,  y  gancho,  lo  tros  que 
queda  en  1'  arbre.  La  in- 
clinada envers  terra.  A- 
labe.  La  destinada  pera 
plantar.  Rampollo.  Del 
Iré.  Cama.  Ramal  ó  divi- 
sió de  una  cosa.  Ramal. 
Lluch,  gnfol.  Verdugón. 
Part  separada  pero  de- 
pendenta de  un  tot.  Ra- 
mo ,  parte. 

Braucal.  Arq.  Muntant. 
Jamba.  Drap  per  cubrir 
los  pedrissos.  Payal. 

Braiicall  ,  Brancam  y 
Brancatge. Multitut  de  ra- 
mas. Ramada  ,  ramojo. 

Brancaur^ina.  Pta.  A- 
canto,  yerba  gigante. 

Braneut.  Brancoso. 

Brandada.  Fluctuació, 
moviment  encontrat.Kai- 
ven,  balance.  B.  forta.  Ba- 
lance duro  ó  viólenlo. 


BRA 


67 


Brandador.  Balanceador 

Brandar.  Balancear.  V. 
Gronxar. 

Branilla.  flaí/eiía,  barba 
de  ballena.  De  vano.  Va- 
rilla. Pl.  de  vano.  Varillaje 

Branquejar.  Aiidar por 
los  ramos. 

Brantiiieta.  Bamet.  Ra- 
mito.  Pl.  Llenya  prima 
deis  esporgaments  deis 
arbres.  Fusta,  ramojo,  ra- 
miza, desbroce. 

Bra!4.  Membre  de  la  per- 
sona. Brazo.  Classe.  Cla- 
se, estado,  estamento.  De 
campana.  Cigüeña.  D'or- 
ga.  Asidero. 

Brai^a.  Ascua.  Donarse 
brasa  ó  ansia.  Fr.  Menear- 
se, bandearse. 

Brai^ejar.  Passar  per  las 
brasas.  Soasar,  perdigar. 

Bra.'íer.  Eyna  de  metall 
ab  sa  capsá  pera  escalfar- 
se Brasero.  Pila  de  brasas 
encesas.  Hoguera. 

Braseret.  Caixela  pera 
posar  foch  á  fi  de  calen- 
tarse las  mans  ó  peus. 
Rejuella,  estufilla,  brase- 
rillo,  líbrete. 

Brasiiet.  Fusta.  Brasilete. 

Bras!«a.  Mida  desis  peus. 
Braza.  (Brassat. 

Bra.*«.*«ada.  Braceada.  V. 

Bra.s««al.  Armadura  del 
bras.  Braceral,  brazal. 

Bra.siiialet.  Manilla,  anell 
per  adorno  en  las  muuye- 
cas.  Brazalete. 

BrasHalot.  Naut.  Tros  de 
corda  provist  de  un  lias. 
Brazalete.  (d<i~ 

Bra.<«!<<at.  Brazado,  braza- 

Bra.*i!«atge.  Tot  Iraball  de 
brassos.  Braceaje,  brazaje 

Braíisejador.    V.    Bras- 

Braüisejar.  Zíracíor.  (ser. 

Braí«í«er.  Jornaler  de  la 
terra.  Gañan.  El  que  ab 
son  patrimoni  no  té  bas- 
tant pera  viurer  y  va  al- 
gunas vegadas  al  jornal. 
Bracero.  Qui  íá  brasset. 
Bracero.  (quinlida. 

Braí$.<>iera.   Herba.    Coli- 

Bra»i.<<et.  Dim.  de  Bras. 
Brazuelo,    bracillo.    Fér 

1    brasset.  Dar  el  brazo. 


BRE 


BRI 


Bran.  En  sas  princip.  ac-|Bre«>sol.  Cu7ia.  Posar  al 
oepc.  Bravo,    bravio,  fe-\     bressol.  Fr.  £>icu>iar. 
roz.  Lo  bou  petit  de  un  Itret^Molar.  V.  Bressar. 


anv.  Becerro. 

Rraull.  Pta.  Brara. 

Braiada.  Alenada,  tuf 
molest.  Tufo,  vaharada. 
De  fum.  Zorrera.  De  vi. 
Eslocada  de  vino.  Fér  bra- 
vada. Fr.  Vahar,  vahear. 

Bravata.  Amenassa  arro- 
gant y  vana.  Bórica,  giro. 
Fanfarronada.  Baladro- 
nada. Tirar  bravatas.  Fr. 
Boncar,  echar  fieros. 

Bravatada.  Bravata,  ba- 
ladronada, ronca. 

Bra^atejar  y  Bravejar. 
Llansar  bra\atas.  Bra- 
vear, roncar,  echar  fieros 


Brètol.  Pillo,  soUaslron, 
rufián.  F'ér  lo  brètol.  Fr. 
Bigardear.  illos. 

Bretoialla.  Gavilla  de  pi- 

Bretolainent.  Adv.  Pi- 
caramente, (rama. 

Bretu.ieg.  Pta.  Cinco  en 

Bretxa.  Brecha. 

Breu.  Compendios,  curt. 
Breve,  corto,  lacónico.  Es- 
crit del  Papa.  Breve,  búle- 
lo. AmuXet.  Amuleto.  En 
breu.  Adv.  Luego.  De  a-\ 
qui  á  poco. 

Breuntent.  Adv.  Breve-] 
mente,  sumariamente,  con 
brevedad. 


Bravea  y  Bravesa.  Fero- Brevaf  ge.  Beguda  ingra- 
citat.  Zíraifra,  òrarurrt.        ta  al  paladar.  fireroje.Po- 

Brega.  Gatsara,  debat.  tinga.  Pócima.  (cisión. 
Zambra,  chacota,  /rjíro,  ¡Brevetat.  Concisió.  Con- 


tremolina.  Armar  y  móu- 
rer  brega  ó  bronquina. 
Fr.  Ousar  ralions.  A  rmar 
fendencias.  chacotear. 

Bregador.  Lo  qui  brega 
cánem  ó  lli.  Agramador. 

Bregad4»ras.  Pl.  Instru- 
ment pera  bregar.  Agra- 
madera, grama. 

Bregar.  Xafar  lo  cánem 
ó  lli.  Agramar. 

Brema.  V.  Verema. 

Breuiar.  V.  Veremar. 

Breña.  V.  Barena. 

Breñar.  V.  Barenar. 

Bresca.  Panal. 

Bre»>cador.  Instrument 
pera  brescar.  Tempanador 

Breíicadiira.Ac.  debres-i 
car.  Castrazón. 

Brewcain.  Escarzo.  I 


Brévol.  Frágil.  Endeble, 
quebradizo,  quebrajoso, 
quebrantable. 

Bri.  Cama  de  alguna  plan- 
ta ó  herba.  Hebra.  De 
carn  y  de  canem.  Brizna. 
De  las  flors.  Pistilo.  De 
lli.  Estopilla.  Lo  drap  de 
cánem.  Lienzo,  cáñamo. 
Lo  que  té  mòlts  brins. 
Briznoso.  Tráurer  los 
brins.  Desbriznar. 

Brisk.  Herpes.  B.  Vérvol. 
Empeine.  (Herpetico. 

Briauó.ci.  Cosa  de  brians. 

Briant.  Insect.  Arador. 

Briba.  La  vida  vagamun 


BRI 

A  la  bribonesca.  Adv.  .1 
la  briba,  haraganamente. 

Bricbbarca  ó  Brichbarcb 
Barco  de  tres  arbres,  ber- 
gantí de  mòlt  poTl.Corbela 

Brida.  Las  correijas  del 
fré.  Bienda,  diestro.  Lo 
mateix  fré.  Freno.  A  bri- 
da batuda  ó  a  tola  brida. 
Adv.  A  rienda  suelta.  A 
mitja  brida.  A  freno  me- 
tido. Menar  per  la  brida. 
Llevar  del  diestro.  Posar 
la  brida.  £míírííiar.  Tenir 
la  brida.  Befrenar. 

Bridecú.  Cinturó  pera 
portar  la  espasa.  Biricú, 
tahalí,  talabarte. 

Brigader.  Qui  mana  una 
brigada.  Brigadier.  Qui 
té  a  son  cuydado  "Is  ani- 
mals de  brigada.  Capataz. 

Brill.  Chillo,  chilla,  pilo. 
Tocar  lo  brill.  Chillar. 

Brillador.  Reclamo,  chi- 
lla, pito.  Tocar  lo  brill  6 
brillador.  Chillar. 

Brillant.  Lo  que  brilla. 
Resplandeciente,  radiante, 
luminoso.  Rellulient.  Re- 
luciente. Diamant  abri- 
llantat. Brillante. 

Brillantetüa  y  Brillantor. 
Brillantez,  brillo. 

Brillar.  Relluhir,  despe- 
dir raigs  de  llum.  Belucir, 
resplandecer.  Imitar  lo 
canl  deis  aucells  ab  lo  bri- 
llador. Beclamar. 


Brillo.  Lustre,  resplandory 
resplandecimiento. 
da.  Picaresca.  Anar  á  la  Bríniarada.  Flama  de  la 
briba.    Adv.    Haragana-\     fogayna.  Llamarada,  llá- 
mente, ir  ala  que  salta,  ¡ttrincskMe.Cimbrefio.ima 


guitonear. 
Brilialla.  V 


Bribonalla. 


Brincar.  Donar  ó  fér  brin- 
cos ó  salts.  Sa//ur.  Lo  ca- 
ball.  Gambetear. 

Brincarse,  r.  Cimbrarse. 


Breseanilirilla.  Brisca. 

Brescar.  Tráurer  part  de  Briliar.    (Córrer  la   tuna, 
la  mel  deis  buchs  de  las]     Bribonear,  holgazanear. 

abellas.  Castrar,  despun-  nrih».  Vagamundo,   do-|Brincat.  Doblegat,  incli- 
tar,   destnelar.  Anar  des-      lent. /"¡raro,  galopin,  pi-\     nal.  Doblado,  inclinado. 
«rdenadament.  Ir  sin  con-l     lio.  Tornarse  bribó.  Abri-\  Brinco.  Salt.  Salto,  zapa- 
cierto,  desordenadamente.]     bonarse.  lela.  {lar,  convidar. 

Brescat.   Sens  mel.  De.»-  Brilionada.  Pi>ar<íi«,  ra-' Brindar.  Convidar.  y>Ht- 
melado.  Llagar.  Lagar.     |     pazada,  rapacería. 

Bressatior.  Mecedor,  cu-  Bribonalla.     Picarezca, 
nero.  mecedero.  I     gazapina,  gatería. 

nrenH»n\ent.  Mecedura.  JBribon*-jar.    Bribonear, 

BrCMMar.  Mecer.  \     picardear.  (balderia. 

-BresMO.  Pta.  Brezo,  urce.  Bribonería.  Picardía,  ri- 

erica.  Bribonetich.    Hampesco. 


Brindon.x.PI.  Fru}la  tin- 
tórea. Brindones. 

Brin<'ts.  Briznoso. 

Brio.  Forsa.  Pujanza.  Or- 
gull. Orgullo.  Cobrar 
brios.  Fr.  Reanimarse- 
Behacerse,  reponerse. 


BRO 

nrionia.  Pla.  Nueza,  a~\ 

norca,  algalia. 
Briús.  Animós,  esforsat. 

Animoso,  orgulloso. 
.Brisa.  La  verema  premp- 

^sada.  Lia,  orujo,  casca. 
Los  granéis  de  ella.  Gra- 
nuja. De  algunas  fruytas. 

'  Borujo,  bagazo. 
Brii^ca.  Joch    de  cartas. 
Palillo.  V.  Brescambrilla. 
Brisot.  Brisa  atemporala- 
da.  Brisote. 

Brissoli.  Cordonet  mòlt 
prim  per  los  traus.  Pasi- 
llo, cordel.  Cordillet  mòlt 
prim  pera  pescar.  Cordel. 

Bríston.*».  Pl.  Especie  de 
teixit  de  llana.  Bristones. 

Brivant.  Vagabundo. 

Briyóliuhent.  Especie  de 
molsa.  Brion  trasparente. 

Broca.  Lo  instrument  dels 
carnicers  pera  afinar  los 
tallants,  etc.  Eslabón.  Va- 
reta de  vesch  pera  cassar 
aucells.  Vergueta,  trenca, 
vareta.  Tocador  de  tim- 
bal. Baqueta,  palillo.  En- 
tre perxers ,  instrument 
pera  capdellar.  Carrete. 

Brucacla.  Tros  de  sar- 
ment que  's  deixa  en  lo 
cep  al  podar.  Pulgar,  zae- 
ta,  perchan. 

Br4»cafIeilo.<$  y  Brocadi- 
llo. Tela  de  seda  y  or  de 
inferior  qualitat.  Broca- 
tel, brocadel. 

Brocal.  Especie  de  garra- 
fa. Cantimplora  ,  x^asija, 
garrafa.  Coll  del  pou.  Po- 
zal. La  boca  de  la  vayna 
de  la  espasa,  etc. Boca,  q/o. 

Brocáíi.  Vi  adobat  ab  mel. 
Hipocrás. 

Brocat.  Roba  de  seda  tei- 
xida ab  or  ó  plata.  Bro- 
cado,  glasé.  Semblant  al 
brocal.  Glaseado. 

Brocatell.  Brocatel. 

Brucater.  Teixidor  de 
brocals.  Glaseador. 

Brocli.  Boca  deis  gerros, 
porrons,  etc.  Pico,  golle- 
te, boca.  Lo  deis  candele- 
ros.  Mechero  ,  arandela. 
Deis  ceps.  Brocada.  Pul- 
gar. Ab  lo  broch  gros. 
Adv.  A  pico  de  jarro.  No 


BRO 

iicarse  en  brochs.  Fr.  No 
meterse  en  dibujos. 

Brócoli.  Especie  de  col. 
Bróculi.  brocales. 

Brollador.  Bordador.  De 
reals.  Becamador. 

Brodadura.  Bordadura, 
bordado.  En  la  roba  blan- 
ca imitant  las  puntas.  Ca- 
lado. De  plata  ú  or.  Ar- 
genteria. De  reals.  Recamo 

Brodar.  Bordar.  De  reals. 
Becamar,  realzar. 

Brodat.  Treballat  ab  se- 
das ó  altra  materia  sem- 
blant. Bordado,  bordadu- 
ra, recamado. 

Broida.  Pta.  Abrótano, 
yerba  lombriguera,  baja. 
B.  femella.  Pta.  Guarda- 
ropa,  abrótano  hembra. 
V.  Espernallachs. 

Broll.  Erupció  d'  aygua 
elevantse.  Barbollan. 

Brolla.  Bosch  de  arbus- 
tos petits,  brossa  ó  malesa 
Matorral,  mato,  escobo. 

Broliador.  Hervidero. 

Ur4»IIar.  Bellugar  ó  abun- 
dar. Hervir.  Alluir  la  ay- 
gua. Chorrear,  brotar, 
borbollar,  borbotar. 

Broiii.  Pta.  Bromo.  Borm. 
Malaltia  dels  caballs. 
Muermo,  cimarra.  Lo  qui 
té  brom.  Amormado. 

Broma.  Bulla.  Tabaola, 
tremolina,  bulla,  zumba. 
Boyra.  Niebla.  Fér  bro- 
ma. Meter  bulla,  chacotear 

Broiiiilla.  Boyra  que  s' 
alsa  en  la  mar  Bruma. 

Broinií«ta.  Chacotero. 

Bromos.  Lo  qui  té  brom. 
Amormado,  muermoso. 

Bronch.  Desapacible  al 
oido.  Bronco,  áspero,  des- 
apacible. Aspre.  Brusco, 
áspera,  carrasqueño. 

Brongina.  La  principal 
y  millor  de  las  eixarcias 
o  enginys  pera  pescar.  Red 
mayor.'  (cha. 

Bronja.  Pinzell  gros.  Bro- 

Bron<|uina.  Pendencia. 
Zipizape,  rencilla,  rija. 

Bronquinós.  Botafoch. 
Buscaruidos,  rencilloso. 

Bronüie  ó  Bronze.  MetalU 
Bronce.  Cosa  mòlt  dura. 


BRO 


69 


Pedernal. 

Broii.>4ejar.  Broncear. 

Broa.<«o.  V.  Bronse. 

Broquerar.  Naut.  Girar 
las  vergas  envers  lo  veat. 
Abroquerar.  Posarse  al 
amparo  y  resguart  d'  algu- 
na cosa.  r.  Abroquelarse. 

Bróquil  ó  Brócoli.  Pta. 
Bróculi,  brocales. 

Bro.ssa.  Residuo  de  Uenya 
y  fullas.  Broza ,  seroja. 
Pta.  Brezo.  Las  matas  y 
arbustos  inútils.  Maleza, 
rebollar.  La  partícula  que 
cau  al  ull.  Mota.  Desper- 
dicis.  Rampoin<i ,  desper- 
dicios. Las  páranlas  inú- 
tils del  llenguatge.  Hoja- 
rasca, fárrago.  Lo  solatje 
en  los  licors.  Zurrapa. 
La  que  cau  dels  telers. 
Caedura.  La  de  las  rama» 
inútils.  Escamadadura. 
La  que  deixan  las  ayguas. 
Pozanco.  Raspall  deis  im- 
pressors. Escobilla.  Es- 
combrarías. Basura.  Pié 
de  brossa.  Brozaso.  Tráu- 
rer  la  brossa.  Desbrozar. 
Pl.  Desperdicis  y  resi- 
duos. Barreduras. 

WrtiSfiuaa.  Isleta  de  bar- 
dissa y  brossa  que  's  for- 
ma en  los  rius.  Bardonera, 
bardomera. 

Bros.sar.  Impr.  Brozar. 

livofiH'At.  Mató.  Requesón, 
naterón. 

Brossós.  Lo  que  té  ó  cria 
mòlta  brossa.  Brozoso. 
Licor  impur  ó  que  té  mol- 
las brossas.  Zurrapozo, 
zurrapiento. 

Brot.  Mica,  engruna.  Po- 
co. Bianqueta  tendra^ 
Vastago,  retorta,  renuevo. 
Lo  que  surt  de  las  arrels 
y  socas  deis  arbres.  Pim- 
pollo, fallón.  Lo  inútil  eo 
la  soca  deis  arbres.  Chu- 
pón. Lo  inútil  en  la  so- 
ca deis  ceps.  Gerpa.  BroU 
curt.  Pito7i.  Que  surt  de 
las  arrels.  Barbado.  Ull 
deis  arbres.  Grumo.  Pié 
de  brots.  Pimpolludo. 
Terreno  poblat  de  brots. 
Pimpollar.  Remélrer 
brots.  V.  Rebrotar. 


70 


BRU 


Krotatla.  Dels  arbres  y 
plantas.  Germinación, 
brotadura.  De  las  banyas. 
Apilonamiento. 

Brotain.  Copia  ómultilul 
de  brots.  líamaje. 

Urotanieiit.  V.  Brotada. 

Krotar.  Tráurer  brot  los 
arbres  y  plantas.  Apim- 
polturse,  entallecer,  ger- 
minar. Los  ceps.  Ahoto- 
ixar,  tallecer.  Comensar 
á  brotar.  Mover,  apitonar. 

Brotó.  Brot  quant  comen- 
sa  á  surtir.  Abollón.  Re- 
brot de  la  col  verda.  Bre- 
tón,       {hvols.  Bretonero. 

Brot4»iieneli.     Que      fa 

Brots^a.  Y.  Bronja. 

Brou.  Caldo.  B.  bufat. 
Caldo  de  morcillas.  B.  de 

Ea.  Stmtancia  del  pan.  Es 
roudelleofiuas.Fr.  fam.  I 
Pura  ¿.haría,  es  todo  jara-] 
be  de  pico.  'i)  •  t 

Brouliet.  V.  Llepadum.    I 

BroTda.  Pía.  Abrótano] 
macho,  yerba  lombriguera 

Brú.  Color  obscur.  Bruno. 

Bruch.  Pta.  Brezo,  urce.    | 

Brúfol.  Dit  del  dia  nebu-| 
los.  Pardo,  nebuloso.  Qua- 
drúpedo.  Búfalo.  j 

Bru^^eut.  Que  fa  fressa,' 
ruidos.  Ruidoso. 

BrufïMiet.  Murmullo. 

Brug;ir.  Zumbar,  zurrir. 

BrujSkt.  So  desapacible  y 
confi'is.  Zurrido,  zumbi- 
do, murmullo,  susurro. 
Del  aygua  ó  deis  arbres. 
Murmurio.  Ver  brujíll. 
Zumbar,  barbullar,  mur- 
murar. V.  Soroll.  Bruch. 

BruSiiera.     Brezal.     V. 

Bru:;iier«ti<i.  Brezoso. 

Bruixa.  Bruja,  hechicera. 
Fèr  correr  la  bruixa.  Fr. 
Enganyar  solapadament 
6  ab  astucia.  Sonsacar. 

Bruixeria.  Brujería,  he- 
chizo. Fér  bruixerias. 
Brujear,  hacer  brujerías. 

Bruixot.  Brujo,  hechicero. 

Brúixuia.  Brújula,  agu- 
ja de  marear.  Declinar  la 
brúixuia  del  norl  al  est. 
Nordestear,  noroestear. 

Bruli»t.  Brulote. 

Bruuieut.  Furioso,  bravo. 


BRU 

Brnniera.  Escuma  de 
qualsevol  licor.  Espuma. 
La  que  llansan  los  ani- 
mals per  la  boca.  Espu- 
marajo, espumajo.  La  del 
mar.  Adarce.  Pié  de  bru- 
mera.  £s;)«wo.so,  esptt- 
majoso.  Traurer  brume- 
ra  per  la  boca.  Fr.  Estar 
molt  irritat.  Espumajear, 
echar  espumajos. 

Brunierot  ó  Burinot.  In- 
secte. Abejarrón.      (nete. 

Brunet.  Cert  bolet.  Bru- 

Bruiíeza.  Fosquedat.  Os- 
curidad, opacidad. 

Bruno  i  Fèr  Sant'.  Escotar, 
pagar  el  escote,     {zurriar. 

Bruiisir.  Zumbar,  zurrir, 

Bruu.sit.  Zumbo,  zumbido 

Brunyiflor.  Oui  bruny. 
Acicalador,  polidero.  Pes- 
sa  peralilar., 4/1/071. Eyna 
deis  argenters.  Grata. 

Bruuyidura  y  Brunyi- 
menf.  Pulidesá  deis  ob- 
jectes d'  art.  Bruñimien- 
to,   bruñido. 

Brunyir.  Pulir  la  pedra, 
fusta,  etc.  Lustrar,  puli- 
mentar, tersar,  alifar.  Los 
metalls.  Gratar. 

Brunzinient.  V.  Brunsit. 

Brunzir.  V.  Brunsix. 

Brunzit.  V.  Brunsit. 

Brujía.  Especie  de  cami- 
sa. Blusa.  Lo  respall  de 
aquest  nom.  Bruza. 

Bruíica.  Tronquet.  Asti- 
lla, palillo.  La  brossa  que 
cau  al  ull.  Mota.  La  de 
cassar  ab  vesch.  Vareta. 

Bruíieainent.  Adv.  Tos- 
cameiit.  Rudameyíte,  ás- 
peramente. Precipitada- 
mente. Precipiíadamente. 

Bru!«cli.  Arbust.  Brusco. 
Aspre.  Hosí-o.  sañudo,  fos- 
co. V.  Bronch. 

Bruí«iii4ir.  Instrument  pe- 
ra igualar  lo  vidre.  Bru- 
jidor,  crujidor. 

Bruji$ir.  Igualar  lo  vidre 
ab  lo  brusidor.  Brujir. 

Brut.  Lo  que  conté  subs- 
tancias asquerosas.  Su-\ 
cío,  puerco,  bruto.  Aplicat, 
á  las  personas.  Zarrapas-\ 
tron,  ¡echón.  Lliceiieiós. 
Licencioso,    bestial.  Ani-I 


BUF 

mal  irracional.  Bestia.  L» 
que  es  porcli  y  mal  en- 
dressat.  Cochino,  puerco^ 
En  brut.  .4dv.  En  bruto. 
Páranlas  brutas.  Páran- 
las obcenas,  indecents. 
Palabras  torpes,  indecoro- 
sas, obcenas. 

Brutal.  Bestial,  irracional 

Brutalitat.  Impuresa. 
Obscenidad,  torjteza.  Inca- 
pacitat, rudesa. firuíedarf, 
bestialidad,  asnada. 

Brutalment  6  Bruta- 
ment.  Adv.  A  manera  de 
brut.  Beslialmenle.  Fea- 
ment.  Puercamente.  In- 
dignament.  ¡ndignameny 
te.  Impúdicament.  Obsce- 
namente, torpemente. 

Brutícia.  Porqueria.  In- 
mundicia, suciedad,  mu- 
gre. De  la  roba.  Grasa.  La 
que  's  trau  de  las  cosas 
que  's  netejan.  Limpia- 
dura. V.  Calamarsa. 

Brutóniea.  Wa. Betónica. 

Búa.  Tumoret  ab  materia. 
Buba,  pústula. 

Buiíoiiia.  Pta.  Bubónica. 

Bucellaíi.  Pl.  Instrument 
d'  argenter.  Bucelas. 

Buch^  Embarcació.  Bu~ 
que,  nare.  Capacitat  d'  al- 
guna cosa.  Vaso.  Arna  de 
las  abellas.  Colmena.  Lo 
pap  ó  ventre.  Buche.  Buch 
de  riu.  Madre.  Traurer 
del  buch.  Fr.  Desbuchar, 
desembuchar.  Umplir  lo 
buch.  Llenar  el  buche. 

Bucle.  Caragol  de  cabells 
pera  adorno.  Riso. 

Budell.  Inte.•itino .  tripa. 
Budell  girat.  .Miserere, 
volvo.  B.  prim.  Hila.  B. 
primer.  Duodeno.  B.  quart 
ò  cego.  Intestino  ciego.  B. 
quiíit.  Portanario.  intes- 
tino colon.  B.  saxoner. 
Colon,  cagalar.  B.  tercer, 
ilarch  ó  prim.  Ilion,  íleon. 
Roncar  los  budells  .Zurrir 

Budeiier.  V.  Triper. 

BuT.  üoplo.  De  cnlado.  So- 
plido, bufido. 

Bufa.  Bossa  de  la  orina. 
Vejiga.  La  que  fa  la  roba. 
Fuelle,  bocha.  Cop  de  bu- 
fa.   Vejigazo.  Interjecció 


BUF 

de  admiració.  ¡Sopla! 
¡  Moneas !  ¡  Canario  1 

Bnl'atia.  Buf.  Soplo.  Lo 
cop  de  vent.  Ráfaga,  bo- 
canada de  viento.  La  acció 
executada  lleujíerament. 
Panavolaiile.  Ser  una  bu- 
fada de  vent.  Fr.  Cosa 
passada  ab  brevetat.  Ser 
nube  de  verano. 

Bufador.  Qui  l)ufa.  So- 
plador. Lo  forat  subterrá- 
neo del  qual  ix  vent.  So- 
pladero.  (fochs. 

Bufarochí^.  Pl.  V.  Venta- 

Bufaforat»».  Y.  Burinot. 

Bufaiiia.  V.  Bufaya. 

Bufalaga.  Pta.  Paserina 
tintórea,  globularia. 

BufaiiagaM.  Pta.  Zana- 
horia. V.  Pastanaga. 

Bufanda.  Especie  de  cor- 
bata mòlt  llarga.  Red. 

Bufar.  Expel-lir  ab  vio- 
lencia per  la  boca.  So- 
plar. Dit  del  cahall,  toro, 
etc.  Resoplar.  Manxar. 
Inflar.  Inspirar.  Poét. 
Inspirar.  Roncar ,  fèr  lo 
guapo.  Blasonar  del  arnés 
echar  plantas .  Hxúax  á.  la 
orella.  Fr.  Portar  novas. 
Chismear,  soplar  al  oido. 
Bufar  á  algú  en  1'  uU.  Fr. 
Tenirli  enveja.  Envidiar. 
B.  la  dama.  Fr.  Lograr 
una  cosa  ab  competencia 
de  altres.  Guindar,  soplar 
la  dama.  B.  lo  pebre.  Fr 
Ser  mólt  moreno.  Tener  la 
tez  morería.  Bufar  y  fèr 
ampollas.  Fr.  Ser  de  mòlt 
fácil  execució.  Echar 
guindas  á  la  tarasca. 

Bufat.  Estufat,  desvanes- 
cut.  Engreído,  ufano,  en- 
vanecido, entonado. 

Bufaya.  Ostentació.  Boa- 
to, ostentación,  pompa. 

Bufet.  Taula  |)er  estudiar 
ó  escriurer.  Bufete.  Veu  de 
animal.  Bufido,  resoplido. 
V.  Paraulada. 

Bufeta.  Dim.  de  butllo- 
fa. Vejiguilla.  Pta.  B.  de 
gos.  Vejiga  de  perro.  V. 
Tomaquera  borda. 

Bulit.  V.  Bufet. 

Bufó.  Graciós.  Donoso, 
lindo,  bonito.  Truhá.  Tru- 


BULL 

Imn,  chocarrero.  La  rata 
anomenada  aixis.  Almiz- 
clera, ratón  acuátil.  Fèr 
lo  bufó.  Fr.  Fèr  gestos. 
Hacer  el  mono. 

Bufonada  y  Bufonería. 
Ostentació.  Pavonada. 
Truhanería.  Truhanería, 
truhanada,  chocar reria. 

Bufouanient.  Adv.  Do- 
nosament.  Lindamente. 

Bufonería.  Y.  Bufonada. 

Busada.  Colada ,  lejía. 
Fèr  ó  passar  la  bugada. 
Fr.  Colar  la  ropa. 

Bugadejar.  La  roba.  Co- 
lar la  ropa.  B.  lo  fll.  Po- 
sarlo en  lleixiu  pera  ado- 
barlo. Empuchar. 

Bugader.  Lo  qui  la  bu 
gadas.  Lavador.  V.  Cubell 

Bu{S;a*Iert{.  Lavandera. 

Biig;adó.  Petita  bugada 
Coladita. 

Bullía.  Candela  de  "cera 
blanca.  Bujía. 

Bug;lo.<<a.  Pta.  Llengua  bo 
vina.  Lengua  de  buey,  an- 
cusa, argamula,  melera. 

Uuiga.  Terra  que  's  des 
monta,  traballa  y  sem- 
bra. Arrompido,  artiga. 
Tráurer  buiga.  Fr.  Des- 
montar, cultivar  las  tér- 
ras hermas.  Panificar. 

Buina.  Y.  Buyna. 

Buiraelt.  V.  ÍJuyrach. 

Bug\.  Pta.  Y.  Boix. 

Buixarola.  Planta  medi 
cinal.  Gayuba,  agauja. 

Bujarró.  Bugre.  Sodomi- 
ta, bugre. 

Bujol  y  Bujola.  Cubeto, 
cubeta,  colodra. 

Bulinó.  Y.  Brugit. 

Bull.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Hervor,  fervor.  Lo 
moviment  agitat  del  tint 
de  la  caldera.  Bullan,  .ar- 
rancar lo  bull.  Fr.  Levan- 
tar el  hervor.  Bull  de  la  ju 
ventut.  Fr.  Delit  impe- 
tuós. Hervor,  fogosidad. 
Bull' de  la  sanch.  Efer- 
vescencia. Fèr  donar  un 
bull.  Fr.  Herventar. 

Bulla.  Confusió  de  criis  y 
soroll.  Bullaje,  batahola, 
chacota.  Soroll  de  barallas 
y  pendencias.  Bolita.  Fèr 


BUiNY 


71 


bulla.  Fr.  Chacotear ,  hOr- 
cer chacota.  Móurer  bulla. 
Meter  bulla.  Per  bulla. 
Adv.  Por  modo  de  juego. 

Bullanga.  Moti.  Asona- 
da, motín.  Alborot.  Vo- 
cinglería, barullo. 

Bullanguer  y  BuUan- 
guista.  Vocinglero,  bullan- 
guero, chisgaravís. {viente. 

Bullent.   Herviente,    hir- 

Bullici.  Rumor,  gatsara. 
Bullicio,  estruendo.  Albo- 
rot, sedició.  Alboroto,  tu- 
multo, (ma. 

Bullícia.  Bulla.  BulL•,  bro- 

BJiIlieiós.  Solevantado, 
chacotero, molino,  peonza. 
Y.  Bullanguer. 

BuUictosanient.  Adv. 
.\legrament.vl/egremeri/e. 

Bullidor.  Surtidor.  Her- 
videro. Xuclador.  Vorá- 
gine, tragadero,  remolino. 

Bulliiiient.  Obra  de  bu- 
llir. Ebullición,  ebulición. 
Y.  Bull. 

Bullir.  En  sas  princip. 
acceps.  Hervir.  Posarse 
la  multitut  en  moviment. 
Hormiguear.  Fèr  bullir. 
Herventar.  Bullir  la  vian- 
da en  la  olla.  Fr.  Cocer. 
B.  lo  vi  en  lo  cup.  Fer- 
mentar ,  hervir  el  mosto. 
Fèr  bullir  lo  enteniment. 
Fr.  Abrumar.  Sacar  de 
quicio,  abrumar. 

Bullit.  Efecte,  obra  de  bu- 
llir. Hervido.  La  cara  bu- 
llida. Cocido. 

Bulto.  Volumen,  mole.  A 
bulto.  Adv.  Per  demunt, 
sens  examen.  En  confuso, 
á  ojo,  á  sobrehaz.  Sens 
contar,  pesar  ó  mesurar. 
,1  ojo,  de  ó  en  montón. 

Bunibuin.  So  continuat 
sort  y  confús.  Run  i-un, 
susurro,  zumbido.  Brugit. 
Murmullo,  murmurio. 

Buna.  Baix  en  lo  sach 
deis  gemechs.  Roncon. 

Bunicli.  Y.  Bonich. 

UuUió.  Zumbido,  zurrido. 

Buny«»l.  Pasta  batuda  y 
fregida.  Buñuelo,  hojuela. 
Lo  de  farina  ous  y  mel. 
Pestiño.  Xapuceria,  poti- 
neria. Chapucería. 


72 


BUR 


nunyolat.  Abuñuelado. 

Uunyoler.  Buñolero. 

BuÚM.  Buboso,  bubátiro. 

Uupleure.  Pta.  Bupleiro. 

Burat.  Espee.  de  roba  de 
llana  ó  seda.  Barato. 

Burcega.  V.  Paret  seca. 

Burcií.  Aldea.  Burgo. 

Burilell.  V.  Bordell. 

Burell  ó  Burey.  Color  cas- 
tany, roig  obscur.  Buriel. 
Especie  de  roba  de  llana 
basta.  Bernia- 

nui'sél•l.  Titol  antich  e- 
quivalent  á  hisendat  ó 
ciutadà  honrat.  Hacenda- 
do, ciudadano. 

Burgit.  V.  Brugit. 

Burgiuestre.  Primer  ma- 
gistrat en  algunas  ciutats. 
Burgomaestre. 

Burí.  Buril,  punzón.  Cop 
de  buri.  Burilada. 

Buriiia.  Bulla. 

Bui-inar.  V.  Bambalejar. 

Burittut.  Insecte  ab  alas 
que  quant  vola  sempre 
brunseix.  Abejarrón,  abe- 
jorro. Al>ella  borda  que 
no  traballa.  Abejón,  zan- 
gaño. Lo  home  massa  su- 
fert.  Borricote,  borricón. 
Lo  de  poca  formalitat. 
Tararira,  botarate.  Cert 
joch  entre  tres.  Abejón. 

Burla.  Escarni,  xasco.  Ir- 
risión, rechilla,  mofa,  es- 
carnio. Faula,  rondalla. 
Burlería  ,  conseja.  Fér 
burla.  Fr.  Chi/lar,  burlar- 
.ie.  Fora  burlas.  E\pr.  De 
bó.  De  veras.  Per  Ijurla. 
Adv.  Escarnecidamente. 
Ser  la  burla.  Fr.  Ser  el 
hazme  reir.  Tenir  malas 
))urlas  ó  jochs.  Fr.  Tener 
malas  pulgas. 

Burlar.  Frustrar.  Eludir. 
Avergonyir.  Correr.  Xas- 
quejar.  Zumbar,  chas- 
quear. Tot  burlant  bur- 
lant. Loe.  fam.  A  ma- 
nera de  xansa,  tot  Jugant. 
Burla  burlando. 

Burlarse,  r.  Mofarse. 

Burlería.  Burla,  mofa. 

BurleNcli.  Jocoso,  burles- 
co, mímico,  feslico. 

Burleta  y  Burló.  Fisgón, 
chancero,  burlón,  fisgador 


BUS 

Burlot.  Hazme  reir,  momo 

Hurot.  ¡'or talero,     {asna. 

Burra.  Borrica,  jumenta, 

Burrada.  Colla  de  bur- 
ros. Borricada.  Necedat. 
Tontería.  En  lo  joch  de 
cartas  faltar.  Benuncio. 
Fér  burrada  en  las  car- 
tas. Benunciar. 

Burrangu.  Interjec.  de 
estranyesa.  Cáspila,  zape! 

Burras.  Aum.  Borricón, 
borricote,  zopenco. 

Burricacla.  Borricada , 
burrada,  machada,     {cal. 

Burrical.  Jumentil,  borri- 

Burricalmeut.  Adv.  Po- 
llinalmente,  asnalmente. 

Burricani.  Asnería. 

Burro.  Borrico,  asno,  ju- 
mento. B.  de  cinia,  de  tra- 
gí ó  guixer.  Loe.  Qui  so- 
porta mòlt  traball.  Borri- 
cón. B.  eugasser.  Gara- 
ñon.  Instrument  pera  es- 
callar  lo  Hit.  Tumbilla. 
Burro  de  cap  á  peus.  Loe. 
Mòlt  tonto.  Tonto  de  ca- 
pirote ú  de  cuatro  suelas. 
Colla  ó  manada  de  bur- 
ros. Burrada,  borricada. 
Tros  de  burro.  Expr.  fam. 
Tontas.  Tontazo,  rocin. 

Burxa.  Instrument  pera 
remenar  alguna  cosa. 
Hurgón,  hurgonero,  pin- 
cho. D'  escopeta.  Baque- 
ta. Deis  guardas  deis  por- 
tals. Aguja. 

Burxada.  Hurgonada,  es- 
pichón, estocada. 

Burxar.  Remenar  ab  la 
burxa.  Hurgar.  Punxar  ó 
ferir  ab  instrument  de 
punxa.  Pindiar. 

Burxat.  Pinchado. 

Burxeta.  V.  Botafoch. 

Burx«>.  Burxa.  Hurgón. 

Bu»ica.  Brusca,  tronquel. 
Vareta,  palillo.  Tocador 
per  assenvalarlas  Metras 
ais  i\o\i.  Puntero.  V.  .\- 
gulla.  Èn  busca.  Adv.  En 
demanda.  V.  Agulla. 

BuNcasatoNa.s.  Vago, 
gandul,  desl'eynat.  Vago, 
holgazán,  zángano. 

Buíicalavida.  Persona 
nitilt  diligent.  Buscavidas. 

Bu.*icar.  Regonéixer.  Be- 


BUT 

conocer.  Perseguir.  Perse- 
guir. B.  medis.  Trazar. 

BuMcaralions.  Camorrii- 
ta,  zizañero,  rencilloso. 

Buctnasa.  V.  Moca  de  peix 

BuMqueta.  Aucell.  Reye- 
tó.  Beyezutlo.  idor. 

Butüííú.  Buzo,  somormuja- 

Butil'arra  ó  Botifarra. 
Budell  pié  de  carn.  Mor- 
cilla. De  coradella  de 
porch.  Botagueña.  Prima. 
Tarángana. 

Butletu.  Buleto.  breve. 

Butlla.  Bula.  B.  de  la  ca- 
misa. Fam.  Palomino. 

Butllarí.  Bulario. 

Butllat.  Lo  que  está  en 
forma  auténtica,  ó  á  mo- 
do de  bullía.  Bulado,  (ro. 

Butllayre  v  Butller.  Bule- 

Butlleta.  Papeleta  de  en- 
trada. Boleta  .  cedulilla. 
Papeleta  de  avis.  Papeleta. 

Butlletí.  Bitllet  de  comu- 
nió. Cédula  de  comunión. 

Butllofa.  En  la  pell.  Am- 
¡lolla,  vejiga.  La  del  cre- 
mat. Quemadura.  Sem- 
blant a  la  butllofa.  Am- 
pollar. 3Ientida.  Bola, 
bambolla,  paparrucha. 

Butllofar.  Fer  butllofas 
en  lo  COS.  Ampollar,  le- 
vantar ampollas.  En  1'  ay- 
gua.  Burbujear,    [vejigas. 

Butll<»far.«e.  r.   Hacerse 

Butllolafiüa.  Butllofa 
mòlt  gran.  Bonchon. 

Butil4>rayre  y  Butllofer. 
Mentider.  Pilonero. 

But^inar  y  Butsineiar  y 
sos  derivat's.  V.  Rondinar. 

Butxaca.  Saquet  en  las  ca- 
sacas,calsas,  etc.  Bolsillo. 
La  que  portan  las  donasen 
las  faldillas.  Faltriquera, 
faldriquera.  Escurar  la 
butxaca  a  algú.  Fr.  Por- 
tarsenhi  tots  los  diners. 
Mondar.  Pl.  Lo  home  des- 
cu>dat.  Vaiyiazas. 

But'xaiM».  Dim.  Bolsillo. 

Butxí.  Ministre  de  justicia 
que  executa  las  penas 
corporals.  Verdugo,  ejecu- 
tor de  la  justicia.  Lo  aucell 
de  est  nom.  Alcaudoi}, 
caudon.Qu't  es  mòlt  cruel. 
Carnicero,  verdugo.  En  lo 


CAB 

joch  del  osset  la  part  mes 

plana.  Culo.  (agauja. 

Ituxarola.  Pta.  Gayuba, 

Kuxeta.    Instrument    de 

pellayre.  Estira. 


CAB 

Buydar  y  sos  derivats.  V. 
Vuydar.        (bOu.  Boñiga. 
Biiytia.     Excrement     de 
Buyracli.  Capsa  pera  por- 
tar las    fletxas.    Aljaba, 


CAB 


73 


carcas.    Lo    cuyro  pera 
embolicar  las  brocas  de 
vesch.  Cuero.  Lo  cuixi  per 
clavar  aiíullas.  Acerico. 
Buytra.  V.  Volter. 


c. 


C.  Sola  val  100  ,  pero  si 
abans  de  ella  's  posa  una 
,  X  valen  las  dos  lletras  90; 
quant  se  troban  dos  CC 
girada  la  una  al  revés  y 
una  I  al  milg,  aixis  d'j, 
valen  lOtXJ  y  treta  la  pri- 
mera C  aixís  13  val  500. 

Ca.  Can.  V.  Gos.  Com  á 
negació.  No.  Ca  que  cassa 
esquirols.  Arderu. 

Cabacalans  ó  Cabacals. 
PI.  Sacerdots  dels  sarra- 
hins.  Cabacalas. 

Cabacet.  Armadura  anti- 
gua. Capacete,   capillo  de 

,     hierro.  V.  Cabasset. 

Cabal. Complet,  complert. 
Completo,  cumplido.  Just, 
conforme  al  pes.  Justo, 
e.Tacto.  La  quantitat  que 
permet  lo  pare  al  fill  y  1' 
amo  al  esclau.  Peculio. 
For.  Sens  limitació.  Lle- 
nero. Pl.  Béns.  Medios. 
Géneros.  Caudales.  Fér 
cabal.  Fr.  Fér  cas.  Hacer 
caso.  Just  y  cabal.  Adv. 
Cabalmente. 

Cabalcada.  Presa  féta  sa- 
quejant. Correría,  presa. 
Comitiva  ácaball.  Cabal- 
gada. Correguda  de  ca- 
balls,  etc.  Carrera.  Tri- 
but.Derecho  de  cabalcada. 

Cabalcador.  Qui  va  á  ca- 
ball.  Cabalgador ,  ginete. 
V.  Pujador,  Pedrís. 

Cabalcadiira.  Bestia  de 
bast  ó  sella.  Cabalgadu- 
ra ,  caballería.  Dolenta 
cabalcadura.  Los.  fam. 
Pervers,  de  mal  natural. 
Mala  cuca,  mala  pécora. 

Cabalcar.  Anaracaball. 
Cabalgar,  montar.  Venir 
ampia  ó  mal  assentada 
una  pessa  de  roba  ó  part 
de  ella.  Y'enir  holgado. 


Cabaler.  Fill  extern.  Pe- 
gujalero, pegujarero.  Ne- 
gociant. Negociante. 

Caball.  Quadnipedo.  Ca- 
ballo.C  aficionat  á  muías. 
Mulero.  Briós,  corpulent 
ó  fort.  Alfana.  De  bastos. 
En  lo  jocn  del  truch.  Pe- 
rico. De  fuster.  Borrico. 
Lo  blanch  de  la  pota  dre- 
ta y  ma  esquerra.  C.  tras- 
trabado De  pel  gris,  blanch 
y  daurat  fosch. /íoaïio,  ro- 
dado. Blanch  de  las  po- 
tas. Cuadralbo.  De  pels 
blanchs  en  la  cua.  Bubica- 
no.  rubicán.  Alt  de  llom. 
Alomado.  D'  ancas  en  fi- 
gura de  atmetlla.AH^Mía/- 
mendrado.  D' anca  de  bou. 
Anquiboyano.  Begut  d' an- 
cas. Anquiderribado.  D' 
anca  de  mula.  Anquimur- 
leño.  Rodó  d'  ancas.  An- 
quiredondo.  Sech  d'  an- 
cas. Anquiseco.  De  càrre- 
ga. Albardon.  De  fusta. 
De  palo.  De  lloguer.  Al- 
quilon.  De  teulada  Lime- 
ra. De  vapor.  C.  de  fuerza. 
Embefugat.  Asmático. 
Guarnit.  Montado.  Lleu- 
ger y  corpulent.  Corcel. 
Negre.  Morcillo.  Requit- 
nador.  Falso.  Trotador. 
Trotón.  De  mala  mort. 
Gurrufero.  Caball  mari. 
Peix.  Hipopótamo.  Anar 
com  un  caball  desenfre- 
nat. Fr.  Correr  sin  freno. 
Cubrir  lo  caball  ál'euga. 
Acaballar.  Empinarse  lo 
caball.  Enarbolarse.  Lo 
qui  va  ajagut  á  caball. 
Atasajado.  Muntat  á  ca- 
ball com  las  donas.  Adv. 
A  sentadillas.  Cama  assá, 
cama  allá.  A  horcajadas. 
Provehir  de  caballs.  En- 


cabalgar. Semblant  al  ca- 
ball. Acaballado.  Tir  de 
dos  caballs.  Biga.  Tir  de 
quatre  caballs.  Cuadriga. 
Pujará  caball.  Montará 
caballo.  Subjugar.  Dornor 

Caballar.  Lo  que  pertany 
al  caball.  Caballuno. 

Caballas.  Aum.  Caballo7i. 

Caballer.  Lo  qui  munta 
á  caball  Caballero,  ginete. 
Noble.  Hidalgo.  C.  aven- 
turer. Caballero  andante. 

Caballeras.  Aum.  Lo  mes 
distingit  entre  'Is  de  sa 
classe.  Caballerote.  Lo  qui 
's  porta  com  un  caballer. 
Caballeroso. 

Caballerejar.  Caballe- 
rear, hacer  del  caballero, 
portarse  caballerosamente 

Caballerescli.  Propi  de 
caballer.  Caballeresco. 

Caballeret.  Jove  presu- 
mit. Caballerete. 

Caballeril.  Caballerizo. 

Caballerissa.Cabaííeriza 

Caballero!.  Caballer 
desayrat,  grosser  y  tosch. 
Caballerote. 

Caballet.  Imp.  y  Pinl.  Ca- 
ballete. Pessa  de  ferro  en 
la  llar  del  foch.  Morillo. 
Entre  teixidors  pessa  del 
cilindro  pera  plegar.  Bor- 
rico. Cresiall  en  lo  all  de 
las  parets.  Albardilla. 

CabalUi.  Llom  de  la  ierra 
entre  solch  y  solch.  Cabor 
¡Ion,  albardilla. 

Caballot.  Caball  de  mala 
mort.  Gurrufero. 

Cabaluient.  Precisament 
Apuradamente ,  precisa- 
mente, por  sus  cabales. 

Cabaló. Cabalet.  Caudalejo 

Cabalós.A  rauda/atfo,  cau- 
daloso. V.  Caudalós. 

Cabana  y  Cabanya.  Case- 


74 


CAB 


ta  rústica.  Caòafïa.  Mosso] 
de  mulas  de  una  cabana 
ó  cabanya.  Cabañil. 

Cabáe«.  Especie  de  cofi. 
Esportillo,  capazo.  Lo  gas-! 
to  diari.  Taleguilla  de  la\ 
sal.  Aliundaricia.  j1/ci?!í07I,1 
infinidad.  Posar  en  lo  ca-l 
bás.  Encapazar. Ti-d'j^inar 
ab  cabás.  Esportear.  A  ca-! 
bassos  ó  á  cabassadas. 
Adv.  A  fanegas,  á  tnoit to- 
nes á  porrillo. 

C'abass^ada  y  Cabassat. 
Capazo,  esportada. 

CsíhatisÁs.  Aum.  Esportón 

Caba.sítet.  Cenacho. 

Cabdelí.  V.  Capdell. 

Cabecera.  Principi  de  al- 
gun escrit.  Cabeza.  , 

Cabell.  Cabello,  pjelo.  Lo^ 
que  cáu  sobre  del  front. 
Copete.  C.  blanch.  Cano.\ 
C.  afegit.  C.  postizo.  Ca- 
bell blanch.  Cana.  C. 
gris.  Entrecano.  C.  natu- 
ral. Pelo  propio.  Cabells 
desfets.  Melena.  C.  cara- 
golals  naturalment.  C.  en- 
sortijado ,  crespo.  Artiü- 
cialment.  C.  rizado.  C.  de 
detrás.  Coleta.  Embulláis. 
Vedija.  Esblenats.  Grifo. 
Arrancar  los  cabells,  fíe- 
mesar.  Anisarlos  cabells. 
Traspeinar.  Anar  á  estira 
cabells.  Fr.  Andar  á  la 
rebatiña.  Arrancarse  'Is 
cabells.  Estar  desesperat. 
Paíear.  Criar  cabells.  £?!- 
cabellecerse.  Embullar  los 
cabells.  Desordenarlos. 
Despeinar,  despelolar.  E- 
rissarse  los  cabells.  Espe- 
luzarse. Esclarir  los  ca- 
bells. Escarmenar  el  pelo. 
Pié  ó  espés  de  cabells. 
Melenudo.  Posar  cabells 
blanchs.  Fr.  Encanecer. 
Retallar  lo  cabell.  .4íi/- 
sar.  Roig  de  cabells,  ¡'e- 
lirojo.  Ros  de  cabells.  Pe- 
¡irubio.  Tinya  que  fa  cáu- 
rer  los  cabells.  Alopecia. 
Tornarse  gris  de  cabells. 
Enlrepielar. 

Cabellera  de  la  Reyna. 
Pta.  Cabazur ,  perejil  de 
la  Reina,  aguasur.  Cabe- 
llera deslligada.  Melena. 


C.\B 

C.  embullada.  Greña. 
Calteili«.  Pta.  Cuscuta.  C. 
de  la  Mare  de  Déu.  Epi- 
timo.  V.  Pels  de  farigola. 
Cabellut.  Qui  te  mòlts 
cabells.  Cabelludo.  Qii'\  té  j 
la  clin  móll  llarga.  Cer- 
rejoso,  melenudo. 

Caber.  V.  Cabrer. 

Cabeüiüa.  De  las  plantas. 
Cebolleta,  cebolla. 

Cabe»i!«a(ia.  Cabezada. 
Donar  cabessadas.  Y.  Pe- 
gar cabotadas. 

Cabesi^ar.  Formar  cabes- 
sas  las  plantas.  Concrear. 

Cabesseig  y  Cabesseja- 
ment.  "Sáut.' Cabeceo. 

Cabessejar.  Cabecear. 

Cabet^KÓ.  Pulxet ,  petita 
ïdtura.  Almúrlaga. 

Cabeí!«í>iuda«».  Pta,  Escoba 
de  cabezuela. 

Cabessut.  V.  Tossut,  [tro. 

Cabestrar.  Echar  cabes- 

Cabes<re.  Cabestro.  Cop 
de  cabestre.  Taquimazo. 
Porció  de  cabestres.  Ca- 
bestraje. Desembolicar  lo 
cabestre  de  entre  polas. 
Desencabestrar .\ .  Ronsal. 

Cabestrer.  Cabestrero. 

Cabeu.  Peix.  Cobeo  ,  cabo. 

Cabiinent.  Cabuda.  Ca- 
biiniento,  cabida.  Favor, 
valiment.  Gracia,  merced. 

Cabiró.  Fust  gros.  Alfa- 
jia  ,  cabrio  ,  cuartón. 

Cabirol.  Isart,  cabra  sal- 
vatge. Gamuza,  bicerra, 
cabra  montes. 

Cabiroy.Aucell  de  estany. 
Pájaro  de  estanque. 

Cábit.  Cop  de  bola  en  lo 
joch  de  la  argolla.  Cabe. 

Cable.  A  marra,     (cabeza. 

Cabòria.     Quebradero  de 

Cab«if.  Peix.  Capitón,  mu- 
jol,  matajudio. 

Cabota.  Cabeza  de  clavo. 

Cabotada.  Cabezada.  Do- 
nar ó  pegar  cabotadas. 
Cabecear.  V.  Cabessejar. 

Cabotatse.  Cabotaje,  pi- 
lotaje práctico,  navega- 
ción impropia. 

Cabra.  Insecte.  Ladilla. 
Cabra  cerval.  rfrrira/>ra. 
Cabra  de  barballeras. 
C.  marmelada.  C.  montes 


CAB 

ó  salvatje.  C.  montes,  ga- 
muza, (silvestre. 
Cabrafiga.  Fruyt.    Higo 
Cabratigar.  Enfilar,  en- 
1     rastrar  lo  fruyt  de  las  ca- 
\     brafigueras.  Cabrahigar. 
Cabratiguera.     Figuera 
I     borda.  Cabrahigo. 
Cabreig.  Naut.  Cabrilleo. 
Cabrejar.Naut.ra6n7/ear 
Cabrellas.  Astron.  Setes- 
j     trellas  juntas.  PUyadas. 
Cabrer.  Caber. 
Cabrer.  Cabrero,  guarda- 
;     cabras,  pastor.  (za. 
Cabrera.  Xossa.  Cabreri- 
Cabrestrant.  Arga.  A r- 
I     gue,  árgana. 
Cabretilla  ó    Cabritilla. 
Pell  adobada   de  cabra. 
I     Cabritilla,  galapo. 
Cabria.  Torn  pera  mun- 
tar la  artillería.  Escaleta. 
Entre  corders  corró.  Al- 
cachofa, galápago. 
Cabridar.  Parir  la  cabra. 
Cabriola.  Salí  que  fan  los 
que    bailan    encreuhant 
ios  peus.  Campaneta.  Fer 
cabriolas.  Fr.  Cabriolar, 
cabriolear. 
Cabriolé.  Especie  de  ca- 
I     pot.  Capingote. 
Cabrit.  Lo  lili  de  la  cabra 
I     quant   es   petit.    Cabrito, 

chivo.  De  liet.  Cholo. 
Cabriteig.  Acció  y  efecte 
I     de  saltar  ó  fer  cabriolas. 
I     Cabrilleo. 

Cabritejar.  Donar  salts, 
I     com  las  cabras.  rabn7/mr 
Cabria  y   Cabrum.  (Bes- 
j     tiar).  Ganado  cabrio. 
Cabró.  Boch.  Cabrón,  bo- 
de. Especie  de  cránch  de 
mar.   Camai-on  ,   esquila. 
Monstruo  de  cabró  y  cer- 
vo.  Hicocervo.  V.  Crestat. 
Cabroller.    Especie     de 
cranch  de  mar.  V.  Cabro. 
Cabronada.  .\cció  infa- 
me que  permet  algú  con- 
tra  sa  honra.    Infamia, 
ignominia.     Incontioditat 
gran.  Incomodidad,  mo- 
lestia, (ba  de  cabra. 
Cabruna.  Herba.  Y.  Bar- 
Cabuda.  Capacitat.  Cabi- 
da ,  capacidad,  .\mistat, 
favor.    Valimientc,    mer- 


CAD 

a  eed.  Intervenció. /níej-cen- 
cion,  presencia. 

Cabussa.  Especie  de  bony 
ó  berruga,  berrugon. 

Cabu.^isador.  Qui  nada 
sota  r  aygua.  Buzo. 

Cabusísar.  Ficar  alguna 
cosa  sota  1'  aygua.  Zabu- 
llir, r.  Ocultarse  de  cop 
sota  r  afí  gua.  Zabullirse, 
sambullirse,  chapusarse. 

Cabussó.  L'  acte  y  efecte 
de  cabussar.  Zabullida, 
zambullida.  Lo  aucell  de 
aquest  nom.  Mergo,  cuer- 
vo marino.  Fèr  un  cabus- 
só. Fr.  Dar  una  zambulli- 
da ó  un  chapuz. 

Cabussut.  Aucell.  Somor- 
mujo castaño. 

Cacahuet.  Fruyt.  Caca- 
huete, maní. 

Cacareis.  Acció  de  caea- 
rejar.  Cacareo. 

CacarejadMi*.  Cacarea- 
dor, vocinglero. 

Caearejar.  Cantar  lo  gall 
ó  gallina.  Cacarear,  clo- 
quear. Ponderar,  exage- 
rar. Ponderar,  decantar. 

Cacarejat.  Exagerat,  pon- 
derat mòlt.  Cacareado. 

Cacau.  Arb.  y  fruyt.  Ca- 
cao. Lo  llocn  poíilat  de 
cacaus.  Cacahotal. 

Caccach.  Veu  del  ánech. 

Caci.  Peix.  Cacín.  [Parpar. 

Cacicat.  Dignitat  de  ca- 
cich.  Cacicazgo. 

Cacich.  Senyor  de  vassalls 
indis.  Cacique. 

Cacitfñnioli.  Hiante.  {jia. 

Cae<t<j(iiiii!a.Med.  Caque- 

Cac<>(|uiniíeh.  Melancó- 
lich,  trist.  Cacoquimio. 

Cada  punt  ó  á  cada  pas. 
Adv.  .-1  cada  instante,  por 
momentos. 

Cadafal.  V.  Catafal. 

Cadarn.  Catarro. 

Cadarnera.  Aucell.  Jil- 
guero, colorin,  pintadillo. 

Cadarnós.  V.  Encadamat 

Cadars.  Seda  grossa  y  bas- 
ta. Cadarzo,  cadarza. 

Cadascú.  Cada  hu,  cada 
persona.  Cada  uno. 

Cadáver  (Restos  del).  Ce- 
nizas ,  restos  mortales. 

Cadell.  Lo  till  petit  de  al- 


CAD 

guns  animals.  Cachorro. 
De  gos.  Perrezno.  De  llop. 
Lobezno,  /oòaío.  Especie 
de  ribot.  Acanalador,  a- 
vivador.  Pessa  del  canal 
de  la  tramuja.  Citóla,  ta- 
ravitla.  La  regata  de  las 
botas  ahont  se  encaixa  lo 
(ap.  Gárgol.  Lo  íloquet 
que  fan  alguns  arbres. 
Espiguilla.  Madeixela  ó 
troca.  Cadejo,  cadillo.  In-| 
sede.  Grillotalpa.  Pessa 
de  maquinaria.  Perrillo. 
Pistola  de  butxaca.  Ca- 
chorrillo, (chigada. 

Cadeilailsí.  Cachillada,  le- 

Cadeilar.  Parir  certs  ani- 
mals. Parir  la  perra,  la 
loba ,  etc.  Anar  donant 
mes  y  mes  de  si  alguna 
cosa.  Cundir,  dar  de  sí.     1 

t'adellet.  Cachorrilo.        | 

Cadena.  Enllás.  Encade-', 
nación ,  encadenamiento.- 
Náut.  Amarra.  La  conti-' 
nuació  de  monlanyas. 
Cordillera.  Lo  urditdel 
teler.  Urdimbre. 

Cadenayre.  Qui  fa  cade- 
nas. Eslabonador. 

Cadencia  (Ab).  Adv.  Nu- 
merosamente. Lo  qui  té 
cadencia.  Cadente. 

Catleneta.  Adorno  en  las 
guarnicions.  Cadenilla. 

Cadera.  V.  Costat.  Os  de 
la  cadera.  Anat.  Cia. 

Cadet.  Cadete.    ■     (Cadea. 

Cadeya.  >Iida  de  longitut. 

Cadif  y  Cadins.  Pl.  Drap 
de  llana  groller.  Cadis. 

Cadira.  Silla.  De  brassos. 
Sillapoltrona.  C.  mitjana. 
Silla  baja.  La  en  que  pa- 
reix la  dona.  Puesto.  Pl. 
Cadiras  de  cor.  Lo  con- 
junt de  ellas.  Sillería.  Se 
poden  Hogar  cadiras.  Fr. 
lam.  Se  puede  pagar  dinero 

Cadirassa.  Aum.  Sillón. 

Cadirayre  y  Cadirer.  Si- 
llero, Botiga  de  cadiray- 
re. Sillería. 

Cadireta.Pessa  ahont  des- 
cansa lo  eix.  Silleta,  so- 
porte. Assento  que  for- 
man entre  dos  agafantse 
de  las  mans.  6'i7/a  de  la 
reyna. 


CAG 


75 


Cadis  y  Cadissos.Pl.Drap 
groller.  V.  Cadif. 

Caducanient.  Adv. Dèbil- 
ment. Lánguidamente,  dé- 
bilmente. V  estat  de  ca- 
duch.  Caduquez,  (quejar. 

Caducarse.  r.  V.  Cadu- 

Caducb.  Descaygut  per  la 
vellesa.  Decrépito,  cadu- 
co. Transitori.  Transito- 
rio, efímero ,  deleznable. 
Dit  de  la  persona  que  des- 
varieja.  Chocho  ,  clueco. 
Edat  caduca.  Caduquez. 

Caduf  V  Cadüfol.  Y.  Ca- 
túfol. 

Cadutiuejar.  Caducar, 
chochear,  ir  ú  estar  cala- 
mocano,    (ca.  Caduquez. 

Caduquesa.  Edat  cadu- 

Cafeter.  Cafetero. 

Caris.  Cahiz.  De  sembra- 
dura. Cahizada.        (vaje. 

Cafre.  Bárbaro.  Cruel,  sal- 

Cafurüta.  V.  Cofurna. 

Cagacalsas.  Cobart.  Ca- 
gón. L'  home  pobre  d'  es- 
perit. i?J"a(/tí:a.s,  calzones. 

Cagador.  Qui  caga  mòlt. 
Cagón.  V.  Caganer. 

Caladora.  V.  Bassa. 

Casaferro.  La  escuma 
del  ferro  y  altres  metalls. 
Escoria,  caga/ierro,  moeos 
de  hierro.  Lo  vil  y  despre- 
ciable. Abyecto,  escoria. 

Cagaire.  V.  Cagayre. 

Casal lú.  Lo  fem  dur  que 
fan  los  animals  grossos. 
Cagajón.  Lo  del  bestiar 
petit.  Cagarruta. 

Cagaitsent.  Cagada,  eay)- 
nerai-ion  de  vientre. 

Caganiuxa  ó  Cagamut- 
xo.  Pta.  Yerba  carmín, 
eléboro  negro,  vedegambre 

Caganer.  Qui  caga  mòlt 
sovint.  Cagan.  Lo  mesqui. 
Roñoso,  menguado,  agar- 
rado. Lo  cobart.  Tímido, 
apocado. 

Caganeria.  Poquedad, 
miseria.  Mezquindad,  ro- 
ñería, estrechez. 

Caganiu.  L'  aucell  que 
naix  últimament.  Postrero 

Cagar.  Deslluhir,  tirar  á 
pérdrer  alguna  cosa.  Man- 
char, afear,  ensuciar. 

Cagarada.  Cagada. 


76 


caí 


4'uí(ui*inn.  Ca(;aralHa!(  A 
pus.sihinim.  Cn'jon.  l'\. 
Orripias.  Car/alera. 

4'UKHrro.  {'.n\ia\\f>.Cagrij(>n 

C'HKarMe.  I.os  aiirf'lls.  Tu- 
llir. De  [)or.  Zurrarse. 

4'a(;H(.  I'art.  pas.  ác  ca;{ar. 
Cagarlo.  Mcís(|ui.  Mez'/ui- 
7W.  Ksiinraiial.  Loe.  fam. 
Ks  un  cobarl.  En  un  ra- 
>j<m,  un  'iiillina.        (ncr. 

CsiKuyrc,  Canon.  V.  í;a'„'a- 

CuKO.sMnKo.  l'ta.  V.  Ipe- 
cacuana. 

Cutfuera.  (ïanas  de  anar 
(le  COS.  Necesiilail. 

C'Heiierada.  Camarada. 
('aijada.         (liarl.  ('aijun. 

CaKi>**i*ri.   (;a''aner,    co- 

4;aK>ietiM.PI.\ .  Catarina. 

C'alieiit.  Lo  que  amcnassa 
ruina.  Cadenle. 

CaíuiKla.  V.  (^ayKuda. 

CaarellM.  Pta.  Aliroju  ó 
civílaña  de  agua. 

Caixa.  En  sas  princip.  ac- 
cepcions. Caja,  (lapsa 
Kran  pera  ^'uanlar  al^un 
ol)jccte.  Ana.  V.  'I'al)al. 
D'  ay<r!ua.  AIruhilta,  i-ain- 
bija.  I)'  ánimas.  Ceiiill•i. 
De  aqiieduclo  ó  canona- 
da. Atajía,  atarjea.  De 
caritats.  Cepo.  De  cuyro. 
Vara, petaca.  La  de  morís. 
A  tana.  De  posar  instru- 
ments. Cefxi.  De  tai)ia. 
Emplenta.  (iran  de  pane- 
sos.  Hucha.  De  suspi-n- 
drer.  Naut.  Camello. 

Cníxaltancli.  (laixa  que 
«erveix  de  l)anchò  assen- 
to. Cajahanco. 

Caíxal.  Muela.  Punta  en 
forma  de  dent.  Diente.  De 
llop.  Diente  de  lohn.  Arre! 
de  caíxal.  Itaigon.  C.  del 
senv.  Cordal.  I>e  vella. 
Iler"l)a.  yHirojo.Pl.(;aixals 
en  las  parets.  Agrnjas, 
adrajas.  Deixar  caixals 
en  las  parets.  Adentellar. 
Tenir  caixals.  Fr.  Tener 
uñas,  colmillos.  Traurer 
foch  per  los  caixals.  Fr. 
Echar  chisjjas. 

Caixalada.  La  acció  de 
mossegar.  .Mordisco,  dtn- 
tellada,  mordiscan.  Iloci 
tallat  ab  los  caixals.  üo- 


CAL 

cado.  Porció  curta  de  ali- 
ment. Hocadillo.  FI.Gua- 
nyarse  lascaixaladas.  Ija- 
iiarse  ¡a  romida.  Partirá 
caixalailas.  fíocadear, 

Caixalfjar.  Dentellear, 
mordiscar. 

Caixaler.  V.  Xarrayre. 

4'aixaMMa.  Aum.  Cajón. 

4.'aixer.  Cajero.  V.  Caixisla 

l'aixeta.  La  (|ue  serveix 
per  recullir  almoynas. 
I'epo,  cejnllo. 

CaixÍMta  Olicial  de  iro- 
prempla.  Cajista. 

<'aixó.  Cajón.  V.  ('aixeta. 

Cal.  (Contracció  de  (°asa 
lo.  Casa.  Temps  del  verb 
Cl•lldrer.  Es  menester. 

Cala.  Porció  de  destilas. 
Lechino,  clavo.  Paper  rol- 
llal  V  untat  ab  oli  pera 
fcr  llum.  Mecha.  Kn  las 
cosías  de  mar.  Ensenada. 
Cala  petita.  Anión. 

('alakrot.  Náut.  Corda 
pelila.  Calabrote. 

4'alabrotar.  Naut.  Aca- 
lahriilar.  (bulbosa. 

4'alal>ri]X.   Pla.    trepida, 

4'alabruxaN  ó  (>alabrui- 
xas.  Pla.  Jaiinto  de  pena- 
cho. V.  Ilarralets. 

CalutUtr.  CAnna.  Instru- 
ment de  ferro  pera  exa- 
minar la  profunditat  de 
las  feridas.  Tienta. 

Calaf.  Arb.  .Sauce  de  Egip- 
to. V.  Calafalament. 

Calafat.  Qui  calafateja. 
Calafate,  calafateador. 

Calafatatlor.  Qui  calafa- 
teja. Calnfateadnr.  lieliim 
per  (íalafalejar.  Urea. 

Calafalanient.  Obra  de 
cala  fa  I  r-ja  r .  I  'a  lufa  teria. 

Calafat<>ÍK.  Calafateo. 

CalafalejaUíira.  Acció  y 
efecte  de  calal'atejar.  Ca- 
lafateadura. 

Calafat<'jar.  Calafatear. 

Calafat cjat.  Cabifateado. 
Kstar  niolt  calafatejat. 
Loe.  fam.  listar  móli  a- 
Iropellat  ó  faltat  de  salut. 
Estar  hecho  «m  cascajo, 
estar  valetudinario. 

Calai\.  Cajón,  gabela,  ('a- 
laix  de  sastre.  De.sorde 
en  la»  cosas.  Mesa  revuel- 


CAL 

ta.  Qüi  ti;  ideas  desordena! 
das  j  confusas.  Cabeza  de 
chorlito.  Qui  aparenta  sa- 
ber mollas  cosas  a  un 
temps  sens  coneixement 
sólit  de  ninguna.  I'etrui 
in  cundís.  Ser  ó  anariíen 
al  calaix.  Fr.  fam.  Morir. 

Calaixera.  Cómoda.  Ar- 
reglar y  donar  calaixeras. 
Loe.  fám.  Preparar  lo  nu- 
vialKC  de  ainú.  /'reparar 
el  ajuar. 

Cálaní  aroraaticli.  vlcoro- 
vero.  ralamo  aromático. 

Calaniach.  Kspecie  de  te- 
la prima  de  llana.  Cálamo- 
so.  Pla.  Cicuta. 

Calamante.  Aiiccll,  es- 
pecie de  alosa.  Calamanto 

CalaniarM.  peix.  Calamar 

CalamarNU  ó  Urulicia. 
Granizo,  piedra.  Caurer 
calamarsa.  V.  Calamar- 
sejar.  {da,  granizo. 

(!alaniarMa«la.  (iraniza- 

CalaniarHejar.  Grani- 
zar, (do. 

4'alaiiiarMojat.  Graniza- 

Calaniltacli.  Drona.  Leño 
aloes,     ((lias.  Cabimbuco. 

<;alanibiicli.. Arbre  de  In- 

CalaiiieiitN.  Pla.  Cata- 
menío,  calaminta,  yerba 
gatera.  (cainminur. 

Calamina.   Min.     I'iedra 

<'alainita(.  Infortuni. 
l•esgro'•ia,  infortunio. 

CalaiiiítÓM.  Desgracia!, 
/«/■ortumirfo.  Temps  cala- 
m  i  tos.  Tiempo  duro,  actrbo 

('álamo  cúrrente.  Adv.  De 
re|)enl.  De  repente. 

Calandra  ó  (Calandria. 
Aucell.  Alondra.  (Cantar 
com  una  calandria.  Loe. 
fam.  Descubrir  al^ú  tol 
lo  que  sab.  Cantar,  confe- 
sar de  plano. 

Calanva.  Casta,  ras.sa.  ín- 
dole, rondicion,  rain. 

Calapándria.  Fam.  V. 
(ionstipat,  Constipació. 

Calápat.  (iripau.  Sapo, 
esfuerzo.  Cerl  mal  en  las 
polas  del  bestiar.  Gala- 
pago,  (mira. 

«'alapet.   licrba    V.  Alti- 

Calar.  Llocli  abundant  de 
cals.  Calero,  calizo.  Fam. 


CAL 

Pegar.  Pegar,  dar,  echar. 
(Jalar  foch.  Pegar,  pren- 
der fuego,  (lalar  velas. 
Nául.  Amainar.  Calar- 
^e.  r.  Menjar  ó  heurer 
alciina  (■o>a.  Zamparle, 
echarle.  Posarse  a  ícr  al- 
bina rosa.  Ponente,  dar- 
se, echarse.  Entrar,  ficar- 
sc,  anar,  arrimarse.  Tras- 
ladarse ,  meterse  ,  arri- 
marse. Calarse  á  jaurer. 
Fr.  Echarse  a  dormir. 

Calat.  Ull  de  un  instni 
ment  |>iiii\ant.  Enrislru 
do.  Taladra!.  Calado. 

Calavera.  Lo  ronjunt  deis 
Ossos  deis  animals  des- 
pullats de  tota  carn.  Es- 
tjueleto.  Home  de  poelí 
sen).  Cabezuela. 

CalaVeratla.  Acein  de  un 
home  de  poch  judici.  Ca- 
bilduda.  l'èr  calaveradas. 
Fr.  Fér  rosas  de  pocb  ju- 
dici. Calaverear. 

<'ala>re.V.  Üragador. 

C'alea  de  teler.  Careóla. 
Alguna  cosa.  .Alguna,  (la. 

C'ulce(i4inia.  Pedra.  .\ga- 

t°ule<>tl«tiiiM.  Pedra.  Uni- 
ré. V.  Oniíiuel. 

C'Hlceta.  Senval  que  's  po- 
!^a  en  las  ramas  de  las 
gallinas.  Trabilla,  calía. 
Posar  calceta.  Fr.  Aotar, 
■marcar  con  el  dedo. 

Calcete  r.  Calcetero. 

Calcli.  Pint.  Calco. 

Calciner.  Itassa  de  las 
adoberías.  Pelambre,  pe- 
lambrera. Posar  las  pells 
al  calciner.  .1  pelambrar. 

CalcoM.  Naut.  Calzos. 

Càlcul  y  Calculació.  Cál- 
culo, suposición. 

Calila  ( Donar  uiia).  V. 
Caldejar.  (deo. 

CaNláich.  De  Caldea.  Ca¿- 

Caltlar.  Tripería. 

Caldejar.  Kn  sas  princip. 
accepc.  Caldear.  Péndrer 
caldo  sovint.  Tamar  cal- 
do á  menudo.  Tenir  algu- 
na cosa  gusl  á  caldo.  Ü- 
ler  ,  sentir  á  caldo. 

Caldejat.  Caldeado,     (do. 

Calder.  .1  ficionado  al  cal- 

Caldera«tMa..4um.  Calde- 
ra raóll  gran.  Calderón. 


CAL 

Calderer.  Qui  fa  calde- 
ras. Calderero.  Oliciiia  de 
calderer.  Calderería. 

Caldereta  y  Calderilla 
per  avgua  licneyla.  v4rf/re 

Calder«i.  Per  traurer  ay- 
gua.  Caldero,  imp.  y  W li- 
sie. Calderón.  Per  cassar 
a  la  joca.  Calderuela. 

Calderoiiu.  Marmita. 

Caldot.  Calducho. 

Cáldrer.    Ser    menester. 
.\ecesilarse.  Ser  una  cosa 
com  correspon,  üer  con 
forme,  valer. 

Calell.  Pedreta  que  ai  foch 
se  converteix  en  cals.  Ca- 
liche. V.  Cadell. 

Calendar.  iJalar,  fechar. 

Calendari.  Prouóslicli. 
A lminiai¡ue.  calendario. 

Caleudat.  Designat iodia. 
Datado,  fechado. 

Calent.  Caliente,  cálido, 
candente.  Anar  calent  ó 
fort  algun  negoci.  Hullir. 
Parlant  dels  animals.  £.1- 
tar  en  zelo.  Calent  de  cap. 
Caliente  de  cascos.  De  ca- 
lent en  calent  se  |)elan. 
Exp.  fam.  .Aproliiar  la  0- 
casió.  El  llanto  sobre  el 
difunto.  Tenirho  calent. 
Loc.  fam.  Dissimular.  Te- 
nerlo  reservado.  Tot  ca- 
lent. Exj).  fam.  Pera  bur- 
larse de  una  esperausa 
sens  fonament.  Alia  veré- 
des,  átatela  al  dedo.  Pera 
negar.   Bueno  esta  ello. 

Calenta«lor.Lollocli  pera 
escalfarse.  Calefactorio. 
Lo  in.strument  de  aquest 
nom.  Mandillo.  Per  escal- 
far lo  llit.  Tumbilla. 

Calentament.  Adv.  .Ar- 
dentment. Calientemente. 

Calentar.  V.  Escalfar. 

Calentejar.  Estar  un  po- 
co caliente. 

Calentó  y  Calen  tonel.  Un 
poch  calent.  Tibio. 

Calentar.  Calor,  calefac- 
ion. 

Calentura.  V.  Febre. 

Calent uron.  V.  Febrada. 

Calén.  Fam.  Moneda,  di- 
ners. Cuartos,  monisei. 

Calewer.  Qui  lloga  cale- 
sas. Calesero,  calesinero.  I 


CALL 


77 


CalcNÍ.  Carruatge  lleuger 
pera  passejar.  íatesin. 

Caletre.  Fani.  Seny,  lino, 
discerniment.  Juicio,  se- 
so, discernimiento.  De  sou 
caletre.  Adv.  De  ingeni 
propi.  De  proj^iio  Alarte. 

Caifret.  Calofrío,  escalo- 
frió. Sentir  calfrcts.  Fr. 
Calofriarse. 

Cai;:ut.  Parí,  passiu  de 
Ciildrer.  Sido  menester. 

CaÜ.  Metall.  Calino. 

Caliltre.  Vuv t  de  una  ar- 
ma de  foch  ó  diámetro du 
sa  lioca.  .Urna. 

Calicó.  Especie  de  tela 
molt  fina.  (VitnVyt/í. 

Califat.  Dignitat  de  cali- 
fa. Califato. 

Calinin.  iNaiil.  Especie  de 
vapor (|ue  condensa  la  at- 
mosfera, fíórea. 

Caliqui.  V.  Calicó. 

Cáli.H.  V.  Cálzer. 

4'aIiH.  Calizo,  calcáreo. 

CalÍN.<«aya.  Quina  ama- 
rilla, (lido. 

Cálit.  Calent.  Caliente,  cá- 

Calitat.  V.  Qualitat. 

Caliija.  Vapor  espes  á  ma- 
nera de  lioyra.  I dlina. 

4'alitjÓM.  Poct.  Caliginoso. 

Calin.  Rescoldo.  Cuyt  en 
lo  caliu.  Subcinericio. 

Cali.  La  duricia  de  cst 
nom.  Callo.  \  eler.  Tumor. 
Claro,  agriíyn.  Lo  cami  es- 
tret y  llareh.  Callejón.  C. 
juicfi.  Ilarri  deis  juheus. 
Judería.  Férse  calis.  Fr. 
Ad(|uirir  hábil  ó  cosluin 
en  alguna  cosa.  Hacer, 
criar,  tener  callos. 

Callada.  \'.  Gav  alo.  A  la 
callada.  Adv.  tácitamente 

Calladament.  Adv.  Tá- 
citamente, callandico. 

Callainent.  Silencio. 

Callandet.  Adv.  Ab  veu 
baixa,  sens  fòr  soroll.  Ca- 
llandico. Tot  callandet. 
Calla,  callando. 

Callap.  Miner.  Callapo. 

Callar.  Passar  en  silenci. 
Pasar,  saltar,  omitir. 

Callat.  Pari.  passiu  de  Ca- 
llar. Callado.  Silenciós. 
Sileucioso,  cerrudo,  mu- 
do, lácito.  Qui  guarda  'I 


78 


CAL 


secret.  Reservado.  Qui 
parla  poch.  Taciturno. 

CalloMitat.  V.  Durícia. 

Culina.  V.  Calxassa,  Fleu- 
ma.  (sedativo. 

Calmant.  Med.  Calmante, 

Calmar.  Lo  vent.  Encal- 
mar, calmarse.  Moderar 
alguna  cosa  rigorosa.  A- 
dormecer,  mitigar.  Sosse- 
gar.  Apaciguar,  aplacar. 
Aquietar.  A'-allar,  sosegar 

Cal«'>.  Naut.  Sonda  de  fons. 
Cala,  calón. 

CaiomeianN.  Mercuri 
dols.  Prolocloruro  de  mer- 
curio sublimado,  panacea 
mercurial  ,    calomelanos. 

Calor.  Picant  en  lo  pala- 
dar. Resquemazon,resque- 
mamiento.  Ab  calor.  Adv. 
Conempeño.  Entrar  en  ca- 
lor. Tomar  calor.  Morirse 
de  calor.  Vr.Freirse  de  ca- 
lor. Péndrer  calor.  V.  En- 
traren calor.  Picar  lo  ca- 
lor. Fr.  Dejarsecaerel  sol. 

Caloróíii.  Lo  que  té  calor. 
Caluroso ,  ardiente. 

Caloíitre.  La  primera  llet 
de  la  femella  desprès  de 
haver  parit.  Calostro. 

Cálrer.  V.  Cáldrer. 

Calí».  Min.  Cal.  Cals  amara- 
da. Cal  mutrta. 

Calila.  Calzón.  Desferse 
las  calsas.  Desatacarse. 
Posarse  las  calsas  de  al- 
gú. Fr.  Gobernarlo.  Cal- 
zarse ú  alguno. 

Cal.sada.  Cami  empedrat. 
Arrecife,  calzada.  De  las 
plantas.  Aporcadura. 

Calsament.  Calzadura. 

Caltüar.  Arrimar  terra  á 
algunas  plantas.  Acogom- 
brar, aporcar,  recalzar. 
Los  arbres.  Atetillar.  Afe- 
gir acer  á  la  punta  de  al- 
gunas ferramentas.  Ace- 
rar. Traurer  los  bolquers 
á  las  criaturas  y  yestirlas 
de  curt.  Sacar  los  pies, 
poner  de  redondo. 

CalsassaN.  Pl.  Aum.  Cal- 
zonazos. 

CalHater.  V.  Calceler. 

Cálsech  y  Cálser.  Cáli.s  ó 
cálser  comú.  Pta.  Amen- 
to, antodio. 


CAM 

Calseta.  La  que  's  posa  á 

las  gallinas,  etc.  Calza.     I 

Cal.««i(las.  Pta.  Cardo  cun- 
didor  ó  hemorroidal.  j 

CalNigar.  V.  Trepitjar. 

Cal.silla  ó  Calsich.  Espe- 
cie de  mitja  sens  peu. 
Calzeton. 

Calsina.  Cals  á  punt  de 
emblanquinar.  L•chadn. 

Cal.<«inamenf.  Acció  de 
calcinar.  Calcinación. 

Calsinayre.  Calero. 

Cal.sineria.  La  casa,  de- 
pósit  ó  lloch  ahoni  se  ven 
cals.  Calería. 

CalNÍnó.<i.  Calcáreo. 

Vitlaifi.  Metall.  Calcio. 

Vsklsó.  Boti  sens  sola.  Bo- 
tin, polaina.X.  Mitja  calsa 

Caisotaüi.  Condescendent. 
Calzonazos.  V.  Butxaca. 

Caisoteti!!.  Pl.  Calzonci- 
llos, pañetes,  gregíiescos. 

CRliiinnial.  Calumniós. 
Calumtiioso.  \ 

Calva.  Lo  casco  del  cap 
sens  cabells.  Calvicie,  cal- 
vez. Quant  es  de  lot  lo 
cap.  Calvatrueno.  , 

Calvejar.  Encalvecer. 

Calvejat.  Encaicecido. 

Calveza  y  Calvicia.  V. 
Calva. 

Calvo  (Tornarse).  Pérdrer 
poch  a  poch  los  cabells. 
Encalvecer,  encalvar. 

Cálsr.er.  Vas  pera  consa- 
grar lo  vi  en  la  missa.  Cá- 
liz. Tassa  feta  à  manera 
de  calzer.  Copa. 

Cama.  La  part  del  eos  en- 
tre'1  peu  y  '1  genoll.  Pe>r- 
na.  La  de  las  Uetras.  Pa- 
lo. De  fusta.  Zanco.  De 
r  arada.  Galápago.  Del 
tremp  de  la  ploma.  Gai•i- 

I     lan.    Del   blat   y  plantas 

I     semblants.     Caño.    Parí 

'  riel  forch  deis  alls,  ete. 
Ristra.  Lo  cap  de  la  fona. 
Ramal.  La  part  de  la  mit- 
ja desde  '1  taló  al  genoll. 
Caria.  La  del  botó  y  sem- 
blants. Presilla.  Lolronch 
de  las  plantas.  Tallo.  Lo 
coll  del  bol.  Piezgo.  Las 
camas  de  la  taula.  fíe*. 
A  cama  nua.  Adv.  En  per- 
netas. Cama  á  cama.  V. 


CAM 

Tant  á  (ant.  Cama  assá, 
cama  allá.  Adv.  A  horca- 
jadas. Posarse  cama  assa, 
cama  alia.  Ahorcajarse. 
Camas  de  bròquil  ó  de 
gánguil.  Zanfjuivano.  Aga- 
far perla  cama.  Apernar. 
Estar  a  camas.  Salir  bien, 
estar  á  salvo.  Haver  á  ca- 
mas. Fr.  fam.  V.  Aconse- 
guir. Tallar  las  camas. 
Desjarretar ,  pernique- 
brar. Trencar  las  camas. 
Despernar.  Mossegar  las 
camas.  Apernar.  .Slóurer 
violentament  las  camas. 
Pernear.  Tenir  bonas  ca- 
mas Fr.  Ser  mólt  camina- 
dor. Tener  pies  ó  buenos 
pies.  Valdrerse  de  las  ca- 
mas. Fr.  Escapar  corrent. 
Poner  pies  en  polvorosa, 
tomar  tas  de  Villadiego. 

Caniacurt.  Pasicorto. 

Carnada.  Cop  de  cama. 
Pernada.  Pas  llarch. 
Tranco,  gambada.  A  ca- 
madas.  Adv.  ,4  trancos ,  á 
paso  largo.  {drea. 

Camadrea.    Pta.    Came- 

Caniaestevat.  Patieste- 
vado, estevado. 

Camal'eii.  Min.  Camafeo. 

Camal.  Branca  major  deis 
arbres.  Brazo.  Especie 
de  boti.  Borceguí. 

Camaleó.  V.  Camalleó. 

Camálicli.  Faquin  ,  mozo 
de  cordel ,  ganapán.  De 
plantó.  Trascantón. 

Camallada.  Pernada. 

Camallarcli.  Zanguilar- 
go,  pasilargo 

Camalleó.  Especie  de 
llangardaix.  Camaleón. 
Planta  medicinal.  Angé- 
lica-carlina ,  carlina  ofi- 
cinal. Allra  planta  sem- 
blant. Camaleón. 

Camalleó  pardo.  Animal. 

•  Camaleopardo  ,  pardal, 
camello  pardal.  (lias. 

Camal lera.«.  V.  Carame- 

Camalliea.V.  Lligacama. 

Camalliilient.  Montañés. 

Camamilla.  Pta.  Manza- 
nilla. C.  borda.  Magar- 
zuela,  magaza,  magarza. 
C.  romana.  M.  fina.  Co- 

1    muña.  M.  de  los  sembra- 


CAM 

dos.  Dels  tintorers.  Man- 
sanilla  loca.  Pudenla.  M. 
silvestre,  M.  hedionda.  V. 
Ull  de  bou. 

Camándula.  Bellaque- 
ría. Picardía,  taimoma, 
mafniela.  Tenir  mòltas 
camándulas.  Fr.  Tener 
muchas  conchas  ó  mas 
ronchas  que  un  galápago. 

Camandulejar.  Ver  lo 
camanduler  ú  obrar  com 
á  tal.   Cama7idulear. 

Camanduler.  Camandu- 
lero, hipócrita.  [dula. 

Canianduleria.  Camun- 

Csíinsíohert.  Perniabierto. 

Cania3)é  ó  Canapé.  Espe- 
cie de  sofá.  Canapé. 

Camaprini.  Zanqnivano. 

Caniaratinga.  Herba. 
Gamaratinga.  (Cambrer. 

Caniarer.   Camarero.  V. 

Camarsl.  Camarin       [co. 

Camarilla  del  teatro.  Pal- 

Caniarlencli.  Camarer 
real.  Camarlengo. 

Caniar4tja.  Pta.  Yerba  de 
san  Pedro.  V.  Morella  ro- 
quera. Aucell.  Camarojo. 

Cauíarut.  Camarote,    (co. 

Camaseca.  Bolet.  Agári- 

Caniatinió.  Barra  de  la 
arada.  Timón. 

Caniatort.  Sancallós  en 
dins.  Estevado.  Sancallós 
en  fora.  Zambo,  patizam- 
bo, zancajoso. 

Camaura.  Especie  de 
montera.  Papalina,  beco- 
quin,  bicoquín. 

Cambi.  Permuta.  Trueque, 
permuta.  En  lo  comers. 
Agio,  agiotaj$.  De  preso- 
ners, poders,  etc.  Canje. 
Tornas  de  lo  que  sobra 
en  una  barata.  Premio. 
¡VIudansa,  alteració.  Caí»- 
biamiento,  mudanza.  Do- 
nar á  cambi.  Cambiar. 
En  camlii.  Adv.  En  re- 
compensa. Tornar  lo  cam- 
bi. Fr.  Correspóndrer  á 
al^ú  del  mateix  modo  que 
ell  ba  fet.  Tratar  del  mis- 
mo modo,  pagar  con  la 
misma  moneda. 

Cambiable.  Trocable, 
permutable.  (riable. 

Caiubíadíií.  Mudable,  t'o- 


CAM 

Cambiador.  Qui  cambia. 

Cambiante ,  cambista. 

Cambiameut.  La  acció 
de  cambiar.  Cambio. 

Cambiar.  Mudar  una  co- 
sa de  una  part  á  altra. 
Mudar,  trasladar,  tras- 
mutar. Baratar.  Trocar. 
Cambiar  presoners,  po- 
ders, ele.  Canjear. 

Cambra.  Sala.  Aposento, 
cámara,  cuarto.  Pl.  Fluix 
de  ventre.  V.  Cambras. 
Treballar  en  cambra  ó 
privadament.  Trabajar 
en  casa  ó  privadamente. 

Cambras.  Pl.  Fluix  de 
ventre.  Cámaras,  despeño, 
diarrea.  Cambras  de 
sanch.  Disenteria.  Qui  fè 
cambras.  Camariento.  Te- 
nir cambras.  Fr.  fam.  Ir- 
se de  vareta. 

Cambráyna.  Certa  tela. 
Cambray,  cambrayón. 

Cambrer.  En  los  hospi- 
tals qui  cuyda  de  las  cam- 
bras. Cabo  de  sala,  cama- 
rero, (doncella. 

Cambrera.       Camarera, 

Cambrota.  Lloch  ó  quar- 
to  inferior  ó  brut.  Chiri- 
bitil, zaquizamí. 

Canibuix.  V.  Gambuix. 

Camedri»«.  Pta.  Camedrio 

Camedrit.  Farm.  Vi  pre- 
parat. Cnmedrito. 

Camejar.  Pernear. 

Camell.  Ouadrúpedo  del 
eos  móltllarch.  Camello. 

Cameller.  Camellero. 

Cameititi.<«.  Pta.  Pinillo. 

Camerlencli.  V.  Camar- 
lencli.     [brazo,  galápago. 

Camela  de  1'  arada.  Cama, 

Cáml'«tra.  V.  Canfora. 

Caml'orar.  V.  Canforar. 

Cami.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Camino.  Senda,  via. 
.S'enrf(í,pfflso.  Viatge,  volta, 
anada.  Viaje.  Medi  ó  re- 
curs. Medio,  recurso.  C. 
aspre  ó  tort.  Anfracto. 
Aspre  y  desigual.  Bati- 
dero. Batut.  Andoso.  Fèt. 
Andado.  Estrel.  Coladero. 
Ral.  fíeal.  De  ferradura  ó 
morral  er.  De  herradura. 
Fácil.  rn7/arfo.  C.deSant 
Jaume.  Via  láctea.  De  fer- 


CAM 


79 


ro.  Ferro-carril ,  camino 
de  hierro.  Apartar  del  ca- 
mi. Desaviar.  .\nar  de  ca- 
mi. /)•  de  viaje.  Cosa  del 
cami.  Vial.  Desfer  lo  ca- 
mí./)esa7í(íar*.  Divisió  de 
tres  camins.  Trivio.  Eixir 
al  cami.  Eixir  al  encon- 
tre. Salir  al  encuentro. 
Parlant  de  lladres.  Sal- 
tear. Fér  cami.  Fr.  Cami- 
nar. No  haverhi  cami.  Fr. 
No  tenir  una  cosa  cami 
ni  carrera.  No  haber  me- 
dio. No  lenir  orde  ni  con- 
cert. No  tener  pies  ni  ca- 
beza ,  no  llevar  camino. 
Obrir  ó  facilitar  cami. 
Fr.  Procurar  los  medios, 
un  camino.  Tenir  ó  no 
tenir  una  cosa  cami.  Ser 
ó  no  ser  fundado.  Llevar 
ó  no  llevar  camino. 

Caminada.  Passcigllarch 
pera  exercici.  Caminata. 

Caminador.  Qui  camina 
mòlt  y  ab  velocitat.  An- 
dariego, andarín.  Pl.  Las 
cintas,  cordons  ó  corret- 
jas  pera  sostenirlas  cria- 
turas. Andadores,  anda- 
deras. Lo  justillo  al  qual 
se  subjectan  los  camma- 
dors.   Apretador. 

Caminal.  En  los  jardins 
ó  passeigs.  Calle.  En  las 
borlas.  Andador,    (dante. 

Caminant.  Viajero,  vian- 

Caminar.  Andar. 

Caminet.  Senda ,  sendero, 
vereda.  C.  de  dressera.  A- 
tocha,  atajo. 

Camilla.  De  estamenya  ó 
llana.  .Sayuela.  De  sobre. 
Camisola.  Llarga.  Cami- 
són. ¥m  camisa.  Adv.  En 
paños  menores.  {son. 

Cami!<ia»<isa.  Aum.  Cami- 

Camiseta.  La  que  serveix 
pera  tapar  alguna  cosa. 
Funda,  camisilla. 

Camif!ió.  Pessa  que  's  posa 
sobre  la  camisa.  Camisolín 

Camorra.  Renvina.  Zaca- 
pela, zurríbanàa,  chamus- 
quiívi ,  quimera,  pelotera. 
Impertinencia.  Molestia, 
fastidio.  Haberhi  camor- 
ras. Fr.  Haber  mónteseos 
y  capeletes. 


80 


CAM 


Camorritüta.Buscarahons 
Pendenciero,  quimerista. 

Camotea  y  Camosina.  Po- 
ma. Camueza. 

l'anip.En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Camjio.  Camp  cer- 
eal ó  de  batalla.  Palenque. 
De  alfals.   Alfalfar.     De 
blal  de  moro.  .Maizal.  De 
cebas.  Cebollar.  De  cire- 
rers. Cerezal.  C.  de  dar- 
rera casa.  Loe.  fam.  Lo 
cul.  Salvo  honor,  nalgato- 
rio, tabalario  C.  de  llauro  j 
ó   de  sembradura.   C.  de' 
labranza.  D'  ordi.  Ceba-\ 
dal.  De  safra.  Azafranal. 
Ras.   Llanura.    A   camp' 
ras.  Adv,  En  descampado.  | 
A  camp   través.   Loe.    A  \ 
campo  traiieso.  Assentar 
lo  camp.  Mil.  Sentar  loa 
reales,  (losa  del  camp.  A- 
greste.  Descubrir  lo  camp. ; 
Mil.  Regonéixer  la  situa- 
ció del  enemich.  Batir  el 
campo  o  estrada.  Eixir  al 
camp.  Fr.  Hacerse  al  cam- 
po. Lo   que    pertany    al 
camp.  Agrario,  campesi- 
no,  campestre.  Fumar  lo 
canip.  Fr.  fam.  Escaparse. 
Llevar  lo  camp.  Mil.  Aí- 
zar ,    levantar  el  campo. 
Sortir  al  camp.  Fr.  Desa- 
fiarse, renyir.  Salir  á  cam- 
po ,  desafiarse. 

Campament.  Campamen- 
to, campo,  acampainento. 

Campana.  Pta.  Ala.  Al- 
tra planta.  Ipomea  ó  ma- 
ravilla. Allra  planta.  Pe- 
tunia. De  conumital.  Se- 
gimdilla.  Petita.  Esquila. 
A  so  de  campana.  Adv.  A 
toque  de  campana.  De  fi- 
gura de  campana.  Encam- 
panado. Cop  de  campana. 
Campaneo.  Fér  campana. 
Fr.  fam.  No  assistir  á  la 
classe.  Hacer  novillos,  ha- 
cer corrales.  Ventar  las 
campanas.  Fr.  Tocarlas 
fèntfas  donar  voltas.  Foí- 
tear  las  campanas,  llevar- 
las á  pifio. 

Campanada.  Batallada. 
Badajada.  Escàndol  ó  no- 
vedat.  Escándalo. 

Campanar.  Campanario. 


CAIil 

Lo  de  una  sola  paret.  Es- 
padaña. Un  deis  fu?os  del 
torn  (le  seda.  Canecillo, 
frailenco.  Pujarsen  al 
campanar.  Fr.  Enfadar- 
se. Amoittonarse.  I 

Campaiieie^.  Camp¡aneo.    \ 

Canipanejar.  Tocar  las, 
campanas  grans.  Campa- 1 
near.  Tocar  las  campa- 
nas petitas.faííiparii/iear. 

Canipanei*.  Qui  fa  ó  te 
per  otici  tocar  campanas. 
Campanero.  Lo  que  ve  ó 
proceheix  del  camp.  Cam- 
pjesino,  campestre.  i 

Campaneta.  La  del  oido.  I 
Tímpano.  C.  de  mar.  Pla. 
Berza  marina.  V.  Bom-I 
bolla.  Toch  fort  de  la 
campaneta.  Campanillazo  i 

Caiupauetai^.  Pta.  Faro- 
lillos ,  espejo  de  Venus.  V. 
Corretjola  gran.  C.  blan- 
cas. Pta.  Ayasa  blanca. 

Campanilla.  Herba.  En- 
redadera, (nólogo. 

Caiupanólecb.    Campa- 

Campánula.   Herba  co- 

'     mestible.  Cunonistos. 

Campaiiut.      Hinchado, 

I  campanudo,  orondo.  Fcr 
la  campanuda.  Fr.  Comé- 

¡  trer  un  gran  error  ó  falta. 
Hacerla  sonada  acerrada. 

Campar.  Tenir  de  que 
viurer.  F¡iir.  Procurar  la 
manutenció.  Buscar  la  ri- 
rfa.  51  il.  Assentar  lo  camp 
un  exèrcit.  Acampar.  Sur- 
tir de  algun  risch  ó  perill. 
Escapar, ponerse  en  salvo. 
Campar  de  golondro.  Fr. 
Campar  a  costa  ajena, 
campar  de  garulla,  de  mo- 
gollón. Campárseía,  ser 
Velis  ó  afortunat  en  sas  co- 
sas. Ser  afortunado,  cam- 
par con  su  estrella,      [do. 

Campat.  Salvado,  escapa- 

Campejar.  Mil.  Estaren 
campanva.  Campar,  cam- 
pear. Sobreixir  entre  al- 
tres ó  avenlatjarlos.  Cam- 
pear ó  sobresalir. 

Campejat.  Sobresalido. 

Campe«'>.  Campeón,  héroe. 

Camperol.Campesi.  Cam- 
pesino, campestre. 

'Canipesi   y    Campestre. 


CAN 

Campesino.  V.  Camperol. 

CampetxM.Pta.  Campeche 

Campo.  Llibre,  francb. 
Franco,  libre. 

Camuña.  Especie  de  ca- 
bra y  sa  pell  adobada. 
Gamusa,  carnuza. 

Can.  Fam.  Casa  en.  Casa. 

Cana.  Lo  llistó  pera  jugar 
á  bólit.  Marro.  La  planta 
de  aquest  nom.  Yerba  cas- 
ta, buen  laroíi,  senecio. 

Canabera.V.  Cañavera. 

Canací.  Bot.  Canaceo. 

Canació.  L'  acció  de  ca- 
ñar las  robas.  Vareo,  va- 
reaje. Délas  térras. Apeo. 

Canadá.  Vaso  para  mez- 
clar agua  con  vino. 

Cauadella.  Cetrill  del  vi- 
¡  nagrc  ,  etc.  Vinagrera. 
Las  canadellas  pera  ser- 
vir lo  vi  y  aygua  á  la 
missa.  Vinajeras,  l'na  d' 
eixas  canadellas. A  mpolla 

CanadelIassa.Aum.  Am- 
polla gran.  Botelkn. 

Canador.  Medidor  de  Ier- 
ras. Apeador,  agrimensor. 

Canal.  La  de  las  teuladas 
y  terrats.  Canalera,  cana- 
lón. Del  mar  entre  dos 
islas.  Canalizo.  Del  moli. 
Saetin.  Granen  los ánguls 
de  las  teuladas.  Lima. 
Pera  desayguar  las  bas- 
sas  ó  estañvs.  Surtidero. 
Per  tráurer  1'  aygua  deis 
rius.  Caz ,  brazal.  Per 
tráurer  las  ayguas  de  casa. 
Condutal.  De  la  cama  ó 
del  bras.Ca>ii7/a.  Lo  de  la 
respiració,  fíespiradero. 

Canalat.  Lo  que  fá  canal 
ó  té  forma  de  canal.  A- 
canalado. 

Canalera.  V.  Canal. 

Canaleta.  Canal  petita. 
Canaleja.  Arq.  Eslria. 

Canalla.  Los  novs  petits. 
Chiquillos.  Geni  despre- 
ciable. Plebe.  {rada. 

Canallada.  Picardia,  per- 

Canalleta,  Canallota  ó 
Canallussa.  Los  noys  pe- 
tits. Chiquitillos. 

Canalú.  V.  Canaleta. 

Cánam.  Pta.  V.  Cánom. 

Cañamar.  Lloch  sembrat 
de  cánem.  Cañamar. 


CAN 

Canaulas.  Borras,  tela  d' 
estopa.  Cañamazo. 

Canana.  Cartutxera  gran 
de  cuyro.  Cacerina. 

Cañar.  Amidar  roba  ab  la 
cana.  Varear.  Medir  las 
térras,  .ipear. 

Canas*!.  Aucell.  Canario. 
ínterjcc.  de  estranyesa. 
Sopla,  fuego.  Pl.  Canaris. 
Pla.  Cíivario. 

Caimsífki.  Banasta,  ca- 
nasta, canasto.  C.  rodona. 
Banasto.  Lmplirla  canas- 
tra.  Fr.  Embanastar. 

Ca!ia.*!»irei'.  V.  Cisteller. 

Caiia«4reía.  CanasUa  pe- 
tila.  Canastilla. 

Caiia.'>ilii''«i.  Lo  bras  del 
pes  de  creu  de  quals  ex- 
trems pcnjan  las  balan- 
sas.  Astil,  peso. 

Canat.  Vareado. 

Canavera.Pla.  medicinal. 
Malvabisco.  V,  Malvi. 

Cabcaiteía.  V.  Esqueneta 

CaneelE.  Mampara  de  fus- 
ta. Cancel,  antecapilla,  ho 
de  vidres.  Camón. 

Cancel-Eació.  Cancela- 
ción, canceladura. 

Canceli-¡i-Ef.  Cancelar. 

Cancel Sat.  Cancelado. 

CaíEceüer.  Lo  qui  en  las 
universitats  té  autoritat 
pontificia  pera  conferir 
graus.  Cancelario. 

CaneelSerat,  Cancelleria 
y   Cancillería.  Chancille- 

Cáncer.  V.  Cranch.     (ria. 

Cancerarse,  r.  Patir  cán- 
cer. Encancerarse. 

Cauciler.  V.  Canceller. 

Candela.  Pera  fèr  llum. 
Vela.  Espigúela  de  al- 
guns arbres.  Candelilla. 
Moch.  Mocarro.  Puntal 
pera  sostenir  entoldats. 
Espárrago.  C.  de  seu.  Ve- 
la de  sebo.  Botiga  de  can- 
delas de  seu.  Velería.  Fón- 
drerse  la  candela.  Cor- 
rerse la  vela.  Fóndrerse 
com  una  candela  cap  per 
avall.  Loe.  fam.  Dissipar- 
se  los  béns.  Hacerse  sal  y 
agua.  Fóndrerse  com  una 
candela.  Fr.  fam.  Impa- 
cientarse ,  neguitejarse. 
Quemarse,  requemarse,  a- 
DIC.     CAT.     CAST. 


CAN 

surarse,  pernear. 

Canaeter.  Qui  traballa  la 
cera.  Cerero.  Lo  qui  fa  ó 
ven  candelas  de  seu.  Vele- 
ro. Botiga  de  candeler  de 
cera.  Cerería. 

Candelera.  Ilerba.  Gor- 
dolobo, candelaria,  vesbas- 
co.  Fesla  de  la  Purificació 
de  Nostra  Senyora.  Can- 
delaria, Purificación. 

Caudeloráa.  Casa  ó  boti- 
ga alionl  se  traballa  ó  ven 
lacera.  Cerería.  Botiga  a- 
hont  se  venen  candelas 
de  seu.  Velería. 

Canrtelerií.  Lo  que  por- 
tan los  acòlits.  Cirial. 
Gran  ó  de  mollas  llums. 
Candelabro.  V.  Salamó. 
Lo  que  se  aplica  á  la  pa- 
ret, etc.  Palmatoria.  Es- 
tar en  lo  candelero.  Fr. 
Estar  en  su  apogeo. 

Cantieíeía.  Dim.  Cande- 
lica,  velilla.  Ab  ó  en  can- 
deletas. Fr.  Rébrer  ó  de- 
siljar  ab  ansia  una  cosa. 
Como elaguademayo,  con 
vivas  ansias. 

Caiiitell.  Pessa  pera  la 
co!-locació  deis  vents  en 
los  carruatges.  Candiel. 

Cau(Eetl.s.  Pla.  Abrojo. 

Caudi.  Sucre  crislallisat. 
Cande,  piedra.      {càndia. 

Casiíáial.  Blal.  Candeal,  es- 

Can(Siiie!^a.  Candidez, 
sencillez,  candor. 

CÁtvilUíu.  Séns  malicia. 
Sencillo,  inocente.  Xim- 
ple. Simple,  mentecato. 

Caudir.  Almibarar,  r.  V. 
Esllanguirse.  íguit. 

CaiicÜt.  Candido.  V.  Allan- 

Cand4»r.  V.  Candidesa. 

Cane,iad«»r.  V.  Ganador. 

Casiejar.  V.  Cañar. 

Canella.  V.  Canyella. 

Cáneni.  Pta.  Cíiñamo.  Lo 
net  de  la  primera  opera- 
ció en  la  pinta.  Canal.  Lo 
de  la  segona.  CJiorron.  La 
llavor  de  cànem.  Caña- 
món. Bassa  per  amarar 
lo  cáuem.  Poza.  Drap  del 
fil  del  cánem.  Cañameño. 
Mochs  del  cánem.  Los 
desperdicis.  Desperdicios 
del  cáñamo. 


CAN 


81 


CacientaE.  Cañamal. 

Canen'nar.  Cañamar. 

Canet.  Cert  joch  de  car- 
tas. Sacancte.  Fér  canet. 
Llans  de  dit  joch.  Ronda. 
Canet  de  trenla  mil  di- 
monis. Fr.  Coni'usió  y 
desorde  entre  mòlts.  Sar- 
racina, gresca.  Fér  petar 
lo  canet.  Fr.  fam.  Fér  pe- 
tar la  daca.  Garlar,  par- 
lotear, (ra. 

í'ání'ora.  Alcanfor,  cúnfo' 

t'aníorar.  Alcanforar. 

Casií'orat.  ^1  lean  forado. 

i'itngilú.  V.  Catiilol. 

fangresíM.  Gangrena. 

Cangreuiit.  Gungrenado. 

í-'angreiiíSíí.  Gangrenoso. 

C'iiní.  Pertanyent  ó  propi 
del  cá.  Canino. 

CaiiiSnil.  Caribe.  Caribe. 

Canó.  En  sas  principals 
accepcions.  Cañón.  Lo  de 
las  plantas.  Caña.  De  bá- 
Irer  murallas.  Camelete. 
De  posar  águilas.  Alfilete- 
ro. De  la  llensadora.  Ca- 
nilla. De  las  canonadas. 
Caño,  arcaduz.  De  canya 
ó  petit.  Cañuto.  De  la 
freixura.  Garguero,  gaz- 
nate. De  la  gola.  Faringe. 
Déla  respiració.  Laringe. 
De  maquinas.  Tubo.  De 
la  xemeneya.  Humero. 
Per  colar  liquits.  Fístula. 
Fér  canons  entre  teixi- 
dors. Encanillar.  Fér  foch 
ab  los  canons.  Cañonear, 
acañonear.  Posar  canons 
los  aucells.  Encañonar. 
Los  canons  ó  celdas  de 
las  abellas.  Alvéolos. 

Canuer.  Canoero. 

Can4»uada.  Per  conduhir 
aygua.  Aqüeduoto,  enca- 
ñado, arcaduz.  Caixa  de 
la  canonada.  Atarjea.  Lo 
tir  del  canó  de  artilleria. 
Cañonazo.  Entre  abaixa- 
dors, via.  Barra. 

Canonar.  Posar  canons 
los  aucells.  Encañonar. 
Los  sembrats.  Encañ  utar. 

Cauotiat.  Encañonado. 

Canoneig.  Cañoneo. 

Canonejar.  Acañonear, 
batir  con  bala,  cañonear. 

Cauonejat.  Cañoneado. 
6 


82 


CAN 


CAN 


CANY 


Canoner.  Embarració  ó 
barco  armat  ab  canons. 
Cañonero.  Qui  fa  canons 
pera  teixirlo fil,  cotó,  etc. 
Caíiillero.  Pera  teixir  la 
seda.  Encañador. 

Cañonería.  En  las  orgas. 
Cnmtteria. 

Canonel.  De  canva  ó  vi- 
dre pera  adornos  de  ves- 
tit. Cañutillo. 

Canctneter.  Canutillero. 

Canonge.  Canòni'jo.  Ca- 
nonje de  la  pescateria. 
¡'Ulo,  sollastre. 

Canísnseí*  o  Canonjes. 
Pta.  )>r6a  de  los  canónigos 

Canonfte.ssa.  Dona    que  Cantailn.  Cantata 
viu  en  comunitat  religió-  Cantador.  Cantor. 
sa  observant  regla  jieró 
séns  vots.  Canonesa. 

Canongia  y  Canonicat. 
Canongia,  canonicato. 

Canoi».  Certa  mida  antiga. 
Canopo.  Astron.  Estrella. 
Canope.      ¡ro,  armonioso. 

Canor.  Harmonios.  Cano- 

CanoraJiiení.  Adv.  Ar- 
moniosamente.  [tud. 


té  varias cansons.  Tíoman-;  Canter  ó  Canti.  En  sas 


cero,  cancionero.  Qui  té, 
mollas  escusas  y  camán-^ 
dulas.  Camandulero,  tra-\ 
palón,  marrullero. 

Can.^oneta.  Lletreta  fes-| 
tiva  pera  cantar.  Chanzo-\ 
neta.  La  que  serveix  pera 
fer  callar  ó  dormir  las 
criaturas.  Arrullo. 

Canl.CaJiío.Cant  freqüent 
y  molest.  í'ajiíicio. Harmo- 
niós. Concento.  Pla.  Lla- 
no. Passar  lo  cant  los  au- 
cells.  Trinar. 

Cán<aJ»ro.  Handera  mili- 
tar cristiana.  Lábaro. 


princip.  accepc.  Cántaro. 
Estret  de  boca  ó  cul. 
Pierna.  Cop  de  canti. 
Cantazo.  Ver  anar  lo  can- 
ti. Fr.  Jarrear.  A  cánters. 
Adv.  V.  A  bots  y  á  bar- 
ráis. Estar  ó  entrar  en 
canter.  Fr.  Entrar  en 
sort.  Entrar  ó  estar  en 
■suerte  ó  en  cántaro. 

Canterella  y  Canteret. 
Dim.  Cantar  ico.  cantarillo 

Canterets.  Pla.  Andro- 
sácea,  cantarillos. 

CanterJIler.V.  Canlarer. 

Cantet.  Cántico. 

Canti.  V.  Canter. 

Cantici.  Cántich.rúnííco. 


Cantar.  A  las  criaturas.  Cantil.  Paratge  del  fondo 
Arrullar.  Lo  cisne  y  au-j     del  mar  que  forma  com 
celis  semblants.    Voznar. ^     un  esglahó  ó  vora  tallada 
Versos.  Discantar.  C.  ale-j     com  a  plom.  Sirte. 
]u\a.  fíegocijarse.   Cantar;  Cantimplora.    Sifó.    Si- 
de  repent.  Fr.  Caíiíar  á  ?!-'     /b7i.  Fér  la  cantimplora, 
bro  abierto.  Aquicantaó      assó  es  lo  ploricó. //acer 
està  qui  canta.  Loe.  fam.       la  guaya,  llorifjuear. 
Document  ó  testimoni  es-|  Cantina.  Celler.  Bodega. 
crit  que  la  fé.  Carta  canta .  |  Cantïner.  Cantinero. 
Can.sacJ.  Cansancio,  /as!-|cáatara.  Peix.  Cántaro.    !  Cantirer.  Canlarer.  Can- 
Cansalaíla.  La  penca  del 'cantarano.    Especie  del     torera,  zafariche,    [tidad. 
porch  salada.  Jocído.  Lo  j     calaixera    ó    armari    ab'Cantitat.  Quantitat,  fan- 
■     '      '- —  mòlts  calaixos,  fanírtra/.  !  Cantó.  Angul  exterior  de 

Cantarella.  So  monótono ¡     un  edilici.  £s7«íiia.   can- 
y  desagradable  en  lo  can-      íon.  Lo  extrem  ó  racó   d' 
iar,   llegir,   etc.    Tonillo,]     alguna  cosa.  Cornijal, 
canticio,  so7isonele.    Cant  I  Cantonaila.  Angul.  Es^uí- 
ab  estribillo.    Villancejo,]     na,  esquinazo.  Àn\.Corni- 
villancico.  Repetició  mo-|     sámenlo,   encornijamien- 
lesla  é  imponuna  de  una      to.    Girar  la   cantonada, 
mateixa  frase.  Cantinela.'     Fr.  Doblar  la  es'¡uina. 
Cantarer.Pedrispera  po-  Cantúria.  (>apella  demú- 
sar  los  cantis.  Zafariche.      sica.  Capilla  de  música, 
cantarera.  Qui  fa  canlers.  Canut.  Blanch  de  cabells. 
Alfarero,  cantarero.  |     Canoso.  La  caseta  de  las 

Cantar!.  Cantarín,  mas-i     abcUas.  Celdilla.  Canuli- 

culi,  Cantatriz,  femeni.  lio.  Cañutillo,  cafion. 

Cantári<la.<!i.PI.  Veter.  ,4-'Canxaiaygua.  Pla.  Can- 
bades.  nbarícjo. Remcy  quei     chalagua,  canchelagua. 
te  per  fonament  las  "can-  Canya.  Borda.  Pía.  Carri 


greix  que  's  troba  junl  a 
ía  pell  de  dit  animal.  lar- 
Jo.  Penca  de  cansalada 
salada.  Tempano. 

Can.salarier.  Qui  vent 
cansalada.   Tocinero. 

Cansament.  V.  Cansaci. 

Can.sar.  Fatigar,  causar 
cansaci.  Rendir,  fatigar. 
Aburrir.  Fastidiar.  Mo- 
lestar. Hartar,  heder. 

Cansar.se.  r.  Molestarse. 
A]>errearse.  La  vista.  Que- 
brarse los  ojos.  Lo  cap. 
Devanarse  los  sesos. 

Can.saf.  Fatigat.  Imso.  des- 
pernado. Per  haber  corre- 
gut. E.rhalado.  Per  rahó 
de  las  penas  ó  traballs. 
Trabajado.  Y.  Enfadós. 

CanKÓ.  Composició  pera 
cantarse.  Canción.  C.  tris- 
la.  Endecha.  Repetició 
molesta.  Cantinela.  Venir 
al)  cansons.  Fr.  Jacarear. 

Can.oionejar.  Gastar  ro- 
mances, hacer  el  remolón. 

Cansoner.  Llibre  que  con- 


láridas.  E¡iispáslico 

Cantell.  Cantó  ó  vora. 
Canto.  Extrem  ángulos 
de  una  cosa.  Cantero.  De 
cantell.  Adv.  De  canto. 

CanteIle.jar.Fúst.  Traba- 
llar  los  cantons.  Caii/ear. 

Canlellut.  EsquÍ7iado. 

Canteno.  Peix  mòlt  deli- 
cat. Escaro,  brecho. 


zo.  De  dos  anys.  Alija. 
D"  instruments  "de  músi- 
ca. £sírn7ií;Mf.  D' escom- 
bras. Aldiza,  escobilla. 
Del  Perú.  Pla.  Cafia  pe- 
ruana, guadúa.  De  rosa- 
ris. C.  de  cuentas ,  yerba 
del  rosario.  C.  de  sucre. 
C.  de  azúcar.  Canya  dol- 
sa.  Cañamiel,  caña  dtazú- 


CANY 

'Car.  De  sucre  expremuda  ■ 
ó  prempsada.  Gabazo.^ 
Prima.  Cañucela.  Cop  de 
canya.  Cañazo.  Matar  ab  i 
canjas.  Aeañaverar.  Mit- 
ja canya.  Arq.  Bocel,  ná- 
cela. Punta  de  la  canya 
de  pescar.  Rabiza. 
Canya<Ea.  Cop  de  canya. 

Cañazo,  cuñaverazo. 
Cauyai'era.  Pta.  Cañahe- 
ja.  Semblant  á  la  canya- 
fera.  Ferulúceo. 
Canyaferal.  Feruldceo. 

C'sïuyalerla.  Pta.  Caña- 
herla.  V.  Canyafera. 

Caiiyafi»i3«>l.  Árbre  de  A- 
mérica.  Cañafistola. 

Canyaiuáí^.  Drap  de  esto- 
pa del  canem.  Cañamazo. 

Canyamel.V.  Canya  dolsa 

Caüiyanió.  Llavor  del  cá- 
neiii.  Cañamo7K 

Canyar.  Lloch  de  canyas. 
Cañaveral, cañar,  cañizal. 

Caiiyavera  ó  Canyaxiu- 
la.  Pta.  Especie  de  canya. 
Zarrizo,  caña  silvestre. 

Canyella.  La  segona  pell 
del  arbre  de  est  nom.  Ca- 
nela. La  de  la  cama  ó  bras. 
Canilla,  tibia.  De  canó. 
£añafistola.  Anat.  Os  des- 
de '1  colse  fins  á  la  mu- 
nyeca.  Cubito.  Arbre  que 
fá  la  canyella.  Canelo,  ca- 
nela. De  color  de  canye- 
lla. Canelado,  ^s-ch.  de  po- 
sar canyella.  Churla, 
churlo.  Canyella  decano. 
Arb.  V.  Canyafistol. 

Canyellada.  Menjar  com- 
post que 's  dona  ais  fal- 
cons. Canelada. 

Canyellep.  Arbr.  Canelo. 

Canyer.  V.  Canyar. 

Canyet.  Muladar,  buitrera 

Canyetillo.  Cañutillo. 

Canvis.  Teixit  de  canyas 

.  y  cordills.  Cañizo,  enea- 
fiado,  zarzo.  Lo  deis  car- 
ros. Adrales.  V.  Canyota. 

Canyi««so«$.  V.  Canyota. 

Canyiula.  Qui  està  mòlt 
flach  ó  débil.  Canijo,  des- 
vaído, desmirriado. 

Cányo.  V.  Cánem  y  Canó. 

Canyoner.  Cañonero. 

Canyota.  Canya  borda. 
Carriio,  sorgio.  D' estany. 


CAP 

Carera.  Lloch  ahont  se 
cria.  Carrizal. 
Cap.  En  sas  principals  ac- 
cepcions. Cabeza.  En  sen- 
tit de  ningú.  Ninguno. 
Fi  d'  alguna  cosa.  Punta, 
fin,  extremo.  Lo  principal 
de  alguna  societat,  jefe, 
caudillo.  Lo  motilo  de  lus- 
ta  que  usan  los  perru- 
quers. Fraustina.  Lo  que 
's  posa  al  extrem  dels  cor- 
dons. Herrete.  Lo  extrem 
de  alguna  cosa  y  lo  tros 
de  íil,  corda,  etc.  Caio, 
cable.  Cap  ahont.  Adv. 
Hacia  donde.  Envers.  Ha- 
cia. Cap  aquí.  Adv.  Ha- 
cia aquí,  acá.  Cap  á  cap. 
Uno  a  uno,  taza  taz.  Cap 
atolondra!.  Tolondro,  to- 
londrón. De  alguna  altu- 
ra. Cima,  sumidad.  Cap 
boig.  Casquilucio.  Cap  ti' 
ase.  Pta.  Cantueso,  ("ap 
de  bando.  Cabecilla.  Cap 
de  bestiar.  Res.  (]ap  de 
bou.  Cabezudo.  Cap  de 
burro.  Sandio.  De  cara- 
bassa. Camueso,  vedijoso 
Cap  de  cunill.  Peix.  La- 
garto de  mar.  D'  escala. 
Alto  de  la  escalera.  Cap 
de  frare.  C\au. Escariador. 
Cap  del  dit.  Yema  del  de- 
do. Cap  de  dol.  Dolorido. 
Cap  d'  any.  Año  nuevo. 
Cap  d'  escarola.  Cap  ab 
molts  cabells  embullats. 
Monte.  Del  nas,  de  la 
llengua ,  etc.  Pico,  pun- 
ta. De  pa.  Tonto.  Cabe- 
za de  tarro.  De  taula  ó 
banch.  Cabecera.  Escabe- 
llat. Madeja  sin  cuerda. 
Extrem.  Náut.  Cabezota, 
cabeza.  Cap  de  moro. 
Vlom. Plomo, sello.  Cap  de 
mort.  Calavera.  Entre  es- 
tampcrs.  Mortaja.  Cap  de 
núbol.  Nuljada,  nubarra. 
Cap  de  quadrilla.  Cuadri- 
llero, manijero.  Cap  de 
moti.  Amotinador.  A  lant 
per  cap.  Entre  esquila- 
dors. Aneguin.  Cap  gros. 
Cabezorro.  Lo  peix  dit 
aixis.  Marsopla.  Cap  ne- 
gre. Aucell.  Abejarruco. 
Cap  vert.  Casquivano.  Do- 


CAP 


83 


nar  cap.  Dar  vado,  curso. 
Entabanar  de   cap.    Le- 
vantarle á  uno  los  cascos. 
Fcr  cap.  Acudir,  encami- 
narse,  dirigirse.     Fèr  lo 
cap  viu.  Amañar.  Rodar 
lo  cap.  Desvanecerse.  Bai- 
xar lo  cap.  Amorrar.  Los 
caballs.  Apoyar.  Trencar- 
se  lo  cap.  Descabezarse. 
V.   Cremarse  las  celias, 
amohinar.  Al  cap.  Adv.  A 
larcio  andar.  Al  cap  y  á 
la  li.  Adv.  Al  cabo  y  a  la 
postre.  Alsar  y  baixar  ,  ó 
móurer  lo  cap.   Cabecear. 
Bailar  per  lo  cap.  Bullir 
por  la  cabeza.  Cop  de  cap. 
Cabezada.   Cosa   del  cap. 
Med.  Cefálico.  De  cap  á 
cap.  Adv.  De  barra  á  bar- 
ra. De  cap  á  peus.  Adv. 
De    pies    ú    cabeza.    De 
cap  y  de  nou.  Adv.   De 
nuevo.  Del  séu  cap.  De  su 
cosecha.  Cap  deis  penols. 
V.  Peñol.  Cap  de  pit.  Pu- 
jada aspra.   Reventadero. 
Jucárseho  á  cap  y  creiu 
Ecliar  á  pares  y  a  nones. 
Tirar  per  lo  cap  que  's  vu- 
11a.  Tirar  la  barra.  Lle- 
var lo  cap.  Decapitar,  des- 
cabezar. Lligar  caps.  Aí«r 
ójuntar  cabos.  Mal  cap. 
Cabecilla.    Moviment  de 
cap.  Cabeceo.  Ko  tenir  cap 
ni  centener.  Fr.  No  tener 
cabo  7Ü  cuerda.  Per  lo  cap 
mes  baix.  Adv. />or /o  me- 
nos.  Posar  lo  vent  al  cap. 
Fr.    Levantar  de    cascos. 
Puní    mes    alt  del  cap. 
Vértice.  Tenir  per  lo  cap 
deis  dits.  Tener  en  la  uña. 
Traurer  del  cap.  Desenca- 
labrinar. Tráurer  lo  cap 
á  la  finestra,  etc.  Asomar- 
se. Turba  de  cap.  Vahído. 
Capa.  Pessa  de  relia   ab 
coU  sens   valona.   Ferre- 
ruelo.  Curta.    Palio.    De 
cera,  barnis,  etc.   Baño, 
mano.    Crosta    en   certs 
guisats.5aí-íít7/a.  Lo  bany 
de  sucre,  etc.  ab  que  's 
cubreixen  algunas  pastas. 
Alcorza.  D'  or  en  las  mi- 
nas. Alutacion.  De  caput- 
xa. Gallaraza.  Morisca, 


84 


CAP 


AUjiñcer.  D'  unas  cosas 
posadas  sobre  aliras.  Le- 
cho, toinjada.  Que  fan  los 
licors  y  caldos.  Tela  ,  na- 
la,  ¡lor,  lama.  Capa  de  la 
bolxa.  La  camisa  del  ca- 
poll. Cadarzo.  Ab  capa, 
ab  pretext.  So  capa,  so 
color.  Aguantar  la  capa. 
Alcahuetear  ,  encubrir. 
Fèr  una  capa  mal  talla- 
da. Dar  un  sesgo,  un  cor- 
te. De  capa  y  espasa, 
Expr.  De  consideració  ó 
entitat.  De  tomo  y  lomo. 
Mantenirse  a  la  capa. 
Estar  á  la  capa.  Robar 
las  capas.  Capear.  Tráu- 
rer  las  capas  netas.  Fr. 
fam.  Eixir  sens  dany  ó 
pèrdua  de  algun  negoci. 
Salir  bien  librado. 

Capacitat.  Àmbit,  exten- 
sió. Espacio,  espaciosidad. 
Talent.  Inteligencia. 

Capaculag-.  Gualdrapear. 

Capada.  Cop  de  capa.  f  a- 
pazo.  V.  Cabotada. 

Capador.  Qui  capa.  Cas- 
trador,  sanador. 

Capadura.  Capament ,  o- 
bra  de  capar.  Castración. 

Capaitart.  Adv.  Al  ano- 
checer, sobretarde,  tarde- 
cilio,  (capat.  Cojudo. 

Capar.ras/rar. Animal  no 

Caparrada.  Cop  de  cap. 
Cabezada,  casquetazo,  cos- 
corrón, topetada.  Acció 
de  poch  judici  ó  desespe- 
rada. Imprudencia. 

Caparra».  Cap  gran.  Ca- 
bezorro. Home  de  mòlta 
capacitat.  Erudito. 

Caparro.  Capel  ó  cap  pe- 
tit. Cabezuela ,  cabecilla. 
Home  de  poch  judici,  cap 
boig.  Cabezuela,  casquilu- 
cio.  (rada. 

Caparronada.  V.  Capar- 

Caparronet.  V.  Caparró. 

Caparrúí^.  Miner.  Capar- 
rosa .  acije,  aceche. 

Caparrut.  Caprichos,  tus- 
sut.  Caprichoso,  terco,  to- 
zudo, (caball.  Caparazón. 

CaparMnn.    Coberta    del 

CapáN.Apte.  Apto,  idóneo. 
Home  de  tálente  instruc- 
ció. Hábil,  talentoso. 


CAP 

Capas«$a.  Aum.  Capolan, 
gran  cafia.  [capado. 

Capat.  Castrat.  Castrado, 

Capa(á.«i.  Qui  té  á  son  cár- 
rech  cert  número  de  gent 
per  aigun  trabaii.  Jfauo- 
r<il.  De  traballadors.  J/a- 
nijero  -bajo. 

C'apsiiall.  Adv.  Hacia  a- 

C'apliai>;.  Cabizbajo. 

Capbuig.  Casquilucio. 

Capbreii.  Llibre  de  cap- 
brevacions.  Cuaderno,  li- 
bro manual.  Lo  fruyt  e- 
clesiástich  d'  un  benefici. 
Cabreo.  [cion. 

Capbrevació.     Cabrera- 

Capbrevar.  Assegurar,  li- 
quidar lo  cens  ó  cosa  sem- 
blant. Cabrevar,  apear. 

Cajilirevat.  Cabrevado. 

Capbrever.  Cabreíador. 

Capcigrany.  Aucell  de 
pas  que  's  menja  las  abe- 
llas.  Abejaruco. 

Capció.  For.  Captura. 

C'apciunar.  For.  Capturar 

Capciós.  Enganyós,  artiíi- 
ciós.  Artificioso. 

Capdal.  .\dv.  Cap  amunt. 
Hacia  arriba. 

CapdaHar.  V.  Capdellar. 

Capdauüiep.  Lo  qui  es  cap 
de  una  dansa.  Maestro  de 
danza.  Cap  de  una  facció 
ó  pandilla.  Pandillero. 

CapdavaSl  Al).  Part  infe- 
rior. V.  Capdevall. 

Capdeli.  Globo  ó  pilota 
de  seda,  lil,  etc.  Ovillo. 
De  las  hortalissas.  Cogo- 
llo, repollo.  Posarse  eom 
un  capdeli.  Aovillarse. 

CapdelEar.  Devanar.  Ovi- 
llar, r.  Las  plantas.  Aco- 
gollarse, repollar. 

Capdeilat.  Ovillado.  Las 
hortalissas.  Repolludo. 

Capdeniiint.  Cima. 

l'iiptlevall.  Part  inferior 
de  alguna  cosa.  Extremo 
inferior,  al  pie.  Lo  fondo 
de  una  concavitat.  Sima. 

Capeig.  Capeo. 

Capejadttr.  Capeador. 

Capejar.  Capear. 

Capelt.  En  sas  principals 
accepcions.  Capillo.  De 
cuch  de  seda.  Capullo.  C. 
de  filat.  Especie  de  gorra 


CAP 

antigua.  Redecilla.  En  los 
buchs  de  abellas.  Capiro- 
te. Lo  del  cardenal.  Ca- 
pelo. De  las  sabatas  per 
part  de  fora.  Capellada. 
V.  Capoll. 

Capella.  Edifici  ab  altar. 
Capilla.  Capella  ardent. 
Capelardente,   túmulo. 

Capel lá  y  Capellaniu.  Ca- 
pellán, clérigo.  Capellà  de 
missa  d'  onse.  Pitancero. 
C.  del  exèrcit.  C.  castrense 

Capellaiiíii.  Pía.  Lepidio- 
draba.  V.  Palilra. 

Capelia!«!^a.  Naut.  Tapa 
lie  bitácora.  Capillo. 

t'apeller.  Qui  cuyda  de 
alguna  capella.  Capillero, 
capiller, custodio. 

Capelleta.  Dim.  Capilleja. 

Capel-lM.  Sombrero  de 
cardenal.  Capelo. 

Caper.  Sacerdot  que  porta 
capa  pluvial.  Capero. 

Capero.  Naut.  Caperol. 

Caperutxa  y  Caperutxo. 
Caperuza,  coroza, cuculla^ 

Capet.  Jove  de  poch  judi- 
ci Cabecilla,  cabezuela.  V. 
Caparró.  dura. 

Capticada.  .4gric.  Acoda- 

Capíicar.  Humiliar.  Hu- 
millar. Y.  Capgirar. 

Captioat.  Afligit ,  trist. 
.Amarrido  ,  amodorrado. 
V.mop'ñ.  Modorrado,  amo- 
dorrido. Lo  sarment 
ilarch  de  un  cep  que  s' 
enterra  eixint  lo  cap.  .S>r- 
pa  ,  mugrón.  For  capti— 
cats.  Fr.  Amugronar. 

CapHuix.  Ca.tquirano,  ve- 
leta, cabeza  vana. 

Capi4iquers.  Pl.  Ferros  6 
pedras  pera  apoyar  los 
ironchs  en  las  llars  ó  es- 
calfapanxas.  Morrillos. 

Capgirada.  I^fugi  ma- 
nyós. Regate,  evasiva.  V, 
Capgirament. 

Capgiranient.  Preposte- 
ración, tergiversación. 

Capgirar.  Girar  de  alt 
á  baix.  Trastoi-ar,  vol- 
tear, trabucar,  volver  de 
arriba  abajo.  Fér  anar  á 
baix  la  punta  ó  extrem 
de  alguna  cosa.  Volver  de 
cabeja  ó  de  punta.  Tras- 


CAP 

tornar,  perturbar  1'  orde. 
Invertir,  trastornar,  volver 
lo  de  abajo  arriba  ó  lo  de 
arriba  abajo. 

'Capgirell.  .4í/!6ct/o ,  tra- 
bucación. Donar  ó  fèr  un 
capgirell.  Fr.  Irse  á  pique 
ó  rodar.  V.  Capgirament. 

Capgrós.  Peix.  Cachalote, 
marsopa,    marsopla.  Cu- 

]:  Hereta.  Ranacuajo.  De 
cap  desproporcionat.  Ca- 
bezorro.  (do. 

Capiatt.  Arquit.  Capialza- 

Capicular.  Gualdrapear, 
contrapear. 

Capiculat.  Gualdrapeado, 
contrapeado,  rabicolado. 

Caphla.  Capilla.  Capillo. 

Capigorri.sta.  Lo  qui  té 
ordes  menors.  Capigorrón 

Capilera.  Pta.  Culantrillo 
de  pozo.  V.  Falsia. 

Capil•lar.  Capilar. 

Capilla.  Lo  vel  que  's  po- 
sa al  cap  de  las  criaturas 
que  's  batejan.  Capillo. 

•Capiliut.  Capilludo. 

Capingot.  Especie  de  re- 
dingot.  Redingote. 

-Capir.  Hacerse  capaz, 
concebir,  comprender. 

Capiró  y  Capirol.  Armu- 
sa.  Capirote.  Cop  de  dit. 
Papirote ,  capirotazo. 
Traurer  lo  capirot.  Des- 
capirotar.  {chantre. 

Capi.<!>col.     Chantre ,     so- 

Capi.sc4»lia.  Chantria. 

CapÏKíiayo.  Vestidura  de 
bisbe.  Mantelete. 

Capiscola.  Capacitat,  ta- 
lent. Cholla,  cantera. 

Capie^ta.  V.  Mantehuista. 

Capií«tre.  Capistro. 

Capità.  Capitán,  caudillo. 

Capitaluiebt.  Adv.  Gra- 
ve ,  mortalment.  Grave- 
mente, mortalmente.  Prin- 
cipalment. Principalmen- 
te. Radicalment.  Radical- 
mente,    (near,  acaudillar. 

Capitanejar.  Capita- 
' 'Capitanejat.  Capitanea- 
do, acaudillado. 

4)apiteli.  Arq.  Remat  de 
la  columna.  Capitel,  cha-' 

Ítilel.  Lo  banch  primet  y 
leuger  del  laler  de  bro- 
dar, etc.  Banquillo.  | 


CAP 

Capitellat.  En  forma  de 

capitell.  Capitelado. 

Capiíi»!.  En  las  catedrals 
y  col-legiatas,  comunitat. 
Capitulo,  cabildo. 

Capito.'iá.tia.  Cap  ó  princi- 
pal de  alguna  cosa.  Capi- 
tán, cabecilla. 

Capitulada.  Resolució 
imprudent  de  algun  capí- 
tol. Cabildada. 

Capniíli.s.  Camhi  ó  permu- 
ta. Trueque.  Cap  de  ma- 
sia. Colono.  Especie  de 
ventalla.  Abanico  de  chi- 
menea, (mastechs. 

Capiua.scle.s.  Pl.  V.  Cla- 

Capniayll.  Pessa  de  ar- 
madura antigua  y  cert 
teixit  de  malla.  Capacete. 

Capó.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Capón.  Dit  del  ho- 
me sanat.  Eun  uco.  Aucell. 
Capón.  V.  Capirot. 

Capulanient.  Quebranta- 
miento, quebramiento. 

Capolar.  Magullar.  Que- 
brantar, magullar.  Trin- 
xar. Picar.  V.  Picolar. 

Capoll.  De  la  rosa.  Cabe- 
zuela. La  obra  que  fa  lo 
cuch  de  la  seda.  Capullo, 
capillo.  Lo  de  un  sol  cuch. 
Almendra.  Lo  que  fan  dos 
ó  mes.  Ocal.  Lo  que  está 
obert.  Pito.  Enfilar  los  ca- 
polls. Fr.  Enrastrar. 

Caponada.  Especie  de 
sopa.  Gazpacho. 

Caponadura.  Capadura. 

Caponar.  Sanar.  Capar, 
castrar.  Casar  la  noya  ó 
filia  xica  antes  que  la 
mes  gran.  Dar  capote. 

Caponat.  Capat.  Capado. 

Caporal.  Cabo  de  escuadra 

Caposanto.  Peix  de  mal 
gust.  Canícula,  centrina. 

Capot.  Capote. 

Capota.  Capa  poch  apre- 
ciable. Capotan.  Sombre- 
ro de  senyora.  Sombrerillo 

Capotada.  Expressió  de 
cortesia.  Capuchada.  Ca- 
pada. Cabezada. 

Capotejar.  Cabecear. 

Cappare.  Lo  cap,  fruyt  ó 
cosa  principal.  Pendón. 

Cappelat.  Cap  esquilat. 
Chamorr-o. 


CAP 


85 


Capritx,  Capritxo  y  Ca- 
pritxada.  Capricho,  an- 
tojo, humorada. 

Capritxó.<4.  Antojadizo, 
voluntarioso,  caprichado. 

Capritxo.<«aiuent.  Adv. 
A  ntojadizamente. 

Capsa.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Caja.  De  barret. 
Sombrerera.  De  fígura  de 
tomba.  Tamborino.  De 
blat  de  moro.  V.  Panotxa. 
De  boix.  Bujeta.  De  bro- 
cal ó  garrafó.  Corcho,  cor- 
c/iera. De  coliflor,  bròquil, 
etc.  Pella.  De  hostias. 
Hostiario.  De  Ui.  Baga. 
De  sabó.  Jabonera.  D' 
uUeras.  Anteojera. 

Cap.<«ada.  Entre  llibre- 
ters. Cabezada.  La  divisió 
d'  una  horta.  Tablar,  6an- 
cal.  Fèr  capsada.  Tablear. 

Cap.sailura.  Y.  Birolla. 

Cap.<«al.  Lo  del  Hit.  Cabe- 
cera de  la  cama,  cabezal. 
Lo  de  las  campanas.  Ar- 
mazon,  cabeza ,  contrape- 
so. Assento  de  las  botas. 
Poíno,  combo.  Lo  de  las 
finestras.  Cabio.  Veu  náu- 
tica ó  de  artilleria.  Almo- 
hada. Acusació,  cárrech. 
Acusación.  [la  cama. 

Capsalera.    Cabecera  de 

Capsaua.  Cèrcol  ó  rode- 
Ua.  Rodete,  rodela. 

Capsar.  Posar  caps  ais 
cordons  ,  etc.  Herretear, 
clavetear,  echar  herretes. 
Entre  llibreters  y  espar- 
ters.  Cabecear.  Entre  da- 
guers.  Anillar. 

Cap!«a«grois8as.  Pta.  V. 
Onasma  bona.     [veteado. 

Capt^at.  Guarnecido ,   cla- 

CapsblancliB.  Herba.  A- 
liso  marítimo.  V.  Herba 
blanca.  C.  de  bé.  Pta.  Li- 
naria común. 

Cap«>  d'  ase.  Pta.  Cantue- 
so. V.  Cardigases  de  bé. 
Pta.  Linaria  común. 

Capser.  Cajero.  (ja. 

Capí^eta.  Bot.  Cápsula,  ca- 

Capsete.*#.  Pta.  Asterolido. 

Cap.xigrany,  Capsiró  y 
Capsirot.  Home  de  poca 
judici,  caparró.  Cabeiuela 

Capsiró.  Capet.  Cabezas- 


86 


CAR 


la.  Persona  ridicula,  ton- 
ta ó  de  tracte  enfadós. 
Zoquete.  .\.ureil. Abejaruco 

CapMÓ.  Lo  capell  que  's  po- 
sa en  lo  cap  de  las  criatu- 
ras. Capillo. 

Capítol!.  Dret  de  procura- 
dor. Procura,  procurado- 
ría.  Lo  dret  que  's  paga  al 
senyor  directe.  Laudemio. 

Capta.  Demanda,  cuesta. 

Captador.  Cuenlor ,  de- 
mandador, nundirante. 

Captar.  Demanar  caritat. 
Pedir  limosna,  mendigar, 
pordiosear.  Atráurerla  a- 
tenció  ó  \oluntat.  Gran- 

Captat.  Mendigado,  {jear. 

Capterrera.  Bardissa  pe- 
ra assegurar.  Barda. 

Captiri.  Bacina  de  captar. 
Demanda. 

Captiu.  Cautiu.  Cautivo. 
Subjecte  a  alguna  passió. 
Apasinnado,  rendido. 

Captivar.  Cautivar. 

Captiveri  y  Captivitat. 
Cautividad,  cautiverio. 

Capturar.  Agafar  á  algú 
j  posarlo  en  la  presó.  Pro- 
ceder á  la  captura  ,  poner 
en  captura.  Fèr  pagar  lo 
ban  ó  la  multa  imposada 
al  contraventor  de  un 
bàndol.  Multar. 

Caputxer.  Capachero. 

Caputxí.  En  sas  princip. 
accenc.  CapuclÜ7io.  Sos- 
tenidor del  picaport.  Na- 
riz. C.  fals.  Hipócrita. 
,Sa7ito  de  pajares.  Fcr  lo 
caputxí  fals.  Fr.  .4fectar 
Yirtul  y  devoció.  Hacerla 
gala  muerta.  Pésol  ca- 
putxí. V.  Tirabéch. 

Caputxínu.  Pla.  Capuchi- 
na, mastuerzo  de  Indias, 
espuela  de  galán. 

Caputxo.  Capucha. 

Capxicli.  Cap  petit.  Cabe- 
zuela. 

Car.  Lo  que  te  mòlt  preu. 
Caro,  alto,  costoso.  Est" 
mat,  volgut.  Querido,  cet- 
ro. Al  car.  N'áut.  Envers. 
A  ¡aparte,  á  ¡a  banda.  Ser 
car  de  véurer.  Fr.  lam. 
Venderse  caro. 

Cara.  Semblant.  Semblan- 
te, aspecto,  faz,  rostro 


CAR 

Fr.  Prosseguir  lo  comen- 
sal. A'o  volver  la  cara 
atrás.  Plantar  cara.  Fr. 
Oposarsc  descaradament. 
Hacer  frente.  Pie  de  cara. 
Carilleno.  Rodó  de  cara. 
Cariredondo.  Tenir  cara 
de  poca  vergonya.  Fr.  Te- 
ner cara  de  corcho.  Trau- 
rerla  cara.  Fr.  Sortir  fia- 
dor. Afianzar. 
Caraba.  Embarcació  pe- 
tita  de  un  sol  arbre  usada 
en  llevant.  Tartana. 


CAR 

Fachada  ó  enfront.  Fa-\ 
chada,  frente.  La  superfi- 
cie del  avgua.  Flor.  Lo  I 
endret  déla  tela,  panyo.j 
etc.  Haz.  D'  aligot.  CoVi-i 
aguileno.  D'  edifici  Fron-\ 
tispicio.  D'  élich.  Cara  de\ 
acelga.  De  Judas.  Exp. 
Fals.  Hombre  de  dos  ca- 
ras. De  juheu  ó  de  mosti. 
F;;xpr.  fam.  De  cara  mólt 
lletja.  Cara  de  hereje.  De 
jutge  ó  de  vinagre.  C.  de 
pocos  amigos.  De  la  terra. 
Haz,  sobrehaz,   faz,  su~  Caraba.<«í«a.  Pta.  y  fruyt. 


Calabaza  Comuna.  Cala- 
bacera. Vinatera.  C.  de 
cuello.  Confitada.  Calaba- 
zate. De  cabells  d'  ángel. 
Cidracayote.  De  capó  tur- 
bant de  moro.  Bonetera, 
bonetillos.  D'  Egipte.  To- 
tanera  ó  ^confitera.  De 
ivern.  Caldhazona.  Raba- 
quera.  V.  C.  d'  Egipte. 
Vinera.  Calabacino,  vina- 
tera, de  orzas.  Ser  tap  y 
carabassa.  Fr.  met.  .Ser- 
olla  y  cobertera. 


perpcie.  De  moneda.  An-^. 
verso.  De  noy.  C.  amucha-^. 
chada.  De  Pasquas.  Cari-\ 
alegre.  De  poca  vergonya,  i 
Desuellacaras.  De  poclis 
diners. r.  de  viernes.  C.  es- 
trafeta. C.  ó  figura  difi-\ 
cultosa.  C.  picada  ó  ape-| 
dregada.  C.  de  rallo  ó 
apedreada.  De  rellotje. 
Muestra.  De  tres  déus.  ¡ 
Rostrituerto.  D'  una  pedra 
pulida.  Faceta.  De  vadella 
Pta.  Becerra.  Sense  ver-' 

gonya.     Cariraido.    Cara  Caraba.tisada.  .46i(?irf<J)!- 
a   cara.  Frente   á  frente.  \     cia  de  cnluhaias. 
Clavar   per  la  cara.   Fr.  Caraba.ssar.  Carabazal. 
Dar  en  rostro  ó  en  cara.  CarabrtN.«se.iar.  Donar  c»- 
Dirho  la  cara.  Fr.  .Salir  á  i     rabassa  Llevar  calabazas, 
la    cara.    Estrellar  á  la '     V.  Rondcllejar. 
cara.    Fr.    Dar  entre  ce-  Caraba.*itíer.Pla.  Calaba- 
ja  y  ceja.  Fèr  a  dos  caras.  |     za,  calabacero,  calabace- 
Mascar  á  dos  carrillos  fér 
altra  cara.  Fr.  Mudar  de 
semblante  ó  de  color.  Fèr 
cara.  Estar  un  edifici  en 
front  de  altre.  Hacer  fa- 
chada. Plantar  cara.  Ha- 
cer frente.  No  temer,  .-ir-  Carabaüsina  ó  Carbasl- 
rostrar.    Fèr  dos  caras.      na.  Pta.  Brionia. 
Fr.  Hacerse  á  dos  manos.  Caraba.xM».       Calabacin.. 
Fèr  mala  cara.   D'  enfa-      Guisado    de    carabassó. 
dat.    Poner    gesto  ¡i   ho- ¡     Calahacinele. 
cico.  De  malalt.  Mal  sem-  CarahattHttt.     Carabassa. 
blante.    Fresch   ó    lluent      \miia.  Calabaza  vana. 
de  cara.  Carilucio.  Gros  Car««cter.  Diguilal.  Cale- 
de  cara.  Carigordo.  Ja  'n      goria.  Fermesa.  Tesón. 
fá  la  cara.  Loe.  fam.  Ya  cáraeterifíine.  Bot.  Ca- 
se  le  conoce.  .Mala  cara.  De  :     racterismo. 
disgust  ó  enfado.    Ceño.  Caral'eixat.     Desfigura!, 
zumbel,  capote.  Mudar  6|    envenal,  ferit  de  la  cara, 
mudarse     de    cara.    Fr.  |     De  rostro  herido,   desfigu- 
ücsfigurarse.  Desencajar-,     rado .    lastimado. 
se  lu,  cara.  Negre  de  cara.  Carafroscli.  Carilucio: 
Carinegro.  No  girar  cara.  Caragirat.  Fals,  Irajéor. 


ra.  Enfilarse  ó  pujar  com 
un  carabasser.  Fr.  Créi- 
xer mòlt.  Crecer  á  pal- 
mos, como  espuma.  Pu- 
jarsen  al  carabasser.  Fr. 
Enfadarse.  Amontonarse. 


CAR 

Apóstata, per ñdo,  traidor. 

Caragirats.  Pta.  Especie 
de  monjeta.  Judia  de  ca- 
reta. V.  Fasolet. 

Carag4»I.  En  sas  princip. 
accepc.  Caracol.  Cilindro 
de  ferro  ab  roscas  espirals 
Torculado.  Náut.  Volta 
enroscada  que  forman  los 
galons  de  las  bordas,  etc. 
.  Voluta.  Lo  de  las  premp- 
sas  y  altres  máquinas. 
Husillo  ,  rosca ,  tornillo. 
Del  fil  massa  tort.  Retor- 
tijan, oqueruela.  Del  mar. 
Múrice,  nautillo,  bigarro. 
Deis  cabells.  Bucle,  rizo. 
Del  oido.  Anat.  Cóclea.  Re-I 
volta  que  fan  las  Hebras.' 
Regate.  Cargol  bover.  Es-| 
pecie  de  molusch.  C.  bo-, 
yuno,  vermiculado.  C.  de 
mar.  Corn  mari.  Tritón,  \ 
bocinal.C.  vinyal.  Especie  j 
de  molusch.  C.  de  viña. 
Pl.  Encenalls.  Virutas, 
acepilladuras.  Fèr  cara- 
gols. Fr.  Donar  voltas. 
Caracolear.  | 

€aras4»la.  Especie  de  ca- 
ragol. Caracola,    (cadura. 

Carugolanieut.    Enros- 

Carasolar.  Enrotllar.  il/--j 
rollar,  rollar.  Tórser,  do-' 
nar  voltas  en  rodó.  En-\ 
roscar.  Fèr  caragols  als 
cabells,  cintas,  etc.  En-\ 
sortijar,  retortijar.  Apre-, 
tar  los  caragols  de  la 
prempsa,  etc.  Entornillar , 

Caragulai'íie.  r.  Lo  (11,  fu-| 
lias  ,  etc.  Encarrujarse. . 
Los  cabells.  Ensortijarse. 

Caragola»^.  Pta.  faneró- 
gama. V.  Cargólas. 

Caragolat.  Enrotllat,  ilr- 
rollado,  rollado.  Enros- 
ca!.  Enroscado. 

Caragoler.  Caracolero. 

Caragoletí^.  Pta.  Caraco- 
lillos.     (Pla.  Caracolillo. 

Caragolí,        Caragolillo. 

CaragrtÍM.  Carigordo,  ca- 
riancho. 

Carallarcii.  Carilargo. 

Caraiuanxel.  Náut.  Chu- 
peta, cubichete. 

Carainauyola.  V.  Cara- 
bassa vinera. 

Caramba.  Interj.  de  sor- 


CAR 

presa.  Zape,  cáspila. 

CarainlMííer.  Arbre  mòlt 
gran.  Carambolo. 

Carainell.  Lo  de  glas.  Ca- 
lamoco ,  carámbano.  Lo 
de  las  atxas  ,  candelas, 
etc.  Moco.  i/lautillo. 

CaraineUaw.    Caramillo, 

Carainelïar.  Tocar  la  ca- 
ramella. T.  el  caramillo. 

Caraiitellot  ó  Caramcll. 
Deis  llums.  Moco. 

Caraitieiit.  Adv.  Caro. 

CaraiuitSa.  Miner.  Imán. 

Carainoreno.  Carinegro. 

Caranxtt.  Estafermo. 

Carauíuxa.pta.  Agrami- 
za, cañamiza,  gamones. 

Caranegre  ó  Caramore- 
no.  Carinegro,  prieto. 

Carauíonyu.  Carantofta, 
lagotería,  retozadura,  re- 
tozo. Fèr  carantonyas.  Fr. 
fam.  Carantoñear.  {lleno. 

Caraplé.  Caripleno,  cari- 

CararoiSó.  Cariredondo. 

Cararrugat  Carifruncido 

Caras.<!ia.  De  cartró.  Ca- 
rátula, carantoña.  De  pe- 
dra, etc.  Mascarón,     (ño. 

Csírstsaal,  Solana,  abriga- 

Carat  (Bèn  ó  mal).  Bien  ó 
mal  encarado,  agestado. 

Carau.  Expressió  admira- 
tiva. Caramba,  tute. 

Caravella.F^specie  de  nau 
rodona.  Saetía. 

Caravia.  Especie  de  ar- 
rel. Alcaravea. 

Carbassa  y  sos  derivats. 
V.  Carabassa. 

Carbó.  En  sas  princip.  ac- 
cepc. Carbón.  De  bran- 
queta.  C.  de  canutillo.  \)q 
pinyol  de  olivas.  Erraj. 
De  rabassa.  C.  de  arran- 
que. Mal  cremat.  Tizo. 
Menut.  Cisco.  De  pedra. 
Hulla.  Terreno  de  carbó 
de  pedra,  f/omrífií i/ero.  C. 
pur.  Quim.  Carbono.  Gle- 
nas  de  fèr  carbó.  Turba. 

Carbonada.  Lo  primer 
excrement  de  las  criatu- 
ras. Ceconio,  pez.  La  for- 
nada de  carbo.  Foya. 

Carbonar.se.  r.  Tornarse 
orb  lo  blat.  Atizonarse. 

Carbonat.  Blat  que  se  ha 
tornat    orb.    Atizonado, 


CAR 


87 


carbonado.  Carbonat  de 
sosa.  Quim.  Anatron. 

Carb«»¡iier.  Qui  fá  ó  ven 
carbó.  Carbonero. 

Carbonera.  Forn  en  cjut 
's  creman  los  ciilots.  Ti- 
zonera. Naut.  Vela  del  es- 
tay major.  Carbonaria. 

Car'boeiet  y  Carbonisa. 
V.  Tarregada.  (bon. 

4'ar!»oíin».  Carbó  pur.  Car- 

Carbssitcle.  Pedra  precio- 
sa. Carbunclo.  Mal  gra. 
Hura ,  carbunco. 

Carcanada.  La  armadu- 
ra deis  ossos  dels  aucells, 
trets  losquartos.  Capara^ 
zon.  Suhar  la  carcanada. 
Fr.  fam.  Suhar  moltissim. 
Sudar  el  quilo,  la  gota 
gorda  ó  el  copete. 

Carcax.  V.  Buvrach.     , 

Carcellatge.  V.  Escarce- 
llatge. 

Carceller.  V.  Escarceller 

Carceilefia.  .ilcaidia. 

Carchóla.  V.  Carxofa. 

Carda.  Instrument  pera 
preparar  lo  coló,  llana, 
etc.  pera  lilar.  Peine.  La 
de  ferro  pera  cardar  llana 
Carducha,  cardencha. 

Cardadura.  La  acció  ile 
cardar  la  llana.  Empri- 
mado. De  paños.  Traite. 

Cardaiuomu.  Pta.  Grana 
del  paraíso. 

Cardar.  Pentinar  per  pri- 
mera vegada  la  llana  ó 
coló  pera  poderla  tilar. 
Emborrizar.  La  segona 
vegada.  Emborrar.  Per 
última  vegada.  Empri- 
mar. Los  panyos.  Cardu- 
zar. (Blau. 

Cardenal.  V.  Verdanch, 

Cardenalat.  Cardenalato 

4'ardeusa.  V.  Credensa. 

Carder.  Qui  fa  cardas. 
Cardero.  (doncillo. 

Cardet.Pta.  Cardillo,  ca)-- 

Cardetes.Pla.  Escabiosa. 

CardiacSi.  Med.  Cardiaco. 

Cardiálgicli.  Med.  Pro- 
pi del  cor.  Cardiálgico. 

Cardíga.ses.  Pla.  Cardo, 
cirso.  C.  de  bé.  Pta.  V. 
Capsblanchs. 

Cardó.  Cabessa  del  car- 
dot.  Capota,  carda. 


88 


CAR 


Carclons.  Herba  de  fulla; 
espinosa.  Cardencha,  oar- 
don.  Lloch  plantat  de  car- 
dóos. Cardenchal. 

Carilot.  Flor  del  cardot.l 
l'í?(;)?o.  La  espida.  Ciirda,\ 
Lloch  plantat  de  cardots. 
Cardenchal,  cardizal. 

Careig.  Comparació,  con- 
frontació. Careo. 

Caréixer.  Carecer. 

Carejar.  Confrontar.  Ca-! 
rear.  acarar.  Comparar.! 
Cotejar,  comparar.  I 

Carena.  Náut.  Pessa  de 
fusta  sobre  la  que  's  fun- 
da Iota  la  embarcació. 
Quilla.  Del  terrat  ó  teu-' 
lada.  Caballete.  Llom  ó' 
caballet  pera  sostenir  bi-i 
gas.  Puente.  La  biga  l!ar-¡ 
ga  dita  aixis.  Gallo,  pari-\ 
iera.  Lo  llom  de  terra  en- 
tre solch  y  solch.  Loba, 
•mellón,  caballón.  En  for- 
ma de  carena.  Aquillado. 
Carena  de  la  cama.  V. 
Canyella.  (mador. 

Carenera.  Náut.  Despal- 

Careta.  De  disfressa.  Más- 
cara. Filat  mòlt  espès 
Eera  brescar.  Mascarilla. 
levarse  la  careta.  Fr. 
Quitarse  el  emboro.  Mitja 
careta.  Mascarilla. 

Careólas  ó  Cargola.  Pta. 
fanerógama.  Erodio. 

Carica.  Pta.  Papaya. 

Cariciar.  Acariciar. 

Carició.K.  Cariñoso. 

Carie.»!.  Corrosió  de  las 
dents.  Neguijón. 

Carinyo.  Festas  en  senyal 
de  aiñor.  Terneza,  ternu- 
ra. Cobrar  carinyo.  Fr. 
Encarifiarse. 

Carí.stia.  Insecte.  Piraus- 
ta,  piragona,  piral. 

Caritat.  Almoyna.  Limos- 
na. Demanar  caritat.  Fr. 
Pordiosear,  mendigar. 

Carls'i.  Cert  vasall.  Carian. 

Carlí.  Partidari  de  Carlos. 
Carlin,  carlista.  Lo  gos  de 
esl  nom.  Dogo  carlin. 

Carlina.  Pta.  Ajonjera, 
aljonjera.  cardopinto.  An- 
tigua moneda  de  plata. 
Carlin,  carrilta,  careta. 

Carmelita.  Carmelitano, 


CAR 

carmelita.  {miña. 

Carmenya!^.  Pta.  Cara- 

Carciii.  Carmin. 

Caru.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Carne.  La  part  tova 
de  lafruyta.  Pulpa.  C.  de 
codony.  Codonyat.  C.  de 
membrillo.  Bullida  y  ros- 
tida á  la  brasa.  Carbona- 
da. (jOrrompuda.  Carro- 
ña. De  momia.  Caromo- 
mia.  D'  olla.  Cocido,  pu- 
chero. De  porch  per  fèr 
butifarras.  Chacina.  Es- 
calfaida.  Cediza.  Fofa  ó 
fungosa.  Bezo.  Fingida. 
Tumor  en  1'  escroto,  me- 
lich  ó  en  las  ingles.  Her- 
nia muscular.  Mortal  Car- 
niza. Salada.  Tarjiaje.  Sa- 
lada y  seca.  Cecina.  Sal- 
vatje.  Salrajina.  Sens  os- 
sos. Momia,  pulposa. 
Trinxada.  Picadillo,  jigo- 
te. Entre  carn  y  pell. 
Adv.  Entre  carne  y  cuero. 
Fèr  carn.  Fr.  Malar.  Ha- 
cer carnicería,  riza.  Ne- 
gociant de  carns.  Gaíiarfe- 
ro.  Passarse  ó  escalfahir- 
se  la  carn.  Fr.  Aventarse 
las  carnes.  Pié  de  carns. 
Obeso,  carnudo,  carnoso, 
abultado  de  carnes.  Posar 
carns.  Fr.  Embarnecer, 
encarnecer.  Pujar  la  carn. 
Fr.  Criar  carn.  Encarnar. 
Sèrcarn  y  ungla.  Fr.  fam. 
No  haber  pan  partido.  So- 
fregir la  carn.  Fr. Passar- 
la  una  mica  pel  foch.  Per- 
digar. Secar  la  carn.  Ace- 
cinar. Tallar  la  carn  vi- 
va. Sajar.  Trossejar  la 
carn.  Atasajar.  Trossos 
de  carn  salada.  Carnaje. 

Carnadura.  Qualitat  de 
la  carn.  Encarnadura. 

CarnaLMundá.  Mundano, 
terreno.  Especie  de  tela 
entrefina.  Crea. 

Carnalutge.  Carnaje. 

Carnalnient.  Adv.  Ab 
carnalitat.  Torpemente. 
Jumarse  carnalment.  Fr. 
Tenir  unió  carnal.  Revol- 
rersi\  tener  cópula. 

Carnatse.  V.  C.arnalatge. 

Carnaval. V.  Carnestoltas 

Camera.    Pta.    Acanto, 


CAR 

branca  ur.úna.  C.  borda. 
Pta.  Toba,  espina  blanca. 

Carne.sfoltaíi.  Los  tres 
dias  abans  del  dimecres 
de  cendra.  Carnestolen- 
das, carnaval,  antruejo. 
Enterrar  á  carnestoltas. 
Fr.  Entierro  de  la  sardi- 
na, quemar  ú  Judas.  Lo 
subjecte  ridícul.  Cascaci- 
ruelas, [bonillada. 

Carneta  á  la  brasa.  Car- 

Carnicer.  Qui  talla  ó  ven 
carn.  Cortante,  tablajero, 
carnicero.  Anima'  que 
mata  á  altres  pera  men- 
jársels.  Carnívoro. 

Carnós.  Med.  Carnudo. 

Carnot.  Carn  supèrflua 
que  's  cria  en  alguna  lla- 
ga. Carnosidad.  Lo  que  's 
fa  junt  á  las  ungías  y  cau- 
sa dolor.  Uñero. 

Carnrnstifia.Pta.  Yezgo. 

Caruum.  Carnassa.  Car- 
naza, {lina. 

Carniiniqnera.  Pta.  Car- 

Carnú«$.  Brut,  asquerós. 
Asqueroso,  sucio.  V.  Ros- 
sa, (naza. 

Carnu.s.sa.  Carnassa.  Car- 

Carnut.raríioso.  carnudo. 

Carolina.  Pta.  Coleluy. 

Carota.  Visaje.  Fór  caro- 
tas. Fr.  Alargar  ¡os  dien- 
tes, poner  mal  gesto. 

Carpa  bermellósa.  Peix. 
Bennejuela.  (lo. 

Carpadeil.  Bol.  Carpade- 

Carpanell.  Arquil.  Ajxii- 
nelado.  carpanel. 

Cari>ell.  Bol.  Carpelo. 

Carpeta.  Cubería  de  car- 
ta, í^obrecarta,  cubierta. 

Carpetada.  Carpetazo. 

Carpió.  Peix.  Carpa. 

VArtw.Rabaditl I.  Delsau- 
cells.  Obispillo. 

Carqnéixia.Pta.  Especie 
de  ginesta.  Carquejia. 

Carquinyoli.  Pasta.  Biz- 
cocho. 

Carrabina.  Carabiiui. 

Carrahinada.  Cop  de 
carrabina  y  lo  dany  que 
causa  '1  tir.  Carabinaso. 

Carrabiner.  Soldat  de 
caball  dit  carrabiner  real. 
Carabinero.  Soldat  desti- 
nat pera  perseguir  lo  con- 


CAR 

trabando.  Carabinero.  V. 
Mosser.  (Fr.  fam.  Morir. 

Carraca.  (Anársen  á  la). 

Carrall.  Escombrarías  de 
mina.  Escoria,  escorial. 

Cairaiico.  Qui  coixeja. 
Renco,  rengo,  zanrjueador. 
Vell  atxacos  é   impedil. 

^  Carraco,  carcamal. 

Carrancjíl.  Aucell.  Verde- 
rol, verdezuelo.y. Xerduia 

Carrani{uejant.  Adv. 
Poch  á  poch  y  ab  pena. 
Pian,  pian,  un  pié  tras  o- 
íro.  Caminar  coixejant. 
Zanqueando. 

Carraiiq  nejar.  Ren- 
quear, zanquear. 

Carras.  Penjoy  derahiras. 
Colgajo,  cuelga.  Singlot 
de  rahim.  Gajo,   (coscojo. 

Carra.<«ca.  Arb.  Carrasco. 

Carra.scal.  Lloch  plantat 
de  carrascas.  Coscojar, 
coscojal. 

Carra.sella.  Pta.  Brezo. 

Carrat.  Rom.  Romo. 

Cárreclí.  En  sas  princip. 
accepc.  Cargo,  carga.  De 
géneros  ó  mercaderías. 
Cargamento,  cargazón. 
C.  nou.  Recargo.  Ofici, 
empieo. Ministerio,  oficio. 

Carreja.  Carga.  De  va- 
riosgéneros.  Jarcia.  Igua- 
lar la  càrrega.  Fr.  Repar- 
tirla.   Terciar    la    carga. 

Carregadero.  Cargadero 

Carresa(i<»r.  üui  carre- 
ga. Cargador.  Liocli  ahont 
se  carrega.  Cargadero. 

Carregament.  Carga- 
mento, cargazón. 

Carregar.En  sas  princip. 
accep.  Cargar.  Las  bigas 
en  la  paret.  Atizonar.  Al- 
gun pes  sobre  una  cosa. 
Lastrar.  De  grillons,  ca- 
denas. Aherrojar.  Impu- 
tar ó  atribuhir  á  altre  al- 
guna cosa.  Achacar.  Béu- 
rer  massa  vi.  Asomxirse. 
Aumentar  lo  preu  de  al- 
guna cosa.  Encarecer.  Do- 
nar la  culpa  á  algú.  Car- 
gar, echar  la  culpa. 

Carregar.iie.  r.  Dit  del 
malalt.  Agravarse.  Dit  de 
la  atmósfera.  Encapotar- 
se, oscurecerse. 


CAR 

Carrego.)^.  Gravós,  mo- 
lest. Gravoso,  molesto. 

Carrejar.  V.  Carretejar. 

Carrell.  Entre  corders, 
rodet  pera  retórser  ó  for- 
mar lo  íil.  Carrete. 

Carrer.  Calle.  Passejar  los 
carrers.  Fr.  Callejear. 

Carrera.  Lloch  destinat 
per  córrer.  Corredera. 
Correguda.  Corrida,  cur- 
so. Renglera  de  escachs 
en  lo  joch  de  damas. Ca/íe. 

Carrero.  Callejuela,  calle- 
jón. Fèr  passar  per  un 
carrero.  Fr.  Encallejonar. 

Carret.  Per  jugar  las  ,cria 
turas.  Castillejo. 

Carretal».  Carretería. 

Carretejg.  Acarreo,  car- 
retaje, acarreamiento. 

Carrete,jalí!e.  Acarrea- 
dizo,      [dor,  carreteador. 

Carretejador.  Acarrea- 

Carretejar.  Carretear,  a- 
carrear. 

Carreíell.  Especie  de  bo- 
ta petita.  Barril,  tonel. 

Carreter.  Qui  fa  ó  mena 
carros.  Carretero.  El  que 
adoba  carros.  Aperador. 

Carretera.  Carrera,  rua, 
via.  C.  empedrada.  Cal- 
zada, arrecife. 

Carretería.  V.  Carrelam. 

'Carretiïüa.    Especie    de 

I     cohet.  Buscapiés. 

'Cari-etó.    De    una  roda. 

i     Carretillo.  De  dos  rodas. 

I     Carretón,   naria.    De  las 

I     criaturas.  Carretilla. 

Carreu.  Pedra  ,'picada  en 
quadro.  Sillar. 

Carreuada.  Sillería. 

Carril.  Rodera.  Bache,  ro- 

!  dada.  Cami  estret  pera 
un  sol  carro.  Sendero. 

Carrilleras^.  Pl.  Las  cor- 

t  retjas  pera  asegurar  el 
casco  6  morrió.  Carrille- 
ra. La  cinta  pera  subjec- 
tar lo  barret  ó  morrió. 
Barboquejo.  Barballera 
de  la  celada.  Amiento. 

Carritx.  Pla.  Carrizo. 

Carro.  Lo  de  quatre  ca- 
balls.  Cuadriyugo.  Lo  que 
gruny.  Chirrión.  Constel- 
lació".  Osa  mayor.  C.  de 
carrega.  Carromato.  Ado- 


CAR 


89 


bar  carros.  Aperar. 
Carronya.  V.  Ruhi. 

Carruatge.  Carruaje.  A- 

nar  algun  carruatge  en- 
delrás.  Cejar.  Lo  qui  ado- 
ba carruatges.  Aperador. 
Passejar  en  carruatge. 
Loe.  Ruar. 

C'ArrutTía.Andaderas,car- 
retilla,  castillejo. 

Cár.>«u.x.  Pta.  V.  Calsidas. 

Cart.Pta.  Cardo.  C.  d'  ase. 
C.  de  burro.  C.  gallofer. 
C.  de  san  Mariano ,  alca- 
chofa borriquera ,  cardo 
lechero.  C.  panical.  C.  cor- 
redor. C.  estrellat.  Cen- 
taurea. C.  rissat  ó  erissat. 
Cardicuca,  cardo  erizo.  C. 
panical  mari.  C.  maríti- 
mo ó  eringio  marítimo.  C. 
sant.  C.  santo  ó  lecliar. 

Carta.  Epístola.  Epístola. 
Pera  apéndrer  de  llegir. 
Cartilla,  silabario.  Pera 
jugar.  Naipe.  Entre  en- 
quadernadors. Guarda. 
La  caputxa  de  la  filosa. 
Rocadera,  capillo.  C.  ci- 
tatoria. For.  Comparendo, 
carta  de  aplazamiento.  C. 
de  ciutadà.  Y.  C.  de  resi- 
dencia. De  curvas.  Náut. 
Carta  magnética.  Carta 
de  espera.  Dilatoria  ó  mo- 
ratoria. Carta  de  gracia. 
Pacto  de  retrovendo  ó  re- 
trovendendo.  De  navegar. 
C.  de  marear.  La  que  con- 
cedeix algun  fuero.  Fore- 
ra ó  desaforada.  Carta  d' 
orde.  Carla  orden.  C.  de 
població.  ■  Carta  puebla. 
Carta  de  repudi.  De  quito 
ó  de  quitación.  Carta  de 
residencia,  seguritat  ó 
permanencia.  De  vecin- 
dad. Carta  falla.  Falsa. 
Carta  libre.  Finiquito,  li- 
beración. Carta  monito- 
ria. Nolificatoria  ó  de  ar- 
riso. Carta  plúmbea.  Car- 
ta plomada.  Agafar  ó  pèn- 
drer  las  cartas.  Fr.  Enra- 
honar  séns  donar  tanda. 
No  dejar  meter  baza.  As- 
segurar  las  cartas.  Fr. 
Certificar  las  cartas.  Clóu- 
rer  y  desclóurer  las  car- 
tas. Fr.  Cerrar  y  abrir  las 


90 


CAR 


carias.  Endevinar  carias. 
Joch.  Sdcar  cartas.  Joch 
(le  cartas.  Baraja.  Bossa 
per  posar  lascarlas.  Por- 
tacartax.  Puntejar,  rum- 
bejar  en  la  carta.  Náut. 
Carlear,  compasar,  rum- 
bear. Pujar  lascarlas.  Fr. 
En  lo  joch  de  cartas,  ve- 
nir boiias.  Acudir  el  )uii- 
pe.  Vcndrer  á  carta  de 
gracia.  Fr.  Vender  al  qui- 

Cart'Attó.  Cartabón,    ¡lar. 

Cártama  y  Cánamo.  Pta. 
Alazor.  Y.  Safra  Ijort. 

Cartejar. En  alguns jochs 
de  cartas ,  jugar  en  fals 
pera  lantejar.  Cartear. 

Cartejar.Me.  r.  Correspón- 
drerse  ab  carias.  Cartear- 
se. {Hepisia.  ménsula. 

Cartela.  Escult.    Repeu. 

Cartell.  Lo  escrit  ó  im- 
près pera  anunciar.  Car- 
ie/, rotulo.  Deexcomunió. 
Paulina.  Plantar  cartells. 
Fr.  Fixarlos  en  los  Uochs 
públiehs.  Poner  cedulo- 
nes, fijar  carteles. 

Carteiler.  Cartelero. 

Carter.  Lo  qui  porta  >  dis- 
tribueix las  cartas  dé  cor- 
reu. Cartero.  Qui  fa  car- 
tas pera  jugar.  Naipero. 

Cartera.  Paperera.  Pape 
lera.  De  pell,  etc.  pera  es- 
criptori. Carpeta.  Bossa 
pera  anar  a  estudi  'Is 
noys.  Vade,  cartapacio. 
Lo'adorno  ó  lapa  de  las 
butxacas.  Portezuela,  nai- 
pe, igo,  ternilla. 

Cartilacli.  Anal.  Carlila- 

Cartilla.  Pauta  per  cs- 
criurer  dret.  Falsaregla, 
paútala,  ringlero. 

Cartipúf!í.  Cartapacio. 

Cartolari.  Cartulario. 

Cartró.  Carian.  Fel  de  pa- 
pers. Papelón. 

Cartrulíua.  Cartulina. 

Cartritner.  Cartonero. 

Cartuíva.  Cartuja. 

<'artiil\era.  Cartuchera. 

Variutxo,  Cartucho,    {ro. 

Carvéiiílrer.    Vender  ca- 

Carvi.  Pta.  Alcaravea. 

Carxofa.  Escarxofa.  Pla. 
y  fruyl.  Alcachofa.  C. 
boscana.  A  Icaucil.  La  do- 


CAS 

na  deixada.  Babieca,  pan- 
fila. Lias  ó  floch  en  for- 
ma de  carxofa.  Alcacho- 
fado, alcarchofado.  Gui- 
sat ó  menjada  de  carxo- 
fas.  Alcai'ltofado. 

Carxol'ar.  .ilcuchofal. 

Car.\<»ler  y  Carxofera. 
Pía.  cultivada.^ Icacliofa, 
alcachofera. 

Car.Yolerar.  Alcachofal. 

Ca.i4.  Succés.  Caso,  acaso. 
Llans,  lét.  Suceso,  he- 
cho, lance,  acaecimien-\ 
to.  C.  impensat.  Emergen- 
cia. For.  A'ií/o.  Nofèr  cas! 
d' algú.  Fr.  Olvidar,  me-\ 
nospreciar.  Poch  cas.  Me- 
nosprecio. (]as  apretat  ó 
apurat.  Caso,  trance  apu-\ 
rada.  Cas  de  ventura.! 
Desgracia  impensada.  A-, 
zar,  caso  siniestro.  C.  for- 
tuït. V.  C.  impensat.  A- 
qui  es,  ó  está,  o  aquest  es' 
el  cas.  Loe.  Aquí  está  la| 
dificultat.  Ahi  está  el  hi- 
to. De  gran  cas.  Adv.  De| 
mòlta  consideració,  im- 
portancia ó  entitat.  De 
tamo  y  lomo.  Fcr  ò  no  al 
cas.  Fr.  Venir  ó  no  á  pro- 
pòsit. Hacer,  venir,  ser  ó 
110  al  ó  del  caso.  Ser  cas. 
Fr.  (^071  ven  ir.  Posar  lo  cas. 
Fr.  Suposar.  Suponer,  po- 
ner caso.  Si  per  cas.  Adv. 
En  cas  que.  Dado  el  caso, 
suponiendo. 

Catiía.  Edifici  pera  habi- 
tarlo. Vivienda,  techo.  C. 
arruinada.  Cascote.  C.  de 
boigs.  Bogeria.  Manico- 
mio. Aquella  que  hi  ha 
desorde.  C.  de  orates.  De 
camp.  Granja,  quinta,  ca- 
sería. De  caritat.  C.  de  be- 
ne ficencia  ,  hospicio.  De 
bórts.  Inclusa.  C.  de  des- 
pesas ó  de  posada.  Casa 
de  huéspedes.  C.  de  la  ciu- 
tat, de  la  vila  ó  del  comu. 
Casa  consistorial.  De  pa- 
gès. Cortijo,  casa  de  la- 
branza. De  pago.  Pagar] 
duria.  Payral.  Paterna. 
De  podada.  Hostal,  hoste-\ 
ría.  Casa  publica  ó  de 
pro>tiiuciü./íiírí/e/.  C.  so- 
lar. La  de  noble  anligui-l 


CAS 

lat.  C.  solariega.  Anar  de 
casa.  Fr.  Estar  ó  hallarse 
de  trapillo.  De  casa.  Adv. 
Propi  ó  a  propòsit  per  ca- 
sa, familiar. (■(J.fí'ro.  Femé 
una  com  una  casa.  Fr. 
Fér  alguna  mala  lela  de 
consideració.  Hacer  una 
como  un  templo.  No  eixir 
de  casa.  Fr.  Estarse  en 
ella  per  necessitat.  Guar- 
dar ta  casa.  Parar  casa. 
Poner  casa.  Parar  casa  a- 
part.  Apartar  casa.  Ple- 
garcasa.  Levantar  la  casa. 

Capaila.  La  familia  d'  una 
casa.  Casa.  Pl.  Familias. 
Humas,  llogares. 

Catiatlor.  Qui  te  edat  pe- 
ra casarse.  Casadero.  Te- 
nir la  casadora.  F'r.  .-Vnar 
acasarat.  Fr.  Llevar  el  cu- 
ra debajo  del  brazo. 

Casalut.  Casucha. 

Casaiuetit.  Casamiento, 
boda,  enlace. 

Casabella.  Ballaruga.  .1- 
galla,  bugalla. 

Casar.  En  lo  joch.  -4/)u»¡- 
íai-,  meter,  r.  Desposarse. 
Maridar,  desfiosarse.  La 
dona.  Enmaridar.  Casar- 
se ab  la  promesa  de  altre. 
Fr.  So/ilar  la  dama.  Com 
uns  bons  casats.  Adv.  Ma- 
ridablemente. 

Cas»tisa.  Aum.  Caserón. 

Cai«a(  y  enmaynadal.  Ex- 
prés, fam.  Casado  con  hi- 
jos, padre  de  fantilia. 

Cit«H;al>eil.  Cascabel.  Ple 
de  cascabells.  Encascabe- 
lado.  Tenir  lo  cap  plè, 
umplir  lo  cap  ó  sonar  los 
cascabells.  Cascabelear. 

Ca!ieai»ella4ia.  Esquella- 
da.  Cascabelada. 

Ca.><caltellejar.  F«'r  rui- 
do la  ferradura.  Chacolo- 
tear, chapear. 

Cascabellito. Especie  de 
pruna  petita.  Cascabeli- 
llo, ciruela  de  dama. 

Ca.xcMtla.  Salt  d'  a\gua. 
Catarata,  salto  de  agua. 

Cafücaüiira.  Mal  de  pil 
en  las  donas.  Pelo. 

CaNcull.  Pta.  .Adormidera. 
C.  bòrl.  .4.  silvestre.  C. 
cornut.  Adormidera  ma- 


CAS 

Tina  ,  amapola  boytinaA 
Such  de  cascall.  Meconio.l 

Ca.^car.  Fam.  Pegar,  do- 
nar un  cop. Dar,  plantar.l 

Cascarria. Zarpa,  zarria,] 
zarrapastra.  \ 

Ca.«>capró.<í.  Cascarriento. 

Ca.««car.<4e.  r.  Fam.  Men-; 
jarse  o  béurerse  alguna 
cosa.  Zamparse,  echarse] 
al  coleto  ó  a  cuestas.  i 

Cascata.  Cascada. 

Casco.  Ungla  de  las  cabal- 
caduras.  L'ña.  La  closca | 
del  cap.  Cráneo.  Lo  buch 
ó  capacitat  deia  nau.  Bu- 
que. C.  acopat.  C.  redu- 
hit.  Casquimileño,cas(¡ui- 
acopado.  C-  ampie  y  afri- 
sonat.  Casquiderramado. 
De  las  potas  de  las  cabal- 
caduras.  Uña.  Uel  mor- 
rió. Capelina.  C.  moll. 
Casquiblando.  C.  mular. 
Casqiiimuleño.  Alegre  de 
cascos.  Casquilucio.  Ca- 
lent de  cascos.  Calamoca- 
no. Alborolat  de  cascos. 
Cascos  á  la  gineta.  Ober- 
tura en  lo  casco  del  ani- 
mal. Escarza. 

Casevít,  Cascudo. 

Caseli.  Bepósit  de  olivas 
en  los  molins  de  oli.  Ata-: 
jadizo,  algorín. 

Caser.  Casero,  doméstico,  i 

Caseranient.  Adv.  Seas 
etiqueta.  Sencilla,  llana-, 
mente,  sin  cumplimientos. 

Casería  y  Caseriu.  Con- 
junt de  casas  de  una  ciu- 
tat ó  poble.  Caserío  ,  li- 
lloria.  Conjunt  de  casas 
en  lo  camp  sens  arribar 
á  formar  poble.  Casar. 

Caseta.  Cuberta  de  la  cel- 
da de  la  mare  de  las  abe- 
llas.  Enjambradera ,  cas- 
quilla.  La  panxa  que  fan 
las  costellas  de  la  filosa. 
Castillejo,  rocadero.  En- 
tre xocolaters,  divisió  de 
c-alaix  ahont  s'  hi  posa  '1 
xocolate  per  bátrerlo  y 
donarli  forma.  Casilla. 

Casi.Adv.  Quasi.  Casi,  cua- 

Cásia.  Arb.  V.  Cassia.  si. 

Casimir.  Roba  de  llana. 
Casimira,  casimiro. 

Casinyot.  Fam.  Casucha. 


CAS 


CAS 


9i 


Casóla.  Qui  está  mólt  en,     sa.  Redada.  Qui  prepara 
casa.   Casero,  Dit  de  al-      ó  fa  los  lénginys  per  la 
guns  animals  feréstechs'     cassera.  fíedero. 
que   's   domestican.   Do-  Cas.seta.   Cassó   petit  ab 
me'stíco.  Colom  casóla  ó      son  peu  de  que  usan  lo 


ma.nso.  Duendo.  \.  Caser. 
Ca.««ori.  Fam. Casament  in- 

considerat.  Casorio. 
Ca.spar.  Netejar,   iráurer 

la  caspa.  Descaspar. 


apotecaris.  Caceta.  La  que 
usan  los  fusters,  etc.  Ca- 
zo. La  que  usan  los  argen- 
ters. Balanzón.  La  de  por- 
tar oü.  Tácela. 


Casporra.V.  Calxaporra.  Ca.ssia.  Arb.  Acacia,  qua- 
VííSfiuet.  Casquete,  gorro. \--'  cía.  Escorxa  aromática, 
Cat-'sa.  L' acció  de  cassar,     especie   de    canyella    de 

y  los  animals  cassats.  To-,     una  ciase  de  llorer.  Casia 

za.  L' eyna  de  metall  de,     leñosa,  canela  de  Malabar. 

aquest  nom.  Cazo.  Caput-      V.  Castanyer  de  Indias. 

xa  de  la  lloriga..4/Hio/'nr.  Cassiaíístola.    Pta.   Ca- 

Cassa  de  coloms  al   vol.      ñafistola. 

Palomería.     Cosa   perta-  Cassú.  Caza,   cazo.  Peix. 

nyent  á  la  cassa.  Venato-      Tiburó.  Tiburón. 

rio.  Revenedor  de  cassa.  Cas!M>3a'  Cazuela.  C.  tri- 

Perdiguero.  Remenar  ab      pera.  f.  carjucera.  De  fus- 


la  cassa  ó  cassó.  diceai 
Cas.saeió.  For.  .\nul-lació. 
Anulación,  derogación.     ¡ 
Ca(<«>ada.    Cassera,  Uocb' 
pera  cassar.  Cazadero.      ¡ 
Caí«sa<i<>r.  Qui  cassa.  Ca- 
zador. Barco  destinat  á' 
donar  cassa.   Batidor.  De¡ 
art  y  manya.  Parancero, 


ta.  Camella,  hortera.  De 
pessa.  C.  carnicera.  Ei — 
xirse  de  cassola.  Fr.  fam. 
Injuriar.  Desbocarse.  Por- 
tar la  cassola  al  forn.  Fr. 
Posarse  al  frente  de  al- 
gun assumpto  ó  negoci 
en  que  entreveuen  mòlts. 
Menear  el  ajo,  mangonear. 


chuchero.  De  barraca.  V.  Cassolada.  Lo  que  caben 
De  Uassos.  De  feras.3/o7i-  la  cassola.  Cazuela.  (Ion. 
tero.  De  filat.  Redero.  De  Cassolaínsa.  Aum.  Caro- 
llassos  V  paran\s.  Paran-  Cassoleta.  Cassola  peli- 


cero.  Dé  vol.  C.  al  cuelo 
Cassanella.     Ballaruga. 

Agalla,  bugalla. 
Caí^sar.  Buscar  y  perse- 
guir los  animals  de  cassa. 
Cazar.  For.  .4nul-lar.  Ca- 
sar ,      anular  ,     derogar. 


ta.  Cazoleja  ,  cazuelilla. 
La  de  las  armas  de  foch. 
Cazoleta,  cazoleja.  L'  ós 
del  genoll. 7?óíi//a.  choque- 
zuela. Náut.  Pessa  de  fus- 
ta pera  cordar,  enllassar. 
etc.  Cazonete. 


Náut.  Presentarlas  velas  C'a.<«.«»ouat.  Lo  que  pót  cá- 
al  vent  desprès  de  amar-  brer  en  un  cassó.  Cazado. 
radas.   Halar.  Cassar  ab  Ca»)SU!>:.sa.  Fam,  Fam  ca 


nina.  Hambre  canina.  Ga- 
na de  menjar.  Cazuza. 
Cast.  Pur  ,  honest.  Casto, 
puro,  honesto.  Innocent. 
Cándido,  sencillo. 
Casta.  Generació,  Llinat- 
ge. Rasa,  ralea,  progenie. 
Mala  casta.  Exp.  fam. 
Maliciós  ,    mal    natural. 

_     ,    ^ Mala  cuca.  {tan. 

diversió.  Cacería.  Cassa-  Ca.«>tá.  Turban  turch.  fas- 
da.  Lloch  ahont  se  cassa  Ca.»itauy.  De  color  de  cas- 
ó  bó  pera  cassarhi.  Caza-      tanya.  Castaño.  De  color 
dera.  Conjunt  de  animals¡      fosch  rogench.  Bayo. 
agafats  ó  morts  en  la  cas-  Castanya,   Fruyt.  Castor 


lias   y  íilats.    Chucheai 
Al  reclam.  Señolear.    C. 
aucells.   Pajarear.  C.  co- 
loms. Palomear. 

Ca.«sarola.  Cacerola. 

Cas.sat..\gafat,  prés ,  re- 
cullit  en  la  cassa.  Cazado. 
For.  .\nul-lat.  Anulado. 

Cassera.  Cassa.  Caza.  La 
cassa  entre  mólts    pera 


92 


CAS 


ña.  C  borda.  Pla.  Re- 
goldana. C.  di?  mar.  Pla. 
Erizo.  C.  de  Ierra.  Pla. 
Bunio,  castaña  de  (ierra. 
C.  seca.  Pilonga.  Cop  de 
caslanya.  Castañazo.  Pl. 
Caslanyas  secas.  C.  api- 
ladas ó  pilongas. 

Ca^^tanyar.  Castañal. 

Ca.^t«nver.  Arb.  Caitaño. 
Be  Ind'ias.C.  de Indias.Qui 
ven  caslanyas  Castañero. 

Ca.sfaiiyetà.  Náut.  Ansa 
de  fusta  pera  amarrar 
caps.  Castañuela.  Naut. 
Tros  de  fusta  ab  un  forat 
gran  en  lo  centro  pera 
asseffurar  la  corrióla  de 
la  amura  major.  Galii- 
pago,  postelero  de  amura. 

Castanyola.  Herba.  Jun- 
cia. Lo  peix  de  aquesl 
nom.  Castaño ,  coracina. 
Pl.  Instrument  en  forma 
de  caslanya  que  serveix 
pera  acompanyar  en  al- 
guns balls  espanyols.  Cas- 
tañeta ,  castañuela.  Los 
dos  testos  que  posats  en- 
tre 'Is  dits  imitan  lo  so  de 
dit  instrument.  Tejoletas, 
tarreñas,  tejuelas.  Sonar 
ó  locar  las  caslanyolas. 
Castañetear.  Tocament  ó 
repich  de  castanyolas. 
Castañeteado. 

Castedat.  Castidad. 

Castell.  Castillo.  Caslell 
de  foch.  Castillo  ó  árbol 
de  fuego.  Qíii  {a,  dispara 
6  disposa  dil  caslell.  Pi- 
rotécnico. Fortificar  ab 
castells.  Fr.  Encastillar. 
Ver  castells  al  ayre.  Fr. 
Hacer  calendarios. 

Castella.  Castilla. 

Castellà.  Guarda  d'un  cas- 
lell. Alcaide.  La  llengua 
que  parlan  los  de  Caste- 
lla y  los  naturals  de  ella. 
Castellayto. 

Castellada.  Blas.  Ab 
mòlts  castells.  Castillada. 

Castellania.  Olici  y  ocu- 
pació del  que  guardaba  '1 
caslell.  Ali-aldia. 

CastellatKe.  Antich  dret 
feudal  deis  castells.  Cas- 
tillería,  castillaje. 

CaMtellet.  Plomall  que  's 


CAT 

posa  ais caballs.  Garrota.! 

Ca.tticli,  Casligació  y  Cas- 
lifjamenl.  Castigo,  puní-' 
cioj}.  Cir.  C;iuslich.  Páus- 
tico.  Sens  castich.  Adv. 
Impune. 

Castigar.  Mortificar,  afli- 
gir. Mortificar  ,  cohibir. 
Corretgir  lo  escrit.  En- 
mendar, corregir.  Sermo- 
nejar, amonestar.  Sermo- 
near, amonestar. 

Castís. Casillo,  [casiorado. 

Castor  (Semblant al].  .4-, 

jCastitret.   Cert  leixit  de 

¡     llana.  Castorcillo. 

Castratlura.  Capadura. 

Ca^it^ar.  Capar. 

;Casualitat  Per).  Adv.Ca- 

I     sualment.  Ca•tualmente. 

'Casiilot.  Casucha. 

'Catadura.    Fam.    Cara. 

I     Semblante,  cara.  I 

Catafal.  Tablado  ó  palco. 

j  Tendido,  tablado,  anda- 
mio. Lo  deis  reos.  Cadal- 
so. Lo  lúmbol  mòlt  ele- 

1     val.  Catafalco. 

Català.  Catatan.     Ciar  y 

I     català.  Adv.  En  buen  ro- 

I     manee.      (tari.  Catálogo.' 

Catálocli.  Llista  ó  inven- 
Cataplasma.    Emplasto,! 
emplasladura ,  emplasta- 

I    mimío.  D'  alls,  vinagre  y 

I     sal.  Murria. 

¡Catapueia  de  Monserrat. 

!     Pta.  Tártago. 

Catay- Mirar,  examinar. 

Catarina.  Especie  de  llo- 
ro. Catalina,  catalnica. 

Catan.  Senyal  ó  parí  ocul- 

j  ta  de  alguna  cosa.  Ostu- 
go ,    vestigio  ,   escondrijo. 

I  Lo  lloch  mòlt  freqüentat 
per  algú.  Guarida,  nidal. 
V.  Amagatall. 

Catecisme.  Catecismo. 

Cateen.  Sustancia  medi- 
cinal. Cato,  tierra  japóni- 
ca. Lo  medicament  de 
aquesl    nom.    Cachunde. 

Catet|nisme.  Catequismo 

í-aterva.  Mullitul  de  per- 
sonas ó  cosas  en  un  lloch, 
sens  orde  ni  concort.  fí;- 
fila.  Mullilut  de  cosas 
que  M-nen  de  una  vegada. 
Ventregada,  copia. 
Catita.  Alfombra,  alcatifa. 


CAT 

Catifa  morisca.  Zofra. 

Catifer.  Alfombrero. 

Catipó.  Especie  de  adorno 
en  lo  cap  de  las  cabalca- 
duras  y  bestias  de  carre- 
ga. Quitapón,  quitalpón. 

Catiu.  Cautivo. 

Cativar.  V.  Captivar. 

Catulicisme.  Catolicismo 

Caíursau  ó  Catorzau.  Ca- 
torzavo.  (mo  cuarto. 

Vítioraé.  Catorceno,  déci- 

Catre  de  bahul.  Caticofre. 

Cátreda.  Cátedra. 

Catredátich.  Catedráti- 
co, profesor. 

Catreig;.  Aucell.  Calreo. 

Catúf(»l.  Arcaduz ,  cangi- 
lón. Fèrcatúfols.  Fr.  Cho- 
chear, caducar.      (taura. 

Catxalagna.Pta.  V.  Cen- 

Catxaniarina.  Náui. Em- 
barcació petita  de  dos 
pals.  Cachamarin. 

Catxaniona.  Cop  que  's 
pega  á  la  gaita.  Cachete. 
Fam.  Cop  suau  que  's  do- 
na pera  diversió  a  las  gal- 
las deis  noys.  Dúchete. 

Catvap.  Cuiiill  jove  ó  no- 
vell. Gazapo. 

Catxaporra.  Especie  de 
bastó  que  termina  ab  una 
bola  ó  cap.  Cachiporra. 

Cat\assa.  Fleuma,  lenli- 
tut  en  lo  modo  de  obrar. 
Cachaza.  La  persona  que 
la  gasta.  Pelmazo,  posma. 

Catxassut.  Cachazudo. 

Catxemari.  Barco  petit 
de  dos  pih.Ca'' ha  marina, 
buque  de  vela  al  tercio. 

Catxet.  Gabinet  curt,  am- 
ple y  punxagul.  Cachetero. 

Catxeta.  Cop  que  's  dóna 
á  la  cara.  Cachete.  Maq. 
Catxet,  cadell.  Perrillo. 

Catxidiable.  Cachidia- 
blo, espantanublados. 

CatxiiVtlIar.  V.  Trompar. 

Catxorrillo.  Pistoleta  de 
butxaca.  Cachorro,  ca- 
chorrillo. 

Catxuuibii.  Closca  de  al- 
gunas fruytas  america- 
nas. Gachuntbo. 

Catxupi.  L'  espanyol  que 
s'  estableix  a  América. 
Cachupin. 

CatKurral.  CadilUir. 


CAU 

Catxurrepa.  Hcrb.  que  's 

fá  en  los  camps.  Cadillo. 

Ca(xiirr<».  Lo  fruyl  de  la 
catxurrera.  Cadillo.  PI. 
Pla.  Cadillos,  guijones. 

Catxiitxa.  Ball  cspanjol. 
Cachucha,  iíarrelina  de 
forma  plana.  Gorra. 

Cau.  Lloch  pera  amafiarse. 
Guarida,  madriguera.  Pa- 
ratge ahont  se  recull  al- 
gú. Manida.  Lo  lloch  a- 
hont  se  recullen  los  cer- 
vos  y  daynas.  Venadero. 
C.  dels  cïinills.  Conejera. 
Dels  grills.  Grillera.  De  la 
cuineu.  Raposera.  Dels 
lladres.  Ladronera.  Dels 
llagardaixos.  Lagartera. 
Lo  de  la  orella.  Alveario. 
Lo  del  òs.  Osera.  Lo  dels 
porchs  senglars.  Porque- 
ra. Lo  de  las  ratas.  Rato- 
nera. Tràurer  del  cau.  Fr. 
Desanidar,  picarse  en  lo 
cau.  Fr.  Amadrigarse.  V. 
Amagatall,     (ficli.  Cauco. 

Caiiclí.  Peix  del  mar  Paci- 

Caiiciou»!-.  Daró  prestar 
caución,  obligarse. 

Cau(Ial«t!s.  Copioso. 

Cáurer.  En  sas  princip. 
accepc.  Caer,  ¡ncorrer, 
cométrer  alguna  falta. 
Incurrir.  Fèr  cáurer.  Der- 
ribar, abatir.  Cáurer  al- 
gun edifici.  Aplanarse,  ve- 
nirse al  suelo.  Arruinarse 
una  part  de  paret.  Apor- 
tillarse. A  la  trampa.  Fr. 
Caer  en  el  garlito.  A  sota- 
vent. Náut.  Abatir.  A 
plom. Desplomarse.Bé.  Fr. 
Sentar,  acomodar.  Fam. 
Petar.  De  cul.  Fr.  Sentarse 
D'  esquena.  Caer  de  espal- 
das. De  la  banca.  Fr.  C'aer 
del  escabel ,  de  su  estado. 
Del  ase.  Revenirse,  caer 
en  el  chiste.  De  memoria. 
Dar  de  cogote.  De  morros. 
Hocicar ,  dar  de  hocicos. 
De  són.  Caerse  de  sueño. 
La  neulella.  Caerse  la  pa- 
letilla. Las  banyas  deis 
animals.  Desmogar.  Las 
llágrimas.  Saltarse  las  Id- 
<¡rimas.  C.  ó  cumplirse  al- 
gun plasso.  Vencer.  Rosa- 
da^ Rociar.  C.  tot  plegat. 


CAV 

Fr.  Dar  con  el  cuerpo  en 
tierra ,  caerse  redondo. 
Deixarse  cáurer.  Derri 
barse.  Fercáurer. Abafii 
volcar,  tumbar.  Fèr  cáu- 
rer ó  saltar.  Empujar. 
Cáurerhi.  Fr.  Caerenello. 

Cau»«a.  For.  Pleí.  Pleito. 
Pretext.  Prelejcto ,  color. 
C.  pía.  Fundació  piadosa. 
Memoria.  ,  obra  pia.  Ab 
causa  ó  ab  juíta  causa. 
Adv.  Ab  rahó.  Conrazon. 
Fèr  causa  comuna.  Fr. 
Mancomuruirse. 

Cau!«a(E<tr.  Qui  causa. 
Causante,  caiisa. 

C'áustich.  Cíiustico. 

l'awtaiiiení.  .\dv.  Caute- 
osament.  Cautelosamente 

t'anteSars^.  r.  Precaucio- 
narse, cubrirse. 

fauteri.  Cirurg.  Boió  bu- 
llent pera  estroncar  la 
sanch,  etc.  Cauterio,  bo- 
tón de  fuego.  La  acció  de 
cauterisar.  Cauterización. 

Caiitertsiii-.  Foguejar  ab 
lo  cauteri.  Dur  botón. 

Cauta.  Instrument  pera 
soldar  lo  estany.  Cautín. 

Cauii».  V.  Caliu. 

Cautiveri.  Cautivital. 
Cautividad. 

Cava.  V.  Cavada. 

Cávacli.  Azudotí,  asada. 

Cavatía.  La  acció  de  cavar 
la  Ierra.  Cavadura.  La  se- 
gona cavada  que  's  fa  a 
las  vinyas.  Renda.  Naut. 
Vuyt  que  deixa  la  onada. 
Undulación,  cava. 

CaratSí.s.  Cavadizo. 

CavaEcar.  Cabalgar. 

Cavaineiïf .  Cavadura. 

Cavar  en  dins.  Profundar. 
C.  fondo.  Ahondar.  La 
terra  en  las  minas  d'  or. 
Escopetar.  M  agençar  las 
vinyas.  Mullir. 

Cávech.  V.  Cávach.     (co. 

Caverich.  Anech.  Cavari- 

Cavet.  Arq.  Motllura  ro- 
dona formant  quadrant 
de  circuí.  Caveto. 

CaTil-Iaciú.  Reparo  ó  di- 
ficultat de  poca  monta. 
Quisquilla  {Caviloso. 

Cavil-Iador.      Cavil-lós. 

Cavil-Iós.  Quisquilloso,  es- 


CEB 


93 


calimoso,  repeloso.  V.  Ma- 
nialicli.  {Cavilación. 

CaviE-I«i>.*4Íiat.  Cavil•lació. 

Cavi  rostre.  Cavirostro. 

Caxa.  V.  Caixa. 

Caxa<.  V.  Caixal. 

Cayafaba.  Planta  india- 
na. Cayahaba. 

CayguíEa.  Caida.  De  las 
banyas.  Desmoque.  Deis 
cabells,  .ilopecia.  Preci- 
pitada. Despeño.  Anar  de 
cayguda.  Fr.  fam.  Anar 
al  baix./í"  á  menos. 

Caygest.  En  sas  principals 
accepcions.  Caido.  Dei- 
xat, desgayrat.  Desmade- 
jado,  desmazado. 

Cayuííá.  Especie  de  llan- 
gardaix. Caiman.  Qui 
aleda  prudencia  per  sos 
mals  inients.  Redomado. 

Cayuíer.t.  V.  Cayguda. 

Cisyraí.  Arquil.  Fust  que 
airavessa  diagonalment 
los  anguls  entrants.  Vi- 
gueta, cuadral.  Pl.  Las 
bigas  menors  que  surten 
del  caballet  de  la  teula- 
da, .isnas. 

Caj  pe.  Esquina,  canto.  En 
eavre.  Adv.  En  cuadro. 

CavreiE.  Especie  de  per- 
ruca.  Cairel.  Especie  de 
saeta.  Cuadrillo. 

CajreSEs.  Pta.  Abi-ojo, 
castaña  de  agua. 

Cayró.  Rajola.  Baldosa, 
ladrillo  cuadrado. 

Ce.  Veu  pera  imposar  si- 
lenci. Chiton. 

Ceat.  Espec.  de  sal.  Cealo. 

Celia.  Planta  y  arrel.  Ce- 
bolla. Ceba  albarrana. 
Albarranilla.  Ceba  mari- 
na. Escita ,  cebolla  albar- 
rana. C.  cecotri.  .iloésu- 
cotrino.  C.  per  llavor.  Pta. 
Escalona.  Llavor  deceba. 
Cebollino.  Terra  plantada 
de  cebas.  Cebollar.  Que 
ven  ó  cultiva  cebas.  Cebo- 
llero. V.  Cebas. 

Celiací.  Bot.  Cebáceo. 

Cei»a(!a.  Guisat.  Cebollada 

Ceítador.  Pint.  Cebadero. 

VehalUtnH.  Pl.  Cuchs  de 
la  carn.  Cresa.  (ro. 

Celian«!t.  Cebollon.Y.  Por- 

-CelJMs.  Joch  de  noys  for- 


94 


CEG 


CEL 


mant  cadena.   Arráncate]     cas,  á  las  pálpenlas.    A 
nabo  ,  arráncale  cepa.  tientas.   V.  Cegament. 

Cebep.  Acíbar.  C.  de  ca-  Cego.  Ciego.  Ser  cego.  Fr. 


ball.  A.  raballudo. 

Cébela.  Dim.  Cebolleta. 

Cebó.  Animal  encebat  per- 
qué sia  mes  tendre.  Cebón 

Cebolli  ó  Cebulli.  Llavor 
ó  planler  de  cebas.  Cebo- 
llino,      (ceba.  Cebolludo. 

Ceb4>Iiut.  De  cabessa  de 

Cecadero.  Ferro  corb  pe- 
ra fór  recular  los  car- 
ruatges. Cejadero. 

Cech.  Ciego.  V.  Cego. 

VeúÁfi.  Instrument  pera 
passar  farina  ó  colar  li- 
quits.  Cedazo  ,  tamiz.  Lo 
que  serveix  pera  passar 


Tener  cataratas.  Tornarse 
cego.  Cegar. 

Cebollada.  Pta.  Corona 
di;  fraile,  .tiemprenjuta. 

Cesitnya.  y  Cegonv  al.  Per- 
xa  encaixada  pera  tráu- 
rer  a\  gua  de  alguns  pous. 
Cigoñal,  cigüeñal. 

Ceguedat.  Total  privació 
de  la  vista.  Ceguera.  Pas- 
sió que  ofusca  la  rahó. 
Alucinación,  perturba- 
ción, alucinamiento. 

Ceguejar.  Ceguear. 

Ceguera.    Fal-lera.    Ma- 


nía, tema.  {cuta. 

perlas  y  pedrás  preciosas.  ICegiita  ó  Cicuta.  Pta.  fi- 

Quilatei-a.  Passar  pel  ce-  Cel.  En   sas  princip.  ac- 

dás.  Fr.  Cerner. 
Ceda.ssea-.  (Jui   fá  6  ven 

cedassos.     Cedacero.    V. 

Manifasser. 
Certas.set.  Cedas  petifpe- 

ra  colar.  Coladera. 
Cedible.  For.  Cesible. 
Cedií*.  En  sas  principals 

accepcions.   Ceder.  Men- 
guar lo  ardor  ó  empenyo. 

Cejar.  Afluixar  ó  amày- 

nar.      Amainar  ,     ceder 

Menguar  lo  rigor  de  algU' 

na  cosa.  Menguar,  miti- 
gar, bajar.  Fér  cedir.  Fr 

Blandear,  doblar. 
Cedri.  Lo  que  es  de  cedro 

ó  li  pertany.  Cedrino. 
CediH»  d'  olor.  Arb  Herce. 

Cosa  del  cedro.  Cedrino. 

Frnyt  del  cedro.  Cédride. 

Rebina  del  cedro.  Cedria. 
Cedroiiillo.    Especie    de 

cedro.  Cedro7iela. 
Cédula  introductoria.  For. 

Libelo  introductorio. 
Cef.  Animal.  Cefo,  celfo. 
Cel'allóf^.  Balbucient.  Bal- 
buciente, tartamudo. 
Celeu. Constel-lació.  Cefeo. 
Cefo.    Especie  de  mona. 

Celfo,  chibor,  cepo. 
Cegall.  Cegajo.  (toso. 

Cegallós.  Cf.(/a;oso,  cega- 


CEN 

lantro.  Guisat.  Celindrate. 

Celibat.  Estat  de  solter. 

Celibato. 'ña.  golondrinera 

Celidonia.  Pta.  Celidue- 

Celistia.    Resplandor    de 

las  estrellas. 
Celia.   Ceja.    Enlrecellas. 
Entrecejo.    Cremarse  las 
celias.  Fr.  Apo  rrearse.  Pié 
de  celias.  Cejijunto. 
Cellajunt.  Cejijunto. 
Celler.  Bodega.   Ficar  en 

lo  celler.  Embodegar. 
Cellut.  Qui  tú  las  celias 

grans.  Cejudo. 
Celobert.  Patio. 
Icelora-so.  Cielo  raso. 
Celtibérich.     Celtiberio. 

celtíbero,  celtibérico. 
Cembra.  Especie  de  tam- 
bor árabe.  Zambomba, 
cepc.  Cielo.  La  gloria  ce- Cementiri.    Fossar.    Ce- 
lestial./-'arai.so,  empíreo.  \     menterio  ,  campo  santo. 
La  atmósfera.  Atmosfera,  'cenácul.  Cenáculo. 
Clima.  r/i»ia.  Anarsen  ójCet>dat.   Especie  de  lela 
pujarsen  al  cel.  Fr.  Sal-      mòlt  prima,  ferida/, 
varse.  Ir,  volar  ai  cie/o.  Cendera.  Filat  per  agafar 
Irón.    Qui    ha  derrotxat'     cunills,  ele.  fa/)i7/o. 
sos  béns  ó  hisenda.  Irse  Cendra.  Ceniza.  C.  calen- 


corno  la  sal  en  el  agua. 
Qui  s'  ha  empobrit  ab  al- 
guna empresa  desgracia- 
da.   Caer  de  cabeza. 

Celada.  Armadura  anti- 
gua del  cap.  Casco.  V. 
Amagatall.  (dament. 

C'eladanieut.  V.  Aniaga- 

Celar.  Amagar  ,  ocultar. 
Encubrir,  ocultar. 

Celebèrrim.  ¡Mòlt  céle- 


la. V.  Caliu.  Fèr  cendra. 
Fr.  Ser  lo  primer  dia  de 
quaresma.  Ser  miércole» 
de  ceniza.  Tirar  cendra 
sobre  alguna  cosa,  cubrir- 
la de  cendra.  Encenizar. 

Cendrada.  Cernada.  Po- 
sar cendrada.   Fr.  Acer- ^ 
nadar,  enrernadar. 

Cendrar.  Purilicar  los  me- 
talls. Acendrar. 


bre.  Ceteliérrimo,  famoso.  jCendrejar.     Manossejar 
Celebració.   Acceptació, .     la  cendra.  Manosear,  re- 
aplauso.   Aplauso,   acia-  '        ' 
macion,  celebración. 
Celebrar.  Alabar ,  enea- 
réixer.  Aplaudir,  «ïicare-'Cendrer.  Cernadero 
cer.       {Gracioso,  chistoso.  Icendrera.  Cenicero 


volver  la  ceniza.  Tirar  á 
color  de  cendra.  Ser  ceni- 
ciento, cenizoso. 


Célebre.  Festiu  ,   xistós. 
Celebritat.      Solemnitat 
al)  que  's  celebra  alguna 
festa  ó  succés.  Aparato, 
pompa,  magnificencia. 
Celemí.  Mesura.  Celemin. 
Celeracli.  Herba  medici- 
nal. Doradilla. 
Cegament.  Adv.  Temerá- Olerat.  Malvat.  J/a/varfo.  Cenill.  Pta.  Ff?<íi>i,  ora. 
Tíamenl.  Ciegammtte.         Icelefute.  Lo  que  pertany  |Cent>biticli.  3/oh(Js/íco. 
Cegar.  Tapar,  tancar.  Cer-l     al  col.  Celestial.  De  color  CenotaU.  Cenotafio. 

rar,  obstruir.  de  cel.  Cerúleo.  ¡Cenra  y  sos  deriváis.  V. 

CeeaH  (A).  Adv.  A  las  fos-'Celiándria.    Herba.  Ct-'    Cendra. 


Cendróíi.  De  color  de  cen- 
dra. Ceniciento  ,  cenizo. 
Cuben  de  cendra.  Ceni- 
zoso, (a  r  cura.  Cenizo. 
Cendroi^a.  Pta.  semblant 
Cenefa.  Franja.  Del  dos- 
ser.  Ikiselera  Del  dosser 
ó  sobrecel.  Gotera. 


GEN 


GER 


CER 


95 


Cenn.  Censo.  De  població.  iCenturiat-feníurionas^o 
V.  Empadronament.  De'Cenyiiuent.  V.  Apreta- 
riquesa.  Amitlaramiento.\     dura.  (restricto. 

Censal  sobre  los  béns  del  Cenyit.  Limitat.    Ceñido, 
comú.  Juro.  Cosa  de  cens  Cep.  La  planta.  Vid,  cepa. 


o  censal.  Censual 

Cen.<;al  (Perceptor  de). 
Censualista.  Lluliir  ó  qui- 
tar un  censal.  Fr.  For. 
Ettingirlo.  Redimir  un 
censo.  PtMidrer  un  censal. 
Fr.  V.  Ascensar. 

Cen.sa!i.*«ta.  Censualista, 
qui  percebeix  censáis  y 
Censatario  qui  los  paga. 

Cent.   Ciento,  cien.  C.   en 


La  trampa  de  fusta  ó  ins- 
trument de  aquest  nom. 
Cepo.  Cep  blanch.  Pta. 
Brionia,  nueza  blanca.  C. 
bórt.  Anorca.  C.  boscá. 
Algalaba.  Ü'  escopeta. 
Caja.  De  presó.  Brete.  Cep 
pera  cremar.  Ceporro.  Ar- 
rancar los  ceps.  Descepar. 
La  pell  del  cep.  Césped. 
Posar  al  cep.  Encepar. 


boca.    Peix    mòlt    petit,  Cepell.  La  pell   del  cep. 

Xanguet.  Boliche.  Césped.  [tico. 

Centaura.  Herb.  Ceníáu-lcéptich.  Incrèdul.  Escép- 

rea.  C-  blava.  Terciana-'Cepticisme,  Escepticismo\ 

Ha.    C-  menor.  Hiél  de  Ceptre.  Cetro. 

tierra.  (poceníauro.i  Cequia.  Acé<¡uia.  Fér  cé- 

Centauro  ó  Centaure,  //t-      quias.  Acequiar.  Lloch  de 
Centeanias.  Insect.  C¡en-'     mollas  cequias.  Cequiar,' 

tapiés,  escolopendra.  Ila.l  acequial.  (Jui  las  faócuy- 
Centeap.s.  Herb.  Cabezue-^.  da.  Acequiudor,  acequiero 
Ceníé.  :\'um.  ordin.  CenteACev.  Especie  de  ferro  mólt 

no,  centesimo,  centenario.\     templat.  Acero. 
Centella.  Espuma,  guspi- Cera   blanca.  5rumo.   De 


ra.  Cliispa.  Poét.  Llam. 
Bayo.  Ser  viu  com  una 
centella.  Fr.  fam.  Ser  un 
lince,  ser  una  cendra. 

Centellar  y  Centellejar. 
Centellear,  chispear. 

Centena  ó  Centenar.  Cen- 
tenar, centenal. 

Centenari.  Centenario. 

Centenell  y  Centenella. 
Regla.  Falsa  escuadra. 


las  orellas.  Cericia.  De 
color  de  cera.  Encerado. \ 
Tirar  á  cera.  Encerar.  Gas- 
tar cera.  Fr.  fam.  Tenir 
catxassa.  Gastar  pachor- 
ra. Cera  sens  traballar. 
Marqueta.  [te. 

Cerapega.  Cerape: ,  cero- 
Cerat.Especie  de  ungüent. 
Cerato.  Lo  que  pertany  al 
cer.  Acerino. 


Centenep.  Cert  cordonetiCerber  y  Cacerber.Mito!. 
divideix  la  madeixa.Cueri-¡     Cerbero,  cancerbero. 


da.    (Herba  de  la  pedra.! 

Centengrana.  Herb.  \.\ 

C^ntinelia.  Centinela,  a~\ 
talaya,  guardia.  C-  avan- 
sada.  Escucha.  \ 

Cent4».  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Centón.  Obra  de  in- 
geni  sens  orde  ni  con- 
cert. Cuezo,  fárrago. 

Centpeus.  Y.  Centcamas. 


Cerca.  L'  acció  de  buscar. 

Busca.  L'  art  de  buscar. 

fiusearfa.  V.  Capta.  Prop. 

Cercano,      cercanamente. 

Tanca,  clos.  Cercado. 
Cerca.    Vecino  ,    cercano, 

próximo,  inmediato. 
Cercadit.  V.  Panadis. 
Cerca«l«r.  Captador.  De- 

mandador. 
Centr»».  Lo  fons  de  algu-[Cercapous.   Instrument. 


guna  cosa.  Profundo  ,  in 

terior.   Foco.  Foco.    Bol. 

Lo  mitg  de  la  flor.  Disco. 
Cetituiuvir.  Centumviro. 
Centuiuvirat.  Centumvi- 

rato.  iglo. 

i^entúria.  Centenario ,  si- 


Rebañadera,  garabato, 
garfio.  Agafar  ab  lo  cer- 
capous.  Fr.  Garfear. 

Cercar.  Buscar.  Buscar. 
Rodejar,  clóurer.  Circun- 
valar. V.  Circuhir. 

Cercarruidos.  Zizañero, 


busca  ruidos. 

Cercat.  Cerca.  Cercado. 
V.  Tanca  y  Clós. 

Cercella.Àucell,  Negreta. 

Cerceuanient.  Ac.  y  ef. 
de  ceTcenaiT.  Cercenadura 

Cercenar.  Escatimar ,  a- 
cortar,  repelar.  Lo  gasto. 
Estrecharse.         (Gaviota. 

Cerceta.  Aucell  de  aygua. 

Cerclatlor.V.  Cercolador. 

Cerclar.  V.  Encercolar. 

Cercle  y  Cèrcol,  ^co.  Lo 
primer  en  las  bolas.  Ru- 
mo. Lo  segon.  Sotalugo. 
Los  altres.  Fleje.  Del  botó 
de  las  rodas.  Cinclio. 

Cerc<)la«lí»r.  Arquero. 

Cerculanient.  V.  F^ncer- 
colamenl.      (Cercolador. 

Cercoler.    Arquero.     V. 

Cerda.  Cerra.  Seda,  pelo. 
De  porch.  Seta,  porciope- 
lo.  Manolls  de  cerdas. 
Cerdamen.  [Qd'- 

Cerda.  Astut.  Astuto  ,  sa- 

Cerdejar.  Cerdear. 

Cerdós.Animal  de  cerdas. 
Cerdudo,  sedeño,  hispido. 

Cereal.  Lo  que  come  fa- 
rina. Farináceo. 

Cérelire.  V.  Cervell. 

Ceremonia.  Cumpliment 
afectat.  Mauleria.  De  ce- 
remonia. Adv.  .4b  solem- 
nitat. De  etiqueta.  Fcr  ce- 
remonias. Fr.  Cansone- 
jar.  Hacer  gestos  á  algu- 
na cosa.  V.  Cansonejar. 

Ceremonial.  Llibre  de 
ceremonias.  Ritual. 

Ceremoniáticb.  Cere- 
monier,  ceremoniós.  Ce- 
remonioso, ceremonidtico. 

Cerem  o  n  i  o  .*>  a  m  e  u  t. 
Adv.  Ab  ceremonias.  Ce- 
remoniaticamente,  afecta- 
damente. (V.  Cerl'uU. 

Cerepoll.  Pta.   Cerafolio. 

Cerer.  Cerero.        (rafolia. 

Cerliill.  Pta.  Perifollo,  ce- 

Ceriacli.  Arbre.  Ceriaco. 

Cerimònia. y.  Ceremonia 

Cermenyoner.  Arbre. 
Cermeño.  (lo. 

Cernicai.  Aucell.  Cerníca- 

Cemidora^iPl.  Escaletas 
de  pastera.  VarilL•s. 

Cernir.  Cerner,  cribar. 

Cero.  Peix.  Tordo  acuátil. 


96 


CER 


Cerot.  Fam.  Ceroto.  De 
sabater.  Cerote.  V.  Cera- 
pega  y  Cerat. 

Cer4|UtIlo.  Meixa  de  crin 
que  cau  sobre  del  front 
dels  caballs.  Penacho,  co- 
pete, remolino. 

Cerra.  Cerda.  Seda,  pelo. 
P!.  Del  coil  deis  caballs. 
etc.  Crines. 

Ceri-aSler.  V.  Manya. 

CerríílSería.  Cerrajería. 

Cervísí!.  Cerdoso,  cerdudo, 
sedeño.  {so,  bóreas. 

Cers.  Vent  del  nort.  Cier- 

Cepí.  Cierto,  positivo.  Ja  es 
bén  cert.  Loe.  A  buen  se- 
guro, {mente. 

Certatuent.  Adv.  Ciertar- 

€ertansa  y  Certenitat. 
Certidumbre.  V.  Certesa. 

Certer.  Certero. 

Ceríe!^.  V.  Certament. 

Certesa.  Certeza ,  certi- 
dumbre, seyuridad. 

CeríiHi-at.  Mil-  Contenta. 
Testimoni.  Testimoffio. 
Certiíicació.  f  eríi/iVado/i. 

Cei'tiiie&Un'i.  Fehaciente. 

Certilfeaíoi•i'a.  Certiíica- 
ció.  Certificación. 

Certitut.  V.  Certesa.  C. 
moral.  Evidencia. 

Cerval.  Propi  del  cervo. 
Cervario,  cervino,  cervuno 

Cervarsna.  Ilerba.  Estre- 
llamar. [Cervato.] 

Cervatell   Cervo    novell. 

Cervell.  Seso,  celebro.  Cap  I 
sense  cervell.  Heloj  des-' 
concertado.  Cervell  de  | 
gat.  Poch  enteniment,  .i- i 
tolondrado.  Béurerse  '1 
cervell.  Fr.  Perder  el  jui-\ 
cío.  Entrar  en  lo  cervell. 
Fr.  Se  din  del  soroll.  7'a- 
ladrar  la  cabeza.  Voler  í 
ab  terquedat.  Insistir  con  | 
pertinacia  ,  empeñarse  en 
alguna  cosa. 

Cervellera.  V.  Morrió. 

Cervellína.  Pta.  Cupido- 
na.  (Cerval. 

Cerver.  Propi  del  cervo. 

Cervereiicli.  Cervato. 

Cerverola.  Herba.  Agri- 
monia, (hombrecillo. 

Cervesa.    Pta.     Lúpulo, 

Cerveser.  Cervecero. 

Cerv«.    Anim.    quadrúp. 


cíe 

I     Cierro,  ftííaíZo.  C.  volant 

I     Insect.  V.  Escan>apolls 

Ce.".  Cul.  .i no,  sieso. 

Cesclaj  re.  V.  Cercolador. 

Ce.««.«iaiiieut.  Cesación,  ce- 
samiento, (termitir 

Cessar.  Inlerrómprer.  In- 

Cessió.  Traspaso,  cesión. 

Ces.'^únüisir.  Ceder. 

^etit.Vvow.  demost.  Este  es 

Cesíit.  V.  Cistella. 

Ceírit.  V.  Pitxell. 

Ceíi'íil.  Lo  del  olí.  Aceite- 
ra,  alcuza.  Lo  del  vina- 
gre. Vinagrera.        (zuda. 

Cetriliada.  D'  oli.   Alcu- 

CetriíSe:'.  Alcucero. 

Cetrilleras.  Pl.  Angari- 
llas, portavinagreras. 

CeM..\¡-lic¡pnt.  Cebo.  V.  Seu 

Ceïa<l«r.  V.  Encevador 

Cevanseiit.  Cebadura.  V. 
Encevament. 

Cevar.  Atraurer  ab  pro- 
mesas y  caricias.  Hala- 
gar. V.  Encevar. 

Cever.  Herli.  Zabida  ó  za- 
bila. Lo  sucli  que  's  trau 
de  dita  herba.  Aloes.  C. 
sucotri.  Pia.  Aloe. 

Cejba.  Arlire.  Ceiba, ceibo. 

Ceytó.  V.  Saj tó. 

Cli4ieasa¡>4i>.<!«.  Herb.  V 
Herba  de  S.  Pons. 

Ciíor.  Coro. 

Cil>a«ia.  V.  Civada. 

Cibutier.  Morral,  cebadera 

CibadiSJa.  Herba.  Albar- 
raz,  yerba  piojera. 

CiSíet.  Gat.  Algalia,  [tear. 

Cicatcjar.  Regatear,  cica- 

Cieater.  Cicatero,  mezqui- 
no, tacaño,  ruin. 

Ciea(ei-ia.  Ruindad,  ta- 
cañería, roñería,  sordidez. 

Cieaterí».  V.  Cicater. 

Cicero.  Imp.  Cert  carácter 
de  Uelra.  Lectura. 

Ciclicl!.  Circular.Cireuíar, 
orbicular,  cíclico. 

Cíclop.  Cíclope,  ojanco. 

Cíenla  mascle.  Pta.  Cicu- 
ta mayor.  C.  menor.  Pe- 
rejil de  perro.  (dra. 

Cidra.  Vi  fel  defruyla.  ¿fi- 

Ciéiieia  plena.  (De)  6  de 
certa  ciencia.  Con  pleno 
conoii  miento.  Ciencia  pa- 
ya. Poesía.  Séns  ciencia 
mia.  Sin  mi  conocimien- 


CIN 

to,  inconscientemente. 

CieutBiient.  Adv.  Adre- 
des, a  sabiendas. 

Cigala.  Insecte.  Cigarra^ 
chicharra.  Cantar  com 
una  cigala  ó  una  calan- 
dria. Fr.  Uesculirirho  tot. 
Cantar,  confesar  de  plano. 

t'isniiintiíi.A.um.Cigarron 

Cigai<».  Cigarra  pei¡ueña. 

Cigarrer.  Cigarrero. 

Cigari-o.  Lo  embolicat  ab 
fulla  de  palla  de  blat  de 
moro.  Pajilla,  pajita. 

Ctgae.  Aucell.  Cisne. 

Cigouy.  Cigoñino. 

Cig<iuya.  Cigiteña,  Cantar 
la  cigonja.  Croturar. 

CigouyaV. Naut.  Cigüeñar 

C.'goiiyí.  Lo  poli  de  la  ci- 
gonya.  Cigoñino. 

Cígro.  V.  Ciuró. 

Cigrouera  6  Ciuró.  Pta. 
Garbanzo.  (cera. 

Cigrunets.  Pía.  Garvan- 

CiltáiKiría.  Pta.  V.  Ce- 
liandria.  ina. 

Cil-la.  Pía.  V.  Ceba  mari- 

Ciui.  Lo  mes  alt  dels  ar- 
bres y  altres  cosas.  Cima, 
cumbre,  colmo.  Punta.  A- 
pice.  Del  eim.  Cimera.  De 
monlanja.  Cresta.  Déla 
canya  de  pescar.  Rabiza. 
Pujar  al  cim.  Encumbrar. 

Cinta  de  cap.S'aut.  Chicote. 

CiMíassa.  Arq.  Cimacio. 

Ciiultell.  Aucell  que  ser- 
veix de  munta.  Cimbel. 

Cinibol.  Clave.  V.  Clavi- 
cimbol. 

Cinibori.  Arquit.  Cimbor- 
rio. iuúic\.  Entendimiento 

Ciment.  Lo  ribot  dels  bo- 
ters.  Juntera.  Fonament. 
Pri7}cipio,  cimiento. 

Cimentar.  Assentar  be 
alguna  cosa.  Establecer, 
fundar,  fundament<ir. 

Cinieta.  Bastó.  Cimillo. 

Cimitarra.  Especie  de 
sabre.  Alfanje. 

Cinaniom.  Arb.  Árbol 
del  paraíso,  azederaque. 

<'inaute.  .\ucell.  Ciuanto. 

Cincell.  Instrument  pera 
tallar  ferro  fret  ab  martell 
Cortafrío.  Especie  de  cs- 
tenalías.  Botador. 

Cincb.    finco.     Joch    de 


CIN 


CIR 


CIT 


97 


cinch.  Cinquena,  cinquillo]     Guamil  ab  cintas.  Cintea- 
Cinckcent.s.  Quinientos.  \     do.  (ger. 

Cinchenraiiía.      Herba  CJnter.  V.Perxer,  Corret- 


(Je  lloclis  humits.  Cinco- 
enrama,  pié  de  Cristo. 

Ciiicliiitesó.  riíifOííiesiJio. 

Cinclinsrvi.^.  Pta.  Llan- 
lün  de   hoja  estrecha. 

CÉncIría. Especie  de  meló. 
Sandia,  melón  de  agua, 
cidra  cayota.  Lo  motlio 
de  fusta  pera  formar  los 
archs.  Ciml^ra,  cerchón. 

Ciudriar.  Lloch  plantat 
de  cindrieras.  Sandiar 

Cindriera.Pta.  seml)lant 
á    la  meioneía.    Sandia. 

Citogla.  Faixa.  Recincho. 
Faixa  de  la  albarda.  Cin- 
cha, üanda.  Banda.  Ecca 
de  col-legial.  Beca. 

Ciiigiiada.  Torcijón.  De 
mal  de  ventre.  Retortijón 
de  tripas.  V.  Sinjíladiira. 

Cingla<Iura.Cííit7iaf/iírfl. 

Ci|jgiar.  Apretar  ab  la 
cingla.  Cinchar.  Engol- 
farse en  alta  mar.  Engol- 
farse, entrar  en  alta  mar. 

Cingle  y  Cinglera.  Despe- 
ñadero, sierra. 

Ciugiil.  Cingulo.    (Norial. 

Cinia.  Noria.  De  la  cinia. 

Cíniííicie.  Cinismo,  desho- 
nestidad. 

Cinoglosa.  Pía.  V.  Bes- 
neula. 

Ciuoííura.  Astron.  Cons- 
tel-lació  boreal.  Osa  me- 
nor, (cuagésima. 

Cinquagésin^a.      Quin- 

Cánquanta.  Cincuenta. 

Cinquantè.  Quincuagena- 
rio, cincuanteno,  quincua- 
gésimo, (queno. 

Ciliqué.Quint.  Quinto, cin- 

Cinquillu.  Anell.  Cintillo. 

Cint.  Cenyit.  Ceñido. 

Cinta.  La  de  cenyir  la  so- 
tana. Ceñidor.  La  de  co- 


Cintó.  Cinturon. 
Ciutória.  Pla.  Centaurea, 


Cirerer.Arb.  Cerezo.  Bòrt- 
Cornejo,  cerezo  silvestre, 
amarguillo.  De  pastor. 
Espino  albar  ó  majuelo. 
C.  guindo.  Guindal. 


Cinturó.  Pera  portar  la  Clrereta.  Aucell.  .Iraiírfi- 


espasa.  Talabarte,  tahalí, 
biricú.  De  dona.  Tejillo. 

CÉp.  Fita  de  milla.  Cipo. 

Cípia.  Peix.  Jibia,  sepia. 
Os  de  cipia.  Jibión. 

Ciiiió.  Peix.  Choco. 

Ciprer.  V.  Xiprer. 

Cicíiiia.  Cequia.  Acequia. 

Circuhir.  Rodear,  circun- 
valar, cerrar. 

Cii'culiít.  .4mbit.  Circuito, 
ámbito,  perímetro. 

Cii'<^tsl.    Cèrcol.     Círculo. 
Circo.  Circo,  redondel.  C. 
aslronómich. 
Globo    gran 


lio.  (Majuelo. 

Cirereta  de  pastor.  Arb. 

Cirereliss  del  Uon  Pastor. 
Arbust.  V.  lirusch. 

Ciri.  Candela  de  cera.  Ci- 
rio. Venir  ab  ciris  tren- 
cats. Fr.  Venir  con  andró- 
minas. Surtir  ab  ciris 
trencats.  Fr.  Salir  con  s-u 
pata  de  gallo,    (sombrajo^ 

Cir<>t.  Cubert.  Sombraje, 

Cirque.  Circo.  Circo. 

Cirurgia.  Cirugía,  {rurgo. 

Cirurgià.  Cirujano,   qui- 
Inillo.  .í'irúrgictí.  Quirúrgico. 
Redondón,  lí'isell.  Cincel,  buril. 


íliig  circuí.  Semicírculo.  ¡Cisellar.  Cincelar. 

Pl.  Paralelos  al  liorisont.  Ci.'síell.  Lo  petit  ó  regular. 


Almicantaradas. 
Circular.  Passar  una  co- 


Ces/o.  Lo  gran.  Argadijoj 
argadillo.  Grande  vimets 


sa  per  mollas  mans.  Cor-      ó  jonchs.  ArgadUla 
rer,  pasar.  Parlant  de  lajCisítella.  Paner  ó  panera 


Cesta.  La  de  palla.  Escri- 
ño. Ab  tapa.  Escusabara- 
ja. Posar  en  la  cistella. 
Fr.  Encestar.  {Cesta. 

Cistellacla    y    Cistellat. 


sanch,  correr  per  las  ar- 
terias. Correr  la  sangre. 

Circuutcidat  ó  Circunci- 
dat  y  Circumcís.  Circun- 
cidado, circunciso.  , — 

Circumdar.  V.  Rodejar.  Cistellassa.Aum.  Cestón. 

CircuniJerencia.  Pen'/e-  Cistelter.  Cestero.  _ 
ria.     (sis,  circunlocución. 'A^isieileFisi.  Cestería. 

Círcunilocució.  Peci/ra- 1  Castellet  y  Cistelleta.  Pa- 

Circuniloqui  ó  Circunlo-|     ncrcl.  Tabaque. 

qui.Cnriíïi/or/w/o. PI.Me-jCíster.  Bujol.  Cubeto.  Re- 
á\í,  {ermes,  .\mbages.  {to.\     ligios,  ('¿síe/. 

Circumscrit.  CiVctínscn- ¡Cisterna.  Aljibe. 

Circuinscríurer.      C»-  Cisterner.  Alj ibero, 
cunscribir.  (peccion.  Cistern«'>.  Petita  cisterna. 

Circtí  n»speecló.rí'rc«)!.s-      Cistern  illa. 

CircHíM.Mpect  y  Circums-  Cisto.  Arbusto  de   fullas 


blancas  y  aspras  del  rer 
vés.  Jara,  lada.  Arbusto 
de  fullas  semblants  á  las 
del  llorer.  Estepa,  ajea. 
Cop  de  cisto.  Jarazo. 
Cisura.  Incisió.  Cisión. 


pecte.  Circunspecto. 
Circuiui  alació.  Fortifi- 
cación ,  circunvalación. 
Circumraiar.  Citcunva- 
lar.  (no,  contiguo. 

lor  de  rosa  pera  lligar  los' Circunivelií.  Circunveci- . 

papers  en    las    oficinas.jCirer.  Arb.  V.  Cirerer.  Ci-'Cit  deis  grochs.  Aucell.  ^- 
Balduque.  Lí  de  la  copa      rer  boscá.  V.  Sanguinyol.j     ve  tonta  de  los  setos. 
del    sombrero.    Cintillo.]     Cirer  ó  cirera  de  pastor. , Cita.    Citació.    Emplaza- 
Ampla.  Colonia.  De  cuy-|     Arb.  Espino,  majuelo.  miento,  citación.  De  es- 

ro.  Ciíiío.  Eslrela.  ¿i'síoW,,  Cirera.  Ter^ra.  D'  arbós.      crit  ó  llibre.  TeíTío. 
6ocadï7/o.  C.  per  Iligaca-      Madroño.  Borda,  ^ina?-- !  Citar.  Convocar,  ^p/azar, 
mas.  Manchega.  Per  Ui-     guiVZa.  V.  Cirer  y  Cirerer.  I     emplazar.  For.  Notificar 
gar.  ^^wetoíZera.  Conjunt  Cireral  y  Cirerar.  Ceresai.      la  comparecencia.    Ale- 
de     cmtas.     Listoneria.^     C- guindo.  Guindalera.     '    gar,  producir.  Nombrar. 

DIC.     CAT.     CAST.  7 


98 


CLA 


¡S'ombrar.       (sich.  Laúd. 

Cítara.   Instrument  mú- 

Citafória.  For.  Citación. 

Citoria.  Pla.  Centaurea 
menor.  V.  Perico  vermell. 

Citoyen.  Antich  vestit  de 
dona.  Chamerluco. 

Citra.  V.  Pitxell. 

Citrago.  Her]).  Cidronela. 

Citraiiiari.  Citraniarino, 
de  esta  parle  del  mar,  de 
arà  del  mar.  {no. 

Citraniontsí.    Cismonta-' 

Citrouella.  Arb.  Y.  To- 
rongina.  (nissa. 

Citrón».  Herb.  V.  Rave- 

Ciiiró.  Garbanzo.  Asturià. 
Areejo.  Bòrt.  Adormide- 
ra marina.  Torraií.  Tostón 

Ciuronar.  Garbanzal. 

Ciutn<lá.  Ciudadano. 

Cïutadejar.  Ciudadear. 

Ciutailela.  Cindadela. 

Cil•ltat.  Ciudad.  V  ajunta- 
ment de  ella.  Ayunta- 
miento, cuerpo  municipal. 

Civada.  Pla.  Ave7ia.  C 
borda.  Ballueca.        • 

Civaiiar.  Avenal. 

Civarter  y  Civadera.  Mor- 
ral. Cebadera,  morral. 

Civella.  Pessa  de  metall 
ab  un  pungantpera  sub- 
jectar corretjas,  etc.  He- 
billa. Pessa  de  fusta  que 
"s  posa  al  cap  de  la  cin- 
gla. Anillo. 

Civeliaila  y  Civellam.  .4- 
bundancia  de  civellas.f/e- 
billaje.      (vella.  Hebillar. 

Civeïlar.  Cordar  ab  la  ci- 

Civeller.  Qui  fá  ó  ven  ci- 
vellas.  Hebillero. 

Civera.  V.  Bayart. 

•'¡vet.  Gato  de  algalia. 

Civicís.  Cívico,  urbano. 

Civilifíiaciú.  Política,  ur- 
banitat. Urbanidad,  cul- 
tura, civilidad. 

Civilitat.  Civilisació.  Ci- 
vilización, civilidad. 

Civilment.  Ab  urbanitat. 
rrlianamente.  corlesmente 

CivÍMuie.  Civismo. 

Claca.  Verbositat.  Garla, 
charla.  Fèr  petar  la  cla- 
ca. Fr.  fam.  Charlar. 

Claoar.  V.  Xarrar. 

Clalnier.  V.  Clauher. 

Clam.  For.  Clamo. 


CLA 

Clamailor.  Clamant.  Que-] 
reliante,  quejoso. 

CSamaí^t  eclis^Clamallers  i 
y  Clamalls.  Llares,  ca-' 
ramilleras. 

Clanioreig.  Clamoreo. 

í'laiMorejar.  Clamorear. 

C3an(le.<9ti.  Clandestino.     | 

Clande.stiuanieni.Adv. 
OcuUamont.  A  escondi- 
das, secretamente. 

CIa;>  y  Clapa.  Taca.  J/a?)- 
o/ici.  Clariana.  Claro.  En 
lo  bosch,  espay  de  terra 
sens  arbres.  Calva. 

Clajiar.  Pigar.  Manchar. 

Clayaí.  Tacat.  Manchado. 
Lo  panyo  ó  tela.  Acani- 
llado, canillado. 

Claper.  Munt  de  llenya 
pera  cremar.  Tinada. 

Cia¡>era.  V.  Rodera. 

Claph*.  Latir,  gañir. 

CSapít.  Guinyol  de  gos  de 
cassa.  Latido. 

Clacjsieig.  Claqueo. 

Ciar.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Claro.  Poch  comú. 
Rara,  poco.  Seré.  Despe- 
jado. Perspicás.  Agudo. 
Ciar  y  català.  Adv.  En 
buen  romance.  En  clar. 
Adv.  £?i  puridad.  Fèrse 
clar.  Fr.  Amanecer.  Po- 
sar en  clar.  Fr.  Aclarar. 
Tot  clar.  Adv.  Por  lo  cla- 
ro. Tráurer  en  clar.  Fr. 
Sacar  en  limpio. 

Claraboya.  Finestra  alia 
sons  portas.  Tragaluz.  La 
que  está  en  las  leuladas. 
Buharda.  (llar. 

CJaralíoyar.  \.  Éntrela- 
Clarea.  Beguda  composta 
de  aromáticlis.  A'ectar. 

ClareiSat.  Claridad. 

Clarejar.  Ferse  de  dia. 
Clarear,  clarecer.Tra$\>SíS- 
sar  la  llum  per  algun  cos 
m(')ll  prim.  Traslucir. 

Clare!!!.  Cáñamo  inferior. 

Claret.  Lo  vi  negre  que 
es  un  poch  ciar.  Clarete. 

Clareya.  V.  Clarea. 

Clarí.  Instrument  miisich. 
Clarin.  Qui  té  per  ofici  to- 
carlo. Clarinero. 

Clariana.  Intermedi  de- 
socupat. Claro.  En  ia  at- 
mósfera.   Claricia.  Ane- 


CLA 

lia  de  un  pany.  Alhelga. 

Clarianas  y  Claricia.  Cla- 
ros, claricia. 

Clariliear.  11-luminar.  ^1- 

lumbrar,  ilumijiar. 
Clarificb.  Resplandeciente 
Clarinet.  Instrument  mú- 

sich.  Clarinete. 
Clarió.  Pinl.  Clarion. 
Clarií^^ini.  Móll  il-lustre. 

Esclarecidísimo. 

Claritat.  V.  Claredat. 

Claror.  Resplandor,  clari- 
dad. Donar  claror.  Fr. 
Esclarecer,  iluminar.  Pas- 
sar la  claror.  Fr.  Clare- 
cerse,  clarear.  Passarsen 
la  claror.  Fr.  Sortir  una 
cosa  del  orde  ó  del  estat 
regular.  Salir  de  su  quicio 
ó  de  sus  quicios. 

Clas.sa.  Arbre.  Acacia. 

Classe.  Linatje.  Casia,  na- 
turaleza, linaje. 

Clatell.  Cogote,  colodrillo. 
D'  eslellas.  Loe.  fam.  Lla- 
nut.  Zoquete,  zote.  Gros 
de  clatell.  Bescollut.  Cer- 
vigudo. Nel  de  clatell.  As- 
tuto, avivado.  Pels  de! 
clatell.  Tolanos.  Rapat 
del  clatell.  Descogotado. 
Tallar  lo  clatell.  Acogo- 
tar. Tenir  llana  al  clalell. 
Fr.  Cerrado  de  mollera. 
No  tenir  liana  al  clalell. 
Fr.  Arisjifido,  ducho. 

ClateUmla.  Pescozón,  pes- 
cozada. V.  Bescollada. 

Clatellejar.  Donar  cops 
al  clatell.  Dar  pescozones. 

Ciatellejat.  Popado. 

Clatellina.  Y.  Clalell. 

ClateHiií.  Que  té  lo  cla- 
tell gros.  l'escozudo,  cer- 
vigudo. Lo  tonto.  Necio, 
estúpido,  bolo. 

Clan.  Tros  de  ferro  mes  ó 
menos  prim  ó  llarch  ab 
cabota  .\  punía.  Clavo.  Lo 
rodó  y  de  cabota  quadra- 
da, fíroca.  De  cabotagros- 
sa.  Bellote,  cabeciancho. 
Lo  que  no  té  cabola.  Sae- 
tín. De  fusta.  Tarugo,  so- 
bina. De  ganxo  ó  ganxut. 
Escarpia,  alcayata.  De 
rosca  ó  caragol.  Tornillo. 
Dinal.  Clavo  de  chi/ta. 
Que  pot  reblarse.  Robla- 


CLA. 

dero.  Reblat.  Roblón. 
Guarnit  de  claus. C/arodo. 
Reblar  lo  clau.  Fr.  Rebá- 
trer  ab  rahons.  Rechazar, 
remachar  el  clavo.  PI.  En 
lo  moll  de  farina  las  fustas 
del  coUferro.  Cuñas.  Ins- 
trument de  ferro  pera  tan- 
car y  o-brir  los  panys.  Lla- 
ve. Arq.  y  Mus.  Clave.  Pe- 
ra deixifrar  algun  escrit. 
Contracifra.  Girar  la  clau. 
Echar  la  llave.  Segona 
clau.  Sobrellave.  Sota 
clau.  Adv.  Debajo  de  llave. 

ClaiKÜcar.  V.  Coixejar. 

Clauher.Anella  pera  por- 
tar las  claus.  Llavero.  Qui 
cuyda  de  las  claus  y  dis- 
pensa de  una  casa.  Amo 
de  llaves.  En  algunas  con-j 
frarias  etc.  (¡ui  guarda  la 
caixa.  Clavario. 

Clauró.  Arq.  Ménsula. 

Clausura.  Lloch  de  reti- 
ro.    Encierro,     encerra-\ 

Clava.  Porra.        (miento. ! 

Clavadura.  Hincadura,  j 

Clavaguera.  Conducto 
subterrani  per  las  ay- 
guas  corrompudas.  Albor 
nal,  cloaca,  alcantarilla. 
Lo  forat  de  las  parets 
dels  horts  per  entrar  1' 
aygua.  Clavijera.  C.  mes- 
tra. Cloaca  madre. 

Clavag^neró.  A  tarjea,  a- 
tajia.  [fijación. 

Clavasment.  Enclavación, 

Clavar.  Fixar.  Enclavar, 
hincar.  Enganyar.  Enga- 
ñar. Repéndrér  a  algú. 
Reprender. C  atravessant. 
Espetar.  Las  dents.  Den- 
tellear. Lo  cor.  Atravesar 
el  corazón.  Per  la  cara  ó 
los  bigotis.  Fr.  Echar  en 
rostro,  dar  en  cara.  Fam. 
Pegar.  Encajar,  dar. 

Clavari  Clauher.  Clavero. 
Lo  empleo  de  clauher  ó 
clavari.  r/ai'ería. 

Clavar!i»e.  r.  Fam.  Men- 
jarse  ó  béurerse  alguna 
cosa.  Zamparse.  Posarse 
á  fèr  alguna  cosa.  Echar- 
se ú.      '  [Clavazón. 

€:\a\»f>m(t    y    Clavateria. 

Clave.  Instrument  músich 
de  cerdas.  Clavicordio. 


CLA 

Clavell.  Pta.  y  flor  de  la 
clavellina.  Clavel.  Com 
especia.  Clavo,  clavillo. 
C.  d'  ase.  Neguillon.  De 
la  Xina.  Clavel  chino.  De 
moro  ó  mort.  Damasqui- 
na. De  pastor.  Clavelina 
silvestre.  De  pom.  V.  C. 
de  sant  Isidro.  Clavell  de 
Indias.  Clavelon.  Clavell 
de  Agost.  Tarjeta.  Clavell 
de  mar.  Madrépora.  Cla- 
vell de  pom.  Minutisa, 
manutisa.  Clavell  de  sant 
Isidro  ó  de  pom.  Clavel 
de  ramillete.  Moresch  ó 
morisco.  V.  Clavell  de  A- 
gost.  Clavell  vell  d'  espe- 
cia. Madreclavo. 

CSaveller.  Arbr.  Jiroflé. 
Ciaveller  d'  África.  Pta. 
Alboqueron.  V.  Clavellina 

ClaveJIets.  Pta.  Visearía 
oculata,  clavel  dentado. 

Clavells  d'  África.  Planta 
V.  Ciaveller. 

Clavel  Jiña.  Pta.  Clavel. 
Del  ayre.  Flor  del  aire. 
De  morí.  Flor  de  todos  los 
meses,  flor  de  muerto,  ma- 
ravilla, (de  claveles. 

Clavellinaila.    Multitud 

Claier.  V.  Clauher. 

Clavera.  Motilo  pera  for- 
mar cabotas.CTarero.  Ins- 
trument de  ferro  entre 
calderers.  Embutidera. 

Clavetayre.f/arero,  cha- 
pucero, clavetero. 

Claveíejar.  Clavetear. 

Claveter.  Chapucero.  V. 
Clavetayre. 

Clávsa.  Clavilla.  Clavija. 
De  las  rodas.  Pezonera. 

Claviciiubul  y  Clavicort. 
Clave,  clavicordio. 

Clavicorn.  Instrument 
músich.  Clavicorno. 

Clavilla.  Pessa  de  fusta  ó 
de  ferro  pera  assegurar 
alguna  cosa.  Clavija,  es- 
piga. Náut.  Tros  de  ferro 
ó  fusta  pera  amarrar  los 
caps.  Cabilla.  Instrument 
entre  tintorers.  Aclavilla. 
En  los  penjarobas,  la  pes- 
sa ahont  se  penja  la  ro- 
ba. Bolillo.  Assegurar  ab 
clavillas.  Fr.  Encabillar. 
Posar  clavillas  en  los  ins- 


CLO 


99 


truments  músichs  de  cor- 
das.  Enclavijar. 

Clavillar.  Enclavijar. 

Claviller.  Qui  fa  clavillas. 
Cabulero.  (lleria. 

Clavillería.  Náut.  Cabi- 

ClavíIIot.  Náut.  Clavilla. 
Botó  ó  crosseta  de  fusta. 
Cazonete. 

CIaviors;a.  Claviórgano. 

Clavó.  V.  Clavassó. 

Cleda.  Verja. 

Clementitieitt.  Adv.  Ab 
misericordia.  Clemente- 
mente,misericor  diosamen- 

Clenxa.fcmc/ia,  raya.  {te. 

Clepfija.  Fam.  La  closca 
del  cap.  Casto?. 

Clerecía.  La  tonsura  6 
privilegi  de  clergue.  Cle- 
ricato,   (surat.  Coronado. 

Clergue.  Clérigo.  Lo  ton- 

Clericat.  Clericato,  cleri- 
catura, (cía. 

Clericia  y  Clerigia.  Ctere- 

Clerigue.  V.  Clergue. 

Cleta  y  Cletxa.  Rendija. 
V.  Escletxa. 

Clin.  Crií?,  pelote.        (dio. 

Clínopoili.  Pta.  Clinopo- 

CIlp.  Escut.  Clino.  (grulla. 

Clister.  Auceií.  Coqueci- 

Clivell.  Grieta. 

Clivella  y  Clivilla.  La  de 
la  terra  y  de  la  peil.  Grie- 
ta. V.  Escletxa.  L'  ober- 
tura que  's  fá  en  lo  pa  al 
cóurerse.  Regaño. 

Clivíllar.  Rajar,  hender. 

Clivíllariiíe.  t.  Resque- 
brarse, resquebrajarse. 

Clixé.  Clisé. 

Cloca.  V.  Lloca. 

Clocar.  V.  Cloquejar. 

Cloclipiu.  Fam.  Home  dé- 
bil y  de  poca  salut.  Clue- 
co. Anar  clochpiu  los 
aucells.  Enmantarse  los 
pájaros,  estar  enmanladoa 
ó  mentados.         (clofolla. 

Cloflay  Clofolla.  V.  Es- 

Cloheñda.  Conclusión,  re- 
mate, final. 

Cl«tp.  Arbre.  Chopo,  álamo 
negro,  negrillo. 

Cloiiueág.  Cloqueo. 

Cloc]uejail4»r.  Qui  clo- 
queja.  Cloqueador.    [car. 

Clu(|uejar.  Cloquear,  clo- 

Cloro  y    Cloruro.   Acid(i> 


100       CLO 

muriático.C.  de  cals.  Occi- 
muriato  de  cal. 

■Clns.  Tancat.  Cerrado 
Lloch  cii'cuhít  de  paret  ó 
tanca.  Cercado,  seto,  va- 
raceto,  cerco.  Lo  de  ca- 
nyas.  Arriata,  cafíal. 
Lloch  circuhit  de  banchs. 
Coso.  Circuhit  d'  arbusles 
etc.  Repajo.  De  fusta.  Pa- 
lanquera, palenque.  Ab 
barras  y  rama.  Seto.  Lo 
que  serveix  pera  í'estas. 
Tela.  Pera  correr  caballs. 
Hipódromo.  Tros  de  Ierra 
tancat  prop  de  poble. 
Cortinal. 

Closa.  V.  Resclosa. 

Cloííca.  La  pell  dura  de  al- 
gunas truy  las,  arbres,  ele. 
Cascara,  corteza,  carapa- 
cho, cholla.  La  del  cap. 
Casco,  cráneo.  La  de  certs 
peixos.  Concha.  La  de  la 
ostra.  Desbulla.  Del  ou. 
Cascaron.  La  de  los  tes- 
táceos. Valva.  Cubert  de 
closca.  Conchado,  conchu- 
do, crustáceo.  Lo  qui  té 
la  closca  gran  y  grossa. 
Cascarudo.V.o  qui  té  duas 
closcas.  Bivalvo.  Testáceo 
d'  una  sola  closca.  Uni- 
•calvo.  Sens  closca.  Adv. 
A  mitx  lèr.  En  fárfara. 

C!l<>t.  Fossa  ó  concavitat. 
Hoyo,  fosa,  hoya.  Lo  que 
serveix  pera  plantar  ar- 
bres. Gavia.  D'aygua.  En- 
charcada, pozo.'  Lo  que 
fá  Ja  pluja.  Charco.  Lo 
que  's  la  al  peu  dels  arbres 
etc.  Socavo.  Lo  que  fá  al- 
gun animal  quant  rasca. 
Freza.  Lo  que  fan  los  car- 
ruatjes  y  caballerías.  Ba- 
che. Lo  que  fan  los  noys 
quant  jugan.  Boche.  \i\\ 
las  minas.  Hornacho.  En 
la  pedra  picada.  Saltadu- 
ra. En  las  llagas.  Caver- 
na. Sepultura,  fossa.  Ho- 
ya, sepultura.  Fér  clots. 
Ífi"r.  Ahoyar.  Pie  de  clots 
ó  roderas    Hoyoso. 

dolada.  Espay  de  terre- 
no fondo. //(>/i(ío7ia(ííi,  ho- 
yada, hondón.  Lo  que  es- 
tá entre  duas  montanjas. 
Cañada,  abra. 


COB 

Ctotar.A^Tic.  Acodar,  cer- 
char, (yuelo. 

Cl4»t\a.  Joch  de  noys.  Ho- 

l'lotxela.  Joch  de'  noys. 
Boche,  uñate. 

ClotxetaK.  Pl.  Pessas  del 
leler  de  niiljer.  Clochetes. 

C'Ióurer.  Cercar,  cerrar, 
<eí"i)V.Clóureral  mitg.  En- 
trecoger. C.  la  clausula. 
Clausular. 

Clóurerse.  r.  Tancarse 
una  co.-a  per  si  mateixa. 
Cerrarse.  Las  llagas.  Cica- 
trizarse. Férse  fosch,  aca- 
barse el  dia.  Anochecerse. 

Clovar.  V.  Enfeixar. 

CIul>.  Reunió  ó  societat  o- 
culla.  Conciliábulo. 

Cluca.  Joch.  Escondite. 

Clucayna (Feria).  Tancar 
los  uils.  Dormir  los  ojos. 

CEucli  (III).  Cerrado  o  cie- 
go.Fér  cluch.  Fr.  Acabar, 
terminar  alguna  cosa, 
morir.  Finir,  morirse. 

Clucla.w.  Pl.  Llls  tancats. 
Cerrados,  ciegos.  Los  ulls 
poch  oberts.  Cegarrita, 
cegato.  (Actofarse. 

Cluf'ari^e.  V.  .\jocarse  y 

€lupu.s.  Arbr.  V.  Poli. 

C'luc|ciení.  V.  Cluchs. 

C'Iu»«ca  y  Clus(]uel.  V.  Ca- 
piró.  {Coadyuvador. 

Coadjutor.    Qm    ajuda. 

Coadjuvador.  V.  Coad- 
jutor,    (da.  Coadyuvante. 

Coadjuvant.  Lo  qui  aju- 

Coadjuvar.  Coadyuvar. 

Coaduuació.  Coaduna- 
miento, {mezclar. 

Coadunar.      Incorporar, 

Coaduitar.se.  r.  Confor- 
marse. Conformarse,  con- 
venir. Unirse.  Mezclarse.'' 

Citágul.  Coagulo,  cuajo.     | 

Coa^gilaiiient.  Coagula-. 

Coagular.  Cuajar,  (cion. 

Coalició,  i'nion,  liga,  a- 
sociacion.  I 

Cobalt.  Metall.  Cobalto.     \ 

CoI»ar<lanieut.  Adv.  Co- 
bardemente. 

Cobart.  Cobarde,  mengua- 
do. iMólt  cobart.  Gallina. 
Ser  cobart.  Fr.  Cobardear. 

C4»bbla.  (iopla.  Copla. 

C4»bdiriu  y  Cobdici.  Co- 
dicia, ambición. 


COC 

jCobdiciabie.  Codiciable,. 

I     envidiable. 

Cobdiciador.  Codiciador 

Cobdiciar.  Codiciar. 

Cobdioíó.s.  Codicioso. 

Cobdicio.saiaeiit  y  Cob- 
dejant.  Adv.  Codiciosa- 
mente, avaramente. 

C«'>bit.  Aucell.  Cubiblanco. 

Cobla.    Copla,  cantar. 

Coblar.  Juntar  per  orde 
las  cartas  de  uti  mateix 
coll.  Ligar,  arrum/lar.  V. 
Juntar,  (re.  V.  (;oplista. 

Coblejadof  j   Cohlejay- 

Coblejar.  V.  (!oplejar. 

Cobrader.  Cobradero. 

Cobrafiítr.  Lo  (|ue  se  ha 
de  cobrar.  Levadero.  Lo 
qui  cobra  los  drets  que 
pagan  los  carruatges  y 
caballerías  en  las  carre- 
teras. Portazguero.  Lo 
qui  cobra  'I  trii)Ut  que  pa- 
gan a  sa  iniroducciólas 
mercaderías,  ele. /'«yero. 
Qui  cu\da  de  cobrar  lo 
dret  de  la  roda,  ¡todero. 

Cobrallít.  V.  Cobrellit. 

Cobran.«>a.  Recol-lecció 
de  lo  que  's  deu.  Cobro, 
e.raccion. 

C4»brar.  Recuperar  lo  per- 
dut. Recuperar,  recobrar. 
Rébrer.  Percibir.  Lo  dret 
(le  monlaige.  Montazgar. 
Posar,  péndrer  aíició,  vo- 
luntat, ele.  a  alguna  co- 
sa. Tomar.  iiaula. 
'CobratatcliS.   V.    (lohre- 

Cobrecáíy.er.  Tros  de  te- 
I  la  fina  pera  lapar  lo  cal- 
zer.  Paño  de  cáliz. 

Cobrecel.  V.  Sobrecel. 

Cobrellit.  Sobrecama,  cu- 
'  bierta  ó  cobertor  de  la  ca- 
i     ma.         {peía,  sobremesa. 

Cobrefaiila.  Tapete,  car- 

Cobrir.  V.  Cubrir. 

Cobro.  Cobransa.  Cobra7i- 
za,  percibo.  Donar  cobro. 
Fr.  .\cudir  a  temps  el  re- 
niey.  .Atajar. 

C«»ca.  Pasta  de  farina  apla- 
nada. Torta.  La  amass;>- 
da  ah  llet.  .^olleta.  La 
que  hi  ha  maulega.  .1/- 
mojábana.  La  de  farina, 
ous  y  ajonjolí.  Alpistera. 
La  que  hi  ha  ous  ab  es- 


COD 


COI 


COL        101 


clofolla. //o)-?!a:o.  Laquel     pelt.  Zamboa. 

's  compon  de  farina,  mel  CiMlonyerar.    V 

V  altras  especias.  Aíefco-Coclí»rnal.  Naut.  Codernaíl  Coix.  Cojo.  Trabell  ó  en- 


(nyar.  ICóit.  Acte  carnal.  Cópula, 
Codo-      coiío. 


cha.  La  de  áraelllas,  nous' Coent.  V.  Picant 
y  altras  fruytas.  iVoc/ie-jCoereta,  Cuareta  ó  Ciihe- 
buena.  Coca  de  llevant,      reta.  Aucell.  .45fuzaniei'e. 
Arbre.  Hayo.  De  Nadal.iCoetern.  Coeíerno. 
Nochebueno.    Fèrse    una  Cofarí^e.  r.  Aclocarse,  ar- 


coca.  Fr.  Xafarse.  Hacer- 
se tortilla.  V.  Xafar. 
Cocció.  Cocimiento. 
Cocejar.  V.  Cossejar.  {ro 
Cocli.  Cocinero,  guisande- 
Coci.  Vas  de  terra.  Tina- 
jón, cuenco,    cuezo.    Per 
rentar  los  peus.  Bada. 
€)ocleái-ia.  Pta.  Yerba  de 
cucharas.  C.  d'  iyern.  Pta. 
í)raba.(aucells.Grast)iíío. 
Cocleig.  Veu    de  alguns 
Coclejador.  Graznador. 
Coclejar.   Cantar   d'  al- 
guns   aucells.    Graznar, 
gaznar.  {na 


rellanarse  ,    repantigarse 

rellenarse.  {llanada. 

Cofat.  Repantiga!.    Arre- 

Cofi.  Espuerta,  cofin,  serijo 

Cofia.  Escofieta.  Posar  la 

cofia.  Fr.  Escofiar. 
CóüH  y  móGs.  Loe.  Moni- 

Íiodi.  Monipodio.  Fèr  co- 
is y  mófis.  Loe.  fam.  Fèr 
compares  y  comares.  Ha- 
cer mangas  y  cabezones. 
Cofoy.  Satisfet ,  content. 
Satisfecho  ,  contento.  V. 
Estufat.  (arca.  Arca. 

Cofre.  Especie  de  caixa  ó 
'Citfrer.  Cofrero.         (bilil. 
cuco.  Ari)r.  Palma  india-  Cofunia.   Tabuco,  chiri- 
■Cocodrillo.  Cocodrilo.       Icttsuom.  Apellido. 
Coderu.  V.  yuadern.  C4»gn4»nienarse.  r.  Ano 

Coderna.  Xaut.  Varenga,\     menATse.  Nombrarse, 
cuaderna.   C.  d' omplir  ó  Cogoll.  V.  Brot. 


de  remitjos.  Cuadernas 
intermedias  ó  de  henchi- 
iniento.C  mestra. C.  maes- 
tra ó  priricipal.  [nal. 

Codernal.  Náut.  Cuader- 

Codi  y  C'')dich.  Código. 

Codicia.  V.  Coljdicia. 

Codicil.  Codicilo. 

Codició.^.  Interessat,  cob- 
diciós. Codicioso,  ávido. 

Codillo  (Donar).  Fr.  Aco- 
dillar, dar  codillo. 

Codocii.  Petxina.  Codoco. 

C«'>doi.  Pedra.  Canto. 

Codoiada.  Pedrada,  can- 
tazo, peñazo.  {jar. 

Codolar.  Pedregal,  casca- 

Cod«>let  íFer  lo).  Fr.  Fér 
burla  de  alsi'i,  penjant  un 
códol  á  la  anella  de  la 
porta.  Hacer  el  ladrillejo. 

CmloWts.  Pedregoso  ,  gui- 
jarreño,     (ta.  Membrillo. 


Cogoiubre.  Pla.  Pepino, 
cohombro.  C.  amarcli.  Co 
hombrillo    amargo.    Cop 
de  cogombre.  Pepinazo. 

Cogoitibrer.  Pepinar,  co- 
hombral,     {ña,  ballueca. 

Cogula.  Pta.  Joyo  ,  ziza- 

CognSIada.  Aucell.  Cogu- 
jada ,  cotovía,  cugujada, 
galerita.  C.  marina.  Au- 
cell.  Picudilla.    Pta.    V. 

Coguf.  V.  Cuyt.  (Fuxarda. 

Cohabitació  il-licita. 
Contubernio.  {Coheredero. 

Coliereu.  Hereu  ab  altre. 

Coliet.  Cohele.  C.  de  tro. 
Trabuco.C.  borratxo.  Car- 
retilla. De  corda.  Corre- 
dor. Sens  tro.  Follón.  Mà- 
nega de  cohets.GiríJndií/a 

Coketada.  Coheteria. 

Colietayre  y  Coheter.  Co- 
hetero, polvorista 


Codony  y  Codonya.  Fruy-'cohondanient.  Adv.  Con 

Codonyar.  Membrillar,     i     garbo,  airosamente. 
Codonyat.    Confitura  de  Coinqiiinanient.    Coin- 

codony.   Codoñate,  carne      quinacion,  mancha. 

de  membrillo.  C.  aroma-  Coinquinar.  Jfo/er,  ma 

tisat.  Cidonita.  chocar,  apurar,  marear. 

Codonyer.  Arb.  Af«mbri-  Ck>issó.  Escozor,  picazón, 
llero,  n^embrillo.  D'  em-1     escocimiento. 


diablat.  Cojitranco.  A  peu 
COIX.  Adv.  A  la  pata  coja. 
Coixária.  V.  Coixera. 
Coixejar.  Cojear,   claudi- 
car, {ra. 
Coixera  y  Coixessa.  Coje— 
Coixí.  Almohada.   Lo  de 
cotxo,  ganapé,  etc.  Almo- 
hadón.   C.   gran    pie  de 
ploma.  Plumazo.   Lo  de 
lèr  puntas.  Mundillo.  Pe- 
ra daurar.  Plomazon.  Per 
lo  coll  dels  animals.  Ro- 
lla, rollo.  Per  sentarse  ó 
descansar  los  peus.  Cojín. 
Coivi  ó  coixins  de  monja. 
WA.Astrágalo,  tragacanta 
Coixinera.  Funda  de  al- 
mohada. Posar  dins  de  la 
coixinera.  Enfundar. 
Citixinet.  Coixi  petit.  Co- 
jinete. Lo  de  posar  águ- 
ilas. Acerico.  Pera  cosir, 
que  usan  las   donas.   Al- 
mohadilla. Lo  que  s'  posa 
sobre  las  sangrías.  Cabe- 
zal. De  daurador.  Plomar- 
zon.  Per  posarlo  entre  los 
coixins  del  Hit.  Hijuela. 
Coixot.  V.  Cuixot, 
CoI.Pta.  Berza.C.  borda./?. 
silvestre,  lámpsana.  Cres- 
pada,  gitana  ó  romana. 
B.  rizada,  de  cántaro.  C. 
borratxa  ,       borralxona, 
borrajenca    ó    borraina. 
Col  ó  berza  enana.  C.  de 
brot,  brotó  ó  de  ivern.  B. 
bretón ,  bretones ,  brecole- 
ras.  C.  de  capdell,  cap- 
dellada  ó  de  soldat.  Re- 
pollo. C.  roja  ó  bermella. 
B.  lombarda.  C  trucada 
ó    capdellada.   V.  C.  de 
capdell.  C.  verda.  B.  ver- 
de, llanta,  verdal.  Col  y 
bròquil.   Brócoli.    Col    j 
flor.  Coliflor.  Col  y  nap. 
Colinabo.  Llavor  y  plan- 
ter de  cois.  Colina ,  coli- 
no. Remenar  las  cois.  Fr. 
Menear  el  ajo. 
Cola.    Gluten.     Cuyta  ai» 
alls.  Ajicola.  De  peii.  C«- 
la  de  pescado,  colapez. 
Colada.  Llel  presa.  Cua- 
jada,  coladura. 


102        COL 

Coladís.  Filtradizo.  I 

Colador.  Xuclador  d'  ay-i 
giia,  etc.  Sumidero,  tra- 
gadero. Instrument  pera 
colar.  Coladero ,  coladera, 
rezumadero.  De  mànega. 
FiVíro.Bebedorde  vi.  Cuba 

C!oIa<Ior;i.  En  los  molins 
de  oli  especie  de  canó  pe- 
ra traurer  oli  dels  cups. 
Enciillador. 

Coladura.  Filtració.  Fil- 
traciotu 

Colaiiient.  Coladura. 

€)olar.  Lloch  plantat  de 
cois.  Berzal.  Filtrar,  pas- 
sar pel  colador.  Filtrar. 
Tornar  á  colar.  Recolar. 

Colarse,  r.  Rezumarse, 
trazumarse,  sumirse. 

Coiconi.  Alfiuna  cosa.^  Igo 

Colcofar.  .Miner.  Tritó- 
acido  ó  peróxido  de  hierro, 
óacido  rojo  de  hierro. 

Cóldrer.  Celebrar  alguna 
festa.  Celebrar.  Cóurer, 
suar,  etc.  Sudar,  cocer. 

Coleut.  Celebrante. 

Colera.  V.  Herbacol. 

Cólera.  Bilis,  ira,  furor. 

CoIéricaiiieRt.  Adv.  I- 
racundamente. 

Colértch.  Sañudo,  saño- 
so, colérico,  corajoso. 

Colet.  Pta.  Saponaria. 

CToIeta  de  mar.  Pta.  Ber- 
za marina.  V.  Banya  de 
cabra. 

Cole(e<.  V.  Cua  de  rata. 

Coleada.  El  acte  de  fèr 
colgats.  Amugronamiento 

Colgadura  \  Colgament. 
Acogombradura. 

Col{:a('<»ch.«i.    Drope,    ra- 

S%inundo  ,  torreznero. 
crb.  V.  Matafochs. 

Colear.  Tapar  una  cosa. 
Cubrir.  Las  plantas.  .4- 
cogombrar,  aporcar.  Los 
sarments.  Amugronar,  a- 
codar.  V.  Colgadura. 

C^tlgat.  Cubert.  Cubierto. 
Lo  sarment  soterrat.  .4- 
codo,  codal,  mugrón.  V 
acció  y  efecte  de  colgar. 
Aporcadura.  Fcr  colgats. 
Fr.  Acodar,  arrodrigonar, 
a/mugronar.  Qui  ía  col- 
eáis. Amugronador. 

Cólica.  Diarrea. 


COLL 

Cólidi.  Cólica  .  diarrea. 
Cólico,  dolor  cólico, 

Coliíieu.  Teatro,  coliseo. 

Colitxi»  ó  Colitxos.  Herb. 
que  's  fá  pels  blats.  Colleja 

Coll.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Cuello.  Part  del  ani- 
mal que  uneix  lo  cap  ab 
lo  COS.  Pescuezo.  De  Bro- 
cal, ampolla,  etc.  Gollete. 
De  punías.  Escote.  En  al- 
gunas pessas  de  roba.  Co- 
llarin.  Lloch  estret  entre 
duas  montanyas.  Collado. 
De  la  cama  "ó  del  peu. 
Garganta.  Del  pou.  Bro- 
cal. Del  bòt.  Piezgo.  Del 
gao.  Náut.  Arranque  de 
roda.  En  lo  joch  de  car- 
tas. Palo.  Montanyeta. 
Collado,  otero.  A  coU  de 
matxos.  Loe.  .4  lomo.  A 
coll  y  bé.  Fr.  fam.  Acues- 
tas. ".\gafar  per  lo  coll. 
Apercollar.  Dislocat  del 
coll.  Espibio ,  espibion. 
Gros  de  coll.  Pescozudo. 
3Ial  de  coll.  Garrotillo. 
Posarhi  lo  coll.  Fr.  Arri- 
mar el  hombro  ,  tomar  á 
pecho.  Sallar  al  coll.  Fr. 
.■Vbrassar  á  algú.  Echarse 
ú  los  hombros.  Tallar  lo 
coll.  Apercollar.  Trencar- 
se  lo  coll.  Desnucarse. 

Colla.  .Aplech  de  varias 
personas.  Cuadrilla.  Reu- 
nió de  personas  dolentas. 
Gavilla  ,  manada.  Con- 
junt de  bestias  de  carga. 
Recua.  De  burros.  Borri- 
cada. De  bestiar,  boigs, 
etc.  Manada,  hato.  D'  eu- 

•  gas  per  batrev.  Cobra.  De 
gossos.  Perrería,  perrada. 
De  gossos  de  cassa.  Muta, 
trailla  ,  recova.  De  pica- 
ros ó  gent  dolenta.  Pica- 
resca. De  pillos.  Pillería. 

Collada.  En  lo  joch  de 
cartas.  íiun/la,  llux.  For- 
sa  feta  ab  lo  coll.  Deglu- 
ción. Puigel,  coll  ñe  poca 
altura.  Colina,  altillo. 

Collador.  Caragolador. 
Destornillador.  Naut.  Es- 
pecie de  tina  gran  pera 
escórrer  los  caps.ro/ador 

C«»llar.  Adorno  del  coll. 
Gargantilla.  Lo  de  pun- 


COL-L 

xas  deis  gossos  de  remat. 
Carlanca.  Lo  deis  esclaus, 
etc.  Collera,  argolla,  bar- 
bicacho.  .\dorno  de  las 
donas.  Ajorca.  Posar  co- 
llar ais  animals.  Fr.  .4co- 
í/arar.Collar  los  gossos  de 
cassa.  Atraillar.  Juntar 
dos  pessas.  Ensamblar. 
Importar  certa  suma. 
Montar,  subir. 

Citllaret.  Gargantilla,  co- 
llar. Enfilada  de  grans  de 
vidre,  etc.  Abalorio. 

Collat.  Y.  Caragolat. 

Collejar.  Manejar  lo  coll. 
Menear  el  cuello.  Engullir 
ab  dificultat. />eg/uíír con 
esfuerzo.  Alsar  lo  coll. 
Levantar  el  cuello. 

Collet.  Montanya  petita. 
Colina.  Líoch  un  poch  alt. 
Altillo.  De  capella.  Alza- 
cuello, collarín. 

Collir.  V.  Cullir. 

Coiló.  Dit  dé  un  home  co- 
barl.  Gallina,  cagón. 

Colloii!^  de  ca.  Pta.  orquí- 
dea. Cojon  de  perro. 

Colltort.  Hipócrita.  Coli- 
torto,  gazmoño. 

Col•lació.  Comparació, 
coteig.  Comparación,  co- 
tejo, (colectación. 

Col•lecta.      Recaudación, 

Col•lector.  Recaudador, 
exactor.  De  rendas  ,  li- 
mosnas. Mayoral.  Real. 
Tablajero. 

Col-lectoría.  Colecluria. 

CoMeg;.  Colegio,     (legial. 

CoMegiat.  Col-legial.  Co- 

Col-legir.  inferir  una  co- 
sa de  altra.  Inferir,  dedu- 
cir. Yor.  Resumir  lo  aXAa- 
gat.  Recopilar,  resumir. 

Cól-liganüia.  Unió  de  per• 
sonas  per  cert  fi.  Liga, 
confederación.  Unió  d' 
unas  cosas  ab  allras.  Co- 
ligación, enlace. 

Coí-I¡j;ar.<<e.  r.  Jfancomu- 
narse,  confederarse. 

Col•liri.  .Medie.  Colirio. 

Col-lisió.Renyina.  Hio^we 

Col-locació.  Conforma- 
ció. Conformación,  orden, 
textura.  Efecte  decol-lo- 
car.  Empleo,  deslino.  Si- 
tuació. Situación. 


COL 

Col-locar.  Posar.  Poner, 
situar.  Arq.  Bornear. 

Col-Iofiui.  Conferencia 
entre  dos  6  mes  personas. 

Coloquio  ,  plática. 

Col-lutlcí*.  Coludir,  con- 
chabarse, convenirse. 

Col-lu.séó.  For.  Colusión. 
Per  col-lusió.  .\dv.  For. 
Fraudu  len  ta  m  en  te. 

Colmar.  Donar,  premiar 
ab  aijundancia.  Llenar. 
V.  Curullar. 

Colofonia.  V.  Pega  grega. 

Coloii!.  Aucell.  Palomo, 
paloma.  Lo  que  surt  áí 
camp.  Palomariego.  Bos- 
calá.  V.  Tudó.  Botat.  Bo- 
tafogo.  Casolà.  Paloma 
duende  y  casera.  Coronat. 
Tripolina.  De  la  terra. 
Mestiza.  Glassat.  Rizada. 
Mongi.  Monjil.  Papatat- 
xi.  De  toca.  Pavo.  Jalan- 
drina.  Roquer.  Bravio, 
roques  ,  torcaz  ,  zorita. 
Rovellat.  Royo.  Silvestre. 
Brava,  silvestre.  Xarel-lo. 
Blanco.  Aficionat  á  co- 
loms. Palomero.  Cassar  y 
cuj  dar  coloms.  Palomear. 
Cosa  de  colom.  Columbi- 
no. Covador  de  coloms. 
Palomera.  Lo  pertanyent 
als  coloms.  Palomino. 
Traficant  de  coloms.  V. 
Aficionat  á  coloms. 

Colouiar.  Lloch  destinat 
pera  criar  coloms.  Palo- 
mar. Lo  petit  de  coloms 
casolans.  Palomera. 

CoSouiaíísa.  Palomina. 

Coloniayre.  Palomero. 

Colomí.  Lo  fill  petit  del 
colom  casolà.  Pichón.  Lo 
del  colom  roquer.  Palo- 
mino torcaz. 

Cotouiiiia.  Herba.  Fuma-\ 
ria,  palomilla. 

Colomista.  V.  Colomayre 

Colònia  (Habitant  d'  una). 
Colono. 

Coloquinta.  Pfa.  Espe- 
cie de  cogombre.  Colo- 
quíntida,  alhandal. 

Color.  De  burell.  Abure- 
lado.  De  canyella.  Acane- 
lado. De  castanya.  Casta- 
fio.  De  castanya  clar.  ^- 
cabellado.  De  cendra.  Ce- 


COL 

niciento.  De  llargandaix. 
Alagartado.  Lleoni.  Leo- 
nado. De  llimo.  Limona- 
do. De  nácar.  Nacarado. 
D'  oliva.  Aceiteado.  D'or. 
Dorado.  De  las  plomas 
dels  aucells.  Jaldre.  Dels 
núbols.  Celaje.  Del  al- 
mesch.  Color  musco.  De 
color  fosch.  C.  oscuro.  De 
bronce.  Bronceado.  Dega- 
musa.  Gamuzado.  De  pa- 
lla. Pajado  ,  ¡jajizo.  De 
plom.  Plomizo.  De  rosa. 
Ròseo.  De  taronja.  A'ura»- 
jado.  Esblaimal,  esmor- 
tuit  ó  trencat.  Quebrado. 
De  safra.  Azafranado. 
Trencat.  Trigueño.  Ver- 
dós. Presada.  De  un  ma- 
teix color.  Unicolor.  De 
las  caballerías  d'  un  ma- 
teix color.  Apelado.  Cosa 
de  dos  colors.  Berrendo. 
Color  fort.  ('.  permatxentc. 
C.  viu,  pujat  ó  eixit.  C. 
vivo,  subido.  Colors  pri- 
mitius. Colores  madres. 
Baixar  lo  color.  Caer  el 
color,  descolorarse. 

Coloraiuesít.  Coloración. 

Colorar.  Pintar  ó  donar 
color  á  alguna  cosa.  Colo- 
rir. Disfrassar  alguna  co- 
sa. Colorear,  pretextar. 

C«l<»rayaa.  Color  viu.  Co- 
?orí)!.Vestit  de  colorayna. 
Gaitería.  De  colorayna. 
Gayter.  Gaitero. 

Coloicaytia«$  ó  Colórelas. 
Certa  tela  de  colors  va- 
rios. Angaripola. 

Colore*.  A  rreòo/. V.Afeyt. 

Coloretas.V.  Coloraynas 

Colorir.  Pintar.  Colorar,- 
dar  color.  (lostro.l 

Cíílo.stre  ó  Calostre.  Co-¡ 

Colp.  V.  Cop. 

Colpejar.  V.  Macar. 

Coiradura.  Yernis.  Cor- 
ladura. Cremadura  de 
sol.  Asoleamiento. 

Coirar.  Pint.  Donar  coi- 
radura. Corlear.  Cremar, 
fèr  tornar  lleig  ó  moreno 
'1  sol.  Asolear. 

Coirat.  Que  té  coiradura. 
Corleado.  De  sol  .4  so íearfo. 

C«»lrer.  V.  Coldrer.  , 

Coli^atia.  Revolta.  Angu- 


COM        103 

lo,  recodo.  Angul  sortint. 
Codillo.  Cop  de  colse.  Co- 
dazo. Mida.  Codo  ,  cubi- 
tal. Recolsada.  Recodo. 

Coleadura  ó  Colzadura. 
Codadura. 

CoLsai"  ó  Coizar.  Acodillar 

Colse  ó  Colze.  Codo.  Cop 
de  colse.  Codazo.  Reme- 
nar lo  colse.  Codear.  To- 
car ab  lo  colse.  Fr.  Pe- 
gar coizada.  Dar  del  codo. 

Colsejar  ó  Colzejar.  Pe- 
gar coizadas.  Durdelcodo. 
Móurer  ab  freqüència  'is 
colzos.  Codear. 

CoSsejat.  Codeado. 

Co!.«o  ó  Colzo.  V.  Colse. 

Colt.  Honrat.  Celebrado. 

iutltell.  V.  Ganivet. 

ColteíEer.  V.  Dagiier. 

CíítuiisSji'kiiia.  Pía.  Brio- 
nia  ú  nueza  blanca. 

CoUiaíina.  Coluna. 

CoíuütEisada.  Columnata. 

CíílusjtpÉ.  Columpio. 

Coixa.  Colcha.  Lo  qui  fá 
colxas.  Colchero. 

í'«Sxar.  V.  Encolxar. 

Cól-\ick.  Pta.  Quitame- 
riendas,  vellorita,  cólchi- 
co.  C.  groch.  Azucena  a- 
marilla.  (flor. 

Colyfló.  Esp.  de  col.  Coli- 

C<>lynap.  Especie  de  col. 
Berza  de  Siam,  colinaba. 
Herba.  Nabicol. 

CulKada  ó  Colsada.  An- 
gul, revolta.  Recodo,  án- 
gulo, revuelta,  (^op  de  col- 
ze. Codazo.  Mida  déla  ma 
al  colze.  Codo.  Pegar  coi- 
zada. Fr.  Dar  del  codo, 
advertir,  insinuar. 

Colzadura.  Agrie.  La  part 
del  sarment  ajaguda.  Co- 
dadura. 

Colear.  Acodillar. 

Cuiao  ó  Colso.  V.  Colse. 

C«>ui.  Oubi.  Gamella,  dor- 
najo, dornillo. 

Com.  Adv.  Covw.  Com  es 
ara.  Adv.  Por  ejemplo. 
Com  se  vulla.  Loe.  Como 
quiera.  Com  si  fos.  .1 
fuer.  Sens  com  va  ni  com 
costa.  Fr.  fam.  Sens  mi- 
rar res.  A  tontas  y  alocas. 

Coma.  Oriog.  Inciso.  Mus. 
Z>ie5Í.  Montanyeta.  Loma, 


d  04        COM 

Couiadró.  Partero,  (nadis 
ConianaflÍ!^.  V.  Encoma- 

C'<niiaiia«l<>r.  rcimpíírfarfor 

C'ouianar.  V.  Encomanar. 

Comanda,  Encomienda. 

Couiaiidanient  (A).  Adv. 
Bajo  la  órden. 

Comandar.  Imperar, 
mandar. 

Coniandafari.  Lo  que 
porta  encàrrechs  d'altre. 
Encomendadero. 

Comare.  Padrina  de  ba- 
tejar. Madrina,  padrina, 
comadre.  Amigaí.  Amirja, 
familiar,      [debate,  pelea. 

Cotnhat.  Combate ,  lucha, 

Conibátrer.  Combatir,  pe- 
lear, batallar. 

Combinar.Comparar.  Co- 
tejar ,  comparar.  Juntar 
tropas  ó  esquadras.  Jun- 
tar, formar. 

Coniboy.  Convoy.  V.  A- 
companyament. 

Coniboyànt.  Comboyan- 
te. V.  HJanifasser. 

Coiiiiioyar.  Convoyar.  V. 
Manifassejar. 

Coniboyat.  Convoyado. 

Combregador.  Comul- 
gatorio.C-  de  monjas.  Gra- 
ticula. 

Combregar.  Donar  la  co- 
munió á  qui  está  sá.  Co- 
mulgar. Combregar  lo 
malalt.  Viaticar,  sacra-\ 
mentar.  Lo  viátich.  Viático 

Conibu.stió.  Dissensió  ó 
alborot.  Disensión  ,  lu-\ 
multo,  sedición. 

Comedia  de  graciós.  Co- 
media  de  figurón. 

Comediant,  fornico,  ac- 
tor. Mal  comediant.  His- 
trión. Farsant.  Farsante, 
farandulero.  Companvia 
de  comediants.  Farán^o- 
la,  gangarilla . 

Comediment.  Comedi- 
miento, cortesanía. 

Comedit.  En  las  accions 
y  paraulas.  Comedido.  En 
menjar  y  béiirer.  Sobrio, 
frugal,  templado.  Ben 
criat.  Cortés,  urbano. 

Comenar.  V.  Encomanar. 

Coinendaci«».  fíecomen- 
darion.  (ció. 

Comendatiu.  ComendatiA 


COM 

Comení^ador.  PriJicipia- 
dor.  [pió,  comienzo. 

Comen.xameat.    Princi- 

Comen.xar.  Empezar, 
principiar,  comenzar,  in- 
coar. Empéndrer.  Em- 
prender. C.  á  pérdrerse  lo 
que  era  bo.  Decentarse. 
A  surtir  las  banyas.  Api- 
tonar. Bé.  Entrar  con 
buen  pie'.  La  creixent  del 
mar.  >'ául.  Repuntar.  A 
donar  preu.  Abrir  ó  rom- 
per el  precio.  De  cap  y  de 
non.  Fr.  fam.  Empezar 
nuevamente  o  de  nuevo. 

Conien»«at.  Empezado. 

Comentar.  Escoliar. 

Comentari.  Escolio. 

Comerciant.  Xegociante 

Conierciar.  Traflcar.  Xe- 
gociar,  contratar. 

Comer»).  Comercio,  nego- 
cio, negociación.       (tido. 

Comes. Encomanat.  Come- 

Cometa  ab  cua.  Caudalo. 

Cometre  y  Cométrer.  fo- 
meter.  confiar.  Algun  de- 
licte. Perpetrar. 

CoBnétrer.»»e.  r.  Fiarse. 

Comí.  Pta.  Cumi.  Comino. 

Comiat.  Despido.  Despedi- 
da,      (mico,  comediante. 

Cómtch.  Comediant.  Có- 

Coniis.  Comiso,  decomiso. 

Comi.ssar.  Decomisar, 
dar  de  comiso.  (to. 

Comissaria.  Comisaria- 

Comi.«$sariat  Comisariato 

Comissionat.  La  perso- 
na encarregada  de  algun 
negoci  de  venda  ó  de  cò- 
rners. Comisionista. 

Cómit.  Cómitre. 

Commemoraeió.  Re- 
cen. Conmemoración. 

Commemorar.  Fèr  me- 
moria. Conmemorar. 

Commensurar.Medirab 
igualtat.  Conmensurar. 

Comminar.  Amenassar 
al)  pena.  ConmiJiar. 

Commiseraeió.  Conmi- 
seracio7}.       (conmia-tion. 

Commiktió.  Conmistión. 

C(»mmocïó.  Conmoción, 
alteración,  inquietud. 

C<»mniogut.  Conmovido. 

Comnióurer.  fonmoffr, 
alterar,  agitar,  solevan- 


COM 

tar.  Eslreméi.xer.  Estre- 
mecer, (dor. 
Commovedor.  Perturba- 
Commuiíir.  Exorcisar  lo 

temps.  Conjurar. 

Commuta  \  Commutació. 
Conmutación,  trueque. 

Commutar.  Cambiar, 
baratar.  Trocar,  cambiar. 

Comodat.  For.  Comodato. 

Comodi.  Comodín. 

Comoditat. '"o»  rfju>)icía, 
bienestar.  Ab  comoditat. 
Adv.  Cómodamente,  aco- 
modadamente. 

Com«>do  (A;.  Adv.  A  uh 
precio  razonable. 

Compacte.  Comparto. 

Con»iíadéixer.Tenir  llàs- 
tima. Apiadarse,  tener 
lástima,  compadecerse. 

ConjpadéJxer.«*e.r.roni- 
padecerse,  condolerse,  do- 
lerse, (decido. 

Compadescut.    Compa- 

Conipadratge.  Compa- 
ternidad, compadrazgo. 

Companatgo.  Menjar  no 
calent  á  modo  de  fiam- 
bre. Condumio.  Gasto  or- 
dinari. Gasto.  Lo  que  des- 
près de  cuyt  ó  rostit  se 
menja  freí.  Fiambre. 

Companejar.  Hacer  con- 
dumio. Compartir  ab  eco- 
nomía. Economizar. 

Conipany.Qu  i  acompanya 
Compañero,acompañador . 
Socio.  Socio,  consocio,  a- 
parcero.  Que  viu  en  com- 
panyia d'  altres.  Camara- 
da. "De  col-legi,  oficina, 
etc.  Colega.  D"  esclavitul. 
Consiervo.  De  maldats. 
Cómplice.  De  presbiterat. 
Compresbitero.  De  profes- 
sió. Comprofesor.  Parcial. 
Paniaguado.  Desori.  Con- 
sorte. Anar  de  companjs. 
Fr.  Ir  en  compañía. 

Companya.  Familia.  Fa- 
milia, hijos,  prole.  Lo  ser- 
vey.  Servidumbre.  Náut. 
Lo'retret  de  popa.  Cámara 

Companyar.  Acompai'iar 

Companyerisme.  Inti- 
mitat. Com]>añerismo. 

Companyia.  Societat  ó 
junta  de  personas.  Com- 
pañía, sociedad.   De  sol- 


COM 

iJats.  Cohorte,  capUan'ia. 
Abandono  de  la  compa- 
nyia. Deuicompañamien- 
to.  Deixar  la  companyia. 
Desacompañar.  (V.  Parió. 

ConipanvM.    Compañero. 

CoiMi>ara<laiuent.  Adv. 
Comparativamente. 

Coniparaiisa.  Compara- 
ció. Comparación.  Paran- 
gó. Paridad  ,  parangón, 
paralelo,  colación. 

Comparar.  Cotejar ,  pa- 
rangona r,  asimilar. 

Compare.  Compadre,  pa- 
drino. Fér  compares  y  co- 
mares.V.  Fèrcòfisy  mófls 

Comparegut.  Compare- 
cido, presentado. 

Comparèixer.  Compare- 
cer, parecer.  Venir  de  nou. 
Remanecer.  {dente. 

Comparetii.      Compare- 

Comparet.  Lo  traballa- 
dor  de  la  terra.  Bracero. 

Comparí.  For.  Comparte. 

C4imparticíó  Repartición 

Compartit.  Repartido. 

Cojiipáü*.  Músic.  Tiempo. 
Compás  menor.  Compasi- 
llo. Portar  lo  compás.  E- 
char  el  compás.  -Tráurer 
de  compás.  Sacar  de  tino.\ 

Comp;e!<.<«a(laiiient.  A- 
compasadamente.      {cion. 

C4>iupa<!i»«aiiient.    Medi- 

Compa«<»«ar.  Acompasar. 

Compa.>«.<^iú.  Conmisera- 
ción, piedad.  Fcr  compas- 
sió. Lastimar,  dar  lástima 

Compas.siu.  Humano, 
piadoso  ,  pió  ,  misericor- 
dioso, {otro. 

Coiiipatir.    Padecer    con 

Compatirse.  V.  Compa- 
déixerse.  {otro. 

Compatit.  Padecido   con 

Compatrici.Compaíricio, 
compatriota.  {ció. 

Compatriota.  Compatri- 

Compatri».  Compatrón, 
compatrono.         {Ironalo. 

Compatr4»nat.     Compa- 

Compel-lidor.  Impulsor. 

Compel-Síiiient.  Impulso 

Compel-ür.  Compeler. 

CompeMit.  Obligat. Com- 
pelido,  compulso. 

Compendi.  Resumen,  su- 
mario, suma,  iinopsis.  En 


COM 

compendi.  Adv.  Compen- 
diariamenle,  someramente 

Compendiar.  Epitomar, 
epilogar,  reducir. 

C4>ntpendiar  i  a  m  e  n  t. 
A  d  V .  Co  mpendiosamen  te. 

Compendios.  Abreviat. 
Sucinto,  lacónico. 

Compéndrer.  Enléndrer 
be  una  cosa.  Comprender, 
penetrar,  peiTibi'r.Enclóu- 
rer.  Incluir,  abarcar. 

Cnmpensa.Compensacion 

Conipensació.  Remune- 
ració. Recompensa,     (sar. 

Compeníüar.    liecompen- 

Competedor.  Competidor 

C4>mpetencia  (A).  Adv. 
A  porfía,      {petentemente. 

Competentment.  Com- 

Cotiipetír.  Pertànyer. 
Competer,  pertenecer,  to- 
car. Aspirar  alguns  á  una 
cosa .  Rivalizar  ,  desafiar,  i 

Complacencia.  Gust  par- 
ticular de  cada  qual.  Co- 
midilla,        (te,  ptamible. 

Conxiilacent.Complacien- 

Coniplagiit.  Comjilacido. 

Compiangní.V.  Plangut. 

Complán>'er.  Plañir. 

Compláurer.  Complacer, 
condescender,  placer. 

Compláurerí^e.  r.  Glo- 
riarse, gozarse,  gratularse 

Complement.  Comple- 
mento ,  colmo  ,  cumpli- 
miento. {Cumplido. 

Ctnnplert.       Obsequios. 

C-omplet.  Completo. 

Completament.  Adv. 
Cumplidamente. 

Complexió.  Tempera- 
ment, reniperamenío,  teiTl•- 
peracion.  De  bona  com- 
plexió. Med.  Eucrático. 

Complot.  Conspiració. 
Conspiración,  trama. 

Compóndrer.  En  sas 
princip.  accepc.  Compo- 
ner. Ordenar,  adobar.  A- 
derezar,  ordenar,  remen- 
dar, reparar.  Fingir,  for- 
jarse alguna  mentida. 
Tramar,  forjar.  Posar 
pau.  Conciliar,  concertar, 
ajustar.  Algun  negoci. 
Zanjar.  V.  Amanir. 

Compóndrerse.  r.  Ador- 
narse. Adornarse,  compo- 


COM        10o 

nerse ,  apañarse.  Que  's 
compongan.  Loe.  fam. 
Allá  se  las  hayan. 

Coniport  y  Comporta- 
ment. Comporte,  procedi- 
miento, proceder. 

Comportík.Compuerta,  ta- 
blacho. Barra  de  las  com- 
portas. Brenca,     {portar. 

Comportar.Soportar.  So- 

Coniportart^e.  r.Tolerar- 
se.  Tolerarse,  permitirse. 
Portarse. Procíí/er,  obrar. 

C4»nipoMador.  Qui  fá  pa- 
gar demasiadament  algu- 
na cosa.  Eücigente  y  com- 
ponedor, entre  eslampers. 

Compo.sar.  For  pagar  de- 
masiadament alguna  co- 
sa. Eocigir  mucho.  Tran- 
sigir. Componerse  ,  ave- 
7iirse,  transigir. 

Compof^at.  impuesto. 

Coinpoíít.  Agregat  de  va- 
rias parts.  Compuesto.  C- 
de  mástech.  Almacigado. 
Adornat.  Acicalado,  almi- 
rfoïwrfo. Composició.  Com- 
posición.{Compuestamente 

Compo.^tament.     Adv. 

Compo.xtura.  Decencia. 
Honestidad  ,  modestia. 
Gravedat.  Mesura,  modo. 
Órnalo.  Ornamento.  Ab 
compostura.  Adv.  Com- 
puestamente. 

Compra.  D'  ous,  gallinas, 
etc.  per  revéndrer.  Recova 

CompradiíS.  Compradizo, 
comprable. 

Comprador.  D'  ous,  ga- 
llinas, etc.  per  revéndrer. 
Recovero.  En  los  convents 
de  monjas.  Mandadero, 
demandadero. 

Comprar.  Mercar,  feriar. 

Compré.<«.  Inclòs.  Com- 
prendido, incluso. 

Comprimit.  Comprimi- 
do, compreso. 

Comprobar.  Rectificar. 
certificar,  sustanciar,  con- 
firmar. Los  comptes.  Pe- 
lotear, {tid*. 

Compromès.  Comprome- 

Comproniètrer.  Com- 
prometer. (s#. 

Compr(»mift.  Compromi- 

CompromÍ!i$sar.  \ .  Com- 
prométrer. 


106        COM 

Comi•lable.    Numerable. 

Contable. 

Comptar.  Contar. 

CuDipíat  ó  Comiat.  Con- 
dal. Condado,  condesado. 

Compte.  Titul.  Conde.  La 
acció  y  efecle  de  comp- 
tar. Cuenta.  Enumeració. 
Enumeración ,  computa- 
ción, cómputo.  Lo  miüó. 
Cuento,  millón.  Trenta 
dotsenas.  Cuento.  Comp- 
te dels  caps  de  bestiar. 
Apiaradero.  Compte  ro- 
do. Cuenta  cabal.  Com- 
probar lo  comple.  Pelo- 
tear. En  compte.  Adv.  En 
Uoch.  En  lugar,  en  vez. 
Estar  á  compte.  Fr.  Tenir 
compte,  venir  bè.  Tener 
cuenta.  Fèr  compte.  Fr. 
Suponer.  Fèr  lo  compte. 
Despedir.  Haber  perdut  lo 
comple.  Andar  anidando. 
Ferse  compte.  Fr.  Hacer- 
se cargo.  Llibre  de  comp- 
te y  rahó.  Trapacete.  Péu- 
drer  á  algú  per  son  comp- 
te. Fr.  Hacer  platillo.  Po- 
sar en  compte.  Fr.  Datar, 
adatar.  Teñirse  compte. 
Fr.  Resguardarse,  guar- 
darse. Venir  á comple.  Fr. 
Tener  cuenta.  Cridar  á 
comptes,  ¡iesidenciar.  De 
linició  de  comptes.  Fini- 
quito. Tráurer  comptes. 
Echar  ía  cuenía.  Traurer 
sos  comptes.  Ajustar  sus 
cuentas,     (les.  Cuentista. 

Coniptii^ta.Qui  sal)  comp- 

Conipul.sat.  Obligat  a  fér 
alguna  cosa.  Compulso, 
comi>elido. 

C4>nipuiiginient.  Com- 
puncció.  Compjuncion. 

CoiiipungÉt.  Compungido 

Conipurgar.  Purgar. 

Conipús.  .\dv.  Com  mes 
aviat.  Cuanto  mas  pronto. 

Conite.  V.  Conde. 

Coniú.  Ordinari.  Común, 
ordinario,  vulgar.  Perta- 
nyent á  la  societat,  co- 
m'unitat ,  etc.  Comunal. 
Gremi.  Gremio.  Societat. 
Comunidad,  asociación. 

C4»niuna.  Bassa.  Cotnun, 
secreta,  letrina.  V.  Despe- 
sa. Comuna  d' estudiants. 


CON 

Comunidad,  sociedad.  Fér 
comuna.  Fr.  Hacer  escote. 

Cosiiuualciieiit  y  Comu- 
nament. Xá\  .Comunmen- 

C<»iiiuuer.  Comunero,  (te. 

Coiuunicar.se.  r.  Corrcs- 
póndrersc.  Corresponder- 
se. Las  pessas  d'  una  ca- 
sa. Mandarse. 

Coiiiuuió  (Dar  ó  péndrer 
la).  Comulgar. 

Coniút». Empeño,  esfuerzo. 

Conca.  En  sas  principals 
accepc.  Cuenca.  Dona  ve- 
lla donzella.  Doncellueca. 
V.  Gabadal. 

Concagar.  V.  Enmerdar. 

Concagar.>^e.  V.  Escagat- 
xarse.  {trueque. 

Concambi.      Concambio, 

Coneaj^.«iar.  V. Ferir,  Mal- 
mètrer,  Bálrer. 

Concavitat.  Vuyt.  Conca' 
va,  célula.  Per  tráurer  al- 
gun mineral.  Hornacho. 

Concébrer.  Concebir. 

Conceilir.Donar,  otorgar. 
Otorgar,  conceder,  consen- 
tir, ceder,  permitir.  Fácil 
de  concedirse.  Graciable. 

Cwncef  lar.  V.  .\consellar. 

Conceut.  Concento,  {trar. 

Concentrar.     Heconcen- 

Conceutrat.  Reconcen- 
trado, (lo. 

Conceptáeul.  fíeceptácu- 

Cííncepte.  Idea.  Concepto. 
Opinió,  noció.  Conoci- 
miento, noción.  A  mon 
concepte.  Adv.  A  mi  cer. 

V*nieei>tei-Ar. Conceptear. 

Concepíil»!e.  Concebible. 

í'onceptuós.  Sentencioso. 

Concernencia.  Relación. 

Concernent.  Concernien- 
te, relativo,  referente. 

Concert.  En  sas  princi- 
pals accepcions.  Concier- 
to. De  música.  Discante. 
Ajust.  Conducción.  .-Vvi- 
nensa.  Convenido.  De  con- 
cert. ,\dv.  De  acuerdo,  de 
conformidad. 

Concerta.  V.  Concert. 

C«»ncertar.  Ajustar,  ave- 
nirse, {do. 

C<tncienciú».  Concienzu- 

C4»ncieu  c  i  o  8  a  ni  e  n  t. 
Adv.  Con cienzudamente. 

Concili.  Concilio,  sinodo. 


CON 

C.  clandestí. ConciVídfcuío. 
Juntar  un  concili.  Fr. 
Convocar  un  concilio,  (lo. 

Conciltábul.  Conciliábu- 

Conciliar.  Concertar. 
Concordar,  acordar.  A- 
tráurer.  Granjear. 

Conci.«i.  Conciso,  lacónico. 

Conciííió.  Laconismo. 

Concloedor.  Concluidor. 

Concloent.  Concluiente. 

CMncIó.<«.  Concluido,  con- 
cluso. Donar  per  conclòs. 
Fr.  for.  Dar  por  concluso. 

Conclóurer.  Terminar. 
Concluir,  acabar.  Las  o- 
bras  de  pintura.  Definir. 

Concluent.  V.  Concloent. 

Concluentnient.  Adv. 
Concluyentemente.     (rer. 

Concldhir.  V.   Conclóu- 

Concluhit.  V.  Conclòs. 

Conclúü.  V.  Conclòs. 

Conclu.sió.  Fi.  Consuma- 
ción ,  fenecimiento.  Pl. 
Certamen.  Defendent  de 
conclusions.  Repitiente. 

ConcI(iNÍ4ini.«ita..4i7uu)i- 

Cokico.  Solterón.  {te. 

C«»nc  o  r  <i  a  l>  I  e  ni  e  n  t. 
Concordament  y  Concor- 
dadament. De  común  a- 
i:uerdo,  de  conformidad. 

Concordar.  Conformar. 
Avenir,  acoplar.  Conve- 
nir. Transigir.  C.  un  piel. 
For.  Ajustar  un  pleito. 

Concordarse,  r.  .\venir- 
sc.  Acordarse,  convenirse. 

Conc*»i-dat.  Acort.  Con- 
cordata. 

Coíicorde.  Uniforme,  de 
acuerdo.  {cuerdo. 

Concordia  ¡De).    De   a- 

Concorregut.  Concurri- 
do, frecuentado. 

Conc(»rrent.  Concurrente 

C<»nc«rrer.  Juntarse  en 
un  mateix  Iloch  y  temps 
varias  |>ersonas  o  cosas. 
Concurrir.  Contribuir  ah 
alguna  quantitat,  ajudar. 
Contribuir,  ocurrir.  Con- 
fluir. Oirgar,  ron/tuir. 

Coucort.  V.  Concorde. 

Concret.  Concreto. 

Concretart«e.  r.  Limitar- 
se.ro7!c;Yíaríí',co«ír(ierse. 
Fis.  Circunscriurer.  Coer- 

Cuneriar.  Concrear,  {cer. 


CON 

Conculii.  Concubinario. 

Concubina.  Manceba, 
barragana,  amancebada. 

Concultiuat  y  Conciibi- 
natge.  Amancebamiento, 
concubinato.  {to. 

Cuncúbit.  Concubito,  cói- 

Conculiyat.  Concuñado. 

ConcMpísceiscia.  Lasci- 
via. Salacidad.  {Concurso. 

Concurreniciia.  Concurs. 

Coucurriniesii  y  Con- 
curs. Concurrencia,  asis- 
tencia, co7icurso. 

Cottdat.  V.  Comptat. 

Conde.  Entre  los  romans. 
Cómile.  V.  Compte. 

ConalecéncMii'er  y  sos  de- 
rivats. V.  Cotidescendir. 

Condecorar.  Adornar. 
Decorar,  honrar,      (pulo. 

ComüetxebEe.    Condiscí- 

Contüelinador  y  Condel- 
mer.  Condiezmero. 

ConííeiMna.  Testimoni  de 
la  sentencia.  Condena.  La 
del  reo  en  ausencia  ó  re- 
beldía. Encartamiento. 

Condeuinab9e.  Condena- 
ble, {cion. 

Ctendeiunació.  Condena- 

Condeniuador.  Qui  con- 
demna. Condenador. 

Condeiiiuer.  Condenar. 
Fer  condemnar.  Fr.  Irri- 
tar, exasperar.        [narse. 

Coudentuarse.  r.  Conde- 
.Condemnaí.  Condenado. 

Cundentnatori.  Conde- 
natorio, (pesar. 

Conden^^ar.  Espessir.  Es- 

CíintSesceKdent.  Condes- 
cendiente, indulgente. 

Colidei^ceudür.  Condes- 
cender. 

Condcíícendit.  Condes- 
cendido. 

Coudewtor.  Condeudor. 

Condició.  Lley  ó  pacte. 
Calidad,  conque.        (nal. 

Condicionat.    Condicio- 

Condigne.  Condigno. 

Cóndil.  Anat.  Cóndilo. 

CondÉniení.  Guiso,  co7i- 
dimenlo,  saínete,    henar. 

Condimeiiísvr.  V.  Assa- 

Condol  y  Condolencia. 
Dolor,  sentiment.  Duelo. 

Condóldrer»ie.  r.  Tenir 
compassió.     Condolerse, 


CON 

compadecerse,  condolecer- 

ComUilgut  .Condolido. {se. 

C«EíJ<^lít..1/o/(V/o,  aljatido. 

CansíEóIrerse.  V.  Condól- 
(irerse. 

Condomino.  Qui  té  '1  do- 
mini ab  altre.  Condueña. 

Condonacñó.  Remisión, 
relevación. 

CiiindOHador,  Qui  perdo- 
na ó  condona.  Perdona- 
dor,  perdonante. 

Condonar.  Remitir,  per- 
donar, relevar. Algun  deu- 
te. Esquitar. 

Conttret.  Entre  construc- 
tors de  naus.  Acoplado. 
V.  Conreu.  En  condret. 
E)}  seguro,  (trasportación. 

Conducció.       Trasporte, 

CoM'í'scent.V.Conduheiit 

<t;oiitii'.cia.  Procedimiento 
proceder,  porte.  Lo  salari 
que  dona  un  poble  al 
meijíe.  Partido,     {riarse. 

CcntdMcSar.se.  r.  Asala- 

Coiídmeíscí.  Asalariado, 
concertado. 

Conducto.  Medi,  forma. 
Canal,  órgano,  via.  Cano- 
nada. Arcaduz.  Fis.  Ve- 
hículo. Anat.  Vagina.  De- 
savguadero.  Arbollón. 
Tapar  los  conductos.  Ce- 
gar los  conductos. 

Coiiduhent.  Conducente. 

Conduiíigatetit.  Conduc- 
ció. Conducción. 

ConduEiir.  Transportar, 
menar.  Conducir,  llevar, 
traer,  pasar.  Ajustar  ó 
Hogar,  .■isalaríar. 

Conduhirise.  r.  Aportar- 
se. Comportarse.  Conduc- 
tarse.  r.  Asalariarse.  V. 
Aportarse. 

Conduliit.  Conducido. 

Coneguda.  V.  Coneixe- 
ment.      (Conocidamente. 

C<tuegtidamení.     Adv. 

Conegut.  Conocido.  Tenir 
vist  y  conegut.  Precono- 
cer. (Conocedor. 

Coneixedor.  Qui  coneix. 

Coneíxenaent  y  Conei- 
xensa.  Conocimiento.  Te- 
nir mòlta  coueixensa.  Fr. 
fam.  Ser  muy  conocido. 

Coneixent.  Conociente. 

Conéiser.    Conocer.  Ca- 


CON 


i  07 


pás  de  conèixer.  Cognos- 
citivo. Fèrse  conèixer. 
Darse  á  conocer,  eiviiibir- 
se,  hacerse  ver. 

Conexiú  y  sos  derivats. 
V.  Connexió.        ( lianza. 

Coufeciieració.  Luga.  A- 

Conl'egidor.  Qui  confe- 
geix. Deletreiidor.      (bar. 

Cünlegtr.  Deletrear,  sila- 

Cítníerencaa.  Repás.  Pa- 
so, repaso.  Fèr  conferen- 
cia. Fr.  Pasar,  repasar. 

Conlcreuciaat.  Pasante. 

Conferenciar.  Consul- 
tar. Consultar,     (rendar. 

Coitlerenetejar.  Confe- 

Coulerir.  Donar.  Proveer. 
C.  un  benefici.  Colar. 

Conferirse.  ^1  personarse. 

Conféfí.  Lo  sacerdot  qu' 
óu  la  confessió.  Confesor. 
Lo  reo  que  confessa.  Con- 
feso. (Confesionario^ 

Confessió  (Tractat  de  la). 

Confi. ro«/í;i,  límite,  linde. 

Contian!>>a.  Esperansa. 
Esperanza.  Intimitat.  In- 
timidad, satisfacción.  A- 
mich  de  tola  conliansa. 
Intimo.  Persona  de  con- 
flansa.  Confiable. 

Confiar.  Esperar,  prome- 
terse. T.  Desahogarse. 

Coufldentiiient.  Confi- 
dentemente, reservada- 
mente, (término,  lindero. 

Vtínünant.Limitrofe,  con- 

C<(ntínar.  Confrontar. 
Lindar,  comarcar.  Des- 
terrar. Desterrar. 

Confirmar.  Apoyar.  Re- 
firmar, contestar. 

Coníit^car  géneros  de  con- 
trabando. Decomisar. 

Confit.  Con  file.  C  de  at- 
metlla.Pe/a</í7/a.  Pot  pera 
posar  conflts.  Confitera. 

Confitar.  Adobar,  encur- 
tir, almibarar. 

C4mfitat.  Adobado. 

ConUter.  Confitero. 

Confitura.  Dulce.  C.  de 
carabassa.  Espejuelo.  De 
conserva.  Conserva.Be  pe- 
ras. Perada.  De  poncem. 
Acitrón.  De  such.  Compo- 
ta. 

Coiífiturera.Pot  pera  po- 
sar confitura.  Compotera. 


108        CON 

Conflicte.  Angustia.  Con- 
flicto. Apretó.  Aprieto,  a- 
puro,  brete. 

Confúnilreí*.  Mesclar  u- 
nas  cosas  ab  altras.  Con- 
fundir. Al-lucinar  ú  ofus- 
car. Alucinar,  abismar, 
aturrullar.  Enredar,  /n- 
trincar,  trabucar.  Deixar 
sens  paraula.  Aturrullar. 

Confondreríse.  r.  Aver- 
gonyirse.  Avergonzarse, 
correrse.  Humiliarse.Co/i- 
fundirse,  anonadarse. 

Coi>rurinarse.  r.  AUa- 
narse,  resignarse ,  adhe- 
rirse, reducirse. 

Conforme.  Coherent.  A- 
corde.  coherente,  conso- 
nante. C.  á  l'or.  Forero. 
Adv.  Segons.  Según,  á 
tenor.  Deconformilat.  En 
conformidad.  Ser  confor- 
me. Consonar. 

Conformitat.  Allana- 
ment.  Allanamiento.  Con- 
cordancia. Concordia, 
consonancia.  Resignació. 
Resignación.  C.  de  volun- 
tats. Ligamiento. 

Confort.  Confortación . 

Conf<»rtant.  En  la  boca 
del  ventrell.  Reparo. 

Confortaiiu.  Confortant. 
Epitima.  Posar  un  con- 
fortatiu.  Fr.  Epitimar. 

Confóií.  Qui  le  confusió. 
Confundido,  confuso.  Bar- 
rejat. Revuelto,  confuso. 

Confrare.  Cofrade. 

Confraria.  Cofradía,  her- 
mandad, {mandad. 

Confraternitat.       Her- 

Confrinsii*.   Infringir. 

Confrontació.  Lo  limil 
oue  divideix  una  heretat 
de  altra.  Linde,  lindero. 

Confrontant.  Que  con- 
fronta. Limítrofe,  finítimo 

Confrontar.  Confinar. 
Alindar,  lindar. 

C-onfugi.  Refugi.  Refugio. 

Confú.t.  Confuso.  En  con- 
fús. Adv.  Confuiamente, 
desordenadamente. 

CitnruKament.  Adv.  Ab 
confusió.  £»í  confuso,  os- 
curamente. En  desorde. 
Desordenadamente. 

€>ontumió.       Obscuritat. 


CON 

Densidad  ,  caos  ,  oscuri- 
dad. Turbació.  Turbulen- 
cia, barullo,  estrépito,  em- 
bolismo. C.  de  gent.  Tu- 
multo. Posar  confusions. 
Fr.  fam.  Enredar,  poner 
zizaña ,  enzarzar. 

Confuíiioner.  Zízañero. 

Confutació.  Refutación. 

Coníutstr.  Refutar ,  reba 
tir,  combatir.  (to. 

Congelació.  Congelam  ien- 

Contesta  de  neu.  Ventis- 
quero. V.  Gelada. 

Consi.  Mesura  antiga. 
Congio.  Vas  gran  en  for- 
ma  de    canti.    Canjilon. 

Conglobar.  Unir,  amon- 
tonar. Conglomerar. 

Congoixa.  Ansia  ó  angú- 
nia. Congoja  ,  angustia, 
zozobra.  Xafogor.  Do- 
chorno.  Donar  congoixa. 
V.  Congoixar.    {congojar. 

Congoixar.  Congojar,  a- 

Congoixat.    Acongojado. 

Congoixó.»!.  Qui  té  con- 
goixa. Angustiado.  Lo  que 
causa  congoixa.  Congojoso 

Congoixo<«ament.  Adv. 
Congojosamente. 

Congotit.  Garganta ,  bo- 
quete, cánida,  hocino. 

Congre.  Peix.  Congrio, 
negrilla,  safio. 

Cxtngregá  ó  Congregant 
Congregante. 

Congregahle.  Sociable. 

Congreny.  Fust.  Especie 
de  prempsa.  Congriel,  cepo 

Congre.»».  Junta  de  varias 
personas.  Congreso.  Cóit 
de  mascle  y  femella.  Coi 
to,  cópula,  ayuntamiento 
carnal.       {Congruamente. 

Congruentment.    Adv. 

Congruií«me.  Teolog. 
Congruismo. 

Congruitat.  Congruen- 
cia. Congruencia. 

Congruo.   Oportú,    con 
venient.  Oportuno. 

ConiellM.  V.  Colitxo. 

Conill.  V.  Cunill. 

Conjecturar.  Conjeturar. 

Conjugal.  Conyugal,  ma 
ridable.    {Conyugahmnte. 

Conjugalment.        Adv. 

Cònjuge.  Cónyuge,  con- 
sorte. 


CON 

Conjuminar.  Componer. 

C4»njunct.  V.  Conjunt. 

Conjunctiu.  Conjuntivo. 

(Conjunt.  En  sas  princip. 
accepc.  Conjunto.  Aliat, 
parent.  Consanguíneo. 

Conjuntar.  Juntar. 

Conjuntura.  .\nat.  Unió 
de  un  os  ab  altre.  Coyun- 
tura. Ocasió  favorable. 
Oportunidad.  {mo. 

Conjur.  Conjuro,  exorcis- 

Conjuració.  V.  Conjur 
y  Avalot. 

Cònjurailor.  Qui  conju- 
ra. Exorcista,  conjurante. 

Conjurar.  Traurer  1"  es- 
perit maligne.  £.rorcí:ar. 

Conjutge.  Conjuíí. 

Conmixtió.  Conmistión. 

Cjtnmoció.  Perturbado 
violenta.  Per  turbación,  al- 
teración. Rcbel-!ió.  Tu- 
multo, movimiento. 

Conmóurer.  Perturbar, 
inquietar.  Conmover,  al- 
terar, perturbar.  Irritar. 
Irritar,  exasperar,     {dor. 

Conmovedor.  Perlurba- 

Conmuniclor.  Exorci- 
sant.  E.vorcista.  Lloch 
destinat  pera  conjurar  las 
tempestats.  Lugar  para 
exorcismos. 

Conniunir.  Exorcisar  lo 
temps.  Conjurar. 

Conmuta.  Conmutación. 

Conmutació.  Barata, 
cambi.  Trueque,  cambio, 
permuta,  {biar.  permutar. 

Conmutar.  Trocar,  cani- 

Conna.  Corteza  de  tocino. 

Ci»nnar.  Causar  algun  gra- 
vamen. Agravar.  Fcr  pa- 
gar mòlt  cara  alguna  co- 
sa. Apretar ,  cargar  la 
mano,  pelar.  {lacion,7)exo 

Connexió.  Coherencia, re- 

Connexitat.  Conexión. 

Conni»tació.  Connotadc. 

Conort.  Consol.  Consuelo. 

Conque.  .Adv.  En  fin  ,  por 
último,  finalmente. 

Conquiridor  y  Conque- 
ridor. Conquistador. 

Conquista  y  Conmiesta. 
Expugnación,  debelación. 

Conquistar.  Expugnar, 
debelar,  rendir,  {var,  arar. 

Conrear.  Labrar ,  culti- 


CON 

C^nregnar.  Coiireinar. 

Cktnresar.  V.  Conrear. 

Coureu.  Cuydado  y  con- 
servació de  alguna  cosa. 
Conreo.  Cultiu.  Labran- 
za, cultivo.  Segon  conreu. 
Binazon.  Terra  de  con- 
reu. Tierra  de  pan  llevar, 
de    labor  ó  de   labranza. 

Consabedttr.  Consabidor. 

Consagraccú  religiosa. 
Consecración,  dedicación. 

Con«M)g  i-ador.  Consa- 
grant. Consagrante. 

Con.tiagrar.  Santiücar  al- 
guna cosa.  .Santipi-ar.  De- 
dicar. Dedicar. 

Conji<egü.erat.  Consecuen- 
te, consiguiente.  Per  con- 
següent. Adv.  Consiguien- 
temente, consecuentemente 

Consegüeutinent.  Adv. 
Consiguientemente. 

Conseguir.  Lograr,  al- 
canzar, reportar. 

Consell.  En  sas  princip. 
accepc.  Consejo.  Congrés. 
Junta.  Donar  consell.  Fr. 
Aconsejar.  Entrar  en  con- 
sell. Fr.  Consultar.  Pén- 
drer  consell.  Fr.  Tomar 
dictamen,  parecer. 

Consellador.  Y.  Aconse- 
llador.  (sultor. 

Conseller.  Consejero,  con- 

Consellería.  Consejería . 

Consenilílaní. Semblant. 
Parecido,  semejante. 

Con<$enil>lantuteot.  V. 
Semlilantment.  (  te. 

Conseneietit.roJisejiCiefl- 

Consentintent.  Assenti- 
ment. Aquiescencia,  asen- 
so.kh  consentiment  tácil. 
Permisivamente.  De  comú 
consentiment.  Adv.  De 
conformidad  ,  de  común 
acuerdo,  comunamertte. 

Consetitir,  Permétrer. 
Permitir,  conceder,  otor- 
gar. Badar,  esquerdar  ab 
un  cop.  Cascar.  No  con- 
sentir. No  admétrer,  opo- 
sarse.  Disentir,  contrade- 
cir, no  conformarse. 

Ckinsentirse.  r.  Sentirse, 
cascarse. 

Consentit.  Esquerdat,  en 
perill  de  destruirse.  Sen- 
tido, cascado. 


CON 

Conseqüència.  Secuela, 
ilación ,  inferencia. 

Coüsecíüetit.  Consecuen- 
te, ilativo. 

Consefjiientnient.Adv. 
Consiguientemente,    {tero. 

Conserge.  Conserje,  por- 

Cou.«:er^n.  Almíbar.  De 
fruytas.ya/m.  De  rabims. 
l'raíe.  Fér  conserva.  Fr. 
Cc7}servar.  {vadhria. 

Conservailoria.  Conser- 

Conser^ar.Cu\  dar,  man- 
tenir. Guardar,  mantener. 

Coiiservar.^-e.  r.  Subsistir 

Consideració.  Mira- 
ment. J/iraíiuVíUo,  aten- 
ción, respeto.  [rante. 

Con.scderador.  Conside- 

Considera&t.  Preàmbul 
d'un  decret.  Considerando 

Considerar.  .\téndrer.  .-l- 
tender  ,  mirar.  Formar 
concepte.  Reputar. 

Consigna.  Destino.  Con- 
signación, cia. 

CousistencÉa.  Permanen- 

Consistir.  Estribar.  Es- 
tribar, depender.  Conte- 
nir. Constar.  Fér  consis- 
tir. Fr.  Vincular. 

Consisííiri.  Consistorio, 
cabildo,  consejo. 

Consogre.  Consuegro. 
Férse  consogre.  Fr.  Con- 
suegrar. 

C«>ns<»l.  Cónsul.  Cónsul. 

Consol.  Consuelo,  consola- 
ción. Donar  consol.  Fr. 
Consolar.  Lo  que  serveix 
de  consol.  Solazoso,  leni- 
tivo ,  alivio. 

Consolatfor.  Consolable. 
Consolativo,  consolatorio. 

Consolatorí.  Consolador, 
consolativo.  I 

Consolda.  Pla.  Suelda, 
consuelda.  D' hort.  Síétíí- 
previva.  arbórea.  De  teu-| 
lada.  Siempreviva  mayor. 
Menor.  Consuelda  turmo- 
sa.  Mitjana.  Búgula.  Sar- 
rahinesca.  C.  sarracénica. 

Consol  va.  Herba.  Yerba 
pmntera.  V.  Consolda. 

Consonant.  Mus.  Cónso- 
no. Fér  consonants.  Fr. 
Aconsonantar. 

Consort.  Comorte. 

Conspirar.  Unirse  mòlts 


CON         i  09 

contra  algú.  Conjurarse- 
Concórrer  varias  cosas  á 
un  mateix  fi.  Concurrir, 
dirigirse,  etwamínavse. 

Constantment.  Adv.  Ab 
constancia.  Constante- 
mente. Ab  coneguda  cer- 
tesa. Indefectiblemente. 

Constipació.  Constipado. 

Constipanient.  Consti- 
pació. Constipado,  consti- 
pación, resfriado. 

Catnstipar.  Resfriar,  r. 
Acatarrarse.  Refredarse 
de  cap.  Romadizarse. 

Con.stspat.  Resfrio,  cons- 
tipación. De  cap.  Romadi- 
zo. V.  Constipament. 

Constitucionat.  Com- 
prehendido  en  las  consti- 
tuciones vigentes. 

Corstituhent  y  Consti- 
tuhidor.  Constituyente. 

C4»nstituliFr.  Éstabléi- 
xer.  Establecer.       (Ututo. 

Constitut.  Clausula,  cons- 

Constrénjer.  Obligar. 
Compeler,  precisar,  apre- 
miar. Med.  Apretar,  opri- 
mir. Constrefíir. 

Constrényerse.  r.  Re- 
primirse, (ñible. 

Constrenyilíle.  Constre- 

Constre  n  y  i  d  a  ni  e  u  t. 
Adv.  Constreñidamente. 

Con.'<fren> intent.  Cons- 
treñimiento. \ .  Apremi. 

Con.*:trÍ!igent.  Med. 
Constrictivo.  (nyer. 

Consíringir.  V.  Constré- 

Constringit.  Constreñido 

Construliír.  Fabricar, 
edificar.  Edificar,  labrar, 
fabricar.  {sustancial. 

Consiilistanccal.      Con- 

Consubstanc  i  a  I  i  t  a  t. 
Consustancialidad . 

Consueta.  Apuntador  de 
teatro.  Apuntador. 

Consuefut.  Costumbre. 

Consultant.  Consultor. 

Consum.  Consumo,  con- 
sunción, consumición. 

Consumar.  Acabar ,  per- 
feccionar. Perfeccionar. 
Consumir.  Aniquilar. 
Llensar  á  pérdrer  alguna 
cosa.  Maltratar,  devastar, 
echar  á  perder. 

Consumir.  Acabar.  Ago- 


i  10        CON 

tar,  acabar.  Expéndrer. 
Gastar.  Derretir.  Derretir. 

Ïiuerar.  Carcomer.  Pu- 
rir.  Pudrir,  corromper. 

Consugnir.^e.  r.  Despere- 
cerse, repudrirse,  secarse, 
finarse,  requemarse. 

CunNuiupció.  Consumi- 
menl.  Consunción,  consu- 
mimiento. Med.  Marasmo. 

Contacte.  Contacto. 

Contador.  Lo  que  's  pot 
contar.  Contadero.  {}u\ 
conla.  Contista,  calcula- 
dor, contador. 

Contadoria.  Contaduría. 

Contagi.  Infecció.  Conta- 
gio, peste,  infección. 

Contagiar.  Infestar,  in- 
fectar, infeccionar,  pegar. 
V.  Coniaminar. 

Contaminar.  Apegar  lo 
contagi.  Contagiar.  Per- 
vertir. Corromper. 

Contant.  A  contar  ó  pro- 
pi pera  contar.  Contadero. 

Contar.  Numerar.  Nume- 
rar, computar.  Referir. 
Relatar,  referir,  narrar. 
C.  per  pessas  menudas. 
Fr.  Menudear.  Tornar  á 
contar.  Recontar. 

Conte.  V.  Compte. 

Conteli-grocb.  Pta.  Y. 
Lliri  groch.  Contell-ber- 
mell.  Pta.  V.  Lliri  del- 
blats.  (moderar. 

Contemperar.  Suavizar, 

Contemplació.  Carinyo 
ó  condescendencia  exce- 
siva. Mimo,  condescenden- 
dencia.  La  del  marit  á  sa 
muller.  Gurrumina. 

Contemplar.  Estimar. 
Mimfir,  popar.  3Ieditar. 
Considerar ,  meditar. 

Contemplar.se.  r.  Cuy- 
darse  be.  Regordearse. 

Contemplat.  Lo  melin- 
dros ó  delicat.  Mimoso. 
Criatura  ab  qui  s'  usa  ex- 
cessiva condescendencia. 
Mimado,  contemplado. 

Contemplatiu.  £1  mòlt 
pensaliu.  Especulatiio. 

Conteiupori  s  a  m  e  n  t. 
Con  tempo  rizacion . 

Contemporizar.  Tempo- 
rizar, blandear. 

Contenció.       Emulació 


CON 

Contención.  Brega,  dispu- 
ta. Contienda. 

Contenda.Contienda,  dis- 
puta, altercado. 

Contengut.  Contenido, 
comprendido,  incluso. 

Contenir.  Enclóurer. 
Contener, comprender.  De- 
tenir, destorbar,  etc.  Re- 
frenar, reprimir.  Lo  que 
conté  alguna  cosa.  Con- 
tentivo, {mesurarse. 

Contenir.se.   r.  Vencerse, 

Content.  Contento,  gustoso 

Contentaüii.s.  Contenta- 
dizo, acomodaticio. 

Couteuíar.V.  Acontentar 

Content<».  Contentamien- 
to, placer,  alegria,    {tura. 

Vtints'st.Coniexto,  contex- 

Contestació.  Contesta- 
ción, respuesta. 

Cwntextar.  Contestar. 

Contexte.  Conteste. 

C<»utinen>>a.  Aspecte. 
Co7itinente.  [firme. 

Continent.  Geogr.  Tierra 

C<»ntinentment.  Adv. 
Continentemente. 

i'initlnonr.a.Contiriencia. 

Contingent.  Casual.  Ac- 
cidental, contingente. 

CttntÍEtgenf ment.  Adv. 
Contingentemente. 

Contingut.  Moderat. 
Templado,  moderado.  In- 
clús.  Contenido,  incluso. 

Continuatlament.  Adv. 
Seguidament.  Seguida~ 
mente,  sin  intermisión. 
De  continuo.  Continua- 
mente,        (linuadament. 

Contínuament.  V.  Con- 

Contsnuar.  Seguir.  Pro- 
seguir. Durar,  permanéi- 
xer.  Perseverar. 

Continuo.  Perenne.  De 
continuo.  Adv.  Continua- 
damente, (ment. 

fontorció.    V.    Retorci- 

Contorn.  Contorno.  En 
contorn.  Adv.  Al  rededor. 

Contornar.  V.  Tornar. 

Contra  (Al).  Adv.  Al  con- 
trario. Fér  la  contra.  Fr. 
Oponerse,  impugnar. 

Contrabaix.  Contrabajo. 

Coutrabaixista.  Profes- 
sor ,  locador  de  contra- 
baix. Contrabajista. 


co\ 

Contrabalancejar.  Con- 
trabalancear. V.  Contra- 
posar.      :pés.  Contrapeso. 

Contrabalancea.  Contra- 

ContrabaudiNta.  .)Ialu- 
tero,  Home  través.  £/ia- 
bliilo,  zarandillo. 

Contrab^,>«tó.  lilas.  Con- 
trapalo, {batir. 

Contrabútrer.    Contra- 

Contrabotir.  V.  Rebutir. 

Conírabi>veda.  Náut. 
Contrabovedilla. 

Con(rabra.<«.<«ejar.  >'áut. 
Contrabracear. 

Contracara.  Contrafaz. 

Coutrac;á.>í.  V.  Lngiieat. 

Contracci<'>.  Corrugación. 
Anat.  Crispatura,  sístole. 

Contracibadera.  Náut. 
Contracebadera. 

Contraclaror.  Trasluz. 

Contracor.  Adv.  De  mala 
gana.  [Rebeza. 

Contracorrent.      Naut. 

Contracta.  Contrata,  con- 
trato. ^  (cion. 

Contractació.  Conlrata- 

Contractar.  Contratar. 

Contraci:i>.  Pactado. 

Contracte.  Pacte ,  con- 
veni. Contrato.  Lo  de  vén- 
drer  las  mercaderías  per 
junt.  Pancada.  C.  fraudu- 
lent. Colusión.  (ta. 

ContractL«»ta.  Contralis- 

Coutradicció.  Oposición, 
implicación ,  antilogia. 
Implicar  contradicció. 
Envolver  contradicción. 

C4>ntradáhent.  Qui  con- 
tradiu. Contradiciente. 

ContrasÜr.  Contradecir. 

Contradragant.  Con- 
trajou.  Conlraijugo. 

Contrufallar.  Iletrun- 
far.  Fallar  segunda  vez. 

ContraCaüo.  V.  Retrunfo 

Contrafer.  Contrahacer, 
remedar,  in>itar,  fingir. 

Contraferse.  r.  Fingirse, 
contrahacerse. 

Contrafet.  Imitat.  Con- 
trahecho. Esgarrat.  De- 
forme, {lera. 

Contrafliera.   Contrahi- 

Contrafoeli.  Náut.  Espe- 
cie de  vela.  Contrafoque. 

Contrafor.  Conlrafaero. 

Contrafort.  Fort  oposat 


CON 

al  dels  enemichs.  Contra- 
fuerte. En  los  vestits.  £71- 
tretelan,  trape.  Posar  con- 
traforts als  vestits.  Fr. 
Entretelar,  aforrar. 
Cnntrafo.eiso.    Fort.    Lo 

fosso  segon.  Re  fóselo. 
Contragalibar.  Contra- 

escavrar.  Coihragruar. 
C'ontpagirar.    Tornar  á 
girar  una  lletra  de  cambi. 
Recambiar.  {ba. 

Contralierba.  Contrayer- 
Cuntrajou.  Náut.  Contra- 
yugo,  [lo. 
Contralt.  Music.  Contral- 
Contrainauaauent.rou- 
Iraórden.            [mandar. 
Contramanar.    Contra- 
Contrauíarcli.     Contra- 
marco,                       {rea. 
Contrauíaró.  Conlrama- 
Contraniestre.       Naut. 

Conlramaeslre. 
Contraiuitjana.  Náut. 
Con  Ira  mesa  na.  (molde. 
Contraniotllu.  Conlra- 
ContranKuralla.  Falsa- 
braga, antemuro.  [den. 
Contraorde.  Contraór- 
Contra¡>alanqui.  Náut. 

Contrapalanquin. 
Contra¡»aret.       Arquit. 
Conlrapared,    contramu- 
ro, falsa  braga. 
Contrapar.  Contrapaso 


CON 

pés.  Contrabalanza. 
Contraproduent.       Lo 

que  proba   lo    contrari. 
Contraproducente. 
Contrapunt.  Contrapun- 
to. Cantar  de  contrapunt. 
Fr.  Contrapuntear. 


CON        \\{ 

Contrateea.  Filat  de  ma- 
lla gran.  Trasmallo.  Ue 
pescar.  Contramalla. 

Contratemps.  Infortuni, 

¡  dany.  Contratiempo.  Pla- 
ga, desgracia.  Revés,  des- 
calabro, (da  durmiente. 
Contrapuntante,  r.  Dis-| Contratraca.  Naul.  Cuer- 
putar,  competir  un  contra  Contráurer.  Contraer. 
altre.  Medirlas  armas  ó  I  ContravaiSacíó.  Coníra- 
las    fuerzas,    repuntarse.]     valacion.  {lar. 

Dirse    paraulas  picants. '  Contravaiiar.  Coji/rara- 
Contrapuntearse.  iConíraveucJó.      Trans- 

Couti-apuntejnr.    Can-      gresion, (quebrantamiento, 
lar  de  contrapunt.   Con-\     infracción.  {ventor, 

trapunlear.  Cokitravenint.     Contra- 

Coíítraptinxó.      Instru-  Contraveri.  Contravene- 
ment  pera  senyalar  sobre      no,  antidoto.  {versia. 


Is  metalls.  Gránete. 
Contrarecibo.  Contracé- 


dula. 


Contraver.sia.     Contro- 
Contraxál'ra.  Contracifra 


Contrarellesi.     Arquit. 

Contrare<íue!^ta.  Con- 
trarequirimiento.    {dique. 

Contraresclo.sa.  Contra- 

Contrari.  Adversari.  Ad- 
versario, enemigo ,  desa- 
fecto. Danyós.  Adverso. 
Oposat.  Opuesto,  antago- 
nista. En  un  plet.  Coliti- 
gante,       (dir,  Oposarse. 

Contrariar.   V.  Conlra- 

Contrarietat.  Oposición. 
C.  de  lleys.  Antinomia. 

Contraròda.  Náut.  Con- 


¡Contrarelej . '  Contre-^icripturay  Con- 


trescrit.  Contraescritura. 

Contre.star.  Contrastar. 

Contret.  Aplicat  aun  sen- 
til  particular.  Contraído. 
Esgarrat  de  algun  mem- 
bre. Lisiado^  estropjeado. 

Contrilujcio. Tribut.  Im- 
puesto, pecho. 

Contribiíhent  y  Contri- 
buhidor.  Contribuyente. 

Contribuhir.  Contribuir, 
concurrir,  ayudar. 

ContribuEat.  A  tributado. 
Esperit  contribuía!.  Bu- 

Contrit.foí) íríío.  {llebulle. 


trabranque,  albitana. 
C!4»ntrapé.<$.  Lo  pes  que  's  ;contra.^cota.  Naut.  ro?i-¡  Contumacia.  For.  Rebel- 
posa  á  la  part  contraria  j     Iraescota.         {traescotin.l     dia.  {turnas. 

de  altre  pera  equilibrar- ¡Contrascotí.  Naut.  Con-i  Cnntufnás.  Rebelde,  con- 
\o-:.  Contrabalanza.   Bar-  Contra.<5emble.  Contra- 'Contunia.sment.     Adv. 


ra  que  usan  los  volatins 
pera  mantenir  lo  equili- 
bri. Chorizo,  tiento. 

Contrapesar.  Pesar  una 
cosa  lant  com  una  altra. 
Equilibrar,  equiponderar. 
Posar  una  cosa  contra  de 
altra.  Contrabalancear, 
contraponer. 

Contrapen.  ConírapiV,  es- 
torbo, oposición,  óbice. 

Contraporta.  Contra- 
puerta, portón. 

Contraposar.  Comparar 
una  cosa  ab  altra.  Con- 
traponer, cotejar,  equipa- 
rar. Oposar.  Oponer. 

Contraposat.  Posat  en 
contra.  Contrapuesto. 

Contraposició.  Contra- 


ri. Antipartenario. 

Contrasiti.  Sobrecerco. 

Conlrasosíre.  Arquit. 
La  part  que  reforsa  '1  sos- 
tre. Contratecho. 

Contrast.  Contraste.  Sens 
tot  contrast.  Fr.  Sin  con- 
tradicción alguna. 

Contrastament.  Sacu- 
dimiento, concusión. 

Contrastant.  Lo  qui  re- 
isteis. Opuesto,  contraste 

Contra.«»tar.    Tirar    per 
terra.  Derribar.  Fèr  de- 
sistir. Hacer  vacilar,  ti 
tabear.  Fèr  tremolar  al 
guna  cosa.  Conmover. 

Contrastar.  Naut.  Cap 
gros  sobre  '1  estay  pera 
sostenir.  Contraestay. 


Ab  porfía.  Tenazmente. 

Contumelia.  Oprobio. 

Contunseiiós.  Afrentoso. 

Conturisar.  Inquietar, 
trastornar.  Alterar,  tur- 
bar. Conmóurer  1'  ánimo. 
Agitar.  [iSiTse.  Alterarse. 

Conturbarse,  r.  Inquie- 

Contiis.  Contuso,  majado. 

Convaléixer.  Convalecer, 
restablecerse.       {Ucencia. 

Convalescència.  Conva- 

ConvaSescent  ó  Conva- 
leixent.  Convaleciente. 

Convalescut.Qui  conva- 
leix.  Convalecido. 

Convenciment.  Convic- 
ción, co7iver}C.imiei}to. 

Convenció. Conreni.  Con- 

.    vento,  concierto,  ajuste. 


112        CON 

Cunvekíensa.  Conrenio. 

Conveni.  Ajust.  Conven- 
ción, ajuste.  V.  Conven- 
ció. De  conveni.  Adv.  De 
concert.  Acordadamente, 
de  concierto. 

Convenible.  Conveniente. 

Cunvenilileuient  y  Con- 
venientment. Adv.  Conve- 
tiientemevte. 

Conveniencia.  Acomo- 
do, proporció.  Acomodo, 
proporción.  Conformitat 
de  una  cosa  ab  altra.  Con- 
gruencia. 

Convenir.  Avenirse,  con- 
cordar. Conformar,  asen- 
tir. Ser  convenient.  Con- 
ducir, importar. 

Convenir.se.  r.  Encon- 
trarse, prestarse,  avenirse. 

Conveu.<«ut.  Qui  té  con- 
vicció. Convencido.  For. 
Convicte.  Convicto. 

Convent.  Convento. 

Convers.  Convertit.  Con- 
vertido, converso. 

Convertia.  Coiiversacion. 
C.  de  poca  -substancia. 
Palique.  Mudar  de  con- 
versa. Fr.  Volver  la  lioja. 

C<»nversable.  Tractable. 
Sociable. 

Conver.i•iació.  V.  Conver- 
sa. C.  de  sobre  taula.  Pa- 
lillo, (partir. 

Conversar.  Platicar,  de- 

C«invertible.  Lo  que  pót 
mudarse.   Trasmudable. 

Convertir.  Mudar  una 
cosa  en  altra.  Trasmutar, 
trasformar.  Traurer  de 
la  seva.  Apear. 

Convertit.  Convers.  Con- 
verso, (to. 

Convieció.  Convcncimien- 

Coavicte.  V.  Convensut. 

Convinensa.  Convenio. 

C(»nviitgiit.  Ajustado, 
convenido,  acordado. 

Convit.  Convite.  C.  cerc- 
moniüs.  Conviton,  ban- 
quete. De  campanya.  Ji- 
ra. De  S.  Bruno.  Convite 
con  porra.  Espléndit.  Pi- 
piripao. Per  celebrar  las 
compras  y  vendas. /?o07-a. 

Con  vocació.  Llamamien- 
to, (mar  á  cortes. 

Convocar  á  corts.   Lla- 


COP 

Convoy.  V.  Comboy. 

Convoyar.  V.  AconVoyar. 

Conviilf^.  Convulso. 

Con\a.  La  closca  de  al- 
puns  peixos.  Concha.  La 
de  tortuga  marina.  Carey. 
Lo  propòsit  ocult  de  al- 
gunas personas.  Concha- 
banza. Colxa.  Colcha. 

C4inxar!iie.r.  Conchabarse 

Conxorxa.  Conchabanza. 

Cooperador.  Cooperario. 

Ctcnperari.  Cooperador. 

Coopo»iitor.  Competidor, 
contrincante. 

Cu«»r<iÉ:iució.  Coordina- 
miento, concordación. 

Cop.  En  sas  princip.  accep. 
Golpe.  V.  Vegada.  Tall  á 
cop  sol  de  destral  ó  aixa. 
Corte.  Contusió.  Contu- 
sión, cascadura.  Torn  ó 
alternativa.  I'e:.  Cadaun 
deis  planos  del  diamant. 
Faceta.  Copcrilicb.  Lan- 
ce. Pasmo,  sorpresa.  Ad- 
miración. Cop  de  agulla. 
Agujazo.  D'  ala.  Aletazo. 
Lo  moviment  de  las  alas. 
Aletada.  D'  alguna  arma. 
Bote.  Cop  d'  anella.  Alda- 
bada. D'  ampolla.  Redo- 
mazo.  D'  anella  ó  picador 
de  porta.  Aldabazo.  D' 
arquet.  Arqueada.  D'ast. 
Asadorazo.  De  avgua.  V. 
Xafacli.  De  bala.  .6«/aro. 
Cop  de  bala  de  terra.  Bo- 
docazo.  De  lianya.  Corna- 
da. De  barra.  Trancazo. 
De  barret  ó  sombrero. 
Sombrerazo.  De  bastó.  V. 
Bastonada.  De  bavoneta. 
V.  Bavoneíada.  De  bola. 
Cabe,  pellada.  De  buri. 
Burilada.  De  cabestre. 
Jaquimazo.fíe  cama.  Per- 
nada. De  campana.  Cam- 
panada. De  campanas. 
Campaneo.  De  canó.  V. 
Canonada.  De  canti.  TaJ!- 
tazo.  De  canya.  Cañazo. 
De  cap.  Lo  "que  's  dona 
pegant  ab  lo  cap.  Cabeza- 
da, casquetazo,  coscorrón. 
Acció  impremeditada. 
Ventolera.  Copdecávacb. 
Azadonada.  De  còdol  ó 
roch.  Cantazo.  De  cor- 
dill. Cordelazo.  De  còssa. 


COP 

Acoceamiento.  De  cua. 
Coleadura,  coletazo.  De 
culata.  Culatazo.  De  cu- 
lebra. Pretinazo.  De  cu- 
llera.  Cucharazo.  De  des- 
tral. Hachazo.  De  dit  pol- 
se.  Pulgarada.  D'  escul. 
Broquetazo.hc  escombra. 
Escombrazo.  V.  Escom- 
brada. De  espardenva. 
Alpargalazo.  D'  espasa. 
Chincharrazo.  De  espasa 
de  pla.  Cintarazo.  De  es- 
taca. Estacazo.  Deesliso- 
ras.  Tijeretada,  tijerada. 
De  íletxa.  Flechazo.  De 
fona.  Hondazo.  De  fuliet. 
V.  Fuhelada.  De  garrol. 
V.  Garrotada.  De  genoll. 
Rodillada,  rodillazo.  De 
gent.  Gentío.  De  loque 
sona.  Toque.  De  Uancc- 
ta.  Lancetada.  De  llum. 
Relumbrón.  De  má.  Mano- 
tada. De  martell.  Marti- 
llada. De  massa.  3/ü;aí/a. 
De  nirvi  ó  vit  de  bou. 
Corbachada ,  anguilazo. 
De  olla.  Otlazo.  De  pae- 
lla. Sartenazo.  De  pala. 
Palazo.  De  palet.  Guijar- 
razo. De  pedra.  Pedrada. 
De  penca.  Pencazo.  De 
pescar.  Nansa.  Butrón. 
De  pica.  Picazo.  De  pica- 
porta  ó  balda.  Aldabazo. 
De  pilota.  Pelotazo.  De 
pistola.  Pistoletazo.  De 
plá.  Lapo.  De  plantóla. 
Pantuflazo.  Do  ploma. 
Plumada.  De  pluja.  V. 
Xafacb.  De  porra.  Porra- 
zo, porrada.  De  porta. 
Portazo.  De  post.  Tabla- 
zo. De  puny.  Puñetazo. 
V.  Punvada.  De  rajola. 
Ladrilhizo.  De  relia.  Re- 
jazo.  De  ronsal../(i(/uima- 
zo.  De  sabata.  Zapatazo. 
De  sabre.  Sablazo.  De 
saeta.  Saetazo ,  saetada. 
De  lapi.  Chapinazo.  De 
taronja.  Naranjazo.  De 
teula.  rpj«:o.Detrabuch. 
Trabucazo.  De  travdor. 
Sosquín.  D"  ull.  lllada. 
Ojeada.  Punt  de  vista. 
Golpe  de  vista.  De  verga. 
Vardascazo.  De  xurria- 
cas.  Xurriacada.  Zurria- 


COP 

gazo.  De  xusso.  Chuzazo. 
Cop  en  sech.  Sequete.  Cop 
fosch.  Pint.  Apretón.  A 
cop.  Adv.  V.  A  forsa.  A 
cop  calent.  Adv.  En  ca- 
liente. A  cop  de  boix. 
Adv.  De  carrera,  siyí  pen- 
sarlo. A  cop  de.  Adv.  A 
copia  lie,  a  fuerza  de.  .4 
cop  de  punys.  Adv.  A  o 
de  galope.  Aplanar  á  cops. 
Fr.  Moler.  De  cop.  Adv. 
Tot  plegat.  De  golpe,  de 
antuiion,  de  repente,  de 
sopetón.  De  cop  y  vol 
Adv.  De  golpe  y  porrazo. 
D"  un  sol  cop.  Adv.  De 
una  asentada  ó  sentada. 
Fèr  á  cops  de  punys.  Fr. 
Fèr  depressa.  Atraban- 
car. Fèr  cop.  Fr.  Dar  gol- 
pe. Tanca  de  cop.  Fr.  fam. 
No  tiene  quite  ó  replica. 
Tot  d'  un  cop.  A  la  vez, 
de  una  vez.  (]ops  al  bul- 
tu.  Expr.  pera  donar  áni- 
mo. Animo  íi  las  gachas. 

Cop.  Borralló.  Cojxj.  Ins- 
trument de  pescar.  Nasa. 

Copa.  Part  vuyda  d'  una 
cosa.  Casco.  Formar  copa 
los  arbres.  Acopar.  Lo 
que  té  mòlta  copa.  Copu- 
do, coposo. 

Copaliiie.Quim.  Copalmo 

Copejador.  Golpeador. 

Copejatiient.  Golpeo,  gol- 
peadura. 

Copejar.  Matxacar  una 
cosa.  Golpear,  sacudir 
Magullar.  Cascar,  machu- 
car, ustir. 

Copella.  Copela.  Pasta  de 
fèr  copellas.  Cendrada. 

Ck>pellació.  Copelación. 

Copellar.  V.  Cendrar. 

Coper.  Copero,  escancia- 
dor, pincerna. 

Copia.  Trasllat.  Traslado, 
trasunto.  Per  copia.  Adv. 
Trasuntivamente. 

Copiar.  Transcriurer. 
Transcribir,  trasuntar. 

Copilar.  Computar.      (te. 

Copió»*.  Profuso,  abundan- 

C?opío«)ainent.  Crecida- 
mente, llenamente,     (dor. 

Copirota(l4»r.  A  Ibardilla- 

Copla.  Estrofa.  Estancia. 
Lo  eos  de  música  religio- 

DIC.     CAT.     CAST. 


COR 

sa.  Capilla.  Fèr  cantar  ó 
dir  coplas.  Coplear.  Lo 
qui  ven  coplas  y  lo  qui 
fa  malas  coplas.  Coplero, 
coplista. 

Copiejar.  Coplear. 

Coplejat.  En  coplas. 

Copli.ota.  Coplero. 

Copoll.  Botón. 

Copre. -•Vnimal.  Coprido. 

Cops.Arb.  V.PoU.  {cubito. 

Cópula  carnal.  Coito,  con- 

Copular.  í'7ííí-. 

Coput.  Copado,  copudo. 

C4»ques.sa.  Cocinera. 

Cofiíieta.  Tortilla. 

Cotíuetismc. Coquelismo. 

C«t<iui.  Mezquino,  roñoso, 
tacaño,  menguado,  ahor- 
rativo, {sordidez,  roñería. 

Conuineria. Mezquindad, 

Cor.  Entranya  del  animal. 
Corazón.  Coral^je.  .4)ii- 
mo,  valor.  D'  alfiuns  ar- 
bres. Medula,  tuétano.  C. 
gran.  C.  magnánimo.  De 
iglesia,  música,  etc.  Coro. 
De  all.  .Machuelo.  De  àn- 
gels. Angelada.  De  pi.  Co- 
raznada. Del  coco.  Copjra. 
Aixamplar  lo  cor.  Fr.  Di- 
latar el  animo.  Anarsen- 
hi  '1  cor.  Fr.  Irse  tras  algo. 
Cáurer  las  alas  del  cor. 
Fr.  Estrecharse  el  ánimo. 
Compóndrer  música  a 
cors.  Corear.  Cosa  del 
cor.  Coral,  cordiaco.  Do- 
nar cor.  Fr.  Dar  ánimo. 
Donar  de  cor.  Decorar. 
Donar  un  salt  lo  cor.  Fr. 
Dar  un  vuelco  el  cora- 
zón. Fèr  cor.  Fr.  Reparar 
las  forsas.  Restaurar  las 

fuerzas.  Fer  lo  cor  fort. 
'r.  Hacer  de  tripas  co- 
razón. Fèrne  mal  lo  cor. 
Fr.  Estar  ab  cuydado. 
Estar  en  ascuas.  Fer  trap 
trap  ó  trip  trap  lo  cor. 
Fr.  Latir  el  corazón.  Lle- 
var lo  cor.  Fr.  Descorazo- 
nar, desanimar.  Saber  de 
cor.  Fr.  Saber  de  memo- 
ria ,  de  coro.  Séurer  en 
lo  cor.  Fr.  Dóldrer  mòlt 
una  cosa.  Doler  en  el  al- 
ma. Tenir  lo  cor  en  un  fil. 
Fr.  Ahilarse. 
Coradella.  Asadura,  co- 


COR 


113 


rada,  lechecillas.        (dia. 

Coragre  y  Coragror.  Ace- 

Coraler. '  Traballador  ó 
traficant  de  coral.  Cora- 
lero, negociante  en  coral. 

Coralet.Pta.  Bitxo.  Guin- 
dilla, pitniento  picante. 'P\. 
Pla.  Agracejo. 

Coralina.  Musgo  marino. 

C«>ran(lell.  Impr.  Entre 
estampers  regleta  pera 
dividir  la  plana.  Corondel. 

Coraula.  V.  Quaranta. 

Coraítíü'a.  Coraza.  Cubert 
ab  la  coTAssa. Encorazado. 

Cora.se$er.  Coracero. 

€ovsíssioaiUií.  Herba.  Ca- 
ri, yerba  de  Sanjuan,  hi- 
périco, corazoncillo. 

Ci.iVSk.tse.  Animo,  valentía, 
esfuerzo.  En  las  peleas. 
Pugnacidad.  Donar  corat- 
ge. Fr.  .-lia/orac.  Péndrer 
coratge.  Fr.  Animarse, 
cobrar  ánimo. 

Corsitjó>i.  Animoso,  vale- 
roso, brioso,  esforzado. 

C4»rat.joí>auieu(.  Adv. 
Aríimosamente,  valerosa- 
mente, con  brio. 

Coratxa.  Sacli  de  cuyro 
pera  conduhir  l'ruyts.  Co- 
racha. C.  petita. rorat7u>!. 

Córb.  En  forma  de  arch. 
Corbo  ,  cortado.  De  1'  ara- 
da. Cama.  V.  Espinada. 

Corb.  Aucell.  Cuervo.  C. 
man.  Corvejón  ,  cuervo 
marino.  C.  petit.  Cuerva, 
corneja.  C.  que  se  menja 
la  barena  deis  pagesos. 
Merendero.  Corb  de  la 
cama.  Corba.  Lo  perte- 
neixent  al  corb.  Corvino. 

Corba.  De  la  roda.  Pina. 
Lo  motilo  de  fer  teulas. 
Galápago.  V.  Cucala. 

Corball.  Peix.  Corvina. 

Corballera.  Especie  de 
lilat.  Corvinera. 

Corbanient.  La  part  per 
ahont  ¡alguna  cosa  's  do- 
bla. Corvadura.  La  part 
corva  enlosarchs,  voltas, 
etc.  Curvatura. 

Corbatí.   Corbatín. 

Corbella.  V.  Fals. 

Corcadura.  Carcomedura 

Corear.  Carcomer,  bromar 

Corearse,  r.  Umplirse  de 


Hi 


COR 


corchs  las  llegums  y  fruv- 
tas.  Picarse.  Parlant  dels 
grans.  Agorgojarse.  Lrn- 
plirse  de  corchs  alguna 
cosa.  Carcomerse. 

Corcat.  Rosegat  del  corch . 
Carcomido.  Lo  grá.  Goi- 
gojado,  gorgojoso. 

Corch.  Insecte.  Carcoma, 
broma.  Lo  de  las  llegums. 
Mida.  Lo  de  las  dents  y 
caixals.  Guijon.  De  los 
grans.  Gorgojo.  V.  Mor- 
ral. Lo  de  las  llavors  y 
fruytas.  Coco.  Lo  de  la 
roba.  Polilla.  Lovuyt  que 
'1  corch  deixa  en  los 
ironchs  deis  arbres.  Tue- 
ca, tueco.  Lo  cuydado  ó 
neguit  que  mortifica  in- 
teriorment. Carcoma. 

C'^>rcó.  Rosech,  neguit. /íe- 
mordimiento,  carcoma 

Corcoha.  Jiba.  V.  Gep 

C4»rcol)at.  V.  Geperut. 

Corda.  Conjunt  relorl  de 
fils  de  varias  materias. 
Cuerda  ,  maroma  ,  soga. 
La  que  es  feta  de  vimens 
Crizneja.  D"  espart.  Es- 
trenque. De  cordills.  Tor- 
zal. La  que  conté  la  bri- 
sa en  la  prempsa.  Briaga 
La  que  assegura  la  cingla 
a  las  cabalcaduras.  Lati- 
guera. La  de  varios  caps 
Piola.  Grossa.  Tralla.  La 
de  corrióla  entre  mestres 
de  casas.  Tiro.  La  que 
serveix  pera  comprimir 
alguns  instruments.  Tira- 
dera. La  que  no  té  nom 
particular  en  una  nau 
Triza,  beta.  Donar  me: 
corda.  Yr.  Exasperar  al 
qui  está  irritat,  bar  soga. 
Estirar  la  corda.  Fr.'O 
l)rar  ab  mòlt  rigor.  Traer 
la  cuerda  tirante,  aitretar 
la  cuerda.  Lligar  a»  cor 
das.  Fr.  Enmaromar.  Pu- 
jar alguna  cosa  ab  corda 
Guindar.  Tirar  de  la  cor- 
da. Fr.  Halar.  Tirar  ó  ti- 
bar las  cordas.  Fr.  Tesar. 

Cordada.  Cuerda. 

Cordáni.  Conjunt  de  cor- 
das.  Cordelería,  cordaje. 
Náut.  Lo  de  una  embar- 
cació. Jarcia. 


COR 

Cordar.  Abrochar,  aboto- 
nar, atacar. 

Cordejar.  Cordear. 

Cordell.V.  Cordill. 

Cordellar.  Embolicar  la 
baldufa  ab  cordill.  Rodear 

Cordellat.  Cinta  imitant 
lo  cordill.  Cordelado.  Ro- 
ba basta  de  llana.  Cordi- 
llate.  cordellate. 

Covdellejar.  La  roba  de 
llana.  Enseñar  el  cordel, 
faltarle  el  pelo. 

Corder.  Qui  fá  ó  ven  cor- 
das.  Soguero,  cordelero, 
cabestrero.  Anyell.  Corde- 
ro. Botiga  de  corder.  So- 
guería ,  cordelería. 

Cordería.  Cordelería,  so- 
guería. V.  Cordám. 

Cordial.  Beguda  pera  con- 
fortar lo  cor.  Poción,  cor- 
dial. Lo  que  té  virtut  pe- 
ra confortar  lo  cor.  Cor- 
díaco, cardiaco. 

Cordialment.  Adv.  Afec- 
tuosamente, {do. 

Cordiforme.  Acorazónos 

Cordill.  Reunió  de  üls  re- 
torts. Cordel,  bolantín.  Lo 
que  serveix  pera  pujar  á 
plom  las  parets.  Tendel. 
Escarritxat.  Náut.  Escar- 
reado. Pera  calsar  las  a- 
barcas.  Calzadera.  Tirará 
cordill.  ¥t.  Acordelar.  Ti- 
rat á  cordill.  Acuerdado. 

Cordillera.  Gajo,  sierra. 

Cordó.  Especie  de  cordill 
de  coto,  seda,  etc.  Cor- 
don.  Arquit.  Toro.  Bocell. 
Bocel.De  brodar.  Gorbion. 
Lo  conjunt  de  tropas  pe- 
ra impedir  lo  pas.  Línea. 
Lo  de  las  monedas.  Grá- 
fila,  cordo7icillo.  D'  or  ó 
piala.   Trancenil,   trenci-\     núpeta,  cornúpeto. 
lio.  Lo  que  circueix  ima  Coriialera.    Ansa  de  la 
columna  y  també  lo  dels|     portadora.  5ra-o. 
canons  de  artilleria.  .4  s-  Cornamenta.    Cornadu- 
trúgalo.  V  obra  exterior]     ra,  herramienta. 
de  defensa  de    un    fort. ;  Cornamu.na.  Gai/a, /b/í. 
Corona.  Allargar  los  cor-  Cornamuser.  V.  Gayler. 
dons  de  la  bossa.  Fr.  A-  Cornar.  Tocar    lo   corn. 
largar  la  bolsa,  sacarlos'.     Bocinar,  tocar  la  bocina, 
monises.  desatesorar.  Cornaria.  Pedra  precio- 

Córdoba.  La  pell  de  ca-      sa  trasparcnl.  Cornerina, 
bra  ó  del  boch  adobada,      corniola,  cornelina. 
Cordobán.  Cornelia.  AucelLfomf/a. 

Cordobada  6  Cordones.  Córner.  .4rbre  de  ironchs 


COR 

Cop  de  cordó.  Cordonazo. 

Cordonera.  V.  Cordó. 

Cordon.s  de  gitana.  Pta. 
Golillas  de  corte,  moco  de 
pavo.  [cia. 

C<»rdura.  Juicio ,  pruden- 

Coret.  Circuí  de  cuyro  en- 
tre baslers.  Corete' 

Coriandri.  Bot.  Sem- 
blant á  la  tribu  de  las  co- 
riandreas.  Coriándreo. 

Corifeu.  Corifeo. 

Corimori.  Fam.  Desfalle- 
cimiento, ahilo. 

Corista.  Lo  instrument  de 
música  á  qual  lo  se  arre- 
glan los  demés.  Tono.  En 
los  monjos.  Jujíior. 

Coristat.  Jovenado,   (ran. 

Cormorá.  Aucell.  Cormo- 

Cormull.  Lo  mes  alt.  Co- 
pete, colmo.  Creslall.  Ca- 
ballete. V.  Curull. 

Corniullar.  V.  Curullar. 

Corn.  Arma  que  pera  de- 
fensa leñen  alguns  ani- 
mals. Cuerno.  Lo  deis  ca- 
ragols, papallonas  ,  ele. 
Cuerne cilio  ,    antetm.    La 

fiunta  de  la  manta,  mata- 
ás,  etc.  Cogujon  ,  corni- 
jal. Lo  instrument  pera 
cridar  la  cassa  de  cervos. 
Cuerna.  Deis  porquers. 
Corneta.  Corn  de  I'  abun- 
dancia. Cornucopia.  Corn 
inglés.  Instrument  míi- 
sich.  Corrió  inglés.  Corn 
mari.  Bocina,  caracol.  Lo 
que  té  figura  de  corn. 
Cornial.  Tocar  lo  corn. 
Sonarlo.  Tañer  la  bocina. 
V.  Tocar  lo  trot. 

Cornada.  V.  Banyada. 

Cornador.  .animal  que  a- 
comel  ab  los  corns.  Cor- 


COR 

drets.  Cornejo,  corno,  san- 
güeño ,  cerezo  silvestre. 
Cornet.   Dim.    de    corn. 
Cuernezuelo,  cornete.  Pe- 
tit corn  man.  Caracolillo, 
bocinilla,  caracolejo. 
Corneta.  Bocina. 
Cornicabra.   Pta.  Char- 
neca,  terebinto,  {de  ciervo. 
C!ornicerví.  Pta.  Citerno. 

Cornier.  V.  Córner. 
Corniol,  ó  Corniols.  Pta. 
Cornejo,  cornizo. 

Corni>«a.  Arq.  Cornija. 
Cornisanieut.  Arq.  Cor- 
nisamento. 

C4»rns.  Pta.  Aguileña,  pon 
jar  illa  ,  pelicanos  ,  manto 
real.  Y.  Aucellets. 

Cornupeu.  Cornípedo. 

Cornut.  Qui  tè  banyas. 
Cornudo.  Poét.  Cornígero. 
Cornut  y  pagar  béurer. 
Fr.  Tras'  cornudo  apalea- 
do y  mandadle  bailar. 

Corona.  De  flors.  Pancar- 
pia. De  rey.  Pta.  Melilo- 
to ,  trébol  oloroso.  Deis 
reys.  Diadema.  Deis  sants. 
Auréola.  De  llorer.  Láu- 
rea, lauréola.  De  triumfo. 
Laurel.  En  la  atmósfera. 
Halo,  halón.  Altra  plan- 
ta. Maravilla. 

Coronada.  Pta.  Esparce- 
ta, pipirigallo  de  España, 
sulla.  {ñas. 

Coronados.  Pla.   Estra- 

Coronanient.  Coronació. 
Coronación.     L'    adorno 
que  's  posa  en  la  part  su 
perior  del  edifici.  Corona- 
miento, coronamento. 

Cor«»nar.  Perfeccionar  al 
guna  cosa.  Dar  la  última 
mano.  De  llorer.  Laurear. 

Coronat.  Blas.  Diadema- 
do. Moneda  antiga.  Cor- 
nado,     (da.  Pta.  Coletua. 

Coroneta  de  fullas  de  ru 

Corónica.  Crónica. 

Coronista.  Cronista. 

Corp.  V.  Corb. 

Corpenta.  Cos  obés.  Cor- 
panchón, corpazo. 

Corpulent.  Corpulento, 
corpudo,  membrudo. 

Corpú»«cul.     Corpúsculo. 

Corral.  Lo  pal  i  pera  des- 
embres de  la  casa.  Patio. 


COR        115 

lligar.  Majuela,  correa,  oi- 
miento. De  la  brida.  Mu- 
serola.  Desfer  los  correigs. 
Desmajolar.  V.  Corretja. 

Correnda.«i.  Fluix  de  ven- 
tre. Despeño  ,  desate  de 
rientre.  Tenir  correndas. 
Fr.  Patir  diarrea.  Tener 
despeño  ó  diarrea. 

Corrent.  Comú.  Común. 
Lo  que  no  té  impediment. 
Escpedito,  corriente. Y\mx. 
Flujo.  Lleuger ,  suelto. 
Correntio.  Adv.  Corrent- 
ment. Corriendo.  C.  de  las 
ayguas.  Corrimiento.  C- 
forta.  Mar.  Correntín.  Im- 
petuosa. Náut.  Aguaje, 
marea.  Impetuosa  deis 
rius.  Recial.  Péndrer  la 
corrent.  Fr.  Tomar  el 
chorrillo.  Posarse  cor- 
rent. Fr.  Redondearse.  Tot 
corrent.  Adv.  Corriendo, 
sin  perder  momento.  Lo 
séu  corrent.  Fr.  Su  modo 
de  obrar  ó  pensar. 

Correntment.  Adv.  Cor- 
rientemente. 

Córrer.  Apresurarse,  ^ce- 
lerarse,  volar.  Cuydar  de 
algun  negoci.  Entender 
con.  V  avre  ó  aygua.  Sit- 
surrar.  Al  derrera  d'  al- 
gú. Dar  tras  uno.  C.  ó  es- 
caparse lo  liquit.  Descor- 
rerse. Passar  las  monedas. 
Valer.  A  corre  cuyta.  Adv. 
Desaladamente,  á  toda 
prisa.  A  tot  córrer.  Adv. 
A  escape.  Deixar  córrer. 
Loe.  Descuydar,  olvidar. 
Prescindir,  olvidar.  Fèr 
córrer,  vencer.  Aventa- 
jar, vencer.  Publicar.  Di- 
vulgar, propagar.  Subs- 
tráurer ,  robar.  Robar, 
.hurtar.  Pegar  á  córrer. 
Apretar  á  correr. 

Correria.  Mil.  Hostilitat. 
Ecccursion,  incursión. 
Corregudeta.  Dim.  Car- 1  Correspondencia.  Con- 


COR 

Lo  destinat  pera  tirarhi 
las  escombrarías  y  llan- 
sarhi  los  fems.  Muladar. 
Estable.  Establo.  Lo  lloch 
destinat  pera  recullir  de 
nit  lo  bestiar.   Redil,   a- 
prisco.  Corral  de  bestiar. 
Encerradero.  De   bous  ó 
vacas.  Vaqueriza.  De  ca- 
brits. Chibital.   chibitero. 
De  porchs.  Zahúrda,  po- 
cilga.  De  vadells.   A'orí- 
llero.  Tancar  lo  bestiar  al 
corral.  Acorralar.  Tráu- 
rer  del  corral.  Descorra- 
lar,  desacorralar.  V.Pleta 
Corrater.    Corredor    de 
cambis  ó  deaurella.  Cor- 
redor de  cambios. 
Correcció.  Esmena.  En- 
mienda. Censura.  Censura 
Correcta.  V.  Xaragall. 
Correcte.  Correcto,  {rida. 
Corredissa.  Carrera,  cor- 
Corredor.  Especie  de  ga- 
leria estreta  que   té  va- 
rios aposentos  al  costat. 
Claustro,    crujía.  Lo  que 
rodeja  part  ó  tot  d'  un  e- 
difici.  Ándito.  Especie  de 
galeria    oberta.    Anden. 
De   pas.  Pasillo.   De  in- 
teressos.   Cambista,  ban- 
quero ,  trujamán  ,   truji- 
man.  Per  portar  recados. 
Encomendero.  Fèr  de  cor- 
redor. Fr.  Trujamanear. 
Corredora.  Corredera. 
Corredoría.  Correduría, 

corretaje,  trujamanía. 
Corregir.  Advertir ,  re- 
péndrer. /?e;íreíjc?fr,  amo- 
nestar. Temperar  la  acti- 
vitat de  alguna  cosa.  Tem- 
plar, mitigar,  suavizar. 
Esmenar.  Enmendar,  re- 
mediar, reparar. 
Correguda.  Moviment 
accelerat.  Carrera,  corri- 
da. De  correguda.  Adv. 
Ab  prestesa.  De  corrida. 


rerilla,  correndilla 

Corregut.  Caminat,  re- 
corregut ab  velocitat. 
Corrido.  Avergonyit.  A- 
vergonzado.  Assotat  pú- 
blicament. Azotado. 

Correig.  Llenqueta  de 
cuyro   que  serveix   pera 


formitat.     Conformidad, 
acuerdo.  C.  mútua.  Reci- 
procación, reciprocidad. 
Correspóndrer.  Corres- 
ponder.  C.    mútuament. 
Reciprocar,  r.  Cartearse. 
Corresponent.  Que  cor- 
I    respon.   Correspondiente^ 


116        COR 


COR 


Lo  qui  té  correspondencia!  Corrióles.  V.  Corretjola. 
ó  tracte  ab  altre,  forras-  Corrípias.  Pl.  Fluix  de 


■pontal.  ipondencia. 

Corre»«poiisió.     Corres- 

C^rretgtr.  V.  Corregir. 

C^rretj.  V.  Correig. 

Corretja.  Correa.  Apreta^ 
dora.  Apretadera.  Del  fu- 
sell. Portafusil.  Feria. 
Correan.  Pera  passar  las 
navajas.  Suavizador.  La 
de  la  cabessada  deis  ca 
balls.  Ahogadero.  La  que 
aguanta  lo  estrep.  Ación. 
La  que  sosté  la  esquella 
Castigadera.  La  que  fa 
bailar  lo  trompilxo.  Zur- 
riago.  Lo  joch  deis  noys 
dit  aixis.  Corregüela.  L& 
que  va  ab  civella.  Fran 
cálete.  La  que  subjecta 
las  barras  del  caball.  Mu- 
seroía.  Pera  cenyir  lo  eos. 
CiHío,  cincho. 

Cíorretjaiii.  Correaje. 

Corretjer.  Correero. 

Corretjeria.  Correería. 

Corre tj ir.  Y.  Corregir. 

Corretjirse  ó  Corregirse. 
V.    Esmenarse. 

Corretjola.  Pta.  Corre- 
güela, correhuela,  campa- 
nilla, enredadera.  C.  gran. 
Pta.  Yedra ,  campana, 
corregüela  mayor.  C.  de 
vinya.  Albol. 

Corretjó.s.  Correoso. 

ferreu.  Correo.  D'  espar- 
denya. Balijero,  hijuela. 
De  peu.  Propio.  Caixa  del 
correu  ahont  se  tiran  las 
cartas.  Buzón. 

Corriiuent.  Fluxió  ó  hu- 
mor que  's  posa  en  algu- 
na part  del  eos.  Escurri- 
banda, corrimiento.  Fluix 
d'  humor  per  la  via  de  1' 
orina.  Gonorrea 


ventre.  Escurribaiida,  ca- 
galera, desconcierto 

Corró.  Especie  de  cilin- 
dro. Rodillo,  rodo.  Lo  coi 
xi  rodó  qu'  agala  de  parí 
a  part  del  Hit.  Cabezal, 
travesero ,  larguero.  Lo 
rodet  pera  móldier.  Mue- 
la. En  las  maquinas  de 
cardar  coló.  Cilindro.  Pu- 
jar a  corró.  Fr.  Enfadar- 
se. Atufarse,  amuzgar. 

Corroborar.  Esforsar. 
Esforzar,  roborar. 

Corrohir.  Corroer,  comer. 
La  carn.  Med.  Estiome- 
nar.  La  pell.  Med.  Exul- 
cerar,       (tor.  Corruptor. 

Corrompedor.   Corrup- 

Corróniprer.  Alterar, 
falsificar.  Corromper,  a- 
pestar  ,  contaminar,  de- 
pravar. Pervertir  ó  sedu- 
nir  alguna  dona  ,  espe- 
cialment donzella.  Violar, 
estuprar.  Sobornar.  So- 
bornar, cohechar. 

Corrómprerse.  r.  Po- 
drirse, malearse,  jmsarse. 

Co  rr  o  ni  p  u  fS  a  ui  e  n  t 
Adv.  Corrompidamente . 

Corromput.  Podrit.  Cor 
roño,  gusarapiento,  cor- 
rompido, corrupto.  Depra 
vat.  Vicioso,  depravado. 
Med.  Tábido 

Corrosi«».Cir.  Ulceración. 
De  la  carn.  Med.  Eslió 
meno.  [cerativo. 

Corrosiu.  Corroyente,  ul- 

Corrupció.  Putrefacció. 
Podredumbre  ,  infección, 
roña.  Corruptela.  Cor- 
rompimiento ,  deprava- 
CÍ071,  perversión. 

Corruptor.  Corrompedor. 


Corríol.  .\ucell.  Andario.íCors.  Ñáut.  Casco. 


V.  Pastorel-la 

Corrióla.  Roda  per  pujar 
cosas  de  pés.  Garrucha, 
polea.  La  que  serveix  pe- 
ra pujar  y  baixar  las  llán- 
tias.  Carretón.  Náut.  Mo- 
tón. Corda  de  corrióla, 
ternal, etc.  Tiro. Pl.  Káut. 
Motonería. 

Corriolám.  Paléame. 
Náut.  Motonería. 


Coriüía.  Naut.  Pasamano, 
crujía,  lilla.  (ro. 

Corteó.  Quadrúpcdo.  Cor- 

Cort.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Corte.  Corral  de 
porchs.  Pocilga,  zahúr- 
da. Fèr  la  cort.  Fr.  Obse- 
quiar. Festejar,  galantear. 

Corta.  V.  Quarta. 

Cortana.  V.  Quarlana. 

Cortarle,   r.    Turbarse. 


eos 

Acortarse,  turbarse,  atas- 
carse, empacluirsi. 

Cortat.  De  poch  ánimo^ 
Turbado,  empachado. 

Cortedat.  Atamiento,  por 
jarilla,  empacho. 

Corteig.  Cortejo,  {¡antear. 

Cortejar.  Galaniejar.  Ga~ 

Cortéíi.  Atenl,  afable.  A- 
tento,  urbano,  comedido. 

Cortesaiiameiit.  Cortes- 
mente,  con  urbanidad. 

Corteíiania.   Urbanidad^ 

Cortesía.  V.  Uarrelada. 

Corticati.  Bot.  Cubert  de 
pallofa.  Corticateo. 

Cortina.  Drap  que  cu- 
breix  alguna  cosa.  Velo. 
La  del  sagrari.  Palia.  Del 
teatro.  Telón.  De  portal.. 
Antepuerta.  Posar  corti- 
nas. Fr.  Encortinar. 

Cortonejar.  Cirurg.  Es- 
carizar,       'cal.  Corchea. 

Corxera.  Mus.  Nota  musi- 

Corxet.  Corchete. 

Cos.  Plassa  publica  ahont 
se  celebran  las  festas. 
Coso.  Campanya  per  mar. 
Corso.  La  correguda  de 
personas  á  caball.  Carre- 
ra, coso.  Anar  en  eos. 
Náut.  Corsear. 

Cos.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Cuei-po.  De  las  águ- 
ilas de  cusir.  Hondón, 
ojo.  La  part  de  la  colum- 
na entre  lo  capitell  y  la 
basa.  Escapo,  fuste.  "Cos 
de  camisa.  .írbol.  Co^  llu- 
minós. Lumbrera,  lumi- 
nar. Cos  mort.  Cadáver. 
Buscarlo  cos.  Fr.  Incitar^ 
Buscar  la  lengua.  Donar 
ó  fer  péndrer  cos.  Fr. 
Dar  cuerpo,  espesor.  Ea 
COS.  Adv.  En  comuni- 
tat. £"  comunidad.  Fèr 
de  cos.  Fr.  fam.  Hacer  del 
cuerpo.  Fugir  ó  retirar  I» 
COS.  Fr.  Hurtar  ó  echar  el. 
cuerpo  fuera.  Posaria  por 
al  COS.  Fr.  fam.  .\medrett- 
tar.  Ser  cos.  Fr.  .Morir. 
Tirarse  al  cos  alguna  co- 
sa de  mcniar  ó  béurer. 
Fr.  fam.  Echar.^e  al  coleto. 

Cosa  (Alguna).  .Algo.  Cosa 
de.  Cerca  de.  Bella  ó  bra- 
va cosa.  Gran  cosa.  Dona 


cos 

ò  gran  cosa.  Donosa  cosa, 
mucho.  C.  d'  alsina  sure- 
ra. Alcornoqueño.  D'  am- 
bre. Ambarino.  De  ca- 
bras. Cabruno.  De  conde. 
Condal.  De  llops.  Lobxi- 
«0.  De  guerra.  Bélico.  De 
serps.  Serpentino.  Cosa 
que  está  elevada.  Cimero. 
Per  una  cosa  de  no  res. 
Fr.  Por  un  quítame  allá 
esas  pajas,  l'na  certa  co- 
sa. Loe.  Una  quisicosa. 
Una  cosa  de  no  res.  Loe. 
Unanaderia,  unahagatela 

CoscoII.  Arbr.  Especie  d' 
alsina.  Coscoja,  carrasca. 
La  planta.  Apio  montano, 
matarubia. 

Co8Coll»4.  Pta.  V.  Turbit. 

Cosconal.  Lloch  de  cos- 
colls.  Coscojal,  coscojar. 

C(»8conilla.  Herba.  Chi- 
correa,  achicoria,  picridia'. 

Cofieta,.  Lo  subjecte  deli- 
cat. Alfeñique.  I 

Cosí  ó  Cusí.  Primo. 

Co8Ínatje  ó  Cusinatge. 
Primazgo.  (Cusir. 

Cosir  y  sos  derivats.  V. 

Cossa.  Coz  La  de  1'  arma 
de  foch.  Culetazo.  Pegar 
ó  tirar  còssas.  Fr.  Aco- 
cear, cocear. 

Cossar.  Cenyir  al  eos.  A- 
justar  los  vestidos  al  cuer- 
po ,   cer'iir  el  cuerpo. 

C^OH.sari.  Corsario. 

Cossás.  Aum.  V.  Cossegás 

Cossatge.  Talle. 

CoHNegás.  Aum.  Corpan- 
chón, corptazo.         (Guit. 

Cossejador.  Coceador.  V. 

CktHNejar.  Tirar ,  pegar 
còssas.  Acocear.  Anar  en 
CÒS.  Fr.  Corsear. 

Cosselet.  Mil.  Coselete. 

47os8et.  Especie  de  gipò. 
Corpino.  Part  ovalada 
deis  moluschs.  Corselete. 
De  Brasdor.  Cir.  Embe- 
nat. Corsé.  De  montanye- 
sa.  Coleto  petit.  Coletillo. 

47ossi.  Vas  gran.  Coladera. 

Cost.  Preu.  Coste,  costa. 
Traban.  Cosío.  A  tot  cost. 
Adv.  A  toda  costa. 

Costa.  Terreno  que  fa 
pendent.  Cuesta,  repecho, 
pendiente.    La    del  mar. 


eos 

Orilla.  Costa  amunt.  .\dv. 
A  repelo ,  á  repecho.  Anar 
costa  á  costa.  Fr.  Costear. 
Pl.  Gastos.  Expensas. 
Costa.  Prop  ,  junt.  Cabe. 
Costal.  V.  Feix.  {ral. 

Costaner.  Costanero,  Uto- 
Costar.  Ser  de  cost.  Va- 
ler, importar. 
Co.stat.    Lado ,    costado. 
Mil.  Flanco.  C.  esquerra 
del  barco.  Babor.  Lo  dret. 
Estribor.  Al  costat.  Adv. 
Mòlt  prop.  Al  lado,  jun- 
to.  Anar  al   costat.    Fr. 
Ladear.  A.  de  costat.  La- 
dearse. Girar  de  costat. 
Ladear.   Lo  que  pertany 
al  costat.  Lateral.  Perfi- 
larse ó  girarse  de  costat. 
Fr.  Perfilarse.  .Mal  de  cos- 
tat. Dolor  de  costado. 
Costejar.  Fér  ó  pagar  lo 
gasto.  Costear.  Costejaria 
embarcació.   Naut.  Per- 
longar,   ir,  navegar  cos- 
ta a  costa. 
Costella.  En  sas  princip. 
accepc.  Costilla.  Joch  de 
costellas.  Costillar,  costi- 
llaje. Pegar  á  las  coste- 
llas. Fr.  Descostillar. 
Costellám.  Lo  conjunt  de 
costellas.  Costillar,    cos- 
tillaje,       (lias.  Costifero. 
Costellós.  Que  té  coste- 
Costellut.  Que  té  grans 

costellas.  Costelludo. 
Coster.  Lo  que  queda  de 
la  post  serrada.  Costera, 
ripia.     Lo   paper    tarat. 
Costero.  Pl.  >aut.  Costones 
Costerut.  Costanero. 
Costipar.  Constipar,  res- 
friar, {se,  resfriarse. 
Costiparse.  r.  Constipar- 
Costipat.  V.  Constipat. 
Costo    (Cosa  del).  De  ixa 
arrel.  Costino.  (nyer. 
Costrényer.  V.  Constré- 
Costrenyiineht.  V. 

Conslrenviment. 
Costum,  (^osíiíwíjr?.  Prác- 
tica. Usanza,  estilo,  hábi- 
to, uso.  Mal  costum.  Vi 
cío,  resabio.  Péndrer  de 
costum.  Fr.  Tomarlo  por 
oficio.  (mar. 

Costnmar.    V.    Acostu 
Costura.  La  casa  ahont  s' 


COT        117 

educa  á  las  aoyas.  Es- 
cuela, amiga.  La  senyal 
que  queda  después  de 
una  ferida  curada.  Cica- 
triz, sutura.  Anar  á  cos- 
tura. Fr.  Ir  á  la  laboró  á 
la  maestra.  Poli  de  costu- 
ra. Fam.  Piojo  pegadizo. 

CTosturera.  Qu'  ensenya 
á  cusir.  Amiga ,  maestra. 

Costurota.  Cusit  grosse- 
ramenl.  Costurón. 

Cot.  V.  Capot. 

Cota.  Roba  telar  ab  má- 
negas.  Bala.  Deis  esco- 
lans. Brandis.  Cota  de 
malla.  Loriga.  Fér  cotas 
de  malla.  Fr.  Mallar. 
Vestit  ab  cota  de  malla. 
Lorigado.  ínúpeto. 

Cotador.  Corneador ,  cor- 

Cotanialler.  Mallero. 

Cotar.  Cornear,  amurcar, 
acornear,    {comparación. 

Coteig.  Cotejo,  parangón, 

Cote.jat.  Comparat.  Cote- 
jado, comparado. 

Cotidiá.  Diari.  Diario. 

Cotilla.  Coletillo,  monillo, 
jubón.  Fér  cotillas.  Fr. 
Emballenar,  {ballenador. 

Cotillayre.  Cotillero,  em- 

Cotiller.  Cotillero. 

Cotna.  Corteza  de  tocino- 
V.  Conna. 

Coto.  Lloch  ahont  se  re- 
cullen los  pobres  Cotorro. 

Cotó.  Producto  de  la  cap- 
sa del  fruyt  del  arbre  de 
aquest  noin.  A /gorfo».  Ar- 
bre del  coto.  Algodonal, 
algodonero,  capoquero. 

Cotolina.  V.  Cotonina. 

Cotoliu  y  Cotoliva.  Au- 
cell.  Totovía ,  galerita, 
gulloria.        {ro.  V.  Coló. 

Cotoner.  Arb.  .\lgodon«- 

C^touería.  Algodonería. 

Cotonina.  Especie  de  te- 
la de  cotó.  Cotonía,  fustán 

Cotíirra.  Dona  mòlt  par- 
ladora. Cotorrera. 

Cotorrista.  Vagamundo 
de  taberna.  Catavino. 

Cotorro.  Garito. 

Cotxa.  Aucell.  Pezpita, 
ruiseñor  de  pared. 

Cotxe.  V.  Cotio. 

Cotxería.  Cochera. 

Cotxero.  A  uriga.  Lo  que 


H8        CÓV 


perlany  al  cotxero.  Co- 
cheril,        {decentemente 

Cotxinament.  Adv.  In- 

Cotxineria.  Cochinada. 

Cotxinilla.  Insecte  sens 
alas.  Cochinilla. 

Cotxo.  Coche.  Guiar  ó  me- 
nar locotxo.  Fr.  Cochear. 
Posar  ó  traurer  cotxo.  Fr. 
Echar  coche. 

Cotxot.  Carricoche. 

Cuudinar  (Fér).  Diversió 
de  las  criaturas.  Comidilla 

Coubent.  Lo  que  dóna 
coissó.  Quemajoso.  Lo  pi- 
cant. Picante. 

Coure.  Metall.  Cobre. 
Quim.  Venus.  Cosa  de 
coure.  Cobreño.  Lo  que 
té  barreja  de  coure.  En 
cobrado.  Lo  que  té  part 
de  coure.  Cobrizo.  Alsar 
lo  coure.  Fr.  Avalotar, 
avergonyir  á  crits.  Mover 
el  alambre,  dar  grita. 

Cúurer.  Preparar  per  me- 
di del  foch.  Cocer.  Al  pa- 
ladar. Quemar,  requemar. 
En  las  brasas.  Tostar, 
turrar.  Donar  coissó  ó  pe- 
na. Escocer.  Cóurer  lo  re- 
fredat. Cocer  el  resfriado. 
Digerirlo  \ enUeil.  Dige- 
rir, descocer.  Los  ous  sens 
closca.  Escalfar.         {ro. 

C!ourer.  Latonero,  relone- 

Oóurerse.  r.  Sentir  un 
calor  intens.  Achichar- 
rarse, (na.  Cobre. 

Conrini.  Lo  cóurer  de  cuy- 

Cova.  Cavitat  subterránea. 
Cueva  ,  antro  ,  caverna. 
Petita.  Covacha.  La  que 
's  fa  en  las  montanyas  pe- 
ra extráurer  pedras  ó  mi- 
nerals. Hornacho,  {dada 

Co^Sí^ist' Empolladura,  ni- 

<k>vatlor.  Lo  de  aucells. 
Ponedero,  nidal.  Lo  deis 
coloms.  Hornilla 

Covanient.  Empolladura. 

Covar.  Los  aucells .  Em- 
pollar. Amagar  ó  fícar  en 
una  cova.  Encovar. 

CTovaró  y  Covarot.  Pone- 
dero, nidal. 

Covatxa.  Covatxola.  Co- 
vacha, covachuela,  {lista. 

CovatxolÍMta.  Covachue- 

€^ve  y  CóTcn.  £specie  de 


CRE 

cistell.  Cue'vano,  cestón 
Lo  que  no  le  nansas.  Mor- 
cona.  Lo  que  serveix  i 
ra  posar  lo  lli  en  la  bu- 
gaaa.  Carriego.  Ferne  una 
com  un  cóve.  Fr.  Hacerla 
cerrada  ó  de  clavo  pasado. 

Cóvit.  Fruyt.  Covido. 

Cox.  V.  Coix. 

Cuxí.  V.  Coixi. 

Cojot.  Esp.  de  gos.  Coyote. 

Cr.  Ab  tres  punts  damunt 
es  abreviatura  de  Cró- 
micb.  Crómico. 

Craber.  Aucell  y  quadrú- 
pedo.  Crabero.  (Chorrera 

Cramellera.        Regaró 

Crancerli.  Blas.  Crance- 
Un,  crancerlin. 

Crancb.  Crustáceo.  Can- 
grejo. D'  aygua  dolsa.  As- 
taco.  Fèrse  un  cranch 
Fr.  Cancerarse.  Lo  tumor 
Cáncer,  cancro.  Llaga  ma- 
ligna que  's  fa  en  la  cara. 
I\olimetangere.       {Casco. 

Cráneo.  Closca  del  cap. 

Cras.  Espés.  Craso. 

Crassan.  Pl.  Las  que  que- 
dan de  las  brescas.  Cerón. 

Cra«iM¡tut  de  la  orina. 
Med.  Niebla. 

Cratstat.  V.  Crestat. 

Creació  de  censal.  For. 
Constitución  de  censo. 

Creador.  Criador. 

Creden.sa.  Credencia,  a- 
parador.  V.  Escudeller. 

Crean.  Crédito.  Donar  crè- 
dit. Fr.  Acreditar.  Posar 
crèdit. Fr.  Créurer.  Creer. 

Crédul.   Crédulo,  creedor. 

Creeuítia.  Y.  Crehencia. 

Cregut.  Creido. 

Creliedor.  Acreedor. 

Crebencia.  Creencia,  fé. 

Crebent.  Creyente. 

Creíble.  Creedero,  {mente. 

Creíblenient.  Probable- 

Creix.  V.  Escreix. 

Creixenar.  Bercera. 

Creixenera.  Pta.  Berra, 
berrera,  berraza. 

CréíxeoM  ó  Créixems. 
Pta.  Berros,  mastuerzo.  C. 
bórds.  Pta.  Berrazas,  ber- 
rera. C.  do  prat.  Mastuer- 
zo pratense,  cardUimine 
de  prados.  C.  del  Para. 
Berros  del  Para. 


CRE 

Creixensa.  Crecimiento, 
aumento.  Aument  de  crei- 
xensa.  Recrecimiento.  Ves- 
tit de  creixensa.  Crecedero 

Creixent.  Aument.  Cre- 
ciente, crecida,  aumento. 
Del  mar.  F¿ujo  ,  marea. 

Créixer.  Aumentarse  al- 
gun COS.  Crecer.  Eugros- 
sar.  Engrosar  ,  medrar. 
Aumentarlo  inmaterial. 
Aumentar,  subir.  Fér 
créixer  alguna  cosa.  Fr. 
Dilatar,  ea^ent/er.Créixer 
com  los  naps.  Fr.  Tornar 
á  menos.  Andar  de  pié 
quebrado,  de  capa  caida. 

Creíxinient.  Aumento, 
crecimiento.  V.  Creixensa. 

Creixinioni..\umentque 
fá  '1  blat  en  lo  graner  6 
iraspalantlo.  Creces. 

Crema.  L'  acció  de  ere- 
mar.  Quema  ,  inctndio, 
combu-Uion.  Farm,  y 
Quim.  i'stion.Cerl  men- 
jar de  llel,  ous,  sucre,  etc. 
Flaon.  La  juntura  ó  rega- 
ta que  queda  entre  los  en- 
rajolats. Degolladura. 

Creiuacera.  Quemacera. 

Creuiada.  .Malesa] .  Cha- 
micera, quemada. 

Cremador.  Qui  crema. 
Quemador.  Lloch  ahont 
se  crema.  Quemadero. 

Creniadura.  Quemadu- 
ra, quema,  quemazón. 

Crenialler.  V.  Graella. 

Cremallera  ó  Clamalls. 
V.  Clamastechs. 

Creniallot.  Y.  Crcmell. 

Cremaiiient.  Y.  Crema. 

Cremar.  Consumir  per 
medi  del  foch.  Quentar, 
abrasar.  Obrar  en  qual- 
sevol cosa  r  acció  del 
foch.  Arder.  Fér  enfadar 
mòlt.  Ejcasperar.  Parlant 
de  licors.  Alambicar. 

CreniarMe.  r.  Despacien- 
larse  algú.  lm¡jacientarse. 
Subtarse  '1  pa  quant  se 
cou.  Churruscarse. 

Cremat.  Quemado.  Estar 
cremat.  Fr.  Móll enfadat. 
¿'jíar  volado  ó  dado  á 
las  furias,  ó  á  Barrabás. 

Creniell.  Cremelló  y  Cre- 
mellot.  Moco,  seta. 


CRE 

Cremor.  V.  Cremadura. 

Crenellat.  Crenelado. 

Crenut.  Cabelludo,  crina- 
do, crinito. 

Crenxa.  V.  Clenxa. 
repó.  V.  Carpó. 

Crepúscul.  Crepúsculo. 

Crepuíjculí.  Crepusculino 

Creíiicuda.  Crecimiento, 
crecida.  Fèr  crescuda.  Fr. 
Tomar  aumento.  Dels 
rius.  Avenida.  PI.  En  las 
mitjas.  Crecidos.  Fèr  cres- 

■  cudas  en  la  mitja.  Crecer.' 

Crescut.  En  las  cosas  ma- 
terials. Crecido.  En  los 
preus.  Alto,  caro. 

Cresp.  Anella  ó  bucle.  Ri- 
zo, enrizamiento.  En  las 
viandas.  Costra.  En  los 
liquits.  Capa.  Feria  cres- 
pa. Fr.  Hacerla  cerrada.Y. 
Encrespament. 

Crespador.  Instrument 
pera  crespar.  Encrespa- 
dor, medicaña. 

Crespadura.Cirurg.  Cris- 
patura,        {rizar,  rizar. 

Crespar.  Encrespar,  en- 

Creíipat.  Caragolat.  En- 
crespado, crespado,  riza- 
do. De  cabells.  Rufo. 

Crespell.  Especie  de  bu- 
nyol. Oreja  de  abad. 

Crespella.  Tortell.  Rosca. 

Crespellet.  Hojuela. 

Crespínell.  Pta.  Selefio. 
V.  Herba  puntera.  C.  pi- 
cant. Siempreviva  pican- 
te, uvas  de  gato.  V.  Cever. 

Crespo.  Especie  de  glassa 
ó  de  tela  de  seda.  Crespón. 

Cresta.  Blas.  Crista,  cres- 
tón. La  del  os  de  la  ca- 
nyella. Canilla ,  espinilla. 
Floch  de  plomas  en  lo 
cap  deis  aucells.  Airoti. 
Ploma  girada  en  lo  cap 
delsáuceHs.  J/oíio,  copet•e. 
Cresta  deigall.  Pta.  Ga- 
llocresta.,  ormino.  Cresta 
marina.  V,  Fonoll  mari. 
Alsar  la  cresta.  Vt. Encres- 
tarse. Llevar  la  cresta.  Fr. 
Des'yrestar.  Picarse  las 
crestas.  Fr,  Apitonarse. 
Llepar  la  cresta.  Fr.  Gua- 
nyar ab  sumissions.  An- 
dar abajada,  lo  que  té 
cresta  ó  menjo-  Crestado- 


CRE 

Crestador.  Castradera. 

Crestadura.  Ac.  de  cres- 
tar.  Castrazón,  castración 

Crestall.  La  terra  entre 
dos  solchs.  Caballete,  lo- 
ma, entresurco.  La  porca 
que  divideix  las  eras  ó 
laulas.  Albardilla,  came- 
llón. V.  Cristall. 

Crestalli.  V.  Cristalli. 

Crestar.  Castrar.  En  lo 
mes  de  febrer.  Escarzar. 

Crestat.  Lo  bòch.  Cas- 
trón, cabrón,  macho  ca- 
brio, castrado.  Lo  que  té 
cresta.  Crestado. 

Cre.stiá.  Cristià.  Cristiano 

Crestiaiii.'íuie.  Cristia- 
nisme. Cristianismo. 

Crestó.Cegajo.y .  Crestat. 

Crestonada.  Ramat  de 
crestons.  Machada. 

Creu.Crui.De  moli  de  vent 
Aspa.  Ampie  deis  caps. 
Blas.  Pate.  La  que  'Is  bis- 
bes portan  en  lo  pit.  Pec- 
toral. Insignia  en  las  or- 
des militars. £?iro7ri¿ííí(/rt, 
venera.  De  Malta.  Pta. 
Cruz  de  Jerusalen.  De  pro- 
fesso. Guión.  De  San  An- 
ton. Tao.  De  San  Andreu. 
Aspa  de  San  Andrés.  Lo 
qui  porta  la  insignia  de 
la  creu.  Crucifero.  Fèrse 
creus. Fr.  Demostrargran 
admiració  ó  estranyesa. 
Maravillarse,  pasmarse. 

Creuliar.  V.  Persignar. 

Creuher.  Crucero ,  cruci- 
fero, cruciferario. 

Creuhera.  En  alguns  a- 
nimals  la  figura  que  for- 
man los  ossos  entre  lo 
coll  y  la  esquena  Cruz, 
crucera.  Defensa  en  la 
guarnició  de  la  espasa. 
Gavilán.  Plant.  Gallote, 
galio,  cruzado,  crucecita. 

Créurer.  En  sas  princip. 
accepc.  Creer.  Créurer  á 
ulls  cluchs.  Fr.  Creer  á 
pié  juntillas.  De  fluix  ó  de 
lleuger.  Fr.Creer  de  ligero. 
Fèr  créurer.  Fr.  Deixar- 
se  enganyar.  Engatusar, 
embaír,  engañar. 

Crevelar.  V.  Garbellar. 

Crex.  Escreix.  Arras. 

Créxens.  V.  Créixens. 


CRl 


19 


Créxer  y  sos  derivats.  V. 
Créixer. 

Cria.  Procreació.  Criazón. 
Lloch  pera  criar.  Criade- 
ro. Fèr  cria  las  bestias. 
Hacer  cria,  criar.  Fèr 
millorar  alguna  cria.  En- 
castar. Cria  d'  ocas.  An- 
sareria.      (criar.  Creable. 

Criable.  Lo  que    se  pót 

Criació.  Creación. 

Criada.  Fámula  ,  moza. 
C.  per  portar  ó  acompa- 
nyar las  criaturas.  Niñe- 
ra,        (arbres.  Acotado. 

Criadero.  Pera  planter  d' 

Criansa.  Atenció,  urbani- 
tat. Cortesia.  Donar  crian- 
sa.  Fr.  Educar. 

Criar.  Produhir  lo  bestiar 
ó  tr.iurer  brots  los  arbres 
y  plantas.  Procrear,  ahi- 
jar. Educar.  Educar. 

Criat.  Servidor.  Sirviente, 
paje  ,  fámulo  ,  familiar. 
C.  ma^or. Escudero.  En  las 
comedias.  Alzapuertas.  A 
manera  de  criat.  Escude- 
rilmente. Bèn  criat ,  assó 
es  ben  educat.  Urbano, 
comedido ,  cortés.  Mal 
criat.  Inurbano,  grose- 
ro, cortezudo. 

Criatura.  Infant  nat  de 
poch.  Párvulo.  Un  res- 
pecte d'  altre  a  qui  déu  lo 
que  val  ó  lo  que  té.  He- 
chura. Semblant  ais  noys. 
Amuchachado. C.  de  ma- 
mella.A'wo  de  teta.Yèr  de, 
ó  la  criatura.  Fr.  Fèrcria- 
turadas.  Aniñarse,  mu- 
chachear. 

Criaturada.  A'tñarfa,  mu- 
chachada, niñería.  Fèr 
criaturadas.  Fr.  Niñear, 
muchachear,  aniñarse. 

Criaturer.  Niñero,      {ca. 

Cricli-crach.  Soroll.  Tris- 

Crida.  Pregon.  Fèr  una 
crida.  Fr.  Pregonar. 

Cridadissa.  V.  Crit. 

Cridador.  V.  Cridayre. 

Cridar.  Llamar ,  dar  vo- 
ces, gritur.  Cridar  á  algú. 
Llamar,  nombrar.  Cridar 
per  son  nom  .Apellidar .C. 
ais  aucells  ab  lo  reclam. 
Reclamar.  La  atenció. 
Mil.  Divertir.    Lo  corb. 


iW 


CRI 


Crascitar,  croscitar.  Per 
lograr  alguna  cosa.  Piar. 
Fèr  una  crida.  Pregonar. 

Cridat.  Llamado. 

CPÍüayre.  Gritador ,  vo- 
cinglero, voceador,  gritón. 

Crim.  Crimen.  Purgarse  d' 
un  crim.  Fr.  Justificarse. 

CriniinacÍM.  Acrimina- 
ción. {Criminoso. 

Criminal.  Lo  delinqüent. 

Criminar.  Acriminar. 

CriminÓM.  Criminal,  cri- 
minoso.  [Criminalmente . 

CriminoMament.    Adv. 

Crin.    Conjunt    de    pels. 

Crinat.  V.  Crenut.    [Clin. 

Crit^áiitla.  Ninfa,  larva. 

Crisma.  (Fèr  perdrer  ó 
llevar  la).Fr.  Descrismar, 
descristianar. 

Cri.«imació.  Unción. 

Criíioberil.  Pedra  precio- 
sa. Crisoberilo. 

Crisúiit  y  Crisólita.Pedra. 
Crisólito.         (crisopacio . 

€:riti»pr»HÍ,     Crisonraso, 

CriMtaina.  Herb.  Escar- 
chosa, escarchada. 

Cvistall. Cristal.  C.  de  ro- 
ca. Cuarzo.  V.  Crcslall. 

CriNtallera.  Máq.  pera 
fèr  cristall.  Cristalera. 

Cri««talli.  Cristalino. 

CriNtalli^ació.  Acció  de 
cristallisar.  Crisío/¿;ac¿o« 

CrÍM(alli><ar.  Cristalizar. 

CTiMtallománcia.  Cris- 
talomancia. 

Cri>iteri.  Cristel.  V.  Ser- 
vicial, {nismo. 

Crií«tiani»«nie.     Cristia- 

Crístiri.  V.  Servicial. 

Cristo  (San).  Crucifijo, 
Santo  Cristo. 

Crit.  La  veu  mòlt  esforsa- 
da.  Grito,  alarido.  V  ac- 
ció de  cridar  person  nom. 
Apellidamienlo.  Anome- 
nada. Nombradla.  Pl. 
Confusió  de  veus  altas  y 
esforsadas.  Gritería,  gri- 
ta, vocería.  A  crits.  Adv. 
A  voz  en  grito  ,  ú  voces. 
Donar  ó  fèr  un  crit  á  al- 
gú. Fr.  Cridarlo.  Llamar 
a  alguno.  Fèr  crit.  Sonar- 
se, correr  la  voz.  Fòr  crits. 
Fr.  Vocear,  gritar,  dar 
roces. 


CRO 

Critica.  Censura  maligna. 

Zaherimiento. 

Criticador.  rerisor,críííco 

Critifiuejador.  Criticón. 
Lo  mal  cntich.  Criticas- 
tro, zoilo,  aristarco. 

Critiquejar.Criticar.  Cri- 
ticar. Injustament.  Criti-^ 
quizar.  Vituperar.Cen.su- 
rar.  ita.  V.  Clivella. | 

Criy  ella.  Hendedura,  grie- 

Crjvellar.  Hender,  esque-\ 
brajar.  r.  Resquebrajar-', 
se.  V.  Garbellar, 

Crivellar»«e.  Henderse, ' 
resquebrarse.     (Grietado.. 

Crivellat.  Grietoso.  Blas.] 

Croat.  Moneda.  Cru:a(ío. 

Crnca.  Pta.  Cañaheja,  fal-¡ 
so  turbinto.  V.  Metzinas, 
Coca  de  llevant.  j 

Crocli.  Ganxo.  Cocle,  clo- 
que. Instrument  per  ar-' 

■  mar  la  ballesta.  Gafa.       \ 

Cr4»era.  V.  Reixa. 

Cróixer.  Rechinar,  rugir. 
V.  Cruixir.  Fèr  cróixer. 
Tt. Despabilar.  Fèrse  crói- 
xer. Fr.  Zamparse. 

Croliar.  Estremecer,  (mo. 

Crom.  Esp.  de  metall.  Cro- 

Cronólecli.  Cronólogo, 
cronologista. 

Cr4»ssa.  Bastó  pera  apo- 
yarse 'Is  coixos.  Muleta. 
La  forqueta  per  sostenir 
alguna  cosa.  Horquilla. 
Xancrá  pera  passar  ay- 
gua.  Zanco.  La  que  es  in- 
signia del  bisbe.  Báculo. 
Parar  crossa.  Fr.  Detenir- 
se  mòlt  temps.  Hacer  pié. 

Cr4»»«.**eta.  Mossa  pera  sos- 
tenir la  paella,  cassela, 
ó  cosa  semblant.  Pié. 

Cro.sta.  La  capa  exterior 
d' alguna  cosa  que  se  ha 
endurit.  Costra.  La  del 
pá,  formatge  etc.  Corteza, 
suelo.  La  delpa  sens  mo- 
lla. Desrortezadura.  De  la 
llaga.  Cir.  Escara.  Deis 
gransquantse  secan.  Pos- 
tilla. De  sucre,  cera,  etc. 
Bai'io.Li  que  's  fá  en  la  bo- 
ca. Pupa.  En  las  matadu- 
ras, f/rii.  En  la  pell.  .4/6(1- 
razo.En  los  llabis./isvi/pe- 
tina.  escupidura.  Las  que 
la  Uol  fa  surtir  á  las  cria- 


CRU 

turas.  Lactumen.  Cubert 
de  crostas.  Crostoso,  pos- 
tilloso, puposo.  Umplirse 
de  crostas.  t'r. Apostillar- 
se.BomcTOsla.  Bribón,  pe- 
rillán. Ser  de  la  crosta  de 
baix.Fr.Ser  un  badulaque. 

Crostada.  Encostradura. 

Cro.«4táni.  Betum  pera  las 
naus.  Zulaque,  brea. 

Cro.st«».  De  galeta  ó  pá 
sech.  Costra,  sequete,  can- 
tero. Del  pa  tou.  Zoquete. 

Crotalaira  ó  Crotalayra. 
Pta.  Crolalaria. 

Crotn.  Aucell  de  aygua. 
Pelicano,  onocrótalo.  Lo 
peix.  Alcatraz. 

Cróxer.  V.  Cróixer. 

Crú.  Crudo.  Nu  y  cru.  Adv. 
Seco,  encerró.  [sia. 

Cruada.  Cruzada,   trave- 

Criiament.  Adv.  Áspera, 
crudamente.  (ta. 

Cruciada.  Herba.  Crucia- 

Cruciferari.  Crucifero. 

Crucilicació  y  Crucifica- 
ment.  Crucifih'ion. 

CruciUu.  Crucifix,  Cruci- 
fixi  y  Crucifixo.  Santo 
Cristo,  crucifijo,     (mente. 

Crudeinient.  Adv.  Cruel- 

Crue!.  Inhuma.  Inhuma- 
no. Insufrible.  Acerbo. 

Cruent.  Sangrent.  San- 
griento, cruento. 

Cruesa.  Crudeza,   (güero. 

Cruixideli.  Aucell.   Tri- 

Cruixidor.   fíechinador. 

Cruixíment.  Quebranta- 
miento, molimiento.  De 
locarse  una  cosa  ab  altra. 
Rechinamiento,  rechino. 
D'  una  fábrica  ó  cosa  sem- 
blant. Sentimiento. 

Cruixir.  Capolar,  cansar. 
Quebrantar,  moler.  Fér 
soroll  ó  estrèpit  alguna 
cosa.  Crujir  ¡Jocstnl  una 
cosa  ab  altri.  Rechinar, 
rugir.  Petar  la  fusta. 
Cliasquear.  Batrer  las 
dents.  Dentellear. 

CruixirNC.  r.  Sentirse. 

Cruixit.  Soroll  6  estrèpit. 
Estallido.  Lo  pct  que  fa 
la  fusta,  fuet,  etc.  Cruji- 
do, chasquido.  Lo  de  1' 
arma  deforh.  £?to»i»)irfo. 
Capolat,  fatigat.  Quebran. 


CUA 

lado,  molido.  (V.  Curull. 

Cruinull.    Colmo,  copete. 

Cruniullar  y  Crumulür. 
V.  Curullar. 

Cruiuullós.  Copetudo. 

Crusament.  Cruzámen. 

Crusar.  Y.Encreuhar.  {se. 

Crusarse.  r.  Amontonar- 

Cruí^at.  Lloch  ahont  cru- 
san  alguns  camins.  En- 
crucijada, crucero. 

Cruser.  Cruciferario,  cru- 
cifero,        (se.  Zamparse. 

rra.«ipirse.  Fam.  Menjar- 

Cru.spit.  Zampado. 

Crustaci.  Crustáceo. 

Cruxir.  V.  CruKir. 

Cua.  Dels  animals.  Cola, 
rabo.  Part  flnal  de  una 
cosa.  Cabo,  rabera,  fin, 
e<rlremo.  Lo  pern  de  la 
romana.  Astil.  La  cama 
deis  alls,  cebas,  etc.  Cue- 
llo. De  caball.  Pta.  Cola 
de  caballo.  D'  euga.  Pla. 
Limonio  maritimo.  De 
guineu  ó  de  guilla.  Espol- 
sadors.  Zorros.  La  pta.  d' 
aquest  nom.  Alopecuros, 
cola  de  zorra.  Cua  ó  pun- 
xo de  la  fruyta.  Pezón, 
palo.  Délas  bestias.  Fam. 
mosqueador.  De  las  caba- 
llerías. Nabo.  De  molla 
llana  ó  pel.  Hopo.  La  tre- 
na de  las  donas.  Trenza. 
Adició.  Coleta.  V.  Má- 
nech.  Cua  d'  oraneta.  Es- 
pecie de  fortificació.  Hor- 
nabeque.  Cua  de  porch. 
Herba.  Ervato,  herbera. 
De  rala.  Herba.  Cola  de 
ratón.  Llevar  la  cua.  Der- 
rabar. A  las  fruytas.  Des- 
pezonar. Lligar  per  la 
cua.  Rabiatar.  Remena- 
mentde  la  cua.  Coleadu- 
ra. Remenar  la  cua.  Co- 

Cuaeurt.  Rabicorto,  [lear. 

Cnadas.  Pl.  Dit  de  las  es- 
pigas. Rabera.  Los  rotllets 
de  blat  que's  deixanpera 
segar.  Corrales. 

Cuajadura  y  Cuejadura. 
V.  Cuajameñt. 

Cuajanient.  Coleo. 

Cuajar.  Remenar  la  cua. 
Rabear,  colear,  menear  la 
cola.  Acariciar.   Hopear. 

Cuall.  Ventrell,  pap.  Cua- 


CUB 

jar,  buche.  Formatgera. 
Encella,  quecera,  ea-pre- 
mijo.  (cion. 

Cuallanient.     Coagula- 

Cuallarcli.  Rabilargo. 

Cuaroig.  V.  Culroig. 

Cuatejar.  Colear. 

Cub.  V.  Cup.  Ipo. 

Cubeba.  Certa  llavor.  Car- 

Cubell.  Cuezo,  tinajón. 

Cubert.  Tapat.  Cubierto, 
tapado,  encubierto.  Lo  de 
la  taula  de  menjar.  Cu- 
bierto. Lo  lloch  resguar- 
dat de  la  pluja.  Cobertizo, 
soportal,  nórtico,  vestíbu- 
lo. Corral  per  lo  bestiar 
Tena,  tinada,  tinado,  ti- 
nador. Dit  del  cel  nuvo- 
lós. Nebuloso,  sombrío, 
pardo.  C.  de  closca.  Con 
chado.  Posarse  sota  cu- 
bert. Fr.  Abarracarse. 

Cubería.  Lo  que  's  posa 
sobre  de  alguna  cosa.  Cu- 
bierta, cobertura.  En  las 
naus.los  diferents  sostres. 
Cubierta,  castillo.  De  las 
cartas.  Sobre-carta,  car- 
peta. De  drap.  Toldo,  tol- 
dadura. Lo  sostre  de  la 
caixa  del  cotxe.  Tejadillo. 
De  taula.  Tapete.  La  que 
's  posa  demunt  del  caball. 
Gualdrapa.  Lo  encera!  de 
sobre  deis  cotxos.  Capa- 
razón. La  vela  pera  res- 
Euardar  del  sol  en  las  em- 
arcacions.  Tiendn.  La 
de  la  coixinera.  Funda, 
enfundadura,  almohada. 
Deis  llibres.  Cubiertas. 

Cuberfora.  Pera  tapar 
las  ollas.  Cobertera,  tapa- 
dera.¥la.  Sombrerillo.  V. 
Orella  de  monjo.  En  las 
prempsas  de  fèr  vi.  Ta- 
ma. A .  Arcabot. 

Cubertura.  Cobertura. 

CubilN.  Pta.  Pamplina, 
zadorija.      (bras.  Cubito. 

Cubitus.   Anat.    Os    del 

Cublis.  V.  Tronyella. 

Cnhríd«tr.  Cubriente,  en- 
cubridor,    (fallecimiento. 

Cubriinent  (De  cor).  Des- 

Cubripeu.  Pta.  Pico  de 
cigüeña,  peine  de  bruja.  V. 
Agulla  de  pastor. 

Cubrir.  Tapar.  Tapar,  co- 


CUC        121 

bijar.  Vestir.  Vestir,  re- 
vestir, enfundar.  Donar 
abricíi.  Abrigar.  Calsar 
algunas  plantas,  aporca;-, 
acogollar,  acogombrar. 
Dit  dels  aucells.  Pisar. 
Lo  bou  á  la  vaca,  l'a- 
.]uear.  Lo  gall  á  la  galli- 
na. Gallear.  Cubrir  la 
vianda  de  una  capa  de 
ous,  sucre,  etc.  Rebozar, 
arrebozar.  C.  ab  la  man- 
ta. Enmantar.  Ab  lo  es- 
cut. Adargar.  C.  de  pa- 
nyo  ó  seda.  Encubertar. 
De  pell  ó  cuyro.  Encorar. 

Cubrirse,  r.  Ab  la  roba. 
Arrebujarse.  Ab  alguna 
defensa  ó  reparo. £ncií6er- 
tarse.  Ab  fossos.  Afosar- 
se. Lo  metall.  Tomarse. 
Lo  cel.  Encapotarse.  Lo 
cel  de  núvols  blanchs.  A- 
borregarse.  Entre  comer- 
ciants. Asegui'arse,  reem- 
bolsarse. Dit  del  cor.  Con- 
tristarse. 

Cuca.  Insecte  petit.  Sa- 
bandija, bicho.  Cuca  llau- 
radora. Arador,  cortón. 
Lotau  que  talla  las  plan- 
tas. Turón.  Cuca  viñade- 
ra. Carraleja.  Mala  cuca. 
Home  maliciós.  Mala  pé- 
cora, (rica.  Tarasca. 

Cucafera.  Bestia  quimé- 

Cucala.   Auccll.   Corneja. 

encamaba.  Certjochde 
noys.  Escondite. 

Cucàratxa.  Porqueta. 

Cucarda.  Escarapela. 

Cuch.  Insecte.  Gusano.  Lo 
que  's  cria  en  la  terra  j 
en  lo  ventre  de  las  per- 
sonas. Lombriz.  De  las 
fullas  deis  arbres.  Cuco. 
De  las  fruytas  y  llavors. 
Coco.  Que  's  cría  en  las 
tripas  deis  aucells.  Ft7on- 
dria.  Lo  que  fa  una  espe- 
cie de  taranyina.  Aru/lu*- 
lo.  Que  's  cria  en  I'  ay- 
gua  y  llochs  humits.  Gu- 
sarapo. Cuch  de  la  carn. 
V.  Saballó.  De  la  terra. 
V.  Tarlanya.  Llevat.  V. 
Morrul.Llühent.V.  Lluer- 
na. C.  revolto.  Revoltón, 
C.  solitari.  Rubitenia. 
Liaza    ahoni    se    crian 


i  22        CÜI 

cuchs.  Gusanera.  Lloch 
per  avivar  los  cuchs  de 
seda.  Revividero.  Netejar 
los  arbres  dels  cuchs.  Des- 
cocar. Pical  del  cuch.Loc. 
Cocoso.  Tenir  bons  cuchs. 
Fr.  Tenir  por.  Tener  cero- 
te. V.  Corch,  Papaterra. 

Cucleitg.  V.  Cocleig. 

Cuclejar.  Cuchar,  graz- 
nar. V  .  Coclejar. 

Cucúí«.  Gusaniento,  ver- 
micular, verminoso. 

CucuruIIa  y  Cucurutxa. 
Cubería  de  cap  en  figura 
de  casco.  Capirote,  cape- 
ruza. La  que  's  posa  per 
cáslich  al  cap  de  las  do- 
nas. Coroza.  Posar  la  cu- 
curuUa.  Encorozar,    (co. 

Cucut.  Aucell.  Cuclillo,  cu- 

Cudul.  Porfiado. 

Cudolet  (Fèr  lo).  Fr.  Ha- 
blar al  oido ,  cuchichear. 

Cuejar.  V.  Cuajar. 

Cuento.  Faula.  Fábula, 
conseja.  Xisme.  Chisme, 
chinchorrería.  C.  de  ve- 
\\as. Burlería,  gallofa.  Es- 
tripar un  cuento.  Fr.  De- 
gollar un  cuento. 

Cuera.  Samarra  de  pas- 
tor. Pellico.  V.  Cuerela. 

Cuereta.  Aucell.  Agúza- 
mete, pizpita,  nevatilla. 
Cuerela  d'  aygua.  Pla.  V. 
Cullereta  d'  aygua. 

Cuern.  Cuaterario. 

Cuet.  V.  Cohet.  (jaro. 

Cugot.  Pla.    Aro,    yaro, 

Cúgul.  Pla.  Apio  caballar. 
Lo  cor  de  la  cabessa  deis 
alls.  Machuelo.  V.  Cucul. 

Cugula.  Pla.  Ballueca,  zi- 
zaña,  avena  loca,  joyo. 

Cugull.  V.  Cucul. 

Cugulla.  Cogulla.  Cogu- 
lla. La  punta  ó  culera  de 
la  nianta.  Cornijal. 

CugulIada.Aucell  ab  plo- 
roaret  ó  monyo  en  lo  cap. 
Cogujada,  galerita,  copa- 
da. C.  marina.  Picudilla. 

CugÚN.  Cornut.  Cornudo. 

Cuidar.  Y.  Cuydar. 

Cuina.  V.  Cuyna. 

Cuiro.  V.  Cuyro. 

Cuitar,  y.  Cuylar. 

Cuixa,  iíutlo.  La  deis  au- 
cells  y  bestiar.   Pierna. 


CUL 

La  de  lasprempsas.  Pier- 
na, {permo. 

Cuixa-Iiarha.  Pla.  Uros- 

€uí\al  y  Cuixera.  Pessa 
d' armadura  antigua.  Qui- 
jote. Lo  que  's  posan  los 
perayres  ó  cardadors  de 
llana".  Cojal.  V.  Calsa, 
Saragüells. 

Cuixí.  V.  Coixi. 

Cnixot.  Calzón ,  manga 
de  calzones,  quijote.  Pl. 
De  las  calsas.  Muslos. 

Cul.  Las  ancas.  Culo,  tra- 
sero. La  parí  inferior  de 
mollas  cosas.  Suelo,  asien- 
to, culo,  fondo.  Lo  boci, 
extrem  inferior  d'  alguna 
cosa.  Cabo.  Racó.  Rincón. 
C.  de  porch.  Pta.  Vibore- 
ra.  Cul  arreras.  Exp.  A 
reculones.  Cul  gros.  Nal- 
gudo. Cul  de  bugadera  ó 
pastera.  Culón.  C.  de  ve- 
lla ó  de  gallina.  Punt  mal 
cusit.  Culo  de  pollo.  Tráu- 
rer  lo  cul  á  alguna  cosa. 
Descular,  desfondar.  Re- 
menar lo  cul.  Nalguear, 
contornearse.  Tenir  lo  cul 
pelat  d'  anar  per  las  au- 
las. Saber  de  toda  costura. 

Culada.  Cop  de  cul.  Ta- 
balada, tamborilada.  Pe- 
gar una  culada.  Fr.  Su- 
frir una  pèrdua.  Sufrir 
una  pérdida  ó  quebranto. 

Cular.  Y.  Donar  la  vaca. 

Culara.Bul  ¡farra. 3/orcon, 
obispillo ,  embuchado. 

Cularrerati.  Y.  A  recu- 

Culás.  Aum.Cuío?».  (lons. 

Culata.  Mocho.  Cop  de  cu- 
lata. Mochazo,  culatazo. 

Culatada.  Culatazo,  mo- 

Culató.  Culata.      {chazo. 

Culatxo.  Culero. 

Culcuí«ir.  Cusir,  culcoser. 

CulcuHit.  Culcusido. 

Culebra.  Serp.  Serpiente. 
La  corretja  pera  cenyir  lo 
COS.  Pretina,  cinto.  La  en 
que  los  cassadors  portan 
la  cassa.  Percha.  Cop  de 
culebra.  Pretinazo. 

Culebrina.  Ribadoquin. 

Culejar.  Y.  Remenar  lo 

Culero.  Y.  Culatxo.   (cul. 

Culgar.  Y.  Colgar. 

Culitxos.  Y.  Colilxo. 


CUL 

Culivat.  Y.  Ajupit. 

Cullera.  En  sas  prínc. 
accep.  Cuchara.  Cop  de 
cullera.  Cucharazo.  En 
forma  de  cullera.  Acucha- 
rado. C.  de  pastor.  Pta. 
Cuchara  de  pastor. 

Cullerada.  Lo  que  cap  en 
una  cullera.  Cucharada. 
Lo  cop  de  cullera.  r«c/ia- 
razo.  Donar  cullerada. 
Fr.  Picarse  en  la  conver- 
sació.Jfeíer  su  cucharada. 

Cullerejar.  Cucharetear. 
Y.  Manifassejar. 

Cullerer.  Lo  qui  fa  cuUe- 
ras.  Cucharero.  Bossa  pe- 
ra íicar  las  culleras.  fii- 
charal.  Instrument  pera 
penjar  las  culleras.  Cu- 
charetero de  cocina. 

Cullereta.  Lo  embrió  de 
la  granota.  Renacuajo. 
Cullereta  d'  aygua.  Pta. 
Ranúnculo,  sardónica. 

Culleretaíí.  Pta.  Y.  Pi- 
nyas  de  S.  Joan. 

Cullerot.  Llossa.  Cucha- 
ron de  palo.  [leda. 

Culleta.  Cert  tribut.  Co- 

Cullidor.  Qui  cull.  Coge- 
dor, cogedero.  Lo  que  's 
pot  cuflir.  Cogedizo.  L' 
arrendador  de  drets.  A- 
sentista.  (Cogedura. 

Cullidura.  Ac.  de  cuUir. 

Cullir.  En  sas  principals 
accepc.  Coger,  recoger.  A- 
gafar  al  que  fuig.  Atra- 
par. La  acció  de  cullir. 
Cogedura.  A  algú  descuy- 
dat.  Sobrecoger.  De  ierra. 
Alzar,  levantar  del  suelo. 
Fácil  de  cullir.  Cogedizo. 

Cullit.  Arreplegat,  arran- 
cat, etc.  ropído.  Atrapat, 
desprevingut.  Sorprendi- 
do, sobrecogido. 

Cullita.  Cosecha,  recolec- 
ción. Abundant.  Guilla. 
Del  vi.  Bodega,  vendimia. 
Temps  de  la'cullita.  Mies. 

Culot.  Carbó  que  fá  fum 
per  ser  mal  cremal.ríro. 

Culpa.  Falta,  yerro.. K  cul- 
pa, .íidv.  .4  í'rtusa. Donar  la 
culpa.  Vr.Culpar,  echar  L• 
culpa.  Sons  culpa.  Dis- 
culjxiblemente. 

Culpar.   Acriminar,    in- 


CUN 

culpar.  T.   Condenarse. 

Cuiruig.  CuUrubio. 

Cultanieüt.  Adv.  Ab  cul- 
tura. Elegantemente. 

Cultell.  V.  Ganivet,    (da. 

Cultellada.  V.  Ganiveta- 

Culteraiii!«me.  Secta 
dels  culterans.Ci/Zíeranis- 

Cultería.  Cultura,     {mo. 

Vultiu. Cultura,  labranza, 
cultivo.  Falta  de  cultiu. 
Incultura.  IDehesa. 

Cultiva.  RastoUab  herba. 

CuKivacíó  y  Cultiva- 
ment.  V.  Cultiu. 

Cultivant.  Cultivador. 

Cultivar.  La  terra.  Labrar 

Cuntí.  Herb.  Camino.  C- 
silvestre.  C.  rústico.  Pta. 
y  son  fruyt.  Comino  de 
prado,  alcaravea.      (ños. 

Cuni|ïleany.«».    Cumplea- 

Cuniplert.  Cumplido. 

Cunii>Ii(Ior.  Lo  plasso  ó 
cosa  que  s'  ha  de  cumplir. 
Cumplidero. 

Cunipliuient.  Cumpli- 
miento. V.  .\bast.  Fèr 
cumpliment.  Fr-Cumplir. 

Cum|ilinienter.  Cumpli- 
mentero, etiquetero. 

Cumplir.  Correspóndrer. 
Corresponder,  satisfacer. 
Observar.  Guardar,  eje- 
cutar. Cumplir,  rematar. 
Coronar.  C.  per  algú.  Fr. 
Cumplir  por  otro. 

Cuniplit.  V.  Cumplert. 

Cüniul.  Cúmulo. 

Cumular.  V.  Curullar. 

Cuniulinar  y  sos  deri- 
vats. V.  Curullar. 

Cundit.  Cundido. 

Cuniell««.  Pta.  V.  Colitxo. 

Cunill.  Conejo.  Petit.  Ga- 
zapo. Porqui.  Paca.  Cau 
ó  catau  de  cunills.  Cone- 
jera, conejal,  vivar.  Cosa 
de  cunill.  Conejuno.  Pell 
de  cunill.  Conejuna.  La 
carn  que  no  té  os  ni  greix. 
Carne  momia.  Donar  ó 
fèr  cunill.  En  lojoch  de 
damas.  Encerrar. 

Cunilla.  Fam.  Dona  mòlt 
fecunda.  Coneja. 

Cunillar.  Parir  la  coneja. 

CnnillaN.  Pla.  Conejitos. 

Cuniller.  Lloch  destinat 
pera  criar  cunills.  Cone- 


CUR 

jar.  Lo  gos  d'  est  nom. 
Conejero,  podenco.  Qui 
tracta  ab  cunills.  Coneje- 
ro,   ipo.  PI.  Pla.  Becerra. 

Cunillet.  Llurigó.  Gaza- 

Cuny.  Cuño,  cuña. 

Cunyar.  V.  Encunyar. 

Cunyat. fuJiüc/o.  Pàrentiu 
entre  cunyats.  Cuñadía. 

Cuot.  Coleta. 

Cup.  Lagar.  C.  petit.  La- 
garejo,  tinillo.   (gazapar. 

Cupíiar.  Fam.  Agafar.  A- 

Cüpula.  Pináculo,  dombo. 

Cuquer.  V.  Porúch. 

Cuquera  (Herba;.  Lom- 
briguera, abrótano. 

Cuquet.  Gusanillo,  gusa- 
rapo. De  la  carn,  format- 
ge, etc.  Cresa,  querocha. 
Pie  de  cuquets.  Gusara- 
piento. (Coqui. 

Cuqui  y  sos  derivats.  Y. 

Curacluria.  Curaduría. 

Cúralutot.  Cataplasme 
per  tots  los  mals.  Sá7ia- 
lotodo.  La  planta  anome- 
nada aixís.  Panacea,  toda- 
buena, todasana.  Ciiralo- 
tot  bòrt.  Higuera  loca. 

Curandero.  Medicastro, 
sacapotras,  ensalmador. 

Curar.  Tornar  la  salut. 
Sanar.  L'  opilació.  Deso- 
pilar,      (grarse  ab  salut. 

Curarse  en  salut.  V.  San- 

Curat.  Lo  encárrech  de 
rector.  Cura,      [corvaton., 

Curbató.  Náut.  Curvaton, 

Curcat.  Pervertit.  Malea- 
do, inficionado.  V.  Corcat 

Curcu(«it.  Costura  de  feri- 
da. Costurón.  Y.Culcusit. 

Curenya.  Encabalgamien- 
to. Joch  delanter  de  la 
curenya.  Avantrén.  Po- 
sat en  la  curenya.  Encu- 

Cureta.  Pierme.  {reñado. 

Curiós.  Qui  mira  ab  mòl- 
ta curiositat.  Mirón.  Net, 
pulit.  Limpio,  pulido. 

Curniullar ,  Curmullir  y 
sos  derivats.  V.  Curullar. 

Currayá.  Pta.  Cefalante- 
ra  roja.  (neda.  Corriente. 

Currible.  Dit  de  la  mo- 

Curri4»la,  Corretjola  ó 
Currioles.  Pla.  Corregüe- 
la, correhuela,  altabaqui- 
llo. V.  Estiravellas. 


CUS 


123 


Curro.  Currutaco,  achula- 

Currüa.  Recua.  (do. 

Curruca.  Aucell.  Verdoso. 

Currutaco.  V.  Festejador 

Curs.  La  direcció  d'  algu- 
na cosa.  CursOj  corriente. 
La  serie  ó  continuació  del 
temps.  Lapso.  De  la  pro- 
fesso, etc.  Carrera. 

Curt.  Corto,  breve,  poco. 
La  moneda  curta.  Feble. 
Lo  qui  es  poch  hábil  en 
son  oíici.  Za7icarron.  C. 
de  gambals.  Cerrado  de^ 
mollera,  menguado.  De 
talent.  Limitado,  de  pocos 
alcances.  De  vista.  Cega-^ 
to,  miope.  Anar  curt.  Fr. 
Estar  atrasado  de  medios^ 

Curtament.  Escasamente 

Curtária.  Curtatje,  Cur- 
tedat  y  Curtesa.  Corte- 
dad, pequenez,  poquedad. 

Curtejar.  Ser  alguna  co- 
sa curta.  Ser  corto.  Fal- 
tar, no  ser  prou  abun- 
dant. Escasear,  no  bastar. 

Curull.  Lo  que  puja  sobre 
la  superficie  de  la  mesu- 
ra. Colmo.  En  los  vasos- 
de  gelats.  Topeíe.  De  xe- 
meneya.  Caballete. 

Curullar.  Colmar. 

Curuniellar  v  Curumu- 
llar.  V.  Curullar. 

Curnnyer.  V.  Córner. 

Curvató.  Curvaton,  cur- 
vita.y  torcimiento,  tortura. 

Curvatura.       Curvidad, 

Curvo.  Y.  Córb. 

Cuscueta.  Y.  Cuereta. 

Cuscussú.  Certa  planta. 
Alcuzcuzú,  alcuzcuz. 

Cusí.  Y.  Cosí. 

Cusilile.  Cosible. 

Cusicusi.  Animal  d'  In- 
dias. Culcusi. 

Cusidor.  Instrument  de 
enauadernador  pera  cu- 
sir llibres.  Jííar,  cosedor. 

Cusidora.  Costurera. 

Cusidura.  La  unió  de  dos 
pessas  cusidas.  Cottura , 
cosedura. 

Cusinatge.  Lo  parentiu 
de  cosins.  Primazgo. 

Cusir.  Coser.  Ab  ül  d'em- 
palomar.  Cuitar.  C.  de  fe- 
ridas,  etc.  Acribillar.  L'm- 
plir.  ¿íotor. 


124        DAÇ 

Cn««ít.  Unit  ab  fil  y  agulla. 
Cosido.  Mòlt  plé  "de  cosas 
de  una  mateixa  especie. 
Plagado,  atestado,  lleno. 

CuNsia.  Náut.  Crujía,  ga- 
lería, tilla.  Anar  de  cus- 
sia.  Fr.  Irse  á  ojeo. 

Cussulí.  Especie  de  tela 
dobla.  Cosolí.  (todio. 

Custodi.  Custodino  ,  cui- 

CuiKtotiia.  Clausura.  En- 
cierro ,  clausura.  Per  lo 
sagrament.  Ostensorio,  vi- 
ril. Tenir  en  custodia.  Fr. 
Tener  en  cobro. 

Cu.stuin.  V.  Costum. 

Cutáneo.  Pertanyent  al 
cutis.  Cuticular.        (mis. 

Cutícula.   Anat.  Epider- 

Cuticular.  Cutáneo. 

Cutis  recremat.  Cutis  ate- 
sado ó  curtido. 

Cutxaró.  Cucharon,  {nas. 

Cutxillos.  Pl.  Sastr.  Fo- 

Cuxa.  V.  Cuixa. 

Cuxi.  V.  Coixi. 

Cuxot.  V.  Cuixot. 

Cuydaao.  Recel.  Recelo, 
inquietud.  Vigilancia.  A- 
viso,  solicitud,  vigilancia. 
Atenció.  Atención.  Recel. 
Temor.  Ab  cuydado.  Adv. 
Quedo.  Ab  mòlt  cuydado. 
Adv.  Ponderosamente.Tio- 
nar  cuydado.  Fr.  Dar  çue 
pensar.  No  passar  cuyda 
do.  Estar,  dormir  á  pier- 


DAL 

na  suelta  ó  tendida.  Poch 
cuydado.  Incuria,  Posar 
noíi  ó  major  cuydado.  Fr. 
Montar  en  cuidado. 

Cuy€la<ló.<*.  Solicito,  dili- 
gente, vigilante. 

CMydailO!«ament.  Próvi- 
dimente,  guardadamente. 

Cuydar.  Pensar,  presu- 
mir, crcurer.  Intentar, 
creer.  Guardar ,  procurar. 
Percatar,  proveer.  Gober- 
nar los  malalts.  Cuidar.  A 
no  cuydar.  Adv.  Impensa- 
dament./nipen,sarfame?ííe. 

Cuyera.  V.  Cullera. 

Cuyna.  Lloch  pera  cuy- 
nàr.  Cocina.  Vianda  cuy- 
ta.  Cocinería.  Cosa  de 
cuyna  6  fregona.  Frego- 
nií.  Fèr  la  cuyna.  V.  Cuy- 
nar.  Mosso  de  cuyna. 
Marmitón.  Parament  de 
cuyna.  Batería  de  cocina. 

Cuynar.  Cocinar,  guisar. 

Cuynat.  Cocinido,  potaje, 
menestra.  {dero. 

Cuynep.  Cocinero,  guisan- 

Cuynera.  Cocinera,  fre- 
gatriz, fregona. 

Cuyrám.  Provisió  de  cuy- 
ros.   Corambre. 

Cuyro.  Cuero,  piel.  V.  Bòt. 

Cuyrol.  Alpañata. 

Cuyt.  Preparat  per  medi 
del  foch.  Cocido.  Estarhi 
cuyt.  Fr.  fam.  Estar  mólt 


DALL 

versat  ó  acostumat.  Estar 
envejecido,  curtido.  Mal 
cuyt.  Expr.  Sancochado. 
Massa  cuyt.  Expr.  Reco- 
cho, recocido. 

Cuyta.  La  de  la  xocola- 
ta. Molienda,  tarea.  De 
pa.  Cochura.  V.  Fornada, 
Perill  y  Pressa.  De  cuy- 
tas  ,  á  "tola  ó  corre  cuyta. 
Adv.  A  toda  prisa. 

Cuytadanient.  Adv.  ^- 
presuradamenle.  sa. 

Cuytanient.  Pressa.  Pri- 

Cuytar.  Fèr  las  cosas  de- 
pressa.  Apresurarse,  des- 
pacharse. Donar  pressa. 
Meter  prisa.  Anticipar  la 
instrucció  de  alguna  co- 
sa. Acelerar.  V.  Empaytar 

Cuy  tat.  Apressurat.  Apre- 
surado. Afligit.  Angus- 
tiado, afligido. 

Cuytós.  Cocedero,  cocedizo 

Cuytosaiuent.  Adv.  A- 
presuradamenle. 

C.  Lletra  antiga  qual  pro- 

'  nunciació  era  mòlt  sem- 
blant á  la  Z ,  y  en  lloch 
de  ella  s'  usa  avuy  dita  Z 
ó  S.  Cedilla. 

Cá.  Adverbi  de  lloch.  Aqui, 
'  en  este  lugar. 

Caanrera  y  ça  atrás,  ó 
•  Caenrere  y  çaentràs..4dv. 
Tiempo  airas. 

Có.  V.  Assó,  axó,  alió. 


D. 


D.  Abreviatura  de  Don  y 
de  Donya.  Com  xifra  ro- 
mana val  500.  Duplicada, 
DD.  Doctors. 

Daball.  Adv.  Bajo, debajo. 

nabans.  V.  Abans. 

DabasNall  ó  Dabassell. 
Cop  de  pluja  forta.  Tur- 
bión ,  chapdrron,  aguace- 
ro. Abundancia  de  parau- 
las.  Fam.  Flujo,  tropel. 

Dable.  Possible.  Factible, 
hacedero.  {nación. 

Daei«>.  For.  Donació.  Do- 

Dáctii.  Poét.  Dáctilo. 

Dacá.  Densa.  Adv.  De  acá, 
d'C  e^te  lado,  de  esta  parte. 


Dadas  y  tomadas.  Expr. 

Bares  y  tomares,      {galo. 

Dádiva.  Merced,  don.  re- 

Dadivosítat.  Lliberali- 
tal.  Liberalidad. 

DagawNa.  Aum.  Dagon. 

Dasuer.  Cuchillero. 

Daj;uei*ia.  Cuchillería. 

Daina.  V.  Dayna. 

Daixónseí*.  Véu  fam.  in- 
determinada que  sol  sig- 
nificar aixó,  fulano,  etc. 
Ese^  esto,  aquello. 

Dajus.  Prep.  V.  Davall. 

Dala.  N;iut.  Adala. 

nalé.  Ansia,  prurito,  deseo 
vehemente.  Ab  dale.  Con 


anhelo ,  anhelante.  Fel 
ab  dale.  Anheloso. 

Daiera.  V.  Dale. 

Dalí.  Adv.  é  Interj.  Dale,  á 
ello.  Dali  que  dati.  Expr. 
fam.  Dale  hola. 

Dalirse.  r.  Hambrear ,  a- 
lamparse.  V.  Glatir. 

Dalí.  V.  Podall. 

Dalla.  Guadaña,  dalle. 

Dalla.  Adv.  Del  otro  lado, 
de  la  otra  parte. 

Dallador.  Qui  dalla.  Gua- 
dañero guadañil. 

Dallar.  .Segar  con  guadaña 

Dallayre.  V.  Daílador. 

Dalló.  Adv.  De  altó.  De 


DANY 

aquello. 

nailónties.y.  Daixónses. 

Dalt.  Adv.  La  part  alta  de 
algun  lloch.  Arriba.  En 
los  escrits,  referintse  á  lo 
dit  abans.  Sobre,  antes. 
De  alt.  De  alsária.  De  al- 
to ,  de  altura.  Dalt  de 
tot.  A  lo  mas  alto.  Anar 
de  dalt  a  baix.  Loc.  fam. 
Dar,  venir  abajo  ó  al  suelo. 

Daltabaix.  .4 /tí6ajo,  za- 
parrazo, batacazo.  Donar 
un  daltabaix.  Loc.  fam. 
Caurer,  pérdrerse.  Venir 
al  suelo,  arruinarse. 

Daitri.  De  altre.  De  otro. 

Dania.De  cortó  dislincció 
Damisela.  De  palacio.  Me- 
nina. Bufar  la  dama.  Fr. 
En  lo  joch  de  damas.  So- 
plar la  dama.  Lograr  una 
cosa  en  competencia  de 
altres.  Guindar. 

Damaría.  Delicadesa. Da- 
meria,  melindre,  escrúpti- 

namáis.  V.  Domas.       (7o. 

Daniaísiiuí.  Damasquino. 

Daiiiai«(|uina.  Pta.  Da- 
masonio, alisma. 

Daiiinaitle.  Condenable. 

Daiunaciú.  Condenación. 

Daninadaiuent.  Adv. 
Penosamente.  (narse. 

Daninaríüe.  V.  Condem- 

Dainnilicaí*  y  sos  deri- 
vats. V.  Danyar. 

Damoniat.  V.  Esperitat. 

Damunt.  Encima,  sobre. 
Anar  damunt  ó  per  da- 
munt. Fr.  Sobrenadar. 

Dansa.  Danza.  Mestre  de 
dansa.  Bastonero. 

Dan»«ari.  V.  Baylari. 

Daníser.  V.  Bastoner. 

Dant.  Qui  dona.  Dador, 
dan  te,  donador.  I 

Danta.  Quadrúpedo.  Al- 
ce, gran  bestia,  orinac.     I 

Daby.  Detriment.  Daño.\ 
Perjudici.  Perjuicio,  pér- 
dida, averia.  Ofensa.  Es-\ 
torsión,  ofensa,  lesión J 
Sens  dany.  Ileso, indemne. 

Danyable.  Dañoso.  \ 

Danyador.  Damnificador 

Danyar.  Fèr  ó  causar 
dany.  Dañar,  perjudicar, 
damnificar.  Incomodar. 
Molestar,  ofender. 


DAU 

Danyat.  Leso,  dañado. 

Dauyúí».  Dañino ,  nocivo, 
dañable,  lesivo. 

Daquetit.  Adv.  De  esto. 

Daquiavant.Adv.Z;^  aqui 
en  adelante,  en  adelante. 

Dar.  Entregar.  Entregar. 
D.  á  enténdrer  alguna  co- 
sa. Amagar.  V.  Donar.  D. 
de  comis.  Comisar ,  deco- 
misar. D.  en  abundancia. 
Colmar.  D.  la  última  llau- 
rada. Cohechar. 

Darauí.  De  alambre. 

Daraí««>aiiia.  Atarazana. 

Dardanar r .  Monopolista. 

Dardar.  Fam.  Callejear, 
biltrotear,  corretear. 

.  Dardayre.     Azotacalles, 

I     biltrotero,  callejero. 

Darilfjar.  Dardear. 

Dardell.  V.  Dart.  Lias  de 
dardell.  Amiento.  Anar 
dardell.  Fr.  Oscilar,  do- 
nar voltas  sobre  un  eix. 
Oscilar,  temblar,  bambo- 
lear, bambalear. 

Darogar.,  Derogar. 

Darrer.  Ultimo,  postrero, 
postrer.  Del  joch.  Zaga. 

Darrera.  La  part  poste- 
rior d'  alguna  cosa.  Trus, 
detrás.  Al  darrera.  Adv. 
Atrás.  Detras  de  tof.  Al 
último.  Anar  darrera  ó  al 
darrera.  Seguir  ,  andar 
tras  alguna  cosa.  Quedar- 
se darrera.  F"r.  Rezagarse, 
quedarse  atrás. 

Darrerament.  Adv.  Últi- 
mamente, postreramente. 

Darrererencli.  V.  Tarda 

Darreria.  Termini.  Fin, 
postrimería.  D.  del  home. 
Novísimos.  A  la  darreria. 
Adv.  A  la  postre.   Dardo. 

Dart.  Arma    com  Uansa. 

Da»>í«á.  Adv.  De  acá,  del 
lado,  de  la  parte  de  acá. 

Dat.  Donat.  Dado.       (tar. 

Data  (Posaren  ó  per).  Do- 
Datar.  Poner  fecha. 

Dátil  (Cosa  pareguda  al). 
Datilado.  Rahim  de  dà- 
tils. Támaras. 

Datráe«.  Detrás.  Trasero, 
trasera.  Adv.  Tras. 

Dau.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Dado.  Náut.  Alma, 
ánima,  chapeta.  Bala  pe- 


DAV        125 

tita.  Posta.  Pessa  cúbica 
de  metall.  Tejuelo,  ran- 
gua. Lo  curró  en  que  des- 
cansa lo  bras  de  una  má- 
quina. Palomilla.  Pessa 
que  róssa  ab  l' eix  en  cer- 
tas máquinas.  Bronce.  La 
part  superior  que  corona 
lo  capitell.  Abaco.  Los 
quadrets  del  joch  de  da- 
mas, etc.  i'soa^iíe.Lopunt 
de  apoyo  del  pern  de  una 
maquina.  Anillo.  Remen- 
do  de  vela.  Sobresano,  re- 
fuerzo. Pl.  Mostra  de  íi- 
gura  quadrada  en  las  ro- 
bas. Cuadros,  cuadrados. 
Mudarse  los  daus.  Fr. 
Cambiar  lo  estat  de  las 
cosas.  Trocarse  los  bolos. 
Tenir  bè  lo  dau.  Fr.  Cor- 
rer el  dado. 

Daurada.  V.  Orada. 

Duuradella.  Pta.  Dora- 
dilla, pulmonaria,  dorada 

Daurad«>r.  Dorador,  cha- 
rolista, {dorado. 

Dauradura.     Doradura, 

Daurar.  Dorar,    (radura. 

Daurat.  Dorado.  V.  Dau- 

iDavall.Prep. Debajo,  òcyo. 

I  Davallada.  Bajada,  de- 
clive, pendiente.  Fèr  deva- 

I     liada.  Fr.  Hacer  declivio. 

Davallameut.  Acc.  de 
devallar.  Descendimiento, 
descensión ,  descenso. 

Davallant.  Fam.  Gorga. 
Tragadero.  Mòlt  pendent. 
Empinado,  pino.  Fèr  de- 
vallant..  Fr.  V.  Fèr  deva- 
nada. Tenir  bon  deva- 
Uant.  Fr.  Créurerab  mol- 
ta facilitat.  Tener  buenas 
tragaderas.  Menjar  mòlt. 
Ser  tragón,  voraz,     (xar. 

Davallar.  Bajar.  V.  Bai- 

Davant.  Fre?) íe,  delante- 
ra, delante.  Adv.  Enfren- 
te. D.de  mi.  For.  A?i(enjr'. 
Davant  dit.  Loc.  Antedi- 
cho. Anar  davant.  Fr.  En 
la  delantera.  Apartarse  ó 
eixir  del  davant.  Quitarse 
de  delante.  Passar  davant. 
¥T.Coger  la  delantera.  Po- 
sarse davant.  Fr.  Adelan- 
tar. Traurer  á  algú  de  da- 
vant. Loc.  fam.  Quitarle 
de  enmtdio. 


126        DEB 

9avantal.    Delantal. 

Davanter.  Delantero. 

Oavaiitguarda.  Van- 
guardia. 

Dava«!i.xall  ó  Devassall. 
Aplech  de  aygua.  C/iarco. 
Cop  de  aygua.  Inunda- 
ción, diluvio.       {A  veces. 

Davega<la.s  y  Davoltas. 

Dát'ol.  Vil,  infame. 

Dayna.  Gamo,  venado,  bi- 
cerra. De  dos  anys.  Pa- 
rtero. D'  un  any.  Esta- 
^uero.  Novella.  Gamezno. 
Contrafér  la  veu  de  la 
dayna.  Agamitar.  Cosa 
de  la  pell  de  la  dayna. 
Gamuno.  Pell  de  dayna 
adobada.  A7}te.  Ser  una 


DEC 

Debitori.  Vale,  debitorio. 
Oebotar.  Botar  fora.  .4 r- 

rojar,  eclmr ,  expeler. 

Del>uixar.  V.  Dibuixar. 

Decadencia.  Decaimien- 
to, descaimiento.  Anar  en 
decadencia.  V.Decáurer. 

Decalient.  Decadente. 

Decaiiinient.  Decaeci- 
miento,  decaimiento. 

Decalcli.  Acció  de  calcar 
un  dibuix.  Decalco. 

Decálocb.  Decálogo. 

Decantament.  Electe  de 
decantar.  Ladeo,  torci- 
miento. La  ac.  de  abocar 
poch  á  poch  una  eyna. 
Decantación.  Lo  declive 
de  un  COS.  Torcimiento. 


dayna.    Fr.  fam.  que  se 'Decantar.  Inclinar.  La- 
emplea  pera  ponderar  la      dear ,    torcer.    Atraurer 


mòlta  lleugeresa  d'  algú 
Ser  un  ave. 

De.  Com  conjuncció  com- 
parativa.Como. De  amich. 
Como  amigo.  En  lloch 
de  pera.  Para.  De  aqui 
en  avant.  Para  en  ade- 
lante. De  qui.  Cvyo. 

Dea.  Poét.  Diosa. 

Debades.  Adv.  En  vano. 

Debaix.  V.  Davall. 

Debat.  Debate,  altercado. 


Llevar,  atraer. 

Decantari^e.  r.  Ladearse, 
inclinarse ,  abalanzarse. 

necÁurer.  Decaer .  men- 
guar, declinar,  ¡laquear. 
De  animo.  Abatirse. 

Decayi^uda.  Decadencia. 
Anaf  en  decayguda.  Fr. 
V.  Decáurer. 

Decar^ot.  Decaído,  cal- 
do, dejado,  lánguido,  des- 
mazalado, {lar 


Debátrer.  Disputar.  De-' necelar.  Descubrir ,  revé- 

batir,  altercar.   Remenar  Decenivip.DefeïíU'tro.  (/o. 

alguna  cosa.  Batir.  ¡Decenivirat.  Decemvira- 

Debátrer.se.V.  Bátrerse.'Decendir  y  sos  derivats. 
Debatut.  Disputat.  Deba-      V.  Descendir. 

/l'do.  Remenat.  Zíaíido.     [Decent.  Honest.  Honesto. 
Debedor.  Deudor.  modesto.  Honrós.  Hortroso 

Debéíïi.  Prep.  V^j Envers.     Decentnient.Adv.  Decen- 
Dèbil.   Delicat.  Delicado,}     temente.  con  aseo. 

frágil.  Flach.  Flaco,  ea-t-! Decepció.  V.  Engany. 

nanido,  feble, agostizo.       JDeceptiu.  Engañoso. 
Debilitació    y   Debilita- Decernir.  flíscenur. 


ment.  Debilidad. 
Debilitar.  Enervar,   des- 
fallecer ,  postrar ,  enfla- 
quecer, infirmar,  r.  Fla- 
qvear ,  desgastarse. 
Debilitat.    Eacinanicion , 
¡laqueza,  quebranto,  de- 
bilitación. De  forsas.  Med. 
Acracia.  De  ventrell.  Des 
consuelo  de  estómago. 
Dèbilment.  Adv.  Flaca- 
mente, feblemente. 
Dèbit.  Deuda,  débito 
Debitanient.       Debida- 
Hehitor.  Deudor,   (mente.' 


Decé.x.  V.  Mort. 

Dece.iísió.  Precedencia. 

Deces.<*or.  Predecesor. 

Decidir.  Resóldrer.  Defi- 
nir, declaj-ar,  fallar. 

Decidit  y  Decís.  Decidido, 
resuelto,  resoluto. 

Decisir.  Decidir.  (va. 

Decii>i»ri.  Decisiu.  Decisi- 

Declaració.    Testimoni. 
Deposición,  testimonio. 

Declaradament.  Mani 
festamcnt.  Notoriamente. 

Declarador.    Intérprete, 
testimonio. 


DEF 

Declarar.Interpretar,  ex- 
plicar./imponer,  testificar. 

Declarar.se.  r.  Decidirse 
per  algun  partit.  Decidir- 
se, {caer,  menguar. 

Declinar.  Dec;iurer.  De- 

Declivi.  Declive,  declivio. 

Decocció.  Digestión  ,  de- 
cocción, cocimiento. 

Decontinent.  Y.  Adv.En- 
continent. 

Decorar.  Aprender  de 
memoria.  Tomar  de  me- 
moria. Dir  de  memoria. 
Decir  de  memoria  ó  de  co- 

Decrèixer.  Decrecer,  (ro. 

neerement.Disminucion 

Decrèpit.  Decrépito,  ca- 
duco, {decrepitud. 

Decrepite«ia.  Caduquez, 

Decrepitut.  Summa  ve- 
llesa. Senectud. 

Decret.  Decreto,  auto.  Del 
Senat.  Senado  consulto. 
Llista  ó  col-lccrió  de  de- 
crets. Decretero. 

Deciibit.  Med.  Pósit  de 
algun  humor.  Decúbito. 

Decuriat.  Decuriato. 

necurs.Decurso,  discurso, 
curso,  transcurso. 

Decnyt  ó  Decocció.  Such 
bullit  ab  herbas.  Coci- 
miento ,  decocción. 

Dedicarise.  r.  Ponerse. 

Dedi;snar.  Desdeñar. 

Deduliible.  Deducible. 

Dediiliir.   Deducir,   infe- 

Deé.  V.  Desé.  (rír,  educir. 

Deesa.  Diosa. 

Defalcar  v  sos  derivats. 
V.  Desfalcar.       {fectible. 

Defalent  v  Defallent.  De- 

Defalliniènt.  Falta  de 
forsas  ó  vigor.  Desfalleci- 
miento, dejamiento,  lasi- 
tud. Lo  que  lo  causa  ó  la 
falta  de  aliment.  Ahilo. 

Defallir.  Pérdrer  I'  áni- 
mo. Faltar,  desfallecer. 

Defallirse.  Pérdrer  lo  vi- 
gor. Descaecer,  debilitarse. 

Defallit.  Desfallecido. 

Defecte.  Defecto  ,  vicio, 
falta,  tacha,  im perfección . 

Defectiu.  Defectuoso. 

Defectuó.s.      Imperfecto, 

nmnco.  tachoso. 
Defendent.   Defendiente, 
defendedor.  Defcndenl  de 


DEG 


DEI 


conclusions.  Sustentante.  \  vals.  V.  Fèr  malbé. 
Deléndrer.       Prohibir.  Degudament.  Adv.  Jus- 

Prohibir ,   vedar.  Defèn-      lament.  Debidamente. 

sar.  Defender.  Degut.  Debido,  justo. 

DefeJi.sa.  Manifest    abo-|Deísine.  Deismo. 


nant  al^'una  persona  ó  co- 
sa, ilpo/ogría,  defensorio. 
'Re.^avo.  Antemural ,  bro- 
quel, propugnáculo. 

Del'en.<«ar.  Defender.  Ab 
reparos.  Fort.  Cubrirse. 

Deleuíiíiuuat.  Defensivo. 

Deíen.sui*.  Protector.  Pa- 
trono, tutelar,  tutor. 

Detínició  de  comptes.  Re- 
mato d'  ells.  Finiquito. 

Deíiiict.  Explicat,  demos- 
trat. Definido,  demostrado 

netorsi.  Adv. De  fuera,  por 
de  fuera.  {cercanías. 

Defores.  Pl.  Alrededores, 

Delornie.  Disforme. 

Deíraudaineut.  Ac.  y  ef. 
de  defraudar.  Defrauda- 
ción, fraude. 

DeCront.  Adv.  Enfrente, 
en  faz ,  cara  á  cara ,  en 
presencia.       (Subterfugi. 

Defugi.  Escusa.  Efugio.V. 

Defugir  y  Defuir.fie/iu¿r. 
V.  Fugir.  (Difunt. 

DefuMct    ó    Defunt.    V. 

Degá.  Lo  mes  antich  d' 
una  corporació.  Decano. 
Lo  qui  obté  lo  deganat 
en  las  iglesias  catedrals 
Dean.      (nato,  deanazgo 

Deganat.  Deanato,  deca- 

Hege!.  V.  Desglás. 

Degenerar.  Bastardear 

Deglutidor.  Engullidor. 

Deglutinient.  Deglución 

DegJutir.ErjjfiiZ/ir,  tragar^ 

Deglutit.  Dragat.  Engu- 
llido,  tragado. 

Degitüa  (Passar  á  mata). 
Fr.  Pasar  á  cuchillo. 

Degollaciú.  Degüello. 

Degollador  y  Degolladu- 
ra. La  part  del  animal 
per  ahont  se  degolla.  De- 
golladero, (cion,  degüello. 

Degollanient.    DeyoZ/a- 

Degotanient.  Destilación 

Degotant.  Goteando. 

Degotar.  Gotear. 

DegotÍN.  Gotera.       (cion. 

Degradaeió.     Degrada- 

Degú.  V.  Ningú. 

Deguastar  y  sos    deri 


DEL        127 

Caerse  de  risa.  De  cosas. 
Dejarse  de  cuentos.  Dei- 
xarse  guanyar.  Hacerse 
perdedizo.  Vencer.  Dejar- 
se llevar.  Yéurer.  Aperso- 
narse, parecer,  asomar. 

Deixat.  Abandonat.  Deja- 
do, apático,  omiso,  ocioso, 
negligente.  Donat  ab  con- 
dició, etc.  Prestado.  Dei- 
xat anar.  Loe.  Desmaza- 
lado. Anar  tot  deixat.  Fr. 
Caerse  apedazas.  Ben  dei- 
xat. Adv.  Pulido, delica- 
do,      (soluble,  desatable. 

Deixatable.  Desleíble,  di- 

Deixatar.  Desleír,  diluir, 
disolver,  liquidar. 

Deixatat. /)esíeic/o,  disuel- 
to, desatado.  (lumno. 

Deixeble.  Discípulo  ,  a- 

Deixifrador.  Descifrador 

Dei xifrar.  Descifrar. 

Desxo.  V.  Deixament. 

Deixondar.  Desadorme- 
cer, despabilar.  V.  Tréu- 
rer  la  llana  del  clatell. 

Deixondar.«ie.  Recordar. 

Deixuplina.  Disciplina. 

Deixuplinant.  Discipli- 
nante, (nar. 

Deixiiplinar.     DiscipU- 

Deixuplinat.  Disciplina- 
do, disciplinante,     (diar. 

Dejectar.  Desechar,  repu- 

Dejectat.  Desechado. 

Dejorn.  Adv.  A  primera 
hora.  De  dia  ,  de  maña- 
na. Mòlt  aviat.  Tempra- 
no. V.  Aviat. 

Dejú.  Ayuno.  En  dejú. 
Adv.  En  ayuí^as. 

Dejunar.  Ayunar,      (ció. 

Dejuncció.  V.    Disjunc- 

Dejunctiu.  V.  Disjunctiu. 

Dejuni.  Ayuno. 

Dejuntanient.  Desunión 

Dejuntar.  Separar. 

Delació.  Denuncia ,  de- 
nunciación, acusación. 

Delanter.  Delantero. 

Delatador.  Delator. 

Delatar.  For.  Denunciar. 

Delator.  For.  Acusador. 
Denunciador.  (Dale. 

Dele.  Anhelo  ,  prurito.  V. 

Delectable.  Lo  que  agra- 
da. Deleitable,  deleitoso. 
anar  á  terra.  £c/iarse  a7Delectal»lenient.  Deíet- 
suelo.  Anar  de  riurer.  Fr. '    tosamente,  deleitablemente 


Deitat.  Deidad,  diosa. 

Deixa.  Donació  ó  llegat. 
Manda.  Acte  de  deixar. 
Dejamiento.  Despulla. 
Deshecho.  D.de  vianda  ro- 
segada. Escamochos. 

Deixadeí^a.  Dejadez,  a- 
patia,  dejamiento. 

Deixament.  Negligencia, 
peresa.  Dejamiento ,  dejo, 
soñolencia,  somnolencia. 

Deixar.  En  sas  princip. 
accepc.  Dejar.  Renunciar 
á  alguna  prenda  de  roba. 
Desechar.  Donar  una  co- 
sa pera  usarla  algun 
temps.  Prestar,  fiar.  A- 
partar.  Deponer,  desasir, 
soltar.  Llegar.  Legar, 
mandar.  Pérdrer.  Perder. 
Deixar  á  la  fresca.  Fr. 
Plantar.  Deixar  atrás. 
Postergar,  rezagar.  Dei- 
xar brocadas  en  los  ceps. 
Perchonar.  D.  caixals  ó 
Hígadas  en  una  paret. Arq. 
Adentellar.  Córrer  un  ne- 
goci. Ciar.  Deixar  de  co- 
nèixer. Desconocer.  De 
fèr.  Omitir.  Endarrera. 
Dejar  atrás.  En  porreta. 
Fr.Dejar  en  pelota.  Deixar 
estar.  Dejar.  Deixar  anar. 
Soltar.  Deixar  estar.  De- 
jar,no  cuidarse.  La  càrre- 
ga per  reposar.  Posar.  La 
companyia.  Deslabonar- 
se. Llibre.  Largar,  lan- 
zar. Lo  ranxo.  Desran- 
charse. Lo  traball.  Ociar, 
holgar.  Deixar  mocat.  Fr. 
Dejar  burlado.Ver  portas. 
Destroncar.  Deixar  véu- 
rer.  Mostrar.  Deixarho 
per  ara.  Fr.  Doblar  la  ho- 
ja. Lo  que  's  pot  deixar  ó 
prestar.  Comodable.  No 
deixar  de.  Fr.  Tratar.  No 
deixar  parar  ó  sossegar. 
No  dejar  en  sosiego.  No 
deixar  pérdrer  ros.  No  de- 
sechar ripio. 
Deixar^e.  r.  Quitarse.  D 


128        DEL 

Delectació.  Regodeo. 

Delectant.  Deleitante. 

Delectar.  Agradar.  Delei- 
tar, r.  Regodearse. 

Dele^^ador.  Delegante. 

Deleytable.  Delectable. 
Deleitoso,  sabroso,     [dad. 

Delevtació.     Deleitabili- 

Deleytar.  Donar  gust  ó 
pler.  Complacer,  regalar. 
r.  Saboreai'se ,  regodearse. 

Delejte.  Complaceitcia, 
gozo,  gusto,  regalo.  D. 
sensual.  Venus.  V.  Pler. 

Deleytóíj.  V.  Delectable. 

Deleytujiíanieikt.  Adv. 
V.  Delectablement. 

Delfi.  Peix.  Delfin,  golfin. 
Sens  llengua  ab  la  boca 
oberta.  Blas.  Primado. 

Dei^fadesa.  Agudesa.  ^- 
gudeza. 

Deliberació.  Resolución. 

Deliberar.  Escullir.  Es- 
coger, elegir. 

Delicadaiueni.  Adv.  A- 
gudament.  Agudamente. 

Delicadeíía.  Delicadez, 
blandura,  melindre. 

Delicat.  Saborós.  Eccqui- 
sito.  Difícil.  £cp¡')!oso,  á)'- 
duo.  Afeminat.  Afemina- 
do, muelle.  Llemencli.  Es- 
quilimoso. Tendre.  Tier- 
no, mimoso,  melifluo.  Re- 
sentit.  Cosquilloso,  cojico- 
so.  Trencadís.  Delgado, 
frágil,  tenue.  Suau,  bla. 
Suaré ,  blando. 

Delicia.  Deleite,  placer. 

Deliciar»ie.  r.  Deleitarse. 

Delirios.  Deleitoso,  ame- 
no. Deliciosament.  Adv. 
Deleitosamente. 

Delicte.  Crim.  Delito,  cri- 
men. Excés.  Ejrceso,  de- 
masía, (gentment. 

Delieentnient.  V.  Dili- 

nelineaei».  Lineamiento. 

Deliiteaiiient.  Delinea- 
cion.  {zar.Piní.Esquiciar 

Delinear.  Perillar.  Tra- 

nelitkےiient.Delincuente. 

Delin(|Uinient.Fa{<a.  V. 
Mancament. 

Deliqüecent.  Liquidable 

Deli<iuí.  Arrebátament. 
Arrebatamiento,   (variar. 

Delirar.  Desvariejar.  Des- 

Deliri.  Delirio,  desvario» 


DEM 

Delit.  Vigor,  forsa.  Aju- 
mo,  brio,  vigor.  Gana  ó 
desitg.  Placer,  gusto.  An- 
sia.  Anhelo.  V.  Delicie. 

Delltable.  Delectable. 
Deleitoso,  deleitable. 

Delitar.  V.  Delejlar. 

Delitó.'t.  Qui  té  vigor.  Ga- 
noso, animoso,  vigoroso 
Qui  te  salut,  fíien  dis- 
puesto,        [gorosamente 

Detitotiianieut.  Adv.  Fi- 

Deliura.  Mar  libre,  alta 
mar.  \menl. Libramiento. 

Deliuració    y     Deliura- 

Deliurar.  Y.  Deslliurar. 

Deliure.  Franch,  quiti. 
Horro,  libre,  inmune. 

Dell.  Del,  de  él. 

Dellá.  V.  Dalia,  (entonces. 

Dellabun.>i.    Adv.    Desde 

Delliberar.  Deliberar. 

Dellibrar  y  sos  derivats. 
V.  Deslliurar. 

Deiliure.  V.  Deslliure. 

Delniu.  V.  Delme. 

Delniabie.  Dezmable. 

Delmader  y  Delmador. 
Dezmero,  diezmador. 

Delniar.  Dezmar ,  diez- 
mar. D.  segona  vegada. 
Re  diezmar. 

Delniari.  Dezmatorio, 
dezmeria.  [dezmerta 

Delniaturi.    Dezmatorio, 

Delnte.  Diezmo,  diezma 
décima.  Segon  delme.  Re- 
diezmo. Graner  dels  del- 
mes.  Cilla.  Pagar  lo  del- 
me. Diezmar. 

Deliuer.  Pertanyent  al 
delme.  Dezmero,  decimal. 
Qui  lo  paga.  Diezmero.  V. 
Delmader. 

Deniá.  Adv.  Mañana.  De- 
mà al  mati  ó  dcmati.  3/íj- 
ñana  por  la  manaría.  De- 
mà á  la  tarde.  Mañana 
por  la  tarde.  Demá  al 
vespre.  Mañana  por  la 
7iocne.  Demá  passat  ó  pas- 
sat demá  ó  desprès  demá. 
Pasado  mañana. 

Oeniacrar.  V.  Aílaquir. 

Deniaiia<ia.  Demanda. 

Deiiianaditisa.  Pedido. 
V.  Rcquesta. 

Denianador.Pretendent. 
Demandador  ,  pedidor. 
Qui  demana  en   judici. 


DEM 

Demandante.  V.  Capta- 
dor, (pedidura. 

Deniananient.     Pedido, 

Demanant.  Suplicante. 

Demanar.  Pedir,  deman- 
dar, llamar,  preguntar. 
Demanar  en  justicia.  Po- 
jiíT  uiia  demanda.  Dema- 
nar parer.  Consultar. 

Daiuanat.  p.  p.  de  Dema- 
nar. Pedido.  Cridat,  ins- 
tat. Llamado. 

Demanda.  Pretensió. 
Pretensión.  Petició.  Peti- 
ción, pedido.  (dero. 

Deuiaudader.  Demanda- 

Demandant.  For.  De- 
mandador. 

Demarcar.  Fixar  termes. 
Limitar.  Náut.  Senyalar 
direcció  ó  rumbo  per  me- 
di de  la  brúixula.  Marcar. 

Dema.sia.  V.  Desmasia. 

Deiuati.  Adv.  De  mañana^ 
tempraiio.  Llevarse  de- 
mati.  Fr.  Malinejar.  Ma- 
drugar. V.  Mati. 

Deniatinet.  Por  la  ma- 
naría, por  la  mañanita, 
tempranito.  V.  Matinet. 

Demencia.  Bogeria ,  ena- 
genació  de  la  rahó.  Locu- 

nen»ent.7?i.'í(Hio,  loco.  (ra. 

DemeUys.  Adv.  De  menos. 

Demèrit.  Demérito,  des- 
merecimiento. 

Dcméí«.  Adv.  Demás.  Es 
per  demés. V.  Es  un  gros. 
Destituhit.  Demitido. 

Deniétrer.  Destitiiliir. 
Deponer,  apear,  privar. 
Renunciar  algun  carrech, 
etc.  Renunciar,  dimitir. 

Demi.ssió.  Dimisión,  (ra. 

De  mudo.  Adv.  De  mane- 

Deniulidor.  Qui  demo- 
leix. Destruidor,  asolador. 

Deui«>Itr.  Demoler. 

Deni«»níacli.  Demoniaco. 
Y.  Endemoniat. 

Deni(»nstrar.  Demostrar 

Dem«»ran(<>a.  Náut.  Rum- 
bo, marcación,  demora. 

Demorar.  Tardar,  dete- 
nirse  ó  pararse  en  algun 
Uoch.  Retardar. 

Denioi«tració.  Muestra. 
D.  de  alegria.  Eo-íT/íacíon, 
manifestación. 

Demostrarse,  r.  Decía- 


DEN 

rarse,  manifestarse,  (ñar. 
nenipnar.  Dan>ar.  Da- 
Ueuipnarí^e.  r.  Afligirse 

Consum  irse ,  recocerse. 
Deoiiuut.  V.  Damunt. 
Den.  Prep.  de  t;enitiu.  De 
Dena.  Uesena.  Decena,  de- 
cenario. Üena  de  rosari. 
Diez  de  rosario.  Fer  de- 
nas.  Fr.  Adecenar. 
Deicititt.  V.  Alians. 
neutle.  Adv.  Desde,     (les. 
Deudrita.  Pedra.  DenJri- 
Ueuegació.Ac.  de  negar. 
Repulsa.     UesaproJjació, 
acció  de  desdirse.  Dene- 
gación, retractación. 
Denegar.  Negar,    (güero. 
Wtf-XYfn'ni,.  Melindroso,  den- 
Densue.  Iiclicadesa  al'ec- 

lada.  Melindre. 
Deiiij^B-attoi*.  Zaheridor. 
Deni;;i'ar.  Infamar.  Zahe- 
rir,  vulnerar,  tiznar. 
Denoiiieuat*.  Denominar 
Denoté.  Decimonono,  {so. 
Den.s.  Espès,  aprelat.  Den- 
Den.siroslre.  Densirostro 
nent.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Diente.  U.  canina. V. 
l'llal.  ü.  coreada.  Negui- 
jón. De  cá.  Pta.  Dientede 
perro.  De  Irull.  Dental.  De 
lleó.  Pta.  Amargón,  diente 
de  león.  D.  de  las  claus. 
Guarda.B.  de  las  ferradu- 
ras.  Callo.  D.  deis  panys. 
Cacheta.  Pl.  Dents  inme- 
diatas ais  ullals.  Colume- 
lares. Arrancar  las  dents. 
Fr.  Desdentar.  Cap  sense 
denls.  Muelas  de  gallo. 
Clavar  las  dents.  Fr.  Hin- 
car el  diente,  dentellear. 
Cosa  de  las  dents.  Dental. 
Cruixir  ó  petarlas  dents. 
Fr.J[)erí¿e¿/ear. Desigualtat 
en  las  dents.  Helgadura. 
Dolor  de  dents.  Med.  0- 
dontálgia.  Escurar  las 
dents.  Fr.  Mondar  los 
dientes.  Esmolar  las  dents 
¥r.  Aguzar  los  dientes.  V. 
Lluciar  las  dents.  Esmus- 
sar las  dentsó  fèresgarri- 
larlas.  Fr.  Dar  dentera. 
Eixida  de  las  dents.  Den- 
tición. Fér  denls  ó  posar 
las  dents.  Dentar,  enden- 
tecer. Guarnit  de  dents. 

DIC.     CAT.     CAST. 


DEP 

Dentado.  Lluciar  las  dents 
Aguzar  los  dientes.  Par- 
lar ó  dir  entre  dents.  Fr. 
líutsinejar.  Musitar,  re- 
funfuñar, gruñir.  Peta- 
ment  de  dents.  Crujido 
de  dientes  ,  dentellada. 
Pelar  ó  cruixir  las  dents. 
Crujir  ó  rechinar  los  dien- 
tes. Reganjar  las  dents. 
Fr.  Mostrar  los  dientes. 
Relació  ó  descripció  de 
las    dents.  Odontografia. 

Dentada.  Dentellada. 

Deniar.  Posar  dents.  En- 
dentecer, echar  los  dientes. 

Dentari.  Denticular. 

Dentarra  y  Dentassa. 
Aum.  Dentón.  Pl.  Qui  té 
las  dents  desproporciona- 
das. Dentudo. 

Dentat.  Lo  que  te  dents. 
Dentado,  serrado,  arpado. 
Conjunt  de  las  dents. 
Dentadura.  Lo  instru- 
ment que  té  tall  per  dos 
costats.  Aciche.  Posar  lo 
dentat.  Fr.  Endentecer. 

Dentelaria.  Pta.  Velesa. 

Deutell.  Arquit.  Faixa 
que  constituheix  part  de 
una  cornisa.  Déntele,  den- 
telo. Quadrat  sobre  '1 
qual  se  tallan  los  dente- 
llons.  Dentelete. 

Dentellar.  Cruixir  las 
dents.  Dentellear  ,  dar 
diente  cotí  diente,    {lado. 

Dentellat.   Dentat.  Den- 

Denteiió.  Arquit.  Dente- 
llón, dentículo,    [dentera. 

Denteta    (Fér).  Fr.   Dar 

Deiitic4»rui.  Denticórneo. 

Denticular.  Dentario, 
dentellado,     {sacamolero. 

Dentista.       Sacamuelas, 

Déutol.  Peix.  Dentón. 

Dentut.  V.  Dentat. 

Denunciació  y  Uenun- 
ciament.  Denuncia,  {dor. 

Denunciant.   Denuncia- 

Denunciar.  Acusar  en 
judici.  Delatar,  acusar. 

Departament.  Districte. 
Departamento.  Separació. 
Apartamiento. 

Departidainent.  Adv. 
Ab  separació.  Separada- 
mente, distributivamente. 

Departídor.  Repartidor. 


DER 


129 


Deparfiniení.  Partició. 
Partición,  división.  Qües- 
tió seria.  Disputa. 

Departir.  Repartir,  divi- 
dir, partir.        (separarse. 

Departirí^e.  r.  Apartarse, 

MepárSrer.  Apartar. 

iiepentient .  Dependiente. 

Dependeuíinent.  Adv. 
Dependientemente. 

liepeníliry  Depenjar. /)e- 
pender,  pender.  V.  Esire- 

Depiler.  Senescal,     (bar. 

IteplorabEe.  Lamentable. 

Deploratueut.  Lamento. 

Dep4»rt  (Pcndrer).  Fr.Z>M- 
cansar,  reposar. 

BeiHtS'AV.  Tráurer.  Depo- 
ner, apear,  amover,  be- 
clarar.  Declarar,  testificar 

Eíeposat.  Depuesto. 

Eíeposició.  For.  Declara- 
ció. Declaración. 

Mepósit.  Depósito,     (nar. 

Depo.'^itar.  For.   Consig- 

Depra-iarse.  r.  Viciarse. 

Depravat.  Perverso,   (go. 

Deprecació.  Petició.  Rué- 

Deprecatori.  Dejirecati- 
vo,  rogativo.       (Talador. 

Depredador.Dcslruidor. 

Depresión.  Adv.  De  pre- 
sent. De  presente.  Primo- 
rosament.Pí'i'morosaíneí!- 

Deprénter.  Oprimir,  (te. 

Depreiuut.  Deprimido. 

Deprés.  V.  Aprés,  Des- 
prés, Compres. 

Depressa.  De  prisa,  apre- 
suradamente. Fér  depres- 
&a.  Atropelladamente. (tir. 

Deprinnir.  Abátrer.  Aba- 
ne prompte.    Adv.    De 
pronto,  de  improviso. 

Depuix,  Depús,  Depuys 
y  Depuyx.  Y.  Després. 

Depuratiu.  Depuratorio. 

Deputació.  Diputación. 

Deputar.  Diputar. 

Dequen.  Pron.  De  aquel. 

Deciuent.  Adv.  De  aquí. 

Deriítiú.  Burla.  Irrisión. 

Deriva.  Náut.  Abatimien- 
to, caída  á  solaviento. 

Derivar.  Convertirse  en 
US  propi  una  cosa  públi- 
ca. Apropiarse.  Arribará 
noticia  d'  algú.  Llegar. 
Procedir.  Emanar,  proce- 
der, 

9 


130        DES 

Derivell.  Hául.  Cap  pera 
assesturar.  Andarivel. 

nerrinuia.'Sa.ut.  Derramen 

Derrainainent.  Derra- 
mamiento, derrame.  Der- 
ramameiit  ile  sanch.  Efii- 

Derrer.  V.  Darrer,  {sion. 

Oerrera.  V.  Darrera. 

Derrerainent.Atlv.  Últi- 
mament. Últimamente. 

Oerrerench.  V.  Tarda. 

Oerreria  (Ala).  .4/  fin, 
al  cabo,  á  la  postre. 

nerreti«l4>r.  Fundidor. 

I»eiTetiMient.  Derreti- 
miento, licuación,     {lido. 

Oerretit  ó  Derritil.  Derri- 

Derritible  ó  Derretible. 
Licuable,  fusible,  liquida- 
ble, licuefactible.        (dor, 

werritirtor.    V.  Dcrreti- 

Derpitir  ó  Derretir.  Fun 
dir,  licuar,  liquidar. 

líerpocanient.  Destruc- 
ción, derribo,  demolición. 

Derrocar.  Tirar  á  terra 
algun  edilici.  Derribar, 
derruir,  demoler.  Precipi- 
lAT. Despeñar,  derrumbar. 

Derrocar.  Derogar. 

Derrosatiii.  LÓ  que  a- 
aul-la.  Derogatorio. 

Derrota.  Rumbo.  Derro- 
tero, rumbo.  Portar  la 
derrota. Fr.  Llevar  la  ruta 

Derrotar.  Mil.  Arrollar. 

Derriihir.  Arruinar,  der- 
ribar, derruir,  demoler. 

De.«iaI>onar.  Desaprobar. 

Desabono.  Perjuicio. 

Desabonvegador.  Des- 
abollador, {llar. 

DPsabonyegar.  7)Ma6o- 

D^!!>al>or<Iarse.  r.  IS'áut. 
Separarse  una  nau  d'  al- 
tra. Desatracarse. 

D^^aborir.  Desasonar, 
desabrir,  quitar  el  sabor. 

Desabotonar.  Tráurer 
los  botons  dels  traus.  Des- 
abrochar. 

Desabricli.  Desabrigo. 

Deí!iabrÍKat.ISáiit.  Abier- 
to. V.  Descuberl. 

Desacalorarse,  t. Desea 
lorurse,  desahogarse,    [to 

De.<«aeatanient.  Desaca 

Desacato. 0('sara<ami>n/f) 

De.«iacert.Z)*SrtftVr/o,  des- 
acuerdo. 


DES 

Desacertar.  No  tener  a- 
cierlo.  {damiento. 

Desaconioilo.  Desacomo- 
De.*iac4>ni|>aiiyanient. 

Desacompañamiento. 

Desacouijianyar.  Sepa- 
rarse, dejar  solo.       {Solo. 

De.tiaconipanyat.      Sol. 

De.^iaconipassar.  Desga- 
vellar. Descompasar. 

De.sconiiias.<4at.  Séns 
compás,  descompassat. 
Descompasado. 

Desaconselladainent. 
Adv.  DesaccynsejadameiUe, 
desacordadamente. 

Dcsacoiisellanient.  Di- 
suasión,   {sejar.  disuadir. 

De.saconselJar.Dfsaco/i- 

Desacontentar.Descon- 
tenlar.  Descontentar. 

Deíiacor«la<la>nent.  In- 
deliberadamente, inco7isi- 
deradatnente.    cordancia. 

DesacíiriJameiit.      Dis- 

De.^aeor<Iar.  Discordar. 

Oesacort.  Séns  concor- 
dia, dissensió.  Discordia. 
Discordancia.  Discordan- 
cia, desacuerdo. 

Desac«»«>tiinia(lani  ent . 
Adv.  Fora  de  lo  regular. 
Desacostumbradamente. 

Desac4>s  t  u  ni  a  m  ent. 
Desvesament.  Falta  de 
hábito  ó  costun\bre. 

Desacostuniar.  Desacos- 
tumbrar, desusar,  desha- 
bituar. V.  Desvesar. 

Desacreditar.  Denigrar, 
disfamar,  vulnerar. 

Desadornar.  Desaliñar. 

Desafavorid<»r.  Qui  des- 
afavoreix. Desfavorece- 
dor, icer. 

De.safavftrir.  Desfavore- 

De*iafecci«'>.V.  Desafecte. 

Desal'ectació.  Naturali- 
tat. Naturalidad. 

Desafecte.  Falta  de  afec- 
te. Desafecto  ,  desamor. 
Aversió.  Desamor ,  errò- 
nia, ojeriza,  aversión. 

DcsaTerniarse.  r.  Deso- 
cuparse. Desocuparse. 

Desaferrar.V.  Desagafar 

Desareynat.  Desocupa- 
di).  Estar  desafeynat.  Fr 
^líirf'ir  ó  estar  de  vagar. 

Desatlador.  Qui  desalia 


DES 

Retador,  duelista. 

Desallainent.  Desafio. 

Desaiiant.  Desafiador. 

Desaliar.  Retar, provocar. 

Desalicionar.se.  r.  Des- 
apasio7iarse. 

Desalinadanient.  Adr. 
Desacordemente ,  de»en- 
t07iadamente. 

De.salinanient.  Destem- 
ple, desentonación. 

Desafinar.  Desentonar, 
disonar.  {desacorde. 

De.satlnat.    Desentoldado, 

Desatiu.  Desafio  ,  duelo, 
reto.  A  cops  de  punys. 
Pugilato.  Lloch  del  desa- 
fio. Desafiadero. 

Desal'or.  Desafuero. 

Desalorarse,  r.  Descom- 
ponerse, atreverse. 

Desaforat.  Gran  en  ex- 
cés. Desmedido,  ejpcesivo. 
Sui  atropella  ú  obra  séns 
ey.  Desatinado. 

Deshgafanient.  Desasi- 
miento, despegadura. 

Desagafar.  Desasir,  des- 
pegar, desprender,  r.  Des- 
amarrarse, destrabarse. 

De.sasarrar.  Desaferrar. 

Desagernianar.  Desher- 
manar, (nar. 

De.sas;i*aciar.     /)ísarfor- 

De.saeradable.  Al  tacto. 
Áspero,  i7}suave.  Al  oido. 
Desapacible,  ingrato.  Al 
tracte.  Esquivo. 

Desa$;rada  b  I  e  ni  e  n  t. 
Adv.  Desapacibleme7}le. 

Desagrradar.  Desplacer, 
displicer,  disgustar. 

Desaeraduar.  Degradar 

De.sas  r  a  li  i  d  a  ni  e  n  t. 
Adv.  Desagradecidamen- 
te, ingratamente. 

De.sai;rabinieiit.  Desa- 
gradecimiento, ingratitud. 

DeNa;;rabir.  Desagrade- 
cer, (cido.  ingrato. 

De.sasrabit.   Desagratl»- 

Desacravi  y  Desagravia- 
ment.  Desagravio." 

ne»tísrv^SSkr.  Disgregar, 
desunir.   Ditgregar. 

Desaerir.  Desacerbar,  etj- 
dulcir,  suariiar. 

De.<»asr¡t.  Desacerbado. 

Desahogar.  Aixamplar. 
Emanchar.  r.  Espargirse. 


DES 

Esparcirte,  solazarse. 

DeMuhogat.  Desvergo- 
nyit.  Descarado,  desollado 

M»es»Utts»,  Aixaniple.  En- 
sanche, libertad,  anchura, 
Desembrás.  Desenfado. 
Ab  (iesabogo.  Adv.  Liber- 
tadamente, desahogada- 
mente, {desunido. 

DeNaliunit.    Desavenido, 

UeMaixifla.  V.  Surtida. 

VeHajudar.  Desayudar. 

0e.«$ajudat.  Negligent. 
Negliyeiite,  desidioso. 

JDeM^junareíe.  r.  Y.  Dcs- 
dejunarse. 

JDe^ajiiNt.  Desajuste. 

DeNajui^tarHe.  r.  Descon~ 
reñirse,  descomponerse, 

]>«»«alal>aii»a.  Vituperio. 
V.  Menyspreu. 

J>ei>«ala|>at.  Descarado, 
farotón,  desvergonzado. 

DeNal  bardar.  Desenjae- 
zar, desenalbardar. 

Dexalbergaiuent.  Des- 
hospedamiento,       (dado. 

VeMalbergat.  Deshospe- 

Desaleiitar.  Desanimar 
Descorazonar,  r.  Desani- 
marse. Abandonai-se. 

I>e.*<all)»t.jaiueut.  Desa- 
lojamiento. 

Desallotjar.  Desalojar. 

AeNalterar.  Assossegar. 
Apaciguar,  [mancebarse. 

Deiiiaiiiancebaríse.  Des- 

Mesainarrar.  Náut.  Se- 
parar. Desatracar. 

DeMainent.  Encerramien- 
to, reserva,  escondimiento. 

OeManiistansar.  Desa- 
mistar, descompadrar. 

nexanioblar.  Desamue- 
blar, (anujar. 

DeNamohinar.  \.  Des- 

l>ei4anM»liin«».  Desenfado. 

DeNaiu4»r.  Aburriment. 
Aborrecimiento,  desapego. 

DeHamorat  y  Desanio- 
rÓ8.  Mal  agrados.  Desa- 
brido, áspero,  seco. 

DeManiortallar.  Desa- 
mortajar. 

SeMaiiiotiuarNe.  r.  Apa- 
ciguarse, pacificarse. 

neNaiiipallejLïarse.  r.  Y. 
Desem  pallegarse. 

I>e«ainparar.  Abando- 
nar alguna  cosa.  Abandó- 


DES 

nar.  Deixar  sens  defensa 
una  fortificació.  Desman- 
telar. Naut.  Desarbolar. 
For.  Renunciar. 

DeMaiuiiarat.  Abando- 
nat. Abandonado.  Sens 
abrich.  Desabrigado.  Sens 
amparo  ó  recursos.  Sin 
amparo.  Y.  Desert. 

DeMaiiiparo.  Dejación. 

We.<4aiiipÚN.  Y.  Després. 

We.saucorar.  Náut.  Al- 
zar, levar  anclas. 

DeManiínació.  Frialdad, 
indiferencia,  desaliento. 

Deítaníniar.  Desalentar, 
descorazonar. 

Deí^aniniat.  Cruel,  inhu- 
ma. Desalmado,  fiero. 

Det^aniiig.  Desenojo. 

Desaiitijar.  Desenojar, 
desensañar,  desatufar. 

t>eimnujós.  Desenojoso. 

ne.sapacibleineiit.Adv. 
Desagradablement.  Desa- 
gradablemente,        (cido. 

DeNupai'CjS^ut.  Desapare- 

Defsaparéixer.  Desapa- 
recer. Vi'T  desaparèixer. 
Fr.  Escamotear,  (aparejo. 

ne^aparell.  Naut.   Des- 

UeHaparellar  y  Desapa- 
riar.  Separar  una  délas 
cosas  que  formaban  pa- 
rell. Desaparejar,  desapa- 
rear. Desbaratar  alguna 
cosa.  Desparpajar ,  des- 
componer. Naut.  Tráurer 
los  aparells  de  una  nau. 
Desmantelar,     (cimiento. 

Desaparició.   Desapare- 

Deí!«aparr4>i|uianarNe. 
r.  Desaparroquiarse. 

DeHapegadaiuent.Adv. 
Despegadam  ente,  des  inte- 
resadamente, (dor. 

Deí^apesitdor.  Despega- 

DeNapeKanient.  Desu- 
nió de  las  cosas  que  esta- 
rán apegadas.  Desapega- 
dura.  Desapego.  Despren- 
dimiento, desvio. 

Desapegar.  Separar  lo 
apegat.  Despegar.  Sepa- 
rar lo  que  estava  unit. 
Desasir,  desprender. 

netiapetfavse.  r.  Apar- 
tarse, despéndrerse.  Des- 
prenderse, desasirse.  Des- 
alicionarsc.     Despegarse. 


DES 


131 


Y.  Esllabissarse. 

Desapegat.Poch  amable. 
Desamorado,  frió,  descori- 
tado. Y.  Desprès. 

De»iape$ï4».  Despego,  des- 
prendimiento,  desasimien- 
to. Ab  desapego.  Adv.  De- 
sapegadamente.  (der. 

Deíiapéndrer.  Desapren- 

De«iapercebiinent.  Des- 
prevenció.  Desapercibi- 
bimiento. 

DeMapereebit  y  Desa- 
percebut. Desprevenido. 
V.  Desprevingut,  (recerse. 

Desapiadart^e.  r.  Endu- 

Deí^apiadat.  Incompasi- 
vo, incompasible,  inhu- 
mano, impío, 

Desapoderaiiient.  Des- 
apoderamiento. 

De.*«ap«i)lerar.  Desposeer, 
desaposesionar. 

DeMap«»derarMe.  r.  Des- 
apropiarse, ¡{enunciar, 
desapropiarse. 

Dc.sapMk^ieiitanient.  De- 
salojamiento.  (jar. 

nesaiutsentar.    Desalo- 

nenapréii.  Desaprendido. 

Dei^apretnr.Y.  Afluixar. 

DeNaprobació.  lleproha- 
cion.  (condenar. 

Desaprikbar.    Reprobar, 

De.saprolila  d  a  ni  e  u  (. 
Adv.  Desaprovechadamen- 
te, sin  provecho. 

DeNaprotilanient.  Des- 
aprovechamiento. 

DeNaprolitar.  Desapro- 
vechar, desperdiciar. 

DeNapr4»pi.  Desapropio, 
desapropiamiento. 

Desaprupiaciú.  Y.  Des- 
apropi.  (apropio. 

De!4apr4»p¡anient.  Des- 

DeNapr(»piar.  Enajenar^ 

De.*«apr4»piar.«4e.  r.  Des- 
prenderse, renunciar. 

Dc.sa(|iieferat.  Desocu- 
pado. Estar  desaqucferat. 
Fr.  Y.  Estar  desafcynat. 

Dewar.  Posar  alguna  cosa 
en  lloch  segur.  Guardar, 
aliar ,  reservar.  Apartar 
de  la  vista  alguna  cosa. 
Retirar.  Fam.  Posar  prés. 
Aprisionar,  r.  Retraerse, 
esconderse.      (Desarbolo- 

Desarbolaiueat.  Náut. 


132        DES 

De«»arborar.  Abátrer 
Derribar.  Desarbolar.  De- 
sarbolar.       (Desheredar. 

neNaretar.    Desheretar. 

DeMariiiament.  Desar- 
mamiento, desarmadura, 
desarme,  desarmamento. 

Dec^ariuar  Desguaruir, 
deseompóndrer.  Desmun- 
tar, descomponer.  Náut. 
Llevará  la  embarcació  la 
artillería  y  aparells.  Des- 
artillar. Aplacar  la  ira. 
Cortar  la  colera. 

Desarmarse,  r.  Deixar 
las  armas.  Dejar,  deponer 
tas  armas.  En  passions 
de  ánimo.  Aplacarse. 

Uetüariiiat.  Desprevin- 
gut.  /íi  e  ri?i  e ,  desp revejí  ido . 

Desarraigar.  V.  Desar- 
relar.  (el  embozo. 

Desarrebo.«ísar.    Quitar 

Desarreglanient.  Des- 
arreglo. Desarreglo. 

Desarreglar.  Desorde- 
nar, desmesurar. 

Desarregla*.  Sens  lino. 
Desatinado ,  inmoderado. 
Desordenat.  Inconcino, 
descorregido.  D.  en  lo 
menjar.   Voraz,  tragón. 

Desarreglo.  Corrupció. 
Estragamiento.  En  las 
costums.  Ea'travio.  En  lo 
menjar.  Voracidad.  Obrar 
ab  desarreglo.  Claudicar. 

Desarrelament.  Desar- 
raigo, extirpación. 

Desarrelar.  Arrancar  de 
airel.  Desarraigar,  desce- 
par. Extingir  entera- 
ment alguna  passió  ó  vi- 
ci. Extirpar,      (enfaldar. 

Desarreiiiangar.    Des- 

Desarrenglar.  Desarre- 
glar, (remover. 

Desarri-uiar.      Apartar, 

De.<«arrugament.  Desar- 
rugadura. 

Desarse.  r.  Amagarse. 
Retraerse ,  ponerse  en  sal- 
vo, esconderse,      (saborir. 

Desassuborar.  V.  Dcs- 

Desasseat.  Desalinyat, 
malendressat. Z>Ma/iñatio. 

De  sasseiiyalar  .Z>f.«rnar- 
car,  quitar  las  señales. 

DecMtsttitiador.  Descer- 
cador. 


DES 

Desassitiament.     Des- 
cerco.    (Levantar  el  sitio. 
Desassitiar.Alsarlositi. 
Uesa.ssossegameut    y 

Desassossego.  Desasosie- 
go, inquietud. 

Desasso.^segat.  Inquiet. 
Inquieto,  bullicioso. 

Desastre.  Calamitat.  Ca- 
lamidad, infortunio. 

Desastrusanient.  Adv. 
Desastradament ,  inlelis- 
menl.  Desastradamente. 

Desat.  Guardat.  Guarda- 
do ,  reservado ,  retirado. 
Lloch  retirat.  Retirado, 
recóndito. 

Besataxiu. Desaliño,  des- 
atavío, desaseo. 

Desatenció.  Descortesia. 
Inurbanidad.  Distracció. 
Distracción. 

Desaténdrer.  Desaten- 
der, desoir.  desairar. 

De.«iatent.  Lo  qui  no  té 
cortesia.  Desatento,  gro- 
sero, incivil. 

Desates.  Desayrat.  Desa- 
tendido, desairado. 

Desatinadament.  Adv. 
Desatentadamente,  des- 
lumbradamente. 

Desatinar.  Tráurer  ó 
pérdrcr  lo  lino.  Desaten- 
tar, perder  el  tino. 

Desatina!.  Sens  tino.  De- 
satentado, deslumhrado. 

Desatino.  Desbarro,  deva- 
neo, locura,     [desaturdir. 

Desatontir.  Desatontar, 

Desatracar.  Náut.  Desa- 
bordar.     (Sin  esperanza. 

Desauciailament.  Adv. 

Desauciar.  Tráurer  la 
esperansa.  Desesperanzar 

Desavans.  Rebaixa  de 
deute.  Descuento.  Pl.  Pèr- 
dua de  una  parí  y  no  del 
lot.  Pérdidas.  {taja. 

Desavantatge.   Desven- 

Desavantatjadanient. 
.\dv.  Desaventajadamente 

Desavantat  jat.  Desaven- 
tajado, poco  ventajoso. 

Desavenirse,  r.  Descon- 
certarse, descompadrarse. 

Desavinent.  Ánarlado, 
distante,  incómoao. 

Desavingut.  Desavenido, 
malavenido,  discorde. 


DES 

Desayguatlero.     Deia- 

I     guadero.  desaguador. 

Desayguatlur.  A  rhollon . 

Desayguar.  Desaguar, 
desguazar,  esguazar, 

Desayrat.  Desairado, des- 
preciado. V.  Xasquejat. 

Desayre.  Desprecio,  dis- 
favor,      (desembanastar. 

De.*^ballestar.  Desatinar,. 

De.<«i>alEestat.  Desconcer- 
tado, fuera  deasiento.  Cap 
desballestat.  Casquilucio. 

Desba  ratadanient» 
Adv.  Disparatadamente, 
disparadamente . 

Desbaratanient.  Desba- 
ratamiento. De  ventre^ 
Desbarate  de  vientre.  De 
ventrell.  Descomposición 
ó  desconcierto  de  estómago 

Desbaratar.  Fèr  malbé. 
Malbaratar.  Desencami- 
nar á  algú.  Distraer,  ma- 
lear. Dir,  fèr  disbarats. 
Disparatar,  desbarrar,, 
desacertar.  La  obra  de 
desbaratar.  Desbarate^ 
desbarato.  Desbaratar  un 
projecte.  Barrenar. 

Desbaratarse,  r.  Lo 
temps.  Descomponerse. 
Desenfrenarse  en  las  cos- 
tums. Desenfrenarse.  No 
aténdrerála  seva  obliga- 
ció. Distraerse. 

Desbaratat.  Lo  qui  diu 
ó  fá  disbarats.  Dispara- 
tado, desconcertado. 

Desbarbat.  Desbarbado.^ 
larnpiño.y.  Desvei-gonyit. 

Desbarranient.  Desqui~ 
jaramiento. 

Desbarrar.  Dislocar  las 
barras.  Desquijarar.  Des- 
baratar. Desbarrar.  Dir 
disbarats.  Disparatar. 

Desbarrat.  Sens  barra. 
Desatrancado. (bastadura. 

Desbast.   Desbaste,    des- 

Desbastar.  Aplanar.  Do- 
lar. Vial.  Desguazar.  La 
fusta.  Hachear,  azotar. 
Fer  pérdrer  á  algú  la  rus- 
ticitat. Descortezar. 

Desbastarse,  r.  Deixar 
la  rudesa  ó  las  costums, 
rústicas.  Descortezarse. 

neHhuteiskr.Detbautizar, 
descrismar. 


DES 

Vesbaynar.  Desenvainar 
XteMbubar.  Desasnar. 
l>ef!il>ocainent.Desenfré. 

Desbocamiento. 

JDesbocarse.  r.  Pérdrer 
lo  fré.  Dispararse. 

l>e.<«boIcar.  Desempañar. 

Desbitíisai*.  Desatancar. \ 
V.  Desembussar. 

JDesbotar.  Descarregarse, 
'1  ventre.  Desaguarse.  La 
ira.  Desahogar  la  cólera.  1 
Lo  temps,  plóurer  mòlt. 
Descargar  el  cielo  ó  el  nu- 
blado, (botonadura. 

De«i«butonaiueiit.  Desa- 

Desbotouar.  Desaboto- 
nar, desbrochar.      [cado. 

Wesbraiicat.Blas.  Ebran- 

JDesbriicar.  Desgolletar. 

De^eabalar.  Truncar. 
Troncar,  mutilar,    (dero. 

DeMcabalcador.    Apea-, 

DeMcabalcaiiient.  Des- 
cabalgadura, apeadura. 

Oescabalcar.  Baixar  de' 
caball.  Descabalgar,  des- 
montar. Tráurer  á  algú 
del  empleo.  Apear.  Fèr 
pérdrer  la  esperansa.  De- 
sengañar, quitar  la  espe- 
ranza, {gado,  desmontado 

DeNcabalcat.    Desrabal- 

Descabel  ladanient. 
Adv.  Sens  orde  ni  con- 
cert. Desordenadamente, 
desconcertadanun  te. 

Descabellaiuent.  La  o- 
bra  de  descabellar.  Des- 
cabelladura.  Ser  un  des- 
cabellament.  Fr.Féró  dir 
una  cosa  fora  de  rahó. 
Despropósito,  disparate. 

~De«»cabellar.  Desgreñar. 

Deseabellat.  Desfet  lo 
cabell.  Desgreñado.  Sens 
orde  ni  concert.  Dispara- 
tado, sin  pies  ni  cabeza. 

Descalabrat.Aixalabrat . 
Arrojado.  Eixir  descala- 
bralóescamnat.  Fr.  Sa/»> 
mal  ó  escarmentado. 

Descalca.  Descalzo. 

ne^calsainent.  Descal- 
sez.  V.  Descalsesa. 

OeMcaisar.  Anar  gratant 
1'  aygua  algun  terreno. 
Derrubiar.  La  terra.  So- 
cavar. No  descalsarse  pe- 
ra dir  mentidas.  V.  Men- 


DES 

tir  á  trencacoll. 

ne»$cal.>>e»ui.  La  acció  de 
estar  deseáis.  Descalsez. 

Descanibiar.  Trocar. 

De»>caiubiat.  Cambiado. 

nei^eans.  En  sas  princip. 
acceps.  Descanso,  reposo, 
tregua.  De  la  terra.  Huel- 
ga. Ab  tot  descans.  Adv. 
A  pierna  suelta  ó  tendida. 

De.<!»caafi$a«lur.  Lloch  á 
propòsit  pera  descansar. 
Descansadero. 

Deí!>can.sar.  Reposar.  Re- 
posar, holgar,  posar.  Es- 
tar enterrat.  Yacer. 

Descapclellar.  Desfer  al- 
gun capdell.  Desorillar, 
desdevanar.  Revelar  al- 
gun secrel.  Desembuchar, 
desbuchar,  (de. 

DeKcapilelIat.  Desovilla- 

De.'icap.sar.  Y.  Escapsar. 

De.scarada  (.\  la).  Adv. 
Descaradamente,  á  cara 
descubierta. 

De.<^caradaiueiit.  Adv. 
Descomedidamente,  con 
descaro  ó  descoco. 

De.<«caras<»lador.  Des- 
tornillador. 

Descarasolar.  Desfer  lo 
paper,  cartró,  etc.  que 
estava  caragolat.  Desar- 
rollar, desenrollar.  Lo  ca- 
ragol ó  tornillo.  Destorni- 
llar, destonder. 

Descaragolat.  Desarro- 
llado, desentornillado. 

Descarat.  Desvergonyit. 
Descocado,  impudente,  pe- 
tulante. A  la  descarada. 
Adv.  Descaradament.  Con 
descaro.  (ragolar. 

Descargolar.  V.  Desea- 
Descaro.  Desvergonyi- 
ment. Procacidad,  desco- 
medimiento, descaramien- 

Descárrech.Z)eíeargo.(ío 

Descàrrega.  Descarga. 

Descarregador.Siti  des- 
tinat pera  descarregar. 
Descargadero.  De  las  ar- 
mas de  foch.  Sacatrapos. 

nencarres^r. Descargar. 
De  cuydados.  Descuidar. 
Lo  ventre.  Obrar,  desco- 
mer, (encarregarse. 

Descarregarse.  V.  Des- 

Descart.  Descarte. 


DES        133 

Descendencia.  Succes-> 
sió  de  una  persona.  Pro- 
genie, sucesión. 

Descendent.  Descendien- 
te, descendente.  Pl.  Veni- 
ders.  Veyíideros. 

Descendir.  Descender. 

Descens.  Baixada.  Des- 
censo. Acte  ó  acció  de  bai- 
xar. Descensión. 

Descenyirse  de  riurer. 
Fr.  Desternillarse,  pere- 
cerse de  risa.     {Discernir. 

Descernir.      Distingir. 

Descinglar.  Descinchar. 

De.sclavament.  Ac.  y 
efecte  de  desclavar.  Z>e«- 
hincadura. 

Desclavar.  Lo  que  está 
íixát  en  algun  lloch.  Des- 
hincar, desenclavar. 

Desclavillar.  Tráurer  las 
cía  villas.  Desenclavijar. 

Desclofollar.  Esclofo- 
llar.  Las  ametUas,  etc. 
Descascarar,  descascar. 
Tráurer  los  grans  de  las 
tabellas.  Desvainar. 

Déselos.  Abierto. 

Desclóurer.  Obrir  lo 
clos.  Abrir.  Las  mans. 
Desenclavijar  kts  manos. 

Desclúurerse.  r.  Las 
flors.  Desabotonarse,  o- 
brirse,  descogerse,  {miento 

Descobriment /)eseu6r¿- 

Descobrir.  V.  Descubrir. 

Descocat.  Descarat.  Des- 
carado, petulante. 

Descolar.  Deshonrar,  no 
guardar  ¡as  fiestas. 

nescolgí^r. Descubrir,  de- 
senterrar, destapar. 

De.scoIl.Ac.  de  descollar. 
Desempulgadura. 

Descollament.  Excés  ó 
superioritat.  Descuello, 
descollamiento. 

Descollar.  Tráurer  la 
corda  deis  caps  del  arch 
en  la  ballesta.  Desempul- 
gar.  Sobrepujar.  Despun- 
tar. i,loramiento. 

Descoloriment.   Desco- 

Deseolorir.  Descolorar. 

Descolorirse,  r.  Enma- 
rillecerse, {pálido. 

Descolorit.  Descolorido, 

Descomedinient.  Des- 
mesura, desaguisado. 


134        DES 

Descomedirse,  r.  Des- 
medirse, desmesurarse, 
descompasarse. 

Besc4iniedi(.  Descomedi- 
do, desmesurado. 

DeHConipartidor.  Des- 
partidor,  {tir. 

UeNctiiujiartir.  Despar- 

0ef<c4»iiit>a»«í!>ar.  Desba- 
ratar. Desbaratar. 

Deí)C4»ui|>aN»>arNe.  r. 
Descomedirse,  descompo- 
nerse, desentonarse. 

De»ieunipóndrer.  Tras- 
tornar r  orde  ó  composi- 
ció. Descomponer.  Desen- 
dressar.  Desaderezar.  De- 
sordenar. Desordenar. 
Desguarnir.  Üecolgar,  de- 
sadornar, (postura. 

neticompotiició.Descom- 

Deíieom|ioiiit.Trastornat. 
Descompuesto.  Inmodest 
Audaz,  alrerido. 

De«<ieoni|»  oNtament 
Adv.  Descompuestamente 

De^c<»ni|to!>>lura.  Falta 
de  asseo. £)Masío,  desaliño 

De^icoiuptar.  Descontar. 

De«eouipte.  Descuento. 

Descomunal.  Enorme, 
descompasado. 

Desconceptuar.  Desa- 
creditar, desopinar. 

Desc4»neer(.  Falta  de 
concert  ó  lleugeresa  en 
las  paraulas  ó  accions. 
Desconcierto.  L'  acció  y 
efecte  de  desconcertar. 
Desconcertadura.  Desba- 
ralament  de  rentre.  Des- 
peño, desate  de  vientre. 

Desconcertar.  Tráurer 
de  quici.  Desquiciar.  Des- 
baratar. Desordenar,  des- 
componer,   turbar. 

Desc4»ncertarse.  r.  De- 
savenirse. Desavenirse. 
DcsUorigarse  algun  os. 
Desvencijarse,  dislocarse. 

Desconcertat.  Desbara- 
tado. V.  Desbaratat. 

Des4M»n  egudamettt. 
Adv.  Desconocidamente. 

Desctinegut.  Ignorat. 
Desconocido,  incógnito.  V. 
Desagrahit. 

Desconeixensa.  Desco- 
nocimiento, ingratitud. 
Desconèixer.  Descotwcer 


DES 


DES 


Deseonliansa.      Recel.]  Descortesament.  Adv. 

Recelo,  suspicacia.  Sens  cortesia.  Descortes- 

Desconfiar  de  la  salut. I     mente,  groseramente. 

Desahuciar.  ípícas.  i  Descortesia.    Inurbani— 

Desconfiat. Recelos.  5us-      dad,  impolítica.  (sif. 

Desconformar.  Díícre-i  Descosidura.  V.  Descu- 

par,  disentir.  (/brme.  jDesco.<i»sar.    Trencar    lo- 

Desc4tni'ornte.  Discon-\  eos  de  1'  agulla.  Descular, 
Desconjuntanient. /)es-|     desojar.        (desarrebujar. 

coy  untamiento,    desenca-  Descotxar.    Desarropar, 

jamiento,  desencaje.  iDescréflit.       Descrédito,. 

Desconjuntar.      Desco-\     deslustre, mengua. Abde»- 

yuntar,   desvencijar,  des-\     crèdit.  Adv.  Sens  crèdit. 

encajar.    L'  os  de  la  es-      Menguadamente. 

patUa  del  animal.  fíespaí-Descréurer.  Descreer. 

darse.  Los  ossos.  Desgo-  neser'nlur.  Proscribir. 

bernar.  i y utiícíí/o.  Descrismar.  Descristia— 

Desconjuntat.      Desco-\     nar.  {lo. 

Descon4»rt.  V.  Desconsol  Descri t. /)e»eri<o,  descrip— 
Desc4»nsoi.   Z>esco»)sue/o,  Descriurer.      Describir. 

desconsolación.  (<«r.  |     Lo  que  no  pot  descriu- 


Desc4»ntar.  Rebajar,  reba-] 

Uescontent.Descontento, 
malcontento.  [ 

Descontentadis.  Des-\ 
contentadizo. 

Desc4)ntentanient.  Des- 
contento, descontenta- 
miento, desagrado.  j 

DescontinuacÍ4Í.  ínter-' 


rerse.  Indescriptible. 
Descr4»star.  Descostrar. 
Descr4tstarse.  r.    Tráu- 
rer,  caurer    ó    saltar  la 
crosta.  Descascararse. 
Descuat.  V.  Escuat. 
Descubert.    Descubierto, 

manifiesto,  patente. 
Desciaberta.  Mil.  Rego- 
rupcion.  {rumpir.l     neixemenl.  Descubierta. 

Descontinuar.       /nfór-  Desculiertament.  Adr. 
DeseonTeniéncia.     La!     Clarament.    Descubierta- 
desconformilat  de  parers'     mente,  al  descubierto. 
ò\o\unt&ts. Disconvenien-  Descubrid4»r.  Lo  qui  re- 
cío,  {veniente. i     vela  algun  secret.    Reve- 
Desconvenient.    Incon-      lador.  {cion,  revelamiento.. 
Des4M»nvingut.  Descon-  Descobriment.    Revela- 
venido,  discorde.  t  Descubrir.  Revelar.  Re~ 
Desc4>rdar.    l'n   instru-'     velar,  manifestar.  Posar 


ment  de  música.  Desen- 
cordar. Tráurer  los  bo- 
tons del  trau.  Desaboto- 
nar. Los  gaíels,  cordons,       - 

ele.  Desabrochar.  Lascal-  Desculpar.  Disculpar. 
sas,  ó  altra  pessa  de  roba.  Descusir.  Descofei' 


de  manifest  lo  que  esta- 
va ocult.  Desencapotar, 
destapar,  desencerrar.Lna, 
cosa  secreta.  Pregonar. 


Desatacar 

Desc4>r<iarse.  r.  Desabro- 
charse, desabotonarse. 

Desc4>rdat.  Desabotona- 
do, desabrochado. 

Descorsadura.  Descor- 
tezadura. 

Desc4trsar.  Tráurer  la  es- 
corsa.  Descortezar. 


Descusit.  Desfet  ó  tren- 
cat. Descosido.  La  part 
descusida  de  la  roba,  etc> 
Descosedura.  Pegarla  pel 
descusit.  Loe.  fam.  Ha- 
blar (i  tontas  y  á  locas. 

Descu>'4ÍarNe.  r.  Olvi- 
darse, rfomiírs». Desi  mi- 
teix.  Dejarse. 


Descort.  Poct.  Composi-  DeNCu>4lat.  Lo  qui  se  ol- 
ció  poética  de  metro  ir-i  vida  fàcilment.  Oífirfarfí- 
regular.  Po/ímeíra.  ao.  Negligent.  Owit.io.  ♦»*- 

Dese4trtés.  Fallat  de  mo-  gligente,  remiso.  Despre- 
dos.  Desatento,  inurbano.^     vingut.  Desprtvenid».  A- 


DES 

traparócullir  descuydat. 
Fr.  Coger  de  rebato. 

Deseuyt.  Descuido,  negli- 
gencia, omisión. 

Desiiaurar.  Desdorar. 

DeHtIejunai'se.  r.  Des- 
ayunarse. 

DeMdejuní.  Primer  men- 
jar del  malí.  Desayuno. 

VtemAeny. Desden,  esquivez 

Bel•l•lenyarse.  r.  Tenir 
á  menos.  Esquivarse. 

nesaenyús.  Esquivo. 

Oesdir.  Desdecir.  A  des- 
dir. Loc.V.  A  tenli  potenti 

DeMdirse.  r.  Retractarse. 
Denegarse,  abjurar,  lla^ 
mar  se  andana. 

Desditxa.  Infortunio,  fa- 
talidad, infelicidad. 

DeNditsas  (Dir  d'algú). 
Fr.  Decir  mal  de  alguno 

netiditxat.  Desafortuna- 
do, miserable,  i7} feliz. 

neKdoitle$j;ar.  Desdoblar  _ 

Itesé.  Deceno,  décimo. 

Ue^eixida.  V.  Eixida. 

DeMeixírse.  r.  Desempe- 
njar  bè  alguna  obliga- 
ció. Desempeñar.  Despén- 
drerse  de  una  cosa.  Desa- 
sirse. V.  Desempallegarse 

Desemliafar.  Desempa- 
lagar, {dar. 

ncMembalar.    Desenfar- 

DeseinliaráN.  Expedi- 
ció, Uestesa.  Desembara- 
st,  desempeño.  La  obra 
de  desembarassar  ó  des- 
ocupar. Evacuación.  Des- 
ahogo en  lo  parlar  ú  obrar 
Desparpajo,  despejo,  soltu- 
ra. Desvergony  iment.Z)es- 
vergüensa,  desenvoltura. 

Det^enibarasíiada 
ment.  Adv.  Despegada- 
nunte,  eacpeditamente. 

DeNenibarasisar.  Deso- 
cupar. Desocupar,  evacuar 

De»ienibara8í«arse.  r. 
Nául.  DesUiurarse  de  al- 
gun perill.  Rebasar,  za- 
far. V.  Despéndrerse. 

Uesciubara(«»»at.Promp- 
te.  Expedito.  Desahogat. 
Despejado  ,  desahogado, 
exento.  (sembolicar. 

De«í«inbarbollar.Y.  De- 

Desembarcador.  Des- 
embarcadero. 


DES 


DES 


133 


Besembarcauíent. 

Desembarch.  I 

Desenibai'cb.  Tráurerlo 
embarch.  Desembargo.  L' 
acte  de  desembarcar  las 
personas.       Desembarco. 
Los  géneros,  etc.  Desem- 
barque, [trancar. 
Desembarrar.       Desa- 
Uesembaeítar.  Desfer  los 
punís  ab  que  alguna  cosa 
estava  embastada.  Desa- 
puntar, deshilvanar.  Des- 
fer las  bastas  de  las  pes- 
sas  de  panjo.  Descodar. 
Desembelecarse.  r.  De- 
sembelesarse, (blant. 
De«*eiiible.    V.    Dessem- 
Det^embocadura.    Des- 
embocadero, desemboque 
Deesenibdcar  los  rius  en 
lo  mar.  Descargar,  des- 
bocar.        (Desémbolich. 
Dec^enibolicament.    V. 
Ue«emb<ilicar.   Desple- 
gar lo  que  estava  plegat. 
Desenvolver.  Quant  la  co- 


V.  ^Oesembotxar.    Tráurer 

I     los  capolls.  Desembojar. 

Desembrás.  Desembara- 
zo ,  despejo  ,  eapedicion. 
Ab  descmbrás.  Adv.  Des- 
pejadamente, con  soltura. 

De.sembraMüiadament. 
Adv.  Desembarazadam^i- 
te,  despejadamente. 

Uesembra^star.  Tráurer 
los  embrassos.  Desemba- 
razar, descombrar.  Des- 
ocupar alguna  casa ,  pis, 
etc.  Desocupar ,  evacuar. 
Apartar  los  estorbs.  Des- 
pejar. Náut.  Zafar. 

Sten&mhr  assat.  Sens 
embrás.  Desembarazado. 
Expedit.  Escueto,  expedi- 
to. Desocupat.  Despejado, 
vacio.  Desahogat,  líibre. 
Desahogado,  encentó.  Qui 
té  expedició  y  soltura. 
Desenfadado,  desenvuelto, 
correntio,  suelto. 

Desembre,  lltim  mes 
del  any.  Diciembre. 


sa  estava  embolicada  ab  DeseiHbridar.  Desenfm- 
papers.  Desempapelar.  \  nar.  (dar,  poner  en  claro. 
Desfer  algun  embolich  de  Desembrollar.  Desenrt- 
fil,  seda,  etc.  Desenredar,  Desembrutxar.  Desen- 
desenmarañar.  Desfer  la  |  cantar.  Desencantar. 
envenadura.  Desatar,  (/«-¡Desembull.  Desenredo 


liaar.  La  roba  ab  que  al 
gu  está  embolicat.  Desar- 
rebujar. Exténdrer.  Ten- 
der. Explicar  lo  dificul- 
tós. .Acíarar,  desembrollar 

DeHelubolicarfüe.  r.  De- 
senredarse. V.  Desembos- 
sar,        [do,  desembrollo. 

Desémbolich.    Desenre- 

Desembols.  Desembolso. 

Desemborratxar.  Des- 
embriagar. 

Desembós.  Desembozo. 

neseniUoBcar.  Desboscar 

Desembossíanient.  Lle- 
garse l'embós.  Desarre- 
bujarse, desarrebozarse. 

De»!embOí««4ar.  Tráurer 
diners  de  la  bossa.  Des- 
embolsar. Tráurer  lo  em- 
bós.  Desembozar ,  desar- 
rebozar. V.  Desembussar. 

Def«embotiinent.  Eva- 
cuación.      (V.  Desinflar. 

Desenibotir.  Deshinchar 

Desembolxacar.Desem- 
bossar.  Desembolsar. 


Desembullar.  Desfer  lo 
que  está  embullat.  Desen- 
marañar, desenredar.  Los 
cabells,  fil,  seda,  etc.  Es- 
carmenar, desovillar. 

Desembussar.  Desemba- 
razar, desatancar,  desa- 
tascar, desembarrar. 

De.sentbut\aear.  Des- 
embossar. Desembolsar. 

Desempacar.  Desempa- 
quetar, desenfardar. 

Desem  paig.  Desahogo, 
desembarazo,  desparpajo. 

Desempalíar.  V.  Des- 
compóndrer. 

Desempallegarse.  r. 
Desprenderse  ,  desasirse, 
sacudirse.  [papelar. 

Desempaperar.  Desem- 

Desempatada.  Ac.  y  ef. 
de  Desempatar./)esemíM« 

Desempatxar.  Desahitar 

Desempatxarse.  r.  Des- 
embarazarse, despejarse. 

Desempenj  ament.Res- 
catar  la  penyora.  Desem- 


136        DES 

peño.  For.  Retrovendicion. 

Deseinpenyar.  Redimir 
Redimir  ,  rescatar.  For 
Retrovender,  quitar,  r. 
Desahogarse. 

Desenipenyo.  Rescate 
V.  Desempenyament. 

Desenipeiiyorar.  Des- 
em]¡eñar.  rescatar. 

Desemperezar  y  De^ 
semperesirse.  Desempere- 
zar, sacudir  la  pereza. 

ttesempeiiAr.  Desatusar. 

Deseiiipefar.  Desempa 
tar.  Desempatar. 

Deseiupiular.  Desfer  las 
cosas  que  están  empiula- 
das.  Desapiolar ,  desem- 
piolar.  Desunir  lo  tros  de 
corda  empiulada  ab  altra 
Desempalmar.        {poner. 

Desenjplear.  Apiear,  de- 

neí«euip4»l>rir.  Sacar  de 
la  miseria. 

nes^mpussessi  o  a  a  r. 
V.  Despossehir. 

I>e.«ieinpo!«tar  y  Desem- 
postissar.  Desentablar. 

I>esenipreí$4>iiaiuent> 
Desencarcelamiento  ,    ecc- 
carceracion. 

De.seiupresonar.  Tráu- 
rer  de  la  presó.  Desencar- 
celar, excarcelar.  Tráurer 
de  pena.  Sacar  de  pena. 

Deíiena.  Década,  décima. 

l>e»!íeiical>estrar.  Trau 
rer  del  cap  alguna  idea. 
Disuadir,  q  uitar  del  casco. 

l>e.<!iencaileuar.  Desfer 
la  cadena.  Deslaboi\ar 
desenlabonar. 

Deí^encaix  y  Desencai- 
xament.  Ac.y  efecte  de 
Desencaixar.  Desencaja- 
miento,  desencajadura, 
desencaje. 

Desencaixar.  Tráurer  al- 
guna cosa  del  encaix.  De- 
sencajar. Tráurer  de  la 
caixa.  Sacar  del  arca.  Ar- 
rancar los  golfos  ,  etc. 
Desgoznar  ,  desgonzar. 
Tráurer  un  os  de  son 
lloch.  Dislocar,  descoyun- 
tar. Desfer  las  pessas  de 
fusta  queestavan  unidas. 
Desensamblar,     {cajonar. 

De.«iencaíx«»nar.  Desen- 

Deseneallar.  Tráurer  un 


DES 

carruatge  del  lloch  ahont 
estava  encallat.  Desatas- 
car. (Descamino. 
De.«ienca  luinaiuenf. 
De.sencaininar.    Desca- 
minar, descarriar, 
De.<<ieneaiuinat.    Desca- 
minado.   Anar  desenca- 
minat. Andar  ó  ir  fuera 
de  razón.  (encanto. 
Dej^encantainent.  Des- 
De.<«eneantar.  ■  Desfer   1' 
encantament. Z>M/ier/i¡:«í- 
De.*«eueapotanieut.  De- 
sencapotadura. 
Deí$eucaputar.<4e.  r.  Lo 
cel.  Serenarse,  despejarse. 
De.'sencaputxar.  Desen- 
capillar ,      descaperuzar, 
quitar  la  capilla. 
Deí$encarnar.  Descarnar 
De.«íeiicarTegarse.       r. 
Desea  rgarse,  desprenderse 
De.<«euca rril  auietit. 
Descarrilamiento,    (rilar. 
De.*$encarrilar.  Descar- 
Ue«»euca.<$tar.  Despegar, 

desengastar. 
De.sencauar.  Sacar  de  la 

madriguera,  desanidar. 
De!«encebar.  Descebar. 
De««eiicodernar.  Desen- 
quadernar. Desencuader- 
nar, [coladura. 
De»«encolanient.  Desen- 
Deseucortlar.  Descordar 
De.<>«encor(lillar.  Desen- 
cordelar, {corralar. 
De.Mencorralar.     Desa- 
fie sencntxar.      Apearse 

del  coche,  desembarcar. 
De.*4encre.*4par.      Desfer 
los  rissos  del  cabell.  Des- 
rizar, descrespar. 
Desencreuar.     Descru- 
zar. D.  las  mans.  Desple- 
gar, desenclavijar  las  ma- 
nos, [trar. 
DeMeiicro!$tar.     Descos- 
Deseucugiiuent.  Desen- 
cogimiento, desahogo. 
De.«»encugirHe.  r.  Desen- 
cogerse,                [fundar. 
Detüeuciiixinar.    Desen- 
Dei*encHnsir.«ie.    r.    V. 
Desencugirse.      {diablar. 
De.«ieu<leiiioniar. />f  se^i- 
DeNeiideiitar .   Desadeu- 
dar,                      (moniar. 
Deítendiablar.  Desende- 


DES 

iDesenflolar.  Desenlutar. 
De.«<eu<Ire.*>í«ar.  Desade- 

I     rezar.  [repelo. 

De.seneiiiich.  Padrastro, 

jDe.i^eni'adar.  Desenojar. 

\ne>ieniaatt.  Desenojo. 

Deü^enladóüi.  Desenojoso. 

:De.*ienraIdarí«e.r.  Bajar 

!     el  enfaldo.  [¡erizar. 

'Desenlailonir.  Desenco- 

De.<$eurangar.  Tráurer 
del  fanch.  Desatascar. 
Tráurer  lo  fanch.  Desem- 
barrar.        [Desligadura. 

De.seufarce  1 1  a  m  e  n  (. 

De.*ienrarcellar.  Desliar 

Deí^enfardar.  Desfer  los 
fardos.  Desenfardelar. 

Desenljlar.  Despassar  lo 
que  estava  enfilat,  ¿esen- 
garzar,  desensartar.  Des- 
passar lo  (il  de  r  agulla 
de  cusir.  Desenhebrar. 

De.sebtttar.  r.  Desempa- 
charse, desahitar. 

De»>enfornar.  Desenhor- 
nar, deshonrar. 

Dei<enfré  y  Desenfrena- 
ment.  Desenfreno,  licencia 

Desenfrenar.  Llevar  lo 
fré.  Desfrenar. 

Desenf  reno.V.  Desenfré. 

Desenfurisinarse.  r. 
Desenfurecerse,  desencole- 
rizarse, desatufarse,  [lar. 

Desensabiar.  Desenjau- 

De-'íeugafetar. Desfer  los 
galets.  Desabrochar. 

Desenganxadur.  Despe- 
gador, [pegadura. 

Desen^anxadiira.  Des- 

Deseujsanxar.  Desen- 
castar. Desasir,  despegar. 

Desenj^anxarse.  r.  Des- 
enmaranyarse.  Desennui- 
rañarse,  desenredarse. 

Desengany.  Desengaño. 

Desenjsrauyar.  Apartar 
del  error.  Desencasquetar, 
desencastillar. 

De.«4enjs;anyari^.  r.  Des- 
preocuparse, salir  de  dada 

De.Hensreixad4»r.  Qúi 
desengreixa.  Des*ngrasa- 
dor.Lloch  pera  desengrei- 
xar.  Desenijrasadero, 

De.««engreixanient.  De- 
sengrasamienlo, 

Desensreixar.  Tráurer 
lo  greix  ó  bruticitt  d'  al- 


DES 

suna  cosa.  Desengrasar. 
Traurer  lo  greixó  Uart  á 
algun  animal.  Desainar. 

nesengrossuv.  Dismi- 
nuir lo  gruix.  Desengrue- 
sar. V.  üesengruixar. 

DesengPMÍxa''  y  Desen- 
gruixir.  Desengrosar,  a- 
delgazar.     (grudamiento. 

Deseugrutaciú.   Desen- 

Mtesenst'utar.  Tráurer  1' 
engrut.  Desengrudar. 

De.scnllá!^  y  Í3esenllassa- 
ment.  Desenlace,  deslaza- 
miento.  solución. 

De.>«enllaj!«í4ar.  Desenla- 
zar, deslazar,  desatar. 

nesenUaHírar.  Náut.  De- 
sen  lastrar. 

Ue.'teiillatai*.  Deslatar. 

BesenUistitr.  Desalistar. 

neseniUiSíiv.  Desenlosar . 

Ue.*«enliotar.  Deslamar. 

De.«4enniaranyar.  Des- 
marañar,  desenredar . 

Ue.<«euiiiat.sinar.  Desem- 
ponzoñar. 

Ueí^enniotllar.  Desamol- 
dar, sacar  del  molde. 

ne!!ielinal.  Decenal. 

Ue»$enni.  L'  espay  de  deu 
anys.  Decenio. 

neseu(|ua(lernar.  Des- 
fer. Descuadernar. 

De.««eii<|uiiiierarse.  r. 
Desatufarse  ,  deponer  la 
ira,  desencapotarse. 

DeNeiiquimerat.  Desa- 
tufado, desamostazado. 

I>e»«eiti*ah«tnal>le>  Irra- 
zonahle,  desrazonable. 

De.xetira jolar.  Dest  ila- 
drillar.  desladrillar. 

De.sebrertainent.  Z)«sm- 
redo.  V.  DesembuU. 

Desenredar.  Desembo- 
licar.  Desenzarzar.  Des- 
nuar.  Desanudar,  desañu- 
dar. Lo  ronsal  de  la  pota 
del  animal.  Desencabes- 
trar,        (sempallegarse. 

Desenredarse,  r.  V.  De- 

De.senr«nciuir.  Desen- 
ronquecer. 

Desenrotllar.  Desarro 
llar,  desenvolver,  descoger 

Desenrotllo.  Desarrollo, 
desencogimiento.  ■ 

Desenruuanient.  Es- 
combro, descombraduras. 


DES 

Desenrunar.  Escombrar 

Desensacar.  Desembau- 
lar, vaciar  el  saco. 

Deseusaculaeiú.  Desin- 
saculacion. 

Desensacular.  Desinsa- 
cular, descantarar. 

Desensellar.  Desensillar 

Desensenyorirse.  r.  De- 
sapropiarse,  enajenarse. 

Desensisar.  Desencantar 

Desens«»rrar.  Náut.  De- 
sencallar, (terrar. 

Dewensoterrar.   Desen- 

Desensuperlíir.oie.  r. 
Desensoberbecerse. 

Desentab  o  r  n  i  ni  e  n  t. 
Desaturdim  ien  to,  desatro- 
namiento. 

Desentahornir.  Desa- 
turdir, desatolondrar. 

Desentapi.s.sar.  Descol- 
gar, desentoldar. 

Desentelar.  Desempañar 

Desenténdrerse.  r.  De- 
sentenderse,    {humacion. 

Desenterranient.    Ecc- 

De.senterraniorts.  Des- 
enterrador. 

Desenterro.  Desenterra- 
miento, ewhumacion. 

Desentès.  Desentendido. 
Fer  lo  desentès.  Fr.  Ha- 
cerse memo  ó  de  nuevas. 

Desenteular.  Destejar. 

Desent«>naeió.  Desento- 
no, desentonamiento. 

Desentonanient.Dcsen- 
tonació.  Desentonación. 

Desentonarse,  r.  Sur- 
tirse de  mare.  Desman- 
darse. Surtir  de  tono. 
Desacordar.        Í,t07ilarse. 

Dewentontírse.  r.  Desa- 
la enentorpitnent.   Des- 
entorpecimiento. 

De.sentorpir.  Fèr  capas. 
Desentorpecer,  desentu- 
mir. Desentumir.  Desen- 
tumecer, desadormecer. 

Desentort«»lligar.  Des- 
enroscar, desenrollar,  des- 
coger, desarrollar. 

De.Mentranyar.  Pene- 
trar lo  mes  dificultós. 
Profundizar,  sondear. 

Desentranyarse.  r.  Ser- 
vir ab  mòlt  zel.  Desha 
cerse,  dar  lo  propio. 

Desentravessar.  Deson 


DES        137 

travesar.  {zar. 

Desenírenar.    Destren- 

Desentristir.  Desentris- 
tecer. {Desentumecer. 

Desentumir.   Desinflar. 

Desentumirse.  Desin- 
flarse. Deshincharse. 

Desenvaynar  y  Desen- 
veynar.  Fam.  Desemba- 
nastar, (envelejar. 

Desenvelar.  Náut.   Des- 

Desenvenar.  Desenven- 
dar, desvendar.  Cir.  Des- 
ligar,     (erweiienamiento. 

DeseuTerinament.Z>««- 

Desenverinar.  Desenco- 
nar, desemponzoñar.  V. 
Desenmatsinar. 

Desenve.scar.  Desligar. 

Desenveynar.  Traurer 
de  la  veyna.  Desenvainar. 

DesenT«>It.  V.  Desinvolt. 

Desenvoltura.  Desemba- 
razo. V.  Desinvoltura. 

Deserinador.  Rompedor. 

Deseriuameiit.  Rompi- 
miento,  rompido,  artiga. 

Desermar.  Agrie.  Rom- 
per, artigar,  arromper. 

Desert.  Despoblat ,  sol. 
Desierto.  Erm.  Yermo, 
páramo.  Inhabitat.  Inha- 
bitado, solitario. 

Desertar.  Fèr  desert  un 
lloch.  Despoblar. 

Desertor.  Fugitiu.  Tráns- 
fuga, trásfuga. 

Desescuar.  V.  Escuar. 

Desesperació.  Despit. 
Despecho,  furor,  ira. 

Desesperansar.  Deses- 
perar, desesperanzar. 

Desesperar.  Fallar  la 
confiansa.  Desconfiar. 

Desesperat.  Furiós.  Fu- 
rioso. Frenétich. Frene'ííco 

Desespero. Desesperación 

Desespessinient.  Enra- 
recimiento.\  .Ac]ATÍmenl. 

Desespessir.  Aclarir  lo 
que  era  espés.  Enrarecer. 
r.  Los  liquits.  Asolarse. 

Desestanch.  Desestanco. 

Desestiinacíó.Desesa'ma 

Desestimar.  Despreciar. 

Desestorament.Ac.y  ef. 
de  Deseslorar.Z)es«s<e-ro. 

Desestorar.  Desesterar. 

Desestovar.  Desmullir. 

Desetxisar.Y.Desensisar 


138        DES 

De«iexirse.  V.  Deseixirse. 
Deítfaíxar.  Desfajar. 
Dei«raleanient    y    Des- 

falcb.  De.ifalco. 

DeNÍalear.  Tráurer  las 
falcas.  Quitar  las  falcas  y 
cufias.  Tráurer  part  de 
alguna  cosa.  Detraer,  des- 
menguar, {cimiento. 

De»iiailiiuent.   Desfalle- 

DeNfalIir.  Fallarlo  alien- 
to. Desfallecer. 

Dei«('allít.  Sens  aliento. 
Desfallecido,  desfalleciente 

netifvtraarme.  Fam.  Des- 
alforjarse, descoco. 

DeMfatxatés.      Descaro, 

Desfavorir  y  sos  deri- 
Tats.  V.  Desafavorir. 

Desfer.  Destruir  lo  fet. 
Deshacer  ,  descomponer, 
Deixatar.  Deshacer ,  li- 
cuar. Desplegar.  Desco- 
ger. Descompóndrer.  Des- 
montar, desarmar.  Des- 
embolicar.  Desenvolver. 
Desvanéixer.  Desvanecer. 
V.  Deslligar,  Descordar. 
Tornar  á  cambiar  una 
C9sa  per  altra.  Destrocar. 
D.  alguna  trama.  Destra- 
mar. La  barata.  Recam- 
biar. La  cingla.  Descin- 
char. La  trena.  Destren- 
zar. Las  mallas.  Desma- 
llar. Las  sivellas.  Deshe- 
biliar. Locami.  Desandar 
¡o  andado.  Lo  lias,  nus. 
etc.  Correr.  Lo  corretg  de 
la  sabata.  Desmajolar.  Lo 
que  s'  ha  fet.  Destejer.  Lo 

Ïue  té  brins.  Desbriznar. 
os  cordons  dels  caps. 
Náut.  Descolchar.  Los  far- 
dos. Desembalar.  Los  li- 
quits.  Disolver,  desleír. 
Un  exercit.  Derrotar.  Un 
Bostre.  Destechar.  Desfer, 
desbaratarlos  intents.  Fr. 
Burlar,  eludir,  frustrar. 
Desfer,  ioltar  los  dubtes 
ó  arguments.  Soltar,  des- 
atar. Desfer  ò  esmenar 
los  errors.  Enmendar. 

Desfermar.  Soltar,  de'sa- 
tar.  T.  Deitmbanastarse. 

Denferra.  Los  trossos  re- 
sultants de  la  ruina  d'un 
edifici,  etc.  Despojo,  der- 
ribo, cascote,  ripio.  Las 


DES 

sobras  ó  desperdicis  de 
alguna  cosa.  Detechos. 

DeinrerracMbalIs.  Pla. 
Herradura  de  caballo.  V. 
Herba  del  ferro. 

De»>rerra<9ura.  Desher- 
radura, [ramiento. 

Ofsferrainent.  Desher- 

Oesfcrrar.  Desherrar. 

I»esfer«e.  r.  Pérdrer  la 
consistencia.  Deshacerse. 
Descompóndrcrse.  Des- 
componerse. Descarago- 
larse  'Is  bucles  ó  caragols. 
Caerse.  Extenuarse.  Con- 
sumirse, derretirse.  Des- 
péndrerse.  Despojarse, 
descartarse.  Obrar  ab  em- 
penyo. Descriarse,  desgoz- 
narse. Desfèrse,  tráurerse 
la  roba.  Quitarse.  Dit  del 
cel,  núvols,  etc.  Desga- 
jarse. V.  Desempallegar- 
se  y  Desaparèixer.  Des- 
fèrsehi.  Fer  moviments 
estranys  y  violents.  Des- 
goznarse." Fèr  una  cosa 
ab  mòlt  empenyo.  Eecha- 
larse.  Desférsehi  tot.  Fr. 
Desvivirse,  echar  los  bofes. 

nenTet.  Deslruhit.  Deshe- 
cho. Passat.  Ajado.  Des- 
unit. Desamasado.  Desor- 
de.  Desorden,  confusión. 
Desfet  de  temps.  Loe. 
Borrasca,  tormenta.  Ha- 
verhi  un  desfet.  Fr.  Ha- 
ber la  de  Dios  et  Cristo. 

nenteta.  Tel  que  's  fa  en 
lo  ull.  Nube,  niebla.  Der- 
rota d'  un  exèrcit.  Rota, 
derrota.  D.  de  temps.  Re- 
vuelta de  tiempo ,  tiempo 
revuelto  ó  borrascoso. 

DeHÜei.  Inquictut.  Desa- 
sosiego. Deixament.  Dis- 
plicencia, descaecim  iento. 

DesHciejarMe.  r.  Estar 
mólt  impacient  ó  inquiet. 
Deshacerse,  desasosegarse, 
destrizarse.         (paciente. 

nesticiám.  Impacient.  Im- 

UeNlíguracio.  Desforma- 
cion.  (guracion. 

neNflguranient.    Desfi~ 

UeMfiKurar.  Desformar, 
deformar,  demudar. 

De^ligurarse.  r.  Pint. 
Degenerarse. 

Destila.  L'  acció  de  desfl- 


DES 

lar.  Deshiladura.  Pl.  Lo~ 
üls  que  serveixen  pera 
curar  las  feridas ,  etc. 
Hilas.  (la  deshilada. 

Desfilada  (A  la),  .^dv.   .1 

Desfilar.  Tráurer  los  fils. 
desfent  lo  teixit.  Deshi- 
lar,  deshebrar,  dethila- 
char.  La  vora  de  la  tela. 
Desflecar,  d  es /locar.  Ra- 
jar lo  liquit  gota  á  gota. 
Destilar,  manar  goteando, 
correr  gota  á  gota. 

Desfilat.  Lo  efecte  de  des- 
filar. Deshilado,  deshe- 
brudo.  La  guarnició  á  mo- 
do de  serrell.  Cairel. 

De.«fl«»ració.  Desflora- 
7niento,  estupro.         (dor. 

Desflora(l<»r.      Estupra- 

Destloraciteht.  La  acció 
y  efecte  de  desflorar.  Des- 
'/loracion,  desfloramiento. 

Desllorar.  Desvirgar,  des- 
honrar, estuprar. 

DesOorir.  Tráurer  la  flo- 
ridura.  Desenmohecer. 
VéTárer\a.f\or. Desflorecer 

Desfoganient.  Desfogue. 

Desfogar  la  ira.  Deshin- 
charse, desahogar  la  ira. 

Desfogarse,  r.  Esbra- 
varse.  Desahogarse. 

Desfonar.  Desfondar,  des- 
fundar, descular. 

Desforrar.  Desaforrar. 

Desfragat  ó  Desfregat. 
Desproporcionat.  Desco- 
medido. Mal  cuydat,  des- 
guarnitetc.  Desmantelado 

Desfrarar.  Secularizar. 
r.  Desfrailarse. 

Desfraudar.  Defraudar. 

Desfregat.  V.  Desfragat. 

Desfreuar.   Desenfrenar. 

Desfrunzir.  Desarrugar. 

nenfnltaaor. Deshojador. 
V.  Esfullador.  D.  de  vi- 
nya. V.  Despampolador. 

Desfullanieut.  V.  Esfu- 
llamcnt.  D.  de  vinya.  V. 
Despampoladura. 

Desfullar.  Deshojar,  en- 
rehojar.  V.  Esfullar.  Las 
vinyas.  V.  Despampolar. 

Desgaletar.  Desabrochar 
V.  Descngafetar. 

Desgana.  Ina}ietencia. 

Desganarse,  r.  Tenir  al. 
guna  indisposició.  Indis~ 


DES 

ponerse.  (Indisposi 

Dee^ganat.  Inapetente.  V 

Desgauyitarise.  r.  Des- 
gañifarse, despepitarse. 

De««garrat  a  d  a  lu  e  n  t. 
Adv.  Desatinadamente. 

Detigarratar.  Desbarrar, 
desatinar,  despotricar. 

Dcíígastarse.  r.  Gastar- 
se lo  oido  de  las  armas, 
de  foch.  Desgranarse. 

Desgavell.  Desorde,  des- 
concert. Desorden,  descon 
cierto,  descabellamiento. 

Detiigavellar.  Desconcer- 
tar, trastornar,  descua- 
dernar, confundir. 

Desgavellat.  Desconcer- 
tat. Desconcertado,  desor- 
denado. Persona  seng  ju- 
dici, alborotat.  Destorni 
liado.  Cap  desgavellat. 
Fr.  Cabeza  de  chorlito. 

Desgayrailanient.  Adr 
Desaliñadamente. 

DeNgayrainent.  V.  Des- 
ga\;Te.{ieá&t. Desmadejar. 

Desgayrar.  Causar  flui- 

Desgayrat.  Deixat,  cay- 
gut.  Desmadejado,  desma- 
mazalado.  Lo  que  no  té 
garbo.  Desgarbado,  desai- 
rado, desgalichado. 

Desgaype.  Desmadeja- 
miento. V.  Desdeny. 

Desgél.  V.  Desglás. 

Desgelar.  V.  Desglassar. 

Desglás  y  Desglassament. 
Desheladura,      {desnevar. 

Desglassar.       Deshelar, 

Desglassat.  Liquidat. 
Deshelado.  Dit  de  la  neu. 
Desnevado,  {sar.  Desglose. 

Desglós.  Acció  de  desglo- 

Desgobern.  Desorde. 
Desgobierno,  desconcierto, 

Desg<»bernar.  Dislocar 
los  ossos.  Desencajar,  des- 
coyuntar, (nir. 

Desgornír.  V.  Dcsguar- 


Desgracia. 

calamidad , 
impensada. 


Infortunio, 
fracaso.  D. 
Frangente. 


Cáurer  en  desgracia.  Fr. 
fam.  Desgraciarse.  Tenir 
desgracia.  Fr.  No  tenir 
sort. Correr  con  desgracia. 
Desgraciat.  Calamites. 
Calamitoso,  azaroso,  fa- 
tal. Perdulari./'erduíarío.' 


DES 

Desgradar.  Desagradar. 

Desgrahir.V.  Desagrahir 

Desgranar.  V.  Esgranar. 

Desgrunar.  Desmenuzar 

Desgiiarntiuent.  Des- 
compostura. 

Desguarnii*.  Desguarne- 
cer, descomponer.  Lo  ca- 
Ijall.  Desenjaezar.  La  nau. 
Desarmar,  desaparejar. 

Desguarnirse,  r.  Náut. 
Obrirse  '1  bucli  pels  tran- 
canils.  Abrirse,  desgua- 
zarse ,  desligarse. 

Desguàs.  Desagüe ,  desa- 
guadero, desaguador. 

Desguassar.  Desaguar 
Alguna  bassa  ó  estany 
Desangrar.  V.  Desayguar. 

Deshabitat.  Inhabitado 

Desheretanient.  Deshe- 
redación, deslieredamien 
lo,  eicheredacion. 

Desheretar.  Desheredar, 
exheredar. 

Deshonibrar.  Quitar  el 
nombre,  ó  el  ser. 

Deshouest.  Deshonesto, 
impúdico,  torpe. 

Deshonestanient.  Tor- 
pemente, inhonestamente. 

Deshonestedat.  Desho- 
nestidad ,  impudicicia, 
torpeza.  [famia 

Deslion4»r.  Deshonra,  in- 

Deshonorar.  Privar  deis 
honors.  Degradar. 

Deshonrabons.  Inso- 
lent. Descarado,  insolente. 

Deshonrar.  Deshonestar, 
profanar,  {hospedamiento. 

Deshospedatge.     Des- 

Desig.  V.  Desiti. 

Designació.  Annotació, 
registre.  Registro. 

Designe  Designio ,  pro- 
pósito, intento.  Ab  desig- 
ne. Adv.  De  propósito, 
con  intención. 

Desigual.  Diferent.  Dis- 
par, impar.  Inconstant. 
Intercadente.MòU  dificul- 
tós. Arduo.  Sembrat  des- 
igual Amelgado. 

Desigualar.  Tráurer  1' 
ajust.  Desajustar.      {ner. 

Desíntposar.    Desimpo- 

Desinclinar.  Enderezar. 

Desinfectar.  Desinficio- 
nar, desapestar. 


DES         139 

Desinflamar.  Med.  Des^ 

enconar.  {chadura. 

Desinflament.    Deshin- 

DesinUar.  Tráurer  la  in- 
flor. Deshinchar.  Redu- 
hirse  la  inflor.  Desinflar- 
se. Deshincharse,  r.  Dei- 
xar la  vanitat.  Deponer  la 
arrogancia.  (ment. 

Desinflor.  V.    Desinfla- 

Desingrat.  Y.  Ingrat. 

Desinterés.  Desapego,, 
desasimiento.      {sinterés. 

Desinteressanient.  />«- 

Desinvolt.  Desenvuelto. 

Desinvoltanieut.  Adv> 
Desenvueltamente,    {tura. 

Desinvoltura.  Desenvol- 

Desistinient.  Desisti- 
miento, desistencia,  retro- 
cesión. For.  Apartamien- 
to, sobreseimiento. 

Desistir.  For.  Sobreseer. 

Desitj.  Lo  afecte  de  ape- 
téixer.  Deseo.  Lo  anloix 
de  las  donas  prenyadas. 
Antojo.  Gana.  Pujo.  An- 
sia. Hipo.  Med.  Prurito. 
Tenir  algun  desitj.  Fr. 
Apetéixer  ab  vehemència 
alguna  cosa.  Antojársele. 

Desitjable.  Deseable,  a-^ 
petecible,  desiderable. 

Desitjar.  Desear.  Quant 
es  ab  ansia.  Anhelar. 

Desitjós.  Lo  que  desitja 
alguna  cosa.  Deseoso,  se- 
diento. Elque  té  antoix.- 
Antojado.  El  que  apeteix. 
Apetecedor. Ganòs-Ganoso- 

Desitj«»sanient.  Ansio- 
samente, ansiadamente. 

Desjuntament.  Desu- 
nió. Desunión,   {cimiento. 

Desjunyiment.    Desun- 

Desjuttyir.  Desuncir. 

Desligant.  V.  Deslliga— 
dor.  (lliurament. 

Desliurament.  V.  Des- 

Desliurar.  V.  Deslliurar. 

Desliurat.  Esforsat.  Va- 
liente, es  forjado. 

Desloar.  Vituperar. 

Deslleal.  Desleal,  difiden- 
te, pérfido. 

Desllealinent.  Adr.  Des- 
lealmente, infielmente. 

Desllealtat.  Deslealtad. 

Desllengu  a  d  a  m  e  n  t> 
Adr.  Desbocadamente,  de- 


140 


DES 


senfrenadamente. 
De.>4lIenjKuanient.   Des- 

lenguamiento  .  desboca- 
miento, impudencia. 

I>e«4llenjsuai*.  Tallar  la 
llenzua.  Deslenguar.  Lle- 
var la  llengüeta  á  algun 
instrument.  Deslengíielar 

De^ilIeii^uafNe.  r.  Des- 
mandarse, deslenguarse. 

nesllenguat.  Qui  no  té 
llengua.  Deslenguado.  Lo 
desvergonyil  en  lo  parlar. 
Lenguaraz,  mal  hablado, 
desbocado.         {Deliberar. 

Deíilliberar.    Deliberar. 

DeNlligatlor.  Desliador, 
desligador,  desalador. 

Den^lligailiira  y  Deslli- 
gament.  Desatadura,  des- 
ligadura, solución. 

I>e.<«lligar.  Desfer.  Desa- 
tar, deslazar,  soltar.  Ab- 
sóldrer  de  las  censuras 
eclesiásticas.  Desligar. 

DeNllindar.  Deslindar. 
V.  Fitar.       (V.  Lliscada. 

De.slli.s.  Desliz,  flaqueza. 

De^ilIiMítar.  Deslizar.  V. 
Lliscar,  Relliscar. 

DeMlliuranient.Ac.  y  ef. 
de  deslliurar  á  altre  de  un 
perill.  Libramiento. 

Detiilliurar.  En  sas  prin- 
cip.  accepc.  Librar,  li- 
bertar. Eximir  de  obliga- 
ció. Eccimirde  obligación. 

Deí«Iliure.  Llibre.  Libre. 

l>eMll4»ai'.  Vituperar. 

UeMlloniar.  V.  Allomar. 

Deí^llori^ailor.  Coyun- 
tura. Trobar  lo  desllori- 
gador. Fr.  Dar  en  el  quid, 

De^tllorigailura  y  Des- 
Uorigameat.  Dislocación, 
dislocadura, dislocaryíien  to 

©eslIorigar.Descoy  un  lar 

UeMllorigaríie.  r.  Des- 
conjuntarse algun  os. 
Desgobernarse,  desconcer- 
tarse. Descompóndrerse  '1 
COS.  Dislocarse  ,  desgoz- 
narse. La  má.  Depamplo- 
marse.  Manesc.  Trencar- 
se.  Descerrumarse. 

SeMllorij^at.  Dislocado, 
desensortijado,  desortijado 

DeNlluiuient.  Desluci- 
miento, deslustre. 

Deslluir.  Deslucir  ,  des- 


DES 

lustrar,  anublar. 

nefilluit.  Deslucido,  des- 
lustroso, desdorado. 

Deíilluniar.  V.  Allomar. 

DeNlliirij^ar.DesUorigar. 
Descoyuntar. 

I>e.*«Ilu.strar.  Deslustrar, 
deslucir.  V.  Enlluernar. 

Desllu.stre.  Deslustre, 
deslucimiento.       (bullat. 

Oesiiiadeixut.    V.   Em- 

I>e»iuiauiaflor.  Instru- 
ment pera  desmamar 
bestias.  Destetadera. 

De««nianianient.  Destete. 

De$$inaniar.  Dit  de  las 
criaturas.  Destetar.  Deis 
anyells.  Descorderar.  Deis 
cabrits.  Descabritar.  Deis 
vadells.  Desbecerrar. 

Ue.>«inaniellar.  Tallar  las 
mamellas.  Quitar,  cortar 
los  pechos,     (impudencia. 

nestuaa.Eccceso,  tropelía, 

Ueí^niaiKlarse  r.  Propas- 
sarse  de  páranlas.  Des- 
lenguarse ,  desbocarse. 
Descomedirse,  propassar- 
se.  Desmedirse  ,  desafo- 
rarse, desenfrenarse. 

De.<«uiati(lat.  Mal  nuinda- 
do,  desacatador,  descome- 
dido, procaz. 

Deí^nianesainent.  Des- 
arreglo, desorden. 

Desmanegar.  Desguar- 
necer, desenastar. 

Desmanegat.  Que  no  té 
mánccb.  Desenastado. 
Descompost.  Destartala- 
do, {alimentos. 

Desmantebir.  Quitar  los 

Desmanyotat.  Desma- 
ñado, desmanotado,  mo- 
drego, perdulario,  (marca. 

De.'•iinarcar.    Quitar     la 

Desmarxar.  Descompo- 
ner, ajar,  descoircertar. 

De-smaxia.  Demasía,  su- 
perjluidad.  En  demasía. 
Adv.  Demasiadamente, 
demasiado.    [En  demasía. 

Desma.siaclanieiit.AdT. 

Desmasiat.  Demasiado, 
earcesito.  V.  Massa. 

Desniay.  Derallimcnt. 
Desmauo,  desfallecimien- 
to ,  tíeliquio.  Repenti. 
Med.  Sincope.  Arbre.  Lio- 
ron  ,  desmayo,  sauce  de 


DES 

Babilonia.  (maj. 

Desmavainent.  V.  Des- 

Desniayar.  Desfallecer. 
r.  Caurcr  en  basca.  A- 
mortecerse,  ahilarse. 

Desmayat  'Color;.  Color 
apagado,  desmayado. 

Desmembrad ura  y 
Desmembrament.  Ac.  y 
ef.  de  Desmembrar.  Des- 
membración ,  dismembra- 
ción, división. 

Desmembrar.  Mal  gas- 
tar part  de  la  hisenda. 
Menguar.    [Trascordarse. 

Desmemoriarse.         r. 

Desmemoriat.  Olvida- 
dizo, falto  de  memoria. 

Desmenjanieut.  Desga- 
na, inapetencia,      (tiarse. 

De.smenjar.se.  r.  Desga- 

Desmenjat.  Inapetente, 
desganado.  Fér  lo  des- 
menjat.  Fr.  La  gata  de 
mariramos.        (mentida. 

Desmentintent.       Des- 

Desmentir.  Desdecir. 

Desmenussable.  De»- 
menuzable.    [menuzador. 

Desnienussador.    Des- 

De.smenussar.  Dividir  ó 
desfer  una  cosa  en  parts 
menudas.  Desmenuzar, 
destrizar.  Examinar  pau- 
sadament alguna  cosa. 
Analizar,  apurar. 

Desmereixedor.  Des- 
merecedor, (cer. 

Desmerèixer.  Desmer»- 

De.smerescut.  Séns  mè- 
rit. Desmerecido. 

Desiuesur  a  d  amen  f . 
Adv.  Desmedidamente. 

Desmesurat.  Excessiu. 
Desmedido,  enorme,  desa- 
forado, (rar. 

Desmillorar.    Desmejo- 

Desmoblar.  Desamoblar. 

Desmoblat.  Desamobla- 
do, desmantelado.       (lar. 

Desmontar.  V.  Desmun- 

Desmotxar.  V.  Esmotxar 

Desmuntanient.  Obra 
de  desmuntar.  Desmonte. 

Desmuntar.  Desfer,  de- 
sarmar. Desmontar.  Las 
pcssas  d'  artillería,  etc. 
Descabalgar,  desencabal- 
gar. (Desasado. 

Desnansat.  Seas  ansas. 


DES 

De«na»isar.  Desnarigar. 

Deíünatura  y  Desnatura- 
lisació.  Acció  y  efecte  de 
Desnatural isaf.  Desnatu- 
ralización. 

De-snaturalisarse.  r. 
Fèrse  cruel.  Encruelecer- 
se, (mano,  cruel. 

De.snaturali!!íat.    Inliu- 

Ue»«nivell.  Desnivel. 

Denivetlarse.r.  Pérdrer 
lo  nivel!.  Desnivelarse. 

Desui^ellat.  Desnivela- 
do, ya  ucho.  [nombre.' 

De!!iii4>iul>rar.   Quitar  el 

Deíüuouar.  Descompro- 
mélrer.iiesromprome/erse 

De««uú.  V.  Nú. 

Oesnuador.  Desrïurfador. 

Oesuiiaiiient.  La  acció 
de  desfer  un  nús.  Desa- 
ñudadura.  Adv.  Sens  im- 
pediment. Desnudamente. 
Solució  d'  una  diflcultat. 
Aclaración ,  solución. 

'De.^nuai*.  Desfer  un  nus. 
Desanudar,  desañudar. 

Deí«iiiide»>a.  Desnudez. 

Deso.  Escondrijo,  escondi- 
te. Per  refugiarse. /fecepío. 

De»i<tl>e4lieiicia.  Desobe- 
decimiento, inobediencia. 

Desobedient.  Desobe- 
diente, inobediente. 

Des  o  b  e  d  i  e  11 1  ui  e  n  t. 
Adv.  Desobedientemente. 

Des4>behir.  Desobedecer. 

Desocupació.  Evacua- 
ció. Evacuación. 

Desoeujíap.Tráurer,  vuy- 
dar.  Desguarnecer,  eva- 
cuar ,  despejar.  Los 
banchs.  Desbancar. 

Des«icui>at.  A'uyt.  Vacio. 
Ociós.  Ocioso.  Qui  no  té 
ocupació.  Holgado. 

Desolar.  Tirar  á  terra  al- 
gun edifici.  Asolar,  der- 
ribar. Arrujnar  algun 
regne  ó  provincia  ,  mal- 
métrer.  Talar,  devastar. 

Desollar.  V.  Escorxar. 

Desombrar.  Llevar  la 
sombra. Qui'íar  la  sombra. 

Desoiiest.  V.  Deshonest. 

Desonor.  Deshonor. 

Desopinar.  Desacreditar. 

Desorde.  Desorden,  des- 
concierto, confusión. 

Desordenar.  Desconcer- 


ÜES 

lar,  desarreglar,  desenta- 
blar. Mil.  Desbaratar,  r. 
Enturbiarse. 

Des4)rdeuat.  Desconcer- 
tado, inordenado. 

Des<»rellar.  Desorejar. 

De.oiOri.  Desgavell,  desor- 
de. Zacapela,  zipizape. 

De.<«ornit'ig;.  Desaparell. 
Desaparejo.  Llevar  lo  de- 
sormeig.  Fr.  Desamarrar. 

lietiitvmejstr.  Desaparejar 

nesio^ssir.  Deshuesar. 

Deso.«sat.  Sens  os.  Deso- 

ne.s4»u.  Desove.  {sado. 

De.>«pucieutar.  Impa-\ 
dentar,  r.  Desesperarse, \ 
quemarse.  j 

Uespaig.  En  sas  princip. 
accepc.  Despacho.  Llesle- 
sa.  Despejo,  desenvoltura. 
Nombrament.  Nombra- 
miento, provisión. 

Despalmar.  Espalmar. 

Despainp4»lador.  Des- 
pampanador. 

Despant  p4»ladura  y 
Despampolament.  Des- 
pantpanadura. 

Despanipolar  Agrie. Des- 
po mpa¡ia r,  deslechugar. 

Despanipolat.  Despam- 
panado, (rejadura. 

Despau;»  anient.  Descer- 

Despauyar.  Descerrajar. 

Desparanieut.  Disparo, 
explosió.  Disparo.  Acció 
V  efecte  de  Desguarnir. 
Descomposición ,  desata- 
vio, descompostura. 

Desparar.  Descomponer, 
desaparejar,  desadornar. 

Desparedar.  Destapiar. 

Desparensar.  Desfigu- 
rar.     (V.  Desapaïellar. 

Despariar.    Desaparear. 

Despassar.  Desengarzar. 
V.  Desenfilar,  r.  Enredar- 
se la  corda  de  la  corrióla. 
Encarrillarse. 

Despatx.  V.  Despaig. 

Despatxar.  Consumir 
promptament  alguna  co- 
sa. Despabilar,  despachar 
brevemente.  Donarse  pres- 
sa. Darse  prisa,  acelerar. 
Donar  curs  á  alguna  cosa. 
Expedir,  proveer. 

Despay.  Adv.  Despacio, 
lentamente. 


DES        141 

Despeadura.  Mal  en  los 

peus.  Despeamiento. 

Despedassar.  Espatllar 
la  roba  ó  calsat.  Romper. 

Despedassaf.  Roto.  V. 
Espellifal.  Anar  tot  des- 
pedassat.  Fr.  Estar  hecho 
un  arayyibel. 

Despedida.  Despedimien- 
to.  V.  Despediment. 

Despediutent.  Despido. 
Del  llogater  ó  arrendata- 
ri. Desahucio.  Donar  des- 
pediment. Fr.  Despedir. 

Despedir.  Lo  llogater. 
Desahuciar.  Espargir. 
Difundir,  esparcir. 

Despedregar.  Despedrar 

Despendir  y  despéndrer. 
Gastar,  despender. 

Be.*ipéndrerse.  r.  Cáu- 
rcr  alguna  cosa  que  's 
trobaba  unida  ab  altra. 
Desprenderse,  desgajarse. 
Excusarse  de  fér  alguna 
cosa.  Descartarse,  despe- 
garse, excusarse. 

Despenjar.  Descolgar. 

Despensa.  Dispensa. 

Despenser.  Dispenser. 
Des¡tensero. 

Despentinar.  Despeinar. 

Despenyadero.  Derro- 
cadero, precipicio. 

Despenya<l4ir.  Despeña- 
dero, precipicio. 

Despenj  anient.DMpe;'vo 

Despenyar.  Precipitar. 

Despenyarse.  r.  Entre- 
garse cegament  als  vicis. 
Desenfrenarse. 

Desperadanient.  Deses- 
peradament. Adv.  Deses- 
peradamente. (Desesperar. 

Desperar.     Desesperar. 

Desperdici.  Desperdicio, 
prodigalidad. 

Desperdiciar.  Prodigar. 

Despert.  No  adormit.  Des- 
pierto. Advertit.  Despabi- 
lado. Atent.  Cuidadoso. 
Estar  despert.  Fr.  Estar 
ab  vigilancia  ó  preren- 
ció.  A  6rtre¿  o;o.       (dor. 

Despertador.  Disperla- 

Despertar.  Interrómprer 
la  són.  Dispertar,  desa- 
dormecer. Desentorpir. 
Desador  n\ec«r. 

Despertarse,  r.  Despabi- 


Ii2        DES 

larse.  La  renda.  Picar. 

llespés.  Expendido. 

Despesa.  Comuna.  Caia 
de  pupilo».  Lo  consum 
diari.  Despensa.  La  mesa- 
da ó  diari  que  's  paga  en 
la  casa  de  despesas.  Pen- 
sión. Estar  a  despesa.  Fr. 
Estar  á  pupilaje.  Lo  qui 
está  á  dispesa.  Pensionis- 
ta, pupilo.      (Despensero. 

Bespesari    y    Despeser. 

Despicarse,  r.  Péndrer 
satisfacció,  t. Desquitarse. 

Despicli.  Despique,  despe- 
cho, desabrimiento. 

Despido.  Despedida.  V. 
Despedimenl. 

Despit.  Despecho,  despi- 
que.  Ab  despit.  Adv.  Des- 
pechadamente. 

D-espitar.  Despechar.  V. 
Neguitejar.  {se. 

Despitarse.r.  Despechar- 

De.wplacení.  Displicente. 

Desplalient.  Desplacien- 
te.        {Desplaciblemente. 

Desplahentment.  Adv. 

De.«plalier  y  Despláurer. 
Desplacer,  displacer. 

Despleeli.  Desplegadura. 

Desplegar.  Desdoblar, 
descoger ,  tender.  Las 
mans.  Desenclavijar  las 
manos.  No  desplegar  la 
boca.  Fr.  No  despegar  la 
boca  ó  los  labios. 

Despler.  V.  Desplaher. 

Desploni.  Desplomo. 

De.sploinarse.  r.  Acos- 
tarse, ladearse. 

Despoblació.  Despueblo. 

DeNpobiaiiient.  Despo- 
blación, despueblo. 

Despoblat.  Yermo,  de- 
sierto, {ponsales. 

Despolis.  Esponsals.  £3- 

Despúndrerse.  r.  Dei- 
xar de  póndrer  los'au- 
cells.  Desponerse. 

Desponsellar.  Desflorar 

Desposseliinient.  Des- 
poseimiento. 

Despossehir.  Desposeer, 
desaposesionar,  despojar. 

Despótieh.  Malbarata- 
dor. Derrochador,  desper- 
diciador. Malgastador. 
Despendedor,  maniroto. 

neHpotiame.Despolismo. 


DES 

De.sprear.      Despreciar. 

Despreciar,  menosprecia  r. 

De.spreci.  Desprecio,  me- 
nosprecio. Mirar  ab  des- 
preci.  Fr.  Mirar  sobre- 
hombro ó  sobre  el  hombro. 

Despreciador.  Qui  des- 
precia. Menospreciador. 

Despreciar.  Menospre- 
ciar, desestiniar.  D.  un 
favor.  Repulsar. 

De.>!>prendiinent.  Desin- 
terés. Desprendimiento. 
La  acció  de  dcspcndrer- 
se.  Deshacimiento. 

Desprès.  Adv.  de  temps, 
lloch  j'  orde.  Después. 
Géneros.  Generoso,  des- 
prejidirfo. Després  de  aiió. 
Loe.  En  seguida,  luego, 
luego  después. 

Wesprevenció.  Desavio, 
desprevención. 

Desprevinjíudaní  e  ta  t. 
Adv.  Desprevenidamente, 
desapercibidamente  ,  des- 
proveidamente. 

Desprevingut.  Despre- 
venido, desapercibido. 

Despriiporciohat.  Ex- 
cessiu, desmesurat.  Des- 
medido. Sens  proporció. 
Improporcionado. 

Despropòsit.  Despropó- 
sito, paradoja,  badajada. 

Desprovehir.  Despro- 
veer, desabastecer. 

Después  y  Despuií.  V. 
Després. 

Despulla.  La  acció  y  e- 
fecte  de  despullar.  Des- 
pojo. Lo  empleo  vacant 
per  ascenso  del  que  l' ob- 
tenia. Resulta.  La  pell 
que  deixa  la  serp.  Comi- 
«a.  Anat.  Secunaina,  pla- 
centa. Pl.  Las  pessas  de 
roba  usada.  Desechos.  Tot 
lo  que  's  troba  abandonat 
per  una  destrossa.  Z>eí/)o- 
jos.  V.  Pellofa. 

Despullar.  En  sas  prin- 
cipals accepcions.  Des- 
pojar. Llevar  lo  vestit. 
Desnudar. 

Despullat.  Sens  ó  mòlt 
mal  vestit.  Dtspojado, 
d*snudo.  Deixar  a  algú 
despullat.  Fr.  DeJQir  á  al- 
guno en  cueros,  en  pelota. 


DES 

Despuntar.  V.  Espuntar. 

Despuntat.  Obtuso. 

De.spús.  V.  Desprès. 

Despusahíy  Despusahir. 
Adv.  Anteayer,  antes  de 
ayer.  {noche. 

Despusanit.  Adv.  Ante- 

Despu.sdeiná.  Adv.  Pa- 
sado mañana,  después  de 
mañana.     (V.  Despullar. 

Despuyar  y    Despuylar. 

Despuys.  V.  Desprès. 

Des(|uàrterar.  Escorte- 
rar.  Descuartizar.  V.  Els- 
quarterar. 

Desquit.  Desquite,  quite. 

Desrahonable.  V.  Irra- 
honable.  (lar. 

Desraygar.  V.  Desarre- 

Desreniangar.  V.  Des- 
arremangar. 

Desrollar.  Desenrotllar. 
Desarrollar,  extender.  V. 
Descargolar. 

Desrovellar  y  Desrore- 
yar.  Desherrumbrar. 

Desrugar.  Desarrugar. 

Dessá.Adv.  De  acá,  de  es- 
te lado.  {sabor. 

Dessabor.  Disgust.  Sii*- 

Dessaboriment.  Falta 
de  sabor.  Desabrimiento, 
desazón,   insipidez. 

Dessabor  ir.    Desatollar. 

De.ssabi»rit.  Desabrido, 
desazonado,  insípido. 

Dessabrinient.  Desabri- 
miento, desazón,  ij}sulsex. 

Dessabrir.  Desazonar. 

Dessabrit.  Sens  substan- 
cia. Insípido.  \.  Dessabo- 
rit.  Malhumorat.  Malhu- 
morado. Licor  ó  such  des- 
sabrit. Pistraje, pistraque 

Dessalar.  Traurer  la  sal 
á  alguna  cosa.  Desalar. 

Des.sangrat.  E.rangUe. 

Desseca  y  Dessecació. 
Desecación,  desecamiento. 

Des.seeant.  Desecativo. 

Desseca tiu.  Desecante. 

Dessecli.  Ressech.  Dese- 
quido, rtseco.  {guir. 

Desseguir.  Dejar  de  s&- 

Desseniblansa.  Deseme- 
janza, disimilitud. 

Desseniblant.  Deseme- 
jante, disímil. 

Desseniblar.  Desemejar. 

Desseparor.  Separar. 


DES 

l>esservey.  Deservicio. 

DeííKiflia.  Peresa.  Negli- 
gencia, flojedad,    {rezoso. 

DeMsidióí». Negligente,  pe- 

netituthre,  Prep.  Encima. 
Per  dessobre.  Xd\  .Super- 
ficialmente. 

DeN.sonilIari^e.  r.  Despor 
hilarse,  desadormecerse. 

De.<«.<^o.s.<4ego.  Desassosse- 
go. Desasosiego. 

neüí.Mota.  Adv.  Debajo. 

Messoterrar.  Desenter- 
rar, {sudario. 

Des.ouadop»     Sudadero, 

De»<8iiar.  Desudar. 

nespfiMhtitaueiav.  Tráu- 
rer  la  substancia.  Desus- 
lanciar.  Dit  de  la  ierra. 
Esquilmar, disipar,  [cion. 

DeM.sucaiuent.    Desuca- 

l>e.«í.sucar.Tráurer  lo  such 
d'  alguna  cosa.  Desjugar, 
dejugar.  Traurer  lo  such 
de  las  fruytas,  etc.  Des- 
zumar. Traurer  la  subs- 
tancia d'  alguna  cosa.  De- 
suslanciar.  Coni^umir  los 
diners  ó  béns  d'  algú. 
Chupar,  desangrar. 

De.<4Mu.<>i|>Uació.  Indaga- 
ció. Indagación .  {veriguar 

neí''^u.siii(ai'.  Indagar,  a- 

UeNtalouar.  Descarcaña- 
lar, (cubrir,  abrir. 

Destapar. Descubrir.  Des- 

Jtetiteixir.  Destejer.  Des- 
leixirse  de  riurer.  Fr. 
Descoyuntarse  de  risa. 

De.><tenii>lan8a.  Intem- 
perancia. De  temps  ó  hu- 
mors. Intemperie. 

Destemplat.  Inmodcrat. 
Intemperante. 

Destémirer.  Destender. 

Dewterrar.Conflnar.  Con- 
finar, relegar.  Traurer  d' 
arrel.  Desarraigar.  A  al- 
guna isla.  Deportar. 

Desterrat.  Presidari. 
Presidiario,  penado. 

Desterro.  Destierro,  rele- 
gación. A  alguna  isla.  De- 
portación. Lloch  de  des- 
terro. Presidio,     (rossar. 

Desterrossar.  V.  Ester- 

Destexir.  V.  Desteixir. 

Destil-laeió.  La  ac.  y  ef. 
de  destil-lar.  Instilación. 
D.  perlonas.Med.Coriía 


DES 

DestiMaclor.Alambí.  A- 

lambique,  destiladera.  Lo 
lloch  ahont  se  destil-la. 
Destilatorio. 

Destil•lar.  Alambicar. 
Alambicar,  instilar. 

Destiisar.  Senyalar,  ^«ig- 
nar,  consignar. 

Destino.  Fal,  sort.  Hado, 
suerte.  Empleo.  Acomo- 
do, colocación.  Aplicació. 
Destinación.  {car. 

Destirap.  Desfer.  Desata- 

üeí^tituhir.  Privar  del 
empleo.  Deponer. 

Des<4>i-(>.  Estorbo,  obstá- 
culo, impedimento,  óbice. 
Sens  estorb.  AdT.  Desem- 
barazadamente. 

De.*9toi•l)a€lor.£s<or6a(íor 

De.<«t»rl»ar.  Causar  es- 
torb. Estorbar.  Impedir. 
Interrumpir,  obviar,  obs- 
tar, oponer.  1).  lo  pas.  En- 
tretallar. D.  los  intents. 
Cortar  el  revesino. 

Destorcer.  Destorcer. 

Destrabar.  Traurer  las 
trabas  ais  animals.  Des- 
manear. 

Destral.  Hacha,  segur. 
D.  pera  estallar  llenya. 
Machado.  Cop  de  destral. 
Hachazo.  (guron. 

Destralassa.  Aum.  Se- 

Destraler.  Mil.  Gosíador, 
hachero.  Ser  bon  destra- 
1er.  Fr.  fam.  Mòlt  menja- 
dor. Tener  buena  tijera. 

DestraHient.  Adv.  Ab 
destresa.  Diestramente. 

De.<«tre.  Diestro,  eocperto, 
sagas.  Destre  de  mar.  Ex- 
pert. Perito. 

De/iitreí»  p  a  d  a  in  e  n  t. 
AdT.  Destempladamente. 

Destreinpanieiit. Disso- 
nància de  algun  instru- 
ment músich.  Destemple. 
De  ventre.  Despeño,  des- 
concierto de  estómago. 

Destrenipar.  Destem- 
plar. Disóldrer.  Desleir. 

Destremparse.  r.  Fam. 
Ponerse  mohino,  de  mal 
humor,     (na.  Destrenzar. 

Desfrenar.  Desfer  la  tre- 

Destrényer.  Constreñir. 

Destresa.  Manya.  Sagor- 
cidad,  habilidad,  sutileza. 


DES         143 

Facilitat  en  fèr.  Soltura, 
libertad.  Ab  destresa. 
Adv.  Diestramente,  eocper- 
tamente.  (trar. 

Destrincar.  V.  Ensines- 

Destroliir.  Destruir. 

Destronar.  Desentroni- 
zar,    (trozo,  ruina,  rota. 

Destrós  y  Destrossa.  Des- 

De.Mt  rossar.  Descom- 
póndrer,  desfer.  Derroíor, 
romper,  deshacer.  Fèr 
malbé  la  hisenda.  Dilapi- 
dar, derrochar.  Fér  tros- 
sos.  Despedazar,  talar. 
Lo  llop  al  cap  de  bestiar. 
Zamarrear. 

De.*<truceió.  Destrucción, 
estrago,  eversión. 

ne-structihle. Destruible. 

Def<tructiia.  Destructorio. 

Destruidor.    Destructor. 

Destruirse,  r.  Rematar- 
se, perderse.  (far. 

Destrunfar.      Destriun- 

Destruynient.  Destruc- 
ció.  Destrucción. 

Desunió.  Desconjuncta- 
ment.  Desjuntamiento, 
Falta  d'  associació  ó  con- 
cordia. Uesociacion,  des- 
concordia, discordancia. 

Desunir.  Separar,  divi- 
dir ,  disolver  ,  desmem- 
brar. Las  anellas  d'  una 
cadena.  Deslabonar ,  des- 
enlabonar, (so. 

Desús.  Falta  de  ús.  Desu- 

Desusar.  Pérdrer  1'  ús. 
Desacos  tumbrar. 

Desvalgut.  Desamparat. 
Desvalido.  Faltat  de  for- 
sas  ó  salut.  Desmarrido. 

Desvaneixenient.  Pre- 
sumpció, vanitat.  Desva- 
necimiento. Perturbado 
deis  sentits.  Vértigo,  va- 
hído. Distracció.  Distrac- 
ción, olvido. 

Desvanéixer.  Separar 
las  parts  d'  algima  cosa. 
Desvanecer,  disipar.  Dis- 
tráurer.  Distraer.  Anul- 
lar.  Eludir,  burlar. 

Desvainéixerse.  r.  En- 
superbirse.  Envanecerse. 
Anarsen  de  la  memoria. 
Borrarse  de  la  memoria. 

Desvaniment.  V.  Des- 
Taneixement. 


144 


DET 


De^vanirse.  r.  Desvanéi- 

xerse.  Desvanecerse. 

De<^vari.  Deliri.  Delirio, 
devaneo,  desvario.  Parau- 
la ú  obra  sens  orde  ni 
concert.  Desatino.  Cosa 
que  no  està  en  1'  orde 
regular.  Monstruosidad, 
fenómeno.  Eslranjesa. 
Eívtravagancia. 

DeNvariejar.  Desvariar, 
delirar,  devanear. 

Dew^ariejat.  Delirant. 
Delirante,  desvariado. 

neti\eut»t ja.  Desventaja. 

Mesvergenar.  Desflorar. 

UesvergiiiiyiUaiiieu  t. 
Adv.  Desvergonzadamente 

Desvergonyiment.  Des- 
vergüenza, descaro,  des- 
comedimiento. 

Demvergonyírtíe.r.  Des- 
vergonzarse ,  descararse. 
Desvergonyirse  á  algú. 
Atreverse  ú  alguno,  subír- 
sele á  ¡as  barbas. 

Desvergonyit.  Procaz, 
descarado,  deslavado. 

netixesstr.  Desacostum- 
brar, deshabituar. 

Desvestir.  V.  Despullar. 

Desvetliadauíeut.Adv. 
Desveladamente. 

Desvetllador.  Vigilati- 
vo, desvelador. 

Desvetllament.  Desve- 
lo, desvelamiento,  insom- 
nio, vigilia. 

Desvetllar.  Desvelar. 

Desvetllat.  Desvelado,  Í7i- 
somne,  vigilante. 

DesTíanient.  Desvio. 

Desviar.  Descarriar. 

Desviarse,  r.  Fèr  marra- 
da. Rodear,  hacer  rodeo. 
Ocultarse.  Hurtarse. 

Desvolear  ó  Desbolcar. 
Desempañar,  desen  volver. 

Desxifrar.  Descifrar. 

Detall.  Relació  circums- 
tanciada.  Pormenor,  cir- 
cunstancias. Veu  mil.  De- 
talle. En  detall.  Adv.  Al 
pormenor,  menudamente. 

Detallar.  Especificar ,  jmr- 
ticularizar,  individuar, 

Detardar.  Retardar. 

Detenció.  Suspensió.  Sus- 
pensión, parada,  estada, 
tardama.  Retenció,  ñe- 


DET 

tención,  retenimiento.  De 
humors,  etc.  Rebalsa. 

Detengucia.  Detención. 

DeteiiÉtior.  V.  Delentor. 

Deteniment.  Detención, 
demora,  estadía. 

Detenir.  Detener,  retener, 
contener,  embargar.  Ab  lá 
brida.  .Sofrenar.  Estancar 
1'  aygua.  Represar. 

Detenirse.  r.  Estarse,  te- 
nerse ,  quedarse ,  morar. 
Lo  menjar.  Retener  en  el 
estómago.  Lo  riurer.  Fr. 
Comerse  la  risa. 

Detentor.  Qui  deté.  De- 
tenedor. V.  Relentor. 

Deterioració.  Menosca- 
bo, deterioro,  detrimento. 
V.  Deteriorament. 

Deteriorament.  Dete- 
rioro, deterioración. 

Deteriorar.  Menoscabar, 
desmedrar.        (desmedro. 

Deteriori».      Menoscabo, 

Determinació.  Resol u- 
CiOJí,  decisión. 

Determinar.  Acordar. 
Decidir,  acordar,  con- 
cluir. Fixar.  Fijar. 

Detersiu.  Detersorio. 

Detestar.  Abominar,  re- 
plegar, derrengar. 

Detingut.  Detenido,  quie- 
to, estantío. 

Detracció.  L'  acció  de 
detráurer.  Deducción, des- 
cuento, rebuja.  Murmura- 
ció. Detracción. 

De  tractador.  Detractor. 

Detractar.  Infamar. 

Detrabir.  V.  Trahir. 

Detrás.  La  part  posterior 
del  COS.  Trasero,  rabera. 
V  orde  ab  que  una  cosa 
segueix  a  altra.  Tras  ,  en 
fjoí.  Al  detrás.  Ad v..-l  tras. 
De  part  ó  detras  per  de- 
trás. Adv.  A  es/Mldas  vuel- 
tas. Atacar  ó  ferir  per 
detrás.  A  traición. 

Detráurer.  Deducir,  des- 
contar, rebajar. 

Detret.  Deducido,  descon- 
tado, detraído.         (daño. 

Detriment.    Menoscabo, 

Deturada.  Alto  ,  deten- 
ción, quedada.  D.  de  ca- 
ball.  Reparada.  (rar. 

Deturar.  Detener.  V.  Atu- 


DEV 

Deu.  Dios.  Déu  fassa  que. 
Loe.  Quiera  Dios,  ojalá. 
Déu  li  dò  6  li  pach.  Loe. 
Dios  se  lo  pague.  Déu  lo 
fassa  bo.  Exp.  Dios  le  'la- 
ga  un  santo.  Déu  m'  en 
guart.  Exp.  de  desagrado. 
Dios  me  libre  A  Déu.  Exp. 
pera  saludar.  A  mas  ver, 
vale.  Ajudant  Dèu.  Exp. 
Dios  mediante,  Ainen  de 
Dèu.  Interj.  Ojalá,  quie- 
ra Dios.  Ánarsen  á  la  de 
Dèu.  Fr.  pera  despedir 
al  que  molesta.  Irse  en 
hora  buena .  en  paz,  á  la 
paz  de  Dios.  Com  Dèu  vol. 
Como  Dios  es  servido.  Lle- 
var Dèu.  Alzar  la  hostia. 
Per  Dèu.  Interj.  Pardiez, 
vive  Dios.  Ser  de  Dèu. 
Fr.  Estar  de  Dios. 

Deu.  Número  que  conté 
deu  unitats.  Diez.  Juntar 
de  deu  en  deu.  Adecenar. 

Deuauyal.  Decenal. 

Deuga.  V.  Doga. 

Deumesó.  Diezmesino. 

Déurer.  Deber,  adeudar. 

Deuta  y  Deute.  Deuda, 
débito.  Contraurer  deules 
ó  fèr  deutes.  Fr.  .Irfeu- 
darse.  Corrent  de  deules. 
Fr.  Solvente.  (dar. 

Deut4»r.  Lo  qui  deu.  Deu- 

Devailes.  V.  Debades. 

Devall.  V.  A>all,Da\all. 

Detallant.  Fam.  Gola. 
Gaznate,  esófago. 

Devallar.  \.  Davallar. 

Devanadoras.  Pl.  Deva- 
nadera, argadijo,  argadi- 
llo,      (rodets.  Embrocar. 

Devanar.  Ovillar.  D.  en 

Devant.  Adv.  Delante, 
ante.  V.  Davant. 

Devantal  ó  Davantal.  Z)e- 
lantal.  Per  fregar.  .1/fl»i</i7 

Devantalada.  Haldada. 
V.  Faldada. 

Delantera.  V.  Davant. 

Devastador.  Qui  devas- 
ta. Talador,  depopulador. 

Devastar.  Talar,     {nido. 

Devengut.  Venido,  deve- 

Devers  y  Devés.  Prep.  y 
Adv.  V."  Envers. 

Devesa.  Soto,  pasto,  pas- 
tura, prado.  Per  los  bous. 
Boalaje.  Férdevesas.  Loe. 


DIA 

Dehesar.  fnador, 

Devinatior.  V.   Endevi- 

Devinall  y  Devinalla.  V. 
Endevinalla. 

Devinar.  V.  Endevinar. 

Bevisar.  Divisar. 

Oevoció.  Piedad.  Falta  de 
devoció.  Indevoción.  Lli- 
bre de  devocions.  Devo- 
cionario.       (Restilucion. 

Bevolticíó.      Restitució. 

Devoliit.  Restituhil.  De- 
vuelto,  devoluto.  (te. 

Derolutiu.  For.  V.  Efec- 

Oevorartor.  Qui  menja 
mòlt.  Vora:,  tragón. 

Devorar.  Tragar.  Embo- 
car, emborrar,  tragar. 

Devot.  Devoto, pió.  piadoso 

Dexar  y  sos  derivats.  Y. 
Deixar. 

Dexatar.  V.  Deixatar. 

DexiTrar.  V.  Deixifrar. 

Dexondar.  V.  Deixondar. 

Dexu[>liuar.  V.  Deixu- 
plinar.  (vinidad. 

Deytat.  Numen.  Poét.  Di- 

Deziinador.  V.  Delmer. 

Día  abans.  Vigilia,  víspe- 
ra. Dia  apenat.  Dia  Í7i- 
fausto.  Assenyalat.. -Irfi'a- 
do  ó  se  71  alad  o'  Bo.  Ijia  de 
huelga.  Covat.  Dia  bo- 
chornoso. Cubert,  fosch  ó 
tapat.  Dia  pardo.  De  cap 
d'  any.  Dia  de  año  nuevo. 
De  Corpus.  Dia  de  Dios  ó 
del  Señor.  De  descans.  De 
hwlga.  De  íeyna.  De  la- 
bor. Del  naixement.  Dia 
natal  ó  de  años.  Deis 
morts.  Dia  de  difuntos 
ó  de  los  finados.  Dolent. 
Dia  desabrido.  En  los  es- 
crits. Fecha.  Dia  rodó. 
Dia  quebrado.  Al  apuntar 
el  dia.  Fr.  Al  anumecer. 
Fèrse  de  dia.  Fr.  Amane- 
cer. A  punta  de  dia.  Fr.  En 
amaneciendo.  Apuntar  lo 
dia.  Esclarecer.  Aclarirse 
lo  dia.  Fr.  Abrir  ó  despe- 
jarse el  dia.  Altre  dia. 
Mañana.  Cubrirse  lo  dia. 
Encapotarse  ,  cerrarse  ú 
oscurecerse  el  dia.  Clare- 
jar  lo  dia.  Fr.  Rayar  el 
dia.  De  cada  dia.  Adv. 
Diario.  Dia  per  dia.  Adv. 
El  día  mismo.  Dos  dias 
DIC.     CAT.     CA6T. 


DIA 

há  ó  abans  del  present. 
Anteayer.  Escursarse  lo 
dia.  Fr.  Decrecer  el  dia. 
Lo  dia  abans  ,  la  vigilia. 
Antediem.  Lo  que  té  ó  es 
de  tres  dias.  Triduano. 
Mitjdia.  Mediodía.  Rallar 
lo  (íia.  F'r.  Alborear.  Ttcs 
dias  há.  Anteanteayer,] 
trasanteayer.  Un  dia  per, 
altre.  Un' dia  sí,  otro  no.\ 
Ln  dia  per  altre  y  dos  ar- 
reu. Cada  tercer  dia.  Do- 
nar los  bons  dias.  Fr. 
Dar  los  dias.  Passant  dias 
y  mes  dias.  Loe.  Yendo 
dias  y  viniendo  dias.  Pl. 
Los  que  's  concedeixen 
ünit  lo  terme  del  plasso 
senvalat.  Cortesía. 

Diaitia  ó  Diable.  Diablo, 
demonio.  Rallarhi  lo  dia- 
ble. Fr.  Andar  el  dia- 
blo en  cantillana  ó  suelto.] 
Enviar  ó  tirar  al  diable. 
Fr.  Enviar  al  rollo.  Sab 
lo  diable  aliont  jau.  Loc.| 
Sabe  mas  que  Merlin.  Tol 
se'n  ha  anat  al  diable.  Fr. 
Llévaselo  el  diablo  ó  la 
trampa.  (Diablura. 

DiabEía.  Cosa  de  diables. 

Diablo.  Diablillo,  domin- 
guillo. 

Diablura.  Travessura  ex- 
traordinaria. Travesura. 

Diaca.  Diácono ,  evange- 
lista, (conato 

Diaeonat.Díacoíiarfo,  dia- 

Dtaconíl.  Pertanyent  al 
diaca.  Diaconal.  Lo  cler- 
gue que  canta  lo  Evan- 
geli. Evangelislero. 

Diada.  Dia.  Dia.         (eia. 

Diaf'auitat.     Trasparen- 

Diál'auo.  Trasparente. 

Dialogal.  Dialogístico. 

Dialoi:¡.sar.  Dialogar,  po- 
rter en  diálogo. 

Diahigiíinie.  Dialogismo. 

Diálogo  (Parlar  en).  Dia- 
logisar.  Dialogizar. 

Diaiuaut.  Diamante.  Dia- 
mant mòlt  petit.  Chispa. 
Abrillantat.  Brillante.  En 
brut.  D.  en  bruto,  naife. 
D.  taula.  De  tabla. 

Diauíautí.  Diamantino. 

Diaua.  Alborada.  Tocar 
diana.Fr.  Tocar  la  diana. 


DIF 


14c 


Diaiixe.  Dianche,  diantre. 

Diari.  Periódico. 

Diariauíeut.  Adv.  Coti- 
dianamente, dia  por  día. 

Diae-i.<>ta.  Periodista,    (lo. 

DiáHtillo.  Arquit.  Diásti- 

Diastradura.  Diablura. 

Diastre.  Travieso,  revesa- 
do ,avieso,  trasgo. 

Dibuix.  Dibujo,  traza. 

Dibiiiiiado:-  ó  Dibuixant. 
Dibujante.  Lo  buri.  Pun- 
tilla, dibujador. 

Kiltnsxiw.  Dibujar.  Ab  lla- 
pis. Lapizar.  Contracla- 
lor.  Pint.  Trasflorar. 

Dibuixat.  Dibujado. 

Dictáitien  ó  Dictám.  Pla. 
Díctamo  [blanco,   chitan, 

Í'resnillo.  V.  Gilam.  D. 
»òrt.  D.  bastardo.  D.  cré- 
tich,  D.  crético. 

Dictánieu.  Parecer,  jui- 
cio, voto.  Arrastrar  a  un 
dictamen.  Acabildar. 
Péndrerun  dictamen.  To- 
mar consejo  ó  parecer. 

Di(ta.  Nodriza,  ama  ó  ama 
de  leche.  Donar  á  dida. 
Fr.  fam.  Despedir  ab 
desagrado.  Enviar  á  pa- 
seo, dar  dimisorias. 

Didat.  Instrument  pera 
defensa  del  dit.  Dedal.  De 
cuyro  que  usan  los  sega- 
dors y  altres.  Dedil.  Lo 
capelTque  corónalo  aglá. 
Capullo,  cascabillo. 

Didalera.  Pta.  Campani- 
lla ,  digital ,  dedalera, 
g  u  a  Idapera .   ( d  idasca  I  ico . 

Didascálieli.    Didáctico, 

Didot.  Marit  de  la  dida. 
Amo  ,  marido  del  ama 
de  leche. 

Die.  V.  Dia.  (sis.  sostenido. 

Dieí»i.3Iús.  Pan  del  lo. Die- 

Dicta.  Abstinencia  de 
menjar  6  béurer.  Inedia. 
Posar  adieta. Fr.  Adietar. 

Dietari.  Especie  de  ca- 
lendari que  usan  los  ecle- 
siástichs.  Aíla/í'jo,  epac- 
ta.  Diari.  Diario. 

Dii'ereucia.  Distinción, 
variedad,  mudanza. 

Dil'ereuciar.  Diversifi- 
car, distinguir. 

Diferenciarle,  r.   Dife- 
rir, distar,  distinguirse. 
10 


146 


DIL 


Mil'erent.  Diverjo,  diatin- 
¡0.  vario.  Anat.  Disimitar. 

Dilerenfiíient.  Adv.  Di- 
ferenlemevte.  [gar. 

Dii'eriv.  Retardar,  proton- 

Uifícil.  Dificvttono.  úrduo, 
grave.  De  conèixer.  In- 
cognoscibte.  Do  entén- 
drerse.  bunletir/ibte. 

niíiciiltaí.  Estorl).  Estor- 
bo. D.  de  orinar.  Disuria. 
Al)  prou  dificultat.  Difí- 
cilmente. Posar  dilicullat. 
Dificultar.  Sens  dificul- 
tat. Oòrío.  Tráurcr  de  la 
dilicullat.  Desatascar. 

OilieuKosainent.  Adv. 
Difícilmente. 

niíiiiir.  Definir.  Ime. 

Oilorme.  Disforme,  defor. 

Hiiton$;ar.  Diptongar. 

nifton^o.  Diptongo. 

nii'uKÍ-  Efusi.  Efugio. 

Ilsfuiít.  Difunto,  muerto. 

nitús.  Difuso,  prolijo,  lato. 

nifu.sió.  Prolijidad. 

líia,eriB»!e.  Digestible. 

Diserir.  Pahir.  Actuar. 

nigerit.  Digerido,  descoci- 

nigeí^t.  Digesto.  {do. 

nijS^ital.  Pta,  Dedalera, 
gualdaperra.  D.  blava. 
Brugia,  dedalera  de  flor 
oscura,  y.  Didalera. 

nigiiamenf.  Adv.  Mere- 
cidamente, meritamente. 

nigne.  Digno  ,  acreedor. 
De  cáslicii.  Punible.  De 
msmoria.  Recordable.  De 
reverencia.  Reverenciable. 
Fér  digne.  Fr.  Dignificar. 

Dignitat  ima$;¡nariaó  bur- 
lesca. Arcliijiiimjiano. 

Oijanilio.  Poét.  Diyambo. 

I>ij4>ii.<«.  .lueves.  Dijous  gras 
ó  llarder.  Jueves  lardero. 

nilació.  Dilatoria  ,  demo- 
ra, 7vorosidad.  Pl.  Aliar- 
gas.  Largas. 

Dilataciii.  Relaxació.  Re- 
lajación. Descans .  desa- 
hogo del  esperit,  etc.  Des- 
ahogo, espansiofí. 

Dilatat.  Vasto,  ¡ato. 

Diligencias^  (Fér  ó  férhi 
las).  Fr.  Diligenciar. 

Diligent.  Actiu.  Listo, 
presto,  activo,  solícito. 

Diligentment.  Adv.  Di- 
ligentemente. 


DIR 

Dilof.  De  duas  crestas  ó 
de  duas  cuas.  Dilofo. 

Dilulient.  Diluente.     (rio. 

Diliisiii.  U-lusori.  Iluso- 

Di9liin.*«.  Lunes. 

Dimanar.  Provenir,  pro- 
cehir.  Emanar,  manar. 

Dimai'.s.  Martes. 

Dimecre.si.  Miércoles.  D. 
de  cendra.  Miércoles  corvi- 
llo  ó  de  ceniza.  Cosa  del 
dimecres.  Mercurino. 

Diniiniició.  Minuacion, 
mengua,  decremento,  (hit. 

Diniiniihit.  V.  Disminu- 

Diininut.  Diminuto. 

Dimoni.  Demonio.  V.  Dia- 
bla. Possehit  del  dimoni. 
Poseso.       (Endemoniado. 

Dimoniat.    Endemonial. 

Dimoniut.  Demoñuelo. 

Dintontre.  Inierj.  Fam. 
Demontre.  V.  Diabla. 

Dinaila.  Manat  de  llenya 
prima.  Fagina  ,  yescas, 
enjutos.  Pla.  Brezo. 

Dinar.  Péndrer  I'  aliment 
acostumat  desprès  del 
mitg  dia.  Comer.  L'  ali- 
ment que  s'  acostuma 
péndrer  desprès  del  mitg 
dia.  Comida. 

Diner.  La  moneda  cor- 
rent. Dinero  .  moneda. 
Certa  moneda  espanyola. 
Ardite.  Certa  moneda  de 
plata  antigua.  Denario. 
D.  contant  ó  efectiu.  A'i<- 
merario,  numerata  pecu- 
nia. Diner  Uarch.  Expr. 
fara.  Mucho  dinero.  Tenir 
mal  diner.  Fr.  Ser  mal 
pagador,  ó  duro  de  bolsa. 
Tocar  diners.  Fr.  Cobrar 
dinero.  Home  de  diners. 
Adinerado,  acaudalado. 

Diueron.«<.  Pl.  Fam.  Di- 
nerillo, dineruelo. 

Dimtu.  Diezy  nueve. 

Dinové.  Decimonono. 

Din.s  y  Dintre.  Adv.  Den- 
tro, adentro,  (las.  Díptero. 

Dipter.  Insec.  de  duas  a- 

Díplieh.  Díptico. 

Diputar.  Deputar. 

Dir.  Decir,  referir ,  profe- 
rir, hablar.  Dir  una  llissó 
ó  altra  cosa  estudiada. 
fíecilar.  Agudeses.  Con- 
ceptear.   Bestiesas.    A'e- 


DIS 

cear.  Disbarats.  Dispara- 
tar, desborrar.  Fásticbs. 
Baldonar.  Lo  nom.  nom- 
brar. Mal.  Mal  parlar. 
Hablar  mal.  Mentida. 
Mentir.  Mes.  Pujar.  Mis- 
sa. Celebrar.  Per  riurer. 
Hablar  de  burlas.  Pestas 
de  baix  en  baix.  Fr.  Re- 
funfuñar. Oue  no.  Expr. 
Negar.  Tot  lo  que  vé  á  la 
boca.  Fr.  Hablar  á  tontas 
y  á  locas.  Dir  tú.  Tutear. 
Donar  dita.  Fr.  Hacer 
postura.  Lo  que  se  pot 
dir.  Decible.  Lo  que  se 
pot  dir  sens  reparo.  Devi- 
dero. Mes  dihent.  Mejor 
postor.  Axó  vol  dir  poch, 
ó  si  que  vol  dir  poco.  Fr. 
No  es  nada.  Per  no  teñir 
que  dir.  Fr.  Por  el  bien- 
parecer. Que  digan  lo  que 
vullan.  Loe.  Digan ,  que 
de  Dios  dijeron,  r.  Ano- 
menarse.  Llamarse.  Lo 
que  no  pot  dirse.  Indecible 

Directe.  Directo. 

Dirigir.  Regir ,  ordenqr, 
manejar,  r.  Enderezarse, 
tender,  encaminarse. 

Dirretir.  Derretir. 

Di.«ibarat.  Disparate,  dis- 
late. Dir  disbarats.  Yx.Dis- 
pai-atar.  Gran  disbarat. 
Disparatan,  gazafatón, 

Diüibaratar.  Disparatar. 

Di.sbanxa.  Barrumbada. 
V.  Excés.      {do,  pródigo. 

Diítbauxat.     Desarregta- 

Di.«icontiniiaei«».  Inter- 
rupció, hiterrupcion. 

DÍMC»ntinnar.  Desconti- 
nuar, interrumpir. 

Di.ȒeoJiveni.  Desajuste. 

Di.sconveniencia.  Dis- 
cordancia. Discordancia . 

DÍ!«convenir.  Desconve- 
nir, desajustar. 

Di.sottrdant.  Di-icorde, 
destemplado. 

Disc«>r«lar.  Desconfor- 
mar, diferenciar ,  desave- 
nirse, encontrarse. 

Di!>c«>rilia.  Desunión,  de- 
sacuerdo ,  contrariedad. 
Posarse  en  discordia  ab 
algú.  Fr.  Enemistarse. 
Encontrarse  con  alguno. 

Discórrer.  En  sas  prin- 


DIS 

cip.    accepc.    Discurrir. 
Fluhir.  Fluir,  manar. 

9isc«>rt.  Discorde. 

Oiscrepar.  Disonar. 

Discret.  Discreto.  Fèr  del 
discret.  Fr.  Discretear. 

Disculpa  (Ab).  Adv.  Dis- 
cnlpadament.  Disculpa- 
damente, {cerar. 

Disculpar.  Justificar,  sin- 

Diseurriïnent.  Racioci- 
ni. Discurso,  raciocinio. 

Di.scurrir.  V.  Discórrer. 

Discurs.  Discurso,  arenga 

Disert.  Diserlo. 

fUl•lfsímACw.  Difamación. 

Disl'aiiia«Ior.  Difamador. 

Disl'amar.  Difamar.  En 
lo  blasó.  Desrabar,    {rio. 

Dislaniaturi.  Infarnato- 

DisCorine.  Deforme. 

Disfressa.  Disfraz,  más- 
cara. Venedor  de  disfres- 
ses. Mascarero. 

Disfressar.  En  sas  prin- 
cip.  accepc.  Disfrazar. 
Pretextar.  Pretccctar,  co- 
lorear, enmascarar. 

Disfressat.  Disfrazado, 
trasrestido,  encubierto. 

Disgust.  Disgusto,  despla- 
cer, com  á  sentiment,  y 
Aversión,  fastidio,  hastio, 
parlant  de  menjar.  Ab 
disgust.  Adv.  Disgusta- 
damente, {desabrir. 

Disgustar.      Desazonar, 

Disgustarse,  r.  Resa- 
biarse, añuzgar. 

Disjuncció.  Disyunción. 

Dis.juncta.  Mús.DisyuíUa 

Di.KJunctar.  Desunir. 

Disjuncliu.  Disyuntivo. 

Disjunctivanieiit.  Adv. 
Disyuntivamente. 

Dislocació.  Dislocadura. 

Dislocarse,  r.  Descon- 
certarse, torcerse,  {locado. 

Dislocat.  Desortijado,  dis- 

Disni ¡nució.  Decremen- 
to, reducción,  atenuación. 
De  nna  figura.  Pint.  Es- 
corzado, escorzo.       {dor. 

Disruinuliidor.   Apoca- 

Disininuliinient.  Dimi- 
nució.  Disminución. 

Disniinuliir.  Reduhir  á 
menos.  Disminuir.  Mino- 
rar. Minorar,  achicar. 
Minvar.  Menguar,  mer- 


DIS 

mar.  Y),  la  activitat.  Cor- 
regir.Vna  Ggura.  Pint.  Es- 
corzar, r.  Disminuhirse. 
Descrecer,  bajar,  ceder. 

Disniinuliit.  Reduhit. 
Disminuido  Lo  subjecte 
prim  y  petit.  Menudo, 
desmirriado. 

Disóldrer.  Disolver. 

Disóirer.  Deslligar. Desa- 
lar. V.  Disóldrer.   {cioso. 

Disolut.   Disoluto,   licen- 

Di.xparafl«»r.  Cena  pessa 
en  las  armas  de  foch. 
Desarmador ,  piñón. 

Disparar.  Tirar  ab  algu- 
na máquina.  Arrojar,  a- 
sestar,  descargar.  Armas 
de  foch.  Descerrajar. 

Dispendi.  Gasto  excessiu. 
Dispendio,  profusión. 

Dispensa.  Del  pa  y  roba 
de  taula  en  la  casa  real. 
Panetería.  Del  servey  de 
taula  del  rey.  .Sausería. 
Deis  llegums.  Potajería. 
De  rey.  Guardamangier. 
Lloch'pera  posar  provi- 
sions. Provisoria ,  veedu- 
ría. V.  Rebost. 

Dispensar.  Earimir. 

Dispen.<*er.  Despensero, 
maestresala.  Del  servey 
de  taula  del  rey.  .Sausier. 
Deis  llegums.^  Potajier 
De  casa  real.  Guarda- 
mangier. De  taula.  Tine- 
lero.  (V.  Espargir. 

Dispergir.    Esparramar. 

Dispers.  Espargit.  Dis- 
perso, esparramado. 

JDi.spersa.  Dispersión. 

Dispersarse. r.  Mil.  Fu- 

I     gir  la  tropa.  Desbandarse. 

¡Dispesa.  V.  Despesa. 

Dispeser.  Posadero,   pu- 

I     pilero.  {miento 

Displicencia.     Desabrí- 

Di.^plicent.  Malhumora- 

\     do,  desabrido.       (pondeo 

Dispondeu.    Poét.    Dis- 

Dispóndrer.V.  Disposar. 

Disposador.  Disponedor. 

Disp4tsar.  Disponer,  pre- 
parar, proveer. 

Dispo.sat.    Ben    propor- 
cionat. Gallardo,  dispues- 
to. A  punt,  en  disposició 
Presto,  en  disposición. 
Disposició.     Proporció 


DIS 


147 


Proporción.  Capacitat. 
Capacidad.  La  del  eos. 
TalleEni>iniUTa.Actitud. 

Dispost.  Dispuesto,  pres- 
to. V.  Disposat. 

Disputa.  Porfia,  qüestió. 
Debate,  contienda. 

Disputació.  Disputa. 

Dissapte.  Sábado.  Cosa 
del  dissapte.  Sabatino. 

Di.ssecadur.  Disector. 

Di.vsecció.  Anat.  Disecar- 
cion,  disección. 

Dissenso.  Dissentiment. 
Disentimiento. 

Dissentir.  Disidir,  des- 
conformar, discordar,  {lo. 

Di.ssenyo.  Modelo.  Mode- 

Disset.  Diez  y  siete. 

Dis.seté.  Decimoséptimo. 

Dissántíl.V.  Dessemblant. 

Dissiniünient.  Adv.  Di- 
ferentemente. 

Dis.siniulació.  Disimulo. 

Dissimular.  Tolerar.  So- 
brellevar, pasar,  callar. 
Tapar.  Ocultar  ,  cubrir, 
suprimir.  Disfrassar.  So- 
lapar  ,  disfrazar. 

Dissimulat  (Fér  lo).  Fr. 
Hacer  la  disimulada,  ó  la 
deshecha,  hacerse  memo. 

Dissimulo.  Dissimulo. 
Dis im  u lacio n,  tolera ncia. 
Ab  dissimulo.  Adv.  So- 
bresalió, disimuladamente 

Dissipadnr.  Desperdicicu- 
dor,  maniroto,  disipado. 

Dissipar.  Malgastar,  pro- 
digar ,  derrochar.  Los 
béns.  Desparramar.  Los 
caudals.  Dilapidar. 

Dissipela.  Med.  Erisipe- 
la, erisípula.  {sipela. 

Dissipula.  Erisipela.  Eri- 

Dissó.  Mus.  Díson. 

Di.ssolut.  Indómito,  licen- 
cioso. Ouim.  Menstruo. 

Dissoluf  ameut.  Adv.  Li- 
cenciosamente. 

Dis.solvent.  Solutivo. 

Dissonant.  Dísono. 

Dissonar.  Mus.  Falsear. 

Dissuadir.  Retraer,  des- 
arrimar, {retirado. 

Distant.  Lejano,   remolo, 

Di.stantn?eut.  Adv.  Dis- 
tantemente, {distar. 

Distar  igualment.   Equi- 

Di.stincció.    Particulari— 


148 


DIT 


lat.  Particularidad.    Su- 
posició. Suposición. 

Dístinct.  Divers.  Distin- 
to. Clar ,  sens  confusió. 
Preciso,  terminante. 

Di«>tmctaiiient.  .\dv. 
Ab  dislincciò.  Distinta- 
mente, separadamente. 

nititiuetiu.  Lo  que  tè  la 
facultat  de  distingir.  i)/.s- 
tintiio.  Divisa.  Insignia, 
divisa.  Carácter.  Carác- 
ter. Titul.  Titulo. 

Distingible.  Lo  que  pol 
distingirse.   Distinguible. 

nhitinsir.  En  sas  prin- 
cip.  accepc.  Distinguir. 
Precisar.  Discernir,  de- 
terminar. Individualisar. 
Sing  u  larizar ,  pa  rticu  la- 
rizar.  Caracterisar.  Ca- 
racterizar. Impossible  de 
distingir.  Indistinguible. 

D¡<^tiugir«$e.  r.  Lucir, 
señalarse.  (conocido. 

tUstingit.      Distinguido, 

Di.síracciú.  Diversió.  jDí- 
vertimiento,  distraimien- 
to, solaz,  ocio. 

Dií«(ráurer.  Fèr  apartar 
la  atenció.  Distraer.  AlC' 
grar.  Solazar,  solacear. 

Dií^tret.  Sens  atenció.  Dis- 
traído. Per  falta  de  aten- 
ció deguda.  Desatento. 
Qui  olvida  fàcilment.  Ol- 
vidadizo. Estar  distret. 
Fr.  Estar  en  bahia.WuTeT 
distret.  Vivir  divertido. 

Distretaiueut.Adv.  Dis- 
íraidajnente. 

Distribució.  En  sas  prin- 
cip.  accepc.  Partición, 
partimento,  partimiento. 
Repartiment.  Reparto. 
Orde.  Estructura,  orden. 

Distribiiliidor.  Distri- 
butor. De  bullías.  Zíií/ero. 

Dif^tribubir.  Repartir. 
Dividir,  repartir.  Repar- 
tir béns  ó  candáis.  Erogar 

Districte.  Distrito,  jtaríi- 
do,  comarca,  taha. 

Districtiial.  Dislritual. 

Disturbi.  Disturbio. 

Dit.  Expressat  ah  parau- 
las.  Dicho.  Lo  de  las  mans 
y  peus.  Dedo.  Astron.  Dí- 
gito. La  mida  de  exten- 
sió. Ded^.  Dit  del  miH 


DIT 

6  llépol.  Dedo  cordial  ó 
del  corazón.  Dit  Índice. 
Dedo  saludador  ó  mos- 
trador. Dit  polse  ó 
gros.  Pulgar.  Dit  xich, 
petit  ó  manovell.  Meni- 
que, meñique  ó  auricular. 
Carn  del  dit.  Pulpejo. 
Cop  de  dit  polse.  Pulga- 
rada. jN'us  del  dit.  Artejo, 
nudo.  Través  de  dit.  Grue- 
so de  un  dedo.  No  faltar- 
sen  un  dit.  Estar  dos  de- 
dos de  hacer.  Tenir  lo 
dit  al  ull  á  algú.  Tener 
hipo  con  alguno.  Pl.  Dits 
dels  animals  que  tenen 
lo  peu  partit.  Pezuña. 
Fèr  anar  ó  móurer  los 
dits.  Fr.  Menear  los  pul- 
aares,  teclear.  Fèr  pelar 
los  dits.  Fr.  Castañear. 
Haber  de  cap  de  dits.  Fr. 
Coger  en  las  uñas.  Ossos 
deis  dits.  Falanges.  Picar 
los  dits.  V.  Escamnar. 
Posar,  íicar  los  dits  en 
la  boca  á  algú.  Fr.  Poner 
en  el  di•iparador  ú  alguno. 
Tráurer  de  entre  dits.  De- 
sengarrafar. Tenir  per  los 
caps  deis  dits.  Fr.  Estar 
en  los  ápices,  saber  una 
cosa  al  dedillo. 

Dita. Preu.  Postura.  A  dila 
de  tots.  .Kd\.  Según  públi- 
ca voz  y  fama.  Donar  dita. 
Fr.  Oferir  preu.  Hacer 
postura.  Ficarse  en  la 
conversació.  Meter  la  cu- 
chara. Tráurer  de  dita. 
Fr.  Sacar  de  la  puja. 

Ditada.  Dedada.  Donarhi 
ditada.  Fr.  3Ieter  baza. 
D.  de  mel.  Expr.  Almen- 
drada, ¡toreo,  lamedor. 

Ditei.suie.  Maniqueisme. 
Dileismo ,  maniqueismo. 

Dito.  3IÚS.  Ditono. 

Ditxa.  Felicidad  ,  buena- 
ventura ,  bienandanza. 
Per  ditxa.  Adv.  Casual- 
ment. Casualmente. 

Ditx<».  .\gudesa.  Chiste. 
Adagi  ó  semencia.  Ada- 
gio. Vcu,  paraula.  Voz, 
palabra.  Dicteri  ó  motiu. 
Mole,  apodo.  Ditxo  aguí  ó 
picant.  Chufleta,  pulla. 
baix.    Dicharacho.,  Per 


DIV 

ditxo.  Adv.  Deóporoidas. 

Ditxós.  Xistós.   Chistoso, 
decidor,  .afortunat.  Feliz,, 
boyante,  afortunado.  Be- 
ne) 1.  Bendito  de  Dios,  fe- 
Ditxut.  Dicharacho,    (/ir. 

Diumenge.  Domingo.  D.. 
de  pasqüelas.  Domingo  de 
cuasimodo,  pascuilla. 

Diuuienger.  Dominguero 

Diuréticb.  Med.  Aperi- 
tiu. .lpe?'i/iro. 

Dita.  Arb.  V.  Baladra. 

Divagant.  Vagante,  va- 
gueante, errático. 

Divagar.  Vagar,  divagar. 
D.  lo  enteniment.  Pasear. 

Divendres.  Viernes.  D. 
desprès  de  Pascua.  Re- 
viernes. D.  sant.  Paras- 
ceve, [diferente. 

Diver.s.  Distinct.  Diverso. 

Diversió.  Divertimiento, 
recreación,  recreo. 

Diversitat.  Diferencia. 

Divertiment.  Diversión,, 
festin,  entretenimiento. 

Divertir.  Dislráurer.  Dis- 
traer, recrear,  solazar. 

Divertirse.  r.Espargirsc. 
Despejarse.  Enlrelenirsc 
ab  gusl  ab  alguna  cosa. 
Holgar.  Jugar.  Jugar. 

Divertit.  Divertido,  entre- 
tenido, recreativo.  Viurer 
divertit.  Fr.  Andar  di- 
vertido,    (tissim.  Divino- 

Diíí.  DeDèu  ó  excel-len— 

Dsvidfdor.  Dividide)-o. 

Divitlit.  Partit.  Dividido,. 
diviso.  Separat.  Separado. 

Divinal.  Divino. 

nixiuitat. Deidad,  numen. 

Di»ís.  V.  Dividit.        (íii'íi. 

Divisa.  Dislinctiu.  Jnstij- 

Divisadament  y  Divisa- 
ment.  .\.dv.  Separada- 
mente, con  se¡x¡racion.  (ro. 

Diviser.  Divisero,  devise- 

Divisible.  For.  Dividuo. 

Divisió.  La  que  's  fa  ab 
dos  rallas  pera  posar  lo 
resultat  de  una  operació 
aritmética.  Galera. 

Divisor.  Arit.  Partidor. 

Divulgar.  Publicar,  pro- 
palar, esparcir,  difundir. 

Divuyt.  Ñúm.  Diezy  ocho. 

Divuyté.  Num.  ord.  Déci- 
mociavo,  deciocheno.  Cer- 


DOC 

ta  moneda.  Carilla. 

]Dix.  Artifici  pera  contenir 
las  ayguas.  Dique. 

n».  Don,  dadiva. 

Dol>la.  Moneda  antigua. 
Doblón.  D'  or.  Doblan  de 
oro.  Dobla  de  quatre.  Do- 
blón de  á  ocho  ú  onza  de 
oro.  D.  morisca.  Zahén. 

Doblar.  Duplicar.  Dupli- 
car. Torcer.  Torcer.  V. 
Doblegar.  Las  pessas.  A- 
tabillar. 

Dul>laria.  Gruix.  Grueso. 

Doblat.  Qui  fingeix,  ocul- 
ta ó  dissimula.  Doble,  si- 
mulado, solapado. 

Doble.  Gruixut.  Grueso. 
Petit  y  rabassut.  Dobla- 
do, dobladillo.  Al  dolile. 
Adv.  Dobladamente.  3Iitg 
doble.   Doblete. 

Doblecli.  La  part  que  's 
dobla  y  '1  séch  que  que- 
da. Doble:  ,  dobladura, 
doble.  Lo  sacsó  ó  tavella 
en  la  roba.  Repulgo,  plie- 
gue ,  plegadura.  Torta. 
Torcimiento,  torcedura. 
De  la  roba.  Pint.  Trazo. 

Doblegable.  Flexible. 

Doblegadi»^.  Doblegadi- 
zo, cimbreño. 

Dttblegadiira  y  Doblcga- 
ment.  V.  Doblech. 

Doblegar.  Plegar,  torcer. 
Doblar,  recorvar,  torcer. 
Dit  del  ferro.  Acodillar. 
Pegar  ab  cosa  prima. 
Cimbrar,  cimbrear.  Do- 
blegar y  cosir  la  vora  de 
la  roba.  Repulgar. 

Dobleirar.se.  r.  Torcerse. 
Pandear,  mollear.  Encor- 
varse. Agarbarse. 

Doblegat.  Doblado,  cim- 
brado, recorvo. 

Docte.  Docto,  hábtl,  sabio. 

Doctor.  Metge.  Médico. 
De  la  lley  de  Mahoma. 
Mustí.  Passar  doctor. 
Doctorar.  (miento. 

Doctoranient.  Doctora- 

Doctorejar.  ¡íaestrear, 
doctorear,  resaber. 

Doetoret.  Resabido. 

Doctriaa.  Catecisme.  Ca~ 
tecismo.  Ensenyar  la  doc- 
trina. Catequizar. 

DoctríuaK  Moral. 


DOL 

Doctrinayre.  Doctrine- 
ro, doctrinador.  (re. 

Doctriner.  V.  Doctrinay- 

Docuinent.  Documento. 

Doflécada.  Docena. 

Doga.  Duela.  De  terra. 
Adobe.  Lloch  ahont  se 
fan  las  dogas  de  terra. 
Adobería.  [zador. 

Dogiiiatií^ant.  Dogmati- 

Dogiier.  Especie  de  em- 
barcació. Drogue,  dogre. 

Dojo  (A).  Adv.  A  pote,  á 
manos  llenas .  copiosa- 
mente, á  porrillo. 

Dol.  Dolor,  llàstima.  Due- 
lo. Enterro.  Entierro,  en- 
terramiento. Lo  vestit  ne- 
gre que  's  porta  per  la 
mort  d'  algú.  Luto.  Cap 
de  dol.  Dolorido.  Fér  dol. 
Fr.  Dar  lástima.  Posaré 
cubrir  de  dol.  Fr.  Enlu- 
tar. Posarse  dol  ó  de  dol. 
Fr.  Vestirse  de  tuto.  Serlo 
cap  de  dol.  Hacer  el  duelo. 

Dólrtrer.  Patir  dolor  ó 
causar  cena  en  lo  animo. 
Doler,  baber  mal  que  's 
perdia  una  cosa.  Sentir, 
dar  lástima. 

Diilílrerse.  r.  Compade- 
cerse, dolerss ,  quejarse, 
lamentarse.  Saber  de  quin 
peu  se  dol.  Fr.  Saber  de 
que' pie'  cojea. 

Dolent.  Faltat  de  bondat. 
Malo  ,  dañoso  ,  díscolo. 
Bribó.  Inicuo ,  malvado. 
Dit  del  vestit.  Raido,  vie- 
jo, roto.  Espatllat,  inser- 
vible. Menoscabado,  mal- 
parado. Vell,  gastat.  Vie- 
jo, destrozado,  maltrata- 
do. Dit  de  la  fruyta.  Da- 
ñado. Dit  del  temps.  De 


DOM        149 

I     dadosamente  ,    protervoi- 

I     mente,  inicuamente. 

Dolenteria.  Picardia. 
Maldad,  picardia.  Astu- 
cia, engany.  Malicia. 

Doll.  Raig  de  liquit  que 
surt  ab"  forsa.  Chorro, 
borbotón.  Fangar.  Tollo, 
follador  ,  atolladero.  Lo 
mánech  d'  alguns  instru- 
ments. Cubo.  De  avgua. 
Raudal.  A  bell  dolí.  Adv. 
A  chorros. 

Dollar.  Náut.  Muntar  al- 
guna punta  ó  cap  que  for- 
ma la  ten  A.  Despuntar. 

Dolo.  Engany.  Engaño. 

Dolor.  En  lo  cor.  Cardial- 
gía. En  lo  eos.  Ramalazo. 
De  tripas.  V.  Torso.  Do- 
lor somort.  Dolor  sordo. 
Pl.  Agujetas.  Del  part. 
Entuertos.  (Malaltís. 

Dolorejant.  Dolorido.  V. 

Dol4»riüch.  Doloroso. 

Dolorit.  Dolorido. 

Dolorosament.  Adr. 
Compassivament ,  llasti- 
mosament. Lastimosa- 
mente, (dulento. 

Doló»«.  Enganyós.    Frau- 

Dólrer.  V.  Dóídrer. 

Dol!^.  Al  paladar.  Dulce. 
Al  tacto.  Suave.  Dit  del 
temps.  Templado ,  blarp- 
do.  üit  del  menjar.  Soso, 
insípido.  Ser  mòlt  dols. 
Ser  un  almíbar,     (mará. 

D<»l.saniara.  Pta.  Dulca- 

Dolisaniel.  Pta.  Maresel- 
va.  Madreselva. 

Dolsanient.  Adv.  Dulce- 
mente, melifluamente. 

Dolsayna.  Dulzaina. 

Dolsejar.  Lo  vi.  Remos- 
tarse, remostecerse. 


sabrido,  crudo.   Lo  infe-  Dolsiílcar. /)«7cj7?car,  e«- 
rior  en  sa  classe,   üíitn.      dulzor,  enmelar. 
La  terra  poch  productiva! Dolü^or  y  Dolsura.  Quali- 
■y  desigual.   Doblada.   Lal     tat  de  dbls.  Du/rura.  Sua- 


fruyta  d' esclofolla,  sens 
contingut.  Vana.  Fér  tor- 
nar dolent.  Fr.  Malmé- 
trer.  Malear,  viciar,  infi- 
cionar. Mòlt  dolent.  Pé- 
simo. Ser  mes  dolent  qu' 
alió  que  llensan,ó  que  una 
capa  esquinsada.  Fr.  Ser 
mas  ruin  que  su  zapato. 
Dolentanient.  Adv.  Mal- 


vital.  Dulcedumbre  ,  me- 
lifluidad.  Melosilat.  3/e- 
losidad.  Delicadesa.  De- 
licadez, delicadeza,  blan- 
dura. Dolsura  de  temps. 
Blandura  de  tiempo. 

Domar.  Subjectar.  Dome- 
ñar, sojuzgar,  sujetar. 

Domas.  Damasco.  Mitx. 
domas.  Damasina. 


loO 


DON 


Dombo.  Arq.  Mitja  taron- 
ja. Cúpula,  medianaranja 

ttoiuer.  Qiii  cuyda  algun 
ofici  per  semanas.  Sema- 
nero, hebdomadario.  Lo 
eclesiásticb.  Cura.      ira. 

Donic.«itÈcaci«>.  Domadu- 

Doniet>ticad4ti-.  Qui  a- 
man.selx.  Amansador. 

ItMniéütticantent.  Adv. 
Ab  economia.  Caseramen- 
te ,  económkamenle.  V. 
Amansadura. 

Doiiie»>ticar.  Domeñar, 
amansar,  domar,  desem- 
hrar-erer,  establear. 

Donieí^iicat.  Manso. 

Domicili.  Domicilio,  mo- 
rada, vecindad.  Mudar  de 
domicili.  Desavecindarse. 

Domiciliarse,  r.  Avecin- 
darse, establecerse. 

Dominació.  La  subjecció 
de  las  passions.  X»cimíwio. 
Pl.  Lo  sisé  cor  d'  àngels. 
Dominaciones,   {absoluto. 

Douiiiiaut.    Dominatiro, 

Dominar.  Subjectar  al- 
guna coía.  Domeñar,  rei- 
nar, señorear. 

Domikii.  En  sas  princip. 
acceps.  Dominio.  Imperi. 
Imperio.  Subjecció.  Yu- 
go. Propietat.  Propiedad. 

Dominica  in  albis  (Que- 
darse á).  Fr.  Quedarse  sin 
esperanza,  en  blanco  ú  á 
la  luna  de  Valencia. 

Dona.  Mujer.  Tilol  que 
vuy  se  dona  á  tolas  las 
señyoras.  Doña.  Dona  ca- 
sadora. Viripotente.  Dona 
de  claus.  Ama  de  llares. 
De  fosso.  Ramera  de  mu- 
ralla. Grossa.  Pandorga. 
Grossa  y  morena.  Amon- 
dongada. Grossa  y  pesa- 
da. Narria.  Pública.  Ad- 
inera, meretriz.  Que  pa- 
reix cada  any.  Cadañera. 
Que  va  de  part.  Partu- 
rienta. Respecte  del  ma- 
rit. Fam.  Parien  ta,  costi- 
lla. Rodayre.  Colanera. 
Cosa  de  donas.  Femenil, 
mujeril. 

Donada.  En  lo  joch  de 
cartas.  Mano,  partida. 

Donador.  Qui  dóna.  Da- 
dor. Lo  que  se  ha  de  dar. 


DON 

Da  d  ero. 

Donaire  ó  Donayre.  Gra- 
cia, gracejo,  salero. 

Donám.  Fam.  Mujeriego. 

Donar.  En  sas  principals 
accep.  Dar.  Tributar. 
Prestar,  rendir.  D.  á  cn- 
téndrer.  F'r.  Apuntar,  re- 
bosar. Ajuda  ó  favor.  Fr. 
Auxiliar.  Al  ferro  lo  co- 
lor blau  foscli.  Pavonar. 
Alguna  cosa.Fr.  Dar  algo. 
Algun  cami,  baleó,  etc. 
á  tal  part.  Salir,  caer.  Al 
punt  de  la  dificultat.  Fr. 
Dar  en  el  hito.  AUarchs. 
Fr.  Largar.  Animo  ó  co- 
ratje.  Fr.  Envalentonar. 
Ansia.  Fr.  Dar  cuidado. 
A  preu  fèt.  Fr.  Destajar. 
A  teixir.  Fr.  Echar  tela. 
A  un  arch  mes  punt  que 
lo  de  un  semicircul.  Arq. 
Peraltar.  Baquetas.  Fr. 
Baquetear.  BaÁca.  Fr.  Dar 
zozobra.  Basqueitg.  Fr. 
Dar  asco.  Bo.  Fr.  Parecer 
bien.  Cabotadas.  Fr.  Ca- 
becear. Cap.  Fr.  Aténdrer. 
Dar  vado.  Dirigirse.  Ir  á 
dar.  Claror.  Enclarecer. 
Codillo.  Fr.  Acodillar. 
Coissor.  fr.  Escocer.  Co- 
lor. Fr.  Colorar,  colorir. 
Congoixa.  Fr.  Acongojar. 
Cops  á  algú.  Fr.  Pegar. 
Cops  de  béch.  Fr.  Pico- 
tear. Cops  ó  bátrer  las 
portas  ó  finestras.  Fr. 
Portear.  Cor. ¥t.  Alentar. 
Coratje.  ¥r.  Animar.  Cor- 
da. Fr.  Dar  soga.  Crèdit 
á  veus.F"r.  Dar  oidos.  Cu- 
llerada. Fr.  Meter  su  cu- 
charada. De  memoria. 
Decorar.  De  renda,  fíen- 
lar.  Dimissorias.  Fr.  Des- 
■pedir.  Ensopegadas.  Fr. 
Tropezar.  Entenent.  Fr. 
Persuadirá  alguno.  Es- 
cusas. Fr.  Pretextar.  Es- 
pueladas  ais  caballs.  Fr. 
Atondar.  Facultat.  Fr. 
Autorizar.  Feyna.  Fr. 
Dar  trabajo  ó  que  Ira- 
bajar.  Forsa.  Fr.  Ente- 
sar. Forsas.  Fr.  Avigo- 
rar. Ganivetadas.  Fr.  A- 
ciwhillur.  Gust.  Fr.  Com- 
placer, placer.  La  causal. 


DON 

Fr.  Motivar.  La  comunió. 
Fr.  Comulgar.  La  culpa. 
Fr.  Echar  la  culpa.  La 
enhorabona.  Fr.  Congra- 
tular. La  extremauució. 
Fr.  Olear.  Las  encarrega- 
das.  Fr.  Echar  la  carga. 
Las  gracias.  Fr.  Regra- 
ciar. La  última  ma.  Fr. 
Retocar,  perfeccionar.  Lo 
pienso  ais  animals.  Pen- 
sar. Donar  lloch.  Fr.  Pro- 
porcionar medis.  Dar  pie', 
margen,  lugar,  ocasión. 
Mal  temps.  Fr.  Punzar, 
moler,  hostigar.  .Modo.. 
Fr.  Dar  traza.  Providen- 
cia. Fr.  Providenciar.  Or- 
des. Fr.  Ordenar.  Papa- 
rotas.  Fr.  Paladear,  dar 
papilla.  Part.  Fr.  Parti- 
cipar. Per  béurer.  Fr. 
Propinar.  Possessió.  Fr. 
Aposesionar.  Pressa.  Fr. 
Meter  prisa.  Puntadas  de 
peu.  Fr.  .icocear.  Punya- 
das  ó  cops  de  puny.  Fr. 
Moquetear.  Que  sentir. 
Fr.  Brear.  Recados  ó  me- 
morias. Fr.  Saludar.  Re- 
glas. Fr.  Pautar.  Sou.  Fr. 
Náut.  Despalmar.  Surtida 
á  ayguas  mortas.  Fr.  .-1- 
ven'ar.  Tanda.  Fr.  Dar 
rer.Toms.  Fr.  Tornear. 
Torment.  Fr.  Molestar. 
Moler,  l'n  entretoch.  Fr. 
Dar  xtn  toque.  Ln  surt. 
Fr.  Sobresaltar.  Un  tom. 
Fr.  Dar  una  vuelta,  l'n 
tom  lo  cervell.  Fr.  Tras- 
tornarse el  juicio.  Un  tos- 
torro. Fr.  Descrismar.  Una 
bocada.  Fr.  Dar  una  ta- 
rascada. Una  capa  de  co- 
lor, barnis,  etc.  Fr.  Dar 
una  mano.  Una  esclata— 
rada.  Fr.  Dar  un  bataca- 
zo. Una  fregada.  Fr.  En- 
jabonar. Una  mossegada. 
Fr.  Morder.  Una  soiafar- 
da  ó  pilrada.  Fr.  Sofre- 
nar, dar  un  jabón.  Vò- 
mit. Fr.  Provocar.  Do- 
narhi.  Fr.  Dar  en  el 
quid,  en  el  hito,  caer  en  la 
cuenta.  Donarla.  Fr.  In- 
sistir mòlt,  ab  tenacitat. 
Tomar,  dar.  Ni  dona  ni 
lleva.  Loe.  fam.  .Vi  ^ut-. 


DOR 

la,  ni  pone. 

Donarse,  r.  Cedir,  entre- 
garse. Ceder,  darse.  Acos- 
tumarse.  Acostumbrarse. 
A  las  aligas.  Fr.  Darse  á 
nerros.  A  las  furias  ó  al 
DOtavant.  Fr.  Darse  al 
diablo.  A  menos.  Fr.  Te- 
ner á  mengua.  Brasa.  Fr. 
Darse  maña.  Las  mans. 
Fr.  Semblarse.  Correr  pa- 
rejas, semejarse.  Mal 
temps.  Fr.  Escarabajear. 
Pena.  Fr.  Penarse.  Per  en- 
tes. Fr.  Quemarse.  Vint  y 
un  pler.  Fr.  Darse  un  vei-- 
de  con  dos  azules. 

Donat.  Cedit.  Dado.  Re- 
ligiós sens  fèr  professió. 
Donado.  .4dv.  Gratis.  A 
huevo,  de  balde.  D.  á  las 
armas.  Armígero. 

Doncbs  y  Donques.  .\dv. 
Pues,  yà  que.  Si  donchs 
no.  .-1    menos  que. 

Doneta.  .4feminat.  Mari 
ca,  amujerado,  maricón. 

DonifOl.  Mujeriego. 

Don4»»<ii(at.  Donosura. 

Donóla.  Mujei-cilla. 

Donques.  V.  Donchs. 

Don»iell  ó  Donzell.  Caba- 
11er  ó  patge.  Doncel.  Pta. 
Ajenjo.  Donsell  mari. 
Pta.  Omina.  Donsell  pe- 
tit. Pla.  Panuco. 

Don.<$elEa.  Planta  d'  Amé- 
rica. Sensitiva,  vergonzo- 
sa. Peix.  Doncella.  Verge. 
Virgen.  Estat  de  donse- 
Ua.  Doncellez.       (duei'ia. 

Donf^ellassa.     Doncelli- 

Dorada.  Peix.  V.  Orada. 

DoraüeMa.  V.  Daurade- 
11a.  (Durmiente. 

Dorment.     Qui     dorm. 

Dormida.  Dormidura. 

Dormidera.  V.  Cascall. 

Dormidor.  Qui  dorm 
mòlt.  Dormilón,  durmien- 
te. DormitoTi.  Dormitorio 

Dormilej^a.  Acomcs  de 
f:On. Soñolento,  soñoliento. 

Dormir.  Reposar.  Sose- 
gar, descansar.  Al  ras.  D. 
al  sereno,  al  descubierto, 
á  la  intemperie.  Com  un 
soch.  Dormir  como  tm  li- 
rón. Lo  que  fa  dormir.! 
Dormidero,  narcótico.       ' 


DRA 

|Dórmít.  Xáut.  Dormio. 

níivruiteyjkr. Dormitar,  r 
Adormitarse. 

DorniÉtiu.Sonyolent.  So- 
ñolei}to,  soñoliento. 

D4»rmitori.  Beguda  per 
fèr  dormir.  Dormitivo. 
Que  fa  dormir.  Soporífe- 
ro, soporoso. 

Do.w.  Parell.  Par.  Los  dos 
ó  tols  dos.  Ambos,  en- 
trambos. De  dos  en  dos. 
Adv.  A  pares.  Posarse  de 
dos  en  dos.  .\parearse. 

Do.s'.  V.  Donchs,  Darrera. 

Doíianyal.  Bienal. 

Dosceñts.  Z)o.sci>»íos,  do- 
cientos.  {Dosmesino. 

Do<$meí«ó.  De  dos  mesos. 

Dos!«er.  Dosel.  Fér  un  dos- 
ser.  Endoselar. 

Dot.  Dote.  [dación. 

Dotació.  Fundació.  Fun- 

Dotar.  Proscnurer.  Pros- 
cribir. .\dornar.  Ornar. 

Dotí^avat.  Que  té  dolse 
costats.  Dozavado. 

Dot»«e.  Num.  Doce. 

DotKé.  Lo  que  cumple  '1 
número  dotse.  Doceno, 
duodécimo.  Fna  de  las 
dotse  parts  en  que  's  pot 
dividir  un  tot.  Dozavo. 

Dotfiieua.  Docena  Lo  que 
se  ven  perdolsenas.  Doce- 

Doyiía.  V.Endoyna.  [nal. 

Dracli.  Animal"  fabulós. 
Dragón.  Figura  de  ser- 
pent semblant  á  la  bri- 
via.  Tarasca,  gomia. Gran 
menjador,  dragador.  Tra- 
gón,   tragador. 

Dracbma.  Dracma.  Me- 
sura antiga  de  quinze 
drachmas.  Acetábulo. 

Dragador.  Tragón,  tra- 
gantón, voraz,  zampator- 
tas.    (Devorar.  Embocar. 

Dra$;ar.  La  terra.  Tragar. 

Dragat.  Tragado. 

Drage.  V.  Llassera. 

Dragó.  Especie  de  sar- 
gantana. Alicántara. Cosa 
de  dragó.  Dragontino. 

Dragonaria  ó  Dragone- 
ra.  Pta.  Dragóntea,  tara- 
gontia,  serpentaria. 

Dragonet.  Pla.  Dragoni- 
ta, estragón.  (ria. 

Dragóuica.  V.  Dragona- 


DRE 


lol 


Drap.  Qualsevol  teixit. 
Paño,  lienzo,  tela.  Fregall. 
Estropajo,  rodilla.  De  cà- 
nem. Cáñamo,  lienzo. 
Tros  de  roba.  Trapo.  D. 
comú  de  seda.  Picotillo. 
Crú.  Lienzo  crudo  ó  no 
curado.  De  fregar  las  na- 
vajas. Navajero.  Lo  que 
serveix  pera  netejar.  Ro- 
dilla. D'  estopa.  Angeo, 
cañamazo  ,  cerrón.  De 
Galicia.  Allariz.  De  lla- 
na. Algofifa.  De  llana 
grossa.  Cachera.  De  llana 
V  pel  de  cabra.  Peldefebre. 
Del  faristol.  Atrilera.  De 
lli.  Lino.  De  lli  mólt  ü. 
Mories.  De  raorts.  Paño 
de  tumba.  De  pel  de  ca- 
bra. Picote.  De  peus.  V. 
Catifa.  De  seda  llustrosa. 
Picote.  De  seda  entretei- 
xit  de  pinyons.  Piñuela. 
De  velas.  Lona.  Per  aixu- 
gar  ó  fregar.  Sabanilla. 
Per  aixugar  plats.  Albe- 
ro.  Per  los  genolls.  Rodi- 
llera.Lo  con¡{inl  de  draps. 
Trapería.  Los  adornos  de 
iglesia.  Colgaduras.  Unas 
cosas  despreciables  per  sa 
vellesa.  Vejestorio.  Em- 
bolicar ab  draps.  Fr.  En- 
trapajar, entrapar.  No 
ser  drap  del  seu  teler.  Fr. 
No  ser  de  su  cosecha.  Po- 
sar com  un  drap  mullat 
ó  tort.  Fr.  Maltractar.  Po- 
ner como  nuevo  á  alguno. 
Confóndrer.  Poner  en  un 
puño.  {pero. 

Drapay  re  y  Draper.  Tra- 

Drapería.  Trapería. 

Drapet.  Pañuelo,  trapillo. 
Tráurer  los  drapets  al 
sol.  Fr.  Revelar  las  faltax 
ó  defectos  ocultos. 

Drapot.  Andrajo,  guiña- 
po, calandrajo.  Lo  que 
penja  de  la  roba.  Colga- 
jo, harapo.  Per  fregar. 
Fregajo,  fregador. 

Draiiisana.  Atarazana. 

DreN»«ar.  Dirigir.  Endere- 
zar. Compóndrer.  ^rre- 
glar,  componer. 

nvefiSAt.  Recte.  Endere- 
zado, derecho,  recto. 

Dreí^j^era.  Atajo,  dereche- 


152 


DP.I 


ra,  derecera.  Anar  per  la 
íJressera.Fr.  A  lojar,  e/jhor 
por  el  atajo. 

nrirA.  Keclf!  ó  seíçiiil,  acció 
(|ue  te  alKN,  lo  (iiic  dicta 
la  naturalesa  ó  las  lley>, 
imposició,  propina  y  ca- 
ra (le  la  roba.  ¡Hre^-ho. 
Knvers.  Ailv.  Ilária.  A 
«Jret  fil.  Adv.  A  hilo,  á 
cordel.  A  ilret  seient.  V. 
AiJret.  Anar  «Iret  a  dret. 
Fr.  Passant  per  la  dres- 
»era.  Ectuir  fiiyr  el  aUijo, 
ir  en  derechura.  De  dret 
á  drel.  Adv.  En  derechu- 
ra, en  direccU/n,  directa- 
mente, derecho.  Oonar  la 
«Ireta.  Fr.  I)ar  la  txinde- 
ra.  listar  drel.  Fr.  Enlar 
envié.  Mirar  del  dret  > 
del  revés.  Fr.  Dar  rml- 
tas.  .No  rnirar  dret.  Fr. 
Mirar  de  trarex  ó  mirar 
hizco.  'í"\rAT  dret  ó  tan 
dret  com  pot.  Fr.  Ti- 
rar como  ó  real  de  enemi- 
ijo.  Posar  dret.  V.  Adres- 
.sar.  Posarse  dret.  Fr.  A- 
dressarse.  Enderézame. 
Alsarse.  ¡'imerne  en  pié. 
Tot  dret.  Adv.  Uirecta- 
mente,  en  derechura.  Dret 
cami.  Adv.  Diri-elament. 
Via  recta.  Dret  casual. 
Caduco.  Drel  de  barca. 
barcaje.  De  castell.  Canti- 
Ikria.  De  cédula.  Cedula- 
je.  De  cuixa.  Tributo  de 
uirijiíuiliiil.  Di-  «raner.  6'!- 
lluz'jo.  De  rnoll  ó  port. 
Muellaje.  De  pastura.  l'as\ 
turaje.  De  puja.  I'oya.  De 
re«»r.  Alnioceda.  Per  los' 
moltons.  Carneraje.  Per 
lo  paHsalje  deis  animals. 
liecuaje.  Oue  pajíahan  los 
«eneros  al  entrar  ó  surtir 
del  n-f^fiit.  Atmojarifazf/o. 
Üui  cotira  ó  es  col-leclor 
ilcdrct-..  fjirechero. 

Mrela.  I)i-ii'<  lia  ,  dientra. 
A  ilrcl;is.  Adv.  bepermiilo 

■>r«-(aiii(;nf.  Adv.  Tol 
drel,  direclamenl.  Dere- 
rh'Jinen  le,  directamente. 

nvvttT    Amhidewtro. 

■trincar.  Trincar,  resso- 
nar. Ikiiñir,  releñír. 

■>rinch.  lielinlin,  retinte 


DUL 

Dringar.  V.  Drincar. 

MrÍMMa.  .Náiit.  Oriza. 

nroea.  Astut,  picaro.  Pe- 
rillán, picaro,  redomado. 

■lro:;an(.   liribó.   /Irihon. 

OroKU<-r.     V.    Adroguer. 

Mr4t;;u<f  I.  (>-rla  r(>]r4.ÍJro- 

Wrolla.    \'.  \)rwó.  'f/uele. 

Mronicdari.  (Juadrúpe- 
(lo.  hromed'irio.  drome- 
(l'il.  paciento. 

Itropaeisiiie.  Farm.  /Jr'j- 

Mropaila.  I'illada,  trapa- 
cería.      'V.  I'ür  lo  rlropo. 

MrííjK'jar.     Ilara'jaiiear. 

■•ropería.  J/arayanería, 
holijazaneria. 

l>ro|>o.  lióme  desprecia- 
ble per  son  mal  compor- 
tament. Picaro,  pillo,  t/ri- 
Iji/n.  Peresós.  Harwjan, 
holf/azan.  t'itr  lo  dropo. 
Fr.  Ilarafpmear,  holfjazor 

Uuutia.  Aduana.      (near. 

nuanf.r.  Aduanero. 

UuUitatiá.  Kelór.  iJuda, 
dudanza.  V.  Dulile.  (dono. 

Uuhtador.   Dubiós.  /^u- 

■•ubtuiil.  Temeros,  liece- 
lono,  lenierono. 

■>iil>(ar.  lindar,  recelar. 

Uiil>(f .  I)ii.ilii,  dul)itacioii, 
ri:i:i:lr,,  J-'or.  Uuhio.  Posar 
(liilde.  Fr.  Oljjelar.  Posar 
en  dublé.  Fr.  Dublar.  iJu- 
dar.  Sens  dubte.  Adv.  Jn- 
dudablemenle,  cierlam'fn- 
te.  (no,  dultilahle. 

■kuh(/»M.  DudoHO,  noHperlio- 

■>ticli.  Tito!  de  honor.  I)u- 
tjue.  Aucell  nocturno.  Iju- 
ho,  alucón,  enlritje. 

■Iiiclor.  Conductor. 

IliK^nyo.  Propietari.  Amo. 

■tuja.  .Núut.  Aduja,  pa- 
nuete,  y  rodete,  si  esta  en 
forma  circular. 

■lujar.  .Naut.  Adujar. 

Mula.  Lo  remat  de  pordis 
d'  un  vchinal.    Ve'eria. 

■tiilcaniara.  Pla.  Solano, 
dulzamara. 

■lulcir.  Tráurer  1'  aspre- 
sa  fiel  (■^¡^tall.  Ilrnjir. 

■tuif^r.  hulero. 

MulMíficar  y  Dolsiíicar. 
F(!r  flolsa  alguna  cosa. 
Endulzar,  endulzarar.  A- 
paci^uar.  hulzurar.  \i:u\ 
de  pintura.  Endulzar.      { 


DUT 

\nulnnr.  V.  Dol.sor. 

UulMura.  Dolsura.  Dul- 
zor. Afabilitat.  Afabili- 
dad, nu'tiidad.  'duoden/j. 

■>u4»«l<-eini.     Duodécimo, 

■>u|»li<;ital.l<eserva  y  fal- 
sedal.  íjobli-z. 

■tupiar.  V.  Dubtar. 

■tur.  Porlar,  trasportar. 
Llerar  quant  es  de  a(|ui 
á  allí ,  y  Traer  de  allí  a 
ai|ui.  lort.  Duro,  fuer- 
te. ilitíurÓM.  .Severo,  rígi- 
do. Incorrelfíible.  Incor- 
ref/ible.  Dur  de  carns.  Té- 
rete.  De  cervell.  Duro  de 
mollera.  De  geni.  Pecio. 
De   ilágrimas.   Ojienjuto. 

I  Fér.sc  ó  tornar  dur.  Fr. 
Endurlrse,  consolidarse. 

I     Endurecerse.  V.  Endurir. 

Dura.   Duración,   perrn'i- 

¡    rifricía.   De   molla  dura. 

I     l'erdurable.  (nenie. 

iltural•lc.  Entable,  pernui- 

Ituració.  V.  Durada. 

■tu rafia.  Duración,  dura, 

'  jiermanencia.  Poca  dum- 
ila.  Adv.  fugacidad. 

Durador.  l)uradero. 

{■tiirani4*nt.  Adv.  .Ab  do- 

'     \<>T.Sen^ihlemeitte.  'raztio. 

■turan.  Arbre  y  fruvl.  A>ii- 

■turant.   Prep.    Durante, 

!     inieritran  ,  en  tanto  '¡ue. 

jDurantáN.    Certa    roba. 

!     Calamaco,  pinijanello. 

Durar.  Permanéixer.  Per- 
siníir,  continuar,  periere- 
ror.  Arrivar.  Llegar.  En- 
vellir. Eurejecer.  Aoy»  y 
panys.  Durar  por  peñan. 

■tur«Ha.  HiKor.  Severidad, 
rigidez.  Ol>duració.  En- 
durecimiento ,  obdura- 
cii/n.Mau. Agrión.  De  cor. 
Jttnennibiíidad.  De  (çeni. 
Terribilidad,  iracundia. 

Duret.  .Moneda  d'  or  anli- 
(ja.  Durillo,  encudillo. 

Durícia.  iJureza,  calloii- 
dad.  La  carnosital  que  s' 
f.i  en  lo  coslellara  de  las 
muías.  Ahiiohadilla. 

■turulo  nou.  Moni-da  d 
or.   Veintén,  eiiudito. 

Du(  y  Du>i.  Part.  passiu 
de  Porlar".  LleraJo,  traí- 
do. V.  Portat. 


EFE 


EIX 


ELE 


153 


E. 


E.  Se  posa  ea  lloch  de  la 
coDjunccio  Y  quant  la 
dicció  següent  eomen- 
>a  ab  aquesta  ultima  vo- 
cal. £q  los  mapas  ,  etc. 
denota  Est  ú  Orient. 

Ea.  Interj.  Vatja. 

Eb.  Interj.  C'-íu/utio.'  alerta! 

Ebanista  (Art  u  ofici  d'  . 
}Iarquetíni.%. 

Ebolv  Ebul.  Arbre.  IV;- 
go,  ac(e..i.  sahugadlo. 

Eecehonie.  Eccehomo. 

Ecervellat.  Insmsato. 

Ecgiies.  Jía>/<j/.  V.  Batolla 

Eeònom.  E'.vniymo. 

Ecunomat.  Economato. 

E«on4)nia.  Hoderació- 
Parsimonia ,  parqitudad. 
moderación .  .dor. 

EeoDÓniick.  Parco ,  cici- 

£cunonii;sar.  .ihorrar. 

Edat.  Época.  Era.  periodo. 
Edat  caduca.  Cwiuquf^s. 
edad  decrepita.  De  mólta 
edat.  .áfio.^o.  Major  edat. 
Mayoría.  Menor  edat.  Me- 
noría, [h'jgiíta. 

Ede<'»le*h.  Edeólogo,  edeo- 

Edicte.  ¿\';._-.:o. 

Edilicant.  Edificatiro. 

Edificar.  Construhir.  Le- 
rantar.  fabricar. 

Ediliei.  Edificio ,  fábrica. 
Alsar  un  edifici,  ¿airear. 

Edili.  Poét.  Idilio. 

Educar.  Instruir,  criar. 

Efeete.  En  sa5  princip. 
acceps.  Efecto.  Fi ,  idea. 
Fin.  E.  devolutiu.  Fr.  E. 
deroluíiro.  En  efecte. 
Ad\ .  Efecticamente.  Tenir 
efeete.  Fr.  Surtir  efecto. 
Pl.  Los  útils  pera  al^na 
cosa.  Ense^res,  efectos. 

E/ectivanient.  Adv. 
Re'i'.'nenie.  de  hecho. 

ETectuador.  Ejecutador. 
ejíc  u  ■ :  - .        r'ictica  mente. 

Efectualnient.  Adv.  £- 

Efectuar.  Reilizar.  eje- 
cji.-ii-,  ¡joner  en  obra. 

Efeminar.  Afeminar. 

Efésseos  Ad; .  Expr. 
fam.  V.  A  tres  quart»  de 


quinze.  (meaeta. 

Eficacia.    Fe•rvor ,  rehe- 
Efica.<>.  Poderos.  Poderoso, 

¡jotente.  Fervorós.  Ferro- 
ro.io.  rekemente. 

Efií^e.  Imatse.  Imagen. 

Efugi.  E^u'jio.  eraskm^  et- 
(.lí/^jí.'rtij.  oñlejuel», 

E^eu.  Archipietachgreeh. 
Eijeo.  archipiélago. 

Eaoisme.  Egoísmo. 

ï".4;refi.  Pet\.  Egrefim. 

ï'siia.  ^'.  Eu^a. 

Eina.  V.  Evna. 

Eix.  Eje.  Posar  lo  çix.  Ene- 
jar. Pron.  Efe.  V.  .Aqueix. 

Eixada.  V.  Aixada. 

Eixalar.  Llevar  las  alas 
ais  auceils.  Desalar.  E*- 
cursarlashi.  Acortar,  o- 
corzar  ía*  atas. 

Eixalat.  Desalado,  acon- 
tado de  alas. 

Eixam.  V.Aixam.      piar. 

Eixamplar.   V.    Aixato-^ 

E i X árcia.  >'aut.  Jarcia. 

EixiiiJsar.  yaul. Hesacar.l 

Eixalis.  V.  Aixaus.  [ 

Eixav  esa.  V.  Xaveaa.       I 

Ei  velleró.  V.  .Aixellerú.  | 

Eixida.  L'  accio  d' eixir.' 
Silida.  Venda.  D«$pacho.\ 
Pretext.  Escapatoria,  e^í 
fugio.  Ocurrencia  repei»-j 
tioa.  Arranque.  Galena.! 
Galena.  Aceió  ó  expres- 
sió aspra  y  no  esperada. 
Vuelta.  Deis  sitiats.  Sur- 
tida, erupción.  Donar  ei- 
xida. Fr.  D:¡r  earpedieníf, 
curso  ó  rodo. 

Eixidwra.  Cir.  Tumor. 
Flemón,  flegmon. 

Eixir.  En  sas  priaeip.  ac- 
ceps. S'ilir.  Lograr  ab 
súplicas  alsuna  cosa.  Re- 
cao>ir .  acàb'jr.  Excedir 
ana  cosa  al  nivell  de  al- 
tra. Resaltar ,  sobresalir. 
Saltar.  Saltar,  brotar.  Un 
cami  ó  carrer.  Dar.  pai- 
rar. Eixir  ab  ¡a  seva.  Fr. 
Vencer.  í'>jrar.  Abunciri 
.  trencat.  Fr.  Salir conmna 
pata  de  gallo.  A  pas.  Fr. 


Salir  al  en.'cventrty.  Be. 
Fr.  V.  Reeixir.  De  mare  lo 
riu.  Aplayar.  De  tino.  Fr. 
Desatentarse  .  perder  el 
tino.  En  fora.  Fr.  /?(?*jíír. 
Franch.  Fr.  Salir  horry. 
Eixirse. Fr.^íííir  condlo. 
Eiiirae.  Fer  ab  desemba- 
ráslas  cosas.  Romperse. 
tollarse.  De  fosó.  Fr.  De*- 
bocarte,  despepitarse.  De 
la  memoria.  Auan^. 
Del  text.  Fr.  Salir»  del 
corro.  De  lloeb  aisna  os. 
DescoHcerlarsí.  De  plom. 
Desplomarse. 

Eixit.  Que  ba  passat  de 
dinsá  fora.  Salido.  Dil  del 
animal  que  apeteix  la  se- 
neració.  En  zelo.  Saltat. 
Saltado.  Aguí ,  estordit. 
Arispado,  agmdo. 

Eixi^ernar.  Internar. 

Eixosar.  .\domos,  para- 
ment de  casa.  Ajmar. 

Eixorbar.  Traurer  los 
ulls  o  privar  de  la  vista. 
Cegar.  V.  Espantar. 

Eixordar.  V.  Aixordar. 

Eixasar.  V.  Aixusar. 

El.  Pron.  relatiu.  L•. 

£Iarsui«Mt.  Donar  sol- 
tura al  prés.  Soltura. 

Etaur^r.  Llibertar,  soltar 
al  prés.  Soltar. 

Elái$<ieks.  Pl.  Tirantes. 

EJéb*r  blanch.  Pta.  Elé- 
boro verdegamtbre ,  yerba 
del  ballestero.  E.  aesre. 
EleJnrro  ó  rerdegomUKre  ne- 
gro, (fieboroideo. 

Eleboraci.  Bót.  Ekborto, 

Elecció.  Prefereacia.  S»- 
ie-:c'.on.  ''ledo. 

Electe.  Elegit.  Elegido,  e- 

Ele«tre..\iñbre  sroch.  £- 
lecíro.  anb-ir. 

Elefant.  Eie'inie.  Qui 
cuy  da  del  eiefant.  Xaire. 

Elesancia.  Gentilesa.  Z>i> 
n.jtre.  despego.  Ab  ek^^an- 
eia.  Adv.'  Ekgantewtemte, 
floridamente-  Seas  de- 
sancla. Inelegamte. 

ÍEiesant.  Adornat.  Coi»- 


154         EMB 

puesto,  pulido.    Graciós. 
Donoso,  gracioso. 

Elegautmeut.  Adv.  Ele- 
(janlemente,  jloridameitle. 

Elegidor*  Elector. 

Elegit. Noml)rat,  escullit. 
Elegido,  encogido,  electo. 

Eleiueiit.  Elemento. 

Elet.  Practicant  de  notari. 
Electo.  V.  Elegit.  Ser  un 
bon  elet.  Loe.  fam.  Ser 
muy  saga:. 

Elevació.  Elevamiento,  al- 
tura, encumbramiento. 

Elevai'íte.  r.  Extasiarse. 
Arrobarse,  trasportarse. 
Pujar  amunt.  Remontar- 
se. Sobrepujar.  Descollar. 

Elevat.  Elevado,  encum- 
brado ,  eminente.  Estar 
elevat  ,  assú  es  distret. 
Estar  en  babia. 

Eli.  Pron.  pers.  El,  ello. 

Eliegir.  Elegir.  (tico. 

Ellii>((cb.  Eliptich.  Eli¡>- 

Elni.  Armadura.  Yelmo  , 
almete.  Lo  qui  porta  elm. 
Encapacetuclo. 

Elogi.  Ensalzamiento,  en- 
comienda, alabanza. 

Elogiar.  Ensaliar.  En  pú- 
blich.  Pregonar. 

Elo(|ü.enc>a.  Elocuencia. 

Elofjüent.  Copiós  en  pá- 
ranlas. Facundo. 

Eloqüeatment.  Adv. 
Elocuentemente.  t^Me. 

Eui.  Inversió  en  lo  pron. 

Eiuaiiatlur.  Emanante. 

Emanar.  Proceder. 

Entaucipar«ie.  r.  Pén- 
drer  massa  llibertat.  Pro- 
pasarse, {^ion,  capadura. 

Eniai>iculaciú.      Castra- 

Emat«cular.  Sanar.  Cas- 
trar, capar. 

Eiiibá.  Y.  Enrá. 

Enibabíecad«ir.  Embele- 
sador, embaucador ,  em- 
baidor, prestigiador. 

Enibabiecar.  Embaír, 
embelesar,  embaucar. 

Einliaditliiuent.  Embe- 
lesamiento, embabiamie?}- 
to,  embeleso. 

Embadalir.  Embebecer, 
embelesar,  embobar. 

Embadalirse.  r.  Embal- 
sarse, abobarse. 

Embadalit.  Embelesado. 


EMB 

Emltadocart^e.  r.V.  Em-i 

badalirse. 
Euibalaiiient.    Empala-] 

gamiento,  empalago. 
Eiiibafur.  Empalagar.       \ 
Einbaliular.         Afenjar| 
mòlt.  Atracar,  atiborrar,  j 

Eiiil»ai\ada.  iegacia,  le-'. 
gacion.  [dor,  legado.] 

En>bai\adur.     Embaja- 

Embajauinieut.  Embo- 
tjecimiento.  I 

EinbajanirNe.  r.  Tornar-j 
se  tonto.  Embobecerse. 

W^mh-Altunent.  Embalaje, 
enfardeladura.      ,  \ 

Embalatge.  Enfardela-; 
dura.  V.  Embalament.     i 

Eittbalecar.  Embair.  V.| 
Embelecar.  | 

EmbaEeco.  V.  Embeleco,  i 

Enibal.*<.  Embalse. 

Embalumar.  Envalumar 

Ktnhsmiiavse.  r.  Empa- 
parse. Empaparse.  ¡ 

Embaràs.  Embrás.  A- 
tascadero,  barranco. 

Embaratir.  Abaratar. 

Emburhetar.  Emljarbi- 
llar,  encasar. 

Embarcació.  Náu.  Nave. 
E.  lleugera.  E.  velera,  ce- 

\     losa.  (ment.  V.  Embarch. 

lEmbarcada  y  Embarca- 

Embarcar.  Carregar  la 
nau.  Cargar.  Reduhir, 
])ersuad  ir  á  algú  ab  astu- 
cia. Encabestrar. 

¡Embarcli.  L'  acció  de 
embarcar  ó  embarcarse. 
Embarco,  embarque.  Im- 
pediment. Embarazo,  e/t- 
íorho.  Posar  embarch.  Fr. 
Embargar.  (barch. 

Eiubargament.  V.  Em- 

Embarus.*>(!iar.  Posar 
barnis  á  alguna  cosa. 
Barnizar.  E.  la  terrissa. 
Vidriar.  (racarse. 

Embarracarse.  r.  A  bar- 

Embarraucar.  Abar- 
rancar, meter  en  barranco 

Embarranca  r«ie.  r.  Em- 
breñarse, enzarzarse. 

Embarrar.  Tancar  ab 
barra.  Atrancar,  trancar. 

Embarrilar.  Entonelar. 

Embarrotar,  .iharrotar. 

Embtt.*<ar.  l'ér  provisió. 
Abastar,  acopiar. 


EMB 

Eiuba.xKament.  Deten- 
ció d'  algun  liquit.  Re- 
manso. Aplech  d'  hu- 
mors. Rebalsa. 

EmbaïiNar.  Embalsar,  es- 
tancar, apantanar. 

EmbaMNar.se.  r.  Rebal- 
sarse, encharcarse,  agua- 
zarse, {baste,  hilván. 

Embaxt  y  Embasta.  Em- 

EmbaNtàr.  Assegurar  ab 
bastas.  Hilvanar,  bastear. 
Deixar  una  cosa  mitx  íe- 
ia.  Bosquejar.  Algun  as- 
sumpto.  Fr.  Enjergar. 

Emba»>ta.«.  Bastas,  hil- 
vanes, ¡basteado. 

Embaoitat.      Hilvanado, 

Embat.  Embate. 
I  Embaucar.  V.  Embabie- 
1     car.  (Embadalit. 

lEmbegiit.  Embebido.  V. 

E»iibeiecad«r.£ni6aírfo)- 

Euibelecsu*.  Embair.  V. 
I  Embabiccar. 
,  En»belcco.  Embustería, 
engany  ,  ficció.  Trapaza, 
embaucamiento.  Trasto 
inútil.  Cachivache.  Astut. 
Picaro,   redomado. 

Embelef(ueja«lor.  Em- 
belecador, embaidor, pres- 
tigiador ,  prestigioso. 

Embeleíjitejar.  Embair. 
V.  Emliabiecar. 

Embelequería.  Embus- 
tería. Embeleco,  embauca- 
miento, prestigio. 

Embelliment.  .Irforno, 
embellecimiento. 

Embellir.  Hermosejar. 
Embellecer,  hermosear. 

Embermellir.Posarber- 
mell.  Embermejecer ,  em- 
bermejar, enrojecer. 

EntbeMlida.  Acometido, 
arremetida,  acosamiento. 
Donar  una  embestida. 
Fr.  .1  rremeter  ,  dar  una 
arremetida.  Pegar  una 
embestida.  Fr.fam.  Créi- 
xer mòlt  ab  poch  temps. 
Dar  un  estirón. 

Embe-xtir.  .\coniétrer. 
Arremeter,  cargar.  Em- 
péndrer  un  negoci.  Aco- 
meter ,  intentar,  empren- 
der. Dil  de  algun  afecte 
ó  passió.  Apoderarse. 

Euibetumar.    Untar     ó 


EMB 

cubrir  ab  betum.  Belu- 
nur,  enbelunar.  Las  cister- 
nas, safareigs,  etc.  En- 
calar,      beüer,  empapar. 

Enibéurer.  .4  òíorber,  em- 

Eniliicar.  Naut.  Abocar. 

W^ukWiS'Av.  Envigar ,  tra- 
bar las  liyas. 

Eutbitllar.  Poner  dere- 
chos los  bolos. 

Eniblancar.  Desbastarla 
fusta.  Desbastar.  V.  Em- 
blanquinar. 

EnihEauquidor.  V.  £m- 
blanquinador. 

EniblaiKiuiíiieut.  V. 
Emblanquinadura. 

Eail>lau«iuina(t4ir.  Qui 
emblanquina.  Enjalbega- 
dor,  blanqueador. 

EmblaiKfiEÉuacIura  y 
Emblanquinanient.  Ac- 
ció y  efecte  de  emblan- 
quinar. Blanqueo,  blan- 
queadura,  jalbegue. 

Euililauquitaar.  Blan- 
quear, enjalbegar,  enlucir 

Eiubiau(|uinat.  Blan- 
queado, jalbegue. 

Enti>Iaii(|uir.  Emblan- 
quecer. V.  Emblanquinar. 

Enibú.  Náut.  Dala,  adala. 

Enib4>batuene.  Enlonti- 
menl.  Atontamiento.  Em- 
badaliment.  Embobeci- 
miento, embeleso. 

Embobar.  Entontir,  en- 
cantar. Embobecer.  Em- 
badalir. Embelesar,  embo- 
becer, r.  A  telarse. 

Enibucattura.  Entrada, 
boca  de  riu,  carrer,  etc. 
Boca.  D'  un  instrument 
músich.  Boquilla. 

Embocar.  Agafar  ab  la 
boca.  Abocar.  Comensar 
un  carrer  ó  cami  en  algu- 
na part.  Comenzar. 

Enib<icii.  Emboque. 

Embogar.  Cubrir  ó  fèr 
de  boga  'Is  sitiáis  de  las 
cadiras.  Hacer,  recompo- 
ner los  asientos  de  enea  ó 
espadaña.  (macho. 

Emb4»t.  Cilindro.  £m¿ú/o, 

EiuboIíca<!<»r.  Enreda- 
dor, embrollador,  embo- 
lismador. 

Eiub4»licament.  Envol- 
vimiento, enmarañamien-¡ 


EMB 

to.  V.  Embolich. 

Emboticar.  Tapar  ó  cu- 
brir una  cosa  per  totas 
parts.  Envolver.  Barrejar. 
Reburujar,  emburujar, 
barajar.  Embullar.  En- 
marañar. Tapar  ab  draps 
ó  altra  cosa.  Entrapajar. 
Enlremesclar  confusa- 
ment unas  cosas  ab  al- 
tres. Enredar,  enzarzar. 
Ab  sach  ó  cuixinera.  En- 
fundar. A  copia  de  men- 
tidas. Zurcir.  E.  la  boga. 
Fr.  Revolver  la  feria.  Uva- 
bolica  que  fá  fort.  Expr. 
fam.  Enredo  sobre  enredo.' 
r.  Envolverse,  atarse,  en-\ 
vedijarse. 

Embolicat.  Tapat.  En-\ 
vuelto.  Diflcultós.  Enre-\ 
dado,  revesado.  Pié  de' 
rodeos  y  subtilesas.  En-, 
redoso.  A  la  embolicada. , 
Adv.  Plegadamente. 

EuíboEicayre.  Enreda- 
dor. V.  Embolicador. 

Emb(»Iich.  Farsell.  En-' 
voltario.  Embull.  Revolti- 
llo, reburujan.  De  fil.  se- 
da, ele.  Maraña.  Confu- 
sió. Embolismo,  tramoya. 
En  lo  Jocli.  Zamòuco.        | 

Eiuboliütiue.  Embolismo, 
enredo,  confusión. 

EinboIEo.  V.  Xarpallera. 

Euiboi.s.  Embolso. 

Emboíüiu.  Balumbo,  vo-' 
lumen.  (zar.  I 

Embouar.   Náut.   Refor- 

Eiuborbol¡ad<»r.  Quí 
parla  depressa  y  confu- 
sament. Barbullón.  V. 
Borbollayre. 

Eguborbollar.  Parlar  a- 
tropellada  y  confusa- 
ment. Barbullar.  Confón- 
drer,  barrejar  unas  cosas 
ab  altras.  Engarbullar. 

Emboruiar.  Fèr  borni. 
Entortar.  i 

Emborrar.  Umplir  de 
borra.  Atiborrar.  Jlenjar 
molt.  Atracar,  embastecer 

Enib«»rratxaiIor.  Em- 
briagador (gar. 

Emborratxar.  Embria- 

Emborratxarxe.  r.  Béu- 
rer  algun  licor  flns  á  pér- 
drer  lo  coneixement.  A- 


EMB 


155 


lumbrarse,  embriagarse.. 
Borratxejar.  Borrachear. 
Enagenarse.  Enajenarse. 
Deixarse  possehir  de  al- 
guna passió  vehement. 
Enloquecerse. 

Em(íorriíí!«ar.  Carduzar. 

Emborrosiííar.  Embozar^ 

Eiuborrí».»i.»>ar.*ie.  r.  Ta- 
pujarse, arrebozarse.  V. 
.Arrebossarse. 

Eiubó»«.  L'  acció  de  em- 
bossarse.  Tapujo ,  embo- 
zo. La  corretja  ó  corda 
de  la  esquella  de  aquest 
nom.  Casíigadera. 

Emboticada.  Embosca- 
dura, encubierta,  celada. 

Embo-s.sar.  Ficar  á  la 
bossa.  Ahuchar  ,  embol- 
sar. Emborrossar.  Embo- 
zar. Impedir  la  corrent 
d' algun  conducto  ab  bros- 
sa, etc.  Cegar,  obstruir. 

EtiihosH-M.  Cubert  ab  lo 
embós.  Tapujado,  embo- 
zado. Dit  dels  conductos. 
Cegado,  atrampado. 

Eiubotador.  Qui  omple 
las  botas.  Envasador. 

Embofamient.  Infusión. 

Embotar.  Encubar,  en- 
rasar. V.  Amussar. 

Embotellament.  Enva- 
se, encubamiento. 

Eiubotidor.  Embolador. 

Embotimeut.  Inflama- 
ció. Hinchazón.  Dit  de  lo 
tall.  Embotadura. 

Embotir.  Inflar.  Hinchar^ 
abotaqar.Los  instruments 
de  taíl.  Embotar. 

Embotirse.  r.  Inflarse, 
Ventearse,  abotagarse. 

Enibotjar  ó  Embotxar. 
Guarnir  un  quarto  de  bot- 
xas,  pera  filar  losjcuchs 
de  seda.  Embojar.  En  la 
joeh  de  botxas.  Bochar. 

Embotjat.  Enramada  de- 
botxas.  Embojo.      {dura. 

Embotonadura./Joíoíia- 

Embot<mar.  Abotonarse. 

Embotoruat.  Inflat.Guá- 
charo,  abotagado. 

Embotoruiíuenf.  V. 
Embotiment. 

Eiiibofxada.  Cop  debet- 
xa.  Bochazo. 

Embovar.  V.  Embogar. 


156         EMB 

EmboyrarMe.  r.  Aneblar, 
anieblar,  anublarse. 

Einhi-aucar.  Entroncar. 

Eiubranillatlor.  Emba- 
Uenador.  {nar. 

Einbranillar.    Embulle- 

Enibrás.  Destorb,  dificul- 
tat. Embarazo,  obstáculo, 
óbice.  Prenyat.  Preñez. 
Tráiirer  embrassos.  Des- 
embarazar, (zador. 

]3nil>raí».«iador.  Embara- 

Enibra.t>saflura.  Emba- 
razadura. 

Eiiil>ras.sar.  Posar  em- 
brassos. Embarazar,  em- 
bazar ,  embargar.  Ficar 
lo  bras.  Embrazar,      {so. 

Einbrassó.s.  Embarazo- 

Entl>raTiiueuf.  Embra- 
vecimiento. 

Eiubra^ii*.  Embravecer. 

Einhravir.se.  r.  Náut.  En- 
cresparse, enfurecerse. 

Enibriaeli.  Borracho. 

Eiiil>ria$;ar.  Emborrat- 
xar. Emborrachar. 

Eiiibriagiieria  y  Em- 
briaguesa. Embriaguez. 

EniI>i*i«laii»eiit.Enfrena- 
ment.  Enfrenamiento. 

Embrió.  Lo  feto  de  las 
granólas.  Girino  ,  rena- 
cuajo.       (V.  Emplastre. 

Eiubrocnció.    Embroca. 

Eiiibroch.  Torro,  torcido. 

Eiiibroll.  Embrollo,  em- 
bolismo,    {curo,  confuso. 

Eiiibr«»]lat  y  confús.  Os- 

Einbrollayre.  Embrolla- 
dor, embrollón. 

Eiubroiiiar.  Fér  broma. 
Bromear.  (volarse. 

Eiubroinarse.  V.  Ennu- 

Einbroniat.  Enganyat. 
Embaucado.  V.  Ennuvo- 
lat. Embromat  de  cap. 
Perturbado,  abrumado. 

Einbroi|iierar.  V.  Arre- 
bossar, {ro,  maléfico. 

Eiiibriiixa«l4»r.  Herhice- 

Eiiiliriiixaiiient.  Hechi- 
cería, hechizo,  maleficio. 

Embruixar.  Hechizar, 
embrujar.  {dor. 

Emiirutailor.    Ensucia- 

Embriitament.  Brutí- 
cia. Ensuciamiento. 

Embrutar.  Implir  de 
porquería.  Emporcar,  en- 


EMB 

sudar,  manchar,  conta- 
minar. Ab  cera.  Encerar. 
Ab  colors.  Pintorrear , 
pintarrajar.  Ab  fanch. 
Barrar.  Ab  greix.  Prin- 
gar. Fregant.  Rabosear. 

Embrutir.  Embrutecer. 

Embrutirse.  r.  Embas- 
tecerse, arrocinarse,  em- 
brutecerse, (xar. 

Embruxar.  V.  Embrui- 

Embuinar.  V.  Embuy- 
nar. 

Embull.  Enredo,  maraña. 
V.  Embolich.  En  lo  agu- 
11er  de  fil,  etc.  Oqueruela. 

Embullador.  Enredador 

Embullar.  Enredar,  f»!- 
marañar.  V.  Embolicar. 
Ram  embullat.  Madeja 
sin  cuenda. 

Euibunyesar.se.  r.  En- 
redarse. Enredijarse. 

EnibÚN.  Lo  que  impedeix 
la  corrent.  Atasco.  Impe- 
diment, destorb.  Atasca- 
dero, impedimento,     [var. 

Embu!!>.>«ar.  Cegar,  azot- 

Embussar.se.  r.  Atram- 
parse, obstruirse,  cegarse. 

Embuí^tejar.  V.  Embus- 
terejar.  {bustero. 

EuibH*iterejador.  Em- 

Eiubusterejar.  Mentir 
á  menut.  Embustear. 

EEUltu.steria.  Embuste. 

Embu!«tero.  Mentiroso, 
falso,  enredador. 

Embut.  Embudo.  Embut 
de  presa.  Envasador.  Lo 
qui  aguanta  1'  embut. 
Embudador.  Posar  1'  em- 
but. Embudar.  Fcr  em- 
buts. Fr.  Tartamudear, 
tartajear  ,  zurriar.  Sens 
embuts  ó  sens  fòr  em- 
buts. Fr.  Rasamente,  cla- 
ramente, en  puridad. 

Embutejar.  Tartajear. 
V.  Tarlamudejar. 

Embutidura.  Náut.  En- 
trañadiira. 

Embutir.  Engastar.  De 
colors.  Taracear. 

Embutit.  Embutido.  D' 
or  ,  piala,  ó  altre  metall. 
Ataurique.  De  varios  co- 
lors. Taracea.  (far. 

Embutllolar.  V.  Butllo- 

Embutxacar.  Ficar   cu 


EMP 

la  butxaca.  Embolsar, 
meter  en  la  faltriquera. 
V.  Embossar. 

Embnyuar.   Emboñigar. 

Eniérit.  Emérito,    {mitir. 

Emétrer.  Distribuir.   E- 

Emf'a.*i¡.*<.  Ret.  Enfasit. 

Euirátieaniebt.Adv.  En- 
fcüicamente. 

Emráticli.  Enfático. 

Emtitéu<«ÍM.  Enfile'usis. 

Emliteiita.  Enfiteuta. 

Enifitéuticli  y  Emfiteuli- 
cari.  Enfitéutico. 

Emigrant.  Emigrado. 

Eminencia.  Altesa.  Su- 
pereminencia. Ahura. Pro- 
n}inencia.  Elevació.  Pro- 
ceridad, altura. 

Eminent.  Superior  en 
dignitat ,  saber,  etc.  Sm- 
pereminente,  procer,  piró- 
cero.  Elevat.  Prominente. 

Eminentuient.  Adv. 
Eminentemente. 

Emi.*>.si4>.  E.vpendicion. 

Emmaüciar  ó  Enmali- 
ciar.  Enfurismar,  pén- 
drer  malicia.  Escandecer. 

Emmaiieganient.  Y. 
Enmanegamenl. 

Enimanègar  ó  Enmane- 
gar.  Enastar.  (nillar. 

Emmanillar.  V.  Enma- 

Emmanllevar.  V.  En- 
manllevar.  (bolicar. 

Eniiuaranyar.   V.  Em- 

Emma.Kcarament  ó  En- 
mascarament.  Tizne. 

Entmaüicarar  ó  Enmas- 
carar. Tiz)iar,  chafarri- 
nar. V.  Enmascarar. 

Emma.^carat  ó  En  mas- 
cara!.Brut  de  sutje.7ír»ia- 
do.   {Ciscar,  embadurnar. 

Emmerdar  ó  Enmerdar. 

Emmodurrit  ó  £nmo- 
dorrit.  Modorro. 

Emmorrallar  ó  Enmor- 
rallar.  Cabestrar. 

Emmu.steir  ó  Enmus- 
teir.  Enmustigar.  Mar- 
chitar.    (V.  Enmustigat. 

Emmu.<4teitó  Enmusleit. 

Emolument.  Emolumen- 
to, utilidad,  honorario. 

Empacar.  Empaquetar, 
encorachar. 

Empadronament.  £»- 
cubezamiento,      encarta- 


EMP 

miento^  padrón,  rol. 

Dnipailronar.  Fèr  1'  em- 
padronamenl.Eíicaòesur, 
encartar,  r.  Escribirse. 

Enipaig  ó  Enipatx.  Cor- 
tejat, vergonja.  Empa- 
cho, embarazo,  cortedad, 
vergüenza.  Enlit.  Ahilo. 
Del  ventrell.  .\hiteria. 
Embrás.  V.  Destorb.  Sens 
empaig.  Fr.  Sin  rebozo, 
sin  ambages. 

Empaitar.  V.  Empaytar. 

EnipaiEuda.  Colgadura. 

Eiiipatiaiiieut.  Para- 
ment de  lelas. Empaliada. 

Empaliar.    Guarnir    las 

f)arets  ab  adornos  de  te- 
a,  etc.  Colgar,  empara- 
mentar. Dissimular.   Pa- 
liar. Fam.  Enganyar.  En- 
gatuzar,  embair. 
Enipail.  La    palla    scns 
bátrer.  Encañadura,  bá- 
lago, ¡ja. 
Enipailar.  Cubrir  con  pa- 
Empailetatla.  Naut.  Em- 
palletado.                     {ra. 
Empalme.   Empalmadu- 
EmpanaOa.  Conveni  se- 
cret. Pastel,  pastelón,  en- 
truchada,             (plaslar. 
Empanar.    Aplanar.   A- 
Enipautnuar.    V.    Em- 
pantanegar. 
Enipantauegar.  Emba- 
rassar. Empantanar,  ato- 
llar, atascar.            {llar. 
Empautuüar.    Apandi- 
Empapai$(.  Aliiteria.  V. 

Enfit,  Empaig. 
Empapar.    Embeber.   Lo 

pa  ab  lo  such.  Sopetear. 
Empapartiie.  r.  Ame7-ar- 
se,  revestirse,  {r.  .i  hilarse. 
Empapaxar.  Empachar. 
Empaperar.  Empapelar. 
Empaperayre.  Empape- 
lador, ipaque. 
Entpaquetaneeiit.  Èm- 
Etupaquetar.  Empacar, 
embalijar.             {bargar. 
Empara  i Posar).  Fr.  Em- 
Emparamentar.y.  Em- 
paliar,         (dar  palabra. 
Eniparaular..-lpa/aí;rar, 
Empareilar.  Emparejar. 
Emparentar.  Entroncar 
Emparrarse,   r.  Abras- 
sarse  las  parras  en  son 


EMP 

apoyo.  Trepar,  parrar. 

Emparrat.  Conjunt  de 
parras  sostingudas  per 
iustas  ó  pilans.  Emparra- 
do, parral.  Los  pilans  ó 
fustas  que '1  sostenen.  Es- 
paldar,  mastegar. /'«/jar. 

Eitipas.<<ar.  Menjar  sens 

I^tttpa.'^!>iarí!>e.  r.  Eixir, 
no  detenirse  una  cosa  en 
allra.  Pasarse,  colarse. 
Desfallirse.  Languidecer. 
Englotir.  Tragar,  engu- 
llir. V.  Despassar.  Ém- 
passarsen.  Fr.  Desfallirse 
per  l'alta  de  aliment.  A- 
hilarse.      (las.  Engrudar. 

íiiiiliVi^tav.  Posar  paste- 

Einpa.stat.  V.  Pastat. 

Eiiipa»>teIIar.  Empaste- 
lar, (pastissar. 

Enipastiferar.  V.  Em- 

Eiiipaístc.'•.satior.  Engru- 
dador.         (grudamienlo. 

Empa.<<ti.«.<^uiuent.   £n- 

t•^.tnpastiss•AV. Embarrar, 
embadurnar,  engrudar,  r. 
Emplastarse. 

Eiiipa.stració.  Emplaste. 

Eiiipa.stratíor.  Lo  qui 
empastra.  Emplaslador. 

Kmpa.strar.  Empastar. 

Enipaisíre.V.  Emplastro. 

Eiupat.  Empate. 

Eiiipataiíteiit.  Encuen- 
tro. V.  Empatat. 

Empatar.  Igualar.  Iguü- 
lar.  Trencar  lo  (il  d'  un 
discurs.  Interrumpir,  cor- 
tar, (do. 

Empatat.  Pato ,  empata- 

EmpatoHar.  Embrollar. 

Empatx.  y.  Empaig. 

Eiitpatxare«e.  r.  Turbar- 
se.Coí'toí'se,  /«roaj'se.Des- 
torbarse.  Embarazarse. 

Eiiipatxurrarse.  r.  A- 
porrarse,  hacerse  porra. 

Empave  Sitada.  Defensa 
de  pavcssos.  Pavesada. 

Eiupavouar.  Pavonar. 

Empaytar.  Acosar,  dar 
tras  uno.  {mienta. 

Enipebrar.  Llenar  de  pi- 

Eiupecactat.Malvat.  Em- 
pecatado,       [co,  estítico. 

Empeder.  Med.  Estipti- 

Empedernit.  Empeder- 
nido, guijeño. 

Empedrador.  Solador.  ' 


EMP 


157 


I  Empedrar.  Solar. 
\  Empedrat.  Soladura. 
Einpedreir.     Petrificar^ 

apelmazar. 

Eitipedreirse.  r.  Obsti- 
narse. Empedernirse.  Dit 
del  menjar.  Apelmazarse. 

Empeuament.Enquítra- 
nament.  Empegadura. 

Empegar.  Lo  llinyol.  En- 
cerotar. V.  Empegolar. 

Elitpegit.  Curt  líe  geni. 
Vergo7Tzoso,  empachado. 

Eutpegotar  y  Empcgun- 
tar.  Empegar.  (recer. 

Empellar.  Encorar,  enco- 

Enipelt.  Arbre  empeltat. 
Ingerto,  engerto.  La  part 
empeltada.  Ingeridura, 
engertacion.  La  espiga  ó 
pua  del  empelt.  Ingerto. 
V.  Empeltament. 

Einpeltador.  Qui  empel- 
ta. Cíígenrfor.  Entre  jar- 
diners, tros  de  marfil  en 
figura  de  ametlla.  Abri- 
dor,    (dura,  engertacion. 

Empeltament.    Ingeri- 

Enipetfar.  Ingerir,  en- 
gertar.  E.  la  verola.  Ino- 
cular. Agulla  pera  empel- 
tar. Pua. 

Entpeltat.  Ingerido,  in- 
gerto. Terreno  d'  arbres 
empcltats.  Engertal. 

TEmitéuilver.  Emprender, 
acometer,  intentar.  E. 
sens  reparar  en  los  in- 
convenients. Apechugar. 

Empenta.  Empellón,  em- 
pujón, empuje.  Donar  ó 
pegar  empenta.  Empujar. 
Fr.   V.  Empenyar. 

Empeuya.  Del  peu.  Pei- 
ne, tarso.  De  la  sabata. 
Empella,  pala.  Baix  ven- 
tre. Empeine,    (vendendo. 

Empenyauíent.    Retro- 

Eiupeuyar.  Empènyer. 
Empujar,  impeler.  Inte- 
ressar. Interponer,  obli- 
gar. Recomanar.  Reco- 
jíieíirfar.Endeutarse.  Con- 
traer deudas,  entramparse 

Empènyer.  Rempujar, 
empellar,  impeler. 

Empenyo.  Ahinco,  conor- 
to,  tema,  tenacidad.  Ab 
empenyo.  Ady.  Obstina- 
damente, 


138        EMP 

Jínípenyorament.    Ac. 

de  empenyar.  Empeño. 

Empenyorar.  Empeñar, 
dar  en  prenda.  V.  Empe- 
nyar. (ri.  Ostj-ero. 

Emperador.  Aucell  ma- 

Eiiipera<l«>ra  y  Empera- 
driu. t'»!;)er-aír);.(raíor!a. 

Einperatoria.Pta./mpc- 

Emperesirse  y  Empere- 
sosarse.  r.  Emperezarse. 

Eiitperial.  Imperial. 

Emperifollar.  Empere- 
jilar, repulir,  empapiro- 
tar. V.  Empolaynar. 

Emperift»liar¿e.  r.  Pom- 
ponearse, pompearse,  lu- 
cirse. E.  las  donas.  Pren- 
derse, {lado. 

Emperriicat.  Empereji- 

Emper.\ar.  V.  Perxar, 

Empersellar.  Agrie.  Po- 
sar pals  en  las  vinyas. 
Rodrigar.  V.  Enasprar. 

EnipéM.  Empujado. 

Empesa.  Adolj  en  los  tei- 
xits. Adobo.  Certa  roba 
de  coló.  Estopilla.  V 
Prempsa.  Tráurer  la  em 

?esa  ó  Ilustre  á  las  telas, 
r.  Desaprensar,  {idearse. 
Empei^car.^e.  r.  Forjar, 
Empestar.  Apestar,  (tar 
Empe^tifar.  V.  Embru- 
Empestiferar.    Inficio- 
nar. Inficionar. 
Empestiferat.  Pestilen- 
cial, pestilente,  pestífero. 
Empet.  V.  Empat. 
Empetar.  \.  Empatar. 
Empetitir.  V.  Aixiquir. 
Empetrar.  Impetrar. 
Emprjorameut.  V.  Pit- 
jora.  (rar 

Empijorar.  V.  Empitjo- 
Empinada.  Arq.  Empino 
Empinament.   Empina- 
dura,  empinamiento. 
Empinar.  Encumbrar 
Empiuarf^e.    r.  Posarse 
drel  lo  caball.  Encabri 
tarse,  enarmonarse.  Em- 
borratsarse.  Embriagar- 
**.  Pujar  al  punt  mes  alt. 
Eiicumbrarse. 
Empinat.  Fatxendes.  Es- 
tirado, jactancioso. 
Empipar.  Enfadar.  Eno- 
jar, molestar.  V.  Pujar  la 
mosca  al  nas. 


EMP 

Empitjorament.  Em-] 
peoramiento.  V.  Pitjora. 

Empitjorar.  Empeorar. 

Enipiíilar.  Empalmar. 

Emplaf'onar.  l-'ust.  Atai- 
rar.  (rion. 

Enipla««.<«ament.     Cita- 

Enipla»<tiK.*iar.  Emplas- 
tar. Emplastar. 

Empla»itre.  Emplastro, 
emplastadura,  pegote.' 
Confortaliu.  Bizma.  E.| 
de  farina.  Puchada.  De 
safra.  Socrocio.  3Iollilica-' 
tiu.  Melátiro.  Posar  em-! 
piastres.  Emplastar,  biz- 
mar, (tir.l 

Emplear.  Gastar.  Inver-l 

Empleo.  Ocupació,  cár-| 
rech.  Ministerio,  puesto,' 
oficio,  cargo.  Inversió. 
Inversión.  De  oficial  dej 
oficina.  Oficialía.  Pro-j 
porcionar  empleo.  Fr.  i 
Colocar.  Tráurer,  separar 
de  un  empleo  6  llevarlo.! 
Fr.  Remover,  apear,  de- 
poner, {pticar.  I 

EmplÉcar.  Implicar.  Im-\ 

Emplomar.  Guarnir  de 
plomas.  Emplumar,  em-\ 
plumajar. 

Emplomat.  Cubert  de' 
plomas.  Emplumado,  em-'. 
panachado.  {rioso.l 

Empliijat.  Lluvioso,  plu-' 

Empoar  ó  Empouar.  Em-\ 
pozar.  {brecimiento.] 

Empobriment.     Empo- 

Enipohrir.  Empobrecer. 

Empola vitar.  Empereji- 
lar, repulir,  engalariar. 

Empoiaynaríie.  r.  Pom- 
ponearse, pompearse. 

Empolaynat.  Empereji- 
lado, engalanado,  peri- 
puesto, apuesto. 

Empollar.  Posar  las  abe- 
llas  lo  poli.  Moscardear, 
carojar,  carochar. 

Enip<»lMainent.  Polvo- 
reamien¡o,polvorami»nto. 

Empollar.  Empolvar, 
polvorear.  (parse. 

EmpolMarffe.    r.  Entra- 

Empoltroni  «1  amen  t. 
Adv.  Perezosamente. 

Empoltroniment.  Pol- 
tronería, holgazanería. 

Euipoltronir.    Fér  tor- 


EMP 

nar  dropo.  Emperezar. 

Enipoltroniriiie.  r.  Tor- 
narse peresós.  Apoltro- 
narse, empoltronecerse. 

Empolvar.  Entre  perru- 
quers. Enlrapar.  Tirar 
polvo.  Polvorear,  empol- 
vorizar,       [polvamiento. 

Empolvorament.    Em.- 

Empopar.  Apopar. 

Empóricli.  Comercial. 

Eniportár.«4en.r.  V.  Por- 

Empó.*.V..Aprés.  (társen. 

Empó$«it.  Pósit  de  licor. 
Pozo,  asiento,  heces,  suelo. 

Empo.stament.  Cubería 
de  posls.  Entablamento. 
Acció  de  cmpostar.  En- 
tabladura, (sar. 

Em]>o.«tar.  V.  Empostis- 

Empostemar.se.  r.  Cir. 
Apostemarle. 

Empostilament  y  Em- 
postissament.  V.  Èmpos- 
tament.    posls.  Entablar. 

Empo.stÍN.var.  Cubrir  ab 

Empo>!iti.s.«at.£n^i&/a(/o, 
tablazón.  Per  la  paleta. 
Náut.  Sollado.  Tauladeta 
ó  cubert.  Sobradillo. 

Enipo.vtit.  V.  Empostis- 
sat.  (de  un  pot.  Embotar. 

Empotar.  r.  Posar  dins 

Empotingar.  Jaropar, 
jaropear,  (pou.  Empozar. 

Empouar.    Ficar  en    lo 

Enipramení.  Empara- 
mento, emparamiettto. 

Emprar. .\llistar.  .ilitlar. 
V.  Ennianlievar. 

Emprensptar.  V.  Im- 
preroptar.  (Prendar. 

Emprenilar.      Agradar. 

Enipreuedor.  Empren- 
dedor. I.Imi>rcnta. 

Emprenta.    Imprempta. 

Emprenyar.  Fam.  Im- 
portunar. Jorobar,  fasti- 
diar, molestar,  aburrir. 

Emprés.  Emprendido. 

Empresa.Contracte,  con- 
veni. Asiento. 

Enipre.«ionament.  Ac. 
de  empresonar.  Encaren 
lamienlo,  encarcelación. 

Empresonar.  Aprisio- 
nar, encarcelar.  {do. 

Empresonat.  Encarcela- 

Emprestar.  V.  Manlleu. 

Emprèstit.     Empréstito, 


f 


ENA 

préstamo.  (per. 

Emprimar.  Agrie.  liom- 

Eiupriu.  Aftric.  Baldío. 

Einproar.  Náut.  Chapu- 
zar, capuzar. 

Eiiiprohar.  Probar,  {der. 

EmpiKlesar.  Apestar,  he- 

Empisflegsit.  Apestado, 
hediondo,  fétido. 

Empinlentiment.  He- 
diondez, hedor.      (degar. 

Empudeulir.  V.  Empu- 

Empunyartura.  Guarni- 
ció tle  la  espasa.  Puño. 
Náut.  Empuñidura. 

Empunyar.  Apuñar. 

Emptirpurar./' ítrpurar. 

Eiuul.  Emulo,  rival,  emu- 
lador, competidor. 

En.  Antigiiament  contrac- 
ció  de  Monsenyor,Mossen 
ó  Senyor.  Monseñor,  Se- 
ñor. Lo  femeni  de  En  era 
Na  ó  la  N.  unida  á  la  vo- 
cal següent :  com  en  Ni- 
sabel.  En  algunas  locali- 
tats al  present  equival  al 
article  lo.  El.  Ouant  va 
unit  ab  verbs  ne  movi- 
ment, equival  als  adver- 
bis de  llocli  Aquí,  allí;  y 
unit  ab  altres  verbs,  á  un 
pronom,  ó  millor  se  posa 
en  lloch  del  nora.  Junt 
ab  lo  gerundi  equival  á 
Citando.        {ble,  vendible. 

Enagenalile.     Enajena- 

Enagenaeió.  Enajena- 
ment.  Enajenamiento. 
Desacort.  Desacuerdo. 

Enageuament.  En  sas 
princip.  accep.  Enajena- 
ción, enajenamiento.  De- 
sscert.  Desacuerdo.  Exta 
sis.  Elevación.  Suspensió 
dels  sentits.  Embriaguez. 

Enajenar.  Enajenar.  Lo 
ánimo.  Desobligar. 

Enagenar.se.  r.  Elevar- 
se en  contemplació.  Ele- 
varse. Ensuperbirse  ó  en- 
furismarse.  Arrebatar.ie, 
embriagarse,  endiosarse. 

Enaguas.  Zagalejo,  na- 
guas, zagal.  {ble. 

Enaiienable.    Enajena- 

Enamoradí-s.  Enamora- 
dizo, [martelar. 

Enamorar.  Prendar,  a- 

Enainoraríse.  r.    Engo- 


ENC 

londrinarse,  prendarse. 

Enantunf.  Adv.  Arriba. 

Enan.«!i.  V.  Abans. 

Enant.  V.  Endavant. 

Enantar.  Procehir  en  jus- 
ticia. Enjuiciar.  Avansar. 
ilraji^ar.  V.  Cuytar. 

Eatapré.s.  Adv.  Desprès 
de  aixó.  Después  de  esto. 

Enarbolar.  Enarbolar. 
Arbolar ,  tremolar. 

Enardiment.  Ardimien- 


ENC 


159 


grans.  Engarzar.  Unir 
unas  cosas  ab  altras.  Es- 
labonar. Náut.  Encare»' 
lar.  V.  Enllassar.  (roñar. 
Encaironar.  V.  Encay- 
Encaix.  Muesca,  encaja- 
dnra  ,  ajtiste ,  engarce. 
Fust.  y  Pie.  Rebajo.  De 
las  dents  de  la  boca.  ,4/- 
ve'olo.  De  las  dents  de  las 
rodas.  Engargantadura. 
Eneaixad<»r.  Encajador. 


to,  enardecimiento,  in//a-  Encai^ament.  Ac,  deen- 


macwn.  Med.  Adustion. 

Enarilir.  Enardecer,  en- 
cender, in/lamar. 

Enar«lir.se.  r.  Enardecer- 
se. D'  amor.  Derritirse. 

Enarrar.  Contar,  narrar. 

Ena.sj>i-ar.  Agrie.  Enro- 
drigonar,rodrigar. Temi>s 
d'  enasprar  los  arbres. 
Rodrigazón. 

Enastansent.Obra  de  po- 
sar en  r  ast.  Sujetar  con 
broquetas.  L'  acció  d'  e- 
nastar.  Espetamiento.{tar. 

Enastar.  Espetar,  broque- 

Enavall.  Adv.  Abajo.  De 
teuladas  en  avall.  Fr.  De 
tejas  abajo,  regularmente. 

Enayguaiíura.  Manesc. 
.Aguadura,  infosura. 

Enayguar»«e.  Manesc.  r. 
Aguarse,  aguajarse. 

Enhajauirí^e.  V.  Emba- 
janirse.        (ra,  armazón. 

Encaballada.   Armadu- 

Encabansent.  Ancora. 
Ancora ,  ancla. 

Encal>e»«íiament.  V. 
Empadronament. 

Encal>ei<i»«ar.  Empadro- 
nar. Empadronar. 

Encalíestrar.se.  r.  En- 
casquetarse ,  encalabri- 
narse,       [cir,  acomodar. 

Encabir.  Meter,   introdu- 

Encabritarí^e.  V.  Empi- 
narse,   (darn.  Acatarrar. 

Encadarnar.  Causar  ca- 

Encadarnarse.  r.  Res- 
friarse, acatarrarse. 

Encadarnat.  Acatarra- 
do, catarroso. 

Encadenador.  Qui  en- 
cadena. Engarzador. 

Encadenament.  Enca- 
denación, encadenadura. 


Encadenar. 


caixar. Encaje, encajadura 
Encaixar.  Ajustar  ó  licar 
una  cosa  en  altra.   Enca- 
jar, unir.  Agradar.  Cua- 
drar,  petar,  entrar.   Do- 
narse las  mans.  Darse  la 
mano.  Ajustar  perfecta- 
ment una  pedra  ab  altra. 
Amachamb7-ar.  Náut.  En- 
dentar. Venir  bè.   Cua- 
drar, petar,  acomodar. 
Encaixat.  Ajustat  ó  ficat. 
Encajado  ,      encajonado. 
Encaixat  de  dos.   Entre 
estampers.    Duerna.    De 
tres.    Terna.  De  quatre. 
Cuaterno.  De  cinch.  Quinr 
temo.  {cA\xor\s. Encajonar 
Encaixonar.    Ficar    en 
EncaScinantent.  V.  Em- 
blanquinadura.    (quinar. 
Encalcinar.  V.  Emblan- 
Encal  lament.  L' acció  y 
efecte  d'  encallar.  Enca- 
lladura. Náut.  Varada  del 
barco.  Zaborda,  zaborda. 
Encallar.    Atascar.     Lo 

barco.  Zabordar. 
Encallarse,    r.    Picarse 
en  un  estany  6  fanguera 
de  difícil  sortida.  Atorar- 
se,  atascarse.    Quedar  1' 
embarcació    sens  movi- 
ment entre  arena  ó  pe- 
dras.  Encallar,  embarran- 
car. Quedar  algun  carro 
encallat  en  lo  fanch.  Son- 
rodarse. Quedarse  paral. 
Atrampar.ie. 
Encalmar.    Atráurer  ab 
afalechs.  Engatusar,  tn- 
gatar.  r.  Calmar,  (quinar. 
Eneali^inar.  V.  Emblan- 
Enealvir.  Fer  tornar  cal- 
ve à  algú.  Volver  cairo  á 
uno.      {calvo,  encalvecer. 


Enastar  Encalvirse.  r.  Quedarse 


160        ENC 

Encaiuinador.  Director. 

Director,  guia,  menlor. 

Encaminar.  Guiar.  En- 
derezar, encarrilar,  guiar. 

Encaniií^ada.  Mil.  Sor- 
presa de  nil. Ensabanada. 

Eucaniorrar.  Enyalu- 
sar.  V.  Engalipar.      (tar. 

Encana.*itrar.i¿«)5a)ius- 

Eucau<»nar.  Encañonar, 
encañar.  Lo  fil,  seda,  etc., 
fèr  canons.  Encanillar. 

Encant.  Lo  que  suspèn  los 
sentits  ó  causa  plaher. 
Encanto.  La  venda  pú- 
blica ó  particular  de 
béns.  Almoneda,  subasta. 
Fèr  encant.  Fr.  Sacar  ú 
pública  almoneda,  almo- 
nedear. V.  Esbarriar.  Lo 
lloch  ahont  se  venen  co- 
sas Tclias.  Mauleria.  V. 
Encantament. 

Encantador.  Qui  encan- 
ta. Hechicero,  mago. 

Encantament.  lam. Ru- 
desa. Torpeza.  L'  acció 
d'  encantar  y  encantarse. 
Encantamento  ,  encanto, 
embeleso,  embelesamiento. 

Encantar.  Véndrer  en  lo 
encant.  Subastar.  Deixar 
suspès.  Embelesar,  hechi- 
zar. {Embobar. 

Encantarías  (Donar). Fr. 

Encantaríi»e.  r.  Quedar 
parat.  Enbadalirse,  embe- 
lesarse,   embeberse. 

Encantat.  De  poch  espe- 
rit. Torpe,  lerdo.  Enibo- 
bat.  Embobado,  distraído. 

Encanyiseiar.  Encañar. 

Encanyiíiüiat.  Reixat  de 
can  jas.  Encañado,  cañi- 
so,  encañizada.y.  Canyís 

Encapar.  Encapotar. 

Encaperutxat  ó  Enca- 
pirotad Encaperuzado. 

Encapirotar.  Encaperu- 
sar.  {nar. 

Encaponar.  Náut.  Capo- 

Encapritxarse.  r.  Obs- 
tinarse. Preocuparse,  en- 
calabrinarse. 

Encapritxat.  Capricho- 
so, caprichudo,  volunta- 
rioso. V.  Encatarinat. 

Encapsar.  Encajonar. 

Encara.  Adv.  Aun  toda- 
vía, ú  mai.  Y.  Tamoó.En- 


ENC 

cárabo  ó  encara  ventu- 
ra. Loe.  Aun  bien.  Enea-; 
ra  mes.  Loe.  Mas  aun,  to- 
davía mas.  Encara  no. 
Loe.  .tliííi  no,  apenas.  En-i 
cara  que.  Adv.  Sin  em- 
bargo, aun'iue.  \ 

Encarament.  Encaro.      ¡ 

Encarur.  .Apuntar  ab  las¡ 
armas  de  locb.  Apuntar,^ 
asestar.  ' 

Encarbonar.  Enmasca-| 
rar  ab  carbó.  Tiznar.       | 

Eucarcaixat.  Encarca- 
jado.      (ramiento,  tesura. 

Eitcarcarameut.  Enva- 

Eucarcarar.  Envarar,  r. 
Espetarse.  V.  Encartro- 
narse.  íyerto. 

Encarcarat.    Envarado, 

Eucareerat.  Encarcela- 
do. V.  Pres. 

Encaridanieut.  Adv. 
Encarecidamente. 

Encaridor.  Encarecedor. 

Eueurinieut.  Encareci- 
miento (bir  el  precio. 

Encai-ir.   Encarecer,   su- 

Encarnadura.  Encarna- 
ción, encarnamiento. 

Encarnat  baix.  Color. 
Encarnadino.  {tico. 

Eucarnatiu.  Cir.  Sarcó- 

EncaruÉsí>ar»>e.  r.  Men- 
jar mòlta  carn.  Comer 
mucha  carne. 

Eucikrrecli.  Encargo,  co- 
misión, recomendación. 

Encarregadaüi.  Pl.  (Do- 
narlas). Fr.  Echar  la  cul- 
pa ó  la  carga  a  alguno. 

Encarreg;ar.  Encargar, 
cometer.        {mandatario. 

Encarregat.  Encargado, 

Encartaciú.  Encarta- 
miento, {dez,  tersura. 

EncartrOEiauíeut.  Higi- 

Eucartronari^e.  r.  En- 
torpirse  algun  membre  ò 
nirvi.  Entumirse,  entu- 
mecerse, envararse.  Posar- 
se alguna  cosa  íotIa.  Atie- 
sarse, acartonarse. 

EncaMquetaríie.  r.Enca- 
pritxarse.  Encalabrinarse 

EncaȒtar.  Apegar.  Pegar. 
Fjicaixar.  Engastar,  en- 
cajar. Ficar  alguna  cosa 
en  altra  ab  maquina,  ¿'ni- 
potrar. 


ENG 

Enca.stellanient.     £ii- 

caslillamiento. 

EucaNtellar.  Encastillar 

Encatarinarse.  r.  Ena- 
morarse, e)iamoricarse. 

Eucatarinat.  Enca¡iri- 
chado,  encalabrinado. 

Encatarrar.*«e.  r.  V.  En- 
cadariiarse. 

Eneata«$trar.  Acatastrar 

Encauament.  Encova- 
dura.  {drigar. 

Encauar.  Encovar,  ama- 

EncáuMticli.  Combustió. 
Encausto.  Pintura  feta  ab 
cera.  Encáustico. 

Enca\  aliada. V.  Bastida. 

EUcavallar.  Cabalgar. 

Encavarse,  r.  Encanar- 
se. Amadrigarse. 

Encax.  V.  Encaix. 

Encaxar.  V.  Encaixar. 

Encayronar.    Embaldo- 

Enceb.  Cebo.  {sar. 

Encebar.  Cebar. 

Encegament.  Alucina- 
mienlo.  ceguedad,  ceguera. 

Encegar  y  Encegarse. 
Quedar  cego.  Cegar. 

Encegat.  Obcecado,  ciego. 

Eucenalts.  Pl.  Fust.  En- 
jutos, virutas,  cepilladu- 
ras. Llenja  menuda.  Fa- 
gina, fusta.  (sa. 

Encenament.  V.  Ence- 

Encendrar.  Encenizar. 

Encéndrer.  Calar  foch. 
Encender,  incendiar,  pe- 
gar fuego.  Comunicar  la 
llama.  Encender,  ilumi- 
nar. Inflamar.  Enarde- 
cer, acalorar.  Enardirla 
sanch.  Rei¡uemar. 

Encéndrerse.  r.  Arder. 
La  vista.  Encandilarse. 

Encendr<i»iar.  V.  Encen- 
drar.        {güero.  V.  Focb. 

Encenedor  de  foch.  Fo- 

Eueeuinient.  Encena- 
ment. Encendimiento. 

Encens.  Goma  ó  resina 
olorosa.  Incienso.  Alaban- 
sa.  Lisonja,  alabama.  En- 
cens de  oróbias.  Orobias. 
E.  mascle.  OHbano,  in- 
cienso macho.  Arbre  del 
encens.  Abircuajar. 

Encensació  y  Encensa- 
da.  Incensación. 

Eucensador.  Qui  porta 


ENC 

lo  encenser.  Turiferario. 
Qui  incensa.  Incensador. 

Encentar.  Incensar. 

Encenser.  Braseret  que 
serveix  pera  encensar. 
Incensario ,  turibulo. 

Eneep.  Fogón.  V.  Enceb. 

Encepar.  Posar  al  reo  en 
lo  cep.  Meter  en  el  cepo. 

Encepegada.  V.  Enso- 
pech.  {miento. 

Enceraclura.       Encera- 

Encerat.  Drap  embarnis- 
sat  ab  cera.  Hule. 

Encerear.V.  Escorcollar. 

Encei-culatiur.  V.  Cer- 
colador. 

EucercoEanient.  Lo  ac- 
te y  efecte  de  posar  cèr- 
cols. Enarcuiniento. 

Ettcercolar.  Enarcar. 

Encerrosada.  Copo. 

Encerro.var.  Enroscar. 

Kncept.  Acierto,  acaso. 

Encertar.  Acertar.  Dar, 
acertar,  enristrar,  r.  Es- 
devenir. Acertar,  aconte- 
cer, suceder. 

Enees.  Ab  ó  de  foch.  En- 
cendido ,  rusiento.  Viu, 
animós.  Vico,  fogoso,  ar- 
dido. Color  enees,  fíubro, 
rubio,  rubicundo.  De  co- 
lor enees.  Aborrachado. 

Eneesa.  Illuminació.  7/ií- 
minacion.  Pescar  a  la  en- 
cesa. P.  al  candelero,  al 
candil.  Atrapar  á  la  en- 
cesa. Fr.  Sorpéndrer.S'or- 
prender  in  fraganti,  coger 
de  manos  ú  boca. 

Ettcetador.  Encenlador. 

Encetadura.  Encentadu- 
ra,  encentamiento. 

Eneetail.  Fonament  del 
capdell.  Devanador.  En- 
tre pescadors.  Boca.  \tar. 

Encetar.  Z)ecín/ar,  encen- 

Encevador.  Polvori.  Fo- 
gón. Qui  enceva.  Cebador. 

Eucevanient.  Cebadura. 

Encevar.  Cebar.  Los  gos- 
sos. Encarnizar,  r,  Ab 
carn  morta.  Encarnizarse 

Enciam.  Pla.  Ensalada, 
lechuga.  E.  ó  llatuga  bor- 
da. Lechuga  ponzoñosa. 
E.  capdellat.  Lechuga  re- 
polluda ó  flamenca.  E. 
crespat.  Lechuga  rizada, 
me.     CAT.     CAST. 


ENC 

E.  de  la  3Iare  de  Dèu 
Samólo  de  agua.  E.  esca- 
roler.  Lechuga  repollo.  E 
llarch.  Lechuga  romana 
ó  larga.  E.  trucat.  Lechu- 
ga repollada.  E.  venenó; 
Lechuga  venenosa  ó  pon- 
zoñosa,        (yana,  pastel. 

Enciaiiiada.  Bollo,  sabo- 

Encianiet.  Lo  enciam  pe- 

,  lit  ó  lo  planter  d'  ell.  Le- 
chuguino. Lo  que  's  com- 

I  ponde  diferenlas  herbas. 
Repelada.  De  caputxí. 
Pta.  Mastuerzo  hortense. 

Enciriat.Enravenat.  Yer- 
to. V.  Encarcarat. 

Encís.  V.  Etxis. 

Encisar.  V.  Elxisar. 

Encisu.  Inciso,  coma. 

Enclaustrar.  Encerrar. 

Enclavadura  y  Encla- 
vament. Clavadura. 

Enclavar.  Clavar. 

Enclaviliar.  Enclavijar. 

Enclencli.  Enclenque,  en- 
tecado, enteco.  Estar  en- 
dench.  Fr.  Estar  delica- 
do ó  enfermizo. 

Euelós.  Incluido,  incluso. 

Euciotarse.r.  Enl'onsar- 
se.  Hundirse,  üetenirse 
r  a>gua.  Encharcarse. 

Enclotat.  Terreno  pla  cir- 
cuhit  de  alturas.  Hondo, 
hondonada. 

Enclóurer.  Compéndrer. 
Incluir.  Atrapar.  Coger. 
Contenir.  Embeber,  refun- 
dir, encerrar,  coger.  Re- 
duhir.  Reducir.  Al  mitg. 
Coger  en  medio.       (nerse. 

Enclúurerse.  r.    Conte- 

Enclusa.  Instrument  de 
ferrer,  manya,  etc.  }'i¡?)- 
que,  ayunque.  La  de  ar- 
genter. Tas.  La  que  es 
quadrada.  .Macho. 

Enculilador.  Qui  uneix 
física  ó  moralment.  En- 
cuadernador, conciliador. 

Eucoblar.  Acoplar. 

Encubrir.  Encubrir. 

Encocorar.  Moler,  fasti- 
diar, cansar,  molestar. 

Encoixar.  Encojar. 

Encoíxinada.  De  pun- 
tas. Tendido.  (liado. 

Encoixinat.    Almohadi- 

Encoixir.  Y.  Encoixar. 


ENC 


161 


Encoladura.  Encola- 
miento, {aglutinar. 

Encolar.  Pegar,  juntar, 

Encolpar.  Culpar.  Culpar 

Encoixador.  Estofador, 

Enc4»lxar.  Acolchar, esto- 
far, colchar. 

Eucolxat.  Forrat  ab  lla- 
na, cotó,  etc.  Acolchado, 
pespunte,   farseto. 

Euconiaicada.  Pensio- 
nistajde  convent.  Educait- 
da.  Y.  Recomenada. 

Encomanadís.  Pegadi- 
zo, contagioso,  pegajoso. 

Encomanar.  Encarregar 
alguna  cosa.  Encomendar, 
encargar.  Coniensar  á  lli- 
gar ,  subjectar  ,  clavar, 
etc.,  alguna  cosa.  Apun- 
tar. Comunicar  algun 
mal.  Pegar,      imendarse. 

Encomanarse.  r.  Enco- 

Encontanda.  V.  Enco- 
menda. 

Enc(»nienda.  Encomien- 
da. Encomenda  del  áni- 
ma. Súplica  de  la  Iglesia. 
Recomendación  del  alma. 

Enconii.  Encomio,  elogio. 

Encomiar. £/isa/:ar,  elo- 
giar, (panegirista. 

Eitcomiasta.  Elogiador, 

Enc4»uadura  y  Eucona- 
ment.  Encono. 

Enconar.  Donarla  prime- 
ra Uet  á  una  criatura.  Ha- 
cer las  entrañas  á  una 
criatura.  Acostumaria  á 
péndrer  lo  pit.  Paladear. 
Y.  Endanyar. 

Euconat.  Acostumat,  a- 
vesat.  Acostumbrado. 

Encongit.  Apocat.  Apa- 
gado, apocado. 

Eucontinent.  Adv.  In- 
continente,  en  seguida. 

Eucoutorn.  Contorn. 
Contorno,  rededor.  Roda- 
lia.  Vecindad.  Al  encon- 
torn.  Adv.  En  contorno, 
al  rededor.  Pl.  Afueras. 

Encontrada.  Contorn, 
comarca.  Comarca. 

Encontradanieut.  Adv. 
Opuestamente. 

Encontradís.  Encontra- 
diio,  topadizo.  Fèrse  en- 
contradís. Coger  al  paso. 

Encontrador.  Hallador, 
11 


162 


ENC 


Encontrar.  Trobar  lo 
que  's  busca.  Hallur. 

Encontrar!.  Adv.  En- 
contra,  encontradamente. 

Encontrat.  Trobat.  Ha- 
llado. Oposat.  Adverso, 
encontrado,  opuesto. 

Encontre.  L' acció  ó  efec- 
te d'  encontrar  lo  que  no 
se  busca.  Encuentro.  Con- 
tratemps, desgracia.  Con- 
tratiempo,  azar.  Cop  d' 
una  cosa  que  's  troba  al) 
altra.  Topetón ,  choque, 
encontrón.  (Reatar. 

Encopiar.  Los  animals. 

Encoratjar.  Encorajar, 
esforzar,  envalentonar. 

Encordar.  Lligar,  forrar 
de  corda.  Ensogar.  Las 
espardenyas.  Cordar.  Ab 
espart.  Enserar.         (dio. 

Encordi.  Incordio,  encor- 

W^ncitríliilar.  Encordelar. 

Encordiliat.  Especie  de 
teixit  de  cotó.  Encordela- 
do, cordoncillo. 

Encorporar.  Incorporar. 

Encorralar.  Acorralar. 

Encorregut.  Y.  Incurs. 

Encórrer.  Incurrir. 

Encorrinieut  de  pena. 
Incursión  de  pena. 

Encortar.  Encantar.  En- 
cantar, embelesar,  hechi- 
zar, r.  Cortarse.  {Cortado. 

Encortat.  Cortat,  suspès. 

Encortinat.  Corlinatge. 
Cortinaje. 

Encorvanient.  Encorva- 
dura, torcimiento. 

Encorvar.  Recorvar. 

Encotonada.  Cotonada. 

Encotonar.  Acolchar. 

Encotxar.«ie.  r.  Montar 
en  el  coche,  tomar  el  coche. 

Encoxar.  V.  Encoixar. 

Encoxir.  V.  Encoixir. 

EncraN.var.  V.  Espessir. 

Encre.*«|>aiiient.  .\c.  de 
crespar.  Encrespadura. 

Encrespar.  V.  Crespar. 

Encrcíotat.  Empenachado 

Encreuament.  Cruza- 
miento, encruce. 

Encreuar.  Cruzar. 

Encreuat.  En  forma  de 
creu.  Cruzado.  Joch.  Cru- 
cilio,  alfileres. 

Encr«»Mtanient.  Incrus- 


END 

lacion,  encoslradura. 

Encr4>íitar.  Encostrar, 
incrustar.  (cerse. 

tlncruelirse.r.  EntTuele' 

Encubellar.  Meter  la  ro- 
pa en  el  cuezo. 

Encubert.  r.  Dissimulat. 
Encubierto,  oculto. 

Enciibertanient.  Adv. 
Encubiertamente. 

Encubridor  de  delictes. 
Receptador.  (tar. 

Encubrir  delictes.  Recep- 

Enciisiment.  Encogi- 
miento, timidez. 

Encugir.  Arronsar.  En- 
coger. V.  Encungir. 

Euoiiixinar.  Aljnhatar. 

Encuixinat.  Almohada- 
do,  almohadillado. 

EneiiHinient.  Encogi- 
miento. V.  Encugimenl. 

Eueullir.  Encoger.  Y.  En- 
cungir.   (7o.  Y.  Encungit. 

Encullit.   Encogido,  cor- 

Encunifinient.  Enculli- 
menl.  Apocamiento ,  fal- 
ta de  ánimo,  encogimien- 
to. Anat.  Crispatura. 

Encungir.  Encoger,  r. 
Contraerse ,  acortarse. 

Encungit.  Apocado,  en- 
cogido, tímido. 

Encuny.  Motilo  pera  en- 
cunyar. Cuño. 

Eneunyad«»r.  Acui'iador. 

Encunyanient.  Impre- 
sió  del  encuny.  Cuño. 

Encunyar.  Acuñar,  cu- 
ñar. Encunyar  moneda. 
Amonedar.  (coraza. 

Enciiyra.*!i.«$ar.  Armar  de 

Endagar.  Y.  Aparellar. 

Endanyauíent.  Encona- 
mieiUo ,  e7>crudecimiento, 
recrudecimiento. 

Endanyar.  Med.  y  Cir. 
liticonar,   encrudecer. 

Endarrera  Adv.  Detrás. 
Atrits.  Anar  ó  quedar  en- 
darrera. Fr.  Atrasarse. 
Fcrse  ó  tirarse  endarrera. 
Hacerse  atrás.  Quedarse 
endarrera.  Fr.  Rezagarse. 
Tornar  endarrera.  Fr.  Re- 
trocedir. Desandar  lo  an- 
dado, volver  atrás. 

Endarreriment.  Atraso 

Endarrerir.  Atrasar. 

Eudarrerit.x.  Pl.  Aira-' 


END 

sados,  caidos. 

EndatráM.  V.  Endarrera. 

Endauat.  Guarnit  de 
daus  ó  escachs.  Escaquea- 
do. Blas.  Escacado. 

Endavallada.  Bajada , 
pendiente.  Y.  Davallada. 

Endavant.  Adv.  Adelan- 
te, en  adelante.  D'  avuy 
endavant.  De  hoy  mas. 
Passar  endavant.  Fr.  Ex- 
cedir, adelantar,  adelan^ 
tarse,  tomar  la  delantera. 
Passar  endavant  alguna 
cosa.  Proseguir ,  llevar 
adelante.  {no. 

Endebades.  Adv.  En  va- 

Endeble.  Mórbido,  deli- 
cado, deleznable. 

Endefora.  Adv.  A  tapar- 
te de  afuera. 

Endemà.  Adv.  El  dia  si- 
guiente, el  otro  dia. 

Endemitg.  Adv.  Hasta 
que.  \  .  Entremitg. 

Endemoniudura.  Dia- 
blura, [endiablar. 

Endemoniar.  Espiritar, 

Endemoniar.se.  r.  Irri- 
tarse, darse  al  diablo. 

Endemoniat.  Muy  irri- 
tado, endiablado,  dado  al 
diablo.  A  la  endemonia- 
da. Adv.  A  la  diabla. 

Endentat.  Dentado. 

Endergo.s  ó  Ander^os. 
Pl.  Testos  ó  trastos  inú- 
tils. Cachivaches. 

Enderrera.Y.  Endarrera 

Enderrerir.  Y.  Endarre- 
rir, [áor,  asolador. 

Enderrocador.  Destrui- 

Enderrocanient.  Demo- 
lición, derribo,    {demoler. 

Enderrocar.     Derrocar, 

Enderroch.  Ruina.  Ri- 
pio, escombros,  cascote. 

Endcsniasia.  Adv.  Mas- 
sa, sobrant.  £n  demasia, 
demasiadametite. 

Endetra».  Y.  Detrás. 

Endentar.  .Adeudar. 

Endeutarse.  r.  .Adeu- 
darse, endeudarse. 

Endevant.  Y.  Endavant. 

Endevi.  .Adivino,  agorero. 

Endevinació.  Adivina- 
ción, agüero. 

Endevínaflor.  Adivina- 
dor, adivino,  agorero. 


END 


ENF 


ENF 


163 


Endevinalla.     Acertijo,]    aderezar,    ei^derezar,    a-\ 
enigma,  adivinación.  sear.  V.  Manllevar.  I 

£nileviuanient.   Arfíi•i-IEnrtpessat.     Compuesto,' 


tuición.  V.  Endevinació. 
. Endevinar.  Adivinar,  a- 
certar,  predecir.  Lo  pen- 
sament.  Leer    el    pensa- 
miento, {rio. 
Endevinatori.  Divinato- 
Endevinayre.  V.  Ende- 
vinador,      (ra.  Diablura. 
Endiabladura.  Diahlu- 
Endiablnt.  'Endemonia!. 


aseado.  Mal  endressat. 
Desaliñado,  descompuesto 
Endre.<#ííera  y  Endret. 
Paratge.  Sitio ,  paraje, 
puesto.  La  cara  oposada 
al  revés.  Ha:.  La  cara 
pulida  d'  una  cosa.  De- 
recho ,  cara.  .\1  endret  d' 
algú  ó  d'  alguna  cosa.  En 
orden,  relativamente. 


Endemoniado.  Coix  tra-  Endropir.se.  r.  Empere- 
vell.  Cojitranco.  A  la  en-|     zarse.  (durecimienío. 

diablada.  Adv.  .4  la  dia-  Enduriment. Dureía.  en- 

b/a.  Criatura  endiablada.  ^EnilHPir.  Endurecer,  en- 


durar. T.  Secarse.  Acor- 
charse, encallecerse. 

Eneniicli.  Contrari.  Ene- 
migo, hostil.  Lo  repel  deis 
dits.  Repelón,  padrastro. 

Eneniigablenient..\dv. 
Enemigamente .  {mistarse. 


Malengendro. 

EndiaMtradura.  V.  En- 
tremaliadura. 

Endia»«trat.  Endiablado, 
reío/íoso.V.  Entremaliat. 
Estar  endiastrat.  Fr.  Es- 
tar dado  al  diablo. 

Endiastrejar.  T'rai•e.searlEneniistar.•^e.  r.    Desa 

Endici.  Indici. /nrficío.       Eneniijiitat.  Enemiga. 

Endinioiiiar.  Enrfí'ao/aí'.' Energia.  Viveza,  {botar. 
V.  Endemoniar.  ¡Enervar.  Descerrar,  em- 

Enflinioniat.    Endemo-' Eníabar.<¡íe.  r.  Embobar- 
nial.  Endemoniado,  ener-l     se.  V.  Embadalirse. 
giimeno.  (Adentro.  Enfadadanient.      Adv. 

Endino  y  Endintre.  Adv.l     Enojadamente. 

Endiumenjar.  Endo-  Enfadadís.  Enfadadizo, 
mingar.  {Escarola.]     enojadizo,  berrin. 

Endivia  ó  Escarola.  Pta.  Enfadar.  £?io/ar,  o/e?irfer, 

Endogalnr.^e.  r.  Empe-  disgustar,  cansar,  r.  ^i- 
ñarse,  entramparse.  rarse.  enfoscarse,  atufarse 

End<»l.sir.  Enduízar,  d«Z-' Enfadat.  Airado,  mohi- 
cificar,  suavizar.  |     no.  enojado.  {tidio. 

Endoma.scat.  Damasca-  Enfado.  Enojo,  ceño,  fas- 
do,  adamascado.  ¡Enfados.   Enojoso,  pesa- 

EndormÍ!^car.<^e.r.  £)or-|  do,  molesto.  Y.  Imperti- 
mitar,  adormecerse,  tras-]  nent.  (dor.  Afalagador, 
ponerse,  adormitarse.        |  Enfalagador.    .\ralaaa- 

Endorniimcat.  Mitg  dor-  Enfalaganient  ó  Enfa- 
mit.  Adormitado,  ador-'  legament.  Enllucrna- 
mecido,  traspuesto.  |     vaçnX.  Deslumbramiento. 

Eudófü.  Endoso,  er!(íor.so,!Elifalaçar  y  Enfalegar. 
contenta.  {tentar.      V.  Enlluernar.       {Enojo. 

End4»í4t«ar.  Endorsar,  con-i  Enfalloniment.  Enuig. 

Endoyna.  Adv.  Pera  aquí  Enfallonir.£r!o;Vir.  {dor. 
en  a\[é,.  Deaquipara  allí.  Enfangador.   Embarra- 

Endrapar.  Embuchar,  Enfangament.  Enloda- 
zampar,  embutir.  |     dura,  encenagamiento. 

Endré.*«.  Compostura,  a-  Enfangar.  Enlodar,  em- 
dorno.  Aderezo.         {dor.\     barrar,  barrar. 

Endre.*i$«ador.  fompo/ie-  Enfangarse,  r.  Picarse 

Endressament.  Com-\  en  algun  empenyo  difícil. 
postura,  arreglo,  aliño.     I     Abarrancarse.   '  En      lo 

Endres!«ar.     Componer,      fanch  ó  Wol.  Encenagarse. 


Enfangat.  Pié  defanch. 

Enlodado,  encenagado. 

EnlarceSlar.  Y.  Enfar- 
dellar.      balas.  Embalar. 

Enfardar.    Fer  lardos  ó 

Enfardellad«»r.  Enfar- 
delador.        ífardeladura. 

Enfardel  lament.      Eii- 

Enfardellar.  Enfardelar. 

Enfarinar.  Enharinar. 

Enfeixar.  Hacinar. 

Enferir.  Inferir.  Inferir. 

Enfersuer.  Enfermero. 

Enfermería  (Anar  á  la}- 
Fr.  Tomar  enfermería. 

Enfermí.<<.  Enfermizo,  a- 
chacoso.  {zar. 

Enfer^ori.»sar.    Fervori- 

t-'nieuflacciiilnfeudacion 

Enfeudar.  Infeudar,  feu- 
dar.  {finalmente. 

Enfi.  Adv.  En  pn,  al  cabo. 

Enliga.s.«iat.  Y.  Enfitat. 

Entilada.  Restell.  Sartal, 
sarta,  ristra,  hilada.  De 
fruyta  seca.  Rastra.  De 
grans  de  vidre.  Abalorio, 
rocalla.  iengazador. 

Enfilador.    Engarzador, 

Enfilall.  Sarta,  sartal. 

Entilament.  Encadena- 
ment. Engarce. 

Enfilar.  Ficar  lo  fil  ó'seda 
per  lo  eos  de  las  águilas. 
Enhebrar  .  enhilar.  Fèr 
una  enfilada.  Ensartar, 
eitgarzar.  D'  aucells.  .á- 
piolar.  Empenyarse  ea 
alguna  cosa.  Dar  en. 

Enfilarse,  r.  Pujarscn  en 
llochs  alts.  Encaramarle, 
remontarse.  Los  fils  de  las 
plantas.  Enredarse. 

Enfilosar.  Enrocar.  V. 
Encerrossar.        (ahitera. 

Enfit.    Indigestió.    Ahito,, 

tinütskr.  .i  hitar,  empachar 

Enfilarse,  r.  Empaparse. 

Enfitat.  Ahito,  ahitado. 

Enfiteota.  Enfiteuta. 

EnOaquir.  Enflaquecer. 
Y.  .\naquir.     {se,  alaciar. 

Enna<juir.«>e.r.  Acecinar. 

Enflocadura.  Laceria  y 
flocadura,    {lar,  cairelar. 

Enfl4»car.  Lacear,    encin- 

Enfloearse.  r.  Engala- 
narse, emperejilarse,  em- 
papirotarse. 

Enllocat.  Floqueado,  ea— 


164        ENF 

guedejado,  {cioti,  excava 
Enl'UKilÏBueEit.  Eacava- 
'E.nUmdir.  Ahondar,  pro- 
fundizar. La  Ierra.  Za- 
hondear.  Lo  clot  pera 
plantar  arbres.  Rehoyar. 

Enfondirse.  V.  Enton- 
sar.        {marse,  hundirse. 

Ení'óudrerse.    r.    Aplo- 

Enl'oiiííaineut.  Ruina, 
hundimienlo. 

En  roncar.  Hundir  ,  su- 
mergir. Enfonsarse  un  e- 
dilici.  Aplomarse. 

Enl'ora.  Ád  v.  Hacia  fuera. 

Enforcar.  Etirislrar. 

Enfurniador.  Inst.  de 
fuster.  Escoplo,  formón. 
Forat  ó  tall  fèt  ab  lo  en- 
l'ormador.  Escopleadura. 
Traballar  ab  lo  enforma- 
dor.  Coplear,  escoplear. 

Enrornia(jat(Estar  mal). 
Fr.  Eslar  unomal  guisado 

Enl<»rnar.  Ficar  alguna 
cosa  en  lo  forn.  Ahornar, 
enhornar.  Introduhir  al- 
gun instrument  punxa- 
gut.  Clavar,  atravesar. 
Subjectar  ab  brocas.  Es- 
petar,  embroquetar. 

EnCorro.  Forro,  aforro. 

Enl'ortidor.  Enfiirtidor. 

Enfortiment.  Endureci- 
miento, fortaleciniiento. 

Enfortir.  Fortilicar.  For-\ 
lalecer,  fortificar.  Endu- 
rir.    Endurecer.     Donar 
firmesa  y  consistencia.  A 
tiesar,  enfurtir. 

Enfortir.^e.  r.  Aumen- 
tarse la  forsa  d'  alguna 
cosa.  Arreciar.  Fèrse  for- 
ta la  persona  ab  1'  exer- 
cici. Encallecerse. 

Enfortit.  Endurit.  Atie- 
sado, endurecido,  fortale- 
cido, retesado. 

Enfofícar.  V.  Enfosquir. 

EnfofítiUBnient.  Obscu- 
ritat. Oscuridad,    [fuscar. 

Enfoc«<|uir.  Oscurecer,  o- 

EnfoN<|uir(«e.  r.  Fèrse 
fosch.  Oscurecer.  Ennu- 
volarse.  Cerrarse  el  dia, 
V.  Enterbolir.  (que.¡ 


ENG 

Enfront.  La  part  ante- 
rior de  un  edilici.  Facha- 
da, frontispicio,  frente. 
Adv.  A  la  part  oposada. 
En  frente,  frontero. 

Enfuií^nie.  Suma  puresa 
en  lo  parlar.  Enfuismo. 

Enfundar.se.  r.  Fijarse, 
pairarse,  enfrascarse. 

Enfundat.  Fundado. 

Enfundír.  V.  Enlondir. 

Eufuriíiniar.  Enfurecer, 
encolerizar,  enardecer. 

Enfurií«uiarf«e.  r.  Enco- 
lerizarse, arrebatarse. 

Enfurismat.  £H/'urecirfo, 
sañoso,  sañudo. 

EnfuMeifar.  Posar  lo  fu- 
sell als  carros.  Enejar. 

Enfustanient.  Enmade- 
ramiento, enmaderación. 

Enfustar.  Guarnir  de  fus- 
ta. Enmaderar,  entablar. 

Enfutimarse.  r.  Amos- 
tazarse. V.  Enfurismarse. 

Enfutintat.  Entremaliat. 
Travieso,  revoltoso. 

Engabanyar.  Fèr  nosa 
la  roba.  Embarazar. 

Eugalianyat.  Qui  no  pót 
manejar  los  brassos  per 
anar  oprimit.  Aspado. 

Engabiament.  Encerra- 
miento, enjaulamiento. 

Engabiar.  Enjaular. 

Eugai'etar.  Encorchetar. 

Engalanar.  Ataviar,  a- 
dornar.  r.  Lucirse. 

Engalipador.  Embau- 
cador, engaitador. 

Engalipantent. Engany. 
Engatusamiento. 

Engalipar.  Embaucar, 
engatusar,  engaitar. 

Engalipayre.  Engancha- 
dor. V.  Engalipador. 

Engallador.  Especie  de 
regna.  Engalladero. 

EnguUiiiantent.  Adorno 
ab  galons.  Galoneadura. 

Engalonar.  Galonear, 
franjar,  franjear. 

Engaitar.  £'nf(J7'ar,  n/)u;i- 
tar.  Sens  engaitar.  Expr. 
Al  bulto,  por  mayor.         i 

Enganibuixar.  Posar  lo 
gambuix.  Poner  el  capillo.  I 


Enfrancii.  Sabat.  Enfran- 

Enfranquir.  Fèr  franch. !  Enganxainent.  Eñgan 

Enfranquecer.  Entre  sa-|     che,  enganchamiento. 

baterg.  Aparar.  I  Enganxar.     Agafar    ab 


ENG 

ganxo.  Engarabatar.  MiK 
Reclutar.  V.  Engalipar. 

EnganxarMe.V.  .\gafarse 

Engany.  Engaño,  fraude. 
Anar  d'  engany.  Fr.  Obrar 
de  mala  fe.  Sens  engany. 
Fr.  Desengañadamente.' 

Enganyabadocli.s.  £n- 
ganyabobos.  Espantavi- 
llanos, engañamundos.  Q 

Enganyadi»*.  Fácil  d'  en- 
ganyar. Engañadizo,  mo- 
tolito, mollar. 

Euganyad4»r.  Embusterea 

Engauyamons.  Hipó- 
crita. Hipócrita. 

Enganyapa.st4»r8.  Au- 
cell.  V.  Pastorel-la.  Es- 
pecie de  oliva.  V.  Siboch. 

Enganyar.  Defraudar, 
fèr  trampas.  Trampear. 
Dir  mentidas.  Mentir.  V. 
Seduhir.  Enganyar  ab  so- 
fismas. Paralogizar.  Ser 
de  mal  enganyar.  Ser  a- 
vis¡iado.  fiar. 

Engauyarse.  r.    Traso- 

EnganyiUa.  Engañifa, 
trampa7}tojo ,  alicantina, 
droga.  Pl.  Retóricas. 

Engargallar.  Infundir 
alguna  cosa  dins  la  boca 
d'algú.  Engargantar.  Ex- 
plicar alguna  cosa  detin- 
gudament. Dar  ¡a  cosa 
mascada.  Dir  confegint. 
Decir  deletreando. 

EngaHsar.   Preparar  los 

f)anyos  pera  donar  los  co- 
ors.  Enjebar,  engrasar. 

Enga»<t  y  Engastament. 
Engaste,  embutido,  engas- 
tadura, {dor. 

Engaitador.    Enjoyela- 

Engastar.  Enjoyar. 

EngastrimántácIi.Ago- 
rer  venlriloquo.  Engas- 
triJiianto. 

Eiiga.strimita.  Ventrilo- 
cuo,  ettgastrononxo. 

Engegar.  V.  Etgegar. 

Engel«»«>ir.  Causar  gelo- 
sia. Dar  zelos,  encelar. 

Engelotiirete.  r.  Zelar. 

Engelosit.  Gelós.  Celoso^ 

Engendrador.  P}-oa'ea- 
dor,  procreante. 

Engendrament.  Gene~ 
ración,  engendro.      {dor. 

Engendrant.  Engendra- 


ENG 

Kngendrat.  Congénito. 

Engenï.  Ingeni.  Ingenio. 

Engeiiy.  Ingenio.  {Pegar. 

Engibar.    Fam.     Pegar. 

Eugin  y  Enginy.  Maña, 
sutileza,  ingenio. 

£nginyanient.  Enginy. 
Ingenio,  industria. 

JEiiginyarse.  r.  Ingeniar- 
se, amañarse. 

Enginyer.  Ingeniero. 

Enginyeria.  Ingeneria. 

Enginyo»*.  Ingenioso,  su- 
til, mañoso.  (torno. 

Engir.  Adv.AZ  rededor,  en 

Englanat  ó  Englantat. 
Englantado,  englandado. 

Englantina.  Pta.  Espe- 
cie de   gessamí.  Jazmin 

Englutïr.  Engullir,  [real. 

Englutít.  Dragat  sens 
mastegar.  Engullido.  A- 
pegalós.  Glutinoso,  viscoso 

Engoixós.   Congojoso. 

Engolfar.  Posar  golfos  á 
las  portas.  Engoznar. 

Eugollari«e.  r.  picarse 
mòlt  en  negocis  difícils. 
Enfrascarse. 

Engolir.  V.  Englutir. 

Engolit.  Blas.  Engolado. 

Engollidor.  Engullidor. 

Engollir.  Engullir. 

Engoniament.  Engoma- 
dura,  (ma.  Gomoso. 

Eugoniat.  Lo  que  le  go- 

Engordintent.  Gordura. 
V.  Grossária. 

Engordir.  Engordar.  V. 
Engreixarse. 

Engordit.  V.  Gras. 

Eitgorjar.  Engullir.  V. 
Engargallar. 

Engnrjarse.  V.  Englutir. 

Engorinandir.  Engolo- 
sinar. V.  Enllepolir. 

Engorniandir(4e.  r.  Ar- 
regostarse, regostarse. 

Engorronirwe.  r.  Apol- 
tronarse, engurruñarse. 

Engrahellar.  Arq.  En- 
cabriar. 

Engraliellat.  Arq.  Co7i- 
tignacion,  zampeado.  En 
los  ponts,  presas,  etc.  Pi- 
lotaje. 

Engranan.  Lloch  ahont 
s'  atrau  la  cassa.  Cebade- 
ro. Atractiu.  Cebo.  Re- 
clam. Señuelo  ,  reclamo. 


ENG 

Per  cassar  l'aslor.  Choca. 
Engraiíallar.  Atráurer. 

Cebar,  atraer. 

Engranar.  Posar  lo  gra 
en  lo  graner.  Engranerar. 
Posar  lo  blat  en  la  tra- 
muja,  etc.  Moler.  V.  En- 
grahallar.        (decimiento. 

Engrandi«!ient.£7igran- 

Eugraudir.  Engrande- 
cer, engrandar. 

Engrandit.  Agrandado, 
extendido,  dilatado. 

Engravar.  Ficar  una  co- 
sa dins  lo  forat  de  altra. 
Introducir.  [dor. 

Engrei\.ador.  Engorda- 

Engreixanient.  Greix. 
Gordura.  L'  acció  d'  en- 
greixar. Engrasación. 

Engreixar.  Tornarse 
gras.  Engordar.  Untar  ab 
greix.  Engrasar,  cebar. 
Ais  animals.  Sainar. 

Engreixarfi^e.  r.  Posarse 
gras.  Embastecer,  ecliar 
carnes,  embarnecer.  Tenir 
mòlta  satisfacció.  Engre- 
írse, entonarse,     (cebado. 

Engreixat.     Engordado, 

Engrescarse,  r.  Apli- 
carse atentament.  Enfrai- 
car  se ,  engolfarse.  Acalo- 
rarse en  una  dispula.  Pe- 
lotearse. Enamorarse. 
Engolondrinarse. 

Engrexar.  V.  Engreixar. 

Engríllonar.  Posar  gri- 
Uons.  Echar  á  iino  los 
grillos.  (rillecerse. 

Engroguirse.  r.   Enma- 

Engríis.  Adv.  Por  mayor. 

Engro.ssar.  Engrossir. 
Engruesar.  [to. 

Engr4»ssiniient.  Aumen- 

Engrossir.  Engrosar. 

Engr(id«'».<4.  Sarroso. 

Engruixiuient.  Grosor. 
V.  Grossária. 

Engruixir.  V.  Engrossir. 

Engriaixirse.  r.  Posar 
gruixa.  Engrosar. 

Engruna.  Miaja  ,  miga, 
■pizca,  migaja. 

Engrunar.  Desmigajar, 
desmenuzar,  desmigar. 

Engrut.  Sarro  ,  mugre, 
engrudo.  (dor. 

Engrutador.    Engruda- 

Eugrntament.Ac.  de  en- 


ENLL        165 

grutar.  Engrudamiento. 
Enguany.  Adv.  Hogaño. 
Engüent.  V.  Ungüent. 
Enguerxirse.  V.  Guer- 

xarse.  (dor. 

Enguixador.  Enjalbega- 

Enguixanient.  Enjalbe- 
gadura, enyesadura. 

Enguixar.  Enjalbegar, 
enyesar,  enlucir. 

Engullidor.  Lo  muscle 
del  coll.  Deglutidor. 

Engullintent.  Sorbicion. 

EnÍioral>«»na.  Norabue- 
na ,  parabién  ,  pláceme. 
Donar  la  enhorabona. 
Fr.  Gratular,  felicitar. 

Enigma.  Símbolo.  De  pá- 
ranlas. Logogrifo. 

Eujagar.  V.  Etgegar. 

Enjanaés.  Adv.  May  més. 
Jamás,  nunca  mas. 

Enjogassarse.  r.  Jugue- 
tear, retozar.      (retozón. 

En.i«»gassat.     Juguetón, 

Enjoncar.  Atráurer  ab 
manya.  Encabestrar.  A- 
segurarab  jonchs.  Enjun- 
car.  Agafar.  Coger. 

Enjudiciar.  Enjuiciar. 

Enjugassat.  V.  Enjogas- 
sat,       (bou.  Acoyundar. 

Enjunyir.   Posar   jou  al 

Enlacrar.  Lacrar. 

Enlayrarse.  r.  Ensuper- 
birse.  Ensoberbecerse. 

Enletgir.  Afear. 

Enllá.  Adv.  Allá,  hacia 
allá.  Fèrse  enllá.  Expr. 
Correrse,  retirarse. 

Enllaçada.  Avinguda  for- 
ta d'  aygua.  Aluvión. 

Enllaçar.  Embetumarab 
llaça.  Zulacar. 

Enliardainent.  Embor- 
razamiento. 

Enllardar.  Preparar  la 
carn  pera  rostir.  Embor- 
razar,  mechar.  Untar  las 
viandas  ab  llart.  Lardear, 
enlardar.  Tacar.  Pringar. 
Fèrmoltas  feridas, donar 
mòlts  cops,  etc.  Acribi- 
llar. Fèr  depressa  alguna 
cosa.  Hilvanar. 

Enllardat.  Mechado,  lar- 
deado, pringado.        (dar. 

Enllardonar.  Y.  Enllar- 

Enllús.  Unió.  Enlace,  en- 
lazamienlo,  ligazón. 


1G6        ENM 

I^nliaííKador.  Enlazador. 

KnllaMíiar.  Lligar  ab  Uas- 
so».  Enlazar,  entrelazar. 
Agafar  ab  Ha*.  Coger  con 
lazo,  enredar. 

Enilef'ernar.  Pringar,  r. 
Emiilasiarse. 

EnIle|M>Iisuent.  Apetit 
de  tornar  á  gustar  lo  que 
agrada,  fíegosío.  Lo  que 
atrau  a  algú.  Ceba,  golo- 
sina, [engolusinar. 

Etillei><»iir.    Arregoslar, 

Kullfüyttnient.  Despaig. 
Despacho, presteza,  prisa. 
V.  Llestesa. 

Enllestir.  Despachar.  Fer 
enllestir.  Fr.  Meter  prisa. 

Enlle.«>tirse.  r.  Abreviar, 
despachar,  darse  prisa. 

Enltetgir.  Fer  tornar 
lletj.  Afear.         {Enlizar. 

'M^nUÍKs»r.  Posar  Uissos. 

li^nlfifiitar.  V.  Allistar. 

Eiitli«tt4»»ar.  Guarnir  de 
Uisloris.  Echar  listones, 

HtillifiUnint .  Encintado. 

KiitCosar.  Enlosar,  losar. 

I-:iiIt<>(aiiieiit.  Taca  de 
llot.  Enlodadura. 

Eull<»tar.  Enlodar,  entar- 
quinar, enlamar. 

EiiIIueruanteut.  Des- 
hnnbramieiito. 

EiiIluevíiap.Des/umftrar. 
encandilar,      {tumbrarse. 

Wjnliuevnavtie.  r.   Tras- 

Knlluiiiinar.U-luminar. 
Iluminar,  alumbrar. 

EiiIluMíracUtr.  Pulidor. 

EniluNtraineiit.  Puli- 
mento, enlucimiento. 

Ktiliu.«itrar.  Lustrar,  en- 
lustrecer, pulimentar.  Los 
metalls.  Gratar. 

Eniiiagatí<«eniar.  A  Ima- 
cenar,  entrojar. 

Eniiiagi'ínient.  Pèrdua 
de  carns.  Enflaquecimien- 
to, encanijwmiento. 

Enniasrir  y  Enmagrirse. 
r.  Enmagrecer,  enflaque- 
cer, encanijarse. 

Ennialaltir  y  Enmalal- 
tirse.  r.  Enfermar.  Los 
gals  per  haver  menjat 
mòltas  ratas.  Ratonarse. 

Enmaleliirse.  r.  Tomar 
mal  aspecto,  embravecerse 

Ennialiciar.  Escandecer. 


ENM 

Eniualiciariïie.  r.  Apesa- 
dumbrarse, enojarse.  V. 
Enquimerarse. 

Kuiiialletar.  Amalletar. 

I^niiianegaiueut.  Enas- 
tamiento.  (nech.  Enastar. 

Knnianesar.  Posar  má- 

ï:niiiangrar.  Almagrar, 
enalmagrar. 

Kntiiaitillar  ó  Emmani- 
llar. Poner  esposas. 

Enniauillat.  Pres  ab  ma- 
nillas. Desposado,  esposa- 
do, sujeto  con  manillas. 

Eniiiatilleu.  Préstamo. 
Anar  á  enmanlleu.  Fr. 
Pedir  prestado.     (Ueutar. 

EnniaiiIEeutar.  V.  Man- 

EniiianlleTar.  Pedir 
prestado.        {de  prestado. 

Eniiianllevat.  Prestado, 

Wlnniantav.  Amantar. 

Kniiíantellar.  Cubrir  ab 
mantell.  Encapotar. 

IDuniai'anyaiuent.  In- 
trincación ,  enmaraña- 
miento, intrincamieiito. 

Enniaranyar.  Enmara- 
ñar, intrincar. 

Euiiiaranyarse.  r.  Ene- 
mistarse, renyir.  £»ieniis- 
tarse,  desamistarse. 

Eninai-anyat.  Embro- 
lla!. Enmarañado,  intrin- 
cado, revuelto,  oscuro. 

V.nuvaritliiy.Casarse.  (ne. 

l'.iiiiiaMcaraiaient.   Tiz- 

B'iinia.xii'arar  ó  Emmas- 
car.  Tiznar,  chafarrinar, 
enlodar,  r.  Encaratularse. 

Eniiia.'ícarat.  Tiznado, 
fuliginoso. 

Kiiniatítinailor.  Envene- 
nador, emponzoñador. 

Eiinialsíinanieiit.  Enve- 
nenamiento, emponzoña- 
miento, atosigamiento. 

Eiiiiiatüíinar.  Inlirionar 
ab  matsinas.  Envenenar, 
emponzoñar ,  atosigar. 
Despedir  mal  olor,  .t pes- 
iar. Dit  de  la  aygiia  pera 
entontir  los  peixos.  Em- 
barbascar. 

Enniatt«inat.  Envenena- 
do, emponzoñado.  Ab  bar- 
bas. Herbolado. 

Ennierdar.  Ciscar.  V. 
Enmerdissar,  Emmerdar 

E:mner<li»«««ar.  Fam.  Em- 


ENN 

badurnar,  ensuciar. 

Eninetxatlura.  Emjtal- 
madura,  ensambladura. 

Enniet\ar.  Unir  las  cor- 
das,  etc.  encaixant.  Em- 
palmar. La  fusta.  Ensam- 
blar. Entre  constructors 
de  naus.  Endentar. 

Eitiuitloiiar.  Almidonar. 

Eiiiiiirallai'.  Reflectar  lo 
mirall,  fíe/lejar. 

EiiintKlurrirNe.  r.  Amo- 
dorrarse, azorrarse. 

Enmorvallav.Cabegtrar, 
encabestrar.  (jar. 

Eniiiortallar.    Amorta- 

ICnni«>.«itehirt!ie  y  Enmus- 
tehirse.  V.  Enmüstigar. 

Eninotliador.  Amolda- 
dor, {moldar. 

Euniutllar.       A  moldar, 

Enuiurreai>i!<e  r. Enojarse 

Eniiiiititeliinient.  Mar- 
chitamiento ,  marchite:. 

Euuiiisteliir.  V.  En- 
müstigar. {ajar. 

EiiiniiKtigar.  Marchitar, 

Euuiu.<stíga(.  Marchito: 

EnEiave$;arse.  Engolfar- 
se. Estar  ben  ennavegat. 
Fr.  Estar  apurado  ó  en 
aprieto.  {Xegrura. 

Eiineg^riiuent.    Negror. 

Ennegrir.  Ennegrecer, 
negrecer,  atezar. 

Ennegrir.we.  r.  Ennuvo- 
larse.  Cerrarse,  encapo- 
tarse el  cielo. 

Euneultr^e.  r.  Enma- 
grirse. Encanijarse,  enla- 
ciarse, varearse.  Deixar 
de  medrar.  Anudar.se. 

Enneulit.  Magre  en  ex- 
trem. Trasijado. 

Ennobiinient.  La  aceiú 
de  ennoblir.  Ennobleci- 
miento, ilustración. 

Ennoblir.  En  sas  princi- 
pals accepcions.  Enno- 
blecer. Il-lustrar.  Escla- 
recer, calificar. 

Ennovar.  Innovar. 

EnnnasarMe.  r.  Atra~ 
gantarse,  añusgar. 

Ennuic.  V.  Enuig. 

Ennujar.  Y.  Enujar. 

Ennu  volar.  Cubrir  de  nú- 
vols, .{nublar, nublar. 

Ennnv«»Iarse.  r.  Anu- 
blarse, nublarte.  Ab  nú- 


ENR 


ENS 


i  67 


ENR 

vols  á  modo    de  borra- 
llons.  Aborregarse. 

Ennuvolat.  Anublado, 
nubloso,  anubarrado. 

Knola.  Herba.  Helenio. 

Knoniel.  Barreja  de  mel 
ab  vi.  Enomiel. 

Enorgollar  y  Enorgullir. 
V.  Ensuperb'ir. 

Enorniauíeut  ó  Enor- 
mement. Adv.  Enorme- 
viente.  (tal,  grave. 

Enorme.  Inmenso,  capi- 

En4»riueuient.  Adv.  Des- 
med  idamente. 

Enpetitir.  V.  Aixiquir. 

Enquaileruanient.  En- 
cuademación,     {dernar. 

Enquadernar.     Encua- 

Enquadernarfije.  r.  A- 
germanarse. //ermana/'sf, 
ensartarse.  [quirir. 

Enquerir.  Inquirir.  In- 

Enquesta.  Pesquisa,  (to. 

Enquief.  Inquiet.  Inquie- 

Enquietar.  Inquietar. 
Inquietar,  molestar,  eno- 
jar,     {dumbre,  desazón. 

Enquinierada.       Pesa-      suelo.  (da.      quecer.\ 

Enquimerar.  Donar  qui-  Enranianient.  Enrama-  Enroscar.  Entornillar. 
mera.  Apesadumbrar,  c/e-  Enramar.  Cubrir,  espar-  Náut.  .idujar.  {rubiar. 
sazonar,  enojar,  irritar.        gn.  Cubrir,  sembrar.         ¡Enro.'x.sar  y  Enrossir.  £h- 

Enquimerar«ie.  r.  ^pe- Enraniar.se.  r.  7?a m ï/í- Enroí llamen t.    Ac.    de 
¡adumbrarse,    ensañaríe,\     carse,  parrar,     (ramado.l     enroMaiT.  Enroscadura, 
amostazarse,     (/ra/íaf/or.  Enramat.  Parrado,   en-  Enrotüar.  Rodejar.  Ro- 

Enquitrauador.  .l/^uí-lEnra.steHamenf. /?a$/í-i     dear,  circuir.  Caragolar. 

Enquifranadura  v  En-I     Uadura,  rastrilladura.  V.  i     Rollar,  arrollar. 
auitranament.    Einbrea-\     Enfilament.  .Enru!»¡uar.£n/o''ia'%««- 

dura.  {alquitranar. \'E.nv2ííite\\»v.  Posar  en  lo  i     tarquinar,  aguachinar. 

Enquitranar.  EDíòreaV,      rastell.   Rastillar,   ?/!eíer  Enrunar.  Cubrir  de  runa 

Enral»iar./;i/«íviar,  fj?as-      la  urdimbre  en  el  peine.  \     Enroñar,   arramblar, 
perar.  {irritarse.]     V.  Enfilar.  [Ens.  Pron.  iVos.  Ser.  £ní?. 

Enrabiar.xe.    r.   /?a&ia;-,i  Earavenar.se.  r.  Enra-  Ensa.  Lo  home  parat.  3íe- 

Enrabiat./?a6io.5o,  mo/ii'-j     derarse  de  fret.  ^íeí-¿r.se. 
'!o.  (m!e«/o.  Enraveuat.  Encarcarat. 

Enraderanient.   Aleri- 

Enrailerarí^e.  r.  Aterir- 
se, arrecirse 


Habladuría.  i    pa.  Xisme.  Caramillo. 

'Enra.Utnistr.  Hablar.  En-  EnregulIarMe.  r.  Enron- 
rahonar    mólt.    Charlar,  \     quecerse.  {do,  ronco, 

garlar.  Conversar.  De-  EiiresuUaí.  Enroqueci- 
partir,  coniersar.  Confa-Enreixar.  Tancar,  guar- 
Dular.  Confabular,  confe-\  nir  ab  reixas.  Enrambro- 
renciar.  E.  per  los  colses.  i  nar.  enrejar. 
Fr.  Parlar  mòlt.  Hablar  Enreixat.  Enrejado,  ver- 
por  las  coyunturas.  j    ja.  De  fogajna.  .SnftuVfm. 

Enraluntat.  Tractat,  fía- 'Enrera.  Adv.  Endatrás. 
blado  discutido.  Qui  's  po-|     Atrás.  V.  Endarrera, 
sa  à  la  rahó.   Razonable,  .Enrevéís.  Envés.   V.  Re- 
razonado.    jola.  ¿ío/arfor.      vés.  Al    ó  del    enrevés. 

Enrajolador.  Qui  enra-      Adv.  Ai  ó  del  revés,  enve- 

Enrajoiament.  Y.  En-      sado.  {dar. 

rajolat.  |Erkr¡quidor.  Enriquece- 

Enrajolar.  Culjrirlo  pa-  Enriquir.  £nrigi/ecer.  Ab 
viment  ab  rajólas.   Enla-\    ¡o^jaiS.  Enjoyar, 
drillar.    Fam.    Tornarse  Enriquit.  Enriquecido. 
roig  per  vergonya.  .S'oTiro-  Enristrar.   V.    Enrasle- 
searse.  embermejecer.  Fer  \     llar.  (Rojor. 

enrajolar.  Fr.  Fer  tornar  Eurogiiuent.  Rojura.  V. 
roig  per  vergonya.  Sojí- ¡Enrogir.  Fér  tornar  roig 
rojar,  sonrosear.  ó  ros.   Enrubiar,   rubifi- 

Enrajolat.  Enladrillado,  I     car.    Tornarse    roig    per 
enladrilladura,  soladura. \     vergonya.  Embermejecer, 
E.  de  mostra.  Almorrafa.  |     enrojecer,  sonrojarse. 
Nou  sobre  del  vell.  Sobre-  Euronquirse.  r.  Enron- 

EnreguUarse. 


Aterido,   yerto.    Qui    va 


liloto.  Pera  cassar  aucells. 
Reclamo,  añagaza.  Estar, 
quedar  com  un  énsa.  Fr. 


Enradrament.  Z)i<;-era,  I  Enredador.  Embolisma- 


mòlt  dret.  Tieso,  espeta-      Embazar,    quedar  hecho 
do,  estirado.  \     un  bauzan.  V.  Babau. 


Ensá.Adv.  Jcá,  háciaacá. 


inflejcibilidad,  tiesura.  \.¡     dor,  tramoyista 

Enraderament.  ¡Enredadora.  Herba  que 

Enrailrar.  .4  íiMar,  e?!(/u-      s' enreda.  Enredadera. 

recer.  (6?e,  yerío.  Enredar.  Confóndrer. 
Enradrat.  Tieso,  in/lejri-\  Embarbascar.  Algun  ne- 
Enrahonador.     Habla-]     goci.  Entrampar.  ,„.    

dor,  charlatán,   paWero.  Enredarse,  r.    Despas-, Ensabonada  y  Ensabo- 
Euralionament.  Razo-\     sarse.  Encarrillarse.  nament.    Enjabonadura, 

namiento,  plática,   co/o-.  Enredat.  Confús.  O.scuro,      jabonadura, jabonado.  En 

9"'0-.E.  de  cau  d' orella.      confuso,  enmarañado.  la  roba.  0;o. 

Cnchtcheo.  Sens  tó  ni  só.  Enredo.  Engany.  Traín- 'Ensabonar.   Enjabonar, 


D'  ensá  que.  Desde  que. 
De  part  d'  ensá  ó  de  part 
d'  aqui.  Aquende.  ¿De 
quánt  ensá?  Adv.  De 
cuándo  acá,  desde  qué 
tiempo?  V.  Sá. 


«8        ENS 

jabonar.  Roba  per  ensa- 
bonar. Jabonado. 

Ensacar.  Entalegar. 

Ensal'raiiar.  A  zafraiuir. 

En(«aj£;inafla.  Esp.  de  co- 
ca. Hojaldre,  ginebrada. 

Eiis»g;iuar.  Hojaldrar. 

Ensai^.  Proba.  Ensayo, 
prueba.  Prolució.  Prolu- 
cion,  prelusión.  Déla  veu 
ó  deis  instrumenls.  Pre- 
ludio. De  metalls  ó  mo- 
neda. Ensaye.  Segon  en- 
saig.  Reensayo. 

Ensaiana<la.  Bollo. 

En^íajatSor.  Ensayador. 

Knsajar.  Ensayar,  tentar, 
probar.  La  veu  ó  los  ins- 
truments. Preludiar. Tor 
nar  a  ensajar.  Reensayar 

'Ensaïii,vse..r.  Adiestrarse. 

Eüíiajoriiar.  Perdigar, 
soazar,  sancochar. 

Ensaliu.  Eiualmo. 

Ensalobrir^e.  r.  Ensalo- 
brarse, {dor 

ICii.«ialMador.     Encomia- 

En.>«altiaineiit.  Eocalta- 
cion,  exaltamiento. 

Ensalmar.  Sublimar,  en 
cumbrar,  realzar. 

Ensanierai*.  Adulterar, 
falsear.      [Ensangrentar. 

Enmangar  y  Ensangrar. 

Eiií^iapegar.  V.  Ensope- 
gar. (Enllardar. 

Eu.sariJisiar.  Espetar.  V. 

Ent^arpeilar.  Posar  xar- 
pellera.  EníorcAar,  envol- 

JEnmatüv.  Decentar,     {ver. 

Ensafj.  V.  Ensaig.       {ra. 

Eii»tellaUura.  Ensilladu- 

Ensellar.  Ensillar. 

Eiií!)euil>Ie.  Adv.  Junta- 
ment. Juntamente.  V. 
Semblant.  (siguiente. 

EnseiKleiuá.Adv.  El  día 

Enseny.  Experiencia.  Ea.'- 
periencia,  práctica. 

Ensenyar.  Acostumar. 
Adiestrar.  Donar  educa- 
ció. Educar.  Manifestar. 
Mostrar.  Las  dents.  Fr. 
Mostrar  los  dientes  ú  el 
esluche.  (ñorearse. 

Enctenyorirse.  r.  En.se- 

Enseiiyorit.  Enseñorea- 
do, apoderado. 

EnMetinar.  Satinar. 

En.seuar.  Ensebar. 


hinchado.  [tiznar. 

En.>«ut.iar.       Enjorginar. 

Eat.  Filoso!".  Ente. 

Eiitabanar.  Encalabri- 
nar. E.  de  cap.  Levantar 
de  cascos.         (entontecer. 

Entaburnir.  Entorpecer, 

Entabornit.  Entontit..4- 
tonlado .  embebecido. 

Ental'iiraanent.  Embo- 
lich.  OcuUamiento,  zam- 
puzo, embolismo. 

Entai'urar.  Zampuzar, 
zambucar,  emboscar. 

Eatany.  V.  Antany. 

Entapi««í«ar.  Tapizar,  col- 
gar, entoldar. 

Entarimar.  Solar. 

Entnriniat.  Tablado,  en- 
tablado, entarimado,  (zo. 

Entaulailora.  Fust.  Ma- 

Entaular.  Entablar. 

Comer  en 


ENS  ENT 

Ensevadura.  Encebadu- 

ra,  sebo. 
En.siani.  V.  Enciam. 
En.sibornar.    Soi)ornar. 

Sobornar,  seducir. 
En.síneMtrar.  Ensenyar. 
Enseñar.     Guiar.     Ades- 
trar, adiestrar,  {avezado. 
EnMÍne.<«ti'at.  Adestrado, 
En.><itjar.  Ensilar. 
En.sobornador.    Sobor- 
nador, seductor. 
En.<i«obornar.  Sobornar 
cohechar.  {furar 

Enííot'rar.  Azufrar,  sul- 
En.<«4>nyat.  Soñoliento. 
En.oiopech  y  Ensopegada. 
Tropezón,  tropiezo,  tras- 
pié. Donar  ensopegadas. 
Fr.  Tropessar.  Tropezar, 
dar  traspiés. 
En.sopegariur.   Qui  en- 
sopega.   Tropezador.   Lo  Entaular.>>e.  r. 
lloch  ahont  s'  ensopega,  j     ínesa  redonda. 
Tropezadero.  (¡ice.  Entecar.«íe.  r.  V.  Enma- 

Eu.*«>g>e;j;all.«i.  Pta.  Esta-\     laltir. 
Ensopegar.  En  sas  prin-  Eatecat  y  Enlech.  Ente- 
cipals  accepcions.  Trape-'     co,  entecado,  escolimado. 
"■     '  .    •    .     .        Tráurer  I'  enlech.  Fr.  De- 

sopilar, purgar. 
Entegrar.  Reintegrar. 
Entegre.  Integro. 
barse  en  algun  cas,   cir-  EMtelanient."Ó/"uscacio;i, 
cunstancia  ó   lloch.   Ha-      niebla.  [recer, 

liarse,  encontrarse,  acer-  Entelar.  Empañar,  oscu- 
íarse.Succehir  alguna  co-l  Entelarse,  r.  Fam.  Re- 
sa impensadament.  A-\  sentirse,  estar  queixós. 
Resentirse.  Apagarse  los 
ulls.  y'idriarse  tos  ojos. 
Glassarse  lo  vidre,  etc., 
ab  lo  vapor  ó  fredor.  Em- 
pañarse, {llar. 
Entenilar.  Agrie.  Acogo- 
Ententieut.  Inteligente. 
Enténdrer.  En  sas  prin- 
cipals accepcions.  Enten- 
der, conocer,  comprender. 
Oir.  Oir.  Advertir  lo  sen- 
tit dissimulat  ab  que  's 
diu  una  cosa.  Caer  en  el 
chiste.  A  mon  enténdrer. 
Loe.  A  mi  ver.  Donar  a 
enténdrer.  Significar.  No 
enténdrerhi  res  ó  borrall. 
Fr.  No  entender  pizca,  no 
tocar  pelota. 
Entendriuient.  Enter- 
necimiento, terneza. 

Enternecer, 


zar.  Trobar  a  algú  ó  al 
guna  cosa.  Topar,  encon- 
trar, hallar. 
En.supegarse.    r.    Tro- 


certar,  acaecer 

Ensopiment.  Modorra,^ 
letargo,  sopor.  Causar  en- 
sopiment. Modorrar. 

Ensopir.  Modorrar,  em- 
beleñar, azorrar. 

Ensopirse.  r.  Amodor- 
rarse, azorrarse.  V.  En- 
modorrirse. 

Ensopit.  Amodorrado,  o- 
modorrido,  modorro. 

Ensorrar  y  Ensorrarse. 
r.  Encallar.  V.  Enfonsar. 

Ensostrar.  Entablar. 

Encuerar.  Azucarar,  en- 
zucarar.       {car,  olfatear 

Ensumar.  Wusmrar,  olis- 

Ensuperbir.  Ensoberbe- 
cer, envanecer,   inflar. 

Ensiiperbirse.  r.  Altivt- 
cer.  hincharse,  entonarse. 

Ensuperbit.  Pié  de  su-j  Entendrir 
perbia.       Ensoberbecido,\     ablandar 


ENT 


ENT 


ENT 


169 


EnteneilerasóEntende-'Enlibiailor.  Eníiòiadero. 

deras.Modo  de  enténdrer. '  Entibiar.  Enfriar. 

PI.  Entendederas.  I  Entieuela.  V.  Entiqüela. 

Entenedor.  Entendedor.' W\ut\\}\»t.  Tiplisonante. 
Entenent    (Donar).    Fr.  Entinjüela.      Lentejuela, 

Persuadir,  entrar  d  uno,\     lantejuela .  tembleque 


recabar  de  alguno 
Enteniment.      Entendi- 
miento.   Ab  enteniment. 
Adv.  Cuerdamente.  Béu- 
rerse  1'  enteniment.  Per- 


Entitat.        Importancia. 
Monta,  momento.  Cosa  de 
entitat.  Cosa  desustancia, 
de  consideración.  De  poca 
entitat.  Pamplina, 
der  el  juicio.  Fer  bullir  lo  Entoldar.  Toldar.  E.  los 
enteniment.  Fr.  Sacar  de      carros.  Entalamar, 
juicio.  Pérdrerhi  lo  ente-  Eníonaeió.  Entono,   en- 
n'xTaenl.Fr.  Descabezarse.      tonamiento,  entonación. 
Posar  enteniment.  Fr.  A-  Entonador.  Qiii  dirigeix 
juiciar,  asesar.  Tenir  un'     lo  cor  en  las  iglesias.  So- 
enteniment  que  's  pót  ta-'     chantre.  Llibre  per  ento- 
llar.  Fr.  Ser  mmj  obtuso.'     nar.  Entonatorio. 
Enter,  ¿'níero.  Sencer. /n-  Entainanient.      Engrei- 
íarío.  Per  enter.  Adv.  £/i-|     ment.  Engreimiento ,  en- 


teramente, integro. 

Enterament.  Integra- 
mente,   consumadamente. 

Enterar.  Informar,  ins- 
truir, dar  noticia,     (dad. 

Enterboliinent.  Turbie- 


vanecimiento,  soberbia 
Entonar.  Adornar  alguna 

cosa.  Adornar. 
Entonarí^e.  r.  Ensuper- 
birse.   Envanecerse,   ¡lin- 
charse, pavonearse 


Enterbolir.     Enturbiar,  Entonat.        Ensuperbit 


turbar,  ofuscar. 
Enterch.  Atapahil,  fort, 

dit  de    la   roba.   Entero, 

tieso,  tupido.  Dur.  Terco. 
Enteresa.  Integridad. 
Enterne.'ictit.  V.  Enter- 

nit.      (Enternecidamente. 
Enternidanient.     Adr. 


Desvanecido , vano,  hincha 
do.  Posat  á  to.  Entonado. 

Entontinient.  Entonte- 
cimiento, atontamiento. 
V.  Entorpiment. 

Entoutir.  Entontecer,  a- 
tontar,  infatuar,  r.  Em- 
borricarse 


Enteraiiment.  Enterne-  Entorn.   Circuhit,    rede- 


amxento,    conmiseración. 
Enternir.  Enternecer,  em- 
blandecer, j 
Enternit.  Enternecido.     I 
Enterquedat.      Terque- 


dor.  Entorno,  contorno, 
rededor,  derredor.  Proxi- 
mitat de  temps.  Sobre, 
eerca.  Prop.  Cerca.  Al  en- 
torn. Al  rededor,  tn  torno. 


dad.  (ro,  sepultador.  Entorjieu.  Rodapié. 

Enterrador.   Sepitlture-  Entorpiment.  Entorpe- 


Enterrament.  Entierro, 

enterramiento. 
Enterrar.  Sepultar.  Sens 

enterrar.  Insepulto.  i 

Enterro.  Entierro,  tnter- 

ramiento.  {vención. 

Enterveniment.  Inter- 


cxmtento,  pasmo 

Entorpir.  Entorpecer,  er^ 
tumecer.  pasmar. 

Entorpirt^e.  r.  Entume- 
cerse, envararse,  adorme- 
cerse, (pasmado,  arrecido. 

Entorpit.      Entorpecido, 


I 


Entes.  Conegut,  compres.  Entor  t  o  1 1  i  g  a  m  e  n  t. 

Entendido,   conocido.  Ab      Obra  d'entortolligar. £» 

lo  bèn  entes.  Expr.  Con 

la  inteligencia,  en  el  su- 

punto.  (tendidamente. 
Eute«ament.  Adr.  En- 
Enteulament.     Arquit.  Entortolligar.     Enros- 

Cornijamienío  ,    cornisa-  Entrada.  La  de  las  casas. 

miento,  cornijón.  '     Zaguán,  portal,  umbral. 


rascadura.  Lo  doblech  de 
la  cosa  entortolligada. 
Espira.  De  tripas.  Retor- 
tijón.     _  (car,   retortijar. 


Ingrés.  Ingreso.  Comen- 
sament.  Principio,  intro- 
ducción. E.  de  canall  si- 
cilià. Fíxpr.  fam.  Entra- 
da de  caballo  y  parada 
de  borrico.  De  contra- 
bando. Meteduría.  En- 
trada de  fosch  ó  de  nil. 
Boca  de  noche.  Del  car- 
rer. Bocacalle.  En  las 
térras  tancadas.  Boquera. 
Estreta.  Boquete.  Succes- 
siva de  cosas.  Subintra- 
cion.  Tenir  entrada.  Te- 
ner cabida,  caber. 

Eiitramaliat.  Correntón. 

Entrajcipat.  Carregat  de 
deules.  Cargado  de  deu- 
das. Fins  á  la  nou  del  coll. 
Fr.  Agobiado  de  deudas. 

Entrant.  Cada  un  deis 
plats  tiue  se  serveixen  á 
taula  después  de  la  olla 
ó  bullit.  Entrada.  Lo  pri- 
mer de  dits  plats.  Princi- 
pio. Qui  entra.  Entrante. 
Qui  entra  ahont  no  li  de- 
manan.  Entremetido.  Lo 
mes  ó  la  setmana  en- 
trant. El  mes  ó  la  semana 
que  viene.       (Pl.  Vientre. 

Entranya.  Med.  Viscera. 

Entrar.  Introduhir.  Me- 
ter, introducir.  Penetrar. 
Penetrar,  traspasar,  atra- 
vesar. Embestir.  Acome- 
ter. Entrar  al  cervell. 
Fr.  Taladrar  la  cabeza. 
De  sopetó.  Zampar,  en- 
trar de  rondón.  Fèr  en- 
trar. Entrar  ú  uno. 

Entrarien,  r.  Enfonsarse 
ab  mòlt  estrèpit.  Hundir- 
se. Enfonsarse  la  nau. 
Irse  á  fondo.  Enlrarsen 
tot  ab  aygua.  Fr.  Plóu- 
rer  mòlt.  Desgajarse  el 
cielo  ó  las  nubes. 

Entra!>«car.  Fust.  Trabar. 

Entraveasar.  A  traresar. 

Entravessat.  Mesclat  de 
dos  especies.  Mestizo.  De 
la  vista.  Ojizaino,     (nar. 

Entrebancar.  Entreper- 

Entrebátrerse.  r.  Ve- 
nir, llegar  á  las  manos. 

Entrebesarse.  r.  Besar- 
se mutuamente,    (trecava. 

Entrecavada.  Agrie. £r¡- 

Entrecavar.  Entre  hor- 


170        ENT 

telans .  Aparar.  Cavar  al 
entorn  kis  ceps.  Mullir. 

Entreeellttw.  PI.  Espay 
éntrelas  celias. £íi/ïeceyo. 

Eutreclur.  Enirevhiro. 

Entreclrti'íd".  Vislumbre. 

Entrec<»néixei'.se.  r.  Co- 
nocerse múluainenle. 

Eiitrec«tr.  Enlrecoro. 

EiitrecoMtellarM.  PI.  A- 
nat.  Eiilrecosíillares. 

Entrecoíitella.««.  Pi.  Es- 
pays  en  lo  llom  de  un  li- 
bré. Entrenertios. 

Entrecuberta^.  PI. 
Naut.  Entrepuente,  entre- 
cubiertas. 

Entrecuix.  La  part  del 
cos  ahont  se  divideixen 
las  cuixas.  Horcajadura. 
bragadura.  La  part  inte- 
rior de  las  cuixas.  Entre- 
piernas. De  roba.  Hondi- 
tlo.  En  las  calsas.  Entre- 
piernas, (cogedura. 

Entreculliinent.  Entre- 

Eiitrecuilír.  Entrecoger. 

Entrertir.  Entredecir. 

Entredit.  Entredicho. 

Eiitre(l<»l>ie.  Doblete. 

Entredóf^.  La  llenca  de 
puntas  que  uneix  dos  pes- 
sas  de  roba.  Calado. 

Éntrele.  Entrefino. 

Entretineíitra.  Arquit. 
Entreventana. 

Entrefulla.  Entrehoja. 

Entreg;a.  For.  Tradición. 
La  acció  de  entregar.  E?i- 
trega,  entregamiento. 

Entregar,  (loufiar.  Depo- 
sitar. Donar.  Dar.  Diners. 
Desembolsar. 

Entregar.se.  r.  Abando- 
narse. Abandonarse. 

Entreguardar.  Traba- 
llar  á  entreguarl.  Acodar. 

Entreguarilaríse.  r.  Pa- 
recerse, semejarse. 

Entreguart.  Eyna  de 
fuster.  Codal.  Scniblansa. 
Seniejansa.  En  las  minas. 
Encamación.  Posar  los 
entreguarls.  Acodar. 

Entrella»í»iauient.  En- 
trelazamiento, tejido,  la- 
zo, textura. 

Entrella«4.sar.  Entrela- 
zar, entretejer. 

Entrellat    (No    poderse 


ENT 

tráurer  1').  Fr.  No  poder 
compéndrer  ó  aclarar  al- 
gun fet  ó  relació.  So  ver- 
se uno  en  ello. 

Entrellutr.  Entrelucir. 
y.  Ovirarse.         {vesura. 

EntrentaIia<Eura.  Tra- 

Entreniaíiajar.  Trave- 
sear, triscar. 

Entremaliat.  Travieso, 
Í7iqu ieto,  entrevesado . 

Entreiitatar.se.  r.  Ma- 
tarse mutuamente. 

Entremés.  Qui  se  posa 
en  lo  que  no  Ti  demanan. 
Entremetido.  Saínete.  Saí- 
nete. Compositor  d' entre 
mesos.  Entremesista. 

Entreme.sclar.  Barre- 
jar. Entreverar  ,  mezclar. 

Entreme.sclar.se.  r.  Ma- 
nifassejar.  Entrometerse. 
e7itremeterse. 

Entremétrer.  Entreme- 
ter, interponer,  entrome- 
ter, r.  Danzar. 

Entreniirarse.  r.  Mirar- 
se mutuamente. 

Entreinitg.  Adv.  Enme- 
dio,  entremedias.  Inter- 
medi. Intermedio. 

Entrenar.  Fér  trenas. 
Trenzar,  entrenzar. 

Entrenúis.  Internodio. 

Entrenyorar.  Echar  me- 
nos, no  hallarse. 

Entreabrir.  Entreabrir. 

Elitre|iáis.  Portante,  eri- 
trepaso. 

Etitrepicarse.  V.  Picar- 
se las  crestas. 

Entrepii»«4trR.  Interco- 
lumnio.     iEntrepechuna. 

Entrepit.  En  los  aucells. 

Entrep«»nt8.    Pl.    Náut. 
lUCntrepuentes. 

Entrepciat.  Llista  de  fus- 
ta, mar(il,etc.  que  queda 
llisa  en  la  pinta.  Forzal. 

Entreralla.  Interlinea- 
cion.  cnirercnglonadura. 

Entrerallar.  Entreren- 
glonar,  interlinear. 

Entrerallat.  Entreren- 
glonadura.  {car. 

Entreseguír.     Entrcsa- 

Enf  reisenya.  V.  Senya  y 
Senyal.  (tresuelò. 

Entresol.  Entresuelo.  En- 

Eiitre«»olch.      Caballete, 


ENT 

entresurco.  (sudar. 

Entresuar.  Trasudar,  re- 

Entresuel*».  fuarío  bajo. 

Entre.su«»r.  Trasudor,  re- 
sudación, resudor. 

Entretall  y  Entretalla- 
ment.  Obrà  de  entreta- 
llar. Enlrttalladura.  tre- 
pado, entretalla.  Los  deis 
msectes.  Incisiones. 

Eutrelallament.  V.  En- 
tretall. 

Entretallar.  Tallar  pel 
mitg  sens  desunir  lo  que 
's  talla.  Entrecortar,  en- 
tallar,     (tanto,  mientras. 

Entretant.    Adv.    Entre 

Entreteixidura.  Entre- 
tejedura,  entretejido. 

Eutreteixir.  Entretejer, 
entrelazar,  eiilazar. 

Entreteixit.  Entretejedu- 
ra.  etitretejimiento. 

Entretela.  Trajie.    (tant. 

Entreleiiips.    V.   Entre 

Entreteniment.  Diver- 
sión, pasatiempo,  entre- 
tenimiento ,  bureo.  Pl. 
Gustos.  Flautas. 

Entretenir.  Entretener, 
divertir,  r.  Detenirse.  Pa- 
rarse, detenerse.  (xir. 

Entretexir.  V.  Enlretei- 

Entreting  u  d  a  ui  e  n  t. 
Adv.  Divertidamente. 

Entretocarse.  r.  Tocar~ 
se  mutuamente. 

Entretocb.  Toque.  Donar 
un  cntretoch.  Fr.  Apun- 
tar, insinuar.  (car. 

Entretrsíurer.  Entresa- 

Ení  retreta.  Entresaca^ 
entresacadura. 

Entrevenir.  Intervenir. 

Entrevéurer.  Entrever, 
divisar,  vislumbrar. 

Entrevéurerse.  r.  Tras- 
Huirse.  Entreparecerse,  di- 
visarse. Tenir  una  entre- 
vista. Avistarse. 

Entrevi.  Anat.  Mesenle- 
terio,  entresijo. 

Entren  iat.  Entrelistado. 

Entriat.  Plantat. P/aïi/arfo 

Entrincat.  Enredat.  /«- 
trincado,  oscuro. 

Entristinient.  Triileza, 
entristecimiento. 

Entristir.  £)iíri.íferer,e)i- 
tristar.  r.  Engurruñarse. 


ENV 

Entristit.  Entristecido, 
melancólico.  {Entreabierto 

Eutrobert.    Entreobert. 

Entroutéf^.  Qui  se  vol  fi- 
car en  tot.  Gobernante. 
Manifasser.  Entremetido. 
V.  Entremaliat. 

Entr<ttuétrer««e.  r.  En- 
trometerse, entremeterse. 

Entrujada,  y.  Pasterada. 

Entrujar.  Pastelear,  en- 
truchar, (cimiento. 

Eutunsinient.    Entume- 

Entuuiir.  Entumecer. 

Eutunyinarse.  r.  Ador- 
narse mòlt.  Emperejilar- 
se, emperifollarse. 

EittUKÍaHine.  Entusias- 
mo. Poét.  Estro,     \sazon. 

Enuig.  Enojo,  agravio,  de- 

Enujar.  Enfadar.  Enojar. 

Enujós.  Enojoso,  molesto. 

Enula.  Planta.  Inola.  E. 
campana.  V.  Herb  de  l'ala 

Enunciar^^e.  r.  Explicar- 
se./>ec/arrtrse,  easplicarse. 

Envá.  Tabique,  acitara. 

Envanéixerse  y  Enva- 
nirse.  r.  Envanecer. 

Euveja.  Envidia.  3Iorir- 
se  ó  reventarse  d' enveja. 
Fr.  Comerse,  consumirse 
de  envidia. 

Envejable.  Envidiable. 

Envejar.  Envidiar. 

tlnxejús. Envidioso,  émulo 

Envelliment.  V.  Vellesa. 

Envellir.  Envejecer,  ave- 
jentar, r.  Aviejarse. 

Envellit,  üit  de  la  perso- 
na. Envejecido.  Di  I  de  las 
cosas.  Inveterado. 

Envellutar.  Afelpar. 

Envetiutat.  Terciopela- 
do, aterciopelado,  afelpado 

Envenadura.  Vendaje. 

Envenar.  Vendar.  Algun 
os  trencat.  Entablillar. 

Envenenar.  A  tosigar,  en- 
tosigar, (tat. 

Enventreilat.  V.   Enfi- 

Enverar.  Pintar,  emberar 

Enverat.  Verdós.  Embe- 
rado.  (güenza. 

Envergouyinient.  Ver- 

Envergonyir.  A  vergon- 
zar,  correr,  sonrojar. 

Enverinarne.  r.  Enfa- 
darse mòlt.  Encolerizar- 
se, emberrincharse.  Enda- 


EPI 

nyarse  las  llapas,  feridas, 
ulls, -etc.  Enconarse,  en- 
carnizarse. 

Enverinat. Mòlt  enfadal. 
Emberrinchado,  encona- 
do. V.  Enmatsinar. 

Envermellir.  Enrojecer, 
embermejecer,  enrojar. 

Enveritií«í>antent  6  liar- 
nissadura.  Barnizadura. 

Envernissar.  Dar  ver- 
n\s.  Alcoholar,     [racon. 

Euver.*¡.  Prep.  Hacia,  pa- 

En^és.  Revés.        (miento. 

Envescament.  Envisca- 

Enve.Ȓcar.  Enviscar. 

Eníe.«5carse.  r.  Aííafarse 
en  lo  vesch.  Enligarse. 
Embrularse.  Embadur- 
narse, zurruscarse. 

En\  e.scat.  Agafat  ab 
vesch.  Enligado.  Embru- 
tat.£7ísueíarfo,  «íí^vort-arfo 

Enviar.  Remétrer.  Man- 
dar, remiíi'r.LIansardesi 
Evaporar.  Enviar  a  bus- 
car a  alfjú.  Fr.  Llamar.  A 
fregar.  Fr.  Mandar  á  pa- 
seo, á  noramala.  D'  em 
baixador. ie¡/aí\  {Tragar. 

Enviarse,  r.  Empastarse. 

Enviat.  Lo  que  s'  envía. 
Enviadizo.  Empassat. 
Tragado.  Missatger.  Men 
sajero.  Embaixador.  Em- 
bajador, nuncio,  legado. 

Envidar.  Presentar.  Ofre- 
cer. Pegar.  Sacudir.  Tru- 
car. Trucar.  Lo  resto. 
Echar  el  resto.  (se. 

Envidriarse.  V.  Entelar 

Envilinient.  Obra  de  en- 
vilir.  Envilecimiento. 

Envif  ir.  Envilecer. 

Envit.  Posta.  Envite. 

Enviuflarse.  r.  Enviudar 

Envulum.V.  Embolum. 

EnxanUar.  Chaflanar. 

Enxarcar.  Enaguazar,  e- 
naguachar.  r. Encharcarse 

Enxar<»lar.  Donar  xarol. 
Charolar,  acharolar. 

Enxa  ó  Ensa.  Estúpit.  Me- 
liloto. Aucell  que  serveix 
pera  atráurer  ais  altres. 

Eiticli,  Épico.       (Sei'iuelo. 

Epiciele.  Asir.  Epiciclo. 

Epicuri^me.  Epicurismo 

Epidemia.  Peste,  contagio 

Eftifatori.  Depilatorio. 


ERE        17Í 

Epilepsia.  Alferecía. 

Epiiobi.  Pla.  Adelfilla. 

Epil<»sisme.  Ejjilogismo.. 

Epílogn.  Recapilulaci» 
breu.  Recapitulación. 

Epimedi.  Pta.  Epimedio. 

Episodi.  Digresión. 

Epist«eler.  Epistolero. 

EpitaU.  Epitafio. 

Epiteto.  Dictado,  titulo^ 
renombre.     (Compendiar. 

Epit<unar.   Compendiar. 

Equianiple.  Equiancho, 
equiamplio. 

Equicostat.  De  costats 
igual.  Equicósteo. 

Equilibrar.  Anivellar. 
Nivelar.  (lancear. 

Equilibri  (Estar  en).  Ba- 

Equinancía.  Med.  Angi- 
na,garrotillo.  [veer. 

Equipar.  Pertrechar,  pro- 

Equiparació.  Compara- 
ció. Comparación. 

Equipatjar.  Equipar. 

tí,t¡ui\:esivi'.  Equiponderar 

Equipol-Iencia.  Lóg.  E- 
quivalencia.  (te. 

Equipol-lent.£(7iíi'fa/en- 

Equiseto.  Pta.  V.  Cua  de 
caball,  Sanch  nua. 

Equitat.  Igualtat.  Igual- 
dad, equidad.  Rectitul. 
Justicia,  rectitud. 

Equivocadament.  Adv. 
Mendosamente. 

E(|uivoear.  Confóndrer. 
Confundir,  trocar.  Enga- 
ñar, ü/eriítr.  r.  Trabucarse 

E(|uivocli.  Equivoco,  am- 
biguo. Jugarlo  equivoch. 
Jugar  def  vocablo.  Pié  d' 
equivochs.  Ambagioso. 

Er.  Erb  ó  Erp.  Pta.  Yero, 
alberja,  alcarceña,  yerbo. 
La  llavor  ó  grana.  Ervilla. 

Era.  Lo  espay  de  terra  que 
ocupa  una  casa.  Área. 
Fèr  ó  arreglareras.  Erar^ 
Tráurer  de  ó  de  la  era. 
Alzar  ó  levantar  las  eras. 

Erada.  V.  Batuda. 

Erb.  Pta.  V.  Er. 

Erecció.  Fundació.  Insti- 
tución. Creació.  Creación. 
Tensió.  Tensión. 

Erector.  Fundador. 

Eregir.  Erigir,  criar. 

Erer.  Garbel!  d'  espart » 
ó  jonchs.  Juera. 


172        ESB 

Kretisine.  Eretismo,   (se. 

Krguirse.  V.  Ravenxinar- 

Krica.  Mata.  Brezo,  urce. 

Ericaci.  Ericoide,  er'tceo. 

Erigit*.  Levantar,  criar. 

Erigirse,  r.  Apropiarse. 

JErÏM.Siíiiieat.  Despeluza- 
miento,  eriznmiento,  en- 
crespamiento. 

JErissarse.  r.  Los  cabells. 
Espeluznarse.  Entorlolli- 
garse.  Enroscarse. 

Eri*><iini.  Pla.  Erísimo, 
yerba  de  los  cantores. 

Eris.HÓ.  Animal  lerreslre. 
Erizo.  De  mar.  Apancora. 

Erni.  Yermo,  erial,  incul- 
to. Desert.  .Soledad.  Ter- 
ra abandonada.  Escalio. 
Deixar  erm.  Yermar.  Ter- 
ra erma  pedregosa.  Alijar 

Erniar.  Yermar. 

ErninM.s(»tar.  Quedarse, 
deixar  erm.  Yermar. 

Ermi.  Armiño. 

Eruiiiatje.  Ermitorio. 

Ei*iii4»t.  Erial,  eriazo,  erío. 

Erp.  Pta.  V.  Er. 

Errada.  Error,  yerro. 

Errant.  Errático  ,  vaga- 
bundo, erradizo. 

Errar.  Marrar,  mentir. 

Errarse,  r.  Equivocarse, 
trabucarse.  [bnndo. 

Errátich.  Errante,   erra- 

Erre,  Erro  y  Error.  Equi- 
vocació involuntaria.  Yer- 
ro. Error  de  compte.  Tra- 
bacuenta. Fèr  un  erro.  Fr. 
Cometer  un  error.  Pié  d' 
errors.  Mendoso. 

Ert.  V.  Encarcarat. 

Erudit.  Erudito,  culto. 

Eruga.  Oruga. 

Ervellada.  Pta.  Codeso. 

Erviane(*.Pla.yío6a«!7/o. 
V.  Rabenissa. 

Em.  Lletra.  Ete.  Quant  se 
pren  en  lloch  de  se.  He. 
Fèr  eses.  Fr.  Estar  bor- 
ratxo. Estar  ebrio. 

Esbagotar.V.Esgo  timar. 

E!!«baliir.  Y.  Enlonlir  y 
Desvanéixer. 

'Enhnhit.  Asombrado,  pas- 
mado, absorto.  (dor. 

Eíibalaiiador.  Derrocha- 

Ef«l>aldir.  Enjuagar,  acla- 
rar, (ba.  Aclarar  la  ropa. 

E.«íband¡r.  Aclarir  la  ro- 


ESB 

EMbargíment.    Esparci- 
miento, desavahanriento. 
Esbargir.  Esparcir. 
E.*«bargir.se.   r.    Dit  del 

ánimo.  Esparcirse,  aflojar 
el  íüiimo,  explayarse.  Dit 
del  temps.  Escampar. 

E.«ibargit.  Algun  parat- 
je.  Desavahado,  ea-ento. 

E.*«barj*>.  Capacitat.  Espa- 
ciosidad. Dilatació.  Des- 
pejo. Esbargiment.  Es- 
parcimiento, {cioso. 

E.-ibarjó.s.Espayós.  Espa- 

E.<«barrar.  V.  Relliscar. 

E.*ibarr¡ar.  Escampar. £s- 
parcir,  desparramar. 

E.*>bar.s.  Caterva,  cáfila. 

1¡sha.vser.  Pta.  Zarza, 
zarzamora.^,  de  S.  Fran- 
cesch.  Z.  sin  espinas.  Pié 
d'  esbarsers.  Zarzoso. 

Esbátrer.  Sacudir,      (lo. 

Esbelt.  Ben  format.  Esbel- 

Eíiberginia.  Berengena. 
De  color  d'  esberginia. 
Aberengenado.    [rengena. 

E.sberginiera.  Pta.  Be- 

El•lberla.  Esquerda.  Baja. 
Boci  de  fusta  ó  de  tronch. 
Astilla.  (quebrantar. 

Esberlar.  Bajar,   cascar, 

Esberlar.se.  r.  Cuartear- 
V.  Estabellarse.  (se. 

E.sbirru.  Agusil.  Satélite. 

Esblaiia.Pta.  Arce  blanco 

Esblainar.  V.  Subtar. 

Esblancayr  y  Esblan- 
(luehir.  Emblanquecer, 
aescolorar,  descolorir. 

Esblanqueliit.  Blanque- 
cido, desblanquecido. 

Esblayiiiat.  Color.  Que- 
brado, desmayado. 

Esbienat.  Greñudo. 

E.sbocallar.  Desportillar. 

Esb4>inbar.  Divulgar, 
propalar,  echar  fama. 

E.sb«>iiibarse.  r.  Sonar- 
se, susurrarse,  cundir. 

EHbitranch.  Desgarro.  V. 
Esquins.  Fór  un  csbo- 
ranch.  V.  Esquinsar. 

Esborrador.  Lo  qui  es- 
borra pányos  ó  ílanas. 
Dosmotudor.  Qui  esborra 
ó  lo  instrument  d'  esbor- 
rar lo  escrit.  Borrador. 

Esborradora.  Inslrii- 
mcnl  pera  esborrar  los 


ESB 

panyos.  Dasmotadera.  Pl. 
Despinzaderas,  despin- 
zas, despinces. 

E.sburradiira.  En  los  es- 
crit s .  Tes  /a  t/  u  ra ,  /ís  íoí-ío  ?i 

EsbiirraduraM.  PL  Pin- 
zas. V.  Esborradora. 

Esburrail.  Borró.  Borrón 

Esborrar.  Fer  desaparèi- 
xer lo  escrit.  Borrar,  til- 
dar ,  lachar.  Llevar  la 
borra  deis  panyos.  Des- 
motar,  despinzar. 

Esborrat.  En  los  escrits. 
Testadura,  testación. 

E.sborronar.  Espeluzar. 

Esbi».seassanient.  Bos- 
quejo, desbaste. 

Esboscassar.  Tráurerla 
part  mes  basta  d'  alguna 
cosa.  Desbastar.  Parlant 
d'una  obra  no  acabada, 
donarla  primera  ma.fioï- 
quejar.  [romper,  reventar. 

E.sbotifai-rar.  Degarrar, 

Esbotifarrat.  Desgarra- 
do, roto.  V.  Espellifat. 

Esbotsar.  Rúmprer  ab 
violencia.  Bomper.  Un 
moble ,  etc.  Descorchar, 
escorchar.  V.  Esbotifarrar 

E.sbo(.sat.V.  Esbotifarrat. 

Esboyrarse.  Agrie.  Mal- 
mélrerse'ls  sembrats  per 
la  boyra.  Añublarse. 

Esbrancaiueut.  Esca- 
monda, escamondo. 

Esbrancar.  Escamondar, 
corlar  las  ramas. 

Esbravarse.  r.  Pérdrer 
los  licors  la  fortalesa. 
Desbrevarse ,  desbravecer, 
evaporarse.  Desfogarse. 
Desahogarse. 

Esbravat.  Desbrevado, 
desahumado ,  evaporado. 

Esbriiiail4»r.  Desmenuza- 
dor, inquiridor. 

Esbrinainent.  Escudri- 
fiamienlo,  indagación. 

E.sbrinar.  Escudriñar, 
desmenuzar, inquirir,  son- 
dear,    (lar,  desboquillar. 

Esbrocallar.     Desgolle- 

E.sbrocallat.  Desgolleta- 
do, desbocado. 

Esbrocar.  Desgolletar.  V. 
Esbrocallar. 

Esbroncar.  Broncar,  dar 
bromazo,  sacar  á  alguno 


ESC 

de  sus  casillas. 

Esbrotar.Llevar  los  bróts 
ó  fullas  inútils  als  ceps  y 
arbres.  Desfollonar. 

Ee^budellar.  V.  Estripar. 

E««bufech  y  Esbufega- 
ment.  Respiració  violen- 
ta. Resuello,  resoplido.  Lo 
deis  irracionals.  Bufido. 
Lo  del  lióme  ó  irracional 
mòlt  cansat.  Jadeo. 

Esbufegar.  Jadear,  reso- 
llar, hipar.  De  ira.  Bufar. 

Esbufegat.  Exhalado. 

Embullar.  Esgabellar. 
Desparpajar.  Desorde- 
nar. Desconcenlar.  V.  Em- 
bolicar. E.  los  cabells. 
Despelotar,  despeinar. 

Esbullai'i^e.  r.  Deshacerse 

Esca.  Vesca.  Esca  de  pe- 
cal.  Fomes.  Uolet  d'  esca. 
Agárico.        (luzamiento. 

EscabeUament.   Despe- 

EscabeUar.  Descabellar, 
desgreñar,  despeluznar. 

E«cabeilarse.  r.  Arran- 
carse los  cabells  per  al- 
gun sentiment.  Mesarse 
los  cabellos.  Arrancarse 
los  cabells  barallantse. 
Tirarse  de  los  cabellos, 
andar  d  la  greña. 

WiseHhellaít. Descabellado, 

¡  desgreñado,  greñado. 

Escabetg.  Escabeche.  Po 
saren  escabetg.  Fr.  Echar 
en  remojo.  {Marinar. 

Escabetxar.Ditdel  peix. 

E!^eabiúí$.  V.  Ronyós. 

Escabrú»!i.  Aspre  o  pedra- 
gós.  Fragoso,  áspero, mon- 
tuoso. Dur.  Duro. 

Escabullirse,  r.  Esmu- 
nyrse.  Escurrirse ,  poner 
pies  en  polvorosa,  escur- 
rir la  bola.  Fugir  ab  su- 
tilesa.  Descabullirse. 

EscacEi.  Escaque. 

Escalíf.  Curt,  estret.  Es- 
currido, apretado. 

Escagatxarse  y  Esca- 
guitxarse.  r.  Deshilacharse 

Eseabinar.V.  Carejar. 

Escahinarse.  r.    Desga- 
ñir se,    desgañitarse,   des- 
gargantarse. 
Escairar.  V.  Escayrar. 
Escaire.  V.  Escayre. 
Escaixalat.  Sens  caixals. 


ESC 

Desmolado,  dentellado. 
Escala.  En  sas  princip. 
acccpc.  Escalera.  Entre 
l'undidors  de  campanas. 
Brocheta,  descantillón,  re- 
gla. Escala  de  carago!. 
Escalera  de  ojo.  Escala  de 
gat.  Escalera  de  galo.  Es- 
cala de  péndrcr  midas. 
Pitipié.  Escala  secreta. 
Escalera  escusada.  Ver  e: 
cala.  V.Esglahonar.  Ram 
d'  escala.  Tramo.  Repla 
d'  escala.  Descanso.  Pl. 
Las  desigualtats  que  's 
ían  en  lo  tall  dels  cabells. 
Cruces,  trasquilones. 
E.scalaboritar.  Traurer 
part  d'  alguna  cosa.  Des- 
calabrar. Truncar  alguna 
obra.  Descabalar. 
Escalabratiura  y  Esca- 
labramcnt.  Descalabro, 
descalabradura. 
EscskluhvaF. Descalabrar. 
Escalabre  y  Escalabro. 

Descalabro,  yactura. 
Escaiaburuar.   Descan- 
tillar. V.  Escantellar. 
Escalada.  Escalamiento. 
Escálaiu.  Naut.  Tolete,  es- 
cálamo, {asalto. 
Escalanient.    Escalada, 
Escalitt.    En  forma  ó  a 
modo  de  escala.  Escala- 
do,  escaleriforme. 
Escaldada  {üona). Ajada. 
Escaldadura.    Injlama- 
cion,  sahorno,  escoriacioii 
Escaldar.  Rescaldar. 
Escaldarse,  r.  Inflamar- 
se una  part  del  eos  per 
haver  fregat.  Escoriarse, 
sahonarse.  Esbravarse  lo 
vi.  Desvanecerse^ 
Escaldat.  Sahornado,  es- 
caldado. Lo  vi.  Desvane- 
cido,      fcosas.  Husmear. 
Escaidufar.  Mitj  fèr  las 
Escalduius.  Pl.  Pial  de 

menuts.  Pepitorias. 
Escaleta.  Escala  petita  ó 
de  segon  ordre.  Escaleri- 
lla, escalereja.  La  enca- 
ballada sobre  que  's  fan 
anar  los  cedassos.  Vari- 
llas. Fér  escaleta.  Fr.  A- 
judar  á  pujar.  Dar  el  pié. 
Escalfada.  Caldeo.  D'  o- 
reilas.  Repulsa  íorta,  ò'o- 


ESC        173 

barbada,  reprensión. 
Escalfador.   Instrument 
pera  escalfar.  Calentador, 
Lloch  pera  escalfar.  Ca- 
lefactorio.  (miento, 

Escalfainient.  Calenta- 
Escallair.  V.  Escalfar. 
E.tiCisIfairse.r.  Pasarse. 
E.scaiíaít.  Pasado. 
E.i^calfallits.  Calentador, 
tum  billa.  (faiment. 

Escalfament.  V.  Escal- 
Escalfapanxas.  Xeme- 
neya  petita  pera  escalfar- 
se. Chimenea. 
Escalfar.  Calentar,  encen- 
der, caldear,  quemar.  Ab 
r  alé  ó  vaf.  Avahar.   Lo 
ferro.  Dar  calda. 
Escalfarse,    r.    Péndrer 
calor,  acalorarse,   enia- 
bornirse.    Calentarse.  A- 
brasarse  'Is  grans.  Aher- 
vorarse, encendérselas  se- 
millas, recalentarse.  Pén- 
drer malicia.  Encenderse 
de  cólera,  montar  en  cóle- 
ra. Posar  atenció  en  algu- 
na cosa.  Aplicarse,  dedi- 
carse. Escalfarse  de  cap. 
Descalabazarse .   De  llen- 
gua. Calentarse  de  boca. 
Escalfeta.  Braseret  pera 
escalfar  lo  menjar.  Escal- 
fador,  hornillo,    calenta- 
dor. Fogó  portátil.  Forne- 
lo,  hornelo.  Copela  pera 
fumar.  Capilla. 
EscalA»r.  Calor,   calefac- 
ción. V.  Escalfament. 
Escalinata.  Graderia. 
E^'caliuar    y    Escalivar. 
Regirar  lo  foch.  Escarvar, 
revolver  el  fuego.Cóurer  al 
caliu.  Cocer  al  rescoldo. 
Escalivat.  Cuyt  al  caliu. 

Cocido  al  rescoldo. 
Escallots.  V.  Esquellots. 
Escaló.  V.  Esglahó. 
Escalunya.  V.  Ascalunia. 
Escama.  V.  Escala. 
Escamar.    Escarmentar. 
Escarmentar,   desazonar, 
exacerbar.  V.  Escamnar. 
Escamarlat.    Esparran- 
cado. V.  Aixancarrat. 
Escamarse,  r.  Escapar- 
se. Escurrirse,  escabullir- 
se.       [Escabel,  banqueta. 
Escambell.  Sili  de  fusta. 


174 


ESC 


Escainnar.  Escamar,  de- 
sazonar, escarmentar. 
EtscaniaiarMe.  r.  Escamo- 
nearse, resentirse. 
Escantot.  Pelotón,  grupo. 
De  bestiar.  Punta. 

E««cani<>tetj.  Escamoteo. 

E.<«caDii4»tejar.  Escamo- 
tear, {dor. 

E(«cainpa«I<>r.  Derrama- 

Escaiiipanient.    Derra 
mamiento,  esparcimiento, 
propagación.  Deis  liquits. 
Descorrimiento. 

Escampar.  Espargir. Der- 
ramar,  esparcir,  disemi- 
nar. A^ric.  Extèndrer  la 
batuda.  Aparrar. 

Escanipap.<sie.  r.  Exlén- 
drerse.  Extenderse ,  ex- 
playarse, trasvenarse  .X^nSi 
nova,  etc.  Cundir,  volar, 
t'orrír/(""a-Eixirloriu  de 
mare.  Desbordar.  Esbom- 
barse. .Sonarse.  Dit  de  la 
veu.  Esparcirse  la  voz. 

Edtcaiiipat.  Esparcido,  di- 
latado, (lar. 

E.scaiicellap.  For.  Cance- 

EscaiKlaU'».*!.  Escandali- 
zador,  escandalizativo. 

Escandall.  5o«í/a,  escan- 
dallo. Náut.  Sondalera. 
Fèr  escandalls.  Fr.  Mani- 
festar estranyesa  sens  mo- 
tiu. Hacer  aspavientos. 

Escanilellar.  Sondear. 
Náut.  Escandelar. 

Escanilia.  Especie  de 
blat.  Escanda,  trigo  canr- 
deal.      [veriguar,  apurar. 

Escatiilir.  Ejrami7iar,  a- 

Escán<li>l.  Escándalo, 
campanada,  (cia,  angina. 

Escaneucia.    Esquinen- 

Escantellar.  Descantear, 
mellar,  descantillar . 

Escantellaf.  Truncado, 
descantonado. 

Escantonar.  Descantear. 
V.  Escantellar. 

Eseany.  Escaño.  V.  Aseó. 

Escanyagats.  Pla.  En- 
drino. V.  Aranyó. 

Escanyallops.  Pta.  Acó- 
nito, napelo,  atiapelo,  ma- 
talobos, {miento. 

Escanyament.    Ahoga- 

EscanyapollM.  Insecte. 
Ciervo  volante. 


ESC 

E.scanyar.  Estrang;ular. 
Ahogar,  estrangular.  Re- 
gatejar. Escatimar. 

Escanyapse.  r.  Cridar  al) 
forsa.  Desgañifarse.  En- 
nuagarse.  Atragantarse. 
De  sed.  Apalambrarse. 

E.scanyat.  Mort  per  falta 
de  respiració.  Ahogado. 
Escás.  Mezquino.  Regate- 
jat. Escatimado. 

Escanyaveiia!^.  Peix. 
Boliche.  V.  Xanguet.  Pta. 
.Sanguinaria  mayor. 

E.ticanyolit.  Mólt  magre. 
Transido,  desmirria  do. 

Escanyotar.  Escardar, 
arrancar  el  carrizo. 

Escanyus.sa'rse.  r.  A  tra- 
gantarse.  V.  Ennuagarse. 

Escapada.  Escapatoria, 
escape,  escapamiento. 


ESC 

cabezar.  Tallar  las  puntas 
de  las  arrels  dels  arbres. 
Desbarbar.  Escapsar  bé, 
això  es,  tráurer  bon  par- 
tit. Sacar  buen  partido. 

Escapullir!«e.  r.  Escabu- 
llirse, zabullirse,  zafarse. 

Escapuló.  Retal,  retazo. 

Escara  (Traurer  1').  Cir. 
Traurer  crosta.  Escariar. 

Escarabat.  Insecte.  Es- 
carabajo. Entre  fusters, 
pessa  pera  assegurar.  Cor- 
chete. Lo  joch  (lit  escara- 
bat bum  bum.  Adivina 
quién  te  dio.  Escarabat 
merder.  Pelotero.  Bunyi- 
guer  ó  merdisser.  V.  E. 
merder.  Pl.  Lletras  mal 
fetas.  Garabatos,  garra- 
patos. Fér  escarabats.  Es- 
carabajear, garrapatear. 


Escapaclera.    Esi.apaío-  Escaral'all.    Aspaviento, 


ria,  efugio,  salida 
Escapa«lí.<!i.  Fugaz,  solta- 
dizo,      (da.  Escapatoria. 


espaviento.  V.  Escandall. 
Fèr  escarafalls.  Fr.  Ha- 
cer ascos  de.         Imucear. 


Escapador.  Efugi,  surti-jEscaramns.sar.  Escara- 
Escapainent.  Escape.        Escarapela.  Cucarda. 
Escapar   Evadirse,  huir.  Escaravies.  Pta.  Ama- 

E.   ocultament.   Irse  sin\     rinto.  (Escarbotar. 

ser  visto.  Deixar  escapar.  Escarbar.  Descarnar.  V. 


Soltar.  De  golondro.   Fr, 
Campar  de  golondro.  De 
la  ma.  Irse  de  la  mano.  D' 
una  y  bona.  Fr.  Picar  en 
el  anzuelo.  Lo  riurer.  He- 
tozar,  reventar  la  risa. 
Escapara ta.  Escaparate, 
urna,     (dirse,  escurrirse. 
Escaparse,  r.  Huir,  era- 
Escapatoria.       Escape, 

subterfugio,  escapada. 
Escapre.  V.  Escarpra. 
Escapsa  (Quedarse  á  la). 

Fr.  Quedarse  en  blanco. 
Escapsada.En  lo  joch  de 
cartas.  Alce.  {mocho. 

Escapsaduras.  Pl.  /)es- 
Escapsanient.  Llevar  lo 
cap.  Descabezamiento,  des- 
mocha, desmoche. 
Escapsar.Ocsmor/iar.  Ab 
las  dents.  Tascar.  En  lo 
joch  de  cartas.  Alzar, 
cortar.  L'  herba.  Repelar, 
rozar.  La  pessa  de  panyo. 
Descolar.  Las  plantas. 
DetcogoUar.  Tallar  lo  cap 
d'  una  persona  ó  las  pun- 
tas de  alguna  cosa.  Des- 


E.scarbotar.  Rozar, 
carbar,  escudriñar.  Los 
rius  ó  las  ayguas  á  la  ri- 
bera. Derrubiar.  Gratar. 
Descarnar,  roer. 

Escarbotat.  Rozado,  der- 
rubiado, {dor. 

Escarcejad«»r.  Escarcea^ 

Escarcejnr.  Escarcear. 

Escarcella.  Escarcela. 

Escarcellatge.  Carcela- 
je, {alcaide. 

Escarceller.     Carcelero, 

Escardalencli.  V.  Flach. 

Escardar.  Escardillar, 
sachar.  V.  Aixarcolar. 

Escardot.  Pta.  Cardón, 
arrecafe.  E.  bórd.  Apre- 
puño,     arzolla. 

E.scaré.  Arb.  V.  Noguera. 

Escaridaineut.  V.  Es- 
mortuhidamont. 

Escarit.  Esmortuhit.  Es- 
cueto. Desembrassat.  Des- 
pejado, descampado. 

Esearlati.  Escarlalin. 

Escarlatina.  Alfombri- 
lla, alfombra.        (tutdor. 

Escarnienadur.  Carme- 


ESC 

E«carínenat!ora.  Repa- 
sadera, {repasar. 

Escarmenar,  Carmenar, 

Escar^nentar.  Escam- 
nar.  Escamar. 

Escarni.  Mofa.  Escarnio, 
escarnecimienlo,  ludibrio. 
Imitació  burlesca.  Reme- 
do, parodia. 

Escarnirtop.Mofador.  Es- 
carnecedor. Qui  contrafá. 
Remedador ,  parodiador. 

Eí^carnir.  Mofarse.  Es- 
carnecer, chijlar.  Contra- 
fèr.  Remedar,  contraha- 
cer. [eiCAvnoy.  Escarnecer 

Escarnut.  Escarnio.  Fèr 

Escarola.  Pta.  Endivía, 
escarola,  lechuga  silvestre 

Escaroler.  Escarolado. 

E.*«carpat.  Cortado,  que- 
brado, [calpelo. 

Escarpen.  Escarpelo,  es- 

Escarpellar.  Escarpar. 

Escárpera.  V.  Escarpra. 

Escarpi.  V.  Peuch.    (dor. 

Escarpidor.  Escarmena- 

Escarpir.  Escarmenar. 

Escarpra.  Plá  inclinat  en 
los  forts.  Escarpa.  Instru- 
ment de  ferro  pera  Ira- 
ballar  las  pedras,  etc., 
á  eop  de  martell.  Cincel. 

Escarprejar.  Cincelar. 

Escarrá.  V.  Esquerrá. 

Esearra!>iIIa«]ani  e  u  t. 
V.  Lleslament. 

Escarraliiitanient.  V. 
Promplitul.       (Uestirse. 

Escarvabillarse.  V.  En- 

Escarraliillat.  Avispa- 
do, vivo.  V.  Llest. 

Escarrar.  Varear. 

Escarràs.  Qui  traballa 
mòlt.  Azacán. 

Escarrassat.  Arrastra- 
do. Anar  escarrassat.  Fr. 
Aperrearse,  andar  arras- 
trado, (rifansa. 

Escarrifansa.  V.  Esgar- 

E.scarrollar.  V.  Esgoti- 
mar.       {zano,  escorzado. 

Escarser.  Geóm.  Escar- 

Escartejar.  Jugar  cartas 
falsas  pera  tantejar  lo 
joch.  Cartear.  Barrejar 
las  cartas.  Barajar. 

Escarxar.  Xafar,  reduhir 
á  micas  un  objecte.  Aplas- 
tar, desmenuzar , despeda- 


ESC 

zar.  V.  Rómprer. 

Escars^ofa.  Carxofa.  Al- 
cachofa. E.  Iioscana.  Al- 
caiícii.  De  flgura  d'  escar- 
xofa.  Alcachofado. 

Escarxofer.  Escarxofe- 
ra.  Pta.  V.  Carxofer. 

Escarxofera.  Carxofera. 
alcachofa.  ifat. 

Escarxoferar.  A  Icacho- 

Escás.  Limitat.  Escaso,  li- 
mitado, diminuto.  Sobra- 
damenl  económicli.  Tino- 
so, teniente,  transido. 

E?;cassanient.  Adv.  Cor- 
lamente,  diin  in  u  lamen  te , 
estrechamente. 

Esca.«>sé.  -\rii.  Escarzano. 

E.scas.»ieja»lor.  Escasero. 

E.scas.«sejar.  Escasear,  es- 
catimar, limitar. 

Escasses  y  Escassesa. 
Escasez,  carestía,  cicate- 
ría. Ab  escassesa.  Adv. 
Pochápoch.  .Ipf'síos,  con 
escasez.  Gran  escassesa. 
Apuro  ,  falta  de  recursos. 

Esca.'>i.sjas.  Pta.  Escacho, 
espina  arábiga.  [te. 

Esca.ssó.  Retór.  Escazon- 

Escat.  Peix.  Lija,  tollo,  es- 
cualo, cazón,  pintarroja, 
melgacho.  Pell  d'  escat. 
Lija,  zapa.  Rascar  ab  la 
pell  d'  escat.  Lijar. 

E.scata.  Escama.  (ra. 

E.<>icata(Iiira.  Escamadu- 

E.xcataünyar.se  y  Esca- 
taünyejarse.  r.  Pelotear- 
se,  picotearse,  escarape- 
larse, zapatearse. 

E.<i>catar.  Lijar,  escamar. 
Ab  la  pell  d'  escat.  Lijar. 
Rascar.  Raer,  rozar. 

Escatós.  Escamoso. 

Escats.  PL  Escaques. 

Miscánver.  Acaecer,  caer. 

Escáurerse.  r.  Acertar, 
acaecerse,  acontecer.  Tro- 
barse.   Encontrarse. 

E.scavar.  Excavar. 

Escaxalat.  V.  Escaixalat. 

Escaygut.  Acaecido  ,  a- 
contecido.  {triguera. 

Escayola.    Pta.    Alpiste, 

Escayrar.  Escuadrar. 

Escayre.  Instrument.  Es- 
cuadra ,  norma.  Picap. 
Gnomon.  A  escayre.  Adv. 
A  escuadra. 


ESC 


17c 


Escenari.  Escena,  escena- 
rio,        (me.  Pirronismo. 

E.<ceptíci.<sme.  Pirronis- 

Escient  (A  dret).  Adv.  V. 
Agratscient.  (dor. 

Esclal'ador.    Quebranta- 

Esclafanient.  Quebran- 
tamiento, {ler. 

Esciafar.  Quebrantar,  mo- 

Esclatiflor.  Castañuela. 

EscIafiílorN.  Pta.  V.  Co- 
lilxo  6  Colitxos. 

Eselalif.  Petar  ab  ruido. 
Restallar,  chasquear.  De 
las  dents.  Dentellar.  Lo 
nurer.  lo  plor.  üoltar  la 
risa,   el  llanto. 

E.<«ciafit.  Ruido  que  fá  una 
cosa  quant  se  reventa. 
Estallido,  chasquido ,  es- 
tampido. Lo  só  que  fan, 
los  que  bailan,  ab  los  dits. 
Castañeta.  De  dents.  Z>í)í- 
tellada.  De  nurer.  Carca- 
jada. ;Fòr  pelar  la). 

Esclaloliar.    \.     Claca 

Esclarintent.  Obra  de 
esclarir.  Esclarecimiento. 

Esclarir./l c/orar.  Los  ca- 
bells. Desenredar  ó  desen- 
marañar el  pelo. 

E.sclatanient.  Reventón. 

E.sclaiar.  Obrirse,  es- 
quinsárse  Reventar.  Fèr- 
se  pública  alguna  cosa. 
Parir.  Eixir  la  flor.  A- 
brirse  la  flor. 

Esclatarada.  Batacazo, 
baquetazo.  Pegar  una  es- 
clatarada.  Fr.  Cáurer  ab 
soroll.  Dar  un  batacazo. 

Esclatasancli.  Bolet. 
Hongo  cinamómeo. 

Esclau.  Esclavo,  cautivo, 
siervo.  E.  mulato.  Buren- 
que.  Que  logra  la  lliber- 
tat. Horro.  Fer  esclau. 
Mancipar.  Llibertar  lo 
esclau.  Ahorrar. 

Esclavitut.  Servidumbre, 
cautiverio,  cautividad. 

'Escletxa. Rendija,  resque- 
brajo, hendedura,  grieta. 

Esclolia,  Esclofa  y  Esclo- 
folla.  Cascara. 

Esclofolla.  V.  Esclofia. 

EscIor<»llar.  Llevar  la  es- 
clofolla. Descascarar, des- 
cascar. Las  tabellas  deis 
grans.  Desvainar. 


176        ESC 

Esclofollat.  Descascara- 
do, mondado. 

Ef«clo|>.  Sabata  di-  fusta  Io- 
ta de  un  Iros.  Almadreña, 
sueco,  chanclo.  Lo  llivanl 
deis  mariners.  Guindale- 
za. Lo  canal  deis  molins. 
Canaleja ,  albarca.  Qui 
fá  ó  porta  esclops.  Ahna- 
dreño.  Pl.  Esciops.  Pla. 
'Chapines.  V.  Sabalelas. 

Ei>«clóf<i  y  Escliis. Eacluido, 
separado. 

Escó  ó  Aseó.  Banch  mes  ó 
menos  llarch  ab  respat- 
11er  ampie.  Escalio. 

E««c4»af.  V.  Escuar.  ¡íjarf. 

Escoben.  Naut.  Ojo  de  la 

Escocia.  Arquit.  Nácela. 

Escoda.  Pico.  Picar  ab 
escoda.  Escodar. 

Escodr«>.  Mil.  Esquadró. 
Escuadrón. 

Escodronar.  Esquadro- 
nar.  Escuadronar,      (jar. 

Escoixar.  Fér  coix.  Enco- 

Escola.  Escuela,  gimnasio 

Escola.  Monacillo,  mona- 
go, mona-guillo  ,  acólito. 
Escola  de  cant.  Infanti- 
no, üe  cor.  Clerizón.  De 
cor  ó  de  cant.  Infante. 
Major.  .Sacristán.  Per  aju- 
dar missas.  Misario.  Ser 
escola  d'  amen.  Fr.  No  te- 
nir voluntat  propia.  Ser 
vn  monaguillo,  ser  «ji  vo- 
to de  amen.  Ser  un  bon 
escola,  aixó  es,  mòlt  as- 
tut. Ser  buena  hipoteca, 
ser  muy  taimado,  [miento. 

Escolaiueut.   Desangra- 

Ese4»lar.  Dessan^rar.  De- 
sangrar, escorrer.  Estu- 
diant. Estudiante. 

Escolarse,  r.  Dessang;rar- 
se.  Desangrarse.  Esmu- 
ny irse.  Escabullirse. 

Escolástieli.JSscoíar,  es- 
colástico, {sangrado. 

Escolat.  Dessangrat.  De- 

Esc4»liar.  Comentar. 

Esc4»il.  Escollo.  (ra. 

EscoSladura.  Escotadu- 

Escollat.  Y.  Escotat. 

Escolopendra.  Insecte. 
Cientopies.  Peix.  Ciento-'< 
pies  marino.  {cucha. 

Escolta.  Escoliador.  Es-\ 

Escoltador.  Quí  escolta. ' 


ESC 

Oyente,  etcwhador. 
EKCoKaiuent.  Atención. 
Et«cottar.  Aténdrer.   Es- 
cuchar ,    oir.  Comboyar, 
acompanyar.  Convoyar. 
Ese<»niijra.    Escoba.    De 
forn.  Barredero.   La  vella 
ó  mòlt  gastada.  Escobajo. 
La   que   serveix    pera  'Is 
orinals.  Escobón.  Escura 
ment    de    alguna    cosa. 
Limpia.  Canj  a  ó  palma  d' 
escombras.  Aldiza. 

Esc4»  ut  b  r  a  c  a  r  r  e  r .« 
Fam.  Azotacalles,  cerero, 
co  rren  Ion.       {ba  rred  u  ra . 

E.<^conchrada.  Escobada 

Escontbraiior.  Escoba- 
dera, barrendero,      [dera. 

Esc4»uibradora.  Escoba- 

E.<»coiitbfall.   Barredero. 

E.vconibrar.  Netejar  ab 
la  escombra.  Barrer  ,  es 
cobar.  Traurer  la  gent 
de  algun  lloch.  Despejar  , 
descombrar.  Portarho  tot 
ab  violencia.  Arramblar. 

Escombrarías.  Pl.  Bar- 
reduras,basura.  Cosa  do- 
lenta.  Porqueria.  Lloch 
ahont  se  tiran.  Basurero. 

Esconibrariayre.£a$u 
rero,  estercolero,  barren- 
dero.        (Pta.  Escaparia. 

E^.scouibras  de  Valencia. 

Escon»B»ra  j  re.  Escom- 
brador.  Escumbrador. 

Escombreta.  Dim.  Esco- 
billa, escobeta. 

Esc(»mbr<»ta.  Aum.  Es- 
cobajo, escobón. 

E.scontesa.  Embestida. 
Acometimiento.  Insult. 
Insulto.  Esgrim.  Ida. 

Escíimétrer.Acorai'trer. 
Acometer,  embestir. Apol- 
lar, jugar.  Apostar. 

Escomparrantir.  Fér 
pérdrer  I' animo.  Descua- 
jar, {munió. Eúccomuriion. 

Esconiunieació.    Esco- 

Esconiuuicad4tr.  Qui 
escomunica.  Eacomulga- 
dor.       (gar,  ejrcomulgar. 

Esc4»muuicar./>«sror)iu/- 

Esc4>utuni4>.  Eacomti- 
nion.  Alsar  laescomunió. 
Fr.  Absóldrer.  Aliar,  06- 
solver,  remitir. 

Escoudidanient.    Adv.l 


ESC 

I    Amagadament.     Oculla- 

'     mente.  (gament. 

Escondiuceut.  V.  Ama- 

Esc4»nilir.  Ocultar.  Ocul- 
tar. V.  Amagar. 

Escopeta  curta.  Retaco. 
-aplanar  1'  escopeta.  Fr. 
Apuntar  el  arma. 

Esc4ip«  (a4ia.  Escopetazo. 

Esc4»petas.  Pía.  Fitolaca. 

Esc4>peteig.  Escopeteo, 
escopetería. 

Escopetejar.  Escopetear. 

Esc4»peter.  Escopetero. 

Escopina.  V.  Escup ina. 

Esc4»{íiuur.  Y.  E>cupir. 

E.scora.  Naut.  Escoa.   {lo. 

Escorbuti.  Med.  Escorbu- 

Escore4»II.  Ac.  de  escor- 
collar./íeyi'.s  ico,  escrutinio 

Esc4»reol!ador.  Begis- 
trador,  escudriñador. 

E.scorcollament.  Y.  Es- 
corcoll, (registrar. 

JEsvorettUar. Escudriñar, 

Esc4>r(li.  Herba.  Ajote. 

Esc4Íria.  Bruticia.  Horru- 
ra. Trapaccr  mòlt  astut. 
Perillán,  taimado. 

E.*iC4»ruar.  Descornar,  r. 
Darse  de  las  astas,  ¡pora. 

Esc4irpa.Pe¡x.  Y.  Escór- 

Escorpí.  Insecto.  Ala- 
eran,  escorpión.  Pical  del 
escorpi.  Alacranado. 

EscorpinH.  Pta.  Lampur- 
da,  santiácea. 

Esc4»rpora.  Peix.  Escor- 
pena, rescaza,  peje  dia- 
blo, escorpina. 

Esc4»rredor.  Lloch  del 
escorxador  ahont  se  vuy- 
dan  y  netejan  los  ventres 
del  Desliar.  Jamerdana. 
Rech.  Tijera.  Lias.  Lazo 
escurridizo,  corredizo. 

Esc4trre4lora.  Coladero. 

Esc4»rredura.  Escurri- 
dura,  escurrimienlo. 

Esc4irregar.  Y.  Aixara- 
gallar.  {tedero. 

Esc4trrei$;.  Vertedor,  ver- 

Esc4»rrer.  Apurar  ¡as  úl- 
timaü  gotas  de  un  liquit. 
Escurrir.  Escurar.  Aim- 
rar.  Atluixar.  Correr. 

Esc4irrerse.  r.  Caurer  de 
gota  en  gota  algun  liquií. 
Descorrerse,  escurrir.  Dit 
del  lemps.  Pasar,  correr. 


ESC 

irse  el  tiempo. 
JEscorrefjada.  V.   Xur- 
riacada.  (tjuejar 

Escorre(jar<  V.  \urria- 
Etscorretja.'i.  V.  Xurria- 
cas.  [ras. 

Escorriallas.  Escurridu- 
Kscorrugar.  Derruviar, 
arroyar,  lamer,   morder 
Esc4»riüa.   Corteza,  cásca- 
ra.  V.  Escorxa.  Del  Pe- 
rú. Quina.  De  poncem. 
Acitrón.  Conèixer  á  algú 
per  la  escorsa.  Fr.  Sacar, 
conocer  por  la  pinta. 
EseovHíHlor,  Qui  trau  la 

escorsa.  Desear lezador. 
Esc4trítanieiit.  Descorte- 
zadura,descortezamiento 
Eseui'sar.  Descortezar. 
Ksein-tiú.  Víbora.  E.petil, 
Viborezno.      [corzonera. 
Eíjcorüiouera.    Pta.  Es- 
Eíicorterar.     Esquarte- 
rar.  Descuarterar,  cuar- 
tear, descuartizar. 
Escorxa.  Descortezadura, 
mondadura.  V.  Escorsa. 
Del  estórach.  Almea.  Lo 
que    te    molta    escorxa. 
Cortezudo. 
Escorxador.  Qui  escor- 
xa. Degollador,  descorcha- 
dor. Lloch  ahoütücmata. 
Matadero,  desolladero. 
Escorxadura.    Desolla 
dura,  desuello.         (dura. 
E»)Corxaui«ut.    Desolla- 
Escorxapiuí».  Qui  fá  pa^ 

gar  car.  Desollador. 
Escorxar.  Llevar  la  pell 
al  animal.  Desollar,  es- 
corchar ,  despellejar.  V 
Escorsar,  Aixaragallar. 
L'  alsina  surera.  Descor- 
char. Tráurer  1'  escorxa. 
Descortezar,  descascar. 
Escot.  Certa  roba  de  llana. 
Anaícoíe.Escotadura.  Es- 
cote. E.  fèt  en  la  roba.  De- 
golladura. La  part  que 
paga  cada  hu  deis  que  han 
fet  un  gasto  en  compa- 
nyia. Escote. 
Escotadura.     Escotado, 

escote,  degolladura. 
Escotament.  Imposición 

de  tributo. 
Escotar.  Imposar  contri- 
bució. Imponer. 
DIC.     CAT.     CAST. 


ESC 


ESC 


177 


Escotat.  Parlant  del  ves-1  Descolar,  desrabar,  rabo- 
tit,  etc.,  retallat  lo  coll  íear.  Dit  dels  an\ ells.  Í)m- 
en  circuí.  Degolletado.l  raboíar.  Dil  de  la  fruj  la. 
Contat  entre 'Is  que  pa-|  Despezonar,  (lado,  rabón. 
gan  tribut.  Tributario.       Escuat.  Sens  cua.  Desco- 

Escotí.  Náut.Escoíi'íí.Cer-  Escuherta.  Cubierta. 
ta  roba.  Añascóte.  Escudejar.  Servir  d'  es- 

Escotilar.se.  r.  Quebrar-]     cul.  Escudar,  amparar. 


se,  relajarse 
Escofina.  Náut.  Escotin. 
Escotxegar    y  Escotxi- 

nar.    Cantar  la  perdiu. 

Cuchichear. 
Escreix.  Jícas.       i'ment. 
Escreuient.  V.    Excre- 
Escríltá.  V.  Notari. 
Escriben!.    Amanuense, 

copiante.  Bon  escribent. 

Pendolista,  pendolario. 
Escriuy.  V.  Armari. 
Escriptor.  Escritor 


Escudella.  Vas  petit 
cóncavo.  Escudilla.  La  de 
broch.  Pistero  ,  galleta. 
La  de  fusta.  Hortera, 
cuenca,  gabela.  Per  posar 
la  sanch  de  la  sangría, 
etc.  Sangradera.  La  vian- 
da per  menjar.  Sopa,  po- 
taje. Composta  ab  pa  ra- 
llat y  sucre.  Panetela.  Lo 
banch  deis  molins  d'  oli. 
Alquerque.  Llit  de  la  mo- 
la. Alfarge. 


Escr¡ptori.£.scri'íor¡'o,6ít-iEscudellada.Loque  cap 
fete,  oficina  de  comercio.        en  una  escudella.  Escu- 

Escriptura.     Escritura.]     dillada. 
Legal.  Robla.  Instrument  Escudellar.  Escudillar. 
auténtich.       resíímo/üo.  Escudeller.  Vasar, poya- 
Fèr  alguna  escriptura  le-l     ta,  anden,  anaquel. 
pa\.  Escriturar,  roblar.     lEscuder. £.sci/(/ero. 

Esci'ipturari.  Mestre  deJEscudet.  Planxa  de  ferro 


Sagrada  Escriptura.  Es 
criturario. 

Escrit.  Obra  de  escriurer. 
Escrito.  Tractat.  Obra, 
tratado.  De  propia  ma. 
Autógrafo.  -En  prosa. 
Prosaico.  Per  escrits. 
Aá\.  Por  escrito.  (Rajada. 

Escrita.   Peix.   Haya.   V. 

Escriurer.  Escribir.  Ab 
rasgo  y  garbo.  Tagaro- 
tear. Entre  dos  rallas. 
Entrerenglonar. 

'Escr»í\x\.  Escrófula,  lam- 
paron, {descortezar. 


que  's  posa  devant  deis 
panys.  Escudo.  Pta.  Xe- 
núfar,  gol  fan.  E.  de  em- 
pelt, ¿spí^a,  pua.  Empel- 
tar d'  escudei.  Ingerir  de 
escudete. 

Escudrinyatlor.  Escru- 
tador, escrutiñador. 

Escudrinyar.  Otear.  V. 
Esquadrinyar. 

Escull.  V.  Escoli. 

EscuIIidor.  Escogedor. 

Escullintent.  Tria.  Esco- 
gimiento, elección. 

Escullir.  Escoger,  elegir. 


Escrostar.      Z)escos/rar,  Escullit.  Escogido,  elegi- 
Escrostarse.  r.   Descas-\    do,  florido,  selecto, 
curarse.  (rar.  Esculpinient.    Trepado, 


Escrostonar.   Descante- 

Escrúpol.  En  sas  princip. 
accepc.  Escrúpulo.  E.  ex- 
trem. Hazañería.  Pedre- 
ta. China.  {lizar. 

Escrupulejar.  Escrupu- 

Escrupulós.  Meticuloso, 
hazañero,  concienzudo. 

Escrutar.  Averiguar.  V. 
Escudrinyar. 

Escuadura  y  Escuament. 
Raboteo,  desrabadura. 

Eccuar.    Llevar   la  cua. 


entretalladura. 

Esculpir.   Entallar,   ins- 
culpir,  tallar. 

Escuma.  La  materia  lleu- 
gera que  alsa  qualsevol  li- 
cor. Espuma.  Lo  mes  des- 
preciable é  inútil.  Hez. 
Medie.  Despumación.  De 
cervesa.  Jiste.  Del  nitre. 
Alatron.  Del  sabó.  Bála- 
go. Fèr  escuma.  Fr.  Espu- 
mar. Pie  d'  escuma.  Es- 
pumoso, espumajoso. 
12 


178        ESC 

Escumadora.   Espuma- 
dera, (pumar. 
Escumar.  Despumar,  es- 
E.scuniilla.    Certa  roba. 

Espuvutla.    {Espumillon. 

Eí^cumillon.  Cerla  roba. 

Escumo.»!.  Espumoso. 

Escjinillapse.  r.  Amagar- 
se.  Trasconejarse. 

Escupidor.  Lloch  ahont 
s'e.scup.  Escupidero. 

Escupidora.  Escupidera. 

EscMpisuení.  Salivación . 

Eseupina.  Saliva. 

Escupinada.  Escupide- 
ra, escupetina. 

Escupir.  Salivar,  desali- 
var. E.  sanch.  Echar  bo- 
canadas de  sangre. 

E.scup.  Obscur.  Obscuro. 
¿olor  escur.  Prieto. 

Escura.  Limpia,  molida. 

Escuraba.ssas  y  Escura- 
cambras.  Pocer'o,  priva- 
dero,  reírelero.       (platos. 

Escuraeassolas.  Lame- 

Escuradent.s.  Monda- 
dientes, limpiadientes,  es- 
carbadientes.lHi. Viznaga 

Escurat!or.  Qui  escura 
ó  apura.  Apurador,  lim- 
piador. V.  Netejador. 

Escïiraorellas.  Escarba- 
orejas,  mondaorejas. 

Escurapous.  Pocero. 

Escurar,  Netejar ,  purifi- 
car. Mondar,  limpiar.  Es- 
córrer. Apurar.  Dit  dels 
plats,  etc.  Arrebafiar.  Xe- 
meneyas.  Deshollinar. 

Escurarse,  r.  Limpiarse. 

Escur  a  s  e  m  e  n  e  y  a  s. 
Deshollinador.        (negre. 

Escurnoy.    Arb.  V.  Ars 

E.scursanient.  Ac.  y  ef, 
d'  escursar.  Acortamien- 
to, aminoramiento,  enco- 
gimiento. Astr.  Curtacion. 

E.'«cursar.  Acortar,  cor- 
tar, minorar.  E.  rahons. 
Ahorrar  palabras. 

Escursarse,  r.  Reduhir- 
se  á  menos  llargària  al- 
guna cosa.  Encogerse.  Dit 
de  la  vista.  Oscurecerse 
¡a  vista.  (corso. 

Escursó.  Víbora.  V.  Es- 

Escur.snnera  ó  Escorso- 
ñera.  Pla.  Escorzonera. 

Escusa.  Disculpa.  Ejccu- 


ESF 

sa,  excusación.  Efugi.  £«-] 
capatoria,  efugio,  pretear-' 
io.  T?\.  Cháncharras, mán- 
charras, (par. 

Escusar.  Sincerar,  discul- 

Escu.sarse.  r.  Sincerarse. 
Justificarse.  Donar  escu- 
sas. Esquivarse,  negarse, 
zafarse,  andar  en  vueltas. 

E.scut.  Pavés,  arma  de- 
fensiva. Broquel ,  escudo, 
adarga.  Moneda.  Escudo, 
doblón.  Clau  rodó.  Cubi- 
lete ,  tachón.  D'  armas. 
Blasón.  De  cmro.  Cetra. 
De  fusla.  Tablachina.  De 
pestell.  Cerradero.  En  la 
roba.  Escudete.  Partit  dia- 
gonalment.  Blas.  Tajado. 
Petit  posat  sobre  del 
gran.  Blas.  Jefe.  Rodó. 
Pella.  Arreglar  escuts  d' 
armas.  Blasonar.  Cop  d' 
escut.  firoryue?(jco.  Escuts 
entre  los  anticlis  romans. 
Ancilias.  dor. 

Escutiador.    Descadilla- 

Escutiadora.  Dona  que 
tráu  los  nusos,  pailetas, 
etc.  deis  panjos.  Despin- 
zadera.  Instrument  per 
cscutiar.  Despinzadei'as, 
pinzas,  despinces. 

Escufiar.  Despinzar,  des- 
cadillar.  li\enls. Desdentar 

Esdentegar.  Llevar  las 

Esdevenider  y  Esdeve- 
nidor. Lo  que  ha  de  esde- 
venir. Venidero  ,  futuro. 
Qui  hade  viurer  després. 
Descendiente,  sucesivo. 

EsdeTeninienf.  Aconte- 
cimiento, suceso,  hecho. 

Esdevenir.  Suceder,  acae- 
cer, acontecer. 

E.sdevingut.  Acaecido, 
acontecido,  ocurrido. 

Esdriiíxul.  Esdrújulo. 

Esfelt.  Asfalt,  betum  na- 
UnaX.  Asfalto,  aspatto. 

Esfereir.  Asombrar,  ate- 
morizar, turbar. 

Esfereit.  Atronado,  ami- 
lanado, calvatrueno. 

Esféricli.  Esferal,  esférico 

Esfericitat.  Hedondez. 

E.>itilagar.sar.  Deshila- 
char,  deshilar. 

E.<tlilagarsat.      Deshila- 

•     chado,  mechoso,  raboso. 


ESG 

Esfors.  Animo,  esfuerzo. 

Esror.warse.  r.  Empeñar- 
se, intentar. 

Esror»$at.  Ferm,  valerós. 
Bravo,  varonil,  valeroso. 

Esfullador.  Deshojador. 
V.  Despampolador. 

Esfullament.  Ac.  de  es- 
fullar.  Deshojadura. 

Esfullar.  Deshojar.  V. 
Despampolar.  (no. 

E.Qlumillo.  Pint.  Esfumi- 

Esgabanar.  Aspar. 

E.>«gal>eliar.  Enmarañar. 
V.  Desgavellar. 

Esgaheliat.  Lo  que  no 
té  orde  ni  concert.  Ma- 
deja sin  cuenda. 

Esgalionar.  Desgalar. 

Esgardi.xNar.  Desembo- 
licar.  desenredar.  Desen- 
marañar, escarmenar. 

Esgard¡.ssar.*«e.  r.  Bara- 
llarse,  esgarraparse.  .íln- 
dará  la  greña,  sacárselos 
ojos,  escarapelarse. 

Esgargamellarse.  r. 
Desgañitarse,  despepitar- 
se, asparse  á  gritos,  des- 
gargantarse. 

E.*isarradament.  Defec- 
tuosamente, desacertada- 
mente,       [ro,  chapucero. 

Esgarrador.  Charangue- 

Esgarramenf.  Falta  de 
acerl. Desacierto. [rasguño 

E.Ngarranxada.  Araño, 

Esgarranxar.  Esgarrin- 
xar.  fíasguñar,  arañar. 

Esgarrapada.  Araño, 
garfada,  arañazo,  araña- 
da, rasguño.  (dor. 

Esgarr'apad<»r.  Araña- 

Esgarrapament.  Ara- 
ñamiento. V.  Esgarrapa- 
da. De  gats.  Gateamiento. 

Esgarrapar.Rascar  lleu- 
gerament ab  las  ungías. 
Arañar,  rasguñar,  arpar. 
Tráurer  profit.  Sacar  ra- 
ja. Sustráurer ,  robar. 
Garramar ,  garbear.  l"n 
instrument  músich.  Zan- 
garrear, cencerrear,  ras- 
oiiear.  Arrapar.  Rapar. 
Raspar.  Raspar. 

Esgarraparse.  r.  Ras- 
carse ab  las  ungías.  Ara- 
ñarse. Barallarse.  Pelear- 
st.  Manifestar  á  algú  sa 


ESG 

ira  ó  enfado.  Pelarse  las 
barbas.  (dor. 

aEnSaírapayre.   Araña- 

EtigarrapÚH.  Arisco,  se- 
co, escabroso,  V.  Raspós. 

JEsgarrar.  No  acertar  al- 
guna obra.  Desacertar. 
Separar  algun  membre 
vivenl.  Mutilar. 

.E<«garrat.  Desacerlat. 
Desacertado.  Privat  del  us 
de  algun  membre.  Estro- 
peado, lisiado. 

JQMgarrianient.  Descar- 
rio, descarriamiento. 

JDNgarriiar.  Descarriar. 

JCtüigarriar.se.  r.  Desman- 
darse ,  descarriarse.  Lo 
bestiar.  Desmanarse. 

JE}««garriat. Perdut.  Perdi- 
do, vago,  inconstante.  A- 
partat  de  la  companyia. 
Descarriado. 

X^sgarrir  y  Esgarrifall. 
Aspaviento,  espaviento. 

Esgarrirainent.  Grima, 
rechino  ,  rechinamiento. 
V.  Esgarrifansa.  De  los 
cabells.  Despeluzamiento, 
espeluzo  ,  despeluzo.  De 
dents.  Rechino  de  dientes. 

3B«^gari*iransa.  Horror. 
Dentera,  desazón,  estre- 
mecimiento. E.  de  fret. 
Tiritona,  escalofrío.  Indis- 
posició del  eos  que  al  ma- 
teix temps  se  sent  fret 
y  calor.  Calofrió.  Tenir 
esgarrifansas  de  fret.  Tre- 
molor. Calofriarse. 

Esgarrifar.  Espantar, 
horrorizar.  Fèr  esgarri- 
far. Dar,  meter  grima. 

Esgarrifart^e.  r.  Espelu- 
zarse, horrorizarse. 

E^garrinxada.  Araño, 
rasguño.y.  Esgarranxada 

Esgarrinxar.  Arañar. 
V.  Esgarranxar. 

Esgatil'arse  ó  Esgati- 
nyarse.  r.  Renyir,  dispu- 
tar. Pelotearse,  enzarzar- 
se. Renyir  á  esgarrapa- 
das.  Arañarse. 

Esgatonar.V,  Esgahonar 

Et«glah«».  Lo  pas  de  pedra 
ó  altra  cosa  pera  pujar  ó 
I)aixar.  Escalón  ,  grada, 
peldaño.  Grau  de  digni- 
tat. Escalón,  paso,  grado 


ESLL 

Esglahonar.  Escalonar. 

Eí^glav.  Susto  repenti. 
Susto,  sobresalto,  pasmo. 

Ecíglayar.  Sobresaltar, 
pasmar,  absortar. 

E.i^glayat.  Asustado,  pas- 
mado, absorto. 

Eí^glei^ia.  Iglesia.  Iglesia. 

ENgoarUar.  Hacer  rela- 
ción. V.  Esguardar,  (dor. 

EfígotiniaUor.  Rebusca- 

K(«go( linar.  Rebuscar. 

E!<«$;ranta.  Gram  illa. 

E»$grania<l4>ra.  Agra- 
madera. V.  Bregadoras. 

Eí^grauar.  Arrancar  los 
grans.  Desgranar.  Tráu- 
rer  los  grans  que  no  te- 
nen tavellas.  Desvainar. 

Esgranat.  Desgranado. 

E»«grati9i^ad4tr.  Qui  es- 
gratinya.  Escarbador. 

E««gratínyainetit.  Es- 
carbadura,  escarbo. 

Esgratinyar.  Escarbar. 

Esítrimatlitr. Esgrimidor 

E.^^riiiaadiira.  Ac.  de  es- 
grimar.  Esgrimidura. 

E.*«griiiiar.  Esgrimir.  Ab 
monlant.  Montantear. 

E.S4i;i*i|i.  V.  X iscle t. 

E»gri|>ar.  V.  Xisclar. 

E.««gr«(giieiiir.  Tornarse 
grocli.  Enmarillecer.    (to. 

t^ssvosuehit.Amarillen- 

E»ig'ruiiiar.  Pint.  Des- 
granzar.  (Engrunar. 

Engrunar.  Desmigar.  V. 

Esguardar.  A  ludir,  refe- 
rirse, (miento. 

Efiíguart.  Atención,  mira- 

Esgiierrar.  Estropear, 
echar  á  perder.        (error. 

Esguerro.  Erro.    Yerro, 

Esliabissadís.  Desmoro- 
nadizo, (roñarse. 

Esllabissarse.  r.  Desmo- 

Esllanegarse.  r.  Estén- 
drerse.  Dar  de  sí. 

Esllanguiment.  Lan- 
guidez, languideza,  ecca- 
nimacion. 

Esllanguir.se.  r.  Apri- 
marse, enmagrirse.  Tras- 
pillarse, languidecer. 

Esllanguit.  Traspillado, 
lánguido,  laso,  exánime. 

Eslleuienar.  Deslendrar. 

Esilengarse.  r.  La  ter- 
ra, paret ,  etc.  Desmoro- 


ESM 


m 


narse.  V.  EsUanegarse. 

Eslloniarse.  r.  Deslomar- 
se. V.  Allomarse. 

Esnia.  V.  Esme. 

Esmagencar.  Cavar  las 
viriyas.  V.  Magencar. 

Esmalt.  Esmalte,  esmal- 
tadura. (Esmaltin. 

Esmaltí.  Blau  d'  esmalt. 

Esine.  Facilitat  en  acer- 
tar. Tino,  liento.  Rutina. 
Hábito,  rutina.  Anarhi  ó 
fer  d'  esme.  Fr.  Irse  por 
eccperiencia.  Pérdrerl'  es- 
me. Fr.  Perder  el  tino,  des- 
orientarse. 

Esniena.  Enmienda,  en- 
m  en  dad  u  ra ,  enmendar  ion. 

Esinenabie.Eíimejirfííb/e. 

Esnienuclor.  Enmenda- 
dor,  emendador. 

Esmenar.  Enmendar,  re- 
mendar, reparar. 

Esinenarse.  r.  Enmen- 
darse, corregirse. 

E.sment.  .\dvertencia,  cui- 
dado. Haver  esment.  Fr. 
Advertir.  No  haver  es- 
ment. Fr.  No  tener  noticia 

Esmentar.  Mentar,  re- 
cordar, traerá  memoria. 

Esnienucar  y  Esmenus- 
sar.  Desmenuzar.         (se. 

Esmerarse,  r.  Eúctremar- 

Esmerdissar.  Jamerdar. 

Esmerenyó.  Aucell.  Es- 
merejón, (sion. 

Esmers.  Empleo,   inver- 

Esniersar.Emplear  lo  di- 
ner. Emplear,  invirtir. 

Esmicar.  Desmenuzar, 
desmigajar,  destrizar. 

EsmicV»lar.  Desmigajar, 
desmijar. 

Esmocador.  Espahilador 

Esmoeadnras.  Pl.  Des- 
pabiladeras, espabiladeras 

Esmocar.  Destripar. 

Esmolador.  Amolador. 

Esmoladora.  Pedra,  .rl- 
moladera ,  esmoladera. 

Esnioladura  y  Esmola- 
ment.  Amoladura. 

Esmolar.  Fèr  agut  lo  tall 
ó  punta  de  las  ferrameu- 
tas.  Amolar.  AíWar.  Agu- 
sar. Consumir  una  cosa 
á  altra.  Escomer,  morder; 
roer.  (escomersi-.. 

Esmolarse.  r.  Gastarsd. 


180        ESP 


ESP 


Esmolat.  Gastado,  vsado,}     Ventril,  Iraba,  trabón.  V. 

lamido,  mordido,  amolado]  Espadadora. 
Esmolet..! Hio/aíifo?-.  (í/ar.j  Espartó.  Eunueh.  Eunuco 
Esmollar.  Z)«sr)iígar,  ra-|Espa!ctapset.  Pessa  de 
Esmorsartor.  Qui  es-  la  armadura  antigua.  Es- 
morsa.  Almorzador.  paldarcete.  [don. 
Esmorsar.    V    aliment  Espaldó.  Arquit.  Espal- 


que  's  pren  en  lo  mati. 
Almuerzo.  Menjar  en  lo 
mati.  Almorzar. 


Espalliíainent.  Malen- 

drés.  Despilfarro. 
Espallifar.  Despilfarrar. 


EsnKtrfiuient.  V.  £s-:Espallilat.Male[idressat 
mortuiment. (moríí^uodo. I     Andrajoso.  \.  EspcUifat. 

Esniortuhidaiuent.  yl- Espalló.  Manoll   de  pels 

Esniortuiíiient.  ^Í7/ior-|     prop  del  casco.  Cerneja, 
tecimiento  ,     a?)!or/¡g¿ia-  EspaimaUor.  Naut.  Des- 
miento, exanÍ7naciov.  palmador.     Agrie.     Des- 

Esni4»rtuir.    Amortecer,'     pampanador. 
amortiguar.  Espalniar.  Náut.  Despal- 

Esinortuirse.  r.  Quedarl     mar,  aconchar.  Esglayar. 
com  mori.  A  mortigí¡arse.\     Pasmar,  espantar. 
Mudar  de  color.   Demu-  Espaliiiarse.  r.  Llenarse 
darse.    Estarse    apagantl     de  espanto,  amedrentarse. 
alguna  cosa.  Entremorir.  'Espalt.  Pint.  Espalto- 

Esmortuit.  Amortiguat.  E»ipaii:poiafIor.    Agrie. 
Amortecido  ,    demudado.]     Despampanador. 
Dit  deis  colors.  ^ moríi-jEspaiiípolar.  Agrie.  Z)eí- 
guado.    Faltat   de   vigor,      pampanar ,    deslechugar. 
Mortecino,  y.  Desmayat.'     V.  Despampolar. 

Esniotxadura.  Desmo-  Espant.  Admiració.  Ad- 
cha,  desmoche.  De  la  ro-  miración  ,  espanto.  Es- 
ba.  Escotado  .  escotadura.      glay.  Asombro,  terror.  Lo 

Esmotxar.     Desmochar,      que  's  causa   a   la  cassa 
sisar,  mochar.   La  roba.  I     pera  feria  alsar.  0;>o. 
Escotar.  (//ímie?iío.  Espantadis.  Asomhradi- 

Esmunyíment.  Escabu-\     zo,  asustadizo. 

Esmunyir.Escórrer.  Z)es-  Espantall.  Espantajo, 
¡izar,  escurrir.  SoltarJ  trampjantojo.  (pantalobos.i 
deixar  anar,  extráurer.  Espantallops.  Pta.  Es- 
Soltar,  aflojar,  acarrear.  ¡Espantar.  Causar  espant. 

Esmunyirse.     Desllori-I     Atemorizar,  asustar,   a- 


garse.  Desconcertarse,  des- 
gobernarse.  Escaparse. 
Escabullirse  ,  escui'rirse, 
zafarse,  deslizarse. 


medrentar.  Dit  dels  gos- 
sos. Zalear.  Dels  gats 
Zapear.  Dit  de  la  cassa. 
Ojear,  rernontar. 


Esmussament.  ¿>en¿f>ra.:  Espantarse,  r.  Acobar- 
Esmussar.   Dar  dentera,]     á'\rsc.  Acobardarse,  ami- 

alargar  los  dientes.  \     lañarse,  amedrentarse. 

Esófago.  Anat.  Tragadero  EspaMós.     Espantable  , 
Espaci.  V.  Espay.  terrífico,  hórrido. 


Espacios.  V.  Espayós. 

Espada.  Planta.  Gladiolo, 
gradiolo. 

Espadadora.Eargó  d' es- 
padar.£>pa(/i7/a.  (V.Boga.  Espanyolisme 

Espadanya.  Pta.   Anea.\     nismo 


Espan>  ar.  V.  Despan\ar. 
Espanyol.  Hispano,  )iís- 

punico.  (tizar. 

Espany4»lisar.    Españo- 

Hispa- 

dir. 


Espadar.  Batrer,  fércáu-  Espa«»rdír.  V.  Espavor 
rer  las  risclas  del  cánem  Esparanií.  Animal  vene- 
ab  la  espadadora.  Espa-\     nos.  Esparamin. 
dillar,  tascar.  [Esparceta.   Pta.  Pipiri- 

JEIwpadelIa  y  EspadellóJ    gallo,  esparcilla. 


ESP 

Espardenya.  AlpargalaJ 
D"  espart.  Esjmrteña  ,  al— 
borga.  De  las  Indias.  Ojo- 
ta. Ver  espardenyas.  Al- 
pargatar. En  formad' es- 
pardenya.   Alpargatado. 

Espard'enyada.  Cop  d' 
espardenya..4//;argaraco. 

Espardeña er.  Alparga- 
tero. Botiga  d'  espardc- 
nyer.  Alpargatería. 

Esparolló.  Peix.  Esparo. 

Es|iarga.  Pta.V.  Cervesa. 

Espargiment.  Esparci- 
miento, esptarsion. 

Espargir.  Separar  ó  di- 
vulgar. Espar.-ir,  divul- 
gar. Dispersar.  Dispersar. 
Los  sarments  del  cep. 
Despamplonar. 

Eítpai'gir.se.  r.  Solazarse 

Espariiallachs.Pla.  Cu~ 
precillo,  guardaropa. 

Esparo.  Peix.  Esparayon . 

Esparó.  Agulló.  Espoloii. 
Del  ^aW.Corvejon.  Estribo 
de  poní.  .Vanguardia. 

Esparonaila.  Cop  de  es- 
puela.Espo/arfa,  espolazo^ 

Esparonar.  Espolear. 

E.sparpall.  Desparpajo. 

Esparpillar.  Separar.Es- 
cannenar  ,  desparpajar. 
Avivarl'enteniment.  Des- 
pabilar, aguzar. 

Esparraear.  Enquinsar> 
Rasgar,  desgarrar. 

Esparracat.  Espellifat. 
Haraposo,  andrajoso. 

Esparrácli.  Y.  Esquins. 

Esparraguer  ó  Esparre- 
guer. Pla.  Esparrago  d* 
jardin.  esparraguera. 

Esparraguera  borda. 
Pta.  Esparrago  triguero. 

Esparramar.  Espargir. 
Desparramar,  sembrar. 

Espàrrec Ii.  Lluch  ó  brot 
de  la  esparraguera. £.<par- 
rago.  La  persona  magra  y 
alia.  Percha. 

Espárrechs.  Pta.  Espar- 
raguera. Cuydar  ó  cullir 
espárrechs.  'Esparragar. 
Lo  qui  cultiva  ó  ven  es- 
párrechs. Esparragador. 
Platillo  al)  espárrechs. 
Esparragado.  ¡gallo^ 

Esparse'ta.  Pta.   Pipiri- 

Espart.  Herba.  Esparto. 


1 


ESP 

E.  bòrt.  Albardin.  E.  pi- 
cat. Barceo.  Camp  d'  es- 
part. Espartal.  L'mplir  d' 
espart.  Atochar. 

jEí^partar.  Cubrir  ab  es- 
part. Ensogar.  Lo  camp 
sembrat  d'espart.  Espar- 
tizal, espartal.      {ronero. 

Espartar.  Espartero,  se- 

Esparterar.  V.  Espartar. 

JEsparver.  Aucell  de  ra- 
pinya. Gavilán.  Cassat  ab 
filat.  Araniego.  Lo  filat 
pera  pescar.  Atarraya, 
esparavel,  tarralla. 

Esparverar.  Aiorar. 

Esparverench.  Manes. 
Etparavan,  garbanzuelo. 

E.^pa*$a.  Arma  y  Peix.  £s- 
/)arfa.Allre  peix.  Espadar- 
te, sierra.  E.  ampla  y  sens 
punta.  Parazonio.  E. 
gran.  Espadón.  Cop  d'  es- 
pasa de  botó.  Botonazo. 

Espa.*«a^;sa.  .\um.  Espa- 
dón. PI.  Espasas.  Pta.  Y. 
Lliri  dels  blats. 

Espa<«er.  Espidero. 

Espasería.  Espadería. 

Espasí.  Espadín. 

Espasni,  Espasma  y  Es- 
paume.  Espasme.  Pasmo, 
eipasmo.  Panteix.  Hipo, 
resuello.        {páticamente. 

Espa.«$niódicanient.  Es- 

Espatarrar  y  Espatarre- 
llar.  Aterrar,  despachur- 
rar, despatarrar. 

Espatlla.  Espalda,  dorso. 
En  alguns  vestits,  part 
que  cubreix  lasespatllas. 
Espaldilla.  Os  de  la  es- 
patlla. Anat.  Omoplato, 
escápula.  Arrimarse  d'  es- 
patllas.  Fr.  Respaldarse. 
Carregar  ó  cáurer  sobre 
las  espatllas.  Llevar  á 
cuestas.  Cop  donat  á  las 
espatllas.  Espaldarazo 
Girar  las  espatllas.  Fr. 
Dar  ó  volver  las  espaldas. 

Dspatllador.  Destruhi- 
áOT. Rompedor, destructor 

Espat  I  lament.  Destruc- 
ción, deterioración. 

Sspatllar.  Echar  á  per- 
der, menoscabar,  maltra- 
tar. E.  algun  edifici.  Der- 
ribar. Algun  membre.  Li- 
siar.  La  roba.  Romper. 


ESP 

Lo  peu.  Deszocar.  Per- 
vertir, corrómprer  á  al- 
gú. Pervertir ,  estragar, 
corromper. 

Espátilarse.  r.  Pérdrer 
alguna  cosa  sas  bonas 
qualitats.  Malearse.  Dit 
del  malalt,  a.Lçravarse, 
empitjorarse.  Empeorar- 
se. Dit  del  temps.  Des- 
componerse. Dit  del  ven- 
trell.  Desconcertarse. 

Espatllat.  Un  editici  ó 
cosa  semblant.  Demolido, 
arruinado,  echado  á  per- 
der, {tituto.y.  Respatller. 

E.spat  ller.  Substitut.  S'us- 

E.«ípatlleras.Pl.£í/)a/dar 

E.>«patllut.  De  grans  es- 
patllas. Espaldudo,  costi-\ 
liado,  cargado  de  espaldas  ! 

E^patutxí.  Astut,  ma- 1 
nyós.  Alpargatilla.  Ex- 
perimentat en  la  execu- 
ció de  las  cosas.  Truji- 
vian,  trujamán,  mañoso. 

Espavilador.  Qui  espa- 
vila. De<;pahilador.  \ 

E.spavilladoras.  Despa- 
biladeras ,  espabiladeras,    i 

E.ttpavillar.  Despabilar, 
despavesar,  espabilar. 

Espavillat.  Yiu,  agut. 
Despabilado,  avispado. 

Espavordir.  Atemorizar 

EüipavMrdirse.  r.  Tenir 
espant.  Despavorirse. 

E.spavordit.  Despavori- 
do, espavorido,  pavorido. 

E.spavorir.V.  Espavordir 

Expay.  Espacio,  intervalo. 

E.spayar.  Interlinear,  es- 
paciar. {Pasearse. 

E.spayarse.  r.Passejarse. 

E.<ípay«'»s.  Ampie,  vást. Es- 
pacioso, anchuroso. 

Espayosaiiient.  Adv. 
Espaciosamente. 

Especias.  Pl.  Especería, 
especiería.  Posarlas  al  gui- 
sado. Especiar. 

Especie.  Concepte.  Idea. 
Noticia.  Noticia.  Clase. 
Naturaleza,  línea,  ralea. 

Especier.  V.  Adroguer. 

E.specifiear.  Individuali- 
zar, individuar.      {rente. 

Especiós.  Aparent.  Apa- 

Espectacle.  Espectáculo. 

Espectant.y.  Pertanyent 


ESP        181 

íEspeetar.  V.  Pertànyer. 
!E.«*pectre.  Espectro. 
E.<4peculatiu.      Teórich. 

Teórico.  {teórica. 

Especulativa.      Teoria., 

E.spetlregar.  Despedre- 
gar. Despedregar. 

E.«!ipelletar.  bespelletar. 

EspellÜadaguent.  An- 
drajosamente,     {padillo. 

EspelliTadet.     Desarra- 

Espellilar.  Despilfarrar. 

Espellií'at.  Andrajoso, 
haraposo ,  desarrapado. 
Anar  espellifat.  Fr.  An- 
dar hecho  un  estropajo. 

Espell<»rar.  Desvainar. 

E.spelta.  Pta.  Alaga,  es- 
caña. E.  bessona.  Escaña 
melliza.  Comuna.  E.  me- 
nor._  Cosa  de  la  espelfa. 
Espélteo.  {pujón. 

Espenta.  Empenta.  Em- 

Espera.  Tardansa.  Demo- 
ra, retardo. 

Esperar.se.  r.  Aguardar. 

Esperesarse.  r.  Despe- 
rezarse, {pajarera. 

Espérgula.    Pta.     Yerbci 

Esperit.  En  sas  princip, 
accepc.  Espíritu.  Inten- 
ció. Animo,  mente.  Ener- 
gia. Vigor,  brio,  aliento. 
De  vi.  Alcohol.  Mal  espe- 
rit. Esperit  contribulat. 
Diablillo.  Ab  esperit.  A- 
nimosameiüe.  Pobre  d' es- 
perit. Apocado.  Aixam- 
plarse  los  esperits,  V. 
Cor.  {endemoniado. 

Esperitat.     Endiablado, 

Esperitós.  Dit  del  licor. 
Espiritoso,  espirituoso. 

Esperitual.  Espiritual. 

Espermaceti.  Farm.  Es- 
perma de  ballena. 

Espernallacb.  Arbusto. 
Abrótano,  guardaropa. 

Espernallachs.  Pta.  V. 
Espernallach. 

Espert.  Expert.  Experto. 

Esperverarse.  Sobresal- 
tarse. V.  Astorar. 

Espés.  Dens,  alapahit.Eí- 
peso,  condensada.  Grui- 
xut, Craso,  grueso.  Lo  es- 
crit. Apretado. 

Espessament.  Adv.  Fre- 
qüentment. Frecuente- 
mente, á  nunudo. 


ÍS2        ESP 

Espcíisigar.  Picar. 
Espes^l•liment.  Espessor. 

Espesura,  C07idensacion . 

EítpeNSir.  Espesar,  con- 
densar ,  encrasar.  Med. 
Incrasar.  {Densidad. 

Kspetitutr.        Espessura. 

I^HpeNtiiiiyar.  Arrancar 
pestañeas.  Despestañar. 

Espesíátiyarse.  r.  Mi- 
rar de  lit  a  lit.  Desojarse. 

Espetar  neula.  Fr.  Tenir 
mòlta  fam  ó  necessitat. 
Eskir  hambriento. 

Espetaríte.  t.  Zamparse. 

Ettpetech.  Cruixit.  Cru- 
jido. D'  avgua.  Chapar- 
ron,  chubasco, 

E8pete$;ar.  Crujir. 

Espeternegainent.  De 
camas  ó  peus.  Pataleo. 
Del  foch.  Chisporroteo. 

Espeternegar.  Móurer, 
las  camas  ó  potas  ab  lleu- 
geresa. Patalear,  pernear. 
Lo  foch.  Chisporrotear. 

Espeterrech.  Cldsporro- 
teo.  (crepitación. 

Espetei-regainent.  De- 

Espeterregar.  Chispor- 
rotear. 

Espi.Pta.  Espino,  majuelo 

Espía.  Confidente,  soplón, 
acechador,  {yiear,  atalayar 

Espiar.   Acechar,    huro- 

E««picanart  y  Espicanar- 
di.  Herl.a.  Espicanardo. 

Espit'arrar.'  Despilfarrar 

Et«p: Sarro.  Despilfarro. 

Eíüpitia.  Cop  fals,  pas  des- 
accrlat.  Pifia. 

Eíipifiur.  Pifiar. 

Espiga.  Naut.  Pal  de  ga- 
via. TíiífíJ.  La  de  blat  de 
moro.  Mazorca.  De  blat 
de  moro  y  altres  grans. 
Panoja.  Brot  per  empel- 
lar. Pua.  Manát  ó  feig 
d'  espigas.  Moraga. 

Espigaaartii.  Pta.  £/)i- 
canardto,  espicanardo. 

Espigarse,  r.  Créixer 
mòlt.  alguna  persona.  Es- 
pigar. Tráurer  espigó  las 
plantas.  Envejecerse. 

Espigat.  Alt  de  COS.  Ta- 
lludo, espigado. 

Espigó.  Espiga.  Espigón. 
Timó.  Timón.  Políaquc- 
ra  ó  eix.  Quicio.  » 


ESP 

Espígol.  Pta.  Espliego,  al- 
hucema. 

Espigolatior.  Espigador, 
respigador,  rebusca(k)r. 

Espig4»la<lora.  Espiga- 
dora, espigadera. 

Espigolainent.  Ac.  de 
espigolar.  El  acto  de  espi- 
gar.        Ipigar,  rebuscar. 

Espigolar.  Espigar,  res- 

Espina.  Recel ,  suspita 
Escrúpulo,  recelo.  E.  cer- 
vina. Pta.  Espino  cerval. 
Del  peix.  Raspa.  Punxar 
ab  espina.  Espinar.  Cosa 
d'  espinas.  Espineo. 

Espínacal.  Pta.  Cardo 
corredor.  V.  Penicalt. 

Espinacli.  Pla.  Espinaca. 
E.  de  carn.  Pla.  V.  Blet- 
moU.  Lo  instrument  de 
ferro  de-est  nom.  Abrojo. 

Espinada.  Espinazo,  es- 
pina, lomo.  A\l  d' espina- 
da. Lominhiesto. 

E.spinatlella.  Pta.  V.  Bar- 
rella  punxosa.  {ca. 

Espinagas.  Pla.  Espina- 

Espinal.  Pla.  Espino  ma- 
juelo. Terreno  poblat  d' 
espinals.  Espinar. 

Espiíiavesa.  Pta.  Palia- 
ra, paliuro. ima.  Espínelo. 

EspitielI.Planta  faneróga- 

Espiíigarder.  Espingar- 
de  ro. 

Espinos.  Pie  de  espinas. 
Espineo.  Difícil.  Arduo. 

Ei^pinyar.  Traurerlos  pi- 
nyons de  las  pinyas.  Sa- 
car lospiñones  de  las  pifias 

Espinyarse.  r.  Rabiard» 
envidia.  Te  las  espinya- 
rás.  Fr.  fam.  Rabia,  rabia. 

Espinyárseisy  Espinya- 
tels.  Fr.  Morderse  los  la- 
bios, calla  y  aguanta. 

E.spinyolat.  Despepitado. 

Espiot.  Espión,   acechón. 

Espiral!.  Forat  perahont 
ix  lo  vent.  Respiradero. 
Lo  deis  conductos  d'  ay- 
gua.  Alabe.  Lo  riel  buch 
de  abellas  y  de  las  bo- 
tas. Piquera.  De  las  botas 
pera  tastar  lo  \i. Sangra- 
dor, ralavino. 

Espirallar.  V.  Espumar. 

Espiraita.  Bei-ro  del  Para 

Espiritós.  Esperitós.  Li- 


ESP  I 

coroso.  Robust.  Macho. 

Esptrit<i»<auient.  Ab  es- 
perit. Anitnosamenta.        ' 

Espit.  Impr.  Espito. 

Espitllera.  Tronera,  tra- 
galuz, saetera,  {chugarse. 

Espítragarse.  r.  Despe— 

Eíiplana.  Instrument  per 
allisar  candelas.  Alisador 

E.«tplana(ia.  Fort.  Glacis. 

EspCanadura.  A  lisadura 

ENplaiiar.  .\llisar  ab  la 
esplana.  Alisar. 

Esplani!>sada.  Cop  que 
's  dona  de  pla.  ia/)o.  {dez.. 

Esplendidesa.  Esplendi- 

Espléiidit.  Magnifich,. 
suntuós.  Esplendido,  sun- 
tuoso. Dit  del  convit  a- 
bundanl.  Opíparo. 

Esplendor.  Llustre,  no- 
blesa. Lustre,  nobleza,  bi- 
zarría. Resplandor.  Lu- 
cero, lumbre.       (Y.  Sega.. 

Esplei.  .-Vgric.  Pan,  mi»s. 

Espl4»nii,^sar.  Quitar  el 
plumón  ó  jihtmion. 

Eüipluga.  Vu}t  ó  forat 
gran  sota  la  roca.  Soca- 
van ,  saperia.  V.  Balma. 

Espliigab4»u.  .-Vucell. 
Chorlito.  {jiulgar. 

__splugar.  Despiojar,  es- 

Espodassar.  Agrie.  Per- 

E.<<ip<M]i.  Espodio.  [chonar. 

Espoetarse,  r. Despearse. 

Espolet.  Barreta  de  1* 
llansadora.  Hembrilla. 

Espoleta.  Espiga,  pipa. 

Espoli.  Espolín. 

EspoliacÍ4'»  y  Espolia- 
mcnt.  Despiijamiento,  des- 
pojo, eayoliacion. 

Espoliar.  V.  Despullar. 

Esp4»lsal>utxacas.  £s- 
curabòssas.  Rapabolsas. 

Esp4»I.r>ai(a.  Desempolva— 
dura,  sacudidura. 

Espolsador  ó  Espolsa- 
dors.  Quilapolvo,  sacudi- 
dor. De  ploma.  Plumero. 
Desimofsa.  Vertdo,  zorro. 

E.xpolsadura  y  Espolsa- 
menl.  Espolsada.  Sacudi- 
dura, desejnpolsadura. 

Espolsar.  Traurer  la  pols. 
Despolvorear  ,  despolvar, 
sacudir.  Pegar.  Cascar. 
En  lo  joch.  Carmenar.  La 
bossa.  Fr.  Limpiará  mon- 


ESP 

dar  el  bolsillo.  L'  esque- 
na. Fr.  Sacudir  el  polvo. 

EspuliíOfii.  Y.  Espolsador. 

Eí8|Mtnja.  Tenir  una  es- 
ponja al  clatell.  Fr.  fam. 
Tener  el  don  de  lágrimas. 

E»4poiijar.  Fèr  porós  al- 
gun COS.   Mullir,  hispir. 

Esponjat.  Acció  y  efecte 
de  esponjar.  Esponjadura 

Esp»iij«tí«.  Hueco ,  fofo, 
fungoso,  abalado.      {dad. 

Ksinmjtniitiit.Esponjosi- 

E(<pou!4alí«.Pl.  Esponsales 

Esp<>rg;a<ll4»r.  Qui  espor- 
ga. Mondador,  limpiador. 

Etiporga«Sui*a  y  F^sporjía- 
ment.  Escamonda,  mon- 
dadura, escamondadura. 
Del  oliver.  Escamujo 
J)e\s  arbres.  Desbroce,  des- 
brozó ,  desmocho.  Deis 
grans.  Aecho. 

Esporgar.  Netejar  los  ar- 
bres de  las  ramas  inútils. 
Escamondar  ,      mondar, 

.  limpiar.  Dit  dels  olivers. 
Escamujar.  Dit  de  las 
vinyas.  Chapodar. 

Esporgat.  Escamondado, 
mondado,  chapodado. 

Esporguerías.  Pl.  Gran- 
zas. Lo  que  le  mollas  es- 
porguerias.  Granzoso. 

S;sporguiiiiíi<.  Pl.  Desbro- 
ce, escamondadura. 

Espovtellav. Des  por  tillar 

Esportí.  Especie  de  ca- 
bás. Capacho,   capacha. 

Esporuguir.  Amedren- 
tar, atemorizar,  intimidar 

Esp«»ruguirse.  r.  Despa- 
vorirse, atemorizarse. 

Espús.  Marido,  cónyuge. 

Esposails  y  Esposallas. 
Pl.  Esponsales. 

EspoHar.  Casar.  Dispo- 
sar. Péndrer  per  mant  ó 
per  muller.  Casar  con  al- 
guno ó  alguna,  tomar  por 
marido  ó  mujer. 

Espotsim.  Tisoreta,  filets 
dels  sarments.  Tijeretas, 
zarcillos.  [dera. 

E.spreniadnra.  Esprimi- 

Espréiiier.  Tráurer  lo 
sucli.  Eúcprimir.  Apretar 
alguna  cosa.  Estrujar. 

Espreinuda.  Estrujón, 
estrujadura,  expresión. 


ESQ 

Espremut.      Estrujado , 

ejrfjrimido.  {jos,  tenesmo. 

Eí^putlrenieuts.  Pl.  Pu- 

Espuela.  De  una  punta. 
Acicate.  Cop  d'  espuela. 
Espoleadura.  Punxar  ab 
r  espuela.  Espolear.  E. 
de  caballer.  Pta.  E.  de 
caballero,  piojera.  E.  de 
tot  r  any.  E.  perenne. 

Espuelacla.  Espolada,  es- 
polazo. Pegar  espuelada 
a  la  cabalcadura. Éspo'íít'" 

Espueli.Pla.  Espuela  ena- 
na, delfinio. 

E.>4piEiiia.  V.  Escuma. 

Espuiiiar.  V.  Escumar. 

E.spuuidcIIa.  Pta.  Gallo- 
te, galio.  {dura. 

üspnntHiinra.Despunta- 

Espuaiiar.  Despuntar. 

E.<^puntó.  Esponió,  espe- 
cie de  llansa.  Esponton. 

Espwrga. La  acció  de  por- 
gar ó  garbellar.  Aecho. 

Expurgar.  Limpiar.  Y. 
Esporgar. 

Fisi\tup\.Bastardo, espúreo. 

E.oipurua.  Guspira,  cen- 
tella. Chispa  ,  centella. 
Gota  de  liquit  que  salta. 
Salpicadura,  salpicón.  De 
la  llum.  Morcella,  mosce- 
lla.  Surtida  de  la  espur- 
na. Chispazo.  Llansar  es- 
pumas. Y.  Espumar, 
ümplir  d' espumas.  Ar- 
ruixar.  Salpicar. 

Espumar.  Chispear.  E. 
foch  los  ulls.  Centellear 
los  ojos.  [moscas. 

E.<>>purnas.    Pl.    Monjas, 

E.<>purnejar.  Raspear.  Lo 
que  espurneja  mòlt.  Chis- 
poso.  Y.  Espumar. 

E.»*purr¡ar.  Arruixar.  Ro- 
ciar, salpicar,  rujiar.  Ab 
ramas.  Escobazar. 

Espussailor.  Lo  qui  es- 
pussa.  Espulgador.  Lloch 
pera  espussar.  Espulga- 
dero,  pulguera. 

Espussaiuent.  Espulgo. 

Espu^sar.  Espulgar. 

E.<>>put<».  Escupido. 

Es<iuac*li.  Y.  Escacli. 

EHqua<(i-a.  Escuadra. 

E$í(|ua4Srinyaltle.  Escu- 
driñable,  investigable. 

Esquadri u}  ador.  Esciir 


ESQ        183 

driñador,  escrutador. 

E!!i((uadrmyainent.  In- 
vestigación ,  escudriña- 
miento, {ñar. 

Esíjuadrinyar.  Escudri- 

Esquadrú.  Mil.  Escua- 
drón, {nar. 

EsquadroJiar.  Escuadro- 

Esíjuarterar.  Dividir  en 
quartos.  Descuarlerar, 
cuarterar ,  descuartizar. 

Esqueix.  Plauso  que  's  la 
csquinsant  un  arbre  ó 
planta.  Desqueje,  hijuelo. 
De  clavellina.  Cogollo  de 
clavel.  D'  una  branca. 
Desgajadura.  Y.  Esquías. 

Esqueixada  (A  la).  Adv. 
Sesgamente,  al  sesgo. 

Eí^qiífixador./ÍODiperfo/'. 

Esque íStóinesit.  Obra  de 
esqueixar.  Rasgadura. 

Esqueixar.  Romper,  ras- 
gar, desgarrar.  Jard.  Des- 
quejar. Las  brancas.  Des- 
gajar. Y.  Esquinsar. 

Esqueixat.  Y.  Esquinsat. 

Esqueia.  Billete,  papeleta. 
De  convit  ó  recomenda- 
do. Membrete. 

Esquella.Campaneta.  Es- 
quila,  cencerro.  La  que 
portan  los  animals.  Es- 
quilón. Del  esqueller  6 
meuer.  .Arrancadera, 
zumba,  :ííí)í¿;o)í. Deis  ani- 
mals. Cencerro.  Lo  peix. 
Paguro.  Lo  que  porta  es- 
quella. Encencerrado. 

Esqueller.  Lo  animal  que 
guia  al  bestiar.  Manso. 
Lo  de  las  vacas.  Cabestro. 

Esquellot.  Esquella  mòlt 
grossa.  Zam&a.  Pl.  Ruido 
desapacible  que  's  fa  ab 
esquenas  per  burlarse 
deis  viudos  la  nit  que's  ca- 
san.Cencerrada,  cencerreo 
Fèr  esquellots.  Fr.  Cen- 
cerrear, dar  cencerrada. 

Esqueua.  La  part  poste- 
rior de  qualsevol  cosa. 
Espalda,  dorso.  La  espi- 
nada. Espinazo,  lomo.  La 
del  gavinet.  Recazo.  Es- 
quena d'  ase.  Figura  en 
declivi  de  una  y  altra 
part.  Caballete.  Caurer  d' 
esquena.  Fr.  Caer  de  es- 
paldas, dar  de  cogote.  Gi- 


il•li        ESQ 

rar  la  esquena  á  algú.  Fr. 
Volver  las  espaldas.  Pa- 
mar  ó  péndrerla  mida  de 
la  esquena.  Fr.  Donar 
cops  á  algú.  Medir  las  cos- 
tillas. Parar  la  esquena. 
Fr.  Sufrir  con  resigna- 
ción, {de  la  Meca. 

Esquenanto.  Pta.  Paja 

Esqueneta  (Fèr  .  Fr.  Dar 
la  espalda,  levantar. 

Eí^quer.  Lo  ceu.  Cebo,  car- 
nada. Bossa  pera  posar 
esca.  Esquero.  V.  Lias  y 
Foguer.  (íro.V.  Esquerra. 

Es^quér.  Izquierdo, siniet- 

E.'jqiierda.  Obertura  en 
un  cos  sólit.  Hendidura, 
raja,  hendimiento.  Tren- 
cadura.  Quebradura,  rom- 
pedura, quiebra.  Naut. 
Costura.  Y,,  que  fa  1'  ayre 
á  la  fusta.  Vtnteadura. 
Tros  que  salta  de  la  pe- 
dra. Tasquil.  PI.  Rocalla. 

Esquerdar.  Tallar ,  o- 
brir  part  de  alguna  cosa. 
Abrir,  rajar,  hender. 
Rómprer.  Cascar,  quebra- 
jar, resquebrajar. 

Esquerdarse.  r.  Obrir- 
se.  Henderse,  rajarte.  Lo 
gue  's  clivilla.  Esquebra- 
jarse. De  fam.  Fr.  Cla- 
rearse de  hambre. 

Esquerdat.  Hendido,  cas- 
cado, abierto. 

E<i«querola.  \.  Escarola. 

Esquerp.  Zahareño,  hu- 
raño,  arañero,  arisco.  Au- 
cell  que  's  torna  esquerp. 
Recreido. 

Esquerrs»  y  Esquerré. 
Zurdo,  izquierdo,  zocato. 
Fèrse  esquerrá.  Enzurde- 

Esquex.  V.  Esquins.  (cer. 

Esif|ue:xar.V.  Esqueixar. 

E.»»quil'.  Petita  nau.  Lan- 
cha, esquife.         {esquila. 

Eí^quilanient.  Esquileo, 

Es<|uilar. Tallarlo  cabell 
sens  orde.  Trasquilar. 
Guanyarà  algú  en  lojoch 
tot  lo'diner.  Pelar. 

Esquitiat.  Especie  de 
jonch  olorós.  Esquinante, 
esqttinanio. 

E.iquinencia.  Escanen- 
cia.  Angina.  V.  Equinan- 
eia.  j 


EST 

E.squin.<4.  Rasgón,  jirón, 

desgarro,  rotura. 
Eí^quinítador.  Lo  qui  es- 

quinsa.  Ratgador.  Instru- 
ment per  esquinsar  los 
draps.  Desquince. 

Eíiquin.saiuent.  Despe- 
dazamiento. 

Esquin.ciar.  Rasgar,  des- 
garrar, romper.  Las  ra- 
mas. Desgajar.  Lo  drap 
en  los  molins  paperers. 
Desquinzar.  [to,  jironado. 

E-Squin.sat.  Rasgado,  ro- 

E.squiria.  Odio,  inquii\a. 
V.  Tirria.  {lia. 

E.squírul.  Animal.  Ardi- 

'Efüquirria.  Tirria.  Inqui- 
na, enquiña.  {cirro. 

Eí«quirro.  Cir.  Cirro,  as- 

E.squi««idainent.  Adv. 
Ejrquisitamente. 

Eí«qui8it.  Exquisito,  pri- 
moroso, precioso.  Fèr  lo 
esquisit.  Fr.  Tenir  estima 
de  s\. Preciarse.  (Lliscada. 

E.<«quitliada.   Desliz.   V. 

E»«quítllar.  Deslizar.  V. 
Lliscar  y  Relliscar. 

E.squitliarse.  r.  Escur- 
rirse, escaparse,  zafarse. 
V.  Escabullirse. 

Esquitx.  Doll.  raig  repen- 
ti  é  imprevist  de  algun  li- 
quit.  Chorretada. 

Esquitxar.  Espargir  ab 
gotas  algun  liquit.  Salpi- 
car. La  ploma.  Raspear. 
Fam.  Pagar.  Desembolsar, 
soltar.  {ño,  esquivo. 

Esquiu.  Desdeñoso,  hura- 

Equivador.  Ojeador. 

E.*iquivaiuent.£i'i7acíon. 

Esquivar.  Espantar,  fér 
fugir.  Ojear,  remontar. 
Las  moscas.  Amoscar.  E- 
vitar.  Eludir,  evadir.         I 

Esquivarse,  r.  Escaparse 

Esquivesa.  Esquivez, 
desden,  hurañía.  \ 

Esquiv<»l.  Esquiu.  Esqui- 
vo, huraño,  hosco.  I 

Essència.  Ser.  Ser.  De 
trementina.  V.  Ayguarrás  j 

EsMer.  Estar,  ser.' 

E.sf.  Venl.  furo,  solano, 
lev, tute.  Pronom.  Este.       • 

EHtaltellar.  Estrellar. 

Estabeilarse.  r.  Fraca-^. 
sar,  estrellarse.  I 


EST 

Estábil.  V.  Estable. 

Estabilient.  V.  Estadant 

Estable.  Permanent, 
ferm.  Sólido, permanente. 
Caballerissa.  Caballeriza, 
establo,  cuadra.  Menja- 
dora. Pesebre.  De  bestiar. 
Dormidero.  De  bous.  Bo- 
yeriza, boyera.  Per  suar 
las  ovellas.  Bache. 

Estableris.  Caballerizo. 

Establert.  Establecido. 

Establia.  Establo.  V.  Es- 
table.(bleix.£jía6íecedor. 

Establidor.    Qui     esta- 

Establiinent.  Estableci- 
miento, instituto. 

E-xtablir.  Posar,  fundar. 
Establecer,  instituir.  Ar- 
rendar. Arrendar. 

Establirse.r.  Fixar  la  re- 
sidencia, /irecííií/arje,  es- 
tablecerse  ,  domiciliarse. 

Establit.  V.  Establert. 

Establitat.  Estabilidad. 

Estabornir.  Entorpecer. 
V.  Entabornir. 

E.staca.  Dret  que  pagan 
las  naus  en  los  ports.  An- 
claje. Estaca  de  las  ci- 
nias.  Aguador.  De  plan- 
tar. Plantador.  Del  carro. 
Te/ero.  De  amidar.  Pique- 
te. De  fonament.  Pilote. 
Estaferm.  Estafermo.  Cop 
d'  estaca.  Estacazo. 

Estacada.  .Mil.  Palizada, 
valla,  etn¡)alizada. 

Estacament.  M\\.Desta^ 
comento,     (ca.  Amarrar. 

Ettfacar.  Lligar  á  la  esla- 

Estacarocius.  Pta.  ^»- 
trágalo.  {con. 

Estacassa.   Aum.    Esta' 

Estaci.  V.  Éxtasis. 

Estacionari.  Estacional. 

Estada.  Residencia.  Es- 
tancia, mansión  ,  vivien- 
da. Permanencia,  deten- 
ció. Permanencia. 

E.stadant.  Inquilino. 

Estafa.  Flngany.  Petardo, 
trampa.  Enganyador.  Jíu- 
tulero,  muulern,  trampis- 
ta,     {lardero,  petardista. 

Estafador.  Zascandil, pe- 

Estafar.  Trampear,  pe- 
tardear, pelar. 

Estafer.  Escuder.  Paje  de 
armas.  Armat.  Armado. 


EST 

E.titarerni.  Estafermo, 
plantón,  sobrancero. 

Estafeta  (Administrador 
d').  Estafetero.  Cosad'  es- 
táfela. Estafetil.         irás. 

Estati.sagra.  Pta.  Albar- 

Estallar.  V.  Estellar. 

Efstallit.  Esclafit,  pel.  Es- 
trepito ,  estallido. 

E.stalíiiiiu.  V.  Sutja. 

Estaltre.  Pron.    Estotro. 

Eí«talvi.  L'  acció  d'  estal- 
viar. Ahorro.  Lo  instru- 
ment pera  tenir  la  casso- 
la á  taula.  Redondel,  re- 
dondela.         (Ahorrativo. 

Eí^taEvÉaclor  y  Estalviant 

E.<«talviar.  Economizar, 
ahorrar,  endurar.        tse. 

Estalviarse.  r.  Ahorrar- 

Ejítáni.  Estambre. 

E!i$taiuent.  V.  Estat. 

Etitaiuenya  (Mitja).  Es- 

fiecie  de  teixit  senzill  de 
lana.  Estameñele . 
Estampa.  Ima(í!e  en  pa- 
per. Efigie.  V.  Impremp- 
ta.  Botiga  d'    estampas. 
Estampería.  Viva  estam- 
pa. Loo.  Semblansa.  Tras- 
lado,    (tampa,  imprimir. 
Estampar.  Dar  a  la  es- 
Estainper.  Lo  qui  fa  es- 
tampas. Estampador.  Im- 
'pressor.  Impresor.  Lo  qui 
fa  ó  Ten  estampas.  Estam- 
pero, (ferrer.  Rompedera. 
Estanipidor.    Instr.    de 
Estampir.  Las  pessas  de 
vaclaW.  Abollonar,  bollar. 
Eíiitarapit.  En  las  pessas 

de  metall.  Abolladura. 
Estancament.  Ac.  y  ef. 
d'  estancar.   Estanco.  D 
aygua.  Represa. 
Estancar.    Embassar    1' 
aygua.  Rebalsar,     (sarse. 
Estancarse,    r.   Reman 
Estancat.  Parat.  Estantío 
'Estanch. Estanco,  restaño 
Estancia.  Poes.  Estrofa. 

Habitació.  Morada. 

Estan<larder.Mil.£stan- 

darie.         tguion.  lábaro. 

Estandart.         Randera, 

Estanquer.   Estanquero, 

estanquillero. 
Estanquílht.  Tabaquería 
Estant.  Prestatje.  Estan- 
te. Present.  Siendo ,  es 


EST 

lando.  Desde  aqui  estant. 
Desde  aqui  mismo. 

Estanter<^l!.  Estandarol. 

Estantis.  Estadizo,  seyíti- 
do,  rancio,  añejo. 

Estautot.  V.  Sustentacle. 

Estany.  Metall.  Eslaño. 
Llach.  Estanque,  lago.  D' 
avgua  dolsa.  Albuhera. 
D' aygua  salada.  Albufe- 
ra. De  las  ayguas  del 
mar.  Albi7ia  de  marisma. 
Bassa  per  amarar  lo  cà- 
nem. Poza,  pozo.  Per  po- 
sar peixos.  Pisci7}a.  Cosa 
que  pertany  als  estanys. 
Lagunero.  ira. 

Estanyad(tra.  Estañade- 

Estanyar.^e.  r.  Restré- 
nyerse.  Restañarse. 

Estanyer.  Qui  estanya. 
Estañador.  Lo  qui  ven  ó 
treballa  obras  d'  estany. 
Estañero.  Lo  qui  cuyda 
deis  estan vs.  Estanquero. 

Estaple.  V.  Estable. 

E.staquet.  V.  Piquet. 

Estaquetes.Pta.  V.  Más- 
tachs.  (borda. 

Estaquí.    Pta.   V.  Salvia 

Estaquirot.  Plantón,  so- 
brancero. V.  Estaferm. 
Estar  com  un  estaquirot 
ó  babau.  Fr.  V.  Baljau. 

Estar.  Viurer.  Habitar, 
vivir,  morar.  Distar.  Dis- 
tar. Cabrer.  Caber.  Tro- 
barse.  Hallarse.  E.  al  a- 
guayt.  Estaren  acecho.  A 
la  rñira.  E.  al  husrno.  Al 
baix.  Andar  á  tres  menos 
cuartillo.  A  lerileri.  Fr. 
E.  al  caer  á  punto  de.  A 
punt.  E.  pronto,  E.  á  pi- 
que. E.  cuyt.  Fr.  Acostu- 
mat. E.  curtido.  Desafey- 
nat  ó  desaqueferat.De  va- 


EST 


185 


se  alegre.  Apuntar.  Es- 
tadi a  algú  bè  alguna  co- 
sa. Fr.  Ser  del  séu  agra- 
do. Placer,  agradar. 

Estaranyinar.Quiíarías 
telarañas,  r.  Lo  cel.  Des- 
encapolarse  el  cielo. 

Estargidor.  Cisquero. 

E.<;tars;ir.  Estarcir. 

Estarnudar.  V.  Ester- 
nudar, (rossar. 

Estarrossar.  V.  Ester- 
Estarse,    r.    Contenirse. 
CoJitenerse.\iureT. Morar. 

Estat.  Professió.  Carrera. 
Grau.  Grado,  término.  Si- 
tuació. Paraje,  puesto,  si- 
tuación. Sort.  Suerte.  Fér 
ó  no  fér  estat.  Fr.  Hacer 
ó  no  hacer  caso. 

Estatjo.  Habitació.  Habi- 
tación, morada. 

Estatua.  Figura.  Arquit. 
Telamón.  Pl.  Allantes. 

Estatuar!.  Escultor. 

Estatuaria.  Escultura. 

Estatura.  Talla,  tamaño. 

Estatut.  Estatuto,  orde- 
nación, íprer. 

Estavellarse.  V.  Róm- 

Estel.  Estrella.  {ña. 

Esíelaniare.  Pta.  Ara- 

E.<üteIionat.  For.  Delicte 
de  enganv.  Estelionato. 

Estella.  Astilla,  raja.  Pl. 
Bocins  de  \\en\a.  Rozo. 

E.steliallenyá.  Astella- 
llenya.  Leñador,  hachero. 
Tascó  que  serveix  pera 
partir  llenva.  Cufia.  V. 
Destral.      "       (Estallido. 

Estellaiuent.     Esclafit. 

Estellar.  Fèr  estellas.  ^s- 
tillar.  Fér  soroll,  tren- 
cantse  alguna  cosa.Esía- 
llar.  (pedazos. 

Estellarse.  r.  Saltar  en 
gar.  En  ca'mpanya.  Mil.  |EsteIIassa.Aum..4.'íi7Zon 
Campear.  En  si.  Fr.  E.  en  ¡Estelledor.  V.  Fibla. 
su  acuerdo.  En  vaga.  Fr.  Estelleró.V.  Girada. 
//o?síar.  En  vigilia.  Fr.  £ti  Estelleta.  Aresta  que  's 
vísperas     Fora  de  plom.  |    clava  en  la  carn.  Rancajo. 
Fr.    Desdecir.    Fora    de  |Estell«'>s.Astellós.  fácil  de 
seny. Fr.5¡>ij!H>ío. Lluny.      estellarse.  Rajadizo. 
ÍJis'tar.  Mal  enformatja't.  Estemordir.  Aterrar,  a- 
¥t.  Mal  guisado.  E.  olvi-l    medrentar,  atemorizar 


dat  ó  passat.  E.  remoto. 
Pendent  ó  suspès.  Pen- 
der. Privat.  Carecer.  Es- 
tar si  es  no  es.  Fr.  Posar- 


Estenallada.  Obra  de 
agarrar  ó  forsar  ab  este- 
nallas.  Tenazada. 

Estenallas.  Pl.  Instru- 


186        EST 

ment  pera  arrancar  claus. 
Tenazas.  Las  de  boca.  De 
ojo.  Las  de  dents,  üe  pie- 
za. Las  Rrans  de  fundi- 
dor. Muelles.  Agafada  ab 
las  estenallas.  Tenazada. 
Lo  qui  fa  ó  trabaüa  ab 
estenallas.  Tenacero. 

ENténdrer.  En  sas  prin- 
cip.  accepc.  Ea'lender, 
tender.  La  roba  ,  la  vista, 
etc.  Tendel-.  Amplificar. 
Amplificar. 

Ei^ténarerse.  r.  En  sas 
princip.  accepc.  Eocten- 
derse.  En  lo  joch  de  car- 
tas. Tenderse. 

ENteneii«»r.  Qui  estén. 
Tendedor.  Pal  pera  eslén- 
drer.  Espito,  colgador. 
Lloch  pera  esténdrer  ro- 
ba. Tendedero,  tendalete. 

E«te|»a..4rb. Vara,  ajea,  la- 
don.  E.  blanca.  Estepilla, 
estrepa.  E.  deMonlpeller. 
Juuyarzo.  E.  Juana.  Pta. 
CorazonciUo  ,  lupérico. 
Cop  de  estepa.  Jaraso. 

Estepai'.  Vara?.  {po. 

Es<ereó.^cop.  Eslereósco- 

tiHtereutipsi. Estereotipia 

Esteriguie.  Cert  metéo- 
ro de  llura.  Esterigmo. 

Eistéril.  Infecundo.  Ferse 
estéril  laeuga.^m»/arí«. 

EMterilisarse.  r.  Volver- 
se estéril  ó  infecundo. 

Esterilitat.  Falta  de 
fruyt.  Escasez,  infecundi- 
dad, carestia.  (se. 

Estcrirjiíe.  V.  Enraderar- 

W^Htemudar.  Estornudar 

Esternut. Moviment  con- 
vulsiu deis  muscles  de  la 
aspiració.  Estornudo. 
Subjecte  pelit  y  despre- 
ciable. Arrapiezo. 

EMterrusf^ailur.  Destri- 
paterrones. 

EtiterroMMainent.  Ac- 
ción de  desterronar. 

EMterrosKur.  Desterro- 
nar,destripar  los  terrenos. 

Esterriilanieut.  Eriza- 
iniento,  crispatura. 

EMterrul'ai'fte.  r.  Engri- 
farse, encresparte.  E.  ó 
erissarse  los  cabells.  En- 
rizarse, espeluznarse. 

EMterrufat.  Encrespado, 


EST 

erizado.  Anar  mòlt  esler- 
rufat.  Fr.  Andar  hueco. 

Etiters.  V.  Extens. 

Estés.  Extés,  allargat.  TíJi- 
dido,  e.i'lendido. 

E.ttoíia.  Desorde  de  cosas 
esparcidas  per  ierra.  Te7i- 
dalera,  tenderete.  De  roba. 
Tendido. 

Esteva.  Agrie.  Pessa  de 
la  arada.  Estevon.     eran. 

Estevat.    Escorpí.    Ala- 

E.stí^ïi.  Quim.  Esligio. 

Esti^niatisar.  Maleir. 
Anatematizar,  execrar. 

Estil.  Punxó.  Estilo.  Mo- 
do. Manera,  uso,  usanza. 
En  lo  parlar,  iocuctoíi.  E. 
media.  re»ip?aífo.Sensill. 
Familiar.  Sublime.  Paté- 
tico, austera.  Hermosura 
d'  estil.  Cultura.       {sar. 

Estilar.  Acostumbrar,  u- 

Estilet.  Instrument.  Esti 
lele.  (pret'i'o.V.  Avaluació 

Estima.    Estimaci07i,    a- 

Estiinació.  Estima.  Va- 
loría, valía,  monta,  pre- 
cio Afecte.  Dilección,  a- 
mor,  cariño. 

Estiiuar.Apreciar.  ylrnar, 
querer,  preciar,  bienque- 
rer. Valuar.  Valorar. 
Considerar.  Reputar.  E. 
mes.  Reamar,  r.  Estimar- 
se en  poch.  Apocarse. 
Mes.  Querer  mas ,  ¡¡referir . 

Estlnil>arse.  r.  Despe 
nyarsc.  Despeñarse,  (tivo. 

Estímul. £-5í¡/?¡ií/o,  inctn- 

Estiinulailor.  Incitador. 

Eslíiiiular.  jiguijonear, 
ixcitar,  aguzar,  sugerir 

Estipeudi.  Salari.  Suel- 
do, paga,  merced. 

Estipula.  Palla.  Paja. 

Estipulació.  Pacto,  con- 
venio. (Estipulante. 

EstipuIacIor.Estípulant. 

Estipular.  Pactar,  conve- 

Estira.  Tei\. Cola.      (nir. 

Estirada.  Tirada ,  estira- 
miento, lirón.  De  pels  ó 
cabells.  Pelamera.  V.  Es- 
tiragassada.        {esto/mso. 

Estiras;anyós.  Correoso, 

EstiraKa.ssada.  Tirón, 
estirmí,  y  estirajón,  fam. 

Estiraj^assar.  Estirar, 
estirazar. 


EST 

Estiragonsa.  Tirada.  Ti- 
rón, esliro7i. 

Estiragonsar.  Pegar  es- 
tiragonsa. Tirar,  estirar. 

Estirauíent.  La  acció  de 
estirarse.  Desperezo,  es- 
perezo. Dosencungiment. 
Desencogimiento.  De  nir- 
vis.  Envaramiento. 

Estirar.  Tirar.  Tirar.  De- 
sencungir.  Desencoger. 
La  pell.  Dtsarrugar.  Los 
brassos.  Desbrazarse.  Los 
caps  y  velas.  >'áut.  Ate- 
sar. Los  pels.  Mesar.  A 
lot  estirar.  Adv.^  lo  mas, 
á  ludo  tirar. 

Estirarse,  r.  Desperezar- 
se, esperezarse.  Los  ca- 
bells. Fr.  .indar  ala  greña 

Estirárselii.  Loe.  fam. 
Morirse.  Estirarla  pierna 

E.stirat.  Qui  afecta  gra- 
vedat.  Quijote.  Pl.  Esti- 
rats. Conlit.  Residuos  de 
azúcar.  rabechs. 

Estiravechs.  P(a.  V.  Ti- 

Estiravellas.  Herb.  Yer- 
■  ba  de  la  hidropesía. 

Estiswra.  Tijera. 

Esti.sorada.  Tall  de  un 
cop  ab  las  estisoras.  Tije- 
retada, tijerada,  üe  ca- 
bells. Trasquilón. 

Estisorar.  Tijeretear.  Las 
plantas  deis  jardins.. -l/t'i- 
tar,  atusar. 

Estisora.*-.  Pl.  Tijeras. 

Est¡s<»rejar.  Tijeretear. 

Estisoreta.  Insecle.  Ti- 
jereta, [ristoloquia  hueca. 

Esti.H«»retas.  Mcrba.  .1- 

Estitíeh.  Med.  Estíptico. 
Mesqui.  Manicorto. 

Estiu.  IVra»io,  estío.  Cosa 
del  estiu.  Estiro,  estival. 
Passar  lo  estiu  en  algun 
paratge.  Vernar,  veranear. 

Estiva.Náut.  .■Vrreglo.  .\r- 
rumaje,  arrumazón. 

Estival. £s<íi'o,  veraniego. 

Estivauíeiit.  Estiva. 

Estivar.  Náut.  .4rrHiíiar. 
Lo  peix.  Embarrilar. 

Estivencli.  Veraniego. 

Estiver4»l.  .\ucell.  Frin- 
gilago, pavo  carbonei'o, 
monje. 

Estoballas.  Pl.  Manlelen. 

ENt<tcada.  Estoqueo,  hur- 


EST 

gon ,  hurgonada.  Donar 
estocadas.  Hurgonear. 

EMtocajador.  Qui  pega 
eslocadas.   Estoqueador. 

Eí^(4icajar.  Estoquear. 

Kl•lUtcb.  Estoque,  {tocinar. 

ENtociiiar.  Acochinar,  a- 

Etítoía.  Sort.  Calidad. 

Et>t<>('ar.  Inflar..!  mpollar. 

WjStotíiFse.  V.  Estufarse. 

Estoig;.  V.  Eslotx. 

Kstoj&t.  V.  Recòndit. 

iEítíol.  Multitud,  caterva, 
taludada. 

Estola  magna.  Esteló.  £s- 
iolon.  Besar  la  estola.  Fr. 
Humiliarse  per  forsa.  Do- 
blar la  rodilla. 

E«$toiiiacar.  Cascar.  Pe-\ 


EST 

nudar.  {libre. 

EsUtrt.    Escapat.    Saleo, 

EsUtstiBch,  Tosecilla. 

Estofitíjegatlor.Qui  estos- 
sega.  Tosegoso,  tosigoso. 

Entossesar.  Tossir.  To- 
ser. Tossir  (ingidament. 
Destoserse. 

EtiUïtx.  Capsa  pera  posar 
instruments.  Estuche.  Lo 
de  posar  navajas.  Nava- 
jero. Lo  del  cubert.  Posa- 
da. Lo  de  las  Uansetas. 
Lancetero. 

Estuvalla.  Mantel.  De  al- 
tar. Sabana,  sabanilla. 

Etritovar.  Ablandar,  mu- 
llir, emblandecer.  La  11a- 
ircar,  arquear. 


gar.  Pair,  sufrir.  Digerir,'  Estraeie.  V.  Extracte. 

M/n/íífígfaf.V.  Fastiguejar.  I  Esírado.  Recibidor.  An- 


Kstóittach.  Estómago 
E»«toittarí9ir.  Entorpecer. 

Y.    Entabornir. 
ENttina.  ñato.  Quedar  la 
estona.  Loe.  Aprovechar 


tecámara.    Sitial.  Sitial 
De  bisbe.  Faldistorio.  De 
boda.  Tálamo. 
Eetrafalari.  Picaro,  ma- 
lo, perillán.  Tornarse  es- 


bien  el  tiempo,  sacar  buen]     tralalari.  Abellacarse, 
partido.  A  estonas.  Loe! Esiiral'alaría.    Picardía 


De  rato  en  rato. 

Estupa.  Chorran.  Comu- 
na. Alrota.  De  carena.  E. 
en  f ana.  Del  \\i. ^Sedeña. 
Cap  d'  estopa.  Casquiva- 
no. Cosa  d'  estopa.  Esto- 

Estopí.  Estopín. _     (peño 


Picardia,  bellaquería. 

Estrafer.  Preservar.  Li- 
brar,  evitar.  Contrafèr 
Remedar,  contrahacer.  V, 
Escarnir. 

Estraí'erMe.  r.  Obrar  ab 
vehemencia.  Desgoznarse 


EM<»i>ina(la.     Fogonada  Estrafet.  Estrany,  ridi 

del  estopi.  Estopinazo.     \     cul.  Eslraño,  ridiculo. 
Estora.  £".5íe7-í!.  Arrimada  Estrafeta    (Cara).    Sem 
á  la  paret.  Arrimadillo. \     blante  ó  figura  extraña  ó 
Delaslndias.  Peíaíí.  Delsj     dificultosa. 
carros.    Alabe.    Rodona. ;  Estragat.  Coqui.  Tícaíe- 


liedor.  Enfardar  ab  este- 
ras. Enserar. 

Estorjselí.Pta.  Estoraque. 
La  escorxa  seca.  Álmea. 

Estoranient.  Estero. 

Estorar.  Esterar. 

Estorarse.  V.  Erissarse. 

Estorat.  Cubert  de  esto- 
ra. Esterado.  V.  Astorat. 

Estorch.  Quitado,  quito. 

Est«irerer.  V.  Deslliurar. 

Estordit.  Listo,  avispado. 

Estorer.  Esterero. 

E^toret.  Rueda,   esterilla. 

Estornell.  Aucell.  Estor- 
nino. Xalan.  Chalan,  pe- 
rillán. Ser  bon  estornell. 
Fr.  Ser  pájaro  de  cuenta. 

Estornudar.  V.    Ester- 


ro,  miserable,  tvosde  pes 
sa  en  lo  teixit.  Tendido. 

Estragón.  Pla.  Hisopillo 
griego.  {gante. 

Estran•Ijótfch.£'a"í)•nrrt- 

Estrantouí.  Pta.  Estra- 
monio, túnicas  de  Cristo, 
higuera  loca.  V.  Herba 
taupera.         (advenedizo. 

Estranger.    Ea-tranjero, 

Estrangol.  Manesc.  Ra- 
malazo. 

Estraugolar.  Passársen 
la  vianda.  Engullir. 

Estrangolat.  V.  Afamat. 

E.^trany.  Singular.  Inau- 
dito, peregrino,  singular. 
Rato. E.viraragante,  ridi-\ 
culo,  ridícu/oso.  Impropi. I 


EST        187 

Ajeno,    impropio.    Fèrs& 
estrany.   Fr.  Enajenarse. 
Estranyament.  Dester- 
ro. Ecrtrañamienlo. 

Estranyar.  Admirar^ 
Persignarse,  admirar. 

Estranyesa.  ¿"Jírafipr, 
raresa,  novedad.  Causar 
estranyesa.  Dar  ó  hacer 
choz.  '       {V.  Flsquinsar. 

Estrapas.«ar.    Estrasar. 

Estratagema.  Ardid. 

Estravaganeéa.  Ridicu- 
lez,      (diculo,  ridiculoso. 

Estravagant.  Raro,  ri- 

Estravagar.  Exlrariarse 

Esfrel». En  sasprincp.  ac- 
cepc.  Estribo.  Esparó.  Es- 
tribadero. V.  Esquins. 

Estreliacta.Y.  Sotragada. 

K»trehsi(l<tr.  Estribadero^ 

Es(ret»ítnient.  Hincapié. 

Estreltaní.  Apoyado. 

Estrebar.  En  sas  princip. 
acceps.  Apoyar,  estribar. 
Apretar,  estirant  ab  vio- 
lencia. Tirar,  estirar. 

Estrebería.  Estriberia. 

Estrella.  Artificial.  Es- 
trellón. Del  alba  ó  del 
dia.  Lucero,  diana.  De  la 
nit.  Véspero.  Del  nort. 
Polar,  del  norte.  Errant. 
ErráMca.  E.  ó  plantalje- 
de  mar.  Pta.  Estrellamar. 
Cosa  de  las  estrellas.  Es- 
trellar. Posar  ó  pujar  üns 
á  las  estrellas.  Fr.  Poner 
á  uno  sobre  los  cuernos 
de  la  luna  ó  sobre  las  nu- 
bes, [ro. 

Estrellador.  Estrellade- 

Estreilar.  V.  Estellar. 

Estrellarse.  V.  Eslabe— 
liarse,  Esberlarse. 

Estretlassa.  Aum.  Estre- 
llón.   (Araña,  estrelluela. 

Esf  relEeta  de  camp.  Pla». 

Estreni.  Eactremo.     [cer . 

Estreniéixer.    Eslreme- 

Estreméixerse.  r.  Tem- 
blar, estremecerse. 

Etítremiiat. Extremidad. 

Estremttnt.  Estremeci- 
mitnlo,  estremezo. 

Estremunciar.  V.  Ex- 
tremunciar. 

Estrena.  Primer  bs.  Es- 
treno. Fèr  locar  estrena. 
Fr.  Hacer  la  estrena. 


188 


EST 


SCí^trenaN.  PI.  Aguinaldo, 
gaje,  propina.  En  lo  joch. 
Barato.  Guanyar  las  es- 
trenas.   Ganar  laf  alhri- 
cia$.        (tar.  Apretadera. 
E<!itrenyaflor.  Pera  apre- 
Estrènyer.    Comprimir. 
Apretar,  agarrotar,  opri- 
mir. Reduhir.  Angostar, 
estrecharte,  contraer.  Re- 
gatejar. Escatimar,  [char. 
Estrényer.<!!ie.    r.    Eslre- 
E»$trenyin»tlora.  Esco- 
bón, (telarañas. 
E.<*írenyinMr.  Quitar  las 
Eíítrenyinar.Me.  t.  Despe- 
jarse, desencapotarse. 
E.strenyó.  Estrechez.   V. 
Estretó.         {llido,  ruido. 
Estrèpit.  Estrépito,  esta- 
Estret.  Reduhit,  apretal. 
Estrechado,  apretado.  A- 
varo.  Mezquino,   tacaño, 
agarrado.  Rigurós.  Rigu- 
roto,  premioso.  De  poca 
amplária.  Estrecho  ,   an- 
gosto. En  lo  mar.  Estre- 
cho. En  los  rius.  Hocino, 
hoya.  En  lo  calsat.  Ajus- 
tado. Pas  estret.  Angos- 
tura, callejón.  Entre  dos 
montanyas.  Boquete.    Ser 
del  puny  estret.    Fr.   Ser 
agarrado,  de  puño  cerra- 
do. Ser  ó  venir  estret  lo 
vestit,  calsat,  etc.  Ajustar 
Estreta.  Apretón. 
Estretament.  Adv.  Es- 
trechamtnte,  ar^gostamen- 
te,  apretadamente. 
Estret«>.  Opressió.  Apre- 
tadura, opresión.  Apretó, 
miseria.  Estrechez,  aprie- 
to,         (apuro,  estrechez. 
Estretura.    Estrechura, 
E.^triadura.  Arquil.  Es- 
triatura.  (poyado. 
EMribant.  Estrebañl.  .4- 
Estribar.  Consistir.  Ver- 
sar, consistir.  Apuntalar. 
Entibar.       (bote,  contera. 
EHtribillo.  Poél.  Estratn- 
Estribo.    Fort.     Contra- 
fuerte. Arquit.  De  alfiun 
edifici.  Estribadero,  enti- 
ba, sustentáculo.    De  pa- 
ret. Arquit.  Estantal.Vun- 
lal  per  assegurar  lo  peu 
dret.  Riostra. 
Estribot.  Surtida  estra- 


EST 

nya.  Pata  de  gallo.  Men- 
tida. Patraña.  V.  Jo|;;uina 

K.<«tricatla.  Tirón,  force- 
jón. V.  Tirada. 

E.<«tric.»dor.  Tirador. 
Deis  panyos.  Rama,  ram- 

Esfricar.' Esíi'rar.       (bla. 

Estrij«»l  y  Estrijoladora. 
Almohaza,  rascadera. 

Estrijolatlor.  Almoha- 
ador. 

Estrijolar.  Netejar  ab  1' 
estrijol.  Almohazar. 

E.<«trij4>lat.  Almohazado. 

E.«!»tripar.  Traurer  las  tri- 
pas. Sacar  las  tripas,  des- 
tripar, despanzurrar.  Es- 
quinsar.  Romper,  desgar- 
rar. Obrir  lo  ventre.  Des- 
barrigar. E.  un  cuento. 
Desollar  un  cuento,     (do. 

E«tripat.  Roto,  desgarra- 
Estro.  Furor  poético. 

Estrofa.  Taimat.  Bellaco, 
lu7io,  solla'ttre.      (manía. 

Estrofosia.  Med.  Ninfo- 

Estroncanient.  Supre- 
sión, obstrucción,   (tañar. 

Estroncar.  £sta>icar,  res- 

E'ítronearse.  r.  Secarse. 

E.<>itr4»ncasancli  Planta. 
Sanguinària,  corregüela. 
Pedra.  Hematites,  albin. 

Estrop.  Caixa  de  una  es- 
cribanía. Escribanía. 
Náut.  Estrobo.  Freijall. 
Estropajo.  A,  ó  de  tot  es- 
trop. De  surtido,  familiar. 

E.stropejar.  Estropear. 

Estropianient.  Naut.  De 
alguna  vela.  Rifudura. 

Estropiar.  Lacerar,  des- 
trozar. V.  Estropejar. 

Estropiarse.  r.  Alguna 
vela.  Náut.  Rifarse. 

Estructura.  Textura. 

Estruendo.  Raido.  Pet 
de  la  pólvora.  Traqueo. 

Estuba.  Estufa,  sudario. 
Fabricant  de  estubas.Es- 
tufero.  (ció.  Fometitacion. 

Estubanient.   Fomenia- 

Estubar.  Dar  estufas,  (fas 

Estubarse.r.  Tornar  e.s/ií- 

Estuea<i4»r.  Estuquista. 

Estucli.  Estuque,  marmo- 
ración, estuco. 

Estuci«»s.  Escrupuloso. 

Estudi.  Lloch  pera  ense- 
nyar.  Escuela,  aula.  Lo 


ESV 

del  home  de  lletras.  Ga- 
binete, retrete.  Lo  del  no- 
tari.  Oficio.  Pl.  Flstudls. 
Quarlos  baixos.  Entresue- 
los, cuartos  bajos,  (diante. 

Estudiant.  Escolar,  estu- 

Estudiatiu.  Estudioso, 
estudiador. 

Estufa.  V.  Estuba.  Fabri- 
cant de  estufas.  Estufero. 

Estufament.Obrade  es- 
tufarse. Engreimiento,  a- 
huecamienlo  ,  ufanía. 

Estufar.  F^stovar.  Ahue- 
car ,  mullir  ,  ampollar. 
Posar  flonjo.  Esponjar. 

Estufar.se.  r.  Lmplirse 
de  satisfacció.  Ahuecarse. 
Enfadarse.  Amostazarse. 

Estufat.  Vuyt.  esponjes. 
Ahuecado,  esponjado,  es- 
ponjoso. L'fa.  Pomposo 
ufano,  hueco.  Tacó.  Pali- 
za. Guisat.  Rehogado,  es- 
tofado. De  carn,  ceba  y 
especias  al)oli.£/ire^o//a- 
do.  Fór  estufat.  Rehogar. 

Estupidesa  y  Estupidi- 
tat.  Estupidez,  estoliaes. 

Estupro.  Violació.  Viola- 
ción,     liarse ,  despejarse. 

Esturdirse.   r.   Despabi- 

Esturdit. Desembarassat. 
Despejado,  avispado,  listo. 

Esturió.  Peix.  Esturión, 
sollo,  mai-on.  Menjar  fèt 
dels  ous  del  esturió.  Ca- 
bial. (Conmóurer. 

Esvahir.    V.     Violentar, 

Esvaliirse.  r,  Envanecer- 
se, engreírse.  V.  Desva- 
neixer. 

Esva.sir.  Invadir.  Invadir. 

Esvehit.  V.  Abaixat. 

Esveltínient.  Despacho. 

Esveltir.  Despatxar  las 
mercaderías.  Despachar. 

Esveltirse.r.  Deixondar- 
se.  Despabilarse. 

Esventar.  V.  Esbombar. 

Esventarse,  r.  Evapo- 
rarse. Disiparse,  e.vhalur- 
se.  Ressecarse.  Ventearse. 

E.sverat.  Atolondra!.  Al- 
borotado, atolondrado,  a- 
turdido.  tolondrón.  Esfe- 
reit,  perturbat.  Amilatw- 
do,  atemorizado, atronado 

Esversat.Acostumat.  Ver- 
sado, ejercitado. 


EVA 

Esvetliat.  V.  Desvetllat. 

Esvinsar.  Desvencijar. 

Esvoletejar.  Aletear, re- 
volotear. 

Etern.  Eterno,  eternal. 

Eternalnieut  y  Eterna- 
ment. .4dv.  Eternamente. 

Etieli.  Tísico,  ético. 

Etíop.  Mineral.  Sulfuro 
negro  de  mercurio. 

Eti<iueíi«a.  Tisis,  etique:. 

Etiquetas  (Pararse  en). 
Fr.  Andar  en  titulillos. 

Etgegai*.  Y.  Etjegar. 

Etjegar.  Deixar  correr  lo 
que  estava  detingut.  Sol- 
tar. Llansar  de  si.  Arro- 
jar, despedir.  Etjegar  á 
fregar.  Fr.  Echar óemiar 
á  paseo.  E.  enhoramala. 
Fr.  Enviar  á  escardar. 

Etnicli.  Gentil.  Gentil. 

Et»tavara.  V.  Adzavara. 

Etseroler.  V.  Atseroler. 

Etxis.  Hechizo,  aojamien- 
to,  aojo.  {Hechicero. 

Etxítiador.    Qui    etxisa. 

Etxisar.  Hechizar,  aojar. 
Agradar  mòlt.  Embelesar. 

Etxura.  Forma.  Taí/e.  Fi- 
gura. Hechura.  Pl.  Mans. 
Manufactura,  hechuras. 

Eu.  Inlerj.  Ey.  He,  ce. 

Eufttrbi  y  Euforbia.  Pta. 
Euforbio,  tártago,  guer- 
ra. Goma  del  euforbi. 
Gurbión,  gorbion. 

Euga.  Yegua.  Cosa  de  eu- 
gas.  Yeguar.         (güeria. 

'Euss^ss•Aúa.Yeguada ,  ye- 

Eugatï^er.  Quicuyda  ca- 
gas. Yegüero,  yegüerizo. 

Eunucli.  Eunuco,  espadón 

Enra.  Pla.  Hiedra,  arbó- 
rea. De  flor.  Cimbalaria. 
Espinosa.  Zarzaparrilla 
del  pais.  Roquera.  Asari- 
na.  Terrestre  ó  cayguda. 
Hiedra  terrestre. 

Euro.  Vent  de  llevant.  Le- 
vante, este. 

Euro.  Arbr.  Moscón  ,  arce 
común.  De  fulla  de  frei- 
xe. Arce  de  hoja  de  fresno. 
Euro  del  sucre.  V.  L'ró.    I 

EuN.  Vos.  Os. 

EuMineta.  Pta.  Camedrios  I 

Eutrapelia.  Eutropelia,    i 

Evacuant.  Evacuativo ,  | 
eracttalorio. 


EXA 

Evacuar.  Vuydar.  Vaciar, 

verter.  (Vacuitat. 

Evacuitat.   Vaciedad.  V. 

EvaiigeüNute.    Evange- 

lismo.  ^    {disipación. 

Evaporació.  Vaporación, 

Evaporada.  Dona  poch 
casia.  Impúdica. 

Evaporanient.  Evapora- 
ción. V.  Evaporació. 

Evaporaní .  Éraporaforio 

Evaporar.  Vaporar,  va 
porear,  vapjorizar,  earha 
lar.  T.  Evaporizar,  vola- 
tilizar, desva7iecerse. 

Evaquació.  Evacuación. 
Del  ventre.  Deposición. 

Evacjuant.  Evacuativo, 
evacuatorio. 

¡Evaquar.  Evacuar  ,  ex- 
cretar.\ .  Evacuar,  {creto. 

Evaquaf.  Evacuado,  ex- 

Evasió.  Fuga.  Evasión. 
Cavil-lació.  Cavilosidad. 

Eva^iiu.  Evasivo. 

Evento.  Acontecimiento, 
acaecimiento,  e'xito. 

Eventualitat.  Casuali- 
tat. Contingencia. 

E^identnieut.  Adv.  Pa- 
tentemente. 

Evocar.  Introducir. 

Ex.  Anleposada  á  un  nom 
de  dignitat,  empleo,  ele. 
indica  cessació.  Exprés, 
de  fastich.  Ej,  eje.  Fusell 
de  carruatje.  Eje.  Posar 
lo  ex  ó  fusell  de  la  roda, 
etc.  Enejar. 

Exacerbar.  Exasperar. 

.Exactament.  Estricta- 
mente, justificadamente. 

Exacte.  Exacto,  estricto, 
preciso.  En  lo  cumpli- 
ment.  Observador. 

Exactitut.  Puntualidad, 
precisión,  rectitud. 

Exada.  V.  Eixada. 

Exagalla<Fa.  Cop  de  cap. 

Viaraza.  Tontería.  Maja- 

í/ería. V.Magallada.  (cío?!. 

'Exageració.      Pondera- 

Exagerador.Ponrferarfor 

Exagerar.  Ponderar,  a- 
bultar,  encarecer. 

Exageratiu.  Exagerati- 
vo,  hiperbólico. 

Exalar.  V.  Eixalar,  [to. 
Exaltació.  Ensalzamien- 
Exaltar.  Engrandecer,  le- 


EXC 


189 


1     vantar,  sublimar. 
Exaltat.  Acalorado. 
Exaniinactor  de  poders. 

Bastantero. 

W^xiAiniusír.  Reconocer.  Ab 
cuydado.  Ponderar.  De 
noü .  Reexaminar.  Los 
quilats.  Aquilatar. 

Exart. /Icaso.  Per  exarl. 
Adv.  Casualmente. 

Exa.sperar.  Exacerbar. 

Exáucli.  Obra  de  desay- 
guar.  Desagüe.  Lo  con- 
ducto ó  canal.  Desagua- 
dero, desaguador. 

Exaugar.  Traurer  las  ay- 
guas  de  algun  Uoch.  Des- 
aguar. Tráurer  alguna 
cosa  del  mar.  Resacar. 

Excedir.  £¿rceder,  aventa- 
jar, {descomedirse. 

Escedtrse.  r.  Propasarse, 

Escel-íent.  Preciado,  ra- 
ro, preclaro. 

Excel•lentment.  Exce- 
lentemente, egregiamente. 

Excels.  Excelso,  sublime. 

Excentrip|icicie.  Astr. 
Excen  tripiciclo. 

Excepció.  Exceptuación, 
reserva.  A  excepció.  Adv. 
Salvo.  {superfluidad. 

Excés.  Exceso,    demasía. 

Excessiu.  Extremo ,  infi- 
nito, excesivo. 

Excessivament.  Adv. 
Ab  excés  Excesivamente, 
descomedidamente. 

Excitadíir.  Incitador. 

Excitanient.  Excitación. 

Excítatiu.  Qui  te  virtut 
de  excitar  ó  móurer.  £sít- 
mulante.  fomento.  Que  se- 
dueix. Seductor,  seductivo 

Exclamació. Queixa  llas- 
timosa. Clamor. 

Exclamarse,  r.  Clamar. 

Exclós.  Excluido,  excluso 

Exclóurer  .  Exeludir  y 
Excluhir.  Excluir,  ex- 
ceptuar. {Exclusive. 

Exclusivament.     Adv. 

Excomunicació.  Exco- 
munión, descomunión. 

Excomunlcar.  Escomu- 
nicar. Excomulgar. 

Excrement.  Excremen- 
to. Deis  aucells  de  rapi- 
nja.  TulUdura.VX.  Heces. 
Traurer  excrements.  Ex- 


190        EXI 

crementar,  eai-cretar. 
Excremental.      Ecccre- 

vienlirio.  {cion 

Kxcretanient.      Eucre- 

JExculpaciú.  Disculpa. 

ExcurNió.  Correria. 

£xcuHa  y  sos  derivats.  V. 
Escusa. 

ExcuNwió.For.  Excursión 

Execrable.  Detestable. 

Execració.  31aledicció. 
Imprecación. 

Execratori.  Imprecato- 
rio, ejcecrativo. 

Execució.  Ejecución.  Lli- 
brar  de  la  execució.  For. 
Pesenjecutar.  Menar  á 
execució.  Poner  en  obra. 

Executable.  Ejecutable. 

Executador.  Ejeculiio. 

Executar.  Ejecuíar,  cum- 
plir, obrar,  hacer. 

Executiu.  Ejecutivo. 

Exempci«».  Ejrencion, 
franquicia,  inmunidad. 

Exemplar.  Lo  que  dóna 
bon  exemple.  Edifica  tiro 
Paula.  Tipo.  Eiilre  es- 
tampers,  primer  de  cada 
full.  Capilla.  Sens  exem- 
plar. Adv.  .S'in  ejemplo. 

Exemple.  En  sas  princi 
pals  accepcions.  Ejemplo. 
Modelo.  Paula,  modelo, 
dechado.  Lo  modelo  de 
lletra.  Muestra,  cartilla. 
Donar  mal  exemple.  Desf- 
dificar.  Mal  exemple.  Üe- 
sedificacion.  Probar  ó  a- 
povar  ab  exemples.  Pa- 
rificar,     (inmune,  horro. 

Exempt.    Exento,    libre. 

Exercici.  Ejercicio,  uso. 
práctica.  (cer. 

Exercir.    Ejercitar,    ejer- 

Exércit.  Ejército.  En  cam 
panya.  Hueste.         [ticar. 

Exercitar.  Ejercer,  prac- 

Exércoi.  Minio,  azarcón. 

Exert.  V.  Empelt. 

Exhalacíó  (En  una).  Adv 
En  un  santiamén. 

Exhalar  olor.  Respirar 
Vapor.  Humear. 

ExhalarMe.  r.  Desvane- 
cerse, volatilitarse,  evapo- 
rarse, [partnélico. 

Exhortatorí.  Horlatorio, 

Exilia.  V.  Eixida. 

Exigir.  l'«dir,  requerir. 


EXP 

Eximiament.  Excelente-] 

Exir.  V.  Eixir.        (mente.' 
Exicitimaciú.  Judici.  Jui-. 

ció,  dictamen. 
Existimar.  Juf/icar.  { 

Exit.  Succés.  E.rito.   Lli- 
cencia ecclesiástica  pera 
mudar  de  bisbal.  Salida. 
Exorbar.  Ce^ar,  hacer  cié-' 
(JO.      (Exorbitantemente.  ^ 
Ex4»rbitaiitmeut.  Adv. 
Exorcli.  Mañero,   estéril.  | 
Exorcizar.  Conjurar.        \ 
EX4»rcÍHme.  Exorcismo,! 
conjuro,    (lias.  Desorejar.'^ 
Exorellar.  Llevar  las  ore-| 
Exúticb.  Estranger.  Exó-\ 
tico.  Estrany.  Raro.  i 

Expandió.  Fis.  Relajación] 
Expectar.    Esperar,     a-\ 
guardar.  V.  Pertànyer.     ] 
Expedició.    Desembrás.i 
Despejo.    Ab    expedició.. 
Adv.  Expeditamente. 
Expedicioner.   E.rpedi- 
cionero.  (medio. 

Expedient.  Modo.  Vado, 
Expedir.  Despatxar.  Dar 
expediente  ó  curso.  I 

Expedit.    Descmbrassat.! 
E.vpedito.  Enviat.  Expe- 
dido.   Resolt.    Resoluto,\ 
listo.  Adv.  A  la  ligera.  Lo 
qui  camina  expedit.  Es- 
colero,    íbarazadamente. 
Expeditament.   Desem- 
Expeditiu.  Expedito.       I 
Expel•lir.    Expeler,   ex-\ 
pulsar,  desechar.  Alguns 
animals  los  excrements,  i 
Frezar.  'pulso. 

Expel-lit.  Expelido,   ex- 
Expendir.  Gastar.  Gaí-| 
tar.     Donar  al    públich, 
véndrer.  E.rpender.  i 

Experiencia.  Práctica. 
Habito,  práctica.S.  Expe- 
riment. Falla  de  expe-! 
riencia.  líisoñada,  bisoñe- 
ría. Home  sens  expe rien-| 
cia.  Inexperto.  Anársen 
per  la  experiencia. Fr./rje 
por  el  liento.  Per  expe- 
riencia. Adv.  Experimen- 
lalmente.  (mento. 

Experiment.      Experi- 
Experimentat.Próc/ieo, 

provecto,  experto. 
Expert.      Experimentat. 
Ex-perto,  perito.  Inspec- 


E.XT 

tor.  Veedor.        (Lustrar. 

Expiar.Purgar las  culpas. 

Expiatori.  Expiativo. 

Expiració.  Quim.  Evapo- 
ración, (drerse.  Dilatarse. 

Explayarse,    r.    Extén- 

Expletar.  Sacar. 

Explicació.  Declaración, 
comento.  (caderas. 

ExplicadoraM.pl.  Expli- 

Explicar.  Exponer,  de- 
clarar, comentar. 

Explícit.  Explicito,  pre- 
ciso, terminante.        ició. 

Exportació.  V.  Extrac- 

Expiiítadanient.  Adv. 
Peligrosamente. 

Exposar.  Posar  de  mani- 
fest. Exponer.  Explicar. 
Declarar,  alegar.  Arris- 
car. Aventurar,  compro- 
meter, aburrir,  r.  Peligrar 

Exposat.  Expuesto,  peli- 
groso, delicado.  E.  a  pe- 
rills. Ocasionado. 

Exposició.  Perill.  Peligro 

Expòsit.  E.X'pósito,  cune- 

Expositar.  Exponer,  (ro. 

Expremadora.  Expri- 
midera, exprimidero. 

Exprémer.  Extraurer  lo 
such  de  alguna  cosa.  Ex- 
primir. Apretar.  Apretar. 
V.  Esprémer.       (miento. 

Expremuda.    Exprimi- 

Exprés.  E.rpreso. 

Expressament.  Adv.  A 
sabiendas,  de  pensado. 

Expressar.  Exprimir, 
pronunciar,  nombrar. 

Expressat.  Expreso. 

Expressió.  Véu.  Habla, 
voz. ñeca\o.  Demostración 

Exprimir.  V.  Exprémer. 

Expropiar.  V.  Desapro- 
piar, {do. 

Expuls   E.Tpul.so,  expeli- 

Expulsor.  Expeliente. 

Exquisit.  Esquisit.  Pre- 
cioso, excelente,  escogido. 

Exquisitat.  Preciosidad. 

Extasiarse. r.  Arrobarse. 

Éxtasis.  Rapto,  robamien- 
lo,  arrobamiento. 

Extemporáneaní  e  n  t. 
Adv.  Improvisamente,  ex- 
temporalmenle. 

Exténdrer.  En  sas  prin- 
cipals accepcions.  Exten- 
der. Ampliar.    Ampliar. 


FAB 

Aiiamplar.  Relajar.  A- 
llarear.  Ef  tirar,  fspurrir.' 
La  Yoba.  la  vista.  etc. 
TfndfT.  T.  En  lo  joch  de 
carta?.  Tenderse.  \ 

Exténdrepse.  r.  Conti- 
riuar?»,  dilatarse,  correr.' 

Extens.  Lo  que  te  exten- 
sió. Extenso.  Llarch.í<7r- 
rjo.  Per  extens.  Adv.  Ex- 
teniameute. 

Exteiisi4i.  Dilatació.  Vai- 
tfdad.\rqu\l.  Proyectura. 

Extennació.  Consuma-', 
cion.  .Med.  Inanición.        | 

Extenuat.  Passat,  sech.' 
J/i'íír-rifo ,  tábido. 

Exterior.  Extrinsech. 
£.rírin-!foo.  Part  forana.' 
Coríeza.  Corteza. 

Exterioritat.    Exterior.  • 

Extern.  Eariemo. 

Extés.  £j¡«i*o,  lato,  tas- 
to. V.  Estés.        (marión. 

Extiuia.  Extinaació.  £j<í- 

Extiniar.  EHimar.  V.  A- 
valuar.  ipresicrn. 

Extinció.  Supressió.  Su- 

Extinsnir.  .N"ii;irímir.       i 

Extinsuit.  Apagat,  des-' 
truit.  Extinguido,  ejclmto'' 

Extraceió.  Sorteig.  Sor-\ 
tea.  ripj.  Treta.  S'aro.sa-' 
camiftiío.  ñuta.  Jíinutar.  '■ 

Extractar.  Formar  mi-i 


FAB 

Extracte.  Extracto.  Re-' 

copilació.  Excería.  Veu; 
forense.  Apuntamiento.^ 
De  Saturno.  Fama.  Sut-i- 
cetaío  de  plomo  liquido.     ; 

Extrahent.  Qui  extrau.' 
Extractor,  extratníe.         | 

Extraordinari.  Gran. 
Grandi.  reiVriíi'í.  En  lo 
menjar.  Aníír-oJía.  ariít- 
podio.  dupla.  Cosa  ei-j 
traordinaria.  .-lòorío.        j 

Extráurer.  Extraer,  sa-' 
car.  Lo  esperit.  Quim.  I 
Alcoholar.  j 

Extravasancia.  Rareza.  \ 
ridiculez.  í;.'"ura.  j 

Extravagant.  Estrany.; 
Extraño,  p-jradojo,  raro,' 
inaudito.  Maniatich.  Ma-' 
niaco,  maniático. 

Extra  V  aganrtnient. 
.\dv.  Extrnaa  iiííí  mírií?. ' 

Extravagrar.  V.  Desva- 
ríe,! a  r.  Trasrenarse. 

Exfravenar!*e.r.  Medie. 

Extrem.  Principi  ó  fi  de 
alguna  cosa.  Exlremo.yo- 
ra.  Orilla.  Altura.  Sumi- 
dad. Grau.  Punto.  Punta. 
Cornijal.  Admiració  ó  es- 
crúpol afectat.  Hazañi- 
ria.  De  extrem  á  extrem. 
Adv.  A  largo.  Reduhir  al 
extrem.  Extremar. 


F.\C         191 

Extremat.  Summo.  fj- 
trrmo.  Escrúpulos.  £jj- 
tremoso.  fin.  cabo. 

Extremitat.      Extremo, 

Extreninnciar.  Admi- 
nistrar lo  sa5rament  de 
la  extremuncio.  Olear, 
dar  la  unción. 

Extremaneiat.  Oleado. 

Extremuncio.  E^'trema- 
unciot).  santa  unción. 

Extret.  Lo  que  se  ha  tret 
de  alguna  cosa.  Exlrahi- 
do.  Tret  de alsun  empleo. 
Depuesto.  Dé  regalicia. 
Rabazuz.  Y.  Extracte. 

Extrjnsech.  Extrínseco. 

Extuberancia.  Protuhe- 
rzr:ci-i.  dor. 

Exugadtir.    V.     .4ixu2a- 

Exnsar.  V.  .\ixuear. 

Exulcerar. Formar  Ilaaa. 
En>onar.  enrenenar. 

Ey.  Interj.Pera  cridar.O.v^, 
ea.  E>.  ey.  Interj.  de  es- 
tranyesa. Hola. 

Eyna'.  Qualsevol  vas  pera 
posar  liquits.  Vasija.  Pl. 
Las  eynas  de  espinvolar 
cota. Àlmarrats.  Los  ins- 
truments propis  de  algun 
art  u  ofici.  Ensere*,  trebe- 
jos, útiles,  utensilios.  V. 
Arreus. 


F. 


Fa.  Interj.  de  disgust.  Qui- 
ta, fuera,  aparta. 

Faba.  Lo  fnivi  de  la  fabe- 
ra.  Haba.  Butllofa.  Ron- 
cha, habón.  Rodoli  pera 
votar.  A  Itramuz.  Faba  ca- 
nina. Pta.  Matacán,  nuez 
vómira.  Faba  egipciaca. 
Colocada,  haba  de  Egipto. 
En  lo  COS.  Habón.  >o  po- 
der dir  faba.  Fr.  So  po- 
der echar  el  aliento.  Trau- 
rer  fabas  de  olla.  Fr.  Sa- 
car los  pies  del  plato. 

Pabar.  Habar. 

Fabária.  Pta.  Tele  fio,  fa- 
bacrata.  yerba  callera. 

Fabat.  Habado. 

Fabelar.  V.  Parlar. 

Fabera.  Pla.fíjta.  F.  bor- 


da.Fafta  loca.(to,  estantío.  ¡ 
Fabet.  Embadalit.  Melilo-] 
Fabo  y  Faboli.  Haba  jta- 

nosa  ó  caballuna. 
Fàbrega.  V.  Alfàbrega. 
Fabrica.  Edifici.  Edificio. 

Obrador.  Taller,  obrador. 
Fabricació.  Fabrica. 
Fabricador.  Fabricante, 

Fabricant.  De  barco?. 
Constructor  natal.  De 
cardas.  Cardero.  De  cer- 
vesa. Cervecero.  De  cule- 
bras. Pretinero.  De  focbsl 
artificials. PíroífOTjiV-o.  De 
monteras.  Moníerero.  De 
palas.  Palero.  De  poh  ora. 
Poltorista.  De  raquetas. 
Raquetero.  \ 


Fabricar.  Formar,  hacer, 
con-^truir:  obrar. 

Fábula.  Cuento.  Sorela. 
Inventor  de  fábulas.  Fa- 
bulista, fabulador. 

Fabulós.  Suposat.  Apó- 
crifo, ficticio.  'talia. 

Facció.    Bàndol.    Bando, 

Facècia.  Gracia,  agudesa. 
Chi-i'.e.  sal.  donaire. 'Em- 
bolich.  Trapisonda. 

Fácil.  Expedit.  Expedito. 
Flexible.  Dócil.  Fácil  de 
fèr.  Hacedero.  De  rodar. 
Rodadizo.  De  obrirse.  A- 
bridero.  (gilitar. 

Facilitar.  Posibilitar,  a- 

Facineró.w.  Forajido. 

Facinerosament.  .\dv. 
Mahcídamente. 


192 


FAl 


Factible.  Hacedero,  ope- 
rable, acaecedero.     (Mor. 

Factor.  Hacedor.  For.  his- 

Factoria.  Factoraje. 

Factura(l4»r.  Facturero. 

Facultat.  Forsa,  resisten- 
cia. Fuerza,  resistevcia. 
Llicencia.  Libertad,  licen- 
cia, impetra.  Poder.  Voz, 
poder,  potestad.  Qui  té 
aulorisació  per  fèr  una 
cosa.  Facultado,  arbitra- 
do. Pl.  Béns.  Posibles. 

FaciiiulanieiLt.  Copiosa- 
ment  en  lo  lien  dir.  Elo- 
cuentemente.  {pico,  parla. 

Facuiiditat.      Facundia, 

Facuntitt.  Copiós  en  lo 
ben  dir.  Elocuente. 

FaUa.  Bruixa.  Hada. 

Fadaiuent.  Adv.  Desabri- 
damente, (lacion. 

Fadi^a.  l'or.  Tanteo,  pre- 

Fadígai*.  For.  Tantear. 

Fadus-.  Empalagamiento, 
empalago,  insulsez. 

Fattri.  Solter.  Soltero,  jo- 
ven, doncel.  De  algun  ofi- 
ci. Mozo,  mancebo,  oficial. 
Fadri  mesader.  Mesero. 

Failriitatje.  Juventud, 
mocedad,  soltería. 

Fadrinejar.  Mocear. 

Fageda.  V.  Faja!. 

Faj^iuu.  Gat  salvalje.Gar- 
duña,  fuina.  (lor. 

FaSiedor.    Hacedor,  fac- 

Fahena.  V.  Fewia. 

Falient.  V.  Faliedor. 

Faií<á.  Aucell.  Faisán. 

Faix.  Arb.  V.  Fatg. 

Fai%a.  Pera  cenyir  lo  eos. 
Faja.  Llista,  \'ia.  Gaya, 
lista,  tira.  De  bayeta.  Es- 
tomaquero.  De  criatura. 
Fajero.  De  fullas,  etc.  que 
portan  los  indis.  Pani/ia- 
nilla,  mástil.  De  militar. 
Trena.  En  los  adornos. 
Franja.  Pera  cenyir  lo 
ventre.  Pretina,  cincho. 
Pera  lligar.  Venda.  Lal 
que  usan  los  ecclesiás-l 
tichs.  Ceñidor.  La  que 's 
pinta  en  las  paréis.  íloda-] 
pie.  La  deis  caminadors. 
Apretador.  La  de  las  por- 
tas. Peinazo,  paño.  I 

Faixador.  Faixa  de  cria- 
tura. Fajero.  I 


FAL 

Faixatiura.  Fajamiento. 
Naut.  Fajadura. 

Faixar.  Fajar,  ceñir.  Fort. 
fíecinchar.  Tornar  a  fai- 
xar. Receñir.  FesteíaJxar. 
l'r.  íam.Vete  al  rollo. 

Faixat.  Cenyit  ab  faixa. 
Ceñido.  Illas.  Fajado. 

Faixeta.  Dim.  Fajuela. 

Faixiua.  Fajina.  Fagina, 
tinada ,  [aginada. 

Faja.  Fruy  I  del  falg.  Ha- 
yuco, fabuco. 

Fiíjat.  Hayal,  hayedo. 

Faj4»l.  Fayol./íííòiio»,  trigo 
sarraceno,  alforfón. 

Falagaiitent.V.  Alalach. 

Falagar.Y.  Afalagar. 

Fafa^uer.  Qui  afalaga. 
Halagüeño,  halagador. 

Faiajiuera.  V.  Falguera. 

Falagueraiuent.  Adv. 
Halagüeñamente. 

Falás.  V.  Fals. 

Falca.  Cuña.  De  la  arada. 
Telera.  De  popa.  Naut. 
Coronamiento.  De  proa. 
Náut.  liandilla. 

Falcar.    Acuñar,   calzar. 

f'alcaiia.Fam.  Entre  es- 
tudiants, la  nyapa  que  la 
despesera  feyá  à  sos  hos- 
tes. Moros. 

Falcilla.  Trinxet  de  saba- 
ter. Trinchete,  tranchete. 

Falcó.  AiiccU.  Halcón.  De 
niu .  Niego.  Monten.  J/o7i- 
tano.  Tagarot.  Tagarote. 
Que  persegueix  als  tu- 
dons.  Palumbario.  Que 
salla  de  lama  en  rama. 
Harnero.  Rociuer.  Boque- 
ra. Tunisencn.  Neblí,  hal- 
cón gen  til  o  de  Túnez.  Pes- 
sa  de  artillería.  Falcan. 
Cassa  per  medi  dels  fal- 
cons. Halconería.  Gàbia 
de  falcons.  Halconera. 
Semblant  ó  parescut  al 
falcó.  Halconado. 

Falconada.  Calada.  Pe- 
gar falconada.  Fr.  Echar, 
la  garra,  meter  ¡os  cinco. i 

Valvonev.  Falconero,  hal- 
conero. (Cetrería. \ 

Falconeria.     Acetrcna. 

Falconet.  Especie  de  ca- 
no ó  culebrina.  Falconete. 

Falda.  La  part  del  eos 
desde  la  cintura  (ins  ais 


FAL 

genolls.  Regazo.  La  part 
del  vestii  talar  de  la  cin- 
tura üns  hAW. Halda,  fal- 
da. Falda  ('e  xemeneya 
Campana  de  chimenea.  De 
montanya.  Faldaminto^. 
vertiente.  Lo  que  té  grans 
faldas. //aWiíc/o.  .enfaldo. 

FaItCada.  Haldada,  halda, 

Faldetli.  Brial,  guarda- 
pies,  faldellin,  rodapiés. 

Faldero.  Arandela. 

Fatdetaüi  y  Faldillas.  Pl. 
Saya,  guardapiés.  Las  de 
sobre  pera  surtir  de  casa. 
Basquina.  Curt  de  faldi- 
llas. Faldicorto. 

Faldilleta.  Falda.  Falda, 
faldamento.  Com  á  part 
de  aimadura  que  surt  del 
peto.  Faldar,  tonelete.  Pl. 
Las  que  's  posan  ais  Sants 
Cristos.  Pañetes. 

Faldó.  La  part  que  [)en¡a 
del  gipó,  jupa,  eic.  Faldi- 
lla. La  part  inferior  de 
alguna  loba  que  penja 
solia.  Faldón. 

FaEguera.  Herb.  Helécho. 

i  Fall.  Fallat.  Faltado. 

'Falla.  Falla.  Falta.  En  lo 
joch,  dit  de  la  caria  que 
noestrunfo.  Falsa. 

Fallanca.  Postura  poch 
ferma  del  eos.  Fayanca. 
La  bestia  de  carga,  vella. 
Hocihante,  matalón. 

Fallar.  V.  Fallar. 

Fallir.  Abatrer.--e.  Que- 
brar. Morir.  Fallecer. 

Fallit.  Abatut.  Quebrado. 

Falló.  Enujat.  .4  irado,  mo- 
hi)io.  Dil  del  vi  bo ,  fori. 
Fuerte.  Dil  del  mar  al- 
terat. Encrespado. 

Fallonia.  Ira,  enojo. 

Vtkl-Xáii.Falaz,  fingido,  [te. 

Fal-lasnient.  Falazmen- 

Fál-Ier.  Enganyar.  Fn/ir. 

Fal-lera.  ifanià,  tema. 

Fal-lible.  Falible. 

Fal-lir.  Mentir.  Mentir. 
Fallar.  Fallar. 

Falória  y  Falórnia.  Men- 
tira, embuste,  bola. 

FalN.  Instrument  pera  se- 
gar. Hoz,  segur,  falce,  se- 
gadera. No  vcrdader.  Fal- 
sa ,  fabuloso.  Miis- Falsa. 
Faltat  de  Uey.  Trefe.  Sol- 


FAM 

dat  armat  ab  fals.  Falea- 
rio.  No  férhi  "1  fals.  Fr. 
Aprovechar  la  ocafion. 

Fai««a  aca.^.>^ïa.  Arbre. 
Acacia  blanca. 

FaLsalira^a.  Fort.  Tena- 
llon,  contramuralla. 

Falsa-regla.  Canilla. 

Falsedat.  Falsia.       {car. 

Falsejar.  Falsear,  falsip- 

Falset.  Veu.  Falsete. 

Falsia.  Especie  de  orene- 
ta. Vencejo,  avión.  Herb. 
Culaniriilo  de  poso.  F.  ne- 
gra. Herb.  Culantrillo  ne- 
gro ó  mayor.  [chele. 

Falsilla.  Ganiveta.  Tran- 

Falsiot.  Aiicell.  Avión, 
malviz.  V.  Falsía,    {ciño. 

Falso.  Agrie.  Honcejo,  po-^ 

Falta.  Privació.  Priva-') 
cion  ,  carencia  ,  manca-l 
miento.  Pobresa.  Pobrera. | 
carestia,  necesidad.  Defec-' 
te.  Defecto,  achaque.  V.  de 
confiansa.  Desconfianza.' 
De  criansa.  Inurbanidad., 
De  gana.  Desgana. De  llet.  i 
Agalaacia.  De  sahó.  De-¡ 
sazón.  De  salut.  Arguello. 
Erro.  Marro.  Pl.  Defectos. 

Faltar.  Errar.  En-ar, 
marrar,  hocicar,  flanear. 
fíestar .  quedar.  Morir. 
Fallecer.  Pecar  ó  comc- 
trer  falta.  Delinquir.  Fal- 
társen  poch.  Fr.  Faltar 
poco.  Trobar  á  faltar.  E- 
char  menos.  Xon  falta  al- 
tra. Loe.  Otra  que  tal  baila 

Faltat.  Defectuós  ó  des- 
provehit.  Falto.  Curt, 
fals.  Corlo,  falso.  Dit  de 
la  moneda  ó  metalls.  Fe- 
ble. F.  de  cap.  Acéfalo.  De 
caixals.  Desmolado.  De 
forsas.  Desmarrido.  De 
nansas.  Desasado.  De  sa- 
hó.  Desazonado.        (reta. 

Falúa.  Dona  viva.  Pizpi- 

Falusa.  Galiota  de  un  or- 
de de  rems.  Falúa,  faluca. 
La  persona  ó  animal  mòlt 
petit  y  bullicios.  Ardilla. 

Fani.  'Hambre  y  Gazuza 
com  á  veu  familiar.  Apa- 
gar la  fam.  Fr.  Despio- 
jar. Fèr  patir  fam.  Ham- 
brear. Mort  de  fam.  Ham- 
brón, hambriento. 

DIC.      CAT.      CA.ST. 


FAR 


193 


FAN 

Fama.  Estimació.  Estima, 
honor  ,  renombre.  Cele- 
britat. Gloria,  celebridad, 
olor,  nombradla. 

Fancejaiit.  V.  Famolench  'Fauifós.  Lodoso,  barroso. 

Faiitejar.  Hambrear.         |Fanguejar.  Zancajear. 

Familia.  Prole.  Progenie,  iFanguera.  V.  Fangar. 
progenitura  ,     prosapia.  FíttttArmaí.  Fantasma,  es- 
Casa.  Hogar,  cuna.  \    pectro,  sombra. 

Familiarisai'se.  r.  Fí/?-|ï'an(a.'!iíar.  Hacerse  ihi- 


fanch.  Lodazar,  lodazal, 
atolladero ,  barrizal.  Gi- 
rar la  terra  de  un  camp 
ab  la  fanga.  L•iyar. 


garizarse  ,  rozarse  ,  en- 
compadrarse. 

Familiaritat.  Marciali- 
dad, llaneza,  parcialidad. 

Faiii«»leiicíi.  Hambrien- 
to, famélico.  Anar  famo- 
lench. Fr.  Hambrear. 

Famós.  Señalado,  i-enom 


siones  ó  hacer  castillos  en 
el  aire. 
Fantasma.  Visió.  Vision, 
espectro.  Figura  que  fa 
por  á  las  criaturas.  Mari- 
manta, coco.  Home  pre- 
sumptuós. Faníasnion,  es- 
tan  ligua. 


brado,  insigne,   afamado.  IWantàsticli.  Qui  té  mól- 
Fanal.  Llanterna.  Farol,  I    ta  vanitat.  Afantasmado, 

linterna.  Náut.  De  popa.  I     figurón.         (esportillero. 

Linternón.    Gran.    L':m-  I^anui.  Faquin  ,  ganapán, 

pión.  Pl.  Herb.  Farolilh  s.  iFaram.  V.  Viram. 
Fanaleí'.  y ui  ericen  los  fa- .Faramalla.      Jactancia 


nals.  Faíin/ero.  farolero 
Fanalef.Pla.  Halicacabo. 
Faiíáfich. Preocupat,  l't- 
sionario.  ¡car. 

Faseati.o.'ar.  V.  Embabie- 
FanaíÍ!>me.  Fanatismo. 
Vaneli.  Fango .  barro,  lo- 
do, cieno.  Fanch  de  mola. 


sens  fonament.  Junciaiía, 
farándula.  Home  trapa- 
cer.  Trapalón,  trapacero. 
V.  Fullaraca. 

Fai'andola.  Companyia 
de  cómichs  ambulants. 
Farándula. 

Farau<iúuia.  V.  Falóría. 


Amoladuras.  Per  fèr  ta-  Faranduler  Faj-a?ií/u?ero 
pias.    Pete.    Ficar  en   lo  Fara«i.  Foguera  que  ser- 
fanch.  Fr.  Entruchar.  Fi-      via  de  senyal.  Alcándora. 
carse  al  fanch    ó  en  un  Faratjí  y  Faraute.  Vende- 
fanch.  Fr.  Empatanarse,\     /ii//no.s.  V.  Trut\iman. 
meterse  en  un  cenagal.  He- ■Farhaííá.  Falbalá,  farfala. 
volcarse  en  lo  fanch.  £«- ¡Farcell.  Lio,  envoltorio, 
cenagarse  ,  meterse  en  el  Farcellav,  Enfardelar, 
cieno.  Tráurer  del  fanch.  iFareiílor.    Qui     farceix. 


Desatollar,  desembarrar 

Faitdang'uer  y  Fandan- 
guista.  Fandanguero. 

Fauegada.  Hanegada,  fa- 
nega de  sembradura. 

Fanfarria.  Jactancia. 

Fauf'arrú.  Fanfarrón,  jac- 
tancioso, farfantón.  Fèr 
lo  fanfarró.  Fr.  Fanfarro- 
near, echar  bravatas. 

FanfarrouaiFa.  Fanfar- 
ronería, valentonada. 

Fanfarronejar.  Bra- 
vear, fanfarronear ,  echar 
baladronadas. 

Fansa.  Agrie.  Laya,  lia. 

Fangador.  Agrie.  Laya- 

Faugal.  Lodazal.       (dor. 

Fangar 


Mondonguera. 
Farciment.  Relleno. 
Farcinata.       Baturrillo, 

fárrago,  morralla. 

Farcir.  Rellenar,  embutir, 
atestar.  {lleno. 

Farcit.  Rellenado,  relleno. 

Farda  y  Fardara.  Matalo- 
taje.    '  (cía. 

Fardatje  y  Fardell.  Jar- 

Fardell.  V.  Farcell. 

Fardo.  Fardel,  bala,  paca. 
F.  gran.  Balón.  Major  ó 
menor  de  mitja  carrega. 
Crangote.  V.  Fardot. 

Fardot.  Dona  grossa  y 
mal  vestida.  Amondon- 
gada, montón,  {tamudo. 
Lloch  de  mólt'FaríialIós  y  FarfoU.  Tar~ 
13 


194 


FAR 


FAS 


FAV 


Varfoll.  V.  Tartamut. 

Farfotalla.  Rebuix  del 
pohle.  Populai  !iO  ,  hez. 
Cosa  de  poca  entitat.  Pa- 
mema. V.  Fullaraca. 

Varga.  Herrería,  ferreria. 

Fargayre.  Qui  forja. For- 
jador.  V.  Ferrer. 

Farí.  Peix.  Fario. 

Farigola.  Pta.  Tomillo. 
F.  castellana.  Pla.  Tomi- 
llo aiidaluz  ó  cabezudo.  F. 
mascle.  Pta.  Polio.  Sal- 
sera.ò'a  Isero  ó  saiijuanero. 

Farïgolar.  Tomi  llur. 

Farigoler.  Pta.  V.  Buxa- 
rola,  Farigola. 

Farina.  Harina.  De  blat 
y  espelta.  Crimno.  De  or- 
di mitj  molta.  Farro.  Üei- 
xatada  al)  aygua.  W«r¡- 
7iado.  Grossa"  Soitja ,  zo- 
ma. Pasar  farina.  fíDier. 

Farináceo.  Harinoso. 

Farinayre.  Harinero. 

Fariner.  V.  F'arinayre. 
Semblant  ó  que  participa 
de  la  farina.  Farináceo. 

Farineta.s.  Pl.  Pasta  cla- 
ra de  farina.  Puches,  ga- 
chas, poleadas.  De  ordi. 
Alejijas.  Grumullosas.  Po- 
lenta. Cerl  joch  de  daus. 
Ren  tilla. 

Farinóíii.  Cubert  de  fari- 
na. Enharinado,  harino- 
so. Lo  que  té  farina.  Ha- 
rinero, farináceo. 

Farísei.«*nie.  Fariseísmo. 

Fariüieu.  Fariseo. 

FarÍ!4toI.  Atril,  facistol. 

Farinacopeu  y  Farma- 
cópola.  V.  Apotecari. 

Farolla.  Trampa. 

Farot.  Arbre.  Tilo,  tila. 

Farraginal.  Lloch  plan- 
tal  de  farratge.  Herrenal, 
herrenal.  La  terra  en  que 
rebrota  lo  blal  desprès 
de  segat,  fíicial. 

Farratge.  Lo  blat ,  ordi, 
etc.  en  herba.  Alcacer, 
herrén.  La  herba  pera 
menjar  los  caballs.  For- 
raje. ¥.  bórt.  Pta.  Trébol. 

Farra)ja<I<ir.  Fori-ajea- 
dor.  (de  farratjar.Forríy> 

Farratjaitient.  La  acció 

Farraljar.  Forrajear. 

Farrenyo.    Rostrituerto, 


torvo.  (go.f     licb.  Hastioso. 

Farrrgofarrago.  Fíirra-  Faí^tigÓN.   Lo  que  causa 


Farr«i.  Mazamorra 
Fariña.    Tramoya.    Treta. 
Engaño.  V.  Trapacería. 
Farsant.  Tramoyista. 
Fart.    Cumplert.    Harto 


fastich.  Hastioso.  Que 
causa  enfado.  Enfadoso, 
impertinente.  La  persona 
molesta.  Tedioso,  macha- 
ca, sobón. 


Qui  menja  mòlt.  rrago»,  Fastiguejar.  Fèr  fástich 


glotón ,  comilón.  L'acció 
de  afartarse.  Hartazgo. 
Lo  menjar  abundant.  Co- 
milona, zahora.  Fart  de 
bastonadas^.  Tanda,  mati- 
ta  de  palos.  De  caminar. 
Despernado.  De  còssas  ó 


ó  asco.  Hastiar,  fastidiar. 
Disgustar,  enfadar.  Abur- 
rir ,    heder  ,    estomagar, 
ofender,  {bazarse,  secarse. 
Fa.stiguejarse.  r.   Em- 
Fastiguejat    y   Fastijat. 
Enhastiado,  ahito. 
patadas,  f isa.  De  garro-  Fat.  Destino,  sort.  Hado, 
tadas.  Pa/isa.  F'èrun  fart'     fato.  Insipit.  Emjxilago- 
de  llenya.  Apalear.  Férse'     so,  soso,  insípido,  insulso. 
unfarl.Darse  un  hartazgo'     Ximple.  Fatuo. 
Fartanera.    Glotonería  ,  I  Fatalisme.  Fatalismo. 
comilona,     francachela,  Vats  ó  Fatj.   Arb.  Haya. 
tragonería,  tragazón.        I     Lo  fruyt.  Fabuco. 
Fartaneria.  Voracidad.   [Fatiçli.' ía/ípa.V. Panteix. 


Fartar.  Hartar,  saciar. 
Fartá.s.  (Hotonazo. 
Fartat.  V.  Fart. 
Fariini.    Husrno 
vianda    passada 


Fatiga.  Cansancio,  fatiga- 
I  cion.  rendimiento.  For. 
I     Acció  de  fatigar.  Tanteo. 

De   la  Fatiganient.  Fatiga. 

Jasío.  Fatigar.  Cansar.  Rendir, 


Fèr  farum.  V.  Farumejar.  |     aperrear. For.  Usar  lo  dret 
Sentirla  farum. //iís/ziear.!     de  fatiga.   Tantear. 
Farumejar.   Fèr  farum. ¡Fatigarse,  r.  Aporrear- 


Husmear,  oliscar 
Fa.s.  Cara.  Faz,  haz. 
Fase.  De  la  lluna.   Cara. 

Aspecte,   punt  de  vista. 

Aspecto,  punto  de  vista. 
Fas4»i.  Judía,  habichuela. 


se,  exhalarse,  hipar. 
Fatigat.  Cansado,  traba- 
jado, taso,  transido,     {so. 
Fatigú.s.  Trabajoso,  opero- 
Fatiller.   Ximple.   Frus- 
lero, {chuchería, 
alubia.  Fásol  bórt.  I'eji^a  Fatillería.        Fruslería, 
de  perro,  alquequerije.  Vi-  Fatuo.  Lelo,  mentecato. 


rat.  Judia  de  careta. 

Fasoler.  .Mata  que  fá  lo 
fásol.  Judía. 

Fasolet  y  Fasoli.yutfiade 
careta,  carajilate. 

Fasoiiua.  Faseolina. 

Fasols.  V.  Monjeta. 

Fásols  y  Fasos.  Pl.  Mati- 
nes, teiiebras  de  la  Sema- 
na Santa.  Tinieblas. 

Fststich.    Disgust.   Fasti- 


Fatxa.    Talante  ,  frontis- 
picio,       (tispicio,  frente. 
Fatxaila.  Frontis,   fron- 
Fatxenda.  Vanitós.    Fti- 
chendista,  vayiidoso,  vano. 
Presumpció.  Presunción, 
presuntuosidad,  alarde. 
Fatxendada.  Quijotada, 

pavonada. 
Fatxendejar.  Palonear, 
gallardear,  farolear. 
dio,  tedio.    Aburriment.' Fatxender  >   Fatxende- 
.iburrimieyíto,  empalago. i     ro.  Fachenda,  presumido. 
lí\]ur\3i.  Baldón,  denuesto.]     farolón,  fachendista. 
Fér  fastich.  F'r.  Dar  asro.' Faula.  F-abiila.  Fábula. 
Dir  fastichs.  Fr.ííenojíar.  jFausti».  Boato.  Fasto,  va- 
l'enir  fastich.  Fr.  Tediar  A     nidad,  presencia.  Pié  de 
VafitUíi,  Fastidio, disgustol     fausto.  Faustoso,    fatto- 
Fastidiós.  F'astigós.  Fas-\     so,  fastuoso, 
tidiiiso.  Empalagos.  Fm-Favet.  Ximplet.  Meliloto. 
■palagoso.  Que  dona  fas-  Favor,  .\mparo.  Asisten- 


FEL 

eia  ,   protección.  Servey. 
Servicio.    Gracia.     Vali- 
miento, privanza.  En  fa- 
vor. Adv.  En  pro. 
Vavorable.        Propicio , 

próspero,  enderezado. 
ff'avopir.  V.  Afavorir. 

Vavorit  y  Favorito.  Vali- 
do, privado,  protegido. 

Faxa.  V.  Faixa. 

JPaxar.  V.  Faixar. 

Faxina.  V.  Faixina. 

Fayol.  V.  Fajol. 

Faysá.  Auceíl.  Faisán. 

Fe' ó  Fench.  Ilerb.  Heno, 
trébol  encarnado.  A  fe  ó 
en  bona  fe.  Adv.  En  ve- 
ritat. En  verdad,  á  fe  mia. 
Bona  fe.  Llaneza.  En  fe. 
Adv.  En  fuerza,  en  vista, 
en  virtud.  Camp  de  her- 
ba de  fe.  Henar.  Prés  en 
fe.  Fr.  Habido  en  cuenta. 

Fealdat.  Feresa.  Fiereza. 

Febra.  Calentura,  fiebre. 
Maligna.  Tabardillo.  Con- 
tra la  febra.  Antifebril 
Errar  las  febras.  Cortar 
la  calentura. 

Febraiia.  Calenluron 

Febrejar.  Tener  calentura 

Febrer.  Febrero. 

Febró.s.    Qui    pateix  fe 
bras.  Calenturiento,  febri- 
citante,   atercianado.    Lo 
que  causa  la  febra.  Febril. 

Fecundar.  Fecundizar, 
fertilizar. 

Fecunditat.  Feracidad. 

Fecund«».  Fértil,  fructí- 
fero, feraz.         (haciente. 

Fefacient  y  Fehaent.  Fe- 

Feana.  V.  Feyna. 

Feix.  Haz.  De  cosas  amon- 
tonadas. Ovillo.  De  lle- 
nya menuda.  Fogote.  Véu- 
rérsen  un  feix.  Fr.  Estar 
apurado,  verse  negro. 

Feixa.  Bancal,  haza. 

Feixar.  Agavillar.       (da. 

Feixina.  Fagina,  fagina- 

Feixuch.  Pesat ,  macis. 
Pesado.  Molest  ó  imper- 
tinent. Enojoso,  molesto, 
incómodo.  La  persona 
mòlt  grossa.  Obeso. 

FeíxugueNa.  Pesadez. 

Fel.  Hiél.  De  la  terra.  Pta. 
Centaurea  m,enor.  Fel  so- 
breixit.  Ictericia.  Barre 


FER 

jar  ab  fel.  Enhielar.  Do- 
nar fel  á  béurer  ó  sentir- 
se á  fel.  A  helar.  Sobrei- 
xir  lo  fel.  Atiriciarse. 
Tráurer  lo  fel.  Cansarse 
mòlt.  Echar  los  bofes. 

Felicitament.  Felicita- 
ción, (plimentar. 

Felicitar.  Gratular,  cum- 

Feücitat.  Dicha  ,  biena- 
venturanza, bienandanza. 

Feligrés.  Parroquia.  ^- 
parroquiado. 

Felis.  Beneyt.  Bendito. 
Boyant.  Boyante.  Fèr  fe- 
lis  a  algú.  Afortunar. 

Felló.  V.  Falló. 

Felluitía.  Felonía  ,  des- 
lealtad, traición,  villanía. 

Feltre.  Fieltro. 

Feni  y  Fems.  JSsíiVrco/,  ba- 
sura ,  fiemo.  De  alguns 
animals.  Frez,  freza.  Del 
bestiar.  Chirle,  sirle  .  sir- 
ria. Pl.  F.  pudrits.  Manti- 
llo. Sechs  pera  escalfar 
los  forns.  Burrajo.  Sem- 
blant als  fems. íis/orcoít;;o 

Femada.  Estercoladura, 
estercolamiento,  estercuelo 

Feniador.  Estercolero,  ba- 
surero. V.  Femaler. 

Femar.  Agrie.  Estercolar. 
F.  las  vinyas  ab  drapots. 
Entrapar. 

Fen>ataype.  Estercolero, 
esterquero,  basurero. 

Femaier.  Esterquero. 

Fenibrer.  Mujeriego. 

Femella.  En  los  animals 
la  que  concebeix  y  pa- 
reix. Hembra.  Deis  au- 
cells.  Pájara.  Deis  torns 
y  caragols.  Tuerca. 

Femení.  Femenil.         (so. 

Fementit.  Fementido,  fal- 

Fenter.  Estercolero,  mu- 
ladar. Ne  hi  ha  un  femer. 
Fr.  Mólt.  Hay  una  parva. 
Fenipta.  Estiércol. Ñ .  Fem 
Feniptú.•ü.  Fecal. 
Fenás.  Herba.  V.  Fe. 
Fenigrech.  Pta.  Alholva, 

fenogreco. 
Fenoll.  V.  Fonoll. 
Fer.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Hacer.  Obrar.  0- 
brar  ,  operar.  Formar. 
Formar,  construir,  fabri- 
car. Deixar.  Dejar.  Recu- 


FER 


195 


llir.  Juntar,  recoger,  con- 
traer.  Imitar.    Remedar. 
Despedir  alguna  cosa  del 
COS.    Arrojar.     Plantar. 
Sembrar.     Produhir    las 
plantas.  Llevar.  Féracciá 
o  la  acció.  Hacer  ademan. 
¥.  á  cops  de  punys.   Fr. 
Fèr  depressa  alguna  cosa. 
Harbar,  hilvanar.  Fér  al- 
tra cara.  Mudar  de  sem- 
blante. Fer  anar.  Fr.  Móu- 
rer  alguna  cosa.  Menear. 
Donar  moviment.  Mover. 
Fèr  anar  la  cua.  Colear. 
Fer  anar  las  alas,  jl/e/ear. 
Fèr  anar  las  mans.  Ma- 
notear. Fèr  anar  lo  cap. 
Cabecear.  Fèr  anys.  Cum- 
plir «ïios.  Fèt  a  lòt.  Fr.  A- 
conlenlarse  de  tol.  Acos- 
tumbrado á  todo.  Fèr  á 
tots.  En  lo  joch  de  cartas. 
Arrastrar.y .  Fèrnel.  Fèr 
bè  ó  bó.  Parecer  bien.  Fèr 
bestiesas.     Bobear.     Fer 
blaus  ó  verdanchs.  Acar- 
denalar. Fèr  bonys.  ^c7ií- 
chonar.  Fèr  bógit  los  ar- 
bres. Hacer  pompa.    Fèr 
broma  ó  bulla.  Meter  bu- 
lla.   Fér.  bulla   ab   algú. 
Chulearse.   Fcr  bullir  lo 
cap  ,  lo  senv  ó  lo  enteni- 
ment. Aturdir  la  ca'jesa. 
Fèr  burrada.  En  lo  Jocli 
de  carias.  Renunciar.  Fer 
callar  las  criaturas.  Aca- 
//ar. Fèr  campana.  Fr.  Fal- 
tar al  aula.  Hacer  novi- 
llos. Fér  canons.  Fr. Posar 
lo  fil,  seda  ,  etc.  Encaui— 
llar.Vér  cap  á  algun  lloch. 
Dar,  ir  á  dar.  Fcf  capfi- 
cats.   Acodar.  Fèr    caí» 
algun   edifici.   Hacer  fa- 
chada.   Resistir.     Hacer 
frente.  Fèr  cara  ais  pe- 
rills ó   traballs.    Arros- 
trar. Fèr  carotas.  Hacer 
visajes.  Ver  cas.  Atender^ 
mirar.  Fèr  catul'ols.  Cho- 
chear, achocharse,  cadu- 
car.  Fèr  caurer.   Derri- 
bar. Fèr  cessió  de  bens. 
Desamparar    sus    bienes. 
Fèr  coplas.  Acopiar.  Ver 
cólis  y   mófis.  Fr.  Hacer 
mangas  y  cabezones.  Fèr 
colgats.  A  mugronar.  Fèr 


196        FER 

com  qui  no  ho  veu.  Hacer 
¡a  vista  gorda.  Fér  com- 
pares y  comares.  V.  Fér 
cófis  y  mofis. Fèr  cop. Dar 
golpe.  Fèr  cop  ó  impres- 
sió. Labrar.  Fér  córrer. 
Fr.  Vèncer.  Vtnrer.  Ro- 
bar. Limpiar,  xallear.  Fer 
créixer.  Acrerentur.  Fér 
crialuradas.  Nií'tear,  mu- 
chachear. Fér  crit.  Fr. Dir- 
se  mòlt. .S'oíJrtcse. Fer  criïs. 
Dar  voces  óíjritoR,  vocear. 
Fèr  de  testimoni.  Atesti- 
guar. Fér  donar  toms  ó 
\ollas.  Rodear,  voltear. 
Fèr  donar  nn  surt.  Sobre- 
saltar.  Fér  durar  ó  allar- 
gar. Endurar.  Fér  embes- 
tir. Naut.  Aconchar.  Fer 
emijuls.  Tartajear,  tarta- 
lear. Fér  encant.  Almo- 
•tiedear.  Fér  entcndrer 
Dur  á  entender.  Fér  en- 
trar. Meter.  Fér  encara- 
lials.  Garrapatear.  Fèr 
escarni  ó  escamot.  Es- 
carnecer. Fèr  escuma.  Es 
pumar  ,  despumar.  Fèr 
esquellots.  Dar  cencerra- 
da. Fér  eixir  de  tinc.  De- 
satinar, desatentar.  Fèr 
famós.  Afamar.  Fèr  fa- 
rum.  Husmear  ,  oliscar. 
Yèr  fèr  Uoch.  Hacer  calle. 
Férfeslas.  Fr.  Captar  la 
•voluntat.  Tocar.  Afalagar. 
Popar.  Fèr  felor  ó  pudor. 
Heder.  Fèr  fortor.  Tras- 
minar. Fèr  fosca.  Estar 
oscuro.  Fèr  fressa. Fr.  Cri- 
dar. Vocear.  Fér  fum.  A- 
hurnar.  Fèr  fugir.  Ahu- 
yentar. Fèr  la  l)riba.  Bri- 
honear,  bribar.  Fér  la  (i- 
Ruereta.  Estar  de  cabeza. 
Fèr  la  garagara.  Fr.  Hacer 
el  6u2.  Fér  la  sc\a.  Hacer 
.iu  negocio.  Fèr  lo  boig. 
Loquear.  Fèr  lo  cor  fort. 
Hacer  de  tripas  corazón. 
Lo  dropo  ó  mandra.  Ha- 
raganear. Fér  lo  guapo. 
Guapear.  Fèr  lo  jas.  Mu- 
llir. Fér  lo  manco.  Man- 
ijuear.  Fér  lo  morí.  Ha- 
cer la  morlecirta.  Fér  lo 
peterrel).  Hacer  imrhe- 
ros.  Fèr  lo  plaga.  Truha- 
near. L'  onii  ó  lo  tonto. 


FER 

Hacerse  memo  ,  zafarse 
Fér  los  ulls  grossos.  Ha- 
cer la  vista  gorda.  Fér  lo 
tato.  Hacer  la  acechona. 
Fer  lo  ullet.  Hacer  del  ojo, 
guiñar.  Fér  lo  vagamun- 
do ó  lo  vagarro.  Haraga 
near,  holgar.  Fér  lo  va- 
len!. Abernardarse.  Fér 
ilampechs.  Relampa- 
guear. Fér  Higa.  Ligarse 
Fér  lloch.  Hacer  plaza 
dar  lugar,  despejar.  Fér 
Uum.  Alumbi-ar.  Fèrma- 
garrufas  ó  festas.  Mimar, 
cocar.  Fér  mal.  Fr.  üól- 
drer.  Doler.  Maltractar 
Maltratar.  Fér  mal  a  algú. 
Hacer  mal  tercio,  desayu 
dar.  Fér  mal  ais  ulls  ó  á 
la  vista.  Quebrar  los  ojos. 
F'ér  mal  lié.  Echar  á  per- 
der, menoscabar  ,  malba- 
ratar. Yér  voah  as.  Hacer 
bodoques.  Fér  manyochs, 
embulls  ó  bunvols.  Abu- 
riijar.  Fer  marrada.  Ro- 
dear. Férmemoria.  ^cor- 
dar,  recordar ,  acordarse 
Fér  menció.  Mencionar. 
Fér  micas  ó  micas  y  bo 
cins.  Hacer  añicos.  Fér 
milgdia.  Dormir lasiesta, 
sestear.  Fér  net.  Fr.  Aca- 
bar los  diners.  Quedar  sin 
blanca,  dar  fíniquito.  Fèr 
niu  losaucells.  Nidificar. 
Habitar  ordinàriament. 
Anidar.  Fér  nosa.  Emba- 
razar. Fèr  nejadas.  Mu- 
chachear. Fèr  olor.  Oler. 
Fèr  orellas.  Aguzar  el  oi- 
do.  Fèr  oseas.  Mellar.  Fèr 
ous.  Aovar.  Fèr  pampa- 
llugas.  V.  Pampallugas. 
Fèr  passarab  ralions.  Dar 
C07t  la  entretenida.  F"èr 
pèndrercos.  Fr.  Espessir. 
Dar  cuerpo.  Fér  pensa- 
ments al  ayre. Hacer  casti- 
llos en  el  aire,  quimerizar. 
Fer  petar.  Fr.  Hòraprer. 
Romper.  Menjar.  Despa- 
bilar, vendimiar.  La  da- 
ca. Garlar,  parlotear.  Las 
dcnis.  Dar  diente  con  dien- 
te. Lo  fuet.  Latiguear, 
chasquear.Los  dits.Cfísíii- 
ñctear.  Fér  pobre. Fr.  Em- 
pobrir. Empobrecer.   Fèr 


FER 

pols.  Levantar  polvareda. 
Fèr  por.  Amedrentar, dar 
miedo.  Fèr  provisió.  Jlco- 
piar.  Fèr  puja  ó  pujada. 
Subir.  Fér  punta  ais  ins- 
truments. Aiiuntar.  Fer 
quartos.  Fr.  Escorlerar. 
Descuartizar.  Fér  rasgo.-. 
/írtsjííear.Fèr  rechsó  ce- 
quias. Acequiar.  Fér  re- 
punt. Pespuntar.  Fér  rc- 
colse  ó  recebada.  Acodi- 
llar. Fèr  referencia.  Alu- 
dir. Fèr  ronda  ó  marrada. 
Rodear.  Fèr  ruixim.  J/o- 
lliznar.  Fér  sal>er.  Parti- 
cipar, avisar.  Fér  sala!. 
Fr.  irónica.  Béurer  massa 
fins  emborratxarse.  Em- 
briagarse, emborracharse, 
estar  hecho  un  cesto.  Fér 
sasfeynas.  Fr.Fér  de  eos. 
Hacer  del  cuerpo.  Fér  sa- 
xons. Al  forzar.  Fér  ser- 
vey.  Servir.  Fér  soroll  de 
peus.  Triscar.  Fèr  lalús 
la  paret.  Relejar.  Fèr  la[> 
tap  lo  cor.  Latir  el  cora- 
zón. Fér  tenir  ó  estar  peu 
á  rotllo.  Tener  á  raya.  Fèr 
tantinas.  Hacer  pinicos. 
Fér  tirelas.  Vomitar.  Fèr 
tombarellas.  Dar  tumbos. 
Fér  tornar  agre.  Acedar. 
Bermell.  Enrojecer,  son- 
rojar. Llelg.  Afear.  Lelo 
ó  boig.  .4  lelar.  Fér  tornas. 
F"r.  Créixer,  auracnlar. 
Cundir.  Fér  torta.  V.  Mar- 
rada. Fér  trapacería?.  7'r(i- 
pacear.  Fér  trastocar.  Vol- 
ver á  uno  loco.  Fér  trave- 
la.  Armar  una  zancadi- 
lla. F'ér  trilions,  garbas  ó 
garberas,  .ifascatar.  Fér 
tro.  Meter  ruido.  Fér  tuf. 
Oliscar,  husmear.  Fér  una 
aposta,  .ipostar.  Una  ba- 
ca) na.  Descabezar.  Fér 
una  banva  ó  liony.  .iho~ 
llar.  F'ér  una  deixa.  Man- 
dar, l'na  passada  ó  parti- 
da de  algun  joch.  Echar 
una  mano.  Férunbòt.  Fr. 
Enfadarse.  Saltar.  Fér  un 
esboranch.  Desgarrar. 
Fér  un  pam  de  morros. 
Estar  con  tanta  jeta.  Fér 
im  pecli  agre.  .Acidular. 
Fér  un  Irench.  Descala- 


FER 

brar.  Fèr  un  vahitot.  E- 
char  el  resto.  Fer  venir 
bè.  Ajustar,  acoplar.  Fèr 
ventositats.  Ventosearse, 
ventearse.  Fèr  volta.  V. 
Marrada.  Fèr  vòmit.  Dar 
asco.  Fàcil  de  fèr.  Hace- 
dero. No  fèr.  Omitir.  No 
fèr  res.  Holgar.  Tornar  á 
fèr.  Reltacer.  Si  í:\  ó  no  fa. 
A  pocadiferenria.X.  Fèrse 

Veva,  Fiera,  salvajina. 

Feratuesít-Adv.  Ab  fere- 
SA. Ferozmente,  fieramente 

Fereílat.  Grima,  fiereza. 

I'^ere.*ia.  Fiereza,  bravura. 

VeveM,  Fcrús.  Feroz. 

Werèsi^ch.  Ferino,  cerril, 
ameilrentiidor,  zahareño. 

ff'eri.  Cruel.  Ferino. 

Feriaí.  Feria,  vacación. 

VevulA.  Herida.  Ab  arma' 
de  punxa.  Mohada.  En  la] 
cara.  Xiribech.  Chirlo. \ 
Respirar  per  la  ferida. 
Resollar  por  la  herida, 

Ve^vUluriAMe  A. Apoplejía.  I 

Ferjp.  Rómprer  violenta-j 
ment  alguna  part  del  eos.  I 
Herir.  Topar  una  cosa  ab' 
altra.  Choca'-.  Ferir  lo' 
cor.Fr.Causar  gran  dolor,  I 
sentiment  ó  llàstima.  A-^. 
¡ligir.  Denigrar.  Zaherir.  \ 
Entre  valentons.  Alma-\ 
grar.  Ab  canyas.  AcañaA 
verear.  Ab  forquelas.  A-\ 
horquillar.  Ab  llansa.  A-\ 
lancear.  Al  toro  ab  la! 
llansa.  Rejonear.  En  las] 
caderas.  Descaderar.  La 
espatlla.  Despaldar.  V. 
Conmóurer. 

ï'erií•jiie.  r.  Darle  á  alguno 
un  accidente  de  apoplejía. 

Ferif .  Herido.  De  feridura 
ó  apoplètich.  Apoplético. 

Ferni.  Firme,  estable,  se-l 
guro,  fuerte,  sólido.  De' 
ferm.  Fr.  Amanteniente. \ 
Manlenirse  ferm.  Cerrar- 
se. Posar  ferm.  Afirmar. 

Ferina.  Llenca.  Ceja.  En 
los  vestits.  Ruedo. 

Ferniainent.  Firmemen- 
te, a  firmadamente . 

FennanMa.  Fianza. 

Fermar.  Assegurar  algu- 
na cosa  clavantia  ,  etc. 
Afirmar.  Lligar. i4/ar.  Las 


FER 

cabalgaduras.  Arrendar. 

Ferjuar.<*e.  r.  ¡Sostenerse. 

FerBMent.  Fermento. 

Fermentar.  Hervir,  reve- 
nirse, cocer.  La  pasta  ab 
lo  llevat.  Leudar,  r.  Las 
conservas.  Rehervir. 

Fernïe.<*ay  Fermetat.  "Fir- 
meza, solidez,  persisten- 
cia. Valor.  Tesón  ,  valor, 
ánimo.  (bravio. 

Ferós  y    Ferotge.    Fiero, 

Ferpa«ía.  V.  Galleda.  Ay- 
gua  ferrada.  Herrada. 

Fevrartura.  Herradura. 

Ferrament.  Herradero. 

Ferramenta.  Herra- 
mienta, herraje.  Caixa  de 
posar  la  ferraraenla. //er- 
ramental.  (trellar  huevos. 

Ferrar.  Herrar.  Ous.  Es- 

Ferrer.  Qui  treballa  y 
puleix  lo  ferro.  Herrero. 
Qui  ferra  las  cabalcadu- 
ras.  Herrador.  Ferrer  de 
encant.  Chispero. 

Ferreria.  Oficina  del  fer- 
rer. Herrería.  Mania.  Te- 
ma, ma7iía,  idea. 

Ferret.  Especie  de  tres 
peus  de  fanch.  Caballete, 
alifle.  Coure,  aram  cre- 
mat. Ferrete. 

Ferro.  Metall.  Hierro , 
fierro.  La  paleta  del  foch. 
Hurgón.  F.  bermell  ó  bu- 
llent. Hierro  caliente.  Co- 
lat. Arrabio.  De  la  fletxa. 
Casquillo.  De  crespar 
colls.  Abridor.  Bátrer  lo 
ferro.  Martillar.  Donar, 
teñir  sabor  de  ferro.  Her- 
rumbrar. Escalfar  lo  fer- 
ro. Caldear.  Guarnir  de 
ferro.  Ferrar.  Gust  ó  sa- 
bor de  ferro.  Herrín. 
Marcar  ab  ferro  ó  treba- 
llar cosas  de  ferro.  F«»Te- 
tear.  Rovell  de  ferro.  Her- 
rín. Pl.  Los  tres  peus  del 
foch.    Trébedes. 

Ferruginó.s.  Ferrugineo, 
ferrugienlo. 

Ferse.  r.  Créixer,  aumen- 
tarse alguna  cosa.  Hacer- 
se. Acostumarse.  Acos- 
tumbrarse,  hacerse.  Nài- 
xer espontaneament  las 
plantas.  Nacer.  Fèr  pro- 
ba las  plantas.  Darse,  ve- 


FES 


i  97 


nir.  Posar  carns,  fortifi- 
carse lo  COS.  Embarnecer. 
Fèrse  ab  gent  baixa.  Ado- 
cenarse. Fèrse  aborrir.  O- 
diar.se,  hacerse  odioso.  A- 
gre.  Fr.  Fèrse  repugnant. 
Hacerse  cuesta  arriba.  A- 
michs  los  renyits.  Amis- 
tarse. Bulla.  Charicearse, 
chulearse.  Ciar.  Amane- 
cer. Cuchs.  Agusanarse. 
Dia.  Amanecer.  Dur.  En- 
durecerse. Estrany.  Fr. 
Apartarse.  Enajenarse. 
Fonedis.O.sfi/recíí'se.Forl. 
Endurecerse. Lo ^ui\,  mor- 
ter, etc.  Fraguar.  Foscb. 
Oscurecer  ,  anochecer. 
Gran  ó  gros.  Crecer,  en- 
gordar. Jochs.  Chancear- 
se ,  clmlearse.  l'crse  mal- 
be.  Malmétrerse.  Echar- 
se á  perder.  Las  fruytas, 
etc.  Dañarse.  Malmetrer 
los  bens.  Malbaratar. 
Malvoler.  Malquistarse. 
Negra  nit.  Cerrar  la  no- 
c/ie.  Nit.  yl?ioc/iecer.Pelar. 
Fr.  Menjarse.  Zamparse. 
Pregar.  Hacerse  de  rogar. 
Senyas.  Hablar  por  señas. 
Tot  ulls.  A  brir  mucho  ojo. 
Trossos.  Hacerse  astillas 
ó  rajas,  estrellarse.  Una 
coca. Hacerse  tortilla.  Una 
panxa.  Darse  una  panza- 
da. Un  fart,  un  tip.  Darse 
un  hartazgo.  Un  xop.  Ha- 
cerse una  zarpa.  Vespre. 
Anochecer,  {mo,  fecundo. 

Fértil.  Feraz,  pingue,  ópi- 

Fertilitat.  Feracidad,  [te. 

Fert  ilntent.  Copiosamen- 

Fervent.  Ferviente. 

Fervor.  Atreviment.  Oscb- 
dia.  (viente.  Osat.  Osado. 

Fervoró.»*.  Fervent.  Fer~ 

Fes.  Partit.  Hendido. 

Fe-sa.  Hendimiento. 

Fesol.  V.  Fásol,  (sonomia. 

Fe.somía.  Fisonomía.  Ft- 

Festa.  F^n  sas  princip.  ac- 
cepcions. Fiesta.  De  la 
Iglesia.  Festividad,  fun- 
ción. Vacació.  Huelga,  fe- 
ria. Descans,  pler.  Hol- 
ganza, huelga,  popamien- 
to, regodeo.  Fèr  festa.  Fe- 
riar. Festa  colent.  Fiesta- 
de  guardar.  Pagar  la  fes— 


198        FEY 

ta.  Fr.  Pagar  el  pato.  Per 
«•oronar  la  festa.  Por  fin 
y  poftre.  PI.  Fèr  feslas. 
Mimar  ,  popar ,  ¡¡acer  ar- 
rumacün.  Donarlas l;onas 
íestas.  Felicitar  las  Pas- 
cuas, ele.  {cortejo. 

Vesív-ïS.Fextejo^alatUeo, 

FeKtejaclop  y  Festejant. 
Caían,  galanteador,  cor- 
tejador, cortejante. 

íVí» tejar.  Galantear,  cor- 
tejar, festear. 

Vestí.  Festín.  (ño. 

Fe««t(ii.  Placenler.  Rime- 

WetUó.Aáorno. Festón. Tèr 
íestó.  Festonear. 

Festonar.  Festonear. 

Westueh.  Pla.  Alfónsigo. 

Vet.  Format.  Hecho.  Acte. 
Acto,  acción.  Etxura.  He- 
chura. Lo  joch  deis  noys. 
Escondite.  Hèn  fèl. Pulido. 
Mal  fét.  Trabajoso.  ¥èx  a\ 
revés.  Prepóstero.  Fét 
malbé.  Trasmochado.  Fét 
un  xop.  Hecho  una  sopa. 

Ceta.  Hecha  ,  hecho.  De 
aquella  feta.  Adv.  Desde 
entonces.  De  aquesta  feta. 
De  esta  hecha,  de  este  hecho 

Vetfíe.Higado.  De  animals 
petits.  Higadilla ,  higadi- 
llo. Tráufer  lo  fetge.  Fr. 
Echar  los  bofes. 

FetKcra.  Pta.  Hepática. 

Veto.  Engendro. 

Vet4tr.  Hedor,  hediondez. 

Vetxa.  Data.  Felxa  anti- 
cipada. Antedata.  Posar 
la  felxa  anticipada.  Ante- 
datar. Posar  la  felxa  ó  lo 
dia.  Fechar,  datar. 

Vetxiifka.  Fechoría. 

Veml»Usuie.  Feudalismo 

Vex.  V.  Feix. 

Vexa.  Y.  Feixa. 

Ii'exína.  Y.  Feixina. 

Ií"eyiia.  Exercici,  ocupa- 
ció. Trabajo,  labor,  fae- 
na. Lo  treball  doméstich. 
Hacienda.  Lo  treball  ex- 
traordinari. Faena,  obra. 
Feyna  tallada.  Tela.  Ab 
prou  feynas.  .4dv.  .1  tro- 
]>ezo7ies'.  Eixirne  al)  prou 
feynas.  Fr.  Salir  á  nado. 
Fer  sas  feynas.  V.  Cos. 

Feyneikt.  Holgazán. 
■Veyner.Aplicat  al  Iraball. 


Fie 

Hacendoso,  laborioso. 

Vi.  Terme.  Fin ,  /míiÍJio, 
remate,  terminación.  Pu- 
lit.  Afinado.  Equilibri. 
Filo.  Delicat,  suau.  Fino. 
Just.  Cabal.  Extrem.  Ejt- 
tremo,  cabo.  Objccle.  06- 
jeto,  cansa  ,  mira.  Mort 
Fallecimiento,  finamiento 
De  la  romana.  Romana- 
dor,  romanero.  De  la  ba- 
lansa.Fte?.  Deis  sentits. ,4 
gudo.  Afi  yá  efecte.  Loe 
Para.  Al  fi.  Adv.  A I  cabo, 
á  la  postre.  Donar  fi.  Fi 
nalizar.  Lo  que  te  fi.  Pe- 
recedero. Milg  fi.  Entrefi- 
no. Treballar  fi.  .4  manar. 
No  tenir  fi  ni  compte.  Fr. 
Ser  incalculable,    (mente. 

Fiablenient.     Conpada- 

Fiaclor.  Garante.  Surtir 
fiador.  Fr.  Garantir. 

FianiBtre  de  carn  trinxa 
da.  Salpico7i. 

Fianza.  Garantía.  Seguri- 
dad, abono.  Fiador.  Segu 
rador  ,  rehén.  For.  Satis- 
facción. Company  de  fian- 
sa.  Confiador.  Fer  fiansa. 
Salir  fiador,  fiar,  garantir 

Fiar.  Deixar.  Prestar.  Con- 
fiar. Confiar.  Al  liat,  y  A 
fiar.  Adv.  ^1/  fiado. 

Fil>la.  Obertura.  Sangra- 
dera ,  sangraditra ,   san 
Íiria.  Lo  tap  de  demunl  la 
)òla.  Tapón  de  cuba.  Pun 
xó  pera  fiblar.  Punzón. 

Fibla«la.  Picada.  Picadu- 
ra, picazo,  escocimiento. 
Dolor  agut.  Ramalazo. 
De  mal  de  ventre.  Retor- 
tijón de  tripas. 

Fiblar.  Picar  ab  lo  fibló. 
Aguijonear.  Causar  cois- 
só.  Escocer.  Tastar  de  una 
bota  de  vi.  Sangrar. 

Fiblejar.  Y.  Fiblar. 

Fibló.  Agulló  de  las  abe- 
llas.  Aguijón.  Punxa,  es- 
pigó. Rejo,  espigón.  Inci- 
tament.  Estimulo.  Deis 
murmuradors.  .\avaja. 

Ficanient.  Metimiento. 

Fiear.  Introduir.  Meter, 
encajar.  Tancar.  Encer- 
rar. Menjar  mòlt.  Embu- 
cluir.  Alguna  cosa  de  pun- 
xa. Hincar,  clavar.  I-icar 


FIG 

al  Hit.  Acostar.  Dins  de 
algun  liquit.  Sumergir. 
Dins  del  a^gua.  Zampu- 
zar. Endinlre.  Remeter. 

FiearMe.  r.  Introduirseen 
un  lloch  estret.  Encajar- 
se. Ingerirse.  Ingerirse^ 
entremeterse,  mezclarse, 
colarse.  Ab  brochs.  Me- 
terse en  honduras.  Al  Hit. 
Acostarse.  Per  malalt. 
Ponerse  eti  cama.  En  1» 
cau.  Amadrigarse.  En  1» 
que  no  loca.  Cocinar.  En- 
tre barranclis.  Abarran- 
carse. En  una  barraca^ 
Abarracarse.  En  un  doll. 
Atollar.  En  un  fanch. 
Meterse  en  un  berengenal. 
No  ficarse  en  brochs.  Fr. 
No  meterse  en  dibujos. 

Ficció.  Fingimiento  ,  si- 
mulación, disfraz. 

Fich.  Med.  Especie  de  úl- 
cera. Espu7)dia,  lechino. 

Fíete.  Ficticio,     (haciente. 

FideíüRiie.  Fidedtqno,fe- 

Ft(leíeotni.«.  For.  P'ideico- 
miso,  fidecomiso. 

Firtel.  Fiel,  leal.  (íe. 

Fiíleliiienl.  Adv.Fíe/mfji- 
Fitleu.Pasta  de  farina.  Ft- 
deo.  Pl.  Especie  de  zoo— 
lits.  Pólipos. 

Fiero.  Feroz.  Y.  Fercs- 
tech.  Pl.  Fanfarronadas. 
Hayos  ,  bravatas. 

Fii^a.  Fruyt.  Higo.  La 
fempta  délas  cabalcadu- 
ras.  Cagajón.  Figa  bor- 
dissot.  liurjasota.  Demo- 
ro. Chumbo,  tuna,  higo  de 
;)a/a. Figa  flor,  flrera.l'an- 
xona.  Higo  paso.  SajoUu 
Higo  dorado.  Seca.  Y. 
Panxona.  Fór  figa,  Fr; 
Faltar,  filiar.  Fér  la  figa. 
Fr.  Despreciar.  Dar  hi- 
gas. Moll  com  una  figa. 
Blando  como   una  breva. 

Fisiiera.  .\rb.  Higuera. 
Horda.  Cabrahigo.  De  .V- 
dam.  líanano.  De  la  Indias 
Arrampo.  De  moro.  Ta- 
fia, itopal,  chumbera,  hi- 
guera de  ¡¡ala.  InfernaL 
Ricino  ,  palma  Cristi.  In- 
fernal borda.  Estramonio, 
higuera  loca.         (gueral. 

Figueral  y  Figucrar.  Hi~ 


FIL 

Figuerencli.  Semblant  á 
la  figuera.  Ficeo. 

Figuereta  (Fer  la).  Fr. 
Ponerse  de  cabeza  ó  estar 
de  cabeza  en  el  suelo. 

Figueroi.  V.  Papaflgas. 

Figuef».  Ampolleta.  Cas- 
taña, botecillo,  redomila. 

Figura.  Forma.  Forma, 
traza.  Presencia.  Presen- 
cia, talante,  trasunto.  De 
bulto.  Estatua.  Ve  moda. 
Moña.  De  moviment.  JÍ/a- 
niqui.  De  relleu.  Camafeo. 
Triangular.  Illas.  Roquete. 
Fèr  figura.  V.  Paper. 

Figuransa.  Acció  y  efec- 
te de  figurarse.  Figura- 
ción, imagen. 

Figurar.  Pintar.  Pintar. 

Figurarse,  r.  Imaginar. 

Figura!«.  Pl.  .4rq.  Espe- 
cie de  columnas.  Atlan- 
tes, cariátides.  Fèr  figuras 
ó  posturas.  Fr.  Hacer  ges- 
tos ,  figurería.  Burlarse 
de  algú  al)  gestos  ridí- 
culs. Tocar,  hacer  cocos. 

Figurasitiía.  Aum.  Figu- 
rón, figura  grande. 

Figurer.  Gesticulador. 
Figurero,  gestero,  mami- 
llero,  invencionero. 

Figuri.  Moña,  figurin. 

Fil.  En  sas  princip.  ac-| 
cepc.  Hilo.  Tall  de  espa-i 
sa,  ganivet ,  ele.  Filo.  Lol 
rajolí  de  un  liquit  espés. 
Hebra.  Lo  conjunt  de  lo 
que  's  fila.  Hilaza.  Fil 
cru.  Hilo  sin  curar.  ¥i\, 
de  cmpalomar.  Braman- 
te,  guita,  hilo  de  ensal- 
mar. De  mitjas.  Dobladi- 
llo. De  certas  llegums. 
Brizna.  De  ferro  ó  llautó. 
Alambre.  De  instrument 
de  tall.  Corte.  De  la  plo- 
ma. Cendal.  De  llautó. 
Doradillo.  De  or  ó  plata 
barrejat  ab  seda.  Hilo 
briscado.  De  rahims.  Col-, 
gajo.  De  sabater.  Hilo  la- 
so. Mal  tort.  Len.  Per  fér 
mitjas.  Dobladillo.  Fil  per 
randa.  Adv.  Circunsta7i- 
ciadamente.  A  dret  fil.  A 
hilo  ,  d  cordel.  Agafarse 
per  un  fil.  Fr.  Asirse  de 
un  pelo  ó  cabello.  Posar 


FIL 

ül  á  r  agulla.  Fr.  Empén- 
drer  alguna  cosa.  Poner 
mai}os  a  la  obra.  Venirlo 
cor  á  un  fil.  Fr.  Ahilarse. 
Pl.  Fils.  De  las  arrels. 
Barbas,  hebras.  De  algu- 
nas plantas.  Zarcillos. 
Deis  licors.  Madejas.  Deis 
sarments.  Tijeras,  tijere- 
tas. Lo  que  té  mòlts  fils. 
Hebroso. 

Fila.  Filera.  Hila.  Rengla. 
Ringla,  ringle,  ringlera. 
Pessa  de  fusta ,  etc.  Vi- 
gueta. De  fila  ó  de  filera. 
Adv.  A  la  hila.  Posar  en 
fila.  Enfilar  (qui. 

Fciabarqui.  V.  Belabar- 

Filatla.  V'úera..  Hilada,  hi- 
lera. Filassa.  Hilaza.  De 
obra  cuyta.  Arquit.  Ver- 
dugo,     [azache,  cadarzo. 

Fila(ii.6;.  ,4  ducar,  hiladillo, 

Fiia<iur.  Qui  fila.  Hila- 
dor ,  hilandera. 

Filadura.  Hilado,  hilaza. 

FíEagarsa.  Hilacha,  hila- 
racha, mota,  mecha.  Pl. 
Rabos.  [raboso. 

Filagarí$<'>s.      Hilachoso, 

Filanient.  Acció  de  filar. 
Hila.  Arreleta  ó  bri.  Fi- 
lamciUo,  hebra. 

FÉiain|>tia.  y.  Filempua. 

Filaner.  (Jui  fila.  Hilador. 

Filaitera.  Flocb.  Copo. 

Filar.  Hilar.  Filar  be.  Fr. 
Fér  ó  portarse  bé.  Hacer 
buena  harina.  Filar  prim. 
Fr.  Adelgazar,  sulili:^ar. 

Fila.•i$.•>a.  Hilado,  hilaza. 

Filat.  Obra  de  filar.  Hila- 
do. Trampa.  Lazo,  garli- 
to. Lo  teixit  pera  cassar 
y  pescar.  Red.  Lo  dit  ret 
sabogal.  Almatroque.  De 
cassar  aucells.  Arañuelo. 
De  fil  ferro.  Red  de  alam- 
bre, alambrera.  De  malla 
estreta.  Albéndola,albén- 
tola.  De  perdius.  Butrón, 
buitrón.  De  pescar  tonyi- 
nas.  Cintagorda.  Enqui- 
tranat. Aljarfa.  Espés 
pera  pescar.  Garrapita. 
Pera  pescar.  Jurdia,  al- 
cabala. Pera  agafar  cu- 
nills  y  Hebras.  Albanega. 
Pera  resguart  de  las  vi- 1 
drieras.       Sobrevidriera. ' 


FILL         199 

Pera  tráurer  pcix  menut. 
Boliche.  Travesser.  Red 
barredera.  Tirar  los  filats. 
Redar.  V.  Tirar  lo  art.  Ve- 
ten aquí  un  altre  que  no 
ha  filat  de  avuy.  Exprés. 
Esa  es  otra  que  bien  baila. 

Filater.  Qui  fa  fdats.  Rede- 

FiEeiiipua.  Estopilla,  [ro. 

¡Filera.  Rengla.  Hilera, 
hila,  ringla,  ringle,  car- 
rera. Filada.  Hilada.  Lo 
instrument  de  cer  de  est 
nom.  Terraja.  Entre  tira- 
dors de  or.  Hilera  De  ar- 
bres. Linio,  liño.  De  file- 
ra. Adv.  A  la  hila. 

Filet.  Petit  m.Hilito.  Mot- 
llura  delicada.  Filete,  lis- 
tón. Perfil  de  las  lletras. 
Perfil.  Náut.  Pasadera, 
meollar.  Guarnir  ó  ador- 
nar ab  filets.  Filetear.  V. 
Llomillo.  (letcjar.Fi'/eíeo. 

Fileteig.  Ac.  y  ef.  de  Fi- 

Fiií.  Esp.  de  petxina.  Fili- 
no.  (las  filiacions.  Filiar. 

Filiació   (Péndrer  la),    ó 

Filibot.  Embarcació  sens 
mastils.  Filibote. 

Filícorni.  De  banyas  ó 
entenas  semblants  á  fils. 
Filicórneo. 

Filícula.  Pta.  Polipodio. 

Filigi-ana  (Cosa  de).  Afi- 
ligranado,      (masquillo. 

Filigtefxi.  Filiiiichin,  da- 

Filís.  Habilitat,  gracia. 
Gracia.  Estar  de  filis,  de 
gresca  ó  per  brochs.  Fr. 
Estar  de  fiesta,  de  chunga, 
de  temple. 

Fil!.  Hijo.  Fill  de  cosi  ger- 
mà. Primo  segundo,  reso- 
brino. De  dona  pública. 
Mancer.  Extern  ó  caba- 
1er.  Segundón.  Fill  quart. 
Cuariogénito.  Fill  segon. 
Segundogénito.  Unich.  U- 
nigénilo.  Pl.  Prole,  hijos. 

Filia  abans  del  pare.  Pta. 
Pota  de  caball.  Fárfara, 
nña  de  caballo. 

Fillastre.  Entenado,  hi~ 
jastro,  alnado. 

Fillet  y  Filló.  Dim.  de  fill. 
Hijuelo,  hijito. 

Filio!.  Aquell  de  qui  s'  es 
nadri  en  lo  baptisme.  A- 
iiijado.  Lo  renou  en  los 


200 


FIN 


arbres.  Pimpollo,  chupón, 
hijuelo.  (Hijuela. 

Villula.Malalasset  de  llit. 

F'iloili.  Semblant  á  una  fu- 
lla. Filódeo. 

Fíloja.  Especie  de  entre- 
leixit  de  fil  ,  etc.  fet  de 
má.  Red.  (sinyol. 

ï'iloniena..\ucell.V.  Ros- 

f  iloi^a.  Rueca.  Entre  ecle- 
siásticlis  lo  breviari.  Sue- 
gra. Cap  de  la  filosa.  Ro- 
cador. Carta  de  filosa. 
Rocadero.  (po. 

Filosada.  EnPilosada.  Co- 

Fihtüíello.  Pla.  Filoseda. 
V.  Herba  cansera. 

Filosoria  (Doctor  ó  lector 
de).  Maestro  en  arles. 

Filitsop.  Filósofo. 

Fílíraílor.  Resumadero. 

Filtrar.  Recalar. 

Filtrarse,  r.  Recalarse, 
rezumarse,  trazumarse. 

Filtre.  Colador.  Filtro. 

Final.  Lo  que  posa  terme. 
Terminal.  Pl.  Ultimas. 

Finali»$ar.  Acabar.  Ulti- 
mar, finir,  terminar. 

Financer.  Lo  que  per- 
tany á  la  renda  pública. 
Financiero,  rentístico.  Lo 
empleat  pera  recaudar 
aquesta  renda.  Hacendis- 
ta, rentista. 

Fiue.stra.  Ventana.  Ab 
dos  archs.  Ajimez.  Es- 
tarse á  la  finestra.  Ven- 
tanear. Pl.  Ventanaje.  Lo 
que  mira  en  las  finestras. 
Veiitanero. 

Fine!«trada.  Ventanazo. 

Fine*itráni.  Ventanaje. 

Finestrer.  Ventanero. 

Fine.*itr«i.  Portcta  de  fi- 
nestra. Posí/gro,  ventanico. 

Fiuet  (>'oy).  Admiis. 

Fing:¡r.  Simular.  Afectar, 
suponer,  inventar.  Forjar. 
Mentir,  pintar. 

Fínj;irf«e.  r.  Aparentar. 
Hacer  el,  contrahacerse, 
venderse.  [to. 

Finsit.  Fingido,  falso,  fir- 

Finir.  Acabar,  conclou rer. 
Fenecer,  acabar,  remalar. 

Finit.  .4cabat ,  raorl.  Fe- 
necido. Lo  que  té  fi  o  ter- 
me. Finito.  [timo. 

Finitini.  Confinant.  Fini- 


FIT 

Finitiva(Ala).Adv.  Al  fi. 
Al  fin,  por  fin  y  postre. 

Finor.  Finura.  Finura. 

Fin!«.  Prep  de  terme.  Has- 
ta. Fins  a  mes  no  poder. 
Adv.  Hasta  no  mas. 

Finura.  Puresa ,  delica- 
desa. Fineza,  delicadeza. 
Primor.  Primor.  Urbani- 
tat. Cortesía.  Agudesa. 
Aijudeza.  Finura  en  lo 
parlar.  Cortapisa.  Ab  finu- 
ra. Adv.  Finamente. 

Fira.  Feria  ,  mercado.  De 
Bellcayre.  Baratillo. 

Firal.  S'.  Mercat.  [Feriar. 

Firar  Resalar  cosas  de  fira 

Firma.  Rubrica.  Rúbrica. 

Firmar.  Rubricar.  Ru- 
bricar. Firmar  apoca.  Fr. 
Dar  carta  de  payo. 

Firme.^a.  Fortalesa,  cons- 
tancia. .Seguridad ,  coyjs- 
lancia ,  fortaleza.  Ener- 
gía. Energia.  Refors.  Apo- 
yo. V.  Fermesa. 

Firmitat.  Forsa.  Fuerza. 

Fi^ca.  Naut.  Arpón,  tri- 
dente. V.  Fitora.       (near. 

Fi-scar-se.  r.  Ftzgar,  fisgo- 

Fi.seli.  Fisco.       {ó  chasco. 

Fi.vgar.  Zumbar,  dar  vaya' 

Fií«ioii.  Físico. 

Visonomïsia.  Fisónomo. 

Fisto.  Patró  de  fer  pun- 
tas. Prendido.  V.  Festó. 

Fi.«ítonar.  Festonear. 

Fii<«tijla.  Cir.  Fistola.  En 
lo  uU.  Rija.  Fèrse  una  fís- 
tula, .l/ís/o/arse.     tuloso. 

Vititulós,  Afstolado ,  fis- 

Fit  á  fit.  Adv.  De  cara,  dre- 
tament.  De  ó  á  frente.  De 
flt  a  (it.  De  hito  en  hito. 

Fita.  Lirait.  Mojón  ,  linde, 
límite,  término.  De  divi- 
sió de  terme.  Rollo.  Fita 
punxaguda.  Pina.  Piló  de 
cami.  Mijero.  Lo  jocli  de 
est  nom.  Tejo.  Lloch  a- 
honl  se  posan  las  fitas. 
3Iüjo7iera. 

Fitació.  .4  mojona  m  ien  to, 
deslinde,  acotación. 

Fitaaleleli.  Que  xucla  '1 
sucli  deis  vegetals.  Fila- 
del'io.  [deslindador. 

Fitaditr.       A  mojonador. 

Fitar.  Posar  fitas.  Amo- 
jonar, mojonar,  alindar. 


FLA 

acotar,  deslindar. 

Fitat.  Amojonado. 

Fitbla.  V.  Fibla. 

Fitolach.  Bol.  Fitolaca. 

Fitor.  Resistero,  resistidero 

Fitura.  Vas  per  refrescar 
aygua.  Cantimplora.  Per 
pescar.  Fisga, arpón. Ves- 
car  ab  fitora.  Fisgar. 

Fitxa.  Ficha. 

Fixaci«>.  Fijación.  De  al- 
gun humor.  Med.üecúòi/o 

Fixar.  Determinar.  Fijar, 
establecer.  Grabar.  Impri- 
mir. V.  Ficar. 

Fixo.  Clavat.  Clavado,  es- 
tante. Aslron.  hiérvanle. 

Flaca.  Flaipiesa.  Flaque- 
za, fragilidad. 

Flaeh.  Slasre.  Flaco.  Dé- 
bil,  sech.  Delgado ,  seco, 
magro,  feble,   (lar.  Azote. 

Fla;;ell.  Instr.  pera  asso- 

Flagel-lació.  Azotina. 

Flagel•lar.  .Azotar. 

Flagrant.  Fragante. 

Flaíió.  Rollizo,  frescachón 

Flaliona.  Rollona. 

Flani.  Hachón,  /lama. 

Flama.  Llama. 

Flamant.  Nuevo,  i-ecien- 
te.  Poét.  Flamígero. 

Flamarada.  Llamarada, 
flama.  De  encenalls.  Fr. 
Fruhiment  passalger..4/e- 
gron.  Pera  avisar  en  las 
atalayas.  Humada.  Com 
una  flamarada.  Fr.  .1 
lumbre  de  pajas. 

Flamejant.  Lo  que  fla- 
meja. Flamante.  Enees. 
Encendido.  {llamas. 

Flamejar.   Arder,    echar 

Flaniencli.  Aucell  major 
que  la  cigonya.  Flameiico 

Flámora.  Via  estreta  y 
llarga  de  colors  mòlt  vius. 
Flámula,  (sangrar. F/em?. 

Flámula.    Llancela  pera 

Flaueli.Mil.  Flanco.  Fort. 
Través.  queador. 

Flanqiiejador.       Flan- 

Flanqiiejar.  Flanquear. 

Flnniinejat.  Blas.  Flan- 
queado. 

Flaquejar.  Debilitarse. 
Ftar/uear,  flojear,  cerdear. 
Falsejar.  Falsear.  Pérdrer 
r  animo.  Desfallecer.  En- 
magrirsc.  Enflaquecerse. 


FLE 

Flar|uesa.  Consunciú. 
Consunción,  flacura.  Fliíi- 
xedat.  Flojedad.  Descu)  t. 
Falla,  desliz,  (ra.  Frasco. 

VIascu.  Vas  per  la  pólvo- 

Flassatla.  .Utni/a,  fraza- 
da. Uermellade  llana.  J/- 
hamar,  alfamar. 

Vlasíitatlev.  Mantera. 

Flato.  Ventositat.  Vento- 
sidad,        {so,  ¡lalulento. 

FIatÓ!«  y  Flatulenl.  Flato- 

Flauta.  Instrument  mú- 
sich.  Fístula  ,  tibia.  De 
canva.  Balitadera.  De  pa- 
lla. Pipa, pipiritaña,  zam- 
pona. Tabricant  de  flau- 
tas. Flautero. 

Flautejar.  Flautear,  {ro. 

FJauter.  Flautista,  faute- 

Fliiuti.  Caramillo,  flauli- 
llo,  pito,  pífano.  De  pas- 
tor. Torloroto. 

Fla>  ra.  Olor.  Olor.  Vent. 
Viento.  Farum.  Husmo. 

Flayrar.  Olorar.  Oler, 
husmear.  Ensumar.  Hus- 
mear. Sutjar.  Ventear. 

Flavre.  V.  Flayra. 

FJeea.  Panadería ,  horne- 
ría, tahona.  [nero. 

FJequer.  Panadero,  hor- 

Fle.*>CK.  Puntel,  soplete. 

Flet.  Fletamiento.  V.  Nóiit. 

Fletxa.  Dart.  Dardo,  sae- 
ta. Tros  de  sarment  ab 
punta,  etc.  pera  tirar.  Ite- 
hilete,  y  ara  pillo,  repollo, 
garapullo.  La  que  es  a 
manera  de  llansa.  Vena- 
blo. Deis  indis.  Tiradera. 
Matarab  fletxas.  Flechar. 
Cop  de  flecha.  Flecitazo. 
Cosa  de  fletxas.  Saetero. 
Fabricant  de  fletxas.  V. 
Fletxer.  Tirador  de  flet- 
xas. Flechador,  flechero. 
Tirar  fletxas.  Asaetear, 
saetear,  ¡lechar. 

¥iet\-Ar. Asaetear,  saetear. 

Flet. ver.  Flechero,  flecha- 
dor, saetero,  sagitario. 

Fleuma.  Tarda  ,  pesat. 
Flema,  pachorra,  lardo, 
posma,  sorna.  Pesadesa. 
Roncería,  pausa,  pereza, 
lentitud.  Humor.  Flema. 
Ab  fleuma.  .\dv.  Cachazu- 
damente, pesadamente. 

Fleuniauíent.  Adv.  Ab 


FLO 

flema.  Lentamente. 

Fleuiuátieh.  F'leumós. 
Flemático,  ¡temoso.  Tar- 
da, pesat.  Pán¡ilo,  soño- 
liento, lento,  pausado, pa- 
cienzudo, perezoso. 

Fleiiniñ.  .Med.  Flemón. 

Fleuutóíí.  Flemoso. 

Fiextble.  Doblegable. 

FlJca.  .4stut.  Socarrón,  re- 
domado, sollastre. 

Fiicandó.  Fricando. 

Flií-ar.  V.  Pegar.  L'  ase 
'm  flicli.  Expr.  fam. ;.)/a/a 
peste!  Jo  't  flich.  Expr. 
fam.  Caramba.    [Zis,  zas. 

Fiist.   Ua»>t.  Expr.  fam. 

Fió  ó  Flor  de  S.  Joan.  Pta. 
V.  Perico  groch. 

Flocadura.  Franja. 

Fíoear.  Pegar.  Plantar. 

Flocarse.  r.  Fam.  >Ien- 
jarse,  bcurerse.  Comerse, 
beberse  zamparse. 

Flocli.  Lias.  Lazo,  fleco. 
Borralló.  Copo,  gorullo. 
Naut.  Foque.  Floch  de  ca- 
bells. Mechón,  vedeja,  gue- 
deja. Floch  de  fils.  Pezo- 
lada. De  la  barba.  Bozo.l 
De  la  liana.  Vedija,  ve-'. 
llon.  De  llana  ó  pel.  Pe- 
gujón. Desfilat.  Cairel.  Pl.  1 
Del  tinter.  Algodones.] 
Lo  qui  té  mòlts  flochs' 
de  cabells.  Guedejón,  gue-' 
dejoso.  guedejudo.  Pié  de 
flochs.  Mechoso.  I 

Floiijo.  Tou,  esponjós.! 
Fofo,  esponjoso,  fangoso.' 
Posar  flonjo.  Fr.  Mullir,    i 

Flor.  Lo  mes  principal  y 
estimat.  Xata.  Flor  de' 
albat.  Pta.  Maravilla,  flor ^ 
de  muerto  ó  de  lodos  los' 
meses.  De  alguns  arbres.  I 
Espiguilla.  F.  de  ó  del 
amor.  Amaranto,  flor  de 
amor.  De  cucu!.  Prima- 
vera. De  la  herba  cana  y 
altras  plantas.  Vilano. 
Del  aygua.  Superlicie  del 
aygua.  Xeíi^ua  del  agua.] 
De  la  abella.  Flor  de  la\ 
abeja.  De  la  castanja.j 
Candela.  De  la  passione- 
Tà.JIurucuya,  granadilla. 
Del  blal ,  rahims  ,  etc. 
Cierna.  Del  llimoner  ó  ta- 
ronjer.  Ara/iar.  Del  vent. 


FLO        201 

Pulsatila.  De  Uoquela. 
Globularia  nana.  De  ma- 
graner doble.  Balaustra. 
De  ninou.  narciso  de  mar 
nojo.  De  S.  Joan.  Pta.  V. 
Sempreviva  borda.  De 
sempredura.  Perpetua. 
De  tot  r  any.  Lunaria. 
Adornar  ó  guarnir  de 
llors.  Florear,  ¡loretear. 
Armari ,  gerro  ,  etc.  de 
flors.  Florero.  liona  flor. 
Home  astut.  Sollastre. 
Caurer  la  ñor. Des¡lorecer. 
Onéixer  ó  enténdrer  la 
flor.  Fr.  Entender  la  mu- 
sa. En  flor.  Adv.  En  cier- 
ne. Morir  en  la  flor.  Caer 
en  ¡lor.  Xaixer  ab  una  flor 
al  cul.  Fr.  Xacer  de  pies. 
Polvos  ó  polsim  de  las 
flors.  Polen.  (Juadro  de 
flors.  Florero.  Segona 
flor.  Redrojo ,  redruejo. 
Ser  flors  y  violas.  Fr.  Ser 
tortas  y  pati  pintado. 
Tráurer  flors  los  arbres. 
Florecer. 

Fioraií^.  ÍFestas).Pl.  Fies- 
tas ¡torales.  [Floripondio. 

Floratxo.  En  ¡os  teixits. 

Fioravia.  Pta.  Cardo  es- 
trellado, Irepacaballos  en- 
carnado. 

Florar  re.  Ramillero,  ra- 
milletero, florero,  florista. 

Flordellisar.  Blas.  Flor- 
delisar. 

Floreig.  Esgrim.  Floreo. 

Florejar.  Guarnir  de 
flors.  Floretear ,  florear. 
Triar  lo  millor.  Escoger, 
desnatar.  [Floreado. 

Florejat.  Guarnit  de  flors. 

Floreiisada.s.  Pl.  Blas. 
Creus,  ¡irasios,  etc.  ter- 
minant en  flor  de  llis. F/or- 
deliíadas,  ¡lorenzadas. 

Florera.  Ramellct  de 
ttoTi.  Ramillete.  Lo  gerro 
pera  tenir  las  flors.  .Place- 
ta, ramilletero. 

Flore.^ta.  Bosquel.  Silva. 

Floret.  Lo  mes  pur  y  per- 
fet. Flor.  La  espasa  pera 
esgrimar.  Espada  negra. 
Paper  superior.  Florete. 

Floreta.  Capirot.  Papiro- 
te, capirote. 

Fioretas.  V.  Amoratas. 


202 


FLU 


Flopetejar.  Floretear. 

Florí.  Cer(a  moneda  d'  or 
antiga.  Florin. 

Florida  (Estará  la)  losar- 
bres.  Fr.  Estar  en  cierne. 

Floridablanca.  Planta. 
Hierba  blanca. 

Florífiura.  Moho,  mus- 
go. Tráurer  la  lloridura. 
Desenmohecer,      ipondio. 

Florépoiicli.  Pla.    Flori- 

Florir.  Tráurer  flor.  Flo- 
recer. Dit  dels  arbres.  E- 
char ,  arrojar.  Dit  deis 
blats,  vinyas,  etc.  Cerner. 
Fér  florir.  Fr.  Fér  aguar- 
dar mólt.  Hacer  llevar 
poste.  No  deixarho  florir. 
Fr.  A^o  dejar  criar  moho. 
Tornar  á  ñoñr. Reflorecer. 

Fl<»rirse.  r.  Impacientar- 
se, neguilejarse.  Consu- 
mirse, deshacerse,  pudrir- 
se. Corrómprerse.  Enmo- 
hecerse, tomarse  de  moho. 
Aguardar  móll  temps. 
Llevar  poste. 

Florit.  En  flor.  Florido, 
florecido.  Cubert  de  flo- 
ridura.  Mohoso,  mohien- 
to, tomado  de  moho.  Cor- 
romput. Ruginoso  ,  eruyi- 
noso.  Estar  á  la  florida 
los  blats,  vinyas,  etc.  Es- 
tar en  ciern  e. 

Floró.  Pint.  y  Arquit.  A- 
dorno  á  manera  de  flor. 
Florón.  Deis  cantons  dels 
marcbs.  Cantonera. 

Flor4»uco.  Gra  dolent. /)í- 
vieso.  venino.  (yente. 

F'ulient.Que  fluheix.F/a- 

FluideNa.  Fluidez. 

Fluinient.F/i/yo,  fluxión. 

Fluir.  Rajar  poch  a  poch 
lo  liquit.  Manar,  llorar. 

Flúit.  Fisic.  Fluido. 

Fluix.  Poch  livanl.  Flojo. 
Fácil.  Liviano.  Laxo.  La- 
ceo ,  desatesado ,  remiso. 
Lo  moviment  de  las  cosas 
liquidas  v  subtils.  Flujo. 
Fluix  de  hoca.  Descosido. 
De  boca  y  desigual.  Ahel- 
gado. De'pel.  Peliblando. 
De  sanen.  Hemorragia, 
aflujo.  De  ventre,  /diar- 
rea ,  despeño  ,  cámaras. 
Fluix  y  refluix  del  mar. 
Flujo  y  reflujo  del  mar. 


FOG 

Anar  de  fluix.  Fr.  Creer, 
proceder  de  ligero.  Cap 
fluix.  Cabeza  vana. 

Fluixaiiieitt.  Adv.  Floja- 
mente, tibiamente       {jar. 

Fluixar.  Afluixar.   A/'o- 

Fluixedat.  Flaquesa.  Flo- 
jedad,  dejamiento  ,  remi- 
sión, liviandad.  Descuyl. 
Negligencia.  Debilitat. 
Fa'm.  Flojera.  Fluixedat 
de  orina.  Estangurria. 
Inconsideració.  Ligereza. 

Fluixejar.  Estar  fluixa 
alguna  cosa.  Estar  flojo, 
flojear.  Flaquejar.  Fla- 
quear.  mollear. 

Fluxió.  Reuma.  Reuma. 
F.  de  ventre.  Corrimien- 
to ,  escurribandas.  Herba 
de  fluxió.  Pta.  Lepidio, 
mastuerzo.  V.  Fluix. 

Focli.  Lo  element.  Fuego. 
Llum,  flama.  Lumbre,  lla- 
ma. Incendi.  Incendio 
Fogarada.  Erupción,  her- 
vor de  sangre.  Foguera. 
Almenara, ángaro,  alcan- 
dora. Lloch  de  la  casa 
destinat  pera  enci'ndrer- 
nehi.  Hogar.  Naut.  Ycla 
triangular  de  las  naus. 
Foque.  Foch  follet.  Fuego 
fatuo.  Foch  de  S.  Anton. 
Cert  mal.  Fuego  de  S.  A  n- 
ton  ó  de  S.  Marzal.  Ab 
poch  foch.  Adv.  A  fuego 
lento.  Calar  foch.  Fr.  Pe- 
gar fuego.  Calarse  ó  pe- 
garse loch.  Prenderse  fue- 
go. Cosa  de  foch  ó  de  co- 
lor de  foch.  Poél.  ígneo. 
Donar  foch  ais  animals. 
Labrar  a  fuego.  Encén- 
drer  foch.  Encender  lum- 
bre. Lo  qui  llansa  ó  des- 
pedeix  loch.  Poét.  Igni- 

Í'ero.  Lo  qui  vomita  foch. 
'oét.  Ignívomo.  Posar 
foch.  Incendiar.  A  la  vo- 
ra del  foch.  .il  amor  de 
la  lumbre.  Remenar  lo 
foch.  lísparvillarlo.  Hur- 
gonear. Foch  de  alala\a. 
Ángaro,  ahnetiara. 

Fórocli.  Naut.  Fofoque. 

FoKajanient.  Allista- 
ment.  Empadronamiento. 
V.  Foguejament. 

Fogarada.  Gran    porció 


FOL 

de  foch.  Lumbrada,  lum- 
brarada. Erupció.  Erup- 
ción. Lo  moviment  del 
ánimo  ardent  y  curl.  Lla- 
marada. L'  ac#ió  execu- 
tada ab  lleugeresa.  Pasa- 
volante. Pujar  una  foga- 
rada. Dar  un  ímpetu.  V. 
Fogueíada. 

Fogati!«a.  Hogaza. 

Fogafjainent.  Allista- 
meni.  Empadronamiento. 

Fogatjar.  Empadronar. 

Fogatje.  Cert  tribut.  Fo- 
gaje,  (gó.  Fornal,  fogata. 

FÓgayna.  Especie  de  fo- 

Fogó.  Hornilla,  fogón.  Fo- 
gó d'  escopeta.  Oido  de 
escopeta.  Eixirse  de  fogó. 
Fr.  Desbocarse. 

Fogonada.  Flama  de  pól- 
vora de  las  armas  de 
foch.  Fogonazo.  La  por- 
ció de  carbó  que  's  posa 
en  lo  fogó.  Hornada. 

F<)g4»uet.  Anafe ,  chofeta. 

FogMuisfa.  Fogonero. 

fofsós.SoberbiOjSoberbioso 

F4»g4»t.  Fagote.       [zacion. 

Fwguejantent.   Cauteri- 

Foguejar.  Aplicar  lo  fer- 
ro bullent  a  la  carn  viva. 
Labrar  á  fuego.  Acostu- 
mar al  foch.  Foguear. 
Adestrar.  Ejercitar. 

Foguejat.  iMbrado  á  fue- 
go, fogueado. 

Foguer.  Eslabón. 

Foguera.  Hoguera  ,  pira, 
brasero.  Pera  donar  avis 
en  las  atalavas.  Almena- 
ra. Pta.  V.  Falguera. 

Foguerada.  Fogarada. 
Lumbrada  ,  lumbrerada. 
Foch  de  avis.  Almenara, 
fogata,  ángaro.  V.  Fogue- 

Foguerí.  Polvorín.      (ra. 

Foguelayre.  Cohelero. 

Foixarda.  Pla.  Globular, 
coro7ia  de  fraile. 

Folga.  Chanza,  chanzo- 
neta.  Picant.  Dicterio. 
Péndrer  per  folga  alguna 
cosa.  Echar  a  chacota. 

Folgadauíent.  V.  Espa- 
yosament. 

Fofgador.  Chancero. 

Folgadura.  Ampiaría. 
Holgura,  ancharía. 

FolguuKa.  Holgansa. 


FON 

Folgar.  Venir  ample  algu- 
na cosa.  Holgar. 
Foliarse,  r.   Divertirse. 

Holgarse,  alegrarse,  rego- 
cijarse. Dir  paraulas  bur- 
lescas. Chancear,   (güero. 

Folgat.  Holgado,   horim- 

Folia.  Tontería,  ximplesa. 
Necedad,  boberia. 

Foliació.  Foliatura. 

F4»Iiar.  Numerar. 

Folio.  V.  Full. 

Foll.  Rabioso,  furioso. 

Follejar.  Loquear. 

Folie!.  Duende ,  trasgo. 
Aparèixer  ó  anar  com  un 
follet.  Ser  un  zarandillo. 

WulliaH.  Pl.  Folias. 

Folrar.  Forrar.  Aforrar, 
forrar,  afelpar. 

Folr4».  Forro,  aforro. 

Funient.  Increment,  ca- 
lor. Fomento.  Incentiu. 
Cebo,  yesca. 

F4»iiientar.  Incitar,  pro- 
móurer.  Cebar.  Donar  pá- 
bulo. Acalorar.  [vo. 

Fómes.  Incentiu.  Incenti- 

Fona.  Honda.  De  cordill. 
Perigallo.  Cop  de  fóna. 
Hondazo.  Soldat  que  pe- 
lea ab  fóna.  Fundibula- 
lario.  Pl.  Cuchillos  en  las 
capas  y  altras  pessas  de 
roba.  Fonas. 

FonaaSa.  Hondazo,  (recer. 

Foiiadííi^  (Férse).  Desapa- 

Fitnanient.  iiasa,  apoyo. 
Cimiento,  fundamento. 
Excavació  pera  fabricar 
lo  fonament.  Zanja.  Prin- 
cipi, origen. Pr¡j¡ci';)i'o,  ba- 
se, raíz,  comienzo.  Fèr  ó 
posar  los  fonaments.  Ci- 
mentar,  fundamentar ,  e- 
cliar  los  cimieyítos. 

Fotiat.  Ab  fonadura  asse- 
gurada. Fondado.        (da. 

F4»atlal.  Hondo,  hondona- 

FoH4lala(!a.  Hondonada. 

Fondària.  Hondura,  pro- 
fundidad, (dejar.  Fondeo. 

Fondeig.  La  ácció  de  fon- 

Fondejadero.  Fondeade- 
ro, surgidero,  amarradero 

F4»ndejador.  Lo  qui  fon- 
deja.  Fondeador,  surgi- 
dor.Perlos  barcos.  Surgi- 
dero, fondeadero. 

Fondejar.    Donar  fondo 


FON 

una  nau.  Fondear,  surgir, 
anclar.  Posar  una  embar- 
cació en  un  candil.  Aca- 
nilar.   Reconèixer.   Visi- 
tar. Profund isar.  Profun- 
dizar, profundar. 
Fondicit».  Fundició.  Fun- 
diciori.     Fusió.     Derreti- 
miento, fusión. 
Foiiditlor.  V.  F'onedor. 
Fondclior.  Assiento  y  ma- 
edeunabóta  Fondillon. 
F<»ndo.   La  part   inferior 
de  una  cosa  vuyda.  Hon- 
do. Profundo.  Profundo, 
íü^íiio.  Profunditat.  Hon- 
don  ,   profundidad.  Adv. 
Hondamente.    Certa  pro- 
funditat del  mar.  Agar- 
radero. De  algun  vas.  Sue- 
lo. Vuyt  ó  clot  de  alguna 
cosa.  Vacio.  Anársen  á  fon- 
do. Fr.  Irse  á  pique.  Cavar 
fondo.  Fr.  Ahondar.  Do- 
narfondo.  Náut.  Fondear. 
Mólt  fondo.  Orondo.  Poch 
fondo.  Somero.    Tráurer 
ó  trencar  lo  cul  ó  fondo. 
Desfondar. 
Fóndrer.  Derretir  Derre- 
tir, fundir,  licuar.  La  neu. 
Deshacer.  Calarse  la  tin- 
ta, etc.  Pasarse, calar. 
Fóndrerse.  r.  Derretirse. 
Derretirse.  Desitjar  ab  an- 
sia. Cor}sumirse  ,  finarse, 
alamparse.    La  candela, 
ciri ,  etc.  Correrse.  Desa- 
parèixer.//«ndii'Sf,  volar. 
Fallar  alguna  cosa.  Oscu- 
recerse, desaparecer.  Gas- 
tar sens  saber  en    qué. 
j     /íe/iuMí/ir.  Loque  pot fón- 
I    drerse.  Fundible,  fusible. 
FoikedÍ!^.   Fu?)dible.  fusi- 
I     ble.   Fèr  fonedis.  Fr.  Ha- 
'     cer  desaparecer.         (dor., 
Fonedor.  Qui  fon.  Fundi-l 
Fonell.  Lo  tap  del  buch 
I     de  abellas.  Tempano.  Po- 
I    sar  fonells   ais  buchs  de 
i     abellas.  Tempanar. 
Fobellar.  Tempanar. 
Fon4»ll.  Pta.  Hinojo.  Fo-| 
I     noli  de  bou.  Cicuta.  Fo-' 
¡     noli   man.   Perejil  de   la' 
¡    mar,  hinojo  marino.  Re- 
!     hiña  de  fonoll.  .4gua;'a9t/e 
Fonollar.  Hinojal. 
fona.  Fondo.    Del    mar.' 


FOR 


203 


Braceaje.  F.  de  Ierra.  He- 
retat, possessió.  Fundo. 
Anar  á  fóns.  Fr.  Hun- 
dirse, sumergirse.  Donar 
fóns.  Fondear.  Tirar  á 
fóns.  Ecliar  ú  pique. 

F<»nsadura.  Cert  tribut.. 
Fonsadera. 

F<in(.  Manancial.  Fuente. 
Origen.  Origen.  La  part 
del  bras  per  ahont  se  san- 
gra. Sangradttra.  Pl.  F. 
baptismals.  Pila  delbau-- 
tismo.  Cosa  de  fonts. Fon- 
tanal.  Lloch  ahont  nai- 
xen mòltas  fonts.  Honta-- 
nal ,  hontanar.  Nom  de 
fonts.  Nombre  de  pila. 
Tráurer  á  algú  de  las 
fonts.  Fr.  Serli  padri.  Sa- 
car de  pila. 

Folitaner.  Fontanero. 

FonullaiIaN.  Pta.  V.  Fu- 
selladas,  [rero.- 

Foiiyadftr.  Pisador,  laga- 

Fotij  aiiient.  Obra  de  lo- 
nyar.  Pisadura. 

Fobyar.  Trepitjar  la  ve- 
rema.  Pisar. 

For.  Lley,  poder  ó  privi- 
legi. Filero,  foro.  Tribu- 
nal. Juzgado.  Lo  que  go- 
sa de  for,  privilegi,  etc. 
Aforado.  Segons  for.  Adv. 
Foralmente.  A  for.  Adv. 
Segons  lley.  A  fuer,  al 
fuero.  A   rahó.vl  razón. 

Fora.  Adv.  En  paratge  di- 
ferent. Afuera,  fuera.  Ex- 
cepció. Excepto ,  menos. - 
A  fora  de  hora.  Adv.  A 
deshora.  Fora  de  lloch. . 
Os  dislocat.  Desensortija- 
do. Fora  de  mida.  Des- 
medido, descomedido.  De 
temps.  Prematuro,  á  des- 
hora. Botar  fora.  Fr.  E~ 
char,  arrojar. 

Forá.  Foráneo. 

F4»ra(!ador.  Agujereador 

F4»radanient.  Horada- 
ción,       (radar,  taladrar. 

Foradar.  .Agujerear,  ho- 

Foral.  Forense.        (raneo. 

F(»raeiter.  Forastero,  fo- 

Forat.Oliertura.  Agujero,, 
orificio,  rotura.  Vuyt.  So- 
carreña.  Tall.  Cisura,  ci- 
sión. En  las  feridas  de- 
las  cabalcaduras.  So/ofJO,. 


204        FOR 

solapa.  De  agulla.  Ojo. 
De  arna  de  abcllas.  Pi- 
fjuera.  De  las  l)ólas.  Pi- 
tjuero.  De  la  mola  liaixa 
de  la  lahona.  Foramen. 
Del  correu.  Buzón.  Del 
nas.  Ventana.  Del  ull. 
Órbita  ,  raenc.a.  En  las 
paréis  pera  los  travessos 
de  las  bastidas.  Mechinal. 
Lo  quadrat  del  enforma- 
dor.  Cotana.  Lo  que  la  la 
barrina.  /farre»o.  Lo  vuyt 
que  queda  entre  viga  y 
\iga.  Tabica,  metopa.  Lo 
que  fan  los  papatcrras. 
Lombriguera.  Lo  de  las 
balanseras  del  molí  de 
oli.  Horambre.  Per  posar 
la  aixeta  ó  canó.  Canille- 
ro. Que  passa  de  una  part 
á  altra.  Horado.  Que  's  fa 
en  la  roba.  Pi'/uele.  Pór- 
tela. Portillo.  Fér  forat. 
Fr.  Gastar.  Trasquilar, 
mermar.  Pl.  Forats  de  la 
bresca.  Alvéolo.  De  las 
corretjas.  Puntos.  De  las 
especas. Náut.  Bocabarras 

Vorca.  Patibul.  Horca,  pa- 
tíbulo, cadalso.  Xi^v A  pe- 
ra aguantar.  Horcón,  for- 
queta.  Perxa.  Percha. 

Forcatlitra.  Deis  arbres. 
Horcadura.  Part  del  eos. 
Horcajadura. 

Forçat.  Lo  que  's  posa  al 
bescoll  de  las  cabalcadu- 
ras.  Horcajo,  horcate.  De 
un  arbre.  Hurcadura.Tre- 
na  de  jonclis,  palla,  etc. 
que  te  dos  brassos. /íisíra. 

Forcejament.  Forcejeo. 

Ford).  De  alls.  etc.  Bis- 
tra,  horca,  horco.  Del  dit. 
Jeme.  (la  fuerza. 

Forcív«»Inient.  Adv.   A 

Foreista.  Forero. 

Foreii.»>e.  Foral. 

Forjable.  Maleable. 

Forjador.  Farjjayrc,  qui 
traballa  ab  marlèll  lo  fer- 
ro, etc.  Fraguador. 

Forjar.  Batrer  lo  metall. 
Fraguar.  Idear.  Maqui- 
nar, discurrir. 

Forma.  Dis[)osició..Vfrfio. 
Motilo.  Horma.  Figura. 
Figura.  Manera.  Método, 
norma.  Larrot,  ventrera. 


FOK 

Charrancha.  De  botó. 
Hormitl  t.  De  lletra.  Ca- 
rácter. De  forma.. 4dv.  De 
manera.  De  modo,  de  suer- 
te. Fabricant  de  formas. 
Hormero.  Lo  (jue  té  dos 
formas.  Poét.  Biforme. 

FormaSmeut.  .\dv.  For- 
mal,  seriamente. 

F<»rmar.  Fér.  Hacer.  Fi- 
gurar. Figurar.  Formar 
causa.  Procesar,  l'ormar 
concepte.  Fr.  Conceptuar. 
Formar  idea.  Concebir. 

Forniaret.Arquit.  Floró. 
Florón,  penacho. 

Formatge.  Queso.  Quant 
es  tendre.  Cerrión.  Ver 
formatges.  Encellar,  que- 
sear. Temps  de  fér  los 
formatges.  Quesería. 

ForEiiats<^r.  Quesero. 

F4»rmat;;e]'a.  Encella, 
quesera,  expremijo. 

FormatKet.s.  Pta.  Bolsa 
de  pa«tor.    ma.  Formativa 

Formatiu.  Que  dóna  for- 

For9ne3it.  Ulal  candial. 
Candeal.  F.  rubi.  lílat 
roig.  Bubion.  {mero. 

Foriiieret.  Arquil.  For- 

Formitloló.s.  V.  Poruch. 

Forisii^a.  insecte.  Hor- 
miga. WaAa.  .iluda,  a  lai- 
ca. Cau  ó  niu  de  formi- 
gas.  Hormiguero. 

FoVmi;;ó.  .Vlalallia  cutá- 
nea que  causa  picor.  Hor- 
migueo, comezón.  Lo  mal 
que  's  fa  en  los  cascos  de 
las  cabalcaduras.  Hormi- 
guillo. V.  Formiguer. 

ForntigÓ!^.  Hormigoso. 

Forntiaiier.  En  sás  prin- 
cip.  acceps.  Hormiguero. 
Formigó,  brossa  cuberta 
de  terra  pera  cremaria. 
Formiguero. 

Formó.  Forma  de  som- 
brerer.  Formilton. 

Forn.  l'abrica  pera  cóu- 
rer.  Horno.  Si  I  i  calorós. 
Chicharrero.  Forn  de  cals. 
Calera.  De  rajola.  V.  lla- 
joleria.  Casa  de  lorn.  Pa- 
nadería. Posar  al  forii, 
enfornar.E/i/iODKir.Trau- 

I     rer  del   forn.   Desenhor- 

'     var ,    desliornar. 

Fornada.  Hornada. 


FOR 

Formal.  Fogó  dels  traba- 
lia. lors  en  mftaW. Fragua. 
Fornal  deis  argenters. 
Hornaza,  forji.  Lo  qui 
traballa  en  la  fornal. 
Hornacero. 

Ft»rtiá*i.  Aum.  Hornazo. 

Forneil.  Marmita. Foní«/. 

Fomer.  Hornero,  pana- 
dero. Fér  de  forner  ó  pas- 
tisser. Fr.  [lomear. 

Fornería.  Hornería. 

Fornet  de  vidre.  Arca. 

Fornicar.  Slolestar  mólt. 
Jorobar,  fastidiar. 

Forniu».  Hornillo,  cháfe- 
la, fornelo.  V.  Escálfela. 

Forniment.  Fornitura. 
Fornitura.  Provisió  de 
efectes  de  guerra.  Provi- 
sión de  pertrechos. 

F<irnir.  Provehir.  Pro- 
veer, l'mplir.  Atestar,  re- 
llenar. Guarnir.  Guarne- 
cer. Fcr  perfecta  y  cum- 
plida una  cosa.  Completar 

Fornit.  Robust.  Fornido. 
Ple.  Lleno,  cargado. 

Fovqneta.  Bastó  llarch 
pera  penjar.  Horquilla. 
Pera  alirmar  y  fortificar 
alguna  cosa.^/eV/»  amigo. 
Perxa.  Varal,  pértiga. 

For4|uilla.  Instrument  ah 
puntas  pi>ra  pendrer  lo 
menjar.  Tenedor.  Filora 
de  pescar.  Arrejaque, 
forchina.  {Horra. 

Forra.    Femella     estéril. 

Forrar.  Aforrar,  afelpar. 

Forrellat.  .\b  pany.  Can- 
dado. Sense  pany.  Terrojo 

Forr4>.  Tela.  Aforro.  Ma- 
laltia. .Alhorre.  De  un 
barco.  .Aparadura.  Tráu- 
rer  lo  forro.  Desforrar. 

Forr«il.  Badil,  badila. 

Forroll.  V.  Forrol. 

Forr<ilIa  (FVr).  Fr.  Lu- 
crar, ganar,  adelantar. 

ForHa.  En  sas  princip.  ac- 
cepcions. Fuerza.  ímpe- 
tu. Esfuerzo,  riolericia, 
Íorcejo.  forzamiento.  Vc- 
lemencia.  Intención,  vi- 
veza, calor.  Valor.  Forta- 
leza, valentía.  Vigor.  A- 
gunnte,  6rio.  Robustes  a. 
)iobustez,  nervosidad.  .\- 
bundancia.  .Mucho.  A  forr 


FOR 

sa.  Adv.  A  cop.  A  fuerza 
de.  Ab  foifa.  Adv.  Ab 
violencia  y  forsosament. 
Estiradamente.  Ab  iota 
la  forsa.  Adv.  De  repeso. 
A  la  forsa  y  per  forsa. 
Adv.  Forzadamente,  pre- 
miosamente. Donar  forsa. 
Fr.  Vigorizar,  robustecer. 
Fcr  alguna  cosa  per  for- 
sa. Fr.  Orejear.  Fèr  for- 
sa. Fr.  Forsar.  Forzar, 
obligar.  Violentar.  Vio- 
lentar, tirar.  Pesar.  Pe- 
sar. Llevar  la  forsa.  Al- 
zar  ó  quitar  la  fuerza, 
postrar.  Per  forsa.  Adv. 
Api-emiadamente.  de  por 
fuerza.  Pérdrer  la  forsa. 
Descanecerse.  Traurer  ó 
arrancar  á  la  forsa.  De 
enclavar.  Pl.  Forsas.  Al- 
cans,  medis.  Alra7'ices. 
■medios.  Gent  de  guerra 
reunida.  Cuerpo  de  ejerci- 
to. Cobrar  forsas.  Alear. 
Probar  las  forsas.  Medir 
lanzas.  (forsa. 

For^adaiitent.    V.    Per 

Forítar.  Violentar.  Vio- 
lentar, romper.  Obligar. 
Obligar,   acosar,  impeler. 

I'orsejar.  Fèr  forsa.  For- 
cejar. Violentar.  Violen- 
tar, forzar.  (rio. 

Worsós.  Forzoso,  necesa- 

Witrsusa  (Fèr  la).  Obligar, 
precisar,  hacer  la  forzosa. 

lï'ursut.  Forzudo,  forceju- 
do, robusto. 

Forí.Ensas  princip.  ac- 
cepc.  Fuerte.  Dur.  Duro, 
recio,  crudo.  Forlilicació. 
Foría/era. Robust.  Robus- 
to, vigoroso,  tieso.  Terch. 
Terco,  vivaz.  Sá.  Sano,  ro- 
llizo. De  geni  dur.  Temo- 
so. Anar  fort.  Fr. Recobrar 
las  forsas.  Alear,  man- 
darse, restablecerse.  De 
fort  y  de  ferm.  Adv.  Con 
todo  empeño.  Estar  ó  man- 
lenirse  fort.  Fr.   Hacerse 

Íuerte,  tenerse  tieso,  hacer 
incapié.  Fèrse  fort.  Fr. 
Fèrse  robust.  Endurecer- 
se. Consolidarle  "1  guix  ó 
morter.  Fraguar.  Mòlt 
fort.  Acérrimo.  Parlar 
íort.  Fr.  Hablar  recio  ó  al- 


FOS 

to,  levantar  la  voz.  Fort 
de  pel.  Pelitieso.  V.  Mòlt. 

F<írlaíe.«ia.  Fort.  Fuerte, 
plaza.  Pll.  Cífors.  Valor, 
pecho,  entereza. 

Fortaiuent.  Adv.  Fuer- 
temente, reciamente. 

PtíTiepiaiut.  Instrument 
músich. Piano,  piano  forte 

ForlÉ.  Fort  petit.  Fortin. 

B'-oríiífeíií'ió.  La  acció  de 
fort ificar.  Forlalecim len- 
to. Contra  deis  aiacos. 
Fort.  Contra  ataques.  Art 
de  fortificació  de  plassas. 
Munitoria.  Destruir  la 
fortificació.  Desfortale- 
cer, desmantelar,     (nyer. 

Fortificaiior.    V.   Eñgi- 

Foríïücar.  Donar  vigor. 
Fortalecer,  fomentar.  Fèr 
sólida  una  obra.  Solidar. 
Ab  torres.  Torrear. 

Foríilicarse.  r.  Hacerse 
fuerte.  {sidio. 

Furtiíscat  (Puesto).  Pre- 

F«»rli.«!>iiiíT.  Superi.  Acér- 
rimo, fortísimo. 

Fortor.  Olor  fort.  Husmo, 
olor.  Fèr  fortor.  Fr.  Tras- 
cender, trasminar. 

Fortuti.  Fortuito,  casual. 

Fortuna.  Sort.  Suerte.  Bo- 
na sort.  Prosperidad.  For- 
tuna de  temps.  Naut.  Bor- 
rasca, tem  pesiad. Donar  la 
fortuna.  Fr.  Afortunar. 
Fèr  fortuna. ProspeïYir.Lo 
qui  busca  fortuna.  Aven-, 
íurero.  Mala  fortuna.  /?!- 
fortunio.  Probar  fortuna. 
Aventurar.       ¡venturoso. 

ForttEiiat.     Afortunado, 

Fo!?.  Temps  del  verb  ser. 
Fora.  Fuese.  V.  Hagués. 
Derretit.  Derretido,  fun- 
dido, licuado.  I 

F<»sa.Ac.  defóndrer.  Fun- 
dición, fusión.  Cals  fosa. 
Cal   muerta  ó  apagada. 

Fosca.  Oscuridad,  opaci- 
dad, lobreguez,  oscureci- 
miento. A  las  foscas.  Adv. 
Sens  llum.  ^  oscuras.  Fért 
fosca.  £.síar  oscuro.  Que-! 
dar  á  las  foscas.  Fr.  Xo 
enténdrer.  Quedar  en  a- 
yttnas.  Sens  llum.  Dejar  a 
buenas  noches.  i 

Foscament.  V.  Fosca.     ' 


FRA 


20o 


Fosch.  Lo  que  no  té  llum 
ni  claredat.  Oscuro,  ló- 
brego,  opaco.    Qui   fa   '1 

1  sort.  Sordo.  A  entrada  de 
fosch.  Adv.  Al  anochecer, 
á  boca  de  noche.  Color 
fosch.  Fosco,  zaino,  za- 
honado. De  color  fosch. 
Cetrino.  Fèrse  fosch.  Fr. 
Anar  fallant  la  llum  del 
dia  Anochecer.  Ennuvo- 
larse.  Oscurecerse,  enca- 
potarse. Fosch  de  ulls.  Lo 
bestiar.  Alcoholado. 

Fofícor.  Cerrazón,  oscuri- 
dad, tinieblas,  oscureci- 
miento. En  las  monta- 
n^as.  Capote.  V.  Fosca. 

FosquecSaí.  Fosca  ,  fos- 
cor.Oscuridad,  loljreguez. 

Fosqnejar.  Oscurecer. 

Fo.««í«a.  Sepultura.  Huesa, 
sepultura,    osario.    Cío!. 

Fosí.^al.  V.  Fossa.    \Hoya. 

FíKSisa!".  Osario,  osar.  V. 
Cementiri.         (terrador. 

Fos.ser.  Sepulturero,    en- 

Fosíiit.  Clot.  Hoya,  hoyo. 
Vall.  Zanja.  Fort.  Zapa, 
cortadura.  Fèr  fosso.  Fo- 
sar. Ficar  en  un  fosso. 
Encarcavinar.  Traball  pe- 
ra fèr  un  fosso.  Fonsado. 

FótiF.Piu.  Espigón,  espi- 
gado, lengüeta. 

FoíJa.Aucell.  Cerceta,  zar- 
ceta, fusca.  Instrument 
músich.  Violinete.  Clot  d"^ 
aygua  ó  fanch.  Charco, 
regajo,  hondón. 

Fosarila.  V.  Foixarda. 

Fra.  Contracció  de  la  veu 
Frare.  Fray. 

Frac  ó  Frach.  Fra,  fraque. 

Fi'acá.<;.  Fracaso. 

Fracas»>ar.  Frustrarse» 
mal-lograrse.  Frustrarse. 

Fracció.  Xiimero  trencat. 
Número  quebrado. 

Fragajicta.  Olor.       {tin. 

Frsgatela.  Dim.  Fraga- 

Fi-ágil.  Quebradizo. 

Fragilitat.  Facilitat  en 
cáurer  en  lo  mal.  Debili- 
dad, flaqueza  humana, 
humanidad.  {bravo. 

FragOs.        DUraruitable, 

Frago.>>iíat.  Fragura. 

Francament.  Adv. Libre- 
ment.  Eccentumente. 


206 


FRA 


FRE 


FRE 


S•'rancesillaóFransasilla 
Pla.  Hanúnculo,  botoiide 
oro,  celidonia  menor. 

Franch.  Lliberal.  Dadi- 
voso, franco.  Senzill.  Na- 
tural, abierto,  llano.  Es- 
clau llibre.  Horro.  Llibre. 
Libre.  Casi  de  franch. 
Adv.  A  huevo.  De  franch. 
Aá\. De  balde,  gratis. E\\ir 
franch.  Salir  horro.  Fér 
franch.  Franquear.     (Un. 

FraiiC4»Ií.  Aucell.  Franco- 

Francot.  Fam.  Ingenuo 
Francote,  campechano. 

Fraiiel-ia.  Franela. 

Franger.  Franjero. 

Frángula.  Arb.  Araclan. 
alizo,  abedul. 

Frauja.  Galó  ó  serrell,  fíe- 
pacejo.  Posar  franja. 
Franjar,  franjear.      {jon 

Franjasisa.  Aum.   Fran- 

Franjat.  Franjeado. 

Frauqueix.  Franqueo 

Fi'aii(|iiejar    Franquear. 

Franijueiía  y  Franquicia. 
Inmunidad,  exención. 

FranNa»iilla  ó  Francesi 
lia.  Pta.  Francesilla,  ra- 
núnculo dejardin,  moña 

Frarada.  Acció  descom- 
posta. Frailada.  Lo  eslat 
regular.  Frailía. 

Fraráni.  Fam.  Frailería. 

Frará.x.  Aum.  Frailan, 
frailejo,  frailóte. 

Frare.  Religioso,  fraile.  F. 
de  alforja.  Alforjero.  Fra- 
re relaxat.  Bigardo.  Pta. 
Orobanco,  tora.  F.  cugot. 
Pta.  Frailillos.  V.  Sarrias- 
sas.  V.  de  estepa.  Pta.  V. 
Margarideía. 

Frarejar.  Frailear. 

Frarer.  Apassionat  á  fra- 
res. Frailero.  Pertanyent 
á  frares.  Frailesco. 

Frnresch.  Frailesco 
Fraría.  Frailía. 

Frar4>t.  Frailuco.^ 
Frasejar.  Frasear,  {ternal 
Fratern.   Fraterno,    fra- 
Frau. Engany.  Fraude,  do- 
lo, fraudulencia.  Contra- 
bando. Contrabando,  ma- 
tute. De  las  montanyas 
Garganta,  hoz,  gollizo. 
Fraudar.  Engañar. 
Fraudat.  Prirado. 


Fraudulent.  Maliciós, 
enganyós.  Fraudulento. 

Fraudiilentinent.  Adv. 
Fraudulentamente,  encu- 
biertamente, dolosamente. 

Fré.  Freno,  rienda.  Mosse- 


amistad,  rozarse. 
Fregida.  Obra  de  fregir. 
Freidura.  Conjunt  de  co- 
sas fregidas.  Fritada,  fri- 
to. De  pebrots  y   toma- 
techs.  Pisto. 
gar  lo  fré.  Tascar  el  /"re-' Fregir.  íVfir.  Fregir  bè. 
710.  Posar  lo  fré.  Eíi/'rt'/iarl     Refreír.     Fregiria.     Loe. 
Frech  a  frech.  Adv.  Ras^     Enganyar  á  algú.  Freírse- 

con  ras,poco  mas  ómenosl     la,  engañar,  burlar. 
Fredament.    Adv.  Séns  Fregirwe.  r.  Consumirse. 


i|! 


eficacia.  Fríamente.  Séns 
gracia.  Sosamente,  insul- 
samente. Séns  interés,  ab 
fredor.  Tibiamente. 

Fredat.  V.  Feredat,  (lera. 

Vreúnlieh.FriolentOjfrio- 

Fred«r.  Falta  de  calor  y 
també  fluixedat  ó  des- 
cuyt.  Frialdad,  frescura, 
frigidez,  hielo.  Ximplesa, 
necedat.  Necedad,  frial- 
dad. Insipidesa.  Sosería, 
tibieza.  Desapego.  Apa- 
tia. Cosa  de  poca  entitat. 
Friolera,   bagatela. 

Frega  y  Fregació.  Friega, 
fricción,  frotadura. 

Fregada.  L'  acció  de  fre- 
gar. Fregado,  fricción.  Lo 
encontre  de  dos  cosas. 
Roce,  colisión,  rozadura. 
La  acció  de  netejar  la  ro- 
ba. Limpión.  Obra  de  ne- 
tejar las  parets  ab  un  fre 


Deshacerse,  reconcomerse. 
reroí/ierse.Fregirsela.Loc. 
Hacérsela,  f reírsela. 

Fregit.  Frito,  freido.  Es- 
tar fregit  de  alguna  cosa. 
Loe.  Estar  ahito,  consu- 
mido, recotnido. 

Fregó.  Galopin,  sollastre, 
marmitón,  pinche  de  co- 
cina. Feynas  de  fregó. 
Sollastriii.  {donga. 

Fregona. Fregaírí:,  mon- 

Freg«»ner.  Fregonil. 

Freix  ó  F'reixe.  Arbre. 
Fresno.  Freixe  bòrt.  .-1- 
gratnon,  quejigo,  horno. 

Freixeda.  Fresneda. 

Freixura.  Pulmón,  livia- 
nos, botes.  Menjador  de 
freixuras.  Chofista. 

Freja  ó  Freija.  Arbr.  V. 
Freix.  (.\franellar. 

Frenellar.  Afrenillar.\. 

Frener.  Frenero. 


gall.  Estropajeo.  Fregada  Frenétich.  Loco,  posehi- 
de  orellas.  Fr.  Repulsa. I  rfo, /"«;ieVi''o. Y.  Neguitós. 
Fraterna,  majio.  ¡VreiutlecU.  Frenólogo. 

Fregador.  Lloch    ahont  Frente  (De).  Froíií^ro. 
se  i  rega.  Fregadero.  Qui  Freiiiienesa.    Continua- 
frega.  Rozador.  ció.  Frecuentación. 

Fregadura.  Obra  de  fre-  Freijiient.  Frecuente,  or- 
gar.  Fregamiento,  frole,\  diñaría,  común.  A<\\.  Fre- 
frataduru,  frotamiento.         cuenlemente.    ^    qüencia. 

Fregall.  £síro;OTjo, /reíra-'Freíiüentació.  V.  Fre- 
dor,  fregajo.    De  barco.  ^  Freqüentar.  Frecuíníar, 


Lampazo.  De  espart. ¿na. 
Fregar.  Rascar.  Frotar, 
estregar,  fricar.  Netejar. 
Limpiar,  /oi'íir.Tocar  una 
cosa  ab  altra.  Rozar,  lu- 
dir, lamer.  Tocar  lleuge- 
rament una  cosa  ab  altra. 
Rasar.  Tocar  una  cosa  ab 


cursar.  {tativo. 

Freijuentatiu.  Frecuen- 
Fre<|uentnient.      Adv. 

Frecuentemente. 
Fresar.  Póndrer  los  pei- 
xos. Desovar,  frezar.  Al- 
sar  lo  pel  los  panxos  ó  re- 
tinas. Frisar. 


altra  embrutantla. /}u6o-l  Fresca.    Fret     moderat. 


sear.  Naut.  Luir. 
Fregarse,    r.    Rascarse, 

gratarse.  Estregarse,  ras- 
carse. Comunicarse.  Ra- 
zarse. ¥.  ab  algii.  Hacer 


Fresco,  frescor,  frescura. 
Paraula  picant.  Freicura, 
claridad.  Dir  quatre  fres- 
cas. Fr.  Decir  cuantas  son 
cinco.  Péndrer  la  fresca. 


FRI 

Fr.  Tomar,  coger  el  fi-esco, 
refrexcar.  Péndrerno  á  la 
fresca.  Fr.  Tomarlo  con 
frescura,  descuidarlo. 

frescanient.  Adv.  De 
nou.  Recientemente. 

l-'vescli.  En  sas  princip. 
;i'.cepcions.  Fresco.  In- 
mutable, ¿fereíío.  Nou.  fíe- 
cienle,  nuevo,  moderno. 
Tendre.  Tierno,  frescal. 
De  fresch.  Adv.  Reciente- 
mente. Estar  fresch.  V. 
Tenir  pa.  {chon. 

Vrescitt.  Robust.  Fresca- 

Wrencura.  Desembarás. 
Descoco.  Descuyt.  Negli- 
gencia, üercniliíl  de  ani- 
mo. Serenidad. 

l<'re.><í*a.  Soroll ,  rumor. 
Ruido ,  bullicio.  La  que 
fan  los  cuchs  de  seda. 
Freza.  Ostentació.  Boato, 
aparato.Fér,  móurer fres- 
sa. Fr.  Vocear,  meter 
zambríi  ó  ruido,    {cemos. 

Vretisejar.  Hacer  que  ha- 

Fresser.  Bullicioso. 

Fresseria.  Friolera. Frus- 
leria,  chuchería. 

Fre.sseta.  Chisgarabís, 
•  hiq uilicuatro ,  fruslero. 

l-Ve."*.*!*'».»*.  Entremaliat,  in- 
quiet. Bullebulle,  molino. 

Fre(.  Falta  de  calor.  Frió. 
Geïal.  Helado,  yerto.  Sens 
gracia.  Insulso,  soso,  li-\ 
bio,  frión.  Anima  freda. 
Corto  de  genio.  Alurdil  de 
fret.  Aterido,  entelerido.] 
Enraderarse  de  fret.  A- 
tcrirse.  Fér  fret. /íe.s/"riar.| 
Ke};¡ó  inhabitable  per 
massa  fret.  Putia.  Tremo- 
lar de  fret.  Tiritar  de  frió. 

Freíar.  Frotar. 

rretiiN.  Pl.  Blas.  Fretes. 

Freti.  Estrecho,  brazo  de 

Frévol.  V.  Flach.      {mar. 

frexe.  V.  Freix. 

FrexMra.  V.  Frei\ura. 

Frey.  Frei/le,  fray. 

VricnsHey».  Fricasea. 

Friolera.  Bagatela,  frus- 
lería, foi¡uedad,  niñería. 
VI .  Baratijas,  chismes. 

JPriN.  Arquit.  Friso. 

Frima.  V.  Friso. 

Fri.sada.  Frisadura. 

FrÉMauMa.    Picor.    Come- 


FRU 

son  ,  concomio  ,  hormi- 
gueamiento.  Neguit  per 
desitj  ó  apetit.  Prurito. 

Fri!i«ar.*«e.  r.  Neguitejarse. 
Deshacerse  ,  requemarse, 
destrizarse,  recocerse,  (sa. 

Fi'iiiio.  Drap  ordinari.  Fri- 

Frisó.Frison.  (cía. Frivolo. 

Frívol.  De  poca  substan- 

Frívola.  Herba.  V.  Her- 
ba dels  gats.       [nantera. 

Froinental.  Pta.    Arre- 

FrotKló.s.  Lozano.  Posar- 
se  frondós.  Enlozanarse. 

Fr4»n<l4»Ne,iai'.  Frondo- 
sear.  {amenidad. 

Fron«I«>NÍ4at.      Lozania^ 

Fritnt.  Frente.  Front  a 
front.  Adv.  Cara  á  cara. 
Cosa  del  front.  Frental. 
Estar  enfront.  Fr.  Oponer- 
se. Lo  que  U-  dos  fronts. 
Voét.  Bifronte.    {Coronal. 

Frontal.  Frental.    Anat. 

Frontera.  Límit.  Límite. 

Fri>nterer  y  Fronteris. 
Cerca,  i)róxim.  Fronteri- 
zo, rayano,  limítrofe. 

Fr«»ntiC4»rui.  Fronlicorne 

Fróntí.*4.  Frontispicio, 
frente,  portada.  {ne. 

FroiitíK.Ma.  Bisagra,  goz- 

Froutó.  Frontón. 

Frontiit.  Frontudo ,  de 
gran  frente. 

Frotar.  Rascar  una  cosa 
ab  altra.  Bozar. 

Fructífero.  Fructuoso. 

Fructi.rita.  Bot.  Fruclua- 

Vvueiu»». Fructífero. {rio. 

Frugal.  Moderat.  Sobrio. 

Fruicíó.  (loig  del  bé.Goce. 

Fruir.  V.  Gosar. 

Fruit.  V.  Fruyt. 

Fruita.  V.  Fruyta. 

Fruitiii.  Fruitivo.       {eco. 

Frunientaci.  Frumentá- 

Frun«4i(lura.  Ac.  y  ef.  de 
Frunsir.  Fruncimiento 

Frun.sir.  Fruncir. 

Fruslería.  Bicoca  ,  po- 
quedad, nimiedad.  Pl.  Ba- 
ratijas, chismes.         {rio. 

FruHtrtkneo.   Fruslrato- 

Fruüitrar.  Burlar,  defrau- 
dar, eludir.  {se. 

Fru.»<trarííe.  r.  Malograr- 

FruMtrat.  Fallido. 

Fruyt.  F^n  sas  princip.  ac- 
cepc.  Fruto.  Profit.  Veri- 


FUG        207 

dimia  ,  mies  ,  provecho. 
Fruyt  del  aguacate.  Pal- 
la. Del  ars  blanch.  Agra- 
cejina. De  la  murtra.  Mur- 
troti.  Del  cedro.  Cédride. 
Del  festuch  ó  matavera. 
Pistacho.  Del  ars.  Ma- 
juela. Fruyt  farinós.  Ce- 
real. Que  té  llavors  com 
la  poma.  Pomo.  Ab  fruyt. 
Fructíferamente.  Abun- 
dant de  fruyt.  Fructífero. 
Anticipació  ó  adelanta- 
ment  deis  fruyts.  Preco- 
cidad. Lo  que  no  dona 
fruyt.  Infructífero,  infru- 
gífero. Sens  cap  fruyt.  In- 
fructuosamente ,  ociosa- 
mente. Sens  fruyt.  Vacío. 
Traurer  fruyt  ó  prolit. 
Fr.  Sacar  provecho. 

Fruyta.  Fruyt  deis  arbres 
y  plantas.  Fruta.  Fruyta 
de  cua  llarga.  Peciluengo. 
De  Sant  Joan.  Sanjuane- 
ra.  De  Sant  Miquel.  .S'aíi- 
migueleña.  Lloca  ó  pas- 
sada. Modorra.  Novella. 
Frutanueva.  Primerenca. 
Temprana.  Tardana.  Tar- 
día. Verda.  Teniente.  Pl. 
Fruytas  aspras.  Frutas 
ahogadizas.  Lloch  pera 
madurar  ó  secarse  las 
fruylas.  Pasera,  frutería. 
Venedor  de  fruytas.  Fru- 
tero, (tas  \  flors.  Frutaje. 

Fruytani."Pinturadefruy- 

Fruytat.  Frutado. 

Fruyter.  Arbre  que  fá 
fruyt.  Frutal.  Qui  ven 
fruyta.  Frutero.  {Frutero. 

FruyteraEspecie  de  plat. 

Fruyterar.  FrtUal. 

Fruytería.  Frutería. 

Fuada.  Disminució  de  la 
punta  de  un  canó  pera  u- 
nirlo  ab  altre.  Despezó. 
Lo  que  cap  en  lo  fus.  Hu- 

Fuell.  V.  Maneta,    {sada. 

Fuet.  Látigo.  De  cotxero. 
Manopla.  Cop  de  fuet. 
L•itigazo.  Fèr  petar  lo 
fuet.  Latiguear.  Qui  fá  ó 
ven  fuets.  Latiguero. 

Fuetada.  Latigazo. 

Fuetejar.  Latiguear. 

Fuga.  Fugida.  Huida. 

Fugida.  Fuga,  Huida.  Es- 
capada. Pelde,  safada. 


208 


FULL 


FUM 


FUR 


Fugir.  Escaparse.  Huh-, 
escapar,  evadirse.  Refu- 
sar, repugnar.  Rehusar, 
rehuir.  K.  al  camp.  ^1  /ïio)í- 
tarse.  De  la  dificultat. 
Descabullirse  ,  regatear. 
Lo  COS.  Hurtar  el  cuerpo, 
huir  la  cara.  Fèr  fugir. 
Ahuyentar ,  remontar. 
l'èr  lugir  del  perill.  Tra- 
montar. Fuig  de  aquí. 
Expr.  Quita,  quita  de  ahi. 
Fúigme  de  devant.  Loe. 
Quítateme  de  delante,  de 
mi  presencia. 

Fugitiu.  Qui  fuig.  Fugiti- 
vo. Escapadis.  Fugaz, 
huidizo.  Vróíugo ,  deser- 
tor. Prófugo,  transfuga. 

Fugueri).  Pla.  V.  Foguera 

Fulga.  Aucell.  Xerxet, 
ànech  de  riu.  Cerceta. 

Full.  Pessa  de  paper  que 
's  fabrica  de  una  vegada 
en  lo  motilo.  Pliego.  Lo 
del  llibre.  Hoja.  Girar 
full.  Volver,  doblar  la  /lo- 
ja.  Passar  ó  girar  los  fulls. 
Fr.   Trashojar,  tras  fajar. 

Fulla. Part  délas  plantas,' 
arbres  y  flors.  Hoja.  For. 
Foja,  lie  la  atsavara.  Pi- 
lero. Del  pa.  Sopa.  Del 
pi.  Pinocha.  De  metall. 
Plancha,  chapa.  De  plata 
ú  or  pera  los  brodats  y 
galons.  Bricho.  En  los 
canons  de  escopeta.  Cule- 
brilla. Seca.  Seroja,  sero- 
jo. Seca  que  cau  dels  ar- 
bres. Borusca.  Guarnir 
ab  fullas  de  metall.  Cha- 
pear. Mitja  fulla  de  pa- 
per, mocador,  etc.  Hcja. 
Posar,  traurer  la  fulla  los 
arbres,  etc.  Poblar,  echar, 
brotar  la  hoja. 

Fullaraca.  Cosa  de  poca 
substancia.  Pampanaje, 
paja,  perspectiva.  La  fulla 
que  cau  dels  arbres.  Ho- 
jarasca. Fulla  seca.  .Sero- 
ja, serojo.  Llenya  menu- 
da. Chamarasca.  Ser  tot 
fullaraca.  Ser  todo  hoja. 

Fulla»*  de  bàlsam.  Pla. 
Curalotodo  ,  todabuena. 
F.  de  cinch  nirvis.  V. 
Planlalje.  F.  de  orval. 
Pla.  Yerba  cana,  buen  va- 


ron.  F.  peludas.  V.  Her-'     mazo,  humareda,  humo. 
ba  de  S.  Pelegrí.  V ume vi ntst. Fumista,  (na 

Fullat.  Hojoso,  frondoso.    Fuuieri.^teria.  Fumiste- 

Fullatje.  Follaje,  (^osa  a-  Fuiuigacíw.  Med.  Sufu- 
dornada  de  folialjes.  Pla-      migarion.  (vanitoso. 

teresco.       ijar,  trasfojar.  Fuiutll»»*.     Presuntuoso, 

Fullejar.  Hojear,  trasho-  Fiimtf.ttrre.      Pía.      V. 

Fullera».  Qu  I  fa  trampas.      Fumdelerra. 

Truhán.  Coía  propia  deis  Funiit^terrií^.Pla.  Fuma- 
fallcros.  Fulleresco.  i     ría,  palomina. 

Fulleta.  Dim.  Hojuela.       Fuñió.*.'.     Humoso.    Poí-I. 

Fullola. Part  del  bargalló      Fumífero.  inumbulo. 

en  que  té  la  lla\or.  Wí-  FuuániC>ul.  Volatín,  fn- 
juela.  La  pessa  prima  de  Fíiuaiuení  y  Fundament. 
caoba.    Hoja  ,    planclia.      V.  Fonameiil. 
Guarnir  ab  fullolas.  Cha-  Fun<taiit«njal.      Cardi- 
pear.  (joso,  hojudo.      nal.  radical,  fundamento. 

Ful(ú»i.  Pie  de  fullas.  Ho-  Funiíaitientalnie  nt. 

Funt.   Vapor.   Humo.    La      Adv.  Radicalmente. 
materia  del  fum.  Humo-  Fundar.  Posar  la   espc- 
sidad.  Vent.  Viento.  Fum      ran^a    en    alguna    cosa, 
de  eslampa. //w/íio  í/e  per!      Vincular,    cimentar,  ci- 
ó  de  imprenta.  Eípés,  de'     frar.  Establéixer.    Insli- 
paper  ó  de  llana.  Huma-]     luir,  establecer,  erigir. 
zo,  humarazo,  .\bundan-  Fundat.  V.  Enfundat, 
eia   de   fum.    Fumarada.  Fundible.  Fusible. 
Humareda.   Cubrir  de  ó  Fuiídíeió.     Derritimen!. 
posar  alguna  cosa  al  fum.l     Derretimiento,  fusión.  Fa- 
Fr.   Ahumar.   Llansar  ó      brica  ahont  se  fon.  Fun- 
Iraurer  lo   fum.  Desahu-,     deria.  fundición, 
mar.  La  anada  del   fum.  Fnndill•il.   La  mare  del 
Expr.  La  ida  del  cuervo.]     \i.  Fondillcn. 
Pie  de  fum.  Humoso.  Sen-  Fúnebre.  Fuyieral,  func- 
tida   á    fum.     Resquemo, i     rario,  funéreo.  Be  un  mo- 
resquemazon.    PI.    Fums'     do  fúnebre.  Fúnebremente 
del  ventrell.  Vapores.  ¥u-  Funeral.  Enterro.  ¿"íi/(>?-- 
millos. //i/»íh7/os,  ínfulas.^     ro,   enterramiento.  PI.  E- 
De  la  ju\entul.  f'errfor.     I     a  equías,  honras  fúnebres. 

Fumad».  Senyal  de  ata-  Funerari.  Fúnebre. 
laya.   Ahumada.    Porció  Funeraria.  Funeral. 
de  tabaco  de  fulla  que  cap  Fune«>t.  Trist,  melancó- 
en   la   pipa.     Fumarada.      lich.    Funesto,    lúgubre. 
Mal  gust  de  la  vianda  fu-      Desgraciat,    .^cia^o.   Fér 
mada.  Requemamiento.      \     funest.  Funestar.      (que. 

Fumador.       Qui      fuma  Funge>r«.  Capsa.  Fusi- 
móll.  Cigarrista.  Funicular.  Naut.Máqui- 

Funiar.  Cubrir  de  fum  ó      na  composta  de  cordas  y 


llansar  funi.  Ahumar,  hu- 
mear. Pegar.  Fam.  Dar. 
La  carn.  Acecinar. 

Fumarada.  Humareda. 

Fumaria.  Pla.  Palomi- 
lla. V.  Palomina. 

Funiar.<$e.  r.  Picarse.  Re- 
sentirse, agraviarse.  Mo- 
farse. Hurlarse.  (do. 

Fumat.  Ahumado,  fuma- 

Funuieterra.  Pta.  Fu- 
maria, colomina 


corriólas,  dila  per  allre 
nom  aparell.  Aparejo. 

Fura.  Hurón.  Cassar  ab 
fura.  Fr.  Huronear.  Cau 
de  furas.  Huronera. 

Furatejar.  Huronear. 

Furga.  Instrument  de  fer- 
ro pera  remenar  lo  focli. 
Hurgón.  Obra  de  furgar. 
Escarbadura.  Burxa.  Es- 
carbador, escarbo. 

Furgador. Qui  furga,  fj «- 


Fumera.  Fum  copiós. //«-'     carbador,  /ii/rr/oii.  LlocU 


GAB 

ahont  furgan  alguns  ani- 
mals. Escarbndero. 

Furgadura.  Hozadura, 
freza,  escarbadura. 

Furgar.  Remenar  alguna  j 
cosa.  Hurgar,  hozar.  Re- 
menar lo  foch.  Hurgo- 
near. Somóurer  la  terra. 
Escarbar,  hozar.  Averi- 
guar al)  curiositat  lo  que 
passa.  Huronear ,  pulsar. 
Lloch  aliont  íurgan  los 
porchs.  Es'Xirbaderu. 

Fúria.  Agitació  violenta 
ó  violencia.  Fí/ror.  Rabia. 
Rabia.  Activitat. /ía/Jú/er. 
Multilut.  Infinidad,  mul- 
titud.  Es  una  furia.  Expr. 
Es  un  furor.  Es  un  juicio. 

Furieut.  Rápido  ,  violen- 
lo.  recio,  raudo. 

Furieta.  Dim.  Rabieta. 

Furióí*.  Frcnétich.FreíieVi- 
fo.  Colérich,  raiiiós.  Fu- 
ribundo ,  colérico.  Vio- 
lent, terrible.  Loco,  po- 
seído, viólenlo. 

Furló.  Especie  de  cotxo. 
Forlón,  furlon. 

Furo.  V.  Fura.  {Huronera. 

Fur<tnera.  Cau  de  fura. 

Fur4»r.  Ira  ,  embraveci- 
mienlo.   Poét.  Estro.    Es 


GAB 

Ahusarse. 
Fuíi^ada.  Lo  que  cap  en  lo 

••  fus.  Husada,  mazorca. 
De  blat  de  moro.  Zarada. 

Fuj^ail  y  Fusany.  Torce- 
dor, torcedero,  huso. 

Ftsseü.  Arma  de  foch. 
Fií.siV.  Lo  eix  del  carro, 
y  semblants.  Eje.  Lo  cara- 
gol  de  prempsa. //u.si7/o. 

Fu.sellada.  Fusilazo. 

t'usiílliulAH.  Pta.  Rinanto 

Fu.selEaiiteuí.  Fusila- 
miento,    ifusell.  Fusilar. 

Fu.selEar.Matarabtirs  de 

Fu.<«eller.  Fusilero.  Lo  de 
montanja.  V.  Miquelet. 

Fu.«sellería.  Fusilería. 

Vntieral.  Arquit.  Cordó  de 
la  columna.  Astragalo. 

Fiii^e}.  Dim.  Husillo. 

Wus'ilUt.  Massa.  Mayeto. 

Fusina. Fagina,  gal  salvat- 
ge. Garduña,  fuina.  Fun- 
dido. Fundición. 

Vust.  Tronch.  Madero.  So- 
ca. Tronco.  V.  Pal.  Ar- 
quit. Viu.  Fuste.  De  la 
sella.  Arzo7i.  Lo  de  la 
vera  creu.  Lignum  crucis. 
Ser  del  mateix  fust.  Fr.  De 
la  mateixa  condició.  Ser 
de  la  misma  harina. 


GAB 


209 


un  furor.  Expr.  £s  un  jui-,F\tstA.  La  part  sólida  dels 


cío.  ¡riel. 

Furrier.  Mil.  Cabo.  Fur- 

Furriería.  Furriela. 

Furrulla.  V.  Forrolla. 

Furt.  Hurto,  robo. 

Furtable.  Hurtable. 

Furtible,  Furtiu  y  Furti- 
vol.  Furtivo.  (mente. 

Furtivanient.    Furtiva- 

Fu8.  Instrument  que  ser- 
veix pera  filar,  devanar, 
etc.  Huso.  Lo  del  escut 
de  armas.  Fusado,  fusela- 
do.  De  retorcer.  Torcedor, 
torcedero.  V.  Fusall.  Pe- 
tit. Husillo.  V.  Fos.  Apri- 
ma rse  com  un  fus.  Fr. 


arbres.  Madera.  Conjunt 
de  bigas,  etc.  Maderaje, 
maderamen.  V.  Nau  y 
Llenya.  Cosa  de  fusta. 
Fustero.  Fusta  fibrosa. 
A  Imendrillo.  Pessa  de  fus- 
ta. Pa/o,  madero,  fuste. 
Posar  la  fusta.  Entnade- 
rar.  Raig  de  fusta.  Made- 
rada, armadía.  Traficant 
de  fusta.  Maderero.  Tros 
de  fusta.  Zoquete. 
Fuíitáni.  Obra  de  fusta  ó 
cubería  de  ella.  Enmade- 
ramiento, palazon,  enma- 
deración. Conjunt  de  fus- 
tas.  Maderaje,    madera- 


men, maderada.  V.  Raig 
de  fusta.  (Fustán. 

VustHuy.  Drap   de  cotó. 

Fu.<üíanycr.  Fuslanero. 

Fustejar.  Carpintear. 

Fuster.  Qui  traballa  y 
puleix  la  fusta.  Carpinte- 
ro. Qui  traballa  de  bast. 
Maderero.  Qui  fa  caixas. 
Carpintero  de  blanco.  Ri- 
botejador.  desbastador 
de  fusta.  Dolador,  tabla- 
jero. De  portas,  marclis 
y  finestras.  Portaventane- 
ro, ventanero. 

Fusteria.  Ofici,  botiga  de 
fuster.  Carpintería.  Ma- 
gatzem, depósit  de  fusta. 
Maderería. 

Fustet.  Fust  petit.  Made- 
rillo.  Arbust.  Fustete.  Es- 
pec.  de  fusta.  Campeche. 

Fustina.  V.  Fusina. 

FM.»>t«ch.  Fusloq  ue. 

Futesa.  Friolera.  Frusle- 
ría, bagatela,  niñería.  La 
de  poch  valor  y  mòlta  a- 
pariencia.  Oropel,  papa- 
sal, sacadinero.  Pl.  Tras- 
tos petits  de  mòlta  varie- 
tat y  poca  importancia. 
Chismeí,  haratijas.Pa.TaLU- 
las  sense  substancia.  Sor- 
ra, fárrago. 

Fútil.  Fanlástich.  Aereo. 

Futil-Ia  (No  enténdrer  ó 
no  saberi.  Fr.  No  enten- 
der ó  no  saber  una  jota  ó 
nada,  no  dar  palotada. 

Fútilineiit.  Adv.  Vana, 
inútilment.   Vanamente. 

Futirla.  V.  Futil-Ia. 

Futral  y  Futralada.  Abun- 
dancia. Copia,  sinfín. 

Futnr.  Futuro,  venidero. 

Fu\arda.  Pta.  Globula- 
ria, maya,  coronade frai- 
le, siemprenjuta. 

Fuyua.  V.  Fusina. 

Fuyta.  V.  Fugida. 


Ciabadal.  Artesón ,  game- 
lla, dornajo.  (dor. 
Gabador.  V.    Enganya- 
Cabaíg.  Fam.  Gabacho. 

DIC.     CAT.     CAST. 


Gabán.  Capol.Capote.  (ra.  I  Gabarrera.    Pta.  Bozal 
Gabarnera.  V.  Gabarre-      perruno,  escaramujo. 
Gabarra.  Manesc.  Mal  en  Gabarro.  Pta.  Gualda. 
las  potas.  Gabarro.  Gabarrot.  Tachuela. 

14 


GAL 


210        GAL 

«¿abella.  Tribut.  Gabela, 
contribución.  V.  Gavella. 

Cíaljernera.  Pla.  Escara- 
mujo, rosal  silvestre. 

tisíhet.  Pta.  Rosago. 

4¿ahetu.  Cuezo.  De  guix  ó 
de  morler.  Pellada. 

Oábia.  Tanca  ab  reixat 
pera  };uardar  animals. 
Jaula.  La  gran  de  fusta 
pera  tenir  gallina.  Alca- 
haz. Gábia  de  barco.  Ga- 
vieta. De  capons.  Capone- 
ra. Gran  pera  posar  au- 
cells.  Pajarera.  Garita  pe- 
ra aguaytar.  Gavia.  Gá- 
bia de  "boigs.  Casa  de 
molla  bulla  y  poch  go- 
Jíern.  Casa  de  locos  ó  de 
orates.  Armar  gábias. 
Náut.  Envergar.  Plegar  iGaJaíiíejaiMent. /íe^^u/e- 
gábias  ó  las  gábias.  )'r.  bro.  V.  Galanteig. 
Desembarassar  algun  Galaatejar.  Galantear, 
lloch.  Mondar  el  haza.  requebrar,  enamorar. 

4¿a1>ial.  Pajarera.  Galantería.  Galanura. 

íiabiavre.  Qui  fá  ó  ven'dialantinent.    Adv.    Ab 


GALL 


bo,  bizarría.  Lo  mes  es-'ftaleta.  Bizcocho,  galleta. 
cüilil.  Flor.  Fru>t  deli  Engrunas  .  sopa  de  gale- 
roure.  Agalla.  Ab  gala.  la.  Mazamorra. 
.\dv.  Galanamente.  Lo,  Galga,  liarra.  ¡larra. 
que  té  un  bany  ó  peu  dejGaliasMa.  Galeaza,  libo. 
such  de  galas.  Agallado.  Galib.  ^'auX. Escuadra,  ga- 
Gaian.  Garbos.  /íirarro,  |  Gálich  (Mal  .  Gálico,  ve- 
gentil  ,  galano.  Festeja-l     néreo.  Contrari  al  gálich. 


dor.  Requebrador.  Peti 
metre.  Pimpollo.  Excel 
lent.  Bueno.  ment.] 

Galanauíeiit.  V.  Galant- 

Galanet.  Dim.  Galancete. 

Galani¡i;a.  Droga.  Galanje. 

Galanoy.  V.  Gulanet. 

Gaianteig.  Festeig.  Ga- 
lanleo.  requiebro,  chichis- 
reo,  chicoleo 


Anlivenéreo. 

Galil'ardeu.  Esbirro,  por- 
quero?}, satélite. 

Galihuda.  Peix.  Galeoca- 
ne .  galea,  can  marino, 
galludo.  (gonsa. 

Galiiiiatía««.  Jerga,  jeri- 

Gaünilayua. Superstició. 
Bujería,  baratija,  chuche- 
ría ,  lilaina,  trebejo. 


Galantejailor.      Reque-  Gáliis.  Herba.  Cuajaleche 


brador.  V.  Festejador. 


gábias.  Jaulero. 

Gabier.  IVaut.  Gabiero. 

Gabinet.  Gabinete. 

Gabió.  Mil.  Cove  pié  de 
ierra.  Cestón,  gavión.  Gà- 
bia xata.  Alcahaz. 

Gabolet.  Espec.  de  coca. 
Pastelillo  ,   gloria  ,   cubl 


l)on  mo^o.  Bonicamente 
Galápat.  V.  Calapat. 
Galariló.  V.  Gallardo. 
Galardonar.  V.  Gallar- 

donar.  [gallado. 

Galatge.jTint  de  galas.  .4- 
Galhana.  Desidia, pereza, 


indolencia,  moho, 
lete.  Llargarút.  Monterey.  JGaibaiiat.  Galbana,  (mo. 

Gaboletera.  Cubiletero.    |GaiJ>anÍMnie.    Galvanis- 

GadoHayre.  Gutunero.      Galcerá  ó  Gaiserá.   Pta. 

Gafa.  Ganxo.  Ga?ir/io.Pes-  V.  Herba  de  la  dissipula. 
sa  de  metall  pera  unir  Galda.  Pta.  Gualda.  Te- 
dos  cosas.  Laña,  grapa.        nyil  de  galda.  Gualdado. 

Gafar.  V.  Agafar.        (//o.  Gaírtó."*. Ensentit  irónich. 

Gafarró.  Aucell.  f>rdeci-j     Lindo,  bonito.  (gala.\fiali»r.  Gallear,     {mente. 

GaJet.  Ganxet  de  fil  ferro.  Galejar.  Fér  gala,  //acer,  Gallardainent.  Gaíanfe- 
Corchete.  Lo  de  or  ó  altre  Galena.  .\lcol'oll.  vernis.' Gallardejar.  íjíi/íar</ear, 
metall.    Broche.    Lo    de|     Alcohol,     (leras.  Ga/eoíe.l     bizarrear.  {Uardele. 

llautó.  Manecilla.  Pl.  En-  Galeot.  Forsat  en  las  ga-  Gallardet./?anrf(;ro/o,^a- 
tre  teixidors.  Gafetes.  Po-  Galera.Pta.  Muro.  Y.Her-  Gallardetada.  Xaut.  Se- 


Galió.  Vaixell  ó  embarca- 
ció gran.  Galeón. 

Galíot.  V.  Galeot. 

Galiatta.  Galeota. 

Galipaii.  V.  Calápal.  ira. 

Galipdt.  Trementina.  Mié- 

Gali.  Aucell  casolà  y  Peix. 
Gallo.  Entre  miisichs. 
Pifia.  Gall  dindi.  Pavo, 
gallipavo.  G.  inglés.  Pta. 
Esparceta  ,  pi¡nrigallo. 
Cresta  de  gall.  Pta.  Go- 
llocresta.  Fer  galls  entre 
músichs.  Pifiar.  Fér  galls 
ab  lo  clarinet.  Rechinar. 
Lo  qui  mena  ó  ven  galls. 
Pavero.  Ramada  de  galls 
dindis.  Pavada.  Ja  no  sen 
canta  gall  ni  gallina.  Flip. 
Estar  olvidado.  Posarse 
com  un  gall.  Embotijarse. 

Galladura.  Engalladura. 


sar  galets.  Encorchetar 
Gafeta..\nellcta. Corc/ieía. 
Gabou.s.  Herba.  Gatuña. 

gatillo,  detiene  buey, gata. 
«¿ahú.x.  V.  Duch. 
<>aian.  Peix.  Gaicano,. 
iiskis-  -aucell ,  especie  de 

falcó.  Pigargo,  arrendajo. 
Gaire.  V.  Gayre. 
Gairell.  V.  Gayrell.     {sa. 
Gaita  ó  Gavia."  Cornamit- 
Gaiter.  Gaitero. 
Gala.  Gracia,  garbo.  Gar- 


ba   gatera.   Forsat,   con 
demnat  á  galeras. Ga/eo/e. 

Galerer.  Galcrero. 

Galera.  Impr.  Galerín. 

Galería.  Miranda.  Mira- 
dor. De  barco.  Tilla, 
balcón  del  alcázar. 

Galet.  Broch.  Gollete ,  pi- 
co, tubo.  Botana  pera  las 
bolas  de  pell. /¿roca/.  Béu- 
rer  á  galet.  Fr.  Ser  mòlt 
crédul.  óVr  7/)u)/  crédulo, 
beber  del  pilón. 


n\al.  Gallardetazo. 

Gallardía.  Bisarria.  Bi- 
zarría, apostura.  Esfors, 
serenitat.  ^rrí.s/o.Ab  ga- 
llardia. Gallardemente, 
galantemente. 

Gall»rd4>.  Galardón. 

Gallardonador.  Reinu- 
nerador,  galardonador . 

Galiardoiiar.  Galardo- 
nar, remunerar. 

Gallaret.  Gall  petit,  jotc 
de  poch  judici.  Gallito. 


GAL 

Dit  dels  cabells.  Mechón. 
i  V.  Colomina.  PI.  Pena- 
chera, penacho.  Pta.  Fu- 
maria. Posar  los  galla- 
reis al  cap.  Fr.  Pavonear. 
Teñirlos  gallareis  al  cap. 
Tener  la  ventolera. 
Ciallart.  Galán.  Gallardo, 

bizarro,  lozario. 
dallai'usa.    Especie    de 

casquet.  Montera. 
C;alldiu(l¡.  Y.  Gall. 
<iialieda.  Cubo,  pozal.  De 

mestre  de  casas.  Cuezo. 
Oalle&'u.  Especie  de  gam- 
beto. Gallaruza,  tabardo. 
Especie  de  capsa  de  ta- 
baco. Fusique. 
Oallejar.  Gallear. 
CiaS-licar.    Fèr  francesa, 
á  moda  de  Fransa  algu- 
na cosa.  Francesizar. 
Gal-licat.    Med.  Baboso, 

galicado,  galicoso. 
-4¿al-licii.  V.  Galich. 
<jial-)iciiii.  Galicinio. 
<Ual-IiciHiue.  Galicismo 
Cialliliutla.  Y.  Galihuda. 
(àaniíia.   Cobart.  Liebre, 
lebrón ,  pendejo.  Gallina 
cega.  Aucell.  Becada.  Es- 
cuada.  Hecula.  Morta.  G. 
fria.  Gallina  vayvera.  Y. 
Rodasocas.      {Gallinaza. 
Ciallina<la  y  Gatlinassa. 
Oallina>  re~  y    Galliner. 
Qui  iraiica  eii  gallinas  y 
lloch  ahont  se  crian.  Ga- 
llinero. Galliner.   En  los 
teatros.  Cazuela,  paraiso. 
Avalotar  el  galliner.   Fr. 
Alborotar  el  cortijo. 
Gallinería.  Falta  de  co- 
ratge. Cobardía. 
Cialli<»la.  Arb.  Galeota. 
Cialló.  Arqui t.  Gallón.  V. 

Grill  de  las  fruytas. 
Ciallofa.  Dietario, añalejo. 
Gallot'e.íar.  Fèr  lo  gallo- 
fo.  Holgazanear,   tunar, 
gallofear,  haraganear. 
Cialloí'ería.  Follonería. 
Clftllofo.  Yagarro.  Tunan- 
te, poltrón,  indolente.  Pol- 
truch.  Hobachón. 
Callúfol.  Gallofero 
Gaiiiion.  Aucell.  Calan^on 
Galo.  Teixit  fort  y  estret. 
Galón,  franja.  En  los  \es- 
ths.Tachon.  Náut.  Llenca 


GAM 


GAN 


211 


de  fusta  en  los  barcos.  Gana.  Apetito,  deseo.  De 


Listón,  (tó.  Bastoncillo. 
Gal<»nieS.  Especie  de  bas- 
Gal^ppar.  Galonear. 
GaE4>peig.  Galopeo,  (ra. 
Gat.<i>acS4»r.  Fust.  ArgaUe- 
Galsar.  Fust.  Ruñar. 
Galf-ie.  Cargol  ,  rebajo.  En 

las  pedras.  Ranura. 
Gal(i>erá  y  Galserán.  Pta. 

Yusbarba,  mirto  silvestre. 
Gal.seraníü.         Arbusto. 

Brusco,  acebo  pequeño. 
Gaita.  Mejilla  ,    carrillo. 

Bátrer  las  gaitas.  Fr.  A6o- 

fetear,  sopetear.  Begut  de 

gaitas.  Chupado.  Fér  tor- 


mala  gana.  Pesadamente. 
Fèr  de  mala  gana.  Fr.  Re- 
pugnar. Fèr  pérdrer  la 
gana.  Fr.  Desganar.  Te- 
nir ganas.  Apetecer.  Tenir 
ganas  de  tráurer.  Asquear 

Gauatier.  Tractant  en 
bestiar.  Ganadero,  pia- 
riego. Possessor  de  las 
herbas  arrendadas.  Pose- 
sionero. 

Ganancia.  Lucro,  intere's, 
logro.  Anar  a  la  pèrdua  y 
ganancia.  Fr.  Ir  de  cuar- 
tillo. (Camape'. 

Ganapé.  Especie  de  sofá. 


nar  las  gaitas  rojas.  Fr.  I  ft¡aná|>ia  y  Ganassa.  Gan- 


Avergonzar ,  sonrojar. 


so,  gambalúa,  gradillon. 


Galtaplé.  .V'///('í¡írfo,  wo-  Gamlalla.  Y.  Ket,  Cólia. 

fletudii,  carrilludo,  (rico. 'ftanitul.  Holgazán,  sán- 


Gultei*.  Coixi  petit.  Ace-\     gano,  tuno. 
Gaitera.  Minova.  Papera, iGantiulejar. 


pápula,  lamparon. 
Gaitut.  Carrilludo.        (te. 
Gamalota.  Pta.  Gamalo- 
Gantarra.  Pta.  Gamarza. 

Ganil>ii.  Fam.  Zanca. 
Gamba  llarga.  Fam.  Ca- 
mallarga.  Zancudo.  Tenir 
bona  gamba.  Tener  pies. 

Gans(>a<ia.  Zancada,  per- 
nada ,  trancada.  Entre 
baylarins.  Gambeta. 

GaiñbaltarcSi.  Zancudo. 

G^mttal.'i.  Pl.  Y.  Grillet. 
Curt  de  gambals.  Fr.  Ho- 
me de  poca  capacitat. Cor- 
tápala  ,  corta  sastre ,  duro 
de  mollera. 

GaBstliar.  Y.  Campar. 

GaJi»)»ejar.PerJiear,  tran- 
car. Y.  Camejar. 

GanibetáH.  Chaquetón. 

Ganibirot.  Saltabarran- 
cos, saltabardales,  virote, 
trincapiñones. 

Ganibit.  Jugada  deis  es- 
cachs.  Gambis,  gambito. 

Ganibiiix.  Gambo,  capillo 

GaniC'aró.  Confalón. 

Gaiitfarouer.  Portaes- 
tandarte, confalonero. 

Ganii.  Manesc.  Gamino. 

Ganiniarró.Y.  Llangosti 

Gainonet.    Pta.   Gamón, 


[near. 
Holgaza- 

Ganet.  Aucell.  Gánete. 

GanfaMÓ,  Gamfaróó  Gan- 
faró.  Gonfalón,  confalón. 

Ganl'aroner.  Gonfalone- 
ro, portaestandarte. 

Gangra.  Dona  alta  y  pri- 
ma. Perigallo. 

Gangli.  Med.  Ganglio. 

Gangueig.  Gangueo. 

Gangiiejar.  Ganguear. 

Gánguil.  Home  alt  y 
prim.  Gambalúa ,  varaïy 
zanqueador.  Y.  Perxa. 

Ganivet.  Instrument  de 
una  fulla  ab  tall  y  má- 
nech.  Cuchillo.  De  butxa- 
ca ó  que  's  tanca.  Nava- 
ja. De  molla.  Naraja  cotí 
gozne.  De  punxa  curt  y 
ample.  Cachetero.  Fla- 
mench.jVaíigorrero.  Grui- 
xut de  la  esquena.  Cara- 
do. Pera  tallar  fruytas. 
Perero.  Cosa  de  ganivet. 
Cuchillar.  Botiga  ahont, 
se  venen  ganivets.  Cuchi- 
llería. Las  dos  pessas  del 
mánech  del  ganivet.  Car- 
chas, {dera. 

Ganiveta.  Cuchilla,  taja- 

Ganivetaila.  Cop  de  ga- 
nivet. Crichillada,  navaja- 
G.  fonda.  Fendienle. 


asfódelo.  Terra  abundant]  Ganiveter.  Cuchillero. 
de  gamonets.   Gomona/,  jGanivetera.  A'atajero. 


gamonoso. 
Ganionti.  Pta. 


(sas.  Ganiveteria. C«c/it/ferío- 
Y.  Porra-1    V.  Dagueria. 


212        GAR 

Gauiiiarró.  Pcix.V.  Llan- 

Sosti. 

(■anóíi.  Deseoso,    ¡posear. 

CianMejar.  Perecear,   ra- 

CuiïNerta.  Zorrería ,  ra- 
jmseria,  mojigatez. 

Ciando.  Zorra  ,  marrajo, 
taimado,  redomado. 

Cant.  Especie  de  tela. 
Gante.  li»nzo  crudo. 

Cianxet.  GarabatiUo. 

t¿an\o.  Garfio ,  garabato. 
De  cortina.  Alzapaño.  En 
forma  lie  f;anxo.  En  es- 
carpion.  Tirar  !os  ganxos. 
Fr.  Garabatear.  Torcerse 
com  un  ganxo.  Fr.  En- 
(jarabatarse. 

€¿anxi:t.  Ganchoso. 

Cianya.  Part  del  peix.  A- 
fjaÜa.  Visalge.  Visaje, ges- 
to. Ganyota,  ullada.  Gui- 
iio,  guiñada,  guiñadura. 

Ciauyada.  iliirlo.    {ñiles. 

C:anycl.<!i.  Pl.  Anatom.  Ga- 

(¿aii>«»Ear.  V.  Guin\olar. 

<iiaiiyo4.  Gañón,  gañote. 

táanynta.  Guiñada,  gui- 
ño. Fèr  ganyotas.  Fr. 
Guiñar,  hacer  guiños. 

(¿aó  ó  Gahó.  Xaut.  Roda. 

Ciacagara  (Fér  la).  Ha- 
cer el  buz.  {domos. 

Uaraiiiliayua$4.    Pl.    A- 

(iaraiit.  Fiador,  garante. 

(¿arantir.  Fér  fiausa.  Ha- 
cer fianza,  garantizar. 

Ciarapi.  3iosquit  de  ay- 
Sua.  Garapito. 

Garba.  Feix.  Gavilla,  haz. 
Apilar  las  garbas.  Fr.  A- 
tresnalar.  Fér  garbas.  Fr. 
Agavillar.  Girársela  gar- 
ba.Fr. Cambiar  de  aspee- 
te  un  negoci,  ó  eixirfiur- 
ladaslasesperansas.  Bur- 
larse las  esperanzas. 
Lloch  ahont  se  juntan  las 
garbas.  Gavillero. 

Ciarliayó.  Pla.  V.  Margalló 

Uarl>ej»r%  Garbear,  sacar 

(¿arbell.Instr.pera  porgar 
grans.  Harnero,  zaranda. 
Pera  netejar  escay  ola.  ^t  /- 
jmtero.  Gran.  Arel.  Sem- 
blar un  garbell.  Yy.  Estar 
htcho  una  criba. 

Ciarbe  I  la<I«»r.    Zaran  de- 

ro,aechador.  garbillador. 

Ciarbelladura<«.  Pl.  Ae-' 


GAR 

chaduras,  acribaduras. 

OarbeSIaiucnt.  La  acció 
de  garbellar.  .4 (Tio«t/ií7-a. 

Oai-beilar.  Porgar  ab  lo 
garbell.  Aechar,  acribar, 
garbillar.  Triar.  Zaran- 
dar, zarandear. 

Uarlieilat.  Cribado. 

barbera.  Hacina,  fagina. 

Garberar.  Hacinar. 

Garbí.  Lle\eig.  Lebeche, 
sudoeste,   ábrego. 

Garbo.  Bona  presencia. 
.Aposlui-a,  gallardia,  gen- 
tileza ,  donaire.  Ayre  ó 
donayre  en  las  donas. 
Garabato.  De  garbo.  Adv. 
Wólt  bé.  Garbosamente. 
Ab  garbo.  Adv.  Graciosa- 
ment. Donosamente,  airo- 
samente, gallardamente. 
Afectar  garbo.  Garbear. 
Presentarse  ab  garbo. 
Gallardear.         (mientos. 

Garbú.    Gavilla    de  sar- 

Garbonera.  Mostelera, 
sarmentera.        (rumbón. 

Garbos.  Donoso ,  airoso, 

Garbu-i^itut.  Donaire.  Y. 
Lliberalitat. 

Garbuix.  V.  .\mohino. 

Gai'buiB.  Amotinament. 
Babel,  confusión,  Harbullo 

Garceta. Auceil.  Garzota. 

Garciua.  Arbust.  Garci- 
nia, (berneía. 

Gartianejü.  Pla.   V.   Ga- 

Gardoii.  Peix.  Dardo. 

Garet  (Anar  al).  Niiut.Ar-l 
rollat  del  vent.  Atgarete.l 

Garta.  ITio.  garra.  \ 

Garíi.  Garatjuto,  garfio.     ! 

Gargall.  Gargajo,  esgari-o\ 

Gar;:alla(ia.  Gargajeada, 
gargajeo.  V.  Gargall.        | 

Gargallejailor.  Garga- 
jiento, gurgajero. 

Gartfallejar.  Gargajear, 
d^s/lemar,  desalivar. 

Gargamella.  La  part  ex- 
terior y  anterior  del  coll. 
Garganta.  La  part  inte- 
rior del  coll.  Fauces. 

Garsui»<^lló>  Campani- 
lla, lengüeta,  galillo. 

Garsanta.  V.  Gargamella 

Gartfantiila.  (Collaret.  .4- 
hiígadero,  coUarejo.  Lo 
cordó  de  la  boca  de  las 
ampollas  de  vidre.  Bor- 


GAR 

de,  labio.  Y.  Collaret. 

Gárgara  y  Gargarisme^ 
Gárgara,  gargarismo. 

Gárgol.  Carassa. Gúrgo/'j. 

Gargot.  Borrón.  garraj>a- 
lo.  Pl.  Garabatos.  Fér 
gargots  ó  escarabats.  Fr. 
Garrapatear ,  garabatear. 

Gargotejar.  Borrajear. 
Y.  Fér  escarabats. 

Gáricb.  Especie  de  bolel 
deis  pins.   Gargoran. 

Garjé  (Estar  a  la  .  Sens 
la  rectiiut  deguda.  Fr. 
Estar  a  las  once. 

Garjola.  Especie  de  ma- 
leta ó  sarró.  Barjuleta. 
Fam.  Presó.  Cárcel. 

Garliïniía.  Corona  cober- 
ta de  flors.  Guirnalda. 
Especie  de  tortell. /íosca. 
Guarnir  de  garlandas.  Fr. 
Enguirnaldar. 

Garlar.  Charlar,  parlar. 

Garlayre.  Xarrayre.  Gar- 
lador, charlador. 

Garlopa.  Especie  de  es- 
trep. Estribo  de  palo.  Ri- 
bot gran.  Bejiasadera. 

Garnat.va.  Koquel  scns 
manegas.  Giraldete. 

fiarneu.  Marrajo ,  taima- 
do, socaliñero,  zorrocloco. 

Garra.  La  part  del  bol 
que  serveix  de  boca.  Piez- 
go, j)ielgo.  (Frasco. 

Garrafa.  Ampolla  ampia. 

Garratera.  h rasquera. 

Garraló.  Galleda  de  suro 
ó  fusta.  Corchera.  Garra- 
fa petita.  Garrafilla. 

Garrell.  De  camas  tortas. 
Zámbigo,  zambo,  l'n  poch 
garrell.  Zancajoso. 

Garreta.Sofrai;a.  Jarrete. 

Garrí.  Porcell.  Gorrin, 
gorrino,  lechon.  De  Uet. 
Tostón.  Lo  que  naix  úl- 
tim de  una  cria.  Guarin. 

Garrieb.  Alsina  petita. 
Carra%ca  ,  jabino  ,  nuita 
rubia.  Y.  CoscoU.  Sem- 
blant al  parrich.  ^c/i<j;íar- 
rado.      {¡larral.co.tcojar. 

Garriga.  Carrascal,  cha- 

Garriguench.  Cosa  de 
garrigas.  Carrasqueño. 

Garrinada.  Lechigada. 

Garrinar.  Parir  la  puerca 

Garrit.  Galán.  Garrido. 


GAS 

C¿arrifx.  Pta.  V.  Garrich. 

Garro.  Tobillo.  V.  Tur- 
mell. PI.  Fanch  ó  porque- 
ría. Zarpas,  cascai'rias. 

Carr4>l'a.  Fruyt  del  garro- 
fer. Algarroba,  garroba. 
En  senlit  de  mentida. 
Bola,  gazapa. 

Carrof'er.  Algarrobo, 
garrobo.  G.  bórt.  Árbol 
(leí  amor,  leño,  altramaz, 
hediondo,  algarrobo  loco. 

'Ciarrol'eral  y  Garroferar. 
Algarrobal,  garrofal,  {bia 

Ciarrofi.  Arvejon ,  garru- 

Ciarrofú.  V.  Garrafó. 

Ciarrot.  Garrote,  estaca. 

Ciarrotaila.  Garrotazo, 
estacazo.  Pl.  Paloteado. 

Garrotar.  Lligar  mòlt 
apretat.  Amarrar.  Apre- 
tar mòlt  ab  un  garrot. 
Agarrotar,  engarrotar. 

Ciarrotejar.  Apalear.  V. 
Bastonejar.       (brecarga. 

Garr4»tera.   Cingla.    So- 

Ciarrotxa.  Lloch  esca- 
brós. Breña,  risco.  Verga 
jlarga.  Garrocha.  Picarse 
entre  garrotxas.  Enris- 
carse. Pié  de  garrotxas, 
Enriscado. 

Ciarrot\a<la.  La  ferida  y 
'1  cop  de  la  garrocha.  Gar- 
rochazo, (dor. 

Ciarrotxailítr.Garroc/iea- 

«iarriit.  V.  Garrell. 

Ciarriitsa.  Garrucha,  po- 
lea, garrucha. 

Garsa.  Aucell.  Urraca, 
picaza,  picaraza,  marica, 
gaya.  Marina.  Zaida.Au- 
ceíl  de  rapinya  que  cassa 
garsas.  Picacero.  Véndrer 
garsas  per  perdius.  Fr. 
Vender  gato  por  liebre. 

Garser.  Garcero. 

Garf^eta.  Aucell.  Ardeo- 
la,  alearan,  chorlito. 

fiarmtta.  Plumall  pera 
adorno.  Garzota. 

Ga«eitaf .  Gaseidad. 

Gaisejar.  Gasear. 

Ga.<«ela.  V.  Dayna. 

Ga^eter.  Gacetero. 

GaNinoliyeria.  Gazmo- 
ñada, zorrería,  zalamería 

Ga!«ni(>iiyo.  Zalamero  , 
zorro,  roñoso,  vulpino. 

Gasó.  Pta.  Césped. 


GAT 

'Ga.s«>íia.  Bazofia. 

(iassa.  Naut.  £specíe  de 
lias  en  forma  de  ull. Gasa. 

Ga.>i.<«eó('$.  Gaseoso,  [demar. 

tiñiisñ.  Azul  celeste,  ver- 

ti-ASHiissix.  Hambre  cani- 
na, gazuza. 

Gaüitador.  Qui  gasta  ab 
excés.  Malgastador,  der- 
rochador. Mil.  Hachero. 

Gaí^tanient.  La  acció  de 
gastarse  ó  consumirse. 
Gastadero.  Mal  part.  ci- 
borio, mal  parto. 

Gamitar.  Emplear  lo  di- 
ner.Expender,  despender, 
emplear,  invertir.  Men- 
jar, disminuhir  fregant. 
Coyner ,  usar,  consumir, 
desgastar,  roer.  Gastar  lo 
humor.  Fr.  Secar.  Los 
bóns.  Derretir.  Gastar 
llarch.  Gastar  sin  suelo, 
largo  y  tendido.  Lo  que 
es   pera  gastar.  Gastable. 

Ga.<itar<!$e.  r.  Malparir.  .4- 
bortar,  malparir.  Consu- 
mirse. Escomerse. 

Ga.«>t4>.  Consum.  Consumo, 
gastadero.  Excessiu.  Pro- 
fusión. Pl.  Expensas.  Pa- 
gar los  gastos.  Fr.  Satis- 
facer, pagar  las  costas. 

fiat.  Quadrúpedo  casóla. 
Gato.  Peix.  Tollo,  corvo, 
gato  marino.  Borratxera. 
Zorra,  mona.  Bòt  petit. 
Botillo  ,  bota  ,  bonacha. 
Gat  de  algalia.  Algalia. 
Gat  dels  frares.  Bobo,  san- 
dio ,  chocarrero.  V.  Pla- 
ga, Gat  de  nau.  Galopin, 
grumete.  Gat  escorxat. 
Home  flach  ,  macilent. 
Gala  parida.  Gat  maymó. 
Especie  de  mona.  Gato 
paúl.  Gal  salvatge.  Gato 
montes  ó  de  clavo,  faina. 
Gat  saumi  ó  saumó.  Per- 
sona manyosa.  Mojigato, 
matalascallando,  gazapo. 
Gat  vell.  Home  esperi- 
mentat.  Marrajo  .  perro 
viejo.  Gat  de  las  tlors. 
Receptacle  comú  á  mollas 
flors.  Amento.  Agafar  lo 
gat.  Fr.  Emborratxarse. 
Coger  ó  pillar  una  mona, 
una  zorra.  Estar  gat.  Fr. 
Estar  borratxo.  Estar  he- 


GAU        213 

:  cho  un  cesto,  haber  pilla- 
do una  mona,  un  cerníca- 
lo. Colla  de  gats.  Gatería, 
turbamulta. Cosa  de  gats. 
Gatuno,  gatesco.  De  color 
de  gat.  Gateado.  Esgar- 
rapar lo  gat.  Gatear,  ara- 
ñar el  gato. 

Ga<a.  Cap  de  áncora  entre 
mariners.  Pescador  de 
ancla.  Nául.  Verga  de 
mitjana.  Verga  seca.  Ga- 
ta mixa.  Mosca  muerta, 
marrajo,  sátrapa,  zorra. 

Gatada.  Fam.  Disbarat. 
Gazafatón,  gazapatoti. {xa 

Gatainaiila.  V.  Gatamoi- 

Gatanioi\a.  Fam.  3/071- 
gato,  socaliñero,  picarote. 

Gatejar.  Anar  a  quatre 
grapas  los  homes.  Ga- 
tear. Dir  gatadas.  Dispa- 
ratar. (Tamarit. 

Gateli.  Arb.   V.   Salsa   y 

Gatera.  Galonera.  V. 
Heriih  galera. 

Gate.«cii.  Propi  de  gat. Ga- 
tuno.  gatesco. 

Gatet.  Lo  de  posar  vi.ño- 
tillo.  (dajo,  gayo,  gálgulo. 

GatjK  ó  Gatx.  .aucell.  Ben- 

GatilSi».  En  las  armas  de 
foch.  Perrillo,  patilla.Cop 
de  gatillo.  Gatillazo. 

GatÉlloca!<to.  Pta.  Sauz- 
gatillo, árbol  del  paraíso. 

Gatinar.  V.  Galonar. 

Gato.  V.  Gatet. 

Gaf(>lin.«$.  Herba.  Antir- 
rino.  V.  Cunillet. 

Gatonar.  Parir  la  gala. 

Gatonera.  Gatera. 

Gatonet.  V.  Gatet. 

iisítassi Aliaga,  aulaga.W 
Argelaga. 

Gateara.  Algazara,  zam- 
bra, grito,  vocería. 

Gatüierans.  Pta.  Brusco. 

Gatí^eri.  Pta.  Madreselva, 
ó  lonicera  de  fruto  negro. 

Gatx.  V.  Gatg. 

Gat\ali.  Arb.  .Jachalí. 
Fruyt  del  gatxali./'VagíMa. 

Gaudeainuí^.  Gaudete. 

Gauilí(t4>f.  Perfruidor. 

GaufSiiiient.  Goce. 

Gaudir  y  Gaudirse.  Tráu- 
rer  fruyt.  Gozar,  sacar- 
fruto.  V.  Aprofitar. 

Gaiiet.  Pta.  V.  Gabet. 


214        GEL 

Ciaujas.  Pta.  V.  Gojals. 

Ciaúít.  Aucell  nocturno. 
Alucón,  bulto.  V,  Duch. 

Cíavarrera.  Pta.  Escara- 
mujo, gavanzo,  zarzaper- 
runa, rosal  silcestre.  Flor 
de  la  gavarrera.  Gavan- 
za. Fruj I  de  la  gavarre- 
ra.  Tapaculo. 

Ciavell.  riiniií/o.      (villa. 

davella.  Feix  de  blat. Ga- 

Oaveta.  V.  Gabela. 

Ciat  illa.  Colla.  Halo. 

Ciavína.  Paviola,  aucell 
de  aygua.  Gaviota.  Au- 
cell que  habita  en  la  vo- 
ra del  mar  y  deis  rius. 
Alción,  martin  pescador. 
ay.  Bell.  Gayo.  Gay  sa- 
ber. Poesía,  gaya  ciencia. 

^iaya.  En  la  roba.  Nesga, 
girón,  sesga.  Pl.  En  las  ca- 
pas. Cambas.  Guarnit  ab 
gayas.  V.  Gayat. 

Ciayat.  Guarnit  ab  gayas. 
Gironado.  Roba  ab  Mistas 
de  mòlts  colors.  Gayado. 

(iayato.  Cayado,  báculo. 

Ciayeta.  Pedra.  Azabache. 

(üayre.  Adv.  Mucho.  Gay- 
re  ,  gayre.  Adv.  Cvasi, 
cuasi.  Gayre  be,  no  anar 
á  gayre.  Loe.  Por  poco. 

Cíayrell.  Adv.  De  lado ,  al 
ó  de  soslayo.  {ro. 

íiayter   ó  Gaiter.   Gaite- 

Ciaa'.ólia.  Bazofia.         (da. 

fiehfAüit.  Escarcha, rosa- 

ifiielirai*.  Escarchar. 

«¿el)rut.  Gelat.  Helado. 

fiebre.  Escarcha. 

Ciecli.  V.  Jaqueta. 

Ciegant.  Persona  de  esta- 
tura desmesurada.  Gigan- 
te. En  la  imprempta  es- 
pay  all.  Gigantón. 

CeKaiiteíjcli.Cosa  de  ge- 
gants. Giganteo,  giganles- 

^es»ntesnsí.Giganta.  {co 

Ciesantot.  Gigantón. 

Ciel.Avgua  glassada. //leío. 

Oelalile.  Helable.  (to. 

üeiait». Helada,  helamien- 

Cielar.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Helar ,  congelar. 
Deixar  admirat.  Pasmar, 
suspender. 

^elarMe.  r.  Hilarse.  Fácil 
de  gelarse.  Heladizo. 

Cielat.  Helado,  frió.  Per- 


GEN 

tanyent  al  glas.  Glacial. 
Poél.  Gélido.  Beguda  glas- 
sada.  Garrapiña  ,^orbele. 
Milg  gelat.  Granisal.  /?o- 
sat/o. Deixar  gelat,  absort, 
pasmal.  Dejar  pasmado. 

Gelatina.  Conserva  gela- 
da. Jalea,  jaletina. 

CielÓM.  Celoso,  zeloso. 

fieloMia.  Zélos.  Celo,  mar- 
telo. Reixal.  Celosía.  Plan- 
ta. Amaranto  de  cresta. 
V.  Cap  de  ase.  Gelosia 
dels  animals.  Verriondez. 

Geniccii.  Gemido,  lamen- 
to, lamentación  ,  sollozo. 
Fèr  gemechs.  Fr.  Dar  ge- 
midos,lamentarse.  V.  Ge- 
megar. Sach  de  gemechs. 
Gavia.  Cornamusa. 

Geuiegacior.  Gemidor. 

Gemegar.  Suspirar.  Ge- 
mir, ayear.  Queixarse  de 
algun  mal.  Fam.  Gaz- 
miar, gimotear.  Ab  sin- 
glot. Sollozar. 

Geiiiegayre  y  Gemcgó. 
Gemidor.  V.  Gemegador. 

Geiuegó.  Gimoteo. 

Geneiani.  Gencianino. 

GeiKlaruia.  Gendarme. 

GeinSre.  Yerno. 

Gener.  V.  Jancr. 

Generació.  Llinalje.  Pro- 
genie, ¡irogeiiilura ,  prole, 
linaje.  Producció.  Pro- 
ducción, generación.  Mul- 
liluide  geni.  Gentío. 

Generalat.  Generalato. 

Generatiu.  Genitivo. 

Géneru.  Especie.  Searo, 
ralea,  jaez,  linea,  raza. 
Mercadería.  Mercadería, 
mercaduría. 

GenerÓM.  Magnànim,  da- 
divós.  Magnífico,  lucido, 
bizarro,  hidalgo. 

Generotíanient.  Hidal- 
gamente,caballerosamente 

Generositat.  Magnani- 
mitat. Muni/irencia,  lihe- 
7'alidad,  hidalguía. 

Gene»ita.  V.  Ginesta. 

Geni  y  Genil.  Genio,  ín- 
dole, natural,  condición. 
G.  dolent.  A  vieso.  Promp- 
te ó  forl.  Pólvora.  Opo- 
sal.  .Antípoda.  Través.  G. 
revesado.  Bon  geni.  G. 
blando.  Reprimir  lo  geni. 


GEN 

Loe.  Templar  el  genio,  re- 
portarse.  Tenir  lo  geni 
forl.  Fr.  Tener  condición. 

Genial.  Propi  del  geni  ó 
inclinació.  Xatural.  Há- 
bil 6  costum  conforme  al 
geni.  Genialidad. 

Geniva.  Encía. 

Genoli.  V.  Sandáraca. 

Genoll,  fíodilla.  Cosa  del» 
genolls,  fíodillero.  Os  del 
genoll.  Anal,  fíótula.  Os 
bailador  del  genoll.  Cho- 
quezuela. Ossel  del  ge- 
noli.  Taba.  De  genollons. 
Ai\\.  De  rodillas,  (dillazo. 

Genollada./íotííí/acío,  ro- 

Genollera.  Rodillera. 

Genollat.  Rodillada. 

Gen!«.  .\tirmant.  Algo,  un 
poco.  Negant.  Singan, 
nada.  Genciana. 

Geuíiiaua  ó  Jensana.P;a. 

Gent.  Pluralitat  de  perso- 
nas. Gente.  Geni  bahúna 
ó  geni  ba\\A.  Gente  baja, 
de  toda  broza.  Comuna. 
Vulgo.  vulgar.  De  be.  G. 
de  bien.  De  diners.  De 
pelo.  De  estofa.  V.  De 
upa.  De  negoci.  De  trato. 
De  qualitat.  De  cuenta. 
Rústica.  De  capa  parda. 
De  upa.  Principal,  de  dis- 
tincio7i.  Cop  degenl.  Gen- 
tío. Colla  de  geni.  Gru- 
llada. Fer  gent.  Fr.  Mil. 
Levantar  gente,  reclutar. 
Galant  geni.  Gente  de  gar- 
bo. No  será  lanl  com  la 
geni  dihuen.  Fr.  No  es  tan 
fiero  el  león  como  lo  pin- 
tan. 

Gentada.  Munió.  Gentío. 

Genteta.  Geni  ruina. Ge»- 
tecilla ,  vulgacho.        (jo. 

iGentilesa.  Garbo,  despe- 

Gentiilioni.       Caballer. 

I     Gentil-hombre,  chambelán 

GentilÍMnie  y  Gentililat. 

I  Gentilismo,  getitilidad, 
paganismo. 

Gentiu.  Gentío. 

Geittota  y  Gentussa.  G«íi- 
twilla,  ¡li'pulacho,  gente— 

I     cilla,  plebe  ínfima. 

Genuflectorí.  Reclinalo- 

I     ri.  Reclinatorio. 

Genuflexió.     Rodillada, 

'    arrodilladura,  arrodilla- 


GES 

miento.  [nuino. 

Genuí.  Pur,  natural.  Ge- 
Cieognuííía.  Geologia. 
Cie«>Iecli.  Geólogo. 
Geúí$ticli.  Terrestre. 
Gep.  Corcova,  jiba,  jorobaldet-  Pihuela. 


GIP 

Gestió.  Administració. 
Gerencia,  gestión. 

Gest».*!.  PI.  Yisatges.  Ga- 
rambainas. Los  que  's 
fan  pera  fèr  riurer.  Co- 


GIR 


21S 


Geperut.  Corcovado,  gi- 
boso, jorobado.  Fèr  gepe- 
rut. Enjibar.        (ranion. 

Gerani.  Pla.  Geranio,  ge- 

Gerdera.  Arbust.  Fram- 
bueso. V.  Gers. 

Gerga  y  Gergó.  Jerigon- 
za, algarabía,  jerga. 

Gernia.  Hermano.  Uonar 
lo  tractament  de  germà. 
Hermanear. 

Germandat.  Relació  de 
parentiu,  actes  ó  senti- 
ments. Hermandad,  fra- 
ternidad. Amistat  intima. 
Hermanazgo,  fraterni- 
dad. Correspondencia. 
Confraternidad.  Imedrios. 

GerniaiKlriua.  Pla.  Ca- 

Gerniinanieut.  Germi- 
nació. Germinación. 

Gerolle.  Aríj.  Giro/le. 

(¿eroglílicli.  Jeroglifico. 

Ger(»ní.  Gerundense. 

Gerra.  Vas  de  coll  curt 
sens  nansas.  Tinaja,  tina- 
jón, terraza,  perulero,  hi- 
dria.  De  coll  alt  ab  nan- 
sas. Jarra. 

Gerránt.  Tinajería. 

Gerrer.  Tinajero,  alfare- 
ro, ollero,  jarrero,  piche- 
tero,  barrero.  {ría. 

Gerrería.  Alfarería,  olle- 

Gerreta.  Dim.  Orza. 

Gerro.  Vas  ab  nansa.  Jar- 
ro, jarrón,  pichel.  Lo  que 
serveix  pera  donar  aygua- 
mans.  Aguamanil.  Lo  de 
metall  en  forma  de  xoco- 
latera.  Escalfador.  Lo  de 
xina.  Tibor.  Per  béurer. 
Bernegal. 

Ger(«.  Fruyt  de  la  gerdera. 
Frambuesa,  sangüeso.  A- 
xarop  de  gers.  Chordon. 

Gerundiu.  Gerundio. 

Ges.  Especie  de  dart.  Geso. 

Gesisamí.  Pta.  Jazmin. 

Geíiit.  Modo,  figura,  apa- 
riencia. Traza,  gesto.  Mo- 
viment ridícul.  Aspecto, 
caladura.  Pera  fugir  lo 
COS.  Esquince.  V.  Gestos. 


{quitos 
Geveilina.  Quadr.  Marta 
cebeliua.     (Pia.  Barreño. 
Gihrel!.  Lebrillo,  librillo. 

Giltrella.  Aljofaina,  jo- 
faina, albornía. 

Gs!>relleta.  Bacineta  pe- 
ra orinar.  Orinal,  jarri- 
no, silleta,  bacinilla.  Pe- 
ra rentar  las  nians.  Jofai- 

Gisant.V.  Gegant.  {na. 
iinelga.  Náut.  Gaburon. 

G>inná.s.  Gimnasio. 

Ginabrera  y  Gmebre. 
Pta.  Enebro,  junípero. 
Goma  de  ginebre.  Grasa, 

■    grasilla.        {mal  salvaje. 

Ginat.  Selvatgina.    Ani- 

Ginebreda.Arb.  Enebral 

Ginelu'cra.V.  Ginabrera 

Ginebrí.  Natural  de  Gine^ 
bra.  Ginebres. 

Ginebró.  Arb.  Nebrina, 
enebro.  Fruyt.  Enebrina 
Oli  de  ginebró.  Miera.Re- 
soli  de  ginebró.  Ginebra 

Ginefiita.  Pla.  Retama  ma- 
cho, hiniesta.  G.  blanca 
Retama  blanca.  De  Áfri- 
ca. Aspalato,  alargiiez. 
D'  un  sol  gra.  Gayomba. 
G.  purgant.  Retanxon, 
piorno.  (mar 

Ginestar.  Retamal,  reta- 

Ginestell.  Pta.  Retama, 
escobera.  {mero 

Ginester.  Arbust.   Reta- 

Ginestó.  Pta.  Retama 
blanca,  guardalobo. 

Ginet.  Caballer.  Jinete. 

Giugebre.  Herba.  Jengi- 
bre, amomo,  ajerígibre. 

Giiiselirer.  Jengibrero. 

Gin,i4»l.    Azii faifa,  yuyu 
ba.  Estar  alegre  com  un 
ginjol.  Fr. Estar  como  una 
castañuela.        {ginjolero. 

Ginjoler.  Arb.  Azufaifo, 

Gint.  Adv.  Astutamente. 

Gintell.  Aucell.  Gintel. 

Giny.  Ingenio.  V.  Engin. 

Gipó.  Jubón,  ajustador. 
Sastre  de  gipons.  Jubone- 
ro.        (gipons.  Jubonero 

Gipotter.  Que  fá  ò  ven 


Gira.  La  cara  posterior  de 
alguna  cosa.  Vuelta.  Llis- 
ta per  adorno  ó  refors. 
Beca,  embozo. 
Girada.  En  sas  princi- 
pals accepcions.  Vuelta. 
Estelleró.  Torno.  Girada 
de  peu.  V.  Torta.  En  lo 
joch  de  cartas.  Voltereta. 

Girador.  Qui  gira  una  lle- 
tra de  cambi.  Librador. 

Girara.  Oiiadnipodo.  Ca- 
mello pardal,  jirafa. 

Giras«>n.oia.  Kevolta.  Re- 
vuelta, tortuosidad, rodeo. 
Pl.  Las  camas  de  las  ara- 
nyas.  Zancas.  Las  revol- 
tas  que  fú  la  corrent  del 
ays;usi. Rebalaje.  Giragon- 
sa de  paraulas.  Torci- 
miento, retruécano,  tau- 
tología. Fi^r  giragonsas. 
Fr.Fèr  voltas.  Caracolear, 
rodear.  Pié  de  giragonsas. 
Sinuoso,  tortuoso. 

Girant.  Lluna  nova.  No- 
vilunio. Al  girant.  Adv. 
A  la  volta.  A  la  vuelta. 

Girar.  Torcer,  posar  del 
revés,  fèr  mudar  de  dic- 
tamen, dar  voKa.  Volver, 
doblar,  torcer.  Donar  vol- 
tas. Ko/ímr.  Inclinar,  en- 
cantar, oblicuar.  Tornar 
atrás.  Retornar.  Vessar. 
Verter.  Girar  cua.  Fr. 
Volver  el  hopo.  G.  de  ca- 
mi.  Trasponer.  De  costat 
ó  á  un  costat.  7orcer  á  un 
lado.  La  esquena.  Fr.  Fèr 
mudar  de  parer.  Volcar. 

Girardell.  Pta.  Girardel. 

Girarse,  r.  Volverse,  tor- 
cerse, revolverse,  volcarse. 

Girasol.  Pta.  Tornasol, 
mirasol ,  copa  de  Júpiter, 
trompeta  de  amor,  coro- 
na de  rey,  flor  del  sol, 
heliotropio,  gigantea.  Ins- 
trument pera  fèr  sombra. 
Quitasol ,  parasol.  Pera 
guardar  del  aygua.  Para- 
guas. En  forrña  de  gira- 
sol. Aparasolado. 

Girasolat.  ¡Tornasolado. 

Girat.  Inclinat  á  alguna 
part.  Vuelto.  Cert  punt 
de  mitja.  Nudillo,  vuelta. 

Giravolt.  Volteta,  volte~ 
reta.  Donar  ó    fèr  gira- 


216        GLA 

volts.  Fr.  Dar  volteretan, 
voltear.  (Giragonsa. 

€¿irav4»lt8.  V.  Giravolt  y 

Ciïrbat.  (Mal).  Toscamenl 
compost.  Amazacotado. 

Uiriíalcb  ó  Girifalt.  Au- 
cell.  Girifalte,  gerifalte. 

Ciiro.  La  acció  pera  evitar 
algun  cop,  ó  moviment  de 
la  cara  ó  cos  ah  que  's 
manifesta  disgust.  Es- 
guince,   {dónia.  Girosela. 

Ciir»»«ella.  Pta.  dicotile- 

tiit.  Echamiento,  tiro. 

Ciitaiii.  Pta.  Fresnillo. 

4¿itanalia.  Gilaniímo. 

iiitanaM.  Pta.  Papagayos. 

Ottaiiejar.  Gitanear,  cha^ 
lanear.  (Zalamería. 

Ciitaneria.      Salameria. 

<->tano.  Emliabillador. 
Chalan.  Cosa  de  gitanos. 
Gitanesco.  Fer  lo  gitano. 
Fr.  Gitanear,  chalanear. 
Llengua  ó  idioma  dels  gi- 
tanos. Germania. 

íüíar.  Provocar.  Vomitar. 
Llansar,  tirar. £e/iar,  lan- 
zar, arrojar.  V.  Jáurer. 

Ciitai'atla.  Glopada  de  vò- 
mit. Fóhiüo,  vomitona. 

i^itayre.  Vomitón. 

liitei'ar.  Volverse  el  cuajo. 

ftisii-giu.  Cant  del  pardal. ' 
Chio,  chio,  ij  girrigurri. 

Oiular.  V.  Xiular. 

«la.  Bellota.  V,  Aglà.  Plè 
de  glans  ó  aglans.  Engla- 
nado,  englandado. 

Cilacií.  Gárgara,  gárgaro. 

tàlaiitle.  fíalano. 

<¿láii(Iula.  Molleja,  lan-  j 
drecilla.  Aglomeració  de  i 
glándulas.  Emunclorios. ' 
Tractat  de  glándulas,  i 
Anat.  Adenologia.      (lós. 

CiiaiKliilar.  V.    Glandu-, 

CilandiiIÓ!!).  Glandular. 

Cilaner.  Que  l'à  aglans. 
Glandifero,  glandigero. 

4¿!átiol.  Peix.  Glano. 

ülánola.  Pesie  de  glán- 
dulas. Landre.  V.  Glán- 
dula, (gar. ' 

Olapir.  V.  Clapir,  Geme- 

Cíla.*i.  V.  Gel. 

Ci9at»í»<.  Esplanada. 
Cila.<isa.  Tela  clara  y  sub- 
til. Gasa.  La  que  's  posa  i 
en  la  cofa  del  sombrero. ' 


Gl.O 

I     Toquilla.  La   teixida  ab 

I    (lis  de  plata  ú  or.  Hesta- 

j     ño,  lama.  (Gelada 

(;la.*«i!!a<la.  Helamiento.  V. 

ICilaMKainent.      Congela- 

(¿Ia.«í»>ar.  V.  Gelar,    (rioíi 

¡Cilasíiat.  Gelat.  Helado 
Enravenat.    fret.     Yerto, 

;     frió.    Quedarse    glassat 

i     F'r.  Quedarse  absorto,  pas- 

\     mado,  envarado. 

OIa.«i!!«eat.  Brillant.  Lus- 
troso, glaseado. 

Cilas.sejar.  Glasear. 

(¿latir.  Hambrear,  tripear, 
hipar,  alamparse. 

Glaiici.  Pta.  Glaucio. 

(¿lay.  Esglay.  Pasmo. 

tileita.  La  terra  que  con- 
serva la  herba.  Césped, 
tepe.  De  sanch.  Cuajaron. 
De  terra  pera  fer  carbó. 
Turba.  Prat  del  qual  se 
trauen  glebas.  Cespedera. 

(¿leda.  V.  Greda. 

ftilolx».  Vas  precios  de  igle- 
sia. Copón.  Bola.  Hola. 
De  peixos.  Pecera.  De 
plata,  or  ó  vidre.  Tem- 
bladera. En  globo.  Adv. 
En  massa.  En  conjunto. 

Cilóbul.  Glóbulo.  Glòbuls 
marcials.  Fam.  Tarlrá. 
Globos  de  Marte. 

Cilobuló»$.  Esférico. 

Uloiixar.  V.  Gronxar. 

Cil»|>.  Sorbo.  V.  Glopada. 
Parlará  glops.  Fr.  Hablar 
á  chorretadas.  Béurer  á 
glops,  glopegant. /i  soí'oo.s 

Glopada.  Porció  de  liquit 
que  cap  en  la  boca.  Bo- 
canada, sorbo,  Intchada. 
Lo  que  se  llansa  violen- 
tament per  la  boca.  Gar- 
gantada.  Lo  que  se  llansa 
á  manera  de  vómit.  Es- 
padañada. Multitut.  Tro- 
pel. De  vent.  Ráfaga. 

Glopási.  Aum.  Sorbetón. 

Uhtpc'»-  La  acció  de  glo- 
pejar.  Enjuagadura,  lo- 
ción. Lo  liquil  que  's  glo- 
peja.  Enjuague. 

C¿l4>pejar.  Enjuagar. 

Ulopets-  V.  Glopeig. 

Ciilopi.••.'ió.  Dim.  Sorbito. 

(■loria.  Benaventuransa. 
Bienaventuranza.  Fama, 
esplendor.  Fama,  lustre, 


COI 

lauro.  V.  Dena.  Fèr  glo- 
ria. Fr.  HM;er  alarde. 

Ciloriar(<e  y  Gloriejarse. 
r.  Preciarse,  fer  alarde. 
Jactarse,  hacer  alarde. 

Cilorieta. Mirador  cuberl. 
Pabellón,  cenador. 

fiUtsa.  Interpretació.  Co- 
mentario. Diccionari  de 
glosas.  Glosario. 

Oioííar.  Discantar. 

iilotú.  Fart.  Comilón,  glo- 
tón. guloso.Qui  menja  ab 
excés.  Zampatortas,  zam- 
pabollos, zampabodigos. 

(■lotonás.  Aum.  Glotona- 
zo.  {Glotonear. 

Olotonejar.     Afarlarse. 

€iIot4»neriii.  A'oracilat. 
Tragonería,  tragonía. 

Cilupial.  Naut.  Boya. 

.Cilutinó.t«..>Vpelagós,l!apis- 
sós.  Pegajoso,   viscoso. 

Cinei'r4».  Porcell.  Lechan. 

Onónion.  V.  Agulla  de 
rellotjc  de  sol. 

(¿obern.  Gobernació. 
Mando,  cargo,  gobierno. 
Conducta.  Porte,  régimen. 
Bon  gobern.  Manejo.  La 
roba  que  abriga.  Abrigo. 

(ioberuació.  V.  Gobern. 

Uobernall.  Naut.  Timón. 

(■obei'iiaiii.  Gobernador. 

Uobei'iiar.  Regir  ab  au- 
toritat real.  Reinar.  Re- 
gir. Mandar,  dirigir.  Go- 
bernar be.  Enderezar.  Lo 
timó.r¡í)io)iear.Gobernar 
mal.  Desgobernar,  r.  A- 
brigar  la  roba.  Abrigar. 
Procehir  de  certa  mane- 
ra. Portarse,  proceder. 

Gubí.  Peix  de  mar  ó  de 
riu.  Albur,  cadoce,  gobio. 

G4»b«>let.  V.  Gabolet. 

Goday.  Gorrín  ,  gorrino. 
V.  Porch. 

(■odayar.  V.  Garrinar. 

Gólia. Entre  moliners,  tor- 
rada de  oli.  Sopetón.  Men- 
tida grossa.  Bota. 

Got^-  Gozo,  jubilo,  frui- 
ción. Al)  golg.  Adv.  Go- 
zosamente. Cantar  los 
goigs  de  sant  Prim.  Fr. 
Clarear.se  de  hambre. 

Goixai*.  Afalagar.  Popar, 
mimar.  Afiliar.  Ahijar. 
Brotar.  Ahijar,  brotar.W 


I 


GOM 

Guaixar. 

(iojaf.  Jove.  Mozo,  mozal- 
bete. PI.  Pta.  Caléndula, 
pluvial,  flor  de  todos  lo$ 
meses,  maravilla. 

Cióla.  Gargamella.  Gar- 
ganta ,  gaznate.  Apetit 
desordenat  de  menjar  y 
béurer.  Guia.  Arquií.  Ci- 
macio, talón.  En  los  rius. 
Olla.  V.  Gorch.  Anlich 
adorno  de  randa  que  por- 
taran las  donas  al  coll. 
BobiUa.  Gola  de  llop.  Tr. 
Mòlt  l'osch.  Boca  de  lobo. 

Ciolada.  V.  Glopada. 

Clolafre.  Fart.  Comilón, 
glotón,  tragón. 

Ci;>Iafreria.  Glotonería. 

Cioif.  Golfo.  Golfo,  seno. 

Cidiía.  Los  alls  de  la  casa. 
Azotea ,  desván,  guardi- 
lla, sobrado  ,  zaquizamí. 

Cioli'o.  Frontissa.  Gozne, 
bisagra  ,  gonce  ,  pernio. 
Arrancar,  traurer  los  gol- 
ios.  Desgoznar,  desengoz- 
nar. Arrestar  los  golfos. 
¥t. Enquiciar.  Posar  gol- 
fos. Fr.  Engoznar. 

(¿olilia.  Cert  adorno  en  lo 
coli.  Abanillo.  Fabricant 
(le  golillas.  Golillero. 

(iii»II.  Papo,  bocio,  papada. 

Uitilut,  Que  té  golls.  Pa- 
pudo. Golós.  Goloso. 

<i«>l«níli'«.  Poltro.  Molon- 
dro, molondrón.  Campar 
de  golondro.  Fr.  Campar, 
andar  ó  meterse  de  gorra. 
De  golondro.  Adv.  üe 
gorra,  á  ufo.  {si)ia. 

Ciulosía.  Golosina.  Golo- 

Ooin  á  goni  (De).  Adv. 
Mòlt  pié.  De  mar  á  mar, 
de  bote  en  bote. 

Cionia.  Viscositat.  Liga~ 
maza.  La  que  mana  deis 
arbustos.  Tragacanta.  De 
ginebre.  Sandáraca,  gra- 
sa. De  kino.  Goma  roja 
astringente  de  Gambir. 
Del  euforbi.  Gorbion. 
Llaca.  Laca.  Pera  prepa- 
rar lo  paper.  Grasilla. 

Cionibolar  y  Agombolar. 
V.  Apilotar. 

f¿oinÍH»Ii3ar.  V.  Cuydar. 

OoniEst.  Especie  de  pal- 
mera. Gomulo. 


GOR 

Gonarcli.  Rellotge  solar. 

(jonarca  .  gonarco. 

Uonella  ó  Gona.  Goléela. 

iinwíré.  Ptu.  Gonfreno. 

0<'>!>iS<>la.  Pei\.  Petúnculo 

dunsorist».  Culterano. 

Uonyai*.  V.  Guanyar. 

Cionya.•^  (Fér).  V.  Sol  es- 
panta!,        [ñon,  guaran. 

(iin'á.  Ase  eugasser.  Gara- 

(¿orcb.  Toll  ó  bassot  en 
los  liarranchs  y  rius.  Olla. 

Uórdí.  Naut.  Guardin. 

tiovililUt.  Regordete. 

(jioret.  La  terra  llaurada 
lo  any  que  descansa.  Bar- 
becho. La  terra  pera  sem- 
brarse. Labor,  labranza. 
F'ér  goret.  Fr.  Barbechar. 

ft;oi-ga.  V.  Gorja,  Gorch. 

ftiorgül.  Gorjal,      (goran. 

<¿org«»rá.  Tercianeia,yur- 

Uorgot.  V.  Capiró. 

tiovísit&is  Gorgueo,  gar- 
ganteo. Pl.  Gorgoritos. 

(¿orguejador.  Qui  gor- 
gueja.  Gorjeador. 

•■«rguejar.  Hacer  gorgo- 
ritos,gorjear,  gorgoritear 

Ciurja.'  Garganta  ,  gola, 
gaznate.  Cop  donat  á  la 
gorja.  Gaznatada,  gazna- 
tón. Lo  que  té  tres  gorjas. 
Poét.  Trifauce. 

(¿orjut.  Glotón,    (polejar. 

(¿(«riuandejai*.    V.   Lle- 

<¿i>ruiaiidefta.  V.  Lie- 
polena.  (pol. 

(¡orinant.  Goloso.  V.  Llé- 

Uoruir.  Providenciar. 

<¿!H'ó.Eugasser.  Garañón. 

Ciorra.  Pessa  rodona  pera 
cubrir  lo  cap.  Gorro.  La 
de  cop  que  portan  las 
criaturas.  Frentero,  fron- 
tero, chichonero.  De  gra- 
nader.  Birretina.  De  gor- 
ra. De  franch.  Adv.  A  ufo, 
de  mesa  puesta.  Passar, 
viurer  de  gorra.  Pegoíea»-, 
andar,  vivir  de  mogollón. 
Pegar  una  gorra.  V.  Pegar. 

Clorrada.  Cortesía  ab  la 
gorra.  Gorretada,  {brilla. 

borradura.  Med.  A  Ifom- 

tiorrejav.  Meterse  de  gor- 
ra. V.  Passar  de  gorra. 

Gorrer.  Gorrero,  escamo-] 
chero ,  gorrón,  mogrollo.' 

Oorrí.  Garrí.  Gorrin.        ' 


GOT        217 

Gorrista.  Gorrero. 
Uivrro  de  senyora.   Som- 
brero, capota. 
Gt»rt.  V.  Gras. 

tiitfi.  Perro.  G.  cuniller.  Po- 
denco, sabueso.  Deaygua. 
De  lanas,  de  aguas.  De 
cassa.  Ventor.  De  falda. 
Perrillo  faldero.  De  pre- 
sa. Dogo,  alano.  De  ra- 
mat. Mastín.  Llebrer.  Le- 
brel. Perdiguer.  Perdigue- 
ro, pachón.  Peter.  Bus- 
quillo,  gozque.  Lo  sem- 
blant al  gos  cuniller.  A- 
poderjcado.  Gos  que  agafa 
la  cassa  per  las  camas. 
Apernador.  Donar  ais 
gossos.  Loe.  Aperrear.  A- 
nar  com  un  gos.  Fr.  Fati- 
garse en  lo  traball.  Aper- 
rearse. Colla  de  gossos  cu- 
nillers.  Jauría.  Cosa  de 
gos. r«?ií>io,;)err!i7io. Des- 
tacar ó  deslligar  los  gos- 
sos. Desatraillar.  Espan- 
tar ó  fér  fugir  los  gossos. 
Zacear.  Loqui  cuyda  deis 
gossos.  Perrero,  izo,  goce. 

Go.«ianient.  Disfrute,  go- 

tionar.  Tenir  ,  possehir. 
Tener,  poseer.  Atrevirse. 
Osar ,  atreverse.  No  gosar 
de  be  ni  de  mal.  Fr.  No 
tener  ptna  ni  gloria. 

Go.sar.se.  r.  Regocijarse. 

G0.SÓS.  Alegre,  contento, 
gozoso.  (nejar. 

Go.spire.(ar.    V.    Espur- 

Gos.tia.  La  femella  del  gos. 
Perra.  V.  3Iandró. 

Gosí^et.  Dim.  Perrillo, 
perrezno.G.  casolà. flogo. 

Go.SNÍpi.  Bot.  Gozampino. 

Got.  Vaso.  De  banya.  A- 
liara,  colodra,  cuerna.  De 
campana.  Papelina.  De 
fusta.  Cocharro. 

Gota.  Espuma.  Salpicoii, 
salpicadura.  Coral.  Epi- 
lepsia, gota  caduca  ó  co- 
ral. Mica.  Pizca,  lágri- 
ma. A  golas.  Xd\.  Por  a- 
darmes.  Caurer  gotas.  Fr. 
Gotear.  Plovisquejar.  Llo- 
viznar. Tacat  de  gotas. 
G'ilead'i.  Tirar  de  gola  en 
gota.  Fr.  Instilar. 

Gotaganiba.  Kehina.  Gi(- 
tagamba,  gutiámbar. 


218 


GRA 


Ciotallera.  Gotera. 

(i4ita  Keretna.  Amaurosis 

U<tta»isa.  Aum.  Goterón. 

Cáotejar.  Gotear.  V.  De- 
gotar, Plovisquejar. 

Gotera.  Cir.  Gotiera. 

«iotetn.  PI.  Pta  Beleño. 

Ciotïaiiilire.  Gutiàmbar. 

^ii^t^UtrIne,  Giiliforme. 

Ci«»tini.  Lo  rahimst  que 
sól  quedar  desjjrés  de  ve- 
remada  una  vinya.  Cen- 
cerrón, redrojo,  redruejo. 
Lo  que  es  part  de  un  ra- 
him.  Carpa.  De  rahims  y 
altres  fruyts.  Gajo. 

Gótíin.  Grosser.  Burbo, 
basto,  grosero,    (gotimar. 

Ciotiuiar.  Bebuscar.y.Es- 

Gotj.  V.  Gcip. 

Gdtja.  Dona  grossa.  Pa?i- 
dorga,  murria. 

Gtttila.  Aueell.  Codorniz. 
Mentida.  Mentira  ,  bola, 
pajarota,  patraña. 

Gotó.>i.  V.  Poagrós. 

Govern.  V.  Gobern. 

Goxar.  Mimar,  ahijar,  po- 
par. V.  Goixar. 

Grá.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Grano.  De  algun 
fruyt.  Grana.  Pinyolel 
del  grá  de  la  fruyta.  Gra- 
nuja. Grá  xelandri  ó  ale- 
xandrí. Se'men,  cilantro. 
De  all.  Diente  ó  espigón 
de  ajo.  Del  carpo  delsau- 
cells.  Culero  ,  helera.  De 
la  tramuja.  Cibera.  Del 
panyo.  Granilla.  Del  ro- 
sari. Cuenta.  De  la  sémo- 
la. Hormigo.  Del  cap. 
Hura.  De  tinialea.  Fruyt 
del  matapoU.  Grano  gni- 
dio.  Del  rahim  que  queda 
en  lo  cul  del  cove  separat 
de  la  rapa.  Garulla.  Es- 
campar lo  grá.  Granear. 
Mal  grá.  Lobado.  Pl.  La 
llavor  que  se  sembra.  Se- 
millas. Llavors  que 's  po- 
san en  los  guisados.  Al- 
camonías. Botiga  de  po- 
sar ó  véndrer  grans.  Gra- 
nero, liórreo.P\é  de  grans. 
Agranujado.  Posar  los 
grans  en  lo  graner.  En- 
cumbrar. Umplirse  de 
grans.  Engran ajearse. 

Círabudor.      Esculpidor, 


GRA 

tallador.  {grabazón. 

Grabadura.       Grabado, 

Grabar.  En  la  fusla.  Ta- 
llar, esculpir.  En  la  me- 
moria. Imprimir.  En  las 
pedras  ó  metalls.  Cince- 
lar. Inscripcions  ó  llelre- 
ros.  Inscribir. 

Grabat.  Acció  y  efecte  de 
grabar.  Grabadura ,  gra- 
bado. G.  endols.  G.  du/ce. 
En  vuyt.  G.  en  hueco  ó  en 
/bndo.  Picat  de  la  verola. 
Picoso,  virolento,  picado 
de  viruelas. 

Gracia.  Atractiu,  garbo 
Atractivo,  donaire,  grace- 
jo, chiste.  Bon  modo,  for- 
tesia.  Concessió  ,  lavor. 
Merced,  concesión,  ren^i- 
sion.  Habilitat.  Mérito, 
dote,  don.  Arq.  y  Pint. 
Proporció  agradable.  Eu- 
ritmia. Ab  gracia.  Adv. 
Galanamente.  De  gracia. 
.4dv.  Graciosamente,  gra- 
tuitamente. Llevar  la  gra- 
cia. Desagraciar.  Perso- 
na ó  cosa  sens  gracia. 
Frión,  infaceto,  insípido 
Sens  gracia.  Adv.  Fria- 
mente.  Tantas  gracias.  Fr. 
Muchas  gracias. 

Gracilla.  Goma.  Grasilla 

Gracú»la.  Planta  escrol'u- 
lária.  Graciola  oficinal. 

GraciÓK.  Primorós.  Bello, 
lifido.  Agut ,  xistós.  Chis- 
toso, festivo,  saleroso.  ¥a 
lacia.  Jacarero  ,  mimo, 
momo,  arlequin.Mús.  .An 
danle.  Lo  que  conté  gra- 
cia ó  privilegi.  Privilegio, 
cédula  de  privilegio. 

Graeio.^anieut.  Sens  in- 
terés. Gratuitamente. 

Gracio-sitaf. Primor. Gro 
cejo  ,  graciosidad. 

Grada.  Esglahó.  Escalón 
peldaño.  Én  las  rampas  ó 
pendents.  Estriberón.  Lo 
((ue  té  gradas.  Gríulado. 

Graduació.  Grado,   (dos. 

<iracCiiaiiiien(.  Por  gra- 

Gradiiand«».  Laureando. 

Graduar.  Laurear. 

Graellax.  Pl.  Reixat  de 
ferro  ab  peus  pera  rostir. 
Parrillas.  Las  que  's  po- 
san per  fér  llum.  Farol 


GRA 

Grahir.  V.  Agrahir. 

Grabó.  V.  Esglahó. 

Gralla.  .4ucell.  Grajo,  cor- 
neja. Instrument  de  venl. 
Chirimía.   Cau  ó  niu  de      _ 
grallas.  Grajero. 

Grallar  lo  corb.  Crosci- 
lar,  graznar  el  cuervo. 

Grani.  Pla.  Grama.  Aga- 
farse  com  lo  gram.  Fr.  Pe- 
garse como  ladilla.  Ar- 
rancar lo  gram.  Desgra- 
mar.  Cosa  "de  gram.  Gra- 
míneo, grumoso. 

Grama.  V.  Gram. 

Graniaticaíi>j>io.  Aum. 
Presumit  de  gramatich. 
Gramalicon . 

Graiuinó.x.  Gramos.  Gra- 
moso,  gramíneo. 

Gt-au.  Én  sas  prmcip.  ac- 
cepc.  Grande.  .\lt.  Alio, 
crecido.  Magnifich,  sump- 
tuós. Magno,  grandioso, 
magnífico.  Considerable. 
Considerable .  inmenso. 
Poderos.  Poderoso,  poten- 
te. Bo.  Bueno.  Principal. 
Capital.  Major.  Mayor. 
.Adv.  Tamañamente.  V. 
Grandària.  Cabuda.  Fèr- 
se  gran.  Fr.  Créixer.  Cre- 
cer. Mes  iiran. Mayor, mas 
r/caíií/p. Tan  gran.  Tamaño 

Grana.  Llavor.  Simiente, 
semilla.  La  mòlt  petita. 
Grauilla.  Lo  gra  que  's 
dona  á  las  cabalcaduras. 
Gaiho,  pi'eíixo.  Cotxinilla- 
Cochinilla,  quermes.  Ccrl 
color.  Escarlata^ 

Granada  (Temps  de  la). 
Grana.       (relia  roquera. 

Granadella.«.Pta.  V.  Mo- 

Granader.  Soldat.  Gra- 
nadero. Home  alt  y  ro- 
bust, ./ai/ct"  ,  hombrona- 
:o,  hombrachon. 

Granadera.  Fam.  Dona 
mòlt  alta.  Perigallo,  gam- 
balúa, varal. 

Granadí.  Natural  de  Gra- 
nada. Granadino,     (calla. 

Granadura.  Hocalla ,  co- 

Granallada.  En  lo  eos. 
Sarpollido.  salpullido,  ti- 
zoncillo. Eixir  una  gra- 
nallada.  Sarpullir .  sal- 
pullir, (bessudas. 

GranuIlouN.  Pta.  V.  Ca- 


GRA 

Granallut.  Granujada,] 
granoso,  qranuloso. 

Ciranat.  Fedra  preciosa. 
Granate,     (xit.  Granaíin. 

4¿i'aiiatí.  Especie  de  tei- 

(¿raiiatxa.  Vi.  Garnacha. 

Ciranl)e.*<tia.  Animal  qua- 
drúpede. Danta,  alce,  ta- 

Orainía.  Graíï.  (pia. 

Uraiidária.  Capacitat, 
extensió.  Grandeza.  Ta- 
many.  Tamaño,  magni- 
tud, grandor.  Major  edat. 
Mayoría  .  n^ayoridad. 
De  la  rolla.  Holgura. 

(j^rauíCá)^  y  Grandassás. 
Grandon  ,  grandillón. 

Grande.  Titol  de  noblesa. 
Ricohombre,  ricohome. 

(■irantleíi^a.  Mageslat,  po- 
der. Majestad.  (À'Isitut. 
Celsitud  ,  sublimidad. 
Maf^nhut.  Magnitud ,  gi- 
gantez. De  ánimo.  Mag- 
nanimidad, elación. 

(■raatdiiiKjüent.  Mòlt 
eloqüent.  Grandílocuo. 

CiraiKliós.  Maí;nificb, 
mòlt  gran.  Magnifico. 

Ciránduia.  Góndola.  Gón- 
dola, (grá.  Granear. 

faranejai*.    Escampar  lo 

Graucllar.  Granallar. 

Graner.  Panera,  cámara, 
troje,  alfolí,  alhóndiga, 
almudí.  Lo  qui  cuydadel 
graner.  Horrero.  '  Posar 
los  grans  en  lo  graner. 
Engranerar ,  encamarar, 
entrojar.  (coba. 

Granera.  Escombra.  Es- 

Granet.Dim.  Granito.  Pl. 
Granets  fins.  Especie  de 
teixit.  Granates  finos.       I 

Grangear.  jlrff/Miri'r,  lo-\ 
grar.  (granjas.  Granjero. 

Granger.  Qui  cuyda  las 

Graníllada.  Med.  Multi- 
tut  de  grans.  Granujado, 
granulación. 

Granular.  V.  Granellar. 

Granillo»^.  Granoso,  gra- 
nujiento, granujoso,  gra- 
nilloso. V.  Granallul. 

GranÍM.  Granizo,  piedra. 
V.  Calamarsa.         (sada. 

Granizada.  V.  Calamar- 

Graniíiiat.  Beguda. /íosarfo 

Granjer.  Granjero. 

Granolile.  Especie  de  te- 


GRA 

la.  Grenoble. 
Granor.  Sahó.  Granazón. 
Graunta.    Reptil.    Rana. 

De    romaguera.    Rubeta. 

Verda.  Calamite. 
Granuda.  Pla.   Rubia.   La 


GRA        219 

dant.  Animal  mòlt  gras. 
Atocinado.  Freschyroig. 
Rollizo.  Estar  maísa  gras 
Fr.  Ser  massa  ricli.  No  be- 
ber por  sed.  Tornarse  gras. 
Fr.  Engordar. 


borda.  Aspérula.   Camp  Gra^aleta.      Ampolleta, 
plantat  de  gransa. /?ií6ía/.  i     Bujeta,  bujetillo. 

Grapa.  Deis  animals.  Zar-  GrattcUa.  V.  Graellas. 
pa,  garra.  De  Ierro.  Te-  Gra.'ssa.  Cerl  carácter  de 
naza.  A  quatre  grapas.  |  lletra.  Pa?o  gfocrfo.  (don. 
Adv.  .'I  gatas,  á  gachas. ,  tir  utitiáti.  Gordiflón,  gor- 
Lo  que  té  grapas.  Zarposo.  Graissell.  Mòlt  gras  y  pe- 
Tráurer  las  grapas  ó  las|  üt.  Rechoncho,  regordete. 
ungías.  Fr.  Sacar  las  uñas  .tirasHesa.  Gordura,  gro- 

Grapada.  Grapat.   Puño,  \     sura,  graseza. 
puñado.Arpadn.  Garfada,  ,1¿rat.  Gustós,  ben  rebut. 
garfiada.  En  dos  grapa-      Grato,  agradable.  Donat 
das.  Adv.   Breument.  En\     de  gracia.   Gratisdato.  A 

•    «?í  santiamén.  Pegar  gra-      grat  cient.  Adv.  Ea'presa- 


pada.  Fr.  Péndrer.  Echar 
la  garra,  la  zarpa.  Pl. 
Grapas.  Instrument  de 
ferro  en  forma  forçada. 
Ganchos,  arpas. 
Grapat.  Lo  que  cab  en  la 
má,  porció  de  alguna  co- 
sa. Puñado.  Mòlt  núme- 
ro. Multitud,  mucho.  A 
grapats.  Adv.  A  puñados. 
Anar  á  grapats.  Fr.  Aga- 
farse  'Is  que  's  barallan. 
Asirse,  agarrarse.  Fér 


mente.  De  gral  ó  de  bon 
grat.  Adv.  De  bona  volun- 
tat. Esjiontúneamente,  de 
grado.  De  valde.  Gratis, 
gratuitamente.  Mal  grat. 
Adv.  ifalgrado.  Sentir 
grat.  Agradecer,  {de  cá. 
Grataeul.  Pta.  V.  Rosa 
Grabadura.  La  acció_  y 
efecte  de  gratar.  Araño. 
De  pigota.  Pintas,  hoyos 
de  viruelas.  En  la  terra. 
Escarbadura. 


rapats.  Fr.  Fér  depres-  Gratanteht.  Agradahle- 
sa.  Harbar,  apresurarse.  I     mente,  gustosamente. (net. 
Grapefg.  Manoseo.  ¡Gratapalias.  V.  Moixo- 

Grapejar.  Tocar  repeti-  Gratar.  Frotar  ab  forsa 


dament  alguna  cosa.  Ma 
nosear,  sobar.  Donar  cops 
ab  las  mans.  Manotear. 
Grapejar  la  guitarra. 
Zangarrear. 
Graitejat.  Tocat  mòlt 
Manoseado.  De  poch 
lor.  Mangorrero. 


pell.  /fascar.  Arrancar  los 
animals  la  terra  ab  las 
grapas.  Escarbar.  Descal- 
sar  ó  menjar  la  aygua  la 
terra.  Derrubiar,  descar- 
nar. Estregar.  Fregar. 
-iGratar«>e.  r.  Frotarse. 
Rascarse.    Fregarse.    Es- 


Grapialteísa.    Fam.   Di-|     tregarse. 
ner.  Ungüento  de  Méjico.  €ir»tsís.  Pl.  V.  Botxa. 
Grapialtesa  blanca.  Í7)i-  Gratcient  (A).  Adv.  .4t/re- 
gilento  ó  unto  de  Agripal     de,  á  sabiendas, 
ó  de  brionia.  Grapialtesa  Gratificació.    Sobresou. 


negra.  Ungüento  de  altea. 
Grapinyar.  Garapiñar. 
Grapinyat.  Garapiña. 
Grapínyera.  Garapiñera 
Grapoicejar.    Manosear, 

sobar.  V.  Grapejar. 
Gra»<.  Lo  que  té   greix  ó 


Sobresueldo.   Recompen- 
sa. Recompensa,  guantes. 
Gratificar.    Galardonar,. 

recompensar. 
Gratit^dat  y  Gratisdonat. 
Gratisdato.  (tuito. 

Graluif.  De  valde.  Gra- 
mòltas earhs. Gorrfo.  Grei-|Gratui(ainent.  Gratis. 
xós.  Craso,  pingüe,  enjun-  iirutulació.  Enhorabve- 
dioso.X.  Provist,  Abun-'    na,  gratulación. 


220        GRE 

-Ciratnlarse.  r.  Compla- 
cerse, gozarse. 

Cirau.  En  sas  principals 
accepcions.  Grado.  Punt. 
Punto.  De  la  escala.  Es- 
calón, paso.  Platja  de 
desembarch.  Grao.  En 
grau  superlatiu.  Adv.  En 
sumo  grado.  Per  ¡jraus. 
Adv.  Gradualmente,  de 
grado  en  grado. 

Orava.  Arena  grossa.  Cas- 
quijo, ripio,  broza.  La 
brossa  ó  reble  que  's  posa 

fiera  que  quede  pla  lo 
loch  que  s'  hadeenra- 
Ío\ar.  Alcatifa,     {vínculo. 

(■ravánieu.  Peso,  corma, 

Oravatiu  y  Gravalori. 
Gravativo,  grai'oso. 

tiwAxe.  Pesat.  Pesado,  pon- 
deroso. Serio.  Severo,  se- 
rio. Magestuós,  circuns- 
pecte.  Majestuoso,  cir- 
cujíspecío.Dit  deis  pecats. 
Mortal.  Arduo.  Espinoso. 

CravecSat.  Pes.  Peso,  pe- 
sadez. Serie{a{.Severidad, 
seriedad.  Magestat.  Ma- 
jestad, señorío.  Circuns- 
pecció.  Modestia,  decoro. 
Orgull.  Orgullo. 

íirave.«ía.  V.  Gravedat. 

Oravitar.  Gravear. 

íiravó.v.  Molest,  pesat.  0- 
neroso,  premioso. 

fifélntl,  V.  Grévol. 

Círecli.  Ue  Grecia.  Griego, 
greco,  greciano.  Estar  en 
grech.Fr.  De  dificil  intel- 
íigeneia.Estar  en  arábigo. 
V.  Gregal. 

Cii'eciá.  V.  Grech. 

Clipeci.«iine.  Propi  de,  ó  á 
la  moda  deis  grechs.  He- 
leyüsmo,  grecismo. 

Greda.  Fam.  Diners,  mo- 
neda. Mosca,  monices, 
lana.  Terreno  de  greda  ó 
gredós.  V  Gredal. 

Cire.clal.  Terreno  gredós. 
Gredoso,  buhedo,  calvijar, 
calvero,  blanquizal. 

Oredar.  V.  Gredal. 

ftirega.  Greca.  A  la  groga. 
Adv.  Sens  orde.  Confusa- 
menle,  sin  ó  fuera  detras- 
<cs. Parlará  la  grega.  Adv. 
Grequizar.  (leño. 

«iregal.  Vent.  Greco,  ga- 


GRE 

firegalisar.  Nordestear. 
táreguejar.    Afectar    lo 

parlar    grech.    Grecizar. 

Imitarlo  dialecte  grech. 

G  regui  zar. 

(Ureix.  Grassesa  deis  ani- 
mals. Grasa,  gordura, 
gordo,  grosura,  saiti.  Seu. 
Sebo.  Üntet.  Unto,  unta-] 
za.  De  llart.  Manteca,  i 
lardo.  Porqueria,  inmun- 
dicia que  deixa  '1  suor. 
Mugre,  grasa,  pringosi- 
dad,  churre,  pringue.  Lo 
mòlt  suau  y  delicat.  .Sebi- 
llo. Lo  que  deixa  lo  vidre 
en  los  forns.  Natrón.  De 
balena.  Espermaceto,  es- 
perma de  ballena.üels  au- 
cells.  Enjundia.  Embru- 
tar de  greix.  Engrasar. 
Posar  greix.  V.  Engrei- 
xarse.  Tráurer  lo  greix. 
Desainar,  desengrasar.  V. 
Desengreixar. 

Greixiniónia.  Fara.  Di- 
ners. Unto  de  rana,  mo- 
rusa,     {deno.  V.  Gréjol. 

CiréJxoI.  Flor.  Lirio  cár- 

Oreixoiiera.  Grasera. 

Cii'eixó.s.  Lo  que  té  greix. 
Gordo,  graso,  enjundioso. 
Untat,  pié  de  porquería. 
Grasiento,  mugriento, 
pringoso,  adiposo,  lardo- 
so,      {sidad.  V.  Grassás. 

Oreixuin.  Mugre,  untuo- 

Gré.j*»I.Pla.  Lirio  cárdeno. 

tirelsL.  V.  Gibrella. 

Orell.  Semen  que  '1  gall 
posa  en  1'  ou.  Galladura, 
engalladura,  meaja  del 
lluevo.  (cofradía. 

Grenií.   Gremio,    colegio, 

(¿restatxa.  Grenaclie. 

(■■■etint.  Peix.  Grenoto. 

ftireieya.  Floch  de  ca- 
bells. Guedeja. 

tiresea.  Zambra,  tabaola, 
enfrascamietito.  Flstar  de 
gresca.  Estarde  buen  tem- 
ple, de  gorja  ó  de  chunga. 

(¿re.<d4»l.'  Lo  vas  de  terra 
en  que  's  posa  llum.  Can- 
dileja. Vasahont  se  fonen 
los  metalls.  Crisol.  De  so- 
ta del  llura.  Cazoleta  del 
candil.  En  forma  de  ere- 
sol.  Acandilado.  Polvos 
de  gresols  vells.  Tastaz. 


GRI 

Uresolacla.  La  porció  de 
metall  ([ue  cab  en  lo  gre- 
sol.  Crisolada.  La  porció 
de  oli  que  cab  en  un  gre- 
sol.  Candilada. 

Cireu  (Saber.  Fr.  Saber, 
mal.  Sentir,  pesar,  saber 
mal.  Dóldrer.  Doler,  dar 
lastima.  V.  Nosa.    (gana. 

f¿reuinent..\dv.  De  mala 

íirévol.  Pta.  Acebo,  agri- 
folio, muérdago,  mesto. 
Terreno  plantat  de  gré- 
vols.  V.  Grevolar. 

C¿re volar.  Acebedo. 

Griala.  V.  Gibrella. 

Urieta.  Respigón,    [papel. 

Grifa.  Asidero  para  rayar 

Grifalt.  Especie  de  cule- 
brina. Grifalto. 

Grifat.  Grifo,  grifado. 

Grifol.  Brot,  lluch.  Pim- 
pollo, renuevo,  vastago, 
pitón.  Erupció  del  ay- 
gua.  Borbollón,  borbotón. 
De  cep  ó  parra.  Pampa- 
no.  Fér  ó  tráurer  grifols. 
Vr.  Ahijar,  echar  pimpo- 
llos.y.  Grifolar.  {tallecer. 

Grifolar.  Pimpollerer,  en- 

Grili.  Insecte,  máquina  ó 
cama  de  llavors.  Grillo. 
En  las  magranas.  taron- 
jas.  etc.,  cada  una  de  las 
parts  en  que  estan  divi- 
didas. Casco.  Lo  de  la 
nou.  Pierna.  De  las  lla- 
vors. Rejo,  lleta.  Cantar 
los  grills.  Grillar.  Cau  de 
grills.  Grillera.  Fér  grills. 
Fr.  V.  Grillarse.  No  puja 
un  griU  de  nou.  Expr.  No 
monta  un  comiHo. (córrer. 

Grilla    (Fér    la).    V.   Fér 

Grillar.  Pulular.  Las  lla- 
vors y  fruyts.  Entallecer- 
se, tallecerse. 

Griilarí*e.  r.  Entallarse, 
nacerse.         (Entallecido. 

Grillat.    Que   té   renous. 

Grillet  y  Grillo.  Arch  de 
ferro  pera  subjectar  la 
cama  deis  presos.  Gri- 
llete, calceta.  Fortiueta 
de  los  fuienhers.  Arro- 
/lea,  gozne.  De  fusta.  Cor- 
ma. Pl.  Los  archs  de 
ferro  pera  assegurar  als 
reos.  Grillos, grillones.  Lo 
qui  posa  y  irau  los  gri- 


GRO 

Uons.  Grillero. 

Ciriítyó.  Bol.  Grifioiu 

Cirípaa.  Sapo,  escorzón, 
escuerzo.  \ .  Galapat. 

Cii'i|tE-ia.  V.  Menjadora. 

CirÍM.  De  cabells.  Entreca- 
vo. De  pel.  Rucio.    {Gris. 

tivit^ench.  l'n  poch  gris. 

<iiri»io.  Ayre  fret.  Gris. 

Cirila.  Garita.  Posar  gri 
las.  Enijaritar. 

Cirila.  Àiicell.  Zorzal. 

^eixclli.XxicñW.Gricelino 

Clriveret.  Aucell  petit. 
Zorzal  pequeño. 

Càroela.  Color  semblant  al 
del  or.  Amarillo,  gualdo. 
Descolorit.  Pálido,  pocho, 
ciguato,  aciguatado.  En 
Cés.  Jaldado,  jalde,  jaldo. 
Fosch.  Amarillazo.  Tor 
narse  groch  ó  descolorit 
Enmarillecerse,  amari- 
llear, palidecer,  (quetudo. 

CíiHiíaüutó  GrofoUul.  Zo 

<ii'«iKor.  Amarillez. 

txrog'uejar.  Amarillear. 

iinttsuench.  Lo  (jue  tira 
al  color  firoch.  ^ /iiariV/p)! 
to,  pálido,  ciguato.  Groch 
baix.  Amarillazo. 

CiroKura.  V.  Grogor. 

Cir«»iEer.  Tosch ,  malfèt. 
Clian¡!o7i  ,  zoquetudo. 
Bast,  grosser.  Burdo,  bas- 

tmVÚna*t\-A.  Góndola,     {to. 

<iir4tn<ioler.  Gondolero. 

ftir4»ia.\a(lur.  Columpio. 

Cir4»nxaiuent.  Bamboleo, 
tambaleo.  {piar. 

fip»n\av.  Mecer,   colum- 

Cironxarse.  r.  Modo  de 
caminar.  Columpiarse, 
tambalear,  ondearse.  Do- 
nar toms  en  1'  ayre.  Cjji- 
gL•r,  jinglar.  Obrar  ab 
poch  cuydado.  Dormir, 
echárselo  á  las  espaldas. 

•írony.  V.  Grunyit. 

€ír«»p.  Nus  en  los  arbres. 
Nudo.  Alullilut  de  cosas. 
Grupo.  Reunió  de  varias 
cosas  á  un  temps.  Biola- 
da.  Tros  que  queda  en  1' 
arbre  quant  se  trenca  al- 
guna rama.  Gancho,  co- 
dillo. Apretó.  Reventón. 
La  taca  deis  \idres.  Pa- 
ño. De  aygua.  Nubada, 
nubarrada,  grupada.  V. 


GRO 

Glopada.  {Grupa,  gurupe. 

Ciro|)a.  Anca  del  caball. 

Grtvpada.  De  aygua.  Ave- 
nida. V.  Grop.  Cop  de 
mar.  Golpe  de  mar.  De 
gent.  yíocaJí arfa  de  gente. 

Ciropera.  Corretja  de  la 
sella.  Grupera,  gurupera. 

üropit.  Min.  Gropito. 

Uro.».  Gruixut  y  corpu- 
lent. Grueso,  craso,  gor- 
do, obeso.  Gran.  Grande, 
granado,  grueso.  Rabas- 
sut. Becio.  lióme  de  poch 
alcans.  Gofo,  grosero.  La 
part  principal  y  mes  for- 
ta de  un  tol.  Núcleo,  grue- 
so. Cap  gros.  Home  de 
poca  iiitel-ligencia.  Duro 
de  mollera ,  cabeza  redon- 
da, cabezudo.  En  gros  ó 
de  gros  en  gros.  Por  jun- 
to ,  por  mayor,  alzada- 
mente. Es  |un  gres.  Loe. 
fam.  Parlant  de  cost.  Es 
un  dineral.  De  mòlta  a- 
bundancia.  Es  cosa  ma- 
yor, es  una  barbaridad. 
Fèr  los  ulls  grossos.  Fr. 
Hacer  la  vista  gorda.  Fèr- 
se  gros  de  alguna  cosa. 
Jactarse,  gloriarse.  Fèrse 
ó  tornarse  gros.  Engor- 
dar, engrosar.  Tan  gros. 
Tamaño.  Venir  gros.  Fr. 
Algun  riu.  Venir  crecido, 
alto.  (Riber. 

Or<»f«e(la.  Pta.  V.  Riba  y 

tároKeller.  Pta.V.  Riber. 

CiifO!^»^».  Dil  de   la  dona 
prenyada.  Estar  en  cinta.  ' 
Feria    grossa.   Fr.  Fèrne 
una  mólt  coronada.  Fr. 
Echarla,  jugarlade  puño. 

(íroíi««;ária.Gruixária.  £.s- 
pesor,  grueso,  grosor.  Ex-  | 
cés  de  carns.  Crasitud, , 
gordura,  obesidad. 

firotis-Áfi,  Aum.  Gordal.     ¡ 

<Bro!«í«er.  Bast,  tosch,  mal 
fet.  Grosero,  rudo,  agres-  I 
te,  rústico,   tosco,  ordina-  \ 
rio.    Descortés.    Inculto. 
Mal  girbat.  Amazacotado. 

firofitierament.  Adv. Ru- 
damente, roncamente. 

Ciroíisería.  Torpeza,  rus- 
tiquez, rudeza,  tosquedad. 
Ab  grosseria.  Grosera- 
mente, ordinariamente. 


GRU        221 

|Gro.sí«eKa.  V.  Grossária. 
|Cir<eN!!»i.*i.*«iiii.    Lo  que  té- 

mòlt  gruix.  Gruestsimo. 
Lo  que  es  mòlt  gran. 
Grandísimo. 

tivfttisitut.  V.  Bestiesa. 

(iirote.*>cli.  Extravagant. 
Grotesco.  Arq.  y  Pint.  A- 
dorno  capritxós.  Grutesco 

Grua.  Aucell  y  peix.  Gru- 
lla. La  (le  paper  que  ser- 
veix pera  jugar  los  noys. 
Cometa,  milocha.  Maqui- 
na pera  tráurer  aygua. 
Cigüeña ,  cigoñal.  Pera 
alsar  pesos.  Pescante,  ci- 
güenela.  Grua  mallorqui- 
na. Aucell.  Martinete. 
GruUir  las  grúas.  Gruir. 

Gruar  (Fèr).  Fr.  Fèr  desit- 
jar mòlt.  Hacer  sudar  ó 
ganar.  Fr.  Conseguir  al- 
guna cosa  poch  á  poch  ó 
ab  dificultat.  Alquitarar^ 

Gruix.  Gruixut.  Doble, 
grueso,  gordo.  V.  Grossá- 
ria. Extremitat,  costat. 
Canto,  lado.  Deis  fona- 
ments. Zarpa. 

Griis.^a.  (}rueso,   grosor, 

i     /amaño.  Posargruixa.Fr. 

I    Engreixarsc.  Ev^ljastecer. 

Gruixái'ia.  Grueso. 

|Gruixut.  Grueso,   doble^ 

I     gordo,  craso.  V.  Gros. 

GruEEir.  Gruir. 

|Gruin.  Brumo,  grumo. 

'Gruiuel.   Náut.   Gaviero,. 

I    grumete.  (Harina. 

Griíiuul.  V.  Musclo,  Ta- 

Gruiiiull.  En  la  llet, 
sanch,  etc.  Grumo.  En  la 
pasta  y  altras  cosas.  Go- 
rullo, burujo,  garullo. 

Gruiuullart^e.  r.  Engru- 
mecerse, {ruginoso, 

GrumuEEat.  Grumoso,  e- 

GruiHuiiúí^.V.  Grumuílat 

íiruny.  V.  Grunyit. 

GrunyÍ4l4»r.Lo  que  gruny 
Bechinador,  chillador, 
chirriadero,  chirriador. 

Grunyir.  Rondinar.  Be- 
funfuñar,  rezongar,  ver- 
raguear.  Fèr  soroll  fort 
y  desapacible.  Bugir.  Fèr 
un  soroll  desagradable  la 
llimà,  serra,  etc.  Rechi- 
nar, chillar,  chirriar^  re- 
chinar.  Dit  dels  ferros. 


222 


GUA 


GUA 


GUA 


baldons  que  están  fluixos, 
etc.  Cencerrear.  Las  cor- 
das  dels  instruments. Cer- 
dear. Mòlt.  Regruñir. 

Cirunyit.La  veii  del  porch. 
Gruñido.  Soroll  de  las 
frontissas  y  baldons  flui- 
xos. Cencerro.  Lo  de  la 
serra,  llima, etc. /íec/ii'no. 
De  alguns  animals,  ^rrtí- 
llo.  De  carros,  etc.  Chirrío 

4irui>ïa  \  Grupial.  Naut. 
Suro  de  1'  ancora.  Boya. 

4üruta.  Soterrani  pera  re- 
frescar. Cveva,  cava. 

Uuacnnioll.  Pta.  Guaca- 
mole, (mac.ilero. 

Ciuadainacilei*.  Guada- 

tmua'íx.  V.  Grill. 

Ciuaixar.  Agrie.  Grillar  lo 
blat.  Matear,  cuajar. 

dual.  Vado,  esguazo.  Pas- 
sar á  gual.  Fr.  Vadear,  es- 
guazar, pasar  á  vado. 

Giialt.  V.  Gual.  (Gua7iaco. 

4¿iianacli.    Quadrúpedo. 

Cíuanóífi.  Vadoso. 

■iiuant.  Guante.  De  ferro. 
Manopla,  guantelete.  Lle- 
varse 'Is  guants. Fr.  Trau- 
rersels.  Descalzarse  ¡os 
guantes.  Posarse  los 
guants.  Fr.  Calzarse  los 
guantes,  enguantarse. 

Ciuanter.  Guantero. 

Cuantera.  Herba.  Gual- 
daperra.  V.  Didalera. 

Ciuany.  Utilitat.  Logro,  lu- 
cro, ganancia.  Anar  de 
guany.  Fr.Portar  avantat- 
ge. Llevar  ventaja.  Pén- 
drer, donar,  posar  á  guany 
Fr.  Tomar  o  dar  á  logro. 

Ciuanyailor.  Ganador. 

Ciuauyar.  Fin  sas  princip. 
accepc.  Ganar.  Lograr. 
Sacar ,  lograr.  Captar, 
atráurer.  Captar,  obligar. 
Aventaljar,  vencer.  Ven- 
cer, ganar.  (Juanyar  ab 
usura.  Usurar,  usurear. 
La  antiguitat.  Antiguar. 
La  voluntat.  Prendar.  Lo 
avenlatge.  Llevar  ventaja. 
Guanyar  per  má.  Jugar 
de  antuvión.  Una  plassa. 
Eacpugnar.  r.  Conciliarse. 

Ciiianyat.  Ganado.  Tant 
guanyat  tant  despès. 
Expr".  fam.   Comido  por 


servido.    Tenir  guanyat.!  tluardaroba.  GM<jrrfaro- 
Devengar,  alcanzar.  '       |     pa,  recamara. 
Cuapaiiietit.  Adv.  £t;(fr-  Uuardaritdajíi.    Guarda- 

ramente,  grandemente.      I     cantón,  recantón. 
Ouapás.  V.  Guapetó.  Ouardarse.  x.  Recelarse, 

Ciiiapef ó.  Aum.  Guapetón.]     precaverse,  reservarse,  res- 
€iluapisMÍiii.  Superi,   fíe-      guardarse,  precaucionar- 

lindo,  e.rcelente.  I     se.       {servado,  guardado. 

Guapo.    Uonich  ,    galán.' C;Hardal.(;onservat.  Con- 

Lindo,  bello,  majo,  remil-  tiuarili.  Corda.  Guardin. 

gado.    Valent,    animós. !  Cíuapdia.  ííuarda,  sa/ra- 


Maton,  jácaro.  Vam.  Ma- 
careno. Fér  lo  guapo.  Fr. 
Manifestar  valentía.  Gua- 
pear, hacer  alarde,  {ñon. 
C¿iiaii*sí.  Eugasser.  Gara- 
Citiarda.  Tropa  que  vigila 
ó  guarda.  Guardia.  Vigi 


guardia.  Principal  ó  de 

reten.  Vivac ,  vivaque. 
Ciuardiá.     Qui     guarda. 

Guardian.  De  las  vinyas. 

Viñadero.     Del     graner. 

Trojero.   Deis   sembrats. 

Meseguero. 
laht.   Custodio,   custodia. [üuavAUl».  Buhardilla. 
De  la  seda.  Asiz.  Guarda  Guardiola.  Alcancía,  la- 
de  portal.  Portalero.  Deis'     dronera,  hucha. 
sembrats.  Meseguería.  De  Guaret.  V.  Goret. 
portas.  Registrador.  Do-, Guariment.  Cura.  Cura. 
j)le.  Sobreguarda.    Estar,  Guarir.  Curar,  fi/rar. 
de  guarda  ó  fér  gu<irda.'Guar¡snie.  Gi/ar/sïno. 
Hacer     guardia.     Pujar  Guarnició.     De  la   vora 
guarda.  Montar  la  guar-\     deis  vestits.  Or/adura.  De 


dia,  entrar  de  guardia 
Guardabo.sch.   Guarda- 
bosque, guarda  de  monte, 
montanero.  {brazo. 

Guar<Ia!>rá!^.      Guarda- 


las  voras.  Pestaña.  De  la 
toca.  Bonetillo.  De  sar- 
rell.  Franja.  Deis  miralls 
y  quadros.  Marco.  De  al- 
guna plassa.  Presidio.  En 


Guardaoap.  >\iut.  Guar-\  los  vestits.  Trepa,  trepa- 
dacabo.  {po.\     do.    Sobreposada    en    lo 

Guardacó.*9.  Guardacuer-\     march.  Tarjeta. 

Guardaencuuy.*«.  Guar-  Guarnici(»uer.  V.  Seller. 
dacuños.     (brirh.  Ropón.  Guarníiitent.      Lo    que 

Guardarret.  Robad'  a-¡     guarneix  ó  adorna  alguna 

Guardainá.  De  la  espasa. !     cosa.  Guarnición,  decora- 


Guardamano.  De  las  ar- 
mas de  foch.  Guardamon- 
te. Corda  grossa  en  los 
barcos  pera  agaíarse. 
Guarda  mancebo. 
Guardar.  Cuydar  de  al- 
guna cosa.  Conservar,  re- 
servar, vigilar,  custodiar. 
Mantenir,  preservar,  riu- 
dar,  ctibrir.  Amagar.  Po- 
ner á  cubierto,  encovar. 
Mirar,  estar  situada  una 
cosa  enfront  de  altra. 
Mirar.  Cumplir.  Obser- 
var. La  carn  morta.  Ma 


C1071 ,  paramento.  PI.  Los 
arreus  de  las  cabalcadu- 


Aparej 
balls.  .laez. 
Guarnir.  Adornar  ab 
guarnicions.  Gwiruecer. 
Decorar.  Emparamentar, 
paramentar.  Fér  créurcr 
mentidas.  Embaucar,  em- 
baír. Defensar  tina  plassa 
ab  tropas.  Presidiar.  Po- 
sar can)  as  pera  sostenir 
las  plantas.  Encañar.  Los 
brodats.  Trepar. 
Guarnit.  Guarnecido. 
ïit'r.  Las  festas.  Celebrar. [titiart.  Guarda.  (toque. 
Lo  secret.  Vigilar,  hinitinartsi.  Ex\tr.  A  quienes 
nos  en  guarí.  Expr.  /)íos  Guaispa.  Virolla.  Contera, 
iiot  libre.  Guardátetio.Gua.<*.'*a.  Hurla,  gresca. /r- 
Expr.  Arrebózate,  arro-l  rision.  chu/leta,  chunga, 
pate  con  ello.  'Guiwsó.  Guasón,  burlón. 


GUI 

Giiastaiuent.  Consun- 
cion,  gastamiento. 

-fàuatila.Aucell  de  passa- 
da. Codorniz.  Guatlla  raa- 
resa.  Aucell  major  que  la 
guatlla.  Rascón,  guión, 
rey  de  codornices.  Menti- 
da. Fam.  Pajarota,  gaza- 
pa. Aixó  es  guatlla. Kxpr. 
fam.  Fals.  Esa  es  grilla. 

Ciuitxar.  V.  Guaixar. 

(¿uayacb.  Arbre.  Guaya- 
can,  palo  santo. 

Ouayia.  Atalaya  vigia. 

Citiaytur.  V.  Afjuaytar. 

Ciiibiada.  Nubada,  nubar- 
rada, {da. 

(iin!>iadura.  IVáut.  Gubia- 

(¿uerra.  Oposició.  Oposi- 
ción, contrariedad.  G.  en- 
cesa. Guerra  abierta,  de- 
clarada, á  muerte.  De  las 
passions.  Sedición.  Ar- 
mas de  guerra.  Armas 
en  guerra.  Destre  en  la 
guerra.  Aguerrido.  Fér 
guerra.  Fr.  Guerrear.  Ma- 
quinas ó  arreus  de  guer- 
ra. Pertrechos. 

i>uei're.ia«l<»r.  Guerrea- 
dor, belicoso,  guerrero. 

Oiierre.jant.  Guerrero. 

Ciuers'e.jar.  Guerrear, 

ےuerrea'.  Guerrero. 

Cluerrillador.  V.  Guer- 
riller. [Guerrillear. 

Ciuerrillar.       Tirotejar. 

tiuerrjller.  Guerrillero, 
guerrillador .  [bar. 

Ouersar.  Combar,  acom- 

Ciuei'xar.se.  r.  Torcerse. 
Alabearse,  bornearse. 

Cluerxera  y  Guerxesa. 
Malaltia  de  vista.  Estra- 
bismo. Vici  de  algun  cos. 
A  tabeo ,  comba  ,  borneo. 
Fér  net  ó  tráurer  de  guer- 
xesa. F'r.  Tráurer  lo  vici 
de  la  fusta  guerxa.  Desa- 
labear,  acozar. 

■Cluerx<».  Que  tors  la  vis- 
ta. Bisojo,  bizco,  tuerto. 
Dil  de  la  fusta.  Alabeado, 
combado.  Mirar  guerxo. 
Mirar  bizco  ó  de  través. 

Ciiierxós.  Borneadizo. 

4jiueto.  V.  Jayo. 

Cínia.  Conductor.  Guia- 
dor, ductor.  Passe.  Pase. 
Lo  qui  acompanya  lo  ce- 


GUI 

go.  Gomecillo,  lazarillo. 
Direcció,  exemple,  apo- 
yo. Bordón,  norte.  De  gé- 
neros. Póliza.  En  las 
prempsas  de  vi,  oli,  en 
¡as  ciniaíi,  etc.  Guiadera. 
Entre  enquadernadors. 
Regla,  vareta.  En  ias  ser- 
ras..  Carrera. 

Guiar.  Conducir,  dirigir. 

(liuiaí.íe.  Guia.  Salvocon- 
ducto, guia. 

tmiiHiinaos.  Pl.  Regalos 
de  Nadal.  Aguinaldos. 
Regalo  de  cumpleanys. 
Cuelga.  De  fira.  Ferias. 

íiuil'manyna.  Diversión. 

CliJÜla.Guineu.  Raposa.Y. 
CuUita  y  Guineu. 

Ciiiilláv.'^elaíii.Expr.  fam. 
Fugir,  escaparse.  Tomar 
el  tole,  el  portante,  las  de 
Villadiego. 

Ciiiillerini.  Religiós  de  la 
orde  de  S.  Agiisti  refor- 
mada. Guillermita. 

Guilleiiina.  Fust.  Ribot. 
Guillame,  juntera. 

CiuiESot.  Usufructuario. 

Guillo) inatla.  Acció  de 
guillotinar.  Guillotina- 
miento,  {balete. 

Guiíubalef .  Náut.  Guim- 

GuinibaiTu.  Tros  gros  de 
pa.  Zoquete,  tarugo. 

Guinartla.  Raposa. 

Guindaría.  Naut.  Alsária 
deis  pals.  Guinda. 

Guinder.  Arb.  Especie  de 
cirerer.  Guindo.  Terreno 
plantat      de      guinders. 

I     Guindalera.  V.  Cirer. 

iGuindeta.  Bim.Guindilla 

I  Guindo.  Arb.  Guindal 

'Guineu.  Animal  quadrú- 
pedo.  Zorra,  raposa.  Ho- 
me astut.  Zorro,  raposo. 
G.  de  Indias.  Aña.  Espe- 
cie de  plátano.  Guiyieo. 
Cosa  de  guineus.  Zorru- 
no, raposino.  Cau  de  gui- 
neus. Zorrera. 

Guineuhencb.  Propi  de 
Guinea.  Guineo. 

Guanyada  y  Guinyament. 
Guiñada,  guiñadura,  gui- 
ño, (guns  animals.  Gafiido 
Guinyol.  Grunyit  de  al- 
Guinyolar.  Udolar.  Ga- 
ñir. Reganyar.  Regañar. 


CUS        223 

Guipar.  Fam.  Avizorar, 

atisbar,  acechar. 

Guirlanda.  V.  Garlanda. 
ui.>^a(En).  Adv.A  manera 

Guipado.  Lo  que  's  fa  ab 
carabassons.  Calabacina- 
te. Ab  escarxol'as.  Alca- 
chofado. Amaniment.  A- 
dobo,  guiso.         (sandero. 

Gui.sad)»r.  Cuyner.  Gui- 

Guisar.  Condimentar,  co- 
cinar, (acoceador. 

Guit.  Falso  ,  ruin  ,  zaino. 

Guitarra.  Vihuela.  Cosa 
de  guitarra.  Guitarresco. 
Esgarrapar  la  guitarra. 
Fr.  Tocarla  malament. 
Zangarrear.  Xafar  la  gui- 
tarra. Fr.  Destorbar  los 
projectes  de  algú.  Cortar 
el  revesino.  (tarron. 

fiultarrassa.  Aum.  Gui- 

Guitarrer.  Guitarrero. 

Guitarreta.Dim.  Guitar- 
rilla,  guitarrillo,  guitarro 

Guitarrista.  Vihuelista, 
guitarrero,  (pie,  discante. 

Guitarro.  Guitarrilla,  ti- 

Guitoná.^.  Vagabundo. 

Guix.  Yeso.  Pedra  blanca 
ab  que  'Is  sastres  senya- 
lan  la  roba.  Jaboncillo, 
jaban  de  sastre.  Guix 
blandí.  Espejuelo.  Blanch 
y  amarat.  Mate,  yesoma- 
te.  Fel  de  guixots.  Bizco- 
cho. Forns  de  guix  y  fabri- 
ca feta  de  guix.  Yesería. 
Massa  pera  móldrer  lo 
guix.  Guitarra.  Pasta  do 
guix  blanch  y  cola.  Plas- 
te. Pedra  del  guix.  Aljor. 

Guixa.  Llegum.  Tito,  al- 
morta,  muela,  diente  de 
muerto.  [ro. 

Guixayre  y  Guixer.  Yese- 

Guixera.  Terreno  de  guix. 
Yesal,  yesar,  yesera. 

Guix4»n.s.  Pta.  V.  Ciuró. 

Guixot.  Yesón. 

Gimiera.  Náut.  Gúmena, 
cable,  amarra. 

Gunch.  Peix.  Guncho. 
Guret.  V.  Goret. 
Guretar  óGoretar.  Agrie. 
Barbechar. (no,  maridazo. 
Gurrunií.Fam.  Gurrumi- 
Gurruniina.  Contempla- 
ción, condescendencia. 
Gu!«pira.  Chispa.  V".  Es- 


224 


HAB 


purna.Pl.  Monjas,  moscas 
fiuspirav.  V.  Espumar. 
C¿ii!«|iireja'i'.  Chispear.  V. 

Espurnejar. 
Cu(!it.  Eri  sas  princip.  ac- 
cepc.  Gustü.  Plalier.  l•ld- 
cer,  regalo,  fruición,  com- 
placencia. (iOnil.    Genio. 


HAV 

Sabor.  Sabor,  sazón,  pa- 
ladar. Ab  fíust.  De  gana. 
A  ó  per  bell  ¡lust.  Adre- 
de, a  propósito.  A  la  mi- 
da de  son  sust.  .4  pedir  de 
llora.  De  t;us(.  De  gana. 
Donar  trust.  Gratificar. 
Mal  íTust  a  la  boca.  Desa- 


HEM 

bor,  resabio. 
CiuMtar.  Probar,  catar. 
fiustet  y  GusliUo.  Sabo- 

rete.  saínete. 
fiuHtói^.  Gustoso,  delirad'). 

dulce,  «airoso.  V.  Saborós 
<jiuNt«it.Fam..Malt;ust.Giis- 

ta:o.  Regust.  Saborcillo. 


H. 


Ha.  Precedida  de  Hi  re-' 
presenta  '1  temps  imper- 
sonal. Hajj. 

Ilaltau4r.  Natural  «de  la 
Habana.  Habanero. 

IIal>e(l4»r.  Haljedero. 

Haber  ó  Haver.  Tenir. 
Tener.  Lograr.  Alcanzar, 
lograr.  Abastar.  Alcan- 
zar. Sobrevenir.  Acaecer. 
De  cap  de  dits.  Coger  en- 
tre las  uñas  ó  en  las  uñas. 
Esment.  Entender,  tener 
entendido.  Haberhi  de 
non.  ¥r. Pasar.  Pl.  Habers 
ó  Havers. Hisenda.  Hienes. 
Haberse,  r.  Portarse.  Por- 
tarse. Haber  de  véurer. 
Fr.  Estar  por  ver. 

Hábil.  Inlel-ligent,  capas, 
apte.  Inteligente, práctico, 
perfecto,  perito. 

Habilitar.  V.  Llcgilimar. 

Habilitar.oie.  r.  Aprontar- 
se. Utilizarse,  aprove- 
charse, sacar  partido. 

Hábit.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Hábito.  Vestil.  Ves- 
tido. Costum  en  la  repe- 
tició de  mòlts  actes.  Há- 
bito, costumbre,  práctica. 
Túnica  de  monja.  jJ/on/!'/. 
Hábil  de  frare.  Pta.i¡/ya-j 
noto.  De  siquia.  Pta.  líe- 
losciadio.  (bitar.  Vividero. 

Habitable.  (^)iie's  pot  lia- 

Habitació.  Vivienda,  mo- 
rada, mansión.  Omuna 
de  companys.  Contuber- 
nio. Molt  freda.  Nevera. 

Habita(l4»r.  Habitante. 

Habitant.  Habitador,  mo- 
rador. Del  camp.  Pagano. 

Habitar.  Morar ,  vivir. 
Junts.  Cohabitar. 

Habitiiació.  V.  Hábit. 

Habituar.  Acostumbrar, 


hacer,  r.  Enseñarse. 

üattitiíat.  Acostumbrado, 
hecho,  encallecido. 

Haca.  Caball  petit  deesta- 

Hacli.  Hache,  (tura.  Jaca. 

I3a;£iúlecb.  Hagiologo. 

Ma;;;uéí«.  Temps  del  verb 
Haver.  Hubiese. 

Uaeut.  Habido,  debido. 

Haiiiiianient.  Ahinada. 

Hal.  Circuí  que  rodeja  el 
mugró  de  la  dona.  Halo. 

SSiiiasar.  Cocar,  mimar. 

Hálit.  Alé.  Hálito. 

Haloeh.  Especie  de  em- 
barcació. Haloque. 

Ifiani.  Anzuelo,  hamo.  Fa- 
bricant d' hams.  Anzolero 
Pescat  ab  ham.  Anzolado. 

Haiuar$;ó.  Arb.  Hamar- 
gon. 

Harem.  Habitació  en  los 
palaus  dels  lurchs. //aren. 

Hariiit'tistch.  Harmonio- 
so.  canoro,  armónico. 

Harpa.  V.  Grapa.  Tocar 
1'  liar[)a.  Fara.  Robar. 

Karpatla.  Esgarrapada. 
Garfada,   garfiada. 

HaNeiKíat.  V.  Hisendat. 

Ha.xieiKla.  V.  Hisenda. 

Haü.<üanya.  Fot  senyalat. 
I  Hazaña.  Irón.  Pillada, 
I  fet  indigne.  Hazaña,  pi- 
I     liada,  pillería. 

Blaji^ta.  Pal  gros  que  tenen 
algunas  llelras  com  la  b, 
d,  1,  etc.  Cabeceado.  Lo 
pal  superior  de  las  ma- 
teixas  lletras.  Palo.  Bran- 
ca ó  tronch  pera  plantar. 
Estaca.  V.  Banya. 

Haiirh  y  .\uch.  .ilarido. 

tÍHur^rtiC. Portarse, obrar 

Haiit.  Blas.  Haule. 

Hacedor  ó  Habcdor.  Ha- 

Haver.  V.  Haber,  {bedero. 


Havitar.  V.  Habitar. 

Ha»<»rr¡r.  V.  .\borrir. 

Hav.  .\rb.  V.  Faix. 

Hayr.  V.  Ahí. 

Hasanya.  V.  Hassaitya. 

Hebdóiiiatla.V.  Setnaana 

Heb4l4»inaflari.  Selma- 
ner.  .Semanero. 

Hebráicii.  Pertanyent  als 
hebreus. //etreo,  hebraico. 

Hebraií^nie.   Hebraísmo. 

Hebraiíiita.  Qui  estudia 
la  llengua  hebrea.  He- 
braizante.  [breo. 

Hobreic.    Hebràich.    He- 

Uéea(a.]\Iunt  de  materias 
fecals  format  en  1'  orifici 
de  las  comunas.  He'cate. 

Heeat«tinba.  Hecatombe. 

Hecatiíutbieli.  Hecntom- 
beo.  (extraurer.  Helaitro. 

Helaitre.  Cir.  Inslr.  pera 

Heleni.'•iiie.  Helenismo. 

Heliacli.  .Astron.  Heliaco. 

Heliant.  Pla.  Helianto. 

Heltantaci.  Helianteo, 
heliantáceo. 

Hélicli.  Espiral,  heliceo. 

Helicóytlicli.  Helicoideo. 

Uel-leíior  blandí.  Pla. 
Eléboro  blanco  ,  yerba  de 
ballesteros.  Hel-k'bor  ne- 
gre. Eléboro  negro. 

Helniintifornie.  Med. 
Helmintado. 

Helminto.  ^\cA. Lombriz. 

HeImint4»si.Parescut.  de 
la  forma  del  cuch.  Hel- 
míntico, helmíntógeo,  hel- 
mintoideo .   helminlado. 

Helniint4Ílerli.//Wmt>i<o- 
logísla,  helmíntúlogo. 

Helodit.  Helodito. 

Helvétioh  6  Helveci.  Na- 
tural de  Suissa.  Helvecio. 

HenialVtbicli.  Que  lo  a- 
versió  á  la  sancTi.  Hema- 


HER 

fobo.  (nagogo,  hemagogo. 

nemagogi.  Med.  Heme- 

Heniateiuéíisia.  Med. 
Vómit  de  sanch.  Hetnate- 
mesis.  (Min.  Albin. 

Hematiía  y    tiemalites. 

Heiualóciicb.  .Med.  He- 
matódeo.     íHemalomarw. 

HeuiaCoiuauiátich. 

Heuierálupo.  .Med.  He- 
meralope.  [rocúUde. 

Beinerócala.  Pla.  Heme- 

Heiuioicle.  Hemiciclo. 

Henicerissi.  Hemicrisio. 

Heniiicáctii.  Que  tè  dits 
petits.  Eemidactilo.  ímo. 

Heuiiolajeuie.  Hemiolas- 

Heuiíupía.  Med.  Hemiop- 
sia  ¡miptero. 

Hentipter.   Insecte.   He- 

Ileiiii!«í'eri.  Mi  tat  de  una 
esfera.  Hemisferio. 

Heniitrena.  Min.  Hemi- 
Iremo.  i^uls. Heptangular. 

Beptagonal.  De  set  án- 

Herál.  Heraldo.  íral. 

Beralt  v  Uerau.  V.  He- 

Herb.  V'  Erb. 

Herba.  Nom  genérich  de 
las  plantas  petitas  y  lo 
conjunt  d'  ellas.  Yèrba. 
H.  angélica.  V.  Angélica. 
H.  apelagosa.  V.Roja. 
Herba  beimella.  Espar- 
cilla encarnada.  Blanca. 
Aliso  de  mar.  V.  Caps 
blanchs.  Botera.  Alqui- 
mila,  pie'  de  leon.  Caba- 
llera. V.  Cua  de  cahall. 
Herba  cabruna.  Culen. 
Caixalera.  Beleño  negro. 
V.  H.  de  la  Mare  de 
Déu.  Cana  Senecio,  yer- 
ba cana.  Cansera.  Ore- 
ja de  ratón,  pilosella.  Ca- 
pital. Tabaco  de  montaña, 
árnica.  Carnera.  Acaiito. 
Col  ó  colera.  Yerba  de 
cuajo  ó  de  cuajar.  Coto- 
nera ó  colonossa.  Yerba 
dealgodon.  Cuquera.  Ifr- 
6a  lombriguera,  lanaceto, 
abrótano.  V.  Broyda.  Her- 
ba cuquera  de  Mallorca. 
Musgo  de  Córcega.  V.  Co- 
ralina. Herba  del  ó  deal- 
mesch.  Geranio  de  al- 
mizcle. Daurada.  Doradi- 
lla, capilera  dorada.  De 
aurenetas  ú  orenetas.  Ce- 
rne.    CAT.     CAST. 


HER 

lidonia  mayor,  yerba  de 
la  golondrina.  De  balles- 
ter. V.  Hel-lébor  blaoch. 
Herba  de  cent  nusos.  Celi- 
donia, sanguinaria  ma- 
yor ,  lengua  de  pajaro, 
pico  de  gorrión.  V.  Es- 
tiravellas.  Herba  de  las 
cincli  costuras  ó  nirvis. 
Y.  Planlaije.  De  cop. 
V.  Perico  grocli.  De  es- 
part, fn /a  (/ua /a.  De  fluxió 
ó  de  la  fluxió.  Lepidio, 
mastuerzo  silvestre  ina- 
yor ,  yerba  del  dolor  de 
muelas.  De  gallina.  .-Ijrio»- 
de  hortelano.  De  jardi. 
Césped.  De  Job.  V.  H.  de 
las  llagas.  De  locos.  Ana- 
gálide  acuática ,  borabun- 
ga  de  hoja  larga.  De  mal 
de  caixal.  Berros  del  Pa- 
ra, espilanlo  de  hortaliza. 
De  mal  de  pedra. //ír»¡a- 
ria,  milgranas.  V.  H.  de 
la  pedra.  H.  de  ?(IalIorca. 
Coralina.  De  matar  mos- 
quits. Coniza.  Y.  Oli- 
varda. De  matar  polis. 
Yerba  piojera  ó  piojenta, 
albarraz  ,  estafisagra.  De 
mató.  Citajaleche.  Re 
Montserrat.  Paserina  tin- 
lórea.  De  orenetas.  Y.  H. 
de  aurenetas.  H.  de  tall. 
Milenrama.  Del  ala.Inola. 
Del  almesch.  A/mí:c/ena. 
Y.  H.  de  almesch.  Del 
cargol.  Y.  Morella  roque- 
ra. H.  del  escorpí.  Ala- 
cranera. Del  esparver. 
Pelosilla  de  los  muros. 
Del  ferro.  Hipocre'pida. 
Del  frare.  Esjmrrago  de 
lobo,  yerba  tora.  Del  lle- 
prós.  Verónica.  Del  mal 
de  caixal.  Y.  H.  de  mal 
de  caixal.  Del  mal  grá. 
Pta.  Y.  Cullereta  de  ay- 
gua.  Del  mar.  Alga.  Del 
mesch.  Yerba  del  almiz- 
cle. Y.  Yésch.  H.  del 
moro.  Hemiaria ,  milen- 
grana,  yerba  turca.  Del 
pobre  home.  l'lmaria,  fi- 
li])endula.  pendolera.  Del 
vésch.  Yerba  de  la  liga. 
De  la  cervesa.  Lúpulo.  De 
la  creu.  Yerba-Paris,  li- 
ras de  oso  ó  de  zorra.   De 


HER 


225 


la  disipula.  Brusco.  V. 
Gatserans.  H.  de  la  e- 
pidemia.  Maro.  De  la  fe- 
ridura. Yerba  de  la  perle- 
sía. De  la  freixura.  Pul- 
monaria. De  la  gola.  Yer- 
ba de  la  gota,  rucio  del 
sol.  De  la  mala  búa.  }'t;r- 
ba  pejiguera.  De  la  Mare 
de  Déu.  Beleño  negro.  De 
la  marfuga.  Arisíoloquia. 
De  la  moneda.  Xumula- 
ria  ,  yerba  de  la  moneda. 
De  la  oblea.  Yerba  car- 
mín, uvas  de América.De 
la  passió. Pasionaria  arií?. 
De  la  pedra.  Milengrana, 
yerba  del  mal  de  orina. 
i  be  la  plata.  Escarchada. 
I  De  la  Princesa.  María 
.  Luisa.  De  la  los.  Yerba 
toserá.  De  la  víbora.  Vi- 
1  borera  morada.  De  las 
llagas.  Yerba  de  los  por- 
dioseros ,  clemátide.  De 
I  las  nou  camisas.  Milho- 
I  jas.  De  las  pussas.  Zara- 
gatona  oficinal.  De  las 
I  set  sangrías.  Pulmonaria 
sufruticosa.  Deis  canloTS. 
Y.  Rave  boscá  ó  de  ca- 
I  ball.  H.  deis  gats.  Ma- 
\  ro,  yerba  del  Papa.  Deis 
i  humors  frets.  Polipodio. 
Deis  leprosos.  Betónica. 
Y.  Té  bórt.  H.  de  S.  An- 
!  ton.  Epilobio,  yerba  de  S. 
Antonio.  De  S.  -Antoni. 
Y.  Camamilla  pudenta. 
H.  de  S.  Benet.  Cariofi- 
lata.  De  S.  Cristòfol.  }>/■- 
6a  de  S.  Cristóbal.  De  S. 
Jaume.  Jacobea  vulgar  la- 
ciniada, yerba  lombrigue- 
ra ó  de  Santiago.  De  S. 
Joan,  ¡pericón,  cuprecillo. 
De  S.  Pelegrí.  Estaque.  V. 
Fullas  peludas.  H.  de 
S.  Pere.  Parietaria.  De  S. 
Pons.  Germandrina,  blan- 
co de  nieve.  De  S.  Robert. 
Roberciana  ,  geranio  ro- 
berciano.  De  S.  Segimon. 
Saxífraga.  De  Sta.  Bar- 
bara. Barbarea.  De  Sta. 
Margarida,  fe/iíáurfa  me- 
nor. De  Sta.  María.  Bal- 
samila.  Dilera.  Sietnpre- 
riva  menor.  Donzella.  Y. 
Yincapervinca.  H.  esta- 
13 


J26 


HER 


nyera.  V.  Trencanua. 
Fam.  Arla  de  monte.  Fé. 
Trébol  encarnado.  Felera. 
Pinillo  oloroso.  Fetjera. 
Hepàtica,  yerba  de  la  Tri- 
nidad. Flámula  de  Jol). 
Flámula.  Platera.  Came- 
pitio,  camcpitios.  V.  Pin- 
sells.  La  arrel.  Atamun- 
tica.  Flatcra  ó  almescal. 
Piníllo  almizclado,  ira 
almiscleña,  ayurja.  Vo- 
ra^aáa.Coi-azoncillo.  For- 
rera. V.  Pimpinella.  H. 
galera.  Nébeda.  Gelada. 
Yerba  de  la  plata, ewarcho- 
sa.  \AAS,\xeTA. Mastuerzo  de 
Indias^ Ciipuchina.  Llele- 
ra.  Lechetrezna,  titímalo. 
Melsera.  Lengua  de  cier- 
vo. Mora.  Miñonela.  Mo- 
rella. V.  Morella  roquera. 
H.  nejíra.  Globularia  e- 
nana.  Pedrera.  Azalea.l 
Pera  atacar  la  sanch.  V. 
H.  xinxera.  Poma.  Me- 
rengia  muscjosa.  Prima. 
V.  H.  negra.  Pudenta. 
V.  Pixacá.  H.  puntera. 
Siempreviva  mayor,  uvas 
de  gato.  Puntera  ó  cres- 
pinell.  Tele'fio,  consólida. 
Pussera.  V.  11.  de  las  pus- 
sas.  Sabonera.  Jabonera,' 
saponaria.  Salada.  Ala- 
cranera. Sana.  Menta. 
Yerba  buena.  V.  Sándul. 
Sanguinaria.  Nevadilla, 
centidonia.  Seca.  Heno. 
Taupera.  Estramo7iio,  hi- 
guera loca.  Tora.  Acónito 
y  també  Orobanque  ma- 
yor. Turmera.  Flor  del 
xol.  Vellosa.  Estaque  a- 
nua.  Yerruguera.  Helio- 
tropo.  Vinagrera.  Dragon- 
cillo, estragón.  Vomito- 
ria. Eléboro  blanco.  Xin-j 
xera.  Biengranada.  Pl. 
Herbas.  Yerbas,  pastos. \ 
Arrendador  de  herbas. 
Herbajero.  Cosa  de  her- 
bas. Herbáceo.  IS'aixer  las' 
herbas.  Herbecer.  Pallissa' 
de  herba  seca.  Henil.  Pléj 
de  herbas.  Herboso.  Re- 
conèixer y  recuUir  her- 
bas. Herborizar.  Terreno 
pié  de  herbas.  Herba zal.l 
Herbada.  Such  de  her-' 


HER 

bas,  beguda  ingrata.  Bre- 
baje. Planta.  Albada,  ja- 
bonera de  la  Mancha. 

Ilcr9>ajar.  Desherbar.  V. 
Pasturar. 

Herbaiii.  Herbaje. 

Herbari.  Herbario. 

Herba««cli.  Especie  de  ra- 
him.  Herbasco. 

Herba^í^ar.  Herbazal. 

Herbatse.  Herba  dels 
prals,  etc.  Herbaje,  pasto. 

Herbejar.  V.  Xarcolar. 

Herberola.Pta.  Agrimo- 
nia, yerba  de  S.  Guiller- 
mo, (la  herba.  Herbicola. 

HerbSeuU«»r.Que  cultiva 

HerCM»9ari.  Herbolario, 
herbario. 

Hereiïía.  V.  Heretgia. 

Here.oitóieeh.  Heresiólo- 
go.  [Heredamiento. 

Heretanient.  Herencia. 

Heretant.  V.  Hereu. 

Heretar.Succehiral  dret. 
Heredar.  Contráurer  los 
ñlls  inclinacions  dels  pa- 
res. Heredar,  lomar. 

Heretat.  Hacienda,  pre- 
dio, labranza.  For.  Fun- 
do. Lo  que  pertany  á  las 
heretats.  Predial.  V.  Hi- 

Heretge.  Hereje,    (senda. 

Mereígta.  Herejía. 

Herctitjiiejar.  Hereticar 

Heretjás  y  HereIJot. 
Aum.  Her  ejote,  herejazo. 

Hereu.  Heredero.  For.  Ma- 
yorazgo. De  confiansa. 
Fideicomisario.  Fér  he- 
reu. Fr.  In.^tituir  ó  nom- 
bi-ar  heredero. Via. \.  Boix 
grévol.     (sarra.  Heridela. 

Heridella.  Espcc.  de  pis- 

Heron.  V.  Erm. 

HemiaiVodi.siiie.  Her- 
mafrodismo. 

Herniafrodíta.  Herma- 
frodito.  l\litg  home  mitg 
dona.  Andrógino. 

Herinano.  Donal.  Dona- 
do, confeso,  {camii. Ermita 

Herinita.  Capella  en  lo 

Herenitá.  Ermitaño,  so- 
litario, eremita.  De  algun 
santuari.  Santero. 

Herniitats;e.  Santuari. 
Eremitorio,  ermitorio. 

HeriiKrtláctil.  Pta.  Her- 
modáctito,  mataperros, de- 


HID 

do  de  Mercurio,  bulbo  sil- 
vestre, (nvsto. 

Hernió.*t.  Lindo,  bello,  ve- 

UermoNejafior.  Qui  her- 
moseja.  Hermoseador. 

Heriuo.*<ejar.  Hermosear 

Herni«t»«iira.  Belleza,  bel- 
dad, lindeza 

Herniot.  V.  Ermot. 

Hernia.  V.  Trencadura. 

Hernió!^.  V.  Trencat. 

Hernista.  Potrero. 

Héroe.Campeó.  Campeón. 

Herúich.  Hassanyós.  Ha- 
zañoso. Poes.  Poema  he- 
róich.  Poema  épico. 

Heroisme.  Heroísmo. 

Herp.  Pta.  V.  Er. 

Hérpe.^.  Humor  sala!.  4/- 
barazo.  V.  Briá. 

He.sitans.  Pl.  Heretges 
eutiquians  y  acéfals.  Li- 
nodilas,    hesitantes. 

Héficb.  Tísico,  hético. 

Heíiíjuesa.  Eíi't'a,  etiquez 

Hetxura.  Hech ura,  modo, 
traza.  (algú.  .Alto. 

Heu.  Veu   pera  cridar   á 

Heura.  V.  Eura. 

Hexagonal.  Hexágono, 
se.ragonal.  (vo. 

Hexágono.  Geom.  Seisa- 

Hexápetla.  Toesa. 

Hey.  Veu  pera  cridar  à  al- 
gii.  Hola,  digo,  oyes. 

Hi.  Adv.  Allí,  aqut. 

Hiali.  Diafano,  hialino. 

Hicart.  Aucell.  Hicarto. 

Hidalsuia.  Generosidad. 

Hiilartre.  Med.  Hidarlo, 
hidartropía. 

tt'niatlsMiie.  Hidatismo. 

Hiríráeit.  Hidracido. 

Hidraso$;i.  Med.  Hidríf- 
gogo.  [^ua.  Hidráteo. 

Hidrátieb.Que  conté  ay- 

Hidráulicb.  Mestre  de 
obras  hidráulicas.  Agua- 
ñon,  fontanero. 

qidria.V.  Gerra,  Tenalla. 

Hidriodat  de  potassa. 
Hidriodato  de  potasa,  yo- 
duro de  potasio. 

HidrSt.  Hídrido,    (cilloso. 

HÉdroarK:l«t!<.  Hidroar- 

Hidroclorat  de  or.  SaL 
Clorato  de  oro. 

Hidrófit.  Hidrófido. 

HidroUtólech.  Hidrofi- 
tólogo. 


HIP 

1Iidroseoh>gií4ta.     Hi- 

drogeóloyo. 

Bidroinel.  Aguamiel. 

Bitiroinéiicb.  Medica- 
ment que  té  per  base  la 
aygua  ab  mel.  Hidroméleo 

Ditlrope!«is3.  La  del  cap. 
Hidrocéfalo.  General.  A- 
nasarca.  {pico. 

Wulr»meoinà.   Hidroscó- 

IIitli-«»í;cli.  V.  Sudorifich. 

Hsdrotiúnicii.  Hidrosvl- 
fúrico.  {inonía. 

Ilidrotórax.    Hidroneu- 

Hídroxids.     Hidroxideo. 

Hiena.  Especie  de  guineu 
de  Amèrica.  Aña. 

Ilieiií.  IJienino.      {pliega. 

Hieraí>ïeva.  Fam.  Gira- 

Hierarf|uia.  Jerarquia. 

Kïerogiítich.  .Jeroglifico. 

Biero.•iicúpta.  Art  d'  en 
devinar.  Aruspicina. 

Il9ero.<>i«>niiIita.  V.  Jero- 
solimilá. 

nilaritat.  Rissa,  alegria. 
Hilaridad,  risa.  Burla, 
gatzara.  Rechipa,  algaza- 
ra,    (himnes.  Himriario. ' 

niniRari.    Col•lecció  de 

Himne.  Himno,  cántico. 

Hin;;^Ist.  Angonal.  Ingle. 

Ilipericon.  Pla.  Corazon- 
cillo,  yerba  de  san  ,luan. 

nipïatrica.  Veterinaria. 

Hïpnalista.  Sonambulo. 

Hipo.  V.  Malicia.  [ro. 

Hip<>centaur4».  Centau- 

Hipocondre  Hipocondrio 

HiiMicóndrEch.  Hipocon- 
driaco, hipocondrio.  V. 
Maniaiich. 

IIip4>ci'es.<«ía  Santurrone- 
ría, humildad  de  garaba- 
to, (turrón,  camandulero. 

mpucrit'A.Sa7itucho,  san- 

Hipóc]-íía»«.  Aum.  Mòlt 
fals.  Hipocriton. 

Hipógril'.  Hipógrifo. 

Hip<»inocIi.  Fisic.  Hípo- 
moclion ,  hipomoclio. 

niponi4»lgé.  Hipomolgo. 

HiponÉcó.  Hiponicon. 

JIip4»p¡4>.  Meii.  Hipopion. 

nip4tsceni.  Proscenio. 

JUpáatasis.  Med.  Hipós- 
tema.  {pótesi. 

Hiptttesa  ó  Hipótesis.  Hi- 

Hip4>t4»nti««ta.  Hipótomo 

Hipotraqueliu.      Anat 


HOM 

Hipotraquelion.      (zóico. 

Hip4>z4'ticti.    Min.    Hipo- 

Hippal.Vent  favoni  ó  suau 
del  Sudoest.  Hippalo. 

Hip.>!i»u4jué.  Que  porta  '1 
cap  alt.  Hipsauqueno. 

Hircisme.  Olor  de  la  ai- 
xella. Sobaquina,  hirc.is- 

Hírcul.  Pla.  Hirculo.  [mo. 

HiíNenda.Las  heretats  que 
algú  posseheix./?ac¿en(/a, 
predio.  Los  bens  y  rique- 
sas.  Heredad,  heredamien- 
to, patrimonio  ,  fundo. 
Fèrse  hisenda.  Fr.  Com- 
prarla. Hacendarse. 

Hi.<ienf8at.  Qui  té  mòlta 
hisenda.  Hacendado. 

Rich.  Pudiente.  Pagés  que 
traballa  ¡a  hisenda  pro- 
pia. Cose-hero.  (deja. 

Hi.sendeta.  Dim.  Hacen- 

Hií>ittp.  Pta.  Hisopo. 

H!!«4>pet.  Pta.  Hisopillo, 
ajedrea  de  montaña. 

Hisopa.  Hispano,  español. 

Hií^térich.  Histérico,  mal 
de  madre.  [histérico. 

HisteríNnie.  Histerismo, 

H9S!i(4»fia.  Relació.  Rela- 
ción. Compóndrer  ó  fèr 
alguna  historia.  Histo- 
riar. Pl.  V.  Rahons. 

Himt4»ria<I<>i'.  Historió- 
grafo, histórico. 

Wtsstiiriski.  Histórico. 

Hàst)»r5a.»i.6>a.  Hislorion. 

Hisf«iirÍ4'»ss'aS«.//iSíoria- 

Hiiilcli.  Hiulco.  (dar. 

Hivernal'.  V.  Ivernan 

H4f.  Pronom.  Lo. 

H4>cli.  Aucell.  Hoco. 

H4>landa.  Especie  de  tela 
mòlt  filia.  Ratista.       (go 

n»\ss^siSÁ.  Holgazán,  va- 

H4»in  y  Home.  Hombre, 
varón.  Marit.  Marido.  Ho 
me  abonat.  Hombre  de 
crédito.  Brut.  Deshonesto. 
Bullicios  ó  entromés.  Ar- 
gadijo, argadilla.  Cabró. 
Novillo.  Casat  ab  mòltas 
donas.  Polígamo.  Contra- 
fet. Avechucho.  Cruel  ó 
inhuma.  Caníbal,  caribe. 
De  baixa  má.  Hombre  de 
baja  -esfera.  De  bè.  Hom- 
bre de  bien  ó  de  hecho.  De 
bè  á  totas  passadas,  ó  de 
tots  quatre  quartes.  Hom- 


HOM 


227 


bre  de  bien  ó  á  macha, 
martillo.  De  centurias  á 
de  un  sigle.  Hombre  de 
un  siglo.  De  consell.  V. 
Conseller.  De  coratge. 
Hombre  de  corazón  ó  de 
gran  corazón.  De  Den. 
Beneyt.  Santo  varón.  De 
dos  caras  ó  de  mala  fé. 
Hombre  de  intención.  De 
estat.  Hombre  de  corte  6 
de  estado.  De  forma.  Hom~ 
bre  de  peso.  De  lletras.  V. 
Lletrat.  De  mans,  <le  mu- 
ñeca, de  brahó.  Hombre 
de  puños.  De  palla.  Cabe- 
za ó  testa  de  hierro,  bau- 
sán. De  pit.  Hombre  de 
pelo  en  pecho.  De  pro. 
Hombre  de  provecho.  Ho- 
me de  upa.  Hombre  de  co- 
pete. Doneta.  Cominero. 
Entonat  ó  va.  Figurón^ 
Escanyat.  Hombre  menu- 
do, ruin.  Fèl.  Adulto.. 
Flach  y  sech.  Racalao. 
Franch.  Hombre  liso.  In- 
quiet. V.  Bullicios.  Irri- 
table ó  iracundo.  Bejin. 
Pera  tot.  Hombre  de  ar- 
mas lomar.  Pelit.  Fam. 
Arrancapinos.  Petit  y 
desprecial)le.  Arrapiezo, 
calandrajo.  Home  xapat. 
Hombre  de  peso  ó  de  chapa. 
Bon  home.  Sensill.  Rúen 
Juan.  Fèr  del  home.  Hom- 
brear. Fèrse  home.  Fr. 
Fèrse  rich.  Hacerse  rico. 
Gran  homc.  Tot  un  home. 
Hombron.Wú  homes.  Ho- 
me mòlt  petit.  Arranca- 
pinos. Milg  home.  Semi- 
hombre. Milg  home,  mitg 
cabra  ó  cabró.  Semica- 
brón, semicapro.  Mitg  ho- 
me y  mitg  dragó.  Semi- 
dragon.Vobre  home.  Sub- 
jecte de  pochs  alcances- 
Pobrete.  Escás  ó  misera- 
ble. Hombre  menudo^ 
Semblant  al  home.  Hom- 
bruno, ahombrado.  Toí. 
un  horae.  V.  Gran  home. 
Ser  un  home  com  ca!.  Fr. 
Ser  un  hombre  cumplido, 
cabal.  De  paraula.  Fr.  í)e 
su  palabra. 
n4>nienừ.  Aum.  Hom— 
bron,  hombronazo,  hom~ 


228 


HOR 


bracho,  hombrachon. 

Huiueuat  •^/(omòrac/o. 

Bonienatge  (Pagar).  Fr. 
Rendir  homenaje. 

Bonienet.  Dim.  Hombre- 
cillo, Iwmbrezuelo. 

Bniiienicó.  Hominicaco. 

nctiueiiot.  V.  Márfega. 

1l4iin<ci(ii.  Asesinato. 

BMüióioeb.  Homologo. 

Honiúniíu.  Homónimo. 

Bon  y  Hont.  V.  Ahont. 

Houest.  Honesto,  púdico. 

HoneNtat  v  Honestedat. 
Honestidad,  decoro. 

Honor.  Concepte,  reputa- 
ció. Honra.  Titol.  Blasoii. 
Portar  honor.  Honrar. 

Bouorableuient.  Adv, 
Honoríficamente,  honra- 
damente. {Honrar. 

Bonorar   y   Honorificar. 

Honorari.  Sou  de  bonor, 
salari.  Honorario,  salariol 

Bonra.  Obsequi,  llustre.; 
Honor.  Punt.  Decoro.  Loi 
que  's  guanya  ab  algun 
mèrit.  Prez. "  i 

Bonratle.^a.  Honradez, 
hombría  de  bien,  probidad] 

Bonranteut.  V.  Regonei- 
xemenl.  Gratificació. 

Bonrar.Condecorar.  Con- 
decorar, laurear.  Reve- 
renciar. Venerar. 

flonraríie.  r.  Servirse.  V. 
Aprofitar,  (quias,  funeral. 

Bonraí^  Pl. Funerals. ¿'jre- 
Honrós.  Lo  que  fá  honor. 
Honorífico. 

Bonr«i»ianient.  Honra- 
dament. Honradamente. 

Bunt.  V.  Ahont. 

Bora.  Ocasió,  oportuni- 
tat. Tiempo.  Abans  de  ho- 
ra. Adv.  Antes  con  antes. 
A  bon  hora.  V.  Dejorn.  A 
la  hora.  Loe.  A  tiempo.. 
A  las  horas.  Adv.  Enton- 

-d:es,  á  la  sazón.  Al  hora. 
Adv.  A  un  tiempo,  junta- 
mente. A  tola  hora.  Adv.  I 
En  todo  tiempo.  De  hora. 
Loe.  Temprano  ,  á  buen 
hora.  En  bon  hora.  Enho- 
rabuena. Fèr  deu  horas. 
Fr,  Comer  un  bocadillo. 
Malar  horas.  Fr.  Enga- 
itar, ¡Misar  el  tiempo.  No 
saber  la  hora.  Fr.  Andar 


HOS 

anidando,  esperar  por  mo- 
mentos, [gnomon. 

Borari.   Horario,    estilo, 

Bordi.  V.  Ordi. 

Borííiout.  Horizonte. 

Horia.  Naut.  Cinta. 

Boruicno.  Herba.  Gallo- 
cresta,  liorminio. 

Boro.scopa  y  Horoscopi. 
Horóscopo. 

Borrendauíeut.  Horro- 
rosamente Mor  rendamente 

BorrencU».  Horrible,  hór- 
rido, horrífico. 

Bttrri  ;Fèr  anar  en!.  Loe. 
Per  aquí  en  allá.  De  aquí 
para  allí.  En  horri.  Adv. 
A  dojo.  A  pote,  á  mano- 
jos, á  porrillo  ,  largo  y 
tendido.  V.  Adojo. 

Borrible.  V.  Horrendo. 

Bórrido.  Horrendo. 

BorríUcauíent.  Adv. 
Horrendamente. 

Borrip£Iar.  Horrorizar, 
causar  horror.  («o. 

BorriiSíiouanf.  Horríso- 

Borroró.«¡.  Espantós.  Tre- 
mebundo. Feíssim.  Dis- 
forme. Fèr.  Fiero. 

Bort.  Fora  la  casa.  Huer- 
to, huerta.  Lo  de  dins  de 
casa.  Horial.  De  recreo. 
Jaraqui,  jaracuo.  Format 
en  algun  arenal.  Navajo, 
navazo.  Cultivador  de  a- 
questos  horts.  Navacero. 
Mirar  al  hort  y  á  la  vi- 
nya. Fr.  MiraV  guerxo. 
Torcer  la  vista. 

Borta.  Huerta,  huertas. 

Bortaii.<>í«a.  Verdura  deis 
horts.  Verdura  ,  gallofa. 

Bortelá.  Hortelano,  ver- 
(dulero. 

Bortet.  Lo  que  's  forma 
en  las  faldas  de  las  mon- 
tanyas.  Hocino. 

H<»!<>ca.  Mella ,  muesca, 
huesea.  Del  fus.  Hueca. 

Bcmcar  ú  Osear.  Fèr  hos- 
cas. Mellar. 

Bofxcat.Que  conté  hoscas. 
Mellado.  Enfadat  sens  li- 
no. Desbocado. 

BoNpetiar.  Recullir,  a- 
lloijar.  Alojar,  r.  Pomr. 

Bospedatge.  Hospitali- 
dad, hospedamiento.  Do- 
nar hospedatge.  Aposen- 


HUM 

I    tar.  (hospedador.. 

.Bo»«peder.       Hospedero, 

!Bo.«*pederia.Posaaa,  hos- 

j    pido,  hospedaje. 

¡Bospici.  Hospicio. 

Boíipitaler.  Hospitalero, 
hospitalario. 

Bo.>>pitalÉ(at.  Hospedaje. 

Bostal.  Mesón,  posada, 
hostería.  En  los  despo- 
blats. Venta.  Propi  pera 
carrualjes.  Parador^ 

Lloch  ó  carrer  de  mòlts 
hostals.  Mesonaje. 

B«>í«taler.  Mesonero,  po- 
sadero, y  ventero,  si  es  en 
algun  cami  ó  despoblat. 

Boste.  Huésped. 

Bostería.  V.  Hostal. 

Bo.s(ia.  De  color  pera 
clóurer carias. 06/ea.  Pas- 
ta pera  fèr  hostias. fiaíírfo. 

Boístíer.  Hostiero. 

Boy.s  Fèr).  Fr.  Fèr  fas- 
tich.  Hacer,  dar  asco. 

Bu.  Uno,  linico.  V.  Un^ 
Tol  es  hu.  Exprés,  iró- 
nica. Lo  mismo  da  lo  uno 
que  lo  otro,  todo  es  uno. 

Bubertura  ú  Obertura.. 
Abertura,  ingreso. 

Bucli.  Peix.  Huro. 

Budulanient.  V.  Udol. 

Bugoiiau  y  Hugonot.  Hu- 
gonote, calvinista. 

Bujar.  V.  Fastiguejar. 

Bule.  V.  Encera!. 

Buniá.  Compassiu.  Com- 
pasivo. Mes  que  huma. 
Sobrehutnano.  Pl.  Lletras 
humanas.   Humanidades. 

Buntanal.  Humano. 

Bunianar-se.  r.  Huma- 
nizarse, encarnarse,    (co. 

Bunianifari.  Filantrópi- 

Bunianitat.  Bon  tracte 
ab  sos  semblants.  Filan- 
tropia. Pl.  Lletras  huma- 
nas. Humanidades,  bellas, 
buenas  letras.  (jar. 

Buniectar.   V.    Htiniite- 

Buiíiil.  Humilde,  sumiso. 

Biiiuiliació.  Abatiment. 
Humillación,  abyección. 

Buntiliant.  Humillante,, 
humillador. 

Buniiliar.Reprimir,  sub- 
jectar. Humillar,  abatir. 
Abálrer.  Hollara  r.  Con- 
fundirse, deshincharte,  a- 


IGN 

niquUarse,  humillarse. 

Biiuiilíat.  Humillado. 

Huniilíssim.  Superi.  Hu- 
mildisimo. 

Buniilitat.  Humildad. 

Biiiuillador.  Lloch  de 
devoció.  Humilladero. 

Hiiniilment.  Adv.  Ab  hu- 
militat. Humildemente. 

fluniit.  Que  lè  humitat. 
Húmedo.  Que  tè  such  ó 
humor.  Jugoso. 


IGU 

Humitat.  Humedad. 

Hiiiiiitejar.  Humedecer. 

Humor.  Such ,  substan- 
cia. Juyo,  jugosidad.  Lo 
que  trauen  los  animals  y 

Í dantas.  Aguaza.  H.  sa- 
at.  Malaltia.  Herpes,  em- 
peine. Humors  fre ts.Med. 
Lamparones ,  tumores 
frios,  traperanos.  Carre- 
jarse de  humors.  Las  ca- 
ballerias.     Aporrillarse. 


IL-L 


229 


Estar  de  bon  humor.  Fr. 
Estar  de  chirinola.  De 
mal  humor.  V.  Humorat. 

Huiuorat  (Estar  mal). 
Fr.  De  mal  humor.  Estar 
climatérico  ó  de  malgeslo. 

HuHBoróíí.  Mal  humorat. 
Melancólico.  Irritat,  ra- 
biós. Arisco,  frenético,  ir- 
ritado,       (las  pálpenlas. 

Hurtas  (A  las).  Adv.  V.  A 

Hymeneat.  Casado. 


I. 


I.  Com  á  numeral  val  un  ; 
com  inicial  es  abreviatu- 
ra de  Il-lusire. 

la.  V.  Ja.  (ibero. 

Iberi  é  Ibérich.  Español, 

ll>i.<««iench.  Ibicenco. 

Icadiiüta.  Epicúreo. 

Icaiiat.  Icanato. 

Icneumón.  Ratón  india- 
no ó  de  Egipto. 

Iconucla!>ta.  Iconómaco. 

Ictérlcli.  Iclericiat.  Icte- 
riciado, ictérico. 

Ictericia.  Fel  sobreixit. 
Cigalera,  morbo  regio. 

Idea.  Percepció.  Percep- 
ción, concebimiento.  No- 
ció. Noción.  V.  Jlalicia, 
Tirria.  Formar  idea.  I- 
dear,  concebir. 

Idealisme.  Idealismo. 

Idear.  Imaginar. 

ídem  per  ídem.  Loe.  llat. 
Ello  por  ello.      {camente. 

Idénipticament.  Idénti- 

Idémpticli.  Idéntico. 

Ideniptiliear.  Identificar 

Ideiiiptitat.  Identidad. 

Idíli.  Poet.  Idilio. 

Idioma.  Lengua,  lenguaje. 

Idiota.  Indocto,  bozal. 

Idiotisme.  Idiotismo. 

Idol.  ídolo.      (Hidropesía. 

Idropesia.     Hidropesia. 

Idzeta.  Zeda,  zeta. 

Iglesia.  Templo. 

Iglesiada.  Iglesia  llena. 

Iglesieta.  V.  Capella, 
Hermita.  (innoble 

Ignóbíl.  Ignoble.  Ignoble 

Ignobilitat.  Oscuridad  de 
nacimiento  ó  de  linaje. 

Jgnobie.  Innoble. 


Ignocéncia.  Inocencia. 

uomiiiiós.  Afrentoso. 
Ignorancia.    Impericia. 

Insipjiencia.   nesciencia. 

Ignorant.  Insipiente,  im- 
perito, necio.  ÍHífoc/o.Mólt 
Ignorant.  Idiota.  Ser  ig- 
norant. Fr.  Ignorar. 
gnorantment.  .\dv.  Ig- 
norantemente. 
gn<»rat.  V.  Desconegut. 

Ignosetít.  V.  Innocent. 
nut.  Pei\.  Apua. 

Igual.  Semblant  total- 
ment. Par.  Plii.  Plano. 
Conforme.  Acorde.  Igual 
per  igual.  Adv.  Has  con 
ras.  De  igual  á  igual.  Adv. 
Con  igualdad.  Fer  anar 
per  un  igual.  Fr.  Llevar 
por  un  rasero.  Per  un  i- 
gual.V.  Per  un  seguit.  Po- 
sar igual.  /(/«a/ar.Posarse 
igual.  Fr.  Pagar  sos  deu- 
tes. Redondearse.  Sens 
igual.  Adv.  Sin  par. 

Igualació  é  Igualadura. 
L'  acte  y  efecte  de  igua- 
lar duas  cosas.  Iguala,  i- 
gualamien  to,  emparejadu- 
ra, emparejamiento. 

Igualar.Posar  iguals  duas 
cosas.  Aparear,  empare- 
jar. Ajustar.  Justificar. 
Acomodar  una  cosa  ab 
altra.  Adecuar.  Los  lli- 
bres. Recortar.  Las  obras 
de  mestre  de  casas.  En- 
rasar. (Unit 

Igualat.  Igualado.  V.  Pla, 

Igualment. Adv.  També. 

Tambieyí.  Y.  Planament 

[igualtat.  Equitat.  Equi- 


dad. Semblansa.  Pareju- 
ra. De  ánimo.  Ecuanimi- 
dad. De  las  cosas  entre  si. 
Paridad.  Ab  igualtat.Sens 
consideració.   Abarrisco. 

Illa.  Isla.  Isla.  (cía. 

Il-lació.  Ilación,   inferen- 

Illada.  Cavitat  entre  las 
costellas  falsas  y  baix 
ventre.  Hijar,  ijada.  La 
deis  caballs.  Hijares.  Tu- 
nvina  de  truixa  sal  pre- 
sa. Ubre.  (rnienlo. 

Il-laqiieació.  Encadenoi- 

Il-lerdés.  Leridano. 

iMerdet.  V.  Il-lerdés. 

Il-lés  é  Il-libat.  Sense 
danv.  Ileso,  sin  lesión. 

Il•lícit.  Ilícito,  indebido. 

Il-!iciuit.  Ilíquido. 

Il-ltimenar.  Iluminar. 

Il-luminació.  Ac.  y  ef. 
de  Il-luminar.  Alumbror- 
miento.  Irradiació.  Irror- 
diacion.  En  la  moral. 
Ilustración,     (luminació. 

Il-iiiminament.    V.   U- 

Il-luminar.  Donar  llum 
ó  claredat.  Iluminar.  II- 
lustrar.  Hustrar,  clarifi- 
car. Inspirar.  Inspirar. 
Poét.  Amanecer.  Donar 
vista.  Dar  vista. 

Il-lús.  Iluso.  (gio. 

Il-Iusió.  Prestigi.  Presti- 

■l-Iu.<<ionar.  Fascinar. 

Il-Iustracit».  Llum.  Luz. 
Inspiració.  Inspiración. 

Il•lustrar.  Inspirar.  Ilu- 
minar. Hermosejar  el 
discurs.  Exornar ,  embe- 
llecer el  discurso. 

Il-lustre.  Incliio,  preda- 


230        IMM 


IMP 


TO,  dLslinguido.  Célebre.' Iuiniení!>an)ent.  V.   In- 

Insigne.  [Aimada.]     mensamcnt. 

Eniatiit.  Náitt.  Esplanada.  Ininii^ericorcïía.  V.  In- 

IniasÉiiable.  Cunceplible,  \     misericordia. 

excofjitable.  An\n\%íiHi».\'.  Inmissió. 

Imaginació. . 4prehensió.  Eninistir.  V.  Inniilir. 

Aprehensión,  juicia.TxAii-  Intiitñhif.  V.  Iiimóbil. 

rerse  de  la  imaginació. Fr.  Iittii>(it<Iost.  V.  Inmodest. 

Denimagúiar.  j  BiuiuortalíHar.    V.    In- 

IntaginatSoi*.  Qui  imagi-j     mortalisar. 

na  mòlt.  Imayinabundo.  Iniuitiudicia.V.  Brutícia 
Iniají^inar.  Idear.  Pensar,'  Iinpacieatnieiit.     Adv. 

creer,  ú/ear.  Esculpir,  fer      Impacientemente. 

imatfçes  de  l)ullo.  E^cul-  Imitagable.  Insoluble. 

pir.  Inventar.    Inventar,  Inipaliible.  Indigestible. 

fingir.Concebir. Aprehèn-  Inipavidesa.  Impavidez. 

der.  r.  Figurarse.  j     V.  Intrepidesa.       \suello. 

Imaginari.    Que   's    pot  Inipávit.  Intrépido,    re- 
imaginar.  Imaginable.       i  InipeOintent.   Obstacle, 
Imaginatiu.  Imaginati-\     destorb.  Obstáculo,  óbice, 

vo,  aprehensivo.  I     traba,  estorbo. 

Imán. Atractiu.  Aíracíi'fo.' ImpecSir.  Privar.  Prohi- 

Pedra.  Calamita.\netizar .^  bir,  negar.  Destorbar.  In- 
Imañar  ó  Imantar.  il'ig-,  terceptar,  detener,  defrau- 
Iiuatge.    Efigie.  Imagen.}     dar.  Tr&urer.  Quitar.  Em- 

Figura.  Figura,  pintura,]     brassar.  Oòíícir. 

trasunto.  {lable.  Inipeüit.  Impedido. 

Imtiaratable.  Incanmu-  Inipel-Iis*.   Impeler,    im- 
Inibecil-laiuent.     Adv.j     pulsar,  empujar. 

Con  debilidad  y  flaqueza.'  tntpel-lit.  Impelido. 
Inibecil-lo.  Flach,  débil.,  Inipendení.  Pejirfjeníe. 

Imbécil.  Fatuo.  Fatuo.  j  Impenetrable. /?isoí!rfa- 
Imbornal.    Náut.    F'orat]     ble,  insoluble.  {ble. 

per  aliont  suri  la  aygua  Empeniteut.  Inconverti- 

de  la  cubería  de  la  nau.  luipeciji^a.     For.     Gasto,, 

Embornal,  adata.    Allrej     cosía,  dispendio. 

forat  que 's  fa  en  la  parí  lHipetj.«iai£anient.  Adv.' 

inferior  de   las  perxas  y      Inopinadamente  ,  despre- 


contra  quilla.  Groera,  re- 
gola ,  desaguadero. 

Imbcilcir.  Infundir.  Im- 
buir. Persuadir,  guanyar 
1'  ánimo.  Prevenir. 

Imbuir.<^o.  r.  Empaparse. 

Imbtsit.  Imbuido. 

Imitable.  Remedahle. 

Innitacit».  Semblansa.  Re- 
medo, parecido. 


ven  idamente 

Impensat.  Inesperat.  7no- 
pinado,  inesperado,  fortui- 
to, improviso. 

Iniperatisi.  Qui  impera 
eficasmenl.  Dominante, 
allanero,  soberano. 

Iniperal<»i*F.  Imperial. 

Imperceptible.  Insensi- 
ble. Insensible. 


Imitar.  Emular.  Emular.  Iitiperft-t.  Imperfecto. 
Contrafèr.  Remedar,  con- 
trahacer, (irafél. 

■mítat.  Postizo.  V.  Cou- 

lutitatori.  Imitativo. 

Immanitat.  Crueldad. 

Inimarxitable.   Inmar- 
cesible, (lar,  alistar. 

Immatrieuiar.  Matricu- 

Inimeiliació.    Proximi- 
dad. V.  Inmediació. 

Immenii.  V.  Inmens. 


Imperí'etament.     Adv. 

i     Imperfectamente. 

I  Imperi  (Mer).  For.  Mero 

I  imperio.  .Milx  imperi. 
Misto  imperio. 

Imperial.  Pertanyent  al 
emperador  y  al  imperi. 
Cesáreo,  imperatorio. 

Imperio.*!.  Orgullos.  Do- 
minante, altivo,  allanero. 

luipérít.  Imi>erilo. 


IMP 

Imperscrutable.    Ines- 
crutable, {suasible. 
Imper.<>iuailible.  Impei'~ 
Inipes  tinència.  Pesade- 

sa.  Prolijidad  ,  pesadez, 
fastidio.  Estravagancia. 
Ridiculez.  .Molestia.  Jo- 
roba. Pl.  Apretaderas. 

Intpertiuent.  Molest. 
.Molesto,  importuno ,  fas- 
tidioso, pesado,  porra.  Ri- 
dícul. Ridiculo,  ridiculo- 
so. Cabessut.porfiat.Por- 
fiado,  terco,  molesto. 

Import  inetitment  Adv. 
Impertinentemente. 

lutperturi-able  é  Im- 
pertèrrit. Impertérrito. 

Impetrabie.  Asequible, 

Impetrant.  Impetrador. 

ímpetu.  Impetuosidad,vC' 
hemencia,  violencia. 

IiBi[>etuóí).  ¡tapido,  vehe- 
hemente,  violento.  V.  Ar- 
rebatat.  (ímpetu. 

Em¡íeiuo.sttai.    ímpetu. 

Inipiadó.s.  Impío. 

Em;iiaiiient.     Adv.     Ab 

I     crueltat.  Cruelmente. 

¡Impifi'r.  Impedir,  privar. 

lEiipingir.  .^Iribitir. 

'Implacable,  hiexorable. 

Inipücactó.  La  deis  ner- 
I  vis.  Plejco.  V.  Embolich. 
'implicar.  Conlóndrer. 
Confundir.  Opoíarse.  0- 
'    'ponerse,  contradecirse. 

Ii3tplicHt(»ri.  Implicante. 

Implícit.  Implícito. 

Implora ctor.  Suplicante. 

Impl<»rament.  Implora- 
ción, xili.  Interpelar. 

Implorar.  Demanar  au- 

Iii>p(»Iitica.       Inurbani- 
¡     dad,  descortesía. 
'Imp<)lBticli.  Descortés,  ín- 
j     civil,  inurbano. 

Impol•lut.  Inmaculado. 

Import.  Importe,  monta. 

Importable.  Insoporta- 
ble. Insoimrtable. 

Importancia.  Preu.  Pre- 
cio, valor.  Gravedal.  Mon- 
ta, peso,  momento. 

Important.  Grave.  Serio, 
grave.  Poch  important. 
Leve.  (portanlemente. 

Imp4»rtantment.      /»i- 

Importar.  Valer.  Valer, 
sumar.  Ser  necessari.  Cou- 


IMP 

venir.  Consistir.  Coiisis- 
tir,  estribar.  (lesto. 

Importú.  Importuno,  mo- 
Impwrf  unacíó  Insiancia 
molesta.    Importunidad. 
Imporfunaineut.   Adv. 
Importunadamente,    can- 
sadamente,    {incomodar. 
IiBportunar.     Molestar, 
Imp<trtuuítaí.  Importu- 
nación, impertinencia. 
Inipo.<<a(Ior.  Impostor. 
Empujar.  En  «as  princip 
accepc.  Imponer.  Carre- 
gar. Cargar.   Posar.   Po- 
ner.  Imputar.    Achacar. 
Imposarse.  r.  Fèrse  cár- 
rech,  enterarse  bè.   Ins- 
truirse,   informarse,    im- 
ponerse. 
Impttmat.  Impuesto. 
Impn.sieiú.  Tribut.    Im- 
puesto, cargo.  {buto. 
Impósif.  Imposición,  tri- 
Iiupo.síüÉMIïtar.  Inhabi- 
litar, impedir. 
ttnpofislíiilitat,  N'ecessi- 
ta(.  Pobreza.  V.  Impedit. 
Impo.siura.      Suposició. 

Suposición,  ficción. 
Impotent.  Incapás  de 
moderar  sas  passions. 
Furibundo,  desenfrenado, 
Incapás  per  la  generació. 
Frió.  (Execración. 

Imprecació.  Maledicció. 
Impreinpta.     Imprenta. 
Donar  á  la   imprempta. 
Fr.  Dar  á  la  prensa ,  á  la 
estampa.  'estampar. 

Imprempíar.  Imprimir, 
Impré><.  Impreso. 
Impres»i¡«>.  Sensació. Sen- 
sación, sentimiento.  Med. 
Sigilación.    Causar    im- 
pressió. Fr.  Impi-esionar, 
afectar,  hacer  mella. 
Inipres$«nr.  Tipógrafo. 
Imprevist.      Imprevisto, 

improviso,  inesperado. 
Impriniació.  V.  .Aparell. 
ImprÉiuir.  Fèr  estampar 
r  autor.  Publicar,   dar  á 
la  prensa  ó  ó  la  estampa. 
Estampar.  Estampar. 
Iiuprimit.  V.  Imprès. 
Improbar.  Reprobar,  cen- 
surar ,  condenar. 
Imprompte.  Impronto. 
Improperi»^.  Imatges  de 


INA 


INC 


231 


la  passió  de  Cristo.  Paso. 
Iiuprop.'..-lj>?!0,  impropio. 
luiproporció.      Despro- 
porción,   (proporcionado. 
linpruporci<riia(.    Des- 
iniproviti.  Acás.  Casuali- 
dad,  acaw,  accidente,  o- 
currencia.   Rcpenli.  Sú- 
bito.   Ab    un    improvif. 
Ad\.  Al  firoviso  ,   al   ins- 
tante. De  ¡mprovis.  Adv. 
Improvisamente,  á  la  im- 
provista ,  de  sobresalto. 
Iiuprovi»iaii£ent.  De  im- 
proviso, á  la  imprevista. 
Iciiprudencia.    Inconsi- 
deración, indiscreción. 
Imprudent.  Inconsidera- 
do, incauto,  temerario. 
Impruiientmeuí.  Adv. 
Imprudentemente,   incon- 
sideradamente, (ro. 
Impúber.  Mozo,  impúbe- 
Impúdicanieiit.      Adv. 

Deshonestamente. 
IsnpiKSicEi.  Deshonesto. 
EnipiKiicEa.  Impureza. 
Impugnar.    Combatrer. 

Combatir,  rechazar. 
Impui!!i.  Impulso ,  impul- 
sión, abordo.  De  mon  im- 
puls. Fr.  De  mi  propia  vo- 
luntad, de  motu  propio. 
I!»p9i!i>iar.  V.  Impel-lir. 
impiiE.««ió.  V.  Impul<:. 
Impune.  Poét.  Inulto. 
íntpunitat.  Salvedad. 
impur.  Que  conté  partí- 
culas estranyas.  Impuro, 
bruto.  Deshonest.  Impú- 
dico. Asquerós.  Inmundo.] 
Brut,  porch.  Sórdido.        ' 
Impurament.  Deshones 

lamente,  torpemente. 
Impureza.     Deslionesti- 

tat.  Torpeza,  impureza. 
Impiiritat.  En  los  me- 
talls. Impureza. 
Ensputacíó.  Comulación, 
acumulación.  (mular. 
Intputar.  Achacar,  acu- 
inac&hHhle. Interminable 
Inadvertit.  Inadvertido. 
InagenaMe.  Inajenable, 

inalienable. 
Inasotalcfe.  Ineccausto. 
Enal¡ena!;Ie.  Inajenable. 
Inánime.  Inanimado. 
luaptícaciú.    Desaplica- 
ción. 


,  luaplicat.  Dropo.   Desa- 
I     ¡jileado,  holgazán.        (te. 

■  Euaptantent.  Ineptamen- 
líiapte.  V.  Inepte. 

.  Inaptitut.  Ineptitud. 

■  luataciiiíiEe.  Insuperable. 

■  Inateuci4'>.  Desatención. 

■  tníiinlit.  Inaudito. 
IncalcuIabSemeut.  Ta- 

■  \     calculable.      [Infatigable. 
ancaníiabie.  Infatigable. 

i  iHcapaeitat.  Ignorancia. 
I  lneapá.*i. .Vé;/ado.  [carjiar. 

■  'Bncarisar.  Encarnar.  £ii- 
I  Encáiit.  Incauto. 
!lnceuflí.   Fuego,  quema, 

abrasamiento.  Incendi  de 
I     tanchs.  Hervor  de  sangre. 
tncettiliar.  Quemar. 
'  Incendiari.  Quemador. 
luceu.c:.  V.  Encens,  Adu- 
í     lacio.  (da. 

Inceuí^ada.  V.  Encensa- 
I  Incensar.  V.  Encensar. 
i  Ineenísef.  V.  Encenser. 
Incentiu.  Incentivo,  yesca 
Incert.  Incierto,  ambiguo, 
'     errátil.  Estar  incert.  Es- 
I     tar  dudoso,  vacilar. 
Ineertansent.  Adv.  Ab 
!     incertitut.  Inciertamente. 
Incertenitat  é   Incerti- 
tut. InvertiJumbre,  duda, 
ambigüedad. 
ances.tsatíle.      Incesante , 

perenne,  perennal. 
Ince.'«sa5)ienieuf.    Adv. 

Incesantemente. 
Ince.'s.'^ant.V.  Incessable. 

•  Ince.sííaníiiient.  V.  In- 
I     cessablement. 
!  lucest.  Incesto. 

•  ancestuó<<.  Incestuoso. 
j  Incicular.  Insacular. 

IneiíSencia.  Naut.  Inmer- 
I     sió.  Inynersion. 
Iticidentmeut.  Inciden- 
temente, por  incidencia. 
Incidir.  Incórrer,  cáurer. 

Incurrir,  caer. 
Incidit.  Incurrido. 
Incircunicidat.  Y.    Jn- 


circumcis. 


(so. 


fincircuincí.«>.  Incircunci- 
incircumpscrit.   Incir- 

cunscrito. 
iBcííí.  Inciso.  (cisos. 

Incísar.  Gram.  Poner  in~ 
Inci(«ió.  Cisión,  incisión. 
Incitactor.  Instigador. 


232 


IXC 


Incitament.  L'  acció  y 
efecte  de  incitar.  Inciía- 
cion  .  incitamento.  Estí- 
mul, moliu.  ínriíamienlo. 

Incitar.  Induhir.  Impul- 
sar, convidar.  (co. 

Incivil.  Rústico,  impolili- 

Inclenieiicia.  Uigor  de  la 
estació  del  temps.  Intem- 
périe.Seyerilal. Severidad. 

Inclinació.  Torla.  Obli- 
cuidad, ladeo,  encorvada. 
Geni.  Índole,  qenio.  Pas- 
sió ,  aüció.  Proclividad, 
pasión  ,  devoción.  Tenir 
inclinació.  Fr.  Tenir  ape- 
go. Apegarse.  V.  Costum. 

luclinaiiieut.  V.  Incli- 
nació, Tortaria. 

Inclinar.  Apartar  envers 
un  costal.  Declinar,  obli- 
cuar, ladear,  ^lóiirer,  per- 
suadir. Persuadir. 

Inclinar.se.  r.  Doblegar- 
se ,  torcerse.  Doblarse, 
encorvarse.  Decantarse. 
Abalanzarse ,  propender, 
cargar.  Cobrar  afieló.  ^- 
ficionarse,  apegarse. 

Inclinat.  Apartat  envers 
un  costat.  Oblicuo,  derren- 
gado. Tort.  Corvo.  Pro- 
pens. Propenso ,  proclive. 

Inclit.  ínclito,  famoso. 

Indos.  Incluso,  impliciio. 

Incluida.  Casa  de  expòsits. 
Casa  de  maternidad,  jne- 
dra.  Criat  ó  educat  en  la 
inclusa.  Inclusero. 

Incògnit.  Incógnito.  De 
incògnit.  De  oculto. 

Ineou>l)U!«t.  Incombusto. 

Ineoiuoilailanient  Adv. 
Incómodamente. 

Inconi4Mlar.  Importunar. 
Agriar,  agrazar,  baque- 
tear. T.  Apurarse. 

Incomodat.  Disgustat. 
Disgustado. 

Incomoditat.  Penalidad, 
descomodidad ,  incomodo, 
inconveinencia,  desacomo- 
damiento, importunidad. 

Incomodo.  Desazón.  V. 
Incomoditat. 

Incómodo.  Enfados.  Eno- 
joso, molesto,  descómodo. 

Incom|iaral*Ie.  Incom- 
parado.       (sociablemente. 

lucompatihlemeut.  /n- 


IXC 

Incompetentment. 

Adv.  Incompetentemente. 

Iitcomiilert  ó  Incomplet. 
Incomjilelu.  (cion. 

Incoin|io.*«ta.  Incomposi- 

Iucoin]]of«tura.  Incom- 
posibilidad. 

Incon)prehen.«il)le.  In- 
comprensible, inapeable. 

lucompreliensió.  In- 
compj-ension. 

incomunicació.  Inco- 
municabilidad. 

luconcú.s.  Inconcuso. 

Incondulient.  Incondu- 
cente. (Desconegut. 

■noonegut.  Incógnito.  V. 

Iuc4»nré.«i.  Inconfeso. 

Eueonsruentment.  In- 
congruamente ,  incon- 
gruentemente,   (gruencia. 

lucongruitat.       Incon- 

Enconuieií.surabie.  V. 
Inmens.  [ble. 

Inconmutable.  Inmuta- 

Ineonne^.».  Pint.  y  Mus. 
Desacordado,  disonante. 

Incon»>e(jücnt.  Inconse- 
c  u  en  te,  incon  s  ig  u  ien  te . 

Incon.«>!tleració.  Inad- 
vertencia, bisoñada. 

Incon»>ideradament. 
Adv.  Desacordadamente  , 
desconsideradamente. 

Incunciiderat.  Desacor- 
dado, desconsiderado,  in- 
advertido ,  desaconsejado. 

Incon»«taiicia.  Varietat 
ó  poca  estabilitat.  Insta- 
bilidad ,  vaivén,  mudan- 
za, movilidad.  Mudansa 
de  fortuna.  Revés,  vaivén. 
Facilita!  en  mudar  de 
opinió.  Ligereza, veleidad, 
voltariedad ,  volubilidad. 
Inconstancia  en  los  afec- 
tes. Intercadencia. 

lucoiií^tant.  Variable. 
Mudable,  instable,  varia- 
ble ,  incierto  ,  desigual. 
Lleuger,  fácil  demudar 
de  opinió.  Voltario,  volu- 
ble, liviano,  versátil,  ve- 
leta,        (constantemente. 

Inconstantment.      Iti- 

InconstruJiible.  Gram. 
¡nronstruible. 

lascontincncia.  Luxú- 
ria. Liviandad ,  lubrici- 
dad, lujuria. 


Incontinent.  Voluptuós. 

Sensual,  liviano,  lúbrico. 

Incontinentinent.  Adv. 
Incontinentemente. 

Inconveniencia.  Inco- 
moditat. Desconvenien- 
cia, incomodidad. 

Inconvenient.  Incon- 
gruent. Incongruente. 

Incordi.  Bubón,  incordio. 

Incorporació.  Incorporo 

lucorporador.  3Imer. 
Incorporadero.  (nir. 

Incorporar.  Embeber,  u- 

Incorrectament.  Sens 
correcció.  Sin  corrección. 

Incorrecte.  Incorrecto, 
r^.endoso,  descorregido. 

Incórrer.  Incurrir,  inci- 
dir, (corregibilidad. 

Inc<»rret$;ibilitat.    In- 

lucorretgible.  Incorre- 
gible. (Entero. 

Incorrupto.  Incorrupte. 

Incra«t.«ar.  Encrasar. 

Incrèdul.  Incrédulo,  des- 
creído, (mento. 

Increment.  Subida ,  au- 

Incrustar.  Encrustar. 
Embutir.  Cubrir.  Chapear 

Inculpable.  Inculpado. 

Inculpablentent  ó  In- 
culpadament.  .\dv.  Incul- 
padamente,    (pable/nenie. 

Inculitadanient.  Incul- 

Incult.  Inculto.  {ra. 

Incultivament.  Incullu- 

Incumbencia.  Compe- 
tencia. (cxiTüT.  Insanable. 

Incurable.  Que  no  's  pol 

Incuria,  negligencia. 

Incurió.s.  Desaseado,  des- 
cuidado, negligente. 

Incurrir.  V.  Insórrer. 

incurs.  Incurso. 

Incur»iió.  Mil.  Correría. 

■nda£;ar.  V.  Esbrinar. 

Indecencia.  Vilesa.  Vile- 
za ,  villanía.  Grosseria. 
Porquería  ,  grosería.  V. 
Llufa,  Pel. 

Indecent.  Indecoros.  In- 
decoroso. Malvat.  Vil,  vi- 
llano. Im|)ur.  Sórdido. 

Indecentnient.  .4dv.  In- 
decentemerite. 

Indecidit  é  Indecís.  In- 
deciso, indeterminado,  va- 
go, /luctuoso. 

Indecisió.  Vaguedad,  va- 


IND 

gueacioíi,  fluctuación. 

IndeeorÓN.  Indecoroso, 
torpe,  deslustroso.         ¡te. 

Indelectibíe.  Indefícien- 

Indel'enK  é  Indeiensat. 
Indefenso.  {defenso. 

Indeiéfii.  Sens  defensa. /?;- 

Ibdetinit.  Sens  definició. 
Indefinido.  Lo  que  no  té 
terme  senyalat  ó  conegut. 
Indefinito.  {damente. 

Inde;^udaiuent.  Indebi- 

Indejs;ut.  Indebido. 

Indeniniíiaciú.  Indem- 
nidad, indemnización ,  re- 
sarcimiento. 

IndeninÈs.>«ar.  Resarcir. 

Independent.  Absoluto, 
independiente,  libre. 

Independentisme.  In- 
dependentismo. 

Independentment.  Ad. 
Independientemente. 

Inde»icriptib!e.  Indes- 
cribible, indefinible. 

Indevot. /«(/eroío,  tibio. 

Indi.  La  planta.  Pastel, 
yerba  de  S.  Felipe.  La  pas- 
ta de  est  nom.  Añil,  glas- 
to. Lo  natural  de  Indias. 
Indio.  Color  de  indi.  Blau. 
Indico.  ídio,  indico. 

India.  De  las  Indias.  In- 

Indiana».   Pl.   Pintados. 

Indianer.  Fabricant  de 
indianas.  Indianero. 

Indias  (Trobar  las).  Fr. 
Hallar  la  piedra  filosofal. 

Indieatiu.  Denotativo,  in- 
dicatorio,  demostrativo. 

Indiclt.  V.  Indi. 

Indici.  Indicio,  muestra, 
señal,  vislumbre.  Descu- 
brir per  indicis.  For.  In- 
diciar. (Frialdad. 

Indiferencia.      Fredor. 

Indiferent.  Barrejat. 
Promiscuo.  Comú.  Neu- 
iral.Pl.  Heretjes.  Adiafo- 
ristas.  [rentismo. 

Indiferentisme.  Indife- 

Indiferentment.  Adv. 
Indiferentemente  ,  indis- 
tintamente, (digesto. 

Indigest.  Indigestible,  in- 

Indigets.  Pl.  Indigetas , 
ampurdaneses. 

Indígnadament.  Enoja- 
damente, con  indignación. 

Indignarse,  r.  Airarse. 


IND 

Indigne.  Indigno. 

Indio.  V.  India. 

ludiot.  V.  Gall  dindi. 

Indirecta.  Vareta,  pun- 
tada, pedrada. 

Indirecte.  Indirecto. 

Indisert.  Inelegante ,  in- 
elocuente.       (gantemente. 

Indisertanient.     Inele- 

Indispensahle.  Preciso, 
necesario,  inescusable. 

Indisposar.  Privar  de  la 
disposició  convenient.  In- 
disponer ,  descomponer. 
Introduhir  discordia  ó 
desunió.  Malquistar. 

Inriisposai'se.  r.  Indis- 
ponerse,     (maldispuesto. 

Indispo.sat.  Indispuesto, 

In(Eisp4».>^ició.  Alteració 
de  la  salut.  Achaque.  Ha- 
bitual. Aje.       (dispuesto. 

Indispost.  Enfermizo,  in- 

Indissolubilitat.  Inso- 
lubilidad. 

Iudi.e<.<<a>iul>Ie.  Insoluble. 

Iiidi.«í(snet.  Indistinto. 

liidistÉnctanient.  Adv. 
Indistintamente. 

Individit.V.  Indivis. 

Indiviúuaeió.  Abstrac- 
ció del  individuo.  Indivi- 
dualidad. Ab  individua- 
do. Ad\.  Particularmente 

IndÍTÍduali.<sar.  Indivi- 
duar, (dualismo. 

Individualisme.  Indivi- 

Individualttat.  Indivi- 
duación. V.  Individuado. 

Inflividualineut  é  Indi- 
viduament.  Adv.  Numé- 
ricamente, (zar. 

Individuar.  Individuali- 

Individuat.  Individuado, 
individualizado.        (viso. 

Indivis.  Indiviso,  proindi- 

Indi  visi  ble.  Individuo. 

■udoblegadis.  Inflexi- 
ble, duro,  indeclinable. 

■nd«>cil.  Rebelde. 

tntitteiiitat. Indocibilidad 

Indoetament.  Adv.  Igno- 
rantment.  Ignorantemen- 

Indocte.  Indocto.  (te. 

índole.  Natural.  Genio , 
naturaleza,  It  u  mor. 

JnOom»Me. Indómito,  ir- 
reducible .  indomesticable. 

Indomat.  V.  Indòmit. 

Indomesticable.  Indo- 


INE        233 

mable.  (rebelde. 

liidómit.  Indómito,  fiero. 

Indubitable.  Que  no  's 
po!  duptar.   Indudable. 

Indubtable.  V.  Indubi- 
table. 

Indubtablement.  Indiir- 
dablemente,  indubitable- 
mente, (ducimiento. 

Inducció.  Persuasió.  In- 

Induliidantent  ó  Indui- 
dament.  Inducidamente. 

iudutaidor.  Induidor. 

Induiíiment.  Inducción, 
inducimiento. 

Iitduhir.  Inducir,  meter. 

Induhit.  Inducido. 

Indulgent.  Indulgente, 
benigno.         (gentemente. 

Indulgentment.  Indul- 

Iniliilt.  Indulto,      {mento. 

luciunieut.    Bot.    Indu- 

ludustria.  Manya,  tras- 
sa.  .Solercia.  Ab  ó  de  in- 
dustria. Adv.  Industrio- 
same7}te.  [trialismo. 

Industrialisme.  Indus- 

ludustriarse.  r.  Ran- 
dearse.  V.  Enginyarse. 

In:íustriós.  Destre,  in- 
genios. Z>íesí''o ,  ingenio- 
so, hábil.  (dito. 

Inèdit.  No  publicat.  Iné- 

Inefable.  V.  Inenarrable. 

Inenarrable.  Inesplica- 
ble.  (bilidad. 

Ineiteia.  Ineptitud ,  inha- 

luepte.  Inepto,  inhábil, 
negado.  (bilidad. 

Ineptitut.  Inepcia,  inha- 

Inerrant.  Astron.  Fijo. 

Inert.  Inerte.  V.  Quiet. 

Inerudit.  V.  Indocta. 

Inerudiíament.  Indoc- 
tamente,   (penetrabilidad. 

Incserutabilitat.     /m- 

Ine.<«erutable.  Inescu- 
drinyable.  Inescudriña- 
ble, imperscrutable,    (ble. 

Inestimable.  Inaprecia- 

luevitablement.  Adv. 
Inexcusablemente. 

Inexacte.  Inexacto,  (cia. 

Inexeeució.  Inobservan- 

Inexperimentat  ó  In- 
expert. Inexperto. 

Inexpugnable.  Ferm. 
Inconquistable,  invencible 

Inextens.  7?iea'(eii.so.  (ble. 

Inextricable./Tirfescí/ra- 


234        INF 

Infal-Eible.  Inderectible. 
Indefectible. 

Infauiador.  Qui  ¡nfama. 
Detractor,  deslionrabue- 
nos.         (trarlar,  detraer. 

Infanmr.   Difamar  ,    de- 

Inraniatatrc.  hifamativo, 
diifamatürio,  denigrativo. 

Infame.  Vil ,  ignoniiniós. 
Torpe,  vil.         {  Vilmente. 

Ihí'anieiuent.    Vilment. 

Infamia.  Maldat .  vilesa. 
Vileza.  Infamació.  Difa- 
mación, padrón. 

Infancia.  Niñez.  Cosa  de 
la  infancia.  Infantil. 

InfauK«>.  htfanzov,  valva- 
sor. Cosa  de  infansó.  In- 
fanzonado.  (go. 

Infstntumia.  Infanzonaz- 

Infanteria.  Peonaje. 

Infantesa.  V.  Inlancia. 

Infantó.  Dim.  ¡nfanlito. 

Infai-t.  Replé.  Infarto. 

Iufati$;aS>Se.  Incansable. 

Iki<'ái!.>t.  Infausto,  aciago. 

Infeccionar.  Inficionar, 
in feriar,  encarroñar. 

lufeccionat.  Inficionado. 

Infectar.  Inficionar,  in- 
fectar, contaminar. 

Infecundament.  Esté- 
rilment.  Estérilmente. 

Infeiiíi.  Calamites.  Acia- 
go, calamitoso.  Desditxat. 
Ilacerado,  pobre.  Mesqui. 
Mezquino.      (cia,  ilación. 

Inferencia.     Consecuen- 

Inferior.  Menos  que  al- 
tre. Menor.        [Menoría. 

Inferi4»ritat.  Infira  $;rau. 

Inferir.  Colegir,  deducir, 
concluir,  r.  .Seguirse.  (Fet. 

Inferit.  Fil.  Causado.    V. 

Infermer.  Enfermer.  En- 
fermero.        \  Enfermería. 

Infermeria.  Enfermería. 

Infern.  En  sas  princip. 
acceps.  Infierno ,  averno, 
abismo.  Traball  insopor- 
table. Reventadero. 

■nfernet.  Dim.  Inferná- 
culo. Joch  de  nojs.  Qui- 
quilicoja,  coarcojiia. 

Infe»<(i.«i»ini.  Dañosísimo 

InfeuUació.  Enfeudación 

Infeudar.  Enfeudar,  feu- 
dar.    (infectar,  malignar. 

Inlicíonar.   Contaminar, 

Infidel.  Infiel. 


INF 

Enfidelitaf.      Infidencia, 

difidencia. 
iuUdelnceut.  Infielmente 
Infidencia.  Infidelidad. 
l:ifiUent.  Infiel. 

luüel.  Gentil,  ]> asá.  Paga- 
no. Deslleal,  fals.  Infi- 
dente, difidente,  falso. 

Inlietiitent.  Adv.  Desleal- 
mente, traidor  amenté. 

Inliif  rai'Ne.  r.  Filtrar. 

■nllm.  ínfimo,  bajo. 

iRÍlnidameiit.Adv.  Infí- 
nilament.  Infinitamente. 

Infinit.  Infinito.  Al  infi- 
nit. ,4dv.  Infinitamente. 

Iiitirniar.  Anul-lar.  Anu- 
lar, invalidar. 

Infiriuer.  V.  Enfermer. 

Inflaltuuíí.  Pta.  Corazón- 
cilio,  yerba  de  S.  Juan. 

liitEació.  Altanería,  alti- 
vez. V.  Supèrbia. 

Inflamar.  Cremar.  En- 
cender,  quemar.  Enardir 
Electrizar,  enfervorizar. 

Inflaneent.  V.  Inflor. 

Inflant.  Inflativo. 

luUar.  Ensuperbir.  Hin- 
char,  poner  hueco.  Eslo- 
far.  Ampollar,  ahuerar. 

Inflarse,  r.  Ensuperl)irse. 
Altivecerse.  Inflamarse. 
Inflamarse,  engreírse.  Ex- 
téndrerse.  Ecrtenderse. 
Embotirse.  Hincharse,  a- 
botagarse.  Entonarse.  Es- 
ponjarse. Enfadarse.  £;«- 
botijarse.  Lo  mar  ,  los 
rins,  etc.  Entumecerse. 

Inflat.  Ensupcrbit.  Hin- 
chado. Emliolit.  Abohe- 
tado ,  guácharo.  Enfadat. 
Embotijado,  encolerizado. 
Envanescut  ó  retumbant. 
Huero ,  pomposo.  Inflat 
com  un  bòt.  Fr.  fam.  Em- 
botijado, abotagado. 

Iiiflexii»ie.  Lo  que  no  's 
pol  dominar.  Duro,  inde- 
clinable. Constant  en  la 
justicia.  Integro. 

Inflicte.  Inflicto,  impuesto 

Inflor.  Hinchazón,  infla- 
ción ,  intumescencia  ,  tur- 
f/p)i(¡>.  Cirurp.  Edema. 
Mancsc.  Aventadura. 

Infinit.  Influido. 

Influx  é  Influxo.  Influjo, 
predominio. 


ING 

Influyentiueut.  Influ- 
yentemente. 

Informació.  For.  Infor- 
me, alégalo.  'mador. 

luior mador.  V.  Enfor- 

Inforniar.  Instruhir. /ns- 
Iruir,  enterar.  Per  alt. 
Tinturar.  ímacion. 

Informe.  Relació.  Infor- 

Infortir.  V.  Enfortir. 

Infortunaiiament.Adv. 
Desgraciadamente. 

Infortunat.  Desgraciado, 
malhadado,  desdichado. 

lufracte.  Ferm.  Infracto,      I, 
inquebrantable,    ¡queable.      V 

Infran(|uejaC>le.  Infran- 

Infracctau.  Infraoctavo. 

Enf¡-u.<^cr:t.  Infrascripto, 
infraescrilo, infrascrito. 

Infreíiüeiicia.  Rareza, 
poca  concurrencia,    (lado. 

Iníreíjiient.  -Yo  frecuen- 

BnfrefíiieiUnsent.  Adv. 
Con  poca  frecuencia. 

Iufrin$;ir.  Quebrantar. 

infructuós.  Sense  fruyt. 
Infructuoso,  infructífero. 

Infundir. /?!.<: /¡irar. Infun- 
dir ánimo.  Espirar.  Te- 
mor ó  respecte.  Impontr. 

Intundit  é  Infíis.  Infuso. 

lnf«ií«ió  (Posar  en).  Fr. 
Poner  ó  echar  en  infusión, 
destemplar,  infundir. 

Infuj^orí.  Zoolog.  Infuso- 
rio, animalillo  microscó- 
pico que  vive  en  el  agua. 

Sn^eni.  Talent  natural. 
yúmen,  ingeniosidad,  ge- 
nio ,  vivacidad  ,  talento. 
Poét.  Numen  poético. 
Musa,  estro. 

Increciar.  V.  Ensinjarse. 

Snjïeniarse.  r.  Bandearse 

InRenier.  V.  Enginyer. 

■neoniófü.  Vivaz  .  vivo, 
discreto,  delicado,  sutil, 
delgado.  V.  Enginyós. 

InK^nit.  Connatural.  In- 
génito, innato,  ínsito. 

Ingènuament.  Adv.  Na- 
turalmente, llanamente. 

Insenuitat.  Sinceridad, 
sencillez,  naturalidad, 
franqueza,  lisura. 

tngenutt.  Sincero,  franco, 
•alural.  abierto,  sencillo. 

ingerirNe.  r.  Meterse,  en- 
trometerse, inmiscuirse. 


INM 

Inglés.  Natural  de  Ingla 
terra.  Británico. 

■ngrra  (Maia).  Interjecció. 
Volo  a  quien,  pardiez. 

Ingrat.  Desagraliil.  Des- 
agradecido, ingrato. 

lugratitut.  De^agrahi- 
ment.  Desagradecimiento 

Ingrés.  Entrada.  Dtyreso. 
Principi ,  comensament. 
Comienzo,  principio. 

Ingressar.  Com.  Entrar. 

Ingi-eí>ísiíó.  V.  Ingrés. 

InháltiiuieJit.  Inepta- 
mente,        [herentemente. 

Inhereníiueftt.Adv.  In- 

Inhe«ió.  Unió,  adhesió. 
Adhesión  ,  inherencia. 

Inhibit.  Inhibido. 

Inli<»nest.  Deshonesto,  im- 
púdico, torpe. 

Inho>^|te(£a(!aiiieut. 
Adv.  Inhospitablemente. 

Inhuma.  Cruel,  dcsnalu- 
ralisat.  Desapiadado,  des- 
humano, fiero.  Opresor, 
tira.  Verdugo,  pirata. 

Inhiiniananiesit.  Adv. 
Desalmadamente. 

IbhuEsiastitat.  Desalma- 
miento, fiereza.      (mente. 

Inicaiueut.  Adv.  Injusía- 

InicEi.  Inicuo,  injusto. 

Iniutei'roiMpuí.  No  in- 
terromput. Ininterrumpi- 
do,     (mente,  cruelmente. 

lni(íu»tiieut..\.á\  .Inicua- 

Iut<|U¡Ia:'.  Aniquilar. 

Injiiucció.V.  Jlanamenl. 

Injunct.  Requerido. 

Injitria.  Agravi.  Ofensa. 
De  paraula.  Denuesto. 

Injuriaditi*.  Injuí  iantc. 

InjiirÈar.  Ofender.  De  pa- 
raula. Denostar. 

Injurit't».  Qui  injuria.  /)!- 
juriador.  Lo  que  injuria. 
Injurioso,  contumelioso. 

Injuf^t.  Injusto. 

InjufáticÉa.  Sinrazón. 

Inllegi(>Ie.  Ilegible. 

Itiniacíiif. /íiïíiaduro,  in- 
maturo, (rez. 

Inma<Iure.«a.     Inmadu- 

Inntani'jahle.  Inmane- 
jable, intratable.  {do. 

Inuiargenat.rnmargma- 

luiuarxitabte.Incorrup- 
tible.  Inmarcesible. 

Inmedcació.     Pròxim  i- 1 


INN 

dad,  propincuidad,  conti- 
güidad, vecindad. 
Stiniediat.       Propinquo , 

contiguo,  convecino.  Adv. 

Contiguamente. 
Enmeniuría^niesií.Adv. 

Inmemorablemente. 
ínuLiensi.  Inmenso,  grande 
íiinïeii.«anteiit.Adv.Z>es- 

mesuradamente. 
Inutere.^ciidaiueat. 

Adv.  Inmerecidammte. 
Bus»eree>cut.    Inmereci- 
do, indebido.  (girse. 
Enniergiri^e.  r.    Sumer- 
itituesclahilitat.  Inmis- 

cibilidad.  {ble. 

líittii!  scíat-'le.      In  misci- 
EnaetiStOraltle.    Que    no 

pot  millorar./» mejora&íí. 
Estellí  i £4»ra(.  Inmejürado. 
BmsiiiseittEtient.Adv./ïi- 

minentemente.  {se. 

Eitnsiscuir^e.  r.  Mezclar- 
Bnniisericorttia.  V.  In- 

Immanitat.  (huma. 

SuKii^erieoi'cliúíi.  V.  In- 
Iniu  B  $9  e  I'  i  c  «>  r  «i  i  o  s  a- 

ment.  V.  Iniíumanament. 
BscEiiiíiScó.  Emisión. 
uiuttir.   Instal-lar.   For. 

Instalar.  (clusion. 

luniixteó.  Inmixtión,  in-^ 
fiun!»e>tl.  V.  Inmoble. 
Enniúitilnjtent.  Sin  movi- 

mienio,  establemente. 
(iisiobSe.  Inmóvil,  inmo- 
vible, inmoto,  inmueble. 
Bnniutiesí.  Inmodesto.       ¡ 
iatitoftatli  fiar.  Eternizar 
BR»i«»rtaliiat.     Duració  j 

mólt  llarga  ó  sens  fi  de 

alguna  cosa.  Perpetuidad,  i 
Eetttiortalineiit.       Peía 

sempre.  Perpetuamente.    I 
Eign<!»vil!>Ie  e  Inmóvil.  V. ' 

Inmoble.  | 

Eïiiuunièicia.         Baleig. ! 

Granzas.  V.  Tartrá.  (ro. 
Enuiuu«iu.  Impur.  Impu- 
Eitittustií^aííle.     Inmar-\ 

chitahle,  inmarcesible. 
Enniutahfe.    Inmudable, \ 

nconmuíable,  inalterable. 
Enniuíai-.«<e.  r.  Rebotar.  I 
Innaísent.  Innaciente.  \ 
Ennaixible.  Innascible.  \ 
Eiitsat.  Innato,  ínsito.  i 

Ennucencia.     Inocencia,  | 

incorrupción,  pureza.        ' 


INS 


235 


Innocent.  Exempt  de  cul- 

I     pa.  Inocente,  i?tnócuo,  in~ 

!     corrupto.  Senzill ,  candi- 

I     do.  Simple,  candido. 

llnnttiuenaStle.   Innomi- 

I     nable.     inominadamente. 

Innomenadanieut.  /)i- 

EniiunterahEe.  Inconta- 
ble, (sada.  Soltera. 

ianuiipta.  Soliera,  no  ca- 

jEnuiivwlú^.  Innebuloso. 

jEnobjectable.  Inobjeta- 
ble, ¡objetablemente^ 

In<»b,|eotablemeiií.  In- 

Enobjeciatianient.  Adv. 

I     Inobjetadamenle. 

EiiofiligativainentAdv. 
Inobligatoriamente. 

Enobí^er^  ancla.  Tras- 
gresion ,  transgresión,  re- 

i     lajacion,  desobediencia . 

Eniibsei'^ant.     Desobe- 

j     dient.  Desobediente. 

Bnodoraut.  Inodoro. 

Enofe3i«»tt>7e.  Inofendiblc 

liUtfés.  Inofendido. 

Enohit.  Inaudito. 

Enoportú.  Inoportuno, 
intempestivo. 

Enproniptu.  Expr.  lia- 
tina.  Prontamente. 

Inquiet.  Inquieto  ,  sole- 
vantado, travieso,  vagfo. 
V.  Entremaliat. 

iní|uietai"8e.  r.  Azogar- 
se, avisparse,  zozobrar, 

Iu<(UieUit.  Alteración  f 
zozobra,  movimiento. 

Enquiliuat.  Inquilinato. 

Enquisitiu.  Curiós.  Ba- 
chiller, averiguador. 

Biirahctiiable.  Desrazo- 
nable, irracional. 

In»>aciabilE(at.  Desitj 
vehement.  Deseo  ardiente. 

Insacular.  Encantarar. 

fiEi!>¡eientnteitt.  Adv.  In- 
advertidamente.    {Titulo. 

iiisceipció.  Tilol.  rótul. 

Sní^crit.  Escrit.  Inscripto, 
Veu  geométrica.  Inscrito. 

Bníícríurer.  Inscribir,^ 
adscribir,  grabar. 

En^ecte.  Insecto.  Insecte 
asquerós.  Sabandija. 

Insecular.  Insacular. 

Insenecte.  Insenescente. 

In»enectut.  Insenescen- 
cia.  {to,  bendito. 

Insensat.  Fatuo,  insensa- 


236        IXS 

Insensatesa.    Tontería. 

Insensatez,  estupidez. 

Insensible.  Deixat.  A- 
pático.  Lo  que  no  pot 
sentirse.  Imperceptible. 

Inseparable.  Individuo. 

Insepuit.  Insepulto. 

Itisert.  Inserto. 

Insidiador  é  Insidiós. 
Insidioso,  falaz. 

Insigne.  Esclarecido ,  e- 
gregio,  señalado. 

Insignia.  Timbre.  Posar 
las  insignias.  ¥t.  Timbrar. 

Insinuació.  Sugestión, 
puntada,  manifestación. 

Insinuar.  Significar,  su- 
gerir, apuntar,  indicar. 
V.  Introduhir. 

Insinuarse,  r.  Internar- 
se, captar  la  voluntad. 

Insipidesa.  Insipidez,  so- 
seria,  zoncería. 

lusipientiuebt.Adv.  Ab 
insipiencia.  Insipiente- 
mente, inconcienzudamen- 
te.        {pido,  zonzo,  huero. 

Insipit.  Dessaborit.  Insí- 

Insistencia.  Porfía.  Por- 
/ta. Inherencia  Inherencia 

Insistir.  Porfiar.      {rido. 

Ins4»corregut.   Insocor- 

Insolencia.  Procacidad, 
petulancia,  descaro. 

Insolent.  Arrogante, pro- 
caz, petulante,  {temenle. 

Insoieulnient.  Insolen- 

Insoliilesa.  Insolidez. 

In.sólito.  Insólito. 

lits«»lubilitat.  Indissolu- 
bilitat.  Indisolubilidad. 

Insoluble.  Indisoluble. 

Insomni.  Insomnio. 

Insoportable.  Intolera- 
ble, incomportable. 

Inspector.  Examinador. 
Veedor,    (ánimo.  Moción. 

inspiració.Moviment  del 

Inspirador.  Insiiiranle. 

Inspirar.  Infundir  ,  in- 
fluir, dictar.  (fía. 

Instabilitat.    Inconstan- 

Instable.  Inconstante. 

Instancia.  Terquedat. 
Porfía.  Pressa.  Premura. 
A  instancia.  Adv.  ,1  ¡¡e- 
dimento.  Ab  instanria. 
Adv.  Instantemente.  Se- 
guir la  instancia.  For. 
Causar  instancia. 


INS 

Instant.  Instante,  momen- 
to, punto.  Al  instant.  Ins- 
tantáneamente, de  conta- 
do ,  al  proviso.  A  cada 
instant.  A  cadamomento. 

Instantnient.  Ardiente- 
mente, instantemente. 

Instar.  Persuadir.  Per- 
suadir. Insistir.  Pugnar, 
porfiar.  (persuasión. 

Inst^ació.       Sugestión, 

Instigar.  Inducir,  suge- 
rir, concitar,  incitar. 

Instilar.  Destilar,    {tinto. 

tnstinct.  Inspiración,  ins- 

Institueió.  Erección,  es- 
tablecimiento, (gir,  crear. 

Instituir.  Fundar.     Eri- 

Institut.  Instituto. 

Instrucció.  Institució. 
Institución. 

lusfructas.  Pi.  Instruc- 
ció. Instrucción. 

Instruliir.  Disciplinar. 
Discijjlinar.  Ensenyar. 
Apacentar,  educar.  Infor- 
mar.//íij)o;ier,  actuar,  r. 
Embeberse,  aprender. 

lustruhit.  Intel-ligent, 
noticiós.  Inteligenciado, 
noticioso.  Lletrat.  Sabio, 
letrado,  perito. 

Instruments.  Pl.  Ev- 
nas.  Enseres,  utensilios. 
Tocador  ó  fal)ricanl  de 
instruments  músichs. 
Instrumentista. 

Insturment. Instrument. 
Instrumento,    {desabrido. 

In.suau.  Insuave,  áspero, 

lu.suaument.  Adv.  Desa- 
gradablemente ,  desapaci- 
blemente, ásperamente. 

Insubstancial.  De  poca 
substancia.  Tenue,  tenuo. 

Insufert.  Insufrido. 

Insulríble.  Intolerable, 
gravoso,  inllevable,  pesado 

lusular.  Isleño. 

Insuls.  Insulso,  desabri- 
do, inficeto ,  soso  ,  frió, 
desdonado.  {mente. 

Insulsanient.  Adv. ^o.sa- 

Insulsedat.  Insulsez,  in- 
sipidez, desabor. 

insulta,  y.  Malaltia.  Ac- 
cident, {la  bramona. 

tnsiiílar.  Espinar ,  soltar 

insumís.  Insumiso. 

Insiiperat.  Invicto. 


INT 

Insurgir.  Levantarse. 

Insurrecció.  Levanta- 
miento, rebelión.         (ble. 

In.suspitós.    Insospecha- 

iu.su.spitosament.  Adv. 
Inso^pjechosamente. 

intacte.  Intacto. 

integrant.  Integral. 

Integritat.  Entereza. 

inteí-ligencia.  Capaci- 
tat. Intelección.  Ab  la  in- 
tel-ligencia.  Adv.  En  el 
concepto,  en  la  suposición. 

Intel-ligent.  Práctico, 
hábil,  inteligenciado. 

Inteniperadament.Ad. 
Destempladamente,  {rante. 

Iitteniperat.      Inlempe- 

Intemperie.  Inclemen- 
cia. A  la  intemperie.  Adv. 
Al  sereno.  V.  Al  ras. 

intenció.  Intento,  propó- 
sito, idea,  voluntad.  Ab 
mala  intenció.  Siniestra- 
mente,  tniestro,  bragado. 

intencionat    {.Mal  .    Sí- 

Intens  é  Intensiu.  Fis.  Au- 
mentat.  Intenso,  vivo. 

intensitat.  Intensión. 

Intent.  Intenció.  Intento. 
Objecte.  Objeto.  De  boitj. 
Intentona.  Destorbar  ó 
rómprer  los  intents.  Loe. 
fam.  Cortar  el  revesino. 

Intentar.  Preténdrer. 
Pretender.  Proposar.  De- 
signar,   {tercadenlemente. 

intercadentment.    In- 

intercetlir.  Interceder, 
abogar,  mediar. 

Intercessor.  Mediador, 
mediaiiero,  abogado. 

Intercj>lunini.  Arquit. 
Intercolunio. 

interés.  Proül.  Ganan- 
cia, honra.  Sens  interés. 
Adv.  De  barato.  Tenir  in- 
terés. Interesar. 

Interessar.  Convenir. 
Importar.  Empenyar.  In- 
terponer. T.  liecom'endar. 

Interini.  ínterin  ó  Inte- 
rinament. .Vdv.  Mientras, 
enlrelanlo. 

interinitat.  ínterin. 

interinsertat.  Insertat, 
enclòs  entre  duas  parts. 
Interingerto. 

Interior.  Lo  que  está  de 
part  de  dins.  Intrínseco. 


INT 

Que  se  sent  en  la  ánima. 
Intimo.  Esperit.  Mente. 

Interi«»rnient.  Adv.  En 
lo  interior,  adentro. 

Inteptineacíó.  Entrerenr 
glonadura.  (glonar. 

Interlinear.     Entreren- 

luterluiii.  Interlunio. 

Interiuedi.  In  termedio, 
inténsalo.  (ble. 

Interiiiiuiít.  Inlermina- 

Interiuíí^^ió.  Interrup- 
ció. Interpolación.       [do. 

Interniuudi.  Intermnn- 

Intern.  Interno,  interior, 
intrínseco,  íntimo. 

Internar.se.  r.  Insinuar- 
se. Introducirse. 

Infernuuci.  Internuncio. 

Inter|>e(-Sa<t«»i-.  Qiii  in- 
terpel•la./jíícr/jc/fíJííe. 

Iiiterp«»JacE«t.  Interposi- 
ció. Interposición. 

Interpitladaiiieut.Adv. 
Interrumpidamente. 

IníerpoEar.  Interponer. 

iKterposar. Colocar  unas 
cosas  entre  allras.  Inter- 
polar, interponer.  Empe- 
nyar,  interessar.  Interve- 
nir, mediar,  ¡tromediar, 
terciar,  inter ceder.  Hír  sX- 
gú  son  parer.  Decir  su 
dictamen.  {ponerse. 

Interp«i«iarse.  r.  Inter- 

InterpoKat.  Interpuesto, 
interyacente.        [versión. 

Interpretació.      Glosa, 

Interpretador.  Qui  in- 
terpreta. Intérprete. 

Interpretar.  Exposar. 
Glosar,  descifrar. 

Intérprete.  Qui  inter- 
preta. Interpretador,  ea:- 
positor.  Interlocutor.  I)i- 
ternuncio.  I.  de  Uénguas 
extrangeras.  Trujiman, 
trujamán.  Fèr  de  intér- 
prete. Fr.  Trujamanear. 

Interregne.  Interregno,  j 

Interrogació.  Ret.  Ero- 
tema.  En  lo  escrit.  Inter- 
rogante, {gante. 

Interrogador.    Interro- 

Interrogant.  Interroga- 
ción,     {demandar,  pedir. 

Interrogar.    Preguntar, 

Interrogatiu.  Que  pre- 
gunta ó  demana. /jiíerro- 
gatorio,  indagación. 


INT 

Interrónjprer.  Inter- 
rumpir, suspender,  cor- 
tar. Lo  discurs.  Destron- 
car, truncar. 

Enterrompudansent. 
Adv.   Al)    interrupció    ó 
suspensió.  Interrumpida 
mente,  por  intervalos. 

Bnterrsipció.  Intermis- 
sió.  Intermisión,  inter- 
rupción ,  interpolación 
Pausa.  Pausa,  paréntesis 

Interval-Eo.  Interslici 
Intersticio.  Ab  intervalos 
Adv.  A  pausas,    {vención 

ínter» ensésicia.    ínter- 

fiítíervenir.  Contribuir 
Influir.  V.  Entrevenir. 

luteíiti.  Intestino.  Guerra 
intestina.  Lucha  intesti- 
na, civil.  V.  Intern. 

Giittni.  Amich  de  tota  con- 
ílansa.  Intimo.  Interior, 
intern.  Intrínseco. 

Intimar.  Requerir,  de- 
mandar, [chez,  intimidad. 

finüHiitut.  Estretó.  Estre- 

Intitular.  Posar  rètols  ó 
inscripcions.  Rotular.  Po 
sar  lilol.  Titular. 

intoIerabSe.  Inllevable, 
insoportable,     {rantismo. 

IntoEeruitti.^me.  Intole- 

Eutractable.  Insociable, 
indigesto ,  inconversable, 
fiero,  arisco.  (cible. 

IntraduBiíStle.   Intradu- 

Itiíradiiliit.  Introducido. 

lntran»)iia!(ie.  Imprac- 
ticable,    {inquebrantable. 

Intrencñltle. Infrangibie, 

lutrepidesa  é  Intrepidi- 
tat.  Intrepidez,  impavi- 
dez, denuedo. 

lutrépil.  Intrépido,  arro- 
jado, animoso,  denodado. 

Intrevenir.  V.  Entreve- 
nir. {dar,  intrigar,  urdir. 

Intrigar.  Tramar,    enre- 

Intrineanient.  Intrinca- 
ción, intrincamiento. 

Intrincat.  Revuelto,  oscu- 
ro, revesado. 

Intrínsecli.  Intern.  In- 
trínseco. Intim.  Intimo, 
familiar.  Ser  mòlt  intrin- 
sech.  Fr.  Ser  mòltamich. 
Ser  muy  de  adentro. 

Introbable.  Inhallable. 
■  Introducció.    Principio, 


mV        237 

preludio,  prólogo. 

Imtroductor.  Qui  fica  ó 
introduheix.  Metedor. 

Introduhir.  Introducir^ 
meter,  ingerir,  instilar. 

Iittfoduhirse.  r.  Ficar- 
se.  Internarse,  pjenelrar. 
Procurarse  lo  tracte  ó  a- 
mislad.  Insinuarse,  inti- 
marse. Comunicarse  la 
lorma  a  la  materia.  Re- 
cibirse, {ingerido. 

Isitroduliit.  Introducido, 

liEtroíiit. /íiírot'ío.      [dor. 

Bii(rú.<!;.  Intruso,   usurpa- 

Batriij^ió.  Usurpación. 

lutuició.  Yisió  beatifica. 
Vision  beatifica. 

Inundació.  Inundación^ 
anegación,  avenida. 

Inundar.  Anegar. 

InuBiLdat.  Anegado.  Ter- 
reno que  freqüentment 
se  inunda.  Anegadizo. 

luurbá.  Mal  criat.  Des- 
corlez,  impolítico. 

Inútil.  Supér/luo,  vano, 
ocioso,  infructuoso. 

Euútiinteut.  Vanamente, 
perdidamente.  {par. 

Invadir.  Usurpar.  Usur- 

EitiatSit.  Invadido. 

invalidació.  Rescisión. 

Invalidar.  Rescindir,  in- 
firmar, anular. 

Invalidesa.  Invalidez. 

Invaiiditat.  Invalidación 

Bn^áiit.  Dit  del  soldat, 
etc.,  eslropejat.  Inválido. 
Nul-Io.  Nulo,  irrito.  Do- 
nar los  invalits.  Fr.  Jubi- 

Inva.sir.  V.  Invadir,  {lar. 

Invencible.  Invicto. 

Invenció.  Invent.  Inven- 
to. Troba.  Hallazgo,  in- 
vención. Pl.  Ficció  de  ob- 
sequi, dolor  ó  altra  cosa. 
Gatatumba. 

Inveisjable.  Invengable. 

Euveujar.  V.  Venjar. 

luvenjat.  Invengado. 

Invent.  Invención.  , 

Inventar.  Tramar  artifl- 
ciosament.  Maquinar. 

Inventari.  Descripción, 
inventario  .VénàrtTC  mven- 
tari.  Fr.  Inventariar. 

Inventor.  Qui  trassa  ó 
idea  una  cosa  Trazador. 
Trapacer.  Invencionero. 


238        JAC 

Invernacle.  Invernáculo. 

Inver.x.  Inverso,  V.  Inver- 

Invertir.  Trastornar,  (tit. 

Invertit.  Invertido,  inver- 
so, trastocado,  (dad,  vejez. 

Inveterainent.  Antigue- 

Invicte.  Invicto.  ivar. 

Invig;ilar.  Vigilar,  obser- 

Invincible.  Invencible. 

Invincii>!einent.Adv./ri- 
venciblemenle,inviclamen- 

Invitar.  Convidar.        {te. 

Invocació.  Titol  de  algun  i 
temple,  capella,  altar, 
etc.,  prés  de  una  imatge  a 
qui  's  dedica.  Advocaci07i, 
vocación.  Invocació  su- 
persticiosa. Evocación. 

Inxa.  La  Uengüeta  en  los 
instruments  de  vent.  Es- 
trangula, iquillo. 

IpecacuasEa.  Pta.  Beju- 

Ira.  Saña,  sobrecejo.  Pl. 
Malediccions.  Verbos. 

Iracunilo.  Corajudo. 

Irar.  Encolerizar. 

Ira.^cut.  V.  Irat. 

Irat.  Airado,  sañudo. 

IriOaci.  Semblant,  de  la 
naturalesa  del  iris.  Irideo. 

Irifii.  Iridio.        (corredor. 

Iringí.  Pta.  Iringio,  cardo 

Iris.  Paciflcador.  Pacifica- 
dor.\.  Arch  de  Sant  Marti 

Ironía  picant.  Ret.  Ilu- 
sión, (zonabilidad. 

Irrahonabilitat.    Irra- 

Irrahonable.  Irrazona- 
ble. V.  Desenrahonable. 

Irrecusable.    Inevitable. 

Irreiluhible.  Irreducible. 

trreíuHahle.  Irrehusable. 

Irregular.  Poch  comú. 
Inusitado.  Estrany.  Anó- 


JAG 

7nalo.  (sa.  Anomalia. 
Irregularitat.  Estranye- 
Irreligió  é  Irreligiositat. 

Irreligiosidad,  irreligión. 

Irreligiosanient.  Adv. 
Impíamente.  {cable. 

Irremediable.    Inmedi- 

Irreprelien.ssSíle.  Irre- 
prensible, sin  tacha. 

Irrepreliensiblenient 
Irreprensiblemente. 

írre.>#olt.  V.  Irresolut. 
r resolució.    Indecisión, 
fluctuación,    perplejidad, 
radiación. 

Irresolut.  Irresuelto,  ir- 
resoluto, indeterminado, 
perplejo,  fluctuoso,  (table. 

Irrespectable.   Irrespe- 

Irresiíectuós.  No  respe- 
tuós.  Irrespetuoso. 

Irrespectuosasnent. 
Adv.  Irrespetuosamente. 

Irrisió.  Mofa,  rechifla, 
mofadura,  burlería. 

Irrisori.  Nugatorio. 

Irrit.  Nul-lo.  Irrito,  nulo. 

Irritació.  Irritamiento, 
eocasperacion ,  embraveci- 
miento, escandecencia. 

Irritantent.  V.  Irritació 

Iri-itaiit.  Irritador. 

Irritar.  Excitai-  vivament 
la  ira.  Encrudecer ,  en- 
conar, ensañar,  enfurecer, 
provocar,  e.vacerbar.  r.  A- 
mostazarse,  bramar. 

Irrogar.  Ocasionar. 

Isart.  Cabra  montes,  sar- 
rio,  rupicabra,  gamuza. 

I.scariot.  Desvérgonyit, 
descarat.  Iscariote,  desca- 
rado, impudente,  raido. 

Isla.  Edifici  ó  conjunt  de 


JAM 

casas  circuhit  per  tolas 
parts.  Manzana. 

Islam.  La  religió  de  Ma- 
boma.  Islamismo. 

Islar.  Aislar.  Aislar. 

Islat.  Separat.  Aislado. 

Islenyé  Islenyo.  Isleño. 

Islerà.  Pla.  Yerba  de  san 
Benito,  cariofilada. 

Isletas.  Pl.  Cayos. 

Islot.  Isla  petiia  y  despo- 
blada. Islote.  Roca  circu- 
hida  de  mar.  Farallón. 
Terreno  circuhit  de  ro- 
cas. Isleo.  [Isodonte. 

Isodentnt.   Reptil  ohdá. 

Isodinámich.  ísodinamo 

l.sonierisitie. /somensmo 

Isóscele.s.  Equicruro. 

Is.sa.  Exprés,  pera  denotar 
pressa.  Vamos,  pronto. 

Issar.  Naut.  Izar,  drizar. 
Issar  ais  gossos.  V.  Abor- 

Istnie.  Istmo.  (dar. 

Italiani.snte.  Ilalianismn 

ítem.  Veu  llat.  Mas,  tam- 
bién, asimismo,  otrosí. 

Iterieia.  Med.  Ictericia. 

Itinerari. /?!(/«,  itinerario 

Iva.  Pta.  Yerba  del  moro. 
V.Alraescat.Iva  moscad 
Via.  Pinillo  almizclado. 

Ivern.  Invierno.  Passar  lo 
i  vern .  Fr. /« i'enjar.Temps 
de  ivern.  Aquilcnml,  a- 
quilonar. 

Ivernada.  Temporada  d' 
ivern.  Invernada. 

Invernaiier.  Invernácu- 
lo, invernadero. 

Ivernar.  hivernar. 

Ivernench.  Invernizo,  hi- 
bernal, hiemal. 


J. 


Ja.  Adv.  Ya.  Conj.  Ora.  Ja, 
ja.  Interj.  Ta  ta.  Ja  que. 
Adv.  Supuesto  que,  pues- 
to que,  suponiendo. 

Jaca.  Arbre.  Yaca. 

Jácena.  V.  Jácera. 

Jácera,  Jácena  y  Jássena. 
Arquit.  Solera,  jácera. 

Jac<».  V.  Pallissa. 

Jacobí.  Jacobita. 

Jactancia.     Ostentación, 


vanagloria,  presunción. 

Jactanciós.  Fanfarrón, 
jactancioso,  presumido. 

Jactar.<(e.  r.  Vanagloriar- 
se, gloriarse,  preciarse, 
blasonar,  hacer  alarde. 

Jaent.  Inclinació  de  las 
cosas.  Habito.  Agafar  ó 
péndrer  lo  jaenl.  Fr.  ,4- 
violdarse.  (guarondo. 

Jaguaní.    Mamifer.  Ju- 


Jalec<».  Chaleco,  chaqueta. 

Jamacarú.  Arbre  ameri- 
cà. Jamacaruo. 

Janiay.  V.  May.  {jámbico. 

Jámbicli.  Poé't.  Jámbico, 

Jambo.  Pool,  .lambo,  {ro. 

Jamboler.  Arb.  Jambole- 

•Bambolo.  Arbust.  Espe- 
cie de  murtra,  .lambolon. 

Jamé.  Pta.  Jazmin  doble. 

Janiequia.  Iglesia. 


JAU 

Jamé»*.  V.  May.    (Jamete. 

Janiet.  Especie  de  lela. 

alan  (Bon).  Juan  de  buen 
alma,  Juan  tanas,  (naco. 

Janaca.  Quadrúpetlo.  Ja- 

Janer.  Enero. 

Jlanistiero.  Genizaro. 

tfanoí.  Apocal.  Juan  la- 
nas, encogido,  tímido. 

Janseieisme.  Jaíisem'.síno 

Jantai.  Certa  sal.  Jantato 

Jlapunés.  Del  Japó.  Japo- 
nense ,  japón.      (chunde. 

Japitüiica    (Terra).     Ca- 

•la<jueja<!»r.  Jaqueador. 

Jía<l«9ejai*.  Jaquear. 

•Satjiiet.  Chaquete. 

Jaqueta.  Yesiidura  ab 
manegas  y  sense  solapa. 
Chaqueta.  La  que  arriba 
lins  ais  genolls.  Jaqueta. 

Jaquit.Y.  Deixat,  Desani- 
parat.  (men,  pensil. 

•lariii.  Verjel,  jardín,  cár- 

«lar<iint&íj^e.  Jardinería. 

•lartSiiier.  Jardinero, 
plantista.   (Jardinómano. 

JaraSinoiiiamiátich. 

Jarr^t.  V.  Gerro. 

Jas.  Llil  ó  aUra  cosa  sobre 
que  's  AoYVCi.Jáciga,  echa- 
dero.  De  animals  ferés- 
techs.  Cubil.  De  ramas. 
Cadalecho.  Fam.  Expres- 
sió pera  avisar  á  algu  que 
prenga  alguna  cosa.  To- 
ma. Paratje  ahont  solen 
jáurer  los  animals.  Cama. 
Senyal  que  deixa  sobre  la 
terra  algun  cos  pesant. 
Jacilla.  Fèr  lo  jas.  Mullir. 

Jasnií.  V.  Gessami  ó  Lles- 
sami.  (colors.  Apedreado. 

Ja.«ii>eat.  Tacat  de  varios 

Jaspe  jar.  Abigarrar,  pin- 
torrear, pin  tarrajar. 

Ja!4¡>e.)at.  Jaspeado,  dis- 

Jaspi.  Jaspe,     (ciplinado. 

Jassa.  V.  Marxa. 

Jássena.  \.  Jácera. 

Ja.«i»)ei'.  Arb.  Palmera. 

Jat.  V.  Encara. 

Jatr4Ȓi.  Pta.  Jatrofo. 

Jáurer. Estar  ajagut.  Ya- 
cer, estar  echado.  Estar 
malalt.  Hacer,  guardar 
cama,  estar  en  cama.  Es- 
tar parada,  en  vaga,  sen- 
se curs,  alguna  cosa.  Dor- 
rntr,    estar    pa rali za do , 


JOC 

parado,  en  calma.  Cla- 
varse á  jáurer.  Fr.  fam. 
Tender  la  raspa. 

Jáurer.se.  r.  Ajáurerse. 
Acostarse,  tenderse. 

Jarali.  V.  Porch  senglar. 

Jay.  V.  Jayo. 

Jaya.  Vieja,  abuela,     {no. 

Jay4>.  Viejo,  abuelo,  ancia- 

Jecli.  Chaqueta. 

Jener,  V.  Janer. 

Jerentías.  V.  Plorayre. 

JeriJ'.  Jcrife. 

Je-r4>!<ioIiin  y  Jerosolimi- 
tá.  .lerosolimituno,  hiero- 
solimitano. 

Je.sueri^í.  Jesucristo. 

Jesiiitissas.  Pl.  Monjas 
de  la  enseñanza. 

Je.sú.<4  del  abecedari.  Cris- 
íus.FèrneiobonJesiis.Fr. 
Fèr  de  algú  lot  lo  que  's 
vol.  Traer  ci  alguno  como 
palillo  de  suplicaciones. 
Repetir  lo  nom  de  Jesús. 
Jesusear.  En  un  dir  Jesús. 
Expr.  En  un  moment.  V. 
En  un  santiamén. 

JefíseiMÍ.  V.  Gessami. 

Jcya.  Decúbito.  Tenir  bo- 
na ó  mala  jeya.  Ser  de 
buena  ó  mala  ijaciga. 

Jits.  Abreviatura  de  Jesús. 

Jiac<»íí.  Aucell.  Jiacotin. 

Jilsiie^tre.  Art.  Jilmaes- 

JilótuMi.  Jitótomo.      (tre. 

Jita.  Canal  en  las  fundi- 
cions  de  metalls.  Jito. 

Jo.  Pron.  personal.  Yo. 

Joau  ó  Juan  de  noche. 
Pta.  Don  Juan  ó  don  Die- 
go de  noche,  trompetilla, 
maravilla  de  noche. 

Joca.  Cert  joch.  Tángano, 
tango,  mojón.  De  las  ga- 
llinas.iíc/iadura. La  pedra 
que  's  planta  en  lo  joch 
de  aquest  nom.  Meta.  Ser 
de  la  joca.  Fr.  Ser  de  la 
companyia  y  pandilla  de 
altres.  Ser  de  la  pega. 

Joch.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Juego.  Joch  de  ba- 
sas. Carteado.  De  cana  y 
bólit.  V.  Bólit.  De  car- 
tas. Baraja.  De  debant 
en  los  cotxes.  Delantero. 
De  detrás.  Trasero.  De 
envit.  De  envite.  De  mans. 
De  pasa-pasa ,  ó  de  ma- 


JON        239 

oíos.  De  marranxas.  V. 
Osset.  De  noys.  De  ni- 
ños, juguete.  De  passa- 
passa.  De  manos.  De  pe- 
nyoras.  De  prendas.  De 
pilota.  De  pelota.  De  sort. 
De  azar,  aguantar  lo 
joch.  Hacer  juego.  Fèr 
jochs.  Retozar.  Fèr  mals 
jochs  á  algú.  Maltratar. 
Guanyar  lo  joch  de  es- 
cachs.  Dar  juque  y  mate. 
No  estar  per  jochs.  Fr.  No 
estar  para  fiestas,  no  estar 
la  gracia  en  casa.  Tenir 
mals  jochs.  Fr.  Tener  ma- 
las pulgas  ó  cosquillas. 

Joeli.  Abaixat  ,  inclinat. 
Bajo  ,  gacho ,  agachado. 
Lo  acte  de  ajocarse  las 
gallinas  y  demés  aucells. 
Echadura.  Anar  á  jóch. 
Recogerse,  irse  á  acostar. 

Jocó.^.  Chistoso,  burlesco, 
gracioso,  (chiste  ó  gracia. 

joc4e.'>iame!iit.  Adv.    Con 

joeo.siiat.  Chanceo,  chiste 
oci:ii<Iicat.  V.  Pler. 

joel,  Joell  ó  Joyell.  Joyel. 

Jogiar.  Juglar. 

JoguilEós.  V.  Ajogassat. 

J«»j^iiBina.  Joch  de  noyg. 
Juguete,  retozo,  trebejo. 
Joguina  feta  ab  algú.  Re- 
tozo, retozadura. 

Jolí.  Jolivert.  Joch.  V. 
Ollas  ollas  de  vi  blanch. 
Pta.  V.  Julivert. 

Joliu.  Alegre,  festivo. 

Juncada.  Manesc.  Medi- 
cament. Juncada. 

Joncar.  Paratge  de  jonchs 
Juncal,  juncar,  junquera. 
Joncós.  Juncoso. 

Jonclt.  Junco.  Jonch  de 
boga  ó  espadanya.  Bo- 
hordo. Jonch  de  Egipte. 
Papiro.  Jonch  de  esloras. 
Junco  de  esteras.  Jonch 
de  flor.  Junco  florido  ó  de 
flor.  Jonch  de  Indias. 
Junquillo  indiano ,  beju- 
co, bengala,  palmijunco, 
caña  de  Indias.  Jonch  de 
olor.  Esquinante,  esqui- 
nanto.  Jonch  man.  Jmmco 
marítimo.  Cosadejonchs. 
Juncino.  Planta  dé  jonchs 
Junquera. 

Joncós  ó  Juncos,  ./««coso. 


240        JOV 

Júuich.  Jonio,  jónico. 

•louopsï.  Pta.  Jouopso. 

Jonquera.  Pia.Ju/K^uera, 
junco. 

Junquilíu.  Pla.  Ju7iquillo 

Jíoni^a.  Pta.  Juncia.  V. 
Castanyola.  i/ope. 

Jí«(p.  Especie  de   insecte. 

Joquer.  Lloch  ahont  dor- 
men las  ^'allinas.  Galline- 
ro. Anar  a  jotjuer.  V. 
Anar  ajòch.        (V.  Gers. 

Jordó.  Fruyt.  Frambuesa. 

■lorio!.  V.  juliol. 

Jorn.  Dia.  De  jorn.  Adv. 
Temprano. 

Jornada.  Acte  ó  part  ma- 
jor de  la  comedia  espa- 
nyola, ^cío.  Assignar  jor- 
nada. Fr.  Señalar  el  dia. 

Jornal.  Jeyna,  tasca.  La- 
bor. Salari  ,  estipendi. 
Merced  ,  salario,  jornal 
de  un  dia.  Peonada.  De 
un  parell  de  mulas  ó  bous. 
Obrada.  Ajustar  lo  jornal. 
Ajomalar.  Lo  espay  de 
terra  que  's  pot  llaurar 
en  un  dia.  Yugada.  Anar 
á  torna  jornals.  Fr.  Aju- 
darse  muiuamenl  los  jor- 
nalers. Pagar  la  peonada. 
A  torna  jornal.  Fr.  Mútua 
y  reciprocament.  A  toryia 
peon.  Bon  jornal  ha  fèt  ó 
guanyat.  Loc.  V.  Bon  nap 
n'  havem  arrancat. 

Jornaler.  Qui  no  tè  res 
per  viurer  sino  lo  pur 
jornal.  Jornalero,  obrero. 
Quotidià.  Adj.  Cotidiano, 
diario.  Del  camp.  Traba- 
jador, gañan, mercenario. 
Colla  de  jornalers  del 
camp.  Gañanía.  {ca. 

Jota.  Futil-la.  Afíire.  piz- 

Jou.  Instrument  pera  ju- 
nyir.  Yugo,  coyunda.  Lo 
vèl  blanch  que  's  posa  ais 
que  contraunen  matrimo- 
ni. Yugo,  velo. 

Jova.  Traball  comú  dels 
pobles.  Hacendera.  Mi- 
nyona. Joven,  muchacha. 
Nora.  Nuera. 

Jove.  Qui  està  en  la  ju- 
venlut.  Joven.  Fadri. 
Mancebo.  De  pocbs  anys. 
Nuevo  ,  joven  ,  reciente. 
Fèr  tornar  jove.  7?emorar, 


JUD 

Tornarse  jove. /?ejure«ícer 

J<»veualla.  Juventud. 

Jovcucel.  Juvenil. 

Jovei[et.,UciCí/o,  zagalejo. 

Jovciiiluient.  Adv.  Ju- 
venilmente. 

Jovent.  V.  Jovenalla. 

Joya.  Prenda.  Prenda.  Al- 
haja de  adorno.  Dij ,  dije. 
De  las  donas.  Prendido. 
Del  cap.  Piocha.  Gran  pe- 
ra posar  al  pit.  Broca- 
mantón. Petita.  Joyel.  Pl. 
Las  alhajas  y  vestits  que 
's  donan  a  las  donas 
quant  se  casan.  Arras, 
joyas.  Guanyar  la  joya. 
Fr.  Eixir  vencedor  en  los 
jochs  públichs.  Obtener, 
alcanzar  el  premio. 

Joyauta.  Joyante. 

Joy  eller.  V.  Joyer. 

Jojer.  Joyero. 

Joyos.  Gozoso,  festivo. 

Juaucloneta.  Gurrumino 

Juiíet.  Armadura  anti- 
gua. Jubete. 

Jubileu.  Jubileo.  J.  uni- 
versal. Año  santo. 

Júliilo.  Regocijo,  gozo. 

Jueg;ii:r.  V.  Juglar. 

Judaicli.  Judaico,  judío. 

Jutiaixar  y  Judaybar. 
Judaizar. 

Judaisme.  Judaismo. 

Juu'a!^.  Traydor,  alevós. 
Traidor,  alevoso,  falso. 

Judicar.  Pensar,  créurer. 
Conjeturar  ,  ej^islimar. 
Jutjar,  fér  ofici  de  jutje. 
Juzgar.  Reconèixer,  re- 
conocer. Opinar,  conjec- 
turar. Conjeturar. 

Judicat  (Estar  á).  Estar 
á  juzgado  y  sentenciado. 

Judicat<»ria.  L'  acte  de 
jutjar.  Judicacion,  judi- 
catura. 

Judici.  En  sas  princip. 
acccpc.7uífío.  Seny,  pru- 
dencia. Cordura,  ttno,  se- 
so, madurez,  meollo.  Con- 
cepte. Concepto,  e.rislima- 
cion.  Judici  de  arbitres. 
Juicio  arbitral.  A  judici. 
Loc.  Al  conèixer ,  parer 
ó  diclamen  de  algu.  Al 
parecer,  al  dictamen.  Ab 
mólt  judici.  Adv.  Sesuda- 
mente. Dedubir  en  judici- 


JUL 

Enjuiciar.  Fér  pérdrer  lo 
judici  ó  traurer  dejudici. 
Volver  a  utio  el  juicio. 
Haver  perdut  lo  judici. 
Estar  fuera  de  juicio.  Po- 
sar judici,  ajuiciar,  asen- 
tar el  juicio,  asesar. 

Judieialcueiit.  Adv.  Per 
medi  del  coneixement  ju- 
dicial. Judicato.  En  for- 
ma judicial.  Enjuicio. 

Jiidfciós.  Juicioso,  dis- 
creto, sensato,  cuerdo,  re- 
jlea-ico,  razonado,  sesudo. 

Judici<i.>«auient.  Juicio- 
samente, cuerdamente. 

Jugada  iMala;.  Mala  fe- 
ta. Jugarreta. 

Jugador.  Del  papa.  Loc. 
Mal  jugador.  Chamari- 
llón. El  que  apunta  con- 
tra el  banciuer.  Apunte. 

Jugar.  Eniremaliajar,  in- 
quietar. Travesear,  reto- 
zar. Apostar ,  posar.  .4- 
postar ,  poner.  Jugar  á 
correr.  Echar  á  correr. 
Jugar  be  la  pessa.  Fr.  Ju- 
gar el  lance.  Jugar  lo  e- 
quivoch.  Fr.  Jugar  del  vo- 
cablo. Jugarla.  Fr.  Enga- 
nyar. Pegarla. 

Jugar.se.  r.  A  ventur-ar.Ju- 
garli  a  algu.  Fr. Competir. 
Apostarlas  ó  apostárselas 
con  alguno.  Jugarseho  á 
cap  ó  creu.  Fr!  Echar  á 
¡jares  y  noties. 

Juglar.  Truhá.  Truhán, 
bufón,  saltimbanco.  De 
cornamusa.  Gaitero. 

Juglaría.  Juglería. 

Juglás.  Juglar. 

Jugue(»cu.  Posta.  Apues- 
ta. F'ér  una  juguesca  ó 
una  posta.  Fr.  Hacer  una 
apuesta  ,  apostar,  iguina. 

Juguina.  Juguete.  V.  Jo- 

Juheu.  Judio.  Juheu  con- 
vertit. Confeso.  liarri  deis 
juheus.  Judería.  Obser- 
var la  religió  dels  juheus. 
Judaizar,    rope,  lamedor. 

JuIep.Aixarop.  Julepe.  ja- 
Juliana.  Herba.  V.  Ma- 
taf  rares. 

Júli-júli.  Crit  dels  novs 
en  la  benedicció  dels 
rams.  A /eíuya.        (Julio. 

Juliol.  Seté  mes  del  any. 


JUN 

Julíula.  Peix.  Cabezudo, 
capilon.  mújol,  mataju- 
dio.  V.  Cabot. 

Julivert.  Pla.  Perejil.  Ju- 
livert bòrt.  Arsáfraga, 
cicuta  menor  ,  perejil  de 
perro,  berrera,  berraza. 
Decalápat.  Cicuta  mayor. 

JuHvei-tada.  Saisa  deju- 
li\ert.  Salsa  de  perejil. 

Jnli•ieriítssa.  Pla.  Cicu- 
ta acuática,  dentaria,  ci- 
cuta mayor. 

Jíuli.Pta.  Joyo,  borrachue- 
lo,  cominillo.  ijoyo. 

JuHóüí.    Participante     de 

ilunietit.  V.  .Ase. 

Juncar.  V.  joiicar. 

aluuccïú  y  Junció.  Union, 

«funcli.  V.  Jonch.  (enluce. 

•luneta.  Aumento. 

Junquera  ó  .Jonquera. 
Pta.  Junco. 

<Iunf|uiHo.  Pta.  V.  Jon- 
quillo.  Pl.  Pta.  Bretañas. 

•lunsa.  V.  Castanyola. 

Junt.  Unit.  Junto.  Prop. 
Cerca.  Annexo.  Anejo.  Pl. 
Reunits.  Unidos,  á  una. 
Junts  de  las  petlras,  etc., 
que  se  uneixen.  Despe- 
sos. Y.  Juntament. 

Junta.  Aument ,  afegidu- 
ra.  Aumento,  añadidura. 
Reunió.  Asamblea,  reu- 
nión. Compost  de  varias 
cosas  reunidas.  Conjunto. 
Junta  llisa.  Arquit.  Junta 
de  lecho.  Junta  de  las 
pessas  de  fusta.  Ensam- 
bladura, samblaje.  Ajust. 
unió  de  pessas.  Juntura, 
unión ,  enlace.  Cridar  a 
junta.  Muñir.  (cala. 

Juntaniar.  V.  Port,  Es- 

Juntanient.  Conjutiía- 
viente.  V.  Ajust,  Juntura. 

Juntar.  Ajuntar,  reunir. 
U7iir,  reunir,  agregar,  a- 
llegar,  aunar,  incorporar, 
trabar.  Apariar.  Parear. 
Congregar,  unir  entre  si. 
Formar.  Aplegar.  Llegar. 
V.  Ajuntar.  Juntar  ab  ga- 
fas. Lañar.  Dos  pessas. 
Fust.  Machumbrar.  Los 
mármols.  Empelechar. 

Juntarse,  r.  Compón- 
drerse,  aliarse.  Convenir- 
se, aliarse.  Reunirse  dos 

DIC.     CAT.     CA6T. 


JUR 

ó  mes  personas  pera  trac- 
tar algun  negoci.  Carear- 
se. Juntarse  lo  bestiar  á 
la  sombra.  Acarrarse.  Lo 
mascle  y  remella  deis  ir- 
racionals. Prender. 

Juiitat.  Junto,  juntado. 

Juntura.  Lnió.  Union, 
enlace.  Arquit.  Degolladu- 
ra. Anat.  Comisura.  Deis 
ossos.  Articulaci07i.  En- 
tre rajola  y  rajola.  L/aí/a. 
Cosa  iiie  las  junturas.  Ar- 
ticular. (Junio. 

Juny.  Sisé   mes  del  any. 

JunyicEura  y  Junyiment. 
Enyugamienlo,  uncidura, 
uñidura. 

Junylr.  Posar  lo  jou  als 
animals.  Uncir,  enyugar. 
Posar  á  la  rahó,  subjec- 
tar. Sujetar,  i-educir.  ipa. 

Ju{»a.  Part  del  vestit.  Chn- 

Jupetí.  Armilla,  justillo, 
ajustador,  apretador,  (to. 

Jura.  Jurament.  o/«ra»!eít- 

Jurainent.  La  acció  de 
jurar.  Jura,  juramento. 
Trencar  lojuramenl.  Per- 
jurar. Jurar  en  fals.  Per- 
jurar. Qui  jura  en  fals. 
Perjuro.  Obligarse  ab  ju- 
rament y  péndrer  de  ju-' 
rament.  Juramentar. 

Juramentar.  Tomar  ju-\ 
ramento.  r.  Jurar.  \ 

Jurar.  Afirmar  ó  negar 
posant  á  Déu  per  testi- 
moni de  la  veritat.  Pres- 
tar juramento  ,  juramen- 
tarse. Jurar  fals  ó  per  vi- 
ci. Perjurar. 

Jurat.  Regidor.  Jurado, 
regidor.  Lo  individuo  que 
forma  part  del  tribunal 
de  aquest  nom.  Jurado. 
Lo  ofici  y  dignitat  de  ju- 
rat. Juraduría.  Jurat  en 
cap.  Primer  jurado. 

Jureclicciú.  Jurisdicció. 
Jurisdicción. 

JurelF.  Peix.  Jurel. 

JurtKconüiuit.  Jurisperil 
ó  Jurista.  Jurisconsulto, 
leg isperito .  jurisperito. 

Jurit«(iieoió  (Reasumir  ó 
assumirse  la).  Fr.  For. 
Refundir  ó  refundirse  ía 
jurisdicción.        (consult. 

Jurísprudent.  \.  Juris- 


JUT        24  í 

Jurista.  Legista.  V.  Ju- 
risconsult.  (tés.  Leguleyo. 

Juristol.  Jurista  poch  en- 

Ju«)C3e.  V.  Anxova. 

Jusquiain  ó  Jusquíamo. 
Pta.  Beleño.  V.  Herba  de 
la  Mare  de  Déu. 

Juti^sá.  Inferior,  ínfimo. 

Su^t.  (Conforme  á  justicia 
y  rahó.  Justo.  Digne,  de- 
gut. Honesto,  lícito,  de- 
cente. Cabal,  arreglat  á 
la  mida.  Cabal,  ajus- 
tado. Licit.  Lícito  ,  ho- 
nesto, con  for  me.  AAy .  Aixi 
es.  Sí ,  es  así ,  cabal.  Just 
ó  fflo  just.  Con  razón  ó  sin 
razón.  Just  y  cabal.  Adv. 
fam.  Pie  con  bola.  Just  y 
recte.  Derechurero.  Fèr 
venir  just.  Ajustar.  Mas- 
sa just  ó  estret.  Premioso. 
Posarse  al  just.  Fr.  Aco- 
modarse. Tot  just.  Adv. 
Precisament.  Apurada- 
mente, justamente.  Ara 
mateix.  Ahora  mismo. 
Sens  sobrar  ni  faltar.  A 
plana  renglón.  .4ixis  es. 
Cabal,  cabalmente. 

Ju.<ita.  y.  Just. 

t5ustac4Ís.  Justillo. 

Ju.stanient.  Adv.  Ni  mes 
ni  menos.  Cabalmente,  a- 
puradamente. 

Justat.  V.  Just. 

Justiciar  .Ajusticiar,  sen- 
tenciar. Ajusticiar,  ejecu- 
tar la  senle7}cia. 

Justicier.  Justiciero. 

Justilieaciú.  Disculpa. 
Descarpo.  Conformitat  ab 
lo  just.  Rectitud.  Testi- 
moni, proba.  Testimonio, 
dato,  prueba. 

Justificant.  Justificador. 

Ju.stiíicar.  Probar.  Pro- 
bar. V.  Ajustar,      (tador. 

Justillo.  Apretador,  ajus- 

Just  preu.  Tasació,  a- 
preci  de  una  cosa  en  son 
just  preu.  Justiprecio. 

Jutjanient.  Judicatura. 

Jutjar.  Judicar. 

Jutje.  Juez,  magistrado, 
ministro.  Jutje  comissio- 
nat ó  comissari.  Juez  de- 
legado. Jutje  de  apels  6 
de  apel•lacions.  Juez  de 
alzada.  Jutje  de  primera 
1« 


242 


LAD 


instancia.  Juez  pedáneo. 
Convenir  devant  lo  julje. 
Fr.  Citar  á  algú.  Hacer 
comparecer  ante  el  juez. 
JuvenaK  Pta.  Gordolobo, 
verbasco.  V.  Blenera. 


LAN 

Juvenilment.  Adv.  A 
manera  de  joves.  A  mane- 
ra de  los  jóvenes. 

éu\ent.  Juventud ,  moce- 
dad, adolescencia. 

Jiiventiit.  V.  Juvent. 


LAT 

JTuxta  po.<«ició.  Fil.  YuaS' 
(aposición.  (sanva. 

Jluy.  Pta.  Joyo.  V.  Jull.Si- 
iluyabal.  Arb.  Azufaifo. 
Juyllóü*.  V.  Julios. 


K.alí.  Álcali.  Álcali. 
Kaoli.  Kaolin,  kaolino. 


K. 


I  Karines.  Insecte.  Carmes.  I  Kermes.  Quermes. 
iKelí.  Pta.  Ketin.  ÍK.¡osko.  Kiosco,  pabellón. 


L. 


E,.  Com  lletra  numeral,  te- 
nia entre  'Is  llatins  y  té 
entre  nosaltres  el  valor 
de  cinquanta.  Cincuenta. 
Ab  una  ralleta  sobre  e- 
quivalia  á  30,000. 

I^abaca.  Pta.V.  Romassa. 

liabi.  V.  Llabi. 

Laboriós.  Hacendoso,  co- 
dicioso, vividor. 

I.ab4>riuí>aiuent.  Adv. 
Trabajosamente,  fatigosa- 
mente, con  incomodidad. 

I,abrat.  V.  Pulit. 

Lacayo.  Volai^te,  criado 
de  librea.  V.  Alacayo.  Co- 
sa de  lacayos.  Lacayuno. 

Lacedein«Jni.  Lacede- 
mon,  espartano.  {Lacinia. 

Lacinia.  Afegidura,  ribet. 

Lacónich.  Breve,  compen- 
dioso, conciso,  (concisión. 

Lac«tuit«nie.    iMconismo, 

Lactancia.  Lactación. 

Lacticiui.  La  llet  ó  men- 
jar compost  de  ella.  Lac- 
ticinio. {Lacticinoso. 

Lactiíïinó.'i.     Lacticinós. 

Lactuari.  Farm.  Tridesa, 
estracte  de  enciam.  Lac- 
tuario,  tridáceo. 

Lactuci.  Semblant  á  una 
lletuga.  Lactúceo. 

Ládano.  Peix.  Atilo. 

Ladella.  Insecte.  Ladilla. 
V.  Lladella. 

Ladesüina.  Exprés.  De  la 

mateixa.  De  la  misma. 
Ladí.  Ladino,  astuto,   sa- 
gaz, taimado.  V.  Lladi. 
Ladoner.  V.  Lladoner. 
Ladre.  V.  Lladre. 


Ladrocini.      Lladronici. 

Ladrocinio. 
Laget.  Arbust.  Lageto. 
Lago.«*ta.  V.  Llagosta. 
Lasiiir.  V.  Allargar,  Re- 
Laical.  V.  Laich.  (tardar. 
Laich.  Laico,  lego. 
Lalejaciú.  Ac.  y  efec.  de 

Lalejar.  Lalación. 
Lalejar.Dificultat  de  pro- 
nunciar la  1.  Lalar. 
Laletan.s.  Pl.   Catalanes, 
laletanos.  {Losa. 

Laiuborda.    Llamborda. 
Lamentable.    Digne  de 
ger  lamentat.  Deplorable 
lamentoso.  V.  Llastimós 
Lauíentablenient.  Adv 

Laslimosamente. 
Lamentació.  Treno. 
Laiuentar»«e.   r.  Plañir, 

llorar,  condolerse. 
Lamenti.  Peix.  ¿ame?tfi?;. 
Lamenta».    Lamentación, 

quejido.  V.  Lamentació. 
Lanii.  Arb.  Lamió. 
Lánisa.  Especie  de  bale- 
na petita.  ri6!í)-07).  Espe- 
cie de  ca  ó  llop  mari.  Per- 
ro marino,  lamia. 
Lámina.  Planxa   de  me- 
tall que  en  las  bridas  cáu 
sobre  lo  front  de  las  ca- 
balcaduras.  Plancha. 
Laiitpat.  Acit.  Lampato. 
Lampot.  Especie  de  tela 

basta.  Lampote. 
Lanada.  V.  Ovella. 
Lance.  V.  Ltans. 
Lancer.  V.  Llancer. 
Lan^uiment.      Lasitud- 
V.  Desfallimcnt. 


Lansuir.  V.  Defallir. 
Lan«>adíí«.  V.  Llensadis. 
Laníigrave.  Titol  de  ho- 
nor y  dignitat  en  Alema- 
n\a.  Landgrave. 
Laór.  Alabanza,  laudo. 
Lapatx.  Arbre.  Lapacho. 
Lápi<:a  de  sepulcre.  Laude 
Lapidich.  Semblant  á  la 

pedra.  Lapídeo. 
Lapidificar.  Petrificar. 
Lapislássuli.  Pedra  pre- 
ciosa. Lapislázuli.  Color 
de  lapislassuli.  Pint.  Ul- 
tramar, vltramaro. 
Lapones.  Natural  de  la 

Laponia.  Lapon. 
Lap.su.  Espay  de  temps. 
Espacio  de  tiempo,  {ata. 
Larba.  Peix.  Platija,  ace- 
Lardaci.  Med.  Lardáceo. 
Lari.  Moneda.  Larin. 
Larnifficli.  Pertanyent  n 

la  laringe.  Laríngeo. 
Larva.  Cuquet.  Cresa,  que- 
rocha.nombra,  fantasma. 
Espectro ,  fantasma. 
Lasaret.  Lazareto. 
Lasciu.  Libidinoso,  livia- 
no, braguetero,  [bricidad. 
Lascivia.  Liviandad,  lu- 
Lasciviós.  Lascivo. 
Lasciu  iosuiuent.    Adv. 
Lascivamente.  {cío. 

Lasserpici.  Pta.  Laceqn- 
Lassitut.  Cansancio^ 
Last.  Cert  pes  y  mesura. 
Lateral.  Ladero.  {Latte. 
Látieo.  V.  Fuet. 
Latitiidinari.  Tolerante. 
Latitudinária.  Toleran- 
tisme.  Tolerantismo. 


LEN 

l,ato.  Extés.  Dilatado. 

Lautlable.  Loable,  digno 
de  alabanza. 

Laudeiii:.  V.  Duisme. 

Laudes  (Tocara).  Fr.  fam. 
Alabar  ó  alabarse. 

Laugeranieut.  Adv.  Fà- 
cilment. Fácilmente. 

I^aureola.  Pta.  Pervinca. 
Corona  desant.  Diadema, 
aureola.  (rer  real. 

l,aurocerasso.  V.  Llo- 

E.aval)o.  Drap  ab  que  s' 
aixuga  'Is  dits  lo  sacer- 
dot en  la  missa.  Cornijal. 

Lavativa.  V.  Ajuda. 

Lavaiuri.  V.  Neteiament. 

K.axainent.V.  Relaxació. 
Laxament  de  ventre.  F/o- 
jedad,  laxación,  laxa- 
miento. (Solutivo. 

Laxant.  Laxativo.  Med. 

íiSíTÜtut. Laxidad,  lasitud. 

Lay.  Poét.  Endecha. 

Laya.  Casta.  Raza,  casta. 

Laycb.  V.  Llecli.     (Lo  lie. 

Leí  Lo.  Sincopa  de  Lo  he. 

Leal.  V.  Llegitim. 

Lealtat.  V.  Llealtaf.    (co. 

Lecauor.  Liquen.  Lecano- 

Lecttiari.  Electuario. 

Lectura.  Grau  de  lector. 
Lectoría.  Llegenda.  Le- 
yenda, lección.       (mente. 

Ledauíent.  Adv.  Alegi-e- 

Le€le.«!!ne.  Arquit.  S'  apli- 
ca á  la  paret.  Según  ley. 

Legació.  Empleo  de  le- 
gat.  Legacía.  V.  Embai- 

Legal.  Legítimo.       (xada. 

Legal.  Embaixador,  en- 
viat. Legado,  enviado. 

Legenda.  V.  Llegenda. 

Legra.  Especie  de  barri- 
na, vi /pjra.         (gracion. 

Legradura.  Cirurg.   Le- 

Legudanient.Segoñs  lley 
Legalmenle.      (préstamo. 

Leisa.  Deixa.  Empréstito, 

Leixar.  V.  Deixar. 

Lelo.  Fatuo.  Fatuo,  alela- 
do. V.  Ximple.  Tornarse 
lelo.  Fr.  Alelarse,  embo- 
becerse.   ¡Epígrafe,  tema. 

Lema.  Argumento,    titol. 

Leniosi.  Llemosi.  Lemo- 

sin.         (f/fíf/.  Y.Blanura. 

Lenitat.  Blandura,  suavi- 

Lenitiu.    Ablanidor.   Le- 

Lens.  V.  Llens.  (nificativo. 


LIB 

Lente.  V.  Ullera. 

Lentitud.  Tardanza,  tor- 
peza, pausa,  espacio. 

Lent^.  Pausado,  calmoso. 

Leny.  Naut.  Nau.  Leño. 

Lenyam.  Maderada,  ma- 
dera, maderaje,  madera- 
men,    (canalla.  Leperaje. 

Leperauí.    En  América, 

Lepra.  V.  Ronya.  Quant 
es  blanca.  Albarazo. 

LepriV.»;.  V.  Masell.    (don. 

Lerdo.  Tumor.  Lerda,  ler- 

Leridense.  De  Lleyda. 
Leridano,   (casi;  al  caer. 

Leri-leri.  A   punto:  casi 

Leron.  Exprés.  Le  fuerwx. 

Lerveu.  Especie  de  antí- 
lop. Lerveo. 

Lesiar.  Lisiar,  dañar.  Y. 
Oféndrer,  Perjudicar. 

Le.«»na.  V.  Alena. 

Le«nordest.  Lemordeste. 

Lesf^uest.  Vent.  Lesuesle. 

Le!<itar.  Lastrar. 

Leste.  L•iante.    (V.  Joca. 

Lestre.  Cert  joch.  Chito. 

Letal.  Mortal.        (mente. 

Letalment.  Adv.  Mortal- 

Letárgia.  Modorra.  Le- 
targo, (paquete. 

íietxuguitio. Lechuguino, 

Leucacat.  Miner.  Leuca- 
cate.  (Uic.  Enfisema. 

Leucoflegniá.«.oiia.   Me- 

Leueorreiclí.Medic.ieií-i 
corra  ico.  j 

Leuda.  V.  Lleuda.  | 

Leuder.  V.  Lleudetari.     | 

Levantanient.  Rebel- 
lió.  Suljlevacion,  rebelión. 

Levar.  Dit  de  la  nau.  Zar- 
par, levarse.  (do. 

Levat.  Amotinat.  Subleva- 

Leve.  Lleuger.  Ligero.  Lo 
que  se  oposa  levement  á 
la  lley.  Venial. 

Levedat.  Venialidad. 

Leveig.  V.  Lleveilg. 

Levitat.  Levedat.  Levedad 

Ley.  V.  Estat,  Son. 

Li.  Cas  oblich  del  pronom 
personal  ell.  Le. 

Libanota.  Pla.  Libanote. 

Libelista.  V.  Satirich. 

Libel-Io.  Libelo.  Libel-lo 
infamatori.  Perqué. 

Libert.  V.  Llibert,     [dor. 

Libertador.  V.  Lliberta- 

Libransa.  Llibransa.  Li- 


LÍN         243 

hramiento,  póliza. 

Libre.  V.  Llibre. 

Liceo.  Lloch  de  ensenyan- 
sa  pública.  Gimnasio. 

Lícit.  Permès.  Licito. 

Licopodi.  Pla.  Licopodio. 
V.  Peu  de  llop. 

Liganis  de  S.  Pere.  Festi- 
vitat de  S.  Pere  Advincu- 
la.  Las  cadenas  deS.  Pedro 

Liguit.  Miner.  Lignito. 

Liguri.  Ligurino,  genotés. 

Lijula.  Ligula.  Pla.  Ace- 
derilla. V.  Lújula. 

Lila.  Pta.  Lila,  valeriana 
roja,  avellano  de  la  India. 

Lilaci.  Semblant  a  una 
lila.  Lilaceo. 

Lilaina.  Joguina  de  noys. 
Dije.  Bellaquería.  Lilaila. 
Patarata.  Tiritaña.  Mo- 
nería. Telaraña.  (fa. 

Linifa.  Humor  aquós.¿in- 

Liniiátich.  Linfático. 

Liuiit.  Límite,  confín,  lin~ 
dero,  linea.  Posar  límits. 
Fr.  Posar  fi.  Limitar.  Po- 
sar fila  ó  lindes.  Alindar. 

Limitació  (Sens).  Adv. 
for.  Llenero. 

Limitar.Escassejar.Coar- 
tar,  restringir,  limitar., 
estringuir ,  ceñir.  Posar 
límits.  Alindar. 

Limitar.««e.  r.  Ceñirse^ 
concretarse,  sucintarse. 

Lii»o.««na.  V.  Almoyna, 
Caritat.  (mosnero. 

Liniosner.  Almoj  ner.  Lt- 

Lintpiar.  Purgar."  3/unt/í- 
ficar,  purificar,  purgar. 
Netejar.  Mondar,  exjiur- 

I     gar.  Y.  Nelejar. 

Limpiesa.  Netedat.  Ter- 
sura. Puresa.  Pureza. 

Limpio.  Net.  Mondo.  Po- 
sar en  limpio.  Fr.  Acla- 
rar. Liquidar.        (fíodas. 

Linátoe.  Pla.  Olivastro  de 

Lince.  Quadrúpede.  £060 
cerra í.  ice.  Linceo. 

Lincicli.  Semblant  al  lin- 

Línea.  En  lo  escrit  ó  im- 
près. Renglón,  raya.  Ras- 

I     sa.  Raza.\.  Limit.  Tirar 

!     lineas.  Fr.  Rallar.  Reglar. 

i     Discórrer    medis.   Eclutr 

'     lineas,  maquinar. 

Lingot.  Galápago,  lingote. 

Linyol.  Cabo,  hilo  ú  hebra^ 


244      LLAC 

K.ioné!>i.  De  Lió.  Leonés. 

l.ipai'U!^<iUÍrro.  Med. 
Tumor.  Liparoscirro. 

liiquar.  V.  Fóndrer. 

Eiiquen.Pta.  Pulmonaria. 
Molsa.  Acensali. 

&iquídable.  Licuable,  de- 
licuescente, liquefactible. 

Iiiquidació.  Liqüeracció. 
Licuefacción.  L.  de  comp- 
tes. Ajustamiento. 

Uquitaanibre.  Licor.  Li- 
quidámbar.  (clarir. 

Kiii|HEtIar.  V.  Fóndrer,  A- 

Lif|iii(lesa.  Liquidez. 

I^iquit.  Net,  pur.  Neto. 
Clar,  flúit.  Liqvido.  Tor- 
nar liquit.  Descoagular. 

'í•isua.  Vori. Berma,  lisera. 

liitatiur.  Qui  lita  ó  sacri- 
fica. Sacrificador. 

L•itar^e.  Quim.  Litargiri. 
Almártaga.  Lo  que  's 
trau  del  or.  Litargirio  de 

Miiterat.  itíeraío.        {pro. 

VAt't.  Metall.  Litio. 

Kiitiásia.  Med.  Litiasis. 

Litigable.  Contencioso. 

Litigar.  V.  Pledejar. 

Utra.  Pta.  Salicaria,  lisi- 
maquia  roja. 

ILiiire.  V.  Lliura,  Llibre. 

1.Í»  ell.  Opúscul.  Opúsculo. 

llit  iiletia.  Lividez.      (hit. 

liívít.  Lívido.  Y.  Esgrogue- 


LLAD 

ro.  Article.  El. 

Iroa.  V.  Llaor. 

■>oani«a.  Loa,  loamiento. 

Locul.  Lioch  fixo.  Locali- 
dad,     (rell.  Calvatrueno. 

I^uco.  Boig.  Insano.  Esfe- 

l^ucoinutor.  Locomoto- 
ra. Locomotiva. 

B.ociira.  Uojeria.  Insania. 

LiOcutori.  Parlatorio.  De 
monjas.  Libratorio. 

EiOgaritaiie.  .\ritm.  Loga- 

Lógioa. Dialéctica,  (ritmo. 

liUgrar.  Merecer,  obtei\er, 
conseguir,  alcanzar.  Fam. 
Pescar,  cazar,  ganar. 

liogrejar.  Donar  a  ganan- 
cia alguna  cosa.  Logrear. 

BjOgrer.  V.  Usurer. 

liOgro.  Ganancia.  Lucro. 
Consecució.  Consecución, 
impetración.     (£oíirfn>i«. 

L•oiidre»!.  Drap  de  llana. 

Longanient.  Adv.  Por 
largo  tiempo.  (Logánimo. 

L•onganini.     Magnànim. 

I.<»ntanar.  V.  Allunyar. 

L.oriot.  V.  Oriol.  Aucell 
nocturno.  Galgulo.  Tam- 
bé se  nomena  Grajo,  ar- 
rendrajo,  gayo,  caradrio, 
etc.  (inglesos.  Lord. 

Maort.  Tractament  entre  'Is 

liOt.  Part  de  un  tot.  Lote. 

Lotxa.  Peix.  Locha. 


LLAD 

I.,ubet«i.  Pta.  Cerveza,  ico, 

L•iibricli.  Impúdico,  lúbri~ 

S>ubricitat.  Impudicicia, 

Luciíeri.  Luriferino. 

Lucrar.  V.  Guanyar. 

L•uertitiu.L•ucroso,  ganan- 
cioso.     (Fructuosamente^ 

Lucrativaiueut.      Adv. 

Lucro.  Ganancia,  usura. 

Luda.  Baldés.  (nio. 

Ludibri.  Ludibrio,  escar- 

LueK«..\dv.  Prontamente^ 
prestamente,  pronto,  pres~ 
lo.  Conj.  Pues.X.  Desprès. 

Lugra.  Embarcació  peti- 
ta de  tres  pals.  Lugre. 

Lügubrenieiit.  Adv.  Fu- 
nestamente, tristemente. 

Lújula.  Pta.  Acederilla, 
aleluya,  aceitosa. 

Luinera.  Y.  Claraboya. 

Lur.  Y.  Llur.  lY.Ufá. 

Lussá.  Frondós. Frorií/oso» 

Luso.  Ltijo.     (so.  prodigo. 

Luxós.  Yá,  pródich.  Lujo- 

Luxúria.  Lujuria,  lasci- 
via. Entregarse  á  la  lu- 
xúria. F'r.  Lujuriar. 

Luxnríar.  Lujuriar. 

Luxuriós.  Donat  á  la  lu-> 
xuria.  Impúdico,  libidivo^ 
so,  incontinente,  carnal. 

Luxuriosanient.  Adv. 
Impúdicamente,  lujurio— 
sámente. 


LL 


Lia.  Adv.  Alli,  allá. 

Llabeig.  Y.  Llebeig. 

Llabi.  Labio.  Si  está  fes. 
Hendido.  Si  es  gros.  Be- 
sudo. \.  Morrut.  Eixit  en 
fora.  Jeta.  No  desplegar 
los  llabis.  Fr.  Cerrar,  se- 
llar los  labios. 

iJábia.  Labia,  parola. 

Llabiat.  Bót.  Labiado. 

Llabiréf^.  Labio  hendido  ó 
partido.  [zo. 

LlabigrÓN.  Belfo,  befo,  be- 

Llaborar.  Náut.  Laborear 

Llaca.  En  sas  principals 
accepcions.  Laca.  Betum 
compost  pera  calafatejar 
las  naus.  Zulaque.  Embe- 
tumar  ab  llaca.  Zulacar. 

XIacii>  Concavilat    plena 


de  aygua.  Lago.  Llot.  La 
ma,  tarquín.  Lo  Uach  deis 
lleons.  Leonera. 

Llacós.     Pertanyent     al 
llach.  Panta7wso,  laguno- 
so. Llotós,  langós.   Lepa 
c/iar.Que  cria  llot. Lamoso 

Llacsó.  Pta.  Cenaja.  Y. 
Llaxó.        [lia.  Y.  Cabra. 

Lladelfa.   Insecte.  Ladi- 

Lladern.  Arbust.  Ladier- 
no,  aladierno,  alaterno. 

Lladi.  Ladino,  astuto. 

Lladó.  Arb.  Almez.  Fruyt 
del  mateix.  Almeza. 

Llad«>ner.  Arb.  Almeci- 
no,  almezo,  loto,  latonero, 
lodvño.  (Ladrador. 

Lladrador.    Qui    lladra. 

Lladraguet    o     Lladre- 


quet.  Dim.  L•idroncillo, 
ladronzuelo. 

Lladrament.  Y.  Lladrit> 

Lladrar.  Ladrar. 

B-ladrayre.  Y.  Lladrador. 

Lladre.  Ladrón,  robador, 
hurtador.  Lladre  astut. 
Galafate.  De  bestiar.  Ctui- 
trero,  abigeo.  De  cami 
real.  Bandido,  bandolero, 
salteador.  De  muías  y  ca- 
balls.  Almiforero.  Fi.  Ca- 
co. Que  roba  ab  rossinyol. 
Porcador.  Que  roba  per 
los  alts.  Altanero.  Rater. 
Cortabolsas,  ratero,  fal- 
trero. Sagas.  Ganzúa,  son- 
sacador.  Cau  de  lladres. 
Ladronera.  Cosa  de  lla- 
dres. Ladronesco. 


LLAG 

ïiladrcgnt.  Bapaz,  rate- 
ro, gatiUij,  íjarduña. 

Kiladret.  Dim.  Escamo- 
teador.  ratero. 

lilaariaJa.  Lo  diner  que 
s'  estalvia.  Bolsa.  V. 
Guardiola,  (drido,  ladra. 

IJadrtt.  Veu  del  },'0s.  La- 

K.ladi-0.  Especie  de  bom- 
ba. Sifon.  \'.  Lladraguet. 

Kiladronera.  Pari  poste- 
rior del  carruatge.  Zaga. 
Cau  de  lladres.  Ladronera 

l•Iatlruiiet.  V.  Lladraguet 

KiladriMiici.  Latrocinio, 
ladronicio,  ladronería. 

L•Iailrot.  V.  Lladregot. 

S^Iafrar.  \.  Llucar. 

Kilaga.  Ulcera.  Cir.  Ulce- 
ración. Nafra  que  la  lo 
bast,  sella,  etc.,  á  la  ca- 
balcadura.  Matadura. 
Llaga  pudrida.  Gusanera. 
Lo  que  fa  llagas.  Plagoso. 
Pie  de  llagas.  Ulceroso,  j 
Tancar  una  llaga.  Sobre-\ 
sanar.  {Ceja,  cejo. 

lilagitny.  Faixa  de  núvols. 

L•laganya.  Légaña,  laga- 
ña, pitaña.  I 

l,laj;anyÚ!«.  Legañoso,  la- 
gañoso, pitañoso. 

Kilagar.  Fér  llagas.  Ulce- 
rar. Llagar  la  sella  á  las 
cabalcaduras.  Matar. 

lilagarciaix  y  Llagart.  V. 
Llangardaix. 

Xiiajfasta.  Insecte.  Garra- 
pata, langostón.  Cabra. 
Insecte.  Ladilla.  Agafar- 
s«  com  una  llagasta.  Fr. 
Pegarse  como  ladilla.  V. 
Paparra. 

lilaj^osta.  Insecte  ó  peix. 
Langosta.  Insecte.  Sal- 
tan ,  caballeta.  Dit  del 
que  ell  mateix  se  convi- 
da. Pegote. 

lilago-ster.  Lango-ttero. 

JLIag<ksti.  Insecte.  Lan- 
gostino, lagostilla.  Peix. 
Langostin,  camarón.  La 
llagosta  gran.  Langostón. 

K.la«0!«tinat.  Semblant  á 
la  llagosta.  Langostino. 

Kilá^i'íuia.  Lágrima.  Cáu- 
rer  las  Uágrimas.  Fr.  Sal- 
tar las  lágrimas.  Desler- 
se  ó  fóndrerse  en  liágri- 
mas.    Fr.    Anegarse    en 


LLAM 

llanto.  Plorar  Uágrimas 
de  sanch.  Fr.  Llorar  á 
lágrima  viva.  Pl.  Llágri- 
mas  d'  ase.  Pla.  Galio 
marítimo.  Ll.  de  S.  Jo- 
seph.Orn  Halago,  vicarios. 

L•lagriíital.  Lo  angul  del 
ull.  Lagrimal.  Lo  que 
pertany  á  las  Uágrimas. 
Lacrimal.  Lo  os  de  est 
nom.  Angular.        (torio. 

liSagriiuaturi.  Lacrima- 

L•lagriïnejar.  Lagrimar. 

EiSag't'inió.«>.  Lagrimoso, 
lagrimable,  bañado  en  lá- 
grimas, legañoso. 

Uagriino.«>ainent.  Adv. 
Lamentablemente,  lloro- 
samente, (lany. 

aJagiina.  V.  Llach  ,  Es- 

a^labiií.  Laúd,  cítara. 

L•laicaitient.  Adv.  Laica- 
mente. (Llech.  Lego. 

I>Iaich.      Laich.       Laico. 

Uaiii.  V.  Llamp. 

IJaiiia.  Certa  roba  de  se- 
da. Bestaño,  lama.  Qua- 
drúpedo.  Paco  ó  Paco  lla- 
ma. V.  Flama.  (da. 

L•Iaimarada.  V.  Flamara- 

Bulaiubai't.  Peix.  Langos- 
tín, camarón.  V.  Llagosti. 

L•laiuborda.  Llosa  qua- 
drilonga.  ildo^ii!» ,  losa, 
tillarejo.  Filada  de  dis- 
tancia en  distancia  en 
los  rechs.  Vejwra. 

L•laiiibraquí.  Armadura 
antigua.  Lambrequin. 

Uauíliresada.  Mirada. 

L•lanihregar.  Mirar  ab  ¡ 
atenció  y  curiositat.  Atit-\ 
bar,  ojear,  amusgar,  des- 1 
hollitiar.  Llambregar  los 
ulls.  Fr.  Avivar  los  ojos. 

lilainbricli.  Insecte. iom- 
briz,  lambrija.  V.  Cucb. 

L•lanibruMca.         Rahim  i 
bórt.  Agrazón.  La  parra 
qual  fruyt    no    madura. 
Agracera  ,    vid  silvestre, 
parrón,  labrusca,  parriza 

lilanieiitar.  Lamentar. 

Llaiuer.  .Met.  Lamero. 

Eilaiuiner.  Goloso,  gala- 
mero.  \.L\épo\.  I 

Llamp.  En  sas  principats 
accepc.  Bayo.  La  perso-j 
na  que  camina  sempre! 
ab  mòlta  pressa.  Tragale- 


LLAN      245 

guas.  Llansar  lo  llamp 
los  mi  vols.  Arrojar,  vi- 
brar el  rayo.  Despedir 
llamps.  Fr.  fulminar.  Fe- 
rit del  llamp.  Fulminado. 

L•lanipaat^  Brillante,  fla- 
ínante.  (empalomar. 

Ltaiupanya.    V.    Fil  de 

L•lamparó.  Cordel,  corde- 
lejo, cordón. 

L•lauipar.se.  r.  Malearse. 

Silampas  ó  Llámpus.  lo- 
terj.  Fuego,  chispas. 

Uampeca.  V.  Llampera. 

ILIampecb.  Belámpago. 

lilampegar.  Belampa- 
guear.  (Cordill. 

ïJaiupera.  V.  Llamparé. 

Llamprea.  Peix.  Lam- 
prea. Fèr  such  de  llam- 
prea.  Fr,  Lamprear. 

lilampreró.  Peix  petit 
de  riu.  Lamprehuela. 

Llaiupuga.  Peix.  Lampu- 
ga,  untia.  V.  Llamprea. 

L•lana.  En  sas  principals 
accepc.  Lana.  Lo  borris- 
sol  que  's  fá  sota  de  las 
c^ixas,  talers,  etc.  Tamo. 
Pelussa.  Pelo.  La  del  llom 
dels  moltons  magres.  Al- 
bardilla.  Instrument  que 
usan  los  mestres  de  ca- 
sas. Plana.  Llana  crua. 
Lana  cruda,  encerró.  Lla- 
na de  porcell. V.  Tonedis. 
Llana  de  las  pells.  Pela- 
dillos. Art  de  fabricar  la 
llana.  Lanificio.  Botiga  ó 
magatsem  de  llanas.  La- 
nería. Cardar  la  llana. 
Emprimar.  Cosa  de  llana. 
Lanar,  lanío.  Cubert  de 
llana.  Enlanado.  Fèr  la 
llana  flexible.  Correar. 
Mesclar  la  llana  bona  ab 
la  dolenta.  Conchabar. 
S«rtejador  de  llana.  Apar- 
tador. Tenir  mòlta  llana 
al  clatell.  Fr.  Tener  mu- 
cha carne  en  las  cejas. 
Tráurer  la  llana  del  cla- 
tell. Fr.  Desasnar,  agit- 
zar.  Y.  Deixondar. 

L•lanada.  Bastó  pera  ne- 
tejar y  refrescar  las  pes- 
sas  de  artilleria.  lanada. 
Caperol.  Capa,  {llámente. 

Llanament.  Adv.  Sensi- 

L•lancejador.  Lanceador^ 


246      LLAN 

alanceador.      {Alancear. 

Kilancejar    ó    Llansejar. 

l•lancer. Soldat  abllansa. 
Lancero.  De  peu.  Piquero. 

l•lanceta.  Lanceta ,  san- 
gradera. Man.  Fieme.  Cop 
de  llanceta.  Lancetada, 
lancetazo.       {Franqueza. 

l•lanesa.         Franquesa. 

l•langardaix.    Reptil    y 

rieix.  Lagarto.  Cau  de 
lanpardaiios.  ¿agraríero. 

L•langonissa.  Longani- 
za, chorizo,  salchichón. 

I,.lang:o8ta.  Y.  Llagosta. 

Llangostí.  V.  Llagosti. 

Eilanilla.  Especie  de  ro- 
ba de  llana.  Lanilla. 

lilanós.  V.  Llanut. 

f^lanositat.  Lanosidad. 

Uans.Lance.  Y. Escomesa. 

Llauíva.  Arma.  Lanza,  pi- 
ca, rejón.  Del  cap  de  las 
banderas.  Muharra.  La 
barra  deis  cotxos,  gale- 
ras, etc.  Tronco,  lanza, 
pértigo.  Ll.  gran.  Fala. 
Per  torejar.  Garrochón. 
Petita.  Azagaya.  Cop  de 
llansa.  Lanzada.  Ferirab 
lallansa.  Lancear.  Fabri- 
cant de  Uansas.  Lancero. 

L•lansada.  Lanzada. 

lilansadis  ó  Llensadis. 
Arrojadizo. 

E<lan»ia«Iora.  Lanzadera, 
jugadera.  Li.  pera  teixir 
flors  y  dibuixos.  Espolín. 

l•lansàiuent.  La  acció  de 
llansar.  Lanzamiento. 

L•laiiNnr.  Lloch  de  posar 
llansas.  Lancera.  Tirar 
alguna  cosa,  fér  eixir ab 
forsa  ó  despullar  de   la 

Íiossessió.  Lanzar.  Di- 
undir.  Despedir.  Yessar. 
Derramar,  verter.  Despe- 
dir alguna  cosa  algunas 
parts  de  que  's  compon. 
Arrojar,  despedir.  Tirar 
lo  inútil  ó  dolent.  Echar 
á  mal,  arrojar.  Apartar 
de  si  las  cosas  no  mate- 
rials. Despedir,  desechar. 
Exténdrer  la  erada  pera 
bátrer.  Emparvar,  apar- 
var. Exposar  alguna 
quantitat.  Arriesgar,  a- 
veníurar.  Entre  estam- 
pera. Imponer^  JLlensar  á ' 


LLAR 

pérdrer.  Fr.  Prodigar. 

lAanmarse.  r.  Acométrer 
impetuosament.  Abalan- 
zarse. Tirarse ,  deixarse 
anar.  Arrojarse,  echarse. 
Yuydarse.  Vaciarse. 

Eilañf^assa.  Llansa  gros- 
sa. Lanzon.  Llanxa  gran. 
La7\chon. 

Kilauííejar.  Ferir  ab  llan- 
sa.  Lancear,  alancear 

IJansul.  Y.  Llensol. 

l^lanterna.  Linterna.  Fa- 
nal de  mar.  Faro. 

Llanternassa.  Aum. 
Llanterna  ^XAn. Linternón 

Kilanterner.  Lin ternero. 

Kiianteriió.  Arquit.  Mit- 
ja taronja.  Cúpula,  linter- 
na. De  rellotje.  Piñón. 

Ijlántiet. Lámpara,  candil 
Caixa  de  posar  la  llàntia 
Lamparin.  Mocarla  llàn- 
tia. Jlíirar  la  lámpara  ó 
el  candil. 

Lilantiasi^a.  Fanal  ab 
llàntia  gran.  Lampión. 

L•lantier.  Qui  cuyda  de 
encéndrer  las  llantias. 
Lamparero ,  lamparista. 

Llantieria.  Lamparería. 

Uantió.  Lamparilla. 

Eilatitiós.  Y.  Llentiós. 

TLlanto.  Sollozo,  plañido. 

Eilanut.  Lo  que  té  llana. 
Lanudo,  lanar,  lanoso. 
Tonto,  taujá.Zo9U«<e,  zo- 
te,menguado,  palurdo. 

L•Ianxa.  Lancha,  esquife, 
batel.  Llanxa  de  rem  y 
vela.  Pinaza. 

lilanxada.  Lanchada,  es- 
quifada, esquilfada. 

L•lanxer.  Lanchero. 

Llanxeta.  Lancheta,  gón- 
dola, lanchilla.         (loor. 

L•laoró  Llahor..4/a6ariza, 

L•lapaüisia.  Pta.  Bardana, 
lampazo.         (Lapidario. 

■.lapidari  y   Llapidayre. 

L•lapidera.  Instrument 
pera  subjectar  lo  llapis. 
Lapicero.  La  pedrera  de 
llapis.  Lapizar.  {pis. 

I^lápiM.  Pedra  negra.  Lá- 

L•lapiNMejar.  Lapicear. 

Llapicictúct.  Pegajoso ,  vis- 
coso, pegadizo,  glutinoso. 

Eilar.  Lo  puesto  ahont  se 
fá  foch.  Hogar ,  hornilla. 


LLAS 

Pl.  Llars.  Déus  de  las  ca- 
sas entre  'Is  ant  Ichs.  Lares 

Eilarcii.  En  sas  principals 
accepc.  Largo.  Prolongat. 
Prolongado.  Excessiu. 
Improbo.  Crescut.  Creci- 
do. Generós.  Dadivoso,  li- 
beral. Abundant.  Copioso. 
Al  ó  pel  llarch.  Adv.  A  lo 
largo  ,  á  la  larga.  De 
llarch  á  llarch.  Adv.  A  lo 
largo.  Ll.  de  mans.  Ma- 
nilargo. Y.  Llargària. 

lilarder.  Lardero. 

■.lardó.  Miquetade  carn 
que  queda  del  sagi  fós. 
Chicharrón ,  gorrón.  Ta- 
Uet  de  cansalada  pera  en- 
llardar. Mecha.  >ola  que 
's  posa  al  marge  del  ori- 
ginal ó  de  las  probas  en- 
tre estarapers.  Lardón. 
La  laca  de  oli  ó  greix,  ho- 
me brut.  Pringón.  Por- 
queria. Juque. 

■Jardos.  \Grasiento ,  lar- 
doso, mugriento,  graso. 

lilargauíent.  Adv.  .\bun- 
dantment.  Largamente. 

L•largaria.  Largueza,  lar- 
gura, longitud,  largo,  lar- 
gor, [go.  Y.  Llarch. 

iJargarut.  Largo,  oblon- 

EilargáM.  .4um.  Largon. 

■.larguera.  Largueza. 

VAart.  Lardo,  unto,  mante- 
ca, grasa,  pringue. 

l•lsks.  En  sas  princip.  ac- 
cepc. Lazo.  Inió,  vincle. 
\'Í7iculo.  Engany.  Red, 
garlito  ,  añagaza  ,  ase- 
chanza. Linyòl  pera  aga- 
far aucells.  Oncejera.  Pe- 
ra cassar  perdius.  Alar. 
Pera  cassar  feras.  Onzue- 
lo.  .4rdit.  Trampa,  zanca- 
dilla. Lias  de  dardell.  .4- 
mienlo.  Del  sombrero. 
Pedrada.  Escorredor  pe- 
ra penjar.  Ahogadero.  Pe- 
ra subjectar  lo  caball. 
Anillo.  Armador  de  lias- 
sos.  Insidioso.  Armar  lias- 
sos  á  la  cassa.  Perc/ioiiar. 
Parar  llassos.  Armar  la- 
zos, enredar.  (Lias. 

LlaNüada.     Lazada.    Y. 

■JaNsar.  Enlazar.    (Lías. 

LlaN^era.  Lazo,  alar.  Y. 

Llàstima.  En  sas  princip. 


LLAU 

accepc.  Lástima.  Com- 
passió. Compasión ,  pie- 
dad. Traball ,  pena.  Que- 
branto, duelo,  Fèr,  cau- 
sar ó  donar  llàstima.  Zas- 
timar.  Tenir  llàstima. 
Compadecerse ,  lastimar- 
se. Posar  fèt  una  llàsti- 
ma. Fr.  Ponerá  uno  hecho 
una  desdicha. 

Llastíniar.  Fèr  dany. 
Lastimar,  r.  Móurerse  á 
compassió.  Tener  lásti- 
ma, compadecerse. 

L•lastiiiiós.  Lastimoso, 
lastimero,  lamentable. 

L•lastinioí^aiuent.  Adv. 
Lastimosamente. 

lilastre.  Lastre ,  estiva. 
Náut.  Zahorra.  Carregar 
d»  llastre,  fèr  Uastre. 
Náut.  Lastrar. 

L•lata.  Pessa  de  fusta  es- 
treta.  Lata  ,  abitaqiie, 
cuartón,  cabio.  Llenca  de 
espart,  cánem,  etc.  Plei- 
ta.  De  metall.  Hijuela. 

L•latí.  Llengua  llatina,  ia- 
tin  ,  latino  ,  latineidad. 
Suau.  Suave,  escurridizo. 

Uatini».  Pta.  Corona  de 
Rey.  V.  Gitam. 

IJatinada.  Indirecta.  In- 
directa, vareta,  pedrada. 
Cláusula  de  llati  dolent. 
Latinajo.  (near. 

L•Iatinejar.  Latinar,  L•li- 

L•latinisar.  Latinizar. 

EilatiniNine.  Latinismo. 

VJatiaitat.  Y.  Llati. 

■JatNeríar.  V.  Danyar, 
Ferir,  Maltractar. 

lilatuga.  V.  Lletuga. 

L•latzer  (Posar  com  un). 
Fr.  Poner  de  oro  y  azul. 

L•launa.  Planxa  de  ferro 
prima  de  color  de  plata. 
Hoja  de  Flandes  tí  hoja  de, 
lata.  Eyna  de  cuyna  pera 
rostir.  Grasera  de  hoja  de 
lata.  Circuí  enter  del  fer- 
ro que  volta  tola  la  roda 
del  carruatge.  Calce,  cal- 
so,  llanta. 

K.lauber.  Hojalatero. 

lilauneria.  Hojalatería. 

lilaurada.  Lo  acte  y  efec- 
te de  llaurar.  Aradura, 
reja.  La  obligació  que  te- 
nien   los   feudataris    de 


LLEA 

llaurar  la  terra  del  se- 
nyor feudal.  Arada.  Do- 
nar la  darrera  llaurada. 
Fr.  Cohechar.  Terra  llau- 
rada. L•ibrado. 

L•lauradwr.  Qui  llaura. 
Labrador,  arador.  Pagès 
que  cultiva  la  terra.  Agri- 
cultor. Instrument  de 
llauna  ó  llautó  pera  pén- 
drer  los  grans  dels  sachs 
ó  senallas  pera  posarlos 
al  pes.  Librador.         (da. 

L•lauranient.  V.  Llaura- 

L•Iauran.sa.  Labranza, 
agricultura. 

L•laurar.  Arar,  labrar, 
cultivar.  Terra  fàcil  de 
llaurar.  Arijo.  Tornar  á 
llaurar.  liearar. 

lilauró.  Llaurada.  Ara-^ 
dura.  Solch.  Labor,  vuel- 
ta. V.  Llaurada.  Camp  de 
llauro.  Campo  de  labran- 
za. Llauro  de  pa.  Tierra 
labor.Lo  lloch  ó  terra  llau- 
rada. Arada.  La  segona 
llauro.  Binazon. 

L•laiií<anjer.  Lisonjero, 
adulador.  {Laud. 

L•laút. Embarcació  petita. 

L•lautú.  Laton,  azófar.  De, 
color  de  llautó. . 4  metoiaí/o' 

L•Iavur.  Semiente,  semilla, 
grano,  germen.  LI.  de  bàl- 
sam. Carpobálsamo.  De 
cànem.  Cañamón.  De  ce- 
ba. Cebollino.  De  col.  Co- 
lma. De  espinach.  Mil. 
Cert  instrument  de  ferro. 
Abrojo.  LI.  de  malva  co- 
muna. Abilla.  De  meló, 
pera,  etc.  Pepita.  De  naps. 
Navina.  De  raye.  Rabani- 
za. Tráurer  la  llavor  del 
cotó.  Alijar.  PI.  Camuñas. 

IJavorar.  Labrar. 

Uavoras.  V.  Llavors. 

Eilav4»reta.  Dim.  Granilla 

L•lavorí».  Adv.  Entonces, 
en  aquel  acto  ,  en  aquella 
ocasión  ó  circunstancia. 

L•laxó.  Pta.  Cerraja.  Ll.  d' 
ase.  Diente  de  león. 

L•laycli.  V.  Laych. 

I>leal.  Leal ,  fiel,     (.mente. 

Ueaiiuent.    Adv.    Leal- 

Lilealtat.  Lealtad,  honra- 
dez. La  deis  animals  en- 
vers r  home.  Fidelidad. 


LLEG      247 

L•Iéba.  Barra  de  ferro  pe- 
ra tancar  portas,  fiíiestras, 
etc.  Falleba.  Pl.  Ganïos 
dels  clamásiechs.  Garfios 
ó  garabatos  de  los  llares. 

lílebeig.  Vent  entre  mitg- 
dia  y  ponent.  Ábrego,  le- 
beche, abrigo,     {sudoeste. 

L•lebetjada.    Ráfaga    de 

L•Iebra.  Quadrúpedo.  Lie- 
bre. Llebra  de  Indias. 
Vizcacha.  Llebra  vella. 
Lebrastón.  Cosa  de  lle- 
bra. Lebruno.  Móurer  la 
llebra.  Fr.  iMóurer  algu- 
na especie.  Levantar  ó  al- 
borotar la  caza. 

L•lelirada.  Especie  de  gui- 
sat. Junglada,  lebrada. 

L•Iehi'as.sa.  Aum.  Lebrón. 

l.lebrer.  Lebrel,  lebrero. 

L•Ieitrera.  La  femella  del 
llebrer.  Lebrela. 

L•lebreta.  La  llebra  mòlt 
jove.  Lebrato. 

L•Iecb.  En  sas  princip.  ac- 
cepc. Lego.  Lo  qui  no  té 
ordes  clericals.  Laico. 
Fam.  Lo  religiós  llech. 
Motilón.  Monjo  llech  de 
la  Cartuixa.  Barbón. 

L•Iedania.  V.  Lletania. 

L•ledoner.  Arb.  Almezo. 
V.  Lladoner. 

L•Iefre.  Greixós,  llapissòs. 
Pringón  ,  grasiento ,  zar- 
rapaslron,  roñoso. 

L•lega.  Monja  que  serveix 
á  las  demes.  Lega. 

L•legany.  V.  Llagany. 

L•leganya.  V.  Llagahya. 

iJeganyós.V.  Llaganyós. 

Ijiegar.  Legar,  mandar. 

L•legardo  y  Llegarrol. 
Fam.  Hermanuco ,  moti- 
lón, {da,  legado. 

L•legat.  For.  Deixa.  Man- 

Uegatari.  Legatario. 

L•legenda.  Lo  que  's  Ue- 

?;eix.  Leyenda.  Acte  y  e- 
ecle  de  llegir.  Lectura. 
En  las  monedas  ó  meda- 
llas. Inscripción. 

lilegiMe.  Legible,  leible. 

lilegidur.  Qui  lleçeix. 
Lector.  Que  pot  Uegirse. 
Legible. 

L•legidora.  Especie  de 
casseta  per  tráurer  oli  de- 
la  pica.  Tácela. 


248      LLEN 

L•legir.  Leer.  Lleg;ir  poch  á 

£och.  confegir.  Deletrear. 
0  llegir  fil  pérdrer  lo  es- 
criurer.  Fr.  Quien  mucho 
abarca  poco  aprieta. 

tAeslslació.  Legislación. 

L•IegÍM]a(I<»r.  I^egislador. 

Uega.slar.  Legislar. 

lilegisiiitáu.  Legislativo. 

I>legi.>$iatura  Legislatura 

Kilegiíita.  Legista, jurista. 
Llegista  ignorant  ó  sense 
estudis.  Leguleyo. 

lAesítim. Legitimo .  [cion. 

L•legiíiinacM».  Legitima- 

L•leg;itïiui:i»eut.  Adv. 
Legítimamente. 

tA^gitimar.  Legitimar. 

MÁ^SititwiHtix.Legilirnista 

L•legitiiesiíaí.  Qualitat 
de  llegitim.  Legitimidad. 

L•Iégua.  Legua.  De  una 
llegua  lluny.  Adv.  A  gran 
distancia.  A  legua,  ú  la 
legua,  de  cien  leguas. 

L•legisiu.  Legumbre.  Lle- 
gum cuytós.  Loe.  lana. 
Impaciehl,  aprcssurat. 
Impaciente.  Pl.  Llegums 
sechs.   Menestras. 

L•Iei\a.  V.  Escudeller. 

lileixiu.  Lejía,  lejío,  cla- 
rilla, co/aíía.  Lleixiu  fort. 
Lejío  metido.  Posar  en 
lleixiu.  Fr.  Enlejiar. 

lileixiver.  V.  Cubell. 

l.leii)l>ru.<«cli.  V.  Aspre. 

Uétnena.  Liendre.  Tráu- 
rer  las  llémenas.  Deslen- 
drar. ,\.  Esllemenar. 

l•Ieiuench.  Esquilimoso. 

L•leniener.  Lendrero. 

K>!enieiió.«i.  Lendroso. 

Lileiiií  (l)evot  de  sant). 
Loe.  V.  Llépol.       (leria. 

L•leniiiiatlura.  Y.  Llepo- 

L•Iensiuejai*.  Golosinear. 
V.  Llepolejar. 

L•Ieinineii'.  Galamero,  la- 
merón. V.  Llépol. 

Ueiiiinería.  ("atufa,  dul- 
saina.  V.  Llcpokria. 

IiIeino»«í.  Lemosin. 

tAenca.  Tira ,  lista.  Ll. 
ampia.  Listón.  De  alguna 
cosa  de  menjar.  Presa. 
De  cansalada.  Mecha.  De 
cuyro  per  los  caixons. 
Precinta.  De  drap.  Gira. 
De  pell,  carn,  etc.  Lonja, 


LLEX 

tajada,  ?o«e/)a.  De  pernil. 
Magra.  De  tela.  Tirilla. 
De  terra.  Longuera.  V. 
Llengua  de  terra. 

Lleiii;;4»ta.<4  (Fèr).  Fr.  Sa- 
car la  lengua. 

Ijieiigotejar.  Mirííiurar. 

Bileugoter.  Lenguaraz. 

L•Ieugua.  En  sas  princip. 
accepc.  Lengua.  Idioma. 
Idioma  .  habla.  Ll.  bovi- 
na, llerb.  Buglosa,  ancu- 
sa, lengua  de  buey,  pié  de 
paioma.  V.  Borratxa.  Ll. 
cervina.  Pla.  Lengua  de 
cierro.  De  apotecari.  Es- 
pátula. De  cá.  Pta.  Cino- 
glosa, riniebla,  lengua  de 
perro ,  ¡apila.  \.  Besneu- 
la.  De  caltall.  Pta.  Laurel 
de  Alejandría.  De  caball 
travat.  Fam.  Qui  parla 
palpissot.  Lengua  Je  es- 
tropajo. De  cervo.  Pta. 
Melsera,  lengua  de  ciervo. 
De  cscorsó.  Pta.  Serpen- 
tina. De  passarell.  Pta. 
Poleo  montano,  zamarri- 
lla. De  serp.  Pta.  Lengua 
de  sierpe.  De  terra.  Pro- 
montorio, cabo.  Arrancar 
la  llengua.  F"r.  Deslen- 
guar. Fér  callar  las  ma- 
las llenguas.  Fr.  LJar  un 
tapaboca.  Fluix  de  llen- 
gua.Fr.F/¡yo  de  palaljras. 
InslruLit  en  llenguas  Len- 
guaraz. Lo  que  esta  es- 
crit en  móltas  llenguas. 
Poligloto.  Lo  que  pertany 
á  la  llengua.  Lengual. 
Llarch  de  llengua.  Len- 
guaz. Mala  llengua.  Mur- 
murador. Deshonrabue- 
nos. No  tenir  pels  á  la 
llengua.  Fr.  No  morderse 
los  labios.  No  tenir  sino 
llengua.  Fr.  Ser  todo  ja- 
rabe de  pico.  Tenir  la  llen- 
gua massa  llarga.  Fr.  Sol- 
tar la  maldita  ,  ser  suelto 
de  lengua.  Tenir  llengua. 
Fr.  Gallear. 

I>leng;iiaila.  Lengüetada. 

lilengiiailo.  Peix  de  un 
peu  á  peu  y  milg  de 
llarch.  Lenguado.  Quant 
el  peix  es  mes  petit  y  sa- 
borós. Acedía. 

L•leiiguatge.  Estil,  modo 


LLEP 

de  parlar.  Lenguaje,  esti- 
lo, idioma.  Ie7igua,  habla. 

L•Iengtieta.  Dim.  Len- 
güecilla,  lengüeta.  De  ins- 
trument de  \ent.  Pipa. 

L•leiigut.  Hablador,  alen- 
guado, charlatati,  lenguaz 

Hea.^.  Telade  lli  ó  cànem. 
Lienzo.  Cortina  de  mura- 
lla. Cortina.  Llens  blan- 
quejat. Lienzo  curado. 

L•lensa.  Cordill.  Tendel. 

íAe^na&Ais.  V.  Llansadis. 

L•lení^ar.  V.  Llansar. 

Ueu.soi.  Sábana.  Llensol 
real.  Máquina  bél-lica. 
Mantelete,  galería.  Cubrir 
ab  Uensois.  Ensabanar. 
Péndrer ,  portársen  los 
Uensois.  Vr.Desensat)anar 

£,Ientia  y  Llentilla.  Pta. 
y  Iruyt.  Lenteja.  Taca  en 
la  caia.  Peca,  lunar. 

Silentió.x  y  Llenlillós.  Cla- 
pat de  Uentias.  Pecoso. 

L•lenya.  Fusta  pera  ere- 
mar.  Leña.  Ll.  menuda. 
Tomaros.  Fér  un  fart  de 
llenya.  Fr.  Apalear,  dar 
una  tui7da  de  palos.  Do- 
nar llenya.  Fr.  fam.  Pe- 
gar. Aporrear. 

lííenyaíler  ó  Llenyador. 
Quifa  ó  ven  llenya.  Le- 
ñero, (derámet). 

lilenyan».  Maderaje,  ma- 

lilenyater.  V.  Llenyader. 

tlenyer.  Leñero,  lefiera. 

Ijenyó.**.  Leñoso. 

L•leó.  León.  Cosa  del  lleó. 
Leonino.  Fér  véurer  la 
lleona.  Fr.  Fér  créurer 
un  impossible.  Hacer  co- 
mulgar con  ruedas  de  mo- 
lino. Gàbia  de  lleons.  Leo- 
nera,       (lleons.  Leonero. 

I>Ieoner.  Qui  cuyda  deis 

lileonera.  Leonera ,  lago 
de  leones.  {Leopardo. 

E,Ieo]>art.     Quadrupedo. 

EilepacrestaM.  Lamedor, 
oficioso,  adulador. 

L•lepada.  Fregada  ab  la 
llengua.  Lengüetada,  len- 
güerada.  Lo  acte  de  He- 
par.  Lamedura. 
IJepaflor.  Lamedor. 
L•leparïuin.V.  Llepadura. 
IJepadiira.Such  com  ai- 
xarop.  Lamedor,  eclegma. 


LLET 

L•lepatilt^.  Escrupuloso. 

L•lepallosa.  Aucell.  Tor- 
cecuello. Y.  Mocallosa. 

I/lepaineut.  V.  Llepada, 
Atractiu.         (Llamprea. 

IJepapeilras.    Peix.   V. 

lilepaplat».  Lleminer. 
Glolun ,    lameplatos. 

lilepar.  Passar  lleugera- 
ment la  llengua  per  algu- 
na cosa.  Lamer.  Fregar 
lleugerament  una  cosa  en 
las  allras.  Rozar.  Afala- 
gar. Popar.  LI.  depressa.| 
Lamiscar.  Llepársen  los 
bigotis.  Fr.  Chuparse  los 
dedos,  relamerse.  Tornar, 
a  llepar.  Relamer.  \ 

IJepaí^.sa.  Pla.  Adacilla,' 
filántropos,  amor  de  hor- 
telano. \.  Vanissola,  Re- 
palassa,  Llistó.  | 

lilepaj^sera.  Pla.  Leiigua 
de  perro,  lengua  de  cari.     I 

Ijlepi.síio.^.  V.  Llapissós,! 
Viscos.  (dad.l 

L•Iepï«ií40»iitat.     Visco-fi-l 

lilépol.  Lleminer.  Glotón, 
goloso,  lamer 071.  i 

L•lepolejar.  Golosinear, 
golosinar,  golosear.  ; 

lilepoleria  v  Llepolia. 
Golosina.     {Golosamente. 

tAe\wUisan\e\\t.      Adv.' 

L•lep«».<«itat.  Viscositat. 
Limazo.  V.  Llepissositat. 

l>¡epr«.  Lepra.  Lejwa. 

l.lepró.««.  Leprós.  Leproso. 

l•Iesaini.Llessami.V.  Ges- 

L•IeHca.  Rebanada,   (sami. 

L•lescar.  Rebanar.  ' 

lilest.  Actiu,  diligent.  Lis- 
to. Conclòs,  acabat.  Des- 
pachado, acabado.  Expe- 
dit. £j7)«í/íío,  despacha- 
do ,  resuelto.  Prompte. 
Presto,  pronto,  presuroso. 

tAentantent.  Adv.  Ab 
llestesa.  ¿tstomeníe,  pron- 
tamente. Estordidament, 
ab  vivesa.  Ágilmente,  de- 
terminadamente ,  resuel- 
tamente, libremente.  | 

lilestesa.  Presteza,  pron- 
titud, prisa.  Ab  Uestesa.' 
A(1y.  Prontamente.  \ 

lilet.  Leche.  Llet  agre.  Al- 
coel.  Llet  de  bruixa.  Pta. 
Lecheirezna.  Llet  de  ga- 
llina ó  de  pardal.  Pla. 


LLET 

Matacandiles  ,  leche  de 
ave.  Llet  de  polla.  Leche 
de  aliner^rli-as.  Llet  de 
terra.  Magnesia.  Lloch 
ahont  se  ven  la  llet.  Le- 
chería. Llet  primera.  V. 
Calostre.  Animal  ó  plan- 
ta Hetera.  Lechal.  Vas 
pera  posar  llel.  Lechera. 
Contrari  á  la  llet.  Anti- 
lácleo.  Cosa  de  llet.  Lac- 
tario, lácteo. 

Llefata».  Menuts  de  al- 
guns animals.  Lechecillas. 

L•letania.  Letanía. 

L•IetíT.  Se  diu  dels  ani- 
mals que  encara  maman. 
Lechal,  lechar,  lechazo. 
Lo  qui  ven  Uet.  Lechero. 
Animal  lleter.  Lechal. 
Anat.  Oue  tó,  dona  ó  por- 
ta tieíT  Lactífero. 

Uetei'a.  Ilerb.  Lecheirez- 
na, titímalo.  Ll.  de  es- 
tany. Pta.  Esula,  leche- 
irezna de  agua.  La  mare 
que  te  mòlta  llet.  Lechar, 
lechera.  Dona  que  ven 
llet.  Lechera. 

Ijieteres.sa.  V.  Llelrera. 

BLiIeterola.  Músculos  del 
cuello.  Pta.  V.  Lletera. 

L•letg.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Feo  ,  deforme,  dis- 
forme. Deshonest.  Torpe. 
Fèr  tornar  lletg.  Afear. 

liletse-na.  Deformitat. 
Fealdad,  fceza.  Deshones- 
tedat. Torpeza. 

L•letó.  Macho  ó  mula  que 
mama.  Lechal ,  lechar. 
Certa  part  deis  peixos. 
Lechecillas.  Glándulas  del 
coll  en  los  caps  de  bes- 
tiar. Lecliecicas. 

SAetóíi.  Lechoso.  (rio. 

L•letovari.-*.  Med.Electua- 

L•letra.  Letra.  Lletra  cur- 
siva ó  bastarda.  Letra 
bastardilla ,  cursiva.  De 
dos  punts.  Titular.  D'  es- 
tampa. Letra  de  molde. 
Lletra  grossa.  Letra  de 
palo  gordo.  Lletra  menu- 
da ó  espessa.  Letra  meti- 
da. Lletra  citatoria.  Car- 
ta convocatoria  ó  de  em- 
plazamiento. Pl.  Lletras 
humanas.  Humanidades. 

líAetvASHn.  Aura.  Letron. 


LLEV      249 

L•letrat.  Docte.  Letrado. 
Advocat.  Licenciado. 

L•Ietrera  ó  Lleleralga. 
Pta.  Lecheirezna,  euforbio 

iAetrer». Letrero,  inscrip- 
ción, rotulo.         (Lletrat. 

Bjleírut.  Fam.   Leido.  V. 

L•letug:n.  Lechuga.  V.  En- 
ciam. Lo  que  te  figura  de 
lletuga.  Lechugada. 

iJeutla.  Lezda.    [Lezdero. 

a,leuí!atapi    y    Lleuder. 

Ueuga.  V.  Llegua. 

íjIeMger.  En  sas  princip. 
accepc.  Ligero.  Incons- 
tant. 7nco7io'íawí«,  liviano, 
superficial.  De  poch  pés. 
Leve,  aéreo.  Prompte,  di- 
ligent. Veloz,  presuroso, 
suelto,  ágil.  A  la  lleugera. 
Adv.  A  la  ligera  ,  á  teja 
tana.  (geramente. 

E.leugepan»ent.  Adv.  Li- 

iLleugeresa.  En  sas  prin- 
cip. accepc.  Ligereza.  In- 
constancia. Mudanza,  ve- 
leidad, liviandad-  Veloci- 
tat. Velocidad,  prontitud, 
agilidad.  Ll.  de  mans. 
Sutileza  de  manos. 

Lleuva  de  neu.  Alud. 

Lleva.  Recluta  de  gent  de 
guerra.  Leva.  V.  Lleba. 

L•leyada  (Fèr).  V.  Pujar, 
Muntar.  (llevar.Lemdi'so. 

E.Ievailíí$.  Cosa  que  's  pot 

Llevador.  Llibre  ó  Uisla 
de  las  alcabalas.  Alcaba- 
latorio.  De  censáis,  etc. 
Manual,    {trona,  partera. 

L•leva«lora.  Comarfre,  ma- 

Llevagatí*.  Herb.   Yerba 

I     del  podador. 

i Lle^ainá  ó  Llevamans. 
Pta.  Maravilla  silvestre  tí 
oficinal.       (solano,  euro. 

Uevant.  Levante,  oriente, 

L•levant  de  taula.  Poiíre*. 

E,levanti.  Del  llevant.  Le- 
vantino j  levantio. 

Llevantijul.  Ventet  del 
sudest  en  lo  mar  Medi- 

I     terrani.  Levantichol. 

Llevaut-t.  V.  Clamástechs 

lilevar.  Despossehir,  pri- 
var. Quitar,  privar.  Trau- 
rer,  aixecar.  Sacar,  qui- 
tar. Defraudar.  Defraxt- 
dor.Tallar  algun  membre 
del  COS.  Cortar,  amputar. 


250        LLI 

Assistir  la  llevadora  als 
parts.  Partear.  Protluhir 
fruyt.  Dar,  rendir  fruto. 
Dit  del  pa,  estufarse.  Ve- 
nirse. Alsar  del  llit.  Le- 
vantar. Llevar  áncoras. 
Naut.  Levar  ancoras.  Lle- 
var i)èu.  Alzar.  La  albar- 
da.  Desalbardar.  La  ga- 
na. Desganar.  La  pell. 
Escorxar.  Desollar,  des- 
cortezar. Las  aurellas. 
Desorejar.  La  sella.  Des- 
ensillar. La  substancia. 
Desustanciar.  Lo  cor.  Des- 
alentar. Descorazonar. 
Llevar  lo  dormir.  Quitar 
el  sueño, privar  del  sueño. 

lilevarise.  r.  Eixir  del  Hit. 
Levantarse.  Apartarse. 
Quitarse.  Fermentar  la 
pasta.  Venirse.  Llevarse 
demati.  Madrugar. 

L•levaMsí.  V.  Ayguat ,  Da- 
bassall. 

L•levat.  Tret.  Quitado,  le- 
vantado. Creixent,  porció 
de  pasta  agra  que  fa  fer- 
mentar la  pasiarada.  Le- 
vadura, fermento,  recen- 
tadura. Posar  lo  llevat. 
Mesclarlo  ab  la  pasta.  Re- 
centar. Disposar  las  co- 
sas convenientment.  Per- 
dígar.Tornarse  agre  '1  lle- 
vat. Ahilarse  la  levadura. 

Lleveitg.  Lleveig,  Llevetg 
ó  Llebeig.  Sudoeste,  ábre- 
go, áfrico. 

L•levorar.  Náut.  Traba- 
llar  á  la  curvatura.  La- 
brar á  la  brusca. 

L•lexa.  V.  Escudellcr. 

liiexiu.  V.  Lleixiu. 

Kiley.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Ley.  Regla,  orde. 
Ordenación.  Casta.  Casta, 
raza,  especie.  A  dreta 
Uey.  Adv.  Ab  perfecció. 
A  toda  ley.  Segons  justi- 
cia. En  justicia.  A  lley  de. 
Adv.  A  US  y  costum.  A 
fuer,  d  fuero  de.  Doctor 
en  llevs.  Jurisconsulto. 
Metall  faltat  de  lley.  Fe- 
ble ,  trefe.  Fèr  ò  donar 
lleys.  Legislar. 

Hí. "Planta,  íil  y  roba.  Li- 
no. Lli  de  montanyas. 
Mineral.  Amianto.  Ama- 


LLIB 

rar  lo  lli.  Enriar.  Camp 
de  lli.  Linar.  Capsa  de  la 
llavor  del  lli.  Baya.  Tráu- 
rer  capsa  y  llavor  lo  llí. 
Bagar.  {roma. 

■jlibant.  Guindaleza,  ma- 

l.libantó.  Guindalela. 

LiIiberal.Generós,  franch. 
Liberal,  hidalgo,  dadivo- 
so, franco,  largo. 

Eiliheraiitat.  Liberali- 
dad, largueza. 

liliberaiiuent.  Adv.  Li- 
beralmente ,  dadivosa- 
mente.     (Liberto,  horro. 

L•libert.  Esclau  libertat. 

Eilíbertadur.  Libertador, 
librador.        [aprisionar. 

L,!ibertar.  Libertar,  des- 

l•libertat.  En  sas  prin- 
cip. accepc  Libertad. Qm 
gosa  de  ella.  Libertado. 
Esfors  y  ánimo  pera  par- 
lar sens  empenyo.  Reso- 
lución, soltura.  Soltura, 
desahogo.  Anchura,  dis- 
tracción. Ll.  que  's  dona 
al  esclau.  Ahorramien- 
to. Donarli  aquesta  lli- 
bertat. Manumitir ,  afor- 
rar, ahorrar.  Péndrer  la 
llibertat.  Fr.  Tomársela 
licencia.  A  sas  llibertats. 
Adv.  A  sus  anchuras  d 
sus  anchas.  Deixat  á  sas 
llibertats.  Consentido. 

L•libertí.  Qui  tè  lliberti- 
natge. Libertino.  El  que 
esta  mólt  donat  á  las  co- 
sas del  mon.  Profano,  ro- 
to, desgarrado.         (naje. 

l,lihertinatg:e.    IJberti- 

I.libertinejar.  Liberti- 
near.  (sa. 

L•lïbraiiient.  V.  Libran- 

Lilibransa.  Libramiento, 
libranza.  Lo  qui  dona  li- 
bransas.  Librancista. 

Uibrar.  V.  Deslliurar. 

■Jibre.  Libre  y  libro.  Lo 
primer  en  totas  las  ac- 
cepcions referents  á  lli- 
bertat y  lo  segon  refe- 
rinlse  á  obra,  escrit,  etc. 
Exempt,  llibertat.  Liber- 
tado, horro,  franco,  ahor- 
rado. Llibre  de  actas  ó 
vidas  de  sants.  Legenda- 
rio. De  devocions.  Devo- 
cionario. De  la  lley  deis 


LLIG 

iuheus.  Tora.  Delasalca- 
nalas.  A  Icabalatorio.  De 
Uissons.  Leccionario.  De 
memorias.  iVemoj-t'aí,  ma- 
motreto ,  memorándum. 
De  óbits.  Libro  mortuo- 
rio, de  fallecimientos.  De 
oracions.  Oracional.  De 
proverbis.  Proverbiador. 
Llibre  en  blanch  ó  pera 
escriurer.  Álbum.  Llibre 
mestre.  Becerro,  cartula- 
rio ,  mayor,  maestro. 

L•Iíbrea.  Uniforme  de  col- 
xeros  y  lacayos.  Librea. 

L•librentent.  Adv.  Libre- 
mente,  ea^entamente ,  a- 
horradamente. 

L•librer.  V.  Llibreter. 

Ijíbrería.  Librería  ,  bi- 
blioteca. Preslaljes  de  la 
UibrcDa.  Estantes. 

iJibret.  Dim.  iiòri7o,  li- 
brejo.  De  cerilla.  Librillo 
de  cera.  {no. 

Ijibreta.  Libreta,  cuader- 

Uibreter.  Librero  ,  en- 
cuadernador. Botiga  de 
llibreter.  Librería. 

L•librot.  Libróte,  libracho. 

L•licencia.  Licencia,  per- 
miso, facultad,  venia,  li- 
bertad. Donar  llicencia. 
Licenciar,  despachar. 

L•licenciar.  Licenciar. 

IJiceticiatura.  Licencia. 

Llicencio»*.  Licencioso, 
libre.      (Licenciosamente. 

IJicenci(>!>«aiuent.  Adv. 

L•lícit.V.  Licit.    (lamente. 

■Jicitainent.  Adv.  ¿t'ti- 

I.licsú.  Y.  Llaxó. 

(Jiduner.  V.  Lladoner. 

litiga.  Liga,  alianza,  con- 
federación, coalición.  Fèr 
lliga  ,  confederarse.  ¿í- 
garse,  coligarse.  Fèr  lli- 
ga á  part.  Fr.  Hacer  cor- 
ro á  parte.  Fèr  lliga  de 
metalls,  .ilear.  Segona 
lliga.  Religa.  (selva. 

IJigaiMtNch.  Pta.  Madre- 

■iligacania.  Liga,  cenojil, 
henojil.  Cinta  per  lligaca- 
ma. Pineda. 

IJigada.  Voltas  que  dona 
lo  fil,  corda,  veta ,  etc. 
Ligadura,  atadura.  Arq. 
De  ferro.  Gatillo.  En  las 
parets.  Adraja,  adaraja. 


LLIM 

diente.  Segona  lligada.  Re- 
atadura. LI.  pera  circu- 
hir  alguna  cosa.  Abraza- 
dera. Fèr  ó  deixar  lliga- 
das  en  las  parets.  Arquit. 
Adentellar.  La  baga  ó 
anell  de  la  arada.  Belorta. 

Llïgador.yl  tador,  atadero 

liligadura.  Ligación,  li- 
gadura, atadura,  virwulo. 
Cirur.  Garrote. 

Lligall.  De  roba.  Cosido, 
atado.  De  papers.  Legajo. 

Lligáni.  Atadero,  ligadu- 
ra. De  las  abarcas.  Zar- 
ria. Delssochs.Cuíiarfera 

Eiligánien.  Yov.Ligámen. 

L•ligar.  Juntar,  unir,  xlíar, 
ligar.  Lligar  ab  cerdas, 
cadenas  ,  ele.  Amarrar, 
liar.  Ab  llassos.  Lacear. 
Las  mans.  Maniatar.  Los 
metalls.  Alear.  Tornar  á 
lligar.  Reatar.  Ll.  ab  al- 
gú. Fr.  Hacer  buenas  mi- 
gas. Posar  lo  get  ó  lligar 
de  potas.  Apiolar.  Obli- 
gar, empenjar.  Aligar. 
Péndrer  lo  pit  las  criatu- 
ras. Tomar  el  pecho. 

Lligar.<«e.  r.  Obligarse. 
Ligarse,  obligarse.  Tur- 
barse. Encogerse. 

liiigat.  Juntat,  unit.  Ata- 
do ,  ligado.  Apassionat, 
enamorat.  Cautivo.  Obli- 
gat. Sujeto.  Fis.  .Aliga- 
ción. Mus.  Ligado.  Lliga- 
dura. Liaza.  Lligat  per 
baix.  Sucinto. 

lilinia.  Quant  es  regular. 
Lima.  Si  es  grossa  y  ro- 
dona. Limatón.  Si  suau  y 
fina.  Bastarda.  Llima  sor- 
da. Lima  sorda  ó  dulce, 
plata  lima.  Pta.  Cola  de 
perro.  {limazo. 

lilíiuach.  Babosa,  babaza, 

Eiliinaiiura.  Limadura. 
Pl.  Limalla.  Segonas  in- 
maduras. Recizalla. 

L•liniallatj.  Pl.  Llimadu- 
ras.  Cizalla,  limalla. 

Llimar.  Limar.  (ria. 

Llimárias.  V.  Llumina- 

Llímat.  Pulit,  bén  aca- 
bat. Limado,  terso,  pulido. 

L•limera.  Náut.  Limera, 
fogonadura,  ternera. 

L•limit.  V,  Limit. 


LLIR 

Llimó.  Limón.  V.  Llimona 

Liiiuoua.  Fruyt  deis  lli- 
moners. Limón.  Ll.  dolsa. 
Lima.  Pta.  Bleda  borda. 
Limónio.  De  color  de  lli- 
mona. Limonado.  Vene- 
dor de  llimonas.  Limone- 
ro, limero. 

Lliniunada.  Limonada. 

Lliniouer.Arb.  Limonero, 
limón.  Ll.  dols.  Arb.  Li- 
ma, limonero  dulce. 

Llimonera.  Arb.  Limone- 
ro, limero. 

Lliiuunerar.  Lloch  de  lli- 
moners. Limonar. 

Liinipiar.  V.  Limpiar. 

LliiisK.  Pl.  Limbo. 

Llíiialoe.  V.  Cerver. 

Llinar.  Terra  plantada  de 
Ui,  camp  de  lli.  Linar. 

Lunaria.  Pta.  Linaria. 

Llisiatge.  Linaje,  alcur- 
nia, estirpe.  Fèr  llinatge 
á  part.  V.  Lliga. 

Llinda  y  Llindar.  La  pe- 
dra ó  fusta  travessera  que 
descansa  sobre  los  mun- 
tans  pera  formar  la  por- 
talada. Lindel,  dintel. 
Marxapeu.  Umbral.  A- 
frontar,  confinar.  ItníZar. 

Llinet.  V.  Lli  y  Llinosa. 

Llinosa.  Llavor  de  Ui.  Li- 
naza,  linueso,  gárgola. 

Lliuya.  V.  Llinyola. 

Llinyol.Pel  decuch  pera 
pescar.  Sedal.  Fil  empe- 
gat  de  sabater.  Cabo.  Lias 
pera  cassar  aucells.  On- 
cejera, (ra  senyalar. Línea. 

Llinvola.Fust.  Cordill  pe- 

Llirga.  Pta.  V.  Lliri, 

Lliri.  Pta.  Lirio.  Ll.  ber- 
mell.  V.  Lliri  roig.  Lliri 
blanch.  Azucena,  lirio 
blanco.  Ll.  blau.  Lirio 
cárdeno.  Ll.  bórt.  Lirio 
hediondo ,  leche  de  ave  ó 
de  gallina.  Ll.  constanti. 
Flor  del  lazo.  Ll.  de  ay- 
gua.  Hijo  del  rio.  Ll.  de 
bosch.  V.  Ll.  de  Fransa. 
Ll.  de  Fransa.  Flor  de  lis, 
encomienda  de  .Santiago. 
Ll.  deis  blats.  Gladiolo. 
Ll.  deis  sembrats.  Verba 
esloque.  Ll.  de  mar.  ^- 
mormio.  Ll.  de  Nadal. 
Narciso.  Ll.  de  plalja.  V. 


LLÍS        25  í 

Ll.  de  mar.  Ll.  de  S.  An- 
toni.V.  Ll.  blanch.  Ll.  de 
S.  Bruno.  V.  Ll.  de  bosch. 
Ll.  de  S.  Francesch.  Lirio 
franciscano.  Ll.  groch. 
Azucena  anteada  y  ama- 
rilla, lirio  amarillo  ó  es- 
padañal.  Ll.  jonch.  Gla- 
diolo. Ll.  matisat.  Lirio 
moruno.  Ll.  morat.  Mor- 
tagon.  Ll.  de  moro.  V.  Ll. 
matisat.  Ll.  pudent.  Efe- 
mero,  jiride  silvestre,  lirio 
hediondo.  Ll.  roig  ó  ber- 
mell.  Azucena  roja  ó  de 
Guernesei.  Ll.  tigrat.  A- 
zucena  leonada. 

Lliriuiáquia.  Pta.  Lisi- 
maquia,  lirimaquia. 

Llis.  Liso,  raso,  plano.  Llís 
y  ras.  Adv.  Rasamente. 

Llisament.  Adv.  Redon- 
damente, lisamente. 

Lliscada.  L'  acció  de  llis- 
car. Resbalón  ,  resbala- 
miento,  resbaladura.  V. 
Relliscada.  La  senyal  que 
deixa  lo  peu  que  llisca. 
Resbaladura.  Donar  una 
lliscada.  Fr.  Resbalar. 

Lliscadis.  V.  Relliscós. 

Lliíicador.  Qui  llisca,  /fes- 
balador,  resbaladero.  Que 
s'  escorra  ó  lo  que  s'  es- 
munyeix  fàcilment.  Res- 
baladizo. Lloch  ahont  se 
llisca.  Resbaladero. 

Lliscar.  Resbalar,  desli- 
zar. Ll.  de  las  mans.  Res- 
balarse, escurrirse. 

Lliscós.  Resbaladizo,  lú- 
brico. V.  Lliscador. 

Llissa.  Pe\x.  Sábalo,  alosa 

Llissar.  V.  Relliscar. 

Llissarú.  Pessa  del  telcr 
de  vellut.'íisaro/. 

Lliss«».  En  las  pessaspera 
teixir.  Liro.  Posar  llissos 
Entizar.  Teixit  de  tres 
llissos.  Terliz.  (da. 

Llissú.  Lección.  V.  Legen- 

Llissonari.  Llibre  de  cor. 
Leccionario. 

Lliss4»ni.sta.  Leccionista. 

tAissonja.  Lisonja. 

LliMNonjear.  Lisonjear, 
adular.  (dulador. 

Lli.<<.<<ionjer.  Lisonjero ,  a- 

Llista.  En  sas  princip.  ac- 
cepc.  Lista.  Taula,  nómi- 


232 


LLIV 


na.  índice,  nomenclatura, 
nómina.  Faixa.  Jira.  Mil. 
Muestra.  En  la  fusta,  pe- 
dra, panyo,  ele.  Veta.  En 
los  leixits.  Vareta,  gaya, 
ducha.  Fèr  llislas  en  los 
teixits.  Varetear.  Passar 
llista.  iVomi/iar.  Posaren 
llisla.J  h's/ar.  [las. Gayar. 

K.lifii(ar.  Adornar  ah  llis- 

liiíNtat.  Listeado,  listado, 
rayado,  alistado,  veteado. 
Arquil.  Fajeado. 

lilÍNteil.  Arquit.  Listón, 
filete,  listel.  V.  Filet. 

L•li$«tó.  Listan.  Náut.  Ga- 
lón, barreta.  De  vidriera. 
Mangueta.  Pl.  Listoneria. 

lilisura.  Igualtat  de  una 
superficie.  Lisura.  Inge- 
nuitat.  Candor. 

L•lií.  Pera  dormir.  Cama, 
lecho.  La  lela  que  cubreix 
lo  feto.  Placenta,  parias, 
secundina.  Llit  de  mari- 
ner. Coy.  De  morts.  Mi- 
dar,  ataúd,  féretro,  an- 
das. De  pobre.  Camastro. 
Nupcial.  Tálamo.  Alsarse 
del  Hit.  Fr.  Llevarse.  Le- 
vantarse. An-ársen  ó  licar- 
seal  Hit.  Fr.  Pera  dormir. 
Acostarse.  Caurer  malalt. 
Ponerse  en  cama. Plet;arlo 
Hit.  Levantar  ó  doblar  la 
cama.  Lo  qui  fá  adornos 

fier  loi  Hits  ó  lo  qui  lloga 
lits.  Camero. 

lilitarge.  V.  Litarge. 

Llitera.  Cadira  de  bras- 
sos.  Litera.  La  deis  hos- 
pitals. Camilla. 

L•literer.  Literero.      {zal. 

Llitotxa.  Larquero,  cabe- 

L•Iiura.  Libra.  Del  moli 
de  oh.  Pilón.  De  sctse  un- 
sas  castellanas.  Arrale. 
Lliura  prima  ó  de  dotse 
unsas.  Libreta.  Portar  la 
Jliura.  Fr.  Tenir  la  culpa 
«  ser  ol)jecte  de  burla. 
Hacer  el  gasto.  Yéndrer  á 
Iliuras.  Librear. 

l•liuraiior.  Librador. 

JLIiurainent.  Adjudica- 
cioti.  (menl.  Libramiento. 

IJiuran.sa.        Desltiura- 

Uiiirar.  Librar. 

Lliviú.  Inconstant.  Incons- 
tante,  veleidoso.  Lasciu, 


LLOC 

incontincnt.  Lascivo,  libi- 
dinoso, liiiano. 

iJiviandat.  Lascivia,  in- 
continencia, lubricidad. 

IJoa.  V.  Loa. 

ijí»ahie. Loable,  laudable. 

Lloubieiuent.  Adv.  Loa- 
blemente, laudablemente. 

Lloació.  Aprobació.  Apro- 
bacion,  alabanza. 

Eil«»a(lor.  Qui  lloa.  Alaba- 
dor, loador.  {bar. 

Lloar.  Alabar.  Loar,  ala- 

L9«>l>.  V.  Llop. 

Lloba.  Balandram,  sotana 
ab  baloiia.  Loba,  gabán. 

Lloba-carda.Pla.  Cardo. 

Ll4»l>a4la.  Agrie.  Crestall. 
Cuchillo.  {lobato. 

Lioliarret.  Dim.  Lobezno, 

Uobara-o.  Peix.  Lobarro, 
sollo,  tabarro,  lubina. 

Llubí.  Planta  y  fruyt.  Al- 
tramuz, chocho.  Tra6cant 
de  llobins.  Altramucero. 
Lo  pertanyent  al  llop. 
Lobuno,  lupino. 

LlobinadH.  Conjunt  de 
llobins.  Altramuces. 

Llobiner.  Altramucero. 

Lloea.  Gallina  que  cova. 
Clueca,  llueca.  Qui  oculta 
lo  furt.  Capa  de  ladrones. 
Fruyta  passada.  Papan- 
dujo, modorra.  Tornarse 
lloca  la  fruyta.  Modorrar- 
se. La  gallina.  Aclocarse, 
encloquecer.  {zon. 

Llocacla.  Pollada,  polla- 

Lloch.  Població.  Villar, 
villaje  ,  aldea.  Passaije, 
pas.  Pasaje.  Causa,  pues- 
to, siti  ó  text.  Lugar.  Dis- 
tricte ó  espay  de  terra 
que  correspon  á  una  po- 
blació. Término.  Parí  de 
terreno  que  ocupa  un  eos. 
Sitio  ,  puesto  ,  capacidad. 
Lloch  de  cequias.  Lugar 
acequiado.  De  mòlts  mo- 
lins de  aygua.  Aceñal.  Ll. 
comii.  líássa.  Letrina,  pri- 
vada,  lugar  común.  Co- 
mú en  los  barcos.  Jardin. 
Ll.  estret.  Apretura.  Pe- 
rillos pera  ofegarslii.  A- 
hogndero.  Segur.  Recepto. 
Separat.  Apartadizo. 
Ventilat.  Ventorrero.  En 
lloch.  Adv.  En  cap  part. 


LLOM 

En  ninguna  parte,  en  nin- 
gún lugar.  En  compte. 
En  vez ,  en  lugar.  En  pri- 
mer lloch.  Adv.  Prima- 
riamente, mn.rimamenle. 
En  segon  lloch.  Adv.  Se- 
cundariamente. Fèr  eixir 
de  lloch.  Fr.  Sacar  dequi- 
cio. Fèr  lloch  ,  y  fèr  fèr 
lloch.  Fr.  Hacer  calle  ó  pla- 
za, despejar.  Férse  lloch  y 
fèrse  fer  lloch.  Fr.  Abrir- 
se paso.  Lloch,  lloch.  In- 
terj.  Plaza,  plaza.  Mudar 
de  lloch.  Mudar  de  hito  ó 
de  hogar.  Tráurcrse  de 
son  lloch.  Desgobernarse. 
y.  Desllorigarse.  Trobar- 
se  en  dos  llochs.fíi/ocaríe. 

Lloctiné&cia.  Legada, 
cargo  de  lugarteniente. 

Lloctinent.  Substitut. 
Lugarteniente.  De  batlle. 
Lugarteniente  de  alcalde. 

Llo(irijs;ó.  (^unillet.  Ga- 
zapo, gazapillo. 

LIo(lri$;uera.  Cauabont 
fan  cria  los  cunills.  Gaza- 
pera, madriguera. 

Llosadur.  V.  Llogater. 
Donar  ó  péndrcr  a  llo- 
guer. Alquilar. 

B>logareuch.  Lugareño. 

Llogarrot.  Lugarote,  vi- 
llorrio, aldeorrio. 

Llogs-irí^e.  r.  Asentar  con 
amo.  Llegarse  á  jornal. 
Ajomalarse. 

Llogat.  Prés  a  lloguer.  A  l- 
quilado.  Lo  qui  's  lloga. 
Alquilón.  Que  's  lloga. 
Alquiladizo. 

Llogater.  Qui  dóna  ó  con- 
cedeix á  lloguer.  Alqui- 
lador. Qui  pren  á  llo- 
guer. Inquilino.  Despedir 
al  llogater.  Desafiuciar. 
Despido  de  llogater.  De- 

Ll«>gica.  Lógica,  {sahucio. 

Lloguer.  Pieu  ó  salari  de 
una  cosa  ó  persona  lloga- 
da. Alquiler.  For.  Loca- 
ción. Lloguer  de  algun 
graner.  Camaraje.  De  ma- 
gatzem. Almacenaje.  De 
pis.  Piso.  Cosa  de  lloguer. 
Alquilón.  Deixar  lo  llo- 
guer. Desalquilar. 

LloiNiue.  V.  Lluisme. 

Llom.  Lomo.  All  de  llom. 


LLOS 

Alomado.  Llom  entre 
solch  y  solch.  Loba,  ca- 
mellón, caballón,  pece. 

L•loiubarda.  Pessa  de  ar- 
tilleria. Lombarda. 

ï,Ioniliar(Iejai'.  Dispa- 
rar la  llombarda.  Io7)j- 
bardear.  brical. 

Llonibc-Éga!.  Med.  Lum- 

Eilunihrigol.  Ombligo.  LI. 
de  Venus.  Pla.  Oreja  de 
monje,  laaillo,  sombreri- 
llo. Lo  que  tè  figura  de 
llomhrigol.  Ombligado. 

L•IoniHio.  Llom  de  porch. 
Solomo,  solomillo.       [so. 

K,luiii4>s.£squenat.  Lomo- 

Llnndro.  Pesat,  tonto. 
Londro.  gitud. 

IJongitict.  Longitut.  Lon- 

L•longuet.  Panet.  Mollete, 
panecillo,  panecico. 

L•lAn.«a.  Lonja,  loncha. 

lilop.  Quadriipedo  y  peix. 
Lc^o.  Mòlt  menjador.  Go- 
mia, tragón.  Mossegat  del 
llop.  .\lobadado.  Ln  xich 
de  color  de  llop.  Alobu- 
nadillo.  Semblant  al  llop, 
de  color  de  llop,  pel  de 
llop.  Alobunado.  Llop 
cerver.  Liccn.  Llop-man. 
Foca,  anarico.      {Loboso. 

L•Iopús.  Terreno  de  llops. 

lylor.  V.  Llorer. 

liloredar.  Lauredal. 

Horer.  Laurel.  LI.  bòrt. 
Durillo.y.  Herba  de  ladi- 
sipula.  LI,  de  Alexandria. 
Alejandrino.  Real.  Lau- 
rocerazo,  cerezo  con  hojas 
de  laurel,  adelfa.  Cosa  de 
llorer.  Laurino. 

L•lorifer.  Que  lè  ó  porta 
llorer.  Laurífero. 

L•lorïea.  Loriga. 

L•Iorïgada.  Carnada,  cu- 
chillada, ventregada. 

L•lorina.  Substancia  del 
llorer.  Laurina. 

L•lurini.  Pertanyent  al 
llorer.  Laurínico.  j 

L•Ioro.  Aucell.  Papagayo, 
loro.  Lloro  del  Paraguay. 

L•Iopt.  V.  Brut.  {Paraguay. 

L•los.Tall  dels  instruments , 
de  cer.  Boca,  corte,  filo. 
La  porció  de  ferro  ó  cer 

3ue  seafageix  á  las  relias 
e  r  arada.  Calce,  calzo. 


LLID 

Xlosa.  Pedra.  Losa,  lastra, 
lancha.  Trampa.  Losilla, 

I     loseta.  Cop  de  llosa.  Lan- 

L•lo»íalla.V.  Llosa,  'chazo. 

lAosaajat.  Blas.  Losan- 
jado,  losunjeado. 

Ij4t»ar.  V.  Enllosar. 

L•l((!^elEa.    Trampa    pera 


LLUM      253 

fibi.  Nutria,  nutra,  sati- 
rio. La  dona  viva,  aguda 
y  prompte.  Pizpereta,  sá- 
tira, mujer  aguda.  De  co- 
lor de  llúdria.  Alutrado. 
Lluent  ó  Lluhent .  Lucien- 
te, reluciente,  flamante, 
resplandeciente,  {ire,  brillo 


cassarauceli.•í.Loía,  es/)Zi-|I>lMentó.  Brillantez,   Im 


que.  V.  Llosa 

íJo.'sera.  Y.  Pedrera. 

BJos.sa.  Cucharon. 

SilossatSa.  Lo  que  cap  en 

I     unallossa.  Cu(7iaraf/a.  El 

.  refegimenl  que  's  dóna  de 
una  cosa.  Plu•;. 

L•Io.tisar.  Renovar  lo  tall, 
trempar  las  eynas  de  pat- 
ees. Echar  bocas,  aguzar, 
acerar,  templar. 

Llot.  Fanch.  Lodo,  lama. 
Lo  que  deixan  las  ayguas 

i     deis  rius.  ¿eV/amo.  Lo  que 

'     's  fa  en  los  estanys  y  sa- 

I  fareigs.  Tarquín,  verdin. 
verdogo.  Lo   que   va  per 

I  sobre  1'  aygua  dit  llot  ca- 
pilar. Ajomale.  La  brutí- 
cia en  los  llabis  y  llen- 
gua. Sarro.  Ll.  capilar. 
V.  Ll.  vert.  Llot  corrom- 

,     put.  Cieno.  Llot  vert  ó  de 

'     sobre  1'  aygua.  .ijomate. 

L•lotja.  Liòch  de  reunió  de 

I     comerciants    y     merca^ 

I     ders.    Lonja,    bolsa.  Lo 

!  pórtich  devant  deis  edi- 
ficis sumptuosos.  Atrio, 
lonja.  (da.  Glorieta 

Llotjeta. Glorieta,  miran- 

L•lotós.  Fangós. ¿¡mo.so,  ce- 
nagoso, lodoso. 

íjUiiositat,  Limosidad. 

Lloz4t.  V.  Cap  gros. 

Llubí.  V.  Llobi. 

Linear.  Atisbar,  colum- 
brar, ojear,  amusgar. 

Llucb.  Acert.  Tino.  Brot 
Renuevo,  pimpollo,  vasta- 
go. V.  Renou.  Ll.  de  oli- 
ver. Vestugo.  Planta  de 
un  sol  Uuch.  Súrculo,  uni- 
cauíe.Donar  ó  tenir  lluch. 
Dar  muestra,  tener  traza. 

Llnciar.  V.  Llosar.  Llu- 
ciarlas  dents.  Fr.  Agu- 
zar los  dientes. 

Llucirer.  Lucifer. 

Lluciferi.  Luciferino. 

Llúdria.  Quadrúpedo  am- 


Lluer.  Aucell  de  passada. 

Lugano,  lujano. 

Linerna  ó  Lluherna.  Cla- 
raboya, ¿uïiiòcera.  Insec. 
Luciérnaga ,  noctiluca. 
Peix.  Lucerna,  milano. 

Lluerí.  V.  Llangardaix. 

Lluerter.  V.  Poruch. 

Linfa.  Ventositat.  Follón, 
zullon,  ventosidad.  Cua, 
drapot  ó  cosa  semblant. 
Maza,  rabo,  virote.  Dona 
mundana.  Meretriz.  Fèr 
Uufas.  V.  Llufarse. 

LEuCarse.  r.  Follarse,  zu- 
llarse,  vetitosear. 

Lluf'rar.  V.  Llucar. 

Llnició.  Quitación,  r/uita, 
quitamiento.  V.  Lluisme. 

LluiMSfnt.Explendor.Z,«- 
cimienlo.  resplandor,  res- 
plandecimiento. 

Lluir.  En  sas  princip.  ac- 
cep.  Lucir,  relucir.  AmoT- 
tisar.  A  )?!orí¡rar.Allissar. 
Jaharrar.  La  paret.  Blan- 
quear, emplastar.  Lluir 
un  cens  ó  censal.  Quitar. 

Lluir.se.  r.  Brillar. 

Lluisme.  For.  Laudemio. 

Lluit.  Expléndit.  Lucido, 
lucio,  /¡rectoro. Llustre  de 
la  paret.  Jaharro. 

LluEii.  Luz.  Qui  fa  llum.  A- 
lumbrador.  Que  fá  llum. 
Alumbrante.  Fer  ó  donar 
llum.  Alumbrar.  Llum 
petita,  gresol.  Cmdileja. 
Que  té  peu,  llumenera, 
etc.  Velón.  Llum  de  oli 
que  's  penja.  Candil.  Cop 
de  llum.  Resplandor  viu 
y  fugas,  fíelumbron.  Cop 
áe  llumenera.  Candilada. 
Fér  Uum.  Alumbrar.  Ho- 
me de  pocas  llums.  Hom- 
bre de  cortos  alcances. 
Passar  la  Uum.  Traspa- 
rentarse. (soL 

Llumanea.  V.  Llum,  Gre- 

Lluuianeraó  Llumenera 


254 


MA 


Esp.  de  candelero.Feíon. 
lilunienerada. L'oli  que 

cab  de  una  vegada  en  la 
llumenera.  Candilada. 
Cop  de  llumanera.  Can- 
dilaso. 

L•lunieneta.  Insecte.  Lu- 
ciérnaga. V.  Lluerna. 

liluinenetas.  PI.  Gospi- 
ras  que  quedan  quants' 
apaga  un  paper.  Monjas. 
y.  Pampalluga.  Llume- 
netas  de  S.  Telm.  Naut. 
Castor  y  Pólux,  fuego  de 
San  Telmo,  helena. 

l,Iuininar.  Lumbrera. 

JLiuniinária.  Disposició 
de  mòltas  llums  ordena- 
das. Iluminación,  alum- 
brado. Lo  llum  que  cre- 
ma nit  y  dia  devant  lo 
Santissim  Sagrament.  Lu- 
minaria. Mitja  lluminà- 
ria. Fam.  Curt  de  vista. 
Cegarrita,  cegato. 

iJuininú.s.  Luminoso. 

E,luna.  £n  sas  princip. 
acceps.  Luna.  La  gola  de 
oli  ó  greix  que  nada  sobre 
'1  licor.  Ojo.  Lluna  no- 
va. Novilunio.  Lluna  ple- 
na. Plenilunio.  Ll.  vella. 
L.  menguante.  Girant  de 
la  lluna.  Girante,  novilu- 
nio. Quedarse  á  la  lluna 
de  Valencia.  Fr.  Quedar- 


MA 

se  al  son  de  buenas  no- 
ches. Tallat  de  mala  lluna. 
Fr.  Estar  hecho  en  pecado. 
Fcr  véurer  la  lluna  en  un 
cove.  Fr.  Hacer  ver  lo 
blanco  negro. 

Eiluiiació.  Lu7iacion. 

Uuuar.  Lunar.      (nario. 

IJunari.  Pronóstich.  Lu- 

L•lunai'ia.  Pta.  Lunaria. 

tAunáticU.  Lunático,  loco 

L•luneta.  Siti  reservat  en 
los  teatros.  Luneta.  Xx- 
quil. Luneta, terciario. (les. 

L•lunetas.  Pl.  Blas.  Lune- 

Lluny.  Apartat.  Lejano, 
remoto,  apartado,  distan- 
te. Distant ,  allunyat,  age. 
Ajeno.  Adv.  A  llarga  dis- 
tancia. Lejos. 

lilunyária.  Lejanía. 

I^luuyar.<«e.  r.  Apartarse. 
Alejarse.   V.   Allunyarse. 

L•lunyat.  V.  Allunyat. 

lilúpca.  Tumor.  Lupia,  lo- 
banillo. En  lo  cap.  raí- 
paria,  íopinaria.  El  cuy- 
dado  que  atormenta.  Pe- 
sar, pesadumbre. 

L•lúpol.  Planta.  Lúpulo, 
hombrecillo. 

L.Iiif|uet.  Tros   de  cara 
muixa  ensofrat.  Pajuela, 
sulfonete.  Lo  irosset  de 
llimona  ó  taronjela  que 
's  tira  al  vi.  Luquete. 


MAC 

L•liiqueta.  Pta.  Globula- 
ria. V.  Ilerba  negra. 

L•Iur.  Pron.  possessiu.  De 
ells  ó  de  ellas.  Su,  sus. 

L•lurigatla.  V.  Llorigada. 

L•lurigú.  V.  Llodrigó. 

L•luriguera.  V.  Llodri- 
guera. 

L.IUS.  Peix.  Merluza,  pico- 
ta. Llus  barbut.  Peix.  Fa- 
neca. Ll.  sech.  Pescado. 
V.  Tonto,    {so,  cegarrita. 

Iilu8CO.  Cegajoso,  cegalo- 

L•luscusitat.  Defecte  en 
la  vista. Ceguera,  oftalmía 

Llusítá.  Retozón ,  lozano. 

L•lustral.  Lustral. 

L•liistre.  Brillo  de  las  co- 
sas brunyidas.  Lustre. 
Puliment.  P»/imen/o.  Es- 
malt. Esmalte,  esclareci- 
miento. Brillo,  llisura  y 
aparell  que  queda  en  las 

fiessas  de  roba  per  llaver- 
as prcmpsadas.  Prensa- 
do. Donar  Ilustre.  ,4fuí- 
trar,  enlustrecer.  Entre 
dos  Ilustres.  Adv.  Entre 
dos  luces.  Pérdrer  lo  Ilus- 
tre las  robas.  Chafarse. 

tjlustróti.  Lustroso. 

L,lu«)troí«aiueut.  Adv. 
Lustrosamente.       (juria. 

L•luxuria.   Luxúria.   Lu- 

L•IuxuriÓM.  Luxuriós,  ¿u- 
jurioso. 


M. 


m.  Com  lletra  numeral  val 
actualment  mil,  y  anti- 
guamenl,posanthi  una  ra- 
lla sobre,  valia  un  milió. 

Alá.  FZn  sas  principals  ac- 
cepcions. Mano.  Posses- 
siu del  gen.  fem.  de  mon. 
Mi,  mia.  Costat.  Lado. 
Sorl,  classe.  Ralea,  raza. 
Entre  rellotgers.  Paleti- 
lla. La  má  esquerra.  La 
mano  zurda.  De  baixa 
ma.  Ordijiarío.Má  de  Ju- 
das. V.  Apagallums.  Ma 
de  morter.  Mano  de  almi- 
rez, majador,  machaeade 
ra.  Má  de  santa  RIaria 
Pla.  Agripalma.  Má  á 
má.  V.  Cap.  á  cap.  M 


mestra  ó  exercilada.  i/. 
ducha,  diestra,  ó  hábil. 
Apretar  ó  carregar  la  má. 
Fr.  .Se»  íar  la  mano.  Es- 
capar la  ma.  Fr.  Irse  la 
mano.  Pararla  má.  Abrir 
la  mano.  Por  sota  ma. 
Adv.  Por  debajo  de  cuer- 
da. Segon  de  má.  Tras- 
mano. Tenir  la  má  tren- 
cada.  Fr.  Tener  la  mano 
suelta.  Trencar  la  má.  Fr. 
Soltar  la  mano.  Pl.  Va- 
lor, preu  del  traball.  He- 
churas. A  mans  besadas. 
Fr.  /)(■  mil  amores .  Ab  to- 
ta la  forsa  de  las  mans. 
Adv.  A  manteniente.  Fèr 
anar  las  mans.  Manotear. 


Lligar  las  mans.  Mania- 
tar. Picament  de  mans. 
Palmoteo.  Picar  ó  batrcr 
las  mans.  Palmear,  pal- 
motear.  Tenir  las  mang 
foradadas.  Ser  manirolo, 
pródigo.  Untar  las  mans 
a  algu.  Fr.  Soboriiar,  un- 
tar el  carro. 

Slaca.  Defecte,  falta.  De- 
fecto, mácula,  tara,  falla. 
V.  Macadura. 

macadura.  Contusió. 
Contusión,  magulladura, 
magullamienlò.  La  taca 
de  la  frujta  per  causa  de 
algun  cop.  Maca. 

Macar.  Magullar.  Machu- 
car, contundir,  remachar. 


MAD 

Tacar,  fèr  malhè.  Dañar, 
averiar,  hechar  á  perder. 
r.  Lafruyla.  Pasarse. 

Sfacarrú.  Especie  de  fi- 
deu gruixut.  Macarrón. 
La  arrel  de  la  pastanaga. 
Raíz  de  zanahoria. 

Slacarronús.  Lana  en 
puerco,  sucia.  (ga. 

Macarriilla.  V.  Ballaru- 

Macer.  V.Porrer.  {quina. 

JSBachiiia.  Maquina.  Ma- 

Maeinr.  V.  Macis. 

üUaciile.xa.  Qualitat  de  lo 
macis.  Solidez,  macicez. 

Macilent.  Pilongo,  ma- 
ganto,  laso,  consumido. 

niaeip.  Bastaix.  Faquin, 
ganapán.  V.  Bastáis,  Ca- 
maiich.  Solter.  Célibe,  sol- 
tero, (cada.  Macias. 

JMácis.  Pell  de  la  nou  mos- 

Btlací««.  Sólido.  Macizo,  só- 
lido, prme,  denso. 

Slaci!«nr.  Solidar. 

JHaco.  Majo,  chulo,  maca- 
reno, achulado. 

Mácula.  .Mancilla,  man- 
cha. V.  Clap,  Taca. 

Macular.  Manchar. 

Madanteta.  Madamisela, 
madamiia.       itó.  Percal. 

IMadapuIan.  Roba  de  co- 

Hladei-Y^a.  Lo  fíl,  llana, 
etc.  tret  del  aspi  ó  torn. 
Madeja.  Lo  cabell  que  cau 
a  metxas  ó  llochs.  Guede- 
ja. Madeixa  retorta  de  se- 
da. Capillejo.  Madeixa 
sens  cap  ni  centener.  Ma- 
deja siíi  cuenda. 

IMadoiia.  Señora. 

IHadral.  Y.  Mare,  Major. 

Aladrat^tra.  Pta.  Mas- 
tranzo, mentastro.  V. 
Menta  borda. 

Madriguera.  V.  Cau. 

Madrina.  V.  Boga. 

Madrina.  V.  Llevadora. 
Posar  á  la  madrina.  Yv. 
Juntar  dos  animals  ab  la 
corretja  de  aquest  nom. 
Amadrinar,     (la  matriz. 

Madrona.  Pta.   Yerba  de 

Maduixa.  Fruyt.  Fresa. 
Maduixa  peruana. Fresón. 

Maduixar.V.  Maduixera. 

Maduixera  y  Maduixe- 
rar.  Fresal,  fresera. 

Madur.  Maduro,  sazona- 


MAG 

do.  Dit  delafruvta.  Paso. 

Madurador.  Llocb  pera 
madurar.  Maduradero. 

Maduranient.Ac.  y  efec- 
te de  madurar.  Madura- 
ción. Adv.  Ab  maduresa. 
Maduramente. 

Madurarse,  r.  Sazonar- 
se. Comensar  á  madurar, 
entrar  en  sahó.  Pintar. 

Madúrenla.  Madu7-ez.  Ab 
maduresa.  Adv.  Madura- 
men!.  Maduramente. 

Maduxa.  Y.  Maduixa. 

Maduxera. Y. Maduixera. 

741agall.  Instrument  de 
pagi'S.  Legón.  Y.  Cavech. 

Magalla.  Aixada  estreta. 
Pico,  marra. 

Magailada.  Necedad, 
bestiesa.  Tontería,  ter- 
quedad. Lo  cop  de  ma- 
gall.  Legonazo.  (da. 

Magallaria.  Y.  Magalla- 

Magaüó.  Aixadeta.  £s- 
cardillo , almocafre,  sacho 

Masauya.  Aucell  mòlt 
petit.  Saligaria. 

Magarrul'af^.  Pl.  Afa- 
lechs.  Carantoñas,  caro- 
cas, arrumnccs. Demostra- 
ció de  carinyo  lela  ab  as- 
tucia pera  enganyar  á  al- 
gú. Marrullería,  gitana- 
da. La  festa  ó  gesto  que 
's  fa  a  alguna  criatura  pe- 
ra que  riga.  Coquito.  Fcr 
magarrufas.  Fr.  Lagotear, 
cocar,  retozar. 

9Iagarí$a  ó  Magassa.  Pta. 
Magara,  magarza,  ma- 
garza, magarzuela. 

Magratseui  ó  Magatzem. 
Edifici  pera  guardar  gé- 
neros per  major.  Alma- 
cén. La  botiga  ahont  se 
venen  en  gros  los  géne- 
ros. Lonja.  Magatsem  de 
llana.  Lanero.  De  sal.  Al- 
folí. De  vi.  Bodega,   [nar. 

Magatítieiuar.     Almace- 

Mageuca.  Y.  Xanguet. 

Magencanient.  Y.  Ai- 
xorbidura. 

Magencar.  Aixarcolar 
las  plantas  la  primera 
vegada.  Desortijar.  La  se- 
gona vegada  de  aixarco- 
lar. Aparar.  Y.  Esma- 
gencar. 


MAG        2o3 

Magench.    Del   mes   de 

maig.  De  mayo. 

Magestat.  En  sas  prin- 
cipals accepc.  Majestad. 
Grandesa.  Grandeza,  glo- 
ria. Serietat.  Gravedad. 

Magestuós.  Majestuoso, 
majestoso,  pomposo. 

Mage««tuoNanient.  Adv. 
Majestuosamente. 

.'$Iageí4tuoí«itat.  Majes- 
tuosidad. (Y.  Seny. 

.Magi.Imaginacion.J/a^ín. 

Mágica.  Magia. 

Mágicli.  Mago,  mágico. 

Magííiteri.  Dignitat  de 
mestre.  Maestría. 

Magna.  Manna.  Maná. 

Magnànim.  Magnánimo, 
generoso,  longánimo. 

Magnanimitat.  Longa- 
nimidad, largueza. 

Magnat.  .Magnate. 

Magnetizar.  Imanar,  i- 
mantar.  (mo. 

Magnetisme.  Magnetis- 

Magailicament.  Adv. 
Gran  diosa  men  te,  apipa  ra- 
mente.   Y.  Lliberalmenl. 

Magniücar.  Ensalsar. 
Ensalzar,  alabar,  engran- 
decer.   Y.  Lloar. 

Magní ucencia.  Solem- 
nidad, esplendidez. 

MagniUcb.  Majestuoso, 
su7}tuoso,  espléndido,  au- 
gusto, (dilocuencia. 

Magniloqüencia.  Gran- 

Magniloqüent.  Grandi- 
locuente, grandílocuo. 

Magofanient.  Quebran- 
tamiento.X.  Magulament. 

Magolar.  Y.  Magular. 

Magot.  Especie  de  mona. 
Magote,  magoto. 

Magrament.Adv.  Flaca- 
ment.  Flacamente,  lán- 
guidamente. Ab  escasse- 
sa,  ab  poch  agasajo.  Fria- 
mente,  pobremente. 

Magrana.  Fruyt.  Grana- 
da. La  del  gra  blanch. 
Alabar.  La  del  gra  car- 
mesi.  Cajin.  La  del  gra 
quadrat.  Zafarí.  La  del 
gra  llarch  y  agre.  Diente 
de  perro.  Flor  de  magra- 
na. Granadino.   Grill   de 

j     magrana.  Casco  de  gra- 

I    nada.  Tcl  deis  grills  de  la 


236 


MAJ 


magrana.  Algara,  telilla, 
membrana. 

Magraner.  Arb.  Grana- 
do. Matjraner  bòrl.  Gra- 
nado silvestre. 

Magre.  Flach,  sech.  Fla- 
co, magro,  macilento,  en- 
juto. La  terra  crua  y  de- 
subslanciada.  Árido,  se- 
co. La  carn  sens  Rreix. 
Magra ,  momia.  Pobre. 
Pobre.  Anar  magre  algu- 
na cosa.  Fr.  Ir  mal.  Fcr 
tornar  magre.  Fr.  Enma- 
grecer. Tornarse  magre.; 
Fr.  Secarse,  enflaquecerse. 

Magrejar.  V.  Flaquejar. 

IMagrentí.  Un  pocb  ma- 
gre. Magrico ,   magrilto. 

Slagret^a  y  M  agror.  Ma- 
grura, flaqueza,  flacura. 

Magrir.  V.  Enmagrir. 

SKagri^tó.  Dim.  Magro, 
enjuto  de  carnes. 

ISIagror.  V.  Magresa. 

Maguey.  V.  Atsabara. 
Such  del  Maguey.  Puíf/ líe. 

Magulameiit  y  Magulla- 
ment.  Cansanci ,  moles- 
tia. Molimiento  ,  molien- 
da ,  quebrantamiento. 
Contusió.  Magulladura, 
magullamiento. 

Magular.  Comprimir  vio- 
lentment  un  eos.  Machu- 
car, contundir.  Fatigar, 
molestar.  Moler,  quebran 
tar,  reventar,  apurar. 

Mahó.  Toba,  rajola.  Ado- 
be, ladrillo,  doble.  Roba 
de  vions.  Mahon,  maho- 
nes.  V.  Aianquins. 

Mafaometisnie.  Secta  de 
Maboma.  Mahometismo. 

MahonN.  V.  .\lanquins. 

Maig.  Mayo.  Arbre  que  's 
posa  en  las  festas.riícaria. 

Maimó.  Pelma,  pelmazo, 
pesado,  pachón. 

Mainada.  Familia  ó  cria- 
turas de  una  casa. Familia 

Mainell.  V.  Escudeller. 

Major.  Mayor.  Per  major. 
Adv.  A  ull.  A  ojo  ,  á  ojo 
de  cubero,  abulto.  Pl.  An- 
tepassats,  ay'is. Antepasa- 
dos ,  abuelos ,  ascendien- 
te». Alsarse  á  majors.  Fr. 
Subirse  á  las  barbas. 

Majoral.  En  sas  princip. 


MAL 

I  accepc.  Mayoral.  Qui  fá 
I  de  cap  entre  mossos  de 
I  traball.  Manijero.  Qui 
i  mata  bous,  anyells  y  al- 
I  tre  bestiar.  j1/aíari/e..Ma- 
:    joraldeunallaurada.ru 

chican,  caporal. 
Majortloni.  En  sas  prin- 
cip. accepc.  Mayordomo. 
Qui  cuyda  en  las  manu- 
facturas sobre  los  treba- 
lladors. Sobrestante,  vee- 
dor, (mía.  veeduría. 
>aajor<iuniia.  Mayordo- 
^Slajordona.  Criada  ma 
jor.  Ama  de  llaves,  case- 
ra. Dona  del  majordom 
Mayordona. 
53»j«iria.     Excel-lencia , 
qualitat  de  major.  MayO' 
ría,  superioridad ,  mayo- 
ridad. Pluralitat  de  vots. 
Pluralidad.       íyormente. 
Majosuieut.    Adv.    Ma- 
Majúscuta.  Letra  mayús 

cuta,  capital,  versal. 
Sttxl.  Mato  y  mal  anteposat 
al  substantiu  ma>culi. 
Pervers,  de  mala  vida  y 
costums.  J/üZo,  perverso. 
malvado.  Inquiet,  entre- 
maliat. Travieso ,  malo 
inquieto.  Dificultós.  Difí- 
cil, dificultoso.  Sensació 
aflictiva  de  alguna  part 
del  COS.  jDo/or,  mal,  en- 
fermedad, morbo.  Indis- 
posició habitual  en  la  sa- 
lut. Achaque.  Ruina  y 
destrucció  que  causa  la 
guerra.  Desolación .  ma- 
les. Fèr  malbé.  Estropear, 
aojar.  Mal  aguanyat.  V. 
Aguanyat.  Mal  de  "barre- 
tas. Trismo.  De  cap.  Pe- 
sar. Pesadumbre  ,  desa- 
zón. Amohino.  Quebrade- 
ro de  cabeza.  De  coU.  Gar- 
rotulo,  angina.  De  cor. 
Dolor  de  estómago,  ahilo. 
De  costat.  Pleuresía.  De 
espalma  Pasmo.  De  illa- 
da.  Miserere,  cólico,  fol- 
vo.  De  mare.  Histérico. 
De  masell  ó  de  S.  Llátser. 
Elefancía.  De  orina.  Re- 
tención ,  supresión  de  ori- 
na. De  ronyons.  Nefritis. 
De  San  Paü.  Gota  coral, 
epilepsia,  mal  caduco.  De 


>IAL 

semenl.  V.  Gál-lich.  De 
tripas.  Y.  Torso.  De  uUs. 
Oftalmía.  V  en  sentit  fi- 
gurat. Deseos.  De  ventre. 
Dolor  de  tripas.  .Mal  en- 
comanadís. Malpegadizo, 
contagioso.  .Mal  enlormat- 
jar.  Mal  guisar.  Mal  en- 
tech.  Mal  arraigado.  .Mal 
gal-lich.  V.  Gal-lich.  Mal 
lleig.  Cáncer,  zaratán.  M. 
menjador  en  los  pits.  Za- 
ratán. Mal  sá.  Insalubre. 
Pl.  Ajes,  achaques.  A  mal- 
Adv.  Pesadamente,  a  mal 
grado.  .\  mal  borras.  Fr. 
Sens  orde.  A  la  diabla,  á 
trompa  y  talega.  V.  Bor- 
ras.Bell  mal  sen  lá.  Expr. 
Linda  gracia.  De  qualse- 
vol mal.  V.  A  mal  borras. 
Fèr  mal.  Fr.  Dóldrer.  Z)o- 
ler.  F'erir.  Lastimar, mal- 
tratar. Fèr  mal  de  cor. 
Fr.  Estar  ab  recel.  Estar 
con  cuidado  ó  en  espinas. 
Fèr  mal  de  uUs.  Fr.  Desit- 
jar alguna  cosa.  Seducir, 
abalanzarse.  Fèrse  mal. 
Vr. Hacerse  daño,  dafmrse. 
Mal  cuyl  ó  mitgcuyt.  San- 
cochado. Mal  de  son  grat. 
Adv.  .-1  pesar  suyo.  Mal 
enformatjat  ó  mal  ganos. 
Mal  guisado.  Mal  baja. 
Ningún.  Ninguno  ,  mal- 
dito. Mes  mal.  Adv.  Peor, 
peormenle.  Posar  mal  a 
algú.  Fr.  Maltraclarlo. 
Malparar,  maltratar.  Po- 
sarse mal  ab  algú.  Fr. 
Malquistarse.  Tenir  mal 
de  cor.  Ahilarse.  (mo. 
Malabar.».  Pta.  Crisante- 
MalacoHtuuiar.  Mala- 
costumbrar, malear,  vi- 
ciar, {costumbrado. 
Malacoüttuniat.  Mala- 
Malafeta.  Maldad,  mal- 
hecho, maleficio. 
Malaf'ortuna.  Infortuna. 
Malal'ortuuat.  Desafor- 
tunado, (sabrimiento. 
Malagana.  Desazón ,  de- 
Malagrad«Í8.  Desabrido, 
áspero,  arisco,  seco,  vina- 
groso, {laquita. 
Malagueta.  Pedra.  Ma- 
Malalt.  Enfermo  ,  malo, 
doliente.  Caurer  malalt. 


MAL 

Fr.  Enfermar,  adolecer. 
Ensopirse  '1  malalt.  Fr. 
Adormecerse.  Espalllarse 
"1  malalt.  Fr.  Empeorar, 
ponerse  peor.  Fèr  lo  ma- 
lalt. Fr.  Encojarse ,  hacer 
la  encorvada.  'mi:o. 

lUalaltejar.  Estar  enfer- 

JUalallia.  Enfermedad, 
morbo,  afección.  Mal  ha- 
bitual, sombra  de  alguna 
malaltia.  Amago,  alifafe. 

malaltii-.Y.  Enmalaltir. 

jWalaUÍM.  Qui  gasta  poca 
salut.  Enfermizo ,  mórbi- 
do, valetudinario,  canijo, 
enclenque.  País  mal  sá, 
que  ocasiona  malallias. 
Enfermizo,  morboso,  i7i- 
salubre.  Persona  malal- 
tissa. Achacoso,  entecado, 
enteco,  agostizo. 

IHalaiuent.  Adv.  Mal,  a- 
riesamente,  siniestramen- 
te. Córrer  malament  ab 
algú.  Fr.  Estar  enemistado 

Malauy.  Interj.  Mal  año, 
rayo,  vira  Dios.      (quita. 

iHaÍa(|ueta.  Min.  Mala- 

IUala(!i(i*uch.  Inrelis.Z>e.s- 
astrado,  desventurado. 

nialaüitrugáiicia.  Des- 
ditxa.  Infortunio. 

nfafastruguesa.  Abati- 
ment. Postración. 

nialat.  Quím.  Malato.  (ra. 

Malaventura.  Desventu- 

Alalaveuturaf.  Desgra- 
ciado, desventurado. 

Slalavesar.  Y.  Malacos- 
tumar, (tumat. 

Malavesat.  V.  Malacos- 

maiavinj^ut.  Malaveni- 
do, desavenido.        ¡turat. 

Slalavirat.  V.  Malaven- 

Malavoleiicia  y  Mala- 
volensa.  Malevolencia, 
malquerencia. 

JMailiaratadainent. 
Adv.  Desperdiciadamenle. 

Slalbarata(i<cr.  Derro- 
chador ,  disipador  ,  des- 
perdiciador. 

Malbaratament.  Des- 
perdicio, dilapidación. 

Malbaratar.  Disipar, 
derrochar,  destrozar. 

Malbé  (Fèr).  Destruir.  A- 
niquilar,  echar  á  perder, 
descomponer.  V.  Álalba- 

DIC.      CAT.     CAST. 


MAL 

ratar.  Fèrse  malbé.  Fr. 
Deteriorarse  ,  echarse  á 
perder.  (vesch. 

ilSalbeeb.  Pta.   V.    Mal- 

lUuEcarat.  Fam.  De  cara 
mòlt  lletja.  Carantamau- 
la, carantoña,  rostro  feo. 

Malc4>ni|t«»«<it.  Descom- 
puesto, desaliñado,  desa- 
seado. V.  Malendressat. 

¡Sfalcituteut.  Querelloso, 
quejicoso,  malconíentadi- 
zo,  escolimoso. 

Maleoratge.  Herb.  Mer- 
curial, ortiga  muerta. 

Malcriat.  Faltat  de  crian- 
sa  ó  educació.  Descortés, 
grosero,  malmirado.  Im- 
politioh.  Mogrollo. 

Malcuíiiir.  Cusir. 

Malctisit.  Culcusido. 

Maiasiv.  Pugnar,  bregar, 
patullar.  (malicia. 

Maldat.  Vilesa.  Infamia, 

.tSuirieiitaf.  Helgado. 

Maltlieiit.  Maldiciente. 

MaltHr.  V.  Malehir. 

Malee*».  Fort.  Terraplé. 
Malecón.       {imprecación. 

Maledicció.     Maldición, 

Maléfií'b.  Maléfico,  vené- 
fico. V.  Bruixot. 

Maleliidor.Qui  maletieix 
Maldiciente,  maldecidor. 

Malebir.  Maldecir  ,  im- 
precar, tjlasfemar,  anate- 
matizar, (dito. 

Malehit.  Maldecido,  mal- 

Maienipiear.  Malversar. 

Maleucolia.  Melancolia, 
tristesa.  Melancolía.  Mur- 
ria. Murria,  taciturnidad. 

Malendré»).  Falta  de  ar- 
reglo. Desaliño ,  desaseo, 
desatavio.  Lo  quarto  per 
los  mobles  que  no  servei- 
xen. Trastera. 

Malend4-es.*«ar.  Desa- 
sear, desaliñar. 

Malendre»««üat.  Malfar- 
dat.  Desaliñado,  desasea- 
do, pañoso,  inculto. 

MalendreNííus.  Pl.  Ro- 
pa, muebles,  etc.,  inservi- 
bles ó  abandonados. 

Malendri.  Lladre  de  ca- 
mi  ral.  Malandrin,  saltea- 
dor. Pervers.  Bellaco. 

Malenténdrer.  Oir  ab 
equivocació.  Trasoír,  en-\ 


MAL 


257 


treoir.  Equivocar,  errar 
los  conceptes.  Trasoñar. 

MaleutéN.  La  cosa  que 
se  ha  compres  mal.  Mal 
entendido.  ()ui  maliciosa- 
ment interpreta  las  co- 
sas. Taimado,  malicioso. 

Malesa.  Bosch  espès.  Re- 
bollar, matorral,  fragosi- 
dad, fragura.  Maldat.  Fe- 
choría, fechuría.  Pié  de 
malesas.  Fragoso,  mon- 
tuoso, (ba  tora. 

Maleí^párrecli.Pta.  Yer- 

Malemtatger.  Entrema- 
liat. ^1  vieso,  zarandillo. 

Maleta.  Balija.  Saquejar 
la  maleta.  Fr.  Desbalijar. 

Maleter.  Qui  fa  maletas. 
.Maletero.  {ton. 

."SSaletó.  Maletassa.  Male~ 

Malevo!  y  Malevolent. 
Malévolo.  (malvado. 

."Sialfactor.      .Malhechor, 

MaUardat.  Zamboron- 
dón, zamborotudo. 

Mallar.iat.  Zarrapastro- 
ro.  V.  Malendressat. 

Malfat.  Desgracia. 

Malier.  Fèr  malament  ó 
mal.J/a//iocer.  (Malherir. 

Mallei'ir.Ferir  gravement 

MalCet.  Indispost.  Desa- 
zonado ,  displicente.  Fèt 
ndegudament.  Malhecho. 

Malganófi.  Malhumorat. 
Desabrido,  mallt  umorado. 

Malga.<«fador.  Derrocha- 
dor ,  malbaratador ,  pró- 
digo, maniroto. 

Malgaíülar.  Malrotar, 
malversar  ,  derrochar, 
prodigar.  (nagroso. 

Malgeni.  Mal  genio,  vi- 

Malgirasól.  Pta.  Verru- 
guera. 

Malgírbar.  Frangollar. 

Malgirbat.  Desgalichado, 
ramplón  ,  zar  rapas  tron., 
V.  Malendressat. 

Malgrá.  Tumor.  Carbun- 
clo, carbunco. 

Malgraciús.  De  geni  as- 
pre. Arisco,  uraño. 

Malgraeiosament.  Adv 
Ásperamente. 

Malgrat  (De).  Adv.  Mal 
de  su  grado,  mal  que  le 
pese.        (te.  V.  Malganós. 

Malhumorat.  DispHcen- 

n 


258      MALL 

Malich-  Melich,  llambri- 

gol.  Ombligo. 
malicia.  Quimera,  tirria. 

Ojeriza,  enemiga,  mohí- 
na, cólera.  Engany.  Do- 
blez, pravedad.  Al)  mali- 
cia. Adv.  Maliciosamente. 
Péndrer  malicia.  Fr.  En- 
fadarse. Encolerizarse. 
Sens  ó  sense  malicia.  Adv. 
De  bona  fé.  h^génuamen- 
te,  sanamente,  sencilla- 
mente. Sens  advertencia. 
Impensadamente ,  inad- 
vertidamente. 

Maliciada.  Excés  de  ma- 
licia. /)-(T,  furor.  Péndrer 
una  maliciada.  Fr.  Mon- 
tar en  cólera ,  enfurecerse, 
exasperarse,  irritarse. 

Maliciar.  Presumir,  sus- 
pitar.  Recelar,  temer,  sos- 
pechar, barruntar.  Inter- 
pretar ab  malicia.  Tomar 
U7ia  cosa  por  donde  quema 

^alicistn^e.T.Trasvinarse 

TUsíUciús,  Desconfiat.  Sus- 
picaz, desconfiado.  Astut. 
Doble,  escatimoso. 

IMalicio.xiainent.  Adv. 
Mañosamente  ,  escatimo- 
samente, {aje. 

Malicó.   Dim.    Malecillo, 

I91alicó.«>.  Enfermizo. 

Malifeta.  Malafeta.  Mal- 
liecho,  maleficio. 

Maligne.  Mal  intencio- 
nat. Maligno.  Nociu.  No- 
civo. Pervers.  Perverso. 

Malignitat.  Perversidad. 

Malintenci4»nat.  Malig- 
no, solapado,  marrajo. 

Mali.ssíni.  Sup.  Pésimo. 

Malí.*«!«iniaiueut.  Adv. 
superlatiu.  Perramente, 
pestíferamente.  ívolo. 

Malivol.  Malèvol.  Malé- 

Mall.Cert  joch.  Mallo.  El 
martell  gros  pera  forjar 
lo  ferro.  Macho,  mazo. 
Altre  martell  gros  y  pe- 
sant que  serveix  als  pi- 
capedrers y  mestres  de 
casas  pera  rómprcr  pe- 
dra. Almádana,  marra. 
Pera  clavar  claus  de  bar- 
co. Bandurria.  Especie 
■de  martell  dels  ferrers. 
Acotillo.  Mall  de  cap  y 
pena.  Alcotana.  A  cops 


MAL 

de  mall.  Adv.  A  machote. 

Malla.  Cada  anell  de  las 
cadenas. £s/af)on.  Moneda 
que  valia  mitj  diner.  .Me- 
dio dinero.  En  lo  joch  de 
noys,  lo  valor  de  la  mitai 
de  cada  unitat  quejugan. 
Medio.  Fer  mallas.  Fr. 
Mallar.  Refer  las  ma- 
llas, fíemallar. 

Malla«la  de  pastors.  Ma- 
jada, redil,  apero. 

Mailarengaxica.  Aucell. 
Herreruelo,  holleca. 

Mallet.  Náut.  Tarugo  de 
fusta.  Dado. 

Mal-lograr.  Malograr, 
echar  á  perder ,  desgra- 
ciar, deteriorar.  (to. 

Mal-logro.  Malogramien- 

Mallol.  Vinya  novella. 
Majuelo.  Lo  serment  pera 
plantar.  Estaca,  renuevo, 
majuelo.  Arrancarlos  ma- 
llois.  Desmajolar. 

Mallorquí.  Nat.  de  Ma- 
llorca Mallorquín, baleári- 

Malniüjor.V.  Diabla,  (co. 

Malinanat.  Desmandat. 
Desmandado,  malmanda- 

Malinenar..V(7/írflíaí-.(do 

Malinenjar..\limentarse 
podi.  .Malcomer. 

Malinenjat.  Malcomido. 

Malniés.  .Malbaratado, 
gastado,  malparado. 

Malnietació.  Malbarato, 
desperdicio.         (ralador. 

Malmeteilor.  V.  Malba- 

Maliñétrer.  Espatllar, 
arruinar.  Maltratar ,  e- 
char  á  perder.  Maltractar. 
Lastimar,  desgraciar.  Pe- 
gar mòlt  á  algú.  Malpa- 
rar.  Corrómprer,  perver- 
tir. Malear.  Llastimar  lo 
eos  per  algim  cop.  Lisiar 
lastimar.  V.  Maloaratar. 

Malníétrerse.  r.  Picarse, 
pasarse,  dañarse. 

Malniirar.  Aojar,  fasci- 
nar. V.  LUpéndrer. 

Malorilenat.  Desordena 
do,  de.^co7ieerlado,  inorde- 
nado, inconcino,  indigesto 

Malpaper.  Desatenció. 
Desatención  ,  desaire.  V. 
Desservey.  (hora.A6or/ar 

Malparir.  Parir  fora  de 

Malparlat.   Malhablado, 


MAL 

lenguaraz,  lenguaz,  [to. 
Malpart.  Malparto,  abor- 
Malpénürer.  Tomar  ú 
mal.  {receloso,  suspicaz. 
.Malpeni«at.  .Malicioso, 
Malplacent.  Displicente, 

arisco.  V.  .Alalgraciós. 
Malplaceotnient.  Adv. 

Ruda,  ásperamente. 
Malpla.xjiiat  ó  Malposat. 
Malparado.  (herir. 

Malpo.sar.  Zapatear,  mal- 
Malquisit.  Malquisto,  mal 
visto.  {indis]>oner. 

Mal4|UÍ!«tar.      .Malmeter, 
Mairubéns*    y    Marreus. 

Herb.  .Marrubio. 
Malsá.  Nociu.  Malsano, 
Maiíiati.xlet.  V.  Malcon- 
tent.     sulrir.  Malsufrido. 
Mal.sul'ert.Lo  que  no  sab 
Maltractament.  .Maltra- 
tamiento ,  maltrato,  sevi- 
cia. V.  Maltracte. 
Maltractar.     Maltratar, 
ultrajar,  vejar,  ajar,  in- 
juriar,  denostar. 
Maltractar.se.  r.    Dirse 
mútuament   páranlas  o- 
fensivas.   Apitonarse,  de- 
nostarse. V.  Malmélrer. 
Maltracte..tfa/íraíamíCTi- 

to,  maltrato. 
Malura.  Epidemia.  Cons- 
telacion,  epidemia.  Passa. 
Enfermedad. 
Malva.  Pta.  Dobla.  .Malva 
real.  M.  borda.  V.  .Malvi. 
M.  d"  arbre.  .Malva-arbol. 
M.  poma.   pía.    Geranio 
malva.  M.  rosa.  Geranio 
rosa.  M.  major.  Malva  ofi- 
cinal ó  silvestre.  M.  vera. 
Malva  rósea  ó  alcea  rósea. 
Terreno  poblat  de  mal- 
vas. Malvar.  Fér  malvas. 
Fr.  Ser  mort.  Hacer  bo- 
doques.        Idilo,  nefario. 
MaHat.  Malhechor,  mal- 
Malvench.    Pta.    Valera, 

dentelaria,  veleza. 
MaMesia.  Malva-iía.  [ten. 
Malvi.  Pta.  Malvavisco,  al- 
Malviatge.  Ningú  .  res  ó 
gens.  Maldito,  malhaya. 
Especie  de    imprecació. 
Mal  año,  perezca.  Tanl  de 
bo.  Ojalá.  Interj.  afirma- 
tiva. Por  Dios,  por  vida, 
pardiez,  voto  á  tal.  Interj. 


deamenassa  Voto  á  quien, 

pese  á  tal. 
MalTÍ««t.  V.  Malquist. 
Malviurer.  Viurer   sens 

orde  ni  fré.  Mala  vida. 
jtlalvoleút.  V.  Malèvol. 

MüUoler.  Malquerer,  que- 
rer mal.  Férse  malvoler. 
Fr.  Malquistarse. 
::9SalTolsut.  Malquisto. 
Maiiiacior.  La  criatura 
que  mama  mòlt.  Mamón. 
Qui  mama  ab  mulla  afi- 
eló. Mamoso. 

ISIainadora.  Mamadera. 

:91aiiiaiuco.  Tonto  ó  neci. 
Mameluco,  zote,  gofo,  zo- 
locho, mamacallos. 

IManiar.  Gosar.  Disfrutar, 
tener.  Donar  mamar.  A- 
mamantar,  atetar,  tetar. 
Mamárseho.  Fr.  Tragár- 
selo, creerse  de  ligero.  Ma- 
marse los  dits.  Fr.  Chu- 
parse los  dedos.  Mámat 
aqueixa.  Expr.  fam.  Tó- 
male esa,  sórbete  este  huevo 

I9Iainarrat\acla.  Con- 
juiíto  de  mamarrachos. 

niamarratxe  ó  Mamar- 
ratxo.  Mamarracho,  mo- 
harracho, pintarrajo. 

Slaniella.  Tela  ,  mama  y 
pecho  en  las  donas.  Ma- 
milla  entre  anatómichs. 
Telilla  la  del  home  ,  y 
ubre  las  deis  quadrúpe- 
dos.  Cosa  de  la  mamella. 
Anat.  Mamario. 

iSIaniellada.  Mamada. 

lUantellut.  Tetado,  tetón. 

iMaiueIlu(Ȓ.  Pta.  Salicor- 
nia.  [biombo. 

Alampara.     Antepuerta, 

IMaiiipesada.  Pesadilla. 
V.  Follet,      [manicordio. 

Manacort.    Manacordio. 

IManada.  Porció  de  bes- 
tias. Hato ,  hatajo  ,  re- 
baño. Porció  de  herba. 
Manojo.  Reunió  de  gent 
despreciable.  Gavilla,  ca- 
terva. Porció  de  porchs. 
Piara.  [lio. 

Alanadet.  Mazo,  manoji- 

Slanagueta.  Náut.  Cor- 
namusa. Cornamusa. 

Alanajar.  V.  Manejar. 

Manament.  Orde,  pre- 
cepte. Mandamiento,  ór- 


MAN 

den ,  precepto ,  mandato. 

Alanancial.  Manantial, 
fontanal.  Manancial  de 
aygua  calenta.  Terma, 
burga.  Manancial  de  riu. 
Venaje.  Veu  de  aygua. 
Venero,  ojo. 

Manar.  Ordenar.  Mandar, 
comandar,  señorear.  Ra- 
jar. Fluir,  correr. 

Manat.  Ordenat.  Manda- 
do. Fluit.  Manado.  Ma- 
noU.  Manojo,  atado,  ma- 
nada. Manat  de  cabells. 
Mala.  De  cerdas.  Cerda- 
men. De  palla.  Hacho. 
Fèr  manats.  Amanojar. 

Manatí.  Cetáceo.  Laman- 
tin.  (fracción. 

Mancament.  Falta ,  in- 

Mancar.  Faltar.  Fallar. \ 
Parlant  del  mar  y  del 
vent,  cedir.  Amainar. 

Mancelia.  Concubina.  A- 
miga,  concubina. 

Manco.  Faltat  de  alguna 
má  ó  bras.  Zopo.  Menos. 
Menos.  Fèr  lo  manco.. Vaíi- 
quear.  Fèr  manco  á  algú. 
Mancar.  Faltat,  incom- 
plert.  Fallo,  defectuoso. 

Mancontiinació.  Man- 
comunidad, conchabanza. 

Mancumunar^e.  r.  Co- 
ligarse, conchabarse,  aso- 
ciarse, (ca.  Mancuso. 

Mancú.s.  Moneda  moris- 

Manila.  Legado.  V.  Deixa. 

Mandado. yusíOTJ.V.  Mis- 
satge, Orde. 

Mandará.  Autoritat  que 
mana  per  capritxo.  Man- 
darin.  Fam.  Mòlt  aficio- 
nat á  manar.  Mandón. 
Propi  dels  mandarins. 
Mandarino.  (Orde. 

Mandato.  V.  Manament, 

Mandíbula.  Y.  Barra. 

Mando.  Imperi.  Imperio, 
comando,  señorío.  Baix  de 
son  mando.  Fr.  A  su  man- 
do, á  su  gobierno,  á  sus 
órdenes,  ci  su  querer. 
Mandó.  Qui  mana  mes  de 
lo  que  li  pertany.  Man- 
dón. La  persona  manada. 
Mandadero. 
Mandonsuilla.  Alondi- 

guilla,  albóndiga. 
Mandra.  Peresós.  Follón, 


MAN        259 

harón,  poltrón,  haragán. 
Peresa.  Pereza ,  holgaza- 
nería. Fèr  lo  mandra.  Fr. 
Holgazanear  ,  haraga- 
near, zanganear. 

Mandraría.  Pereza,  hol- 
gazanería, haraganería. 

Mandre.  V.  Mandra. 

Mandrería.  Pereza.  V. 
Mandraria. 

Mandret.  tíuant  de  fer- 
ro. Guante,  maiwpla. 

Mandri.  Instrument  pera 
assegurar  los  objectes. 
Mandrin. 

Mandró.  Honda.X.  Fona. 

Mandroner  y  Mandro- 
nés.  Tirador  de  fona.//oJí- 
dero ,  fundibulario. 

Manduca.  Fam.  Comida. 

Manducar.  V.  Menjar. 

Mánecli.  La  parí  de  un 
instrument  per  ahont  s' 
agafa.  Mango,  cabo,  asi- 
dero. Lo  de  las  destrals, 
aixadas,  etc.  Astil,  man- 
go. Lo  de  la  ferramenta 
dels  artistas.  Maceta,  em- 
puñadura, puño.  Lo  deis 
ganivets.  Cacha.  Lo  de  la 
llansa.  Fuste,  asta.  Lo  de 
la  escombra.  Palo  de  es- 
coba. Lo  qui  posa  má- 
nechs  ais  Instruments. 
Cabero.        (Entremaliat. 

Maneila.   Mequeirefe.    V. 

Máne$;a.  En  sas  princip. 
accepc.  Manga.  Mànega 
de  cohets.  Girándula.  Me- 
téoro. Bomba,  sifón,  vór- 
tice aéreo.M.  pera  colar  li- 
cors. Capillo.  Bufeta  pera 
donar  servicials.  Mangue- 
ta. Instrument  pera  tráu- 
rer  1'  aygua  de  las  em- 
barcacions. Manguera. 
Cop  de  mànega.  Mango- 
nada, (ga.  Cabero. 

Manegador.  Qui  mane- 

Manegar.  Enastar.  V. 
Emmanegar.  (darla. 

Manesarla.Insistir.  Dar, 

Maneguí.  Manguito. 

Maneig.  Direcció ,  go- 
bern,  us.  Manejo.  Movi- 
ment descompassat  de  las 
mans.  Manoteo,  manotea- 
do. Moviment  de  admira- 
ció en  cosa  que  no  se  ho 
val.  Pasmarota,  pasmara- 


260 


MAN 


tada.  Destresa  ,  desem- 
brás.  Soltura.  Conducta. 
Porte.  M.  de  eos.  Contor- 
neo.Tinl.  Continente. 

IHanejable.  Manuable. 

Sfanejanient.V.  Maneig. 

aianejar.  Passar  alguna 
cosa  per  las  mans.  Mano- 
xear.  Fér  diligencias  per 
alguna  pretensió.  Agen- 
ciar, correr  con ,  entender 
en.  r.  Adquirir  forsa  los 
impedils.  Manejarse.  O- 
brar  ab  Irassa  y  manya. 
iiwa7iiir.se  ,  entenderse, 
mandarse.  Posarse  en  mo- 
viment una  multitut.  Gu- 
sanear, hormiguear. 

maner.  Manso. 

manera.  Modo  ó  forma. 
Modo,  método,  suerte,  ria, 
género.  Geni.  Genio  ,  ca- 
rácter. Destresa.  Maña. 
Modo  de  parlar  ó  tractar- 
se.  Término,  talante.  A 
manera,  ó  á  la  manera. 
Loe.  A  estilo,  segiin.  De 
cap  manera.  Adv.  De  nin- 
guna manera  ,  de  ningún 
modo.  De  manera.  Adv. 
De  suerte.  De  totas  mane- 
ras. Adv.  Comoquiera,  á 
todo  trance.  Posar  de  ma- 
ta manera.  Fr.  Malparar. 

H/lanemeat.  Albéitar,  vete- 
rinario, {veterinaria. 

Manescalia.    Albeiteria. 

Manescli.  Manual.  Ma- 
nual, manuable. 

Maneta.  Cilindro  de  pe- 
dra pera  móldrer  cacau. 
Mano.  Cilindro  prim  pera 
refinar  pasta  de  xocolata. 
fíefinadera.  La  barreta 
ab  un  botó  á  cada   cap 

fiera  apretar  ó  afluixar 
os  caragols  dels  ma- 
nyans. Desvolvedor.  La 
barra  que  surt  del  alt  del 
rodet  ó  mola  del  moli  de 
oli.  Mayal.  Lo  forat  al 
cap  de  la  esteva ,  ó  xar- 
rach  pera  agafarlo.  Mani- 
ja. La  agulla  dels  rellot- 
jes.  Mano,  saeta.  Donar  ó 
passar  una  maneta.  Fr. 
Repéndrer.  Carda,  rocia- 
da, felpa.  Fér  manetas  á 
la  padrina.  Fr.  Tomar  de 
mil  am^re». 


MAN 

Mataetj.  y.  Maneig. 

IManéula.  Pta.  Bizniebla. 

Jfangala.  Bastó  que  es 
insignia  de  autoritat.  Va- 
ra. La  que  portan  los 
metges,  etc.  Bastón. 

Manganeta.  Metall  tren- 
cadís. Manganeso. 

Manganilla.  Filat  en  for- 
ma de  paperina  que  's 
fiosa  ais  nius  pera  agafar 
os  pardals  vells.  Capillo, 
alabandina.  Sutilesa. 
Treta,  sagacidad,  astucia. 

¡Hangara.  V.  Almangra. 

nianguf.  Especie  de 
guant  de  bras.  .Mitón. 

Manjs;otx«».  La  manega 
desasseada  y  que  cau. 
Mangajarro. 

Manj^ra.  V.  Almangra. 

Manguiter.  Manguitero. 

JManguitu.  Kodanxa  de 
espart  que  tapa  '1  botó 
de  las  rodas  deis  carros. 
fíocin  ,  bocil.  Cèrcol  ab 
que  s'  assegura  dit  botó. 
Cincho,  guardacantones. 
M.  pera  abrigar  las  mans. 
fíegalillo,  estufilla.  \ 

Jttania.Tema,  idea,  locura. \ 

Maniáticb.  Maniaco,  tes- 
tarudo, caprichoso. 

Manicomi.  Y.  Bojeria. 

Manicort.  Y.  Manacort. 

Manil'a8»>e.iar.  Manejar 
arbitràriament  alguna  co- 
sa. Escudillar,  manipu- 
lar, mangonear,  farolear. 
Ficarse  sens  necessitat 
en  los  negocis  dels  altres. 
Cucharetear,  entremeterse, 
entrometerse.  Y.  Pulinejar 

Maniia^iser.  Mequeirefe, 
entremetido,  farolón. 

Manila»i.<>eria.    Ac.     de 


MAN 

Màniga.  V.  Mànega. 

Manígot  Espec.  deguanf. 
Y.  Mangot.  .Mànega  mòlt 
ampla  y  llarga,  .\langote. 

Manilla.  Adorno  de  las 
munyecas  que  portan  las 
senyoras.  Brazalete,  pul- 
sera, ajorca.  Anella  de 
ferro  que  's  posa  en  las 
munyecas  deis  presos. 
E-sposa.  Cert  joch  de  car- 
las.  .Malilla.  En  lo  trucli 
dee!>paseta,  '1  set  de  es- 
pasas y  oros.  .Mata.  En 
algunsjochs  de  cartas,  la 
segona  superior.  Malilla, 
mala.  .Manilla  barrotada. 
Malilla  alborotada.  Ma- 
nilla de  rector  y  vicari. 
Malilla  de  rfos.  Manilla  de 
tumbaga.  Tumbagón. 

Maniobra.  Náut.  Con- 
junt de  caps.  Cabulleria.^ 
M.  corrent.  Naut.  Cabos 
de  labor.  M.  de  ferm. 
Náut.  Jarcia  muerta,  de 
firme.  M.  volant.  Naut. 
V.  Maniobra  corrent. 

Mani4>brer.  Maniobrisla, 

Maniple  y  Manipul.  Ma- 
jiípu/o. Y.  Grapat,  ManoU. 

Manipulant.  Y.Manifas- 
ser.  isejar. 

Manipular.  Y.  Manifas- 

Maniqueisme  Secta  deis 
maniqueus.     Maniqueis- 

Manjar.  Y.  Menjar.    \mo^ 

Manlleu.  L'  acció  de  en- 
manllevar.  Prestacioti.  La 
cosa  enmanllevada.  frf'.s- 
tamo  ,  emprestado  .  em- 
préstito. Deixar  ó  donar 
a  manlleu.  Fr.  Fiar.  Dar 
prestado ,  prestar.  Dema- 
nar á  manlleu.  Fr.  Pedir 
prestado.  (za. 


manifassejar. 0/)cíosirfaí/, 'Manlleuta.  Fiansa.fían- 
quijotería,  entremetimien-  Manlleutar  Y. .Manllevar 


to,  manipulació!) 

Manifest.  Manifiesto,  pa- 
tente,  notorio.  Posar  de 
manifest.  Fr.  Manifestar, 
e.rponer  al  publico. 

Manifestament.  Adv. 
Manifiestamente. 

Manifestar.  Presentar. 
Mostrar.  Demostrar.  De- 
mostrar. Fér  véurer.  Ea:- 
poner.  producir.  For.  De- 
cluhir  en  judici. />emanrfar 


Manllevadis.  P«stis,  so- 
breposat. Postizo,  sobre- 
puesto. Lo  que  's  pol  en- 
manllevar.  Prestadizo. 

Manllevar.  Pedir  presta- 
do. Y.  Enmanllevar. 

Man«»bre. PfO!!  dealbañil~ 

Manoll.  Porció  que  's  pot 
agafar  ab  la  ma.  Manojo, 
manada,  mazo.  Manat. 
Agregat  de  arrels  de  certs 
jonchs  que  usan  los  tei- 


MAN 

xidors  de  lli.  Empesador. 
Fèr  manoUs.  Fr.  Amano- 
jar, hacer  manojos. 

.Iflanupla.  Pessa  de  arma- 
dura. Guantelete. 

Alanos.  Manuable,  mane- 
jable, manual,  tratable. 

JBIanoset.  Manejable. 

Munotmejar.  Manosear, 
sobar,  sobajar. 

Slanotada.  Manotazo, 
manotón,  guantada. 

Slautjuera.  Manquedad. 

-lUaofitiú.  Estada.  V.  Do- 
micili. Fèr  mansió.  Fr. 
Detenerse  en  alguna  parte. 

Man.so.  Bonatxas.  Corde- 
ro. Ximplel.  Simple.  Co- 
lom manso.  Duendo. 

JHanüíuet.  .Manso. 

JüaiLSuetut.  Mansedum- 
bre,suavidad,  benignidad. 

JMabta.  Lo  drap  ab  que  's 
tapa  la  sella  del  caball. 
Telliz.  La  cubertera  de 
las  ancas  deis  caballs. 
Gualdrapa  ,  mantilla. 
Fort.  Defensa  formada  de 
taulons.  Mantelete.  MànlA 
de  sobre  1'  albarda.  So- 
brejatma.  Donar  la  man- 
ta. Fr.  Mantear.  Tapar  ó 
cubrir  ab  la  manta.  En- 
mantar,  amantar.  L'  ac- 
ció de  manlejar.  Mantear 
miento.  V.  Flassada. 

JHantayre.  V.  Manler. 

Jlfautej£;a.  Manteca.  M.  de 
antimoni.  Farm.  Cloruro 
de  antimonio.  Com  una 
mantega.  Expr.  Como 
una  leche.  Olla  ó  pot  de 
la  mantega.  Mantequera, 
Torrada  o  bollo  de  man- 
tega. .Mantecado. 

Mantecada.  Mantecado, 
almojábana.  (ro. 

IMautegayro.  Manteque- 

Mantesús.  Que  té  man- 
tega. .Mantecoso ,  adiposo. 
La  part  de  la  llel  de  que 
's  la  lo  formatge. Caseoso. 
jMantegiiera.  Manteque- 
ra, (lia. 
Sfaiiteguilla.  Mantequi- 
9Iaiiteliuií«ta.  V.  Man- 
leuista.  ÍHuexío.V. Manta. 
Slante.jaiuent.  Mantea- 
Mantejar.  Donar  la  man- 
ta. Dar  manta,  mantear. 


MAN 

Hanteleta.  Abrich.  Ca- 
pisayo. Blas.  Vestidura 
neraldica.  Manteleta. 

Mantell.  Manto.  Mantell 
de  la  Mare  de  Deu.  Her- 
ba. Sombrerera.         (jar. 

Mantel  legar.  V.  Mante- 

Alauteller.  Sastre  que 
corta  ó  hace  mantos. 

.Mantellina.  Mantilla, 
pendil.  Passejar  la  man- 
tellina. Fr.  Andar  de  co- 
tarro en  cotarro.  Taparse 
6  embossarse  ab  la  man- 
tellina. Fr.  Revolverse  en 
la  mantilla.     [Mantilleja. 

Mantellineta.         Dim. 

.Mantenent  (De  ó  en). 
Adv.  A  manteniente.  Pl. 
Blas.  Mantenientes,    (dor. 

Manteuidur.     Manlene- 

Manteniuient.  Susten- 
to, menjar.  Mantenimien- 
to ,  sustento  ,  alimento. 
Provisió  de  viurers.  Fi- 
veres,  vituallas. 

Mantenir.  Sustentar. 
Mantener,  alimentar.  Sos- 
tenir. Sostener,  sustentar. 
Amparar.  Defender,  am- 
parar. Retenir.  Retener. 

Mantenirt^e.  r.  Perseve- 
rar. M.  ferm.  Persistir, 
hacer  hincapié.  M.  á  la 
capa.  Fr.  Estar  ó  estarse  á 
la  capa,  (mantas.  .Va/i (ero 

Manter.Qiii  fabrica  oven 

Manten.  .Manteo. 

ManteuíMta.  Manteista. 

Manti.  De  la  esteva  de  la 
arada.  Mancera. 

Mantinent.  De  manti- 
nent.  V.  Mantenent. 

Mantingut.  Mantenido. 

Manto.  Capa.  Capa.  M.  á 
la  morisca.  Capellar.  De 
dol.  .Monjil.  Dona  que  fa 
mantos.  Mantera,  (nazon. 

Mantornada.  Agrie.  Bi- 

Mant<»rnar.  Agrie.  Llau- 
rar segona  vegada.  Binar, 
arrejacar,  aricar.  Iiedrar. 

Mantúíii.V.  .\rrupit,  Acla- 
parat,   (manto.  .Mantudo. 

Mantut.  Aucell    que    fa 

Manual.  Manejable.  Ma- 
nejable. Llibre  manual. 
Enquiridion . 

Manucor.  V.  Manacort. 

Manueila.  Samaler.  Pa- 


MANY       261 

tanca,  mangual.  Náut.  La 
barra  del  timó  de  la  nau. 
Caña.  [bra,  artefacto. 

Manufactura.  Obraje,  o- 

Manuuiitent.  Manumi- 
sor,  manumilente. 

Manumitit.  Llibertat. 
Manumiso ,  manumitido. 

Manuscrit.  Man  uscTÍto. 

Manutenció.  Aliment. 
Subsistencia,  alimentos. 

Manxa.  Fuelle,  barquín. 

Manxadur.  Qui  manxa 
en  la  orga.  Entonador. 

Manxar.  Fèr  vent  ab  la 
manxa.  Afollar,  soplar. 
En  las  orgas.  Entonar. 
Fomentar  discordias.  A- 
tizar,  poner  leña  al  fuego. 

Manxibul(«.  Pta.  Vede- 
gambre  ,  elaboro  negro, 
eleborastro. 

Manxiula.  Pegal  de  can- 
láridas.  Vejigatorio ,  can- 
tárida. Pta.  .Muermera, 
yerba  de  los  pordioseros. 

Manxol.  Mòlt  tonto.  Ton- 
tón, bobo.  V.  Manco. 

Manya.  Ingeni.  Maña, ar- 
tificio, industria,  ingenio. 
Astucia.  Arteria,  amaño. 
Compóndrer,  disposar  ab 
manya.  Amañar.  Falta 
de  manya.  /)e.sniaíia.  Do- 
narse manya.  Fr.  Engi- 
nyarse.  Ingeniarse,  ban- 
dearse. Valerse  algú  de 
sas  manyas.  Fr.  Hacer 
sus  habilidades. 

Manya.  Serraller.  Cerra- 
jero'. Botiga  de  manya. 
Cerrajería.  Fèr  de  manya. 
Cerrajear. 

Manyacb.  Moix,  falaguer. 
Mego  ,  manso  ,  apacible. 
Aslul.  Sagaz,  gazmoño. 

Manyagadura  y  Manya- 
garia.  Afalech.  Mimo,  ha- 
lago. Artifici  pera  enga- 
nyar. Raposería,  zorrería. 

Manyagaí^  (Páranlas). 
Palabritas  mansas. 

Manyetla.  Manifasser. 
Mequetrefe.  V.  Batxiller. 

Manyeta.  Dim.  fam.  Ma- 
ñuela, bellaquería. 

.Manyo.  Sagas.  Sagaz,  sor- 
ï-o,  ga^mojio.V.  Manyach. 
Fèr  lo  manyo.  Fr.  Fèr  lo 

'    áeseülés.  Hacer  el  pandoy 


262 


MAR 


el  weTíio.Fingirhumilitat. 
Hacer  la  gata  muerta. 

Manyocii.  Mechón ,  pegu- 
jón ,  cadejo.  {Carta. 

]Hapa.    Taula    geográfica. 

Xláquina.  Mutlitut.  Cú- 
mulo, infinidad,  diluvio. 
M.  de  moviment.  Autó- 
mala,  aulómalo.  Per  má- 
quina. Adv.  Sens  reflexió. 
Ir  re/lea  ib  lem  enle,s  iti  pen- 
sar, a  topa  tolondro,  á  ton- 
tas y  á  locas. 

Sfaqúinaeió.  Traball  re- 
probat  y  secret.  Intriga 

Haf|Uiitador.  Qui  ma- 
quina. Maquinante. 

Maquinaiuent.  Maqui- 
nació. Maquinación. 

JHac|uinar.  Procurar  ea 
ganyar  á  algú.  Tramar, 
urdir,      [ta,  maquinador 

Maquinayre.  Maquinis- 

9laquiii<»»iaiuent.  Adv 
Artificiosamente. 

9Iar.  Poét.  Piélago.  Golfo 
Golfo,  pr-ofvndo.  M.  gran. 
Océano.  Cop  de  mar.  Ma- 
reíaso. Creixent  del  ó  de  la 
mar.  Creciente  ó  /lujo  del 
mar.  De  la  altra  part  del 
mar  Trasfretano  ,  trans- 
fretano. M.  alborolat.  iVar 
alto,  embravecido.  M.  At 
lántich  ú  Occidental.  Mar 
atlántico,  austral.  M.  Ber 
mell.  Mar  Rojo,  golfo  A 
rábigo.  M.  de  Alemanva. 
Alar  del  Norte.  M.  de  las 
Indias.  .Var  índico.  M.  de 
Toscana  .Uar  rúTíHO.Mar 
Egeu  ó  Arxipélach.  Ar- 
chipiélago. M.  Jónich.. Var 
Jónio.  M.  Negre.  Ponto, 
mar  Mayor.  Yora  mar. 
Loe.  Orillas  del  mar,  á  la 
orilla  del  mar. 

JMaranya.  Enredo,  em- 
brolla. Estratagema , 
trampa,  maula,  engaño, 
cancamusa.  Agudesa.  Tru- 
vesura,  tramoya,  agudeza 

Maraquinea.  V.  üsset. 

Maraf^me.  Marasmo,  da. 

MaraMtre.  V.  Menta  bòr- 

Maratxa.  Peix.  Mara.ro. 

Maravella.  En  sas  prin- 
cip.  accepc.  Maravilla. 
Prodigi.  Prodi;-¡o.  admi- 
ración, encanto,  jjorit.Uu.^ 


MAR 

Herba.  Flor  de  muerto. 
Per  maravella.  Adv.  Ba- 
rísima ve:.  Pl.  Pta.  Enre- 
daderas. A  las  mil  mara- 
vellas.  Adv.  Primorosa- 
ment.  Exquisitamente. 

IHaraTellaríie.  r.  Mara- 
rillarse,  encantarse,  asom- 
brarse, pasmarse. 

itlaravellóí^.  Admirable. 
Maravilloso,  prodigioso  , 
asombroso,  pasmoso. 

ítf  aravelhtwanient  Adv. 
De  un  modo  admirable. 
Maravillosamente,  porten- 
tosamente ,  prodigiosa- 
mente, admirablemente. 

Alarhrat.  V.  Jaspejat. 

Marbre.  Mármol,  brocatel 
y  esquizado,  lo  jaspejat 
de  varios  colors.  M.  cla- 
pat de  color  de  sanch. 
Alaqueca,  alaqitenqués. 
Semblant  al  márbre.  Mar- 
moleño, marmoroso. 

Alarkreiicli.  Marmóreo, 
marmoroso,  marmoleño. 

iMarca.  Cicatris.  Cicatriz. 
Nota.  Estigma, nota.  Med. 
Impressió.  Sigilaciori. 
Del  bestiar.  Pegunta.  Mi- 
da. Talla.  Sello  ó  senyal. 
Sello,  selladura,  signá- 
culo. Mudar  la  marca. 
Fr.  Traseñalar.  Posarla 
marca.  Fr.  Marcar.  I 

IHarcafior.  Mida  de  lley.  j 
Marco.  Qui  marca  ó  se- 
nyala. .Seltador.  í 

ISIarear.  Posar  la  marca! 
en  los  fardos  de  comers.  | 
Marchamar.  Senvalar.  Se- 
llar ,  señalar.  Advertir.  | 
Notar.  Fitar,  ^coíar.  Con- 
trastar r  or  y  la  plata. I 
Coiilrastar.  Fér  una  se- 
njal  ais  delinqüents  ab 
uñ  ferro  bullent.  Herrar,' 
ferretear.  Lo  bestiar  de 
llana.  Peguntar,  empe- , 
guntar,  empegar.  Tornar 
a  marcar.  Remarcar. 

Marcelina.  Macerina, 
mancerina.  (ció. 

March.  Marco.  V.  Guarni- 

Marcialitat.  Franquesa. 
Franqueza. 

Marcit.  V.  Mústich. 

.Mnrc4»rÍM.  Pta.  Martagón. 

,i;iut\..iir- .  \.  MoraJuix. 


MAR 

Mardují.  Pta.  Reseda. 
Mare.  .Vadre.  Mare  de- 
bosch.  pía.  Madreselva. 
V.  Lligabosch.  .M.  de  riu. 
Álveo,  lecho.  De  didas. 
Acomodadora  de  amas. 
Del  vi.  Poso,  vinaza,  hez. 
En  las  abellas.  .Maesa,  en- 
jambradera. Eixirse  de 
mare.  Fr.  Enfadarse 
molt.  Perder  los  estribos. 
Fér  eixir  de  mare.  Fr. 
Causar  gran  inquielut. 
Sacar  de  sus  casillas, 
exasperar.  Semblarse  al- 
gú á  sa  mare.  Madrear. 
Mareig  ó  .Marejament. 
Mareo,  rearse,  nausear. 
Marejar.  J/arear.  r.  .Ma- 

Marenge.  Aucell  bla- 
vench.  Paro  cerúleo. 

Mareperia.  Madreperla, 
nácar.  Adornat  ó  de  co- 
lor de  mareperia.  Naca- 
rado. Semblant  a  mare- 
peria. .inacarado. 

Mare.*«elva.  Pla.  V.  Lli- 
gabosch.  {tuario. 

Mareí«nta.   .Marisma,  es- 

Mareta.  Diminutiu  de 
mare.  .Madrecilla,  madre- 
cita.  La  mare  que  estima 
massa  á  sos  lilis.  Madra- 
za, madrona. 

Márfega  ó  Márfaga.  Jer- 

I     gon  ,   márfega.   La   dona 

j  grossa  y  pesada.  Amon- 
dongada. {.Mujer}. 

ÍMartileny.  Fet  de  marfil. 

I     Ebúrneo.  Propi  del  mar- 

I     fil.  .Marfileño. 

Marfíiga.  .Morriña,  epide- 
mia, constelación. 

Marliill.  Pla.  Durillo,  pe- 
rifollo. V.  Viburno. 

Marfu lid  irse.  r.  Alla- 
quirse.  Extenuarse ,  des- 
hacerse, i  sido. 

Marfú.x.  Exlenuat.  Tran- 

Marga  í.4dobar  las  térras 
ab^.  .Margar. 

Margall.  Herb.  Vallico, 
cebada  de  ratones,  raigrás. 

Margall*».  Pta.  Palmito. 

Margarideta  y  .Marg»- 
ridova.  Ilerb..Vat/(j,mar- 
garita.  vellorita,  bellorita. 

MargaridiiMNa  ó  Marga- 
ridussas.  Herba.  Prima- 
vera ,  yerba  de  San  Jiwin. 


MAR 

Marge.  Tanca  de  pedra  | 
seca.  Mota,  ribazo.  Tanca 
de  terra  apilada.  Valla, \ 
vallado .Espay  que  queda 
sens  escriurer  en  los  dos  ! 
costats.  Margen.  Ocasió  j 
ó  moliu.  Pié,  margen  ,  o- 
caaion.  Deixar  marge  en 
lo  paper,  y  notar  ó  escriu- 
rer en  lo  marge.  Marge- 
nar, marginar.  Fèr  mar- 
ges en  las  térras.  Valla- 
dear, vallar. 

Margenúíi.  Que  té  grans 
marges.  Marginólo.'  (no. 

Mari.  Propi  del  mar.  Mari- 

Marial.Que  pertany  avia- 
ria santíssima.  Mariano. 

María-flJuisa.  Pta.  Yer- 
ha-Lu  isa,  yerba  de  la  Prin- 
cesa. M.  sola.  Ciri  que  's 
fiosa  en  lo  alt  del  cande- 
ero  triangular  en  los  fá- 
sols.  María.  Lo  mateix 
candelero.  Tenebrario. 

Maridar.  Casar  á  la  do- 
na. Casar,  dar  marido. 

Maridatge.  Unió.  Enlace. 

Maridet.  Braseret.  Mari- 
dillo, eslufilla.W  Braseret 

Marieta.  Home  de  poch 
esperit.  Mandilón,  de  po- 
quito. Lo  cobart  y  afemi- 
nat.  Marica,  maricón.  In- 
secte. Panarola.  .4/ari(;u¡- 
ta.  Pl.  Pta.  Lágrimas  de 
Job,  de  David  ó  de  Moisés, 
cañacoro  de  india,  flor  de 
cangrejo. 

Marinioti.  Que  se  está 
morint.  Moribundo. 

Marinada.  Vent  apacible 
que  bufa  de  la  part  de 
mar.  Marea.  Lo  vent  de 
mar  mes  forl.  Marero. 

Wtariiier.  Marinero ,  ma- 
rino, nauta.  Fér  de  mari- 
ner. Marinear. 

Marinería  y  .Marinatge. 
Marinaje,  marina. 

Marinesca  (.4  la).  Loe.  A 
modo  de  mariners.  A  la 
marinera,  á  ¡o  marinero. 

Maríneíich.  Marinesco. 

Marinxa.  Gira,  zahora. 

Mariposa.Xinxela.  Lam- 

ftarilla.  Especie  de  papa- 
lona. Alevilla.  Del  cuch 
de  seda.  Bayo.V.  Papalló. 
Mariscalat.i/ar(.sca{aío, 


MAR 

mariscalía . 

MariMcli.  Marisco.  Cullir 
mariscos.  Mariscar. 

Marit.  Marido.  M.  despre- 
ciable. Maridillo.  Lo  que 
pertany  al  marit.  Marital. 

>iarital.  Maridal. 

;«larjal.  V.  Prat. 

Marlet.  Torreta  de  mura-! 
lia.  Almena.  Guarnit  de 
marlets.  Almenado.  Tros 
de  rajola  que  's  posa  sota 
la  olla  pera  assentaria. 
Seso.  Lo  nech  del  morter. 
Pico.  Faltat  de  marlets. 
Desalmenado. V\.  A  Imena- 
je.        {gatero,  zarracatin. 

Marnianyer./Jfí'f/rtíoH,  re- 

Marniauyera.  Verdule- 
ra, (tamentario. 

Marine.«ísor. . 4 /6afé>a.  tes- 

Marineíísoría..4  Ibaceaz- 
go,  testamentaria.  (Fregó. 

.Ilarmitó.     Galopin.     V. 

Mármol.  V.  Marbre.  M. 
dur.  Pedernal.     íbrench. 

iMannolench.    V.   Mar- 

Maró  y  Maror.  Moviment 

¡     de  las' onas  sense  horras- 

I     ca.  Marea,  marejada.  Al- 

'     borot.  Tremolina. 

Maroma.  V.  Corda. 

Maromaea.    Especie  de 

!     tela  de  or.  Maromague. 

Maroiigail.  Arbust.  Ma- 

1     rongayo.  (Maroto. 

Marot.  Especie  de  ánech. 

Marf|ne»ia.  Pedra.  Mar- 

I     quesita.   margajita. 

Marra.  Senyal.  Chaza. 

Marra.  Moltó  mal  sanat. 

I     Morueco,  marrueco.  Do- 

I    nar  los  marrans.  .4  ínorre- 

1     cer.  V.  Plorayre. 

Marracó.  Marrajo. 

Marrada.  Rodeo,    vuelta. 

!     Fèr  marrada.  Fr.  Rodear, 

j     hacer  rodeo,  marrar. 

¡Marraixa.Éyna  deposar 
aygua  ab  dos  nansas  y 
broch.     Almarraja,    al- 

!     marrazo. 

Marranxa.    Os  del   taló 

I  del  animal.  Carnicol,  ta- 
ba,   taquin.   Joch    de  la 

I    marranxa.  V.  Osset. 

Marráquia.       Tristesa. 

I     Morriña.  V.  Tristesa. 

iMárraK  (Lo  any  den).  Loe. 

'    En  tiempo  de  marras,  ó 


MAR 


263 


de  Maricastaña. 

.Marréus.  Pta.  Marrubia 
negro,  bastardo  ó  fétido. 

Marriuxa.    V.   Marinxa. 

Marrit.  Capficat,  trist. 
Marrido,  desmarrido. 

Marro.  Jocli  de  noys.  Tres 
en  raya,  castro. 

M-Arrit.  .Mil.  Marrón. 

Marroíjui.  Cosa  de  .>[ar- 
ruecos.  Marroquin.  Cer- 
ta pell.  Tafilete.  {bio. 

Marrubias.  Pta.  Marru- 

Marrucar.  Cantar  lo  co- 
lom. Arrullar. 

Mars.  Tercer  mes  del  any. 
.Varro.V.Marso.Mars  gi- 
belins.  Martas  cebelinas. 

.Marsapá.  Marzapan. 

.Marsapaiier.  Pastelero. 

.Marselle.«»a.  Especie  de 
brusa.  Marsellés. 

Marso.  Dote.  Donar  mar- 
so.  Dar  calabaza.  (Marte. 

Mart.  Déu  de  la  guerra. 

Marta.  Quadnipedo,  es- 
pec.  demustela.re&dÍ!»« 

Martell.  Martillo.  Martell 
pera  adobar  claus.  Por- 
rilla.  De  calafat.  .¥a7i- 
darria.  Cop  de  martell. 
Martillada.  Picar  ab  lo 
martell.  Martillar. 

Martellada.  Martillada. 

Martellejar.  Martillar. 

.Martellet.  Instrument 
pera  templar.  Templador, 
llave,  afinador. 

Martinet.Maquina  ó  mas- 
sa. Martinete,  maza.  V. 
Roquerol. 

Martingala.Corretja  per 
lo  caball.  Gamarra. 

Martipe.«cador.  Aucell, 
A  Icion,  íspida. 

Martiri  (Passar).  Fr.  Pa- 
sar crujía,  'ravedi. 

Marvedís  ó  Marve.  Ma- 

Marsa.  Acte  y  efecte  de 
marxar.  Marcha.  Viatge, 
surtida.  Viaje,  partida, 
salida.  En  lo  joch  de  pi- 
lota la  senval  que  's  posa 
en  la  rallaahont  para  la 
pilota.  Chaza.  Interj.  Aih- 
da.  M.  de  las  caballerías. 
Portante.  De  teler.  Careó- 
la. Temps  inmediat  á  la 
marxa.  Propartida. 

Marxador.  En  lo  joch  de 


26  í        MAS 

pilota  qui  senyala  las  mar- 
xas. C/iasador,  marcador. 

"Marxant. Merchante,  mer- 
cader, traíante.  M.  depa- 
quel.  Buhonero. 

JHarxantó.  Buhonero, 
mercachifle,  gorgonero. 

Alarxapeu.  Pasde  la  por- 
ta. Tranco,  umbral.  V 
Llinda. 

marxar.  Marchar,  pasar, 
partir,  salir,  andar. 

Marxeta.  Deis  animals 
Portantillo.      {ro  blanco 

i9Iarxil>ulí«.  Pta.    Elébo- 

j>Iar\itaiiient.  Falla  de 
ufana  y  vigor.  Marchitez 
Taca  ignominiosa.  Man- 
cha, borrón. 

IMarxitar.  Enmustigar. 
Marchitar.  Fèr  desmeréi 
xer.  Manchar,  ajar. 

jllarxitaf.  V.  Mústich. 

]Ma.««.  Porció  de  mercade- 
rías Iligadas.  Mazo.  Ma- 
sia, casa  de  camp.  Gran 
ja,  alquería,  quinta,  quin- 

¡tlaNada.  V.  Mas.     {teria. 

i*la»«cára.  Taca  feta  ab 
fum,  tinta,  etc.  Tiznón, 
tizne,     [va,  velo,  disfraz 

Itláscara.  Disfressa,  iar- 

IVIascarar.   Enmascarar. 

Manearamna.  Aum.  Mas- 
caron, carátula. 

Ma.««caró.  V.  Orb. 

itla.«>cle.  En  sas  princip. 
accepc.  Macho.  Pessa  del 
caragol  ó  torn.  Husillo. 
La  petita  pessa  de  ferro 
pera  fèr  salva  en  las  festi- 
vitats. Morterete. 

Maselet.  Mascle  jove  ó 
petit.  Machuelo.  Lo  de 
la  barba.  Perilla,  pera. 

IMa^icuií.  Masculino. 

iVIa.sega.  Embull.  Confu- 
sión, enredo,  espillar.  En- 
gany. Trampa.  Xisme. 
Caramillo,  embrollo. 

Mafiegament.  Soba. 

JtlaMesar.  Sobar. 

maítiell.  Leproso,  elefan- 
ciaco, lacerado. 

IMa.sere.s.  Pta.  V.  Pebro- 
tera borda.  [cecico. 

Tttaset.  ftlanoll.  Mazo,  ha- 

ina.«iia.  V.  Mas. 

Jlasover.  Colono,  masa- 
dero, granjero,  quintero. 


M.\T 

AIaNr|ue(a.<i.  Pl.  Náut. 
Defensa  del  tallamar.C«r- 

vas  bandas  ó  del  tajamar. 

¡SlaNsa.  Martell  ó  porra. 
Mazo,  maza.  V.  Martinet. 
Lo  toldo  ó  tela  deis  car- 
ros. Entoldado.  IVaut. 
Cáncamo.  De  molí  pape- 
rer. Mayeto.  Porció  ó  con- 
junt de  alguna  cosa.  Ma- 
sa, pella.  Materia.  Pasta. 
Adv.  Sobrat.  Demasiado, 
sobrado,  en  demasía.  Pi- 
car ab  massa.  Macear.  Pi 
cador  de  massa.  Macea- 

IHaMtkjada.  Mazada,    (dor. 

IMa««.*iani.  Abundancia. 

Slaí«.sanillaM.  Pta.  Cha- 
ramas  ca. 

^tfxnti^r.  Porrer.  Macero. 

IMaN.*<eta.  .Masilla,  macita. 

iSlaM»«icot.  Almártaga.  V. 
Litarge.  La  pasta  de  bar- 
rella.  Mazacote. 

Massó.  Massa  pera  picar 
lo  guiv.  Guitarra. 

ISIassonar.  Apisonar,  a- 
planar.  V.  Piconar. 

I9Ia.ssoneria.  Fabrica  de 
cals  y  pedra  picada.  Ma- 
zonería. Fracmasoneria. 
Francmasonería.     (Copo. 

IWassorcaCerro  de  estopa 

Massoter.  V.  Matosser. 

Alástaclis  ó  Estaquetes. 
Pta.  Achicoria  amarga. 

MIástecli.  Goma.  Almaci- 
ga, almástiga.  Lo  que  le 
maslech.  Almastigado. 

Mastegailor.  Mascador, 
masticador. 

iSIasteKailura  y  Maste- 
gament.Ac.  de  Mastegar. 
Mascadura,  masticación. 

Mastegar.  Mascar,  mas- 
ticar. Rumiar.  Rumiar. 
M.  fort.  Bonzar,  ronchar. 
Las  paraulas.  Mascullar, 
mamullar,  mascajar. 

¡ílasti.  Gos^ros.  .iíastin. 

Ulasl  icaoío.  Mascadura, 
ma\ticarioii. 

Masticits.  Pertanyent  al 
maslech.  Masticino. 

Mástil.  Nául.  Perroquete, 
mastelero. 

Mata.  Arbust  pelit.  Ar- 
busto. Pta.  Lentisco,  char- 
neca.  M.  vera.  Pta.  Ál-\ 
fonsigo,  árbol  di  los  pista- 


MAT 

chos.  Cubert  de  matas. 
Matoso.  Terreno  de  ma- 
tas. Lentiscal.  A  mata  de- 
golla. Adv.  A  degüello,  á 
cuchillo. 

Malaca.  Arb. Zarasa,  ma- 
tacán, nuez  vómica. 

Matacans.  Pta.  Y.  Ebol. 

Matacocas.Zam/)a/ortos. 

Matadura.  V.  Nafra. 

Matalaluga.  Planta  \ 
grá.  Anís,  matalahúga, 
matalahúva.  M.  ensucra- 
da. V.  Confit. 

Matafocbs.  Pla.  V.  Bol- 
jes.  M.  bort.  Pta.  Yerba 
cana.  {liana. 

Matafrares.  Herba.  Ju- 

Matafret.  V.  Guardafret. 

Matalás.Especie  de  coxi. 
Colchón,  plumón,  y  plo- 
mazo, lo  de  ploma. 

Matalascallant.  Gata- 
maula.  Sátrapa,  marrajo, 
pajaro,  taimado. 

Matalasser.  Colchonero. 

Matala.sset.  Dim.  Col- 
choncillo.  {mo. 

Matallops.    Pta.   Apóci- 

Matal4»t.  Mosso  de  hostal. 
Mozo  de  paja  y  cebada. 

Matanient.  Fatiga,  ma- 
tadero, moledura,  molie7i- 
da.  Ser  un  matamenl. 
Expr.  Ser  una  muerte. 

Matanior«»s.  Fanfarró. 
Tragahombres,  fanfarrón 

Matansa.Morlandal.rar- 
nicería,  mortandad,  de- 
güello. La  temporada  en 
que  's  matan  los  tocinos. 
San  Martin. 

Matapull.  Mata.  Cebadi- 
lla, torvisco, coca,  albarrás 

Matar.  Molestar.  Moler. 
En  qualsevol  joch.  Go- 
nar,  comer.  Malar  de 
traidor.  Apercollar. 

.Matar.*4e.  r.  Fér  viv»s  di- 
ligencias pcl  logro  de  al- 
guna cosa.  Desvivirse,  des- 
hacerse, hacerse  añicos. 
Congoixarse.  Apurarse, 
acabarse,  consumirle. 

MataveSlas.  Pta.  Zarsa- 
parrilla  del  país.  Y.  Aril- 

Mateix.  Mismo.  (jol. 

Materia.  Punt.  propòsit. 
Punto  propósito.  Poster- 
ma.  Postema,  /)i«v  Med. 


MAT 
t 

y  Cir.   Fírus,   riruhncia, 
sanie.  (lüino. 

JMateriali.^nie.  Materia- 

ïllatern  y  Maternal.  Ma- 
terno^ maternal. 

JMatí.  Mañana.  De  mati. 
De  madrugada.  De  bon 
mati.  Al  rayar  el  día. 

JHatinatla.  La  entrada  del 
día.  Madrugada.  Ans  de 
piinta  de  dia.  Madrugón. 
Péndrerla  matinada.  Fr. 
Levantarse  tarde,  (tulino. 

IMatinal.  Matutinal,  ma- 

JHatinar  y  Matinejar.  Lle- 
varse de  fnati.  Madrugar. 

IMatiner.  Madrugador. 
(iran  matiner.  Madrugón. 
Ser  matiner.  Madrugar. 

Matinerás.  Qui  se  lleva 
mòlt  de  mAl\.  Madrugón. 

JHatineíi.  Pl.  Maitines. 

IMatinet.  Mañanica,  ma- 
ñanita, (plinado 

iHati.««at.  Pintado,   disci- 

Matj.  V.  Maig. 

Mató.  Requesón,  naterón. 

itlatouer.  Requesonero. 

JHatunet.  fíequesoncillo. 

Slatorranga.  Coima,  ra 
mera,  pendanga.  pelifor- 
ra, manfla,  prostituta. 

Mato.*iser.  Qui  traballa 
toscament.  Chapucero, 
chafallón,  charanguero, 
zoquetudo.  Obra  mal  felá. 
Chapucería,  mazorral. 

JIflatraca.  Home  molest. 
Alazo,  mazacote.  Instru- 
ment pera  fèr  soroll.  Car- 
raca, ginebra.  Qui  dona 
matraca.  Matraquista. 
Donar  matraca.  Matra- 
quear, {ca. 

Matratjuejador.  Matra 

JIIatra(|uejar.  Dar  ma- 
traca, matraquear. 

lUatrás.  Part  de  la  bailes 
la.  Tablero.        (gabosch 

JMatrasilva.  Pla.  V.  Lli- 

9Iati*icái-ia.  Pla.  Earpi- 
llo,  botón  de  plata  común 

Kflatriciila.  Empadrona- 
ment. Empadronamiento. 

JMatriciilaciú.  Matricula 

iMati*ivuIar.  Empadro- 
nar, r.  Registrarse. 

Matriiiioni.  Casamiento. 

]tIatriinoni««.Pta.  Prima 
veras,  yerba  de  S.  Pablo 


MAU 

Matj«ina!!í.  Veneno,  tósigo. 
M.  de  moro.  Sireras  bor- 
das. Amarguilla.  Beguda 
de  matsinas.  Jicarazo. 

Maturranga.  Dona  des- 
vergonyida, pendo.  Pe-n- 
danga.'  (Putiner. 

Matusser.  V.  Xapusser, 

Matuta.  Matute.  De  ma- 
luta.  Fr.  Aixó  es  per  alt, 
de  contrabando.  Por  alto. 
Fér  matuta.  Fr.  .Matutear. 

Matutejar.  Matutear. 

Matutinal.  .Matutino. 

Matutxi.  Matarhin. 

Matxaca.  Machaca,  ma- 
zacote, mazo,  postema, 
quebrantahuesos. 

M-atxacar.  Importunar 
per  repetició  de  una  cosa. 
Machucar,  reventar,  mo- 
ler, porrear,  fastidiar. 

Matxada.Paíoc/tadd,  bor- 
ricada, tontería. 

Matxet.  Dim.  Machuelo. 

Matxete.  Ganivet  gran. 
.Machete.  Cop  de  matxete. 
Machetazo.  (na\.. Machina. 

Matxina  Maquina  de  arse- 

Matxo.  Animal.  Macho, 
mulo.  Neci.  Bestia,  maja- 
dero, tontazo. 

Matxucacla.  Ac.  y  ef.  de 
Maixucar.  Soba,  sobadu- 
ra, sobado,  sobajamiento. 

Matxucadura.  Machuca- 
dura, machucamiento,  (to. 

Matxueaníent.^j'amíeri- 

Matxuear.  Machucar,  a- 
pañuscar,  ajar,  trasfre- 
gar, sobajar,  deslucir.  Lo 
qui  matxuca  ó  desllueix. 
Apafiascador. 

Matxucat.Macat.  Machu- 
cado. Parlant  de  roba. 
Ajado,  apañuscado,  lacio. 

MatKiuas.  V.  Matsinas. 

Maula.  Artifici  pera  en- 
ganyar. Cancamusa,  car- 
lanca. Finsimenl  de  al- 
gun mal.  Zanguango.  Ar- 
tifici ó  trampa.  .Socaliña. 
Persona  astuta.  Galopin, 
culebrón,  candongo,  car- 
calon.  Trampós.  Trampo- 
so, maulero.  Conèixer  ó 
enténdrer  la  maula.  Fr. 
Entender  la  musa. 

Maular.  V.  Miolar. 

Maurada.  Soba,  sobado, 


MED 


265 


sobajadura,  sobadura. 

Maurador.  Taulell  pera 
amassar  la  pasta  'Is  fideu- 
hers.  Tablero. 

Maurar.  Amassar  la  pas- 
ta. Bregar,  heñir.  Apre- 
tar entre  'Is  dits  alguna 
cosa.  Estrujar,  oprimir, 
estregar.  Oprimir  alguna 
cosa  repetidament  fins 
posarla  blana  ó  flonja. 
Sobar,  sobajar.  Maurar  la 
pell.  Apellar. 

Mauseol  y  Mausoleu. 
.Mausoleo,  mauseolo. 

Máxini.  Sumo,  máximo. 

Maxina.  Dent  en  las  cria- 
turas. Diente. 

May.  Adv.  Nunca,  jamás. 
Casi  may.  Adv.  Por  ma- 
ravilla. May  que.  Interj. 
Baldament  que  no.  Oja- 
lá jamas,  ojalá  que  no.  Ni 
may  que.  Expr.  Mas  que 
no.' Per  may.  Adv.  En 
ningún  tiempo.  Si  may 
per  may.  ò'i  alguna  vez, 
SI  en  algun  tiempo. 

Maymés.  Adv.  Jamás, 
nunca  jamás. 

Maynui.  Pelmazo,  posma. 

May  nada.  Companyia  de 
gent  de  armas  en  lo  an- 
lich.  Compañía,  mezna- 
da.  Familia  o  criaturas  de 
una  casa.  Familia.  V.  Es- 
tol, Yol,  Ramada. 

Mavnell.  Divisió  del  es- 
cudeller  ó  armari  per 
plats,  etc.  Anaquel,  an- 
den, vasar.  V.  Prestatge. 

Mayol.  Mallol.  ¿Majuelo. 
Arrancar  los  mayols.  Des- 
majolar, (antigua.  i>/eoja. 

Meala  y  Mealla.  Moneda 

Mecanèria.  Mezquindad. 

Mecànicament.  Adv. 
Ab  mesquindat.  Mezqui- 
namente, menguadamente 

Mecánicli.  Escás,  cicate- 
ro. Mezquino,  menguado, 
agarrado,  transido. 

Mecaniííine.  Mecanismo. 

Mecoui.  Farm.  Alhorre. 

Medalla  gran.  Patena. 

MedalJó.  Aum.  Medallón. 

Medi.  Arbitre,  modo,  fíe- 
curso,  arbitrio,  resorte, 
expediente.  Diligencia  pa- 
ra lograr  algun  fi.  Traza, 


Í60 


MEL 


medio,  derrotero.  Obra, 
virtut.  Obra,  órgano,  va- 
do. Per  medi  de  allre. 
Adv.  Mediatamente.  Pl. 
Havers.  Haberes.  Falta  de 
medis.  Fr.  Cortedad  de 
medios.  (ble. 

lUediá.  Mediocre,  razona- 

Mediació.  Interceaion. 

IMediailor.  Medianero,  in- 
terrexor,  mediante. 

I9ledianer.  Medianero, 
mediador,  abogado. 

jMedíanía.  Medianidad, 
mediocridad. 

IMediant.  Adv.  fíenpeto.  en 
atención  á ,  considerando. 

¡Mediar.  Promediar,  ter- 
ciar, intervenir. 

IHedicaiiient.  .\fedicina, 
fármaco,  remedio. 

IHedicainenfar.  Medici- 
nar, medicar. 

Medicar.  Medicinar. 

ItVedicina.V.  Medicament 

9ledieinalile.  Medicable. 

Medicinar.  Medicar. 

Sfedínina.  Mesura  prega 
pera  Iqiuits.  Medimno. 

]9Iedi4»cranient.  Adv. 
Medianamente.  {no. 

Mediocre.  Media.  Media- 

Mediocritat.  Medianía. 

Medir.  V.  Midar. 

Meditabundo.  Pensatiu. 
Cogitabundo,  reflexivo. 

Meditació.  Consideració. 
Contemplación. 

Meditar.  Considerar,  con- 
templar. Especular. 

Meditatiu.  Cogitatiro. 

Medra.  Progreso,  aumen- 
to, mejora,  adelanto. 

Medrar.  Mejorar. 

Medró».  V.  Poruch. 

Meitat.  V.  Meylat. 

Mel.  Miel.  Mel  rosat.  Miel 
rosada,  rodomiel.  Dols 
com  una  me!.  Como  almí- 
bar. Mel  y  mató.  Expr. 
Miel  sobre  hojuelas.  Fèr 
mel.  Melificar.  Iliitifarra 
feta  ab  mel.  Melliza.  De 
color  de  mel.  Melado,  jil-\ 
6o.  Fèr  mel  las  abellas  ó 
traurerla  délas  flors.  Me- 
lificar. Pasta  de  mel  ab 
oli.  Alcuzcuz.  Pot  pera 
posar  mel.  Parral.  Ser  pa 
y  mel.  Fr.  Ser  tortas  y 


MEL 

pan  pintado.  i 

Meiacotó.  Especie  de 
préssech.  Melocotón. 

Melacotoner.  Arbre  que 
fa  melacolons.  Melocotón. 

Melancolia.Murria.3fur- 
rin,  taciturnidad.  Med.-l- 
trabilis,  bilis  negra. 

Melancólicli.  Adusto, 
tétrico,  atrabiliario,  mur- 
rio, (ra.  Metano. 

Melani.  Especie  de  vibo- 

Melassa.  Lo  solatge  de  la 
mel.  Meloja.  La  "segona 
mel  de  la  canya  dòtsa. 
Remiel.  Losolatge  del  su- 
cre. Melote.  Certa  beguda 
fermentada.  Guarapo. 

Melca.  Pta.  Meuca.  Pani- 
zo negro,  zahina. 

Melcoca.  Especie  de  pas- 
ta. Melcocha. 

MeIco<(uer.  Melcochero. 

Meler.  .Veíero.  (Llampuga. 

Melet.    Peix.    .\ntia.    V. 

Melgó.  Pta.  3/e?3a,  alfal- 
fa. V.  Alfals. 

Melicli.  V.  Llombrigol. 

Melítiear.  Melar. 

Melilot.  Pta.  Meliloto,  co- 
rona de  rey.  V.  Trébol. 

Melindre.  Delicadesa,  a- 
feminació.  Dengue.  Fèr 
meimdres.  Fr.  Melin- 
drear,  melindrizar. 

Melindro.  Bescuyt  tou  y' 
mòlt  fi.  Bizcocho'  Afemí-j 
nació.  Melindre,  dengue.  I 

Melindro»!.  Dengoso,  me-' 
lindrero,  mimoso.  Ferio 
melindros.  Fr.  Melin-\ 
drear,  melindrizar. 

Mélí.«.  Cor  del  pl.  Coraz-\ 
nada.  V.  Teya. 

Melmelada.  Mermelada. ! 

Meló.  Melón.  Sens  subs-l 
tancia  ó  carabassa,  fía- 
dea.  En  forma  ó  figura  de 
meló.  Amelonado. 

MelodiÓM.  Melifluo. 

Mehtnianiáticli.  Melo- 
maniaco,  melómano. 

Meloner  y  Melonera.  Pta. 
Melón.      '  (lio.  meloncete. 

Melonet.  Dim.   Melonci- 

Melop.  Peix.  Melopo. 

MelÓN.  .Melífero. 

MeiNa.  Part  del  eos  del 
animal,  fíazo.  La  del  to- 
sino.  Pajarilla,  .\mpolla 


MEN 

plana.  Limeta.  Opilació 
de  la  melsa.  Bocera. 

Mel««era.  Herb.  Lengua 
de  ciervo,  cervina  ó  cerval. 

Membre.  Part  del  cos. 
Miembro.  Del  periodo.  Co- 
lon. Deis  animals.  Verga. 
Viril.  Pudendo.  Anat./'e- 

Membret.-Vf morete,  (ne. 

Meinbrut.  Robusto,  mem- 
brudo, fornido. 

Memorable.  Memorando 

Memoracle.  Memoráculo 

Memoria.  Recort.  Reten- 
tiva, reminiscencia.  Men- 
ció. .Vención,  recuerdo,  re- 
cordación. Noticia.  r'e.s(í- 
gio.  Recado  de  cortesia. 
Becado.  Memoria  de  gall. 
Fr.  (Jui  'n  té  poca.  M.  de 
grillo,  .\narsen.  fugir,  al- 
guna cosa  de  la  memoria. 
Fr.  Borrarse,  irse,  caerse 
alguna  cosa  de  la  memo- 
ria. Borrar  de  la  memo- 
ria. Fr.  Cancelar  de  la  me- 
moria. De  mòlta  ó  gran 
memoria.  Memorioso.  Dir 
de  memoria.  Fr.  Recitar. 
Eixirse  de  la  memoria. 
Fr.  Pasarse.  Estar,  cáu- 
rer  de  memoria.  Boca  per 
amunt.  Boca  arriba.  Fèr 
memoria.  Fr.  Becordar, 
memorar,  conmemorar. 

Mem«>rial.  For.  Libelo. 

Meni«»riaí>.>«a.  Aum.  Me- 
morión, [memorioso. 

Memorión.       Memorión. 

Mena.  Veta  de  mineral. 
y'eta,  vena.  Especie,  sort, 
classe.  Casta,  clase,  espe- 
cie, ralea,  raza.  Mena  de 
plom.  .Alcohol,  cohol.  De 
mala  mena.  Home  per- 
vers. Avieso,  malo. 

Menar.  Conduhir,  guiar. 
Guiar,  llevar,  conducir. 
Cuydar  las  térras.  Llevar, 
cuidar.  Portar  lo  cami  a 
algun  paratge.  Llevar^ 
guiar.  Menar  á  execució. 
Fr.  Poner  por  obra.  Me- 
nar respecte  ,  por,  etc. 
Tener  respeto,   miedo,  etc, 

MenarNc.  r.  Manejarse. 
Bullir,  menearse.  Seguir 
una  causa  ó  plet.  Seguir- 
se, actuarse.  PorCar.se.  Lle- 
varse, llevarse  coruigo. 


MEN 


MEN 


MEN        267 


>lenaí^ü>a.  V.  Amenassa. 

Menció.  Recort.  Conme- 
moración. Fèr  menció. 
Fr.  Mentar. 

SIenfiicainent.     Pobre. 


tables.  Pesebre. 
>IenjafIoraí$..\um.  Coíni- 

lon.  tragón. 
IHenjainent.  Ac.  de  men- 
jar.romi'rfa.  manducación 
i/e?!rfí30,  menrfí^aníe.  Qui|Menjansa.   Fam.    fome-,  Meno."íeabainent.     De 
demana    ab    freqüència.!     :on  de  piojos,  yanado.       |     Wxmeni.  Menoscabo. 
Menjar.  Vianda.  ro7?ii(/a,i.'Mens.  Jl/e7!0.s.  V.  Sense 


Ir  de  capa  caida.  Retra;;- 
sar.  Retrasar,  descrecer. 
Tenir  a  menos.  Fr.  Des- 
deñarse. Tornar  á  menos. 
Fr.  Minorar. 


Pedigüeño.  Captant,  iíen- 
digando.  (mendigar. 

Mendicar.       Pordiosear, 

Mendicitat.  Mendiguez, 
mendicación. 

Meneig.  Maneig.  Meneo. 

Bfenejar.  Móufer,  soro- 
Uar.  .Menear.  Dirigir  al- 
gun negoci.  Manejar,  di- 
rigir. Remenar.  Sacudir, 
menear,  mover.  No  po- 
derse menejar.  Fr.  Tenir 
mólts  negocis  aun  temps. 
\o  poderse  rodear. 

Menejarse.    r.  Fèr  dili 


manjar,  inanda ,  plato. 
Aliment  que  's  dona  ais 
aucells.  Gorga.  Lo  del 
bestiar.  Pasto.  Mastegar, 
trinxar  lo  aliment  en  la 
boca  \  passarlo  al  ven- 
trell.  romer.  Menjar  la 
vianda.  Fam.  Yantar, 
manducar.  Consumir. 
Corroer.  Gastar.  Gastar, 
roer,  morder,  rozar.  En 
lo  joch  de  escachs,  etc., 


Menta.  Herb.  Yerbabue- 
na.  Menta  borda.  .Mas- 
tranzo, yerbabuena  de  ho- 
ja redonda,  menta  silves- 
tre. .Menta  crespa.  Som- 
brío, yerbabuena  rizada. 
M.  de  gat.  Yerba  gatera. 
Menta  pipenna.  Yerba- 
buena,  piperita,  yerbabue- 
na de  sabor  de  pimienta. 
M .  romana.  í/oJa5  de  San- 
ta Maria,  costo  hortense. 


guanyar.  Matar.  Menjar,  Mentida.  .VíJiíi'ra, /laíra- 
dels     Deus.      Amhrosia.\     ña.  paparrucha,  bola.  P! 


gencias  pera  ¡a  obtenciól     Menjar  de  reys.  V.  Salsit-|     ¿ernarí/inas. Contar  men- 


de  alguna  cosa.  Menearse, 
bandearse,  vadearse. 

Mener.  Esqueller.  Cap  de 
bestiar  que  guia  lo  ramat. 
Manso,  julo. 

Menesó.  Somaten. 

Menester.  Necessari.  .Ve- 
cesario.  Haver  ó  tenir  de 
menester.  Necesitar. 

Menesteró.  Fam.  Menes- 
teroso. fSecesitado. 

Menesteres.  Necessitat. 


jarse  á  algú  ó  menjársell 
tol  viu.  Sorbérsele  á  algu-\ 


Menestral.  Obrero,  arte-  menjsíret.  Comidilla, 
sano,  obrador.  Menjarse.    r.    Gastarse 

Menestr¡I..)/i>!!s?ri7.  (dito\     Escomerse,  gastarse.  Men 

Mengua  Descrèdit. Descre- 

Mengiiant.  V.  Minvant, 
Minva.  (poético. 

Mebines.    Pta.    Narciso 

Menisch.  Adorno  en  for- 
ma de  mitjalluna.  Media 
luna,  menisco. 

Menja.  V.  Menjada.  i     ujio  los  hígados. 

Menjablanch.      .Manjar  Menjivol.  De  buen  comer, 
blanco,  grasones.  Menjussa.  Fam.  Condu- 

Menjabie.  Comestible.       \     mió,  manducación. 

Menjada.  foTOÚ/a.  Menol.  Peix.  Menolo. 

Menjador.     Qui    menja  Menola.  V.  Anxova, 
mòlt.    Tragón,    comilón,  Menor,     lltim.     Ultimo,] 
buena  tijera.  La  pessa  des-'     postrero.  Menor  edat.  Mi-' 
tinada  pera  menjar.   Co-l     noridad,  niñez.  I 

medor.  comedero.   Cala!-  Menorquí.  Menorquin. 
xet  ahont  menjan  los  au-  Men4»s.  Adv.  A  excepció.! 


ja.  Menjar  disgustat.  Co-\  tidas.  Rajar.  Lloch  de  dir 
mer  desazonado.  .Menjar!  mentidas.  Mentidero.  Es 
indigest.  Pelmazo.  M.  las!  mentida.  Expr.  Mentis. 
ayguas  á  la  terra.  Derrw-  Mentider.  Embustero. 
biar.  M.  la  sopa  morta. |  Embustero.  mentiroso. 
Fr.  Comer  de  mogollón.]  Enganyós.  Falso,  en gaño- 
Menjarmólt.  A  íracar.  M. I  so.  Fèr"  quedar  mentider, 
los  fetges.  Fr.  Comerse]  ¥t.  .Sacar  mentiroso, 
unos  á  otros.  Bo  per  men-  Mentideranient.  Adv. 
jar.  Comedero.  Sobras  del!  Falsamente,  mentirosa- 
mente, itirosisimo. 
Mentiderá.«.  .\um.  .í/cti- 
Menfideret.  Dim.  Em- 
busteruelo,  mentideruelo. 
Mentir  a  trencacoll.  Fr. 
.Mentir  sin  suelo.  M.  pel 
coll.  Fr.  M.  por  la  barba- 
no.  Menjarse  los  fetges.  Mentre  y  Mentres.  Mien- 
Fr.  Tenir  discordias.  Co-\  tras  en  tanto, 
merse  unos  á  otros.  Com  Mentretant  y  Mentres- 
á  desitg  de  venjansa  ói  \.&n\..  kAw  Mientras  tanto, 
crueltat.  Querer  comer  á\     mientras  que. 

Menuda.  Menudeo.   A  la 
menuda.  .\dv.  Por  menu- 


menjarbarrejadas.  Bazo-, 
fía.  gazofía. 


cells.  Comedero.  Mal  men 
jador.  Cáncer,  cancro. 
Menjadora.  En  las  gá- 
bias.  Comedero.  En  los  eS' 


Excepto,  tali-o.  A  lo  me 
nos  ó  per  lo  menos.  Adv.| 
Cuando    menos.    Anar  á 
menos.  Fr.  Estar  al  baix.' 


do,  por  vtenor,  en  detall. 
Comprar  en  gros  pera 
véndrer  á  la  menuda.  Re- 
gatonear, marchanlear. 
Venda  á  la  menuda.  Re- 
gatería,   regatoneria. 

Menudall.  Broma,  casco- 
te, cascajo,  ripio.  Umplir 
de  menudall.  Enripiar. 

Menudárias  y  Menude- 
nas.  Pl.  .Menudencias. 

Menudencia.  Minucia, 
pequenez.  Pl.  Zarandaja». 


268        MER 

Dels  animals.  Menudillos, 
menudos,  despojos. 

IMeiiut.  Menudo.  A  la  me- 
nuda. Por  menudo,  en  de- 
tall. Per  menul.  Menuda- 
mente. Pl.  Las  tripas  ó 
budells  dels  aucells.  Me- 
nudillos ,  menudos.  Las 
entranyas  deis  bous ,  a- 
nyells,  etc.  Asaduras,  mo- 
lleja, menudos,  despojos. 

IMenyt».  Adv.  Menos.  En 
menya.  Adv.  En  mengua. 

JMenyspreable.  Despre- 
ciable, menosfireciahle. 

9Ieny»«|treadoi*  y  Menys- 
preant. Menospreciador 

JMenyMpreai*.  Menospre- 
ciar, despreciar. 

Menytipi'eu.  Menospre- 
cio, desprecio. 

UMev,  Mero,  puro,     {mente 

Alerainent.  Adv.   Pura- 

Jllercadal.  Mercat.  Mer- 
cado. V.  Fira. 

lUereadejar.  Mercadear, 
comerciar.  V.  Regatejar. 

JMercaderia.  Mercancía. 
Mercaduría  ,  mercancía, 
género.  Substancia  que  's 
irau  de  las  necessarias. 
Inmundicia. 

Mercant.  Mercantil,  mer- 
cante, merchante. 

ISIercantivoiiiient.Adv. 
fliercantilmenl.  Mercan- 
tilmente, comer  cialmente. 

ütercat. Mercado,  feria.  A 
millor  mercat.  Fr.  Mas  ha- 
rato.  Anar  á  bon  mercat. 
Fr.  Venderse  barato.  Bon 
mercat.  Precio  cómodo, 
barato.  V.  Preu.  {neficio. 

Mercé.  Merced,  favor,  be- 

JHercenari.  V.  Jornaler. 

Mercener.  V.  Mesqui. 

Mercep.  Marxantó.  Mer- 
cero, buhonero,  mercachi- 
jle.  {rial.  V.  Malcoralges. 

IMercorelIa.  Pla.  Mercu- 

Merda.  Excrement  huma. 
Mierda ,  zulla.  La  deis 
animals.  Estiércol.  Merda 
de  diable.  Goma  pudenta. 
Asafétida.  Merda  de  las 
orellas.  Cera  de  los  oídos 

Merdesada.  V.  Tanra. 

ülerderada.  Cagada.  V 
Cagarada. 

JtlerdwM.  Med.  Fecal. 


MES 

Mereixednr. Merecedor,  j 

Mereixenieiit.  Mérito,' 
merecimiento.  (dor. 

Slereixent.  V.  Mereixe- 

Meréixep.  Merecer. 

merenga.  Merengue.  V. 
Marenge.  (lich.  Merecido. 

JIIereMcut.   Pena  ó  cás- 

nieri.  Merino. 

^Meridional.  Meridiano. 

itlerínyacli.  Miriñaque, 
CTinolina,  tontillo. 

Mérit. Mérito,  merecimien- 
to, Ab  mérit.  Meritoria- 
mente. En  mèrits.  En  ra- 
zón, en  vista.  Sens  mérit. 
Inmérilamenle. 

IMeritanient.  Adv.  Mere- 
cidamente,    {zal  marino. 

Alerla.  Aucell.  Mirla,  zor- 

Alerli.  Naut.  Especie  de 
corda.  Merlin. 

¡SIerlot.  Aucell.  Mirlo. 

]Merlu.<tí!i«a.  V.  Llus. 

niés.  Conj.  y  Adv.  Mas, 
pero,  otro  sí.  A  mes.  Adv. 
Además  ,  encima  ,  sobre, 
fuera.  A  mes  de.  A  men  de. 
Ni  mes  ni  menos.  Adv. 
Enterament  semblant. 
Pintiparado.  Tol  lo  més. 
Adv.  A  lo  sumo. 

IBlejüa  (Joch  de).  Billar. 

Mesader.  Fadri  de  Ira- 
ball.  Mesero. 

ISIe»icla.  Mezcladura,  mez- 
clamiento,  mistura,  mis- 
tión, conmistión.  Panyo 
de  mescla.  Villarin.  Roba 
de  mescla.  Mezclilla. 

Mei^elable.  Miscible. 

iSleííclanient.  Mescla  ó 
mescladura.  Mezcla. 

i>le!«elar.  Barrejar  confo- 
nent. Misturar,  enlreje- 
rír.  Barrejar  una  ó  mes 
cosas  ab  un  liquil  fms  á 
formar  pasta.  Confingir. 
r.  Enrolrerse. 

IMetiiclat.  Barrejat.  Bara- 
jado ,  conmisto,  misto, 
conjunto.     {cl&.Mezclilla. 

IHescleta.  Roba  de  mes- 

ISIeNdient.  Mai/or  postor. 

.me.se.  V.  Sembrat.  Messa. 

I9leM<|uí.  Mezi/uino,  avaro, 
esca•to.  menguado,  parvo, 
cicatero.       (Escasamente. 

meNtjuinament.      Adv. 

illeNquinaríay  Mesquin- 


MES 

dat.  Miseria ,  cicatería., 
economía,  piojería. 

AletMiuinejar.  Cicatear, 
miserear,  economizar. 

Ulesaa.  Áliés.  (ca. 

IMeí«.*ientérica.  Meserái- 

lUes.senteritiM.  Med.  Me- 
senterasia. 

iVle««í«e(«.  V.  Sembrats. 

Itleí«ta  (Lo  que  perlany  á 
la).  Mesteño.  Cosa  de  la 
mesla.  Mesteño.  Julge  de 
la  mesla.  Achaquero. 

Mestall. Mezcladizo,  mez- 
cla de  trigo  y  centeno. 

IMestra.  La  dona  que  en- 
senya. Maestra,  precepto- 
ra. De  noy  as.  Amiga. 

IMestrai.  Vent  de  tramon- 
tana. Maestral,  noroeste. 

^letftrauHH.  Maestranza. 

IMe.>«f  rant.  Maestranle. 

MeHtvanfío.  Maestrazgo. 

Mestre.  En  sas  princip. 
acceps.  Maestro.  Lo  su- 
perior en  las  ordes  mili- 
tars. Maestre.  Qui  profes- 
sa una  ciencia  ó  arl.  Pro- 
fesor. Qui  educa  los  mi- 
nyons de  una  casa  parti- 
cular. Preceptor,  ayo,  pe- 
dagogo. Qui  va  per  las 
casas  á  donar  liissons. 
Leccionista,  pedante.  Mes- 
tre aliborum  ó  fanguel. 
Zarandillo.  Mestre  de  ai- 
xa.  Carpintero  de  ribera 
Mestre  de  avgua.  Agua- 
ñón. Mestre  àc  casas.  Aí- 
bañil ,  maestro  de  obras. 
Mestre  de  dansas.  Maes- 
tro de  baile  ,  bastonero. 
Mestre  de  llatinitat.  Dó- 
mine. Mestre  de  obras. 
Sobrestante  ,  aparejador, 
obrajero.  Mestre  de  pri- 
meras Uetras.  Maestro  de 
escuela.  Mestre  de  reglas 
y  preceptes.  Preceptista. 
Mestre  de  sala.  Maestre- 
sala. Mestre  de  silenci. 
Silenciero,  silenciario,  ce- 
lador. Mestre  racional. 
Contador  mayor.  Ab  tó  de 
mestre.  Adv.  Magistral- 
mente,  ed^-catedra.  Serne 
mestre.  Fr.  Ser  diestro. 

Me^tre^cola.  Maestres- 
cuela, (eolia. 

Mestreseolia.  Maestres- 


MEU 

Hestressa.  Duenya  de 
una  casa.  Ama,  dueña. 
La  dona  de  qualsevol 
mestre  de  un  ofici.  Maes- 
tra. De  claus.  Ama  de 
llaves.  V.  Majordona. 

mei^tría.  En  sas  princip. 
acceps.  Maestría.  Obra  de 
Qxnmen. Obra  maestra. Art 
d'ensenyar,  encarrech  de 
educar.  Pedagogía. 

Mesura  y  Mesurament. 
Mida.  Mesura,  medida. 
Circunspecció.  Comedi- 
miento. Acció  y  efecte  de 
mesurar.  Medición.  Me- 
sura de  oli.  Aceitería.  A 
mesura.  Adv.  A  propor- 
ción, al  paso  que. 

WlenurailoF.  Qui  mesura. 
Medidor,  mensurador. 

Mesurar.  Medir,  mensu- 
rar. M.  a  cantis.  Acanta- 
Mesuró.  V.  Picoti.    {rar. 

Metalorich.  Ret.  Tras- 
laticio, traslativo. 

Metal!.  Metal.  De  la  veu. 
Torrente,  timbre  de  la  voz. 
Bátrer  metalls.  Batir  ho- 
ja. Trabaliador  de  me- 
talls. Metalario,  metalista. 
Tros  de  metal).  Cizalla 

Metailisar.  Metalizar. 

Me(ani<trfot>;a.  Ret.  Me- 
tamorfosis, (cion 

Metanea.  Retór.  Corree- 

Metaplasnie.  Gram.  Hi- 
pérbaton, metaplasmo. 

Metge.  Médico.  Primer 
metge.  Protomédico.  Met 
ge  de  la  casa.  Médico  de 
cabecera,  [met^e. Doctora. 

Metgessa.    Muller     del 

Metrallada.  Metrallazo. 

Metsinas.  V.  Bruixeria, 
Matsinas,  Veri. 

Metxa.  Pessa  que  entra 
de  un  forat  de  altra.  Al- 
milla, espiga.  La  corda 
preparada  pera  calar  foch 
ais  canons  de  artilleria, 
minas,  etc.  Mecha,  bota- 
fuego, lanzafuego.  (ñera 

Metxer.  Mechera.  V.  Ble- 

MetX4»acan  bórd.  Pta. 
Nueza,  negra. 

Metzinas.  V.  Matsinas. 

Meu.  Pron.  Mió.  Lo  meu. 
Pron.  Mi.         (llero,  meo. 

JUléu.  Pta.  Espuela  de  eaba- 


MIG 

Meuca.  Aucell.  Meauca. 
Pla.  Alcandía, sorgo,  (llor 

Meyllwr  y  Meylor.  V.  Mi- 

Meytadella.  V.  Porró. 

Meytat.  Mitad.  A  la  mey- 
lat.  Adv.  En  medio,  á  mi- 
tad. Per  meytat.  Adv. 
Mitad  y  mitad. 

Mi  (Ab).  Conmigo. 

Mica.  Petita  porció.  Briz- 
na, migaja,  poco,  miga, 
gota  ,  pizca.  Pl.  Micas. 
Efecte  de  rómprer  ó  es- 
queixar. Afíicos.  V.  Boci. 
.\  micas  ó  de  mica  en  mi- 
ca. Adv.  Parlant  de  co- 
sas materials.  A  pistos, 
grano  á  grano,  por  adar-\ 
mes.  Parlant  de  lemps.  A 
migajadas. (micBi. Micáceo. 

Micavi.Min.  Paregut  a  la 

Micalet.  Guspira  acom- 
panyada de  espetech. 
Chispa.  Pl.  Guspirasyes- 
petechs  seguits  ó  fre- 
qüents del  carbó,  llenja, 
etc.    Chisporroteo. 

Microspei'iiiaci.  Que  té 
llavor  mòlt  petita.  jWí- 
crospermo,  micrósporo. 

Mida.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. Medida,  dimensión, 
talla,  mesura.  La  exacli-j 
tut  que  han  de  tenir  las 
fustas  pera  ser  de  lley. 
Marco.  La  averiguació 
que  los  geómetras  lan  de 
las  alturas.  Altismelría. 
Cinta  de  la  llargària  de 
las  imatges.  Estadal.  Ab 
mida.  C'oíi  mesura  ,  medi- 
damente, tasadamente.  A 
la  mida  del  gust.  A  sabor. 
Passar  de  mida.  Fr.  Pro- 
passarse.  Pasar  de  raya. 
Ser  excessiu.  Ser  dema- 
siado. Sens  mida  ó  lora 
de  mida.  Adv.  Lo  que  es 
excessiu.  Descomedido. 
Sens  moderació.  Desco- 
medidamente,    (midador. 

Mi<(ad4»r.  Medidor.  V.  A- 

Midar.  V.  Amidar. 

Midó.  Almidón,  fécula. 

Miditner.  Almidonero. 

Mieta.  Home  de  poch  es- 
perit. Mandilón,  ave  fria, 
marica,  mandria. 

Migranya.  Jaqueca  ,  he- 
micránea. I 


MILL        269 

Migrarse.  r.  Aixiquirse^ 

arrugarse.  Revenirse,  se- 
carse. Anyorarse.  No  ha- 
llarse. Frisarse,  consu- 
mirse. Concomerse,  reque- 
marse, repudrirse. 

Migrat.  Neguitós.  Desa- 
zonado ,  aburrido ,  fasti- 
diado. V.  Mústich ,  Estar 
migrat.  Fr.  Aburrirse,  no 
hallarse,  desazonarse. 

Mijunsant.  Medianero. 

Mil.  Pta.  V.  Mili.  Pl.  La 
quantitat  de  milenars  en 
qualsevol  linea.  Millara- 
das, millares,  miles. 

Milá.  Aucell.  .Vi /uno.  Peix. 
V.  Bellugo. 

Milanar.  V.  Miller. 

Milar.  Millar. 

Milé.  Especie  de  roba.  3/!- 
leno.  V.  Miller. 

MÉlenar.  V.  Miller.  (dris. 

Mileiigrana.  Pta.  V.  Bó- 

Milenraiua.  Pta.  Milho- 
jas,  milefolio. 

Miliuilas.  Pta.  Milefolio, 
milhojas.  Milfullas  pelu- 
das. Pta.  Milenrama  fel- 
puda ó  borrosa. 

Mili«'>.  Millón,  cuento. 

Milionari.  Millonario,  a- 
millonado.  (rir. 

Militar.  Versar ,  conirur- 

Mill.  Planta  y  fruyt.  Mijo, 
borona.  Mili  áfrica  ó  fran- 
cés. Especie  de  gram.  Za- 
hina. Mili  bórt.  Litosper- 
mo  ,  mijo  del  sol  ó  solano. 

Miller.  Millar.  Repartir 
per  millers.  Fr.  Amillar- 
rar.  Contar  á  millers.  Fr. 
Exagerar.  Echar  millara- 
das, ponderar. 

Millor.  Mejor.  Anar  mi- 
llor ó  per  millor.  Fr.  Par- 
lant de  salut.  Mejorar.  De 
alió  millor.  Adv.  A  pro- 
pòsit. De  molde,  de  peri- 
lla. Perfectament.  A  las 
mil  maravillas. 

Millora.  Medra,  aunnent. 
Mejora ,  mejoría,  mejora- 
miento. Aument  de  preu. 
Puja.  Anar  per  ó  de  mi- 
llora.  Fr.  Mejorar. 

Millorament.  Ac.  y  ef. 
de  millorar.  Mejoramiento 

Millorar.  En  sas  princip. 
acceps.  Mejorar.  Fér  tor- 


270        MIN 

nar  bó.  Embonar,  benefi- 
ciar. De  fortuna.  Medrar. 
De  salut,  pena,  etc.  ^íi- 
viar.  V.  Dita  (Tráurer  de, . 

Minorarse,  r.  Mejorarse. 

JMiloca.  Grua  de  paper. 
Cometa,  birlocha. 

jolina.  Mil-  Hornillo.  M.  de 
aygua.  Cauchil.  De  me- 
talls y  minerals.  Minero. 
Pl.  Mil.  Aproches.  Cosa 
de  minas.  Minal. 

JSIinador.Qui  traballaen 
las  minas  de  metall.  Mi- 
nadero.  Qui  la  minas  en 
la  guerra.  Zapador.  Qui 
fa  obras  subterráneas. 
Cuevero,  minero.       (rete. 

Minare*,  vi /mmar,  mina- 

Minayre.  Minador. 

Mineral.  Propi  de  mina. 
Venero,  mena,  minero. 

Mine»$tra.  Menestra. 

Mini.  Min.  Azarcón,  mi- 
nio. V.  Exércol. 

Miniatura  (Pintar  de). 
Miniar.  Pintor  de  minia- 
tura. Miniaturista. 

Miuíni.  Mínimo,  ínfimo. 

MiniNteri.  Oficio,  cargo. 

Ministre.  Ministro,  secre- 
tario del  Estado.  M.  de 
capa  y  espasa.  Corbata. 

Minorista.  Clérigo  de  me- 
nores,   {menoria  de  edad. 

Minoritat.  Menor  edad, 

Min«»va.  Seca ,  lamparon, 
papera,  pápula.  Pl.  Adivas 

Minuet.  iJall  entre  dos. 
Minué,  minuete. 

Minut.  Part  de  grau  de 
cucul  ú  hora.  .Vi II u<o,  ho- 
rario. Moment.  Momento. 

Minutar.  Compendiar. 

Minutera.  Minutero. 

Minva.  Disminució.  Men- 
gua, merma,  dimimicion, 
descrecencia ,  descreci- 
mienlo,  menguante. 

Minvada.  Punt  embegut 
en  allre.  Menguado.  La 
minva  de  las  ayguas. 
Menguante.  Disminució. 
Mengua,  descrecencia.  Pl. 
Minvádas.  Entre  los  que 
fan  mitjas.  Seguidos. 

Minvanient.  Acció  y  ef. 
de  minyar.  Mengua,  mer- 
ma. V.  Minva. 

Minvant.  Menguante. 


MIR 

Minvar.  Disminuhir.  Dis-\ 

minuir,  minorar,  menos-i 
cabar.  Fèr  minvádas.  Men- 
guar. Anarse  disminu-| 
hint  alguna  cosa.  Mer-\ 
mar, descrecer, disminuir.\ 
Escassejar  á  algú  alguna 
cosa.  Regatear,  escatimar. 

Minvat.  En  la  mitja,  vam- 
vàda.  Menguado.        (dri. 

Minyó.  Muchacho.  V.  Fa- 

Minyona.  Fadrina.  Don- 
cella moza.  Nova  fins  als 
calorse  anys.  Muchacha. 

Minyoueria.  Niñería. 

Minyonesa.  Muchachez. 

Minyonef.  Dim.  Mocito, 
muchachito.  {maído. 

Miol.    Maullo  ,  maullido, 

Miolador.  Maullador, 
mayador.  (miar. 

litioXskr.  Maullar ,  mayar, 

Miquel dáreus.  Especie 
de  rahim.  Lairen. 

Miquelet.  Miguelete,  fu- 
llero de  mo7itaña. 

Mii|ueta.  Mica.  Migajica, 
migaja.  Encongit.  A^joca- 
do,  pusilánime.  A  mique- 
tas.  Adv.  A  pistos. 

Mira.  Atenció ,  respecte. 
Atención,  respeto.  V.  Mi- 
rament. Usat  com  á  in- 
terj.  Ve  ahi ,  ve  aquí,  ahí 
tienes.  Estar  á  la  mira. 
Fr.  Irse  a  ojeo. 

Mirabolant.  Certa  fruy- 
ia.  Belerico ,  mirabolano 

Miracle.  Milagro ,  prodi- 
gio. Per  miracle.  Adv 
Por  maravilla. 

Miraculós.  Milagroso. 

MiracuUtsauíeut.  Adv 
Milagrosamente. 

Mirada.  Ojeada  ,  miradu- 
ra, vista.  Ab  una  mirada. 
Adv.  A  medid  vista,  asim- 
pie  aspecto.  Mala  mirada. 
Med.  Mirar  guerxo.  Es- 
trambosidad,  estrabismo. 

Miradttr.  Lo  qui  mira. 
Vidente.  Lloch  alt  per  mi- 
rar. Miradero  ,  vista  ,  vis- 
tillas. Curiós.  Mirón. 

Mirall.  Espejo.  M. abrasa- 
dor, l'storio.  Composi  de 
miralls.  Espejado.  Mirar- 
se al  mirall.  Espejarse. 
Botiga  de  miralls.  Espe- 
jería. Lo  qui  fa  ó  ven  mi- 


MIS 

ralis.  V.  Miraller. 

Miraller.  Espejero. 

Mirallet.  Dim.  Espejuelo, 
espejillo,  espejito. 

Mirambell.  Pta.  Peran- 
tón, mirabel,  pinito  verde. 

Mirament.  Mira.  Hespe- 
to ,  delicadeza,  considera- 
ción, mesura.  Sens  mira- 
ment. Adv. .S'm  eaxepcion. 

Miranda.  Mirador,  mira- 
dero, atalaya,  vigía. 

Mirar.  Regonéixer.  Ver, 
registrar,  escudriñar, ata- 
layar. M.  ab  despreci. 
Mirar  sobre  hombro.  M. 
de  amagat.  Mirar  de  lado. 
31.  de  reull.  Mirar  de  reo- 
jo ,  de  zaino  .  al  soslayo. 
M.  per  alt.  Repasar.  M. 
polis,  pussas,  etc.  Despio- 
jar, espulgar.  M.  prim. 
.Ser  muy  mirado,  pelillo- 
so. No  mirar  prim.  No 
pararse  en  pelillos.  Jlira 
y  calla.  Fr.  Chiticalla. 
Mira  y  no  'm  lochs.  Fr. 
fam.  Ñolimelángere.  3Ii- 
rar  y  callar.  Oir,  ver  y  ca- 
llar. Mirarscho  ó  mirár- 
seho  ab  aüció.  Echar  el 
ojo  ó  tanto  ojo. 

Mirat.  Circumspecte.  Re- 
flexivo,  mesurado,  recor- 
tado, ponderoso. 

Mirinyaeb.  Miriñaque, 
crinolina. 

Mirmecli.  Paregut  á  una 
formiga.  Mirmego. 

Mirmicolleó.  Insecte. 
3Iirmecoleon .      i  Barreja. 

Miscel-iánea.  Mezcla.W 

Miserabilitat.  Miseria. 

Miserable.  Infelis.  .Mise- 
ro, desdichado.  Cicatero. 
Mezquino,  escatimoso,  e.i- 
trecho.  De  poch  valor. 
Pobre.  Moltissim  pobre. 
Pobreton,  indigente. 

Miseració.  Misericordia. 

Miserere.  Med.  Lo  cólich 
vólvulo.  Volvo,  volvulo. 

Mi.Meria.  Carestía.  Nece- 
sidad. Desgracia,  pena. 
Lacería,  desdicha.  Poaue- 
dat,  e-icasscsa.  Poquedad, 
estrechez.  Mesquindal. 
tacanyena.  Ruindad,  ro- 
ñería,' piojería.  Anar  ab 
miseria.     Fr.     Miserear. 


MIT 

•Contar  miserias.  Fr.  Ha- 
cer la  guaya.  Eixir  de  mi- 
seria. Fr.  Salir  de  capa  de 
raja.  Traurer  de  miseria. 
Fr.  Despiojar. 

jMisei-icordia.  Compas- 
sió. Miseración. 

Mimsa.  Misa.  Arribar  á 
missas  ditas.  Fr.  Llegar 
á  los  anises  ó  á  las  acei- 
tunas. Lo  qui  ou  ó  diu 
mòltas  missas.  Misero. 

9Iií«sacautant.  Misacan- 
tano.  {nero. 

^tisHatge.  Nunci.  Prego- 

»Ii»«í«atj^eriia  y  Missatgia. 
Mensaje,  comisio7i. 

I6Iís.ser.  Antich  titol  en 
Aragó.  Micer.  Misser  ce- 
ba. Fam.  Bachiller. 

Missioner  y  Missionista. 
Mi  s ionero,  m is ionar io . 

>Iistela.  Barreja  de  be- 
gudas.  Bebislrajo. 

JSlisteri.  Secret.  Arcano. 
De  la  passió  de  J.  C  Pa- 
so. Anar  ó  venir  ab  mis- 
teris. Fr.  No  parlar  ciar. 
Garabatear.  {foro. 

IMistw  ó  Mixto.  Miacto,  fós- 

Slistura.Mi.Ttura,  mezcla 

iíli.<«turar.  Mezclar. 

ISIitat.  V.  Meytat,  MitJ. 

Mitena.  Especie  de  gúant 
sen.se  dits.  Mitón. 

JSlitigaciú.  Mitigación. 

Mifigaiiient.  Mitigación. 

Mitigant.  Mitigativo,  mi- 
tigatorio. 

^litigar.  Moderar,  ablan- 
dar, sosegar,  amortiguar. 

JMitj.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Medio.  Centro.  Cen- 
tro, comedio,  riñon.  Mitj 
agafar.  Entrecoger.  MitJ 
bast.  Entreordinario.  Mitj 
áia.  Mediodía.  Abans  del 
mit]  dia.  Antemeridiano. 
Mitj  de  cuberta  ó  centro 
de  cuberta.  Náut.  Crujía. 
Mitj  diada  (Fèr).  Dormir 
la  siesta,  sestear.  Jíitj  do- 
ble. Entredoble.  A  mitj. 
Adv.  Dit  del  mes  ó  any. 
A  mediados.  A  mitjas. 
Adv.Por  jíiiíad.  Bell  mitj. 
Loe.  Promedio.  Clóurer  ó 
■enclóurer  al  mitj.  Entre- 
coger. Entre  mitj.  Entre. 
Estar  de  per  m'\l¡.  Mediar 


MOB 

Posarse  de  per  mitj.  Fr. 
Promediar ,  meterse  en 
medio.  Tocarhi  de  mitj  á 
mitj.  Fr.  Dar  en  el  chiste. 

Mitja.  Media.  M.  de  sota, 
ó  M.  calsa.ra/ffito.  Fabri- 
cant de  mitjas.  Calcetero. 

Mitjá.  Media.  Mediano. 
Terreno.  Medianil. 

Mitjacanya.  Arq.  Mot- 
Uura.  Mediacaña,  bocel. 

Mitjallana.  Especie  de 
roba.  Mediopaño. 

Mitjaiiuna.  Trinxadora. 
Media  luna,  tajadera. 

isaitjana.  En  sas  princip. 
acceps.  Mediana.  Naut. 
La  vela  y  arbre  de  la  po- 
pa de  la  nau.  Mesana. 

Mitjaiiia.  Medianía. 

Mitjançar.  Mediar. 

Mifjan.ver.  Mediano. 

Mitjauts.  Pl.  Casells  pe- 
ra tenir  ó  guardar  los 
grans.  Atajadizo. 

Mitjataronja.  Arquit. 
(nípula.  Cúpula. 

I3Iit,iba.>«t.  Entreordinario 

I9Iitj<lia.  Vent.  Sur. 

Mitjrtiarta..S'!eíí¿a.V.  Mitj. 

Mitjiloltle.  Entredoble. 

Mitjensar.  V.  Mitjansar. 

Mitjenser.  V.  Mitjanser. 

Mitjer.  Qui  cuyda  las  tér- 
ras á  mitjas.  iledíero.  Fa- 
bricant de  mitjas.  Calce- 
tero. Lo  que  es  comú  á 
dos  possessions  que  's  to- 
can. Medianero. 

IMit.il'i.  Entrefi.  Entrefino. 

Mitjó.  Especie  de  mitja 
curta.  Calcetón,  calcetín. 

MitJMbrir.  Entreabrir. 

Mitjorn.  Mitjdia.  Medio- 
día. Vent.Si/rf. 

Mitjpanyo.  Medio  paño 

Mitjpartir.  Partir  por 
medio,  entrecortar . 

Mitjtenips.  Entretiempo 

Mitritlat.  Antidoto,  con- 
traveri. Mítridato. 

Mitxa.  V.  Mitja. 

Mix.  Gat  y  la  veu  ab  que 
's  crida.  Miz,  micho. 

Mixtió.  Barreja.  Mezcla. 

Mixto.  Misto.  {ciar. 

Mixturar.  Barrejar.  Mez- 

^oMar.  Amueblar,  alha- 
jar, amoblar. 

Moble.  Trasto,  mueble,  al- 


MOD 


271 


hoja.  Pl.  Efectos,  menaje. 

M<»ca.  Ventresca.  ]'íentre. 
bandullo,  mandongo.  La 
deis  peixos.  Ventrecha. 
Traurer  la  moca.  Fr.  Fa- 
tigarse mòlt.  Echar  los 
hígados.  Vomitar  mòlt. 
Echar  las  asaduras. 

Mocada.  Acte  de  mocar- 
se. Sonadera.  V.  Moca. 

Moeader.  Mondonguera. 

Mocador.  Drap  pera  mo- 
car ó  mocarse  y  aixugar 
la  suor.  Sonadero,  pañue- 
lo, pañizuelo,  mocadero. 
Lo  que  lligat  al  coll  ser- 
veix pera  sostenir  lo  bras 
que  hi  ha  mal.  Cabestrillo. 
Lo  tros  de  tela  que  's  po- 
sa á  la  cara  deis  morts. 
Sudario,  lienzo.  Mocador 
del  cap.  Serenero. 

Mocadora.4.  Pl.  Despabi- 
laderas, tenazuelas,  mo- 
lletes, {cecuello. 

Mocallosa.  Aucell.  Tor- 

Mocar.  Netejar  lo  nas  ab 
lo  mocador.  Sonar,  lim- 
piar las  narices.  Tallar  lo 
carameil  del  llum.  Des- 
pabilar,  espabilar,  despa- 
vesar, (sat.  Mocasín. 

Moca.tiií.  Especie  de  cal- 

M<»cat.  Sens  caramel!. 
Despabilado,  despavesado. 
Deixat  mocat.  Fr.  Dejar 
burlado.  Quedarse  mocat. 
Vt.Q  uedarse  a  I  son  de  bue- 
nas noches. 

Moek.  Excrement  del  nas. 
Moco.  Y  lo  que  cau.  Mo- 
carro. Lo  carameil  del 
Uum.  Pabilo  ,  despabila- 
dura  ,  despavesadura. 
Moch  de  gall.  Pta.  Ama- 
ranto, moco  de  pavo.  Do- 
nar ó  clavar  un  moch. 
F"r.  Donar  un  sofoco  me- 
rescut. Dar  «n  bochorno. 

Mocó.s.  Poch  advertit.  Mu- 
ñeco, chuchumeco. 

Moda.  Us,  costum.  Uso, 
usanza.  A  ma  ,  ta  ó  sa 
moda.  Adv.  A  mi ,  á  tu, 
ó  su  modo  ó  manera. 

Modelo.  Exemplar,  plan- 
ta. Diseño,  plan,  patrón, 
pauta,  molde,  dechado.  M. 
natural.  M.  vivo.  Fèr  al- 
gun modelo.  Fr.  Modelar. 


272        MOH 

ainderaciú.  Templanza, 
parsimonia.  Ab  modera- 
ció. Aá\ .  Moderadamente. 

Moderant.  Moderativo, 
moderalorio. 

Moderar.  Modificar,  mi- 
tigar, entibiar,  r.  Mesu- 
rarse, medirse,  comedirse. 

Moderat.  Templado,  co- 
medido, contenido. 

Moderu.  Moderno,  nuevo, 
reciente,  /¡amante. 

Modest.  Modesto,  recata- 
do, honesto,  humilde. 

Modecitía.  Compostura, 
honestidad,  recato. 

Modi.  Mesura  antigua 
de  cosas  secas.  Modio. 

Modificant .  Modificativo. 

Modisme.  Modismo. 

Modo.  Orde.  Manera,  mé- 
todo. Forma,  us.  Genero. 
suerte,  tono,  traza.  Modi- 
ficació. Modificación.  Mo- 
deració. Moderación ,  or- 
den. M.  de  pensar.  Senti- 
miento, sentir.  A  modo. 
Adv.  A  manera  ,  a  fuer. 
Ab  modo.  Adv.  fíeylada- 
mente.  De  modo.  Adv.  De 
suerte  ,  de  manera.  De  un 
modo  baix  ó  indecent. 
Adv.  Oscuramente.  Donar 
modo.  Dar  traza.  Pl.  Mo- 
dales. Sense  modos.  Adv. 
Desvergonyidament.  In- 
decentemente,puercamente 

Modorra.  Ensopiment. 
Letargia,  letargo. 

Módul.  Ar(^uit.  Módulo. 

Modulació.  Músic.  Sua- 
vitat del  cant.  Módulo. 

Moeca.  Gest  ó  postura. 
Figurería,  mueca,  momo. 
Fam.  Magarvufa.  Ciquiri- 
cata, zorrocloco.  Ver  moc- 
eas. Fr.  Hacer  gestos. 

M4»la.  Burla,  escarni.  Mo- 
fadura,befa,  burla,  rechi- 
fla, ludibrio.  Per  mola. 
Adv.  Escarnecidamente. 

Molar.  Befar,  fèr  mofa. 
Rechiflar,  silbar,  r.  Bu- 
fonearse, alfonsearse. 

Moleta.  Burlón  ,  bufón, 
chancero.  V.  Búrlela. 

Mofro.  Animal  bórt.  Mus- 

Mogut.  Movido.        imon. 

M«»batrayre  y  Moliatris- 
ta.  Qui  compra  iingida- 


MOL 

I    ment.  Mohatrero,  moha- 

{MoUt.  Mohíno.  (tron. 

.Moix.  Cabizbajo,  mustio. 
Gata   moixa.  La  gata  de 

I    mariramos.  ida.  Mojama. 

Moixania.  Tunvina  sala- 

Moíxell.  Copo,  cerro. 

jMoixera.  Pta.  Moslellar, 

I     mostajo. 

Moixet.  V.  Plerel.     (cho. 

Moixeta.  Aucell.  J^ui/u- 

.Moixi.  Bozo,  vello. 

M4»ixigang;a.  Festa  pú- 
blica. .Mojiganga.  Perso- 
nas distressadas  alegóri- 
cament  ó  pera  obsequi 
real.  Máscara  real.  Ves- 
til  de  moixíganga.  Botar- 
ga. Pl.  Obsequis  üngits. 
Gatatumbas. 

Moixó.  Aucell.  Pájaro. 
Astut.  V.  Estornell. 

Moix4»nada.  Niuada,  nia- 
rada.  Xidadu.  Vol  de  au- 
cells.  Bandada. 

Moixonar.  V.  Póndrer. 

M4»ixoner.  Pajarero. 

Moixouet.  Dim.  Pajarillo 

^itti\itnot. Pajarraco,  pa- 

\    jarruco,  avechucho. 

Moixuuia.  V.  Moixama 

Mo.{ada.  Tros  de  terra  de 
WavíTò.  Aranzada,  yugada 

Mola.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  fíueda,  muela.  Coll, 
tussal.  Cerro,  peña, peñón. 
M.  alta  ó  corredora  del 
molí.  Corredera.  M.  de 
gent  y  altras  cosas.  Re- 
molino, turbión.  M.  de 
móldrer  colors.  Moleta. 
Mola  de  peix.  Cardume, 
cardume?'..  Mola  de  taho- 
na. FííWoïi.  Mola  de  trull. 
Galga,  volandera.  Mola 
negra.  Bornera.  Mola  so- 
tana. Solera.  A  molas. 
Adv.  Copiosamente. 

Motada.  Molienda. 

Móldrer.  En  sas  princip. 
acceps.  Moler.  Reduhir  a 
pols.  Triturar.  Mastegar. 
Mascar, masticar.  Causar 
malestar.  Machacar,  ma- 
jar, quebrantar.  Arribar 
y  móldrer.  Fr.   Llegar  y 

j    besar  el  .tanto.  Cosa  per 

I     móldrer.  Moledera. 

Moledii«.  Moledera. 

Moledura».  V.  Moltura. 


MOLL 

Moler.  Pedrero,  malero^ 
cantero.         {pavo, merlo. 

Molerá.  Peix.  fice,  fico, 

M4»leHt.  Molesto,  importu- 
no, pesado,  premioso.  Fér- 
se,  lomarse  molest.  Fr. 
Aporrarse.  (liga. 

MoleMtació.  Molestia,  fa- 

M«>let«tar.  Enfadar,  im- 
portunar. Importunar, 
aperrear,  vejar,  brear,  a- 
tediar.  incomodar. 

Moleüitia.  Importunidad, 
gravamen,  importunación 

Molí.  En  sas  princip.  ae- 
cep.  Molino.  Malament. 
Mttadero.  reventadero, 
perrera,  molienda.  M.  de 
aygua.  Aceña.  M.  de  oli. 
Almazara.  M.  de  sanch. 
Lo  qui  fa  anar  un  animal. 
Atahona,  /a/ioíía.  Traball 
gran.  V.  Malament.  31. 
de  sucre.  Ingenio.  M.  de 
vent  que  fan  los  noys.iíe- 
hilandera.  Molí  draper. 
Balan.  Pl.  Molinería. 

Moliiuent.  Fatiga.  Moli- 
miento, molienda. 

Molínar«$e.  V.  Abatanar. 

Moliner.  De  grans.  Moli- 
nero, molendero,  aceñero. 
De  oli.  Almazarero. 

Molinet.  Especie  de  por- 
ra pera  desfer  lo  xocolate. 
Molinillo.  El  pal  de  viiyt 
caras  ab  forats  pera  ficàr 
barras  pera  cullir  las  gú- 
nieras.  Molinete. 

Moll.  Tou,  bla.  Blando, 
muelle.  Fluix.  Flojo.  Vi- 
cios. Afeminado.  La  sus- 
tancia que  hi  lia  dins  dels 
ossos  y  altras  cosas.  Tué- 
tano, meollo,  médula, sus- 
tancia. Mullat.  Húmedo. 
La  llengua  de  Ierra  arli- 
flciosa  pera  anclar  las 
embarcacions.  .Muelle. 
Ve'w.Salmonele,  trilla,  Iri- 
gla.  Pta.  Armuelle.  M.  de 
la  barra  del  porch.  Car- 
rillada. De  la  nou  y  altras 
fruylas.  \ucleo.  M.  de 
ulls.  Cegajoso,  cegatoso. 
Traurer  lo  moll  del  os. 
Desmeollar.  Pl.  Instru- 
ment de  ferro  pera  aga- 
far lo  foch.  Tenazas. 

Molla.  Pessa  de  cer  com- 


MOL 

priniida.  Muelle,  resorte. 
La  de  las  trampas  pera 
atjafar  guirjeus.  Pitezna. 
La  substancia  tendra  de 
las  cojas  pera  estar  cu- 
berías de  crosta  ó  closca. 
Meollo.  La  part  del  pa 
sens  crosta  ó  part  petita. 
Migujon,  miga,  miaja,  go- 
ta, pizca,  brizna.  La  pes- 
sa  de  ferro  que  en  los 
panys  serveix  pera  faci- 
litar los  moviments  de  la 
clau.  Gacheta. 

91«>llanieut.  Adv.  Suau- 
ment. Muellemente .  Flui- 
xament.  Flojamente. 

SIoiEar.  Lo  que  pertany 
al  moll.  Medular.        [ro. 

Cl4iI9»r«>.  Pta.  Melocotone- 

SK<»lierR.  Part  que  conté 
lo  cervell.  Sesera. 

MoIIera-rocjueía.  Pta. 
Purietaria.  (xedat. 

.lloüeísn.V.  Blaniira,  Flui- 

.Uoltet.  .Mòlt  tou.  Blandu- 
jo. Nom  del  peix.  Mújol, 
múgil.  Panallet  delicat. 
Mollete.  [Mig'ajuela. 

^a«>Steta.Enf>;runeta  de  pa. 

.U<»llicia.  Molicie. 

-llollilicació.  Med.  Moli- 
ficación, desencono. 

.Ilointieunf.  Molificativo, 
molitivo.     [Desenconarse. 

SIoEtiticar.  Molificar,    r. 

Mollitic&t.  Molificado. 

MutEir.  V.  Ablanir,  En- 
tendrir, Estovar. 

af<»lió.  Munt.  Montón.  De 
fems.  Muela.  V.  Límit. 

MwIIuMar.  V.  Fitar. 

SI»II.<4.  Pta.  Armuelles. 

Sloló.  Moleta. 

yitolvetiuvas.  V.  Moltura. 

JMoisa.  Floridura  que  's 
cria  en  los  puestos  que  no 
hi  toca  lo  io\.  Moho,  mus- 
go, musco.  De  arbres  ó 
rocas.  Liquen.  La  part  ú- 
til  ó  molla  de  las  frujtas. 

IIB<i!sut.  Carnoso.  (Carne. 

.Molt.  Reduhit  á  pols  ó  xa- 
fat. Molido,  trabajado. 

JlSóIt.  Excessiu  en  quali- 
lilat  y  quantitat.  Mucho. 
Volent  significar  un  poch 
menos  que  lo  superlatiu. 
Muy.  Gran.  Grande.  M. 
bè.  Adv.  Acomodadamen- 

DIC.     CAT.     CAST. 


MON 

le.  Mòlt  mòlt.  Muy  mucho. 
Quant  mòlt.  Adv.  A  lo 
mas,  cuando  mucho. 

.tlolta.  L'  acció  de  mól- 
drer.  Molienda,  moledu- 
ra. Lo  acte  de  móldrer. 
Molimiento.  M.  de  draps 
per  lèr  paper,  ^rrepisío. 

BïottísKBMí.  Super.^Vííc/íí- 
simo.  e)i  grado  sumo. 

]}So9(<'>.  Cantero.  M.  blan- 
qui.  C.  blanco.  M.  esque- 
ller.  Manso.  Cosa  de  mol- 
tó. Carneruno.  Pell  de 
moltó  adobada.  Zamarra. 

SB4»I(<EitatEa.  Carnerada. 

SBoKonia  y  Moltonina. 
Pell  de  moltó.  Zalea,  za- 
leo, zamarra. 

;;9S$>Iiura.  Maquila.  Co- 
brador de  molturas.  Ma- 
quilero.  Cobrar  la  mol- 
tura. Maquilar. 

JÏEoKurar.  Maquilar. 

.íiufueeEi.  Animal  inver- 
tebrat. Molusco. 

iïSuiiia.  Diners.  Pecunia, 
mosca,  ííioííises.Bona  mo- 
ma.  Expr.  Judici.  Seso. 

¡HouíCMf.  Instant.  Instan- 
te, punto.  Entitat.  J/oJi/a, 
imiiortancia.    (Meu.  Mió. 

SEon.      Prop.     possessiu. 

SEóii.  Univers.  Mundo,  u- 
niierso,  orbe. 

Aïoiia.  .\nimal.  Mono,  si- 
mia, simio.  Coca  ab  ous. 
Hornaza.  Cosa  de  monas. 
Monesco,  monero.  Tor- 
narse mona.  V.  Desdirse. 

üSouada.  Postura.  Mone- 
ría, mueca,  retozo,  reto- 
zadura. Friolera,  jogui- 
na. Patarata,  sacadinero. 
Fér  monadas.  Fr.  Reto- 
zar, hacer  muecas. 

JSIottaíitir.  Monasterio. 

Mondsí.  Mundá.  Munda- 
no, mundanal. 

montlanaiueut.  Munda- 
nament.  Mundar.amente. 

91<>iíe$!a.  Diner.  Dinero. 
M.  cantelluda.  Moneda 
en  barras ,  moneda  ma- 
cuquina ó  cortada.  M.  de 
Aragó.  M.jaquesa.  M.  in- 
ferior, fasrcyo. Cara  prin- 
cipal de  las  monedas.  An- 
verso. La  inferior.  Rever- 
so. Fér  ó  bátrer  moneda. 


MON 


273 


Acuñar,  batir  ó  labrar 
moneda.  Reduir  los  me- 
talls á  moneda.  Amone- 

Monettcr.  Monedero. (dar. 

monería.  Gesto  ridicul. 
Monada.  Postura.  Remil- 
go, momería.  Cosa  de  po- 
ca importancia.  Miriña- 
que, telaraña. 

I&ioueia.  Criatura  gracio- 
sa y  bufona.  Monillo,  mo- 
no.' [Hábito  mongal. 

iSloitgal.  A'estit  de  monjo. 

¡Slougeru.  Demandadero. 

Mttnsetsí  ó  Mongelera. 
Planta  y  llegum.  Judia, 
habichuela,  alubia,  judi- 
huelo. M.  patusca.  Judia 
escarlata.  M.  renega.  Ju- 
díos, judiones.  Religiosa 
jove.  Monjiía. 

.IMongi.  Certa  casta  de  co- 
lom. Monjin,  monjil. 

m<>ii$£iii>  Lo  es'.al  y  pro- 
fessió monacal.  Mona- 
quismo,  monjil.  Estat  de 
monjo.  Monjío. 

Monicaco. Homenicó,  ho- 
menet. Hominicaco. 

JMuuició.  Advertencia  a- 
mistosa.  Amonestación. 

ISI<»niuieut.V.  Jíonument 

mónita.  V.  Afalach.    {sa. 

monja.  Religiosa.  Religio- 

OTÍíujefa.  V.  Mongeta. 

monjo.  Religiós.  Monje. 
Arquit.  Tauló  de  una  en- 
caballada. Pendolón. 

mottot.  Mona  mascle.  Mo- 
no, simio,        (mafrodita. 

mouóycEi.  Zoolog.    Uer- 

monsènyor.  Monseñor. 

moUí^ó.  Vent.  Monzón. 

mmiíítrmí.  Vestiglo. 

moni.  Montaña. 

montanya.  Monte,  mon- 
taña. M.  de  roca.  Peñón. 
M.  de  arena.  Duna.  M. 
poblada  de  arbres  alts. 
Oquedal.  Fugir  á  la  mon- 
tanva.  Fr.  Amontarse.  De 
la  altra  part  de  las  mon- 
tanyas.  Trasmontano,  ul- 
tramontano. 

muutanyéí^.  Lo  que  per- 
tany á  la  monlanya.  Mon- 
tañés, montecino.  Qui  viu 
ó  se  cria  en  las  monta- 
nyas.  Montes,  serrano, 
sèrranieqo.ilonluòs. Mon- 
is 


274 


MOR 


tuoso.  {lecillo,  loma. 

Montanyeta.  Dim.  Mon- 

Tttontanyós.  Montuoso, 
montano.  (Armar. 

montar.  Alsar,  col-locar. 

IHonter.  Montero. 

IMontera.  La  cresta  de 
plomas.  Copete. 

MontJ^ya.  Arquit.  Montea 

montó.  Munt.  Montón. 

JMonuinenf.  Lo  aparato 
y  urna  del  dijous  sant. 
Sagrario,  monumento. 
Recorl.  Memoria. 

Monyo.  Moño.  Deis  au- 
oells.  Cresta,  penacho,  pe- 
nachera. En  lo  cap  del 
home.  Tupé.  Lo  que  té 
monyo.  Moñudo. 

IMonyiit.  Copetudo,  coro- 
nado, moñudo,    iquetear. 

Moqiiejar.  Moquear,  mo- 

IMwqueta.  Moquita. 

ItBoijuetaís.  Pl.  Esmoca- 
doras.  Despaljiladeras. 

UIop.  Amor,  causa.  Amor, 
causa,  culpa. 

IMora.  Tardansa.  Tardan- 
za. V.  Dilació. 

mura.  Lo  fruyt  del  csbar- 
ser  ó  romaa;uera.  Zarza- 
mora,     (güa.  Morabatin. 

morabatí.  Moneda  anti- 

Morabií.  Hermitá  entre 
los  mahometans.  Mora- 
bito,       [tacion,  esta7)cia. 

morafla.  Domicili.  Habi- 

moradencb.  Amoratado. 

morador.  Habitante,  resi- 
dente. V.  Vehi. 

moraduix.  Pta.  Almora- 
duj, mejorana,  mayorana. 

morasa."». Pl.  V.  Morrons. 

mnral.  Ciencia  que  tracta 
(le  las  accions  humanas. 
Etica.  (lia  vera. 

morallavera.  \.  More- 

moi'ar.  Habitar,  vivir. 

morat.  Morado.  M.  baix. 
Moracho.  Cert  color  de 
mora  artificial.  T'rchilla. 

moratilla.  Alamar. 

tflorbídeNa.  Morbidez. 

morbílícb.  Malaltís,  mal- 
sà. Enfermizo. 

morca  y  Morcada.  Lo  so- 
latje  del  oli.  Alpechín, 
amurca,  jamilla,  tinaja. 
Lo  pósit  que  deixa  al- 


J.o  posit 
Jíunliquit. 


Hez,  aguaza. 


MOR 

morcarols.  Pta.  V.  Mal- 
coral}?e. 

morcayre.  Qui  tracta  ab 
morcas.  Cagarrache. 

morda.ssa.  Mordaza,  a- 
cial,  badal.  Posar  mor- 
dassa.  Enmordazar.  Sub- 
jectar ab  mordassa.  A- 
mordazar. 

mordent.  Mordiente. 

mordiiix.  V.  Moraduix. 

morella.  Pta.  Yerba  ne- 
gra, mora,  solano.  M.  ro- 
quera. Pta.  Parietaria, 
cañarroya.  M.  vera.  Pta. 
Solano  negro,     (marlina. 

morena.   Peix.    Murena, 

m4»re  nas.  Pl.  Tumors.  ^  /- 
morra7}as,  hemorroides. 

moreno.  Se  diu  del  home 
negre.  Negro,  etíope.  Mu- 
lato. Mulato  ,  loro.  Espe- 
cie de  polvos  que  usan 
los  esquiladors.  Morenillo 

morenot.  Especie  de 
peix.  Morenote. 

morer.  V.  Morera. 

morera.  Arbre  que  fá  las 
moras  negras.  Moral.  M. 
de  canari.  Yerba  pajare- 
ra ,  picagallina.  M.  de 
cuchs.  Morera  blanca.  M. 
de  paper.  Papelero  de  la 
China,  moral  del  papel.  M. 
negra.  Moral.  Segona  fu- 
lla de  la  morera.  Rebotin. 

morerar.  Moreral. 

morerola.  V.  Cullereta. 

more.•ücb.  Pta.  Zara. 
Camp  de  moresch.  Mai- 
zal.  V.  Blat  de  moro. 

morjüonal.  Náut.  Peñol. 

m«»rir.  Fallecer  ,  fenecer, 
espirar,  finar.  M.  antes. 
Prcmorir.  M.  de  calor. 
Freirse.  M.  de  son.  Caer 
de  sueño,  r.  Liar.  Anar- 
se  morint.  Boquear. 

moriscii.Propi  de  moros. 
Morisco,  amoriscado. 

morni.  V.  Brom. 

mornia.  Torniscón,  torna- 
virón. V.  Revés. 

moro. Sarraceno,  agareno. 
De  terra  de  moros.  Mo- 
riego. Ser  pres  de  moros. 
Fr!  De  difícil  rescat.  Es- 
tar en  un  papo  de  buitre. 

morrada.  Caparrada.  Mo- 
chada, topada,    topetada. 


MOR 

Pegar  morrada.  Fr.  Ho- 
cicar. Parlar  á  morradas 
Ò  á  glops.  Fr.  fam.  Hablar 
á  chorretadas. 

morral.  Civader  en  forma 
de  filat.  Quilma,  escarce- 
la. V.  Morralet.  Ficat  en 
lo  morral.  Trojado. 

morraler.Qui  no  té  crian- 
sa.  Arrabalero  y  Corrale- 
ra la  dona. 

morralet.  Pequeño  mor- 

I  ral.  M.  de  cassador.  Es- 
carcela, cebadera,   {bozal. 

m«>rralla.«i.  Pl.  Cabezada, 

morrailer.  V.  <^abestrer. 

imorratxa.  Vas  de  vidre 

I  ab  mòlts  brochs.  Almar- 
raza,almarraja. (mullar. 

morrejar.  Mamujar,  ma- 

Imorret.  Dim.  Hociquillo, 

I     morrillo. 

jmorrió.  Capacete,  celada, 

j    morrión.  V.  Bacinet. 

¡morritort.  Pta.  Mastuer- 
zo, lepidio  sativo.  Morri- 
tort d'  aygua.  V.  Créi- 
xens. Morritort  d' Indias. 
Capuchina,  ftl orri lort  sal- 
vatge. Mastuerzo  silvestre. 

morro.  Los  lia  bis  de  las 
bestias.  Hocico.  Lo  llabi 
abultat  de  la  persona.  Je- 
ia, hocico.  La  hora  abul- 
tada de  alguns  mals.  La- 
bio. M.  de  Ladell.  Pta.  Be- 
cerra, dragones.  M.  d'ovc- 
lla.  Pta.  V.  Plantatje. 
Cáurer  de  morros.  Fr. 
fam.  Abocinar.  Cop  de 
morros.  Hocicada.  De 
morros.  De  bruces.  Mor- 
ro de  porch.  .leta. 

mort'of'é.s.  \.  Llabifés. 

morrona.  Pta.  Morujes  ó 
murujes.  M.  de  canari. 
Pta.  Pamplina,  pimpine- 
la, anagalida. 

morrnt.  Lo  que  té  mor- 
ros. Hocicudo,  morrudo, 
jetudo.  Insecte,  corch  deis 
grans.  Gorgojo. 

mort.  Difïint  ó  cadáver 
huma.  Muerto,  finado,  di- 
funto. Lo  fi  de  la  vida. 
Muerte,  fallecimiento,  fi- 
namiento. Imatge  de  la 
morí.  Parca.  Lo  que  té 
semblant  de  morí  o  prò- 
xim á  morir.  Mortal.  Cap 


i 


MOS 

-de  mort.  Calavera.  Casi 
¡mori.  Exánime.  Caixa  ó 
-llit  de  moris.  Ataúd.  Co- 
sa de  mala  mort.  De  paja, 
de  chicha  y  naba.  Fèr  lo 
mort.  Fr.  Hacer  ¡a  morte- 
cina. Tocar  á  morts  las 
campanas.  Doblar, 

Mortal.  L©  que  pot  oca- 
sionar la  raorl.  Mortífero, 
letal.  Lo  que  dura  tota  la 
vida.  Implacable. 

mortaldat.  Mortandad. 

Mortalla.  Mortaja. 

JMorter.  Instrument  pera 
picar.  Mortero,  almirez. 
Arfjamassa.  Amasijo,  for- 
ja, mezcla.  M.  ciar..  Beu- 
rada.  Lechada.  Munt  de 
morter.  Pilón. 

JMorteret.  Artill-  Morte- 
rete. Dim.  Morleruelo. 

Morterol.  Morterada. 

Mortilero.  Mortal. 

Slortiticar.  Castigar,  ma- 
cerar, jibar,  molestar. 

Sfortuori.  V.  Enterro, 
Funeral.  Dret  de  mortuo- 
ri.íucíiíosa.  {ros. Moruno. 

Morú.  Pertanyent  als  mo- 

yt»H.  Mordassa.  Mordaza. 
Los  caps  del  Iré.  Copas. 
La  part  del  fré  que  entra 
en  la  boca  del  animal. 
Bocado,  Mossegada.  Mor- 
disco. Pronom,  pos.  Mis. 

Mosáích.  Obra  de  pedras 
de  diferents  colors.  Mosai- 
co, taraceado,  de  taracea. 

^luHca.  balba.  Subjecte 
solapat.  Mosca  muerta. 
Mosca  bovina.  Moscar- 
'don,  moscada.  De  ase.  In- 
secto. Mosca  de  burro  ó 
de  mula,  tábano.  Pl.  Pta. 
Flor  de  la  abeja.  M.  saba- 
Uonera.  Moscon.Mosca  de 
ca.  Herba.  Cinomia,  mos- 
ca de  perro.  Pujarsen  la 
mosca  al  nas.  Fr.  Enfa- 
darse. Amoscarse.  F'èr 
pujar  la  mosca  al  nas. 
Fr.  Amostazar.  Cáurer 
com  á  moscas.  Fr.  Morir 
romo  chinches.  No  sentir- 
se una  mosca.  Fr.  Reinar 
profundo  silencio.  Cosa 
de  moscas.  Mosquil,  mos- 
quino. Esquivar  las  mos- 
cas. Fr.  Amoscar,  mos- 


MOS 

quear,  aventar  las  mos- 
cas. Ventament  de  mos- 
cas. Mosqueo. 

Mof^cat.  V.  Moscatell. 

Sloíiicatell.  Especie  de  ra- 
h\fíi.  Moscatel. íion  mosca- 
tell. LocTavmat.  Moscón. 


MOS        275 

/iejr.Mossegar  fluix.  Mor- 
discar. Tráurer  algun  pro- 
Ot.  Hincar  el  diente,  r. 
Donarse  mossegadas  un 
á  altre.  Remorderse. 

Stoüsejiar.  Mocear,     (go. 

Mo.»*»er.  Mocero,  mujerie- 


Alusquer.  Feix  de  herba  Mosset.  Fadrinet.  Mozue- 
pera  agafar  moscas.  Mos-      lo,  mocito.  Xicot  que  ser- 


qaero.  Aixam  de  moscas. 
Enjambre  de  moscas.  Ven- 
tall pera  esquivar  las 
moscas.  Moscador. 

JHuííquerula.  Especie  de 
pera.  Mosqueruela ,  al- 
mizcleña,    (ga.  Mosquete. 

IHosquet.   Escopeta  llar- 

Mosquetatla. .V/o.sçueíazo 

Mo.Sf|ueter.  Mosquetero. 

¡tIos»i|uit.  Insecte  Mosqui- 
to ,  cínife.  Mosquit  de 
trompa.  Trompetilla,  zén- 
zalo.  Mosquil  petit.  Ca- 
gachín, cagarena. 

Mo.squitera. ^osí/ui/ero. 

Mo.sfïia.  Pessa  pera  asse- 
gurar entre  fusters.  Pica- 
dero. Lo  vuyt  per  ahont 
se  uneixen  duas  fustas  ó 
taulas.  Enclavadura. 

HtñtiHUí.  Ultima  passada  en 
lo  joch.  Moza.  Peu  de  fer- 
ro pera  sostenir  la  paella 
ó  ast.  Asnillo. 

IMIo.s.<4atia.V.  Mossegada. 

3Io8»4ardó  y  Mossardas. 
Aum.  Moceton,  zagal. 

Slos.secb.  V.  Mossegada. 

>Io!<.««egaila.  Acte  de  mos- 
segar. Mordisco,  bocado , 

¡    mordedura,     mordiscan. 

I  Senyal  que  's  queda  en  lo 
que  's  mossega.  Colmilla- 
da, dentellada.  La  que  's 
dona  ab  violencia.  Taras- 
cada,  tenazada. 

ïMn»««)esa<la  de  diabla. 
Pta.  Mordisco  del  diablo, 
escabiosa  mordida.  M.  de 
gallina.  Herb.  Picagalll- 
na,  yerba  pajarera.  A  mos- 
segadas. Adv.  A  dentella- 
das, á  mordiscos. 
SIOf^Negador.Qui  mosse- 
ga. Mordedor.  I)e  camas. 
{Lo  %os) .  Apernador . 
3foíi»«es;ar.  En  sas  prin- 
cip.  acccps.  Morder.  Mos- 
segar ab  violencia.    Ta- 

'    roicar,  adentellar ,  dente- 


veix  ais  pagesos.  Jfoc/íiV. 
SIosíío.  Criat.  Criado,  sir- 
viente. Fadri,  solter,  jove. 
Mozo.    Lo  que   renta  la 

finyolada.  Cagarracho. 
ndividuo  déla  tropa  lleu- 
gera pera  perseguir  los 
lladres.  Miñón.  Puntal 
que  sosté  las  barras  del 
carro  quant  se  para. 
Peón,  pie.  Mosso  de  cuy- 
na.  Marmitón,  pinche  de; 
cecina,  sollastre.Moiso  de 
estable.  Establero.  De 
muías.  Mulero,  mulatero. 
De  peu.  Mozo  de  espuela, 
espolista,  peón. 

Slost.  Mosto.  Most  espés. 
Mostazo.  Barreja  del  most. 
ab    lo   vi   vell.   liémoslo.  ' 
Rajar  lo   most.  Mostear. 
Tirar  most  al  vi.  Remostar 

Mo.'i^ta.  V.  Almosla. 

SIo.<ita.««Na.  Pta.  Mostaza, 
mostajo.  Perdigons  pe- 
tits. Mostacilla. 

Mostsíiiiiiá.  A  Imotacen, 
fiel.  Ofici  del  mostassa. 
Fieldad,  fielazgo. 

itflo.titassaria.  Cárrecb, 
oficina  del  mostassa.  Al- 
motacenazgo,  fielazgo,  ai- 
motazania. 

Slostatxo.  Pel  sobre  'I 
llabi  superior.  Bigote, 
mostacho.  Taca  de  sobre  'í 
llabi.  Rocera.  M.  de  mar- 
sapá.  Mostachón. 

Mo-statxoni.  Especie  do 
panallet.  Mostachón. 

MoNtatxut.  Abigotado, 
amostachado,  mostachoso. 

Mostela.  V.  Miistela. 

Mo.'itillo.  V.  Kaliimat. 

Mu!«tra.  En  sas  princip. 
acceps.  Muestra.  Disse- 
nyo, patró.  Dechado,  mo- 
delo. Proba.  Prueba,  tes- 
timonio. M.  exterior.  Pin- 
ta. La  flor  de  oliveras  y 
vinjas.  Cierna.  La  paga 


276 


MOT 


dels  soldats.  Sueldo.  Lo 
dibuix  de  las  robas.  Di- 
bujo.   3Iostra  de  sostre 
Artesón.  Fer  mostra.  Fr 
Fèr  ostentació.  Hacer  os- 
tentación ,   exponer.   Fèr 
semblant.   Fr.   Amagar, 
hacer  ademan. 
Saostrador.  Mostra  ó  He 
trero  indicador.  Muestra 
BIfl»(rar.  Ensenyar.  En- 
señar. Mostrar  las  dents. 
Fr.  Mosirar  el  estuche. 
SlOíítrench.  Mostrenco. 
Sñot.  Vocablo,  palabra. 
Mota.  Conjunt  de  espigas 
ó  flors  que  naixen  de  una 
mateixa    part.    Macolla. 
Los  fondos  pera  conser- 
varse   ó    manlenirse   los 
associats. Capí/a  Í.V.Pilol, 
JÍfonjoch,  Capdell.  Fèrse 
una  mola.  ¥r.  Agruparse, 
jutitarse  en  pelotón. 
SiotejacSor.  Que  posa  mo- 
tius. Apodador. 
afiottjar.  Apodar,   mote- 
jar, poner  apodos. 
JMott-jayre.  Motejador. 
SEnfot.  .Músic.  Moleíe. 
iSl4>ti.     A>aloI.    Tumulto, 
motín,  levantamiento,  re- 
vuelta ,  turhule7icia. 
motiló.  Pelat,   sense  ca- 

l)ells.  Peío»,  motilón. 
Siotiu.  Diclori  ó  nom  ir- 
risori que  's  dona  á  algú. 
Apodo,   mote,  sobrenom- 
bre. Ocasió,  causa.  Oca- 


MU 

Mof  llura.  En  sas  princip. 
acceps.  Moldura.  La  de 
las  ponas  v  flneslras.  .4- 
taire.  Fèr  motlluras.  Fr. 
Moldurar,  moldear.  Si  es 
en  la?  portas.  Alairar. 

Alotor.  Movedor.     (ganga. 

ÏIIot\i$;ans;a.   V.  Moixi- 

.tlolxilla.  Mochila. 

Hiitxillfr.  Mochilero. 

Alotxo.  Sense  banyas.3ío- 
cho.  Mústich  ,  capücat. 
Murrio, mustio,  cabizbajo 

Slóurer.  En  sas  princip 
acceps.  Mover.  Conmóu- 
rer ,  incitar.  Conmover, 
suscitar,  provocar.  Mane- 
jar. Menear.  Persuadir. 
Convidar,  inspirar,  úicíi- 
nar.  M.  lirega,  bulla,  so- 
roll ,  etc.  Fr.  Meter  á  vo- 
ces, ruido,  etc.  M.  la  He- 
bra. Fr.  Levantar  la  caza. 
M.  piscina.  Fr.  Revolver 
caldos.  M.  pols  ó  polsa- 
guera.  ¥r.  Levantar ¡tolvo 
ó  polvoreda. 

Míiurerse.  r.  Donarse 
movimenl.  Moverse.  Co- 
mcnsar  a  fèr  algun  movi- 
ment, fíullir.  Sorollarse. 
Tambalear.  Anar  a  fèr  al- 
guna cosa  ab  prestesa. 
Des¡tachar,meyiearse.VsAT 
espedilament  desos mem- 
bres. Mandarse.  LonmiiXi- 
rerse.  Moverse.  Móule. 
Expr.  Aprieta,  menéale. 
Sens  móurer  un  peu. 
Expr.  A  pié  quedo. 


.^ion,  causa ,  asidero ,  co-\ 

¡or,viso.  Dir  per  motiu. ']Mov'edif«.~  Fácil  de  móu 
¥t.  Llamar  por  mal  nom-\     rcrse.  Movedizo.  Inquiel. 
bre.  Donar  motiu.  Fr.  Dart     Bullicioso,  bullidor, 
asa,  pié,  ocasión.  \  ^iovilile.  Slóvil,  moble. 

H/tatlUi.  Patró  ,    modelo.  Slovtnient.    Facilitat  de 


Molde,  tipo,  forma.  Mot- 
ilo de  sabalas  y  sombre- 
ros. Horma.  Caixa  pera 
fíT  tapias.  Tapial.  Ins- 
trument de  fusta  pera  fèr 
teulas  y  revoltons.  Galá- 
pago, instrument  de  fer- 


mourcrse  una  cosa  en 
varias  direccions.  Verti- 
bilidad, verticidad.  Movi- 


MUL 

:Mucóí».  Viscoso.  \'.  Mocos. 

MucoKati.    Pla.     Gatuña 

viscosa.  (viscosidad. 

.TIucositat.      Mocosidad, 

Muda.  Mudansa.  Mudan- 
za, traspuesta. \  .Mutiída 
Mudable.  Inconstant.  Va- 
riable, veleidoso. 

Mudada. Muda.  J/uc/c/. Del» 
cuchs  de  seda.  Levada. 

Mudanient.  Adv.  Ca- 
llant. Tácitamente. 

Mudansa.  Alteració, 
transformació.  Mutación, 
variedad  ,  metamorfosis. 
Variació.  Variación ,  no- 
vedad, cambio.  Fèr  mu- 
dansa.  Fr.  Parlant  del 
temps,  fíevolverse  ,  des- 
componerse el  tiempo. 

Mudar.  Cambiar.  Trasla- 
dar,  pasar,  variar,  con- 
vertir. Renovar.  Henovarr 
demudar.  Apariar.  Remo- 
ver. Mudar  las  bragas  a 
las  criaturas.  Entremeter. 
M.  de  conversa.  ¥t.  Echar 
la  platica  á  otra  parle.  De 
full ,  de  assumplo.  Fr. 
Brincar  ,  doblar  la  hoja. 
De  parer.  Volver. 

Mudarse,  r.  Cambiar. 
Trocarse,  revolverse.  Mu- 
dar lo  temps.  Cambiar  el 
tiempo.  Mudarselhi  á  al- 
gú 'i  color.  Vr.  Demudár- 
sele á  alguno  el  color. 

MHde»>a.  Mudez. 

Mudólo.  Munt.  lHonlon. 

Mué.  Certa  roba.  .Vuer. 

Mueca.  Postura.  Monada,. 
remilgo,  gesticulación. 

Muedi.  Qui  convoca  per 
orar  entre  "Is  árabes.  Al- 
muédano, muedin. 

Mugit.  Mugido. 

Mugró.  Pezón.  En  forma 


f 


de  mugró.  Apezonudo. 
menl  de  cap.  Cabeceo.  DejMugronera.  Pezonera, 
co^.  Meneo,  ademanes.  helMuixarnttns.  Pl.  Espe- 
cara. Gesto,  gesticulación.  I     cic  de  bolets.  Setas. 
Be  mani>.  Manoteo.  iMuixells.  Naul. /íadema, 

ropera  arrodonir  las  for-  M4ix.  V.  Moix.  caseta,  mojei. 

mas.  Formón.  Lo  de  fus-  Moxera,  Mogera  ó  Muxe-  Mujada.  Peix.  Mujol,  mu- 
ta pera  fór  rajólas.  Gra-  ra.Pla. Mostellar.moslajol  jil,  budion,  matajudio.X. 
dilla.  Lo  que  serveix  pe- Moxela.  Aucell.  Aguilu-\     Mojada.  (cordio. 

ra  fèr  bolas  de  barro. /ío-      cho.  (ganga.  ¡Mula.  Tumor  gál-licb.  /ti- 

iioquera.  Lo  de  fér  mone-  Moxiganga.    V.    .Sloixi-  .Muladar.  V.  temer, 
da  ó  encunyar  metalls.  Moxó.  V.  Moixó.  [do.  \liiu\ám.  Muletada,    (leta. 

£tiüo,  troquel.  Mu.  La  veu  del  bou.  J/K^i-'Mular.  Peix.  Glauco,  mv- 


MUÑ 

Mulassa.  Túmbol.  Tum- 
ba. La  de  las  professons. 
Gomia,  tarasca. 

Mulat.  Lo  home.  Mulato. 
Lo  matxo.  Muleta.  De  co- 
lordemulato.  Amulatado 

JIfluIater.  Mulatero,  vmle- 
tero,  mulero. 

Mulato.  V.  Mulat. 

Muleta.  Pap  ,  venlrell. 
Cuajar.  (en  pié. 

Muletilla.  Muleta ,    tente 

Mulla.  Certa  part  de  la 
carn  que  penja.  Falda. 

"Mullíitla.  Mojada.        (co. 

Mullader.  Regajal,  char- 

Mulladura.  Mojadura, 
mojada.  (ra. 

Mullament.  V.  Alulladu- 

Mullar.  Empapar  alguna 
cosa  ab  un  liquit.  Mojar. 
Humitejar  repetidas  ve- 
gadas alguna  cosa.  Cha- 
potear, humedecer,  (larse. 

JUullarNe.  r.  Mojarse,  ca- 

Muller.  Mujer,  esposa. 

Multa.  Apremio,  {guiado. 

Multangular.     Multan- 

Multar.  Apremiar.  Mul- 
tar per  entrar  los  ani- 
mals en  vedat-  Muntar. 

Multiplicanient.  Multi- 
plicació. Multiplicación. 

JHúltiplo.  Múltiple,     (no. 

JUultiNSonant.  Multiso- 

Multitut.  Muchedumbre, 
enjambre,  montantada. 

Munda.  Limpia,  monda. 

Mundanal.  Donat  á  las 
cosas  del  mon.  Mundano. 

Mundanalitat.  Qualitat 
de  las  cosas  del  mon,  es- 
tat de  la  persona  munda- 
na. Mundamilidad. 

Mundano.  Carnal. Tarnaí 

Mandar.  V.  Netejar. 

Munioion.<«.  PL  Mil.  Per- 
trechos. Donar,  procurar 
municions.  Amunicionar. 

Munieipa!.  Concejil. 

Municipi. V.  Ajuntament. 

Muní«>.  Quantitat  gran. 
Diluvio,  parva,  tiumero- 
sidad  ,  raudal.  Multilut 
de  gent  ó  cosas  que  's 
mouhen.  Caterva,  diluvio, 
hervidero ,  hormiguero. 
De  altras  cosas.  Carreta- 
da. De  gent.  Gentio, 

Munir.    Mil.    Fortificar, 


MUR 

fortalecer.  V.  Provehir. 
Munt.  Pila  de  unas  cosas 

sobre  altras.  Montón,  cú- 
mulo,  hacinamiento,  a- 
montonamiento.  Puig  ó 
montanya  que  termina 
en  punta.  Pico,  picacho, 
puntal.  Montanyeta  de 
terra.  Morón.  Munt  de 
feixos.  Hacina.  Munt  de 
llenya.  Tinada.  Munt  de 
pedías.  Majano.  En  un 
munt.  Adv.  Tots  plegats. 
En  ó  de  montón. 

Munta.  Aucell  pera  cas- 
sar.  Reclamo,  añagaza. 
Bastó  de  la  munta. rini¿//o 

.Muntada.  Sabida.  V.  Pu-¡ 
ada.  L' acció  de  muntarj 
a  artillería.  Montaje. 

Muntador.  Lo  qui  puja.  I 
Subidor.  Pedrís  ó  lloch 
pera  muntar  ó  pujar.  J/bn- 
tadero,  subidero. 

Muntanient.  Subida. 

Muntant.  Fust.  De  las  íi- 
nestras.  Gamba,  pierna. 
Cada  un  deis  dos  pals 
que  stibjectan  la  biga  del 
trull.  Calamón,  guiadera. 
De  pedra.  Tranquero.  Pl. 
Arquit.  Tambaje. 

Muntanya.  Y.  Montanya. 

Muntar.  .VoJítar.  V.  Pujar 

Muntat  á  caball.  Monta- 
do. Muntat  com  las  do- 
nas. A  sentadillas. 

Munyeca  per  estargir. 
Pint.  Cisquero.  Pera  re- 
refrescar  la  boca  deis  ma- 
lalts. Hisopillo ,  guisopi- 
llo.  Jugar  las  munyecas 
Esgrim.  Muñequear. 

Munyequeta.  Hisopillo. 

.Munyidor.  Ordeñador. 

Munyidora.  Ordeñadero, 
tarro,  colodra,     (miento. 

Munyinient.        Ordeña- 

Muitvir.  Ordeñar. 

Muiiyoeti.  V.  Embull, 
Capdell,Embolich,  Pilot. 

MunyonM.  Pl.  Cada  un 
deis  eixs  de  canó.  Muñón. 

Mura.  Naut.  Cachete. 

Murada.  Naut.  Amurada. 

Murasa.<!.  V.  Murrons. 

Muralla.  Tapia.  Muro. 
Dins  de  las  murallas.  In- 
tramuros. Fora  de  las 
murallas.  Extramuros. 


MUR        277 

I  Murallar.  Murar. 
Muralleta.  Ajnpit.  PrC" 

til,  antepecho. 

Murallot.  Malecón. 

Murany.  V.  Mustela. 

Murea.  A  Ipechin,  amurca. 

Murcar«>i!«.  Pta.  Mercu- 
rial. V.  Malcoratge. 

Murena.  Pía.  Oreja  de 
oso.  V.  Morena. 

Muret.  Muralleta.  Pretil. 

Múrgula  ó  Múrguras. 
Pta.  Crespilla,  colmenilla, 
cagarria. 

Muriaeb.  V.  Ratapinyada 

Muria.'«.  Pta.  Moleña. 

Muriat.  Quim.  Muriato. 
De  mercuri.  Hidrocloralo 
ó  cloruro  de  mercurio.  D' 
or  y  sosa.  Cloruro  ó  mu- 
riato de  oro  y  sosa. 

Murmull  y  Murmur. 
Murmurio, murmullo,  su- 
surro. V.  Murmurament. 

Murmuració.  Maledicen- 
cia, detracción. 

Murmurador.  Detrac- 
tor, censor,  tijera.  Mur- 
murador ocult  ó  de  se- 
cret. Susurrador,  susur- 
rón, juzgamundos. 

Murmurament.  Mur- 
mullo, mormullo,  rumor. 

Murmurar.  Censurar. 
Detraer,  detractar,  censu- 
rar. Parlar  ab  veu  baixa. 
Susurrar,  murmujear. 
Rondinar. .Vurmurar,  re- 
funfuñar, gruñir,  (rarse. 

Murmurarle,  r.  Susur- 

Murniuri.  Murmullo. 

Mur«>.  Blas.  Florón. 

ja.urri.  Ganforro,  picaron, 
galfarron,  tunante. 

Murria.  Enuig.  Fanfurri- 
ña, taciturnidad.  Tenir 
la  murria.  Fr.  Amorrar. 

Murri.<«á.  V.  Morrilort. 

Murritort.  V.  Morrilort. 

Murronii*.  Pta.  Murajes, 
pajarera.  V.  Morrons. 

Murtra.  Arbt.  Arrayan, 
mirto  ,  murta.  Cosa  de 
murtra.  Mirtino.  Rebrot 
de  la  murtra.  Mirlidano. 
Terreno  poblat  de  mur- 
tras.  Muriera,    [murtina. 

Murtrera.  Pta.  Martilla, 

Murtreral.  Murtera. 

Murtró.  Fruyt  de  la  mur- 


278        NAD 

tra.  Murtón,  murta. 
SIurulla.Peix.  Sardineta. 
Museta.    Pardo  ,    obscur. 

Musco,  amusco,  brusco, 
cárdtno,  castaño. 

aiiiscle.  Part  alta  de  la 
espatlla.  Hombro.  La  part 
fibrosa  de  la  carn.  3Iús- 
cuto,  murecillo. 

¡Muíi-clejar.  Encogerse  de 
hombros,  concomerse. 

aiudtclera.  Refors  de  la 
camisa.  Hombrillo.  La 
pessa  de  la  armadura  an- 
tigua. Hombrera. 

illiu<cl<».  Especie  de  pet- 
xina. Almeja,  chirla.  Vi- 
ver  de  musclos.  Almejar. 

Musco.  V.  Muscb. 

Múscul.  Anat.  Muscle. 
Músculo.  (culoso. 

Musculós  ó  Musclos. iüfus- 

Música  de  peus ,  mans  ó 
bastons.  Toqueado. 

Musical.  Músico. 

Mústclis  (Copla  de).  V. 
Copla.  Conjunt  de  mú- 
sichs  que  sonany  cantan. 
Orquesta.  De  iglesia.  Ca- 
pilla. 


NAF 

Mnsiniú.  Animal  que  es 
producto  de  cabra  y  bé. 

Musino,  musmón. 

Muslí.  Moro,  mahometá. 
Muzlemo.  íment. 

Mussament.V.  Amussa- 

Mus.><ar.  V.  .^mussar. 

MuKseli.  Oficial  turch. 
Muzelim. (musidi.  Mucela. 

Mus.<<eta.    Armussa,    al- 

Mussol.  Aucell.  Mochue- 
lo. M.  banyut.  Torillo, 
buharro  ,  buho  cornudo. 
Trist  ó  melancólich.  Le- 
chuzo, topo,  saturnino. 
Lo  gra  que  naix  en  la  pes- 
tanya del  uil.  Orzuelo. 

Mussolina.  Especie  de 
tela  de  cotó.  Muselina. 

Mustach.  Mona  de  Gui- 
nea. Mustaco. 

Mustatxo.  Y.  Mostatxo. 

Mustatxonc.  Bescuytet 
de  dosanguls.  fií':fO(7ii7o. 

Mustela.  Quadnipedo. 
Comadreja.  Peix.  Mus  te- 
lo. Ser  una  mustela.  Fr. 
Ser  una  chispa,  muy  listo. 

Musfi.  Melancólicb.  Tris- 
te. Marxitat.  Mustio. 


NAN 

Musf I.  Doctor  de  la  He; 
deis  mahometans.  Muftt. 

Mustiaineiit.  Adv.  Tris- 
tament. Tristemente,  me~ 
lancolicumente. 

Müstich.  Flach.  Lángui- 
do, lacio,  seco.  Trisl.  Ca- 
riacontecido.  Tornarse- 
mústich.  V.  Mustigarse. 

Mustiesa.  Marchilez. 

MustiiSarse.  r.  Marchi- 
tarse, alaciarse,  enlaciarse 

Musticf  uesa.-  Verriondez^ 
V.  Mustiesa. 

Mut.  Mudo.  A  la  muda. 
Adv.  Mudamente,  calla- 
damente. Quedarse  ó  tor- 
narse mut.  \'t.  Enmudecer 

Mutabilidad.  Lleugere- 
sa. VolubiUdad. 

Mutaci«>.  Mudansa.  Va- 
riación, cambio. 

Mutualuient.  Adv.  Mu- 
tuamente, reciprocamente. 

Mu\ells..PI.  yaiit.  Mojele-9 

Muvera.  Pta.  .Vostellar,. 
mostajo.  (ñones. 

Muxernons.  Pta.  Moser- 

Muxes.  Pla.  V.  Buxarola. 


N. 


%.  Sola  supleix  lo  nom  co- 
negut ó  desconegut.  En 
los  mapas  y  tractats  de 
geografía,  significa  Nort ; 
«nire  los  antichs  fou  nu- 
meral y  valia  900  y  ab 
una  ralieía  sobre  'JOÓO. 

XaiMtt.  V.  Nebot. 

IVácar  y  Nácara.  V.  Nacre. 

Macaràt.  Anacarado. 

iVacra.  Instrument  mú- 
sich.  Nácara. 

Hacrar.  Nacarar. 

Álacre.  Madreperla,  nácar. 
De  color  de  nacre.  Naca- 
rado. {Nacarino. 

IVacri.  Semblant  al  nacre. 

níadada.  Nadadura. 

IVadad<»r.  Lloch  ahont  se 
acostuma  nadar.  Nadade- 
ro. Propi  per  nadar.  Na- 
tatorio. Nadador  de  dins 
del  aygua.  Somormuja- 
dor,  buzo. 

flUidai.  Navidad.  Cosa  del 


temps  de  Nadal.  Navide- 
ño. Nit  de  Nadal.  Noche 
buena.  De  Nadal  á  Sant 
Esteve.  Loe.  De  poca  con- 
sistencia ó  durada.  A 
lumbre  de  pajas. 

IVailalas.  Pta.  Narciso. 

:i'adaineut.  Nado. 

üadar.  Anar  per  dins  de 
r  aygua.  Somormujar. 
Tot  ñadant.  Adv.  A  nado. 

.^'adela.  V.  Aranya. 

.Hadella. Insecte'  Ladilla. 
V.  Cabra. 

IVadilla.  Pessa  de  la  mo- 
la. AnadiUa,  nabija. 

^'adiller.  Encaix  en  la 
mola.  AnadHlero,n(ibijero 

IVai'ra.  Matadura.  Tocarli 
la  nafra.  Fr.  Tocarli  al 
viu.  Par  en  el  vico.  Pié 
de  nafras.  Caroñoso. 

Marrar.  Llagar  á  una  bes- 
tia per  fregadura.  Matar. 

Mal'rat.  Herido,  ¡Jabado. 


Maixedwr.  Postumo. 

M'aixediira.  Posterma 
que  's  fajunl  a  la  ungla. 
Panadizo^  panarizo,  u- 
ñero.  nacido. 

naixement.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Nacimiento. 
De  N.  S.  Jesucrist.  .Víjíí- 
vidad,  navidad.  Origen. 
Oriente  ,  nación  ,  curia. 
Prematuï.  Precoz. Taráá. 
Tardío.  Deis  astres.  Orto. 

.líaixensa.  V.  Naixement. 

Xáíxer.  En  sas  princip. 
acceps.  Nacer.  Sortir.  Sa- 
lir, provenir.  Brotar,  a- 
puntar.  Pesjiuníar.  Nài- 
xer ab  la  flor  en  lo  cul. 
Fr.  Nacer  con  buena  es- 
trella, nacer  de  pies. 

.líalgues.Pl.  Nalgas. 

1%'ania.  Golosina.  V.  Lle- 
mineria.  (Tozo. 

%an». Enano.  pigmeo.Pial. 

n'anquins.  V.  Mabó. 


NAS 

Xansa.  Ansa.  Asa.  Filat 
ó  coba  de  pescar.  Nasa. 
Cop  pera  pescar.  Butrón, 
butrino.  Pl.  .andanada  de 
nansas.  Amtanon. 

Xap.  Pía.  Xaho.  Lo  que  's 
deixa  pera  llavor.  Bunio. 
Home  petit.  RecO'-iuin,  re- 
gordete. Conjunt  de  naps. 
Nabería.  >"ap  bórt.  Ra- 
pónchigo. V.  Repunxó. 
Nap  de  bou.  Herba.  Na- 
bo gallego.  Nap  rodó.  Ra- 
no. Nap  y  col.  Nabicol,  co- 
linabo.Cosa  de  naps.  Nor 
bal,  nabar.  Llavor  de  nap. 
Nabina.  Ara  per  naps  ara 
per  cois.  Loe.  Cuando  pi- 
tos /lautas ,  cuando  /lau- 
tas pitos,  üon  nap  'n  ha- 
vem arrancat.  Loe.  Bue- 
na la  hemos  hecho.  Ser 
un  nap.  Fr.  Ser  mòlt  pe- 
tit. Figurilla,  no  salir  del 
suelo.  [bal,  nabar. 

>'apar.  Camp  de  naps.  Na- 

i%'arcí.  Peix.  Especie  de 
rap.  Narcino. 

.üarcís. Planta  >  flor.  Aar- 
ci.so.Narcis  demontanya. 
Pta.  Falso-Narciso ,  nar- 
ciso de  los  prados.  N.  de 
Nadal.  Pta.  N.  de  manojo. 
N.  poétich  ó  deis  poetas. 
N.  de  los  poetas,  trompón. 

]Varcoti»«iue.  Narcotismo 

:líardo<  Pta.  Amiga  de  no- 
che. Lo  que  pertany  al 
nardo.  Nardino. 

;^'aroi)ja.  Fruyt  del  na- 
ronjer.  Toronja,  zamboa. 

.\'arunjer.  Arb.  Toronjo. 

.^'arrar.  Referir,  exponer. 

Aarratina.  Narració.  Re- 
lación, narración. 
[■        !*'arratori.  Narrativo. 
K      ]%arrioIe<>j.  Pta.  Trepaca- 
^^'         bailas. 

¡Kart.  Pía.  V.  Nardo. 

^sui.  Nariz.  Nas  aguilench. 
Nariz  aguileña.  Arrufat. 
Arregazada.  De  tabaco. 
Tabacosa.  Gros.  Narigón, 
narigudo.  De  llore.  .Vari'; 
apapagayada.  Pla,  rom, 
xafat  ó  xaito.  Nariz  chata, 
remachada ,  roma.  Arru- 
far lo  nas.  Fr.  Torcer  las 
narices.  Escarbolarse  lo 
nas.  Fr.  Hacer  pelotillas. 


NAV 

Fallat  de  nas.  Desnariga-\ 
do.  Forats  del  nas.  Ven-\ 
tanas  de  la  nariz.  Lo  qui' 
parla  ab  lo  nas.  Gangoso.' 
Llevar  ó  tallar  lo  nas. 
Desnarigur .  Sentir  de  nas. 
Fr.  Dar  en  la  nariz ,  hus- 
mear. Tráurer  lo  nas.  Fr. 
Asomar.  XaCarse  lo  nas. 
Fr.  Hacerse  las  narices. 

Xasart.  Registre  armó- 
nichd'orga.  Nasardo. 

Xnficut.  V.  Nat. 

Xat^MCÚmí.  Zoolog.  Na- 
sicórneo. 

]%'assó.  Peix.  Nason.    (do. 

Tíaíinut.  Narigón,  narigu- 

Xat.  Nascut.  Nacido. 

:xata.  Flor  de  la  llet.  Cre- 
ma. Lo  mes  principal  y 
estimat.  Flor.  Cop  donat 
al  clatell  ab  lo  palmell  de 
la  ma.  Pescozón.  Traurer 
la  nata.  Fr.  Desnatar. 

üateta.  Diminutiu  de  na- 
ta. Natilla.  Petit  cop,  co- 
pel. Ligero  pescozón. 

Xafiu.  Natural. 

Xatlvitat.  Nacimiento, 
navidad,     '.izote,  paliza. 

XatjaUa.Palissa  de  assots. 

;;%atjar.  Azotar,  zurrar. 

yiiAUt.  Lnitó  dependent  de 
altra  cosa.  Anejo. 

IVatura.  Naturaleza. 

;%atural.  Connatural.  In- 
nato ,  ingénito  ,  ilativo. 
Condició.  índole,  genio. 
Bon  ó  mal  natural,  fii'en  ó 
mal  complejcionado.  Poch 
natural.  Amanerado. 

;%'aturale!sa.  Privilegi  de 
ciutadà.  Naturalización. 

Xait.  Nave,  nao,  bajel,  bar- 
co, embarcación.  Borrarla 
nau.  Fr.  Lastrar. 

]Saut'ra$:ant.  Náufrago. 

1%'áutil.  Caragol  gran  de 
mar.  Nautilo. 

Xauxer.  Capntan ,  coman- 
dante de  nave. 

Xavaja  petita  y  estreta. 
Verduguillo.  BOSSA  ó  es- 
toig de  navajas.  Navajero. 

jVaval.  Especie  de  tela. 
Mories,  laval. 

Xavegant.  Navegador, 
nauta,  marino. 

navegar.  Marinear. 

naveta.  Petit  vas  peía  po- 


NEG 


279 


sar  aromas  ó  encens.  Bar- 
quilla, navecilla. 

Xavio.  V.  Vaixell. 

\e.  Se  pren  com  a  pronom. 
De  el,  de  ella,  de  ello.  In- 
versió del  adverbi  y  pro- 
nom. V.  En. 

X'elíoder.  V.  Renebol. 

Xebut.  Sobrino,  nepote. 

Xecedat.  Tontcria.  Maja- 
dería estupidez,  boberia, 
Í7ieptitud.  Ditxo  ó  fét  fo- 
ra de  rahó.  Badajada. 

Xecessari.  Precís. Precisp 

Secessaria.  Bassa.  Leíri- 
na,  secreta,  lugar  común  ó 
excusado. 

Xecessiíat.  Qui  no  té  tot 
lo  que  necessita.  Alcan- 
zado ,  apurado  .  falto. 
Mesqui.  Mezquino.  Po- 
bresa ,  miseria.  Apuro., 
pobreza.  Precisió.  Preci- 
sión ^  urgencia.  Sens  ne- 
cessitat. Ad\.  Excusada- 
mente, (te,  fatuo. 

yíeci. Necio,  ignorante, zo- 

Xegaciú.  L'  acció  de  ne- 
gar. Negativa. 

A'egada.  Ahogamiento. 

;%es:ant.  Negativamente. 

Xegar.  Ofegar  ab  aygua. 
Ahogar.  Inundar.  ]nu7i- 
dar.  Dir  que  no.  Repul- 
sar, rechazar.  Negar  lo 
necessari  pera  alguna  co- 
sa. Desaviar.  Tornar  à  ne- 
gar. Renegar. 

legarse,  r.  Escusarse. 
Extrañarse.  Ofegarse.  A- 
negarse.  (gante. 

üegatiu.  Lo  que  nega.  Ne- 

X'egligencia.  Peresa.  In- 
diligencia, desidia. 

Xegiigentnient.  Adv. 
Negligentemente. 

Xegoci.  Ganancia.  Gran- 
jeria. Comers.  Comercio, 
tráfico,  trato,  negociación. 
Dependencia.  Dependen- 
cia ,  negociado.  Causa. 
Causa,  especie.  Pl.  Nego- 
cis,quefers. Tí  (¿/■íu/os.AnaF 
per  sos  negocis.  Traginar. 
Detenir  un  negoci.  Fr. 
Emplastar.  Manejar  los 
negocis.  Fr.  Negociar. 

Xeg«»c¡able.  Comeí'Cíaoíe. 

negociació.  Negocio. 

]%'egociador.   Negociant.. 


280 


.NEP 


Comerciante,  tratante. 

Wes<»ciant. Traíüníe,  mer- 
cadir  ,  granjero.  Nego- 
ciant de  llana.  Lanero. 

negociar.  Traficar,  mer- 
cadear, tratar,  granjear. 

n'egral.  V.  Negrencli. 

níeííre.  En  sas  princip. 
acceps.  Negro.  Mòlt  obs- 
cur. Atezado,  oscuro. 

Bíegrejar.  Negrear. 

I¥es;rencli.  LÓ  que  tira  á 
negre.  Negruzco,  acijado. 

Wegror.  Qualitat  que 
constituheix  las  cosas  ne- 
gras A'e^rura.  Suma  obs- 
curitat. Oscuridad,  lobre- 
guez. La  foscor  que  pre- 
ceheix  á  las  tempestats. 
Cerrazón.  Lo  acle  d'  en- 
negrir. Ennegrecimiento. 

¡Veguit.  .Mal  humor,  im- 
paciencia. Desazón  ,  des- 
abrimiento. Disgust  in- 
terior que  causa  lo  de- 
sitg  de  alí;una  cosa.  Que- 
mazón, comezón.  Inquie- 
tut  per  alguna  picor  ó 
altra  molestia.  Concomio, 
concomimiento.  Viva  in- 
quietat ,  desitg  de  fèr  al- 
guna cosa.  Rabanillo, 
prurito,  reconcomio. 

Neguitejar.  Desazonar, 
angustiar,  despechar,  r. 
Concomerse ,  pudrirse, 
pernear,  destrizarse. 

IVeguítejat.  Destrizado, 
angustioso,  angustiado. 

'Xesnitñs.  Desazonado. 

]%'eguitO!!ianient.  Adv. 
Desapaciblemente  ,  desa- 
sosegadamente. 

IVémora.  Pta.  Ane'mone. 

IXttmorña.  Ufanos,  fron- 
dós. Ramoso,  frondoso. 

Wea.  Noy  petit.  Rorro ,  ni- 
ño, párvulo,  pollito,  nene. 
Xixell,  fácil  d'  enganyar. 
Motolito.  Ignocent  y  sen- 
sill.  TortoUco.  Neñ  den- 
cisas.  Nii'io  de  la  rollona. 

IVenúfar.  Pta.  Oolfun, 
ninfea.  V.  Escudel. 

Mieo.  V.  Nou. 

IVe«»flt.  Neófito. 

IVeoniéiiia.  Primer  dia  de 
la  lluna.  Novilunio. 

Wepttt.  Pta.  Nevada,  nébe- 
da,  yerbagatera  común.     ' 


NEU 

IVeptú.  Déu  de  las  ayguas 
ó  del  mar.  Neptujio' 

Wervi.  V.  Nirvi. 

IVerví.  Substancia  pera 
confortar.  Nervino. 

]%'eriiúíi  y  Ñervos.  Nervo- 
so, nervioso,  nervudo. 

H'e.spla.  Fruyt  del  nespler. 
Níspola,  níspero. 

Xe.spler .  Nesplera  y  Nes- 
prer.  Arh.  Níspero' 

Xet.  Fill  de  Gil.  Nieto. 

'Xét.  Limpio,  pur.  Limpio, 
claro,  puro.  Lo  que  resul- 
ta liquit  ó  sense  taras.  Ne- 
to, mondo,  incontamina- 
do. En  nét.  Ad.  En  limpio. 
Fér  nét.  Fr.  Acabar  una 
cosa.  Quedarse  á  espadas, 
hacer  Jla.v.  Nét  y  ciar. 
Adv.  Redondo,  en  puri- 
dad ,    en   buen   romance. 

i  Traurer  ó  posar  en  nét. 
Sacar  en  claro  ó  en  limpio. 

IVetainent.  Sense  cap  re- 
paro.  Redondamente,  re- 
sueltamente. Ab  llimpie- 
sa.  Limpiamente. 
'%eteúsít.  Limpieza,  aseo. 

!  Xeteig,  Neteja  y  Netejada. 
Limpia.  V.   Nelejament. 
La  operació  que  's  fa  en 
las    minas  pera   separar 
deis  metalls  las  materias 
barrejadas.  Lava,  lave. 
'yieteja.  Y.  Neteig. 
jilíetejaila.  V.  Neteig. 
'Wete.jaüor.  Limpiador. 
I  Ketejanieitt.        Limpia, 
limpiadura, ablución,  des- 
I     lavación,  abstersion. 

Híetejar.  Limpiar.  Lim- 
piar, lavar,  fregar,  abs- 
terger. Emblanquir.  En- 
lucir ,  esmerar.  Purgar. 
Expurgar,  purificar,  des- 
brozar. Naut.  Afretar. 
Netejar  canonadas  y  con- 
ducios. Zarcear.  Tráurer 
la  bruticia  de  las  pedras 
preciosas  y  alhajas.  .Se- 
dear. Netejar  las  tripas 
del  bestiar.  Jamerdar. 
Los  caballs.  Mandilar. 
Los  grans  en  la  era.  Aba- 
lear. Netejar  per  sobre. 
Deslavar,  deslavazar. 

Xeii.  Nieve.  Blancura  de 
la  néu.  Ampo  de  la  nieve. 
Borralló  ó  lloch  de  ni'u. 


Copo  de  nieve.  Segona  av- 

fua  refrescada  ab  néu. 
egundilla.  Temporal  de 
néu.  Nevisca. 

Xeula.  Canó  de  pasta  Bna 
y  prima,  tíarquillo.  su- 
plicación. Lo  rovell  del 
blal.  Añublo  ,  tizón.  Ve- 
nedor de  nèulas.5«;)/íca- 
cionero.  Espelar  néula. 
Fr.  fam.  Tenir  gana.  Es- 
tar á  diente. 

H'eular.  Tacar  los  blats  de 
rovell.  Atizonar. 

yieularae.  r.  Migrarse. 
Revenirse.  Rovellarse  los 
blals  ó  mal-lograrse  al- 
guna petició.  Anublarse, 
añublarse.  V.  Enmoste- 
hirse.  (grat. 

líeulat.  Anublado.  V.  Mi- 

Xeiilella.  Anat.  Paleta, 
paletilla,  espinica. 

Heuier,  Rarquillero. 

Xeuiua.  Ket.  Espíritu. 

7%'euf  ral.  Neutro. 

líeutre.  Gram.  Neutro. 
Indiferent.  Neutral. 

^'evnda.    Nieve,  nevasca, 

Xevafer.  Nevero,  {nevisca. 

^'éxer.  V.  Nàixer. 

!Via(9a.  V.  Niarada. 

^'ia;lor  y  Nial.  V.  Co va- 
ró. Niu.' 

^'iar.  Anidar. 

ülíiararta.  Nidada. 

IVicnl.  Min.  Especie  de 
ágala.  Nicolo. 

:Victálopo.  Que  hi  veu 
mes  de  nit  que  de  dia. 
Nictálope. 'nuz,peguillon. 

iVielia.  Pta.  Neguilla.  aje- 

%iertt.  V.  Niu,  Covador. 

¡Vigreta.  Especie  de 
aneeh.  Negreta,     [manle. 

^'igroniánticli.     Nigro- 

IVigui-niogui.  V.  Nyigui- 
njogui. 

^^imla.  En  sas  princip. 
acceps.  Ninfa.  Pta.  A'í'i- 

Í'ea,  coberteras.  Nimfa  dels 
loscos.  Pta.  Napea. 

^'iniietat.  Delicadesa.  De- 
licadez. Impertinencia. 
Ridiculez,  impertinencia. 

ü'iniio.  Delicat.  Delicado. 
Escrupulós.  Escrupuloso, 
concienzudo.  Minuciós. 
Min ucioso,  impertinente. 

^"iu.  V.  Mimó.  Fadn. 


NIT 

ÜTina.  Figura  de  dona  pera 
jugar  las  criaturas.  3íii- 
ñeca.  Forat  del  ull  per 
ahont  passan  los  raigs  de 
la  llum.  Niña,  pupila. 

finesa.  La  edat  dels  nins, 
so  es,  fins  als  set  anys. 
Xiñez.  Infantesa. /n/anc!a 

!Vinraci.  Ninfdceo. 

iVingú.  Ninguno,  nadie. 

ningún.  Ninguno. 

!%'ïnot.  Figura  de  fusta, 
pasta,  etc.  Muñeco.  Qui 
's  disfressa  ridículament 
pera  divertir  ais  altres. 
Mamarrache  ,  mamarra- 
cho. La  figura  del  heme 
armat  plena  de  palla  6 
cosa  semblant,  u  home 
bobo,  limpie  óneci.Bau- 
tan  ,  moharracho.  La  fi- 
gureta  de  pasta  ó  de  altre 
materia,  vestida  y  ador- 
nada y  que  's  mou  per 
medi  de  un  fil  ó  de  altra 
artifici.  Títere.  La  perso- 
na de  figura  ridicula,  pe- 
tita  ó  presumida.  Títere, 
muñeco,  chuchumeco.  La 
persona  petita  y  despre-' 
ciable.  Figurilla  ,  moco-\ 
sueco,  zancajo, renacuajo.i 

Winuu.  V.  Cap  de  any.       | 

!Vinx«».  Nicho. 

JSirvi.  AVri'iO.  De  bou.  Cor-\ 
hacho  ,  rebenque.  De  la 
cua  del  gat.  Ruin.  Ab  nir- 
tí.  Adv.  Nervosamente.! 
Encongir  los  nirvis.  Con-\ 
vulsar.  Entorpirse  los 
nirvis.  Arrecirse.  Tornár- 
sen  los  nirvis.  Contraerse 
los  nerrt'o». 

Wirviús.  Pié  de  nirvis. 
Nervoso,  nervudo. 

'Xir\utsnwnent.  Aáv .  Ner- 
vosamente. 

níirviositat.  Nervosidad. 

iVissaga.  Fam.  Ralea,  cas- 
la,  raza,  estirpe. 

iüit.  Noche.  X  nit ,  á  nit 
passada.  Anoche,  anteno- 
che. Aentradadenit.Adv. 
A  boca  de  noche,  á  prime- 
ra noche.  Boca  de  nit.  .4/ 
anochecer.  Bona  nit.  Exp. 
Salutació  familiar.  Bue- 
nas noches.  Bona  nit  y 
bona  hora.  E\pr.  pera 
demostrar  la  pórdua  de 


NOB 

alguna  cosa.  T'oíó,  oruga 
le  dio.  Fèrse  de  nit.  Fr. 
Enfosquirse.  Ai^ochecer, 
Fèrse  negra  nit.  Fr.  Cer- 
rar la  noche.  Com  de  la 
nit  al  dia.  Loe.  Como  rfe 
lo  vivo  á  lo  pintado.  Nit 
de  Nadal.  Noche  buena. 
Nit  en  ciar,  sense  dor- 
mir. Noche  toledana.  Nit 
passada.  Trasnochada. 

"XitUlfua.  Nitidez. 

H'ilit.  Trasparent,  pur.  A'i- 
tido,  claro,  transparente. 

Mitol^.  Pl.  fam.  Parótidas. 

yiitrat.  Acit  de  mercuri. 
Nitrato  ,  ácido  de  inercu- 
rio.  Nitrat  de  morfina. 
Nitrato  de  morfina. 

^'iíre.Sal  mineral  transpa- 
renta y  dura.  A'i'íro.  Gra- 
néis de  nilre.  Arenillas. 

;ïíïi.  Deis  aucells,  insectes, 
ele.  Nidal,  nido,  .\brigall. 
Guarida,  manida.  Deixar 
lo  niu.  /)esaní(/ar.  Fèr  niu 
ó  lo  niu  los  aucells.  A'irfí- 
ficar.  V.  Niar. 

Riuada.  V.  Niarada. 

Miuerada.  Garrinada, 
parí  fecundo.  Cachillada. 

líiuó.««.  Que  pot  servir  de 
niu.  Nidoso. 

yiirell.  Nivel.  Pérdrer  lo 
nivell.  Fr.  Desmentir. 

Mivellalile.  Nivelable. 

¡Vireliació.  Nivelación. 

^líivellailor.  Nivelador. 

líivellanient.  Nivelación 

¡líivcllar.  Nivelar. 

Jto  mes.  .\dv.  ?,Iay  mes. 
Nunca  mas.  Prou.  Nada 
mas.  No  obstant.  Adv. 
fon  todo  ,  1171  embargo. 
No  que  no.  Expr.  Ya,  ya. 
No  rés.  Adv.  de  negació. 
Nada.  Poch  ó  mòlt  poch. 
No  nada.  No  rés  menys. 
Expr.  No  menos.  No'  y 
mes  no.  Negació  repeti- 
da. Nones.  Un  no  rés. 
Expr.  Nada  entre  dos  pla- 
tos, una  bicoca. 

I¥ob(e.  Persona  de  llinat- 
ge ó  classe  distingida. 
Hidalgo,  solariego.  Insig- 
ne. Esclarecido,  lucido, 
co6a//ero.so.Fér  del  noble. 
Fr.  Acaballerar. 

:^'oblenient.  .Adv.  Hidal- 


NOM 


281 


I    gamente.  esclarecidamente 

IVobIe»»a.       Generositat, 

1    grandesa  de  animo.  Hi- 

j     dalguía.  Lluhíment ,  os- 

!     tentació.  Lustre,  esclare- 

'     cimiento,  esplendor. 

Ifoces.  Pl.  Nupcias. 

ij%'ocb.Moli  draper,  balan. 

I     Noque,  batan. 

IVocible  y  Nociu.  Nocivo, 

I     dañoso,  dañino. 

IVocívainent.  Adv.  Da- 
nyosament.  Dañosamente 

.¡Vnctivídi.  Que  hi  veu  de 

■     nii.  Noctivide. 

ü'octurnalnient.  Adv. 
Per  la  nit.  Por /a  7ioo/ie. 

%4»cturno.  Pertanyent  a 

I     la  nit.  Nocturnal. 

^'oclrir,  V.  Nudrir. 

Xodrij^só.  Porch  desma- 
ma!. Lechon.  cochinillo. 

üoenia.  l{el.  Énfasis. 

IVoembre.  V.  Novembre. 

j¥oes.  Pl.  Noticias.   A'ofi- 

I    cias.X.  Nova.        (gruesa. 

TXogsk.  Nou  grossa.  Nuez 

j^Voguera,  Nogué  ó  No- 
guer. Arb.  Noguera,  no- 

'    gal.  Noguera  americana. 

I  Almendrón.  De  color  de 
noguera.  Noguerado. 

|]VosuerafIa  y  Noguerar. 

'    Plantat  de  noguers.  A'o- 

!     gueral,  nocedal. 

|l*«'eIit.Náut.  Preu  que 'spa- 

I    ga  pel  transpon.  F/e?e. 

!Vom.  Nombre.  Nom  de  ca- 

i  sa.  Apellido,  nombre  ape- 
lativo, sobrenombre.  fioTO. 

I     de  fonts.  Nombre  de  pila. 

I     Propi  de  persona.  GrncifiT. 

I    Fama.  Nombradía.  Cam- 

j  bi  de  noms.  Trasnomina- 
ción. Dirse  lo  nom  del 
porch.  Fr.  Maltractarse. 
Llenarse  de  dicterios.  En 

'  nom.  Loe.  De  parte.  Mu- 
dar ó  cambiar  lo  nom. 

I     Trasnombrar.     Per    son 

I    nom.    .4dv.    Nombrada- 

j  tneníe.  Tenir  nom.  Fr.  Ser 
muy     nombrado.    Tenir 

I    nom  6  per  nom.  Fr.  Lla- 

I     marse.  (cuentas. 

1%'itnibra.   Arit.    Tabla  de 

IVombraiiient.  Nomina- 

I     cion.  (de  nombrar. 

IVontenador.  Lo  que  se  ha 

'IVontenar.  V.  Anomenar. 


282        NOT 

]l'oininaci«».  Nombi-a- 
iniento,  nominación.  Fèr 
nominació.  Nombrar. 

>'uiuinar.  V.  Anomenar. 

Xoiuiíiativanieiit.  Adv. 
Nominalment.  Nominal- 
mente,  nombrando. 

Mitna  (Fèr)  ó  fèr  non  non. 
Fr.  fam.  Dormir  las  cria- 
turas. Hacer  el  mu. 

.líonágono.  Geom.  Figura 
de  nou  costats.  Eneágono. 

]Vonat.  Qui  no  ha  nat  na- 
turalment. Nonato.  Pell 
de  nonat.  Abortón. 

.líunuple.  Nónuplo. 

Xo  ubíütant.  Adv.  A  pe 
sarde.  Si7i  embargo,  no 
obstante,  à  pesar  de. 

%oólecb.  Noólogo.        (ro. 

:VopaI.  V.  Figuera  de  mo- 

.lÍ4»|ialat.  Semblant  al  no- 
pal. Nopóleo.         [Nuera, 

.^'ora.  La  muller  del  fill 

^'urabona.  Enhorabuena 

iVuraiuala.  Enhoramala, 

üíorauta.  Nocenía.  {deste 

Xovaetit.  Nordestal,  ñor- 

IV«»ruia.  Planta,  regla. 

]Voi*niaI.  Regular. 

.üornurdest.  Nornordeste 

ilíort.  Norte,  septentrión, 
setentrion.  La  estrella 
mes  inmediata  al  pol.  Es- 
trella polar  ó  de  Mercurio. 
Posar  lo  nort.  Nortear. 

IVortejar.  Náut.  Nortear. 

JIortnoruest.  Naut.  Nor- 
norueste. 

iVoruest.  Náut.  Entre  nort 
y  ponent.  Norueste. 

¡VÒruef!«taB-.  Naut.  Incli- 
narse al  oest.  Nordestar. 

IVoíia.  Embarazo,  estorbo, 
sombrajo  ,  sombra.  Fèr 
nosa.  Fr.  Estorbar,  em- 
barazar, incomodar. 

IVoí^altreN.  Pron.A'o«o/ros 

i%'Uísella.  V.  Neulella. 
Anat.  Mucronata. 

iVostálgia.Y.  Anyoransa. 

JVO»tti'auio>  Nuestro  amo, 
maestre,  nuestramo. 

XnHtre,  Nosiro  y  Nósiron, 
Pron.  poss.  Nuestro. 

Xot».  Senyal.  Seña ,  mar- 
ca. Apuhtació.  Apunta- 
miento, apunte  ,  glose,  a- 
/loíaci'oji.  Observació.  06- 
servacion,  reparo.  Censu- 


NOU 

ra.  Animadversión.  Tat- 
xa. Defecto,  falta.  La  deis 
marges  dels  llibres.  A- 
postilla.  Posar  ñolas  ó 
postillas.  Fr.  Apostillar. 
Per  allargar  algun  escrit. 
Membrete.  (ilustre. 

^'4>tal>le.  Insigne.  Insigne, 

Mutació.  V.  Nota. 

jüotailaiaient.  Adv.  Prin- 
cipalmente. 

IV<»tar.  Fèr  alguna  apunta- 
ció.  Apuntar,  señalar,  in- 
dicar, anotar,  asentar. 
Observar.  Observar,  ad- 
vertir. Notar  antes.  Pre- 
notar.  Notar  en  la  taula 
Entablar. 

jVotarí.  Escribano,  nota- 
rio, cartulario.  Notari  de 
causas.  Actuario.  De  ofi- 
ci. Secretario. 

Ilutaría.  L'  estudi  ú  ofici- 
na de  notari.  Escribanía. 

IVotariat.  Notariado. 

ü'otieia.  Nova.  Nueva 
Avis.  Aviso,  participa- 
ción ,  anuncio.  Memoria 
confusa  de  alguna  cosa. 
Especie  remota,  vestigio 
Aficionat  a  noticias.  Ga- 
cetista. Pié  de  noticias 
Noticioso.  Posar  en  noti- 
cia. Dar  noticia,  notifi- 
car. Rébrer  la  primera 
noticia.  Fr.  Desayunarse. 

^'oticíai*.  Notificar,  poner 
en  noticia,  participar. 

IVotilicar.  For.  Intimar 
publicar,  citar. 

]V<»tori.  Sabut  de  tots.  No- 
torio, público,  noto. 

"Xotrir.  V.  Nudrir. 

Xou.  Recent,  diferent  de 
altra  cosa  ó  renovat.  Nue- 
vo, moderno,  reciente,  tier- 
no, flamante.  Poch  ógens 
conegut.  Inaudito.  La  xi- 
fra ab  que  s'  expressa  dit 
número.  Nueve.  Fruyt  del 
noguer.  Nuez.  Poch  in- 
tel-ligent.  Inecrperto.  Nou 
de  avgua.  Pta.  Abrojo, 
castaña  de  agua.  Nou  del 
coll.  Nuez  de  ¡a  garganta, 
laringe.  Nou  de  xiprer. 
Piñuela,  gálbulo.  Nou 
moscada.  Fruyt.  Nuezl 
moscada  ó  de  especia.  De 
nou.  Adv.  Kecitnlemenle,^ 


NOV 

de  refresco.  Fèr  com  que 
vé  de  nou.  Fr.  Hacerse  de 
nuevas.  Fins  á  la  nou  del 
coll.  Loe.  Hasta  las  ca- 
chas, drill  de  nou.  Pierna 
de  nuez.  No  pujar  un  grill 
de  nou.  Fr.  .Yo  montar  uu 
comino.  Pell  exterior  de 
la  nou  moscada.  Macias, 
macis.  Picada  de  nous- 
Nogada.  Venir  de  nou. 
Coger  de  nuevo,  sorpren- 
der, (nuevecientos. 

'%oucents.     Novecientos, 

.li4»uheta.  Nou  petita. 
Nuececilla.  La  rodeta  pe- 
ra devanar  en  ella  la  seda 
ó  fil  de  or  y  plata.  Carrete. 

;%'4iva.  Missatge,  noticia. 
Nueva.  La  noticia  que  's 
dona  a  algú  de  alguna  ac- 
ció ó  ditxo  de  altre  que 
pot  causar  discordias  ó 
dissensions.  Cliisme ,  so- 
plo. Portar  novas.  Chis- 
mear, traer  y  llevar  chis- 

^'ovaci«>.  Innovación. [mes 

X4»vauient.  Adv.  .\ueva- 
menle,  recientemente,  fres- 
camente, recien,  de  nuevo. 

Movatxejar.  Anar  bus- 
cant novedats.  Novelear. 

]%'ovatxer.  Chismoso. 

:^'4»vatxería.  .4fició  á  no- 
vedats. Novelería. 

X«ívé.  Noveno,  nono. 

^Vovedaf.  Nova.  Nueva, 
noticia.  Impressió  en  i" 
animo.  Impresión.  Aüció 
a  novedats.  Novelería.  A- 
mich  de  novedats.  A'ore- 
kro.  Inventor  de  nove- 
dats. Novator.  Fèr  nove- 
dat.  Dar  ó  hacer  choz, 
causar  impresión. 

Híovelep.  Novelero. 

^Vnvell.  Nou,  recent.  Nue- 
vo. Principianl ,  sens  es- 
periencia.  Ñor  el ,  bisoño. 
bit  del  falcó.  Niego. 

l%'o«el-la.  Novela,  fábula. 
Escriurer  novel-las.  No- 
velar. Escriptor  ó  inven- 
tor de  novel-las.  .Yoteía- 
dor,  novelista. 

i%'«»vella(la.  Novillada. 

Xoveller.  Novillero. 

-VoveiMlipe.  .Voi'i>ni6rí. 

^°«»vena.  Novenari,  espaj* 
de  nou  dias.  Novenario. 


MA 

níovensá.  Xoi-ato ,  novi- 
cio, novel,  nuevo. 

"ïioves.Pl.  .VciííCias.  avisos. 

A'ovici.  Principiant.  Xova- 
to.  Principiant  en  alguna 
facultat  ú  oüci.  Barbipo- 
niente, bozalj  aprendiz. 
Novici  gran,  fet,  de  mòlta 
edat.  Xoviciote. 

Xuvíciás.  Fam.  Novici  ja 
vell  y  sossegat  ó  mòlt  cor- 
pulent. \ovicioíe. 

Muvillo.  Lo  bou  de  tres 
anvs  fins  a  sis.  Torete.  No- 
villo de  dos  anys.  Utrero. 

!*ovitxer.  Novelero. 

Xoy.  Xiño  ,  chico  ,  mucha- 
cho, infante.  Cosa  de  noy. 
Amuchachado,  infantil. 
Fér  lo  noy.  Aniñarse, 
muchachear.  Noybonich. 
Adonis.  Noy  de  mamas  ó 
noy  de  maniella.  Maman. 
El  que  es  inferior  a  altre 
ab  molta  diferencia.  A'i- 
ño  de  teta.  Noy  plorador 
y   rabieca.  Bejin. 

jWoyada.  Muchachada,  ni- 
iiada,  muchachería,  niñe- 
ría, puerilidad.  Fér  neja- 
das. V.  Noyejar. 

¡Voyejar.  Niñear.  Fér  no- 
vadas. Muchachear,  ni- 
ñear, aniñarse. 

iïoyería.  V.  Noyada. 

!<íoyet.  Infant.  Infantico, 
chiquito,  chicuelo. 

IVu.  Despullat  ó  patent. 
Nudo ,  desnudo.  Lligadu- 
ra deis  arbres  ó  dupte 
en  alguna  materia.  Nudo. 
Lo  sobreposat ,  pera  que 
estorbe  lo  pas  del  fil  ó 
cordas  per  alguna  parí. 
Trancahilo.  Nu  del  os. 
.¡untura.  Nu  corredor. 
Nudo  escurridizo.  Tot  nu. 
Loe.  En  cueros,  empelota. 
Nu  y  cru.  Tot  sol.^l  secas. 

IVua<l4»r.  Añudador. 

¡Vualóií.  Pta.  Consuelda 
menor,  consuelda  turmosa 

iVuanteut.  L'  acció  y  efec- 
te de  nuar.  Anudadura. 
Adv.  Simplement ,  clara- 
ment. Üesnudamente,  nu- 
damente,  sencillamente. 

iVuar.  Anudar,  añudar. 

Jlíuarfie.  r.  Férse  un  nu. 
Ennudecer,  añudarse.TuT- 


NUM 

barse,  aturarse,  no  poder 
parlar.  Turbarse,  cortar- 
se. V.  Ennuagarse. 

;A'uat.  Lligat.  Añudado,  a- 
nudado.  Despullat  de  me- 
dis ó  comoditats.  Desnudo 

Xuca.  Colodrillo, nuca,  co- 
gote, cerviz.  [dez- 

üuditat.  .Nuesa.    Desnu- 

]%udríció.  Nutrición. 

;Xu(Iridor.  Qui  nudreix. 
Sustentador,  el  que  nutre. 

^'udridora.  V.  üida. 

>'udriiueiit.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Alimento,  nu- 
trimento, nutrición.  Lo 
que  serveix  pera  donar 
activitat  als  agents,  com 
la  llenya  al  foch.  Pasto, 
pábulo.  (greixar. 

üufírir.  Nutrir.    \.   En- 

Xudrirí<e.  r.  Alimentar- 
se,  vegetar. 

yimlris.  Porcell.  Cochini- 
llo. Nudril  ó  alimentat. 
Nudrido,  alimentado,  nu- 
trido. Criat,  educat  des- 
de petit  per  algú.  Alum- 
no, ahijado.  {canda. 

Htulritisa.  Alumna,  edu- 

!¥udrÍN($ó  ó  Nudrissot.  Le- 
chan, cochinillo.  {do. 

aíudpit.  Alimentat.  Nutri- 

::Vudritiu.  Nutritiva. 

TITudriíi.  Abella  que  cuy- 
da  de  la  larva.  Nutriz. 

^'ue»$a.  Desnudez. 

IVuet.  V.  Tot  nu.  Anar 
nuet.  Fr.  Andar  ú  la  cor- 
dobana. 

;^'uliu.  Uotó  corredor  dels 
sombreros.  Botan.  V.  Nu. 

]¥ull  temps.  .\dv.  En  nin- 
gún tiempo,  nunca. 

líul•laiuent.  Adv.  Inva- 
lidament.  Inválidamente. 

H'ul-le.  Nulo,  {validación. 

H'ul•litat.  Invaliditat.  In- 

i%'uJ-lo.  Nulo,  invalido. 

IViinierar.  Foliar,  posar 
números.  Folear,  foliar. 

^íVunierari.  Numeral. 

HTúnier*».  Xifra.  Cifra. 
Marcar  ab  números.  Nu- 
merar. Fèr  número.  Fr. 
Ser  persona  de  importan- 
cia. Hacer  papel.  Sense 
número,  Innumerable. 

^'umeróíi.  Crecido,  dila- 
tada, numerosa. 


NYO 


285 


ITuiuidicli.  Nat.  de  Numi- 
dia.  Numida,  numidico. 

^'uuci.  Missatger  ó  ex- 
prés, enviat.  Mensajero,, 
'íiuncio,  legado.  Pregoner 
dels  pobles.  Pregonero. 

Xuós.  Nudós.  Nudoso. 

Aufi.  Nudo.  V.  Nu,  Grop. 

:Vu»<ar.  V.  Nuar. 

üiiííofíítat.  Nudosidad. 

lutria.  V.  Llúdria. 

Xiitrici.  Nutritiva. 

^'utrinient.  Nutrición. 

^utrit.  Robust,  vigorós. 
Robusta,  fuerte. 

nutritiu.  Nutricio,  nutrí- 
mental.  .Med.  Alimentoso. 

"%\rv\.  Novio,  {tilla  de  boda. 

:%'uTÍa(ge.  Ajuar,  caims- 

yiúxol.  ^\ube,  nublado.  \. 
Nuvolós.  Cap  de  núvol. 
Nubada,  nubarrada.  Co- 
lor roig  dels  núvols.  Ar- 
rebol. Estar  núvol.  Estar 
nublado,  cubierto.  Pintat 
de  núvols.  Anubarrado. 

Xuvolada.  .Vi/6/ürfo,  »iw- 
blo,  nubarrón,  arruma- 
zón. Nuvolada  en  las 
monlanvas.  Fuelles. 

H'uvoIás'.Aum.  Nubarrón. 

]Vuvolet.  Dim.  Nubecilla, 
nubecita,  ráfaga. 

Xuvolós.  Cubert  de  nú- 
vols. Nublado,  nubloso, 
nebuloso,  nubiloso,  pardo. 

^'iivoiuí^itat.  Nublosidad 

Xyania  ó  Nyamara.  Pta. 
Aguaturma,  pataca,  pa- 
tata de  caña. 

il'yanyo.  Bony.  Chichón, 
tolodron ,  tolondro. 

]¥yanyo»«.  Pta.  de  jardi. 
Nicaraguas,  miramelin- 
dos, adornos. 

IVyapa  ó  Falcidia.  Fam. 
Entre  estudiants.  Maros. 

]%'yich,  nvach  (Estar).  Fr. 
fam.  Estar  en  contiendas, 
coma  perros  y  gatos. 

Jtíyigui-nyogui.  Subjecte 
ó  cosa  despreciable.  Ni- 
quiñaque.Ser  cosadenyi- 
gui  njogui.  Loo.  Ser  cosa 
de  chicha  y  nabo. 

]*>ini<»I.  V.  Llinyol. 

JVyitòis.  Fam.  Veu  que  's 
usa  quant  se  oculta  ó  ca- 
lla una  cosa.  Nitos. 

Xyonya.  Ñoña,  zorrera. 


284 


OBE 


OBL 


OBR 


0. 


O.  Antiguament  aquesta 
llelra  era  numeral  y  va- 
lia 11  y  ab  una  ralleta  so- 
bre 11000.  En  los  mapas 
y  cartas  de  navegar,  sig- 
nifica Oest  ó  ponenl;  en 
la  música  Temps  perfet ; 
entre  comerciants  Orde. 
Com  interjecció  s'usa  pe- 
racridaralgú.  Hola.  Com 
conj.  disjuntiva.  Ora,  ya. 

Obaeh.  Ombrívol.  Som- 
brío, opaco,  umbrío. 

Obaga.  Sombra.  Ombría, 
umbría,  sombría. 

Obcecació.  Ceguera,  obs- 
tinació. Ofuscamienlo,  ce- 
guedad, alucinación. 

Obcecar.  Cegar,  alucinar. 

Obdiiració.  Obstinació. 
Obcecación,  obstinación. 

Obediencia.OòerfecúM  !e?i- 
to.  Donar  la  obediencia. 
Fr.  Prestar  la  obediencia. 

ObeUient. Sumis.  Sumiso. 

Obedientnient.  Ab  obe- 
diencia. Obedientemente. 

Obebir.  En  sas  princip. 
acceps.  Obedecer.  Pahir. 
Digerir.  Cedir.  Ceder. 

Obeli»«C4>.  Arquit.  Obelo. 

Obeucada.  Cop  donat  ab 
obench.  Obencazo. 

Obencb.  Naul.  Obenque. 

Obert.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. .4  fci'erfo.  Dit  del  peix 
estripat  ab  ferro  pera  sa- 
larlo ó  adobarlo.  Escata- 
do. Desembarassat ,  es- 
payós.  Despejado  ,  espa- 
cioso. Ingenuo.  Franco. 
A  forsa  oberla.  Adv.  A 
camp  ras.  A  campo  abier- 
to, smi-aí/a.  Guerra  ober- 
ta. Enemistad  declarada. 
Lloch  obert.  Descercado. 
Mitg  obert.  Entreabierto. 

Obertainent.Adv.  Fran- 
cament. Abiertamente. 

Obertura.  L'  acció  de  o- 
brir.  Abertura,  apertura, 
abrimiento.  Rumpuda, 
ruptura.  Rotura,  rompe- 
dura, quiebra,  quebraja, 
abrimiento,  rompimiento. 
Boca.  Bocí,  boquilla.  Cri- 


vella,  esquerda.  Hende- 
dura. Pas,  cami,  medi 
pera  alguna  cosa.  Entra- 
da, llave.  Ocasió  ó  pro- 
porció. Ocasión.  Desen- 
rotllo. Desarrollo.  Forat 
ó  finestra  en  las  parets. 
Claraboya,  tragaluz.  Lo 
mateix  que  llum  ó  espay 
de  una  finestra  ó  baleó. 
Luz.  Obertura  en  la  ter- 
ra. Torrentera.  Obertura 
mólt  gran.  Boquerón. 

Obés.  Obeso,  gordiflón. 

ObeM.««ifa(.  V.  Grossária. 

Óbice.  Impediment.  Obs- 
táculo, embarazo. 

Obit.  Mort.  Muerte.  La 
certificació  de  la  mort  de 
algii.  /<V  de  entierro  ó  de 
fallecimiento,  óbito,      [to. 

Objecció.  Objeción,  obyec- 

ObjeccÍ4»nable.  Objecio- 
nable.  [Objelador. 

Objectador.    Objectant. 

Objectar.  Replicar,  opo- 
sar. Objetar,  oponer,  re- 
plicar. Retraurer,  donar 
en  cara  a  algú  alguna  co- 
sa. Echaren  cara,  retraer. 
V.  Ocórrer.  (tiu. 

Objectatnri.    V.   Objec- 

Objecte.  En  sas  princip. 
acceps.  Objeto.  Terme,  fi. 
Término,  fin,  blanco,  pun- 
to, mira. 

Objectiu.  Objetivo,   (cion. 

Objectivació.    Objetiva- 

Objeetivanient.  Adv. 
Objetivamente. 

Objectivar.  Objetivar. 

Wtjecti\itat, Objetividad. 

Objicir.  Objetar,  dar  en 
rostro.  (Repéndrer. 

Objurgar.  Informar.  V. 

Oblació.  Libación,  obta- 
cioJX,  litación. 

Oblada.  Peix.  Rodaballo, 
mela7nido,  ojo  negro. 

Oblat.  Oblato. 

Oblata.  Ofertori.  Oblada. 

Oblea.  OrcUeta,  especie 
de  bunyol.  Oreja  de  abad. 

Oblicament.  Obliqua- 
menl.  Oblicuamente. 

Oblicb.  Obliquo.  Oblicuo. 


Oblidar.  Olvidar.  Olvidar 

Oblier.  Ofici  en  lo  palau 
del  rey.  Obleero. 

Obligació.  Carrech.  De- 
ber, cargo.  V.  Fermansa. 

Obligador.  Obligant,  lo 
que  obliga.  Obligante. 

Obligar.  Precisar,  cons- 
treñir, compeler,  estre- 
char, urgir. 

Obligarle,  r.  Responder, 
salir  garante  ó  fiador. 

Obligat.  Subjecte.  Sujeto, 
adicto.  Compel-lit.  Com- 
pulso. \gativo. 

Obligatori.  Forzoso,  obli- 

Obli<|uan)ent.  .\d\.  Tor- 
lamenl.  Oblicuamente. 

Oblí4|uángul.  Oblicuán- 
gulo, (cuar. 

Obli<]uar.  Torcer.    Obli- 

Obliqititat.  (Jblicuidad. 

Obliiiuo.  Inclinat.  Sesga- 

Obiit.  V.  Olvit.  (do. 

Obilaurador.  Agrie.  Qui 
llaura  una  terra  en  rodó. 
Obarador. 

Obllaurar.  .Agrie.  Llau- 
rar una  terra  en  rodó. 
Obarar.  (longado. 

Oblongo.  Prolongat.  Pro- 

Obi»>a.  V.  Ovella. 

Obra.  Manufactura.  Obra- 
je, obrería.  Traball.  Tra- 
bajo. Artefacte.  Artefac- 
to, laborío.  Operació.  He- 
cho, operación.  Part.  Par- 
to. Fondo  per  gastos  de 
una  iglesia.  Fabrica,  ca- 
pilla. Obra  ben  acabada. 
Obra  primorosa.  Obra 
morta.  Naul.  Portiza.  O- 
bra  >iva.  Naut.  Fondo. 
Ampararla  obra.  Fr.  Em- 
bargar la  obra.  Fcr  algu- 
na obra  falsa.  Fr.  Fal- 
sear alguna  obra.  Fèr  bo- 
na ó  mala  obra.  Hacer 
buen  ó  mal  tercio.  La  obra 
de  la  Seu.  Fr.  fam.  Obra 
de  romanos.  Pl.  Fcls,  has- 
sanyas.  Hechos.  Mate- 
rials. Afateriales. 

Obrada.  V.  Tenda. 

Obrador.  Taulell  li  ofici- 
na. Taller,  oficina.  Lo  del 


OBS 

perrcr.  Alfarería,  alfar. 
Operari.  Obrador,  opera- 
rio, laborador.      {labrar. 

Obrar.    Operar,    laborar, 

Obrer.  Traballador.  Obre- 
ro. De  la  iglesia.  Fabri- 
quero. Mestre  de  casas. 
Albañil.  Qui  cuyda  de 
mantenir  de  provisions 
la  ciutat.  Obligado. 

Oiireta.  Dina.  Obrecica,  o- 
brila,  obrilla. 

Obrídor.  Quiebre  lo  tan- 
cal.  Abridor.  Se  diu  del 
préssech  que  per  si  ma- 
teix se  obre.  Abridero. 

Ofortr.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Abrir.  Donar  lli- 
bertat al  que  estava  tan- 
cat ó  detingut.  Desencer- 
rar. Badar  6  esquerdar. 
Hender,  rajar,  quebrajar, 
resquebrajar.  Destapar. 
Destapar,  descubrir,  mos- 
trar. Rómprer.  Aporti- 
Uar.  Desplegar.  Desabro- 
char. Naut.  Tenir  la  nau 
sa  ampiarla.  Tener  de 
manya.  V.  Esclatar.  O- 
brir  algun  fosso  ó  vall. 
Zanjar'.  O.  de  bat  á  bat. 
,4.  de  par  en  par.  La  com- 
porta. Escalar.  La  Ierra. 
Llaurar.  Dar  la  primera 
reja  ó  vuelta.  Lo  cap  á  al- 
gú. Fr.  Descalabrar.  Pas 
ó  cami.  Senderear.  Pas. 
Fr.  Hacer  calle.  No  obrir 
la  boca.  Fr.  No  desplegar 
los  labios,  no  chistar. 

Obrir««e.  r.  En  sas  princi- 
pals acceps.  Abrirse,  hen- 
derse. Cliviliarse.  Quebra- 
jarse, resquebrajarse.  Dit 
del  temps,  alsarse.  Sere- 
narse. Exténdrerse  las 
llavor*,  plantas,  fullas. 
Desarrollar,  desarrollar- 
se. Eixir  de  las  poncellas, 
las  flors.  Desabotonar. 

Obriuliít.lnstrument  pera 
deixujilinarse.  Abrojos. 
V.  Abriulls. 

Obscenainent.  Adr.  Ab 
obscenitat.  Deshonesta- 
mente, lúbricamente. 

Obíi'cur.  En  sas  princip, 
acceps.  Oscuro. Tenebrós. 
Lóbrego,  tenebroso,  opa- 
co. Confús.  Confuso.  Hu- 


OBS 

mil.  Humilde.  Encubert. 
Velado.  Color  obscur. 
Tapetado,  prieto. 

Ob»>c*uranient.  Adv.  Os- 
curamente. 

Olií4ciirar.  Y.  Obscurir. 

Ob«cureilat.  Obscuritat, 
foscor.  Oscuridad. 

©bsciiret.  J/30  oscuro. 

ObticuriEiieiit.  Oscureci- 
mientu,  oscuridad. 

Obscurir.  Privar  la  llum 
y  claretat.  Oscurecer,  0- 
fuscar,  entenebrecer,  en- 
turbiar, enlutar.  DesUus- 
Irar.  Manchar,  afear.  Su- 
perar en  mèrits  á  altre. 
Eclipsar,  {se. Oscurecerse. 

OBvNcurirse.r.  Enfosquir- 

Ob«<curi.<>8ÍMi.Sup.  Oscu- 
rísimo, tenebroso. 

Ob«icurttat.  Oscuridad, 
tenebrosidad,  lobreguez. 

©bse»iüent.  Obsecuente. 

Oh!4e<|üentissini.  Sup. 
Obsecuentísimo. 

Obt>>ef|iien(>nent.  Adv. 
Obsecuentemente. 

OEpNe(|Ut.  En  sas  princip. 
acceps.  Obsequio.  Servey. 
Servicio,  aíewcíoíi.  Aplau- 
so ó  celebritat.  Honor. 
Festeig.  Festejo.  {te. 

Obsequiador. Ofcse'?i't(j?í- 

Obe«e<sutar.  Rendir  ser- 
vey. Sen-ir.  Festejar.  Cor- 
tejar, festejar,  regalar. 

Obsequios.  .Servicial. 

OE».«íervació.  Reparo.  No- 
ta. Estar  de  observació. 
Fr.  Estar  de  acecho. 

Observador.  Qui  nota. 
Noíador,  acechador.  Lo 
que  's  deu  observar.  Que 
debe  observarse. 

Observancia.  Observa- 
ción, regularidad,  regla. 
Ab  observancia.  Adv. 
Observantemente . 

Observant.  Guardador. 

Observantmeut.  Adv. 
Observantemente. 

Observar.  Reparar.  Ad- 
vertir, notar,  hallar,  ver. 
Guardar.  Guardar,  invi- 

Obsés.  Obseso.  (gilar. 

Obstacle.  Obstáculo,  óbi- 
ce, inconveniente,  tropie- 
zo, impedimento. 

Obstant  Kn  no  res).  Loe. 


OCA 


28S 


No  oponiéndose.  No  obs- 
tant. Adv.  Sin  embargo,, 
con  todo,  á  pesar,  no  obs- 

Obstar.  Obviar.       (tante. 

Obstinació.  Tossuneria, 
terquedfit.  Pertinacia, en- 
durecimiento, incorregibi- 
lidad. 

Obstinarse,  r.  Endure- 
cerse, empedernirse.  O.  ab 
furor.  Emperrarse. 

Oi>stiuatPeiridiús,  tossut. 
Pertinaz,  terco,  porfiado. 

Ob.wtruceió.  Med.  Supre- 
sión. Obstrucció  de  hu- 
mors. Opilación. 

Obstruhir.  Obstruir. 

©Síteiíiperaí-.  V.  Obehir. 

Obteniperat.  Obehit.  O- 
bedecido.        {zar,  lograr. 

Obtenir.  Obtener,   alcan- 

Obtés.V.  Obtingut. 

Obtineict.  Obteniente. 

Obtingut.  Obtenido. 

ObtuB-untent.  Lo  que  ta- 
pa. Obturamiento. 

Obtús.  Rom.  Obtuso.  La 
ángul  que  té  més  de  la 
quarta  part  de  un  circuí. 
Oblusangulo. 

Obetisáiígul.  Obtusungu- 

j     lo.  Y.  Triaiígul. 

Obuser.  Especie  de  bar- 

¡     co.  Obusero.  {suerte. 

Obvenir.  Caber  como  en 

Obventicc.  For.  Fortuito, 

'     accidental.  {Obverso. 

Obvers.    Girat  de    cara. 

Obvinent.  Perteneciente. 

Oca.  Especie  de  ánech. 
Ganso,  oca,  gansarón,  án- 
sar. Cria  de  ocas.  Ansa- 
reria.  De  oca  ó  poli  de 
oca.  Ansarifío.      (niente. 

Ocas.  Ocaso,  occidente,  po- 

Ocasió.  Ocurrencia,  opor- 
tunidad, lugar,  sazotí, 
caso.  O.  critica.  Lance. 
O.  oportuna.  Resquicio. 
A  bona  ocasió.  Adv.  A 
tiempo,  á  buena  hora.  Do- 
nar ocasió.  Fr.  Dar  lugar, 
margen,  pié.  En  altra  0- 
casió.  Adr.  Otra  vez.  Es- 
piar la  ocasió.  Fr.  Noper- 
der  ocasión.  Per  ocasió. 
Adv.  Por  causa  ó  respeto. 
Venir  en  bona  ocasió.  Ve- 
7!  l'r  en  buena  coyuntura. 

Ocasionalment.     Adv. 


286 


ocu 


Casualmente. 

'Ocal•lionar.  Producir,  a- 
carrear,  traer,  irrogar, 
engendrar. [c&s.Ansarero. 

«cater.  Lo  qui  guarda  o- 

Occéano.  Oce'oHO.  (te. 

Occident.  Ocaso,  occiden- 

Oceipuei.  Anat.  Occipucio 

Och.  V.  Floch.  Fins  als 
ochs.  Adv.  Hasta  los  hí- 
gados ó  hasta  las  aras. 

Oci  .En  sas  princip.  acceps. 
Ocio.  Recreo.  Diversión, 
huelga.  Deixament.  Pos- 
tración, inacción. 

Oci«»!!i.  Parat,  qui  está  en 
vaga.  Parado.  Vuvt.  Va- 
cio. Desocupat.  Fajraroso. 
Deixat.  Perezoso. 

Ociosanient.  Adv.  Ab 
atenció  y  pausa.  Atenta- 
mente,  (ganda,  inacción. 

Ociositat.  Oci.  Ocio,  va- 

Ocorrent.  Ocurrente. 

Ocórrer.  Ocurrir,  salir, 
ofrecerse,  acontecer.  Ocór- 
rer de  nou.  Recrecer. 

Ocos.>«oal.  Serp.  Ocozoal. 

Ocosí^ol.  Arl)re.  Ocozol. 

Ocra.  Terra  groga.  Ocre. 

Ocrací.  Pertanyent  al  o- 
cra.  Ocráceo.  (corde. 

Octacórílieli.  Mus.  Octa- 

Octá«til.  Arquit.  De  vuyt 
columnas.  Octástilo. 

Octau.  Octavo. 

Octava.  Part.  Odiava.  O. 
privilegiada.  Octava  cer- 
rada. Fèr  octavas  y  tráu- 
rer  la  octava  part.  Octa- 
var. V.  Vuytada. 

Octavanieiñt.Adv.  Por  la 
octava  rez. 

Octúdicli.  Med.  Octódeo. 

Octoech.  Llibre  de  reso 
grech.  Octoeco. 

OctoCau.  Que  te  vuyt 
franjas  bermcllas.  Octo- 
fáceo.  (ochentón. 

Octogenari.  Octogenario, 

OctójS;ono.  Octágono,  [co. 

Octosíl-labo.  Octosilábi- 

Ocult.  Oculto,  encubierto, 
secreto,  recóndito,  clan- 
deslino.  Tráurer  lo  que 
está  ocult.  Desenvainar. 

Ocultació.  Encubrimieti- 
to.  escondimiento. 

Ocultadament.  Adv.  O- 
cultament.  Ocultamente, 


OFE 

reservadamente. 

Ocultador.  Encubridor. 

Ocultanient.  Adv.  Encu- 
biertamente, escondida- 
mente,  cubiertamente. 

Ocultar.  Amagar.  Escon- 
der, encubrir,  celar.  Dis- 
simular, callar.  Reservar, 
suprimir,  cubrir. 

Ocupació.  Trabajo,  que- 
hacer, oficio,  cargo. 

Ocupar.  Emplear,  tomar, 
llenar,  coger,  r.  Ejercitar- 
se, trabajar. 

Ocupatiu.  Lo  que  es  ocu- 
pado por  otros. 

Ocurrencia.  Conjuntura. 
Coxjuntura,  ocasión. 

Ocurrir.  V.  Ocórrer. 

Odi.  Odio,  aversión,  abor- 
recimiento, enemiga. 

Odiar.  Detestar.  V.  Abor- 
rir.  r.  Aborrecerse. 

Odible.  V.  Aborrible. 

Odin.  Divinitat  dels  an- 
tichs.  Odino.  (cible. 

Odióíi.  Aborrible.  Aborre- 

Odit.  Min.  Odito,  micáceo. 

Odontagogi.  Instr.  pera 
arrancar  las  dents.  Odón- 
Odre.  V.  Bót.         (tagogo. 

Oest.Vent  de  ponent. Oesíe 

Oestnoruest.  Punt  del 
horisó  entre  '1  Noroest  y 
r  Oest.  Oestenor oeste,  [te. 

OeístíiudeM.  Oestesudues- 

Ofat.  Min.  Especie  de  már- 
mol. Ofato. 

Ofech.  Sufocament.  Aho- 
guío, ahogamiento ,  sofo- 
cación. Apagament  de  o- 
di,  guerra,  ele.  Extinción. 
V.  Ofegament.  (to. 

oreganient.  Ahogamien- 

Ofegar.  En  sas  princip. 
acceps.  Ahogar.  Quant 
es  la  causa  lo  foch  ó  fum. 
Sufocar,  extinguir,  sofo- 
car. Sumergir  en  la  ay- 
gua.  Anegar.  Cóurer  al- 
guna vianda  ab  foch  suau. 
Rehogar,  estofar. 

Ol'egarse.  r.  A  hogarse.  V. 
Ennuagarse.       '    (tufat. 

Ofegat.  Ahogado.  V.  Es- 

Ofegor.  Sofocación. 

Oféndrer.  En  sas  prin- 
cip. acceps.  Ofender.  A- 
graviar.  Agraviar,  aman- 
cillar. Fastiguejar.  Fasíi- 


OFI 

diar.  Danyar.  Herir,  a- 
gravar.  Oíendrer  á  Dèu. 
Pecar.  De  paraula.  Ajar. 

Oféndreri«e.  r.  Picarse, 
ofenderse,  resentirse. 

Ofenedor  y  Ofenent.  O- 
fensor.  ofendedor. 

Ofení^a.  Ofensión,  herida. 

Ofensible.  Que  pot  ser 
ofés.  Ofendible.  Que  ofen. 
Ofensivo.  [rente. 

Oi'eridor.  Ofrecedor,  ofe- 

Oferituent. Promesa,  ofre- 
cimiento, oferta ,  ofrenda. 

Oferir.  En  sas  princip. 
acceps.  Ofrecer.  Posar  al- 
guna cosa  voluntària- 
ment á  la  disposició  de 
alguna  persona.  Brindar, 
presentar.  Fèr  vot.  Votar. 
Dedicar  dons  a  Déu.  0- 
frendar,  consagrar.O.  al- 
gun sacrifici.  Litar.  Preu 
en  los  encants.  Licitar. 

Oferirf>ie.  r.  Ofrecerse, 
prestarse,  convidarse. 

Ofert.  Ofrecido. 

Oferta.  Promesa.  Prome- 
sa, ofrecimiento.  Lo  con- 
sagrat á  Dèu  y  ais  sants. 
Ofrenda,  ofertorio,  liba- 
ción, oblada.  Lo  sacrifici 
que  feyan  los  antichs  ofe- 
rint uña  cosa  rodona.  0- 
blacion.  Deixa.  Manda. 
Promesa.  Policitación, 
palabra,  cumplimiento. 

Ofertori.  Ofertorio.  V.  O- 
ferta.  (Malconlenl. 

Ofés.    Ofendido,    leso.    V. 

Ofici.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. Oficio.  Carreen.  .Mi- 
nisterio, plaza,  puesto.  O- 
cupació.  Ejercicio,  ocu- 
pación. Missa  major. -V. 
conventual,  parroquial  o 
mayor.  O.  de  difunts.  Mi- 
sa cantada,  de  réquiem  á 
de  difuntos.  O.  de  mestre 
de  casas.  Albañilería.  O. 
mecánich.  O.  mecánico  ó 
servil.  Fèr  oficis  de.  Fr. 
Hacer  las  veces  de. 

OHcial  de  libransas.  Li- 
brancista. 

OUcialeria.  Oficialidad. 

Oflcier.  Oficial. 

Oficina.  Obrador.  Obra- 
dor, taller. 

Oficinal.  Med.  De  botica. 


OLI 

Oflcinesch.  Propi  de  las 

oGcinas.  Oficinesco. 

Oficiós.  Aplicat.  Hacendo- 
so. Servidor.  Obsequioso. 

Ofuscació.  V.  Ofusca- 
ment.        (alucinamiento. 

Ofu.scament.O/"»  scao!07!, 

Ofuscar.  V.  Ofusquir. 

Ofu.s(|uip.  Obseurir.  Os- 
curecer, obcecar,  cegar. 
Enterbolir.  Enturbiar. 
Entorpir.  Entorpecer. 

Ofuscjiiit.  Ofuscado,  os- 
curecido.   {TI.  Ogro,  ogra. 

Ogre.  Monstruo  imagina- 

Ohible.  Oible. 

Ohida.s  (De)  ó  De  oido. 
Adv.  Por  oidas. 

Ohado.  Oido,  oreja.  Dolor 
del  ohido. Oía/^ía.  Remey 
pera  calmar  dit  dolor.  0- 
íálgico.  [yente. 

Oliidor.  Oyent.  Oidor,  o- 

Oliir.  Oir,  sentir,  entender. 

Oíala.  Interj.  Ojalá. 

Oída.  V.  Oydá. 

Ola.  Interj.  Hola.   Onada. 

Ole.  Interi.  V.  Ola.  [Onda. 

Oleaci.  Oleáceo. 

Oleaginús.  Oleagíneo. 

OJéich.  Farm.  Oléico. 

Olea.  Zoolog.  Oleno. 

Olfat.  Olfato.  Cosa  del  ol- 
ía t.  Olfatorio. 

Olí.  Aceite,  óleo.  Oli  de  a- 
bet.  Trementina.  OH  de 
anet.  Aceite  de  aneldo.  0- 
li  de  balena.  Ballenar. 
Oli  de  balsaminas.  A.  de 
balsamiiio.  Oli  de  bassas 
ó  embotxat.  Aceite  de  ho- 
juela. Oli  de  cadells.  A- 
ceile  de  cachorro.  Oli  de 
cánem.  Aceite  de  linaza. 
Oli  de  cascalls.  Aceite  de 
simiente  de  adormideras. 
Oli  de  cuchs.^ .  de  lombri- 
ces, serpentino.  O.  de  don- 
zell. A.  de  ajenjos.  O.  de 
ginebre.  Miera,  de  enebro. 
O.  de  ginebrons.  A.  de 
bayas  de  enebro.  O.  de 
llinosa.  Linaza,  ó  aceite 
de  arder.  O.  de  lliris.  A. 
de  azucenas.  O.  de  mur- 
tra. A.  de  mirto  ó  arra- 
yan. O.  de  pega.  .1.  de 
pez.  O.  de  peix.  Aceite  ó 
grasa  de  pescado.  O.  de 
vidriol.  Acido   sulfúrico. 


OLI 

O.  gras  ó  tèrbol.  Aceitón. 
Oli  sagrat.  Crisma.  O. 
vert.  Onfacino.  Al  oli. 
Adv.  Pint.  Al  óleo.  Bassal 
de  oli.  Aceitada.  Faltat 
de  oli.  Desaceitado.  Ja  ha 
begut  oli,  ója  pots  dir  oli 
te  ni  ha  caygut.  Fr.  Voto, 
ú  oruga  le  dio.  Tirar  oli  a 
la  llana.  Pera  cardarla. 
Enconrear.  Tráurer  1'  oli 
dels  panyos.  Desbruar. 
Sants  Olis.  Crisma. 

tiliaila.  Aceitada,  oleada. 

.Olíainent.  L'ntamiento, 
untadura,  untura  de  aceite 

Oliar.  L'nlar  ab  oli.  Acei- 

Olíassa.  Oleaza.  {tar. 

.Oliayre.  Qui  ven  ó  tracta 

I     ab  oli.  Aceitero. 

Olíba.  Aucell  de  rapinya. 
Lechuza.  Sol  com  una 
óliba.  Exprés,  fam.  Solo 
como  el  esparrago. 

Olier.  Aceitero.  V.  Oliayre 

¡Oliera.  V.  Cetrill. 

Oliinel.  Oli  mòlt  espès  y 
dols.  Oleomiel. 

Olios.  Aceitoso,  oleoso,  o- 
leaginoso,  oleario. 

Olio.sitat.  Oleaginosidad. 

Oliva. Fruyt  déla  olivera. 
Aceituiia.  Lo  fruyt  del 
llorer.  Baya  de  laurel.  V. 
Murtró.  Oliva  borda.  ^- 
cebuchina.  Oliva  caygu- 
da  sens  madurar.  Agra- 
cejo. Oliva  de  cuquillo. 
Aceituna  manzanilla  ó 
redonda.  Judayca.  Ercal 
ó  judiega.  Oliva  llarga. 
Aceituna  corral  ó  luenga. 
Oliva  negra.  Aceituna  mo- 
racha. Oliva  sabatera.  O. 
zapatera.  Sevillenca  ó  se- 
villana. Gorda,  gordal. 
CuUir  las  olivas  ab  la  ma. 
Fr.  Ordei'tar.  Plegador  de 
olivas.  Arriscador.  Vene- 
dor de  olivas.  Aceitunero. 

Olivarda.  Pta.  Co7iiza, 
yerba  para  los  mosquitos. 

Olivarse,  r.  Alsarse  but- 
llofas  en  lo  pa.  Escalfarse 

Olivavre.  Aceitunero. 

Oliveda.  V.  Oliverar. 

Olivella.  Pta.  Alheña,  li- 
gustro, aligustre. 

Oliver  y  Olivera.  Arbr.  0- 

I     livo,  aceituno. 


OLO        287 

Olivera.  V.  Oliver. 

Olivera  borda.  Arb.  Ace- 
buche,  oleastro. 

Oliverada  y  Oliverar. 
Lloch  plantat  de  oliveras. 
Olivar.  Lo  de  oliveras 
bordas.  Acebuchal. 

Oliverar.  V.  Oliverada. 

Olivereta.  Pta.  Olivillo. 

Oliveta.  Oliva  pequeña. 

Olivít'er.  Abundant  de  o- 
livas.  Olivífero. 

Olla.  Menjar  compost  de 
carn,  llegums  y  verdura 
bullit.  Puchero,  cocido. 
Gorch  ó  toll  que  fá  re- 
molins. Vorágine,  vórtice, 
remolino.  Olla  de  ayguar- 
dent.  Alambi.  Caldero,  a- 
lambique.  Olla  podrida. 
Escrit  pié  de  especies  in- 
connéxas  y  sens  orde.Co- 
jon  de  sastre,  fárrago,  cen- 
tón. Carn  de  olla.  Cocido. 
Ollas  ollas  de  vi  blanch. 
Joch  de  noys.  A  las  ollas 
de  Miguel.  Posar  la  olla 
gran  dins  la  xica.  Fr.  Ex- 
cedirse.  Echar  el  resto. 
Ser  de  la  olla.  Fr.  Ser  de 
la  oca.  Ser  de  la  pega  o 
de  la  pandilla.       Ollería. 

Ollani.  Conjunt  de  ollas. 

Oller.  Ollero,  barrero. 

Olui  li  Om.  Arb.  Olmo,  ála- 
mo, negrillo.  Olm  blanch. 
V.  Alba. 

Oliiiar.  Lloch  plantat  de 
olms.  Olmeda,  olmedo. 

Olmeda.  Negrillera,  ol- 
medo. V.  Olmerar. 

Olinerar.V.Olmar.  {Lona 

Olona.  Especie    de  tela. 

Olor.  Perlum.  Perfume, 
fragancia ,  aroma.  Donar, 
fér  ó  llansar  olor.  Oler, 
dar,  despedir  olor.  Mal 
olor.  Fetor,  hedor,  mal 
olor.  No  fér  bon  olor.  Fr. 
Ser  sospitós  ó  perillos. 
Ser  sospechoso  ó  peligroso 

Olorador.  Oledor. 

Olorar.  Percibir  ab  lo  ol- 
fato. Oler.  Anar  rastre- 
jant alguna  cosa  per  me- 
di del  olfato  ó  per  inda- 
gació. Husmear,  oliscar. 
Olorar  sovint.  Olfatear. 

Olorat.  Olido.  {lio. 

Oloret  V  Oloreta.  Olorci- 


288 


ONA 


Oloró«<.  Fragant.  Odorífe- 
ro,  oledero,  oloroso. 

Olvidadas. O/i/f/adiro.  \ 
Desmemoriat. 

Olvidar.  Borrarse  de  la 
memoria  Desaprender, 
cancelar.  Fèr  olvidar  lo 
aprés.  Fr.  Desenseñar.  No 
tenir  olvidal.  Fr.  Xo  tener 
en  olvido,  no  descuidar. 

Olvidartiie.  r.  Desmemo- 
riarse, pasarse,  desacor 
darse,  trascordarse. 

Olvidat.  Olvidadis.  Olvi- 
dadizo, desmemoriado. 

Olvit.  Falla,  cessació  de 
la  memoria.  Olvido.  Se 
diu  impròpiament  del 
descuji.  Descuido. 

Oni.  V.  Olm. 

Oiuáí«.  Venlricul  del 
mugadors.  Omaso. 

Oiubra.  Sombi'a. 

OnihrarNe.  r.  Obscurirse. 
Oscurecerse. 

Ombrat.  .Assombrat,  es- 
pantat. Asombrado. 

Oiubrejanieiit.  Pint 
Sombra,  penumbra.ilircar 

Oiiibrejar.    Pint.    Som 

Oiubri!.  Lo  que  fá  som 
bra.  Sombrío ,é  sombroso. 
Tenebrós.  Umbrío,  opaco. 

Ombriu.  AIóll  ombrívol. 
Umbrío,  sombrío. 

Ombrívol.  V.  Ombri). 

Oment.  Anal.  Tela  de  las 
tripas.  Redaño, 

Ornes.  Omitido,  omiso. 

Ométrer.  Omitir,  preter- 
mitir, {so,  ominoso. 

Ominós.  Funest.  Azaro- 

Oniis.  Descu)dat ,  deixat. 
Omiso,  flojo,  Í7}curioso. 

OmUii'ago.  Omnívoro. 

Omnip<»(eiit.  Todopode- 
roso, omnipotente.      (tos. 

Omnisantor.  Todos  San- 

Oni«»l«»$;ar.  Lee/alizar. 

Omplir.  V.  l'mplir. 

Ona.  .Alovimenl  de  la  ay- 
gua.  Ola,  onda.  y.  Onada. 
En  forma  de  onas.  Undu- 
lado, unduloso. 

Onada.  Ona  gran.  Oleada. 
Bul!  ó  gall  que  fa  1'  ay- 
aua  quant  bull.  Hervor, 
hervidero.  La  successió 
continuada  de  una  onada 
álesprés   de  altra.  Olaje, 


OPO 

oleaje.     Onadas     que 
rompen. Cachones. -nagro 

Onagre.  Ase  salvatge.  0- 

Ona.i^nia  bona.V.  One>ma 

Onde.  Tío.  Onde  valen- 
cia. Tío  segundo. 

Oíiclet.  Tractament  dels 
vells  ó  concos.  Tío. 

Olida.  Interjecció.  Ola,  oi- 
ga. Fér  ondas.  Ondear. 

Onüejador  y  Ondejant. 
Ondeante.  (tuar. 

Ondejar.   Ondear  ,    jluc- 

Ond«is.  Undoso. 

Onejar.  V.  Ondejar. 

Onerós.  Pe.•íat ,  gravós. 
Pesado,  gravoso,  molesto. 

Ouesma.  Pía.  Saxífraga. 

Oni(|ueí.  Min.  Ónice,  oni- 
che,  ónix,  oniz. 

Ouurús.  Honrós.  Honroso, 
honorífico. 

Onsa.  Ossa.  Osa.  Onsa 
major.  .Asir.  Osa  mayor, 
carro.  Onsa  menor.  Astr. 
Cinosura,  carro  menor. 

Ouse.  Once.  (onzavo. 

Onsé.  Onceno ,   undécimo, 

Ons4t.  .Animal.  Os.  Oso. 

Ogiucli.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Opaco.  Trist,  funest. 
Triste,  aciago,  funesto. 
Obscur.  Oscui'o.  tenebroso 

Ópalo.  Certa  pedra  ab 
jocb  de  colors.  Piedra  iris. 

Operaprcii.  Lo  pieu  del 
Iraball  fot.  Operaprecio. 

Opi.  Opio,  anfión. 

Opiat.  Alopiado,  opiado. 

Opilad  ó  y  Opilamenl. 
Med.  Opilación  y  hacera 
si  es  la  melsa.  (vo. 

Opilatiu.  Med.  Obstructi- 

Opim.  Opimo,  fértil,  abun- 
dante, abundoso. 

Opinar.  Sentir,  imaginar. 

Opinió.  Idea.  Persuasión, 
idea.  Dogma,  seda.  Dog- 
ma, comunión. Fama.  Pre- 
dicamento,  plaza.  Arri- 
mat a  sa  opinió.  Loe.  A- 
sido,  aferrado  á  su  opinión 

Opin¡«»ná(icli.  Casquiva- 
no, ligero  de  cascos. 

Opiuiós.  Opinador.. 

Opíparo.  Parlant  de  un 
convit  de  taula.  Esple'n- 
didii.       ima.  Opoponaco.\ 

Opoponacli.  Esp.  de  go- 

Oportii.  Oportuno  ,  lem-' 


OPU 

pe stiro,  pertinenle,còmodo 

Oportunament.  Adv. 
Pertinentemente,  congrua- 
mente, en  sazón. 

Oportunitat.  Sazón,  oca- 
sión, caso,  punto. 

Oposadanieut.  Adv.  0- 
puestamenle,  encontrada- 
mente, contrariamente. 

Oposadur  y  Oposant. 
Opositor,  contrincante. 

Oposar.  Oponer,  contra- 
poner, objetar. 

Oposarse.  r.  Oponerse, 
resistirse,  contrarestar,  re- 
clamar, protestar.  [Irado. 

Oposat.  Opuesto,   encon- 

Oposició.  Desconformi- 
dad, opugnación,  contra- 
posicio7i ,  contraresto, 
guerra.     l.\.d\.  Al  frente. 

Opúsit.  Frente.  Al  opósit. 

Opu.<«itori.  Opositivo. 

Oprémt-r.  Oprimir.  Opri- 
mir, vejar.    '  imido. 

Opremut  y  Oprés.  Ojiri- 

OpreNsió.  Subjecció.  Su- 
jeción. Apretura.  Apretu- 
ra .  aprieto.  Opressió  de 
cor.  .4/109 líío,  pesadilla. 
Ab  opressió.  Adv.  Opresi- 
vamente. Traurer  de  la 
opressió.  Desoprimir. 

Oprimi(í4ir.  Opressor, 
lo  que  oprimeix.  Opresor. 

Oprimir.  Apretar.  Apren- 
sar ,  prensar ,  ahogar, 
comprimir.  .Angustiar. 
Agoviar.  Carregar.  Car- 
gar, agravar. 

Oprimit.  Oprés.  Oprimi- 
do ,  comprimido,  sujeto. 
Estret,  que  ab  dificultat 
se  pot  móurer.  Premioso, 
apretado.  Agoviat.  Ago- 
biado, cstre-hado. 

Oprobi.  Oprobio,  baldón. 

Oprobiar.  V.  Afrontar. 

Opsomanfáticlc.  Qui  té 
manía  per  certs  aliments 
especials.  Opsúmano. 

OptHlmia.  Oftalmía,    gir. 

Optar.  Escullir,  triar.  £/f- 

Optatiu.  V.  Desitjable. 

Optimi.snte.  Optimismo. 

Optumiiiiat.  Otoñada. 

Opugiiud«)r.  Contradic- 
tor. Opositor.       (pugnar. 

Opugnar.  Impugnar,  hn- 

Opul.  .Arbr.  Acer  menor. 


ORB 

Opulencia.  Riqueza. 

Opulent.  Opulento. 

Opulentnient.Adv.  Opu- 
lentamente, ricamente. 

Opúsciii  y  Opúscul.  Es- 
crit, obra  cutía. Opúsculo 

Or.  En  sas  princip.  acceps. 
Oro.  Joyas,  adornos  riehs 
de  las  donas.  Joyas.  Or 
baiut.  Oro  baíido.Or  ber- 
berí. Oropel,  hoja  berbe- 
risca. Or  de  canal.  Oro 
en  barras.  Or  de  copella. 
Oro  de  copela  ó  de  tibar. 
Or  en  gra.  (Capa  de).  A- 
lutacion.  Or  en  massa. 
Barra  de  oro.  Or  en  pa- 
llas, fíiel.  Or  fals  ó  fal- 
tat de  lley.  Oro  falso, 
guañin.  Or  fi  ó  pur.  Oro 
obrizo.  Or  filat.  Oro  hila- 
do ó  en  hilos.  Or  fos.  Oro 
fundido  ó  calcinado.  Are- 
na de  or.  Pepita.  Barra 
de  or  pur  natural.  Pala- 
cra, polacrana.  Co?a  de 
or.  Áureo.  Pany  de  or. 
Pan  de  oro.  (slch'.  Orabin. 

Oi'alii.     Instrument    mú- 

OracisV.  Siiplica.  Plegaria. 
Oració  dominical.  Padre 
nuestro.  A  toch  de  oració. 
Adv.  ,1  las  oraciones,  üir 
la  oració.  Fr.  Rezar  el  .A  re\ 
Marta.  Fér  oració.  Orar.  ¡ 

Oi-ac-Èoner.  Qui  diu  ora-| 
cions,  samajre.  Oracione-] 
ro.  Entregat  á  la  oració.; 
Dado  a  la  oración. 

Oracle  y  Orácul.  Oráculo. 

Oracía.  Peix.  Dorado,  do- 
rada, doradilla,      (tador. 

Orador.  Razonador,  reci- 

Oradura.  Bogeria.  Locura 

Oraiigutá.  Especie  de 
mona.  Orangutan. 

Oraiior.  Aucell.  Oranoro. 

Orar.  Pregar.  Rezar. 

Oraí.  Boig.  Orate,  loco. 

Oraíse.  Lo  estat  de  la  at- 
mósfera. Tiempo.  Mal 
temps.  Oraje.  Vent  de  ter- 
ra. Terral.  V.  A\re. 

Oratori.  Pregadèu.  Recli- 
natorio. Oratori  dels  gen- 
tils. Larario. 

Orb.  Mascaró,  malaltia  en 
que  la  substancia  farino- 
sa del  blat,  etc.,  se  con- 
verteix   en    una    polseta 

DIC.      CAT.     CAST. 


ORD 

negra.  Tizón ,  añublo. 
Tornarse  orb.  Arroyarse. 
Forma  orba.  Arquit.  Bo- 
cel,        tiago.  V.  Orqual 

Orbal.  Pta.  Yerba  de  San 

Orliecina.  Aucell.  Paro. 

Orea.  Cetaci  del  género 
delfi.  Delfín.         (colom. 

Orcaneta.  Pta.  V.  Peu  de 

OrUe.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. Orden.  Precepte. 
Precepto,  mandato,  man- 
damiento. Organisació. 
Organización,  estructura. 
Orde  dels  alemanas.  Or- 
den teutónico.  Orde  per 
comparèixer.  Comparen- 
do. Ab  orde.  Adv.  Orde- 
nadamente. Donar  orde. 
Fr.  Dar  orden,  i^rdenar. 
En  orde.  Adv.  En  quant. 
En  cuanto  ,  respecto  de. 
Fora  de  orde.  Adv. Des- 
ordenadament. Desorde- 
nadamente ,  sin  trastes. 
Posar  orde.  Ordenar.  Po- 
sar en  orde.  Fr.  Poner 
orden,  digerir.  Seis  orde 
ni  concert.  Adv.  Séns  re- 
gla. Descabelladamente, 
descabezadamente,  revuel- 
tamente, sinpiiés  nicabeza 

Or«íeuaeiú.  Arreglo.  Ar- 
reglo, disposición. 

Orueuador.  Concerlador. 

Ordeuauíeht.  Ordenor- 
cion.  V.  Estatut. 

Ordenando.  Ordenante. 

Ordenanza.  Precepte. 
Ordenación.  Estatut.  Es- 
tatuto, ordinacion. 

Ordenant.  Qui  ordena. 
Ordenador,  preceptor. 

Ordenar.  Manar.  Man- 
dar. Receptar.  Recetar. 
Establir.  £s/a6Í6cer,  or- 
ganizar, instituir.  Arre- 
glar. Distribuir.  Posar  en 
c\at.  Desenredar,  aclarar. 
Conferir  ordes  sagrats. 
Dar  ordenes. 

Ordi.  Pta.  Cebada.  Ordi 
palmell.  Cebada  ladilla. 
Ordi  ramos.  Cebada  ra- 
ííiosa.  Ordi  vano.  Cebada 
de  abanico.  Aygua  de  or- 
di. Ordiato.  AUpar  de  or- 
di. Encebadar. 

Ordiada.  Ordi  pelat.  Or- 
deata,  ordiato. 


ORE        289 

Ordiat.  Hordiate,  tisana. 

Ordidor.  Urdidor,  lo  qui 
urdeix.  L'rdidor.  Instru- 
mentpera  urdir. Urdidera 

Ordinació.  Estatut,  or- 
denansa.  Ordenamiento, 
ordenanza  ,  ordenación. 
V.  Manament. 

Ordinari.  Comii ,  bast. 
Basto,  común,  grosero, 
grueso.  Vulgar.  Vulgar, 
usual.  Traginer.  Cosario. 
De  ordinari.  Adv.  Comun- 
mente. Lo  mes  ordinari. 
Lo  mas  abyecto  o  vil. 

Oriiiuariaiuent.  Adv. 
Comunment.  Comun- 
mente. Baixament.  Grose- 
ramente,  toscamente.   (ío. 

Ordinata.  For.  Pedimen- 

Ordir.  Urdir.  Urdir. 

Ordit  y  Ordidura.  Urdit. 
Urdimbre.      ^Ordenador. 

Ordonant.    Qui   ordena. 

Ordre.  V.  Ocde.        {oreo. 

Oreig.  Ayre  suau.  Aura, 

Orejar.  Orear. 

Orella.  En  sas  princip. 
acceps.  Oreja.  Lo  ohido  ó 
la  acció  de  ohir.Oírfo.Cor- 
retjela  de  la  sabata.  Ma- 
juela. Orella  de  ase.  Pía. 
Consuelda,  suelda.  Orella 
de  monjo.  Pta.  Sombreri- 
llos, oreja  de  abad,  om- 
bliguera,  ombligo  de  Ve- 
nus. Orella  de  Hebra. 
Pta.  Amarguera.  Orella 
de  rala.  Pta.  Pelosilla, 
velocilla.  Altra  planta  de 
aquest  nom.  Yerba  pa- 
jarera, pica  gallina,  al- 
sine  media.  Cau  de  orella. 
Alveario. X  cau  de  orella. 
Fr.  Pegado  al  oíí/o.  Adres- 
sar  las  orellas.  Fr.  Agu- 
zar, desencapotar  las  ore- 
jas. Estirar  la  orella  al 
gal.  Fr.  Jugará  lascar- 
ías. Mirarse  las  ui'ias ,  ti- 
rar las  orejas  d  la  oreja. 
Junyir  las  orellas.  Fr.  A- 
musgar.  Fregada  de  ore- 
llas. Loe.  Reconvenció 
aspra.  Andanada.  Llevar 
ó  trtUar  las  orellas.  Fr. 
Desorejar.  Parar  las  ore- 
llas. Fr.  Escoltar  ab  aten- 
ció. ,4p/icar  el  úido,  abrir 
los  oidos.  Rómprer  ó  tren- 
19 


290        ORG 

car  las  orellas.  Fr.  Mo- 
lestar ab  paraulas.  Aiur-\ 
dir  Ion  oidoí.  Sacudir  ò 
sacudirse  las  orellas.  Fr. 
Orejear.  Venir  á  las  ore-j 
Has.  Yt. Llegar á  los  o\dos.\ 
Xiularà  la  orella  de  algú. 
Fr.  Sugerir  á  altre  alguna 
especie.  Ladrar  al  oido  ó 
á  la  oreja.  Xiular  las  ore- 
llas. Fr.  Zumbar,  zurrir, 
sonar  los  oídos.  ¡ 

Orellafla.  Estirada  de  o-| 
relias.  Orejón,  tirón  de 
orejas.  ', 

Orellana.  La  mólsa  dell 
prèsechassecada.Ore/o7!.l 
Orellana  de  paret.  Pta.| 
Siempreviva  mayor.  i 

Orellaza.  Aum.  Orejaza.  j 
Orellera.  V.  Orelló.  | 

Orelló>  Tascó  del  dental 
de  la  arada  pera  obrir  lo  I 
solch.  Orejera,  orejón. 
Orellut.  Orejudo.  \ 

Oremii.ci  Pérdrerlo).  Fr. ' 
fam.  Perder  el  tino.  I 

Oreneta.  Aucell.  Golon-\ 
drina  y  golondrino  lo  mas- 
cle. Oreneta  novella.  Go-' 
londrinico.  Pedra  de  ore- 
neta. Alidona.  1 
Orenga.  Pta.  Orégano.       \ 
Orfá  y   Orfe.   La  persona 
de  menor  edat  que  li  fal- 
tan los  pares.   Huérfano.' 
Lo  noy  que  's  queda  sens 
pares  v  se  recull  en  algun 
establiment  públich.  Doc-\ 
trino ,  pupilo. 
Orfanilat .    Orfanilat    y 
Orfendat.  Orfandad.       '  i 
Orfe.  V.  Orfá.  | 
Orfll.  Pessa  de  figura  en 
el  joch    deis    escachs  ó 
aixedrés.  .4/^/,  ar/iL        | 
Orj£;a.    Órgano.    Orga    de 
Caldas.  Loe.  fam.  Los  ór- 
ganos de  Móstoles.   Orga 
de  gats.  Loe.  fam.  Músi- 
ca ratonera.  Orga  de  ra- 
hons.     Fam.     Charlatán.] 
hablador,  badajo.  V.  En-^ 
rahonador.  Orga  portátil. 
fíealejo.  Manxar  la  orga.! 
Entonar.    Trempat    com 
un  orga.   Fr.   fam.  Estari 
como  un  reloj.                    I 
Organ.V.  Orga.  [Organero' 
Organer.  Qiii    lá  orgas.' 


ORI 

Orgánicb.  Que  té  conso- 
nancia y  armonía.  Armó- 
nico, orgánico. 

Organiíiiaeió.  Arreglo , 
orde.  Arreglo,  método, 
composición,  orden. 

Organizar.  Arreglar,  or- 
denar. Arreglar,  ordenar 

Oreani.aiine.  Organismo. 

Orgaí^nie.  Med.  Orgasmo. 

Orgue.  V.  Orga. 

Orgull.  Supèrbia.  Orgu- 
llo, altivez,  vanidad,  pre- 
sunción. Ufana  en  las 
plantas.  Lozanía,  vigor. 
Vivesa  en  los  animals. 
Brio,  ri'rert!. Aplacar  ó  fér 
baixar  1'  orgull.  Fr.  Hu- 
miliar. Bajar  los  brios, 
humillar,  desendiosar. 

Orgullir.  V.  Ensuperbir. 

OrgulUni.  Presumit ,  in- 
flat. Altivo,  jactancioso, 
soberbio,  soberbioso.  In- 
solent. Descarado  ,  inso- 
lente. Dit  dels  animals. 
Brioso,  vigoroso.  Dit  de 
las  plantas.  Lozano. 

Oriantbre.  Ambre  de  co- 
lor de  or.  Oriámbar. 

Oricalcit..Min.  Oricalcito. 

Orictólecli.  Entes  en  o- 
rictologia.  Orictohgo. 

Orient.  Este,  levante. 

Oriental.  Astron.  Ortivo. 

OriTany.  V.  Orifici. 

Orïlici.  Orificio,  abertura. 

Origen.  Principio,  comien- 
zo ,  nacimiento  ,  fuente, 
raiz,  venero.  Tráurer  ori- 
gen. Fr.  Originarse. 

Origenisnie.  Secta  de  0- 
rigenes.  Origenismo. 

Original.  Ejemplar,  pro- 
totipo. En  lo  escrit.  .4 H- 
tógrafo.  [cendiente. 

Originari.  Oriundo,  des- 

Originariainent.  Adv. 
Originalmente. 

Originar.«ie.  r.  Venir,  pro- 
venir, proceder,  nacer,  re- 
sultar, dimanar. 

Orina.  Pixats.  J>/efirfos,orí- 
nes.  Fluixedal  de  orina. 
Med.  Estangurria. 

Orinador.  Lloch  pera  ori- 
nar. Meadero. 

Orinal.  Gibrelleta.  Servi- 
cio, bacín,  bañado.  Orinal 
de  terra  ó  de  terrissa.  Po- 


ORO 

tro.  Orinal  pla.  Silleta, 
sillita.  V.  Servici. 

Orinalet.  Dim.  Jarrillo. 

Orinar.  Mear,  desbeber. 

Orinari.  L'rinarío. 

Orin.*«.  V.  Orina. 

Oriol.  Aucell.  Oropéndola. 

Oripell.  V.  Or  berberí. 

Orà.<wj«ont.  V.  Horisoni. 

Oritíi.  Pl.  Min.  Oridos. 

Oriundo.  Originario. 

OrjaI.Naut.('af)a  del  tímcm. 

Orla.  Ribet.  Orilla.  Fusl 
del  costat  de  la  nau.  Cinta 

Ormeig.  Trassa ,  enginy. 
Traza.  Pl.  Instruments 
de  algun  art  ú  ofici.  Ape- 
ros, útiles,  arreos,  ense- 
res, pertrechos,  utensilios, 
aparejos,  recado.  Instru- 
ments de.pescar,  aparells 
de  una  nau.  Jarcia.  Guar- 
niments del  caball.  Mon- 
tura. Las  eynas  de  picar 
foch.  Yescas. 

Orniejar.  Armar,   equi- 

ÍKir  ,  enjaezar.  V.  Prove- 
lir,  .\parellar. 

Orniet.Í!«.  V.  Ormeig. 

Ornabeeli.Forl.  Obra  ex- 
terior. Ornabeque. 

Oi-nanient.  .\dorno.  Or- 
namento, adorno.  Llustre, 
honra  de  alguna  familia. 
Lustre,  esplendor.  Pl.  Ves- 
timenta, traje.  Ornament 
pera  dir  missa.  Paramen- 
tos sacerdotales.         {na>: 

Ornar.  Adornar.   engaUí- 

Ornato.  Adorno,  compos- 
tura. Adorno,  ornamento, 
atavio.  Ret.  Elegancia  en 
lo  llenguatje.  Ea-omn- 
cion,  flores  de  retorica. 

Orni  íFér  lo  .  Fr.  Fér  lo 
desentès.  Hacerse  memo. 

Ornitólecli.  Qui  estudia 
los  aucells.  Ornitólogo. 

Ornitorinrh.  Que  té  la 
forma  de  un  bech  de  au- 
cell. Ornitorinco. 

Oró.  (íraner  de  canyas,  es- 
toras,  etc.  Orón,  escriño. 

Orobánr|uioh.  Bot.  Anñ- 
lech  á  la  orobanca.  Oro- 
banqueo. 

Orobi.  Pta.  Orobío. 

Oroneta.  V.  Oreneta. 

Oro.>i  ¡Anar  de).  Fr.  Cáu- 
rer  alguna  cosa.  Caer. 


os 

Orpbá.  V.  Orfá. 
-Orpinient.  Especie  de  ar- 
sénich.  Oropimente,  oro- 
pimenlo.   Orpiment  ber- 
mell.  Sandáraca. 
-Orqual.  Pta.  Climeno. 
Or(|ue.<«trí.    Especie    de 

piano.  Osquestrmo. 
-OrqiiÍM.  Pta.  Orquiso. 
Orri.  Lo  temps  ocupat  en 
fer  lo  formatge.  Extrema- 
das. La  taula  ó  post  á 
propòsit  pera  fér  format- 
ges. Quesera.  Anar  en  or- 
ri. Fr.  Estar  mal  condu- 
hida  una  cosa.  Rodar,  ro- 
lar. En  orri.  Adv.  De  un 
costat  á  altre.  A I  estricote, 
al  retortero.  Parlant  de 
cosas  petiías,  á  bullo.  A 
granel.  Fér  anar  en  orri. 
Fr.  Fér  rodar  ó  anar  de 
una  part  a  altra.  Traer  al 
retortero,  al  estricote. 
'Orri|>ilar»>e.    r.    Extre- 

méixerse.  Estremecerse. 
■Oriiia.  Naut.  Tauló  ovalat 
clavat  en  lo  pórtalo  pera 
contenir  la  deriva.  Orza 
de  deriva.  La  acció  y  efec- 
te de  orsar.  Orzada. 
Orsar.   Donar  la  proa  al 
vent.  Orzar,  amurar,  pe- 
llizcar, puntear. 
Ort.  V.  Hort. 
Ortijs;».  Pta.  Cania.  O.  que 

no  pica.  Ortiga  muerta 
Ortocisí.  Pta.  Ortociso. 
Ortuclús.  Min.  Feldespat 

de  potassa.  Ortocloso. 
Ortolálícli.  Obsceno,  im 

puro,  ortofálico. 
Ortólech.  Ortólogo. 
Or(4»riiiqui.  Zoolog.  Or- 
torinco.  {raquia 

Ortorrácia.  Med.  Orlor- 
Ort««cel.  Med.  Ortoscelo. 
Oruga.  V.  Eruga,    (perro 
Orvál  li.  Pta.    Vejiga  de 
Opxata.  Esp.  de  beguda 
Orchata.  La  que  's  fa  de 
Uet  de  almelUas.  Almen- 
drado. Farm.  Emulsión 
•s.  Pronom  pers.  Vos.  La 
part  mes  dura  del  eos  del 
animal.   Hueso.   La   part 
ahont  baila  lo  os  baila- 
dor del  anca.  Acetábulo. 
Os  bailador.  Chueca.  Os 
bertran.  Hueso  sacro.  V 


oss 

Mandra.  Os  de  cipia.  Vi- 
olón ,  jibia.  Os  de  i'  ale- 
gria. Cassoleta.  Choque- 
zuela. Os  de  la  cuixa.  Ba- 
bada, fémur.  Os  de  la  es- 
pinada. Vértebra.  Os  deis 
ulls.  Hipopion.  Os  des- 
carnat. Zancarrón.  Lla- 
garse algun  os.  Cariarse. 
Moldrer  los  ossos.  Fr.  Im- 
portunar.i/oíer,  fastidiar. 
So  deixar  os  sencer.  Fr. 
No  dejar  hueso  sano.  No 
tenir  os  sencer  ó  cap  os 
sencer.  Expr.  Estar  hecho 
una  alheña.  No  tenir  sino 
ossos.  Fr.  Estar  móll  ma- 
gre. Estar  en  los  huesos. 
Sach  de  ossos.  Fr.  Quino 
le  sino  la  pell  y  la  ossa. 
Costal  de  huesos.  Tenir  ó 
gastar  os.  Fr.  fam.  Tener 
galbana.  Tornar  á  lloch 
algun  os.  Fr.  Ensalmar. 
Anatomia  dels  ossos.  Os- 
teografia,  osteotomía. 

Óh.  Animal.  Oso.  Fér  lo  os. 
Fr.  Fér  lo  dropo.  Hara- 
ganear.ha  Ionio.  Tojitear. 

Oüiar.  V.  Gosar,  Atrevirse. 

0»)cá.  Mossa  ó  esquerda. 
Mella,  muesca.  La  regata 
espiral  en  la  punta  del 
fus  pera  enganxar  lo  fil 
Hueca.  Fér  oseas.  V. Osear 

Clocar.  Mellar. 

OscU.V.Tosch.  {fluctuante. 

Oscil-lahle.       Oscilable, 

ONcil-Iar.  Oscilar. 

ONculador.  Besucón.  Y. 
Besador.  (tismo 

Oscurantisme.Oscuror!- 

0»iniaí«.*«óiuich.  Quim 
Osmazómeo. 

OíHuat.  Combinació  del 
ácil  cósmich.  Osmato. 

Omiuí.  Mip.  Osmio. 

0.>«niiur.  Min.  Osmiuro. 

Otisa.  Ossamenla.  Osam 
bre.   Constelació.    Carro 
mayor,  osa  mayor.  No  te- 
nir sino  la  ossa.  Fr.  No 
tener  mas  quela  armazón. 

OMsall.  V.  Osset. 

Oi«««anienta.  Osambre,  o- 
samenta.  (ro. 

Olivera.  Osar,  osario,  ose- 

OMset.  Diminutiu  de  os. 
Huesecico.  Os,  animal  pe- 
til.  Osesno.  Joch  en  que  's 


ou 


291 


tira  lo  osset  del  genott 
del  moltó.  Taba  ,  carni- 
col. Pl.  V.  Ganyils. 

Oj<f4<»««.  De  la  naturalesa  á 
aspecte  del  os.  Oseo. 

Oüsut.  Osudo,  ososo,  hue- 
soso, huesudo.  {taga. 

Ostaga.  Naut.  Ustaga,fus- 

Ostal.  V.  Hostal.  (da. 

Ostarda.  Aucell.  Arutar- 

Ostensiú.  Manifestación. 
Fér  os  tensió.  Manifestar. 

Ostensiu.  Lo  que  mostra. 
Manifiesto,  patente. 

Ostentaciu.  Majestad, 
pompa  ,  aparato  ,  tren, 
rumbo.  (Jactarse. 

0»$teHtar.  Vanagloriarse. 

O.stentócí.  Sumptuós. 
Suntuoso,  magnifico. 

Osteitmalácia.  Med.  Re- 
blanimentd' ossos.  Osteo- 
malaquia  ,  osteomalawia. 

Oíítia.  Marisco.  Ostra.  Per 
clóurer  cartas.  Oblea.  V. 
Hostia,    (ostra.  Os/ráceo. 

Ostraci.    Semblant  á   la 

0.>>tracií»nie.  Ostra/:ismo. 

0.<«tral.  Ostrera. 

Ostrea.  V.  Ostia.  (Ostrero. 

O.strer.    Qui   ven   ostras. 

Ojítrera.  A'.  Ostral. 

Oüitrí.  Purpúrich.  ustrino, 
ostricolor.  [Ostrífero. 

Ostrifer.  Que  cria  ostras. 

Ostrina.  Quim.  Ostreina. 

OfitrÓH,  Oslreoso.     (Ótalo. 

Ota!.    Especie  de  jonch. 

Othouiá  ú  Otomá.  Otoma- 
no. (Ha.  Otideo. 

Otidiel).  En  forma  de  ore-> 

Otoplaf^t.  Med.  Otoplasto. 

Otorgador.  Cosa  que  's 
pot  ó  s'  ha  de  otorgar. 
Otorgadero.  Lo  qui  otor- 
ga. Otorgante.  Olorgador 
de  poders.  Poderdante. 

Otiirgainent.  Consenti^ 
ment.  Consentiniiento,.pa~ 
se,  permiso.  Otorgament 
de  capítols  matrimonials. 
Otorgo.  (torgador. 

Otorgant.  Qui  otorga.  O- 

Otorgar.  Consentir,  Con-' 
ceder,  candescender. 

Ou.  Interj.  pera  cridítr  ú 
algú.  Ola,  oyes.  Cos  esfé- 
rich  que  ponen  las  fame- 
Uas  de  varios  animals. 
Httevo,  Ou  blan,  V,  Oa 


292 


PA 


pera  béurer.  Ou  clar  ó 
ayguapoll.  Huevo  huero. 
Ou  covarot.  Nidal,  huevo 
falso.  Ou  covat.  Huevo 
empollado.  Ou  de  grano- 
ta. Girino.  Ou  del  aucell. 
Postura.  Ou  del  dia.  Hue- 
vo fresco.  Ou  de  niu,  V. 
Ou  covarol.  Ou  de  peix. 
Hueva.  Ou  escumat. //ue- 
vo  cocido  en  agua.  Ou  es- 
tantis  ó  vell.  Huevo  ave- 
jo.  Ou  íerTM.  Huero  frilo, 
estrellado.  Ou  fresco.  V. 
Ou  del  dia.  Ou  menat  ó 
remenat.  Huevo  revuelto. 
Ou  nano.  Huevo  centeni- 
no.  Ou  pera  béurer.  Hue- 
vo cocido,  blando,  huevo 
pasado  por  agua.  Ou  po- 
llat. V.  Ou  covat.  Ou  sens 
closca.  Huevo  sin  casca- 
ra, en  fárfara.  Ou  sens 
rovell.  V.  Ou  clar.  Closca 
del  ou.  Cascara  del  Jtuevo. 
Grell  del  ou.  Galladura, 
meaja.  Joch  del  ou.  Bo- 
che. Rovell  del  ou.  l'ema 
del  huevo.  Tel  del  ou.  Al- 
gara, fárfara.  PI.  Ous  en 
truyla. //wei'os  en  tortilla. 
Ous  lilat.>i.  Huevos  hilados. 
Deixar  los  ous  ajguapolls. 
Enhuerar.  Estar  plé  com 
un  ou.  Yv.  Estar  rebosan- 
do ó  de  bote  en  bote.  Pón- 
drer,  fèr  ous.  Los  aucells, 
insectes,  etc.  Aovar,  ovar. 
Los  peixos.  Desovar.  Fèr 
r  ou.  l"r.  Póndrerlo.  Po- 
ner el  huevo.  No  li  ama- 
garás r  ou.  Fr.  jVo  se  deja 
poner  la  albarda.  Tenir 


PA 

sempre  ous  ó  colomins. 
Fr.  El  hisopo  del  herrero, 
cuando  en  el  agua  cuando 
en  el  fuego. 

Oubi.  fiaci,  cubell  llarga- 
rut  pera  donar  menjar  als 
porchs.  Gamella ,  dorna- 
jo, dornillo.  V.  Gabadal. 

Ouhera.  Ovan.  Overa,  o- 
vario.  Ovari  dels  aucells. 
Huevera,  madrecilla.  0\a- 
ri  deis  peixos.  Hueva.  Pe- 
tit vas  pera  posar  1'  ou 
pera  béurer.  Huevera. 

Ouliet.  Ou  |)etii.  Hueveci- 
llo.  Clotet  rodó  que  fan 
los  noys  en  ierra  pera  ti- 
rar la  pilota.  Bote,  boche. 

Oval ,  Ovalat  y  Oval.  En 
forma  de  ou.  Aovado.  En 
figura  de  ou.  Ovalado. 

Ovalat.  V.  Oval. 

Ovalich.  Oval.  Ora?,    {go. 

Ovalobloncb.  Ovalohlon- 

Ovari.  Anat.  Ovario. 

Ovat.  V.  Oval. 

Ovella.  Oveja.  Ovella  xor- 
ca.  Oveja  machorra.  Cosa 
de  ovellas.  Ovejuno.  Pas- 
tor de  ovellas.  Ovejero. 

Oveller.  Pastor  que  guar- 
da las  ovellas.  Ovejero, 
pastor  de  ovejas,  (ovejica. 

Otelleta.  Dim.  Ovejueta, 

Ovelo.  Ovalo.  Ovalo. 

Ovest.  Oest.  Oeste.  {Ovian. 

Ovia.  Especie  de  ametller. 

Ovidticte.  Oviducto. 

Ovirar.  Véurer  confusa- 
ment. Diíi.sar,  columbrar, 
brujulear,  vislumbrar. 

©virarse,  r.  Divisarse,  en- 
trelucir, entreparecerse. 


PA 

Ovóydicb.  Que  té  la  for- 
ma de  un  ou.  Ovoide, ovu- 
liforme.^ 

Óvulo.  Óvalo.  Ovalo. 

Oxácit.  Quim.  Oacacido. 

Oxálats.  Quim.  Sais  com- 
postas de  una  base  y  de 
acil.  Oaalalos.    {hidrato. 

Osalbidrat.Quim.  Oxal- 

O.váiuit.  Quim.  Oaamido. 

O.vibel.  Antigua  maquina 
de  guerra.  Oxibelo.  (ruto. 

Oxicl«»rat.  Quim.  Oxiclo- 

Oxiclórit.  Especie  de  gas. 
Oxiclórido. 

Ovicrat.  Mescla  de  aygua. 
y  vmagre.  Oaicrato. 

0.vitl4».  Quim.  Oxigeno. 
Oxido  de  antimoni. í/ít/ro- 
sulfato  de  antimonio.  Oxi- 
do negre  de  ferro.  Deutó— 
xido  de  hierro.  Roig  de 
mercuri.  Precipitado  rojo,, 
deutóxido  de  mercurio. 

Oxídul.  Quim.  Oxidulo. 

Oximel.  Ojimel,  ojimiel. 

Oxi«»t.  Que  té  las  orellas 
¡     punxagudas.  Oxiole. 

Oxírudi.  Farm.  Vinagre 
rosal.  Oxirodino. 

Oy.  Partícula  afiimat¡\a. 
Sí.  Interj.  de  enfado  y  a- 
menassa.  Ah,  ay.  Inlerj. 
de  dolor.  Ay.  Fèr  oys.  V. 
Fastiguejar. 

Oydá.  Expressió  irónica  de 
I  agrado.  Vaya,  en  fin.  ho- 
la. De  descontento  per  lo 
'  pocli  que  's  té  ó  lian  do- 
I  nal.  Algo  es,  mas  vale  al- 
I     go  que  nada.  {oyente. 

Oyent.  Qui  ou.  Oidor  ^ 
,Oyr.  V.  Ohir. 


P. 


I».  Sola  es  abreviatura  de 
Pare  ,  y  doblada  Pares. 
Antiguamenl  era  nume- 
ral V  valia  iOO  y  ab  una 
rallà  sobre  400.000. 

I»a.  Pan.  Pa  aixut.  V.  Pa 
sol.  Pa  beneyt.  Pan  ben- 
dito. Pa  besat.  Pan  sobor- 
nado. Pa  bescuytat.  Pan 
bizcochado.  Pa  bla.  V.  Pa 
lou.  Pa  blanch.  Pan  blan- 
co y  /loreado  ,  de  ¡lor.  Pa 


de  barreja.  Mistura.  Pa 
de  brescas.  Panal.  Pa  de 
ca  ó  de  gossos.  Pan  de 
perro.  Pa  de  casa.  Pan 
casero.  Pa  de  cera.  Afar- 
queta.  Pa  de  figa.  Pan  de 
higos.  Pa  de  fajol.  Pande 
alforfón.  Pa  de  fleca.  Pan 
de  venta.  Pa  de  formen  I . 
V.  Pa  Idanch.  Pa  de  ga- 
leras. Galleta.  Pa  de  gal- 
go. Morena.  Pa  de  gos  ó 


de  sagó.  Perruna.  Pa  del 
dia.  Pan  fresco,  tierno. 
Pa  de  mitjans.  V.  Pa  de 
prims.  Pa  de  munició. 
Pan  de  munición.  Pa  de 
porch.  Pta.  I'ati  porcino, 
arláiüta.  Pa  de  prims  6 
de  sagonet.  Pan  bazo. 
Pa  de  puja.  Pan  de  poya. 
Pa  de  rabosa.  Hijuela.  Pa 
de  ros.  V.  Pa  de  prims. 
Pa  de  sagó.  Moyana,  pan 


\ 


PAC 

■de  somas  ó  de  afrecho.  Pa 
«le  sucre.  Azúcar  de  pi- 
lón. V.  Bolado.  Pa  de  xe- 
xa.  Candeal.  Pa  dur  y 
sech.  Pan  duro.  Pa  florit. 
Pan  mohoso.  Pa  llevat. 
Pan  leudo,  fermentado  ó 
con  levadura.  Pa  mitjá. 
Pan  de  mediana.  Pa  mo- 
reno. Pan  de  mozos.  Pa 
olival.  Pan  olivado,  escal- 

{ado.  Pa  recuyt.  V.  Pa 
)escuvtat.  Pa  rallat.  Pan 
rallado.  Pa  rallat  fèt  so- 
pa. Panetela  ,  panatela. 
Pa  sech.  Pan  ditro.  Pa 
sense  llevat.  Pan  ázimo, 
cenceño,  sin  levadura.  Pa 
socarrat.  Churrusco.  Pa 
sol,  pa  tot  sol.  Pan  seco, 
á  secas.  Pa  tou.  Pan  tier- 
no. Boci  de  pa.  Zoquete. 
Brou  de  pa.  Sustancia  de 
pan.  Crosta  de  pa.  Corte- 
sia, descortezadura.  Cros- 
tó de  pa.  Cantero  de  pan. 
Llesca  de  pa.  Rebanada 
de  pan.  Molla  de  pa.  Mi- 
ga. Rosegó  de  pa.  Men- 
drugo. Instrument  pera 
marcar  lo  pa.  Artera. 
Com  un  pa  de  neu.  Adv. 
Como  un  carámbano.  No 
haverhi  pa  partit.  Fr. 
Morder  en  un  confite.  Nos- 
tre pa  de  cada  dia.  Expr. 
Lo  acostumat.  Lo  acos- 
tumbrado. Ser  pa  y  mel. 
Fr.  Ser  tortas  y  pan  pin- 
tado. Tenir  pa  al  ull.  V. 
Pega.  Tenir  pa.  Fr.  Ha- 
ver  rebut  algun  mal  ó  un 
dany  difícil  de  remediar. 
Tener  que  rascar. 

PabelÍ4i.  Pabellón,  tienda. 
Petita  teulada  sobre  por- 
tal. Sobrepuerta,     {borde. 

Pabnrdre  ó  Paborde.  Pa- 

Pahrot   V.  Pebrot. 

Paoa.  V.  Farcell,  Fardell. 

Pacana.  Arb.  Nogal  negro 

Pach.  Jo  pago.  Pago. 

Paciencia.  Sufriment. 
Sufrimiento  ,  aguante. 
Pta.  Romaza.  Y.  Parade- 
11a.  Péndrer  ab  paciencia 
Fr.  Llevar  con  paciencia. 
Xeringar  la  paciencia. 
Fr.  Incomodar  ab  moles- 
tias ó  impertinencias.  Jo- 


PAD 

robar,  fastidiar. 

Pacient.  Sufert.  Sufrido, 
resignado.  Fil.  Lo  que  reb 
ó  pateix  la  acció  del  a- 
gent.  Recipiente. 

Pacientment.  Adv.  Pa- 
cientemente.  (miento. 

Paciticaeió.     Apacigua- 

PaeiUcar.  Tranquilisar. 
Apaciguar,  sosegar. 

PacíHcli.  Pacifico,  pacato. 

Pacotilla.  Ancheta,  cau- 
da lej  o,  fondo. 

Pactar.  Convenir,  paccio- 
nar,  concertar,  capitular, 
transigir,  acordar. 

Pacte. Pacto,  capitulación, 
convenio,  alianza,  fac- 
ción. Apartarse  del  pac- 
te. Fr.  Salirse  del  pacto. 
Donarse  á  pactes.  Fr. 
Darse  á  partido. 

Pactejar.  Pactar.       (tar. 

Pactíonar.  Pactar.  Pac- 

Padallájs.  Casco.  V.  Test. 

Pacías.  Tros  de  roba.  Pe- 
dazo, retazo.  Tros  de  ro- 
ba cusit  á  altra  de  vella. 
Remiendo.  Padás  mal  po- 
sat. Chafallo.  Padas  del 
vestit.  Arrapiezo ,  pinga- 
jo. Pl.  Trossos  de  vestit  ó 
roba  dolenta  que  penjan. 
Harapos,  andrajos,  pin- 
gajos. Tráurer  los  padas- 
sets  al  sol.  Fr.  Sacar  los 
trapos  al  sol. 

Padai^sar.  V.  Apadassar. 

Padasset.  Dim.  Pedazue- 
lo.  (po,  calandrajo. 

Padassot.  Andrajo,  Ira- 

Padelláí^.  V.  Test. 

Padraí>itre.  Lo  casat  ab 
dona  que  té  filis  d'  altre 
marit.  Padrastro.  Repel 
prop  de  las  ungías.  Res- 
pingan. Destorb.  Obstá- 
culo. Dominació.  Domi- 
nación, madrastra. 

Padrastres.  Pta.  Mas- 
tranzo, meyitast7-o. 

Pailrí.  Padrino  ,  padre  de 
pila.  El  tjue  padrineja. 
Apadrinador.  Ser  padri 
de  batejar.  Sacar  de  pila. 

Padrina.  Padrina,  madri- 
na. Fér  manetas  á  la  pa- 
drina. Fr.  De  mil  amores. 

VaArinfktge.Padrinazgo. 

Padrinejar.  Apadrinar, 


PAG        293 

patrocinar,  proteger. 

Padró.  En  sas  princip. 
acceps.  Padrón.  Llist» 
deis  contribuyents  y  d« 
las  contribucions.  Cabe- 
zón. Columna  ó  pirámide 
ab  inscripció  conmemo- 
rativa. Pilar,  padrón. 

Padruscada.  Pedrisco.Y. 
Pedregada. 

Paella.  Sartén.  Paella  de 
mar.  Peix.  Oreja  marina. 
Cop  de  paella.  Sartenazo. 
Tenir  la  paella  pel  má- 
nech.  Fr.  Tener  el  timón 
ó  el  cucharon  por  el  man- 
go. Xiular  la  paella.  Fr. 
Chillar,  chirriar  la  sartén. 

Paellada.  Lo  que  cap  en 
una  Y>a.el[i.  Sartenada.  Lo 
conjunt  de  cosas  fregi- 
das.  Fritada,  fritura,  fri- 
to. Paellada  de  cervells. 
Sesada.  (so. 

Paellassa.  Aum.  Sarlena- 

Paelleta.  Dim.  Padilla, 
sarteneja,  sartenica. 

Paer.  Regidor.  Regidor. 
Pacificador.  Paciario. 

Palló.  Arquit.  Cel  ras.  So- 
filo,  paflón. 

Paga.  La  acció  de  pagar. 
Pago,  pagamiento ,  solu- 
ción ,  satisfacción.  Esti- 
pendi ,  salari.  Salario, 
sueldo  ,  estipendio.  Re- 
compensa ,  premi.  Pago, 
retribución ,  propina.  Pa- 
ga adelantada.  Socorro. 
Paga  y  senyal.  Loe.  Pren- 
da, serial,  arras.  En  paga. 
Adv.  En  pago,  en  recomr- 
pensa.  Entrega  de  paga  y 
senyal.  Prendamiento. 
Fér  paga  de  alguna  cosa. 
Fr.  Contar  con.  Péndrer 
paga  y  senyal.  Prendar, 

Paga.  Idolatra,  gentil.  Pa- 
gano,  infiel,  idólatra. 

Pagable.  Pagadero. 

Pagador.  Lo  que  's  deu 
pagar.  Pagadero.  Mal  pa- 
gador. 3ía/a  paga,  maula., 
candongo.  (plastre. 

Pagainastra.    V.     Em— 

Pagament.  Paga.  Paga- 
mento. Terme ,  temps  en 
que  's  deu  pagar.  P^Or 
vago  ,  pensión.  Pl.  Tri- 
Duts  ,   impósils.  Pechos^ 


294        PAG 

impuestos.  (neto. 

Paganella.  Peix.  Paga- 
Paganisiue.  Religió  dels 
pagans.  Gentilismo  ,  pa- 
gayiismo.  Conjunt  de  pa- 
gans. Pagania.  (no,  fam. 
Pagant.  Pagador  y  paga- 
Vagar.  Satisfacer  ,  retri- 
buir. Pagar  a  bon  comp- 
te. Pagar  á  cuenta,  socor- 
rer. Pagar  antes,  adelan- 
tatú  anticipadament.  4)i- 
tspagar.  V.  Bestráurer. 
De  comptant.  Pagar  de 
contado ,  ó  al  contado. 
Pagar  homenatge.  Fr. 
Rendir  homenaje.  Pagar 
lo  (jue  toca.  Recudir.  Pa- 

far  los  deutes.  Redondear. 
'agar  los  tributs.  Pechar. 
Pagar  luego.  Pagar  de 
contado.  Pagar  mes  de  lo 
que  correspon.  Repagar, 
Pagar  per  los  altres.  Pa- 
gar el  palo.  Pagar  tribut. 
Tributar.  A  pagar  luego. 
Adv.  j1  toca  teja.  Yo  pago. 
Expr.  A  jiagar  de  mi  di- 
nero, r.  Pagarse  de  si 
maleix.  Presumir. 

Pagat  de  si  maleix.  Pre- 
sumit. Satisfecho,  pre- 
suntuoso. Content,  satis- 
fet. Ufano,  pagado.  Tant 
pagat  tant  servil.  Loe. 
Comido  por  servido. 

Pagell.  Peix.  Pajel,  besu- 
guete,  breca.  Eslúfat  pa- 
gell  que  1'  oli  va  car.  Loe. 
Estufarse  ó  fèr  vana  os- 
tentació. Hacer  ostenta- 
ción ó  pompa. 

Pagepo.  Zoolog.  Especie 
de  gat.  Pageron. 

Pag^**-  Qui  cultiva  la  ter 
ra.  Labrador,  agricultor. 
Rústicb  que  viu  al  camp. 
Labriego.  Cosa  de  pagés 
Labi-adoresco.  V.  Page- 
sescFi,  Lo  instrument 
compost  de  una  perxa 
dreta  ah  nn  peu  pera  pen- 
jar lo  llum.  Candelero. 

Pagewewcli.  Labradoresco 

PageMet.  Petit  pagés.  La- 
hradorcillo.  Qui  ab  poch 
caudal  cultiva  pera  si  al- 
gunas Ierras.  Labrantín. 

PageNÍa.  Alquería,  casa 
de  labrador,  granja. 


PAL 

Paginar.  Numerar  las  pá- 
ginas. Foliar. 

Pago.  Contribució,  tribut. 
Tributo,  a/cafca/a.  Aucell. 
Paron,  pavo  real. 

Pagof.  Fam.  Qui  carrega 
ab  Iotas  las  culpas.  Pagote 

Paber.  Antich  magistral 
català.  Irenarca. 

Pahilde.  Digerible. 

Pabiment.  Digestió.  Di- 
gestión, cocción. 

Pahir.  Digerir.  Digerir, 
gastar,  actuar,  descocer. 
Sufrir,  tolerar.  .S'u/rir,//í- 
rar.  No  poder  pahir  a  al- 
gú. Fr.  Tenirli  aversió,  no 
poderse  véurer.  So  poder 
tragnr,  llevar  ó  digerir  á 
alguno.  (ra,  espanto. 

Pahor.  Por.  Pavor,  pavu- 

Pahoruvh.  V.  Poruch. 

Paira.  Naut.  Pairo. 

Pairar.  Naut.  Pairear. 

PaÍN.  Terreno,  regió.  Re- 
gión, tierra.  Patria.  Pa- 
tria,país  natal.  Pint.  Pai- 
saje ,  terrazo ,  boscaje. 
Geog.  Plaga.  Natural  del 
pais.  Indígena.  Mudar  de 
pais.  Fr.  Mudar  de  suelo. 

Pai«<á.  Afable.  Llano. 

PaiManatge.  Los  paisans 
á  diferencia  deis  militars. 
Paisanos,  paisanaje. 

Pal.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Palo.  Costell  ahont 
posavan  los  criminosos. 
Bollo,  picota.  Perxa,  for- 
queta.  Estaca,  varal,  pér- 
tiga. Eslaferm.  Estafer- 
mo, estatua,  poste. 

Pala.  Entre  estampers. 
Volandera.  Entre  saba- 
ters. Empella.  La  de  re- 
menar lo  foch.  Paleta. 
Pessa  de  la  montera.  Pa- 
pahígo. De  morrió.  Vise-j 
ra.  Sobrevista.  De  refilan-l 
do.  Raqueta.  Deis  destra-, 
lers.  Zapa.  Con  de  pala. 
Palazo.  Parar  la  pala.  Fr. 
En  lo  joch  de  pilota.  Ha- 
cer pala.  Fér  la  pala.  Fr. 
Enganyar  ab  dissimulo. 
Hacer  la  mamola  ó  la  za-'¡ 
la.  Cusir  las  palas.  Entre' 
sabaters.  .Aparar.  i 

Palaci.  Palau.  Palacio.' 
Palaci  del  bisbc.  ObisjM- 


PAL 

lía,  paL•cio  episcopal.  Co- 
sa de  palaci.  Palaciego, 
palatino. 

Palaciá.  Plasent.  Festivo, 
chistoso ,  jacarero  ,  espar- 
cido. V.  Falaguer. 

Palacial.  Palaciego. 

Palacieg«».  Palacial.  Cor^ 
tesano.  áulico. 

Palada.  Cop  de  pala.  Pa- 
lazo. A  paladas.  .4dv.  Ab 
mòlta  abundancia.  A  car- 
retadas, profusamente. 

Paladejarf^e.  r.  Sabo- 
rearse, regodearse. 

Paladi.  Metall.  Paladio. 

Paladí.  Héroe  ,  caballer 
valerós.  Paladín,  héroe. 

Paladina.  V.  Tinya.   (ga. 

Palaranga.Laya.  V.  Fan- 

Palafré.  Palafrén. 

Palafrener.  Palafreixero . 

Palaf  ÚN.  Part  superior  del 
eix  en  la  pedra  del  moli. 
Palahuso.  lio. 

Palantall.  Joch.  Palanw- 

Palanca.  Biga  ó  tauló  pe- 
ra passar  lo  riu.  Puente 
de  palo.  En  las  tahonas. 
Bayal.  Protecció.  .Apoyo, 
sosten.  Posar  palancas. 
Fr.  Apalaricar. 

Palangana.  Gibrella.  Al- 
jofaina, palancana. 

Palangó.  .Min.  Parragón. 

Palangre.  Corda.  Espinel 

Palangrera.  V.  Palan- 
gre, (langre. 

Palangró.   Dim.  V.  Pa- 

Palanquejar.  Titubear. 
vacilar  dudar,    ¡lancuelo. 

Palanqueta.  Naut.  Pa- 

Palanqiii.  Palanquín. 

Pala*itre..\rquil. Pa/uíírO' 

Palatge.V.  Palcig. 

Palati.  Palatino. 

Palatreca.  Embrollón, 
zascandil  ,  embrollador, 
cachivache. 

Palau.  Palaci.  Palacio. 

Paleig.  Obra  de  palejar 
los  grans.   Despajo. 

Palejada.  Ventada.  Apa- 

PaíeiaAor.  Paleador,  (leo. 

Palejar.  Ventar  los  grans.. 
.AjHilear  .  fntlear  ,  tras¡)a- 
lar,  despajar. 

Palenrb.  Palenque. 

Paler.  V.  Forner. 

■•aiéíí.V.  Patent,  Jíattifosl. 


PAL 

Palesameuf.  Adv.  J.6i>r- 

tamente ,  públicamente, 
paladinamente. 

Palestí.  Cosa  de  Palesti- 
na. Palestino. 

Palestra.  Combat.  Lucha 

Palet.  Pedra  llisa,  pelada 
y  rodonenca.  Guija  ,  gui- 
jarro, peladilla,  morrillo, 
canto.  Pedra  rodona  y 
mòlt  llisa.  Gorrón  ,  mor- 
ro. Pedra  llisa ,  rodonen- 
ca y  llargaruda.  Rollo.  Lo 
joch  de  est  nom.  Tejo,  hi- 
to. Y  la  pedra  en  que  's 
juga.  Tejo,  tejuelo.  Cop  de 
palet.  Guijarrazo,  canta- 
zo. Empedrar  de  palets. 
Enguijarrar. 

Paleta.  Pala  petita.  Pale- 
tilla. Pint.  Tabloza.  De 
braser.  Badil,  badila.  De 
mesire  de  casas.  Palus- 
tre, llana,  plana.  Pera  re- 
menar lo  foch.  Hurgón, 
hurgonero.  V.  Mestre  de 
casas,  Llossa. 

Paletada.  Cop  de  paleta. 
Paletazo.  Cop  de  paleta 
de  braser.  Badilazo.  No 
donar  paletada  en  una  o- 
bra.  Fr.  Estar  parada.  Xo 
dar  pellada. 

Paletet.  Dim.  Guijarrillo 

Paleteta.  Dim.  Paletilla. 

Palia.  Cobertor  de  cálzer. 
Hijuela,  {rear,  pretextar. 

Paliar.  Cohonestar,  colo- 

Paliatiu.  Remey.  Palia- 
torio, palealiro.'  Pretext. 
Excusa,  paliación. 

Palica.  Fam.  V.  Llengua. 

Palidesa.  Grogor.  Ama- 
rillez, palidez,  palor. 

Palillo.  Groch.  Descolori- 
do, amarillo.  Mòlt  pálido. 
Cadavérico.       [cantacion. 

Palidunía.  Palinodia,  re- 

Paliera.  Lloch  ahont  sej 
guardan,  ó  march  y  guar-| 
nició  deis  pálits.  Fronta- 
lera, {lo. 

Palil.Fruyt  americà.  Pali- 

Palipo.  Arb.  Palipon. 

Pálís.  V.  Pálit. 

Palie^só.  Instrument  pera 
obrir  pells.  Palizon. 

Palit.  Frontal.  Adornos 
del  pálit.  Frontalera.  V. 
Tálam. 


PALl- 

palítocb.Palpetity  tosch' 
Palitoque,  palitroque. 

Palitra.  Pta.  Lepidio-dra- 
ba,  coclearia-draba.  V. 
Capellans. 

PalitrncaN.  Fam.  Zoque- 
te, zopo,  churrigurri. 

Palla.  Paja.  La  del  blat. 
Trigaza.  La  del  ordi  á 
milg  bátrer.  feíara.  Palla 
de  camell.  Pta. Paja  de  Me- 
ca, esquinanlo,  esquinan- 
te. Palla  de  or  ò  plata. 
Riel.  Palla  de  ségol.  Cen- 
fenara. Palla  llarga.  Bála-l 
go,  paja  larga.  Palla  llar- 
ga ae  ségol.  Encañadura.' 
Palla  vella.  Loe.  Ganan- 
cia. Ganancia.  De  color 
de  palla.  Pajizo,  pajado. 
Traballador  de  paila.  Pa- 
leador. Traficant  de  palla. 
Pajero.  Home  de  palla. 
Testa  de  hierro,  capa-ro- 
ta. Umplir  de  palla.  Fr. 
Introduhir  cosas  de  poca 
substancia.  Meter  ripio  ú 
hojarasca. 

Paliach.  Min.  Pallaco. 

Pallada.  Manesc.  Certa 
beguda.  Pajada. 

Pallan8:a.  Persona  alta  y 
prima.  T^aro?,  paja  larga, 
perigallo,  langaruto.  Ser 
un  paüanga.  Fr.  fam.  Ser 
un  gigantón.      {Uaquear. 

Pallaquejar.    Min.   Pa- 

Pal-las.  Mit.  Minerva,  (so. 

Pallas8<»..4r/eçui>í,  paya- 

Pallater.  Pallisser.  Paje- 
ro. V.  Paller. 

Paller.  Almear,  almiar, 
niara.  Munt  de  palla  en 
la  era.  Balaguero.  Munt 
de  palla  llarga.  Balagar. 
V.  Robavellayre. 

Pallera.  Forca.  Pajera. 

Palleria.  Botiga  ó  parada 
de  robaveller.  Ropaveje- 
ría, ropería. 

Palleta.  Petita  palla.  Pa- 
juela, pajilla,  pajito.  Cert 
joch  de  sort.  Pajas.  Pa- 
lleta de  or.  Grano.  Palle- 
ta envescada.  V.  Verga 
de  vesch.  Fèr  tráurer  ó 
jugar  á  pailetas.  Fr.  E- 
char  pajas.  Posar  ó  tenir 
palíela  á  algú.  Fr.  fam. 
Tener  hipo,  ojeriza,  tirria. 


PAL 


295 


PalIiforroM.  Pl.  .4dornos 
vistosos.  Perifollos. 

Pallis«!a.  Llocii  6  depósit 
de  palla.  Pajar.  Lloch  ó 
depósit  de  herba  seca. 
Henil.  Pallissa  del  estable 
Pajera.  Farl  de  bastona- 
das. Paliza,  tunda. 

Palliíisada.Fort.  Estaca- 
da, emiializada. 

Pallis(«er.  Traficant  de 
palla.  Pajero. 

Palló.  V.  Pallóla. 

Pallofa.  V.  Pellofa. 

Pallol.  V.  Payol. 

Pallóla.  Quantitat  de  or 
ó  piala  afinada.  Pailón. 

PalUm.  Pajoso. 

PalloNeta.  V.  Pelloseta. 

Pallot.  Palla  despreciada 
pera  pudrir.  Suelos,  pa- 

Pallucar.  Pellizcar,  ijizo. 

Pallucli.  La  primera  pa- 
lla que  's  trau  ó  queque- 
da  de  la  batuda.  Paja. 

Pallus.  Rebuig  de  palla 
llarga.  Pajada.  Tonto.  Ne- 
cio, bausán,  badulaque, 
bodoque,  tonto.  V.  Gana- 

Palm.V.Pam.  (pia. 

Palma  Chrisli.  Pta.  flicí- 
no  vulgar.  Palmadelama 
V.  Palmell.  Palma  d'or. 
Pta.  Vai-a  de  oro.  Palma 
marina. Prtsari'na  algodo- 
nera. Llavor  de  palma. 
Hijuela.  Portarse  'n  la 
palma.  Fr.  Llevarse  lo  me- 

.    )or.  V.  Palmer. 

Palmadas.  Pl.  Picament 

I     de  mans.  Palmoteo. 

Palmadeta.  Figura  de 
ball.  Palmadilla. 

Palmar.  Lo  que  pertany 
al  pam  y  á  la  palma.  Pal• 
mario.  Énvá,  paret  mit- 
jera.  Medianera.  V.  Pal- 
merar,  Apamar,  (patente. 

Palmari.  Obvio,  evidente. 

Palmáis.  Instrument  en 
la  fábrica  de  panyos  pera 
tráurer  el  pel.  Palmar. 

Palmatejador  y  Palma- 
jador.  Entre  estampers. 
Tamborilete. 

Palmatejar.  Entre  es- 
tampers. Tamborilear. 

Palmatoria.  Candel.  ab 
máncch.  Bujía,  paletilla. 

Palmejar.V.  Palmatejar. 


296 


PAL 


Palmejat.  Peu  de  auceü. 

Palmeado.  Fulla  que  's 
divideix  en  varias  rallas. 
Palmiforme,  palmeada. 

Palmell.  De  la  má.  Pal- 
ma. Intar  lo  palmell  de 
la  ma.  Fr.  Guanyar  ab  di- 
ners. Untar,  untar  el  car- 

l»alinellap.  Palmear,  {ro. 

Palmer.  Peregrí  de  Pa- 
lestina. Palmero. 

Palmer  y  Palmera.  Arbr. 
Palma,  palmera.  Qui  cui- 
da de  las  palmas.  Palme- 

Palnierar.  Palmar,     {ro. 

Palmeta.  Palma  petita. 
Palmita.  La  férula.  Féru- 
la, palmatoria. 

Palmetatla.  Cop  de  pal- 
meta. Palmeta.  Lo  acte 
de  picar  ab  lo  palmell  de 
las  mans.  Coqueta,  pal- 
moteo. (Sumacli. 

Palmireno.    V.     Roldó, 

Palmitxa.  Lo  fruyt  de  la 
palmera  real.  Palmiche. 

Palmotejar.  Palmolear, 
palmear,  aplaudir. 

Paloma.  Aucell.  V.  Co- 
lom. Entre  corders.  Pu- 
lidor,       (d'  empalomar. 

Palomar  (Fil  de,'.  V.  Fil 

Palombí.  Min.  Palombi- 
no.  {ca,  frigon. 

Palombo.  Peix.  Pastina- 

Palomiila.  Peix.  Palomo, 
palometa,  palomido. 

Palomina.  Pla. Fumaria. 

Palosanto.Arb. Gunuaco. 

Palp.  L'  acte  de  palpar. 
Tacto,  tiento,  palpadura, 
palpamiento.  Pl.  Banye- 
tas  deis  insectes.  Tentá- 
culos, antenas. 

Palpable.  Oat.' Palmar, 
patente,  risible. 

Palpablement.Adv.  Ma- 
nifiesta, claramente. 

Palpador.  Qui  palpa.  Ma- 
noseador.  ¡Palp. 

Palpament.  Manoseo.  \. 

Palpar.  Tocar  suaument 
ab  las  mans.  Tocar.  Exa- 
minar alguna  cosa  tocant- 
la.  Tentar.  Tantejar,  anar 
á  las  pálpenlas.  A7idar  á 
tientas,  tentar. 

Palpayre.  Manilargo. 

Palpebra  ó  Paupera.  Pár- 
pado. V.  Pestanya. 


PAM 

Pálpenlas  (A  las).  Adv. 
A  tientas,  á  ó  por  el  tien- 
to. V.  Palpar. 

Palpií*.  Tros  de  carn  sens 
os,  ni  tendrum.  Pulpa. 
La  tallada  de  carn  de  la 
parí  qu'  es  mes  forta.  Pul- 
peta. La  part  carnosa  y 
rodona  de  algun  membre. 
Molledo. 

Palpitació  y  Palpita- 
meat.  Palpita'cioy^,  latido, 

Palpitar.Latir. (pulsación 

Palpotejar.  Ir  á  tientas. 

Paltrigatia.  V.  Trepitja- 
da, (pitjament. 

Paltrigament.  Y.  Tre- 

Paitrigar.  V.   Trepitjar. 

Paludament.Antich  ves- 
tit mililar.  Paludamento. 

Palútíich.  Pantanos.  Pa- 
ludoso, palúdico. 

Paiumbo.  Peix.  Glauco. 

Palurdo.  Rúslicb,  gros- 
ser.  Paleto,  payo. 

Pam.  Palmo.  Pam  curt. 
Palmito.  Amidar  a  pams 
ó  anar  á  pams.  Expr.  Me- 
dir á  palmos.  Fèr  un,  ó 
estar  ab  un  pam  de  ore- 
llas.  Fr.  Abrir  tanto  oido. 
Fér  un  pam  de  morros. 
Fr.  fam.  Estar  con  tanta 
jeta.  Obrir  un  pam  de 
ulls.  Fr.  Abrir  el  ojo.  Po- 
sar un  pam  de  greix.  Fr. 
Bañarse  en  agua  rosada. 
Parlem  á  pams.  Loe.  Ha- 
blemos claro.  Quedarse 
ab  un  pam  de  boca.  Fr. 
Quedar  hecho  un  bauzan. 

Paniar.  Medir  á  palmos. 
V.  Apamar.  Tenir  pamat. 
Fr.  Tener  medido,  cono- 
cer mucho,     (di.  Pamela. 

Pamella.  Especie  de  or- 

Pamet.  La  cara  hermosa 
de  alguna  persona.  Pal- 
mo, palmito. 

Pampa.  Soroll  que  's  fá 
pegant  ab  la  ma  tancada 
en  la  barba.  Sopapo.  V. 
Pàmpol.  ((lugas. 

Pampalluga.  \.  Pampa- 

Pampailugaf«.  Pl.  Tela- 
rañas en  los  ojos.  Fer 
pampallugas.  Fr.  Fér 
sombra  algú ,  movcnise 
devant  de  la  llum.  Hacer 
sombrajos.  Fér    pampa- 


PAN 

Ilugas  los  ulls    y  Tenir 

Pampallugas  en  los  ulls. 
r.  Turbarse  la  vista.  Ha- 
cer los  ojos  telarañas,  {no. 

Pámpana.  Archipámpa- 

Pamparruanu.  Pelafus- 
tán, haragán.  V.  Perdut, 
Vagamundo.  Fér  la  pam- 
pafruana.  Fr.  Haraga- 
near, (nela. 

Pampinella.  Pla.  Pimpi- 

Pamplina.  Pampringada 

Pánipol.  Fulla  de  la  par- 
ra ó  cep.  Pámpano.  Plan- 
xa  de  llautó  ó  de  coure 
que  's  posa  en  la  verga  de 
las  Uumeneras  pera  que 
lo  llum  no  danye.  Volan- 
te, pantalla.  Aixarop  de 
pàmpol.  Fam.  Agua  de 
cepas.  Pié  de  pàmpols. 
Pampanoso.iuca de  pàm- 
pols. Pampanada.        (je. 

Pampoiatge.  Pampana- 

Painpolina.  Tela  ab  mes- 
cla mòlt  prima.  Papelina, 
bambalina. 

Pámula.  Pta.  Varietat  del 
ordi  comú.  Cebada. 

Panada.  Empanada.  Em- 
panada, pastel. 

Panadella.  Pta.  Romaza 
cullirada,  lapato.  V.  Pa- 
radella  borda. 

Panader.  V.  Flequer. 

Panadería.  V.  Fleca, 
Pastim.    (telito,  jxistelejo. 

Pauadeta.  Pastelillo,  pas- 

Pana<IÍ9«.  Naixedura.  Pa- 
nadizo, panarizo,  (sierra. 

Panagal.    Peix.     Priste, 

Panal.  V.  Bresca. 

Panallet.  V.  Panellet. 

Panalló.  V.  Perelló. 

Panals.  Pta.  Alga.  V.  Ce- 
nill.       (nart.  Alfangazo. 

Panardada.  Cop  de  pa- 

Panarola.  Insecte,  dil 
també  .Marieta.  Cochini- 
lla, puerca.  Insecte  sem- 
blant al  grill.  Curiana, 
corredera. 

Panarra.  Fam. Gran  men- 
jador de  pa.  Paniego.  Ne- 
ci, rudo.  Sandio,  zafio, 
bolonio,  mameluco,  lerdo. 

Panarrada.  N'ecedal. 
Sandez,  pampirolada, 
majadería. 

Panarrejar.Menjar  mòlt 


PAN 

de  pá.  Panarrear. 

Panart.  Cimitarra,  alfan- 
je. Cimitarra,  alfanje. 

PauáM.  Pazguato,  simple, 
pollino.  V.  Panarra. 

Pauatxu.  V.  Pandatxo. 

Pancarp.  Oferiment  de 
fruytas.  Pancarpo. 

Pancli.  Embarcació  usa- 
da en  Filipinas.  Panco. 

Panci.  Especie  de  mesura 
pera  'Is  grans.  Parido. 

Pancreátich.  Pancrático 

Pancrest.  Med.  Pancres- 

Panilá.  Pta.  Pandan,  {to. 

Pandatxera.  Presunció. 
Penachera,  penacho. 

Panilatxo.  Plomall,  ador- 
no sobre  '1  cap.  Penacho. 
Cada  una  de  las  Heneas 
Uargas  del  paper  que  'Is 
noys  posan  á  las  grúas  pe- 
ra adorno.   Gallardete. 

Pandau«Iet  ó  Pan  d'  Au- 
det.  Pta.  Perpetuina. 

Panderani.  Conjunt  de 
panderos.  Panderada,  {te. 

Panderet.  Dim.  Pandere- 

Pandero.  Instrument 
músich.  Adufe,  andullo. 
V.  Tambori.  Tocarlo  pan- 
dero. Fr.  Panderetear.  La 
persona  que  '1  toca.  Pan- 
deretero. 

Pandilia.  Bando ,  com- 
plot. Facción,  ba7)do,  liga. 
Ser  de  la  pandilla.  Fr. 
Ser  de  la  pega. 

Pandillista.  Cap  de  pan- 
dilla.Cabectiía,  pandillero 

Paudo.  Tieso.  (Naixedura. 

Panedis.    Panadizo.     V. 

Paned«t.  Y.  Panada. 

Panegíricli.  Alabanza, 
laudo,     (dor,  predicador. 

Panegirista.  Preconiza- 

Panell.  Bandereta  pera 
assenyalar  los  vents.  Ve- 
leta. La  de  figura  de  ho- 
me, animal,  etc.  Giral- 
da. V.  Batiporl. 

Panellet.  Panet.  Paneci 
to,  panecillo.  Pasta  fina 
adobada  ab  ous,  sucre, 
etc.  Bollo,  mollete,  paste- 
lillo. Pasta  fina  feta  sola- 
ment ab  sucre,  de  figura 
de  panet.  Periquillo.  De 
figura  semblant  al  pane- 
llet. Amollelado. 


PAN 

Panellú.  V.  Perelló. 

Paner.  Cove.  Canasto. 

Panera.  Especie  de  cis- 
tell. Canasta,  panera,  ces- 
ta. V.  Cistella. 

Panerada.  Lo  que  cap 
dins  de  una  panera.  Ca- 
nastada ,  cestada. 

Paneret.  Petit  paner.  Ca- 
nastilla, canastillo.  Loen 
que  las  donas  tenen  la 
feyna.  Tabaque.  Fér  lo 
paneret.  Fr.  Hacer  carias- 
tilla,  {les  de  popa. 

Panesos.Pl.S'áut.  Oficia- 

Panetella.  Especie  de  ci- 
garro. Panetela. 

Panical.  Pta.  Cardo,  cor- 
redor. Panical  blau.  Pta. 
Cardicuca. 

Panigritcli.  Pli. Anacido 

Pañis.  Pta.  Panizo,  caño- 
ta. Pañis  bòrt.  Pta.  .4 mor 
de  hortelano,  adacilla. 

Panissa.  Antigua  guarni- 
ció de  glassa.  Abanino. 

Panisser.  V.  Panarra. 

Panissola.  Pta.  Panizo  ó 
mijo  menor.  V.  Pañis. 

Panna.  Tela  de  coló.  Pa- 
na, felpa.  De  glas,  suro, 
etc.    Témpano. 

Panó.  Pendo.  Pendón. 

Panulla  y  Panotxa.  Ma- 
zorca, panocha. 

Panotxa.  V.  Panolla. 

Pansa.  Rahim  escaldat. 
Pasa.  La  crosteta  de  mal 
que  sol  eixir  als  llabis. 
Escupidura,  pupa. 

Pansas  de  guineu.  Pta. 
Uvas  de  zorro,  (lehimenl. 

Pansinient.  V.  Enmus- 

Pansir.  Secar  alguna  cosa 
al  sol.  Pasar,  r.  Pansirse 
las  fruytas.  Pasarse.  Tor- 
narse ^An%\t.  Acorcharse. 
Arrugarse  la  cara.  Ave- 
llanarse, arrugarse. 

Pansit.  Pasado,  pajtandu- 
jo.  V.  Arrugat,  Mústich 

Pautagúgicli.Med.  Eva- 
quanl.  Paniagogo. 

Pantáixer.V.  Panteixar 

Pantán  y  Pantano.  Es- 
tany fangos.  Trampal, 
pantano.  Per  filtracions 
de  aygua  en  las  inmedia- 
cions  del  mar.  Almajar. 

Pantanos.  Lagunoso,  pw 


PAN        297 

lustre,  paludoso. 

Panteix.  Fatich.  Resuello, 
resoplido.  {llar. 

Panteixar.  Hipar,  reso- 

Panteón.  Urna  de  pedra 
preciosa  ahont  solen  en- 
terrar las  personas  dis- 
tingidas.  Lucillo ,  mau- 
soleo, {za. 

Pantera.  Animal  fér.  Oti- 

Pantoch.Náut.  Pantoque. 

Pantóraj;«t.  Qui  menja 
mòlt  de  tot.  Panfago. 

Pantoías  y  Pantoflas.  Pl. 
Pantuflos,  chinelas. 

Pantófll.  Amich  de  to(. 
Antojadizo.  {taregla. 

Pantómetra.  Geom.Soi- 

Paiituntina.  Pantomima. 

Pantoniiher.Pttí!  íownno 

Pantorrilla.  Ventrell  de 
la  cama.  Molledo.  (Iludo. 

Pantorrillut.   Panlorri- 

Panxa.  Ventre.  Barriga, 
vientre,  panza.  La  part  de 
la  filosa  ahont  se  posa  la 
encerrosada.  Rocaclero.LA 
part  rodona  del  mitg  de 
qualsevol  cos.  Panza,  tri- 
pa. Panxa  contenia.  F'am. 
Home  de  mòlta  catxassa 
y  amich  de  la  comoditat. 
Torreznero,  panza  de  glo- 
ria. Panxa  de  cuchs.  Fam. 
Lo  qui  la  té  mòlt  abulta- 
da. Tripón,  tripudo.  Fér 
panxa  alguna  cosa.  Fr. 
Surtir  en  fora.  Pandear, 
combarse  ó  hacer  comba. 
Lo  que  fá  panxa.  Pando. 
Posarse  de  panxa  al  sol. 
Fr.  Descuydar,  fér  lo  va- 
go. Tenderse  á  la  bartola. 

Panxada.  Panzada.  V. 
Tip,  Fart. 

Panxarra.  V.  Panxassa. 

Panxarró.  V.  Panxut. 

Panxassa.  Aum.  Barri- 
gón, panchón.  {lla. 

Panxeta.  Dim.  Barrigui- 

Panxó.  Fart.  Panzada, 
tupa,  hartazgo.  V.  Pan- 
xassa. Férsen  un  panxó. 
Fr.  Hacerse  un  hartazgo, 
darse  una  panzada. 

Panxut.  Qui  té  la  panxa 
mòlt  grossa.  Barrigudo, 
ventrudo,  panzudo.  Que 
té  mòlta  panxa.  Panzon, 
tripón,  tripudo. 


298 


PAP 


Pany.  Instrument  pera 
tancar  y  obrir  las  portas. 

Cerraja ,  cerradura.  En- 
front, paret  de  un  edifici. 
Lienzo  de  pared,  jastial, 
hastial.  Falda  de  roba, 
com  de  la  capa,  etc.  Can- 
to. Faldó  de  la  camisa. 
Pañal.  Fulla  de  or.  Paíi, 
oro  batido.  La  clau  de  las 
armas  de  foch.  Llave.  La 
tanca  solta  que  se  encai- 
xa en  las  armellas  de  la 
porta,  maleta  ,  etc.  Can-\ 
dado.  La  comporta  que! 
dona  pas  al  aygua,  en  los 
molins  de  farina,  fom-l 
puerta  de  bronce.  V.  For-| 
rellat.  Pany  de  molla  ó 
de  cop.  Cerradura  de  gol-] 
pe,  pestillo  de  golpe. 

l»aiiyejar.  Tener  honores 
de  paño,  tirar  á  paño.        i 

Panyet.  Pany  petit.  Cer-\ 
radurilla.  Milg  panyo. 
Pañito,  paño  endeble.         \ 

Panyo.  Tela  de  llana.  Pa- 
ño. Lo  de  color  carmesí, 
no  tant  fi  com  la  grana.  I 
Entrapada .  Panyo  de  bufl 
ó  de  Segòvia.  Limiste,  for- 
te. Panyo  mescla.  Vellorí,  i 
vellorín.  Panyo  pardo, 
grosser.  Pardilla,  p>ardi-\ 
lio.  Pl.  Bragas,  calsotets. 
Pañetes.  Enfortir  los  pa- 
nyos,  adobarlos.  Enfur-l 
ti'r.  Tráurer  lo  oli  delsi 
panyos.  Desbruar.  \ 

Panyoler.  Encarregat 
dels  panyols.  Pañolero. 

Paú.  V.  Por. 

Paoner.Aucell  que  té  los 
peus  guarnits  de  plomas. 
Paticalzado. 

Paorucii.  V.  Poruch. 

Pap.  Bosseta  ahont  depo- 
sitan lo  menjar  los  au- 
cells.  Duche,  cuajar,  pa- 
po. Pit,  lo  interior  del  pit! 
del  home.  Pecho.  Picar  al| 
pap.  Fr.  Menjar.  Hacer  el 
ouc/íe. Tráurer  del  pap.Fr.  | 
Fér  dir  lo  que  algú  sap  y 
calla.  Sacar  el  buche  a  o- 
tro,  sacar  del  buche.  Tm-j 
plir  lo  pap.  Fr.  Menjar 
mòlt.  E»i6ue/iar.  Vuvdar 
lo  pap.  Fr.  Dir  lo  callat.  | 
Desembuchar. 


PAP 

Pana.  Pla. Patata. faíaía 
Pl.  V.  Paparolas. 

Papalienet.  Anís  mòlt 
pelit.  Grajea. 

Papada.  Lo  bescoll  gros, 
carnós  >  gras  de  qualsC' 
vol  animal.  Tozuelo. 

Papacliner.'i.  Papadine- 
ros, embaucador,  sacadi- 
neros, embaidor. 

Papaiiga<ü.  Aucell.  Beca- 
figo,  papafigo,  pica  figo 

Papaligú.  Especie  de  ca- 
perutxa  per  la  cara.  Papa- 
hígo. V.  Papafigas. 

Papagall  y  Papagay.  Au- 
cell americà.  Papagayo, 
periquito.  V.  Lloro. 

Papalina.  Roba  mòlt  pri- 
ma. Papelina. 

Papallo.  V.  Papallona. 

papallona.  Insecte.  Ma- 
riposa, palomita,  palomi 
lia,  lepidóplero.  Flor  del 
cart.  Vilano.  Papallona 
blanca.  Cachipolla,     tas, 

Pa|iauio»«eaN.  \ .  Papana 

Papanatas.  Ximple,  ton- 
to. Simple,  papahuevos 
papamoscas,  pandero. 

Papaorellaw.  Insecte 
Estisoreta.  Tijereta. 

Paparotas.  Pl.  Papilla 
papa.  Donar  paparolas. 
Posar  mel.  etc.,  ala  boca 
de  las  criaturas  pera  que 
mamen.  Paladear.  Enga 
nyar  ab  astucia.  Dar  pa- 
pilla, engatusar. 

Paparra.  Insecte.  Garra- 
pata, rezno.  Herba  medi 
cinal.  Yerba  piojera,  pi- 
tuitaria, alharraz,  pásula 
montana.  Agafarse  com 
una  paparra.  Fr.  Pegarse 
como  ladilla.  Tenir  pa- 
parras  ais  ulls.  Pasar  al- 
gima  cosa  inadrertida,  no 
rer  las  cosas.  V.  Pega. 

Paparnitxa.  Mentida. 
Paparrucha,  bola,  embuste 

Papas.  Sacerdot  segons 
los  moros.  Papaz. 

Papat.  Papazgo,  ¡tapado. 

Papaterra.  Llambrich, 
cuch  de  terra.  Lombriz. 

Papau.  V.  Papo. 

Papaiireiia»).  Insecte. 
Tijereta.  V.  Estisorela. 

Papaveraci.  Uot.  Parc- 


PAP 

gut  á  la  rosella.  Papate- 
rado,  papavéreo. 

l*apay.  Pta.  Papa.  La 
fruMa.  Papaya,     'cédula. 

Papeleta.  Bitllet.  Billete, 

Papeli4».  V.  Papalló. 

Paper.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Papel.  Tárjela  pera 
poder  entrar  en  algua 
lloch  de  t\i\eTsiò.  Boletín. 
Escrit  que  's  posa  en  al- 
gun paratge  públich  pera 
fer  saber  alguna  cosa. 
Cartel,  rótulo.  Lo  de  es- 
trassa que  's  posa  entre 
fuU  y  fuü'del  escrit,  pera 
que  "no  s'  esborren  las  lie- 
tras.  Teleta.  Paper  amo- 
nedat.  Papel  moneda.  De 
estrassa.  Papel  de  estraza 
o  de  añafea.  Paper  de  for- 
ma major.  Pa¡)el  de  mar- 
ca mayor.  Paper  de  plata. 
Quantitat  de  diner  embo- 
licada ab  paper  que  cons- 
ta de  40  duros.  Papel  de 
plata.  Paper  florel.  Papel 
florete.  Paper  miljá  ó  de 
marquilla.  Papel  de  mar- 
quilla.  Paper  que  conté 
escrits  inútils.  Cartapel. 
Paper  que  fon.  Papel  que 
cala.  Paper  volanl.  Hoja, 
papel  volante.  Fér  paper. 
Fr.  Fér  figura.  Papelear. 
Lo  qui  fabrica  lo  paper. 
Abrénl.  Lauréate.  Pasta 
de  fér  lo  paper.  Lechada. 
Pl.  Gestos.  Figuras,  mo- 
7iadas.  Dengues.  .Ve/ín- 
rfrM.  Fér  mil  papers.  Fr. 
Ser  inconstant.  Ser  un  ve- 
leta. Fér  papers.  Fr.  Fér 
gestos,  figuras.  Hacer  mo- 
nadas. Fér  tots  los  papers 
del  auca.  Fr.  Farolear. 
Posar  papers  pels  can- 
tons. Fijar  carteles.  Regi- 
rar, mirar  ó  remenar  pa- 
pers. Revolver  papeles,  pa- 
pelear. Versat  en  lo  ma- 
neitgde  papers. /'a/Jí/ís/a. 

Paperada.  .\bundancia 
de  paper  escrit.  Papelera. 
Lo  conjunt  de  papers  es- 
barriats,  sens  orde  y  re- 
uularmcnt  inútils.  Pape- 
lería. V.  Patracol. 

Paperani.  V.  Paperada. 

Paperá»i.  Aum.  Papalón. 


PAR 

Paperayre.  Paperer.  Pa- 
pelero. Qui  empapera  las 
salas,  etc.  Papelista. 

I»aperejar.  Papelear. 

I'aperer.  Qui  fabrica  ó 
ven  paper.  Papelero.  Ho- 
me de  dos  caras.  Hombre 
de  intención ,  solapado. 
Melindros.  Dengoso. 

Paperera.  Moble  ahont 
se  guardan  los  papers,  es- 
crits, etc.  Papelera,  arqui- 
mesa. Corchdel  blat. Gor- 
gojo. V.  Morrut. 

Paperet.  Dim.  Papelillo. 

Paperina.  Cucurucho,  al- 
catraz. V.  Paper  de  plata. 

Paperista.  Papelista. 

Paperut.  Papelón,  carta- 
pel,  papel  mojado.  Fèr  lo 
paperot.  Fr.  Hacer  papel 
ó  el  pcipel,  fingir. 

Papi.  Cert  menjar.  Papin. 

PapÉlIota.  Paper  ab  que 
s'  embolica  el  cabell  per 
rissar.  Papillote.  (Papión. 

Papió.  Especie  de  mico. 

Papissot.  Ceceoso,  zazo- 
so, tato.  Parlar  papissot, 
cecear.  Cecear. 

Papi»  y  Papú.  Veu  per  fèr 
por  á  las  criaturas.  Coco, 
gomia,  paparrasolla. 

Papólas.  Pta.V. Capellans 

Papiill  (Fér  lo).  Loe.  fam. 
Parpadear,  pestañear. 

Paput.  Que  té  gran  pap. 
Papudo.  {Paquebote. 

Paquebot.   Embarcació. 

Paquet.  Farcell.  Paquete. 
V.  Plech.  Fèr  lo  paquet 
pera  viatjar.  Hatear. 

Paquetayre.  Gorgotero, 
buhonero  ,  mercachifle, 
quinquillero,      (rabuena, 

Paralté.  Parabién,  enho- 

Paraboliéita.  Parabolano 

Parabost.  Preboste. 

Paracayguda«í.  Certa 
máquina.  Paracaidas. 

Paracenterió.  Med.  Pa- 
racenterion,  paracentéreo. 

Paráclit.  Paracleto,  pará- 
clito, perlático. 

Paracronisme.  Para- 
cronismo. 

Parada.  Quedada.  Que- 
dada, suspensión. LoWoch 
ahont  está  apostat  algú. 
Apostadero.  Copia  de  nú- 


PAR 

vols  condensats  en  lo  ay- 
re.  Cargazón.  La  porció 
de  mercaderías  que  's  en- 
senya pera  regonéixer  sa 
qualitat.  Muestra.  A- 
guayt.  Acecho.  La  deten- 
ció repentina  de  la  Hebra 
pera  deixar  passar  lo  gos. 
Gatada.  La  detenció  que 
fa  el  clero  pera  cantar 
las  absollas  ais  difunts. 
Posa.  Parada  del  filat. 
Redada.  Parada  de  mer- 
caderías. Puesto,  tienda. 
Parada  de  robas  pera  vén- 
drer.  Zacatín.  Parada  pe- 
ra desviar  la  aygua.  Di- 
que. Discurs  ú  oració  de 
parada.  Discurso  adorna- 
do. Fér  parada.  Fr.  Detu- 
rarse.  Pararse,  hacer  de- 
tención. Fér  parada  de 
alguna  cosa.  Fr.  Fèrne 
ostentació.  Eacponer, pre- 
sentar ,  ostentar.  Segona 
parada.  Relance. 

Puradella  bòrda.Pta.  Ro- 
maza. P.  hortense.  Aspe- 
rilla,  amor  de  hortelano. 

Paradís.  Paraiso.  Gra  del 
paradis.  Herba.  Carda- 
momo, grana  del  paraiso. 

Parador.  Tinell,  escude- 
ller.  Aparador. 

Paradoxa.  Pai-adoja. 

Paradóxich.  Paradójico. 

Paratarnal  y  Parafernal. 
For.  Parafernal. 

Paratochs.  Especie  de 
paret  en  los  forns  de  vi- 
dre. Parafuego. 

Paral  rasador.Para/^ras- 
te,  parafraseador.     {sear. 

Parafrasejar.  Parafra- 

Parafrástich.  Loque  in- 
clou paráfrasis.  Parafrás- 
tico. Lo  qu¡  la  explica. 
Parafraste. 

Paral'renitis.  Mea.  Pa- 
rafrenesia,  par  a  frenesís. 

Para^traf  y  Parágrafo. 
Divisió  de  un  capítol.  Pa- 
rágrafo, párrafo.  La  di- 
visió que  's  fá  en  lo  que 
s'  escriu  comensant  nova 
ralla.  Aparte. 

Paralaxe  ó  Paralaxis.  As- 
tron.  Para /aje.  {mo. 

Paralelisnie.  Paralelis- 

Paralí.  Herba.  Paralio. 


PAR 


299 


Parausar.  Detener.  De- 
tener, entullecer,  parar. 

Paralisia.  Tulidura.  Pa- 
rálisis, perlesía. 

Paraliticarse,  r.  Tulir- 
se.  Tullirse. 

Paraliticat.  V.  Tulit. 

Paralitich.  Perlático,  pa- 
raliticado. 

Parallofa.  V.  Pellofa. 

ParaIog¡si«e.  Discurs 
fal-lás    Paralojismo. 

Parament.  Adorno.  Po- 
ranieíiío.  Parament  de  ca- 
sa. Ajuar,  menaje.  De- 
cuyna.  Balería  de  cocina. 
De  pedestal.  Arquit.A^eío. 
Parament  de  altar  ó  sa- 
cerdotal. Ornamental. 

Paraniijal  ó  ParamitjaL 
Náut.  Cinta  de  la  nave. 

Páramo.  Lloch  desert. 
Yermo,  despoblado,     (fo^ 

Paranimtich.   Paramn- 

ParanquÈI.  V.  Palanqui. 

Parany.  Trampa.  Arma- 
dijo, armadija,  red,  lela.. 
Punt  preparat  pera  espe- 
rar la  cassa.  Paranza.  La. 
trampa  pera  enganyar  6 
fer  càurer.  Zancadilla,  la- 
zo, tranquilla,  zala.garda.- 
Fugir  de  parany.  Fr.  Pi- 
car en  el  anzuelo.  Posar 
algun  parany.  Fr.  Posar 
alguna  trampa  pera  fèr 
cáurer  alguna  persona. - 
Armar  una  zacandilla. 
Pera  agafar  aucells,  etc.. 
Poner  un  armadijo. 

Paranyer.  Parancero. 

Parapetarse,  r.  Posarse 
á  cubert.  Barrearse. 

Parapeto.  Fort.  Fortifi- 
cación, defensa.  P.  de  bo- 
las. Barricada. 

Parapluja.  V.  Paraygua.. 

Parar.  Adornar.  Parajiie»»- 
tar.  Hospedarse.  Posar^ 
En  losjochsdeenvit,  etc;- 
senyalar  la  quantitat  qu» 
s'  exposa.  Poner.  Mostrar 
los  gossos  la  cassa.  Mos- 
trar. No  prosseguir.  Des- 
continuar. Pasmar.  Pas- 
mar, helar.  Sufrfr.  A- 
gitantar,  soportar,  tomar. 
Exténdrer  la  raa  á  un 
pany  de  la  roba  pera  pén- 

'    drer  alguna  cosaria  parar. 


300 


PAR 


Tractar  mal  de  paraula  ú 
obra.  Malparar.  Parar  bo- 
tiga. Fr.  Abrir  tienda.  Pa- 
rar casa.  Poner,  abrir  ca- 
sa. Parar  crossa.  Fr.  De- 
tenerse, hacer  pié.  Parar 
la  atenció.  Fr.  Parar 
mientes.  Parar  la  orella. 
Fr.  Aplicar  el  oido.  Parar 
la  casa,  tiuarlo,  etc.  Mo- 
blar, alhajar.  Parar  la 
taula.  Fr.  Poner  la  mesa. 
Parar  lo  vent.  Fr.  Echar- 
se el  aire.  Parar  un  lias. 
Fr.  Armar  un  lazo.  Anar 
á  parar.  Fr.  Recaer.  Pa- 
raren mal.  Malparar.  Ve- 
nir á  parar.  Fr.  Resultar. 

Pararse,  r.  Quedarse,  ha- 
cer mansión.  Se  diu  de  las 
femellas  de  alguns  ani- 
mals quant  tenen  propen- 
sió al  cóilo.  Andar  sali- 
das ó  calientes.  Pararse  en 
etiquetas.  Fr.  Andar  en 
titulillos.  Pararse  tol  ple- 
gat. Fr.  Pararse  de  pronto. 

Parasisme.  Parasismo, 
parowismo. 

Pai'aíiol.  Quitasol,  guar- 
dasol. P.  xino.  Pta.  Es- 
terculia  con  hojas  de  plá- 

Parassit.Partwi'ío.  (taño. 

Parastaige  ó  Parastatge. 
V.  Prestatge. 

Parastre.  V.  Padrastre. 

Parastrein.  Bol.  Paregut 
á  un  fil.  Paras  tremo. 

Parat.  Adornat.  Adorna- 
do, engalanado.  Armat. 
Armado.  Aturat.  V.  En- 
congit. Deixar  parat.  Fr. 
Dejar  atónito,  suspenso. 

Paratge.  Part,  lloch.  Lu- 
gar, termino,  sitio. 

Paraula.  Veu  articulada 
ó  dicció.  Palabra,  voz, 
vocablo.  Acció  de  parlar. 
Habla.  Paraula  ben  dita. 
Palabrita.  P.  injuriosa. 
Blasfemia.  Deixar  sense 
paraula.  Fr.  Aplastar,  a- 
tarugar,  atragantar. TraiÇ 
tardeparaula.  Fr.  Apala- 
brar. Donar  paraula.  Fr. 
Apalabrar.  Quedar  sense 
paraula.  Fr.  Aporrar.  De 
paraula.  Adv.  Devivavoz, 
verbalmente.  Pérdrer  la 
paraula.  Fr.  Perder  el  ha- 


PAR 

bla.  Tornar  la  paraula. 
Fr.  Desenmudecer,  reco- 
brar el  habla.  PI.  Páran- 
las bonicas.  Palabrasdul- 
ces,  blandas,  cariñosas. 
P.  manyagas.  P.  mansas. 
Capgirarlasparaulas.  Fr. 
Torcer,  trocar  ó  mudar 
las  palabras.  Curt  de  pá- 
ranlas. Expr.  Corto  de  ge- 
nio. Mastegar  ó  menjarse 
las  paraulas.  Fr.  Tarta- 
mudejar.  Mascar,  musi- 
tar, mamujar,  mamellar. 
Passar  ó  entretenir  ab 
paraulas  ó  ab  bonas  pa- 
raulas. Fr.  Traer  en  pa- 
labras. Tenir  paraulas  ó 
quatre  paraulas.  Fr.  Re- 
nyir. Trabarse  de  palabras 

Paraularta.  Palabrada, 
remoque,  tarascada. 

Parauleta.  Paraula  sen- 
sible. Palabrita.  I 

Para  ti  I  i. «iit  a.  Palabrista,^ 
palabrero.  (taguas.  < 

Paraygua.Paraguas,  qui- 

Parayre.  Oficial,  mestre 
que  carda  'Is  panyos  á  la| 
perxa.  Pelaire.  Ofici  ó  fa-¡ 

•   brica  de  paray re.  Pelairía 

Parayreria.  Pelairía.       I 

Parliust.  V.  Prebost. 

Parcer.  Aparcero,  colono,  \ 
granjero,  rentero,  torrero, ' 
quintero.  (granjeria,  i 

Parcería.         Aparcería,^ 

Parcialitat.  Bando.  Li-\ 
ga,  bando,  partido. 

ParciIúf|uo.  V.  Callat. 

Parció.Partició.  Partición 

Parco.  Paper  de  perdó  en 
las  escolas.  Parce,  vale. 
Moderat  en  lo  menjar  y 
beurer.  Sobrio. 

Pardal.  Aucell.  Gorrión, 
pardillo.  Home  astut.  Pá- 
jaro, socaliñero,  gitano, 
pollastro.  Pardal  roquer. 
Aucell.  Gorrión  silvestre. 

Pardalet.  Dim.  Pajarilla. 
Tenir  pardalets  al  cap.Fr. 
Bojejar.  Ser  un  cascabel. 

Pardejar.  Pardear. 

Pardella.  Aucell.  Pardeln 

Pardenrli.  Aburelado. 

Pardo.  Pardal,  musco.  P. 
ciar.  Pardusco,  rucio. 

Pard«>s.  Pardusco. 

Pare.  Padre.  Pare  condes- 


PAR 

cendent,  débil  ó  indul- 
gent. Padrazo,  padrón. 
Pare  deis  boigs.  Loquero. 
Semblar  á  son  pare.  Pa- 
drear. Pl.  Pares  del  de- 
sert. Padres  del  yermo. 

Paredament.  Ac.  de  pa- 
redar.  Emparedamiento. 

Paredar.  Tancar  entre 
quatre  parets.  Empare- 
dar, tapiar.  Tapar  ab  pa- 
ret ó  tapia  alguna  porta  ó 
finestra.  Tabicar,  cegar, 
condenar.  (don. 

Paredassa.  Aum.  Pare- 

Paredat.  Tancat  entre 
quatre  parets.  Empareda- 
do. Lo  portal  ó  finestra. 
Tabicado,  cegado. 

Pareder  y  Parador.  V. 
Mestre  de  casas. 

Paregut.  Parecido,  seme- 
jante, igual,  pintiparado. 
V.  Semblan!.  Ben  pare- 
gut. Expr.  Bien  parecido, 
delicado,  fino,  garrido, 
pulcro ,  exquisito. 

Paréi.\er.  Parecer,  seme- 
jar. V.  Semblar,  Aparèi- 
xer. Parèixer  mal.  Diso- 
nar. A  mon  parèixer.  Ex- 
prés. A  mi  ver.  Per  ben 
parèixer.  Expr.  Por  el 
bien  parecer. 

Parell.  Conjunt  de  duas 
cosas  de  una  mateixa  es- 
pecie. Par,  pareja.  Rem 
de  parella.  Parel.  Los  dos 
bous  ó  animals  de  jou. 
Yunta.  Pl.  Parells  y  se- 
nars. Pares  y  líones.  Apa- 
rells. Adv.  De  dos  en  dos. 
A  pares.  Posar  ó  fèr  ve- 
nir á  parells.  Parear. 

Parella.  Pareja. 

Parelló.V.  Perelló,  (oíotj. 

Parénesis.  Ret.t'j'/ioría- 

Parenostre.  Oració  do- 
minical. Padre  nuestro, 
paler  noster.  Pta.  Acede- 
raque,  cinamomo. 

Parensa.  V.  Apariencia. 

Paren.<»er.  Ben  paregut. 
Bien  parecido. 

Parent.  Ascendent,  des- 
cendent y  col-lateral  per 
consanguinitat  ó  afinitat. 
Pariente.  Per  sola  consan- 
guinitat. Coqnado.  .KA\\c- 
Ten\..Allegaào.  deudo,  prá- 


PAR 

jimo.  Parent  per  casa- 
ment. V.  Afi.  Parent  re- 
mot. Tataradeudo.  Ser 
prop  parents.  Fr.  Tocar 
de  cerca,  ser  parientes  cer- 
canos, imilia. 
Parentela.  Familia.  Fa- 
Parentesch.  V.  Parentiu 
l'arentiu.  Parentesco,  pa- 
rentela, proaimidad.  De 
consanguinitat.  Cogna- 
ción. Del  padri  ab  los  pa- 
res de  la  criatura.  Com- 
padrazgo, compaterni- 
dad. De  part  del  pare. 
Agnación.  Per  casament. 
Alianza.  Contráurer  pa- 
rentiu. Expr.  Emparen- 
tar. Relació  de  parentiu 
en  grau  remot.  Connota- 
ció?}, connotado. 
Parer.  Parecer,  sentir,  jui- 
cio, voto.  Donar  parer. 
Fr.  Dar  consejo. 
Parct.  Pared,  muro,  tabi- 
cón, acitara.  Paret  á  cals 
y  arena.  Pared  de  cal  y 
canto.  Paret  á  talús  ó  a- 
talussada.  Pared  escarpa- 
da. Paret  de  canlell.  V. 
Envá.  Paret  de  cap  y  tra- 
vés. Pared  á  soga  y  hasta. 
Paret  de  jardí.  Tanca.  .SV- 
to.  Paret  de  pedra  seca. 
Horma,  albarrada,  pedri- 
za. De  pedra  de  lall.  P.  de 
piedra  labrada.  De  pedra 

Íiicada.  Sillería.  De  rajo- 
a  ó  de  mahó  de  plá.  'C¡- 
tara.  P.  de  tapia.  Encajo- 
nado. Mestra.  P.  maestra. 
Mitjera  ó  mitjana.  Media- 
nera, de  medianería.  Dei- 
xar caixals  en  la  paret. 
Fr.  Adentellar.  Entre  pa- 
ret. Paredaño.  Fregarlas 
parets  los  mestres  de  ca- 
sas. Estropajear.  Pany  de 
Çaret.  Lienzo  de  pared. 
enirse  perlas  parets.  Fr. 
Hacer  el  arrimóla. 

Pareta>.sa.  V.Paredassa. 

Parlieli.  Especie  de  me- 
teoro. Parelio,  parelia. 

Paria.  V.  Parell.  Parella. 

Parias  y  Pariatge.  Tribut 
al  princep.  Parias.  Lo 
lant  per  cent  que  paga  el 
comerciant.  Pariaje. 

Pariatge.  Y.  Parias. 


PAR 

Parida.  Lo  acte  y  efecte 
de  parir.  Paridura,  parto. 

Paridora.  Dona  fértil  y 
fecunda.  Paridera. 

ParigUela.  Civera,  ba- 
yart.  Parihuela. 

Parió.  Parejo,  compañero. 

Parir.  Alumbrar.  Parir 
mes  femellas  que  mas- 
cles. Hembrear. 

Pariítieitcii.  Parisiense. 

Paria.  Labia.  V.  Parlería 
Verbositat. 

Parlador.    Lloch    ahoní 
las  monjas  reben  las  vi- 
sitas. Locutorio,  paríalo 
rio,  grada. 

Parlament.  Arenga,  dis- 
curso, parlamento.  Acte 
de  parlar  ab  altres.  Pup 
latorio.  Cosa  de  parla- 
ment. Parlamentario.  V 
Enrahonament. 

Parlamenta.  Fam.  La- 
bia, parola,  parlería,  par- 
la, parladuría. 

Par  lameiitaE. Parlamen- 
tari. Parlamentario. 

Parlanteiitari.  Missat- 
ger. Mensagero. 

Parlar.  En  sas  princips. 
acceps.  Hablar,  conver- 
sar, departir.  V.  Enraho- 
nar.  Tractar  de  alguna 
cosa.  Tratar.  Dit  de  una 
imatge  mòlt  pertecta.  Es- 
tar hablando.  Lo  to  de  la 
veu  de  las  pertonas.  Ha- 
bla. Parlar  ab  afectació. 
Fr.  Echar  cortadillos. Var- 
lar  ab  carinvo  y  dolsura. 
Almibarar.  P.  ab  Dèu. 
Orar.  P.  ab  lo  nas.  Gan- 
guear. P.  ab  páranlas  cu- 
bertas.  Fr.  Hablar  de  mis- 
terio. P.  ab  senyas.  Fr. 
Hablar  por  senyas.  P.  á 
bulto.  Fr.  Hablar  á  tien- 
to. P.  á  glops.  Fr.  Hablar 
á  chorretadas.  P.  alt.  Ha- 
blar recio.  P.  altament  de 
si.  Fr.  Alabarse.  Echar 
fanfarronadas.  P.  á  la  o- 
rella.  Cuchichear.  P.  baix, 
poch  á  poch  ó  á  pleret. 
Hablar  quedo  ó  bajo.  P. 
ciar  ó  clarament.  Fr.  Ha- 
blar en  puridad.  P.  de 
pressa. //aòiar  de  hilván,  á 
borhoíonet.  P.  desbarata- 


PAR 


301 


dament  ó  sens  to  niso.Fr 
Hablar  á  tontas  y  alocas' 
P.  entre  denls.  Musitar,- 
murmujear,  susurrar,  p. 
de  son  cap.  Fr.  Hablar  de 
memoria.  P.  gras.  Hablar 
sucio.  P.  en  secret.  Fr. 
Secretar,  p.  papissot.  Ce- 
cear. P.  pulit  ó  llimat.  Fr. 
Hablar  culto.  P.  sense 
discontinuació.  Fr.  Ha- 
blarselo  todo.  P.  scnse  to- 
car en  lloch.  V.  P.  des- 
baratadament.  P.  sense 
orde  ni  concert.  Fr.  Des- 
parpajar, ensartar.  P.  tar- 
tamut.  Tartamudear.  P. 
tot  sol.  Soliloquiar.  Ser 
ben  parlat.  Fr.  Hablar 
bien,  razonable. 

Parlarse,  r.  Dirse.  Ha- 
blarse. Traclarse.  Estar 
en  habla,  tratarse.  >'o  par- 
larse ab  algú.  Fr.  Negar, 
quitar  el  habla. 

PñvlSít. Hablado.  Ma]  par- 
lat. Mal  hablado,  desco- 
medido. Ser  ben  parlat. 
Fr.  Hablar  bien. 

ParEatori.  L'aclede  par- 
lar y  '1  lloch  ahont  se 
parla.  Parlatorio. 

Pstrter.  Hablador,  parlero 

Parlería.  Labia,  locuaci- 
dad, habladuría. 

Parnió{t«»l.  V.  Permódol. 

Parnás.  Parnaso. 

Parodista.  Qui  fá  una 
parodia.  Parodiador. 

Parol.  V.  Perol. 

PiAroía. Parla,  verbosidad, 
vanilocuencia.  V.  Parau- 
la, Parlería.    (Parroquia. 

Parnquia.        Parroquia. 

Paroxismal  Propi  del  pa- 
rasisme. Paras!.sma/.  (me. 

Paroxííime.  V.  Parasis- 

Parpal.  Barra  de  ferro. 
Alzaprima,  barra,  pa- 
lanca, y.  Alsaprem.  Par- 
pal  de  fusta.  Espeque.  P. 
petit.  Palanqueta. 

Parpaler.  Palanquero. 

Parpalet.  Dim.  Palan- 
queta. 

Parpalla.  Antigua  mone- 
da de  coure.  Parpallota. 

Parpella.*.  Pl.  Parpados. 

Parpellejar.  Brillar.  V. 
Resplan.dir. 


302 


PAR 


Parra.  Pta.  V.  Cep.  P. 
borda.  Parriza,  parrón, 
vid  silvestre.  P.llambrus- 
ca.  Pta.  Agracera.  Terre- 
no plantat  de  parras.  Ba- 
celar, parral. 

Parra.  Temps  futur  del 
verb  parèixer.  Parecerá; 
y  del  verb  comparèixer. 
Comparecerá. 

Parraca!«.  Pta.  Picridia. 

Parráeli.  Harapo,  andra- 
jo. V.  Padás,  Pellingot. 

Parraf  y  Párrafo.  V.  Pa- 
ràgraf. "  {parrado. 

Parral.    Emparrat.   Em- 

Parreli.  Guix  ab  vi.  Yeso. 

Parrera.  Home  de  natu- 
ral tleumátich.  Posma, 
pachón,  zorrero. 

Parrefa.  Dim.  Parrilla. 

Parró.  Pagés  panader.  La- 
brador ganadero. 

Parróchia.  Parroquia. 
Parroquia,  feligresía.  Se- 
parar de  la  parroquia. 
Fr.  Desaparroquiar.  Te- 
nir bona  parroquia.  Fr. 
Tener  muchos  clientes, 
parroquianos  ó  clientela. 

Párroco.  Rector  de  la 
parroquia.  Cura  párroco. 

Parro<|iiia  ó  Parróchia. 
Lloch  ahont  algú  acut  á 
menjar  ab  freqüència.  Pe- 
sebre. V.  Parróchia. 

Parroijuiá.  Feligrés.  Fe- 
ligrés. Qui  freqüenta  una 
casa.  Doméstico,  comen- 
sal. Fér  parroquians.  Fr. 
Aparroquiar.  Sostráurer 
"  ais  parroquians.  Fr.  Des- 
aparroquiar. 

Parrof|UiaI.  V.  Curat, 
Párroco,  Parróchia. 

Parrot.  Ministro  del  res- 
guardo, parróte. 

Parruca.  V.  Perruca. 

Parser.  Parcero. 

Par»iinionía.  Sobriedad, 
templanza,  comedimiento. 

Part.  Lo  acte  de  parir. 
Parto,  alumbramiento.  Lo 
feto  eixit  á  llum.  fría 
prole.  Tros,  porció  de  un 
tot.  Parte,  porción,  parli 
da,  pedazo,  raja.  Partici- 
pació. Participación.  Ban- 
da, co.'itat.  Mano,  lado. 
For.  Pledejant,  ¿t/í^aníe 


PAR 

Partit ,  facció.  Partido, 
parcialidad.  Parí  enlre- 
vessat.  Parto  retesado  ó 
laborioso.  Anar  de  part. 
Fr.  Estar  de  parto.  Asistir 
al  parí.  Fr.  Partear.  Bon 

fiart.  Parto  feliz.  Venir  be 
o  part.  Fr.  Venir  el  parto 
derecho.  A  la  altra  part. 
Adv.  Acullá.  De  aquesta 

fiart.  Adv.  Aquende.  De 
a  part  de  allá.  Adv.A//er!- 
de.  De  la  una  part  á  la  al-i 
tra.  Loe.  De  parle  á  parte.l 
De  parí  de  arrera.  Loe. 
A  espaldas  de  alguno.  De! 
pan  de  sa.  .\dv.  De  esla\ 
parte ,  de  la  parte  de  acá. 
De  una  part  á  altra,  flej 
aqui  para  alli.  En  part 
segura.  Adv.  En  seguro. 
Fér  part.  For.  Apersonar-' 
se,  tomar  parte.  Fér  la 
part.  Fr.  Dislribuhir  la 
vianda.  Echar.  Fér  parts. 
Fr.  Dividir.  Hacer  rajas.l 
Fersepart.  Fr.  Declararse 
per  alguna  opinió.  Decla-\ 
rarse.  Girarse  de  una  part. 
á  altra.  Fr.  fieroírerse.  No 
tenirhi  part  ni  quart.  Fr. 
No  tener  arte  ni  parte.] 
Péndrer  á  la  mala  par!. 
Fr.  Echar  á  mal  ó  á  mala] 
parte.  Per  la  major  part. 
Loe.  Comunment.  Por  lo' 
común.  Per  ma  part.  .4dv.l 
En  cuanto  á  mi,  por  mi.\ 
Per  parts.  Adv.  Parle  por\ 
parte  ,  por  menor,  repar-, 
tidamente.  Posar  á  ó  de 
part.  Fr.  Separar.  Poner 
apar/e. Tenir  part. Fr.  Par-' 
ticipar ,  caber.  Tirar  per 
allra  part.  Fr.  Variar  de 
rumbo  ó  tortear  otro  rumbo 

Partera.  Femella  que  fá 
poch  que  ha  parit.  Pari- 
da. La  que  va  de  part. 
Parturiente. 

Parteratge.  Sobreparto. 

Parterejar.  Ir  ó  estar  de 
parto.  (miento. 

Parteriment.       Pereci- 

Parterir.  Perecer,  impa- 
cientarse. V.  Perlerir. 

Parterot.  Lo  home  que 
fá  los  oficis  de  llevadora. 
Comadrón, partero.  Ferio 
parterot.  Fr.  Fingirse  ma- 


PAS 

lalt.  Hacer  el  pando  ,  ó  la 
de  rengo.  {particula. 

Pártela.  Dim   Parlecilla, 

Partició.  Repartiment. 
Partimento ,  partimiento, 
fracción,  parlija.  Divisió 
de  termes  ó  confins.  Linde 

Particioner  Participant. 
Participante. 

Particip.  Participant. 
Participe  ,  participante. 
Gram.  Participio. 

Participant.  Participe, 
porcionero  ,  parcionero, 
particionario. 

Particula.  Part  mòlt  pe- 
tila  é  indivisible. .Vo/f'eu/a 

Particular.  Propi.  Pri- 
rado.  Singular,  fíaro,  sin- 
gular.Y.nçdiT\.\c\x\AT.  .\dv. 
Particularmente. 

Partida.  Part.  Banda , 
parte.  Sortida.  Salida.  Es- 
tar de  partida.  Fr.  Estar 
de  marcha.  Menjarse  la 
partida.  Fr.  Calar. 

Partidari.  Parcial ,  se- 
cuaz, prosélito,  banderizo. 

Partidor.  Arit.  [divisor. 
Finestra  pera  distribuhir 
la  pitansa  en  lo  refec- 
tori. Pitancería. 

Partinieiit.  Partición. 

Partió.  Partició.  Parti- 
ción,acirate,  lindero. 

Partir.  Rómprer.  Bajar, 
romper,  tronchar,  tajar. 
Dividir.  Hender.  Anársen. 
Ponerse  en  camino,  levan- 
tar el  campo.  Partir  ab 
tres  parts.  Terciar.  Par- 
tir de  lleuger.  Fr.  Partir 
de  carrera,  obrar  inconsi- 
deradamente. Partir  la 
vianda.  Trinchar.  Partir 
un  cabell.  Sutilizar. 

Partirse,  r.  Esquerdarse. 
Cuartearse.  Obrirsc.  Hen- 
derse, rajarse.         (dario. 

Partifüá.  Partidari.  I'ali- 

Partit.  Dividit.  Dividido, 

Sartido.  Péndrer  partit, 
[il.    Allistarse.     >sv>iíar 
plaza.  Traurer  partit.  Fr. 
Sacar  partido  ó  provecho. 
Parucb.  V.  Poruch.  [dad. 
Parvedat.  Parva,  parvi- 
Paw.  En  sas  princip.  ac- 
cops.  Paso.  Passatge.  Pa- 
saje.   Passadís.    ¡Pasillo. 


PAS 

Trànsit.  Tránsito.  Entra- 
da. Entrada,  ingreso. Cas 
notable.  Lance.  Modo  de 

.  caminar.  Marcha.  La  tre- 
pitjada. Huella.  Dressera. 
Atajo,  pasadizo.  Partícu- 
la que  unida  á  la  negació 
no,  aumenta  sa  expressió. 
No  cierto,  no  por  cierto. 
Pas  apressurat,  Poríaníí. 
Pas  de  la  porta.  Umbral. 
Pas  dels  aucells.  Muda. 
Pas  estret.  Embocadero, 
'Coladero.  Pas  estret  de 
riu.  Hocino.  Pas  perillos. 
Trance.  Pas  secret.  Fort. 
.Surtida.  A  cada  pas.  Adv. 
A  menudo.  A  bon  pas. 
Adv.  Depressa.  Acelera- 
*Iamente.  A  pas.  Adv.  J? 
paso.  A  pas  tirat.  Adv.  ^1 
■paso  largo.  A  petit  pas. 
Adv.  A  corto  paso.  A  un 
pas.  Loe.  Mòlt  prop.  A 
tos  ojos,  á  la  vista.  Bon 
pas.  Parlant  de  las  cabal- 
caduras.  Andadura,  por- 
tante. De  pas.  Adv.  De 
passada.  De  revuelo,  lige- 
ramente ,  perfunctoria- 
mente.  Eixirà  pas.  Salir 
al  encuentro.  >'o  pas.  Adv. 
No  por  cierto.  Fèr  passos. 
Fr.  Fèr  diligencias.  Z>¡7¡- 
genciar, procurar.  V.  Pas- 
sa, Passera ,  Pont. 

l>a.«ica.  V.  Pasqua.     ífico. 

rascélieli.  Pacifich.  Pací- 

ptificentar.  V.  Pasturar. 

paí^ni.  Pasmo.  Pasmo,  sor- 
presa. Admiració  gran. 
Embeleso,  embelesamien- 
to, estupor,  hechizo.  Es- 
pasm.  Espasmo.  Éxtasis. 
Arrobamiento. 

Paf«niar.  Embelesar,  he- 
lar, r.  Arrobarse. 

Paíiine.  V.  Pasm. 

Pa.smó.s.  Asombroso. 

JPa.<4nioj»ainent.  Adv. 
Grandiosamente,  con  a- 
sombro,  peregrinamente. 

PaHqiia.  Pascua.  P.  del 
Esperit  Sant.  Pentecostés. 

Pasi|ü.eta»4.  Pta.  Bellori- 
ta,  margarita  de  prados. 

Pasquí.  Pasquín.  Pasqu 
contra  el  gobern.  Prorni- 
cíVï/.Fèr  ó  posar  pasquins 
Fr.  Pasquinar. 


PAS 

Passa.  Malaltia  epidémi- 
ca. Constelación.  Lo  tràn- 
sit dels  aucells  de  una  re- 
gió á  altra.  Pasa.  Mesura, 
mida  de  un  pas.  Paso. 
Naut.  Corda  pera  tirar 
las  velas.  Meollar,  pasa- 
dera. Passa -passa.  Cert 
joch.  Pasa  maese  corral. 

Pas.«iá.  Especie  de  cabra 
montesa.  Pazan.    (sador. 

PaN.xable.  Passador.  Pa- 

Pa.<4Na!>leniciit.  Adv.  Pa- 
saderamente. 

Pa.vi.vacantin.x.  Pta.  San- 
guinaria mayor.  Y.  Esti- 
raveilas.  [aplanchar. 

Passac(»rreu.     Palo    de 

Passada.  Partida  de  Joch. 
Partida.  Volta  en  lo  joch. 
Muño.  Cada  un  deis  plats 
que  se  serveixen  á  taula. 
Plato.  Diversitat  de  sons 
que  produheixen  los  au- 
cells. Gorjeo.  Yol.  Pasa. 
Passada  en  la  mitja.  Vuel- 
ta. A  totas  passadas.  Fr. 
Decididament.  A  todo 
trance.  De  passada.  Adv. 
De  paso,  de  camino.  Fèr 
una  passada.  Fr.  Jugarla. 
Echar  una  inano.  Lloch 
de  molla  passada.  Pasaje. 

Pas.saüis.  Corredor  estret 
pera  passar  Pasillo,  cru- 
jía. Pas,  medi  pera  pas- 
sar. Pasadizo. 

Passador.  Tolerable.  Lle- 
vadero, pasadero.  Lo  que 
no  es  per  durar  mólt. 
Transitorio.  Instrument 
pera  passar  farina.  Cerne- 
dor. Barquer  en  los  rius. 
Barquero.  (Garbell. 

Passadora.  Zaranda.  Y. 

Passafils.  Pasador,  pasa- 
hilos.        {Daba  la  mula. 

Passa^im.  Joch  de  noys. 

Pas.oainá.  La  vora  de  las 
baranas  ,  balcons  ,  etc. 
Mainel,  pasamano.  Ren- 
glera de  gent  que  's  fá 
pera  passar  alguna  cosa. 
Hormiguillo.  Naul.  Espe- 
cie de  parapeto.  Balayóla. 

Pa.s.sa- Maese  -  Corral. 
Y.  Passa -passa. 

Passamaner.  Perxer. 
Pasamanero.  Qui  fá  cor- 
dons. Cordonero.  Fèr  de 


PAS        303 

passamaner.  Pasamanear 

Passanranería.  La  obra 

ó  fabrica  de  passamans. 

Cordonería. 

Passanient.  Serie  ó  tira- 
da de  mòlts  anys.  Siglo. 
La  congrua  suficient  pera 
viurer.  Pasada,  pasadía, 
pasamiento.  Y.  Transcurs. 

Passant  y  Passante.  Con- 
ferenciant. Repetidor.  Qui 
passa.  Pasante.  Passant  y 
adorant.  Expr.  Comido 
por  servido,  pié  con  bola. 

Passa -pas.sa  (Jugador 
de).  Titiritero,  titeretero. 

Passapertot.  Entre  gra- 
bados. Pasaportodo. 

Passapeu.  Pasapié. 

Passaport.  Pasaporte  , 
pase,  salvoconducto.  Do- 
nar passaport  á  algú.  Fr. 
Despedirlo.  Despedir. 

Passapunt.  Punt  llarch 
per  los  traus.  Pasillo. 

Passar.  En  sas  princip. 
acceps.  Pasar.  Arribar 
mes  enllá.  Ekcceder.  Tra- 
vessar. Penetrar.  Trans- 
córrer. Correr.  Colar.  Fi7- 
trar,  recalar.  Engullir. 
Engullir,  sorber.  Anarsen 
lo  liquit  de  algun  vas.  Re- 
zumarse,  recalarse.  So- 
córrer á  algú  ab  alguna 
quantitat  ó  aliment  pera 
mantenirse.  Acudir.  Pas- 
sar avant  ó  endevant.  Fr. 
Prosseguir.  Continuar,  ir, 
llevar  "adelante.  Antici- 
parse á  altre.  Coger  ó  to- 
mar la  delantera,  adelan- 
tar.Excedirà  algú.  Ecliar 
la  pierna  encima.  Prosse- 
guir ab  empenyo.  Rem- 
pujar. Passar  àb  poch. 
Fr.  Pasarse  con  poco ,  ser 
parco.  Passar  ab  rahons, 
Fr.  Vender  palabras.  Pas- 
sar  á  fil  de  espasa  ó  á  ma- 
ta degolla.  Fr.  Pasar  á 
cuchillo.  Passar  a  gual  ó 
á  peu  aixut.  Vadear  ,  es- 
guazar. Passar  ayre,  fres- 
ca. Fr.  Correr  ayre.  Pas- 
sar á  la  altra  part.  Tras- 
colar.VassAT  a  la  trampa. 
Fr.  fam.  Malrotar,  mal- 
parar.  Passar  al  bàndol 
contrari.       Contrapasar, 


304 


PAS 


Passar  claror.  Clarearse 
Passar  de  contrabando. 
Entrar  ó  meter  por  alto. 
Passar  de  llarch.  Fr.  O- 
miiir.  Pasar ])or alto.  Pas- 
sar de  gorra.  Fr.  Pego- 
tear. Passar  de  una  a  al- 
Ira  pan.  Portearse.  Pas' 
sar  de  uns  á  altres.  Cir- 
cular, correr.  Passar  fa- 
rina. Cerner.  Passar  la 
bugada.  Colar  la  ropa. 
Passar  la  nit.  Pernoctar, 
hacer  noche.  Passar  la 
porta.  Fr.  Coger  la  puerta. 
Passar  la  roba  per  aygua. 
Sacar.  Passar  lo  liquit. 
Colar.  Passar  lo  terme  ó 
ralla.  Traslimitar.  Passar 
martiri.  Fr.  Pasar  crujía. 
Passar  miseria.  Perecer. 
Passar  ó  fèr  passar  ab  pa^ 
raulas.  Fr.  V.  Passar  ab 
rahons.  Passar  peravgua. 
Lavar.  Passar  per  alt. 
V.  Passar  de  llarch.  Pas- 
sar per  avant.  Fr.  fíem 
pujar.  Passar  per  las  ba- 
quetas. Fr.  Dar  baquetas. 
Passar  per  las  brasas.  Soa- 
sar. Passar  per  un  llocli 
estret.  Colar.  Passar  ó  lér 
passar  per  un  eos  de  aiiu- 
lla.  Fr.  Meter  en  un  zapa- 
to. Passar  plassa.  Fr.  Te- 
ner fama.  Passar  una  ma- 
neta. Fr.  Dar  una  mano, 
echar  una  peluca.  Passar 
vía.  Fr.  Despachar,  andar 
listo.  Passar  volant.  Tras- 
volar. Passársela.  Fr.  Te- 
nir un  bon  passament. 
Tener  una  buena  pasada. 
Passarse'n.  Passar,  deglu- 
tir la  vianda.  Tragar.  Ei- 
.xirse'n  de  ahont  estava 
ficada  alguna  cosa.  Cor- 
rerse ,  soltarse. 

VÁfinartk.  Y.  Passera. 

Pásíiara  solitaria.  Aucell 
de  mar.  A  Icion.  V.  Gavina 

Pausaren.  AuceU.  Pardi- 
llo, pajarel.  Temr  los  pas- 
sarells  al  cap.  Expr.  Ser 
un  cascabel. 

Vasfiarse.  r.  Coraensar  á 
corrómprerse  algun  co- 
mestible. Modorrarse.  )ia- 
.^arse.  Anárse'n ,  vessarse 
poch  á  poeh.  Irse.  Aban- 


PAS 

donar  un  partit,  opinió, 
etc.  Volverla  casaca. Pas- 
sarse  mestre.  Recibirse  de 
maestro.  V.  Empassarse, 
Entretenir. 

Pascual.  Terminat.  Con- 
cluido. Extenuat.  Tábido. 
Consumit,  dolent.  Gasta- 
do, pasado.  Inservible. 
Talludo.  Lo  que  l'ou.  Pre- 
íenío. Aplacat,  apagat.  ^- 
placado.  Lo  que  se  ha  (or- 
nat dolent  de  massa  ma- 
dur. Papandujo ,  paso. 
Adv.  A  excepció,  fora. 
Fuera.  Passat  demà.  Adv. 
Después  de  mai'iana.  Pl. 
Passats.  V.  Antepassat. 

Pa»«.<^ateinp^.  Pasatiem- 
po, deporte,  diversión,  re- 
creación, floreo. 

Paisatge.  Cami.  Paso. 
Trànsit.  Tránsito.  Drel 
que  's  paga  per  passar. 
Portazgo.  V.  Transport. 

Paj«!«atger.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Pasajero. 
Transeünt.  Transeuiite. 
Transitori.  Fugitivo,  e/i- 
mero,  fugas,  (transeúnte . 

Pa.ssatjaiit.       Pasajero, 

Passatü.  Clatellada.  Pa- 
sagonzalo. 

Psitisaxoiant .  Acció  in- 
considerada.PaMro/aȒe. 
De  pas  y  sens  intenció. 
De  paso,  de  pasada. 

Pa.«ise.  Cédula  de  permis- 
sió.  Seguro.  V.  Passaport. 

Pasmegar.  V.  Passejar. 

Passeig  y  Passeij.  Ac.  y 
ef.  de  Passejar.  Paseo. 
Lloch  pera  passejarse. 
Paseador.  V.  Passejada. 
Passeig  curt.  Pavonada. 
Tráurerá  passeig.  Pasear. 

Pa«!ise.sa<ia.  Paseo,  viajata 

Passejador.  Qui  passeja. 
Paseador,  paseante.  Lo 
erial  ó  la  criada  destina- 
da á  passejar  alguna  cria- 
tura. Niñero.  V.  Camina- 
dor, Passeig. 

Passejar.  Pasear.  P.  per 
los  carrers.  Callejear.  A- 
nársen  lo  cap  a  passejar. 
Fr.  Desvanecerse  la  cabeza 

Passejarse.  r.  Pasearse, 
solazarse,  pasear,  {litario. 

Pássera.Aucell. /'(/jaro  so- 


PAS 

Passera.  Pas,    palanca. 

I  Pasadera,  pasadero.  Fèr 
I  passeras  de  algun  lloch. 
I  Fr.  Frecuentar  un  lugar. 
iPasset.  Dim.  Pasillo,  pa- 

I       41(0. 

Passi  ó  Pássia.  Expr.  ac- 

I     cedint.  Pase,  (ran.?eot. 

Pássio.  Part  del  Evange- 
li que  descriu  la  Passió. 
Pasión. Llibre  pera  cantar 
los  passios.  Pasionaria. 

Passió.  En  sas  princip. 
acceps.  Pasión.  Afecte. 
Afecto,  apego.  Gana,  de- 
sitg.  Pujo.  1  lor  de  la  pas- 
sionera.  Granadilla.  Pas- 
sió vehement.  Hambre, 
anhelo.  Passió  de  riurer. 
Med.  Risa  sardónica.  Ab 
passió.  Adv.  Apasiona- 
damente, anhelosamente. 

Pas.>!>ioiier.  Sacerdot  des- 
tinat pera  assistir  espiri- 
tualment als  malalts  im- 
possibilitats. Pasionero. 

Passtonera.  Pla.  Pasión, 
/lor  de  la  pasión,  pasiona- 
ria, granadilla,  murucu- 
yá, pasiflora. 

Pass¿<»nista.  Qui  cania 
la  passió.  Pasionero. 

Pass«».  V.  Pas.  Fer  passos. 
Fr.  Diligenciar,  hacer  sus 
diligencias. 

Pass4»i.  En  las  pessas  de 
fil,  llana,  etc.  Pezuelo. 

Passot.  Pla.  aromática  de 
llors  arrahimadas. Paroíe. 

Past.  Menjar.  Pasto,  apa- 
centamiento. Ñudriment. 
A' líírimiVjiío. Foment. /'(í- 
bulo.  V.  Pastura. 

Pasta.  La  farina  incorpo- 
rada ab  aygua.  .Masa,  a- 
masadura.' Mescla  de  guix 
blanch  y  ayguacuit.  Plas- 
ta, pella,  pellada.  Lo  ma- 
terial de  que  s  compon 
alguna  obra,  ¡[atería.  P. 
de  farina,  sal  y  mel.  .4/- 
mori.  P.  de  fér  paper. 
Lechada.P.  de  fèr  terrissa, 
etc.  Harro.  P.  de  llevant. 
V.   Coca  de  Uevanl. 

Pastador.  Oui  pasta,  .i- 
masador.   Lloch  ahont  se 

fiasla.  Panadería.  La  lau- 
a  sobre  la  qual  los  for- 
ners   amassan  la    pasta 


PAS 

preparada.  Hintero. 
Pastadora.    Dona    que 

pasta.  Amasadora. 
Paíitadura.    Pastament. 

Amasadura. 

Pastalluna.  Fancb  de 
terra  mòlt  grassa  y  pasto- 
sa. Arcilla,  greda.  Fanch 
pera  fer  imatges,  gerros, 
etc.  Barro. 

Paíïtaiitent.  A  masadura. 

Pastanaga.  Pta.  Zana- 
horia. Pastanap;a  borda. 
Cariota.  P.  confitada.  ^- 
zanoriate,  zanahoriate.^. 
de  tabaco.  Rollo  de  taba- 
co. V.   BuTanagas. 

Pastaaya.  V.  Pestanya. 

Pastunyejar.  V.  Pesta- 
nyejar. 

Pastar.  Traballar  la  pas- 
ta. ^  macar,  masar. 

Pastarada.V.  Pasterada 

Pastareta.  V.  Pastereta. 

Pa.s(at.  Lo  efecte  de  pas- 
tar..! masado.  Ser  tot  pas- 
tat a  altre.  Fr.  Xo  quitar' 
pinta.  Tenir  ben  pastat  ó 
tenirho  tot  ben  pastat. 
Fr.  Estar  ó  tenerlo  todo 
bien  dispuesto. 

Pastetada.Embolich,  en- 
redo. Enjuague,  embolis- 
mo. V.  Pasterada. 

PasteEejar.  Pastelear. 

Pastell.  Imp.  Pastel.  Pla. 
Yerba  pastelera  ó  pastel, 
yerba  de  San  Felipe,  glas- 
to. V.  Panada. 

Pastellet.  Pestell.  Tara- 
iilla,  pestillo.  Pastell  pe- 
tit. Pastelillo.  íga. 

Pastenaga.  V.  Pastana- 

Pastera.  Eyna  que  ser- 
veix pera  pastar.  Artesa, 
amasadera,  masera.  ISin- 
xoen  que 's  col-loca  algu- 
na imatge.  Nicho. 

Pasterada.  Ac.  de  pas- 
tar. Cochura,  amasijo. 
Embolich,  farrigo  fárra- 
go. Fárrago,  embrollo. 
Complot.  Entruchada, 
empanada.  Mortero  arga- 
massa. Pilada. 

Pastereta.  Insecte  no- 
menat també  panarola. 
Cochinilla.  Petita  paste- 
ra. Artesilla.  Eyna  petita 
de  fusta  que   serveix  d' 

r-IC.      CAT.      CAST. 


PAS 

escupidora.  Dornülo. 

Pasterol.  Med.  Hernia. 

Pastes.  Pl.  Pasta  pera  po- 
der apegar  y  umr.  Engru- 
do. Sopas  massa  bullidas 
V  espessas.  Pegote.  Aga- 
far ab  pastas  ó  pastetas. 
Fr.  Engrudar. 

Paíííeías.  V.  Pastes. 

Pastilla.  Tauleta  de  pas- 
ta ó  sucre.  Tableta,    {lia. 

Pastilleta.  Dim.  Pasteli- 

Pastini.  Fleca.  Panadería 

Pastis.  Persona  petita  y 
grossai. Embote ,  gordi/lon. 
V.  Pastell.  (Ion. 

Pastissás.  .\um.    Paste- 

Pastis.ser.  Qui  fá  ó  ven 
pasteWsPastelero.  hornero 

Pastisseria.  Pastelería. 

Pastisset.  Pastell  petit. 
Pastelillo.  V.  Gabolel. 

Pastitxo.V.  Pastell.  Em- 
pastifamenl.£ïn6aí/ur«a- 
miento.  V.  Dolent. 

Pastiu.  Herbatge.  Pasto- 
reo, pasto.S .  Pastura. 

Pa.^tor.  De  cabras.  Guar- 
dacabras. P.  de  remat. 
Manadero,  apacentador. 
Pastora.  Zagala.  Ofici  de 
pastor.  V.  Pastoría. 

Pasturada.  Prat  artifi- 
cial. Pradera,  herrenal, 
apacentadero. 

Pastorel-Ia.  Composició 
y  cant.  Pastorela.  Aucell. 
Aguzaniere,  nevatilla, 
pizpita,  motolita.        {lio. 

Pastoret.  Dim.  Pastorci- 

Pastoreta.  Aucell.  V. 
Pastorel-la. 

Pastoría.  P«s/oreo.  (toral 

Pastoril.  Pastoricio,  pas- 

Pastorilment.Adv.  Pas- 
toralmente. 

Pastos.  Suau.'fi?a«rfo,  so- 
badero. Dócil.  Dócil. 

Pastura.  Apacentamien- 
to, pasto,  pastoreo.  Au- 
ment  de  pastura.  Repas- 
to. Pastura  comuna.  Pas- 
t  u  raje ,  apa  cent  adero. 
Camp  de  bona  pastura. 
Pacedero.  Lo  acte  de  pas- 
turar. Apacentamiento. 

Pastaranient.  Adv.  A- 
pacentamiento. 

Pasturar.  Pacer,  herba- 
jar, pastar.  Per  pasturar. 


PAT 


305 


Apacentar.  Pasturar  en 
bona  part.  Estar  en  mon- 
tanera. P.  tota  1'  herba. 
Repacer,  repastar. 

Pasturatge.  V.  Pastura. 

Pata.  V.  Pota.  Pata  de 
gall.  Especie  lora  del  cas. 
Empatadera. 

Pata.  Pulan,  rústico. 

Pataca.  Moneda.  Parpa- 
lla,  purpallota.  Pta.  .4- 
guaturma,  patata  de  Má- 
laga. V.  Nyama. 

Patacada.Cop  ab  la  má 
plana.  Palmada. Cop  con- 
tra algú.  Porrazo. 

Patacadeta.  Dim.  Pal- 
madilla, {mear. 

Patacajar.  Azotar,  pal- 

Patach.  V.  Cop,  Sotrach. 

Pataco.  Moneda  de  plata 
retallada.  Patacón. 

Patacot.  Tauja.  Pataco, 
patán,  pelele,  cascacirue- 
las, petate,  pelón.  El  que 
no  sap  son  ofici.  Amola- 
dor, rustico. 

PataiEa.  Trepitjada  que 
queda  impresa  del  peu 
del  animal. //iíe//a,  pisada 

Patati.  Pvcmendo,  adob 
mal  fet.  Pegote.  V.  Pegat. 

PataUást  ó  Plataflas.Veu 
ab  que  's  denota  "1  cop  y 
soroll  que  faalcaureruna 
cosa.  Zaparrada,  baque- 
tazo, porrazo,  zarpazo. 

Patagalaua.  Pateta,  pa- 
ticojo, patitieso.        '.gon. 

Patagrós.  Patón,   pala- 

Patana.  Especie  de  pal- 
mera. Patua. 

Pataplin,  pataplan.  Ex- 
pressió que  se  usa  pera  ex- 
filicar  que  una  cosa  ba- 
andreja.  Dingodando,  ó 
dingolondando.        (lería. 

Patarata.  Tiritaña,  frus- 

Patarra.  .Mentida.  Gaza- 
pa, patraña,  paparrucha. 

Patarras.  Xaut.  Patar- 
raez,  patarrazo. 

Patarrell.  Rabassut.  Re- 
bolludo, membrudo,  re- 
choncho, rehecho. 

Patart.  V.  Barrinada. 

Patata.  Fruyt.  De  Améri- 
ca. Camote'.  De  Málaga. 
Batata.  {lata. 

Patatera.  Pla.Batata,  pa- 
20 


306 


PAT 


Patateta.  Dim.  Batatín.  \ 

Patatxo.  Especie  de  l)ar- 
co.  Patache,  patajo,  pataje 

Patejanient.  Pateamien- 
to, pataleo,  pisoteo. 

Patejar.  Donar  patadas  ó 
picar  de  peus.  Patear,  pa- 
tullar, triscar.  Trepitjar 
repetidament.  Pisotear, 
pisar,  sopear. 

Patella.  Especie  de  mo- 
lusch.  Patela.      (Patejar. 

Pateilcjar.    Patear.    V. 

Patent.  Jlanifest.  Mani- 
fiesto, expuesto,  palmar, 
palmario.  {Patente. 

Patenta.  Titol,  despai^. 

Patentaiuent  y  Patenl- 
ment.  Adv.  Patentemente. 

Patern.  Pairal,  paternal. 
Paterno,  paternal. 

Pati.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Patio.  Pati  de  las 
iglesias  y  palacios.  Atrio, 
vestibulò.  Terreno  pera 
edificar.  Suelo,  solar,  á- 
rea.  Pali  clos.  Corral,  cer- 
ca. Pati  de  la  casa.  Casa- 
puerta.V.  del  corral.  Tras- 
corral.  Pati  pera  véurer 
toros.  jríJirfírfo.  Pati  petit. 

Patí.  ÍPatin.  (Patin. 

Patíbul.  Suplici.  Patíbulo 

Patiet.  Dim.  Patin,  piati- 
nejo,  patinillo. 

Patir.  Padecer,  sufrir,  pe- 
nar. Patir  de  algun  mal 
habitual.  Adolecer.  Patir 
dolors  de  ventre.  Atnrzo- 
narse.  Patir  per  culpa  de 
altre.  Lastrar.    (Menino. 

Patje.  Paje.  De  palacio. 

Patjot.  Pajuncio. 

Pato.  Beso,  ósculo,    (cazo. 

Patof.  Esclatarada.  Bata- 

Patoll.  Abundancia,  raul- 
titut.  Hervidero,  parva, 
peste,  multitud. 

Patolla.  Embeleco,  embe- 
lecador. V.  Trapacer. 

Patollar.  Enganyar  ab 
artificis.  Embelecar,  pico- 
tear. Copejar  ab  los  peus 
lo  fanch.  Patullar.  Fèr 
alguna  cosa  sens  regla  ni 
arl.  Apatuscar.  Bregar. 
Pugnar,  patullar.  V.  Mal- 
dar,  [lanero 

Patdllayre.llulllofer.  Pi- 

Patiillejar.  V.  Patollar 


PAT 

Patonejar.  Fam.  Besucar 

Patoner.  Fam.  Besucador 

Patonet.  Dim.  Besito. 

Patot.  Botarate.  V.  Pata- 
cot,  Desgayrat. 

Patota.  Trampa  enlojoeh 
de  cartas.  Pastel,  manga- 
nilla. Fór  la  patota.  Fr. 
Convenirse  pera  obrar 
contra  de  algú  sobre  tot 
en  lo  joch.  //•  al  molino. 

Patotxada.  Disbarat, 
despropòsit.  Porrada,  re- 
nuncio,machada,  sandez, 
badajada,  necedad. 

Patotxo.  Tonto  y  grosser. 
Zoquete,  ramplón,  zopen- 
co, za7ica)'ron.  Dit  de  la 
cosa  matossera.  Zoquetu- 
do, chabacano. 

Patora.  V.  Xanguet. 

Patràca.  Pessa  de  dos 
quartos.  Pataca.  Rellotge 
gran  ó  mòlt  abultat  de 
butxaca.  <~alentador. 

Patracol.  Paperot.  Pape- 
Ion,  paperon,  mamotreto. 
V.  Protocol. 

Patranya.  Patraña,  no- 
vela, invención,  jácara. 

Patratiyal.  Col-lecciò  de 
qüentos  ò  palranyas.  Pa- 
trañuelo.      (ris.  Bosarios. 

Patres-nostres.    Rosa- 

Patri.  Lo  pertanyent  á  la 
patria.  Patrio. 

Patrcci.  En  sas  princip. 
acceps.  Patricio.  Natural 
de  algun  poble.  Compa- 
triota, terrin,  paisano. 

Patricó.  La  quarta  part 
de  una  meytadella  ó  por- 
ro. Petricon. 

Patrimoni.  Hisenda.  Ha- 
cienda. Iteredad.  P.  vin- 
clal.  .Mayorazgo. 

Patrinioniat.  Hisendat. 
Hacendado. 

Patrio.  Lo  pertanyent  al 
pare.  Paterno,  paternal. 

Patriota.  Paysa.  Compa- 
triota, paisano.  {mo. 

Patriotisme.    Patriotis- 

Patró.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. Patrón.  Pairó  de 
barco.  Bajelero.  Del  coixi 
pera  fer  puntas. f*r«7irfi(/o, 
¡lirado.  Protector.  Patro- 
no. Modelo,  pauta.  De- 
chado,   muestra,    pauta. 


PAU 

Fèr  de  patró  de  barco. 
Patronear.  >"o  poder  pén- 
drer  patró  de  alguna  per- 
sona ó  cosa.  Fr.  .Vo  tener 
atadero.  (vorecer. 

Patrocinar.  Proteger,  fa- 

Patroeini. Tutela,  escudo, 
protección,  encomienda. 

Patronat.  Patronato,  pa- 
tronazgo. Patronat  laycb. 
Patronato  de  legos. 

Patrosíejar.  Patronear. 

Patrulla,  fionda.  Anar 
de  patrulla.  Fr.  Patru- 
llar, rondar. 

Patrullador.  Bondador. 

Patu.xca.  Pedruscall  secli 
y  fort.  Pedrisco. 

Patxoca.  Volumen.  To- 
mo. Fér  molla  patxoca. 
Fr.  Presentar  volumen, 
llenar  aparatosamente. 

Patxorra.  Home  mòlt 
pausat.  Pachón,  flemudo, 
moroso,  panfilo,  pesado, 
flemático.  Tardansa,  len- 
titut.  Posma,  remaijsn. 
.sorna,  flema.  Tenir  pat- 
xorra.  Fr.  Gastar  flema. 

Pau.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. Paz.  Concordia. 
Tranquilidad,  pacifica- 
ción. La  reliquia  ó  imat- 
ge que  's  dóna  a  besar  en 
la  missa.  Portapaz.  Estar 
en  paus.  Fr.  Haverse  pa- 
gat ó  satisfet  mútuament. 
Quedar  en  paz.  Fér  las 
paus.  FT.fíeconciliarse,  a- 
mistar.  Posar  en  ó  la 
pau.  Fr.  .ipaciguar.  Pan 
V  treva.  Paz  y  tregua. 

Piíuch.  V.  Poch. 

Paulali.  Tarda.  Bemiso. 

Paupar.  Palpar.  Palpar. 

Paura.  V.  Por. 

Pausa.  Suspensió.  Para- 
da. Lentilut,  tardansa. 
Lentitud,  tardanza,  inler- 
i'upcion.  Ab  pausa.  Adv. 
Pausadajnente.  delenida- 
men te,  m ansameiite.  len la- 
mente. Fér  pausas.  Fr. 
Pausear,  pausar. 

Pauioadament.  Adv.  De- 
tenidamente.pausada,  so- 
segadamente, lentamente. 

Paii.«at.  Lento,  tardío. 
paulatino.X.  Fleumátich. 
Sorna.  Tarda,  Patxorra. 


PEA 

pauta.  Modelo.  Dechado, 
modelo.  Regla.  Regla, 
norma,  seguidor,  patrón. 

Pautar.  Senyalar  la  pau- 
ta en  lo  paper.  Reglar. 

Pautat.  En  lo  paper.  Ren- 
glonadura. 

Pavana.  Home  de  poch 
seny.  Pelele,  hominicaco, 
botarate,  mameluco,  ma- 
jadero. Tocar  la  pavana. 
Fr.  Maltractar.  Tocar  el 
bulto,  azotar. 

Pavelló.  Pabelló.  Pabe- 
llón. Tenda  de  drap.  Tien- 
da. Teuladcta  sobre  'Is 
portals. Soòrcpííería.  (vet. 

Pavéw.  V.  Pavesina  y  Pa- 

Pavetíina.  Escut.  Pavés. 

Pave.«i.sacla.  Porció  de 
soldats  armats  ab  pavo- 
sos, ¿'mijaresarfa. 

Pavet.  La  brutícia  que  '1 
.suor  ó  altra  cosa  greixosa 
deixa  en  la  roba.  Grasa, 
mugre,  pringu-e,  saín.  Per 
antífrasis  qualsevol  cosa 
que  fá  pudor  ó  mal  olor. 
Pebete,  fetor.  V.  Pebet. 

Pavetera.  V.  Pebelera. 

I*ávi<Io.  V.  Poruch. 

Paviment.  Pavimento, 
suelo,  piso,  solar,  huello. 
P.  non  sobre  del  vell.  So- 
bresuelo,   (ments.  SoL•r. 

Pavimentar.  Fèr  pavi- 

Paviíita.  Aucell.  Gavina. 
V.  Passera.      (te.  Pavón. 

Pavo.  Constel•lació  celes- 

Pav<ir.  Espant,  esglay. 
Espanto,  pavura. 

Pavorde.  V.  Pabordre. 

Paxorra.  V.  Patxorra. 

Payer.  V.  Paer.  (tar. 

Paymentar.V.  Pavimen- 

Pay«».  Taujá.  Meleno. 

Payol.  Munt  de  blat  en  la 
platja.  Panero,  graneros 
públicos.  V.  Pósit.   (vion. 

Payóla.  Barret  gran.  Ga- 

Payr.  V.  Pahir.  (ro. 

Payra.  Náut.  Paira.  Pai- 

Payral.  Paterno. 

Payrar.  V.  Pairar. 

Payrarse.  r,  Deslliurar- 
se.  Escaparse,  evadirse. 

Payrot.  Enfado,  torment. 

Pays.  Pais.  País.  {Mohina. 

Peada.  V.  Petjada,  Pitja- 

Peal.Peuch.  Escarpin.  (da. 


PEC 

Peanya.  Supedáneo ,  pea- 
na, (daje,  peaje. 

Peatge.  Tribut,  dret.  Pe- 

Peatger  Qui  cobra  '1  peat- 
je.  Peajero,   (tica.  Pebete. 

Pebet.  Confecció  aromá- 

Pebetera.  Vas  de  per- 
fums. Pebetero,  perfuma- 
dor, perfumadero,  poma. 

Pebrada.  Salsa  feta  ab 
mólt  pebre.  Pebre 

Pelirá."*.  V.  Pebrotar. 

l»ebre.  Fruyt.  Pimienta. 
Pebre  bermell.  V.  Pebre 
roig.  Pebre  blanch.  Pi- 
mienta blanca.  Pebre 
bórt.  Jengibre,  falso  pi- 
miento. Pebre  cubeba. 
Cubebos,  ]>imiento  con  co- 
la. Pebre  de  aygua.  Es- 
teba.  Pebre  de  las  Indias. 
Gui?7rfi7/a. Pebre  Jamaich. 
Pimienta  de  Tabasco,  ma- 
laqueta.  Pebre  roig  ó  ber- 
mell. Pimentón.  Arbre  del 
pebre.  Pimentero,  pimien- 
to. Barreja  de  sal  y  pebre. 
Salpimiento.  Gastar  mòlt 
pebre.  Fr.  Ser  mòlt  mor- 

'  das.  Morder.  Saber  ó  pi- 
car á  pebre.  Fr.  Ser  mòlt 
car.  Valer  un  ojo  de  la  cara 

Pebrer.  Arb.  Pimentero, 
pimiento.  Pebrer  bórt. 
Falso  pimiento  ó  pimente- 
ro. Pebrer  jamaich.  7*i- 
miento  de  Tabasco. 

Pebrera.  Vas  pera  tenir 
lo  pebre.  Pimentera. 

Pebret.  Aucell.  Ave  fria, 
frailecico. 

Pebrina.  Pimiento  de  cor- 
netilla,guindilla,  cerecilla 

Pebrot.  Pimiento.  Pebrot 
■  bermell.  V.  Pebre  roig. 
Pebrot  couhent.  Guindi- 
lla. Pebrot  dols.  Pimien- 
to. Pebrot  llarch.  V.  Bitxo 

Pebrotar.  V.  Pebroterar. 

I»ebrotás.Aum.Pimen<on 

Pebroter.  V.  Pebrotera. 

Pebrotera.  Pla.  Pimien- 
to, pimentero.  Pebrotera 
borda.  Pta.  Domaveneno. 

Pebroterar.  Pimental. 

Vecsir.  Delinquir.  V.  Errar 

Pecat.  Pecado,  falta,  cul- 
pa. Pecat  nefando.  Peca- 
do nefando  ó  contra  natu- 
ralesa. Lletj  com  un  pe- 


PED        307 

cat.  Expr.  Pera  ponderar 
la  lletjesa  de  una  persona. 
Feo  como  un  cuco. 

Pecatá««.  Aum.  Pecadazo. 

Pecejar.  Despedazar,  des- 
trozar, hacer  trizas. 

Pecich.  V.  Pessich. 

Pectinich.  Ab  forma  de 
dents.  Pectíneo. 

Pectinicorn¡t«.  Pl.  Orde 
de  insectes.  Pectinicórneos 

Pectoral.  Corassa. Comra 

Peculat.  For.  Peculado. 

Peculi.  Peculio,  pegujal, 
pegujar.  {pió,  particular. 

Peculiar.  Privativo,  pro- 

Pecuniar  y  Pecuniari. 
Pecuniario.  {dagogo. 

Pe<Iag4icli  y  Pedagot.  Pe- 

t'edanián.Xmn.Pedanton 

I'eilau tejas-.  Peilmitmr. 

PecSantescli.  ¡'edantesco. 

PeUáí*.  V.  Padas. 

Peders.  Min.  Especie  de 
ópalo  blanch.  Pederos. 

Pedicell.  Bot.  Pedicelo. 

Pedicul.  Bot.  Pedículo. 

Pe<liluvi.  Bany  de  peus 
ó  extremitats.  Pediluvio. 

Pediment.  Petició,  de- 
manda. Pedimento  ,  libe- 
lo ,  petición.  Fer  pedi- 
menls.  For.  Libelar. 

Pe«lra.  En  sas  principals 
acceps.  Piedra.  Uoch. 
Canto.  Calamarsa  grossa. 
Granizo.  Lo  tros  pla  y 
prim,  de  materia  dura, 
composta  de  cals,  sais, 
etc.  que  la  naturalesa 
cria.  Lancha ,  laja.  Lo 
tros  quadrilongo,  que  ser- 
veix pera  lligar  los  em- 
pedrats. Adoquín ,  silla- 
rejo.  La  que  passa  de  parí 
á  pan  de  la  paret.  Per- 
piaño.  Pedra  aliñadora. 
V.  Afiladora.  Pedra  are- 
nisca ó  arenosa.  Toba. 
Pedra  calar  ó  de  ull  de 
serp.  V.  Pedra  de  foch. 
Pedra  de  afilar.  Afilade- 
ra. Pedra  de  cals.  Piedra, 
caliza.  Pedra  clara.  Pie- 
dra cristalina.  Pedra  de 
color  de  ferro.  Mármol,, 
basalte  de  color  y  dureza 
del  hierro.  Pedra  de  foch. 
Piedra  berroqueña.  Pedra 
de  gall.  Piedra  cristalina,^ 


308        PEI> 

Pedra  de  fèr  coure.  Cala 
wñm.  Pedra  de  móldrer. 
Y.  Mola.  Pedra  de  mól 
drer  colors.  Piedra  para 
batir  colores.  Pedra  de 
tall.  V.  Pedra  picada.  Pe- 
dra de  loch.  Basanilo,pie 
dra  de  toque.  La  que  es 
bona  pera  ser  picada. 
Piedra  franca,  fácil  de  la- 
brarse. Pedra  de  xocola- 
ta ó  xocolater.  Molinillo, 
sillela.PeAm  de  la  biifela. 
Cálculo.  Pedra  de  la  su- 
perficie de  las  pedreras. 
Lastre.  Pedra  del  molí  de 
©li.  Cuesco.  Pedra  esmola- 
dera ó  de  esmolar.  Piedra 
de  amolar,  amoladera,  a- 
guzadera,  asperón.  Pedra 
foguera.  Pedernal.  Pedra 
bermella  ab  capas  blan- 
cas. Pór/ído.  Pedra  imán. 
Imán.  Pedra  Uinosa.  .1- 
mianto.  Pedra  marquesi- 
ta. Pirita.  Pedra  pera  po- 
sar inscripcions.  Lápida 
Pedra  pera  brunyir  loor. 
Piedra  de  Samos.  Pedra 
picada.  Piedra  labrada. 
Pedra  reble.  V.  Reble. 
Pedra  sofre.  V.  Sofre.  Pe 
dra  tosca.  Pedra  espon- 
josa y  blanca.  Toba.  La 
que  es  esponjosa  ,  opaca 
dura,  brcvolá  y  tan  Ueu- 

fera  que  's  manté  sobre 
'  aygua.  Piedra  pómez. 
Cop  de  pedra.  Pedrada 
Cosa  de  pedra.  Lapídeo, 
lapidoso.  Deixat  let  de 
pedra.  Fr.  Deixat  fret  ó 
confós.  Quedar  estupefac- 
to. Fábrica  de  pedra  pi- 
cada. Sillería.  Fabrica  de 
pedra  y  cals.  Mazonería, 
mamposteria.    Filada   de 

f ledras.  Mampuesta.  Igua- 
ar  la  pedra  picada.  Re 
Ittndir.  Junta  en  las  pe- 
dras  picadas.  Despiezo. 
Juntar  la  pedra  picada. 
Atizonar.  Lo  qui  pateix 
de  mal  de  pedra.  Pedre- 
goso. No  posarse'n  cap 
pedra  al  fetje.  Fr.  No  fer 
Oís.  Pasearse  el  alma  por 
el  cuerpo.  Tapiar  á  pedra 
y  á  morter.  Fr.  Cerrar  á\ 
val  y  canto.  Tráurer  las' 


PED 

pedras.  Descantar. 

Pedradas.  Pl.  Pedrea. 
Camp  de  fèr  pedradas. 
Ajieareadero.  Fer  pedra- 
das. Hacer,  tener  pedrea. 

Pedragada  V.  Pedregada 

Pedragós.  V.  Pedregós. 

Pedrapiffuer.  V.  Pica- 
pedrer, íxa. 

Pedrar<»ls«.  Pla.  V.  Gui- 

Pedra.iiíia.  Aum.  Chinazo. 

Pedregada.  Pedrisca,  pe- 
drisco,  (¡ranizada,  ape- 
dreo, pedrea. 

Pedregal.  Pedriscal,  gui- 
jarral, cascajal,  cascajar. 
V.  Pedruscall. 

Pedregáiii.  Rocalla,  pe- 
drisco, pedriza. 

Pedregar.  V.  .^pedregar. 

Pedregós.  Peñascoso, 
guijoso,  guijarroso ,  pe- 
troso. Lloch  pedregós. 
Cantorral.  (cali. 

Pedregueró.  V.  Pedrus- 

Pedreny.  Ventrell  deis 
aucells.  Molleja.  V.  A'en- 
trell.  (la.  Pedreñal 

Pedrenyal.Escopcia  cur- 

Pedrenyala«;a.  TirOjrfís- 
paro  de  pedreñal. 

Pedrenyaler.  Qui  fá  pe- 
drenyals.  Armero. 

Pedrer.  Antigua  pessa  de 
artilleria.  Esmeril,  pigo- 
te,  pedrero.  Qui  servia  ab 
fona  en  lo  exèrcit.  Hon- 
dero. Lo  ventrell  deis  au- 
cells. Molleja.  Lloch  de 
lèr  pedradas.  Apedreade- 
ro.  V.  Pedrenyal. 

Pedrera.  Lo  íloch  de  a- 
hont  se  Irauhen  las  pe- 
dras. Pedrizco  ,  cantera. 
P.  de  llosas.  Lanchar.       ' 

Pedreslal  ó  Pedestal.  En 
sas  princip.  acceps.  Pe- 
destal, base.  Arquit.  Con- 
trabasa ,  podio.  En  los 
extrems  dels  edificis  pe- 
ra col-locar  estatuas,  etc. 
Acrotera.  Ferm  del  ne- 
drestal.  Arquit.  Vaciaao. 

Pedreta.  Pedra  petita. 
Pedrezuela,  china.  La  que 
's  fica  en  lo  calsal  y  fá 
mal  al  peu.  Escrúpulo. 
La  que  usavan  los  anticlis 
per  calcular.  Cálculo.  Pl. 
Joclí  de  noyas.  Pitas,  pi- 


PEG 

ta,  ptíos.  Arribar  á  las  tres 
pedretas.  Fr.  Trobarse  en 
gran  perill.  Ver  las  orejas 
al  lobo.  Arribar  un  nego- 
ci al  cas  mes  apurat.  Lle- 
gar á  las  dagas.  A  punt 
de  renyir.  Llegar  al  ulti- 
mo extremo. 

Pedrís.  Banch  pera  sen- 
tarse. A  siei}  to,  /loi/o.  Bran- 
cal ,  marxapeu.  Lindar, 
umbral.  Per  pujar  ó  bai- 
xar de  caball.  Apeadero. 

Pedrol.  V.  Pedregueró. 

Pedrosa.  Pla.  Ceulranla, 
calcitrapa.  (gada. 

Pedru.vcada.  V.  Pedre- 

Pedruscall.  Conjunt  de 
pedretas  que  se  despre- 
nen de  las  rocas  ó  que 
saltan  al  picar  las  pedras. 
Cascajo,  quijo,  casquijo, 
rocalla.  Muliilut  de  pe- 
dras pelilas.  Pedriza,  pe- 
dregal, ripio. 

fegít.  Pez ,  brea,  empega. 
P.  blanca.  Pez  de  Borgo- 
ña.  De  sabater,  f  ero/e.  De 
barret,  etc.  Saín.  Pega 
dolsa.  Rabazuz.  Pega  gre- 
ga. Colofonia ,  pez  griega. 
De  color  de  pega  ó  lo  que 
sab  á  pega.  Peceño.  Mar- 
car lo  bestiar  ab  pega. 
Peguntar.  Tenir  pega  ais 
ulls.  Fr.  Tener  telarañas^ 
en  los  ojos. 

Pegada.  Conjunt  de  cops 
que  donan  a  algú  de  una 
vegada.  Tunda,  paliza. 

Pegadas.  Aum.  Pegat 
gros.  Parchazo.  (che, 

Pegaflella.  Costra  de  le- 

Pegador.  Qui  pega  ó  dona 
cops.  Zurrador. 

Pégalos.  S'  aplica  al  sub- 
jecte que  se  arrima  á  al- 
tre pera  enganyarlo.  Pe- 
gadizo, arrimadizo.  Ape- 
gadis,  oue  se  agafa.  Pega- 
joso, glutinoso,  congluti- 
noso, emplástico.  Empe- 
gunlal.  Émiiegado. 
Pegament.  Lo  efecte  d'' 
encolaró  unir.  Encoladu- 
ra. V.  Tontaraenl. 
Pegar.  Donar  cops.  Ver- 
berar, sacudir,  herir,  pla7i- 
tar.  Pegar  cops.  Golpear^ 
dar.  V.  Apegar,  Calar.  Pe- 


PEl 


PEL 


PEL 


309 


gar  en  va.  Fr.  No  lograr  |Peixenieitf.     Alimento. 
lo  fi.  Dar  en  vacio,  dar  en\     V.  Pastura, 
fa^o.  Pegaria.  Fr.  Faltar jpéiser.  Nudrir.  Alimen- 
algú  enterament.  Pígaría  I     tar.  Salier  péixerse.  Fr. 
de  puño.  Pegárselas.  Fr.  I    Saber  arreglarse. 
Contrapuntarse.  Darse  de  Peixera.  Rech,  resclosa 


las  astas.  Pegar  una  em 
beslida.  Fr.  Créixer  mòlt 
en  poch  temps.  Dar  un 
estirón,  r.  Pegarse,  ca- 
larse foch.  Prenderse  fue- 
go. Pegar  una  gorra.  Fr. 


Cacera,  caz,  presa,  azud, 
cauce,  dique.  Lloch  aliont 
se  pesca.  Pesquera. 
Peixet.  Dim.  Pececillo,  pe- 
cezuelo,  pescadillo.  Tira 
peixet.  Exp.  fam.  Sopla  ! 


Pegotear.  Pegar  á  correr.  iPeixó.  V.  Peix 


Fr.  Echará  correr 
Pegas.  Mit.  Pegaso. 
Pegat.  Parche,  pegado, pe- 
gote,  espadrapo,  botana 


Peixopalo.  Pezpalo. 

Peixiís.  Pl.  Cops  donats 
sobre  lo  exterior  de  la  mà 
ab  lo  mdice.  Sardinetas. 


Pegat  ^Tos.  Parchazo.  Co-  Peixrey.  Peix.  Pejerey. 
sa  quefá  mala  visio.  Pías-  Pej«»r.  V.  Pitjor. 
ta.  Posar  pegats.  Empar-  Pel.  En  sas  princip.  ac- 
char.  Lo  mateix  que  un      ceps.  Pelo.  Borrissol.  Ve- 


pegat  en  un  banch.  Loe 
Cosa  ociosa  ó  impropia. 

Pegater.  Qui  irau  ó  ven 
pega.  Peguero. 

Pegorella.  Peix.  Mustela. 

Pegíít.  Empegadura.  V. 
Empegaraent. 

Pegua.  Y.  Pega. 

Peguisser.Aficionatá  pe- 
gar. Zurrador.  V.    Pega- 

Péhucli.  V.  Peuch.   (dor. 

Peix.  Nom  de  tots  los  ani- 
mals que  viuhen  dins  de 
1'  aygua.  Pez  ,  pescado. 
Peix  pescat.  Pesca.  Home 
astut,  sagas,  industriós. 
Peje.  Peix  de  mar.  Pesca- 
do. Peix  de  quatre  peus 


lio.  Pelussa  de  las  fruy- 
tas.  Pelusa.  Qualitat, 
mostra,  forma.  Pelaje.  Lo 
bri  de  la  herba  de  fulla 
estreta.  Filamento.  Tan- 
ja. Palurdo,  rústico,  pa- 
tán. Pei  á  pe!.  Adv.  Pel 
per  avall.  Pelo  abajo.  Pel 
aspre  y  rústich.  Cerda. 
Pel  de  ayre.  V.  Alé.  Pel 
de  calira.  Certa  tela.  Pel- 
defebre.  Pel  de  cabra  ó 
clm  per  los  coixins.  Pelo- 
te. Pel  de  camell.  Came- 
lote de  pelo.  Pel  de  cuch 
pera  pescar.  Tanza,  .se- 
dal, hijuela.  Pel  decunill. 
Conejuna.  Pel  de  la  Ijar- 


que  surt  á  pasturar  a  ter-  i  ba.  Barba.  Pel  de  las  ce 

ra.   Pez  mujer,  pejemu-\  Has  deis  uUs.  C«/a.  Pel  de 

ller,  vaca  marina.   Peix  las  empenyas  y  angonals. 

de  roca.  Sfiírá/i/.  Peix  es-i  Pendejo.  Pei  de  las  pes- 

cabelxat.  Escabeche.  Peixj  tanyas  deis  ulls.  Pestaña. 

salat.  Pescado  salpresado.  Pel  de  porch.  Cerda.  Pel 

Peix  sech.  Lecial.  Agafar]  de  gat.  V.  Pel  moixi.  Pel 

peix.  Pesca?-.  Bon  ó  brau  i  en  la  plomade  escriurer. 

peix.  Fr.  Subtilesa  ó  astu-j  Raspa,  re¡ielo.  Pel   moixi 

eia  de  algú.  Buena  breva]  ó  muxi.  Bozo.  Pel  rucar- 

ó  linda  pesca.  Estany  de  j  do.  Tolanos.  Pel  roig.  Pe- 


peixos.  Pecina.  Oli  ó  greix 
ne  peix.  Grasa  d£ pescado. 
Qui  vol  peix  que  's  mulli 
lo  cul.  Loc.  No  se  pescan 
truchas  á  bragas  enjutas. 
Tráurer  lo  peix  de  la  os- 
tia. Fr.  Desbullar. 

Peixadn.  Abundancia  de 
pescado.  (Pescadero. 

Peixater.  Qui  ven  peix. 


lirubio,  pelirojo.  Pel  per 
amunt.  V.  A  repel.  Pel 
per  ayM.Pelo  abajo.  Bes- 
tiar de  pel.  Bestiar  cabriu 
Ganado  cabrio.  Blanch 
de  pcl.  Pelicano, peliblan- 
co. Caygudadepel.V.  Pe- 
ladilla. Contrapèl.  Adv. 
A  repelo.  Curt  de  pel.  Pe- 
licorto. Deixar  en  pel.  V. 


Despullar.  De  un  mateix 

Íiel.  Las  caballerias.  4pe- 
ado.  En  pel.  Adv.  En 
cerro.  En  un  pel.  Adv.  En 
un  tris.  Lluhir  lo  pel.  Fr. 
Estar  grassas  las  cabal- 
caduras.  Lucir  el  pelo. 
Véurer  en  algú  el  proút 
que  trau  de  alguna  cosa. 
Lucirle  á  alguno  alguna, 
cosa.  Negre  de  pel.  Peli- 
negro. No  tenir  cap  pel 
de  tonto.  Fr.  No  ser  cojo 
ni  manco.  No  tenir  pel  de 
barba.  Fr.  No  apuntar  á 
uno  el  bozo.  No  tenir  peïs 
á  la  llengua.  Fr.  No  mor- 
derse los  labios.  Posar  ó 
tráurer  pel.  Fr.  Pelechar. 
Roig  de  pel.  V.  Pel  roig. 
Tallar  lo  pel.  V.  Xullar. 
Tráurer  pel.  Empelar,  pe- 
lechar. Estirar  ó  arrancar 
los  pels.  Mesar. 

PeSa.  Cortadura  de  las 
fruytas.  Pellejo.  V.  Pell. 

Peláí-anya.»».  Perdulari. 
Pelafustán,  pelagatos,  pe- 
lón, picaño,  sacapelotas. 

Pelada.  Esgarranxada.  A- 
raño,  rasguño,  rozadura. 

PeEaUilIa.  Tinya.  Pelade- 
ra ,  alopecia ,  pelambrera., 
pelona,  pelonía. 

Pelador  de  pells.  Qui  pe- 
la las  pells.  Pelambrero. 

Peladura.  Tall  superG- 
cial.  Cortadura.  Pl.  Ras- 
caduras. Raeduras.  La 
pell  que  's  trau  de  la 
iruyta  pelantla.  Monda- 
duras. V.  Pelada. 

Pelandre  y  Pclangre. Pe- 
lussa. Pelambre. 

Pelar.  Rascar.  Raer,  moti- 
lar. Llevar  lo  pel  fregant. 
Rozar.  Tráurer  la  pello- 
fa ó  pel.  Deshollejar.'íráu- 
rer  la  escorsa,  closca, 
etc.  Descascar.  La  fruyta. 
Mondar.  Las  pells.  Ape- 
lambrar.  Tallar  los  ca- 
bells arran  del  cap.  liaer 
la  cabeza.  Guanyar  tols 
los  diners  á  algii  en  lo 
joch.  Descañonar.  Velar  á 
pel  y  á  repel.  Fr.  Pelar  á 
navaja,  á  rais  de  la  piel. 

Pelat.  Pobret,  miserable. 
Pelón,  pelele.  Sense  pell  á 


310       PEIX 

escorsa.  Mondado ,  despe- 
lado ,  descortezado.  Xu- 
llal.  TraiíquiUmocho.  Pe- 
lat de  cabells  ó  fullas.  Mo- 
rmido,  morroncho.  Pelat 
de  cap.  Raido  de  cabeza, 
mocho,  calvo.  Dit  de  un 
terreno  sens  vegetació. 
Árido.  Cap  pelat.  Muerte 
pelada.  Deixar  pelat.  Fr. 
Dejar  en  cueros.         (tija. 

Pelaya.Peix.  Aredia.  pla- 

Pelblatoeli.  Peliblanco. 

JPelea.  Batalla  ,  combat. 
Lid,  balah'a.  La  baralla 
entre  dos  (¡ue  se  agafan. 
Lvcha  ,  pugna.  Combat 
entre  bestias.  Riña.  A- 
l'any,  esl'ors.  Fatiga,  tra- 
bajo, esfuerzo. 

Pelfador.  Lidiador,  con- 
tendedor, ¡jeteante. 

Pelear.  Combatrerab  ar- 
mas. Batallar,  lidiar.  Re- 
nyir, barallarse  sense  ar- 
mas. Contender .,  luchar. 
Combatrer. /'«(/nar,  com- 
batir. Pelear  en  las  jus- 
tas. Justar.  En  los  tor- 
neitgs.  Tornear. 

Pelesfrí.  V.  Peregri.  (nar. 

pelegriuar.  V.  Peregri- 

PeíeuUeiigaüi.  Pl.  Ador- 
no de  donA^.  Perendengues 

Pelerina  ó  Pelegrina.  V. 
Petxina.  (pelito. 

Pelet.  Dim.  Pelico, pelillo. 

Pelfa.  Teixit  de  seúa.Fel- 
pa.  Reprehensió  aspra. 
l'eluca,  repasata,  sermón. 
Donar  una  pelfa.  Fr.  fam. 
Bastonejar.  Zurrar,  dar 
una  felpa.  {Afelpado. 

Pelf«V.    Especie  de   roba. 

Peliagut.  Que  té  '1  pel 
llarch  y  prim.  Peliagudo. 
Arriscat,   dificultós.   .1; 


PELL 


PEN 


blant. //o//e;o.  La  pellofa:  Pelleringa.    Carn    flaca 
que  tenen  algunas  fruy-|     que  no  temes  que  la  pell 


tas  y  llegums.  Camisa, 
telilla.  La  esnecie  de  tel 
que  cubreix  algun  muscle 
ó  part  del  cos.  Tegumen 


Piltrafa  ,  piltraca.  Pl.  La 
pell  cayguda  per  vellesa- 
ó  altra  causa.  Pellejas.  V. 
Pellingot.        {na.  V.  Tel. 


to.    Pell    adobada,    /^ie/, Pelleta.  Película,  pelleji- 
compuesla ,  curtida.  Pell  Pelliceria.  V.  Pelleria. 
crua.  Piel  cruda.  Pell  de  Pellingo.  V.  Pellingot. 
anjell.   Corderuna,    a;'ii-, Pellingot    y    Pellingov. 
no.  Pell  de  camusa.  Piel\     Harapo,  calandrajo,  an- 
de gamuza.  Pell  de  cérvol     drajo,  (¡ualdrapa,  rasgón, 
ó  de  dayna.  Piel  de  cierrol     arrapiezo, 
o  de  gamo.  Pell  de  escal.'Pelliíí.^a.  V.  Samarra. 
Lija.  Pell  de  gat  marté.¡*'ellisser.  Pella j  re.  Pe- 
Marta.  Pell  de  garri  ros-l     Helero.    Y.  Peller. 
tit.   Corezuelo.    Pell    del  I'elló.  La  closca  ó  escioío- 
membre.   Prepucio.  Pelíi     Ha  de  la  nou,    castanva,. 
de  nonat.  Aborto.  Pell  in-!     etc.  Cascara.  V.  Pellofa, 
terior  de  algunasfruytas.  Pellofa.  Pell  prima  de  las 
Túnica,  telilla.  Pell  mor-|     fruytas  y  llegums.  Cásca- 
la.V.  Cuvro.  Pell  que  en-;     ra,~ carear  día,  hollejo.  La. 
gendra  los  cabells  en  lol     del     raliim      expremut. 
ca.[).  Pericráneo, cuero  ca-\     Orujo.         (\a\or.  Ardite. 
belludo.  Cubcrl  de   pell.  Pell<»fi.  Moneda  de  pocti 
Encorazado.  Cubriró  for-  Pelloseía.V.  Pelleta.  Tel. 
rar  de  pell.  Fr.  iímpe//e-  Pellttcar.    Péndrer    una 
jar.  Deixar  ó  deixarbi  la      petita  part  de  alguna  co- 


sa de  menjar.  Pellizcar, 
picar,  salpicar,  pelechar, 
pizcar.  Lograr  una  part 
de  alguna  cosa.  Sacar  rujii- 


pell.  Fr.  Morir.  Pagar  con 
el   pellejo.    Deixar  sense 
pell  o  llevar  la  pell.  Fr. 
Desollar.    Entre    carn   y 
pell.  Adv.  Entre  cuero  >/  Peliut.  Pellejudo, 
carne.   Fèr  posar  pell  a  Pelos.  Qui   té   molt  pel. 
las  llagas.  Encorar,  cica-      Velludo.  V.  Pelut. 
trizar,  encorecer.  Maurar  Pelosella.  Pla.  Oreja  de 
la   pell.   Fr.   Apellar.  No      rutón,  pelosilla,  velosilla. 
cabrer  en  pell.  F'r.  fam.  Pelrá.*.  Roba  que  li  ha- 
Estar  mólt  alegre.  No  ca-\     ca.\gul  lo  pel.  Pelo  raso, 
ber  de  gozo.  Posar  peW.  y.  Pels.   Contracció  de   Per 
Pellar.'  Ser  de  la  pell  del  I     los.  Por  los.  Pels  de  fari- 
diable  ó  de  Satanás.  Fr.!     gola.Planla  parásita.  Cu-s- 
Ser  inquiet,   endiastrat.l     c«(a.  V.  Cabells. 
Tener  mala    yacija,    ser  Peltrer. Qui  traballa  ,  fa- 
turbulento.  Pl.  Pells  ado-j     brica  ó  ven  objectes  de 
badas.  Curtidos.  Vestit  òl     peltre.  Peltrero.      (sella, 
forrat  de  pells.  Pelliza.      Pelutlella.  Pla.  V.  Pelo- 
riesgado,  difícil,  difieul-  Pelladura.  Encorado» .     Pelurtlo.  Rústico,  villano, 
toso.       {Iraz.  o?ioo-ó^;/o.  ¡Pellání.  (Conjunt  de  pells.!     charro,  villanchón. 
Pelicano.  Aucell.   Alca-\     Pellejería. {cer, cicatrizar.  Velutisa.  Pelambre,  pelo,. 


vello,  vellosidad,  lanosi- 
dad, pelotería.  Pelussa  del 
cart.  Milano,  vilano^  [lio. 


Pelicería.  V.  Pelleria.      jPellar.   Encorar,  encore- 

Pell.  En  sas  princip.  ac-|Pellat.  ¿'Jicorarfo,  encore- 
ceps.  Piel.  Lo  teixit  exte-  cido,  cubierto  de  cuero. 
rior  del  eos  del  animal.  Pellayre.  Qiii  adoba  y  Pelii.«iseta.  Dim.  Velloci- 
Pellejo,  cuero.  Membrana.  ven  pells.  Pellejero,  pele-  Pelut.  Que  té  \te\.  Peludo. 
Membrana,  tela.  La  part  (ero. P.  de  pells  de  anyell.  I  ¡leloso.  lanudo,  piloso,  cer- 
oue  cubreix  las  fruytas  .l»ií?ifí'o.  Botiga  de pellay-  dudo,lanugiuoso.Esiora. 
o  sa  crosta  exterior.  Cor- 1     re.  V.  Pelleria.  I     Felpudo,  ruedo. 

Uza ,  cascara.  La  pellofa  [Peller.  V.  Pellayre.  (tería.  Pena.  Sufriment ,  males- 
prima  de  tahim  y  sem-  l'ellería.  Pei/e/ècia,  pele-^     tar.  Amargor,  desplacer,^ 


PEN 


PEN 


PEN 


311 


inquietud.  P«na  pecunia-]     trágalo.       {perpendículo. 
ria.    Multa.    PI.    Duelos,  Vénaoí.   Estat.  Péndulo, 
■linsabores.  Ab  mòlta  pe-  Peudoló.  Arquit.  Traves- 
na.  .4idv.  .1   duras  penas. \     ser.  Pendolón. 
Al)  prou  pena.  Adv.  Perio-  Pentloner.V.  Pendonista 
sámente.  Baix  pena.  Adv.  Pendonista.  Portaestan- 
So  pena.  Fèr   pena.   Fr.l     darte,  abanderado. 
Dar  pena,  molestar,  co u- 1  l»én»l re.  V.  Péndrer. 
sar  enojo.  Imposar  pena. | Péndrer.    Agafar    ab  la 
Penar.  Péndrer  la  pena.|     má.    Tomar,   asir,   acjar- 


Fr.  Tomarse  el  trabajo. 
Tráurer  de  pena.  Despe- 
nar, sacar  de  pena. 

penalitat.  Traball.  Tra- 
bajo, fatiga.        {sámente. 

penaiiueuí.  Adv.  Peno- 

penar.  V.  Patir. 

Penat.«>.  Pl.  Milol.  Déus 
tutelars  ò  doméslichs. 
Lares,  penates.        (chera. 

Penatxo.  Penacho,  pena- 
Penca.  Tellada.  Rebana- 
da. Fulla  de  cansalada. 
Tf'mpano  ,  hoja  de  tocino, 
almilla.  De  carn.  Tasajo. 
Tros  llarch  de  ceba,  pe- 
brot, etc.  Casco.  Penca 
de  glas.  Pana.  Cop  de 
penca.  Pencazo.  Férsede 
pencas.  Fr.  Hacerse  el  me- 
mo ó  el  remolón.  Lo  que 
té  pencas.  Pencudo. 

Pendatxu.  V.  Pandatxo. 

Pen€lencia.ra»ior7-a,  his- 
toria, danza,  cuchilladas. 
Amich  ú  home  de  pen- 
dencias. Quimerista,  pen- 
denciero. Tenir  penden- 
cias. Fr.  Pendenciar. 

Pendent.  Que  penja.  Pen- 
diente.  Indecís.  Péndulo, 
pensil,  pino.  Que  fá  ó  es- 
tá en  devallada.  Inclina- 
do. Costa ,  declivi.  Decli- 
ve ,  declivio  ,  declividad, 
costanilla.  Baixada.  5aja- 
da.  Lo  mes  pendent  de 
una  costa.  Barga.  Pl.  Pen- 
dents de  medicina.  Tro- 
cisco. Fér  pendent  alguna 
cosa.  Fr.  Fér  devallada. 
Hacer  deelivio. 

Pendo.  Bandera ,  estan- 
dart. Pendón,  estandarte, 
insignia,  lábaro,  confa- 
lón. Pendo  petit.  Bande- 
rola. .Mal  fargat.  Zarra- 
pastroso. Pl.  Arquil.  Las 
motlluras  sola  la  cornisa 
ó  sobre  la  columna.  As- 


rar,  coger,  prender.  ArreS' 
tar.  Arrestar,  detener,  a- 
prehender.  Robar.  Robar, 
pillar.  Apoderarse  per 
forsa  de  una  embarcació 
enemiga.  Apresar.  Tenir, 
sostenir.  Sostener.  Tro- 
bar.  Hallar.  En  certs 
jochs,  guanyar. Ga»ar,  có- 
rner. Arrelar  las  plantas. 
Encepar,  asir,  arraigar 
Férse  cárrech.  Tomar. 
Encomanar,  encolar.  Pe- 
gar. V.  Tenir.  Péndrer  á 
algú  per  son  compte.  F'r 
Hacer  platillo  ,  tomarla 
con  alguno.  Péndrer  abé. 
Fr.  Convenir.  Acceder, 
llevar  á  bien.  Péndrer  ab 
empenyo.  Fr.  Tomar  á 
pechos.^  Péndrer  ab  pat- 
xorra.  Fr.  Tomar  con  ca- 
chaza. Péndrer  algun  bar- 
co. Apresar.  Péndrer  al- 
guna cosa.  Fr.  Carregár- 
sela.  Cargar  con  algo. 
Péndrer  al  coll.  Fr.  Car- 
gar. Péndrer  al  revés  ó  la 
A  per  la  B.  Fr.  Tomar  el 
rábano  por  las  hojas.  Pén- 
drer á  part.  Fr.  A  pactar,  i 
Péndrer  á  preu  fèt.  Fr. 
Destajar,  tomar  á  destajo.] 
Péndrer  á  solas.  Fr.  Em- 
prender á  solas  ,  tomar  á] 
parte.  Péndrer  de  esquir-l 
ra  ó  de  tema.  Tomar  te-] 
ma  con  alguno.  Péndrer 
de  gral.  Fr.  Posar  aflció. 
Aquerenciarse.  Péndrer 
de  memoria.  Fr.  Apren- 
der de  memoria.  Péndrer 
experiencia.  Fr.  Tomar 
ejemplo.  Péndrer  fástieh. 
Fastidiar,  hastiar.  Pén- 
drer farritja.  Fr.  Tomar 
acero.  Péndrer  la  inicia- 
tiva. Fr.  Abrir  paso  ó  ca- 
mino, iniciar.  Péndrer  la 
mida  de  la  esquena.  Fr. 


fam.  Medir  las  costillas. 
Péndrer  la  perferla.  Fr. 
Aceptar  el  envite.  Péndrer 
las  cartas.  Fr.  Tomar  la 
taba.  Péndrer  lo  compte. 
Fr.  Tomar  cuentas.  Pén- 
drer lo  corrent.  Fr.  Aga- 
far habit  de  alguna  cosa. 
Tomar  el  chorrillo.  Pén- 
drer mal.  Fr.  Recibir  da- 
i'w.  Péndrer  malament  ó 
a  mal.  Fr.  Llevar  á  mal  ó 
con  enfado.  Péndrer  ma- 
licia. Fr.  Montar  en  cóle- 
ra. Péndrer  penyora.  Fr- 
Sacar  preíirfa. Péndrer  per 
burla.  Fr.  £c/iar  á  chan- 
za ,  á  zumba.  Péndrer 
per  lo  fort.  V.  Péndrer 
ab  empenyo.  Péndrer 
providencias.  Fr.  Provi- 
denciar. Péndrer  quime^ 
ra.  Fr.  Tener  pesadumbre. 
Péndrer  terra.  Fr.  Abor- 
dar. Péndrer  veus.  Fr. 
Tomar  lenguas ,  voz  ó  se- 
ñas. Péndrer  vici.  Guer- 
xarse  la  fusta.  Alabearse. 

péndrerse.  r.Coagularse 
ó  espessirse.  Cuajarse, 
condensarse.  Arrogarse. 
A  r rogarse,  asumirse.Véa- 
drerse  foch.  Fr.  Prender- 
se fuego,  incendiarse. Vén- 
drersela  ab  algú.  Tomar- 
se, habérselas  con  alguno. 

Péndul.  Péndulo,     {dola. 

Péndula.  Péndola.  Pén- 

Penedirse.  r.  Arrepen- 
tirse. Arrepentirse,  pesar. 
Saber  mal  de  haver  fèt 
alguna  cosa.  Tener  pesar, 
¡tesarle  á  uno.   {repentido, 

Peneilit.  Arrepentit.  Ar- 

Penell.  V.  Panell. 

Penetració.  Perspicacia, 
Co  mpren  s  ion ,  perspicacia, 
pers¡ncuidad. 

Penetrant.  Perspicás. 
Perspiraz  ,  agudo,  pene- 
trador, trascendido. 

Penetrar.  Ahondar,  pro- 
fundizar, internar,  traa- 
cender.  Penetrar  al  cor. 
Entrañar.  Penetrar  la  in- 
tenció. Fr.  Entender  la, 
musa.  Penetrar  la  humi- 
tat. Calar,  rezumar.  Pe- 
netrar lo  interior.  Leer. 

Penetrarse,  r.  Férse  car- 


312        PEN 

rech.  Hacerse  cargo,  dar- 
se cuenta.  Empaparse. 
Embeberse.  (nós. 

I»eii¡!>!e.  Gravoso.  V.  Pe- 

Penibleutent.  Adv.  Pe- 
nosamente. 

Penicalt.  Pta.  Cardo  cor- 
redor, eringe,  secacul.  Pe- 
nicalt moraí.  Pla.  Ares- 
tín. V.  Dragonaria. 

Penicli.  moneda  inglesa. 
Penique.  lArrepintiéndose. 

PeniUeut.  Arrepeniintse. 

Península.  Penisla,  pe- 
ñiscola.  ¡rio. 

Peni(encier.  Penilencia- 

Peujailor.  Colgadero. 

Penjaiiient.  La  acció  de 
penjarse.  .Suspensión.  Co- 
sa que  penja.  Colgajo.  Pl. 
fam.  Dicteris.  Pestes. 

Penjant.  Lo  que  penja  ó 
está  penjat.  Colgante,  pen- 
diente ,  pensil,  péndulo. 
Pl.  La  cadeneta  ó  cosa 
semblant  que  sol  portar- 
se penjada  en  lo  rellotge. 
Cadenillas,  colgantes. 

Penjar.  Posar  alguna  co- 
sa pendent  de  altra.  Sus- 
pender ,  colgar ,  emper- 
char. Donar  mort  en  la 
forca.  Ahorcar.  Adornar 
ab  tapicerías,  posarlas. 
Pender.  Caurer  ae  un  eos 
tot  lo  que  deuria  estar  e- 
quilibrat.  Cabecear.  Estar 
suspès.  Fr.  Estar  pendien- 
te. Fer  penjar.  Fr.  fam. 
Irritarmòlt.  Dar  cordelejo 

Penjarella.  Drapot.  roí- 
gajo,  trapazo,  cuelga. Pen- 
jament.  .Sus¡jension.  V. 
Penjoy.  Pellingot.  Pinga- 
jo, harapo,  arrapiezo, 
rasgón.  V.  Penjoll. 

Penjar<tba.  Percha. 

Penjarse.  r.  Ahorcarse. 

Penjat.  Execraeió  ab  que 
's  desitja  algun  mal.  Pesé- 
is, pesiatal. 

Penjat.  Ahorcado,  colga- 
do. V.  Penjant,  Pendent. 

Penjoll.  V.  Penjoy. 

Penjoy.  Lo  pom  de  algu- 
nas fruytas  apinyadas. 
Gajo.  Lo  pom  de  rahims 
penjants  en  un  fil.  Colga- 
jo. V.  Pellingot.  Pl.  P.  de 
rellotge.  Colgantes. 


PEN 

Penna.  V.  Pell. 

Pennai{a.  Patada.  Patada 

Penó.  Naut.  V.  Peñol. 

Pénol.  Naut.  Peñol, peñol. 
Cap  deis  penols.  Náut. 
Apagapenoles. 

Penós.  Trabajoso, penado, 
operoso,  laborioso. 

Penosament.  Adv.  Tra- 
bajosamente,  laboriosa- 
mente, acerbamente,  (drer 

Penre  y  Pénrer.  V.  Pén- 

Pens.  Pl.  Pensamientos, 
ideas.  La  primera  persona 
del  verb  Pensar.  Pienso. 

Pen.sa.  V.  Pensament. 

Pen.oíanient.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Pensamiento. 
Propòsit.  Designio,  áni- 
mo. Planta  y  flor  de  est 
nom.  Trinitaria,  tricolor, 
pense,  pensier.  Ab  lo  pen- 
sament. Adv.  Mentalmen- 
te. En  un  pensament. 
Adv.  En  un  instante.  Fèr 
pensament  ó  lo  pensa- 
ment. Fr.  Hacer  animo. 
Fèr  pensaments.  Fr.  For- 
mar discursos,  discursar. 
Fèr  un  mateix  pensa- 
ment. ¥t.  Encontrarse  con 
los  jiensamieyitos.  Ni  per 
pensament.  Adv.  Ai  por 
sueño,  ni  por  pienso. 

Pensar.  Considerar.  Ima- 
ginar, considerar.  Crèu- 
"rer.  Entender,  creer.  Dis- 
córrer. Discurrir,  excogi- 
tar. Pensarhi  ó  pensárse- 
hi.  Fr.  liejlexionar.  A  no 
pensar.  Adv.  Inadvertida- 
mente. Donar  qué  pensar 
Fr.  Dar  en  qué  pensar.  No 
cal  pensarhi.  Fr.  Ni  por 
asomo.  ¡  Qui  bo  havia  de 
pensar !  Expr.  ;  Quién  tal 
pensara ! ;  quién  lo  dijera  .' 
Teñirla  pensada.  Fr.  Lle- 
varla hecha.         (ginarse. 

Pen.^iar.xe.r.  Creerse,  ima- 

Pensársene.  r.fíecelarse, 
sospechar  de  algo. 

Pensatiii.  Cogitabundo, 
cogilativo,  maganto. 

Pensió.  Renta,  tienta,  si- 
tuado, bancària.  Pensió 
de  algun  benefici.  Prés- 
tamo. Pensió  de  vida,  vio- 
lari.  Pensión  vitalicia. 
A  pensió.  Adv.  A  renta. 


PENY 

Pensión^!.  Qui  paga 
certa  pensió  per  aliments 
y  ensenyansa.  Pensionis- 
ta, pensionario. 

Pentacordi.  Lira  anti- 
gua. Pentacordeo. 

Pentagl4>ssi.  Escrit  en 
cinch  distincts  idiomas. 
Pentaglóteo.  {mero. 

Pentáuier.  Zool.  Pentá- 

Pentaniiró.  Farm.  Cert 
ungüent.  Pentamiron.  du 

Peutansulstr.Pentagula- 

Pentasperni.  Bol.  Pen- 
taspermo.  nadara. 

Pentinada.  Peinada,  pei- 

Pentinador.  Qui  le  per 
ofici  pentinar  lli  ò  cànem. 
liastrilhulor.  Qui  penti- 
na 'I  cabell,  y  lo  drap  pe- 
ra pentinarse.  Peinador. 

Peutinanieut.  Peinada. 
Y.  Pentinada. 

Pentinar.  Compóndrer 
lo  cabell  ó  pel.  Peinar. 
Netejar,  traurer  las  ris- 
clas  y  estopa  al  cànem  ó 
lli.  kastrillar ,  rastillar. 
Maltractar,  castigar  á  al- 
gú. Escarmenar.  Penti- 
nar lo  cap.  Tocar.      (do. 

Pentinat.  Peinado,  toca- 

Pentinella.  Pla.  V.  Pim- 
pinella.  (pinlas.  Peinero. 

Pentiner.  Qui  fa  ò  ven 

Pentineria.  Peinería. 

Penúltim.  Penúltimo. 

Penuria.  Falla .  carestia. 
Carestia,  escasez.  Penali- 
tat ò  molestia.  Trabajo, 
pena,  penalidad.  Penuria 
extrema.  Extrema  necesi- 
dad, apuro. 

Penya.  Roca.  Peña,  pe- 
ñasco. Embaràs,  dificul- 
tat. Escollo.  Lloch  pie  de 
penyas.  Peñascal ,  peñas- 
coso. {Peñón. 

Penyó.Monlanya  de  roca. 

Penytkra.  Prenda,  rehén. 
Donar  pen\ora.  Fr.  Dar 
prenda.  Donar  per  penyo- 
ra. Fr.  Dar  en  prenda,  em- 
peñar. Entrega  de  penvo- 
ra.  Prendamiento.  Lo  qui 
exigeix  penyora.  Prenda- 
dor. Porlarsen  penyora. 
Fr.  Sacar  I  iren  d  a.  prendar 

Penyorador.  El  que  reci- 
be prenda  por  una  deuda^ 


PER 

Penyoranieni.  L'  acció 
de  " penyorar  ó  péndrer 
penyoras.  Empeño.  La  pe- 
na pecuniaria.  Mulla. 

Penyorar.  Castigar  ab 
pena  pecuniaria.  Multar. 
Péndrer  penyora. Prenda?' 

l»eó.  Jornaler,  pessa  del 
joch  de  escachs  ,  etc. 
Peón.  Soldat  de  peu.  In- 
fante, (peonar. 

Peonar.  Anclar  á  pié,  a- 

Peonia  ó  Rosa  montesca. 
Pta.  Yerba  deSta.  Rosa. 

PfpiíU».  Malaltia  que  surt 
en  la  llengua  de  alguns 
aucells.  Pepita,  gabarro. 

Pepió.  Moneda  antigua  de 
poch  valor.  Pepion. 

Peqiii.  Especie  de  teixit 
de  seda.  Pequin. 

Per.  Prep.  Por.  Per  avant. 
Adv.  En  adelante.  Per 
ahont  se  vulla.  Adv.  Por 
dondequiera.  Per  so.  Adv. 
Con  olijeto,  por  eso. 

Pera.  Prep.  Por,  para.  Lo 
fruyt  de  la  perera  borda. 
V.  Perelló.  Pera  camosi- 
na  ó  carnosa.  Camuesa. 
P.  cermenya.  P.  avugue- 
ra.Pera  moscatella  ó  mos- 
querola.  Moscaruela,  mos- 
queruela.  P.  primerenca. 
P. temprana.  Tardana.  Pe- 
ruétano de  reserva.  Confi- 
tura de  peras.  Perada. 

Pei*abé.-  Parabién. 

Peracó  y  Peraüaçó.  Adv. 
Por  eso,  por  ese  motivo. 

Peral li't.  V.  Perelló. 

Peralloner.  V.  Perera 
liórda,  Comer. 

Peraniftr.  Ad  v.Poí-  causa. 

Pei'at  entura.  Adv.  Por 
ventura,  quizás,  acaso. 

Perayre.  V.  Parayre. 

Perbuilir.  Cocer 

Percala.  Pta.  Milenrama. 
V.  Mil  fullas. 

Percas.  Adv.  Por  acaso. 

Percassar.  V.  Alcansar, 
Saquejar,  Fèr  mal.    (lla. 

Perca!«»ierias.  V.  Despu- 

PercebJnïesit.Goig.  Z>iS- 
frute,  percibo,  logro. 

Percebir.  Percibir. 

Percebít.  V.  Amanit. 

Percébrer.  V.  Percebir. 

Perch.  V.  Coci. 


PER 

Periledor.  Perdidoso,  per- 

Pérder.V.  Pérdrer.  (dido. 

Perdició.  Pèrdua.  Perdi- 
miento, perdición.  Ruina. 
Ruina,  despeño. 

PerilieionaSntent.  Adv. 
Miserablement.  Misera- 
blemente, mezquinamente. 

Perdigana  y  Pcrdiganya. 
Perdiu  novella.  Perdigón. 

Perdigar.  Sofregir.  Reo- 
gar.  \.  Ensaj ornar. 

Pertligayneita.  Dim. 
Perdiuheta.  Perdigoncito. 

Perdigí».  Perdigón.  Per- 
digó gros.  Zorrero.  Pl. 
Perdigons  petits.  Mosta- 
za, mostacilla. 

Perdisot.  Aucell.  Perdi- 
gón. Roig  com  un  perdi- 
go!. Loe.  Difunto  de  ta- 
berna, (güero. 

Perdiguer.   Gos.   Perdi- 

Perdiguera.  Pta.  Quiri- 
bel ,  pulmonaria  sufruti- 
cosa.  V.  Pèrdua. 

Perdiu.  Aucell.  Perdis. 
Perdiu  de  garriga.  Aucell. 
Ganga.  Perdiu  rénega. 
Aucell.  Estarna.  Freixu- 
ra.  Bofes,  chafes,  livia- 
nos. Cantar  la  perdiu. 
Cuchichear.  Véndrer  gar- 
sas  per  perdius.  Fr.  Ven- 
der gato  por  liebre. 

Perdiuheta.  Pcrdiga- 
nya, perdiu  novella.  Pe;-- 
dígon.Naut.  Pessa  del  ta- 
llamar.  Perdigueta. 

Perdó.  Perdón  ,  indulto, 
remisión  ,  indulgencia. 
Perdó  de  la  primera  fal- 
ta. Primilla.  Perdó  gene- 
ral. Amnistia. 

PeriJouable.  Remisible. 

Perdonador.  Perdonante 

Perdonan^ia  (Fèr).Fr.O- 
torgar  perdón ,  perdonar. 

Perdonar.  Indultar,  re- 
mitir ,  condonar.  No  la 
perdona,  ó  no  la  perdona 
a  ningú.  Loe.  No  se  ahor- 
ra con  nadie. 

Pérdrer.  En  sas  princip. 
acceps.  Perder.  Pérdrer  á 
gratcient.  Fr.  Pei-derá sa- 
biendas ,  adrede.  Pérdrer 
de  son  drei.  F'r.  Ceder  de 
su  derecho.  Pérdrer  dents 
y  caixals.  Encallecer.  Pcr- 


PER        313 

drer  la  afieló.  Fr.  Desen- 
carnar. Pérdrer  la  esma. 
Fr.  Perder  el  tino,  desati- 
nar. Pérdrer  la  fortuna. 
Yr.Caer.  Pérdrer  las  mans 
Fr.  Pérdrer  lo  traball. 
perder  tas  hechuras.  Pér- 
drer la  vergonya.  Fr.  Qui- 
tarse la  mascara.  Pérdrer 
lo  sinimo.  Desmayar.  Pér- 
drer lo  carinyo.  Fr.  Desa- 
morar.  Pérdrer  lo  color  ó 
Ilustre.  Vaciar.  Pérdrer 
lo  íil.  Fr.  Perder  pié.  Pér- 
drer lo  guanyat.  Fr.  /)es- 
«;j)-orec/íar.  '  Pérdrer  lo 
plet.  Fr.  SiíCiímfei'r.  Pér- 
drer lo  plor  las  criaturas. 
Encanarse.  Pérdrer  lo  o- 
remus.  Fr.  Perder  los  es- 
tribos, salir  de  quicio  ó  de 
sus  casillas.  Pérdrer  lo 
seny  ó  lo  judici.  Fr.  A- 
montonarse  el  juicio,  des- 
cabezarse. Pérdrer  loses- 
trebs.  V.  Pérdrer  lo  ore- 
mus.  Pérdrer  ó  baixar  lo 
color.  Fr.  Caer  el  color, 
descolorarse.  Deixar  pér- 
drer. Fr.  Desaprovechar, 
malograr.  Fèr  pérdrer  la 
paciencia.  Fr.  Gastar,  a- 
purar  la  paciencia.  Llan- 
sar  a  pérdrer.  Fr.  Gastar, 
malrotar,  derrotar. 

Pérdrerse.  r.  En  sas 
princip.  acceps.  Perderse. 
Naut.  Naufragar,  Irse  á 
pique.  Pudrirse,  malmé- 
trerse.  Gastarse,  podrirse, 
averiarse.  Morirse  per  al- 
guna cosa.  Perecerse.  Ex- 
traviarse. Ea^traviarse, 
desaviarse,  ir  perdido.  Es- 
tar a  punt  de  pérdrerse. 
Fr.  Fluctuar.  Pérdrerse 
per  algi'i  alguna  cosa.  Fr. 
Quedar  por  uno  ó  quebrar 
por  alguno. 

Pèrdua.  En  sas  princip. 
acceps.  Pérdida.  Perdi- 
ció. Perdimiento.  Velri- 
ment.  Quebranto,  quiebra, 
desmedro.  La  cosa  perdu- 
da. Extravío.  Naufragi. 
Naufragio.  Pèrdua  de  vi- 
da, honor,  etc.  Dispendio. 

Perduiiauíent.  Adv. 
Perdidamente. 

Perdudesa.  Desidia,  pe- 


314 


PER 


reza.  V.  Deixament. 

Perflu<líí4»«iiu.  Sup.  Per- 
didisimo. 

Perdultiri.  Perdulario, 
pelagatos,  pelgar.  Ser  un 
perdulari.  Fr.  Ser  un  per- 
dido, iOi  manir  oto. 

l*er«lurar.  Perpetuar. 

Perrtuí.  Descujdat.  Per- 
dulario. Lo  vagarro  que 
no  se  aplica  ai  trahall 
Pa7i  perdido  ,  perdidoso. 
Lo  que  no  porta  destino 
determinat. /"erí/ií/o,  pe- 
recido, (ro 

Peregrí.  Peregrino,  rome 

Peregrinació.  Peregri- 
naje, romería,   romeraje 

Peregrinar.  Lustrar. 

Peréixer.  Perece)',  fenecer 

Perell*'».  Arb.  V.  Peresa 
Porció  de  sanch  glassada 
Sabañón.  En  los  talons. 
Espolón,  friera.  Fruyl  del 
perelloner.  Peruétano. 

Perelloiier.  Perera  hòr 
da.  Peruétano.  Lo  fruyt 
del  perelloner.  Peruétano. 

Pereuiptííri.  Perentorio. 

PereniptOE-iauíent.Ad. 
Abperemptorietat.  Peren- 
toriamente,  yjrecisamente. 

Perennalnient.  .Ad v.  Pe- 
rennemente, (nal. 

Perenne.  Perene ,  peren- 

Pereó.s.  V.  Peresós. 

Perer.  V.  Perera. 

Perera.  Arb.  Peral.  Pere- 
ra bergamota.  Bergamo- 
to.  Perera  borda.  Perué- 
tano, piruétano,  guadape- 
ra.  Perera  cermenya.  Cer- 
meño.         (ras.  Perulera. 

Pereral.  Lloch  de  pere- 

Pererar.  V.  Pereral. 

Pererós.  V.  Peresós. 

Peresa. Negligencia,  tedi. 
Desidia,  inacción,  inercia, 
galbana.  Tenir  peresa. 
Fr.  Perecear,  emperezar. 

Pere-sós.  Perezoso,  desi- 
dioso, flojo,  pigro,  ruloso. 

Peresnsanienl.  Adv.  Ab 
lentitutó  lluixedat./,eííí(i- 
mente,  cojí  flojedad. 

Períeeci*».  Complement. 
Complemento  ,  remate, 
cumplimiento,  lleno. 

Perfecciitnar.  Acabar, 
conclourer.  Afinar,  refi- 


PER 

nar,   coronar,  consumar. 

Perfectament.  Adv. 
Moltissim  bè.  Escogida- 
mente ,  cumplidameiil 

Períerir.    Oferir  alguna 

;  cosa.  Ofrecer.  Assegurar 
Prometer,  r.  Venderse,  o- 
frecerse.  \cido. 

Perferit  y  Perfert.  Ofre- 

Perlerta."  Oferta.  Ofreci- 
miento, oferta,  promesa 
Péndrer  la  perferta.  Fr 
Aceptar  el  envite. 

Perl'et.  Perfecto  ,  consu- 
mado, coronado, cuadrado 

Perl'etansent.  V.  Per- 
fectament, (clonar. 

Periicionar.  V.  Perfec- 

Pertidia.  Desllealtat,  tra- 
hició.   Felonía,   aléeos 
Porfia.  Tenacidad,  porfía. 

PerliaiajaróPcrfidiejar 
Porfiar,  tenacear,  insistir. 

Perlidiant.  .\dv.  Porfia- 
damente, con  tenacidad 
con  empeño.  (jar. 

Perlitliejar.  V.  Perfidia 

PerUtlió.'í.  Porfiado,  te- 
naz ,  terco.  P.  en  lo  mal. 
Obstinado,  pierlinaz. 

Perli<ii«».«:anient.  Adv 
Po¡-fiadamente. 

Perl9<IÈ4>MÍíxsiniSup.Mòlt 
perfldiós.  Porfiadísimo 

PertidioMÍjiisiinanient. 
Adv.  super.  Porfiadísi 
mámente.  (traidor. 

Pérlidíí.   Desleal,    infiel, 

Perlil.  Pinl.  Lo  últim  de 
la  figura  que  's  compren 
ab  un  fil  imaginari.  Per- 
filadura. Delineació.  Li- 
neamiento  ,  trazo.  Con- 
torn. E.sçuícío  ,  dintorno 
Blas.  Virol.  (ra. 

Perlilaiiient.  Perfiladu- 

Perfilar.  Pinf.  fíascui'iar, 
ra sg u r'i ar.  esqu ic iar. 

Perfum.  .Materia  odorífe- 
ra. Perfume  ,  sahumerio 
sahumadura,   sahumo. 

Perfumador.  Qui  perfu- 
ma. Sahumador,  perfume- 
ro, perfumista.  Vas  per 
los   perfums.  Junciera. 

Perfuniament.À'aAu»i<) 
dura,  sahumerio. 

Perfumar.  Sahumar,  a- 
humar,  aromatizar.  Per 
fumar  abalmescb.^/mi: 


PER 

ciar.  Perfumar  ab  más- 
tech.  Almacigar. 

PerfuniiNla.Qui  prepara 
perfums.  Perfumador. 

Perfuist.  V.  Baix,  Recòn- 
dit, L'itim,  Postrer. 

P«rganii.  Pergamino. 

Perganíiner.  Pergami- 
nero.  (Heioher,  traquear. 

Pergirar.  Tornara  girar. 

Perhoin.  .4^rií)ie/isor ,  a- 
peador,  apreciador,  tasa- 
dor.Sincopa.  Por  mí.  (dio. 

Pericardi.  Anal.  Pericar- 

Pericia.  Inteligencia,  lia- 
bilidad,  priiclica. 

Periclenieni.  Pta.  Peri- 
clemene.  (Sí'"*'- 

Periclitant.  El  que  peli- 

Pericó  groch.  Pta.  Hiperi- 
con.  P.  vermell. On/aura. 

Pericot.  En  lo  joch  del 
truch.  Perico»,  perico. 

Peridot.  Min.  Peridote. 

Perier.  Aucell.  Perlero. 

Perif4»llo.  Muñequería,  o- 
ropel,  perejil,  gaslería. 

Perifraisar  y  Perifrase- 
jar.  Perifrasear. 

Pepifrasi.<s.  Ret.  Perifra- 
si,  circunlocución. 

Perigall.  Naut.  Perigallo. 

Perill.  Exposició  ó  con- 
tingencia. Hiesgo,  peligro, 
escollo.  .Apretó  ,  apuro. 
Estrechura,  apuro,  es- 
trechez, estrecho.  Ocasió. 
Ocasión.  Risch  ó  contra- 
dicció. Borrasca.  Anar  a 
ó  córrer  perill.  Fr.  Correr 
el  al¡>ur.  A  perill.  Adv.  ,4 
pique,  ú  riesgo.  En  perill. 
En  balanza.  Posar  en  pe- 
rill. Fr.  Arriscar.  .Arries- 
gar ,  aventurar.  Ocasio- 
nar. Ocasionar,  motivar. 
Despreciar  los  perills. 
Arrostrar  ¡os  peligros. 

Perilla. Náut.  La  cima  do 
un  pal  que  fa  com  un  car- 
rel.  Perella.  V.  .Masclet. 

Perillar.  Peligrar,  puesto 

Perillo»).  Peligroso,  e.r- 

Perillo.sanient.  Adv.  Pe- 
ligrosainente,  con  peligro. 

PerilloHÍMMini.  Sup.  Pe- 
ligrosísimo. 

Perímetro.  Geom.  .4 rea. 

Perínriit.  Perínclito. 

Perineumonía.      Med. 


PER 

Pulmonia.  imoniaco. 

Periueuluónicli.    Pul- 

rerioclisiue.  Periodismo. 

Periodo.  Espay  de  lemps. 
Ciclo.  Mvis.  ("ontrapuiit. 
Contrapunlo.  Lo  punt  mes 
alt  ahont  pot  arribar  una 
cosa.  Apogeo,  zenit,  cum- 
bre, auge.  {taimo. 

Periolíaliu.Peix.  Periof- 

l>erM»«ti.  Anat.  Periostio. 

Periostitis.  Metí.  Certa 
membrana.  Perióstosis. 

Periple.  Naut.  Periplo. 

Perisciti.»»nie.Perici7isíí!o 

Peri.<«ologia.  Ret.  Redun- 
dancia, ipermo. 

Perisiierm.   Bol.   Peris- 

Peri.*>|iériuicb.  Bot.  Pe- 
risjjermeo.  'filino. 

Perifítalili.  Cir.  Perista- 

Per¡.«!itr!.  .\rquit.Peri.síi7o. 

Peristúiiiicli.  Bót.  Que 
esta  provist  de  un  peris- 
tomo.  Perislómeo.  Bol. 
yue  esta  en  relació  ab  lo 
lorat  del  canó  del  cálser. 
Ptrislómico.       (práctico. 

Périt.      Expert.      Perito, 

Peritainent.  Doctamen- 
te, con  pericia  ó  maestría. 

Perjmlica<ior.  Qui  per- 
judica. Perjudicante. 

Perjudicar.  Causar  per- 
itídici. Damnificar, lacrar. 

Perjudici.  Pèrdua.  Per- 
juicio, perdida  ,  daño ,  le- 
sión. Inconvenient.  In- 
conveniente, trabajo. 

Perjudicial.  Buriaèíe,  7)0- 
Ci'i'O,  malo,  contrario. 

Perjur.  Perjuro. 

Perjurador.  V.  Perjur. 

Perju  r¡  •  Perjurio,  perjuro 

Perla.  Concreció  que  's 
forma  en  lo  interior  de 
las  valvas  de  certas  pet- 
xinas.  Margarita.  Espe- 
cie de  broma  que  's  for- 
ma en  los  uUs.  Granizo. 
Ornament.  Esplendor, 
lumbrera.  Perla  cantellu- 
da. Barrueco.  Perla  me- 
nuda. Aljófar.  De  color 
de  perla.  Perlino.  Pl.  Per- 
lería. Grans  de  perla  aga- 
fats. Fantasías.  De  per- 
las. Fr.  Perfectament.  De 
perilla,  de  molde. 

Perlasia.  V.  Perlesía. 


PER 

Perláticb.  Paralitico. 

Perlesía.  .Med.  Parálisis. 

Perleta.  D\m.  Perlezuela. 

Perli.  Que  té  color  de  per- 
la. Perlino.  [longar. 

Perllougar.  Nául.   Per- 

Perntanéixer.  Permane- 
cer, subsistir,^  quedarse. 

Peruiauencia.  Estabili- 
tat, fíesideiicia,  perman- 
sión, subsistencia,  estada, 
estancia,  estabilidad. 

Peruiaiient.  Estable. 
Permaneciente,  permanen- 
te, estable.  {cido. 

Pernianescut.  Permane- 

Periiié.«i.  Licit.  Permitido. 

PerinetedorQui  permet. 
Permitidor,  permisor. 

Permetre.  V.  Permétrer. 

Permétrev.  Permitir,  to- 
lerar, sufrir,  consentir. 

Perniis.  Permiso,  permi- 
sión, licencia.  {ro. 

PeriHíssible.  Permilide- 

Perniissió.  V.  Permis. 

Periuissiu.  V.  Permissi- 
ble, (tedor. 

Permitidor.  V.  Perme- 

Perniixtíó.  Barreja.  Per- 
mia'tion,  mezcla. 

Perntódoi.  Arquit.  Pedra 
ó  fusta  que  surt  de  la  pa- 
ret pera  sostenir  vigas  ó 
altras  cosas.  Can,  modi- 
llón. Pessa  composta  de 
tres  fustas  colocadas  en 
trián^ul  pera  sostenir 
prestatges.  Palomilla. 
Pessa  de  ferro  que  surt 
de  la  paret  sobre  que  se 
sostenen  los  balcons.  Car- 
tela. Permódol  petit.  Ca- 
necillo.  V.  Esparó. 

Peruiuta.  Barata.  True- 
que, cambio,  concambio, 
permutación.  (la. 

Periuutació.  V.  Permu- 

Perniutar.  Cambiar. 

Pern.  En  sas  princips.  ac- 
ceps.  Perno.  La  cua  de  la 
romana,  fíegla.  Pl.  Bra- 
zos. Clavar  ab  perns.  Em- 
pernar. Tenir  bons  perns. 
Fr.  Tenir  protecció.  Te- 
ner buenas  amarras  ó  bue- 
nas aldabas.  V.  Arrimo. 

Perna.  V.  Cama.  Estirar 
la  perna.  Fr.  fam.  Tender 
la  raspa  ó  la  pierna.  Per- 


PER 


31; 


nas  en  1'  ayre  ó  per  a- 
munt.  Adv.  Patas  arriba. 

Pernal»  átrer.  Vencer,, 
rendir,  impacientar.W  A- 
bálrer,  Parlerir. 

Pernada.  La  mullilut  de 
perns.  Pernerío.  V.  Gam- 

Pern¡ciós.i.Voc¿yo.  (bada. 

Pemil.  Jamón,  nalgada. 
Llenca  de  pernil.  Mugra^ 

Perüoctar.  V.  Vetllar. 

Pero.  Conj.  No  obstant, 
encara.  No  obstante,  to- 
davía. Pero  si  no.  Adv. 
De  altra  manera.  De  otra 
suerte.        [de  Perogrullo. 

Perogrullada.      Verdad 

Perol.  Caldera  fonda  pera, 
donar  banys  a  las  obras 
de  cera.  Bañador.  Eyna 
de  fusta  ó  cuyro  pera  re- 
plegar I'  aygiiaen  lasem- 
iiarcacions.  Balde. 

Peroler.  V.  Calderer. 

Peróiiicb.  Anat.  Peroneo.. 

Peroració.  Ret.  Recitar- 
ciou,  discurso,      (recitar- 

Perorar.  Razonar,  orar, 

Perpal.  V.  Parpal. 

Perpendicul.  Estat.  Per- 
pendículo. V.  Plom. 

Perpent.  Arquit.  Pedra^ 
que  alravessa  tola  la  pa- 
ret. Perpiaño.  {Perpetúan. 

Perpetua.    Certa     tela. 

Perpetua.  Pía.  Amaran- 
tina.  V.  Sempreviva. 

Perpetualntent.  Adv.. 
Sense  intermissió.  Perpe- 
tuamente, eternamente. 

Perpetuar.  Eternizar. 

Perpetuina.  Pta.  Perpe- 
tua, amarantina,  siempre- 
viva menor. 

Perpetuisar.  Perpetuar.. 
Perpetuar. 

Perpetuo.  Eterno. 

Perplexament.  Adv.  Ab 
perplexitaLPerplejamenle- 

Perplexitat.  Perplejidad, 
confusión.  {so. 

Peritles^o.  Perpjlejo,  dudo- 

Perpunt.  Pes^a  de  la  ar- 
madura antigua. Perpuníe 

Perquant.  Adv.  Porque, 
por  cuanto,  en  razón. 

Perqué.  Conj.  Porque. 
Sens  qué , ni  perqué.  Adv. 
Sin  porque,  ni  para  qué. 

Perquisició.  Pesquissa. 


316 


PER 


Pesquisa.  Perquisició  cu- 
riosa. Curiosidad.        Hit. 

Perroquet.  Mástil.  Más- 

rerruca.  Peluca.  Perru- 
ca de  polis.  V.  Pollos. 
Mitja  perruca.  Peluquín. 

l*errHca!!isa.  Aum.  Petu- 
con,  gran  peluca,     (quer. 

Perrucayre.  V.   Perru- 

IPerpuquer.  Peluquero. 

PerPu<|Heía.  Dim.  Pelu- 
quilla,  peluquín,     (siano. 

Perdía.  Pérsico,  persa,  per- 

Perseciició.  Persegui- 
miento, persecución. 

Persecutor.  Persegui- 
dor.  Perseguidor.       ^ga. 

Pérsega.  Peix. Perea,  p^r- 

Perseguinient.Persecu- 
ció.  Persecución. 

Per>íeguir.  Seguir  al  que 
iuig.Seguir,  osligar,  ejecu- 
tar, asenderear,  dar  tras 
uno.  Molestar.  Vejar.  Dit 
de  la  cassa.  Montear. 

Per.*ieniS>Ian{nient.Ad. 
Muy  semejantemente. 

Persíeverancia.  Cons- 
tancia, permanencia. 

Perseverant.  Constante, 
permanente. 

Per.sie^  erar.  Permanecer. 
V.  Permanéixer. 

Persiana.  Y.  Gelosia. 

Persignar  y  Persinyar. 
Urgent  necessitat  de  ba- 
tejar. Echar  agua. 

Persió.  Avquit.  Dcpósil 
de  canonada  de  aygua. 
Arcon ,  purificador. 

'Persistiv.Obstinar.se,  per- 
manecer, perseverar,  man- 
tenerse, sostenerse. 

-Persona.  Subjecte.  Suge- 
to.  Adórenlas  comedias. 
Personaje.  Pagar  de  la 
persona.  Fr.  Hallarse  pre- 
sente, presenciar. 

Personalment.  Adv. 
En  persona,  por  si  mismo, 
por  su  persona. 

Personejar.  Portarse  co- 
mo persona. 

Persouer.  Sindich  Perso- 
¡nera.  Participant  al)  ai- 
tres.  Participe. 

Perspectiva.  Aparicn- 
<cia.  Apariencia. 

Perspicacia.  Agudesa  y 
penetració.     Perspicaci- 


PER 

dad,  penetración.  Vivesa, 
ingeni.  Sutileza,  sutili- 
dad, viveza,  ingenio. 

Perspicás.  Agut  de  inge- 
ni. Penetrador,  lince,  su- 
til, viro.  (pirable. 

Perspirable.   V.  Trans- 

Persuadir.  Persuadir. 
Imbuir,  inclinar,  morer, 
catequizar.  {creer. 

Per.suatlirse.  r.  Juzgar, 

Persuasc!>9enient.Adv. 
De  un  modo  piersuasible. 

Persua.sió.  Inducimien- 
to, sugestión.      (suasorio. 

Persuasiu.     Persuasivo. 

Persuifur.  Qu'.m.  Persul- 
furo.  (nyent. 

Pertanent.     Y.     Perta- 

Pertangul.  Pertenecido. 

Pertsint.  Adv.  Por  tanto, 
atendiendo,  considerando. 

Pertanyent.  Pertenecien- 
te, pertinente,  propio. 

Pertànyer.  Pertenecer, 
corresponder,  competer,  \ 
tocar,  7-espectar,  concer-\ 
nir.  [corresponder.] 

Pertsknyerse.  r.  Deberse,] 

Perterir  ó  Parterir.  Im-¡ 
pacienlar.  Rabiar. 

Pertinacia.  Tenacidad, 
protervia,  jn-otervidad.      j 

Pertinás.  Tenaz,  protervo 

Pertinencia.  Addició.! 
Apéndice.  Acció  ó  dret  de 
algú  a  la  propietat.  Perle-\ 
nencia,  pertenecido. 

Pertinent.  Perteneciente.] 

Pertinentment.  Opor- 
tunament. Adv.  Pertinen- 
temente,  oportunamente. 

Pertisana.  >l?V7!d  blanca. 

Pertocar.Correspóndrcr. 
Pertenecer,  corresponder, 
tocar.  Y.  Pertànyer. 

Pertocat.  V.  Pertangut. 

Pertreclis.  PI.  Eynas. 
Pertrechos  ,  utensilios. 

Pertiirbaci»'».  La  acció  y 
el'ec.  de  perturbarse.  Tur- 
bación, trastorno.  P.  del 
judici.  Borrachez. 

Perturbar.  Turbar,  per- 
vertir,revolver,  cotí  turbar, 
ofuscar.  V.  Destorbar. 

Perturbarse,  r.  Turbar- 
se, azogarse.  P.  lo  cap.  A- 
tufarse.  P.  los  licors.  Aso- 
marse. 


PES 

Perturbat.  Turbal.  Tur- 
bado, perturbado. 

Perturbatiu.  Turbativo. 

Peruch.  Y.  Poruch. 

Pervenir.  Originarse.  Fe- 
nir.  nacer.  Passar  lo  do- 
mini. Pasar,  caer. 

Pervers.  Perverso,  inicuo, 
folfon,  avieso,   maldito. 

Perversió.  Pervertimien- 
to  contagio,  perversión. 

Perversitat.  Pravedad, 
desalmamiento. 

Pervertir.  Desmoralizar, 
contaminar,  inficionar, 
malear,  corromper,  con- 
tagiar, r.  Desparramarse. 

Pervingut.  í>»iírfo. 

Perxa.  Barra  ó  bastó 
Uarch  y  prim.  Percha. 
Barra  pera  móurer  la 
nau.  Varenga,  cerreia. 
Porqueta,  pal.  Pértiga, 
pertigal,  varejón,  varal. 
Yeta.  Cinta.  Persona  alta 
y  prima. Perigallo,  cirial, 
gambalúa,  langaruto.  P. 
de  cuyna.  Esjietera.  P. 
deis  barquers.  Botador. 
Pl.  Varendaje. 

Perxar.  Cardar.  Perchar. 

Perxeil.  Y.  Aspra. 

Pevxer. Cintero,  listonero. 

Pes.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Peso.  (Carregament, 
pesantor.  Pesadez,  pesan- 
tez, ponderación,  (".ontra- 
pés.  Pesa,  contrapeso,  pes- 
ga.  A  pes  de  plom.  Adv. 
Sesudamente,  atentamen- 
te. Cosa  de  pes.  Pondera- 
ble.  Curt  de  pes.  Feble. 
De  mólt  pes.  .4dv.  De  to- 
mo y  lomo.  Mirar  lo  pes. 
Pesar.  Péndrer  pes.  Fr. 
Aumentar,  crecer. 

Pesable.  Lo  uuc  'spot  pe- 
sar. Ponderable. 

Pesada.  Peso. 

Pesa«lament.  Adv.  Ab 
molestia.  Imitorlunamen- 
te.  Al)  pesadesa  y  tardan- 
sa.  Lerdamente. 

Pesartesa.Kn  sas  princip. 
acceps.  Pesadez,  lirave- 
tat.  liravedad.  .Morositat. 
Prolijidad.  Impertinen- 
cia de  geni.  Jiba.  Torpe- 
sa  del  cap.  Somnoleticia, 
soñolencia.  Carregament 


PES 

del  temps.  Cargazón. 

Pesart«»i'  de  moneda.  Ba- 
lanzario,  balancero. 

Pésam.  Pésame.       {sado. 

Pesant.  De  móll  pes.  Pe- 

Peciiantur.  Pesadesa.  Pe- 
santes, gravedad,  peso, 
ponderosidad. 

PeMar.  Pena,  disgust.  De- 
sazón,  pesadumbre,  sinsa- 
bor, disgusto,  sentim  ien  to 
Examinar  lo  pes.  Ponde- 
rar. Pesar  ab  romana.  /ÍO' 
wftneac.A  pesar  sèu.  Adv. 
Mal  que  le  pese,  mal  de  su 
grado.  (do,  pesaroso. 

Pesaros.    Apesadumbra- 

Pesat.  Molest.  Molesto, 
machaca.  Pesant.  Ponde 
roso,  grave.  Ofensiu.  One- 
roso, gravoso.  Flemátich 
Flemático,  flemudo,  lerdo. 
Fèrse  pesat.  Aporrarse 
Posarse  pesat.  Apesgarse. 

Pesca.  La  acció  de  pescar. 
Pesquería.  Cosa  de  pesca 
ó  pesquera.  Piscatorio. 
Pesca  salada.  Salpresado, 
salazón.  {balero. 

Pescador  de  llissas.  ò'a- 

Pescaclrtral.  Aucell.  Is 
pida,  martin  pescador. 

Pescant.  Assento  del  cot- 
xero  ó  delanter  en  los 
eotxos.  Cabezal. 

Pescar.  Descubrir  ab  tre 
la  los  intents  de  algú.  Co- 
ger, pescudar.P.  abcerca- 
pous.  Garfear.  P.  á  la  en- 
cesa.Fr.  P.  con  candelera. 

Pescara:  Exclamació  de 
sorpresa.  Cespita  ¡  sopla  I 
cascaras !  canario  I 

Pescater.  Qui  ven  peix 
Pescadero.  P.  de  peix  sa- 
lat. V.  Tunyiner.  De  plat- 
xa.  Playero. 

Pescatería.  Pescadería. 

Pescayre.  Pescador,  qui 
pesca.  Pescador. 

Pesetas.  V.  Pessetas. 

Pésol.  Llegum.  Guisante. 
Pésol  d'  olor.  Flor.  Gal- 
bana. Pésol  quadrat.  A- 
faca,  almorla.  Pésol  tira- 
bech  ó  caputxí.  Guisante 
mollar,  tirabeque. 

Pesolar.  Guisantal. 
Pesquera.  Pesca.  Pesque- 
ría, redada. 


PES 

Pes<|uerell.Peix  petit  de 

riu.  Breca,  breque. 
Pes(iui.<!)sa.   Perquisició 

Información,  indagación 

Pesquissador.  Pesquisi- 
dor, pesquisante. 

Pesísa.  En  sas  principals 
acceps.  Pieza.  Padas  en 
lo  vestit  ó  calsat.  Remien- 
do. En  lo  joch  de  escaclis 
Trebejo.  Cambra.  Aposen 
to.  P.  de  terra.  Suerte,  se- 
nara, üona  pessa.  Astut, 
dolent.  Uellaco,  truhán, 
maula,  l'na  pessa  'n  tinch 
al  teler.  Joch  de  noys. 
Tira  y  afloja.  V\.  Las  o- 
bras  de  un  art.  Artefactos. 
Anar  per  sas  pessas.  Fr. 
Andar  á  sus  anchuras. 
Saber  per  pessas  menu- 
das. Estar  en  los  ápices. 
Per  pessas.  Adv.  Menuda- 
mente, por  menudo. 

Pessebre.  Representació 
del  naixement  deN.  S.  J. 
Nacimiento,  belen. 

Pessebró.  Pesebrón. 

Pesseta.  Porció  petita. 
Pecezuela,  partícula. 

Pessetas.  Pta.  Lunaria. 

Pessicli.  Pellizco,  repizco, 
pizco.  Pessich  de  alguna 
cosa.  Repelón. 

Pessigada.  V.  Pessich. 

Pessiganya.  Joch.  Pizpi 
rigaña.     ¡pizcar,  pizcar 

Pessigar.   Pellizcar,   re- 

Pessigolla.  Titilación. 

Peiüsigollas  y  Pessigo- 
yas.  Pl.  Cosquillas.  Fér 
pessigollas  los  peusquant 
se  adormen.  Hormiguear. 
Tenir  pessigollas.  Ser  cos- 
quilloso, [lisimo. 

Péssini.  Sup.  Pésimo,  ma- 

Pesstinauíent.Adv.  Fu- 
nestamente, perramente. 

Pessol.  Fil  del  urdit.  Pe- 
zuelo,  pizuelo.y .  Pésol. 

Pesta.  Peste,  pestilencia, 
contagio.  Pesia  que  't 
toch.  Inlerj.  Caspita.Ç,òïa 
pesta.  Exprés,  de  estra- 
nyesa. Cómo  diantre.  Ma- 
la pesta.  Interj.  i¥aí/ia)/a. 
Dir  pestas.  £c/iar  pesies, 
ó  verbos.  Pl.    Verbos. 

Pestanya.  Párpado,  pes- 
taña, pálpebra.  Cremarse 


PET        317 

las  pestanyas.  Fr.  Que- 
marse las  cejas.  Fér  anar 
ó  móurer  las  peslanyas. 
Pestañear,  parpadecer. 
Llevarlas  pestanyas.  Des- 
pestañar.  Moviment  de 
las  pestanyas.  Pestañeo. 

Pestanyejar.  Pestañear.. 

Pe.«ste.  V.  Pesia. 

Pestelsecïi.  Interj.  Fue- 
go, ■'iopla,  cascaras. 

Pewtell.  Pessa  de  ierro  pe- 
ra (anear.  Pestillo.  Baldo- 
net  de  l'usta.  Taravilla. 

Pe.<4tiIeneialnieut.Adv. 
Pestíferamente,  (gestífero. 

Pestilent.      Pestilencial, 

Pet.  Ruido  que  l'á  alguna 
cosa  al  rómprerse  ú  o- 
brirse.  Estallido,  estallo. 
Lo  ruido  que  fan  las  ar- 
mas de  foch.  Estampido^ 
Lo  soroll  que  fá  la  fusta» 
fona,  etc.  Chasquido,  de- 
crepitación. Lo  soroll  que 
fa  lo  cohet  al  encéndrer- 
se.  Traque.  Lo  que  resulta 
delsl'ochsartiricials.r7«e- 
110,  traquido.  La  vento- 
sitat  despedida  ab  ruido. 
Pedo,  cuesco.  P.  de  casta- 
nya y  deis  dits.  Castañe- 
tazo. De  cosas  fulmi- 
nants. Detonación.  Vel  de 
dona  rica.  Herb.  Dulca- 
mara.P.  de  íuel. Latigazo. 
P.  de  Uop.  Bejin,  pedo  de 
lobo.  Pet  viciat.  Gachón. 
No  hi  farás  cap  pet.  F"r.  Nc^ 
te  verás  en  ese  espejo.  Fér 
pets  ó  ventositats.  Peer^ 
ventosear,  ventear. 

Petador.  Lo  que  fa  soroll 
ó  tro.  Tronador,  tronito— 
so.  Paper  doblegat,  que 
fá  un  esclafit  sacudinllo. 
Joch  de  noys.  Tronera- 
Canó  de  saúch,  roldó, 
etc.,  que  posant  dins  un 
tap  y  aprelantlo  surt  cau- 
sant ruido.  Taco,  tirabola. 

Petalisnie.  Petalismo. 

Petanient.  Rechinamien- 
to, dentera.  P.  de  dents. 
Dentellada.  (dorro. 

Petaner.  Pedorrero,  pe- 

Petaneria.  Pedorrería. 

Petar.  Fér  ruido  algunas- 
cosas  tocantse,  partinise 
ú  obrintsc.  Estallar,  tro- 


318        PET 

nar,  traquear.  Fèr  escla- 
fir los  fuets,  fonas,  etc. 
fiestallar,  rastrallar. 
Cruixir  la  fusta  per  se- 
quedat. f/iasçuPar.Róm- 
prerse.  Romperse.  Expel- 
íir,  iráurer  a  algú  rle  al- 
gun lloch.  Echar.  Róm- 
prerse  lo  que  estava  o- 
"primit.  Saltar.  Acomo- 
dar. Agradar.  Trencar. 
Romper,  quebrar.  P.  las 
dents.  Dentellar.  P.  los 
genolls,  los  dits.  Castañe- 
tear. Fèr  petar.  Fr.  Llan- 
sar.  Arrojar,  tirar.  Fèr 
petar  á  terra.  Derribar. 
Fèr  petar  la  claca.  Gar- 
lar, parlotear.  Fèrse  pe- 
tar. Loc.  fam.  Menjar  ó 
beurer.  Zamparse,  despa- 
bilar, echar  al  coleto.  Pe- 
tarse, r.  Fèr  ventositats. 
Peer,  ventosear,  ventearse. 
Trencarse.  Romperse. 

l»efar«I¡«ía.  Petardero. 

I»etaprell.  V.  Peterrell, 
Ploricó. 

I»etarrer.  V.  Petaner. 

Peíarrera.  Pedorrera. 

I»etapt.  Petardo.  Bátrer  ab 
lo  petart.  Petardear. 

Petan.  Sombrero  de  alas 
ampias,  y^eíaso.  (Petaner. 

Petayre  y  Pelejador.  V. 

Pef  ejap.  V.  Petejarse. 

Retejarse.  Petarse.  Peer, 
ventosear,  ventearse.  V. 
Petar.  (Esclafir. 

l»etelle.jap.  V.  Petejarse, 

l*eter.  Pedorrero,  pedorro 

reterrell  (Fèr  lo).  Fr. 
Hacer  pucherilos. 

I»etge.  Peu,  basa.  Pie\  A- 
pojo,  fonament  de  algu- 
nacosa.  Estribo.  Pl.  Las 
camas.  Piernas.  No  dei 
xar  de  petge.  Fr.  No  de- 
jar de  mano. 

Petiat  (Banch).  Antigua 
máquina  de  guerra.  Ban- 
co pinjado. 

Petició.  .Kc.  y  efec.  de  de- 
manar,  demanda. />7)ian- 
da,  pedido,  suplica,  pre- 
tensión, .luplicacion,  pedi- 
mento, petitoria. 

PetifíMsIi.Náut.Vela  trian- 
gular. Petifoque. 

Petimetre.  Pimpollo,  re- 


PEU 

mugado,  peinado.  Posar- 
se petimetre.  Fr.  Remil- 
garse, acicalarse,  (curris. 

Peíi«curri.<!i.  V.    Peiris- 

Petit.Xich,  curt,  baix.  Pe- 
queño. Menut.  Menudo. 
Humil.  Parvo,  humilde. 
Diminut.  Exiguo.  Noy. 
Niño,  infante.  De  poca 
consideració.  Tenue.  Mes 
petit.  Menor.  En  pelil.£« 
corta  escala,  en  pequeño. 

Petitainent.  Adv.  Xica- 
ment.  Pet[ueñamente,  exi- 
guamente, (canon. 

Petítcánoii.  Impr.  Peli- 

Petitesa.  En  sas  princip. 
accep.  Pequenez.  La  poca 
edat.  Parvulez,  niñez. 
Curtedat.  Cortedad. 

Petitet,  Dim.  Pequeñilo, 
pequeñuelo,  diminuto. 

Petiti!«.<<ini.  Super.  Pe- 
queñísimo, mínimo. 

Petitó.  V.  Petitet.        {to. 

Petitonet.  Dim.  Tamañi- 

l»e(it4it.Fam.V.  Rabassut 

Petjada.  Pisada,   huella, 

Petje.  V.  Petge.        [pisa. 

Petó.  V.  Pato. 

Petoiici.  Min.  Especie  de 
feldespal.  Petonce. 

Petota  y  Petotada.  V.  Pa 
tota,  Trampa. 

Petoya.  V.  Xanguet. 

Petpicó.  V.  Patricó. 

Petrifieaeió.  Quim.  La- 
pidificación. 

Petrificant.  Petrífico. 

Petriscurrís.  V.  Petrus 
in  cunctis.  {Petróleo. 

Petroli.  Cert  betum  olios 

PetPH.s  in  cunctis.  Loe 
Qui  's  flca  ahont  no  li  de- 
manan.  Entremetido. 

Petulant.  Descarat.  //1.5o- 
lente,  osado.  {char 

Petvap.  Pagar  tribut.  Pe- 

Petxell.  V.  Pitxell. 

Petxepa.  Pechera,  chorre- 
ra. P.  de  camisa.  Guirin- 
dola. Coixi  que  portan  al 
pit  las  muías  del  cotxo  ó 
carro.  Zambarco. 

Petxina.  Closca  de  peix 
Cancha,  marisco,  pechina. 
Peix.  Channa.  {cho 

Petxo.  Tribut.  Pecha,  pe- 

Peu.  En  sas  principals  ac- 
ceps.  Pié.  Peanya.  Peana 


PEU 

supedáneo.  Náut.  Contra- 
mecha. Pilot  de  colins 
plens  de  olivas  pera 
prempsar.  Encapachadu- 
ra,  noque,  pisa.  L'  últim 
en  orde  dels  jugadors.  Za- 
ga. V.  Renou,  Plansó, 
Petge.  Peu  de  amicb. 
Náut.  Estribo.  Peu  de  á- 
nech.  Pta.  Pié  de  ánade. 
Peu  de  arbre.  V.  Soca. 
Peu  de  bou.  Pta.  Pié  de 
becerro,  zumillo.  V.  Bar- 
ba de  Aaron.  Peu  de  ca- 
ball  ó  pota  de  caball.  Pla. 
Fárfara.  Peu  de  cap  df 
bestiar.  Mano.  Peii  de  co- 
lom. Pta.  Palomilla  de 
tintes.  V.  Borratxa.  Peu 
de  corb.  Herb.  Estrella- 
mar. Peu  de  Christ  ó 
trist.  Pta.  Pié  de  Cristo. 
Peu  de  gall.  Treta,  astu- 
cia. Pata  de  gallo.  Peu  de 
gat.  Pla.  Perpetua  dioica, 
genafalio.  Peu  de  la  mit- 
ja ó  l)ota.  Peal.  Peu  del 
ast.  Mossa.  Asnillo.  Peu 
de  Hebra.  Pía.  Ijjgo¡>os, 
llantén,  alesnado.  Peu  de 
lleó.  Pta.  Estelaria,  alífui- 
mila,  estrellada ,  pie  de 
león.  Peu  de  Hit.  Pilar, 
columna  de  cama.  Peu  ó 
pota  de  llop.  Pta.  Licopo- 
dio. Peu  de  llumanera. 
Plato.  Peu  de  oca.  Pta. 
Ceñiglo  untuo-<:o,  armue- 
lles silvestres,  buen  Enri- 
que, zurrones.  Peu  de  oli. 
Noque.  Peu  de  paret.  V. 
Esparó.  Peu  de  pinya.  Lo 
corb  y  contrafet. /"iVírHJi- 
cado,  poíojo.  Fam.  Sarda. 
Montañés,  sardesco.  Peu 
de  porcb.  Instrument  de 
fuster.  Pié  de  cabra.  Peu 
de  rata.  Pta.  Cincoenra- 
wa,poíf>i/i7(i.Peudeserp. 
Pta.  V.  Plantatge  coro- 
nat. Peu  de  vedella.  I'ña 
de  ternera.  Peu  dret.  Pun- 
tal. Poste,  jamba,  puntal. 
Peu  dret  de  las  prempsas 
de  lliura.  Virgen.  Peu 
forçat  ó  partit.  Lo  de  al- 
guns animals.  Pié  hendi- 
do, bisulco,  patihendido. 
Peu  negre.  Certa  casta  de 
gos.  Melampo.  Peu  trist. 


PEU 

Pla.  Cincoenrama.  PI. 
Peus  de  devant.  Los  dels 
-cjuadriipedos.  Manos. 
Peus  de  rata.  Bolet.  Ma- 
ixecUlaa.  Peus  drets  en 
las  prempsas  de  lliura. 
Guiaderas.  A  peu.  Adv. 
A  peón,  á  peonza.  A  peu 
coix.  Adv.  A  ¡a  pata  coja, 
ú  cojcojita,  ú  la  cozcojita. 
A  peu  deseáis.  Adv.  Con 
el  pié  desnudo.  A  peus 
junls.  Adv.  A  pié  j un  ti- 
llas. A  peu  pla.  A  pié  lla- 
no, á  un  andar.  Al  peu  de 
la  lletra.  Literalmente.  A- 
llargar  lo  peu.  Fr.  Tender 
el  pié.  Anarsenlo  peu.  Fr. 
Relliscar.  Resbalar,  desli- 
zarse, irse  el  pié.  Assegu- 
rar los  peus.  Fr.  Trepit- 
jar segur.  Asentar  ó  sen- 
tar el  pié,  pisar  seguro. 
Bailar  ab  un  peu.  Fr.  Es- 
tar mòlt  content.  No  ca- 
ber en  si  de  gozo,  no  caber 
■en  el  pellejo.  De  peu.  Adv. 
De  raíz,  desde  los  cimieti- 
tos.  Donar  peu.  Fr.  Dar 
ocasión,  asa  ó  motivo.  En: 
ó  de  peus.  Adv.  Prompta- 
ment.  En  seguida.  Dret. 
En  pié,  en  pino.  Estar  ab 
un  peu  en  lo  ayre.  Fr. 
fam.  Estar  en  vn  pié  co- 
mo grulla.  Fér  peu  ferm. 
Fr.  Mantenirse  constant. 
Hacer  pié.  Fér  tenir  peu  á 
rotllo.  Fr.  Tener  á  raya. 
Girada  ó  torta  de  peu. 
Torcedura  de  pié.  Girarse 
ó  torcerse  lo  peu.  Recal- 
carse el  pié.  Lo  qui  va  á 
peu.  Pedestre.  Lliscarse 
1  peu.  Fr.  Tropessar  en 
lo  discurs.  Perderse,  atas- 
carse. Malmétrerse  deis 
peus  ó  los  peus  per  mas- 
sa caminar. Despearse.  No; 
deixarse  posar  lo  peu  al| 
coU.  Fr.  No  dejarse  enst-' 
//a?'.  No  móurer  un  peu.j 
Fr.  No  fér  cap  diligencia 
per  lo  logro  de  un  negoci. 
No  dar  pié  7U  patada.  No! 
tenir  cap  ni  peus.  Fr.  No' 
iener  atadero.  Picament! 
de  peus.  Pataleo.  Picarl 
<Je  peus.  Patalear.  Posarl 
lo  peu  pla.  Fr.  Asentar  ó' 


PIC 

sentar  el  pié.  Poderhi  pu- 
jar de  peus.  F'r.  A  ojos 
cerrarfos. Posarse  de  peus. 
Fr.  Alsarse.  Ponerse  en 
pié.  Qui  va  á  peu.  Pedes- 
tre. Sense  móurer  un  peu. 
Loe.  A  pié  quedo.  Séns 
tocar  de  peus  a  terra.  Fr. 
En  volandas.  Tenir  lo  peu 
al  coU.  Loe.  fam.  Subjec- 
tar. Dominar,  sujetar. 
Trobar  peu.  Fr.  Hacer  pié. 
Cosa  (le  dos  peus.  lïipedo. 

Peuaiia.  Pisada,  huella. 

I»euce«lá  medicinal.  Pta. 
de  gusl  amarcli.  Servato, 
ervato,  ¡/erba  de  Túnez. 

Peúeli.  Escarpi7i,  peal. 

Peucoix.  Pedicoj. 

Veutlelleó.  Pla.  Alquimi- 
la.  V.  Uerba  botera. 

Peuderata.  Pía.  Cincoen- 
rama, potentila. 

Peuet.  Dim.  Piececillo, 
pecezuelo,  piecezuelo. 

Peujïró.«.  Patón,  patagón. 

l*eúlla.  Pezuña,  xtña,  car- 
nicol. {pi7ichauvas. 

iPeut^rrós.  Pisaterrones. 

l»es.  V.  Peix. 

I*eya.  Pessa.  Pesa. 

Pi.  Arb.  Pino.  Pi  abet.  V. 
Abet.  P.  bo.  V.  P.  mélis. 
Bòrt  ó  blanch.Piíio  sih-es- 
íre.De  la  trementina.  Lar- 
ce,  lárice.  Pi  de  pinjas  ó 
pi  ver.Pla.  Pino  de  comer, 
pino  doncel.  Mélis.  Picea, 
pino  a/6ar. Negre.  Negral, 
aznacho.Pi-yé.  Pinojiiño- 
nero.  Yert.  Pino  doncel. 
Poblat  de  pins.  Pinoso. 

pía.  Dona  devota.  Devota. 
Bona  opinió  y  concepte. 
Buena  opinión.  A  la  pia. 
.\dv.  De  bonas  en  bonas. 
A  buenas.      {befo,  alerce. 

Piabet.  Arb.  Pinabeto,  a- 

Piadora.  Lagar.  V.  Bres- 
cat. 

Piados.  Pío,  religioso,  be- 
nigiio.     (ment.  Píamente. 

Piado.sanient.  Adv.  Pia- 

Pianiare.  Anat.  Piama- 
ter,  piamadre. 

Piaiuent.V.  Piadosament 

Piastra.  Pessa  del  arma- 
ment antich.  Piaslron. 

Pibef .  V.  Abet. 

Pie.  V.  Pich. 


Pie 


319 


Pica.  Pessa  pera  rébrer 
ajgKa.  Pila.  La  que  es 
gran  y  regularment  de 
pedra  ahont  cau  1'  aygua 
de  las  fonts.  Pilón,  laza, 
tazón.  Cèrcol  de  pedra 
que  's  posa  entorn  del 
Uoch  ahont  se  blanqueja 
la  cera  al  sol.  A  toquin. 
Pessa  de  fusta  socavada 
pera  batanar  los  panvos. 
Pi7a.V.Trullola.  Pica  del 
moli  paperer  pera  mu- 
llar  los  draps.  Pudridor, 
pudridero.  Pica  pera  re- 
cuUir  lo  most  de  la  premp- 
sa.  Trujaleta.  Pica  pera 
trapitjar  los  rahims.  Ga- 
mellón. Cop  de  pica.  Pi- 
cazo. Ovit.  Artesa. 

Picada.  En  sas  princip. 
acceps.  Picadura.  La  que 
fá  algun  insecte  ó  animal 
verinós.  Mordedura.  Lo 
cop  que  dona  lo  auceli 
picant.  Picotada ,  picota- 
zo. Fiblada.  Picazo.  Lo 
dit  ó  paraula  sensible  y 
picant.  Dicterio.  Lo  pica- 
ment de  pinyons ,  etc.  en 
un  morter.  Salsa.  Picada 
de  nous.  Nogada.  Picada 
de  pussa.  Sarpullido. 

Picadillo.  Guisado  de 
carn  trinxada.  Picadillo, 
jigote.  La  broma  ó  xasco 
pera  evitar  á  algú  á  que 
tassa  ó  diga  alguna  cosa. 
Picón.  Lo  ressentiment 
causat  per  alguna  dispu- 
ta. Pique,  honrilla.  Estar 
ó  venir  de  picadillo.  Fr. 
Estar  conlrapuntat  ó  en- 
fadat ab  algú.  Estarse  ó 
ponerse  de  cuerno  con  al- 
guno, pKiner  se  de  puntillas 

Picadis.  Polvos  de  rajola. 
Ladrillo  molido.  Lo  qui 
fàcilment  se  ofen  de  lo 
queli  diuhen.  Cosquilloso. 
V.  Pedruscall,  Morter. 

Picador.  Pala  de  fusta  ab 
que  las  donas  pican  la 
roba.  Moza,  criada,  jabón 
de  Patencia.  Lloch  desti- 
nat pera  domsr  caballs. 
Picadero.  Picaporta.  Pi- 
caporte. Trinxant.  Trin- 
chante. V.  Picapedrer, 
BatífuUer, 


320 


PIC 


Picadura.  L'  acció  de  pi- 
car, cop  ó  picada.  Picada. 

PicaU«tr«!i.  Aucell.  Chupa- 
flores,  pica/lores,  chupa- 
miel,  rabilargo,  lisonjero. 

Picalca.  En  los  telers. 
Careóla.  V.  Calca. 

Píca-iná.  V.  Má  de  morter 

Picament.  La  obra  de 
picar.  Picadura.  V.  Es- 
clafament. Picament  de 
mans.  Palmoteo ,  mano- 
teo, manoteado ,  aplauso. 
Picament  de  peus.  Patea- 
dura, pateamiento,  pataleo 

PicatMoscas.  Aucell  mòlt 
petit.  Curruca. 

Picant.  Lo  que  cou.  Pi- 
cante. Lo  que  punxa  ó  té 
punxas.  Punzante.  Sati- 
rich.  Satírico,  compungi- 
vo. Ofensiu.  Mordaz. 

Picantur.  Picor.  Picazón. 
Picant.  Picante. 

Picaníorela.V.  Picoreta 

Picapecíra.V.  Picapedrer 

PicapeUi'cr.  Qui  traballa 
las  pedras.  Cantero,  pica- 
pedrero, labrante,  dotador 

Picaplet.s.  Pledejador. 
Pleiteador,  pleitista.  Trá- 
pala. Embustero,  enreda- 
dor, mentiroso,  sicofanta, 
invencionero. 

Pica|i«»II.  ]fia.Anagálide. 
V.  Pich  de  gallina.  Espe- 
cie de  rabím.  Albilla. 

Picaport.  V.  Picaporta. 

Picaporta.  Especie  de 
baldó.  Picaporte,  aldaba. 

Picap4»rta.<^.  Anella  pera 
trucar.  Llamador,  alda- 
ba. Lo  pobre  que  demana 
caritat  de  porta  en  porta. 
Pordiosero.  Qualsevol 
persona  mal  vestida  yes- 
pellifada.  Despilfarrado, 
zarrapastroso. 

Picar.  Punxar ,  ferir  ab 
instrument  de  punxa. 
Punzar.  Mossegar  los  au- 
cells  y  alguns  insectes. 
Morder.  Esmicolar,  xa- 
far. Machacar ,  majar.  V. 
Picolar.  Ser  alguna  cosa 
desagradable  al  paladar 
per  sa  qualitat  ardent. 
Raspar ,  escocer.  Donar 
cops  ab  verga  ó  bastó. 
Varear.  Ab  massa  6  mar- 


PIC 

tell.  Golpear.  Mossegar  la 

fiussa  deixant  senyal  en 
a  pell.  Sarpullir.  Trucar 
á  la  porta.  Llamar.  Ab  lo 
bech  los  aucells  per  róm- 
prcr  alguna  cosa.  .4p(7o- 
7iar.  Pitjar  ab  massó.  A- 
pisonar.  Entre  enquader- 
nadors, copejar  ab  massa 
de  ferro  los  llibres.  Ma- 
cear. Traballar  la  pedra. 
Labrar.  Posar  sellos  de 
plom  á  la  roba.  Emplo- 
mar. Causar  coissó.  Es- 
cocer. Ser  picant  ó  cohent 
algun  menjar.  Morder, 
mordicar.  Moldrer,  redu- 
bir  á  pasta.  Moler.  V. 
Trinxar.  Oféndrerab  pá- 
ranlas, motejar.  Motejar. 
Batrer  l'or  ó  plata.  Zíaíir. 
Pint.  Calcar.  V.  Estargir. 
Pruhir.  Hormiguear.  Pi- 
car ab  la  massa.  Macear. 
Picar  ab  lo  bech.  Pico- 
.  tear.  Picar  de  mans.  Ma- 
notear, palmetear.  Picar 
de  peus.  Pernear,  patear. 
Picar  en  ferro  fret.  Fr. 
Dar  en  duro.  Picar  foch. 
Encender  lumbre.  Picar 
las  pedras.  Celar.  Picar 
lo  dibuix.  Pint.  Recalzar. 
Picar  los  animals  que  fe- 
reixen. Mordiscar.  Picar 
los  draps  en  lo  moli.  Ar- 
repistar. Picar  punís.  En 
las  escolas.  Tomar  pun- 
tos. V.  Picarse.  (carol. 
Picarda.  Esquila.  V.  Pi- 
Picardía.  Ruindad,  mal- 
dad, rivaldería,  tacañería. 
Pl.  Carlancas.  Fèr  picar- 
días. Fr.  Picardear. 
Picardieta.  Dim.  Picar- 
digüela.  (ros.  Picaresco. 
Picarescli.  Cosa  de  pica- 
Picaría.  V.  Picardia. 
Picaro.  Espallifat ,  mal 
vestit.  Zarrapastroso. 
Trapasser,  solapal.  Bella- 
co, soííí/KiíZo. Bergant,  bri- 
\ó.Bribo7i,  malvado,  ruin. 
Cosa  de  picaros.  Picares- 
co. Qui  la  lo  picaro.  A- 
picarado.  Tornarse  pica- 
ro. Apicararse. 
Picar4»l.  Cascabell  gros. 
Esquila.  Qui  parla  mòlt 
ab  impertmencia  y  nece- 


PIC 

dat.  Lenguaraz  ,  habla- 
dor, parlanchín.  I 

Picarse,  r.  Ressenlirse. 
Agraviarse ,  ofenderse, 
sentirse,  congojarse.  Pre- 
ciarse de  alguna  qualitat 
ó  habilitat.  Jactarse.  Ta- 
carse la  vohA.  Apulgarar- 
se. -•Vrnarse  la  roba  de 
llana.  Apolillarse.  Cor- 
earse los  grans.  Agorgo- 
garse,  gorgojarse.  Picar- 
se las  crestas.  Fr.  Dirsc 
páranlas  ofensivas.  Api- 
tonarse, repiquetearse,  pi- 
cotearse. 

Picaral.  V.Má  de  morter. 

Pica.s^ia.  Aum.  Pilón. 

Picat.  Dit  de  la  sal.  Moli- 
do. Lo  blat  y  altres  grans 
que  ha  rosegat  algun  in- 
secte. Gorgojoso.  Dit  dels 
ous  quant  esta  pera  eixir 
lo  poll.  Apitonado.  Dit 
de  la  plata  ó  altre  metall. 
Balido.  Dit  de  la  roba  ta- 
cada, del  dibuix  foradat 
ab  agulla  ,  etc.  Picado. 
Ofès.  Ofendido,  resentido, 
quejoso.  Picat  de  la  hon- 
ra. Pundonoroso.  Pical 
de  verola.  Picoso.  Cop. 
Golpe.  V.  Vegada,  Senyal, 
Punt,  Taca.  Pinta. 

Vteatatxas.Imperíinente. 

Picb.  Puní  que  's  fa  ab  la 
ploma.  Punto.  Lo  cop  que 
's  dona  trucant  a  la  por- 
ta. Aldabada.  La  senyal 
á  manera  de  piga  que  te- 
nen algunas  cosas.  Pinta. 
La  punta  del  sombrero 
apuntat  y  la  facundia  en 
lo  parlar.  Pico.  Lo  forat 
que  's  fá  ab  la  agulla  ó 
punxó  en  lo  pergamí,  pa- 
per, etc.  Picadura,  pique- 
te. Pich  del  gall  en  lo  ou. 
Galladura.  Lo  pich  del 
sol.  Resistero  del  sol.  Lo 
de  verola.  Hoyo.  Pich  de 
gallina.  Herba.  Alsine. 
Planta.  Anagalide,moru- 
jes ,  yerba  pajarera.  A 
pich.  Adv.  A  punt,  á  pe- 
rill. A  pique,  con  riesgo. 
A  pich  de  martell.  A 
golpe  de  Hjarííí/o.  Parlant 
de  metalls.  A  martillo.  De 
un  pich.   Adv.    De    una. 


PIC 

re:.  Donar pichs  ala  por- 
ta. Loc.  Picar.  Llamar. 

Pico.  Discordia,  disgust 
ocasionat  de  alguna  dis- 
puta. Pique.  Trencat,  res- 
pecte de  quantitat  entera 
ó  principal.  Residuo,  res- 
ta. Anar  de  pico.  Fr.  Ir 
de  ¿ípuesla.  Anarsen  á  pi- 
co lo  barco.  Zozobrar, 
afondar,  naufragar .  Tirar 
a  pico.  Fr.  ¡Naut.  Echar  á 
fondo,  ú  pique,  colar  ú 
fondo,  á  ojo.  Destruir  al- 
guna cosa.  Echar  d  perder 

Picó.  Instrument  pera  a- 
pretar  la  terra,  pedras, 
etc.Pí-s&7i.Peixetde  ajgua 
dolsa.  Picon.  V.  Picor. 

Pic«»Ea.  Instrument  de 
mestre  de  casas  Piquetilla 

Picolar.  Trinxar  la  carn. 
Picar.  (polvillo. 

Picona.  Quera.  Carcoma, 

Pïcouai*.  Apisonar,  pisar. 

Pic<»r.  Coissó,  pruilja.Co- 
ineztm,  prurito,  picazón. 
Lo  sabor  ó  gusl  picant 
que  tenen  algunas  cosas. 
Gustillo, picante.  Disgust, 
neguit.  Desazón.  Donar 
ó  íér  picor.  Fr.  Dar  pica- 
zón. \ .  Picar. 

Picftrea.  Pecorea.  Fèr  pi- 
corea.  Fr.  Talar,  pecorear. 

Picoreta.  Dim.  Prurito. 

Picoreya.  V.  Picórea. 

Pico.t.sada.  Dineral,  dine- 
rada, doblonada. 

Picot  ó  Pigot.  Aucell.  Pi- 
camaderos, picaposte,  pi- 
co. Magall.  Legón. 

Pic4»ttu  Teixit  de  llana  dit 
sayal  y  sargil.  Sarjil. 

Pïcòtatla.  Cop  de  bech, 
picada.  Picotazo. 

Vicote jar . Picotear,  picar 

Picotejarse.Escatafinye- 
jarse.  Pelotearse  ,  zapa- 
tearse. V.  Escatafinyarse. 

Picotí.  Mesura,  quarta 
part  de  un  quarta. /'¡coííh. 

Picotilia.  Porció  de  mer- 
caderías que  algun  parti- 
cular porta  ó  en  via  á  Amé- 
rica. Ancheta,  caudalejo.' 
La  porció  de  género  que 
's  permet  portar  á  un  par- 
ticular quant  se  embar- 
ca. Pacotilla.  ' 
DIC.     CAT.     CAST. 


PIL 

picuda.  Náut.  Bòt  mòlt 
caminador.  Picudo. 

Picurianíí.  Pl.  Epicúreos. 

Pidoiatlor.  V.  Pidolayre. 

Pidolar.  Mendigar,  pedir 
conporfia.  V.  Demanar. 

Pídolayre.  Qui  demana 
ab  porfía  ó  contínuament. 
Pedidor, pedigón, pedigüe- 
ño ,  mendicante. 

Pieuf<<».  Y.  Pinso. 

Piéridaíí.  Pl.  Las  musas. 
Piérides.  (seracion. 

Pietat.  Llàstima.  Conmi- 

Pilano.  V.  Blat  de  moro. 

Pífano.  V.  Pifre. 

Pitia  (Anarsen  á  la).  Fr. 
Llevárselo  la  trampa.  ¥èT 
pifia.  Loc.  Dar  en  falso. 

Pitre.  Pífano,  pifaro,  pito. 

Piji^a.  Taca  petita  que  sol 
surtir  en  la  cara.  Peca, 
pinta,  albarazo.  Taca  na- 
tural en  qualsevol  part 
del  COS.  Lunar.  Senyalar 
pigas.  Fr.  Haverhi  perill 
de  succehir  algun  mal  ó 
contratemps.  Traer  vigi- 

Pi^iall.  V.  Pigallo.      (lia. 

PíKaliat.  V.  Pigat. 

Ptiu;alio.  Noyet  que  acom- 
panya al  cego.  Destrón, 
lazarillo,  gomecillo. 

Pig-allÓM.  Qui  té  pigas, 
pigat.  Pecoso,  picoso.  Lo 
que  's  de  un  color  bar- 
rejat de  pichs  ó  (aquetas. 
Graneado,  pintojo. 

Pígat.  V.  Pigallós.  {Jarro. 

Piger.  Especie  de  gerro. 

Pignteu.  Nano.  Pigmeo. 

Pign4»ració.  Y.  Empe- 
nyorament. 

Pi¿ot.  Aucell.  Lo  major. 
Picamaderos  ,  picaposte, 
pico.  Lo  mitja  ó  pigot  de 
mars.  Picapuerco.  Lo  pi- 
got menor.  Pipo. 

Pigota.  Verola.  Viruelas. 
La  verrugueta  ,  ó  granel 
que  fan  las  fullas  de  al- 
gunas plantas.  Verdugui- 
llo. La  verola  en  lo  bes- 
tiar. Morriña.  {lento. 

PigotÓN.    Yerolós.    Viro- 

Pigre.  Peresós.  Pigro. 

Pigueta.  Taqueta  en  la 
cara.  Pintilla. 

Pijorar.  V.  Pitjorar. 

Pila.  Munt ,  agregat.  Mon- 


PILL 


321 


ton,  hacinamiento,  cúmu- 
lo, conglobación ,  conge- 
rie.P\\a  de  cosas  posadas 
unas  sobre  altras.  Cara- 
millo. En  pila.  Adv.  A- 
montonadamente.  Pila  de 
batejar.  Fuentes  bautis- 
males. Pila  de  herba.  Y. 
Garba.  Pila  de  llenya.  V. 
Claper.  Pila  de  terra. 
Montón  de  tierra.  A  pilas. 
Adv.  A  pilots,  a  munts. 
A  granel,  á  montones. 

Pilar.  Arquit.  Columna 
arrimada  a  una  paret  pe- 
ra afirmarla.  Conlracolu- 
na,  apoyo.  Arquit. Agulla. 
Machón  ,  macho  ,  porte. 
Estreb.PíVa.  Pal,  puntal. 
.Sosteit.  Pilastra.  Anta. 
Pilar  cantoner.  Trascan- 
tón. Pilar  de  Hit.  Pié  de 
cama.  Pl.  Joch  de  noys. 
Arrepásate  acá,  compa- 
dre; las  cuatro  esquinas. 
Guardarodas.  Guarda- 
cantones. Y.  Pilastra. 

Pilaret.  Dim.  Pilarejo. 

Pilars.  Pl.  Joch  de  noys. 
Las  cuatro  esquinas. 

Pilat>¡tra.  Pilar  ó  colum- 
na que  los  grechs  posa- 
van  en  los  ánguls  de  las 
fatxadas  de  un  género  de 
temples.  Anta.  Lo  pilar 
que  en  laj  columnatas 
sòl  posarse  á  mes  de  la 
columna  ,  pera  sostenir 
algun  arch.  Parástade. 

PilastraȒ.*ia.  Aum.  Pi- 
lastron.  (trilla. 

Pilastreta.  Dim.   Pilas- 

Pilaíiitró.  Arquit.  Pilas- 
tra, parástade.  [ro. 

Pilater.  De  balan.  Pilate- 

Piicb.  Arb.  Especie  de  llo- 
rer. Pilco.  {toncillo. 

Pileta.  Dim.  Muntet.jtfon- 

Pilía.  Y.  Pillatge. 

Pillaíïa.  Acció  y  efecte  de 
pillar.  Hurto,  tiro.  Robo 
fét  ab  astucia.  Sonsaca, 
»o7isacamiento.  Acció  vil. 
Pillería ,  rapjazada,  rapa- 
cería. Y.  Bribonada. 

Pillar.  Robar,  raspar,  to- 
mar, saquear. 

Piilardás  y  Pillarl.  Mo- 
zón, mozallón,  moceton. 

Pillar*.  Y.  Piliardas. 
21 


322 


PIL 


Pillatge.  La  acció  de  pi- 
llar, robo.  Pillaje,  pille- 
ría, saqueo,  presa ,  pirate- 
ría, garrama. 

Pill«>.  Pillador,  robador, 
galopo,  zangarullón. 

Pilma.  Emplaste.  Em- 
plasto. V.  Cataplasma. 

Piló.  Tros  de  lusta  pros 
pera  laliar  la  carn.  Ta- 
joi>,  tajo,  tajadero.  Pilar. 
Pitar.  Lo  contrapès  de  la 
romana.  Pilón.  La  pessa 
de  fusta  que  serveix  als 
sabaters  pera  amolllar  la 
sola.  Hueco.  Lo  que  's  fa 
del  sucre  mes  purificat. 
Catite.  La  pila  de  verema 
trepitjada.  Pié.  V.  Patibul 

Püoiiá.x.  Aum.  Tajón. 

pjiut.  Patró  que  j;oberna 
la  nau.  Piloto.  La  mate- 
ria que  regularment  es 
rodona.  Pelotón.  La  mul- 
titut  de  cosas  sens  orde. 
Montón,  hacina,  hacina- 
7niento,  amontonamiento, 
acervo.  Lo  pilot  de  palla 
sencera.  Balagar.  A  pi- 
lots. Adv.  A  granel.  Y. 
Mnnt,  Pila. 

PiS4»ta.  Bola  de  llana  ó  al- 
tra cosa.  Pelota.  Pilota  de 
vent.  Balón.  Pilota  de 
coure.  Disco.  Pilota  ge- 
nobisca. /-"e/oía  triagonal. 
Jugar  a  pilota.  Pelotear. 
Ver  anar  com  una  pilota 
ó  jugar  á  pilota  ab  algú. 
Fr.  Traer  á  alguno  como 
palillo  de  suplicaciones: 
traer  al  pelotero.  No  do- 
nar ó  no  locar  pilota.  Fr 
No  dar  pelotuda.  Penjar 
la  pilota.  Fr.  Calar  la  pe- 
lota. Tornar  la  pilota  á 
joch.  Fr.  Rebálrer  las  ra 
hons  de  altre.  Volver  ó 
rechazar  la  pelota. 

Pilotada.  Cop  de  pilota 
Pelotada,  pelotazo. 

Pilotallar.  V.  Pilolejar. 

Pil«»táin.  Conjunt  de  pi- 
lotas. Pelotería. 

PilotaH.xa.  Aum.  Pelotón. 

Pilotejar.  Jugar  á  pilota. 
Pelotear,  jugar  á  las  boni- 
cas, r.  Altercar  ó  renyir 
dos  ó  mes  personas  entre 
SI.  Pelotearse. 


PIN 

Piloter.  Qui  té  per  ofici 
l'èr  pilotas.  Pelotero.  V. 
Escarabat  merder. 

Pil«>(et.  Dim.  Pelotilla. 

Piloteta.  Dim.  Pelotica. 

Piloti.  Jove  ajudant  de 
pilot.  Pilotin.  (lla. 

Pilotilla.  V.  Mandongui- 

Piiiieiitera.  V.  Pebrera. 

Pinteiitó.  V.  Pebrot. 

Piiueiii«>nar.  V.  Pebro- 
terar.  (lera. 

Píiiientttitera.  V.  Pebro- 

Piinparat.  V.  Primparat. 

Piei!)|>ineila.  Pla.  Pimjii- 
nela  menor.  Pimpiriella 
major.  Pla.  Sanguisorba. 
V.   Pampinella. 

Pinipoll.  Pimpollo. 

Pinabet.  Arb.  Pinabelo, 
abeto.  {lo,  cúpula. 

Pinaele.  Ciii)ula.  Pinúcu- 

Piisal.  V.  Pinar.  (Pineda. 

Pinar.    Pinça rrancal.    V. 

Pina.<<ica.  .4rb.  V.  Pi  bòrt. 

Pinatell.  Dim.  de  pi.  Pi- 
villo,  pinito.  V.  Pinench. 

Pijice.«*.  V.  Pincelas. 

Pincctas.  PI.  Pinzas. 

Pisic».  Embarcació  de 
cárrecli.  Pingüe. 

Pantiola.  Pildora. 

PisKioujsar.  Rondar. Pín- 
donguear,  pingonear. 

Pineda.  Pinal,  pinar. 

Pincni-h.  Pertanyent  al 
pi.  Pinariego.  Bolet  que  's 
cria  prop  dels  p ins.  J/í cco- 
lo.     {perico,  corazoncillo. 

Pingell.  Herba.  Cori ,  hi- 

Pingiieniout.  Adv.  A- 
bundantment.  Cojnosa- 
mente,  ¡tolgadamente. 

PinJISo.Pla. V.Mirambell. 

Pin.^iá.  Aucell.  Pinzón. 

Pin^a»!.  PI.  Estanalletas. 
Tenacillas,  tenazuelas. 

Piní^ell  ó  Pinzell.  En  sas 
princip.  acceps.  l'incel. 
La  escombreta  de  pel  lli- 
gada á  un  i)al  ó  can\  a  pe- 
ra emblanciuinar.  ¡Iro- 
chon.  La  escombreta  de 
cerdas  Migadas  al  extrem 
de  un  bastonet.  Sedera, 
brocha.  Fabricant  ó  vene- 
dor de  pinsclls.  Pincelero. 

Pin.xellatla.  Rasgo  de 
pinsell.  Pincelada.  Lo  cop 
donat  á  algú  ab  lo  pinzell. 


PIN 

Pincelazo.  Donar  la  últi- 
ma pinsellada.  Fr.  Dar  Ui 
tiltima  mano,  terminar. 

Pin.*»ellás.  Aum.  Pincelóle 

Pin»«ellet.  Dim.  Pincelillo 

PinMell.x.  Pía.  Yerba  nin- 
cel.  V.  Farigola  mascle. 

Pinf«eta.*i.  PI.  Pinzas. 

PinKo.  Porció  de  grá  que 
"s  dona  a  las  cabalcadu- 
ras.  Pienso.  Pl.  l'am.  Pi- 
cats, diners,  etc.  Pecunia. 

Vinsot.  Náut.  Pinzote. 

Pín.«iú.<s.  Arb.  V.  Riber. 

Pinta.  Instrument  de  ma- 
terias varias,  compost  de 
mollas  ])uas  pera  nelejai 
y  arreglar  los  cabells. 
Peine.  La  pinta  arquejada 
que  usan  las  donas  pera 
assegurarlo  pentinat.  Pei- 
neta.  La  senyal  que  tenen 
las  cartas  eñ  los  estrems 
per  alionl  se  coneixen  an- 
tes de  descubrirlas  ;  la 
laca  ó  clapa  en  la  pell 
dels  animals;  la  mesura 
de  Fransa  y  senj  al  ó  mos- 
tra exterior  ab  que  's  co- 
neix la  qualitat  de  las  co- 
sas. Pinta.  Pinta  de  Ve- 
nus. Pla.  V.  Agulla  de 
pastor. Pinta  espessa  ó  Ue- 
menera.  Lendrera.  Pinta 
per  lo  lli  ó  canem.  Rasti- 
llo, rastrillo.  Conèixer  las 
cartas  per  la  pinta.  Tras- 
pintar.  Conèixer  per  la 
pinta.  Fr.  Conèixer  per 
algun  senyal.  Sacar  por 
la  pinta  ó  por  tas  señas. 
Sobre  pinta.  Adv.  Lleuge- 
rament. Ligeramente. 

Pintabarret.s.  Fam.f/iís- 
garavis.  fruslero. 

Piittavila.  Aucell.  Esp. 
de  cadarnera.  I'intacilgo, 
lugano.  V.  Cadarnera. 

Pinta«lor.En  las  fabricas 
de  indianas.  Estampador, 
fatjricante  de  estampador. 

Piuta«lura.  V.  Afeyl. 

Pintaire.  V.  Pinlayre. 

Pintar.  Donar  un  .sol  co- 
lor á  alguna  cosa.  Dar  de 
color.  Posar  colore!  á  la 
cara  ó  alguna  cosa  de  co- 
lor roig  dels  núv  ois.  .4  rrc- 
bolar.  Estampar  los  di- 
buixos á  las  robas.  Es- 


PIN 

<aï»! par.  Posar  las  plomas] 
los  aucells.  Einplumecer,] 
emplumar.  Comensar  áj 
madurar  los  rahims.  Em-\ 
berar.  Ar.Ar,  presentarse 
be  ó  mal.  [r,  presentarse,} 
dar  serial,    tener  buen 


Pío 

der  véurer  á  alijú  ni  en 
pintura.  Fr.  Aborrirlo. 
Xo  poder  ver  á  uno  pinta- 
do. Ser  una  pintura.  Fr 
Tenir  una  cara  mòlt  bo- 
nica. Ser  un  serafín,  un 
dechado  de  belleza. 


PIR 


323 


mal   aspecto.    Pintar  abl  Pinxo.  .Matamoros.   Tra- 
ferro  calent,   Fr.   Pintar^     gahombres.  V.  Guapo. 
al  encáustico.   Pintar   al  Pinya.  Lo  fru>  I  del  pi.  P/- 
tremp.  Pintar  al  temple.'     ña.  Fam.  Cop   de   puny 


fíemoquete  ,  nwjil.  Com 
una  pina.  Apiñado.  Pinya 
de  Indias.  Pla.  Anana, 
pina  de  .América.  Agafar 
ó  tenir  la  pinva.  Fr.  fam. 
Eniborratxarse.       Pillar 


Pintar  al  fresch.  Fr.  Pin 
lar  al  /"rvsfo.  Pintar  al  oli. 
Fr.  Pintar  al  óleo.  Pintar 
<ie  roig  ó  bermell.  Rubri- 
car. Pinlar  estampas.  Ilu- 
minar. Pintar  la  cara  ab 
.afi'vts.  Jalbegar.   Segons      una  mona,  embriagarse. 
corii  pinta  ó  com  pintara.  Pinvatü  de  Sant  Joan.  Pla. 
Expr.  fam.  Conforme  die-'     Leucea.  (nench. 

ra  el  dado.  PinyateS!.  Bolet.  V.  Pi- 

pintapse.  r.  La  cara.  Ar- Pinyó,  La  Havor  del   pi 
rebotarse,  repintarse. 

pintat.  Consemblant.  Pa- 
recido, semejante.  Loque 
está  naturalment  matisat 
de  varios  colors.  Matiza- 
do, versicolor. 

pintats.  Pl.  Robas  pinta- 
das. Eslampados. 

Pintayre.  Qui  fa  ó  ven! 
pintas.  Peinero.  \ 

Pinte.  Instrument  pera' 
pentinar  ó  rasleliar  lo  ca-' 
nem.  fíastrillo ,  .'sedadera. 
La  carda  ;  palmas  de  car-| 
dar  llana;  lo  instrument' 
llarch  de  fusta  ab  púas; 
de  canya  ó  cer  que  usan' 
los  teixidors.  P?í«e.  lizo.\ 
Lo  instrument  dels  telers^ 

-    de  Uéns.  Canal.  V.  Pinta.' 

Pintor  al  fresch.  Fresquis- 
ta. Pintor  de  portas,  fi- 
nestras,  ele.  Pintor  de  bro 


I     Piñón.  Pl.  Diners.  3/o»i¡' 
ses  ,  mosca .  moga.  Espe- 
I     cié  de  pastilla  de  sucre  y 
I     pinyons.  PíTioJwfe.Partir- 
'     se  un  pinyó.  Fr.  A'o  ha- 
I     ber  pan  partido,  morder 
\     en  un  confite. 
I  Pinyol.  La  part   interior 
de  algunas  Irinlasahont 
esta  la  llavor.  Hueso,  cues- 
co. La  pedra  introdubida 
per  descuyt  en  la  rajola 
ó    teula.   Caliche.   Réga- 
nyar  lo  pinyol.  Fr.  Re- 
sistir, fíesiiiir  .    mostrar 
los  colmillos.  Renyar.  Re- 
gañar. Fam.  Amostrar  las 
carns  per  algun  foral  de 
la  roba.  .Amostrar ,  ense- 
ñar el  culo.  Traurer  lo 
pinyol  del  coló.  Fr.  Ali- 
jar,' despepitar. 
Pinyoia.  V.  Pinyolada. 
c/ia  jorrfo.  Pintor  de  mi-  Pinyo!a«Ia.  Lo  que  queda 
nialura.J/íriíaíHrísííf.Pin-      de  las  olivas  desprcs  de 


tor  de  tremp.  Templista. 

Pintoresch.  Pintoresco, 
pictórico. 

Pintora.  Imatge.  Imagen. 
Lo  color  ó  materia  ab 
que  's  pinta.  Color.  Des- 
cripció ó  narració  de  a" 


mollas  y  prempsadas.  Hi 
juela .  terrón  ,  borujo.  Lo 
pinvol  que  's  trau  net  de 
fas  bassas  de  oli.  Herraj, 
erraj.  {Iiuesecillo. 

Pinyolet.  Dim.  Huesecito, 
Psnyonatla.  Piñonate. 
guna  cosa.  DMcrípcion.  Pinyoner.  Arb.  V-.  Pi-vè. 
pintura  deayguada.  Pint.  Piny»ínet.Dim.Pí7io?!Cï7/o 
Pintura  de  aguazo.  V\Ti{\x-  Pinzell.  V.  Pinsell. 
ra  de  Venus.  Pla.V.Agu-  Pió. Benigne. 3/íserícorrfío- 
11a  de  pastor.  Pintura  ri-¡     so,   benigno,  compasivo 


piadoso,  religioso.         -  > 
Pipa.  La  pisa  fína  y  llus- 
trosa.  Loza,  l'mplirla  pi- 
pa. Fr.  F^nfadar  móll.  Ha- 
cer subir  la  mostaza  á  las 
■nances,  enojar. 
Pipada.    Fumarada.    No 
valer  una  pipada  de  ta- 
baco. Expr.  fam.  A'o  va- 
ler un  pito,  vn  ardite ;  no 
montar  un  comino. 
Pipap«»t.  Cop  que  's  dona 
al  nas.  Papirote.  {Pipián. 

Pipia.  Especie  de  guisat. 

Pipida.  Pepida.  Pepidn. 

PipirisaU.  Pla.  Pipiriga- 
llo, esparceta. 

Pipiripip!«.  Pla.  Alcohol.^ 
amapola.  V.  Rosella. 

Pique.  V.  Perill. 

Pif|uer.  Mil.  Piguero. 

Piquet.  Mil.  Piquete.  V. 
Estaca.  (leta,  pilica. 

Piqueta.  Pica  petiía.  Pi- 

Piquete.  Y.  Puntilla. 

Piraguas.  Pta.  Brionia, 
anorca ,  algalia,  nueza 
V.Vidalba. 

Pirámida.  Pirámide,  pa- 
drón. Piramida  posadaen 
lo  cim  de  un  edifici.  Fas- 
tial.  Piramida  sepulcral. 
Pirámis.  pira. 

Pirár.weía.  Fr.  Fugir.  To- 
mar las  de  Villadiego. 

Pjratejar.  Piratear. 

Pirau.sta.  Cert  animal  fa- 
bulós. Piral,  piragrm. 

Pireneus.  Arb.  \.  Pi  bòrt 

Pireni.  Pedra  preciosa  en 
forma  de  pin>ol./Jirí;f)o. 

PJret.  Monstruo  milat  ho- 
me y  milat  caball. /'ireío. 

Piretro.  Pía. )  erbo  salival. 

Pirícíi.Perlanyent  al  foch. 
Píreo,  (rineus.  Pire^naico. 

Pirinaieli.  Cosa  deis  Pi- 

Pirita.  Min.  Pirites  ,  piri- 
le,  marquesita. 

PiríK-et.  Min.  Ferro  voí- 
canich.  Pirocelo. 

Pirógeno.  Produhi!  per 
l' acció  del  foch.  Pirogeveo 

Piroilenyó.oi.  Quim.  Pi- 
roUgnoso,  piroleñosn. 

Pirról'anc».  Bermell  per 
sobre  y  blanch  per  sota. 
P!?To/enro.(lot.  Escéptico. 

Pirrónich.  Qui  dupla  de 


ílicula.  rarjcaítíro.  No  po-'     Devot,    religiós.    Devoto, 'Virronisme  Escepticisnia 


324 


PIT 


^is.  Sol ,  paviment.  Sítelo, 
pavimento,  solar.  Lo  ter- 
reno que  se  trepitja.  Hue- 
llo. Habitació.  Alio,  ha- 
bitaciort,  piso. 

Pisa.  Terrissa  fina.  Loza. 
Fam.  Diners.  Monises, 
mosca.  {don. 

Piíxana.  Pta.  Trigo  almi- 

Pi«i$ca.  V.  Engruna  ,  Mica. 

Piíicar.  Lograr  ab  poch 
traball  alguna  pretensió. 
Pescar.  V.  Conseguir. 

Piscina.  Soroll.  Zambra, 
sarracina,  trapisonda,  tre- 
molina. V.  Safareig,  Vi- 
ver. Móurer  piscinas.  Fr. 
Remover  los  caldos. 

Pi.ttó.  Picó.  Costal,  pisón. 

Pispar.  Péndrer,  pillar. 
Sonsacar ,  sacar,  soplar, 
escamotear.  Fèrse  propia 
alguna  cosa.  Apropiarse. 
V.  Agarrar,  Atrapar. 

Pissarra.  Min.  Pizarra. 
Cosa  de  pissarra.  Pizar- 
reño. Cuberl  ó  teulada  de 
pissarra.  Empizarrado. 
Cubrir  de  pissarras.  Em- 
pizarrar. Pedrera  ó  lloch 
de  pissarras.  Pizarral. 
Traballador  de  pissarras. 
Pizarrero. 

Pissogas.  V.  Pessigollas. 

Pistatxo.  Fruyt  ó  nou  del 
fcsluch.  Pistacho. 

Pistó.  De  las  armas  de 
foch.  Pistón.  Maq.  Embol 
de  la  bomba  de  vapor. 
Embolo  de  la  bomba. 

Pistola.  Arma  del'ochque 
*s  porta  en  la  butxaca. 
Cachorro,  cachoi'rilto,  pis- 
toleta. La  brocada  llarga 
que  's  deixa  en  los  ceps. 
Perchón.  Cop  ó  tir  de  pis- 
tola. V.  Pistolada.  Posar 
ima  pistola  ais  pits.  Fr. 
Poner  en  apuros ,  poner 
un  puñal  al  pecho. 

Pistolada.  Pistoletazo. 

Pi.st4»let.  Pistolete.      (da. 

Pist4tletaiia.  V.  Pistola- 

Pit.  En  sas  nrinci|t.  ac- 
ceps.  Pecho.  La  molsa  que 
tenen  los  aucclls  sola  del 
coll.  Pechuga.  La  cavitat 
del  eos  inferior  al  coll. 
Seno.  Mamella.  Tela.  La 
fiel  observancia  del  se- 


PIT 

cret.  Fidelidad.  Pits  avall . 
Adv.  A  pechos.  Anar  pits 
per  terra.  Gatear.  A  pits 
descuberts.  Adv.  A  pecho 
descubierto,  üevanl  de 
pil. Pechera.  Descarnar  lo 
pil.  Despechugar.  Descu- 
brir son  pit  á  algú.  Fr. 
Abrir  su  pecho,  declarar 
su  corazón,  fiar  su  pecho. 
Os  del  pil.  Anal.  Ester- 
non.  Posarsehi  depit.Fr. 
Echarse  ó  tomar  a  pecho 
ó  con  empeño.  Tela  del 
pil.  Anal.  Mediastino.lt- 
nir  pil.  Valentía.  ii»!inio. 

Pita.  Pta.  Cabuya  ,  ma- 
guey. La  quarlá  part  de 
un  diner.  Pitis,  pito.  Cor- 
da de  pita.  Cabuya.  V. 
Adzavara. 

Pítansa.  Racció.  Ración, 
porción.  La  posada  de 
carn,  cansalada,  sigrons, 
ele.  Olla.  La  pilansa  do- 
ble. Dupla.  Repartir  las 
pilansas.  Fr.  Pitar. 

Pitanser.  Pitancero. 

Pitanseria.  Finestra  pe- 
ra passar  lo  menjar.  Par- 
tidor, [tarrasear. 

Pitarra.<«sar.   Náut.  Pi- 

Pitás.  Aum.  Pechazo. 

Pitecb.  Especie  de  mona 
sense  cua.  Pileco. 

Pitet.  Pit  petit.  Pechico. 
Lo  drap  que  's  posa  en  io 
pit  de  las  criaturas  pera 
que  no  se  embruten.  Ba- 
badero, servilleta, pechero. 

Piteu.  Fenómeno  meteó- 
rich.  Piteo.  ípiltmo. 

Pítima.  Med.  Epitima.£- 

Piliniiiii.  Primor.  Fililí. 

Pilja.  Puntal.  V.  Massó. 

Pitja«la.  Senyal  que  dei- 
xa en  terra  lò  peu.  Pisa- 
da, vestigio,  huella, estam- 
pa. Apretada.  Apretón. 
Empenta.  Empujón.  V. 
Trepitjada. 

Pitjadanient.Adv.  Apre- 
ladamenl.  Apretadamente 

Pujador.  Massó,  picó. 
Pisón.  ()ui  pilja.  Pisador. 

Pitjanient.  Pisadura. 

Pitjar.  Apretar.  Recalcar, 
apretar,   tupir,    ajustar 


PIU 

apoyar.  V.  Piconar. 
Pitjat  (Bèn).  Ad.  Recalca- 

damente,  apretadamente. 
Pitjor.  Peor,  peormente.. 
Posarse  pitjor.  Fr.  Piíjo- 
rarse.  Empeorar. 
Pitjora.  AumentdemaL. 
Empeoramiento,  peoría. 

Pitjorament.  Pitjora. 
Peoría.  Deteriorament. 
Desmedro,  menoscabo,  de- 
trimento, i  gravar. 

Pifjorar.   Empeorar,    a- 

Pito.  Pífano.  V.  Pifre.  To- 
car lo  pilo.  Piíar.      {cho. 

Pit«il'.  Fam.  Ebrio,  borra- 

Pitonisiiie.  Pilonismo. 

Pit«>ta.  Fam.  .Menjar.  Co- 
milona. Bona  pilóla.  Gau- 
deamus.  comilitona. 

Pitrada.  Cop  fon  ó  cay- 
guda  de  pil.  Pechugón. 
La  reprehensió  sena  ó 
forta.  Reprimenda,  rocia- 
da, peluca,  réspice. 

Pítral.  Corretja  del  ense- 
llament  de  las  bestias. 
Pelral  ,  pretal.  La  xarpa 
pera  portar  penjada  la  ca- 
rabassa. Pechera,  charpa. 

Pitralada.  V.  Pitrada. 
Lo  que  cau  entre  la  pi- 
trera y  la  camisa.  Seno. 

Pitrera.  La  parí  exterior 
del  pil.  Pechuga, ¡lechera. 
Vaqueta  que  's  posa  en  lo 
pit  de  las  cabalcaduras 
pera  tirar.  Pechera. 

Pitrós.  Aucell.  Cloris. 

Pitxell.  Vas  alt  y  rodó  ab 
tapa.  Pit/ic/.  Logeno  pe- 
ra posar  llors.  Maceta,  flo- 
rero. V.  Porró,  Canter. 

Pitxeilet.  Dim.  Pichele- 
te,jarrico.y.  Porró. 

Piu.  La  punta  de  algun 
ferro  ab  que  s'  assegura, 
altre.  Espigón,  espiga. 
Veu  del  aucell.  Pió.  La 
llengüeta  de  las  romanas 
y  semblan!.  Lengüeta, 
lengua,  fiel.  Pessa  de  fer- 
ro que  serveix  de  eix.  Es- 
piga, pasador.  No  ohirse 
uii  piu.  Fr.  A'o  oirse  una 
mosca  o  mosquito,     [que. 

Piula.  Tronera,  triquitra- 

Piulada.  Piada.  (dor. 


Empènyer.  Empujar.  Es-Piuiador.  (Juí  piula.  Pia- 
tribar. ("ar^ar'jc/escatisar, 'Piulanieut.  V.  Piulada. 


PLA 

Piular.  Piar,  pipiar.  No 
poder  piular.  Fr.  No  po- 
der gañir.  No  piular.  Fr. 
Callar.  No  chistar,  callar, 
no  resollar. 

.Piulayre.  V.  Piulador. 

Piulch.  Med.  Excreció  de 
pus  ab  orins.  Pinico. 

Piulet.  Lo  piu  deis  aucells 
petits.  Pió,  piada.  Lo  só 
agut  y  desapacible  de  la 
veu.  Chillido. 

Piurna.  Pta.  Peonía. 

Pivóíi.  Arb.  V.  Poli  ga- 
baitg.      (  vol  pixar.  Mea. 

Pix.  Veu  de  la  criatura  que 

Pixacá.  Pta.  fanerógama. 
Meaperros,  sardinera.  Bo- 
let venenos.  Agárico  de 
los  estercoleros. 

Pixada.  V.  Pixarada. 

Pivador.  Lloch  pera  pi- 
xar. Meadero.  Qui  pixa 
mòlt  sovint.  Mean. 

Pixal'reda.  Apocat.  Ave- 
fría, ablanda  brevas,  pen- 
dejo, (diente  de  león. 

Pixallif.   Pta.   Ainargo7i, 

Pixallits.  Fam.  Qu\  se  sol 
pixar  en  lo  Hit.  Meon. 

Pixaner.  V.  Pixador. 

Pixar.  Orinar,  mear.  Pi- 
xarse  de  riurer.  Fr.  Caer- 
se, destornillarse  de  7'isa. 

Pixarada.  iVtfarfa.     {dita. 

Pixaradeta.   üim.  Mea- 

-Pixarelias.  Vi  prempsat 
de  infíma  qualitat.  Agua- 
pié. Qualsevol  licor  de  po- 
ca fortalesa.  Aguachirle. 

Pixat,  iíearfo.  Pl.  Pixats. 
Orins.  Meados,  orines.  A- 
trapar  ab  los  pixats  al 
ventra.  Coger  infraganli. 

Pixavagaiit.  Correntón, 
golondrino,  azotacalles, 
corritlen,  placero. 

Pixa^agar.  Callejear, 
corretear,  hopear,  ruar. 

Pixayre.  Meon.  V.  Pixa- 
dor. (Gana  de  mear. 

Pixera.  Ganas  de  orinar. 

Pixó.  Fam.  Miemjbro  viril. 

Pix4»ta.<«.  Peix.  V.  Llus. 

Pixuni.  Fam.  MuUadura 
de  pixats.  Meada. 

Pla.  Terreno  sens  alts  ni 
baixos.  Llano,  llanura. 
Lo  terreno  en  que  está 
algun  edifíci.  Plan,  plano. 


PLA 

Ras,  Uis.  Igual,  raso,  li- 
so, plano.  Lmerta  plana 
en  lo  cim  de  las  monlA- 
nyas.  Mesa.  Lo  puní  de 
la  mitja  que  no  's  minva 
ni  creix.  Llano.  La  des- 
cripció que  's  fa  de  algu- 
na cosa.  Plan,  ewposicion, 
descripción.  Del  frontis  y 
elevació  de  un  edifici.  Al- 
zada. V.  Aplanat,  Plan. 
Fácil ,  corrent  que  no  té 
dificultad.  Liso,  llano.  Ex- 
pressió pera  afirmar  ab 
mes  forsa.  Cierto,  cierta- 
mente. Expressió  usada 
irònicament  pera  negar 
lo  que  altre  assegura.  Si, 
cierto,  sí  por  cierto.  Ben 
plá.  Loe.  Ben  cert.  Por 
cierto,  muy  bien.  Cop  de 
plá.  Lapo.  Pla  bè.  Loe. 
irón.  Buena  la  hemos  he- 
cho, medrados,  lucidos  es- 
tamos. Pla  óptich.  Tabla. 

Placar.  Aplacar. 

Placetit.  V.  Placenter. 

Plaeenter.  Placentero,  ri- 
sueño, jovial. 

Placer.  Lo  que  pertany 
ó  es  propi  de  la  plassa. 
Placero.  V.  Públicn. 

Placerameiit.  Adv.  Pú- 
blicament. Públicamente. 

Placet.  Veu  de  aprobado. 
Que  me  place,  sea. 

Placévol.  Agradable.  V. 
Complacent. 

Plácia  á  Uèu.  Expr.  Plá- 
gala á  Déu.  Quiera  Dios, 
ojalá.       (gal.  Tranquilo. 

Plácid4».  Quiet,  assosse- 

Plaer.  V.  Pler. 

Plai'ú.  Arquit.  Lo  pla  in- 
ferior del  resultat  de  la 
corona  de  la  cornisa.  Pla- 
fón, paflón.  MotUura  en 
portas  y  finestras.  A  tai- 
re, entrepaño. 

Plaga.  Calamitat.  Cala- 
midad. Abundancia  de 
una  cosa  nociva.  Peste. 
lióme  xislüs,  truha,  di- 
vertit. Chocarrero.  Qui  o- 
bra  inconsideradament. 
¿060,  sandio,  loco.  Fèr  lo 
plaga.  Fr.  Fér  lo  truhá. 
Truhanear,  bufonearse. 
Fèr  bulla  ,  divertirse  ab 
estrèpit.  Loquear, 


PLA 


325 


Plaganient.  Adv.  Tonta- 
mente, locamente,  necia- 
mente, bobamente. 

Plagaría.  V.  Plagasilat. 

Plagasitat.  Disbarat, 
tontería.  Bobería,  locura, 
sandez,  desatino.  Truha- 
nería. Chocarrería,  tru- 
hanería, truhanada.  Dir 
plagasitats.  Fr.  Chocar- 
rear, hablar  necedades. 
Fér  plagasitats.  Hacer  de- 
satinos, desatinar. 

Plaga/ssa.  Auro.  Bobali- 

I     con,  bobarron,  bobazo. 

Plagat.  Nafrat,  llagat,  fe- 
rit. Llagado,  herido. 

Plagi.  Plagíalo,  plagio. 

Plagiedri.  Min.  Cristall 
dissimétrich.  Plagiedro. 

Plaguejar.  Fèr  lo  plaga. 
Truhanear,  loquear,  6«- 
fonearse,  hacer  el  bobo. 

Vlaguet».  Bobillo,  {nado. 

Plagut.P.  de  P\á\irer.Dig- 

Plalieut.  V.  Plasent. 

Plahentineut.  V.  Pia- 
sentment. 

Plalier.  V.  Pler.  A  plaher. 
Adv.  Ab  comoditat,  sens 
molestia.  Cómodamente, 
gustosamente.  Poch  a 
poch.  Despacio.  A  mos 
bons  plahers.  Adv.  A  mon 
gust.  A  mi  gusto,  á  mi  vo- 
luntad. En  plaher.  Adv. 
En  buena  armonía,  ami- 
gablemente.  A  tot  plaher. 
Fr.  Sense  cumpliment. 
Ancha  Castilla. 

Plan.  Dissenyo.  Plano, 
proyecto.  Lo  "extracte  en 
que  per  menor  se  apun- 
ta alguna  cosa  y  la  des- 
cripció que  's  fa  de  algun 
exercici.  Descripción,  si- 
nopsis. Fèr  lo  plan.  Des- 
cribir, levantar  el  plan.Ti- 
rar  sos  plans.  Fr.  Ajustar 
ó  echar  sus  cuentas.  Tirar 
un  plan.  V.  Projectar. 

Plana.  Entre  mestres  de 
casas.  Llana,  trulla.  Pá- 
gina de  un  llibre.  Llana, 
página,  carilla.  Lo  camp 
ó  terreno  pla.  Llanura 
planada ,  llano.  Instru- 
ment ab  que  se  aplana 
la  Ierra.  Aplanadera.  Es- 
tar en  la  primera  plana 


326 


PLA 


ó  en  la  plana  del  Jesús. 

Fr.  Estar  en  el  Cristus. 

Plasiada.  Llanada,  llanu- 
ra, ¡llanada,  ¡danicie,  lla- 
no. P.  rasa.  Palomera. 

Planament.  Adv.  ¡Kual- 
menl.  Igualmente.  Sensi- 
llament.  Sencillamente. 
Clarament.  Manifiesta- 
mente. V.  Estretament. 

Pianejadura.v.  Pl.  Cepi- 
lladuras,  acepilladuras. 
V.  Tafetans.  Encenalls. 

Planejar.  Allisar  la  fusta 
ab  lo  ribot.  Acepillar,  ce- 
pillar. Igualar  ab  una 
posl  la  terra  desprès  de 
llaurada.  Tablear.  Redu- 
hir  las  barras  de  ferro  á 
una  figura  plana.  Tablear. 
Pint.  Lm|)lir  ab  lo  apa- 
rell las  desigualtats  de 
una  superficie  pera  po- 
derla pintar.  Emplastecer 

Ptaneki.Lo  llom  ó  esquena 
del  ganivet,  fíecazo.  lomo 

Planer.  Lo  que  planeja. 
Llano.  [nico,  llanito. 

Planei.  l'n  poch  pla.  Lla- 

Plaueta.  Lo  astre  que  's 
deixa  véurer  sobre  lo  ho 
risont  al  temps  del  nai- 
xemc!  t  de  algú.  Horós- 
copo. La  sort  ó  destino. 
Estrella,  hado.  La  perso- 
na de  poch  alcans.  llobi- 
Uo.  Tenir  bona  planeta. 
Fr.  Ser  felis  ó  alortunal. 
Campar  por  su  estrella. 

SMaiEjíut.  Plañido. 

Plaitcct  y  Planicia.  V.  Pla, 
Plana.  (nomeiría. 

Planintciírca.  Gcom.Pla- 

Plan(>«t'ei'i.  Majiamundi. 

Plauso.  Arbre  petit  que 
's  trasplanta.  Plantón.  Lo 
rebrot  que  ix  en  la  soca 
deis  arbres. /íf/iuero,  /)í;)i- 
pollo,  vastai/o.  La  taula 
del  planter.  .Semillero,  al- 
majara,  almaciga.  Lo  fill 
ó  filia  de  meiior  edat. 
Pimpollo.  Loplansó  liórl, 
ab  arrelis.  Plantan. 

Planf.  Plor.  Llanto,  lloro. 
Lament.  Plañido,  r/ueja. 
Lamentació.  Lamento,  la- 
mentación, quejxdo.  Ferio 
plant.  Fr.  Plañir. 

Planta.  Dissenyo.  Plan, 


PLA 

plano,  proyecto,  traza. \ 
Petjada.  Pisada,  huella.] 
Peu.  Pié.  (ientilesa.  Apos- 
tura. La  part  de  una  co- 
sa que  's  manifesta.  Fa- 
chada, faz.  Planta  ani-l 
mal.  Zoófito.  P.  de  cabes-' 
sa.  Cebolluda.  Fér  plan- 
ta. Fr.  Parecer  bien.  ¥èr< 
plantas.  V.  Galanlejar. | 
Posaren  planta.  Planti-^ 
ficur,  plantear,  plantar. ^ 
Segona  planta  ó  plan,  fíe- 
planteo.  Tornar  a  fér  la 
planta  o  plan,  fíepianíar.^ 
Pl.  Plantas  espinosas  ó 
punxosas.  Arlos.  Reta- 
llarlas plantas.  Atusar, 
rebajar,  recortar.  1 

Plantació.  V.  Plantada. 
Plantada.  Plantación, 
plantío,  plantaje.  Planta- 
da de  verduras.  Puebla. 
Lollochque  ha  servit  pe- 
ra plantar.  Plantanal.  ¡ 
Plaiita<E«ir.  Estaca  pera 

plantar.  Hocino. 
Plantaforiua.  Platafor- 
ma. Plataforma.  (da. 
PlantsinieiU.  V.  Planta- 
Plantar.  Sembrar.  Sem- 
brar. Posar  en  planta. 
Plantificar.  Pegar,  flocar 
ó  sacudir  algun  cop.  Cas- 
car, sacudir.  Assegurar, 
fér  ferma  alguna  cosa. 
Aseiilar,  sentar.  Juntar 
las  parts  de  una  máquina. 
Armar,  ordenar.  Apegar. 
Fijar,  pegar.  Posar,  col- 
locar.  Poner,  colocar. 
Plantar  a  clols.  Fr.  Plan- 
tar ti  hoya.  Plantar  cros- 
sa. Fr.  .Sentar  el  real. 
Pfaiitarüie.  r.  Aturarse, 
detenirse.  Pararse,  dete- 
nerse. Establirse.  Fijarse, 
establecerse. 
Plantat.  Plantada.  Plan- 
tío. Home  ben  plantat. 
.Ipueslo,  garrida. 
Plantatge  ó  Planíalje. 
Pta.  Llantén,  arta,  lengua 
de  cordero.P.  coronal.  Es- 
trellamar, daga.  P.  d'  ay-| 
gua.  Llantén  acuático,  a- 
lisnut.  lizon.  P.  de  ca.  Za- 
ragatona, pulguera,  llan-\ 
ten  de  perro.  V.  Herba  I 
pusscra.  P.  menor.  Lan-' 


PLA 

céola,  llantén  menor,fiuin' 
(¡uenervia ,  carmel. 

Planteíx.  V.   Panteix. 

Planteí\ar.V.  Panteixar 

Planter.  Taula  de  llavors 
nadas  ó  plañías  petitas.. 
Plantel,  almaciga,  semi- 
llero, almajara.  planta- 
rio. Seminari.  .Seminario. 
P.  de  ceba.  Cebollino.  P. 
de  col.  Colino.  P.  de  en- 
ciam de  lletuga.  Lechugui- 
no. P.  lie  porro.  Porrino. 
Lloch  destinat  per  avivar 
lo  planter  de  arbres.  Vi- 
vero, [plantecica. 

Planteta.Dim.  Plantilla, 

Plantifaeia.  V.  Plant  ifa- 
rada.         \gada.  privada. 

Plant  i  tarad».  Fam.  C<t- 

Plautilieució.  Planta- 
ción, planta. 

Plautiticap.  Posar  algu- 
na cosa  en  ¡laraige  que 
no  ilcvia  estar.  Plantar. 
Pegar.  Cascar,  pegar. 

Plantilla.  Entre  arquit. 
motilo.  Terraja.  Posai 
plantillas.  Plantillar. 

PI»níiu.  Plantío,  sativo. 

Plantó.  Lo  soldat  que  es- 
ta de  centinella.  P/u»iíon. 
Lo  qui  esta  dret  y  paral 
en  un  lloch.  Poste.  Es- 
tar de  plantó.  Fr.  Estar 
esperant  a  algu  que  falta 
a   la   cita.    Llevar  poste. 

Plantóla.  Xinel-la.  Paii- 
tu/io.  Dit  de  la  dona  gros- 
sa y  pesada,  ¡'andorga. 
En  "forma  de  plantólas. 
Apantu¡lada.Co\)  de  plan- 
tofa.  V.  Planlolada. 

Plantntatía.  Cop  de  plan- 
tofa.  P/rj/iíH/uro.  t.op  do- 
nal  ab  la  ma  ó  ab  alguna 
cosa  tova.  Papirotada.  V 
Patacada.  .4nar  a  planio- 
fadas.  Fr.  Andar  á  nüa 
sobre  tuya. 

Plantotéjar. -l/ioira.'ftir 

Plantofer.  Zapatero  de 
plantufas  ó  riiinelas. 

Plantonianíátieh.  Mòlt 
aficionat  a  fer  planta- 
cions. Platvmano. 

Planura.  Terreno  pla. 
Llanura,  planada,  llana- 
da, llano,  nava,  plat» a.  Li 
([ualitat  de  la  supeiGcie 


PLA 

de  alguna  cosa.  Llanura, 
visura,  igualación,  {nudo. 

Planut.  Náut-  Plano,  pla- 

Planxa.  Kn  sas  princip. 
aceeps.  Plancha.  Lámina. 
Lámina,  hoja,  cimpa.  P. 
rodona.  Tejo.  Cubrir  ab 
planxas.  Planchear.  Fa- 
bricant de  planxas.  La- 
minero. Guarnit  de  plan- 
xas.  Laminado. 

S'Eanxadora.  Planchado 
ra,  aplanchadora. 

Vlanxskr. Planchar,  aplan- 
char. Roba  per  planxar  ó 
planxada.  Aplanchado. 

B^lanxaí-í^a.  Aum.  Plan- 
chón, {planchuela. 

PIan\e4a.        Plancheta, 

Planyaiiient.  V.  Alarit, 
Plani,  Lamento. 

I*láity<lre»<.  V.  Dóldrerse. 

Plànyer.  Tenir  llàstima. 
Compadecer/te,  lastimar- 
se. Escassejar,  regatejar. 
Regatear,  escasear.  Excu- 
sar á  algú  algun  traball. 
Ahorrar.  V.  Anyorar.  Ser 
de  plànyer.  Fr.  Ser  digno 
de  compasión  ó  de  lástima. 

Pláiiyerse.  r.  Buscar  la 
propia  comoditat.  Ahor- 
rarse, perdonarse.  Quei- 
xarse,  lamentarse.  Que- 
jarse, dokrse.  V.  Plorar. 

Plaiiyiditra.V.  Ploradora 

Plauyimetit.  Cant  fúne- 
bre. Endecha,  cantiga. 

Pla<jue.iai'.     Cubrir    los 
metalls  ab  planxa.  Pla 
quear,  dar  plaqué. 

Platiiií.  Armadura  anti- 
gua. P  laquin. 

t*ïasent.  .Agradable.  P?a- 
c¡>»íe,/>McíV/o.V.Falaguei 

Pla^enti.«i.«i!in.  Superi 
Gustosísimo,  muy  grato. 

Plasenlment.  Adv.  A- 
gradablemente  ,    gustosa 
mente,    placenteramente, 
apaciblemente. 

PlaNinss.  Min.  Varietat  de 
calcedonia.  Prasma. 

Plasme.  Figura  modelo 
forma  tiplea.  Plasmo. 

PlaNo.  V.  Plasfo. 

PlaNísa.  En  sas  principal: 
aceeps.  Plaza.  Lloch  es- 
pacios, regularment  rodó. 
Circo.  Lloch,  paratge.. Si 


PLA 

tio,  puesto,  lugar.  Plassa] 
alta.  Fort.  Caballero.  P. 
de  toros.  Coso.  Assentar 
plassa.  Mil.  Sentar  plaza. 
Cosa  de  plassa.  Placero. 

'Plstsseta.  üim.  Plazuela, 
placeta ,  pladlla. 

PEaiNS4».  Termini.  Plazo, 
espera,  término.  Plasso 
per  la  paga.  Respiro. 

Pla^^ía.  Especie  de  pasta 
pera  reomplir.  Paste. 

PSastre.  Pasta.  Plasta. 

PEat.  En  sas  princip.  ac- 
eeps. Plato.  (Kerla.  Ofer- 
ta. Plat  de  aygua.  Palan- 
gana. Pial  de  balansas. 
Balanza.  Plat  fondo  ó  so- 
per.  P.  hondo  ó  sopero. 
Plat  pla.  /'.  trinchero. 
Extraordinari.. 4  ;iíí/5oa'ío. 
Fèr  lo  plat.  Fr.  Servir. 
Rentar  los  plats.  Fr.  Fre- 
gar, limpiar  los  platos. 

Piata.  Plat  gran.  Fuente. 
P.  miljana.  Flamenqui- 
lla, tarina.  P.  per  partir  la 
vianda.  Trinchero.  Plata 
cremada. Melall  de  aquest 
nom  cremat.  Trena,  ere- 
no.  Plata  en  barras  ó  en 
massa.  Plata  en  bruto  ó 
en  masa.  Plata  obrada. 
Plata  labrada.  Plata  pu- 
rificada. Plata  acendrada, 
pura,  í/e  ('0/)e/a.  Reduhir 
a  plata.  Plalificar.  Sepa- 
rar la  piala  de  altres  me- 
talls. Desplatar.  Separa- 
ció de  la  piala  y  metalls. 
Desplate. 

PEatalornia.  Plassela  de 
davant  de  un  gran  edifici. 
Pórtico,  atrio. 

Plnlanar.  Platanal. 

Plátano.  Arb.  Plántano, 
plátano  de  Oriente.  Pláta- 
no de  América  ó  de  las 
Indias.  Arb.  Higuera  de 
Adán,  banano,  bananero. 
Lloch  ó  terreno  poblat 
de  piálanos.  Plantanal. 
V.  Platanar. 

Piafara.  Piala  múlt  gran. 
Plata,  fuente. 

Viatát*.  Aum.  Platazo. 

Platojacta.  Pla.  Argenti- 
na, plateada. 

Plate.ia(lnr.  Plateador. 

Platejainent.       Platea- 


PLE 


327 


miento,  plateadura. 

Plate.iai'.  Platear. 

Platejat.  Cubert  de  pia- 
la. Plateado.  Lo  aclc  de 
platejar  y  la  cosa  plate- 
jada. Plateadura. 

piater.  Argenter.  Platero. 

PVMerÁs.  V.  Platas. 

Plateret.  Platel  que  ser- 
veix pera  captar.  Bacine- 
ta. Especie  de  planxa  de 
llauló  que  's  usa  com  ins- 
trument músich.  Platillo. 
Menjaret.  Comidilla. 

Platet.  Piat  petit.  Plalito. 

plática.  Exhortación,  o- 
racion.  {Bocadillo. 

Platilla.  Especie  de  Ucns. 

Platillo.  Guisado.  Guisa- 
do. V.  Platet. 

Platina.  Melall.  Platino. 

TPisktisiiSUla.  Massa  molt 
espessa.  Plasta. 

Platja.  Ptej/a,  ribera,  ri- 
bazo. La  qu'  es  gran.  Pla- 
yazo, playón.  Cala  peli- 
la.  Ancón,  anconada.  Re- 
tirarse lo  mar  de  la  plat- 
ja. Desplayarse.  {Guisote. 

platot.  Guisado  mal  fét. 

piatussa.  Peix.  Acedia, 
platija,  platxija.S.  Pelaya. 

Platxéria.  Á  Igazara.  Es- 
lar  de  platxéria.  Fr.  Es- 
tar de  gresca  ,  de  chunga. 

Píáurer.  Placer,  gustar, 
agradar.  {se. 

Pláurerse.  r.  Complacer- 

Pié.  En  sas  princip.  ac- 
eeps. Lleno ,  pleno.  Cum- 
plert  .  enter.  Plenària, 
cumplido.  Carregat,  pre- 
nyat. Cargado,  preñado. 
Enfadat.  Enojado.  Com- 
pletat. Com?)/e<o.  Plá,  ras. 
Raso.  Pié  de  lluna.  Opo- 
sició diametral  de  la  llu- 
na ab  lo  sol.  Plenilunio. 
Al  pié  del  sol.  Al  resis- 
tero del  sol.  Pié  de  bon- 
dat. Bondadoso.  Pié  de 
carns. Abultado  de  carnes. 
Pié  de  arrugas.  Verruco- 
so.  Pié  derechs.  Acequia- 
do. Fèr  lo  pié  la  lluna. 
Fr.  Licitar  la  luna. 

Pleliá.Dignilat  de  párroco 
ó  curat.  Plébano. 

Plebeu.  Plebeyo,  popular. 

Plebiscit.  Plebiscito. 


328 


PLE 


Plecb.  Arruga  que  's  fá 
en  la  roba ,  sech.  Pliegue, 
dobladura ,  plegado ,  do- 
blez.Lo  conjunt  de  papers 
ó  carias  lancadas  haix 
una  mateixa  cárpela.  P/i'e- 
go.  La  pessa  de  paper  que 
's  fabrica  de  una  vegada. 
Pliego.  La  tobaliola  que 
's  posa  al  coll  pera  afey- 
tar  ó  tallar  los  cabell's. 
Peinador.  Entre  arrenda- 
dors, etc.,  paper  de  con- 
dicions. Pliego  ,  pactos. 
Sota  plech.  Adv.  Bajo  cu- 
bierta, debajo  pliego. 

I•lecíre.  Plectro.        (dor. 

Plede^ista.  V.  Pledeja- 

Pledejador  y  Pledejant. 
Pleiteador,  pleiteante,  li- 
tigante ,  litigioso  ,  pica- 
pleitos, pleitista. 

Pleilejar.  Pleitear,  litigar 

Meilejayre  y  Pledejisia. 
V.  Pledegistà. 

Pledeyar.  V.  Pledejar. 

Plega.  V.  Aplega. 

Plegable.  V.  Plegadis. 

PlegaUi-M.  Plegadizo. 

Plegador.  Pal  rodó  que 
usan  los  teixidors  pera 
plegar.  Enjullo,  enjulio, 
engullo.  Instrument  de 
plegar.  V.  Plegadora.  Qui 
plega  olivas.  Arriscador. 

Plegadura.  Plegadera. 

Plegadoret.  Especie  de 
cilindro  de  carretó.  Ple- 
yadorcillo. 

Plegauían.s.  Insecle.  Sal- 
tón, í)ia«íicío.V.  Pregadèu 

Plegament.  Ac.  y  ef.  de 
plegar.  Plegadura. 

Plegar.  Doblegar ,  fèr 
plechs  de  alguna  cosa. 
Doblar.  Caragolar  ,  en- 
rotllar. Encanutar,  arro- 
ilat .  Recull  ir.  Recoger.  V. 
Aplegar.  En  las  universi- 
tats ler  feriáis,  en  los  tri- 
bunals, ele.  suspéndrer  lo 
traball.  Cerrar.  Deixar, 
suspéndrer  lo  estudi  ó  al- 
tre traball  pera  descan- 
sar. Alzar, dar  punto.  Re- 
cullir  los  lardos,  maletas 
j  provisions  pera  manar. 
Levantar  el  campo,  recoger 
él  bagaje.Plegir  fent  arru- 
gas. Fruncir.  Plegar  las 


PLE 

mans.  Juntar  la*  manos. ^ 
Plegar  la  taula.  Fr.  A /zar, ' 
ó  levantar  la  mesa  ó  los 
manteles.  Plegar  los  caps. ' 
Naut.  Adujar.  Plegar  losl 
trastos  ó  las  gabias.  Fr. 
Mondar  el  haza.  Plegar] 
mes.  Replegar.  Plegar  ve- 
las. Fr.  Recoger  velas,  irse 
con  la  musica  a  otra  parte. 

Plegaria.  V.  Pregaria. 

Plegarse,  r.  Doblegarse. 
Doblarse.  Reduhirse  una 
cosa  a  menor  extensió. 
Recogerse,  achicarse. 

Plegat.  Doblegat.  Dobla- 
do, plegado.  Junl ,  unida- 
ment  ,  en  un  mateix 
temps.  Junto.  Caurer  tot 
plegat.  Fr.  Caerse  á  plo- 
mo, venirse  abajo.  Dit  de 
las  personas.  Dar  consigo 
en  tierra  o  en  el  suelo.  Tol 
plegat.  Adv.  Por  junto, 
de  golpe ,  a  revuelta  ,  de 
por  junto.  Tols  plegats. 
Loe.  De  mancomún,  man- 
comunadamente,  todos  á 
una  ó  d  la  vez. 

Pléiada.vi.  V.  Cabrellas. 

Plenament.  Adv.  Abun- 
dantment. Llenamente. 
Cumplidament.  Plena- 
mente.  [no,  entero. 

Plenari.  Cumplerl.   He- 

Plenáriament.  V.  Ple- 
nament, na. 

Pleniluni.  V.  Pié  de  llu- 

Plenitut.  Abundancia  ó 
excés  de  alguna  cosa. 
Henchidura,  reitchimien- 
to,  rehinchimiento.Exube- 
rancia.  Eauberancia.  Ple- 
nitut  de  sanch.  .Med.  Plé- 
tora. Plenitut  de  ventrell. 
Repleción  ,  cargazón  de 
estomago. (úc^. Pleonasmo 

Pleonasme.  Figura  retó- 

Pleíinaste.  .>lin.  Varietat 
de  granat.  Pleonasto. 

Plepa.  Fam.  Objecte  des- 
preciable ó  molest.  Mau- 
la. Persona  enfadosa,  ci- 
catera. Mazacote,  nuizo. 

Pler.  Pluer.  .\  pler.  Adv. 
A  plerel,  poch  a  poch. 
Po-so  pasito.  A  son  pler. 
Adv .  .4  sus  anchuras.  Do- 
narse vint  y  un  pler.  Fr. 
Regodearse,  darse  un  ver- 


PLO 

de.  Pler  ab  cua.  Loe.  Por 
un  placer  mil  dolores.  V. 
Servey,  .Mercé. 

Pleret.  Despacio  ,  paso  á 
paso,  quedito,  quedo.Aoar 
a  pleret.  Fr.  Ir  o  andar 
chiticallando. 

Plet.  Pleito,  litigio.  Com- 
pany en  lo  plet.  Litiscon- 
sort'e.  Curs  del  plet.  Litis- 
pendencia.  Gastos  del 
plet.  Litisea-pensas. 

Pleta.  Aplech  de  gent  bai- 
xa. Rancho,  hato.  Lo  Uoch 
abont  se  recull  lo  bestiar. 
Redil ,  majada ,  apero  ,  a- 
pnsco.  Aplech  de  gitanos. 
Aduar.  Pleta  ó  reunió  de 
pastors.  Pastoría. 

Pletoria.  Med.  Plétora. 

Plétoriíi.  .Med.  Plenitut. 
Repleción.  {sia. 

Pleuresic».  Med.  Pleure- 

Pleyadasi.  Pl.  .\siron.  Las 
set  estrellas  del  signe 
Tauro.  Pléyades ,  hespéri- 
des.  pteadas.  V.  Cabrellas. 

Pleyt.  V.  Piel. 

Pliniá.  Min.  Pirita  arse- 
nical.  Plinian. 

Plinteu.  Med.  Especie  de 
banda  pera  sostenir  lo 
bras  desconcertat.  Plin- 
teo,  cabestrillo. 

Plinto.  Arquit.  Quadrat  ti 
orla  de  descans  de  la  ba- 
sa de  la  columna.  Zoco, 
orlo  .   latastro. 

Ploguda.  V.  Pluja. 

Plom.  Metall.  Plomo.  Mi- 
neral. Arquifol.  Llisteta 
de  plom  pera  assegurar 
los  vidres.  Verga.  Lopes 
pera  averiguar  la  fondà- 
ria de  r  avgua.  Sonda, 
plomada,  sondalesa.  Ni- 
vell pera  regonéixer  la 
ií;ualiat  de  una  paret,  etc. 
Plomada.  Lo  contrapès  ó 
barra  del  vollejador.roti- 
trajíeso ,  varilla.  Plom 
blanch.  V.  Estany.  Plom 
volant.  Arquit.  Plomada. 
A  plom.  Adv.  Perpendi- 
cularment. .4  plomo.  Tot 
plegat.  De  golpe.  A  pes 
de  plom.  .\dv.  PofKÍerc- 
Síinieii/e.  Assegurar,  sol- 
dar ó  cubrir  ab  plom. 
Emplomar.  Cosa  de  plom. 


PLO 

SHúmbec.  De  color  de 
.p\om.  Aplomado ,  plomi- 
zo. Estar  fora  de  plom  ó 
pérdrer  lo  plom.  Fr.  Des- 
decir, desplomarse.  Plom 
V  estany  barrejat.  Peltre. 
iPosar  a'  plom.  Aplomar. 
Sellar  al)  plom.  Plomar. 
Tapar,  revestir  ó  unir  ab 
plom.  Emplomar. 

f  luiiia.  £n  sas  principals 
acceps.  Pluma.  Las  llar- 
gas  de  las  alas  deis  aii- 
cells.  Remeras.  Las  llar- 
gas  de  la  cua.  Timone- 
ras. Las  no  consolidadas 
que  extrauhen  la  sanch 
deis  aucells.  Chupón.  Lo 
conjunt  de  plomas  que 
cujjreixen  lo  aucel).  Plu- 
maje ,  plumería,  pluma- 
zón. La  que  's  posa  al 
sombrero  pera  adorno. 
Látigo.  Ploma  de  cap  de 
ala.  Loe.  Subjecte  reco- 
mendable per  sas  quali- 
tats. Hombre  de  categoría. 
Bona  ploma.  Calígrafo. 
Pendolario,  pendolista. 
Coixi,  colxa  de  ploma  fi- 
na.  Edredón.  Cop  de  plo- 
/ma.  Plumada.  Escapsar 
lo  tremp  de  la  ploma.  Re- 
tajar. Mátalas  de  ploma. 
Plumón.  Posar  la  ploma. 
Fr.  Dar  tinta  la  pluma. 
Posar  ó  traurer  ploma  los 
-aucells.  Emplumar,  e7n- 
plumecer.  Trempar  la  plo- 
ma. Fr.  f'oríar  ,  tajar  la 
pluma.  Pl.  Plumazón, 
plumaje,  plumería,  plu- 
majería. Los  espolsadors 
de  plomas.  Plumero. 
Guarnir  alguna  cosa  de 
plomas.  Emplumar. 

iPIoniacla.  Porció  de  tin- 
ta que  cab  en  la  ploma. 
Plumada.  Nivell  per  ave- 
riguar la  fondària  de  1' 
aygua.  Ploma,  sonda. 

,Pl4»iuall.  Adorno  de  plo- 
mas. Plumaje,  penacho, 
penachera,  piocha.  Plu- 
mero. Plumaje  ,  pluma- 
zón. Plomall  de  vidre. 
Garzota.  Las  plomas  que 
s'  elevan  sobre  '1  cap  de 
alguns  aucells.  Airón, 
moño.  La  fletxa  ó  bande- 


PLO 

reta  que  clavan  ais  bous 
los  lorcjadors.  Banderi- 
lla. Ab  plomall.  Apena- 
chado. Fabricant  ó  vene- 
dor de  plomalls.  Pluma- 
jero.  V.  Rclilando.  Lo  con- 
junt de  plomalls.  Plu- 
majería. Guarnir  de  plo- 
malls. Emplumajar. 

Plonialler.  Fabricant  ó 
venedor  de  plomalls  ó  co- 
sas de  plomas.  Ptumajero. 

Plomar.  Llevar  la  ploma 
deis  aucells.  Desplumar, 
pelar,  quitar  la  pluma. 

Pliiinat.  Sens  ploma.  Des- 
plumado, pelado.  Marcat 
ó  sellat  ab  plom.  Plomado 

Pl4iuiat$;e  ó  Plumatge. 
Plumero,  plumaje,  plu- 
mazón. V.  Ploma. 

Plomejar.  Pint.  Plumear 

Ploniejat.  Pint.  Conjunt 
de  rállelas  petilas  fetas 
ab  ploma.  Plumeado. 

Ploiuer.  Traballador  ó  fa- 
bricant de  cosas  de  plom. 
Plomero.  Plomall.  Pena- 
cho, penachera,  plumero. 

Plomero.  La  ploma  Gna 
y  en  forma  de  seda  que 
tenen  los  aucells  entre 
las  grans.  Plumón,  plu- 
mión, flojel,  plumazo. 

Plometa.  Dim.  Plomilla. 

PIoniitiNOI.  Plumón,  plu- 
mión, /lojel,  peto. 

Pl(»mi!«t:a.  Gent  de  ploma. 
Gente  de  pluma.  Qui  fa- 
brica ó  ven  plomas  arti- 
ficials. Plumista. 

Ploiiió»i.  Lo  que  té  ploma 
ó  mólta  ploma.  Plumoso. 
Lo  que  te  plom.  Plomizo, 
plomoso.  Fastigós,  pesat. 
Sobón,  plomoso,  cócora. 

Plor.  Lloro,  llanto.  Lo  de 
las  criaturas.  Gemido,  va- 
gido. Arrancar  lo  plor. 
Fr.  Soltar,  romper  el  lian- 
te. Pérdrer  lo  plor.  Fr. 
Encanarse.  Pl.  Llanto,  llo- 
ros. Plors  ab  crits  de  las 
criaturas.  Berrenchín. 

PIoraco.<<!>«o.«i.  V.  Plora- 
dora.     {Llorón,  llorador. 

Plorailor.Qui  plora  mòlt. 

Ploradora.  Dona  llogada 
pera  plorar  en  los  enier- 
ros.  Endechadera,  plañí- 


PLU        329 

I    dera.  V  acció  de  plorar, 

plor.  Lloro.  (Plor. 

Ploralla.    Lloriqueo.    V. 

Ploramica»^.     Plorayre. 

Lloraduelos.  (dora. 

Ploi-amorts.  V.    Plora- 

Ploraiiera.V.  Ploradora. 

Plorar.  Derramar  llagri- 
mas,  afectar  pobresa. Z/o- 
rar.  Queixarse  amarga- 
ment. Lagrimar,  plañir, 
quejarse,  lamentarse.  P. 
gemegant.  Sollozar.  P. 
los  arbres.  Sudar. 

Plorayre.  Plorador.  Lio- 
ron,  llorador.  Qui  sempre 
's  lamenta  ó  plora.  Guá- 
charo. Ploramicas.  Llora- 
duelos. V.  Plorador. 

Plorera.  V.  Ploradora. 

Phtricó.  Lloriqueo,  gimo- 
teo. Fèr  lo  ploricó.  Fr. 
Hacer  la  guaya,  lamen- 
tarse. V.  Petérrell. 

Ploriquejar.  Lloriquear, 
gimotear,  ploriquear. 

Pl«»r«>.<$.  Llagrimós.  Lloro- 
so, lagrimoso.  Trisi,  que 
excita  a  plorar.  Compun- 
gible.  llorón,  (rosamente. 

Plorosament.  Adv.  Llo- 

Plóurer.  Llover.  Plóurer 
á  bóls  y  a  barráis.  Fr.  Di- 
luviar, llover  á  cántaros. 
Plóurer  menut.  Fr.  Llo- 
viznear,  cerner,  molliz- 
nar, molliznear.  V.  Plo- 
visquejar.  Plóurer  mòlt. 
Llover  ü  mares.  Plóurer 
sobre  mullat.  Fr.  Venir 
traballs  sobre  traballs. 
Ya  escampar)  llovían  gui- 
jarros. Aixó  ho  fa  (jue  no 
vol  plóurer.  Fr.  irón.  y 
fam.  Esa  es  la  madre  del 
cordero.  Com  ara  plouen 
figas.  Expr.  fam.  Como 
ahora  llueven  albardas. 

Ploviscar.  Lloviznar. 

Pl<»vi«icó.  V.  Plovisqueig. 

Plovisqueig.Plujeta  me- 
nuda. Lloviz7¡a,  mollina. 

Pl4»vi(«(|uejar.  Chispear, 
molliznar,  cerngr.      (jar. 

Pluiíiejar.  V.  Plovisque- 

Pliija.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. Lluvia.  Pluja  a  mo- 
do de  rosada.  Rociada. 
Pluja  de  estiu.  Xube  de 
verano.    Pluja    menuda. 


330        POB 

Calabobos,  cernidillo,  llo- 
vizne, mollina.  A>?i!a  de 
pinja.  Açiua  ¡iluiial  o  llo- 
vediza. Com  a  pluja  me- 
nuda. Loo.  fam.  Abim- 
dantemente.  Cop  de  pluja. 
Af/uarero,  afi>iaducho. 
Cosa  de  pluja.  Pluvial. 

p[uje(a.  Llovizna,  cala- 
bobos, mollina.  V.  Plovis- 
queig.  (llovioso. 

Plujófi. Hurioso.  pluvioso. 

Pluma.  V.  Ploma. 

Pliimar.  V.  Plomar. 

Pluiiibat.  V.  Plomat. 

PIuiiie.ia(.  V.  Plomejat. 

Piuinif«.>i«t!.  V.  Plomissol. 

Plúteo.  V.  Preslaice. 

Plutó.  Poét.  Infern.  Pin- 
tón, báratro,  averno,  tár- 
taro. (Xeiimátino. 

Pneuniátccii  Ñeumalich. 

Po.  V.  Por. 

Poa.  Náu(.  Corda  de  las 
reiiníias.  Coba,  pesa. 

Puagra.  Gota,  ¡lodagra. 

Puagrúíi.  Gotoso. 

Poal.  Galleda.  Pozal.  Lo 
canti  que  té  un  sol  forat 
gran.  Cántara,  cántaro. 

Poar.  Sacar  agua  del  pozo. 

Poatayre  y  Poater.  V. 
Pohater. 

Poató.  V.   Val!,    [bertad. 

Pobertat.  Pubertat.  Pu- 

P<»l>la.  Población,  pueblo. 

Poblaeió.  La  acció  de  po- 
blar algun  llocli.  Popu- 
lación. Lloch  poblat  de 
gent.  Poblado,  pueblo.  Lo 
número  de  vehins  que  lo 
coniponen.  Población,  ve- 
cindario. Població  noAa. 
Colonia.  Fora  de  la  pobla- 
ció. Suburbano. 

Poblament.  V.  Població. 

Poblarse.  r.Férse  vebi  de 
un  poble.  Avecindarse. 

Poblá.«.  .4um.  Población, 
pueblo  grande. 

Poblat.  V.  Població. 

Poble.  Lloch  y  geni  que  lo 
habita.  Pueblo.  Població. 
Población,  público,  vulgo. 
Poble  bai\  ó  menut.  Po- 
blazo,  poblacho,  villana- 
je. Poble  de  mala  mort. 
Aldeorrio.  Poble  de  qua- 
tre casas.  Pueblo  corto. 
Poble  fortificat. P/ora.Po- 


POC 

ble  fondo.  Almarcha.  Po- 
ble petit.  Lugar,  aldea, 
villar,  villaje,  [pueblecito. 

Poblet.  Dim.    Pueblecico, 

Pobrá*;.  Aum.  Pobrelon. 

Pofire.  Qui  esta  fallat  de 
recursos.  Necesitado,  a- 
purado.  Lo  que  lo  es  al 
mitj  délas  riquesas.  Ava- 
ro, 7nezquino.  Escás,  ma- 
gre. Menguado,  escatima- 
do. Lo  qui  demana  cari- 
tat. Mendigo,  pordiosero. 
Pobre  Itome.  Pobrete,  po- 
breto. Pobre  pelat.  Pelón. 
Pobre  que  capta  ó  dema- 
na caritat.  Pidientero.  Po- 
bre sense  vergonj  a.  Zam- 

I     palimosnas.  Mòlt   pobre. 

!  Pobreton.  Tornarse  ó  fér 
tornar  pobre.  Empobrecer 

Pobpe.jar.  Fér  lo  pobre. 
Llorar  pobreza.  .4nar  á 
menos.  Escasear.  Curte- 
jar  ó  anar  escassa  alguna 
cosa.  Escasear,  faltar. 

Poliremeiit.  Rústica- 
ment,  de  un  modo  gros- 
ser.  Inurbanamente.  Fre- 
damenf,  sens  art.  Fría- 
mente. Ah  escassesa,  mes- 
quinament.  Miseramente, 
mezquinamente,  escasa- 
mente, ruinmcnte.       (za. 

Pobreí«a.  Miseria,  pobre- 

Pobre><»«alla  ó  Pobreta- 
Ha.  Mullilut  de  pobres. 
Pob'-eria,  pobretería,  po- 
brismo, pelonería. 

Pobreí.  Que  té  necessi- 
tat. Pobrecillo.  Lo  mise- 
rable, lo  subjecte  inútil | 
y  de  poch  esperit.  Pobre-i 
te.  pobreto,  mandria,  pe-, 
Ion.  Pohrets  y  alegréis. 
Expr.  fam.  Pobrete  pero 
alégrete.  (V.  Pobi  essalla.  I 

P(»bref  alia  y  Pobretería. 

Pííbreíó.  Pobre  home. 
Pobreton.  (mo,  miserable. 

PobriMídim.  Sup.  Pobrisi- 

i»oc.  V.  Poch. 

Poca.  V.  Mica. 

Poeament.  Adv.  Escasa- 
mente, parcamente. 

P«trli.  Poco.  Poch  á  poch. 
Adv.  Ab  suavitat.  Con  jui- 
cio, con  suavidad,  blanda- 
mente. V.  .4  poch  á  poch. I 
Poch  me  fa  o  poch  li  fú. 


POD 

Loe.  Eso  no  me  hace  ó  no 
le  hace.  Poch  pera  tú. 
Adv.  Xo  reza  contigo. 
Poch  sá,  poch  llá.  Adv. 
Poco  mas  ó  menos.  Poch 
sovint.  Adv.  Pocas  reces. 
Poca  cosa.  Subjecte  débil 
de  eos  y  ánimo.  Poquito, 
corla  pala.  Algun  poch. 
Adv.  L'n  tanto.  .4  poch. 
Adv.  Por  poco.  V.  Tan- 
tost..4  poch  á  poch.  Adv. 
Séns  fér  rumor.  Quedo, 
quedito,  despacito,  callan- 
dico. Ab  lenlitut  y  pausa. 
Pianpiano ,  puso  a  paso, 
despaci'  ,  pasivamente, 
paulatinamente.  lenta- 
mente. A  poch  á  poqiiet. 
Ati\.Quedo, quedito,  man- 
sito. Poch  mes  ó  menos. 
Alzadamente.  .4ra  depocli 
Adv.  Ahora  poco,  recien- 
temente ,  frescamente,  fíe 
poch  en  poch.  .4dv.  Poco 
a  poro,  a  poquito.  Donar 
ó  rébrer  pocli  á  poch.  Fr. 
Goífaí-.Espaniarseóquei- 
xarse  de  |)och.  Fr.  fam. 
Ahogarse  en  ¡toca  agua. 
No  es  poch  ni  gayre.  Fr. 
No  es  nada,  ahí  es  nada, 
ahi  que  no  es  nada,  l'n 
poch.  Loe.  Un  xich.  Algo. 
Venirsenhi  á  poch.  Fr. 
Faltar  poco.  Vn  poch  mas- 
sa. Demasiado.  Pochs  mo- 
dos. Descortesía. 

P<»ci«>.  Beguda.  Poción. 

pcoïorïtàt.  V.  Poquedat. 

Poda.  Lo  teraps  en  que  s' 
acostuma  podar.  Poda- 
zón. La  obra  de  podar. 
Castra ,  podazón. 

P4MlacIa.  Poda,  poden. 

Podadora.  Podadera,  po- 
dón, hoz,  bodollo. 

Podasrera.  Herb.  Yerba 
de  .San  Gerardo.    (Podón. 

Podall.  Esp.  de  podadora. 

Podar.  Esporcar.  raí/í-íir. 
P.  los  ceps.  Maestrear. 

P(»dé.  Adv.  fam.  Tal  vez, 
acaso,  por  ventura. 

Poder.  Valer.  Valer.  Do- 
mini, imperi.  Poderío  po- 
testad, imperio,  jurisdic- 
ción, potencia.  Procura. 
Procura,  proctiracion.  Pl. 
Forsa.   facultat   pera   fér 


POL 

alguna  cosa.  Posibles,  ha- 
beres. Poders  amples.  Ple- 
nipotencia, poder  pleno. 
Lo  qui  dona  poders  á  al- 
ire.  Comitente, poderdante 

Pínlei'íis.  Que  té  poder. 
Potente.  Robust  ,  que  té 
loicas.  Pujante,  fuerte. 
Rich,  acomodat,  fíico,  pu- 
diente, sobrante,  sobrado. 
Gallart,  ple  de  carns,  fíe- 
pleto,  re//e)¡o.Tolpoderós. 
Omnipotente.  (ra. 

Po<l.riauE-a.  V.  Pudridu- 

BVxtrif.  V.  Pudrir. 

l^oe^ia.  Art  de  l'ér  compo- 
sicions en  vers.  Arte  mé- 
trico, prosodia.  Lo  joch  y 
vivesa  de  las  imatges  de 
la  poesía.  Estro. 

Poeta  de  nyiguinjogui  ó 
de  racó.  Poe/osíco.  P.  dra 
matich.  Dramaturgo. 

Poetas.  Poeta  famós.  Poe- 
ton,  eo'celenle  poeta. 

Vitt.  Lo  ruido  l'ort  que  fá 
un  eos  al  caurer.  Pum 
puf,  paf.  {cero. 

P4»hater.  Qui  fá  pous.  Po- 

p«»i.  rolo. 

Poíúyua.  Adorno  de  ca- 
misa, alba,  etc.  Vuelta. 
Calsó  que  té  guarda  pols 
Botin.  Gastar  mòlta  po- 
layna.  V.  i-atxendejar. 

Poleiii.<:scot>c.  Hiera  de 
campanva.  Polemóscopo 

Poliargclita.  Min.  Sili- 
cat de  alúmina,  varietat 
de  rosita.  Poliargita. 

PwEibracÉ.  Monstruo  de 
mòlts  brassos.  Polibraco. 

P«AEic<»tiIet£oni.  Cot.  Po- 
licotiledóneo.  (tilo. 

Puiidúcfif.  liot.  Polidác- 

Polidiuieieítt.  Adv.  Puli- 
(iament.  Pulidamente. 

PoEidesa.  V.  Pulidesa. 

P«»Iiclui'.  Especie  de  cu- 
quet  acjuatil.  Polidoro. 

Piilidra»i. Especie  de  cris- 
tall de  facetas.  Polidraso. 

Puliíaritiáciclt.  Poli  fár- 
maco,     (nidos.  Polífono. 

Potirúnicli.  De  mólls  so- 

P4ttií;af<{iiia.  Gobern  de 
mòlts.  Poliarquía. 

P4tIi;;a»<tre.De  mòlts  ven- 
Irells.  Poliqaslro. 

Polija.  V.  Politxa. 


POLL 

PoEciueut.  Puliment.  Pu- 
limento, pulido. 

Potiot.  Uevb.  Poleo,  golio. 
P.  monta.  Pía.  Zamarri- 
lla. {Pólipo. 

Póíij».  Classe    de    zoólit. 

P<iiii|to«!ac'.  Paregut  al 
polipoli.  Polipoduceo. 

I^iili\m\i.  Herí).  Polipolio. 
V.   ílcrba    deis    humors 

PoEif.  Pulir.  Pulir,  (freís. 

E»<'»it.«*fía.Llibransa.f(iíí;rt, 
vale.  Flica,  astut,  subjec- 
te ociós  y  sens  destino. 
Polizón,  tuno,  socarrón, 
redomado,  tunante,  pe- 
rillán, sollastre. 

Potist:!.  Arquit.  De  mol- 
las columnas.  Polislilo. 

P<»lit.  Auc.  Zarapito  real. 

PoEiítc».  Cortesía,  bona 
criansa.  Cortesía,  urbani- 
dad, policía. 

P<klític<tR.  Presumit  en  la 
ciencia  de  la  política.  Po- 
liticastro. 

Poléíricla.  V.  Falsía. 

P4»tíit\».  Náut.  Roda  de 
terna!.  Rodaja,  roldana. 

P<>Iitxiii<^£-la,  PolKxi- 
nel-li  y  Pruixincl-ll.  Mi- 
mo, saltimbanco ,  salta- 
bancos ,  chiquiticuatro. 

Ptíil.  La  cria  que  surt  del 
ou  del  aucell.  Pollo.  Lo 
poli  de  I'  aliga.  Aguitu- 
üho.  Lo  del  anech.  Ana- 
dino. Lo  de  la  cigonya. 
Cigoñino.  Lo  del  gall  din 


POLL       331 

polls.  Fr.  fam.  Pegar  á 
algú  al  cap.  Cascar  o  ma- 
chacar las  liei)dres.Mun\i> 
de  polis. ftq/«/ia.Neteiar, 
mirar,  tráurer  los  polis. 
Espulgar,  despiojar. 

Potia.  La  de  ajgua.  Galli- 
na de  rio,  gallineta,  fúli- 
ca, trullo.  La  de  indias. 
Pava.  {Polacra. 

Pttüacra.     Embarcació. 

Puliada.  V.  Vuaiü. 

PuElugí».  Bi  anqueta  de 
arbre.  Gajo.  Lo  corn,  pua 
ó  punxa  de  las  loicas  pa- 
lleras.  Cuerno. 

PuEIasuera.Eix.  Quicio, 
quicial,  quicialera.  En 
las  campanas,  lo  piu,  apo- 
yo ó  teñidor.  Eje.  Tráu- 
rer de  pollaguera.  Fr.  Sa- 
car de  quicio,  desquiciar. 

PoEEauí.  Pollada. 

PoEEaiica  Y  Pollancie. 
Arb.  V.  Alba,  Poli. 

PitüaucEi.  Lluch,  po!', 
brol  ó  grilol  que  ix  en  la 
soca.  Chupón,  renuevo. 
V.  Poli,  arbre. 

PoBEutici-eda.  Lloch  po- 
blat ó  plantat  de  pollan- 
cres. Chopada. 

PuEIarüie.  r.  Corearse.  Pi- 
carse. Criarse  '1  poli  en  1' 
ou.  Empollarse. 

PoBEaí«.írc.  Poli  gros  de 
gallina.  Pollo,  pollastro. 
Lo  home  mòlt  astut.  Pe- 


rillán, truhán. 
di.  /•'ai-i/ío/Zo.  Lo  de  gar-|Pi>EEasti'er.  Pollero.  V. 
sa.  Picazo.  Lo  de  oca.j  Pollaíayre.  (lo,  pollito. 
Ansarino.  Insecte.  Pio-jPoEtasEref.  Dim. /'oí/ue- 
jo.  Arbre.  Chopo,  ala- Pollut. Empollado. X.Cor- 
mo  negro.  Poli  gabaitg.  cat,  Tinjat. 
Arb.  Álamo  de  /faíití,  PoBEatayre  y  Pollater. 
chopo  de  Lombardia.  La|  Gallinero,  poHero. 
cria  de  lasabellas.  Ewpo-jPoEEen.  Pols  que  alsa  la 
Hadara.  Poli  de  bou.  V.|  farina  ó  gra  quant  se  m,ol. 
Paparra.  Poli  de  coslura. I     Harija.  (llinayre. 

Persona  importuna.  jI/(i-|PoEEer.  Gn//(He/o.  V.  Ga- 
chacu,  pegote,  piojo,   pe-  PoEEera.  Pta.  Carretillas. 


gadizo,  sobón.  Poli  ma- 
laltís. La  persona  débil  y 
malalta  que  no  medra. 
Galpito.  Poli  mullat.  V. 
Xop.  Poll  ressuscitat. 4rf- 
venedizo.  adventicio.  Fér 
lo  ball  del  poli.  Fr.  fam 


Artifici  ó  modo  de  cistell 
pera  ensenyar  á  caminar 
las  criaturas.  Andanif:os, 
carretilla,  carretón. 
'  PoEEet.  üim.  de  pollastre. 
Polluelo,  hijezno.  Insecte. 
I     Piojuelo.  {Huela. 

Concomerse,  reconcomer-l  Volteta.  Dim.  Pollica,  po- 
se. iMalar  un  poli  ó  los'PolEi.  AïC  ó  burro  j»\e. 


332 


POL 


Pollino.  Lo  burro  que 
mama.  Buche. 

Polliiiuda.  Borricada. 

Pollinur.  Parir  la  burra. 

Pitllinet.  Dim.  Pollinejo. 

I*4>lló»«.  Piojoso. 

Pul-luciú.  Polución. 

P4»l-luir»$e.  Inficionarse. 
y.  Corrómprerse. 

Pol-luit  y  Fol-lut.  Poíuío. 

Polm.Pe'ix.  Pólipo.y.  Pop 

Polonés.  Natural  de  Po- 
lonia. Polaco. 

Polp.  V.  Pop.  {ne. 

P«>lpa.  Molsa.  Pulpaj  car- 

Políí.  Las  parts  sublilissi- 
mas  a  que  's  reduheix  al- 
gun sóiil.  Polvo.  Polsa- 
guera.  Polvareda.  La  parí 
del  cap  entre  1'  uU  y  la 
orella.  Sien.  La  part  de  la 
munyeca  ahoni  se  senl 
la  arteria  y  lo  moviment 
de  aquesta".  Pulso.  Por- 
cioneta  de  cosa  polveri- 
sada  que  's  pren  ab  los 
dils  pólser  é  índice.  Pul- 
garada. Tino  ó  cuydado. 
Atención,  lino,  liento,  ten 
con  ten.  Pols  assossegat. 
Pulso  sentado.  Pols  del 
moll  ó  de  la  l'arina  quant 
se  passa.  Híirija.  Pols  de 
pedras  y  metalls.  Hari- 
na. Pols"  menuda.  V.  Pol- 
sina. Alsar  pols.  Fr.  Le- 
vantar polvareda.  Anar 
lo  pols.  Fr.  Latir  el  pulso. 
Apagar  la  pols.  Fr.  Matar 
el  polvo.  Bon  pols.  Tino. 
Escampar  la  pols.  Espol- 
vorear, espolvorizar.  Pén- 
drer  lo  pols.  Fr.  Pulsar. 
Pesar  á  pols.  Fr.  Tomar 
á  pulso.  Traurer  la  pols 
de  la  esquena.  Fr.  lam. 
Pegar.  Sacudir  el  polvo  , 
vapulear.  Lmplirse  de 
pols.  Entraparse. 

Polí^acMÍ.  Pulsación. 

Polstada.  Alida.  Pulgada, 
pulgarada.  P.  de  tabaco, 
ele. Polvo,  toma. 

Pul^aileta.  Dim.  Polvico. 

PolMailur.  Qui  polsa.  Pul- 
sador, pulsante. 

P4»l.«agu«>ra.  Polvareda. 
Alsar  ó  fi-r  poisaguera. 
Fr.  Levantar  polvareda, 
e»¡ioicorizar.\  .Mtercació 


POM 

PolKament.  V.  Polsació. 

Pol(!>ar.  Péndrer  lo  pols 
al  malalt.  Pulsar,  lomar 
el  pulso.  Péndrer  tabaco. 
Tomar  im  polvo. 

Pulse.  Dit.  Pulgar,  pólice. 

Pol.<<ejap.  Móurer  pols. 
Levantar  polvareda.  Pén- 
drer tabaco  moll  sovint. 
Menudear  el  polvo.  Midar 
a  polsadas  ó  l'er  lorsa  ab 
lo  dit  pólse.  Apulgarar. 

PoLsera.  Sortera ,  arene- 
ra. Salvadera.  Lo  cabell 
que  can  sobre  'Is  polsos. 
Pulsera ,  aladar ,  garceta. 

Pulí«et.  Dim.  Polvillo. 

Políiiiiu.  V.  Polsina. 

Pol»iina.  Polvillo,  harina. 

Políiióíí.  Cuberl  de  pols. 
Polvoroso ,  polvoriento. 

Poitr».  Dropo,  mandria. 
Follón,  poltrón,  regalón, 
molondrón ,  torreznero. 
Tornarse  pollró.  V.  Em- 
pollronirse. 

Poltronanient  Adv.  Hol- 
gazanamente,  flojamente. 

Poltronería.  Haragane- 
ría ,  desidia.  Cobardía. 
Cobardía,  gallinería. 

Poitriicii.  Persona  petita 
y  moll  grassa.  Morcón, 
talego,  pastel,  embote. 

Polverisar.  Pulverizar. 

Poivorer.  Polvorista. 

Polv4»ri.  Foquen.  Fogón, 
oido.  Ser  un  polvorí.  Fr. 
Ser  una  pólvora  ,  ser  un 
alquitrán.  {ble. 

PolvorÍ!«able.  Pulveriza- 

PoIvori«acÍ4».  Pulveriza- 
ción, trituración. 

P4»lvoi'Í!«ar.  Pulverizar, 
polvificar,  triturar. 

Polvos.  Pl.  La  arena  de  la 
sorrera.  ^íe?ii7/a.  Polvos 
de  .luán  de  Vigo.  Min. 
U.rido  rojo  de  mercurio, 
deutójrido  de  mercurio. 
Tirar  polvos.  Fr.  Empol- 
var. Polvorear,  ¡¡olvorizar 

P4>ni.  La  bola,  cresta,  etc. 
que  's  posa  per  adorno  en 
la  barana,  cadira,  etc. 
Manzanilla.  Pom  de  bas- 
tó, etc.  Puño.  De  cintas, 
plomas,  etc.  Mazo.  De  es- 
pasa. Pomo,  empuñadura. 
De  fruyla.  Gajo.  Loque 


PON 

le  ñgura  de  pera.  Perilla. 
Lo  ram  de  flors.  Ramille- 
te ,  mazo  de  /lores.  Lo 
floch  de  fruyla.  el  ferro 
rodó  de  lo  aisú  de  la  sella 
pera  agafarse  y  lo  vas  de 
vidre  pera  conservar  un- 
güent 6  licors  de  olor. 
Pomo.  Lo  floch  d'  espi- 
gas. Macolla,  mata.  Com 
un  pom  de  flors  ó  d'  or. 
Loe.  Como  un  pino  de  oro. 

poma.  Fruyl.  Manzana. 
La  boscana  ó  borda.  Me- 
laducha,  jabí.  La  carno- 
sa ó  camosina.  Camuesa. 
La  poma  pera.  Pero.  La 
roqueta.  Asperiega  ó  de 
la  reina.  La  poma  rosa. 
.Murtilla,  murlina.  l'na 
poma  per  la  set.  Loe.  Lo 
que  s'  guarda  per  cas  de 
necessitat.  Alzados. 

P4>nia(la.  La  de  llart  aro- 
matisada.  Blandurilla. 

Pinner.  V.  Pomera. 

P4>niera.  Arb.  Manzano, 
manzanal.  Pomera  bor- 
da. Maguillo.  Pomera  de 
Indias.  Chirimoyo.  Pome- 
ra de  pomas  camosas. 
Camuesa.  Pomera  del  Pa- 
radís. Plátano  de  .Améri- 
ca ,  banano  ,  bananero. 
Pomera  roqueta.  Aspe- 
riego,  esperiego,  manzano 
de  la  rei/M. 

Poinerar.  Manzanal  , 
manzanar,  pomar,  [nillo. 

P4tiuereta.  Pta.  òlanza- 

P<»n)et.  Dim.  Pomilo.  V. 
Ramellet. 

Punieta.  Dim. Manzanilla 

p«»niiler.  Poét.  Lo  que 
produheix  fruyt.  Fructí- 
fero, pomífero. 

P(»ui|>a.  Explendor,  os- 
tentació./íiíihòo,  tren,  so- 
lemnidad ,  ostentación, 
magnificencia  ,  solemni- 
dad. Vanitat.  Vanidad, 
orgullo,  hinchazón.  Fèr 
pompa.  Fr.  Hacer  osten- 
tación ,  ostentar. 

P4»iii|>4'>.  Pompón,      (boso. 

P4>ni|>4»M.  Uumbós.  Bum~ 

P4Íniul.  Anat.  Us  de  la 
cara.  Pómulo.  (dor. 

P4»na4lor.  Ponedor.  Pone- 

Ponceil.  V.  Fadri. 


PON 

poncella.  Donsella.  Don- 
cella. Lo  nus  ó  tumor  en 
que  's  forma  la  flor  en  las 
plantas.  Botón,  capullo. 
Flor  de  la  rosa  abans  de 
obrirse.  Pimpollo. 
Pitnceliatge.  Virginitat. 
Doncellez.  (cilio. 

P«iiiceilett«.  Dim.  Boton- 
Ponceni.  Cidra.  Lo  confi- 
tat.  Acitrón  ,    diacilron. 
Cosa  de  ^loncem. Cetrino. 
Poncenier.  Cidron,  cidro 
Poncenierar.  Cidral. 
P«ncil.  Especie  de  pon- 
cerner  agre.  Ponci,  limon- 
za, poncindre. 
PoiKleracíó.     Exagera- 
ció,   encariment.  Ewage- 
racion,  amplificación,  en- 
carecimiento.   Engrandi- 
m  en  t .  Eiig  randecim  ien  to . 
Vés  ó  cuydado  ab  que  's 
diu  ó  fá  alguna  cosa.  A- 
tencion,  co7)sideracion. 
P«m<ierafl«M-.    Pondera- 
tiu, qui  exagera.  Exage- 
rador, encarecedor. 
P«»nderar.  Er.carecer,  de- 
cantar, cacarear,  echar  de 
baranda.  (V.Ponderador. 
Pontleratiii.  Ponderado. 
Pónrtrer.  Fèr  los  ous  los 
aucells.    Aovar  ,    poner. 
Posar  las  abellas  lo  poli. 
Carochar.  Deixar  de  pón- 
drer  la  gallina.  Desponer- 
se. Totas  li  ponen.   Loe. 
Afortunado.  '.ie,  ponerse. 
Pónrtrerse.  r.  Trasponer- 
Ponetlnr.   Lo  lloch  pera 
póndrer.  Ponedero,  nidal. 
Potient.  Occident.    Occi- 
dente,  poniente,  oeste,  oca- 
so. Lo  prelat  que  fá  de 
relator  en  lo  tribunal  de 
la  Rota,  Ponente. 
Pon»iella.  V.  Poncella. 
Pon.«ellafg;e.  V.   Ponce- 

llatge. 
Poiisem.  V.  Poncem. 
PiinNüler.  V.  Ponceraer. 
Pnnsonya.  V.  Veri. 
Ponsonyóíi.  V.  Verinós. 
P<int.  Fábrica  pera  poder 
passar  los   rius ,   fossos, 
etc.  Puente.  Lo  espay  en- 
tre la  cuberta  principal 
de  la  bodega  de  una  nau 


POQ 

Alojamiento.  Pont  de  ca- 
lafat. Naut.  Plancha  de 
agua.  Pont  llevadis. 
Puente  levadizo.  Fèr  pont 
ò  passar  algun  pont.  Fr. 
Pontear.  (lecillo 

Pontarró.  Pontet.  Puen- 
P4»ntat$;e.  Dret  de  pont 

Pontaje,  pontazgo. 

Ponte.far.  Fèr  algun  pont 

ó  posarlo  sobre  algun  riu. 

Pontear.         ge.  Pontero 

Poiiter.  Qui  rebloponlat- 

Poiitel.  Pont  petit.  Puen 

tecillo.   Pont    de    instru 

ment  de  coráa. Puentecilla 

Poiifi.  Naut.  Especie  de 

embarcació  de  cabotat- 

ge.  Ponlin. 

P4»n4itical.  Pertanyent  al 
pontífice  Pontificio.  Es- 
tar de  pontifical.  Fr.  Es- 
tar de  aparador . 

Pontiiit'at  de  Papa.  Pa- 
pado. Obtenir  algun  pon- 
tificat. Pontificar,  (lificio, 

Pontilici.  Pontifical,  pon- 

Poiitó  y  Pontona.  F^specie 
de  barca  xala.  Pontón. 

P«nx  y  Ponys.  Certa  be- 
guda ab  licor.  Ponche. 

P<i|>.  Peix.  Pulpo,  pólipo. 
Home  gros  y  pesat  en  sas 
accions.  .S'opo.  Assahoiiar 
6  posar  com  un  pop.  Fr. 
fam.  Pegar.  Zurrar,  tun- 
dir, golpear.  Qui  pesca 
pops.  Pulpero. 

P<t|ia  (Anar  vent  en).  Fr 
Ir  boyante,  andar  en  ta 
maroma.  Tenir  lo  vent  en 
popa.  Fr.  Venir  el  parto 
derecho. 

Poiiar.  Mamar.  Mamar 

Pnpof .  Especie  de  palla  de 
América.  Popote. 

Populació.  Població.  Po 
blacion,  vecindario. 

P<»|iular.  Comuner.  Co- 
munero. Plebeu.  Plebeyo 

P«pulaf.  Establert,  ave- 
hinat.  Avecindado. 

Popuiatse  y  Populalxo. 
Populacho,  poblacho,  plebe 

P<i|>ut.  V.  Puput. 

Vv€¡uetlat.  Pequenez,  par- 
vedad,  parvidad,  nimie- 
dad. V.  Escasses,  Peti- 
tesa. (Ilin 


POR 


333 


y  la  cubería  inmediata. 'Poquelli.  Arbusl.  Po^u»- 


P<»que»ía.  V.  Poquedal. 
Vttmtet.  Poquito.  Poquet 
a  poquet.  Adv.  A  pleret^ 
Pasito  a  paso,  despacito. 
Poi*.  Temor.  Miedo,  temor, 
timidez,  recelo.  V.Esglay. 
Espantall.  £:s7>a»i%o,  es- 
pectro. V.  Fantasma.  Ab 
por.  Adv.  Medrosamente, 
temerosamente, con  temor. 
Cagarse  de  por.  Fr.  fanu 
Ciscarse  de  miedo.  Fèr  por. 
Fr.  Espantar,  fèr  fugir. 
Amedrentar  ,  intimidar, 
aturdir,  espantar.  Cons- 
ternar. Causar  espanto. 
Amenassar.  Poner  miedo. 
<^ausar  recel,  suspila,  te- 
mor. Dar  miedo.  Fèr  por 
a  la  cassa.  Fr.  fíemontar. 
Fèr  por  ó  ser  cosa  que  fá 
por.  Fr.  Causar  gran  ad- 
miració. Asombrar,  ¡pas- 
mar. Qui  fa  por.  Ame- 
drentador. Tenir  por.  Fr. 
Espantarse,  temer,  tem- 
blar. Tenir  por  de  lér  al- 
guna cosa,  ¡iecatarse.  Te- 
nir por  lo  caball./íeee/ar- 
se.  Tremolar  de  por.  Fr. 
Tenir  molla  por.  Tener 
mucho  miedo. 

Píírea.  Truja.  Puerca, 
marrana,  cerda,  cochina, 
lechona,  gocha.  Dona  bru- 
ta. Zarria,  zarrapastra, 
cazcarrienta. 

Poi-ca.  Agrie.  Creslall  en- 
tre soich  y  solcli.C«6o/íe- 
te.  SoIch  pera  tirar  la  lla- 
vor. Amelga.  Espay  en- 
tre dos  solchs  pera  sem- 
brar. Almanta,  mielga. 

Portada.  Porqueria. í'o)- 
quer'ia,  suciedad. 

Porcanient.  Adv.  Puer- 
camente, astrosamente. 

Píircar.  Agrie.  Amelgar, 
surcar,  sulcar.      (quería. 

Porcai'ia.  Porqueria. for- 

Porcáíf.  Aum.  Cerdazo. 

PorcaíJ»iáí«.  V.  Porch, 
Brut,  Porcas. 

Porcaíer.  Guardia  de 
porchs.  Porquerizo,  por- 
quero. Qui  tracta  en 
porclis.  Negociante  de, 
tratante  en  cerdos. 

Porcell.  Garrí.  Coc/ií»íi7/o, 
porcino,  gorrino.  Porcell 


334        POR 

de  llet.  Gorriv,  ¡echón,  le- 
choncillo.  Peix.  Besugo. 

Porcellada.  Garrinada. 
Lechigada,  carnada. 

Porcellana.  Pi^a  fina. 
Porcelana  ,  china,  loza. 
Espcrie  de  pedra  que  's 
cria  en  lo  antich  regne 
de  Nàpols.  Pucelana.  Pl. 
Tumor  dur  que  's  forma 
per  obstrucció  de  las 
glándulas  del  coll.  Lam- 
par on  e^,  hunwres  fríos. 

Poroellanencli.  Pareput 
ó  de  la  naturalesa  de  la 
porcellana.  Porcelamdeo. 

Porceilani.xar.  Conver- 
tir en  porcellana.  Parce- 
lan i  zar. 

Poreellanita.  Min.  Es- 
pecie de  roca.  Porcelanita 

Porct'Map  Parir  la  puerca 

I»í»roe3!et.  Dim.  Lechon- 
cillo,  cchiniHo. 

P<»reli.  Animal  domés- 
tich.  Cerdo,  puerco.  Brut 
en  lo  menjar  y  vestir.  Ca 
chino,  lechon.'Homc  bru 


POR 

drals.  Racionero. 

Porfía.  Instancia,  insis- 
tencia, tenacidad,  tema, 
emjieño.  A  porfía.  Adv.  .1 
comj;elevcia. 

Porfiatianient.  Adv.  7e- 
na:mente,obslinadameiTte 

PorHar.  Insistir,  tenacear, 
obstinarse,  pugnar. 

Porliat.  Conluma:,  terco, 
temerario.  V.   Perfidiós. 

Porliilioli.  Min.  Lo  que 
conté  pórflr.  Porfiditico. 

Pórlir.  Min.  Especie  de 
mármol.  Pórfido. 

Porllrlá.  Nom  que  's  do- 
na ais  arrians.  Porfirio. 

P4!rgatlor.  Garbell.  Za- 
randa, garb'llador,  gar- 
billo. LÒ  qui  porga.  Za- 
randador.  (ment. 

Por^aiSiira.    V.    Porga- 

Porganient.  Acribadu- 
ra. Pl.  Porgaduras.  Ae- 
chaduras, granzas,  suelos 

Porsar.  Garbellar.  Gar- 
billar, acribar,  zarandear 


Porgaries.  Pl.  V.  Baleigs 
tal,  asquerós.  /wmunrfo,  I  Porgue  ras.  Pl.  V.  Por- 
7'oñoso,  sórdido,  asfjuero-l  gadura.  (fácil.  Porismo. 
so,  sucio,  soez.  Peix  sem-  Porisina.  Teorema  mòlt 
blant  al  porch.  Pweífo  Porqiiejar.  V.  Poiinejar. 
marino.  Porch  engreixat.  I  Porquer.  V.  Porcater. 
Cebado,  cebón.  Porch' Porcjiíera.  Especie  de 
crespi  Ò  espi.  Puerco  es-      pruna.  Porcal. 

Porquería  Bruticia.  In- 
mundicia, suciedad,  co- 
chambre, ensuciamiento, 
cliurre.  Acció   indecenta 


pin.  Porch  masell.  Sora- 
yo.  Porch  «anat.  Puerco 
bastrado.  Porch  senglar 
ó  singlar.  Jabalí ,  puerco 
montes  ó  salvaje.  Lo  ma- 
teix quant  es  de  llet.  Co- 
chastro. Quant  es  novell. 
.¡abato.  Cantar  lo  porch. 
Fr.  fam.  Ser  tart.  Ser  tar- 
de. Carn  de  porch  salada 


Ò  porca.  Codiinada.  Ta- 
eanjeria.  Sordidez.  Gros- 
seria.  Torpeza,  patanería, 
zafiedad.  Cosa  de  poch 
valor.  Bicoca. 
Porquerol.  V.  Porcater. 

Tocino.  Dirse 'I  nom  delí  Poptjuet.  Veu  de  despre- 

porch.  Fr.  Injuriarse.  í)?-      ri.  Cochino,  porquezuelo. 

cir  el  sueño  y  la  soltura,'     V.  Porcellel. 

denostarse.  Gras  com  un  Porqueter.  V.  Porcater. 

porch.  Exprés,  fam.  ^ /o-  Porquí.  Porcell   de   llet. 

rííiarfo.  Pa  de  porch.  Pta.j     Corezuelo,  cuerezuelo. 

Pamporcino  ,       artanita.  Vorra,  Massa.  Clava,  nni- 

Tornarse  '1   porch  truja.      za.  La  culata  ó  parí  mes 


Fr.  .Salir  huero. 

Porci<>.  Part.  Parte,  par- 
tida, porción.  Tros.  Peda- 
zo, pieza.  Racció.  fíacion. 
Porció  pelila.  Baja. 

Porrioner.  Porcionista, 
racionista.  En  las  cate- 


grossa  del  taco  ne  billar. 
Maceta,  cancano.  Insignia 
que  portan  los  porrers  o 
porters  de  massa.  Maza. 
La  molestia  ó  cosa  pe- 
sada. Porrería.  Lo  iillim 
y  mes  abultat  de  una  ra- 


POR 

ma  separada  del  arbre. 
Cepejón.  Home  desma- 
nyolat.  pesat,  que  se  em- 
barassa en  lo  que  fa.  Pel- 
mazo, panfilo,  tardón, 
moroso,  flemudo,  maja- 
granzas. Aguantar  la  por- 
ra. Fr.  Soj)ortar  ab  pa- 
ciencia. Tolerar,  sufrir. 
Cop  de  porra.  Porrada, 
porrazo.  Tornarse  porra. 
Fr.  Férse  pesat,  molest. 
Aporrazarse.  (da. 

Porrada.  Porrazo,  maza- 
Porr«<lell.  Pla.  Cebollino 
francés,     ajo    perruno    n 
porro.       (V.  Calabruxas. 
Porra.ssa».  Pla.  Gamón. 
Porrejar.  V.  Aporrejar. 
Porrer.  Maíser.   Macero. 
P.  de  calcdral.  Pertigue- 
ro. Empleo  de  porter  de 
catedral.  Pertigueria. 
Porrería.  Fam.  Molestia, 
tardansa   que  la    causa. 
Pelmacería. 
Porreta.  Dim.  de  porra. 
Porritla.En  porreta.  Adv. 
En  pel.  !-ense  res.  Encue- 
ras, en  cerro,  en  pelo. 
Porrita.  Manesc.  Tumor 
mòlt  dur  que  's  fa  en  las 
articulacions  de   la  pota 
de  lascabalcaduras.  Por- 
rillo, porrilla. 
Porro.  Pía.  Puerro,  aji- 
puerro. Planlerde  porro. 
Porrino.  Porro  salvatge  n 
de  vinva.  Pta.  Puerro  sil- 
vesír^  ,  agreste  ó  de  riña. 
Porrtt.  Vas  de  vidre  ai> 
dos  brochs  pera  posar  vi. 
Porrón.  P.  dcbroch  prim. 
Pe^iadilhi,  penado.  \.  Pií- 
xell.  Cilra  ó  pinta   pera 
traurer    vi.    Pijiorro.   V. 
Cetrill.  Meytadella,  cer- 
ta mesura.  MUadella. 
Porrona.  V.  Porró. 
Porros»    ó    Porriis.     Pla. 
Puerro  cebollino,  ajipuer- 
ro.V.AU  de  bruixas, Porro 
Port.  Lloch  segur  pera  a- 
brigarsc  las  naus  ó  refu- 
gi. Puerto.  Pas  estret  en- 
tre dos  montanyas.  Gar- 
ganta, puerto.  Capacitat 
de  una  embarció,  modo 
de  aportarse,  decencia  en 
lo  vestil  ó  tracte.  Porte. 


POR 

Boca  de  riu.  Embocadura 
de  un  rio.  Pl.  Pors.  Preu, 
estipenili  que  's  paga  pe- 
ra portar  alguna  cosa. 
Parles.  A  la  altra  pari 
lleis  ports.  Ultrapuertos, 
vlíramontavo.  Péndrer 
port  ó  arribará  port.  Fr. 
Aportar,  tomar  puerto. 

JPorla.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Puerta.  Entrada. 
Ingreso.  Obertura.  Aper- 
tura, 6oca.  Porta  ab  fines- 
tra. Portaventana.  Porta 
colad issa.  Compuerta.  P.| 
cotxera  ó  de  cotxeria, 
P.  cocliera.V.del  dalras 
P.  trasera.  P.  falsa.  Pos- 
tigo, surtida,  jmerta  se- 
creta ó  accesoria.P.  terris- 
sa. P.  de  hierro.  P.  fran- 
ca. Entrada  libre.  Agafar 
la  porta  ó  '1  canil  de  la 
porta.  Fr  fam.  Anarsen. 
Turnar,  coger  la  puerta. 
Ajustar  ó  girar  la  porta. 
Entornar  la  puerta.  Anar 
de  porta  en  porta,  ó  cap- 
tant de  porta  en  porta. 
Fr.  Pordiosear.  Barrar  la 
porta.  Atrancar,  trancar. 
Fér  anar  per  portas.  Fr. 
Echar  ó  poner  por  puer- 
tas, arruinar.  Mirar  dar- 
rera la  porta.  Fr.  Consi- 
derar loesdevenidcr.  Mi- 
rar mas  allá,  adelante  ó 
para  en  adelante.  Mitja 
porta.  Hoja,  compuerta. 
Segona  porta  de  entrada 
de  casa.  Portón.  Trucar  á 
la  porta.  Llamar  á  la 
puerta,  dar  aldabadas. 

PortacaiKlela.'i.  Med. 
Cánula.  Portacandelillas. 

Piirtacanya»!).  Cir.  Por- 
tatablillas.         {carabina. 

P4»i*taearral>iiia.  Porta- 

P«>rtacai'(utx«»s.  Naut. 
Caisa  pera  guardar  los 
cartutxos.  Guardacartu- 
ch.os.  (creu.  Crucero. 

PortacrcM.  Qui  porta  la 

Portaciia.  Insecte  ne- 
vróptero.  Portacola. 

Portada.  La  acció  y  efec- 
te de  portar  de  aquí  allá 

■  j  de  allá  aquí.  Lleva,  lie- 
rada  ,  traída  ,  traedura, 
tracción.  Frontispici,  fat- 


POR 

xada.  Frontispicio,  fren- 
te. V.  Frontis. 

Portailor.  Qui  porta  de 
aquí  allí.  Llevador.  De 
allí  aquí.  Traedor. 

Portadora.  Aportadera, 
comporta,  portadera. 

PortaeHeenser  Qui  por- 
ta l'encenser.  Turiferario 

P«r<ae.*iírel).  Portaestri- 
bo.  Pl.  Arricises.  (ventana. 

PorfafñiiCNtra.    Contra- 

Por<aiii.«icS!.  Mil.  Porta- 
fusil, (guión. 

Pí^ríagJiió.    3Iil.   Porta- 

Poríaí.  Porta.  Puerta. 

P«»ríalHda.  Frontispici. 
Portada.  V.  Porta.       {:o. 

Pórtalas.  Aum.  Portala- 

Portaiat$;e.  Drct  que  's 
paga  pera  passar  per  al- 
gun lloch.  Portazgo.  Uret 
de  portas.  Puertas.  Lo  qui 
cobra  los  drets  en  los  ¡lor- 
tals.  Portalero. 

Portalencli.  Pertanyent 
á  la  porta  y  al  poilal. 
Portaleño.  {lai\.  Portalero 

PortaJer.  Guarda  de  por 

Portaiera.  Porta  ó  en- 
trada deis  coixos.  Porte- 
zuela. Pl.  Finestras  que 
leñen  las  naus  pera  posar 
los  canons.  Portañolas. 

Portalet.  Dim.  Portalejo 

Portaletxi.  Cir.  Vareta 
pera  col-locar  laps  ó  des 
lilas.  Portalechino. 

PortalIeta.V.Portelleta 

Pórtalo.  Naut.  Lo  paral- 
ge  per  ahonl  se  entra  en 
la  nau.  /^oría/o?). Entaulat 
ó  porta  pera  preservar 
que  entria  1'  a>gua  del 
mar  quant  se  trau  l'arti- 
lleria. Arandela. 

Portam.  Naut.  Portería 

Portainent.  La  obra  de 
portar  de  aqui  alia.  Lie- 
rada.  De  alia  aqui.  T.rai- 
da,  traedura.  Lo  procehi- 
nient  ó  el  modo  de  por- 
tarse. Porte,  conducta. 

Portanovaíí.  Xismós. 
Chismoso,  soplón,  correré 
di  le,  cuentista. 

Portant.  Que  's  pól  por- 
tar. Llevadero.  Marxa  im- 
perfecta deis  caballs,  etc. 
Portante.  Agafar  lo  por- 


POR 


33c 


tant.  V.  Tocar  lo  trot.  (le. 

Portatit-vejis.  FíVegferejí- 

Portanús.Cir.Por/t/rii/f/o 

Purtanyola.  Naut.  Pór- 
tela peis  rems.  Portañue- 

Poriapau.  Portapa:.  [la. 

Portar.  Trasportar  de 
aqui  allá.  Llevar.  De  alia 
aqui.  Traer.  Menaren  si 
ó  en  son  vehicul.  Traer. 
Tenir  sobre  sí  algun  pés 
ó  carrech.  Llevar.  Diri- 
gir, traurer  lo  cami  a  al- 
guna part.  Llevar,  guiar. 
(pausar,  ocasionar.  Acar- 
rear, introducir.  Profes- 
sar. Profesar.  Fér  passar 
de  una  part  á  altra.  Por- 
tear. Portar  á  pasturar. 
Fr.  Pastar.  Portar  al  ayre. 
Vr.  Llevar  en  peso.  Portar 
al  coH.  Fr.  Llevar  á  cues- 
tas, ajobar.  Portar  algun 
negoci.  Fr.  Manejar.  Por- 
tar a  véndrer  á  algú.  Fr. 
Ser  superior.  Llevarse  en 
el pico.VonaT  damunt. Fr. 
Soffí-cí/erfir. Portar  de  una 
part  a  altra.  Traspalar. 
Portar  davant,  ^nípcoí/er. 
Portar  gastos.  Acai-rear. 
Porlarlio  to!.  Llevar  en 
peso.  Portar  honor.  Fr. 
Honrar.  Portar  la  lliura. 
Fr.  Hacer  el  gasto,  pagar 
culpa  ajena. ,  ser  el  paga- 
no. Portar  novas.  Fr. 
Chismear,  soplar,  traer 
ó  llevar  cuentos.  Portar 
per  la  má.  Fr.  Llevar  de 
la  mano.  Portar  pressa. 
Darse  prisa,  apresurarse. 
Tornar  á  portar.  Fr.  Re- 
portar. V.  Portarse. 

Portarse,  r.  Aportarse. 
Conducirse,  proceder,  ha- 
berse. Procehir  be  ó  mal 
en  lo  modo  de  vestir,  etc. 
Traerse.  Portársen.  Dur 
ab  si.  Llevarse,  llevar  con- 
sigo. Péndrer,  usurpar. 
Quitar,  llevar,  robar.  Por- 
társen penyora.  Fr.  Sa- 
car prenda,  prendar.  Por- 
társen una  salafarda.  Fr. 
Llevar  recado. 

Portársen.  V.  Portarse. 

Porta.<«K<>-  Portaje. 

Porta.sMa.  Aum.  Portón. 

Portat.    Transportat    de 


336        POS 

aaui  allá.  Llevado.  De 
alia  aquí.  Traído.  Lo  usat 
ó  empleat  durant  algun 
temps.  Usado. 

Portiit;;e.  Dret  que  's  pa- 
ga pel  pas  de  algun  llocli. 
Portazgo,  portaje. 

Portátil.  Que  s  pól  por- 
lar  lacilment.  Traedizo. 

Portell.  Portillo,  portón. 
V.  Portella. 

Portella.  Porta  xica  en 
alna  major.  Postigo,  por- 
tillo, portalera,  trampa. 
La  linestra  peía  ahont  ix 
lo  canó  en  las  embarca- 
cions. Portañuela,  porta- 
ñola. En  las  plassas  lor- 
tiücadas,  la  porta  menor 
que  las  altras.  Poterna. 

Portelieta.  Dim.  Posti- 
guillo,  portezuela. 

Porteitt.  Portento,  mons- 
truo, aborto,      (pantable. 

Portentos.  £s/)ar!<oso,  es- 

P4»rtent4»!!»ai>teut.  Adv. 
Prodigiosamente. 

Porter.  Qui  cuy  da  de 
obrir  ó  tancar  la  porta. 
Portero,  llavero.  Ministre 
de  justicia  inlerioi  al  agu- 
sil.  Portero  de  vara.  V. 
Vedell.  Porter  de  massa. 
Macero.  (Juarto  ó  camela 
del  [)OTler.Garita,porteria 

Poptirei.  üim.  Porterejo. 

Popteta.  Dim.  Portezuela. 
La  escusada.  Postigo. 

Pórtico.  V.  Porxo. 

Porticó.  Postigo. 

P4»rtort.  Üret  ((ue  's  paga 
al  barquer. Pone,  portazgo 

Vttrtusués.  Lusitano. 

Porucii.  Medroso,  temero- 
so, receloso,  tímido,  men- 
guado. Ser  móll  portich. 
Ser  muy  tímido,  temblón, 
formidoloso. 

PorxudH.  Part  alta  de  una 
caï•a.  Desván,  caraman- 
chón, guardilla,  sobrado. 

Porxo.  Pórtico  ,  porche, 
soportal,  cobertizo,  lonja. 
P.  de  davant  dels  tem- 
ples. Antetemplo.  P.  de 
grans  edificis.  Vestíbulo, 
atrio.   V.  Porxada. 

P«»Nu<la.  La  propia  casa. 
Morada ,  hospedaje,  hos- 
pedamiento ,       aposento. 


POS 

Hostal.  Mesón.  Las  vian- 
das que  's  posan  en  la 
taula  en  una  plata  ó  plat 
gran.  Plato.  La  cobla  en 
la  poesía  Itricai.  Estancia. 
Lo  Uoch  ahont  se  recull 
lo  bestiar.  Majada.  Posa- 
da ú  hostal  que  esta  en 
despoblat.  Venta.  Lá  que 
es  miserable.  Ventorrillo, 
ventorro.  Podada  tiansi- 
loria.  Apeadero. 

PoMadanient.  Adv.  Sose- 
gadament   Susegudamen 
te.  Cautelosament.  Reser- 
vada, cautelosamente. 

Posatler.  Mesonero,  posa- 
dero, ventero.  V.  liOstaler. 

Poí!>utI«ir.  Qui  posa.  fo7ie- 
dor.  Lo  posador  de  preu. 
Tasador.  V.  Tatxador. 

Posar.  Aplicar,  apostar, 
emplear  temps,  escriu- 
rer  ,  establir,  suposar. 
Poner.  Col-locar.  Colocar, 
situar,  plantar.  Apostar, 
fèr  una  posta.  Apostar. 
Cusir  a  la  loba  algun 
adherent.  Pegar.  Tractar 
mal  de  paraula  ú  obra. 
Parar.  Alloljarse,  hospe- 
darse. A  lojarse,  hospedar- 
se. Tirar  algun  aliment  á 
la  vianda,  traurer  de  nou, 
jugar  una  caria,  imposar, 
tirar  ó  introduhir  una 
cosa  en  altra.  Echar.  En- 
tremétrcr  a  a!gú  en  algun 
assumpio,  parar  j  casar 
en  lo  Joch  ,  flcar.  Meter. 
Amarar.  Empozar.  Posar 
a  amarar  lo  Ui  ó  canem. 
Estriar.  Posar,  tenir  afi- 
eló. Cobrar,  coger  ó  to- 
mar afición  ,  qutrencia. 
Posar  a  punt.  Fr.  Apron- 
tar, aprestar,  aparejar. 
Posar  arrels.  Arraigar, 
echar  raíces.  Posar  aixe- 
ta. Espitar.  Posar  barba. 
Barbar.  Posar  lonich. 
Engalanar.  Posar  botiga. 
Abrir  tienda.  Posar  ca- 
bells blanchs.  Encanecer. 
Posar  canons  los  aucells. 
Encañonar.  Posar  clavi- 
llas.  Enclavijar.  Posar 
com  un  drap  mullat.  Fr. 
Poner  de  oro  y  azul.  Po- 
sar com   un  ilalser.  Po- 


POS 

ner  como  unCristo.  Posar 
confusions.  Fr.  Enredar, 
levantar  caramillos. PotiT 
contraforts  als  vestits. 
Entretelar.  Posar  cordó. 
Acordar.  Posar  davant. 
Anteponer.  Posar  dol.  ¿'»t- 
lutar.  Posar  de  mala  ma- 
nera. Fr.  Malparar.  Posar 
de  manifest.  Fr.  Exhibir, 
ofrecer.  Posar  dents  las 
criaturas.  Endentecer.  Po- 
sar dret.  F"r.  Adressar.£ii- 
derezar.  Alsar.  Enhestar , 
inhestar.  Posar  embarch 
ó  ampaia.L'Hi6íírí/ar.  Po- 
sar en  apretó.  Fr.  Meter 
en  pretina.  Posar  en  ciar. 
Fr.  Desarrebujar,  aclarar. 
Posar  en  dala.  Datar.  Po- 
sar en  encant.  Fr.  Subas- 
tar, poner  en  precio.  Po- 
sar en  escabeitg.  Fr.  Pre- 
parar. Echar  en  remojo. 
Posar  en  esperansa.  Fr. 
Esptranzar,  dar  esperan- 
zas. Posar  en  Iresch.  Fr. 
Poner  a  refrescar.  Posar 
en  lo  ball.  Fr.  Meter  en 
la  danza.  Posar  en  net. 
Fr.  Poner  en  claro  ,  en 
limpio.  Posar  en  olvit_ 
Fr.  Olvidar.  Posar  en 
planta.  Fr.  Plantificar, 
plantar.  Posar  enteni- 
ment ó  senv.  Fr.  Asesar, 
ajtciciar.  Posar  entre  qua- 
tre parets.  F"r.  Empare- 
dar. Posar  en  un  apretó. 
Fr.  Apurar.  Posar  fitas. 
Amojonar,  mojonar.  Po- 
sar ó  calar  l'och.  Fr.  Pe- 
gar fuego.  Posar  fré.  F>. 
Enfrenar,  re  frenar.  Posar 
gaitas.  Fr.  Echar  carri- 
llos. Posar  greix.  Fr.  £n- 
gordar.  Posar  gruixária. 
Fr.  Embarnecer,  engro- 
sar ,  embastecer.  Posar 
guardas.  Fr.  Poner  presi- 
dio. Posar  la  ploma.  Fr. 
Dar  tinta  la  fduma.  Po- 
sar las  cosas  fora  de  orde 
ó  al  revcs.  Fr.  Poner  ¡as 
cusas  pies  con  cabeza.  Po- 
sar lo  coU  ó  la  carcanada. 
F"r.  .1  rrimar  el  hombro. 
Posar  lo  Uevai.  Recentar. 
Posar  lo  peii  l'erm.  Fr. 
Assegurar  la  planta.  .4  fir- 


POS 

mar  el  pié.  Posar  lo  peu 
pía.  Fr.  Sentar  el  pié  ó  el 
paso.  Posar  los  brassos 
en  creu.  Fr.  Cruzar  los 
brazos.  Posar  los  ulls  ó  la 
vista.  Fr.  Echar  ¡a  vista. 
Posarmal.  Ft. Indisponer, 
malquistar.  Posar  mala 
fama.  Fr.  Desacreditar, 
Posar  papers  per  los  can- 
tons. Yt.  Echar,  fijar  car- 
teles. Posar  pell  las  lla- 
gas. Fr.  Encorar.  Posar 
per  empenyo.  Fr.  Empe- 
ñar, interesar.  Posar  j)er 
portas.  Fr.  Arruinar,  e- 
char  por  puertas.  Posar 
pla.  Fr.  Allanar.  Posar 
ploma  los  aucells.  Fr.  Em- 
plumecer, emplumar.  Po- 
sar postii-las.  Apostillar. 
Posar  prompte.  Apron- 
tar. Posar  un  mos  á  algú. 
Fr.  Enmordazar  ,  poner 
mordaza.  Posar  un  pam 
de  greix.  Fr.  Regodearse 
Posar  un  parany.  Fr.  fir- 
mar una  zancadilla.  Po- 
sar vi.  Fr.  Servirlo  en  las 
taulas.  Escanciar.  Posar 
vi  en  la  aygua.  Fr.  Envi 
nar.  Posarlii  tot  lo  cuy 
dado.  Loe.  Remirarse. 
Vosavse.  r.  Ponerse,  en 
totas  sas  accepcions  me 
nos  en  las  següents  :  As- 
solarse  en  lo  fondo  del 
vas  las  parts  mes  crassas 
de  algun  liquit.  Reposar- 
se. Assentarse  una  cosa 
ab  altra.  Ase7itar.  Entrar 
en  alguna  professió, ofici, 
etc.  Meterse,  entrarse.  Co- 
meiisar  alguna  acció.  E- 
char,  dar.  Enlremétrerse. 
Entrometerse.  Reposarse, 
aquietarse  ,  posar  seny. 
Sosegarse,  asentar  el  jui- 
cio. ÁUistarse.  Alistarse, 
■sentar  plaza.  Posarse  á 
correr.  Fr.  Echar  á  cor- 
rer. Posarse  ahont  no  '1 
demanan.  Fr.  Meterse  en 
camisa  de  once  varas.  Po-' 
sarse  á  jáurerFr.  Echarse 
li  dormir,  tender  lapierna. 
Posarse  á  la  barreja.  Fr. 
Donarse  per  vensut.  En- 
trarse. Posarse  a  punt.  Fr. 
Aprestarse.  Posarse  á  véu- 

DIC.      CAT.     CAST. 


POS 

rer  venir.  Fr.  Estar  a  la 
ea^pectativa.  Posarse  bè. 
Fr.  Menjar  bè.  Tupirse, 
atracarse.  Posarse  bo  lo 
temps.  Fr.  Abrir  el  tiem- 
po. Posarse  bonich.  F'r 
Engalanarse.  Posarse  bo- 
nich de  cara.  Fr.  Rela- 
merse. Posarse  com  un 
bòt.  Abotagarse.  P.  com 
un  gat  ó  com  un  xop.  Ha- 
cerse una  zarpa.  Posarse 
corrent  ó  igual.  Fr.  Re- 
dondearse. Posarse  de  cul 
á  la  paret.  Fr.Mantenirse 
ab  tenacitat  en  la  seva 
opinió.  Poner  pies  en  pa- 
red. Posarse  de  dos  en 
dos  ó  á  parells.  Empare- 
jar. Posarse  dret.  Fr.  En- 
derezarse, ponerse  en  pié 
ó  de  pié.  Posarse  en  la 
bona  gracia  de  algú.  Fr. 
Concillarse  la  amistad  de 
alguno.  Posarse  en  mal. 
Fr.  Malquistarse.  VoiAxie: 
en  un  tripajoch.  Fr.  Me- 
terse en  un  berengenal. 
Posarse  estira!.  Fr.  Po- 
sarse bonich.  Ponerse  á 
gesto.  Posarse  gras.  Fr. 
Engreixarse.  Engordar 
Posarse  grave  ó  serio.  Fr 
Mesurarse.  Posarse  las 
calsas  de  algú.  Fr.  Cai 
zarse  las  bragas,  calzarse 
á  alguno.  Posarse  las 
mans  als  pits.  Fr.  .Meter 
la  mano  en  su  pecho.  Po- 
sarse lo  barret,  gorra,  ele 
Cubrirse.  Posarse  los  li- 
cors. Reposarse, asentarse 

Poítat.  Col-locat.  Puesto 
Reposat.  Pausado,  sose- 
gado, sentado.  Lo  ayre  de 
la  cara  y  modo  de  anar. 
Continente.  Lo  resclum, 
ó  mal  olor  de  alguna  cosa 
per  falta  de  ventilació. 
Estadizo.  Una  vegada  po- 
sat. Loe.  Puesto  en  el  em- 
pefio.  (V.  Positura. 

P4»Nició.    Acció.    Acción. 

Pó«$it.  Magatsem  de  blat 
guardat.  Pósito.  Lo  solal- 
^ge  deis  liquits.  Asiento, 
poso,  suelo,  sedimento,  so- 
lada, hez,  precipitado.  Lo 
de  olivas.  V.  Morca.  Fèr 
pòsits  los  liquits.  Sentarse 


POS        337 

Pusitivisiiie»  Egoísmo, 
materialis m o,  pos il ivism o 

Positura.  Estal  en  que  's 
troba  una  cosa.  Puesto, 
posición,  situación,  sitio. 
Modo  ab  que  esta  posada. 
Postura,  ademan. 

Posposar.  Posponer. 

Posposiciú.  Posponi- 
miento, postergación. 

Posseliídor  y  Posseïdor. 
Poseedor,  posesor,  tenedor 

Possehir  ó  Posseir.  Go- 
sar. Obtener,  poseer,  go- 
zar, usar,  tener.        [seso. 

Possehit.  Endiabla!.  Po- 

Possessió.  L'  acle  de  pos- 
sehir.  Goce,  disfrute.  La 
deis  fruyts,  rendas  y  pre- 
hemineñcias.  Te/iHía.  Do- 
nar en  possessió.  Apose- 
sionar. Posarse  en  pos- 
sessió. Fr.  Aposesionarse, 
aprehender  la  posesión. 
Tráurer  de  possesió .  des- 
possehir.  Desaposesionar. 

Vusse^sUmal.  Posesorio. 

Posse.<i»sfoneta.Dim. Pe- 
tila  possessió. //acendií/ff^ 

Possessor.  Poseedor,  te- 
nedor. V.  Possehidor. 

Possessori.  Posesional. 

Posset.  Certa  beguda.  Pó- 
selo. {Facilitar. 

Possibilitar.    Facilitar. 

Possibilitat.  Facultat  de 
poder  existir.  Potencia. 
Pl.  Medis,  facultats,  béns. 
Posibles,  recursos. 

P4»ssible.  Factible,  dable. 
Pl.  Medis  pera  lograr  al- 
gun ü.  Diligencias,  pasos, 

Vóssinia.Pócima. {medios. 

Possol.  Guisat  americà 
de  moresch  cuyt,  carn  de 
porch,  pebrot,  ele. Pozole. 

P«>st.  Lo  efecte  de  pón- 
drer  y  póndrerse.  Puesto. 
La  pessa  de  lusta  ampia 
y  no  grossa.  Tabla.  La 
que 's  posa  en  las  iglesias 
pera  asenyalar  1'  orde  de 
las  missas.  Cuadrante.  La 
fusta  plana  y  allisada.  Ta- 
blero. La  taula  en  que  's 
portan  los  plats  al  refe- 
tori.  Portador.  Part  del 
eos  del  animal  comesti- 
ble, curta,  prima  y  de 
mala  qualitat.  Tabla  de 
*2'2 


338        POS 

chilla.  Post  costera,  fíi- 
pia.  Posl  de  fer  portas. 
Portaleña.  Post  ae  Hit. 
Tabla  de  la  cama,  tabla- 
do. Cop  de  post.  Tablazo 
Pl.  Posts.  Tablazón,  ta- 
blaje. Fer  anar,  móurer 
ó  sorollar  las  posts.  Ta- 
bletear. Tancat  ó  barrera 
de  posts.  Telera.  Soroll 
de  posts.  Tableteado. 

Posta.  J Huesca.  Apuesta. 
La  quantitat  que  'sjuga 
ó  posa  sobre  una  carta. 
Apunte.  La  casa  ahont  se 
posan  caballs  pera  viat- 
jar ab  mòlta  celeritat.  Ca- 
sa de  postas.  A  posta.  Adv. 
De  intent.  Adredes,  á 
sabiendas.  Posta  del  sol. 
Tardecica.  Fér  una  posta. 
Fr.  Apostar. 

Postada.  Escudeller.  A- 
naquel,  anden,  rasar,  va- 
sera. V.  Prestatge.       (je. 

Postan).  Tablazón,  tabla- 

Postassa.  V.  Tauló. 

PoíStat.  V.  Empostissat. 

Postilata.  Posdata. 

Posternia.  Pudridura, 
corrupció.  Postema,  apos- 
tema, podre,  podredum- 
bre, putrefacción.  Cir.  La 
materia  que  "s  fa  en  algu- 
na llaga  ó  ferida,  rínííe?)- 
cía. Med.  Materia,  mal  hu- 
mor, posterma.  Virus. 
Criar  posterma  ó  tumor. 
Apostermar.  Cosa  de  pos- 
terma. Apostemoso. 

Posteriiie,jap.  Férse  pos- 
terma. Apostermarse. 

Po.steríuera.  Llanceta 
pera  obrir  los  tumors.  ¿1- 
postemero.  postemero. 

Po.stepiíiós.  Postemoso. 

Posteronianiáticli  Pos- 
terómano. 

Posteta.  Pessa  petita  de 
fusta.  Tablilla.  La  pessa 
disposada  pera  juntar  dos 
fustas.  Cola  de  milano. 

Postfetxap..\trassar  una 
fetxa.   Posfechnr. 

Postich.V.  Remer. 

Postilla  ó  Poslil-la.  Apo-i- 
lila,  postila.  Posar  pos- 
til-las.  Postilar. 

Postulació.  Postilación. 

Postillar.  Apostilar. 


POT 

Postuló.  Postillón. 

Po.stís.  Sobreposat,  anya- 
dit.  Postizo,  sobrepuesto. 
Agafadis.  Pegadizo. 

Postpo.sar.  V.  Posposar. 

Postració.  Debilitament. 
Abatimiento. 

Postradament.  Adv.  Ab 
postració.  Rendidamente. 

Postraiuent.  Postració. 
Postración ,  desfalleci- 
miento, abatimiento. 

Po.strar.  Enflaquir,  lle- 
var las  forsas.  Desjarre- 
tar. Rendir.  Derribar. 

Postrarse,  r.  Agenollar- 
se.  Humillarse. 

Postrat.  Parat.  Calmado, 
estancado.  Abatut.  Deja- 
do, rendido,  abatido. 

Postrer.  Postrero,  postri- 
mero, postrimer. 

Postres.  Pl.  La  fruyta  y 
demés  que  's  serveíx  al 
ullim  del  menjar.  Sobre- 
mesa, sobrecomida,     (ria. 

Postrimerías.  V.  Darre- 

Postura.  Positura.  Posi- 
tura, posición.  Friolera  ó 
cosa  de  poca  entitat.  (Viís- 
me,  bagatela,  patarata. 
Gesto.  Mueca,  monada, 
figurería,  mo7}eria ,  mo- 
mería. La  paraula  ó  acció 
carinyosa.  Donaire,  ade- 
man.'V  accw  afectada  en 
obsequi  de  alguna  perso- 
na. Zalamería,  remilgo. 
Fér  posturas.  Fr.  Hacer 
gestos.  Burlarse  de  algú 
ab  gestos.  Cocar.  V.  Pos- 
turer.  (turas. 

Posturejar.  V.  Fér  pos- 

PíKsturer.  Qui  fá  postu- 
ras. Figurero,  gestero, in- 
vencionero, marrullero. 

Postiireta.  Dim.  Mueca. 

Pot.  Vas  en  general.  Bote, 
pote,  vaso.  Lo  vas  embar-i 
nissat  en  que  's  posa  con- 
fitura. Orza.  Lo  (|ue  's  de 
terrissa  pera  lo  mateix  ob- 
jecte ó  semblant.  Tarro,] 
vasija,  compotera.  Pol  de 
apotecari.  Fam.  Malaltís.! 
Pudrigorio.  Pot  de  con-! 
fits.  Confitera.  Pot  de  la 
confitura.  Fr.  fam.  Punt  I 
de  la  dificultat  de  que  'si 
lracla.3/i?o//o.  busilis.  Pol 


POT 

de  la  triaga.  Triaguera. 
Pot  de  llauna.  Lata.  Poi 
de  posar  mel.  Parra. 

Pota.  Pata.  pie.  Pota  de 
bou.  Pta.  Varo  común, 
tragontina.  Pota  de  ca- 
baíl.  Pta.  Fárfara,  tusíla- 
go, uña  de  caballo.  Pota 
de  colom.  Pta.  Alacrane- 
ra, escorpóide.  V.  Peu  de 
colom.  Pota  de  gat.  Pta. 
Pié  de  gato.  Pota  de  lleó. 
Pta.  Pié  de  león ,  estre- 
llada, al'juimill'i.  V.  Peu 
de  Ueó.  Pota  fesa.  Pié 
¡tendido.  Pl.  Polas  de 
davant  dels  animals.  .¥a- 
nos.  Las  de  bou  ó  ve- 
della. Manos,  pezuñas. 
Animal  de  quatre  po- 
las. Cuadrúpedo.  Apretar 
las  potas  en  torra.  Fr. 
Apezuñar.  Tráurer  de  en- 
tre polas.  Sacar  de  entre 
manos.  Venir  la  cosa  de 
tolas  quatre  potas.  Fr. 
Venir  molt  al  cas.  Correr 
á  cuatro  pies  de  paridad. 

Potaco.  Xanfayna.  Albo- 
i-onia,  boronía.   Tusílago. 

Pota-de-caball.  Planta. 

Potaix.  Quim.  Potassa. 
Potasa,  álcali  vegetal. 

Potassi.  Metall.  Potasio. 

Potássiel).  Quim.  Que 
conté  potassa.  Potaseo. 

Potatge.  En  sas  princip. 
acceps.  Potaje.  Apareil  de 
vianda  cuyta.  Aderezo  de 
comida, guisado.  Llegums 
pera  fér  polalge. Potajería 

Potax.  V.  Polaix. 

Poteoari.  V.  Apotecari. 

Potecaria.  V.  .\polecaria 

Pote.jar.  Donar  cops  de 
potas.  Patear. 

Potencia.  Mat.  Potestad. 
De  potencia.  Adv.  A  la 
fuerza,  á  viva  fuerza. 

Potencialment.  Adv. 
Fil.  En  potencia. 

P4»tent.  Robust,  eficás.  Vi- 
goroso, robusto,  potente. 

Poler.  Constructor  ó  \v- 
nedor  de  pots.  Potero. 

Potestat.  For.  Jurisdic- 
ció. Poder,  jurisdicción. 
Pl.  Esperits  celestes.  Po- 
testades. Estar  baix  la  po- 
testad de  algú.  Fr.  Estar 


POU 

al  cuidado  de  alguno. 

Potet.  Vas  pelit.  Polecico, 
botecico,  botecillo.  Lo  vas 
en  que  's  posa  aygua  de 
olor.  Bujeta,  poma,  buje- 
tilla.  V.  Abeurador. 

I>4»tinejai>.  3Ianejar  algu- 
na cosa  maixucantla.  A- 
pañuscar.  Fèr  malament 
y  depressa  alguna  cosa. 
Apatuscar.  Fèr  mal  son 
ofici.  Amolar,  chafallar. 
V.  Xapullejar. 

Potiner.  Brut.  Puerco,  co- 
chino, cochambroso,  por- 
quezuelo,  zarramplín, 
zamborotudo,  sucio.  Qui 
fá  mal  y  grosserament  las 
obras  de  son  ofici.  Cha- 
pucero, zancajo. 

Potiueria.  Cosa  bruta. 
Porqueria,  cochinada,  co- 
chinería. La  obra  sens 
art.  Chapucería,  mecáni- 
ca. Acció  grossera,  desa- 
tenta. Indecencia,  porque- 
ría,       {jaropeo,  pócima. 

Potinga.    Potaje,  jarope, 

Potipoti.  Barreja  de  va- 
rios menjars.  Comistrajo, 
forrajo,  morralla,  potaje, 
bodrio,  amasijo.  Barreja 
de  cosas  que  no  dihuen 
bè  unas  ab  altras.  Batur- 
rillo, revoltillo,  batiborri- 
llo, mezcolanza. 

Potiró.  Especie  de  cara- 
bassa gran  de  ivern.  Po- 
tiron.        (te,  hato,  atajo. 

Pot«tll.  Abundancia.  Pes- 

Potra.  Hernia  del  humor 
congelat.  Hidrocele.  La 
de  las  venas  tortas.  Her- 
nia. Tenirpotra.  Fr.  fam. 
Ser  afortunat  en  lo  joch. 
Ser  potroso,  afortunado. 

Potrer.  V.  Potrista. 

Potret.  Dim.  Potrico. 

Potreta.  Dim.  Potrilla. 

Potrista.  Qui  cura  po- 
tras. Potrero. 

Potro.  Tot  lo  que  molesta 
ó  dona  pena  y  angunia. 
Angustia,  tormento. 

Votrós.  Qui  té  mòlta  for- 
tuna. Afortunado. 

Pou.  Pozo.  Pou  de  moneda 
ó  diner.  Dinerada,  di7w- 
ral.  Pou  de  neu.  ¡Severa. 
■Col!  de!  pou.  Brocal,  po- 


PRA 

zal.  Escurar  lo  pou.  Lim- 
piar el  pozo.  Izo. 

Pouar.  Sacar  agua  del  po- 

Pouater.  V.  Pouetayre. 

Pouet.  Dim.  Pozuelo,  po- 
cilio, pocico. 

Pouetayre.  Qui  fabrica 
ó  neteja  pous.  Pocero. 

Povill.  Hereu.  Heredero. 

Poj*.  V.  Poli. 

Práctica.  Exercici  ó  exe- 
cució continua  de  algun 
art  ó  facultat.  Plática, 
práivis.  Estil,  físííío,  uso, 
costumbre.  Modo  ó  méto- 
do. Método.  Per  la  prácti- 
ca. Adv.  Empíricamente. 

Practicable.  Factible, 
platicable.  hacedero. 

Practicant.  Qui  practica 
Practicable,  practicador. 
Qui  exerceix  alguna  pro- 
fessió al  costat  del  mes- 
tre. Practicante,  platican- 
te,        (sar.  Estilar,  usar. 

Practicar.  Exercitar,  u- 

Prácticli.  En  sasprincip. 
acceps.  Práctico.  Experi- 
mentat, dextre  en  alguna 
cosa.  Perito,  versado.  Qui 
se  goberna  tant  sols  per  la 
practica.  Empírico,  prac- 
ticón. Practich  en  lo  mo- 
do de  wurer.  Acuchillado 

Prailella»».  Pta.  V.  Ro- 
mas,     (deño  ,  praderoso. 

Prader.Cosa  del  prat. Pra- 

Prartería.  Terreno  ahont 
hi  ha  mòlts  prats.  Prade- 
ra.Pral  mòlt  fértil  en  ve- 
getals. Pradero.         {hon. 

Prado.  Pta.  A /eíí  de  Ma- 

Prai^i.  Mineral.  Prasio. 

Prat.  Tros  de  terra  plana 
en  que  's  deixa  la  herba. 
Pradera,  pradería,  soto. 
Pastura.  Apacentadero, 
pasto,  pastura.  Loque  es- 
tá obert  y  es  comú.  Pas- 
turaje. Reduhirse  á  prat. 
Fr.  Fèrse  prat  un  terreno- 
Empradizarse. 

Pratet.  Dim.  Pradico. 

Prática.  V.  Práctica. 

Praticaltle.    V.    Practi- 

I     cable.  Factible. 

Praticanient.Adv.  Pràc- 
ticament. Prácticamente, 
experimentalmente. 

Praticant.V.  Practicant. 


PRE 


339 


Praticar.  V.  Practicar. 

Práticb.  V.  Practich. 

Pratiquiítsini.  Mòlt  ver- 
sat. Versadisimo. 

Pravedat.  V.  Pravital. 

Pravitat.  Perversitat,  de- 
pravació. Depravación, 
perversidad,  pravedad. 

Pre.  Socorro  diari  que  's 
dona  al  soldat.  Prest. 

Preablenient.  V.  Pri- 
merament, (tes. 

Preal-legar.  Alegar  an- 

Preánibul.  Preámbulo. 

Preanient.  Avaluació. 
Justiprecio.  V.  Avaluació. 

Prear.  V.  Avaluar. 

Prearse.  r.  Mirarse.  Pre- 
ciarse ,  remirarse. 

Prebenda.  Benefici  eccle- 
siástich.  Beneficio.  Bona 
prebenda.  Loe.  Cosa  de 
lucro  y  descans.  Pera. 

Prebere.  Presbítero. 

Prebost.  Preboste,  capi- 
tán preboste.      {bostazga. 

VrehoHttàt.Preboslal ,  pre- 

Precari. Exposat,  contin- 
gent. Expuesto,  contin- 
gente. V.  Curt. 

Precaució.  Cautela.  Pre- 
vencion,  cautela,  pruden- 
cia, caución,  recato. 

Precaucionadament. 
Adv.  Cautamente. 

Precaucionar.  Precau- 
telar, ¡irecaver,  caucionar. 

Precaucionarse,  r.  Pre- 
venirse.Precaverse,  guar- 
darse, cautelarse. 
.  Precaucionat.    Previn- 
gui. Precavido,  cauto. 
|precedentn»ent.  V.  An- 
;     tecedentment. 

Preeeliiment  ó  Precei- 
I  ment.  Precedencia,  [der. 
!  Precehir  ó  Prece  ir.  Prece- 

Precepte.  Manament,  or- 
de. Precepto,  mandamien- 
to, mandato,  ordenación. 

Preceptor.  Mestre,  guia. 
Maestro,  mentor. 

Prech.  Ruego,  súplica,  vo- 
to, oración.         (jactarse. 

Preciar.se.  r.  Repicarse, 

Preciencia.  Presciencia. 

Precindir.  Prescindir. 
Prescindir.  [to. 

Precintanienl.    Precin- 

Preciós-Esquisit,  degraa 


340 


PRE 


preu.  Preciado  excelente. 
Xislós.  Gracioso,  agrada- 
ble, festivo,  jocoso. 
I^recipici.  Precipicio,  der- 
rumbadero, derrocadero, 
abarrancadero,  voladero. 

Precipitació.  Apressura- 
ment ,  anticipació.  Tro- 
pel ,  rapidez,  pólvora. 

Precipita(lanieiit.Adv.| 
Raudamente,  precipitosa- . 
mente,  despeñadamente. 

Precipitadiíi.  Exposat  á 
caurer.   Precipite.  \ 

Precipitar.  Llansar,  fèr 
caurer  de  lioch  alt.  Des- 
peñar, desgalgar.  Subtar. 
Arrebatar. 

Precipitarse,  r.  Llansar- 
se  de  lloch  alt.  Despeñar- 
se, despepitarse,  dar  abajo 

Precipitat.  Que  obra  sen- 
se prudencia.  A  tolondra- 
do,  arrebatado,  precipito- 
so, arrojado.  Impetuós, 
prompte.  Rápido,  impe- 
tuoso, raudo,  súbito.  P. 
blanch.  Quim.  Protoclo- 
ruro  de  mercurio  ¡¡recipi- 
tado.  P.  bermeil.  Quim. 
O.vido  rojo  de  mercurio, 
precipitado  rojo. 

Precipuanient.  Adv. 
Principalment. Pnnct/joí- 
mente.  [cipal. 

Precipuo.Seria /arfo,  prin- 

Precís.  Indispensable. 
Preciso,  forzoso,  necesario 

Precisíainent.  Necessa-! 
riament.  Forzosamente, 
yiecesariamente-Breumenl' 
Concisamente. 

Precisar.  Obligar.  Estre-, 
citar,  obligar,  urgir,  nece- 
sitar,constreñir. 

Preci.se.  V.  Breument. 

Precisió.  Necessitat  in- 
dispensable de  fèr  algu- 
na cosa.  Necesidad,  ur- 
gencia, fuerza,  forzosa,] 
apremio.  Log.  Abstracció,  i 
Abstracción.  I 

Precit.  Reprobo,  precito. 

Preciar.  Esclarecido,  pre-\ 
claro.  (V.  Tancar.] 

Precltinrer  y    Precluir. 

Prec«»citat.  .Vvansament.  1 
Adelanto,  anticipación. 

Preconitració.  Preconi- 
sació.  Preconización.        ' 


PRE 

Precós.  Avansat,  antici- 
pat. Prematuro,  precoz, 
anticipado. 

Predecés.  Mort  anterior 
á  la  de  altre.  Predeceso. 

Predecessor.  Antecesor. 
Pl.  Pares,  avis.  Mayores. 

Prede.signar.  Predesti- 
nar,   (la  gloria.  El^ido. 

Predestinat. Elegit  pera 

Predi.  Finca,  heretat,  h' 
senda.  Predio,  fundo. 

Prédica.  Sermo.  Sermón, 
plática,  discurso. 

Predicació.  V.  Sermó 

Predicador.  Qui  predi- 
ca. Orador.  Qui  alaba 
mólt.  Panegirista,  ensal- 
zador, (mento. 

Predicament.   Predica 

Predicar. Declarar,  anun- 
ciar la  paraula  de  Déu 
Evangelizar.  Alabar  mólt 
alguna  cosa.^4/a6ar,  elo- 
giar. Modo  de  predicar 
Predicaderas. 

Predicatori.  V.   Púlpit. 

Predicció.  Pronóstich. 
Presagio,  augurio. 

Predilecte.  Predilecto, 
protegido,  favorito. 

Predir.  Predecir.        (ner 

Predisposar.  Predispo- 

Predoniini.  Imperi.  Pre- 
dominación,predomi7iio 

Preelett.  Preelecto. 

Preelegir.  Elegir  antes 

Preeleíii*-  Privilegiado 

t*reefitskMir  Preestablecer 

Preexcels.  Preexcelso. 

Prefaci.  Prefacio,  prefa- 
ción, proemio,     (jordom 

Prefecte.  Prefecto.  V.  Ma- 

Prelerencia.  Preeminen- 
cia, seleccioj}. 

Preferent.   Preeminente. 

Preferinient.  Preferen- 
cia. Preferencia. 

Preferir.  Preponer,  ante- 
poner, distinguir. 

Preterirse,  r.  Oferirse 
voluntàriament.  Ofrecer- 
se. Adelantarse.  Desigua- 
larse, aventajarse,  iferido. 

Preferit.  Prepuesto,  pire- 

Preligidíír.  Señalador. 

Pretiginient.  Señala- 
miento, prefijación. 

PreUgir.  Arreglar,  deter- 
minar. Prescribir,  prede- 


PRE 

finir,  prefijar  prefinir. 

Pretigit.  Prefijado,  prefijo 

Prefinir  v  Preüxar.  V. 
Preligir.   "    fPreflgiment. 

PreUxió.   Prefijación.    V. 

Preli.\o.  V.  Prefigit. 

PreOaniejar.  Náut.  Pre- 
flamear.  [liacion. 

Prefolíació.  Bot.  Pre fo- 
rres- V.  Prech. 

Pregadeu.  Oratori.  Ora- 
torio. Pregadeu  de  ros- 
toll. Insecte.  Saltón ,  sal- 
taren. Sol  com  un  prega- 
deu de  rostoll.  Expr.  Solo 
como  el  esparrago. 

Pregador.  Qui  prega. flo- 
gador,   rogante. 

Preganií.  V.  Pergami. 

Preganiiner.  V.  Perga- 
miner.  {plicante,  rogante. 

Pregant.  Qui  prega.  Su- 

Pregar.  Demanar  per  gra- 
cia. Rogar,  suplicar,  de- 
precar. Orar.  Orar,  ha- 
cer oración.  Demanar  ab 
autoritat.  Conjurar.  Fèr- 
se  pregar.  Fr.  Hacerse  de 
rogar,  dejarse  rogar. 

Pregària.  Súplica.  Roga- 
ción ,  plegaria.  La  oració 
pública  lela  á  Dèu  pera 
conseguir  algun  bè.  Ro- 
gativa. La  pregaria  en 
mal  de  algú.  Imprecación. 
La  (jue  's  fa  conjuran!. 
Conjuro.  La  humil.  Supli- 
ca, rogación.  ,do. 

Pregó.  Crida. Pregon,ban- 

Pregona.  Fondo  mòlt 
gran  de  aygua.  Fondo, 
profundo. 

Pregonament.  Acció  de 
pregonar.  Pregoneo. 

Pregonar.  Cridar,  fer 
una  crida.  Publicar. 

Pregoner.  Pregonero. 

Pregunta.  Demanda. /)e- 
manda,  cuestión,  interro- 
gación. .\nar  ab  pregun- 
tas y  rcspostas.  Fr.  An- 
dar con  dimes  y  diretes. 
Estar  á  la  última  ó  dar- 
rera pregunta.  Fr.  Estar 
ó  quedar  á  la  cuarta  pre- 
gunta ó  estar  apurado. 

Preguntador.  Subjecte 
molest  en  preguntar.  Pre- 
guntón, preguntante. 

Preguntar.    Interrogar. 


PRE 

pedir.  Preguntar  altra  ve- 
gada. Repreguntar. 

:Presunteta.  Dim.  Pre- 
gwUica,  preguníilla. 

.Prebemineneia.  Pree- 
minencia. Preeminencia, 
ventaja.  (Preinserto. 

l»reineept    y    Preinsert. 

JrejuUicar.  Juzgar  anti- 
cipadamente, (pado. 

JPrejudici*  Juicio  antici- 

Prelacía.  Prelatura,  su- 
periorato,      (preferencia. 

Prelació.     Anteposición, 

Prelatiu.  Que  mereix 
preferencia.  Preferente. 

•Prelluliip.  PreíiíCi'r.  (mió. 

Preludi.   Preludio,  proe- 

Preniátíca.  Pragmática. 
Pragmática.  (Prematuro. 

.Preniatiir.Fora  de  temps 

Premeditació.  Delibe- 
ración, (antes.  Deliberar. 

Premeditar.  Considft-ar 

Premi.  Recompensa.  Pre- 
mio ,  recompensa.  Joya 
que  's  dóna  en  los  certà- 
mens. Laurel. 

Preniiament.  V.  Premi. 

Premiar,  fiem uíierar,  lau- 
rear, galardonar. 

JPremicer.  Capiscol.  Pri- 
micerio, primiclerio ,  pre- 
micerio.         (mostratense 

'Premonstrateiise.  Pre- 

Premort.  Premuerto. 

Prempsa.  Instrument  pe- 
ra prempsar.  Prensa.  Lo 
Ilustre,  ó  Uisura  que  que- 
da en  la  roba  per  haverse 
prempsat.  Prensado.  P. 
de  lliura.  Viga  pera  es- 
prémer las  olivas.  Viga 
de  lagar  P.  de  má.  £a'- 
primidero.  P.  pera  fora- 
dar ios  canons.  Galápago. 
Posar  en  prempsa.  Fr. 
Oprimir  ,  angustiar.  A- 
prensar.  Apretar,  posar 
estret.  Apremiar.  Apurar 
á  algú  per  fèrli  fér  ó  dir 
alguna  cosa.  Poner  en  un 
brete.  Tráurer  la  prempsa. 
Fr.  Desaprensar. 

Prempsada.  L'  acció  de 

£rempsar.  Prensadura. 
o  que  cap  de  una  vega- 
da en  la  prempsa.  Pren- 
dada. Prempsada  de  oli. 
•Obradura,  iipo- Prempsa 


PRE 

pera  tráurer  lo  such.  Pis- 
tura,      (dor,  aprensador. 
Prempíiador.      Prensa- 
Prempüiadura.'í.  Pl.  Es- 

corriallas  del  vi.  Purrela, 
aguapié,  torcedura. 

Prempí^ar.  Apretar  ab 
prempsa.  Aprensar,  pren- 
sar, apelmazar,  estrujar. 
Oprimir.  Oprimir,  angus- 
tiar. Prempsar  per  tráu- 
rer lo  such.  Pistar. 

Prempsista.  Impr.  7"i>o- 
dor,  prensista. 

Premura.  V.  Pressa, 
Promplitut.       (Penyora. 

Prenda.  Alhaja.  Joya.  V. 

Prendarse,  r.  Empren- 
darse.  Enamorarse. 

Prenedop  y  Prenent.  Qui 
pren.  Tomador. 

PrenoiM.  Prenonibre,  pre- 
fijo, (nóstich.  Pronóstico. 

Prenunci.  .\nunci ,  pro- 

preuunciar.  Pronosticar 

Prenyada.  La  dona  ó  fe- 
mella  que  ha  concebut  y 
te  la  criatura  en  lo  ven- 
tre. Embarazada,  en  cin- 
ta, ocupada.  Fèrse  pre- 
nyada. Fr.  Concebir.  Con 
cebir.  Desitg  de  prenya- 
da. Antojo,  deseo. 

Prenyat.  Lo  estat  de  al 
guna  cosa  que  amenassa 
algun  succés  advers  ó  fa- 
vorable. Preñez.  L'  estat 
de  la  dona  prenyada  y  '1 
temps  que  ho  esta.  Preñan 
do,  embarazo,  gestación. 

Prenys.  Preñada,  emba- 
razada, en  cinta,  ocupada 

Preocupació.  Anticipa- 
ció ó  prevenció  de  ocu- 
par antes  alguna  cosa. 
Deslumbramiento.  Ofus- 
cado del  enteniment.  06- 
cecacion,  error,  ceguera. 

Preocupar.  Prevenir. 

Preocupat.  Entusiasmat 
per  alguna  cosa.  Fanático. 

Preparació.  L'  acte  de 
preparar  ó  disposar  algu- 
na cosa.  Apresto,  prepa- 
ramiento, preparamento 
L' acció  yelectedeapron 
tar.  Aprontamiento.  L" 
acció  y  efecte  de  aperci- 
bir. Apercibimiento. 

Preparament.  Prepara- 


PRE         341 

cion.  V.  Preparatiu. 

Preparar.  Aprestar, 
aviar,  pertrechar,  dispo- 
ner. V.  Provehir.  Prepa- 
rar r  arma  de  foch  j  a- 
puntar.  Zallar. 

Preparat.  Aparatado.  Te- 
nir preparat.  Proveer. 

Preparatiu.  Prevenció. 
Apresto,  jirevencion,  apa- 
rato, preparatorio. 

Preparatori.  Prepara- 
tiu. Aparato,  preparativo. 
Pl.  Aparatos,  aprestos. 

Preposar.  Preponer. 

Preposat.  Prepuesto. 

Prepósit.  Superior  de  re- 
ligió. Superior,  prepósito. 

Prepuci.  Prepucio. 

Prerogativa.  Gracia, 
privilegi.  Libertad,  privi- 
legio, franquicia,  fuero. 

Pré.«*.  Lo  efecte  de  pén- 
drer.  Tomado.  Privat  de 
la  llibertat  ,  presoner. 
Preso,  prisionero.  Refe- 
rintse  a  una  embarcació. 
Apresado.  Coagulat.  Cua- 
jado. V.  Prop.  Junt. 

Presa.  L'  acció  y  efecte 
de  agafaró  capturar.  Ca;j- 
tura  ,  prisión  ,  aprehen- 
sión. L' acció  de  péndrer. 
Toma  ,  tomada  ,  tomadu- 
ra. Lo  que  se  ha  prés  al 
enemich.  Botin.  Lo  furt, 
saqueig.  Robo,  hurto.  La 
resclosa.  Azud.  Fer  pre- 
sa. V.  Agarrar. 

Presagi.  Auguri.  Presa- 
gio, anuncio,  augurio. 

Presagiar.  V.  Augurar. 

Presarse.  Vanagloriarse. 
Preciarse,  jactarse. 

Presbiterat.  Presbitera- 
to, presbiterado. 

Presbiteri.  Lo  pla  del  al- 
tar. Presbiterio.  Preshíle- 
ri  del  altar.   Antealtar. 

Pre.scripty  Prescrit. Pre«- 
crito,  prescriplo. 

Prescriurer.  Prescribir. 

Preseir.  V.  Precehir. 

Presencia.  Assistència 
personal.  Interesencia.  Lo 
tall .  figura  ó  disposició 
del  COS.  especio,  parecer, 
rer.  V.  Enfront,  Sem- 
blant. Presencia  de  espe- 
rit. Presencia  de  áiiimo. 


342        PRE 

Presencia  de  residencia. 
Entre  prebendáis.  Recle, 
recésit,  recreo.  En  presen- 
cia. Adv.  Davant.  En  faz. 

presenciar.  Assistir,  es- 
tar ó  iroharse  present  á 
alguna  cosa.  Hallarse,  es- 
tar preaente. 

Present.  Regalo,  dó.  Re- 
galo, don,  recado.  Lo  que 
está  davant  de  algú.  Cir- 
cunstante. Actual.  Ac- 
tual. Al  present,  de  pre- 
sent ó  pel  present.  Por  el 
tiempo  presente,  presente- 
mente. Fèr  present.  Fr. 
Representar.  Trobarse 
present.  Fr.  Presenciar. 

l»resentaíl<»r.  Qui  pre- 
senta beneficis. Presen  íero 

Presentalla.  Ofrenda. 
Voto,  milagro,  ofrenda. 

Pre»>entabt.  Presentador 

Presentai*.  Manifestar. 
Manifestar,  exhibir,  pro- 
ducir. Presentar  á  la  vis- 
ta. Sobresaltar. 

Preseníarse.  r.  For. 
Comparecer,  {lio,  regalillo 

Pvesentet.Dim.  Presen  ti- 

Presentiuient.  Presenti- 
miento. V.  Auguri. 

Presentir.  V.  Prevéurer. 

Preservar.  Guardar,  sal- 
var, conserrar. 

Preservatiu.  Atitidoto. 

Presidari.  Presidiari. 
Presidario,  forzado. 

Presidi.  Presidio. 

Presidiari.  V.  Presidari. 

Presilla.  Cordó  pera  as- 
segurar.  Alamar. 

Presó.  Llocli  ahont  se  tan- 
can  los  presos.  Prisión, 
cárcel.  La  de  sola  terra. 
.Mazmorra.  Presa  ,  la  ac- 
ció de  péndrer.  Prendi- 
miento, encierro,  encarce- 
lamiento. Ficar  ó  posar  a 
la  presó.  Encarcelar,  a- 
prisionar.  Tráurer  de  la 
presó.  Desapi-isionar,  des- 
encarcelar, [ro. 

Pres<»ner.  Pres.  Prisione- 

Pressa.  Prestesa.  Prisa^ 
priesa,  premura,  apresu- 
ramiento, aceleración,  a- 
celeramienlo.  Lo  fort  d' 
alguna  acció.  Fuga,  tro- 
pel,  furia.    Concurs  de 


PRE 

mòlts  que  acuden  á  un 
mateix  lloch  per  igual 
objecte.  Prisa ,  presura. 
A  tota  pressa.  Adv.  A  mas 
andar,  á  toda  prisa.  Ab 
tota  pressa.  Adv.  Presu- 
rosamente. Anar  depres- 
sa.  Fr.  Acelerarse,  llevar 
prisa.  Donar  ó  porlar 
pressa.  Fr.  Apresurarse, 
darsepriesa.  Y.  Depressa. 

Pressagi.  Anunci.  Anun- 
cio ,  presagio  ,  auspicio, 
profecía.  Presentiment. 
Presentimiento. 

Préssecli.  Fruyt  del  pres- 
seguer. Pérsico,  pérsico. 
Préssecli  alberge.  Albér- 
chigo,  albérchiga.  Prés- 
sech  duran.  Durazno, du- 
raznero.  Préssecli  melo- 
cotó.  Melocotón.  Préssech 
mollar.  Abridero  ,  abri- 
dor, prisco.  Préssech  ga- 
baig.  Peladillo,  violeto. 

Presseguer.  Arb.  Melo- 
cotonero. Lo  que  produeix 
lo  préssech  dit  duran.  Du 
razno,  duraznero. 

Presseguera  borda. Pla 
Persicaria,  yerba  pe  jigüe 
ra,  duraznillo.  {gio 

Pre.ssentinient.  Presa- 

Prest.  Prompte.  Presto 
pronto.  Adv.  Prompla- 
ment.  Prontamente,  pres- 
tamente. Aparellat  ó  dis- 
posat. Aparejado. 

Prestador.  Lo  que  's  deu 
prestar.  Prestadero. 

Prestanieut.  V.  Prest. 

Prestar.  Cedir  ó  donarse. 
Dar  de  si,  aflojar. 

Prestarse,  r.  Preferirse, 
convenirse.  Franquearse, 
deferir,  conformarse. 

Prestatge.  Post  de  arma- 
ri. Anaquel ,  estante.  En 
tre  fuslcrs  tauleta  de  en^ 
tre  lMirrots.£n<re/}«>io. Ca- 
laix dels  prestatges  de  lli- 
breria. Plúteo.  Lo  que  le 
prestatges.  Entrepañado. 

Prestech.  V.  Prest. 

PretitesH.Celeridad ,  pron 
tiln<i.  .\b  prestesa.  -\dv 
Promptameni.  De  presto, 
ditigeoU^mente. 

Prestigi,  .\pariencia.  £«- 
ifaña,   lOsision,   prestigio. 


PRE 

Crédil,  valiment.rjeyi7o». 
valimiento,  poder. 

Presuiiiar.  V.  Presumir. 

Presumir.  Jactarse,  l'fa- 
narse  ,  engreírse ,  envane- 
cerse. Suspitar.  Conjetu- 
rar, recelar,  sospechar. 

Presumit.  Presumptuós.. 
Presumido,  vanidoso,  pre- 
suntuoso ,  vanaglorioso, 
engallado,  encopetado,  sa- 
tisfecho, va7io.  hinchado. 
Presumir  de  guapo.  Qui 
's  precia  de  galán.  Peno- 
so. Ser  un  presumit.  Fr;. 
.Mirarse  ú  la  sombra. 

presumpció.  Suspita  ^ 
conjectura.  Presuntuosi-^ 
dad,  presunción,  ¡iresun-^ 
ta.  Arrogancia  ,  orgull. 
Vanidad,  presunción,  fan- 
tasia, desvanecimiento,  eȒ- 
greimiento,  tufo.  ínfula,, 
humillos. icio. Presunción.' 

Presumpta.     Presump- 

Presuniptivameut  .-Vdv 
Presuntamente.  (mit. 

Pre.sumptuó.s.  V.  Presu- 

Presumptuosanient. 
.\dv.  .41)  presumpció.  Va-^ 
ñámente ,  presuntuosa- 
í?ie;iíe. Expressament,  ma- 
liciosament.E.rp/esnnie?)- 
te,  de  propósito,  a  dredes. 

presupo.sar.PresHpoíPC. 

presuposat.  Pretext  pe- 
ra la  execució  de  alguna 
cosa.  Presupuesto,  premi- 
so. Presuposició,  suposi- 
ció. Suposición.      (pòsit. 

Presuposició.  V.  Presu- 

Presupósit.  Suposición, 
presuposición. 

Presupost.  Còmput  ác 
gastos  é  ingresos.  Presu- 
puesto, {lar. 

Presupostar.  Presupues- 

Pretendent.  Qui  pretén. 
Pretendiente  ,  pretensor,. 
candidato,  opositor. 

Preténdrer.  Sol-licitar 
alguna  cosa.  .Solicitar, 
pretender,  intentar,  querer 

Pretengut.  V.  Pretès. 

Pretensió.  Sol-liciUit  pe- 
ra "1  logro  de  alguna  cosa. 
Pretenso,  negocio.  Deman- 
da. Petición,  pretensión, 
intento,  designio.  Destor- 
bar la  pretensió  á  algú- 


PRl 

Provisió.  Provisión  ,  re-, 
puesto,  apronto,  apresto,] 
reten,  avio.  Advertencia, 
avis.    Caución  ,     precau-] 
cion.  Coneixensa  antici- 
pada de  lo  que  pot  suc- 
cehiv.  Preocupación.  Ab¡ 
ó  de  prevenció.  Adv.  Pre- 
reñidamente  ,  ú  ó  de  pre- 
vención ,  de  mampuesto. \ 
Falta  de  prevenció  ó  pro- 
visió. Desapercebimiento. 
Falta  de  cuydado.  Desavío 
prevenir.  ,\visar.  Adveí-- 
tir.  Precáurer.  Precaver, 
cautelar,  precautelar.  An- 
ticiparse á  altre  en  algu- 
na cosa.  Preparar,  parar, 
ocurrir,  t.  Pertretharse. 
tañyent  al  pretor,  á  son'prevéurer.  Conèixer  a- 
cárrech  ó  a  son  tribunal.!     bans  ó   anticipadament. 
Pretorial, pretoriano.        I     Prever,    prevenir,    preca- 
Pretoría. Empleo  de  pre-      ver,  presentir,  barruntar, 

tor.  Pretorio,  pretura.       |     antever,  preconocer. 
Preu.  Valor,  estimació  de  Previ.  Anticipat,  succehit 
Jas  cosas.  Importe,  valor,\     anteriorment.  Previo, 
valia,  coste,  íasa  ,  precio. ¡Previngudament.  Adv. 
Paga,  salari.  .Sueírfo,  sa-\     Anticipadamente,   preve- 
/arío!  Estimació,  impor-¡     nidamente. 
tancia.  Apiréelo,   i?;  íeres,  IPrevingwt.     Prevenido, 
moíiía. Donar,  posarpreu.l     precavido.  Previngui  pera 
Apreciar,    avalorar.    Alj     reipónárer.  Orejeado. 
preu  mes  alt.   .\dv.    Al  Previ.sió.     Precognición, 
major  preu  deis  fruvts  dej     barruntamiento.  [to. 

tot  r  anv.   A   las  valias.\'Pre\ist,  Previsto,  antevis- 
Anar  á  dos  preus.  Fr.  A-lPrini.  Delicat,  subtil.  Z)e/- 


PRE 

Fr.  Barajarle,    malograr 
á  alguno  la  pretensión. 
Pretensor.V.  Pretendent 
preterir.  Morir  ab  mort 
violenta.  Perecer.        [do. 
Pretèrit.  .Víierío,  pereci- 
Pretérit.Gram.  Pretérito. 
Pretès.  Sol-licitat.    Pre- 
tendido, pretenso.  Fingit. 
Fraudulento,  fingido. 
Pretext.  Pretexto ,  aside- 
ro,  excusa,   asa,  causa, 
achaque,  expediente.   Ab 
pretext.  Xdv.  Socapa ,  so- 
color,        [lorir,  solapar. 
Pretextar.  Colorear,  co- 
Pretextuar.  V.  Pretextar 
Pret«»ri.  Palau  y  tribunal 
del  pretor.  Pretorio.  Per- 


PRI 


343 


nar  mòlt  cara  una  cosa 
Subirá,  ó  estar  pjor  las 
nubes.  Preu  per  preu. 
Adv.  Tanto  por  tanto. 

Preiifet.  Destajo.  Donar 
ó  péndrer  á  preu  fet.  Fr. 
Destajar,  dar  ó  tomar  á 
destajo,  tomar  por  ajuste, 
por  asiento. 

Preufetayre.  Destajero, 
destajista,  estajero,  esta- 
jista, (tayre. 

Preufeyter.  V.  Preufe- 

Prevaléixent.  Qui  pre- 
valéis. Prevaleciente. 

Prevaléixer  y  Prevaler. 
Prevalecer,    vencer,  pre- 


gado, sutil,  ténuo,  tenue 
Magre.  Flaco,  afiligrana- 
do, cenceño.  Débil.  Frá- 
gil. Parlant  de  lo  so  ó 
de  la  veu.  Agudo.  Pl. 
Prims. Lo  primer  sagó  que 
ix  de  la  farina.  Moyuelo, 
acemite,  afrecho,  rollón. 
Anar  prim.  Fr.  Fallar 
poch.  Fa/tor  poco.  Sentir 
escasses.  Andar  escaso. 
Bailar  lo  hall  deis  prims. 
Fr.  Estar  en  ayunas.  Fi- 
lar prim.  Fr.  Discórrer 
ab  sutilesa.  Adelgazar. 
Mirar  prim.  Fr.  Apurar. 
Prim  de  eos.  Agalgado. 


ponderar,  predomwar. ¡Prima  En).  Adv.  Prime- 
Prevaler.  V.  Prevaléixer.!  rament.  En  primer  lugar, 
Prevale.«icut    y   Preval-!     ante  todo.  Sábeme  la  pri- 

^\it.  Prevalecido.    {ricato.\     ma.  Fr.  Ser  astut,  ¿l'aòer 
Prevaricat.  For.   Preva-      mas  que  ilerlin. 
Prevenció.    Preparatiu. 'primacía.    Superioritat, 

Preparación  ,  prevención.'     ventatge.  Primeria,  pre- 


cedencia ,  prioridad. 

Primaria.  Delgadez,  su- 
tileza, tenuidad,  sutilidad. 

Primavera.  La  de  ivern. 
V.  Tardor.  trimonis. 

Primaveras.  Pta.  V.Ma- 

Printaverench.  Vernal. 

Primejar.  Plaquear. 

Primei^.  En  sas  princip. 
acceps.  Primero.  Antich, 
lo  que  ja  era  antes.  Prís- 
tino, primo.  De  primer. 
Adv.  Primerament.  En 
primer  lugar,  primera- 
mente. La  primera  y  prin- 
cipal. Loe.  V.  De  primer. 
Ser  primer.  Fr.  Ocupar  ó 
adquirir  abans  que  allre. 
Preocupar,  ser  primero. 

Primerament. .\dv.  Pri- 

I     mero,   primeramente,   en 

firímer   lugar,  ante  todo. 

Primerenich.  .Anticipat, 
j  avansat.  Temprano,  tem- 
¡  pranero.  Lo  que  madura 
abans  del  temps.  Precoz, 
I     primerizo,  tempranal. 

Primeria.  Principio.  A  la 
primeria.  Adv.  £n  los  co- 
mienzos, al  principiar. 

Priniesa.  V.  Primaria. 

Primicer.  Primer.  Primi- 
cerio. V.  Capiscol. 

Primicia.  Em/irima. 

Primieói.  V.  Primitxol. 

Primitivament.  Adv. 
Originariamente. 

Primitxol  y  Primixol. 
Madeixeta  dé  seda  fluixa. 
Primichon.  génit. 

Primogeníal.  V.  Prim<j- 

Prímogénit.Pcimo^e'íWío 

Primojsrení  tura  Dret  del 
primogènit.  Progenitura. 

Primor.  Lindeza,  peregri- 
nidad,  graciosidad,  pro- 
digio, fililí.  Fèr  primors. 
V.  Primorejar.        reable. 

PrimorejaWe.    Primo- 

Primorejador.  Qui  pri- 
moreja.  Primoreador. 

Primorejament.  Pri- 
moreo, primoreamiento. 

Primorejar.  Primorear. 

Primorós.  Exquisito,  es- 
merado, especioso,  fino. 

Priiuorof«aiuent.  Adv. 
Peregrinamente,  linda- 
mente, esmeradamente. 

Priniparat.  Lo  que  estú 


344 


PRI 


pròxim  ó  en  perill  de 
caurer.  Caedizo.  Lo  dé- 
bil, de  poca  forsa.  Ende- 
ble. Estar  primparat.  Fr 
Estar  en  tawjainUas. 

PrÍQcep.  Principe.  Trac- 
tarse  com  un  príncep.  Fr 
Portarse  como  unprmcipe 

Principal.  Lo  essencial  ó 
fundamental  de  una  cosa 
Capital,  cardinal,  esen- 
cial .  precipuo  ,  radical, 
primario,  elemental.  Lo 
motor  ó  cap  de  alguna 
cosa.  .4 uíor,  cabeza,  cori- 
feo. Pl.  Los  nobles  de  un 
poble,  regne,  ele.  Mag- 
nates, grandes.      (tísimo 

Prineipaií.«í»íini.Sup.  Po 

Principalment.  Adv. 
Primariamente,  máxima- 
mente, máxime. 

Principi.  £n  sas  princip. 
acceps.  Principio.  Origen, 
fonament.  Nacimiento,  o- 
rigen  ,  fuente,  fundamen 
to ,  manantial.  Ensaig. 
Ensayo ,  preludio,  ingre- 
so. Fil.  Constitutiu.  Ele- 
mento, principio,  consti- 
tutivo. Emhrió.  Embrión. 
Pl.  Rudiments,  ñiírfi'meíi- 
tos,  elementos,  prolegóme- 
nos. Educació.  Crianza. 
Al  principi.  Adv.  A  los 
principios,  en  los  comien- 
zos. Donar  principi.  Fr. 
Comensar.  Empezar. 

Principiant.  A'oi'í'cio,  no- 
vel,  novato,  incipiente. 
Principiant  de  gramática. 
Minimista.  V.  Aprenent. 

Principiar.  Comensar. 
Em¡)ezar,  comenzar,  dar 
principio  ó  comienzo.{nàr. 

Prin.wen>ar.  V.  Persig- 

Prior.  En  algunas  parro- 
quias. Rector  ,  párroco. 
Prior  de  germandat  ó  con- 
fraria. Prioste.       [razgo. 

Priorat.   Priorado,   prio- 

Prisar.  Afectar  garbo. 
Garbear.  {piarse. 

Pr¡!!iar.«íe.  r.  Preciarse, so- 

Pri.sat.  Lo  demasiada- 
ment  pulit.  Soplado. 

Pri«tcil-liuni.«4ine.  He- 
retgia de  Priscil-liá.  Pris- 
cilianismo.        {primilivo. 

PrÍNti.  Primitiu.  Prístino, 


PRO 

Privació.  Carencia.  A'í-i 

gacion,  carencia. 
Privada.  Necessària.  Lu- 
gar excusado,  común ,  le- 
trina, iticularmente.' 
Privadament. .\dv.  Par- 
Privadejar.V.  Secretejar 
Privaní«a.  Valiment.  Va-, 

limiento,  valia. 
privar.  Desfavorir  ,  ex- 
clóurer.  Desfavorecer,  ex- 
cluir. Tenir  valiment  ab 
alguna  persona  poderosa. 
Tener  privanza  ó  vali-, 
miento.  Prohibir,  tráurerJ 
Vedar,  quitar.  Aixó  no 
priva.  Exprés.  Eso  no  qui- 
ta, no  impide,  no  estorba.' 
Privat.  Prohibit.  Prohibi-\ 
do,  vedado.  (Jui  le  vali- 
ment ab  superior.  Válido.^ 
Reservat.  Heservado,  pri-\ 
vado,  recóndito.  \ 

Privatiu.  Propi,  parti-! 
cular.  Propio,  peculiar.  | 
PrivilejS;i.  Prerogativa  , 
inmunidad,  fuero,  rega- 
lía. Llibre  de  privilegis 
antichs.  Tumbo.  , 

Priviletge.  V.  Privilegi. 
Pr<».  Favor.  Favor. 
Proavi.  V.  Besavi.  | 

Proavoucle.  Hermano  de 
la  bisabuela.  \ 

Proba.  En  sas  princip.  ac-. 
ceps.  Prueba.  Ensaig,  ten-' 
tativa.  Ensayo,  examen,' 
probanza,  testimonio, jus-' 
tificacion.  Entre  estam-! 
pers.  Muestra,  toque.  Ins- 
trument de  cirurgia.  .1 /-I 
galia.  V.  Tast.  Pl.  jVveri-, 
guacions.  Probanzas,  in-\ 
formaciones.  X  tota  pro-' 
ba.  Adv.  De  prueba.  Se-, 
gona  proba.  Contraprue- 
ba, reprueba.  {Prueba. 
Probació.  informado. 
Probansa.  V.  Proba. 
Probar.  Examinar,  ensa- 
jar.  Examinar .  ensayar, 
pAantear.  Intentar.  Pro- 
bar la  mano ,  intentar. 
Tastar.  Calar  .  gustar. 
Probar  lo  parenliu.  En- 
troncar. Probarho  tot. 
Fr.  Teclear.  [sayo. 

Pr4»baturM.   Prueba,  en- 
Prublemáticb.  Cuestio- 
TKible. 


PRO 

Procebiment.  Procedi- 
miento, proeeder.    {tarse. 

Procehir.  Proceder,  por- 

Procés.  Proceso.  Lo  de  re- 
galía. ¡Proscripción.  Unir 
un  prooés  a  altre.  Fr.  For. 
Acumular.  I  nio  de  pro- 
cés. For.  Acumulación. 

Proclama.  Publícala. P»- 
blicata.  V.  Amonestació. 

procomú.  Procomún. 

proe4>n»íol.  Procónsul. 

Procreador,  (¿ui  pro- 
crea. Procreante. 

Procrear.  Engendrar , 
propagar,  (procuradoria. 

Procura.      Procuración , 

Procurador.  Apoderado, 
poderhabiente.       {tender. 

Procurar.  Intentar,  pre- 

Pródicb.  Prodigo,  malba- 
ratador, maniroto,  derro- 
chador, lujoso.      {fusión. 

Prodigalitat.  Lujo,  pro- 

Prodigar.  Derrochar . 
malbaratar,  desperdiciar. 

Prodigi.  Maravella.  Ma- 
i-avilla,  prodigio. 

Prodigios».  Maravellós. 
Portentoso  ,  milagroso. 
Raro  ,  primores.  Raro, 
exquisito,  admirable. 

Prodigiositat.  Marave- 
lla. Maravilla. 

Prodrom.  Introducció  , 
comensament.  Prorfronio. 

Producció.  La  acció  ) 
efecte  de  produhir.  /'ar- 
io. Exhibició.  E.i^hibicion. 

Productiu.  Que  produ- 
heix.  Rentoso ,  mollar. 

Producto.  I  tilitat.  y?e»- 
ta,  rendición,  ganancia. 

Produliibilitat.  Fil.  Pro- 
ducibilidad.  (cible. 

Produbible.  Fil.  Produ- 

Produliidor.  Producidor 

Produhir.  En  sas  prin- 
cip. acceps.  Producir.  En- 
gendrar, criar.  Criar,  en- 
gendrar, parir,  llevar, 
ocasío>iar. Redituar.  Redi- 
tuar, rendir,  dar,  valer. 
.Manifestar.  E.i'liibir,  ma- 
nifestar. Produhir  ganan- 
cia. Dejar.  ^cirse. 

Produliirüíe.  r.    Produ- 

Proenii.  Prefacio,  prefa- 
ción, proemio. 

Proentiar.   Comensar  » 


PRO 

parlar.  Hacer  el  exordio 
o  proemio  de  im  discurso. 

•I»r«»esa,Valentia. /íaijaña. 

Prul'anacit't.  Profanidad, 
profanamiento,  violación. 

Profanador.  Sacrilech. 
Sacrilego,  violador. 

Vroranar.  Violar,  conta- 
minar, manchar.        (ció. 

Profanitat.  V.  Profana- 
Profecía  religiosa.  Ac.  y 
ef.  de  proíessAT. Profesión 

Prol'eritlor.  Pro  feren  te. 

Prol'eriineiií.  Pro/aciOJí . 

Vvotés.Profeso.  (religiosa. 

Proles.sió.    V.    Profecía 

Profet«8«».  Procesión.  En 
professo.  Adv.  Procesio- 
nalmente.  [nal.\ 

Prol'e.s.sonal.     Procesio-' 

Profe.s.««o>iarí.  Llibre  de 
lo  que  's  cania  en  las  pro- 
fessons.  Procesionario. 

Profeta.  Vaticinador,  pro- 
fetizador,  présago. 

Profetal.  Profético. 

Proflrent.  V.  Proferidor. 

Proflt.  Utilitat,  beneBci. 
Provecho,  beneficio ,  utili- 
dad, cómodo,  interés,  lu- 
■cro.  Lo  progrés  en  las 
ciencias  y  arts.  Aprove-\ 
■chamientò.  Las  utilitats! 
ademes  del  salari.  Emo-\ 
lumentos.  l's.  Uso.  Sense' 
profit.  Adv.  Perdidamen-\ 
te.  Tráurerprofll.  Fr.  L'íí- 
lizar.  Ser  de  proflt.  Ser 
útil.  V.  Profitós. 

profitalile.  V.  Profitós. 

profitar.  V.  Aprofitar. 

prolitós.  Provechoso,  be- 
neficioso, útil,  proficuo, 
interesante.  Ser  profitós. 
Aprovechar. 

pr«»lltof!«anienf .  Adv. 
Provechosamente,  {sisimo. 

Prolit08Í.s8Ím.  Provecho- 

Pr<»ttueiicia.  Afluencia. 

Prófugo.  Fugitivo. 

Profundizar.  Profun- 
dar, aho7idar,  penetrar. 

Profunditat.  Abisme. 
Abismo,  Sima. V. Fondària 

Profundo.  Mòlt  fondo. 
Alto,  hondo,  ínfimo.  V. 
Profunditat.  Estar  pro- 
fundo. Fr.  Estar  murrio, 
meditabundo.  [dqnte. 

Profñs.    Profuso,    abwi- 


PRO 

Profusió.  Dispensa ,  gas- 
to excessi«.  Dispendio, 
prodigalidad.  Luxo.  Lujo. 

Pro§;enitura.  Progenie. 

Progrés.  Progreso,  pro- 
gresión, mejoría,  medra. 
Pl.  Medros.  Fér  progres- 
sos.  Fr.  Progresar. 

Progressar.  Medrar,  me- 
jorar, hacer  progresos. 

Progressió.  Ádelanla- 
ment.  Progreso,   (miento. 

Proliiliició.  Veda ,  veda- 

Prohibir.  Impedir,  ve- 
dar. Fedar,  negar,  quitar. 

Prohibit.  Iliiito.  vedado. 
Prohibit  en  lo  comers.  In- 
comerciable. 

Prohisnie.  V.  Pròxim. 

Prtthoni.  Principal.  Pro- 
hombre, hombre  bueno,  de 
pro,  principal. 

Prtijectar.  Proyectar. 

Projecte.  Proyecto. 

Pr«»jecti.*>ta.  Proyectista, 
maquinador.         (dencia. 

Prole.  Rassa,  filis.  Descen- 

Prólech.  Prólogo ,  proe- 
mio .  prefación.  Prólech 
en  que  se  respon  délas  ob- 
jeccions. Prologo  gatéalo. 

Proleguista.  Prologuista 

Prolixanient.  Adv.  Pro- 
lijamente, [lijidad. 

Prolixitat.  Difusió.  Pro- 

Prolixo.  Prolijo,  difuso. 

Prolongació.  Allarcb. 
Prolongamiento. 

Prolongaiuent.  V.  Pro- 
longació, AUarch. 

Prolongat.  Mes  llarch 
que  ampie.  Oblongo,  [bre. 

Proni.  Prohom.  Prohom- 

Proiuencionat.  Sobre- 
dicho, antedicho. 

Proníés.  Ofert.  Prometido 

Promesa.  Perferta,  pa- 
raula donada.  Prometi- 
miento, palabra,  prometi- 
do. Vot.  Voto,  ofrecimien- 
to. V.  Promós.  Promesa 
solemne.  Estipulación. 
Promesa  verbal.  Sanea- 
miento. Mòltas  promesas 
y  pocas  atesas.  Loe.  fam. 
Apunta  y  no  da. 

Prometatge.  Esponsals. 
Esjjonsales.  [voto. 

Prometensa.    Promesa, 

Prometent.  Prometiente. 


PRO 


34o 


Proniétrer.  Prometer . 
votar.  Prométrer  mes  pa 
que  formatge.  Fr.  Prome- 
ter montes  de  oro.  Promé- 
trer y  no  donar.  Fr.  Ajtun- 
tar  y  no  dar.  [terse. 

Prométrer.se.  r.  Prome- 

Proiuineitcia  Eminencia 

Prominent.  Eminente, 
elevado,  encumbrado. 

Promogut.  Promovido. 

Promotor.  Promovedor. 

Promóurer.  Fomentar, 
promover,  acalorar. 

Promovedor.  Promotor. 

Promp.  V.  Prohom. 

Promptament.  Adv. 
Prest.  Pronto, prestamen- 
te. Ab  prestesa.  Liberal- 
mente,  expeditamente. 

prompte.  Velos.  Activo, 
jjronto,  diligente,  ligero, 
vivo,  puntual.  Disposat, 
aparellat.  Pronto ,  presto. 
Fogós.  Orgulloso,  impe- 
tuoso. Eficas.  Eficaz.  Im- 
puls repenli.  Repentón, 
pronto.  V.  Promplitut , 
Promptament.  Massa 
prompte.    Inmaturo. 

proniptitut.  Llestesa  , 
velocitat.  Prisa  ,  celeri- 
dad, diligencia,  repente. 
Primer  moviment.  Pri- 
mer pronto  o  impulso.  V. 
Prompte.  [macion. 

Promulgació.     Procla- 

ProHom.  Gram.  Part  de 
la  oració.  Pronombre. 

Pronosticar.  Vaticinar, 
jjresagiar,  agorar,  augu- 
rar, pjredecir,  ominar. 

Pr<»nosticayre.  Qui  fa 
calen  daris.À  Imanaq  uero. 

Pronó.«»lich. Predicció  de 
lo  venider.  Presagio,  a- 
güero,  vaticinio,  pronos- 
ticación ,  predicción.  Al- 
manach.  Almanaque,  ca- 
lendario, lunario,  pisca- 
tor.  Lo  qui  fá  ó  ven  pro- 
nóstichs.  Almanaquero. 

Pronuncia.  Ac.  de  pro- 
nunciar. Pronunciación. 

Pronunciament.  Revol- 
ta. Insurrección,  pronun- 
ciamiento. Publicació. Pu- 
blicacion ,  ¡jrom u Igacion . 

Prop.  Adv.  Cerca,  cerca- 
namente, pró.Timo,  Mime- 


346        PRO 

iliato,  jitnto.  Prop  se- 
güent. Inmediato.  Prop 
vinent.  Próximo  siguien- 
te. Prop  passat.  Ar^terior. 

Pr<»pagador.  Propagante 

Propagar.  Multiplicar  la 
especie  per  via  de  genera- 
ció. E.rtender,  multipli- 
car. Dilatar.  Dilatar,  es- 
parcir, extender. 

Pr<ipa!!jNarse.  r.  Desman- 
darse, descomponerse,  des- 
concertarse, destrizarse. 

Propendir.  Propender. 

Pr«»pens.  Propenso,  pro- 
clive, prono,  sujeto. 

Propensió.  Proclividad, 
inclinación,  disposición . 

Propet.  Adv.  Cerquita. 

Propi.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Propio.  Particular. 
Privativo,  particular.  Ex- 
prés. Expreso. P\.  La  pro- 
pietat que  tenen  los  po- 
nies. Propios.  Los  bens 
que  té  un  particular.  Ha- 
beres.Xpropial. A  propiado 

Pròpiament.  Adv.  Ab 
propietat.  Apropiadamente 

Pi'opifi.  Favorable ,  pro- 
picio. Tenir  propici.  Fr. 
Propiciar.      {Hacendado. 

Propietari.       Hisendat. 

Propietat.  Virtut  propia 
y  peculiar.  Virtud. 

Pr4»pina.  Gralilicació. 
Gratificación,  agujetas. 

Propinch  de  consangui- 
nitat. V.  Parent. 

Pr4»pínf|uanienf.  Adv. 
Muy  cerca,  próximamente 

Pr<»pin(|uitat.  Aproxi- 
mación ,  propincuidad, 
proximidaa. 

Propiur|UÓ8.  Pròxim, 
prop.  Propincuo,  cercano. 

Proporeió.  Disposició  y 
correspondencia  de  las 
parts  de  una  cosa  ab  al- 
tra. Proporcionalidad. 
Semblansa.  Analogia,  i- 
gualdad  ,  parecido.  V. 
Ocasió.  {]iorcionado.\ 

Proporcionahle.     Pro-. 

Pritp«»reíona<Ianient.  | 
Adv.  Proporcionablemente , 

Proporcionar.  Dispo-  \ 
ner,  deparar,  ofrecer.         j 

Proporoionari«e.  r.  O- 
íerirse  ocasió.  Ofrecerse,^ 


PRO 

presentai-se ,  venirse. 

Prop«trci«»nat.  A  propò- 
sit. Proporcionable ,  con- 
veniente, cortadOj  apto. 

Propós. A\  Propòsit. 

Propo.vador  y  Propo- 
sant. Qui  proposa.  Pro- 
ponedor, proponente. 

Proposar. En  sas  princip. 
acceps.  Pr&;>oner. Consul- 
tar, presentar  á  algú  pera 
algun  empleo.  Presentar. 
Oferir.  Ofrecer. 

Proposat.  Presentat. 
Propuesto,  presentado.  Se- 
nyalat, establert.  Señala- 
do ,   establecido. 

Propòsit.  Designi.  Inten- 
ción, propósito.  Resolu- 
ció, ánimo  ferm  de  fér 
una  cosa.  Intento,  resolu- 
ción. A  propòsit.  Adv.  Al 
caso,  de  perilla,  oportuno, 
tempestivo  ,  enderezado, 
pertinentemente.  De  pro- 
pòsit. Adv.  De  pensado,  á 
sabiendas,  exprofeso,  es- 
tudiosamente, á  caso  he- 
cho. FÍT  propòsit.  Fr.  Pro- 
posar.  Projioner.  Fora  de 
propòsit.  Adv.  Desapro- 
positado.  Ser  á  propòsit. 
Fr.  Conducir,  convenir. 

Proposta.  Propuesta. 

Propugnaele.  Defensa, 
reparo.  Proptugnáculo. 

Propvinent.  V.  Prop. 

Prora<eig/íaípo,/jrora/fo 

Proratejar.  Ratear,  pro- 
ralear,  (gacion. 

Próro;:a.  Dilació.  Proro- 

Prorogacró.  Próroga. 

Prorómprer.  Prori/oipír 

Prosstpiu.  Casta,  rassa. 
Progenie,  progenitura. 

Prosceni.  Proscenio. 

Proscripció.  Bando  ab 
que  's  declara  á  algú  pros- 
crit. Encartamiento. 

Proscrit.  Desterrat. /*ros- 
crito,  proscrifjto. 

Proscriiirer.  Proscribir. 

ProHélit. Prosélito,  secuaz 

Prosista.  Qui  escriu  en 
prosa.  Prosador. 

Prospecte.  Prospecto. 

Prosperar.  Florecer. 

Prossapia.  V.  Prosapia. 

Prossecució.  Continua- 
ció. Proseguimiento. 


PRO 

IProssélit.  V.  Prosélit. 
Prostern.  Zoolog.  Apén- 

I     dix.  Prosterno. 
iProstíbui.    Lloch  de   la 
I     desbauxa.  Prostíbulo. 
ipróstil.  .Arquit.  Próstilo. 

iProstituta.  Ramera.  Me- 
retriz, ramera. 

iProstrad«»r.  V.  Pregadeu 

Protecció.  Patrocinio , 
auspicio  ,  apoyo  ,  asilo; 
égiaa,  amparo,  defensa. 

Protector.  Patrono,  pcí'• 
tron,  tutor,  tutelar,  vale^ 
dor.  Pl.  Valedors.  Brasoíi. 

Protectorat.  Protectoría 

Protegir.  Proteger,  apa~ 
drinar,  patrocinar. 

Protéicli.  Que  muda  ó 
cambia  de  forma  fre- 
qüentment. Proteico. 

Protervia.  Protervidad. 

Protesta.  Protesto ,  pro- 
testación,  obtestación. 

Protioilur.  Quim.  Com- 
binació de  un  eos  simple 
ab  lo  yodo.  Protioduro. 

pr«tol»r«iniur.  Quim. 
Protobromuro.  itocloruro. 

Protocloriir.  Quim.  Pro- 

Protocol.  Protocolo. 

Protocoli.«ar.  Protocolar 

Prcttoüiable.  Fam.  Gran 
diable.  Archidiablo. 

Protoniauescal.  Proto- 
albéitar,      [loalheiterato. 

Protonianescalia.  Pro- 

Protoniedicat.  Prolome- 
dicato.  [tosulfuro. 

Pr<»tosulfur.  Quim.  Pro- 

Prototartrat  ile  mercuri 
y  polassa.  Quim.  Tartra~ 
to  potásico  de  merctirio. 

Protóxit  Quim./'roícíj:"!(/o 

Protriget.  Astron.  Xom 
d'  una  estrella.  Prolrigeto. 

Prou.  Adv.  Certament,  en 
veritat.  Bien, ciertamente. 
Isanlo  pera  resnóndrer 
afirmativament.  .Sí,  cier- 
to, seguramente.  Bastant. 
Bastante,  su/irienle.  \en 
pera  detenir  qualsevol 
obra.  .4/(0. 

Prova.  V.  Proba.  (to. 

Provéete.  .\nlich.Proric- 

Provehidor.  Abastece- 
dor, proveedor,  jrrovisor, 
surtidor.  (miento. 

Provehinient.     Provei- 


PRO 

Provehir.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Acopiar,  pro- 
veer, abastecer,  habilitar, 
avituallar  ,  bastimentar. 
Suministrar  provisions. 
Aprorisionar.  Provehir 
de  rolla.  Fardar. 

Provelíirse.  r.  Proveerse. 

Provenir.  Dimanar,  íia- 
ofc,  venir,  salir,  descen- 
der, resultar,  manar,  ori- 
ginarse,        te.  Provento. 

Provent.  Renda,  produc- 

Proverbí.  Adagi.  Adagio, 
refrán.  Usar  de  prover- 
bis. Fr.  Proverbiar. 

Pr«>vicIo.  Providente,  {lato 

Prit\inoialat.  Provincia- 

Pi-ovincialitat.  V.  Pro- 
vincialat.        (originario. 

Príivinent.    Proveniente, 

Provingut.  Originat. 
Provenido,  provento. 

Provisió.  Prevenció,  pre- 
paració de  manteniments 
ó  altras  cosas.  Acopio,  a- 
bastecimiento,  prevención, 
despensa.  Disposició.  Pro- 
videncia. L'  acció  de  con- 
ferir algun  grau,  dignitat, 
etc.  Provehimiento.  Pro- 
visió de  pá.  Panática. 
Provisió  per  lo  cami.  Viá- 
tico. P.  pera  'Is  pastors. 
Hatería.  Fèr  provisió.  Fr. 
Aprovisionar. 

ProviMionalnieut.  Adv. 
Interinamente ,  entretanto . 

Provi»«iouar.  Provehir. 
Proveer.        (Provisorato. 

ProvÍ!ü<»rat  y  Provisoria. 

Provísst.  Provehit.  l'rovis- 
to.  Previngui.  Prevenido. 
Provist  de  cosas  necessa- 
rias.  Abastecido.  Provist 
de  viures.  Vituallado. 

Provocació,  fíelo. 

Provocador. /'í-oiocaíi' 10 

Provocar.  Excitar.  Exci- 
tar, incitar,  picar,  cho- 
car. Desafiar.  Retar. 

Provocatiu.  Incitativo, 
ocasionado.y.  Provocador 

Próxiiu.  Inmediat.  Pró- 
ccimo,  propincuo,  vecino, 
cercano.  Cerca  de  succe- 
hlr.  Pnimftenle.  V.  Pro- 
hisme.  Xo  tenir  pròxim. 
Fr.  .Yo  conocer  ¡jarientes 
ni  amigos. 


PSI 

Proxinianient.  Adv.  Cer- 
canamente. 

Proximitat.  Inmediació. 
Cercanía.  Parentiu  prop. 
Propincuidad,  procinto. 

Prudencia.  Cordura,  mo- 
deració. Cordura,  juicio, 
madurez,  sabiduría,  tino, 
cerebro,  moderación. 

Vrwíent. Prudente,  sensa- 
to, próvido, circunspecto. 

Pruiíentnieut.Adv.  Pru- 
dentemente  ,  sesudamente. 

pruliir  Picar,  hormiguear 

Pruliitja.  Picor.  Come- 
roíí  ,  picazón  ,  escozor, 
hormigueo,  mordicación. 
Desitg  vehement.  Pruri- 
to ,  quemazón.  Pruhitja 
de  cul.  Tenesmo  ,  pujo. 
Donar  pruhitja.  Fr.  Dar 
comezón.  Sentir  pruitja. 
Fr.  Comer.  Tenir  pruitja. 
Fr.  Hormiguear. 

Pruir.  V.  Pruhir. 

Pruitja.  V.  Pruhitja. 

Pruna.  Fruvt  de  la  pru- 
nera. Ciruela.  Pruna  bor- 
da. V.  Aranyó.  Pruna 
cascabellana.  V.  Cascabe- 
llito.  Pruna  de  domas  ó 
de  damasch.  Ciruela  a- 
macena.  Pruna  de  frare. 
Ciruela  de  fraile.  Pruna 
de  porch.  Ciruela  porcal 
ó  de  puerco.  Pruna  seca. 
Ciruela  pasa. 

Pruneüó  silvestre.  Arb. 
Espi7}0  cerval. 

Pruner.  .^rb.V.  Prunera. 

Prunera.  Arb.  Ciruelo. 
Prunera  borda  ó  silves- 
tre. Acacia  bastarda,  en- 
drino. V.  Aranyoner.  Pru- 
nera de  damasch. Cama- 
ceno  ó  damaceno. 

Pruuerar.  Ciruelar. 

Pruneret  y  Prunereta. 
Dixn.Ciruelico,  ciruelillo. 

Pruneta.  Dim.  Ciruelica. 

Pru»«»>iat  de  mercuri. 
Quim.  Sulfuro  negro  de 
mercurio.  íroca.  Psamito. 

P>>'aniit.  Min.  Especie  de 

Pseflt.  Min.  Especie  de 
roca.  Psefito.  (so. 

Pseudo.  Fals.  Pseudo,fal- 

Pííeudónini.  Seudónim. 
Pseudónimo,  seudónimo. 

Psicólech.  Psicólogo. 


PUD        347 

Ptialagogi.Med.  Que  es- 
cita la  saí\\a.  Ptialagogo^ 

Ptialisuie.  Med.  Ptialis- 

l»u.  Part.  negat.  .Yo.     mo. 

Pua.  Cosa  aguda  termina- 
da en  punía.  Aguja,  espi- 
na. La  de  la  pinía  del  tei- 
xidor de  lli.  Canal.  Pl. 
Las  dents  de  las  pintas. 
Dientes.  Obrir  las  púas 
de  las  pintas.  Apunchar. 
Bona  pua.  Fr.  Home  as- 
tut, viu.  Ladino,  taimado^ 

Puada.  Conjunt  de  púas 
de  una  pinta.  Puado. 

puagre.  Y.  Poagra. 

Pual.  Y.  Poal. 

Puar.  Fèr  las  púas  en  las 
pintas.  Recurar.       {púas. 

Puat.  Pie  de  púas. Lleno  de 

Púber.  Mozo,  púbero. 

Pubertat.  Pubescencia. 
Arribar  ó  estar  en  la  pu- 
bertat. Fr.  Pubescer. 

Pubill.  Y.  Hereu. 

pubillatge.  Herencia. 

Pübi>«.  Anat.  Pubes. 

Publicació.  En  ordes  y 
matrimoni.  Y.  .Amonesta- 
ció. Edició.  Edición. 

Públicament.  Adv.  Os- 
tensiblemente ,  paladina- 
mente, en  público. 

Publicar.  Fèr  públich  y 
notori  á  so  de  trompeta  ó 
per  altre  medí.  Promul- 
gar, pronunciar.  Fèr  pa- 
tent ó  notori  al  públich. 
Denunciar,  derramar.  Pu- 
blicar un  bando.  Fr.  E- 
char  un  bando,  pregonar. 

Públicli.  Notori.  Notorio, 
público,  paladino.  Donar 
al  públich  ó  á  la  pública. 
Fr.  Donar  á  llum.  Dar  á 
luz,  publicar.En  públich. 
.\<i\.  Públicamente. 

publicisme.  Publicismo. 

Publicitat.  Notoriedad. 

Pucellana.  Especie  de 
fanch  sumament  apega- 
dis.  Pucelana. 

Pudendass.V'.  Yergonyas. 

Pudent.  Lo  que  put.  He- 
diente. Lo  que  llansa  mal 
olor.  Hediondo ,  fétido. 
Que  causa  empaig  ó  ver- 
gonya. Pudendo. 

Pudèntament.  Adv.  He- 
diondamente. 


348        PUG 

PudentiMsim.  Hediondí- 
simo,   (mente,  con  pudor. 
púdicament.     Honesta- 

■>údicli.  Honesto,  puro. 

l>udir.  Llansar  felor.  He- 
der, oler  mal,  apestar,  cor- 
romper, empodrecer,  hus- 
mear. Fastiguejar.  Em- 
palagar. Pudir  á  alguna 
cosa.  Oler.  Pudir  á  ere- 
mal.  Fr.  Oler  á  chamus- 
quina. Pudir  la  alé.  Va- 
har, vahear. 

Púdol.*«.  Pta.  V.  Ebol. 

Piid<»r.  Honestedat.  Ho- 
nestidad, modestia.  V  o- 
lor  pudent.  Hedor,  fetor, 
hediondez,  husmo,  heden- 
tina, putridez,  jiut  re  fac- 
ción. La  pudor  de  cabra 
ó  cabró.  Hedor  cabruno. 
La  de  suhor  de  las  aixe- 
llas.  Sobaquina.  La  de 
nas.  Osana.  Fér  pudor. 
Fr.  Heder,  oler  mal. 

Pudor«>s.  Pie  de  pudor. 
Púdico.        [Púdicamente. 

Pudorosaiueiit.     Adv. 

Puilorositat.Hoiiestidad. 

puflrider.  Pudridero. 

Pudridura.  Podredum- 
bre, pudrimiento,  podre- 
cimiento, podrición. 

Pudriniener.  Lo  con- 
junt de  cosas  brutas.  Co- 
chambrería, sentina,  re- 
volcadero.  Lo  conjunt  de 
cosas  asquerosas  mescla- 
das  al)  aygua  bruta.  Ba- 
horrina,      (pudrimiento. 

PUflrinient.     Pudricion, 

Pudrinier.  V.  Pudrime- 
ner.  (drir,  podrecer. 

Pufirir.  Corrómprer.  Po- 

Pudriríie.  r.  Corromper- 
se, pasarse,  picarse. 

Pudrit.  Podrido,  pútrido, 
carroño,  tábido,  ftlitg  pu- 
drit. Semipútrido. 

Puericia.  iXifíez. 

PueN.  V.  üonelis,  Pus. 

Puesto.  Lloch  6  paratge. 
Lugar.  P.  separat.  Apar- 
tadizo. Cedir  lo  puesto. 
Darse,  ceder  lugar. 

Pugna.  Combat,  renyina. 
Pelea,  lucha.  Oposició. 
Oposición,  contrariedad. 

Puso.  Insecte.  Pulgón.  De 
las   liortalissas.   Pojuelo. 


PUJ 

Deis  olivers.  Aceitón. 
Puig.    Montanya    alta    y 
aguda.  Pico,  picacho, pro- 
montorio.   Montanya   de 
poca  altura    en    terreno 
pla.  Altozano,  colina. 
Puiíi.  V.  Pus,  Desprès. 
Puix.  V.  Donchs,  Pus. 
Puja.  Cert  dret  de   forn. 
Poya.  Lo  aumentdepreu. 
Licitación,   alza,  subida. 
Fér  puja  ó  pujada.  Fr. Au- 
mentarse '1  preu.  Subir. 
Pujada.  L'  acció  de  pu- 
jar y  lloch  que  va  pujant. 
Subida,    trepa,    repecho, 
ascenso.  Lo    aument  de 
preuen  las  cosas.  Alza. 
En  los  encants.  Puja.  Lo 
aument  de  una  cosa.  Cre- 
cimiento. Pujada  dreta  y 
pesada.  Reventón. 
pujador.  Qui  puja  algu- 
na cosa.  Subidor.  Lo  pe- 
drís ó  altra  cosa  pera  pu 
jar  6  baixar  de  caball 
Monteador, apeador,  mon- 
tadero,   subidero.  V.  Es 
glahó.  (Pujada. 

Pujanient.  Subida.  V 
pujaiiíia.  Elevació,  pro 
moció  a  algun  carrech. 
Ascenso,  elevacion.Lo  car- 
rech ú  honor  ocupat  per 
algú.  Cumbre.  La  prospe- 
ritat, fortuna.  Auge,  en- 
cumbramiento, (dor 
Pujant.  V.  Pujada,  Puja- 
Pujar.  Ensas  princip.  ac 
ceps.  Subir.  Anar  crei- 
xent, aumentarse.  Crecer 
Fér  mes  alta  alguna  cosa, 
alsarla.  Lera^i/ar. Prepon- 
derar, muntar.  Montar 
Créixer  en  dignitat,  ri- 
quesa, etc.  Ascender.  Te- 
nir mes  preu.  Valer,  en 
carecer.  P.  agarrat.  Tre- 
par. P.  á  quatre  grapas. 
Fr.  Gatear.  P.  la  berme 
lió  á  la  cara.  Fr.  Salir  los 
colores  al  rostro.  P.  la 
postura.  Licitar.  P.  lo 
preu.  Pujar.  Pujar  peí 
amunt.  Fr.  Enfilarse.  En 
caramar,  encaramarse. 
PujárMen.  r.  Elevarse, 
remontarse.  Subirse.  Pu- 
jarsen  ais  núvols.  Fr.  En 
cumbrarse.  P.  á  las  bar 


PLL 

bas.  Fr.  Subir  á  mayores. 
Que  puje.  Expressió  en 
lo  joch  de  cartas.  Que  sal- 
ga, que  salte. 

Pujat.  Aplicat  al  color.  Ti- 
ro, subido.  Sobre  bo.  .Su- 
perior.Elevat.  Encumbra- 
do. Eminent.  Eminente. 

Pujavant.  V.  Bota\anl. 

Pujol.  Puig  petit  ó  mon- 
tanyela.  Altozano,  cerri- 
llo,'colina,  monlecillo. 

Pulcra».  Relamido,  terso, 
bien  parecido. 

Pulcró.-i.  V.  Pulcro. 

Pulsó.  Lo  corch  que  ro- 
sega las  vinyas.  Pulgón 
de  la  vid.  V.  Pugó. 

Pulide<i«a.  Tersidad,  puli- 
dez, cultura,  delicadeza. 

Pulidor.  Instrument  que 
serveix  pera  pulir.  Puli- 
díro.Qui  puleix  ó  adorna. 
Componedor,  adornista. 

Pulinient.  Obra  de  pu- 
lir, l'ulimento.  P.  de  al- 
guna obra.  Lima. 

Puliol.  V.  Poliol. 

Pulir.  AUisar,  brunyir. 
enliustrar.Pií/imeïi/nr,  a- 
finar.  tersar.  Netejar,  en- 
dressar.  Limpiar,  asear. 
Esmenar,  corretgir.  Li- 
mar, sutilizar. 

Pulirse,  r.  Civilisarse. 
Civilizarse,  deponerla  rus- 
ticidad. Adornarse,  com- 
póndrerse.  Adamarse,  al- 
feñicarse, acicalarse. 

pulit.  .\llisat.  brunyit.  cu- 
riós, ben  fet.  Pulido,  lu- 
cio, terso,  raso.  Lo  qui 
vesteix  ab  mòlt  asseo. 
Almidonado.  Posar  pulit. 
Fr.  Pulir,  acicalar. 

Pulla.  Dicteri.  Dicterio. 
Ditxo  obsceno,  brut  ó 
baix.  Dicharacho,  pala- 
brota. Expressió  aguda  > 
picant.  Saeta,  saetazo. 

Pullagó.  V.  Pollagó. 

Pulli.  V.  Polli. 

PulliMta.  La  persona  ami- 
ga de  dir  pullas.  Mala 
lengua,  mordaz. 

Pulni«».  Freixura.Pu/»i07i. 
bofes.  P.  de  mar.  Especie 
de  marisch.  Pulmón  ma- 
rino. (Hl  0)1 1(7. 

1  Pulmonía. Med.  Perineu- 


PUN 

Ptilinónich.  Atacat  de 
pulmonia.   Pulmonario. 

Pulpa.  Lo  extrem  del  dit. 
Yema,  pulpejo. 

Pulper.  Qui  tè  una  pul- 
pería. Pulpero. 

Pulpería.  V.  Tenda. 

Púlpit.  Trona  en  las  igle- 
sias. Pulpito. 

Pulpo.  Pólipo.  V.  Pop. 

Pulput.  Molsut.  Pulposo. 

Pul.<«ació.  Pulsada. 

PulMíttíu.  Pulsátil. 

Puiíiera.  Adorno  que  las 
donas  se  posan  á  las  mu- 
njecas.  Brazalete. 

PuÏ!«inietr<t.  Med.  Pulsi- 
lofíi.  Pulsilogio. 

Pultrocli.  Mori:o7}. 

Pulverilla.  Substancia 
reduhida  á  polvo  mòlt  fi. 
Pulverolado. 

Puncella.  V.  Poncella. 

Puiictura.  V.  Punxó. 

Punilonor.  Punto,  ver- 
güenza, pu7ito  de  honor. 

Pungant.  Hierrecillo, 
hierrecito,  clavillo. 

Punició.  V.  Cástich. 

Punlinenf.  Ac.  ó  ef.  de 
punir.  Castigo,  punición. 

Punjant.  V.  Pungant. 

Punt.  En  sas  principals 
accepcions.  Punto.  Lo 
eos  ó  espessor  en  los  li- 
quits.  Cuerpo.  Lo  pas  de 
la  agulla  ab  lo  fil  per  la 
tela,  etc.  Puntada.  En  las 
armas  de  foch,  lo  ferret 
que  sosté  el  gatillo.  Dís- 
parador,  piñón.  Decoro. 
Mira,  rfecoro. Gala,  osten- 
tació, luxo  en  lo  vestit. 
Ostentación,  rumbo.  Puní 
de  admiració. Ortogr.  jlíi- 
miracion.  Punt  cénlrich. 
Centro,  punto  céntrico.  P. 
deixat.  Lo  de  la  mitja 
que  no  s'  ha  pres.  Trabi- 
lla. P.  de  honor.  Pundo- 
nor. P.  llarch  per  trau. 
Entre  costureras,  punta- 
da llarga.  Diente  de  perro, 
pasillo.  A  bon  punt.  Adv. 
Oportunament.  Oporíu- 
namente.X  tol  punt.  Adv.  j 
A  todo  trance.  Anársen 
pel  punt  de  baix.  Fr.  fam. 
Petejar.  Ventosear,  zu- 
Jtarse,  irse  de  copas.  A  ó 


PUN 

de  punt  de  malla.  Obra 
feta  á  puní  de  ret  ó  filal. 
Redecilla,  á  punto  de  ma- 
lla. A  puní  de  solfa.  Adv. 
Ab  art,  regla  y  acerl.  Con 
el  compás  en  la  mano. 
Aquí  está  '1  punt  de  la 
confitura.  Loe.  fam.  Ese 
es  el  ápice  ó  ahí  está  el  bu- 
silis. Cada  puní.  Adv.  Ca- 
da instante  ó  momento, 
por  momentos.  De  punt. 
Adv.  Ab  empenyo  y  por- 
fía. De  puntillo,  de  apues- 
ta. De  punt  en  blancti. 
Adv. Armat  de  cap  á  peus. 
De  punto  en  blanco.  Do- 
nar punt.  Fr.  Espessir  los 
liquils.  Dar  cuerpo.  En 
aquest  punt.  Adv.  En  este 
instante.  Estar  á  punt.  Fr. 
Estar  para,  dispuesto,  a- 
parejado.  Guamil  de  punt 
Bandado.  Pessa  ó  lela  de 
puní.  Tíaíirfa. Picar  punts. 
Fr.  En  las  escolas  supe- 
riors. Tomar  puntos.  Po- 
sarse á  punt.  Fr.  Aperci- 
birse. Posar  punís.  Fr. 
Puntar.  Posar  punts  en 
las  partidas  deis  comp- 
tes. Tranquilar.  Pujar  de 
punt.  Subir  de  punto,  a- 
crecer,  aumentar.  Posar 
al  punt  de  dall.  Fr.  A- 
martillar  un  arma  de 
foch.  Amartillar.  Saber 
quants  punts  calsa.  Loe. 
fam.  Sondear  la  sabidu- 
ría, averiguar  los  alcan- 
ces de  una  persona.  Se- 
nyalar punts.  Puntar. 
Tant  bon  punt.  Adv.  Al 
punto  que,  al  instante, 
luego,  enseguida  que. 
Punta.  Extremitat  aguda 
de  qualsevol  cosa.  Sumi- 
dad, cúspide. Punxa.  Pua. 
V.  Tatxa,  Gabarrol.  P. 
de  agulla.  Part  mínima  de 
alguna  cosa.  Chispa.  P. 
de  alguna  cosa  alta.  Ci- 
ma, remate,  cúspide.  P.  de 
ángul.  Cornijal.  P.  de  in- 

Eeni.  Agiideza.  P.  del  al- 
a.  Alborada.  P.  del  dia. 
Al  amanecer,  á  la  albora- 
da. P.  del  dit.  Yema  del 
dedo.  P.  del  eix.  Pezón. 
P.  de  la  escarchofa.  Ga- 


PUN         349 

vilancillo.  P.  del  matalàs, 
coixí,  etc.  Cagajón.  P.  de 
seda.  Blonda.  P.  de  terra 
en  lo  mar.  Repunta.  P.  es- 
treta. Blondina.  A  punta 
de  sol. 4  i  salir,  al  rayar  el 
sol.  A  puntapeus.  Adv.  A- 
bundantemente ,  con  pro- 
fusión. Fèr  punta.  Fr.  A- 
cabaren  punta  alguna  co- 
sa. Acabar,  rematar  en 
punta. ArúAT. A  puntar. Yér 
puntas.  Fr.  Competir  ab 
altre.  Medir  lanzas.  Posat 
de  punta  ó  apuntat  .Terme 
de  blasó.  Apuntado.  Te- 
nir punta  de  agre  un  li- 
cor. Fr.  Comensar  á  tor- 
narse agre.  Repuntar,  a- 
puntar.  Pl.  Puntas.  Cert 
teixit.  Encajes,  blondas. 
Las  banyas  del  toro.  Cuer- 
tios.  (Puntacion. 

punfaeíó.        Puntuació. 

puntada  de  peu.  Punta- 
pié, puntillazo,  puntillón. 

Puntagdt.  V.  Punxagut. 

Puntal.  Lo  pal,  etc.  que 
serveix  pera  sostenir  algu- 
na cosa. Encamación ,  abi- 
taíive, tentemozo,  tangani- 
llo, muleta.  Lo  pal  ó  iforca 
pera  sostenir  las  brancas 
deis  arbres.  Rodrigón.  La 
fusta  unida  á  altra  hori- 
sontal  desde  la  qual  va 
en  direcció  inclinada  á 
apuntalar  á  altra  també 
horisontal.  Tornapunta. 
La  viga  ab  que  s'  apunta- 
lan las  minas.  Adema. 
Posar  puntals  als  arbres. 
Rodrigar.  [tilla. 

Puntalet.  Muleta,  mule- 

Puntapeu.  V.  Puntada 
de  peu. 

Punteijs:.  Ac.  de  puntejar 
ab  la  guitarra  ó  Bandur- 
ria. Punteo.  {jalear. 

Puntejar.  Puntear,  bru- 

Punter.  Instrument  de 
sabater.  .Vareo.  Lo  toca- 
dor de  las  palmatorias  y 
bastonel  pera  senyalar 
las  lletras.  Puntero. 

Puntera.  Pía.  Siemprevi- 
va mayor,  yerba  puniera. 
La  virolla  en  las  brani- 
llas  del  paraygua.  Cas- 
quilla.  Dona  que  fá  pun- 


350 


PUN 


tas.  Encajera,  randera. 

Puntería.  Asestadura. 
Pélidrer  la  punteria.  Fr. 
Apuntar.  Pérdrer  la  pun- 
teria. Fr.  Desapuntar. 

Puntet.  Petit  puní.  Pun- 
tico.  ¥A  que  's  posa  al 
cap  deis  canons  pera  pén- 
drer  la  puntería.  Mira, 
ptinto.  brújula.  V.  Baldó. 

Piinteta.  Dira.  Puntica, 
puntilla.  De  púntelas. 
Adv.  De  puntillas.  Posar- 
se de  púntelas.  Fr.  Ohir 
y  negar  ab  desagrado  una 
pretensió.  Ponerse  de  li- 
ñas ó  en  veinte  uñas. 

Puntill.  Instrument  pera 
trahallarlo  vidre.  Puntel. 

Puntilla.  Catxet  pera  a- 
cabar  de  malar  lo  toro  de 
plassa.  Cachete.  V.  Ribet. 

Piintiller.  Qui  mala  lo 
loro  de  plassa  ab  punti- 
lla. Cachetero,  puntillero 

Puntillo.  Honrilla.  De 
puntillo.  De  apuesta. 

Punti]lóí«.  Puntos  y  Pun- 
tnós.  Pundonorós.  Pun- 
toso, puntuoso.  Fogós, 
mòlt  sentit.  Pelilloso. 

Puntos.  V.  Puntillos. 

Puntual.  Exacte,  promp- 
te. Ea•acto,  fiel,  legal.  A-[ 
juslat.  Cierto,  cabal.'Rigi-^ 
Ao.  Severo,  rígido.  Fixo.; 
Clavado,  obediente.  I 

Puntualitat.  Exaclilut.i 
E,ractitud,  fidelidad,  re-\ 
ligiosidad,  precisión. 

Puntualment.  Adv.  Ile- 
ligiosamente.  (tar. 

Puntuar.  Ortogr.  Apun- 

Punf  uó.*;.  V.  Puntillos. 

Pun\a.  Punta  mòlt  agu- 
da. Punta,  pua.  La  punta 
ó  estelleta  que  's  clava  en 
la  carn.  Rancajo.  La  de 
la  montanya  pelada,  f  ¡dii- 
hre.  cima.  Las  cosas  ma- 
terials ó  inmaterials  que 
causan  dolor,  senlimenl 
y  pena.  Espina.  Lo  estí- 
mul. Aguijón,  estímulo, 
espuela.'       (xal  de  vella. 

Punxaclaus.  Pla.  V.  Cai- 

I*un\afla.  Picada,  ferida 
ab  punxa.  Punzada,  pun- 
zadura, pinchazo,  pin- 
i-liadiira.  picada,  picadu- 


PUN 

ra,  picazo.  Dolor  agut  é 
intermiten!.  Ramalazo, 
punzada.  P.  de  agulla  de 
cap.  Alfilerazo.  P.  de  a- 
gulla  de  cusir.  Agujazo. 
P.  deis  humors.  AÍed.  I>- 
licacion.  P.  de  llanceta. 
Puntura.  P.,  dolor  que 
causa  la  materia  de  un 
tumor.   Entrepunzadura. 

Pun.vadur.  Punzador. 

Punxasut.  Que  le  pun- 
xas.  Punzante,  puntoso, 
picoteado,  puntiagudo,  a- 
filado.  Cantellut.  Cogu- 
jonero.  Que  le  puntas  ó 
espinas.  Apuntado. 

Punxant.  Punzante.  V. 
Punxagut.  Punganl. 

Punxar.  Ferir  ab  punxa 
Punzar.  Ferir  ab  instru- 
ment punxagut.  Picar, 
pinchar,  aguijar,  aguijo- 
near, aguzar.  Descubrir 
las  cartas  en  lo  joch  pera 
conéixerlas  per  la  pinta. 
fírujulear.  Estimular  á 
algú  á  fèr  alguna  cosa.  Es- 
polear, tarazar,  estiinu- 
lar.  Conmóurer.  Alzapri- 
mar. Importunar,  moles- 
tar á  algu.  Hostigar,  espo- 
lear. Ferir  las  punxas  de 
un  arbusto,  etc.  Espinar. 
Molestar  algun  dolor. 
Punzar.  Comensar  á  ver- 
dejar  los  sembrats.  Aso- 
ma r.Vxinx&r  com  qui  mos- 
sega. Morder,  mordiscar. 
Punxar  los  humors  en  lo 
COS.  Med.  Velirar. 

Punxeta.  Petita  punxa. 
Espinilla.  La  persona  que 
pica  ab  páranlas  ó  ac- 
cions. Mordaz. 

Punxó.  Instrument  que 
termina  en  punta.  Pun- 
zón, pincho,  estilo.  V.  Bu- 
ri.  Qui  ó  lo  que  punxa. 
Punzador.  Impr.  Punta. 
La  llansela  pera  sangrar 
animals.  Lanceta.  Lo  ins- 
trument de  Ierro  que  II- 
san  los  marcadors  de  la 
piala  y  los  que  obren  ma- 
Irissas.  Punzan.  Lo  deis 
relloijers.  Árbol.  Lo  esli- 
mul  ó  incitamenl.  Agui- 
jo», estímulo.  Lo  bastonel 
de  que  penja  la  friiyta. 


PUNY 

Pezon.  La  alena  de  saba- 
ter, dreta  v  grossa.  £s/íj- 
quillador.  ͻl.  Punzoneria 
Puny.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Piulo.  Grapat.  Pu- 
ñado. Cop  de  punv.  Pu- 
ñetazo, puñada.  De  propi 
puny.  Adv.  De  propia  ma. 
Autógrafo.  Fèr  á  cops  de 
puny.  Atrabancar.  Fér  á 
cops  de  puny  alguna  cosa. 
Fr.  Feria  dépressa.  Har- 
bar.  Fet  á  cops  de  puny. 
Galopeado.  Ficaral  puny. 
Fr.  Amenassar,  subjectar 
á  algú.  Meter  en  un  puño 
ó  en  un  zapato.  Mossegar 
los  punys.  Fr.  Penedirse. 
manifestar  enfado  pera 
no  poderse  venjar.  Mor- 
derse los  dedos,  ¡ásmanos, 
las  uñas.  Rosegarse  'Is 
punys. Fr.Expressa  lo  sen- 
timent de  trobarse  bur- 
lat.i/ordecse  los  tabios.SeT 
del  puny  eslrel.  Fr.  Ser 
escás,  mesqui.  Cerrar  la 
mano,  ser  agarrado.  Te- 
nir al  puny  á  algú.  Fr. 
Tener  de  la  oreja. 

Punya.  Empenyo.  Empe- 
ño. V.  Esfors. 

Punyada.  Cop  de  puny. 
Puñetazo,  remoquete,  pú- 
nele. Cop  de  puny  a  la 
cara,  bofetada.  Mojicón. 
Coi)  de  puny  als  morros 
ó  al  nas.  Moquete.  Bara- 
llarse  á  punyadas.  Loe. 
Andar  á  trompis,  reñir  <i 
puñetazos. 

Punyal.  Rejón.  Lo  de  tres 
cayrcs.  Almarada.  Fabri- 
cant de  punyals.  Puñale- 

Punyala«la./?p/o»(7:o.(ro. 

Punyalet.  Dini.  I'iiñalejo. 

Punyar.  Insistir.  Porfiar. 

Punyat.  Lo  que  cal)  en  lo 
puny.  Puñado,  puño. 

Punyent.  V.  Punxant. 

Punyera.  Dret  de  un  gra- 
pat de  blat.  Puñado. 

Punyet.  Dim.  Pelit  puny. 
Púnico,  ¡ntñito.  Lo  joch 
deis  noys.  Cliina. 

Punyidà.  V.  Punxada. 
¡Punyir.  V.  Punxar.   Co- 
mensar   a    lenir    barba. 
1     Apuntar  el  bozo.  Vern  \»^ 
'     passions.  Punzar. 


QUA 

Pupil•la.  Pupila. 
Pupil•lar.  Papilar. 
Pupil-laritat,    ó  Pupil- 

latge.  Pupilaje.    [Pupilo. 

Pupil•lo.  Menor,    hoste. 

Puput.  Aucell.  Abubilla, 
?ípi«/)«.Cert  joch  de  noys. 
Gallina  ciega. 

Pur.  Sens  mescla.  Puro, 
mero.  Lo  cast ,  sant.  Ino- 
cente, puro,  incontamina- 
do, intacto,  terso.  Net. 
Limpio,  claro,  neto. 

Puracli.  Peix.  Puraco. 

Purament.  Adv.  Sola- 
ment. Meramente. 

Pure.sa.  Limpiesa,  nete- 
dat. Limpieza,  tersura. 

Purga.  Med.  Purgación. 

Purgaciú.  Lo  mes  en  las 
donas.  Compurgación, 
menstruo.  Neteja.  Lim- 
pia.Med.  Gonorrea. 

Purgatiur.  V.  Garbell. 

PurgacUira.**.  Pl.  Gran- 
zas. V.  Esporguerias. 

Purgant.  Med.  Lo  que 
p\iTsai.Purgatiio,catártico 

Purgar.  Passar  i'  acusat 
per  la  proba  de  la  purga- 
ció.  Compurgar.  Purifi- 
carse r  anima.  Eccpiar. 
3Iermar.  Disminuir,  re- 
bajar, aminorar.  Tornar 
á  purgar.  Repurgar.  r. 
Tomar  una  purga. 

Purgatiu.  Purgante. 


QUA 

Puriflcaciw.  La  acció  de 

purificar.  Lustracion. 
PuriiJcador.  Drap  ab  lo 

qual  s'  aixuga  'I  cálzer. 
Purificadero.  PuriGcato- 
ri.  Purificatorio. 

Purificar.  Netejar,  Apu- 
rar, acendrar,  acrisolar, 
depurar,  lustrar,  mundi- 
ficar, purgar,  limpiar. 
Quim.  Rectificar.  P.  lo  or. 
Cimentar.  P.  ios  metalls. 
Copelar.  P.  una  cosa  pro- 
fanada. Ecrpiar. 

Purisme.  Purismo,     (mo. 

PuritaniNnie.  Puritanis- 

Puritat.  Puresa,  enteresa 
virginal. Piireía,  puridad. 

Purna.  V.  Espuma. 

Púrpura  (Tenir  ó  péndrer 
lo  color  de).  Purpurear. 
Tenyir  ó  vestir  de  púrpu- 
ra. Purpurar. 

Purpurejar.  Purpurear. 

Purpúreo.  Coccíneo. 

Purucli.  V.  Poruch. 

Purulent.  Med.  y  Cir. 
Pie  de  pus.  Purulento. 

Pus.  Conj.  Denota  la  cau- 
sa, motiu  ó  rahó.  Pues, 
puesto,  supuesto.May  pus. 
Adv.  May  més.  Nunca 
mas.  V.  Pbsterma. 

Pusil-lániíu.  Menguado, 
pusilánime,  cagado. 

Pusil-latiimitat.Pii$i7a- 
•nimidad. 


QUA        3d1 

Pusillo  Petit. Pi/.si7o,pa  no 

Puisí*a.  Insecte.  Pulga. 
Ou  de  pussa.  Carrocha. 
Tenir  malas  pussas.  Fr. 
No  sufrir  ancas.  Mirar 
pussas.  V.  Espussar. 

Pussera.  Hero.  Zaraga- 
tona, llantén  de  perro, 
pulguera.  V.  Herba  de  las 
pussas.  (¡migas. 

Pusnós.  Pulgoso,  lleno  de 

Púi^tuia.  Med.  y  Cir.  Grá, 
crosta.  Postillo,  grano. 

Puta.  Humera,  prostituta. 
Cosa  de  putas.  Putesco. 

Putam.  Conjunt  de  putas. 
Putunismo.  Casa  de  pros- 
titució. Putería,  burdel. 

Putaner.  Putero.  Putero, 
putañero.  {nismo. 

Putaría.  Putaismo,  puta- 

Putejar.    Putear,    puta- 

putero.  Putañero,    (ñear. 

Putinejar.  V.  Potinejar. 

Putiner.  V.  Potiner. 

Puto.  Putero,  putañero. 

Putput.  V.  Puput. 

Putrel'acció.  Corrupció. 
Hedor,  hediondez,  putri- 
dez, podredumbre.  Pudor 
forta.  Hedentina,     (prer. 

Puírefiear.  V.  Corróm- 

Putriclesa.  Putridez. 

Pútrido.  V.  Corromput. 

Putx.  V.  Puig. 

Puynent.  V.  Punxagut. 

Puys.  V.  Desprès. 


Q. 


^.  Entre  'Is  antichs  era  lle- 
tra numeral,  v  valia  .500, 
y  ab  una  ralleta  sobre 
.^000.  (fireta,  códice. 

Quadern.   Cuaderno,    li- 

QuRtlernet.  Dim.  Cua- 
dernillo, cuadernito. 

Quadjutor  y  Quadjuto- 
ri.  V.  Coadjutor. 

Cuadra.  Sala  gran,  pessa 
quadrada.  Tarbea.  Espe- 
cie de  claustro.  'Crujía. 
Districte  de  un  batlle  en 
despoblat.  Coto  redondo. 

Quaüradament.  Adv. 
Cuadradamente. 

Quadradet.  Vigueta,  {lo. 

Quadrángnl.Cuaí^rán^ii- 


Quadrant.  Cuadrante. 

Quadrar.  En  sas  princip. 
acceps.  Cuadrar.  Fust. 
Traballar  las  pessas  de 
fusta  en  ánguls  rectes. 
Cuadrear.  Agradar,  con- 
venir. Agradar.  Pint.  Di- 
vidir en  quadros.  Cuadri- 
cular, recuadrar. 

Quadrarse.  r.  Formali- 
sarse,  posarse  serio.  For- 
malizarse, mesurarse. 

Quadrat.  En  sas  prmcip. 
acceps.  Cuadrado,  cuadro 
Especie  de  viga.  Cuadral. 
V.  Cayró.  (íí'ti. 

Quadratí.  Impr.  Cuadra- 

Quadratura.  Astron.  As- 


pecto cuartil.'Sàut.  fíedel. 

Quadrejar.  Cuadrar. 

Quadrejat.  Blas.  Jaque- 
lado, [xa.  Cuadrillo. 

Quarirell. Especie  de  flet- 

Quadret.  Dim.  Cuadrillo. 
Fér  cuadrets.  Pint.  Re- 
cuadrar, cuadrar. 

Quadricular.  Cuadrar. 

Quadriennal.  Cuatrie- 
nal, cuadrañal ,  cuadrie- 
nal. (V.  Quatrienni. 

Quadrienni.    Cuatrenio. 

Quailrigenal.  De  cada 
quaranta  anys.  Cuadrice- 
nal. 

Quadrilla.  Cuadrilla,  li- 
ga, lechigada,  patrulla. 


3o2 


QUA 


escuadra.  Quadrilla  de 
lladres.  Camada  de  ladro- 
nes. V.  Colla. 

Quadriller.  Qui  Torma 
quadrilla.  Cuadrillero. 

Cuadrillo.  Adorno  en  las 
mitjas.  Cuadrado. 

^uailrinietjtre.  Espay 
de  quatre  mesos.  Cuadri- 
meslre.  {Cuàdru/ilo. 

Quadriple.     Quadruplo. 

^uadrif^íl-labo.  Cuatri- 
sílabo, tetrasílabo. 

Quadro.  En  sas  princip 
acceps.  Cuadro.  March 
Marco.  Quadrat.  Cuadra- 
do. Pintura.  Pintura.  A 
tot  iiuadro.  Adv.  En  re 
dondo,  en  circuito,  al  re- 
dedor. Compartiment  en 
(luadros.  Arquit.  Recua- 
dro,        {do,  cuadrúpede. 

Quadrúpede  Cxiadrúpe- 

Quadruple.  Cuadruplo. 

Quadruplicar.  Cuadru- 
plicar, cuadripíe. 

Quadruplo.    Cuádruple. 

Quaix.  V.  Quasi. 

Qual.  Cual.  Cada  qual. 
.4dv.  Cada  uno.  Qual  vú- 
Uase,  ó  qual  vullau.  Cual- 
quiera que  sea.  De  qual. 
Adv.  De  qui.  Cuyo,  de 
quien.  Pel  qual.  Adv.  Por 
lo  cual,  por  lo  que.  (Algii. 

Qualcotii.  Pron.  indef.  V. 

Quaicun.  V.  Algú. 

Qualificar.  Calificar.  Ca- 
lificar,     (dad,  condición. 

Qualitat.  Calidad,  cuali- 

Quall.  V.  Cuall. 

Qual-lada.  V.  Colada. 

Quallar.  Coagular.  Isal 
com  reciprocn.  Cuajar. 

Qual!«eT4il.  Cualquier, 
cualquiera,  quienquiera. 
Pl.  Cualesquiera.        (vol. 

Qual»>eTulIa.  V.  Qualse- 

Quant.  Cuan,  cuanto.  En 
las  interrogacions  es  e- 
quivalent  en  quin  temps. 
Cuando.  Quant  menos. 
Cuando  menos.  Quant 
més.  Cuando  mas,  a  todo 
tirar.  De  quant  en  quant. 
De  vez  en  cuando.  En  cas 
que.  En  caso  que,  dado 
que.  Encara  que.  .1  unque. 

Quantia.  V.  Quantitat. 

QuantiÚM.  Cuantioso,  con- 


QUA 

siderable,  numeroso. 

Quanti4isanient.  Adv. 
Copiosament.  Copiosa- 
mente, crecidamente. 

Quantitat.  La  magnitut, 
número  ó  propietat  de 
qualse\ol  cosa  subjecta  á 
pes  ó  mesura.  Cantidad, 
cuantidad.  Fér  bona  al- 
guna quantitat.  Fr.  Ré- 
Lrer  en  compte.  Abonar 
en  cuenta,  cargarse. 

Quaranta.  Número  car- 
dinal Cuarenta.  A  lasqua- 
ranta.  .■Vdv.  lam.  A  tres 
quarts  de  quinse.  A  las 
mil  y  quinientas. 

Quarantè.  Lo  que  cum- 
ple '1  número  de  quaran- 
ta. Cuarentena,  cuarente- 
na, cuadragésimo.  La  vi- 
ga ó  fusta  de  quaranta 
pams.  Cuarentena. 

Quarantena.  Cuarente- 
na en  totas  sas  accep- 
cions menos  en  las  se- 
güents. Lo  edifici  desti- 
nat pera  purificar  las  co- 
sas suspilosasde  contagi. 
Lazareto.  La  santa  qua- 
rantena. Cuaresma. 

Quarentenal.  Quadrige- 
nal.  Cuadricenal. 

Quare»<ina  (Fér).  Fr.  Ob- 
servar cuaresma,  cuares- 
mar,        (cuadragesimal. 

Quare.*!nial.    Cuaresjnal, 

Quart.  Lo  que  completa 
el  número  quatre  en  or- 
de. Cuarto.  La  quarla 
part  de  alguna  cosa,  diar- 
ia parte.  Menguant  ó  crei- 
xent de  la  lluna.  Cuadra- 
tura, cuarto  creciente  ó 
menguante.  A  tres  quarts 
de  quinse.  Loe.  fam.  Sens 
la  rectilut  deguda.  Tor- 
cido. Auna  hora  irregu- 
lar. A  las  veinte,  á  las 
mil  y  quinientas. 

Quarta  .Asi  ron. Quadrant. 
Cuadiante,  cuarto  de  cir- 
culo. Mesura  de  oli  de  co- 
sa de  una  lliura.  Cuarta. 

Quarta.  La  dolsena  parí 
de  unaquarlera.  (jíar/a/. 
Mi'sura  de  oli.  Cuartán. 

Qitartago.  V.  Quartau. 

Quartanient.  Adv.  En 
cuarto  lugar. 


QUA 

Quartana.  Med.  La  febr» 
que  acomet  cada  quatre 
dias.  Cuartana. 

Quartau.  Especie  de  ca- 
ball,  haca  ó  roci  mitjá. 
Cuartago.  {cimano. 

Quartdeciniá.  Cuartode- 

Quartejar.  Cuartear.  V. 
Escorterar.  (ri. 

Quartel.  Cuartel.  V.  Bar- 

Quartelar.  Blas.  Dividir 
en  quartels.  Cuartelar. 

Quarteler.  Cuartelero. 

Quarter.  Mesura.  V. 
Quarta.  La  quarta  part 
dels  sólidos.  Cuarto.  Lo 
canter,  ma>  al.  Cántara. 

Quarlera.  Cuartera. 

Quarteró.  La  quarta  part 
de  una  arroba.  Cuarterón. 
La  quarta  part  de  una 
lliuia.  Cuartera. 

Quarteta.  Poét.  Redondi- 
lla, cuarteto.       [cuartete. 

Quarteto.  Poét.  Cuarteto, 

Quartifa.  V.  Califa. 

Quartilla.  V.  Quarteta. 
Doblegar  las  quarlíllas. 
ftlanesc.  Acuartillar. 

QuartilCo.  Ranxo,  com- 
panyia de  molías  perso- 
nas. Rancho.  La  quarta 
part  de  un  vinlidós.  Cuar- 
tillo. V.  Petricó. 

Quartillut.  Cuartilludo. 

Quarto.  En  los  edificis  a- 
posenlo.  Apjosejito,  cuar- 
to, estancia,  habitación, 
habitamiento.  Pis.  Piso. 
Moneda.  Cuarto.  La  quar- 
ta part  de  un  animal. 
Cuarto.  Qualsevol  de  las 
quatre  brancas  deis  avis. 
Cuarta.  En  lo  blasó. 
Cuartel.  La  quarla  part 
de  un  pa.  Cuarterón.  Pes- 
sa  de  dos  quarlos.  Pata- 
ca. Quarto  de  la  cnixa. 
Cuarto  trasero.  Quarto  de 
detrás.  Trasmano.  Quar- 
to del  pil  ó  del  ala.  Cuar- 
to delantero.  Quarto  reti- 
ra!. Retrete.  For  quarlos. 
Quarlejar.  ("uartear.  V. 
Escorterar.  Recullir  di- 
ner ó  vcndrer  bé.  Reali- 
zar, obtener  buena  renta. 
Tenir  bons  quatre  quar- 
los. F'r.  .Ser  robusto.  Te- 
nir quarlos.  Fr.  Tenir  di- 


QUE 

ners.  Estar  rico.       (uno. 

^uasciiu.  Cada  bu.  Cada 

4|aai^i.  Adv.  Cuasi,  casi, 
como.  Quasi  quasi.  Adv. 
Casi  que.  (seyol. 

Viia»)(iuevulla.  V.  Qual- 

<|uas(sí.  Substancia  ó  prin- 
cipi amarch  de  las  quas- 
sias.  Cuasina,  cuasino. 

Quatisia.  Arb.  Cuasia. 

Quaternari.  Lo  que  en- 
clou quatre.  Cuartenario.. 

^uiiteviiitat.  Col-!ocació 
de  quati'e.  Cuaternidad. 

^uatoríté.  V.  Catorsé. 

t^iiatrauyal.  Cuadrienal. 

Vuaífe.  Cuatro.  Quatre 
per  hu  y  quatre  tant.  Ex- 
pressió. V.  Quatretant. 
Quatre  camins.  Cuadrivio 

Quatre.  Numeral  ordinal 
que  's  junta  á  las  dése-' 
nas.  Cuatro.  cientos.: 

Quatrecetiís.       Cuatro- 

Quatredial.  V.   Qualri- 

Quatveiía.  Puja.        duá.j 

Quati-euadoi*.  Pujador. 

Quatreual.  Cuadrienal,, 
cuatrienal,  cuadrañal,  de 
cuatro  en  cuatro  años.       • 

Quatreta.  La  reunió  de, 
quaire  personas  ó  cosas. 
Cuatrinca,  cuarternion. 
Ranxo.  /?aí¡r/io.V.  Rotllo 

9*tit.tPtitani.Cuat  rotan  to. 

Quatri.  Moneda  de  pocli 
valor.  Cuatrín. 

9ua(rc<iuá.  Cuatridiano, 
cuatriduano,  cuatridial. 

Quatrieiini.  Cuadrienio,  '■ 
cuatrienio.  (me. ' 

ttuatrilMi•iiie.  Cuadrifor-. 

Vuatriua.  V.  Dobla  de 
quatre.  V.  Quatreta. 

Cuatrinca.     Cuaternion.' 

Quatrini.  V.  Quatri.         i 

Ifwe.  Conj.  casual.  Porque.', 
Preguntant  equival  á  a-| 
hóní.  Dónde. ilom.  Como.' 
¿Qué  hi  íarém?  Expr. 
¿Qué hemos  de  hacer?  ;Qué 
va  haver  dit !  Expr.  ;  Tú 
que  tal  dijiste!  Un  no  sé 
qué. Expr.  í'naquisicosa.: 

Quebrant.  Sentiment, 
llàstima.  Quebranto.  De- 
caiment.  Decaimiento, 
postración.  i'prer. 

Quebrantar.   V.    Rom-, 

Quebrar.  Fer  bancarrota, ' 

DIC.     CAT.     CAST. 


QUE 

I     abatrerse.   Fallir,   hacer 

quiebra  ó  bancarrota. 
Quebra.s.sa.      Esquerda. 

,     Grieta. V.  Clivella. 
Quebrat.  .\rit.  Quebrado, 

fracción. 
Quedada.  Fam.  Perma- 
nencia. Estancia,  perma- 

¡     nencia.  V.  Üelurada. 
Quedaiíieiit.  .\dv.  Quie- 
tamente, sosey  adámente. 

Quedar.  Restar.  Restar. 
soera/-. Permanéixer.  Ptr- 
manecer.  Quedar  per  al- 

¡  gú.  Fr.  Ño  verificarse  al- 
guna cosa  per  falla  de  al- 
tre. Fallar  por  uno.  Que-, 
dar  fet  un  ensa.  Fr.  Em- 
pacharse. V.  Ensa.  Que- 
dar mocat.  Fr.  Quedarse 
ti  buenas  noches. 

Quedar.<!>e.  r.  Perraanéi- 
xer.  Estarse,  permanecer. 
Pérdrerse  V  orador.  Per- 
derse, atascarse.  Quedar- 
se ab  la  boca  ijadada. 
Fr.  Aporrar.  Quedarse 
atrás,  l'r.  Parlant  de  ca- 
minar ,  iraballar ,  etc. 
Rezagar.  Quedarse  mort 
y  fret.  Fr.  Quedarse  yer- 
to, quedarse  de  una  pieza. 

Que«li».  V.  Quiet.      {beza. 

Quefe.  Superior,  .feje,  ca- 

Queler.  Ocupació.  Queha- 
cer, negocio,  faena.  Dar 
un  quelér.  Fr.  Dar  qué 
sentir.  V.  Traball. 

Queix.  Mejilla,  ingina, 
mandíbula.  Menjar  ab 
dos  queixós.  Fr.  fam.  Co- 
mer á  dos  carrillos. 

Queixa.  Pena,  sentiment. 
Sentimiento,  lástima.'Res- 
sentiment,  acusació.  Que- 
ja, querella.  Donar  quei- 
xa. V.  Queixarse.  Fèr  ó 
formar  queixa.  Fr.  Que- 
jarse, querellarse. 

Queixal.  V.  Caixal. 

Queixarse.  r.  Quejarse, 
querellarse,  clamar,  re- 
clamar, lamentarse,  las- 
timarse, sentir. 

Queixeta.  Dim.  Quejilla. 

Queixóíti.  Qui  's  queixa 
mòU. Quejoso,  querelloso. 

Queixosament.  Adv. 
Quejosamente,  quejumbro- 
samente. 


QUE 


3o3 


Queíxosísíiiiu.  Sup,  Que- 
josísimo, (lo.  Que  el. 

Quel.  Contracció  de  Que 

Quel!.  Contracció  de  Que 
ell.  Que  el.  V.  Aquell. 

Queni.  Persona  del  verb 
cremar.  Quemo.  Contrac- 
ció  de  Que  me.  Que  me. 

Queii.  Contracció  de  Que 
ne.  Que.      [nos.  Que  ncs. 

Queu!«.  Contracció  de  Que 

Quera.  Lo  corch  y  la  pols 
que  fa.  Carcoma.  La  per- 
sona que  esta  sempre  mo- 
lestant y  queixantse.  Que- 
jicoso, quejumbroso. {mar. 

Querar.   Carcomer,    bro- 

QueratoBu.  Cir.  Instrum. 
de  cirugía.  Queratomo. 

Querei(i-ó.  .irb.  Especie 
de  alsina.  Qutrcitron. 

Querelar.  V.  Querellar. 

Querella.  V.  Queixa. 

QuerelIa<C(ir.  Querellan- 
te, querelloso.  (dor. 

Querellant.  V.  Querella- 
Querellar.     For.    Citar. 
Citar,  emplazar.  For.  Po- 
sar ó  formar  una  deman- 
da judicial.  Querellarse. 

Querellat.  Acusat,  citat. 
Acusado,  emplazado. 

Querelló»).  Querellador, 
querellante.  V.  Queixós. 

Querute.><.  Insecte  que  's 
cria  en  la  grana.  Carmes. 
La  preparació  química 
del  antimoni.  V.  Kermes. 
Grana  quermes.  Coscojo. 

Qüern.  V.  Quadern. 

Qüerna.  La  quarta  part. 
de  una  cosa  especialment 
del  pa.  Cuaderna.  La  cor- 
da de  quatre  camas.  Cuer- 
da de  cuatro  ramales.  Mil- 
ja  qüerna.  Meytat  de  un 
panet,  tallat  en  rodó.  Me- 
dia cuerna.        [Querubín. 

Querubí. Esperit  angélica 

Querúbicli.  Querúbico, 
querubio.         (se.  Que  es. 

Ques.  Contracció  de  Que 

Quest.  V.  Rastre,  Senyal. 

Questa.  V.  .\plega. 

Qü.e«$tió.  En  sas  princip. 
acceps.  CuesíiOíi.  Penden- 
cia, renyina.  Riña,  albo- 
roto. Ocasió,  cas.  Caso, 
ocasión.  Ret.  Controver- 
sia. Qüestió  finita.  Ret. 
2.3 


354 


OLI 


QUI 


Preguyila  particular.  ]     jtacato.  V.  Quietut 

Qüesliòinfinita.  Ret. /'re- Quïetiit.  Sosiego,  j>aciji 


yunta  general.   Posar  en 
qüestió.  Fr.  Poner  ei^  dis- 
puta, en  tela  de  juicio. 
Que.«ti<>nable.    Cuestio- 
nable, d  i  "fi  atable,  probk- 


cacion.  calma,  traiujuiti- 
dad.  V.  Silenci. 


QLI 

cuagenorio.  [quagésifno. 
QuínquagéHSim.  Quin- 
^uínquenni.   De     cinch 

anvs.  Quinquenio. 


jQuilat.  OuiVa'e.  Examinar  Quíñquer.  .Mena  deliu 


105quilats..4''/Ui7aííir.Pes 
de  quilal.  iíanjelin. 


menera.  Quinqué 
ra  de  Argan. 


lamjm- 


(iJispHtar.  QuiXixt-Av.  Aquilatar.  .^-  Quintiaillaria. Botiga  de 


Qüestionar.      Disputar,  i     quilalar. '(\y\\\(í.QuiUfero. 
Qiie*itionarí.  Tractat  de  Quüíl'er.  (Jue  té  ó  porta 


'qiiestion^.  Cu.r$tionario.    Quilla   Estar  en  .  Fr.  Es- 
Qüet^tioneiar.  Altercar. 
Qiiestor.  Cuestor. 
Qüe.'ttura.  Cuestura. 
Que.MviíIla.  V.  Qualsevol. 
Quet.  -apócope  de  Que  te. 
Que  te.  Quetzable. 


quincalla.  Quinquillería, 
buhonería.  Quincalla,  co- 
sa baladi.  Quincalla. 
tar  construhintse  alguna  Quinqniliayre  v  Quin- 


embarcació.  Estar  en  gra 
da.  Falsa    quilla.    Naut 


quiller.  Quinquillero,  bu- 
honero,    'nos.  Quien  nos 


Zapata.   Fondejar  ab   la  Qain.>>.  Contracció  de  Qui 


quilla.     Encallarse.     Fr. 
Ñaul.    l'arar,  zabordar. 


QuetHSíi.  Aucell  americà.  Quilma.  V.  Esportí,  Cofi 


Quetx.  Naut.  Quech 

Quetxentari.   Embarca 

ció.  Cachemarin,   cacha 

marina,  quechemarin. 


Quinjve  ó  Quinze.  Quince. 

A  tres  quarts  de  quinse. 

Adv.  A  las  veinte. 
Quilo.  Sucli.  humor. yugo.  Quinf<é  ó  Quinzè.  Quince- 
.Quil<»ni.   Extremitat  lla-      no.  decimoquinto. 
I     bial  del  nas  dels  mami-  Quiii*>ena    ó    Quinzena 


fers.  Quilomo.   'loplastia. 


Quetxo.  Ad.  Poco  (i  fioeo.  iQuiloplá.stica.Med.C'ut 

Que^iuper.»!.  Pl.  Víieres.  Quilopoye.xis.  Med.  (íuí- 
comestibles,  lituall•is.  '  "    ' 

Quex.  V.  Queix. 

Quexa.  V.  Queixa. 

Quevar.se.  V.  Qucixarse. 

Que\ó.«.  V.  Queixós. 

Queyatge.  Peix.  Queyaje. 

Queypó.  Pta.  íVce.V.  Eri- 
ca. Bruguera. 

Qui.  Proñ.  relat.  Qhí, cua?, 
quien.  Pl.  Quins.  Los 
quals.  Los  cuales. 

QuiaNme.     Conjunt     de 


losis.  me.  Qiiien  me 

Quiui.  Contracció  de  Qui 

Quiniei-a.    Pesar,   senti- 
ment. Pesadumbre,  desa-  Quint.  Quinto 
zon.  Odi.  Ojeriza,  mohi 
na,  tirria,  enemiga.  Pen- 


Cada  una  de  las  parts  de 
un  tol  dividit  en  quinse. 
Quindécima.  I  n  deis  re- 
gistres de  laorga-Quíncc- 

Quin.<iet.  V.  Viniidos.  na. 

Quinf<etulla.  V.  Qualse- 

Quint.  C»uínío.  vol. 

Qninta  lalsa.  MiJs.  Inter- 
val-lo.  Quinta  remisa. 


dencia,  renyina.  Penden-  Quinta.  V.  Quintar. 


da,  riña.  Ansia.  Cuidado 
Tenirquimera.Fr.  Passar 
ansia.  Estar  ansioso. 
Quimérich.     Quimérico, 
quimerino,  fabuloso. 


(Í: 


duas  parts  ó    cosas  que  Quiniifer.  Que  conté  qui- 

íorrann  creu.  Quiasmo.     |     mo.  Quimifere. 
Q]iia<>tre.  .Med.  Embenat  QuiniiMnie.  Quimismo. 

que  té  la  forma  de  equis    ~    '      '      ''        "        '" 

Quiastro.  'Rut-lia 

QuicaraqiiícliN.  Pta.  V 
Qnici.  V.  Pollaiiucra 


QuiniÓN.  Lleno  de  quimo. 
Quin.  Qiif.  cual.  [que. 

Quinal.  Naut.Con/raotifn- 
Quinat.  Quim.  Quínalo. 


Quiíl.  '.\qui  ó  en  aixó  está  Quinavre.  Quinario. 
1;.  Fr.  .Ihí  està  el  nudo  Qciincaüa.  Cosa  de  poch 


de  la  dificultad,     (didad. 
Quiditat.  Predicado,  qui- 
ntet. Assossegat  ,  tran- 
quil. Q"ieíC(.naci/?''o,pí(/- 

cido.  reposado,  sosegado,^ ^u\ncst.\U\.  Quadrupedo.i 
íran'/üí/o.  sunrf.l'satcom  Quincurió.  Quincurion. 


Quintament.       Quinta- 
miento,  quinta. 
I  Quintana.  Camp  prop  de 

'  poble.  Quinto,  quiñón. 
Joch  antich  que  se  solia 
fér  en  las  Testas  públicas 
Juego  sarracino. 

Qaintanal.  Lo  que  cont< 
un  quintar.  Quintaleño. 

Quintanari.  Del  quiñi 
año,  quiutanario. 

Quintar.  Lo  pes  de  qua- 
tre arrobas  catalanas  y  lo 
piló  pera  pesar  lo  que  en- 
tra en  un  quintar.y"ííH«/ 


I  Quintarer.  Quintalero. 


valor  ó  despreciable.  3/b- 

neria.  futilidad.  _ 

Quincallería.   V.  Quin-  Quintener.  Quinterno. 

quillana.  Quincijon.  Quinti.   Especie   de  lela. 

■  Quintin.  Illa. 

Quintilla.  Poét.  flerfoiirfí- 

adve'rbi  ó  interjecció. Que-  Quindeciiuvir.  Oui»í/e-i  Quinto.  Soldat  novament 

cimriro.         idecimrirato.'  '    '   '    "      '-    "       *-- 

ra-'QuInilecimvirat.  Quin 


do,  con  tiento 
Quieta  '.\  la 


Adv. 


llandíto.  sile7iciosamente,  Quinileni.       Quinqueni. 


mansamente,  bonicamen- 
te, de  callada.  (tar. 
Quietar.  Aquietar.  ^7i(i>- 
QuietiNme.  Quietismo. 
Quietó.  So-sesat.  Qued'to. 


Quinquenio. 
Quiñi.  Arb.  Quino. 
Quinó.  Quim.  Quinan. 
iQuinole.jar.  Quinolear. 
Quinquasennri.    C'"'" 


quintat.  Hisoño.  Quinter- 
no. Quinterno. 

Quionomel.  Mescla  de 
neu  y  de  mel.  Qui07wmlel. 

Quiràtar.  Aquilatar,  apu- 
rar la  \erilat.  Aquilatar. 

Quirip.  Arb.  Especie  de 
palinera.  Quiripo. 


RAB 

Quiroplast.  Especie  de 

instrument    afinador    de 

pianos.  Quiroplasto. 

^I^uirópter.  2ool.  Quiróp- 

tero.  (quirontenia. 

Qilirotwnia.    Quirolenia, 

^iiirra.  fluptura,  hernia. 

V.  Trencadura. 
Quirúrgicii.V.  Cirúrgicti 
^iiiei.  Contracció   de  Qui 

se.  Quien  se. 
QuitiCft .  Merda. Z uUa . {uno 
^uií^eú.  Cada  hu.  Cada 
^ui!!i<tiiillóí4.  Pelilloso,  re- 
peloso, pleiteante^  pleitista 
9ui»>sá.  Adv.  Tal  vegada. 

Tal  vez,  acaso,  quizas. 
Qiiíkmo  y  Quissoy.  Gosset. 
Perrito'  perrillo. 


RAB 

f^iiíMt.  Estimat,  volgut. 
Quisto,  acepto.  (na. 

Quista.  V.  Capta,  Almoy- 

Qiiiste.  Min.  Roca  l'uUò- 
sa.  Pizarra. 

Qiiiüitó.  Captador.  Cuestor 

Qiii»^torejar.  V.  Pidolar. 

QuÏMvuIla.  Cualquiera. 

Quitació.  V.  Quiíamcnl. 

Qiiilaiiitent.  fíedencion, 
quitamiento,  quita. 

Quitar. Desempenjar,  res- 
catar. Hedimir. 

Quiti. Exempt.  Quito.  Que- 
dar quiti.  Fr.  Quedar  en 
paz,  satisfeclw  el  débito  ti 
obligación.  Ser  quili.  Fr. 
Pagar.  {quicia. 

Quítia.  Franquicia.  Fran- 


RAC 


355 


Quitrà.  Alquitrán,  brea. 

Quit.xalla.  Fam.  Criatu- 
ra m .  C/i  i  9  « ¡7 /o  s ,  c/i  ?7  ju7os . 

Quit.votaeaineiit.  Adv. 
De  una  manera  quitxo- 
tesca.  Quijotescamente. 

Quitx4»te.<^fli.  Quijotesco. 

Quixal.  V.  Caixal.        (te. 

Quocient.  Aritra.  rocíMi- 

Quócüliíiet.  Quodtibeto. 

Qu4»<nil>éticli.  Propi  del 
quúdlibel.  Quodlibetal . 

Quoleoiii.  Colcom  ó  Qual- 
com.Pron.  indel.V.  Algú. 

Quouiani.  V.  Tali'is. 

Quoranta.  V.  Quaranta. 

Quota.  Tatxa,  porció  de- 
terminada. Cupo,  cuota. 


R. 


R.  Es  abreviatura  de  Real, 
Reverendo  y  Reverencia. 
Aniiguamenl  era  nume- 
ral \  valia  80,  V  ab  una  rá- 
llela sobre  80.000. 

Kab.  Peix.  Pejesapo,  rana 
marina  ó  pescadora. 

Raba.  V.  Rave. 

Rabuila.  La  cua  del  bes- 
tiar. Rabo.  V  extrem  de 
la  espinada.  Rabadilla, 
hueso  sacro.  La  carn  del 
bestiar  mort  que  loca  á  la 
cua.  Maceta.  V.  Cua. 

Rabada.  Lo  pastor  que 
segueix  en  orde  al  majo- 
ral.  Rabadán.  Lo  mosso 
del  pastor.  Zagal. 

Raba(lit<|uí.  Pessa  anti- 
gua de  artillería  de  poch 
calibre.  Rabadoquin. 

Rabal.  Arrabal.  Arrabal. 

Rabaiii.<«üa.V.Rebanissa. 

Raba<|uet.  Instrument 
músicli.  Rabel ,  rabelejo. 
Pta.  Carabassa  d'Egipte. 
Calabaza  totanera. 

Rabárbaro.  Ruibarbo. 
Pta.  y  arrel.  Ruibarbo. 

HabaÑsa.  Tronch.  Cepa. 
A  rabassa  morta.  Adv.  A 
primeras  cepas. 

RabaMf«ó.  Dim.  Tronquet. 
Cepita.  Carbó  de  rabassó. 
Carbón  de  arranque. 


bplel.  Cagarria,  crespilla. 

tla^mtisnt.  Rebolludo ,  re- 
hecho, recio,  doblado. 

Raba.<«ta.  Tafarra.  Ata- 
hai^re,  lomera  ,  retranca, 
sotacola,  gurupera. 

Rabe.  V.  Rave. 

Rabejar.  Mullaria  roba, 
plats,  etc.  Enjuagar.  V. 
Esbandir.  Mullar  lleuge- 
rament a  algú.  Rabosear. 

Rabell  y  Rabequet.  V. 
Rabaquét.  (banissa. 

Rabeni!<i.sa.  Pta.  V.  Re- 
Rabí.  Mestre  ó  doctor  en- 
tre  juheus.  Rabino.  Ra- 
biós. Berrin. 

¡Ràbia. (ó/era,  saña,  cora- 
ja.    despecho.    Ab   ràbia. 

[  Rabiosatnente.  Mal  de  rà- 
bia. Hidrofobia.  Péndrer 
ràbia.  Fr.  Péndrer  mali- 
cia. Encolerizarse,  inco- 
modarse ,  tomar  cólera, 
rabiar.  Tenir  rabia.  Fr. 
Tomar  tirria,  tornar  tema. 

Rabiada.  Rabia.  Péndrer 
una  rabiada.  Fr.  Montar- 
se en  cólera,  enfurecerse, 
irritarse,  eaas¡>erarse,  sa- 
lirse de  madre. 
Rabiar.  Desitjar  ab  ansia. 
Desesper'arse ,  anhelar. 
Fer  rabiar.  Fr.  Molestar. 
E,rns¡icrar.  incomodar. 


Rabassola.    Especie    áe ' Kahieta.  Rerrenchin,be) 


rinche.  V.  Rabióla. 

Rabini^nie.  Rabinismo. 

Rabióla.  Rabieta,  rabieti- 
lla,  fanfurriña.  La  mali- 
cia que  prenen  las  cria- 
turas. Berrenchín,  berrin- 
che. Dit  del  noy  que  la  té. 
Berrin,  berrinche. 

Rabióí^.  Qui  té  rabia.  Co- 
lérico, sañudo,  sañoso,  be- 
jín, furioso.  Qui  té  mal 
de  ràbia.  Hidrófobo.  Qui 
fàcilment  s'  enlada.  Pa- 
parrabias, perrengue. 

Rabiosüanient.  Adv.  Ca- 
ninamente, con  rabia. 

Rabo.  V.  Rave,  Róssech. 

Rabolí.  Mata,  arbusto. 

Rabo.*>a.  Pla.  Amor  de 
/loríeíaJio.V.  Guineu,  (ho. 

Rabosí.  Raposuno,  raposi—^ 

Rabost.  V.  Rebost. 

Raboster.  V.  Reboster. 

Rabujar.  Y.  Rebujar. 

Racadai^.  V.  Arracada, 

Racar.  Dóldrer.  Sentir^ 
doler,  saber  mal.  Agradar 
una  cosa.  Cuajar,  petar. 

Raceió.  Pitansa.  Pitansa. 
Porció.  Porción,  parte. 

Racei4>nar.  Dar  raciones. 

Raccioner  ó  Racíoner. 
Racionero.  {cioncita. 

Raceionela.    Dim.    Ra- 

Raeell.  Náui.  Prim  du 
proa  y  popa.  Racel. 


356 


RAH 


Racínnabilitat.  Racio- 
nalidad,  racionabilidad. 

Racú.  L'ángul  que  forma  la 
unió  de  duas  paréis.  Hin- 
cón, cornijal.  Lloch  reti- 
rat, ocult.  Escondrijo.  Lo 
interior  del  ánimo.  En- 
tresijo. Las  cosas  de  u» 
comú  reservadas  pera 
quant  senecessitan..4/ra- 
dos.  Saber  tols  los  racons. 
Fr.  V.  Tasquera. 

Raconada.  Racó  que  for- 
man dos  cossos.  Binco- 
nada.  Lo  menjar  que  no 
s'  assenta  bè.  Embarazo, 
embargo,  empacho,  cru- 
deza. iCÓ.  Rinconera. 

Baconera.  Tauleta  de  ra- 

Racoliet.  Dim.  Rinvonci- 
llo.  Cosa  reservada.  ,4/- 
zados.  Y.  Poma  per  la  sel. 

Radicar.  Posar  arrels, 
arrelar.  Arraigar ,  echar 
raices,  encepar,  pegar, 
prender,  asir.  {tro. 

Radio.  Geom.  Semidiáme- 

Radiómetro.  Mat.  Bácu- 
lo de  Jacob.  {zo. 

Raedi.oi  ó  Ralladís.  Raedi- 

Raedura.  V.  Ralladura. 

Rael.  V.  Arrel. 

Raelar.  V.  Arrelar. 

Ráfacli.  Ala  de  teulada. 
Vuelo,  tejaroz.  alero,  rafe. 
Fér  rafachs.  Fr.  Rafear. 

Ráfaga.  Bufada  forta  de 
vent  que  para  luego.  Bo- 
canada de  viento.        (ral. 

Rafal.  V.  Emparrat,  Par- 

Rasa(\o.  Patge.  Rodri- 
gón. Lo  mosso  de  soldat 
pera  poriar  llen>a  y  ay- 
gua.  Leñador. 

Mas*iitsell.Multitud,  pes- 
te, hervidero,  riolada ,  ha- 
to, torbellino,  ventregada. 

Raiiini.  Lo  fruyt  del  cep 
ó  parra.  í"i«  ,  racimo. 
Rahim  hórt.  L'va  silves- 
ire.R.  de  dálils.  Támaras, 
racimos  de  dátiles.  Raliim 
de  llop.  Pta.  V.  Crespi- 
nell  picant.  R.  de  penjar. 
l'va  colgadiza.  Ranim 
deis  art)res.  (^andelica, 
candelilla.  Rabim  desgra- 
nat. Granuja.  Rahim  fo- 
nyat.  V.  Rapa.  Rahim  ne- 
jííe.  Ira  nerjra,  tínín.Ra- 


RAH 

him  picapoll.  Uva  nlbilla. 
Rahim  primerench.  Lije- 
ruela.  Rahim  rojal.  Lari- 
je.  Barreja  del  siich  de 
rahims.  Remosto.  Conser- 
va de  rahims.  Uvate. 
Grans  del  rahim.  Granu- 
ja.Ven^oy  de  rahims.ro/- 
gajo  de  uvas.  Traurer  ó 
fér  rahims  los  arbres.  En- 
candelar.. Semblant  al  ra- 
him. Arracimado,  uval. 
Unirse  en  forma  de  ra- 
him. Arracimarse. 
Rahiiuada.  Uvada. 
Rahiiiiat.  Mostillo. 
Rabiuiet.  \i\m.Racimillo 
Rahtniíloruie.  Racimi- 
forme, cimifero. 
Rahiniós.  Racimoso,  ra- 
Ralió.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Razón.  Motiu,  cau- 
sa, proba.  Causal,  título, 
prueba,  viso.  Judici.  Jui- 
cio. Ab  rahó.  Adv.  Ab  fo- 
nament. Fundadamente. 
Ab  justicia,  iíeritamente, 
merecidamente.  Donar  ra- 
hó. Fr.  Informar.  .Voíi- 
ciar.  Donar  motiu.  Dar 
motivo,  ocasión.  En  rahó. 
Adv.  En  virtud .  en  cuoti- 
zo. Estar  carregat  de  ra- 
hó. Fr.  Tener  sobrada  ra- 
zón. Fér  fér  la  rahó.  Fr. 
Hacerse  obedecer  ,  hacer 
entraren  vereda.  Posarse 
á  la  rahó.  Fr.  Ponerse 
bien.  Posat  en  rahó.  Aco- 
modado. Reduhirse  á  la 
rahó.  Fr.  Venirse  á  fti/e- 
?ins.  Pl.  Rahons.  barallas, 
disputas.  roïifiíJirfrt*.  dis- 
putas. Anar  ó  venir  ab 
rahons.  Yt.  .indar  en  di- 
mes y  diretes.  Fr.  Anársen 
en  rahons.  Fr.  Asirse  de 
las  rayyias  ó  andar  por  las 
ramas.  Buscar  rahons. 
Fr.  Provocar  ,  buscar  á 
uno  la  boca,  üeixarse  de 
rahons.  Fr.  Quitarse,  de- 
jarse de  cuentos.  Gastar 
rahons.  ¥t.  Gastar  frases. 
No  Ccarse  en  rahons.  Fr. 
.Vo  meterse  en  cuentos. 
Passar  ó  fér  passar  ab 
rahons.  Fr.  Traer  entre- 
tenido con  palabras,  dar 
con  la  entretenida.  Tenir 


RAJ 

rahons.    Fr.    Barallarse. 
Escarafielarse.  reñir. 

Ralionable.  Conforme  á 
rahó.  Razonable.  Tal  qual 
rahonable.  Razonablejo, 
razonable,  regular. 

Rah«>nal>leiiien(.  Adv.. 
Razonablemente. 

Rahouador.  Razonador. 

Ralioiiar.  V.  Enrahonar. 

Raliora.  V.  Ralladora. 

Raig.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Rayo.  Radio.  Radio. 
Las  fustas  unidas  pera 
conduhiralguna  cosa  pels 
rius.  Balsa,  maderada, 
armadía.  La  porció  de  sol 
que  passa  entre  los  nú- 
vols, l'ara  de  luz.  La  por- 
ció de  liquil  que  surt  ab 
forsa  per  part  estreta. 
Chorro,  caño.  Lo  de  llum 
petita  y  viva.  Destello. 
Raig  de"  llum  ó  del  sol. 
Raza.  A  bell  raig.  Adv. 
Copiosamenl.  .4  chorros. 
Escampar  raigs  de  llum. 
Fr.  Irradiar.  Posar  lo  raijt 
en  las  rodas.  Fr.  Enrayar. 

Raigue.^.  Pl.  .-Vgric.  Qtie- 

Rainia.  Resma,     'bradas. 

Rai.s  ó  Raiz.  Gobernador 
sarrahi.  Arraz,a>-raez. 

Rajada.  Peix.  Raya. 

Rajar.  Fluir  lo  liquit.ifa- 
nar,  fluir,  correr.  Despe- 
dir raigs  de  llum.  Radiar. 

Rajer.  Lo  qui  baixa  la  fus- 
la  per  los  rius.  Maderero, 
garochero.  íchorrito. 

Rajet.    Dim.    Chorrillo, 

Rajol.  Y.  Rajola. 

Rajola.  Ladrillo.  Rajola 
crua.  Adobe.  Rajola  de 
Yalencia.  Azulejo.  Rajola 
fina.  Rasilla.  Cop  de  ra- 
jola. Ladrillazo.  3Iotllo 
de  fér  rajólas.  Gradilla. 
Obra  de  rajola  de  Yalen- 
cia. Alicatado.  Retallar 
las  rajólas  ab  igualtat. 
Agramillar.    'Ladrillero. 

Rajoler.  Qui   fá   rajólas. 

Rajoieria.  Ladrillal. 

Rajoleta.  Petita  rajola. 
Ladrillejo.  La  fina  pera 
enrajolar.  Rasilla,  La 
mostra  de  los  teixits  per 
la  figura.  Ladrilla.  Ttfst. 
Tejuela,  tejoleta. 


RALL 

Rajolí.  Hilo,  hebra.  Fèr 
rajolí.  Fr.  Rajar  fil  à  fil. 

Hacer  madeja  ó  hebra. 

najolot.  Ladrillo  doble. 

nal.  Moneda,  fíeal.  Ral 
caíala.  Real  de  ardite.  Ral 
de  vello.  Real  de  velloi}. 
V.  Vintidós.  Ral  valencia. 
Realete.  {Ullo. 

Ralet.  Dim.  Realejo,  rea- 

Rall.  V.  Ralladora. 

Ralla.  Linea.  ¿í'nea,  raya. 
La  serie  de  paraulas  en 
linea  recta.  Renglón.  La 
que  's  passa  sobre  algun 
escrit  pera  esborrarlo. 
Tacho)}.  Terme  ó  limit  de 
alguna  provincia  ó  regne. 
Limite,  confin.  En  lo  joch 
de  pilota,  '1  senyal  que  's 
fá  aliont  se  para.  Choza, 
raya.  En  las  fustas,  pe- 
dras,  etc.  Veta.  A  la  ralla. 
Prop,  á  la  vora.  Al  pié, 
casi.  Escnurer  entre  ra- 
llas. Entrerenglonar.Yèx 
estar  á  ralla.  Fr.  Sujetar, 
tener  á  raya.  Fèr  rallas. 
Rayar.  Fèr  o  tirar  rallas. 
Fr.  Linear.  Joch  de  la  ra- 
lla. Rayuela.  Lo  que  se 
escriu  entre  rallas.  Entre- 
renglonadura.  Passar  la 
ralla  ó  terme.  Trasiermi- 
nar.  Rallas  en  lo  paper. 
Renglonadura.  Passar  ra- 
lla. Tachar,  testar,  bor- 
rar. Tres  en  ralla.  Cert 
joch.  Andaraya.  Qui  está 
en  la  ralla  de  dos  provin- 
cias. Rayano.  Fèr  rallas 
ab  punxó.  V.  Rallar. 

Rallador.  Raedor. 

nallail4»ra.     Instrument 

fiera  rallar.  Rallo.  La  pa- 
cta de  U  pastera.  Raedera 
Ralladura.  Raedura,  rai- 
miento, rasura,  raspadu- 
ra. Pl.Qiiim,  Rasión. 
Rallar.  F'ér  rallas.  Rayar. 
Passar  un  eos  dur  per  so- 
bre alguna  cosa  no  tant 
dura.  Raer.  Esgarrinxar. 
Arañar.  Aproximarse. 
Frisar.  Rallar  ab  lo  re- 
gle. Reglar.  Rallar  algu- 
na paraula.  Sopuntar.  Ra- 
llar lo  dia.  Alborear.  Co- 
sa que  se  pol  rallar.  Rai- 
itle.  Fácil  de  rallarse.  Rae- 


RAM 

I    dizo.  V.  Ratllar. 

Rallat.  Rayado,   rayoso, 

j     retablo,  veteado. 

Ralleta.    Dim.   Rayuela, 

I     virgula,  virgulilla. 

¡Ralló.  Especie  de  arma 

i     blanca.  Rallón. 

Rain.  Branca.  Rama.  Lo 
manollet  de  flors  ó  her- 
bas  que  serveixen  pera 
adornos.  Ramillete.  La 
branca  pera  cassar  au- 
cells.  A ròoíe/e.  La  madei- 
xa  de  fil.  Madeja.  Lo  prin-¡ 
cipi  de  alguna  malaltia.' 
Ramo.  Ram  de  aygua. 
Xu  ba  da ,  n  u  ba  rrada .  Ra  m 
de  boig.  Ramo  ó  vena  de\ 
loco.  Ram  de  escala.  Tra- 
mo ó  ramal  de  escalera.. 
Ram  de  fil  embullat.  Ma-' 
deja  sin  cuenda,  laberinto,  j 
Ram  de  sant  Pere  már- 
tir. Pla.  Espino  albar  ó, 
majuelo.  Posar  ram.  Fr. 
Véndrer  lo  vi  per  menor. 
Vender  al  ramo.  \ 

Rama.  Branca  trencada 
del  arbre.  Ramo,  gajo.  La 
estaca  pera  fèr  arbres. 
Rampollo.  La  que  's  dona 
al  bestiar  en  temps  de 
neu.  Ramon.  Lo  mòlt  nú-j 
mero  de  ellas.  Ramiza. 
Rama  inclinada.  Alabe. 
Rama  per  encendrer  lo 
forn.  Hornija.  Rama  pera 
cubrir  los  sarrions  del 
carbó.  Revoco.  Pl.  Rama- 
da, ramaje.  Aclarir  las 
ramas.  V.  Esporgar.  Ta- 
llarlas ramas  baixas.  E>i- 
faldar.  Tallar  rama.  Fr. 
Mòlt  enrahonar.  Garlar, 
charlar,    hacer  soga. 

Ramada.  Multitut.  Ma- 
ulada, muchedumbre.  V. 
Ramat.  Ramada  ó  vol  de 
aucells.  Randada.  Mana- 
da  de   porchs.   Vecera.     \ 

Ramada.  Quaresma,  de-! 
juni  diurno  deis  mahome- 
tans. Ramadan.     [halijo. 

Ramadet.  Dim.  Hatillo, 

Ramal.  Corda  pera  guiar 
las  cabalcaduras.  Cabes- 
tro, ronzal.  Cadena  gros- 
sa ab  argolla  que  's  posa 
ais  esclaus.  Camal.  La 
corda  que  's  posa  á  las 


RAM        357 

cabalcaduras  sobre  la  bo- 
ca. Rozo.  Posar  lo  ramal. 
F'r.  Encabestrar. 

Rauíalada.  Ramalazo. 

Ramaiar.  Encatjeslrar. 

Ramalaí^íío.  Inflamació, 
malaltia  de  las  cabalca- 
duras. Estrangul.  Cop  de 
rama.  Ramalazo. 

Ramalladas.  Pl.  Lleuge- 
resa, poca  firmesa.  In- 
constancia  en  las  personas 

Ramailola.  Rodeig,  es- 
cusa. Rod-eo,  efugio,  (sal. 

Ramasí^ada.  V.  Ramas- 

Rauías.sat.  Xubada, nu- 
barrada ,  lluvia  repentina 
y  tempestuosa. 

Ramat.  Lo  bestiar  que 
cuyda  cada  pastor.  Reba- 
ño, apero,  hato.  La  mul- 
titut de  cosas  de  una  ma- 
teixa especie.  Montón,  cd- 
fila ,  copia.  Lo  ramat  de 
bous.  Boyada.  Lo  de  mol- 
tons. Carnerada.  Lo  de 
boirechs.  Borregada.  La 
congregació  dels  fiéis. 
Grey.  (jo,  ramada. 

Ramatge.  Ramaje,  ramo- 

Raiuejar.  Fèr  rams  los 
tronchs.  Ramar. 

Rameller.  Ramilletero. 

Hamellet.  Ramillete. 

Ramelleter.V.  Rameller 

Ramenar.  V.  Remenar. 

Ramera.  Meretriz,  pros- 
tituta, {lia,  pututla. 

Ramereta.  Dim.  Rameri- 

Rameria.  Burdell./íiírrfeZ 

Ramet.  Dim.  Ramillo. 

Rameta.  Dim.  Ramilla, 
gajo.        [Espina  cervina. 

Ramuu-eatártieh.  Pla. 

Raiuó.  V.  Rumor. 

Ramorejar.  V.  Avalolar. 

Ramorós.  Sediciós.  Sedi- 
cioso, alborotador. 

Rampa.  Declivi.  Declive. 
vertiente.  Dolor  per  en- 
congiment  ó  arronsamenl 
de  nirvis.  Calambre. 

Rampant.  Declivi.  Ram- 
pa, declive.  En  lo  blasó. 
Rapante,  rampante. 

Rampell. /Irraíiçuf,  ve- 
na ,  altibajo  ,  ventolera, 
venida,  idea,  ímpetu. 

Rampellada.V.  Rampell 

Rampellut.  Venático,  a- 


358        RAN 

locado,  lunático. 

Haiupi.  Instruiuent  pera 
ventar  la  palla.  Bieldo. 
Pera  aplanar  la  terra. 
Tmillu.  V.  Rascle. 

Raiupinar.  Kecullir  la 
batuda  ab  lo  rampi.  Ras- 
trillar. Fam.  Fèr  correr 
la  unjila.  Rapiñar. 

Raiupoyna.  Cosa  menu- 
da y  de  poch  valor.  Za- 
randajas, morralla,  pur- 
riela ,  rebusco,  fárrago, 
paja,  broza.  Fam.  Gent 
baixa  y  despreciable.  In- 
fi7na  plebe,  populacho. 

Rail  á  rao.  Adv.  Indica 
que  una  cosa  eslá  mòlt 
arrimada  á  altra.  A  cer- 
cen, á  raíz.  Dit  de  una 
cosa  mòlt  plena.  Hasta  el 
tope.  Tallar  á  ran.  Fr. 
Cercenar,  cortar  á  cercen. 

JRana.  V.  Ueyneta.  Rana 
de  mar.  V.  Rab. 

Raiiart.  V.  Guineu. 

Rancellar.  V.  Coixejar. 

Ranceylóíí.  Zancajoso, 
zanquituerto. 

Rancli.  Rench,  coix,  des- 
llomal.  Remo,  cojo,  der- 
rengado, deslomado. 

Ranci.  Antich.  Añejo,  vie- 
jo. Paasal. Rancio,  rancio- 
so. Avaro.  Miserable, mez-\ 
quino,  roñoso.  Tornarse^ 
ranci.  Fr.  Enranciarse,' 
ranciarse,  ponerse  remeto. 
Dit  del  vi.  Añejarse.         | 

Ranciejar.  Saber  á  ran- 
cio, enranciarse,  ranciar-\ 
se,  enaceitarse.  | 

Raiiciesa.  V.  Ranció.       j 

Ranció.  Rancidez,  rancio. 

Rancia.  V.  Ranci. 

Raneo.  Cojo,  renco. 

Ranc«>r.  Y.  Rencor. 

Randell.  V.  .Mosquit. 

Ranell.  Rugall  del  mori- 
bundo. Sarrillo.y.  Rugall 

Rangifer.  Especie  de  ma- 
mífer. Rengífero,  tarando. 

Ranill.  V.  Aniñada. 

Ranillar.  V.  .\hinar. 

Ranquejar.  Renquear, 
ranquear,  claudicar. 

Rauunculaci.  Bot.  Ra- 
nunculáceo. 

Ranxejadtir.  Qui  ranxe- 
ja.  Rancheador. 


RAQ 

Ranxejar.  Ranchear. 

Ranxeria.  Lloch  abont 
se  ranxeja.  Rancheadero. 

Ranxert».  Ranchero. 

Ranx».  La  reunió  de  al- 
gunas personas  pera  men- 
jar en  rotllo  y  lo  menjar 
que  fan.  Rancho.  Náut. 
Allotjament  de  la  tripu- 
lació. Rancheadero,  ran- 
chería. Fèr  ó  menjar  ó  es- 
tar al  ranxo.  Ranchear. 

Rapa.  Lo  rahim  sense 
grans.  Escobajo,  rampojo, 
raspa.  La  flor  de  la  olive- 
ra. Cierne.  Pta.  V.  Sar- 
riassas  clapadas. Tenir  ra- 
pa las  oliveras.  Fr.  Estar 
en  eíeríie.  Tráurer  la  rapa 
deis  rahims.  Fr.  Descoba- 
jar.         (rol)ada.  Robada. 

Rapada.  Dit  de  la  dona 

Rapador.  Qui  rapa.  Ra- 
pante,  rapista. 

Rapadura.  Ac.  y  ef.  de 
rapar.  Rapamiento,  rape. 

Rapant.  V.  Rampant. 

Rapar.  Robar.  Arrebatar. 
Fam.  Afeyíar.  Rasurar. 

Rapat.  Ras  del  cap  ó  ce- 
lias. Raido. 

Rapetó.  Arl  mes  gran  que 
la  rapeta.  Rapelon. 

Ràpidament.  Adv.  Im- 
petuosamente,        (cidad. 

Rapidesa.  Rapidez,  relo- 

Rapiditnt.  y.  Rapidesa. 

Rápido.  Accelerat.  Veloz. 
Impetuós.  Raudo. 

RapinxeN.  Pta.  V.  Re- 
punxó.  (pillaje. 

Rapinya ./ío6o,  latrocinio. 

Rapinyar.  A  rrebatar , 
garrafiñar,  robar. 

Rápit.  Veloz,  rápido. 

RapótÍN.  Bofetada.  jVa/ío- 
tada,  manotón,  manota- 
zo, soplamocos,  tambori- 
lazo, tamborilada. 

Rapto.  Éxtasis.  EiVtasis, 
arrobo,  arrobamiento. 

Ra(|uer.  Embarcació 
lleugera.  Raquero,  (lante. 

Raqueta  (Joch  ab  la).  Vo- 

Raqueter.  Raquetero. 

Raquidicli.  Pertanyent 
al  raquis.  Raquídeo. 

RaquÍMagra.  Med.  Ra- 
qu  ¡sagre. 

Raquiti.  V.  Raquitich. 


RAS 

Raquitccb.  Raquítico. 

RaquitiNiue.  Raquitismo- 

Raqiiitont.  Cir.  Instru- 
ment pera  tallar  lo  ra- 
quis. Raquitomo. 

Rarament.  Adv.  Rara 
vegada.  Rara  vez,  por  ma- 
ravilla. De  un  modo  ex- 
traordinari ó  ridícul.  De 
un  modo  insólito. 

Rareler.  Enrarecer,  rari- 
ficar, rarefacer. 

Rarel'et.  Rarefacto. 

Rarejar.  Férse  raro,  per- 
drer  alguna  cosa  la  den- 
sitat ó  solidesa.  Rarear. 

Rareza.  Estranyesa.  Ra- 
ridad, extravagancia. 

Raretat.  Raridad,  rareza. 

Raritat.  Qualitat  de  lo 
raro.  Rareza,  ejrlrañeza. 

Rar4i.  De  poca  densitat. 
Ralo.  Extraordinari,  pocli 
comú.  Insólito,  contado. 
Excel-lent,  sobresalient. 
Insigne,  singular,  pere- 
grino. Extravagant.  Ex- 
traño, dificultoso.  Cosa 
rara.  Extrañeza  ,  aborto. 
Rara  vegada.  Ad\.  Kara- 
mente.  ra7-as  veces. 

Ra»i.  Lo  plá ,  llis.  Raso, 
descampado.  Dit  del  cel 
seré.  Sereno.  Al  ras.  .\dv. 
A  campo  abierto.  Tol  ras. 
Adv.  Sincerament,  ò'í/» 
rebozo,  sinceramente. 

Rasa.  Agrie.  Solcb  pera 
desayguar  las  heretats. 
Desaguadero,  surco  ma- 
yor.La  que  fan  las  ayguas. 
Barranca,  barranco.  Lao- 
bra  de  arrasar.  Rasadura. 

Radiadora.  Rasero,  raedor 

Rasar,  .\rrasar.  Arrasar. 
Rasorar,  posar  rasas  las 
mesuras.  Descolmar. 

Raí«cad«>r.  Rascadera, 
raedor,  rascadera. 

Rascadura.  Obra  de  ras- 
car. Raedura  ,  rascamien- 
to, rasura.  Peladura  en  la 
carn.  Descarnadura.  Pl. 
Las  llimaduras  de  la  pla- 
ta ú  or.  Cifanalla. 

Rascar.  Fregar  ó  gratar. 
Raer,  estregar,  frotar,  ras- 
nar.  Náut.  Fregar  las  em- 
barcacions. Afretar,  ¿«j/- 
rfeur.Cir.Registrar  y  new- 


RAS 

iar  lo  cráneo  ab  la  legra. 
Legrar.  Rascarlas  tripas. 
Passarhi  la  ralladora.  Ra- 
llar. Fani.  Fèr  un  rumor 
ó  sonido  desagradable. 
Cerdear,  cencerrear,  zan- 
garrear, {raspado. 

Raíücat.    Gratat.    Raido, 

Raüiciada.  Rastrillada. 

Kaí^clatlor.  Rastrillador. 
raslillador.  (ra. 

RaKCladura.  V.  Ballado- 

RaNclaiuent.  Rascamien- 
to, raimiento. 

Raüiclainouyus.  Agulla 
del  mon  JO.  Aguja,  espa- 
dilla, rascador. 

Ra^tclar.  Estovar  y  des- 
crostar  la  terra  ab  lo  ras- 
cle. Rastrillar,  rastillar. 
Resseguir  ab  lo  rascle  la 
terra  desprès  de  sembra- 
da. Escardar.  Arreplegar 
la  palla  ab  lo  rascle.  Ras- 
trear, {rastra. 

Raiscle.   Rastro,  rastrillo, 

Wlsificlet  Ras  trilla,  rastrillo 

Rawcló.  Rascle  petit.  Miel- 

Raser.  Náut.  Rasel.     {ya. 

Rasgo.  Ayre,  desembarás. 
Despejo  ,  desembarazo, 
des¡Mrpajo.  Rúbrica.  Rú- 
brica, rasgueo,  rasguea- 
do. Fèr  rasgos.  Rasguear. 

Rafigueix.  Rasgueo,  {dor. 

Ra»>j;ue.ia4lor.  Rasguea- 

Rasguejar.  Rasguear. 

Rasorai*.  Posar  rasa  la 
mesura.  Rasar,  descolmar 

Haf^pa.  Especie  de  llima. 
Escofina.         (Raspadera. 

Ra-^ipador.    Que     raspa. 

Raspadura.  Raspamien- 
to, raedura. 

Raspall.  V.  Respall. 

Ra»>palladura.  Ac.  y  ef. 
de  respailar. .•IrepíZ/arfííca 

Ra.'tpallar.  V.  Respailar. 

Rai^pany  Fruyta./fa.s/jofio 

Raspar.  Rascar.  Raer. 
Rascar  la  fusta.  Escofinar 

Ráspela.  Pta.  V.  Rotjeta. 

Raspós.  Aspre,  desigual. 
Áspero,  escabroso.  Dildel 
licor  picant.  Rascón,  ras- 
pante. Malagradós  ,  es- 
querp. Arisco,  vinagro- 
so, zahareño.  Desapaci- 
ble al  ohido.  Bronco,  du- 
ro. Se  diu  del  pel  rústich. 


RAS 

Híspido,  hirsuto. 

Rassa.  Casta,  raza,  ralea, 
estirpe,  progenie,  prosa- 
pia, prole,  linaje.  Ni  rassa 
ni  pols.  Expr.iV¿sei"ia/,  ni 
rastro  de  tal  cosa. 

Rae«ser.  Reces,  abrigall. 
Invernadero,  abrigaño, 
solana,  resolana,  carasol, 
abrigadero. 

Rassei-arse.  r.  Posarse 
al  rasser.  Ponerse  al  sol  ó 
al  abrigo,  abrigarse. 

Rasta.  Munt  de  pedras 
ó  tantos  pera  contar.  Cos- 
tal de  cuentas. 

Rastell.  Lo  instrument 
pera  netejar  la  relia  de 
la  arada.  An-íyarfa,  bastó- 
la, rejada.  Especie  de 
guardas  que  tenen  alguns 
panvs.  Rastrillo,  rastillo. 
La  hora  mes  forta  del  sol. 
Resistero,  resistidero. 

Rastellador.  Comporta, 
tanca  en  los  canals,  ci- 
quias,  etc.  Templadera, 
tablacho,  compuerta. 

Ra.stellar.  V.  Pentinar. 

Rasíellera.Pila.  Rimero, 
rima.  (car.  Rastrillo 

Ra.stilln.  Reixa  pera  tan 

Ra.*itoll.  V.  Restoll. 

Rastra.  V.  Rastre, 

Rastrar.  V.  Arrossegar. 

Rastre.  Pitjada.  Pisada, 
pista,  rastro,  huella.  Lo 
senyal  que  queda  en  ter- 
ra del  pas  de  qualsevol  co 
sa.  Vestigio,  rastro,  reli- 
quia. Indici.  i)/ííes/ra,a.so- 
mo,  indicio.  V.  Enfilada. 
Lo  rastre  que  segueixen 
los  gossos.  Viento.  Olor 
que  deixan  algunas  cosas 
Husmo.  Seguir  lo  rastre 
Fr.  Rastrear,  seguir  el  ras- 
tro. Seguir  los  gossos  1 
olor  que  deixa  la  cassa. 
Ventear,  ventrear.  Seguir 
lo  rastre  de  cosas  que 
deixan  olor.  Husmear. 

Rastreig.  Vol  de  aucells 
que  passa  casi  tocant  en 
terra.  Rastreo. 

Rastrejaiile.  Que  pot 
rastrejarse.  Rastreable. 

Rasfrejaiior.  Qui  ras- 
treja. Rastreador. 

Rastrejar.    Indagar  per 


RAT 


359 


conjectura»  o  indicis. 
Brujulear, columbrar.  Se- 
guir lo  rastre.  Rastrear. 
Rastrejar  las  cosas  que 
deixan  olor.  Husmear. 
Rastrejar  los  gossos  á  la 
cassa.  Ventear.  r.Clarearse 

Rastrel!. Tauló  pera  apla- 
nar la  terra.  Atabladera. 

Rastrellar.  Aplanar  la 
terra.  Atablar. 

Rastrer.  Rastrero. 

Rastrerainent.  De  un 
modo  \il.  Vilmente. 

Rasura.  Efec.  de  rasurar. 
Rapadura,  rapamiento. 

Rasurar.  Rapar,  afeitar. 

Rata.  Lo  mascle.  Ratón. 
La  femella.  Ratona.  Ava- 
ro, escás.  Tacaño,  apreta- 
do,  mezquino.  Prorata. 
Prorata.  R.  de  aygua.  A  l- 
mizclera.  R.  de  bosch.Lt- 
í-o/í.Rafa  penada  ó  pinya- 
AdL.Murciélago,vespertillo. 
murciegalo.  Cau  de  ra- 
ta. Ratonera.  Correr  la 
rata  per  lo  ventre.  Fr. 
Ladrar  el  estómago.  Cosa 
de  ratas.  Ratonero  ,  rato- 
nesco. De  color  de  pel  de 
rata.  Bellorio.  Mossegar 
ó  rosegar  las  ratas  algu- 
na cosa.  Ratonar.  Orella 
de  rata.  Pta.  PicagalUna, 
oreja  de  ratón,  álsine.  V. 
Herba  cansera.  Rata  per 
quantitat.  Loe.  Aprorata. 

Ratable.  Susceptible  de 
ratarse.  Ralonable. 

Ratador.  Se  diu  del  gat 
mòlt  cassador.  Cazador. 

Ratapínyada.  V.  Rata. 

Ratar.  Agafar  ratas.  Ca- 
zar ratones.  Rosegar  las 
ratas  alguna  cosa. Áafoíiar 

Ratat.  Ratonado. 

Rater.  Hábil  ó  destre  en 
raterías,  segabòssas.  Ra- 
tero. Baix,  rastrer.  Ras- 
trero, humilde.  Propi  de 
ratolins.  Ratonesco. 

Ratera.  Trampa  pera  aga- 
far ratas.  Ratonera.  Ra- 
tera de  aygua.  Gata  de 
agua.  Cáurer  en  la  rate- 
ra. Atrapar.  Fr.  Caer  en 
el  garlito,  en  el  lazo  ,  en 
la  celada.  Estar  ficat  en 
la  ratera.  Fr.  Estar  metí- 


360 


RAV 


do  en  la  caponera. 

Ratería.Tacanyena.  Mez- 
quindad. SWçsa.  Villania. 

Rateta.  V.  Raloli.  (bíCíon. 

Ratilieaoió.  For.  Raliha- 

RatiUcar.  Afirmar,   con- 

Ratj.  V.  Raig.        {firmar. 

Rataia.  V.  Ralla. 

Ratllar.  Fér  ratUas  su- 
perficials en  cosas  llisas. 
Araiiar.  V.  Rallar. 

RatM.  V.  Eslona.  Donar 
un  mal  ralo.  Fr.  Dar  una 
pesadumbre.  Ja  fá  rato. 
Loe.  Hace  tiempo,  tiempo 
há.  Mal  rato.  Ramalazo, 
varapalo. 

Ratolí.  Hatoncillo.  {Iones. 

Ratoner.  Cazador  de  ra- 

RatpenatV.  Ratapinyada 

Ratran$j;n.  V.  Retrañga. 

Ratxacla.  Ráfaya  ó  boca- 
nada de  viento ,  ventolera. 

Rauch.  Cojo ,  derrengado. 

Raudal.  V.  Torrent. 

Rauíxa. Rampell.  Arran- 
que, venida,  vena,  pronto. 
V.  Rampell. 

Ráurer.  Rascar.  Raer.  V. 
Gratar.  Venir  á  parar. 
Dar,  venir,  caer. 

Rauta  (Tocar!.  Fr.  fam. 
Anársen.  Tomar  la  rauta. 

Rauxa.  Pronto.  V.  Ram- 
pell, Rauixa. 

Rave.  Pta.  Rábano.  La 
cua  fora  '1  pel.  Rabo,  ra- 
badilla, maslo.  Rave  hos- 
ca ó  de  caball.  Pta.  Ru- 
queta, herismo  oficinal, 
yerba  de  los  cantores  ,  ja- 
ramago,  hirion.  Rave  rus- 
tica. Rábano  rusticano  ó 
síVi'esíre.Rave  de  mar.Pta. 
Eruca  marítima.  Llavor 
de  rave.  Rabaniza.  Terre- 
no plantat  de  raves.  Ra- 
banal. Venedor  de  raves. 
Rabanero.  Qué  ni  qué  ra- 
ve. Expr.  de  enfado.  Qué 
ni  qué  alforjas  ,  ó  qué  ha- 
ca morena,  l'n  rave  fre- 
git. Expr.  fam.  pera  des- 
aprobar ó  ne^ar.  l'n  dia- 

Ravecar.  V.  Vomitar,  (blo 

Raveixincli.  V.  Enemich 

Ravenal.  Rabanal. 

Ra«ener.  Rabanero. 

Ravenet.  I)im.  Rabanillo. 
Lo  de  cua.  Rabilo. 


REA 

Raveni!#|i«a.  Pta.  Rábano- 
silvestre.  V.  Rebanissa. 

Rareniíii.sia  V.  Ravenissa 

Ravenxinanient.  Erec- 
ción,      {guirse,  espetarse. 

Ravenxinar.<«e.    r.    Er-' 

Ravenxinat.  Tiesso,  es- 
tirat. Tieso,  erguido,  espe-^ 
tado.Qm  afecta gravedat.! 
Quijote,  tragavirotes,  in-' 
¡tiesto.  Posarse  ravenxi- 
nat. Fr.  Espetarse.  I 

Rav.  Ven  peculiar  caíala-! 
na  quals  equivalents  mes' 
aproximats  en  castellà! 
son:  Aun,  siquiera,  al. 
menos,  es  lo  de  menos,  esto] 
pase.  Aixó  ray  !  Exprés,  i 
Cosa  que  no  dona  cuyda-l 
do.  Esto  na  es  nuda,  ó  esto 
no  dá  qué  pensar.  Vo.  tú,' 
ell  ray  !  Lo  que  es  á  mí .  a' 
ti,  ó  (¡  él ,  no  me  dá  ó  nol 
les  dá  cuidado.  I 

Raya  ó  Rayna.  Peix.  Ra-\ 
ño,  ciprino,  bresma,  pi-\ 
gor.  V.  Rajada. 

Raygráí».  Pta.  V.  Margall. 

Rayl.  V.  Arrel.  | 

Ráynia.  Paquet  de  cinch 
cents  fulls.  Resma. 

Rayna.  Peix.  Rano,  pigor. 

Rayiiella.  Es|)ecie  de  en- 
cisament.  Rainela. 

Ré.  V.  Res. 

Real>.«íorbir.  Reabsorber. 

Readi!i$.  Fácil  de  rallarse. 
Raedizo.  {vacion. 

Reagravament.  Reagra- 

Reagut.  Mòlt  agut.  .-í'^m- 
disimo.  reagudo. 

Real.  Fisicli,  de  verdade- 
ra existencia.  Verdadero, 
físico.  Lo  que  pertany  al 
rey.  Regio.  Sumptuós. 
Suntuoso  ,  maravilloso, 
grandioso,  soberbio,  mag- 
nifico. Real  y  verdadera-] 
ment.  Adv.  Fisicamente.\ 
Assentar  lo  real.  Fr.  A-j 
campar  un  exèrcit.  Asph- 
tar  los  reales ,  el  campo,\ 
acampar  el  ejército.  En  i 
real  veritat.  Adv.  Real-I 
ment.  Realmente,  verda- 
deratnente. 

Realencli.  Ri'al,  realengo. 

Realsar.  Min.  Arséiiit. 
Rejalgar,  oropimente  rojo.  \ 

Realizar. Executar,  fí/ec-' 


REB 

tuar.  verificar.        {nie)ile. 

Realitat   En).  Adv.  Real- 

Realnie.  V.  Regne. 

Realment.  Adv.  Verda- 
derament.  Efectivamente, 
en  realidad  de  verdad. 
Sumpluosament.  Magní- 
ficam en  te,  rég ia  men  te. 

Realíi.  Realce. 

ReaI.<$ailanient.Adv.¿)'i(- 
blimemente,  elevadamente. 

Real.«iauient.  V.  Eleva- 
ció, Ensalsameni. 

Realzar.  Fer  brillar  ó  re- 
sallar. E.Tallar. 

ReaniaUle.  Mug  amable. 

Reanimar.  Donar  corat- 
ge. Animar,  alentar. 

Reapreciar.  Repreciar. 

Rea»«uniit.  Reasumido. 

ReaMimpció  Reasunción 

Reata.  Naut.  Arriata. 

Rebaba.  Lo  que  ix  un 
poch  de  la  superficie  de 
alguna  cosa.  Ceja.  La  de 
un  canó  pera  ficarlo  á 
al  Iré.  Despezó. 

Rebal>a<lura.  Rebaba. 

Rebaixa.  Descompte.  Re- 
baja de  precio,  deducción, 
descuento.  Disminució  de 
qualsevol  cosa.  Rebaja. 

Rebaixable.  Oue  pot  ser 
rebaixat.  Rebajable. 

Rebaixatlor.  Rebajador. 

Rebaixadura.  Ac.  y  ef. 
de  rebaixar.  Rebajadura. 

Rebaixar.  Disminuir  I' 
alsaria.  Rebajar.  Dismi- 
nuir lo  preu.  Rajar,  jíío- 
í/erar.  Descomptar.  Reba- 
tir, deducir,  defalcar,  des- 
contar. Rebaixar  lo  mè- 
rit ó  virtut.  Descontar. Re- 
baixar los  quilats  de  or. 
Desquilatar.  V.  Abaixar. 

Rebaixat.  Bajado,  reba- 
jado, V.  Aprimat,  {banco. 

Rebancli.  Arquit.  Sota- 

RebaniMNa  ó  Rebanissas. 
Pta.  Rábano  silvestre,  ra- 
banillo, {banco. 

Rebanqiieta.  Arquit.  Re- 

Reba.>«tn.  V.  Rahasta. 

Rebat.  Rállente. 

Rebateix./fp?>(7i<?i70.  ble. 

Rebatejable.  Hebautiza- 

Rebatejament.  Ar.  y 
efecte  de  rebatejar.  Re- 
bnutizacion. 


REB 

Rebatejant.  Qui  está  per 
ser  lebatejat.  Hebautizan- 
do.        (tejar.  Rebautizar. 

Rebatejar.  Tornar  á  l)a- 

Rebatidor.  Qui  rebat. 
Rebatiente.  (miento. 

Rebatiiueut.         Rebati- 

Rebatiiiya.  V.  Rapinya. 

Rebato.  V.  Somalent. 

Rebátrer.  Rebatir,  recha- 
zar, repeler,  repulsar,  re- 
sistir, reherir.  Tirar  ab 
forsa  ó  despreci.^íTOjar, 
tirar,  disparar.  Rebaixar 
de  una  suma.  Rebajar, 
descontar,  [tido,  lanzado. 

Rebatut.  Arrojado,  reba- 

Rebaxa.  V.  Rebaixa. 

Rebaxar.  V.  Rel)aixar. 

Rebé.  Moltissim  bé.  Re- 
bien, mas  que  bien. 

Rebecar.se.  r.  Respingar. 
V.  Rebil'arse. 

Rebecli.  Cabra  -montes, 
bicerra,  Íbice,  hirco,  robe- 

.  zo,  sarrio.  (bech. 

Rebeco.  V.    Tossut ,  Re- 

Rebedor.  Lo  que  's  pot 
rébrer.  Recibidor ,  acep- 
table. Qui  reb.  Receptor, 
recibidero,  receptivo.  Ser 
rebedor.  ,Ser  ó  estar  de  re- 
cibo ó  aceptable. 

Rebeguda.  Rebebedura. 

Rebel.  V.  Rabel!. 

Rebeldía.  Contumacia. 
Contumacia,  resistencia. 

Rebel-lació.  Rebelión. 

Rebel-lió.  V.  Rebel-lació. 

Rebellí.  Fort.  Rebellín. 

Rebent.  Recipiente. 

Rebeiiterola  ó  Remeii- 
terola.  Pta.  Calaminta. 

Rebe.««avi.  Tatarabuelo , 
rebisabuelo,     {rebiznieto. 

Rebe.«»net.     Tataranieto, 

Rebessa.  Náut.  Corrent 
contraria  á  la  general. 
Reveza,  reversa,  revés. 

RebeM.*«ar.  Náut.  Revesar 
ó  revezar. 

Rebéurer.  Béurer  ab  fre- 
qüència. Rebeber. 

Rebif.  Respingo. 

Rebirar.>!>e.  r.  Rondinar. 
Emberrincharse,  respin- 
gar. V.  Revifarse. 

Rebladiira.  Robladura, 
remache,  remachadura. 

Reblanible  Reblandecible 


REB 

Reblaninient.  Remolli- 

ment.  Reblandecimiento. 

Reblar.  Roblar,  rema- 
char, redoblar,  rebotar. 

Rebiat.  Obtuso,  romo. 

Reble.  Cascajo,  ripio. 

Reblir.  Ripiar,  enripiar. 

Rebló.  Roblón,  remache. 

Rebó.  MÒU  bó.  Rebueno. 

Reboig.  Mòlt  boig.  Retoco, 
loco  de  atar. 

Rébola.  V.  Apegalosos. 

ReboIe«>ii»«.V.Rossegons, 
Revolcons.  (bino. 

Reboll.  Mosto,  rebollo,  ja- 

Rebolleda.  Rebollar. 

Rebi»iiib<ti-i.  Rinya.  Ca- 
morra, jarana,  zacapela, 
garbullo  ,  rebullicio.  La 
confusió  de  personas  que 
cridan  y  enredan.  Zara- 
banda, zalagarda,  tremo- 
lina, ginebra.  V.  Moti. 

Reb(»rdonir£>e.  r.  Dete- 
riorarse, endurirse.  Des- 
medrarse,  revenirse.  Dei- 
xar los  estudis.  Abando- 
nar, renunciar  al  estudio. 

Reb«»rdonit.  Deteriorat, 
demacrat,  endurit.  Des- 
medrado. Que  renega  de 
la  fé  que  professa.  Apósta- 
ta, renegado. 

Rel>i'>t>.  Embozo,  rebozo. 
Acte  de  taparse  la  cara 
las  donas.  Rebujo. 

Rebosi.  V.  Rebosillo. 

Rebo.silN».  Mantellina 
curta.  Rebociño,  rebozo. 

Rebo««»iar.V.  Arrebossar. 

Reboí«í«at.  Posat  de  rebós. 
Embozado,  rebozado. 

Rebojiit  ó  Rabost.  Despen- 
sa, provisoria,  repuesto. 
Rebost  en  alguna  gruta. 
Sibil,  {pensero,  repostero. 

Rebostev  ó  Rabosier./)ás- 

Rebo.steria.Uf.  de  rebos- 
ter.  Despensa,  repostería. 

Rebut.  La  repercussió  del 
cop.  Resalto,  reherimien- 
to, rechazamiento,  repul- 
sión. Lo  segon  bòt  de  la 
pilota.  Rebote.  Lo  retro- 
cés de  r  aygua.  Rebosa- 
dura, resurtida.  De  rebol. 
Adv.  De  rebote,  de  rechazo. 

Rebotiga.  Trastiendfi.  R. 
de  apoiacari.  Rebotica. 

Rebotir.  Resaltar,  recu- 


REB 


361 


dir,  reherir,  retornar,  re- 
surtir, volver. 

Rebotj.  V.  Reboig. 

Rebraiis.  Rebramo. 

Rebrecli.  Rebuig.  Reza- 
go, residuo,  mazamorra, 
recremento.  Rebrech  del 
farratge.  Riza. 

Rebregar.  Ajar,  apañus- 
car, sobar,  sobajar.  V. 
Matxucar. 

Rébrer.  En  sas  princip. 
acceps.  Recitjír.  Adme- 
trer,  aprobar.  Admitir. 
Acullir.  Acoger,  receptar. 
Cobrar.  Percibir,  tomar, 
llevar.  Rébrer  be  ó  mal. 
Fr.  Tomará  llevará  bien 
ó  á  mal.  Estar  pera  ré- 
brer. Fr.  Estar  de  recibo, 
visible  ó  de  cumplimiento. 
No  poder  rébrer  alguna 
persona  ó  cosa.  Fr.  No 
poder  tragar  ó  sufrir. 

Rebroll  bòrt.  V.  Abriulls. 

Rebrot.  Plansó ,  renou. 
Retoño,  renuevo,  vastago, 
retallo,  gamonito,  follón. 
Lo  que  trauhen  los  ceps 
en  la  soca.  Pitón,  jerpa, 
mamón.  La  segona  fulla 
que  trau  la  morera.  Rebo- 
tín. Rebrot  del  cardot. 
Regüeldo.  Lo  de  la  col.  V. 
Brotó.  Arrancar  ó  tallar 
los  rebrots.  Fr.  Desma- 
monar, destallar. 

Rebrotar.  Produhir  re- 
brots. Retoñear,  retallar, 
retallecer,  echar  renuevos. 
Reférse  1  mal.  Retoñar, 
reverdecer,  renovarse. 

Rebroti.  Mata  que  ix  des- 
près de  segada  la  oíais. 
Rebrotin. 

Rebuda.  L' acte  de  rébrer 
ó  acceptar.  Recibo,  recep- 
ción. Entrada,  corteig 
que  's  fá  a  qui  ve  de  fora. 
Recibimiento,  acogida.  V. 
Recibo.  Posaren  rebuda. 
Fr.  Poner  en  cuenta,  (bufo 

Rebul'  y  Rebufada.  V.  Re- 

Rebul'àr.  Refrescar  el 
viento.  icTOAla. Escalfado. 

Rebufat.    Que    ha    alsat 

Rebuto.  Paraulada.  Son- 
rojo, respingo,  sofio7i ,  re- 
moque, tarascada. 

Rebuig.  Desecho,    reza- 


362 


REC 


REC 


REC 


<jo  ,  rebusca  ,  estropajo, 
vxazamorra. 

neltujar.  Desechar,  re- 
pudiar, despreciar,  rehu- 
sar, [trellada. 

Rébula.  Pta.  Grama  es- 
Rebullir.  iiuUir  segona 
vegada.  Rehervir.  Exal- 
tarse alguna  passió.  En- 
cenderse, enardecerse,  ce- 
yarse  de  alguna  pasión. 

Rebut.  Recibido.  Ben  ó 
mal  rebut.  Ric7i  ó  mal 
admitido.  Qui  ha  rebut  ha 
rebut.  Exprés.  Al  que  le 
duele ,  le  duele. 

Rebutir.  V.  Rebotir. 

Rebutjar.  V.  Reliujar. 

Recabalaiuent.Z^es)  uite 

Recabala r.  Desquitar. 

Recadcr.  Qui  fa  recados. 
Mandadero,  recadero. 

Recado.  Encarrech  de  pa- 
raula. Mensaje,  encargo. 
Memoria,  recorl  de  cari- 
njo  y  amistat.  Memorias, 
earjjres  iones,  encomiendas. 
Present,  regalo.  Presente, 
regalo.  Portador  de  reca- 
dos. Mensajero,  manda- 
dero,   {aterrada,  aterraje. 

Recalada.  >'áut.   Recalo, 

Recalca.  V.  Ensopech. 

Recalcada.Contratemps. 
Revés.  Ensopegada.  Tro- 
piezo, tropezón,  traspié. 
V.  Recayguda. 

Recalcar(«e.  r.  Girarse  1 
peu.  Torcerse  el  pié.  V. 
Arrepantigarse. 

Recalentaiuent.  V.  Res- 
calfament. 

Recambra.  Recámara. 

Recaiubr4».  Camaran- 
chón ,  caramanchón ,  chi- 
ribitil, tabuco,  trasalcoba. 

Recana.  V.  Recanament. 

Reeaiíació.  Remedición. 
V.  Recanament.       (cion. 

Recauaiiieiit.     Recana- 

Recaliar.  Remedir. 

Recauda.  Sentiment.Se«- 
timiento,  disgusto. 

Recant,  .^ccio  y  efecte  de 
recantar.  Recantamienlo. 

Recapacitar.  Reflexio- 
nar. Hacer  memoria. 

Recapitulació.  Resu- 
men, epilogo,  compendio. 

Recapitular.    Resumir.' 


Epilogar,  resumir.  \     per  algun  pago.  Pa;;e/fía, 

Recaptació. /íece/)íacion. I     esquela.  Llibre  de  recep- 
Recaptador. /ferc/jtador.  I     las.  Recetario. 
Recaptaiuent.  Recapta-  Receptable.  Recetable. 

ció.  Receptación.  Receptacle.  Receptáculo. 

Recaptai*.  Desar.  Alzar,  Receptacuiar.  Recepto- 
guardar. AcuWir.  Recoger, \     culario.  recetante. 
nco^ec.  Y.  .\manir.              i  Receptuditr.    Recetador, 
Recaptar.se.  r.  Acogerse.'  Receptar.  Medicar.  Rece- 
Recapte.  Recado.                   tar.  Rébrer.  Admitir,  re- 
Recar.  V.  Racar.               |     cibir.  receptas. ftece/arío. 
Recargar.   Fo/rer  á  car-  Receptari.  Col-lecció  de 
gar.   Recargar  de  massa  Receptarse.     Acullirse. 
adornos.  Cuajar.               I     Acogerse,  refugiarse. 
Recárrecli.  Recargo.        ]  Recés.  Rasser,  lloch  abri- 
Recárrega.  Recarga.        j     gat.  Abrigaño,  abrigade- 
Rccarregable.  Suscep-I     ro,  solana.  V.  Rasser. 
tibie  de  recarregarse. /<e-  Redi.  Canal,  reguero,  al- 
cargable.                 {gador.\     matriche  ,  atarjea,   ace- 
Recarregador.     Recar-'     guia,  regadera,  surtidero. 


Recarregar.  Recargar. 

Recarregat.  Exagerado, 
recargado,  eay:esivo. 

Recatadanient.  Adv.  Ab 
manya  ó  artifici.  Mañosa- 
mente.  cautelosamente. 


Pié  de  rechs.  Acequiado. 

Recibidor.  Péssa  pera  ré- 
brer visitas. .(i«íesa/a,  an- 
tecárñara,  antecuarto,  re- 
cibimiento, [to. 

Recibinient.  Recibimien- 


Recatar.«<e.  r.  rai((e/arse,  Recibo.   Resguart.    Vale. 

recelarse,  precaverse.  \     Cobro.  Percibo,  receptoría 

Recatat.  Prudent ,  remi-  Reciudir.  Rescindir. 

rat.   .Mirado,  cauto.  Ho-  Recinglador.  Qui  recin- 

nest  ,     modest.   Honesto,]     s:\a.Recinchador. 

modesto,  recatado.  ;  Recingiainent.    Ac.   de 

Recato.  Modestia  ,  deco-j     recinglar. //ecinc/ia/)n>"/o 

ro.  Modestia,  honestidad.' Reeinglar.  Cinglar  fort. 

Secret.  Secreto,  sigilo.  tornar  á  cinglar.  Recin- 

Recaudació.      Recauda-]     char,  volver  á  cinchar. 

miento,  recaudo,  colecta-:  Reciprocarse,  r.  Corres- 

cion,  colecta,     (caudado,  j     pondtrse  mutuamente. 
Recaudaiuent.  V.    Re- Recipr«»ch. /yeríproro. 
Recaudar.  Co/ecíar.  (d/r.Recisió.  Rcscisio.  Resci- 
Recáurer.  Recaer,  reinci-]     sion,  anulación. 
Recavar.  V.  ?]ntrecavar.  Recitar.  Narrar.  Contar. 
Recayguda.  Recaída.  referir.  Dir  de  memoria. 

Recei.  Sospecha,  recelo,  te-]     en  veu  alta.  Decorar. 

mor, cuidado,  rece/am¡>«-  Recitat.  Mus.  Recitado. 

to.  Ab  recel.  Adv.  /íece/o-|  Reclam.  Lo  que  atrau  6 


sámente,  temerosamente 
Recelar.  .S'ospec/iar,  temer 
Receló»;.  Desconfiado,  es- 
caldado, receloso. 
Recent.  Frcsch,  de  nou. 
Reciente.  Si  va  anteposat 
al  participi.  Recien. 
Recentment.   Adv.    Re- 


convida.  Reclamo,  señue- 
lo. Lo  aucell  ensenyat  pe- 
ra atráurer.  .-iñagazo. 
Entre  eslampers.  Recla- 
mo. Xiulet  ,  brillador. 
Chi/le,  chilla.  N'áut.  Re- 
clame. Resposta  al  re- 
clam. Affftraííio.V.  Munta. 


cientemente,   nuevamente., Keelau.  Esconce,   recodo, 
Receitció.  L'  acte  de  ré-      traspuerta.  Lo  que  le  re- 

hrer.  Recibo,  recibimiento.]     claus.  Esronzado. 
Recepta.    Prescripció  de,  Hecíinutori.  Recodadero. 
facultatiu. /?ece<a.  Lo  pa-  Recloedor.  Que  pot  re- 
per  que  se  envia  á  algú'     clóurerse. /fíWuíftíe. 


REC 

Redó»;.  Que  está  en  re- 
clusió. Hectuso.  Tancat, 
cercat.  Cerrado,  cercado. 

Reclusa.  Azud,  ejcclusa. 
presa,  dique.  [cluir. 

Reelóurer.  Encerrar,  re- 

Reclü.'•.  V.  Reclòs. 

Reclu.*«ió.  Encierro,  reclu- 
sorio, recogimiento. 

Reclutar.  Péndrer  sol- 
dats voluntaris.  Engan- 
char. Completar  1'  exer- 
cit. Reemplazar. 

Rec<»brar.  .adquirir  lo 
perdut.  Recuperar,  resca- 
tar, reembolsar,  represar. 
Convaléixer.  Recobrar  la] 
salud,  convalecerse.  Reco-j 
brar  íorsas. Desempeorarse] 

Recobrarse,  r.  Reparar- 
se. Desahogarse.  Reco-, 
brar  enterament  lo  quei 
se  havia  perdut.  Reinte-, 
grarse.  [Socorro.] 

Rec«»l»re.  Recurs,  remej  .| 

Recolsrir.  Recubrir,  vo'l-' 
ver  á  cubrir,  á  envolver. 

Recobro.  Ac.  de  tornar  á^ 
cobrar. /??C!/p«/'aciO)j,  res-\ 
cate,  reembolso,  reintegro.' 

Recol-leccJó.  Cullita.  Re-\ 
colección,  recopilación.     \ 

Keeol-leetitr  Recaudador] 

Recol-legir.  Y.  Recullir.^ 

Recol.«ia<la.  Esconce,  re-\ 
codo,  regolfo,  traspuerta. 

Recolsanlor.  Recodadero. 

Rec«»lü<anient.  .\c.  y  ef.| 
de  recolsar.  Recodamiento 

Recolsar.  Recodar.  ¡ 

Reculsarse.  r.  Recodar-\ 
se,  recostarse.      '.colsada. 

Recolse.  Recodo.  V.  Re- 

Recoinanada.  Encoma- 
nada. Recomendada,  edu-\ 
canda,    dar,  recomendar. 

Recomanar.    Encamen- 

Reconianda.  Encárrech.l 
Recomendación. 

Recomeiia<la.£rfí/ca«(/a.  i 

Recoiuenadanient..\d. 
Recomendadamente.  \ 

Rec<iiiienar.  flecoweïírfac, 

Recoinenatin.  Recomen- 
datorio, fmendable.l 

Recoiueudabie.    Enco-\ 

Recomendació.  La  ac-l 
ció  de  recomanar.  Enco- 
mienda, encargo.  \ 

Recompartible.  ñepar-' 


REC 

tibie.  'partición. 

Hecoiu|tartínient.    Re- 
Reconipartir.  Repartir, 

compartir. 

Reconipen.«ia.  Gratifica- 
ció. Retribución,  remune- 
ración, merced,  premio. 
For.  Sinalagma. 

Recoinpeii!«ació.  V.  Re- 
compensa. 

Reconipen.xar.  Remu- 
nerar. Premiar,  remune- 
rar, galardonar.  Pagar  lo 
dany  ocasionat.  Compen- 
sar,'resarcir,  'poner. 

Reconipóndrer.  Recom- 

Recoiuposable.  Recom- 
ponible,  recomponedor. 

Reconipost.  Recompues- 
to, vuelto  á  componer. 

Recouiptador.  Reconta- 
dor, [tamiento. 

Ree^tniptanieut.  Recon- 

Rec4!iitptar.  Recontar. 

Recompte.  Recuento. 

Reconcentració.  Recon- 
centramiento. '■ 

Reconciliació.  Concilia-^ 
cion,  ptacificacion. 

Rec<»ncilíar.  Tornar  ab) 
amistat.  Amistar. 

Recondidanient.  Adv.j 
Ocultamente.  I 

Recondir.  Guardar,  ar- 
chivar, reservar.       culto. 

Recòndit.   Recóndito,  o- 

Reconduliir.  Recondu-\ 
cir.    coneix. Reconocedor.  ¡ 

Reconeixedor.  Qui  re- 

Reconeíxentent.  Reco-, 
nocimiento.       (neixensa.j 

Rec4»neixensa.  V.  Rego- 

Reconéixer.  Reconocer. 

Reconrortar.  Consolar. 
Consolar,  recrear. 

Recont.  Recuento. 

Recontent.  Mòlt  content. 
Recontento. 

Reconvaleixen«iia.  Re- 
convalecencia,     [valecer. 

Reconvaléixer.   Recon- 

Reconvalescut.  Recon- 
valecido. 

Recopilació.  Compendi. 
Resumen,  recapitulación, 
epílogo,  suma,  excerta. 
Col-iecció.  Colección. 

Recopilar.  Compilar,  re- 
capitular, resumir,  com- 
pendiar, epilogar. 


REC 


363 


Recordable.  .Memorable^ 

Reeordació.  V.  Recort. 

Recordaní^a.  Memoria,, 
recuerdo,  recordación. 

Recordar.  Fèr  present  lo- 
que se  lia  sabut.  Acordar,, 
sugerir.  Recordar  un  fet. 
Memorar,  rememorar. 

Rec4»rdar«>e.r.  Acordar- 
se, memoriar,  recordar, 
hacer  memoria.  R.  lo  pas- 
sat. Desenterrar. 

Recórrer.  En  sas  princi- 
pals accepcions. flecurri'r. 
Valdrerse  de  alguna  per- 
sona ó  cosa  pera  lograr 
algun  fi.  Valerse,  echar 
mano,  apelar.  Adobar. 
Recorrer.  Mirar  ab  aten- 
ció. Examinar.  {do. 

Recors.  Resolució.. 4  cufr- 

Recort.  Recuerdo,  recor- 
dación, mención. 

RocoNir.  V.  Recusir. 

Recost.V.  Recurs,  Recors 

Recosta.  Declivi.  Recues- 
to. La  pujada  mòlt  pen- 
dent. Reventón,  repecho. 

Recóurer.  Recocer.  R.  lo 
pa.  Bizcochar. 

Recreació.  Recreo,  solaz. 

Recrear.  Reforsar.  Refo- 
cilar. .\legrar.  Deleitar. 

Recreatiu.  Recreable. 

Recreixedor.  Recrecedor 

Recreixenient.Aument. 
Acrecen  tacion,  recreci- 
miento. Recrecer. 

Recréixer.  .\umentarse. 

Recreniament.  Resque- 
mo, resquemazon. 

Recreniar.  Requemar. 

Recreniarse.  r.  Dit  dels 
guisáis  y  sembrats,  assc- 
carse.  Asurarse.  Enra- 
biarse, fèr  malas  sanchs. 
Inquietarse,  consumirse. 
>'o  poder  explicar  ó  de- 
mostrar lo  ((ue  algú  sent 
interiorment.  Requemarse 

Recreniatiu.  Lo  que  re- 
crema. Requemante. Mea. 
Picant,  aspre.  Resque- 
mante, mordiente. 

Recreo.  Recreación,  huel- 
ga, refocilación , pasatiem- 
po. [Recr  acetadas. 

Recreuadas.    Pl.    Blas. 

Recréurer.  Fam.  Recreer 

Recruador.  Que  rcerua. 


364        REC 

fíecrudecedor.       Imienlo. 

Recruainent.  Recrudeci- 

Reeruant.  Que  opera  re- 
cniament.  ¡lecrudescenle. 

Keeriiar.  Mcd.  Reaccio- 
nar. Tornar  a  creuhar.  Re- 
crucetar.  V.  Recaurer. 

Rectáns;ul.  ReckhnjuJo. 

Recte.  En  sas  principals 
accepcions.  Recto.  Dret  ó 
seguit.  Derecho,  seguido, 
en  derechura.  Empinat, 
mòlt  pendent.  Pi7w,  in- 
hiesto. Just,  rigido.  Jus- 
to, íntegro,  ajustado. 

Rectilicar.  Quim.  Puri- 
ficar. Depurar,  purificar. 
Justificar.  Justi/ïcar. 

Rectïliiii.  Reclilineo. 

Rectitut.  Qualitat  de  lo 
recte.  Derechura.  Equi- 
tat. Justificación,  justi- 
cia, e(/uidad,  entereza. 

Rector.  Lo  qui  regeix  ó 
goberna  una  parroquia. 
Párroco,  cura.  Ser  rector. 
Rectorar.  (torta. 

Rectorat.  Rectorato,  rec- 

Rectoria.Fcligresia  ó  son 
territori.  Curato,  parro- 
quia. La  casa  ó  inorada 
del  rector.  Abadia. 

Recua.  Convoy. \.  Recula 

Recudida.  Resalto.  V. 
Rebot,  Còssa. 

Recudir.  V.  Rebotir. 

Recuit.  Recocido,  recocho. 

Recula.  Colla  de  animals 
de  càrrega  ó  de  tragi.  Re- 
cua. MuUitut.  Retahila, 
multitud,    muchedumbre. 

Reculada.  Obra  de  recu- 
lar. Reculo.  Retirada.  Re- 
tirada. R.  de  una  corrent 
de  ajgua.  Coz.         (lada. 

Reculanient.  V.  Recu- 

Recular.  Anar  á  reculas. 
Andar  hacia  atrás  ó  á  re- 
■culones,  retroceder,  vol- 
ver atrás.  Tornar  en  de- 
trás. Retirarse ,  recular, 
■cejar.  Tornar  en  detras 
.las  ayguas.  Re/luir,  retro- 
■ceder.  Tornar  en  detrás 
Joscarrual.jes  ó  qualsevol 
vehicul.(Vj<ír,cíar.Enipo- 
brirse,  anarse  perdent  un 
patrimoni  per  no  saberlo 
gobernar.  Atrasar. 

Reculas  (Anar  ó  caminar 


RED 

á).  Fr.  Andar  hacia  atrás, 
á  reculones.  (Wir. Recogida 

Recullida.  Ac.  de  recu- 

Recu!Ii<iaineut.  Adv. 
Recogidamente  (Recogedor 

Recullidor.  Qui  recull. 

Recullinieut.  Cullila. 
Recolección.  Reclusió.  Re- 
tiro. V.  Acullimenl.  En 
lo  moral.  Recogimiento. 

Recuilir.  Reunir  algunas 
cosas  separadas.  Juntar, 
recoger,  coger.  Desar.  Al- 
zar, poner  en  cobro.  Ple- 

•  gar  ó  alsar.  Levantar.  Ar- 
replegar de  pocli  en  poch 
y  guardar.  Amontonar, 
agregar,  allegar.  R.  cosas 
de  poch  valor.  Añuscar. 
V.  Arreplegar. 

Recuilirse.  r.  Acullirse. 
Acogerse,  refugiarse.  Re- 
tirarse á  casa.  Recogerse, 
retirarse.  Tancarse.  En- 
cerrarse, guardarse. 

Recullita.  Retugi,  recep- 
tacle. Acogida.       (culas. 

Reculouíi  (Anará).  V.  Re- 
Recuperable.  Lo  que  's 
pol  recobrar.  Recobrable. 

Recuperació.  Recobro. 

Recuperar.  Recobrar. 

Recuperarle,  r.  Refor- 
sarse.  Repararse. 

Recurs.  L'  acció  de  recór- 
rer. Recurso.  Medi.  Me- 
dio, arbitrio.  (Reciisativo. 

Recujitador.  Qui  recusa. 

Recu.<<)ar.  Refusar.  Rehu- 

HecuMir.  Recoser.       (sar. 

RecuMÍt.  Recosido,     (cido. 

Recuyt.  Ojaldrado ,  reco- 

Redaliar.  Resegar. 

Redan.  V.  Ressall. 

Redargució.  Ret.  La  ac. 
de  redargüir.  Retorcion. 

Redargüir.  Rel.  Retorcer 

Reddtr.  For.  Devolver. 

Rédtlit.  Renda.  Rédito, 
rendimiento,  producto, 
rendición.  Pl.  Vensuts 
deis  censos.  Decursos. 

Reddituable.  Reditua- 
ble, reditual. 

Retldituar.  Rendir,  ren- 
tar, producir,  valer,    ble. 

Redelinable.  Rediezma- 

Redelniador.  Rediczma- 
dur.        (mar.  Rediezmar. 

Redeluiar.  Tornar  á  det- 


RED 

Redelme.  Rediezmo. 

Redelnier.  Pertanyent  al 
redelme.  Rediezmho.  V. 
Redelmador. 

Redeinible.  Redimible. 

Redeinir.  Rescatar,  so- 
correr. Redimir.  Desfer 
alguna  dificultat.  Zanjar, 
evitar.  R.  algun  censal  ó 
càrrega.  Quitar. 

Redenipci«>.  Redención. 

Redemptor.  Redentor. 

RedeniptoriMa.  Reden- 
\     torista.  (edificar. 

\  Retiiiicar.  Reedificar.  Re- 

Hedigir.  Restituhir.  Toi- 
i     nar,  volver,  devolver. 
I  Redimir.  V.  Redemir. 
i  Redingot./ïeí/iH(jfOíe.  (cir. 

Redir.  Tornar  á  ijir.  Rede- 
'Rédit.  V.  Réddit. 
|Red«».  V.  Rodó. 
'Reiioblar.  Duplicar.  Re- 
j  duplicar,  redoblegar, tras- 
doblar. Repetir.  Reiterar, 
'  repetir.  Reforsar.  Rebatir. 
'     Plegar  mes.   Replegar. 

Red4»ble.  Repetició.  Re- 
doblamiento, trasdobladu- 
ra.    (móll  dolor.  Redoler. 

Redóldrer.     Fam.     Fèr 

Redolí.  Hola  en  que  's  po- 
san las  cédulas  pera  rilar. 
Redolino.  V.  Rodoli. 

Red4»nameut.  V.  Rodo- 
na ment.  (jar. 

Redonejar.  V.  Rodone- 

Redonible.V.  Rodoníblc 

Redonidor.  V.  Rodoni- 
dor.  inimenl. 

Red4»tiinient.  V.  Rodo- 

Redréí«.  Reforma,  refor- 
mación, arreglo.  V.  Es- 
mena,  (enderezar. 

RedreMfiiar.      Reformar, 

Reducció.  Disminució. 
Reducimiento.  Resolució 
de  un  eos  dur  á  substan- 
cia liquida.  Resolución. 
R.  de  una  terra  a  pral. 
Adehesamiento. 

Reduhible.  Reducible. 

Reduhimeut.  Reducció. 
Reducción. 

Reduliir.  lün  sas  princip. 
acceps.  Reducir.  Dismi- 
nuhir,  minorar.  .Vinorar, 
estrechar,  angostar,  con- 
traer, ceñir.  Resumir. 
Compendiar,  recapitular^ 


REE 

epilogar,  resumir.  Ple- 
gar una  cosa  posant  una 
part  sobre  altra.  Doblar. 
Resóldrer  un  eos  en  parts 
petitas,  ele.  Resoher.Con- 
\eTÜr.Convertir,ca7nbiar. 
R.á  capital  alguna  quan- 
titat. Capitalizar.  R.  a 
menos,  l'r.  Menoscabar. 
R.á  pols.  í'iilverizar,  pol- 
vificar. R.  una  terra  á 
prat.  Adehesar. 

Refluliii-.>$e.  r.  En  sas 
princip.  acceps.  Reducir- 
se. Disminunirse.  Men- 
guar. Dissiparse ,  desva- 
néixerse.  Convertirse,  re- 
solverse. Refugiarse.  Re- 
cogerse, Limitarse.  Coti- 
cretarse,  limitarse. 

RediiiKlancia.Superflui- 
tat  ó  excés.  Superfluidad. 
Ah  redundancia.  Adv.  Re- 
dundantemente. 

Rediindaiidiient.  Adv 
Redundantemente. 

Retí  lindar.  Resultar. 

Rediiplicadur.  Redupli- 
calivo.  'Redoblar 

Redupiicar.     Redoblar 

Reebent.  Qui  reb.  Reci- 
bidor, (to,  salir  bien 

Reeixir.  Tener  buen  e¿ri- 

Reentbarcli.  Ac.  y  ef.  de 
reembarcar.  Reembarco. 

ReenihiklK.  Ac.  y  ef.  de 
recobrar.  Reembolso. 

Reentgiacadura.  Reem- 
pacament.  Reempaca- 
miento, (prender. 

Reenifténdrer.     Reem- 

Reenspláx.  Reemplazo. 

tleemplatitio.     V.      Re- 
dempció, Reemplás.  ígar 
iReeiicarregar.  Reencar- 

ReencíiMtre.  Encontre  ó 
cop  ab  resistencia.  Reen- 
cuentro, choque. 

Reenganxaniekit.  Mil. 
Reenganchamiento ,  reen- 
ganche, 'ganchar. 

Reenganxar.  Mil.  Reen- 

Reensendradwr.  Rege- 
nerador, reengendrante. 

Reengendrar.  Donar 
nou  ser.  Regenerar . 

Reengendratia.  Rege- 
nerativo.  {saye. 

Keetitiaig. Reensayo, reen- 

Reensajable.  Que  e  pol 


REF 

reensajar.  Reensayable. 
Reenüájador.  Qiii  reen- 

saja.  Reensayador. 

ReeuMajar.  Reensayar. 

Reenxit.  Segon  envit,  re 
truch.  Reenvite. 

Reexánien.  Reea^amina- 
cion,  segundo  examen. 

Reexir.  V.  Reeixir,      [do. 

Refart.  Reharto,  reharta- 

Relecció.  Porció  de  ali- 
ment. Refacción. y .  Adob. 

Relecíor  >  Refectori.  Re- 
filorio.  V.  Refetó. 

Refega.  V.  Refrega. 

Reíegtr.  Tornar  a  afegir. 
Añadir  de  nuevo,  volver  li 
añadir  o  á  llenar.  Implir 
lo  que  ha  minvat  una 
cosa.  Rellenar,  rehenchir. 
Acabar  de  umplir  de  vi 
novell  la  bola  que  ni  ha 
de  vell.  Remostar. 

Refegit.  Afegit  segona  ve- 
gada. Añadido',  vuelto  á 
//('«ar.linplerl  lo  que  ha- 
via minvat.  Rehenchido. 

Reler.  Tornar  a  fér,  afe- 
gir ó  reparar.  Renovar, 
)"c/)acer. Esmenar.  Remen- 
dar, restablecer.  R.  la  hi- 
senda. Arribar.  Dit  del 
morier  ó  argamassa.  Es- 
tropiar.  Convaléixer  lo 
malalt.  Convalecer,  reco- 
brarse, reponerse,  alearse, 
restablecerse.  V.  Relerse. 

Relereneía.  Concernen- 
cia,alusión.  V.  Respecte. 

Rel'erent.   Alusivo,  refe- 

tteferitíur. Relator,  [rente 

Referinient.  Relació.  Re- 
lación, narración,  relato. 

Referir.  Contar,  relatar, 
mencionar,  narrar. 

Referirse,  r.  Fér  reiació 
una  cosa  ab  ^hra.  Aludir. 
Remélrerse  a  lo  dit.  Re- 
mitirse. Pertànyer.  Per- 
tenecer. Dirigirse.  Tender. 
Refermar.  Refirmar. Cojí- 

firmar,  refirmar. 
Refermarse.  r.  A  firmar- 
se, ratificarse. 
Referrar.  Reherrar. 
Refer.<<e.  r.  Cobrar  novas 
forsas  y  vigor.  Fortalecer- 
se, rehacerse,  refrescarse. 
Convaléixer.  Alear,  ir  a- 
/earírfo.  Reunirse  los  sol- 


REF 


363 


dais  separats.  Rehacerse. 
R.  las  plantas.  Embra- 
vecer. V.  Refer. 

Vtetet.  Rehecho,  reforzado. 

Refetó.  V.  Refetor. 

Refetoner.  Refitolero,  re- 
fectolero, pitancero,  ¡lorio 

Refeíor.  Re fi torio,  refec- 

Refí.  Mòlt  fi.  Refino,  su- 
perfino. Mólt  hábil  ó  as- 
tul. /.arfiíio.  (fiarse,  contar 

Reliarse.    Confiar,    con-' 

Retiaí.  Confiado,  satisfe- 
cho, crédulo. 

Rels:ad4»r.  V.  Refilando. 

Reíiland«».  Volante,  rehi- 
lete. Joch  del  refilando. 
Roqueta,     {ritear,  trinar. 

Refilar,  fjorjear,    gorgo- 

Relilat.  Pimxagut. ^3¡it/o, 
afilado,  puntiagudo. 

Refilet.  .'ilodulació  en  lo 
cant.  Quiebro,  gorgorito, 
gorjeo,  trino,  trinado.  Pa- 
raula picant.  Palabrita, 
saeta,  palabrada, respingo- 

Refinació.  Deis  licors. 
Qnim.  Rectificación. 

Refinadura.  V.  Refina- 
ment, Refinació. 

Relinanienf.  Ac.  y  ef.  de 
refinar.  Refinación. 

Relinar.  Quim.  Los  me- 
lalis.  Purificar.  Los  li- 
cors. Rectificar. 

Relinat.  Asiut,  maliciós. 
Redomado,  ladino. 

Reflectir.  Reflectar,  refle- 
jar, tornasolar.  V.  Refle- 
xionar, (intenció.  Refleja. 

Reflexa.  Cautela,  segona 

Reflexió.  Retrocés  dels 
raigs  lluminosos.  Rever- 
bero, reflejo.  Reparo.  CgȒ- 
sideracion,  reparo. 

Reflexionar.  Pensar,  mi- 
rar, atended',  considerar. 

Reflexo.  Reflejo.  R.  de  la 
llum  en  cosas  llisas.  Tor- 
nasol, (reix.  Re  florecedor. 

Retloridor.    Que    reflo- 

Refloriment.Ac.  y  ef.  de 
reflorir.  Reflorecimiento. 

Reflorir.  Reflorecer. 
Retiuix.  V.  Refluxo. 
Refluxo.  Reflujo.  R.  del 
mar.  Malina.  {godeo. 

Refoetlació.  Refocilo,  re- 
Wteioruliciú.  Refundición. 
Refóndrer.  Refundir,  re- 


366        REF 

hundir.  {arreglo.' 

Rei'orma.     Reformación,' 

Relorniar.  Corregir,  es-! 
menar.  Arreglar,  modifi- 
car, corregir,  e7)meiidar.\ 
Moderar  lo  gasto.  Redon- 
dear, cercenar.  R.  la  sen- 
tencia. For.  Enmendar.     \ 

Rel'oriiiarNe.  r.  Corre- 
girse. Enmendarse.  Mo- 
derarse. Moderarse,  aiem-' 
perarse,  contenerse.  \ 

Rel'4trí$.  Auxili.  Refuerzo,' 
ayuda,  auxilio.  Forsa. 
Fuerza.  La  entretela  que 
's  posa  en  los  vestits.  Tra-^ 
pe.  La  musclera  de  la  ca- 
misa. Hombrillo.  \ 

Relor.«!ainent.  V.  Relorsl 

Rel'or««ar.  Refermar.  Re- 
parar. Redoblar.  Reha- 
cer, rebatir.  R.  alguna 
obra  per  detrás.  Arquit. 
Trasdosear.R.  una  plassa.  i 
Pertrechar.  (parado. 

Rel'orisat.  Refermat.  Re-\ 

RefViN. Refundido.  (refran.\ 

Reirá  y  Refrany.  Adagio,'. 

Reii-aèció.  Diop.  y  Astr. 
Inflexió  de  un  raig  de 
Ilum.  Refleaion ,  reflejo. 
Rebot.  Rebote. 

Rel'reclainent.  Enfria- 
miento, resfriamiento.  V. 
Refredat,  (Constipat. 

Refredar.  Templar  lo  ca- 
lor. Resfriar.  Fer  pérdrer 
la  activitat  en  1'  obrar. 
Entibiar.  R.  mòlt  ó  ab 
violencia.  Pasmar. 

Rel'redarse.r.  Pérdrer  lo 
calor.  Resfriarse.  Destem- 
plarse lo  COS.  Constipar- 
se, acatarrarse.  Disminu- 
hirse  la  activitat  en  lo  o- 
brar.  Entibiarse. 

Refredat.  Refrescat.  En- 
friado, resfriado,  enfria- 
■mienlo.  Constipat.  Cons- 
tipación, constipado,  ro- 
madizo, resfrio.  R.  deis 
animals.  Resfriadura. 

Refresa.  Refriega  ,  pelea. 

Refregada.  Refregón. 

Refregar.  Trasfregar, 
transfregar,  frisar. 

Refregintent.  Ac.  y  ef. 
de  refregir.  Refreimi'ento. 

Refregir.  Tornar  á  fregir. 
Refreír.  Fam.   Atormen- 


REG 

tar.  Molestar,  martirizar.' 
Refrenament.  Refrena-^ 

miento,  sujeción. 
Refrenar.  Reprimir,  co-^ 
hibir,  enfrenar,  sofrenar.* 

Refrendar.  Legalizar.     | 

Refre«)cad<»r.  Enfriador,  I 
enfriadero.  I 

Refrescanient.  Provisió 
de  viurers,  etc.  Refresco. \ 
Ac.  y  ef.  de  refrescar.  Re-] 
frescadu  ra ,  refrigeración ,  I 
enfriamiento. 

Refreííicant.  Refrigeran- 
te, refrigerativo. 

Refre.scar.  Resfriar,  e«- 
friar,  refrigerar. 

Refrescarí^e.  r.  Péndrer 
banys  ó  refrescos.  Bailar- 
se, tomar  refrescos,  {sajo. 

Reíreseh.  Refresco,  aga- 

Refrcgeracio.  Refrigerio 

Refrigerant.  Refrigera- 
tivo,       {calor.  Refrescar. \ 

Refrigerar.  Templar  lo 

Refrigeri.  Refrigerio.  re-\ 
frigeracion.  V.  Refresch. 

Refugi.  Abrich.  Asilo,  sa- 
I  grado,  guarida,  puerto, 
!     retirada,  receptáculo. 

Refugiar.  AcuUir.  Acoger 

Refugiar.se.  r.  Acogeise, 
guarecerse,  recogerse. 

Refugir.  Refusar. fle/Hii'r, 
rehusar,  negar.  {cer. 

Refundir.   Refer.    Reha- 

Refiíüi.  Denegació.  AV'/a- 
tiva.  negación,  repulsa.Lo 
extremó  parí  petita  que 
queda  de  una  atxa  ó  ciri. 
Cabo.  V.  Fugida. 

Refugiar.  Rehuir,  recusar, 
rehusar,  reprochar,    {tar. 

Rei'utar.  Reprobar,  obje- 

Reg.  V.  Rech. 
I  Rega.  V.  Reguera. 

Regada.  Riego,  regadura. 

Regadiu.  Lo  que  's  rega. 
Regadío,  riego,  regadizo. 

Regadora.  Instrument 
pera  regar.  Regadera,  re- 
gadero, rociadera.  Rech. 
Reguero,  atarjea.  Conduc- 
to pera  regar.  Reguera, 
regadero,  canalizo. 

Regaladainent.  Adv. 
Ab  regalo.  Delicadamente. 

Regalar.  Xurriar.  Chor- 
rear. Fóndrerse.  Correr- 
«f,  derretirse.  Tractar  bè. 


REG 

Agasajar.  Afalagar.  Ha- 
lagar, acariciar,  popar. 
Oferir.  Presentar. 

Regalar.>«e.  r.  Recrearse. 
Regordearse.  Regalarshi. 
Saborearse,  gozarse. 

Regalat.  Qui  viu  ab  re- 
galo. Regalón,  acomodado 

Regale¿í«ia.  Pta.  Oro- 
zuz, regalicia,  regaliza, 
regaliz.  L'  rtrrel  sola.  í'a- 
lo  dulce.  (regatejo. 

Regalet.  Dim.  Regalillo, 

Regalicia.  V.  Regalèssia. 

Regalim.  Arrogúelo. 

Regalo.  Preseni  volunta- 
ri. Dadiva,  don,  presente. 
Comoáila\.  Blandura,  de- 
licia, (regañamiento. 

Regauy.  Regafio,  rebufo, 

Reganyador.  Qui  rega- 
nya.  Reñidor,  regañón. 

Re'ganyar.  Reñir,  enfur- 
ruñarse, ínyós. 

Reganyayre.  V.   Règa- 

Reganyós. /íf^afioT),  ron- 
cero, áspero. 

Regar.  Arruixar.  Rociar. 
Passar  las  axguas  per  al- 
guna part.  Bañar.  R.  un 
solch  ab  la  a\gua  que  hi 
passa  del  altre.  Sorregar. 

Regaró.  Regata,  reguera, 
reguero,  hijuela, regadera, 
chorrera.  V.  Reguero. 

Regata.  V.  Reguera. 

Regatejabíe.Que  admel 
regateig.  Reijateable. 

Regatejador.  Qui  rega- 
teja. Regateador.  Lo  bòt 
ó  mariner  que  pren  pan 
en  una  regata.  Regalero. 

:  Regatejar.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Regatear.  Es- 
cassejar. Escatimar. 

Regató.  Regatón,  recatón, 
regatero,  zarracatin. 

Regat4»nería.  Recatone- 
■ría,  regatería,  recatería. 

Regat.vo.  Rodrigón. 

Regenerar.  Reengendrar 

Regent.  Lo  que  regeix  ó 

goberna.   Regitivo.   Estar 

de  bon  regent.  Fr.  Estar 

fresco  y  viçioroso. 

Regidor.  Individuo  del 
ajuntament.  Concejal. 

Regidorat.  Empleo  de 
regidor.  Regidoría.  Lo 
conjunt  ó  eos  de  regidors. 


REG 

Regimiento. 

Regiment.  Regimiento. 

Regio.  Cosa  del  rey.  Real. 

Regió.  Comarca,  cantón. 

Regir.  Guiar.  Guiar,  di- 
rigir, encaminar. 

Regiranient.  Revolvi- 
miento. V.  Revoltació. 

Regirar.  Manejar.  Me- 
near, remecer.  Buscar  una 
cosa  entre  al  iras.  Revol- 
ver. V.  Escorcollar.  Re- 
girar  papers.  Papelear. 

Regirarse.  r.  Revolverse, 
retornarse. 

Registrar.  Regonéixer, 
examinar.  Examinar,  vi- 
sitar, catar,  atalayar,  o- 
tear,  reconocer.  Registrar 
un  barco.  Fondear. 

Regiístre.  En  sas  princip. 
acceps.  Registro.  Llibre 
de  empadronament  ó  ma- 
tricula. Padrón.  Protocol. 
Protocolo.  Inspecció.  Vi- 
sita, vista,  inspección. ^e- 
gistre  de  la  presó.  Requi- 
sa. Registre  de  quinse- 
na.  Quincena.  Registre 
de  un  barco.  Fondeo. 

Regitar.  Llansar  per  se- 
gona vegada.  Volver  á 
echar,  lanzar  otra  vez.  Vo- 
mitar. Arrojar,  vomitar. 

Regla.  Lley,  estatut.  Or- 
den, estatuto.  Constitució. 
Constitución  ,  disciplina. 
Modo  de  executar  alguna 
cosa.  Orden,  modo,'¡iauta, 
medida, norma,  pié.  Mens- 
truo. Menstruación,  mes 
Regla  de  tres  simple. 
Arilm.  Regla  áurea  ,  de 
proporción  ó  de  oro.  Ab 
regla.  Adv.  Arreglada- 
mente, regladamente,  mo- 
deradamente. Falsa  regla. 
Falsilla.  Tenir  la  regla. 
Menstruar,  tener  el  mes. 

Reglament.  Reglamento. 

Regle.  Regla.  R.  de  ferro. 
Entre  picapedrers.  Tii'a 
dor.  Regle  pera  aplanar 
6  allisar.  Reglón.  Regle 

fiera  igualar  los  enrajo- 
ats.  Iguala. 
Reglis.  Farm.  Extracto  de 

la  reglisa.  Regliso. 
'iRegna.  Brida.  Rienda.  A 
reejna  solía.  Adv.  A  car 


REG 

rera  tendida ,  á  nña  de' 
caballo,  á  escape. 

Regnant.  Reinante. 

Regnar.  Reinar.  Regnar 
lo  bastó.  ¥t.  Andar  el  palo 

Regnat.  Reinado. 

Regne.  Reino.  Natural  del 
regne.  Regnícola. 

Rego.  Riego,  regadura. 

Regolí.  Regolfo. 

Regolfar.  Dit  del  vent. 
Remolinar.  Dit  dels  lí- 
quils.  Refluir.  Tornar  en- 
darrera lo  impuls  donat. 
Revocar,  rehuir. 

Ri'gonegut.  Reconocido. 

Regoneixement.  Agra- 
himent.  Reconocimien- 
to, agradecimiento.  Exa- 
men. Inspección, revisión, 
visita,  vista,  reparo,  ewá- 
men.  Regonoixement  de 
presos.  Requisa. 

Regoneixení^a  Examen. 
Reconocimiento ,  escruti- 
nio ,  registro  ,  averigua- 
ción. V.  Agraliiment. 

Regonéixer.  En  sas  prin- 
cip. acceps.  Reconocer. 
Advertir.  Advertir.  Su- 
bordinarse. Subordinar- 
se, reconocerse.  Compén- 
drer.  Comprender ,  reco- 
nocer. Confesar.  Confesar, 
declarar.  Examinar.  Ins- 
peccionar, visar,  mirar. 
Remunerar.  Gratificar. 
Exténdrer  la  vista  ab  a- 
tenció  y  curiositat.  Des- 
hollinar, hacerse  cargo. 
Mil.  Merodear.  Regonéi- 
xer los  quilals.  Quilatar. 

Regoíiitj.  Goig.  Regocijo, 
aiboi^ozo.  Delectació  en 
lo  que  's  gusta  ó  posse- 
heix.  Regodeo.  {ble. 

Regositjable.  Regocija- 

RegONÍtjador.  Regocija- 
dor. (jamie7ito. 

Rego»«itjanient.  Regoci- 

Regositjar.  Causar  rego- 
silj.  Regocijar, alborozar. 

Regoí^itjarse.  r.  Re- 
crearse. Regocijarse.  Re- 
galarse, compláurerse  en 
lo  que  agrada.  Regodearse 

Regraciar.  Tornar  en  a- 
mistat.  Reconciliarse. 

Regrés.  Regreso,  retorno, 
vuelta, regresión. 


REI 


367 


Regresí«ar.  Volver,  re- 
gresar. V.  Tornar. 

Regiiarfló««.  V.  Sospitós. 

Regiiart.  Mirament.  A- 
tencion,  respeto,  mira.  Re- 
cel,  sospita.  Recelo,  sos- 
pecha. Abrich ,  amparo. 
Abrigo,  resguardo. 

Reguera.  Raig  de  liquii 
que  's  va  vessant.  Regue- 
ro. La  seguida  de  punts 
escapáis  en  lamitja.rrtr- 
rera.  Reguera  pera  con- 
duhir  aygua.  Regata,  (ro. 

Reguero.  Reguera,  regue- 

Reguerot.  V.  Reguero. 

Steguitnailor.  Que  tira 
cossas,  guil.  Falso. 

Regiiitnur.  Tirar  cossas 
las  cabalcaduras.  Respin- 
gar, repugnar,  remolcarse 

Reguil.-HaiíaV.Reguitscll 

Reguitf<ell.  Multitud, 
muchedumbre,  retahila. 

Regular.  Subjecte  á  una 
regla  ó  institut.  Reglar. 
Ordinari,  natural.  Natu- 
ral, razonable.  Es  regu- 
lar. Expr.  Es  natural,  es 
consiguiente,  ójiropio. 

Regutariuent.  Adv.  Por 
lo  regular,  comunmente. 

Regularse,  r.  Reducirse, 
redondearse,  regular  los 
gastos,  iquez,  ronquedad. 

Reguli.   Ronquera  ,    ron- 

Regullós.  Qui  pateix  ron- 
quera. Esterleroso,  ronco. 

Regu-tét.  Saba  en  general. 
Gustillo,  resabio.  LsL  saba 
que  tenen  las  cosas  gui- 
sadas ó  guardadas  en  va- 
sos de  metall,   fíelumbre. 

Rebina.  Such  gomós  que 
destil-lan  alguns  arbres. 
Resina.  La  rebina  deis 
pins.  J/í'era.  La  barrejada 
ab  cera.  Zopisa. 

Reliineta.  V.  Reyneta. 

Rehinós.  Resinoso. 

Reliumidor.  Que  rehu- 
miteja.  Rehumedecedor. 

Rehuniitejanieut.  Re- 
humedecimiento.     (decer. 

Reliumitejar.    Rehume- 

ReinipréM.  Reimpreso. 

Reincident.  Relapso. 

Reine.  V.  Regne. 

Reinllament.//ínc/ía:oíi 

Reinflar.  Hinchar. 


368 


REL 


aeínflat.  Abotagado,  em- 

bolijado,  hinchado. 
Reintegració  y  Reinte- 

graraenl.  Reintegro,  {cirse. 
Reintegrarse,  r.  Resar- 
Reintegro.  Reintegración 
Reiteradament.     Adv. 
Re[)t'tidament.  Repetida- 
mente, {cacion. 
Rei^  indicació.  Revindi- 
Reivindicar.  Reí  indicar. 
Reixa.  Reja,  rejado.  Reixa 
(fe   parlador   de  monjas. 
Red.  V.  Reixat. 
Rei.vat.  Enrejado,  rejado, 
verja.  Reixal  de  tanjas  ó 
país.    Varascelo.     Reixat 
en  la  roba.  Calado,  cala- 
da, trenado.  [Rejero. 
Reixayre.  Qui  fá  reixas. 
Reiseta.  Dim.  Rejuela. 
Reixir.  V.  Reeixir, 
Rejectar.  Desechar,  des- 
cartar, rechazar,  separar. 
ReJMvenéixer    ó  Reju- 
\er\\r. Rejuvenecer,  (cedor. 
Rejiiveniíiíír.    Rejuveve- 
Rejiiveninient.  Ac.  y  ef. 
de  rejuvenéixcr.  Rejuvene- 
Rel.  V.  Arrel.      {cimiento. 
Relació.  >;arració.   Nar- 
ración, pintura.  Conne- 
xió.   Referencia,    respec- 
to, orden,  coherencia.  Fér 
relació.  Fr.  Contar.  Nar- 
rar, relatar,  referir,  rela-\ 
donar,  hacer  relación.  Re-¡ 
ferirse  una  cosa  á  altra. 
.iludir,  referirse,  connotar 
RelaiiKO.  Reincidente.        \ 
Relatai'.  Narrar,  relacio- 
nar, referir,  (látiro. 
Relatiu.  Concerniente,  re-f 
Relator.  Relatador,  rela- 
tan le.           (relajam  ien  to. : 
Relaxació.      Relajación, 
Relaxant.  Relajante. 
Relaxar.  En  sas  princip. 
acceps.  Relajar.  Negociar 
un  vale,  pagaré,  etc.  AV- 
gociar.  Donar  algun  des- 
cans al  ánimo.  Dar  desa- 
hogo, esparcir  el  ánimo. 
Relaxar(<e.    r.    En    sas 
princip.  acceps.  Relajar- 
se. Viurerlo  clergue  ó  re- 
ligiós com  un  secular.  A- 
xegldi'arse.  Viciarse  en  lo 
costum,  estragarse. 
Relaxat.  Relajado,   laceo, 


RELL 

I     relaxo.  (terrar. 

[Relegar.  Desterrar.  Des- 

, Releix.  V.  Rel-leix. 

¡  Releta.  Arreleta.  Raicilla, 

I     raiceja.       V.  Alleugerar. 

Reíevar..\liv¡ar.líííyerar. 

Religió.  Pietat.  Piedad. 
Bonas  costums.  Orden. 

Religi<inari.  Religionista 

Reiigió»i.  Qui  prot'esi-a 
alguna  religió  y  porta  ha- 
bit.  AVaiíe.  Observant  de 
la  lley  y  religió  que  pro- 
fessa. Piadoso,  pió. 

Religi4iNitat.  Puntuali- 
tat y  exactitut.  Escrupu- 
losidad,  e.ractilud . 

Reliquia. Sobras  del  men- 
jar. Relieve.  Restos  de  ga- 
leta mullada.  .Mazamor- 
ra. Guardar  com  una  re- 
liquia. Fr.  Guardar  como 
oro  en  paño. 

Reli((uiari.  Relicario. 

Retía.  Reja.  Donar  la  pri- 
mera relia.  Agrie.  Barbe- 
char, alzar.  La  segona. iíi- 
nar.  La  tercera.  Terciar. 
La  cuarta.  Cuartar.  Posar 
la  relia.  Enrejar. 

Rellanip!  Interj.  impre- 
catoria. Mal  haya  ó  mal 
haya  el  alma  del  diablo. 
V.  Llampech. 

Rellan.<«.  Relance.  De  re- 
llans.  Adv.  Casualmente, 
de  relance,  (sa. Relanzador 

iíeUansuiUtr.Qxii  retlan- 

Uellan.xanient.  Relan- 
zamienlo.  (sar.  Relanzar. 

RellanNar.  Tornar  á  llan- 

Rellegir.  Releer. 

Rel-leix.  Relej,  releje. 

Rel-leixar.  Volver  á  dejar 

Rellent.  Humit  y  no  mu- 
llat. Liento.  Humitat  en 
la  atmósfera.  Relente,  re- 
líente,        (par.  Relamer. 

Relle|iar.  Tornar  á  lle- 

Relleu.  Adorno  sobre  un 
plá  y  lambe  sobras  del 
menjar.  Relieve.  Obra  fe- 
lá de  relleu  tosch.  Ana- 
glifo.  Arquit.  La  part  que 
sobrelx  de  la  linea  prin- 
cipal. Resalte,  resalto.  Re- 
lleu en  los  metalls.  Niel. 
Obra  de  relleu.  Mazone- 
ría. Traballar  de  relleu. 
Relevar.  Traballar  de  re- 


RELL 

lleu  en  los  metalls.  A' (e/íír 
RelleTabfe.  Rekvable. 
Rellevadur.  Qui  relle\a. 

Relevador. 

Rellevar.  Reemplassar  á 
altre  en  lo  empleo  ó  ser- 
vid. Relevar,  reemplazar^, 
sustituir.  Traurer  part  o 
quantitat.  Quitar.  Reno- 
var. Renovar,  remudar. 
Rebaixar.  Rebajar.  AUer- 
nar  mútuament.  Revezar- 
se ,  remudarse. 

Reile^arNC.  r.  Anarsc 
cambian!.  Remudarse. 

RelEexi.  Substitució.  Re- 
levo, remuda,  remuda- 
miento, relevación,  revezo. 

Relliga.  Segona  lliga  de 

I     metall.  Religa. 

Relligada.  Religación. 

Relligador.  Qui  relliga.- 
Religador.  'Religamiento. . 

Rellígainent.Reiligació. 

Relligar.  Religar,  reatar. 

RelEiniació.  Relimacion. 

Relliniar.  Relimar. 

Relliscada.  Lo  acte  de 
relliscar.  Desliz,  resbalón, 
resbaladura,  deslizamien- 
to, trompicón,  traspié,  lu- 
bricidad. La  senyal  que 
queda  de  haver  relliscat. 
Resbalamiento. 

Reili.scadur.  Lo  qui  re- 
llisca. Resbalador.  Lloch 
ahonl  se  rellisca  ó  se  pol 
relliscar.  Resbaladero. 

Relliscar.  Resbalar,  des- 
lizar, escurrir,  desvarar. 

Relliscós.V.  Rellisquem. 

Rellts(|uent.  Deslizadi- 
zo, resbaladizo,  resbalo- 
so ,  escurridizo ,  lúbricOy 
vidrioso,  deleznable. 

Rellotge.  Reloj.  T\.  de  are- 
na..lm/)o//í'f(i. Rellotge  de 
butxaca.  Muestra.  Rellot- 
ge de  repetició.  Repeti- 
ción. Rellotge  de  ressort 
munta  corda.  Reloj  mon- 
ta cuerda.  Rellotge  de  sol. 
Reloj  solar.  Tocar  lo  re- 
llotge las  horas,  etc.  Dar 
el  reloj  las  horas,  etc. 

Rellotger.  Relojero. 

Rellotgera.  Relojera. 

Rellotgeria.  Relojería. 

RellotgcN.  Pla.  Amar- 
gón, diente  de  león. 


REM 

HeltutieMt.  Reluciente 
ReKuhiiuelit.  Ac.  y  ef. 

de  relluhir.  Relucimi'ento. 
Relluliir.  Resplandéixer. 
Brillar,  relucir,  resplande- 
cer.  relumbrar,  espejear. 
Uelluyta.  Reluchamiento. 
Relluytattor.     Relucha- 
Jor.  ,vint.  Reluchar. 

Relluytar.  Lluytar  so 
Reni.  Palo,  remo.  Rem 
curt  de  canoa.  Canalete. 
Rem  de  moro.  Pla.  V 
.4rbre  de  tinta.  Pl.  Rem 
de  un  barco.  Palamenta. 
Fábrica  de  rems.  Remo 
lar.  Lligarlosrems.Náut. 
AfreniUar,  freniUar. 
Rema  'A).  Adv.  A  tra 
mano.  ;mat 

KeniacEa.  Bogada.  V.  Ra- 
Reiiiatlur.  Remero  ,    re- 
mante,     ment,  Remada 
Keiuadura.    V.    Rema- 
Reinal.  V.  Ronsal. 
ReuiaCeEíir.  Remaldecir 
Reinaineut.   Remamien- 
to, remadura. 
Remanal-.  Remandar. 
Renianent.   Immutable. 
Permanente.  Residuo,  ¿i'o- 
bra,  sobrante.  Lo  que  's 
presenta  novament.   Re- 
maneciente. 
Reiiianjat.  Parlant  de  un 

color.  Comido,  gastado. 
Rentar.  Trabailar  ab  a 
fany  y  fatiga.  Bregar,  bo- 
gar. Ñáut.  Remar  contra 
la  corrent  de  las  ayguas. 
Proejar.    Remar  eh   da- 
trás.  Náut.  Ciar.         (car 
Remarcar.    Contramar- 
Rema^^tegar.  V.  Remu- 
gar, (da. 
Rèniat.V.  Ramat,  Rama- 
Keiuatadament.  Disba- 
rat adament.    Disparatar 
damente.Y.  Absolutament 
Rematar.  Acabar.   Con- 
cluir, terminar,  finalizar. 
En  los  encants  y  vendas 
públicas.  Subastar. 
Remato.  .4rquit.  Remati, 

cima,  rematamiento. 
Remediar.  Curar,  repa- 
rar, sanear.  {miel. 
Heinel.  Segona  mel.  /fe- 
Remembrar.    Fèr    me- 
moria. Rememorar,  recor- 

mC.     C.\T.     CABT. 


REM 

eia;',  memorar.  ido. 

Remeinbrat.  Rememora- 

Remeiubratiu.  Reme- 
morativo, (brar. 

Rememorar.  V.  Remem- 

Renienador.  Qui  reme- 
na. Meneador.  Lo  cávech 
llarch  pera  pastar  lo  mor- 
ter ó  argamassa.  Batide- 
ra. Lo  instrument  de  fus- 
ta pera  remenar  lo  vi. 
Mecedor,  mecedero.  Lo  de 
la  xocolata.  Molinillo. 

Remeuaiuent.    Rerohi- 

.  níi'e/iío.V.  Regirament.  Lo 
moviment  del  eos.  Meneo. 
Lo  afectat.  Contoneo.  Lo 
de  la  cua.  Coleo. 

Remeuar.  Móurer  de  una 
part  á  altra  alguna  cosa. 
.Menear,  traquear,  remoli- 
near. Saccejarlos  liquits. 
Bazucar,  zabucar.  Desfer 
la  xocolata  ab  lo  molinet, 
la  cals  al)  la  arena.  Batir. 
Regirar,  resóldrer.  Revol- 
rer".  Reairar  la  olla  ab  la 
cullera.  Cucharetear.  Re- 
menar las  carias  en  lo 
Joch.  Barajar.  Remenar 
algunas  cosas  pera  unir- 
las. Mecer,  remecer.  Re- 
menar en  lo  ayre.  Tremo- 
lar. Remenaria  cua.  Co- 
lear, raòear.  Remenar  las 
cols.  Fr.  fam.  Menear  el 
ajo.  Remenar  lo  cap.  Ca- 
becear. Remenar  lo  foch. 
Hurgonear.  Remenar  lo 
vi.  Bastonear. 

Remenárse.  r.  Cernerse, 
mecerse,  anadearse,  con- 
tonearse, columpiarse. 

Reuiendador.  Remen- 
dó. Remendón.  Qui  adoba 
tauladas.  Trastejador,  re- 
tejador.         (sar,  Adobar. 

Remeudar.  V.  .\padas- 

Remendo.  Composició 
de  alguna  cosa.  Compos- 
tura, remiendo,  reparo. 
V  adob  en  las  teuladas. 
Trastejadura,  reteje. 

Remendó.  Remendón.  V. 
Alaconador. 

RemenKa.V.  Redempció. 

Rementerola.Pta.  Cala- 
mento, calaminta. 

Remer.  Qui  rema.  Rema- 
dor, remero.  Lo  condem- 


REM 


369 


nal  á  remar  en  las  gale- 
ras. Forzado,  galeote. 

Remés. Enviat.  Remitido, 
enviado.  Perdonat. Perdo- 
nado  remitido. 

Reniega.  Salari  de  trans- 
port y  entrega.  Remisión. 
V.  Dilació.  Próroga. 

Renieí»ar.  V.  Remétrer. 

Reniétrer.  Remitir. 

Reniey.  En  sas  princip. 
acceps.  Remedio.  Medica- 
ment. Medicina,  remedio. 
Alivi.  Lenitivo.  Sledi  pera 
reparar  algun  dany.  Re- 
paro. R.  casóla.  Remedio 
casero.  Remey  exterior  ó 
de  part  de  lora.  Aposito. 
Posar  remey.  Fr.  Curar. 
Medicinar.  Aplicar,  posar 

-  remey.  Fr.  Remediar.  No 
hi  ha  remey.  Fr.  No  pot 
ser.  No  hay  arbitrio  ó  no 
queda  recurso.  Ni  un  peT 
remey.  Loe.  Ninguno,  ni 
uno  siquiera. 

Reniigi.  V.  Remament. 

Reniijá.  Mediano. 

Reniini.>«cenc¡a.  Recuer- 
do, recordación. 

Reniiraiiient.  Circuits- 
peccion,  gravedad. 

Remirar.  Mirar  ab  re- 
flexió. Reflexionar. 

Remirarse,  r.  Esmerar- 
se. Esmerarse,  poner  cui- 
dado ó  atención. 

Remis.  Negligente,  remi- 
so, moroso.  V.  Escás. 

Remissa.  V.  Romassa. 

Remissament.Adv. Des- 
cuy  dadament.  Descuida- 
damente. Per  damunt. 
Perfunctoriamenie. 

Remissihie.  Perdonable. 

Remissió.  Fredor,  tebie- 
sa. Tibieza.  Tardansa. 
Tardanza.  Fisic.  Dismi- 
nució de  activitat  y  forsa. 
Diminución.  V.  Dolsor. 
Sens  remissió.  .\dv.  Sin 
remedio.  indispensable- 
mente, forzosamente. 

Remítjos  (Codernas  de). 
Pl.  Náut.  Codernas  inter- 
medias ó  de  henchimiento. 

Remoció.     Apartament. 
Apartamiento,  alejamien- 
to. V  acte  y  ef.  de  re- 
móuTeT.Rem'ovimienio. 
■21 


370        REM 

Renioguda.flemornnien- 
to.  (mcicd,  tardanaos. 

Réniol.  Peix  de  mar.  Ré- 

Reinolatsa.  Pta.  fíemo- 
lacha,  betarraga.  íraoich. 

Remolcaiiient.  V.   Re- 

Remolcar.  Naut.  Sirgar, 
atoar,  llevarà  remol'jue, 
dar  remolque. 

Reniolcli.  Obra  de  remol- 
car./íemo/''/»e.  A  remolch. 
Adv.  Remolcando. 

Renióldrer.  Remoler. {se. 

Reinulejar.  fíemolonear- 

Reniolejaype.  Remolón. 

Keiuoli.  En  .<as  princip. 
acceps.  Torbellino,  remo- 
lino. Xuclador.  Olla,  vór- 
tice. R.  de  pols.  Tolvane- 
ra,7Vibe.K.áe\ent  y  neu. 
Ventisca,  ventisco,  ventis- 
quero. La  persona  que 
may  está  quieta.  Zaran- 
dillo, ardilla.  R.  de  vent. 
Tifón.  Fisic.  Turbtllon. 

Renioliei.  Menesc.  En- 
fermetat  que  pateixen  al- 
guns animals.  Remolido. 

Reinoliiiient.  Remoli- 
miento. (V.  Remolí. 

Reiuolinatla.  Tolvanera. 

Remolinador.y.  Paleta. 

Remolinar.  Remolinear. 
R.  la  neu.  Ventiscar. 

Reinoilii*.  Posar  blana 
alguna  cosa.  Ablandar, 
rennillir,  reblandecer. 

ReiMoIIipse.  r.  Posarse 
bla.  Emblandecerse,  re- 
lentecer, relentecerse. 

ReinoIIit.  Emblandecido, 
reblandecido. 

Remolta.  Residuo  que 
queda  de  aquellas  cosas 
que  s'  cxpremen  forta- 
ment. Borujo.  bagazo. 

ReiiKtr.  Rumor.  Rumor. 

Remora.  Tardansa.  De- 
mora, retardo.  Peix.  Tar- 
danaos. V.  Rcmol. 

Remordiment.  Escrú- 
pulo, remordimiento. 

Remorrtir.  Remorder, 
roer,      (surro.  murmullo. 

Rentoreig.   Rumor,    su- 

RemoJ4car.  Remosquear. 

Reniost.  Aygua  bruta  pe- 
ra rentar.  Lavazas,  leva- 
dura, [remoto. 
Remot.  Apartat.  Lejano, 


REN 


REN 


Remóurer.  Apartar  unajRenaixení^a.  Remci- 
cosa  de  lloch  ó  conmóu-l  miento.  ver.  Renacer. 
rer.  Remover.  Apartar  al-' Renái\er.  Tornar  á  nái- 
gun  inconvenient. 06iiar,'  Renart.  V.  Guineu,  (cido. 
cuitar.  Regirar,  remenar.  Renascut  >  Renat.  Rena- 
Revoher,  remecer.  jRencb.     Ranch.     Rengo. 

Remuda.  Remudamiento, i  renco.  Lo  insecte.  Garra- 
revezo,  (r.  Revezar.  \     pata  ,  rezno.  Rench  deju- 

RemiKlar.   V.    Rellevar.!     nv ir.Clos. Te/íi.  circo. :tre. 

Remiigació.  Rumia,  n/-' Rencontre.  V.  Reencon- 
miadura.  i  Rencor. £»ooíio,  odio,  en- 

Remugador.  Qui  remu-      conamiento.    Ab   rencor. 
ga  mòlt.  Rumión.  V.  Ron-i     Adv.  Rencorosamente. 
dinayre.      (dura,  ri/mia.!  Rencorós.Qui  té  rencor. 

Reniügament.    Rumia-'     Enconoso,  rencoroso. 

Remugar.  Tornar  a  mas-!  Renda.  I'tilitat  ú  benefici 
tegar  los  aliments  algunsl     que  produheix  alguna  co- 


animals.  Rumiar,  i'oznar. 
Entre  menescals  móurer| 
los  llabis  lo  caball.  Boce-\ 
zar,  bocear.  V.  Rondinar.! 
Remugó.  Remugamenl. 
Rumia,  rumiadura.  Lo  so| 
bronch  que  forma  'I  bur-j 
ro.  Rebuzno,  roznido. 


sa.  Renta,  rédito,  rendi- 
miento, rendición,  proven- 
to. La  feudal.  V.  Cens. 
R.  fixa.  Rentada.  Donar 
de  renda.  Fr.  Rentar,  re- 
dituar. Pl.  Conveniencias 
Rendal.  Cosa  de  renda. 
Redituable,  reditual. 


Remiijot.  Porció  de  blat'Reuder.  Qui  viu  de  rea- 
per  móldrer.  .Saquilada.  \     da.  Hacendado,  arrenta- 

Remiill. /fe»io/o.         (ro.      rfo.  Qui  paga  renda  ó  pren 

Remullador.  Remojade-\     arrendament.  Rentero. 

Remuilauíent.  V.  Re-^Rendeta.  Dim.  Rentilla. 
mull.  íj'ar.  ¡Rendició.     Rendimiento. 

Remullar.  Remojar,  mo-\     \.  Rédit.        {misarnente. 


I  Reiididament.  Adv.  Su- 

!  Rendiment.     Rendició. 

i  Rendición.  La  fatiga,  can- 
saci ,    etc.    Rendimiento. 

I  postración.  Expressió  ob- 
sequiosa, oferiment.  06- 
sequio,  sumisión. 


Remulló.  V.  Rosta. 
Remuneració.    Premio, 

recompensa.  (dor.  j 

Remunerador.  Premia-l 
Rentunerar.  Premiar.  | 
Remunta.  En  sas  princi-: 

pals     acceps.     Remonta. \ 

Entre  sabaters. raberndd.Reñilir.  Produhir  renda. 

remiendo.  •  [ble.\     Rentar.  Vencer.   I'ejiccr. 

Remuiítable.  flpmojifa-  Rendir.se.  r.  Abátrerse. 
Remuntador.    Qui    re-      Sucumbir,  ceder. 

munísi.  Remontador.  Rendit.  .Vbalut,    cansat. 

Remiintament.  Aí>;no;i-      Cansado.  \ensu{.   Rendi- 

te,  remonta.  do.    Subrais,    obsequios. 

Remuntar.  Remontar.  Sumiso,  obsequioso. 

Remuntar.se.  r.   Ensu- Renebot.  flMoòríHO. 

perbirse,  elevarse.  Repi-  Rénecii.  Paparra.  Rezno. 

narse.  engreírse.  I     Se  diu  de  certa  classe  de 

Remunti.*ita./íe»!OH/i.sía  llegums.  Judiones, judíos. 
Remuhtura./ffmoj)í»/rn.i  Renccli.  Reniego,  blasfe- 
Rénacli.  Taba.    Tábano.  \     mía,  derreniego,  voto. 

moscardón,  moscarda,  ta-' nenes»iior.     Qui      diu 

barro.  \.  Reynela.  I     blasfemias.  Rlasfemo. 

Renadiu.  Agrie.  Renadío,  I  Reneganient..\postasia. 

ricial.  (Renacedor.'     Apostasia.        Blasfemia. 

Renaixedor. Qui  renaix.]     Rlasfemía.  reniego,  voto. 
Renaixement.   V.    Re-j  Renegar.Flastomar.Z^/dx- 

naixensa.  '     femar,  votar.  Abandonar 


REN 

la  religió  que  's  professa- 
va. Apostatar. 

Renegat.  Joch  del  home 
entre  tres.  Hombre,  em- 
perrada, (quido. 

Renera.  Ronquera,   ron- 

Renet.  Mòlt  net.  Relim- 
pio. Besnét,  lo  Gil  ó  Glla 
del  net  ó  nela.  Biznieto. 

Renetejar.  Relimpiar. 

Rengla.  V.  Kengle. 

Rengle.  V.  Renglera. 

Renglera.  Linea  de  co- 
sas arregladas.  Ringle, 
ringla,  ringlera,  hilera, 
fila,  linea,  hilada.  La  tira 
de  ceps,  arbres,  ó  plantas. 
Liño.  La  de  rajólas  col- 
locadas  en  lo  forn.  Daga. 

Reisgló.  Renglón.  Pl.  En 
los  escrits.  Lineas. 

Renill.  Relincho,  relinchi- 
do, hin.         {Relinchador. 

Renilladior.  Que  renilla. 

Reniliar.  Relinchar,   hi- 

Renitent.V.  Terch.  {nar. 

Renoca.Fam.  Doncellueca 

Renocb.  V.  Rana. 

Renuiu.  Sobrenombre,  re- 
nombre, cognomento,  ape- 
llido. Lo  injuriós  sobre- 
posat. Apodo.        {brable. 

Renonienable.   Renom- 

Renonieuadanient. 
Adv.  Renombradamente. 

Renonienadur.  Qui  re- 
nomena.  Renombrudor. 

Renonienanient.  Re- 
nombramiento. 

Renonienar.  Renombrar 

Renunienat.  Famós,  cé- 
lebre. Renombrado,  fa- 
moso, célebre. 

Renou.  Brot.  Vastago,  re- 
nuevo, pimpollo.  Portar  ó 
fér  anar  en  renou.  Fr. 
Traer  revuelto  ó  en  rueda. 

Renovació.  V.  Renova- 
ment, Transformació. 

Renovament.  Renova- 
ción, renuevo,  criamiento. 

Renovar.  Refrescar.  Re- 
frescar. R.  alguna  obliga- 
ció. For.  Novar. 

Renovar.««e.  r.  Agafar  vi- 
gor ó  forsas.  Reverdecer, 
re^'ivir,  recontarse. 

Renlacaras.  Adulador. 
llis>onger.  Lavacaras. 

Rentada.  Lo  acte  v  efec- 


RENY 

te  de  rentar.  Lavadura, 
lavación,  loción,  lavato- 
rio. La  segona  rentada. 
Relave.  | 

Rentador.  Qui  renta,  ¿a- 
vador,  bañador.  Lo  parat- 
ge en  que  's  renta.  Lava-' 
dero,  lavandera.  La  llosa 
en  que  's  pica  la  roba.  Es- 
tregad ero. 

Rentadora.  V.  Bugadera 

Remadura. Rentada.  La- 
vadura, lavación  ,  loción. 
V.  Bugada.  Pl.  La  ajgua 
bruta  de  lo  que  se  ha" ren- 
tat. Lavazas.  Las  renta- 
duras  de  las  botas.  ^3»a- 
dtirle.  {aguama7iil. 

Rentan»an.s.La((7í/!a>!os, 

Rentauíent.  V.  Rentada. 

Rentaplatí».  Pla.  Jara 
blanca.  i 

Rentar  .Netejar  ab  avgua.' 
Lavar,  limpiar,  bañar, 
jabonar.  Netejar  lasev- 
nas  de  la  cuvna.  Fregar. 
Netejar  la  rolia  desprès 
de  lá  bugada.  Sacar.  R.| 
la  boca.  Enjuagar.  R.  mal  i 
y  depressa.  Jamerdar. 
Tornar  a  rentar.  Relavar.' 

Rentar««e.  r.  Lavarse. 

Reutillas.  Pl.  Certas  ren- 
das de  poca  entitat.  Siete 
reñíalas.  (nuncio. 

Renunci.    Burrada.    AV- 

Renuncia.  La  ac.  de  re- 
nunciar. Renunciación, 
renunciamiento.  Dimis- 
sió. Dimisión,  cesio7).¥oT. 
Apartamiento.  \ 

Renunciaeió.  Renuncia- 
miento. Y.  Renuncia.        j 

Renunciar.  Despossehir- 
se  per  voluntat  propia. 
Abdicar,  dimitir,  resig- 
nar. R.  la  propia  volun- 
tat. Abnegar.  gany. 

Reny.  Reprensión.  V.  Re- 

Wlen\aaor.  Regañón.        \ 

Renvar.  Reñir,  regañar, 
increpar.  ¡ 

Renyayre.  V.  Ren\ador. 

Renyidor.  Qui  lè  propen- 
sió a  renyir.  Pendenciero. 

Renyina. Debat,  penden- 
cia. Riña,  rencilla, quime- 
ra ,  clíoque ,  disensión, 
camorra,  rompimiento.    \ 

Renyir.  Enemistarse,  des-' 


REP         371 

amistarse,  pelear,  pen- 
denciar, romper.  R.  ab 
crits  y  soroll.  Emborru- 
llarse. V.  Renvar. 

Reoetava.  Octavilla. 

Repalaíía  ó  Repa'.assa. 
Herb.  Lampazo,  barda- 
tía,  (paparse. 

Repantigaríie.    V.   Re- 

Re|>aparí«e.  r.  Arrella- 
narse, rellanarse,  repan- 
tigarse, recalcarse. 

Repapiejar.  Chochear. 

Reparable.  Notable,  no- 
table,     (ío,  rehacimiento. 

Reparació.  Reparamien- 

Reparauíent.  Repara- 
ció. RejMracion. 

Reparar.  Compóndrer, 
apariar.  Rehacer,  refor- 
zar. Restablir.  Restau- 
rar, subsanar.  Advertir. 
Notar,  observar.  No  repa- 
rar. Desadvertir. 

Reparent.    Tataradeudo. 

Reparo.  Adob.  Repara- 
ción, re¡)aramiento,  re- 
miendo, saneamiento.  No- 
ta ó  advertencia.  Obser- 
vación, nota,  animadver- 
sión, objeción,  Fér  reparo 
de  alguna  cosa.  Fr.  Obje- 
tar, contradecir,  dificul- 
tar,   (to,  compartimiento. 

Repartiei4».  Repartitnien- 

Repartidor.  Que  deu  ve- 
parlir&e.  Repartidero.  Qui 
reparteix.  Partidor. 

Repartiment.  Reparti- 
miento, repartii:ion,  par- 
tición, distribución,  com,- 
partimiento.  Repartiment 
de  tributs.  Derrama. 

Repartir.  Partir,  com- 
partir, distribuir.  R.  con- 
tribució per  milers.  A  mi- 
llarar.  Dit  de  lo  pes  ó  dis- 
tancia. Promediar. 

Reparto.  Repartimiento, 
repartición.  Si  es  per  mi- 
lers. AmiUaramiento.  R. 
de  tributs.  Derrama. 

Repá»>.  Re]iaso.  paso,  revi- 
sión, vuelta.  Donar  un  re- 
pàs. Fr.  Echar  un  repaso. 

Repa!>i«ada.  V.  Repáá- 

Repaí^.sar.  Remirar  lo 
que  s'  ha  estudiat.  Releer, 
remirar.  Tornar  á  passar 
pel  mateix  camí.  Traspa- 


372 


REP 


sar.  Recusir.  Recorrer. 
RepaKtiira.  Repasto. 
Repaí^turar.    Tornar 

pasturar.  Repastar. 

Repèl.  Repelo,  redopelo, 
rodapelo.  A  repèl.  Adv. 
Contra  la  direcció  natu- 
ral del  pel.  A  contra  pelo, 
pelo  arriba,  á  pospelo.  Ve- 
nir á  repel.  Fr.  Repugnar 
alguna  cosa.  Hacerse  cites- 
la  acriba.  V.  Enemich. 

Repelada.  Ac.  y  ef.  de 
repelar. flp/3e?í;f7i(ra.  liada. 

Repe lament.  V.   Repe- 

Repelar.  Arrancar  lo  pel. 
Descañonar.  Netejar  per 
segona  vegada.  Remondar 

Repel-lilile.  Que  pot  ó 
deu  ser  repel-lit.  Recha- 
zable.    iRechasadamenle. 

Repel-lí«lainent.    Adv. 

Repel-lid«ír./íef/io-aí/oí-. 

Repel•lir.  Repeler,  recha-^ 
zar,  propulsar. 

Repeló  (Haverne  un).  Fr. 
Darse  un  repelón ,  tratar 
ttna  cuestión  ligeramente. 

Repelos.  Delicat  de  geni. 
Quisquilloso,  rencilloso. 

Repésidrer.  Renyar.  Re- 
prender, advertir,  predi- 
car ,  sermonear ,  tachar 
nrginr.  Recobraruna  em- 
barcació que  liavian  prés. 
Represar.  Cusir  á  sobre 
costura.  Sobrecargar.  A- 
cométrer  de  nou  la  febra, 
etc.  Recargar  la  calentu- 
ra, etc.  V.  Repel-lir. 

Repenedida.  Dona  que 


REP 

provista.         (percussiu. 

Repercucienf.  V.  Re- 
Repercudir.  V.  Reper- 
cutir. Mcd.  Retundir. 

Repereusí^ió.  Repercudi- 
da. V.  Repercutiment. 

Repercu.swiu.  Repercu- 
lorio.  [cusion. 

RepercufÍRient.  Reper- 

Reperciitir.  Repercudir. 

Repercutiiri.  V.  Reper- 
cussiu.  (prontuario. 

Repertori.      Repertorio, 

Repéíí.  Repeso. 

Repetició.  La  acció  de 
tornar  a  fér.  Reiteración, 
porfía,  insistencia.  Tra- 
ducció de  un  idioma  á 
altre.  Traducción  ,  ver- 
sión. Repetició  de  lo  que 
se  ha  dit.  Redición. 

Repetidor.  Ajudant  del 
mestre.  Pasante. 

Repetir.  Reiterar.  Reite- 
rar, redoblar.  Tornar  á 
dir  una  cosa.  Asegundar. 
Traduhir.  Traducir,  ver- 
ter, construir.  Log.  Resu- 
mir. Resumir. 

Repeu.  Repisa.  Repisa. 

RepicaiNir.  Qui  repica. 
Repiqueteador. 

Repicantent.  V.  Repich. 

Repicar.  Tocar  ab  vivesa 
y  depressa  algun  instru- 
ment. Repiquetear.  Tor- 
nar á  tocar  ó  tocar  repe- 
tidament. Retocar.  Féste 
ó  que  's  fassa  repicar.  Fr. 
fam.  Vete  ó  vayase  al  rollo. 
Repich. /?<>/»>/ Wí,  retoque. 


deixa  la  mala   vida   per  Repicó. fle/jiV/Hí'^f.  (<7arí«/(j 


\iurer  en  lo  claustro.  Re- 
cogida, arrepentida. 

Reiiebedinient.  Arre- 
peni  iment.  Arrepenti- 
miento,  pensar. 

Repenedir.  Arrepentir. 

Repent.  V.  Repente. 

Repente.  Promptitut,  o- 
currencia  viva.  Repentón. 
Cop  de  repente.  Adv.  An- 
(ucion.  De  repente.  Adv 


Repiíia.   Rebaba,    repeu 

Repitjur.  Repeor. 

Repixar.  Gotear.  V.  De- 
gotar, Fluir. 

Replá.  Planura.  Llanura, 
llanada.  Lo  descans  de 
las  escalas.  Rellano,  me- 
seta, descanso. 

Replanar.  Rellanar. 

Replanen  y  Replanet. 
Dim.  Descansillo,  mesilla 


Ala  improvista,  í'mpro-! Replantejament.     Re- 

visamente ,  de  improviso.\     planteo.  itear. 

de  sobresalto.  i  Replantejar.       Replan- 

Repentí.  Sií6í7o,  rep#n<i-'Replé.  Mòlt  pie.  Relleno. 

no,  subitáneo.  I     rellenado.  Pié  de  humors 

Repentlnanient.    Adv.     òAemen'jar. Repleto, harto 

Improrisammle,  á  la  im- tiepleeió     ó    Repíessió. 


REP 

Exeès  de  humors.  Pleni- 
tud, plétora.  Excés  en  lo 
menjar  y  béurer.  Reple- 
sion  de  estómago. 
Replega.  V.  Aplega.    La 
porció  de  humors  detin- 
guts en  lo  COS.  Congestión. 
Replegar.  V.  Arreplegar. 
Replenar.  Rellenar. 
Reiilenar.xe.  r.    Menjar 

ab  demasía.  Atracarse. 
Replenitut.Menesc.  Ma- 
laltia causada  per  béurer 
massa   aygua.  Enfosado. 
encebadamienlo. 
neptetitiin.  V.  Repleció. 
Replet.  V.  Replè,  (jecion. 
Réplica.   Replicacion,  ob- 
Replicació.  Réplica. 
Replicattor.  Replicante. 
Replicar.   Objetar,   repo- 
ner, refutar. 
Replicayre    ó    Replicó. 

Replicón,  respondón. 
Rep4»lidor.  Remendó.  Re- 
mendón, rezurcidor. 
Repolínient.  Remiendo. 
Repolir.    Pulir   de  nou. 
Repulir,  .\sscar  ab  afec- 
tació. Acicalar.  Adobar. 
Remendar,     recomponer. 
Enllustrar.  Alustrar, en- 
lustrecer. Purificar.  Lim- 
piar, pulimentar. 
Repttluni.  V.  Pedruscall. 
Repónticli    comú.    Pta. 

Repóntico  vulgar. 
Reponx.  Pía.  Reponche. 
Rep4»rt.  Plaher.  Deporte. 
Reportar.  Portar  novas. 
.Soplar.  Refrenar,  mode- 
rar.  Refrenar ,   moderar, 
reprimir,  reparar. 
Repús.  Judici,   cordura. 
Cordura,  asiento,  sosiego. 
Descans,  tranquilitat.  Re- 
poso,  tranquilidad,    des- 
canso.   Descans  del  tra- 
ban. Relajación. 
Reposadur.  En  los  ca- 
mins. .Apartadero,  .\ssien- 
10  deis  forns  de  fundició. 
Reposadero. 
Rep4»ciar.  Tornar  á  posar 
una  cosa  al  lloch  que  an- 
tes estava.  Repo-ner,  res- 
tituir, reformar.  Descan- 
sar.   So.iegar,   intermitir, 
posar.  Estar  enterrat.  )(i- 
cer,  dfscansar. 


REP 

Reposarse,  r.  Assosse- 
garse.  Sosegai'se.  Posar 
seny.  Asentar  el  juicio. 

Reposat.  Descansat.  Re- 
posado, repuesto.  Assos- 
segat. Sosegado,  tranqui- 
lo,quieto,  pací /ico. Enteni- 
mental.  Sesudo,  sentado. 

Repoteneia  (De).  Adv. 
De  antuvión.  {sible. 

Reprehensible.  Repren- 

Seprehensió.  Amones- 
tació, correcció.  Repri- 
menda, carda,  reprensión. 
Reprehensió  del  malalt. 
Accesión,  recargo,  acceso. 

Reprehensor.  V.  Repre- 
nedor.    (pren.  Reprensor. 

Repreiiedor.     Qui    re- 

R.eprensi«í.  V.  Reprehen- 
sió. (dor. 

Repren.t^or.  V.  Reprene- 

Représ.  Renyat.  Repren- 
dido. Dit  de  las  ayguas 
estancadas.  Represadas, 
estancadas  ,  detenidas. 
Contingut.  Compreso.  V. 
Arrepenlit. 

Repre.sa.  Recuperació  de 
lo  qtie  s'  havia  perdut. 
Recobro,  represión,  V. 
Rel-leix.  Represa  de  pits. 
Malaltia  en  los  pits.  Pelo. 

'Representació.  Figura, 
imatge.  Símbolo,  imagen, 
simbolización.  Copia,  ca- 
ricatura. Remedo. 

Representar.  Semblar, 
ser  imatge  ésimhol.  Sim- 
bolizar. Pintar.  Pintar. 

Repressió.  V.  Represa. 

Repriniínient.  Y.  Re- 
frenament. 

Reprimir.  Contenir. Corí- 
tener,  refrenar,  cohibir, 
domar,  dominar. 

Reprimirse,  r.  Vencerse, 
reportarse,  refrenarse. 

-Reproba.  Reprueba. 

Repr«»bar.  Desaprobar, 
censurar,  condenar. 

Reprobo.  Destinat  a  la 
pena  eterna.  Precito,  pres- 
cito ,  reprobado.  Dolent, 
pervers.  Perverto.  malva- 
do, avieso.  (ducibk. 

Repr4»ductible.    Renro- 

Reprocluhir.  Reproducir 
Repromesa. /(íf)7-o7ii)S!07) 
Repropi.  Qui  no  fa  la? 


REP 

cosas  propias. EjTceníri'co. 
Lo  terch  ó  tossut.  Terco, 
reliado.  Dit  del  caball. 
Repropio.  V.  Recelos. 

Reptador.  Retador. 

Reptar.  Repéndrer.  Cor- 
regir, amonestar,  repren- 
der. Provocar  ,  desafiar. 
Desafiar,  retar.V.  Tornar. 

Repto.  Reto,    {blicanismo. 

Republicanisme.  Repu- 

Hepudi.  Repudio  ,  repu- 
diación, (cion. 

Repiidriment.  Repudri- 

Repudrir.  Repodrir. 

Repuesto.  Provisión,  re- 
ten, prevención,  matalota- 
je. Repuesto  de  pedra  y 
cals.  Mampuesto.  De  re- 
puesto. Adv.  Per  preven- 
ció. A  ó  de  prevención. 

Repugnancia.  Disgust, 
reparo,  diticultat  de  fèr 
ó  adraétrer.  Oposición,  re- 
beldía, repelo.  Ab  repug- 
nancia. Adv.  Repugnan- 
temente, cuesta  arriba. 

Repusnantnient.  Adv. 
Con  repugnancia. 

Repuji^nar.  Resistir.  Re- 
sistir, rechazar.  Fèr  de 
mala  gana  alguna  cosa. 
Cocear,  disonar. 

Repujar.  Volver  á  subir. 

Repulit.  Repulido ,  acica- 
lado. V.  Empolaynat. 

Repulsa.  Negativa.  Nega- 
tiva. Reprehensió  foria. 
Fraterna,  mesilla,  peluca, 
carda ,  sermón.  Apartar 
al  enemich  defensantse. 
Propulsa, propulsión.  Do- 
nar una  repulsa.  Fr.  Re- 
pulsar,       (rer.  Denegar. 

Repulsar.  Negar,  exclóu- 

Repunt.  Pespunte,  dere- 
chuelo.  Fèr  repunt.  Fr 
Repuntar.  Pespuntar. 

Repuntar.  Cusir  de  re- 
punt. Pespuntar.  Recusir. 
Repuntear. 

Repuntejar.  Repuntear. 

Repunxó.  Pta.  Farolillos, 
rajiónchiyo,  ruiponce.  Ins- 
trument  pera    fèr   pun- 
xons  en  lo  grabat.   Con 
trapunzon. 

Repussalla.  Mazamorra, 
rebusca,  rebusco,  zupia. 

Reputació.  Dignitat,  es- 


RES 


373 


timació,  Ilustre, etc.  fíoíi- 
ra,  honor,  gloria. 

Reputar.  Formar  concep- 
te. Conceptuar. 

Reiiuatrenador.  Quire- 
quatrena.  Requintaclor. 

Requatrenar.  Requintar 

Re<|uebret.  Amoricon, 
amorcillo,  florecilla. 

Requebró.  Requiebro.  Ti- 
rar requebros.  Fr.  Re- 
quebrar, (questa- 

Requeriment.    V.    Re- 

Re(|uesta.  Acte  judicial 
amonestatiu.  instancia, 
recuesta  ,  requerimiento. 
Consum.  Consumo.  Tenir 
mòlta  requesta.  Fr.  Des- 
pacharse mucho. 

Requestar.  Requerir. 

Requint.  Requinto. 

Requinta.  Capritxo,  ca- 
pritxada.  Capricho. 

Requinteró.  Fill  de 
blanch  y  quinterona  ó  vi- 
ce-versa.  Requinteron. 

Requintos.  Capritxós. 
Caprichoso. 

Requiridor.  Requeridor. 

Requirimenl.  Requeri- 
miento. V.  Requesta. 

Requirir.  En  sas  princip. 
acceps.  Requerir.  Dema- 
nar ab  instancia.  Inter- 
pelar, (quisto. 

Requirit.  Requerido,  re- 

Requisició.  For.  JnMan- 
cia.  Requiriment.  Reque- 
rimiento. V.  Requesta. 

Requisir.  V.  Requirir. 

Re(|Uisit.  Circunstancia, 
condició.  Requisito,  cir- 
cunstancia, arrequive. 
Llemineria.  Gollería ,  co- 
tufa ,  golosina,  gullería. 
Menjar  delicat.  Guisadi- 
llo,  comidilla. 

Res.  Alguna  cosa.  Ccm, 
algo.  Carencia.  Nada. 
PÒch  ó  mòlt  poch.  Mi- 
gaja ,  tris.  Ab  ó  en  un 
no  res.  Adv.  En  un  san- 
tiamén. No  dir  res.  Fr. 
No  decir  ó  no  hablar  pa- 
labra. No  es  res  ó  no  es  pas 
res.  Loe.  iron.  Ser  molt. 
Ahí  es  nada,  ahí  es  «« 
grano  de  anís.  No  fèr  res. 
Fr.  Holgar.  No  res  ó  no 
pas  res.  Expr.  Nada.  Per 


374        RES 

un  no  res  y  per  un  tres  y 
no  res.  Loe.  Por  unas  na- 
das, por  un  quítame  allá 
esas  pajas.  Ser  un  no  res. 
Fr.  Ser  una  nadería,  l'n 
tres  y  no  res.  Fr.  Nada 
entre  dos  platos. 

Keiwav.  Fér  menció.  Men- 
tar. V.  Rondinar. 

Resai-eeliada.  Blas,  fíe- 
sarcelada. 

Reiuay^uas.  Pl.  Vi  de  la 
brisa  prempsada.  Agua- 
chirle, aguapié,  torcedura. 

Re.*)'cal»alar.  Desquitar. 

Rescall'anient.  Ac.  de 
rescalfar.fíefa/eíiíamienío 

Retücallar.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  fíecalentar. 
Sofregir.  Sobreasar. 

KeNcat.  Rescate  ,  reden- 
ción. Cert  joch.  Marro, 
moros  y  ci'istiunos. 

Rei«eatar.  Redimir,  reco- 
brar, libertar. 

Re.^«el.  Desconliansa./?e- 
relo.  Escrúpol.  Rescoldo, 
escozor.  (lidar. 

Rescindir.  Anular,  inva- 

tteticitiió.  Anul-lació.  Re- 
cision  ,  anulación. 

Re.wclint  y  Resclum.  Tuf. 
Husmeo,  tufo,  tufarada. 

Recelosa.  Presa  ,  azud, 
dique,  esclusa. 

Reíiieiuin.  V.  Resclim. 

Rescripíe.  Rescripto,  (ri. 

Heseriptori.  V.  Rescrito- 

"escpitorc.  Rescriptorio. 

We.seríuper.  Rescribir. 

ReNeoaineiit.  Reseca- 
ción, reseramiento. 

Resecar.  Tallar.  Cortar, 
cercenar,  atajar.  X.  Tráu- 
rer.  Ressecar. 

Rec«eeh.  V.  Ressech. 

Rexeixir.  V.  Reixir. 

Resent.  Penyora.  Rehén. 

Reti^enya.  Revista  de  la 
tropa.  Revista.  Descrip- 
ció. Enumeración.  Ñola 
aue  's  pren  de  las  senyals 
(fistinctivas  de  una  per- 
sona ó  cosa.  Filiación. 

Renenyar.  Narrar  com- 
pcndiosament./fe/i?rir  bre- 
vemente, someramente. 

Renerva.  Cautela.  Ocul- 
tación, reservación.  Mira- 
ment en  las  accions  ó  pa- 


RES 

raulas.  Miramiento,  cau- 
tela, recato.  Reserva  del 
Sagrament.  Reservado. 

Reservar.  Guardar.  Con- 
servar, retener. 

Reservarse,  r.  Recelar- 
se. Cautelarse,  desconfiar. 

Re.<«erv»t.  Discret,  serio. 
Prudente,  cauto,  callado. 
Cántelos.  £j"Cií.sarfo,  re- 
servado, secreto,  guarda- 
do, cerrado.       (ceptáculo. 

Reservatori.  Anxup.  Re- 

Re.'iKuardar.  Defensar. 
Escudar,  proteger. 

Resgiiarilarse.  r.  Pre- 
caucionarse. Precaverse, 
cautelarse.  Cubrirse  ab  1' 
escut.  Abroquelarse,  em- 
broquelarse. 

Ressuart.  Defensa  ó  re- 
paro. Resguardo,  salvor- 
guardia,  reparo.  La  for- 
talesa que  defensa  la  mu- 
ralla. Antemural.  Sem- 
blansa.  Semejanza.  Tenir 
un  resguarl.  Fr.  Semejar- 
se, parecerse. 

Reíiialla.  Trossos  de  me- 
tall. Recizalla. 

Residencia.  Domicili. 
Morada,  domicilio. 

Residentnient.  .\dv.  Re- 
sidentemente, con  residen- 
cia,       estar  domiciliado. 

Residir.  Morar.  Habitar, 

Residuo.  Sobras.  Resto, 
remanente,  sobrante. 

Resigna.  Resignncion. 
Resigna  de  beneflci.  Re- 
greso, (tat.  Conformidad. 

Resignació.    Conformi- 

Resígnarse.  r.  Confor- 
marse, someterse. 

Resignat.  Conformat. 
CoJiformado.  conforme. 

Resina.  V.  Rebina. 

Resinit.  Semblant  á  la 
rebina   Resinido. 

Resio.  Mòlt  resistent. 
Fuerte,  duro.  V.  Robust. 

Resipiscencia.  Arre- 
pentiment  ,  esmena  de 
vida.  Enmienda,  arrepen- 
timiento. 

Resistencia.  Forsa.  a- 
puanl.  Fuerza,  aguante, 
robustez.  Oposició.  Con- 
traresto ,  oposición.  No 
trobar    resistencia.     Fr. 


RES 

Dar  en  blando. 

Resistir.  Oposarse  á  una 
forsa  contraria.  Hacer 
frente.  Sufrir.  Sufrir.  Re- 
pel-lir.  Contrarestar, con- 
trastar, forcejar,  rebatir, 
lidiar.  {Uch. Rezado,  oficio 

Reso.  Lo   ofici  ecclesiás- 

Resóldrer.  Determinar. 
Resolver,  acordar,  deter- 
minar, proveer,  deliberar. 
Disóldrer,  deixatar.  Sol- 
ver, reducir.  Compendiar. 
Ejiilogar,  resumir. 

Resóldrerse.  r.  Deter- 
minarse. Decidirse,  par- 
tir. Desférse  alguna  cosa. 
Disolverse. 

Resólrer.  V.  Resóldrer. 

Resolt.  Determinat,  atre- 
vit. Resuelto,  determina- 
do, impávido,  denodado, 
firme.  Oui  empren  cosas 
dificiillo>as.  Emprendedor 

Resoltament.  .\dv.  .\l> 
resolució.  Resueltamente , 
resolutoriamente. 

Resolució.  Determina- 
ció. Acuerdo,  decisión. 
Coralge.  .\rrojo,  firmeza, 
denuesto,  valor,  impavi- 
dez ,  brio.  Propòsit.  Pro- 
pósito. Expedició,  deseni- 
barás.  Despejo.  desparpa~ 
jo.  Disolució.  Disolución. 
Resolució  atropellada. 
inconsiderada.ra/;i7rffl(/(j. 

Resolut.  Resuelto,  resolu- 
to, resolutorio,    {nalitico. 

Resolutiu.  Analiiich.  .4- 

Re.«4»lutivanieni.  Abso- 
lutament, decididament. 
Resolutoriamente.  V.  Re- 
soltament. 

Resolutorianient.Adv. 
Resueltamente. 

Resolvent.  Fis.  y  Med. 
Solvente,  resolvente. 

Respall.  Cepillo.  Lo  qne 
es  de  pel  fort.  Estregade- 
ra. Respall  pera  netejar 
cosas  finas.  Escobilla. 
Respall  pera  net«iar  los 
caballs.  Rruza. 

Res|>allRr.  Netejar  ab  I» 
respall.  Aceiállar,  ce/ii- 
llar.  Lograr  una  porci6 
de  alguna  cosa.  Sacar  ra- 
ja. V.  Respatllar. 

Respatllanient.  .^ccióy 


RES 

efecte  de  respatllar.  fíes- 
¡lahlamienío. 

Res^patllar.  Respaldar, 
poner  al  respaldo. 

Ree>patller.  Respaldo, 
respaldar,  espaldar. 

ttespsíy.  V.  Kespall. 

Re.>«|>ectal)le.  Respetable, 
respetoso,  respetuoso. 

Kespectableinent.Adv. 
Respetablemente. 

Respectador./f  espeíarfor 

Re.spectar.  Respetar,  re- 
verenciar, venerar. 

Respecte.  Proporció  de 
una  cosa  ab  altra.  Refe- 
rencia, habitud.  Venera- 
ció,  mirament.  Respeto, 
acatamiento  ,  reverencia, 
atención  ,  miramiento. 
Adv.  En  atenció.  Median- 
te. Adv.  En  ordé.  En  or- 
den. De  respecte.  Adv.  De 
prevenció.  De  repuesto. 
Falta  de  respecte.  Desa- 
cato. Faltar  al  respecte 
Fr.  Desacatar.  Férse  me- 
nar ó  portar  respecte.  Fr. 
Hacerse  respetar,  obedecer 

Respective.    .\dv.   Com 
para  lilamente,  respectiva- 
mente, (respetoso. 

Respectuós.  Respetuoso. 

Respectuosament.  Ad. 
Respetuosamente. 

Respectuositat.  Respe- 
tuosidad, respeto. 

Respir.  V.  Respiració 
Donar  un  respir.  Fr.  Con- 
ceder un  plazo. 

Respiració.  Accióyefec 
te  de  respirar.  Respiro. 
Respiració  cansada.  So- 
brealiento. Respiració  for 
ta.  Resuello.  Respiració 
fatigosa.  Anhelante. 

Respirador.  V.  Respirall 

Respirat!.  La  obertura 
per  ahont  ix  1'  ayre.  Res- 
¡liradero.  La  boca  ó  fines- 
ira  del  forn.  Rravera.  Lo 
que  tenen  los  conductos 
subterráneos.  Sopladero 
La  obertura  que  's  deixa 
en  las  canonadas  pera  res 
pirar.  .itabe.  ventosa. 

Respirar.  Péndrer  alé 
Espirar.  Cobrar  esperit  ó 
forsas.  Alear.  Descansar 
un  poch  del  iraball.  To- 


RES 

mar  huelgo.  Estar  llibreí 
de  molestias  y  cuydados. 
Resollar.  Poét.  Despedir, 
llansar.  Exhalar,  lanzar. 
Respirar  forl  ó  ab  pena. 
Resollar.  Respirar  ab  di- 
ficultat. Anhelar.  No 
gosar  respirar.  Fr.  Xo 
osar  chistar. 

Resplandent.  Resplan- 
deciente, refulgente,  fla- 
mante,   radiante. 

Hesplandir.  Despedir, 
llansar  resplandor,  Huir. 
Resplandecer ,  brillar,  re- 
lumbrar, centellar. 

Resplanditr.  Resplande- 
cimiento, esplendor,  ful- 
gor, luz,  radiación. 

Respóudrer.  Responder, 
contestar.  Respóndrer  ab 
llibertat  y  aspresa.  Fam. 
Despachaderas.  Respón- 
drer r  eco.  Resonar,  re- 
tumbar, 'nada. 

Responeinent.  V.  Tor- 

Respous.  Responso. 

Responsable  (Per).  Fr. 
Comprometer.  Férse  res- 
ponsable. Fr.  Responder, 
salir  garante. 

Responsejar.  Respon 
sar,  responsear. 

Respoiisioiiar.  Endo 
sar.  endorsar,  respaldar. 

Respons<»ri.  Responsorio 

Respost.  Contextat.  Res- 
pondido, respuesto. 

Resposta.  Contextació 
Respuesta  ,  contestación 
Resposta  divina. 0/y;cu/o 
La  veu  repetida  ó  eco 
Eco.  Contextació  á  la  de- 
manda judicial.  Litis  con- 
testación. Resposta  agra. 
Sofión.  Anar  ab  pregun- 
tas y  respostas.  Fr.  An- 
dar en  dimes  y  diretes. 
Deixar  sens  resposta.  Fr. 
Zamarrear. 

Respostejailor.  Respon- 
dón, replicón  ,  respionde- 
dor.  (replicar. 

Respostejar.  Responder, 

Resposter.  Respondón. 
V.  Respostejador. 

Rennuiei.  Resquicio,  res- 
r/uebradura,  resquebraja- 
dura. V.  Vestigi. 

Resquitar.  Desquitar,  re- 


RES 


375 


bajar,  reintegrar,  compen- 
sar, resarcir.  (cada. 

Resquitllada.  V.  Rellis- 

Resquitllar.  V.  Relliscar 

Ressabí.  Regust.  Resabio, 
gustillo.  V.  Ressaga.  Aga- 
far algun  ressabi.  Fr.  Re- 
sabiarse, viciarse. 

Ressaga.  Resto.  Rezago, 
residuo,  resto.  Lo  movi- 
ment del  avgua  del  mar 
quant  se  retira.  Resaca. 

Ressagar.  Naut.  Estirar 
los  caps  enterchs.  Resa- 
car. tiramoUar.  Atrassar 
ó  suspéndrer  alguna  cosa. 
Rezagar,  demorar. 

Ressalt.  Resalto,  resalte. 

Ressaltar.  Fèr  cop  á  la 
vista,  distingir^e.  Resul- 
tar, resurtir,  .\rquil.  Sur- 
tir en  fora.  Resalir. 

Ressanauíent.  Curació. 
Curación,  saneamiento. 

Ressarcinieiit.  Resarci- 
miento, enmienda. 

Ressarcir.  Recompen- 
sar. Desquitar,  reintegrar. 
Esmenar.  Enmendar. 

Ressavador.V.  Rebedor 

Resseeanieut.  Reseca- 
miento, resecación. 

Ressecar.  Assecar  mòlt, 
rostir.  Quemar,  tostar 

Res.secat.  V.  Ressech. 

Resseeb.  Reseco,  resequi- 
do, desequido,  sequizo. 

Resseguidor.  Qui  resse- 
gueix. Rebuscador. 

Resseguinient.Obra  de 
triar,  resseguir  ó  entre- 
traurer.  Entresaca. 

Resseguir.  Buscar  ab 
cuydado  algunas  cosas  de 
entre  altrás.  Rebuscar. 
Examinar  ó  retocar  algu- 
na cosa.  Repasar.  Recu- 
sir ó  adobarla  roba.fieco- 
ser.  Aclarir,  triar.  Entre- 
sacar, [se.  parearse,  salir. 

Resseiublar.  A  semejar- 

Resseuibrada.  Sembra- 
da continua.  Resiembra. 

Resseiiibrar.  Tornar  á 
sembrar.  Sobresembrar. 

Ressentiment.  Disgust, 
queixa.  Resentimiento, 
queja,  querella,  pique. 

Ressentirse.  r.  Coraen- 
sar  á  flaquejar  ó  esquer- 


376 


RES 


darse  alguna  cosa.  Sentir 
se.  Donar  senyal  de  sen- 
timent. Picarse,  mos- 
quearse, brincar,  escamo- 
nearse,  quejarse. 

nesnentit.  Conmogut 
Resentido.  Queixós,  deli- 
cat.(>ui?/o.so,  vidrioso,  que- 
jicoso, rijoso. 

Ressenya.Revista  de  trO' 
pa.  Hevista,  muestra,  a- 
tarde.  Nota,  senyal.  Re- 
seña,  llamamiento. 

Resaló.  Lo  so  causat  per 
repercussió.  Retumbo,  re- 
sonacion,  resonancia ,  eco, 
rimbombo.  Lo  bruns  i  t 
que  deixa  la  campana. 
Zumbido,  retintin. 

Resíüol.  Resistero. 

ReNíionancia.  Repercus- 
sió del  so.  Resonación . 

Res«.*«onar.  Produhir  so 
per  repercussió.  Retum- 
bar, rimbombar,  zumbar, 
responder.  Divulgarse  al- 
guna cosa.  Sonar. 

Ressort.  Muelle,  resorte. 

Reí!i»«ucitar.  Promóurer. 
Suscitar.  Renáixer.  Rena- 
cer, (part.  Maroma 

Kest.  Corda  grossa  de  es- 
Refuta.  Resto,  residuo. 

Restablert.  Restablecido 

Re««tablidor.  Qui  resta- 
bleix. Restaurador. 

Re««tablinieiit.  Restable- 
cimiento, rehacimiento, 
recobro,  instauración. 

Restablir.En  sas  princip. 
acceps.  Restablecer.  Re- 
novar. Reparar,  instau- 
rar, reformar.  Refer.  Re- 
poner, rehacer,  restituir. 
R.  las  forsas.  Refrigerar. 

Reíttailera.  Rimero,  rima 

ReMtant.  Restante. 

Restar.  Quedar  en  algun 
lloch.(>»cí/ar,  permanecer 

Restaurailor.  Qui  res- 
taura. Suscitador. 

Restaurar.  Recuperar 
Recuperar,  recobrar,  sal- 
í'aj-.Restablir./fí'/jarac.  {te 

Restauratiu.  Restauran- 

fleste>U.Percha.\.  Rastell 

Restillo.  V.  Rastillo. 

Restitiihir.  Restablir. 
Restablecer .  restaurar. 
Tornar  alguna  cosa  á  son 


RES 

amo.  Devolver,  volver. 
Vomitar.  Volveí-,  revesar. 

Resto.  V.  Resta. 

Re.stoll.  V.  Rostoll. 

Restrényer.  Apretar  for- 
tament. Restriñir,  restrin- 
&)>. Escursar  ó  escassejar. 
Escatimar.  Dessecar.  Es- 
tipticar.  Restrényer  lo 
ventre.  Estreñir. 

Re.strényerse.  r.  Limi- 
tarse, cenyirse.  Ceñirse, 
restringirse ,  coartarse. 
Restrényerse  lo  ventre. 
Constiparse  el  vientre. 

Resti*enyid«»r.  Restric- 
tiu. Restrictivo.  Lo  que 
restreny  y  deté.  Restriñi- 
dor,  restringente. 

Restrenyiment.  Difi- 
cultat pera  evacuar  lo 
ventre.  Estreñimiento, 
constipación  ó  constipado 
de  vientre  ,  obstrucción. 
Virtut  y  facultat  de  es- 
trènyer y  apretar.  Estip- 
ticidad. 

Restret.Qui  té  restrenyi- 
ment. Estreñido,  restriñi- 
do. Lo  limitat ,  precís. 
Restricto,     ¡bar.  Restribo. 

Restrib.  Acció  de  restri- 

Restricte.  Precis.  Res- 
tricto, preciso.  (gent. 

Restrictiu.  V.   Restrin- 

Restringent.  Astringen- 
te ,  restrictivo ,  estíptico, 
constrictivo.  {cion. 

Restringiment.  Restric- 

Restringir.  Coartar,  mo- 
dificar. V.  Restrényer. 

Resulta.  Efecte  secunda- 
ri. Secuela.  De  resultas. 
Adv.  De  sacudida. 

Resultar.  Venir  á  parar. 
Redundar,  ceder.  Resul- 
tar en  bè  Ò  en  mal.  Re- 
fundir, (tanda 

Resultat.  Resulta ,  resul- 

Resúiiien. Recapitulació. 
Recapitulación  ,  sumario, 
extracto,  suma,  copila- 
cion.  En  resumen.  Adv. 
Compendiosamente. 

Resuiniflanient.  Adv. 
Compendiosamente,  breve- 
mente, en  resumen. 

Resumir.  Fér  resumen. 
Epilogar,  recopilar,  com- 
pendiar,  recapitular,    re- 


RET 

ducir.  Resóldrer.  Resolver 

Resumirse,  r.   Enclóu- 
rerse.  Incluirse,  reducir- 
se, encerrarse.  Convertir-' 
se  un  ser  en  altre.  Con- 
vertirse, resolverse. 

Resumpció.  Relor.  Con- 
duplicacion.  (ció. 

Resunció.    V.    Resump- 

Ret.Bóssa  de  punt  de  mit- 
ja pera  recullir  los  ca- 
bells.Co/ía,reí/í'ci7/'7.  gan- 
daya, albanega.  Filat  pe- 
ra "cassar  cunills.  Capillo. 

Retall.  La  acció  y  efecte 
de  retallar.  Recorte.  Lo 
que  queda  quant  se  reta- 
lla. Recortadura.  V.  Es- 
capuló.  Pl.  Tros  de  roba, 
desperdici  de  alguna  co- 
sa. Retal,  jetazo.  Los  bo- 
cinets  ó  desperdicis  de 
las  cabalcaduras  que  's 
fan  saltar  al)  lo  botavanl 
quant  las  Ierran.  Espal- 
madura  ,  despalmadura. 
Lo  conjunt  de  bocinéis 
que  quedan  de  lo  que  "s 
retalla.  Retacería,  recor- 
tes ,  recortaduras.  Los 
fragments  ó  residuos  que 
's  retallan  deis  metalls  ó 
moneda.  Cizallas. 

Retallable.  Que  pot  re- 
tallarse. Recortable. 

Retallaiia.  Pint.  Figura 
perfilada.  Recortada. 

Retal laUor.  Recorlador. 

Retalla«iura.  Recortadu- 
ra. V.  Retall. 

Retallament.  Recorte, 
recortadura. 

Retallar.  En  sas  princip. 
acceps.  Recortar.  Fér  re- 
talls. Retazar.  Murmurar. 
Cortar  un  vestido,  roer  los 
zancajos.  Igualar  las  plan- 
tas en  los  jardins.  .4  tusar, 
afeitar.  Arrodonir  una 
cosa.  Retajar,  redondear. 
Menoscabar  ó  disminuhir 
una  cosa.  Tras.juilar.  cer- 
cenar, repelar.  Tallar  cu- 
riosament alguna  cosa, 
formant  ab  art  varias  fi- 
guras. Entretallar.  Pén- 
drer  de  poch  en  poch  al- 
guna cosa,  pellucar.  Pe- 
llizcar, cercenar. 

Metaló. Zancajo,  ramplón. 


RET 

A  rétalo.  Adv.  Sens  cal- 
sar.  £«  chancleta. 

Retalunar.  Posar  ó  por- 
tar las  sabatas  a  rétalo. 
//•  en  chancleta.         (nar. 

Retar.  V.  Tornar,  Esme- 

Hetardació  y  Retarda- 
ment.  V.  Retardo. 

Retardar.  Dilatar.  Dila- 
tar, prolongar.  Entrete- 
nir. Detener,  retener.  Tar- 
dar. Tardar,  demorar. 

Retardo.  Demora ,  dila- 
ción, retardación ,  prolon- 
gación, prolongamiento. 

Retarse,  r.  Rendirse. 

Retart.  V.  Retardo. 

Retaíit.  Obra  de  retastar. 

Retastar./ífí-a/af.  {¡iecala 

Retaule.  Retablo. 

Retaul«».  Presentalla,  ro- 
to, milagro.  (Retejer. 

Reteixir.  Teixir  de  nou. 

Retenció.  Aeció  de  rete- 
nir. Retenimiento.  For.  De- 
tentación. Med.  Supresión 

Retengiida.  Moderació. 
Templanza.  [derado. 

Retengiit.  Moderat.  Mo- 

Retenidor.  Retenedor. 
No  tenir  retenidor.  Fr. 
No  tener  espera  ó  retentiva 

Reteninieht.  Retención. 
V.  Reserva. 

Retenii;.  Contenir,  repri- 
mir. Contener,  retener, re- 
primir. Detenir.  Detener. 
Conservar.  Guardar.  Re- 
tenir cosas  antenas.  De- 
tentar, {prevención. 

Retent.  Prevenció.  Reten, 

Retentar.  V.  Tantejar. 

Retent4»r.  Detentador. 

Retenyit.  Retint.  Retinte. 
Tornat  á  tenyir.  Retinto, 
reteñido. 

Ret  enlabie.  Que  pot  ser 
reteulat.  Retejable. 

Reteulador.  Retejador. 

Reteulanient.  Ac.  y  ef. 
de  Telini\3iT.Retejamiento. 

Reteular.  Relejar. 

Retícit.  Min.  Varietat  de 
disteno.  Retidlo. 

Retífer.  Retifero.         (lo. 

Retinacle.  Cir.  Relinácu- 

Retin^ndanient.  Adv. 
Relenidamenle. 

Retingut. Detingut.  Rete- 
nido. Parco  ,  estalviador. 


RET 


377 


RET 

Detenido,  parco,  guardo- 
so.\.  Mot\era.l.         {Unte. 

Retint.  Retinte,   segundo 

Retintable.  Reteñible. 

Retintad«ir.  Retenidor. 

Retintament.  Ac.    y  ef. 
de  retintar.  Retenimiento. 

Retlntar.  Tintar  per  se- 
gona vegada,  ^e/afií/-.        !  Retorcedura.     Relorci- 

Retirada.  Mil.   La  acció  ¡Retorcer.   Torcer,  r.  V. 
de  fugir   ordenadament.  I     Caragolarse.  Fus  de  re- 
Receso,    desvio.    Reserva.'     torcer.  Torcedor. 
Repuesto.  Semblansa.  ¿.>-|Retorc¡inent./íetorce</M- 
mejanza,  parecido.  Donar      ra,  retorcijo. 
ó  tenir  una  retirada.    Fr.'Retoriquejar.  Retoricar 


ra  ,  resurtida,  reacción. 
V.  Rebol,  Reperculimeni, 

Retopar.  V.  Rebotir. 

Reiorcedor.  Qui  retors 
fil,  etc.  Torcedor.  Instru- 
ment pera  subjectar  las 
bestias.  Acial,  torcedero. 
V.  Fusall.  {miento. 


Pai'ecerse,  semejarse. 

Retiranüa.  Semeja7iza. 
Donar  ó  tenir  una  reli- 
ransa.  V.  Retirada. 

Retirar.  Separar.  Apar- 
tar. Amagar.  Reservar, 
guardar.  Semblar.  Pare- 
cerse,  asemejarse,  darse 
un  aire.  Retirar  lo  eos. 
Fr.  Hurtar  el  cuerpo ,  e- 
char  el  cuerpo  fuera. 

Retirarse,  r.  Semblarse 


Retora.  Regi'és.  Tornada, 
retorno,  regreso,  retorna- 
miento, vuelta.  Lo  viatge 
que  's  fa  de  tornada  al 
punt  de  ahont  se  isqué. 
Tornaviaje.  Retorn  de  la 
cassa.  Rehuida.  Retorn 
de  la  febra.  Med.  Acce- 
sión. Retorn  de  las  ona- 
das.  Resaca,  reflujo.  Pl. 
Los  extrems  de  las  Ierra- 
duras.  Callos. 


Asemejarse,  ;)arefe;-se. Re- :  Retornar.  Recompensar 
'     ■  ■■     ■  los  beneficis.  Recompen- 

sar. Recular.  Retroceder. 
Tornar  al  paratje  de  ahont 
s'  isqué.  Recurrir,  volver. 
Resultar  alguna  cosa  en 
benefici  ó  dany  de  altre. 
Redundar.  Tornar  en  si 
lo  que  pareixia  mort.  Re- 
vivir, volver  en  si,  volver 
en  su  acuerdo.  Restituhir. 
Devolver.  V.  Rebotir. 

Retorquir.  Ret.  Retor- 
cer, redargüir. 

Retorrable.  Retoslable. 

Retorrador.  Retostador. 


fugiarse  en  Uocti  segur. 
Resguardarse ,  ponerse  en 
salvo.  Separarse  del  trac- 
te  ó  comunicació  de  al- 
tres. Retraerse,  recogerse. 
Retirarse  á  la  montanya. 
Amontarse.  Relirarse  del 
mon.   Encerrarse. 

Retirat.  Separat.  Retira- 
do, apartado.  Amant  del 
retiro.  Recogido,  solitario, 
abstraído,  austero.  Ocult, 
Oculto ,  escondido. 

Retiro.  Lloch  retirat.  So- 
ledad. Reculliment ,  abs 


tracció.  Recogimiento,  a- 
partamiento,  retraimien- 
to, recepto,  estrechura,  es- 
trechez. Retiro  suspitós. 
Encerrona,  [perfeccionar. 

Retoear.Repassar.  Rever, 

Retocli.  Retoque, 

Rétol.  Inscripció.  Letrero, 


Retorranient.  Retosta- 
miento.        (rar.  Retostar. 

Retorrar.  Tornar  á  tor- 

Retorí4Íó.  Redargució. 
Redargución.  Contorsió. 
Contorsión.  V.  Retorci- 
ment.  ('". 

Retort.  Retorcido,  retuer- 


rótulo.   titulo,  roítóíate,!  Retorta.  La  volta  que 's 
íéy u«/o.  Paper  que 's  posa  1     dona  a  lo  que 's  retors 


en  una  casa  per  senyal 
que  está  per  Hogar.  Cédu- 
la. Lo  de  las  despesas. 

Posadero,  jtend on.  Pos»r,     ._ - 

rètols.  V.  Retolar,     (lar. ' Retortillada.  Y. Girada, 

Wiet»i»r.  Intitular,  rotu-\     Torta  de  peu. 

Hetnp.  Rechazo,  rebotadu-Witítraeeio.  La  accio  de 


Relorcimien to,  retorcedu- 
ra, retorcijo.  La  segona 
volta  de  un  carrer  ó  ca- 
mi.  Revuelta. 


378 


RET 


relraurer./ïí/racríon,  abs- 
tención. La  acció  de  se- 
parar.  A  rredramiento. 

Retractació.  Recanta- 
ción, palinodia. 

Retractarse,  r.  Desdecir- 
se, denegarse. 

netru{;;(iar(la.  Retaguar- 
dia, fietaguardia. 

Retralieut.  Qui  retrau  ó 
aparta,  /ielraedor. 

Retrahiiueut.  V.  Re- 
tracció, Retiro. 

Retraiiia.Pta.  V.Ginestó 

Hetranj^a.  Retranca. 

Retrá««.  fíèíraso,  retrasa- 
miento.  {ferir. 

Retraf^fsiar.  Retardar,  di- 

RetratA(i«»r.  Retratista. 

Retrato.  Pintura,  repre- 
sentació. Imagen,  simu- 
lacro, pintura. 

Retráurer.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Retraer.  Se- 
parar. Separar,  desviar, 
retirar.  Objectar,  recor- 
dar los  beneficis  rebuts. 
Reprochar,  dar  en  cara. 
V.  Encugir.  Retráurer  al- 
gun favor.  Vocear. 

Retre  y  Rétrer.  Produhir, 
donar  de  renda.  Rendir, 
redituar.  V.  Tornar. 

Retret.  Recordat,  incul- 
pat. Retraído,  reprocha- 
do, echado  en  cara.  Reti- 
rat. Retirado.  Lo  lloch  a- 
partal  y  secret.  Retrete. 
Fèr  retrets.  Fr.  V.  Re- 
tráurer. (rada. 

Retreta.  Retirada.  Reti- 

Retrihiicíó.  Remunera- 
ción, recompensa. 

Retriuvador.  Escasero, 
escaso,  cercenador. 

Retriiixanient.  Obra  de 
retrinxar.  Cercenadura. 

Retrinxar.  Escursar,  es- 
cassejar. Escatimar,  cer- 
cenar, escasear,  repelar. 
Cenyirse,  moderarse  en 
los  gastos.  Ceñirse,  reco- 
gerse. V.  Mesquinejar. 

Retrinxat.  Escatimado. 
V.  Mesqui ,  Tacany. 

Retro.  Retumbo,  resona- 
ción, rimbombo. 

Retrocedir.  Retroceder, 
recular,  retrogradar,  des- 
andar,  revolcer. 


REV 

Retrocés.  Retroceso. 

Retrocessíó.  Retroceso, 
retrocesión ,  retrocedim  íen- 
to.  Retrocessió  del  so.  Re- 
percus  ion .  repercudida . 

Retr«iRrés.  Retrograda- 
cló.  Rrlrogradacion. 

Retronar.  Retumbar,  re- 
sonar, rimbomhar. 

Retriissatiient.  Arre- 
mango, recogimiento. 

Retrossar.  V.  Atrossar. 

Retrotráiirer.  Retro- 
traer, [trovender. 

Retro^éndrer.  For.  Re- 

Retrucb.  En  lo  jocb  de 
mesa.  Retruco.  Eniojoch 
del  truch.  Retruque. 

Retrunfar.  Relriunfar, 
refallar.  [triunfo. 

Retruni'o.    Refallo  ,    re- 

Retruiiyir.  V.  Retronar. 

Ref  iiiiibaucia.  Resonan- 
cia, hinchazón. 

Retuniliant.  Dit  de  las 
veus  ó  instruments.  >S'o- 
noro,  hueco,  hinchado.  Dit 
del  parlar  aleclat  ó  re- 
buscat. Pomposo,  campa- 
7}udo,  altilocuente. 

Reu.  V.  Arreu. 

Reuca.  V.  Recula. 

Reiill.  Reojo.  Sfirar  de 
reull.  Fr.  Mirar  de  lado  ó 
al  soslayo.  {mo. 

Reuuiatí.«iiue.  Reumatis- 

Reuiii|ifert.  Rehenchido, 
rellenado.  {henchir. 

Reuiiiplír.  Rellenar,  re- 

Reunió.  Unió.  Agrega- 
ción, congregación.  Reu- 
nió particular  de  negoci 
ó  tracte.  Rancho. 

Reválida.  Reralidacion. 

Revalidar.  Donar  nova 
forsa  á  algun  document. 
Ratificar  ,  confirmar,  r. 
Aprobarse  en  alguna  fa- 
cultat. Recibirse. 

Revelació.  Rerelamienlo. 

Revelar.  Publicar,  desen- 
cerrar, manifestar. 

Reveli.  Trasañejo,  reviejo. 

Revel-lir.  .Med.  Revelir. 

Revellir.  Añejar,  avejen- 
tar, {revejecer. 

Revenirse,  r.  Añejarse, 

Rev  e  Hit.  .4  vejen  fado,  a  ne- 
jo, revejido,  talludo. 

Revenda.  Reventa. 


REV 

Revendería.  Botiga  de 
revenedor.  Reyatoueria. 
llotiga  abont  venen  co- 
mestibles. Abacería. 

Revendicació.  For.  Rei- 
V  in  d  ica  c  ion.  dicar. 

Revendicar.  For.  Reiviu- 

Rexénilrer. Revender,  re- 
gatear. Revéndrer  a  la 
menuda.  Regatonear. 

Revenedis.  Fàcilment 
revendible.   Revendedero. 

Revenedor.  Qui  reven. 
Revendedor,  abacero,  ten- 
dero, regatón,  regatero. 

Revenir.  Créixer  lo  riu  6 
las  aj  guas.  Crecer,  r.  Fón- 
drerse  alguna  cosa.  Der- 
retirse. Refermarse,  co- 
brar V  igor.  Recobrarse,  re- 
hacerse. Llansar  humitat 
alguna  cosa,  com  la  sal. 
Revenirse.  {quite. 

Revenja.  Venganza,  des- 

Revenjarse.  r. Desquitar- 
se, vindicarse,  vengarse. 

Reventainent.  Reventa- 
dero, reventón,  reventazón 

Reventar.  Desférse ,  o- 
brirse  violentment  algu- 
na cosa.  Estallar,  abrir. 
Fatigar.  Fatigar.  Reven- 
tar lo  bol.  Fr.  Manifestar 
sens  reserva  lo  enfado  o- 
cult.  Volarla  mina.  Está 
que  reventa.  Loe.  Estar 
mólt  gras.  Estuque  hiende 

Reventarse,  r.  Rómprer- 
se  la  pell  de  un  tumor.etc. 
Abrirse.  Esclatar  los  bo- 
tons dels  arbres,  etc.  Deí- 
abotonar.  Reventarse  de 
riurer.  Fr.  Desroyuntarsfy 
desternillarse  de  risa. 

Reverberació.  Reflexió 
de  la  llum.  Reverbero. 

Reverberar.  Reflectir  U 
llura.  Re/lectar.  Retroce- 
dir ab  violencia  un  cas 
ferit  de  altre.  Repercutir,, 
repercudir. 

Reverbero.  Reverbera- 
ció.  Repercusión ,  soflama- 
Reverbero  de  llum.  Qnda. 

Reverdidor.  Que  rever- 
deix. Reverderedor. 

Reverdir.  Los  arbres  y 
plantas.  Enverdecer,  re- 
verdecer, verdecer.  Rebro- 
tar un  mal.  Retoñar,  re- 


REV 

loñecer.  {to,  zalema. 

Ke^erencia.  Acatamieyi- 

Reverencíable.  Digne 
(Ic  reverencia.  Reverendo. 

Re\  ereucialineiit.Ad  V. 
lieverentemenle. 

Reverenciar.  Venerar, 
acalar,  respetar,  honrar. 

Reverencias.  PI.  Eccl. 
Dimisorias.  petuoso. 

Reverent.  Reverendo,  res- 

Reverentnieut.  Adv. 
Reverentemente. 

Revers.  V.  Revés. 

Revés.  La  part  oposada  á 
la  que  's  lè  á  la  visla. 
Vuelta.  La  part  oposada 
al  endret.  Reverso,  dorso, 
envés.  Cop  ab  la  ma  gira- 
da. Torniscón  ,  tornavi- 
rón. Difícil  ó  intrincat. 
Enrevesado,  revesado,  in- 
trincado.  Pervers,  de  mal 
geni.  Avieso,  revesado.  Se 
din  de  la  fusta  que  no  's 
deixa  traballar  per  tenir 
mòlts  grops.  Nudosa,  re- 
pelosa, ingrata.  Revesen 
las  robas.  Contrahaz.  Al 
revés.  Adv.  Al  contrario, 
a  tuertas  ,  á  zurdas ,  vice- 
versa. Llensar  de  revés. 
V.  Rebátrer. 

Revessí.  Cert  joch  de  car- 
las.  Revesino.        {mentos. 

Revestiuienís.Pl.Para- 

Revestir.  Cubrir  de  algu- 
na cosa.  Cubrir,  llenar, 
envestir.  Posar  una  roba 
sobre   altra.   .Sobrevestir. 

Revestirse,  r.  Vestirse. 

Reveure r. /ferer,  revisar. 

ReviUar.  Redoblar.  Re- 
doblar Tornará  envidar. 
Reenvidar. 

Re»if'ai'se.  r.  Emberrin- 
charse, revivir,  volver  ensí 

Revínclar.  Tornar  á  do- 
l)Iegar.  Redoblar. 

Revindieaeió.  For.  Rei- 
vindicación, {dicar. 

Revinclicar.  Tor.  Reivin- 

Revinjzut.  Fòs.  Derretido. 
Gran,  numeres.  Crecido, 
copioso.  Fort  ,  gruixut. 
Recio,  doble.  (rer. 

Revisar.  Visar.  V.  Revéu- 

Revíscitlar.  Refer.  Reha- 
cer, restaurar.  Tornaren 
si  qui  sembla  morí.  Re- 


REV 

i-iri'r,  revivifar. 

Revisc<»iat.  Retornat. 
Vuelto  en  si.  Poli  revisco- 
lat. Loe.  fam.  Orgulloso 
de  pobre  ó  bajo  origen. 

Reviscut.  Revivido. 

Revisió.  Examen.  Revista 

Revisor.  Qui  reveu.  Re- 
veedor. {Revisto. 

Revi.<<t.  Tornat  á  véurer. 

Revista.  Mil.  Inspecció. 
Muestra,  reseña.  Passar 
revista.  Mil.  Revistar. 

Revit.  Envit  contra  '1  pri- 
mer. Reenvite. 

Revi  urer.  Revivir.  Ver  re- 
Aiuier.  Fr.  Reanimar. 

Revivalla.  Disminució 
de  la  malaltia  ó  mal.  Me- 
joría. Rialleta  que  solen 
causar  alguns  accidents. 
La  risa  del  conejo. 

Revivii'ar.  Avivar. 

Revocador.  V.  Manobre. 

Revocar.  Anul-lar.  Ai^u- 
lar,  derogar.  Revocar  al- 
gun llegat.  Desmandar. 

Révol.  Especie  de  escar- 
pra. Desclavador. 

Revolada.  Revuelto.  Ab 
ó  de  una  revolada.  Adv. 
De  un  tirón,  de  rondón. 

Revolar.  Volar  depressa, 
en  cfinXorn. Revolear,  revo- 
lotear. (\  olearse.  Revuelco 

Revolcada.  Obra  de  re- 

Revoicad<»r.  Etivolvi- 
miento,  rerolcadero.  (cada 

Roolcament.V.  Revol- 

Revolcar.  Volquear.  r.  Re- 
volcarse, entregarse  ais 
vicis.  Encenagarse. 

Revolcó.  V.  Revolcada. 

Revolcons.  V.  Rosscgons 

Revóldrer.  En  sas  prin- 
cipals acceps.  Revolver. 
Trastornar.  Trastornar. 
Perturbar.  Perturbar,  al- 
borotar, confundir,  amo- 
tinar, sufe/erar.  V.  Embo- 
licar, Remóurer 

Revóidrerse.  r.  Hin- 
charse, revolverse,  turbar- 
se, alborotarse.        (rejal. 

Revolt.  Revuelto.  V.  Rar- 

Revolta.  Revuelta.  V.  Re- 
voltació,  Giragonsa. 

Rev<»itació.  Àiotí.  Revo- 
lución, sublevación.  Regi- 
rament.  Revolvimiento. 


ría         379 

Revollanient.  V.  Revol- 
lacio,  Revolta. 

Rev  «litar.  F^mbolicar, 
confóndrer  ,  embrollar. 
Revolver.  Avaloíar,  amo- 
tinar. Sublevar,  insurrec- 
cionar, r.  Plegarse,  cara- 
golarse.  Enroscarse. 

Revolto.  Arquit.  Bovedi- 
lla. V.  Cuch  revolto. 

Revoltós.  Inquiet,  enre- 
dador. Travieso,  revuelto. 
Sediciós.  Faccioso. 

Revolució.  Avalot ,  sedi- 
ció. Tumulto  ,  sedición. 
Mudansa  del  estat  de  las 
cosas.  Vicisitud,  cambio. 

Rev4ilucionar.  Posar  en 
revolució.  Insurreccionar 

Revolucionari.  Aficio- 
nat á  las  revolucions.  .4/- 
borotador,  turbulento. 

Revot.  Cuadra  de  alma- 
draba sense  porta.  Revoto. 

Revulsiu.  Med.  Que  té 
virtut  de  revel-lir.  Revul- 

Rexa.  V.  Reixa.       {sorio. 

Rexat.  V.  Reixat. 

Rexinxolat.  Despabila- 
do. V.  Aixerit. 

Rey.  Soberá.  Soberano.  En 
lo  joch  de  las  bitllas.  Diez 
de  bolos.  En  la  marranxa, 
la  part  cóncava.  Carne. 
Rey  de  armas.  Heraldo. 
Corona  de  rey.  Pla.  Meli- 
loto, maravilla.  Los  sants 
reys.F'estivitat  de  la  Igle- 
sia. Epifania. 

Rey  al  me.  V.  Regne. 

Reyalniebt.  Adv.  Real- 
ment. Realmente. 

Reyetó.  Aucell.  Abadejo, 
reyezuelo,  regulo. 

Reyna  de  las  flors.  Pta. 
Cacto,  reina  de  las  /lores. 

Reynant.  V.  Regnant. 

Reynar.  V.  Regnar. 

Reynat.  V.  Regnat. 

Reyne.  V.  Regne. 

Reyneta.  Cullereta,  cap- 
gros.  Renacuajo. 

Riada.  Avinguda  de  rlu. 
Avenida,  crecida. 

Rialla.  Risa,  risada.  Ab 
la  rialla  en  lacarà.  Expr- 
Con  la  risa  en  la  boca,  con 
la  boca  llena  de  risa.  Mit- 
ja rialla.  Sonrisa.  PI.  Hia- 
llas  de  marií.  Akgvoii^ 


380 


RID 


RIN 


■Riallascia.  Aum. /t^i.«ada,  <Ridiculí»«ar.  Satirisar.i 
risotada,  carcajada.  |     Satirizar.        (culami-nte.l 

Rialler.  Reidor,  ri«n/e,  ¡Ridifulment.  Adv.  A'irfí- 
risueño.    (rer.  í/iiant/arf.  ¡Ridiculo».  V.  Kidicul. 

Riallera.  Ganas  de   riu-  Ridorta.  Pla.  V.  Vidaura. 

Rialleta.  Dim.  /íi5¡C(i,;Riell. /íieí.  Fer  riells.  Fr. 
sonrisa.  Fer  la  rialleta,  i     Enrielar,  {raul.  hielante. 


Fr.  Sotireirse. 
Riallós.  V.  Rialler. 
Riafa.  V.  Arriata,  Riada. 
Riba.  Platja.  Ribera.  En 

los  ports.  A»irfe?i.  Marge. 
•  Ribazo.  Lo  fruyt  del  ri- 

ber.  Grosella. 
Riliadoqui.   Especie    de 

culebrina.  Ribadoquin. 
Ribatge.  Ribazo,  ribera, 

playa.  {grosella 


Riellant.  Poèt.  Reverbe 
Riellera.  Rielera. 

Ríen  I .  Reidor,  r  ien  te.  Tol 
rient  rient.  Loc.  Burla 
burlando. 

Riera.  Riu  pocb  caudales 
ó  que  sols  porta  aygua 
quant  plou.  Rio.  La  que 
corre  perennement.  Ar- 
royo, riachuelo.        {tillo. 

Ríer4»t.  Riera  petita. /ita- 


Rïbér.    Arb.     Grosellero,  nigitletia.  Rigide 

Ribera.  Vora  de  riu.  Ori-  jRigido.  Rigurós.  Riguroso 

lla.  De  mar.   Playa.  V.  ¡Rigor.  Severitat,  crueltat 

Platja.  (beriego.;    Rigidez,  aspereza,  incle- 

Ríbereneli.  Ribereño,  ri~ 


Ribets.  Arb.  V.  Riber. 

Ribet.  Ribete.  Posar  ri- 
bets. Fr.  Ribetear. 

Ribetejanient.  Ribeteo. 

Ribetejar.  Posar  ribets. 
Ribetear,  echar  ribetes. 

Ribot.  Cepillo.  {dura. 

Ribotejanient.  ^cf;)i/ía- 

Ribotejar.  Acepillar,  ce- 
pillar, dolar. 

Ricadona.  Ricadueña. 

Ricament.  Adv.  Abun- 
dantment. Opulentamen- 
te, copiosamente.  Explén- 


mencia,  severidad,  riguri 
dad.  En  rigor,  a  tot  rigor 
Adv.Ab  tota  propietat  ó| 
precisió.  A  lo  mas ,  ú  íoi 
sumo  ,  restrictivamente.] 
Ab  tot  rigor.  .\dv.  Estric-\ 
lamente.  {austeridad.] 

Rigori»«nie.  Rigorismo, 
Riguró»!  y  Rigurós.  As- 
pre, fort."  Rígido,  crudo, 
áspero.  Cruel ,  sens  pie- 
tal.  Acerbo,  despiadado. 
Auster.  Severo,  austero. 
Rigorosament.  V.   Ri- 


gurosament 
didamenl.     Earpléndida-  JRiguroí^aiuent.  Adv.  Ab 

mente,  opíparamente.         |     pena  y  traball.  Caramen- 
Ricás.  Mòlt  rich.  Opulen-\     te.  Ab"  duresa  y  crueltat. 

to,  ricazo,  ricct>;ho.  j     Crudamente,   sin  piedad. 

Ricatxo.  Y.  Ricas.  I     XhrigOT.  Severamente. 

Rich.  Qui  té  mòlts  diners  Rima.  PoéI.  Consonante. 

ó   béns.   Poderoso,    rico,[     Compóndrer  en  rima.  Fr. 

pudiente, adinerado, acaii-\     fítmar.  Octava  rima.  Oc- 

dalado.  Gustós,   agrada-'     lava  real.  imador. 

ble.   Excelente,  delicado.  Wtimayre. Versificador, ri- 
VLieú-bome.Grande  de  Es-  Rinibombaut.    Campa- 


paria,  rico-hombre 
Rici.  Pta.  Ricino.  V.  Rici- 
Ricinieb.  Semblant  al  ri- 
el. Ricineo,  recineo. 
Ricino.  Pta.  Higuera  in- 
fernal, palmacristi,  rezno 


nut.  inflat,  parlant  del 
estil.  Campanudo ,  es- 
truendoso, hinchado. 

Rincocéral.  Zool.  Rinco- 
céfalo.  {ce'falo. 

Rinencéfal.  Zool.  Rinen- 


Ridicul.  Estrany.  Aidicu-  Rinoceront.  Quadrúpe- 
lo,    ridiculoso,  quijotero.l     áo.  Rinoceronte. 
Digne    de    risa.    flísí6/í>. 'RinóUt.  Zool. /<i(ió/irfo 
Róssa  que  porta>an  las^Rinoplai4ta.  Mei\.  Riuo- 
donas.  Escarcela.  plasto.    (pel  nas.  Rinoplo. 

Ridiculesa.  Ridiculez.     'Rinopte.Zool.  Que  lii  veu 


RIL 

Rinofiitoma.  Insecte  b>-- 
miplero.  ,l)o/iri. 

Rinotech.  Zool.  Rinoteco. 

Rin\o.  Rizo,  aladar.  Pl. 
Rinxos.  Tufos,  melenas. 

Riuya.  Quimera.  Penden- 
cia. V.  Renyina. 

Rinyó.  V.  Ronyó. 

Riota.  Risotada.  V.  Ria- 
llassa.  Ser  la  riota.  Fr. 
Ser  la  burla  ,  la  risa .  o  et 
hazmereir. 

Riptich.  Detersiu.  Ri}>ti- 
co.  detersivo.         poderío. 

Riquer«as.  Pl.  Oro,  tesoro. 

Ri.>«a.  V.  Rialla. 

Ri»«cb.  Perill.  Riesgo,  ven- 
tura, peligro.  Bals.  tim- 
ba. iJesjieñadero  .  risco, 
derrumbadero. 

R!!4cla.  Canamuixa.  .igra- 
miza  ,  cañamiza  ,  arista. 

Ri.<!icie.  Aro.  {so. 

RiMcójü.  Perillós.  Peligro- 

Hi.<«i4ant.  Bol.  Rizanto. 

Rissantaci.  Bot.  Rizan- 
táceo.  {lijar. 

Rissar.  Encrespar,  en.ior- 

Ri.<4sat.  Crespat.  Encres- 
pado. Enlorlolligat./fi:o. 

Risso.  V.  Rinxo. 

Ri.<4sólM>l.  Arbre  de  Amé- 
rica. Rizábalo. 

Ris.<M>»i.  Pié  de  risso.s  ó 
rinxos.  Rizoso.  {Botánico. 

Ri.<«!>iOtómicb.  Botanicb. 

Rituiicb.  Rílmi'o. 

Ritu.  Costum.  Rito.  Ritu 
de  la  Iglesia.  Ceremonial, 
rito.  [Ceremonial. 

Ritual.Pertanyent  al  ritu. 

Riu.  Rio.  Cosa  de  riu.  Elu- 
vial. Minvar  lo  riu.  Men- 
guar, vaciar,  avadarse. 
Passar  los  rius  ab  barra 
ó  raig.  Balsear. 

Riuada.  V.  Riada. 

Riubárbaro.  Arrel  me- 
dicinal. Ruibarbo. 

Riuerada.  V.  Riada. 

Riuet.  Dim.  Riachuelo, 
riatillo,  ribera. 

Riurer.  Manifestar  ab  la 
cara  lo  goig  interior. 
Reir.  .Acció  de  riun-r.  Ri- 
sa. Divertirse  fent  bulla. 
Chacotear.  Riurer  de  -ó 
com  un  boig.  Fr.  Reir  a 
carcajada  suelta.  Anar 
per  riurer.  Fr.  ¡rdechan- 


ROB 

Z'j,  por  zumba.  Deixarse 
anar  de  riurer.  Fr.  Caerse 
de  risa.  Detenirse  '1  riu- 
rer. Fr.  Comerse  de  risa, 
cortar,  tener  la  risa.  Es- 
clafir lo  nurer.  Fr.  Soltar 
la  carcajada,  la  íi'sa.  Es- 
clafit de  riurer.  Carcaja- 
da, riVíf/a.Fér  riurer.  Fr. 
irón.  Dar  que  reír  ó  dar 
ijanas  de  reir.  Morirse  de 
riurer.  ¥t.  Perecer,  despe- 
recerse derisa. yo  poderse 
tenir  lo  riurer.  Fr.  .Vo  po- 
der contener  la  risa.  Pas- 
sió de  riurer.  Pujos  de  ri- 
sa, risibilidad,  hilaridad 
Péndrer  per  riurer.  Fr 
Echará  chacota,  d  -umba, 
á  bulla.  Per  riurer.  Adv 
De  chanza,  de  zumba,  por 
diversión.  Reventarse  ó 
pixarse  de  riurer.  Desco- 
ja untar  se  ,  despedazarse, 
desternillarse  de  risa. 

Biurerse.  r.  Burlarse. 
fíeirse,  zumbarse.  No  fèr 
cas  de  alguna  cosa.  Des- 
preciar, olvidar. 

Hiva.  V.  Riba.  trari. 

Rival.  Competidor.  V.  Con- 

Rivalitat.  Competencia. 

Rivet.  V.  Ribet. 

Hivetejap.  V.  Ribetejar. 

Rixa.  V.  Renyina. 

Roba.  Tot  género  de  tela 
o  drap.  fíopa.  Vestit.  Ves- 
tido. Náut.  Efectes  de  cò- 
rners. Géneros  ,  efectos, 
mercancías.  Equipatge. 
Equipaje.  Roba  de  cam- 
bra ó  de  casa.  Ropa  de 
cámara  ó  de  levantar.  Ro 
ba  de  la  bugada.  Jabona- 
do. Aclarir  la  roba.  Fr. 
Esbandiria,  .iclarar  la 
ropa,  sacar.  A  crema  ro- 
ba. Adv.  A  boca  de  jarro. 
Afluixar  de  roba.  Fr.  Z>fs- 
arropar.  Llevar  la  roba. 
Descobijar.  Poca  roba. 
Loe.  fam.  La  persona 
mòlt  pobre.  Descan^isado. 
Posar  com  roba  de  Pas- 
qua. Fr.  Maltractar.  Po- 
ner de  oro  y  azul. 

Rnbador.  Ladrón. 

Róbal.  Peix.  Róbalo. 

Robar.  Péndrer  lo  age  ab 
fors»    o    astucia.    Pillar, 


ROC 

tomar,  hurtar,  saquear, 
limpiar.  Defraudar.  De- 
fraudar, hurtar.  MráuteT 
r  ánimo  ó  afecte.  Ganar, 
arrebatar ,  llevar.  Apro- 
piarse alguna  obra  de  in 
geni.  Plagiar.  Parlant 
dels  rius.  Derrubiar.  Ro- 
bar de  poch  en  poch.  Ra 
tear.  Robar  en  los  ca- 
mins. Saltear.  Robar  la 
farina  dels  sachs.  Talar. 

Robatori.  Ladrocinio,  la 
Irocinio.  ladronería. 

Robi&veE(er.  Ropavejero, 
prendero,  baratillero,  cha- 
marillero. Botiga  de  ro- 
baveller.  Ropavejería, 
prendería. 

Robell.  V.  Rovell. 

Roberia.  V.  Robo. 

Rob<».  La  acció  de  robar 
Latrocinio.  Usurpació 
fraudulenta.  Pillaje,  des 
pojo,  presa.  Robo  fet  ab 
violencia.  Rapifia.  Robo 
de  una  dona.  Rapto.  Lo 
que  fá  lo  riu  de  la  terra 
de  las  voias.  Derrubio. 
Robo  fét  ab  astucia.  Gu- 
iada.Robo  sens  violencia. 
Hurto.  Robo  en  cami  ral. 
Salteamiento,  salteo. 

Roboratíu.  Sied.  Confor- 
tativo, roborante. 

Rohu»>t.  De  gran  forsa. 
Vigoroso ,  robusto.  De 
membres  reforsats  j  eos 
gros.  Rollizo,  fornido,  en- 
tero.  Fort.  Recio,  tieso. 

Wlohustesa,  Robustez,  re- 
dura,  rejo. 

Robusfidor.  Que  robus- 
teix.  Robustecedor. 

Robnstinient.  Robuste- 
cimiento, ({esa. Robustecer 

Robustir.Infund  ir  robus- 
Roca.  La  que  surt  en  la 
superficie  de  1'  aygua.  Sir- 
te, vijia,  escollo,  arrecife. 
La  que  ix  en  tora  de  la 
superficie  de  la  terra.  Pe- 
ñasco, peña.  Roca  en  la 
boca  deis  ports.  Laja. 
Roca  rodejada  del  mar. 
Islote.  Roca  espadada  ó 
tallada.  Roca  escarpada, 
inhiesta.  Pl.  Rocas  en  lo 
mar.  Cayos.  Llocb  pié  de 
rocas.  Peñascal. 


ROD        381 

Rocail.   Pedregam  ,    pe— 

druscall.  Rocalla. 

Rocaller.  Rocallero. 

Rocaiuent.  Náut.  Roca- 
menta,  rocamento. 

Rocaniorella.  P(a.  Ca~ 
ñarroya.  V.  Morella  ro- 
quera, Camaroja. 

Roce§:ar.  V.  .\rrossegar. 

Roch.  Pedra  un  poch  gros- 
sa. Canto,  guijarro,  pie- 
dra. Pessa  del  joch  de  es- 
cachs.  Roque.  Cop  de 
roch.  Cantazo.  Pl.  Pedras 
que  serveixen  pera  ape- 
dregar. Lágrimas  de  Moi- 
sen  o  de  San  Pedro. 

Roci.  Caball  vell,  flach  ó 
dolent.  Matalón  ,  rocín, 
rocinante.  Caball  petit  y 
dolent.  Juco.  Home  mòlt 
tonto  y  neci.  Sandio,  bor- 
rico, necio,  bodoque.  Co- 
sa de  roci.  Rocinal. 

Rociuá^.  Aum.  Rocinazo. 

Rocinejar.  Rocinar.  V. 
Caduquejar. 

Roeinet.  Dira.  Rocinillo. 

Rocíe. Especie  de  gambeto 
ó  capot.  Rodo. 

Roüa.Rueda.  La  petita  sen- 
se rai^s.  Rodaja.  Maquina 
pera  traurer  aygua  deis 
rius.  Azuda,  zuda,  zúa. 
Roda  del  aygua  ó  de  ci— 
nia.  Andaraje.  Roda  de 
foch.  Girándula.  Roda  de 
grua.  Tímpano.  Ttoda  de 
la  fortuna.  Cert  joch.  Ro- 
lina,  ruleta.  Posar  en  ro- 
da. Fr.  Poner  en  duda,  en 
compromiso.  Pl.  Rodaje. 

Rodador.  De  carrers.  Ca- 
llejero, rúan,  ruano. 

R<idaiia.En  torn, contorn. 
Contorno,  rededor. 

Rodalita.  Min.  Rodalosa. 

Rodam.  Rodaje. 

Roiianieut.  Rodadura, 
rotación,  rueda.  R.  de 
cap.  Vahido,  vértigo,  va- 
guido, desvanecimiento  de 
cabeza.  (rodeabrazo. 

Rodant  lo  bras.  Adv.  A 

Rodanxa.  Tal)  rodó  de 
peix.  Rueda.  Rodet.  Ro- 
daja. V.  Garlanda,  Tortell 

Rodanx«'>.  Petit  y  gros. 
Cachigordete,  regordete, 
rechoncho,  repolludo. 


382        ROD 

Rodaplanxa.  Divisió  de 
la*  dents  de  la  clau.  Ro- 
daplancha. 

Kotlar.  Fer  donar  voltas 
à  alguna  cosa.  Rodear,  re- 
molinear. V.  Rodejar.  Gi- 
rarse, donar  voltas.  Gi- 
rar, rolar,  voltear.  Voltar 
al  rodedor  de  alguna  co- 
sa. Rodear,  ir  ó  andar  al 
rededor.  Fèr  voltas  6  cir- 
cuís. Caracolear,  hacer 
tornos.  V.  Rodolar.  Tre- 
molar per  estar  poch  se- 
gura alguna  cosa.  Vaci- 
lar. Divagar. /<07]</ar,  cor- 
retear, ruar,  vagar.  "Sául. 
Anar  cambiani  lo  vent. 
fíolar,  rotar,  girar,  ron- 
dar. Circular  alguna  cosa 
per  móltas  mans.  Circu- 
lar, correr,  girar,  pasar. 
Fèr  donar  voltas.  Dar 
rueíías.  Fèr  marrada.  Ro- 
dear. Fèr  rodar.  Rodear, 
molinear.  R.  de  una  part 
á  altra.  Zanquear,  zar- 
cear. R.  sense  profit.  Caz- 
calear. Tirar  á  rodar. 
Trastumbar.  Tirarho  tol 
á  rodar.  Fr.  Desbaratar, 
destornillar,  echará  per- 
der, malbaratar. 

WL*nla»oesks.  Andorrero. 

Rwdayre.  Callejero,  azo- 
tacalles. Dil  de  la  dona. 
Diltrotera.  {dedor. 

RodedAr.   Contorno,    re- 

Rodeie.  Rodeo,  tortuosi- 
dad. Pl.  Rodeigs.  Cir- 
cumloquis. Ambages, 
cháncharras,  mánchar- 
ras, jerigonzas.  Anar  ó 
parlar  abrodeigs.  Fr.  Ro- 
dear. Ab  rodeigs.  Adv. 
Tortuosamente. 

Rudejador.  Rodeador. 

Rudejanient.  Rodadura. 

Rodejar.  Circuir,  rodear, 
rondar,  circundar,  cir- 
cunvalar, ceñir. 

Rodella.  Rodela.  R.  del 
genoll.  Chueca.  Cubertab 
la  rodella.  Enrodelado. 

Rodeller.  Rodelero. 

Rodeo.  V.  Rodeig. 

Roder.  Pertanyent  á  las 
rodas.  Rodero'       (dada. 

todera.  Carril,  bache,  ro- 

Rodet.  Pessa  de  fusta  pe- 


ROÜ 


ROJ 


ra  capdellar.  Carrete.  La!  nas.  Corro,  rueda,  corri- 
mola  que  axafa  las  oli-l  lio.  Cert  carácter  de  lle- 
vas. Galga.  Cilindro  de|  tra.  Redcmda. 
pedra  pera  aplanar  la  Rudonament.  Adv.  Ciar 
terra.  Rodillo.  Lo  del  mo-.  v  caíala.  ¿«íh  rebozo  o  am- 
li  de  farina.  Rodete,  ro-\  hages.  De  forma  rodona. 
dezno.  Lo  del  moli  de  oli.  i  Redondamente. 
Volandera.  Lo  del  fusany  RodonejaIuenl.V..\rro- 
ò  fus  de  retorcer.  Roda-'  doniment.  V.  Arrodonir. 
ja.  tortera.  Rodel  per  los:  Roiloiiejar  y  Redonejar. 
brodadors.  Broca.  Rodoneneli.  Orbicular. 

Rodeta.  Dim.  Roda  peti-|  Rodoiieí«a.  Redondez,  ro- 
ta.  Ruedecilta,  rodaja.       \     tundidad. 

Rodeti>>.  Pta.  Abrojos  i/é,  Rodonible.  Redondeable. 
tierra.  \.  Caixal  de  vella.  Rodonidor. /íeJojit/eador 

Rodeu.  V.  Rodeig.  iRodoninient.  V.  Arro- 

Rodicit.  Min.  Rodicito.     1     doniment. 

Rod«i.  Esféricb.  Redondo,' KotUtnir.  \.  Arrodonir. 
rotundo.  Lo  que  esta  en  Rogaeió.  La  acció  de  ro- 
disposició  ó   iigura  pera      par.  Ruego,   súplica.   Pl. 
rodar.  Rodadero..  Se  diu!     Lletanias.  Rogativas,  ro- 
de  la  moneda  cabal,  exac-      gaciones.  yganíe. 

ta,  justa.  Cabal,  ju.s/o.  I  Rogador.  O"'  ""Ona.  Wo- 
Persona  baixa  y  grossa. 'Rogativa.  Oració  pijbli- 
Achaparrado ,  cachigor-^  ca.  Rogación. 
f/eíe.  Rodó  de  cara.  Can-  Rílgejar.  Tirar  á  roig. 
redondo.  Tallar  en  rodó.'  Bermejear,  rojear.  Dil  de 
Fr.  Cortar  á  cercen.  Talli  la  roba.  Pardear. 
rodó. /f  ueda.  En  rodó.  A I  Rogench.  Roig  pujat. 
cercen,  á  raiz.       {clorito.l      Bermejizo,  rojizo,  rúbeo. 

Rodoclorit.  Min.  Rodo-\     rosillo.   Lo    terreno  que 

Rodocroiu.Min.  Esp.  dej     tira  á  roig.  Rubial. 
serpentina.  Rodocromo.     i  Rogent. De  un  roig  pujat. 

Rododáctil. /íododácíiío.  i     Rojeante,  rojo  encendido. 


Hododó.  V.  Entorn. 
Rodoladoi*.  Rodador. 
Rod«>laiiient.  Rodadura, 

rodeón.  Y.  Rodolo. 
Rodolar.    Rodar,    rotar, 

rular,  voltear 


Rogep.  Peix.  V.  Roget. 

Roget.  Peix.  Trilla,  tri- 
gla.  V.  -Moll.  Color  roig 
pera  pintar  la  cara.  Roje- 
te. V.  Rogcncli. 

Rogle.  V.  Rotllo. 


Rodoli.  Llenca  de  paper  Roíg.  Color  encarnat  moll 
rotUada   ó   plegada    que,     enees.  Bermejo,   rojo,  ru- 


cóme'1  nom  de  algú  en 
las  extraccions,  fedw- 
lilla,  cédula,  suerte,  aí- 
íramur.  Fèr  rodolins.  Fr.| 
Echar  cédulas.  Tráurer  a 
rodolins.  Fr.  Sortear  por\ 
cédulas.  Joguina  de  noys, 
estámpela.  Aleluya.  Aucaí 
de  rodolins.  Pliego  de  ale-\ 
luyas.  Rondayre.l 

Rodolis.     V.     Rodador.' 
Rodolo.    Rodadura,    ro-, 
deon.  Anar    á   rodolons. 
Fr.  Rodar.  (rosada. \ 

Rodoniel.  Rodomiel,  miel] 


bio.  Lo  que  tira  a  roig. 
Rubio,  roso,  ru/b.  Roig  ae 
cara.  Encendido,  colorido. 
Roig  del  cabell.  Peliru- 
bio,  pelirojo,  pelo  blondo. 
Dil  del  caball.  Alazau. 
De  color  roig  obscur.  Leo- 
nado. Fèr  lomar  roig. 
Fr.  Sonrosear,  sonrosar. 
Tornarse  roig.  Fr.  Aver- 
gonyirse.  Sonrojarse,  em- 
benuejerse,  ¡lonerse  colo- 
rado, salir  los  colores  á 
alguno.  Fér  tornar  roig. 
lo  melall.  Tomarse,  .dad. 


Rodoniit.      Mmeral     dCi  Roindat.  Ruindat. /¿uin- 
niaiiganesa.  Rodomito.      I  Roja.  Pta.  Granza,  rubia. 
Rodona.  Circuí  de  perso-  Rojejar.  V.  Rogejar. 


ROM 

Rojor.  La  qualitat  de  roig. 

fíojvra,  rojez, rojeza, ber- 
mejura ,  eyiriibio.  Lo  co- 
lor que  sobrevé  a  la  cara 
per  vergonya.  Rubor,  son- 
roseo, so/lama.  Dit  del  co- 
lor del  cel.  Arrebol,  {don. 

WtoUló.Pla.  Zumaque,  rol- 

R«»leii.  Rodillo,  rollo,  rulo 

Roll.  V.  Rodanxa. 

Rom.  Xato.  Romo,  chato. 
Sens  punta.  Obtuso,  boto. 
Ayguardent  extret  de  la 
canya  dolsa.  Ron. 

R«»ni"agiiera.  Arbust. 
Zarza  común.  Cubrir  de 
romagueras.  Enzarzar. 
V.  Esbarser. 

Roiiiagiieral.  Zarzal. 

Romana  (Pesarab  la  .Ro- 
manear, romanar,  [ceable. 

R4»mancejable.  Roman- 

R4»niance.íar.  Posar  en 
romans.  Romancear. 

R4»mancer.    Romancero. 

Romancesch.  Romarwes- 
co,  novelesco. 

Romancista.  Cirurgià 
sangrador.  Sangrador. 
Qui  ven  romansos.  Rela- 
cionero.  Autor  de  roman- 
sos. Romancero. 

Romaneig.  Romaneo. 

Romanejar. Pesarab  ro- 
mana. Romanear. 

Romaneó.  Arruga  de  la 
roba.  Remango. 

Romaní.  Arbust. /ïomero, 
lacris.  R.  mascle.  Pla. 
Cantueso.  V.  Cap  d'  ase. 
Terreno  poblat  de  roma- 
nis.  Romeral.  (ni. 

Romanill.Pta.  V.  Roma- 

Rontan.s.  Llengua  caste- 
llana vulgar.  Romance 
En  las  aulas  de  gramáti- 
ca llatina,  lo  te.xt  de  las 
oracions.  Texto.  V.  Ro- 
manso. Parlaren  romans 
Fr.  Hablar  en  castellano 

Romansejar.  Roman- 
cear, romanzar. 

R4»manser.  Romansista. 
Romancista.  Gansoner. 
Relacionero.  [cilio. 

Romauítet.  Dim.  Roman- 

Romanso.  Romance.  Lo 
qui  fa  ó  canta  romansos 
Romancero.  Venir  ab  ro- 
mansos. V.  Cansonejar. 


RON 

Ronian««ot.  Romanzon. 
Romanticisme.  Roma7i- 

ticismo.  [ba  de  la  paciencia 

Roniás.Pta.  Romaza,  yer- 

Romassa.  Pta.  Romaza 
común, paciencia  oficinal. 
V.  Paradella  borda. 

Roiuáticli.  Humil,  mal 
sá.  Mohoso,  húmedo,  ori- 
niento. Reumatich.  Reu- 
mático, (tisme. 

Roiiiafisme.  V.  Reuma- 

Rombiliillat.  Bol.  Rom- 
bifoliado.  Romaní. 

H<»mé  ó  Romer.  Pta.  V. 

Homer.  Pía.  V.  Romani. 
Peregrí.  V.  Romeu. 

Romeria.  Romeraje,  pe- 
regrinación, (no,  romero. 

Romeu.  Peregrí.  Peregri- 

Rompement.  V.  Rom- 
piment.  [Rompiente. 

R«»nii>ent  de  las  ayguas. 

Rompiment.  Ac. '  y  ef. 
de  rómprer.  Rompimien- 
to. Desavenencia.  Desa- 
venencia, riña. 

Rthnpreí*.  Trencar.  Rom- 
per, quebrar.  Dividir  ab 
violencia.  Queijrar,  que- 
brantar. Esquinsar.  Des- 
garrar. Evacuar  per  vò- 
mit ó  cambra.  Desaguar- 
se. Entrar  ab  ímpetu.  Pe- 
netrar. Forsar.  ]'iolentar. 
Obrir  ab  ímpetu.  Reven- 
tar, salir.  Obrir  una  pa- 
ret ó  muralla.  Aportillar. 
Fallar  á  alguna  lley  ó 
precepte.  Infringir.  Cam- 
biar de  direcció.  Tomar. 
Trencar  menuda  y  super- 
ficialment ab  las  dents. 
Roer.  Rómprer ,  trencar 
lo  cap.  Fr.  Romper  los  cas- 
cos, descalabrar. 

Rómprerse.  r.  Ferse  tro- 
sos.  Quebrarse,  romperse. 
Petar,  dividirse  ab  vio- 
lencia. Estallar,  romper- 
se. V.  Trencarse. 

Rompuda.  Agrie.  La  ter- 
ra llaurada  per  primera 
vegada.  Arrompido.  La 
acció  y  efecte  de  róm- 
prer. Rompimiento,  rom- 
pedura,  rotura,  (rompido. 

Romput.  Trencat.   Roto, 

Roncador.  Qui  ronca. 
Esterteroso.  La  cosa  que 


RON 


383 


ronca  ó  gruny.   Chirria- 
dor,  chirriadero. 

Roncallar.  Faltar  á  la 
reciitut  en  algunas  oca- 
sions. Cojear ,  claudicar. 

Roncar.  Amenassar  ab 
roclis,  jactarse.  Echar 
roncos,  bravatas  ó  plan- 
tas. Grunyir  lo  porch 
senglar.  Rebudiar.  Crui- 
xir. Rechinar,  chirriar. 

Roncavre.  Roncador. 

Ronee.jament.  Ronceo. 

Roncejar.  Roncear. 

Roncer.  Roncero,    (lama. 

Konceria.  Zalamería,  za- 

Roncli.  Qui  té  ronquera. 
Ronco.  Veu  ó  so  bronch. 
Bronco.  Lo  soroll  que  's 
fa  roncant.  Ronquido.  Es- 
pecie de  cant  de  las  tór- 
tolas y  coloms.  Arrullo. 
Amenassa  ab  jactancia. 
Ronca.  Estar  ó  parlar 
ronch.  Fr.  Ronquear.  Po- 
sarse Tonch.  Fr.  Enron- 
quecerse. Venir  ó  anar  ah 
ronchs.  Fr.  Reganyar.  E- 
char  roncas,  ecltar  boca- 

Ronco.V.  Ronch.  [nadas. 

Roniia.Míl.  Patrulla.  Pa- 
trulla. Volta,  marrada. 
Rodeo.  Ronda  pera  vigi- 
lar á  las  centinellas.  Ron- 
din.  Anar  de  ronda,  ñon- 
dar.  Fér  ronda.  Rodear. 

Rondalla.  Fábula,  cuen- 
to. Conseja,  patraña.  Re- 
lació de  algun  fet  verosí- 
mil, füeíiío  rferiejas.  bur- 
lería. R.  de  la  vora  del 
foch.  Cuento  de  hogar. 

Rondallayre.  Decidor. 
cuentista.  (jar. 

RondaIIe.iar.  V.  Ronce- 

Rondaller.Tarl,  peresós. 
Zalamero,  roncero,  maja- 
granzas, (na. 

Rondalleria.  V.  Ronce- 
Rondar.  Fér  ronda.  Ro- 
dear. (Rondador. 

Rondayre.    Qui    ronda. 

Rondeil.  Poét.  Rondel. 

Ronilellejar.  V.  Ronda- 
llejar. 

Rondinar.  Gruñir,  re- 
funfuñar, rezongar,  mur- 
murar, respingar,  mur~ 
mujear,  rechiflar. 

RotidinaTre.  Querelloso^ 


384        ROQ 

rezongador,  roncero,  que- 
jicoso, rechillador,  reñidor 
Róueeh.  Dolent,  aspre, 
erm.  Malo,  ás¡)ero,  árido, 
yermo.  Sens  companyia. 
Solo,  solitario.  Tnst.  Ló- 
brcyo,  lúgubre.  {Ion. 

nonl'ailú.  Herh.  fíonfa- 
niMiquera.  Enronqueci- 
miento, ronquez,  ronque- 
dad, estertor,  carraspera. 
Ronsal.  Ramal.  Cabestro, 
bozo,  diestro,  camal,  já- 
quima. Cop  de  ronsal.  Ja- 
quimazo. Portar  per  lo 
ronsal.  Llevar  del  diestro. 
Posar  lo  ronsal.  Cabes- 
trar, echar  el  cabestro. 
Ilonya.  Malaltia  dels  bo- 
mens.  Sarna.  Del  liestiar 
llanar.  Escabro,  roña.  De 
ca.  Sarna  perruna.  Cla- 
pas  de  mal  gál-licli.  Sar- 
na de  Indias,  bubas.  La 
deis  arbres.  Escabro,  ne- 
grilla. Entre  menescals, 
escoriació.  Arestín.  Ro- 
nya  menjadora.  Usagre, 
empeine,  ituscar  ronya  al 
cove.  Fr.  Buscar  tres  ó 
cinco  pies  al  gato,  buscar 
el  pelo  al  huevo.  Encoma- 
nar la  ronya  ,  iimplir  de 
ronya.  Fr.  Enroñar. 

Itoiiyera.  Manesc.  Legra. 

Honyó.  Riñon.  Mal  deis 
ronyons.  AV/r/íis,  dolor  de 
ríñones.  Tela  deis  ro- 
nyons. V.  Ronyonada. 

Ronyonada.  fíiñonada. 

R«>nyonet.  Dim.  Ronyó 
petit.  Riñoncilo. 

Ronyóí^.Lo  que  té  ronya. 
Sarnoso.  Brut,  porch.-ls- 
queroso,  cascarriento,  in- 
mundo.  V.  Mesqui. 

Ronyosa.  Especie  de 
truyta.  Tortilla  con  tor- 

Ro|i.  V.  Arrop.       {reznos. 

R4»per.  Ropero. 

Ropilla.  Especie  de  vesti- 
dura, fíopila,  rapeta,  sa- 
yo romano.  V.  Gipó. 

Roque.  V.  Roca 


ROS 

mánegas.  (Jiraldete. 
Roqu>!»«ier.Lloch  de  mol- 
tas  rocas.  Roquero,  ro- 
queda, roqueral. 
R<is.  Rubio.  Ros  de  barba 
Barbirubio.  Ros  de  pel  ó 
de  cabells.  Pelirubio.  Fer 
tornar  ros.  Fr.  Enrubiar. 
Fèr  tornar  ros  lo  menjar 
Rehogar,  sancochar. 

R«»sa  balaustria.  Especie 
de  magraner.  Balaustra. 
Rosa  boscana.  Flor.  Aga- 
vanza.  V.  Gavarrera.  Ro- 
ja de  agost.  Clavelon.  Ro- 
sa de  Alexandria.  Rosa 
de  Damasco.  Roía  de  a- 
mor  ó  de  Venus.  Xinfea 
blanca,  coberteras.  De 
bosch  ó  de  ca.  Rosa  sil- 
vestre. Rosa  de  cent  fu- 
llas. Rosa  pálida  ó  de  cien 
hoja-s.  Rosa  de  i\ern.  .1- 
gavunzo.  Rosa  de  tot  T 
any.  Mosqueta.  Rosa  raon- 
tesca.  Rosa  albardera. 
montes  ó  montesina.  Rosa 
de  Koslra  Senjora.  Rosa 
de  Jericó.  Rosapalida.  V. 
Rosa  de  ivern.  Rosa  sal- 
vatge. V.  Gavarrera. Rosa 
vera,  ¡losa  encarnada  ó 
castellana.  Cert  mal.  Sa- 
rarnpion,  roseta.  Color  de 
rosa  enees.  Rosicler.  De 
color  de  rosa.  Róseo,  ro- 
sado, (sa.  Rosáceo. 

Rosaci.  Semblant  á  la  ro- 

Ro»$a«la.  Rocío,  escarcha. 
Cáurer  rosada. Fr.  Rociar, 
caer  roció.  [miel. 

Rosaniel.  Rodomel,  rodo- 

Rosari.  Rosario.  Passar, 
resar  ó  dir  lo  rosari.  Re- 
zar el  rosario. 

Rosaríayre  y  Rosarier. 
Qui  fa  rosaris.  Rosariero. 

Rosassa.  Aum.  Roceton. 

R<»sa(.  Compost  ab  rosas. 
Rosado.  Quim.  Certa  sal. 
Rósalo.  (V.  Caragol. 

Rofiíca  de  caragol.  Espira. 

Roscar.  Fèr  roscas  en  los 
caragols.  Atarrajar. 


Roqueix.  Pesca  que  's  fajRosfCli.  Reconcomio,  rar- 
entre  rocas.  Roqueo.  coma.  V.  Remordiment, 

Roquer.  Roquero.  Resecada,  Neguit. 

Roquerol.  Aucell.  vli'ton.  'Rttnettada.  Roedura. 

Roquet.  Sobrepellis  ab  Rosegadiir.  Qui  rosega, 
mánegas.    Roquete.  Sens  I     /feerfor.  Lolloch  ahoni  se 


KUS 

ro>ega  o  es  propi  pera  ro- 
segar, fíoedero.  Lo  que 
rosega  ó  inquieta  inte- 
riorment. Remordedor. 

Rtisegadura.  Corrosió. 
Corrosión.  V.    Rosegada. 

Riisegalls.  Pl.  Sobras  de 
menjar.  Escamochos.  La 
palla  que  per  massa  dura 
deixan  las  cabalcaduras. 
Granzones,  riza,  pajaza. 

Roseganieiit  ó  Rosega- 
dura.  V.  Rosegada. 

Rosegar.  Corroer,  roer, 
moler,  morder.  Dit  dei 
CMCh  de  seda.  Frezar. 

Ro.<üegat.  Gastat,  menjat. 
Roido.  V.  Rónech.      dor. 

Rosegayre.  V.   Rosega- 

Rusegó.  Bocí  de  pa  que 
's  deixa.  Zoquete,  men- 
drugo, regojo.  Pl.  Los  bo- 
cinéis de  pa  ó  de  altras 
cosas  que  excitan  la  gana 
de  béurer.  Enjutos,  men- 
drugos,    juelo,  corrusco. 

Roseg4iuet.  Dim.  Rego- 

R«iseIIa.  Pta.  Amapola,, 
ababol,  abada.  Rosella 
burda.  Anemone  de  los 
bosques,  anemone  nemo- 
rosa. Rosella  marina. 
Glaucio,  amapola  mora- 
da  ó  boyuna,  adormide- 
ra marina. 

Roser.  Pla.  Rosal.  Roser 
blancb.  Rosal  blanco.  Ro- 
ser bòrt.  Gabarrera.  Ro- 
ser doble  ó  de  cent  fullas. 
Rosal  de  cien  hojas.  Roser 
de  guirnalda.  Rosal  de 
5anAs. Roser  de  tot  l' any. 
Rosal  de  invierno,  /nosque- 
ta.  Roser  vera.  Rosal  de 
Castilla  ó  rojo.  Rosari. 
Rosario.  (de  rosas. 

Roserar.    Rosal,    campo 

R<»se(a.  Escudet  brodat 
en  lo  sobrepellis.  Lagar- 
to. En  los  vanos,  lasplan- 
x'etas  de  est  nom.  Ojue- 
lo,  ojillo.  Pilótela  cuber- 
ía de  puntas  de  vidre.  ,4- 
brojos.  Botó  de  la  brida. 
ChajM  del  freno.  Roseta 
de  guitarra  y  altres  ins- 
truments, fíòsa. 
Rosetó.  Arquit.  Rosetón. 
Rossa.  Bestia  morta  y  es- 
cortada, carniis.  Buitre- 


I 


ROS 

ra,  carnuza.  Mula.  ca- 
ball,  ele.  mòlt  vell  y  flach. 
Perrera,  jatnelgo,  roci- 
nante, matalón,  ritjaco. 
Dit  de  la  persona  flaca, 
Ínula  y  Metía.  Zancarrón. 

KOMHagaiv,  V.  Arrossegar 

Ró.«ísecli.  V.  Rósseg. 

Bó.««.^e;a;.  En  los  vestits  la 
cua  que  se  arrossega.  Co- 
la, falda.  Lo  que  se  agafa 
als  vestits.  Rabos.  Lo  que 
se  arrossega.  Cauda,  ras- 
Ira,  cola.  Lo  que  queda 
deirás.  Rezago.        (sech. 

R4tM»>e£;a<lura.  V.    Ros- 

R<i.<i«se^all.  La  persona 
que  sempra  segueix  á  al- 
tra. Rastra,  lacayo.  Rós- 
seg. Gualdrapa,  arga- 
mandel, jirón.  Lo  que  se 
agafa  al  vestit.  Rabo.  Pl. 
Bocins  que  quedan  en  la 
menjadora.  Grunzonea. 

Rosütegant.  Rozagante. 

Ro»i.segar.  V.  Arrossegar 

Ro»iseg4»n»$  (Anar  á).  Fr, 
Rodar.  {Pardear. 

Rik.xNe.iar.    Tirar    á    ros, 

R«»s«;et.  Instrument  de 
fuster.  Rramil.  Un  poch 
ros.  Rojitlo. 

R4»SJ«inyol.  Aucell.  Rui 
señor.  Lo  ferro  llarch, 
etc.  que  usan  los  lladres 
pera  obrir  los  panys.  Gan 
zúa.  Vas  que  posanth 
ajgua  V  bufant  imita  '1 
rànt  del  dit  aucell.  Pito 
Obrir  ab  rossinyol.  Gayi- 
zuar.  Rossinyol  de  mu- 
ralla. V.  Calápat. 

Roíita. Certa  sopa.  Tostón. 
Tall  de  cansalada  fregit. 
Torrezno.  Tros  de  pa  tor- 
rat sucat  ab  oli.  Sopetón. 
Llesca  de  pa  frejida  ab 
such  de  cansalada.  Pica- 
loste.  Llesca  de  pa  enllar- 
dada.  Pringada.  Llesca 
de  pa  sucada  en  vi  ó  al- 
ire  licor,  cuberta  ab  ous 
batuts  y  fregida  ab  llart 
11  oli.  Torrija.  Paellada 
de  rostas.  V.  Restada. 

R4»íítada.  Torreznada. 

Ro.stir.  En  sas  princips. 
arceps.  Asar.  Fer  tornar 
moreno,  cremar,  secar  lo 
sol.  Curtir,  requemar,  los- 

DIC.     CAT.     CAST. 


ROT 

tar.  Rostir  mòlt.  Tostar. 

Wlostirse.  r.  Abrasarse, 
patir  excessiu  ardor  del 
sol  ó  del  foch.  Achichar- 
rarse, asarse,  [requemado. 

Rostit.     Tostado,    asado, 

Rust4».  V.  Rostro. 

Ro.>«t4»ll.  Residuo  del  ca- 
no deis  cereals.  Rastrojo, 
riza.  Lo  districte  de  tér- 
ras en  que  queda  dit  ros- 
taJl.  Rastrojera ,  agosta- 
dero. Soltar  lo  rostoll  ó 
'Is  rostolls.  V.  Rostollar. 

Rostoilada.  Rastrojera. 

Rostollar.  Pasturar  lo 
bestiar  en  agost  per  los 
rostolls.  Agostar.  Llau- 
rar los  rostolls.  Alzar. 

Rostro.  La  cara  ó  sem- 
blant de  las  personas,  ra- 
ra, semblante,  faz. 

Rot.  Regüeldo,  eruto,  eruc- 
to, eructado}!.  R.  de  bou. 
Pta.  V.  111  de  bou. 

Rotador.  V.  Rotayre. 

Rotar.  Erular,  regoldar, 
eructar.         [Regoldador. 

Rotayre.  Qui  rola  mòlt. 

Rotj.  V.  Roig.       (granza. 

Rotjeta.      Pta.      Rubia, 

RoUiana.  Capsana.  Ro- 
dete, rosca,  mandil.  La 
rodeta  del  fus  de  retor- 
cer. Tortera,  rodaja. 

Rotllar.  Caragolar.  Ar- 
rollar, rollar,  abarqui- 
llar. Enrotllar,  rodejar. 
Circuir,  rodear,  cercar, 
circundar.  V.  Entortolli- 
gar, Rutllar. 

Rotllo.  En  sas  principals 
acceps.  Rollo.  Lo  circuí 
ó  corona  del  sol  ó  de  la 
lluna.  Corona,  circulo.  La 
disposició  de  algunas  co- 
sas en  figura  circular. 
Rueda,  muela,  rolde.  Cèr- 
col, rodona  de  geni.  Cor- 
rillo, corro.  Eslora  rodo- 
na. Ruedo.  Cèrcol  decam- 
panetas  que  hi  ha  en  las 
iglesias.  Campanillas.  Lo 
circuí  que  forman  algu- 
nas cosas.  Rolde.  Caragol, 
rosca  de  serp.  etc.  Ros- 
ca. Tall  rodó  de  peix.  V. 
Rodanxa.  Rotllo  ae  ence- 
ral.  Dispon.  Eixirse  del 
rolUo.  Fr.  Eixirse  alguna 


ROY 


38í 


persona  de  alguna  junta 
ó  agregació.  Salirse  del 
corro.  V.  Test  (Pixar  fora 
del).  Fèr  fèr  rotllo.  Fr. 
Hacer  lugar,  hacer  corro. 
Fèrse  fèr  rotllo.  Fr.  Ha- 
cerse lugar,  tener  su  pie- 
dra en  el  rollo. 

RófuF.  Rótulo,  inscripción 

Rótula.  Anat.  Trocisco. 

R4tiura  A  tola).  Adv.  En 

I  todo  caso,  como  quiera 
que  sea  ó  lo  que  fuere. 

R4»ure.  Arb.  Roble,  robre. 
Una  especie  semblant  al 
noguer.  Rorne.  Altra  es- 
pecie. Carvallo.  Fortcom 
lo  roure.  Expr.  Enrobre- 
cido,  roblizo. 

Roureda.  V.  Rouredal. 

Se4iuredal.  Robledal,  ro- 
bledo, robredal,  robredo. 

Rova.  Arroba.  Arroba. 

R4>ve!I.  Bruticia  que  's 
cria  en  los  metalls.  Orin, 
robin,  rubin ,  moho.  V. 
Escoria.  La  malaltia  dels 
grans.  Tizón,  añublo,  ro- 
ya, niebla.  Falta  de  ex- 
pedició ocasionada  del 
oci  ó  negligencia.  Orin, 
moho.  Rovell  de  ou.  Ye- 
ma. Rovell  del  ferro.  Her- 
rumbre. Rovell  del  lli. 
Rascalino,  tiñuela.  Rovell 
de  las  denls.  Sarro. 

R4»Yeliauieut.  V.  Rovell 

R4>veliar.  .Mohecer. 

R4»velíarse.r.Contráurer 
rovell  los  blats,  etc.  Ati- 
zonarse, anieblarse,  ber- 
rendearse.  Los  metalls. 
Enmohecerse,  tomarse, 
mohecerse,  orinecerse.  R. 
lo  ferro.  Aherrumbrarse. 
Dil  de  la  memoria  y  al- 
tras  cosas,  Orinecerse, 
caerse  de  la  memoria. 

R4»vellat.  Dit  dels  me- 
talls. Tomado.  Dit  dels 
grans.  Atizonado ,  añu- 
blado. Ple  de  rovell.  Mo- 
hoso, oriniento,  herrum- 
broso, herrujiento,  rugi- 
noso. Olvidat.  Verde. 

RoTell4'>.  Especie  de  bo- 
let. Seta,  hongo. 

Roy.  V.  Roig. 

R4»yna.    Pluja    menuda. 
Calabobos,  llovizna. 
•2o 


380 


RUC 


noynar  y  Rovnejar.  Plo- 
visqui'jar.  Lloviznar. 

Rua.  Cami  de  carro.  Ca- 
mino carretero,  carretera. 

Rua.  Especie  de  tela. 
Rua».  {de  gata. 

Ruach.  Pla.  Gatuña,  uñas 

Ruaio.sa.  Aucell  de  presa. 
Ave  de  rapiña. 

Rubel'alient.  Que  causa 
rojor.  Rubefaciente. 

Rubí.  Roig.  Rubio,  rojo, 
rubicundo.  Pedra  precio- 
sa de  color  de  rosa  ó  de 
carmí  y  sens  pulir.  Ru- 
bín, cabujón.  Altra  espe- 
cie de  color  de  vinagre 
Espinel,  espinela.        (:a 

Rubia  ó  Roja.  Pla.  Gran- 

Rnbina.  Brossa  que  dei- 
xan  los  rius.  Pozanco. 

Rubinada.  Riada,  avia 
guda  de  riu.  Aluvión. 

Rubiola.  Pta.  Rubéola. 

Rublert.  Umplert.  Cega- 
do, rellenado. 

Rublir.  Lmplir  de  terra, 
pedra,  ele.  Cegar,  relle- 
nar. Donar  abundan- 
ment.  Llenar. \.  Soterrar 

Rubor.  Vergonya.  Erubes 
cencía,  pudor. 

Rúbrica.  Rasgo  que  a- 
companya  lo  nom.  Firma 

Rubricar.  Posar  la  rú- 
brica. Suscribir,  firmar. 
Sellar,  donar  testimoni. 
Se//af. Senyalar.  Señalar. 

Rnbricayre.  Mestre  de 
ceremonias.  Maestro  de 
ceremonias. 

Ruca.  Somera  jove.  Polli- 
na, burra,  borrica.  Pta 
Ruqueta,  oruga.  V.  Rave 
J)Osca.  Pl.  Los  pels  curts 
del  clatell.     Tolanos. 

Rucaltlat.  Asenada.  As- 
nería, machada,  borrica- 
da, necedad. 

Riicalnient.  Adv.  Necia- 
mente, estúpidamente,  tor- 
pemente, asnalmente. 

Rucardu.  Neci.  Tonto,  ig- 
norante, bodoque,  sandio. 

Rucase.  .\um.  Borricote, 
asnazo,  borricón. 

Rucli.  Ase  jove.  Borrico, 
burro.  Neci.  V.  Rucardo. 
Cert  aucell  fabulós.  Ro- 
cho. Ser  un  ruch.  Fr.  Ser 


RUI 

un  ignorant,  rudo  é  inca- 
pas.  Ser  un  cesto. 

Ruda  borda.  Pta.  Gamar- 
za,  alárgama.  Ruda  de 
bosch.  Ruda  silvestre.  Ru- 
da de  gos.  Escrofularia, 
ruda  canina.  Ruda  de  ra- 
ta. Culantrillo  blanco. 

Rudesa.  Tardansa  de  in- 
geni.  Torpeza.  Tosque- 
dat.  Llaneza,  rusticidad. 

Rudinient.>«.  Pl.  Princi- 
pis de  la  ensen>ansa.  Pa- 
lillos, rudimentos. 

RutU».  Tart  per  enténdrer. 
Torpe.  Impolilich.  Llano. 

Ruela.  Tros  de  or  ó  plata 
en  lirut.  Roela. 

Rueila.  Pta.  V.  Rosella. 

Rufa.  Remolí.  Tolvanera, 
remolino,  nube.  Torp, 
borrasca  de  neu.  Ventis- 
ca, ventisco,  ventisquero. 

RutJá.  Arcabot.  Rufián, 
alcahuete.  Seductor  de  la 
juventut.  Corrompedor, 
seductor.  {rufianar. 

Rulianejar.A/cd/i  ueí«ar, 

Ruíiane.sca.  Rufianería, 
tercería. 

RuUaneí^cIi.  Cosa  de  ru- 
fianería. Rufianesco. 

Ruflet.  Bufada  forta.  So- 
plo. V.  Bufet.       [ingrato. 

Rüfoi  (Dia).   Día    pardo. 

Ruga.  V.  Arruga. 

RUjgall.  Ronquera,  ron- 
quedad, ronquez.  Lo  de  la 
agonia  ó  del  moribundo. 
Estertor,  sarrillo. 

Rugalló.x.  V.  Regullós. 

Rugauíeut.Arrugament. 
Arrugamiento. 

Rugar.  V.  Arrugar,      {to. 

Rugit.  Rugido,  i-ugimieyi- 

Ruiíent.  Encat}descente. 

Rubí.  Dolent,  vil.  Ruin, 
malo.  Petit,  esgarrat, que 
no  's  pot  aprofitar.  Ruino- 
so. Nociu  a  la  salut,  da- 
nyós. Nocivo,  perjudicial, 
dañoso.  A\ aro.  Mezquino, 
tacaño.  Tornarse  ruhi. 
Fr.  Enruinecerse.     (baro. 

Ruibárbaro.  V.  Riubai- 

Ruid4t  de  las  ay^iuas  ó  de 
las  fullas.  .ViíríiiM//o.  Bus- 
ca-ruidos, ó  busca-rahons. 
Pendenciero. 

Ruidús.  Estruendoso,  es- 


RUM 

trepítoso,  fragoso. 

Ruina.  Cayguda,  pèrdua. 
Despeño,  pgj'dicion,  sub- 
versión, eversión. 

Ruinanient.  Adv.  Ruin- 
mente,  vilmente. 

Ruinar.  V.  Arruinar. 

Ruinejar.  Cáurerruixim. 
Lloviznar.   V.    Arruixar, 

Ruixa.  Randa.     (Ro\nar. 

Rui.vada. /fofíarfa,  rocia- 
dura, rociamiento.y.  Rui- 
xat, (dor. 

Ruixador.   V.    Arruixa- 

Ruixantent.  Rociada,  ro- 
ciadura. V.  Ruixada. 

Ruixar.  Humedecer ,  sal- 
picar. V.  Arruixar. 

Ruixat.  Pluja  de  poca  du- 
ració. Rocío,  rociada, cha- 
parrón. V.  Xáfach. 

Ruixini.  Mollizna,  molli- 
na, cernidillo,  calabobos. 
Caurer  ó  fèr  ruixim.  Llo- 
viznar, molliznar,  cerner, 
chispear.  V.  Royna. 

Rulet.  Eyna  de"  sombre- 
rer.  Rulete.  (Sortija,  rizo. 

Rull.  Caragol  dels  cabells. 

Rullol.  Herraj,  borujn, 
terrón,  hojuela,      (rondo. 

Runibant.   Rumboso,   o- 

Runibo.  La  direcció  que 
portan  en  la  navegació 
las  naus.  Derrotero,  rota, 
derrota ,  mareaje.  Cami, 
direcció.  Ruta.  Pompa, 
ostentació.  Pompa,  o<sten- 
tacion.  En  lo  blasó.  Rom- 
bo, rosíro. Pérdrer  lo  rum- 
bo. Fr.  Desgaritarse,  des- 
torcerse,       {so.  rumboso. 

Runil»ós.Pompós.PoHi/>o- 

Runib«>.*iaaiient.  Adv. 
Pompos'imente. 

Runiianient.  Lo  acte  y 
efecte  de  rumiar  ó  remu- 
gar. Rumia,  rumiadura. 
Consideració,  meditació. 
RefleJC-ion.  Agitació.  fo?i- 
mocion.  agitación. 

Rumiar.  Meditar,  repen- 
sar. Reca¡)acitar,  revolver. 
V.  Remugar. 

Rumor.  Miirnuiramenl. 
Fama,  voz.  ruiirun.  Ru- 
mor sort.  Susurro,  su- 
surración. Rumor  suau. 
Murmullo,  murmurio.  V. 
Avalot.   Fer  rumor.   Fr. 


SAB 

Fèr  soroll.  Hacer  ó  meter 
ruido  ó  bulla. 

Runi-runi.  Rumor,  soni- 
do, voz,  son,  tonete.  Cór- 
rer un  rum-rum.  Susur- 
rarse, rugirse,  zumbarse. 

Runa.  Escombros,  cascote, 
broza,  ripio. 

Runlla.  Sèrie.  Runflada. 

Rúnicli.  Gótich.  Gótico, 
rúnico,  runo. 

Ruptura.  Rompimcnt. 
Fractura,  rotura,  que- 
brantadura ,  quebranta- 
miento, quiebra.       {bear. 

Ruquejar.    Tontear,  6o- 

Rural.  Rustical. 

Hu».  Cosa  de  Rússia.  Ruso. 

Rusea.  V.  Arna. 

Ru.«>cada.  V.  Bugada. 


SAB 

Ruscii.  Tros  de  suro  mes 

ó  menos  gruixut.  Pana. 
Ru»«siuyol.  V.  Rossinjol. 
RÚMtecíi.  Raspós,  aspre. 

Rústico ,  tosco,  áspero. 

Rut^ticanient.  Adv.  Tos- 
camente, sin  cultura. 

Rústícli.    Pertanyent    al 

camp.  Rustico,  campestre. 
Home  del  camp.  Palur- 
do, payo,  paleto,  zafio. 
Home  sens  educació  ni 
criansa.  Idiota,  cortezu- 
do, agreste,  salvaje,  sil- 
vestre, (sa. 
Ruí^ticitat.  V.  Rustique- 
Rusticiucsa.  Propietat 
de  cosas  rústicas.  Rusti- 
cidad, rustiquez,  selvati- 
quez, idiotez.  Mala  crian- 


SAB        387 

sa.  Graseria,  incivilidad. 

Rustir.  Y.  Rostir. 

Ruta.  Rumbo,  rola, rauta. 
V.  Itinerari. 

Rutilant.  Rútilo,  resplan- 
deciente, irulinurio. 

Rutinayre.   Formulista, 

Rutllador.  Encrespador. 

Rutllanient.  Encrespa- 
dura, encrespamiento. 

Rutilar.  Crespar  los  ca- 
bells. Rizar,  crespar,  en- 
crespar, ensortijar,  enri- 

RntlIol.V.  Ruliol.     {zar. 

Ruutxet  y  Ruutxcta.  Veu 
pera  cridar  al  bestiar.  Ri- 

Ruxar.  V.  Arruixar.    {ta. 

Ru\at.  V.  Ruixat. 

Ruxiiu.  Y.  Ruixim. 


s. 


S.  Abreviatura  de  San,  San- 
tital, Servidor,  etc.  Entre 
'Is  antichs  era  numeral  y 
valia  1  y  tambe  com  a 
signe  numérich  90,  y  ab 
ima  rállela  sobre  90.000. 
En  los  mapas  y  llibres  de 
marina  significa  Sur,  Sud, 
ó  Witjdia.  Entre  metges 
S.  vol  dir  sémis  ó  meyiat. 

Sa.  Yeu  femenina  del  pro- 
nom seu.  Su.  Qui  tè  sa- 
lut ,  saludable  ,  robust. 
Sano.  Senzill,  franch. ¿í'j!- 
cero.  Precehit  de  la  par- 
tícula en  denota  lo  temps 
present ,  com  :  De  poch 
ensà.  Desde  que,  y  també, 
lo  mateix  que  en  aquesta 
pari,  com:  Del  riu  ensà. 
De  la  parle  de  acá  del  rio. 
Sa  enrera  y  sa  atrás.  Adv. 
Tiempo  atrás.  Déu  te  fas- 
sa  ensa  y  enllà.  Expr.  Jn- 
da,  bendito  de  Dios  ,  anda 
con  Dios,  Dios  te  bendiga. 

Saba.  Sabor  ingrat.  Resa- 
bio. La  de  las  plantas. 
Savia,  suco.  Estar  en  sa- 
ba. Fr.  Estar  en  savia. 

Rabadilla.  Polvos  pera 
lér  estornudar  y  pera  ma- 
tar polis.  Cebadilla. 

Saballó.  Huevo  de  moscón . 

Saballouera  .Mosca  mòlt 


grossa.  Moscón. 

Sabana.  Plana  estensa  y 
arenosa.  Páramo. 

Sabata.  Calsat.'  Zapato. 
Home  tonto.  Y.  Ruch.  Sa- 
bata lleugera  de  dona. 
ZapaiiUa.  Sabata  á  la  ma- 
llorquina. Escarpin.  Sa- 
bala  á  rétalo.  Zapato  en- 
chancletado. Sabata  de 
sola  alia.  Malilla.  Sabata 
embotinada.  Borceguí, 
jerviguilla.  botin.  Sabata 
grossa  de  mòltas  solas. 
Zapato  ramplón.  Cop  de 
sabata. Za;)aía;o.  Posarse 
ó  portar  las  sabatas  á  re- 
taló.  Fr.  Enchancletar. 
Trobar  sabata  en  bon 
peu.  ¥r.  Hallar  la  horma 
de  su  zapato. 

Sabatatla.  Zapatazo. 

Sahatassa.  Aum.  Zapa- 
tón, zapatazo.        (Tonto. 

Sabataí^sa.*!».     Fam.     Y. 

Snbatejar.  Zapatear. 

Sabatejat.  Zapateado. 

Sabater.  Zapatero ,  zapa- 
tillero ,  maestro  de  obra 
prima.  Botiga  de  sabater. 
Zapatería. 

Sabatera. Oliva  malmesa 
al  adob.  Zapatera. 

Sabateraila.  Cosa  pro- 
pia de  sabaters.  Zapate- 


ril. Acció  tonta  ú  obra 
mal  féta.  Necedad ,  pato- 
chada, chapucería. 

Saitateria.  Zapatería,  o- 
bra  prima. 

Sabateta.  Dim.  Zajiatico, 
zapatilla,  zapatito.  V. 
Peúlla,Sabatetas. 

Sabatetaíi  Via. Zueco, cha- 
pín. Sabaietas  de  laÁIarc 
de  Déu.  Pta.  Flor  de  la 
abeja.  (lia,  servilla. 

Sabatilla.  Dim.  Zapali- 

.Sabatiua.  Especie  de 
peuch  pera  resguardar 
los  peus  de  las  espumas 
de  la  fornal.  Angorra 

Sabatot.  Sabata  vella. 
Chancleta.  {jiarraso. 

Sabatuda.  Daltabaix.  Za- 

Sabedor.  Sabidor,  sabien- 
te, instruido,    {sabiendas. 

Sabendes  (A).    Adv.    A 

Sabent.  Lo  que  té  mal  sa- 
bor. Resabiado.  Saba.  Re- 
sabio. Iron.  Saberut.  Sa- 
biondo. Y.  Ranci. 

Saber.  Conèixer.  Conocer, 
entender.  Saber  algun  i- 
dioma  ó  ciencia.  Poseer. 
Saber  a  poch.  Fr.  Seres- 
caso  ,  haber  poco.  Saber 
bè.  Resaber.  Saber  bo.  Sa- 
ber á  bien,  gustar.  Saber 
de  quin  peu  se  dol.  Fr- 


388 


SAB 


Saber  de  (¡ué  pié  cojea.  Sa- 
ber greu.  Saber  vial,  sen- 
tir. Saber  mes  bo.  Fr.  A- 
gradar  mes.  Saber  mejor. 
Saber  mes  que  '1  diable. 
Fr.  Saber  mas  que  Merlin, 
sabe  que  rabia.  Saber  mòl- 
ta lletra.  Fr.  Ser  muy  lei- 
do.  Estar  l)en  llunj  de 
íaber  alguna  cosa.  Yt.Es- 
tar  ajeno  de  alguna  cosa. 
Fèr  com  qui  no  ho  sab  ,  ó 
com  qui  no  sab  res.  Fr. 
Hacerse  de  nuevas.  Fèr  sa- 
ber. Anunciar,  anticipar, 
noticiar,  comunicar,  noti- 
ficar. No  saber.  Ignorar. 
No  saber  ahont  girarse. 
Fr.  No  poderse  menear. 
No  saber  ahónt  girarse  de 
feyna.  Fr.  No  poderse  ro- 
dear. No  saber  cóm  firse- 
ho.  Fr.  No  tener  dónde 
volver  los  ojos.  No  saber 
dir  paraula.  Fr.  No  acer- 
tar á  decir.  No  saberse  te- 
nir res.  Fr.  Decirlo  todo, 
'perderse  por  el  pico. 

Saberut.  Sabiondo ,  resa- 
bido, omniscio. 

í^aUï,  Intel•ligent.  Inteli- 
gente, entendido,  esciente. 
Sabi  en  dret.  Jurisperito. 

Sabidiila.  Pta.  Sabadilla. 

í^aliiclor.  V.  Sabedor. 

Jüabiesa  y  Sabietal.  Sabi- 
duría, ciencia. 

Sabina.  Arb.  Sapino. 

Sab«».  Jabón.  Sabó  de  llo- 
sa. Jabón  de  piedra  ó  du- 
ro. Sabó  de  olor.  Sebillo. 
Sabó  moll.  Jabón  blando. 
La  capsa  del  sabó.  Jabo- 
nera. Bola  ó  pastilla  de 
sabó.  Jabonete.  Escuma 
de  sabó.  Bálago. 

Sabocii.  Badoch.  Dado- 
que,  pazguato,  páparo. 
Absort.  Absorto,  distraí- 
do. {Almafrero. 

Naboga.s    (Pescador  de). 

Sabotiáría.  Pta.  V.  Sabo- 
nera. ;  ven  sabó.  Jabonero. 

Saboner.  Qui  fabrica  ó 

Sabonera.  Pta.  Jabone- 
ra, saponaria.  La  brume- 
ra  ó  escuma  del  sabó. 
Bálago.      (bó.  Jabonería. 

Saboneria.Fabricade  sa- 

üiabuuetas.  Pta.  Flor  del 


SAC 

cangrejo.  V.  Canya  de  ro- 
saris. Fruyt  de  aquesta 
planta.  Lágrimas  de  Da- 
cid  ó  de  Moisés. 

Sabon«í.<ii.  Jabonoso. 

Sabor.  Gust.  Gusto,  pala- 
deo, saboreamiento.  Salió. 
Sazón.  Donar  sabor.  Fr. 
Saborear.  [dor. 

Saborejador.    Saborea- 

Saborejanient.íi'aoorea- 
miento,  sabor. 

Saborejar.  Saborear,  pa- 
ladear ,  [luslar  ,  probar, 
catar.  \.  Assaborir. 

Saborir.  Y.  Assaborir. 

Saboritja.  Pta.  Ajedrea. 
V.  Sajulida. 

Sabor«t.<!>'.  Gustós.  Sabro- 
so, aperitivo,  gustoso. 

Saborosanient.  Adv. 
Sabrosamente. 

Sabrá.  Especie  de  embar- 
cació. Zabra. 

Sabre.  .Sable.  Sabre  curt  y 
corvo.  Escarcina.  Sabre 
morú  ó  de  moro.  Alfanje. 
Cop  de  sabre.  Sablazo. 

SabrÓ!".  V.  Saborós. 

Sabriií.  V.  Saberut. 

SafoiHin.  V.  Saba. 

Sabulari.  Que  habita  en 
la  arena.  Sahulícola. 

Sabut.  Sabido,  conocido, 
notorio,  noto,  trillado. 

Saca.  Sach  gran.  Saco 
grande.  Lo  vestit.  Sobre- 
vesta, sobreveste,  sobretodo 

Sacah«>.  Min.  Galeria  ho- 
risfontal.  Sacabon. 

Sacabutxo.  Sacabuche. 

Sacáni.  j>luititut  ó  munt 
desachs.  Saquería.  I 

Saearat.  {ímm.Sacarato. 

Sacarttii  Quim.À'acarirfeo 

Sacarini.  Paregut  á  la  ca- , 
nya  de  sucre.  Sacaríneo. 

Saeá.s.  Aum.  Saco  grande,  i 

Sacatap.s.  Instrument  pe- 
ra destapar  botellas.  .S'íí-' 
cacorclios,  tirabuzón.  Ins- 
trument pera  descarregar 
V  netejar  las  armas  de 
foch.  Sacaíapos. 

Saeceig.  Del  caball.  Tro- 
tonería. De  liquits.  Bazu- 
queo. V.  Trontoll. 

Saecejad4ir.  Se  aplica  al 
caball  ó  altra  cabalcadu- 
ra,  etc.  Trotón,  trotador. 


SAC 

Saceejament.    Traqueo. 

V.  Trontoll. 

Saccejar.  Trontollar  las 
cabalcaduras.  Trotar.  Re- 
vóldrer  algun  liquit.  Ba- 
zucar, traquear,  zangolo- 
tear, zangotear.  Saccejar 
varias  cosas.  Zarandar, 
zarandear. 

Saccetj.  V.  Sacceig. 

Sacerdoci.  Sacerdocio, 
presbiterado,  presbiterato. 

Sacerdot.  Sacerdote. 

Sacb.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  .Saco.  Costal. í'os/a^ 
La  bóssa  pera  abrigar 
camas  y  peus.  Folgo.  Ves- 
tit de  penitencia.  Cilicio. 
V.  Sarró,  Eòssa,  Civader. 
Sach  de  carn.  Persona  pe- 
sada. Jergón.  Sach  de 
cops.  Loe.  Qui  fá  lo  gasto. 
Pagote ,  pericón  ,  la  vaca 
de  la  boda.  Sach  deis  ge- 
mechs.  Gayta.  Gaita,  cor- 
namuza.  Sach  de  ossos- 
Persona  mòlt  flaca.  Cos- 
tal de  huesos.  Sach  de  por- 
tar carbó.  Paniego,  t^ach 
de  posar  canjella.  Chur- 
la, f/iur/o.' Sach  gran. 
Halda.  Cop  de  sach.  Sar- 
tenazo. Vuydar  lo  sach. 
Fr.  Confesjarse.  Descar- 
gar la  conciencia.  Brama 
saehs.  V.  Cridayre.  Estar 
al  sach.  Fam.  Morir.  Pl. 
Sachs.  Saquería. 

Sacianient.  V.  Sacietat. 

Saciar  Satisfer.  Satisfacer 

Sacietat.  Hartura. 

Saco.  En  lojoch  de  pilota. 
Saque.  Saqueig.  Saqueo, 
saqueamiento. 

Sacolor.  V.  Burell. 

Sacraniaró.  Pta.  Sacra- 
tnaroii.  (náculo. 

Sacrari.  Sagrario ,  taber- 

Sacrariajre.  .'sagrariero 

Sacra.»;.  Pl.  Sacra.  Sacra. 

Sacrilicaci*'».  Sacrificio. 

Sacrilicador.  Lloch  des- 
tinat pera  'Is  sacrificis. 
Sacrificadero. 

Sacrificar  degollant  la 
victima.  Inmolar. 

SacriUci.  Holocausto. 

fïiacrilecU.. Sacrilego,  (tan. 

Sacrista.  Sagristà.  Sacris- 

Sacro.    Sagrat.    Sagrado^ 


SAG 

V.  Os  bertran. 

Sacsó.  Plech  en  las  robas. 
Alforza.      {mcudimieiUo. 

ISacuflida.      Sacudidura, 

Tïíacudïuient.  Sacudida, 
sacudimiento. 

tSacudir.  Móurer  violent- 
ment.  Menear,  agitar. 
Pegar.  Herir.  Sacudir  lo 
cánam.  Desgargolar.  Sa- 
cudir lo  Ui.  Desbagar,  r. 
Sacudirse  las  moscas.  Fr. 
Mosquearse. 

Siáeul.l'rna,  sach,etc.pera 
fér  un  escrutini.  Sáculo. 

SadÁs.  V.  Cedas,  Garbell. 

Sadollar.  V.  Atipar. 

isiaeta.  V.  Sageta. 

Saetó.  Llans  de  ballesta 
mòlt  llarch.  Saeton. 

fSíal'a.  V.  Gibrella. 

Sal'areget.  Dim.  Alber- 
guilla,  estanquito. 

'Safareig.  Alberca,  estan- 
que, cambija. Saíarei^  pe- 
ra  tenir  peixos.  A'a«so. 

Sararú.«.  Fastigós.  Asque- 
roso, charchoso. 

Safata.  Pial  de  metall. 
Azafate,  bandeja.  De  fus- 
ta ó  palla.  Batea.       {tro. 

Sáfia.  Pta.  Talitro.  talies- 

Sáficb.  Cert  vers.  Sapeo. 

Safir.  Pedra  preciosa.  Za- 
firo, (senglar.  Safon. 

Safó.    Especie  de    porch 

Safra.  Pla.  Azafrán.  Sa- 
fra bòrt.  Cártamo,  cárta- 
ma, alazor,  romin,  si- 
miente de  papagayos.  Cu- 
llidor de  safra.  Rosero. 
De  color  de  safra.  Aza- 
franado, (tanaga. 

Safranaria.  Pta.  V.  Pás- 

Safranó.  V.  Safra  bòrt. 

Safranoria.V.  Pastanaga 

"Safreig.  Y.  Safareig.. 

Saga.  Zaga.  Anar  á  la  sa- 
ga. Fr.  Acechar,  andarle 
á  uno  á  los  alcances  ,  ó  á 
las  vueltas.  {ta. 

Sagacitat.  Artería,  tien- 

Sagal.  Mosso,  pastor.  Za- 
gal. V.  Tronja,  Ganso. 

Sagapeno.  Especie  de  go- 
ma. Goma  seráfica. 

Sagas.  Astut,  subtil.  La- 
dino, diestro,  artero,  ma- 
ñero, co7ichudo,  lince. 

^agasinent.  Adv.  Ladi- 


SAG 

ñámente,  azainadamente. 

Sagell.  Sello.  .Se/fó.  Sagell 
de  Salomó.  Pta.  Sello  de 
Salomo». 

Sagellar.  V.  Sellar. 

Sageta.  Fletxa.  Saeta. 
Geom.  Segment  del  diá- 
metro. Sagita. 

Sagetar  y  Sagetejar.  ^- 
saetear,  saetear. 

Sagetera.  V.  Espitllera. 

Sagetia.  Lloch  ó  forat  pe- 
ra tirar  sagetas.  Saetera. 
Embarcació.  Saetía. 

Sagí.  Greix  de  qualsevol 
animal.  Sain  ,  grasura, 
grosura.  Soldavall  del 
ventre.  Abdomen,  redaño. 
Sagi  fòs.  Manteca  de  toci- 
no ó  de  cerdo.  Bola  ó  iros 
de  sagi.  Pella. 

Saginada  Hojaldre.Y.'En- 
saginada.    {gordar,  cebar. 

Sagiuar.  Engreixar.  En- 

Saginera.  V.  Sagi. 

Sagitari.  Flelxer.  Saete- 
ro, /lechero. 

Sagnar.  V.  Sangrar. 

Sagú.  Salrado,  cernidura, 
caspa.  Segó  fi.  Prims  ó 
trits.  Afrecho,  moyuelo. 

Sagola.  Náut.  Especie  de 
corda.  Sirga.  V.  Sarrio. 

Sagonet.  Afrecho,  menu- 
dillo,  acemite,  rollón. 

Sagrament.. s'acramenío. 

Sagramenta!.  Sacra- 
mental. Móurer  un  sagra- 
mental. Fr.  Móurer  tnol- 
ta  bulla.  Causar  alboroto. 

Sagramentar.  Sacra- 
mentar. Sacramentar, 
dar,  administrar  el  viáti- 

Sagrar.V.  Consagrar,  {co. 

Sagrari.  Sacrario. 

Sagrat.  Sant.  Santo,  sa- 
cro, augusto.  Paratge  se- 
gur. Asilo.  Péndrer  sa- 
grat ó  ücarse  á  sagrat 
Fr.  Acogerse  á  las  aras. 

Sagratera.  InterJ.  vul- 
gar que  's  usa  en  tó  de  a 
menassa.  ¡Vira  Dios  !  re- 
diósl  caracoles '.  cmasto  ! 

Sagrera.  Llogarret.  Luga- 
rete,  lugarejo.         (crista. 

Sagri.táta.    Dignitat.    Sa- 

Sagri.<4tá.  Sacristán. 

Sagrií«tania.  Sacristaiiía 

Sagrisfar.  V.  Segrestar 


SAL         389 

Sagristia.  Sacristía. 
Saguora.  De  la  part  de 

detrás.  Trasera,  zaguera. 
Afany ,  passió  violenta, 
afició  boja.  Ansia,  anhe- 
lo, afán,  ahinco.  V.  Ce- 
guedat,  Ceguera. 

Saguetera.  V.  Espitllera 

Saiiú.  Puní,  maduresa,  o- 
casió .  Sazo7i.  madurez, 
oportunidad.  Temps  ó 
temporada.  Estación.  Hu- 
mitat en  la  Ierra.  Hume- 
dad, íempero.Asahó.  Adv. 
En  sazón,  oportunamen- 
te. Fora  sabó.  Adv.  Fuera 
de  sazón,  intempestivor- 
mente.  No  trobar  sahó'. 
Fr.  Dar  en  duro. 

Sahueli.  V.  Saiich. 

Saliunieri.  Sahumerio. 

SabiKjué.  Arb.  V.  Saúch. 

Saig.  Porter  de  tribunal. 
Sayón,  satélite,  corchete. 

Saitó.  Peix.  Haleche. 

Sajonadura.  .\gric.  Por- 
ca. Surcamiento. 

Sajonar.  V.  Porcar. 

Sajiílida  y  Sajurida.  Pta. 
Ajedrea,  hisopillo. 

Sa!.  Garbo,  gracia.  Gracia, 
salero.  Sal  amoniach  ó 
armoniach.  3Iin.  Hidro- 
clorato  de  amoníaco.  Sal 
blanca.  La  flor  ó  escuma 
de  la  sal.  Flor  de  la  sal. 
Sal  de  agrellas.  Újcalaío 
de  potasa,  salde  acederas. 
Sal  de  Glauber.  Sulfato 
de  sosa.  Sal  nitre.  V.  Sal- 
nilre.  Sal  nua.  Pla,  V. 
Cua  de  caball.  Sal  satur- 
no. Acetato  ,  azúcar  de 
plomo.  Sal  de  vidre.  Ni- 
tro. Magatsem  de  sal.  Al- 
folí, salin.  Posar  ab  sal. 
Echar  en  sal ,  salar.  Tar- 
ros de  sal.  Terrón  de  sal. 
Yol  mòlta  sal.  Exprés. 
Mòlt  cuydado.  Quiere  mu- 
cho tino  ó  pulso. 

.Sala.  Cámara,  cuadra.  Sa- 
la de  convit  ó  de  senyors. 
Cenador.  Sala  gran.  Taroeít 

Salabardo. Pía.  Y.  Gabct 

Salabró.  Salebrosidad, 
salsedumbre. 

Salabrós.  Y.  Salebrós. 

Salador.  Lloch  destinat 
pera  salar.  Saladero.  Vas 


390        SAL 

pera  salar.  Vaso,  arca, 
salera.  (cabctg. 

Saladura.  .Ça/azon.  V.  Es- 

Safai'artla  (Donar  una  . 
Fr.  Dar  un  so/ion,  utia 
sofrenada,  increpar.  Por- 
íarse'n  una  saiafarda.  Fr. 
Llevar  recado. 

íiaiagarilu.  Emljoscada, 
astucia.  Lazo  ,  engaño, 
zangamanga. 

Salaiuaiiflra  y  Salaman- 
dria.  Animal  reptil.  .Sala- 
manquesa,  estelion. 

Salanient.  V.  Saladura. 

Zalamería.  Zalama,  ron- 
cería, roñería.  Pl.  Angu- 

•  lemas,  dengue^.  Anar  ab 
salamerias.  Fr.  fam.  So- 
flamar, roncear. 

Salanió.  Candelero  de 
mòlts  brassos.  Araña. 
Peix.  Aguamar.  Salamó 
de  creu.  Peix.  .iguaverde. 

Salanga.  Especie  de  ore- 
neta. .Salangana. 

Salajiarda.  Repasata,  re- 
primenda, fraterna,  zur- 
ra,  carda.  V.  Salafarda. 

Salar  la  carn.  Acecinar. 

Salari.  Situado  ,  sueldo, 
honorario,  soldada,paga, 
merced.         {ner  á  jornal. 

Salariar.  Assalariar.  Po- 

Saiariet.  D'wa.Jornalillo, 
corto  ú  pequeño  salario. 

Saias.'ía.  Aum.  Saló.  Salón 

Salat.  Posat  en  sal.  Sali- 
no, acecinado.  Lo  qui  te 
gracia.  Saleroso,  salado.l 
r.arn  6  peix  salat.  Salon.l 
Mòlt  salat.  Sabroso.  Ter-| 
ra  salada.  .SaZarfar.  Salat 
blanch.  Pta.  Orzaga,' 
osagra.  (Trincóla.  I 

Salats.  Pta.  Caramillo.  V. 

SalebrÓM.  Salat.  .Sabroso. 

Salen.  Pta.  Abella.  Com- 
pañón de  perro. 

Salep.  Arrel  de  tubérculs. 
Testículo  de  perro,  satirión 

Saler.  Salero. 

Salera.  Llocb  ahont  se 
dona  sal  al  bestiar  en  lo 
camp.  Salegar. 

Sali.  Lo  (|ue  té  sal  ó  está 
salat.  SalÍ7io.  .Magatsem 
de  sal.  .Salin,  alfolí,  salero 

.Sália.  V.  Salicaria. 

Saliandra.  Ilerba.  Cilan- 


SAL 


SAL 


tro,  culantro.      (cilantro.' Salnitrún.  Salilrós.  Sali- 
Salían<irat.í>'aro«ac/oco?il     Iroso,  salitral. 


Salicar.  V.  Salsereda. 
Salicaria.Pta..4rrcí/i/eZa,| 

lisimaquia  roja.  itro.\ 

Salíca«4tre.  Pta.  .Salicas-\ 
Salicor  dur.  Pla.  Alacra-\ 

ñera,   almajo  salado.    S. ' 

fi.  Barrilla.  V.  Ballester.  ! 
Salicornia.  Pta.  .S'aíícor.  Salomó.  V.  Salamó. 
Salírer.  Que  conté  sal.  Sa-  Salpa.sser.  Hisopo,  rociO' 

lifero.  'saladai.\     dor,  aspersorio. 

Salina  de  mar.  Espumero,  Salpénürer.  Salpresar. 


;  Salobre.  Lo  que  le  sabor 
de  sal.  Salobreño,  salo- 
bral. La  qualitat  de  salal 
ó  sal  i  tros.  .Salsedumbre. 
Flor  de  la  sal.  Salumbre. 
La  terra  que  té  mescla  de 
sal.  Salobral. 


Saliner.  Salinero 
Sálit.  V.  Sálser,  Viraet. 
Salitar.  V.  Salsereda. 
Salitrar.  Salitral. 
Salítrayre.  Salitrero. 
Salítró.s.  Lo  que  té  sal 
nitre.  Salitral. 


Salpicainent.  Provoca- 
ció. Provocación. 

Salpicar.  Péndrer  pes- 
sichs  de  alguna  cosa.  Pe- 
llizcar. Passar  de  una  co- 
sa a  altra.  Saltear.  Salpi- 
car al)  colors.  Crispir. 


Saliva.  V.  Escupina.  Apa-  Salpicó.  Pugó.  Falangio». 
fat  ab  saliva  dejuna.  Fr.  Salprés.  Adobat  ab  sal. 

Prendido     con     alfileres.]     Sal¡iremdo,  salpreso. 
Créixer,  venir  la  saliva  a  Sal.»ia.     -Adorno,    gracia. 


la  boca.  Fr.  fam.  Bañar- 
se en  agua  rosada. 

Salivada.  Saliva. 

Salivauíent.  V.  Salivera. 

j^alivejar.  .Salivar. 

Salivera.  Lo  acle  y  efecte 
de  salivejar.  Salivación. 
Brumera  que  trauhen  las 
personas  ó  bestias  cansa- 
das ó  irritadas.  Espuma- 
jo, espumarajo.  (ser. 

Sálix.  Arb.  Sauce.  V.  Sál- 

^alm.. Salmo. V\.  Salmodia 

Salnia.  Sali7\a  de  mar,  es- 
pumero, saladar. 

Salniayre.  Salmista 


Saínete.  Arbre.  V.  Salser. 
Salsa  al)  alls.  .ijo.  Salsa 
de  alls.  Ajada.  Salsa  de 
cassador.  Cachuela.  Salsa 
de  cunill.  .Salmorejo.  Sal- 
sa de  oli ,  formatge  y  al- 
tras  cosas.  .Almodrote. 
Salsa  de  pastor.  Pta.  To- 
millo salsero,  perifollo.  V. 
Sarfull.  Salsa  de  pa  y 
alls.  Papirolada ,  pampi- 
rolada. Salsa  de  ruca.  0- 
ruga.  Salsa  pera  excitar 
lo  apetit.  Apetite. 
Salí^alráN.  Pta,  Sacñfra- 
ga,  sarsifraga. 


Salnie.  .Arquit.   Salmear,  Salaer.  Arh.  .Sauce ,  sauz, 
salmer.     (mejar.  Salmeo.\     súlcer.    Sálser    cabruno. 

Salnieig.  .Xc.  y  ef.  de  sal-I     Arb.  Zargatillo. 

Salniejar.     Cantar     los  Salsereda.  ¿iuíceda,  «au- 
í.!í\mi. Salmear, salmodiar\     cedal,  sauceda,  sauzal. 

Salmó.  Peix.. SViZmori. Sal-, Salíi^íp.   Dim.   de   salsa, 
mó  petit.   Peix.   Esquin.l     Salsilla.    Pl.     Malsinas.- 
Semblanl  ó  de  color  del'      Yerbas,  veneno. 
salmó.  Salmonado.  Sal^riró.  .Salchicha. 

Salmodiador  y   Salmó-  Sal.sitja.  .Sa/c/)íc/)o;i. 
grafo.  .Sulmisla.  Sal.sitjayre    y    Salsitjer. 

Salnionet.  Peix.  V.  .Moll.'     .Sulchicliero. 

Saluiónicli.      Correspo-  Sal.•<iljería..$a/c/iíc/teria. 
neiit  ó  paregut  al  salomó  SalMitjó.  .Salchichón 
ó  salmo.  Salmónido.  Salt.  En  sas  princip.  ac— 

Salmorra.  Salmuera. 

Salnitre.5a/í<rp,  analron, 
sal  pelra.  Terra  de  salni- 


tre.  Salitral. 
Sainitreria.  Salitrería. 


Salt.  En  sas  princip. 
ceps.  .Salto.   Pas  llarcb. 


Tranco. Moviment  promp- 
te é  impetuós  del  cos. 
Brinco ,  saltación.  Salt 
(jue  donan    alguns   ani- 


SAL 

mals.  Corcovo.  Salt  de  ay-| 
¡lua.  Catarata,  cascada. \ 
Ab  quatre  salts.  Adv.  En 
dos  trancadas, €7}  iinabrir^ 
y  cerrar  de  ojos.  A  salts. 
Adv.  Saltando,  (bardales. 

ííalta-l»arraiich.«¡.  Salta- 

««alfador.  Lo  qui  salta. 
Saltón.  Lo  lloch  alt  pera 
saltar.  5a/í«rfero. 

•Saltadora.  La  qui  salta. 
Saltatriz.  Lloch  pera  sal- 
tar. Saltadero.  Estar  a  la 
saltadora.  Fr.  Estar  al 
embocadero,  al  caer  ó  al 
saltadero. 

t^altamartí.  Dominguillo 

Saltanibarch.  Especie 
de  capot.  Saltambarca. 

•faltant  de  aygua.  Salto, 
cascada.  V.  Salt. 

•faltant  barranchs.  Adv. 
A  trancos,  á  saltos. 

Saltar.  Alsar  lo  eos  ab  vio- 
lencia y  lleugeresa,  brin- 
car.Sallar  alguns  animals 
Corcovear,  corcovar.  Cu- 
brir lo  mascle  á  la  feme- 
lla. Cubrir.  Pujar  una  co- 
sa mes  que  altra.  Salir, 
sobresalir,  resaltar.  Aco- 
métrer  de  repent.  Sobre- 
saltar. Saltar  1'  aygua  per 
amunt.  Surtir,  surgir. 
Fer  saltar.  Fr.  Tráurer  ab 
violencia. £c/!ar.  Apuntar 
alguna  especie,  per  fér 
enrahonar.  Echar  ó  po-. 
ner  garbanzos  á  alguno. 

Saltejador.  Salteador. 

Saltejanieut.  Salteo, sal- 
teamiento. V.  Salf. 

Saltejatit.  Anar  robant. 
Robando,  saqueando.  A 
saltets.  Adv.  A  saltitos. 

Saltejar.  Robar.  Saltear. 
Fér  salts.  Hacer,  dar  sál- 
ticos. V.  Acométrer. 

Salteri.  Salterio. 

Saltet.Dim.  Saltico,  sal- 
tillo, saltito.  (A  lómenos. 

Saltiui.  Adv.  Al  menos. 

Saltinibancb.  Saltim- 
banco,  trincapiñones,  sal- 
tabanco, saltabancos. 

Saltiró.  Dim.  Saltillo,  sal- 
tico. V.  Saltet.        [dable. 

Saliiltle  y  Salubre.  Salu- 

Salublement.  Adv.  Sa- 
ludablement.  Saludable- 


SAL 

mente.  ilutifero. 

Saludable.  Salubre,  sa- 
Saludableiuent.     Adv. 

Sanamente. 
Saludador.    Curandero. 

Santiguadera,  saixtiguador 

Saludar.  Enviar  expres- 
sions. Enviar  saludes. 
Castigar  ó  insultar.  Fam. 
Santiguar,  cascar. 

Salut.  Sanidad,  salubri- 
dad, incolumidad.  Ab  sa- 
lut. Sanaííieíi/e.  Estar  fal- 
tat de  salut.  Fr.  Estar 
cascado.  Tornar  la  salut. 
Fr.  Curar,  sanar,  resta- 
blecer. Pl.  Saludes,  expre- 
siones, memorias. 

Salutaeiú.  Saludo,  salu- 
damiento.  Salutació  an- 
gélica. Ave  María. 

Salva.  Mil.  Saludo.  Fér  la 
salva.  Mil.  Saludar. 

Salvació.  Salvamiento, 
salvamento. 

Salvaguarda.  Salva- 
guai'dia,  custodia. 

Salvament.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Salvamento, 
salvación.  Adv.  Sens  pe- 
rill. Salvamente,  con  se- 
guridad, sin  riesgo. 

Salvant.  Adv.  Salvo,  ex- 
cepto, á  excepción. 

Salvar.  Deslliurar.  Li- 
brar. V.  Alsar,  Donar,  r. 
Ponerse  en  salvo. 

Salvateria.  Salvedat. 
Salvedad.  V.  Impunitat. 

Salvatge.  No  domesticat. 
Silvestre  ,  fiero  ,  salvaje. 
Tonto.  Necio,  zafío.  Que 
s'  ha  criat  en  lo  bosch 
entre  las  feras.  Bravio, 
salvajino.  Tornarse  sal- 
vatge. Fr.  Encruelecerse. 

Salvat gejar.  Salva jear, 
tontear,  necear. 

Salvatgeria.  Magallada, 
necedat.  Necedad. 

Salvatgina.  Animal  sal- 
vatge. Salvajina.  Cassar 
salvatginas.  Fr.  Montear. 

Salvedat.  Inmunitat.  In- 
munidad. V.  Impunitat. 

Salvia  borda.  Pta.  Salvia 
silvestre,  estaquis.  Salvia 
de  Aragó.  Salvia  real  ó  de 
Monrayo,  té  indígeno.  Sal- 
via d'  hort.  Salvia  de  jar- 


SAN        391 

din.  Salvia  de  prat.  V. 
Tárrech.  Salvia  romana. 
Amaro,  maro. 

Satvitich.  Saludable. 

Salvo.  Salvament.  Salva- 
mento, salvación.  Adv. 
Excepto,  a  excepción.  Po- 
sarse en  salvo.  Fr.  Des- 
murarse. Salvarse. 

Salvoconducte.  Salvo- 
conducto, seguro.         [ro. 

salvohonor.  Cul.  Trase- 

Sálzer.  V.  Salser. 

SauíaE.  Portadera  ,   com- 
j    porta.  V.  Portadora. 
ISanialada.    Aportadera. 
I    A    samaladas     Plóurer). 

Fr.  Llover  ci  cantaros. 
Isauíaler.  Barra  llarga  de 
bastaix.  Palanca  ,  man- 
f/iífl/.  Qualsevol  barra  que 
serveix  pera  portar  algu- 
I     na  cosa.  Percha. 

Samarra.  Gech  de  peli 
que  usan  los  pastors.  Pe- 
llico, zamarro.  Samarra 
de  pells  finas.  Pellica.  V. 
Samarreta. 

Samarraria.  Bellaque- 
ría. Astucia.  V.  Somería, 
Fleuma.  (marrón. 

Sauiarra«^»a.  Aum.  Zor- 

Samarreta.  Especie  de 
gech  de  cotó  ó  llana.  Chor 
marreta ,  zamarrilla,  za- 
marrico. La  de  pell  mòlt 
fina.  Zamarrizo. 

Samarro.  Home  rústich. 

I     Zamarro,  rústico. 

!saniarró.  V.  Samarra. 

Isamayre.  Oracionero. 

Samiienet.  Sanbenito. 

Sambra.  Zambra.  V.  Sa- 

I     ragata.  [ble. 

Sanable.  Curable.  Cura- 

Sanabre.  Pta.  Ajenabre, 
ajenabo ,  mostaza  silves- 
tre. No  donar  un  sanabre. 
F'r.  fam.  No  dar  un  ma- 
ravedí,        (pa.  Capador. 

Sanador.  Qui  sana  ó  ca- 

Sanar.  Capar.  Capar, cas- 
trar. (V.  Capó. 

Sanat.  Castrado ,  eunuco. 

Sanatiu.  Curativo. 

Sanatrujas.  Sanabacons 
y  Sanaporchs.  Silbato  de 
capadores,  castrapuercos. 

Sancaixos.  V.  Pellingot. 

Sancallús.  Zum&o,  pali- 


392        SAN 

zambo,  zancajoso,  zanca- 
jiento, eslevado. 

nancer.  V.  Sencer. 

Sanccir.  Sancionar.  San- 
cionar, autorizar. 

Ssmelu Sangre.  Sanch  cor- 
rompuda. V.  Sangassa. 
Sanch  cuyta.  V.  Sangada. 
Sanch  de  drach,  subs- 
tancia medicinal.  Sangre 
de  drago.  Sanch  de  Jesu- 
christ.  Pta.  Romaza.  S. 
dejuheu.  Pervers.  Raza 
de  Caín,  mala  raza.  Sanch 
fluix.  Flujo  de  sangre. 
Sanch  nua.  Pla.  Cola  de 
caballo.  A  sanchs  fredas. 
Adv.  A  sangre  fria.  Es- 
troncar la  sanch.  Fr.  Res- 
tañar lasavgre.Vèr  SAnch 
Fr.  rriai-  sangre,  san gui fi- 
car. Gleba  de  sanch.  Cua- 
jaron de  sangre.  Massa  de- 
ia sanch.  Masa  sanguina- 
ria. Pujársen  la  sanch  al 
cap.  Fr.  Hervir  la  sangre. 
Traurer sanch.  Fr.  Echar, 
arrojar  sangre,  sangrar. 

^ancbnar.  Sangrar. 

¡aunchtr&Uit.  Cardenal,  e- 
quimósis,equinosa.^aLnch- 
Irahit  Uarch.  Verdugo , 
verdugón,  roncha. 

^andai.Pta.  Sándalo.  Es- 
pecie de  tela  antigua  asa- 
tinada.  Sandalina. 

Sandáraca.  Grasilla. 

ilíaiida.stre.  Especie  de 
ágata.  Sandasiro. 

Sáiidul.  Pla.  Sándalo.  S. 
vermell.  Sándalo  rubio. 

I^Aiiedrí.  Concell  deis  ju- 
heus.  Sanedrín,  sanedrio. 

Sanet.  Pta.  Hojas  de  Sen. 

iSang;.  \.  Sanch. 

jangada.  Sangrecilla. 

Sangas.<^a.  Sanguaza, 
sangraza.     {Sanguijuela. 

j^ang<»tteila  ó  Sangonera. 

Sangonera  V.Sangonella 

Sangonó.s  ó  Sangos.  Brut 
de  sanch.  Sangriento,  san- 
guinolento, ensangrenta- 
do, sang-uinoso,  cruento. 
De  color  de  sanch.  .San- 
guineo,  sangriento. 

Sang«>.«i.  V.  Sangonós. 

i!>ung4»ta.  Sanguaza,  san- 
graza. (Sangradera. 

Sangradora.     Òibrella. 


SAN 

Sangrar  Tráurer  parí  de 
alguna  cosa.  Mermar,  cer- 
cenar. Sangrar  la  llengua. 
Fr.  Posar  mesura  a  algú 
en  lo  parlar  descomedit. 
Meter  en  freno,  refrenar. 
Sangrar  los  rius  o  bas- 
sas.  Escotar.  Sangrarse 
en  salut.  Fr.  Pre>enirse. 
Curarse  en  salud. 

Sangrejar  .Tráurer  sanch 
Echar  ó  arrojar  sangre. 
Eixir  ó  correr  sanch.  Cor- 
rer sangre.  (njol. 

Sangren.  Pta.  V.  San'gri- 

Sangreut.  Lo  que  cau- 
sa efusió  de  sanch.  San- 
griento. Inhuma,  cruel. 
Sanguinario,  sartguinoso. 

Sangría.  Sangradura,  fle- 
botomía. V.  Fibla.  (nyol. 

Sangriuyol.  V.   Sangui-' 

Sangro  (Tenir  bon).  Fr. 
Ser  de  buenas  entrañas.     I 

Sanguejar.  Correr  sa7}- 
gre.  V.  Sangrejar. 

Sangui.  .Sanguíneo,  sa)i- 
guino.  sanguinoso. 

Sanguinari.  Que  té 
sanch. .Sa?i5fiíi>ioso.  Cruel, 
desapiadal.  Feral,  carni- 
cero, sanguinario. 

Sanguinaria.  IIerb..S'a»- 
cillo,  nevadilla,  la  blanca 
ó  major.  Centinodia ,  la^ 
menor.  [sanguinoso.^ 

Sanguíneo.      Sanguino. 

Sanguinolent  y  Sangui- 
nos. Sanguinari.  Sangui- 
7wrio.  Lo  que  causa  efu- 
sió de  sanen.  .Sangriento. 

Sanguinó.s.V.  Sanguinari 

Sanguinyol  ó  Sangri- 
nyol.  Arbust.  Cornejo,  ce- 
rezo silvestre,  cornizo. 

Sanícula.  Pía.  Yerba  de 
San  Lorenzo,  consuelda. 

Sanitat..S'a/wrf,  salubridad 

Sanitús.  .Saludable,  salu- 
bre, sano,  salutífero. 

Saniloíianient.  .Ká\.  Sa- 
ludablemente. 

Sanjoan  (Fruyta  que  ma- 
dura per).  .Sdnjuanero. 

Sansa.  Gleba.  Uorujo. 

San.su(|ui.  V.  Cngüent. 

Sant.  Santo,  san.  Sant  de 
paper  de  estrassa  6  de 
pasta  lluna.  Fr.Hipócrila. 
Santo  de  pajares  ,  santón. 


SAR 

Tols  Sanis.  Todos  Sanios. 

Santament.  Adv.  Mòlt 
be.  Muy  bien. 

Santá.<<«.  Aum.  Santazo. 

Santedat.  Santidad,  san- 
timonía, (dad. 

Santejar.  Respirar  sanle- 

Santeim.  V.  Llumenelas 
de  S.  Telm. 

Santet.  Dim.  Santico. 

Santiamén  (En  un). 
Adv.  En  volandas,  en  vo- 
landillas, en  un  abrir  y 
cerrar  de  ojos.  (cion. 

Santificació.     Juslifica- 

Santiticar.  Justificar,  di- 
rinízar.  (Santidad. 

Santimonía.     Santedat. 

Santó.  Santón. 

Santurró.  Santucho,  san- 
tero, mojigato,  hipócrita. 

Santurronería.  Hipo- 
cresía, mojigatez. 

Santu.vo.  Santurro7}, 

Sanya.  ¡ra,  cólera,  rabia. 

Sanyó.o*.  Sañudo,  sañoso. 

.Sanyo.sament.  Adv.  .Sci- 
ñudamente. 

Sanyut.  V.  Sanyós. 

Sai>à««tre.AstuÍ.  bellaco, 
Camastrón,  zorríca. 

Sapbia  ó  Safia.  Pta.  Ta- 
lítro.  (biduria. 

Sapiencia.Sabiduria.  .Sa- 

Sapient.  Sabi.  Sabio. 

Sapindul.  .^rb.  Sapindo. 

Sapot.  Iruyta  y  arbre  del 
mateix  noín.  Sapote. 

Sapola.  Pta.  Zapote. 

Saf|ueig.  Saqueo,  saco, 
saqueamiento,  presa. 

Saquejador,  üui  saque- 
ja. .Sa'yi/enrfor,  despojador. 

Saquejar.  .Saq  uear,  pillar 

Sai|uet.  Sach  petit.  Tale- 
go, saquíllo.  Bossela  de 
càrrega  de  pólvora  pels 
canons,  etc.  Saquete. 

Saragata.  Zambra,^  gres- 
ca, trisca,  chacota)  tre- 
molina. V.  Brega. 

Saragatona.  V.  Herba 
de  las  pussas. 

SaragUell.s.  PI.  Gregiies- 
cos,  zaragüelles. 

Sarampió.  V.  Xarranipio 

Sarau.  Sarao.  Sarau  cascr 
ó  casóla.  .Saragüete. 

Sarca.<sme.  .Sarcasmo. 

Sarcidura.  V.  Cusidura. 


SAR 

Sarcir.  V.  Cusir.       {rote. ' 

Sarcocola  (Goma).  Az-a- 

Sarcovíli.  Especie  de  po- 
lipero. Sarcoideo. 

Sarcoyüich.  Paregut  á 
UQ  tros  de  carn.  SarcoiJe. 

Sara. Peix.  Caballa,  sarda. 

Gardenia.  Pedra  precio- 
sa. .Sardo7ti¿c.  sardónique 

Sai'tlina.  Pe\\.  Sardineta. 
Estar  com  las  sardinas 
al  barril.  Fr.  Estar  como 
-sardina  en  canasta,  ó  co- 
mo piojos  en  costura. 
Tráurer  sardinas  del  bar- 
ril. Fr.  !am..loch  de  noys. 
Salga  la  parida. 

SarUinaler  y  Sardinay- 
re.  V.  Sardiner. 

Sardiuayre.  V.  Sardiner 

j^ardiueii.  Sardinel. 

Sumiller.  Sardinero. 

•Jardinera.  Pla.  I'»/i'a- 
ria.  V.  Pixacá. 

Sardineta.  V.  Xanguet. 

aiardínia.s.  Pta.  Sardine- 
7-a.  Náut.  Cap  prim  pera 
encordar.  Sardinel. 

Sardinyola.  V.  Xanguet. 

Sardónica.  Pedra  precio- 
sa. .Sardánix,  sardotüo, 
sardónique.  (serpon. 

Sarfull.  Herb.   Perifollo, 

Sarga.  Pta.  Bardaguera, 
sauzgatillo  ,  sarguera. 

Sargantana.  Reptil.  La- 
f/ar/ya.Pta.V.  Cervellina. 

Sargent.  Sirviente,  escu- 
dero,     (dada.  Sargenton. 

Sargenta.  Dona  mal  far- 

Sargentejar.  Sargentear 

Sargento  (Manar  com  á). 
Fr.  Sargentear. 

Sargentot.  Sargenton. 

.Sarger.  Sargero,  sargue- 
tero.  {Sargueta. 

Sargeta.     Sarja     prima. 

Sargil.  Especie  de  tela  de 
llana.  Albornoz,  sayal. 

Sargíler.  Sayalero,    {jar. 

Sargueral.  Sarjal,  sar- 

Sarguilla.  V.  Sargeta. 

Sarjií.  Esp.  de  roba  de  se- 
da. Zarga,  sarga.Lo rodet 
de  aquest  nom.  Azaya. 

.Sarjil.  V.  Sargil. 

Sarnient«vSarï)iie)!ío,  bar- 
bado. Sarment  colgat  ó 
capficat.  Mugrón,  serpa. 
De    rebrot.   Esforrocino. 


SAR 

leñare. Pámpano.  Aplech 
de  SATmeMi.  Sarmentera. 
Aplegar  ò  recullirlos  sar- 
ments. 5armeȒar.  Tallar 
los  sarments.  Callear. 
Lligar  los  sarments  al 
cep.  Caponar. 

Sarna.  Caspa.  Caspa.  V. 
Ronya.  Sarna  del  colse. 
Codera.  Traurer  la  sarna 
del  cap.  Fr.  Descaspar. 

Saruós.  Qui  té  caspa. fas- 
poso.  Ronyós.  Sarnoso. 

Sarnuda.  Turida,  saman- 
ta, soba. 

Sarpa.  Zarpa,  garra. 

Sarpar.  .Arrapar.  Agaza- 
par. >'aut.  Zarpar. 

Sarracina.  Baralla  entre 
mòlts.  Pelea,  riña,  pen-\ 
denr'ia.  Móurer  una  sar- 
racina. Fr.  Provocar  dis- 
sensions. Levantar  o  mo- 
ler una  cantera.  Fèr  un 
gran  soroll.  Alborotar. 

Sarrahí.  Sarraceno. 

Sarrahitte»>eh.  Sarracé-^ 
nico.  Illa.  V.  Llaxó.j 

Sarratge.  Pta.  Lechugui- 

Sarresg.  Pta.  V.  Pañis. 

Sarrelf. F?«-o,  franja,  pa- 
samano, {lio,  (loquezuclo. 

Sarrellet.  Dim.  Floqueci- 

Sarri.  V.  Cabás. 

Sarria.  Esportón,  serón. 

tsarrisiisíinfi.  Herb.  Frai- 
mios ,  yaros.  S.  clapa- 
das.  l'aro  manchado. 

Sarriú.  Espuerta,  sera. 
Pl.  Seraje,  serado. 

Sarro.  Relej,  releje.  S.  de 
las  dents.  Limosidad,  toba 

Sarró.  Bossa  gran  de  pell. 
Zurran,  pellico,  zamarri- 
co ,  burjulela.  Sarró  let 
de  reixat.  Escarcela.  Tun- 
da. Paliza.  Fèr  un  sarró 
de  bastonadas.  Dar  una 
tunda  de  palos,  batanear. 
Posar  en  lo  sarró.  Fr.  En- 
zurronar. Yuydar  lo  sar- 
ró. Fr.  Confessarse.  Va- 
ciar el  saco. 

Sarroner.  Zurronero. 

Sarvnuet.üim.Alforjilla, 

i     zurroncillo. 

Sarronets.  Herb.  Bolsa 
de  pastor  ,  zurrón  de  pe- 
regrino,       (pié  de  ganso. 

Sarroa.s.  Pla.   Zurrones, 


SAU 


393 


Sarsa  d'  América.  Pía. 
Zarzaparrilla.  Sarsa  de 
la  terra.  V.  Arinjol. 

Sar.t^ai'rá.  Arb.  Sassafras. 
Sasafrás .         (zapa  rrilla . 

Sar(«aparreIla.Pla.  Zar- 

Sarí^aparrellar.  Zarza- 
parrillar. 

Sar.soll.  Farfulla,  (sarda. 

Sari  ó  Sard.  Peix.  Caballa. 

Sastressa.  Sastra. 

Saíttrugar.  Desmenus- 
sar.  Desmenuzar. 

Satalia.  Especie  de  rosa. 
Rosa  blanca.  Blanch  com 
una  satalia.   Fr.   Blanco  ' 
como  el  ampo  de  la  nieve. 

Satgeta.  Saeta. 

Sati.  Roba  de  seda.  Raso. 

Satiu.«i.  Pta.  Lunaria  co- 
mún, (riasmo. 

Satirsa.^nie.  Med.   .S'aíi- 

Sa(iricaiuent..\dv.  3for- 
dazmente.  {picante. 

SiJtírich.  Picant.  Mordaz, 

Satirio.  Pta.  Satirión. 

Satirisar.  Criticar,  cen- 
surar.Za/ierír.  picur,  mor- 
der. Satirisar  injusta- 
ment, disfamar.  Arañar, 
disfamar.  {Salirido. 

Satirit.  Paregut  al  sátiro. 

Sati.sdació.  For.  Fianza. 

Sati.>«dar.  For.  Afianzar. 

Satisfacció.  Paga.  Paga, 
pago.  Presumpció.  Pre- 
simcion ,  vanidad. 

Satisfer.  En  sas  princip. 
acceps.  Satisfacer.  Pagar. 
Pagar.  Donar  solució  a 
algun  dupte.  Responder, 
resolver.  Agradar.  Llenar, 
agradar.  Saciar.  Saciar. 
Satisfer  lo  gust.  Hartar. 

Sati!*fei*.«e.  r.  Pagarse. 
Reintegrarse. 

Satisfet.  En  sas  princip. 
acceps. Satisfecho.  Sacial. 
Saciado,  harto,  comido. 
Presuma ,  pagal  de  si. 
Ufano,  confiado. 

Sátrapa.  Fam.  Astut,  sa- 
gas. Ladino,  faramoltero, 
culebrón,  madrigado. (nar 

Saturar.  Quim.  Lmpreg- 

Satursio.  Surrut.  Murrio, 
ceñudo,  capotudo,  cazur- 
ro. Trist,  melancólich. 
Tétrico,  mustio,  nocturnal 

Saúcli   ó   Saüquer.  Arb. 


394 


SEB 


Saúco.  Saúch  de  aygua  ó 
sai'ich  doble. /íoírt  de  giiel- 
dres,  mundillo ,  botas  de 
nieve.  V.  I)onarl)re. 

f^aula.  Arb.  V.  Salser. 

iiíaiiló.  Especie  de  arena. 
Sábulo,  sablón. 

Sa»i!«>«eneli.  Sabuloso. 

ffiautna.  Hipócrita.  Falaz, 
solapado.  V.  Somera. 

«iiauqiier.  V.  Saúch. 

«liauquet.  Pía.  Durillo. 

Naura.  Aucell.  V.  Gralla. 

«í^auri.  Zahori. 

Sauí^er.  Empleat  princi- 

Íial  en  la  sauseria  del  pa- 
au  del  rey.  Sausier. 

j^ávall.  Ciich  que  's  cria 
en  la  carn.  Gusano.  Pl. 
l'ermes,  lombrices  intesti- 

$^avi.  V.  Sabi.  {nales. 

<$avia.  V.  Saba. 

Saviesa.  V.  Sabiesa. 

Naxar.  V.  Saccejar,  Tron- 
tollar. 

Saxejar.  V.  Saccejar. 

l^axitraga.  Pta.  Saa-a- 
fraac.  S.  bermella.  Pta. 
Filipéndula  oficinal. 

Sa^itrás.  Pta.  Sasafrás, 
pavana,  sasofrás. 

•Siaxó.  Natural  de  Saxonia. 
Sajón.  V.  Sacsó. 

Saya.  Sayo,  hopa,  sago. 

Sayal.  Pan>o  bast  y  prim. 
S'ayalete.  Feltre  "en  los 
molins  paperers.  Paño, 
cordellate,  bayeta. 

Savaler.  Sayalero. 

Sayalescb.  Sayalesco. 

Sayalet.  Sayal  fi.  Sayalete 

SaV*'».  Sayón.  V.  Butxi. 

Sayt.  V.  Agusil. 

Saytó.  Peix.  Caramel. 

Scena»  Escena.  (riña. 

Spilla.  Pta.  V.  Ceba  ma- 

Seba.  V.  Ceba.  (bato. 

Sebat.  Especie  de  sal.  Se- 

Sebesten.  Arb.  Sebastia- 
no. Son  fruyt.  Sebesto. 

Sebet.  Especie  de  mamí- 
fer carnicer.  Zebeto. 

Sebo.  Arb.  V.  Pi  bòrt  y 
Abet.  (6a  de  cabra. 

Sebnilá.  Pla.  Salsifí,  bar- 

Sebolüns.  Pta.  Cebolla 
globulosa.         [cangélica. 

Sèbuüa.Pta.  Angélica,  ar 

Sebullir  ó  Seb'ollir.  Su- 
mergir. Sumergir. 


SEC 

Seca.  Temporada  en  que 
no  plou  gens.  Seguia,  se- 
quedad. Fabrica  de  mone- 
da.'Casrt  de  moneda,  ceca. 
Cosa  seca.  Secano. 

Seca  (Terra  de).  Sequío, 
secano,  sequeral,  {quedad. 

Secada.  Seca,  sequía,  se- 

Secal  cornut.  Pla.  Cente- 
no con  cornezuelo  ó  cen- 
teno corniculado. 

Seeall.  Branca  mitj  mor- 
ta ó  resseca.  Reseco,  re- 
!í>/o. Especie  de  bescuyt. 
Bizcocho   de  soletilla.' 

SecallÓN.  Mitj  vert  y  mitj 
sech.  Verdiseco.  In  poch 
torrat  ó  dessecat.  Tostado 

Secainent.  L'  acció  de 
secarse.  Secamiento.  Adv. 
Ab  sequedal.  Secamente. 

Secany.  Estuario. 

Secar.  Tráurer  la  humi- 
tat. Deshumedecer.  Tor- 
rar. Tostar ,  turrar.  V. 
Assecar,  Seca.  Secar  las 
llagas.  Castrar. 

Secar.se.  r.  Acorcharse. 
S.  las  plantas.  Agostarse. 
Y.  Assecarse. 

Secéspit.  Ganivet  llarch 
que  usavan  los  sacerdots 
gentils.  Secéspite. 

Sech.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Seco.  Magre.  Amo- 
jamado, flaco,  magro,  a- 
filigranudo,  acecinado. 
Dissecat.  Paso.  V.  Pansit. 
Poch  abundant.  Pobre, 
manco.  Pelat,  árido.  Se- 
queroso, árido.  Estéril. 
Difecundo.  Intractable. 
Arisco,  enjuto,  frió,  ás- 
pero. Aixut,  sens  aygua. 
Agotado.  Extenuat."  Tá- 
bido. Sech  de  carns.  Cen- 
ceño.De  sech  ¿i  sech.  Adv. 
Cara  acara,  frente á  fren- 
te. En  sech.  Adv.  De  re- 
pent.  De  repente.  Mitj 
sech.  V.  Secallós. 

Sech.  Senyal  que  fa  lo  do- 
blech.  Doblez,  pliegue.  La 
ralla  fonda  que  deixa  en 
las  pedras,  etc.  un  objec- 
te dur.  Surco. 

Sede.  Sigle.  Siglo. 

SecoNta.  V.  Recosía. 

Secreslacíó  y  Secrcsta- 
menl.  Y.  Segrest. 


SED 

Secreíitar.  Y.  Segrestar. 

secret.  En  sa  accepció 
general.  Secreto.  Ocult, 
misterios.  Oculto,  miste- 
rioso, clandestino.  Dit  de 
la  persona  callada.  Re- 
servado. Cautela  pera  o- 
cultar,  ocultació.  Reser-^ 
va,  arcano,  sigilo,  miste- 
rio. La  bof  seta  en  los  ves- 
tits. Landre.  Y.  Retret. 
Ab  secret.  Adv.  Secreta- 
ment. Ocultamente,  á  re- 
serva. En  secret.  Adv. 
En  oculto,  en  secreto,  re- 
servado.Variar  en  secret. 
Secretear.  Y.  Bassa. 

Secreta.  Pí'íi'arfa,  común. 

Secretament.  Adv.  0- 
cultamente,  i-etiradamen- 
te,  reservadamente. 

Secretari.  Secretario,  a- 
manuense.   {Secretariado. 

Secretaria  y  Secretariat. 

Secretejar.  Parlar  en  se- 
cret. Hablar  eyt  secreto, 
secretear,  {eréis. Secretero 

Secreter.  Llibre  de  se- 

Sectador.  Sector. 

Sectari.  Qui  segueix  una 
secta.  Sectario ,  secuaz, 
sectador,     (ligios.  Seglar. 

Secular.  Del  sigle,  no  re- 

Secularinent.  Adv.  Se- 
glarmente. 

Secumlar.  Ayudar,  favo- 
recer. Y.  Ajudar. 

SecHiirtari. -accessori.  Se- 
cundario ,  accesorio.  En 
segon  Uoch.  Segundario. 

Seda.  Lo  fil  de  aquesta 
materia  retorta.  Seda  de 
coser.  Seda  basta.  Seda 
estopeña,  de  lodo  capullo 
li  ocal.  Seda  crua.  Seda 
eii  crudo,  pelo.  Seda  de 
mitjas.  Torcidillo.  Seda 
filada. //i7af/i7io. Seda  fina. 
Almendra,  seda  de  can- 
dongo. Seda  grollera.  Ca- 
darzo, azache,  atanquía. 
Seda  mòlt  fina  y  de  mòlt 
llustre.  Joyante.  Botiga 
pera  véndrcr  seda  y  art 
de  la  seda.  Sedería.  En- 
ganxar ó  posar  la  seda 
al  nyinyol.  Ensedar.  Lo 
pcsailor'ó  venedor  de  se- 
da. Geliz.  Que  produhcix 
la  seda.  Sericola. 


SEG 

Sedant.  Fet  de  seda.  Se- 
Setlás.  V.  Cedas,  {deño. 
Heaayve.  Sedero. 

Sede.  Dignitat.  Silla.  San- 
ta sede.  Sede  apostulica. 

Sedejant.  Qui  té  set.  Se- 
diente. Lo  que  té  falta  de 
aygua.  Sediento. 

Sedejar.  Tenir  set.  Tener 
sed,  estar  sediento.  An- 
siar. Anhelar,  apetecer. 
Netejar  ab  sedas  lo  or, 
plata,  etc.  Sedear. 

Sedent.  V.  Sedejant. 

.•üedeny.  Sedal.  Sedal. 

.*!»edici«i.  Revolució,  ava- 
lo!. Rebelión,  levanta- 
miento, sublevación. 

Sediciós.  Levantador,  bu- 
llicioso, bullidor,  turbu- 
lento, revoltoso.  {hez. 

Sediiuent.  Solatge.  Pozo, 

Sedoária.  Pta.  Cedoaria, 
sedoaria.  (blant.  Sedefio. 

Sert«ís.  Com  seda  ó  sem- 

Seducctó.  V.  Soborn. 

Seduliir.  Seducir,  sobor- 
nar. V.  Pervertir. 

Seduliit.  Seducido,  iluso. 

Seent.  Dit  dels  béns  in- 
mobles. Raíces,  sitios. 

Sega.  Obra  de  segar  y  '1 
Icmps  en  que  se  sega. 
Siega.  Lo  temps  de  segar 
lo  fé.  Segazón.  [dero. 

Segable.  Segador.  Sega- 

Segabossas.  Lladre  de 
bossas.  Ratero,  cortabol- 

Segada.  V.  Sega.        {sas. 

Segador.  Lo  que  pot  se- 
garse. Segadero,  segable. 
Segador  de  dalla.  Guada- 
ñil, guadañero.  Pl.  Gus- 
piras  agafadas  al  cul  de 
las  calderas.  Monjas,  se- 
gadores. Menjar  per  los 
segadors.  Misión. 

Segar.  Arruhinar.  Arra- 
sar. Segar  1'  avantatge. 
Fr.  Llevar,  ganar  la  de- 
lantera. Segar  las  camas 
ó  la  herba  dels  peus.  Fr. 
Cortar  el  revesino.  Tornar 
á  segar.  Resegar,  r.  Dit  de 
la  roba.  Cortarse,  abrirse. 

Segel.  Sello.  .Sello. 

Segelar.  Sellar.  Sellar. 

Segle.  Pta.  V.  Ségol.  (da. 

Ségiiien.  Segmeiito,  cuer- 

Segó.  Y.  Sagó. 


SEG 

Ségol.  Pta.  Centeno.  Scgol 
jjanyut.  Centeno  con  cor-\ 
nezueloó  con  espolón, cla,-\ 
vo  secalino.  {tenal.\ 

Segolar.  Centenar,  cen-\ 
SegolÓ!!$.  Centenoso. 
Segon.  Lo  que  ve  en  orde 
desprès  del  primer.  Se- 
gundo. La  seixantena 
pan  de  un  minut.  Segun- 
do. Dit  del  fruyt  ó  flor  fo- 
ra de  temps  sens  madu- 
rar. Redrojo.  Fill  segon. 
Segundón.  Segona  ma. 
Trasmano.  En  segon 
lloch.  Adv.  Segundaria- 
mente, secundariamente. 
V.  Segonament.  j 

Segonament.  Segunda-, 
mente,  en  segundo  lugar.  \ 
Segísnari.Queperlany  al| 
segon.  Secundario.  Lo  es- 
tudiant   de    segon    any. 
Medianista. 
Segonet.  V.  Sagonet. 
Segon«).  Según,  conforme. 
Segpegació.Sec  recio.  Se- 
creción. Separació.  Apar- 
tamiento, separación.        i 
Segregar.  V.  Exclóurer. 
Segrest.    Secuestro,    se-| 
I     cuestracion.Y.  Embarch.¡ 
^Segrestador.  Secueslra- 
I    dor.  (grest.| 

Segrestanient.    V.   Se- 
¡  Segre  star.  Secuestrar.     ¡ 
Seguedat.  V.  Ceguedat. 
Següent.  Siguiente. 
Seguida   (De).    Inmedia- 
tamente,   al  proviso.  No 
tenir  seguida.  Fr.  Ir  fuera 
de  trastes.  Portar  segui- 
da. ¥v.  Llevar  camino,  [ro. 
Seguidiller.  Seguidille- 
Seguinient.  L'  acció  de 
seguir.  Seguimiento.    A- 
companyament.  Séquito, 
cortejo,  acompañamiento. 
SeguinyoEa.  Min.  Pessa 
del  molinet.  Seguiñuela. 
Seguir.  Proseguir.  Conti- 
nuar. Ajudar.  Secundar. 
Seguir  1Ò  rastre.  Ventear, 
olfatear.  Seguir  los  pas- 
sos. Fr.   Seguir  el  hopo. 
Seguir  lo  temps.  Fr.  j4co- 
modarse  al  tiempo. 
Seguirse,  r.  Originarse. 
Venir,  provenir.  Inferirse. 
Resultar,  ser  consiguiente. 


SELL 


395 


Seguit.  Seguido.  Per  uit 
seguit.  Expr.  Seguida- 
mente, regularmente.  Tot 
seguit.  Adv.  Inmediata- 
mente, en  seguida. 

Segur.  Seguro,  cierto.  Al 
segur.  Adv.  Segurament. 
Seguramente,  sin  duda. 
Ben  segur.  Adv.  Certa- 
ment. Indudablemente,  ú 
buen  seguro.  De  segur. 
Adv.  De  cert.  Ciertamen- 
te. Estar  ben  segur.  Adv. 
Estar  cert.  Estar  bien 
cierto.  Sobre  segur.  Adv. 
Ab  tota  seguretat.  Sobre 
seguro.  (Asegurador. 

Segu  rador  .Assegurador. 

Segurament.  Adv.  Ab 
seguretat.  Ciertamente. 
Sens  dubte.  Sin  duda. 

Seguretat.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Seguridad. 
Fe  publica.  Fieldad.  Sos- 
sego.  Satisfacción.  Ab  se- 
guretat. Adv.  Salvamen- 
te. Ab  tota  seguretat. 
Adv.  Sobresegw-o. 

Segut  y  Sehent.  Sentado. 

Sei:i:auta.  V.  Xeixanta. 

Selecte.  Selecto,  escogido. 

Seleni.  Metall.  Setenio. 

Selenites.  Pedra.  Seleni- 
ta, especular,     (zirigaña. 

Seleniur.Quim..S'eZe?ii«ro 

Selidonia.  Pla.Celedonia. 

Seli.*<me.  Med.  Nom  ge- 
nerich  de  la  pronunciada 
defectuosa.  Selismo. 

Sella.  Assento  de  la  caba- 
llería. Si7/n.  Albarda.  Al- 
òarrfúíí.  Sella  de  lasfabas. 
Ceja.  Sella  de  trossa.  .S"i7/a 
de  alforja.  Sella  inglesa. 
Aceruelo.  Sella  volant- 
Carrocín,  V.  Celia.  Lle- 
var la  sella.  Fr.  Desense- 
llar.  Desensillar. 

Sellar.  Eslampar.  Estam- 
par ,  iinprimir.  Clourer 
ab  sello.  Sigilar,  cerrar^ 
bollar.  Signar.  Signar. 

Sellavors.  Adv.  A  las  ho- 
ras. Entonces. 

Seller.  Sillero,  guarnido- 
nero,  jaecero,  silletero. 

Sello.  La  marca  de  la  mo- 
neda ó  medallas.  Cuño, 
marca.  Lo  de  cartas.  Ne- 
ma.   Senyal.   Signáculo. 


396 


SEM 


Sello  de  Salomó.  Pla.  Fi- 
lón, sello  de  Salomon.  Vo- 
sar  lo  sello.  Sellar.  Tráu- 
rer  lo  sello.  Desellar. 

Selló.  Angarillas,  .lamu- 
gas,  sillón. 

Selvatgi.  Selvajino  ,  sil- 
vestre, selvático,  selvoso. 

Selváticb.  V.  Selvatgi. 

jSelvatiejue«$a.  Selrati- 
(¡xiez,  tosquedad . 

Seiii.  Faltat.  Defectuoso. 
Dit  de  la  Iruyta  passada. 
Acorchado.  V.  Fallat. 

Sema.  Part  de  la  biga  en 
que  hi  ([ueda  escorxa 
per  mal  escaj  rada.  Gema. 

Seinar  y  Seniarse.  r.  Des- 
substariciar.  Acorcharse. 
Entorpirse  los  membres 
del  COS.  Baldarse. 

-Semblanza.  Semejanza, 
similitud,  afinidad,  pa- 
recido, parejura  ,  vislum- 
bre, visos.  V.  Parer. 

Semblant.  Pare^jut.  Pa- 
recido, semejante ,  seme- 
jado, símil.  Cara ,  aspec- 
to. Semblante ,  aspecto, 
gesto,  catadura.  Semblant 
a  la  seda.  Sedeño.  Sem- 
blant al  camell.  Acame- 
llado. Semblant  al  papa- 
gall.  Apapagayado.  Sem- 
blant alsjuneiis.  Ajudia- 
do. Semblant  á  morisco. 
Amoriscado.  Fèr  sem- 
blant. Fr.  Donar  á  enlén- 
drer.  Dar  á  entender.  Ser 
semblan!.  Fr.  Semblar. 
Semejar,  tener  parecido. 

Semblantment.  Seme- 
jante, asimismo,  del  mis- 
mo modo,  igualmente. 

Semblar.  Semejar,  asimi- 
lar, parecer,  tirar. 

Semblarse,  r.  Frisarse, 
incliiiarse,  asemejarse. 

Semble.  Adv.  Juntament. 
.Juntamente,  unido. 

Sembra.  V.  Sembrada. 

Sembraila.  Obra  de  sem- 
brar. Sementera,  siembra, 
sembrad  ura.Ti?m\>s  á  pro- 
pòsit pera  sembrar  los 
vegetals.  Sementero,  se- 
mencera, sementera. 

Sembraiiíi^  y  Sembrailiu. 
Tierra  campa,  sembradío. 

Sembradin.     Tierra    de 


SEM 

pan  llevar.  \.  Sembradis. 

Sembradura.  Instru- 
ment pera  sembrar.  Sem- 
bradera, (brada. 

Sembradura.  V.    Sem- 

Sembrar.  Esparcir.  Des- 
parramar. Espargir  la 
llavor.  Sementar.  Espar- 
gir grans.  Empanar.  Di- 
vulgar. Esparcir,  divul- 
gar. Sembrar  á  aixams. 
Fr.  Setnbrar  á  voleo.  Sem- 
brar sisanya.  Sobresem- 
brar. Terra  de  sembrar. 
Aramia.  Tornar  á  sem- 
brar, fíesembrar. 

Sembrat.  Llocli  de  sem- 
l)ra.  Sembrado,  sato.  La 
terra  sembrada.  Semen- 
tera, sembra.  PI.  Sem- 
brats. Lo  blat  y  altres 
grans  en  herba.'  Panes, 
sembrados.  Estar  los  sem- 
brats en  herba.  Fr.  Flstar 
los  panes  eïi  lierza.  Antes 
de  canonar.  Porrina. 

Semen.  Llavor.  Simiente. 

Semeaii^a  y  Semenl.  V. 
Llavor,  Semen. 

Sementer  y  Sementera. 
Sementero,  semencera. 

Sementi.  Sementino. 

Semeutiei.  Que  es  bo  pe- 
ra sembrar.  Sementicio. 

Seniiagreí^t.Mitj  agrest. 
Semiagreste. 

Semibau.  Náut.  .S'e)7i¡7jao. 

Seniícabra.  Mitj  cabra  y 
mitj  home.  Semicapro. 

Semicircul.  Semicírculo, 
hemiciclo.        {micorchca. 

Semicorxera.  Mus.  Se- 

Seniideu.  Semidiós,  semi- 
deo,        (ton,  semiditono. 

SeniiditV».  Mus.   Semidi- 

Semid4»cte.  Semidoclo. 

Semidormlt.  V.  Endor- 
miscat,     {medio  hombre. 

^etniUnnie.  Semihombre, 

Sent  i  II  uñar.  Semilunar. 

Semilluni.  Semilunio. 

Semimsmega.  Nául.  Se- 
mimanga.     (seminmerlo. 

Semimort.  Semidifunto, 

Seniinaeió.  Dispersió. 
Diseminación.  {tiro. 

Seminal.  Med.  Espermii- 

Seniiinar.  V.  Sembrar. 

Sontinari.  Seminario,  co- 
legio, casa  de  retiro. 


SEN 

Semiplé.For.Incomplerl. 
.Semipleno,  semiprobanza. 

Semipútrit.  Que  está 
quasi  pudrit..S'fíii¡piííi-í<fo 

¡•«eniirós.  .Semirubio. 

SémiíN.  Pes  roma  de  sis 
unsas.  Semisa. 

Semitú.  Mus.  Semitono. 

Semi viu.  Sem ivivo.  medio 
v^uerto.         [medio  vuelo. 

Semivol.  Blas.  Semivuelo. 

Semmana.  .Semana,  heb- 
dómada. Cada  semmana, 
per  semmanas.  Adv.  .Ve- 
manalmenle.  Lo  cárrech 
de  semmaner..s>/>!a?iería. 

Semmanalment.  Adv. 
Semanal  mente,  hebdoma- 
dariamente. 

Semmanari.  Semanario, 
¡lebdomadario. 

Semmaner.  Semanero. 

Sémoha.  Felá  de  blat  cuyt 
en  gra.  Grañon. 

Semni.va.  V.  Simolsa. 

Semó.s.  Biga  ab  escorxa 
ó  senyal  de  ella.  Gemoso. 

Seniítvent.  Semoviente. 

Sein]ierviv«>l.  Gota  co- 
ral, gola  caduca,  epilepsia 

Sempitern.  Sempiterno, 
eterno.         {Eternamente. 

Sempiternament.  Adv. 

Sempre.  Adv.  Siempre. 
Continuament.  De  conti- 
nuo, sin  interrupción. 
Sempreja  may.  May  mes. 
.lamas,  nunca  ííias."  Sem- 
pre may.  Adv.  Siempre 
jamás,  isempre  que.  Adv. 
Totas  las  vegadas  que. 
Cuantas  veces. 

Semprevíva.  Pla.  Siem- 
previva, perpetua,  sempi- 
terna. S.  í)òrda.  Pta.  Per- 
petua de  monte,  elicrisa. 
S.  sensilla.  Pla.  Cestillo 
de  oro.  {Juntamente. 

Sem.o).   Adv.    Jimtamcnt. 

Sen.  Pta.  V.  Senet.  I  nió 
de  se  y  ne,  quanl  es  rela- 
tiu, com:  No  sen  dirá 
res.  No  se  hablará  de  esto 
ó  de  ai/uello. 

Sena.  V.  Senas. 

St^nable.  V.  Sanabre. 

Senácul.  Cenáculo. 

Senalla.  Espuerta,  capa- 
cho, capacha. 

Sc'nallada.  Esportada. 


SEN 

Seiiallaí>i»«a.  Aum.  Espor- 

Senar.  Impar,  non.    (Ion 

jSténas  (Fer).  Fr.  Echar 
xueríes,  sacar  la  loteria, 
hacer  un  buen  negocio. 

Sencer.  Entero,  intacto, 
enterizo,  sano.  No  estar 
sencer.  Fr.  Estar  ó  ir  ca- 
lamocano. No  lenir  os 
sencer.  Fr.  Estar  molido. 

Senceraittent.  Adv.  Sin- 
cerament. Sinceramente. 
Sens  l'altarhi  res.  Entero, 
intacto,  completo,  (dente. 

Sencienf.  Qui  sent.  Sen- 

Sentla.  Sendero.  Encami- 
nar per  alguna  senda. 
Senderear,  (dia  siguiente. 

üendeiiiá  (Al).  Adv.  Al 

Sender.  Senda,  sendero. 

Sentleri.  V.  Sinderi. 

Senderó.  Vereda,  carril. 

Senectut.  Vellesa.  Aricia- 
nidad,  vejez. 

Senet.  Pla.  Sen,  sena. 

Senglar  (Porcli).  Jabalí. 
Quant  es  vell.  Alunado. 

Senglaüi  ó  Sengles.  Pl. 
Cada  hu  de  per  si.  Cada 
uno.  De  un  en  un.  De  uno 
en  uno.  Pl.  L'ns.  Unos. 

Senglot.  V.  Singlot. 

Seuglotar  y  Senglotejar. 
V.  Singloiar. 

Senigrech.  Pta.  Feni- 
grech. Fenogreco,  alholia. 

Sénior.  Senyor.  Señor. 

Sens.  Prep.  Sin.  Sens  que. 
Adv.  Sino  es  que,  á  menos 
que.  V.  Sentit. 

Sensació.  Sentimiento, 
impresión.  (fiteola. 

Seusaler.  Enfiteuta.  £«- 

Sen.sat.  Sensato,  juicioso, 
sesudo,  cuerdo. 

Sensatanienf .  Adv.  Jui- 
ciosamente. 

Sense.  Prep.  ^'ííí.  V.  Séns. 
Sense  á  cóm  va  ni  á  cóm 
costa.  Expr.  fam.  Sin  qué 
ni  para  qué. 

Sensepeus.  Aucell.  Ave 
del  paraíso,  manucodiata. 

Sensible.  Sentido,  sensi- 
tivo, tierno,  delicado. 

Sensiblement.  Adv.  Pal- 
pablement.  Palpjablemen- 
le.  Ab  vivesa  ó  agudesa. 
Agudamente. 

Seusíll.  £n  sas  princip. 


SEN 

acceps.  Sencillo.  Ingenuo. 
Bueno  ,  franco  ,  sincero, 
llano.  Innocent.  Santo, 
inocente,  cundido.  Rús- 
lich.  Simple,  rústico,  bor- 
rego. Sensiíla  y  llana- 
menl.  Adv.  Caseramente. 

Sensiltanient.  Adv.  Lla- 
namente,  francamente. 

Sensiíiés.  V.  Sensillesa. 

Sensillesa.  En  sas  prin- 
cip. acceps.  Sencillez.  In- 
genuïtat. Llaneza,  natu- 
ralidad, pureza,  lisura, 
candidez,  candor.  Inno- 
cencia. Inocencia.  Rusti- 
citat. Rusticidad,  rusti- 
quez, simpleza.  Al)  tola 
sensillesa.  Adv.  Llana- 
mente, á  la  llana,     (sual. 

Sesi.Míf  (u.íi'enstò/e.  V.  Sen- 

Seusitivá.  Pta».  Mimosa, 
vergonzosa,  doncella. 

Sen.Nual.  Lo  que  pertany 
al  apetit  carnal.  Libidino- 
ro,  carnal.  (mo. 

HensuinUmne.  Sensualis- 

Seusualitat  Delej  te  sen- 
sual ó  venéreo,  carnali- 
tat.  Voluptuosidad. 

Sent.  V.  Sani,  Cent. 

Sentada.  Entrevista ,  en- 
rahonament.  Entrevista, 
discusión.  V.  Vegada. 

Sentar.  V.  Assentar.  Ar- 
quit.  Bornear.  Sentar  lo 
judici.  Ajuiciar. 

Sentencia.  Decisió  de 
qualsevol  dispula.  Encar- 
tamiento, decisión.  Axio- 
ma. Máxima,  axioma, 
proverbio.  V.  Arbitri. 

Sentenciar.  Dictaminar. 
Dictaminar.  Sentenciara 
mort,  fèr  justicia  de  al- 
gun reo.  Ajusticiar.  Sen- 
tenciar alguna  causa  ó 
plet.  Juzgar,  enjuiciar. 

Sentenciat.  Reo  en  qui  s' 
ha  executat  la  sentencia. 
Ajusticiado. 

Sentenció.><.  Conceptuoso. 

Sentible.  Sensible.  Sen- 
sible, impresionable. 

Sentida.  Ressabi,  regust. 
Gustillo,  resabio.  V.  Sen- 
timent, Saba. 

Sentiment.  En  sas  prin- 
cip. acceps.  Sentimiento. 
Pesar ,  queixa.  Pesadum- 


SENY        397 

ore,  sinsabor, pesar,  pena, 
querella,  queja.  Parer,  ju- 
dici. Sentir.  V.  Ressenti- 
ment. Sentiment  impen- 
sat. Ramalazo.  Ab  senti- 
ment. Sentidamente. Ma- 
nil'estar  lo  sentiment.  Fr. 
Desabrocharse. 

Seutintentalisuie.  Sen- 
timentalismo. 

Sentina.  V.  Saba,  Regust. 

Sentir.  Percebir,  entén- 
drer.  Oir,  entender.  Tenir 
compassió.  Compadecer, 
deplorar.  Arrepentirse. 
Arrepentirse.  Dictamen. 
Sentimiento,  parecer.  No 
sentir  grat.  Fr.  No  agra- 
decer. Ja  ho  sentirem  a 
dir.  Loe.  Lo  que  fuere  so- 
nará,  ya  se  verá. 

Sentirse,  r.  Comensar  á 
fèr  mal  olor.  Husmear. 
Ressentirse,  donarse  per 
sentit.  Ofenderse,  picarse. 
Dóldrer  algun  membre. 
Doler,  agravarse. 

Sentit.  Qui  fàcilment  se 
ressent  ú  ofèn.  Delicado, 
sentido,  cosquilloso,  vi- 
drioso. Experimentat. 
Eaperimen tado,  avisado. 
Corrómprer  lo  sentit  de 
las  paraulas.  Fr.  Escati- 
mar, viciar. 

Seny.  Enteniment.  Juicio, 
seso.  Demostració  en  se- 
nyal de  disgust.  Seño.  Lo 
aspecte  desagradable  de 
alguna  cosa  inanimada. 
Ceño.  Ab  seny.  Cuerda- 
mente. Ab  seny  de  casat. 
Fr.  Con  pies  de  plomo.  A 
seny.  Adv.  Hasta  el  tope. 
Fèr  eixir  de  seny.  Fr.  Sa- 
car de  tino.  Fèr  pérdrerlo 
seny.  Fr.  Quitar  el  juicio. 
Faltat  de  seny  ó  fora  de 
seny.  Fr.  Desatinat.  Des- 
atentado. No  tenir  tol  son 
seny.  Fr.  No  tener  cabal 
el  juicio.  Pié  fins  al  seny. 
Fr.  Lleno  haita  el  borde. 
Posar  seny.  Fr.  .isesar. 
Tornar  enson  seny.  Fr. 
Volver  en  si.  Traurer  de 
seny.  Fr.  Sacar  de  tino,  de 
quicio  ó  de  juicio. 

Senya.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. Señal,  reseña,  seña. 


398       SENY 

Bandera  militar.  Severa, 
ennefía.  Péndrer  ,  donar 
senyas.  Heseñar. 

Seuyal.  Senya.  Seña.  Mar- 
ca. Marca,  ñola,  impre- 
sión, semeja.  Puní  de  mi- 
ra. Blanco,  meta.  Rastre. 
Baslro,  indicio,  vestigio. 
Taca  ó  clapa  de  altre  co- 
lor. Pinta.  Cicalris.  Cos- 
turón. Prenda  que  dona 
lo  promès  a  la  promesa. 
Arras.  La  cinta  ó  paper 
que  "s  posa  en  lo  llibre. 
fíegistro.  Impr.  Signatu- 
ra. Med.  Sigilación.  Se- 
nyal de  cosas  notables  en 
los  Wihrcs.  Manecilla,  ma- 
necita.  Senyal  de  lleva. 
Pieza  de  leva.  Senyal  de 
pigas.  Loe.  Mal  señal.  En 
senyal.  Adv.  En  proba. 
En  prueba.  Eér  lo  senyal 
de  lacreu.  Signar.  Posar 
senya!.  V.  Assenyalar. 
Tirar  á  senyal.  Fr.  Tirar, 
apuntar  al  blanco. 

SenyalaUanient.  Adv. 
Señaladamente,  notable- 
mente, denominadamente, 
expresamente.         (lador. 

Senyalajior.  V.  Asscnya 

Seiiyalaiiient.  Señala- 
miento, designación,  de- 
mostración. Senyalament 
de  temps.  Prefinición. 

Senyalar.  Indicar.  Apun- 
tar, notar,  indicar,  de- 
marcar, marcar,  prescri- 
bir, designar.  \.  Asscnya 
lar.  Senyalar  feyna  ó  las 
ca.  Atarear.  Senvalar  lí- 
mits. Acotar,  ácnyalar 
temps.  Prefinir. 

Senyalarse.  r.  Distin- 
git ir.•te,  singularizarse. 

Senyalat.  Principal.  Pre^ 
cipuo.  Distinjiit.  Distin- 
guido, notable. 

Senyaler.  Abanderado, 
gonfalonero,  señalero. 

Senyar.  Santiguar,  sig- 
nar. Senyar  de  bona  ma. 
Fr.  Encomendarse  d  buen 
santo.  (santiguarse. 

Senyar.se.  r.  Persignarse, 

Senyera.  Bandera.  Ban- 
dera, estandarte. 

Senyor.  Amo.  Dueño.  Se- 
nyor de  senyera.  Señor  de 


SEP 

pendón  y  caldera.  Senyor 
alodial.  For.  Señor  direc- 
to. Senyor  mitjà.  For.  iV- 
ñor  con  señoría  mediana. 
Fèr  lo  senyor.  Fr.  Seño- 
rearse, hacer  del  señor. 
Fèr  dir  si  senyor.  Fr.  In- 
fundir respecte.  Imponer. 
Ser  una  cosa  formidable. 
Ser  imponente.  Ser  una 
cosa  excel-lent,  de  bon 
gust,  etc.  Ser  de  rechupe- 
te ó  de  padre  y  señor  mió. 
Ser  de  mòlt  alt  preu.  Te- 
ner mucha  pimienta. 

Senyora.  Ti  tol  de  dona 
de  distincció.  Dama.  Se- 
nyora y  majora.  Loe.  A- 
■nia  y  señora. 

Senyoralla.  Multitul  de 
senyors.  Señorazos. 

Seuyora«i»ia.  Aum.  Rica- 
dueña, ricahembra. 

Senyoratge.  Señoreaje, 
señoraje.  (rejar. 

Senyorayar.  V.   Senyo- 

Senyorejar.  Señorear. 

Senyoret.  Dim.  Señorito. 
Senyoret  de  pega  grega. 
Pisaverde,  chisgaravis. 

Senyoria.  Territori  ó  do- 
mini del  senyor.  Señorío. 

Senyoril.  Señoral,  seño- 
rial, dominical. 

Senyoriinient.  Adv.  Do- 
nantse  tono.  Gravemente, 
presuntuosamente. 

Senyoriu.  Domini.  Seño- 
río, poderío,  dominio,  im 
peno.  V.  Senyoria. 

Senzill.  V.  Sénsill. 

Senzillé.s.  Y.  Sensillés. 

Sep.  Y.  Cep. 

Sépal.  Bol.  Pessa  del  cál- 
ser  de  las  flors.  Sépalo. 

Separaeió.  Segregació. 
Segregado^},  secreción,  re- 
moción, desvio.  Y.  Des- 
membradura. 

Separadament.  Adv. 
Apart.  Aparte,  partida- 
mente, separadamente. 

Separar.Dividir,  desunir, 
posar  á  part.  Desagregar, 
detraer,  segregar ,  apar- 
tar, amover,  desmembrar. 
Distingir.  Distinguir,  par- 
tir. Reservar.  Guardar. 

Sepai-arse.  r.  Abslrau- 
rersc.  Retirarse.  Despén- 


SER 

drerse.  Desgajarse. 

Sepelí.  Y.  Bruch. 

Sepia.  Y.  Sipia. 

Sepiera,  ^assa  pera  la 
pesca  de  sipias.  Jibiera. 

Septenibre.Y.  Setembre. 

Septeinvir.  .Sejjtemviro. 

Septenivirat. Dignitat  de 
seplemvir.  Septemvirato. 

Septenari.  .Setenario. 

Septeni.  L'  espay  de  sel 
anys.  Setenio. 

Septentrió.  Cierzo,  ira- 
montana,  setentrion. 

Sépticli.Med..Sp/;ííCO,  pu,- 
trefaciente,  putrefactivo, 
corrosivo.  Escéplich.  Es- 
ce'ptico.        {Escepticismo. 

Septici.sine.  Pirronisme. 

Septifolia.  Herba.  Septi- 
folio.  (limo. 

Séptini.  Seté.  Séptimo,  sé- 

Septuagenari.  Septua- 
genario, setentón,  (gésimo 

Septuagé.vMiiu.  Se¡)tua- 

Sepulcre.  Sepulcro,  tú- 
mulo, sarcófago.  Sepulcre 
de  pedra.  Lucillo. 

Sepultador.  Se/iulturerc. 

Sepultai".  Enterrarlos  di- 
funts. Dar  sejniltura.  A- 
magar.  Esconder,  ocultar. 
Soterrar.  Soterrar.  Men- 
jarse  alguna  cosa.  Zam- 
parse, embaular. 

Sepultura.  L'  acció  de 
sepultar.  Entierro.  isepu\- 
CTC. Sepulcro,  tumba,  hue- 
sa, osario,  hoya.  Paratge 
ahont  mort  mòlta  gent. 
Sepulcro.  Y.  Enterro. 

Sepulturer. Qui  sepulta. 
Sepulturero,  sepultador. 

Sepuni.  Y.  Séu,  Greix. 

mvfiuáfi Seciiaz,  jxirtidario 

Sequedat.  .Aixut.  Sequía, 
aridez,  enjutez,  Aspresii 
en  lo  tracte.  Sei/uete. 

Seqüela.  Conseqüència. 
Consecuencia  .  secuela. 

Sequer.  Pasera,  almijar. 

Seqüe.•ftre.  Y.  Segrest. 
Sequía.  Aridez,  enjutez. 

Y.  Sequedat. 
Sé(|uit.  Acompanyament. 
.íl  compa  ña  m  ien  lo,  com  ¡li- 
ra ,  séquito,  cortejo.  A- 
plauso.  Aceptación, 
Ser.  Tot  lo  que  existeix. 
Ente.  Estar.  Estar.  Valer. 


SER 

Valer.  Ser  cert.  Fr.  Cons- 
tar. Ser  de  Vilaienim.  Fr. 
Ser  muy  agarrado.  Ser 
llarch  de  contar.  Fr.  Ser 
cuento  largo.  Ser  lluny. 
Fr.  Estar  lejos,  distante. 
Ser  per  demés  Fr.  Estar 
demás,  sobrar.  Ser  pri- 
mer que  altre.  Preocupar. 
Ser  tiiiRut.  Fr.  Estar  obli- 
gado. Ser  tomador.  Fr. 
Perder,  tener  que  añadir 
ó  que  volver.  No  serhi  tot. 
Loe.  \.  No  tenir  tot  son 
seny.  Pot  ser.  Expr.  Qui- 
zás, tal  vez.  Sia  qui  's  vu- 
lla.  Expr.  Sea  el  que  fue- 
re, cualquiera  que  sea. 

Serati.  Serafín. 

fs^erba.  Lo  fruyt  de  la  ser- 
bera.  Sorba. 

Serbei'.V.  Serbera. 

íSerbera.  Arb.  Cerbal,  cer- 
bo,  sorbo.  Serbera  silves- 
tre. Arándano.  Lo  terreno 
plantat  de  serberas.  A- 
randenado. 

Serlierina.  Pta.  Estrella 
de  mar.  V.  CervcUina. 

j^ercenar.  V.  Cercenar. 

*»eré.  Ciar,  tranquil.  Sere- 
no. Inmutable.  Inaltera- 
ble. Al  seré.  Adv.  V.  A  la 
serena.  Temps  seré.5e?'e- 
nidad.  V.  Serena. 

Serena.  Claredat,  falta  de 
núvols  y  boyras.  Sereni- 
dad. La  ninfa  del  mar. 
Sirena.  La  humitat  de  la 
nit.  Sereno.  A  la  serena 
Adv.  Al  sereno,  al  descu- 
bierto, al  raso.  Posar  á  la 
serena.  Fr.  Serenar. 

«Serenar.  V.  Asserenar. 

Serenarse,  r.  Asserenar- 
se.  Ab07ian:ar. 

Serener.  Manto  pera  a- 
brigarsede  la  humitat  de 
la  serena.  Serenero. 

Serenitat.  Desvergonyi- 
ment, frescura.  Procaci- 
dad, frescura.  Inmutabi- 
lilat.  Inallcrabilidad.  Se- 
renitat de  esperit.  Dila- 
tación. V.  Serena. 

Serfull.Pta.  Serefolio,  pe- 
rifollo. Serfull  austral. 
Pía.  Quijones,  alwgavie- 
jas,  pié  de  gallina.  Serfull 
silvestre.  Serpol. 


SER 

Sergantana.  Pta.  Zara- 
gatona, llantén  de  perro. 

Serí.  V.  Serio. 

Seriauíent.  Adv.  De  ve- 
ras. Seriamente ,  de  veras, 
formalmente.  (val, 

Seriltolé.  Arb.  Serbal,  ser- 

Serietat.  Circunspecció. 
Mesura  ,  gravedad  ,  cir- 
cunspección. Mageslat. 
Majestad.  Severitat.  .SV- 
veridad,  rigorismo. 

Serio.  Grave,  circunspec- 
to. Grave  ,  circunspecto. 
Aspre  en  lo  mirar  ó  par- 
lar. Severo,  duro.  Wages- 
tuós.  Majestuoso ,  majes- 
toso. Verdader.  Sincero. 
Important.  Importante. 
Fér  lo  serio.  Fr.  Manifes- 
tar gravedal.  Mesurarse. 
Posarse  serio.  Manifestar 
indignació.  Severizarse. 

Seriós.  Serio.  Circunspec- 
to, grave,  mesurado. 

Sernient.V.  Sarment. 

Serntó.  Plática,  oración. 

Serniotial.  Cosa  de  ser- 
mó. Oratorio.  (dicar. 

Sermonar. Predicar.  Pre- 

Sermonejanient.  Ser~ 
moneo,  sermoneamiento. 

Sermonejar.  Sermonear. 

Serniouet.Dim.  Sermon- 
cico,  sermoncillo ,  alocu- 
ción, plática,     (te,  ceroto. 

Ser«»l.  Farm.  Cerat.  Cera- 

Serós,  Que  té  ó  despedeix 
serositat.  Sueroso. 

Serositat.  Humor  acre 
que  se  separa  de  la  sanch. 
Me(\.Icor.  Serositat  de  las 
llagas  y  grans.  Aguadija. 

Serp.  Reptil.  Culebra,  ser- 
piente ,  sierpe.  Astron. 
Constel-lació.  Serpenta- 
rio, esculapio,  ofiuco.  Ho- 
me mòlt  astut.  Lagarto. 
Serp  de  aygua.  Culebra, 
serpiente  de  agua,  hidra. 
Serp  de  dos  caps.  Anfis- 
bena. Serp  de  Esculapi. 
Enanago.  Serp  grossa. 
Culebrón,  serpenton. 

Serpant.  Instrument  mú- 
sich.  Serpenton. 

Serpejar.  Serpentear,  cu- 
lebrear, serpear. 

Serpejat.  Lo  que  forma 
tortas  ó  voltas.  Serpentea- 


SER 


399 


do,  culebreado. 

Serpent.  Serp  grossa.  .Çer- 
piente.  Lo  instrument  mii- 
sich.  Serpenton. 

Serpentari.  Astron. 

Constel-lació.  V.  Serp. 

Serpentaria.  Pta.  Dra- 
gonlea.  V.  Dragonaria. 
Serpentaria  virginiana. 
Viborera  ó  díctamo  de  Vir- 
ginia, poleo  silvestre. 

Serpentassa.  Aum.  Ser- 
penton, culebrón. 

Serpente.jar.í>e)7)e« /ear, 
serpear.  V.  Serpejar. 

Serpentí.  Cosa  de  serp  ó 
semblant  á  ella.  Serpen- 
tino. Quim.  Canó  del  a- 
lambi.Cií/eòra,  serpentín. 
Pessa  de  moviment  en  las 
armas  de  loch.  Serpentina 

Serpentina.  Espiral.  £-9- 
piral.  V.  Serpenti.  Ser- 
pentina major.  Pta.  V. 
Dragonaria.  Serpentina 
menor.  Tragontina.  Pta. 
V.  Barba  de  Aaron. 

Serpent*».  Instrument 
músich.  Serpenton. 

Serpeta.  Dim.  Sierpecilla, 
culebrilla. 

Sérpoti.  Pla.  Serpol.  V. 
Salsa  de  pastor.  (Sérpulo. 

Sérpul.  Género  de  cuchs. 

Serra.  Instrument  pera 
dividir.  Sierra.  Pera  em- 
botir. Sierra  de  marque- 
tería. Pera  bogir  ó  serrar 
en  circuí.  Sierra  de  ro- 
dear. Lo  pe\\.  Priste,  sier- 
ra. La  continuaciít  de 
montanyas.  Serrijón.  En 
una  costa  de  mar.  Canti- 
les. Serra  seca.Moulanya 
de  roca  viva.  Tormo. 
Munt  gran  de  palia  en  las 
eras.  Balaguero,  {cerrillo. 

Serradet.  Dim.  Cerrejón, 

Serratlí.s.  Lo  que  pot  ser 
serrat.  Aserradizo.  Las 
serraduras  que  fa  la  bar- 
rina. Escobina. 

Serrartor.  Qui  serra. 
Aserrador.  Lo  llocb  ahoni 
se  serra.  Aserradero.  Ser- 
rador de  pessas  grossas. 
Chiquichaque. 

Serradura.  Obra  de  ser- 
rar. Aserradura.  Pl.  Ser- 
rin. V.  Scrradis.  (tanyós. 


400 


SER 


Serrahí. &'erra?!0.  V.  Mori- 

jïierral.  Continuació  de 
montanjas.  Sierra. 

¡Serralada.  Sierra,  cor- 
dillera, serrijón. 

Serrall.  Serrallo.  Serrallo 

Serraller.  Manya.  Cerra- 
jero, (serraller.rerrajería 

«iíerraileria.    L"   art    de 

¡Bjerranescli.  V.  Sarrahi. 

Serrania.  Monlanja. 
Monlaña,  cordillera. 

Serrar.  Aserrar.  Fácil  de 
serrar.  Aserradizo. 

Serrat.  Partil  ab  la  serra. 
Aserrado.  Dit  del  muscle 
que  te  dents.  Sei'rato. 
Montanya.  Sierra. 

Serrálula.  Pla.  Betónica, 
gario  filea. 

iüevveH.  Franja.  V.  Sarrell 

Serrera.  Pila  ó  munt  de 
llenya.   Tinada. 

Serreta.  Serra  petita. 
Serrezuela  ,  sierrecilla. 
Turonet.  Montecillo,  coli- 
na. La  que  's  posa  en  la 
barbada  a  las  eabalcadu- 
ras.  Cabezón,  perrillo. 

Servar.  Sostenir.íi'o.s /e/i  er. 
V.  Protegir,  Guardar. 

Servent.  .Sierro. 

Servey.  En  sas  principals 
acceps.  Servicio.  Obra  de 
servir,  conjunt  de  criats. 
Servidumbre.  L"  estat  de 
servent  ó  criat.  Famula- 
to, famulicio,  Oflci,  mi- 
nisteri. Oficio,  ministerio. 
Utilitat.  Beneficio  ,  uso. 
Plat ,  posada  de  menjar. 
Cubierto,  ieryey  de  plata. 
Vajilla  de  plata.  Servey 
de  taula.  Vajilla  ,  servicio 
de  mesa.  Fèr  servey .  ¿>er- 
vir.  Ser  de  servey.  Ser 
servidero,  servir. 

Servici.  Orinal,  gibrelle- 
ta.  Servicio,  servidor.  Co- 
brador del  servici.  Servi- 
ciador.  Pagar  6  cobrar  lo 
servici.  Serviciar. 

Servicial.  Oficios,  obse- 
quios. Sirviente,  servidor. 
Ajuda  ó  clisteri.  Lavati- 
va, clistel,  clister,  ayuda. 
ISaut.  Sirviente,  mozo. 

Servicialnicnt.  Adv.  0- 
ficiosamente ,  obsequiosa- 
mente, atentamente. 


SET 

Servidor.  Servent.  Sir- 
viente. Solicil  en  agradar. 
Oficioso.  La  cosa  que  ser- 
veix. Servidero. 

Ser^sli.snie.  Servilismo. 

Ser^inla.  Naul.  Especie 
de  barra  diagonal. Perom/e 

Servir.  Compláurer.  Com 
])tacer.  Exercir  algun  em 
pico,  funcionar.  Ejercer, 
funcionar ,  mijiistrar.  Ser 
útil  ó  profitosa  alguna  co- 
sa. Aprovechar,  utilizar. 
Estar  ocupat  en  la  mili- 
cia. Militar.  Ajudar.  Ha- 
cer buenos  oficios.  Fèrse 
servir.  Fr.  Servirse,  (usar 

Servirse,  r.    Prevalecer, 

Servit.  Acció  y  efecte  de 
servir.  Servido.  Portal, 
usat.  Usado,  desbastado. 
Ser  servit.  Fr.  Voler  al- 
guna cosa.  Dignarse.  Tant 
paf^at  tant  servit.  Fr.  Co- 
mido por  servido. 

Servitut.  Servidumbre, 
servicio.  V.  Servey. 

Séítiam.  Pta.  Sésamo. 

Se«iliá.  Arb.  Sesbano. 

Sesiiie.  Districte  ó  partit. 
Sesmo,    (sesme.  Sesmero. 

Sesiner.    Qui   cuyda  del 

Se*i»iuialíre..Se.sf/«ia/íero 

Seí$<|uíuiocii.  Lo  que  té 
modo  y  núlj.  Sesquimodio 

Se.sf|uiters.  Sesquitercio. 

Sesí<ie.iar.  Pronunciar  la  c 
com  la  s.  Sesear. 

Seí<.seli.  Pta.  Seseli,  comi- 
no  de  Creta. 

Se.'iíiiió.  Assamblea,  junta. 
Junta,  congreso.  Consul- 
ta. Plática,  conferencia. 
V.  Accessió. 

Set.  Num.  card.  Siete.  Sé- 
té.  Séptimo,  seteno. 

Sét.  Gana  ó  apetit  de  béu- 
rer.  Sed.  Abrassarse  ó  es- 
canyarse  de  sét.  Apalam- 
brarse  de  sed.  Apagar  la 
sét.  Fr.  Malar  la  sed.  Fér 
agafar  sét.  Fr.  Fér  enra- 
lionar  massa.  Hacer  des- 
gañitar,  despepitar,  des- 
garyantar.  Fér  sét.  Fr. 
Teriir  ansia  ó  desitj  vio- 
lent de  alguna  cosa,  fíe- 
ventnr.  Excilatiu  de  la 
sét.  Llamativo. 

Setauta.  Setenta. 


SEV 

Sctauté.  .Setentón  ,  sep~ 
tuagenario. 

Setaiiyal.  Sieteñal. 

Setcents.  .Selerientos. 

Seté.  Séptimo,  seteno,  sep- 
teno. V.  Septenari. 

Setelia.  Pla.  V.  Salaba. 

Setembre.  Setiembre. 

Setenar!.  Septenari.  Sep- 
tenario, setenario. 

Setenni.  Setenio. 

Setial.  Sitial.  Sitial. 

Setje.  Pta.  Escrofularia , 
nudosa  ó  vulgar.  S.  bórl. 
Escrofularia  acuática. 

Setmana.  V.  Semmana. 

Seinieíió.  Sietemesino.  S. 
en  rama.  Pla.  Cincoenra— 
ma,  quinquefolio. 

Setrill,  V.  Ceirill. 

Seise.  Diez  y  seis. 

Setsé.  Número  ordinal. 
Decimosexto.  Especie  de 
panvo  de  aquesi  nom. 
Dieziseiseno.  En  setsé. 
Adv.  En  dieziseisavo. 

Scu.  Greix  dur  y  sóiil.  Se- 
bo. Catedral."  CatedraL 
Seu  apostolical.  Santa  se- 
de. Donar  seu.  Fr.  Naut. 
Untar  ab  seu  los  fondos 
de  una  nau.  Ensebar,  dar 
sebo.  Netejaria  y  untarla 
ab  seu.  Despalmar.  Can- 
deler de  seu.  Velero. 

Séu.  Pron.  possessiu.  Son. 
Suyo.  V.  Seva. 

Seuh«iiuetje.  Curande- 
ro. Curandero,  seudomé- 
dico.  iSeudomorfo.. 

Seudoiuórlicii.        Med. 

Seu<l«uiini.  Seudónimo, 
pseudónimo,     {donormal . 

Seudoresular.  Min.ò'eu- 

Seuliós.  Seboso. 

Séurer.  Estar  sentat.  Es- 
tar sentado.  Séurerse.  r. 
Assentarsc.  Sentarse.  Séu- 
rer ab  la  punta  del  anca. 
Fr.  Estarde  mediaanqueta 

Séva.  Ditenció,  propia  vo- 
luntat. Propósito,  suya. 
A  la  séva.  Adv.  A  sa  idea. 
^1  su  sayo,  (i  su  modo. 
Anar  á  la  séva.  Fr.  .1  lo 
que  estamos.  Arrimarse  á 
la  séva.  Fr.  Encasquetar- 
se, encastillarse.  Fiixirne 
ab  la  séva.  Fr.  Llevar  la 
suya  adelante,   lograr  su 


SI 

propósito.  Fèr  la  seva.  Fr. 
Fèr  son  fet.  Hacer  su  he- 
cho ó  su  agosto.  Fèrne  de 
las  sèvas.  Fr.  Hacer  de 
las  suyas,  obrar  ci  su  anto- 
jo. Tráurer  a  algú  de  la  se- 
va. Fr.  Desaferrar,  apar- 
tará alguno  de  su  capricho 

Seier.  Ri^íuros ,  justicier. 
Rígido,  severo,  recio.  Gra- 
ve. Grave,  serio.  V.  Cruel. 

Severitat.  Rigor,  aspre- 
sa.  Rigidez,  severidad.  Se- 
rietat. Gravedad.  Rígida 
observancia.  Austeridad. 
Inhumanilat.  Crueldad. 

Sevif.  Enl'urismarse.  En- 
cruelecerse, irritarse. 

Sevof.  V.  Qualsevol. 

Sevós.V.  Seuhós. 

SevuIIa.  V.  QualsevuUa. 

Sesagé.Astrón..S'íaYí(/eíío. 

Sexageuari.  Qui  té  \ei- 
xanta  anys.  Sexagenario. 

Sexüsénàim.Seaagésimo 

üíexágoRo.  Eaácono. 

Sexáuguí.  Sexángulo. 

Sexanta.  ?<um.  V.  Xei- 
xanta.       (anys.  Sexenio. 

Sesentii.    Espay    de  sis 

Sexma.  Sexta  par  de  unai 
unsa.  Sextula.  \ 

Sexta.  Cada  una  de  las  sis 
parts  en  que  "s  divideix 
un  tol.  Sexto.     (ío  lugar. 

Sextaineiit.  Adv.  En  sex- 

Sextari.  Certa  mesura  an- 
tigua de  liquits,  sexta  del 
cougi.  Sextario. 

Sexti!.  Astron.  Sestil. 

Sexto.  V.  Sisé. 

Seyeta.  Saeta.  Saeta. 

Seyl.  V.  Aquell. 

SgubaeióóEsgubació.Ac- 
tede  llibertar,  ¿iòfcaciow. 

Si.  Encara.  Aunque.  La  pi- 
trera ó  cavitat  del  pil.ii'e- 
no.  Ab  si.  Consigo.  De  si. 
De  suyo,  de  propio  molu. 
Siacás,  si  percas. i'i  acaso, 
por  si  acaso.  Si  mòlt  con- 
vé. Loe.  Tal  vegada.  6'¿  á. 
mano  viene,  ó  viene  á  ma-\ 
no.  Si  ó  no.  Exprés.  Dins 
ó  fora.  O  dentro  ó  fuera.  \ 
Si  que.  Adv.  Con  esto,  has-\ 
ta.  De  si  mateix.  Espon-\ 
táneamente.  Estar  en  si. 
Fr.  Estar  en  su  acuerdo.\ 
Estar  sobre  si.  Fr.  Estar\ 

DIC.     CAT.     CAST. 


SID 

alerta,  ó  con  vigilancia 
Estar  fora  de  si.  Adv.  Fo- 
ra de  seny.  Fuera  de  jui- 
cio. Per  si  ó  per  no.  Adv 
Per  lo  que  pot  ser.  Por 
si  acaso,  por  lo  que  pudie- 
re tronar. 

Sia.  Conj.  disjuntiva.  Ora 
Sia  que.  Ya,  sea. 

Siali^Ecte.  Med.  Salivació 
abundant.  Sialismo 

Sialúlecb.  Med.  Sialólogo 

Siliarisiiie.  Afeminació. 
Sibar ismo,  afeminación . 

Siliarita.  V.  Sibaritich. 

Sibai-ifícli.  Afeminat.  Fú 
lupiuoso ,  sibarítico. 

Sikaritií^uie.  Sibaritis- 
mo, sensualismo.  V.  Vo- 
luptuositat, (boch 

Siíjeca  y  Sibecot.  S'.  S¡- 

Sibelí. Contracció  de  Aix' 
y  Bell.  Asi  bello, hermoso. 

Síbera.  V.  Meuca. 

SíííiUiíïa.  V.  Cibadilla. 

Sibil-Itt.  Sibila. 

Sibil-Eai-.  V.  Xiular. 

SÉbsI-Ii.  .SibilÍ7io. 

í^èbil-iï^iiie.  Doctrina  de 
las  Sibil-las.  Sibilismo 

Sibiua.  Arb.  Sabina. 

SiEiíEiera.  V.  Sibina. 

SibocEi.  Aucell.  Zumaya, 
zumacaya,  engaña  pasto 
res.  Boca  de  siboch.  Roca 
de  espuerta ,   bocaza.   V. 

Sie.  V.  Aixi.  (Babau. 

Sicaiuoi't.Blas.  Ciclamor, 

_  cicamor.     (Sicario,  braco 

Sicari.  Assesino  as!<alariat 

SIcart.  Especie  de  cabra 
y  també  falcó.  Pigargo. 

Siecitat.  Se(|uedat.  Seçt/e- 
dad.        'celalia.  Sicéfalo. 

Sicél'ai.  Monstruo  per  si- 

SiceSar.  V.  Cisellar. 

Sicilia.  Poét.  Pertanyent 
á  Sicilia.  Trinacrio.  " 

Siciliana.  Aucell.  Gullo- 
ría.  V.  Cotoliu. 

SicEar.  Sellar.  Sellar. 

Sicofanta.  Adulador.  A- 
dulador.  V.  Trapasser. 

Sicólecb.  Sicólogo. 

Si<(eral.  Cosa  de  las  es- 
trellas. Sidéreo. 

Siderotet.  Min.  Fosfat  de 
ferro.  Sideroliio. 

SiUja.  Peix.  Sidjano. 

Sidoncb.>«.  Adv.  Si,  pues. 


SIL 


401 


Sidra.  Cidra.  Cidra. 

SieiSta.  V.  Mitjdiada. 

Siflliticb.  Med.  Sifilídeo. 

Sigaia.  Y.  Cigala. 

Sigil-Sar.  Callar  alguna 
cosa.  Sigilar,  omitir,  car 
llar,  reservar. 

Sigil-Iatiu.  Sigilatorio. 

Sig'il-U».  Secret.  Secre- 
to. Guardar  sigil-lo.  Fr. 
Callar.  Sigilar. 

Sigil-tosaiueuí.  Adv. 
Con  sigilo,  reservadamen- 
te, calladamente. 

Sigle.  Siglo%  centuria,  cen- 
tenario. De  caila  sigle. 
Secutar.  Bon  sigle.  La  be- 
naventuransa.  Bienaven- 
turanza, beatitud. 

SignauíeiM  Signanment. 
V.  Scnyaladament. 

^:ignable.  Señalable. 

SiguaUtsi*.  Qui  dona  se- 
nyals. Indicador. 

Signaüiü-a.  Senya.  Señal 

Siguainecit.  Señalamien- 
to, indicación. 

Signar.  Senyalar,  fér  se- 
nyas.  Hacer  señas,  hacei- 
señal.  Posar  senjal.  .SV- 
ñalar,  marcar.  Persignar, 
señar.  Santiguar.  Firmar. 
Firmar,  suscribir. 

Signatura.  V.  Senyal. 

Signe. Senj  al. .SíflHo.  Imp. 
Signatura.  Fér  signes.  6'e- 
fíalar,  hacer  señas. 

Sígnifer.  Poet.  Signífero. 

SFgniticació  ó  Significat. 
Significado,  significación. 

Significauíent  y  Signi- 
íicansa.  V.  Significació. 

SigniücauMaó  Significat 
V.  Significació. 

Sigtiilicant.  Lo  que  sig- 
nifica ab  propietat.  6^!5(?íí- 
ficativo.  Expressiu.  Ex- 
presivo ,  demostrativo. 

SignilicaiUnieut.  Adv. 
Signi  fu-aticamente. 

Signiticar.  Denotar.  De- 
notar, argüir.  Demostrar. 
Dar  a  en  tender. 

SigniOcat.  Sentit  de  las 
paraulas.  Significación. 
Expressió ,  forsa  de  las 
paraulas.  Expresión. 
Gram.  Accepció  de  una 
veu  ó  frase.  Acepción. 

Sila.  Pta.  V.  Cil-la.  ¡Voto 
2ü 


402 


SIM 


al  ret  de  laSila  1  Interjec- 
ció de  enfado.  Por  vida 
del  olro  x^iernes! 

Silenci.  Silencio.  Silenci 
de  la  nit.  Conticinio.  In- 
terj.  Punto  en  boca. 

Sileneïer.  Mestre  de  si- 
lenci. Silenciero,  silencia- 
rio,      (tácito,  silenciario. 

f^ileneiós.  Callado,  viudo, 

SileneUtssíment.  Adv. 
Secretament.  En  ó  con  si- 
lencio,  á  la  sordina.  Sens 
ruido.  Quedito.  poco  á  po- 

Silfl.  Esperit.  Silfo.      (co. 

Síilícerni.  Silicernio. 

Silici.  Cilici.  Cilicio. 

SilifjMa.  Tavella  petita 
que  coüté  la  üavor.  Sili- 

SJi-Iabeis.  Silabeo,    (cua. 

Sil-labejar.  Silabar,  sila- 
bear, (bas.  Silábico. 

Sil-lábich.  Cosa  de  sil-la-l 

Silla.  V.  Cadira.  Silla  vo-l 
lant.  Carrocín.  Silla  de' 
tnans,  cubería.  Toldillo.   I 

Silli.Pta.V.  Herba  pussera 

Sillo.  Especie  de  cadira 
baixa  y  mòlt  cómoda.  Bu- 
taca,  sillón.  V.  Selló. 

Silogiisiiie.  Si¡o[iismo.  Si-I 
logisme  cornut  ó  d¡sjunc-| 
tiu.  Dilema.  S.  demostra- 
tiu. S.  apódico. 

Siluro.  Peix.  V.  Esturió. 

Silva.  Selva.  .Selva. 

Silvestre.  Selroso,  silvo- 
so, silvático,  selvático,  ci- 
marrón, rústico. 

Siiu.  Lo  mes  alt  de  una 
montanya.  Cima.  La  unió 
de  Si  V  Me.  Sí  me. 

Sima.  V.  Sim.  (bell. 

Siiubell.  Aucell.  V.  Cim- 

Sinilinl.  Simbolo. 

Simbólica.  Simbologia. 
Simbolof/ia. 

SiinbolÍ!<iiie..9i»)  boíi'smo 

Sinil)Oiiiba.  Zambomba. 

Siinent.  V.  Ciment. 

Simetría.  Proporción, 
conformidad,  distribución 

Siiiiilitut.íi'eííie/anra,  pa- 
recido, (ment. 

Simiinient.  V.Semblant- 

Simnlsa.  Orillo.  ve7ido. 
liirma.  [Simonía. 

Sinionet.  Pacte  reproba!. 

Simpatía.  Semblansa. 
Confrontación,  (perasmo. 


SIN 

íSintperasiue.  Log.  Sim- 
Siniple.  Natural,  ingenuo. 

Franco,  sencillo.  Fat.  sens 
sabor.  Desabrido.  Dissi- 
mulat, astut.  Martagón, 
redomado.  V.  Ximple. 

Simplejar.  V.  Ximplejar 

§>inipleinent.  Adv.  Sens 
adorno.  Sencillamente. 
Francament.  .Sin  reserva, 
abiertamente. 

Simplicitat.  Qualitat  de 
ximple.  Fatuidad,  tonte- 
ría. Sensillesa.  Llaneza, 
sencillez,  ingenuidad. 

Símptoma.  Síntoma.  In- 
dicio, muestra. 

Símpul.  Vas  sagrat  dels 
anticlis.  Simpulo.    (fra:. 

Simu9aei«».  Rebozo,  dis- 

Simiilacre.  .Simulacro. 

Simular.  Disfrazar,  apa- 
rentar,     (lado,  aparente. 

Simulat.  Fingido,  simu- 

Sina.  V.  Pitrera. 

isíinaaa.  V.  Pitralada. 

Sinagoga.  Judahisme. 7»- 
daismo,  rilo  judaico. 

Sinalasma.  Recompen- 
sa. Recompensa.      ítéreo. 

Siuantérieli. Bot.  Sina7>- 

Nñiapi.xme.  Sinapismo. 

Minatroi.ome.  Ret.  Con- 
geries, frecuentación,  a- 
monlonamíento. 

Sincellar.  V.  Cisellar. 

Sincerament.  Adv.  Sens 
malicia  ni  engany.  Sana- 
mente, limpiamente. 

Sinceritat.  Ingenuidad, 
seriedad,  realidad. 

Sincero.  Franch.  Abierto. 
V.  Verdader,  Veritable. 

Sïncipuci.  Part  superior 
del  cap.  Sincipucio. 

Síncopa.  Gram.  Sincope. 

SJncopar.Abreviar.  Com- 
pendiar, abreviar,  (pizar. 

Sincopejur.  Med.  Siyico- 

Sincreti.sme. Refundido 
de  sectas.  .Sincretismo. 

Sincroni.sta.De  una  ma- 
teixa edat.  Coetáneo,  coevo 

SincvHno.Contemporáneo 

Sinderi.  Direcció,  capa- 
citat natural  pera  judicar 
rcctament.  Sindéresis. 

Síndicli.  Sindico. 

Sindria.  V.  Cindria. 

Sinedrt.  Sanedri.   Sane' 


SIP 

árin.  {Siniestra. 

Sine.stra.  Part  esquerra. 

Sinestre.  V.  Esquer. 

SinToyna.  Sinfonia.  Sin- 
fonía, ígló.  Cingla. 

Singla.  V.  Singlera,  Sin- 

Singlada.  V.  Cinglada, 
Singladura.         (gladura. 

Singladura.  Náut.   Cin- 

Siugiar.  Xaut.  Cinglar, 
navegar  a  velas  llenas  ó 
tendidas.  Cenyir.  Ceñir. 

Singlera.  Cingle.  Risco, 
roquedo,  roquedal. 

Singló.  Náut.  Coderna. 
Genol.  singloit .  pique. 

Singlot.  Hipo.  Smglot  ab 
llanto  ó  plors.  Zollipo.  V. 
Gotim.  Tenir  singlot.  Fr. 
Hipar  y  zollipar,  si  es 
mesclat' ab  plors. 

Singlotar.  V.  Singlotejar. 

Singlotejar.  Hipar. 

Singuinr. Particular,  úni- 
co, especial.  En  singular: 
Adv.  En  particular. 

Singularizar.  Particu- 
larizar, señalar. 

Singularisar.se.  r.  Fer- 
se  vi'urer.  .Señalarse,  di- 
ferenciarse, distinguirse. 

Singularitat.  Particula- 
ridad, rareza,  unidad. 

Sinia.  V.  Cinia. 

Sinigrecli.  V.  Fenisrecb. 

Sini.«!itrament.  Adv.  S'i- 
niestraynente. 

SiniNtrar.  Oposarse.  con- 
tradir. Oponerse. 

Sinistre.  Siniestro. 

Sin.justicia.  Injusticia. 
Injusticia,  desafuero. 

Sinó.  Conj.  Concedint  ó 
suposant  alguna  cosa.  )Vi 
que  no.  aunque  no.  Sois. 
Solo,  solamente. 

Sinocli.  Med.  Mena  de  fe- 
bra.  Sinoco.       (Sirtodico. 

Sinodal.  Cosa  de  sínodo. 

Sinódich.  Sinódico. 

Sinodita.  Cenobita.  Ce- 
nobita, (nomo. 

Sinònim.  Sinónimo,  -mió- 

Sin<|uetas.  Pl.  Joch.  Pe- 
dretas. Pitas,  pitos,  pie- 
dras.     {Sintomalológico. 

Sintomatológich.  Med. 

Sinuo.vitat.  Cavitat.  .s>»(» 

Siota.  Aucell.  Siote.  {pela. 

Sipela.  Erissipela.  Erisi- 


SIT 

Sípia.  V.  Cipia. 

Sic|uia.  V.  Cequia.  (Silga. 

iiiirga.  Especie  de  corda. 

Sirjsar.  Piáut.  Silgar,  re- 
molcar. V.  Trascar.  Fèr 
sirgar.  Fr.  Llevar  de  los 
•    cabezones. 

Siri.  Astron.  Certa  estre- 
lla fixa.  Canícula,  sirio. 

Sirinoch.  Pta.  Belladama 

Sirvent.  Sirviente,  servi- 
dor. V.  Grumet. 

Sis.  Niim.  Seis.  Contracció 
de  Si  y  Se.  Si,  se.  Tenir 
sempre  un  sis  ó  un  as. 
Fr.  El  hisopo  del  herrero, 
cuando  en  el  agua  cuan- 
do en  el  fuego.  Trobar! 
sempre  un  sis  ó  un  as.  I 
Fr.  £?!  todo  tieneque  decir' 

Sisa.  Obertura  en  los  ves- 
tits. Sobaquera.  Sisa  de 
vi,  olí  y  vinagre.  Reocta-\ 
va,  octavilla.  Fèr  la  sisa. 
Fr.  Sisar,  tomar,  quitar. 

Si.«ador.  Qui  s,\sa.  Sisón.] 

^isanya.  Pta.  Zizaña,  jo- 
yo. V.  Jull.  Posar  sisanya. 
Fr.  Causar  disensiones. 

Sisar.  Escursar  ó  aixiquir 
las  mesuras.  Reoctavar. 
Péndrer  de  amagat.  Qui- 

Siscents.iSeíscíeJí/os.  \tar. 

Sisé  ó  Sisen.  Numeral  or- 
dinal. Sexto.  La  sexta 
part  de  una  cosa.  Seisa- 
vo,  seiseno.  Certa  moneda 
de  plata.  Seisen. 

Sisell.  Cincel,  grafio. 

Sisellar.  Cincelar. 

Siseua.  Seisena,  seacta. 

Siset.  Seisen,  sesen. 

Sisga.  Especie  de  filat  de 
pescar.  Sardinera. 

.Sisimbri.  Pta.  Sisimbrio. 

Sis<>.  Aucell.  Sisón. 

Sisquera.  Conj.  A  lo  me- 
nos. Siquiera,  al  menos. 

Sissigia.  Astron.  Sizigio. 

Sissir:nx«».  Pta.  Jiride. 

Sistep.  Bujol.  Cubeto. 

Sistra.  Ptá.  Pinillo,  cama- 
pitio.  carnepileos. 

Sislpe.  Instrument  mú- 
sich  deis  egipcis.  Sistro. 

«it.  Aucell.  Cid. 

Siti.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Sitio.  Mil.  Cerco 
Cerco,  asedio.  Assento. 
Asiento,  sitial.  Lloch.  Pa 


SO 


SOB        403 


raje,  lugar,  puesto.  Aixe-I     dio  del  pregonero. 
carse  ó  alsarse  del   siti.  Sobarba.  V.  Sotabarba. 
Fr.  Desasentarse.  Alsar  lo;  Sobarbada.  Reprehensi» 

siti.  Fr.  Mil.  Levantar  el\     forta.    Reproche,     sofión. 


campo.  Mudar  de  siti.  Fr. 
Mudar  de  domicilio  ó  de 
suelo.  Posar  siti.  Fr.  Mil. 
Sitiar,  cercar. 

Sitial.  Especie  de  coixi. 
Asiento,  almohada.  V. 
Assento,  Trull. 

Sitiar.  Mil.  Asediar,  cer- 
car. Tancar  las  sorlidas. 
Acorralar.  (leria. 

Sitja.  .S'i7o,  silero.  Pl.  Si- 

Sitjain.  Silería. 

Sitjar.  Y.  Sitjam. 

Sitjer.  Qui  cuyda  del  sit- 
jar. Silero. 


sofrenada.  Náut.  Lo  paí 
que  's  posa  en  la  roda  y 
en  lo  codaste  de  un  bucli 
en  grada.  Virotillo.  Esti- 
ró violent  ab  las  regnas. 
Sofrenazo.  Barliallera. 
Papo,  papada,  papiadiUa. 

Sobecb.  Modorra.       (tar. 

Sobelír.  Sepultar.  Sepul- 

Soberá.  Altiu.  Orgulloso, 
altivo.  (Soberanía. 

S«»beranitat.  Soberanía. 

Soberch.  V.  Sobrat.  Des- 
masiat.  (pujar. 

Soberguejar.  V.  Sobre- 


Situació.  Posision,  coío-|  Sobirà.  Superior   ó  mes 

cacion,  postura,  positura,  i     alt.  Superior,  mas  alto. 

sitio,  situación,     (signar.  Sobirant.  Sobera.  >l/ííí-o 

Situar.  Apostar,  poner,  a-' Sobnietiinent.Sumissió 

Sitnat.  Posat,  col-locat.l     Sometimiento. 

Situado,  sito.  Salari,  sou.  Sobmétrer.  .S'ometór, 


Honorario, renta, situado. 
Siuiar.  V.  Xiular. 
Sivaila.  V.  Civada. 
Sivella.  V.  Civella. 
SiveUaiM.  V.  Civellada. 
Smenar.  V.  Esmenar 


Sobordar.  Naut.   Zobor- 
dar, varar. 

Sob<»rdo.  Náut.   Varada. 
Zaborda,  zabordación,  za- 
bordamiento. 
!  Soborn.  V.  Sobornació. 


Siiient.    Esment.   -4rfrer-  Sobornació. .S'oòonío,  co- 
tencia.  Fèr  sment.  Fr.  Pa-      ¡techo,  sobornación. 
rar  alenció.  Parar  «üe/i- i  soborHador.ro/iec/iarfor 
tes.  Fèr  recordar.  Traer  |  SolM»rnainent.  6'o6omo. 
íi /a  wewioria  V.  Esment.l     V.  Sobornació. 

Siiiersar.  V.Esmersar.      Sobornar.  Fèr  regalos  á 


SX.  Abreviatura  técnica  de 
estany.  Estaño. 

So.  Ruido  concertat,  mo- 
viment ó  rumor.  Son,  so- 
7iido,  tai'iido.  Veu.  Voz. 
Espay  de  terra  propia  de 
algú. Terreno.  Lo  clamor 
de  las   campanas  quant 


algú  pera  ferli  fèr  mjus- 
ticias.  Cohechar,  untar. 
Corrómprer,  seduliir.J/a- 
lear  ,  seducir.  Enganvar 
ala  vista.  Enamorar,  en- 
gañar. Deixarse  sobor- 
nar. Fr.  Dejarse  corrom- 
per, ensuciarse. 


tocan  á  morts.  Posa.  Pre-  Sobportar.  V.  Suportar. 
cehint  la  partícula  per.  Sobra.  Lo  que  resta  de 


equival  áaixó,  per  lo 
tant.  Por  eso,  por  tanto. 
V.  Assó.  Com  a  preposi- 
ció y  en  sentit  de  baix. 
Bajo.  So  del  seu.  Loe.  Su 
propiedad,  su  cosa,  sus 
tierras,  sus  fincas.  A  so 
de  campana.  Adv.  A  to- 
que de  campana,  a  cam- 
pana herida  ó  tañida.  A 
so  de  tabals.  Adv.  A  cajas 
destempladas.  A  so  de 
trompeta.  Adv.  Por  me- 


alguna  cosa.  Despojo,  re- 
manente, reliquia.  Lo  ex- 
cés en  qualsevol  cosa. 
Resto,  resta,  residuo.  Lo 
sostre  ó  lloch  mes  alt  de 
la  casa.  Sobrado,  desean. 
Pl.  Lo  que  queda  deis 
menjars.  Bazofia.  De  so- 
bra ó  de  !-obras.  Adv.  Per 
demés.  Por  demás,  supier- 
fhiamente.  Ab  excés.  So- 
brante. Estar  de  sobra. 
Fr.  Estar  de  non  ó  demas^ 


SOB 


SobreiFaurar.Exténdror 

al)  artifici  i'  or  en  alguna 
cosa.  Sobredorar.  Discul- 
par ab  pretexts  ó  apa- 
riencias. Dorar 


404        SOB 

FÍT    sobras.    Fr.    Fèrne 

massa,  abusar.  Abusar. 
íllíttbraduiiieut.  Adv.  Ab 

abundancia.  Copiosamen- 
te. Desmasiailament.  De- 

masiadamenle.  Ab  excés. 

Superahntidan  temen  te. 
Sobran!.  Harto,  sobrado.' ^tthreúit.  .Sobredicho,  su- 

V.  Sobra,  Sobrat.  I     sodicho,  dicho  antes. 

Sobrar.  Quedar.  Restar.'  Suhree\.ceiiiv.  Superar, 

Estar  per  demés.   Estar\     sobreeiTceder. 

de  mas.  .Khunílar.  Rebosar  ^ohrefi.  Refino,  super/iiw. 
SobrassatEa.  Especie  de'Sobrelil.  Bastilla. 

llangonissa.  Sobreasada.  I  Sobre g4»Re  ii.  Especie  de 
Sobrat.    Adv.    Sobrada-I     capot  usat  antiguamenl. 

ment    Sobradamente.   V.       Sobretodo,  sobregonel. 

Desmasiat,  Prou.  Sobrei\i«!<ir.    Rebosade- 

Sobrc.  Prep.  Damunt.  En-\     ro.  V.  Aubelló. 

cima.  Acerca   de,    en  lo  Sobreixiniení.   Rebosa 


SOB 


Recaudar.  Atrapar  á  algú  ISobrenat.  Postumo. 
desprevingut. .Vor/)re7i(/er.  Sobreuoni.  Nom  de  casa 


focant.  Acerca  de,  respec- 
to de.  Ab,  en.  Con,  en.  Su- 
perficie. Superficie.  Sobre 


dura,  corredura.  Parlant 
de  las  ajguas.  Inunda- 
ción. V.  Ayguat. 


ílels  ulls.  Sobreceja.  So-  Solsreisír.  Sortir  enfora. 


bre  taula.  .Sobre  mesa.  A 
nar  per  sobre.  Sobreña 
dar,  sobreaguar.  V.  Sobra 

Sobr<'abuii(9aucia.  Su- 
perabundancia. 

Sobreabundant.  Supe- 
rabundante. 

Sobreabundatitntent. 
Adv.  Superabundante- 
mente,  ibundar. 

Sobreaííuitrtar.  Supera- 

Sobrea^ut.  Mus.  Sobi'e- 
agudo.  (cil.  Sobrealiento. 


S«»brealé. Respiració  difi- 

Sobri'^arcb.  Arqui t.  So- 
brearco, (tejar. 

Sobrcargentar.  V.  P!a- 

Sobrebotina.Náut.  Apa- 
gapenol.  (go. 

S<»brecárreeh..S'o6rí'car- 

Sohrevárve  sa.Sobrecar- 
ga.  soboriial.        (cargar. 

Sobrecarregar.  Sobre- 

Sobrecebadera.  >'áut. 
Contracebadera. 

SobrecécSiila.  Sobrecar- 
ta. Sobrecarta. 

Sobrecel.  Coberta  de  Hit. 
Cielo,  pabellón. 

S<»bs-ecella.  Sobreceja. 

Sobrecol!.  Sobrecuello. 

Sobreciiberta.  Sobrecu- 
bierta. S.  de  la  tenda  de 
campan\a.  Maniuesina. 

S«ibreciilli<l4tr.  Recau- 
dador. Recaudador. 

.Sobreeullir.     Colectar. 


Sobresalir.  Vessarse  al- 
gun liquit.  Rebosar,  re- 
verter, salir,  saltar.  Dis- 
tingirse.  Lucir,  lucirse. 
iMed.  Regurgitar.  S.  lo 
fel  á  algú.  FT..itiriciarse. 

Sobrelau.«i.AIabansa  des- 
medida ó  exagerada.  Li- 
sonja ,  adulación. 

Sobrellinda.  Lintel.  V. 
Sobrellindar.  Posar  una 
sobrellinda  ó  sola.  Fr. 
Umbralar. 

SobrelEiudar.     l'mbral. 


ó  de  familia.  Sobrenom- 
bre, apellido.  Segon  nom. 
Renombre,  cognomento,  ti- 
tulo. Motiu.  Apodo. 

S«»bi'eiionieuar.  Impo-- 
.«ar  sobrenom.  Poner  so- 
brenombre. Posar  motiu 
ó  renom.  Apodar. 

Sobreniéndrer.  Entén- 
drer  lo  que  no  's  diu.  So- 
brentender. Oliir  alguna 
cosa  imperfeciamcnt.  £)i- 
Ireoir.  {do,  nodación. 

Solireós.  Sobrehueso,  no- 

Sobrepelii*-.  Sobrepelliz. 

SobrepóncJrer.  \.  Sor- 
péndrer.  Sobrevenir. 

Sobrepeu.  Sobrepié. 

Sobrepinta.  Sobrepeine. 

Sobrei>l«.  Naul.  Sobre- 
plan,  bularcama,  puerca, 
cochinata. 

S4»bre|M».*>'ar.  Sobreponer, 
superponer,  sobreañadir, 

S<»brepo»iat.  Sobrepues- 
to, postizo.       (Licitación. 

Sobrepuja.    >'ova    puja. 

Sobrepujar.  Excedir,  a- 
ventatjar.  Ej'ceder,  des- 
collar, sobrej ceder,  re- 
quintar. Aumentar  de 
preu.  Subir,  pujar. 

Sobrepuja!. Excedit,  au- 
mentat.  Aumentado,  su- 
bido, (residuo. 


/¡níe/.  Posar  un  sobrellin- Sobrepuíi.   Resla,  sob)-a. 


dar.  Fr.  í'mbralar 
Sobrellit.  Sobrelecho. 
Sobre Ildiu.  Tros  de  ba- 
queta que  "s  posa  en  lo 
llom  del  cal  all  pera  sos- 
tenir las  dcmés  pessas  de 
la  guarnició.  Lomera,  so- 
brelomo.   Lo  aparell  que 
's  posa  á  las  bestias  de 
càrrega.  ¿omi7/os,  aparejo 
Sobri' inánegns.PI.  Con- 
tramajigas,  sobremangas. 
Sobrenittjaua.  Naut.  So- 
breniesana.  ípujar. 

Sobreniunfar.  V.  Sobro- 
SobrenatCar.  .Sobreaguar 
S4»brenai\eiuetit.     So- 

brenacimiento. 
SobrenaixenMa.  V.  So- 

brcnnixement. 
Soiirenáixer.    Sobreña- 
cer,  nacer  después. 


Sítbrer.  Sobrant.  iSobroíiíe 

S4»breria.  Excés.  ¿'íZ'ceso. 
Engany.  Dolo,  superchería 

S4»brerich.  Mòlt  rich,  en- 
riquit. Afuy  rico,  podero- 
so, enriquecido. 

Sobrer4>ba.  Sobrevesta, 
ropón  ,  sobretodo.  Posar 
lo  sobreroba.  Sobrevestir. 

S4>breí!ialent.  V.  Sobre- 
salient.  [Eminente. 

S4»l»resalient.  Eminent. 

S4»bre.«alt.  Sobresalto. 
De  sobresalt.  .Adv.  De  im- 
proviso, inesperadamente. 

S4»lire!«crit.  La  cubería 
de  la  carta.  Carpeta,  so- 
brescrito, soIh'c,  sobrecar- 
ta. La  direcció  que  's  po- 
sa sobre  la  cubería  de  la 
carta.  Sobrescrito  ,  sobre 
membrete.  V.  Inscripció. 


SOB 

Posar  lo  sobrescrit.  So- 
brescribir, poner  el  sobre. 
Portar  bon  ó  mal  sobres- 
crit. Fr.  Llevar  buena  ó 
mala  recomendación,  ó 
buenos  ó  malos  papeles. 

Sobrescrí  jirer.  Sobres- 
cribir, poner  el  sobre. 

S<»bresegur.  Sobresegu- 
ro, con  seguridad. 

Sobresegut.  Sobreseido. 

Sobreseí»  i  Biient.  Cessa- 
ció. Sobreseimiento. 

Sobresehir.  Sobreseer. 
V.  Sobreséurer. 

Sobresenya.  Sobreseñal. 

Sobreséurer.  Sobrese- 
hir.  Sobreseer. 

Sobresol.  V.  Empenya. 

Sobresou.  Sobresueldo, 
plus.        (tía.  Sobreasada, 

Sobre-ssatla.    Sobrassa- 

Sobrestadía.  Náut.  So- 
brestaría. 

Sobre-stant.  Mestre  de 
obras.  Aparejador,  obra- 
jero, sobrestante.  Qui  ciiy- 
(la  deis  irahalladors.  Vee- 
dor. V.  Majordom. 

S4»bretaula.  Cobrelaula. 
Tapete,  carpeta. 

Sobretot.  Sobreroba.  So- 
breropa  ,  sobrevesta ,  ro- 
pón. Adv.  Principalmen- 
te, sobre  todo,  ante  todo. 

Sobretraneanill.  Naut. 
Fila  de  taulons  entre  '1 
Irencanill  y  'Is  baliporls. 
Sobretrancanil ,  cosedera. 

Sobreváldrer.  Valer 
mes.  Supervaler. 

Sobrevenir.  Supervenir, 
intervenir,  salir,  llegar, 
ofrecerse,  acontecer. 

Sobrevent.  Nául.  Sobre- 
viento, ráfaga.  Barlovent. 
Barlovento.  (ba. 

Sobrevesta.  V.  Sobrero- 

S<»breve^tír.  Revestir. 

Sobrevinguda.  Super- 
vención ,  supervei^iencia, 
sobrevenida.  (do. 

Sobrevingut.  Scbrereni-' 

Sobreviscut.  .S'oòrecirií/o 

Sobreviurer.  Viurer  mes 
que  altre.  Sobrerivir.¥u-\ 
tura  successió  de  al^un 
cárrech.  Sucesión,  {vencial 

Sobrevivencia.  .Supervi-\ 

iSobrexcedir.  Sobreeccce-' 


SOC 

der,  sobresceder. 

Sobrexcé.s.  Sobrecrceso. 

Sobrexcitar.  Sobrescitar 

Sobrexir.  V.  Sobreixir. 

Sobrsanieut.  Ab  sobrie- 
tat. Moderadamente,  üis- 
crelameiil.  Discretamente 

Sobrietat.  Parsimonia. 
Moderación ,  parsimonia. 
Discreció.  Discreción.  Mo- 
deració. Templanza ,  fru- 
galidad, mesura. 

Sobrio.  Templat  en  lo 
menjar.  Frugal.  Moderat. 
Parco.  (hueso. 

Sobros.    Sóbreos.   Sobye- 

Sobtar  y  sos  derivats.  V. 
Subtar. 

S;»bte{De).  Adv.  De  repen- 
te, impensadamente. 

Soe.  V.  Socli. 

Soca.  Tronch  deis  arbres. 
Tronco,  pié.  La  que  que- 
da de  un  arbre  tallat.  To- 
cón. Lo  principi  de  alp;u- 
na  familia.  Tronco.  De 
soca  y  arrel.  Adv.  De  raiz, 
d.e  cuajo.  Tallar  la  soca 
deis  arbres.  Y.  Socar. 

Socar.  Destroncar,  afrai- 
lar, desmochar. 

Socarrada  y  Socarra- 
menl.  Socarr'ia,  chamus- 
quina, socarrina. 

Socarrar.  Cremar  lleu- 
gerament. Achicharrar, 
sollamar,  retostar,  chi- 
charrar, requemar,  soa- 
sar. T.  Subtarse  alguna 
cosa.  Chamuscarse ,  ar- 
rebatarse. 

SocarrelI.Piigó  propi  del 
oliver.  Aceitón. 

Socari'ini.  Chamtisquina, 
socarrina.  Pudir  á  socar- 
rim.  Fr.  Oler  á  chamus- 
quina, (poch.  Chamuscar. 

Socarrimar.  Cremar  un 

Socarrí».  Astut.  Socarrón, 
tumbón,  astuto. 

Socari-oiianient.  Adv. 
Bellacamente. 

Socarronería.  Bellaque- 
ría, astucia. 

Socavada.  Obra  de  soca- 
var. Socava.  Cova  ó  mina 
que  's  fá  pera  tirar  á  ter- 
ra una  muralla  ,  etc.  So- 
cavadura.  V.  Sot. 

Socarre.    Náut.   Abrich 


SOG 


405 


resgua  rt.  A  brigo,  resguar- 
do, defensa. 

Socli.  Calsat  de  fusta. 
Citando  ,  zueco  ,  choclo, 
zoco,  abarca.  La  pessa  de 
fusta  de  aquest  i¿)m.  Ce- 
po. Dormir  com  un  soch. 
F'r.  Dormir  como  una  pie- 
dra, (rersable. 

Sociable.  Tractable.  Cojí- 

Socialisnie.  Socialismo. 

Societat.  Companyia  de 
comerciants.  Compañía, 
sociedad.  V.  Col-legi. 

Socio.  Company.  Compa- 
ñero. Interessat" en  un  ne- 
goci fèt  en  societat.  Ac- 
cionisla.  {la. 

Sócol.  Arquit.  Zócalo,  sue- 

Socoliadas(  Donar). Náut. 
Gualdrapar,  dar  guuldra- 
pazos.     (venir,  remediar. 

Socorrer.  Auaciliar,  sub- 

Socorro.  V.  Socors. 

Socors.  Auxili.  Socorro, 
subvención ,  auxilio  ,  re- 
fuerzo ,  presidio. 

Socos.  V.  Socors,  (móurer 

Sodegar.  V.   Obrir,  So- 

Sodi.  Min.  Sodio. 

Sodiach.Astron.  Zodíaco. 

Sodollar.  V.  Atipar. 

Solerir.  V.  Sufrir. 

Sotisnia.  Falacia,  paralo- 
gismo. (Sofistear. 

Solisticar.      Embrollar. 

Solocació.  Acció  y  efecte 
de  sufocar.  Sufocación, 
ahogamiento.  Dificultal 
de  respirar.  Asma. 

Sor<»car.  V.  Sufocar. 

Sol'oeb.  V.  Sufoch. 

Sofra.  Corretja.  Lomera, 
En  lo  sentit  del  mineral. 
Azufre.  V.  Sofre. 

Sofraga.  La  part  de  sota 
del  genoll.  Corva.  La  de 
la  hesl'm.  Járrele,  corvejón, 

Sofre.  Mineral.  Azufre, 
alcrebite,  arrebite. 

Sofregir.  Rehogar,  soa- 
sar, perdigar ,  sancochar. 

Sofregit.  Sofreído,  sofrito 

Sofrenada.  Reprehensió 
aspra  ó  forta.  Carda,  ro- 
ciada, peluca,        (frenar. 

S4»lrenar.  Refrenar.  fie- 
Soga.  Corda  de  esparl. 
Cuerda,  tralla. 

Sogein.  Pta.  Onoclea. 


40tí        SOL 

Sogre.  Suegro. 

jitosuílla.  Pretinilla ,  bro- 
camantón, bejiir¡uillo. 

Sojurn.  V.  Descens. 

iliojornar.  V.  Descansar 

Nol.  Paviment  ó  solar.  Pi- 
so, suelo,  solar  ,  huello. 
Uních  en  sa  especie.  ¿>'i?i- 
gular,  único,  solo.  Sólita 
ri.  Solitario.  Sens  acom- 
panyament. Sin  séauilo 
Sens  mescla.  Puro.  Sepa- 
rat. Suelto.  Sol  assolat. 
Loe.  fam. Enterament  sol. 
Sólito  sólito.  Sol  espantat . 
Soi  con  íiíias.Solixent.  O- 
riente.  Sol  y  vern.  Loe. 
Solitario.  Al  eixir  ó  nai 
xer  lo  sol.  Adv.  A  punta 
de  sol.  Al  salir,  al  rayar 
el  sol.  Al  póndrerse  '1  sol. 
Adv.  A  posta  de  sol.  A  la 
caída  del  sol,  al  ponerse  el 
sol.  Al  sol  post.  Adv.  Al 
anochecer.  Entrar  lo  sol 
al  cap.  Fr.  Sentarse  el  sol 
No  aixugarém  per  sol  que 
tassa.  Fr.  fam.  No  poder 
hacer  carrera  con  alguno 
Posar  ó  assecar  al  sol.  In 
solar.  Tot  sol.  Adv.  A  so- 
las, á  sus  solas.  Tocar  lo 
sol  á  alguna  part.  Fr.  II- 
luminarla.  Bañar  el  sol 
algun  espacio.  Tráurer  los 
padasscts  al  sol.  Fr.  Sa- 
car los  trapos  al  sol.  TráU' 
rer  mes  al  sol  que  no  té  á 
r  ombra.  Fr.  Aparentar, 
echar  millaradas. 

ü$<»Ia.  En  sas  princip.  ac- 
cepí.  Suela.  La  superficie 
inferior  de  algunas  cosas. 
Suelo.  Arquit.  Tros  de  fus 
la  pera  assentar  la  viga. 
Zapata,  nudillo.  Llistó  de 
ferro  en  que  descansan 
los  balustres.  Barandal. 
Sola  de  las  portas.  Um- 
bral. Sola  del  peu.  Plan- 
la.  A  solas.  Adv.  De  ama- 
gat, .'im  testigos,  oculta- 
mente. En  retiro.  Aparte, 
reservado.  Posar  solas  á 
las  sabatas.  Sobresolar. 

i^olá.  Lo  vent  de  llevant. 
Este,  solano,  euro. 

Solament.  Adv.  Ab  tal 
que.  Mientras  gue.  V.  Me- 
rament, Paviment. 


SOL 

Solana.  Solano,  resolano, 
resolana,  solejar. 

Solano.  Pta.  Dulcamara, 
yerba  mora. 

S<ilapa.  Ficció,  dissimulo. 
Superchería  ,  socapa,  re- 
bozo, socaliña,  trastienda. 
Entre  menescals,  cavitat 
en  una  ferida.  .Solapa- 
miento.  Solapa  del  vestit 
Solape,  solapo.  Anar  ó  ve 
nir  ab  solapas.  Fr.  Usar 
de  astucias.  Raposear. 

Solapadanient.  Adv. 
Dolosamente,  doblada- 
mente, escatimosamente. 

Solafiar.  Embozar,  tras- 
lapar, empachar. 

Solaparía.  Ficció,  astu- 
cia.i'oíapa,  raposería,  du- 
plicidad, doblez,  embozo. 

Solapat.  Dissimulat,  fals. 
Picaro,  doloso ,  saiTas- 
tron,  doblado,  lagarto. 

Solar.  Posar  plantillas  á 
las  miljas.  Soletar.  Lloch 
pera  péndrer  lo  sol.  So- 
lana, resolano,  resolana. 
Paviment.  Suelo,  piso. 

l§olás.  Consol.  Consuelo, 
alivio.  V.  Soroll.  Mal  so- 
las. Loe.  Mal  trato. 

Solatge.  Poso  ,  heces ,  a- 
siento,  sedimento,  solada 

Solatre  ó  Solatro.  Pta 
Verba  mora. 

Solcador.  Surcador. 

Solear.  Fèr  solchs.  Sui-- 
car,  asurcar,  amelgar 

Solcat.  Vegetal  que  no  le 
mes  que  una  cama.  Sur- 
riilado,'<urculoso. 

S«»lcli.  Rastre  que  deixa 
la  arada,  la  nau  ó  altras 
cosas.  Surco,  sulco.  Lo 
que  fan  los  llauradors 
desde  un  extrem  de  la 
terra  al  altre.  Vesana,  a- 
melgo.  Desfer  los  solchs. 
Agrie.  Desurcar.  Fèr 
solchs.  Surcar,  amelgar. 
Tapar  los  solchs.  .4  lomar. 
V.  Porcar.  [lamiento. 

S4»lcia«la  y  Solcida.  Aso- 

Solcir.  Torrar  massa  una 
cosa.  Chicharrar. 

SolcirMe.  r.  Recremarse 
las  V  iandas ,  sembrats  , 
etc.  .Asurarse.  Corearse 
la  fusta.  Carcomerse.  Es- 


SOL 

balmarse   algun    edifici- 
Desgajarse,  desplomarse. 

Solcit.  Cremat  del  sol.  .4- 
surado ,  tostado.  Enfon- 
sat. Desgajado,  cuido. 

Soldá.  Soldán. 

Soldada.  ^a\ATÍ.  Salario, 
estipendio,  jornal.  Estar 
á  soldada.  Fr.  Estar  ew 
amo,  al  servicio  ó  al  suel- 
do de  alguno.  Qui  guanya^ 
soldada.  Soldadera. 

Soldadesch.  Soldadesco. 

Soldadura.  La  unió  de  la 
ferida  ó  llaga.  Cicatriza- 
ción, [soldatnienlo. 

Soldanietit.    .Soldadura, 

Soldanella.  Pta.  Solda- 
nela,  berza  marina. 

Soldar.  Consolidar,  unir. 

Soldarse,  r.  Enfortirsc. 
Solidarse  ,  consolidarse. 
Clóureríc  las  feridas,etc. 
Cerrarse.  Lo  qi.e  no  pol 
soldarse.  Insoldable. 

Soldut.  Soldado.  Soldat 
borralxo.  Joguina  de  noy  s 
Dominguillo.  Soldat  de 
caball.  Loe.  Dit  de  una 
dona  mòlt  alia  v  varonil. 
Surgenton.  Soldat  de  in- 
fantería ó  de  peu.  Infan- 
te, peón.  Soldat  de  llansa. 
Piquero.  Soldat  del  Papa. 
Dit  del  militar  cobart. 
Soldado  de  agua  dulce. 
Soldat  ras.  Soldado  sim- 
ple ó  raso.  Soldat  sens 
paga.  Soldadado.  Soldat 
velí.  Veterano. 

Soldatec«ca.  Soldadesca. 
Soldadesca . 

Soldavall  ó  Soldevall. 
Lo  pis  baix.  Parte  infe- 
rior, última,  suelo. 

Soldejar  ó  Soldajar.  Fèr 
lo  soldat,  tirar  á  soldat. 
Hacer  el  soldado ,  pare- 
cerse á  un  soldado.  Pén- 
drer á  sou.  Tomar  á  suel- 
do, pagar  el  sueldo. 

Sóldre'r.  V.  Soler,  {cismo. 

S4»leci!>n*e.  Gram.  Sule- 

Soledat.  Lloch  solitari. 
Desierto.  Lloch  poch  fre- 
qüentat. Retiro  ,  yermo. 
Orfandat.  Orfandad,  a- 
bandono.  Deixar  la  «ole- 
dat.  Fr.  Desaislarse. 

Solemne.  Festiu,  célebre. 


i 


SOL 

Festivo,  célebre.  For.  Au- 
téntich.  Auténtico.  For- 
mal. Formal,  legitimo. 

•lioienineiuent.  Ad  v.  A  u- 
ténlicamenle. 

!^oleiiiuií«acíú.  Solemni- 
tat. Solemnidad. 

i^oler.  Acostumbrar. 

í^olet.  Sol  poch  calent,  .s'o- 
lecito,  sol  empañado.  Sens 
companyia.  Sólito. 

jituleta.  La  closca  del  ge- 
noll. Rótula,  chueca,  cho- 
quezuela. La  part  de  la 
mitja  que  correspon  al 
peu.  Plantilla.  V.  Peuch. 
Lo  qui  posa  soletas.  Sole- 
tero.  Posar  soletas  á  las 
mitjas.  Soletar,  soletear. 

Soley.  Solano.  Solano ,  so- 
lejar. V.  Solana.        (dor. 

Soleyartor.  V.   Assolea- 

!ioleyar!>>e.  r.  Péndrer  lo 
sol.  Tomar  el  sol. 

Solfa.  Taca.  .Mancha.  But- 
lla ó  taca  en  lo  cul  de  la 
camisa.  Palomino. 

S^ulfeig.  Solfeo. 

Sulfejador.  Solfeador. 

moltejar.  Solfear. 

Soltista.Solfeador,  músico 

«iíoli.  Solio,  trono. 

•üolícit.  En  sas  princip. 
acceps.  Solícito.  Inquiet. 
Inquieto.  Diligent.  Acti- 
vo, atento,  agencioso. 

Solicitació.  Prech  ,  de- 
manda. Súplica ,  demctn- 
da.  Inducció  al  mal.  Su- 
gestión. (Solicitante. 

Solicitador.    Solicilant. 

Solicitar.  Pretender,  re- 
querir, catar,  agenciar. 

Solicitut.  Solicitación, 
demanda,  pretensión. 

Solidar.  Afirmar  alguna 
cosa.  Consolidar. 

S<»lidarnieiit.  Adv.  Ca- 

.    balmente,  llenamente. 

Solidesa  y  Soliditat.  So 
lidez,  macice:.         (lidar 

Solidificar.  Solidar.  .So- 
Sólido.  Ferm.  Macizo.  V. 
Macis.  [liloquio. 

Soliio<|Ui.  Monólogo,  so- 

Soliloquiar.  Soliloquear. 

Soliiiiany.  Quim.  Subli 
mudo  corrosivo,  solimán. 

Solipedo.  Orde  de  mami- 
lero?.  Solidúngulo. 


SOL 

Sólit.  .\coslumat.  Acos- 
tumbrado, avezado. 

Solitari.  Anacoreta.  Ana- 
coreta. Cuch  que  's  cria 
en  las  tripas  de  algunas 
personas.  Hubitenia,  lom- 
briz solitaria,  llano. 

Solitut.  Soledat.  Soledad. 

Solivejar.  V.  Salivejar. 

Soliviaiitadura.  Ac.  y 
ef.  de  Soliviantar.  Soli- 
viantacion  ,  solivianta- 
miento. 

Soliviantar.  Excitar, 
concitar.  Aguijonear. 

Solixeiit.  Oriente,  levante. 

Sol  levar.  Provocar  á  vò- 
mit. Provocar  a  vómito  ó 
á  náusea.  Emprimar  la 
terra,  llaurar  per  prime- 
ra vegada.  Romper. 

Soilevarse.r.  'tener ascos 

Solo.Peix.  .S'o¿ío.V. Esturió 

SoIí$.  Solamente,  solo.  Ni 
tant  sols.  Expr.  A'í  siquie- 
ra, ni  aun. 

Solso.  Peix.  V.  Agulla. 

Solt.  Deslligat.  Desatado, 
suelto.  Desembarassa!. 
Libre.  V.  Lleuger,  Solter. 

Solta.  L'  acció  de  soltar. 
Suelta,  soltura.  Solució. 
Solución.  Lo  filat  de  pes- 
car. Caladera.  A  solta. 
Adv.  Conforme  al  dicta- 
men ó  parecer.  Donar  sol- 
ta. Fr.  Deslligar.  Soltar. 
No  tenir  solta.  Fr.  No  te- 
ner pies  ni  cabeza. 

Soltadura.  V.  Solta. 

Soltanient.  Llibrement. 
Adv.  Sueltamente. 

Soltar.  Entregar  alguna 
cosa  en  que  hi  havia  di- 
ficultat. Resolver.  Dit  dels 
deutes,  perdonarlos.  Per- 
(fo«ar.Deslligar.  Desatar. 

Soltarse,  r.  Anar  de  cam- 
bra sens  adonársen.  /r.se. 
Desfermarse.  Desatarse. 

Soltat.  V.Solt.        ilibato. 

Solter.  Soltero,  célibe,  ce- 

Solterás.  V.  Conco. 

Soltería.  L'  estat  de  sol- 
ter. Celibato.  ij-on. 

Solterot.  Fadrinot.  Solte- 

Soltura.  Desembarás. 
Despejo,  expedición.  Sol- 
ta. Esparcimiento.  Des- 
vergonyiment. Desenvol- 


SOM        407 

íiíï-a,  desparpajo. 

Solució.  Paga.  ."satisfac- 
ción. Solució  de  continui- 
tat.  Divisió.  División. 

Sont.  Somero,  superficial. 

Soiuadis.  (311ela.  Ollita, 
pucherito,  olluela. 

Soinatent  ó  Somaten.  Re- 
bato. Alsar,  tocar  à  soma- 
tent.  Tocar  d  rebato. 

Souihra.  Carencia  de  to- 
ta llum.  r¡nieb?«s.  Obaga. 
Ombría,  umbría.  Cuberl 
pera  resguardarse  del  sol. 
Sombrajo,  sombraje.  Pre- 
text. Pantalla.  Principi  ó 
síntoma  de  una  malaltia. 
Amago.  Sombra  en  lo  di- 
buix. Sombradura.  Som- 
bra en  la  pintura.  Adum- 
bración. Pl.  Voél.  Manes. 
A  la  sombra.  Adv.  Ab  la 
protecció  de  algú.  Al  ar- 
rimo. Fèr  sombra.  Fr. 
Impedir  la  Uum.  Som- 
brar, sombrear,  (bracion. 

Sonibreig.  Pint.  Adum- 

Sonilirejaiuent.  Sombra 

Sombre  jar.  Sombrear. 

Sombrerada.  Cop  de 
sombrero.  Sombrerazo. 

Sonibrerer.  Sombrerero. 
Botiga  de  sombrerer. 
Sombrerería.   (Barretera. 

Sombrerera.     Pta.     V. 

Soiubreret.  Sombrero 
petit.  So^ibrerillo,  som- 
brerete. Pl.  Pta.  Ombligo 
de  Venus,  oreja  de  monje. 
V.  Tassa  de  Juheu. 

Sombrero.  De  canal  ó  de 
teula.  Sombrero  de  teja,  ó 
abarquillado.  De  dona. 
Capota,  sombrerillo.  De 
Mercuri.  Petaso,  sombre- 
ro alado.  Sombrero  de 
tres  pichs.  Tricornio,  tri- 
corne. Capsa  de  sombre- 
ro. Sombrerera. 

Sombretj.  V.  Sombreig. 

Sombrilla.  V.  Lmbrel-la. 

Somer.  V.  Som.  (borrica. 

Somera.  Burra,  jumenta, 

Soiiieramettt.  Adv.  Su- 
perficialmente. 

Somés.  Sometido,  sujeto. 

Sonietiment.  Sujeción, 
yugo,  sometimiento. 

Sómétrer.  .Someter. 

Soiuia«lor.  Soñador. 


408        SON 

■Somiar.  Revóldrer  ideas 
eslranvas  mentres  se 
dorm.  Soñar.  Concebir 
ab  error  alcuna  cosa-rríí- 
soñar.  Ni  somiarho.  Loe. 
fam.  De  ningún  modo.  Ni 
por  sueño  ,  ni  por  asomo, 
ni  por  imaginación. 

Somicar.  Sollozar. 

Somicayre.  Qui  se  quei- 
xa sempre.  Guácharo.  V. 
Plorayre,  Peterrell. 

Soniieó.  V.  Plorayre. 
Plor.  Lloriqueo.  Ferio  so- 
mico.  Fr.  Lloriquear. 

!§íomiii.  Las  especies  que 
's  representan  á  la  imagi- 
nació dormint.  Sueño.  Lo 
que  causa  opressió.  Pesa- 
dilla. Cosa  fantástica.  De- 
lirio.  En  somnis.  Adv. 
Entre  sueños,  dormitando. 

ISomnoIencia.  Torpesa 
deis  sentits.  Soñolenci'i. 

§)Oinnolelit.  Soñoliento, 
soñolento.  (movido. 

Noinogiit.  Remogut.  Re- 

j§>oiii4>i*gollar.  Bucear, 
somorgiijar,  somormujar. 

Somóurer.  Alsar  alguna 
cosa  per  sota.  Soliviar, 
solevantar.  V.  Remóurer. 

Soiuóurer.>$e.  r.  Rebel- 
larse.  Sublevarse. 

Nomjto.  V.  Sonso. 

j§íoi>.  Sueño.  Agafar  la  son. 
Fr.  Conciliar,  coger  el  sue- 
ño. Primer  son.  Concu- 
bio.  Rodar  la  son.  Fr.  A- 
magar  el  sueño.  Trencar 
la  son.  Fr.  Descabezar  el 
sueño,  dormitar. 

Non.  Prop.  Su,  suyo. 

iSíonable.  Ruidos.  Sona- 
do, sonoro,  ruidoso. 

¡üonacla.  Tañido,  sonata. 

Sonador.  V.  Mocador. 

üouámlxil.  Sonámbulo. 

Sonaml>uli»<me.  Estat 
del  sonámbul.  Somnam- 
bulismo, sonambulismo. 

¡Sonar.  Tocar  algun  ins- 
trument. Tañer.  Córrer 
alguna  veu.  Susurrarse. 
Y.  Tocar.  (ridad. 

Sonaría.  Sonoritat.  Sono- 

Sonata.  Concert  de  músi- 
ca. Sonada,  concierto. 

Sonila.  Corda  pera  son- 
dejar  la  profunditat  del 


SOP 

aygua.  Plomada,  sondale- 
ra,  escandallo,  bolina.  Lo 
instrument  de  cirurgia 
pera  examinar  la  profun- 
ditat de  las  feridas.  Tien- 
ta, calador.  Per  la  orina. 
A  Iga  lia,  explora  torio. 

Sonclable.V.  Sondejable. 

Sondar.  V.  Sondejar. 

Sondejable.Que  pot  son- 
dejarse  ó  inquirirse.  Foíi- 
dable,  sondable. 

Sondejar.  Sondear,  a- 
pear,  sondar,  echar  la  son- 
da, escandallar. 

Souell.  V.  So. 

Sonid«>.  Son,  tañido. 

Sonor*».  Sonoroso. 

Son»r«>^.  .Sonoro. 

S4»nri.^.  Sonrisa.  Sonrisa. 
Fér  un  sonris.  Sonreirse. 

Sonríiirer.  Sonreir. 

Son.sament.  Adv.  Zonza- 
mente,  insulsamente. 

Sonsas.  Aum.  Zonzorrión 

Sou.<!ieria.  Tontería.  Ne- 
cedad, zoncería.  Falla  de 
sahó  en  la  vianda.  Insul- 
sez, desabrimiento. 

Sonso.  Fat.  Desabrido,  in- 
sulso. Aturat.  Tocho, 
mostrenco,  zopo,  zofio. 
Fér  lo  sonso.  Fr.  Hacerse 
memo,  fingir  torpeza. 

Sopa  de  bescuyts  ab  llet. 
Bizcochado.  Sopa  de  ga- 
baix.  Sojia  borracha.  So- 
pa deis  convents  per  los 
pobres.  Bodrio,  brodio. 
Sopa  escaldada  ó  ab  oli. 
Sopa  de  aceif.  Pl.  Sopas. 
Tonto.  Zopenco.  Sopas  y 
fasols.  Expr.  pera  mole- 
jar  á  qui  parla  rossegant 
la  llengua.  Zopitas,  ceceo- 
so. Fér  sopas.  Fr.  Enso- 
par, sopar,  sopear.  Fér 
sopas  de  algú.  Fr.  fam. 
Dominar.  Sopetear,  poner 
como  una  sopa. 

Sopada.  Pa  estovat  ab 
caldo  etc.  Sopa.  Lo  gasto 
de  un  sopar  en  un  hostal. 

Sopador.  Cenador.  (Cena. 

Sopanda.  Alzatirantes. 

Sopar.  Péndrer  lo  aliment 
acostumat  á  la  nil.  Cenar. 
V  acció  de  sopar  y  vian- 
das (lue  's  menjan.  Cena. 

SopaM.    Qui    arossega   la 


SOR 

llengua.  Zopas,  ceceoso. 
Fer  sopas.  Fr.  Tallarlas 
y  empaparlas  ab  caldo, 
etc.  Ensopar,  sopear. 

Sopa<i>.>ia.  Aum.  Sopón. 

Sopeña.  Adv.  Baix  pena. 
Bajo  la  pena. 

Soper.  Menjador  de  sopas. 
Sopero,  sopón,  sojiista. 

Supeta!«.  Fam.  Motiu  ab 
que  se  contrata  al  papis- 
sot.  Zopitas.  V.  Sopas. 

Sopet».  Sopetón .  De  sópe- 
lo. .4dv.  De  antuvión. 

Sopir!«e.  r.  Apaciguarse, 
mitigarse,  calmarse. 

Sopista.  Pobre  que  men- 
ja la  sopa  de  caritat.  Bro- 
dista,  sopón.       (londrat. 

jSópit.  Azorado.   V.   Alo- 

ISopiugar.se.  Guarecerse. 

I     V.  Sotaphijarse. 

Sopor.  Terme  de  blasó. 
Soporte.  V.  .\dormiment. 

Soporífero.  Soporoso, 
narcótico.  (.4guant. 

Soport.    Sufrimiento.   V. 

Soportable.  Tolerable. 

Soportanient.  Aguante. 

Soportar.  Sobrellevar,  s  m- 
frir,  suportar. 

Soptadanient.  Adv.  Sú- 
bitament.  .S'i/6í7ame«<e. 

Soptanieut.  Prestaraent. 
Prestamente. 

Soplar.  V.  Sorpéndrer. 

Sopte.  V.  Subladament. 

Sitptil.  Suplil..Suíi7. 

Sopto.santent.  Adv.  Sú- 

I     bitamenl.  .s'iiòiíamejiíe. 

Sopuntació.  Ac.  y  ef.  de 

i     sopuntar.  Sopunta  miento. 

Sor.  Germana.  Hermana. 
Se  diu  á  las  monjas.  So- 
Sorbete.  V.  Gelat.     {ror. 

Isorbir.  Sortíer. 

Sordament.  Adv.  A  la 
sorda,  á  la  sordina,  á  lo 
sordo,  (i  sordas. 

Sordária.  Sordez,  sorde- 
ra, ensordecimiento. 

Sorde.jar.Ser  dur  de  ore- 

I     lia.  Estar  un  poco  sordo. 

Sordera.  V.  Sordária. 

ISoriie.sa.  V.  Sordária. 

Sórdidanient.  Adv.  Ab 

I  mesquineria.  .ivariciosa- 
mente.  (nich. 

'S«>rdid4».  V.  Vil,   Meca- 

'Sordina  (Ala).  Adv.  Mu- 


SOR 

damente.  V.  Sordamenl. 

Sorel  ó  Sorell.  Peix.  /«- 
rel,  chicharro. 

Sorgir.  V.  Surgir. 

Soriguer.  V.  Xuriguer. 

Sorna.  Tardansa,  ileuina. 
Pachorra,  pelmacería, 
perrera.  V.  Sornaguer. 

Sornaguer.  Catxassut. 
Pachorrudo ,  pelmazo, 
porra,  pachón ,  panfilo, 
tardón.  Lo  que  's  mou  ab 
molta  pausa.  Roncero, 
tardón,  plomo. 

Sornassieut.Adv.Ab  sor- 
na. Morosamente. 

Sornejar.  Remolonecerse. 
V.  Rondinar,  Remolejar. 

Somería.  V.  Sorna. 

Sorocli.  3Iin.  :ioroque. 

Soroll.  En  sas  princip. 
acceps.  Ruido.  Estruen- 
do. Estruendo,  estridor. 
Estrèpit,  bulla.  Estrépito, 
bullicio,  brega,  hervor. 
Soroll  de  cops.  Golpeade- 
ro. Soroll  de  peus.  Tris- 
ca. Fèr  ó  móurer  soroll. 
Fr.  Hacer  ó  meter  ruido. 
Fér  so.  üonar.  Sense  fer 
ó  mourcr  soroll.  Adv.  Ca- 
llandico, callandito. 

Sorollar.  Menear,  agitar, 
remecer,  revolver. 

Soroliar/^e.  r.  Menejar- 
se.  Menearse.  Espavilar- 
se.  Bandearse. 

üoritéiulrBr.Sorprender, 
sobrecoger,  sobresaltar, 
coger,  r.  V.  Pasmarse, 
Maravellarse. 

Sorprès.  Sorprendido,  ad- 
mirado,  sobrecogido. 

Sorpre»«a.Mil.  Inlerpresa 

Sorra.  Los  polvos  pera 
aixugar  lo  escrit.  Polvos. 
La  illada  de  la  tunyina. 
Hijada  de  atún.  Náut.  A- 
rena  grossa  pera  carre- 
garia nau.  Lastre.  V.  Gui- 

^ovraW.  Arenal.        (neu. 

Sorrar.  Náut.  Posar  sor^ 
ra  dins  la  nau.  Lastrar. 

Sorreiicli.  Arenoso,  are- 

Sorrera.  Salvadera.' nisco 

Sorrol'oll.  V.  Soroll. 

SorrojSíar.  Subrogar. 

Sort.  Suerte.  Anar  ò  posar 
ala  sort.  Fr.  Entraren 
suerte.  Dona  sort.  Venta- 


SOS 

ra.  Tenir  ó  no  tenir  sort. 
Fr.  Correr  bien  ó  mal  la 
suerte.  Traurer  sorts  ó  ti- 
rar a  la  sort.  V.  Sortejar. 

Sort.  Sordo.  A  la  sorda. 
Adv.  V.  Sordament.  Fér- 
se  ó  tornarse  sort.  Fr. 
Ensordecer,  ponerse  sordo 

Sorteig.  Ac.  de  sortejar. 
Sorteo ,  sorteamiento. 

Sortejador.  Qui  sorteja. 
Sorteador.  (Jui  separa  la 
llana,  etc.  Apartador. 

Soríejar.  Traurer  per 
sort.  Sortear,  echar  suer- 
tes. Sortejar  la  llana.  .-1- 
partar,  separar. 

Siírler.  Sortílego,  sortero. 

Soríes  (En).  Adv.  En  vez, 
en  lugar. 

Sortidor.  V.  Surtidor. 

Sortija.  Anell.  Anillo,  ar- 
golla,       (dor.  Sortílego. 

Surtiilech.      Pronostica- 

Sortilegi.  Bruixeria.  E- 
chizo,  sortilegio. 

Sortir.  V.  Surtir.       {Sus. 

Sos.  Pl.  Pron.   possessiu. 

Sosa.  Pta.  Caramillo.  V. 
Barrella. 

Sosal.  Pta.  de  la  que  se  'n 
trau  sosa.  Soson. 

Soscavada. .Socara,  {nar. 

Soscavar.  Socavar,    mi- 

Sosiiiétrerse.  r.  Somé- 
trerse.  Someterse,    {piar. 

Sospeilrar.  Recalzar,  ri- 

Sospeiírat.  Recalzo. 

Sospéiiclrer.Suspéndrer. 
Suspender.  V.  Sorpéndrer 

Sospe.sador.   Tanteador. 

Sospesainent.  Tanteo. 

Sospesar.  Sompesar,  to- 
mar ú  peso,  sopesar. 

Sospitar.  Suspitar.  Sos- 
pechar, (pechoso. 

Sospitó.s.  Suspitos.  Sos- 

Sos.sccb.  Sossego. S'ossi'e^o 

Saissesadainent.  Adv. 
Plàcidament.  Tranquila- 
mente, plácidamente.  V. 
Assossegadament. 

So.ssegar.  Caí  mar,  aquie- 
tar, acallar,  adormecer. 
Y.  Assossegar. 

Sossegat.  V.  Assossegat. 

Sossego.  Reposo,  sosiego, 
quietud,  tranquilidad,  re- 
poriamiento.  Ab  tot  sosse- 
go. Plácidamente. 


SOT        409 

Sostenidor.  Qui  ó  lo  que 

serveix  pera  sostenir.  .S'os- 
tenedor.  Xapa  pera  en- 
caixar lo  baldó  del  i)an\. 
Cerradero,  cerradera. 

Sosteniuient.  Sosteni- 
miento, sosten,  apoyo. 

Sostenir.  En  sas  princip. 
acceps.  Sostener.  Defen- 
sar. Defender,  sustentar, 
apoyar.  Soportar.  Sufrir. 
Mantenir.  Mantener,  sus- 
tentar. Arqui t.  y  Náut. 
Traballar.  Trabajar.  Sos- 
tenir dany  é  interés.  Fr. 
for.  Pagar  daños  y  costas. 

Sostiiiéiisa.  Sustenlació. 
Susle7>tacion.       {poyado. 

Sostinguí.  Sostenido,  a- 

Sostrace^ó.  Furt,  encu- 
briment.Ocií/íaci'oïi,  ocul- 
tamiento.  Arit.  Subslrac- 
ció.  Sustracción.  Divisió. 
Separación,  división. 

Sostráurer.  Traurer  una 
cosa  de  ahont  eslava.  Sws- 
traer, quitar,  separar.  In- 
duhir  a  algú  á  que  mude 
deolici,amo,  habitació, 
etc.  Solevantar,  sonsacar, 
desaparroquiar.  Arit. Res- 
tar. Restar,  quitar. 

Sostráurerse.  r.  Sepa- 
rarse, despéndrerse  de  al- 
guna cosa.  Desprenderse, 
apartarse,  sustraerse. 

Sostre.  Pis.  Techo,  techa- 
do. Capa  de  alguna  cosa. 
Capa,  lecho.  Sostre  de  un 
edilici  alt.  Techumbre. 
Fèr  sostres.  Fr.   Techar. 

Sostrer.  V.  Sostráurer. 

Sostret.  Tret  de  ahont  es- 
tava. Sustraído.  Petit  sos- 
tre. Techo  pequeño. 

Sot.  Clot.  Charco,  hoyo. 
Lo  fosso  que  's  fa  al  con- 
torn dels  arbres  y  plan- 
tas. .4  ícorçue,  socava.  V. 
Vall,  Clot.  Ficar  al  sot. 
Fr.  V.  Soterrar. 

Sota.  En  las  cartas,  la  de 
oros  en  lo  joch  del  Iruch. 
Marica.  Prep.  Davall.  De- 
bajo, bajo.  A  sola  teulada. 
Adv.  A  teja  vana.  Per  so- 
ta ma.  Fr.  Por  bajo  mano. 

Sotabancli.  Arquit.  Mot- 
llura.  Sotabanco. 

Sotabarba.  Gorja.  PaiM- 


410        SOT 


SOU 


da,  papo,  papadilla,  so-l     Sotaventearse, 
barba.  La  del  tocino,  fo-' j^otbarba.  V.  Sotabarba. 
gullada.  Pelleringa    que  Sothatlle.  Lugarteniente, 
penja  excessi\ament  da-|     teniente  de  alcalde. 
vall  de  la  barba.  Periga-  Siitcoior.  Socolor. 
¡lo.         vari.  .S'u6c/arero.  S«terr»«Ior.  V.  Fosser. 
üiutaciavari.  Sepon  da-  fs^oterraiiienf.    Enterro. 


üotaconianador.  .Subco- 
mendador ,  teniente  co- 
mendador.   (Sotacomitre. 

Sotaconiit.  Segon  comit. 

Soíacopa..S'a/c!7/a.  salva. 

Sotacubert.  Sotechado. 

Sotacurador.  Curador 
subrogado,  sustituido. 

§>utadoriiient.  Náut.  So- 
tadurmiente. 


Entierro.  Sepultura.  En 
terramien  to,  soterramien  to 

Soterrani.  Lo  que  está 
sola  terra.  .Subterráneo, 
soterraño,  soterráneo,  si- 
lo. La  cova  sota  terra.  .S'ó- 
tano.  Fér  soterranis.  Fr. 
Hacer  sótanos,  asotanar. 

Soterrar.  Colgar.  Enter- 
rar, sepultar. 


Sotaescarceller.  Suba/-  Soterriá.  V.  Soterrani. 
caide.  bastonero.  ^Sotescriurer.  Subscriu- 

Sotae»!!cri(a.    For.  Can-      rer.  Suscribir, 
cion,  seguridad.  |Sotet.  Dim.  Charquillo. 

Sotaeseriurer.  Subs-  Sotil.  Sutil,  ¿«ü/í/.  V.  Petit, 
criurer,  posar  la  firma  al' S«»tnics.Somés..Soi?!eíirfo. 
peu.  Suscribir,     (tituido.l     V.  Súbdit,  Subjecte. 

Sotaguarda.Gi/arrfosus-  Sotmétrer.  V.  Sométrer. 

Sotaniá.  Repulsa.  Felpa,  Sót4»l.  Fonament   de  una 
peluca,  reprimenda.  Do-¡     Tiaiet.  Cimiento,  6ase.  So- 
nar   un  sotamà.   Fr.   V.      lar.  Solar,  suelo. 
Untar  lo  carro.  Per  sota-  Sotpedraiuent.  Pié. 
má.    Adv.    Ocu//a»ne«íí,  Sotracada.  V.  Sotfach. 
con  disimulo.  i  Sotrach.  Sotragada,  mo- 

Sotaniestre.  Ajudant.  viment  encontrat.  Tra- 
fíepetidor  ,  pasante ,  sota-l  queo,  vaivén.  Lo  cop  l'ort 
maestro.  (nistro.l     v  ab  estruendo,  ó  be  una 

Sotaminisitre.    Sotomi-\     cayguda  d'  elevació.  Za- 

Sotana.  Vestidura  talar.  |  porrazo,  batacazo. 
Hopa.  Solana  de  col-le-  Sotragada.  V.  Sotrach. 
gial.  Manto,  sotanilla.  La  Sotraguejar.  V.  Sotra- 
mola  de  molí  fariner.  I  quejar.  ¡dar  vaivenes. 
Piedra  de  asiento.  Mola  Sittráquejar.  Traquear, 
de  sota  en  lo  trull  de  molí  Sot.«í.  V.  Sota.  (Someter, 
áe  oU.  Jusera,  alfarje.       ;  S<»t.<!iniétrer.    Sométrer. 

Sota|)lujar.^e.  .-isubiar,  Sotspena.Sopcna. Sopeña 
guarecerse  del  agua.  •  Sot.xpe.Har.  V.  Sospesar. 

Sotaportal.  .Soporto/,  i  Sotsprior.  Superior  ¡n- 
porcho.  (poner. \     mediato.  (brogar. 

Sotapo««ar.  Exposar.  Ex-\  Sot»«rogar.  Subrogar.  Su- 

Sotaposat.  Exposat.  £ar-  Sotstenír.  Sostenir.  Sos- 
puesto,  sujeto.  tener,  sustentar. 

Sotasagr¡stá..Si/6.sacíis-  Sotsveguer.  Llochtinent 
tan,  sacristán  segundo.      I     de  veguer.  Soveguer. 

Sotaseríurer.  Subscriu-  Sotsveguería.  Sovegue- 


rer.  Suscribir. 

Sotavent.  Náut.  Sotaven- 
to. Anar  á  sotavent.  Fr. 
Náut.  Ir  á  lu  ronza.. Knár- 
se'n  á  sotavent.  Fr.  Náut. 
Caer  á  sotavento,  derivar, 
abatir,  davalar. 

l§K>taventar8e.  r.  Náut.' 


rta,  soveguerto. 
Sou.  Moneda  imaginaria. 
Sueldo.  La  soldada  que  's 
dona  ais  criats.  Salario. 
Sou  de  vida.  Viudedad. 
No  hi  ha  grans  cinch  sous 
de  diferencia.  Loe.  fam. 
Ser   poca    la  difeiencia. 


SÜA 

.Allá  se  va.         {bredicho- 

Sovendít.  Sobredit.   .S'o- 

Sovenir.  Recordar.  Re- 
cordar, acordar. 

Sovint.  Adv.  Ab  freqüèn- 
cia. A  menudo,  frecumte- 
mente.  Lo  mes  sovint. 
Adv.  De  ordinario,  ordi- 
nariamente, la  mayor  par•• 
te  del  tiempo.  Tot  sovint. 
Adv.  Muy  amenudo,  fre- 
cuentemente. 

Sovintejar.  Menudear. 

¡Sparfí.  Separat.  Separado, 

I     Espargit.  Esparcido. 

^Spatxanient.  Veu  náuti- 
ca   empleada     antigüa- 

I     ment.  Avio,  habilitación. 

Spedient.  V.  Expedient. 

'Spertanient.  Ab  destre- 

I     sa.  Diestramente. 

Spirar.  Respirar.  Respirar 

Sp<»njsalias.    Esponsals. 

I     Esponsales. 

Stepes  ó  Estepes.  Náut. 

I  Pla  inclinat  á  la  vora  del 
maren  un  astiller.  Grada. 

Stipula  ó  Estipula.   Ca- 

I     nya  del  blat.  Caña  ,  paja. 

'Struch.  Desgraciat.  Des- 
graciado.     (Instrumento. 

Strunient.    Instrument. 

Sua.  Pron.  femení  posses- 
siu. Su,  suya. 

Suada.  Lo  que  's  sua  de 
una  vegada.  Sudor.  V. 
Suor.  Fatiga,  traball.  Fa- 
tiga ,  fatigacion  ,  rendi- 
miento, cansancio,  moli- 
miento ,  pesadez  ,  ajobo, 
laceria.  (suadir. 

Suadir.  Persuadir.    Per- 

Suador.  Qui  sua  mòlt.  Su- 
dador. Lloch  destinat  pe- 
ra suar.  Sudatario,  suda- 
dero.   (Suar.  .Sudamiento. 

Suanient.  Ac.  y   ef.  de 

Suar.  Expel-lir  "lo  suor. 
Sudar.  Traballar  ab  mòl- 
ta fatiga.  Trasudar,  in- 
sudar. Suar  mòlt.  Fr. 
Expel-lir  mòlt  suor.  Xa- 
dar  en  sudor.  Tenir  mòlt 
traball.  Sudar  pez.  Suar 
eom  un  carreter.  Fr.  ¿«u- 
dará  chorros.  Suar  de  an- 
uunia.  Fr.  Trasudar. ^uít 
la  cansalada  ó  la  carca- 
nada.  Fr.  fam.  Sudar  el 
hopo,  sudar  el  quilo. 


SUB 

Suara.  Adv.  Poco  há  ,  ha- 
ce poco,  ahora  mismo. 

Üuartla.  Suor  de  las  ove- 
llas.  Suarda.  V.  Suor. 
Traurer  la  suarda.  Fr. 
Despercudir. 

Siuat.  Humit  ab  la  suor. 
.Sudado  ,  sudoriento.  Lo 
que  esta  brut  ó  banvat 
de  suor.  .Sudoso. 

ÍJíuau.  Bla,  dols.  Suaré, 
amoroso  ,  meloso  ,  meli- 
¡luo ,  blando.  Tractable. 
Manso,  sociable.  Flonjo, 
tou.  Mole,  muelle.  Pint. 
y  Escult.  Mórbido. 

jiiüauíuent.  Adv.  Ab  sua- 
vitat. .Suavemente,  .agra- 
dablement. Meli/luamen- 
le.  Lleugerament.  Por  en- 
cima. Poch  á  poch.  Blan- 
damente, despacito. 

Suaví.>«ar.  Ablanir,  posar 
.suau  alguna  cosa.  Ablan- 
dar, molificar,  lenificar, 
aliviar,  desacerbar,  endul- 
zar, mitigar. 

Suavitat.  Agrado,  dolsu- 
ra.  Lenidad,  melosidad,^ 
meli/luidad,  dulcedumbre,  \ 
molificación,  dulzor. 

Subaltern.  Subalterno. 

üubalteruaciú.  Subor- 
dinació. Subordinación. 

•gubarreudanient.  .S'u6- 
arriendo.  {cion. 

Suba>«t.  Subasta.. S'ubasía- 

Suba«4(ar.  Vender  en  pú- 
blica almoneda. 

Súhcubo.  Súcubo. 

Subeuinbir.  Sucumbir. 
Rendirse,  sucumbir. 

Subdegá.  Segon  degá. 
Subdean,  subdecano.         i 

SubUeganat..S'«6rfeaíía¿o 

Subdiaca.  Subdiácono. 

Subdiacwnat.  .Subdiaco-\ 
nado,  subdiaconalo. 

Subdiaconil.  Epistotero. 

Subdifitincció.  Subdis-Ï 
tinción. 

Subdi»«(ingír.  Subdislin-^ 
fjuir,  distinguir  de  nuevo. 

Súbdit.  Subdito.  | 

Subecb.  V.  Sobech.  ', 

Snherat.  {¿uim.Suberiato 

Subexecutar.  Subejecu-'- 
lar.  (tor.l 

Subejecutor.  Suhejecu-' 

Subicui  ó  Subictui,  Que' 


SUB 

!  sembla  á  un  peix.  Subic- 
lio,  subicliano. 

Subjna«$  (De).  Adv.  Supi- 
no, boca  arriba. 

Subirá.  V.  Sobirà,  Súbit. 

Súbit.  Repentino,  súbito. 

Súbitament.  Ad V.  Repen 
finamente,  súbitamente. 

Subitáneo.  V.  Súbit. 

Subjecció.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Sujeción.  Ser- 
vitut ,  dependencia.  .S'o- 
metimienío  ,  obediencia. 
Lligadura.  Ligadura. 

Subjectadur.  Sojuzga- 
dor. V.  Subjugador. 

Subjectar.  En  sas  prin 
cip.  acceps.  Sujetar.  Do- 
mar, rendir.  Someter,  sub- 
yugar, avasallar,  rendir, 
reducir.  Lligar,  cautivar. 
Ligar,  cautivar. 

Suhjectarí«e.  r.  Ceder, 
conformarse,  obedecer. 

Subjectat.  Sujeto       (dit. 

Sul)jecte.  Sujeto.  V.  Süb- 

Subjugació.  Sujeción. 

Subjugador.  Sojuzgador 

Subjugar.  Subyugar,  so- 
meter, 'íojuzgar. 

Subjunctiu.Gram.  Modo 
del  verb.  Sujuntivo. 

Sublevació.Sit6?€t)a7?!íen- 
to,  solevantamiento. 

Sublevar.  Móurer  sedi- 
ció. .Solevantar,  levantar 
rebelar.  V.  AUeugerar. 

Subliuianient.  Adv.  Ex- 
cel-lentmenl.  Ea-celente- 
mente,  eacelsamente.  Ab 
sublimitat  óelevació..S'u- 
blimemente.  elevadamente 

Sublimar.  Realsar.  En- 
salzar, encumbrar. 'aoczx- 
rar.  Sollamar. 

Sublimat  corrosiu.  V.So- 
limany.  Sublimat  dols. 
Águila  alba. 

Sublimitat.  Ret.  Eleva- 
ció de  estil.  Grandilo- 
cuencia. (.Sublunar. 

Snbllunar.Baix  la  lluna. 

Submerginient. Immer- 
sió./ní?!ersiO«.  '{Sumergir. 

Submergir.      Sumergir. 

Submer»«ió.  Anerjacion. 

Subuiini»>tracio.  Sumi- 
nistración,       [nistrador. 

Subminicitrador.  .S'umí- 

Subniinistrar.  6'umini.s-i 


SUB 


411 


trar,  ministrar,  proveer. 

Submiíí.  Rendido  ,  obse— 
cuente,  sumiso,  obediente.. 

Submi(«e«ament.  Adv. 
.Sumisamente, 

Subuiiíisió.  Sumisión, 
rendimiento ,  demisión. 
Ab  mòlta  submissió.  Adv. 
Pecho  por  tierra. 

SuIm».  V.  Tonto. 

Subordinació.  Depen- 
dencia, obediencia,   (tern- 

Subordinat.    V.    Subal- 

Suboi-nar.  Sobornar.  So- 
bornar, seducir,     {tacion. 

Subplantació.    Suplan- 

Subplautador.  Qui  sub- 
planta.  Suplantador. 

Subptantar.  Suplantar. 

Subpolar.  Poner  debajo. 

i^uhpreteete.  Subprefecto 

Subprior.  Qui  la  las  veus 
de  \)r\OT.Suprior.  (motor. 

Subpromotor.   Vicepro- 

Subreptieialment.  Ad. 
.S'  u  brep  tic  lamente. 

Subrogació.  .S'usíiíuciOïi. 

Subrogar.  Sustituir. 

Sub«$anació.  Acció  y  ef. 
de  subsanar.  Subsana- 
miento.    (cion,  suscricion. 

Sub«>crípció.      Suscrip- 

SubKcriptor.  Suscritor. 

Subscrit.  Suscrito. 

Subscríurer.  Suscribir,, 
convenir.  (qüent. 

Sub»»ecutíu.    V.    Subse- 

Sub8ecutivament.Adv. 
Seguidament.  Seguida- 
mente, subsiguientemente.. 

Subsegüent.  Subsiguien- 
te, subsecuente,    (seguido. 

Subseguít.     Subseguido, 

Subseqüent.  V.  Subse— 
güent.     (sis.  Subséstuplo. 

Subséxtuplo  l'na  part  de- 

Subsidi.  Ajuda.  Subsidio, 
socorro.  Tribut.  Tributo. 

Subsistir.  Permanéixer,. 
durar.  Permanecer. 

Substancia.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  .Sustancia. 
Humor,  such.  Juc/o,  meo- 
llo. En  substancia.  Adv.. 
E7i  resolución,  en  limpio, 
al  fin  y  aleaba.  Sens  subs- 
tancia. Insustancialmen- 
te,  frivolamente.  Tráurer 
ó  llevarla  substancia.  Fr. 
Desubstanciar  Desustan- 


412        SUB 

ciar.  (esencial. 

Sul>.<<taneial.  Siinlancial, 

Siib.stancíainient.  Es- 
sencialment.Adv.  Sustan- 
cialinente,  eseyíciahnente. 

Suh.«>t-auciar.  En  sas 
princip.  acceps.  Sustan- 
ciar. Compendiar.  Com- 
pendiar, abreviar. 

Substanciós.  Sustancio- 
so, recio.  itayilivo. 

Subíitantiu.  Gram.  Sus- 

Sub.<ítaQt:^afl-aiiient. 
Adv.   Sustanliíadamenle, 
sustantivamente. 

Substantivar.  Sustanti- 
var, (subrogación. 

f^uUstitueió.  Sustitución, 

Substituhidor.  Qui  sus- 
tiluheix.  Sustituiaor. 

Sub.titiinhir.  Sustituir, 
subrogar,  reemplazar. 

Sub.stítut.  Sustituto. 

Sub.istracció.  Separació. 
Sustracción,  resta. 

HuhutrÁMirer.  Sustraer. 

Substráiirerse.  r.  Des- 
lliiirarse.  Librarse. 

Sub»iti'et.  Sustraido. 

Subtaila.  fiepenton. 

Subtaclaineut.  .Adv.  Sú- 
bitamente,  de  improviso. 

Subtap.  Sorpéndrer.  Sor- 
prender, arrebatar. 

Subtapse.  r.  Malmélrer- 
se  los  sembrats.  Asola- 
narse,  requemarse,  üil  del 
pa.  Ahornarse.  Dit  de  las 
viandas.  Arrebatarse. 

Subtat.  Repenti.  Súbito. 
Venir  subtat.  Fr.  Venir 
de  improviso. 

Subténdrer.  Subtender. 

Subterfugi.  Subterfugio, 
regate,  escapatoria. 

Subterráneo.  Soterrá- 
7ieo,  soterraño. 

Subtil.  Sutil.  .S!(^f7. 

Subtilisnr.  Sutilisar.  .S'w- 
lilizar.  {alférez. 

Subtinent.    Subteniente, 

Subtó.*^.  V.  Subtat. 

Subtripie.  Sublriplo. 

Suburbi.  .Suburbio,  arra- 
bal, (versión. 

Subver.^íi*».  Trastorn.  Su- 

Subvertir.  Suvertir. 

Subvésjier.  Lo  sudoesl 
quarta  al  oest.  Subvéspero 

Subvingut.  Auxiliat. .Vh6- 


sue 

renido,  auxiliado. 
Sucada.  Mojada,  sopa. 
.Sucaineni.  Mojadura. 

Scicar.  Mojar,  pringar. 

Sucarrar.  V.  Socarrar. 

Succehidor  y  Succehinl. 
Qui  suceeheix.  Sucesor. 

Succehir.  En  sas  princip. 
acceps.  Suceder.  Esdeve- 
nir com  per  cas'ialitat. 
Acaecer,  acontecer,  ocur- 
rir, pasar.  Intervenir.  In- 
tervenir, (capiscol. 

Suceentor.  Sochantre,  so- 
üuccés.  Suceso,  aconteci- 
miento, acaecimiento,  lan- 
ce, caso.  paso.  Succés  es- 
trany. Aventura. 

Succés  sió.  La  procreació, 
los  fills  ó  descendents. 
Gen  ?r  icion .         ( va  men  te. 

Suecessive.  Adv.  Sucesi- 

Succesfsor.  Sucesor.  Pl. 
I  e?!  ideros,  desceyi  d  ien  tes . 

Succini.  Semblant  al  suc- 
cino. Succíneo.      (electro. 

Succino.   Ámbar,  sucino. 

Succint.  Concís.  Conciso, 
sucinto,  lacónico. 

Succintament.  Adv. 
Compendiosamente,  sucin- 
tamente, brevemente. 

Sucli.  Substancia  deis  ani- 
mals y  planta?.  Jugo,  su- 
co ,  sustancia ,  meollo. 
Such  de  cosas  bullidas  ab 
aygua.  Caldo.  Lo  deis  gui- 
sáis, .^a/sa  ,  moje.  Lo  hu- 
mor que  llansan  a1<;unas 
plantas.  .491/ ira.  Lo  hu- 
mor que  s'  extrau  de 
ellas.  Zumo.  Coneixe- 
ment ,  judici.  Caletre. 
Such  de  brahó.  Loe.  Fati- 
ga ,  suor.  Fuerza  de  bra- 
zos. Such  del  cever.  Ací- 
bar. >'o  tenir  such  ni 
bruch.  Loe.  No  locar  en 
lloch,  tenir  poch  coneixe- 
ment. ^>r  101  tararira. 
Ser  una  cosa  fada.  Ser  in- 
sípido ,  incoloro,  inodoro. 

Sucietat.  V.  Brutícia. 

Sucós.Vugoso,  zumoso,  zu- 
miento, suculento. 

Sucotri.V.  Ceba  cecoíri. 

Sucre.  A  zúcar.  Sucre  can- 
di. Azúcar  piedra  o  can 
de.  Sucre  clarificat.  Al- 
míbar. Sucre  de  pa.  .4:i(- 


SUF 

car  de  pilón.  Sucre  espon- 
jat. V.  Bolado.  Sucre  in- 
ferior. Cogucho.  Sucre 
moreno  ó  roig.  Azúcar 
mascabado  ó  rojo.  Cosa 
de  sucre.  .Sacarino.  Pot 
de  sucre.  Azucarero. 

Sucrera.  Azucarera. 

Sud.  Sur.  Sur. 

Sude.*it.  Naut.  Sueste,  su- 
deste, jalo'/ue,  siroco. 

Sudue^tt.  Naut.  Sudoeste, 
leveche,  ábrego,  áfrico. 

SudoriUcli.  Sudorífico, 
sudatorio.  deste. 

Sudsude.st.  Náut.  Sudsu- 

Sudsufloeíit.  Naut.  Sud- 
sudoeste.  mediodía,  leve- 
che,  noto. 

^uest.Sáui.  Sudeste.  Suesl 
quarl  al  est.  Náut.  Sola- 
no, euro.  Suest  quart  al 
sud.  Naut.  Sueste  cuarta 
al  sur  ,  jaloque  cuarto  al 
mediodía. (sues\.  Suestear. 

Suesiejar.   Inclinarse  al 

Sufert.  Sufrido.  Poch  su- 
ferl.  Loe.  Mal  sufrido. 

Suiiciencia.  Capacitat. 
Aptitud,  idoneidad. 

SuUaniar.  Sublimar,  so- 
carrar. Sollamar. 

Sur«»caei«'».  Ofegament  de 
la  respiració.  Sufocación, 
ahogo.  Enfado  ó  pesar 
mòlt  gran.  .Sufoco. 

Sui'oeàr.  Oprimir.  Apren- 
sar, atafagar,  iirensar. 

Snr«»ch  o  Solocn.J/iogiiio. 
V.  Sofocado. 

Sufragació.  Subvenció. 
Hi'triburíon,  salario. 

Sufragani.  V.  Sufragant. 

Sufragant.  Sufragáneo. 

Sufraja.  Sola  del  genoll. 
Cona.jarceíc.Sufrajadels 
animals.  Corvejón. 

Sufrible.  Sufridero. 

Sufriblenient.  V.  Sufri- 
damenl.        (rientementf. 

Sufridaiuent.  Adv.  /'«- 

Sufridor. Qui  sufreix.iu- 
I     fríente, sufridero. 
'  Sufrinient.  Sufrimiettio, 
I     padecimiento  ,     aguante, 
\     tolerancia,  conformidad. 

Sufrir.  Resistir.  Consen- 
tir,  resistir,  conllevar,  a- 
guantar,  llevar,  compor- 
tar. Patir  alguna   pena. 


SUM 

Penar,  padecer.  Soslenir. 
Sostener.  Tenir  que  sufrir 
lo  que  desagrada  ó  inco- 
moda. Tragar. 

Suggerible.  Sugerible.     I 

lSu^j£;erid4»t'.  Qui  sugge- 
reix. Sugeridor,  consueta.\ 

Susgeriiuetit.  Sugges- 
tió. Sugestión. 

Suggerir.  Sugerir,  soplar 

Sicggeí«tíó.  V.  Suggeri-I 
ment.  (Suicidio., 

SuiciiÜ.Obra  de  matarse,' 

Sui$«.  Cosa  de  Suissa.  .S'ui-i 
so,  helvecio,  helrético.  Qui 
beu  mòlt  vi.  Vinoso. 

Sulctniany.  V.  Solimany. 

dulcir  ó  Solcir.  Torrar! 
massa.  Achicharrar,  chi-\ 
charrar.  r.  Asui-arse. 

•iíuirat.  Quim.  Su//(iío.Sul-j 
fal  (le  alúmina.  Alumbre. \ 

Suítit.  Quini.  .S'«//¡rfo.         i 

Suliiireo.  V  Suifiirich. 

Sulfuret  tle  putaís^a. 
Qiiim.  Hígado  de  azufre, 
sulfuro  de  potasa,   (fúreo. 

Hulí'nrieh.  Sulfúrico,  sul- 

SiiIfuridicli.Paregut  ó  de 
naturalesa  del  sofre.  Sul- 

í*M8íá.  Sultán.       (fur ideo. 

.^lEiiiu.  Compendi.  Suma- 
rio. Import.  Monta,  im- 
porte. .Addició.  Adición. 
En  suma.  Adv.  En  resu- 
men, en  resolución. 

Siiiiiacal.  (!amp  ahont  se 
cria  sumach.  Zumacar. 

Suiuaclc.  Pla.  Zumaque, 
rus.  Sumach  de  Llombar-j 
dia.  Fustete. 

Sumaiuent.  Adv.  Moltis-| 

sim.  Muchísimo. 
Suuiauta.   Tunda,    soba, 
zurribanda,  felpa,  solfeo, 
manta.    Donar    una  su-| 
manta.  Ft.  Sotanear. 
Sumar.  Compendiar.  Re- 
copilar ,   compendiar.   V. 
Abreviar.     Compóndrer, 
reunir.  Componer. 
Suiíiarí.  Compendi.  Com- 
pendio, sinopsis,  sumario, 
recapitulación.  Abreviat. 
Resumido,  compendiado. 
Snniariament.        Adv. 
Compendiosamente. 

Snmlia.  Xasco,  burla. 
Z  umba,  fisga,  chvchufleta 

Üumliarse.  r.  Xasquejar.' 


SUP 


SUP        413 


Zumbar,  hacer   ;(/m6a, '  Superbsós.  V.  Superbo. 
fisgarse,  dar  baya.  SupevhiütiSímetU.  Alti- 

Sunier».  V.  Somera.  lümeníf.  V.Superbament 

Sumergir.  Ficar  alguna  Superbn.    Orgullos.    .So- 
cosa  dins  del  aygua.  Za-      berbio,  soberbioso,  altane- 


bullir.  Ficarà  algú  en  al- 
guna cosa.  Implicar.    {to.\ 
Súmemié.  Sumergimie7i- 
•"íuiaiicar.  V.  Suniiquejar. 
Suuiif(uejar.     Sollozar,: 
sollipar.  I  gir.' 


ro,  altivo,  insolente.  Ele- 
val,  excel•lent.  Magnifi- 
co, excelente,  mirifico. 
Expléndit.  Suntuoso,  es- 
pléndido. Dit  del  cabal!. 
Brioso,  arrogante. 


Suuiir.  Sumergir.  Sumer-'  SupeE-fí.  V.  Sobrefi. 

Sumirle.  For.  Atraer  á  H^uiíeríicsitl  Perfmtctorio. 
sí,  avocar,  abocar.  ¡  Superííeie.  Bany,  tinlu- 

Suiííís.  V.  Submís.  I      ra  de  alguna  cosa.  Baño, 

Sitmissió.  V.  Submissió. I      íí»íp.Agric. Terreno  poch 

$^utuiMÍ(aí  ó  Sumitat.  Ci-!  (onúo.  Sobrehaz ,  sobre  faz . 
ma  6  altura.. Vw?«írfaí/,  c¡-  Superücioiiari.  For.  Su- 
ma,  ápice,  remate.  I     perficiari.  Superficiario. 

Suiuiiío.  Siíflio ,  e/eiYií/o,j  Superílítiíat.  Demasía, 
máaimo.  supremo.  A  loj  excés.  Redundancia,  de- 
summo.  Adv.  A  lo  mas.    I     masía.  Luxo.  Lujo. 

Suniogtit.  Alsat  un  poch  Supèrflua».  V.  Supérful. 
de  son  siti.  Solevantado.  Supérful.  Supe'r/luo,  su- 
Dil  de  algun  edifici.  Sen-<     pervacúneo,  eacusado. 
tido.   Revoltós  ,    inquiet.  Supergevía. Superstició. 
Bullicioso,  bullidor,  bulle-      Superstición, 
bulle.  Lo  animal   mascle  Superior.       Gobernanf, 
en  vista  déla    femella.!     \nclat.  Jefe,  prelado.  Que 


Rijoso,  rijador. 
SuiKÓurer.  V,  Somóurer, 

Sunstraurer.  (cionj, 

SuHipcÉó.  Teolog.  Sun-\ 
Suittptuari.  Suntuario,  j 
•^uiuptuó-ü.        Suntuoso, 


esta  mes  alt  ó  en  lloch 
preeminent.  Alto,  supre- 
mo, terse  superior  á  fa- 
tigas, dolors,  perills,  etc. 
Fr.  Arrostrar  penas,  pe- 
ligros, sinsabores,  etc. 


grandioso,  regio,  magni-  Superúírat.  Superioralc^ 
fico,   ostentoso,    soberò/o.  Superíoritaí.     Preemi- 


V.  Pródich. 
Sunipíuo!>«auteut.  Adv.í 

.Suntuosamente.  j 

SuiHptu<».«iitat.  Sui7tuo-¡ 

sidad,  magnificencia.        i 
Suny  y  Sunver.  V.  Son. 
Sunyir.  V.  Renyar. 


nencia  Preeminencia, des- 
cuello. Majoria.  Mayori- 
dad, mayoría.  Cárrech  6 
dignitat  de  superior.  Pre- 
lacia, prelatura. 
Superlatiu  anient.  Adv. 
En  grado  superlativo,    en 


Suor.  Sudor.  Suor  de  las'     sumo  grado 
aixellas.  Sofea^Mwa.  iSuperiial.  Sobrenatural. 

Superabundabduent.  Supei-naliiient.  Sobre- 
Adv.  Superabundante-  naturalment.  Sobrenatu- 
mente  ,    sobreabundante-      raímente.  ¡doloso, 

mente,  excesivamente.        Superxer.      Superchero, 

Superabundar.  Rebo-  Superxería.  Fraude,  en- 
sar,  sobreabundar.  !     gavo,  superchería. 

Superbanient.  Adv.  Or-  Supí.  Se  diu  del  que  está 
gullosament.  Soberbia-'  boca  per  amunt.  Resupi- 
mente.  Mòlt  bè,  magnifí-'  no.  supino.  Se  diu  de  la 
cament.  Magníficamente,  ignorancia  crassa.  Craso, 
espléndidamente,  i     Gram.  Supino. 

Superbe.  V.  Superbo.        Suplecíó.  Suplement.  Su- 

Supèrbia.  Soberbia,  al-      plemento.  (apéndice, 

tañería,  altivez,  descuello.  Suplement.  Suplemento, 


414        SUP 


SUR 


Suplemental.   Que   su-l     Cakulai\  compular. 
plcmenla.  Sui)lemenlai-io.  §iuf|iiejnr.  Mullar  lo  pa 
■    "  ab  lo  such.  Sope/ear.  Des- 

pedir   most    ó    such  las 
fruytas,  etc.  Remostarse, 
remostecerse,  Los  rahims. 
Hacerse  lagarejo. 
Sur.  Sobresalt.    V.    Surt. 
Vent.  Sud. 
rogar,  Htirar.  Manienirse  sobre 
un  liquit.  Sobrenadar,  so- 
breaguar, flotar.  Obtenir 
prosperitat.   Medrar,    es- 
lar  en  auje. 
Surbir.V.  Sorbir. 
Surell  óSorell.  Peix. /ur?/ 
Suplir.    Posarse'    un    en  Surellera.  Nassa  de  pes- 

lloch  dealtre.  Reemplazar      car  surells.  .lurilera. 
Suplujarse.  Y.  Sotaplu-  Surer.  V.  Alsina  surera, 
jarse.  (/íisía/iíe.  Surgidor.    Qui    surgeix. 


Suplent.  Equivalent.  Su- 
plemento. Qui  ó  que  su- 
pleix. Suplente,  suplidor. 

Suplert.  Suplido. 

Súplica.  Ruego,  rolo,  orar 
cion.  V.  Deprecado. 

Suplícació.  V.  Súplica. 

Suplicar.   Pedir 
orar,  demandar. 

Suplici.  Suplicio.  Lo  Uoch 
ahont  se  executa  la  sen- 
tencia de  la  pena  capital. 
Cadalso,  patíbulo. 

Suplirtur.  V.  Suplent 


Supoli^.  Instan!,  moment 
Suportar.  V.  Soportar. 
Supo»«aclor.  Suponedor. 


Surcidor.  Lo  lloch  ahont 
donan  t'òns  las  naus.  Sur 

gidero,  fondeadero 


Suposar.  S«/)Oíier,  poner.  Surgidtira.  Obra  de  sur- 
Suposat.  Sóbrenles.  Su-      gir.  Zí/íTiV/in-a.  V.  Surgit. 
puesto.    Que    precedeix.  Surgir.  Adobar,  apedas- 


Premiso.    Fals,    aparent. 
Falso ,  apócrifo. 
Suposició.  Cosa  suposa- 
da. Presupuesto.   De  su- 
posició. Adv.  De  cuenta 


sar  la  roba.  Zurcir,  cor- 
cusir, l'nir  sutilment  una 
cosa  ab  altre.  Surcir. 
Náut.  Donar  fóns  la  nau. 
Anclar  ,  echar  el  ancla 


En  suposició  que.   Adv.  Surgit.  Zurcido,  zurcidu- 

Puesto  que,  dado  que.  Ser  ra.  Mal  surgit.  Costurón, 

de  suposició.  Fr..Suj)o?ie>'.  corcusido.       (Belladama. 

Supòsit.  .Supuesto,  premi-  Surinocl»  óSirinoch.  Pta. 

sa.  Fér  supòsit.  Fr.  Aten-  Suro.  La  escorxa  exterior 

der,  hacer  caso.  de  la  alsina  surera.  Cor- 

Suppeilítar.    Supeditar.  cho.  Home  eslúpit,  insen 


SUS 

Surrut.    Qui  fa  cara   de 
enfadat.  Ceñudo,  murrio. 
Qui  parla  poch.  Cazurro, 
taciturno  ,  triste ,  incon- 
versable. Mal  agradós.  Fí- 
nagre  ,  capotudo  ,   hosco, 
fosco,  saturnino.   Fcr  lo 
surrut.  Fr.  Ponerse  ceñu- 
do ,   enfoscarse. 
Surt.  Naut.  Anclat.  Surto. 
Susto  repenli.  Sobresalto, 
aldabada.  Donar  un  surt. 
Fr.  Sobresaltarse. 
Surtida.  Eixida.  Salida. 
Marxa.    Partida.     Nául. 
Surtida   deis  barcos  del 
port.  Leva. 
Surtidor.  Conducto  ocult 
en  los  jochs  de  ayguas,  ab 
algun  artifici,  pera   mu- 
llar.     Burlador.     Artifici 
pera  fér  brollar  ó  saltar 
la  aygua.  Saltadero. 
Surtiment.  Surtil.   Sur- 
timiento, surtido. 
Surtir.  Eixir.  Salir.  Po- 
sarse en  marxa.  Marchar, 
partir.  Saltar.  Sallar,  bro- 
tar.   Provehir.    Proreer. 
Ressaltar.  Resurtir,  resal- 
tar. V.  Eixir.  Surtir  al 
encontre.  Fr.  Alajcrr.  Sur- 
tir al  revés.  Fr.  Traspin- 
tarse. Surtir  á  Uum.  Fr. 
Salir  á  luz  ,  parir.  Surtir 
bé  ó  mal.  Fr.  Librar  bien 
ó  wa/.  Surtir  enfora.   Vo- 
lar. Fér  surtir  ó  marxar. 
Fr.  Sacar,  lanzar. 
Surtit.  Surtido,  ejrj^dien- 

le.  V.  Surtiment. 
Surtú.  Sobretodo,  gabán. 
Sus.  Veu  pera  fér  fugir  als 
gossos.  Za,  tuso.  De  sus. 
Adv.  De  sobre.  I)e  suso. 
En  sus.  Adv.  En  amuni. 
Arriba,  hacia  arriba.  En 
avant.  En  adelante. 


sible.   Leño,   tronco.   Qui 
trau  lo  suro  de  la  alsina. 
Descorchador.  Tráurer  lo 
suro  de  la  alsina.  Descor- 
char. Pl.  Suros  per  nadar. 
Nadadera. 
Surra.  Zurra,  tunda,  so- 
manta, azotes.  Donar  una 
surra.  Fr.  Repéndrer  for- 
tament. Dar  un  jabón.  Pl. 
Arrugas  de    la   cara  del  Susara.  V.  Suara, 
qui  está  enfadat.    Ceño.,  Suseeptihíe.  Susceptico. 
Fér  surras.  Fr.  Arrugar^^uacitació.  Suscilamien- 

iSuscribievte. 


Avasallar,  sujetar. 

Supplantar.  Subplantar. 
Suplantar.  (putar. 

Supputar.  Suputar.  Com- 

Supreiuanient.  Adv. 
Sense  recurs.  Absoluta- 
mente. V.  Sumament. 

Supremo.  Lo  que  está 
mes  alt.  Superno. 

Supressió.  Detenció. 
Obstrucción,  detención. 

Suprimir.  Llevar,  extin- 
gir. Abolir,  ecctinguir. 
An\ú-\aiT.  Anular,  [preso.       la  frente,  ponei- entrecejo. 

Suprimit.  Suprimido,  su-  Surrar.  Assotar.  Azotar.    Suseribent.  Qui  suscriu. 

Supurant.       Supuratiu,  Surrepticiament.  Adv.  Susdit.  Abans  dit.  5u'<(>(/i- 
que  supura.  .Si//)uraíiio.        Subrepticiament.SM'jrep-|       '  ■      ■•  > - 

Supuratiu  y  Supuralori.      ticiamente.  (rogar. 

Supuratorio  ,  supurante,  Surrogar. Subrogar,  .s'u^-      _ 
supurativo.  (culo.  Surrons  ó  Sarrons.  Pta.  i  Suspecte.  Suspitós.  Sos- 

Suputació.  Càlcul.  Cal-:     Anserina,  armuelles.  p}é\     pechoso,  suspecta. 

Suputar.  Arit.  y  Algeb. '    de  ánade,  zurrones.  '  Suspéndrer.      Detemr, 


cho  ,  sobredicho. 

jSusirantó.  Cert  teixit  de 

passamaneria. í>ii.síra>i/<)» 


TAB 

parar.  Suspender,  inter- 
rumpir, parar,  rezagar. 

Sii.<«pén<lrerse.  Marave- 
llarse.  Maravillarse,  pas- 
marse, (pen.  Suspendedor. 

!$uí«peiiedor.    Qui    sus- 

iSustpenf^.  V.  Suspès. 

lSu»«pen»«ió.  Parada  ,  in- 
terrupció. Parada,  parén- 
tesis, detención.  Suspen- 
sió de  armas.  Armistici. 
Armisticio.  Estar  en  sus- 
pensió. Fr.  Estar  suspenso 

^u«>pés.  Maravellat.  Sus- 
penso, suspendido,  absor- 
to. Loque  penja  de  altra 
cosa.  Péndulo,  pendiente. 
Quedar  suspès.  Fr.  Que- 
dar parat.  Quedar  suspen- 
so, maravillado,  atónito. 

^iispicasinent.  Suspito- 
iATaenl.  Sospechosamente. 

Suspició.  V.  Suspita. 

.^Uí^pir.  Gemech.  Suspiro, 
sollozo,  sollipo.  Desitj  eli- 
cás,  ansia.  Anhelo.Y.  Alé. 
Suspir  de  monja.  Certa 
pasta.  Pedo  de  monja. 

Su!«pira<Ior.  Qui  suspira 
móU  Ò  ab  suma  dificul- 
tat. Suspiroso. 

^u.<!ip3rals  ó  Suspiralls. 
Pl.  Entre  í'undidors  de 
metalls,  conductos  per 
eixir  lo  vent.  Braveras. 

^u»ipirar.  Desitjar  mòlt. 
Anhelar, ambicionar.  Fèr 
suspirs.  Ayear. 

Suspila.  Sospecha,  recelo, 
temor,  barrunto,  rislum- 


TAB 

bre ,  asomo,  recelamiento. 

Snspit»r.  Tenir  suspita. 
Sospechar,  recelar,  mali- 
ciar. Presumir,  dubtar. 
Presumir,  conjeturar,  bar- 
runtar,  creer,  r.  Recelar- 
se. Trasvinarse. 

jSuspitÓH.  Qui  dóna  mo- 
tiu de  suspita.  Sospecho- 
so. Qui  fàcilment  suspita. 
Suspicaz,  receloso. 

SuNpit<»!i«ainent.  Adv. 
Sospech  osam  ente. 

^utitiÚH.  Rosech  interior, 
recel,  fíeconcomio. 

^ii.<!i<eiiir.  V.  Sostenir. 

Ji>u!^teiitaci<>.  Manuten- 
ció. Manutención. 

Su.stentacle.i;«í/eJiíac«- 
lo,  sosten,  apoyo.  \.  Pres- 
tatge, Fonament.  Ite. 

í§iu.<^tentath>r.  Sustentan- 

Siisteiilaitient.  Susten- 
to, Sustento. 

Sustentant.  Susteiitador. 

!s)uj!itentar.  Mantenir. 
Mantener,  alimeiitar. 

j^uNtento.  Menjar  ,  ali- 
ment. Mantenimiento,  ali- 
mento. Obra  de  susten- 
tar. Sustentación,  alimen- 
tación. Dit  de  las  cosas 
espirituals.  Pábulo. 

I^ustituliir.  Substituhir, 
subrogar.  Subi-ogar.  For. 
Instituhir  segon  hereu. 
histituir. 

¡Susto.  Esglay,  espant.  So- 
bresalto. Donar  un  susto. 
Fr.  Dar  un  rebato,     (ció. 


TAB 


41o 


§íustracciú.  V.  Substrac- 

Sustráurer.  Restar,  sus- 
traer. V.  Sostráurer. 

Síutano.  Zutano,  citano. 

íiíutil.  Agut,  perspicás.  A- 
gudo  ,  perspicaz.  Prim, 
delicat,  fi.  Tenue,  ténuo, 
delgado.  Quim.  Volátil. 
Depurado,  volátil. 

Sutile««a.  Agudesa.  Saga- 
cidad, agudeza.  Delica- 
desa, tenuitat.  Delgade- 
sa,  delicadeza,  tenuidad. 
Perspicacia  del  ingeni. 
Travesura  ,  ingenio.  Al) 
sutilesa.  Adv.  Aguda- 
mente, (leza.  V.  Agudesa. 

futilitat.  Sutilesa.  Suti- 

Siitja.  Hollin,  tizna,  tizne. 
Brut  de  sutja.  Hollinien- 
to.  Enmascarar  ab  sutja. 
Fr.  Enjorquinar . 

j^utjar.  Esquadrinyar.  A- 
lisbar ,  acechar,  oler  ,  ol- 
fatear, rastrear,  oliscar, 
vèntrear ,   tentar  cerrojos. 

Sutje.  V.  Sutja,  (lliniento. 

Sutjó.s.  Pie  de  sutja.  Ho- 

^uiracli.  Traqueo.  V.  So- 
tragada.  Fèr  sulrachs.  V. 
Solraguejar. 

ISiitragaila.  V.  Sotrach. 

gíulriplo.  Sutriple.    {cios. 

Sutseiis.  Pl.   Bruts.  Sii- 

Sutúricii.  Que  té  una  6 
mes  suturas.  Sutúreo. 

Sutxe.  Bot.  F"lor  del  Perú. 
Suche.  V.  Sutja. 

Svndich.  Sindich.  Sindica 


T. 


T.  Anliguament  era  nume- 
ral, y  valia  160,  y  ab  una 
rállela  sobre  160000.  En 
las  inscripcions  y  memo- 
rias significa  Tilo. 

TTa.  Sincopa  de  Tua  ó  te- 
va.  Tú,  tuya.  Sincopa  de 
Te  ha.  Te' ha.  Ta,  ta.  In- 
terj.  Fora.  Fuera,  fuera, 
no,  no.  Exclamació  de 
intel•ligència.  Ta,  tate. 

Taba.  Tarifa.  Tarifa. 

Taba.  Insecte.  Tábano, 
moscardón,  tábano,  mos- 

Tábach.  \.  Taba,  (carda. 


Tabach.  Paneret  de  la 
feyna  de  las  donas.  Taba- 
que. V.  Tabaco. 

Tabaco.  Pta.  y  polvo.  Ni- 
cociana. Tabaco  carago- 
lat. Andullo.  Tabaco  de 
montanya.  Árnica.  Taba- 
co de  paret.  Pta.  Beleño. 
Tabaco  gros.  Groso,  grue- 
so. Botiga  ó  tenda  de  ta- 
baco. Tabaquería.  De  co- 
lor de  tabaco.  Atabacado. 
Pié  ó  brut  de  tabaco.  Ta- 
bacoso. Polsada  de  taba- 
co. Polvo.  Venedor  de  ta- 


baco. Tabaquero. 

Vahal.  Atabal,  caja,  tam- 
bor. Tabal  petit.  Tambo- 
rín, tamborcillo.  V.  Ta- 
bola.  Pell  del  tabal.  Par- 
che, {balear.  V.  Atabalar. 

Tabalejar.  Atabalear,  ta- 

Tabaler.  Qui  toca  lo  tam- 
bor. Tambor.  Tocador  de 
pandero.  Panderetero.  V. 
Timbaler. 

Tabalet.  Dim.  Atabale- 
jo,  atabalillo,  tamborele. 

Tabalot.  Aficionat  á  fèr 
bromas.  Bromista,  traite- 


416 


TAB 


ra.  V.  Tabola. 

Talíancli.ïaula  que  's  po- 
sa pera  vènilrer  comesti- 
l)les.  Tabanco.         (bacó. 

Tal>a(|iiejar.  Tomar  la- 

TaltaqufNta.  Qui  pren  ó 
ensuma  mòlt  tabaco.  Cor- 
rentón, tabacoso. 

TaSiarro.  V.  Taha.   (chin. 

TattaS^i.    Arbust.    Taba- 

Tablia.  Tal)a.  Taba. 

Tabelta.  V.  Tavella. 

TakeE-lioiiar.  Entre  no- 
taris.  Signar. 

Taberna.  Vinatería. 

Tabernaele.  En  ¿as  prin- 
cip.  acceps.  Tabernáculo. 
Especie  de  ba>  art  en  que 
's  porta  la  imatge  de  al- 
gun sant.  Andas.  Náut. 
Cubería  provisional.  Car- 
roza. Cobertor.  Doselete. 
guardapolvo.  La  peanya 
sobre  que  's  col-loca  algu- 
na figura.  Zócalo,  peana. 
El  portador  de  taberna- 
cle. Andero.  Las  barras 
del  tabernacle.  Anderos. 
V.  Estaferm. 

Taliernari.  Vulgar,  des- 
preciable. Chocarrero, 
ramplón,  grosero,  basto. 

Taberucp.  Qui  manté  ta- 
berna. Tabernero.  Qui 
freqüenta  las  tabernas. 
Tabernisla. 

TaltIa«Io.  Paviment  de 
teatro.  Tablas,  palco  escé- 
nico. Catafal  per  las  tes- 
tas de  toros.  Tendido. 
Conjunt  de  taulas  unidas. 
Entabhido,  entabladura, 
entablamiento.  Tablado 
de  dormir.   Tarima, 

Tablilla.  Dim.  Tableta, 
tablila-  Ser  de  tablilla. 
Fr.  Ser  de  cajón. 

Tabola.  Bulla.  Batahola, 
baraúnda,  tabaola,  trisca, 
gresca,  bulla,  zambra. 
Dit  del  home  alborotat  y 
de  poch  seny.  Tronera. 
Qui  fa  y  se  complau  ab 
la  broma.  Bromista.  Fèr 
tabola.  Fr.  Bromear. 

Tab4»il.  Zafio,  zoquete, 
modrego,  mamacallos. 

Tahorét.  V.  Tamburel. 

Tabulat.  Empostissat. 
Tarima.  V.  Bastida. 


TAF 

Taca.  Senyal  material (luc 
afea  alguria  cosa.  Manclia, 
taclia ,  borrón ,  tiznón, 
chafarrinada ,  chafarri- 
nón, pinta.  Tara  en  lo  li- 
natge  ó  familia,  deshonra. 
Mácula ,  mancilla,  bor- 
rón, padrón,  lunar.  Tel 
blandí  en  lo  ull.  Nube. 
V.  Clap.  Taca  de  la  es- 
meralda. Jardin.  Taca  de 
oli.  Lámpara.  Taca  en  la 
cara.  Chupa.  Taca  natu- 
ral. Defecto  natural.  A- 
narsen  la  taca.  Fr.  Salir 
la  mancha. 

Tacauy.  Tacaño,  mengua- 
do, cicatero, guardoso,  es- 
típtico, mezí/uino. 

TacaííyanieHt.Aáv.  Mez- 
quinamente, tacañamente. 

Tacauyejar.  Fèr  lo  la- 
cany.  Tacañear,  cicatear. 

Tacanyeria.  Ruindad, 
miseria,  sordidez,  mez- 
quindad. Olirar  ab  taca- 
nyeria.  Fr.  Tacañear. 

Tacas-.  Ver  tacas.  Man- 
char, ensuciar,  chafarri- 
nar, inquinar.  Profanar. 
Amancillar.  Contaminar. 
Contaminar.  V.  Clapar. 

Tacat.  Lo  efecte  de  tacar. 
Manchado,  poluto,  sucio. 
Se  diu  de  una  persona 
que  té  algun  vici  ó  falta. 
Tildado,  tachado,  pudri- 
do.  V.  Clapat. 

Tácit.  Tácito,  callado. 

Taco  (Cop  de;.  Tacada. 

Tacó.  Lo  taló  de  las  saba- 
'  tas,  etc.  Tacón.  Tip,  far- 
tanera.  Hartazgo,  lupa. 
Tacó  de  fusta.  Poleii, 
ponlevi,  quebradillo.  Dot 
nar  tacó.  V.  Pallissa. 

Tacto.  Tiento. 

Tadorii.  Especie  de  á- 
nech.  Tadorno. 

Tai'anari.  Fam.  Posade- 
ras, nalgatorio,  salvoho- 
nor, trascorral,  rabel. 

Tafanejar.  .Manejar,  re- 
volver, sargentear,  mon- 
tantear, tijeretear,  seño- 
rear. V.  Manifassejar. 

Tafaner.  .Mandón,  jirocu- 
rador  de  pobres,  entrome- 
tido. V.  Manifasser. 

Tafarra.    Rabasta.  Ata- 


TAL 

harre.  sotacola. 

Tafata.  V.  Tafetá. 

Tafetá.  Roba  fína  de  se- 
da. Tafetán.  Especie  de 
vela  de  seda.  Cinta.  Ta- 
fetá vial.  Gorbion.  Pl. 
Llassos  pera  adorno.  La- 
zo, lazada.  Encenalls  de 
fuster.  Cepilladuras,  ace- 
pilladuras, virutas,  dola- 

I     duras.  Haíela.Tafelanero. 

Tafetaner.  Fabricant  de 

Tafetán.^.  Pl.  V.  Tafetá. 

Tafilet.    Tafilete.   Traba- 

I     llar  de  tafilet.  Ta/i/eíear. 

iTaliEoter.  Tafilelero. 

I  Taló.  Especie  de  petxina 
purpurina.  Tafon. 

Talui-er.  V.  Tahul. 

Talurería.  Garito,  tahu- 
rerui.  {te. 

Tagarot.  Aucell.  Tagaro- 

Tagell.  Tabla,  tabloncillo 

Tittfiuat.  Sostre  de  fusta 
de  figura  de  pastera.  Ar- 
tesón, lagunar. 

Tali«»ner.  Tahonero,   (ro. 

Takul.  Tahúr, chamariltr- 

Tahuleria.  V.  Tafureria. 

Taimaría.  Bellaquería. 
taimonia,  mañuela. 

Taimat.  Bellaco,  taimado. 

Tajib.  Arbre.  Tajibo. 

Tal  (Ab).  Adv.  Ab  condi- 
ció. Con  condición.  Ab  tal 
que.  Adv.  Mentrcs  que. 
Mientras,  en  tanto.  A  (i  de. 
solament.  A  trueco,  á 
trueco  de.  No  hi  ha  un  tal. 
E.vpres.  Xo  es  asi,  es  fal- 
so. Tal  qual.  Adv.  Media- 
namente, pasaderamente. 

Tala.  V.  Danv. 

Talabart.  Bridecú.  Tala- 
barte, biricú,  tahalí.  Pta. 
V.  Gabet. 

Talabarter.  Talabartero. 

Talaiirar.  Trepar,  (pánt. 

Tala«lre.  Taladro.  \' .Ire- 

Tálain.La  especie  de  dos- 
ser  pera  |)orlar  sota  lo 
Santíssim  Sagrament, etc. 
Palio.  Llit  nupcial.  Tála- 
mo. Qualsevol  cosa  que 
cubreíx  á  manera  de  dos- 
ser,  toldo  ó  vela.  Tendal, 
toldo,  toldadura.  Matri- 
moni. Matrimonio. 

Talantech.  Especie  de 
llanxa.  Talamego. 


TAl.L 

Tálame*.  Naut.  Empos-I 
lissal  de  proa.  Tálamete.  \ 

Talapui.  Sacerdot  de  la| 
índia.  Talapuino. 

Taíassi.  Marí ,  correspo- 
nent á  la  mar.  Talasio. 

TalÁssieb.  Que  viu  en 
las  ribas  ó  vora  del  mar. 
Talasibio.    (Ulvamarina. 

Taiastsió.    Alf;a    marina. 

Talayar.  V.  Atalayar. 

Talayarse.  r.  Guardarse, 
íémerse.  Resguardarse, 
precaucionarse. 

Talen.  Mineral  blanch. 
Espejuelo.  (Sarró. 

Taieca.  Talega.  V.  Sach, 

TáEeiii.  V.  Talarn. 

Talent.  Capacitat.  Talen- 
to, capacidad,  habilidad, 
testa.  Moneda.  Talento. 
Apetit.  ^peíiío.V.  Desitj. 
A  mal  talent.  Loe.  En  or- 
ri. De  mala  manera.  De 
mòlt  talent.  Talentoso.De 
poch  lalent.  Corto,  de  po- 
cos alcances. 

Ta!eietá!>.  .\um.  Talen  ta- 
zo, gran  talento. 

Taleya.  V.  Dale,  Fal-lera, 
Costum,  Vici. 

Talí.  Bridecú.  Tahalí. 

Talió.  Tallan.  Castigar  ab 
la  pena  del  ídWò.'Talionar 

Tal!.  Lo  fil  de  arma  blan- 
ca. Corte,  hilo.  Incisió. 
Incisión,  tajo,  cisión,  cor- 
tadura ,  saja,  sajadura, 
cisura,  tajadura.  Lo  tros 
de  alguna  cosa  tallada. 
Tajada,  tasajo,  taja,  ta- 
razón. Lo  Uoch  ahont  se 
talla  la  roba.  Corte.  La 
disposició  del  eos  bumá. 
Talle.  Lo  ayre ,  gracia, 
primor,  etc.  Garbo.  Talla 
ó  tribut.  Talla.  La  mul- 
tilut  de  cosas  que  venen 
juntas  y  ab  promptitut. 
rit)-0!o/i. Entre  llibreters. 
Cunto.  La  crivella  que  's 
fa  en  alguna  part  del 
eos  per  causa  del  fret. 
Grieta.  Tall  de  carn  l're- 
gida ó  rostida.  Chuleta. 
Tall  de  fruy ta.  Cacho.  Tall 
de  la  ploma.  Hendedura. 
Tall  de  tabaco  de  fulla 
caragolada  ó  rotllada.  Bo- 
llo, pato.  Tall  petit  de  al- 

DIC.     CAT.     CAST. 


TALL 

guna  cosa  de  menjar.  Pre- 
sa, posta.  Tall  vu\t.  Es- 
cull. £cí!>o.  V.  Talla,  Ta- 
llada. A  tall.  Adv.  A  mo- 
do, en  forma.  A  -manera, 
á  guisa,  cc»\forme.  A  la 
menuda.  Por  menor.  Fér 
talls.  Fr.  Sajar. 
Talla.  La  estatura  del  ho- 
me. Estatura.  Reparti- 
ment. Censo.  Lo  bastó  per 
marcar  de  est  nom.  Tar- 
ja, taja.  Pera  aixamplar 
las  pessasde  roba.  Hijue- 
la. Porció  de  una  pessa 
de  roba  que  's  teixeix  de 
una  vegada.  Pierna.  La 
obra  de  podar  los  arbres 
y  plantas.  Corta,  tala,  ra- 
moneo. Llista  dels  ciuta- 
dans. Padrón.  V.  Tallada. 
Tallabai'der.Podall.  Po- 
dón, {sas,  escamoteador. 
Tal!alioí««<a!^.  Cortabol- 
Tailada.  Obra  de  tallar. 
Tala,  corte,  corta.  La 
part  que  's  talla  de  algu- 
na cosa  a  manera  de  lles- 
ca. Tajada,  taja,  rebana- 
da. Tallada  de  llimona, 
carabassa  y  al  I  ras  fruy- 
tas.  Cacho,  corte.  Tallada 
de  menjar  blanch.  Pella. 
Fér  talladas.  Fr.  Cortar, 
tajar,  rebanar.  V.  Llesca, 
Llenca.  (lla. 

Tallacleta.  Dim.  Tajadi- 
Tallador.  Qui  talla.  Cor- 
tador, tajador.  Lo  tros  de 
fusta  anomenat  aixis.  Ta- 
jo, picador,  tajadero,  ta- 
jón. Qui  falla  á  las  lleys. 
Trasgresor.      quebrador, 
infractor,     quebrantante. 
Tallador  de  pedra.  V.  Pi- 
capedrer, {tajadura. 
Talladura.      Cortadura, 
Tallaiuar.    Náut.    Taja- 
mar.               (Talladura. 
Tallainent.   V.  Tallada, 
Tallant.    Lo    que    talla. 
Cortante,  tajante.  Lo  col- 
tell decarnicer.  Cuchilla, 
corlador.  Lo  instrument 
pera    tallar    ferro    fret. 
Cortafrío.  Especie  de  mit- 
jalluna  de  ferro   acerat. 
Tajadera.  Lo  instrument 
pera  tallar  las  barras  de 
ferro.  Cortadera.  Lo  que 


TAL        417 

serveix  pera  tallar  y  tra- 
ballar  las  pedras.jEscorfa. 
V.  Mitjalluna. 

Tallantar.  Escodar. 

Taliautó.  Dim.  Aciche. 

Taliapeu»^.  Tall  ó  cutxi- 
llada  que  's  tira  á  las  ca- 
mas. Cortapies. 

TalIaplouia»i.  V.  Trem- 
paplomas. 

Tallar.  Dividir  ab  instru- 
ment de  tall,  separar  ó 
fer  talls.  Cortar,  tajar, 
partir.  Trinxar.  Tron- 
char, tranzar.  Escapsar 
las  ramas.  Ramonear. Ta- 
par  lo  pas.  Interceptar, 
cortar  el  paso.  Embaras- 
sar lo  curs  a  las  cosas. 
Atajar,  detener.  Inter- 
rómprer.  Interrumpir. 
Escursar, abreviar.  Abre- 
viar, resumir.  Retallar^ 
escapsar.  Recortar,  descci- 
bezar.  Náut.  Passar  de  ua 
costat  á  altre.  Cruzar, 
Igualarlos  cayrons.^^ra- 
millar,  descacilar.  Tallar 
un  membre.  A  mputar, 
mutilar.  Tallar  arbres. 
Talar.  Tallar  las  alas.  Fr. 
Cortar  el  cuelo.  Tallar  lo 
cap.  Descabezar.  Tallar  lo 

fia  á  bocins.  Migar.  Ta- 
lar lo  que  está  mes  alt. 
Segar.  Tallar  lo  tronch. 
Troncar,  truncar.  Tallar 
y  cusir.  Fr.  Tijeretear. 

Tallari.  Veta  de  pasta  de 
farina.  Tallarín,  tajarina. 

Tallarina.  Especie  de 
petxina  llargaruda.  Telli- 
na.  flion.  V.  Musclo. 

Tallar.«$e.  r.  Ferse  un  tall 
ó  ferida.  Cortarse.  Fam. 
Enganyarse.  Engañarse. 
Espifiarse.  Desacertar. 

Tallat.  Cortado,  inciso,  ta- 
jado. Ren  tallat.  Loe. 
Bien  trazado  ó  tallado. 

Taller.  V.  Obrador. 

Tallet.  Petit  tall.  Grieta. 
Tall  petit  de  peix,  carn, 
etc.  Tarazoncillo. 

Tallgirar.  Embotir  1» 
tall.  Embotar.  Osearse  lo 
tall.  Mellarse. 

Tallicó.  Dim.  Retal,  reta- 
zo. V.  Retall. 

Tai-lá^  tai-lera.  _ Exprés. 
2" 


418 


TAM 


TAN 


fam.  Tant  se  me  'n  dòna.'Tainbé.  Conj.  También. 
Lo  mismo  d}i.  |Tanil»one<.  Dim.  Tambo- 

Taliiient.  Adv.  De /aimo-l     ret.  Tamborete. 
do,  de  tal  suerte.  i  Tambor.  V.  Tabal. 

Taló.  Part  posterior  del'Taniborella.  Volta  lleu- 
peu.  Zancajo,  carcañal, \  gera  en  1'  ayre.  Volteta, 
calcañar,  :ancarron.VSiTV  volta,  voltereta.  Lacaygu- 
de  un  document  de  cré-  da  de  alt.  Tumbo,  tumba, 
dit.  Tuío».  V.  Tacó,  Met-  vuelco.  {Tamborilada. 
xa.  Anar  als  talons  de  al-lTunilioreliada.  Fam. 
gú.  Fr.  Seguirlo  de  prop.iTaiiiboreí.Tabalet.  Tam- 
Pisar  los  talones,  andar,  òorcíí/o.  >'áut.  Tauló  gros. 
royendo  los  zancajos.  A-  Tamborete.  V.  Taml)uret. 
pretarlos  talons.  ír.  Po-JTauili«»rí.  V.  Tamborino, 
sarse  á  córrer,  anar  de->Tauihorina<ia.  Cop  do- 
pressa.  Apretar  las  sole-¡  nat  al  caurer.  Costalada, 
tas,  echar  a  correr.  A  ta-  Cop  donat  ab  la  ma  a  la 
ió.  Adv.  A  peu.  A  pié,  an-\  esquena  ó  al  cap.  .)Iuno- 
dando.  Caminar  de  ta-  tada,ma)wta:o.\.  líe\('s. 
ions.  Fr.  Talonear.  Picar  Taniborinay re.  V.  Tam- 
de   talons.  Taconear.  boriner. 

Talonejar.  Picar  ó  cami-  Tanibiirinejar.  Tocar  lo 
nar  de  talons.    Taconear,}     lambón.       Tamborilear, 


talonear.  Pegar  ab  los  ta- 
lons á  la  cabalcadura.  Es- 
polear. Perseguir  al  qui 
fuig.  Seguir  al  alcance. 
Amenassar,  instar.  Pisar 
los  talones.  {nero. 

Taloner.   Taconero,  lalo- 
Talonera.    La    part  del 

calsat  que  cubre  '1  taló. 

Talósi.  V.  Talús.     [Talnn. 

Talp.  Animal  quadrúpedo.l 

Topo,  musgaño.Yorat  que 

fan   los   talps.    Topinera, 

topera.  [fernal. 

Talpa.  Arb.   Higuera  in- 

Talpera.  Topera,  topinera 

Talpíca.   Pta.   Tabaco   de 

montaña. 
'Walús.  Neci,  tonto.  Mag- 
merdon,  estúpido.  Arquit. 
Declive  ó  pendent.  Relej, 
releje,  escarpa.  Fèr  talúsj 
la  paret.  Relejar 


tumboritear.  Castigar,  do- 
nar cops  á  algú.  Menear, 
tocar  a  otro  el  bulto  ,  cas- 
car, (lero,  tamborilero. 
Taiiiboriuer.  Tambori- 
TauíixH-iuet.  Dim.  Tam- 
borilillo,  tamborinitlo, 
tamborino. 
Tamhorino.  Tamboril, 
Tocar  lo  tamborino.  V. 
Taraborinejar. 
TitiuEturet  y  Tambureti- 
Uo.  Cadira  sensrespallle- 
ra.  Taburete,  sitial.  Lo 
que  serveix  per  adorno 
deis  estrados.  Camonci- 
llo.  Lo  que  te  '1  sitial  de 
fusta.  Tajuela,  escañuelo, 
banqueta.  Loque  es  de  es- 
tora  ó  corda  d'  espart. 
Posadero.  {miz. 

Taiiii»>Nnr.  Pasar  por  la- 
Tauípueli.  Adv.  Tampoco 


Talvinada.    Especie    del  Tan.  Adv.  Tan/o.       (rida. 


farinetas.  A  talvina.  (Tan 

Tani.  Sonido  deis  tabals. 

Taniany.  Tamaño,  gran- 
dor, (risch. 

Taiiiarell.  Pta.  V.  Tama- 

Tamaricli.V.  Tamarisch. 

TamarÍNcli  y  Tamarit. 
Pta.  Taray,  tamarisco,  ta- 
mariz, taraje.  Lo  lloch 
en  que  abundan  los  lama- 
rits.   Taharal. 

Tamarit.  V.  Tamarisch. 

Tamariu.  V.  Tamarisch. 


Taiiaceto.  Pta.  V.  Tana 

Tanarifla.  Yerba  lombri 
güera,  tanaceto  vulgar. 

Tanat.  Combinació  del 
tani  ab  una  base.  Tanato. 
Especie  de  sarró.  Táñele. 
De  color  de  burell  baix. 
Buriel,  teñe,  tenada.  De 
color  de  Ueó.  Leonado. 

Tanca.  En  sas  princips. 
arceps.  Encierro,  encer- 
radura, encerramiento. 
Baldó.   Cerradura,  cola- 


TAN 

nilla.  Ac.  de  tancar.  C«r~ 
ramienlo.  C\os. Cerca,  cer- 
cado. La  de  vergas  ó  bas- 
tons enlreiexiis.  Varas- 
ceto,  seío.  La  molla  ab  que 
's  lancan  las  bo»sas,  co- 
llarets, etn.  Abrazadera, 
cerradero.  V.  Clos.  Tanca 
de  cop.  Pestillo  de  golpe. 
Tráurer  la  tanca.  Fr.  De- 
saira n  car. 

Tancacltir.  Qui  tanca.  En- 
cerrador.  La  cosa  ab  que 
se  'n  tanca  altra.  Cerra- 
dera, cerrador, cerradero, 

Tancadiira.  Cerradura. 
V.  Tancador.  (ra. 

Tancament.  V.  Tancadu- 

Tancar.  En  sas  princips. 
acceps.  Cerrar,  Posar  en 
lloch  segur.  Encerrar,  de- 
positar, recluir.  Enclóu- 
rer.  Incluir.  Conclóurer. 
Concluir,  terminar.  Ta- 
par. Tapar,  obstruir,  tabi- 
car, encovar.  Prohibir, 
impedir.  Vedar.  En  lo 
ioch  del  revessi ,  deixa: 
las  cartas  majors.  Enimi 
á  tino  en  baza.  Tancar  lo-- 
camps  ó  llochs.  Cercar, 
rallar,  valladear.  Tancar 

¡     lo  remat.  Amaj  idar. 

Tanfar.<<e.  r.  luirse  la 
I)ell  de  una  ferida  ó  llaga. 
Cicatrizarse.  Retirarse. 
Recogerse,  retirarse. 

Tancat.  Cerrado,  vedado, 
vallado,  valla.  V.  Tanca. 
Tancat  fet  de  fanch.  Duba 

Tanda.  Vez,  lurno.\.  Ton- 
gada. Donar  tanda.  Dar 
vez,  lugar.  Entraren  tan- 
da. Fr.  Comensar  a  par- 
lar ab  pressa  desprès  de 
altre.  Tomar  ¡a  taba.  No 
donar  tanda.  Fr.  A'o  de- 
jar meter  baza.  Per  tan- 
da, ó  a  tandas.  Alternar. 

Tansid(»ra.  Náut.  Corda 
grossa.   Tangidera. 

Tañí.  Substancia  astrin- 
gent.  Tonino. 

Tunorh.  V.  Tonto. 

Tanquia.  Pomada  pera 
fer  caurer  de  arrel  lo  ca- 
bell. Depilatorio. 

Tant.  Tan,  tanto.  A  lant 
per  cap.  Adv.  A  anequin, 
de  anequin.  Taol  de  bó. 


TAP 

Interj.  Ojalá.  Tant  ma- 
teix. Adv.  Per  últim.  íl- 
timamente,  por  último, 
conque.  Aixi  com  aixi. 
Conj.  De  lots  modos.  Asi 
como  asi.  Tant  solament. 
Adv.  Solament.  Solamen- 
te. Tant  sots.  Adv.  Con  tal 
que,  mientras  que.  Tant  à 
tant.  Expies.  Tanto  por 
tanto.  Tant  per  lant.  Adv. 
Tanto  por  tanto,  taz  ú  taz, 
á  la  par.  Tant  y  quant. 
Adv.  Lo  convenido.  De 
tant  en  lant.  Adv.  A  ve- 
gadas. De  vez  en  cuando. 
De  distancia  en  distan- 
cia. De  trecho  en  trecho, 
ú  trechos.  Dos  tants.  Loe. 
£/¿o6/e.  Entre  tant.  Adv. 
Mientras  que,  en  tanto  q  ue, 
ínterin.  Fins  á  lant.  Adv. 
Hasta  que.  Tant  se  val. 
Allá  se  vá.  Per  tant  ó  per 
lo  lant.  Adv.  Por  tomismo 

Tantaa-atitan.  Fam.  Lo 
cop  lleuger  que  's  dona  a 
algú.  Golpe.  Lo  so  repetit 
del  tabal.  Tapatan,  tapa- 
rapatan.  Lo  so  repetit  de 
la  trompeta.  Tantarara, 
tarara,  taratantara. 

Tanfetg;.  En  sas  princips. 
acceps.  Tanteo.  Pint.  Bor- 
rador. Bosquejo,  rasguño. 
Proba.  Prueba,  ensayo. 

Tautejatiur.  Tanteador. 

Tantejar.  Tantear,  ten- 
tar, plantear,  pulsar,  va- 
dear. V.  Tasiar. 

'Vaiitefj.  V.  Tanteig. 

Tantiuaí).  V.  Tentinas. 

Tauttt.  Fitxa.  Tarja.  Fam. 
Cop.  Tantarantán.  Pl. 
Tantos  pera  contar.  Con- 
tal de  cuentas. 

Tautotst.  Adv.  Quasi.  Por 
poco,  á  poco  mas.  Luego. 
Cuanto  antes.  Poch  ha. 
Hace  poco,  recientemente. 

Tany.  V.  Brot,  Rebrot. 

Tap.  Boci  de  suro  ó  fusta 
pera  tapar  las  ampollas, 
garrafas,  etc.  Tapón.  Pe- 
ra tapar  oberturas  grans. 
Tapa,  tapadero,  tapador. 
Especie  de  embús  que  's 
fa  en  los  tumors.  Clavo. 
V  impediment  que  se  sol 
posar  en  lo  coll  y  emba- 


TAP 


TAQ 


410 


rassa  r  engullir,  parlar,!    guix  y  cola.  Plastecer,  r. 
„.„    A-.j.  i.'„i„„         ._,       Taparse.  Taperujarse,  ta~ 
pirujarse.  Taparse  lo  cel.. 
Cerrarse,  e7icapotarse. 
Tápara.  Fruyt.  Alcapar- 
ra,   tapaca,    alcaparrón. 
Pta.  Alcaparro.  Terreno 
de  táparas.  Alcaparral. 
Taparera.  Pta.  Alcapar- 
ra, tapanera,  alcaparro. 
bolas.    Témpano.   De  lasJTaparot.  Alcaparrón,  aí- 
butxacas  de  casacas,  etc.      caparro.  V.  Embús.    {do. 
Golpe,  cartera.  Pera  lle-|Tapat.  Dit  del  cel.  Cerra- 
var  y  donar  aygua.  Tom- ¡Tápei-a.  V.  Tápara. 
puerta.    Mil.    La    racció  Tapet,    Tapete,    alquicer. 
que  's  dona   á   la  tropa.  |     V.  Cobretaula. 
¿7apa.  Válvula  en  las  ma-  Tapeta. Golpe, portezuela, 
quinas  hidráulicas.  .Sopa-      cartera,  pala.         (a-ilote. 
;w.  Tapa  de  guitarra.  ra-JTapesiiot.  Friivt.  Tope- 
óla de  guitarra.  Tapa  del  iTapí.  Especie    iie   calsat 


etc.  Nudo.  Èn  las  aixetas 
V.  Mascle.  Tap  de  barral 
ó  de  bassa.  Fr.  Home  mòlt 
petit  y  gros.  ¡lecoquin.  re- 
choncho, cachigordete. 
Tapa.  La  part  superior  de 
varias  cosas.  Tapadera, 
tapador,  tapadero.  Lapes- 
sa  que  tapa  las  arnas  ó 


cervell.  Anat.  Closca  del 
cap.  Tapa  de  los  sesos.  Po- 
sar tapas  a  las  botas,  ar- 
nas, etc.  Tempanar. 

Tapaliala.Nául.  Taco  pe- 
ra tapar.  Tapabalazo. 

Tapaboca.  Fusl.  Coiitra- 
pilastra.  Posar  un  tapa- 
boca. Fr.  Fèr  callar  á  al- 
gú. Poner  una  mordaza. 

Tapacet.  Náut.  Pessa  pe- 


que usan  las  donas.  Chu- 
pin.  Pla.  Zueco,  chapín. 
Cop  de  lapi.  Chaptnazo. 
Tapia.  Muro,  pared.  Tapia 
de    glebas.     Gallonada. 
Caixa  ó  motilo  pera  fèr 
tapias.  Tapial.  La  parel 
de  tapias.   Tapíeria.  Des- 
fer tapias.  Destapiar.  Fèr 
tapias.  Tapiar. 
TapiaOor.  V.  Tapiayre. 
ra  cubrir  ó  tapar,  raptí- |Tapiann'ní.    Tapia'dura. 
cete.  (tina.  iTupiar.  Tancat  ab  pareL 

Tuvacoll.  Pechera,  pala-\     de  tapia.  Cegar,  tabicar. 
Tapada.Ac. }  ef.de  tapar.  Tapia>rf.  Tapiador. 

Tapicero. 


Tapadura,  tapamiento 
Tapaaii.>«.  Tapadizo. 
Tapador.  Tap  ó  lapa,  lo 


Tapicer. 

Tapicería.  'Tapiz,   paña 
de  ras  ó  arras 


que  cubreix.    ru/xu/cra,  ¡Tapiñada.  (]op   de  tapi. 


tapa,  tapadero.  Qui  ama 
ga,  encubre  ú  oculta.  En- 
cubridor. V.  Arcabot.    ' 

Tapadora.  Tapadera.  V. 
Tapa,  Cuberlora.  Tapador 

TaptMiura.  Tapamiento. 

Tapalorats.  Mestre  l'an- 
guef.  Tapaagujeros.  Su- 
plefaltas. Suplefaltas. 

Tapanient.  Obra  de  abri- 
gar ó  encubrir.  Cubrir,  a- 
brigar.  Tancadura.  Cerra- 
dera. V.    Opilació. 

Tapar.  Clóurer,  tancar, 
cubrir.  Cubrir,  cerrar, 
abrigar.  Ocultar.  Encu- 
brir, cobijar,  recatar,  en- 
tupir. Tapar  ab  taps  de 
fusta.  A  tarujar.  Tapar  al- 
gun defecte.  Sobresanar, 
soldar.    Tapar  forats  ab 


Chapinazo.      {Chapinero.. 

Tapiuer.  Qui    fa  tapins. 

Tapinería.  Chapineria. 

Tapinet.  Especie  de  roba 
de  cotó  y  seda.  Tapíñete. 

Tapi<»ca.  Extracte  de  cer- 
ta ATTcl.  Sagú  blanco,  yu- 
ca de  casabe ,  manióte. 

Tapir.  Animal  quadrúpe- 
de. Tapiro.  Atapair.  Re- 
calcar. V.  Atapir. 

Tapircch.  Zoolog.  Tapireo 

Tapís.  Lo  de  cuyro.  Gua- 
damacil.  {tapizar. 

Tapí  í^sar.  Entapissar.¿'n- 

TapÍ!>i»«ot.  Llegum.  Tapi- 
zóte, yero,  alverjana  loca. 

Tapot'.  Tap  mal  fél,  ó  do- 
lent. Taperujo,  tapirujo. 

Ta«|uet.  Naul.  Taquete. 

Ta<iiieta.  Dim.  Manchica„ 


420 


TAR 


manchiUa,  borrón. 

Tar|UÍ.  V.  Tacany. 

Tara.  Falla  ò  defecte.  La- 
cra, defecto.  Borràs  que 
serveix  pera  la  conducció 
de  la  llana.  Márraga. 
Tráurer  taras  ó  rebaixar 
las  taras.  Fr.  Destarar. 

Taracejar.   Taracear. 

Xaracetx.  Ac.  ó  efect.  de 
taracejar.  Taraceo. 

Taragot.  V.  Tagarot. 

Taral-lara.  Nwinana. 

Xaranihana.  Majadero, 
modrego,  sacapelotas. 

Taraiubanada.  Gazafa- 
tón, gazapatón,  majade- 
ría. V.  Gatada. 

Taran«la.  Home  alaran- 
tat.  Sallabardales ,  torbe- 
llino, turumbón,  tronera, 
golondro,  atarantado. 

Tarando.  Animal  qua- 
drúpede. Rangífero. 

Tarannar.  3Iodo  de  pen- 
sar ú  obrar. 

Tarannara.  Tararira. 

Taraittisnie.  Med.  Ta- 
ran tismo. 

Taráiitola.  Especie  de 
aranya.  Tarántula.  Picat 
de  la  tarántula.  Fr.  Tocat 
de  algun  defecte  fisich  ó 
imoral.  Picado  del  alacra7} 

Taraiiyiita.  Tela  de  ara- 
nya. Telaraña.  Especie 
de  íilal  de  pescar.  Boli- 
che de  lisos,  araña.  Fèr 
taranyinas  losuUs.  V.  Fèr 
pampallugas.  Fr.  No  criar 
taranyinas.  Fr.  No  estar 
nunca  parado. 

Tararejar.  Tararear. 

Tararira.  Persona  de  po- 
ca formalitat.  Chisgara- 
ris.  V.  Baligabala^a. 
Tararot.   Renacuajo,   sa- 
cabuche. V.  Tararira. 

Tarasüca.  V.  Drach.    (na. 

Taraí<ísana.  V.  Adrassa- 

Tarat.  Panyo  ó  tela  llis- 
tat. Acaniiladn.  canilla- 
do. Defectuós.  Defectuoso, 
fachoso.  Nolal  de  algun 
defecte  ó  falta  moral.  Pi- 
cado de  tarántula. 

Tarda.  Tarde.  Tarde.  A  la 
larda  ó  á  la  llarga.  Adv. 
A  la  corta  ó  á  la  larga. 
Xardú.  Loque  tarda."  Tar- 


TAR 

dio,  tardo.  Pausat,  entre- 
tingut. Moroso,  lento.  Pe- 
resós. .Mandra,  ¡lerezoso. 
Qui  tarda,  's  detura  ó  de- 
té.  Tardón,  tardador.  Ar- 
bre ó  planta  que  fá  '1 
fruyt  per  la  tardor.  Oto- 
ñal, íarrfío.V. Torpe,  Tart. 
Tardador.  V.  Tarda. 

Tardaiiienf.  Adv.  Tarde. 

V.  Tardansa.  (nias. 

Tardanarias.  V.  Tarda- 

iTardaiier.  V.  Tarda. 

Tar<iiiuia««.  Tardíos.        ¡ 

¡Tardan.tia.  Lentitud,  re-\ 
tardo,  retardación,  moro- 
sidad, torpeza.  j 

Tardar.  Detenirse.  Tar-i 
darse.  Sens  lardar.  Adv. 
Luego.  Sin  demora,  sin 
dilación ,  sin  tardanza. 

Tard ejar.  Fèr  tart.  Hacer 
tarde.  Férse  tart.  Hacerse 
tarde,  adelantar  la  hora. 
Tardar.  Tardar.  ' 

Tardet.  Dim.  Tardecita, 
tardecilla.  Al  tardet.  Adv. 
Tardecillo. 

TardKs  piuláslis.  Exprés, 
fam.  Tarde  piache.  ] 

Tardor.  Otoño,  otoñada. 
Brotar  las  herbas  en  la, 
tardor.  Otoñar.  Cosa  de 
la  tardor.  Otoñal. 

Tarea.  Afany.  Cuidado, 
solicitud,  anhelo.  V.  Tas- 
ca. Obra  encerts  arts  ú 
oficis.  Amasijo. 

Targeta.  Arquit.  .\dorno 
á  manera  de  escut.  Tar- 
ja. Lo  paper  que  's  posa 
al  extrem  de  laspessas  de 
roba.  Marbete.  Tros  de 
cartró  xarolal  ab  lo  nom' 
de  algú.  Tarjeta.  Billet. 
Billete,  boletin. 

Targelada.  Cop  de  tar- 
geta. Tarjetazo.         {ton. 

Targetassa.  Aum.  Tarje- 

Tari.  Moneda.  V.  Vintidós 

Tarída.  Antigua  embar- 
cació. Garrida. 

TaríTa.  Tasa.  (Tasar. 

Tarilar. Senyalar  lo  preu. 

Tarima.  Tabernacle.  Pea- 
ña, peana.  Tarima  per 
postrarse.  Postrador. 

Tarimassa.  Aum.  Tari- 
mon.  (ligabalaga. 

Tarit-tarot.  Fam.  V.  Ba- 


TAR 

Taria.  Tarjeta. 
Tarjeta.  V.  Targeta. 
Tariuica.  Pta.  Botón  de 
plata.  (del  nort.  Gris. 
Taro.  Venl  fret  que  bufa 
Taronger.  Arb.  Naran- 
jo, naranjero.  Lloch  plan- 

'      tat  de  tarongers,  \aran- 

'     jal-  (ger. 

Tarongerar.  V.  Taron- 
Tarongina.  Pta.    Toron- 
jil de  limón,  azahar. 
Taronja.  Fruyt.  Xaranja. 

j  Taronja  de  pell  doble. 
Acimboga.  De  color  de 
taronja.  A'tiraíyarfo.  Mit- 
ja taronja.  Arquit.  Cúpu- 
la, pináculo,  dombo.  Que 
tira  á  color  de  taronja. 
Anaranjado.  Tirar  laron- 
jas  ó  aygua  de  taronja. 
Anaranjear.  Venedor  de 
taronjas.   Naranjero. 

Taronjada.  Cop  de  ta- 
ronja. Nara7ijazo.  Con- 
serva, ó  aygua  de  taron- 
ja. Narajijada. 

Tar«it.  Fam.  V.  Barret. 

Tarota.  Instrument  de 
vent.  Zampona,  pepilaña. 

Tarrabaüitada.  Cop  de 
aygua  que  cau  ab  mòlta 
forsa.  Turbión.  V.  Tarra- 
bastall.  Multitul  de  cosas 
que  venen  de  repent  y 
plegadas.  Ventregada, 
golpe.  Fatalitat  ó  xasco 
pesat.  Tártago. 

Tarrabatitail.  Fracazo, 
zaparrazo. 

Tárraeb  ó  Tárrech.  Pta. 
Catapucia  menor,  salvia 
de  prado,  hormino  silves- 
tre. V.  Llaxó. 

Tarragonès  y  Tarragoní. 
Tarraconense.  (Tai}. 

Tarrani.  Lo  so  del  tabal. 

Tarrat.  V.  Terrat. 

Tárrecli. Pta.  V.Tárrach. 

Tarregada.  V.  Tcrregada 

Tarro.  Pta.  Salvia  praten- 

TarrÓH.  Terroso.  (se. 

Tartii»!.  Anal.  Tarso. 

Tart.  Adv.  Tarde,  tardía- 
mente. Rudo.  Rudo,  ton- 
to.y.  Tarda.  A  tart.  Adv. 
Pocas  vegadas.  Puramen- 
te, raras  veces.  Al  tart  ó- 
cap  al  tart.  Adv.  Al  ferse 
de  nit.  Al  anochecer.  Fc". 


TAS 

tan.  Fr.  Passarse  '1  temps 
•  oportú.  Tarde  piache.  Cap 
al  tart.  Fr.  Al  caer  el  dia. 
De  tari  en  tari.  Adv.  De 
vez  en  cuando,  á  las  veces. 
Es  lart  y  vol  plóurer.  Loe. 
fam.  pera  donar  pressa. 
Para  luego  es  tarde. 

Xai'tá.  Especie  de  roba 
de  llana.  Tartán. 

Tartainuflejainent.  O- 
bradetarlamudejar.  Tar- 
tamudeo, balbucencia,  lar- 
tamudeamiento. 

Tai'tainuflejaut  (Tol). 
Adv.  Ab  mala  pronuncia- 
ció.   Estropajosamente. 

Tartaniudejar.  Tarta- 
jear, tartamudear,  farfu- 
llar, zurrear,  rozar. 

Tartaiuut.  Balbuciente, 
tartajoso,  tartamudo,  far- 
fullador, farfulla. 

Tartana.  Carruatge  de 
dos  rodas.  Calesa.  Espe- 
cie de  barco.  Caraba. 

Tartaner.  Calesero. 

Tartaiiya.  V.  Papaterra. 

Tartrá.  Materia  terrea  y 
salina  que  's  la  en  las  bo- 
tas. Tárlaro.  Porque- 
ria que  's  fa  en  algunas 
cosas.  Mugre.  Lo  que  ab 
1'  US  descubreixen  los  pa- 
nyos  y  sombreros.  Sain. 

Tartranya.V.  Papaterra. 

Tartrat.  Quim.  Combina- 
ció dellarlrich.  Tartrato. 

Tartrít.  Quim.   Tartrito. 

TartúUt.  Especie  de  fus- 
ta fósil.  Tartufito. 

Tarugo.  Especie  de  tas- 
có. Cejadero.  V.  Clavilla. 

Tarumba.  Atolondrat. 
Tolondro)!.  Fèr  tarumba. 
Fr.  Fèr  bulla.  Retozar, 
Fèr  tornar  á  algú  tarum- 
ba. Fr.  Abrumar  á  algú, 
molestar.  Volver  á  uno 
loco,  hacer  perder  el  tino. 

TaM.  Veu  femenina  del  plu- 
ral del  pron.  Ton.  Tus. 

TaNca.  Porció  de  traball 
senyalat  y  lo  mateix  tra- 
ball. Labor,  tarea.  Ona 
de  aygua.  OUt.  A  tasca. 
Adv.  A  preu  fet.  A  desta- 
jo. Donar  tasca,  Fr.  Se- 
nyalar feyna  que  's  deu 
■íér.  -4  tarear,  señalar  tarea 


TAS 

Tasco.  Tros  de  carn.  Ta- 
sajo. Fer  tascos.  4  íasajar 

Ta.scó.  Pessa  de  fusta  ó 
ferro  pera  dividir  o  ajus- 
tar. Cuña,  pezuña,  pezcu- 
ño.  Fér  pérdrer  lo  lascó 
ó  tascons.  Fr.  Pérdrer 
lo  seny.  Desatinar. 

Tascouar.  En  sas  princi- 
pis acceps.  Atarugar.  Fi- 
car tascons  en  la  fusta 
pera  clivillarla.  Acuitar. 

Tasc4»ni.  Fanch  fel  de 
certa  terra.  Talque. 

Tasquera.  Llocli  ocult. 
Guarida,  manida,  paraje, 
sitio.  Cami  escusat  ó  dres- 
sera.  Atajo.  Sili  perillos 
de  passar.  Atascadero. 
Saber  las  tasqueras.  Fr. 
Saber  los  medís  pera  con- 
seguir algun  fi.  Saber  to- 
dos los  rincones.  Tenir 
mòlt  conegut  un  lloch. 
Tener  medido  á  palmos. 

T»ssa.  Vas  pera  béurer. 
Taza.  Apreci  que  's  fa  de 
mobles,  etc.  Tasación. 
.\nliga  mesura  de  vidre. 
Ciato.  Tassa  de  broch. 
Pistero.  Tassa  de  juheu. 
Pta.  V.  Orella  de  monjo. 
Ab  tassa.  Adv.  Ab  miila. 
Por  ó  con  medida,  tasada- 
meníe. Posar  tassa.  Fr. Po- 
sar terme  ó  fi  a  alguna  co- 
sa. Poner  fin,  coto  ó  ter- 
mino. Sens  lassa.  Adv. 
Desmedidamente.  Segona 
ó  nova  tassa.  Hetasa,  re- 
tasación. 

Taí>sació.  Tassa.  Tasación 

Tascada.  Taza.  A  lassa- 
das.  Adv.  A  tassa  plena. 
A  taza  llena. 

Tassar  ó  Taxar.  Aforar, 
justipreciar.  Tornar  á  las- 
sar.  Retasar. 

Tassassa.  Aum.  Tazón. 

Tast.  L'  acció  de  gustar. 
Gustadura,  cata,  catadu- 
ra. Instrument  de  argen- 
ter. Ttts.Tast délas  vian- 
das. Prueba,  salva.  Del 
meló  y  allras  fruytas.  Ca- 
la. A  tast.  Adv.  A  prueba. 
Segonttast.  Recala. 

Ta.stador.  Catador,  pro- 
bador. Tastador  de  vins. 
Catavinos. 


TAU 


421 


Tastalascli.    Cert  jocb. 

Juego  de  alfileres. 
Tastaiuent.  V.  Tast. 

Tastana.  La  pellofa  del 

sagonet.  Tastarà,  lioja. 
Tastaolletas.  Fam.  Ca- 

taculdos,  inconstante. 

Tastarv  Catar,  probar, 
gustar,  salvar.  V.  Ence- 
tar. Tastar  meló,  cindria^ 
etc.  Calar.  Tastar  segona 
vegada.  Recatar,  (de  vins. 

Tastavins.    V.  Tastador 

Tat.  La  acció  de  aguaylar. 
Acecho,  acechona.  Fèr 
tais.  Fr.  Mirar  sens  ser 
vist.  Atisbar,  acechar. 

Tato  (Fèr  lo).  Fr.  Fèr  la 
aleta.  Hacer  la  rueda. 

Tatxa.Falta,  defecte. J/an- 
cha,  nota,  tacha,  nulidad. 
Especie  de  clau  que  té  la 
cabota  mòlt  grossa  y  ser- 
veix pera  tatxonar  cadi- 
ras,  sabatas,  etc.  Tachón. 
Clau  que  té  la  cabota 
grossa  daurada  ó  plateja- 
da. Bollón,  calamón.  La 
de  fusta  ó  canya.  Estaqui- 
lla. De  sabater.  Broca. 
Preu.  Tasa.  Tribut,  Talla. 
V.  Pagament,  Tast,  Tas- 
sa. Clavar  lalxas  de  fus- 
la.  Estaquillar.  Obra  fe- 
ta de  talxas.  Tachonería. 

Tat\ació.  V.  Tassa. 

Tatxado.  Dechado. 

Tatxador.  Llom  ó  llelre- 
ro  de  algun  llibre.  Ta- 
chón. Posador  de  preu. 
Tasador.  V.  Clávia. 

Tatxaiuent.  V.  Tassa. 

Tatxar.  En  sas  princip. 
acceps.  Tasar.  Posar  tal- 
xas, repéndrer.  Tachar. 
Esborrar  lo  escrit.  Can- 
celar. T.  lo  meló.  Calar. 

Tatxat.  Fixat  preu.  Esti- 
mado. Dit  de  algunas 
fruytas.  Calado. 

Tatxeta.  Dim.  Tachuela. 

Tatxonar.  Tasconar,  cla- 
var los  sabaters  tatxas.de 
fusta  ó  canya.  E-itagui- 
Itar.  V.  Atatxonar. ' 

Tau.  Creu  de  comenda- 
dor de  S.  Anton.  Too.  V. 
Talp.  Tau,  tau.  Exprés. 
Aixi,  aixi.  Asi,  así. 

Taujá»  Incult,  rústich.  Pa- 


Í22        TÀU 

leto,  bo:al,palurdo,  zopen- 
co, tocho,    sandio,  zafio. 

"raujia.  Traball  en  ferro  ó 
fusta.  Ataujía. 

Xaula.  En  sas  princip. 
acceps.  Tabla.  Moble  de 
fusta  destinat  á  varios 
lisos.  }fesa.  Post  pera  a- 
planar  la  terra.  Rastra, 
narria,  atabladera,  nier- 
ra.  Porca.  Amelga.  índi- 
ce de  las  materias  ó  punts 
que  conté  un  llibre.  índi- 
ce. La  de  las  parrocjiíias 
pera  senyalar  tas  missas. 
Cuadrante.  Entre  horte- 
lans,  capsada.  Tablar.  La 
banca  de  comerciant.  Me- 
sa de  cambios,  banco  de 
comercio.  La  de  depósit 
públich.  Tabla  nuvnila- 
n'íi.  La  de  botiga  de  neu. 
Xeueria.  Pera  jugar  á  las 
damas.  Tablero.  Pera  po- 
sar notas.  Entablación.  V. 
Tarifa,  Pastador,  Taulell, 
Tauló.  Taula  dejoch.  Ga- 
rito. Taula  de  maig.  Fam. 
La  en  que  escasseja  lo 
pa.  Mesa  gallega  ó  de  ga- 
llegos. Taula  de  torrat. 
Expr.  fam. Qui  assisteix  à 
totas  las  festas.  Andorre- 
ro. Taula  primera.  La 
primera  passada  de  vian- 
da. Primer  plato  ó  cubier- 
to. Taula  travessa  ó  tra- 
vessera. Mesa  Irariesa. 
Desparar  ó  plegar  la  tau- 
la. Fr.  Alzar,  levantar  la 
mesa.  Fèr  laulas  en  la 
Ierra.  Fr.  Tablear.  Parar 
taula.  Fr.  Poner  la  mesa. 

TauladK.  Concurs  de  as- 
sislens  en  una  taula.  Me- 
sa llena.  V.  Teulada,   lio. 

Xauluclet.  Dim.  Tabladi- 

Taulaploni.  V.  Plomada. 

Taulat.  Empostissat.  Ta- 
blado. V.  Taula. 

Taulejar.  V.  Taula.  Fèr 
taulas  en  la  terra. 

Tanlell.  Mostrador,  table- 
ro. V.  Obrador,  Taula. 

Tauler  Cobrador  de  drets. 
Tablajero,   alcabalero. 

Tauleta.  En  sas  princip. 
acceps.  Tableta.  Taula 
petita.  .}fesita,  mesilla. 
Tauleta  de  pasta  fina  ó 


TEC 

sucre.  Pastilla.  (ló. 

Tauló.  Tablón.  V.  Retau- 

Tauionet.  Dim.  Tablon- 
cillo, (gaño. 

Tau|».  Talp.    Topo,  mus- 

Taupa.  V.  Talpa. 

Taupera.  V.  Talpera. 

Taur:!.  Pertanyent  al  to- 
ro. Taurino.       (tográneo. 

Tautosrani.  PoéI.   Tau- 

Tava.  Lista  de  arrenda- 
ment ó  venda.  Taba. 

Taveila.  Las  dos  ó  mes 

fiarts  de  la  closca  de  ua 
ruyt.  Ventalla.  Vayna 
qué  conté  lo  grá  deis  lle- 
gums. Vaina,  folículo.  Es- 
clofolla  de  alguns  fruyts. 
Silicua,  cornejalejo.  Do- 
blech  en  la  roba.  Pliegue. 
Obrirse  las  tavellas  deis 
llegums.  Regañar.  Tráu- 
rer tavellas.  Fr.  Envainar 

Tavellar.  Formar  taveila 
'Is  llegums.  Envainar, 
echar  liollejo. 

Taverna.  V.  Taberna. 

Ta\a.  V.  Tassa. 

Tavar.  V.  Tassar. 

Tayar  y  Taylar.  V.  Tallar. 

Tayniadaiiient.  Adv.  Re- 
nacamente ,  astutamente. 

Tayniaria.  Bellaquería. 

Tay  mat.  Redomado,  tai- 
mado, picaro. 

Té.  Imperatiu  del  verb  Te- 
nir. Pren.  Toma.  Auxi- 
liar del  verb  Tenir.  Ha. 
Ha,  tiene.  Té  bórl.  Pla. 
Te  de  España. 

Tea.  Joch.  .}fojon.  V.  Teya. 

TeaniHie.  Pedra.   Teame. 

Teatro.  Coliseo,  corral. 
Criat  de  teatro,  .ilza- 
puertas.  (Entibiar. 

Tebi,  7'if)!0.  Posar  tebi.  F"r. 

Tebianient.  .\dv.  Tibia- 

Tel»ie.«*a.  Tibieza,  {mente. 

Teca.  Fam.  Comida,  man- 
jar, vianda. 

Tecla  (Acertar  la  .Fr.  To- 
car lo  puní  de  alguna  di- 
ficultat. Dar  en  la  tecla, 
en  el  quid.  Mudar  de  te- 
cla, ó  tocar  ó  móurer  las 
teclas.  Teclear.  ¿Quina 
tecla  toca?  Loe.  fam.  ¿En 
qué  se  ocupa?  Tocar  tolas 
las  léelas.  Fr.  fam.  Echar 
todos  los  rerjistros. 


TEL 

Teclejar.  Teclear. 

Tecol«»t.  Especie  de  mos- 
sol.  Tecolote. 

Tecli.  Hastío,  tedio. 

Te^uai.    Tribut    anlicli. 

Teisme.  Teísmo.   (Farda. 

Tei\.  .Arbr.  Tejo.  Such  del 
teix.  Tósigo. 

Teixidítr.  Qui  le  per  ofici 
teixir.  Tejedor.  Lo  de  co- 
ló. Fustanero.  Qui  entre- 
teix.  Entrelejedor.  Insec- 
te. Tejedera  ,  escribanillo, 
típula,  araña  de  agua. 

Teixi<i4tra.  La  que  tei- 
xeix. Tejedora .  En  1  re  per- 

.  ruquers,  los  agullers  de 
seda  pera  teixir  lo  cabell. 
Cairel.        'xir.  Tejedura. 

Teixiilura.  Obra  de  tei- 

Teixir.  En  sas  princip. 
acceps.  Tejer.  Enllassar. 
Entretejer,  enlazar.  Tei- 
xir ab  fil  de  or  ó  plata  > 
seda,  fíriscar.  Teixir  ata- 
pait.  Retejer.  Teixir  flors 
ó  rams.  Espolinar. 

Teixit.  Tejido,  tejedura. 
Teixit  de  llana,  flió  seda. 
Tela.  Teixit  de  seda  y  or. 
Rrocado.  Mal  teixit.  Ror- 

Teix«.  V.  Toixó.       (rudo. 

Tejemaneje.  Loe.  fam. 
Monopolio. 

Tel.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. Tela,  niemorana. 
Capa  ó  crosta  que  fan  los 
licors.  Capa,  lapa,  flor, 
nata.  Tara  que  obscureix 
los  vidres,  pedras,  etc. 
Palio.  Pelleta  subtil  que 
's  forma  en  los  alls,  ce- 
bas, etc.  Algara,  lirincia. 
binza.  Si  es  del  ou.  Fár- 
fara, algara.  Si  de  la  llen- 
gua. Frenillo.  Del  ull.  Tú- 
nica. De  magrana.  Teli- 
lla, membrana.  Tenir  lo 
tel  de  la  llengua  bén  tren- 
cal.  Fr.  fam.  Parlar  ab 
mòlta  expedició.  Tenerla 
lengua  surlta.  destraba- 
da. Ser  mòlt  parlador. 
Hablar  de  vicio,  no  tener 
pepita  en  la  lengua. 

Tela.  La  que  ciibreit  las. 
tripas  deis  animals.  Re- 
daño, omento, mesenterio, 
entresijo.  La  del  ventre 
de  las  personas.  Perila- 


TEM 

tieo,  torillo.  La  segona 
membrana  que  cubre  '1 
lelo.  Amnion.  Lo  clos  pe- 
ra feslas,  torneigs,  etc. 
Palestra.  Tela  de  aranya. 
V.  Taranyina.  Tela  de  co- 
tó per  forros.  Fustán.  Te- 
la de  fil.  Lienzo.  T.  de  ñ- 
lail.Saboyal,  tir,  red.  T.  de 
matalàs.  Terliz.  Tela  de 
or  ó  plata.  Brocado.  Tela 
dels  ossos.  Periostio.  Te- 
la fluixa.  Bocadillo,  pla- 
tilla. Tela  prima.  Bofeta. 
Botiga  ó  magatsem  de  te- 
las. Lencería.  Parar  telas. 
Fr.  Pera  cassar  aucells. 
Armar  redes,  enredar. 

Telaino».  Arquit.  Està- 
tua que  serveix  de  colum- 
na ó  pilar.  Atlante,    (na. 

Telarahya.  V.  Taranyi- 

Telayre.  Qui  ven  telas  ó 
robà  de  lli.  Lencero. 

Teltílop.  Animal  óidolcu- 
bert  de  mamellas  ó  mu- 
grons. Teléforo. 

Telegrafií.  Lo  de  foch 
pera  donar  avis  en  lo 
mar.  Almenara. 

Teler.  Lo  de  teixir.  Telar. 
Lo  de  brodar.  Bastidor. 
Llenca  de  drap  en  los  te- 
lers de  brodar. Propienda. 

Telería.  Lencería. 

Teleró.  Artill.  Teleron. 

Telescopi.  Telescopio. 

Telí.  Farm.  Cert  ungüent. 
Telino.  (tilio ,  tila. 

Teli  y  Tellera.  Pta.  Tilo, 

Tema.  Especie  de  boje- 
ria.  Mania.  Perfidia.  Obs- 
tinación, porfía.  Compo- 
sició que  s'  ha  fet  ó  escrit, 
üiscurso.  Tirria,  abor- 
riment.  Tirria,  hipo.  Epí- 
grafe de  alguna  obra. Pres- 
cripcion.  Tenir  de  tema. 
Fr.  .\borrir.  Tener  la  te- 
ma con  alguno. 

Teuiátíeh.  Porfiat.  Temo- 
so, tenaz,  porfiado.  Arre- 
glat segons  lo  tema  de  al- 
guna materia.  Temático.  I 

Temblant.  Tembleque,] 
tembladera.  [labatro.\ 

Téiiibul  arábich.  Pta.  Ma-  • 

Temedor.  Qui  tèm.  Ti-\ 
mido,  pacato ,  medroso. 

Teniensa.  Y.  Temor. 


TEM 

Temepetxí.  Peix  del  mar 

Atlántich.  Temepechin. 

Témer.  Tenir  temor.  Tem- 
blar. No  témer.  Arrostrar 

Temerari.  Atrevit.  Arro- 
jado, osado,  intrépido. 

Temerariameitt.  Adv. 
Inconsideradamente . 

Temeritat.  Osadía  ,  in- 
trepidez, avilantez. 

Temeros.  V.  Temorós. 

Temible.  Temedero. 

Temor.  Miedo,  cuidado. 

Temorejar.  Tener  miedo. 

Temorós.  Timit.  Medro- 
so, temoso,  cobarde.  Te- 
mible, espantos.  Temible, 
espantoso,  terrífico,  tre- 
mebundo, horrendo,  hór- 
rido, horrible.  Qui  tèm 
per  reverencia  ó  por.  Be- 
celoso ,  cauteloso. 

Temoro.sament.  Adv. 
Ab  temor.  Tímidamente , 
timorosamente. 

Tempanen.  V.  Envá. 

Temperaeió.  Mixtura. 
Mezcla.  {Templadamente. 

Teneperadament.  Adv. 

Temperament.  Tempe- 
ración, tempene,  temple. 
V.  Tremp.  Estar  de  bon 
ó  mal  temperament.  Fr 
Estar  de  buen  ú  mal  tem- 
ple, (sa.  Templanza 

Temperansa.  Templan- 

Temperant.  Atempera7i- 
te,  moderativo,  moderato- 
rio.       {derar,  atemperar 

Ten>perar.  Templar,  mo- 

Temperat.  Suavisat. 
Templado.  Temperat  en 
lo  menjar  y  béurer.  Par- 

■  co.  sobrio. '      (perament. 

Temperatura.  V.  Tem- 

Tempe.stat.  Tormenta, 
borrasca,  temporal,  nu- 
blado. Descarregar  la 
tempestat.  Fr.  Tempes- 
tear. Dir  tempestats.  Fr. 
Tronar,  tempestear,  echar 
las  temporalidades. 
Tempestejar.  Descargar 

la  tempestad,  tempestar. 
Tempestiu.  Oportú.   0- 

portuno ,  á  propósito. 
Tempestivament.  Adv. 
A  temps.  Oportnnamente. 
Tempestuós.  Tormento- 
so, proceloso ,  borrascoso. 


TEM 


423 


Templador.  Clau  pera 
trempar.  V.  Trempador. 

Templament.  Templan- 
sa.  Templanza.  V.  Tem- 
perament,      (paplomas. 

Templaplomas  V.Trem- 

Templar.  Moderar  lo  tra- 
ball.  .Moderar,  remitir.  \. 
Trempar,  Temperar,  r. 
Entibiarse.  Entibiarse. 

Templa.x.oii».  Regle  de  te- 
ler. Tempial,  temple,  tem- 
pe, bao,  tempia. 

Temple.  Templo ,  iglesia. 
V.  Temperament, Tremp. 

Templet.  Dim.  Templete. 

Temporal.  Lo  que  dura 
cert  temps.  Temporario, 
temporáneo.  Tempestat. 
Tempestad,  borra-íca.  En 
la  temporal.  Adv.  Tem- 
poralment. Temporalmen- 
te. Executar  lo  temporal. 
Fr.  Echar  las  temporali- 
dades, {poralizacion. 

VeniintníiWii-Am^ntTem- 

Temporáneo.  Tempora- 
rio. V.   Temporal,     (ral. 

Temporani.  V.  Tempo- 

Temporer.  Temporero. 

Temprá.  Tempranero. 

Tempradament.  Adv. 
Templadament ,  ab  tem- 
planza. Templadamente. 

Tempranament.  Adv. 
Anticipadament.  Antici- 
padamente,  (no,  robusto. 

Temprat.  Sá,  robust.  Sa- 

Temp.s.  En  sas  princip. 
acceps.  Tiempo.  Espay. 
Período.  Lloch*  ocasib. 
Lugar,  ocasión,  oportuni- 
dad. Terme.  Término. 
Temps  à  venir.  Porvenir. 
Ab  lo  temps.  Adv.  Des- 
près de  mòlt  temps.  A 
largo  andar,  .\bans  de 
temps.  Adv.  Intempestiva- 
mente, prematuramente. 
A  temps.  Adv.  En  sazón, 
tempes tivamen te, e7i  coyun- 
tura. Ab  temps  y  lloch. 
Adv.  Andando  el  tiempo. 
A  llarch  temps.  Adv.  Pas- 
sat mòlt  temps.  A  largo 
andar.  Alsarse,  aixecarse. 
acomodarse,  adobarse  ó 
posarse  bo  '1  temps.  Fr. 
Abrir,  componerse,  abo- 
nanzarse  el    tiempo.    Al 


424 


TEN 


mateix  temps.  Adv.  A  la 
par.  Anar  lo  temps  per 
millor.  Fr.  Millorarse. 
Mejorar  el  tiempo.  Apro- 
fitar lo  temps.  Fr.  Lsar 
bè  de  ell.  Gozar  del  tiem- 
po. Bon  temps.. S'e/e?iidad. 
Decurs  ó  espay  de  temps 
passat.  Tracto.  De  poch 
temps  ha.  Adv.  Reciente- 
mente, modernamente.  De 
temps  en  lemps.  Adv.  De 
cuando  en  cuando.  Donar 
temps.  Loe.  Dar  lugar. 
Donar  mal  temps.  Fr.  .4- 
tormentar,  aporrear,  in- 

Í'ernar,  acribillar,  amolar. 
ïmboíicarse  ó  desbara- 
tarse '1  temps.  Fr.  Des- 
componerse ,  destemplarse 
el  tiempo.  En  algun  temps 
ó  en  altre  lemps  ó  en 
lemps  passat.  Adv.  l'n 
tiempo,  otro  tiempo,  an- 
taño. Equivocació  de 
temps.  A7iacronismo.  Fo- 
ra de  temps.  Tardiameiv- 
te  ,  inoportunamente  ,  á 
destiempo  ,  inoportuno. 
Mal  temps.  Borrasca. 
Mitj  temps.  Tiempo  me- 
dio. Mudarse  '1  temps. 
Fr.  Fér  mudansa.  Revol- 
verse el  tiempo.  No  conèi- 
xer lo  mal  temps.  Fr.  fam. 
Estar  de  buen  año.  Passar 
lo  temps.  Fr.  Temporizar. 
Per  algun  lemps.  Adv. 
Temporalmente,  por  cier- 
to tiempo.  Per  llarch 
temps.-  Adv.  Duramente, 
por  mucho  tiempo.  Per  un 
quant  temps.  Adv.  Por 
un  poco  de  tiempo.  Poch 
temps,  fíalo.  Temps  des- 
ocupat. Vagar.  Tocar  á 
temps.  Fr.  Tocar  á  nu- 
blado. Tot  temps.  Adv. 
Sempre.  Siempre. 

Temptar. Tentar.  Tentar. 

Teiuut.  Temido. 

Ten.  Imperatiu  del  verb 
tenir.  V.  Té.  Formant  si- 
néresis, ó  al)  sinalefa,  lo 
mateix  que  Te  íif,  com: 
Ten,  ó  millor.  I'  en  daré.  I 
Te  daré  (de  ello  ó  de  ella). 

Tenacitat.  Contumacia, 
insistencia,  pertinacia. 

Tenalla.  Gerra.    Tinaja,^ 


TEN 

tina,  vasija,  hidria.  An- 
tich  insirumcnt  pera  mar- 
car. Hulla.  Fort.  Tenaza. 
V.  Estenallas.        {nazar. 

Tenallar.  Tenacear,  ate- 

Tení».»¡.  Terco,  reliado,  in- 
fracto, férreo,  porfiado. 

Tencar.  V.  Tancar. 

Tenda.  En  sas  principals 
acceps.  Tienda.  CuLerta 
de  drap  pera  resguart  en 
un  vehicul.  Entalamadu- 
ra. Botiga  de  revenedor. 
Abacería.  Taula  de  plan- 
ter. Almajara.  Tenda  de 
ayguardent.  Aguardente- 
ría. Tenda  de  campanya. 
Pabellón  ,  cañonera.  "V. 
Botiga.  Desparar  las  ten- 
das.  Fr.  Naut.  y  Mil.  Des- 
ferias.  Abatir  tiendas.  Pa- 
rar las  tendas.  Fr.  Náut. 
y  Mil.  Hacer  tiendas,  [jon. 

TenilaMNa.  Aum.   Tende- 

Tencler.  Tendero,  abacero, 
pulpero.  V.  Botiguer. 

Teníleret  robat.  Joch.  V. 
Tendrel.       (nió.  Tendón. 

Tendó.  Anat.  Nirvi  de  u- 

Tendranieut.  Adv.  Tier- 
namente, amorosamente. 

Tendre.  Bla ,  tou.  Tierno. 
Fresch,  nou,  recent.  Fres- 
co, reciente.  Débil.  Mue- 
lle, blando.  Qui  está  en  1' 
aprenentatge  ó  j)r¡ncipi 
de  alguna  professió.  Verde 

Tendrer.  Fresco,  reciente. 

Tendret.  Dim.  Tierneci- 
llo,  tiernecilo.  Peiil,jove- 
net.  Párvulo.  Tendret  ro- 
bat. Joch.  Tenderete. 

Tendró.  V.  Tendror.  (za. 

Tendrur.  Ternura,  terne- 

Tendriiui.  La  parí  del  a- 
nimal  mes  dura  que  la 
carn  y  mes  suau  que  1' 
os.  Cartílago,  ternilla.  Lo 
sóbreos.  Sobrehueso.  La 
parí  tendra  y  trencadissa 
de  las  plantas.  Cogollo, 
tierno,  cima.  Trencarse 
'Is  icndrums.  Fr.  Dester- 
nillarse. Compost  de  ten- 
drum.  Cartilaginoso. 

Tentirura.  Ternura,  ter- 
neza. Y.  Tendror. 

TenebraM.  Pl.  Tinieblas, 
confusión.  V.  Fásols. 

Teue5»rÚ!«.  Reí.  Obscur, 


TEN 

confús.  Oscuro,  confuso. 

Tenedor.  V.  Teñidor. 

Teuent.  Tenedor. 

Tenesmew.Med.  rcJiesmo. 

Teng^iit.  V.  Tingut. 

Teñidor.  En  sas  priiicip. 
acceps.  Tenedor.  Possehi- 
dor.  Teniente.  Lo  que 
manté  algun  pés.  Susten- 
tador, sustentáculo. 

Tiiuiment.  Sustentamien- 
to, sustentación. 

Tenir.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. Tener.  Possehir,  go- 
sar. Haber,  gozar.  Man- 
tenir, sostenir.  Conser- 
var, sostener.  Dcienir,  re- 
tenir. Retener,  parar,  de- 
tener. CA\>reT.  Caber,  con- 
tener. Ocupar.  Ocupar. 
Observar.  Tí/mp/ír. Tenir 
á  mal.  Llevar  a  tnal,  re- 
huir. Tenir  angustia.  Fr. 
Estar  en  brasas.  Tenir  as- 
cos. Asquear.  Tenir  atra- 
pat. Fr.  Tener  cogido.  Te- 
nir bona  barra.  Fr.  Tener 
buen  diente.  Tenir  l)é.  Fr. 
Tenir  fort.  .}fantenerse  fir- 
me. Tenir  bon  davallant. 
Fr.  fam.  Tener  buenas 
tragaderas. Tenir  bon  fet- 
je.  Fr.  Tener  buen  cuajo. 
Tenir  bon  picarol.  Fr.  Te- 
ner buen  pico.  Tenir  bra- 
hó.  Fr.  Tener  brazo.  Te- 
nir entre  mans.  Fr.  Traer 
entre  manos.  Tenir  estret. 
Fr.  Estrechar.  Tenir  fas- 
tich.  Fr.  Tediar.  Tenir 
l'orl.  Fr.  Soslenirse.  De- 
fenderse, mantenerse  fir- 
me. Tenir  gelosia.  Fr.  tV- 
lar.  Tenir  guanyat.  Fr. 
Devengar.  Tenir  gust.  Fr. 
Tenir  sabor.  .Saber.  Tenir 
la  ánima  enlra\essada. 
Fr.  Tener  uti  corazón  per- 
verso. Tenir  la  bona  ó  la 
mala.  Fr.  Estar  de  buen  n 
mal  talante.  Tenir  la  bri- 
da. Fr.  .Suietar.  poner  fre- 
no. Tenir  la  fclxa.  Datar. 
Tenir  la  preferencia.  Pre- 
ceder. Tenir  las  mans  fo- 
radadas.Fr.  Ser  derrocha- 
dor, ma7iiroto.  Tenir  lo 
venl  en  popa.  Fr.  Venir 
el  parto  derecho.  Tenir 
lletra  menuda.  Fr.  Saber 


I 


TEN 

mucho  latin.  Tenir  malas 
burlas  ó  espumas.  Fr.  Te- 
ner malas  pulgas.  Teñir 
massa.  Fr.  Rebosar.  Tenir 
nyonya.  Fr.  Tener  zorra. 
Tenir  pa.  V.  Pa.  Tenir 
part.  Fr.  Influir.  Tenir 
pega  als  ulls.  Fr.  Tener 
ielarañas  en  los  ojos.  Te- 
nir pensat.  Fr.  Tener  en 
la  mente.  Tenir  per  ben 
empleat.  Fr.  Dar  por  bien 
empleado.  Tenir  per  cert. 
Fr.  Consentir.  Tenir  pes- 
sigoUas.  Fr.  Ser  cosqui- 
lloso. Tenir  rahons.  Fr. 
Barallarse.  Escarapelar- 
se. Tenir  requesla.  Fr. 
Tener  mucha  salida,  des- 
pacharse mucho.  Tenir 
temps  ó  lloch.  Fr.  Vagar. 
>'o  tenir.  Carecer.  So  te- 
nir aturador.  Fr.  Correr 
desatentado  ,  sin  freno. 
No  teñirlas  tolas.  Fr.  íam. 
Estar  muy  temeroso.  Te- 
ñirla pensada.  Fr.  Llevar- 
la hecha.  Tingám  y  tin- 
gara. Exprés,  fam'  To- 
quem y  toquem.  Tener  y 
tengamos,  toma  y  daca. 

Teiiir.«íe.Sostenirse.  r.  Te- 
nerse. Reprimirse.  Conte- 
nerse. Teñirse  de  un  lil. 
Fr.  Estar  colgado  de  un 
hilo.  Teñirse  lenn  ó  fort. 
Fr.  Estar  una  cosa  fixa  y 
seguía.  MarUenerse  firme 
'j  fuerte.  Mantenirse  cons- 
tant en  algun  propòsit. 
Tener  tieso,  insistir.  Te- 
ñirse en  poch.  Y.  Esti- 
marse en  poch. 

Teii4»r.  Veu  entre  tenor  y 
baix.  Mus.  Bajete,  baríto- 
no. Ser  del  tenor  següent. 
Fr.  fam.  Home  poch  for- 
mal Ser  un  tararira. 

Tens.  Tenso. 

Teiisú».  Tirantez. 

Tenüííii.  Tirante,  tensivo. 

Tentácul.  Tentáculo. 

Tentador.  Lo  que  serv eix 
pera  tentar.  Tentativo. 

Tentar.  Excitar.  Inducir, 
incitar.  V.  Tanlejar. 

Tentatiu.  Y.  Tentador. 

Tentativa  Intento,  prueba 

Teiitina-s  ;Fèr,.  Hacer  pi- 
nicos ó  pinos. 


TER 

Tenti  potenti  (A).  Adv. 
.4  ó  hasta  tente  bonete. 

Tentó.  Tino,  tiento.  Ab 
tentó.  Adv.  Ab  tino.  Me- 
suradameyíte. 

Tènuement.  Adv.  Tenue- 
mente, parcamente,  gado. 

Ténuo.  Prim.  Tenue,  del- 

Tényer.  V.  Atanyer. 

Ten'vidor.  V.  Tintorer. 

TenyiUura.  Tintura.  Ti7i- 
tura.  (tinte,  tintura. 

Tenjíiuent.  Tint.  Color, 

Tenyir.  Tintar,  tinturar, 
colorar.  Tenyir  los  ca- 
bells. Azumar. 

Teayiif.  Obra  de  tenyir. 
Teñido,   tinto.  Tint.  Tin- 

Teodoíit.  Teodolito,  {tura 

Teólil.  Que  ama  á  Deu. 
Teófilo.  (logo. 

Teóleeh.  Teológich.  Teó- 

Teological  y  Teológich. 
Teológico,  [Teoría. 

Teórica.  Art  especulatiu. 

Teó.-^.  Y.  Teyós. 

Teraila.  Y.  Teler. 

Térlíol.  Turbio,  túrbido, 
turbulento,  fjorroso,  grueso 

Terb4»li.  Cop  ,  ramassat 
de  aygua.  Tui-bonada,  tur- 
bión, aguacero.  Lo  que  ve 
de  cop  ó  al  plegat.  Ven- 
tregada,        recidamente. 

Tercanient.  Adv.  Endu- 

Tercejanient.  Ter  da- 
ción, terceazon. 

Tercejar.  Terciar. 

Tercejiari  de  gramática. 
De  tercer  a•a\.  Mayorista. 

Tercer.  Nú'm.  ordinal. 
Tercero.  Sisador,  lladre. 
Tomador  del  tres,  alca- 
huete. Y.Arcabot. 

Tercera.  Tersa.  Tercia. 
Tercera  major.  Mus. Dito. 
Ditono.  Tercera  menor. 
Mus.  Semiditono. 

Tercerament.  Adv.  En 
tercer  lugar,  terrero. 

Tercer<»l.  Religiós  de  la 
tercera  orde.  Tercero. 

Tercet.  Poes.  Composició 
mcirica. Terceto,tercerilla 

Tercli.  Terco  ,  pertinaz, 
porfiado,  testarudo,  reha- 
cía, tenaz,  rebelde. 

Terc«».  Y.  Enterch,Terch. 
Terco  que  terco.  Exprés. 
Duro  que  duro  ,  dale  que 


TER 


42o 


dale,  tieso  que  tieso,  ibra. 

Terebint.   Pta.   Cornica- 

Tereniahint.  Farm.  Ma- 
teria vinosa.  Mana  liquido 

Tergeut.  Purgant.  Pur- 
gante, purgativo,     (fugio. 

Tergiver.sació.   Subter- 

Tergiver.-íar.  Obscurir 
la  veritat.  Fruncir. 

Term.  Termini.  Termi7iio, 
término.  Y.  Terme. 

Termar.  .icotar,  lindar. 

Termátich.  Calefaciente. 

Terme.  En  sas  principals 
acceps.  Término ,  plazo. 
Limit.  Límite  ,  lindero, 
linde,  con  fin,  linea, orilla. 
Objecte,  propòsit.  Objeto, 
fin.  Parada.  Parada.  Pa- 
raula. Palabra,  voz.  Ter- 
minació. Terminación. 
Terme  de  las  térras.  Pa- 
go. Donar  terme.  Fr.  Se- 
nyalar plasso.  Fijar  dia. 
En  bons  termes.  Adv.£ri 
buen  romance.  Estar  ais 
termes.  Fr.  Estar  en  el 
texto.  Medis  termes.  Ter- 
giversacions. .Ambages. 
Posar  termes.  Fr.  Limi- 
tar,  terminar.  (dor. 

Terineaador.  Deslinda- 

Ternienal.Terminal,  que 
po,sa  terme.  Terminal. 

Teruienanient.  Deslin- 
de, deslindamiento. 

Termenar.  Fitar,  posar 
termes.  Deslindar.  Aíron- 
tar  una  heretat  ab  altra. 
Lindar,  con  finar, 'onfron- 
tar,  comarcar.  (xo. 

Terinenás.  Y.Termenat- 

Termenatxo  y  Terme- 
not.  Terminajo,  terminote 

Terminant.  Peremptori. 
Perentorio,  urgente. 

Terminar. flema/ar,  finir 

Termini.  Terminación, 
plazo.  Y.  Terme. 

Termóiii.  -Amanl  del  ca- 
lor. Termo  filo. 

Terniitucopi. Termoscopo 

Tern.  Temo. 

Terna.  Propuesta. 

Ternal.  Garrucha,  árga- 
na, carruclia.  Ser  menes- 
ter uns  ternals.  Fr.  Ser 
menester  tenazas  ó  jxilan- 
cas.  (necimiento. 

Ternura.  Terneza,  enter- 


426        TER 

Terijueclat.  Pertinacia, 
obstinación  ,  endureci- 
miento, porfía. 

Terra.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Tierra.  Lapatriade 
cada  hu.  Patria, pah.ïie- 
Sió.  Región.  Paviment. 
Suelo.  Divinitat  dels  gen- 
tils. Vesta,  Cihelex,  Ceres. 
Terra  apietada.  Majadal. 
Terra  campa  ó  de  sem- 
bradura. Sembradío,  tier- 
ra  de  labor.  Terra  cuyta 
al  forn.  V.  Terrissa.  Tér- 
ra de  conreu.  Labrantía, 
tierra  de  labor,  arijo.  Ter- 
ra de  cultiu.  Labradío. 
Terra  de  descans.  Año- 
jal. Terra  de  esmolet.  A- 
moladuras.  Terra  de  gre- 
íols.  'Falque  .  tasconio. 
Terra  de  ollers.  Arcilla. 
Terra  de  perayre.  Tierra 
de  batan.  Terra  de  secar. 
Secano,  sequío,  sequedal, 
sequeral.  Terra  de  sem- 
bradura. Sembradío.  Ter- 
ra ferma.  Geog.  Conti- 
nente. Terra  follida  de 
tártaro.  Esp.  de  sal.  Ace- 
tato de  potasa.  Terra  fo- 
llida mineral.  Esp.  de 
sa\. Acetato  de  sosa.  Terra 
follida  mercurial.  Esp. 
de  sal.  Acetato  de  mercu- 
rio. Terra  galba.  Tierra] 
magnesiana.  Terra  groga,  j 
Ancorca.  Terra  grossa. 
Tierra  gruesa,  recia.  Ter- 
ra humida,  molla  ó  fres-j 
cal.  Humedal.  Terra  japó-' 
nica.  Cato.  Terra  llaura-! 
da.  Tierra  labrada.  Ter-! 
ra  nova  ó  noval.  Bohiga., 
.Artiga,  arrompido.  Terra 
prima  ó  fluixa.  Arijo.  ter-\ 
rezuela.  Terra  trencada 
Tierra  doblada  ó  quebra-. 
da.  Terra  viva.  Tierra  fir-] 
me.  Anar  á  ierra.  Fr.  Ve- 
nir al  suelo.  Anársen  a' 
terra.  Fr.  Ir  á  pique.  Be- 
sar á  terra.  Fr.  fam.  Cáu- 
rer  de  boca  á  terra.  Be-\ 
sar  el  sanio  suelo,  caer  de 
/iocíeo.?.(;alitat  de  alguna' 
terra.  Terrosidad.  Cáu- 
rer  á  terra.  Fr.  Caer  en  el 
ó  al  suelo.  Cobrar  terra. I 
Fr.  fam.  tonvaléixer.  Ir 


TER 


TER 


aleando,  alear.  Cosa  del  Saber  á  tierra.  Esíat áeS' 
la  terra.  Terrero.  De  la  |  coiorit.  Empalidecer, 
terra.  Del  país,  indígeno.  Terretnoio.  Moviment 
De  una  mateixa  terra  ó  ¡  violent  de  la  terra.  Tem- 
pais.  Conterráneo.  TéT pe- 1  blor  de  tierra.  Bulla,  con- 
tar ó  tirar  a  terra.  Derri-l  fusió  de  crits  y  soroll. 
bar,  aftaíir. Habitant  de  la  !  Tremolina,  algazara. 
terra.  Terrícola.  Llengua  TerreHal.  Cosa  de  la  ler- 
de  terra  licada  dins  del  |  ra.  Terreno,  terrestre,  ter- 
reo. En  sentit  espiritual. 
Mundano,  mundanal. 
Terreno.  Cosa  de  la  ter- 
ra. Terrestre,  terrenal.  L' 
espay  de  terra  que  ocupa 
ó  esta  destinat  pera  algun 
edifici.  .Área,  -iitio,  suelo. 
Terra,  país.  Región,  país. 
Terreno  calis.  Yíerra  ca- 
liza.  Terreno  trencat  y 
monianyós.  Tierra  dobla- 
da. Rej;onéixer  lo  terre- 
no. Fr.  Reconocer  el  campo 
Terreny.  De  la  terra  ,  uei 

pais.  Indígena,  del  país. 
Terreo.  Terrino.X.  Terrós 


mar.  Geogr.  Procurrenle. 
Péndrer  ierra.  Naut.  .4-1 
portar.  Tenir  á  terra.  Fr. 
Tenir  alguna  cosa  llesta. 
Tener  listo.  Superar,  ven- 
cer. Vencer.  Tirar  á  ier- 
ra. Fr.  Echar  por  tierra, 
arruinar,  batir.  Tirarse 
ierra  ais  ulls.  Fr.  Escupir 
al  cielo.  Volar  la  ierra. 
Fr.  Correr  mòlt  lleuger. 
Tiner  pies. 

Terraliaslaila.  Barraba- 
sada. V.  Tarrabastada. 

Terrabaí«tall.  V.  Tarra- 
bastall. 


Terral.    Vent   del  conti- !Terrer.  Lo  que  pertany  á 


la  ierra.  Terrero,  terreno. 
Tros  de  terra  esbalmada 
ó  escarpada.  Terrera.  Lo 
lloch  ahont  se  trau  la  ter- 
ra pera  fér  rajólas  ,  etc. 
Barrera.  Especie  de  leu- 
la  major,  .iguilon. 
Terreta.  Terra   pobre  ó 
magra.  Terrezuela. 
efecte     de     terraplenar".  ¡Terrible.   Lo  que  es   de 
Terraplenacion  ,  terraple-\     temer.   Formidable,    tre- 


nent.  Viento  de  tierra. 

Terraniot.  Terramoto  ó 
Terremoto.  Terremoto. 

TerrapSé.  Fábrica  de  Ier- 
ra apretada.  Terraplén, 
terrasa,  malecón,  arriate. 
Lo  montó  de  terra  ,  cres- 
tall.  Terramontero. 

Terraplf nada.  Acció 


namiento,  terraplenadura  \ 
Terra»«.<«al.    Abundancia! 

de  alguna  cosa.  Máquina,  i 

copia,  profusión. _  j 

Teriassávia.     Corregu-] 

da.  Incursión,  correría.  | 
Terrat.   Azotea,    terrado. \ 


mendo,  temible.  Atrós.  de 
aspecte  fer.  .Atroz,  cruel, 
truculento.  Aspre  de  geni. 
Irascible,  duro  de  genio. 
Mòlt  gran. £.r/remnrfo,  tre- 
mendo, extraordinario. 
Sensible.  Sensible,  fuerte. 


Terral  cubert.  V.  Golfa.  ¡Terri».  Que  es  de  terra  6 
Porxada.  ainent.!     substancia  terrosa.  Tern- 

Terratenent.  V.  Terra-!    7io.  Fèl  de  terra.  Terrizo. 

Terratge.  Terrazgo,  ter-  Terriswa.  Vidriado,  loza. 


Terri.»i»er.  Alfarero. 
Terriwseria.  Fábrica  de 


raje.  (terrajero. 

Terratger.  Terrazguero, 

Terratinent.  Posséhidor 
de  Ierras.  Terrateniente. 

Terratréníoi.  Tremoli- 
na.  concusión,  trápala, 
zalagarda.  V.  Terramot. 

Terregada.  Cisco,  picón. 

Terregós.  Terrizo. 

Terrejar.  Posar  ierra  de  Terró».  Mesclat  ab  terra 
perayre.    Terrear.    Tenir '     Terroso,  terrizo. 
una  cosa  gust  de  Ierra.  Tcrrosí»«fla.  Cop  de  ter- 


terrissa.  Alfarería,  alhr. 
Territori.  Districte.  /)ís- 
I  frito.  Terme  ó  espay.  Par- 
i  tido,  jurisdicción. 
Terrrtu.  Gleba.  Terrón. 
I    Pl.  La  hisenda  en  térras 

ó  camps.  Terrones. 


TES 

ros.  Terronazo. 

Terrossos.  Terregoso. 

Ters.  Pulit,  Uustrós,  bru- 
nyi(.  LUCIO,  terso,  üit  del 
eslil.  Limado,  puro.  La 
Jercera  part  de  un  tot. 
Tercio.  La  torcera  part 
de  una  carnicera.  Libreta, 
tercia.  La  renda  de  una 
prebenda.  Gruesa.  Ter- 
cer. Tercero.  V.  Terch. 

Tersanient.  Adv.  Terce- 
rament. Terceramente. 

Tersana.  Terciana,  febra 
intermitent.  Terciana. 

Tersanell.  Especie  de 
roba  de  seda.  Tercianela. 

Tersura.  Palidez,  {liante. 

Tertulia.  Tertulio,  teríu- 

Tes.  Tivant.  Tieso,  rígido. 
Pl.  femení,  lo  mateix  que 
Tas  ó  tevas.  Tus. 

Tesa.  Abundancia,  mòlt. 
¡lucho.  Tesis.  Tesis. 

Tescó.  V.  Tascó. 

Tesor.  V.  Tresor. 

Test.  Tros  ó  boci  de  can- 
ter, plat,  etc.  Tiesto,  ca- 
charro, cxichivache,  casco, 
tejuela.  La  tórrela  destina- 
da pera  contenir  planta 
Maceta,  pote.  V.  Text.  Pi- 
xar fora  del  test.  Fr.  fam 
Bailar  si7i  son,  salirse  de 
la  parva  ó  del  corro. 

Testa.  Extrem  de  alguna 
cosa.  Cabo.  Cap.  Cráneo. 
Part  anterior  de  qualse- 
vol cosa.  Testera.  Primer 
cèrcol  en  las  botas  del  vi. 
Rumo,  tiesta.  Testa  de 
ferro.  Fr.  Qui  presta  son 

■'   iiom  en  algun  contracte. 

'  Testa  férrea  ó  de  fierro. 
Testa  magra.  Fr.  La  de 
poca  solidesa  ó  substan- 
cia. Testa  vana  ó  vacía. 
Ser  una  gran  testa.  Fr. 
Ser  muy  hombre. 

Testament.  Testamento. 
Fèr  testament.  Fr.  Tes- 
tar. Sens  testament.  Adv. 
Abintestato. 

Testaiiientari.  Marmes- 
sor.  Albacea.  [dor. 

Testant.  Testador.  Testa- 

Testar. Fèr  testament.  Or- 
denar  el  testamento. 

Testarrudanient.  Adv. 
Pertinaz,  obstinadamente 


TEU 

Testarrut.raberiírfo,  íes- 
tarudo,  porfiado,   terco. 

Testera.  Testero.  V.  Testa 

Testieul.  Testículo,  geni- 
ía/.Testicul  deis  animals. 
Criadilla,  turma.  Ampu- 
tació dels  testiculs.  Orco- 
lomía.      'ca.  Testificante. 

TestiHcatlor.Qui  tesliti- 

Te.stilicar.  .4  testiguar, 
testimoniar,  atestar. 

Te.stinioni.  Testigo.  T. 
fals.  Testimoniero.  Dar 
testimoni.  Fr.  Declarar. 
Fèr  de  testimoni.  Fr.  De- 
clarar, deponer.  Refutar 
los  testimonis.  Fr.  Ta- 
char los  testigos. 

Testinioníable.  Que  's 
pot  testimoniar  ó  testifi- 
car. Testi  ficable. 

Testimonia«lt>r.  Qui  tes- 
timonia. Testifcador. 

Testimoniar.  Testificar. 

Testó.  Certa  moneda.  Tes- 

Testot.  Cacharro.       (ton. 

Testut.  Testudo. 

Tetartí.  Min.  Especie  de 
feldespat.  Tetartino. 

Tetragonisme.  Quadr. 
del  circuí.  Tetragonismo. 

Tetragrániato.  Paraula 
de  quatre  lletras.  Tetra- 
gramaton.       ítetrarcado. 

Tetrarcat.       Tetrarcato, 

Tetrasit-labo.  Quadrisil- 
¡abo.  Cuadrisílabo. 

Tétricb.  Cacoquimio,  me- 
lancólico, adusto. 

Teu,  Tua  y  Te>a.  Pron. 
possessiu.    Tuyo,  tuya. 

Teucrionata.  Pta.  ó  ar- 
bret  sempre  vert.  Teucrio. 

Teula.  Teja.  Teula  de  so- 
bre, de  cubrir  6  de  caba- 
llo. Cobija.  Caurer  las 
teulas.  Fr.  Ferse  de  nit. 
Aiwchecer.  Cop  de  teula. 
Tejazo.  Tros  ó  test  de  teu- 
la. Tejoleta. 

Teulada.  Cuberl  de  teu- 
las. Tejado.  Teulada  se- 
ca. Teja  vana.  Adob  ó  re- 
mendó de  teulada.  Tras- 
tejo. Adobar  las  teuladas. 
Trastejar,  relejar.  Desfer 
teuladas.  Fr.  Destejar. 
Fèr  teulada.  Fr.  Tejar. 

Teuladeta.  Dim.  Tejadi- 
llo. Lo  cubert  que  's  po- 


TIC 


427 


sa  sobre  'Is  portals  y  fi- 
ncstras.    Sobradillo,  ' 

Tí'ular.  V.  Teulada. 

Teuiaría.  V.  Teulena. 

Teuler.  Tejero. 

Teulería.  Fábrica  de  teu- 
las. Tejería,    tejar,  tejera. 

Teuleta.  Dim.   Tejuela. 

Teulís.  Boci  de  teula.  Te- 

Téx.  V.  Teix.  joletn. 

Texir  y  sos  derivats.  V. 
Teixir. 

Test.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Tea-to.  Autoritat  ó 
cita.  Lugar,  pasaje.  Ei- 
xirse  del  text.  Fr.  V.  Pi- 
xar fora  del  test. 

Textura.  La  disposició  y 
orde  dels  fils  en  los  tei- 
xits. Tejedura.  La  com- 
posició y  organif  ació  dcls- 
cossos.  'Conterrtura. 

Tey.  Arbust.  Torvisco.  V. 
Matapoll.     {Cuelmo,  tea. 

Teya.     Estella    rebinóse. 

Teyer.  Y.  Teyera. 

Tejera.  Graella  pera  po- 
sar las  teyas.  Tedero.  Te- 

Tevós.  Teoso.  (>a.  Tizón. 

Ti.'V.  Tino. 

Tia.  La  donsella  ó  soltera 
de  molla  edat.  Doncellue- 
ca, grandeva,  señora  ma- 
yor. Tia-Maria.  Faro.  Ra- 
mera, mujer  pública.Con- 
tarho  á  sa  tia.  Fr.  fam. 
,4  otro  perro  con  ese  hue- 
so. Quedarse  pera  tia. 
Fr.  fam.  Quedarse  para 
vestir  imágenes. 

Tiaila.  Bacant.  Bacante. 

Tibar  v  sos  derivats,  V. 
Tivar.  ^ 

Tiberi  ¡Fèrun  ómarinxa. 
Fr.  Hacer  una  gira,  me- 
rendona ó  tragantona. 

Tibi.  V. Tebi.  Som  quedo-^ 
nan  los  facultatius  al  os 
major  de  la  cama.  Can\~ 
Ha,  tibia. 

Tibianient.V.  Tebiament 

Tibiesa.  V.  Tebiesa. 

Tibur«>.Peix.  Lamia,  mar- 
rajo, tiburón. 

Tiliuro.sa  ó  Tuberosa. 
Pta.  Amiga  de  noche. 

Tic  tae.Véus  ficticias  pera 
escarnir  lo  só  del  mar- 
tell. Zas,  zis,  ris,  ras. 

Tieatafxas.  Fam.  Quis- 


428 


TLM 


({uillós,  ca\i\-\os. Repeloso 

Tieutu.  Templanza,  ten 
con  ten,  mesura. 

Tiesso.  Dur,  dret,  ferm. 
Firme,  duro,  recto,  puro, 
Terch,  constant.  Tenaz, 
constante.  Tivanl ,  mòlt 
grave  y  circunspecte. 
Cuellierguido  ,  patitieso. 
Que  se  ha  quedat  sens 
moviment  pel  mòlt  l'ret  ó 
per  mort.  Yerto.  Teñirse 
ó  mantenirse  tiesso.  Fr. 
No  cejar,  persistir,  insis- 
tir co7i  empeño. 

Tila.  Fam.  Ximple.  Bendi- 
to de  Dios.  Embustero. 
Trapalón.  V.  Tifarada. 

Vifara.  31arrin\a.  Meren- 
dona ,  comilitona,  man- 
jorrada, tragantona. 

Tiíaraila.  V.  Cagarada. 

Tifóydich.  Tifoideo. 

Tigre.  Orinal  gran.  Tilo. 

Tildar.  Posar  titilas.  .4- 
tildar.  Censurar.  Fiscali- 
zar, tachar.  (gruña. 

Tilde.  Poquissim.  V.  En- 

Tiie.  V.  Titila. 

Tilia.  Arb.  Tilo,  tila,  tilia. 

Tilia.  Náut.  Crujía. 

Tillet.  V.  Titllet. 

Tiiu.  IJlas.  Timbre. 

Tiiual.  Peix.  Tímalo. 

Tiniall.  Auceil.  Timalle. 

Timba.  Derrumbadero, 
precipicio,  despeñadero. 
Tirar  de  dalt  a  baix  de 
«na  timba.  Loe.  Derrum- 
bar, {tabal,  tímpano. 

Timbal.  Caja,  tambor,  a- 

Tinibala.  Timbal  gran. 
Timbal,  témpano. 

Timbala^.Pl.  Instrument 
TOÚsich  en  íorma  de  cal- 
dera. Timbales.  La  part 
posterior  del  lióme.  7um- 
toril.  {timbales. 

Timbalejar.     Tocar    los 

Timbaler.  Tambor.  Tam- 
bor, atabalero. 

Timiditat.  Timidez. 

Timó.  NttUt.  Timón,  clavo. 
Pla.  Tomillo.  V.  Farigo- 
la. Timó  negre.  Pla.  V. 
Salsa  de  pastor. 

Timouejar.  Gobernar  lo 
timó.  Timonear,    {monel. 

Timoner.    Timonero,    ti- 

Tiinunef.  V.  Farigola. 


TIN 

Timorat. Pacato,  timorato 

Timpá.  Arquil.  Figura  á 
modo  dequailral.  Timba- 
nillo,  timpanillo.  Entre 
estampera.  Tímpano. 

Timpanell.  V.  Envá. 

Tina.  Gerra,  caldera.  Ti- 
no, tinaco.  Entre  sabO' 
ners.  Trujal.  En  las  fa- 
bricas de  ajguardent 
Corbata.  Vas  pera  desen- 
greixar  las  llanas.  Cubeto, 
ca?(/e;Yí.  Guarnirlas  linas 
Fr.  Armar  la  tina.  Posar 
en  una  tina.  Entinar. 

Tinad4»r.  Qui  cuyda  de 
las  tinas.  Tinero. 

Tinamó.  Auceil.  Tinamon 

Tiudrer.  V.  Tenir. 

Tinell.  Menjador  de  se- 
nyors. Tinelo.  V.  Escu- 
dèller,  Maynell. 

Tinència.  V.  Tinensa. 

Tineni«a.  Cnrrech  i'i  ofic 
de  tinent.  Tenencia,  te- 
nientazgo. 

Tinent.  Grau  militar  ó  lo 
qui  es  substitut  de  altre 
Teniente.  Lo  que  confron- 
ta ab  altra  cosa.  Confi- 
nante, lindante,  lindero 
V.  Teñidor. 

Tinglado.  Tablado,  pa- 
lenque, andamio. 

Tinguda.  Extensió,  tira 
da.  Extensión.   La   obra 
de  tenir  junta.   Celebra 
cion.  V.  Cabuda. 

Tingut.  Lo  electe  de  pos- 
sehir.  Tetuda,  habido.Oh 
serval.  Observado.  Obli- 
gat. Obligada. 

Tino.  Judici,  prudencia 
Tienta,  ten  con  ten.  Don 
tino.  Fr.  Bon  pols  y  fa- 
cilitat pera  fer  be  algu- 
na cosa.  Acierto,  puho 
3Ioderació,  templansa. 
Moderación.  Abtino.Adv 
Fèr  una  cosa  ab  pru- 
dencia. Mes  uniidamen  te 
Eixir  de  tino.  Fr.  Exe- 
cutar ab  irregularitat. 
Salir  de  su  quicio ,  de 
seso.  Pérdrer  lo  tino.  Fr. 
Pérdrerloentenimcnt,  lo 
judici.  Desatinar,  desa- 
tentar. Tráurer  de  tino. 
Fr.  Enajenar. 

Tint.  L'  acció  de  lenvir. 


TIP 

Tintura,  teñidura.  Lo  co- 
lor abque's  tenyeix.  Tin- 
te. ArtiGci.  manya  pera 
encubrir  alguna  cosa.  Co- 
lorida. Donar  lint.  Fr. 
Tenjir.  ¿"7iíi?i/ur,  entinar. 

Tinta.  La  que  usan  los 
sabaters.  Tinta  sutoria. 

Tintar. Tenyir.  Teñir,  tin- 
turar. Dit  dels  rahim^. 
Pintar.  Donar  lint  a  la 
seda  ó  cotó  ab  lo  sucb 
del  arxiota.  Embijar. 

Tinter.  Tintero.      (mach. 

Tintilainu. Planta.  Y.Su- 

Tinf  ina.s.  V.  Tentinas. 

Tint«>rer.  Qui  tenyeix. 
Tintorero.  Qui  tenyeix  de 
pardo  ó  fosch.  Embaza- 
dor.  (V.  Tint. 

Tintura.  Tinta,  teñidura. 

Tinya.  Erupció  cutánea. 
Alopecia,  pelona,  pelade- 
ra. Arna.  Polilla.  Pla. 
Cuscuta.y.  Murrons.  Por- 
quería. V.  Bruticia.  Ser 
mes  viu  que  la  tinya.  Fr. 
Ser  algú  mòlt  astut.  Pe- 
larse de  fino,  ser  muy  re- 
domada. Tocar  la  linxa. 
Fr.  Pegar.  Menear,  locar 
el  bulto,  matar  ó  cascar 
las  lie}\dres.     {ra,  polilla. 

Tinyadura.    Apolilladu- 

Tinjarse.  V.  Amarse. 

Tinyat.  .\rnal.  A}iolillado 

Tinyeta.  Lladre  astut.  Ga- 
lafate, ganzúa,  garduño, 
cortabolsas.  Qui  es  viu  y 
astut  pera  fèr  son  negoci. 
Pájaro,  redamado. 

Tió.  Lo  boscall  comensal 
á cremar. Tijo».  Tronchó 
soca  de  arbre.  Tronco.  Lo 
que  's  posa  al  foch  en  la 
nil  de  Nadal,  .\ochebuetio. 
\.  Cahallet.  Cop  de  lio. 
Tizonazo.  V.  Tionada. 

Tionada.  Cop  donat  ab 
algun  lió.  Tizonazo,  tizo- 
nada, ¡cilla. 

Tionet.Dim.  de  lió.  Tizon- 

Tip.  Saiisfet  de  menjar. 
Saciado,  hurlo,  repleto, 
lleno.  Apat.  Hartazgo, co- 
tnilona.  Fart.  Tapa.  Esiar 
tip  y  relip  de  alguna  co- 
sa. Fr.  Eslar  cansal  ó  fas- 
liguejal  de  ella.  £.s/<ir/u«- 
tidiado,  aburrido,  ahilo. 


TIR 

Fèrse  un  lip   de  alp;una 
cosa  de  menjar.  Fr.  Men- 
jarne  mòh. Darseunapat} 
zada,  un  hartazgo. 
Tiple.  Lo   instrument  de 
só  agut.  Guitarrillo,  gu 
tarro.      'Molde,  ejemplar. 
Tfpo.    Motilo,    exemplar 
Tipógrafo.  linpre.<:or. 
Tir.  L'  acte  y  electe  de  ti- 
rar. Tiro.  En  la  maqu 
naria   1'  acte  de  llansar 
algun  cos  al  ayre  y  1'  efec- 
te ó   impuls  del"  mateix 
cos  tirat.  Proyección.  V. 
Llargària.  Tir    de  canó. 
.  Caïionazo.  Tir  de  fusell. 
Fusilazo.  Tir  ó  cop  de  pe- 
dra. Pedrada.  Tir  de  es- 
copeta.   Escopetazo.    Tir 
de  pistola.  Pistoletazo. 
Tira.  Tros  de  drap  llarcli 
y  estret.  Hijuela.  Llenca 
de  tela.  Jira.   Renglera. 
Hila.  V.  Filada.  Filera  de 
ceps  posats  en  orde.  Li- 
ño. Interj.  de  estranyesa. 
Cáspita,  zape.  Tira  peixet 
Interj.  de  agradable  sor- 
presa. Vaya,  hien,  zapta 
teta.  Posar  tiras  de  drap. 
Fr.  En  I  en  zar. 
Tirà.    Tirano,  tiránico. 
Tirabecb.  Pta.  Pésol  ca- 
putxí. Tirabeque,  guisan 
te  mollar.  (bech 

Tirabecbs.  Pta.  V.  Tira- 
Tirabuixú.  Instrument 
pera  tráurer  los  taps  de 
fas  botellas.  Sacacorchos, 
tirabuzón,  sacatapón.  Pe 
ra  descarregar  las  armss 
de  foch.  Sacatrapos,  sa- 
cábalas. Lo  bucle  que  na- 
tural ó  artificialment  fa 
lo  cabell.  Sortija,  bucle. 
Tirabuciuet.  V.  Trabu- 
quet.  {del  verdugo. 

Tiracordelas.  Ayudante 
Tirada.  L'  acció  de  tirar 
Echada,  echamiento.  L 
acció  de  tirar  ab  violen- 
cia. Tirón.  Lo  que  's  béu 
de  una  vegada.  Vez,  tra- 
go, tragantada.  Esfors 
violent.  Forcejo,  forcejón. 
Inclinació.  Querencia.  Ti- 
rada de  cabells.  Repelón. 
V.  Estirada.  Tirada  de  la 
l)rida.  Sobarbada,  sofre- 


TIR 

nada.  Tirada  deis  ganxos. 
Garabateo,  garabalada. 
Tiradeta.  Dim.  Sorbillo, 

traguilo. 
Tiradttr.  Qui  tira.  Tiran- 
te. Qui  tira  'Is  pits  de  las 
donas.   Mamador.  Entre 
comerciants,  qui  dona  Me- 
tras de  cambi.  Dador.  En- 
tre eslampers.  Prensista. 
Qiii  llansa  alguna  cosa. 
Echador.  Lo  qúi  es  certer 
en  los  tiros.  Certero. 
TíraEínea^i.  Inslr.  de  geo- 
metria. Tirador  delineas. 
Tiraüá.  Exprés,  de  desa- 
grado ó  repugnancia.  Qui- 
ta, fuera,  quita  allá. 
Tirallonga.  Serie  conti- 
nuada de  mollas  cosas. 
lietuhila,   sarta,    letanía, 
recua,  runfla.  T.   de  pa- 
raulas.  Filatería. 
Tiraiitent.  V.  Tirada. 
Tirauanient.  Adv.  Tirá- 
nicament.  r!ríiriiV'aï7!e?)íe. 
Tirai)(!a.<«.  Pl.    Corretjas 
del  jou.  Coyunda,  barzón. 
Gordas  ó  corretjas  agafa- 
das  á  las  guarnicions  deis 
tiros  deis  carrualjes.    Ti- 
rantes. V.  Aixanguer. 
Tiranía.  Gobern   despó- 
tich.  Tiranizacion.  Cruel- 
tat. Crueldad. 
Tiránicaiuent.  Adv.  Ab 

tiranía.  Tiranamente. 
Tiránicb.  Tirano. 
Tiranizar.  V.  Connar. 
Tiranitsar.Tiranisar.  Ti- 
ranizar,    {nía,  crueldad. 
Tirauna.  Tiranía.    Tira- 
Tirant.  Tenso.  V.  Tivant. 
Tiranta.  Pta.  Grasilla. 
Tirapen.    Corretja    pera 
assegurar  las  pessas  que 
usan  los  sabaters.   Tira- 
pié.  La  crossa  de  pastor.  | 
Gancho,  cayado,   cayada. 
Tirar.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Echar,  arrojar,  lan- 
zar. Disparar.  Disparar, 
tirotear,  impeler.  Aixecar. 
Leraníar.  Péndrer,  robar. 
Quitar.  Durar.  Durar,  a- 
largar.  Alribuhir  á  cert 
fi.  Atribuir.  Pegar.  Dar. 
En   certs    jocbs.    Jugar. 
Cobrar  alguna  cosa.  Lle- 
var. Tráurer.  Sacar.  Ti-' 


TIR 


429 


I    rara   la  mala  parí.  Fr. 

Echar  á  mal,  retorcer.  Ti- 
rar algii  tan  dret  com  pot. 
Fr.  Hostilisar.  Tirar  al 
codillo,  al  degüello.  Tirar 
ancoras.  Ancorar.  Tirar 
a  pico.  Fr.  Echar  á  fondo 
ó  a  perder.  Tirar  á  rodar. 
Fr.  Dar  al  traste.  Tirar  á 
Ierra.  Fr.  Derruir,  derri- 
bar. Tirar  bombas  ó  ha- 
las. Fr.  Fulminar.  Tirar 
cendra.  Encenizar.  Tirar 
contra  las  baterías.  Fr. 
Contrabatir.  Tirar  còssas. 
Fr.  Cóssciar. Acocear.  Re- 
pugnar, ñechinar,  repug- 
nar. Tirar  de  dalt  á  baix 
ó  de  una  timba.  Precipi- 
tar, derrumbar.  Tirar  en 
avant.  Fr.  Allargar.  Alar- 
gar. Tirar  iras  ó  pesias. 
Fr.  Echar  rayos  o  vena- 
blos. Tirarlo  arl  pera  pes- 
car. Fr.  Tender  las  redes. 
Tirar  llarch.  Fr.  A'o  que- 
darse corto.  V.  Propasfar- 
■?e.  Tirar  per  alt.  Fr.  Cal- 
cular tol  lo  mes  a  quepot 
arribar  lo  preu  de  una 
cosa.  Echar  por  largo.  Ti- 
rar per  amunt.  Fr.  Pon- 
derar. Echar  por  mayor, 
por  arrobas ,  por  quinta- 
/es.Tirar  sens  engallar. Fr. 
Parlar  descaradament, 
respóndrer  ab  alteració. 
Echar  por  las  de  Pavía. 
Parlar  sens  tó  ni  só.  Ti- 
rar sin  encarar.  Tirar  tro- 
na avall.  Fr.  fam.  Desca- 
labrar. A  lot  tirar.  Loe. 
A  mes  no  poder.  ^  lomas, 
á  lo  sumo.  Fácil  de  tirar. 
Arrojadizo.  Tirarsho  tot. 
Fr.  Llevárselo  iodo. 

Tirarse,  r.  Llansarse,  dei- 
xarse  cáurer.  Lanzarse, 
arrojarse.  Inclinarse.  In- 
clinarse. Tirarse  enrera. 
Loe.  Fèrse  arrera.  Hacer- 
se atrás,  retroceder. 

Tiras.  Instrument  que  ser- 
veix pera  amontonar  lo 
blat.  Rastrillo. 

Tirat.  Parescut.  Parecido. 
Tirat  de  lletra.  Caso,  for- 
ma de  letra.  De  un  tirat. 
Adv.  De  un  tiró.  Degolpe^ 

Tiratge.  Impr.  Tirado. 


430 


TIT 


Tiravellas.  Pla.  Sangui-\ 
nariu  mayor. 

Tireta.  Corretja  de  pell! 
pera  cordar.  Agújela,  ti-\ 
rilla.  Lliga  ó  vela  pera 
lligar  las  miljas  ó  calsons. 
Jarretera,  jaretera. 

Tireter.  Agujetero. 

Tireteria.  Ofici  y  botiga 
de  tireler.  Agujetería. 

Tiribell.  V.  Tribulet. 

Tiriíí.  Tremolor  de  fret. 
Tiritona.  Lo  petament  de 
dents  per  causa  del  fret. 
Crujido,  rechino.  Fèr  liri- 
tins.  Fr.  Tiritar,  dente- 
llar, dar  diente  con  diente 

Tiro.  V.  Tir.  Fer  tiro.  Fr. 
Fórmala  obra,  perjudi- 
car. Hacer  mal  tercio. 

Tiró.  Vegada.   Tirón,  vez. 

Tiraliro.  Fam.  Tiroriro, 
tararira,  bullebulle. 

Tiroteig.  La  repetició  de 
tirs  de  fusell.  Tiroteo. 

Tirotejar.  Tirotear. 

Tirrénicli.  Natural  ó  pro- 
pi de  Toscana.  Tirreno. 

Tirria.  Fam.  Ojeriza,  hi- 
po, enemiga,  mohína. 

Tirs.  Mángala  enramada 
cuberta  de  Tullas.  Tirso. 

Tíí«ic'a.  Malaltia  del  pul- 
mó ó  freixura.  Tisis. 

Tiíiicli.  Etico,  tísico. 

Tisiólecli.  Med.  Tisiólogo 

Ti.<«it.  Min.  Marbre  jaspiat 
de  color  vert.  Tisiio. 

Ximtrík.  V.  Estisora. 

Tisorada.  V.  Estisorada. 

TÍKoretai^  de  sarment. 
Fils  de  sarment.  Tijeretas 

Tie««iio.  Certa  roba.  Tisú. 

Titeri.<üta.  Qui  porta  'Is  ti- 
teros.  Titiritero,  titerero. 

Titero.  Figúrela  de  pasta 
ó  altra  materia  que 
mou  ab  artifici.  Muñeco, 
monillo,  títere.  Qui  diver- 
teix á  altres  ab  extrava- 
gancias. Hazmereir,  títe- 
re. Homenet,  extravagant 
ó  de  figura  ridicula.  Aeria' 
cuajo,  personilla,  arran- 
capinos, cliuchumeco. 

Titiiuálich.  Paregut  á  la 
herba  Hetera.  Titimaleo 

Titiritar.  Fèr  tirltins. 
Dentellar.         (V.  Titilar. 

Titila.  TíMe.  Posar  titilas. 


TO 

TïiWvkr.  Atildar,  tildar. 
TitlIatíKa.  Aum.  Tildón. 
Titllet.  Nota  de  paper  en 
lo  cap  delaspessas.  Mar- 
bete. V.  Titila. 
Títol.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Titulo.  Causa,  rahó. 
Causo,  motivo,  pretérito. 
Nombrament.  Xombra- 
miento.  La  primera  plana 
de  un  llibre.  Frontis,  por- 
tada. Titol  sol.  Titol  sens 
utilitat.  Mero  titulo.  A  ó 
ab  litol.  Adv.  A  fuer,  con 
pretejcto.  Adquirir  algun 
tilol.  Fr.  Titular.  Sens  tí- 
tol. Anepígrafo.  Pl.  Qua- 
litats ó  prendas  de  un 
subjecte.  Reverendas.  Ti- 
tols  de  noblesa  ó  llinatge. 
Documents  que  lo  pro- 
ban.  Pruebas  de  nobleza, 
ejecutoria. 

Titular.  Titular.  Titular. 

Titubar.  Y.  Tilubejar. 

Titubejaineut.  Vacila- 
miento,  titubeo,  vacilación 

Titiibejant.Qui  titubeja. 
Titubeante.  Embaràs  ó 
dificultat  en  parlar.  Bal- 
bucencia, tartamudez, 
tartamudeo.  Adv.  Ab  in- 
constancia ó  irresolució. 
Vacilando,  dudando, 

Títubejar.  Yacil-!ar. 
Bambolear,  titubear.  Dub- 
tar. Vacilar,  titubear,  ¡luc- 
tuar.  Anar  llibre,  fluc- 
tuant alguna  cosa.  Va- 
guear, vagar.  Parlar  ab 
embaràs.  Tartajear,  bal- 
bucir, tartamudear,  ro- 
zarse. Vagarcjar,  turbar- 
se. Tartalear. 

Titlli.  V.  Tilol.   (Titulillo. 

Titulet    ó    Titolct.   Dim. 

Ti  vaiuent.V. Estirament. 

Tivaat.  Lo  qiie  tiva.  Ten- 

•  so,  tirante.  Dil  de  la  per- 
sona que  va  mólt  estira- 
da. Estirado.  (sion. 

Tívant«».    Tirantez,    ten- 

Tivar.  Estirar  alguna  co- 
sa pera  que  queae  tivan- 
ta.  Tirar.  Anar  dret  afec- 
tant gravedat.  Estar  ó  po- 
nerse tirante  ó  ufano. 

T<».  En  sas  principals  ac- 
cepcions. Tono.  Entona- 
ment.  Entonamiento,  en- 


TOC 

fonación,  punto.  La  ma- 
teixa canso  que  's  canta. 
Tonada.  Motiu,  ocasió. 
Ton.  Modo,  ayre.  Bango. 
To  de  veu.  .Metal  de  voz. 
Ab  lo  magistral.  Adv.  Con 
magisterio.  Donar  lo  ló. 
Fr.  Entonar.  Entonar. 
Fèr  baixar  lo  tó  ó  de  tó  a 
algú.  Ft. Desentonar.  Sens 
tó  ni  só.  Adv.  Descabella- 
damente, locamente,  va- 
namente  ,  de  bolin  de  bo- 

Tóba.  V.  Tova.  ilan. 

Tolias.  Pta.  Espina  blanca 

Tolieía  de  la  manxa  de 
fornal.  Alcribir,. 

Tobir.  .\rbust.  Tobiro.     ■ 

Toe.  V.  Toch. 

Toca.  Tocado.  Toca  de 
monja.  Griñón.  Desfer  la 
toca.  Fr.  Destocar.  Fabri- 
cant de  tocas.  Taquero. 

Tocable.    Tangiljle ,  pal- 

Tocatla.  Tocata.       pable. 

Tocado.  Tocador. 

T<»cador.  Qui  toca  ó  pal- 
pa. Palpador.  manosea.- 
dor.  Qui  toca  ó  sona  al- 
gun instrument  de  músi- 
ca. Tañedor.  Lo  punter 
ab  que  los  minvons  se- 
nyalan  las  lletras.  Punte- 
ro. Maneta  per  tocar  lo 
tabal.  Palillo,  baqueta. 

Tocadura.  Nafra  de  la 
cabalcadura.  Mttadura. 

Tocaiuent.  La  obra  de 
tocar  ó  palpar.  Palpa- 
miento, palpadura,  toca- 
miento. T.  repetit.  Mano- 
seo, sobadura.  Y.  Toch. 
T.  de  campanas.  Campa- 
neo, repique,  toque,  tañi- 
do. T.  de  campanas  a 
morts.  Doble,  clamoreo, 
po-<a,  f/umoc.S' .Tocadura 

Tocant.  Adv.  En  orde  en 
quant.  Por  lo  concernien- 
te, en  cuanto,   en  orden  á. 

Tocar.  Toquejar  ab  la.s 
mans.  manejar.  Mano- 
sear, palpar.  Sonar  algua 
instrument.  Tañer, sonar. 
Si  es  de  cordas  ó  teclas. 
Pulsar.  Arribar  a  alguna 
cosa.  Llegar,  .\proximar- 
sc.  Rayar.  Entropessar 
lleugerament  una  cosa  ab 
altra.  Rozar,  peinar.  Fe— 


TOC 

rir.  Dar.  Inspirar  ó  per- 
suadir. Inspijar.  Parlant 
del  sol.  Dañar.  Incitar  a 
las  cabalcaduras  pera  que 
apressuren  lo  pas..-irreu)-, 
aguijar.  Refermar  lo  pas- 
saport del  viatjants,  fíe- 
frmdar.  Péndrer  lo  que 
110  es  lícit.  Tomar.  Casti- 
gar. Cascar.  Pertánjer. 
Pertenecer,  caber,  campe- 
ter,  corresponder.  Impor- 
lar,  ser  de  interés  y  pro- 
fit. Importar.  Dit  del  re- 
llotge, de  lo  tir  de  arma 
de  toch,  pedra,  elc.  Dar. 
Tocar  ab  lo  dit.  Fr.  ^di- 
rinar  con  el  dedo.  Tocar 
al  blanch.  Fr.  Dar  en  el 
blanco,  en  el  hito.  Tocar 
al  Irol.  Fr.  Tomar  las  de 
Villadiego,  tomar  el  ole. 
Tocar  al  viu.  Fr.  Herir. 
Tocará  mata  degolla.  Fr. 
Tocar  á  degüello.  Tocar  a 
morts. Fr.  Doblar  las  cam- 
panas, clamorear.  Tocar 
de  boras.  Fr.  V.  Tocar 
al  trot.  Tocar  diners.  Fr. 
Cobrar  dinero.  Tocar  lo 
trot.  Fr.  Tomar  el  trote. 
Tocar  per  alt.  Fr.  Lamer.  1 
Tocar  totas  las  teclas.  Fr.  j 
Echar  lodos  los  registros. 
So  tocar  en  lloch.  Fr.| 
Parlar  sens  tó  ni  só.  Sa-\ 
lirse  del  corro  ó  de  la  par-' 
va,  bailar  sin  son.  Tocar- 
bi  de  mitj  a  mitj.  Fr.  Dar, 
en  el  hito,  en  el  blanco  ó 
en  el  chiste.  Toquem  y  to- 
quem. Fr.  fam.  Tener  y 
tengamos  ,  toma  el  pan  y 
deja  el  real,  toma  y  daca. 

Tocaría.  Multitut  de  to- 
cas. Taquería. 

Toc-aró.  V.  Torcarasó. 

Tocarse,  r.  Fregarse.  Ro- 
zarse, tropezarse.  Férmal 
los  aparells  á  la  esquena 
del  animal.  Asentarse  el 
apirejo.  Dit  del  vi,  agafar 
punta  de  agre.  Volverse, 
apuntarse,  repuntarse. 

T<»caNon.  Qui  dorm  mòlt 
ó  fàcilment.  Dormilón, 
soñoliento,  soñoletito. 

Tocat.  Cauto,  advertit. 
Mirado,  remirado.  Posse- 
hil  de  algun  vici  ó  virtut. 


TOL 

Tocado,  sigilado.  Comen- 
sal á  pudrirse  ó  malmé- 
trerse  algun  fruyt  per  es- 
tar macat.  Encentado.  A- 
nar  tocat  y  posat.  Fr.  An- 
dar con  reserva,  caminar 
con  pies  de  plomo. 

Tocata.  .Mus.  Concert. 
Concierto,  tonada. 

Tocatardà.  Fleuma.  Pos- 
ma, sorna ,  pachorra,  pa- 
chorrudo. {ño,homónimo.\ 

Tocay.  Tocayo,  colomhro-, 

T4tcli.  lín  sas  princip.  ac-^ 
ceps.  foque,  tocamiento. \ 
Lo  acte  de  sonar  las  cam- 
panas. Tan irfo,  ío^ue.  Au- 
xili ó  inspiració  divina.' 
Tocamiento.  Repàs  que  's 
dona  á  tina  obra  p'ïra  per-] 
feccionarla.  Mano,  reto-, 
que.  Lo  plcii  ó  cop  de 
campana  petita.  Campa-\ 
niUazo.  La  aspresa,  sua-j 
vitat,  duresa  ó  blanura 
deis  cossos.  Tacto.  V.  A-! 
vis,  Advertencia,  Insinua-j 
ció.  Tocli  á  xaorii.  Clamo-' 
reo,  clamor,  doble,  posa.s 
Toch  de  obscur.  Pint.  A-\ 
preton.  A  toch  de  oraciól 
o  del  Ave  .Alaria.  Adv.  Al\ 
anochecer.  Donar  un  toch. 
Fr.  Insinuar  alguna  cosa.  I 
Insinuar,  apuntar.  | 

Tociuet.  V.  Porcellet.       | 

Tocinct.  Cerdo.  V,  Porch.: 
Tocino    atonyat.    Cebon,\ 

I     tocino  cebado.  \ 

Tocotxiinp.  Especie  de 
forn  de  fundició.  Toco-' 
chimbo,  tocochimpo. 

Tocuy.  Roba  ordinaria  de 
coló.  Tocuyo. 

T4»t{«».  V.  Tildó. 

Tofa  (le  neu.  Blancura 
de  la  neu.  Ampo  de  la 
nieve,  {turma  de  la  tierra. 

T«»fona.    Pta.    Criadilla, 

T4it;a.  Garnacha. 

Toi^ó.  Y.  Toysó. 

Toi.\.  De  tall  gruixut.  Em- 
botado. Tosco,  tonto.  To- 
cho, tosco.       {jon,  turón. 

Toixó.  Quadrúpede.    Te- 

ToI<Ier.  Revenedor  de  sal 
en  sa  botiga.  Toldero. 

Toldilla.Naut.  Luneta,  so- 
brecámara ,  chupeta,  cas- 
tillo ó  tabladillo  de  popa 


TOM         431 

Toldo.  Vela  ,  dosser.  En- 
toldamiento,  tendal.  Lu- 
xo,  vanitat.  Pompa,  apa- 
mío.  Náut.  Toldilla.  Tol- 
do de  carro.  Entalamadu- 
ra. Toldo  petit.  Toldillo. 

Toleralíie.  Soportable. 
.Soportable,  llevadero,  su- 
frible, sufridero,  compor- 
table. Mitjá  ,  passador. 
Pasadero,  mediano,  me- 
diocre. Apte ,  convenient . 
Admisible,  idóneo. 

Toleralílenieut.  .\d^ . 
De  un  modo  tolerable. 
Pasaderamente,  con  tole- 
rq^ncia.  Mitjanament.  Me- 
dianamente, asi,  asi. 

Tolerant.  Pacient.  Sufri- 
do, paciente.  {tismo. 

Tolerantisiue.  Toleran- 

Tolerar.  í)u/r¿r,  sobrelle- 
var, soportar,  llevar,  sos- 
tener, padecer,  permitir. 

Toiirse  V  sos  derivats.  V. 
Tulirse.'  (Doll. 

Toll.  Sot.  Charco,  hoyo.  \ . 

Tolla  (.4).  Adv.  De  repenl 
é  inconsideradameiit.  Df^ 
golpe  y  zumbido.  Parlar 
a  tolla.  Fr.  Parlar  sens  tò 
ni  só.  Hablar  descabella- 
damente. Parlar  sens  en- 
gaitar. V.  Engaitar. 

Tol-lerar  y  sos  derivats. 
V.  Tolerar. 

ToMe  toi-Ie.  Exprés,  de 
ira  ó  amenassa.  Tole,  tole. 

TolIir.<i«e.  y.  Tulirse. 

Tolt.  Prés,  llevat.  Quitado. 

T«>iu.  Volta  al  rededor. 
Torno,  retortero.  Cayguda 
en  redó.  Vuelta,  volteta, 
tumbo  ,  vuelco.  Girada. 
Vuelta.  Mudansa.  Mudan- 
za, mu/uciojí.  Fisonomía, 
perfil  de  la  cara.  Encaje 
del  rostro  ó  de  la  cara.  V. 
Gambada  ,  Tamborella, 
Vegada.  Donar  tems.  Fr. 
Dar  vueltas,  volterear.  Do- 
nar un  tom.  Fr.  Fer  un 
passeig  de  poch  temps. 
Dar  un  bordo  auna  vuel- 
ta. Cáurer  algú  de  sa  for- 
tuna ó  modo  de  ser.  Dar 
de  cabeza  ó  un  vuelco, 
cambiar.  Fèr  donar  loms. 
Fr.  Fèr  donar  voltas.  fío- 
decir,  hacer  dar  vueltas^ 


432        TON 

traer  al  retortero.  Venir 
á  lom.  Fr.  Venir  de  molde 
de  perilla,  á  cuento,  à  pelo. 

Tuniacu.  V.  Toraálech. 

Tuaianí.  Pta.  Cantueso. 
V.  Timó.  {cho. 

Tuniany.  Ximple.   Zolo- 

Toniaciuera.  Pta.  Toma- 
tera. Tomaquera  borda. 
Alqnequenje. 

Tomar.  Parar  la  má  ó  al- 
tra cosa  pera  rébrer.  A- 
píoac.  Sulrir ,  rébrer  al- 
guna cosa  que  molesta. 
Aguantar,  sufrir,  sopor- 
tar, tolerar. 

Tomata.  V.  Tomátcch. 

Tomaíacjwera.  V.  To- 
maquera, {te,  solano. 

Toniátf'cíi.  Fruyt.  Toma- 

TomE>.  V.  Tom.  ' 

Titniba.  Tumba,  sejmlcro, 
huesa,  yaciga.  V.  Sepul- 
tura, (tumba,  vuelco. 

Tomliaüa.Volch.  Tumbo, 

Tomliaga.  Tumbaga. 

Tomi>a!I«»n.*(Anará;.  Fr. 
Enlrebancarse.  Trompi- 
car, trompillar,  rodar. 

Tombar.  Fèr  caurer  a  al- 
gú. Tumbar.  Girar  una 
cosa  de  «na  part  á  altra. 
Voltear,  ladear,  volver,  r. 
Tirarse  sobre  alguna  co- 
sa. Volcar.  Freganlse  y 
refregantse  en  ella.  Re- 
volcarse, volquearse. 

Tombarella  y  Tombore- 
ila.  Voltereta,' volteta.  FéT 
tombarellas.  Fr.  Dar  tum- 
bos ó  tumbas. 

Tomi.  La  tercera  part  de 
un  adarme  castellà.  7*0- 
■min.      (Tomas.  Tomismo. 

Tomi!Kme.  Doctrina  de  S. 

Tomo.  Volumen. 

T«impiat.  Canastra  ame- 
ricana que  fan  de  palmas. 
Tompeate  ,  tompiate. 

Ton.  Pron.  poss.  Contrac- 
ció de  Lo  teu.  Tu. 

Toi^ament.  Tra.^quiladu- 
ra.  V.  Trasquilament. 

TóiKlr^r.  Lo  bestiar.  Es- 
quilar, trasquilar.  La  ro- 
ba de  llana.  Tundir. 

Tone<iíf4.  Tundizno,  bor- 
ra, tundición,  tundidura. 

Toneclor.  Trasquilador. 

Tonelada.  Mida.  ^alma. 


TOR 

Toiiell.  Tonel.  (llevada. 
Tongada.  Tanda  ,  lleva, 
ToUNÍlar.  Med.  .Amigda- 

I     laceo.  {dalitis. 

Tous<ilit¡f>i.  Med.   Amig- 

Tonísurat.  Clérigo  de  co- 
'     roña  ó  de  prima.       {dad 

Tontada.  Tontería,  tonte- 

Tontanient.  Adv.  Redá- 
menle, atontadamente. 

Tontarro  y  Tontas.  Aum. 
Tontazo,  tontón. 

Toníejar.  Necear,  tontear 

T«»ntería.  Ignorancia,  rus 
I  deza.  simpteza,  necedad, 
tontera,  vaciedad. 

Tontillo.  Part  del  vestit 
de  las  donas.  Guardain- 
fan  te,  caderillas. 

Tonto.  Necio,  sandio,  ig- 
norante, bodoque,  i7iepto, 
bau.ían.  Fèr  lo  tonto.  Ha- 
cerse memo  ó  chiquito. 

Tonyina.  V.  Tunyina. 

Top.'V.Talp.       {Topacio. 

Topaci.   Pedra    preciosa. 

Topada.  Topetada ,  testa- 
rada, morocada,  tozolada, 
mochada,  tozolón. 

Topador.  Topetudo. 

Topar.  Donar  cops  ab  lo 
cap.  Topetar .  Alrapar.  Al- 
canzar, coger.  Ensopegar. 
Tropezar.  {patearse. 

Tíiparse.  r.  .Assolirse.  Za- 

Topeto.  Tupé,  copete. 

Topet*'».  Renyina.  Tope, 
pelona,  rebato,  trabacuen- 
ta, rifirrafe.  Lo  cop  ó  re- 
encontré de  una  persona 
ab  altra.  Encontrón. 

Topí.  Olleta.  Pucherito, 
ollica,  olluela. 

Topo.  Cop,  topetó.  Tope- 
tón. Lo  gargot  de  tinta 
sobre  'I  paper.  Borrón. 

Tor.  Toro.  Toro,  {cóscopo. 

Toracó.xcopi.  Med.  Tora- 

Torb.  Turbación  ,  turba- 
miento. V.  Destorb. 

Torba.  Gleba  de  terra  de 
que  's  fa  carbó.  Turba. 
Torba  ó  rodament  de  cap. 
Desvanecimiento  de  la  ca- 
beza, vahido.  Lloch  pié  de 
torbas.   Turbal. 

Torbar.  Turbar.  Turbar. 

Torbaral.  Lloch  pié  de 
torbas.  Turbal. 

Torbellí.  Torbellino. 


TOR 

Torcaboeas.  V.  Tovalló. 

Torcarafsó.  Navajero. 

Toreecoll.  Aucell.  Torce- 
cuello. V.  .Mocallosa,  Lle- 
pallosa.     (se. Borneadizo,     i 

Torcedis.  Fíicil  de  torcer- 
Torcedor.  Torcedero. 

Torcedura.  Borneo,  en- 
corvamiento, encorvadura 

Torcejar.  V.  Torlcjar. 

Torcer.  Donar  vol  tas  á  al- 
guna cosa  al  rodedor  a- 
nretanlla.  Entortar.  Do- 
L•legar  alguna  cosa.  Bor- 
near, inclinar,  doblar,  o- 
blicuar.  doblegar,  encor- 
var. Girar  la  punta  de  al- 
guna cosa  aguda.  Rebotar. 

Torcerse,  r.  Contorcerse, 
encorvarse.  V.  Girarse. 
Torcerse  com  un  gan\o. 
Engarabatarse. 

T«>rcicoll.  Aucell.  Aguza- 
nieve,  nevatilla.  V.  Pas- 
torel-la.       guadramaña. 

Torcimaiiy.       Embuste, 

Torciment.  Torcimiento. 

Tórcol.  V.  Tórcul. 

Torcre.  V.  Torcer. 

Tórcul.  Tórculo. 

Tordell.  Pta.  Tordilio. 

Tordillo.  De  color  de  tort. 
Bucio,  rodado. 

T«»rejador.  Qui  toreja  á 
caball.  Picador,  toreador. 
Lo  de  peu.  Torero.  Tore- 
jador  de  barra  Marga.  Va- 
rilarguero. Torejador  de 
Mansa.  Bejoneador. 

Tí»rejament.  Toreo. 

Torejar.  Torear,  sortear. 

Torer.  V.  Torejador. 

Torero.  V.  Torejador. 

Toret.Dim. T'orí/?,  torillo. 

Tori.  .Metall.  Torio. 

T«»ria.  Sarment  capficat. 
Mugrón,  serpa,  rastro. 

Torin.  Toril.  {Trasquilar. 

Tori.vrar.        Trasquilar. 

T4>rÍNme.  Torismo. 

Tormell.  V.  Turmell. 

Torment.  Tormento,  mar- 
tirio. Donar  torment.  Fr. 
Donar  pena  ,  molestar. 
Moler,  machacar,  marti- 
rizar, (borrasca. 

T«trnienta.      Tempestad, 

Tormentar.  Atormen- 
tar. Atormentar. 

Turmentí.  Naut.  Maste- 


TOR 

lerverlieal.  Tonnentin 
'roi*nie(itilla.  Pta.  Tor- 

mentUa,  siete  en  rama. 

Tormentos.  Exposat  á 
tormenta.  Tempestuoso 
proceloso.  V.  Enladós. 

ToruK».  Penya.  Peñasco. 

Xurn.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Torno.  Cilindro 
gros.  Súcula,  trucha,  ca- 
bria. Volta  al  rodedor, 
moviment  ó  rodeig.  Vuel- 
ta, giro,  torno.  Vegada  ó 
tanda.  Vez,  tanda,  turno. 
Cada  hú  per  son  torn. 
Loe.  Cada  uno  por  su  tur- 
no,  (tUernadamente ,  por 
veces.  Per  torn.  .4dv.  Al- 
ternar, por  íurno.En  torn. 
Adv.  Alrededor,  en  torno, 
en  contorno. 

Ttirua.  Compensació  en 
diner  de  major  valor  de 
una  cosa  comprada  ó 
cambiada.  Vuelta,  cam- 
bio, retorno,  tornadura. 
Trossel  que  posa  '1  carni- 
cer,  etc.  sobre  la  pesada 
pera  tér  cáurer  la  calan 
sa.  Contrapeso,  hueso.  La 
minva  de  alguna  cosa. 
Merma,  disminución.  Tor- 
na de  las  baratas.  Recam- 
bio. Donar  tornas.  Fr. 
Volrer.  Fèr  tornas.  Fr. 
Cundir,  dar  de  sí.     {;vible. 

Tui'nable.  Restituible,  rol- 

Toruada.  Regrés  de  al- 
gun lloch.  Vuelta,  retor- 
no, tornaviaje.  Repetició 
de  alguna  copla,  etc.  Tor- 
nadura,retornamiento,  re- 
tornelo.  Restitució.  Torna 

Tornar.  En  sas  princip. 
acceps.  Volver.  Restituhir 
lo  que  se  havia  donat. 
Devolver,  restituir.  Venir 
al  lloch  de  ahont  antes  s' 
havia  eixit.  Regresar.  Re- 
bátrer,  repercutir. /?ee/ia- 
:ar,  rebatir.  Fcr  ó  dir  per 
torn  alguna  cosa.  Alter- 
car, turnar.  Tornar  ab  la 
mateixa.  Fr.  Porfiar,  re- 
calcar ,  macear,  necear. 
Tornar  ab  sa  mateixa.  Fr. 
Darle  con  la  del  martes. 
Tornar  á  cambiar.  Fr. 
Recambiar.  Tornar  á  car- 
regar.  Fr.  Recargar.  Tor- 
DIC.     CAT.     CAST. 


TOR 

nar  a  contar.  Fr.  Recomp- 
tar.  Recontar.  Tornar  á 
envidar.  Fr.  Reenvidar. 
Tornar  á  florir.  Fr.  Reflo- 
rir.  Reflorecer.  Tornar  á 
mudar.  Fr.  Remudar,  re- 
emplazar. Tornar  á  pas- 
sar. Fr.  Repassar.  Repa- 
sar. Tornar  á  pasturar. 
Fr.  Repastar.  Tornar  á 
pensar.  Fr.  Repensar.  Tor- 
nar á  pesar.  Fr.  Repesar. 
Tornar  a  preguntar.  Fr. 
Repreguntar.  Tornar  á  se- 
llar. Fr.  Resellar.  Tornar 
á  sembrar.  Fr.  Resem- 
brar. Tornar  atrás.  Fr. 
Recular.  Retroceder,  i-e- 
trogradar  ,  decalcilrar, 
descorrer,  desandar.  Tor 
nar  á  vcurer.  Fr.  Revéu- 
rer.  Rever,  revisar.  Tornar 
en  SI.  Fr.  Revivir,  volver- 
se, recobrarse,  desembebe- 
cerse. Tornar  la  paK.aula 
atrás.  Fr.  V.  Desdirse 
Tornar  la  pilota.  Fr.  Con- 
trarestar. Tornar  un  os  á 
lloch.  Fr.  Encajar.  Fèr 
tornar  boig.  Fr.  Volverá 
uno  loco.  Tornarhi.  Fr. 
Repetir,  refrescar,  refren- 
dar, porfiar,  desdoblar  la 
hoja,  segundar.  Que  tor 
na  que  gira.  Exprés.  In- 
sistir. Z>tí/e '/ue  dale,  que 
torna   que  vuelva. 

Tornarse,  r.  Volverse. 
Tornarse  agre.  Fr.  Ace- 
darse. Tornarse  agre  lo 
llevat.  J /litarse.  Tornarse 
mut.  Fr.  Enmudecer.  Tor- 
narse mústich.  Fr.  Mar- 
chitarse. Tornarse  orb  lo 
grá.  Arrogarse.  Tornár- 
sen.  Restituirse,  volverse. 
Tornársen  la  roba.  Fr. 
Encogerse.  Tornársen  las 
viandas.  Fr.  Mermar.  Tor- 
nársen losnirvis.  Fr.  Co7i- 
t  raerse.  (girasol. 

Torna.ssol.  Rellexo.  Viso, 

Tornàveu.  De  la  trona. 
Sombrero.  De  teatro.  Tor- 
navoz, concha. 

Torneig.  Torneo. 

Tornejador.  Torneador. 
V.  Torner,  {iotn. Tornear. 

Tornejar.    Traballar    al 

Tornejaí.  Arrodonit. Tor- 


TOR         433 

Oleado.  Lo  que  está  fet  a! 
torn. Tornátil,  (torneador. 

Torner.  Tornero,  fustero, 

Tornet.  Dim.  Tornillo. 
Tenir  un  tornet  al  cap 
davall.  Fr.  fam.  Tener 
vuelta  ó  devolución. 

Torbii|uet.  Torniquete. 

ToroRgina,  Tarongina  ó 
Toronjina.  Pta.  Toronjil, 
melisa,  cidronela. 

Tórp.  Ventisquero,  vetUis- 
ca,  ventisco.  Fèr  tórp.  Fr. 
Nevar  ab  vent.  Ventiscar. 

Torpe.  Deshonest,  impur. 
Obsceno,  impnidico,  nefan- 
do, vil,  feo.  Tart  en  com- 
péndrer,  talos.  Lerdo,  tur- 
do,  rudo,  mugmerdon. 

Torpenient.  Adv.  Ab  in- 
famia ó  deshonestedat. 
Deshonestamente  ,  obsce- 
namente. Ab  mòlta  tar- 
dansa  ó  torpesa.  Tardía- 
mente, lentamente. 

Torpesa.  Deshonestedat, 
infamia.  OòsceïUí/arf,  feal- 
dad. Tardansa.  Entorpe- 
cimiento, lentitud. 

Torra.  Edifici  fort.  Torre. 
Casa  de  camp.  Quinta, 
casa  de  campo,  granja. 
Pessa  gran  en  lo  joch  de 
aixedrés.  fio^ue.  Torra  de 
muralla.  Adarve.  Torra 
mestra.  Forl.  Caballero. 

Torrada.  Tostada.  T.  ab 
mel.  Melada.  De  mante- 
ga. Mantecada.  Enllarda- 
da.  Pampringada. 

Torra«lor.  V.  Torradora. 

Torradora.  Instrument 
pera  torrar.  Tostador,  tos- 
tadera,  anafe.  La  que  ser- 
veix pera  torrar  las  cas- 
tan  vas.  Alna  fe. 

TovrapÁ.  Horquilla,  hor- 
cón de  íosíar.V.  Torradora 

Torrar.  Tostar,  turrar, 
quemar,  endurecer. 

Torrassa.  Aum.  Torreón. 

Torrat.  Tostado,  retosta- 
do, requemado,  adusto. 

Torratja.  Azotea,  torre, 
torrecilla,  atalaya,  vigía. 

Torre.  V.  Torra.        (reta. 

Torrelló.  Torillo.  V.  Tor- 

Torrent.  Raudal. 

Torrentada.  Torrentera. 

Torreta.  Torra  peti  la. 
•28 


IV. 


TOR 


Torrejón.  Lo  tesi  pera  po- 
sar plantas.  Maceta. 

Topr«'>.  Turró.  Turrón. 

Torsal.  Especie  de  cordo- 
net.  Gurbión,  sirgo,  torci- 
dillo.  Traballat  ab  torsal. 
Gurbionado. 

Tor»ialet.  Torsal  de  seda 
mòlt  l'i.  Torcidiilo. 

'r»r.«edMra.  V.  Torta. 

Torso.  Dolor  fort  de  tri- 
pas. Torcijón, tortijon, re- 
tortijón. Lo  de  las  bes- 
tias. Torzón,  torozón. 

TorsHt.  V.  Tort. 

T»pt.Nodret.  Torcido,  tor- 
cedero, entortado,  tuerto. 
Inclinat.  Corro, alabeado, 
recorro,  oblicuo,  combo. 
Lo  que  fá  tortas  y  gira- 
das. Tortuoso.  Injusticia, 
agravi.  Sinj-ícoí) ,  tuerto, 
desaguisado.  Indirecte. 
Indirecto.  V.  Guerxo.  Tort 
de  canias.  PaíííiííT/o.  Tort 
de  camas  enfora.  Esteva- 
do, patiestevado.  Tort  de 
camas  enfora  ab  los  ge- 
nolls junts.  Zambo,  zám- 
bigo, patizambo.  A  torl  y 
<lrel  o  á  tort  y  á  través. 
Adv.  Licit  ó  no  licit.  Por 
fas  ó  por  nefas,  á  tuertan 
y  á  derechas.  Sense  refle- 
xió. Inconsideradamente, 
ú  carga  cerrada.  De  tort. 
Adv.  A  tuertas.  V.  A  iiiaix. 
Mirar  de  tort.  Fr.  Mirar 
de  reull.  3Iiraral  soslayo. 

TÓPt.  Peix  y  Aucell.  Tor- 
do, tordillo. 

Torta.  Doblegadura  de  lo 
que  estava  dret.  Torci- 
miento ,  tortura,  vuelta, 
torcedura.  La  acció  de 
torcer  alguna  cosa.  Retor- 
cedura, toi'cedvra.  Obli- 
qiiitat.  Oblicuidad,  corco- 
vo, pandeo,  inflea'ion.  V. 
Marrada.  A  tortas  y  á  dre- 
las.  Adv.  V.  A  tort  y  á 
dret.  Torta  ó  girada" de 
pea.Torcedwa  de  pié.  Fcr 
tortas.  Fr.  fíodar,  torcer. 

Tortanient.  Adv.  Obli- 
cuamente. V.  A  biaix. 

Torlária.  V.  Torta. 

Tortejar.  V.  Guerxarse. 

Tortell.  Rosca. 

Toríeüa  rca3.  Tortell  de 


TOS 

marsapá  y  poncem  barre-; 
jat  ab  sucre.  Casca. 

T4»PteIlá.««.  Aum.  Roscon.i 

Tortellat.ie.  Pta.  Viorno, 
piorno.  [rosquilla. 

liortellet.Dim.  Rosquete, 

Tortera  del  fus.  Rodaja, 
tortero.      (tor,  garrucho. 

Tort«>.  Náut.  Trinca.  Tor- 

Tórtola  del  Brasil.  Au- 
cell. l'icacureba. 

Torl«tleta.  Lo  poli  de  la 
tórtola.  Torlolillo. 

Tortra.  Tórtola.   Tórtola. 

Tortratla.  Tortada,  tarta, 
torta.  (ra,  tarta. 

Tortrera.  Tortera,  tarte- 

Tortiiga.  Teula  prima. 
Canal.  Antigua  maquina 
de  guerra.  Testudo. 

Tortugaila.  Reguero  del 
capdevall  de  la  teulada 
fet  de  tortugas.  Canalera. 

Tortuó.«i.  Sinuoso.  Lo  ar- 
bre. Aparrado. 

T4»rtuoj<iainent.  Adv.  Si- 
nuosamente. 

Vortu»sitat.SÍ7mosidad. 

Tortura.  Tormento.  I 

Tos.  Testa.  Testuz,  testu- 
zo. Temps  del  verb  tón- 
drer.  Trasquilado.  Rebai- 
xar de  pel.  Tundido.  Gra- 
tarse '1  tos.  Fr.  fam.  De- 
vanarse los  sesos. 

Tos.  Forsa  que  fa  '1  pit  ab 
la  respiració.  Tosidura. 
Pl.  del  pronom  possessiu 
Ton.  Tus.  Tos  de  pit.  Pe- 
chuguera. Tos  forta  y  per- 
tinas.  Tos  violenta.  ~ 

Tosca.  Sarro.  Pedra  tos- 
ca. Piedra  pómez.  V.  Ro- 
vell, itrusco. 

Tosca.    De    Toscana.    E-\ 

Toscar.  Rascar.   Rascar. 

Toscli.  Grosser,  basf.  Tos- 
co,somonte,  sumonte,  ru- 
do.       {Chamorro,  toseta. 

Toseila.  Especie  de  blat. 

Tosqitedat.  Falta  de  en- 
senyansa  ,  rustiquesa. 
Graseria,  falta  de  civili- 
dad y  cultura.  Qualitat 
de  losch.  Rusticidad,  rus- 
tiquez, rudeza. 

Tosí|ue.íar.  Pulimentar, 
pulir.  Rebaixar  ab  la  pe- 
dra tosca.  Apomazar. 

TosfiiiiraP.     Trasquilar. 


TOT 

Trasquilar.  V.  Tóndrer. 

Tossa.  Volum .  òorpulen- 
cia,  bógit.  Bullo,  volu- 
men, mole,  pompa. 

Tossal.  Liorna  de  terra  en 
terreno  pla  Otero, colina, 
loma,  altillo,  cerro,  mo- 
rón, altozano.  V.  Turó. 

Tossalet.  Dim.  Cerrillo, 
altillo,  montecillo,  colina. 
V.  Collet.  {fiar. 

Tossar.   Obstinarse,  por- 

Tosseta.Tósafectada.  To- 
seciV/n.Tós  seca.  Tos  seca. 

Tossír.  Toser. 

Tossuilanient.  Adv.  Per- 
tinazmente ,  obstinada- 
mente, tercamente. 

Tossudaria  ó  Tossude- 
ria. V.  Tossunena. 

To.ssuneria.  Obstinació. 
Terquedad,  perlináeia, 
obstinación ,  protervia  , 
protervidad, testurronería. 

Votifmt.  Testarudo ,  terco, 
tenaz,  porfiado,  reliado, 
indócil,  pertinaz,  cazurro. 

Tost.  V.  Tantosl,  Promp- 
te, Prest. 

Tostaf.  Fam.  Donar  una 
tunda.  Dar  una  zurra. 

Tosteiups.  Adv.  Per  tos- 
temps,  ó  en  tostemps.  En 
todos  tiempos,  siempre. 

Tostoppi».  Coscorrón,  tes- 
feraila,  casquetazo,  mo- 
chada, calabazada.  De  pa. 
Zoquete,  mendrugo. 

Tot.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Todo.  Ningú.  Ningu- 
no. Aá\.  Mòlt.  3/»;/.  Ente- 
rament.Adv.  £)i/praïíie)iíp. 
Conjunt.  7'oía/.  Tot  á  podi 
á  poch.  Y.  Tot  xano  xano. 
Tot  altre.  F'xpres.  Cual- 
quier otro.  Tot  ó  per  tot 
arreu.  V.  Arreu.  Tot  de 
un  cop.  Adv.  De  una  vez, 
de  un  solo  golpe.  Tot  en 
gros.  Loe.  fam.  Todo  en 
gordo.  Tot  es  comensar. 
Loe.  Principio  quieren  las 
cosas.  Tol  es  hu.  Exprés. 
Lo  mismo  dá.  tanto  mon- 
ta, lo  mismo  es.  Tol  hi  va. 
Exprés,  fam.  Echar  el 
resto.  Tol  junt.  Adv.  Por 
junto, por  mayor,  en  grue- 
so. Tot  just.  Exprés.  Fá 
poch  lemps.  Hace  ¡ioco. 


TOT 


TRA 


TRA 


43t 


en  este  instante.  Precisa-  Toii.  Moll,  bla,  flonjo.  S«a- 


ment.  Precixamente,  apu- 
radamente. Cabal ,  sens 
faltarhi  res.  Cabal.  V. 
Just.  Tol  plegat.  Adv.  Re- 
penlinament.  Repentina- 
mente ,  de  improviso  ,  de 
sopetón.  Seguidament. 
Todo  de  una  vez,  d  un 
tiempo ,  de  una  tirada  ,  de 
unf/oljie.  PI.  Juntament 
ó  ab  unió  entre  varios.  A 
un  mismo  tiempo,  junta- 
mente, á  una.  Tot  será 
que.  Loe.  fam.  Lo  cas  se- 
ra que.  El  caso  será  que, 
ó  está  en  que.  Tol  sino  ó 
fora  això.  Loe.  Todo  me- 
nos eso.  Tot  sovint.  Adv 
A  menudo,  frecuenlemen- 


ve,  mole,  esponjoso,  blan- 
do, tierno.  Vacuo ,  vuyt. 
Vacío,  hueco.  V.  Talús. 
Estovat,  amoUit.  Mullido, 
esponjado.  Va,  presumit. 
Hinchado,  erguido,  ufano. 
Qui  fàcilment  se  deixa 
enganyar  ó  persuadir.  Mo- 
llar. Entre  ferrers  ó  ma- 
nyans certa  pessa  de  fer- 
ro. Sufridera.  La  part 
molsuda  ó  carnosa  de  al- 
guna cosa.  Pulpa.  Multi- 
lut,  abundancia.  Copia, 
máquina.  Tou  deabellas. 
Ama,  colmena.  Posarse 
tou.  Fr.  Estufarse,  estar 
pié  de  satisfacció.  ¿'spoJí- 
]arse,  hincharse,  engreírse 


te  Tol  xano  xano  ó  tot  Tova   ó    Toua.    Rajola  ó 
poch  a  pocli.  Adv.  Paso  I     mahó  mòlt  doble.  Jídobe. 
entre  paso,  pasito  á  paso.]    \.   Fogassa,  Rovell. 
Ab  tol.  Adv.  No  obstante.  Toballa.  V.  Estovalla. 
sin  embargo.  Ara  tol  just.  To\alU>.  Servilleta  ,  toha- 
V.  Tol  just.  Del  tot.  Adv.      lleta,  azaleja.  Tenir  tova 
Enterament.  Enteramen-      lió  en   alguna  cosa.   Fr 
te,  rematadamente,  de  re-      Ser  muy  de  adentro. 
'mate.  En  un  lot.  Adv.  A6- ,To«aIl<»ia.  Pcbsa  de  roba 
síolulamente.  Fera  lot.Fr 


Hacer  a  pluma  y  á  pelo 
Fér  a  tots.  Fr.  Arrastrar 
en  lo  joch  de  carias.  Ar- 
rastrar, arrastre.  Acabar, 
olvidar,  etc.  Finir.  Fón- 
drershi  lot.  Fr.  Desitjar 
ab  ansia.  Finarse.  Ser  tol 
hu.  Fr.  Ser  lo  mismo,  lo 
propio,  idéntico. 

Totada.  Arrastre. 

Totali.<«ar.  For.  Integrar. 

Totalment.  Adv.  ñema- 
ladamente,  del  todo. 

Totrí*ttu.  Aucell  comú  en 


pera  aixugarse  las  mans 
y  la  cara.  Toalla,  paño  de 
manos.  L'  adorno  de  tela 
que  cubreix  lo  pal  de  las 
creus  de  professo.  Manga. 
Lo  drap  que  's  posa  al  fa- 
ristol. Atrilera.  La  que 
porta  lo  preste  pera  sos- 
tenir la  custodia.  Super- 
humeral.  Pl.  Drap  cenyit 
que  portan  las  imatges 
de  Cristo  en  la  creu.  Pa- 

Tox.  V.  Toix.  (ñeles. 

Toxic«'»Iec!i.  Versal  en  to- 


xicologia. To-Ticólogo. 
Espanya. Paro  carbonero,  Tox<>.  V.  Toixó.         [Hele. 
monje ,   fringilago.  Toya.  Pom  de  flors.  Hami- 

Toliioin.    Todos  ,  lodo  el  Toyí^ó.  Toisón. 
mundo  Tothom  que.  Loe.  Tráiía.  Lo  instrument  ab 
Cualquieraque.todoelque .     que 's  junta,  posa  jjineix 

Totliok-a.  Adv.  ConíiViMa-' 
mente,  siempre,  cada  hora 

To(pofleró.«4.     Todopode- 
roso, omnipotente 


fotunia.  Especie  de  ca- 
rabassa. Totumo. 
Totxária.  Tontería.   To-\ 

chedad,  torpeza. 
"Totxo. Zafio.,  tosco,  zapar-\ 
rastroso.,    boio.  V.  Bos-i 
calL,  Dastó,  GiirroL  ' 


ima  cosa  ab  altra.  Traba 
dura.  Lo  ferro  del  eix  de 
las  curenyas  pera  detenir 
las  rodas.  Sotrozo.  La  es- 
taca que  penja  al  coll  de 
alguns  animals.  Torga. 
Lo  pal  que  penja  del  bes- 
coll  deis  gossois  de  bes- 
tiar. Trangallo.  La  de  las 
calsillas  y  calsas.  Trabi- 
lla. La  corretja  pera  con- 


duhir  lo  gos  á  la  cassera. 
Trailla.  La  pedra  ó  cosa 
equivalent  que  's  posa 
pera  que  no  recule  la  ro- 
da del  carruatge.  Calce. 
Subjecció.  Sujeción.  Res- 
tricció, fíestrircion,  corta- 
pisa, coartación.  Pl.  Las 
cordas  que  's  posan  á  las 
polas  de  las  caballerías 
pera  impedir  que  se  allu- 
nyen. Maneota,  maniota, 
manija,  guadafiones.  Pe- 
ra trabarlas  caballerías. 
Apea,  suelta.  Posar  tra- 
l)as.  Fr.  Trabar.  Traurer 
las  trabas.  Fr.  Destrabar, 
descalzar.  [trabazón. 

Trabada.  Trabamiento, 
Trai>all.  Exercici,  ocupa- 
ció. Trabajo,  labor,  obra, 
laborío.  La  acció  de  fa- 
bricar ó  fer  alguna  cosa  ú 
obra  de  mans.  Obraje.  Pe- 
nalitat, aflicció.  Padeci- 
miento, pena,  penalidad, 
tormento.  Perill ,  apuro. 
Aprieto.  Traball  perdut. 
Trabajo  infructuoso  ó  inú- 
til, tiempo  perdido.  Tra- 
ball sense  profit.  A  remo 
y  sin  sueldo.  Ab  gran  tra- 
Ijall.  Adv.  Con  mucho  tra- 
bajo, a  nado,  á  duras  pe- 
nas. Sense  cap  traba!!. 
Adv.  A  pié  quedo  ó  enju- 
to. Pl.  Duelos.  Véurerse 
traballs.  Fr.  Verse  negro. 
Traballador.  Qui  viu  de 
son  patrimoni  traballant- 
lo  sens  anar  á  jornal  per 
altre.  Trabajador,  labo- 
rador.  Qui  no  té  res  mes 
per  viurer  sino  lo  pur  jor- 
nal. Jornalero.  Qui  es 
móit  aplicat  al  traball. 
Laborioso.  [Trabajador. 
Traballaiiorá««.  Aum. 
Traballant.  Operario.  V. 

Traballador. 
Traballar.  Ocuparse  ers 
algun  exercici  ó  traball. 
Trabajar.  Formar  ab  pri- 
mor alguna  cosa.  Labrar, 
obrar.  Naut.  Se  diu  de  la 
nau  y  son  aparell  que  su- 
freix  y  resisteix.  Labo- 
rear, traballar  ab  finura. 
Elaborar.  Traballar  ab  la 
pala.    Zapar.    Traballar 


436 


TRA 


com  un  negre  o  com  un 
arrastrat.  Fr.  Andar  he- 
cho un  azacán,  andar  ar- 
rantrando.  Traballar  fi. 
Fr.  Fèr  algú  son  negoci 
ab  dissimulo  y  astucia. 
Trabajar  con  política.  Tra- 
ballar mòlt.  Fr.  Afanyar- 
se.  Afanarse.  Sens  traba- 
llar.  Loe.  Materia  no  tra- 
ballada.  En  bruto,  tosco. 

Trabullat.  Trabajado. 
Parlant  de  metalls.  La- 
brado, obrado. 

Traballú»^.  Trabajoso,  pe- 
noso, laborioso,  afanoso, 
operoso.  V.  Traballador. 

Trabalio^anient.  Adv. 
Trabajosamente ,  penosa- 
mente, con  penalidad . 

Trabar.  Subjectar.  Suje- 
tar. Entre  fusters  apegar 
una  cosa  ab  altra.  Tris- 
car. Posar  trabas  á  las 
caballerías.  Manear,  e- 
char  trabas.  Impedir,  po- 
sar obstacles.  Cohibir,  a- 
lar  las  manos.  Arrimar 
una  pedra  a  las  rodas  del 
carruatge  pera  que  no  re- 
cule. Calzar,  apear.  i 

Traharííe.  r.  Parlant  de| 
las  calialcaduras.  Enca-\ 
bestrarse.  ¡ 

Traltat.  Y.  Desmanyotat. 

Xrabeía.  Dim.  de  traba.  | 
Trabilla.  Acció  pera  fér, 
cáurer  posant  lo  peu  de-| 
tras  del  de  altre.  Traspié,  i 
trascabo,  zancadilla.  En-| 
gany,  ardit.  Lazo,  tratn-, 
pa ,'  ardid.  Fèr  trábela. 
Fr.  Echar  la  zancadilla, 
echar  ó  dar  traspiés. 

Ti*ab6cauieiit.  Vuelco, 
trastorno,  trastornamien- 
to,  trastornadura. 

Trabitcar.  V.  Trabucar. 

Trabucable.  Que  's  pot 
trabucar.  Trastornable. 

'i'rahucació.  .4cció  y  ef. 
de  trabucar.  Inversión, 
confusión,  i'uelco. 

Trabucada.  Cop  ó  tir  de 
Irabuch.  Trabucazo. 

Trabiicadur.  Qui  trabu- 
ca. Trastornador. 

Trabucar.  Volcar,  girar 
lo  de  damunt  davall.  \'ol- 
far,  loli-er.  trastornar.  V. 


TR.\ 

Capgirar.  Pesar  ó  incli- 
nar mes  una  cosa  á  una 
part  que  á  altra.  Pesar, 
inclinar ,  propender.  Y. 
Disfressar.  Adulterar  lo 
sentit.  Invertir,  trocar, 
perturbar.  Confóndrer, 
descompóndrer  l'orde  de 
las  cosas ,  lo  sentit,  ó  'i 
cap  los  vapors  del  vi. 
Trastornar.  Y.  Trafegar. 

Trabucarle,  r.  Ensope- 
gar, cáurer.  Dar  traspiés. 
Pesar  mes  ,  decantarse. 
.4 balanzarse ,  inclinarse. 
Equivocarse.  Tropezar, 
trompicar. 

Trabucayre.  Guerriller 
armat  de  trabucb.  Esco- 
petero, soldado  armado  de 
trabuco.  Y.  Trabucador. 

Trabuch.  Trabuco. 

Traliulír.  Y.  Trabucar. 

Trabu((uet.  Balancetas 
mòlt  linas  pera  pesar  mo- 
neda, resillo,  peso. 

Tracció.  La  acció  de  ti- 
rar. Tiradura,   tracción. 

Trach.  Pet  del  cohet.  Tra- 
que, petardo,  estallido. 

Tt'aetaMe. Tratable,  man- 


TRA 

Tracte.  En  sas  princip. 
acceps.  Trato.  Lo  modo 
de  tractar  ó  tractarse. 
Tratamiento.  Pacte  cò- 
rners. Pacto,  negociación, 
comercio,  partido.  Comu- 
nicació familiar.  Comu- 
nicación, roce.  Tracte  de 
la  missa.  Tracto.  Tracic 
secrel.  Inteligencia.  Mal 
Iracte.  Mal  trato ,  veja- 
ción, sevicia.  No  voler  te- 
nir tractes  ab  algú.  Fr. 
No  querer  tener  cuentas 
con  otro,  no  querer  cuen- 
tos. Rómprer  lo  tracte. 
Fr.  Deshacer,  romper  et 
trato  ó  contrato.  Tenir 
tracte.  Tratar,  comerciar. 

Tractejar.  Galantear,  re- 
quebrar, enamorar,  a- 
martelar,  chicolear. 

Tra<lici«'».  For.  Entrega. 
Entrega,  libranza. 

Traducció.  Versión,  tras- 
lación, trasladacion . 

Tradubible.  Traducible. 

Traduliidwr.  Traductor. 
Traductor. 

Traduhir.  Traducir,  ver- 
ter, trasladar,  intcrpreldi 

Tráras:.  Y.  Tralech. 


so,  conversable,  humano.  _ 

Tractació.Y.  Tractament' Trafagar  y  sos  derivat 
Tractadiííta.  Tratadista.  \     Y.  Trafegar. 
Tractador.    Qui    tracta.  Trafaldiní.  Y.  Fressela. 

Tratador.  Y.  Medianer.    |Trárecb.  Comers  ó  soli- 
Tractanient.  Tratamien-[     citut  de  negocis.  Tráfagi 

to,  trato.  Y.  Tractat.         i         '  "  "       ' 

Tractan^a.    Y.    Tracta 


ment.  (gros.  Tratante 
Tractant.  Qui  compra  en 
Tractar.  En  sas  princip. 
acceps.  Tratar.  Comer- 
ciar. Comerciar,  negociar. 
Concertar.  Acordar,  con- 
certar, coirejii'r. Conferir, 
parlar  sobre  algun  as- 
sumpto.  Conferenciar, 
conferir,  comunicar,  con- 
versar, confabular.  Yisi- 
tar  il-licilament  á  perso- 
na de  diferent  sexo.  Tener 
trato  ó  comercio. 
Tractarse.  r.  Cuydarse 
bè,  regalarse,  fíepalarse, 
regalarse.  Yiurer  ab  de- 
cencia y  lluhiment.  Por- 
tarse. T.  de  cosins.  Pri- 
mearse. T.  de  tú.  Tutearse 
Tractat»  Tratado. 


tráfico,  traficación,  nego- 
cio, negociación.  La  obra 
de  mudar  las  cosas  de 
una  part  á  altra  y  lo  Iras- 
colament  de  licors.  Tra- 
siego, traslación. 

Trafegador.  Trasegador. 

Trafegar.  Trascolar.J/os 
tear,  trasegar,  arrumbar. 
Remenar,  móurer  algun 
liquit.  Mecer.  Abocar  un 
licor  poch  á  poch.  Tras- 
fundir.  Pasar  los  licors  de 
uns  bols  á  altres  ó  tragi- 
narlos  ab  ells.  Zaquear. 

Trafegat.  Trascolat.  Tra- 
segado. La  persona  móli 
diligenla  y  ansiosa.  Tra- 
fagón, afanoso. 

Trafica.  Enredador.  Em- 
brollón, enrededor.  Y.  Ba- 
rata. Inquiet. 

Traficant.  Traían/e.  mer- 


TRA 

cader ,  marchante ,  nego- 
ciante,   {ciar,  mercadear. 

Traficar.    Tratar,    nego- 

Trállch.  V.  Tráfech. 

Tragacant.  Especie  de 
goma.  Alquitira,  traga- 
canto,  granevano,     (cant. 

Tragacanta.   V.  Traga- 

Tragadera.  Tragadero. 
Tenir  honas  tragaderas. 
Fr.  Ser  mòlt  crédul.  Ser 
muy  crédulo,  tragar,  ser 
un  bendito.  Sufrir  algú 
que  li  fassan  mòlts  agra- 
vis.  Hacer  espaldas. 

Tragadnr.  Tragón,  glo- 
tón, tragaldabas,  gastró- 
nomo, tragantón. 

Tragadorás.  Aum.  Tra- 
gonazo.  (voracidad. 

Traganient.  Glotonería, 

Tragar.  Menjar  mòlt  y  ab 
ansia.  Devorar.  Digerir. 
Digerir.  Engullir.  Engu- 
llir, sorber.  No  poder  tra- 
gar á  algú.  Fr.  .Vü  jwder 
ver  á  uno  pintado. 

Tragarf^e.  r.  Dissimular, 
no  donarse  per  entes.  Dis- 
simular. Créurer  fàcil- 
ment. Persuadirse. 

Tragas.  Aum.  de  trago. 
Tragazo.  tragantada. 

Trage.  V.  Trajo. 

Tragejar.  Trajear. 

Tragella.  Agrie.  Instru- 
ment pera  igualar  la  ter- 
ra. Trailla. 

Trageilar.  Traillar. 

Tragí.  Tráfech  ó  trans- 
port. Trajín  ,  trajino,  a- 
carreo.  L'  art  y  exercici 
de  traginar,  trajinería. 
V.  Tragina.  [dioso. 

Trágich.  Trágico,  trage- 

Tragíconiedia.  Trage- 
dia urbana,  comedia  seria 
ó  patética,     (tragicómico. 

Tragicómicli.  Jocoserio, 

Tragina.  Anticti  dret  feu 
dal.  Tragino,  acarreo. 

Traginar.  Carretejar. 
Trasportar,  acarrear.  Fer 
de  traginer.  Traficar. 

Traginat.  Trasporlat.  A 
carreado.  V.  Sostre, 

Traginer.    Qui   tragina 
Traginero.  ordinario,  tra- 
ginante.  recuero,  (náusea. 

Tragitamenf.     Arcada. 


TRA 

Tragitar.  Daró  hacer  ar- 
cadas. V.  Regirar. 

Trago.  Tragantada,  sor- 
bo. Trago  de  vi.  Fam. 
Chisguete,  chispo,  espola- 
da de  vino.  Mal  trago. 
Pildora,  jarope.  V.  Begu- 

Traguejar.  (Vi ¡'/Zar.    (da. 

Trahiciú.  Prodición,  trai- 
ción, mal  caso.  A  trahi- 
ció.  Adv.  Alevosamente, 
atraidoramente ,  iirsidio- 
sámente,    (pérfido.  Judas. 

Traliidor.  Alevoso,  aleve,, 

Trahidorencii.  Zaino. 

Trahidoría.  Perfidia. 

Trahiiuent.  Y.  Trahició. 

Trabír.  Vender,  engañar, 
hacer  traición.  {do. 

Trahit.  Vendido,  engaña- 

Traliullador.V.  Rodayre 

Trahullar.  Rodar.  Ron- 
dar, callejear.  ira. 

Ti-aiguera.  Pta.  Trigue- 

Trajo.  Traje. 

Trallatlador.  Traslada- 
dor.   Trasladador. 

Trallanient.  Copia,  tras- 
llat. Traslado,  copia. 

Trallat.  Y.  Trasllat. 

Trama.  Artifici  enganyós 
y  astut.  Dolo,  confabula- 
ción. Trama  deis  teixits. 
Fundamento. 

Tramada.  Y.  Revolto. 

Tramador.  Qui  disposa 
algun  engany  ó  astucia. 
Maquinador.  (dir. 

Tramar.   Maquinar.   Ur- 

Tramétrer.  Despedir  de 
si.  Echar,  despedir,  lan- 
zar.  Y.  Remétrer. 

Tràmit.  Trámite. 

Tramontana.  Yent  que 
bufa  del  nort.  Septen- 
trión, norte.  aquilo7i,  cier- 
zo. T.  borrascosa.  Zarza- 
ganillo. Forta.  Descuerna- 
cabras. Freda.  Zarzagán. 

Tramontanal.  Cers  viu. 
Cierzo,  aquilón. 

Tramontaneta.  Cers 
suau  pero  bastant  fresch. 
Zarzaganete. 

Tramostera.  Y.  Cub. 

Trampa.  .4rtifici  pera  eas- 
sar  animals  salvatjes.  Ce- 
po, callejo.  Maquina  ó  en- 
giny que  s'  usa  en  los. tea- 
tros. Máquina,  j^láq^uina 


TRA 


437 


que  té  en  si  mateixa  '1 
principi  de  son  movi- 
ment. Autómata.  Bertrol 
pera  pescar.  Garlito.  Ar- 
tifici pera  engan\ar  á  al- 
gú. Artimaña,  maula,  ce- 
lada. En  lo  joch.  Fullería. 
Armar  ó  guarnir  la  tram- 
pa. Fr.  Armar  lazo  ó  zan- 
cadiVfo.Caurer  en  la  tram- 
pa. Atramparse,  entram- 
parse. Fèr  cáurer  en  la 
trampa.  Entrampar.  Pas- 
sar ala  trampa. Fr.  Portar 
las  cosas  ab  sumo  rigor  y 
mal  modo.  Llevar  á  fuego 
y  á  sangre.  Espatllar, 
malmétrer  mòlt  una  co- 
sa. Echar  á  perder  ó  á  ro- 
dar. Malgastar  los  béns  ó 
hisenda.  Arrojar  ó  echar 
por  la  ventana  óá  perros, 
llevárselo  Pateta.  Passar- 
sen  á  la  trampa,  Fr.  fam. 
Llevárselo  la  trampa. 

Trampejador.  Trampós. 
Tramposo,   trampista. 

Trampejar.  Fèr  trampas 
pera  enganyar.  Mañear, 
trampear.  Fer  trampas 
en  lo  joeh.  Fullear.  En- 
manllevarab  astucia.  Pe- 
tardear. Y.  Estafar. 

Trampi.sta.  Y.  Trampós. 

Trampóí^  Qui  fa  tram- 
pas ó  emplea  enganys. 
Estafador,  trampeador, 
trampista ,  tramposo,  pe- 
tardista. Qui  fa  trampas 
enlo  joch.  fuZ/t'fo.    (dar. 

Tramudar.  V.  Trasmu- 

Tramuja.  La  deis  molins. 
Tolva.  La  de  la  campa- 
na. Cabeza,  contrapeso, 
armazón.  (puntal. 

Tranca.     Barra.     Barra, 

Trancada.  Trancazo. 

Trancanill.  Naut.  Tran- 
canit.  Obrirse  'Is  tranca- 
nills.  Fr.  Desmantelarse, 
desaparejarse,  desligarse. 

Trancar.  Barrar.  Barrar. 

Trance.  Y.  Llans. 

Traneli.  Y.  Trontoll. 

Tranquil.  Sereno,  tran- 
quilo. Estar  tranquil.  Fr. 
Estar,  dormir  á  pierna 
suelta.        (quilizamiento. 

Tranquilisació.    Tran- 

Tranriiiilií«ar.       Apaci- 


438        TRA 

guar.  Apaciguar,  calmar. 

Tranfiuilitat.  Calma,  so- 
siego, reposo. 

Tranquilla.  Hablilla, 
quisquilla ,  morisqueta. 

fraiütiSiorttaStle.  Tras- 
bor  dable.  {dar. 

Traiiisl»oi'«far.   Trasbor- 

TraiisbíHNJo.  Trasbordo. 

TranMceiidencáa.  Tras-: 
cendencia.  {denle. 

Traur,cendent.  TrascMi- 

Traiiscendeutal.  Tra•i- 
cendenlal.  {der.l 

Tranííceitdir.     Triscen-, 

Transcríurer.  Trasla-\ 
dar,  trascribir,  copiar. 

Trauscurs.  Trànsit,  pas- 
salfte.  rráíjstío. Continua- 
ció successiva  del  temps. 
Discurso,  trascurso  de 
tiempo,  decurso. 

TrauNeunt.  Pasajero, 
transeúnte.  V.  Transitori. 

Transfersdor.Qui  trans- 
fereix. Trasferidor. 

Transferinieut.  Traspa- 
so ,  endoso.  V.  Cessió, 
Translació  ,  Tragi. 

TraMí<rerir.  Passar,  por- 
tar una  cosa  de  un  lloch 
á  altre.  Trasferir,  trasla- 
dar. Allargar,  dilatarla 
execució  de  alguna  cosa. 
Diferir.  Descarregar  so- 
bre altre  la  propia  culpa. 
Ech'ir  ó  cargarle  á  otro 
las  cabras.  Cedir  a  altre 
'1  dret  ó  domini.  Ceder,  re- 
nunciar en  otro.  Passar 
una  partida  de  un  comp- 
te a  allre.  Pasar. 

Traitíiiii^urable.  Trasfi- 
gurable. 

TransUguriíciú.  Trasft- 
gurac:on,  transformación. 

Ti'aitsiigurar.  Trasftgu- 
rar,  transformar. 

Tran.<4Usió.  Trasverbera- 
cion,  trasfiocion.    {/¡orar. 

Transflorar.  Pint.  Tras- 

TransUorejar.Pintar  so- 
bre metal!.  Trans/lorear. 

Transfloi'ina.  Pla.  Cora- 
zonciUo,  yerba  de  S.  Juan 

Tran^roriuació.  Tras- 
for  marión,  tras  forma- 
miento,  metamorfosis. 

Transformador.  Tras- 
/ormador,  trasmudador. 


TRA 

Transformar.  Trasfor- 
mar,  trasmudar,  trasmu- 
tar,      {mado,  demudado. 

Transioraiat.     Trasfor- 

Transfíiruiatiu.  Tras- 
formativo. 

Transfreta.  V.  Trans- 
man.       {travesar  el  mar. 

Transfretar.    Pasar,  a- 

Tránsfuga.  Tránsfugo, 
desertor.  Idir. 

TranstuMtBír.    Trasfun- 

Trani'fia.HMt.  Trasfusion, 
trasfundicirin. 

Tran.^gr  dir.  Trencar  la 
lley.  (juel^antar,  violar, 
quebrar,  traspasar. 

Transgre.tsió.  Infrac- 
ción, violación,  quebran- 
tamiento, raspasamiento. 

Transgres.>«or.  Infrac- 
tor, quebrantador,  viola- 
dor, quebrador.  {se. 

Transarse,  r.  Traspillar- 

Transit.  Transido,  tras- 
pillado, transijado. 

Tráusit.  Obra  de  passar 
de  una  part  a  altra.  Paso, 
tránsito,  pasaje.  De  tràn- 
sit. Adv. Transitòriament. 
De  paso,  transitoriamente. 

Tran.NÏtaciú.  Transita- 
miento.  ¡Xavegar. 

Trans  tar.Anar  de  cami. 

Transitori.  Caduco,  pa- 
sajero, efímero,  delezna- 
ble, fugaz,  fugitivo. 

Transiioriameiit.  Adv. 
De  paso.      Jrasladacion . 

Transiac  ó.    Traslación, 

Ti-un«ratlar.  Trasladar. 

Tran^liU  r.-íc.  Clarearse, 
V.  TrasUuhirse. 

Trau.*tm»ri.  Ultramari- 
no, trasmarino,  transfre- 
tano. (Mentre. 

TraiTsniétres.    .\dv.   V. 

Tran^iniigracíó.  Trans- 
migración. T.  de  las  ani- 
mas. Metempsicosis,  pa- 
lingenesia, {grar. 

Transmigrar.     Trasmi- 

Transiniuar.  Caminar 
per  sola  ierra.  Trasmi- 
nar, r.  Inlroduhirse  una 
cosa  per  entre  altra.  Pe- 
netrarse, {sible. 

Transmissible.  Trasmi- 

Traii-siiii.wsiú.  ifVasttiisiorí 

Transmitir.  For.  Codir, 


TRA 

entregar  una  cosa  á  altre 
Trasmitir.  Fèr  que  una 
cosa  passe  a  la  posteritat. 
Pasar.  {mudable. 

Transmudablf .      Tras- 

Transniudaciú.rrasmu- 
dacioíi,  transformación. 

Transmudar.  Transfor- 
mar un  eos  en  altre.  Tras- 
7nutar.  Mudar  de  una 
part  a  altra.  Trasmudar. 
r.  Causal-  alteració  en  lo 
ánimo.  Demudarse,  in- 
mutarse, afectarse. 

Transmudatori.  Tras- 
muta torio,    tras/nulativo. 

Trausmutable.  Trasmu- 
tativo, trasmutatorio. 

Transmutació.  Trasmu- 
tacion,  trasformacion. 

Transmutar.  Trasmu- 
dar. V.  Tranïmudar. 

Transparencia.  Diafa- 
nidad, trasparencia,  pers- 
picuidad. 

Transparent.  Que  lii  pe- 
netra lo  llum.  Diáfano, 
trasparente,  traslucido, 
perspicuo.  Moll  delicat 
Vidrioso,  sutil. 

Tran.«pareutarse.  r. 
Trasparentarse. 

Trauspassar.  Traspas- 
sar. Traspmsar.  {ble. 

Transpirable.  Traspira- 

Transpiració.  Med. 
Traspiración. 

Transpirar.  Traspirar. 

Tran^pluntur.  Trasplan- 
tar.  Tras¡)laníar. 

Transport.Ohra  de  trans- 
portar. Trasporte,  tras- 
portación, trasportamien- 
to, acal  reo,  porte,  conduc- 
ción, extracción.  Lo  ve- 
hicul  al)  que  's  transpor- 
ta. Trasporte.  Pcrturba- 
ció  ó  enagenació  deis  sen- 
tits ó  de  las  passions.  Si 
es  de  cólera.  Trasporta- 
miento ,  enajenación.  Si 
de  alegria.  .l»Te¿)íi/imte?i- 
to.  Si  de  contemplació  di- 
vina. Éxtasis.  port. 

Tran '  portació.V.Trans- 

Trauspoi  tainoutTrans- 
port.   Trasporte. 

Trunsportar.  Tra^wi- 
lar,  conducir,  llevar,  por- 
tear, r.  Arrobarse,  elevar- 


TRA 

se,  enajenarse,  eirtasiar-\ 
se,  arrebatarse.  I 

Transposar.  Trasponer.  I 

'Fran«i»<»sictó.  Mudansa. 
de  lloch.  Trasposición,     j 

'ITranspuar.  V .  Traspuar. 

'ffranspuwíar.  /I punía?-. 
V.  TraspuiUar. 

TranMui>st  a  o  c  i  a  c  i  ó. 
Teol.   Transuslanciac.ion. 

'ffransiuIíNtauvial.rran- 
sustancial.      (sustanciar. 

Trau!<4ul>i«iauciar.  Tra- 

Traiiítiiiuptar.  Copiar, 
trasuntar,  trasladar. 

Traiisuiupti  V  amen  t. 
Adv.   Trasuntivamente. 

TrauMuiupto.  Trasunto, 
copia,  traslado. 

Transveiiarse.  r.  Extra- 
vasarse, trasvenarse. 

Trant«vers.  Que  está  al 
través.  Transverso,  trans- 
versal, atravesado. 

Transversal,  rrosrersa?. 

Transversalntent.Adv. 
Trasversalmente. 

Trap  Irap  lo  cor  (Fér).  Ex- 
prés, fam.  Palpitar,  latir 
el  corazón.      {trampilla. 

'ft'fkpUéTrampa,  escotillón, 

Trapacejar.  Enganyar. 
Trapacear,  trapazar. 

Trapacer.  Trapacero,  em- 
brollón, invencionero,  fa- 
ramillero ,   trapalón. 

Trapacería.  Trapaza, 
embuste,  embrolla,  farán- 
dula, faramalla ,  ribalde- 
ría. Fer  trapacerías.  V. 
Trapacejar. 

Trapadélia.  Pla.  Espar- 
ceta. V.  Pipirigall. 

Trapar.  Trepar.  Trepar. 

Trapassa.  Trapacería. 

Trapasser.  V.  Trapacer. 

Trapecio.  Analom.  Cert 
muscle.  Coquillar. 

Trapeig.  Naut.  Mareta 
sorda,  mar  picado. 

Trapella.  Trapacista.  \. 
Trapacer.  (cejar. 

Trapellejar.  V.   Trapa- 

Trapelleria.  Trapacería, 
trapaza.  V.  Trapacería. 

Trapessoydal.  De  figura 
de  trapecio.  Trapezoide. 

TrapissuBKia.  Renyina 
ab  crits  y  bulla.  Zalagar- 
da, zambra,  ginebra.  V. 


TR.\ 

Trapacer.  (sondear. 

Trapiss<»n<iar.      Trapi- 

Trapissondista.  Trapi- 
sonda. (V.  Trepitjar. 

Trapitjar  y  sos  deriváis. 

Trapo.  Pla.  Candelaria, 
guardalobo.  V.  Bleiiera. 

Trápola.  Trápala,  zam- 
bra ,  jarana  ,  rebullicio, 
trapa,  grita,  trisca,  gar- 
bullo. (Estrèpit. 

Trafiueig.   V.    Trontoll, 

Traeiuejar.  Fér  ruido  ò 
estrèpit.  Traquear.  V. 
Trontollar.  Controvertir. 
Ventilar  ,  controvertir. 
Tractar  alguna  cosa  ab 
pausa.  Tratar  despacio, 
con  calma,  sesudamente. 

Traqueiagra.  Med.  Reu- 
malismc  del  coU.  Tra- 
quelalgía 

Tra<juelia$)f .  Cuch  intes- 
tina!. Traqueliasto. 

Tra<iuetj.  V.  Traqueig. 

Tra(]uit.  Min.  Especie  de 
roca.  Tra(¡uito. 

Tras.  Interj.  Zas,  ea.  V. 
Darrera.  T.  que.  Loe.  Ade- 
más, sobre.  A  parí  detrás. 
Adv.  A  espaldas.  Anar 
Iras  de  alguna  cosa.  Fr. 
Preténdreria  ab  eficacia. 
Desvivirse,  desalarse.  Fu- 
gir ó  tornar  tras.  Fr.  Re- 
trocedir. Hecular. 

Trasbals.  Giro,  trasporte. 

Traslialsar.  Traspalar. 
Trasbalsar  los  vins.  Tra- 
segar. V.  Trastejar. 

Trascar.  Afanyarse.  Afa- 
narse, apresurarse.  Cami- 
nar mòlt  depressa.  Apre- 
surar, adelantar  el  paso. 

Trascart.  Trascarton. 

Trasckor.  Trascor.  Tras- 
coro,  (dor. 

Tra.S€Ola«íor.     Trasega- 

Truscoiadura.  Trasiego, 
trusfusion. 

Trascoiar.  Passar  los  li- 
cors. Trasegar ,  arrum- 
bar. V.  Tralegar.  Béurer 
mòlt  vi.  Colar. 

Trascunillarse.  r.  Tras- 
co/ie/arse.V.EscapuUirse. 

Traser.  Lo  que  está  detrás 
Trasero,  trasera,  zaga. 

Trast'erir.  V.  Transferir. 

Trasir.  V.  Trahir. 


TRA 


439 


Trasladació.  Traslación. 
Trasladadur.  Qui  tras- 
lada. Trasladante. 
Ti-asladauíeut.  Trasla- 

ció.  Traslación. 

Tra.'^íadar.  Mudar  una 
cosa  de  un  lloch  a  altre. 
Trasferir,  pasar.  Tradu- 
hir.  Trasuntar,  copiar. 

Traslatici  y  Traslatiu. 
Traslativo,  traslato,  me- 
tafórico, figurado. 

TrasSaíá»a«ieuí.  Adv. 
Metafóricamente,  traslati- 
viamenle.         {Trasladar. 

Trasüadav.     Trasladar. 

Trasllat.  Copia  fiel.  Tras- 
lado, trasunto. 

TrusUuhirse.  r.  Clare- 
jarse.  Traslucirse,  entre- 
verse. Conjecturarse.  Re- 
zumarse ,  trazumarsí', 
traspirar,  trasvinarse. 

Trasinétrer.  Trasmitir. 
V.  Remétrer. 

Trasmudar.  Transmu- 
dar. Trasmutar  ,  traspo- 
ner. Trasmudar  los  tras- 
tos. Trastear,  r.  Demu- 
darse, desfigurarse. 

Trasmuiactó.  Cambi. 
Cambio.  {papelarse. 

Traspaperarse.  r.  Tras- 

Traspàs.  Renuncia  ó  ces- 
sió. Traspaso.  Infracció 
de  una  lley.  Trasgresion, 
traspasamiento, violación. 
Parlant  de  cabalcaduras. 
Paso  largo  ó  eatendido. 

Traspassador.  Trans- 
gressor. Transgresor. 

Traspassament.  Tras- 
pàs. Traspaso. 

Traspassar.  Passar  de 
una  part  a  altra.  Cruzar, 
atravesar,  pasar  á  la  otra 
parte.  Aventatjar  en  lo 
cami.  Aventajar,  pasar. 
Penetrar,  travessar  algun 
instrument.  Atravesar, 
travesar,  trasverberar,  en- 
clavar, calar.  Causar  mòl- 
ta llàstima.  Atravesar, 
quebrar  el  corazón.  Tren- 
car,  infringir  alguna  lley. 
Violar,  trasgredir,  fal- 
tar, quebrantar. 

Traspa.>^sat.  De  alguna 
arma  punxaguda.  Trasfi- 
jo,  trasfijco. 


4i0 


TRA 


Trasplana.  Revés  de  al- 
gun escril.  fíesjialdo,  dorso 

TraNplantatia.Mudansa 
de  lloch.  Trasplante. 

Trat^plantar.  Cambiar 
de  lloch  las  plantas.  Tras- 
poner. Passar  ó  mudarse 
en  altra  part.  Trasmigrar. 

Tra<>iponti  y  Trasporti. 
Trasportín.  (Transportar. 

TraNportar.te.      r.      V. 

Tra.spo.'tar.  Trasponer.  V. 
Transposar. 

Tra.spiislar.se.  r.  Ijesnie- 
jorarse,  demudarse. 

V raspostat.  Desmejora- 
do, trasmudado,  trasho- 
jado, desfigurado. 

Traspuar.  Filtrar.  Fü- 
trar,  rezumar,  recalar, 
trasminar.  Dit  del  vi. 
Trasvinarse,  trazumarse. 
Med.yCir.  Trascolar.  V. 
Traslluliirse. 

Traspuntar.  Despuntar, 
asomar,  apuntar. 

Trasquilanient.  Tras- 
quiladura, esquileo. 

Trasquilar.  Esquilar.  Es- 
quilar. V.  Tóndrer. 

Tra.squir.  V.  Tráurer. 

Trassa.  En  sas  princip. 
acceps.  Traza.  Enginy. 
Ingenio,  disposición,  in- 
dustria, solercia,  pergeño. 
Astucia,  manya.  Amaño, 
artificio,  treta,  arte,  me- 
dio. Modo .  apariencia, 
semblan!.  Talante,  talle, 
presencia,  aspecto.  V.  Art, 
Disposició.  Ab  sas  tras- 
sas  y  manyas.  Exprés. 
Mañosamente,  con  sus 
mañerias.  Poca  trassa.V. 
Desmanyotat. 

Tras.safl<»r.  Qui  trassa. 
Delineador,  tracista.  V. 
Trassut.  {Trazado. 

Trassanienf.        Trassa. 

Trassar.  Idear.  Hallar 
forma,  dar  traza.  Dibui- 
xar, senyalar  lo  plan  de 
una  cosa.  Delinear.  Dis- 
córrer .  dispo.sar  medis. 
Maquinar,  pergeñar. 

Tra.ssayre.  V.  Enginyer. 

Trassós.  .}fañoso.\ .  Tras- 
sut, Enginyós. 

Tra.sNut.  Manyós.  Maño- 
so,   ingenioso ,    mañero , 


THA 

tracista,  trazador. 

Tra.st.  Tret  ,  distancia. 
Trecho,  tranco,  distancia, 
espacio.  En  alguns  instru- 
ments de  música,  divisió 
ó  espa\.  Traste.  Lo  nú- 
mero de  trasts  de  un  ins- 
trument. Trasteado.  Po- 
sar trasts.  Trastear. 

Tra.sf  ada.  Acció,  dit  ó  fet 
desordenat.  Imprudencia, 
desconcierto.  V.  Trastam. 

Tra.stáni.  Multitut  de 
trastos.  Trastería. 

Tra.sta.ss4».  Cop  fort.  Gol- 
pazo,  batacazo,  porrazo. 

Traste.  Trasto. 

Trasteig.  Rastre  de  peus 
ó  petjadas.  Hastro.  .Movi- 
ment continuat  ó  sens  or- 
de ni  concert.  Trasiego, 
trastejadura,  trastejo. 

Trast  ejador.  Traslea- 
dor.  V.  Rastellador.  'teig. 

Trastejanient.  V.  Tras- 

Tra.stejar.  Anar  y  tornar 
sovint  de  una  párt  á  al- 
tra. Trastear.  Anar  de- 
prcssa  en  lo  despaitgdels 
quefers.  Menear.  Mudar 
los  trastos.  Trastear.  Fer 
exercici.  Andar,  pasear. 
Maltractar,  llansar  a  pér- 
drer  alguna  cosa.  Malear, 
echar  á  perder. 

Trastejat.  Trillado. 

TrastelIador.Comporta. 
Compuerta,  tablacho.  V. 
Rastellador. 

Trastet.  Cosa  de  poch  va- 
lor. Zarandaja.  Trasto  pe- 
tit ó  de  poca  importan- 
cia. Trastuelo,  traslillo. 
Pl.  Alhajas  que  's  mane- 
jan ó  negocis  que  's  trac- 
tan,  fíártulos.  Mudar  los 
trasteis.  Fr.  Mudar  de  ca- 
sa, de  vivienda. 

Trasto.  Moble,  alhaja  de 
casa.  Mueble,  trebejo.Tras- 
to  inútil.  Cachivache.  Jo- 
guina. Juguete.  Persona 
enfadosa  que  's  ficaahont 
no  li  demanat).  Mequetre- 
fe. Pl.  Trastos.  Trastería. 
V.  Arreus,  .arreplegar  los 
trastos.  Fr.  Mondar  el 
haza.  Portar  tots  los  tras- 
tos al  coll.  Fr.  Traer  el 
hato  á  cuestas. 


TRA 

Trastocament.  Tras- 
trueque, trastrueco,  locura 

Trastocar.  Mudar  lo  ser 
ó  estat  de  las  cosas.  Tras- 
tornar ,  preposterar,  r. 
Tornarse  Loig.  .Alocar. 

Trastocat.  Trastornat. 
Trastrocado,  trastornado, 
prepóstero,  ho\^.  Alocado, 
enloquecido. 

Trastorn.  Obra  de  tras- 
tornar ó  trastornarse. 
Trastorno  ,  trastornadu- 
ra,  trastornamiento.  Re- 
volta, ruina.  Revuelta,  re- 
volución .  ruina  ,  subveí'- 
sion.  Alteració  del  órde. 
Preposteración . 

Trastornar.  Capgirar. 
Trabucar.  Confóndrer. 
Perturbar,  invertir, revol- 
ver. Girar,  vencer.  Incli- 
nar. V.  Retrocedir.  Tras- 
tornar lo  orde.  Fr.  Pre- 
posterar ,  prevaricar,  r. 
Zozobrar.         (trasuntar. 

Trasuinptar.        Copiar. 

Trau.  Cjjal.  Fèr  traus.  Fr. 
Ojalar.  ipar. 

Trauiíear.  Taladrar,  tre- 

Trauliera.  Dona  que  f:i 
traus.  Ojaladera.  Lo  con- 
junt de  traus.  Ojaladura 

Traumatóleoh.  Med. 
Metje  especialista  en  lo^ 
remeys  externs.  Trau- 
matólogo. 

Tráurer.  En  sas  princip. 
acceps.  Sacar, quitar.  Ex- 
traurer.  Extraer.  Posai 
fora  de  lloch.  Llevar  fue- 
ra. Expel-lir.  Echar,  des- 
alojar. Llevar  1'  empleo 
á  algú.  Apear,  quitar,  re- 
mover. Arrancar  algun:i 
cosa  del  lloch  ahonl  es- 
tava. .Arrancar,  extraer. 
Fér  una  cosa  semblant  a 
altra.  Trasladar.  Inferir 
una  cosa  de  altra.  Cole- 
gir, deducir,  inferir.  Fcr  ó 
dirab  astucia  alguna  co- 
sa. Sonsacar.  Al-legar. 
Alegar,  traer,  citar.  Por- 
tar un  cami  á  algumi 
part.  Ir.  dar.  llevar.  Vo- 
mitar, l•rovocar,  vomitar, 
arrojar.  Exclóurer.  E.t- 
cluir,  echar.  Llevar  ó  fci 
desaparèixer.  Quitar.  En 


TRA 

lojoch,  guanyar.  .S'ac/7)-. 
Reportar  utilitat  en  las 
cosas  inmaterials.  Repor- 
tar, obtener.  Escullir.  £«- 
/resacar.  Portar.  Llevar, 
traer.  Péndrer  ocasió  ó 
motiu  de  alguna  cosa.  To- 
mar. V.  Artigar,  Pellu- 
-car.  Fèr  marxar  algú  del 
lloch  ahont  estava. ¿c/tar, 
desalojar.  Tráurer  artigas 
en  la  terra.  Fr.  Arrom- 
per, romper.  Tráurer  á  só 
de  tabals  destrempats. 
Fr.  Echar  con  cajas  des- 
templadas. Tráurer  á  un 
de  la  seva.  Fr.  Desaferrar. 
Tráurer  copia.  Fr.  Co- 
piar, sacar  copia.  Tráurer 
de  dita.  Fr.  Sacar  de  la 
puja.  Tráurer  del  bech. 
Fr.  Sonsacar ,  vomitar. 
Tráurer  del  davant.  Fr. 
Expulsar,  quitar  de  en 
medio.  Tráurer  del  pols 
•de  la  terra.  Fr.  Poner  en 
pinganitos.  Tráurer  de 
miseria.  Fr.  Sacar  de  pa- 
ítales. Tráurer  de  pas.  Sa- 
car de  su  paso.  Tráurer 
de  polleguera.  Fr.  Des- 
quiciar. Sacar  de  quicio. 
Tráurer  de  seny.  Sacar 
de  lino,  desatinar.  Tráu- 
rer fabas  d'  olla.  Fr. 
Alear.  Tráurer  foch.  Fr. 
Dar  lumbre.  Tráurer  foch 
per  los  caixals.  Fr.  Echar 
chispas ,  espumarajos  por 
la  boca.  Tráurer  fora.  Fr. 
Expulsar.  Tráurer  fullas, 
flor,  etc.  las  plantas.  Ar- 
rojar. Tráurer  grifols  los 
arbres.  Ahijar.  Tráurer 
la  cara.  Fr.  Salir  fiador, 
abonar.  Tráurer  la  llana 
del  clatell.  Fr.  Desasnar. 
Tráurer  la  llavor  del  co- 
to Fr.  Alijar.  Tráurer  la 
moca.  Yt.  Echar  los  bofes. 
Tráurer  la  pols.  Fr.  Sa- 
cudir el  polvo.  Tráurer  lo 
cap.  Fr.  Asomar.  Tráurer 
lo  oli  de  las  pessas  de  lla- 
na. Fr.  Desaceitar.  Tráu- 
rer lo  pinyol  del  cotó. 
/)es/»e;i!7ar.  "Tráurer  polis 
ó  pussas.  Fr.  Espulgar. 
Tráurer  salivera.  Fr.  E- 
rhar  espumarajos.  Tráa 


TRA 


TRE 


44i 


rer  sanch.  Fr.   Sangrar. 

Trava-caliall»«.  Pta.  V. 
Estiravellas. 

Travers.  Especie  de  Ülat 
de  espart.  Traverso,  {tino 

Traveptí.  Quim.  Traver- 

Travé.>4.  Entremaliat.  Re- 
voltoso, enrevesado,  reve- 
sado. Qui  discorre  ab 
mólt  ingeni  y  sutilesa. 
Travieso.  De  ó  per  tra- 
vés. De  medio  á  m,edio.  Al 
ó  de  traycs.  Oblicuamen- 
te, de  soslayo.  Traballar 
al  través.  Soslayar. 

Traxessa.  Posta.  Tra- 
viesa. Lo  cami  través. 
Travesía,  tránsito.  Posar 
una  travessa.  Atravesar. 
V.  Grossária. 

Travesísar.  Llaurar  sego- 
na vegada.  Binar.  Passar 
de   una   part   á   1'   altra.  ¡Treballaaor 
Travesar,  atravesar.  Pas-I     llador. 


vessejar.  Enredo,  argado. 
Fér  iravessuras.  Fr.  Tra- 
vesear. {Disfrazar. 

Ti*aveí«tif.       Disfressar. 

Traveta.  V.  Trabeta. 

Traydor.  Fals.  Aleve, ale- 
voso, pérfido.  Fèr  lo  Irav- 
dor.  Fr.  fam.  Hacer  la  de 
rengo.  Mirar  de  traydor. 
Fr.  fam.  Mirar  de  zaino, 
ó  á  lo  zaino  ó  al  través. 

Traydorecb.  V.  Traydo- 
resch.  (Iraidorado. 

Trayflorescli.  Zaino ,  a- 

Trajíloria. Traició.  Trai- 
ción, perfidia.  Engany  ó 
astucia.  Úellaquería. 

Trayguera.  Uerb.  Tri- 
quera.  V.  Escayola. 

Trayre.  V.  Tráurer. 

Travxella.  V.  Tragella. 

Treball.  V.  Traball. 

V.  Traba- 


Trebaliar.  V.  Traballar. 
Trébol.  Pta.  Trifolio,  me- 
liloto, pié  de  liebre.  Trébol 
lluhent.  Pta.  Fibrino ,  tré- 
bol de  agua,  meniante. 
Trébol  olorós.  Meliloto 
oficinal.  Trébol  pudent. 
Sorálea ,  yerba  cabruna. 
Trebucar.  V.  Trabucar. 
Trebuch.  V.  Trabuch. 
Trebiiquet.V.  Trabuque! 
sa  ó  está  de  través.  rra-'Treceníé.<*sini.  Trícente- 
resero.  Lo  Mistó  de  fusta'  simo,  trescientos. 
ó  ferro  que  traba  dos  co-lTrecé.ssiui.  Num.  cardi- 
sas.  Travesano ,  atravesa-l  nal.  Trecésimo,  trigésimo. 
jio.  Lo  siti  ó  terreno  pera  1  Tregua.  Interrupció  del 
ahont  se  alravessa.  Tra-      iraball.  Descanso,  suspen- 


sar  de  una  part  á  altra 
per  la  direcció  de  la  am- 
piarla. Cruzar.  L'llpén- 
drer.  Aojar.  Penetrar  una 
cosa  los  poros  d'  altra. 
Calar,  penetrar. 

Travesearse,  r.  Posarse 
una  cosa  entremitj  de  al- 
tra. Interponerse. 

Trave.««sejar.   Travesear. 

Trave.t.ser.  Lo  que  's  po 


vesio.  Lo  llistó  superior  ó 
inferior  de  los  bastiments 
de  las  portas  y  finestras. 
Cabio.  Cada  un  deis  llis- 
tons que  's  posan  de  re- 
fors  en  ditas  portas  y  fi- 
nestras. Peinazo.  Lo  coi- 
xi  que  alravessa  lo  Hit  de 
part  á  parí.  Cabezal.  V. 
Travessia,  Canastro. 
Trave.s.itia.  La  creu  que 
fan  dos  ó  mes  camins  en 
lo  puní  ahont  se  encon- 
tran. Encrucijada.  La  dis 


ion.  Tregua  ó  suspensió 
de  armas.  Armisticio. 

Tremascles.  Llares.  V. 
Clamástechs. 

Tr emelga.  Peix.  Torpe- 
do, tremielga,  tembladera. 

Treniendo.Terrible.  For- 
midable, tremebundo.  Ex- 
cessiu en  sa  hnea.  Exce- 
sivo. Digne  de  respecte  > 
reverencia.  Temedor. 

Tremeutina.  Abetinote, 
aceite  abetinote. 

Tremer.  V.  Tremolar. 


tancia  de  un  lloch  á  altre  Treiuesó.  De  tres  mesos. 

mirat  de  través.  Travesío.  \     Tremesino,  tremés. 
Trave-iisii.N.DificuUós.Ew-i  Trémol.  Arbre.  Pobo,  tem- 

revesado,  difícil.  blon,  álamo  temblón  ó  lí- 

Travessupa.Obrade  Ira-!     hico  .  negro    ó    negrillo. 


ir¿ 


TRE 


olmo.  V.  Trémul. 

Treniolador.  Qui  tremo- 
la per  causa  de  por.  Tem- 
blador, tembloso.  Qui  tre- 
mola per  causa  de  fret. 
Tiritador.  V.  Trémul. 

Treni<tlauieiit.  Vacil-la- 
ment.  Bamboleo,  vacila- 
ción, duda.  V.  Tremoló. 
Tremolament  de  terra. 
Terremoto.  Terremoto. 

Tremolar.  En  sas  prin- 
cip.  acceps.  Temblar. 
Móurerse  ab  movimenl 
inquiet  \  perturbat.  Tre- 
mer,  rehilar,  retemblar. 
Palpitar.  Palpitar.  Vacil- 
lar.  Bambolear.  Alsar 
bandera  á  1'  ayre.  Enar- 
bolar. Náut.  Flamear,  ba- 
tir. Tremolar  de  freí.  Fr. 
Tiritar.  Fèr  tremolar.  Fr. 
Causar  temor  ó  tremoló. 
Hacer  temer.  Haverhi  un 
excés  de  qualsevol  cosa, 
.admirar,  pasmar,  ser  un 
juicio,  espantar,  maravi- 
Wir.  Tot  tremolant.  Adv. 
Trémulamente. 

Tremolejar.  Temble- 
fjuear,  tembletear. 

Tremoló.  Moviment  in- 
voluntari y  repetit  de  lot 
ó  part  del'  cos.  Temblor, 
tremor,  rehilo,  estremeci- 
miento. Tremoló  de  cor. 
Cordojo.  Tremoló  de  ter- 
ra. Terremoto. 

Tremoló.^.  Formidable. 
Tremendo.         (montana. 

Tremontana.    V.    Tra- 

Tremor.  V.  Tremoló. 

Trein4»«ttera  ó  Tramos- 
lera.  V.  Cup. 

Tremp.  En  sas  principals 
acceps.  Temple.  Lo  tall 
de  la  ploma.  Corte  ,  tajo. 
Lo  canó  de  la  mateixa 
ploma.  Cañen.  Constitu- 
ció ó  temperament.  Tem 
peramento.  Punt  ó  aiina- 
ció  de  un  instrument  de 
música.  Afinación,  afina- 
dura, afinamiento. 

Treuipa.  Pin!.  Género  de 
helum.  Te  mpla.W  Tremp. 
Estar  ó  no  estar  de  trem- 
pa. Fr.  V.  Trempat. 

Trempador.  Templador. 

Trempap lomas.  Corta- 


TRE 

pluma':,  tajaplumas. 

Trempar.  En  sas  priucip. 
acceps.  Templar,  mode- 
rar. Temperar.  Tempe- 
rar. Tallar  lo  canó  de  la 
ploma  conforme  pera  es- 
criurer.  Cortar  ó  tajar  la 
¡/turna.  V.  Templar. 

Trempat.  Posat  a  tremp. 
Templado.  Estar  trempat. 
Fr.  Estar  sano ,  estar  de 
filis.  Estar  trempat  com 
una  orjja.  Fr.  Estar  de 
muy  buen  humor,  estar 
como  una  castañuela. 

Trempla.  Corte.  V .  Tremp 

Trémul.  Trémulo,  trépi- 
do, tremulento,  tremulante 

Tremtintaua.  Yent.  V. 
Tramontana,  Cers. 

Trena.  Inió  de  tres  ó  mes 
caps  de  fil,  seda,  etc.,  en- 
Irellasfals.  Trenza.  Sar- 
rell,  ¡íaló.  Trenzadera,  pa- 
samano. Trena  deis  bu- 
dells del  moltó.  Revoltillo. 
La  de  vimets.  Criznega. 
V.  Trensilla.  Fèr  trenas. 
Fr.  Trenzar. 

Trenar.  Trenzar. 

Trenat.  Fèl  trenas.  Tren- 
zado. Cosa  formada  de 
ret,  trenas,  etc.  Trenada. 

Trencable.  V.  Trencadís. 

Trencaeap.  Quebradero 
de  cabeza.  V.  Amohino. 

Trencacoll.  Lloch  peri- 
llós aliont  se  pot  caurer 
fàcilment.  Resbaladero, 
derrumbadero,  despeñade- 
ro. Lo  que  exposa  á  in- 
córrer en  alguna  falta. 
Resbaladero  ,  precipicio. 
Mentir  a  trencacoU.  Fr. 
Mentir  sin  suelo. 

Trencai^is.  Fácil  de  tren- 
carse.  Quebradizo,  que- 
brajoso, (¡uebrantable,  vi- 
drioso, frágil.  ¥\s.  Friable 

Trenca(i4»r.  Qui  trenca. 
Quebrador,  quebrantador, 
rompedor.  La  girada  de 
un  cami.  Travesía. 

Trenraditra.  Obertura 
de  alguna  cosa  trencada. 
Quebrantadura,  rompedu- 
ra, quiebra.  Tall.  Corta- 
dura. Fractura.  Fractu- 
ra. Kuptura.  Quebramien- 
to,  quebrantamitnlo.  Med. 


TRE 

y  Cir.  Rompiment.  Rotu- 
ra ,  fractura  ,  ruptura. 
Sach  ó  bossa  que  's  for- 
ma en  lo  melich  ó  en  los 
angolans,  y  que  conté  una 
porció  de  budell,  etc.  Her- 
7iia,  queijradura. 

TrencaUla.  Entre  enqua- 
dernadors. Cadeneta.  Por- 
ta falsa.  Puerta  trasera, 
falsa.  i  g  ¡anide. 

Trencaláni.  Peix.  Glano, 

Trencaló$!i.Aucell  de  plat- 
ja. Quebrantahuesos,  es- 
merejon,  osífraga. 

Trencament.  La  obra  de 
rómprer  alguna  cosa.  Que- 
bra nta miento,  q uebradu- 
ra  ,  quebranto  ,  quebra- 
miento.  Trencament  de 
cap.  Fr.  Mals  de  cap, 
CUV  dados.  Quebradero  de 
cabeza.  ¡caballo. 

Trencanua.  Pta.  Cola  de 

Trencapins.  Fam.  Mil 
homes.  .-Irrancapinos. 
mil  hombres. 

Trencapinyas.  Aucell. 
Picocruzado.        piñones. 

Trencapinyons.  Casca- 

Trencar.  En  sas  princip, 
acceps.  Romper.  Fèr  tros- 
sos  de  alguna  cosa.  Que- 
brar^  quebrantar.  Tallar, 
partir.  Cortar,  partir,  üi- 
rigirse,  girar,  mudar  de 
direcció.  Doblar,  torcer, 
volver.  Destorbar  ó  impe- 
dir la  continuació  de  al- 
guna cosa.  Interrumpir, 
romper.  Violar  alguna 
Uey  ó  precepte.  Traspa- 
sar. Esquerdar,  consen- 
tir. Cascar ,  machacar, 
machar.  Profanar  un 
lloch  reservat.  Violar. 
Rómprer,  vencer  alguna 
dificultat.  Forzar,  que- 
brantar. Fér  pérdrer  lo 
color  natural.  Quitar. 
Trencar  ab  lo  bech.  Fr. 
Apitonar.  Trencar  algun 
os.  Cir.  Fracturar.  Tren- 
car  lo  cap.  Descalabrar 
Trencar  lo  son.  Fr.  Des- 
cabezar el  sueño.  Trencar 
r  alba.  Amanecer. 

Trencarme.  r.  Relaxarse 
las  tripas,  palir  alguna 
Irencadura.       Relajarse. 


TRE 

quebrarse.  Rómprerse 
violenlment  una  cosa  que 
estava  oprimida.  Saltar. 
Trencarse  io  cap.  Fr.  A- 
porrearse,  descascarse. 

Trencat.  Qui  pateix  de 
trencadura.  Quebrado, 
hernioso.  Dit  del  terreno 
escabrós.  Fragoso,  intrin- 
cado, cispero.  Aritm.  Que 
brat.  Fracción.  Trencat 
de  trencat.  Aritm.  Que 
brado  compuesto. 

Tpeucli.  Xirivech,  foral 
en  lo  cap.  Descalabro,  des- 
calabradura. Cop  aL  rom- 
pimcnt.  Cascadura,  La 
costum  ó  habit  de  fèr  al 
guna  cosa.  Manejo  ,  go- 
bierno, manera.  La  ober 
tura  que  's  fa  pera  enca- 
minar la  aygua  quant  se 
rega.  Torna.  Al  trench 
del  auba.  Loe.  Al  despun- 
tar el  dia.  Fèr  un  trench. 
Fr.  Descalabrar. 

Tpeneía.  üim.  De  trena. 
Trencilla.  La  de  tripas 
de  moltó.  Cordilla. 

Trení.  Trienni.  Trienio. 

Treno.  Lamentació  fúne- 
bre. Lamentación. 

Trení!«illa.  Cinta  que  do- 
na la  volta  n  la  copa  del 
sombrero.  Cintillo,  Iren- 
cellin,  trencillo. 

Trenta.  Treinta.  V.  Tren 
té.  Cosa  de  trenta  anys 
Treintañal. 

Treiitahú.  Cert  joch  de 
cartas.  Treinta  y  una. 

Trentanari.  Treintañal 
Ireintanario. 

Trente.  Treinteno,  trigé- 
simo, tricésimo.  V.  Trenta 

Trentena.  Treintena.  V. 
Trenta.    {rio,trentenario. 

Trentenari.    Treinlana- 

Trep.  V.  Trench. 

Trepa.  V.  Trepadura. 

Treps!.  Cir.  Trépano.  V. 
Trepant,  líelabarqui. 

Trepatior.  Lo  iloch  per 
ahont  se  trepa.  Trepade- 
ra. Taladrador.  Taladra- 
dor. V.  Foradador. 

Trepadura.  L'  acció  de 
trepar.  Trepa.  Bigarradu- 
ra.  Trepado.  Lo  l'orat  fet 
ab  lo  trepant.  Taladro. 


TRE 

Trepanar.  Taladrar,  fo- 
radar. Taladrar. 

Trepant.  Trépano, parau- 
so. V.  Belaljarqui. 

Trepar.  Pujar  á  algun 
Iloch  a  quatre  grapas. 
Gatear.  Guarnirla  pintu- 
ra, brodat,  ele,  ab  trepa- 
dura.  Ticar.  Fèr  bigarra- 
duras  ó  talls  per  adorno. 
Picar.  V.  Trepanar. 

Trepi<tací«'t.  Tremoló.  Es- 
tremecimiento ,  trepida- 
ción. Tremoló  de  mem- 
bres y  nirvis.  Tembleteo. 

Trepiïiyejar.  Picar  de 
peus.  Dar  de  pies,  patear. 

Trepiíj.  L'  acció  de  tre- 
pitjar. Pisoteo.  Lo  rastre 
ó  peljadas  que  quedan 
estampadas  en  la  ierra. 
Rastro,  pisa  y  pista,  si  es 
deis  animals. 

Trepitjada.  Petjada.  Pi- 
sada,  huella.  V  acte  y  e- 
fecte  de  trepitjar.  Pisa- 
dura, piso,  pisa,  holladu- 
ra, pisada. 

Trepitjador.  Pisador. 

Tr«-pitjanieUíV.Trepitj. 

Trepitjar.  Posar  los  peus 
sobre  alguna  cosa.  Pisar, 
hollar.  Quant  seia  ab  in- 
tenció pera  maltractar  al- 
guna cosa.  Pisotear,  atro- 
pellar, acalcar,  conculcar, 
rehollar.  Menospreciar, 
atropellar.  ^//■ope//ar,pa- 
sar  por  encima,  acocear. 
Xafar  los  rahims  ab  los 
peus  pera  exprémer  lo 
most.  Pisar,  mostear. 

Trepó.  Pía.  V.  Tripó. 

Tresí.  En  lo  joch  de  daus, 
las  parellas  ó  llans  de  tres 
punís.  Terna,  ternas.  Tres 
(lias  ha  ó  atrás.  Adv.  An- 
teanteayer. Tres  nits  ha 
ó  atrás.  Anteantenoche. 
In  tres  y  no  res.  Exprés. 
Un  grano  de  anís,  una  bi- 
coca, cosa  de  poca  estima. 

Treí^anyal.  Que  es  de 
tres  anys.  Tresañal. 

Tresar.  Terciar. 

Tresavi.  Rebesavi.  Tata- 
rabuelo,     (trescar.  Trio. 

Treíjcanient.    Obra    de 

Trescar  Las  abellas.  Triar 

Trefe'cents.  Trescientos. 


TRí 


¡•43 


Trescol.  Tercedura,  agua- 
pié, purrela.  V.  Trafecb. 

Trescolar.  Trasegar.  V. 
Trafegar. 

Trei4(tobiar.  Triplicar. 

Tretiladat*.  Trasladar. 

Tresor.  Tesoro,  riqueza. 
Pl.  Oro.  Valer  un  tresor. 
Fr.  Valer  moltissim.  Va- 
ler un  mundo  ó  un  Potosí. 

Tresorer.  Tesorero. 

Tre.sorería.  Tesorería. 

Trcj^pasisar.  Tiaspassar. 
Traspasar. 

Trespeus.  Ferros  del 
foch.  Trébedes.  V. Estalvi. 

Treí$p!autur.  Trasplan- 
tar. Trasplantar. 

Trespiíl.  Sostre.  Techo,  te- 
chado.Lo  qu'  es  mòlt  ele- 
vat. Techumbre.  Fèr  tres- 
pols.  Fr.  Techar. 

Tresponíi.  V.  Trasponti. 

Trespoítt.  Adv.  Detrás. 
Detrás.  V.  Traspostal. 

Tresquitar.  Trasquilar. 
Trasquilar.  (pitj. 

Tresteig.  Rastro.  V.  Tre- 

Trestejar.  V.  Trastejar. 

Tret.  Extret.  Sacado,  ex- 
traído. Distancia  de  Iloch 
ó  de  temp^.  Trecho.  Dis- 
paro.  Tiro. 

Treta.  Extracció.  Sact. 
Manya.  Traza,  mañuela, 
morisqueta  ,  zancadilla, 
zacaliña.  V.  Ardit.  Es- 
grim.  Zambullida.  Medi 
pera  eixir  de  alguna  difi- 
cultat. Salida  ,  escapato- 
ria. V.  Tret.  Pl.  Tretas 
del  foro.  Falacias.  Tra- 
zas, enredos,  embrollos. 

Tretse. Numeral  cardinai. 
Trece.  Tretse  son  trelse. 
Loe.  fam.  Erre  que  erre, 
tieso  que  tieso. 

Tretsé.  Numeral  ordinal. 
Treceno,  decimotercio,  trece 

Tretsemesó  Trecemesino 

Tretsena.  Numero  de 
trelse.  Trece. 

Tretsenari.  Trecenario. 

Treu.  Náut.  Vela  quadra- 
da. Treo  ,  vela  de  fortuna. 

Tréurer.  V.  Tráurer. 

Tre»as.  Pl.  Tregua. 

Trévoi.  V.  Trébol. 

Trevól.  V.  Trespol. 

Tria.  Escogimiento,  entre~ 


i  44  TRI 

saca,  entresacadura. 

Triada.  V.  Tria. 

Triatl4»r.  Qui  tria  ó  escu- 
lleix.£sco(/ei/or.Llocli  per 
sortejar  la  llana.  Aparta- 
dero. En  las  fabricas  de 
paper.  Apartador. 

Triaga.  Triaca,  antídoto. 

Triagal.  Triacal. 

Triángul.  Figura  de  tres 
ánguls.  Triángulo.  Náut. 
Especie  de  vela  triangu- 
lar. Molotera,  monteriíla, 
rascanubes.  Triángul  a- 
cutángul.  Geom.  Trián- 
gulo oxigono.  Triángul 
obtusángul.Geom.  Trian- 
gulo ambligonio. 

Triangular.  Triángulo. 

Triant.  Triador.  Triador. 

Triar.  Escullir.  Escoger, 
elegir.  Separar  una  cosa 
de  entre  altras.  Entresa- 
car, separar,  apartar.  Pu- 
rificar alguna  cosa  tra- 
hentne  lo  supérfluo  ó  inú- 
til. Mondar.  V.  Garbellar. 
Separar  lo  dolenl  del  bó. 
Escardar.  Separar  lo  mi-, 
llor  de  lo  interior  en  al- 
guna linea.  Zarandar. 

Triat.  Escogido  ,  selecto, 
mondo,  florido. 

Tribanar.  V.  Barrinar. 

TrJbanella.  Y.  Barrina. 

Tribaqui.  Poét.  Tribra- 
quio, tribaqxiio. 

Tribi.  Barreno. 

Trib».  Instrument  trian- 
gular ab  cerdas  de  aram. 
Tribon.  V.  Barrina. 

Tribuliir.  .\tribuhir.  A- 
tribuir.  (lacion. 

Tribuí. Tribulació.  Tribu- 

Tribulet.  Se  diu  del  noy 
entremaliat.  Argadillo, 
peonza,  ardilla,  bullebu- 
lle, zarandillo.  Ser  un  tri- 
bulet.  Fr.  fam.  Ser  muy 
inquieto,  un  azogue. 

Tribuna.  Tablado  ó  lloch 
elevat.  Palco. 

Tribunal.  Junta  deis  jut- 
ges. Juzgado.  .Audiencia. 
Audiencia.  De  tribunal. 
Adv.  Pro  trihunali. 

Tribuhici.  ('osa  de  tri- 
buno. Tribúnico. 

Tribut.  Tributo  ,  pecho, 
gabela  ,    imposición.  Pl. 


TRI 

Pecheria.  Pagar  los  tri- 
buts. Tributar. 

Tributació.  Acció  ó  efec- 
te de  tributar.  Tributo. 

Tributar.  Rendir  com  per 
tribut  algun  obsequi  ó  >e- 
neracio.  Rendir  homenaje. 

Tributari.  Qui  ó  lo  que 
paga  tribut.  Pechero. 

Tricicle.  Antich  carruat- 
ge de  tres  rodas.  Triciclo. 

Tricordi.  Especie  de  lira 
deis  antichs.  Tricordio. 

Tricorn.  Sombrero  de  tres 
picos.  Tricornio. 

Tricorni.  Lo  que  le  tres 
corns.  Tricorne. 

Tricotrico.  Bulliciós.  Ta- 
rarira,molino,  saltachar- 
quillos. V.  Tribulet. 

Trie  trach.  Triquitra- 
que, tris  tras. 

Tricuspidal.  Que  té  tres 
cúspides.  Tricuspideo. 

Tridáctil.  Tridáctilo. 

Triilas.<«a.  Farm.  Trida- 
ceo.  lactucario.         (tora. 

Trident.  Tridente.  V.  Fi- 

Tridentifer.  Tridentífero 

Tridó.Prims,  primer  sagó. 
Moquelo,  acemite,  rollan. 

Triennal.  Trieñal. 

Trienni.  Trienio. 

TrieU!«a.  Forca  pera  ven- 
tar de  tres  ó  quatre  pun- 
tas. Bielda,  bieldo. 

Trifit.  Poét.  Trífido. 

Trifoli.  V.  Trébol  lluhent. 

TriftungH.  Triptongo. 

Trigar.  Tardar. 

TrigéN»«iin.Num.  ordinal. 
Trigésimo,  tricésimo. 

Triglíf.  .\r(iuit.  Triglifo. 

TrisítttiHtne. Triglotismo 

Triglúniícb.  Bot.  Que  té 
tres  glumas.  Triglumo. 

Trilateral.  Trilátero. 

Triliteral.  Compost  de 
tres  lletras.  Trilitero. 

Trill.  Trillo,  trilla,  trilla- 
dera. I  Trilladura. 

Trilla.  La  obra  de  trillar. 

Trillat.  Comú.  vulgar,  sa- 
but. Vulgar,  trivial. 

Trillo.  V.  Repicó. 

Trilló.  Tres  milions.  Tri- 
llan ,  Iricuento.  Munt  de 
garbas,  comunlment  de 
una  càrrega.  Tasial.  For 
trilions.  Fr.  Agrie.  Ainon- 


Tlil 

tonar  garbas.  Afascalar. 

Trinar.  Mus.  Gorjear. 

Trinat.  Mus.  Refiiet  de  la 
^eu  ó  de  las  cordas  del 
instrument.  Trino. 

Trine.  V.  Trinch. 

Trinca.  Naut.  Especie  de 
lligadura.  Traò*!.  De  trin- 
ca. Adv.  Flamant.  Xue- 
vecito,  flamante.  Estar  á 
la  trinca.  Fr.  Náut.  7rií¡- 
car,  estar  a  ¡a  capa. 

Trincar.  Naut.  Subjectar 
ab  trinca.  Dar  trincas. 
Navegar  mòlt  orsat.  A- 
trincar.  Fam.  Tenir  di- 
ners. Tener  monices. 

Trincb.  Lo  só  de  una  co- 
sa delicada  quant  se  tren- 
ca. Tris.  Lo  só  de  la  mo- 
neda. .Sonido. 

Trincóla.  Pta.  Gipsófila. 

Trinitaria.  Pta.  V.  Pen- 
amenl.  ((e. 

Trini|uet.  Náut.  Trinque- 

TrínquiM.  Fam.  Brindis. 
Fér  trinquis.  Fr.  Trencar 
alguna  cosa.  Romper. Béu- 
rcr  vi.  Beber  vino. 

Trinxa.  Petrina. 

Trinxador.  V.  Trinxant. 

Trinxant.  Qui  trinxa. 
Trinchador,  trinchante. 

Trinxar.  Picar,  esmico- 
lar la  vianda.  Picar, des- 
menuzar. Fer  trossos  de 
qualsevol  cosa.  Tronchar, 
tronzar,  despedazar.  V. 
Esmicolar ,  Engrunar. 
Murmurar.  Morder,  cen- 
surar. V.  Retallar. 

Trinxat.  Guisat  de  una 
cosa  picada.  Picadillo, 
jigote,  picado,     (trigante. 

Trinxayr?.  Intrigant.  In- 

Trinxera.  Mil.  Parapeto. 
Vallado,  valladar,  trin- 
chera. La  de  estacas,  fai- 
xinas  ó  sachs  de  terra. 
Antestatura.  Los  traballs 
de  Irinxeras.  Aproches. 
Fcr  trinxeras.  Fr.  Atrin- 
cherar, trinchear.  trin- 
cherar.  Per  destruir  lo> 
traballs  deis  sitiador-. 
Contraproches.         (quiM. 

Trinxet.  V.  Falsilla,  Trin- 

Tripa.  Lo  ventre.  ri>»i- 
tre.  barriga.  V.  Budell. 
Pl.  Bandullo,  mondongo. 


TRI 

callos.  Mal  ó  dolor  de  tri- 
pas. V.  Torso.  No  tenir 
tripa  ni  moca.  Fr.  Tenir 
pocas  carns  ó  forsas.  Te- 
ner pocas  chichas.  Rascar 
las  tripas  á  algú.  Zangar- 
rear, cerdear,  cencerrear, 
rallar  las  tripas. 

Tripada.  Jlenjada  de  Iri 
pas.Frasia,  callada.  Con- 
junt de  tripas.  Tripería. 

Ti'ípajocli.  Pejiguera.  Po- 
sarse en  un  tripajoch.  Fr 
fam.  .Meterse  en  algun  be- 
rengenal  ó  en  buen  ó  mal 
berengenal.  [miento 

Tripartíció.       Triparti- 

Tripartit.  Tripartito. 

Trip8S»;a.  Aum.  Tripón. 

Tripeí'.  Qui  ven  tripas 
Mondonguera,  tripero 
tripicallero.  Cosa  de 
gran  tripa.  Tripón,  tripu 
do.  (Embolich. 

Tpfp'JM^h.  V.  Tripajoch, 

Triple.  Triplo,  treidoble. 
tríplice,  trestanto,    ¡dura. 

Triplicació.     Tresdobla- 

Triplicadura.  Triplica- 
ció.  Triplicación. 

Triplicar.  Trasdoblar, 
tresdoblar.  írerbasco. 

Tripó.  Planta.  Gordolobo, 

Tripón.**.  Pla.  V.  Tripó. 

Tripulació. Gent  que  por- 
t  a  u  n  a  n  a  u .  Equipaje. 

Tripular.  Posar  lo  núme- 
ro corresponent  de  mari- 
ners en  una  nau.  .Mari 
«ear.  Guarnir,  armar  una 
nau.  Armar. 

Triquet.  V.  Trinquet. 

Triquil.  Que  té  tres  cas- 
cos. Triquilo. 

Tris  traes.  Exprés,  fam. 
pera  denotar  lo  ruido  del 
cop.  Zis,  zas. 

Triíiiiie.  Med.  Trismo. 

tvitis».  Trens  illa. 

Trissul.  Especie  de  sal 
composta.  Trisulo. 

Trist.  Afligit.  Triste.  Me- 
iancólich.  Melancólico, 
mustio,  mohíno.  Mal,  in- 
felis,  despreciat.  Fatal, 
infausto,  siniestro,  lameii- 
tnble,  lúgubre,  lóbrego. 
Inferior  ó  de  mala  quali- 
tat. Inferior,  triste.  Par- 
lant de  negocis,  en  mal 


TRO 

estat.  Deplorable,  desgra- 
ciado. Fallat  de  vivesa. 
.Vustio,  apagado,  marchi- 
to. Faltat  de  llum.  Lóbre- 
go, o¡iaco.  Estar  trist.  Fr. 
Enmantarse. 

Trístantent.  Adv.  .Mus- 
tiamente, dolorosamente. 

Tristesa.  Entristecimien- 
to, morriña,  melancolía. 
Causar  tristesa.  V.   En- 

Tristo.  V.  Trist,     (tristir. 

Tristor.  V.  Tristesa. 

Tristura.  V.  Tristesa. 

Triteisiiie.  Triteismo. 

Tritó.  Mus.  Compost  de 
tres  tons.  Trítono.  Lo  se- 
midéu man.  Tritón. 

Trits.  Pnms.  Acemite,  ro- 
llón, moyuelo,  afrecho. 

Triturar.  Pint.  Móldrer 
los  colors  per  primera 
vegada.  Desgran-ar. 

TriumfaiUtr. Triunfador, 
triunfante. 

Triunil'al.  Triunfal. 

Triuuif'alnient.  Adv. 
Triunfalmente.  [Triunfo. 

Triuitiíaiiient.  Victoria. 

Triuiiilaut.  Triunfante. 

Triuuifar.  Triunfar. 

TriuiMl'o.  Triunfo,  lauro, 
laurel,  victoria. 

Triuiuvir.  Triumviro. 

Triuiuvirat.rriUJíU'i'raío 

Trivi.  Divisió  de  tres  vias 
ó  caminals.  Trivio. 

Trivial.  Trillat.  Común, 
trillado,  usado. 

Tro.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Trueno.  Lo  ruido 
que  fá  la  bomba.  Bomba- 
zo. Especie  de  petardo. 
Trabuca.  Fèr  tro.  Fr.  Ha- 
cer eco.  Pl.  Fèrse  trons. 
Fr.  fam.  Vayase  al  rollo. 
Lo  demés  son  trons.  Loe. 
fam.  Todo  lo  demás  poco 
importa  ó  es  iniitil. 

Trob.  Moltissim.  Muy. 

Troba.  Hallazgo,  descu- 
brimiento ,  invención. 

Trobatlor.  Qui  troba  al- 
guna cosa  perduda.  Ha- 
llador. (Tícba. 

Trobadura.  Hallazgo.  V. 

Trobar.  En  sas  princip. 
acceps.  Hallar,  enco7i- 
trar.  dar  con  alguna  cosa, 
acertar.  Inventar,  fér  un 


TRO 


410 


nou  descubriment.  Inven- 
tar, hallar.  Agafar,  atra- 
par descuydat.  Coger.  En- 
deyinar.  Acertar.  Trolar 
á  fallar  alguna  cosa.  E- 
char  menos  ó  de  menos. 
Trobar  lo  perdut.  Pare- 
cer. Trobar  mal.  Fr.  He- 
probar ,  afear,  tachar. 
Trobar  ó  no  trobar  res 
que  dir.  Placer,  ó  despla- 
cer. Troliar  peu.  Fr.  Ha- 
cer pié  ó  hincapié.  Trobar 
resistencia.  Fr.  Dar  á  du- 
ro. Trobarho  ó  trobar- 
seho.  Salir  d  los  ojos. 

Trobarse.  r.  Encontrarle, 
hallarse,  intervenir.  T.  lo 
perdut.  Parecer.  T.  tot 
perdut  ó  robat.  Fr.  Estar 
como  vendido. 

Troca.  Madejuela,  cadejo. 

TrocáicIj.Poét.  Trocaico. 

Troceu.  Naut.  Corda  pera 
atracar  las  cosas  majors. 
Troceo.  (ciscar. 

Trociscos  (Fér).  Fr.  Tro- 

Troclejador.  Med.  Cert 
muscle.  Trocleador. 

Trocóydicli.   Trocoídeo. 

Troleu.  Trofeo. 

Triiinpa.  Bocina.  De  ias 
plantas.  Tallo.  Del  ele- 
fant. Mano.  Del  mosquit. 
Trom})etilla. 

Trompada.  Trompazo, 
batacazo,  zopapo.  Fér  ó 
anará  trompadas.  Fr.  .4/!- 
dar  al  morro,  ó  á  golpes, 
ó  á  la  morra. 

Tronipador.  Juglar,  mú- 
sich.  Juglar. 

Trompar.  Enganyar.  En- 
truchar, entrampar,  frcir- 
sela.  Tocar  ó  sonar  la 
trompa.  Tocar  la  trompa. 

Trompejar.  Donar  trom- 
padas ó  cops  de  puny.  A- 
puñar,  apuñetear,  r.  A|iu- 
nyegarse.  Darse  de  moji- 
cones, apuñarse. 

Trompet.  Trompeta. 

Trompeta.  Joguina  pera 
cntretenirse  los  noys. 
Trompetilla.  Lo  qui  té 
per  ofici  tocar  la  trompe- 
ta. Trompetero,  Xarray- 
re,  que  no  se  li  pot  con- 
fiar nmgun  secret.  Prego- 
nero. T.  del  judici.  Pla. 


44C        TRO 

Floripondio.    Tocar     la| 
trómpela. V.  Trompetejar  | 
Trompetada.  Trompeta- 
zo, {floripondio. 
Trompetas.  Pta.  Datura, 
Trompetejar.    Trompe- 
tear,            {ro,  trompeta. 
Tronipeter.      Trompete- 
Trompeteta.    Dim.     de 

trompeta.  Trompetilla. 
Trompillar.     Tocar     ia 

trompeta.  Trompetear. 
"Frompitxo. Peonza,  trom- 
po. V.  Baldufa,  Rabassut. 
Trompons.  Adv.  Confu- 
sament. A  ó  de  Iroynpon. 
Ab  mòlta  abundancia.  A 
montones,  á  fanegadas. 
Trona.    Púlpit.    Pulpito. 
La  cadira  alta  pera  séu- 
rer  los  petits.  Sillón.  Ti- 
rar trona  avall.  Fr.  Des- 
calabrar, amonestar. 
Tronant.  Tonante. 
Tronar.  Renyir.  Conten- 
der.   Poet.    Fèr    trons  y 
llansar  llams.  Tonar.  Alia 
vá  que  trona.   Fr.  Salga 
lo  que  saliere,  salga  el  sol 
por  Antequera. 
Troncar.       Tallar       los 
Ironchs  ó  socas  deis  ar- 
bres.    Tronchar.    Tallar 
un  membre  del  eos  huma. 
Tro'ixchar,  y  si  es  lo  cap. 
Descabezar,  decapitar. 
Xroncii.  En  sas  princip. 
acceps.  Tronco.  La  cama 
de  las  plantas.  Tallo,  pié, 
cepa.  Lo  que  serveix  pera 
fèr  posts.  Troza.  La  per- 
sona ignorant.  Leño,  ma- 
dero. Planta  sense  tronch. 
Acaule.  V.  Soca,  Tió.  Dor- 
mir com  un  tronch.  V. 
Dormir  com  un  soch. 
Tronera.Artill.rafionera. 
Náut.    Porta,    portaleña, 
portañola.     La     persona 
sens  judici.  Golondro,  a- 
tarantado,  saltabardales, 
torbellino.  Fèr  troneras. 
Fr.  Tronear,  atronerar. 
Trono.  Assento  real.  So- 
Tronquet.  Cabillo,    {lio. 
Troníi.  Pta.  V.  Bén.  {queo. 
Trontoll.  Bazuqueo,   tra- 
Trontollar.  V.    Tronlo- 

llejar. 
Trontollejar.  Móurcrsc, 


TRO 


TRU 


agitarse.    Bazucar,    Ira-]     trozar.  V.  Atrossar. 

(¡uear,  zabucar,  sarandar  Trossejadament.Atros- 
Tronxar.  V.  Trencar.  sos.  Adv.  A  ó  en  pedazos. 

Tronxo.  La  cama  de  las  Trossejar.    Despedazar, 

plantas.  Tallo,  mástil. De\     hacer  pedazos,  deslazar. 


las  verduras.  Vara,  espi 
ga.  Cop  de  tronxo.  Tron- 
chazo. Lo  que  te  tronxo. 
Tronchudo,    {Tronchado. 

Tronxut.  De  gros  tronxo. 

Tr4inya.  Bellaco,  socar- 
ron,  redomado,  morlaco. 

Tronyella.  Especie  de 
trensilla  de  espart.  Crez- 
neja, Ioniza,  empleita, 
nleita.  Lligar  ab  tronye- 
llas.  Entomizar. 

Tronyeria.SocaiTonería, 
mojigatez,  galería. 

Tropar.  V.  Trobar. 

Tropell.  Tropel.  T.  de 
pent.  Turba,  turbamulta. 
En  tropell.  AAv.  Desorde- 
nadamente,  á  tropas 


tronzar,  romper,  lacerar, 
arpar.  V.  Destrossar. 

Trot.  Pas  del  cabal  I .  Tro- 
te, trotonería,  pasitrote. 
Toca  '1  troi.  Loe.  fam. 
Anda,  vete  con  Dios.  To- 
car lo  trot.  Fr.  fam.  To- 
car ó  tomar  el  portante,  ó 
las  de  Villadiego.  Tornar 
ais  trots  vells.  Fr.  Volver 
á  las  andadas. 

Trotador.  Trotan. 

Troter.  Correo  de  alpar- 
gata, correo  de  á  pié. 

Trova.  Poét.  Troba. 

Trovador.  VersiOcador. 
Versista.  Poeta.  Poeta. 

Trovar.  Fér  versos.   Fer- 

Truá.  V.  Truha.     {sificar. 


Tropés,Tropessada  y  Tro- Truca.  Barata.    Trueque. 
pessament.  V.  Ensopech.      cambio.  Nou    groísa  que 

Tropessador.   Qui   tro-      serveix    pera    embolxar. 
pasa. Tropezón,  tropezoso  '     Xuez  de  tres  cantos. 

Tropessar.  V.    Ensope-  Trocador.  Instrument  pe- 
gar. Pegar  una  cosa  con-      ra  fér  ullets.  .Sacabocado. 
tra  altra.  Chocar,  dar.  Co- ,     Lo  picaportas.  A  Idaba. 
métrer     alguna     culpa.  Trucar.    Picar.    Llamar. 
Deslizar.^e,  caer.  |     Atapahir  la  roba  al   tei- 

Tr«»picb.  Trópico.  xirla.  Tupir.  V.  Copejar. 

Tr<t(|ueu.  Poet.  Troçtieo. 'Truch.    Cop  á  la   porta, 

Troquisco.  Trocisco.         \     pích.  Aldabada,  golpe,  to- 

Tros.  Part    separada    de  ;     que.  V.  Cop.  La  bola  gros- 


algun  tot.  Pedazo,  frag-\ 
mento,  parte,  trozo.  Ta- 
llada de  carn  ó  de  peix.  • 
etc.  Posta,  tarazón,  tasa- 
jo. Distancia.  Trecho.  Re- 
tall. Retazo.  Tros  de  cel. 
Subjecte  moltissim  bo. 
Santo.  De  pa.  Mendrugo, 


sa  de  jugar  a  mesa  y  a  las 
bullas  de  est  nom."So/(/, 
<ri/co.  Qualsevol  bola  6 
esfera:  Huto.  Certjochde 
carias.  Truque  Truch  de 
la  espaseta.  Matarrala. 
Truch  truch.  Cop  repetit 
à  la  porta.  Tras,  tra.s. 


zoquete,  pedazo,  regojo  de  Trucimany  V.Trutximan 
pan.  A  trossos.  Adv.  A  ra-  ¡Truco  (.\  .  Ádv.  En  recom- 
tos,  ab  interval-los  de  |  pensa.  A  ú en  trueque.  Ah 
temps.  A  ralos,  á  trechos.  •  tal  que.  Con  tal  que. 
A  estonas.  A  remiendos.  TrnfH.  Mentida,  fábula. 
De  un  tros.  Adv.  De  una  :  Chofa.  patraña,  pajarota, 
pieza.  Fcrse  trossos.  Fr.  TruTaldino.  Cómicb, 
Fracasar,  hacerse  astillas      baylari.  Comediante.  Ta- 


ó  añicos.  Fèr  trossos  de| 
alguna  cosa.  Fr.  Hacer  ¡ 
giras,  <íi7ac«-ar.Pagarseó  ] 
cobrarse  del  mateix  tros. ' 


faner.  manifasser.  Quijo- 
te, 7nando7i  ,  procurador 
de  pobres.  Pretcnciós. 
Zascandil,  cachivache. 


Fr.   Aturarse    lo    crèdit.  Trufar.  Enganyar. fluí-Zac 

Pagarse  por  su   mano.      Truhá.  Bufo,xàrlata.  T/io- 

Trossar.  Náut.  Álrozar,'    carrero,  truhán,  mofian-a~ 


TUB 

che,  moharracho,  momo. 
Bobo,  graciós  de  come- 
dia. Gracioso,  mimo,  có- 
mico. V.  Tahul. 

Tnihanejar.  Truhanear. 

Truhanería.  Chocarre- 
ría, truhanada,bufo7ia(ia. 

Trubanei!>ch.  Truhanesco 

Truita.  V.  Truyta. 

Truja.  Famelia"  del  porch. 
Cerda  ,  guarra,  lechona  , 
gocha.  cochina,  puerca. 

Trujainá.  V.  Trutximan. 

Trujeta.  V.  Panarola. 

Truil.  Alfarje,  molino  de 
aceite.  V.  Cub.  Mola  de 
trull.  Galga,  volandera. 

Trullar.  Moler  la  oliva ,  ó 
la  aceituna. 

Trullola.  Pozal,  pozuelo, 
gamellón,  linillo. 

Trnnil'a  ó  Trunfa.  Patata 
del  país.  Batata,  criadilla 
de  tierra.  Mofa.  Burla. 

Truuifar.  En  alguns  jocbs 
de  cartas.  Triunfar,  fa- 
llar. Ignorar  ó  no  tenir 
alguna  cosa  de  que  's  par- 
la. Carecer.  V.  Baldar. 
Trumfarse.  r.  Burlarse. 
Chulearse,  zumbarse. 

Trunifu.  En  lo  joch  de 
carias.  Triunfo.  Traurer 
de  trumfo.  Destriunfar. 

Truncar.  Troncar ,  bal- 
dar, v^utilar. 

Trunyella.  V.  Tronyella. 

Trutxa.  V.  Trutximan. 

Trutximan.  Trujiman, 
trujamán. 

Truyta.  Paellada  de  ous 
batuts  y  fregits.  Tortilla 
La  de  farina  ab  mel.  So- 
paipa. Lo  peix  de  est  nom 
Trucha.  Altre  peix  de 
mar.  Baño.  Férse  una 
truyta.  Fr.  Xafarse  algu 
na  cosa.  Hacerse  tortilla, 
aplastarse.  (tillas. 

TruYtada.  Comida  de  tor- 

Truyter.  Pescador  ó  ve- 
nedor de  truy  tas.  Truchero 

Tu  (Ab).  Contigo.  {ya. 

Tua.  Pronom,  pos.  Tu,  íu- 

Tuauteni.  Lo  subjecte 
que  funciona  ó  es  neces- 
sari principalment  en  al- 
gun negoci.  Martipulante. 

Tubércul.Med.ruòeVcií/o 

Tuberciilifer.  Que  porta 


TUM 

lubérculs.  Tuberculífero, 
tuberífero.  {riforme. 

TufierculiÍ4irnie.  Tube- 

Tul>erositat.  Med.  Hin- 
cltasoii ,  en tumecimien to. 

Tubieb.  Tubaceo. 

Tubic'ola.  Qui  viu  en  un 
tubo.  Tubicular,  tubuli- 
cola.     (canons.  Tubifero. 

Tiibifer.  Qui  porta  ó  té 

Tubo.  Cano.  Fístula. 

Tuca.  Pla.  Brionia.    {can. 

Tuca.  Esp.  de  garsa.  Tu- 

Tuilela.  Tutela.  Tutela. 

TuUelar.  Tutelar.  Tutelar 

Tudeil.  Tudel,  estrangulo. 

Tu«le.«!>cli.  Tudesco,     {caz. 

Tudó.  Aucell.  Paloma  tor- 

Tuejar.  Tutear. 

Tul.  Exlialació  calenta  ó 
vapor  causal  per  foch  ó 
calor.  Tufo.  V  olor  fort  y 
molest.  Tufarada.  Tuf  de 
vianda  passada.  Tasto. 
Fèr  tuf.  Fr.  V.  Tufejar. 

Tufejar.  Husmear,  oler^ 
mal.  V.  Farumejar. 

Tuguri.  Barraca  pobre  y 
ai)  poca  netedat. 7'!í3ur¡o, 
cabana,  choza.  {can. 

Tulcá.  Aucell.  Tulcan,  tu- 

Tulidura.  Tullimiento. 

Tulipa. Pta.y  üot. Tulipán 

Tuliftaci.  Bot.  Paregui  á 
la  lulipa.  Tulipaceo, 

Tulir.  Tullir,  entullecer. 

Tulirse.  r.  Llevar  I'  us  lli- 
bre del  eos  ó  membre  d 
ell.   Tullirse,  entullecer. 

Tulit.  Tullido.  Tulit  de 
peus  V  mans.  Zompo,  zopo 

Tull.  Pla.  Urchilla. 

Tumba.  V.  Tomba. 

Tumbagaí^Na.  Aum.  de 
tumbaga.  Tumbagón. 

Túmb4>l  y  Túmol.  Túmu- 
lo .  catafalco,  cenotáfio. 
Túmbol  pie  de  llums  y  ab 
insignias  pera  celebrar 
las  exequias  de  un  gran 
senyor.  Capelardente. 

Tumer.  Flemón  ,  landre, 
buba  ,  absceso,  tuberosi- 
dad. Lo  de  las  bestias. 
Lobanillo,  haba,  aventa- 
dura.  Tumor  de  gargame- 
lla. V.  Goll.  Tumor  fret. 
Med.  Escrófula. 

Túniul.  V.  Túmbol. 

Tnniult.  Avalot  de  poble. 


TUR 


447 


Tumulto,  motin,  alboroto. 
Tuniultuarianient.Ad. 

Tumultar lamente,  tumul- 
tuosamente. 

TumultuÚN.  Tumultua- 
rio, tumultuoso. 

Tumultuo«»anient  Adv. 
V.  Tumulluariamenl. 

Tuna.  Briba,  guitonería, 
jácara,  gandaya,  pecorea. 
Pla.  V.  Figuera  de  moro. 
Anar,  fèr  ó  correr  la  tu- 
na. Tunar,  jacarear. 

Tunant.  Astul,  taymat. 
Tuno ,  redomado. 

Tunantada.  Picardía, 
maldat.  Tunantería. 

Tunar.  Guitonear ,  andar 
á  la  gandaya. 

Tunda.  Zurra  ,  paliza, 
zurribanda,  soma^ita,  fel- 
pa ,  solfeo,  soba.  Donar 
una  tunda.  Fr.  Sotanear, 
solfear,  dar  una  felpa,  ba- 
tanear. (Tunar. 

Tuuejar.    Bribonear.   V. 

Tunería.  Tuna,  socarro- 
nería, bordonería. 

Vúuica.  Sayuela ,  tunice-' 
la.  TiJnica  de  Christo. 
Pla.  Datura. 

Tunicat.  Que  porta  tú- 
nica. Tunicoso. 

Tuno.  Bellaco  ,  taimado, 
socarrón,  polizón,  tunan- 
te, sollastre.  Cau  ó  madri- 
guera de  tunos.  Gorrione- 
ra. Tornarse  tuno.  Fr.  A- 
bellacarse,  hacerse  bellaco. 

Tiinyina.  Peix.  Atún.  A- 
gafár  tunyinas  ab  lo  gan- 
xo. Coclear.  Am  pera  pes- 
car tunyinas.  Atunera. 
Lloch  de'  pescar  y  pesca 
de  tunyinas.  Almadraba. 

Tunyinada.  Pescada  de 
tunyinas.  Almadraba. 

Tunyiner.  Atunero,  al- 
madrabero,       (madraba. 

Tunyinería.  A  tunera,  al- 

Tupé.  Copete. 

Tupi.  Puchero,  olluela. 

Turba.  Concurs  gran, 
multilut  de  geni.  Tuba- 
multa, caterva. \.  Munió. 
Turba  de  cap.  Rodament 
de  cap.  Vahído,  vaguido, 
vértigo,  desvanecimiento. 

Turbaeíó.  Acció  de  tur- 
barse.Empac/io,  cortedad. 


448 


UFA 


V.Aturdiment. 
Turbal.    Paratge  ple   de 

turba.  Turbera. 
Turlianient.     Detenció. 

Detención,  parada,  tar- 
danza. V.  Deteniment. 

Turbant.  Turbante.  Tur- 
bant de  or.  Pta.  France- 
silla matizada,  ranúnculo 
africano. 

Turbar.  Fèr  tardar,  en- 
tretenir. Retardar,  entre- 
tener. Inquietar  moral- 
ment. Perturbar,  perver- 
tir, conturbar.  Impedir, 
destorbar.  Entorpecer. 
Turbar  lo  cap.  Volcar. 
Enterbolir.  Enturbiar. 

Turbarse,  r.  Quedarse 
parat  ó  confús.  Cortarse, 
turbarse,  atajarse,  empa- 
charse, confundirse. 

Turbat.  Confundido,  con- 
fuso, empachado,  túrbido. 

Turbi.  Turbio,  turbulento. 
V.  Tèrbol. 

Turbinari.  Turbini forme 

Turbiut.  Arbre.  Turbinto, 
falso  pimiento. 

Turbit  bórt.  fla.Jarrillo, 
candilera,  zumillo.y .T\i- 
xos.      Turbit     mineral. 


U.Conj.disjunctiva  en  lloch 
de  ó ,  pera  evitar  la  repe- 
tició quant  segueix  pa- 
raula que  comensa  per  o. 

Ubach.  Opaco,  sombrío. 

Ubérrini.  Ubérrimo,  fértil 

tjhertat.  Abundancia. 

■Jbic|UÍHUie.  Ubicuismo. 

Ubiqüitat.  Ubicuidad. 

tibriacar.  V.  Emborrat- 
xar, (calamocano. 

Ubriach.  Borratxo.  Ebrio, 

Ubrir  y  sos  derivats.  V. 
Obrir.  {aullo. 

Udol.    Guinyol,    .iullido, 

Udolador.  Aullador. 

Udolanieut.  V.  Ldol. 

Ud4»lant.  Qui  udola.  Au- 
llador, (llar. 

Udolar.   Fer  udols.   Au- 

Kfá.En\aneh\l. Ufano, pre- 
suntuoso. Vistós,  agrada- 
ble. Soberbio,  rozagante. 


ULC 

Substancia  empleada  en 
farmacia.  Subdeuto- sul- 
fato de  mercurio. 

Turbot.  Peix  de  mar.  Ro- 
daballo. V.  Oblada. 

Turbulencia.  Enterbo- 
I  i  ment.   Turbiedad. 

Turbulent.  Perturbador, 
turbulento,  revoltoso. 

Turch.  Turco. 

Turilerari  y  Turilicador. 
V.  Encensador. 

Turnia.  Inflor.  Tumor. 
Los  testiculs  del  moltó. 
Escritillas.  Botó  de  ani- 
mal. Criadíí/a ,  testículo. 

Turmell.  Tobillo.      (nar. 

Turnar.  Alternar.  V.  Tor- 

Turó.  Cerro,  pico,  otero, 
altozano  ,  loma  ,  muela, 
mogote.  En  forma  de  tu- 
ró. Amogotado. 

Turonet.  Dim.  Cerrejón. 

Turpanient.  Adv.  Torpe- 
ment.  Torpemente,  lúbri- 
camente, deshonestamente 

Turf|ueí<icli.  V.  Turch. 

Turqueseta. Pedra.  Tur- 
quesina.  {quesado. 

Turf|ui.    Turquino,     tur- 

Turró.  Turrón. 

Turroner.  Turronero. 


U. 


Frondós.  Vicioso,  lascivo. 
Dit  dels  arbres  y  plantas. 
Frondoso,  lozano. 

Ul'aua.  La  verdor  y  ten- 
dror  deis  sembrats  y  plan- 
las.  Lozanía,  verdura,  vi- 
cio. La  deis  arbres.  Fron- 
do.ndad,  pompa,  ufanía. 
De  paraulas.  A/luencia. 
Criar  ó  fèr  mòlta  ufana. 
Lozanear.  Posarse  ufana 
la  planta.  Enviciar. 

Ul'ananient.  Superbiosa- 
ment.  Vanamente,  arro- 
gantemente, (xerse. 

Ulanarse.  r.  V.  Envanéi- 

Ufanitat.  V.  llana. 

Ul'anóíi.  Lozano,  lujurian- 
te. V.  l'fá.  I  porter.  Ujier. 

Ugier.  Criat  de  palacio. 

Ulcera  de  dos  voras.  V. 
Crivella.  Ulcera  de  se- 
men. V.  Búa. 


ULL 

Tuscador.  Qui  desbasia 
'1  suro.  Desbastador. 

Tunó.  V.  Toysó. 

Tuí«.««ada  óTossada.  To- 
pada, topetada,  tozolada. 

TuHtt»aor.  .\nimal  que 
tossa.  Topador,  topetudo. 

TuMMUI.  V.  Tossal,  Puig. 

Tu»!i»>ar  ó  Tossar.  Topar, 
topetar.  (silayineo. 

Tu«««»ilagin«>i«.  Bot.   Tu- 

Tustiilaso.  Pta.  Fárfara. 

TuNwir.  V.  Tossir. 

Tu««e$ut.  V.  Tossut. 

Tute.  Joch  de  cartas,  es- 
pecie de  bescambrillii. 
Cientos.  Tuteador. 

Tutejador.    Qui    tuteja. 

Tutejauíent.  Ac.  de  tu- 
tejar. Tuteamiento,  tuteo. 

Tutejar. ï'uíear,  dar  de  tu. 

Tutela.  La  procuració  ó 
carrech  de  tutor.  Tutoría. 

Tuti.  V.  Tule. 

Tutor.  Defensor.  Protec- 
tor. Eixir  ó  estar  lora  de 
tutor.  Fr.  fam.  .Salir  de 
mantillas  ó  pañales. 

Tutoria.  Tutela. 

Tuxo.«i.  Pta.  Ervato. 

Tuvt.V.  Tothom. 


Ulceratíu.  Ulcerante. 

UII.  En  sas  priucip.  acceps. 
Ojo.    Forat    ó   anell   per 
aiiont  passa  lo  manech  en 
algunas  eynas.  Anillo.  L» 
de  cada  estreb  ahonl  s' 
assegura  la  corretja.  A  trí- 
cese. yiaWa  del  filat.  .1/(1- 
lla.  Locapdell  de  algunas 
verduras.  Cogollo,  repollo. 
Especie  de  coronela  que 
queda  en  algunas  fruylas 
en  la  part  ahonl  eslava  la 
flor.  Ombligo.  V.   Borró»     > 
Lluna.  111  de  bou.  Pía.     1 
.Vagarzuela  ,  manzanilla    I 
hedionda,  buftalmo,  cótu-    m 
la  fétida.  Olleta  pelila.fif-    ■ 
cherito,pucheruelo.  Naut.    Ç 
Pessa  de  fusta  que  forma 
lo  acabament  de  la  proa 
en   las  naus.  Cuadernal, 
motón  ciego,  rigola  ciega. 


ULL 

branqtie.V.  de  calápal. O/o 
de  sapo.  De  Cristo.  Pta. 
l7iula.  lli  de  col.  V.  Cap- 
dell.  l'il  de  las  llavors. 
Germen,  lli  del  cart.  Ci- 
ma. III  del  cul.  Ano,  oje- 
te, sieso,  lli  dels  arbres. 
Boton, gromo,  lli  de  poll. 
Callo,  clavo.  Ull  de  torl. 
Turnio  ,  ojo  atravesado. 
l'U  gassó.  Ojo  de  gato,  lli 
jrirat.  Ojo  de  besugo.  111 
negre.  Ojinegro.  Cerl 
peix.  Oblado.  A  ull  ó  á 
liell  uU.  Adv.  Sens  pes  ni 
mesura.  A  granel ,  «  bul- 
lo.  á  ojo  de  buen  cubero, 
alzadamente.  Cauíer  al 
níl.  Fr.  Agradar  mólt. 
Henchir  ó  llenar  el  ojo. 
Kér  r  uU.  Fr.  Fér  V  ullet. 
liuiñar.  Fér  ull.  Fr.  Con- 
valéixer  lo  malalt.  Alear. 
Tráurer  borró  las  plan- 
las.  Germ/üa/'.  echar  ye- 
mas, brotar.  Fér  ull  lo 
reí  desprès  de  núvol.  Des- 
enrapotarse.  Inflamació 
ó  doior  de  ull.  (Jftalmui. 
Mal  de  ull.  Aojo.  Mal 
ull.  Fascinación.  Mirar 
ab  1'  ull  esquerre  ó  de 
mal  ull.  Fr.  Mirar  de 
■mal  ojo  (I  de  rabo  de  ojo. 
Xina  del  ull.  Pupila,  ni- 
ña. Obrir  1'  ull.  Loe.  Es- 
tar alerta.  Ojo  avizor. 
(Jui  ull  pren.  Aojador. 
Tenir  bon  ull.  Fr.  Te- 
ner linu  ó  piuho.  Tráurer 
r  ull  de  algun  instru- 
ment. Desojar.  Tráurer 
un  ull.  Entortar.  V\.  llis. 
Vista.  Vista.  Ulls  blanchs. 
Ojos  overos,  llis  blaus. 
Ojizarco ,  ojos  garzos. 
Ulls  brillants.  Ojos  cen- 
telleanies.  llis  de  ga- 
lápat.  Ojos  saltones,  pre- 
ñados ó  reventones.  Ulls 
tle  gos.  Ojimorenos.  Ulls 
de  metall.  Min.  Clavos. 
I'lls  de  pussa.  Ojos  pe- 
gúenos,  ojitos,  llis  es- 
•^arriats.  Ojos  curiosos  ó 
errantes.  UUs  esqueixats 
ó  esquinsats.  Ojos  rasga- 
dos. Ulls  molls  ó  moll  de 
ulls.  Qui  pateix  fluxió  en 
«"lis.  Cegatoso  ,  ojos  tier- 
DIC.     CAT.     CAST. 


ULL 

nos  ,  cegajoso  ,  tierno  ó 
blando  de  ojos.  Qui  fàcil- 
ment plora.  Ternejón,  ter- 
nerón, llls  vius.  Ojos  bri- 
llantes, bulliciosos  ,  bai- 
ladores, ojirisueño,  ojiale- 
gre. Ab  los  ulls.  Adv 
(Jcularmente.  Anar  algu- 
na cosa  ais  ulls  del  cap  ó 
de  la  cara.  Fr.  Anar  mólt 
cara.  Valer  ó  costar  un 
ojo  de  la  cara.  A  ull 
cluchs.  Adv.  A  cierra  ojos, 
á  ojos  cerrados,  á  cegarri- 
tas, á  ciegas.  De  ulls  par- 
dos. Ojimoreno.  Entelarse 
los  ulls.  Fr.  Vidriarse, 
quebrarse  los  ojos.  En  un 
obrir  y  tancar  de  ulls 
Adv.  En  un  abrir  de  ojos, 
en  dos  paletas.  Ferhi  ulls 
ó  fer  UMs  ulls  com  unas 
taronjas.  Fr.  Echar  el  ojo 
ó  tanto  ojo.  Fér  los  ulls 
grossos.  Fr.  Hacer  la  vis- 
la  gorda,  disimular.  Fér 
uUs.  Fr.V.  Obrir  los  ulls 
Fer  véurer  los  ulls  veris 
Fr.  fam.  Costar  una  cosa 
mòlt  traball  y  afany.  Ha- 
cer sudar  la  gota  tan  gor- 
da, devanar  los  sesos.  No 
poder  reduhir  á  algú  a 
que  fassa  lo  degut.  iVo 
poder  hacer  carrera  con 
alguno.  Girant  de  ulls.  V. 
lllada.  Girar  ó  torcer  los 
ults,  Fr.  Volver  los  ojos  ó 
la  vista,  trabar  la  vista. 
Llambregar  los  ulls.  Fr. 
Despabilar  los  ojos.  No 
aclucar  ó  no  tancar  los 
nlls.  Fr.  Xo  pegar  el  ojo 
ó  los  ojos.  No  deixarse 
ulls.  Fr.  Faligarsels,  mi- 
rar mólt  V  ab  atenció.  De- 
sojarse, despestañarse.  No 
pérdrerhi  1'  ull.  Loe.  No 
deixarho  de  ull.  i\o  per- 
derlo de  vista.  Obrir  los 
ulls.  Fr.  Abrir  ó  avivar  el 
ojo.  Passarbi  'Is  ulls.  Fr. 
Dar  un  vistazo  o  unaojea- 
■  da.  Plorar  ó  rajar  los  uUs. 
Fr.  Lagrimar.  Saltar  ios 
uUs  de  la  cara  ó  del  cap. 
Fr.  Tenir  los  ulls  molt 
vius.  Bailar  los  ojos.  Ta- 
parse 'Is  ulls.  Fr.  Vendar- 
ve  los  ojos.  Tenir  los  ulls 


ULL 


i4í» 


al  clatell  ó  pega  ais  ulls. 
Fr.  fam.  Tener  telarañas 
en  los  ojos.  Tenir  ó  lerse 
ulls  de  poli.  Fr.  Encalle- 
cer. Torcer  los  ulls.  Fr. 
Volver  los  ojos. 

l.'lia<la.  Ojeada,  mirada, 
guiñada,  vista,  vistazo. 
.4b  una  ullada.  Adv.  En 
un  abrir  y  cerrar  de  ojos. 
Clavar  una  ullada.  Fr. 
Echar  la  vista  encima. 
Pegar  ulladas.  Echar  el 
ojo  ó  tanto  ojo. 

Ullal. Dent.  Colmillo,  dien- 
te canino.  Lo  portell  ii 
obertura  pera  desayguiu 
alguna  cequia.  Sangra- 
dera, nial  de  porch  sen- 
glar. Navaja.  Pl.  lllals. 
Duales.  Arrancar  los  u- 
llals.  Fr.  Dcscolmitlar. 
Cosa  de  ullals.  Colmillar. 
Qui  té  graus  ullals.  Col- 
milludo. Tenir  ullals.  Fr. 
V.  Tenir  bigotis. 

I  tlaláí^.  Aum.  Colmillazo. 

l'tlar.  Mirar,  obser\ar  ab 
atenció  y  recato  sin  ser 
vist.  Avizorar,  hacer  la 
acechona,  atisbar.  nc- 
c/iar.  Mirar  fixament  yab 
mòlta  atenció.  Ojear.  Ob- 
servar dissimuladament 
lo  que  altre  diu  ó  fá.  Me- 
rendar, mirar  furtiva- 
mente. Tráurer  uUs  las 
plantas.  Pulular,  echar 
yemas  ó  retoños,  r.  F'èrse 
poros  en  algun  cos.  £.s- 
ponjarse ,  ahuecarse. 

l'Ilaíitrar.  Acebuchal. 

lJla.«tre.  Arb.  Acebuche. 

lllat.  Que  té  ulls.  Espon- 
joso, con  ojos ,  poroso. 

Ulejar.  V.  Ullar. 

Hiera.  Vidre  graduat  pe- 
ra véurer  fins  a  certa  dis- 
tancia. Anteojo,  lente.  U- 
llera  de  algun  instrument. 
Ojo.  Ullera  de  llarga  vis- 
ta. Catalejo.  Vidre  de  u- 
llera.  Luneta.  Pl.  Ulleras. 
Lo  instrument  compost 
de  dos  vidres  graduats 
segons  la  vista  de  la  per- 
sona que  deu  usarlos.  j1?!- 
teojos,  antiparras,  gafas, 
espejuelos.  Ulleras  de  tea- 
tro. Binóculo,  gemelos. 
•29 


450 


ULT 


Qui  fa  ulleras.  V.  Ullerer. 
Lo  circol  quasi  morat  que 
's  pinta  al  rodedor  del 
ull.  Ojera.  Qui  fa  ulleras 
de  resultas  de  alpun  ac- 
cident, fam,  ó  pesar.  Tra- 
sojado, ojerudo. 

lllerer.  Anteojero,  fabri- 
cante de  anteojos. 

I'llet.  Dim.  de  ull.  Ojuelo. 
ojito,  ojillo.  Forat  rodó 
que  s  fa  en  la  roba.  Oje- 
te. Lo  forat  en  los  punts 
de  las  velas  pera  "1  pas 
de  ala;un  deis  caps.  Olla- 
do.  ollao.  Foradet  que  's 
fa  en  las  corretjas  pera 
que  hi  entre  '1  pungant 
de  la  civella.Pi/n/o.Árch 
del  mos  del  fré.  Espejue- 
la.  Empeltar  de  ullet.  Fr. 
Ingerir  de  escudete.  Fér  V 
ullet.  Fr.  Guiñar,  hacer 
del  ojo.  Fér  ullets.  Fr. 
Ojetear,     (ullets.  Ojetera. 

llíetera.     Reforts     deis 

lllpéndrer.  Aojar,  fas- 
cinar, hechizar.  {do. 

l'llprés.  Aojado,  fascina- 

llinaci.  Bot.  Semblant  al 
om.  L'imáceo. 

tintaria.  Y.  Herba  del 
pobre  home. 

t'lniat.  Especie  de  sal 
combinada  ab  ácit  úl- 
mich.  l'lmato.      {L'lmeo. 

3.  Iniicli.  Semblant  al  om. 

t Iterior.  Lo  que  ha  de 
venir  ó  suceehir.  Futuro, 
reñidero.  Lo  que  s'  exe- 
cuta ó  diu  després  de  al- 
tra  cosa.  Posterior. 

llteriornient.Adv.  Pos- 
teriorment, després  de  un 
temps.  Posteriormente. 

l'ltini.  i'ltimo.  postrer, 
postrimero,  terminal,  pos- 
trero. Menor.  Menor,  no- 
vísimo. Lo  fi  ó  terme  á  que 
's  dirigeixen  las  accions. 
Blayico,  termino ,  fin.  En 
lo  joch,  lo  jugador  dar- 
rer. Zaga,  cola,  pié.  V. 
Cua.  Estar  als  últims.  Fr. 
Estar  entera!  de  una  co- 
sa. Calar,  estar  al  cor- 
riente. Estar  pròxim  á 
suceehir  alguna  cosa.  Es- 
tar á  punto  de.  Per  últim. 
Adv.  lllimament./'or  ^n, 


UMP 

finalmente,  al  cabo. 
l'ltimadanient.      Adv. 

Últimamente,  finalmente. 

■.'Itiiuanient.  Adv.  Fi- 
nalment. Al  cabo,  por  úl- 
timo. Novament.  Recien- 
temente, nuevamente.  Fins 
al  últim.  Supremamente, 
últimamente. 

lltra.  Prep.  Mes  enllá, 
mes  endavant.  Mas  alia. 
A  demés.  Ademas. 

l'Itrajador.  Lo  que  cau- 
sa ó  inclou  ultratge.  Ul- 
trajoso, (trasmarino. 

lltramarí.  Ultramarino, 

ntrau.<«a  i.K).  Adv.  A  tot 
Uans.  A  todo  trance. 

l'Itraports.  Ultramontá. 
Ultramontano,  (esfuerzo. 

l'Itrapotencia.    Ultimo 

■.Itratge.  Ultrajamiento, 
ultraje.  (culo 

l'nibracle.  Bot.  Utnbrá- 

l~nibrei-Ia.  Parasol  petit 
Sombrilla.  Lo  paraygua 
molt  fi  y  adornat  sota  del 
qual  sepórta  '1  Santíssim 
Sagrament.  Pa/io. 

Vinlirivol.  Sombrío,  um- 
brío,  sombroso.   V.    Om 
brivol.      (lleno,  completo. 

l'niplert.    Pié.     Llenado, 

luiplir.  En  sas  princip 
acceps.  itoiar.  Posar  una 
cosa  dins  de  altra.  Hen- 
chir, embutir.  DoriAT,  atri- 
buhir  alabansas  y  altras 
cosas  inmateriafs.  Col- 
mar, atestar.  Cumplir  ó 
acabar  algun  número. 
Completar,  acabalar.  Po- 
blar. Poblar,  ocupar,  i- 
7iundar.  Cubrir.  Cubrir, 
enfundar,  rmplir  de  al- 
gun mal.  Fr.  Plagar.  Im- 
plir  de  palla.  Fr.  Inlro- 
duhir  faramalla,  cosas  de 
poca  substancia  entre  las 
importants.  Meter  ripio. 
Implir  lo  buch.  V.  Buch. 
Lmplir  lo  cap  de  vent.  Fr. 
Inflar,  envanecer,  l'm- 
plir  los  sachs  de  blat.  Fr. 
Envasar. 

lniplir«(e.r. Inflarse.  Hin- 
charse. Engreixarse.  £«- 
gordar.  Enfadarse.  .4/ií- 
farse.  Fastiguejarse.  Fas- 
tidiarse. Posarse    abun- 


UNG 

dancia  de  alguna  cosa  so- 
bre altra.  Plagarse. 

lo.  Uno.  L'n  per  un  ó  de 
un  á  un.  Adv.  Uno  á  uno. 
Un  ó  altre.  Adv.  Algú. 
Alguno,  uno  de  tantos,  tn 
que  altre.  Adv.  Tal  cual. 
Un  y  altre.  Ambos,  en- 
trambos. De  un  á  altre. 
Dentrambos.  Lo  un  des- 
prés del  altre.  Adv.  Uno 
tras  otro,  sucesivamente. 

Inánini.  Unánime. 

l'nció.  Untura.  Untura, 
ungimiento.  Moviment  de 
gracia.  Inspiración. 

Enciobari.  Med.  Lloch 
pera  péndrer  las  uncions. 
Sudatorio. 

l'ndécini.  Undécimo,  on- 
ceno, (dísono,  undisonante 

Undis.•ionant.'Poét.  í'n- 

Ifiicliva^aiit.  Poét.  Undi- 

Inúóti.  Unduloso.     [vago. 

I  nllai*.  V.  Inflar.        ¡dor. 

■.'ngid«>r.  Untador.  Unta- 

1.  uginient.  V.  Unció. 

I  ngir.  V.  Untar. 

Ingla.  En  sas  princip. 
acceps.  Ui'ia.  Grapa.  Gar- 
ra.^aut.  L' extrem  ó  pun- 
ta de  cada  brasdel  ánco- 
ra. Pico  de  loro  ó  de  ¡xi- 
pagayo.y.  Peulla,  Casco. 
Ungla  de  ase.  Pta.  Cepa 
de  caballo.  Ungla  de  ca- 
ball.  Pta.  Potaje  caball. 
Far/ara. Ungla  ficada  dins 
de  la  carn.  Ut'iero.  Arran- 
car las  ungías.  Fr.  Desu- 
ñar. A  ungla  de  caball. 
Adv.  A  todo  escape.  Cla- 
var la  ungla.  Fr.  í/incar 
ó  meter  la  uña.  Fér  cor- 
rer la  ungla.  Fr.  Escamo- 
tear, raspar,  ir  a  la  ras- 
pa. Llarch  de  ungías.  Qui 
las  té  llargas.  Uñoso.  Ua- 
dregot.  Hatero,  garduña, 
rapiñador.  Saber  ó  tenir 
per  lo  cap  de  las  ungías. 
Fr.  Tener  en  la  uña.  Trau- 
rer  las  ungías.  Fr.  Defen- 
sarse.  Mostrar  los  colmi- 
llos, sacar  los  pies  de  las 
alforjas.  Valerse  de  tota  . 
la  habilitat,  ingent  ó  for- 
sa.  Apurar  el  ingenio, 
car  las  uñas. 

Cnglada.  Impressió  quef 


I  lor-  : 
j,  sa-l 

(lllnl 


uní 

's  fa  ab  la  ungla.  Uñada, 
uñate.  Ferida  feta  ab  la 
ungla.  Uñarada,  araño. 

Xlnglaíísa.  Aum.  Uñazo. 

Ungiera.  V.  Inguer. 

i;n$;leta.  Joch  de  noys. 
Crucillo,  alfileres.  Dim. 
de  ungla.  Uñita,  uñuela. 

l'nglut.  Ungía  de  animal. 
Pesuña,  uña,  zapatilla, 
carnicol.  V.  Únglassa. 

Ungüent.  Ungüenlo.  U. 
san>:uqul.  Amaracino.  U. 
de  contra  cas.  U.  de  li- 
targirio.  Lo  que  's  fa  de 
cals  viva  pera  arrancarlo 
pe!.  Atanquía. 

Ungüenter.  Ungiientario 

Unguer.  Carnet  que  s'  al- 
sa  a  la  vora  de  la  ungla. 
Uvero.  {lar. 

Unicb.  Único,  solo,  singu- 

Unicorn.  Pedra.  Unicor- 
nio. V.  Alicorn. 

Unicuüipiclal.  Que  té  una 
sola  punta.   Unicuspídeo. 

X'nüianient.  Adv.  Junta- 
mente.    (Uniformemente. 

Uniformantent.      Adv. 

Uniforme.  De  acort.  Con- 
forme, acorde,  concorde. 

Unil«»riui(at.  Conformi- 
tat. Conformidad.  L'nani- 
milat.  Unanimidad. 

Unigénit.  Unigénito. 

Uní«>.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Union.  Composició 
■que  resulta  de  la  mescla 
de  duas  cosas.  Incorpora- 
ción. Inmediació  de  una 
cosa  ab  altra.  Inmedia- 
ción, proximidad.  Con- 
nexió ó  enllás.  Conexión 
■coordinación ,  enlace.  Lli- 
gadura ó  enllassament  de 
una  cosa  ab  altra.  Liga 
:on,  ligamento,  trabazón, 
■coligación.  Vincle.  Fí'tjcu- 
lo,  yugo,  alianza,  estre- 
chez. L'nitat.  Unidad,  con 
junción,  conglobación.  La 
juntura  deis  ossos.  Co- 
yuntura, comisura.  La 
juntura  de  dos  cossos  per 
sos  extrems.  Empalma- 
dura. Unió  del  matrimo- 
ni. Coyunda.  Unió  deis 
ossos.  Artículo.  Sens  u- 
nió.  Adv.  Desunidamente 

Unir.    Lligar,    enllassar. 


UNT 

Trabar,  enlazar.  Juntar 
dos  ó  mes  cosas  entre  si 
formant  un  tot.  Juntar, 
adunar,  unificar,  conca- 
denar. Relacionar,  pro- 
porcionar tracte  ab  altre. 
Poner  en  relación  ,  hacer 
conocer.  V.  Aplanar,  Em- 
piular.  Unir  las  voluntats. 
Ligar.  Unir  las  pedras. 
Engrapar.  Unir  los  caps 
de  fusta,  corda,  etc.  Em- 
palmar. Blas.  Unir  los 
escuts  de  armas.  Acolar. 

Unirse,  r.  Associarse.  A- 
sociarse,  aliarse,  confede- 
rarse, coligarse,  estrechar- 
se. Concertarse.  Conve- 
nirse.I' nirse  estretament. 
Entrañarse.  {sono. 

Unis.«ó.Mus.  Unisón,  vní- 

Unissonancia.  Conso- 
nancia. Acuerdo. 

Unit.  Unido. y.  Pla. 

Unitat.  Uniformitat.  Uni- 
formidad, acuerdo. 

Univer.«í.  Lo  conjunt  de 
totas  las  essencias  cria- 
das, y  també  lo  globo  de 
la  terra.  Universo.  Pl.  Lo 
mateix  que  tots.  Todos. 

I' iiiver.<sal.  General,  mòlt 
comú.  General. 

Univeríüaluient.  Adv. 
Generalment.  General- 
mente, (blant. 

Univocli.  Univoco.X.  Sem- 

Unsa.  Part  de  una  lliura. 
Onza.  Unsa  de  or.  Mone- 
da. Doblón  de  á  ocho.  Pe- 
sar, véndrer  ó  donar  per 
unsas.  Oncear. 

Unt.  V.  Untet. 

Untada.  Untura,  acció  de 
untar.  Untamiento. 

Untaiuent.  Untura. 

Untar.  Aplicar  alguna  co- 
sa crassa  ó  viscosa.  Un- 
gir, bañar.  V.  Embetu- 
mar,  Empastar.  Untar  ab 
oli.  Aceitar.  Untar  la  lla- 
na ab  oli.  Encorrear.  Un- 
tar las  pells  en  las  blan- 
querías. Apellar.  Untar 
per  sobre.  £níre«íJÍar.Un- 
tar  lo  carro.  Fr.  Fér  rega- 
los per  obtenir  alguna 
mercé.  Untar  las  manos 

Untat.  Lardoso,  pringoso, 
grasienlo,  pringón. 


URN        4o  f 

Untet.  Materia  á  propòsit 
pera  untar.  Unto.  Greix 
ó  porquería.  Pringue. 
Qualsevol  cosa  que  sua- 
visa  I'  ánimo  ó  la  volun- 
tat. Ungüento.  P\.  Untets. 
Diner  per  sobornar.  Un- 
to de  rana.  Haverhi  un- 
tets. Fr.  Haverhi  algun 
regalo.  Haber  albricias. 

Untos.  Untuoso,  un  toso. 

Untositat.  Untuosidad. 

Untura.  La  acció  de  un- 
tar. Untadura,  untamien- 
to. Quant  es  ab  oli  con- 
sagrat. Unción  ,  crisma- 
ción.  La  materia  ab  que 
s'  unta.  Untadura.  Med. 
Certa  composició  pera  a- 
blanir,que  es  un  medi 
entre  oh  y  ungüent.  Li- 
nimento, linimiento. 

Upa.  Interj.  Apa.  Aupa. 
Fam.  Pro  ,  tono.  Fastuo- 
sidad. Gent  de  upa.  Loe. 
fam.  Gente  de  tono,  de  im- 
portancia, {no. 

Uracá.  Huracán  ,  torbelli- 

Urac4».  Anat.  Uracho. 

Urano.scopi.Peix  de  mar. 
Uranoscopo. 

Urat.  Quim.  Urato. 

Urbananieut.  Adv.  Cor- 
tesanamente. 

Urbanitat.  Cortesanía,  ci- 
vilidad, politica,  atención^ 
comedimiento. 

Urilitlor.  Lo  instrument 
pera  urdir.  Urdidera. 

Urtlini.  V.  Urdit. 

Urdir.  Projectar  medis 
ocults  pera  lograr  un  ob- 
jecte reprobaf.  Tramar, 
forjar,  fabricar. 

Urrtit.  Efecte  de  urdir.  L'r- 
dido.  Lo  conjunt  de  fils 
ordenats  pera  posar  al  te- 
ler. Urdimbre,  urdiembre, 
cadena,  pie. 

Urenga.  Pta.  V.  Orenga. 

Uréter.  Anat.  Urétera. 

Urgentment.  Adv.  Ur- 
gentemente, con  urgencia, 

Urgir./»)síar,  apretar,  pre- 
cisar. (Orinar. 

Urinar  y  sos  derivats.  V. 

Urna.  Lo  vas  ó  caixeta  en 
que  's  col-loca  la  hostia 
consagrada  en  lo  dijous 
sant.  .'Sepulcro. 


452 


YAC 


i;r«V.  Arbre.  Acei-e  ,  arce. 
Del  sucre.  Arb.  Arce  sa- 
carino ó  del  azúcar. 
Urogall.Aucell.Orosfa/ío. 

Altre  aucell.  Grigallo. 

Vroiuel.  Especie  de  móns- 

Iruo.  L'rometo.      (Grapa. 

Krpa.    Garra,    (iarra.   V. 

E'i'MÍ  ó  I  rsit.  Semblant  a 

un  ÒS.  I' r sino. 
Irticinicb.    Bol.     Sem- 
blant á  la  ortiga.  Urticeo, 
■urlicineo.  Itiga. 

Urtiga  u  Ortiga.  Pta.  Or- 
is. Pron.  pers.  Vos  y  á  vo- 
saltres. Os,  «  vosotros.  La 
acció  y  efecte  de  usar  al- 
guna cosa.  Uso.  Practica, 
costum.  Practica,  hábito, 
ejercicio.  A  us.  en  us,  se- 
gons us.  Adv.  L'sadamen- 
ie.  De  US.  Adv.  De  surti- 
do, de  gasto  común.  Fora 
■de    US.    Adv.    Desusada- 


VAD 

mente  ,  inusitadamente. 
Segons  US.  Adv.  Usada- 
mente.        {A  uso,  al  uso. 

Esadaiuent.  Adv.  A  us. 

Usansa.  Usaje. 

E'sar.  Emplear,  consumir. 
Gastar,  consumir.  Posar 
en  practica.  Practicar,  r. 
Consumirse.  Gastarse. 

Vmat.  Mitj  gastat  pel  us. 
Traido,  servido. 

l'satje.  Lsansa.  Usaje. 

Uíiflerruyt.  Usufructo. 

■;s»>ar.  Azvzar.  aperrear. 

Vasta,  üefioria  ,  vueseño- 
ria,  ruesaseñoria.       {ria. 

l'sti«».  I  aso  ó  urna  cinera- 

Vtiual.  Lo  que  s'  usa  ab 
facilitat.  Tratable. 

l'siifViicte.  Usufructo. 

VHufructusiri  Fructuario 

■."suCrujt.  V.  Lsdefruyt. 

l»«ura.  Interés  ó  lucro, 
/.ojfro.  Donar,  péndrer  ó 


VAG 

deixar  á  usura.  Fr.  Usu- 
rear, usurar,  logrear. 

E'surari.  V.  Usurer. 

Usurer.  Usurero,  logrero, 
renovero.  ision. 

■.'«urpació.    For.    Intru- 

Isurpador.  Intruso. 

l'tentiiilís.  Pl.  Ajuar. 

Iterí.  Uterino,  uteral. 

I.'til.  Provechoso,  interesan- 
te,  conveniente. 

l'tilisar.  Dar  utilidad. 

Utilitat.  Provecho,  conve- 
niencia, interés,  cómodo. 

Itilós.  Lli!.  Útil.     Inario. 

Itúpich.  Visionari.  Fisío- 

l'tricul.  Bot.  Utrículo. 

Utxavar.  Arquil.  Ochavar 

Itxavat.  De  vuyt  costals. 
Ochavado,  octagonal. 

Ivirar.  V.  Ovirar.    • 

l'y.  Inlerj.  de  dolor.  .4  i/. 

lyl.  V.  Lll. 


V. 


V.  Es  Uelra  numeral  y  val 
cinch  ;  antiguament  ab 
una  rállela  sobre  valia 
.'iOOO;  es  abreviatura  de 
Vostè  y  Vusté.  Usted. 

\'a.  En  "sas  princip.  accep. 
Vano.  Frívol.  Frivolo.  In- 
flat, superbiós.  Vanidoso, 
hinchado  ,  vanaglorioso. 
Insubsislent,  poch  dura- 
ble. Vago,  instable.  In- 
fundat.  lanláslich.  ulereo. 
fúlil.  Superfino  ,  inútil. 
Inútil ,  supervacáneo  ,  su- 
pe'r/luo,  vacio.  Débil  ó 
ílach,  parlant  del  cap.  Dé- 
òil,  flaco.  En  va.  Adv.  Va- 
namente, en  vago,  en  balde 

Taca.  Quant  es  jove.  Ter- 
■iiera.  Vaca  marina.  Peix. 
Rosmaro,  manatí,  mana- 
to, pejemuller ,  lamantin. 
Donar  la  vaca.  Fr.  Hacer 
llar  de  culadas. 

Tacaeió.  Suspensió  dels 
traballs.  Feria,  huelga. 
Pl.  Ferias,  feriados. 

Vacada.  Vaquería,  boyada 

%'acant.  Vuyt,  desocupat. 
Vaco,  vacio,  vacuo. 

Vacar.  En  las  cátedras  y 


tribunals.  Tener  vacacio- 
nes ,  cerrar  el  estudio  ,  los 
tribunales,  etc. 

Vacatur.  Lo  que  ha  de 
vacar.  Vacatura.     íment. 

Vaccl-iació.  V.  Vacil-la- 

Vacii-lauíent.  Irresolu- 
ció.  Perplejidad. 

Vacil•lar.  Dubtar,  no  sa- 
berse resóldrer. F/ucíuar, 
vacilar,  dudar,  titubear. 

Vacilar.  Evacuar. 

Vacuitat.  Vaciedad. 

Vacuna.  Vacunación. 

Vacunar.  Inocular. 

Vacuu.  V.  Vacant. 

Vadejable.  Vadeable.  es~ 
guazable. 

Vadejador.  Qui  vadeja. 
Vadeador.  [to. 

Vadejauíent.  Vadeamie)i- 

Vadejar.  Passar  de  una 
part  a  allra  de  riu.  Va- 
dear, psguazar,  pasar  á 
vado.  Tanlejar.  Apear, 
tantear,  r.  .Minvar  los 
rius  y  corrents  de  aygua. 
Avadarse. 

Vadeli.  V.  Vedell. 

Vademeco.  Cartera  de 
noy.  Vade,  cartapacio. 


Vado.  Vadera.  V.  Gual. 

Vaf.  Vaho.  Llansar  vaf. 
Fr.  Vafear,  vahar. 

Vaga.  Anella.  Armella. 
Llassada.  Lazada.  Vara- 
ció.  Huelga,  descanso.  Es- 
tar en  \aga.  Fr.  Vagar. 
Dit  de  las  casas  y  ierras. 
Descansar.  '       (jar. 

Vagajar.  V.  Vagamundc- 

Vaganiundejar.  Vaga- 
mundear, vaguear,  vagar, 
holgazanear,  bigardear. 

Vagamundería.  Holga- 
zanería, vagancia,  ociosi- 
dad, poltronería,  tuna, 

Vaganiund4».  Vagabun- 
do, liolgazan,  rago.  ocio- 
so, haragán,  desaplicado. 
Fer  lo  vagamundo.  V. 
Vagamundejar.       deria. 

Vagancia.  V.  Vapamun- 

Vagant.  Lo  que  vaga  ó  va 
solt.  Vagueante,  vagaroso. 

Vagar.  Vagamundejar. 
Vaguear.  F;siar  desocu- 
pat. Vacar.  V.  Vagamun- 
dejar. Be  li  vaga.  Ad>. 
Tant  se  me  'n  dona.  Poco 
se  me  da  ó  me  Íjr,porla. 

Vagarejanient.     Vacil- 


VAJ 

lacio.  Vagueación.  V.  Ti- 
tubcjament. 

l'aíïare.jar.Titubejar.  Va- 
ciíat:  fluctuar,  dudar,  ti- 
tubear. Fèr  tentinas.  .4?!- 
dar  calamocano.  V.  Titu- 
bejar.  Balandrejar. 

Tagar«'>N.  Vagabundo,  va- 
go ,  ocioso  ,  pelafustán, 
panperdido.     (mundejar. 

Vagarrejar.    V.    Vaga- 

Yagarro.  Vagabundo,  Iwl- 
gazan,  bordonero.  Lo  in- 
secte. Zángano. 

Vagatísejar.  Vagamun- 
dear,  holgazanear,  bordo- 
near, vaguear. 

Vaginaci.  Que  té  la  for- 
ma de  vayna.  Vagináceo. 

Yagínal.  Relatiu  a  la  va- 
gina. Uterino. 

Vaginifer.  Que  té  una  ó 
mes  vaynas.  Vaginífero. 

Yágit.  Vagido. 

Vago.  Bigardo,  venturero, 
holgazan.Vér  lo  vago.  Fr. 
Vagamundear. 

Vagó.  Carro  descubert  ge- 
ncralmenl  empleat  en  los 
lerro-carrils.  Vagón. 

Vagiiejauíent.  Vacila- 
ción. V.  Titubejament. 

Vaguejar.  Vagamundear, 
holgazanear,    bordonear. 

Vainilla.  Pta.  Heliotropo. 
Quant  se  presenta  cuber- 
ta  de  cristallets  y  es  mòlt 
olorosa.  V.  escarchada  ó 
plateada.  Quant  li  faltan 
dits  caràcters.  V.  boba, 
pompona  o  bastarda,  vai- 
nillon.  Composició  de 
vainilla.  Pinole.\.  Vavni- 

Vaivé.  Náut.  Vaivén,  (lia. 

Vaixell.  Nom  genérich  de 
qualsevol  embarcació. 
Bajel,  buque.  Embarcació 
gran  de  guerra.  Navio, 
■  buque  de  guerra.  Eyna, 
■vas  de  ierra  ó  pisa.  I  aso, 
vasija.  Bota  mòlt  gran  pe- 
ra posar  vi.  Cuba.  Vaixell 
de  foch.  Brulote. 

Vaixella.  Vajilla. 

Vaixeller.  Bajelero. 

Vaixellet.  Navichuelo. 

Vaja.  Interj.  de  despreci 
ó  enfado.  Vaya ,  quita  a- 
llá.  Exprés,  pera  animar 
ó  móurer.  Ea,  vavws,  a«¡- 


VAL 

mo.  Pera  donar  pressa. 
Despacha,  pronto,  de  prisa 

ValclanientV.  Baldament 

Váldrer.  Y.  Valer.  Vál- 
drer  menys.  Loe.  Venir  á 
menos.  Descender,  perder 
el  valor,  mérito  o  impor- 
tancia alguna  cosa. 

Vale.  Vcii  llatina  usada 
pera  despedirse.  Dios  te 
guarde  ó  te  dé  salud.  Pa- 
per de  obligació  ó  segur. 
Albaran,  seguro. 

Valed4»r.  Afavoridor.  Pro- 
tector. Lo  que  deu  valer. 
Valedero,  ¡irme. 

Valeig.«>.  V.  Baleigs. 

Valeusa.  Estimació.  V'«- 
lor,  estimación.  Valor.  Va- 
lentía. Salut.  Sanidad. 
V.  Valiment. 

Valent.  Valiente,  valeroso, 
bizarro,  bravo,  varonil, 
arrogante,  tieso,  esforza- 
do. De  valent.  Adv.  Ab 
vehemencia.  De  recio. 

Valen(¿»>.  Aum.  Valerita- 
cho,  valentón, valentonazo 

Valentía.  Bravura,  arro- 
jo, intrepidez,  proeza,  e- 
nergia,  esfuerzo. 

Valentnient.  Adv.  Vale- 
rosamente, con  ánimo,  ha- 
zañosamente. 

Valentó.  V.  Valenlás. 

Valent«»na(la.  Bravata. 
Corazonada.  Fanfarrona- 
da. Jactancia. 

Valer.  Equiváldrer.  Equi- 
valer. Merèixer.  Merecer. 
Importar.  Importar.  Va- 
ler mes.  Preponderar.  Va- 
ler una  India.  Fr.  Valer 
un  ojo  de  la  cara.  No  po- 
derse valer.  Fr.  No  poder 
móurerse  ó  móurer  algun 
membre.  No  poderse  me- 
near,  no  poder  menear. 
V.  Valerse. 

Valeriana.  Pta.  Yerba  be- 
nedicta. Valeriana  verme- 
lia.  Pta.  Amores.  Valeria- 
na major.  Pta.  Valeriana 
de  jardín  ó  fii.  Valeriana 
roja.  Yerba  de  S.  Jorge, 
amores  mil  de  jardinería. 

Valeróíi.  Valiente,  intré- 
pido, animoso,  esforzado. 

Valerosament.  Adv.  Ha- 
zañosamenle. 


VAM        453 

Valerse,  r.  Preváldrerse. 

Prevalerse,  acogerse,  usar^ 
Recorrer,  aprofitar.  Re- 
currir, echar  mano.  Va- 
lerse de  sas  manyas.  Fr. 
Hacer  sus  habilidades. 

Valetg.s.  V.  Baleigs. 

Valgut.  Valido.  (1er. 

Valia.  Valor.  Valor,  \.\a- 

Validaciú.  V.  Validitat. 

Validitat.  Firmesa.  Vali- 
dación, estabilidad. 

Valiment.  Privansa.  Fa- 
vor, protección,  valia.  Te- 
nir valiment.  F'r.  Tener 
privanza,  privar. 

Válit.  Ferm.  Válido.  Ser 
válit.  Fr.  Valer. 

Vall.  Planura  de  terra  en- 
tre montanyas.  Valle.  Si 
es  estret.  Cañada.  Circuí 
format  de  terra  alsada  ó 
altra  cosa  que  li  servesca 
de  defensa.  Vallado.  Ex- 
cavació llarga  y  estreta. 
Zanja,  foso.  Es'pay  entre 
tira  y  lira  deis  arbres, 
etc.  Almanta.  Fort.  Zapa. 
Trinxera  de  campament. 
Atajo.  Vall  pantanos. 
Marjal.  V.  Fossa,  Clot. 

Vallar.  Cercar,  rodejar  de 
un  vall.  Valladear. 

Vallejar.  Agrie.  Arropar 
las  viñas,     {valls.  Vallar. 

Vallsejar.    Fortificar  ab 

Vallugar.  V.  Bellugar. 

Valona.  Adorno  del  coll. 
Cuello.  V.  Baiona. 

Valor.  Válua  ,  preu.  Pre- 
cio, valia,  valoría,  cuan- 
tía, ?«o/ite.  Animo,  esfors. 
Coraje  ,  esfuerzo  ,  ardi- 
miento, brio,  denuedo,  bi- 
zarría. Tenir  mòlt  valor 
ó  ser  de  mòlt  valor.  Fr. 
Valer  mòlt.  Valer  mucho ^ 
ser  de  mucha  estima,  pesar 

Valorar.Donar  preu.Jt'a- 
lorar,  poner  precio,  tasar. 

Valoría.  V.  Preu. 

Val«»r«>s.  V.  Valerós. 

Válrer.  V.  Valer. 

Válua.  Valor,  valia. 

Valuaci«'>.  V.  Avaluado. 
Ab  valuació.  Adv.  Apre~ 
ciadamente.  (luar. 

Valuar.   Tasar.  V.  Ava- 

Vamá.  Interj.  Ja,  espera,^ 
prou.  Ya,  aguarda. 


434        VAQ 

Vampir.  Especie  de  rat- 
penatgros.  V'aniniro. Cob- 
diciós, logrer.  Usurero. 

Vauipirich.  Semblant  al 
vampir.  Vampirido. 

%'ani|tiri««ine.  Creencia 
en  los  vampiros.  Vampi- 
riamo.  Codicia,  inhuma- 
nitat.  Codicia ,  crueldad, 
usura.  [ranidad. 

Vanagloria.     Jactancia, 

Vanagloriarse,  r.  Jac- 
tarse, blasonar,  ostentar. 

Vanaglorió^.  Jactancio- 
so, vanidoso. 

Vananient.  Adv.  En  va. 
Inútilmente.  Ab  supersli- 
ció.  Supersticiosamente. 

Vandálicb.  Usurpador 
Usurpador,  vandálico. 

Vandalisme.  Vanda  lismo 

Vane.  Adv.  Vanament.  Va- 
ñámente,  neciamente. 

Vanet.  Dim.  de  vano.  Aba- 
nillejo.  abaniquillo. 

Vaniloqiieneia.  l'anilo- 
cueneia.  (cuente. 

VauíloqUent.       Vanilo- 

Vanitat.  Presunción,  pre- 
suntuosidad ,  desvaneci- 
miento ,  devaneo ,  viento. 
Fèr  vanitat.  Fr.  Hacer  os- 
tentacion  ó  gala. 

Vanitó.<!i.  Vanidoso,  vano, 
copetudo,  va/wglorioso. 

Vano.  Instrument  pera 
fèrse  ayre.  Abanico.  La 
cua  del  pavo  real,  del  gall, 
etc.  fíueda.  Cop  de  vano. 
Abanicazo.  Fabricant  de 
vanos.  Abaniquer-o. 

Ván4»va.  Frazada.  V.  Flas- 
sada, (to,  exhalación. 

Vapor.  Vaho,  humo,  hali- 

Vapitrada.  Vaharada. 

Vaporar.  Evaporar.  £i-a- 
¡wrar,  eahalar. 

Vap<»risació.  Evapora- 
ció. Eraporizacion. 

Vaporós.  Que  llansa  va- 
por. Vaporable. 

Vapular.  V.  Assotar. 

Vaquejar.  Vaquear.  \ 

Va«|uer.  Pastor  de  vacas. 
Vaquero,  vaquerizo.  I 

Vaqueriu.  Vaqueril.         \ 

Vaqueta.  Bastó  ó  verga 
de  picador.  Baqueta.         i 

Vaquetejanient.  I Vyu&• 
teamiento.  ' 


VAS 

Vaqnetejar.  Castigar  ab 
vaquetas.   Varear. 

Vara.  Cástich.  Palo,  vara- 
palo. Vara  de  Jessé.  Pla. 
Amiga  de  noche,  vara  de 
Aaron.  Cop  de  vara.  la- 
razo,  varapalo. 

Varada. Cop  donat  ab  una 
vara.  Varazo,  varapalo. 
Encallament  de  barco. 
Zabordo,  varadura,  za- 
bordamiento. 

Varadera.  Náut.  Pessa  de 
resguart.  Postelero,  defeiv- 
sa,  varadero. 

Varar.  >"aut.  Tráurer  la 
nau  á  la  platja.  Zabordor, 
abarrancar,  ensecar.  At- 
ribar  ab  la  quilla  al  fon- 
do. Encallar. 

Varassa.  Aum.  Varejón. 

Varat.  Peix  de  mar.  Cab(i- 
lla,  alecho,  sarda. 

Vareta.  Dim.  de  vara.  Va- 
rilla, varita.  Anar  de  va- 
reta. Fr.  fam.  Tenir  cam- 
bras. Irse  de  vareta,  tener 
seguidillas.       (Variable. 

Vari.    Vario ,  diverso.    V. 

Variable.. Vut/ab/í',  vario, 
inconstaiUe,  ligero,  move- 
dizo, voluble,  versátil. 

Variació.  Mudanza  ,  di- 
versidad ,  variedad,  dis- 
crepancia. 

Varianient.  Adv.  Ab  di- 
ferencia. Diversamente. 
De  varios  modos.  Varia- 
damente, con  variedad. 

Variar.  Mudar,  diferen- 
ciar, distinguirse.  Variar 
de  ocupació.  Desensebar. 

Varietat.  Diferencia.  Di- 
ferencia, diversidad.  In- 
constancia. Mutabilidad. 

Varilla.  V.  Branilla. 

Vario.  Variable,  incons- 
tante, diverso. 

Varis.  -Med.  Várice. 

Varó.  L'  home.  Varón. 
Sant  varó.  Home  bo  pero 
de  poch  alcans.  ñuen 
Juan,  santo  varón.  (Viril. 

Varonil.    Cosa  de  varó. 

Varonilment.  Adv.  Vi- 
rilmente, animosamente. 

VaronÍTol.  V.  Varonil. 

Vas.  Got.  Va.w.  Lna  de  las 
coastel-lacions  australs. 
Copa.  V.  Tomba.  Vas  de 


VEG 

las  flors.  Campana,  flo- 
rero. Vas  perales  sacrifi- 
cis antichs.  Patera.  Vas 
pera  sublimar.  Aludel. 
Vas  pera  tastar  lo  vi. 
Catavino.  Vas  petit  per 
béurer.  Cortadillo. 

Vascular.  Pie  de  vasos, 
venas,  etc.  Vasculoso. 

Vasera.  Vasar. 

%'assall.  Vasallo,  subdito. 

Vassallatge.  Vasallaje. 

Vast.  Vasto,  extenso,  di- 
latado. V.  Bast.         (cini. 

Vaticinanient.  V.  Vati- 

Vaticini.  Pronóstich.  Va- 
ticinio. Resposta  dels 
oracles.  Oráculo. 

Va\ell.  V.  Vaixell,     (ma. 

Vava.  Interj.  Vaja.  Ea,  to- 

Vayl.  V.  Vall. 

Vaynilla.  Pta.  sarmento- 
sa. Vainica.y.  doble.  Pta. 
Agerato.  V.  Vainilla. 

Vayvé.  Moviment  encon- 
trat  de  un  eos.  Fluctua- 
ción, vaivén.  Naut.  Corda 
prima  de  tres  caps.  Baiben 

Vectigal.  Tribuí.  Tributo, 
¡techo,  gabela,  imposición. 

Veda.  Feda miento,  coto. 
Alsar  la  veda.  Fr.  Desre- 
dar, desacotar,  levantar, 
quitar  el  coto. 

Vedanient.  V.  Veda. 

Vedar.  Destorbar  ó  em- 
barassar la  execució  de 
alguna  cosa.  Impedir.  Pri- 
var. Privar,  suspender. 

Vedat.  Lo  camp  ahont  no 
se  pot  entrar.  Vedado,  coto 

Vedell.  Lo  bou  ó  vaca  jo- 
venels  y  sa  carn.  Becerro, 
ternero'.  Lo  de  un  any. 
Añojo.  Lo  de  dos  anys. 
Eral.  Lo  nonat.  .Vonaío, 
nir'iato.  V.  Bedell. 

Vedella  ó  Vadella.  Pell 
adobada  de  ^aca.  Vitela. 

Vedellar.  Parir  la  vaca. 

Vedrier.  V.  Vidrier. 

Veedor.  Fiel. 

Vegada.  Número  ó  reite- 
ració de  accions  ó  parau- 
las  V  '1  temps  en  que  '& 
lereh.  Vez.  Toro,  tanda» 
etc.  Turno,  tirón,  vuelta^ 
Pl.  .4utoritat  ó  jurisdirciá 
comunicada  a  altre  pera 
obrar  en  son  nom.  Veas. 


VEL 

A  vegadas  ó  alguna  vega- 
da. Adv.  A  las  reces.  Ca- 
da vegada.  Adv.  Per  orde 
succesiu.  Por  re:,  por  re- 
ces. De  una  vegada.  Adv. 
De  un  golpe,  de  una  sen- 
tada ó  asentada.  Massa 
vegadas.  Adv.  Harías  ve- 
ces ,  harto.  Tal  vegada. 
Adv.  Acaso,  quizás.  To[a 
vegada  que  ó  una  vegada 
que.  Exprés.  Yaque,  to- 
das las  reces  que.  Totas 
las  vegadas  que.  Adv. 
Sempre  que.  Cuantas  re- 
ces. Una  vegada  y  fora. 
Exprés.  L'na  y  no  mas. 

Vegetatiu.  Vegetante. 

Veguer.  Bovater.  Boyero. 

Vegueria.  Veguería,  ve- 
guerío, {intensión. 

Vehemencia.     Eficacia, 

Vehement.  Intenso ,  tn- 
tensivo.  ( Vehementemente. 

Vehementment.     Adv. 

Veher.  V.  Véurer. 

Vehi.  Vecino ,  habitador, 
habitante,  morador.  Es- 
tar faltat  ó  Uunv  de  ve- 
hins.  Fr.  Qui  s'  alaba  á  si 
mateix.  Tocar  á  laudes. 
Vehi  en  termes.  Confinan- 
te, convecino,  comarcano. 

Vehible.  Visible. 

Vehíeul.  Vehículo. 

Vehinal.  Vecinal. 

Vehínanient.  Adv.  In- 
mediatament.  Próxima- 
menle,  vecinamente. 

Vehinar.  Avecindar,  ave- 
cinar, {dario. 

Veliinar.  Vecindad,  vecin- 

Veina.  V.  Veyna. 

Veixar.  Vexar.  Vejar. 

Veíxell.  V.  Vaixell. 

Vei.\iga.  Manesc.  Ardin- 
culo.  V.  Bombolla. 

Veixigat4»rí.  Vejigatorio, 
vesicante. 

Vel.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Velo.  Lo  que  's  po- 
san las  donas  pera  tapar- 
se la  cara.  Antifaz.  Lo  de 
las  monjas.  Manto.  Pre- 
test.  Pretexto,  color.  Vel 
prim.  Velete.  Tirar  lo  vel. 
Manifestar.  Correr  el  velo. 

Vela.  La  vela  gran  ó  dos- 
ser,  cuberta  de  drap.  Tol- 
do. Candela  de  cera.  Bu- 


VELL 

jia.  VelUa.  Vigilia.  Vela 
llatina  ó  triangular.  Vela 
de  cuchillo ,  o  cuchilla. 
Vela  quadra  ó  rodona. 
Vela  de  cruz,  treo,  vela  de 
fortuna.  Amaynar  velas. 
Fr.  Cedir.  Arriar  la  ban- 
dera, recular.  Conlenir- 
se.  fíecoger  velas  .  mode- 
rarse. En  vela.  Adv.  En 
vent.  En  viento.  Ferse  a 
la  vela.  Fr.  naut.  Levar, 
dar  la  vela  ó  dar  velas, 
marear,  velejear.  Plegar 
velas  ó  las  \elas.  Fr.  Re- 
coger vela,  aferrar. 

Velám.  Naut.  Conjunt  de 
velas.  Velamen,  velaje. 

Velar.  V.  Vetllar. 

Velatxer.Náut.  Velachero 

Velejador.  V.  Veler. 

Veler.  Barco  lleuger  y 
també  qui  cuyda  de  las 
velas.  Velero.  Teixidor  de 
sedas.  Tejedor  de  velos. 

Velet.  Vel  prim.  Velete. 

Velífer.  Que  porta  ó  está 
cubert  de  veis.  Velifero. 

Vell.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Viejo.  Xnlich.  Anti- 
guo. Persona  de  mòlts 
anys.  AiKiano.  Práctieh, 
experimentat  en  alguna 
professió.  Veterano.  Lo 
qui  tenint  mòlts  anys  vol 
fer  lo  jove.  Potrilla,  viejo 
verde.  Cosa  dolenta  y 
mòlt  usada.  3Ialo.  Vell 
caduch  ó  xaruch.  Vejes- 
torio, vejarrón,  viejo  cho- 
cho. Vell  peter.  Fam.  Zu- 
Uenco,  zullon.  Pl.  Vells. 
Mayores,  padres,  (queria. 

Vellaciuería.    V.    Bella- 

Vellar.  V.  Vetllar. 

Vellás.  Aum.  Vejazo,  rie- 
jote.  rejestorio. 

Vel-leitat.  Inconstancia, 
mutabilitat  en  los  dictà- 
mens.  Veleidad,  ligereza. 

Velle.sa.  Vejez,  anciani- 
dad ,  senectud,  envejeci- 
miento,       ijecito ,  vejete. 

Vellet.  Dim.  de  vell.  Vie- 

Velló.  Llana  ó  pell  de  ca- 
da ovella.  Tusón,  vellón. 
Pel  moixi  que  ix  sobre 
del  llabi.  Bozo,  relio. 

Vellú«.  Vellón,  velludo. 

Vellot.  Vejete,  rejestorio. 


VEN 


40O 


Vellut.  Cert  teixit  de  seda 
ó  cotó.  Terciopelo,  vellu- 
do. Vellut  de  coto.  Velu- 
dillo,  pana,  felpa.  Pl.  Ve- 
lluts. Pta.  Amaranto  de 
cresta  de  gallo,  moco  de 
paro.  Vellut  de  tres  co- 
lon. Amaranto  pa}¡agayo. 

Veiluter.  Fabricant  de  ve- 
llut. rííCío/je/ero,(e/Zií?ero 

Vena.  La  llenca  de  tela 
pera  assegurar  los  reraey  s 
sobre  el  eos  y  per  altres 
usos.  Venda.  Lo  ram  de 
metalls  que  "s  cria  sola 
terra.  Veta.  Niimen  poé- 
tich.  Xúmen.  Conducto  ó 
canal  per  ahont  circulan 
los  fluidos  ó  humors  de 
la  economía  animal.  Va- 
so. En  lo  molió  la  part 
grassa  en  lo  clatell.  Mor- 
rillo. La  que  's  posa  á 
las  criaturas  al  acabar  de 
nàixer  pera  subjectar  lo 
drap  que  cubreixloUom- 
bneol.  Ombliguero.  Vena 
de  boig.  V.  Ram  de  boig. 
Vena  de  raanxiulas.  Cir. 
Galápago.  Vena  del  Uom- 
brigol.  Ombliguera.  Picar 
la  vena.  Fr.  Sangrar.  .S'an- 
grar.  Ocórrer  ab  fecun- 
ditat las  especies  ais  poe- 
tas. Soplar  la  musa.  Po- 
sar una  vena  ais  ulls.  Fr. 
Vendar  los  ojos.  Reven- 
tarse una  vena.  Fr.  Des- 
cabezarse una  renu. 

Venal.  Loque  se  ven  ó  es- 
tá pera  véndrer.  Vendible. 
Tiaurer  á  venal.  Fr.  Sa- 
car á  plaza. 

Venalment.  .\dv.  Sórdi- 
damente,      (jor.  Veyíado. 

Venat.  Cap  dé  cassa  ma- 

Venátieli.  Lunático. 

Vencer.  Vencer,  triunfar, 
rendir.  (rencejo. 

Vene»  y  Vencill.  Tramojo, 

Veuila.  Acció  de  véndrer. 
Venta,  rendición.  Lo  mo- 
do de  véndrer  pública- 
meet  sens  ninguna  forma- 
litat legal.  f"e)if/eja.De  bo- 
na venda.  Adv.  Ve/ïdible. 

Vendaval.Venldela  part 
del  Sur,  inclinat  a  ponent. 
\oto.       (drer.V.  Venda. 

Ventlíciú»  Acció  de  vén- 


'tíiO 


VEN 


VéHdrep.  Vender,  feriar. 
Vendrer  á  cens  ó  a  censal. 
Tributar.  Véndrer  a  car- 
la  de  gracia.  Ve7ider  con 
pacto  ele  retrovendo  ó  re- 
troiendeiido.  Véndrer  á  la 
menuda.  ¥t.  Hacer  plaza, 
regatear  ,  i-ender  al  por 
menor.  Véndrer  al  encant 
públich.  Almonedar.  V. 
Encantar.  Estar  per  vén- 
drer. Fr.  Estar  de  saca. 

Veneilor.  Qui  ven.  Ven- 
dedor, vendedera.  Lo  que 
's  pera  véndrer.  Vendible. 
Lo  taulell  destinat  per 
véndrer.  Mostrador. 

Venediira»**  Pl.  Vendaje. 

Venemar  y  sos  derivats. 
N  .  Veremar.        (venenar. 

ïesieuar.  Envenenar.  En- 

Venenara.  V.  Apotecari. 

Veneno.  Tosigo,  ponzoña. 

%'enenits.  Mortal .  ponzo- 
ñoso, retiino,  venéfico. 

Venera.  Insignia.  Placa. 

Venerable.  Venerando. 

teneraeió.  Reverencia, 
culto.  iVenei'ante. 

*  enerador.  Qui  venera. 

*  enerando. V.  Venerable 
Venerar.  Respectar,  fíe- 

verenciar,  honrar.  Donar 
culto.  Adorar. 

Véneta.  Vena  pera  embo- 
licar la  sangría,  etc.  Ven- 
daje. Vena  petita  del  eos. 
Venica,  venilla. 

Veniaiment.  Adv.  Leve- 
ment.  Levemente. 

Venider  ó  Venidor.  Veni- 
dero, futuro,  venturo.  Pl. 
■Sucesores,  descendientes. 

Venir.  Seguirse,  provenir 
una  cosa  de  altra.  Deri- 
var, nacer.  Arribar.  Lli- 
qar.  Acométrer.  Acome- 
ter. Convenir.  Estar,  ad- 
herirse. Recorrer.  Recur- 
rir. Resóldrerse  á  tractar 
ó  fer  alguna  cosa.  7r.  Pro- 
posar.  Proponer.  Eixir  ó 
resultar.  Salir.  Inferirse 
una  cosa  de  altra.  Cole- 
girse, seguirse.  Venir  á 
compte.  Fr.  Tener  cuenta. 
Venir á  menos.  Fr.  Desme- 
drar .  decaer  ,  descaecer. 
Venir  á  parar.  Fr.  Coin- 
ridir.  Venir  l>é.  Fr.  Sen- 


VEX 

tar,  acomodar,  ser  a  pro- 
posito. Venir  datrás.  Fr. 
Seguir.  Venir  de  nou.  Fr. 
Sorprender,  coger  de  nue- 
vo. Fèr  venir.  Yt.  Llamar. 
Fér  venir  be.  Fr.  Entre 
artífices.  Acoplar.  Dispo- 
sar algú  las  cosas  a  son 
gust.  Acomodar.  No  venir 
de  nou  ó  no  venir  res  de 
nou.  Fr.  So  coger  de  susto. 

Venja.  Venjansa.  Vengan- 

Venjable.  Vengable.   {:a. 

Venjaditr.  Veiigador. 

Venjausa.  Venganza,  des- 
pique,  ultraje,  vindicta, 
vindicación. 

Venjar.  Vengar,  vindicar. 
r.  Vengarse.  Despicarse, 
desquitarse. 

Venjatiu.  Vindicativo, en- 
conoso, vengativo. 

Veuós.  Que  té  venas.  Ve- 
noso. Lo  qui  le  las  venas 
de  las  camas  mòlt  gros- 
sas  ó  infladas.   Varicoso. 

Vénrer,  V.  Véndrer. 

Vensó.  Vencimiento. 

Vent.  Corrent  del  a\  re  vio- 
lent ó  agitat.  Viento.  Va- 
nitat ,  jactancia.  Humo, 
ventolera.  Vent  á  fil  de 
roda.  Naut.  Viento  por  la 
proa  ó  ¡tor  el  pico.  Vent  a 
la  quadra.  Naut.  Viento 
de  medio  costado  ó  atrave- 
sado. Vent  bonansa.  Náut. 
Viento  bo}>ancible.\'enl  de 
boca.  Fr.  Páranlas  supér- 
fluas  y  promesas  vanas 
Pastillas  de  boca.  Vanas 
amenassas.  Fanfarroim- 
das,  baladronadas.  Vent 
de  calma.  Viento  calmoso. 
Vent  del  nort.  Descuerna- 
cabras. Vent  de  llevant. 
Rabiazorras. Seni  de  mar. 
VieiUo  marero,  virazón. 
Vent  de  miij  dia.  Noto, 
austro.  Vent  de  ponent. 
Céfiro.  Vent  de  terra. 
Viento  terral.  Vent  escás. 
Naut.  Viento  puntero. 
Vent  fort.  Ventarrón. 
Vent  fort  y  fret.  Polio. 
Vent  seré.  /fe.<?a7ioi!.  Fèr 
á  tots  vents.  Fr.-  Menjar 
ab  dos  queixós.  Mascar  a 
dos  carrillos.  Fér  vent. 
Fr.  ]'entear,  ventilar,  ven- 


VEN 

tar,  soplar.  Groh  de  vent. 
Ráfaga.  .Navegar  a  lols 
vents.  Fr.  Irse  con  el 
viento  que  corre.  Pararse 
'I  vent.  Fr.  Echarse,  cal- 
marse el  viento.  Posar  lo 
vent  al  cap.  Fr.  Levantar 
de  cascos.  Sallar  lo  vent. 
Fr.  Rolar,  rodar,  rondar 
el  viento.  Ser  vent  de  bo- 
ca. Fr.  Fanfarró.  A'o  íener 
mas  que  palabras.  Qui 
ofereix  molt  y  cumpleix 
poch.  (rastar  pastillas  de 
boca.  Tenir  vent  ó  mòlt 
vent  al  cap.  Fr.  Tener  co- 
pete o  mucho  co}tete. 

Ventada.  ^  ent  fort  y  de 
poca  durada.  Ventolera, 
ventarrón  ,  bocanada  de 
viento.  Pak'jada.  Apaleo. 

Ventador.  Qui  venia  'I 
Mal.  Aventador.  Especie 
de  forca  pera  \entar  la 
palla,  grans,  etc.  Bieldo, 
aviento.  V.  Ventall. 

Ventaroclm.  Ruedo  petit 
pera  ventar  lo  foch.  .4- 
ventador.  Fam.  Noya.  \t- 
fia.  V.Cuynera. 

Ventall.  "Qualsevol  ins- 
trument pera  ventar.  A- 
banico.  V.  Vano.  La  cu;i 
de  algunas  bestias.  Mos- 
queador. V.  Ventafochs. 

Ventalla.  Reixat  de  llis- 
tonets  encreuhals.  Celo- 
sía. Biombo.  Antipara. 
Vidrieras  movibles  a  ma- 
nera de  portas  pera  res- 
guart.  Puerta  vidriera. 

Ventallada.  Abanicazo. 

Ventallista.  .4  baniquero. 

Ventallola.  Pórtela  de 
alguns  instruments.  Vál- 
vula. Vanitat,  vent.  Ven- 
tolera, jactancia. 

Ventanient.  La  obra  de 
ventar  los  grans.  Ventila- 
ción. La  obra  de  ventarse 
ab  lo  vano  o  ventall,  .iba- 
niqueo,  abanicamiento. 

Ventar,  .\giiar,  tirar  al 
ayre  alguna  cosa.  Aven- 
tar, bieldar,  ventear,  aba- 
lear. Esquivar  las  mosca^ 
ab  lo  ventall.  Mosquear, 
amoscar.  Fér  vent  ab  al- 
guna cosa.  .Abanicar,  a- 
rentar.    Parlant    de    las 


VEN 

«ampanas,  ferias  donar 
\oltas.  Echará  vuelo,  lle- 
varlas á  pino.  Pegar. 
Cascar,  sacudir,  dar.  Ex- 
pel•lir, tráurer  fora.  E- 
cliar,  arrojar,  lanzar,  ex- 
peler. Rebairer,  donar  al- 
gun xasco.  Echar  en  ca- 
ra ,  rebatir.  Tornar  á 
ventar.  Reaventar. 

'^''entalja  y  Yentatje.  Ve7i- 
taja,  preferencia,  preemi- 
nencia, descuello,  inejoria. 

"*'eiitatjar.  Avanzar,  ade- 
lantar, {ventajoso. 

Venlaíjós.     Aventajado, 

t'entatjot«aiuent.  Adv. 
Ventajosamente. 

l'entejar.  Ayrejar.  Ven- 
tear. Fér  veiit  a  algú.  A- 
ventar,  hacer  aire. 

Yentijol.  Ventolina, brisa- 

Ventilar.  Córrer,  colar  lo 
vent.  Ventear,     (tisquero. 

Ventí í^ca.   Ventisco,  ven- 

Tentoiiiía.  Vanitat,  vent. 
Ventolera.  V.  Vent. 

Yent«'»s.  Exposat  als  vents. 
Ventoso.  V.  Flatos. 

'Ventosa  de  tall.  La  que  se 
aplica  abun  gotet  ó  cam- 
paneta de  vidre  sobre  una 
superficie  sense  escara  ó 
■de  carn  tallada.  Ventosa 
escarificada  ó  escarizada. 
Posar  ventosas.  Fr.  Atíi- 
pollar,  aplicar  ventosas. 

V^entositat.  Cuesco,  pedo. 

Ventratla.  Ventregada. 

Ventrás.  Auin.  Ve7itron. 

Ventre.  En  sas  priñcip. 
acceps.  Vientre.  Lo  que 
conté  lo  ventre  princi- 
palment en  lo  bestiar. 
Mondongo.  Lo  prenyat  ó 
feto.  Barriga,  vtero,  seno. 
Ventrell.  Estomago.  Anat. 
Abdomen.  V.  Débil.  Es- 
tómago desconsolado.  V. 
de  poch.  Obispillo.  Baix 
•ventre.  Hipogastro.  Do- 
lor de  ventre.  Torozón. 
Prim  de  ventre.  Desbar- 
rigado. Fér  ventre.  Tener 
barriga.  Vuydar  lo  ven- 
tre. Fr.  Descargar,  exo- 
nerar ó  regir  el  vientre. 
hacer  del  cuerpo.W  Panxa 

Ventregada. V.Ventrada 

Ventrell.  Estómago,  ven- 


VER 

triculo.  V.  Pedrer.  V.  de 
la  cama.  Pantorrilla.  V. 
deis  animals.  Molleja.  O- 
behir  lo  ventrell.  Fr.  Fér 
la  digestió.  Retener,  abra- 
zar el  estómago  alguna 
cosa.  Tot  li  fa  ventrell. 
Loe.  Todo  lo  C07}vierte  en 
sustancia  ó  provecho. 

VentrelSaiia.  Indigestió, 
cruesa  del  ventrell.  Em- 
bargo, indigestión,  empa- 
cho del  estómago,  ahito. 
Ventrellada  en  las  cria- 
turas.  Valiarera. 

VentreHejíca.  V.  Ven- 
tresca.  Moca. 

Ventrellut.  V.  Ventrut. 

Ventrera.  Faixa  del  ven- 
tre. Ventral. 

Vesi tresca.  Ventre  dels 
peixos.  Ventrecha. 

Ventrifiil.  Anat.  Ventrí- 
culo. V.  Ventrell. 

Ventrut.  Barrigudo,  pan- 
zudo, ventrudo,  ventroso. 

Ventura.  Contingencia, 
casualitat.  Aventura.  Bo- 
na ventura.  Art  fabulós  y 
supersticiós  pera  endevi- 
nar per  las  rallas  de  la 
ma.  Quiromancia.De  ven- 
tura. Adv.  De  sort  ó  acás. 
De  lance.  Per  ventura. 
Adv.  Tal  vegada.  Acaso, 
tal  vez.  Pl.  Estrenas  deis 
empleats.  Regalías.  Es- 
trenas deis  criats  ó  deis 
oficis.  Percances,    (turón. 

Venturas.<«a.  Aum.   Ven- 

Venturer.  Casual,  con- 
tingent ó  qui  divaga  sens 
ofici.  Venturero.  Lo  ob- 
jecte que  's  ven  ja  usat. 
De  lance,  de  relance.  V. 
Aventurer,  Venturos. 

Venturós.  Qui  tè  ventu- 
ra. Venturero.  Dilxós.  A- 
forttmado.  ( Venusio. 

Venusi.  Especie  de  aram. 

Venust.  Sumament  her- 
mós.  Venusto,  bellísimo. 

Venut.  Vendido. 

Venyar.  V  .  Venjar. 

Ver.  V.  Verdader. 

Veranient.  Adv.  Ab  ve 
racitat.    Verdaderamente, 
verazmente,  de  verdad. 

Veras.  Pl.  Verdad,  reali- 
dad. De  veras.  Adv.  Ver- 


VER 


457 


daderamente,  de  verdad. 

Verás.    Verídico,    hombre 

Veri».  Verbo.       {de  veras. 

Verbal.  Fam.  Superbo  ó 
mòlt  excel•lent.  .Soberbio, 
excelente,  precioso. 

Verbenáeiel).  Semblant 
a  la  verbena.  Verbenáceo. 

Verberar.  Bátrer,  donar 
cops.  Percutir,  cascar. 

Verbigracia.  Expressió 
llatina  equivalent  á  per 
exemple.  Por  ejemplo. 

Vérbol.  Malaltia  de  la 
pell.  Empeine. 

Verbola.  Verbositat.  Ver- 
bosidad, parlería,  parla, 
locuacidad ,  labia. 

Verbo."*.  Locuaz,  parlero. 

Verbosanient.  Adv.  Di- 
fusamente, {parola. 

Verbositat.   Locuacidad. 

Verdaíler.  Lo  que  conté 
veritat.  Verdadero,  cierto, 
vero.  Llegitim.  Legitimo, 
genuino.  Sens  engany.  In- 
genjío.  Efectiu.  Real,  efec- 
tivo. V.  Vendicb,  Sa,  Bo. 

Verdaderaiuent.  Adv. 
Ab  veritat.  Ciertamente. 
Afirmatiu.  £71  verdad. 

Verdanch.  Renou  del  ar- 
bre. Verdugón,  renuevo, 
vastago.  Lo  senyal  Uarch 
que  queda  en  lo  eos  á  cau- 
sa de  un  cop.  fuetada,  etc. 
Cardenal,  verdugo.  Fér 
verdanchs.  Fr.  Acardena- 
lar. Eixir  verdanchs.  Fr. 
Acardenalarse. 

Verdegaya.  Vert  ciar. 
Verdegay  o,  verdegay. 

Verdejar.  Cubrirse  de 
vert  la  terra  ó  'Is  arbres. 
Reverdecer,  verdecer.  Ti- 
rar á  vert.  Verdear,  ver- 
deguear, tirar  á  verde.  Se 
diu  de  algunas  fruytas 
que  al  cullirse  están  poch 
maduras.  Estar  verde. 

%'erfleró.  Especie  de  pet- 
xina. Verderón,  verderol. 

Verderol.  Aucell.  Verde- 
zuelo. V.  Verderó,  Vep- 
dum.  {ramada. 

Verdesca.  Enramada. £n- 

Verdet.  La  flor  ó  rovell 
del  coure.  Verdete,  carde- 
nillo, verdín.  L'n  poclL 
vert.  Verdecillo. 


40Ï 


VER 


Verdeyar.  V.  VerJejar. 
Verdolaga   niaritinia. 

Pta.  Sayor},  cenizo  blanco 

Terdulagós.  Verdolagi- 
neo.  f  Verdura. 

Verdor.  Color  vert   viu. 

Verdós.Lo  que  tira  á  vert. 
Verdeante,  verdecino,  ver- 
dino. Dil  del  blat  vert. 
Cerollo.  V.  Veri,      {guele. 

Verduguet. Náut.  Verdu- 

Verduguill.  Navaja  pe- 
tita  y  estreta.    Verdugui- 

Verdiiler.  Verdulero,  (lio. 

Verduiu.  Aucell.  Verde- 
rol, vei'deron,  verdezuelo. 

Verdurer.  V.  Verduler. 

Verecundía.V.  Vergonya 

Verecundo.  V.  Vergo- 
nyós, (da,  /tendero. 

Vereda.  Cami  estrei.  Sen- 

Vereder.  Qui  porta  la 
venda  ó  avis.  Veredero, 
veredario.  (lio. 

Veredicte.  Veredicto,  fa- 

Verema.  Vendimia. 

Vereinador.Qui  verema. 
Vendimiador.  (miar. 

Vereniar.  Agrie.   Vendi- 

Verga.  Lluch  ó  ram  prim, 
y  sens  fullas  de  algun  ar- 
bre ó  mata.  Vara,  baque- 
ta ,  vardasca.  Verga  de 
embarcació  llatina.  Ente- 
na. En  los  molins  fari- 
ners. Liare.  En  alguns 
quadrúpedes,  lo  membre 
ne  la  generació.  Vergajo. 
Rigor,  cásiich.  Palo,  lá- 
tigo, latigazo.  Verga  de 
vesch  ó  envescada.  Vare- 
ta. V.  Vit  de  bou. 

Vergant.  V.  Bargant. 

Vergas.  V.  Verpassa. 

%'erga.ssa.  Aum.  Varapa- 
lo, varal,  varejón. 

Vergasíiada.  Cop  de  ver- 
ga. Varazo,  rardascazo, 
varapalo.  V.  Verdanch. 

Vergasseja«l«r.  (jui  ver- 
gasseja.  Vareador.  Lo  ins- 
trument pera  vergassejar 
la  llana.  Zarzo. 

Verga.»¡í»ejar.  Pegar  ab 
la  verga.  Varear,  ver- 
guear. Batrer  la  llana  ab 
vergas  ó  altra  cosa.  Ba- 
quetear, arquear. 

Verge.  Virgen.  Verge  ve- 
neranda. Doncellueca. 


VER 

Vergell.  V.  Lluch,  Plansó 

Vergella.  Verga,  vara. 

Verger.  Verjel. 

Verg<»nya.  Vergüenza, 
rubor,  corrimiento,  enco- 
gimiento. Donarse  vergo- 
nya. Fr.  Envergonyirse. 
Avergonzarse.  Fèr  ver- 
gonya. Fr.  V.  Envergo- 
nyir.  Pérdrer  la  vergonya. 
Fr.  Quitarse  la  mascari- 
lla. Poca  vergonya.  Des- 
vergonzado. V.  Desver- 
gonvit.  Ser  una  vergonya. 
Fr.  iPonderar  la  inutilitat 
ó  grave  defecte  de  una 
cosa.  Ser  una  mala  ver- 
güenza. Sens  vergonya. 
Desvergonzado.  PI.  Vèr- 
gonyas.  Las  parts  ve'rgo- 
nyosas.  Vergüenzas,  par- 
tes pudendas,  (te. 

Vergonyant.  Vergotizan- 

Vergí»nyó*i.  Vergonzoso, 
vergonzante,  ruboroso, 
bochornoso,  pudendo. 

Vergonyosa.  Pla.  Ver- 
gonzosa, sensitiva. 

Vergonyo««anient.  Adv. 
De  un  modo  vergonyós. 
Vergonzosamente.  V.  A- 
fronlosament. 

Verguejar  y  sos  derivats. 
V.  Vergassejar. 

Verguer.  Sarment  llarch 
que  's  deixa  en  los  ceps. 
Serpa.  V.  Bastoner. 

Vergueta.  Vareta,  vari- 
lla, vírgula. 

Veri.  Veneno.  Veneno,  pon- 
zoña. La  propietat  mortí- 
fera del  ven.  Venenosi- 
dad. Veri  de  aygua.  Med. 
Hipómanes.     '        (Viril. 

Vericle.  Custodia  petila. 

Verídicli.  Verídico,  verda- 
dero, cierto,  veraz. 

Veriticacíó.  Proba  ó  jus- 
tificació. Averiguación, \ 
comprobación.  < 

VeriUcar.  Comprobar  ói 
examinar  la  veritat  de! 
alguna  cosa.  Probar,  jus-\ 
tificar.  Ratificar,  fèrcum- 
píir.  Ratificar.  Posar  per' 
obra.  Realizar,  efectuar.   I 

Verigle.  V.  Vericle. 

Verilejar.  Náut.  .Navegar] 
per  un  veril.  Verilear. 

Verinós.       Enmatsinat. 


VER 

Ponzoñoso,  venenoso,  vi- 
rulento, viperino.  Cole- 
rich,  maliciós.  Colérico, 
iracundo.  V.  Funest. 

Vericicsiniil.  Verosímil^ 
probable.  (militud. 

VeríNítiniilitut.    Verosi- 

Veriíiísiniilnient.  Adv.. 
Probablement.  Verosimil- 
mente,  probablemente. 

Veritable.  Verdadero. 

Veritat.  Verdad.  .\b  tota 
veritat.  .Adv.  En  verdad, 
de  verdad,  verdaderisima- 
mente,  en  realidad  de  ver- 
dad. Apurar  la  verital. 
Aquilatar,  ajustar  la  ver- 
dad. Cantar  las  veritats. 
Fr.  fam.  Hablar  claro, 
despampanar.  ( Vergueta. 

Verjeta.  Náut.  Pal  petil. 

|Verlandina««.PI.  Bra^a- 

I     ladas.  Bravatas. 

I  Vermell.  V.  Bermell. 

i  Vermicular.  Vermiforme 

Verniilinguat.  Vermi- 
lingiie.  (so. 

Vern.  Arbust.  Abedul,  ali- 

Vernade.  Lo  que  es  de 
casa,  familia  ó  patria  del 
qui  parla.  Vernáculo. 

Vernal.  Cosa  de  prima\e- 
ra.  Primaveral. 

Remetía.  Aliseda,  alisar. 

Vernis  ó  Barnis.  Alco- 
hol, cohol,  barniz. 

Verol.  Embero. 

Ver4»la.  Viruelas,  vejiga'. 

Verolar.  Comensara  pen- 
drer  color  de  madur  los 
rabims  y  altras  fruytas^ 
Pintar,  tmberar. 

VerttIoN.  yui  té  verola. 
Virulento.  Grabat  de  re- 
sultas de  la  verola.  Pica- 
do de  viruelas,  picoso.  Dit 
del  rahim  que  comensa  a 
madurar.  Emberado. 

Verónica.  Pta.  Betónicur 
cariofilea  ,  té  de  Europa. 

Ver«>8!«iinil  V.Verissimil. 

Verp.  Género  de  bolet. 
Ver/X).      porch.  V.  Truja. 

Verra.    La     femella    del 

Verro.  Verraco. 

Verrugóf*.  Qui  té  verru- 
gas. Averrugado .  verru- 
goso, verrujiento. 

vèrruguera.  Pta.  Guí- 
rassolmajor.  Verrucaria, 


I 


VER 

f/irasol  mayor,  heliolro- 
pio.\.  Herba  verruguera. 

Yerruguela.  Verruga  pe- 
tila.  Verruguila,  verru- 
auilla.  Trampa  que  fan 
los  fuUers  en  lo  joch  de 
cartas.  Fullero. 

Ver».  Verso,  meíro. Compo- 
sició en  vers.  7Voi!a. Com- 
positor de  versos.  Trova- 
dor, poeta,  versista.  En 
vers.  Adv.  Dit  de  las  com- 
posicions escritas  en  ri- 
ma. Rimado.  Fèr  versos. 
Fr.  Versificar,  trovar.  Ti- 
rar versos.  Fr.  Tirar  Ha- 
tinadas,  indirectas. £c/íar 
varetas,  ó  indirectas. 

'Vernaeió.  For.  Práctica. 

Versal.  Lletra  majúscula 
de  cos  al  doble  de  la  bai- 
xa. Capital,  inicial  de  dos 
puntos.  (lilla. 

Ver«$aiefa.  Impr.    Versa- 

Vei-sar.  Militar,  mediar. 

Versat.  Exercitat,  prác- 
tich.  Cursado,  practico. 

Versátil.  Lo  que  fàcil- 
ment volta.   Vertible. 

Vepsejar.  Fèr  versos. 
Versificar,  rimar,  trovar. 
Dir  á  tó  en  lo  cor  alguns 
versos  y  apuntar  lo  que 
toca  cantar.  Apuntar. 

Versenililansa.  V.  Ve- 
rissimilitut.  (símil. 

Ver.><eiiii)laut.  V.  Veris- 

Ver«>ieiul>lantnient.  V. 
Verissimilment. 

Verset.  Dim.  de  vers.  Ver- 
sillo,  versecillo.  V.  Versi- 
cul.  (Verset. 

Versícul.     Versículo.    V. 

VersíCer.  Que  conté  ver- 
sos. Versifero. 

Versiticar. /?ímar,  trovar 

Versió.  Traducció,  inter- 
pretació. Traducción,  ver- 
sión, tárgum. 

Versista.  Versificador. 

Vert.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Verde.  Lo  color  vert. 
Verdor.  Lo  color  vert 
sobre  un  peu  de  blau. 
Verde  celedón.  Vert  ciar. 
Verdacho.  V.  Verdegaja. 
Vert  de  esmeralda.  Verde 
esmeralda.  Vert  de  las 
plantas.  Verdin.  Veri  de 
mar.  Verdemar.  Vert  de 


VES 

oliva.  Aceitunado.  Vert 
de  porro.  Sinopla,  en  lo 
blasó.  Vert  foscti.  Verde- 
vejiga.  Vert  negre.  Verdi- 
negro. Vert  obscur.  Por- 
raceo. Cap.  vert.  Loe. 
Casquivario.  De  mes  ver- 
das  ne  maduran.  Expr. 
fam.  De  menos  nos  hizo 
Dios.  Donarse  un  vert.  Fr. 
fam.  Darse  una  pavona- 
da, solazarse.  Estivar  en 
veri.  Fr.  Estivar  en  húme- 
do. Si  son  verdas,  si  son 
maduras.  Expr.  fam.  Si 
están  fritas  ó  no  están 
fritas ;  entre  si  so7i  flores 
ó  no  son  flores. 

Vertader.  V.  Verdader. 

Vértebra.  Anat.  Osset  de 
la  espinada.  Espóndilo. 
Vérlebra  de  la  espina  de 
algun  peix.  Bicho. 

Ver  teli.  Náut.  Vertello. 

Vertent.  Vertiente.  V. 
Vessant.  (sátil. 

Vertible.  Versátil.    Ver- 

Vértice.  Lo  punt  superior 
áe[  cap.  Coronilla,     (cap. 

Vértigí».  V.  Rodament  de 

Vertir.  Verter.         (dula. 

Vértola  y  Vertosa.  Glán- 

Vervessor.  V.  M  armes- 
sor. (despreci.^nda,  quita 

Vés.   Inlerj.   de  enfado  ó 

Vesch.  Materia  apegalosa 
Liga.  Pla.  Muérdago. 

Vesc4»nii>tat.  Vizcondado 

Vesc4tin|ite.   Vizconde. 

Vescós.  Viscos.    Viscoso. 

Veslluiii.  Vislumbre. 

Vespa.  Insecte.  Avispa, 
cabrón.  Astut.  Taimado. 

Vesper.  Avispero. 

Vesperada.  Cap  al  tari. 
A  puesta  de  sol,  al  caer  de 
la  tarde,  al  anochecer. 

Vespertí.  {Vespertino. 

Vespra.  Vigilia.  Vigilia, 
víspera.  V.  Vespre. 

Vesprada.  Tarde,  prima 
noche,  anochecer,  víspera. 

Xespre. Noche,  anochecer. 
Cap  al  vespre.  Al  anoche- 
cer. Férse  vespre.  Fr.  A- 
nochecer.  V.  Vesprejar, 
Vespra.    (cerrar  la  noche. 

Ves|»rejar.      Anochecer, 

Vespres.  PI.  Vísperas. 

Vessa.  La  planta    y  son 


VES         459 

fruyl.  Arveja  ,  al  veja  ,  al- 
garrobilla ,  heza.  Las 
brancas  majors  dels  ar- 
bres que  se  exlenen  des- 
de la  soca.  Brazo.  Vessa 
borda.  Pla.  A  faga,  arve- 
ja silvestre,  arvejon.  Ves- 
sasdejardi.  Pía.  Arveja 
florida  ó  da  flor. 

Vessá.  Camp  sembrat  de 
vessas.  Arvejar,  algarro- 
bal, arvejal. 

Vessanieut.  Derrama- 
mien to,  vertirá iento. 

Ve.«sana.  Agrie.   Besana, 

Vessant.  Lo  pendent  per 
ahont  corre  ó  pol  córrer 
la  aygua.  Vertiente.  La 
part  inclinada  de  la  teu- 
lada. Tendido. 

Vessar.  Llansar  lo  liquit 
de  algun  vas.  Derramar, 
verter,  efundir,  vaciar. 
Sobreixir.  Rebosar,  rever- 
ter, redundar.  Med.  Re- 
gurgitar, r.  Vaciarse,  sa- 
lirse, derramarse. 

Vessas.  V.  Vessa.     (reno. 

Vesta.  Túnica,  Irajenaza- 

VesteUura.V.  Vestidura. 

Vestíbul.  Vestíbulo. 

Vestidor.  Vestuario. 

Vestidot.  Vesiidillo. 

Vestidura.  Vestido,  traje. 
Pl.  ürnamenls  sobrepo- 
sals  ais  vestits  ordinaris 
y  que  serveixen  al  culto 
diví.  Vestimentas,  orna- 
mentos.X.  Vestit,  {huella. 

Vestigi.  Reliquia,  rastro,. 

Vesíigle.  Vestiglo. 

Vestiment.  Vestido.  V . 
Vestit,  Vestidura. 

Vestir.  Investir.  Investir, 
envestir.  Entre  fusters 
juntar  y  enllassar  los 
muntants  de  portas  y  fi- 
nestras.  Entrejuntar.  Ad- 
mélrerperreligiós  en  una. 
orde.  Dar  el  habito. 

Vestit.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Vestido,  vestidura,. 
habito.  Lo  modo  de  ves- 
tir de  cada  pays.  Traje. 
Vestit  de  arlequí.  Botar- 
ga. Vestit  de  pells.  Pelli- 
co. Vestit  espellifat.y<'ra- 
pellina.  Vestit  grosser  ó 
de  penitencia.  Saco,  sa- 
yal. Vestit  mal  fèl.  Je.r- 


ÍGO 


VEU 


ijon.  Extrem  del  vestit. 
Orla.  Llevar  ó  tràurer  lo 
vestit.  Fr.  V.  Despullar. 

Vet.  Negació  ,  prohibició 
de  rey.  Velo.  Vet  aquí. 
Interjèc.  Ea,  he  aquí. 

Veta.  Cinta  de  cotó.  Cinta. 
Corda  posada  en  una  cor- 
rióla per  pujar  materials. 
Tiro.  Lo  natural ,  humor, 
geni  de  cada  hu.  Vena. 
En  lo  lli  y  cànem  lo  fila- 
ment.  Hebra.  Lo  tros  de 
simolsa  dels  telers  de  bro- 
dar. Propienda.  En  las 
térras,  minas,  etc.  V.  Ve- 
na. PI.  La  pasta  de  fideus 
anomenada  aixis.  Talla- 
rines. Lo  que  té  vetas. 
Velado,  veteado.  Seguir  la 
veta  á  algú.  Llevarle  ó 
guardarle  a  alguno  el  aire. 

Tétel  aqiii.Expres.  ab  la 
qual  s'  amostra  ó  senyala 
a  algú.  He  aquí,  héteío. 

Veterinari.  V.  Manescal. 

Vetllo  allá  ó  Veuslio  alia. 
Loe.  pera  denotar  que 
una  cosa  es  mitjana  ó  pas- 
sadora. Mediocre,  ó  entre 
merced  y  señoría, 

Vetiar.  V.  Vetllar. 

Vetlla.  La  acció  de  vetllar, 
y  '1  temps  en  que  's  vet- 
lla. Vela,  vigilia,  velada, 
velación.  V  acte  de  vet- 
llar tola  \anit. Pervigilio, 
velación.  Vigilancia  per 
alguna  nit.  Trasnochada. 

Vetllada.  Temps  en  que 
"s  vetlla.  Vela.  Vetlla.  A- 
nochecer,  prima  noche. 

Vetllador.  Qui  vigila  ó 
vetlla.  Vigilante,  velador. 
íra.woc/iarfor.  Tauleta  pe- 
ra treballar  de  nit.  Vela- 
dor, [trasnochar. 

Vetllar.    Velar ,     vigilar. 

Veu.  En  sas  princip,  ac- 
ceps.  Voz.  Lo  só  que  for- 
man algunas  cosas  inani- 
madas. Sonido,  son.  Pa- 
raula ,  dicció.  Vocablo, 
dicción.  Crit.  Grito.  Vot 
en  las  juntas  ó  eleccions. 
Voto.  Inspiració. /fis/"'""- 
cion.  Noticia,  divulgació 
de  alguna  cosa.  fama. 
Vcu  aguda  ó  alta.  Voz 
penetrante.  Veu  clara   y 


VEX 

sonora.  Voz  argentada. 
Veudeaygua.  Manantial, 
venero.  \eu  general.  Vo: 
pública.  Veu  plena.  Vo: 
entera.  Veu  vaga.  Habli- 
lla. Ah  alta  veu.  Adv. 
Cridant.  A  voz  en  grito. 
Alsar  la  veu.  Fr.  Parlar 
ab  arrogancia.  Levantar 
la  voz,  alzar  el  gallo.  Do- 
nar ó  ilansar  veus.  Fr. 
Tomar  voz.  Fér  correr  ó 
pasar  la  veu.  Fr.  Echar 
la  voz.  Jugar  la  veu. 
F'r.  Fer  refilels  los  can- 
tors.//acer  f/uiV/o-o*.  Pen- 
drer  >eus.  Fr.  Tomar  roz, 
razón  ú  lengua.  Taparse 
la  veu.  Fr.  Anudarse  la 
i-oz.  Tráurer  la  veu.  Fr. 
Esforsarla.  Esforzar,  e- 
char  la  roz. 

%'euaí<sa.  Aum.  Vozarrón. 

Veueta.  Dim.  Vocecilla. 

Veuota.  Mala  voz. 

Véurer.  En  sas  princip. 
acceps.  Ver.  Mirar.  Mi- 
rar. Regonéixer.  Regis- 
trar ,  reconocer.  Descu- 
brir. Descubrir.  Parer, 
sentir,  judici.  Entender. 
A'éurer  ciar.  Palpar.  Véu- 
rer de  lluny.  Prever,  ati- 
tever.  A  mes  véurer.  E\pr. 
de  despido.  Hasta  la  vis- 
ta, a  Dios  y  reámanos. 
Deixar  véurer.  Fr.  Dar  á 
ver.  Deixarse  véurer.  Fr. 
Manifestarse,  verse.Vèr  de 
mal  véurer.  Fr.  Haver 
mal  viso.  Fér  véurer.  Pa- 
tentizar, demostrar,  os- 
tentar. Férse  véurer.  Fr. 
Aventatjarse  a  altre  en 
algun  mérit.  Descollar, 
aventajarse.  Segons  se 
veu.  Adv.  A  lo  que  apar. 
Al  parecer. 

Véurerse.  r.  En  sas  prin- 
cip. acceps.  Versí-.  Tro- 
barse.  HalUirse.  Concór- 
rer ab  algú  pera  algun 
efecte.  Apersonarse.  Co- 
nèixer, saber.  Echarse  de 
ver.  Véurersen  de  totas. 
Fr.  Paxar  por  las  picas. 

Vexació  Vejación,  molestia 

Vexadíir.  Vejador. 

Vexánien.  Vejamen,  opre- 
sión. V.  Vexació. 


\I 

Vexaiuinista.     Vejami~ 

nista.  (mortificar. 

Vexar. í'ejar,  darvejamm, 

Vexella.  Vajilla.  (lo. 

Vexiga..Manesc.  Ardincu- 

Vey.  Veyl  ó  Vevll.  V.  Vell. 

Veylar.  V.  Vetllar. 

Veyna.  Capsa  de  armas  6 
instruments,  ó  lavella  de 
alguns  llegums.  Vaina. 
Lo  doblech  que  's  fa  á  la 
roba  pera  posar  ó  passar 
un  cordó,  etc.  Jareta. 

Veyner.  Vainero. 

Vi.  Vino.  Fam.  Zumo  de  ce- 
pas  ó  ]xirras  ,  leche  de  los 
viejos,  zumaque.  Vi  agre. 
Vino  acedo,  agrio,  perdi~ 
do,  vuelto.  Vi  aixul.  Vino 
abocado,  enjuto,  de  buen 
paladar.  Vi  aspre.  Vino 
de  agujas,  carraspeño,  ras- 
pante ó  picante.  Vi  bate- 
jal.  I'ino  cristiano,  agua- 
do. Vi  bo,  de  pahir  ó  ran- 
ci. VÍ710  generoso,  rancio, 
o  de  dos  orejas.  Vi  brocas 
ó  procás.  Hipocras.  Vi 
cap  trencat.  I'íjío  repun- 
tado ú  que  se  vuelve.  Vi 
claret.  ri>!0  aloque,  tinti- 
llo o  clarete.  Vi  compost 
de  rahims  verts  y  mel. 
Onfacomeli.W  cuyt.  Vino 
cocido.  Vi  de  despesa.  V. 
Resayguas.  Vi  de  magra- 
nas.  ¡tóete.  Vi  de  rota. 
Tintilla  de  rota.  Vi  fluix. 
Vinillo,  vinito  V.  Vinet. 
Vi  fort  ó  gros.  Vinazo.  Vi 
grech.  Chacolí.  Vi  negre 
ó  usual.  Vino  tinto.  Vi 
pera  cremar.  Tifio  para 
aguardiente.  Vi  prempsat. 
Vino  de  garrote,  repiso. 
Vi  ranci-.  S'.  Do.  Vi  ranci 
de  Alieant.  Fondiilon.  Vi 
tèrbol.  Zupia.  Vi  verge. 
Vino  de  lágrima  ó  de  go- 
ta. Batejar  lo  vi.  Fr.  A- 
guar  el  vino.  Carregar  de 
vi.  Fr.  Béurorne  massa, 
emborra Ixarse.  Embria- 
garse, cargar  delantero. 
Gastarse,  traspuntarse  'I 
vi,  ó  tenir  punta  de  agre. 
Acedarse,  apuntarse,  re- 
puntarse, volverse,  reve- 
nirse. Magatsem  ó  traficli 
de  vi.  Vinatería.  Refegir 


I 


\1\ 

\i  novell.  Fr.  Remostar, 
■mostear.  Remenar  lo  vi. 
Fr.  Bastonear ,  dar  bas- 
lon.  Tornarse  dols  lo  vi. 
Remostarse.  Barreja  de  vi 
blanch  ab  negre.  Aloque. 

"Via.  Cami.  Senda,  camino. 
Llista  ó  veta.  Canilla,  lis- 
ta, veta,  vareta.  Subjecte 
que  serveix  de  medi.  Ca- 
mino, medio.  Se  usa  re- 
petit pera  instar  ó  donar 
pressa.  Despacha  ,  acaba 
ya.  V.  Feyna.Via-Crucis. 

■  Calvario,  via  sacra.  Via 
executiva.  For.  Via  ejecu- 
toria.Waíerro.  Loe.  Crit 
deguerra.-l/(iri)ia,Á  ellos. 
Via  tora,  ajuda,  tlrit  de 
socos,  .'socorro!  aujcilio! 
Via  fos.  Crit  de  somaten. 
Rebato,  alarma.  Via  lác- 
tea. Astr.  Galaxia,  cami- 
no de  Santiuíjo.  Via  recta. 
Adv.  Tot  dret.  En  dere- 
chura. Via  sus.  Crit  de 
embestida.  Arriba ,  <? 
e/ío.'í.' Loe.  Aixecat  promp- 
le.  Levántate  pronto.  A 
dreta  via.  V.  Via  recta. 
Fer  sa  via.  Fr.  Andar  su 
camino.  Passarne  via.  Fr. 
Adelantar,  apresurar. 

Viadora.  Pessa  del  teler 
íle  teixir.  Viadera. 

Viadtictc.  Viaducto. 

Via  íepr«>.  Veu  militar, 
crit  de  alarma.  Alarma, 
á  ellos.  Jen,  rebato. 

Viatura  y  Viafós.  Soma- 

Viantla.  Menjar  que  's 
porta  ;i  la  taula.  Plato, 
yantar.  Vianda  seca.  Ma- 
zacote, [jante. 

Viandaut.  Viatjant.  Via- 

Viaiifloitn.  Fam.  Frnyt 
de  la  terra.  Cosecha. 

Viar.  Gayar. 

Viarany.  V.  Viaró. 

Viaró.  Cami  estret.  Senda, 
sendero ,  vereda. 

Viat.  Lo  que  fá  vias.  Lis- 
tado, rayado,  listeado,  ve- 
tado. Dit  de  la  cansalada, 
etc.  Entreverado. 

Viatgo.  Viaje.  Jornada. 
.lomada.  V.  Torn,  Tanda. 
Viatge  curt.  Viajata. Mai- 
viatge.  Inierjec.  iam.  è 
imprecatoria.    Malhaya 


VIC 

In!.  de  sentiment.  Cáspi- 

Viatger.V.  Viatjador.  (ta. 

Viaticar.  Comulgar,  dar, 
administrar  el  viático. 

Vialjador.  Viajador,  via- 
jero, viajante,  pasajero, 
ra m inan te ,  viandante. 

Viatjant.  V.  Viatjador. 

Viatjar.  Viajar,  hacer  via- 
je, peregrinar,  lustrar. 

Vilmra.  V.  Escorsó. 

Vilioreta.  Viboi-ezno,  vi- 
borilla,  viborillo. 

ViCiració.  üscil-lació.  Os- 
cilación. 

Vibrar.  Blandear,  oscilar. 

Vibre.  Víbora.  V.  Serpent, 
Escorsó.  (Marfuli. 

Vilturno.  Pla.  Durillo.  V. 

Vicari.  Ajudant  de  párro- 
co. Teniente  de  cura. 

Vicaria.  L'  ofici ,  juris- 
dicció ó  dignitat  de  vica- 
ri. Vicariato.  {riato. 

Vicartat.    Vicaria,   vica- 

Vice-cn«tceller.  Vicecon- 
ciliario.  (de  Dcu.  Vicediós. 

Vicedéti.Qui  está  en  lloch 

Viceisni.  L'  espay  ó  trans- 
curs de  vint  anys.  Vice- 
nio.        (!ró.  Viccpatrono. 

Vlcepatró.  Qui  la  de  pa- 

Vice|ieniíencíer.  Vice- 
penitcnciario.  {ría. 

Vicereeíoi'ttt.  Vicerecto- 

Vici.  Mala  (jualitat,  defec- 
te. Vicio,  lacra.  La  tara  ó 
mal  costum  en  las  cabal- 
caduras.  Resabio.  Repeti- 
ció viciosa  de  alguna  co- 
sa. Estribillo.  A  sos  vicis. 
Adv.  A  sus  anchuras. 

Viciadura.  Mimo,  vicio. 

Viciar.  Falsificar,  adulte- 
rar. Falsificar,  adulterar, 
sofisticar.  Pervertir.  Ma- 
lear,   corromper. 

Víciaríie.  r.  Enviciar,  en- 
viciarse, relajarse. 

Viciat.  Contemplat.  Mi- 
mado, vicioso,  viciado. 

Vicios.  Dolent,  pervers. 
Perverso,  vicioso.  Peca- 
minós, entregatals  vicis. 
Depravado,  corrompido, 
disoluto,  roto.        (nativo. 

Vicifisitudinari.  Alter- 

Víctiina.  Sacrifici.  Sacri- 
ficio, holocausto. 

Víctor.  Interj.  de  alegria 


VIG 


í(Jl 


ó  aplauso.   Vítor,  viva. 
Victorejar.  Aplaudir,  a- 

clamar.  Vitorear,  victo- 
rear. Alcansar  la  victoria. 
Triunfar.         (conquista. 

Victoria.  Triunfo,  trofeu, 

Victoriajar.  Triunfar. 

Vict»ír¡«'»s.  Vitorioso,  ven- 
cedor. Eixirne  victoriós. 
Fr.  Salirse  con  la  suya, 
llevar  la  suya  adelanté. 

Vida.  Professió  ó  esta  I. 
Estado.  Duració.  Dura- 
ción. Fortalesa.  Vigor. 
Vida  comuna.  Vidade  co- 
munidad ó  en  compañía. 
Vida  penada.  Vida  de 
perros.  Acabar  ó  consu- 
mir la  vida.  Fr.  fam.  Fa- 
tigar mólt.  Matar,  marti- 
rizar. En  la  vida.  .4dv.V. 
May.  Fér  bona  vida.  17- 
vir  bifn.  Fér  la  vida.  Fr. 
Mantenir  á  algii.  Hacer  el 
plato,  el  pico  ó  el  papo. 
Ser  de  vida.  Fr.  Menjar 
mòlt.  Ser  de  buen  comer. 
Tenirne  ó  durar  per  vida 
de  hereus.  Fr.  Durar  por 
peñas.  Tenir  una  vida  de 
gós.  Fr.  Andar  hecho  un 
azacán.  (V.  Brionia. 

VidaUía  y  Vidarsa.  Pta. 

Vidal't  a.  Pla.  Muermera. 

Vidas»».  Vida  poltrona. 

Vidaubi.  Pta.  V.  Dolsa- 
mara.       (sero,  clemátide. 

Vidaura.  Yerba  del pordio- 

Vidiella.  Pla.  V.  Badie- 
lla.  Cap  de  corda.  Cabo. 

Vidof  a.  Vida  dolenta.  Ma- 
la vida,  vida  de  perros. 

Vidre.  Vidrio.  Vidre  de 
multiplicar.  Lente.  Vidre 
de  ullera.  Espejuelo,  lu- 
neta. Vidre  volador.  Vi- 
drio bufado.  Sal  de  vidre. 
Natrón.  (áeWum.  Soplete. 

Vidrier.  l'íV/riíTo.Vidrier 

Vidrio!.  Vitriolo,  capar- 
rosa. (Guardiola. 

Vidriola.  Olla  ciega.   \. 

Vidriós.  Parescut  al  vi- 
dre. Vitreo,  vítrico. 

Viduitat.  V.  Viudesa. 

Viga.  V.  Biga. 

Vigani.  V.  Bigam.       ino. 

Vigatá.  De  Vich.  Auseta- 

Vigessiin.  Vige'simo,  rice- 
Vigilancia.  Vela.    [simo. 


462 


VIL 


vigilant.  Velador,  centi- 
nela, atalaya,  guardador. 
V.  Vetllador. 

Vigilar.  Celar,  feíar,  ha- 
cer centinela,  guardar. 
VelUar.   Velar,  atalayar. 

Vigilia.  La  falla  de  son. 
Insomnio.  V.  Vetlla.  Lo 
dia  abans  de  alguna  fes- 
tivitat. Víspera.  Patir  de 
vigilia.  Fr.  Estar  insomne 
ó  desvelado,  desvelarse. 

Vigor.  Delit,  forsa,  activi- 
tat. Aliento,  viveza.  Co- 
ratge, fortalesa.  Robustez, 
robusteza.  Frondositalen 
las  plantas.  Ga/íardíffl,  lo- 
zanía, verdor.  Ab  vigor. 
Adv.  Nervosamente.  Res- 
taurar lo  vigor.  Fr.  Con- 
fortar. Confortar,  vivifi- 
car. V.  Corroborar. 

Vigorisable.  Vigorahle. 

Vigori.sador.  Vigorador. 

Vigori.sar.  Enrobustir. 
Vigorar.  {to,  vivaz. 

Vigor«'».s.  Robust.  Robus- 

Vií.  Villaiio,  ruin,  servil, 
soez,  ínfimo,  bahúno. 

Vila.  Villa.  Dret  de  vila. 
Villazgo,      (ble.  l'illano. 

Vilá.  Habitant  de  vila  ó  po- 

Vilania.  V.  Villanía. 

Vilalenini  (Ser  de  can). 
Ser  mesqui  ó  avaro.  Ser 
agarrado,  tacaño. 

Vilatjá.  Lugareño,  villano 

Vile.sa.  Infamia,  bajeza, 
indignidad,  ratería. 

Vileta.  Vila  petita.  Ville- 
ta,  villaje. 

Vilf.  Bot.  Especie  de  plan- 
ta gramínea.  Vilfo. 

Vilipendí.  Vilinendio.  V. 
Menyspreu,     (despreciar. 

Vilipendiar.    Degradar. 

Vilitat.  V.  Vilesa. 

Viliá.  Home  vil.  Villano. 

Villananient.  Adv.  Vil- 
ment. Vilmente. 

Villancico.  Composició 
métrica.  Villansete,  vi- 
llancejo. Qui  escriu  ó  can- 
ta villancicos.  Villanci- 
qvero.  (llans.  Villanesco. 

Villaneí«cli.  Cosa  deis  vi- 

%'illania.  Acció,  paraula 
indecorosa.  Villanería. 

Vilment.  Adv.  Villana- 
mente. 


VIN 

Vilota.  Aldea  desprecia- 
ble. Villorio ,  villaje. 

Viltar.  V.  Envilir. 

Viltat.  V.  Vilesa. 

Vini  ó  Vjraen.  V.  Vimet. 

Vinieguera.  Pta.  V.  Vi- 
melera. 

Viuien.  V.  Vimet. 

Vinienar.  V.  Vimenerar. 

Vinienera.  V.  Vimetera. 

Viuienerar.Lloch  poblat 
de  vimcteras.  Mimbre- 
ral, mimbral. 

Vimet.  Mimbre,  vimbre. 

Vimetera.  Pta.  Mimbre- 
ra, vimbrera. 

Viminicli.  Relatiu,  propi 
del  vimet.  Vimineo. 

Viuader.  V.  Vinater. 

Vinagre.  Vi  que  's  torna 
agre.  Acido  acético.  Per- 
sona de  natural  ó  geni  as- 
pre. Vinagroso.  V.  fluix. 
Vinagrillo.  Confitar  ab 
vinagre.  Encurtir.  Vene- 
dorde  vinagre.  Vinagrero. 

Viuagrer.  Qui  ven  vina- 
gre. Vinagrero. 

Vinajsrera. Pta.  Acedera. 
V.  Canadeüa. 

Vinagreta  (A  la).  Loe. 
Con  vinagre.      { Vinagre. 

Vinagró»^.  De  geni  aspre. 

Vinas.  Vi  fort.  Vinazo. 

Vinassa.  Solatge.  Madre, 
poso,  vinaza,  hez.    {noso. 

"WinamsAs.  Brut  de  vi.  Fi- 

Vinater.  Qui  trafica  ab 
vi.  Vinatero.  Qui  beu 
mòlt  vi.  Vinoso.  Cosa  de 
vi.  Vinario.  {lia. 

Vinca.  Pta.  Yerba  donce- 

Vincapervinca.  Yerba 
doncella  mayor,  brusela, 
clemátide.  (sigo. 

Vincet<t\i.  Pta.   Vencetó- 

Vineiadiíi.  Fleaible. 

Vinclament.  Doblega- 
mienlo,  torcimiento. 

Vinclar.  Doblegar.  Do- 
blar, doblegar.  Pegar  ab 
vara  fins  á  fèr  doblegar 
lo  COS.  Cimbrar.  Doble- 
garse alguna  cosa  per  ex- 
cessiu pes. ¿íucumfci'r.Sub- 
jectar  los  bens  á  vincle. 
Vincular.        (yorazgado. 

Vinclat.  Vinculat.  .4ííia- 

Vincle.  Vínculo,  vincula- 
ción. Sul)Jeclat  á  vincle. 


\INY 

Vinculado. 

Vinculació.  Ac.  y  efecte 
de  vincular.  Vinculo. 

Vincular.  V.  Vinclar. 

Vindicar.  Péndrer  justa 
satisfacció  de  alguna  ofen- 
sa ó  agravi.  ]'engarse. 

Vindicta.  V.  Venjansa. 

*'indrer.  Venir.  Teñir. 

Vinent.  Pròxim,  inme- 
diat.  Siguiente.  Adv.  Ap- 
tament.  Aptamente,  apa- 
rejadamente. 

Viner.  Vinario.  (nilo. 

Vinet.  Vi7iico,  vinillo,  vi- 

Vinguda.  Arribada  a  al- 
gun lloch.  I  >)i!V/a.  Torna- 
da. Vuelta  ,  tornada.  Ad- 
veniment. Advenimiento. 
Abundancia  de  llet  que 
acut  als  pits  de  las  donas 
que  crian.  Apoyadura, 
golpe.  Vinguda  de  ayguas. 
Avenida.  Ab  dos  vingu- 
das.  Adv.  En  dos  veces. 
V.  Avinguda. 

Vint.?ium.  cardinal.  Veinte 

Vintanyal.  Veintenar^ 
veinteñal,  bicenal. 

Vintau.  Vei7}tavo. 

Vilnté.  Una  part  de  vint. 
Vei7itena,  veintavo,  vein- 
teno. La  unitat  que  com- 
pleta '1  número  de  vint. 
Veintésimo .  vigésimo,  vi- 
césimo, (tenar. 

Vintena.  Veiiitena,  vein- 

Vintenari.  Veintenario, 
veinteñal.  ( Vinlin. 

Vinti.  Moneda  portuguesa. 

Vintid¿»«.  Real  de  vellón, 
realito,  realillo. 

Vintidoíiié.  Num.  ordinal. 
Veintidoseno.  (treno. 

Vintiquatré.    Veinticua- 

Vinti!!iii«i«<é.  Veinteseiseno. 

Xintivuyté. Veinteocheno. 

Vinya.  Sens  podar.  Par- 
ral.  Lo  que  costa  poch 
traball.  Cucaña.  Amo  de      , 
vinyas.   Viñero.  Guardia      ! 
de  vinyas.    Viñadero.  Po- 
sar pefxells  a  las  vinvas. 
Arrodrigonar.  Traballa-    ¡ 
dor  de  vinyas.  Viñador. 

Ilnyader."  .Amo  de  vi- 
nyas. Viñero.  Lo  qui  tra- 
balla  las  vinyas.  l'i/Vi- 
í/or.V.  Guardia  de  vinyas. 

Vinyar.  V.  Vin\er. 


VIO 

Vinyer.  Viriedo,  veduño,  i 
riduño,  \-idueño. 

tinyet.  V.  Vinyer. 

Tinyeta.  Entre  estam- 
pers.  Cabecera.  Dina,  de 
vinya.  Viñuela,  viñita. 

"•'inyeter.  Impr.  Viñetero. 

Vio.  Via.  Via. 

Viola.  Flor  del  violer.  Al- 
helí, a?e/i.  Instrunaenl  mú- 
sich.  l'ío/oH.  Viola  bosca- 
na. Violeta,  violeta  de  co- 
lor ó  de  los  campos.  Viola 
de  cá.  Viola  de  perro.  De 
color  de  viola.  Violáceo, 
violado.  (fanacion. 

Violació.  Profanació. /^ro- 

Violador.  Transgresor. 
infractor,  profanador. 

Violament.  Violación. 

Violar.  Traspassar  la  lley 
ó  precepte.  Quebrantar, 
infringir.  Forsar  alguna 
dona.  Estuprar,  forzar. 
Profanar.  Profanar. 

Violar!.  Vitalicio. 

Violat.  De  color  de  viola. 
Violáceo.  En  lo  blasó  y 
en  botánica.  Purpúreo. 

Violencia.  Forsa  irresis- 
tible. Coacción  ,  fuerza. 
Violencia  feta  á  una  dona. 
Tarquinada.  Mala  inter- 
pretació. Tormento. 

Violent.  En  sas  princip. 
acceps.  Violento.  Impe- 
tuós, vehement. /«¡pííMO- 
so,  rápido, recio,  vehemen- 
te, vivo.  Dit  del  geni.  Fu- 
rioso, duro ,  arrebatado. 

Violentar.  Forzar,  que- 
brantar, romper. 

Violentnient.  Adv.  Vio 
lentamente. 

Violer.  Pta.  Alelí.  Violer 
comú.  Alelí  ei\canecido. 
Violer  groch.  Alelí  ama- 
rillo. Violer  morat.  Alelí 
violado.  Violer  vermell. 
Alelí  encarnado. 

Violerar.  Violar. 

Violeta.  V.  Viola  boscana. 

Violi.  Violin. 

Vioisnet.  Dim.  Violinete. 

Violini.>«ta.  Lo  subjecte 
que  toca  '1  violi.  Violin. 

Violó.  V.  Viola. 

Violoneell.  Instrument 
músich.  Violoncelo. 

Violonet.  Dim.  de  violó 


VIS 

Violoncillo. 

Vipera.  Vibora.  Víbora. 

Viperí.  Cosa  de  víboras. 
Viperino,  vipéreo. 

Viperina.  Pta.  Borratxa 
borda.  Viborera. 

Viquitort.  Naut.  Tros  de 
fusta  ab  varias  vol  las  pe- 
ra formar  la  armadura 
deis  jardins.  Viquetorta. 

Vira.  Tira  ó  refors  en  la 
sabata.  Barreta. 

Viráui.  Volatería. 

Virar.  Posar  viras.  Echar 
viras  á  los  zapjatos. 

Virginal.  Cosa  propia  de 
verge.  Virgíneo. 

Virj|;initat.  Doncellez. 
Llevar  la  virginitat.  Fr. 
Desflorar,  estuprar. 

Virgula.  Coma  ó  titila. 
Virgulilla,  tilde. 

Virgúlela.  Fírguía.  Vir- 
gúlela sola  la  c.  Cedilla. 

Viride.  V.  Vericle. 

Viriluient.  Adv.  Varonil- 
ment.  Varonilmente. 

Virol.  Dardo. 

Virola.  V.  Birolla. 

Virolat.  V.  Violat. 

Virolet.  Qui  va  y  vé  ab 
lleugeresa  y  desembrás. 
Zarandillo,  ardilla,  moli- 
no. V.  Tribulet,  Birolet. 

Virosca  ó  Virosta.  Algu- 
na cosa.  Algo.     (Maraca. 

Viro.sta.//ojarasca.  V.  Fu- 

Virregnat.  Vireiriato,  vi- 
reino. 

Virreynat.  V.  Virregnat. 

Virtut.  Forsa  ,  qualital, 
propietat.  Fuerza,  pro- 
piedad. En  ó  per  virtut. 
Adv.  Segons  pacte  ó  trac- 
tat. En  consecuencia,  con- 
forme á.  Llevarla  virtut. 
Fr.  Desvirtuar. 

Virulent.  Virulento. 

Viru»*.  Podre,  pus. 

Vií^alniirall.  Vicealmi- 
rant.  V ice-almirante. 

Visatge.  Gesto,  monería, 
momería.         (del  vesch. 

Viscari.    Pta.   V,    Herba 

Vi.scera.  Med.  Entraña. 

Viscli.  V.  Vesch.         (tal. 

Visconiptat.V.Vescomp- 

Visconipte.V.Vescompte 

Viscos.  V.  Apégalos. 

Viscositat.  Babassa.  Li- 


VIT 


463 


mazo ,  babaza.  Med.  v 
Farm.  Lentor,  glútea}. 

Visihie.  Visii-o  ,  patente, 
palpable,  manifiesto. 

Visió.  Vista.  Vista.  Som- 
bra. Sombra,  fantasma. 
Visió  beatifica.  Teol.  In~ 
tuición.  IVisirato. 

Visirat.  Cárrech  de  visir. 

Visita.  Visilació.  Visita- 
ción. Tornar  la  visita.  Fr. 
Pagar  la  visita. 

Visitar.  Véurer.  Ver.      • 

Vislluni.  .4pariencia.  Vis- 
lumbre. V.  Vesllum. 

Viso.  Aspecte.  Aspecto. 
Semblansa.  Vislumbre.  A 
dos  visos.  Adv.  Ab  dos 
intents.  A  dos  miras.  Do- 
nar visos.  Fr.  V.  Semblar. 

Visori.  Visual,  vi-soiio. 

Vist.  Visto.  Ben  ó  mal  vist. 
Fr.  IJien  ó  mal  quisto.  No 
estarli  á  algú  ben  vist  al- 
guna cosa.  Loe.  Desdecir. 
Tenir  vist.  Conjecturar, 
prevéurer.  Prever,  preco- 
nocer, conjeturar. 

Vista.  Jlirada.  Mirada, 
ojo.  Visió ,  aparició.  Vi- 
sion. Regoneixement.  Vi- 
sita. Entrevista.  Entre- 
vista, conferencia.  V.  Mi- 
rador. A  la  vista.  Adv. 
Enfront.  A  la  faz,  en  faz. 
A  primera  \ista.  Adv.  ^ 
primer  aspecto  ú  al  pri- 
mer aspecto.  Aprimar  la, 
vista.  Fr.  Aguzar  la  vis- 
ta. Cansarse  la  vista.  Fr. 
Quebrarse  los  ojos.  Curl 
de  vista.  Miope.  Fèr  la 
vista  grossa.  Fr.  Disimu- 
lar ,  cerrar  los  ojos.  No 
pérdrer  de  vista.  Fr.  No 
apartar  los  ojos.  Pérdrer 
la  vista.  Fr.  Cegar,  vol- 
verse ciego.  Traurer  la 
vista.  Fr.  Sacar  los  ojos. 

Vistass«i.  Ojeada. 

Vist«s.  Bonich ,  hermós. 
Rozagante,  bello. 

Visual.  Visorio,  {cimiento. 

Visura.  Revisión ,  recono- 

Visurailor.  Revisor. 

Visurar.  Visar ,  revisar, 
reconocer,  examinar. 

Vit  á  vit.  Exprés.  V.  Bit- 
llo-billlo.  Vit  de  bou. 
Vergajo,  rebenque,  corba- 


464         VIV 

cho.  Cop  de  vit  de  bou. 
Anguilazo,  corbachada. 

VitKlici.  V.  Violar!. 

Vitiííi.  Semblant  á  la  vi- 
nya. Vitiseo. 

Víti'ilicable.  Vitreo. 

t'itrilicar.  Vilrescer. 

VituaiEa.  Viurers.  Vireres. 

Vituallar.  Abastecer,  pro- 
veer,     pera.  Vituperante. 

Vítupeíaiiur.  (Jui  viiu- 

%'itii|)erar.  Afear. 

Vituperi.  Baldón,  opro- 
bio, rituperio. 

Vituperio!!).  Viluperoxo. 

Vif  uperi4».«»aineut.  Adv. 
Ignominiosamente. 

Vitxar.  Especie  de  ver- 
dura americà.  Vicharo. 

Viu.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Vico.  Ingenios.  A- 
gudo,  hábil.  Enees.  £f¡- 
cendido,  espiritoso,  tras- 
cendido. Prompte,  avis- 
pa!. Avispado,  perspicaz, 
travieso.  Expedit.  Pronto. 
Extrem  ,  vora  ó  ribet. 
Pestaña.  Al  viu.  .4dv.  Al 
natural.  De  viu  en  viu. 
En  vida.  .Milj  \iu.  Semi- 
vivo. Viu  com  la  tinja. 
Loe.  Vivaracho. 

Viu«iai.  Pertanyent  a  la 
viudesa.  Vidual. 

Viucia»:.  Pta.  Viuditas. 
Viudas  bordas.  Pta.  Es- 
cabiosa, (desa. 

Viuíle<lat.rii(rfer.V.  Viu- 

Vtu4le!i<a.  Eslat  de  viudo. 
Viudedad,  viudez.Cosa  de 
la  \iudesa.  Vidual. 

Viurer.  En  sas  princip. 
acceps.  Vivir.  Habitaren 
algun  lloch.  Morar,  habi- 
tar, residir.  V.  Vitualla. 
Ensenyar  de  \  iurer.  Loe. 
Despertar,  menear.  Vis- 
cam  y  vejám.  Exprés.  El 
liemjio  lo  dirá.   (Vitualla. 

Viurers.  P!.    Víveres.   V. 

Viva.  Interj.  Vítor,  bravo. 
Fér  crits  dé  vi>a.  Vitorear. 

%'i^acli.  Mil.  Vivaque, 
guardia  nocturna,  princi- 
pal ó  de  reten. 

%'ivHcítat.  V.  Vivesa. 

%'ivaiiient.  Adv.  Ab  vive- 
sa y  eficacia.  Despierta- 
mente  .  encendidamente. 
Ab  propietat  y  serahlan- 


VOL 

sa.  Propiamente. 
Vit  antier.  Vivandero. 
Vivaquejador.    Qui   vi- 

vaqueja.  Virai¡ueador. 

Vi«af|uejaiuent.  Viva- 
fjueamiento,  vivaqueo. 

Vivac|uejar.  Vivaquear. 

Vivatxu.  Vivaracho. 

Vivent.  Viviente. 

Viver.  Criadero  de  ani- 
mals. Vivero.  Viver  de  ay- 
^ua.  Alberca.  V.  Safareig. 

Viveísa.  Agudesa  o  pers- 
picacia. Vivacidad.  For- 
sa.  Vigor.  Activ  itat,  ener- 
gia. Travesura,  pólvora. 

ViviUor.  tlabitable.  l'iii- 
dero  ,  habitable.  Lo  Woch 
ahont  se  troba  lo  necessa- 
ri pera  viurer.  Vividero. 
Lo  que  es  capas  de  viu- 
rer. Viable.  V.  Durador. 

Vivificar.  Revai/icar. 

j  Vivit.  Molt  viu.  Vivido. 

I  Vivó.  Viveza  ,  vivacidad, 
agudeza.  Vitalitat.  Vita- 
lidad. Fér  col rer  la  vivó. 
Fr.  Ingeniarse,  amañarse, 

'     industriarse. 

jvivot.  V.  Vivatxo. 

Vtxell.  V.  Vaixell. 

jviznaya  ó  üisnaya.  Pta. 

I     Biznaga.  V.  Eseuradents. 

I  Vocable.    Vocablo,  pala- 

I     bra,  término,  ros. 

VocabuEari^ta.  .-1  utor  de 
un  vocabulario. 

Vocal.  Lo  (¡ue  se  expressa 
per  la  paraula.  Oral. 

Vticeleucia.  Vuecencia, 
vuecelencia,    tena.  Sima. 

Vólia.  Profunditat   en  la 

Voga.  Pta.  V.  Boga. 

Vogar.  Naut.  V.  Bogar. 

Víigaravelf.Peix.  Besugo 

V«»gi.F!och  de  barba. Bozo 

V«»git.  (jrcumlerencia, 
ámbit.  Circunferencia. 

Vol.  Volada.  Vuelo.  Ramat 
de  aucelis  que  votan  j unís. 
Bandada.  De  peixos.  En- 
jambre, cardumen,  tropa. 
Torn  que  toca  en  fér  las 
cosas,  tanda.  Vez,  rueda, 
turno.  Circumferència, 
contorn.  Giro.  Tom.  Vuel- 
ta. Circumferència  ó  ám- 
bit de  alguna  pessa  de 
roI)a,  etc.  Áuerfo. Passada, 
llans  enter  que  's  juga 


VOL 

sens  donar  mes  cartas. 
Vuelta  ,  jnano.  Arqui t. 
Proyectura.  Abáirer  l<y 
vol.  Fr.  Parar.  Cesar. 
.Agafar  al  \ol.  Fr.  Coger 
al  vuelo  ,  al  espartillo.  A- 
gafarias  al  vol.  Fr.  Ma- 
tarlas o  cortarlas  en  el 
aire.  .K\  vol.  .\dv.  Parlant 
de  campanas,  ventarlas. 
A  pino,  á  vuelo.  De  eop 
y  \ol.  .4dv.  De  golpe  y 
porrazo,  de  goljte  y  zum- 
bido. Errar  io  >ol.  Fr. £;•- 
rur  el  tiro.  V.  Volada. 

Volaña.  En  sas  princip^ 
acceps.  Vuelo.  La  part 
que  ix  del  eos  de  un  edi- 
fici. Saledizo  ,  voladizo. 
V.  .\la  de  una  teulada. 
Moviment  rápido  y  vio- 
lent de  las  alas  deis  au- 
celis. Alada.  Vol  ascen- 
dent y  descendent.  Cala- 
da, f'alsada.  Fer  volada. 
Fr.  Volar.  Jo\e  de  la  pri- 
mera volada.  Inea-perto. 
Segona  volada.  Revuelo. 
Ser  de  la  primera  ^o!ada, 
Estar  alguno  con  la  leche 
en  los  labios. 

VoEatio.  V.  Bolado. 

I  Volador.  Lo  que  pot  \o- 
lar.  Voladero.  Lo  que  Cb- 
ta  penden!  al  ayre  y  se 
pot  móurer.  Volandero. 
Papallu  ó  pelussa  del  ca:  t 
\  altras  plantas.  Vilano, 
milano.  V.  .Apagallum. 
Cohel  \oiador.  Cohele  vo- 
lante. Ser  volador.  Fr. 
Ser  volantón.  Vidre  vola- 
dor.   Vidrio  bufado. 

Volauder.  Volandero. 

Volandera.  Lo  anell  del 
fusell  del  carro,  .arandela 

Votant.  No  fixo,  sens  fo- 
nament. Volamlero,  ro- 
lante. Mola  alta.  V.Mola. 
Especie  de  carruatge.  iSi- 
lia  votante,  calesa,  cale- 
sín. Mitj  volant.  Adv.  A 
volapié.  V.Refilando. 

Volanter.  Calesero. 

Volar.Uodar.  \oltar  algu- 
na cosa  pel  ayre.  Hevolo- 
ífrtr.Enfadar,"»rr¡tar.  Vo- 
lear, picar,  e.vasperar. 
Volar  mòlt  alt.Fr. /ímtkh;- 
tar  fi  vuelo,  remontarse. 


YOL 

Tornar  á  volar.  Revolar. 

Volat.  Enfadat,  irritat.  Ir- 
ritado, volado.iA  ha  volat. 
Loe.  Voló  golondrino,  o- 
riiga  le  dio. 

Volatejar.  Volar  ab  fre- 
qüència. Revolotear.  Vo- 
lejar.  \'olear. 

Yolati.  Volatín,  volteador, 
funámbulo.  {lineo. 

Yuiatiiiejainetit.    Vola- 

Tolatinejar.  Bailar  á  tall 
de  volat  I .  Volatinear. 

Yolcá.  Volcan. 

Volcada.  Volch.  Vuelco, 
tumbo.  Volcada  ó  bolea- 
da. La  roba  que  's  posa 
a  las  criaturas  de  bol- 
quer. Pañales,  mantillas, 
envoltura  ,  empañadura. 
V.  Bolcament. 

Volcar.  Fèr  mudar  de  dic- 
tamen á  forsa  de  persua- 
sions. Voltear.  V.  Bolear. 

Volcarse,  r.  Revolcarse. 
Revolcarse,  volquearse. 

Volcli.  V.  Volcada. 

Volejar.  Volear. 

Volensa.  Voluntat.  Vo- 
luntad, querencia. 

Voleníer.  V.  Volenterós. 

V«ilentcraniecit.  Adv. 
Gustosamente.  {tentó. 

Voleníer*'»».  Gustoso,  con- 

Voler.  En  sas  princip.  ae- 
ceps.  Querer.  Requerir, 
ser  convenient.  Requirir, 
pedir.  V.  Permélrer.  Vo- 
ler que  passe  la  seva.  Fr. 
Querer  llevar  la  suya  ade- 
lante, rempujar.  De  bon 
voler.  Adv.  Ue  bona  ga- 
na. Gustosamente.  Fèrsc 
mal  voler.  Fr.  Malquis- 
tarse. No  voler.  Fr.  Rehu- 
sar, rehuir,  repudiar,  re- 
nunciar. Si  vol.  Loe.  Rien 
•mirado.  Si  vol  sia,  ó  vulla 
sia.  Loe.  Como  quiera  que 
sea,  ó  ¡/a  sea.  Tant  si  \ol 
■Gom  SI  no  vol ,  ó  encara 
que  no  vulla.  Exprés.  Que 
quiera  que  no  quiera. 

Voleí«a.  Voleo. 

Vitletejar.  V.  Volatejar. 

Vólgrer.  V.  Voler. 

Volgut.  Querido,  quisto. 

Voli».  V.  Guineu.      íganj. 

Volpell.  V.  Guineu  ,  En- 

Volt.  Defuetto,  restituido. 
DIC.     CAT.     CAST. 


VOL 

Volta.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Vuelta.  Rodeifr  ó  gi- 
ragonsa. Rodeo.  Restitu- 
ció. Restitución.  Torn. 
Rueda,  vez,  turno.  La  ac- 
ció de  tornar  a  algun 
llocli.  Regreso  ,  retorno. 
Passeig  curt.  Pavonada, 
bordo.  Declinació  del 
arch.  Bóveda.  Pont  en  for- 
ma de  arch.  Arco.  Lo 
arch  ó  volta  grassa  que 
hi  ha  davant  délas  casas. 
Soportal.  La  que  cubreix 
lo  forn.  Copa  del  horno. 
V.  Vegada,  Marrada.  Vol- 
ta de  canó.  Esquife.  Volta 
de  nau.  Virada  de  bordo. 
Volta  dels  carrers.  Arco. 
Volia  de  viatge.  Torna- 
viaje. V.  en  rodó.  Arquit. 
Rodeón.  A  las,  ó  a  \ ollas. 
Adv.  A  veces.  A  la  volta. 
V.  Envers.  Donar  la  vol- 
ta. Fr.  Tornar.  Volver. 
Donar  voltas.  Voltear,  ro- 
tar. En  volta.  Adv.  Prop. 
cerca.  Sobre.  Fér  donar 
\oltas.  Fr.  Contornear, 
contornar.  Fér  volta.  Fr. 
Fér  bóveda.  Abovedar. 
Fér  marrada.  Rodear.  To- 
ta \olta.  Adv.  Tola  vega- 
da que.  Ya  que ,  pues.  Pl. 
Las  que  fan  los  eaballs 
briosos.  Escarceos. 

Xoltant.  Derredor .  Al  vol- 
tant. Adv.  Al  entorn.  Al 
rededor,  en  rededor. 

Voltar.  Caminar  al  rode- 
dor,  circuhir.  Rodear.  Do- 
nar ó  fér  donar  voltas  á 
alguna  cosa.  Rodear,  vol- 
ver. Náut.  Navegar  al  ro- 
dedor  de  una  isla.  Bojear, 
bajar.  Entre  cassadors  ro- 
dejar un  tros  de  monta- 
nya  ó  bosch.  Abarcar. 
Rodar,  fér  giragonsas.  Gi- 
rar, caracolear.  Fér  mar- 
rada. Rodear. 

Volteig.  V.  Voltejament. 

V<»l(ejabie.  Volteable. 

VoUejaiior.  Volteador. 
V.  Volati.  (vuelta. 

Voltejament.        Rodeo, 

Vol  tejar.  Rodear,  voltear, 
voltejear.  Voliejar  volant. 
Fr.  Revolear.  Caurer  vol- 
tejant.  Revolotear. 


VOM        463 

Volter  ó  Voltor.  Aucell. 
Buitre,  abanto. 

Voltetj.  V.  Volteig. 

Volubilitat.  Inconstan- 
cia, voltariedad,  vertibili- 
dad, verticidad,  [voltario. 

Volulile.  Volátil,  vertible, 

Volúni.  Balumbo,  volumen 

Volumen.  Dit  de  cada  lli- 
bre ó  tomo.  Tomo. 

V4»Iun(ari.  (Jue  obra  de 
son  propi  motiu.  Espon- 
táneo. Servicial, que  pro- 
cura agradar.  Oficioso,  co- 
medido, galante. 

Voluntàriament.  Ad\. 
De  sa  mera  voluntat.  Vo- 
luntariosamente. Sens  vio- 
lencia. De  suyo,  de  grado. 

Voluutarietat.  Determi- 
nació de  la  propia  volun- 
tat. Arbitrariedad. 

Voluntario»!.  Capricho- 
so, ecr  cent  rico. 

Voluntar  ioMament.Ad. 
Capritxosament.  Capri- 
chosamente. 

Voluntat.  Estimació. Que- 
rer. Carinjo.  Bienquerer. 
Elecció  ó'  determinació 
sens  obligació  ni  rahó. 
Capricho,  antojo.  De  sa 
mera,  plana  ó  propia  vo- 
luntat. Adv.  Espontánea- 
mente, de  su  bella  gracia. 
Fér  sa  \oluntat.  Llenar 
su  a7iíojo  ,  llevar  la  suya 
adelante.  Guanyar  6  gua- 
nvarse  la  >oluñtat  de  al- 
gíi.  Fr.  Granjearse  el  afec- 
to, la  voluntad.  Ma]»  \o- 
luntat.  Ojeriza,  encono, 
enemiga,  hipo,  encona- 
miento, malquerencia. 
Menys  de  voluntat.  Ad\ . 
Sin  consentimiento. 

Voluptat.  Pler,  contento. 
Placer,  satisfacción.  V. 
Gust.  Sensualitat.  Volup- 
tuosidad ,  deleite. 

V«»Iu|ituót!i.  Enlregat  ais 
deleytes  sensuals.  .S'e?i- 
sual,  libidinoso. 

Voluptiio-sauíeut.  Adv. 
Sensualmente.         Ilidad. 

Volufttuoíi^itat.  Sensua- 

Voluta.  Arquit.  Voleo. 

Volva.  V.  Bolba.  (rapiento. 

VoItós.  Zurraposo,    zur- 

Vóniit.  Vómito.  Fér  vó- 
30 


466 


XAB 


mil.  Fr.  Prorocar.  Remey 
contra  lo  vòmit.  Aniiemè- 
tico.  PI.  Ganas  de  vomi- 
tar. Ascox,  náuseas. 

Vumitador.  Voniito7i. 

Vomitar.  Provocar,  volver 

Voutitiu.  V,  Vomitori. 

Voniitori.  Vomiliu.  Vo- 
milivo ,  vómico. 

Vora.  La  extremitat  de 
qualsevol  cosa.  Orilla, 
borde.  Lo  extrem  de  qual- 
sevol roba  doblegat  y  cu- 
sit.  Dobladillo.  Lo  cèrcol 
ó  entorn  de  algunas  co- 
sas. Borde,  labio.  V.  Lí- 
mit, Terme,  Ferma,  Cos- 
tal. Vora  del  aygua.  Len- 
gua del  agua.  Vora  de  la 
tela.  Pestaña.  Vora  dels 
carrsrs.  Acera,  cera.  Vora 
dels  camins.  Orilla,  mar- 
gen. Vora  de  riu  ó  mar. 
Ribera,  playa.  Vora  des- 
filada de  la  roba.  Vaini- 
ca, vainilla.  Vora  en  los 
vestits  y  altras  cosas.  Or- 
la. A  la  vora.  Adv.  Prop, 
á  poca  distancia.  Conti- 
guamente, junto  ,  cerca. 
A  poca  diferencia.  A  la 
rayei,  al  pié.  A  la  vora  del 
foch.  Adv.  Al  hogar,  al 
amor  de  la  lumbre.  Donar 
de  voras.  Fr.  Escabullir- 
se. Tomar  las  de  Villadie- 
go. Fér  vora  á  la  roba. 
Orillar.  Tallar  la  vora. 
Desorillar.  Traurer  la  vo- 
ra. Descabezar. 

Torada.  V.  Vora.  (ragall. 

Voranch.  V.  Esquins,  Xa- 

^  orar.  V.  Vuydar. 

Vorás.  Devorador. 

VoraYiu.  V.  Voraviva. 

Voravi\a.  lito.         (tar. 

"»orejar.  Orillar.  V.  Vore- 

Vorerada.  V.  Vora. 

Voreta.  Dim.  Orilla  pe- 
queña, bordecillo. 


XAB 

Voretar.  Fér  vora.  Ori- 
llar. V.  Ribetejar.  No  a- 
nar  directament  al  as- 
sumpto  ó  al  objecte  pro- 
posat. Irse  por  las  ramas, 
darse  por  los  márgenes. 

Vori.  \.  Cendat. 

V«»rí.  .Marfil.  Marfil. 

Voriii.  Moch,  excrement 
del  nas.  Moco,  moquillo. 

Vorinóíi.  Mocos.  Mocoso. 

Vos.  Pl.  Pron.  Os. 

Vosaltrc!».  Pron.  person. 
Vosotros.  { Vuesa. 

Vos.xa.  Sincopa  de  vostra. 

VoM.sencia.  Tractament 
de  respecte.  Vuecencia, 
vuecelencia.  Entre  reli- 
giosos. Usencia. 

Vo<!üí>eny4>ria.  l'sia,  vues- 
tra señoría,  useñoría. 

Vosté.Veude  tractament. 
Usted,  vuesa  merced. 

Voiítre.  Pron.  Vuestro. 

Vot.  En  sas  princip.  ac- 
ceps.  Voto.  Parer  ó  dic- 
tamen. Parecer ,  dictó 
men.  Promesa,  prometen- 
sa.  Promesa.  V.  Presen- 
talla. Sufraçi.  Sufragio, 
voz.  V.  Desitj.  Donar  lo 
vot  y  fér  vot.  Votar. 

Votada.  Votación. 

Votar.  V.  Renegar. 

Votiiua.  V.  Bruticia. 

Voto.  Interj.  Pese. 

Votoaiiiüto.  Interj.  Pese, 
pesia  tal,  voto  á  bríos. 

Vuelta.  De  camisa.  Puño. 

Vul$;al>ó.  Pta.  Asaro. 

Vul$;ar.  Trivial,  ordinario 

Valg;aritat.  Trivialidad. 

Vulpi.  Semblant  á  la  gui- 
neu. Vulpino,  astuto,  sa- 
gaz, taimado. 

Vu.«*té.  Pron.  V.  Vosté. 

Vuy.  V.  Avuy. 

Vuydador.  Qui  vuyda. 
Vaciador.  Lo  lloch  ahont 
se  vuyda.  Vaciadero. 


XAB 

Vuydadura.  Vaciamiento 
Vuydar.  En  sas  princip. 

acceps.  Vaciar.  Desay- 
guar.  Desaguar.  Minvar 
la  aygua  en  los  rius ,  etc. 
Mermar.  Llansar  lo  li- 
quit.  Verter.  Dir  lo  que's 
deuria  callar.  Vaciarse 
por  la  lengua,  desbuchar. 
Fér  menos  compacta  una 
cosa.  Ahuecar,  enhuecar. 
Desocupar.  A'racuar. Vuy- 
dar alguna  coixinera.  De- 
senbanaslar.  Vuydar  de 
una  ampolla  á  aura.  Evrt- 
brocar.  Vuydar  lo  pap. 
Fr.  Desenbuchar.  Vuydar- 
ho  tot.  Fr.  Vaciarse' 

Vuydat.  Vaciado. 

VuydeNa.  Vacuidad. 

Vuyt.  En  sas  princip.  ac- 
ceps. lacio,  vacuo,  hue~ 
co,  vano.  Cavitat,  foi•i- 
dad,  vacuidad.  Lo  ciar 
que  queda  en  alguna 
part.  lilanco,  claro, mella. 
Lo  número  compost  de 
vuyt  unitats.  Ocho.  Ar- 
quit.  L'  espay  entre  co- 
lumna y  columna.  Entre- 
paño. De  vuyt.  Adv.  Dt 
vacío.  [tata. 

Vuytada  y  Vuytava.  Oc- 

Vuytanta.  Numeral  car- 
dinal. Ochenta.  Niim.  or- 
din.  La  unitat  que  com- 
pleta '1  número  de  vuy- 
tanta.  Octogésimo. 

'Wuytanté.  Ochentón,  oc- 
togenario. 

Vuytcentfí.  Numeral  car- 
dinal. Ochocientos.  Núm. 
ordin.  La  unitat  que  com- 
pleta '1  número  de  vuyt 
cents.  Octogentesimo. 

Vuyté  y  VÍiyten.  Octau. 
Octavo'.  La  mesura  de  vi 
que  conté  la  quarta  part 
de  un  bárralo.  Cuartán, 
dieziseiseno. 


X.  Lletra  que  en  álgebra  s'l  rónico.  Rústich  ,  sense 
cmpleaordinariamentpe-l  criansa.  fíústico,  desatra- 
ía designar  la  incógnita.!     do,  grosero. 

üabacá.  Tosch,  grosser.  I  Xal>acanada.  Grosería. 
Chabacano,  rudo,  mocar-j  Xabacananient.     Adv. 


Groseramei\te  ,     inculta- 
mente,    {na.  Chapucería. 
Xabacaneria.  Matosse- 
Xabech.  Especie  de  em- 
barcació. Jabeque. 


XAF 

Xábega.  Filat  gran  pera 
portar  palla.  Jábega,  sar- 
ria, jábeca.  Especie  de 
embarcació  mes  petita 
que  '1  xabech.  Jábeca.  V. 
Márfega. 
:Kal>etu  (Pérdrer  la;.  Fr. 
Jiixir  de  si,  delirar.  Per- 
der los  estribos. 
Xaltracli.  Cubería  de  la 

sella.  Caparazón. 
Xabrat.  Min.  Especie  de 
pedra  transparent.  Cha- 
brate.     (solina.  Chabuan. 
Xalniá.  Especie  de  mus- 
Xabuyrar.    Estornudar. 
Estornudar.        (lomudo. 
:Xal>uyro.  Estornut.  Es- 
tacara. Poét.  Jacarandi- 
na, jácara.  Cantador  de 
xácaras.  Jacarero.  Cantar 
sacaras.  Jacarear. 
TXacaranUa.  Certa  fusta 

de  Indias.  Jacaranda. 
:X.ach.  xacb.  Veus  fami- 
liars que  expressan  la  re- 
petició y  só  del  cop.  Zis, 
zas,  tris,  tras. 
Xacolata.  V.  Xocolata. 
Xacoli.  V.  Vi  grech. 
Xacttta.  Escot.  Escote. 
Xacolar.  Escotar.      [que. 
yLuera.  Lacra, plaga,  adía- 
'3lLacri.  V.  Xagn.     (charo. 
Xacróü.  AcHacoso,  guá~ 
Xara.    Fam.    Parlanchín, 

Itablador,  churrullero. 
Xáíacii.  Chaparrón,  agua- 
cero,  turbión,   chaparra- 
da, turbonada,  aguaducho 
XaíaUa.  V.  Trepitjada. 
Xafador.  Majador. 
Xafaguer.Lloch  defanch 

Cenagal,  charquetal. 
Xafar.  Aplanar,  ilp/asíar. 
Reduhir  a  trossos  alguna 
cosa.  Machacar,  machar. 
Aplanar  apretant  mólt. 
Atortujar,  oprimir,  estru- 
jar. Aturdir.  Pasmar,  a- 
planar.  Parlar  mòlt.  Par 
lar,  ser  muy  locuaz.  Der- 
rotar lo  enemich.  Desha- 
cer, derrotar.  V.  Trepit 
jar.  Xafar  á  algú.  Fr.  A- 
prelarlo,  oprimirlo.  Es- 
trujar a  uno.  Deixarlo 
sense  paraula.  Aplastar 
á  uno.  Xafar  lo  cap.  Que- 
brantar la  cabeza,  r.  Xa- 


XAM 

farjc  los  rahims.  Remos- 
tarse, remostecerse. 

Xai'ardatla.  Comilona, 
comilitona  ,  merendona, 
tragantona,  manjorrada, 
zahora.  Fèr  xafardadas. 
Zahorar.    (ge.  Chafarote. 

Xalarof  .Especie  de  alfan- 

Xal'arotada.  Cop  de  xa- 
farol.  Chafarotazo. 

Xat'arranxo.  Naut.  Za- 
farrancho. 

Xafat.  Quebrantado,  moli- 
do, cascado.  Estar  mòlt 
xafat.  Fr.  £.síar  hecho  un 
cascajo.  Ben  xafat.  Loe. 
fam.  Ben  parlat.  Buen  ra- 
zonamiento, (terrossador. 

Xaraterroí>.*«Wí!i.  V.   Es- 

'JLáUs, Zahora,  merendona. 
V.  Xafardada. 

Xalojiíó.  V.  Xafogor. 

XaCo^íor.  Bochorno  ,  es- 
tuosidad, (tuosidad. 

Xalogora-ssa.  Aum.  Es- 

Xuíogús.  Bochornoso,  es- 
tuoso, (tela  inglesa. 

'X.Skí^vi.  Chagrín,  chacrin, 

Xal.  Chai.  [holgura. 

Xala.    Huelga  ,    holgorio, 

Xalau.  Marxant  manyós. 
Chalan.  Home  astut,  "fie- 
llaco,  astuto,  (ta.  Jalapa. 

Xalit|>a..4rrel  de  una  plan- 

Xalur.  Aixalar.  Cortar  las 
alas.  V.  Aixalar. 

Xalarse.  r.  Divertirse, 
/íoí^ar. Traciarse  ab  pom- 
pa o  ab  satisfacció.  Pom 
pearse.  Deleytarse  en  lo 
que  agrada.  Regodearse 
Menjar  moll  despay  y  ab 
molt  gust.  Saborearse,  re- 
papilarse, (pintat.  Chalón. 

Xaló.  Teixit    de    bayeta 

Xalocb.  Vent  del  siiest. 
Jaloque,  siroco. 

Xamba.  Casualitat  felis 
en  lo  joch.  Chambonada. 

Xambequi.  Naut. Xabech 
ab  aparell  de  fragata. 
Chambequin. 

Xaiiiberg.  Chambergo. 

Xantberga  (A  la).  Adv. 
fam.  De  qualsevol  mane- 
ra. .4  la  birlonga,  al  des- 
gaire. La  casaca  de  est 
nom.  Anguarina. 
Xainb«i.  Qui  en  lo  joch  es 
mes  afortunat  que  intel- 


XAN        467 

ligent.  Chambón. 
Xauíbre.  V.  Xamellof. 
Xainellot.  Especie  de  ro- 
ba de  mescla.  Chamelote.^ 
camelote.  Xamellot  ab  on- 
das. Ormesí. 
Xanienar.  Sembrar  á  ai- 

xams.  Sembrar  á  voleo. 
Xaiuerli.  Aucell.  Chorlito 
Xauífayna  ó  Xanfayna. 
Cert   guisat.    Alboronia, 
chanfaina,  zarapatel,  bo~ 
rouia,  moronia.  Conjunt 
ó  mescla  de  cosas  inútils 
y  de  poch  valor.  Morra- 
lla, zarandajas,  maulas. 
Fam.  Mescla  de  especies 
inconnexas.     Baturrillo, 
batiborrillo. 
XaiiiUanar.  Chaflanar. 
XaniUat  ó  Xanflat.  Clia- 

flan,  chanflan. 
Xaniós.  Gracioso,  donoso, 
jocoso,   festivo ,   saleroso, 
salado,  galante. 
Xamuíiia.  V.  Afalech,  Ca- 

rantonya. 
Xanipurrar.  Chapurrar. 
Xaiuiiscar.   Socarrimar. 
V.  Socarrar.  Uedarguhir 
á    algú  ab  cert    disgust 
ó  enfado.  Mosquear. 
Xanca.  Zanco.  Anar   en 
xancas.  Fr.  Subirse  ,  po~ 
nerse,  andar  en  zancos. 
Xanciller.  Canciller. 
Xancle.  Zi/eco.  V.   Socb^ 
Esclop.   Xancle  ab    sola 
de  suro.  Alcorque. 
Xa:icra.>í.  Pl.  Joch.  A  peu 
coix.  Coxcojilla,  coxcoji- 
ta, pata  coja. 
Xaiigla.  Mofa.  Burla. 
Xanguer.  La  corretja  pe- 
ra junyir  los  bous  al  jou. 
Coyunda.  Anella  de  ferro- 
ó  de  fusta  pera  assegurar 
lo  cap  de  la  arada  en  lok 
jou.  Barzón.  Traurer  lo. 
xanguer  de  la  esquena- 
Fr.  Zurrar  el  bálago. 
Xanguet.  Peix  mòlt  petit.. 

Morralla ,  boliche. 
Xano.  xano.  ó  tot  xano^ 
sano.  Adv.  Póch  á  poch. 
Poco  á  poco,  pasitamente^ 
despacio,  pian,  piano. 
Xansa.  Chanza  ,  jocosi^ 
dad,  chuchufleta,  chanza^ 
neta.  Anar  de  xansa.  Fr» 


468        XAR 

Hablar  de  burlas  ,  ó  de 
chanza.  (se 

XaiiKe  jarse,  r.  Chancear- 

ILantar.  V.  Cantar,  Enra 
honar,  Trumfar.  [Ire 

Xanlre.fa/Jiscoí,  sochan- 

Xapa.  Chapa.  V.  Esquer- 
da, Escletxa. 

Xapatiiira.  Hendedura. 

Sapallada.  V.  Xafach. 

Xapapot.  Náut.  Especie 
de  betum.  Chapapote. 

Xapar.  Hender. 

Xaparro.  V.  Jlatosser. 

Xapell.  V.  Capell. 

ILapeu.  Chapeo,  sombrero. 

ULaiti.  V.  Tapi. 

Xapoiiet.  Naut.  Onada 
curia  y  repetida.  Cliapu- 
llele.  {Jubón. 

Xap»«ir.  Especie  de  gipó. 

Xapullejar.  Fam.  Ferias 
cosas  sens  art.  Chafallar. 

JLapuíitier.  Qui  fá  ó  adoba 
mal  las  cosas.  Chapucero, 
chafallón,  zarramplín. 
V.  Matosser. 

'X.apuiiNeria.  Chapucería 

Xaquióíx.  Alxacós.  Acha- 
coso. V.  Maialtis. 

Xara^ali.  Torrentera,  ba 
den,  barranca,  derrubio, 
arroyada,  ramblazo. 

ULaraeaiiar.  Fér  xara- 
galls  la  corrent  del  aygua 
Arroyar,  abarraiicar. 

Yara¿aila(.  Terreno  ab 
raóltas  excavacions  ó  sóts 
lels  per  la  corrent  de  las 
ay^'ás. Barrancoso,  arro- 
yado, arroyadero. 

Xara^rotejar.    Bazucar, 

zangotear,  zabucar. 
Xaranipió.V.  Xarrampió 
~Xara«ía.  Pta.  Chirivia. 
Xárcía.  Carrega  ó  farcell. 
Sarcia.  Conjunt  desorde- 
nat de  mòitas  cosas.  Jar- 
cia. Especie  de  filat  pera 
pescar.  Eaárcia.  trasma- 
llo. Arreus  principals  de 
una  nau  y  titol   de  tola 
pessa  de  corda.  Jarcia. 
'!K.arco.  V.  Bassa,  Toll. 
:X.arc«iIar.  Herbejar.  Es- 
cardar, nacJiar,  escardillar 
Ii.ar4i4»r.  Bochorno.  V.  Ai- 

xardor,  Xafogó. 
"Xaris*»!.  V.  Xerigot. 
^arinia^xarania.Expr. 


XAR 

fam.  Bulla,  confusió  de 
crits  y  soroll.  Zambra  , 
gresca,  trápala. 

Xarlar.  V.  Xarrar. 

Xarlatà.  V.  Xarrayre, 
Saltimbanch.     {tanismo. 

Xarlataní»inie.  Charla- 

Xai'lateria.  Parladuría. 
V.   Xarramenta. 

Xarnera.  Charnela. 

Xarop.  V.  Aixarop. 

Xarpa.  Pilral,  especie  de 
faixa  ó  banda  que  crusa 
'Ipil.  Tiracuello,  cabes- 
trillo. Anar  fluix  de  xar- 
pas  ó  de  ventre.  Fr.  fam. 
Irse  de  vareta. 

Xar  pal  lera.  Arpillera 
lienzo,  tela  de  embalaje. 

Xarpar.  Agafar.  Coger 
prender,  echar  mano.  V 
Agafar.  Agafar  alguna  co- 
sa denressa  y  posaria  en 
fre  altras  pera  ocultarla 
Zambucar,  zampuzar. 

Xarp«>.  Tiracol.  V.  Xarpa. 

Xarra.  Fam.  Chachara, 
fanfarria ,  van  iloq  u  io. 

Xarralia.scat.  Sarracina. 
Sarracina.  V.  Tarrabas- 
tada,  Baralla. 

Xarracb.  Especie  de  ser- 
ra senzilla.  .S'erri/c/io. Car 
rau,  especie  de  matraca. 
Sonajero ,  ginebra. 

Xarraiia.  Fam.  fíazona- 
miento,  conversado)},  con- 
fabulación. Fér  pelar  una 
xarrada.  V.  Claca. 

Xarraclor.  Y.  XaiTayre. 

Xarranteca.   V.   Xárra 

menta,  Xarrayre. 
Xarramenta.  Charlata 
nería  ,  locuacidad ,  jiarla- 
duría,  habladuría,  locua- 
cidad, vocinglería,  trápala 
Xarraiupu».  Sarampión. 
Xarrar.  Parlar  mòlt  y 
sense  substancia.  Char- 
lar, charlatanear,  trapa- 
cear, chacliarear,  trapa- 
lear, descascar.  Enrano- 
nar  simplement.  Hablar, 
parlar.  Descubrir  lo  se- 
cret. Revelar,  soplar.  Dit 
de  alguns  aucells.  l'arlar. 
Xarrar  mes  que  seise  ó 
que  un  sach  de  nous.  Fr. 
fam.  Hablar  mas  que  una 
urraca.    Xarrar  per  los 


XAT 

còlses.  Fr.  Picotear,  palo- 
tear. Xarrar  sens  ló  ni  só. 
Fr.  Despotricar,  meter  fa- 
gina, bachillerear,  chirlar 

Xarrativa.jVarraíiio,  lo- 
cuacidad,  charlatanería, 
picotería,  verbosidad. 

Xarrayre.  Qui  xarra  mòlt 
y  sense  substancia.  (Viaj- 
latan ,  hablador,  habla- 
chin,  parlanchín,  garla- 
dor, trapalón,  vanílocuo, 
gárrullo.  Qui  no  guarda 
lo  secret.  Soplón,  corre- 
vedile, parlero.  {tin.. 

Xarrayret.  Dim.  Hablan- 

Xarretera.  Divisa  mili- 
tar. Charretera.  La  orde 
6  insignia  de  caballería. 
Jarretera.       (Xarrotejar. 

Xarriear.    Chirriar.    V.. 

Xarricii.  Fam.  Noy  petit. 
Chicorrotín  ,  chiquírri- 
tico,  chiquirritín. 

Xarricli-xarrach.  V. 
Xarrach.  {lería. 

Xarr«>tei^.  Chirrido, par- 

Xarrntejar.  Xarrar.  Par- 
lotear. Las  criaturas.  Gor- 
jear. Los  aucells  novells. 
Chirriar,  chillar. 

Xarrucar.  Desmochar. 

Xarrupatla.  5or6o.  chu- 
padura. V.  Xuclada. 

Xarrupar.  Béureren  po- 
ca quantitat  y  sovmt. 
Churrupear.  Sorbir.  Chu- 
par, sorber. 

Xariicli.  Chocho,  quinta- 
ñon,  clueco,  carraco,  ñoño. 

Xstrug.  V.  Xarucli. 

Xarxa.  V.  Xarcia. 

Xarx«'>.  Instrument  de  pi- 
capedrer. Baivel. 

Xarxot.  Zarrapastroso, 
charro,  fargallón. 

Xa.xcd.  Fisga ,  parchazo, 
culebrazo,  vaya,  pegata, 
pega.  Xasco  pesat.. /«í/wí- 
ma:o.  Donar,  pegar  xasco. 
Fr.  Chasquear ,  burlar, 
zumbar ,  dar  raya. 

Xaíiquejar.  Donar  xas- 
co.Wiir/ar,  brear,  dar  vaya 

Xa.«c|uejat.  BurUtao, 
cha.'iqueado. 

Xat«».  Quasi  pla,  parlant 
del  nas  de  las  personas. 
Chato,  romo.  Ifels  ani- 
mals. iTorru  (fo.  Sens  pun- 


XER 

la.  Romo,  obtuso, 

ULatxura.  Fam.  Parauias 
y ATiAi. Fanfarria,  charla, 
vaniloquio,  oropel. 

.X.MUtari«e.  r.  Burlarse, 
no  importar.  {riar. 

Xauxinar.  Chillar,  chir- 

Xaral.  V.  Xicoi. 

Xavalla.  Fam.  Cascajo. 

Xáve{j;a.  V.  Xábega. 

.Xavo.  Ochavo.  >o  valer 
un  xavo.  Fr.  No  valer  un 
cornado  ó  un  comino. 

X.ay.  V.  Anyell. 

Xayitt.  Certa  fruyla  de 
iMéjich.  Chayóte. 

Xayra.  V.  Uioca. 

.X.efla.V.  Xaüs,  Xafardada 

SLeix.  Nom  que  s'  dona  a 
la  Uetra  x.  Equis.  Xim- 
ple. Tonto,  bausán.  Estar 
xeix.  Fr.  lam.  Estar  bor- 
ratxo. Estar  hecho  una 
equis.  igojejar. 

'3ÍLei\a.  Trigo  candeal ,  tri- 

3Leixanta  ó  xexanta.  Nú- 
mero cardinal.  Sesenta. 

Xenibraut.  Arquit.  Jam- 
ba ,  dintel.  Gran  xem- 
branl.  Arquit.  Follaje  del 
gran  pÍ7iàculo. 

Xomeneya.  Chimenea. 
Canó  de  xemeneya.  Hu- 
mero, (na. 

Xenixell.  Pta.  Yerba  ca- 

Xenixlitqiií.  Hospici.  Je- 
nudoquio,  hospicio. 

Xera.  Fam.  lïulla.  Zam- 
bra. V.  Fogarada. 

Xereniía.  V.  Caramellas. 

Xere^ía.  V.  Xaravia. 

Xerii^ot.  Suero. 

Xeringa.  Jeringa.  Xerin- 
ga de  bufa  ó  de  pell.  Man- 
gueta. Xeringa  gran.  A- 
guatocha.  Xeringa  pera 
apagar  incendis.  Bomba, 
matafuego.       {inyección. 

Xeriiisada.     Jeringazo, 

Xeriiígar.  Jeringar. 

Xeriiiga.*4««u.  Jeringazo, 
jeringación. 

XerinKiiilla.  Pía.  Jerin- 
guilla, filadelfo. 

Xeripa.  V.  Xiripa. 

Xeroiuir.  Fam.  Especie 
de  ungüent.  Jeromiro. 

Xerrameca.  V.  Xarra- 
meca,  Xarrayre. 

XerrL  Fèm  del  bestiar. 


XIM 

Chirle,  sirle,  sirria,  ca- 
garruta. V.  Áixerri. 

Xer.xet.  Aucell.  Cerceta. 

Xeuró.  Blas.  Chearron. 

Xexa.  V.  Xeixa. 

Xia.  V.  Baiona. 

Xil>alet.  Noyel.  Mozuelo. 
La  persona  de  poca  for- 
malitat. Tararira. 

Xibicn.  Cibica. 

Xiltico.  Ferro  de  refers 
en  los  carruatges.  Cibicon 

Xicalla.  Quitxalla.  Chi- 
quillos, {arqémone. 

Xieaiot.    Pta.    Chicalole, 

Xicanient.  Adv.  Peque- 
ñamente, con  pequenez. 

Xicara.  Jicara,  pocilio. 

Xivarró.  V.  Xicarronet. 

Xícarronet.  Chiquirriii- 
00,  chiquitín,  chiquirri- 
tín, tamarrizquito. 

Xicli.  Petit  y  de  pocli  ta- 
many.  Chico,  pequeño, 
menudo.  Noy.  Ñiño,  chi- 
co, muchacho.  Tan  xich. 
Tamaño.  Un  xich.  Adv. 
L'n  poch.  Un  poco,  poco. 

Xicot.  Chicote.  V.  ftlinyó. 
Galant  xicot.  Expr.  fam. 
Buen,  bravo  mozo. 

Xieotet.  Dim.  Chiquillo, 
chiquitillo. 

Xicuyra.  Pta.  Achicoria, 
chicoria.  Xicoyra  dolsa. 
Condrila,  ajonjera. 

Xicra.  V.  Xicara. 

Xilió.  Pta.  Jifion. 

Xifra.  Guarismo  ,  cifra, 
monograma,  número. 

Xifrar.  Cifrar.       [Chilea. 

Xileya.    Pta.    medicinal. 

Xiliiidró.Especie  de  joch 
de  cartas.  Chilindron . 

Xillar.  Chistar,  piar,  dar 
chillidos.  V.  Xistar. 

Xilú.  Arbust.  Jilon. 

Xihttil.  Que  viu  en  la  fus- 
ta. Jilófilo.  (lomo. 

Xiloni.  Bolel  paràsit,  ^i- 

Xil|ielaysiia.  Especie  de 
pebre.  Chilpelagua. 

Xiiii  ^  xiin.  La  pluja  me- 
nuda y  continua.  Calabo- 
bos, llovizna. 

Ximple.  Simple,  bendito, 
mentecato  ,  fatuo  ,  lelo, 
tonto,  bausán.  Ver  tornar 
ximple.  Fr.  Entontecer, 
dementar.  Tornarse  xim- 


XIQ        469 

pie.  Fr.  Dementarse ,  ale- 
larse, ponerse  lelo. 

Xíuiplejar.  Bobear. 

Xinipleuient.  Adv.  Ne- 
ciamente, tontamente. 

Ximpleria.  V.  Ximplesa. 

Ximple««a.  Necedal,  ton- 
tería. Simpleza,  boberia^ 
simplicidad,  fatuidad,  de- 
mencia, sandez.  Poch  ta- 
lent, fíudeza  ,  sencillez, 
vaciedad.  Uir  ó  fèr  xim- 
plesas.  Bobear,  tontear. 

Ximplet.  Dim.  Tontico, 
simplecilto.  V.  Ximple. 

Ximpló.  V.  Ximplot. 

Ximploiiet.  V.  Ximplet. 

Ximphtt.  Simplón ,  san- 
dio, simplazo .  bobalías, 
bambarria,  babieca. 

Xina.  Porcelana ,  china. 
Cop  de  xina.  Chinazo. 

Xinel-la.  Chinela,  clian- 
cíela.  V.  Soch,  Esclop. 

Xineí^eii  ó  y,.[no.  Chinesco 

Xinxa.  Insecte.  Chinche. 
Xinxa  de  llàntia  ó  llumet 
de  nit.  Lamparilla ,  lam- 
parita,  mariposa.  Xinxa 
de  la  cerinta.  V.  Rinos- 
toma.  Lloch  pié  de  xin- 
xas.  Chincharrero. 

Xinxarrer.  Barco  petit 
que  's  usa  pera  la  pesca. 
Chincharrero.     (Xinxera. 

Xinxer.     Chinchero.    V- 

Xinxera.  Xinxer.  Chin- 
chero. Pta.  V.  Xinxeta. 

Xinxeta.  Pla.  Biengranor- 
da.  La  pessa  de  coure  que 
usan  los  enquadernadors 
pera  assegurar  las  cordas 
en  lo  cusidor.  Clavija. 
Llumet  de  nii.  V.  Xinxa. 

Xinxó.  Fam.  Durillo. 

Xip,  xap  (Fèr).  Fr.  Gua- 
chapear. V.  Xopollejar. 

Xipell.  Pla.  Y.  Brossa, 
Bruch.  [sombrero. 

Xipeu.     Barret.    Chapeo, 

Xipòtil.  Estropajoso,  zam- 
borotudo. V.  Xarxot. 

Xiprer.  Arbre.  Ciprés. 

Xiprerar.  Cipreral. 

Xique^a.  Pequenez. 

Xiquet.  Noyct.  Chiquillo, 
chiquito.  De  poca  magni- 
tut.  Pequeñito,  chiquito. 
Un  xiquet.  Adv.  Moll. 
poch.  Un  poquito. 


470 


XIÜ 


Xiquiliquatre.  V.  En- 
tremaliat, Bulliciós. 

Xiribeeh.  Chirlo,  desca- 
labro, ganada. 

^Kíribia.  V.  Xaravia. 

Xirimia.  Cliirimía,  chi- 
rumbela  ¡churumbela.  Xi- 
rimia  de  pastor.  Albogue. 

Xirinsar.  V.  Xerinjíar. 

Xirinola.  Gaudeainus, 
chanza,  tararira.  Estar 
de  xirinola.  Fr.  Estar  de 
lilis.  Estar  de  fiesta. 

Xíripa.  Suerte,  bambar- 
ria^ potra.  Ser  ó  tenir  una 
xiripa.C/iíri'píar. 

Xiripuda.  Xiripa  gran. 
V.  Xiripassa. 

Xiri|ia.s»ia.  Mòlta  fortu- 
na. Chiripon. 

Xiripejar.  Chiripear. 

Xiripeí'.  Chiripero. 

Xirí«ecli.  V.  Xiribech. 

Xitica.  Zulla,  porqueria. 
Pla.  V.  Carritx. 

XísearHc.r.  Zurruscarse. 

JkiHclaaur. Chillador,  chi- 
llón. [Uidos. 

XÍNCiar.  Chillar,  dar  chi- 

Xiscle.  V.  Xisclet.    (silbo. 

Xisclet.  Chillido,  silbido, 

Xii^ine.  Patraña,  carami- 
llo, chinchorrería ,  soplo, 
murmuración.  Posar  ó 
portar  xismes.  Fr.  Chis- 
mear, cuchuchear,  meter 
chismes.  (chismoso. 

JLiamÓH.      Chinchorrero, 

Xítüpa.  V.  Guspira ,  Es- 
quitx, Espuma. 

Xi»«pat.  Tocat  del  vi.  Ale- 
gre, alumbrado,  calamo- 
cano. (Fr.  Callar. 

yListar.  f/tisífir.Noxistar. 

XiNtóí).  Jocoso,  gracioso, 
saleroso,  festivo,  salado. 

Xit.  Inlerj.  Chilon,  cito. 

Xitxa.  Naut.  Calma. 

Xitxarei-Io.  Turruta- 
(juet.  Pollo,  pollito. 

Xitxit.  Expr.  pera  cridar 
ais  gossos.  Zuzo,      (jlido. 

Xiulada.  Chifladura,  clii- 

Xiulatlitr.  .Silbador. 

Xiulanient.  V.  Xiulada. 

Xiular.  Silbar  ,  chiflar. 
Xiular  las  oreílas.  Zur- 
rir, zumbar. 

Xiulet.  Lo  só  que  's  for- 
ma xiulant.  Silbido ,  sil- 


XOP 

bo.  Instrument  pera  xiu-' 
lar.  Silbato,  chi/la,  chifle, 
chiflete, reclamo.Wu\elde 
las  aurellas.  Zurn'rfo,  Tur- 
no, silbido  de  los  oídos. 

Xiuxiu.  Cuchicheo.  Fér  lo 
xiuxiii.  Fr.  Cuchichear. 

Xi\ell.  Boquirrubio,  in- 
cauto, tortolico.  borrego. 

Xi.vella.  V.  Tudó. 

Xixina.  Carn  picolada. 
Picadillo.  Fér  xixinas  de 
algú.  Fr.  fam.  Mantear  á 
alguno,  hacer  de  alguno 
cera  y  pábilo. 

Xixinar.  V.  Xauxinar. 

Xixirinxiua  (Fér  bailar 
la)  á  algú.  Fr.  fam.  Cas- 
car las  liendres,  zurrar  el 
bálago  ó  la  badana. 

Xó.  Veu  pera  esquivar  ó 
fér  fugir  los  aucells.  Oa:. 
Veu  pera  fér  aturar  las 
cabalcaduras.  Cho,  jo. 

Xoca  (Ser  de  la,'.  Fr.  Ami- 
go del  asa.  V.  Joca. 

Xucar.  Topar.  Chocar,  to- 
petar. V.  Topar.  Agradar. 
Petar,  cuajar,  pegar. 

Xocii.  Topament  ó  enso- 
pcch.  Choque.  La  repeti- 
ció de  un  xoch.  Batidero. 

Xocolata.  V.  Xocolate. 

Xoc4»late.  Chocolate.  Fér 
xocolale.  Fr.  Formar  a- 
questa  pasta  lo  xocola- 
ter.  Labrar  chocolate.  Dei- 
xetarlo  pera  péndrerlo. 
Deshacer  el  chocolate. 

Xocolater.  Chocolatero, 
molendero. 

Xoll.  Rapat  de  cap.  Tras- 
quilado. La  closca  del 
cap.  Cholla.  V.  Toix.  Sot. 
No  tenir  xolla.  Fr.  No  te- 
ner lastre  ó  meollo.  Poca 
xolla.  Exprés,  fara.  Poco 
churumo.  Posárseho  en 
la  xolla.  Fr.  Ponerse  en  la 
imaginación. 

Xoliàr.  Esquilar,  corlar 
el  pelo,  motilar. 

Xop.  Arbre.  V.  Poll.  Mu- 
llat. Mojado.  Estar  fel  un 
xop.  Fr.  Estar  calado  has- 
ta los  tuétanos.  Estar  lot 
xop.  Fr.  Estar  hecho  un 
agua.  V.  Mullader. 

Xopar.  Chopotear. 

Xopejar.  Guachapear. 


XÜP 

Xopoll.  Charco. 

X<»pollejar.  Chapotear,, 
guachapear. 

Xorca.  Fam.  Machorra, 
horra,  estéril. 

Xnrcb.  Estéril,  impotente. 

Xori.MNer.  Choricero. 

\.»rÍ!itio.  Chorizo,      (ban. 

Xorlito.  .Aucell.  .Alcara- 

Xorot.  Especie  de  xocola- 
te. Chorote.       (Chorrear. 

Xorrar.  Rajar  a    xorro. 

Xorrí».  Lo  sach  cuberl  de 
cuyro.  Churlo,  churla.  V. 
Doll.  Xorro  de  veu.  Tor- 
rente de  voz.  A  xorros. 
.\dv.  Copiosamente. 

Xot.  Cabrit  de  llet.  Choto. 

Xut>a8co.  Naut.Ramassat 
de  aygua  acompanyat  de 
trons  y  llampechs"  Tur- 
bonada. {Jubete.. 

Xubet.  Armament  anlicb. 

Xucla.  Peix.  Escombro, 
aleche.  (Chotacabras. 

Xuclacabraí!).      Aucell. 

XucIarta.C/iii/wrfura.  Xu- 
clada forla.  Chupetón. 

JLuclailatifia.  Aum.  Chu- 
petón. 

Xuclador.  Qui  xucla. 
Chupador.  Lo  remolí  de 
aygua  deis  rius  y  del  mar. 
Sumidero,  remoliyio,  vor~ 
(ice,  tragadero,  vorágine. 

Xucladota.  V.  Xiicládas- 
sa.     (momo,  acederaque. 

Xuclanioro.   Pía.   Ciña- 

Xuclar.  Chupar,  embeber, 
absorber.  Xuclar  sovint^ 
Chupetear.  Tornar  á  xu- 
clar. BesoHjer. 

Xueea.  Tahúr.  Tahúr. 

XufarMe.  r.  Jactarse,  vana- 

\.una.  Chufa,    (gloriarse. 

Xuflero.  Chufero. 

VugladorN.  Pla.  Trigo  de 

'X.ulMila.Chusrada. (prado. 

'%.ulart*e,T.  Chulearse,  fis- 
gar, fisgonear,  alfonsear- 

Vulla  ó  Xolla.  Cholla,  (se. 

Xuliar.  V.  Xollar. 

Vuiua.  V.  Xoll.         (tilla. 

Xuiiiacera.  !S"aut.  Zajm- 

Xuiiiar.  Morrejar.  Mamu' 
jar,  mamullar.  Calar. /fe- 
zumarse,  recalarse. 

Xunieco.  Chuchumeco, 
homÍ7iicaco. 

Xup.    Abobat ,  encántala 


ZEL 

Bobo,  sandio,  necio.  Lo 
vas  encastat  arrant  de  ter- 
ra destinat  pera  recuUir 
algun  liquit.  Pocilio,  Iru- 
jillo,  recipiente. 

X.upa.  Chupa,  zamarra, 
zamarro.  V.  Gipó. 

Xupada.  Med.  Succión. 

Xupador.  Embebedor. 

Xupar.  Mojar,  embeber. 
V.  Xuclar.  Xupar  la  subs- 
tancia. Fr.  Libar. 

Xupejar.  Quedarse  abo- 
bat.  Abobarse,  embobarse, 
embobecerse. 


ZIN 

Xupot.  Mòlt  tonto.  Imbé- 
cil, bobalicón,  idiota,  es- 
tólido, mentecato. 

Xuriguei*.  Aucell.  Cerní- 
calo, buaro,buarillo.  (ma. 

Xurtua.  Chusma.  V.  Xus- 

Xurriaeacla.  Zurriagazo 

Xurriac-as.  Pl.  Zurriago, 
látigo,  zurriaga. 

Xurriaquejar.  Zurria- 
gar. Fèr  petarlas  xurria- 
cas.  Chasquear.    (Xorrar. 

~X.urriar.     Chorrear.     V. 

Xurribiirri.  Fam.  Zur- 
riburi,  chusma. 


ZOP 


471 


Xurrignerescíi.  Arquit. 

Churrigueresco.  V.  Xa- 
parro.  (Xuclar. 

Xurrupar.    Chupar.    V. 

Xuüscada.   Xulada.  Chu- 

Xusco.Xulo.  Chulo,  [lada. 

Xu.sina.  V.  Xurriburri. 

Xusquejar.  Chulear,  fis- 
gar, fisgonear. 

Xu.squejarüe.  r.  Xuiar- 
se.  Chulearse. 

X.u.s.ser.  Chucero. 

yLuHuo.  Rejón,  cliuzo.  Cop 
de  xusso.  Rejonazo. 

Xuta.  Aucell.  Autillo. 


Y.  Anliguament  era  nume- 
ral y  valia  130,  y  ab  una 
rállela  sobre  130,000.  Es 
conj.  copulativa  que  cam- 


Y. 


bia  en  «■'.  quant  lo  nomIVúccich.  Bot.  Paregut  á 
següent  comensa  ab  í.  V.      la  >uca.  Yúcceo. 

Ya.  V.  Ja.  (H¡.  Yurdúíí.  Pta.  V.  Gers. 

Yo.  V.  jo. 


z. 


Z.  Antiguament  era  nume- 
ral V  valia  2.000,  vabuna 
rállela  sobre  2.000,000.  Se 
usa,  á  vegadas,  en  prin- 
cipi de  dicció  quant  sona 
como  s  suau,  y  també  en 
mitj  de  dicció  pera  mar- 
car igual  sonido  desprès 
de  consonant. 

Zalama.  Zalamería. 

Zalamer.  Zalamero. 

ZeUr.  Céfiro. 

Zel.  Celo.  Ab  mòlt  zel.  Ze- 
losisimamenle.  Tenir  ze- 
los.  Fr.  Zelar,  celar,     {te. 

Zelador.  Ce/ador,  rigilan- 


Zeioí».  Zelo,  zeleras. 
Zelós.  Cuydadós.   Zeloso, 

cuidadoso.  V.  Gelós. 
Zenit.  Lo  últim  grau  de 

una  cosa.  Cumbre,  remate. 
Zero.  Cero.  ibelina. 

Ziliilina.  Quadrúpede.  Zi- 
Zigia.  Pta.  Ojaranzo,  char- 

milla.  ímólogo. 

Ziniológich.    Quim.  Zi- 
Zincejanieiit.  Ac.  y  ef. 

de  zincejar.  Zinceamiento 
Zincejar.Cubrir  ab  zincb. 

Zincear.  [Zinc. 

Zínek.  Metall  blanquinós. 
ZingÍNta.  Qui  traballa  en 


zinch.  Zinjista.  [con, 

Zircó.  Pedra  preciosa.  Zir- 
Zodiacb.  Zodiaco. 
Zuótít.  Género  de  animal 

planta.  Zoófito.  [go. 

Zoutitotogi.*i(a.Zoo^<ú/o- 
Zooídicli.  Min.  Zooido. 
Zoúieeb.  Zoólogo. 
Z«K»uii.    Paregut    á    una 

mosca.  Zoomio. 
Zoouat.  Quim.  Zoonato. 
Zooftíérícb.  Animal  ({ue 

te   una    forma    esférica. 

Zoóxfero.  [Zoojiilote. 

Zopilot.Especie  de  gralla. 


VOCABULARI 

DELS  NOMS  DELS  SANTS  MES  COMUNS  EN  CATALUÑA, 

QUE  varían   en  castellà, 
AB  LOS  DUIINLTIIS  DELS  MATEIXOS. 


Abdeci.  Abdecio  ó  Abdieso. 

Absaló.  Ab^alon. 

Abundi.  Abundio. 

Achart.  Achardo. 

Acili.  Acilino. 

Aciscle.  Acisclo. 

Adalbert.  Adalberto. 

Adbert.  Adberlo. 

Adela.  Adelaida. 

Adelina,  dim.  de  Adela. 

Adjut.  V.  Adjutori. 

Adjutori.  Adjutorio. 

Adrià.  Adiúan. 

Afre.  Afro. 

Afrodici.  Afrodicio. 

Agapi.  Agapio. 

Agapit.  AgapilG. 

Àgata.  Águeda ,  Gadea. 

Agerich.  Agericio,  Agerico. 

Agilbert.  Agilberlo. 

Agna.  Ana,  Maria  Ana. 

Agnela.  V.  Agnès. 

Agnès.  Inés. 

Agnela,  dim.  de  Maria  Ag- 
na. Anita,  Nita.  Dim.  de 
Agnès.  Inesila. 

Agrimir.  Agrimiro. 

Agusti.  Agustín. 

Agustinet,  a,  dim.  de  Agus- 
ti. Agustinito,  ta. 

Alba.  Albano. 

Alberich.  Alberico. 

Albert.  Piberío. 

Aldelm.  Aldelmo. 

Alegre.  Jucunda. 

Aleix.  Alejo.  (defonso. 

Alfons.  Alfonso,  Alonso,  II- 

Alienor.  Eleonor. 

Alina  ó  Alena.  Contracció 


de  Adelina. 
Al  ix.  Alice. 

Almaqui.  Almaquio.      {do. 
Aloy.  Eloy,  Eligió  ó  Elegi- 
Alrich.  Idalrico. 
Alvar.  Alvaro,  Alberto. 
Amadeu.  Amadeo. 
Amalarich.  Amalarico. 
Aman.  Amando. 
Amanci.  Amando. 
Amat.  Amado. 
Ambrós.  Ambrosio. 
Amelia.  Amalia,  Emilia. 
Amina.  Fidel,  Ammiaiía. 
Amparo.  Patrocinio. 
Anaclet.  Anacleto. 
Anastasi.  Anastasio. 
Anatoli.  Anatolio. 
Andreu.  Aladres. 
Andronich.  Andronico. 
Anesi.  .inesio. 
Anfiloqui.  Anfiloquio. 
Angeleía,  dim.  de  Angela. 

Angélica,  Angelina,  An- 

gelita. 
Anna.  V.  Agna. 
Anselm.  Anselmo. 
Antelm.  V.  Anselm. 
Antoli.  Antolin. 
Anton.  Antonio. 
Antonet,   dim.   de    Anton. 

Antoñico,  ito,  uelo. 
Antoni.  Antonio. 
Antoni.  Antonino. 
Anunciació.  Anunciata.  A- 

nunciada,  Nunciata,   A- 

nunriacion.  Cion. 
Arcado.  Arcadio. 
Aristarch.  Aristarco. 


Armengol.  Ermengardn. 

Arnest.  V.  Ernest. 

Arquimbau.^rguímbaurfid. 

Arseni.  Arsenio. 

Assumpció.  Asunción, 

Sumpta,  Asunta,  Cion. 

Assumpta.  V.  Assumpció. 

August.  Augusto. 

Aurora.  Áurea. 

Baldiri.  Baudilio,  Baudelio. 

Baleta,  dim.  de  Isabel. /sa- 
belita,  Belisa,  Belilla. 

Barbareta,  dim.  de  Bárba- 
ra. Bara. 

Barbat.  Barboto. 

Bartomeu.  Bartolomé. 

Basili.  Basilio. 

Basilisch.  Basilisco. 

Batista,  dim.  de  Joan  Bap- 
tista, .luanito,  lio. 

Benet.  Benito. 

Benigne.  Benigno. 

Benjamí.  Benjamín. 

Benvingut. fii>)icí7iw/o,  Cíen- 
re?)  !c/o. 

Bernardi.  Bernardino. 

Bernat.  Bernardo. 

Bertran.  Beltran. 

Bibiá.  Bibiano. 

Blanca.  Albina,  Candida, 
Leocadia. 

Blay.  Blas. 

Bonaventura.  Bu^nacentu- 

Bonfili.  Bonfilio.  {ra. 

Bonifaci.  Bonifacio. 

Boy.  V.  Baldiri. 

Bráuli.  Braulio,  Braulion. 

Calista.  Cali.rla. 

Calisto.  Calixto. 


i 


Canci  ó  Canciá.  Cándano. 

'Candelaria.  Purificación, 
Presentación . 

Candi.  Cándido. 

Càndia.  Cándida.  {no. 

Canlidi.  Cantidio,  Canlidia- 

Canut.  Canuto. 

Carlota,  Carolina,  dim.  fe- 
ineni  de  Carlos. 

Carma  ó  Carme.  Carmen. 

Carmela,  dim.  de  Carma. 
Carmencita,  Carmela. 

Casi.  Casio. 

Cassiá.  Casiano. 

Catarina.  Catalina. 

Catarineta,  dim.  de  Cata- 
rina. Calalinita,  Catuja. 

Cebrià.  Cebrian,  Cebriano. 

Cecili.  Cecilio. 

Cecilia.  Ceciliano. 

'Cefcrí.  Ceferino,  Zeferino. 

Celedoni.  V.  Celoni. 

Celesti.  Celestino. 

Celoni.  Celedonio. 

Cels.  Celso. 

Cenobi.  Cenobio,  Zenobia. 

Cesar.  Cesáreo,  Cesario. 

Cesidi.  Cesidio. 

Cipria.  Cipriano. 

Ciri.  Ciriano. 

Ciriach.  Ciríaco. 

Cirio.  Cirion. 

Citi.  atino. 

Clarenci.  Clarencio.     (rita. 

Clárela,  dim.  de  Clara.  Cla- 

Clari.  Claro,  Ciarlo. 

<;iaudi.  Claudio. 

Claudia.  Claudiano. 

Claudina.  Claudia. 

Clemenli.  Clementino. 

Cleonci.  Cleoncio. 

Climent.  Clemente.  En  fem. 
Clemencia  y  Coleta. 

Colau  ó  Caiau,  dim.  de  Ni- 
colau. Colas. 

Colma.  Coimano,  Colman. 

Coloma.  Columba,  Colum- 
bina. (Concha. 

Concepció  Coíicepcíori.Dira. 

Concordi.  Concordia. 

Conrat.  Conrado. 

Consolació.  Consolación. 
Los  dim.  en  castellà  son 
Suelo,  Correa. 

Constancia.  Constanza. 

Constauso  Constancio, Cans- 
tanza. 

Constantí.  Constantino. 

Conxa,  dim.  de  Concepció. 
Cancha,  Conchita  Cian. 


Corneli. Cor/ie/io. 

Crescenci.  Crerencia. 

Crescenciá.  Crescenciano. 

<]rcscenl.  Crescente. 

Crespi  y  Crispí.  Crispin, 
Crispina. 

Críspiniá.  Crispiniano. 

Cristià.  Cristiano. 

Cristòfol.  Cristóbal. 

Cueat.  Cucufate. 

Culgál.  V.  Cugat. 

Cunibert.  Cuniberto. 

Cyr.  V.  Quirse. 

Daciá.  Daciana. 

Dagobert.  Dagaberta. 

Dalmau.  Dalmacio,  Dalmi- 

Damás.  Dámaso.  {i'o. 

Damiá.  Damián. 

Danis.  Dionisio. 

Delfi.  Del^n. 

Dcmetri.  Demetrio. 

üeogracias.  Deodata. 

Desideri.  Desiderio. 

Día,  dim.  de  Claudia. 

Dina,  dim.  de  Normandina 
ó  Blandina. 

Doloretas,  dim.  de  Dolores. 
Lola,  Lores. 

Dols  nom  de  Maria.  Dulce, 
Dulce-María,  María-dul- 
ce, Dulcinea. 

Domiciá.  Domiciano. 

Donat.  Donata. 

Edgart.  Edgardo,  Eduardo. 

Eladi.  Eladio. 

Eleuteri.  Eleuteria. 

Elisabelh.  Isabel,      (telmo. 

Elm.  Erasmo,  Elmo,  Saii- 

Eloy.  Eligió. 

Elpídi.  Elpidia. 

Emerich.  Emerico.     (ferio. 

Emeteri.  Emeterio  ó  Heme- 

Erailiá.  Emiliano,  Millan. 

Encarnació.  V.  Anunciació. 

Enricli.  V.  Henrich. 

Epifani.  Epifania. 

Erasme.  Erasmo.     (cheria. 

Ermosa   ó  Hermosa.   Pul- 

Ernest.  Ernesto. 

Erold.  Haroldo. 

Espiridió.  Espiridion. 

Estanislau.  Estanislao. 

Esleba  ó  Esteve.  Esteban. 

Eudal.  Eudalda. 

Eufrasi.  Eufrasia. 

Eugeni.  Eugenio. 

Eulària.  Eulalia. 

Euleteri.  Eulelerio. 

Eulogi.  Eulogio. 

Eusebi.  Eusebia. 


473 

Euslaqui.  Eustaquio. 

Eutiqui.  Eutiquio. 

Pabia.  Fabián,  Faviano. 

Fabriciá.  Fabriciano,  Fa- 
bricio.  [fíafaelito. 

Falet,  Falo,  dim.  de  Rafel. 

Farriol.  Ferreolo,  Ferreol, 
Ferriol. 

Felicia.  Feliciano. 

F'elicilat.  Felicitas. 

Felipet,  Felipó,  dim.  dePe- 
liph.  Felipito,  Felipon. 

Feliph.  Felipe.    ■ 

Felisa.  Feliciana. 

Feliu.  Felice. 

Femia,  dim.  de  Eufemia. 

Ferino.  Ceferino. 

Fermi.  Fermin,  Firmin. 

Fernán.  Fernando,  Hernán., 
Hernando. 

Fiacre.  Fiacrio. 

Filastre.  Filaslrio. 

Filibert.  Filiberto. 

Fina,  dim.  de  Rutina  y  Se- 
rafina. Rufina,  Serafina. 

Flaviá.  Flaviana. 

Plorenci.  Florencio. 

Florentina,  dim.  de  Floren- 
cia. Zaraida,  Zaira,  Flo- 
ren cita. 

Floria.  Florian,  Floriano. 

Fortià.  Fortian. 

Fortunat.  Fortunata.  (Asis. 

Francesch.     Francisco     de 

Francisquel,  dim.  de  Fran- 
cisco. Frasr/i/íío,  a.  Pa- 
co, a.  Pancho. 

Frederich.  Federico. 

Froylá.  Frailan. 

Fructuós.  Fructuoso. 

Fulgenci.  Fulgencio. 

Gaudemi.  Gaudemia. 

Gaudenci.  V. Gaudemi.  [no. 

Gaveta  ó  Gayetaiio.  Cayeta- 

Gem  y  Gira.  Contracció  de 
Guillem.  Guillermo. 

Genis.  Ginés.     (seph.  Pepe. 

Gep  ó  Jep. Contracció  de  Jo- 

Geroni.  Gerónimo,  Jeromo. 

Gerunci.  Geruncia,  Geron- 

Gervasi.  Gervasio.         (ció. 

Gifre.  Gofredo. 

Gil,  contracció  de  Egidio. 

Gim  ó  Guim,  dim.  de  Gui- 
llem. Guillelmilo. 

Godart.  Godardo,  Gotardo. 

Godofre.  Godafredo,  Gofre- 
do, Godofrida. 

Gorgoni.  Gorgonia. 

Goula.  Gudula. 


474 

Gracia,  dina,  de  Engracia. 
Engracia,  Graciecila. 

Gracias.  Deogracias. 

Graciliá.  Graciliano. 

Grata  Graciosa. 

Grau.  Gerardo. 

Gregori.  Gregorio. 

Gualliert.  Gualberlo. 

Guillem.  Guillermo  ó  Gui- 
llelmo. 

Guiomar.  .V.  Señora  de  la 
Guia  del,mar. 

Guy.  Guido,  Guidon. 

Henrich.  Enrique. 

Henriquet,  dim.  de  Hen- 
rich. Enriquito. 

Heracli.  Heraclio. 

Higini.  Higinio. 

Hilari.  Hilario,  Hilarión. 

Hipòlit.  Hipólito. 

Honora.  Honorata,  Honori- 
na, Honorita. 

Honorat.  Honorato. 

Honori.  Honorio. 

Hou.  Eovaldo.  ilo. 

Hubert.  Huberto,  Humber- 

Huch.  Hugo. 

Huribert.  Heriberto. 

Ida.  Brígida. 

Ignasi.  Ignacio,  Iñigo. 

Ignasiet,  ta.  dim.  de  Igna- 
si, a.  Ignasito,  ta. 

Ignes.  Inés. 

Ignesó,  Ignasona,  Esona, 
dim.  de  Agnés.  Inesita. 

I  Id  a.  Casilda. 

Ildegunda.  Aldegunda. 
Indaleci.  Indalecio. 

Iscle.  Acisclo. 

Ivet.  Erodio. 

Jadoc.  Judoco,  Josse'. 

Jan,  Janet,  Janot,  dim.  de 

Joan.  Juanillo,  Juanito. 
Janis.  V.  Genis. 
Jaufre.  V.  Jofre. 
Jaume.  Santiago,  Jacobo. 
Jensiá.  Gensiano.    {pillo,  a. 
Jep,  a,  dim.  de  Joscph.  Pe- 
Jervasi.  V.  Gervasi. 
Joan.  Juan.  {nilo. 

Joanet,  dim.  de  Joan.  Jua- 
Joaquim.  Joaquín. 
Jofre.   Gofredo,  Godofredo, 
Jordi.  Jorge.  { Vifredo. 

Josepct,  a,  Josepó,  na,  dim. 
de  Josep  h.  Pepito,  Pepillo, 
ta.  Pepe,  a. 

Joseph.  José'. 

Jouan.  V.  Joan.  {nilo. 

Juanet,  dim.  de  Joan.  Jua- 


Juliá.  Julián,  Ulan,  Julia- 

Just.  Justo.  {no. 

Justi.  Justi7io. 

Ladi.  a.  Paladio. 

Larabert.  Lamberto. 

Landina.  Blandina. 

Laya,  Layeta,  dim.  de  Eu- 
lària. Eulalia,  Olalla. 

Lena,  dim.  de  Elena.  Elena. 

Leodegari.  Leodeyario. 

Leoneí.  Leoncio. 

Leonor.  Eleonor.  Dim.  No- 
rina,  Xorisa. 

Leu.  V.  Llop. 

Leucadia.  Leocadia. 

Lia,  dim.  áe  Julia,  Rosalia, 
Cecilia,  etc. 

Liberal.  Liberato. 

Libori.  Liborio. 

Librada.  Liberata. 

Licea  ó  Liceta,  dim.  de  Eli- 
sa, Elísea,  Luisa,  etc. 

Ligori.  Ligorio. 

Lila,  Lili.  Lilia. 

Lina,  dim.  de  .\quilina. 

Lisa,  Liseta,  dim.  de  Llui- 
sa.  Luisita. 

Loreto.  Torela. 

Llamberl.  Lamberto. 

Llàtzer.  Lázaro. 

Lleó.  León. 

Lleonart.  Leonardo. 

Lleonci.  Leoncio. 

Lley.  Licerio. 

Lliberal.  V.  Liberal. 

Llodia.  Alodia,  Lodia.  {rio. 

Llogari  ó  Llugari.  Leodega- 

Liop.  Lupo  ó  Lope. 

Llorens.  Lorenzo. 

Lluch.  Lucas,  Lucio. 

LUici.  Lucio. 

Llúcia.  Lucia. 

Lluciá.  Luciano. 

Lluis.  Luis,  Ludovico. 

Lluisa.  Heloisa,  Luisa,  {sito. 

Lluiset,  dim.  de  Lluis.  Lui- 

Lluiseta,  dim.  de  Lluisa. 
¿isa,  Liseta.  (Lulon. 

Lluli  ó  Luli.   Luln,   Lulio, 

Llutgarda,  Lungarda.  Lul- 

Macari.  Macario.       {garda. 

Alacia.  Macias,  Maciano, 
Marciano,  Matías. 

Madalena.  .Vagdalena. 

Madi.  Emeteno. 

Magi.  Mayin. 

Mamert.  Mamerto. 

Mamet.  Mámete,  Mamas, 
Mamante. 

Manció.  V.  Melció. 


Manel,  Manelel,   dim.  de 

Manuel.  Manuelito,  Ma~ 

nolito,  Manolo. 
Manrich.  Manrique. 
Mansuet.  Mansueto. 
Marcel.  Marcelo. 
Marceli.  Marcelino. 
Marceliá.  Marceliano. 
-March.  Marcos. 
Marcià.  Marciano. 
.^íargarida.  Margarita. 
Man.  Contracció  de  i/ario.- 
Man.  Marino.  yriana. 

.Mariagiia.  Maria  Ana,  Ma- 
-Mariagnela,  dim.  de  Mana 

Agna.  Anita,  Nita. 
.Marieta,    dim.    de  Maria. 

Mariquita,  Maruja,  Mari- 
ca, Urraca.  {Mariquita. 
Mariona,  dim.  de  Maria. 
Marsal.  Marcial. 
Marti.  Martin.  {Martinico^ 
.Martinet,  dim.  de  Marti. 
Martiniú.  Martiniano. 
.Martiriá.  Manirían  ó  Mar- 

tiríano. 
Mateu  ó  Mat  heu.  Mateo. 
Mateuhel,  dim.  de  Maten. 
.Maurici.  Mauricio.    [Mateo. 
Slaxim.  Muaimo. 
Maximiá.  Maaimiano. 
Majol.  Mayólo. 
Mcdi.  Me  din. 
.>Iclció.  Melchor. 
Mclitó.  Meliton. 
.Mena,  dim.  de  Filomena. 
Mcr.  Emerio. 
Mercó.  Mercedes. 
Merceneta,  dim.  de  Mercó. 

Merceditas. 
.Mero,  dim.  de  Baldomcro. 

Iluldomero,  Baldo. 
Mingo,  dim.  de  Domingo. 

Domínguito. 
Miquel.  Miguel. 
IMiquela.  Micaela. 
Miró.  Mirón. 
.^lodcst.  .Modesto. 
.Montserrat.  Monserrale. 
Munda,  dim.  de  Ramona. 

Haimunda. 
.Mundela,  dim.  de  Ramona. 

Bamoncila. 
Mus.  Mucio. 
.Nadal.  .Xalíiidad. 
Narcis.  Narciso. 
Narciscí,  dim.   de  Narcis. 

Xarcisito. 
Nart,  dim.  de  Bernat.  Der~ 

nardiío. 


Kasi,  dim.  de  Ignasi.  Igna- 

Nassari.  Na:ario.         {sito. 

Nelo,  a.  V.  Manel. 

Nemesi.  Nemesio. 

>'en,  dim.  de  Señen.  Señen. 

Kicasi.  Nicaaio. 

Kicet,  dim.  de  Aniceto. 

Nieodemus.  Nicodemo. 

Nicolau.  Nicolás. 

Ñila,  dim.  de  Petronila. 

Nina,  dim.  de  Antonina. 
An  Iónica. 

Niño,  dim.  de  Anlo72Íno  ó 
Saturnino. 

Nita.  V.  Agneta.  (fre. 

Nofra,  dim.  de  Onofra.  Ono- 

Non,  dim.  de  Senon.  Zenon. 

Ñorbert.  Norberto. 

Nunciata,  dim.  de  Anun- 
ciació. Nunciata,  Anun- 
ciada, (vico. 

Odalrich.  Odalrico,  Udal- 

í)dó.  Odón. 

Odulfo.  fíodulfo,  Teodulfo. 

Olaguer.  Olegario. 

Olagueret,  dim.  de  Ola- 
guer. Olegarilo,  Olga. 

Omer.  Andomaro. 

Onofra.  Onofre. 

Orenci.  Orondo. 

Paciá.  Paciano. 

Paladi.  Paladio,  Palladio. 

Palma  y  Palmira.  Palma- 
ria, Palmada.  {ció. 

Paneras,  Pancrasi.  Panera- 

Panlaleó.  Pantaleon. 

Pascasi.  Pascasio. 

Pasc^ual.  Pascual. 

Patrici.  Patricio. 

Pau.  Pablo. 

Pauet,  dim.  de  Pau.  Pabli- 
to,  Pablitos,Paulillo. 

Pauli.  Paulino. 

Pelaja.  Pelagia. 

Pelegri  ó  Peregri.  Peregri- 
no, Pelegrin.  (Grino. 

Pelegrinel,  dim  de  Pelegri. 

Pep,  a.  dim.  de  Joseph.  Pe- 
pe, a.  {Pepito,  a.' 

Pepet,  a.  dim.  de  Joseph.  [ 

Pere.  Pedro.  Fem.  Petra,     j 

Perel,  dim.  de  Pere.  Perico,  i 

Perina.  Petronila.  lna.\ 

Petronela.  Petronila,  Peri- 

Pclroni.  Petronio. 

Petronilla.  Petronila. 

Pila.  Pilar. 

Pó,  dim.  de  Josepó.  Pepe. 

Poldo,  dim.  de  Leopoldo. 

Póiit,  dim.  de  Hipolil.  Hi-' 


poUto,  ito. 

Polonia.  Apolonia.      (pita. 

Pona,  dim.  de  Josepona.í'e- 

Ponciá.  Ponciano. 

Ponet,  a,  dim.  de  Pó.  Pepi- 
to, ta. 

Pons.  Pondo,  Ponce. 

Pontón,  dim.  de  Joseph 
Anton.  José  Antonio. 

Porliri.  Pot  firio. 

Prim.  Primo. 

Primitiu.  Primitivo. 

Prisciá.  Prisciano. 

Procés.  Proceso. 

Procopi.  Procopio. 

Prócul.  Próculo. 

Protasi.  Protasio. 

Prudenci.  Prudencio. 

Quadrat.    Cuádralo,    Qua- 

Querubi.  Querubín,  (drado. 

(Juico.  Sincop.  de  Francis- 
co. Paco. 

Quim,  a.  yuimet,  a.  dim. 
de  Joaquim.  Joaquiniio, 

Quincia.  Quinciano.       (ta. 

Quinti.  Quintin. 

Quintilla.  Quintiliano. 

Quirse.  Quirico. 

Raíel.  Rafael.  (mundo. 

Ramon  de  Penyafort.  Ray- 

Remey.  Remedio. 

Remigi.  Remigio. 

Renal.  Renato. 

Restituí.  Restituto. 

Rey  na.  Regina. 

Ricart.  Ricardo. 

Robert.  Roberto. 

Roch.  Roque. 

Rodolfo  ó  Rodulfo.  Adolfo. 

Rogeli.  Rogelo,  Rogelio. 

Roma.  Roman. 

Rosalina.  Rosalia. 

Roser,  Rosari.  Rosario. 

Roseta,  dim.  de  Rosa.  Ro- 
sita, Rosina. 

Rufi.  Rufino,  Rufiniano. 

Rupert.  Ruperto. 

Sabaci.  Sábado. 

Sabi.  Sabino. 

Sabiniá.  Sabiniano. 

Sadurni.  Saturnino. 

Sagimon.  Segismundo,  Si- 
gismu7ido. 

Salomó.  Salomon. 

Salustiá.  Salustiano. 

Salvador.  Emanuel,  Jesús. 

Salvi.  Salvio,  Salviano. 

Salvi.  Sah-ino. 

Samsó.  Sansón. 

Santelm.  Erasmo,  Télmo. 


475 

Sanxo.  Sancho,  Sánchez. 

Sarbeli.  Sarbelto.        (nino^ 

Saturni  ó  Sadurni.  Satur~ 

Savi.   Savino. 

Sebalt.  Sebaldo. 

Sebastià.  Sebastian. 

Sebastianei,  dim.  de  Sebas- 
tià. Chanito,  Bastían. 

Secundi.  Secundino. 

Secundia.  Secundiano. 

Segimon.  V.  Sagimon. 

Selesi.  Selesio. 

Semproni.  Sempronio. 

Senon.  Zenoti. 

Serafi.  Serafín. 

Serapi.  Serapio. 

Serapió.  Serapion. 

Sergi.  Sergio. 

Servan.  Servando. 

Servili.  Servilio. 

Sérvul.  Sérvulo. 

Sevé  ó  Sever.  Severo. 

Severi.  Severino. 

Severiá.  Severiano. 

Sila,  Sileta,  dim.  de  Ceci^ 
lia.  Cecilia. 

Silva.  Silvano. 

Silveri.  Silverio. 

Silvi.  Silvio. 

Silvia.  Silviano. 

Silviniá.  Salustiano. 

Simeó.  Simeón. 

Simfroni.  Simfronio. 

Simó.  Simón. 

Simplici.  Simplicio, 

Sinesi.  Sinesio. 

Sinforiá.  Sinforiano. 

Sinteta,   Sinto,  a,  dim.  de- 
Jasinto.  Jacintito,  ta. 

Sirici.  Siricio.  {cisita. 

Sisa.  dim.  de  Narcisa.  Nar- 

Sisebut.  SisebxUo. 

Sisini.  .Sisinio.  (cisito. 

Sisó,  dim.  de  Narsis.  Nar- 

Socós  ó  Socorro,  ilaria  de 
Cer  vellón. 

Sofroni.  Sofronio. 

Succés.  Suceso  {Ntra.  Sra. 
del  Buen). 

Sulpici.  Sulpicio.        (Sion. 

Sunta  ó  Sumpla.  Asunción, 

Talia,  dim.  de  Natalia. 

Taño,  a,  Tanet,  a,  dim.  de 
Cayetano.  Cayetanito,  a. 

Tecleta,  dim.  de  Tecla.  Te- 
dita,  [les,  Erasmo. 

Telm.  Telmo,  Pedro  Gonza- 

Teobalt.  Teobaldo. 

Teodomir.  Teodomiro. 

Teodoret.  Teodoreto. 


47G 

Teodorich.  Teodorico. 

Teodosi.  Teodosio. 

Teófll.  Teófilo. 

Teogoni.  Teogonia. 

Teólim.  Teótimo. 

Terenci.  Terencio. 

Teresela,  Teresona,  dim.  de 
Teresa.  Teresila,  Tela. 

Tertulia.   Tertuliano,  {sita. 

Teta,  dim.  de  Teresa.  Tere- 

Tiberi.  Tiberio. 

Tiburci.  Tiburcio. 

Tila.  Quirtila,  Plautila. 

Timoleu.  Timoteo. 

Tino,  dina,  de  Faustino  ó 
Constantino. 

Tirse.  Timo. 

Tófol,  dim.  de  Cristòfol. 
Cristobalilo. 

Tomaset,  dim.  de  Tomás. 
Tomasiío.  (Bartolo. 

Tomeu,  dim.  de  Bartomeu. 

Tona,  Toneta,  dim.  de  An- 
tonia. A7itoñita,  ica. 

Toribi.  Toribio.  (Tranquilo. 

Tranquili.         Tranquilino, 


Trifó.  Trifbn. 

Trinitat.  Trinidad. 

Trobat.  Invento,  Inventino. 

Trudis,  dim.  de  Gertrudis. 
Tulita. 

Tuós,  a,  dim.  de  Fructuós. 

Tura,  dim.  de  Bonaventu- 
ra. Venturit'J. 

Tut,  a,  dim.  de  Restituí. 
Restitulo. 

Tuyetas,  dim.  de  Gertru- 
dis.   Gertrudita.    Tulita, 

Ubalt.  Ubaldo.         (Trudis. 

Uldarich.  Ulrico,  L'dalrico. 

L'lpiá.  L'lpiano. 

Irbá.  Urbano. 

Valenti.  Valentin. 

Valentinet,  dim.  de  Valen- 
ti. Lentinito. 

Valeri.  Valerio,  Valero. 

Valeria.  Valeriano. 

Venanci.  Venancio. 

Veneri.    Venerio. 

Ventura,  Ventureta,  dim. 
de  Bonaventura.    Ventu- 

Verani.  Veranio.  (rita. 


Veremonl.  Veremundo. 
Verisim.  Veriaimo. 
Vicens.  Vicente. 
Vicentet,  dim.  de  Vicens. 

Vlcenlito. 
Victori.  Victorino,  Viclorío, 
Victoria.  Victoriana. 
Victorina.    Victoria. 
Vifredo.  Walfrido. 
Violant.  Violante,  Yolanda. 
Virgili.  Virgilio. 
Vilori.  Vilorto. 
Vivenci.  Vivencio. 
Viviá.  Bibiano. 
Volusia.  Volusiano. 
Vulpiá.  Vulpiano. 
Xacó,  Xech,  dim.  de  Fran- 

cesch.  Paco,  Francisco, 
Xavier.  Javier.  (Farruco. 
Zaida,  Zoraida  ó  Zohraita. 

Florencia,  Florida,    Flo- 

rencita. 
Zeferi.  V.  Ceferi. 
Zita.  Cita. 
Zoil.  Zoilo,  Zoeto. 
Zótich.  Zatico. 


REFRANS, 

AMCIS,  f  RO\E»BIS,  IFOBISMÉS,  FRASES  PROTEKBIALS,  EIC. 

DISPOSATS  AB  RIGORÓS  ORDE  ALFABÉTICH, 

AB  UNA  Ó  MES  CORRESPONDENCIAS  CASTELLANAS. 


A. 


AEO 


ACÁ 


A  avi  que  guanya,  nét  que  s' escanja. 
Padre  comerciante,  hijo  caballero,  nielo 
pordiosero. 

Ab  alegre  companyia,  se  sufreix  la 
trista  vida.  Cotí  alegre  compañia,  ma 
grata  es  la  triste  rida. 

Abanis  de  casar,  mòlt  t'  hi  has  de  pen- 
sar. Antes  que  te  cases,  mira  lo  que  haces. 

Abans  de  fèr  una  cosa  ,  pren  consell  si 
es  perillosa.  Si  una  empresa  es  peligro- 
sa, ayites  consulla  la  cosa. 

Ab  bona  ó  mala  pitansa,  no  faltes  á  la 
tempiansa.  En  buen  aito  y  malo,  ten  tu 
vientre  reglado, 

Abelia  ú  ovella  ó  iglesia,  si  vols  rique 
sa.  Abeja  y  oreja  y  parte  en  la  igreja, 
desea  á  su  hijo  la  vieja. 

Ab  etücusaíi  de  'n  Pau  ,  lo  Pere  s'  escal- 
fa. Pide  el  goloso  para  el  deseoso. 

Ab  la  dotia  y  '1  diner,  cuydadós  bi  has 
de  ser.  Con  la  mujer  y  el  dinero  ,  no  te 
burles  compañero. 

Ab  laN  gl«»ria8,  s' olvidan  las  memo- 
rias. Con  las  glorias  ,  se  olvidan  las  me- 
morias.—Al  ido  sigue  el  olvido. 

Ab  ht  íngeni  se  consegueix,  lo  que  á  la 
forsa  resisteix.  Huerto  y  tuerto,  mozo  y 
jmtro  y  mujer  que  mira  mal ,  quiérense 
tratar.  V.  Val  mes  enginy  que  forsa. 

Ab  lo  pa  á  las  alforjas  ó  á  las  mans  ,  hi 
ha  qui  's  moriria  de  fam.,4í7iom6re  des- 
ruidado,  se  le  hiela  el  pan  en  el  horno. 

Ab  l«»  seu  mal,  vol  conèixer  lo  dels  al- 
tres. Piensa  el  ladrón,  que  todos  son  desu 
condición. — El  malo,  siempre  piensa  en- 
gaño.— MideCucala  y  mide  con  su  vara. 

A  boca  que  no  parla  ,  Dèu  no  1'  ou.  A  i 


quien  no  habla,  no  le  oye  Dios. 
A  boig;  darli  boig.  .4  asno  lerdo ,  arriero 

loco.  (famaj  hurto  encubre. 

A  boig  y  á  caballer,  tot  li  está  bè.  Dueña 
A  bona  gana,  es  inútil  la  salsa.  .1/  que 

bien  come  el  pan,  es  pecado  darle  ajo. 
A  b«»na  son ,  no  hi  ha  Hit  dur.  No  hay 

tal  cama,  como  la  de  enjalma. 
A  bon  entenedor,  pocas  paraulas  bastan. 

A  buet}  entendedor,  pocas  palabras,  ó  bre- 
ve hablador. 
.\.  bon  fat  y  á  mal  fat,  ajúdathi  á  la  mey- 

lat.  V.  Deu  diu  ajudat  y  t'  ajudaré. 
A  bon  pagador  no  li  dolen  prendas.  A 

buen  pagador  no  le  duelen  prendas. 
Ab  raii«»  ó  sense  rahó,  vaja  'I  pobre  á  la 

presó.  La  cárcel  y  la  cuaresma,  para  los 

pobres  son  hechas. 
Ab  teniptj  y  palla,  maduran  las  nesplas. 

A  su  tiempjo,  maduran  las  brevas. — Cre- 
cerá el  membrillo,  y  mudará  el  pelillo. 
Ab  ton  senyor  no  vulgas  partir  peras, 

perqué  ell  se  menjarà  las  maduras  y  tú 

las  verdas.  Xi  en  burlas  ni  (i\  veras,  con 

tu  amo  partas  peras. 
Ab  íots  nas  de  ser  humil ,  no  tanl,  que 

'I  tingan  per  vil.  Quien  mucho  se  abaja 

el  culo  enseña. 
Ab  una  caldera  vella  ,  se  'n  troba  una 

de  nova.  Con  un  caldero  viejo,  se  com~ 

pra  otro  nuevo. 
A  caball  donat,  no  li  mires  lo  dentat. 

.4  caballo  presentado  ó  regalado,  no  hay 

que  mirarte  el  diente. — De  lo  ageno,  la 

que  quisiere  su  dueño. 
A  cada  hú  es  permès  defensar  sa  roba. 

La  defensa  es  natural. 


478 


AHO 


A  cá  gros  no  cal  dirli  quisso.  A  perro  vie- 
jo nunca  cu-  cuz. 

A  cent  anys,  coleta  verda.  A  la  vejez  vi- 
ruelas.— A  rocín  viejo,  cabezadas  nueva». 

Aeonsólat  de  gastar  si  't  vols  casar.  Ca- 
sar, sacar  y  rascar,  son  Ires  en  una  con 
solo  mudar. 

A  cor  ingrat,  mal  any  lo  mat.  A  la  hem- 
bra desamorada,  á  la  adelfa  ó  al  acíbar 
la  sepa  el  agua. 

A  donH  barbuda,  de  lluny  la  saluda.il 
la  mujer  barbuda,  de  lejos  la  saluda. 

A  «lona  brava ,  corda  llarga.  V.  A  la  do- 
na brava,  etc.  (dan,  no  eicoge. 

A  donar,  fa  de  bon  péndrer.  A  quien 

A  ella»  company,  vos  a  las  cois,  y  jo  á 
la  carn.  A  ellas,  padre ,  vos  á  las  berzas 
y  yo  d  la  carne.        (feta  no  té  destorb. 

A  l'abena  leta  no  hi  ha  estorb.  V.  Feyna 

A  l'alta  de  pa,  bonas  son  cocas.  A  falta 
de  pan,  buenas  son.  tortas. 

Afártain  bè,  y  digasme  moro.  Tañe  el 
esquilón,  y  duermen  los  tordos  al  son. 

A  fé  que  es  pesada  cosa  ,  la  persona  me- 
lindrosa. Es  cierto  pesada  cosa,  la  per- 
sona melindrosa. 

Aguiiiil  descuydat ,  lladres  cada  mercat. 
Alguacil  descuidado,  ladrones  cada  mer- 
cado. 

Ahí  pastor,  avuy  senyor.  Ayer  vaquero, 
hoy  caballero. — Abájanse  los  adarves, 
y  alzanse  los  muladares. 

A  home  vell,  no  li  poses  gros  farsell.  A 
la  res  vieja,  alivíale  la  reja. 

¿Ah«»n(  aniràs  bou  que  no  llaures?  ¿A 
do  irá  el  buey  que  no  are? 

Ahont  está  '1  rey,  alli  está  la  cort.  Don- 
de está  el  rey,  está  la  corte. 

Ahont  hi  ha  barrets,  no  hi  campan  ca- 
putxas.  Juego  mayor,  quita  menor. 

Ahont  hi  ha  menjar ,  ó  mentres  hi  ha 
menjar  no  m'  en  anyoro.  Buena  vida, 
padre  y  madre  olvida. 
Ahout  no  hi  ha  ,  '1  rey  y  perl  los  drels. 
Al  que  no  tiene,  el  rey  le  hace  quito  ó 
libre. — Sin  harina  no  hay  pan. 

Ahont  no  hi  ha  sanch ,  no  s'  hi  fan  bu- 
tifarras. No  hay  tal  madre  como  la  que 
pare. — Lo  seco  mal  se  apega. 

Ahont  no  't  demanan,  roay  ti  ñquis.  Si 
quieres  evitar  pena ,  nunca  metas  tu  hoz 
en  mies  ajena. 

Ahont  perderes  la  capa ,  alli  la  busca. 

Donde  perdiste  la  capa,  ahí  la  cata. 
Ahont  se  ha  perdut,  se  troba.  .Aquí per- 
dí una  aguja,  aquí  la  hallaré. 
Ahont  vajas,    deis  teus  hi  haja.  Donde 

vayas,  de  los  tuyos  haya. 
¿Abobt  va  'D  Miquel?  Ahont  hi  ha  mel. 
Haya  cebo  en  el  palomar,  que  palomas 


AL.\ 

no  faltarán. — ¿  Pedro  porqué  atiza  ?  Por 
gozar  de  la  ceniza.        [ro  llama  dinero. 

¿Ahont  vas  bè?  Ahont  mes  ne  sé.  Dine~ 

Així  es  lo  formatge  sens  ronya,  com  don- 
zella sens  vergonya.  Asi  és  queso  sin 
corteza,  como  doncella  sin  vergüenza. 

Així  está  'I  pagés  entre  dos  advocats, 
com  lo  pagell  entredós  gats.  El  vencido 
vencido,  y  el  vencedor  perdido. — Asi'está 
el  labrador  entre  dos  abogados  ,  como  el 
pagel  entre  dos  gatos. 

.\i\»  son  figas  de  altre  paner.  Eso  es  ha- 
rina de  otro  costal. — Ese  es  otro  cantar. 

.4júdat  y  te  ajudaré.  Ayúdate  ,  y  ayu- 
darte he. 

Alabat,  ruch,  que  á  véndrer  te  dúcb. 
Alábate  cesto,  que  venderte  quiero. 

.4.  la  boda  del  fillol,  qui  no  l'  hi  convida 
no  I  'hi  vol.  A  boda  y  á  bautizado,  no 
vayas  sin  ser  llamado. 

A  la  bossa  del  jugador,  no  cal  estrenye- 
dor,  ó  la  bossa  del  jugador  corra  sens 
aturador.  El  que  pone  al  juego  sus  di~ 
neros,  no  ha  de  hacer  cuenta  de  ellos. 

A  la  burra  que  está  prenyada,  fèsla 
anar  ben  carregada.  -4  la  borrica  arro- 
dillada, doblarle  la  carga. 

A  la  casa  de  'n  Bernat,  qui  no  hi  es  no 
hi  es  contat.  A  quien  está  en  su  tienda, 
no  le  achacan  en  contienda. 

A  la  dona  bailar  y  al  ase  bramar,  lo  dia- 
ble 'Is  ho  degué  ensenyar.  A  la  mujer 
bailar ,  y  al  asno  rebuznar,  el  diablo  se 
lo  debió  de  mostrar. 

A  la  dona  brava,  corda  llarga.  A  la  mu- 
jer brava,  dalle  la  soga  larga. 

A  la  dona  casta,  Dèu  li  basta.  A  la  mu- 
jer casta,  Dios  le  basta. 

A  la  dona  has  de  jutjar,  en  béurer  y  en 
caminar.  En  el  andar  y  en  beber,  sé  co- 
noce la  mujer. 

A  la  dona  y  á  la  garsa,  lo  que  digas  en 
la  plassa.  A  la  mujer  y  á  la  picaza ,  lo 
que  vieres,  ó  lo  que  digas,  ó  lo  que  la  di- 
rías en  la  plaza. 

A  la  igletiía  pera  orar,  y  á  la  plassa 
pera  tractar,  ^l  la  iglesia  ¡mra  orar,  y  « 
la  plaza  á  contratar. 

A  la  mala  anyada ,  donarli  passada.  V. 
Qui  dia  passa  any  empeny. 

Al  aniich  próbal  primer,  ans  que  I'  ba- 
jas menester.  A'o  eches  la  gata  en  tu  ca- 
ma, ó  no  la  acocees  después  de  echada. 

Al  amich  y  al  caball.  no  causal.  Al  a- 

migo  y  alcaballo,  no  apreíallo. 
A  la  primera  '1  rey  perdona,  á  la  se- 
gona catxamona.  Al  que  yerra  perdóna- 
le una  vez,  mas  no  después. — Una  her- 
rada no  es  caldera. 
Al  ase  mans  li  van  prop ,  y  del  guil  na 


ALE 

fuilg  tothom.  El  cordero  manto,  mama 

á  su  madre  y  á  cualquiera;  el  bravo  ni 

á  la  suya,  ni  á  la  agena. 
JVI  ase  ruch,  arriero  ijoig.  Al  asno  lerdo, 

arriero  loco. 
A  la  Seu  sí  uo  hi  pots  ñcar  la  cama,  fi- 

cahi  lo  peu.  Parte  en  la  iglesia  desea  á 

su  hijo  la  vieja. 
Al  ase  y  mala  muller,  bastonadas  ho  han 

de  fér^  El  loco  por  la  pena  es  cuerdo. 
A  las  penas,  pun\  aladas.  Al  maldar, 

tomar  tabaco. — A  las  penas  puñaladas. 
Alas  té  la  mariposa  pera  morir  mes  pre- 
surosa. Dá  Dios  alas  á  la  hormiga,  pa- 
ra morir  mas  aina. 
A  las  íevas  cosas,  tu.  A  lo  tuyo,  tú. 
A  la  terra  dels  cegos,  qui  tè  un  ull  es 

rey.  En  tierra  de  ciegos,  el  tuerto  es  rey. 
Al  badocli.  mudauli  '1  joch.   Al  bobo 

múdale  el  juego,  y  se  cae  luego. 
Aibardá  desvergbnyit ,  may  espera  lo 

convit.  El  porfiado  albardán,  comerá  tu 

pan.  {vengan  los  nazarenos. 

Al  bátrer,  sino  aquest  1'  altre.  Cuando 
Al  lié  buscarlo  y  al  mal  esperarlo.  Al 

bien  buscallo  y  al  mal  esperallo. 
AI  bon  dia  darli  entrada  y  esperar  la 

nuvolada.  .4Í  buen  dia  ábrele  la  puerta, 

y  para  el  malo  te  apareja. 
Al  bon  feyner,  no  li  falta  '1  menester. 

Quien  quiere  trabajar  no  le  ha  de  fallar. 
Al  bon  pagadiir,  no  li  dolen  prendas. 

Al  buen  pagador,  no  le  duelen  prendas. 
Al  borralx<»  fi,  no  li  basta  la  aygua  ni 

tampoch  lo  vi.  Al  borracho  fino,  ni  el 

agua  basta  ni  el  vino. 
Al  bou  maymó,  li  fa  poch  1'  agulló.  Al 

buey  harón,  poco  le  presta  el  aguijón. 
Al  bón  per  la  banya,  y  al  home  per  la 

paraula.  Al  buey  por  el  cuerno,  y  al 

nombre  por  la  palabra. 
Al  bou  vell,  múdal  de  ayre  y  deixarà  la 

pell.  Al  buey  viejo,  múdale  el  pesebre  y 

dejará  el  pellejo. 
Albricias,  mare,  que  pregonan  á  mon 

pare.  Albricias,  madre,  que  pregonan  á 

mi  padre. 
Albricias,  pare,  que  '1  bisbe  es  xantre. 

A  Ibrtcias,  padre,  que  el  obispo  es  chantre. 
Al  cul  del  sach ,  se  troban  las  engrunas. 

Al  dar  la  cuenta,  me  lo  diréis. — Al  fin 

se  ven  las  zurrapas. — Todo  saldrá  en  la 

colada. — A I  freir  será  el  reír  y  al  pagar 

será  el  llorar. 
Alegría  amagada,  candela  apagada.  A- 

legria  secreta,  candela  muerta. 
Aleluya,  aleluya,  qui  no  mata  porch  no 

menja  xulla.  Barrabao,  Jabilla,  quien 

no  mata  puerco  no  come  morcilla. 
Al  enemich  que  fuig  ó  s'  en  vá,  lo  pont 


ALM 


479 


de  plata.  Al  enemigo  que  huye,  la  puen- 
te de  plata. 

AI  enlomar,  se  fan  los  pans  geperuts. 
Al  enhornar,  se  tuerce  el  pan. — Al  e)i- 
hornar,  se  hacen  los  panes  tuertos. 

Al  ferrer,  no  li  vajas  á  véndrer  baldas. 
Aquiencuezeyamasa,nohurteshogaza. 

Al  íerte  lo  plat,  entendràs  qui  te  pren 
de  grat.  En  el  escudillar,  verás  quien  le 
quiere  bien  y  quien  te  quiere  mal. 

Al  li  's  canta  la  gloria.  Al  fin  se  canta  la 
gloria. — Hasta  el  fin  nadie  es  dichoso. 

Algun.s  se  n'  entran  llepant,  y  se  n'  ixan 
mossegant.  Escarbo  el gallo,'y  descubrió 
el  cuchillo  que  le  mató. 

Algú  séu  en  aqueix  banch  que  á  si  no 
apronta,  y  a  altre  fa  dany.  Alguno  está 
en  el  escaño  que  á  si  no  aprovecha,  y  á 
otro  hace  daño. 

.41  gust  eslragat ,  lo  dols  li  es  amarch. 
Al  gusto  dañado  ó  estragado,  lo  dulce  le 
es  amargo.  V.  Qui  te  sal  á  la  boca,  etc. 

.'llba.ia  que  té  boca,  ningu  la  toca.  Al- 
haja que  tiene  boca,  nadie  la  toca. 

Al  bonie  baja  donauli  '1  dit  y  se  'n  pen- 
dra la  ma.  Al  villano  dale  el  pié,  y  to- 
mará la  mano. 

.%.l  lioiue  gelós,  de  un  mal  ferni  dos.  Al 
hombre  celoso,  el  cuerno  en  el  ojo. 

AI  liouie  major,  donarli  honor.  Al  hom- 
bre mayor,  darle  honor. 

AI  home  rich,  no  li  toques  lo  vestit.  Al 
hijo  del  rico  ,  no  le  toques  el  vestido. 

Al  home  tot  li  esta  be,  no  á  la  dona  que 
mal  li  pervé.  El  hombre  haga  ciento,  la 
mujer  no  la  toque  el  viento. 

Al  hume  vell,  mudauli  I'  avre  y  deixa- 
rà la  pell.  Al  viejo  múdale  el  aire,  y 
darle  ha  el  pellejo. 

Al  hospital  no  rajes  á  buscar  desfilas. 
Tu  que  no  puedes,  llévame  á  cuestas. 

Al  jurament  imprudent,  no  hi  estem. 
Jura  mala,  en  piedra  caiga. — La  mano 
cuerda  no  hace  todo  lo  que  dice  la  lengua. 

AI  lloch  de  la  guineu,  qui  se  'n  alsa  ja 
110  hi  séu.  Quien  fué  á  Sevilla,  perdió 
su  silla. — La  ocasiori  la  pintan  calva. 

Allá  ahont  altre  ha  caigut ,  no  hi  pas- 
ses. Unomuere  de atafea,y  otro  ladesea. 

.%.lli  ahont  no  hi  ha,  'I  rey  hi  pert  los 
drets.  Ai  que  no  tiene,  el  rey  le  hace 
quito  ó  libre. 

Allí  está  qui  ho  va  véurer,  ó  qui  feya 
llum.  El  cuarto  falso,  de  noche  pasa. 

A  llup  dorment ,  no  li  entra  res  en  dent. 
A  raposo  durmiente  ,  no  le  amanece  la 
gallina  en  el  vientre. 

AI  mal  de  cap,  lo  menjar  lo  bat.  A  la. 
cabeza,  el  comer  la  endereza. 

Al  mal  de  ventre,  'I  cagar  lo  trempa. 


480 


AMI 


Cuando  te  dolieren  las  tripaf,  hazlo  sa- 
ber al  culo, 

\l  iiiul  fejner,  cap  feyna,  ó  cap  arreu  1 
ve  bé.  Donde  hay  gatia,  hay  maña. 

Al  nial  que  no  hi  na  resislencia,  '1  mi- 
llor remey  es  la  paciencia.  A  mal  dar, 
totnar  tabaco. — ÍJuen  corazón,  quebran 
ta  mala  ventura. — Paciencia  y  barajar 

Al  iiiarit,  amarlo  com  amicli,  y  temer- 
lo com  enemich.  Al  marido  amarle  co 
mo  anuyo,  y  temerle  como  enemigo. 

Al  mes  (i'  abril,  no  le  n'  lleves  ni  un  fil. 
Hasta  cuarenta  de  mayo  no  te  quites  el 
sayo. 

Al  notai'i  bo  ó  dolent  procura  'I  tenir 
content.  Por  buenoopor  malo,  al  escri- 
bano de  tu  mano. 

Al  iiovcinhi-e,  qul  no  ha  sembrat  que 
no  sembré.  Por  san  Francisco,  se  siem- 
bra el  trigo,  la  vieja  que  lo  decia,  ya 
sembrado  lo  tenia.— Por  Todos  Santos, 
siembra  trigo  y  coge  cardos. — Por  san 
Cebrian,  siembra  el  albardan. — Por  san 
Simotí ,  siembra  raron ,  por  Todos  los 
Santos  con  ambas  manos. 

Al  peresóiM,  li  vé  la  gana  de  traballar 
quant  s'  acaba  la  feyna.  Asno  malo  ca- 
be casa  aquija  sin  pato. 

Al  pobre,  '1  sol  se  '1  menja.  Al  pobre  el 
sol  se  lo  come.  (bre  '1  sol,  etc. 

Al  p(»iire,  tothom  II  va  sobre.  V.  Al  po- 

Al  f|ui  mal  viu,  la  por  li  segueix.  Al  que 
mal  vive  el  miedo  le  sigue. 

Al  qui  menja  lo  madur  férli  rosegar  lo 
dur.  Quien  come  la  carne  que  roa  el  hue- 
so.—  Vayan  las  duras  por  las  maduras, 

AI  (|uc  te  dóna  un  capó,  dónali  la  cuixa 
y  I'  aló.  A  quien  te  da  el  capón,  dale  la 
pierna  y  el  alón. 

Al  sant  que  no  li  tingas  devoció,  noli 
fassas  oració.  Al  santo  que  no  se  tiene 
devoción,  no  se  le  hace  oración. 

Al  segur  está  qui  repica.  A  buen  viento 
ra  la  parva. — En  salvo  está  el  querepica. 

AIm  eiieiiiiclis,  fes  favors  ans  que  t'  en 
venjis.  El  vencido,  vencido,  y  el  vence- 
dor perdido.-  Venga  injurias  con  favores. 

AIit> j<ivei>«  y  pollins,  poca  llibertat  y 
bons  bocins.  Alpoti-o  y  al  mozo,  el  ata- 
harre /¡ojo  y  apretado  el  bozo. 

AIiü  iii4>M(!i4>(^  no  'Is  degas  massa,  perqué 
't  trauran  de  casa.  Quien  no  paya  lo  que 
debe  en  la  calle  le  desnudan. 

AIh  iiawtoretN  seis  apareix  la  Mare  de 
Dèu.  A  los  bobos  se  les  aparece  la  Madre 
de  Dios.  {drá,  que  bueno  me  hará. 

Altre  vindrà,  que  m' abonará.  Mato  ven-\ 
A  nial  y  abé,  tothom  hi  aíitj.  A  bien  yl 

á  mal,  quintal  sobre  quintal. 
Aniicli  leconciiiat ,  enemich  doblat.  ^l-¡ 


anV 

771/30  reconciliado,  enemigo  doblado. 

A  uiichti  fins  als  ochs,  á  la  bossa  no  m^ 
hí  toch.<.  Bien  te  quiero,  bieri  te  quiero, 
mas  no  te  doy  mi  dinero. 

Aiuicli  y  trasto  que  no  serveix  ,  al  car- 
rer. El  amigo  que  no  presta,  y  el  cuchi- 
llo que  no  corta,  aunque  se  pierdan  po- 
co me  importa. 

Amistat  per  interés,  no  dura  perqué  na 
n'  es.  A  mistad  por  interés,  no  dura  por- 
que no  lo  es. 

A  ni«»it  menjar,  mòlt  penar.  Mas  mató 
la  cena,  que  Avicena. — De  hambre  no  vi 
morir,  de  hartos  mas  de  mil. 

Ani4>  que  te  mossos,  y  no  'Is  ven  ,  's  fá 
pobre  y  no  s'  hocreu.  Hacienda,  tu  due- 
ño te  vea. — A  donde  no  está  el  duei'10, 
ahí  está  su  duelo, — Píe  de  dueño,  estiér- 
col en  la  heredad.  [mor  se  paga. 

Amor,  ab  amor  se  paga.   Amor  ron  a~ 

Amor  de  gendre,  bugada  sens  cendra. 
Amistad  de  yerno,  sol  en  invierno. 

AuKtr  de  monja  y  pet  de  frare  tol  es  av- 
re.  Amor  de  monjas,  fuego  de  estopas.' 

Amor  de  pare,  tot  lo  demes  es  ayre.  So- 
bre padre,  no  hay  compadre. 

Amor  de  senyor  aygua  en  cistella.  Amor 
de  señor,  agua  en  cesto. 

Amor  de  vella,  aygua  ab  cistella.  Amor 
de  vieja,  agua  en  cesta. 

A  UMirt»  mort,  gran  llansada.  ^1  moro 
muerto,  gran  lanzada.  —  V.  De  arbre 
caygut,  etc. 

AniòrK,  penas  y  diners,  no  poden  estar 
secrets.  Amores,  dolores  y  dineros,  710 
pueden  estar  encubiertos. 

Am4»r  y  gravedat ,  no  passan  per  un  fo- 
rat. Ainor  ni  cata  linaje,  ni  fe,  ni  pleito 
homenaje.        [lana  y  volver  trasquilado. 

Aliar  per  llana  y  tornar  esquilat.  Ir  por 

Anell  en  lo  dit, "honra  séns  profit,  .-líii- 
llo  en  el  dedo,  honra  sin  ¡}rovecho. 

A  nitigú  demanaràs  los  dmers  que  guar- 
daras. Quieit  guarda  halla. 

itns  de  firmar  un  paper  ,  vullas  llegirlo 
primer.  A'í  /irmes  carta  que  no  leas,  ni 
bebas  agua  que  no  veas. 

AitM  de  móurer  ningún  (ilet,  feshi  avi- 
nensa.  Mas  vale  mal  ajuste,  <¡uebuen 
pleito. —  Vale  mas  ceder  que  acometer. 

Aii.«*  no  't  burlis  de  algú,  mira  he  qui  ets 
tu.  Reprende  vicios  ágenos,  quien  esta 
lleno  de  ellos. 

Autet«  que  concgas,  no  alabes  ni  vitupe- 
res. Antes  que  conozcas,  no  alabes,  7Üca- 
hondas. — Antes  de  fallar  drbeslo  pensar. 

Aiiy  bo  pera  la  serra ,  may  s'  aparega 
eii  ma  terra.  El  año  de  la  sierra,  no  le 
traiga  Dios  á  la  tierra. 

Any  de  aranyoner,  any  de  poch  graner. 


AQU 

Año  demudias  endrinas,  pocas  hacinas. 

Any  de  figas  flors,  any  de  plors.  Año  de 
brevas,  mtnca  lo  veas. 

Any  de  grana,  poca  palla;  any  de  palla 
poca  grana.  En  año  bueno,  la  paja  es 
heno;  en  año  malo  la  puja  es  grano. 

Any  de  mal  temps,  fins  las  vellas  posan 
dents.  Poca  ropa  y  buen  talante;  no  ca- 
bíamos al  fuego ,  y  parió  la  de  nuestro 
abuelo.  (año  de  bienes. 

Any  de  néu,  any  de  Dcu.  Año  de  nieves. 

Any  de  ovellas,  any  de  abelias.  Año  de 
ovejas,  año  de  abejas. 

Any  de  pocli  pa  ,  garbell  espés  y  cedas 
ciar.  En  año  caro,  harnero  espeso  y  ce- 
dazo claro. 

Any  nou,  vida  nova.  Año  nuevo,  vida 
nueva.— Con  los  años,  vienen  los  desen- 
gaños, {échate  de  cobdo. 

Any  plujós,  pagès   ociós.   Año  lluvioso, 

A  pagé.s  endarrerit,  cap  anyada  lí  es 
¿ona.  Hombre  adeudado  ,  cada  año  ape- 
dreado,    (palabras  locas ,  orejas  sordas. 

A  páranlas  necias,  aurellas  sordas.  A 

A  pare  guardador,  fill  dissipador.  A  pa- 
dre endurador,  hijo  gastador. — A  padre 
allegador,  hijo  eapendedor. 

Apenas  ba  eixit  de  la  closca  del  ou,que 
tot  ho  porta  en  renou.  Aun  no  ha  sali- 
do del  cascaron,  y  ya  tiene  presunción. 

A  perill  prompte',  remey,cu\(at./l/ /;e/¡- 
g70  con  tilinto  ,  y  al  remedio  con  tiempo. 

A  pí  xich  no  cal  escala.  El  andamio  para 
cuando  es  necesario. 

A  pocEi  á  poch,  anirem  lluny.  Poco  á  po- 
co, hila  la  vieja  el  copo. — Con  otro  ea, 
llegaremos  ti  la  aldea. 

A  p«)ch  á  poch,  se  Na  lluny.  Grulla  tra- 
sera, pasa  á  la  delantera.         [primero. 

A  pucli  vi,  cuytarhi.  A  poco  pan,  tomar 

A  portas  tancadas,  lo  diable  s'entorna. 
A  puerta  cerrada,  no  tiene  el  diablo  en- 
trada.—  Puerta  cerrada  quita  tentación. 

Aprenent  de  Portugal  que  encara  no 
sab  cosir  y  ja  vol  tallar.  Aprendiz  de 
Portugal,  no  sabe  coser  y  quiere  cortar. 

Aprés  fortuna,  bon  tenips  fá.  Súfrase 
quien  penas  tiene,  que  tiempo  tras  tiempo 
viene. — En  pos  de  la  noche  sigue  el  dia. 

Aprotitant  petits  guan;is,no  lassan  por 
dolents  anys.  Quien  guarda  el  ochavo 
no  ha  de  ¡>edir  ¡¡restado. 

A  (|uarahta  anys,  deixat  de  banys.  V. 
Arribant  als  quaranta  anys,  etc. 

Aqueixa  es  farina  de  altre  sach.V.  Això 
son  6gas  de  altre  paner. 

Aqueix  mal,  pera  qui  'm  vól  mal.  Mal 
haya  quien  mal  me  desea. 

Aquell  que  á  las  bodas  vá  ,  nuvi  hade 
semblar.  Por  donde  fueres,   haz  como 

DIC.     CAT.     CAST. 


ARA 


!1 


I    vieres. — Sí  á  Roma  fueredes,  haz  lo  que 

I     vieredes. 

Aquell  sab  que  's  salva,  que  I'  altre  no 
sab  res.  Aquel  sabe  que  se  salva,  que  el 
otro  no  sabe  nada. 

Aquesta  taula  té  tal  ventura,  que  qui 
no  hi  es  no  hi  la  fretura.  V.  En  la  taula 
d'  en  Vernat  qui  no  hi  es,  etc. 

Aquí  busca  lo  deis  altres,  lo  diable 
pren  lo  seu.  Sos  por  lo  ajeno ,  y  el  dia- 
blo por  lo  nuestro. 

A  qui  cáu  y  s'  alsa,  Déu  li  ajuda.  Quien 
hierra  y  se  enmienda,  á  Dios  se  enco- 
mienda. 

A  qui  deixa  los  séus,  Dèu  lo  deixa.  Quien 
de  los  suyos  se  aleja,  Dios  le  deja. 

A  qui  Deú  no  dona  filis,  lo  diable  dona 
nebots.  A  quien  Dios  no  le  dio  hijos,  el 
diablo  le  dio  sobrinos. 

A  qui  diu  mal  la  llengua  li  caiga.  Mala 
boca  peces  coman. 

A  qui  donan  ((ue  triar,  li  donan  que  ru- 
miar. A  quien  dan  en  que  escoger,  le 
dan  en  que  entender. 

A  qui  es  pare,  bastali  mare.  A  quien  es 
padre,  bástale  madre. 

A  qui  fá  una  casa  6  's  casa,  la  bossa  li 
torna  rasa.  A  quien  hace  casa  ó  se  casa, 
la  bolsa  le  queda  rasa. 

A  qui  has  de  donar  dinar,  no  li  planyias 
r  esmorsar.  Quien  no  merienda,  á  la  ce- 
na lo  encomienda. — A  quien  has  de  dar 
de  cenar,  no  te  duela  darle  de  merendar. 

A  íjui  menos  cosía,  aquell  se  1'  emporta. 
Quien  meiios  procura,  alcanza  mas  bien. 

A  qui  muda,  Dèu  li  ajuda.  A  quien  mu- 
da. Dios  le  ayuda. 

.4.  qui  no  esta  acostumat  á  bragas  ,  las 
costuras  li  fan  llagas.  A  no  ducho  á 
bragas  las  costuras  le  matan. — A  quien 
no  está  enseñado  ó  hecho  á  bragas,  las 
costuras  le  haceii  llagas. 

A  qui  no  't  pót  aliviar  ó  ajudar,  no  vu- 
llas  tos  mals  comunicar.  Llorar  á  boca 
cerrada,  y  no  dar  cuenta  á  quien  no  se 
le  da  nada.— Dices  tu  pena  ú  quien  no 
le  pena,  quejaste  a  madre  ajena. 

A  qui  no  vol  caldo,  tassa  plena.  Ahí  te 
duele,  ahí  te  daré. 

A  c|ui  no  vol  sella,  Dèu  li  dó  bast.  Quie7i 
bien  tiene  y  mal  desea,  vaya  y  viva  en  la 
galera.— Quien  todo  lo  quiere,  todo  lo 
pierde. 

A  e|ui  's  mor  de  por,  li  fan  la  sepultu- 
ra decagallons.  V.  Qui  nos' arrisca, etc. 

A  qui  tria  y  s'  enganya  ,  san  Perc  1'  es- 
canda. Parte  Nicolás,  para  si  lo  mas. 

Arada  llarga  y  bras  pelut.  El  arado  ra- 
budo y  el  arador  barbudo. 

.Ira  es  hora,  que  '1  pastor  dorm.V.  Quant 
31 


482 


ASE 


la  mare  no  hi  es,  etc. 
Ara  'm  Ijeseis,  ara  no  'm  beséis.  Desde 
que  ri  á  mi  lia,  muero  de  acedía,  y  desde 
que  no  la  veo  muero  de  deseo. 
Ara  que  li  ha  vist  lo  cul ,  diu  que  es  fe- 
mella.  Lo  que  con  el  ojo  veo,  con  el  dedo 
lo  adivino. 
Arbre  de  bona  casta,  pren  un  pam  y  'n 
paga  quatre.  Árbol  de  buen  natío,  loma 
un  palmo  y  paga  cinco. 

Arbre  sovint  trasplantat,  no  posa  arrels. 
Piedra  movediza,  nunca  mclio  la  cobija 

Ardí  de  leix  y  curenya  de  serbcra,  quant 
disparan  ja  la  han  "feta.  Arco  de  tejo  y 
cureña  de  cerval,  cuando  disparan  he- 
rho  han  el  mal. 

Areii  sempre  armat ,  ó  fluix  ó  trencat. 
A  reo  siempre  armado,  ó  flojo  ó  q  uebrado 

Ariiia.s  y  diners,  si  no  se  saben  manejar 
bè  no  valen  res.  Armas  y  dineros,  bue 
nas  manos  quieren. 

Arreiirtadoret.  menjaren  piala  y  mO' 
rir  en  grillet.  Arrendadorctllos,  comer 
con  plata  y  morir  en  grillos. 

Arreplegáílor  de  sagó  y  escampador 
de  farina.  Allegador  de  ceniza  y  derra- 
mador de  la  Itarina. 

Arreplega  el  mesqui,  per  por  de  la  fam 
que  '1  fasia  morir.  Hacino,  sodes,  Gó- 
mez: para  eso  son  los  hombres. 

Arribant  als  quaranta  anys,  ja  poch 
banys.  De  cuarenta  para  arriba,  no  te 
mojes  la  barriga. 

Arrimat  als  bons ,  y  serás  un  d'  ells. 
Anda  cou  viejo,  y  le  dará  buen  consejo 

Arrús.  peix  y  pebrot ,  volen  lo  vi  bcn 
lort.  Arroz',  pez  y  pepino,  nacen  con 
agua  y  mueren  co7)  vino. 

.%rler.'arter,  pero  mal  caballer.  Artero, 
artero,  -pero  mal  ó  non  buen  caballero. 

A  9«atit!«  y  á  minyons  no  'Is  prometas 
que  no  'Is  dons.  A'i  a  níüo  el  bollo,  ni  ú 
santo  el  voto.  (alcánzalo  todo. 

Ase  ab  or,  ho  logra  tot.  Asno  con  oro, 

Ase  de  Arcadia  carregat  d'  or  y  menja 
palla.  Astio  de  Arcadia  lleno  de  oro  y 
come  paja.  {liar  de  mòlts 

Ase  de  mòlts,  lo  llop  se  '1  menja.  V.  BeS' 

Ase  de  'n  Mora  ,  de  quantas  véu  s'  ena- 
mora. Amor  trompetero,  cuantas  veo 
tantas  quiero.  (todo  es  pulgas 

Ase  magre  ple  de  moscas.  ¿7  perro  flaco. 

Ase  mohi,  ó  mòlt  dolent  ó  mòlt  fi.  Asno 
mohíno,  ó  muy  ruin  o  muy  ¡ino. 

Ase  que  entra  en  heretat  ágena  ,  eixirà 
carregat  de  llenya.  Asno  que  entra  en 
dehesa  ajena,  volverá  cargado  de  leña. 

Ase  que  'm  port  y  no  caball  que  'm  en- 
derroch.  Mas  quiero  asno  qne  me  lleve, 
que  caballo  que  me  derrengué. 


AY 

A  só  de  tabalsno  s'agafan  Hebras.  Quien 
pájaro  ha  de  tomar,   ?io  ha  de  ojear. — 
Quien  la  cera  ha  de  ablandar,  las  uñas 
se  ha  de  quemar. 
Asquerós  vos  haveu  tornat?  Donchs  de 
aquest  guisat  jan"  haveu  menjat.  As- 
queroso os  habéis  tornado?  Pues  ya  co- 
misteis de  ese  guisado. 
A  tali  de  iglesia  catedral,   quals  foren 
los  pares  los  filis  serán.  .1  uso  de  iglesia 
catedral,  cuales  fueron  los  padres  los  hi- 
jos serán. — El  hijo  de  la  gata,   ratones 
mata. — El  Itijo  del  gato  caza  ratones. 
X  taula  y  al  Hit  al  primer  crit.  A  la 

mesa  me  llaman,  santa  palabra. 
.\  tocli  de  oració,  las  minyonas  á  racó. 

V.  La  donzella  recatada,  etc. 
A  tú  t'  bo  dich,  sogra,  eiitenllii,  ma  nora. 
A  tí  te  lo  digo,  hijuela  ,  entiiindelo  tu,  mi 
nuera. 
.%.iiceli  de  bech  ampie  j  menja  mes  que 
no  guanya.^ ce  de  cuchar  mas  come  que 
val. — Ave  de  cuchar, nunca  en  micorral. 
.\HceIlel,  no  fassas  niu  prop  de  frare, 
forn,  ni  riu.  \i  cabe  rio,  ni  en  lugar  de 
señorío  no  ¡tayas  tu  nido. — Cabe  señor, 
ni  cabe  igreja  no  pongas  teja.  (vell. 

Auceii  passat,  no  es  engabiat.  V.  Aucell 
Auceil  vell ,  no  entra  en  gabia.  Pájaro 
viejona  entra  en  jaula.— A  perro  viejo, 
no  hay  tus  tus.  (presto. 

A  un  llest,  un  prest.  .1    un  diestro  ,  un 
.\  un  ruhi,  mes  ruhi,  ó  ruhi  y  mitj.  A  un 
ruin,  ruin  y  medio. — .1  un  traidor,  dos 
alevosos. — A  pasquín,  pasquinada. 
.<Viirora  ó  cel  rojent,ó  pluja  ó  vcnt.  Au- 
rora rubia,  ó  viento  o  lluvia. 
A  Tesadas,  no  es  com  á  voltas.  A  las 
veces  do  cazar  ó  pescar  pensamos,  caza- 
dos ó  vencidos  qitedamos. 
A  vegadas  qui  menos  s'  ho  creu.  troba 
sabata  en  son  peu.  \o  es  raro  ir  por  la- 
na y  volver  trasquilado. 
A  vegadas  val  mes  pérdrcr,  que  gua- 
nyar. Tal  vez  el  perderes  ganar. — 6'í  siir- 
bes  perder  con  disíTecion,  tal  vez  de  ga- 
nar te  de  ocasión. 
Aviat  es  dit ,  malalt,  Déu  t'  ajut.  El  sano 

al  doliente,  so  regla  le  mete. 
A  villa  demanat  "se  '1  té  de  pregar  y  pa- 
gar. El  ruin  cuanto  mas  le  ruegan  tnas 
se  extiende. 
A  voltes  se  trau  mes  del  cru  que  del  nu. 
Mas  se  saca  del  crudo,  que  del  desnudo. 
Avuy  per  mi ,  dema  |ter  tu.  Los  mazos 
del  balan  ,  cuando  los  unos  se  levantan 
los  otros  dan. 
.%>  Dèu  meu  ó  gracias  á  Déu  ,  lo  pare  es 
mort  y  jo  seré  I'  hereu.  El  llanto  del 
heredero,  es  risa  disimulada. — Apaña 


BEN 

suegro,  para  quien  te  herede,  manto  de 
lulo  1/  corazón  alegre. 
- Jkyguà  cau,   senyal  de  pluja.  Ave  de  al- 
harda,  señal  de  tierra  que  nunca  yerra. 

Aygua  de  agosi ,  safra,  mel  y  most.  Agua 
de  agosto,  azafrán,  miel  y  mosto. 

Ay^ua  de  febrer,  bona  per  lo  sementer. 
Cuando  llueve  en  febrero ,  todo  el  año 
ha  tempei-o.\.  Quant  la  Candelera  plo- 
ra, ele. 

-Aygua  de  janer,  ompla  botas  y  graner, 
ó  sempre  fa  lié.  Agua  de  enero  todo  el 
ario  liene  tempero. 

Aygua  de  maig,mal  es  pels  animals. 


BOD 


483 


Agxia  de  mayo  mata  gocho  de  un  año. 

Aygua  de  márs,  herba  ais  sembrats.  A~ 
guade  marzo,  peor  que  mancha  en  paño. 

Aygua  en  febrer,  ordi  en  graner.  Llu- 
vioso febrero,  buen  cebadero. 

Aygua  freda  y  pa  calent,  causan  dolors 
al  ventrell.  Cuando  comieres  pan  recien- 
te, no  bebas  de  la  fuente. — Agua  friay 
pan  caliente,  nunca  hicieron  buen  vien- 
tre. ( sada  no  muele  molino. 

.*ygua  passada  no  mol  moli.  Aguapa— 

Aygua.  que  fa  la  vista  clara.  Agua  na. 
enferma,  7ii  embeoda,  ni  adeuda. 


B. 


.JBaixau  las  montanyas,  y  pujan  las  ca- 
banyas.  Abajanse  los  estrados  y  ülzanse 
los  establos. 
.Sauyas  y  cabells  blanchs,  no  surten  per 
an\"s.  Canas  y  cuernos,  no  son  de  vejez. 

Barailafit  de  marit,  de  la  taula  al  Hit. 
De  baldón  de  marido,  nunca  zaherido. 

Barba  remullada,  es  mitj  aí'eytada.  Bar- 
ba remojada,  medio  rapada. 

Barca  parada,  no  guanya  nólits.  An- 
dando gana  la  ceña,  que  no  parada. — 
Badajo  de  campana,  si  florece  no  gana. 

Barc4»  a  la  capa,  mariner  a  la  hamaca. 
Barco  á  la  capa,  marinero  en  la  hamaca. 

Beata  farinera  ,  ara  va  endavant  ara  en- 
darrera. Beata  con  devoción,  las  tocas 
bajas  y  el  rabo  ladrón. 

Beata,  si  1'  amor  no  'm  desbarata.  Y. 
Monja  de  Sanl  Agusti,  etc. 

Bebeiii  y  lornemhi,  que  fa  passar  la  sét. 
Descansar  y  tornar  á  beber ,  ó  ¿Qué  he- 
mos de  hacer?  Descansar  y  tornar  á 
beber.  (Panxa  plena  la  bullicia. 

Be  canta  Marta,   després   de  faria.  V. 

Bellaco  entreteniment,  es  dir  mal  de 
la  gent  ó  del  qui  esta  ausent.  V.  Per  da- 
vant la  garagara,  etc. 

Beneyta  casa  es  atiuella,  que  té  olor  de 
vell  tota  ella.  Bendita  casa  es  aquella, 
que  huele  á  antiguo  toda  ella. 

Bens  ben  repartits,  a  tothom  li  fan  pro- 
fit. .4  una  boca,  una  sopa. 

Bei)»i  de  campana  ,  Deu  los  dóna  y  'I 
diable  'Is  escampa.  Bienes  de  campana, 
dalos  Dios  y  el  diablo  los  derrama. — 
Los  dineros  del  saa-istan ,  cantándose 
vienen  y  cantando  se  van. 

BeiLs  dé  menors,  perdició  de  ells  y  tam- 
bé deis  tutors.  Hacienda  de  sobrino 
quémala  el  fuego  y  llévala  el  rio. 

Bea  vingut' lo  pretendent  de  ma  GUa  bo 


ó  dolent.  De  buenos  y  mejores  á  mi  hija. 
vengan  demandadores. 

Be  pols  xiular  si  1'  ase  no  v61  béurer. 
La  citóla  es  por  demás,  cuando  el  moli- 
nero es  sordo. 

Be  que  's  deis  altres  no  m'  umple  galtes. 
Que  hacéis,  bobo?  Bobeo  ,  escribo  lo  que 
me  deben  y  borro  lo  que  debo. 

Bernat.  Ijernat,  endevina  qui  t'  ha  to- 
cat ó  pegat.  Adivina  quién  le  dio  que  leí 
mano  te  cortó. 

Be.<<>tiar  de  mòlts,  lo  llop  se  '1  menja. 
Asno  de  muchos,  lobos  le  comen. 

Béurer  molt  fa  tornar  sech.  Do  entra, 
beber  sale  saber. — La  que  se  enseñad 
beber  de  tierna,  enviara  el  hilado  á  la 
taberna. 

Béurer  mólt  y  anar  dret ,  no  pot  ser. 
Quien  en  un  año  quiere  ser  rico,  al  me- 
dio le  ahorcan. 

Béurer  y  bufar,  no  pót  ser.  Soplar  if 
sorber,  no  puede  junto  ser.  —  Muchos. 
ajos  en  un  mortero ,  mal  los  maja  un 
majadero. — No  se  puede  repicar  y  andar 
á  la  procesión,   [gas,  mal,  si  vienes  solo. 

Be  vingas,  mal,  si  vens  tot  sol.  Bien  ven— 

Blat  y  VI,  un  any  pera  tú  y  altre  pera 
mi.  Pan  y  vino,  un  año  tuyo  y  otro  de 
tu  vecino.  {meros  han  moscas. 

Bo,  bo,  vol  dir  bobo.  Haceos  miel,  y  co- 

Boca  amarga,  que  menja  ó  traga  feU 
no  pot  escupir  mel.  Boca  con  duelo.,. 
710  dice  bueno. 

Boca  muda  ,  may  fou  abatuda.  Al  buen 
callar  le  llamaii  Sancho. — En  boca  cer- 
rada no  entran  moscas. 

Boca  que  no  parla.  Deu  no  la  ou.  Boca 
que  no  habla,  Dios  no  la  oye. — El  qu& 
no  llora  no  mama. 

Boda,  boda,  ja  nos  veurem,  si  no  's  ca^ 
sem  nos  casarem.  Esto  de  mi  casam,ieti^ 


484 


CAB 


io  es  cosa  de  cuento  ,  cuanto  mas  se  tra- 
ta, vtas  se  desbarata. 

no  es  anar  a  visitar,  pero  millor  es  en 
casa  estar.  No  hay  cosa  mas  buei}a,  que 
estar  uno  en  su  celda. 

Bo  es  dar  consell,  pero  millor  lo  remey. 
Dar  el  consejo  y  el  vencejo. 

BoCelMila  ra  \ols  pegar,  no  ho  crecli 
germana.  Bofetón  amagado,  nunca  bien 
dado.  [quien  para  si  no  es  cuerdo. 

B«»ES  es,  íiui  no   sap   pera   si.   Loco  es, 

BoiSfü  al)  boigs,  s'  avenen.  Dios  los  cria 
y  ellos  se  juntan. 

JBoigí^  lan  hitilas.  También  el  necio  a- 
cierta.-Sin  se7itiUo,  sonó  el  caramillo. 

Buig  y  rich,  bastó  sobredaurat.  L'fano  y 
sin  sustancia. 

B<tja  per  boja,  vingan  diners.  Dios  me 
dé  marido  rico,  siquiera  sea  borrico. 

Bt>na  cara  y  dolents  lels.  Cara  de  beato 
y  tinas  de  gato. 

Bona  escusa  té  '1  malalt ,  que  's  pixa  al 
Üit  y  diu  que  sua.  La  culpa  del  asno 
echarla  d  la  albarda.  < 

Bona  feyna  no  necessita  nunci.  Haz  bue- 
na harina  y  no  toques  bocina. 

Bona  lectura,  la  tristesa  cura.  La  buena 
lectura,  apaga  tristura. 

Boua  mina  ó  líona  cara  y  dolent  joch. 
Reniego  dtl  amigo  ,  que  cubre  con  sus 
alas  y  muerde  con  el  pico. 

Bon  any  ó  mal  any,  quatre  caben  en  un 
Lanch'  Buen  año'o  mal  año,  cuatro  ca- 
ben en  un  banco. 

B4>iia  panada  y  mala  práctica  ,  plabcr  y 
be  es  ròmpreïla.  A  la  mala  costumbre, 
quebrarle  la  pierna. 

Bonas  esperansas  y  malas  anyadas.  òo 
la  buena  razón,  empece  el  engañador. 

Bona»  obras  jo  laré  quant  tinguía  lo 
menester.  Mal  dau  mañosa  boca, cuan- 
do no  tienen  que  coma,  (obra  bona,  etc. 

Bonas  paraulas  y  dolenls   l'ets.   V.   Ni 

Bona  ventura,  mòlt  poch  dura.  ^4  tres 
dias  bueíios,  cabo  de  mal  eatremo. 

Boniet)  lermar  de  mula,  y  la  termava 
per  la  cua.  Hermoso  alar  de  rocin,  y  a- 
tabale  por  la  cola. 

Bon  marit,  la  muller  sana.  A  la  mujer  y 
d  la  fifia,  el  hombre  la  hace  garrida. 

Bon  peu  y  bona  orella  ,  senyal  de  bona 
bestia.  Buen  pié  y  buena  oreja,  señal  de 
buena  bestia. 


CAB 

B<m8  canonges  y   mal   capítol.  Buenos 

canónigos  y  mal'capilulo. 

Bon  í-envor  te  bon  pastor.  Quien  su  car- 
ro uula,  sus  bueyes  ayuda. 

Bon  ïermó  tindrem  si  '1  predicador  no 
s'  escanya.  ¿  Tose  el  jmdre  prior?  Bueno 
será  el  sermón. 

Bon  vehinat  fa  tenir  al  home  descuydaf. 

I     El  buen   reciño,   hace   tener  al   hombre 

I     mal  aliño.  (mula.  cada  dia,  etc. 

¡Bort  Lordcja,  y  mars  marseja.  V.  Uorl  y 

¡Bíírt  y  mula,  cada  dia  se  'n  pensa  una, 
ó  'I  día  que  no  la  fa  ,  la  guarda  pera  1' 
endemà.  El  hijo  borde  y  la  mula,  cada 

i     dia  se  mudan. 

MítíNsa  séns  diners  digasli  cuyro  Bolsa 
sin  dinero  ,  llamóla  ó  digola  cuero. — 
Candil  si7i  mecha,  ¿  qué  aprovecha  ? 

Bo  't  crehuen  los  deínés,  sois  tu  pots  dir 
si  ho  els.  Dicente  que  eres  bueno,  mete- 
la  marw  en  el  seno,  {siriiú  á  su  dueño. 
|B«;t  petit,  aviat  es  ple.  A'unca  pequeño 

KoM  feréslech,  cambia  '1  de  terra  y  no- 
sera  silvestre.  El  buey  bravo,  en  tierra 
ajena  se  hace  manso. 

K«!u  que  no  llaura  mou  hort,  vaje  dret  ó 
vaje  tort.  Por  los  bueyes  que  son  de  mi 
padre,  siquiera  aren,  siquiera  no  aren. 

Bou  solt,  se  llepa  com  vól.  El  buey  suel- 
to, bien  se  lame.  (derecho. 

Bou  veil,  llaura  dret.  Buey  viejo,   surco 

Braiuíi  de  a^e,  no  pujan  al  ceí  ó  '1  cel  no 
'Is  ou.  Oración  de  perro,  no  va  al  cie- 
lo. V.  A  paraulas  necias  orellas  sordas. 

Bia!><a  'm  dona  cuydar  lo  que  no  es  de 
ta?a.  Brasa  trae  tn  el  st-Jio.  la  i¡ue  cria 
¡ojo  ajeno,  {ron  daño,  no  cumple  el  año. 

Uuria  ab  dany,  no  cumple  I'  any.  Burla 

Uúrtat  del  neci  y  sufrirás  despreci. 
Burlaos  ion  el  asno,  duros  ha  en  la 
barba  con  el  rabo. 

Burláuvo!^  del  boig  en  casa,  y  's  bur- 
lara de  vos  en  la  plassa.  Burlóos  con  ti 
loco  en  casa,  burlat  á  con  vos  en  la  plaza. 

Bui-ro  es  qui  burro  honra.  Asno  sea, 
quien  asno  batea.  (vella.  etc. 

Burro  vell,  ple  de  nafras.  V.  Caldera 

Bu!«ca  al  amich  y  no  lo  teu  profít.  En  la 
arnistad  la  pureza,  no  la  riqueza. 

Butaca  per  maril  de  ta  filia  ,  a  hom  de 
seny  per  conduhirla.  Antes  barba  blan- 
ca para  tu  hija,  que  muchacho  de  cren- 
cha partida. 


C. 


•Calialler««.  cada  qual  ab  sas  mullers.  I    con  su  pareja,  (rubio,  buen  piojo  rabudo. 
Caéaatnocon  su  tamaño.— Cada  wí/a  ¡Cabell  ros,  cabell  pollos.  So  el  cabell» 


CAD 

Cabra  avesada  á  sallar,  salta  y  sallará. 

El  que  malas  mañas  luí,  tarde  ó  nunca 
las  pierde. — Pies  que  son  duchos  de  an- 
dar, no  pueden  quedos  estar. — La  cabra 
siempre  tira  al  monte. 

'Cada  arbre  fa  son  íruyt.  Cada  cuba  hue- 
le al  vino  que  tiene,     (ta  una  rasgadila. 

-Cada  l)ugadó  un  esquinsó.  Cada  coladi- 

-Cada  cosa  a  son  lemps,  com  las  fij^as  en 
agost.  Cada  cosa  á  su  tiempo,  y  los  «fi- 
óos en  adviento. 

Cada  dia  cois  amargan.  Cada  dia  olla  a- 
marga  el  caldo. — Cada  dia  gallina  a- 
inarga  la  cocina. — No  hay  manjar  que 
no  empalague,  ni  ricio  que  no  enfade. 

'Cada  (lia  no  es  testa  major  ,  ó  no  'n  pas- 
san  cada  dia.  Agosto  y  vendimia,  no  es 
cada  dia,  y  si  cada  año,  unos  con  ganan- 
cia y  otros  con  daño. 

Cada  ¡íall  canta  en  son  galliner.  Cada 
gallo  canta  en  su  muladar. 

•Cada  gota  que  plou  té  ahont  cáurer.  No 
hay  olla  tan  fea,  que  no  halle  ó  tenga  su 
cobertera.  (que  plou,  etc. 

Cada  gola  le  son   lloch.  V.  Cada  gola 

''Cada  hu  ab  lo  que  la  pega.  Cada  loco  con 
su  tema,  y  cada  lobo  por  su  senda. 

Cada  hu  a  lo  séii.  Dios  te  dé  ovejas,  é  hi- 
jos para  ellas,  {alega  en  derecho  su  dedo. 

•  Cada  liu  capia  per  son  sant.  Cada  uno 

Cada  hu  cerca  ó  busca  son  semblant. 
Cada  asno  con  su  tamaño. 

Cada  hu  culi  lo  que  sembra.  Como  sem- 
bráredes,  cogéredes. 

'■Cada  hu  del  seu  'n  pòtfèr  ófáloque  vól. 
Cada  uno  puede  hacer  ds  su  capa  un  sayo. 

--Cada  hu  de  son  ofici.  La  misa  dígala  el 
cura. — Cada  piedra  en  su  agujero. — Mal 
puede  juzgar  del  arte,  quien  de  él  no  tie- 
ne parte. — Zapatero  á  tus  zapatos  ó  bu- 
ñolero a  tus  buñuelos. 

'Cada  hu  en  la  seva  c-asa,  y  Dèu  en  la  de 
fots.  Cada  uno  en  su  casa,  y  Dios  en 
la  de  todos.  V.  Cada  hu  del  séu,  etc. 

Cada  hu  es  fiil  de  sas  obras.  Cada  uno  es 
hijo  de  sus  obras. — Dejemos  padres  y  a- 
buelos.,  por  nosotros  seamos  buenos. 

■Cada  hu  fa  lo  que  sab.  Cada  uno  estor- 
nuda coma  Dios  le  ayuda. 

Cada  hu  la  enfila  per  la  seva.  Coda  loco 
con  su  tema^  ;/  cada  lobo  por  su  senda. 

Cada  hu  lo  quie  sia  séu.  No  hagas  cohe- 
cho, ni  pierdas  derecho. 

Cada  hu  parla  c«m  qui  es.  C<ida  uno  ha- 
bla como  quien  es. — Dice  la  boca  lo  que 
el  corazón  sien4e. 

-Cada  hu  parla  de  La  fira,  segons  li  va  en 
ella.  Cada  uno  caenla  de  la  feria,  como 
le  va  en  ella.  (Cada  hu  en  la  seva  casa. 

Ciada  bu  que  s'  «sXJga  á  casa  seva.  V. 


CAR 


485 


Cada  hu  sab  á  casa  seva  ahònt  1'  hi  plou. 
Cada  uno  sabe  dónde  le  aprieta  el  zapato. 

Cada  hu  s'  enamora  deis  séus.  Grumos 
de  oro  llama  el  escarabajo  d  sus  hijos. 

Cada  hu  s'  enten  com  qui  balla  lol  .sol. 
El  se  entiende  y  trastejaba  de  noche. 

Cada  hu  se  seni  del  séu.  Muchos  van  á 
casa  del  muerto,  y  cada  uno  llora  sm 
duelo.— Cada  uno  sabe  donde  le  duele. 

Cada  hu  tira  la  aygua  á  son  molí,  y  dei- 
xa en  sech  lo  del  vehi.  Cada  uno  quiere 
llevar  el  agua  á  su  molino,  y  dejar  en 
seco  al  del  vecino. 

Cada  oller  alaba  sa  olla,  y  mes  si  la  por- 
ta esquerdada.  Cada  ollero  su  olla  alor- 
ba,  y  mas  si  la  trae  quebrada. 

Cavia  oller  alaba  sas  ollas.  Cada  ollero 
alaba  su  puchero. -Cada  uno  alaba  sus 
agujetas.— Cada  buhonero  alaba  sus  a~ 
gujas.  {con  su  pareja. 

Cada  ovella  ab  sa  parella.  Cada  oveja 

Cada  pedra  en  son  lorat.  Jiien  está  cada 
piedra  en  su  agujero,  {do  lleva  su  hado. 

Cada  prenyat  pórlason  fal.  Cada  preña- 

Cada  qual,  ab  son  igual.  V.  Cada  ovella 
ab  sa  parella, 

CatSa  qual  sab  ahónt  li  aprela  la  sabala. 
V.  Cada  hu  sab  a  casa  seva  ahont  I'  hi 
plou.  {maestrillo  tiene  su  librillo. 

Ca<5a  qual  le  son  modo  de  pensar.  Cada 

Cada  terra  la  sa  guerra.  En  cada  tierra 
su  «<io,  y  en  cada  casa  su  costumbre. 

Caldera  vella  ó  terrat  sempre  lè  bony  6 
foral.  Hombre  viejo,  saco  de  azares. — 
Hombre  viejo,  cada  día  un  duelo  nuevo. 

Calla  y  callaré,  que  á  tots  convé.  Cálla- 
te y  callemos,  que  sendas  nos  tenemos. 

Calie  qui  lè  culpa.  Dueña  culpada,  mal 
castiga  niallada. 

Caiis  ab  cans,  no  's  mossegan  ó  may  se 
mossegan.  TJe  corsario  a  corsario,  no 
se  pierden  sino  los  barriles. 

Canten  papers  y  menten  barbas.  Callen 
barbas  y  hablen  cartas.— Hablen  cartas 
y  hablen  ó  mientan  barbas. — Hablen  pa- 
peles y  callen  barbas. 

Capa  ésquinsada  no  guarda  de  fret.  De 
mala  mata  nunca  buena  caza. 

Cai>  aixa'abrat  nn  vo!  ser  replat.V.  Geni 
boja,  campana  de  fusta. 

Cap  geperut  se  véu  lo  gép.  V.  Véurer 
una  palla,  etc. 

Ca  rabiós,  no  coneix  á  son  amo.  El  perra 
con  rabia,  á  su  amo  muerde. 

Car  es  lo  boci,  que  á  un  hom  I'  escanya. 
Amargo  es  el  bocado  que  mucho  cuesta. 

Caritat  y  amor,  no  volen  tambor.  Calle 
el  que  dio,  y  hable  el  que  tomó.  V.  L» 
almoyna  que  's  fa  secreta,  etc. 

Carn  (le  pit,  carn  de  poch  profit.  Carns 


486 


CEL 


de  pecho,  carne  sin  provecho. 

Car»  la  carn,  y  vi  la  sanch.  Carne,  car- 
ne crio,  y  peces  urjua  fria. 

Cartí  sense  os,  es  per  lo  rich  \  poderós. 
Carne  sin  hueso  no  se  da  sino  ú  don  Vne- 
so.  [gusto  no  pica. 

Càrrega  que  plan,  no  pesa.  Sarna  con 

Carta».',  daus,  donas  y  vi,  ían  lomar  al 
rich  mesquí.  Dados,  mujeres  y  vino,  sa- 
can al  hombre  de  tino. 

Casa  adobada  la  mort  del  hereu.  La  ca- 
sa hecha,  y  el  huerco  á  la  puerta,  ó  casa 
hecha,  sepultura  abierta. 

Casa  cumplida ,  en  1'  altra  Tida.  Casa 
cumplida  en  la  otra  vida. 

Casa  de  duas  portas,  la  de  mal  sjuardar. 
Loque  quieras  le  haré,  mas  casa  con 
dos  puertas  no  le  guardaré. — Casa  con 
dos  puertas,  mula  es  de  guardar. 

Casa  de  móltas  minyonas  .  lot  se  gasta 
per  las  bodas.  V.  Wòltas  filias,  malas 
vehinas  y  vellas  vinjas,  ele. 

Casitnieiit  per  interés,  ja  mífy  acertat 
es.  I'or  ajuar  colgado  ,  no  viene  liado. 

Casano\a  sepultura  de  la  mort.  Casa 
hecha,  sepultura  abierta. — La  casa  he- 
cha, y  el  huerco  a  la  puerta. 

Casas  lelas  de  robar,  las  veuràs  ender- 
rocar. V.  Quant  de  mal  just  ve  1'  an\e!l, 
mal  proíit  fará  la  peil. 

Casa  ton  fíll  quant  voldràs,  y  la  filia 
quant  podrás.  Casa  a  tu  hijo  cuando 
(fuieras,  y  á  tu  hija  cuando  puedas. 

Ca.«iat,  Pere,  que  mal  any  t'  espera,  ü/o- 
linillo,  casado  te  veas,  que  asi  rabeas. 

Casats  de  non,  en  la  bóssa  ios  cou.  Des- 
posado de  ogaño,  caro  vale  el  parió. 

Casat  só,  qué  m'  hi  diheu?  Casado  y  ar- 
repentido.— Casado  y  mal  dia,  todo  mí 
vn  dia. 

Cassuci«ir  de  moixonets  guanya,  pero 
menudets.  Cazador  de  pajaritos,  gana- 
rá pocos  cuartitos. 

Cassac{<»r  y  pescador,  ó  fam,  ó  fret  ó 
calor.  Casador  y  pescador,  ú  hambre  ó 
frió  ó  calor. 

Castanyas  per  Nadal,  saben  bé,  y  's 
parteixen  mal.  Castañas  por  Nadal,  sa- 
ben bien  y  párlense  mal. 
Castiga  al  bo,  y  millorarà;  lo  dolent, 
dolent  serà.  La  arcilla  se  endurece  al 
fuego,  mientras  que  el  oro  se  ablanda. 
— Castiga  al  bueno  y  se  mejora;  castiga 
al  malo  y  se  empeora. — El  sol  que  endu- 
rece la  tierra,  ablanida  la  cera. 

Ccl  á  roquetes,  aj^ua  á  bassetes,  fíeío 
avellonudo,  lluvia  temprano. 

Cel  rojícnl  à  la  vesprada  ,  la  pinja  se  n' 
es  anuda.  Arrebobs  de  la  noche,  á  la 
wañana  son  soles. 


COM 

Cel  rogent  al  demali,  la  pluja  ja  es  aquí. 
Arreboles  de  la  mañana,  á  la  noche  sori 
agua. 

Cel  rogent  á  sol  ixent,  si  no  es  pluja  será 
vent.  Arreboles  de  Aragón,  a  la  noche 
con  agua  son;  y  arreboles  de  Portugal, 
á  la  mañana  sol  serán. 

Cel  rogent,  pluja  ó  venl  ó  mólt  mal 
temps.  Aurora  rubia  ,  ó  viento  ó  lluvia. 
— Arreboles  ú  iodos  cabos,  tiempo  de  ios 
diablos.         [Castilla,  viejas  a  la  cocina. 

Cel  rogent,  senyal  de  fret.  Arreboles  en 

Cent  anys  de  guerra,  y  no  un  de  pelea. 
Cíf?!  años  deguerra,  y  no  uno  debatalla. 

Cent  anys  há  que  's  iiiort  lo  mut,  y  en- 
cara '1  cul  li  put.  Antaño  murió  el  niu- 
lo,  y  ogaño  le  hiede  o  le  huele  el  culo. — 
Antaño  me  mordió  el  sapo  ,  y  ogaño  se 
me  hinchó  el  papo. 

Celit  en  boca,  y  guarda  la  bossa.  Si  obra 
buena,  ni  palabra  mala. — .ipuntar  y  vo 
dar. — Mandar  ¡totros  y  dar  pocos. — Ca- 
carear y  no  poner  huevo. 

Cent  sastres,  cent  moliners  y  cent  teixi- 
dors, trescenls  lladregots.  Cien  io-síres, 
cien  molineros  y  cien  tejedores,  son  tres- 
cientos ladrones. 

Cera,  tela  y  fuslany,  gran  tenda  y  poch 
guany.  Cera,  tela  y  fustán,  gentil  tienda 
y  poca  ganancia. 

Cerca  pau  y  fuig  de  guerra,  perqué  talla 
mes  que  serra.  Quien  no  sabe  qué  es 
guerra,  raya  a  ella. 

Clavilla  del  fust  mateix,  té  mal  nom 
perqué  "1  mereix.  No  hay  peor  cuña  que 
la  del  mi.smopalo. — ¿Quién  es  tu  enemi- 
go ?  El  de  tu  oficio,  ó  Ese  es  tu  enemigo, 
el  que  es  de  íu  oficio. — /I rafia,  ¿quién  te 
arañó  ?  Otra  araña  como  yo. 

Colira  ó  guanya  fama,  y  calat  á  jáurer. 
Cobra  buena  fama,  y  échate  ü  dormir. 

Conil» regar  generai,  y  enterro  per  amor 
de  Déu.  O  calzad  cómo  vestís  ó  vestid 
como  calzáis. — En  cueros  y  con  sombre- 
ro, traer  guantes  y  cañisuelo. 

Coui  mes  amichs,  mes  clars.  Entredós 
a7nigos,  «?i  notario  y  dos  testigos. —  £71- 
tre  dos  liennanos ,  dos  testigos  y  un  no- 
tario.— Cuentay  razón  sustenlaamislad. 

Coni  mes  hi  son ,  mes  mal  va.  Muchas 
maestras  cohondan  la  novia. — Muchos 
componedores,  descomponen  la  novia. 

Coni  mes  hi  són  mes  s'  erabolican.  V. 
Coin  més  hi  son.  mes  mal  vá. 

Cuín  mes  mar  mes  vela.  Cuando  mas  mar, 
mas  vela. — .I  mas  moros,  mas  ganavcia. 

C4IIII  més  moros,  més  ganancia.  .1  man 
moros,  mas  ganancia.  V.  Com  més  mar 
més  vela. 

Ceui  mes  petita  es  !a  nou,  mes  soroLl  ó 


DEA 

mes  remor  mou.  La  mas  ruin  oveja,  se 
ensucia  en  la  colodra. 

Cuín  mes  pocas  barbas  ,  mes  poca  ver- 
gonya. A  poca  barba,  poca  vergüenza. 

Coni  mes  se  suarda,  més  se  pert.  Lo  mas 
encome^idado  lleva  el  galo. 

Coiupauy  de  cami  ó  ile  sort  se  fa  amich 
y  amich  mòlt  íort.  Desdichas  y  caminos 
hacen  amigos. 

Coiii|)an>'ia  per  honor,  ab  igual  ans 
que  ab  major,  ¿a  compañía  para  honor, 
antes  con  tu  igual  que  con  tu  mayor. — 
Cada  cual  con  su  igual. — Cada  oveja  con 
su  pareja. 

Coiupanyias  de  dos,  son  las  millors. 
Compañía  de  dos,  compañía  de  Dios. 

Compra  casa  per  estar,  \  terra  la  que 
pots  mirar.  Casa  en  la  que  vivas ,  viña 
en  la  que  bebas,  y  tierras  las  que  veas. 

Compte»;  clars,  y  diners  pocbs.  Haya 
buena  cuenta,  y  blanca  no  parezca. 

Contpte^  vclls,  barallas  novas*.  A  cuen- 
tas viejas,  barajas  nuevas. 

Cuuipte  y  rahó,  i^ostenen  la  amistat. 
Cuenta  y  razón   sustenta  amistad. 

Coni  Robert  ab  las  cahras,  que  'n  dava 
duas  de  blancas  per  una  de  negra.  El 
trueque  del  topo,  la  cola  por  tos  ojos. 

Cunfia  en  Dèu  y  cálat  á  jaurer.  Dios  y 
vida,  componen  villa. 

Coníoi'iite  sembrareu,  culliréu.  Como 
sembráredes,  cojéredes. 

Con^iell  séns  remey,  cágat  ab  ell.  Co7i- 
sejo  sin  remedio,  cuerpo  sin  alma. 

Cíínteiit  jo,  contení  tothom.  Mi  marido 
es  tamborilero,  Dios  me  lo  dio,  y  asi  me 
lo  quiero. 

Contra  gust  no  hi  ha  disputa.  Sobre 
gustos  no  hay  disputa,  ó  no  hay  nada, 
escrito. — Gustos  y  disgustos  son  opinión. 

Contra  la  l'orsa  no  hi  ha  resistencia. 
Dos  potros  á  un  can,  bien  le  morderán. 
—  Si  tantos  halcones  la  garza  combaten, 
á  fe  que  la  maten. — Dos  contra  uno,  tor- 
narme he  grullo. 


DEA 


487 


Convé  gastar  sempre  á  temps.  Doy  es 
dia  de  echad  aquí,  lia. 

Corda  que  mólt  tiba,  ai  fi  se  trenca.  Ar- 
co que  mucho  brega,  ó  él  ó  la  cuerda. 

Coritiit  y  pagar  béurer.  Tras  cornudo, 
apaleado,  y  mándanle  bailar. 

Coi^a  manada,  no  es  feta  si  no  es  vigila- 
da. Manila  y  descuida  ,  no  se  hará  cosa 
ninguna. 

Cosa  privada,  cosa  es  desitjada.  La  pri- 
vación, es  causa  del  apetito. 

dtstuut  fa  véurer  foch  ó  llum,  lo  que 
es  fum.  La  zamarra  y  la  vileza,  al  que 
se  la  aveza. 

Ctííttuní  que  no  es  bona,  per  costum  no 
se  la  miiior.  A  la  mala  costumbre,  que- 
brarle la  pierna. 

Cotxo,  y  cotxadiira,  y  cibada  pera  la 
mula.  Conde,  y  condadura,  y  cebada 
para  la  mula. — .\bad  de  zarzuela,  co- 
misteis la  olla,  pedís  la  cazuela. 

Créw,  filosop  en  la  creu,  y  hauràs  ajuda 
de  Dèu.  V.  Del  cel  baixan  los  remejs 
als  esperits  religiosos. 

Créume,  Ionio,  calla,  calla  y  tindràs 
de  cert  medalla.  Tonto  que  calla,  pasa 
por  sabio. — El  bobo  si  es  callado,  por  se- 
sudo es  reputado. 

Criatura  grossa,  mal  any  per  la  mare. 
Criatura  de  un  año,  saca  la  lengua  del 
calcan  o. 

Crieu  corbs,  y  os  trauran  los  uUs.  Cria 
cuervos  y  le  sacarán  los  ojos. 

Crieu  fdls  y  criareu  porchs.  Lo  que  en 
tu  vida  no  hicieres ,  de  tus  herederos  no 
lo  esperes. 

Cvists»  per  forsa  no  plau  á  Dèu.  Renie- 
go del  árbol  que  á  palos  ha  de  dar  el 
fruto. — La  zarza  da  el  fruto  espirando, 
y  el  ruÍ7i  llorando. 

cuidado  que  no  albardem  al  revés,  ó  lo 
ase  per  la  cua.  Plegué  á  Dios  que  oré- 
gano sea,  y  no  se  7ios  vuelva  algarabea. 

Cuntpia  jó,  y  'Is  demés  digan  lo  que 
vuUan.  Cumpla  yo,  y  tiren  ellos. 


D. 


Davallada  avall,  tota  merda  corre.  V. 
En  bou  \ent  tothom  es  bon  mariner. 

I>e  alKMit  menos  se  pensa  se  alsa  ó  s' 
aixeca  la  Hebra.  De  donde  menos  se 
piensa,  salla  la  liebre. 

líe  ahont  no  ni  ha,  no  'n  pót  rajar.  De 
costal  vacio,  nunca  buen  bodigo. — De 
ruin  paño,  nunca  buen  sayo.— De  mala 
mata,  nunca  buena  zarza. — De  orujo  ex- 
primido, nunca  mosto  corrido.— De  ra- 


bo de  puerco,  nunca  buen  virote. 

¿We  ahónt  veniu?  Cinch  sous  me  cos- 
ta. Si  prec  «jíías  por  berzas,  mi  padre 
tiene  un  garbanzal. 

ne  aiiout  vingui  1'  ase,  vindrà  1'  albar- 
da.  Do  vino  el  asno,  vendrá  la  albarda. 

De  aKiicli.««.  poclis  y  bons.  Amigo  de 
uno,  y  enemigo  de  ninguno. 

De  apieeh  y  de  l'onlada,  mòlta  dona  ix 
afrontada.  Romería  de  cerca,  mucho  vi- 


488 


DEG 


DEL 


no  y  poca  cera.  i    porch,  que  no  aprofita,  etc. 

Deatjuellapòls,  venen  aquesto;  fanchs.  lOe  sola  en  gola,  s'  aixujja  la  bota.  Go- 


De  aquellos  polvos,  vienen  estos  lodos 
De  aquí  á  cent  an\s,  !ots  seréra  calvos. 
Al  cabo  de  cien  años  ó  antes  de  mil  años, 
todos  seremos  calcos. 
De  arbre caj'gut,  tolbom  fa  llenya.— Z)e 

árbol  cuido,  todos  hacen  leña. 
De  ávol  femlira,  no  prengas  amis'.anga, 
car  la  pren  y  tost  la  llansa.  Ni  de  esto- 
pa   buena  camisa,   ni    de  pula  buena 
amifja. — .Mal  origen,  mal  fin 


ta  á  (¡ota  la  mar  se  apoca. 
De  sota  en  í;ota  s'  uniple  la  lióia,  y  de 

mica  en  mica  se  umple  la  pica.  Grano 

á  grano,   hincha  la  gallina  el  papo. — 

Pocoá  poco,  hila  la  vieja  el  copo. 
De  s>*i*n  pujada,  gran  baixada.  De  gran 

subida,  gran  caida. 
De  gUNtos^  ningú  n'  ha  escrit.  Sobre 

gustos  no  se  ha  escrito. — Sobre  gustos  no 

hay  disputa. 


Da  baralias  y  de  plets,  lo  qui  'nfutj  es  De  liáixl  á  hábil,  lo  mes  prest.  De  dies- 
lo  discret.  A  celada  de  bellacos,  mejor  j     tro  á  diestro,  el  mas  ¡¡resto, 
es  el  hombre  por  los  pies,  que  por /as  De  liomes  es  errar ,  ó  deis  homes  es!' 
manos.— Huye  del  querelloso ,  si  quieres      erra  -,  de  bestias  perseveraren  lo  error. 
gozar  reposo.  I     De  honib''es  es  errar,   de  bestias  perseve- 

De  i>on  cep  planta  la  vinya,  y  de  bona  I    iar  en  el  error. 
mare  la  filia.  Ve  buena  vid  planta  la  vi-  Deixa  de  nit  llonga  via,  pren  de  jorn  al- 
ña,  y  de  buena  madre  la  hija.  I     bergueria.  El  dia  fur  hecho  para  trabar- 

De  lnni  llinaige  vé  nostre  ase  ,  que  ab     jar,li  noche  para  descansar. 
las  denls  se  grata 'I  cul.  ilwnr/Me /«  mo-Dei\a  diners  ais  amichs,   si   vols  tenir 
na  se  vist  1  dé  seda,  mona  se  queda.  I     enemiclis.  Quien  presta  no  cobra:  y  si 

De  calent  en  caient  se  pelan,  ómen-|    cobra,  no  todo:  y  si  lodo,  íío  tal:  y  si 
tres  es  calent  se  pe!a.  El  llanto,  sobre      tal  enemigo  mortal.— Hombre  que  pres- 
el  difunlo.—Golpea  el  hierro  cuando  es-\     la,  sus  barbas  mesa, 
tá  caliente. — A  hierro  caliente  tiaíir  rfe'DeiJsa  dir,  que  de  Dèu  digueren.  Digan, 
repente.  (menja  fel,  etc.  I     que  de  Dios  dijeron. 

De  cor  amarch,  may  l)Oca  dolsa.  V.  Qui  Dei.Vi»  la  burla  quant  mes  l'  agrada.  A 


D?  créurer,  no  sias  lleuger.  Agua  co- 
ge con  harnero,  quien  se  cree  de  ligero. 

De  detrás,  al  rey  li  fan  banyas.  Gente 
loca,  coméis  de  mi  rabo  y  no  de  mi  boca. 

De  Déii,  ve  íot  lo  bè.  De  Dios  biene  el 
bien,  y  de  las  abejas  la  miel. 

De  cliiiers  y  de  bondat ,  la  mitat  déla 
mitat.  De  dineros  y  bondad,  la  mitad 
de  la  mitad. 

De  fli.s|>utas  y  de  plets  ,  ben  haja  qui 
me  n'  lia  trel.  .4  celada  de  bellacos,  me- 
jor es  el  hombre  por  los  pies,  que  por  las 
manos.  V.  De  barallas  y  de  plets,  etc. 

De-  ílolent  arbre,  no  esperes  bon  l'ruyt 


la  burla  dejarla  cuando  mas  agrada. 

Déàxam  cáurerdel  ase,  y  ajudarme  has. 
Déjatele  caer,  y  ayudarme  has.— Cuando 
el  hierro  está  encendido,  entonces  hade 
ser  batido. 

Deisaiit  fèr  á  ton  vehi,  dará  't  bon  jorn 
demati.  Amistad  de  vecindad,  toleran- 
cia y  caridad. 

Deixar  vella  via  per  nova,  es  modorria. 
V.  No  deixes  la  carretera,  etc. 

De  la  al>u>i<lancia  del  cor ,  parla  la 
boca.  Se  va  la  boca  á  donde  está  el  corar 
zon. — De  la  abundancia  del  cora:07i  lia- 
bla  la  boca. 


De  mala  berengeim  ,  nunca  buena  cu/a-De  la  mar  lo  bon  peixó,  y  de  la  terra  '1 

baza. — De  mal  cuervo  mal  huevo. — De\     molió.  De  la  mar  el  nero,  y  de  la  tierra 

rabo  de  puerco,  nunca  buen  virote.  el  carnero. 

De  dolent  rocí   un  sol  boci.  í>e /na?a  ¡De  ía  se» a  pell,  se  faran  la-;  tirelas.  Deí 

masa  un  bollo  basta.  cwro  saleti  las  correas.  —  Todo  saldrá 

D?  dona  interesada  no  prengas  amis-|     del  cubeto. — De  su^  carnes  come. 

tansa ,  car  la  pren  y  prest  la   llansa.  De  las  ralion.>«  de  uns,  altres  ne  vi- 

Amislad  por  interés,  amistad  no  es.         I     liuen.  Dios  desavenga,  á  quie^i  nos  mari- 
ne, dos  í.ab\s  ó  de   dos   bábiis,   lomes'     tenga.— Entre  dos  litigantes,  un  tercero. 

llest.  De  diestro  á  diestro  el  mas  presto.  'De  las  renyiiias  deis  superiors  s'  en 
De  fer  be,  mal  ne  pervé.  Haz  bien,  y  \    ressenten  los  menors.  V.  Las  disputas 

guárdate.  deis  pares,  las  pagan  los  filis. 

De  lora  casa  ó  foras  ers  vindr.in,  que  de  De  las  rialias,  venen  las  plorallas.  A 

casa  'ns  trauran.  V.  Hostres  vingueren,  I     las  burlat  asi  vé  á  ellas,  que  no  te  sal- 

que  de  casa.  etc.  gan  á  veras. — Después  de  las  espaldas 

De  saliaix  >  de  porch,  no  te  'n  fies  fins      del  bien,  viene  la  sombra  del  mal. 

que  es  mort.  V.  L'  avaro  es  com  lo  De  las  sobras  del  cor,  parla  la  boca. 


DEL 

De  la  abundancia  del  corazón,  habla  la 

boca.  (obras  se  hacen  de  sobras. 

3>e  ia.s  tinhrsks,,  se  fan  las  obras.  Las 

JDel  be  al  mal  tan  sois  bi  ha  un  pelit 

salt.  Del  bien  al  mal  no  hay  mas  que 

un  canto  de  real. 
Del  bou  donat ,  una  cuixa  e«  de  bon 

grat.  No  es  mucho  que  á  quien  le  dá  la 

gallina  entera,  tú  dés  una  pierna  de  ella. 
»sl  cel  Ijaixan  los  remeys,  ais  esperits 

religiosos.  Quien  de  corazón  en  Dios  fia, 

la  Providencia  no  le  falta. 
Bel  e«c|ui  pren  lo  boci.  De  lobo  un  pelo 

y  ese  de  la  frente. 
I>el  bíínse  que  de  tú  fia  ,  fia  lú  que  es 

cortesía.  El  liombre  que  de  ti  fia,  fíale 

que  es  cortesía. 
Jttel  hotiie  vell,  si  es  rich,  lothom  es  pa- 
rent ó  amicli.  A  las  barbas  con  dineros, 

honra  hacen  caballeros. 
Bs  lladre  a  Uadró,  no  lii  ha  gran  dis- 

tineció.  Entre  bobos,  anda  el  juego.         j 
Be  llisdre  á  lladro,   quaranta  dias   de' 

perdó.  Quien  hurta  al  ladrón,  cien  dias^ 

gana  de  perdón.  i 

Be  llar$;a.s  ierras,  grossas  mentidas.  V.  I 

De  llunyas  térras,  etc.  I 

Be  lliinya.<4  térras,  llargas  mentidas.  A  . 

luengas  vias,  luengas  mentiras.  ¡ 

Be  lliiuy  se  véu  la  vila  ,  y  de  prop  la' 

gent.  jVo  habéis  comido  con  él,  medio  ce- 
lemín de  sal.  —  Verde   lejos,   hablar  de 

cerca  y  probar  despacio.  | 

Bel  mal  pagador,  gra  ó  palla.  Del  mal' 

pagador,  aunque  sea  en  paja. — La  mala 

paja,  siquiera  en  paja,  I 

Be  lo  íjue  'Is  uUs  no  veuhen,  lo  cor  no' 

se  dol.  Ojos  que  no  ven,  corazón  que  no\ 

quiebra,  llora  ó  siente. 
Be  loque  no  has  estudiat,  no  tractes  que 

es  necedat.  V.  Créume,  tonto,  calla,  etc. 
Bel  ou  el  sou,  del  sou  al  bou  y  del  bou| 

á  la  forca.  Ladroncillo  de  agujeta,  des-| 

pues  pasa  ó  sube  á  barjuleta. 
Bel  pa  de  mon  compare,  bon   tros  á 

mon  fillol.  De  lo  que  nada  me  cuesta,] 

llénese  la  cesta. — Del  pan  de  mi  compa-\ 

dre,  buen  ó  gran  zatico  á  mi  ahijado. — 

De  piel  ajena ,  larga  correa. 
Bel  {tare  los  conselis,   son  verdaders 

manaments.  Consejo  de  padre,  guárdelo' 

el  hijo  C071  siete  llaves. 
Bel  pocli  farás,  lo  que  voldràs.  Los  ni-\ 

TÍOS  de  pequeños,  que  no  hay  castigo  des-\ 

pues  para  ellos. 
Bel  pocli.  poch,  y  del  móU  no  res.  De\ 

lo  poco,  poco,  y  de  lo  mucho  nada.  I 

Bel  pocii  que  has,  content  serás;  si  lot 

ho  vols.  tol  ho   perdràs.  Al  contento  le\ 

llaman  rico.— Quien  todo  ¡o  quiere  todo' 


DEP 


489 


I     lo  pierde.  V.  Qui  tot  ho  vo!,  etc. 

;Bel  riclí  lo  rcniey  ,  del  veü  lo  consell. 

'     V.  Del  vell  lo  consell,  etc. 

Bel  í«ucer<ioei  las  sobras,  Iotas  han  de 

j  ser  deis  pobres.  Dé  el  sacerdote  al  po- 
bre lo  que  le  sobre. 

Bels  (lt»leiit<$  no  'n  esperes  ó  no  se  "n 
pol  esperar  cosa  bona.  De  ruin  paño, 

I     nu7ica  buen  sayo. — De  mala  mata,  7iun  • 

I     ca  buena  zarza. 

Bels  e^scariuentats,  naixen  ó  ixen  los 

I  avi>a!s.  [)e  los  escarmentados,  nacen  los 
avisados  ó  se  hacen  los  arteros. — El  es- 
carmentado busca  el  vado. — A'o  hay  me- 
jor cirujano  ,  que  el  bien  acuchillado. — 

'      Vieja  escarmentada,  arregazada  pasa  el 

I     agu'jL.-üato  escaldado,  huye  de  agua  tibia 

Biíix  lioiues  há  leí  ausencia,  segons  di- 

I     huen,  la  prudencia.  Todos  somos  locos, 

1     los  unos  y  los  otros. — Si  la  locura  fuese 

i     dolores,  en  cada  casa  habria  voces. 

Bels  lladres  de  casa  la  de  mòU  mal 
guardar.  A'o  hay  peor  mal ,  que  el  ene- 
migo de  casa  para  dañar. 

Bel.<«  que  fuscíí,  alguns  n'  escapan.  V. 
Mes  val  contar  las  estrellas,  etc. 

Bel  vell  lo  consell,  del  rich  lo  remey. 
V.  Si  lens  de  péndrer  consell,  etc. 

De  nsaS  agrahlls  ,  i'  infern  n  esta  pié. 
,  De  desagradecidos,  está  el  infierno  lleixo. 

Bentaua  mòlt  y  lindras  poch.  Pedir  so- 
brado, por  salir  con  lo  mediado. 

Be  marits  y  de  mullers,  cada  dia'npas- 
san  per  los  carrers.  Donde  hay  hijos, 
ni  parientes,  ni  amigos. 

Be  inetge,  poeta  y  boig,  lots  ne  tenim 
un  poch.  De  medico,  poeta  y  loco,  todos 
tenemos  un  poco. — Si  la  locura  fuese  do- 
lores, en  cada  casa  habria  voces. 

Be  BUEca,  en  mica,  s'  umple  la  pica. 
Grano  á  grano  hincha  la  gallina  el  pa- 
po. V.  De  gola  en  gola,  etc. 

Ba  molts  esiich  informal,  de  homes 
doctes  y  de  vells,  y  tols  me  han  asse- 
gurat, qui  fa  coves  fa  cistells.  V.  Qui  fa 
coves,  etc. 

Be  mon  pler,  ve  son  dolor.  En  lo  que 
Sancho  sana,  Domingo  adolece. 

Be  músicli.  pintor  y  boig,  cada  hu  'n 
lè  un  poch.  V.  De  nieige,  etc. 

Be  nit,  tols  los  gals  son  pardos.  El  cuar- 
to falso,  de  noche  pasa. — De  noche,  to- 
dos los  gatos  .son  pardos. 

Bs  pare  sant,  lo  fiil  diable.  De  padre 
sarita,  hijo  diablo. 

De  pell  de  altre,  llarga  corretja.  De  piel 
ajena,  larga  correa. 

Btt  poca  brasa,  certament  se  fa  gran 
foch  y  mòlt  ardent.  De  pequeña  centella, 
grande  hoguera. — Una  chispa,  causa  v/)i 


400 


DES 


incendio.  V.  Petita  brasa,  crema,  ele. 

De  poli  ressuscitat ,  viiine  sempre  reti- 
rat. No  sirvas  ú  ijuien  sirvió. — Nurica 
será  manzano  el  que  conociste  ciruelo. 

ne  |M»rch  y  de  senyor,  se  n'  ha  de  ve- 
nir de  mena.  De  rabo  de  puerco  nunca 
buen  virnle. 

Oe  proniétrer  á  cumplir,  hi  ha  mòlt 
tros  per  penedir.  Del  dicho  al  hecho, 
hay  yran  treclio. 

De  ppométrer,  no  'n  fá  mal  lo  ventre. 
Descalábreme  con  eso,  apuntar  y  iio  dar. 

¿ne  c|MÍ  es  això?  De  aquell  ([lie  no  ho 
veu.  Hacienda,  tu  dueño  le  vea.— Donde 
no  está  su  dueño,  alit  está  su  duelo. 

De  <iui 'ui  fío 'm  guardia  Déu,  que  de 
'Is  altres  me  'n  guardaré  jo.— Z)ios  me 
guarde  de  mis  amiqos,  quede  mis  ene- 
migos ine  guardara  yo. — Del  agua  man- 
sa me  libre  Dios,  que  de  la  recia  ó  brava 
me  guardare'  yo. 

De  <|iii  sois  creu  abastó,  no  n'  esperes 
res  de  bo.  V.  Cristià  per  forsa.  etc. 

De  rica  taula,  las  cngrunas.  De  buena 
casa,  buena  brasa. 

De  riel»  lo  remey,  y  del  vell  lo  consell. 
Del  rico  es  dar  remedio,  y  del  viejo  con- 
sejo.— El  sabio  me  dará  lo  que  el  rico  no 
podrá. y .  Si  tens  de  péndrer  consell,  etc. 

De  sastre  podrás  mudar,  que  de  asiul 
no  escaparas.  Entre  ruin  ganado,  no  hay 
que  escoger,  ó  poco  Itay  que  escoger. 

Desparar  un  altar,  pera  parame  un  al- 
tre. Quitar  de  un  santo,  para  poner  en 
otro. — Descomponer  un  santo,  por  com- 
poner otro. 

Després  de  casada  la  filia ,  ixen  los  gen- 
dres. A  la  hija  casada,  salen  los  yernos. 

Després  de  cayguda  la  pedregada,  to- 
can á  temps.  Al  asno  muerto,  la  cebada 
al  rabo. — El  conejo  ido  ,  el  consejo  veni- 
do. V.  Quant  fou  mort  lo  combregaren. 

Des|>rés  de  haver  begut,  lo  mes  sech  ja 
no  es  aixut.  Después  de  beber,  cada  uno' 
dice  su  parecer.  I 

Després  de  las  esposallas  ,  solen  venir] 
las  plorallas.  V.  De  las  riallas,  solen 
venir  las  plorallas. 

Després  del  traball,  ve  '1  descans.  Ar- 
ribaos, Torgado,  que  tras  ¡a  cuesta,  está 
lo  llano. — Si  quiei'es  holgura  ,  sufre  a- 
margura. 

Després  de  mort,  lo  combregaren.  Des- 
pués de  muerto  Pascual,  trajéronle  el 
orinal.  V,  Després  de  cayguda,  etc. 

Després  de  mort,  ni  vinya  ni  hort.  Pa- 
ra el  mal  que  hoy  acaba,  710  es  remedio 
el  de  mañana. — Después  de  muerto,  ni 
viña  7ii  huerto.  (saca  obra. 

Després  de  una  feyna,  altra  'n  vé.  Obra 


DEU 

Després  de  una  pujada,  ve  una  baixa- 
da. Arribaos  Torgado,  que  tras  la  cues- 
ta está  el  llano. 

Després  ó  anrès  de  un  temps,  ne  ve  un 
altre  ó  un  allre  'n  vé.  Súfrase  quien  pe- 
nas tiene,  que  tiemjio  tras  tiempo  viente. 

Després  que  lou  niort  Pasqual  li  por- 
taren r  orinal.  V.  Quant  fou  mort  lo 
combregaren. 

Després  que  ha  fét  lo  pet ,  estreny  lo 
cul.  Quebrásleme  la  cabeza,  y  ahora  me 
untas  el  casco. 

Despullar  un  sant ,  pera  vestirne  un 
altre.  V.  Desparar  un  altar,  etc. 

DeKtjue  te  fiu  lo  tort ,  te  aborreixo  di- 

mori.  Después  que  te  erre,  nunca  bien  te 

quise.  (tales  costras. 

\  De  tais  bodas,  tais  cocas.  De  tales  bodas. 

De  lant  (jue  t'  estimo  te  apunyego.  .-1- 
mor  de  asno,  coz  y  bocado. —  Tanto  qui- 
so el  diablo  á  sus  hijos,  que  les  sacó  los 
ojos. — Querer  no  es  morder. 

De  tos  pares  quant  son  vells,  no  't  des- 
cu  j  des  un  iiunt  d'  ells.  Del  padre  en  ¡a 
vejez,  báculo  el  buen  hijo  es. 

De  tota  llenv  a,  se  fa  feix.  Salga  pez  ó 
salga  i-ana  ,  á  la  capacha. 

De  totas  las  pobresas,  la  mes  granes 
la  estultesa.  El  mas  pobre  es  el  necio. 

De  tot  hi  ha  en  la  vinya  del  Senyor.  De 
todo  tiene  la  viña,  uvas,  pámpanos  y 
agraz. 

De  t<!t  vol  saber ,  y  no  sab  res.  De  lodo 
entiende  un  poco,  y  de  albardero  dos 
puntadas. 

De  tralialiar,  no  hi  ha  cap  burro  ó  ase 
gras,  ó  lo  traballar  a  ningú  engreixa. 
El  buey  traba  el  arado,  mas  no  de  su 
grado.—  Trabajar  no  es  engordar. 

Detrás  de  la  creu,  está  'I  diable.  Detrás 
de  ¡a  cruz,  está  el  diablo. — El  rosario  en 
el  cuello,  y  el  ¡Hablo  en  el  cuerpo. 

Deu  ajuda  al  diligent.  A  quien  madruga. 
Dios  le  ayuda. 

Den.  de  Iota  pedra  fa  paret.  Tan  presto 
va  el  cordero,  como  el  carnero. 

Deu  diu,  ajudat  y  te  ajudaré.  .4  Dios  ro- 
gando ,  y  con  el  mazo  dando. — Dios  y 
vida  componen  silla. — Piedra  sin  agua, 
no  aguza  en  la  fragua.— Por  agua  del 
cielo,  no  dejes  tu  riego. 

Deu  dona  fabas,  a  qiii  no  té  caixals.  Da 
Dios  almendras,  al  que  no  tiene  ínuelas^. 
— Da  Dios  habas,  á  quien  no  tiene  quija- 
das.— Dios  da  mocos,  á  quien  no  tiene 
narices  ó  pañuelo. 

Deu  dona  '1  freí,  segons  la  roba.  Dios  da 
el  frió,  conforme  la  ropa. 

Deu  dóna  lo  mal,  y  lo  remey  cabal.  Dios 
que  da  la  llaga,  da  la  medicina. 


I 


DEU 

Beu  en  la  boca,  y  lo  diable  en  lo  cor.  La 
cruz  en  los  pechos,  y  el  diablo  en  los 
hechos.  idos  manos. 

neu.  es  misericordiós.  No  hiere  Dios  con 

Dea  ho  envia  ú  ho  la,  ell  sab  per  qué.  Lo 
que  Dios  da,  llevarse  ha. 

Deu  los  cria,  y  ells  se  juntan.  Dios  los 
cria  y  ellos  se  juntan. — Coles  y  nabos 
para  en  una  son  entrambos. 

Deu  mantinga  á  mon  criat ,  per  por  de 
altre  mes  malvat,  y  Uèu  mantiiiga  a 
mon  senjor,  per  por  de  un  altre  pitjor. 
V.  Mes  val  un  dolent  conegut ,  que  un 
lio  pera  conèixer. 

Deu  me  do  gent ,  que  m'  enlenga.  Dios 
me  dé  contienda  con  i/uien  me  entienda. 

Deu  me  guart  del  home  de  bé,  que  del 
dolent  jo  me  "n  guardaré.  Del  bueno  me 
guarde  Dios,  que  del  malo  me  guardaré 
yo. — Del  agua  mansa  me  libre  Dios,  que 
de  la  recia  ó  brava,  ya  me  guardaré  yo. 

De  una  eran  renyina,  ve  una  gran 
amistat,  fíiña  ó  cuestión  de  por  S.  Juan, 
paz  para  todo  el  año. 

De  uit  bon  pare,  neis  un  mal  fill.  De 
padre  santo,  hijo  diablo. 

De  un  hivute  ben  cuvdat.  n'  hi  ba  pera 
mòlt  temps.  Como  te  curas  ,  duras.—  El 
viejo  que  se  cura,  cien  años  dura. 

De  un  nial  pas,  surtirne  prompte,  ó 
mal  pas  passarlo  depressa. ^/ma/  cami 
no  darle  priesa. —  Quien  ha  de  besar  al 
perro  en  el  culo,  bésele  luego. 

Deu  nos  guart  de  aygua  que  no  corre  y 
de  gat  que  no  mióle.  De  agua  mansa  me 
libre  Dios,  que  de  la  recia  ó  brava  me  li- 
braré yo.X.  Dèu  meguart  del  home.  ele. 

Deu  nos  guart  de  boigs,  en  Uoch  estret. 
Al  loco  y  al  aire,  darle  calle. 

Deu  nos  guart  de  poli  ó  de  un  poli  resus- 
citat.  Contra  peón  hecho  dama,  no  para 
pieza  en  tabla. — Cuando  el  villano  esta 
en  el  mulo,  ni  conoce  á  Dios  ni  al  mun- 
do.—  l'ióse  el  perro  en  bragas  de  cerro,  y 
no  conoció  su  compañero. 

Deu  nos  guart  de  un  ja  está  fèl.  A  lo  he- 
cho, no  hay  remedio. — ^1  mal  hecho, 
ruego  y  pecho. 

Deu  nos  guart  de  un  mal  vebi,  y  de  a- 
prenent  de  \io\\.^Buen  abogaào,  mal 
vecino. 

Deu  no  "t  fassa  may  tan  rich,  que  no  co- 
neguias  ton  amich.A'o  dé  Dios  a  nuestros 
amigos  tatito  bien  que  nos  desconozcan. 

Deu  paga  ó  castiga  .  y  no  diu  cóm.  Dios 
consiente ,  y  no  para  siempre.— Dios  no 
se  queja,  mas  lo  suyo  no  lo  deja. 

Deu  provehirá  per  miljas,  y  no  tenia  ca- 
mas. Dominas  providebitjdecia  el  cura. 
y  arrastrábale  la  mula. 


DIN 


i91 


Deu  saber  ben  obehir,  qui  's  proposa  '[ 
mon  regir.  Para  saber  mandar,  es  me- 
nester saber  obedecer.  — El  mas  sabio 
abad,  es  el  que  ha  sido  monje. 

Deu  le  guart  del  disbarat,  de  algun  po- 
ble alborotat.  Toda  revolución ,  es  ra- 
zón de  siJirazon.    (mas  juzga  lo  que  vé. 

Deu.  tot  ho  veu.  Dios  no  come  ni  bebe. 

De  veut  que  entra  per  loial.  Ueu  ler 
guarí.  V.  Guardat  de  home  mal  bar- 
bal  y  de  vent  acanalat. 

De  vi.  tocino  y  amich  ,  es  lo  millor  lo 
mes  antich.  Amigo  viejo,  tocino  y  vino 
añejo.       entornar  se  lans  los  pans,  etc. 

De  xicjuet.  se  cria  1'  arbre  dret.  V.  Al 

Deya  la  vella  Perica,  la  espina  quant 
naix  ja  pica.  V.  Espina  com  punxar  déu, 
aguda  neix. 

Diga»  á  la  muller  del  cego,  ¿pera  qui 
s'  alev  ta  Diego?  La  mujer  del  ciego  ¿pa- 
ra q  uiet)  se  afeita  ? 

Diea.«<li  barret ,  digasli  sombrero.  Olivo 
y  aceituno  todo  es  uno.— Cual  mas,  cual 
menos,  toda  la  lana  es  pelos. 

Disa.<«  lo  que  sabs,  y  no  digas,  qui  ho  ha 
dií.  Di  tu  razón,  y  no  señales  autor. 

Dijsa»>nie  ab  qui  vas,  y't  diréqui  serás. 
Dime  con  quién  andas  ó  vas,  y  te  diré 
quién  eres. 

tUgati  que  si,  y  desprès  nega.  Canas  son 
que  no  lunares,  cuando  comienzan  por 
los  aladares. 

Digué  un  home  de  Tarrassa :  la  perfidia 
mata  la  cassa.  La  constancia  todo  lo  al- 
canza.—Querer  es  pjoder. 

Dinat«  y  dejuns,  no  son  tots  uns.  V> 
.■Vviat    es  dil ,  malalt ,  Dèu  t' ajut. 

Diner,  fa  diner.  Cobre  gana  cobre,  que 
?!ü  huesos  ó  brazos  de  hombre. — Dinero^ 
llama  dinero. 

Diner»i  alegran  los  infants  ,  y  los  frares 
carmelitans,  y  fan  cantar  los  capellans. 
Por  dinero  baila  el  perro,  y  por  pan  si 
se  lo  dan.— Por  el  pan  baila  el  can. 

Dinero  ais  magres  fan  tornar  gorts ,  y 
fan  tomar  Uedesmes  los  borts.  V.  Di- 
ners alegran  los  infants,  etc. 

Dinero  de  capellans,  etc.  V.  Los  diners 
dels  capellans,  etc. 

Dinerí«  de  tort  fan  veritat,  y  fan  del  jut- 
ge advocat.  Quien  dineros  tiene,  alcanza 
loque  quiere. — Es  el  oro  un  talismán,, 
que  cambia  el  bien  en  mal. 

Dinert!)  fan  avuy  en  lo  mon  lojoch,  y 
fan  honor  al  mòlt  badoch.  A  sno  con  oro^ 
alcánzalo  todo. —  Quien  tiene  dineros, 
pinta pianderos. — Quiendineros  tiene,  al- 
canza lo  que  quiere. 

Diners  fan  bé  ,  diners  fan  mal.  diners 
fan  r  home   infernal.  V.  Si  tens  mòlts. 


492 


EIX 


diners,  faràs  lot  allò  que  tu  voldràs. 

niíierj*  fan  brejias  y  rumors  y  vituperis 
y  honors  ;  fan  cantar  los  predicadors. 
V.  Diners  de  ton,  etc. 

ninert*  tornan  als  malalts  sans;  moros, 
juheus  y  cristians  deixan  a  Deu  y  a 
tots  los  sants.  V.  Si  tens  mòlts  diners, 
faràs  tot  allò  que  tu  voldràs. 

I>iner.<4  y  bo;;eria,  no  's  poden  amagar. 
A  mor  y  dinero  no  puede  estar  encubierto. 

JDinerN  y  Glls,  com  mes  poclis  menos  pe- 
rills. Hijos  y  dineros,  menos  cuidado 
dan  cuando  soíí  menos. 

DitK.«>Ka  la  porta,  en  que  hi  passa  una 
mossa  morta.  Bendita  sea  la  puerta  por 
do  sale  la  hija  muerta. 

niulien  las  donas  del  Born,  que  per  !a 
boca  s'  escalfa  'I  l'orn.  Por  labocase  ca- 
lienta el  horno. 

Din  la  llengua  quant  no  ment ,  lo  que  '1 
cor  desitja  y  sent.  No  dice  mas  la  len- 
gua, que  lo  que  siente  el  corazón. 

Diu  lo  bisbe  de  Comenja,  qui  no  traba- 
Ha  no  menja.  En  la  tierra  de  Malura, 
quien  no  trabaja  no  mattduca.  V.  Si  tra-j 
bailas  menjaràs,  etc.  I 

Diu  r  olla  a  la  paella,  féste  enllá  no  m'j 
enmascares.  Dijo  la  sartén  á  la  caldera,' 
tírate  alia,  culinegra.  I 

Diu  lo  mort  al  degollat,  qui  t'  ha  tan] 
mal  posat  ò  aparellat?  Espantóse  la 
muerte  de  la  degollada.  I 

Duna  a  son  marit  infiel,  ajúdenla  homes 
Jions  y  Déu  del  cel.  A  la  que  á  su  mari-' 
do  encornuda,  Señor  y  tú  la  ayuda. 

Dona  linestrera,  no  fará  llarga  tela.  Su-'. 
friré  hija  golosa  y  albendera,  mas  ?iO¡ 
ventanera.  V.  Dona  que  mólt  bada,  etc. 

Dona  hermosa  ,  ó  falia  ó  vanitosa.  Mu- 
jer hermosa,  ó  loca  ó  presuntuosa. 

Dona  nana  y  patarrella,  á  cent  anys  se- 
rá novella.  Oce/a  chiquita,  cada  año  es 
corderita.  (Cada  hu  de  son  ofici. 

Dona  ó  donarás  ,  I'   art  a  qui  I'  ha.  V. 

Dítna  probada,  ni  viuda,  ni  casada.  Hija 
enlodada,  ni  viuda,  ni  casada. 

Dona  que  mòlt  bada,  acaba  tart  la  fusa- 


ELL 

da.  V.  Dona  fincstrera,  ele. 
Dona  que  parla  en  llati  ,  no  la  vu)l  jo 

pera  mi.  Mujer  que  habí i.  latin  ,   nunca 

tendrá  buen  fin. 
Dona  que  vol  ser  hermosa,  no  descuyda 

la  filosa.  Uoca  pajosa ,  cria  cara  hermo- 
sa.— Jioca  brozosa,  cria  mujer  hermosa. 
Donar  rahó  al  gat,  de  que  larém  carnes- 

toltas.  Sepan  galos,  que  es  antruejo. 
Doniír  remey  al  mal  fet.  V.  Quant  fou 

mort  lo  combregaren. 
Donar  temps  al  temps,  que  lo  temps 

vindrà,  òliralo  con  atención  ,  y  llegarle 

ha  la  ocasión. 
Donar  un  agía,  per  fèr  cagar  un  roure. 

Meter  aguja,  y  sacar  reja.  " 
Dona  si  pots  donar  ,  antes  que  péndrer. 

Dar  es  amar,  recibir  es  aprender  a  amar. 

— La  mano  que  da,  está  mas  alta  ó  enci- 
ma de  la  que  recibe. — El  dar  y  el  tener, 

seso  han  menester. 
Donat  per  bèn  donat,  si  á  Déu  le  donas. 

Quien  a  Dios  se  da,  en  salvo  queda. 
Donauuie  diners,  que  consells  no  ati- 
pan. Dame  dineros,  y  no  me  des  consejos. 
Don<»  y  tela,  no  la  mires  ab  candela.  La 

mujer  y  la  cibera,  ó  tela,  no  la  cates  á  la 

candela.— Con  vela  no  mires  la  tela. 
Don.sella  que  pinta  mal,  casarla  y  darli 

caba!.  A  la  hija  mala,  dineros  y  casalla. 
Dorní  y  reposa,  y  no  esperes  gran  cosa. 

Dormiré,  dormiré,  buenas  nuevas  hallare 
Dos  contra  un,  no  hi  vull  res.  Dos  contra 

uno.  tornarme  he  grullo. 
no»  filis  de  un  ventre,  y  cada  hu  de  son 

temple.  Ciento  de  un  vientre,  y  cada  una 

de  su  miente. 
Dos  galls  en  un  galliner,  no  cantan  be. 

El  mandar,  no  quiere  ¡xir. 
Dos  que  tiran,  no  s'  avenen.   Yo  duro  y 

vos  duro,  ¿quién  llev  ¡rá  lo  tnaduro  ? 
Drap  de  'n  >larii,  jo  embruto  a  ell  y  ell 

m'  embruta  a  mi.  V.  Si  m'  embrut'as  I' 

enmascaro. 
Durará  Ires  dias  com  la  morí  del  porch. 

Dolor  de  esposo,  dolor  del  codo ,  duele 

mucho  y  dura  poco. 


E. 


£ÍKÍr  del  fanch  y  cáurer  al  barrancli. 

Salir  de  lodazales  y  entrar  en  cenagales. 
— Salir  de  lavajos,  y  entrar  en  mojados. 
—  Salir  del  lodo,  y  caer  en  el  arroyo.— 
Salir  de  lagunas,  y  entrar  en  mojadas. 
\.  Fugir  del  foch,  etc. 
Kixir  del  foch.  y  caurer  á  las  brasas.  V. 
Fugir  del  foch,"  etc. 


Eli  brinda  ab  lo  que  li  sobra.  El  abad  dt 
Bamba,  lo  que  no  puede  comer  dalo  por 
su  alma. 

Eli  s'  enlen,  com  aquell  que  ó  com  qui 
balla  tol  sol.  El  seentiende,  y  trastejaba 
de  noche,  ó  hurtaba  la•i  tejas  a  su  vecino. 

en  s'  ho  talla  y  ell  s'  lio  cus  a  la  mida 
de  son  gust.  ¿7  arriero  de  Arganda,  él 


ENC 


ENL 


493 


se  lo  cuece,  él  se  lo  waja  ,  él  se  lo  llera  á\     porta  la  sella.  En  Cataluña  y  en  Casli~ 

tender  á  la  plaza. — Hacer  y  deshacer  en\     Ha.  el  caballo  lleva  la  silla. 

íodo.—\.  V  home  sol  fa  lo  que  vol.  lEn  «ienianar  no  sipas  moiest,  demana 
En  abril  cada  gola 'n  val  mil,  y  en  maig      pocb,  ciar  y  piest.  Oración  brete,  sube 

cada  gola  un  raig.  Abril  aguas  mil. — I     al  cielo. 

Llueva  para  vü  abril  y  mayo  ,  y  para  ti  En  dieut  ó  en  contant  las  verilals,  se 

todo  el  año.  |     perden  las  amistats.   Mal   me  quieren 

En  arbre  ó  de  arbre  caygut,  (otbom  hi       mis  comadres,  porque  les  digo  las  verda- 

fa  lienva.  Hoja  caída,  lodo  el  mundo  la]     des.  (de  y  nunca  olvida. 

pisa.  V.  De  arbre  cajgut,  etc.  En  gran  ma!,  Dèu  ajuda.  Dios  es  gran- 

an boca  tancada  no  lii  entra  mosca  ni, En  lioMtal  y  Lodegó,  paga  a  discreció. 

alada.  E7i  boca  cerrada  no  entra  mosca. '■     En  venta  ó  bodegón,  paga  a  discreción. 

V.  Boca  muda,  etc.  En  la  btica  del  discret ,  lo  que  's  pú- 

En  bouas  conversacions,  may  no  tren-i     blicb  es  secret.  En  la  boca  del  discreto, 

quias  las   rabons.   \o   interrumpas  ali     lo  público  es  secreto. 

que  habla,  que  es  falta  de  cortesía.  j  En  la  caixa  del  avaro,  lo  dimoni  hi  fa 
En  bonas  mans  esta  '1  pandero  ,  y  que      son  jas.  En  arca  de  avaritnto,  el  diablo 

lo  sabran  repicar.  Está  el  pandero  en\     yace  dentro. 

manos  que  lo  sabran  bien  tocar.  ,  En  la  cat^a  del  ferrer,  es  de  fusta  el  gani- 

En  lion  vent  tothom  es  bon  mariner.!     \el.  En  casa  del  herrero  cuchillo  de  palo. 


Viento  en  popa  y  mar  bonanza, navega 
ba  Sancho  Panza.— Viento   en  popa  es 
medio  puerto. 

En  cada  casa  couhen  fabas,  y  en  la  nos- 
tra a  calderadas.  En  cada  casa  cuecen 
habas,  y  en  la  nuestra  d  calderadas. 

En  cada  terra  sa  guerra,  ó  cada  ierra 
fa  sa  guerra.  £?i  cada  tierra  su  uso,  y  en 
cada  casa  su  costumbre 


En  la  casa  de  'n  Juglas  ,  tothom  ball» 
'1  contrapas  ó  la  canalla  ó  companya  es 
balladota.  En  la  casa  del  gaitero  ó  tam- 
borilero, lodos  son  danzantes,  ó  en  casa 
del  alboguero  todos  son  albogueros. 

En  la  caita  que  no  hi  ba  pa,  tothom 
crida,  y  tothom  te  rahó.  Donde  no  hay 
harÍ7>a,  ó  en  la  casa  donde  no  hay  hari- 
na,  todo  es  mohína. 


En  caixa  oberta,  '1  just  hi  peca.  V.  La  En  ta  caí<ia  que  no  s'  hi  renya,  no  hi  ha 
ocasió  fá  '1  lladre.  |     pa.  Casa  ref^ida  ,  casa  regida. 

En  cap  vuyt,  mòlt  orgull  y  poch  such.  En  iajuvendit  iraballs  ,  y  en  la  velle- 
El  hombre  necio  es  presumido. — Hom-\  sa  badalls.  V.  La  \entura  de  la  barca. 
bre  necio,  habla  recio.  ,  En  la  niiüor  roLa  cauhen  ó  's  tan  las 

Encara  no  som  alia  ahont  anam.  No  me'  tacas.  E7}  el  mejor  paño  caeunamancha. 
digas  oliva,  hasta  que  me  veas  cogida. —  En  la  ó  en  la  vitíala  muller,  tres  eixi- 
Nadie  se  alabe  hasta  que  acabe. — Xo  a-'\  das  ha  de  lèr.  En  la  vida  la  mujer,  tres 
labes  ni  desalabes,  hasta  siete  navidades.]  salidas  ha  de  hacer.— Entierro,  bautizo 
— Antes  que  mohatres  no  te  alabes.  |     y  boda,  compendian  la  vida  toda. 

Encara  que  de  sucre  fos  la  sogra  ,  no  En  las  boda.*-,  qui  menos  menja  es  la 
seria  dolsa.  Suegra,  ni  aun  de  azúcar  es\     ni'nia.  V.  Lo  mes  mal  calsat.  etc. 


buena. — l'ara  la  hiél  no  vale  miel 

Encara  que  no  fas  lo  joch,  mirantho  m' 
alegro  un  poch.  Ya  que  no  bebo  en  la 
taberna,  huélgome  en  ella. 

Encara  que  't  sembliaeslranyot,  créu, 
val  mes  la  mitat  que  '1  tot.  La  virtud 
está  en  medio,  no  en  uno  ni  en  otro  ea- 
tremo.—  De  nada  mucho.— Hombre  sa- 
ciado, hombre  arruinado. 

Encara  que  't  vuUan  mal ,  no  perdràs 
may  ton  natural.  Al  buey  maldito,  el 
•pelo  le  reluce. 

En  casa  de  mòlts  fills  y  pocb  pa,  de  tot 
hi  baura.  Muchos  hijos  y  poco  pan,  con- 
tento ccn  afán. 

En  cas  de  igualtat,  valerse  déu  al  amicb 


En  la  seda  ó  escarlata  cau  la  taca,  si 
no  's  recala.  Lo  mas  puro  sin  recato, 
saldrá  manchado. 

En  lati  obra»*  y  en  la  fé,  's  coneix  qui 
amorte  té.  Obras  son  amores ,  que  i:o 
buenas  razones.— El  amor  y  la  fé,  en  las 
obras  se  re. — Bien  te  quiero,  bien  te 
quiero,  mas  no  te  doy  mi  dinero. 

En  la  terra  dels  ceeos  ó  entre  cegos, 
qui  no  te  sino  un  ull  es  rey.  En  la  tier- 
ra de  los  ciegos,  el  tuerto  es  rey. 

En  la  Ierra  ó  en  terra  que  no  es  bona, 
mòlt  més  mal  hi  ha  del  que  sona.  3Ias 
mal  hay  en  la  aldehuela  del  que  suena. 

En  r  eíïliu.  tota  cuca  viu.  fra,  era,  en 


el  estío  por  todas  partes  hay  casa. 
La  caridad  bien  ordenada  ,  ímpiera  por  i  En  I' hostal  del  Arropit,  ben  pagat  y 
.si  mismo.— La  virtud  por  mi  y  por  tú.         mal  servil.  V.  Qui  mes  hi  f á  ,  més  hi 
En€alaíuD>a  y  Castella,  lo  caball'     pert. 


494 


ENT 


En  lincli  (le  llum  ,  no  donis  fum.  .S'í  ?)o 
puedes  dar  lii:,  no  apagues  la  reia. 

En  In  cap  de  lot  villa  ,  may  en  ell  rahó 
cabrà  ó  hi  entrará.  Al  villano  cotí  la  va- 
ra de  avellano. 

En  I»  congréís  del  món,  mòlts  s'  hi 
troban  \  pochs  hi  son.  Muchos  son  los 
llamados,  pocos  los  escogidos. 

En  lo  cul  del  sach,  se  troban  las  engru- 
nas.  Al  dar  la  cuenta  me  lo  diréis. — Al 
fin  se  ven  las  zurrapas. 

En  lo  l"«>rn  y  rentador,  se  diu  tot  lo  mal 
y  bo.  En  horno ,  rio  )/  fuego  ajeno,  se 
juzga  lo  malo  y  lo  bueno. 

En  lo  .juny.  lá  fals  en  puny.  Cuando 
canta  la  abubilla,  deja  el  buey  y  toma 
la  gavilla. 

En  lo  nion  lothom  traballa,  per  portar 
bona  gramalla.  Anda  el  hombre  á  trote, 
por  ganar  ca¡)Ote. 

En  lo  pot  xich,  hi  ha  la  bona  confitura. 
No  siempre  lo  grande  es  buen».— Pomo 
pequeño,  lleno  de  aromas. 

En  UíH  nius  que  son  de  antany,  no  hi 
ha  moixonets  enguany.  £71  los  nidos  de 
antaño,  no  hay  pájaros  ogaño. 

En  inais.  cada  gota  un  ráis.  V.  En  abril 
cada  gota,  etc. 

En  inai^  lo  bon  pagés  ,  de  llaurar  déu 
estar  llest.  Are  guien  aró,  que  ya  mayo 
entró. — En  mayo  el  arado  guardado. 

En  malaltia  y  presó,  coneixeràs  ton 
companyó.  En  el  peligro  se  conoce  el  a- 
migo. —  Yo  me  morí,  y  vi  quien  me  lloró. 

En  inal  anyada,  hort  y  porch  6  porch  y 
cabra.  .4/  año  tuerto,  el  huerto:  al  tuer- 
to tuerto,  la  cabra  y  el  huerto  :  al  tuerto 
retuerto,  la  cabra,  el  huerto  y  el  puerco. 

En  Mariner  y  en  Salón  ,  com  mes  va 
més  ases  son.  V.  .lerusaiem,  Jerusalem, 
com  més  anem  menos  valem. 

En  ó  á  la  taula  d'  en  Bernat,  qui  no 
hi  es.  no  hi  es  contal.  Quien  no  parece, 
perece. — A  usencia  causa  olvido. 

En  plet  clar,  no  s'  ha  de  menester  ad- 
vocat :  en  dubiós,  ni  un  ni  dos.  En  plei- 
to claro,  no  se  ha  de  n\enester  letrado: 
en  oscuro,  no  hay  ninguno. 

En  f«er  dia,  deixa  '1  llit ,  tindràs  salut  y 
delit.  Levántate  temprano,  y  estarás  sa- 
no.— A  quien  madruga.  Dios  le  ayuda. 

En  («uniar  ningú  s'  enganya  ,  sempre 
dos  y  dos  fan  quatre.  La  lógica  de  los 
guarismos,  no  tiene  sofismas. 

En  teinpM  bo  com  en  temps  mal,  guar- 
da lo  esperit  igual.  ."íi  cazares,  no  le  a- 
labes ;  si  no  cázanos,  no  te  enfades. 

En  tenip.s  de  belluga,  campe  (|ui  puga. 
La  barca  esta  rota,  sálvese  quien  pueda. 
— A  rio  revuelto,  ganancia  depescadores. 


ENV 

En  tenip.s  de  fret ,  val  mes  una  gorra 
que  un  barret.  En  el  campo  de  Baraho- 
na, mas  vale  tjuena  capa  que  mala  az- 
cona. V.  Cada  cosa  á  son  temps. 

En  térras  extranyas,  las  vacas  acotan 
ais  bous.  En  tierra  ajena  ,  la  vaca  al 
buey  acornea. 

En  toN  mals,  ta  prudencia  y  tos  cabals. 
El  que  tiene  búa,  ese  la  estruja. 

En  tot  quant  faràs,  la  prudencia  emplea- 
ras. El  dar  y  tener,  seso  ha  menester. 

En  toiti  mals  Dèu  ajuda.  V.  No  hi  ha 
dol  sense  consol. 

En  tot  temps,  corretgiràs  los  abusos  que 
veuràs.  Al  mal  uso,  quebrarle  la  pierna. 

Entre  amichs.  lo  cora  la  ma.  Entraña.^ 
y  arquetas,  a  los  amigos  abiertas. 

Eutreamichs  y  soldats,  los  compliments 
son  excusats.  Entre  amigos  y  soldados, 
cumplimientos  son  ecccusados.  (lechuga. 

Entre  col  y  col.  lletuga.  Entre  col  y  col. 

Entre  cul  "y  cleta  's  fica  una  néta.  Tu 
sombra  importuna  estorba  jnis  pies. 

Entre  dos  de  igual  eslai,  en  lo  estretes 
lo  debat,  ó  en  lo  estrel  esta  '1  debat.  No 
hay  peor  cuña  que  la  del  mismo  palo. 

Entre  ferrers  ó  en  casa  del  ferrer,  no 
vajas  á  véndrcr  baldas.  V.  Al  ferrer  no 
li  vajas  á  véndrer  baldas. 

Entre  home  y  dona,  lo  diable  hi  baila 
al  mitj.  El  hombre  es  fuego,  la  mujer 
estopa,  llega  el  diablo  y  sopla.  V.  Ni  do- 
na prop  de  varons,  etc. 

Entre  '1  rector  y  1'  escola,  diuhen  la 
missa.  De  corsario  á  corsario,  no  se  pier- 
den sino  los  barriles. — Cual  mas,  cual 
menos,  toda  la  lana  es  píelos. 

Entre  lladres,  la  capa  al  coll.  Abre  el 
ojo  que  asan  carne. 

Entre  lladres,  no  's  pert  res.  Lo  que  no 
hurtan  los  ladrones,  se  encuentra  por 
los  rincones. 

Entre  moles  no  m'  hi  ó  t'  hi  pos,  porque 
molen  fins  al  os.  Entre  padres  y  herma- 
nos, no  metas  tus  manos. 

Entre  mòlts  peregrinanls ,  tant  cami- 
nan los  coixos  com  los  sans.  Camino  de 
Santiago,  tanto  anda  el  cojo  como  el 
sano. 

Entre  pares  y  germans  ,  no  vullas  ficar 
las  ó  tas  mans.  Entre  ¡xidres  y  herma- 
nos, nunca  metas  tus  manos. 

Entre  poch  y  massa,  la  mesura  passa. 
Tanto  se  peca  por  carta  demás,  como 
por  carta  de  jnenos. — Tanto  es  lo  demás, 
como  lo  de  menos. — A'i  tan  calvo  que  se 
le  vean  los  sesos. 

En  una  boca  tancada,  no  hi  entra 
mosca  ni  alada,  v.  Kn  boca  tancada. 

En  va  es  traurer  aygua  del  mar,  lo  qua 


FAN 


FER 


49c 


deu  ser  sempre  será.  ¿Para  qué  va  /a¡Es  doblada  la  maldat  que  's  fá  en  se- 


negra  al  baño,  si  blanca  no  puede  ser?\ 
dnvifiíu  y  conort,  estañen  desacort.  La\ 

envidia  y  el  placer,  no  pueden  hallarse\ 

juntos.  —  El  envidioso  enflaquece  de  lo\ 

que  engorda  otro. 
Es  Uo  lo  hostal,  si  la  hostalera  val.  Dios\ 

me  depare  mesón  que  la  huéspeda   me 

haga  algo,  y  el  huésped  non. 
E»<colta  abcalma,  y  contestarás  á  temps. 

Escucha  con  calma  ,  y  contestareis  con 

oportunidad. 
Escolta  be  la  rahó,  que  't  dona  ton 

companyó.  Escucha  con  atención,  y  obra 

C071  discreción. 
Escombra  deslligada,  sols  es  bona  per 

cremada.  Escoba  desatada,  persona  de- 
salmada. 
Escombra  nova,  escombra  bè.  Cedaci- 

to  nuevo,  tres  dias  en  estaca. 
Es  com  los  burros  de  I  rgell,  que  en  ve- 

hent  la  càrrega  ja  suan.  £í  ruin  buey 

holgando  se  descuerna.  —  El  perro   de 


nyal  de  amistat.  Reniego  del  amigo  que 
cubre  con  las  alas  y  muerde  con  el  pico. 
— Halagar  con  la  cola  y  morder  con  la 
boca. — Amigo  falso,  es  veneno  oculto. 

Es  lo  teiuptü  com  los  diners  ,  qui  n'  a- 
husa  no  té  res.  Quien  tiempo  tiene  y 
tiempo  atiende,  tiempo  viene  que  se  arre- 
piente. 

E.«i  lo  vetl  vicios,  de  curar  dificultós.  V. 
Quant  lo  vell  ta  boe:erias,etc. 

Es  molt  gran  la  discreció,  del  que  lleva 
la  ocasió.  £Z  que  se  goza  en  el  peligro, 
perece  en  él. — (juila  la  ocasión  ,  y  aleja- 
rás el  peligro. 

Esperan.sai^  y  promesas,  mal  fundadas 
ó  no  atesas.  El  que  espera  los  zapatos 
de  un  muerto,  peligra  de  haber  de  andar 
descalzo. 

Esperem  lo  mal  temps  ab  la  panxa  ple- 
na. Muera  Marta,  y  muera  harta. 

E^^piita  quant  punxar  déu,  aguda  neix. 
Predestiymdo  o  dispuesto  para  el  mal. 


Juan  Deníeja,  que  antes   que  le  den  se  Es  prudencia  consultarlo  seny,  abans 


queja. — Es  de  casta    de  Pedro   Tierno, 

que  se  descostilla  durmiendo. 
Eiscriurer  abans  de  dar,  y  abans  de  es- 

criurer  cobrar.  Escribe  antes  que  dés,  y 

recibe  anle^  que  escribas. 
Escull  al  savi  y  no  li  digas  ({ue  fassa. 

Envia  quien  lo' entienda  ,  y  déjalo  de  su 

cuenta. 
Esdevé  la  honra,  á  qui  no  la  mereix. 

Al  mas  ruin  cerdo  o  puerco,  la  mejor 

bellota.y.  Ais  pastorets  seis  apareix,  etc. 


de  parlar.  Destrón  el  consejo,  la  lengua 
el  ciego.— Pensaras  y  hablarás. 

Está  el  ruhi  tan  fart  de  cops,  que  no  fa 
cas  de  renys.  V.  Afartam  lie,  etc. 

Estimarse  mes  un  vagar,  que  una  rec- 
toría. Juana,  si  mal  aspa  ,  peor  devana^ 
de  hilar  maldita  la  gana. 

E!t:pliqueuli  vos,  germá  ,  que  teniu  la 
llengua  a  ma.  Aclarádselo  tos,  compa- 
dre, que  tenéis  la  boca  ú  mano. 


F. 


Fá  de  mal  hallar  ab  lo  ventre  vuyt.  Seca 
la  garganta,  ni  gruñe  ni  canta. 

Fá  mes  qui  vól,  que  no  qui  pót.  Mas  ha- 
ce el  que  quiere,  que  no  el  que  puede. 

Eam  y  esperar,  fan  desesperar.  Hambre 
y  esperar,  hacen  rabiar. 

Eaiii  y  l'ret,  posan  al  home  mòlt,  estret. 
Hambre  y  frió,  entregan  al  hombre  á  su 
enemigo. 

Faiich  y  cals,  cubren  mòlts  mals.  Dotas 
y  gabán,  encubren  mucho  mal. 

Fa»  mes  las  estrellas,  que  las  relias. 
3ías  produce  el  año  ,  que  el  campo  bien 
labrado.— Hados  y  lados,  hacen  dichosos 
ó  desdichados. 

Fan  mòlts  ficar  lo  dit,  ahont  ho  tenen 
prohibit.  £í  patrón  Araña,  embarca  y 
él  se  queda  en  tierra. — La  campana  lla- 
ma á  los  fieles  á  la  iglesia,  y  ella  no  en- 
tra. V.  Fes  lo  que  't  dich,  etc. 


Fa  pilota  lo  lleó,  es  lo  escarabat  senyor. 
Abájanse  los  adarves,  y  álzanse  los  mu- 
ladares. 

Fas  mal,  espera  altre  tant.  Quien  á  hier- 
ro  mata,  á  hierro  muere.  V.  Qui  mal  fá, 
mal  trobarà. 

Febras  de  maig,  salut  pera  tot  1'  any. 
Y.  De  una  gran  renyina  ,  vé,  ele. 

Febrer,  lo  curt,  més  brau  que  un  turch. 
Febrero  el  loco ,  sacó  á  su  liermano  al 
sol  y  apedreólo. — Febrero  el  curto,  que 
mató  á  su  hermano  á  hurto,    (cebadero. 

Febrer  plujós ,  ordis  en  gros.  Febrero 

Febrer  trau  los  ordis  del  bolquer.  Por 
febrero,  nace  el  cementero. 

Fer  caritat  al  diable,  es  donar  á  aquell 
que  té  mes.  Dais  por  Dios,  al  que  tiene 
mas  que  vos.       {engañar  al  engañador. 

Fer  com  fan,  no  es  pecat.  Justa  raxon^ 

Fer  del  mal  nàixer  lo  be,  no  pot  ser. 


496 


FEU 


Quien  hienda  echa  en  la  coladera,  hien 
da  naca  de  ella. 

Ver  la  feyna,  y  reposar  la  eyna.  Huélgo- 
me  un  poco,  ina<  hilo  mi  copo. 

Ferina  1'  ase  ahont  ton  amo  vól.  Haz  lo 
que  tu  amo  te  manda,  y  comerás  ó  sentá- 
rosle, ó  sentarle  has  con  él  en  la  mesa. 

Ferrer,  ferrer,  tés  ion  afer.  Buñolero,  á 
tus  buñuelos.  — Zapatero,  á  tus  zapatos. 

Ver  sel,  y  no  donar  béurer.  Metióte  en  la 
huerta,  y  no  te  dio  de  la  fruta  de  ella. 

Fes  ab  1'  home  proba  d'or,  y  sabrás  que 
val  son  cor.  Con  el  toque  se  prueba  el 
oro,  y  el  hombre  con  la  plata  y  oro. 

Fes  bè  lo  temps  (lue  viuràs,  perqué  aixó 
te  'n  portaras.  De  tu  vida  la  conciencia, 
te  dará  la  complacencia. 

Fes  l)è  y  no  fasses  mal  ,  que  altre  cosa 
no  't  cal.  A  I  hombre  inocente,  Dios  en- 
dereza la  simiente. 

Fes  bè  y  no  mires  á  qui.  Haz  bien  y  no 
cates,  ó  no  mires  á  quien. 

Fes  be  y  traballa,  y  no  dormirás  á  la  pa- 
lla. Virtud  y  laboriosidad,  engendran 
prosperidad. 

Fes,  fes,  gat,  que  tot  ho  pagarás  plegat. 
Todo  junto  ,  como  al  perro  los  palos. 

Fes  foch,  pero  no  fum.  Quémese  la  casa, 
y  no  salga  humo. 

Fes  las  cosas  com  caldrà,  y  ton  traball 
no  sera  en  va.  No  hacerse  la  casa  de 
hongos,  sino  de  buenos  ducados  redondos. 

Fes  lo  que  pols  y  !o  que  saps,  y  de  segur 
que  no  cauràs.  A'o  seáis  hornera,  si  te- 
neis  la  cabeza  de  mantera. 

Fes  lo  que  'l  dich  ,  y  no  fasses  ó  no  mi- 
res lo  que  jo  fas.  Haz  lo  que  bien  digo, 
y  no  lo  que  mal  hago. — En  achaque  de 
trama,  visteis  acu  a  7iueslra  ama? — Al- 
caraván cornudo,  para  otros  consejo, 
para  tí  ninguno. 

Fes  reposar  la  Ierra,  si  vols  que  fruyt  te 
donia.  Are  mi  buey  por  lo  holgado,  y  el 
tuyo  por  lo  alabado. 

Fes,  si  tens,  ton  lestament,  quant  es 
ciar  lo  enteniment.  Debe  hacerse  el  tes- 
tamento con  muy  claro  entendimiento. 

Fes  las  co^as  ab  lepós,  deixa  dir  al  en- 
vejós.  Xo  le  lleve  mohino,  la  envidia  de 
tu,  vecino. 

Feta  la  lley  ,  feta  la  trampa.  Hecha  la 
ley,  hecha  la  trampa. —  Tras  la  ley,  va 
la  trampa. 

Feu  lo  bè  ans  no  moriu.  La  luz  qu»  va 
delante,  ilumina  mas  que  la  que  va  de- 
trás.— Vive  como  el  justo  y  morirás  co- 
mo un  santo. 

Feu  plers  á  bestias,  y  vos  tirarán  cossas. 
Cria  cuervos  y  te  sacaran  los  ojos. — Xo 
que  te  estregó,  bvrra  de  mi  svegro. 


FUG 

Feyna  comensada,  es  milj  acabada.  El 

comer  y  el  rascar,  todo  es  empezar. — 
Obra  comenzada,  medio  acabada. 

Fejna  feía,  consell  dat.  V.  Fejna  feta 
no  lè  desiorb.  ^ 

Feyna  lela,  no  té  destorb.  Duerme,  Jtian, 
y  yace,  que  tu  asno  pace. 

Ficar  la  ma  y  amagar  la  cara  ó  pescar 
en  ajgua  tèrbola  a  mòlts  agrada.  A  rio 
revuelto,  ganancia  de  pescadores. 

Figa  Nerdal  y  mòsía  de  hostal,  palpant 
se  maduran.  Higa  verde  y  moza  de  me- 
són ,  pellizcándolas  entran  en  sazón. 

Fiil  de  pare  bailador,  tot  lo  dja  salla. 
El  hijo  delasno  dos  veces  rebuzna  aldia. 

Fill  dolent,  > al  mes  malalt  que  valent. 
Hijo  malo,  mas  vale  doliente  que  sano. 

Fill  els,  pare  serás,  tal  faras,  tal  troba- 
ràs. Hijo  eres  ó  fuiste  y  padre  serás,  cual 
hicieres  tal  habrás. 

Fill  meu  paga  lo  que  deus,  no  ho  deixes 
per  los  hereus.  Tus  deberes  cumplirás, 
?iO  á  los  otros  dejarás. 

Fill  sens  dolor,  mare  sens  amor,  //yo 
sin  dolor,  madre  sin  amor. 

Filis  y  diners,  donan  mes  penas  quant 
son  mes.  Hijos  y  dineros,  menos  cuida- 
dos dan  cuando  son  menos. 

Filis  y  poUeis,  s'  en  salvan  poquets.  Hi- 
jos y  pollos,  muchos  son  pocos. 

Ftn.<«  al  fi,  ningú  es  dilxós.  Al  fin  se  can- 
ta la  gloria.  —  El  fin  loa  la  vida,  y  la 
tarde  loa  el  dia. 

Fins  los  coloms  tenen  fel.  Cada  paloma 
ó  pajarillo  tiene  su  higadillo,  ó  cada 
pajarilla  tiene  su  higadilla. 

Filis  passada  la  llet  nova,  no  's  pot  dir 
infant  a  pioba.  Hijo  descalostrado,  me- 
dio íTiado. 

Fncli  de  casa  no  crema.  Ninguno  se  em- 
briaga del  vino  de  casa. 

Fornera  erau  abans,  encara  que  ara 
porteu  guants.  Panadera  érades  antes, 
aunque  ahora  tenéis  guantes. 

F4»rsef  es  de  que  'Is  tests  semblen  á  las 
ollas.  V.  Los  testos  han  de  semblar  á 
las  ollas. 

Forla  es  la  roca ,  pus  mes  forl  qui  la 
derroca.  La  fuerza  vence  u  la  fuerza. 

Fortuna  de  avuy,  orgull  de  demá.  Hoy 
venida,  eras  garrida. 

Fret  en  abril,  no  faltará  pa  ni  vi.  Abril 
frió,  pan  y  vino. 

Fugiràs  del  usurer,  com  del  mateix 
Llucifer.  El  usurero  llevarte  ha  el  alma 
y  tu  dinero. 

Fugir  del  foch  y  cáurer  á  las  brasas. 
Huir  del  fuego  y  dar  en  ¡as  brasas. — 
Saltar  de  la  sarte7)  y  dar  tn  las  brasas. 
—Salir  de  lagunas  y  dar  en  mojada», — 


GRA 

Salir  del  lodo  y  caer  en  el  arroyo. — 5a- 
lir  de  lodazales  y  entrar  en  cenagales. — 
Huyendo  del  perejil  le  nació  en  la  frente. 
— Escapé  del  trueno  y  cogióme  el  rayo. 

Fugir  del  mal  es  ciencia ,  y  fins  de  la 
apariencia.  El  mal  y  su  sombra  causan 
dañe,  de  ambas  cosas   huye  el  sabio. 

Fugir  tota  renyina,  es  máxima  divina. 
Perdona  al  ofensor,  y  saldrás  vencedor. 

Funt  y  carabassa,  ó  fum,  morros  ó  mala 
cara,  trauhen  á  la  gent  de  casa.  Humo 


GUE 


497 


y  mala  cara,  sacan  la  gente  de  casa'. 

Fusada  menuda,  lambe  ajuda.  Husada 
menuda,  á  su  dueño  ayuda. 

Futj  del  fum,  de  la  gotera  y  de  dona  vo- 
cinglera. Tres  cosas  echan  de  casa  al 
hombre:  el  humo,  la  gotera  y  la  mu- 
jer vocinglera. 

Fut.i  de  mala  companyia,  que  es  pitjor 
que  foch  ó  tinya.  Huye  del  malo,  que 
trae  daño. 


G. 


Ciall  aqui,  gall  allá  ,  la  cua  queda  en  la 
ma.  Daca  el  gallo,  toma  el  gallo,  que- 
dan las  plumas  en  la  mano. 

Ciat  escaldat,  ab  aygua  tebia  fuig  ó  'n  té 
prou.  Galo  escaldado,  de  ¡a agua  fria  ha 
miedo  ó  huye.— Quien  del  alacrán  esta 
picado,  la  sombra  le  espanta.  -  Vieja  es- 
carmentada, arregazada  pasa  el  agua. 

Ciat  miolador,  raay  sera  bon  ratador.  El 
gato  maxillador  nurica  buen  cazador. — 
Perro  ladrador,  nunca  buen  mordedor. 

Ciat  sobre  bacó,  no  vol  companyó.  Dos 
pardales  en  una  espiga,  hacen  malas  mi- 
gas. V.  Regne  y  casament,  etc. 

CiatM  y  ratas  no  fan  Higa.  Quien  roe  no 
ama' al  que  muerde.  (coleta  verda. 

Ciat  vell  y  la  cua  verda.  V.  A  cent  anys 

Ciat  y  cunill  tot  es  de  un  pel.  V.  Tan  bo 
es  én  Pere  com  en  Berenguera,  com  lo 
qui  li  va  derrera. 

Ciebrada  que  dura,  pluja  segura.  Es- 
carcha rebolluda,  al  segundo  ó  tareero 
dia  suda. 

Cieni  y  fígura,  fins  á  la  sepultura.  Xatu- 
ral  ó  genio  y  figura,  hasta  la  sepultura. 
— iluda  el  lobo  los  dientes  ,  y  no  las 
mientes. — El  que  nace  víalo,  malo  se 
muere.  V.  Qui  es  boig  quant  neix,  etc. 

Gent  boja ,  campana  de  fusta.  Cabeza 
loca,  no  quiere  toca. — En  cabeza  loca, 
no  se  tiene  toca. — Gen  le  ruin,  campana  de 
palo.  {Hermano  ayuda,  y  cuñado  acuña. 

(üerniauís  y  cunyats,  anuchs  y  barallats. 

Citoria  vana,  floreix  y  no  grana.  Gloria 
rana,  florece  y  no  grana. 

CiOHa  del  teu  poch  ,  menlres  busca  mes 
lo  boig.  Goza  de  tu  poco,  mientras  bus- 
ca mas  el  loco.      (lador,  may  será,  etc. 

Ciof)  que  lladra,  no  mossega.  Y.  Gat  mio- 

Ciota  á  gota,  's  fa  gòrch.  Grano  á  grano, 
hincha  la  gallina  el  papo. 

tmotj  sens  alegria.  El  gozo  en  el  pozo. 

Ciracias  á  Dèu  que  lo  pare  es  mort.  V. 
Albricias,  mare,  etc. 

DIC.     CAT.     CAST. 


Ciracias  del  plat,  que  la  vianda  es  me- 
va. Muchas  gracias.  Rebolledo,  cogiste- 
me  por  un  mes,  pagásteme  por  medio. 

Ciran  cosa  es  no  ser  ingrat ,  al  qui  te  ha 
beneiiciat.  Casa  hospedada,  comida  y 
denostada.  V.  Al  qui  té  dona  un  capó, 
dónali  la  cuixa  y  I'  aló. 

Ciran  cuydado  el  metge  té ,  del  malalt 
que  pagà  bè.  Sirvole  no  por  quien  eres, 
sino  por  lo  que  tienes. 

Ciran  parensa  y  pochs  ó  pobres  féts.  V. 
Mòlta  fressa  y  pocaendressa. 

Ciratar  y  menjar,  tot  es  comensar.  Et 
comer  y  el  rascar,  lodo  es  empezar. — El 
comer  y  el  rascar,  no  quiere  sino  empe- 
zar. V.  Feyna  comensada,  etc. 

Ciuanya  fama  y  calat  ajáurer.  V.  Cobra 
ó  guanya  fama,  etc. 

Ciuarda  á  ton  senvor,  per  por  de  pitjor. 
V.  Mes  val  un  doíent  conegut,  etc. 

Guarda  qui  té  menys  que  tu,  y  no  hau- 
ràs desplaher  de  ningu.  V.  La  pobresa 
no  es  vilesa. 

Ciuarda  si  pots  per  demá ,  lo  que  avuy 
te  sobrará.  Quien  hoy  derrocha,  mañana 
se  ahoga.  (reconciliat,  etc. 

Ciuárdat  d'amich  reconciliat.  V.Amich 

Ciuárdat  de  aygua  que  no  corre,  y  de 
gat  que  no  mióle.  Del  agua  mansa  me 
libre  Dios,  que  de  la  recia  me  guardare' 
yo. — Guárdate  del  agua  mansa. 

Ciuárdat  de  home  mal  barbat,  y  de  vent 
acanalat.  Guárdale  de  hombre  mal  bar- 
bado, y  de  viento  acanalado. 

Ciuárdat  de  la  hipocresia ,  perqué  es 
mala  malaltia.  Huye  siempre  de  toda 
hipocresia,  porque  el  mal  está  oculto 
en  la  falsia. 

Ciuárdat  de  parlar,  sense  abans  pen- 
sar. Antes  de  hablar,  u7i  Padre  nuestro 
has  de  rezar. 

Ciuárdat  sempre,  Peret,  una  poma  per 
la  set.  V.  Qui  no  mira  endavant,  etc. 

Guerra^  cassera  y  amors,  per  cada  pler 


498 


HOM 


mil  dolors,  ó  per  un  pler  cent  mil  do- 
lors.  Guerra,   caza  y  amores,  por  v7i 
placer  mil  dolores. 
CiuMtos^  plors  y  pensaments,  son  dife- 


HOS 

rents.  V.  L'  ase  fa  un  compte,  etc. 
GuMt  secret ,  pa  aixut.  V.  Alegria  ama- 
gada, candela  apagada. 


H. 


H©  nat  pobre  y  'm  trobo  vestit,  encara 
he  adquirit.  Pobre  naci,  pobre  me  hallo, 
ni  pierdo  ni  gano. 

Bi  ha  avuy  grans  títols  que  son  dan- 
sants  ó  cantants,  y  llicenciats  pedants 
ó  ignorants.  Hoy  hay  títulos  danzantes 
y  licenciados  pedantes. 

Bi  ha  cosas  vellas  ,  que  valen  mes  que 
las  novas.  El  buey  viejo,  arranca  la  ga- 
tuña del  barbecho. 

Hi  ha  mòlts  modos  de  matar  pussas.  Ca- 
da uno  tiene  su  modo  de  matar  pulgas. 

Hi  ha  ulls  que  s'  enamoran  de  llaijanyas. 
Ojos  hay  que  de  lagañas  se  enamoran. 

Bii^endá  de  borratxo,  para  á  la  taber- 
na. La  que  se  enseña  á  beber  de  tierna, 
enviará  el  hilado  á  la  taberna. 

Hi<!ienfla  de  mólts,  se  la  menjan  los  ca- 
ragols. Asno  de  muchos,  lobos  lo  come?}. 

Bíí^encla  qu'  es  mal  guanyada  ,  no  tin- 
drà mòlta  durada.  Bienes  mal  adquirí 
dos,  pronto  perdidos. 

Ho  ha  pres  ab  la  capilla  ,  y  ho  deixarà 
ab  la  mortalla.  Lo  que  en  la  capilla  se 
toma,  en  la  mortaja  se  deja. — Lo  que  con 
la  leche  se  mama,  en  la  mortaja  se  der- 
rama. V.  Geni  y  figura,  etc. 

Borne  apassionat,  no  vól  ser  consolat. 
Hombre  apasionado ,  no  quiere  ser  con- 
solado, (mal  día,  todo  en  un  dia. 

H<>nie  casat,  burro  espatllat.  Casado  y 

Borne  cobart,  no  troba  dona  bonica.  Ál 
hombre  osado,  la  fortuna  le  da  la  mano. 
—Quien  no  se  aventura,  no  anda  á  ca- 
ballo ni  á  mula. 

Boine  codicies,  de  tota  llenya  fa  feix. 
Salga  pez  ó  salga  rana,  á  la  capacha. 

Borne  de  daga,  tot  se  concaga.  Cargado 
de  hierro,  cargado  de  miedo. 

B«»nie  de  mòlts  oficis,  pobre  segur.  Quien 
muchos  oficios  tierie,  de  hambre  se  muere. 
— Quien  mucho  abarca,  poco  aprieta. 

Boine  desdit,  no  val  un  ardit.  Hombre 
sin  palabra,  no  vale  nada. 

Borne  enamorat,  may  casa  ab  ó  per  so- 
brat. Hombre  enamorado,  nunca  casa 
por  sobrado.        (cho  come,  mal  digiere. 

Boine  fart,  may  fa  bon  pap.  Quieti  mu- 

Boine  pobre,  pie  de  trassas  ó  carregat 
de  manyas.  Hotnbre  pobre,  lodo  es  tra- 


zas.— La  necesidad  hace  maestro. 

Bonie  presumit,  tonto  segur.  El  hombre 
muy  engreído,  tiene  pobre  sentido. 

Home  previngut ,  may  es  vensut.  Casti- 
llo apercibido,  no  es  decebido. 

Boiue  previngut,  val  per  dos.  Hombre 
prevenido  ó  apercibido ,  vale  por  dos,  ó 
medio  combatido. 

floiite  que  sens  concert  trau  y  fica,  ni 
lliga  ni  deslliga.  Quien  sin  orden  pon 
y  saca,  ni  ata  ni  desata. 

Borne  rich,  mal  enemich.  De  hombre 
arraigado,  no  te  verás  vengado. 

H4»ine  roig,  no  't  fassa  goig;  ó  home 
roig  y  gos  pelut,  primer  mort  que  cone- 
gut. La  persona  sanguinay  el  perro  la- 
nudo ,  primero  muerto  que  lo  vea  nin- 
guno.— De  este  pelo,  ni  gato  ni  perro. 

Homes,  no  pocos,  bi  ha  beats  que  te- 
nen ungías  de  gats.  Uña  de  gato,  y  cara 
ó  hábito  de  beato. 

Bonie  valent  y  bóta  de  bon  tí,  luego  s* 
acaba.  Los  valientes  y  el  buen  vino,  preS' 
to  acaban  ó  duran  poco. 

Bom  sens  fé,  hom  sens  fré.  Hombre  sin 
fé,  hombre  sin  freno. 

Bonra  á  ton  Pare  tant  com  pots,  dali  del 
teu,  si  tindràs  dols.  A  tus  padres  hon- 
rarás, y  recompensa  tendrás. 

Bonra  y  profit,  no  caben  en  un  bolsich. 
Honra  y  provecho,  no  caben  en  un  saco. 

Bortelan.<«  y  moliners,  may  esguerran 
la  cullila.  À  buen  año  y  malo,  molinero 
ú  hortelano. 

Bospitai  de  Sania  Creu  ,  tal  hi  va  que 
no  s'  ho  pensa,  6  tal  hi  mor  que  no  s' 
ho  creu.  V.  No  digas  de  aquesta  ajgua 
no  beuré,  etc. 

Bostalera  hermosa,  mal  pera  la  bossa, 
ó  hostalera  y  bona  móssa,  ay  del  eos  y 
de  la  hòssa.  Huéspeda  hermosa,  mal  pa- 
ra la  bolsa.  (es  com  lo  peix,  etc. 

BoNte  de  mòlts  dias  cansa.  V.  L'  hosle 

Boíites  vingueren,  que  de  casa  'ns  tra- 
gueren ú  hostes  vindran,  que  de  casa 
'ns  trauran.  De  fu-era  vendrá  ,  quien  de 
cásanos  echará. —  Ciñieron  puercos  del 
monte,  y  echáronnos  de  la  corte. — Meti 
gallo  en  mi  cillero  ,  hizose  mi  hijo  y  mi 
heredero. 


L•^A 


LAB 


4^9 


I. 


iglesia  6  mar  ó  casa  Real.  Tres  cosas 
hacen  al  hombre  medrar,  ciencia  y  mar 
y  casa  Real. —  Mas  vale  migaja  de  rey, 
<]ue  merced  de  señor. 

ilndulgent  ab  los  demés,  mes  ab  tu 
déus  ser  sever.  Sembrad  la  malva,  pero 
no  la  comáis. 

Undulgent  sempre  serás ,  y  ton  premi 
trobaràs.  El  que  pió  perdona,  alcanzaco- 
rona.-Juzga  con  amor  y  no  tendrás  rigor. 

Snrants  y  orats,  diuhen  las  veritats. 
Los  niños  y  los  locos,  dicen  las  verdades. 

Mnseete  petit,  pel  sabi  es  mòlt  gran.  No 


lo  que  menos  sale,  menos  vale. 

Insinuació  de  rey,  té  forsa  de  lley,^ 
Ruego  de  grande,  fuerza  es  qut  te  Iiace. 

Interés,  gran  móvil  es,  si  '1  buscas,  per 
tot  es.  ¿Pedro  por  qué  atiza  ?  Por  gozar 
de  la  ceniza.    {Dios,  no  hay  casa  fuerte. 

Ira  de  Dèu  ,  resistir  no  's  pot.  A  ira  de 

Ira  de  germans ,  ira  bestial  ó  ira  infer- 
nal. Ira  de  hermanos,  ira  de  diablos. 

Ira  de  senyor  y  de  poble  abalot,  son 
pitjor  que  foch.  De  ira  de  señor  y  de  al' 
boroto  de  pueblo,  te  libre  Dios. 


J. 


■Jlsí  es  dur  lo  bou  al  ast.  Viejo  es  Pedro 
pira  cabrero. — Ya  está  duro  el  alcacer 
para  zamponas. 

-Ja  fa  prou  qui  als  seus  s' assembla.  Quien 
á  los  suyos  se  parece,  honra  merece. — 
Bien  haya  quien  á  los  suyos  se  asemeja. 

<Ja'l  mon  ha  introduhit,  que  tothom  sia 
mosquit.  V.  Totas  las  moscas  tenen  tos, 
etc.    (ca  segundas  partes  fueron  buenas. 

■Ja  may  segonas  parts  foren  bonàs.  Nun- 

■Jtí  pots  xiular,  si  i'  ase  no  vol  béurer.  No 
hay  peor  sordo,  que  el  que  no  quiere  oir. 
— Predicar  en  desierto. — Machacar  e»i 
hierro  frió.  (cuya  casa  rebuzna 

•Ja,  sab  á  qui  las  fa.  Bien  sabe  el  asno,  en 

nía  't  conecb,  herbeta,  que  't  dius  mora- 
duix.  Ya  le  veo,  besugo,  que  tienes  el  ojo 
claro. — Ya  te  conozco  por  la  pinta. 

'Jerusalem.  Jerusalem,  com  mes  anem 
menos  valem.  Mientras  mas  vieja,  mas 
pelleja. — Martin,  ifurtin,  cada  dia  mas 
ruin. — El  progreso  del  cangrejo. 

-JloeU  de  mans,  joch  de  viUans.  Burlas 


de  manos,  burlas  de  villanos. — Juegos  d& 
manos,  juegos  de  villanos. 

Jocb  de  sort,  joch  de  badoch.  Lo  mejor 
de  los  dados,  es  no  jugarlos.— Juegos  de 
dados,  juegos  malvados. 

Jochs  ab  dany,  no  acaban  l'any.V.  Bor- 
la ab  dany  ,  ño  cumple  T  any. 

Jochs,  menjars  y  amors,  los  primers  son 
los  millors.  Sopas  y  amores,  los  prime- 
ros los  mejores.— De  los  amores  y  las 
cañas,  las  entradas. 

Jo  no  tinch  ambició,  vull  lo  méu  y  lo 
que  no.  Tres  cosas  demando  si  Dios  me 
las  diese,  la  tela,  el  telar  y  la  que  lo  teje. 

Jo  SÒ  rey  á  casa  meva.  Mientras  en  mi 
casa  me  estoy,  rey  soy. 

Juraments  d'  enamorat,  no  'Is  creu 
tot  hom  sensat.  Juras  del  que  ama  mu- 
jer, no  se  han  de  creer. 

Jutge  que  no  tè  conciencia ,  may  farà 
bona  sentencia.  Juez  sin  conciencia,^ 
mala  sentencia. 


L 


lid  abundancia,  mata  la  fam.  V.  La 

cobdícia  mata  la  fam. 
lia  abundancia  viu  en  la  rectoria.  En 

casa  del  abad,  comer  y  llevar. 

I^a  alnioyna  quant  la  farás,  no  mires  á 
qui  la  fas.  Haz  bien,  y  no  mires  ó  cates 
aquién.—Limosnaocuítaes grata  á  Dios. 

tuVí  alnioyna  que 's  fa  secreta,  es  accep- 
ta y  mòlt  perfeta.  Limosna  callada,  la 
mas  aceptada, — No  dés  limosna  á  can- 


panada  herida,  para  ser  bien  recibida. 

La  ausencia,  causa  oblit.  Ausenciaene-. 
miga  de  amor. — Cuan  lejos  de  ojos,  tan. 
lejos  de  corazón.— A  muertos  e'idos,na> 
hay  mas  amigos. 

iM  aygua  fàcilment  va  cap  avall.  Burlas. 
burlando,  váse  el  lobo  al  asno. 

La  barba  de  mòlts  colors ,  sols  la  por- 
tan los  traydors.  Afeytes  dolo  encubren. 

La  barca  pel  barquer  y  la  terra  pel  ma- 


500 


LAC 


sover.  V.  Lo  pagès  á  la  terra,  etc. 

l,a  Itlancura.  mil  Taitas  dissimula,  ¿a 
blancura,  inií  tachas  disiínula. 

K>a  bwna  mare,  tant  estima  aun  fill  com 
á  cent.  Tan  contenia  va  «na  gallina  con 
un  pollo,  como  otra  con  ocho. 

X<a  bona  portalada,  honra  la  casa.  £a 
buena  portada,  honra  la  casa. 

1.a  buna  satisfacció  ,  se  fa  en  vida  ,  que 
en  morí  no.  V.  Féu  lo  bè  ans  no  moriu. 

2.a  cabra  avesada  á  saltar,  salla  y  sal- 
tará. La  cabra  siempre  tira  al  r)\07^te. — 
El  que  malas  mafias  ha,  tarde  ó  riunca 
las  perderá. — Pies  que  son  duchos  de  an- 
dar, no  pueden  quedos  estar. — Muda  el 
lobo  los  dientes,  y  no  las  mientes. — Ge- 
vio  y  figura,  hasta  la  sepultura. 

&.a  cabra  de  mon  vehi ,  té  mes  llet  que 
la  meva.  La  gallina  de  mi  vecina  ,  mas 
huevos  pone  que  la  mia. — La  cabra  de 
mi  vecina,  tiene  mas  leche  que  la  mia. 

MjSí  cabra  per  sa  culpa,  diuhen  té  la  cua 
cnrta,  ó  la  cabra  per  sos  pecats  porta 
'Is  genolls  pelats.  Por  mis  pecados  o  por 
negros  de  mis  pecados,  pagar  alguno  su 
pecado. 

I^a  cara  tinga  neta,  que  "1  cul  no  ix  á  la 
finestra.  La  mujer  pulida,  la  casa  sucia, 
la  puerta  barrida. — La  mujer  de  Aleo- 
risa,  trapo  de  cuello  y  no  camisa. 

1.a  carita*  l)en  ordenada  comensa  per 
si  mateix.  La  caridad  bien  ordenada  co- 
mienza por  sí  mismo  ó  empieza  en  casa. 
— Nadie  es  segundo  para  si. —  Todos  te- 
nemos vueltas  hacia  nosotros  las  palmas 
de  las  manos. 

Ea  caitia  del  honrat,  no  té  portas.  En  la 
casa  del  honrado  no  hay  candado. 

l>a  casa  en  cantó  ,  yla'vinja  en  racó. 
Casa  en  canto  y  viña  en  pago,  ó  casa  eí! 
cantón  y  riña  en  rincón. 

ft.a  casa'en  que  goberna  la  muller,  no  sol 
anar  bé.  Triste  está  la  casa  ,  donde  la 
gallina  canta  y  el  gallo  calla. 

A.a  casa  en  que  s'  hi  traballa,  may  hi 
falta  pa  ni  palla.  Quien  trabaja  medra, 
ó  quien  trabaja  tiene  alhaja,  ó  la  casa 
en  que  se  trabaja,  nunca  está  si'/i  pan  ni 
paja. —  El  laborioso  tiene  pan  y  reposo. 

E.a  casa  que  no  lé  pau  ,  mollas  nits  no 
's  tanca  ab  clau.  La  ca.ia  en  que  siempre 
hay  guerra,  muchas  noches  no  se  cierra. 

lia  clau  es  la  pau.  Llave  en  cinta,  hace 

buena  a  mi  y  á  mi  vecina.— Mas  vale 

vuelta  de  Hace,  que  conciencia  de  fraile. 

.ItiVt  cub«licia  mata  la  fam.  La  codicia 

mata  ó  quita  el  hambre. 

Mj»  cobdícia  romp  lo sacb.  Codina  rom- 
jae  el  saco.— Quien  todo  lo  quiere,  todo 
io  pierde. 


LAD 

la  constancia,  tot  ho  vens.  A  la  larga 
el  galgo  á  la  liebre  mata. — La  gotera, 
cava  la  piedra. 

La  corda  sempre  's  trenca  per  la  part 
mes  flaca.— ¿a  cuerda  suele  quebrarse 
por  lo  mas  delgado. 

1'  acte  mes  bo  que  '1  sabi  pot  fer,  es 
cumplirlo  sant  deber.  ^^ueZ  sabe  que- 
se  salva,  que  el  otro  no  sabe  nada. 

la  cua  es  lo  de  mes  mal  escorxar.  Fal- 
ta ¡a  cola  ó  el  rabo  por  desollar. 

la  culpa  del  ase  donarla  a  la  albarda. 
La  culpa  del  asno  echarla  á  L•  albarda. 

la  cuyna  tancada  y  '1  gal  dins.  Las  lla- 
ves en  la  citóla,  y  el  perro  en  la  cocina. 

la  diligencia  es  mare  de  la  bona  ven- 
tura. Diligencia  suple  ciencia,  y  es  ma-- 
dre  de  buenaventura. 

la  dona  ab  qui  't  casarás  ,  fes  que  sia 
de  ton  bras.  Ruin  con  ruin,  que  asi  ca- 
san en  Dueñas. — Casa  tu  hijo  con  igual, 
y  no  diran  de  tí  mal.— Casar  y  compa- 
drar, cada  cual  con  su  igual. 

la  d4knaa  la  casa,  y  1'  home  a  la  plassa. 
V.  La  dona  sens  menester,  etc. 

la  (lona  bona  y  lleal,  es  un  tresor  prin- 
cipal ó  sens  igual.  La  mujer  buena,  co- 
rona es  del  marido. 

la  d4»na  bonica ,  may  té  fará  tornar 
rich,  Blay.  Cabellos  y  cantar,  no  cum- 
plen ajuar,  ó  no  es  buen  ajuar. 

la  d4»eia  del  escuder  té  gran  bossa  y 
poch  diner.  La  mujer  del  escudero,  gran 
bolsa  y  poco  dinero. 

la  dona  del  vinyader  ,  te  bona  tardó  y 
mal  ivern.  La  mujer  del  viñadero,  buen 
otoño  y  mal  invierno. 

la  dona  falaguera,  no  fá  llarga  tela.  La 
mujer  algarera ,  nu7ica  hace  larga  tela. 
— Dueña  que  ynucho  mira,  poco  hila. 

la  dona  lletja,  1'  or  la  fa  bonica.  A  la 
mujer  fea.  el  oro  hace  bella. 

la  di»na  per  ser  discreta,  ha  de  estar 
sempre  retreta.  V.  La  dona  sens  me- 
nester, no  estiga  baix  al  carrer. 

la  dona  que  á  la  cara  'sposa  ungüents, 
pert  la  cara  y  pert  las  dents.  La  mujer 
y  la  camtiesa,  por  su  mal  se  afeitan. 

la  d«>ua  que  es  ben  casada,  no  té  sogra 
ni  cunyada.  Aquella  es  bien  casada,  que 
no  tiene  suegra,  ni  cuñada. 

la  dona  que  es  casada,  en  lo  bosch  es 
albergada.  La  mujer  casada,  en  el  mon~ 
te  es  albergada. 

la  dona  que  's  posa  ungüents  a  la  cara, 
pert  las  dents.  Sufrir  cochura  por  her- 
mosura. V.  La  dona  que  á  la  cara,  etc. 

la  dona  que  va  a  la  llana  ,  may  tindrà 
la  teita  vana.  La  mttjer  y  la  sardina^ 
de  rostro  en  ¡a  ceniza. 


LAl 

ilLa  dona  sens  menester,  no  estiga  baix 
al  carrer,  ó  la  dona  pera  ser  discreta, 
ha  de  estar  sempre  retreta.  La  mujer 
honrada,  ta  pierna  quebrada  y  guardada 
en  casa.— La  mujer  y  la  gallina,  hasta 
la  casa  de  la  vecina,  ó  por  andar  se  pier- 
de aína. — La  mujer  y  el  fraile,  mal  pare- 
cen en  la  calle. — La  mujer  y  el  vidrio, 
siempre  están  en  peligro. 

^XiB  donzella  no  s'  enuig,  que  la  ventu- 
ra no  li  fuig.  Estése  el  trigu  en  el  orón, 
que  no  faitaré  comprador. 

:Mm  donzella  recalada,  á  la  feyna  y  re- 
tirada. Boca  con  rodilla,  y  al  rincón  con 
almohadilla. 
lia  donxelia  recatada,  será  mòlt  bona 
casada.  La  doncella  recatada,  será  muy 
buena  casada. — La  doncella  y  el  azor, 
las  espaldas  hacia  el  sol. 

'K.a  edat  avansada,  no  es  per  la  aixada. 
Pierde  el  gafian,  porque  los  años  tele 
van.  (mes  la  enveja  que  la  tinya. 

.S,a  enveja  no  fa  estar  gras.  Y.  Rosega 

E>a  eí^pina  quant  naix  Ja  pica  ,  tan  si  es 
grossa  con»  si  es  xica.  Chica  es  la  punta 
o  el  cabo  de  la  espina ,  mas  á  quien  due- 
le no  la  olvida.  (les  de  dogal,  etc. 

Kia  espina,  si  's  toca  punxa.  V.  No  par- 

ï.a  experiencia  es  niare  de  la  ciencia. 
La  experiencia  es  madre  de  la  ciencia.— 
El  seso  hace  maestro.  (y  destejer. 

I^a  feyna  de  'n  ja  fa.  la  fá  y  desfa.  Tejer 

JLa  fortuna,  es  deis  atrevits.  Hombre 
osado,  la  fortuna  le  da  la  mano. 

I^a  l'uNta  de  teix,  per  archs  no  val  res. 
A  reo  de  tejo,  recio  de  armar  y  flojo  de 
dejo.— No  te  aconsejo  el  arco  de  tejo. 
lia  gala  del  nadar,  es  saber  guardar  la 
roba.  La  gala  del  nadar,  es  saber  guar- 
dar la  ropa. 

Ma»  gala  m«lt  prest  s'  en  va  ,  no  la  falta 
que  ella  fa.  No  ames  las  galas,  que  pres- 
to se  van  ó  en  humo  se  truecan. 

MjSí  gallina  vella,  fa  bon  caldo.  Buey 
viejo,  snrco  derecho. — La  vieja  gallina, 
hace  gorda  la  cocina. 

JLia  ganancia  del  peix  frit,  que  '1  venia 
á  quatre  y  '1  pagaba  ó  li  costaba  á  sis. 
El  sastre  del  Ca/ntiilo  ó  Campillo,  que  co- 
sía de  balde  y  ponia  el  hilo. 

3^a  guineu  quant  no  'n  pot  haver,  diu 
que  son  verdas.  Agrillas  eran  ó  son. 

%a  bonra  del  marit  está  de  sa  muller 
en  la  ma.  La  honra  del  marido  reposa 
en  la  voluntad  de  sh  esposa. 

A.a  ignorancia  es  arribada,  y  li  han  fet 
una  gran  entrada.  Al  ignorante  osado, 
la  ignorancia  da  la  mano. 

Mm  ignorancia  no  escusa  de  pecat.  La 
ignorancia  no  quita  pecado. 


LAM 


ííOf 


La  ira  es  un  vici  que  mata  el  judici.  Lot 

ira  es  locura  el  tiempo  que  dura. 

L•a  llana  negra  ,  no  admet  tint.  Sobre 
negro,  no  hay  tintura. 

La  Hebra  es  de  qui  I'  alsa,  lo  cunill  de 
qui  r  alcansa.  La  liebre  es  de  quien  leí 
levanta,  y  el  conejo  de  quien  lo  mata. 

Lia  llengua  muda,  may  fou  abatuda.  V. 
En  boca  tancada,  etc. 

I>a  llet  ix  dels  mossos,  no  dels  ossos.  £« 
leche  sale  del  7nueso,  no  del  hueso. 

lia  llibertat  es  vida.  El  buey  suelto, 
bien  se  lame. — La  libertad  no  tiene  precio 

lia  llibertat  val  mes  que  tot  1'  or  dei 
mon.  Libertad  y  soltura,  no  es  por  ora 
comprada. — El  bien  de  la  libertad  por 
ningún  oro  es  comprado. 

La  ma  al  pit,  y  la  cama  al  Hit.  Y.  L& 
bras  al  pit  y  la  cama  al  Hit.  . 

E,a  inare  mòlt  esturdida,  á  la  fílla  fa  ta- 
luda. Tal  madre,  tal  hija. 

t.a  mar  quant  mes  le,  mes  brama.  Quien 
mas  tiene,  mas  quiere. 

li'  anibieió.<!«  no  té  repós.  No  hay  reposo 
para  el  ambicioso. 

La  merda  com  mes  se  remena  mes 
put.  Hesfriadas  duelen  mas  las  llagas. — 
Para  no  ensusiallo,  vale  mas  no  meneallo 

Líamela  mala  hosca,  es  la  dei  mateix 
fust.  No  hay  peor  astilla,  que  la  del  mis- 
mo palo.  V.  No  hi  ha  pitjor  clavilla,  etc. 

La  meva  terra,  es  la  que  'm  dona  pa. 
Esta  es  mi  tierra,  la  que  me  gobierna. 

La  millor  casada,  es  la  que  no  té  sogra 
ni  cunyada.  Aquella  es  bien  casada,  que 
no  tiene  suegra  ni  cuñada. 

La  millor  festa  de  casa,  es  quant  toca 
la  Tomasa.  Aquel  es  buen  día,  cuando 
la  sartén  chilla. 

La  millor  fiansa,  es  teñirla  bossa  per 
la  ansa.  Cuten  espera  en  la  esfera,  mue- 
re en  la  rueda. — En  tí  debes  fiar,  si  quie- 
res descansar. 

La  millor  paraula,  es  la  que  está  per 
dir.  V.  Poch  parlar  es  sabiesa. 

La  millor  rabo,  es  lo  bastó.  No  hay  tal 
razón,  como  la  del  bastón. — A  fuerza 
de  villano',  hierro  en  mano. 

La  millor  sort  dels  daus,  es  no  jugar- 
los. Lo  mejor  de  los  dados,  es  no  jugarlos 

La  millor  sort  y  ventura  ,  es  tenir  ren- 
da segura.  Alquimia  probada ,  es  tener 
renta  y  no  gastar  nada. 

La  mitat  del  any  ab  art  y  engany,  la  al- 
tra mitat  ab  engany  y  art.  La  mitad  det 
año  con  arte  y  engaño,  y  la  otra  parte 
con  engaño  y  arte. 

L'  anu»  fá  '1  mosso,  y  '1  mosso  fá  1'  amo. 
Ruin  señor,  cria  ruin  servidor. 

La  niolta   familiaritat,    es    causa  de 


502 


LAP 


menyspreu.  La  mucha  familiai•idad,  es 
causa  de,  ó  engendra  menosprecio. 

X'  amor  dels  avis,  fa  dolents  als  nets. 
Criado  por  abuelo  ,  nunca  bueno. 

X'anior  fa  mòlt ,  1'  argent  fá  lot.  V.  Si 
tens  mòlts  diners,  etc. 

lia  luitrtalla  solament  se  'n  porta  lo 
rich  avarient.  £2  mas  rico  ó  quien  mas 
saca,  se  lleva  la  mortaja. 

1.a  mort  es  un  desengany  de  la  vida. 
Los  muertos  abren  los  ojos  á  los  que 
viven.  {que  achaque  no  tenga. 

I^a  niort  may  té  culpa.  Muerte  no  venga 

Km  muller  á  son  marit,  li  tinga  ben  net 
lo  Hit.  Debe  ser  la  buena  esposa,  limpia, 
sana  y  hacendosa.  {carece  de  ley. 

I^a  necessitat  no  té  lley.  La  necesidad 

Eia  ocasi«í  fa  '1  lladre.  La  ocasión  hace 
el  ladrón.— Eti  arca  abierta,  el  justo 
peca. — La  tentación  engendra  al  ladrón. 

t^sk  ociositat  es  mare  de  lots  los  vicis. 
Estóyme  en  wii  lecho,  y  el  diablo  llévame 
de  techo  e;i  techo. — La  ociosidad,  es  ma- 
dre de  todos  los  vicios. 

Ma»  ovella,  ab  llops  no  fa  parella.  Cada 
cual,  con  su  igual. 

I<a  panxa  no  vól  novas.  El  vientre  ayu- 
no no  oye  á  ninguno. 

K.a  paraula  que  ha  surtit  de  la  boca, 
no  pót  tornar  atrás.  Palabra  y  piedra 
suelta,  no  tienen  vuelta.— Palabra  de  bo- 
ca, piedra  de  honda. — La  palabra  que  se 
soltó,  no  puede  recogerse. 

Kia  passió  quila  lo  coneixement.  Empi- 
cóse la  vieja  á  los  berros,  y  no  dejó  ver- 
des ni  secos. 

TLtí  passió,  tot  ho  fa  véurer  de  color  de 
rosa.  Dijo  el  escarabajo  á  sus  hijos:  ve- 
nid acá,  mis  /lores. 

1.a  patria  del  sabies  lo  mòn.  Al  buen 
varón,  tierras  ajenas  su  patria  le  son. 

ImH  patria  sempre  tira.  La  tierra  do  me 
criare,  démela  Dios  por  madre. 

I>a  pedra  fora  de  la  ma  ,  no  sab  ahónt 
va.  Palabra  y  piedra  suelta,  no  tiene 
vuelta.  V.  La  paraula  que  ha  surtit,  etc. 

K>a  pedregada  no  lleva  ó  no  s'  en  por- 
ta anyada,  pero  pobre  d'  aquell  á  qui 
atrapa.  No  hay  mal  año  por  piedra,  mas 
guay  de  aquel  á  quien  acierta. 

lia  pera  y  la  dona,  la  que  calla  es  bona. 
La  pera  y  la  doncella,  la  que  calla  es 
buena.— La  mujer  y  la  pera,  la  que  calla 
es  buena.  {Perdiz  azorada, medio  asada- 

lia  perdiu  cansada,  es  més   delicada. 

lia  peresa,  es  mare  de  la  pobresa.  V. 
Qui  no  traballa  dorm  á  la  palla. 

lia  perfidia  mata  la  cassa.  Porfía  mata 
la  caza. — Porfía  mata  venado,  que  no 
ballestero  osado.— Romero  ahito,  saca 


LAR 

zatico. — A  la  larga  el  galgo  á  la  litbrt- 
mata. — Paciencia  todo  lo  alcanza. 

La  pers4»na  de  bon  cor,  may  olvida  lo. 
favor.  El  can  de  buena  raza,  siempre  ha 
mientes  del  pan  y  de  la  caza. 

lia  persona  descuydada,  es  una  cosa; 
encantada.  Quien  de  su  bien  se  olvida, 
y  de  su  mal  no  llora,  es  flor  inodora. 

lia  persona  més  amada,  d'  altre  sol  es- 
tar prendada.  Amor  loco,  yo  porros  y 
ros  por  otro. 

lia  persona  que  mólt  muda,  sempre  la 
veuràs  perduda.  V.  Pedra  movedissa. 
no  cria  molsa. 

La  persona  que  mòlt  riu ,  no  té  '1  dis- 
curs mòlt  viu.  Reir  sin  motivo ,  es  pro- 
pio de  tontos.  —  La  risa  es  frecuente  en 
boca  de  necios. — En  el  reir  se  conoce  et 
loco. — El  que  rie  demasiado,  es  hombre- 
poco  avispado. 

La  persona  qu'  es  honesta ,  té  son  cor 
sempre  de  festa.  La  virtud  nos  da  repo- 
so, al  cuerpo  vida,  al  alma  gozo. 

La  persona  que  té  cria,  sempre  guanya- 
nit  y  dia.  Quien  cria,  oro  hila. 

La  pitjor  burla»  es  la  veritat.  No  hay 
peor  burla,  que  la  verdad.        {es  vileza. 

La  pobresa,  no  es  vilesa.  Pobreza,  no- 

La  porfía  mata  la  cassa.  V.  La  perfidia 
mata  la  cassa. 

La  por  guarda  la  vinya.  Miedo  guarda 
riña,  que  no  viñadero. 

La  postissa  senyoria ,  fa  notar  la  gros- 
seria.  Quien  te  cubre,  te  descubre. 

L'  apotecari  d'  Olot,  preu  per  preu  se 
queda  ó  pren  la  medicina.  A  tanto  poi' 
tanto,  A  vito  lleve  el  manto. — Obispo  por 
obispo,  séalo  don  Domingo. 

La  práctica,  tráu  mestre.  El  uso  hace 
maestro.— Ciencia  va  con  eaperiencia. 

La  primera  informació  ,  no  la  creu  lo 
bon  varó.  Antes  de  fallar,  mucho  lo  de- 
bes pensar. 

La  primera  '1  rey  perdona  ,  la  segona 
catxamona.  La  primera  no  es  perdida, 
la  segunda  es  la  vencida. 

La  primera  pastora  ,  la  segona  senyo- 
ra. La  primera  mujer  escoba,  la  segunda 
señora.         (vacion  es  causa  del  apetito. 

La  privació  es  causa  del  apetit.  La  pri- 

La  que  Ula  á  la  finestra ,  no  pecará  per 
modesta.  Dueña  que  de  alto  hila,  de  alto 
se  remira. 

La  que  no  vol  traballar ,  no  pol  fér  sino 
gastar.  Mujer  ociosa,  mujer  viciosa. 

La  ralló  no  vól  forsa.  La  rason  no  quie' 
re  fuerza. — Es  antes  la  fuerza  de  la  ra- 
zón, que  la  razón  de  la  fuerza. 

La  recayguda  es  pitjor  que  la  malal- 
tia. Peor  es  la  recaída  que  {<!  caida. 


LAS 

I^a  regla  manté  'I  eos  y  la  butxaca  ó  las 
casas.  Regla  y  compás,  cuanto  mas,  mas. 

La  roba  fá  1'  home.  Paños  lucen  en  pa- 
lacio, que  no  hijosdalgo. 

E<as  afeytadaN,  son  donas  de  dia,  y  de 
nit  estopas  ó  son  monas.  Acudid  al  cue- 
ro con  el  albayalde,  r¡ue  los  años  no  se 
van  en  balde.         (el  mal,  á  la  cara  sal. 

I^a  salut,  se  pinta  á  la  cara.  El  bien  y 

La  sanch  no  's  pót  tornar  aygua.  El 
hueso  y  la  carne  ,  duélense  de  su  sangre. 

lia  saneh  se  hereta,  y  '1  vici  s'  apega. 
La  sangre  se  hereda  ,  y  el  vicio  se  pega. 

lia  sanch  sense  foch  vull.  La  sangre 
sin  fuego  hierve. 

lias  aranyas  per  filar  y  i'  home  per 
traballar.  V.  Lo  militar  á  la  guerra,  etc. 

lias  armas  y  diners,  si  no  's  saben  ma- 
nejar, no  valen  res.  Armas  y  dineros 
buenas  manos  quieren. 

Las  bonas  festas  ja  comensan  per  la 
vigilia.  Por  las  vísperas  se  conocen  los 
disantos  ó  las  fiestas. 

Las  bonas  páranlas  fan  menjar  los  ma- 
lalts. Cuales  paL•bras  te  dicen,  tal  cora- 
zón te  ponen. 

iMS  burlas  se  tornan  ó  passan  á  veras. 
A  las  burlas  asi  vé  aellas,  que  no  te  sal- 
gan d  veras. 

Las  comares  me  volen  mal ,  perqué 
'Is  dich  las  veritats.  Malme  quieren  mis 
comadres,  porque  les  digo  las  verdades. 

Las  cosas  d' aquest  mon,  verdasy  ma- 
duras son.  En  este  mundo  cansado,  ni 
bien  cumplido,  ni  mal  acabado. 

Las  costums  arrelan  mes  que  los  rou- 
res. Costumbre  buena  ó  costumbre  mala, 
el  villano  quiere  que  vala. 

Las  costums  y  diners,  fan  los  homes 
caballers.  Costumbres  y  dineros,  hacen 
los  hijos  caballeros. 

Las  criaturas  diuhen  lo  que  ouhen  ò 
senten  a  dir.  Dicen  los  niños  en  el  sole- 
jar, lo  que  oyen  á  sus  padres  tn  el  hogar. 

Las  criaturas  no  poden  estar  may 
quietas.  Carne  que  crece,  no  puede  estar 
si  no  mece. 

Las  dents  de  la  gossa ,  no  fan  mal  al 
cadell.  La  coz  de  la  yegua  no  hace  mal 
al  potro.  (oros,  no  lo  juegan  bobos. 

L'  as  de  oros,  no  '1  jugan  bobos.  As  de 

Las  disputas  deis  pares,  las  pagan  los 
filis.  Pelean  los  toros,  y  mal  para  las 
ramas. 

L'  ase  fá  un  compte,  y  '1  traginer  ó  qui 
r  albarda,  'n  fa  un  attre.  Uno  piensa  el 
bayo ,  y  otro  el  que  lo  ensilla. 

La  senyora  que  traballa,  no  gasta  di- 
ners ni  malla.  Mujer  hacendosa ,  caudal 
2)  virtud  atesora. 


LAS 


503 


La  senyoria,  es  pujada  al  mes  alt  de 
la  teulada.  .Señorío ,  honor  y  poderío. 

L'  ase  per  fam,  menja  1'  agram.  A  buena 
hambre  no  hay  pan  duro,  ni  falta  salsa 
a  ninguno.— Cuando  no  tengo  solomo,  de 
todo  como.— Necesidad  carece  de  ley. 

tas  iestas.  per  alguns  son  pestas.  V. 
De  las  riallas,  venen  las  plorallas. 

Las  ligas  ílors,  volen  vi.  Sobre  brevas, 
no  bebas  ó  vino  bebas. 

Las  Ugas  volen  aygua  ,  las  peras  y  me- 
ló vi  falló.  Agua  al  higo  y  a  la  pera  i'ino. 

Las  Iruvtas  v  los  amors ,  los  primers 
son  los  "millors.  V.  Las  sopas,  etc. 

Las  galas  de  las  filias  se  menjan  las 
cuUitas.  Vezaste  tus  hijas  galanas,  cu- 
briéronse de  yerba  tus  sembradas. 

Las  ganas  li  fan  dir.  V.  Somiava  '1  ce- 
go que  veva,  etc. 

Las  Hebras  no  s'  agafan  a  so  de  labals. 
Quien  pájaros  ha  de  tomar,  no  ha  de 
ojear.— Mas  vale  el  ruego  del  amigo,  que 
el  hierro  del  enemigo. 

Las  lletras  mòlt  bonas  son,  pero  no  las 
vóllo  mon.  Enseñanza  no  quiere, el  que 
mas  le  conviene. 

La.s  lleys,  segons  los  temps.  A  nuevos 
hechos,  nuevos  consejos. 

Las  malas  company las,  no  portan  res 
de  bó.  Huye  del  malo,  que  trae  daño. 

Las  malas  noticias,  lo  vent  las  porta. 
Lo  malo  viene  volando.— El  bien  suena, 
y  el  mal  vuela. 

Las  malas  noticias,  sempre  son  certas. 
Las  malas  nuevas,  siempre  son  ciertas. 

Las  mans  á  la  filosa,  y  'Is  ulls  á  la  por- 
ta. Quien  mucho  mira,  poco  hila. 

Las  matas  tenen  ulls  y  las  parets  au- 
rellas.  Monleí  ven  ,  paredes  oyen.— Las 
paredes  tienen  ojos  ú  oidos. 

Las  modas  son  la  perdició  de  las  casas 
ó  fan  als  mes  richs  pobres.  Si  quieres  ser 
rico,  calza  de  vaca  y  viste  de  lino. 

La  sobrecàrrega  mata  las  bestias.  A 
la  bestia  cargada ,  el  sobornal  la  mata. 

La  s«»gra  no  's  recorda  de  quant  fou  no- 
ra. V.  Lo  rector  no  's  recorda  de  quant 
fou  escola . 

La  sort  v  la  companvia,  fan  fèr  bona  ó 
mala  via.  Hados  y  lados,  hacen  dichosos 
ó  desdichados. 

Las  páranlas,  lo  vent  se  las  ne  porta. 
V.  Páranlas  y  plomas,  etc. 

Las  penas  deis  altres,  causan  poch  dol. 
Y.  Pedrada  en  cap  d'  altre,  ele. 

Las  penas  no  matan,  pero  acaban.  Due- 
los me  hicieron  negra,  que  yo  blanca  me 
era.— Gota  menguada,  taládrala  piedra. 

L««  penas  que  no  matan,  acaban.  Due- 
los me  hicieron  negra,  que  yo  blancame 


504 


LAV 


fra.y.  Las  penas  no  matan. 

I-a«  sopas,  fruytas  y  amors,  los  primers 
son  los  millors.  l)e  los  amores  y  ¡as  ca- 
ñas, las  entradas.—Sopas  y  amore».  los 
primeros  los  mejores. 

í.a«  térras,  prop  del  lloch.  Haza  do  es- 
carba el  gallo. 

tas  torres  mes  altas  cauhen.  De  caba- 
llo de  regalo,  a  rocín  de  molinero. 

I-as  tripas  portan  las  camas.  Pan  y  vi- 
no andan  camino,  que  no  mozo  garrido. 
— Ajo  crudo  y  vino  puro,  pasan  el  puer- 
to seguro. — Las  tripas  estén  llenas  ,  que 
ellas  llevan  las  piernas. — Tripas  llevan 
corazón,  que  no  corazón  tripas. 

ta  taca  hi  es,  y  no  la  trau  1  sabó,  ó 
aquesta  taca  no"  se  n  va  ab  sabó.  Jura- 
do ha  el  baño,  de  lo  negro  no  hacer  blanco 

la  taca  no  hi  sia,  que  la  pols  bufant  ó 
espolsant  se  'n  va.  Lo  que  se  dice  y  no 
es  verdad,  á  la  mañana  se  deshaz. — A'o 
temas  mancha  que  sale  con  agua. 

La  tancaTa  ab  clau  en  Pernau,  y  ella 
tenia  altra  clau.  Guardar  a  una  mujer, 
no  puede  ser. 

La  taula  y  '1  bon  marit ,  en  la  cara  's 
porta  escrit.  A  la  mujer  y  á  la  viña,  el 
hombre  la  hace  garrida,     (corazón  seco. 

La  tristesa  seca  '1  cor.  Hombre  enteco. 

La  una  ma  renta  la  altra  y  las  dos  la 
cara.  La  una  mano  L•va  la  otra,  y  las 
dos  la  cara.— Hazme  la  barba,  y  hacerte 
yo  he  el  copete. 

Lavanitat,  es  mare  de  la  mentida  y 
filia  de  la  ignorancia.  Hombre  vano  y, 
presumido ,  inscripción  fastuosa  en  te- 
pulcro  vacio.  I 

L'  avaricia,  té  cara  de  diable.  En  arca' 
de  avariento,  el  diablo  yace  dentro. 

L'  avaro  ahont  té  1  tresor,  té  '1  cor.  El 
avariento  do  tiene  el  tesoro  ,  tiene  el  en- 
tendimiento. 

L'  avaro  es  com  lo  porch ,  que  no  apro- 
nta sino  desprès  de  mort.  Del  vico  nin- 
gún provecho,  y  mucho  del  muerto.  \ 

L' avaro  ricb,  no  té  parent  ni  amicb.' 
El  avariento  rico,  no  tiene  pariente  ni 
amigo.     (Quien  mucho  mira,  poco  hila.l 

La  veila  sorda  ,  quant  fila  no   s  torba 

La  vellesa  sempre  se  ha  de  respectar.: 
A  canas  honradas  no  hay  puertas  cerra-' 
das.-Honra  al  anciano  y  serás  honrado.' 

La  ventura  de  la  barca  ,  es  sent  jove 
traballar  y  a  la  velle^a  cremar.  La  mo-\ 
cedad  trabajada,  y  la  veje:  quemada. 

La  Teatura  de  °n  Samarró,  que  pensa- 
\a  bátrer  y  baterenló.  La  ventura  de] 
Garcia,  que  se  le  trocó  en  noche  el  día. 
— A  las  veces  do  casar  pensamos,  cazc^-\ 
dos  quedamos. — Ir  por  lana  y   volveri 


LOH 

trasquilado. 
La  vergonya  cria  ronya,  6  la  vergonva 

dan>a  al  pobre.  Al  pobre  no  es  prove- 
chosa la  vergüenza. 

La  vergonya  y  la  honra,  á  la  dona  que 
la  pert,  may  mes  li  torna.  La  vergüenza 
y  la  honra,  la  mujer  que  la  pierde,  nun- 
ca la  cobra. 

La  veritat  amarga.  La  verdad  amarga. 

La  veritat  sempre  sura.  La  verdad 
adelgaza,  pero  no  quiebra. — La  verdad 
como  el  oleo ,  siempre  nada  en  somo. — 
Aunque  malicia  oscurezca  verdad,  no  la 
puede  apagar. 

La  viuda  plora ,  y  altres  cantan  en  la 
boda.  La  viuda  llora,  y  otros  cantan  en 
la  boda. 

La  viuda  rica,  ab  un  uU  plora  y  ab  al- 
tre repica.  La  viuda  rica,  con  un  ojo  llo- 
ra y  con  otro  repica. 

L'  escrúpol  de  fra  Gargall,  que  escu- 
pia  ais  babiis  per  no  escupir  á  terra. 
Repulgos  de  empanada  ,  escrúpulos  de 
monja  ó  de  Mari-gargajo. 

L'  exemple  dels  majors,  fá  bons  ó  mals 
als  menors.  Como  canta  el  abad,  respon- 
de el  sacristán. — Por  donde  salta  la  ca- 
bra, salta  el  que  la  mama,    (ce  el  monje. 

L'  hàbit  no  fa  '1  monjo.  El  habito  no  ha- 

L'  home  astut,  té  mollas  caras.  Hombre 
bellaco,  tres  barbas  o  cuatro. 

L'  home  ben  casat  ha  de  tenir  deu  anys 
més  que  la  dona.  La  mujer  quinceta.  y  el 
hombre  de  treinta. — A  la  moza  con  el 
moco,  y  al  mozo  con  el  bozo. 

L'  home  besa  mans,  que  voldria  véiirer 
cremadas.  Manos  besa  el  hombre,  que 
quisiera  ver  cortadas  ó  que/nadas. 

L'  home  de  be,  a  tol  arreu  es  ben  arri- 
bat. .-1  í  buen  varcnt,  tierras  ajenas  su  pa- 
tria le  son. 

L'  home  del  mal  que  ha  por,  de  aquel! 
mor.  El  hombre  del  mal  que  teme,  de  ese 
muere. — Huyendo  del  perejil,  le  nació  en 
la  frente. 

L'  lióme  de  si  confiat,  prest  es  perdut  y 
acabat.  So  hay  quien  yerre,  sino  quien 
su  parecer  quiere. 

L'  home  embustero,  no  es  cregut  de  cap 
veritat.  El  embustero  de  luidie  es  creído. 

L'  home  fa  tot  lo  que  vól.  Ao  falte  vo- 
luntad, que  no  faltará  lugar. 

L'  home  mor  del  mal  que  ha  por.  Hu- 
yendo del  perejil,  le  nació  en  la  frente. 

L'  h<»menet  quant  ha  menja),  te  fret. 
El  hombre  mezquino,  después  que  ha  co- 
mido ha  frío. 

L'  home  no  déu  vagar,  si  salut  vól  con- 
servar. La  llave  que  se  usa,  no  te  toma. 

L'  home  per  la  paraula,  y  1  bou  per  la 


US  LOB  305 

banya.  Al  hombre  por  la  palabra  ,  y  al  L"  infant  y  '1  peis ,  en  ia  ayena  creii. 

fcuíy  por  el  cuerno  ó  el  asta.  Les  pect-*  y  loi  niñot.  en  ¡ai  agxtat  ton 

M.'  home  per  I'  enienimenL  ^  dí$tiaseix      enndoi. 

del  jumeni.  £/ CTí/rnciinMíTito  dtjtwigii<?  t"  infern  te  molta  eaaancía  del  pec-at 

al  hombre  del  jumenio.  de  la  inorancia.  Tiene  el  infierno  gran 

£.'  lionie   proposa,   y   Deu  disposa.   El      ganancia  dei  perada  de  igii'jrancia. 

hombre  propone .  y  'Dioi  dispone. — Lo$  1.'  interés  a  una  part.  y  la  amUiaiá  un 

dichos  en  nos.  los  nechos  en  ÍHos.  altra.  Pleiiar  y  comer  juntos. 

Xi'  borne  prudent  y  de  pau.  no  mou  bre-  Lo  badall  no  pot  mentir,  ó  vol  menjar 

ga  en  io  >arau.  Quien  se  ensaña  en  la      ó  dormir  o  droperia  mantenir:  o  io  ba- 

toda,  piérdela  toda.  dall  no  pot  mentir,  fam  o  son  o  ser  ru- 

f  lionie  quant  vói,  y  la  dona  quant  pót.       hi.  Prueba  el  bostezo  hambre  o  sueño,  c 

V.  Casa  ton  fiU.  etc.  ruindad  de! dueño. 

f  home  que  esta  enfansaL  busoa  li  fas-  Lo  barato  es  car.  Escudero  pobre,  tasa 

san  costal.  Ei  que  esta  tn  el  lodo,  quer-      di  /.i'a^j  y  oiia  de  cobre. 

ria  meter  a  o:ro.  Lo  barius.  lot  bo  tapa.  Barro  y  cal  at- 

L•'  home  que  esta  oció»,  no  vin  ab  gayre      brtn  mucho  mai. 

repoá.  El  hombre  ocioso,  no  tiene  mu-  Lo  ben  criat,  en  sos  mals  tío  resignat. 

cho  reposo. — El  hombre  perezoso,  sietn-      Ei  hijo  del  bueno,  pasa  malo  y  òttmo. 

fire  es  menesteroso.  .  Lo  be  no  es  conegut,  ins  qu'  es  perda:. 

L"  borne  que  fa  '1  valent  ó  del  valent.      £í  bien  no  es  c-oño-Sdo,  hasta  que  es  per- 
es I  ultim  ó  darrer  al  somaten.  Antes      dido.-Carece  del  bien  y  sabrás  lo  que  zai. 

de  la  hiyra  gran  denuedo,   ceñidos  ai  Lo  he  u  almoyna  que  faras.  no  mires  a 

punto  mucho  miedo. — Charlatán  y  ca-       qut  la  fas.  Z/j:  bten.  y  no  cates  a  quié». 

lenton.  dos  cosas  en  una  son.  Lo  be  o  'i  mal.  la  salut  a  ia  cara  1  trau. 

L'  bume  que  lluny  va  a  casar,  ó  va  en-      El  bien  i,  el  mal,  á  la  cara  so!. 

ganyat  o  va  a  enganyar.  V.  Lo  quí  iluny  Lo  be  y  lo  mal  se  tocan.  Del  bien  ai  maL 

i'  eñ  va  a  casar,  etcl  '       no  hay  un  canto  de  real. 

L'  home  que  no  sab  >nmar,  may  sabrá  Lo  blanch  al  costat  del  ne?r«,  ressalta 

multiplicar.  El  que  no  sabe  sumar,  no      mes.  Cuanto   mas  t-ojan    las  sombrat. 

tabra    multiplicar. — Prirtcipio   quieren      mas  suben  lot  rttpíaruiore*. — LobimiKO 

las  cosas. — >Sin  orden  todo  es  desorden.         luce  masjumto  á  lo  negro. 
L'  borne  que  no  te  que  fér,  prenda  vai-  Lo  Maufien»*  es  un  damnat.  bne^ 

lell  Ò  muller.  V.  Si  estar  mail  vols  a  ton      neci  ó  atontat.  Condenado  es  el  blasfemo, 

pier.  eic.         mel.  V.  Boca  amarga,  etc.      per  henjí,  cano  o  memo. 
L'  borne  que  rosega  fei.  no  vomita  dolsa  Lo  bobo  tot  ho  sab  fér,  fins  al  temps  de 
L'  bome  que  te  peresa,   soo  benestar      menester.  Todo  ei  bobo  sabe  hacer.  Juu- 

pert  ab  prestesa.  Ei  hombre  sentado,  ni      ía  que  se  ha  menester. 

capu:  tendido  ni  camisón  curado.  lAthon  aliment  fa  boa  eatenimeat,  é 

L  bome  que  tracta  ab  amibas .  may  li      lo  bon  aliment  fa  tomar  jove  a  ia  gent. 

faltaran  fatigas.  Amores  licianos,  aian.     Cara  sin  dientes  hace  a  ¡os  muertos  ci- 

al  hombre  de  pies  y  manos.  átenles. 

L•'  bome  que  vól  mentir,  gran  memoria  Lo  bon  canonista,  ba  de  ser  llegisla. 

ha  de  teñir.  £/  mentir  ptde  memoria. —      Cmionii^a  «tti  leyes,  arador  *m  òiiey». 

Mas  presto  se  coge  ai  menitroso  que  al  cojo      — Canonista  y  no  legista,  no  roie  «ms 
L'  bome  sia  de  rabassa,  menires  la  vi-      aruta.  [y  hondo,  cogeiás  pesa  en  ahondo. 

da  't  fassa.  Dadme  marido  rico,  siquiera  Lo  bon  gurei.  dona  gros  esplet.  Ara  bien 

ifti  borrico.  coUsníad  y  dinero.  Lo  bon  menjar  fa  estar  gras.  Carne  de 

L'  bome  sol.  fa  lo  que  toI.  Al  soltero.       pluma  qui  ía  del  rostro  laarruga. 
L'  borne  val  tant .  com  sab  ó  té.  Tanto  Lo  bon  pagador,  de  io  deis  altres  es  se- 

laies.  como  has  o  sabes.  nvor.  Ei  buen  pagador,  es  señor  de  lo 

L"  borne  vól  la  trahició,  pero  no  al  tray-      ajeno.— A  buen  pagador,  buen  serridor. 

dor.  La  traición  aplace,  mas  no  el  qite  Lo  bon  pastor  ton  las  ovelias,  no  las  es- 

la  hace.  corxa.  Basta  etqutiar  sin  desollar. 

L•'  bo«(e  es  com  k)  peix  menut,  aue  al  Lo  bon  soldat,  may  recula.  IjOs  toi4a- 

cap  de  tres  dias  put.  £/  huíspta  y  el      dos  ralerosos,  no  retroceden  jasna*. 

pez  días  tres  .  mal  huele  si  mas  es. — £."  Lo  bon  vi.  fa  bon  llati.  V.  Fa  de  mal ba- 

huesped  y  el  pez.  a  tres  dias  huele.  liar  ab  lo  ventre  vuyt. 

L'  infaat  >  la  pasta,  en  lo  juliol  se  glassa.  Lo  bon  vi.  no  necesita  ram.  £{  'oatn  pa- 

La  masa  y  el  mfw ,  en  arrano  kan  frío. :     ño,  m  ei  arta  te  rende.— El  riño  q»e  es 


S06 


LOC 


bueno,  no  necesita  pregonero. 

1.0  bou  per  la  banya ,  y  I'  borne  per  la 
paraula.  Al  buey  por  el  cuerno,  y  al 
nombre  por  la  palabra. 

K.O  buu  tírala  arada  ,  mes  no  de  bona 
gana.  El  buey  traba  el  arado  ,  mas  no  de 
su  grado. 

liO  bras  al  pit,  y  la  cama  al  Hit.  La  pier- 
na en  el  lecho,  y  el  brazo  en  el  pecho. 

to  burro  del  arriero,  sempre  va  devant. 
El  ruin  siempre  delante. 

IjO  burro  y  1'  ignorant ,  son  filis  de  cu- 
sins  germans.  El  rústico  y  el  borrico, 
nacieron  de  un  mismo  parto. 

L•o  ca,  guanya  '1  pa.  El  can,  gana  pan. 

MjO  camp  rérlil  no  descansant ,  de  fruyt 
se  priva  ó  's  torna  estéril.  El  campo 
fértil  no  descansando,  tórnase  estéril. — 
AlguTia  vez  olvida  tus  tareas,  para  vol- 
ver con  nuevo  aliento  si  deseas. 

TiO  ca  que  bè  lladra  ,  bè  guarda  la  casa. 
Perro  que  mucho  ladra  ,  bien  guarda  la 
casa.  — Can  fiel  para  el  amo  y  para  él. 

liO  ca  que  vol  pa,  ha  de  llepar  la  ma. 
¡Ay,  ay  que  me  he  hallado,  por  andar 
abajado! 

Lo  ca«i4ador  que  vól  cassar,  á  la  cassa 
no  amenassa.  V.  Las  Hebras  no  s'  aga- 
fan  á  so  de  tabals. 

L'  ociós  que  entra  en  ta  casa,  esun  íoch, 
es  una  brasa.  En  tu  casa  un  ocioso,  co- 
me el  pan  sin  dar  reposo. 

ío  comú,  no  's  prohibeix  á  ningú.  Lo 
común,  no  se  prohibe  á  ningún. 

Lo  consell,  prenlo  de  vell.  V.  Si  tens 
de  pendrer  consell,  etc. 

Lo  conteiitar««e  ab  lo  sèu  ,  n'  es  gran 
ventura.  Feliz  será,  quien  lo  suyo  llenará 

Lo  contrabandista  guarda  ,  mal  pel 
contrabando.  ^Quieres  hacer  del  ladrón 
fiel?  Fíate  de  el. 

Lo  cop  de  la  paella,  si  no  fereix  enmas- 
cara. El  golpe  déla  sartén,  aunque  no 
duela  tizna. 

Lo  corb  diu  negra  á  la  garsa,  ó  'I  corb 
diu  á  la  garsa,  comare,  vos  sóu  mòU  ne- 
gra. Dijo  la  corneja  al  cuervo,  quítate 
allá,  negro ,  y  el  cuervo  á  la  corneja, 
quitaos  vos  allá,  negra. — Dijo  la  sartén 
á  la  caldera,  tírate  allá,  culinegra. 

Lo  cor  fort,  vens  la  desgracia.  Buen  co- 
razón, quebranta  mala  ventura. 

Lo  cornut  es  1'  ultim  que  ho  sab.  El 
cornudo  es  el  último  que  lo  sabe. 

Lo  criar  envelleix,  y  '1  parir  entendreix, 
ó  lo  criar  panseix  las  donas,  y  'I  parir 
las  posa  bonas.  El  criar  arruga  y  el 
parir  alucia. 

Lo  eul  de  'n  Jaumet,  que  no  sab  géurer 
ni  estar  dret.  Estar  siempre  de  levante. 


LOF 

Lo  curador  sempre  cura ,  no  se  jo  per 
qui  procura.  El  curador  siempre  cura, 
no  sé  yo  por  quién  procura.  V.  Bens  de 
menors,  perdició  de  ells,  etc. 

Lo  darrer  tanca  la  porta.  Al  postrero^ 
muerde  el  perro. — Puto  el  postre,  sarna 
fxira  el  postrero. 

Lo  delicat  d'  en  tendre,  que  pujant  at 
Hit  se  va  allomar.  Es  de  casta  de  Pedro 
Tierno,  que  se  descostilló  durmiendo. 

Lo  del»  altres,  fá  de  bon  donar.  De  cue- 
ro ajeno,  correas  largas. 

Lo  dementat,  per  la  pena  es  avisat.  El 
loco  por  la  pena  es  cuerdo.  {saco. 

Lo  desitj  crema.   La  codicia  romp*  el 

Lo  diable  quant  es  vell,  sab  mes  d'  ex- 
periencia que  per  consell.  Diablo  viejo 
ó  ejrperimentaao,  es  mas  que  diablo  por 
serlo  doblado. 

Lo  diable  quant  es  veli,  se  fá  bermitá. 
De  mozo  a  palacio,  de  viejo  á  beato. 

Lo  dia  nuvolós,  enganya  al  peresós.  Dia 
de  nublo,  la  mañana  larga  y  el  dia  nin- 
guno.— Dia  nublado,  día  daiíado. 

Lo  dia  que  no  'm  pentino,  vé  la  vebina. 
El  dia  que  no  escobé,  vino  quien  no  pensé. 

Lo  difeier  fá  al  bome  enter.  El  dinero 
hace  al  hombre  entero. 

Lo  diner  sempre  es  amich  verdader.  Es 
el  dinero  un  amigo  verdadero. 

Lo  diner  tot  ho  aicansa,  v  de  la  justicia 
tors  la  balansa.  Quien  àa  parte  de  sus 
cohechos,  de  sus  tuertos  hace  derechos. 

Lo  dolent,  fora.  De  los  enemigos  los 
menos.  V.  Pareas  y  trastos  vells,  etc. 

Lo  dolent,  no  necessita  escusas.  V.  Qui 
es  mal  pera  mal  fér,  etc. 

Lo  exterior  enganya.  Debajo  del  sayal, 
ó  so  el  sayal  hay  al'. — Debajo  de  una  ma- 
la capa,  hay  ó  se  esconde  un  buen  bebedor . 

Lo  fart  no  coneix  al  dejú.  El  harto,  del 
ayuno  no  tiene  duelo  alguno  ó  ninguno^ 

Lo  favor  publicará  lo  aui'l  reb,  no  qui 
lo  fá.  Calle  el  que  dio,  y  hable  elque  tomó. 

Lo  fer  bè  may  se  pert.  Siembra  benefi- 
cios, para  recoger  fruto  de  buenos  oficios. 
— Hacer  bien,  nunca  se  pierde. 

Lo  ferro  quant  es  calent,  se  dobla  mòlt 
fàcilment. /I  hierro  candente,  batir  de- 
repente. 

L'  olici  del  burgès,  menjar,  béurer  y  no 
fér  res.  Bordón  y  calabaza,  vida  holgada. 

Lo  fi  final,  servir  á  Déu,  y  no  fér  mal.  V. 
Fes  bè  v  no  fasses  mal,  etc. 

Lo  tlll  del  gat,  á  lo  millor  trau  las  un- 
gías. El  hijo  de  la  cabra  de  una  hora  ú 
otra  bala. — Quien  malas  mañas  ha,  ías 
mostrará  ó  tarde  ó  nunca  tas  pierde. 

Lo  üll  que  á  sos  pares  bat,  ja  l' infern  ne 
té  guanyat.  Quien  á  tus  padres  maltra- 


LOl.L 

ta,  un  fin  horrible  le  aguarda. 

K,o  liil  que  sembla  al  ó  á  són  pare,  ho- 
nor li  fá  á  sa  mare.  Si  el  hijo  sale  al  pa- 
dre, de  duda  saca  á  la  madre. 

E,o  f«ch  es  mitja  vida.  Media  itrfa  es  la 
candela,  pan  y  vino  la  otra  media. 

Lo  l'ueh  té  aturador  ,  que  la  aygua  no. 
Al  fuego  el  agua  domina,  ante  esta  el 
hombre  se  inclina. 

KiO  lormatje  vulga  '1  serrat ,  lo  pa  deu 
ser  sempre  ullat.  Queso  Iterno  y  pan  con 
ojos,  quitan  á  mi  fiijo  los  enojos. 

K,u  fret,  la  fam  y  la  set ,  ban  al  borne 
descubert.  Hambre  y  frió,  entregan  al 
hombre  á  su  enemigo. 

'L•o  gat  sense  voler  esgarrapa.  El  galgo  y 
el  gavilán  no  se  quejan  por  la  presa,  si- 
no porque  es  su  ralea. 

L•o  gobern  de  un  poble  bo.  ha  de  ser 
ab  discreció.  Un  gobierno  cristiano,  de- 
be ser  padre  y  no  padrastro. 

Lo  gos  del  borlóla,  ni  lladra  ni  deixa 
lladrar.  El  perro  del  hortelano  ,  que  ni 
come  las  berzas  ,  ni  las  deja  comer  al 
extraño. 

Logre  jo  lo  mèu  intent,  més  que  s' en 
riga  la  gent.  Como  mi  hijo  entre  fraile, 
mas  que  no  me  quiera  nadie. 

Lo  hábit,  no  fá  '1  monjo.  El  hábito  no 
ftove  el  monj». — La  borla  no  hace  al  doc- 
tor.— Debajo  de  una  mala  capa ,  se  en- 
cuentra un  buen  bebedor. 

Lo  íudiscret,  de  la  vista  está  complert 
La  mujer  loca,  por  la  vista  compra  la 
toca.  (dador,  no  nazca  e?»  casa. 

LO  joeb.  porta  tots  los  mals.  Hijo  enii- 

Lo jornal  del  menestral,  entra  perla 
porta  y  surt  pel  fumeral.  La  ganancia 
del  carretero,  entra  por  la  puerta  y  sale 
por  el  humero. 

Lojoreper  natural,  mes  que  albes' 
inclina  al  mal.  De  ser  buena  no  he  gana, 
de  ser  mala  dámelo  el  alma. 

Lo  jove  que  no  traballa  ,  quant  es  vell 
dorm  á  la  paUa.  El  joven  que  no  traba- 
ja, cuando  es  viejo  duerme  en  paja. 

Lo  just  ho  paga  pel  pecador,  ó  lo  te- 
nen que  pagar  justos  per  pecadors.  Pa- 
gan justos  por  pecadores. —  Arde  verde 
por  seco. — Uno  come  la  fruta  aceda,  y 
otro  tiene  la  dentera. 

Lo  lladre  naturalment  te  peresa,  y  no 
es  valent.  Al  malvado,  solo  el  vicio  te 
hace  osado. 

Lo  llam  del  cel  y  1'  amor,  deixan  pel  ó 
deixan  la  pell ,  cremant  lo  cor.  Vánse 
los  amores,  y  quedan  lot  dolores. 

Lo  llegir  fá  pérdrer  1'  escriurer.  V.  Qui 
mólt  abarca  poch  estreny. 

Lo  lli  ben  filat  dóna  drap  doblat.  El  lino 


LOM 


507 


aparado,  da  lienzo  doblado. 

Lo  llinet  que  's  ben  filat,  sempre  dona: 
drap  doblat.  V.  Lo  lli  ben  filat,  etc. 

Lo  llop  sempre  va  a  cassar,  lluny  del 
ilocb  ahont  sol  estar.  El  que  vivt  perdi- 
do no  quiere  ser  hallado. 

Lo  major  si  es  cortesà .  al  menor  salu- 
dará. El  que  ííias  se  humilia,  mas  ensal- 
zado queda,  (entra  nadando. 

Lo  mal  anv,  entra  nadant.  El  mal  año^ 

Lo  mal  cobrador,  fa  mal  pagador.  ¿7 
mal  cobrador,  hace  mal  pagador. 

Lo  mal  comprador,  menja  dolenta  vian- 
da. El  mal  comprador,  come  lo  peor. 

Lo  mal  de  las  ratas ,  lo  fan  las  unas  y  '1 
pagan  las  altras.  V.  Pagar  justos  per 
pecadors. 

Lo  mal  deis  altres,  fá  de  bon  passar. 
Cuidado  ó  mal  ajeno,  de  pelo  cuelga. — 
Poco  os  duelen,  D.  Jimeno  ,  estocadas  en 
cuerpo  ajeno. 

Lo  mal  que  tú  te  has  buscat,  te  está 
mòlt  bèn  empleat.  A  buen  bocado,  buen 
grito  ó  suspiro. 

Lo  mal  vé  a  quintars  ó  arrobas,  y  se  'n 
vaá  unsas.  Él  mal  entra  d  brazadas  y 
sale  á  pulgaradas. — Los  males  entran 
por  arrobas  y  salen  por  adarmes. 

Lo  mantell  de  las  fadrínas,  fa  murmu- 
rar a  las  vehinas.  Mi  hija  Antonia  se 
fué  á  misa,  y  viene  á  nona. 

Lo  níar  com  mes  té,  mes  brama.  Caba- 
llo que  alcanza  ,  pasar  querria. 

Lo  massa  gratar,  cou.  Tanto  pica  la  pe- 
ga en  la  raíz  del  torvisco,  hasta  que  9«e- 
branta  el  pico. — Can  que  mucho  lame, 
saca  sangre. 

Lo  meló  y  casament,  han  de  ser  acerta- 
vaent.  EÍmeton  y  el  casamiento,  hade 
ser  acertamiento.— El  melón  y  la  mujer, 
malos  son  de  conocer. 

Lo  menester,  fá  fèr.  La  necesidad,  ha- 
ce á  la  vieja  trotar. 

Lo  menjar  ab  templansa.  allunya  los 
máls  de  la  infancia.  Comida,  capa  y  ca- 
pote, que  sustente  y  abrigue  al  niño  y  no 
le  sobre.  (V.  Gratar  y  menjar. 

Lo  menjar  y  '1  gratar,  tot  es  comensar. 

Lo  mentider  conegut,  no  mereix  sia 
cregut.  V.  L'  borne  que  vól  mentir,  et«. 

Lo  mentider  no  es  cregut  si  diu  la  ve- 
ritat ó  de  las  veritats.  Quien  siempre  me- 
miente,  nunca  me  engaña. 

Lo  mercader  á  la  plassa,  y  lo  menes- 
tral á  sa  casa.  Zapatero,  á  tus  zapatos. 

Lo  mes  alt  y  fort  es  fum  ,  lo  temps  tot 
ho  consum.  Torre  y  gigante,  acaban  en 
paja  que  lleva  el  viento ;  todo  lo  destru- 
ye el  tiempo. 

Lo  mes  fort  sempre  guanya.  Si  dá  el 


j08 


LON 


cántaro  en  la  piedra  ó  la  piedra  en  el 

cántaro,  mal  para  el  cántaro. 
X,o  lues  mal  calsat.  V.  Lo  sabater  es,  etc. 
liO  nieN  mal  de  un  plet,  es  que  de  un  ne 

naixen  cent.  Lo  peor  del  pleito,   es  que 

ds  uno  nacen  ciento. 
liU  mes  mal  pas,    es  lo  de  la  porta.  £/ 

salir  de  la  posada,  es  la  mayor  jornada. 
Ki«>  mes  sa  de  lo  que  lii  ha  escrit,  es  lo 

?iue  diu  honra  y  profit.  A'o  hay  mejor 
oor  ni  mas  claro  derecho,  que  el  que 
dan  honra  y  provecho. 

LiO  mes  valent,  cau  de  cul.  El  mejor  na- 
dador, es  del  a{/ua. 

K.O  militas*  á  ía  guerra,  y  'I  pagès  á  la 
ierra.  Cadn  uno  á  su  labor. — Cada  lobo 
por  su  senda. 

ÍjO  millor  boci  del  plat ,  sia  per  qui  t' 
ha  engendrat.  Después  de  Dios,  á  tus  pa- 
dres ho7ira  y  dá. 

KiO  millur  deis  daus,  es  no  jugarlos.  El 
mejor  de  los  dados,  ó  el  mejor  lance  de 
los  dados,  es  no  jugarlos. 

liO  miilor  jugador,  sense  cartas.  El  me- 
jor jugador,  sin  cartas. 

E.O  millor  orador  ,  es  lo  qui  's  persua- 
deix a  si  mateix.  Aquel  es  buen  orador, 
que  así  persuade  la  razón. 

K.O  millor  pa  es  lo  de  casa.  El  pan  mas 
sabroso,  es  el  pan  del  reposo. 

l^oiuiiiy«t  quant  pert  son  pare,  allu- 
nyaulo  de  sa  mare.  Padre  no  tuviste, 
madre  no  temiste,  hijo  mal  despereciste, 
ó  diablo  te  hiciste. 

liO  miracle  de  Mahoma.  posarse  al  sol 
y  trobarse  en  la  sombra.  Adivino  de 
ifarchena  que,  al  sol  puesto  el  asno,  a 
la  sombra  queda. — Adivino  de  Valderas, 
cuando  corren  los  canales  que  se  mojan 
las  carreras. 

K.O  luolt  menjar,  desmenja.  El  buey  ó  el 
caballo  harto,  no  es  comedor. 

WjO  molt  parlar  sempre  mou,  com  lo 
massa  gratar  cou.  V.  Mòlt  parlar  sem- 
pre mou,  eic.  (nó  Zamora  enuna  hora. 

l^o  mon  no  fou  fet  en  un  dia.  No  se  ga- 

L•o  mo«i»io,  1'  home  ó  '1  minyó  ou'  es 
peresós,  per  un  pas  ne  dóna  dos.  ¿7  pe- 
rezoso, se  quita  el  reposo. 

Mm  mosso  ó  lo  minyó  qu'  es  ben  criat, 
calla,  si  no  es  preguntat.  Jóven  bien 
educado,  calla  si  no  es  preguntado. 

L,o  ni4»s<<o  quant  es  paga!,  sempre  tè  'I 
bras  trencat.  V.  Miisich  pagat,  etc. 

liOmúsieli  que  se  'n  alaba,  may  co- 
mensa  y  may  acaba.  El  gaitero  de  Bu- 
jalance,  un  maravedí  porque  empiece,  y 
diez  porque  acabe. 

1.0  necessari  es  doblement  agrahil,  si 
s' ofereix  tot  seguit.  La  liberalidad  es- 


LOP 

pontánea,  es  siempre  mas  apreciable. 

I.o  negoei  de  'n  Kobert  ab  las  cabras, 
(jue  'n  dava  duas  de  blancas  per  una 
ae  negra.  El  trueque  del  topo,  la  coUt 
por  los  ojos. 

Lo  noble  honrat,  abans  pobre  que  abai- 
xat. Hidalgo  honrado,  antes  roto  que  re- 
mendado. 

1.0  nou  plau,  y  lo  vell  satisfà.  Lo  nuevo 
aplace,  lo  antiguo  satisface. — Lo  novel 
todo  es  bel. 

L•ii  nus  més  fort,  es  lo  del  matrimoni. 
Es  del  matrimonio  el  nudo,  de  entre  to- 
dos el  mas  duro. 

L•tt  pa  de  casa ,  no  satisfà.  Ninguno  se 
embriaga  del  vino  de  casa. 

liO  pa  estranger,  sempre  es  amarch.  £s 
de  la  patria  el  pan  el  mas  sabroso. 

I.o  pagés  á  la  terra  y  '1  militar  á  la 
guerra.  V.  Cada  hu  de  son  oGci. 

Ló  pagés  holgassá ,  crema  dinadas  y 
compra  pa.  Leña  de  romero  y  pan  de 
panadera,  la  bordonería  entera. 

ÍA*  pagés  que  para  llassos,  no  camina 
per  bons  passos.  Labrador  que  para  la- 
zos, no  atida  él  con  buenos  pasos. 

E.O  pagfés  que  té  diner,  may  se  passe  á 
cabaüer.  No  olvide  su  cuna]  quien  haga 
fortuna. 

■iO  pagés  sempre  ha  de  estar  prop  dels 
que  fa  traballar.  El  ojo  del  amo,  engor- 
da el  caballo.  V.  Qui  té  mossos,  y  no 
'Is  veu,  se  fa  pobre,  etc.  (raza. 

L•o  pa.  no  fa  nosa.  La  hogaza,  no  emba- 

E.O  pare  guanya  '1  ral.  y  '1  Gil  lo  gasta 
mal.  Nuestros  padres  á  pulgadas  ,  y  no- 
sotros a  brazadas. — A  padre  allegador, 
hijo  expendedor. 

I,o  pare  juglar,  y  lo  fill  timbaler.  V.  Si 
lo  pare  es  inúsich,  etc. 

E,o  pare  no  es  ó  encara  no  es  nat,  y  1' 
lili  salta  pel  terrat.  Hijo  no  letiemos,  y 
nombre  le  ponemos. 

E,o  pas  mes  dificultós,  es  lo  de  la  porta. 
El  salir  de  la  posada,  es  la  mayor  jornada. 

I,opa  ullat,  y  'I  formatge  serrat.  Pan 
con  ojos,  y  queso  sin  ellos.  (do. 

I.,o  pecat  ia  forat.  Estar  hecho  en  peca- 

■<o  peix.  arrós  y  pebrot,  demanan  lo  vi 
ben  fort  ó  lo  peix ,  arrós  y  meló,  volen 
lo  vi  falló.  El  arroz  ,  el  pez  y  el  pepino, 
nacen  en  agua  y  mueren  en  vino. 

L•o  pei\  pera  qui  'I  mereix,  y  la  cua  6 
espina  aquesta  's  tira  ó  per  lo  gat.  El  pe- 
ce  ¡xira  quieJi  lo  merece. 

L•o  peix  que  busca  1'  ham ,  busca  son 
mal.  El  pez  que  busca  el  anzuelo,  buscn 
su  duelo. 

■>o  penitent  no  diu  res,  y  '1  Pare  March 
ó  '1  butxi  s'  escanya  ó  se  espanta.  A'o 


LOQ 

suda  el  ahorcado,  y  suda  el  teatino. 

liO  perdut^  perdut  ben  siga.  A  lo  hecho 
■pecho. — A  lo  hecho  no  hay  remedio. 

I>o  peresós,  tot  temps  ó  sempre  es  me 
neslerós,  y  may  lindra  pa  ni  vi  per  lo 
endemà.- ÍE¿  perezoso  siempre  es  pedidor 
ó  menesteroso. 

EiO  pucli  mal  ó  dany  espanta  ,  y  lo  mòlt 
calma  ó  amansa.  Poco  dafto  espanta,  y 
Tnucho  ainansa. 

KiO  poder,  apodera.  V.  Diner,  fa  diner. 

EiO  p«ll  ressuscitat,  pica  mes  que  cap.V. 
Dèu  nos  guart  de  poli  ressuscitat. 

KiO  porcli  mes  rutii,  menja  '1  millor  aglà. 
V.  Esdevé  la  honra,  etc. 

KiO  preguntar  no  es  errar,  si  la  pre- 
gunta no  es  nécia.  Quien  interroga,  no 
yerra. — Quien  pregunta  no  yerra,  si  la 
pregunta  no  es  neda. 

1.»  preu,  no  fa  la  homlal.  Man  vale  blan- 
ca de  paja,  que  mararedi  de  lana. 

1.0  previngui,  ia  ha  mitj  vensut.  V. 
l'n  previngui  val  per  dos. 

EiO  primer  es  ma  persona  ,  dels  altres 
pocli  se  m'  endona.  ¿Qué  haces,  bobo? 
Bobeo;  escribo  lo  que  me  deben  y  borro 
lo  que  debo.  (El  águila  no  caza  moscas. 

Ii»  principal,  no  té  cuvdados  baixos. 

I>o  procurador  al  pubill  ,  lo  lia  de  te- 
nir com  á  fill.  Tutor  honrado,  es  padre 
doblado. 

EiO  pronȎlrer  es  voluntari,  y  lo  cum- 
plir es  forsat.  Quien  fia  ó  promete,  en 
deuda  se  mete. 

L•o  prou  temps  ,  no  feu  may  casa.  Hoy 
me  iré,  eras  me  iré,  mal  la  casa  manten- 
dré.— El  tiempo  es  oro. 

Mm  (|ue  altre  ha  estrenat ,  á  mi  poch 
m'  ha  durat.  Lo  que  otro  suda,  á  mi  po- 
co me  dura.  {rastra,  honra. 

liO  que   arrossega,  honra.   Loque  ar- 

1,0  que  á  uns  sana,  á  altres  mata.  Con 
lo  que  Sa7}cho  sana,  Domingo  adolece. 

lo  que  corromp  lo  cap,  fins'al  moll  dels 
ossos  arriba.  La  corrupción  de  lo  mejor, 
produce  lo  peor. 

I<«»  que  de  nit  se  fá,  de  dia  's  véu.  Lo 
qve  de  noche  se  hace,  á  la  mañana  apa- 
rece.— La  luz  muestra  la  verdad. 

l.«i  que  Déu  fa,  bestias  no  ho  han  de 
judicar.  Lo  ordenado  en  el  cielo,  forzo- 
so se  ha  de  cumplir  en  el  suelo. 

I<4»  que  en  la  juventut  se  malgasta, 
en  la  vellesa  fa  falta.  V.  Qui  quant  es 
jove  gasta,  etc.     (es  boig  a  natura,  etc. 

E.O  que  es  á  natura,  luturulura.  V.  Qui 

I^>  que  es  bó  pel  fetge,  es  mal  perla 
melsa.  Lo  que  es  bueno  para  el  hígado, 
es  malo  para  el  bazo. — Con  lo  que  San- 
dia sana,  Marta  cae  mala. — Lo  que  sana 


LOQ 


509 


la  boca,  enferma  la  bolsa. 

E,o  que  es  de  mena,  may  s'  esmena.  V» 
Cabra  avesada  a  saltar,  etc. 

liO  que  es  estat  y  no  es  ,  com  si  no  ha- 
gués estat  res.  El  que  hizo  un  yerro,  y 
pudiendo  no  hizo  mas,  por  bueno  lo  ten- 
drás.— Todo  buen  caballo  tropieza. 

1,0  que  es  mal  guanyat,  lo  diable  s'  bo 
emporia.  Algo  ajenó ,  no  hace  heredero. 

L•i»  «|ue  es  teu  es  meu,  y  lo  que  es  meu 
ho  vull.  Partir  como  hermanos,  lo  mió 
mió,  y  lo  luyo  de  ambos  ó  de  entrambos. 

B^o  C|ue  fàcilment  s'  obté,  fàcilment  se 
pert.  Lo  que  viene  por  la  /lauta,  seva 
por  el  tamborín. 

liO  que  fa  'I  boig  á  la  darreria,  fá  'I  sabi 
a  la  primeria.  Lo  que  hace  el  loco  á  la 
derrería,  hace  el  sabio  á  la  primeria. 

L«>  <|ue  guarda  '1  Iret,  guarda  la  calor. 
El  dia  de  calor,  ese  te  arropa  mejor. — Si 
quieres  vivir  sano  ,  la  ropa  de  invierno 
llevarás  en  verano. — A'i  por  frió,  ni  pcrr 
calara,  no  dejes  tu  cobertura. 

L•»  que  ja  esta  fet,  no  té  destorb.  V.  Lo 
que  s'  ha  de  fér,  ele. 

1,0  que  'Is  uUs  no  veuhen,  lo  cor  no  dól. 
Ojos  que  no  ven  ,  corazón  que  no  duele, 
llora  ó  siente. —  Ojosque  no  ven,  corazón 
no  quebrantan  .—  Cuan  lejos  de  ojos,  tan 
lejos  de  corazón. 

IjO  que  menja  mon  vehi,  poch  profit  me 
fara  á  mi.  Lo  que  come  mi  vecina,  no 
aprovecha  á  mi  tripa. 

Lo  <iue  no  agrada  ais  ulls  ó  á  la  vista, 
no  agrada  a  la  boca.  Siá  la  vista  no  me 
agrada,  no  me  aconsejes  nada. 

í,o  ijue  no  es  mon  any,  no  es  mon  dany. 
Lo  que  no  fué  en  mi  ario  ,  no  fué  en  mi 
dafio.  V.  Lo  que  menja  mon  \eb\,,  etc. 

Sa*  que  no  esta  hen  cuydal,  prest  es  per- 
dut ó  espatllat.  El  buey  sin  cencerro, 
piérdese  presto. 

Lo  que  no  's  cou  pera  tú,  deixaho  ere- 
mar.  Lo  que  no  has  de  comer,  déjalo 
bien  cocer. — Ni  mió  es  el  trigo  ,  ni  mia 
la  cibei'a,  muela  quien  quiera. 

liO  fjue  no  's  la  quant  convé,  no  's  fá  á 
lot  temps  be.  Cuando  la  sucia  empu- 
cha,  luego  anubla. 

Lo  (|ue  no  s  paga  ab  diners,  se  paga  ab 
dinadas.  Lo  que  no  vá  en  lloros,  raen 
quebrantos. —  Oro  es,  lo  que  oro  vale. — 
Lo  que  no  vaen  lágrimas,  va  en  suspiros. 

Lo  que  no  's  paga  ab  tlagrimas,  se  paga 
ab  suspirs.  V.  Lo  que  no  's  paga  ao  di- 
ners, se  paga  ab  dinadas. 

Lo  que  no  succeheix  en  un  any,  succe- 
heix  en  un  instant.  Lo  que  ño  acaece 
ó  sucede  en  u?»  año,  acaece  en  un  rato. 

Lo  que  no  vé  '1  dia  de  las  bodas,  no  vé 


310  LOQ 

á  totas  horas.  Lo  que  no  viene  á  la  boda, 
no  viene  á  toda  hora. 

liO  que  no  vullas  per  tú  ,  no  ho  vullas 
per  ningú.  Lo  que  no  quieras  para  ti, 
no  lo  quieras  para  mí. 

E.O  que  no  vullas  se  sápia,  no  ho  digas 
ó  no  ho  fassas.  Lo  que  no  quieras  que  se 
sepa  en  plaza,  ni  en  barrio  ajeno  ,  ténlo 
siempre  en  tu  seno. 

XiO  que  plau  al  llop,  plau  á  la  lloba.  Lo 
que  la  toba  hace,  al  lobo  le  place. — El 
lobo  y  la  vulpeja,  ambos  son  de  una  con- 
teja, {dolor,  madre  sin  amor 

liO  que  poch  costa  ,  poch  dól.  Hijo  sin 

EiO  que  s'  apren  desde  '1  bres  ó  bressol, 
dura  mes  que  no  's  vol,  ó  's  deixa  ab  la 
mortalla.  Lo  que  se  aprende  en  la  cuna, 
siempre  dura.  V.  Geni  y  figura,  etc. 

liO  que  s' apren  en  la  cuna,  tot  temps 
dura.  V.  Ho  ha  prés  ab  la  capilla,  etc. 

KiO  que  's  compra  á  fiar,  costa  desprès 
de  pagar.  V.  Porch  fiat,  tot  l' any  gruny 

liO  (|ue  's  guanya  en  mòlts  mercats,  se 
pert  en  una  firà.  Uiia  hora  suele  quitar, 
lo  que  en  cien  años  se  gana. 

liO  que  s'  ha  de  fèr,  com  mes  aviat  mi- 
llor. Lo  que  has  de  hacer  no  digas  eras, 
sino  pon  la  mano,  y  haz. 

E.O  que  s'  ha  de  véndrer,  no  ho  cal  em- 
penyar.  Nunca  á  tu  obra  pongas  demo^ 
ra. — Para  luego  es  tarde. 

liO  que  's  tira  en  un  racó,  no  produeix 
res  de  bó.  Dinero  olvidado,  ni  hace  mer- 
ced ni  grado.  (usa,  no  se  ecccusa 

liO  que  s'  usa ,  no  s'  excusa.  Lo  que  se 

l-o  que  "s  veu,  no  se  pot  negar.  V.  Digas 
que  si  y  desprès  nega. 

KiO  que  uns  llansan.  altres  ho  arreple- 
gan  ó  aprofitan.  Lo  que  uno  desecha, 
otro  lo  ruega. 

KiO  qui  a  mòlta  gent  manté,  Dèu  sab  lo 
traball  que  tè.  Quien  á  muchos  mantie- 
ne, no  siempre  duerme. 

1.0  qui  cultiva  la  terra,  es  bo  per  anar  á 
la  guerra.  Este  lira  dardo,  que  se  precia 
del  arado. 

IjO  €|ui  Dèu  lo  afavoreix,  se  torna  rich  y 
no  ho  coneix.  A  quien  Dios  quiere,  la 
casa  le  sabe. 

liO  qui  diu  mal  del  ase  ,  aquell  lo  com- 
pra. El  que  desecha  la  yegua,  ese  la  lleva. 

L•o  qui  diu  que  ja  sab  prou,  tè  lo  cap 
mes  gros  que  un  bou.  El  orgullo  y  ne- 
cedad, engendran  la  vanidad. 

liO  qui  dona  per  los  sants,  no  pensa  do- 
narho  á  tants.  De  las  palabras  la  inten- 
ción, no  la  lección. 

L•o  qui  está  apassionat ,  no  vól  ser  con- 
solat. Hombre  apasionado,  no  quiere  ser 
consolado. 


LOR 

liO  qul  fá  donació  ,  ha  perdut  lo  ns  de 
rano.  Quien  da  de  su  hacienda  antes  de 
la  muerte,  merece  que  le  den  con  un  ma- 
zo en  la  frente. 

K.O  qui  fá  una  casa  ó  's  casa ,  la  bossa  se 
li  torna  rasa.  V.  A  qui  fa  una  casa,  etc. 

L«  qui  lluny  s' en  va  á  casar,  va  enfça- 
nyat  ó  vá  a  enganyar.  Quien  lejos  vá  á 
casar,^  ó  vá  engañado  ó  vá  á  engañar. 

E.O  qui  no  li  sobra  pa  ,  no  sé  jo  per  qué 
té  ca.  V.  Qui  no  té  pa  que  no  crie  ca. 

Co  qui  no  s'  escarmenta  ab  una,  no  es- 
carmentará ab  ninguna.  Quien  no  es- 
carmienta con  una  ,  no  escarmentará 
con  ninguna. 

L,o  qui  paga  lo  que  déu,  fa  cabal  per  son 
hereu.  V.  Qui  paga  lo  que  déu,  etc. 

Lo  qui  puja  ó  avansa  un  grau,  no  mirant 
avant,  baix  cau.  Los  que  están  muy  su- 
bidos, padecen  vahidos. 

E,o  qui  's  casa  per  interés,  esclau  de  sa 
muller  es.  Caso  Pedro  y  casó  mal ,  con 
tres  tierras  de  mestal. 

EiU  qni  serveix  al  comú ,  no  serveix  á 
ningú,  ó  serveix  á  tots  y  á  ningú.  Quien 
sirve  al  común,  sirve  á  ningún. 

L•o  qui  se  val  de  las  trampas,  perdrà 
loque  guanyarà,  aixis  com  las  obras 
falsas  se  veuhen  de  poch  durar.  Bienes 
mal  adquiridos ,  larde  ó  pronto  están 
perdidos. 

L•o  qui  tè  ciencia  no  's  fia  de  la  aparien- 
cia. So  vaina  de  oro,  cuchillo  de  plomo, 

L•o  qui  un  cove  sabrá  fèr,  ja  pol  dir  que 
es  cisleller.  V.  Qui  fa  un  cove.  etc. 

E.O  qui  vá  mòlt  als  «lercals,  si  es  pagés 
no  té  ducats.  El  buen  labrador,  nunca 
por  el  mercado  dejó  la  labor. 

liO  qui  viu  enamorat,  tè  lo  cor  sem- 
pre penat  ó  lo  cor  atormenta).  Quien 
adama  la  doncella,  el  alma  trae  en  pena. 

L•o  qui  vól  descomparlir,  sol  rébrer  sen- 
se renyir.  Quien  paz  impone  ó  bien  des- 
parte ,  lleva  siempre  la  peor  parte. 

L•o  qui  vulga  bona  cassa  ,  vaja  á  com- 
prarla á  la  plassa.  El  que  quiera  buena 
caza,  vaya  á  comprarla  á  la  plaza. 

L•o  qui  vulga  peix,  que  's  mulle  I  cul. 
No  se  pescan  truchas  a  bragas  enjutas. 

L•o  ranci  que  es  bo  en  lo  vi,  en  lo  norch 
no  's  pot  sufrir.  El  rancio  que  es  huena 
en  el  vino,  es  malo  en  el  tocino. 

L•o  rector  no  's  recorda  de  quant  fou 
escola.  Con  las  glorias  se  olvidan  Ins 
memorias. — No  se  acuerda  el  cura,  de 
cuando  fué  saa-istan.— Panadera  e'ra- 
des  aiites,  jungue  ahora  tenéis  guantes. 
— No  se  acuerda  la  suearaque  fué  nuera. 

L•o  rich  sempre  es  coaiciós,  y  lo  pobre 
es  desitjós.  Al  rico  y  al  pobre,  no  oiréis 


LOS 

que  les  sobre. 
MjO  roig  ab  lo  pel  que  té,  bè  pot  ser  ho- 
me de  bè.  El  hábito  no  hace  el  monje. 
X.O  ruch  pór(a  picarol,  la  somera  també 
'n  vól.  Hasta  los  gatos  quieren  zapatos. 
JLo  sabater  es  lo  mes  mal  calsat.  En 
casa  del  herrero,  cuchillo  mangorrero  ó 
de  palo. — En  casa  del  herrero  ,  asador 
de  palo  y  cuchillo  de  madero. — En  casa 
del  herrero ,  peor  apero. 
liO  «labi  no  se  deixa  menar  del  ronsal. 
El  cuerdo  no  ata  el  saber  á  estaca. 

I^o  sabi  sab  que  no  sab  ,  lo  ximple  tot 
ho  tè  al  cap.  Hombrenecio  es  presumido. 

liO  sacerdot  retirat  de  tothom,  es  esti- 
mat. Sacerdote  retirado,  respetado  y  es-: 
timado.         {al  doliente  so  regla  lo  mete. 

liO  fia  posa  en  regla  al  malalt.  El  sano 

L•oí*  beuiü  guanyats  depressa,  se  perden 
mòlt  corrent.  Y.  Si  vóls  que  't  duri,  etc. 

liOS  camps  y  la  Iglesia  ,  donan  las  ri- 
quesas.  V.  Abella  ü  ovella  ó  iglesia,  etc. 

L•os  costuius  y  'Is  diners  fan  los  homes 
caballers.  Costumbres  y  dineros,  hacen 
los  hijos  caballeros. 

I>os  cuytSadoí!)  del  ase  matan  lo  tragi- 
ner ó  al  amo.  Cuidados  ajenos  matan  al 
asno.  V.  Lo  que  no  es  mon  any,  etc. 

IjOs  dineríü  deis  capellans,  cantant  ve- 
nen, cantant  se  'n  van.  Dineros  del  sa- 
cristán, cantando  se  vienen,  cantando 
se  van. — Bienes  de  campana,  dalos  Dios 
y  el  diablo  los  derrama. 

Eios  diner»*  sempre  venen  bè.  El  dinero 
bien  huele,  salga  g¡e  donde  saliere. 

l<Oís  diner.<4  y  cortesia,  del  plebeu  fan 
senyoria. V.  Los  costums  y  'Is  diners,  etc. 

1.0  secret  de  n'  Ametller,  que  '1  sab  un 
de  cada  carrer.  Secreto  á  voces  ó  con 
chirimías  ó  de  anchuelo. 

L•o  seny  ab  los  anys  se  posa.  Tras  los 
años  viene  el  seso. 

iLo  senyor  que  no  es  senyor,  cert  que 
mereix  curador.  Quien  no  está  en  su  lu- 
gar, este  no  debe  estar. 

L•o  ser  pobre  no  es  pecat.  La  pobreza  no 
es  vileza,  (munt.  V.  Mòlts  lo  miran,  etc. 

lios  homes  se  amidan  del  nas  en  a- 

1.0S  justos  ho  pagan  per  pecadors.  Pa- 
gan justos  por  pecadores. 

I.OS  mes  valents  cauhen  de  cul.  El  me- 
jor nadador  es  del  agua. 

L•os  pardals  novells  també  pican.  V. 
No  están  en  los  anys  tots  los  enganys 

liOs  peixos  grans  6  grossos  se  menjan 
als  petits.  Los  peces  grandes  se  comen  á 
los  pequeños. 

liMS  peus  del  hortolá,  no  perjudican  al 
hort.  El  que  ó  quien  las  sabe ,  las  tañe 
V.  Petjada  de  pagés  no  fá  mal  á  res. 


LOV 


5n 


liOs  que  's  casan  per  amors,  sempre 
viuhen  ab  dolors.  Al  casamiento  de a- 
mor,  le  sigue  siempre  el  dolor. 

Los  sabis  tenen  a  mengua  fèr  servir 
massa  la  llengua.  El  sabio  habla  lo  ne- 
cesario. V.  Poch  parlar  es  sabiesa. 

Lios  temeraris,  moren  á  mans  de  sos 
contraris.  Quten  se  gosa  en  el  peligro, 
perece  en  él. 

liOS  testos  se  semblan  ó  semblan  ó  han 
de  semblar  á  las  ollas.  Se  parecen  los 
cascos  d  la  olla. — Cual  el  cuervo,  tal  su 
huevs.  V.  Fill  de  pare  bailador,  etc. 

Los  tontos  fan  los  discrets.  Los  necios 
hacen  discretos. 

Lios  tontos  may  baixan  de  sonase.  Bo- 
bos van  al  mercado ,  cada  cual  con  su 
asno.  [mal  padece,  mal  parece. 

Los  traballs  á  ningu  engreixan.  Quien 

Los  traballs  y  contratemps,  fan  als 
homes  mes  prudents.  Potros  cayendo  y 
mozos  perdiendo,  van  asesando. 

Los  ulls  s'  han  de  fregar  ab  lo  colze.  El 
ojo  limpíale  con  el  codo. — Quien  quiere 
el  ojo  sano,  átese  la  mano. 

Los  uns  naixen  ab  estrella ,  los  altres 
estrellats.  Unos  nacen  con  estrella,  otros 
nacen  estrellados  ó  sin  ella. 

Los  uns  naixen  ab  una  flor  al  cul,  los 
altres  ab  una  banya.  Quien  ha  ventura, 
quien  ha  ninguna. 

Los  uns  tenen  ó  se  'n  portan  la  fama  ó 
la  anomenada,  y  altres  cardan  la  llana. 
Unos  tienen  la  fama ,  y  otros  cardan  la 
lana. — í7»io  come  la  fruta  aceda,  y  otro 
tiene  la  dentera. — Uno  levanta  la  casa,  y 
otro  la  mata. — Uno  es  el  que  siembra,  y 
otro  el  que  siega. 

Los  vells  tenen  gran  traball  de  pujar 
sobre  '1  caball.  Lo  que  aljóven  engorda, 
al  viejo  enflaquece. 

Lo  temps  de  la  cucut,  al  demati  pluja 
y  á  la  tarde  aixut.  En  tiempo  del  cuco, 
á  la  mañana  mojado  y  á  ¿anoche  enjuto. 

Lo  temps  fá  passar  1'  amor,  y  1'  amor 
fá  passar  lo  temps.  El  tiempo  hace  pa- 
sar el  amor,  y  el  amor  al  tiempo. 

Lo  temps  tot  ho  cura.  El  Ixempo  cura  al 
enfermo,  que  no  el  ungüento. 

Lo  temps  tot  ho  muda.  Al  cabo  de  cien 
años,  los  reyes  ton  villanos,  y  al  cabo  de 
ciento  y  diez  los  villanos  ton  reyes. 

Lo  teu  es  meu ,  y  lo  meu  m'  ho  vuU.  V. 
Lo  que  es  teu  es  meu ,  etc. 

Lo  to  es  lo  que  fá  la  música.  El  tono  e.s 
el  que  constituye  la  música. 

L'  ou  demana  sal.  Sal  quiere  el  huevo. 

Lo  vagar  fá  fornicar.  Tras  el  vicio  viene 
el  fornicio. 

Lovell  que  's  festejador  del  ivern,es 


SJ2 


MAL 


una  flor.  Viejo  tierno,  flor  de  invierno. 
1,0  >el  y  loca  negra,  no  trau  1'  ánima  de 
pena.  Camisa  y  toca  negra  ,  no  sacan  al 
ánima  de  pena.  (xa  no  tóI  novas. 

iM  ventre  no  mira  rahons.  V.  La  pan- 
ino ventre  porta  las  camas.  V.  Las  tri- 
pas portan  las  camas. 
liO  ver{r«6nyó8  no  viu  á  palacio.  Hom- 
bre vergonzoso,  el  diablo  le  llevó  á  palacio 
IjO  viatje  del  peresós,  que  per  un  cami 
'n  fá  dos,  ó  per  un  pas  ne  dona  dos.  El 
mozo  perezoso,  por  no  dar  un  paso  da 


MAL 

ocho.  (clion  de  vino^ 

I>o  vi  crida  la  són.  A   mala  cama,  col- 
L•»  vi  es  mal  enemich.  De  ¡as  ave»  que 

alzan  el  rabo,  la  peor  es  el  jarro. 
l<o  viilá  sempre  vól  saber  mòlt  mes  que 
no  ha  menester.  V.  De  tot  vól  saber  etc. 
1.0  villa  superbo  ó  Gil  del   mal,  es  uoa 
peste  moral. /I í  capo»  que  se  hace  ga- 
llo, azotallo. 
1.'  una  ma  renta  1'  altra,  y  las  dos  la  ca- 
ra. L'na  mano  lava  la  otra,  y  ambas  la 
cara. 


LL 


lilabis  tancats,  sentiments  amagats.  Ha- 
bla, para  que  te  conozca.— Loa  hombres 
hablan  como  viven. — Habla  la  boca  con 
que  paga  la  coca. 

tAÁsvimas  de  dona,  no  sempre  son  ve- 
ritat. La  mujer  rie  cuando  puede,  y  lio- 
ra  cuando  quiere. 

Llarga  malaltia,  parenta  de  la  mort. 
Dolencia  larga,  muerte  encima. 

litarla»  rahons,  escursan  la  nit.  Laniu- 
jer  algarera,  nunca  liace  larga  tela. 

E,laura  ab  gelada,  y  tindràs  bona  anya- 
da. Ara  con  helada,  y  matarás  lagrama. 

L•laui'a  ben  fondo  ,  que  pa  tindràs.  Ara 
bien  y  hondo,  cogerás  pan  en  abondo. 

L•laurar  fondo,  no  es  per  tothom.  Ara- 
da con  terrones,  no  la  hacen  todos  los 
hombres.  (ra,  afirma  y  depura. 

l•lenya  seca,  no  fá  fum.    Tiempo  madu- 

Eilepar  ab  la  boca,  y  mossegar  ab  la  cua. 
Halagar  con  la  bocq^y  morder  con  la  cola 

Lletra.<4  y  armas  noblesa  alcansan,  ó  en- 
nobleixen las  casas.  Bonete  y  almete  ha- 
cen casas  de  copete. 

ï<leva  la  ocasió,  y  llevarás  lo  pecat. 
Cuten  quita  la  ocasión,  quita  el  pecado, 
el  peligro  ó  la  tentación. 


Llevar  á  un  sant,  pera  donar  á  altre.  V. 
Desparar  un  aliar,  etc. 

Lliberal  y  bèn  parlat,  estarás  bè  ab 
ion  vehinat.  La  boca  y  la  bolsa  abierta, 
para  ser  casa  cierta. 

Lliberti  desenganv  at,  es  frare  mòlt  acer- 
lat.  Fraile  que  fué  soldado,  sale  mas 
acertado.  (do,  no  saca  letrado. 

Llibre  tancat,  no  fa  lletrat.  Libro  cerra- 

Lliga  1'  ase  ,  ahonl  V  amo  vól.  Haz  lo 
que  tu  lamo  te  manda,  y  siéntate  con 
él  en  la  mesa. 

Lloptí  ab  llops  no  's  mossegan.  El  lobo 
y  la  vulpeja  ,  ambos  son  de  una  pareja. 
—  Un  clérigo  no  cobra  diezmo  de  otro 
clérigo.  V.  Cans  ab  cans,  etc. 

Lluna  tapada,  bovra  ó  ruixada  ;  lluna 
Uubent,  setiuedat  ó^venl.  Luna  con  cer- 
co, lavajo  lleno:  estrella  en  medio,  lava- 
jo seco. 

Lluny  de  afirmar,  lo  sábi ,  sab  duplar. 
(lu'  es  necesari.  El  principio  de  la  sabi- 
duría es  saber  dudar. — El  que  no  duda, 
no  sabe  cosa  alguna. 

Lluny  de  la  patria,  tothom  fá  la  farina 
blana.  El  buey  bravo,  en  tierra  ajena  se 
hace  manso. 


M. 


Ma  (illa  bonica,  dilluns  nia  Rambla,  dí- 
mars  á  la  Riba.  Mi  hija  hermosa,  el  lu- 
nes á  Toro ,  el  martes  á  Zamora. 

SSaig  hortolá,  palla  y  poch  grá.  Mayo 
lluvioso,  campo  pobre  y  huerto  hermoso. 

Mala  anyada  ,  ganancia  per  los  forners. 
Año  malo,  panadero  en  todo  cabo. 

Mala  cara  y  ensenyansa,  fan  los  minyons 
de  bonansa.  Ceño  y  enseño,  del  mal  hijo 
hacen  tmeno. 

Mala  fira,  y  butxaca  vuyda.  Arcaduz  de 


noria,  el  que  lleno  viene,  vacio  torna. 
Malaguanyada  la  aygua  que  beu  ó  'I 

pa  que  menja.  Reniego  de  bestia,  que 

en  invierno  tiene  siesta. 
Malaguanyat  pera  nosaltres  ,  nostre 

que  (os.  Maldita  seas,  ave,  la  pluma,  que 

no  la  carne. 
Mala  herba,  may  mor.  Cosa  ó  yerbama- 

la,  nunca  muere.—  Yerba  mala  ,  no  hj 

empece   la  helada.— Vaso  malo,  nunat. 

cae  de  la  mano  ó  nunca  quebrado. 


.MAT 

>lalaltia  llarga,   parenta  de  la  mort. 

Enfermedad  larga,  muerte  al  cabo.X. 
Llarga  malaltia,  etc. 

Malaltia  y  presó,  no  adoban  á  cap  bri- 
bó.  Duro  de  cocer,  y  peor  de  comer. 

Mala  nit,  y  parir  móssa  ó  Glla.  Mala  no- 
che, y  parir  hija. 

Mal  any  ó  bon  any  ,  quatre  caben  en  un 
bancb.  Buen  ai'io  ó  mal  año,  cuatro  ca- 
ben en  un  banco,      {haría,  pobre  queda. 

Mal  de  empaig,  fa  estar  gioch.  Quien  se 

Mal  de  molts,  conorl  de  pocbs.  Mal  de 
muchon,  consuelo  de  tontos. 

Mal  baja  '1  romeu  ,  que  diu  mal  de  son 
bordó.  Mal  haya  el  romero  que  dice  mal 
de  su  bordón.  (no,  darle  priesa. 

Mal  pas,  passarlo  depressa.^  malcami- 

Mal  pot  conèixer  als  altres,  qui  no  's  co- 
neix a  SI  mateix.  Ao  juzgues  de  lo  aje- 
no ,  sin  conocer  tu  seno. 

Mal  pot  judicar  de  '1  art ,  qui  en  ella  no 
hi  te  part.  V.  Que  sab  lo  gal  de  1er  etc. 

Mal  sobre  mal ,  y  pedra  per  capsal.  Un 
mal  sobre  otro  mal,  todo  junto  como  al 
perro  los  palos. 

Maltractar  al  pròxim  ,  es  tirarse  terra 
als  ulls.  Quien  al  prójimo  no  ama,  al 
cielo  escupe  ó  gran  daño  >e  hace. 

Mal  usar  no  poi  durar,  per  molt  que  't 
\ullas  guardar.  Quien  mal  anda  mal 
acaba. — Quien  se  goza  en  el  peligro  ,  pe- 
rece en  él, 

Maueja  la  cua  lo  ca,  no  per  tú,  sino  pel 
pa.  No  es  por  t¡,  si  por  el  pan,  que  me- 
nea la  cola  el  can.     ' 

Mare  de  Dèu  ó  per  la  Mare  de  Déu  de 
agost ,  á  las  set  ja  es  fosch.  A  las  siete 
en  agosto ,  sombra  en  rostro. 

Mare  eslurdida,  cria  la  filia  tulida.  Ma- 
dre ardida,  hace  la  hija  tullida — Madre 
piadosa,  cria  hija  medrosa. 

Mare ,  Pere  'm  toca  ;  tócam  ,  Pere",  ara 
que  la  mare  no  ho  véu.  Pícame,  Pedro, 
que  picarte  quiero. 

Mare  piadosa  ,  cria  la  filia  melindrosa. 
Madre  piadosa  cria  hija  medrosa. — Ma- 
dre pia,  daño  cria. 

Mare  que  podent  á  son  fill  no  cria,  no  es 
mare  sino  qu' es  tia.  Madre  que  no  ama- 
manta, ni'se  muere,  ni  atraganta. — Ma- 
dre que  pare  y  no  popa  ,  no  es  madre, 
sino  tío  la. 

Marit  y  molla,  caben  dins  d' una  olla. 
Lo  que  la  loba  hace,  al  lobo  le  place. 

Mar!«  marsot  mata  1'  anyell.  1'  an\ellot. 
y  la  vella  á  la  vora  del  l'och.  Si  marzo 
cuelve  de  rabo,  ni  deja  pastor  ensamar- 
rado,  ni  cordero  encencerrado. 

Mata  mes  una  ploma,  que  cent  canons. 
Mata  mas  una  pluma,  que  cien  cationes. 

DIC.      CAT.     CAST. 


MEX 


31.3 


May  ha  eslat   temps  que  no  torne.  j1/ 

cabo  de  los  años  mi/,  vuelve  el  agua  por 
do  solia  ir,  ó  torna  el  agua  á  su  cubil. 

May  la  riquesa,  ha  causat  ó  dat  felicitat. 
\unca  riqueza,  engendró  la  dicha. 

May  r  home  será  prudent,  contrapun- 
lanl  á  la  gent.  Quien  siembra  zizafia. 
mas  tarde  le  araña.  V.  May  serás  home 
prudent,  contrapunlant  ala  gent. 

Muy  lo  peresós  tindrà,  pa  ni  vi  pera  de- 
mà. V.  Lo  peresós  ,  tot  temps  ó  en  lot 
temps   es  menesterós. 

May  per  sa  cara  ó  aspecte  jutges  las  co- 
sas, que  las  apariencias  solen  ser  enga- 
nyosas.ò'o  í«í?ío  de  oro,  cuchillo  de  plo- 
mo.—So  mala  capa,  yace  buen  bebedor. 
— Las  apariencias  engañan.— No  es  oro 
todo  lo  que  reluce.— No  todo  es  vero  lo 
que  suena  el  pandero. 

May  segonas  intencions,  feren  bonàs  con- 
versacions. Mala  semilla,  mal  fruto  da. 

May  se  moga,  qui  bè  esta.  Por  el  alaba- 
do dejé  el  conocido  ,  y  cine  arrepentido. 
—Quien  bien  tiene  y  mal  escoge,  por  el 
mal  que  le  renga  no  se  enoje. 

May  serás  home  prudent,  contrapuntan! 
á  ia  gent.  .Será  un  solemne  imprudente, 
quien  desavenga  ú  la  gente. 

May  se  sap  si  es  gios  lo  nap,  fins  que  ha 
descubert  lo  cap.  V.  No  se  sap  de  qui 
son  los  malxos,  fins  que  '1  traginer,  etc. 

May  veuràs  al  envejós  ,  que  tinga  gayre 
repós.  Elenvidiosoes  verdugo  de  si  mismo 

Meuja  menja,  gat,  sardina,  queja  't  pi- 
cara la  espina.  Casarás  en  mala  hora,  y 
comerás  cabeza  de  olla. — Iránselos  hués- 
pedes ,  y  comeremos  el  gallo. — Al  matar 
de  los  ¡Hiéreos,  placeres  y  juegos,  ó  al  co- 
mer de  las  morcillas,  placeres  y  risas,  al 
pagar  de  los  dineros,  pesares  y  duelos. 

Mei»jar  á  gust,  y  vestir  á  us.  Comerá 
gusto,  y  vestir  al  uso. 

Menjar  arena,  ans  que  cométrer  vilesa. 
Comer  arena,  antes  que  hacer  vileza. 

Men.jará.s  lo  pa  mudat ,  y  beuràs  lo  vi 
usat.  Casa  ordenada,  casa  salvada. 

Menjar  hi  baja  al  colomar,  que  coloms 
no  'n  fallarán. //a!/ace6o  en  el  palomar, 
que  las  pjalomas  vendrán. 

Menjar  mòlt  y  pahir  bè,  no  pot  ser.  V. 
Qui  mòlt  abràssa,  poch  estreny. 

Menjar  servit ,  y  dormir  en  llit.  Beber 
de  codo,  y  cabalgar  de  poyo. 

Menjeni'y  bebem  ,  que  a  la  morí  ja  hi 
arribarem.  Ai  bien  buscallo ,  y  al  mal 
esperallo.  ¡sobre  el  difunto. 

Mcntreií«  es  calent,  se  pela.  El  llanto 

Meutre»«  hi  ha  vida,  hi  ha  esperansa. 
Mientras  dura  la  vida,  hay  que  esperar. 

Jlietitre!«  lo  janer  passa ,  deixa  la  cassa. 
33 


514 


MES 


Ert  enero  ni  f/algo  lebrero,  ni  halcón  per- 
diguero, [bodorrio,  ponte  al  completorio. 

Meiitrew  tens   temps,   afanyat.  Dia  de 

Mentpes  locan  horas,  may  es  tari.  El 
tiempo  es  medido,  en  vuestro  sentido. — 
El  tiempo,  nunca  es  riejo.  , 

Mentre»  vaig  y  vinch  ,  tot  lo  día  linch. 
Ida  y  venida,  por  casa  de  nú  tia.  I 

Mes  ávial  es  atrapat  un  mentider,  que 
un  coix.  A7Ues  se  coge  un  mentiroso,  que: 
un' cojo.  V.  L'  honàe  que  vól  mentir,! 
etc.  {bien  suena,  y  el  mal  ruela.i 

Mf•H  aviat  se  sap   lo  mal,  que  1  bè.  El 

Mes  caga  un  bou.  que  cent  oreneias.j)/as; 
caga  un  buey,  que  cien  golondrinas. 

Tutea  costa  mal  viurer,  "que  bon  viurer,! 
Ò  mes  que  fèr  hi  ha  en  mal  viurer.  que 
en  bon  viurer.  Mas  cuesta  mal  hacer,^ 
que  bien  hacer. 

Me#i  crida,  lo  qui  té  menos  rahó.  Quien 
mal  pleito  tieite,  a  barato  ,  ó  ó  roces  lo 
mete.  (cura  la  dieta,  que  la  lanceta. 

Mes  cura  la  dieta,  que  la  llanseta.  Mas 

Mes  dorm  qui  gemega  ,  que  qui  no  té 
res.  Duerme  á  quien  duele,  y  no  duer- 
me quien  algo  debe. 

Mes  fácil  es  trobar  un  ombra  ,  qu'  un 
vestit.  Loque  da  natura,  no  lo  da  fortuna 

Mes  fá  una  ploma,  que  cent  canons.  Ra- 
zón de  la  fuerza  vence,  fuerza  de  razón 
convence. 

Mes  lladra  '1  ca,  quant  por  ha.  Mas  ladra 
el  perro,  cuartdo  ladra  de  miedo. 

Mes  ne  moren  de  farts  ,  que  de  fam.  V. 
Ningú  's  mor  de  fam,  y  si  de  farl. 

Mes  pert  lo  coqui,  que  '1  Iliberal.  Píe>isa 
el  avariento  que  gasta  por  tino,  y  gasta 
por  ciento.  V.  Qui  no  dona  lo  que  dol. 

Mes  prop  está  de  la  carn  la  camisa,  que 
'I  gipó.  Mas  cerca  está  la  camisa  de  la 
carne,  que  el  jubón. 

Mes  prop  té  las  dents,  que  los  ó  sos  pa- 
rents. V.  Mes  pvop  está  de  la  carn  la 
camisa,  (¡ue  M  gipó. 

Mes  puja  1  farciment  que  '1  gall.  Mas 
vale  la  salsa,  que  los  caracoles. — Ajo  de 
Valdestillas  ,  que  esto  frió  y  quema. — 
Cuesta  7nas  el  salmorejo,  que  el  conejo. 

Mes  puja  '1  mánech  que  la  paella.  V. 
Mes  puja  '1  farciment  que  'I  gall. 

Mes  puja  '1  such ,  que  'Is  moixons.  V. 
Mes  puja  'I  farciment,  ele. 

Mes  sab  un  boig  en  sa  casa,  que  un  sabi 
en  la  del  altre.  Mas  sabe  el  loco  en  su  ca- 
sa, que  el  cuerdo  en  la  ajena. 

Mes  son  los  amenassals.  que  'Is  nafráis. 
Los  amenazados  conien  pan. — Son  mas 
los  amenazados,  que  los  acuchillados. 

Mes  té  '1  rich  uuant  se  fá  ó  's  loma  po- 
bre, que  'I  poDre  quant  se  fa  rich.  Mas 


MES 

tiene  el  rico  cuando  empobrece,  que  el 
pobre  cuando  enriquece. 

Mestre  manco,  fadri  groller.  Costum- 
bres de  mal  maestro,  sacan  hijo  siniestro. 

Mesura  dura,  adespiíde  mala  ventura. 
V.  Xo  allargar  mes  lo  bras,  ele. 

Mesura '1  sabi,  quant  I'  oral  ileixa  la 
quartera.  Lo  que  hace  el  loco  á  la  derre- 
ría, hace  el  sabio  ú  la  primeria. — El  nf- 
cio  hace  al  fin  lo  que  el  discretoal  princi- 
pio.— Albuen  cimiento  no  llera  el  viento. 

Mes  val  avergony  Irse,  que  tari  repene- 
iVirse.  Mas  vale  rostro  bermejo,  (¡ue  co- 
razón negro. 

Mes  val  bona  queixa ,  que  mala  paga. 
Mas  vale  buena  queja,  que  mala  paga. 

Me.s  val  Itondal,  que  diners.  Por  codicia 
de  florin,  no  te  cases  con  ruin. 

Mes  val  bon  venl,  (jue  forsa  de  rems.  Max 
vale  palmo  de  vela,  que  remo  de  galera. 
— .Siíi  fuérzale  empuja  al  necio  fortuna. 

Mes  val  contar  las  estrellas  que  'Is  cabi- 
rons  ó  que  las  bigas.  Mas  rale  salto  de 
mata,  que  rwgo  de  buenos. 

Mes  val  dir  xó,  que  arri.  .Vas  vale  decir 
so  que  arre.— .Mejor  es  detener  la  activi- 
dad, que  estimular  la  pereza. 

Mes  val  enginy  que  forsa.  Zorrilla  la- 
garnillera ,  hacese  muerta  por  asir  la 
presa. — Mas  vale  arte  que  fuerza. 

Mes  valent  es  qui  espera  ,  que  qui  aco- 
met  ó  emliesleix.  .flroííieía  quien  quiera, 
el  fuerte  espera. 

Mes  val  enveja  que  pietat.  Mas  vale  que 
nos  tengan  envidia,  que  lástima. 

Mes  val  enviarhi  que  anarhi.  V.  Vésten, 
Anton,  que  'I  qui  's  queda  ja  's  compon. 

Mes^alesser  cap  de  llus,  que  cua  de 
avesirús.  V.  Mes  ^al  ser  cap  de  aren- 
gada, que  cua  de  pagell. 

Mel  \al  esser  rich  pagés,  que  no  un  po- 
bre marqués.  .Mas  vale  ser  rico  paye's, 
que  pobre  conde  o  marqués. 

Mes  val  fama  que  diners.  Buena  fama 
hurto  encubre. — Mas  vale  buena  famuy 
que  cama  dorada. 

Mes  >al  ferho  que  manarho.  Manda  y 
hazlo,  y  quitarte  lias  de  cuidado.  V.  Qui 
vól  eslar  ben  servil,  ele. 

Mes  val  fortuna,  ([iie  saber.  Al  hombre 
afortunado,  la  perra  le  parirá  lechones. 

Mes  val  honra,  que  diners.  .Vi  hacie^tda 
me  llevaras,  jni  fama  me  dejarás. 

Mes  val  lo  such.  ipie  'Is  moixons.  V.  Més 
puja  '1  farciment  que  '1  gall. 

Me»  val  mala  avinensa  ,  que  bona  sen- 
tencia. V.  Mes  \al  un  dolent  ajusl,  ele. 

Mes  >al  malar  un  home,  que  posar  un 
mal  coslum.  A'o  ordenes  regla,  que  ¡wn- 
ga  mal  fuero  en  la  tierra. 


MES 

Mes  val  mendicar,  que  en  la  forca  gam- 
bejar.  Mas  vale  pedir  y  mendigar,  que 
en  la  horca  pernear. 

>le!»  val  morir  al)  honra  ,  que  viurer  ab 
deshonra.  Quien  la  fama  ha  perdida, 
muerto  anda  en  la  rida.—Mas  vale  mo- 
rir con  honra,  que  deshonrado  vivir. 

Mes  val  ó  millor  es  lo  such,  que  las  ta- 
lladas. V.  Mes  puja  'I  farciment,  etc. 

Mes  val  pa  aixiu  ab  amor,  que  gallinas 


MOL 


515 


fierdiu  en  1'  ajre,  ó  que  dos  véurols  vo- 
ar.  V.  Mes  val  tenir  que  haver,  etc. 
MeH  val  un  té,  que  un  dos  te  daré.  Mot 

vale  un  loma,  que  dos  ie  daré. — Ue  haré', 
haré,  nunca  me  pagué.— Quieii  da  pres- 
to, da  dos  veces. 
Me.s  val  vert  pera  mi ,  que  madur  pera 
'Is  altres.  Mas  vale  gordo  al  telar,  que 
delgado  al  muladar. — Mas  vale  borra- 
cho que  oleado. 


ab  rencor  ó  dolor.  Mas  vale  carnero  ó  Müjuel,  Miquel ,  no  tens  abellas  y  vens 

vaca  en  paz,  que  no  pollos  con  agraz. —      mel.  V.  No  té  vinya  y  ven  raliims. 

Mas  vale  pan  con  amor,  que  gallina  con  Mii'a  bè  lo  que  fas  ó  lo  que  vasa  fèr. 

dolor.  igar,  que  rogar.      Mira  lo  que  ales  y  también  lo  que  desaten. 

ineti  val  pagar,  que  pregar.  Mas  vale  pa-  Míraiii  y  no  'm  tochs  ,  ó  mòlt  mirar  y 
Mes  val  pelar,  que  reventar.  Mas  vale      poch  tocar.  Mírame  y  no  me  to<¡ues.— 

dar  buen  trueno,    que  dinero  á  maese      El  licenciado  Vidriera. 

Pedro. — Del  mal  el  menos.  Mirar  al  plat  y  á  las  talladas.   Un  ojo  á 

-Mes  val  poch  ab  voiunlat,  que  no  mòlt      una  cosa,  y  otro  á  otra. — Un  ojo  ala 

si  es  de  mal  grat.  V.  Mes  val  pa  aixul.i     sartén,  y  oirá  á  la  gala. 
Mes  val  poch  y  bo,  que  mòft  y  dolent. ¡Mirau  lo  que  béch,  y  no  la  sét  que  pa- 

Mas  valen  dos  bocados  de  vaca,  que  siete]     tesch.  Miráis  lo  que  bebo,  y  no  la  sed  que 

de  batata.  [ber,  que  haber.]     tengo. 

Mesial  saber,  que  haver.  Mas  ra/e  sa-¡  Moílestia  extremada  ó  talent  amagat, 
Me.ii  val  sentencia  de  metge,  que  de  jul-      sempre  es  pecat.  No  es  menester  ocultar 

ge.  Sentencia  de  médico,  y  no  de  juez.  la  luz  debajo  del  celemín. — Quien  escon- 

Mes  val  ser  aucell  de  bosch  ,  que  de  ga-¡     de  6  apaga  la  luz ,  la  luz  aborrece. 

bia.  £í  buey  suelto  bien  se  lame.— Mas  Mnlt  atn'assa  y  poch   estreny,   1'  home 

vale  salto  de  mata,  que  ruego  de  buenos. \     que  té  mòlt  poch  seny.    V.   Qui  mòlt 
Mes  val  ser  cap  d'  arengada,  que  cua  de]     abrassa  ,  poch  estreny. 

pagell  ó  rajada.  ¿Víi.s  vale  ser  cabeza  de'  StoUin  fressa  y  poca   endressa.  Mucha 

ratón,  que  cola  de  león.  lengua  y  pocas  manos. — Grande  olla  y 

Mes  val  ser  pobre  amo,  que  rich  criat.      poca  locina. — Mas   es  el  ruido  que  les 

Mas  vale  ser  arriero,  (¡ue  borrico.  nueces. — Antes  de  la  hora  gran  denue- 

Me.s  val  sol  ó  anar  sol,  que  mal  aeompa-j     do,  venidos  al  punto  mucho  miedo. 

n\  M.  Mas  vale  solo,  que  mal  acompañado  3i»ltit  llengua  y  pochs  fets.  Mus  son  los 
.Mes  val  suar,  que  estossegar  ó  gemegar.!     amenazados,  que  los  acuchillados. — El. 

Mas  vfile  sudar,  que  toser  ó  gimotear.         mal  del  milano,  las  alas  quebradas  y  el 
Mes  val  lar!,  que  no  may.  Mas  vale  tar-\     pico  sano. — .intes  de  la  hora  gran  de- 
de ,  que  nunca. — Nunca  es  tarde  cuando]     nuedo,  venidos  al  punto  muclio  miedo. 

llega.— Mas  vale  año  tardío,  que  vacio.     JMitlta  por  y  poca  vergonya.  Mucho  mie- 
JMes  val  tenir,  que  haverde  penedir.iWa.?¡     do  y  poca  vergitenza. 

vale  pajaro  en  mano,  que  buitre  volando.  \Mniii»  pressa  y  poca  endressa.  A  gran 

V.  Més  val  un  aucell  en  la  má,  etc.  prisa,  gran  vagar. 

JUeti  val  un  aucell  en  la  ma,  que  dos  que | Molías  candeletas,  fan  un  ciri  pasqual. 

vejas  volar  ,  ó  que  cent  ó  que  una  ali-i     V.  Mollas  micas  fan  un  tros. 

ga' volant.  Por  el  alabado  dejé  el  co«oc¡-  Moltas  filias,  malas  v  chinas  y  vellas  vi- 

do,  y  vime  arrepentido.  nyas,  destruheixen  la  casa.  Muchas  hi~ 

Mes  val  un  bon  amich,  que  cent  parents,      jas  en  casa,  todo  se  abrasa. 

Mas  vale  u7)  amigo,  que parienteni  primo]  JilttHas  gotas  de  aygua  fan  un  górch.  V. 
Mes  val  un  dolent  ajust,  que  'I  millori     Gola,  á  gola 's  fa  górch. 

piel.  Mas  vale  mala  avenencia,  quebuena  [  Mollas  micas  fan  un  Iros.  Muchos  pccos 

sentencia. —  Mas  vale   mal  ajuste,   que\     hacen  un  mucho. —  Muchas  candelillas 

buen  pleito. 
Mes  val  un  dolent  conegut ,  que  un  bo 

per  conèixer.  Por  el  alabado,  dejé  el  co- 


nocido y  vime  arre]>entido 
Mes  val  un  gust,  que  cent  Uiuras.  Mas 

rale  un  gusto,  que  cien  panderos. 
Mes  val  un  pardal  en  la  má ,  que  una 


hacen  un  cirio  pascual. 
Mollas  perlerías  y  pocas  ofertas.  Mati- 

da  potros  y  da  pocos.— Bien  reza,  pera 

vial  ofrece. 
Moltas  pinjas  en  janer,  mala  anyada 

solen  fèr.  El  mal  año  entra  %\adaváo. 
Moltas  promesas,   y   pocas  aiesas.  >\ 


516 


MOL 


Mòltas  perlerías,  ele. 

molta  trassa  y  poch  honrada.  Ai-tero, 
artero,  mas  no  buen  caballero. 

¡Molla  ufana  y  poca  llana.  V.  Mòlta  fres- 
sa y  poca  endressa. 

IN4»lt  cego  es,  qui  no  hi  véu  per  una  tela 
de  cedas.  Harto  ciego  es ,  el  qve  no  re 
por  tela  de  cedazo.        (ynunca  medrar. 

IM<»lt  delit  y  poch  profit,  ^/anar.a/íninr, 

¡Nolt  me  mereix  mon  fill ,  quant  neix  y 
quant  guareix.  ¿Cual  hijo  quieres?  Al 
iiiño  cuando  crece  y  cuando  adolece. 

Hott  ])arlar  sempre  mou ,  y  moll  gra- 
tar lambe  con. Mucho  hablar  empece,  mii• 
cho  raicear  escuece. 

JN<iIt  parlar  y  poch  obrar.  La  mano  cuer- 
da, no  hace  todo  lo  que  dice  la  lengua 

Mi»U  promet  y  cumpleix  res.  Mi  coma- 
dre la  Gargantona,  convidóme  ú  su  olla 
y  coiniósela  toda. 

¡Molt  sabi  seras,  fiU  meu,  si  alcansas  te- 
mor de  Dèu.  El  temor  del  Sei'ior  es  el 
principio  de  lafabiduria. — Teme  á  Dios, 
y  á  quien  á  Dios  no  teme. 

IMoK^  amens,  arriban  al  cel.  Amén,  a- 
mén  al  cielo  llega. — Muchos  amenes  al 
cielo  llegan. 

Moltí^anys,  mòlts  desenganys,  ó  com 
mes  anys ,  més  desenganys.  Con  los 
años  los  desengaños. 

]N<»Itíi«  ases  hi  ha  al  mercat  que  s'assem 
blan.  Hay  muchos  diablos  que  parecen 
hermanos  ó  que  se  parecen  unos  á  otros. 

JSnoltH  componedors  descomponen  la  nu 
via.  Muchos  componedores  descomponen 
la  novia. 

IMol(í«  deis  mals  son  resultats  dels  abu 
sos  perpetrats.  De  aquellos  potros  vie- 
nen estos  lodos. 

TiioUH  diuhen  lo  que  no  fan  ,  per  gustar 
quant  ho  dirán. o'oñafca  eí  ciego  que  reia, 
y  soñaba  lo  que  quería. 

MoKn  germans  en  un  consell,  lo  blanch 
tan  tornar  bermell.  Pon  lo  tuyo  en  con- 
sejo, unos  dirán  que  es  blanco  ,  y  oíros 
dirán  (¡ue  es  negro. 

IMoKí»  lo  mirany  pochs  lo  coneixen.  No 
son  Iiombres  todos  los  que  mean  en  la 
pared. — Las  ajiariencias  son  engañosas. 

Molls  passos  leñen  mal  fi,  per  trobar 
trencat  cami.  En  torcida  argolla,  no 
entra  la  bola. 

Sinlts  pochs  fan  un  mòlt.  Y.  Mollas  can- 
deletas fan  un  ciri  pasqual,  ó  de  gola  en 
gota  s'  umple  la  bola. 

lSI<»lt«)  pochs  son  los  que  en  desgracia, 
trobian  recort  de  sa  gracia.  Es  el  des- 
graciado de  todos  olvidado. 

JMoKn  se  'n  van  al  hospital  per  no  véu- 
rer  ó  cuydar  be  son  cabal.  Hacienda, 


MUS 

tu  dueño  te  rea. 

TMoUh  te  fan  ara  amorelas,  que  si  caus^ 
de  la  pell  farán  tirelas.  De  árbol  caído, 
todos  hacen  leña. 

Ill4»ltüi  tiran  la  pedra  y  amagan  la  roa. 
Muchos  apuntan,  que  la  mano  ocultan. 

IMolt  sucre  empalaga ,  y  mòlt  such  del 
cever  amarga.  La  virtud  está  en  el  medio. 

Molt»)  vints,  fan  quaranta.  V.  De  gota  en 
gota  s'  umple  la  bota.       (y  poch  profit. 

.Uolt  traball  y  poch  cabal. "V.  Molt  delit 

Slonja  de  Sañt  Agustí ,  dos  caps  en  un 
coixi.  Monja  de  la  Trinidad  calzada, 
dos  cabezas  en  urta  almohada. 

'üñon  señor,  menjeu  las  peras,  que  també- 
tenim  de  donarlas  ó  las  darém  ais 
porchs.  Pascua  de  flores,  patcua  mala, 
cuanto  sobra  á  mi  señora  tanto  guarda. 
—  Pascua  de  antruejo,  pascua  bona. 
cuanto  sobra  á  mi  señora  tanto  dona. 

M»nt»nyati  poden  cambiar,  que  geni 
no.  V.  Geni  y  figura,  etc. 

MI<»rro«i  y  mala  cara,  Irauben  la  geni  de- 
casa. Humo  y  mala  cara  ,  sacati  la  gen- 
te de  casa. 

ISlorta  la  cuca,  morí  lo  veri.  Muerto  et 
perro,  muerta  la  rabia.— Quitósele  el  cu- 
lo al  cesto,  y  acabosele  el  parentesco. 

Morí  jo,  'Is  demos  qu'  es  compongan.  6 
mort  jo,  morí  tothom.  Después  de  Ma- 
ria casada,  tengan  las  otras  malas  ha- 
das.—  Quien  viniere  detrás,  cierre  la 
puerta.— Si  misero  muero  o  cobarde  hu- 
yo, en  pos  de  mí  el  diluvio. 

¡Ml«ií«^a  de  cap  desinvoll,  may  espere  bo- 
na sort.  A  bien  te  salgan,  hija,  esos  ar- 
remangos.— Moza  lora,  asa  la  toen. 

Itlosí^a  que  ab  flochs  s'  engalana,  a  ella, 
y  á  tú  després,  enganya.  Quien  de  ga- 
las se  prende,  mas  larde  se  arrepietile. 

j>lo.««segada  de  maldihent,  no  té  reniey. 
Sanan  cuchilladas ,  vws  no  malas  pa- 
labras.— La  injuria  deja  huella. 

MosiSit  que  en  lo  traball  \a  al  foch,  no  'i 
tinga  sino  un  badoch.  V.  Malaguanva- 
da  la  aygua  que  beu ,  etc. 

Ulula  giiiia,  venia  prest.  De  hombre  fal- 
so huye  el  contado. 

¡Milla  que  no  veu  cibada  ,  la  celia  la  le 
matada.  Miseria,  engendra  miseria. 

¡tiuller  que  no  menja  ab  vos  ,  desprès 
menja  més  que  dos.  Quien  uo  come  á  la 
mesa,  á  sus  solas  se  retesa. 

MiiMiealifás,  tu  no  la  hauràs.  Santa 
Olalla  en  Barcelona,  quien  se  la  hace  va 
se  la  logra,  {ca  y  flores,  llaman  amores, 

¡Música  y  flors,  conquistan  amors,  Mtisi- 

Muíiiich  pagat  no  fa  bon  só.  .4  dineros 
pagados,  brazos  quebrados.— Obra  pa- 
gada, brazo  cortado. 


NIL 


NOA 


517 


N. 


^eceilatgran  pobresa  es.  V.  De  totas  las 
pobresas,  la  mes  gran  es  laestultesa. 

]Vï  á  bribó  deseáis,  ni  á  borne  solapat,  ni 
á  dona  barbuda,  donias  ajuda.  Ni  a  pi- 
caro descalzo,  ni  d  hombre  callado,  ni  á 
mujer  barbada,  no  les  des  posada. 

^i  amo  per  forsa,  ni  mosso  per  forsa.  Re- 
niego del  árbol  que  á  palos  ha  de  dar  el 
fruto. — Haz  siempre  por  voluntad,  y  si 
das,  da  por  caridad. 

yii  ausent  sens  culpa,  ni  present  sens  dis- 
culpa. .V'  ausente  sin  culpa ,  ni  presente 
sin  disculpa. 

'Jdi  carnestoltas  sense  lluna ,  ni  fira  sense 
puta,  ni  ramal  sense  ovella  de  cria  per- 
duda.  ,Vi  antruejo  sin  luna,  ni  feria  sin 
puta,  ni  piara  sin  artuña. 

^1  costums  tenen  disculpa,  ni  la  edat  pót 
tenir  culpa.  A'i  costumbres  tienen  dis- 
culpa, ni  la  edad  puede  tener  culpa. 

"Xi  de  burlas  ni  de  veras  ,  ab  ton  senyor 
vulgas  partir  peras.  V.  Ab  ton  senyor 
no  vulgas  partir  peras,  etc. 

üi  d'  estércol  bon  olor,  ni  de  vil  home 
may  honor.  A'i  de  estiércol  buen  olor, 
ni  de  hombre  vil  honor. 

yii  dona  desvergonyida,  ni  planta  per 
mars  llorida.  No  quieras  flores  de  mar- 
zo,  ni  la  mujer  sin  empacho. 

ya  dona  prop  de  varons,  ni  estopa  prop 
de  tions.  El  hombre  es  fuego,  lu  mujer 
estopa,  llega  el  diablo  y  sopla. — La  esto- 
pa cabe  el  mancebo,  digole  fue¡)0. 

.ISi  fart  ni  afamat,  si  vols  la  ventat.  En  la 
medianía  con  razón  ,  hallarás  satisfac- 
ción.— Has  vale  la  mitad  que  el  todo. 

^i  fies,  ni  porfíes,  ni  entres  en  confraries. 
Ni  lia,  ni  porfía,  ni  entres  en  cofradía. 

ya  frare  bo  per  amich,  jii  dolent  per  ene- 
mich.  Ni  buen  fraile  por  amigo,  ni  ma-j 
lo  por  enemigo. 

7Ki  grat  ni  gracias,  festas  en  diumenge. 
Lo  que  es  obligado,  ni  gracias  »ii  grado. 

.Xi  guerra  ni  casament,  no  aconsella  lo 
prudent.  Ir  á  la  guerra  ni  casar,  no  se 
na  de  aconsejar. 

%i  home  tiple,  ni  dona  baixó.  A't  hombre 
tiple.,  ni  mujer  bajón. — De  hombre  tiple 
y  mujer  tenor,  líbrenos  Dios. 

Hi  ivern  sense  capa,  ni  estiu  sense  cara- 
)>assa.  Ni  en  invierno  sin  capa,  ni  en  ve- 
rano sin  calabaza. 
yii  la  missa  ,  ai  civada  ,  destorban  llarga 
jornada.  Por  oir  misa  y  dar  cebada, 
nwnca  se  perdió  la  jornada. 
yii  l«  rioh  gosa  menjar ,  ni  lo  pobre  se 


pót  fartar.  Ni  el  rico  por  rico  goza,  ni 
el  pobre  jamás  reposa. 

Xi  'Is  morts,  ni  'Is  ausents,  tenen  araichs 
ni  parents.  A  muertos  y  á  idos,  no  hay 
mas  amigos. 

Mi  mascle  de  veu  femella,  ni  femella  de 
veu  mascle.  V.  Ni  home  tiple,  etc. 

Mingú  diga  lo  que  sab  ,  que  li  pót  cáu- 
rer  al  cap.  No  diga  la  boca,  lo  que  pague 
la  coca. — A^o  diga  la  lengua,  por  do  pa- 
gue te  cabeza. 

Mingú  naix  mestre  del  ventre  de  sa  ma- 
re. V.  La  práctica  trau  mestre. 

¡Vinguii  home  matarás,  lampoch  no  for- 
nicarás. .Si  tienes  buen  corazón,  7ii  ho- 
micidio, ni  fornicación. 

Miiigun  home  pót  saber,  sino  Dèu,  lo 
que  ha  de  ser.  Ninguno  puede  saber,  si- 
no Dios,  lo  que  ha  de  ser. 

IViUgun  hom  quepensia  bè,  ja  may  po- 
drá dir  de  aquesta  aygua  no  beuré. 
Quien  menos  pensó  caer,  este  cayó. 

Mingú  pót  servir  á  dos  senyors.  Ningu- 
no puede  servir  á  dos  señores. — Quien  d 
muchos  dueños  sirve,  á  alguno,  ó  á  uno 
ú  otro  ha  de  hacer  falta. 

]Vinj;ú  roba  res  ó  cosa  que  menjc.  Al- 
haja que  tiene  boca,  ninguno  la  toca. 

Mingú  's  mor  de  fam,  y  si  de  fart,  ó  mes 
ne  moren  de  farts  que  de  fam.  De  liam- 
bre  á  nadie  vi  morir,  de  mwho  comer  c¡«« 
mil. — Mas  mató  la  gula  que  el  hambre. 

Mingú  traballa  6  fa  res  de  franch.  Ha- 
gote  parque  me  hagas,  que  no  eres  Dioi 
que  me  valgas. — No  se  dan  palos  de  bal- 
de.— No  saques  espinas,  donde  7io  hay 
espigas.  {tero,  mal  para  los  moros. 

IVinsú  vól  lo  mal  pera  si.Ahad  y  balles- 

Xi  obra  bona,  ni  paraula  dolenta.  A'^í  o- 
bra  buena,  ni  palabra  mala. 

Mi  per  calor,  ni  per  fret ,  no  't  lleves  la 
capa,  ni  '1  barret.  A'i  por  frió,  ni  por 
calara,  no  dejes  íu  cobertura. — A'í  en  in- 
vierno sin  capa,  nien  verano  sin  calabaza 

Mi  per  fret,  ni  per  calor,  no  deixes  la  ca- 
pa ni  '1  sarró.  V.  Ni  per  calor,  ni  per 
fret,  no  't  lleves  la  capa  ni  '1  barret. 

Mi  ruch  de  traginer,  ni  filia  de  hostaler. 
No  compres  asno  de  recuero,  ni  te  cases 
con  hija  de  mesonero. 

Mi  tan  hermosa  que  mate  ,  ni  tan  lletja 
que  espante.  A'í  hermosa  que  mate  ,  ni 
fea  que  espante. 

Mi  taula  sense  pa,  ni  exèrcit  sens  capità. 
A't  mesa  sin  pan,  ni  ejército  sin  capitán. 

JMoab  qui  neixes,  sino  ab  qui  peixes.  No 


518 


NOD 


con  quien  naces,  sino  con  quien  paces. 

TK»  agravis  per  cap  motiu  ,  paraula  mòlt 
acertada  es  aquella  que  no  's  diu.  Al 
buen  callar  le  llamíin  Sancho. 

Wo  aguardes  á  fér  deniH,  lo  que  avuy  pots 
acabar  ó  esdevindrà.  V.  Lo  queja  esta 
fet  no  té  destorb. 

Ko  allargar  mos  lo  bras  que  la  mànega. 
No  estirar  la  pierna  mas  de  lo  que  al- 
canza la  manta. — Extender  la  pierna, 
hasta  donde  llegue  ¡a  sábana. 

iSo  amostres  may  lo  lorat,  deis  diners 
que  has  amagat.  Descubrime  á  él  como 
amigo,  y  ármaseme  como  testigo. 

Tíi*  aniràs  á  Roma  per  la  penitencia.  No 
irás  ú  pagarla  en  el  otro  mundo. 

üío  bastan  ó  no  hi  ha  prou  estopa.s,  pera 
tapar  malas  bocas.  No  bastan  estopas, 
para  cerrar  malas  bocas. 

Wo  begués  aygua  de  bassa,  ni  olivas  men- 
jes  massa.  No  bebas  en  laguna  ,  ni  co- 
mas mas  que  una  aceituna. 

í¥»  convé  freqüentar  llochs  suspitosos. 
Al  que  va  á  la  bodega  por  vez  se  le  cuen- 
ta, beba  ó  no  beba. 

IVo  cregas  de  ton  amicb,  loque  't  diu  son 
enemich.  No  creas  de  tu  amigo,  lo  que 
te  dice  su  enemigo. 

Ufo  deixaràs  lo  cert  per  lo  incert ,  si  no 
tens  lo  cap  mòlt  vert.  Hombre  juicioso, 
no  deja  lo  cierto  por  lo  dudoso. 

Hí«  deixes  la  carretera  ,  per  anar  perla 
dressera.  Por  ningún  tempero  ,  no  dejes 
el  camino  real  por  el  sendero. — Nunca 
dejes  franco  paso ,  por  oscuro  ú  oculto 
atajo. — No  hay  atajo  sin  trabajo. 

ü»!  deixes  per  ton  rencor,  de  saludar  al 
major.  Lo  cortés,  no  quita  lo  valiente. 

H'o  descobres  ton  secret  a  ningú  y  serás 
discret.  Tu  secreto  guardarás,  y  discre- 
to asi  serás. 

Ko  desitjes  dona  agena,  ni  béns  d'  altre, 
que  hi  ha  pena.  A'i  los  bienes  ni  mujer, 
debes  de  otro  apetecer. — As7io  que  entra 
en  dehesa  ajena,  volverá  cargado  de  leña. 

A'o  digas  blat  que  no  sia  al  sach,  y  encara 
ben  lligat.  De  la  ma7io  á  la  boca,  se 
pierde  la  sopa. —  No  me  digas  oliva,  lias- 
la  que  me  reas  cogida. 

Wo  digas  de  aquesta  aygua  no  beuré,  per 
tèrbola  que  sia.  Nadie  diga  de  esta  agua 
no  beberé,  por  turbia  que  esté. 

H'o  digas  mal  del  dia.  que  passat  no  sia. 
No  digáis  mal  del  ar'io,  hasta  que  sea  pa- 
sado.— El  fin  corona  la  obra.  I 

J%'«  digas  mal  de  la  mare  ,  que  es  afron-! 
tar  a  ton  pare.  No  digas  mal  de  tu  ma- 
dre, que  es  afrentar  á  tu  padre. 

JVm  digas  mòlt  bé  del  ruch,  fins  que  'I  tin-j 
gas  conegut.  V.  Antes  que  conegas,  no' 


NOF 

alabes  ni  vituperes. 

TU»  digas  oliva,  que  no  sia  cullida.  V.  No- 
digas  blat,  que  no  sia  al  >ach,  etc. 

Xí»  envegis  res  de  ningu.  procura  gua- 
nyarho  tij.  Antes  que  envidia,  lava  tu 
viña.  [de  de  ahi  el  arado. 

:%'o  es  aquesta  la  mare  dels  ous.  .Yo  pren- 
da es  bon  frantés,  si  t'  até  lo  que  l'  ha 
promès.  El  francés  no  es  de  natura,  si  no 
prende  al  que  asegura. 

ü'o  es  bo  per  póndrer.  ni  per  covar.  Este 
nuestro  hijo  don  Lope,  ni  es  miel  ni 
hiél,  ni  vinagre  ni  arrope. 

%o  es  cert  lot  lo  que  's  diu.  No  todo  es 
vero,  lo  que  suena  el  pandero. 

ü'o  es  cosa  de  cuvdado,  lo  cervell  s' hi 
véu.  No  es  nada  lo  del  ojo ,  y  lo  llevaba 
en  la  mano. — No  es  nada  la  meada,  y 
calaba  siete  colchones  y  una  frazada. 

l*<i  es  la  mel  pera  la  boca  del  ase.  No  e>. 
ó  no  se  hizo  la  miel  para  la  boca  del  asno. 

!%'<»  esmerses  ton  caudal,  en  cosa  que  res 
val.  Cuando  siembres ,  siembra  trigo, 
que  chicharros  hacen  ruido. 

ü"*!  es  minyona  per  falta  de  nuvi.  No  está 
la  rarne  en  el  garabato,  por  falta  de  gato. 

Xo  es  or  tot  lo  que  Uu  ó  no  es  tot  or  lo- 
que llu.  No  es  todo  oro  lo  que  reluce. — 
Ratones  arriba,  que  todo  lo  blanco  no  es 
liarina.—No  son  hombres  todos  los  que 
mean  en  la  pared. — De  amigo  a  amigo,  de 
compadre  a  compadre,  sangre  en  el  ojo. 

yin  es  per  lo  que  val,  sino  per  la  manera. 
.Yo  es  por  el  huevo,  sino  por  el  fuero. 

■%■«  están  be  dos  pobres  en  una  porta.  No 
están  bien  dos  pobres  a   U7ia  puerta. 

A'o  estan  en  los  anys.  lots  los  enganys. 
.Yo  están  en  los  tn'ws,  todos  los  engaños. 

yítt  es  tant  lo  porch  com  lo  porcater.  Pri- 
mero es  el  altar  mayor,  y  luego  los  co- 
laterales. 

'Xt*  estigas  mòlt  en  la  plassa,  ni  't  hurles 
de  aquell  qui  passa.  Ni  en  la  plaza  va- 
garás, ni  nunca  te  burlaras. 

]lo  estigas  sol,  jo  l'  liodich,  ab  muller  de 
ton  amich.  La  mujer  del  amigo ,  »(o  esté 
sola  contigo. 

IVo  es  tot  üu  cremar  ó  donar  ventosas. 
Hay  diferencia  de  lo  ó  entre  lo  vano, 
darle  de  codo  ó  darle  de  mano. 

^'o  fá  bon  janer  si  no  deixa  las  bassas 
plenas.  V.  Aygua  dejaner,  umple  botas 
y  graner. 

XÒ  fa  poch  qui  calla  ,  y  fa  sòii  jocb.  Pa- 
rece que  cae  y  se  agarra. — Quien  calla,, 
piedi'as  apaña. 

Xo  fá  poch  qui  sembla  ais  séus.  Bien  ha- 
ya quien  á  los  suyos  se  parece. — (Juien 
a  los  suyos  se  parece,  honra  merece. — 
Quien  lo  hereda,  no  lo  harta. 


NOH 

H'o  fá  sino  una  cosa  ó  una  feyna,  y  aques- 
ta nnal  felá.  Arremangóse  mi  nuera,  y 
volcó  en  el  fuego  la  caldera. 

n¡o  l'assas  jochs  á  qui  no  'Is  enten.  V. 
Burlat  del  neci  y  sufrirás  despreci. 

Wi»  fassas  mal ,  ni"  sembles  tal.  Hija,  ni 
mala  seas,  ni  hagas  las  semejas. 

Wío  fassas  tort  á  ninj;ú,  y  busca  lo  dret 
per  tú.  V.  Cada  luí  lo  que  sia  sèu. 

ü'»  feu  Pasqua  abans  de  Kams.  ^uníío 
asamos  y  ya  em¡)ringamos. 

Wu  fies  ab  paraula  de  mal  pagador.  Pro- 
mesa sera,  vana,  de  quien  mal  paga. 

Hío  fies  en  veritat  de  qui  parla  interessat. 
V.  Qui  es  enemicli  de  la  novia,  etc. 

Ufo  furtes  res  á  ningú,  ni  digas  mentidas 
tú.  Hombre  honrado,  ni  liurtoniengaño. 

¡%'o  gastes  lo  leu,  Joan,  refiat  de  lo  que  't 
darán.  En  dama  de  tus  parientes  ,  á  tu 
bolsa  para  mientes. 

Xo  guarts  á  qui  servey  farás,  mes  guar- 
da á  qui  desplauràs.  V.  Déu  me  guart 
del  home  de  bé  ,  etc. 

W»»  lia  vist  un  ase  volar.  Fué  la  negra  al 
baño,  y  tuvo  que  ccntar  un  afio. 

mo  hi  há  alegría  sens  dol.  Y.  No  bi  ha 
gusl  sense  disgust. 

31f<»  hi  ha  amich  sens  diner  en  lo  bolsich. 
No  hay  amigo  ni  hermano,  si  no  hay  di- 
nero en  mano.  1 

Wo  hi  ha  barber  mut,  ni  musich  que  no; 
sia  somogut.  Ni  barbero  mudo,  ni  c.an-\ 
tor  sesudo.  (boda  sin  doña  Toda.l 

Ko  hi  ha  boda  sense  la  senyora.  No  hay] 

W«»  hi  ha  cap  boda  ò  casament  pobre,  ni 
cap  mort  rica.  V.  No  hi  ha  cap  casa- 
ment pobre,  etc.  ] 

I¥4»  hi  ha  cap  casament  pobre,  ni  cap 
mort  rica.  Ni  boda  pobre,  ni  mortuorio] 
rico.  V.  No  hi  ha  cap  casament  sens 
dors,  ni  cap  mort  sens  plors.  I 

Wo  hi  ha  cap  casament  sens  flors,  ni  cap 
mort  sens  plors.  Ni  boda  sin  canto,  m'l 
mortuorio  sin  llanto. 

!¥«  hi  ha  cap  poder  prou  fort  contra  lol 
mal  de  la  sorl.  A  mal  decir,  no  hay  casa' 
fuerte,     [be  de  abuelo,  no  sabe  de  bueno,  i 

IVo  hi  ha  com  amor  de  avi.  Quien  no  sa-\ 

Xo  hi  ha  com  viurer,  per  véurcr  cosas.  | 
En  tu  vida  no  te  asombre,  lo  que  haga  ó' 
piense  el  hombre.  \ 

Xit  hi  ha  com  voler  pera  fèr  las  cosas. 
Donde  hay  gana,  hay  maña.  j 

Wío  hi  ha  cosa  mes  barata,  que  la  que  'si 
compra.  No  hay  cosa  mas  barata,  que 
la  que  se  compra.  I 

Xi*  hi  ha  dissapte  sense  sol,  ni  viudeta' 
sense  dol,  ni  donzella  ó  minjona  sens 
amor,  ni  prenyada  sens  dolor.  Ni  sába- 
do sin  sol ,  ni  moza  sin  amor,   ni  vieja 


NOH 


ol9 


sin  arrebol. 

Mo  hi  ha  dol  sense  consol.  Al  descalabra- 
do nunca  le  falta  un  trapo,  que  roto  que 
sano.  (mi  hogar,  cien  doblas  val. 

X»  hi  ha  eslar  com  lo  de  casa.  Mi  casa  y 

X»  hi  ha  estrado  sens  coixi,  ni  sermb 
sense  llati.  No  hay  estrado  sin  cojín,  ni 
sermón  sin  su  latín. 

X»  hi  ha  fum  sense  l'och.  No  hay  humo 
sin  fuego,  ni  rayo  sin  trueno. 

Xtt  hi  ha  gust  sense  disgust.  No  hay  miel 
sin  hiél. — No  hay  contento  cumplido  en 
esta  vida. 

X»  hi  ha  home  sens  home.  No  hay  hom- 
bre sin  hombre. — .iquellos  son  ricos, 
que  tienen  muchos  amigos. 

Xo  hi  ha  mal  que  dure  cent  anys,  ni  eos 
que  '1  puga  resistir.  No  hay  bien  que 
dure,  ni  mal  que  no  acabe. — Súfrase 
quien  penas  tiene,  que  tiempo  tras  tiem- 
po viene. 

Xo  hi  ha  mal,  que  per  be  no  vinga.  No 
hay  mal  que  por  bien  no  venga.— Lo  que 
Dios  da,  llevarse  ha.— Quebreme  el  pié, 
quizá  por  bien. — El  buey  que  me  acornó, 
en  buen  lugar  me  echó. 

X»  hi  ha  mes  bon  menjar  que  1'  apetit. 
La  mejor  salsa  la  de  san  Bernardo. 

X»  hi  ha  mes  bronze,  que  anys  onze.  No 
hay  mas  bronce  que  años  once,  ni  mas 
laña  que  no  saber  que  hay  mañana. 

Xo  hi  ha  mes  mal  ó  pitjor  sort,  que  'I  ó 
que  aquell  que  no  vòl  ohir.  No  hay 
peor  sordo,  que  el  que  no  quiere  oir. 

X»  hi  ha  mes*mal  vehi,  que  un  aprenent 
de  violi.  Buen  abogado,  mal  vecino. 

Xo  hi  ha  millor  truch,  que  Uèu  t'  ajut.  A 
quien  Dios  quiere,  la  casa  le  sabe.— Quien 
está  en  ventura,  hasta  la  hormiga  le 
ayuda. — Fortuna,  hijo,  le  dé  Dios. 

Xo  hi  ha  millor  vida  que  la  de  casa.  No 
hay  cosa  mas  buena,  que  estarse  uno  en 
su  celda.  V.  No  hi  ha  eslar,  etc. 

X»  hi  ha  paraula  ben  dita,  que  no  sia  mal 
compresa  ó  entesa.  No  hay  palabra  mal 
dicha,  si  no  fuere  mal  entendida. 

X»  hi  ha  pitjor  burla,  que  la  verdadera. 
.Yo  hay  peor  burla  que  la  verdadera. 

Xo  hi  ha  pitjor  clavilla  ,  que  la  del  ma- 
teix fust  ó  mateixa  fusta.  No  hay  peor 
cuña  ó  astilla,  que  la  del  mismo  palo. 

Xo  hi  ha  prometatge,  sense  fardatge.  Es- 
to de  mi  casamiento  ,  es  cosa  de  cuento, 
cuanto  mas  se  IMata  mas  se  desbarata. 

Xo  hi  ha  regla  general  séns  excepció.  No 
hay  regla  sin  ea-c.epcion. — No  es  todo  el 
sayal  alforjad. 

Xi*  hi  ha  res  despreciable.  Aldeana  es  la 
gallina,  y  cómela  el  de  Sevilla. 

Xo  hi  ha  losa  ó  flor  sense  espinas.  No  hay 


520 


NOP 


rosa  sin  espi7\as. —  Toda  medalla  tiene 
su  anverso  y  su  reverso. 

A'»»  hi  pót  havér  dos  maigs  en  un  any.  No 
hay  rosa  que  no  se  marchite  y  sienta  su 
ocaso. — A'o  hay  dos  abriles  en  un  año. 

yio  hi  val  la  tancadura,  ahont  I'  or  pot 
Qcar  r  un^la.  A'o  hay  cerradura,  donde 
es  oro  la  ganzúa,  ó  si  es  de  oro  la  ganzúa. 

Xo  li  toca  á  dalt  ni  á  baix,  á  iin  ^ran 
lleó  un  llargandaix.  A'o  llega  á  nn  dien- 
te, un  mosquito  á  tina  serpiente. 

!¥o  m'  apreteu,  que  diré  lo  que  no  vol- 
dreu. A'o  me  acoséis  ó  apretéis,  que  di- 
ré lo  que  oir  no  queréis. 

Xo'm  desagrada  la  orina, }  pixava  sanch. 
V.  No  es  cosa  de  cuydado,  etc. 

]Vo  menjant  sino  de  un  pial,  tindràs  bon 
ventrell,  Bernat.  Quien  mucho  come,  mal 
ó  poco  digiere. 

;*'«»  menjar  per  gana,  ni  béurer  per  set. 
A'o  hay  requisito,  cuando  no  hay  apetito. 

y»  menjar  per  haver  menjat ,  no  es  pe 


cat.  A'o  comer  por  haber  com 


,  no  es  pe- 

ido,  no  hay 


7t»da  perdido. — Dejar  de  comer  por  ha 
ber  comido,  «o  es  pecado. 

"Xn  mes  se  pensa  en  santa  Bárbara  quant 
trona.  Hogar  al  santo,  hasta  pasar  el 
tranco. -Cuando  el  peligro,  álzase  el  grito 

yi»  mires  cosas  profanas,  ni  oygas  páran- 
las vanas.  A'o  mires  cosas  profanas,  ni 
escuches  palabras  vanas. 

]%'o  mostres  als  fills  amor,  per  que  no  "I 
causen  dolor.  Sobrado  carifio  al  hijo 
pierde. — Hijo  mimado,  mal  educado. 

'X»  mostres  may  lo  forat  dels  diners  que 
has  amagat.  Descubrime  á  él  como  ami- 
go, y  ármaseme  como  testigo. 

>'o  'm  sab  greu,  mon  fill,  que  jugues,  que 
jugues  à  rescabalar.  A'o  me  pesa  de  que 
mi  hijo  enfermó ,  sino  de  la  mala  maña 
que  le  quedó.— No  me  pesa  de  que  jhí  /li- 
jo pierda,  sino  que  desquitarse  quiera. 

Xo  munyir  ó  no  escórrer  tant  la  taronja, 
que  amargue  ó  quede  sense  such.  A'o 
se  ha  de  exprimir  tanto  la  naranja,  que 
amargue  el  zumo. — A'o  estrujar  tanto  la 
naranja  que  amargue. 

X»  'n  vull,  no  'n  vull,  donaumen  un  bon 
tros.  A'o  quiero,  no  quiero  ,  pero  echád- 
melo en  el  sombrero  ó  en  la  capilla. 

:%'o  parles  de  dogal  en  casa  del  penjat. 
No  mentar  la  soga  en  casa  del  ahorcado. 

X<»  passes  may  á  caball  per  pont.  barca, 
ni  aregall.  Por  sitio^levado,  ó  lugar 
encumbrado,  no  pases  montado. 

yio  pensar  en  santa  Barbara  ,  sino  quant 
trona.  Hogar  al  santo,  hasta  pasar  el 
tranco.-EI  rio  pasado,  el  santo  olvidado. 

\o  pera  pérdrer  son  us,  porta  la  lilosa  '1 
fus.  Mientras  anda  el  yugo,  ande  el  huso. 


NOS 

!*'«♦  per  tú  sino  pel  pa  ,  remena  la  cua  'I 

ca.  Menea  la  cola  el  can  ,  no  por  ti,  sino 
por  el  pan. 

PSo  pót  ser  mes  negre  '1  corb,  de  lo  que 
ho  son  las  alas.  A'o  puede  ser  el  cuervo 
mas  negro  que  las  alas. 

X»  recorda  1'  avaro  que  dia  vindrà  en 
que  tol  ho  perdrà.  El  avaro  vive  enga- 
ñado, (té  boca,  ningú  la  toca. 

¡*'o  roban  res  que  menje.  V.  Alhaja  que 

Hío  sab  be  á  Déu  pregar,  qui  no  sab  qu' 
es  navegar,  ó  per  mar  no  vá.  5i  quieres 
aprender  á  orar,  entra  en  la  mar. 

!%'<>  sab  regnar,  qui  no  sab  dissimular. 
Quien  no  sabe  sufrir ,  no  sabe  regir. 

H'o  s'  apren  la  doctrina,  parlant  ab  la  Ca- 
tarina.V.  Qui  vol  peix  que  's  mulle,  etc. 

Hío 's  coneix  r  home  perdut,  fins  a  tant 
que  es  abatut.  Nadie  se  cree  perdido, 
hasta  que  se  vé  abatido. — El  bien  no  es 
conocido,  hasta  que  es  perdido. 

H'o  's  deixa  de  sembrar,  per  por  deis  au- 
cells.  Por  miedo  de  gorriones  ,  710  se  de- 
jan de  sembrar  cañamones. 

%n  sé  jo  si  es  acertat,  véndrermès  car  a! 
fiat.  Dúdase  si  es  acertado,  vender  mas 
caro  al  fiado. 

Xo  sempre  '1  foch  del  cor  fuma  per  la 
boca.  Tal  hora  el  corazón  brama  ,  aun- 
qiLB  la  lengua  calla. 

Hío  será  cosa  que  't  quadre  '1  fèt  de  un  tra>- 
dor  ó  lladre.  A'i  tu  boca  «í  tu  mano, 
aplauda  nunca  un  malvado. — A'o  abri- 
gues por  compasión,  al  que  es  ladrón. 

IVo  será  tant  com  la  gent  diuben.  A'o  es 
tan  bravo  ó  tan  fiero  el  león  como  lo  pin- 
tan.—El  ballestero  que  me  loas,  alguna-: 
veces  da  en  el  blanco ,  mas  no  todas. 

H'o  se  sab  de  qui  son  los  matxos,  fins  que 
'i  traginer  es  mort.  V.  En  lo  cul  del 
sach,  ele.  (halaga,  «1  se  si  amaga. 

Xo  se  sab  si  llepa  ó  si  mossega.  A'o  sé  si 

%o  's  fá  bona  olla,  ab  aygua  sola.  A'o  hay 
buena  olla,  con  agua  sola. 

H'o  's  fá  tan  fondo  el  foch,  que  '1  fum  no 
isca  en  algun  lloch.  V.  Per  londo  que  's 
fasse  '1  foch,  etc. 

Xo  s'  ha  de  confiar  sino  en  Dèu.  Quien 
espera  en  la  esfera,  muere  en  la  rueda. 

Xo  s'  ha  de  parlar  del  dogal,  en  la  casa 
del  penjat.  A'o  se  ha  de  mentar  la  soga, 
en  casa  del  ahorcado. 

X»  sias  may  lo  primer  de  dir  cosas  del 
tercer.  A'o  debes  ser  el  primero  en  reve- 
lar lo  secreto. 

Xn  's  mou  la  fulla  ,  que  Dèu  no  ho  vu- 
lla.  Eso  se  hace  lo  que  á  Dios  place. — 
A'o  se  mueve  la  hoja  en  el  árbol ,  sin  la 
voluntad  del  Señor. 

Xo  's  pensa  en  santa  Bárbara,  sino  quaní 


OBO 

trona.  Rogar  al  santo ,  hasta  pasar  el 
tranco.  \' .  No  mes  se  pensa  en  santa 
Bárbara  quant  trona. 

"%»  's  pót  ser  pobre  per  cap  diner.  La 
cárcel  y  la  cuaresma,  para  los  pobres  es 
hecha.— Siempre  pobreza,  mata  ó  sujeta. 

yi»  's  rendí  Troya  en  un  dia  :  voler  bè  y 
pronnpte,  es  bbjeria.  No  se  ganó  Zamo- 
ra en  nna  hora.— Nunca  mucho  cosió 
poco,    (saca  arador  con  pala  de  azadón. 

"%»  's  trau  la  espina  ab  los  dils.  No  se 

Xo  sua  '1  penjat,  y  sua  qui  1'  exhorta.  V. 
Lo  penitent  no  diu  res ,  etc. 

]Vo  't  agraden  las  donas,  que  freqüentan 
aplechs  y  bodas.  A  las  romerías  y  á  las 
bodas,  van  las  locas  todas. 

Xo  V  alabes  de  fèr  mal,  perqué  es  un 
vici  infernal.  Quien  se  precia  de  obrar 
mal,  tiene  un  alma  infernal. 

H»  't  burles  deis  meus  dols,  que  quant 
serán  vells,  los  teus  serán  nous.  Hoy 
por  mi,  mañana  por  tí.— No  te  alegres 
de  mi  duelo,  que  cuando  el  mió  será  vie- 
jo, el  tuyo  será  nuevo. 

^t*  't  dèu's  may  admirar,  de  lo  que  se  't 
pót  presentar.  Ríe  el  necio ,  nunca  el 
sabio.  V.  No  hi  ha  com  viurer,  etc. 

51o  't  dominia  la  peresa,  fes  las  cosas  ab 
llestesa.  Quien  pereza  sacude,  el  bien  «o 
le  huye. — Pereza  es  madre  de  pobreza. 

Mo't  enganye  la  gatsara,  ni  tampoch  la 
bona  cara.  V.  No  't  fies  de  beat,  etc. 

^'o  tenint  experiencia ,  no  darás  bona 
sentencia.  Qvieri  no  sabe  lo  que  es  guer- 
ra,  vaya  á  ella. 

'Xo  té  pa  ni  vi,  y  convida  al  vehi.  Aja  no 
tiene  que  comer,  y  coijvida  huéspedes, 

3¥o  té  pa,  y  vol  criar  ó  tenir  ca.  V.  No  té 
pa  ni  vi,  y  convida  al  vehi. 

Xa  té  vinya  y  venrahims.  Los  que  cabras 
no  tienen,  y  cabritos  venden  ,  ¿de  dónde 
hs  vienen? — Miguel,  Miguel,  ¿no  tienes 
abejas  y  vendes  miel? 

So 'I  fies  de  beat ,  que  té  las  ungías  de 
gat.  Tú  que  coges  el  berro,  guárdate  del 
anapelo. 

'Xo  't  fies  del  exterior ,  que  á  voltas  es 
traydor  ó  es  capa  de  mòlts  errors.  La 
vaina  de  oro,  cuchillo  de  plomo.  _ 

So 't  fiques  en  lo  que  no  '1  toca.'A'ote 
entrometer,  en  lo  que  no  te  atañe  hacer. 

So  tindràs  parent  millor,  que  un  amicli 


OBS 


52  f 


que  tinga  amor.  V.  Mes  val  un  bon 
amich,  que  cent  parents. 

So  tot  desitj  se  déu  satisfer.  Ni  con  toda 
hambre  al  arca,  ni  con  toda  sed  al  cán- 
taro, (ma ,  no  le  saca  toda  barba. 

So  tothom  es  bo  per  tot.  Arador  de  pal- 

So  tot  lo  del  mon  son  glorias.  A  calma 
chicha,  sigue  la  tempestad. 

So  tots  los  que  portan  xurriacas  son  ar- 
rieros. No  todos  los  que  estudian  son  le- 
trados, ni  todos  los  que  van  á  la  gueira 
son  soldados. 

So  tots  los  que  tenen  són,  poden  dormir. 
No  siempre  el  sueño  logra  el  deseo. 

So  traballes  sens  esperansa,  ni  empren- 
guis res  sens  conflansa.  No  caques  espi- 
nas ,  donde  no  hay  espigas. 

So  tractes  á  gent  ociosa,  perqué  es  cosa 
perillosa.  Aléjate  del  ocioso,  si  quieres 
tener  reposo. 

So  "t  retingas  esperver,  que  no  port  cas- 
sa.  Amigo  que  no  sirve  y  cuchillo  que 
no  corta,  aunque  se  pierda  poco  me  im- 
porta. 

S4»  vages  de  nit  si  't  guardas,  perqué  may 
tindràs  prou  guardas.  .Si  un  enemigo  te 
acecha,  guarda  de  noche  tu  vela. 

So  viscas  pera  menjar  ,  menja  sols  pera 
pisfar.  Come  para  vivir,  no  vivas  para 
comer. 

So  viu  més  lo  lleal,  de  lo  que  vol  lo  tray- 
dor. No  vive  mas  el  leal,  que  cuanto  quie- 
re el  traidor. 

S«»  vuUas  mal  ais  amichs  ,  que  lo  son  de 
tos  enemichs.  No  quieras  mal  al  amigo, 
porque  lo  es  de  tu  enemigó- 
lo vullas  may  argüir,  ab  qui  no  sab  re- 
sumir. Con  quien  no  resume,  el  sabio  no 
arguye. 

So  vullas  may  pledejar,  lo  que  no  póts 
mòlt  ben  probar.  No  quieras  tú  litigar, 
lo  que  no  puedas  probar. 

So  vullas  per  la  dressera,  may  deixar  la 
carretera.  Quien  deja  el  camino  real 
por  la  vereda  ,  piensa  atajar  y  rodea. 

So  vullas  ton  argent  gastar ,  pera  ta  filia 
maridar.  A  tu  hija  darás,  lo  que  quie- 
ras y  podrás. 

Súvols  en  la  montanya  .  pluja  segura. 
Cuando  la  sierra  está  tocada ,  en  la  ma- 
no viene  el  agua. 


0. 


Obol  ó  do  de  pobre,  á  Dèu  es  mòlt  grat. 

Según  el  donatario ,  es  el  don  mas  pre- 
ciado. 


Observa  '1  fill  lo  que  fa  son  pare,  v  es- 
colta atent  la  veu  de  sa  mare.  Cubra 
por  viña,  cual  la  madre  tal  la  hija. — 


522 


PAR 


El  hijo  del  gato,  coge  ratones.— El  hijo 
(le  la  gala,  ratone.i  mala. 

OliiráM  y  mirarás  ,  si  vi'iis  res  ho  calla- 
rás. Mira,  ve  y  calla.— Guarda  la  boca 
y  ea'cusarús  ¡a  sangría. —  í'or  la  boca 
muere  el  pez. 

Ollir  missa  ó  dar  oibada,  no  estorban  liar- 
la jornada,  v.  >'i  |a  missa,  ni  cibada. 

Ohir,  véurer  y  callar,  ferias  ó  difícils  co- 
sas son  de  obrar.  Oír,  ver  y  callar,  re- 
cias cosas  son  de  obrar. 

«li  de  oliva,  tot  mal  esquiva.  Úntale  con 
aceite,  si  no  sanares,  quedarás  reluciente. 

Oliva,  una  es  or,  dos  plata  y  la  tercera 
mata.  .Aceitu7ui  oro  es  U7ia  ,  dos  plata  y 
la  tercera  mata. 

Oli,  vi  y  amicb,  es  millor  com  més  an- 
tich.  Aceite,  vino  y  amigo  ,  sea  antiguo. 

Oració  per  forsa ,  no  plau  a  Dèu.  La 
zarza  cía  el  fruto  espirando,  y  el  ruin 
lo  da  llorando. 

Orina  clara,  fiijas  al  met  je.  Orina  de  oro, 
el  fraile  al  coro. — Mear  claro  y  dar  una 


PED 

higa  al  médico,  ó  un  higo  al  boticario. 
O  tot  ó  res,  en  Bellas  Arts  divisa  es.  O 

César  ó  nada. — Pedro  de  Urdesnalas.  t> 

todo  el  monte  ó  nada. 
Ovella  de  mòlts,  los  llops  se  la  menjan. 

Oveja  ó  asno  de  muchos,  lobos  le  comen. 

— Lo  mas  encomendado  lleva  el  galo. 
Ovella  patarrella,  á  cent  anys  sembla 

novella.  V.  Dona  nana  y  patarrella,  eic. 
Ofelia  que  bela,  perl  boci.  Oveja   que 

bala,  pierde  bocado. 
Ovella  que  esta  farta,  de  la  cuasefa  man- 
ta. Oveja  harta,  de  su  rabo  se  espanta. 
Ovella  ronyosa,  embruta'l  ramat.   El 

puerco  sarnoso,  revuelve  la  pocilga. 
Ovella»!  contadas  ú  ovellas  sense  pastor, 

lo  llop  se  las  menja.  De  lo  contado  come 

el  lobo  y  anda  gordo. 
OvellaN  tontas,   per  ahont  passa  una 

passan  totas.  Ovejas  bobas,  por  do  va 

una  van  todas. 
Ot  ellaM  y  abellas,  en  las  devesas.  Ove- 
jas y  abejas,  en  tus  dehesas. 


P. 


Pa  alis  fa  mal  ventrell,  aixó  es  exemple  y 
es  consell.  V.  Qui  camina  mal  cami.etc. 

I*aga  á  ton  senyor  los  drets,  y  allunyat 
de  sas  parets.  Paga  ó  tu  señor  los  dere- 
chos, y  aléjale  de  sus  techos. 

Pagant,  al  butxi  fan  roba.  Por  mi  dine- 
ro papa  le  quiero.  (butxi  fan  roba. 

Pagant,  sant  Pere  canta.  V.  Pagant,  al 

Pagar  justos  per  pecadors.  V.  Lo  just 
ho  paca  pel  pecador. 

Pagel*  de  capa  negra,  poch  medra.  La- 
brador de  capa  negra  ,  poco  medra. 

Pagés  que  mòlt  cassa,  deixa  caurer  la 
casa.  Labrador  chuchero,  7iunca  buen 
apero. — Labrador  que  caza  ,  este  atrasa. 

Pan\a  plena,  fa  bullicia.  Cauta  ó  parla 
.Marta  después  de  harta. 

Panxa  plena,  no  pensa  ab  la  agena. 
Hombre  comido,  hombre  dormido. 

Paraula  es  paraula.  V.  Lo  bou  perla 
banya,  y  1'  home  per  la  paraula. 

Paraiilaíí  de  sensor  ó  de  marit  ,  no  s' 
han  de  péndrer  per  injuria.  Üe  baldón 
de  señor  ó  de  marido,  nunca  zaherido. 

Paraula»  tontas  ,  orellas  sordas.  A  pa- 
labras necias,  oidos  sordos. 

Paran  la»  y  plomas  ,  lo  vent  se  las  ne 
|iorla  tolas.  Palabras  y  plumas,  el  vien- 
to ó  el  aire  se  las  lleva. 

l*arents  y  trastos  vells,  ben  pochs  ó  sen- 
se ells.  Parientes  y  trastos  viejos,  pocos 
y  estos  lejos. 


Paret.«s  hi  veuhen,   y   matas  ouhen.  V. 

Las  matas  tenen  ulfs.  (;/  dijo  mu. 

Parla  '1  bou,  y  digué  mu.  Hablóel  buey. 
Parla  '1  pobre  ab  amor,  no  li  fassas  des- 
honor. \.  La  pobresa  no  es  vilesa. 
Parlan)  de  cois  ,  la  mare  'n  cuyna.  S« 

preguntan  por  berzas,  mi  padre  tieneun 

garbanzal.     ■ 
Parlant   ab  algú  ,  los  dils    no  toquen 

botons  dels  pits.  A'unca  para  hablar,  á 

nadie  has  de  tocar.  (y  dijo  mu. 

Parla  poch,  y  a  morradas.  Habló  el  buey. 
Partir  com  à  bons  germans,  tot  pera  nii, 

res  pera  tii.  V   Lo  que  's  teu  es  meu,  y 

loqu'  es  meu  ho  vull. 
paMMan  los  amors,  y  quedan  los  dolors. 

Vánse  ¡os  umoref:,  y  quedan  los  dolores. 

— Alegrías  antruejo'  que  mañana  será 

ceniza. 
Paíi»iar  lo  leu    mal   procura ,    que  lo 

lemps  ja  tot  ho  cura.  El  tiempo  cura  al 

enfermo,  y  7>o  el  ungüento. 
Patró  Aranya  embarca  ,  embarca,  y  ell 

se  queda  eñ  ierra.  A'o  entra  a  misa  la 

campaiui,  y  á  todos  llama. 
Peeat  amagat,  es  miij  perdonat,  la  que 

no  seas  casto,  sé  cauto. 
Peilraiia  en  cap  d'  altre  .  no  dól.   ifat 

aje7io  ,  de  pelo  cuelga. —  Poco  os  duelen,. 

don  .limeño  ,  estocadas  en  cuerpo  ajeno. 

— Allá  vayas  ó  darás  rayo,  en  casa  de- 

Taniayo. 


PER 

Pedra  movedissa,  no  cría  ó  may  posa 
mólsa.  Piedra  movediza,  nunca  moho  la 
cobija. — Planta  muchas  veces  traspues- 
ta, ni  crece  ni  medra. 

Peix.  fa  mal  á  peix.  ¿.Araña,  quién  te 
arañó?  Otra  araña  como  yo.  V.  ¿Qui  es 
ton  enemich?  Lo  del  tèu  ofici. 

Pel  roiar,  no  't  fassa  goig.  V.  Home  roig, 
no  't  lássa  goig. 

PenaK  ó  trabaÜs  ab  pa,  fan  de  bon  pas- 
sar. Los  duelos  con  pan  sotí  menos. — 
Todos  los  duelos  con  pan  son  buenos. 

Pensaii  los  enamorats  ,  que  loihom  té 
'Is  uUs  (ancats.  Juzgan  los  enamorados, 
qus  todos  tienen  los  ojos  vendados. 

Pensant  senyarse,  s'  ha  tret  los  ulls. 
Penséme  santiguar,  y  (¡uebréme  el  ojo. 

¿Pen.-üas  que  no  hi  ha  mes,  que  bufar 
y  fér  ampollas?  ¿A  la  primera  a:ado- 
iiada,  queréis  sacar  agua? 

Pera  conèixer  a  algú,  s'  hi  ha  de  menjar 
un  corta  ó  fanega  de  sal.  Mozo  bueno, 
mozo  malo,  quince  dias  después  del  año. 

Per  agosl,  ni  dona  ni  most.  Agosto  no 
llores.  fiorvi7\oni  amores.— Agosto  re- 
ñido con  Baco  y  Cupido. 

Per  ahont  aniràs,  faras  lo  que  ó  com  veu- 
ràs. Por  donde  fueres  ,  haz  como  vieres. 
—  A  do  vas,  como  vieres  así  haz. 

Per  amor  ó  desitj  que  té  del  bou,  llepa 
M  llop  lo  jou.  i/e«eo /a  cola  el  can,  no 
por  ti  sino  por  el  pan.— Al  llamado  del 
que  le  piensa,  viene  el  buey  á  la  melena. 

Pera,  préssech  y  meló,  volen  lo  vi  falló. 
V.  Arrós,  peix  y  pebrot,  etc. 

Pera  qui  no  le  sembráis,  agost  es  mars. 
Al  que  no  tiene  pan  labrado,  agosto  se 
le  hace  mayo. 

Pera  ser  felis  un  matrimoni,  lo  marit 
déu  ser  sort  y  la  dona  cega.  Para  ser 
feliz  un  matrimonio ,  debe  ser  sordo  el 
marido  y  la  mujer  ciega. 

Pera  ser  taula  gustosa,  un  poquet  de 
cada  cosa.  Entre  col  y  col,  lechuga. 

Pera  ser  un  mal  casat,  val  mes  quedar- 
se fadri.  Para,  ó  antes  de  mal  casar,  mas 
vale  nunca  maridar. 

Pera  lot  hi  ha  remey,  menos  pera '1  mo- 
rir. Parft  todo  hay  remedio,  menos  pa- 
ra la  muerte. 

Pera  tothom  abasta  la  gracia  de  Dèu. 
V.  Quant  lo  sol  ix,  pera  tothom  ix. 

Pera  traballar  gran  peresa,  pera  men- 
jar molla  prestesa.  Al  hacer  temblar,  y 
al  comer  sudar. 

Per  ben  assentat  que  estigas,  que  no 
pots  cáurer  no  digas.  V.  >"o  digas  de 
aquesta  aygua,  etc. 

Per  casar'  filias  don/.ellas  ,  no  vengas 
moltons  ni  ovellas.   V.  Quant  las  filias 


PER 


52.? 


casarás,  las  sobras  los  donarás. 

Per  castigar  la  muller,  molla  causa  hi^ 
ha  de  haver.  Para  penar  la  mujer,  cau- 
sa grande  debe  haber. 

Per  cáurer  en  un  femer,  no  '1  diamant 
deixa  de  ser,  ni  la  pols  es  menos  pols,_ 
si  '1  vent  r  aixeca.  A'o  pierde  de  su  va- 
lor un  diamante,  por  caer  en  un  basure- 
ro, ni  el  polvo  deja  de  ser  menos  despre- 
ciable ,  aunque  lo  levante  el  viento. 

Per  compte  de  donar  llum,  dona  fum. 
Sacar  Ituino  de  la  luz. 

Perria  en  públich  la  opinió,  dintre  ma 
casa  això  no.  Trasquílenme  en  consejo , 
y  no  lo  sepan  en  mi  casa. 

Per  davant  la  garagara  ,  y  per  detrás  la 
punyalada.  Delante  hago  acato  ,  y  por 
detrás  al  rey  malo. 

Per  dirse  las  veritats,  se  perden  las 
amistats.  Por  decirse  las  verdades  ,  se 
pierden  las  a7nislades. 

Perdouauíite  aquesta,  que  demá  os  ne 
faré  una  de  mes  crespa.  L'n  agravio 
consentido,  otro  venido. 

Pérdrer  los  bous ,  y  buscar  las  esque- 
nas. Quieti  bueyes  lia  perdido,  cencerros- 
oye,  ó  se  le  antojan. 

Pereí*a  engendra  pobresa,  ó  es  mare  de- 
la  pobresa.  Hombre  sentado  ,  ni  cafruz 
tendido,   ni  camisón  curado. 

tPere-xa,  vols sopas?Si.Féslen;  non  vull. 
¿Pereza,  quieres  sopas?— Maestre  Juan, 
¿  queréis  beber?  Antes  me  haréis  placer. 
Dad  acá  un  maravedís.  Muchas  gracias, 
que  ya  bebí. 

Per  falla  de  altre,  mon  pare  fou  batlle.^ 
.4  ó  por  falta  de  hombres  buenos,  á  mf 
padre  hicieron  alcalde. 

Per  ferrer  un  home  fet ,  y  per  Metras  lo 
nojet.  Al  herrero  con  barbas,  y  á  las  le- 
tras con  babas. 

per  fondo  que  's  fassa  '1  foch,  sempre  lo- 
fum  respira.  Donde  fuego  se  hace,  hu- 
mo .míe. — A'o  hay  secreto  que  tarde  o- 
temprano  no  sea  descubierto. 

per  iorsa,  van  los  moros  á  missa.  Renie- 
go del  árbol  que  á  palos  ha  dedar  fruto. 

l>erill  comú  ,  fá  á  tots  germans.  Un  pe- 
ligro común,  produce  la  unanimidad. 

Per  juliol ,  ni  dona  ni  caragol.  A'i  mujer 
jii  caracol,  cuando  en  julio  abrasa  el  sol. 

Per  juny,  cada  gola  com  lo  puny.  En  ju- 
nio, cada  gola  como  el  puño. 

Per  juny,  la  fals  al  puny.  Cuando  junio 
llega,  limpia  tu  hoz  y  tu  era. 

Per  la  boca,  s'  escalfa  'I  forn.  V.  Lo  ven- 
tre porta  las  camas,  (lose  saca  el  ovillo. 

Per  la  corda  ,  's  troba  '1  ruch.  PoreVhi- 

Per  la  creu,  tothom  hi  véu.  Por  el  pan, 
baila  el  perro. — Por  dinero  baita  si  per— 


324 


PER 


ro,  y  por  pan  si  se  lo  dan. 

Per  la  filia  maridar,  no  te  'n  tens  de  ca- 
sa anar.  Que  la  voz  del  corazón  no  te 
quite  la  razón. 

l»er  1'  anjor  y  la  mort,  no  hi  val  ser  fort. Pa- 
ra el  amor  y  muerte,  no  hay  cosa  fuerte. 

JPep  la  vida,  's  pert  la  vida.  Anda  el  hom- 
bre á  trote,  para  ganar  su  capole. 

I*ep  lo  cul  ó  pel  cul ,  entra  la  lletra.  La 
letra,  con  sangre  entra.— No  se  alcanza 
la  victoria ,  sin  haber  bien  peleado. — No 
basta  el  enseño  ,  sino  también  el  ceño. — 
Ceño  y  enseño,  del  mal  hijo  Iwcen  bueno. 

Per  lo  enamorat ,  no  hi  ha  dona  lletja. 
Para  el  amor,  no  hay  cosa  fea. 

Per  lo  maig,  a  raijç  a  raig.  V.  En  abril, 
cada  gota  'n  val  mil,  y  en  maig,  etc. 

Per  lo  mes  de  abril ,  ño  te  'n  toques  01. 
Hasta  cuarenta  de  mayo ,  no  te  quites  el 
sayo.  (hom  hi  véu. 

Per  lo  pa,  balla  lo  cá.  V.  Per  la  creu  tot- 

Per  maig,  á  raig  á  raig,  ó  cada  dia  un 
raig.  Mayo,  chorro  y  caño. — Abril  y  ma- 
yo, son  llaves  de  todo  el  año. 

Per  manso  que  sia  'I  gos ,  quant  lo  tre- 
pitjan  es  rabiós.  El  perro  con  rabia,  á 
su  amo  muerde,  {joria,  mi  casa  dejarla. 

Per  milloria,  ma  casa  deixaria.  Por  me- 

Per  mi  ho  puch ,  y  per  mas  vehinas  filo. 
Para  mí  no  puedo  ,  y  devanaré  para  mi 
suegro.  —  Tú  que  no  puedes  ,  llévame 
acuestas. 

Per  mólt  abrich  ,  no  fá  menos  fret.  Por 
mucho  abrigo,  no  hace  menos  frió. 

Per  mòlt  pa,  may  mal  any.  Por  mucho 
pan,  nunca  mal  año. 

Per  mòlt  que  esligas  rich  ,  »o  olvidas  al 
pobre  amich.  Por  ser  lú  muy  grande  y 
rico,  ne  olvides  al  pobre  amigo. — En  ca- 
sa del  bueno,  el  ruin  cabe  el  fuego. 

Per  Nadal,  cada  ovella  a  son  corral.  Por 
Navidad,  guarda  tu  hogar. 

Per  Nadal,  pas  de  pardal  lo  dia  creix; 
pels  Reys  ,  ase  es  qui  no  ho  coneix  ,  y 
mes  ase  qui  ho  coneix.  Eti  principio  y 
fin  de  año,  crece  el  dia  paso  á  paso. 

Per  no  gastar  lo  que  basta,  lo  qu'  es  ex- 
cusat se  gasta.  Dineros  del  avaro,  dos 
veoes  van  al  mercado. 

Per  ne  pérdrer  sos  esplets,  1'  home  cuer- 
do no  vol  plets.  Evita  los  pleitos,  si  re- 
poso y  caudal  no  quieres  perdidos. 

Per  itè  res,  demanan  estrenas,  .ilbricias, 
padre.,  que  ya  podan. 

Per  ¡pegar  al  ase,  pegar  á  1'  albarda.  Por 
dar  em  el  asno,  dar  en  la  albarda. 

Per  péndrer  la  dressera  ,  may  deixis  la 
■carretera.  Tiempoperdido,  tomar  el  atajo 
y  dejar  el  camino,    (y  llevareis  la  galga. 

Per  poch,  no  passa.  Achicad,  compadre. 


PER 

Per  res,  no  's  dona  res.  Te  doy,  para  que 
dés.  {mucho  duerme,  poco  aprende. 

Per  saber,  s'   ha   de  cremar  oh.  Quien 

Peí*  sa  casa  mira  poch.  lo  qui  Juga  ó  mi- 
ra '1  joch.  No  tiene  á  su  casa  apego  ,  el 
que  juega  ó  mira  el  juego. 

Per  sania  Llúcia,  un  sált  de  pussa.  Por 
santa  Lucía  un  salto  de  pulga  ,  crece  el 
dia.— Poco  crece  el  dia,  por  santa  Lucia. 

Per  sanl  Andreu,  pluja  ò  neu  ò  fret  moll 
greu.  Noviembre  acabado,  invierno  em- 
pezado. 

Per  sant  Jordi,  véslen  á  véurer  ton  ordi, 
si  r  ordi  no  fuitj ,  fuitj  tú;  si  veus  un 
goig  ensa  y  un  goig  eñlla  ,  tórnat'en  a 
ca»a  que  prou  ordi  hi  ha.  Por  san  Jorge 
visita  tu  cebada ,  y  verás  si  está  ó  no  es- 
tá sazonada. 

Per  sant  Lluch ,  matarás  lo  porcli  y  po- 
sarás la  verema  al  cup.  Por  san  Lúeas, 
mata  tus  puercos,  y  tapa  tus  cubas. 

Per  sant  Lluch,  sembra,  pagès,  molió 
aixul.  Ara  por  enjuto  ó  por  mojado,  no 
besarás  á  tu  vecino  en  el  rabo. 

Per  sanl  Mateu,  sembra  del  leu ,  y  si  no 
tens  del  leu,  ves  a  manlleu.  Siembrapor 
san  Mateo,  de  lo  tuyo  ó  de  lo  ajeno. 

Per  sant  Matías,  tanl  de  nilscomdedias. 
Por  san  Matías,  noche  igual  al  dia. 

Per  sant  Miquel,  lo  berenar  se 'n  puja 
al  cel,  per  sant  Macia  ,  torna  á  baixar. 
La  merienda  cesa  por  san  Miguel ,  y  re- 
cóbrase por  san  Matías. 

Per  sanl  Sever,  fabas  á  fér.  No  le  olvides 
de  sembrar,  por  san  Severo,  tu  habar. 

Per  sant  Simó,  sembra,  varó.  V.  Al  no- 
vembre qui  no  ha  sembrat,  no  sembré. 

Per  sant  Tomás  ,  estira  '1  porrh  pel  nas, 
y  qui  no  'n  té,  estira'!  de  sa  muller.  .4 ño 
acabado  ,  cerdo  encebado  que  da  pan  y 
regalo. 

Per  sant  Vicens,  lo  sol  entra  pels  tor- 
rents. Por  san  Vicente,  toda  agua  es 
caliente. — Por  san  Vicente,  el  sol  baña  el 
torrente. 

Per  sa  ruina,  li  nasqueren  alas  á  la  for- 
miga. Da  Dios  alas  á  la  hormiga,  para 
morir  mas  aína. 

t*eri*»n»f*  hi  ha  tan  estranyas,  que  s' 
agradan  ó  s'  enamoran  de  llaganyas.  No 
es  hermoso,  lo  que  es  pasmoso;  es  hermo- 
so lo  que  agrada. — a  quien  feo  adama, 
hermoso  le  parece. 

Per  temor  deis  aucells,  no  deixes  de 
sembrar.  V.  No  s'  ha  de  deixar  de  sem- 
brar, per  por  deis  aucells. 

Per  tenir  bona  opinió ,  procura  anar  ab 
lo  bo.  ^irrímaff  á  los   buenos,   y   seras 

¡     uno  de  ellos.  V.  Digasme  ab  qui  vas,  ele. 

'Per  tos  filis  ben  heretar,  no  vullaslo  in- 


I 


PET 

fern  guanear.  Tu  amor  de  padre,  jamás 
te  ciegue.  V.  Per  U  611a  maridar,  etc. 

Per  lot  cami  se  vá  a  Roma.  Por  todas 
partes  se  caá  Roma. — Todof  los  caminos 
Ueían  ó  conducen  a  Roma. 

Per  tot  es  menos  en  casa  ,  la  dona  que 
xarra  ó  gasta.  J/i  comadre  la  andadora, 
si  no  es  en  su  casa  .  en  todas  las  otras 
mora. 

Per  tot,  hi  ba  cent  lléguas  de  mal  cami. 
Por  doquiera  ,  ha;j  su  legua  de  mal  ca- 
mino.— Acá  y  allá,  mas  hadas  ha. 

Per*  temps  y  cabal,  qui  per  losupérfluo 
deixa '1  principal.  Oreja  que  bala, pierde 
bocado.  lió  el  cuclillo. 

Per  tu.  ha  cantat  lo  puput.  Por  ro*  can- 
Ver  tu  no  sia  menjspreat,  contrei,  man- 
xo!, ni  fallat.  Al  desdichado,  el  corazón] 
o  la  mano.  V.  No  "t  burles  deis  méus 
dols,  que  quant  ?er;in  \ells.  etc. 

^er  un  clau  's  perd«?  una  ferradura,  peri 
una  ferradura  un  rabal!  .  y  per  un  ca-¡ 
bal!  un  cabaüer.  V.  Poch  profit,  aju-; 
da.  \  poch  mal  danja,  etc.  ; 

Per  iJn  frare  no  s  pert  un  convent ,  ni! 
per  un  soldat  un  regiment.  V.  Per  un 
poli  no  s  pert  la  lloca. 

Per  un  lladre,  perden  cent  en  un  hosial. 
Por  un  ladrón,  pierden  ciento  tn  un  me- 
són. V.  Per  un  clau  "s  perdé  una  ferra-^ 
dura,  per  una  ferradura  un  caball.  etc. 

Per  un  poli,  no  's  pert  la  lloca.  Por  un 
fraile  no  se  pierde  un  convenio. —  Uno  y] 
ninguno,  todo  ts  uno.  ; 

Per  un  punt  perdé  V  abat  la  mula.  Por 
un  clavo  se  perdió  una  herradura,  por 
una  herradura  un  caballo,  por  un  ca- 
ballo un  caballero. 

Per  vagar,  anar  a  Sant  Jaume.  Bordón  y 
calabaza,  lida  holgada. 

Pescador  de  canja  .  pert  mes  que  no 
guanya.  V.  Pescador  de  canya  ,  y  moli- 
ner de  \ent.  etc. 

Pe.scador  de  canya  y  moliner  de  vent, 

no  necessitan  notari  pera  fer  testament. 

j  Pescador  de  caña  ,   mas  come  que  gana. 

I  — Pescador  de  anzuelo,  á  $u  casa  ra  con 

I  duelo.  V.  Pescador  de  canva.  pert.  etc. 

Pescador  de  un  peis,  pescador  es.  Pes- 
cador que  pesca  un  pez,  pescador  es. 

Pescador  y  cassador,  ó  fam,  ó  fret,  ó. 
calor.  Pescador  y  cazador ,  ó  hambre,  ó 
sed.  o  calor. 

Petita  brasa,  crema  una  casa.  Con  pe- 
queña brota,  se  quema  una  casa. — De 
ptqueiia  centella,  grande  hoguera. 

Petita  ovella,  cada  any  es  anyella.  V. 
Dona  nana  >  palarrella.  etc.  I 

Petit  feix,  en  llarch  cami  creii.  Leve 
carga  es  pesada  en  larga  jornada. 


POC 


o2o 


Petjada  de  pagés ,  no  fa  mal  a  res.  Los. 

pies  del  hortelano  no  echan  a  perder  la 
hu«rta.  V.  Los  peus  del  hortola.  etc. 

Peuji)  del  amo,  fems  a  la  terra.  El  pie  del 
dueño,  estiércol  para  la  heredad  ojiara 
la  heredad  es  estiércol. 

PÍDd4ilati  amargas,  van  cubertas  d' or. 
Las  pildoras  que  saben  mal,  se  dorart. 

Pintau  lo  cuvro  arrugat,  mes  los  anys 
vos  han  passat.  Acudid  a¿  cuero  con  fí 
alhayalde.  que  los  ar¡o^  no  se  vanen  balde 

Piljor  es  hom  desllenguat,  que  caball 
desenfrenat.. Vanan  cwhiUadas,  mas  no 
malas  jMlabras. — Quien  la  fama  há  per- 
dida, muerto  anda  en  la  vida. — Mas  hie- 
re mala  ptalabra.  que  espiada  afilada. 

Pitjor  es  la  recajguda  que  la  malaltia. 
Peor  es  la  recaída,  que  la  caida  o  que  la 
enfermedad. 

Planta  ^ovint  tra>plantada,  no  posa  ar- 
rels. Plarría  muchas  teces  traspuesta,  ni 
crece,  ni  medra.  V.  Pedra  movedissa, 
no  cria  ó  may  posa  molsa. 

Pler  ab  cua.  ño  es  pler.  .Vo  llores  si  pier- 
des, por  un  placer  mil  dolores. 

Plomada  de  notari,  ferida  fonda.  Cor- 
nada de  ansarón  ,  uñarada  de  león. 

Pinja  de  abril  y  sol  de  tardó  ,  solen  fér 
lo  any  bo  y  millor.  El  año  derecho,  el 
betugo  al  sol,  y  el  hornazo  al  fuego. 

Pluja  de  estili  y  flor  de  bagassa  ,  aviat 
pasfa.  .-1  la  ramera  y  ala  lechuga  ,  una 
temjiorada  le  dura. — .Vu6e  de  verane, 
tan  pronto  en  el  cénit  como  en  el  ocaso. 

Pluja  de  janer  ,  umple  botas  y  graner. 
V.  Avgua  de  janer. 

Plaja  de  maig.  cullita  segura.  Agua  de 
por  mayo,  pan  fiara  todo  el  año. 

Pol;re  importú  ó  perfidiós,  de  dos  tráu 
hu.  Pobre  imjiorluno,  saca  mendrugo. — 
Romero  ahito,  taca  zatico. 

Poca»«  cosas  bí  ba  en  lo  mon  ,  que  apa- 
resquian  lo  que  son.  Muchísimas  son  Us 
cosas,  de  apariencias  engaíwsas. 

Poca«$  matsinas  no  matan.  Poco  veneno, 
no  mala.  or.  eíc. 

Poca.»»  olivas ,  y  bonas.  V.  Oliva,  una  es 

Peeb  aixarcolàr,  pocas  espigas  al  segar. 
El  pan  bien  escardado,  hincha  la  troje  >j 
su.amo.— Pocas  vecet  escardar,  pocas  es- 
piga* al  segar. 

Poch  á  pocb.  anirém  lluny  ó  se  va  lluny. 
La  gotera,  cava  la  piedra.  V.  De  gota  en 
gota,  etc.  esa  en  zarzas. 

Pocli  cabal,  mala  ventura.  Poca  lana,  y 

Poch  enamora  dona  hermosa,  pero  a 
molts:  molt  una  lletja,  pero  a  poch». 
["na  mujer  hermosa  enamora  a  muchos, 
pero  poco  ;  tina  fea  á  pocos,  pero  mucho. 

Poch  hi  fa  que  ^ia  feo,  tols  te  puga  trac- 


526 


PRE 


larbè.  V.  L'  home  sia  de  rabassa,  elc. 

l>ocb  mal,  y  ben  plangut.  Poco  mal,  y 
bien  quejado.  (Uaman  Sancho. 

Poch  parlar,  es  sabiesa.  Al  buen  callar, 

l*ucli  parlar,  y  molt  obrar.  Callar  y  obrar, 
por  la  tierra  y  ¡lor  la  mar. 

■»nch  proGl  ajiida,  y  poch  mal  danya.  V. 
Per  un  punt,  perdé  1'  abat  la  mula. 

Po<rli.««  anys  ,  poehs  afanys.  V.  .Mòlts 
anys,  mòlts  desenganys. 

■■ocliH  arriban  a  ser  sants,  ballant.  Bien 
llega,  quien  suda  y  ruega. 

Hi»cli!«  diners,  poca  musica,  ó  pochs 
sants  Amonis.  A  poco  dinero,  poca  sa- 
lud.— Cual  el  año,  tal  el  jarro. 

tNicliH,  y  mal  avinguts.  Tres  vecinos,  y 
mal  avenidos. 

Pocli  vén  la  taberna  ,  que  de  gent  no  es 
plena.  Taberna  sin  gente,  poco  vende. 

I"«eta  pobre,  no  fa  bon  vers.  V.  Al  po- 
bre, 'I  sol  se  '1  menja. 

E'ollaiítreN  de  janer,  cada  ploma  val  un 
diner.  Pollo  de  enero,  pluma  a  dinero. 

l*oll  ressuscitat,  pica  mes  que  cap.  Con- 
tra peón  hecho  dama,  iio  para  pieza  en 
tabla. — Cuando  el  villano  está  en  el  mu- 
lo, vo  conoce  á  Dios  ni  al  mundo. —  Vió- 
se  el  villano  en  bragas  de  cerro ,  y  él  fier- 
ro que  fierro,  ó  viose  el  perro  en  bragas 
de  fierro,  y  no  conoció  á  su  compañero. — 
.\ose  acuerda  el  cura  dé' cuando  fué  mo- 
nacillo ó  sacristán. 

Vttlls  ab  polis,  fan  llémenas.  Piojos  con 
piojos,  vo  ¡tacen  sino  liendres. — ¡m  mi- 
seria engendra,  ó  cria  miseria. 

P<><|iiet  y  sovinlet,  fa  '1  vi  profiloset. 
V.  Pocha  poch,  anirém  lluny. 

Porch  fial,  lol  l'any  gruny.  Puerco  fia- 
do, gruñe  todo  el  año. — Cochino  fiado, 
buen  invierno  y  mal  verano. 

Porcli  y  senyor,  han  de  venir  de  mena. 
V.  De  porcHy  de  senvor,  etc. 

Porfiar,  mes  no  apostar.  Porgar,  mas 
no  apostar,    {licidad,  es  la  tranquilidad. 

Pórtaní  pau,  y  me  darás  or.  Suj/rema  fe- 

Po.<«a  més  carga  al  ase.  A  la  borrica  ar- 
rodillada, doblarle  la  carga. 

Posar  la  mol  en  la  boca ,  y  no  deixaria 
menjar,  ifetióle  en  la  huerta,  y  no  te  dio 
la  fruta  de  ella. 

Pót  allargar  lo  malalt ,  pero  al  últlm  la 
fara.  !\'adar,  nadar,  y  á  la  orilla  ahogar. 

Pot  de  rael.  tot  son  moscas.  Hazte  de 
miel,  y  comerle  han  las  moscas. 

P«»t  mes  1'  amor,  que  "1  rigor.  .Mas  vale  el 
ruego  del  amigo  .  que  el  hierro  del  ene- 
migo, {le pidas  grandezas. 

Pot  petit,  aviat  es  pié.  >!/  menguado,  no 

Predica  conciencia,  y  vén  vinagre.  Pre- 
gona vino,  y  vende  vinagre. — Palabras 


PRO 

de  santo,  y  uñas  de  galo.\.  Fes  lo  que  'l 
dich,  ynofasses  ó  no  mires  lo  quejo  fas. 

Predica  en  desert ,  qui  predica  al  per- 
vers. Predica  en  desierto,  quien  predica 
al  perverso. 

Pregar  per  sants,  més  no  per  tants.  Ro- 
gar d  Dios  por  santos,  mas  no  por  tantos. 

Preguntant,  preguntant  se\aa  Roma. 
Quien  boca  ha,  á  liorna  va. 

Prén  las  cosas  com  vindran,  lo  xich  com 
xich,  lo  gran  com  gran.  El  )ian  duro, 
duro:  vale  mas  duro,  que  ninguno. 

Prénte  tú  la  medicina.  V.  Sab  per  los 
altres,  >  no  sab  per  si. 

Primer  es  atrapat  un  mentider,  que  un 
coix.  Antes  cogen  al  mentiroso ,  que  al 
cojo.y.  V  home  que  vól  mentir,  etc. 

Primer  es  en  Itoca  ,  que  sos  ülls.  Pri- 
mero S071  tnis  dientes,  que  mis  parientes. 

Primer  es  la  camisa,  que  '1  gipó.  Pri- 
mero  es  la  camisa,  que  el  sayo. — Mas  cer- 
ca está  de  la  carne  la  camisa  que  elsayo. 

Primer  es  la  obligació  ,  que  la  devoció. 
Primero  es  la  obligación,  que  la  devoción. 

Primer  jo,  desprès  jo,  y  sempre  jo.  Tres 
cosas  demando  á  Dios  si  Dios  me  las  die- 
se, el  telar,  la  lela  y  la  que  teje.  V.Morl 
jo,  morí  tothom. 

Procura  conversacions ,  que  no  hi  en- 
tren murmuracions.  En  tu  conversación, 
íio  haya  murmuración. 

Procura  tenir  cabal,  per  no  anar  al 
hospital.  Procura  tener  caudal,  y  no 
irás  al  hospital. 

Priigre.»>sa  sempre  '1  danyós,  de  un  mo- 
do maravellós.  L'na  pulga  que  nace  per 
la  mañana,  tiene  nietos  a  mediodía. 

Promet  molt ,  y  dóna  res.  tírati  locado^ 
y  chico  recado. 

Pi'oniétrer  móll  y  atanyer  poch,  es  do- 
nar res.  Manda  ¡wlros,  y  da  pocos. — Ca- 
carear, y  no  poner  huevo. — ¡iien  reza, 
pero  mal  ofrece. 

Prop  de  la  montanva  v  ribera,  es  la  ter- 
ra falaguera.  Cerca  de  monte  y  ribera,  lit 
tierra  es  muy  halagüeña. 

Prop  del  focli ,  la  pega  regala.  La  estopa 
cabe  el  mancebo  ,  digole  fuego. — No  eslá 
bien  el  fuego  cabe  las  estopas. — El  fuego 
junto  a  la  eslojia,  viene  el  diabloy  sopla. 

Prop  de  riii,  aucellei.  no  hi  faras  niu.  V. 
Aucellel  no  fassas  niu,  ole. 

Prop  de  roca,  rej  >  riu.  no  hi  fassas  pas 
lo  niu,  que  si  li  fas  f  en  penediràs.  Ca- 
be Señor,  ni  cabe  Igreja,  no  pongas  teja. 
— En  lugar  de  señorío,  no  hagas  tu  nido. 
— En  la  tierra  del  Hey.  la  barca  corre  al 
buey.  V.  Aiicellet,  no  fassas  niu,  etc. 

Pr«»p  d°  un  home  descuydat,  sempre  hi 
trobaràs  un  gat.  Nunca  falla  un  prevé- 


QUA 

nido,  pata  un  hombre  descuidado. 

Prou  dejuna,  qui  mal  menja.  Harto  ayu- 
na, quien  mal  come. 

ProM  ^ab  ell  a  qui  las  fá.  Bien  sabeelas- 
nc  en  cuya  casa  rebuzna. 

Prou  sulreix  ó  pateix  qui  mal  obra.  El 
malvado  es  por  sí  castigado. 

Pus  r  ase  es  mort,  toquem  a  fesla.  .4/- 
bricias,  padre,  que  el  obispo  es  chantre. 

Pus  r  enveja  es  sens  profit ,  no  la  vullas 


QUA 


327 


en  ton  pit.  Pues  la  envidia  es  sin  prove- 
cho, 110  la  quieras  en  fu  pecho. 

Pus  lo  tliner  no  es  trencat,  sencer  fá  a 
qui  '1  le  guardat.  V.  Diners  de  tort  fan 
veritat,  ele. 

Pus  lo  sol  no  tè  repòs ,  no  esligas  may 
ociós.  Ya  que  el  sol  no  estíi  en  reposo,  no 
debes  tú  estar  ocioso. 

Pus  Maura  '1  rocí ,  posa  la  sella  al  bou. 
Pues  ara  el  rocin,  ensillemos  al  buey. 


Q- 


4íual  farás,  tal  trobaràs.  Hijo  eres,  padre]     mort  ó  's  mort.  V.  Casa  nova,  sepultura 

seras,  cual  liicieres  tal  habrás.  |     de  la  mort. 

^ual  la  campana,  tal  la  batallada.  Cual  Qu»nt  es  menester  Mana,  vinga  Maria; 


es  la  campanil,  tal  es  la  badajada. 
Qual  la  vida,  tal  la  mort.  Como  se  vive,] 

se  muere. — Quien  mal  anda,  inal  acaba.] 
-Qual  r  home,   tal  la  oració.  Cada  uno] 

habla  como  quien  es.  i  _ 

Qual  lo  temps,  tal  lo  seny.  Cual  el  ííem-  Quanl  e?  vingiil  ja  '1  dan\,  es  en  va  par 

po.  tal  el  tiento.  '  i     lar  de  antany.   Y.  Quaht  fou  mort  lo 

Quaut  aniràs  de  camí ,  no  viatjes  ó  no      coml)regaren. 

vajes  sens  pa  ni  vi.  Quien  no  trae  soga,  'Quant  la  fret,  val  mes  una  gorra  que  un 


quant  no  es  menester  .Mana,  tora  .Ma- 
na. Ama  sois  mientras  el  niño  inama, 
desde  que  ?ío  moma,  ni  ama  7U  nada. — 
Entretanto  que  cria,  amamos  el  ama, 
en  ¡¡asando  el  proveclto ,  luego  olvidada. 


de  sed  se  ahoga. — Con  pan  y  vino  se  an- 
da el  camino.  — Camino  de  liorna,  ni  mu- 
la coja,  ni  bolsa  /loja. 

Quant  arreplega  la  formiga,  no  'I  assen- 
tes a  la  biga.  .Yo  hay  tal  doctrina,  como 
la  de  la  liormiga. 

Quant  arribada  es  la  mort,  no  hi  ha  re- 
mey  en  cap  hort.  Llegando  la  muerte, 
ya  no  hay  medicina  ,  ni  en  huerta,  ni  en 
libro,  ni  en  ninguna  botica. 

Quant  de  mal  just  vé  I'  anyell,  mal  pro- 
fit tara  la  pell.  Quien  por  codicia  viene  á 
ser  rico,  este  corre  mas  peligro. — De  ma- 


barret.  Zapato  roto  ó  sano,  mejor  es  e»i 
el  pié  que  no  en  la  mano. — En  el  campo 
de  Barahona ,  mas  vate  mala  capa  que 
buena  azcona. 

Quant  fou  mort,  lo  combregaren.  Des- 
pués de  vendimias,  cuélanos. — A  la  casa 
quemada,  acudir  con  agua. — Al  as7u> 
muerto,  la  cebada  al  rabo. — La  liebre 
huida,  palos  á  la  cama. — Después  de 
muerto  Pascual,  trajeron  el  orinal. 

Quant  ha  de  fer  sol,  ja  comensa  demati. 
Quien  quisiere  ser  mucho  tiempo  viejo. 


comiéncelo  presto, 
lo  vino  el  conejo,  al  ó  con  eï diablo  irá  e-í  Quant  ix  lo  sol,  ix  pera  tothom.  Cuando 
pellejo. — Lo  bien  ganado  se  lo   lleva  el\     Dios  amanece,  para  todos  amanece, 
diablo,  y  lo  malo  a  ello  y  á  su  atno.         |  Quant  ja  no  te  ha  menester,   lo  amicii 
Quant  demanam  mólt  vos  llepam.  quant      se  fa  foraster.  Comida  hecha  ,  conipañia 
vos  tenim  vos  escupim.  Cuando  os  pe-i     desherlia. 

dimos,  dueña  os  decimos  ,  cuando  os  íe-JQuaut  jo  volia  tú  no  volias  ,  ara  que  tú 
nemos,  como  queremos.  j     vóls  jo  no  vuU.  Quien  cuando  puede  no 


Quant  Dèu  no  vól,  los  sants  no  poden. 

Cuando  Dios  no  quiere,  los  santos  no 
pueden.— Contra  Dios  no  hay  razón. 

Quant  Déu  vól,  ab  lot  vent  ó  sens  nú- 
vols plou.  Cuando  Dios  quiere,  con  to- 
dos los  aires  ó  ú  todos  vie7)tos  llueve. 

Quant  Deu  volia,  altre  me  servia,  ara 
que  no  vól,  me  ho  fas  tot  sol.  Cuando 
Dios  queria,  alien  ¡a  barba  escupía, 
ahora  que  no  puedo,  escúpame  aqui  luego 

Quant  es  bona  ,  may  vé  sola.  Bien  ven- 
gas, mal,  si  i'íenes  solo. 

Quant  es  fét  lo  colomar,   lo   colom  se 


quiere,  cuando  quiere  no  puede. 

Quant  la  Candelera  plora,  l'ivern  es  fo- 
ra ;  tant  si  plora  com  si  no  plora,  per 
la  Candelera  I'  i\ern  es  lora.  Lluvia  de 
febrero,  despido  de  invierno. 

Quant  la  carn  es  del  Uop,  per  ella  ma- 
teixa se  n'  hi  va.  El  que  ha  de  morir  li 
oscuras  ,  aunque  tenga  el  padre  cerero. 
— .4/  pajarillo  que  se  ha  de  perder,  ali~ 
Has  le  han  de  nacer. 

Quant  la  desditxa  's  declara,  es  en  va 
plantarli  cara,  .-li  desdichado,  poco  le, 
vale  ser  esforzado. 


528 


QUA 


çiiant  la  filla  es  casada,  ixen  los  gen- 
dres. A  la  hija  casada,  sálenlos  yernos. 
f^uant  la  mare  no  hie»,  jo  salto  y  ballo. 

Holgad,  gallinas,  que  el  gallo' está  en 
vendimias. — Cuando  en  casa  no  está  el 
gato,  se  eoctiende  el  rato. 

4[^uant  la  pluja  ja  ha  passat,  guárdala 
llana  y  ven  lo  drap.  El  año  seco  tras  el 
mojado,  guarda  la  lana  y  vende  el  hilado. 

Quant  las  fabas  ja  fan  cloch,  nostre  amo 
no  esticli  en  liocli.  Cuando  las  habas 
están  en  grano  ,  vna  higa  para  nuestro 
amo.— Tendrás  criado  al  necesitado. 

«Juan*  las  filias  casarás,  las  sobras  las 
donaras.  Cuando  las  hijas  casarás,  lo 
sobrante  les  darás. 

Quant  las  filias  son  casadas,  ixen  los 
gendres.  A  la  hija  casada,  salen  los  yer- 
nos. V.  Quant  la  filia  es  casada,  etc. 

Quant  la  taca  hi  es,  no  la  tráu  lo  sabó, 
ó  taca  grossa  no  se  'n  va  ó  no  se  tráu  ab 
sabó.  Jurado  ha  el  baño,  de  lo  negro 
no  hacer  blanco. 

Quant  lo  bobo  vá  al  mercat,  lo  mercat 
está  ó  es  acabat.  Cuando  el  necio  es  a- 
cordado,  el  increado  es  ya  pasado. 

Quant  lo  diable  v¿  á  resar,  mira  que  't 
vól  enganyar.  Cuando  el  diablo  reza,  en- 
gañarte quiere. 

Quant  lo  dia  creix,  lo  fret  neix.  Cuando 
el  dia  crece,  el  frió  nace. 

Quant  lo  marit  no  te  bragas,  la  muller 
porta  las  calsas.  En  casa  del  mezquino, 
mas  manda  la  mujer  que  el  marido.— 
En  casa  del  ruin,  la  mujeres  alguacil. 
V.  Qui  '9  casa  per  interés,  etc. 

Quant  lo  pet  es  lora,  no  es  hora  de  es- 
trénver  lo  cul.  V.  Quant  fou  mort,  lo 
combregaren. 

Quant  io  pidolayre  gruny,  estreny  tú  '1 
puny.  A  gallego  pedidor,  castellano  te- 
nedor. 

Quant  lo  pobre  dona  al  rich,  lo  diable 
riu  un  xich.  Riese  el  diablo  cuando  el 
hambriento  da  al  harto.  \ 

Qnant  lo  rey  es  poderos ,  son  regne  no 
té  repós.  Cuando  el  rey  es  poderoso,  su 
vasallo  no  ha  reposo. 

Quant  lo  riu  sona,  alguna  cosa  porta. 
Cuando  la  sartén  chilla,  algo  hay  en  la 
villa.  V.  Quanl  los  gossos  lladran,  etc. 

Quant  lo  seny  es  vingut,  l'home  es  ja 
perdut.  El  conejo  ido,  el  consejo  venido. 

Quant  los  gossos  lladran  ,  alguna  cosa 
senten.  .íiíi^o  tiene  el  agua  cuando  la 
bendicen. — Cuando  truena,  llover  quier-e. 
V.  Quant  lo  riu  sona,  etc. 

Quant  lo  sol  ix,  pera  tothom  ix.  Cuando 
Dios  amanece,  para  todos  amanece,  ó 
para  todos  sale  el  sol. 


QUA 

Quant  los  uns  ploran,  los  altres  riuben. 

Asi  el  inundo  va  andando,  unos  riendo. 
otros  llorando. 

Quant  lo  temps  es  arribat,  ¡o  peix  s'  en 
vé  en  lo  plat.  El  tiempo  oportuno,  da  el 
fruto  maduro. 

Quant  lo  vell  fa  bojerias,  no  li  passan 
en  vuyt  dias.  Pajar  viejo  presto  se  en- 
ciende ó  arde  mas  presto,  ó  cuando  se 
enciende,  mato  es  de  apagar. 

Quant  lo  v  illa  está  rich,  no  té  parent  ni 
amich.  Cuando  el  villano  esta  rico,  no 
tiene  pariente  ni  amigo. 

Quant  1'  I  rgell  plora,  la  Sagarra  riu.  El 
año  de  la  sierra,  no  lo  traiga  Dios  en  la 
tierra. 

Quant  me  ha  mossegat ,  me  llepa.  Que- 
brásleme  la  cabeza,  y  ahora  me  untas 
el  casco. 

Quant  mes  diners,  mes  mals  de  cap.  Ri- 
queza de  oro,  es  pobreza  de  reposo. 

Quant  més  por  té  '1  ca,  mes  lladra.  V. 
Wés  lladra  '1  ca,  quant  por  ha. 

Quant  naix  1'  ovella,  naix  qui  menja  d' 
ella.  Cuando  nace  la  escoba  ,  nace  el  as~ 
no  que  la  roya. 

Quant  nc  passan,  fan  de  bon  agafar.  Al 
buen  dia  ,  ábrele  la  puerta  ,  o  mételo  eu 
casa. — Cuando  te  dieren  el  buen  dado, 
échale  la  mano. — Cuando  te  dieren  la  va- 
quilla, acude  con  la  soguilla. — Cuando 
te  dieren  el  anillo,  ¡ion  el  dedillo. 

Quant  no  ajuda  la  ventura,  saber  sufrir 
es  cordura.  Bue7i  corazón  quebranta 
mala  ve7itura. — .-1  mal  dar.  tomar  ta- 
baco.—  Tras  un  tiempo  otro  viene. 

Quant  no  bi  ha  pels  camps,  no  hi  ha 
pels  sants.  Cuando  no  lo  dan  los  cam- 
pos, no  lo  /lan  los  santos,  ó  no  lo  han 
santos  donde  no  dan  campos. 

Quaut  no  vulguias  suplicar,  lo  que  vóls 
has  de  guanyar.  Trabajo  y  economia, 
harán  tu  soberanía. 

Quant  parlo,  la  llengua  manejo.  Cuando 
los  mudos  hablan,  licencia  tienen  de  Dios. 

Quant  plou  mòlt  en  mes  de  agost,  no 
gastes  los  diners  en  most.  Cuando  llo- 
viese en  agosto ,  no  eches  ó  no  emplees 
tu  dinero  en  mosto. 

Quant  plou  mòlt,  no  valen  parayguas. 
Agua  sobre  agua,  no  vale  sayo  ni  capa. 

Quant  replega  la  formiga,  no  t'  assentes 
a  la  biga.  No  hay  tal  doctrina ,  como  ¡a 
de  la  hormiga.-^El  campo  de  la  pereza, 
está  infestado  de  ortigas. 

Quaut  se  pensa  que  plourà,  lo  sol  tras- 
punta.  iVo  hallar  nidos,  donde.se  pienta 
nallar  pájaros.— Cuando  pienses  meter 
el  diente  en  seguro,  toparas  en  duro. 

Quant  se  presenta  marit,  no  esperes  al- 


QUE 

tre  partit.  Cuando  á  tu  hija  le  viniere  el 
hado,  no  aguarden  que  tenga  su  padre 
del  mercado. 

Quant  se  tanca  una  porta,  se  'n  obra  un 
altra.  Cuando  una  puerta  se  cierra, 
ciento  se  abren. 

Quaiit  se  te  conBansa  ,  se  sap  quánt  bè 
"s  viu  y  quánt  costa  teñirla.  En  Dios 
creerás,  luego  lucha  y  vencerás. 

QiiaiitM  mes  anys,  mes  afanys,  ó  Uarchs 
anys,  Uarchs  afanys.  Con  los  años,  cre- 
cen  los  daños. 

Quant  som  richs,  no  havem  tingut  a- 
michs.  En  tiempo  de  higos,  no  hay  ami- 
gos, [muerto  la  cebada  al  rabo. 

Quant  son  dadas  son  bailadas.  Al  asno 

Qiíant  son  Ogas  son  rahims.  Cuando  pi- 
tos/lautas, cuando  /lautas pitos. 

Quau<  surt  lo  sol  surt  per  tots.  Lo  que 
Dios  da,  privilegio  no  engendra. 

Quant  tenim  pa,  ens  falla  coca  ó  vi.  En 
este  mundo  mezquitio,  cuando  hay  para 
pan,  no  hay  para  vino. 

Quant  té  vulgas  casar,  viafós  has  de 
cridar.  Cuando  le  quieras  casar,  ú  reba- 
to lias  de  tocar. 

Quant  tú  hi  anavas,  jo  ja  'n  tornava. 
Primero  fui  pula  que  rufián. 

Quant  un  home  's  \ól  casar,  viafós  ha 
de  cridar.  V.  Quant  te  vulgas  casar, 
viafós  has  de  cridar. 

Quant  un  hom  se  pensa  estar  bè,  els 
polis  li  pican.  En  esle  ?nundo  cansado, 
ni  bien  cumplido,  ni  mal  acabado. 

Quant  un  no  vól,  dos  no  's  barallan. 
Cuando  uno  no  quiere,  dos  no  barajan. 

Quant  un  sabl  fa  un  borró,  no  te  espan- 
tes per  aixó.  Tedo  buen  caballo  tropieza. 

Quant  un  vell  fa  ninyerias,  no  li  passan 
en  vuvt  dias.  Capricho  de  viejo,  no  pasa 
luego.  V.  Quant  lo  vell  fa  bojerias  ,  etc. 

Quant  vé  bona,  may  vé  sola.  ¿.1  do  vas 
duelo?  A  do  suelo.— Cerezas  y  hadas 
•malas,  toman  pocas  y  llevan  hartas  ó 
sartas,  ó  pensáis  tomar  pocas  y  vienense 
hartas. 

Quant  vejas  la  barba  de  ton  vehi  pelar, 
posa  la  teva  á  remullar.  Cuando  la  bar- 
ba de  tu  vecino  vieres  pelar,  echa  la  tuya 
en  remojo  6  á  remojar. 

Quant  \oldrásdirmalde  algú,  mira  pri- 
mer qut  ets  tú.  V.  Ans  no  'i  burlis,  etc. 

Quaut  voldràs  ta  casa  obrar,  en  mars 
has  de  comensar.  Si  casa  has  de  edifi- 
car, en  marzo  has  de  comenzar. 

Quatre  cabras  aquest  any,  y  quatrecen- 
ta*  anlany.  Hora  ha  un  año  cuatrocien- 
tas, y  hogaño  cuatro  ciegas. 

i  Qué  bé  que  está  la  filosa  á  la  dena  po- 
derosa !  ;  Qué  bien  está  la  rueca  en  ma- 
me.    CAT.     CAST. 


QL'l 


529 


nos  de  rica  hembra  .' 

Quedar  Le  ab  bonas  páranlas.  Miel  en 
la  boca,  y  guarda  la  bolsa. 

¿Qué  fan  los  infants?  Lo  que  veuhen 
1er  ais  grans.  V.  L'  exemple  dels  ma- 
jors, fa  bons  ó  mals  als  menors. 

¿  Qué  farà  "1  cego  ab  lo  mirall  ?  Zapatero, 
u  tus  zapatos. 

Que  ho  diga  mon  companyò  ,  que  es  tal 
com  sòjo.  Tan  bueno  es  Pedro,  como  su 
compañero.—  Preguntadlo  á  Muñoz,  que 
miente  mas  que  vos. 

¿Qué  sab  r  ase  qu'  es  safra ,  si  may  ha 
estat  adroguer?  Elciego  no  distingue  de 
colores.  (¿ab  1"  ase  qu'  es  safra? 

¿Qué  sab  lo  gat  defèrculleras?  V.  ¿Qué 

Que  's  fassa  '1  miracle,  y  que  '1  fassa  '1 
diable.  Venga  en  buen  hora  quien  nos 
ayude.— Haga  el  milagro  aunque  sea  el 
diablo.        (dea,  el  que  lo  desee  ese  lo  sea. 

Que  sia  batlle  qui  \ulla.  Alcalde  de  al- 

'¿Qué  le  que  fér  lo  cul,  ab  las  quatre  tém- 
poras ?  ¿  Qué  tiene  que  ver  el  culo  ,  con 
las  cuatro  témporas'' — ¿Qué  tienen  que 
hacer  las  bragas  ,  con  el  alcabala  de  las 
habas? 

Qui  ab  bon  mestre  está,  apéndrer  déu. 
.-lí  cabo  de  un  año,  tiene  el  mozo  las  ma- 
ñas de  su  amo. 

Qui  ab  criaturas  se  Oca,  concagat  nesurl. 
Quien  con  niños  se  acuesta  ,  sucio  se  le- 
vanta.-Ara  con  niños,  y  segarás  cadillos. 

Qui  á  bestia  ó  planta  fa  mal,  es  un  in- 
sensat animal.  Quien  á  bestia  ó  planta 
daña,  tiene  muy  malas  entrañas. 

Qui  ab  joyas  gasta  '1  dot,  de  sa  mulleres 
Janot.  Anillo  en  el  dedo,  Itonra  sin  pro- 
vecho.— Lo  que  luce  no  produce. 

Qui  ab  la  roba  ó  ab  vestits  gasta  massa, 
lo  scu  cap  es  de  carabassa.  Sedo  es, 
quien  del  vestido  se  paga. 

Qui  ab  los  altres  té  paciencia  ,  trobarà 
correspondencia.  6'i  el  caballo  tuviese 
bazo  y  la  paloma  hiél,  toda  la  gente  se 
avcnaria  bien. 

Qui  ab  tu  s'  abriga,  aquest  conspira.  Del 
monte  sale,  quien  al  monte  quema. 

Qui  á  dos  amos  vol  servir,  a  un  ó  altre 
ha  de  fallir,  ó  de  fér  falta.  Quien  á  mu- 
chos ó  ü  dos  amos  sirve  ,  á  alguno  ó  á 
uno  y  otro  ha  de  hacer  falta.— Ninguno 
puede  servir  á  dos  señores. 

Qui  á  gran  día  's  lleva  ,  tot  lo  dia  trota. 
I     Quien  se  levanta  tai'de ,  no  oye  misa,  ni 

come  carne. 
IQui  aguayta  per  forat,  véu  son  mal  fat. 
1     Quien  escucha,  su  mal  oye.— Quien  ace- 
cha por  agujero,  vé  su  duelo. 

Qui  á  guineus  vól  enganyar  ,   mòlt  mati 
'     se  ha  de  llevar.  Quien  \l  zorras  quiere 
ií 


o30 


QUI 


engañar,  mucho  debe  madrugar. 

<[}iii  al  cel  eseup,  a  la  cara  II  cau.  Quien 
ul  cielo  escupe,  en  la  cara  le  cae. 

Ijf  ui  amenassa,  no  pega.  Bofetón  amaga- 
do, nunca  bieti  dado. 

4[^iii  amenassa  y  no  pega,  per  bestia  's 
queda.  Quien  amaga  y  no  da,  miedo  ha. 

4^111  ampara  'Is  pobres,  de  Dèu  reb  lo  ga- 
lardó.  Quien  del  pobre  es  buen  amigo,  es 
de  Dios  también  querido. 

^ni  apadassa,  son  temps  passa.  Remien- 
da ó  adoba  tu  paño,  pasarás  tu  año. 

<}ui  aparta  la  ocasió,  aparta  lo  pecat. 
Quien  quita  la  ocasión,  quita  el  pecado. 

<5n!  a  poch  está  avesat,  de  poeh  se  con- 
tenta./)e/ pobre  ?a6o/?a,  con  pocorebosa. 

4|f  ni  á  primeras  ó  á  primerias  puan\a,  á 
darrerias  s'  escanya,  ó  qui  guanya  pri- 
mer, s'  escanya  darrer.  Ni  juego  prime- 
ro, JÏÍ  buejí  blanco. 

4[|iii  á  quaranta  no  s'  atura  ó  no  té  seny, 
y  á  cinquanta  no  endevina,  a  seixan- 
ta desatina.  Quien  á  cuarenta  7W atura, 
y  á  cincuenta  no  adivina,  á  sesenta  des- 
atina. (Huésped  con  »ol,  ha  honor. 

Qui  arriba  ab  sol,  se   honra  com  vól. 

Qui  á  son  enemich  plany  ,  á  sas  mans 
mor.  Quien  á  su  enemigo  popa,  à  sus 
manos  muere. 

Qui  assegura,  dura.  Quien  bien  ala,  bien 
desala. — .4  cada  puerta,  su  dueña. 

Qui  á  trenta  anys  no  té  seny  y  á  quaran- 
ta no  té  cabal,"  á  cinquanta  al  hospital, 
ó  qui  á  trenta  anys  nó  té  judici,  no  fun- 
dará benefici.  Quien  á  los  treinta  no 
asesa,  no  comprará  dehesa. 

Qui  á  un  castiga,  á  cent  avisa.  Quie^i  á 
uno  castiga,  a  ciento  hostiga. 

Qui  á  vinl  anys  no  té  seny  y  ;i  trenta  no 
té  roba,  totasa  vida  será  pobre.  Quien 
á  veinte  no  asesa,  no  comprará  dehem. 

Qui  aygua  atura,  blat  mesura.  Quien  en- 
dura, caballero  ra  en  buena  mula. 

Qui  barata  ,  '1  cap  se  grata.  Quien  bien 
tiene  y  mal  escoge,  por  mal  que  le  venga 
710  se  enoje. — Por  buscar  mas  contento, 
tornóse  su  tiemjjo  viento. 

Qui  barca  ha  de  passar,  ab  jornada  no 
ha  de  contar.  Quien  barca  ha  de  pasar, 
no  cuente  jornada.  (bien  obedece. 

Qui  bé  ama,  bè  obehcix.  Quien  bien  ama. 

Qui  bè  ama  ó  estima,  be  castiga.  Quien 
bien  te  quiere,  te  hará  llorar. — Quien  te 
dio  la  hiél,  te  dará  la  miel. 

Qui  bè  ama  ó  estima  .  tari  olvida.  Quien 
bienquiere,  tarde  olvida. 

Qui  be  está  que  no  's  moga,  qui  mal  cer- 
ca prest  lo  troba.  Dien  se  estasan  Pedro 
en  Roma.  (perl. 

Qui  bè  fá,  bè  troba.  V.  Lo  fèr  bè  may  se 


QU[ 

Qui  bè  lliga,  bè  deslliga.  Quien  bien  ala, 
bien  desata. 

Qui  be  menja,  bè  traballa.  Conjmn  y  vi- 
no, se  anda  el  camino. — Quien  bienbebe 
>j  bien  come,  buen  cagajón  pone.— Quie- 
re que  os  diga,  quien  no  come  no  coslriba. 

Qiii  bè  menja  y  millor  beu,  éll  fá  mòlt  be 
lo  que  déu.  Quien  bien  come  y  quien  bien 
bebe,  este  hace  lo  que  debe. 

Qui  bé  núa,  be  desnúa,  tant  si  es  fil  com 
filampúa.  V.  Qui  bè  lliga,  bè  deslliga, 

Qui  béitia  va  a  Roma,  bèstia  torna.  Fui- 
me  ú  palacio,  fui  bestia,  y  vohi  asno. 

Qui  bè  tanca,  be  obre.  Mi  puerta  cerra- 
da, mi  cabeza  guardada. 

Qui  bè  't  farà,  ó  se  'n  anirá  ó  se  t'  mori- 
rá. Quien  bien  le  hará,  ó  se  te  irá,  ó  iete 
morirá. 

Qui  bon  maig  ha  de  tenir,  primerencb 
comensa.  (>in>?i  á  los  treinta  no  asesa, 
1)0  comprará  dehe$a.  V.  De  xiquet,  se 
cria  r  arbre  dret. 

Qui  busca  lo  mal,  no  lo  plore.  Quien  bien 
tiene  y  mal  escoge,  por  mal  que  It  venga 
no  se  enoje. 

Qui  busca  ó  ama  'I  perill ,  en  ell  morirá. 
Quien  ama  el  peligro,  en  él  perecerá. 

Qui  busca,  troba.  Quien  busca,  halla. 

Qui  calla,  otorga.  Quien  calla,  otorga. 

Qui  calla,  pedras  apanya.  Quien  calla, 
piedras  apaña. 

Qui  calsa  al)  amich  ó  parent,  calsa  car  y 
mes  dolent.  Lo  ruin  me  gaste  el  amigó, 
que  lo  bueno  pronto  es  vendido. 

Qui  camina  mal  cami,  no  fa  bon  pás  á  la 
fi.  V.  Qual  la  vida,  tal  la  mort. 

Qui  cansa,  alcansa.  Amen,  amen,  al  cielo 
llega. — Pobreim¡tortuno,sacamindrugo. 

Qui  canta  a  la  taula  ó  xiula  al  Hit ,  no  té 
'1  seny  cumplil.  El  seso  derecho,  cantar 
en  la  mesa,  y  bailar  en  el  lecho. — Quien 

i     come  y  canta,  de  locura  s»  levanta. 

IQuí  cania,  sos  mals  espanta.  Quien  can- 

I     la,  sus  males  espanta. 

ÍQuí  cara  véu,  cara  honra.  Cara  á  cara, 

!     ó  barba  á  barba,  vergüenza  se  eata. 

iQui  cerca,  troba.  Quien  busca,  halla. 

Qui  comensa  mal,  no  acaba  bé.  Mal  prin- 

I     ripio,  tiene  mal  fin. 

Qui  compra  lo  inútil,  vén  lo  necessari. 
Cotnpra  lo  que  no  has  menester,  y  ven- 
derás lo  que  no  podrá*  tJTUsar. 

Qui  compra  mes  del  que  pól ,  apri's  ho 
ha  de  véndrer  lot.  Quien  compra  lo  que 
no  puede,  vende  lo  que  le  duele. 

Qui  compra  >  meni,  en  sa  bossa  ho  sent. 
FA  que  compra  y  miente,  su  bolsa  lo  sienta 

Qui  convida,  no  menja.  £»  la  boda, quien 
menos  come  es  la  novia. 

Qui  cuyda  de  casa  agcna,  may  la  sua  es- 


QUI 

tá  mòlt  plena.  Quien  cuida  de  casa  aje- 
va,  la  suya  no  está  muy  llena. 

Qui  de  amagat  mal  fara,  desprès  s'  en 
penedirà.  Mal  oculio,  castigaa  su  autor. 

<Qiii  de  franch  pót  ben  menjar,  poch  tin- 
drà que  basquejar.  Ese  te  hizo  rico,  que 
te  hizo  el  pico, 

Qhí  deixa  via  vella  per  via  nova  ó  tra- 
vessi», es  modorria.  V.  No  deixes  la 
carretera,  etc. 


QUI 


S31 


es  innocent.  V.  Aláhat,  ruch,etc. 

Qui  dona  un  agía,  vol  un  roure.  V.  Un  té 
vol  un  do. 

Qui  en  camp  de  sal  sembrará,  perdrà 
temps,  paciencia  y  grá.  Quien  en  el  are- 
nal siembra  ,  non  trilla  pegujares. — Ara- 
tes que  sal,  atochal. 

Qui  en  criaturas  fía,  concagat  n'  ix.  yl- 
mor  de  niño,  agua  en  cestillo. — Quien 
con  niños  se  acuesta,  sucio  se  levanta. 


Qui  del  afer  ó  del  ase  menja '1  pa,  mayJQui  endavant  no  mira,  endarrera  can. 


de  fam  se  morirá.  Quien  trabaja  tiene 
alhaja.  V.  Qui  traballa  menja,  etc. 

Qiii  del  Uop  parla ,  prop  li  ix.  En  men- 
tando ó  nombrando  al  ruin  de  Roma, 
luego  asoma. 

Qui  del  mon  fuig  la  vanitat,  tè  mòlt  ade- 
lantat.  Huye  la  va7udad  y  el  agravio,  y 
serás  tú  sabio. 

'Qui  del  mon  no  fá  cabal ,  no  gosa  de  bè 
ni  de  mal.  El  que  del  goce  ó  dolor  no  ha 
memoria,  ni  pena  ni  gloria. 

Qhí  del  mon  té  confiansa,  cosa  bona  may 


Quien  adelante  no  mira,  tras  ó  atrás  se 
queda.— Hombre  prevenido,  vale  por  dos. 
Qui  en  públich  murmurar  sòl,  sos  defec- 
tes trau  al  sol.  En  el  azogue,  quien  mal 
dice,  mal  oye,  ipa  son  de  duelos. 

Qui  es  bó,  fa  bé.  Los  hijos  de  buenos,  ca~ 
Qui  es  boig  á  natura  ,  may  ne  cura.  Lo 
que  se  aprende  en  la  cuna  ,  hasta  la  se- 
pultura ó  siempre  dura. — Lo  que  en  la  le- 
che se  mama,  en  la  mortaja  se  derrama. 
— Genio  y  figura  hasta  la  sepultura. — 
Quien  de  locura  enferma,  larde  sana. 


alcansa.  Quie7i  del  mundo  ha  con  fian  za,\  Qui  es  boig  quant  neix,  may  ne  guareix. 
nada  bueno  él  alcanza.  V.  Qui  es  boig  á  natura,  etc. 

Qui  demana  ab  passió,  no  porta  bona  Qui  escolta  es  sabi,  qui  s'  escolta  un  ne- 
in[enciò.  Quiera  pide  con  pasión  ,  7W  lle-\  ci.  Quien  escucha  sabio  es  ,  quien  se  es- 
va  buena  intención.  cucha  no  lo  es  ó  tonto  es. 

Qui  de  roba  de  alire 's  vesteix,  al  mitjj  Qui  escolta  pels  forats,  ou  sas  maldats, 
del  carrer  lo  despullan.  Quien  de  ajeno  sos  mals  fats  ó  sos  pecats.  Escarbó  el 
se  viste,  en  la  calle  le  desnudan.  gallo,  y  descubrió  el  cuchillo  que  lo  mató. 

■Qui  desitja  mort  agena  ,  ell  té  mala  vidal     v.  Qui  aguayta  per  forat,  etc. 

y  peni.  Quien  desea  muerte  ajena,   ííera  Qui  es  confrare  pren  candela.  Owíen  se 
mala  vida  y  pena.  i     pica,  ajos  ha  comido  ó  ajos  come. 

Qui  desprecia 'I  poch  ,  may  te  res.  Poco  Quí  escudella  daltri  espera,  no  la  poL 
apoco,   hita  la  vieja  el  copo.  menjar  sensera.  V.  Qui  la  mort  de  aí- 

Qui  desprecia  1'  útil  y  poquet,  no  té  lo|     tre  espera,  etc. 

seny  mòlt cumplert.La çue  íio  po?ie  seso  Qui  es  enemich  de  la  novia  ¿cóm  dirá 
en  la  olla,  no  le  tiene  en  la  toca.  I     bè  de  la  boda?  El  que  es  enemigo  de  la 

Qui  dia  passa,  any  empeny.   Quien  pasa'     novia,  ¿cómo  dirá  bien  de  la  boda? 
punto,  pasa  inuc'ho.— Sácame  de  aquí,  y'  Qui  es  mal  pera  mal  fèr,  atxaques  ó  es- 
degüéllame  allí,  I     cusas  no  ha    menester.  El  malo  para 

■Qui  diners  de  altre  guarda,  no  s'  enneula'     rnal  hacer,  achaques  no  ha  menester. 
ó  HO  se  'n  vá  al  Hit  sense  sopar.  Admi-  Qui  es  nat  per  xavo,  no  arribará  á  quar- 
nistrador  que  administra  y  enfermo  que\     to.  V.  Si  ets  poliré,  sempre  serás  pobre. 
enjuaga,  algo  traga,  I  Qui  espera,  desespera.  Hambre  y  espe- 

-Qui  diners  ba  de  cobrar,  mòlts  passosl     rar,  hacen  rabiar, 

ha  de  donar.  Quien  dinero  ha  de  cobrar,\  Qui  espera  y  alcansa,  diu  que  no  's  can- 
muchas  vueltas  Ita  de  dar,  i     sa.  V.  Un  bon  dinar,  fá  de  bon  esperar. 

Qui  diners  lè,  de  tot  ix  bè.  El  dinero,  ha-\  Qui  está  bè  que  no  's  moga.  Bien  está  san 


ce  lo  malo  bueno. 
Qui  diu  mal  de  la  pera  ,  aqueix  la  vol. 

V.  Qui  diu  mal  del  ase,  etc. 
Qui  diu  mal  del  ase,  aquell  lo  compra. 

Quien  dice  mal  de  la  pera,  ese  la  lleva. — 

Quien  desalaba  la  cosa,  ete  la  compra. 
Qui  diu  mal  en  ta  ausencia,  temor  lé  de 

ta  presencia.  V.  De  detrás  al  rey  li  fan 

banyas 


Pedro  en  Roma. — Marta,  si  bien  estas,  no 
te  mudarás. 

Qui  está  en  pendent  dret.  mire  no  cayga. 
El  qu»  está  en  pié ,  mire  no  caiga, — Re- 
cuerda que  altos  muros  cayeron,  y  po- 
derosos sucumbieron. 

Qui  estalvia  quant  pòt.  gasta  quant  vól. 
Qtíi>?i  endura  caballero,  va  en  buenct 
7nula.  (está  en  pendent  dret,  ele. 


Qui  diu  tè  enteniment,  mes  que  un  altre' Qui  está  més  alt  té  més  perill.  V.  l¿ui 


532 


QUI 


Qui  está  mòlt  alt ,  pónsia  en  dem.).  De 

caballo  regalado,  á  rocín  de  molinero. 

¿Quí  es  ton  enemich?  Lo  del  teu  ofici. 
V.  No  hi  ha  pitjor  clavilla,  etc. 

Qui  exerceix  la  caritat,  tindrà  sempre 
!)ona  estrella.  Dios  á  quien  al  pobre  da, 
le  da  denlo  por  uno. 

Qui  exercita  la  justicia,  fássela  sense 
malicia.  Ejercita  la  justicia,  sin  engaño 
ni  rnalicia.        (por  Dios,  pide  para  dos. 

Qui  fa  bè  lo  reb  també.  Fraile  que  pide 

Quifá  coves,  facistellas.V.  Qui  fá un,  etc. 

Qui  fá  donació  com  en  Rabassa  ,  que  li 
piquen  lo  cap  ab  una  massa.  V.  Si  do- 
nas ans  de  morir,  aparellat  pera  sufrir. 

Qui  la  filis  sembla  a  son  pare.  El  hijo  que 
aprovece,  á  su  padre  parece. 

Qui  fá  la  part  y  s'  enganya  ,  san  Pere  lo 
ensenya.  Parte  Nicolás,  para  si  lo  mas. 

Qui  la  ío  que  déu,  ó  lo  que  pót,  no  es  res- 
pon.'^able  de  res.  Cvlpja  no  tiene,  quien 
hace  lo  que  debe. 

Qui  fá  lo  que  no  pót,  sufrirá  lo  que  no 
vól.  Quien  hoy  come  pollos  sin  poder, 
maiíana  tendrá  duelos  si7i  querer. 

fftii  fá  lo  que  vól,  no  falo  que  déu.  Quien 
¡tace  lo  que  quiere,  no  hace  lo  que  debe. 

Qui  fá  mal  en  despoblat,  també  lo  fará 
que  vaja  ó  no  acompanyat. (uancio  fue- 
res por  despoblado,  non  fagas  desagui- 
sado, porque  cuando  fueres  por  poblado, 
irás  á  lo  resado. 

Qué  fá  un  covc,  fá  una  cistella.  Quien 
hace  un  cesto,  hace  ciento. — Quien  corta 
la  nema,  rompe  la  cera. 

Qui  festeja  la  casada  ,  la  vida  porta  em- 
prestada. Quien  adama  ó  corteja  una 
casada,  lleva  la  vida  emprestada. 

Qui  rdassa  sua  fíla,  bona  saliva  destila. 
Trabajo  en  casa  hecho,  honra  y  provecho. 

Qul  ijasla  mes  del  que  té,  ha  de  anar  ca- 
sa a  lloguer.  Quien  gasta  mas  de  lo  que 
gana,  vestirá  de  telaraña. 

Qui  gasta  mes  del  que  té,  sempre  se  veu- 
rà empenyat ,  ja  may  podrá  quedar  bè 
ab  atiuellsque  li  han  prestat.  Quien  tie- 
ne dos  y  gasta  cuatro,  loco  es  ó  malvado. 

Qui  gasta  sens  to  ni  so  ,  >a  á  parar  a  la 
presó.  V.  Qui  gasta  raes  del  que  le,  ele. 

Qui  gasta  tot  lo  que  té,  butxaca  no  ha 
menester.  Quien  tiene  cuatro  y  gasta 
cinco,  no  ha  menester  bolsico. — Donde 
hay  saca  y  nunca  pon  ,  presto  se  acaba 
el  bolsón  ó  se  le  ve  el  hondón. 

Qui  gemega,  de  alguna  cosa  's  dol.  Her- 
radura que  chacolotea,  clavo  le  falla. 

Qui  grata  ahont  li  pru  ,  no  fa  agravia 
ningú.  Allá  va  la  lengua,  do  duélela 
muela. 

Qui  ba  eaibolicat  lo  ram  ,  que  '1  descm- 


Qil 

boliquc.  Madeja  estropeada,  quien  te  os— 

pó,  ¿por  que  no  te  devanaba?    , 

Qui  lía  fet  avuy,  fará  demá.  Ándesela 

gayta  por  el  lugar.— Alegrías,  antruejo^ 

que  mañana  será  ceniza. 

Qui  ha  fet  lo  cogombre,  que  '1  traga  á  1'" 

ombra.  Quien  hizo  el  cohombro,  que  lo 

lleve  al  hombro.— Quien  hizo  la  soma, 

que  se  la  csma.  ¡Si  sale,  vale. 

Qui  ho  acerta  ó  encerta,  lio  endevina. 

Qui  ho  té  al  nàixer,    may  ho  deixa.  V. 

Qui  es  boig  á  natura,  etc. 
Qui  infants  té  massa,  may  mor  grassa. 
Quien  tiene  hijos  al  lado,  no  morirá  a— 
hilado.  [peor  que  fuego. 

Qui  joch  ama,  '1  joch  lo  mala.  Es  el  juego 
Qui  juga  a  menut,  sempre  "1  veuràs  per- 
dut. Jugador  vicioso,  perdido  ó  roñoso. 
Qui  juga  no  dorm.  El  que  juega  no  duer- 
me.— Al  juego  no  se  viene  á  dormir. 
Qui  jura  en  fals  per  interés,  digne  de 
gran  caslich  es.  Si  el  juramento  es  por 
nos.  la  burra esnuesira  por  Dios,  (xarra. 
Qui  la  confessa,  que  la  pague.   V.  Qui 
Qui  la  escudella  de  altre  espera,  freda  la 
menja.  Quien  de  mano  ajena  espera,  ma¥ 
yanta  y  peor  cena. 
¡Qui  la  mort  de  altre  espera,  es  la  séva  l.\ 
primera,  ó  la  séva  véu  primera.  Quien 
muerte  ajena  desea,  la  suya  se  le  llega. 
Qui '1  carro  unía,  ais  séus  bous  ajuda. 
Quien  su  carro  unta,  sus  bueyes  ayuda. 
Qui  llengua  há,  á  Roma  va.  Quien  lengua 

ha,  ú  Roma  va. 
Qui  llepa  més  que  no  sol,  ó  't  te  de  me- 
nester ó  trahirle  vól.  Quien  te  hace  fies- 
tas que  no  suele  hacer,  ó  te  quiere  enga- 
ñar ó  le  ha  de  menester. 
Qui  lloga  'I  cul,  no  séu  quanl  vol.  Quien 

sirve  no  es  libre. 
Qui  r  oli  maneja,  los  dits  s'  en  unía.  .Irf- 
ministrador  que  administra  y  enfermo 
que  se  enjuaga,  algo  traga.— Al  que  me- 
jor administre,  no  el  bolsillo  se  registre. 
— Quien  mceite  mesura,  las  manos  se  un- 
ta.— Quien  anda  entre  la  miel,  algo  se  le 
pega,  [da,  mal  acaba. —  Tal  vida,  tal  fin. 
Qui  mal  anda,  mal  acaba.  Quien  mal  au- 
Qui  mal  cerca  ó  busca,  prest  lo  troba. 
Justo  es  el  mal  que  viene,  si  le  busca  el 
que  le  tiene. 
Qui  mal  cerca  y  mal  troba ,  Déu  11  en- 

dressa.  Y.  Qui* mal  cerca  ó  busca,  ele. 
Qui  mal  fá,  mal  pensa.  Quien  ha  las  he- 
chas, ha  o  íi>>ie  las  sospechas.  V.  Ab  lo 
séu  mal,  vol  conèixer,  etc. 
Qui  mal  fá,  mal  trobarà.  Haces  mal,  es- 
pera otro  tal. — Quien  abrojos  siembra, 
espinas  coge. — Quien  d  hierro  mata  ,  á 
hierro  muere. 


QUI 

ffui  mal  gasta, mal  pasta.  Quien  hoy  com- 
pra lo  supèrflua,  le  falla  mañana  lo  ne- 
cesario,        {honrado,  hombre  confiado. 

fíui  mal  no  fa,   mal  no  pensa.  Hombre 

i^ui  mal  parla,  mal  obra.  Dice  la  boca, 
lo  que  siente  el  corazón. 

«JJhí  mal  té  y  mal  se  dona,  son  dos  mals. 
No  hay  mayor  mal  que  el  descontento 
de  cada  cual.  V.  Al  mal  (jue  no  hi  ha 
resistencia,  etc.  (Qui  1'  olí  maneja,  etc. 

Qjii  maneja  1"  oli ,  los  dits  s'  en  unta.  V. 

ÍJiii  massá  muda,  no  té  que  duga.  V.  Pe- 
dra movedissa,  no  cria  ,  ele. 

fjiii  may  está  content,  es  indigent.  El  a- 
variento  ,  está  siempre  hambriento. 

^fui  menja  fe!,  no  pót  escupir  mel.  Boca 
con  duelo,  no  dice  bueno. — Quien  tiene 
mal  en  el  trasero  ,  no  puede  estar  quedo. 

9iii  menja  la  carn,  que  rosegue  'Is  ossos. 
Quien  come  la  carne,  que  roa  el  hueso. — 
Quien  llera  las  oblatas,  que  taña  las 
campanas. 

ffni  menja  sense  traballar,  si  no  es  ricb 
ha  de  robar.  Quien  come  sin  trabajar, 
si  710  es  rico  ha  de  robar.  {re,  vuela. 

üfui  menos  corre,  vola.  Eí  que  menos  cor- 

IJui  menos  procura, alcansa  millor.  Quien 
menos  procura,  alcanza  mas  bien. 

fjui  menteix  s'  en  penedeix.  Quien  mien- 
ífj  se  arrepiente. 

Çui  mes  crida,  aquell  guanya.  Fingir 
ruido  para  venir  d  partido. — Él  que  mal 
pleito  tiene,  á  barato  ó  á  voces  lo  mete. 

■<}ui  mes  hi  fá,  mes  hi  pert.  Quien  mas 
trabaja,  menos  vale.— Bailo  bien  y  echais-l 
me  del  corro. — A  mus  servir,  menos  va-. 
ler.  {sangre  de  alguna  cosa. 

Çui  mes  ne  pela,  mes  ne  menja.  Carne  y\ 

Çiii  més  tè,  més  vól.  V.  Lo  mar  com  mes 
té  mès  brama. 

tjui  mòlt  abrassa,  poch  estreny.  Quien', 
mucho  abarca,  poco  aprieta. — Muchos] 
ajos  en  un  mortero,  mallos  maja  el  ma- 
jadero. I 

■^fiii  mòlt  corre,  alguna  cosa  atrapa.  La' 
diligencia  es  madre  de  la  buei^aventuraj 

-4[^ui  mòlt  parla,  mòlt  ment.  Quien  mu-l 
cha  habla,  mucho  yerra. 

■^fui  mòlt  s'  abaixa  ,  '1  cul  mostra  ó  ense- 
nya. Quien  mucho  se  abaja  ,  el  culo  en- 
seña. — No  tan  bajo  que  te  pierdas. 

ipui  mòlt  s'  alsa  ,  mòlt  s'  abaixa.  Dueñal 
que  en  alto  hila,  abajo  se  humilla. 

<Juí  mòlt  s'  apressura  no  arriba  á  temps. 
Quien  mucho  se  apresura,  queda  en  eh 
camino. —  Visteme  despacio  ,  que  voy  de' 
prisa. — Apresúrate  lentamente.— El  que 
se  apresura  mucho,  concluye  mas  tarde. 

I^ui  muda,  Déu  1'  ajuda.  Quien  se  muda. 
Dios  le  ayuda. 


QUI 


533 


Çui  murmura  del  ausent,  dona  greixà 
r  altra  gent.  Quien  murmura  del  ausen- 
te, ó  es  cobarde  ó  quizás  miente. 

¿Quina  eulpa  té  la  gata ,  si  la  mòssa  no 
's  recala?  Justo  es  el  mal  que  viene,  si  le 
busca  el  que  lo  tiene. — El  inozo  no  ha  la. 
culpa,  que  la  moza  se  lo  busca. 

¿QuÍMa  culpa  té '1  cirer,  si  son  amo 't 
iá  un  despler?  ¿Qué  culpa  tiene  la  viña, 
que  su  amo  contigo  riña? 

fjiii  'n  la  massa  també  n'  es.  Tanto  es  la 
demás,  como  lo  de  menos. 

Qui  no  adoba  la  gotera,  ha  de  fèr  la  ca- 
sa entera.  Quien  no  adoba  ó  quita  gote- 
ra, hace  su  casa  entera. 

Qui  no  aventura,  no  té  ventura.  Quien  no 
aventura,  no  ha  ve7itura. — Quien  no  se 
aventura,  no  pasa  la  mar. 

Qui  no  bat  al  juliol,  no  bat  quant  vól.  En, 
agosto  trilla  el  perezoso.  (íío  cansa. 

Quino  cansa,  alcansa.  Alcansa,  quien 

Qui  no  castiga  '1  infant ,  no  '1  correlgeix 
quant  es  gran.  Quien  no  castiga  calilo, 
710  castiga  culazo. 

Qui  no  conega  al  subjecte,  no  forme  de 
ell  mal  suspecte.  .4í¡íe.s  que  conozcas, 
7ii  alabes,  ni  cohondes. 

Qui  no  dona  lo  que  dól ,  may  alcansa  lo 
que  vól.  Quien  quiere  comer  de  lo  que 
sepa,  eche  de  lo  que  duela.— Quien  no  da 
de  lo  que  tiene,  7io  ha  de  lo  que  quiere. — 
Quien  quisiere  probar  la  olla  de  su  veci- 
no, téngala  suya  sin  cobertera. — Manos 
que-no  dades,  ¿qué  buscades? — Abada- 
varitnto,  por  un  bodigo  pierde  ciento. 

Qui  no  es  bo  per  ell,  menos  ho  sera  per 
los  altres.  Quien  á  sí  no  cuida,  á  los  de- 
mas  descuida. 

Qui  no  escolta  la  rahó,  escolta  lo  bastó. 
A  fuerza  de  villano,  hierro  en  7nano. 

Qui  no  guarda,  may  alsa  barba.  Quien 
guarda  halla,  y  quien  cria,  7i\ata. 

Qui  no  ha  caygut,  esta  per  caurer.  Quien 
tien$  hijo  varón  ,  no  diga  á  otro  ladroti. 

Qui  no  hi  es ,  no  hi  es  contal.  Quien  no 
parece,  perece. — Quien  fué  á  Sevilla,  per- 
dió su  silla.— Los  ausentes  no  tienen  par- 
te en  la  here7\cia. 

Qui  no  'm  dona  pa ,  no  'm  pega,  y  qui  m ' 
en  dona  s'  en  esta.  Quien  me  paga  man- 
da, quien  no  dá  dema7ida. 

Qui  no  menja  merda,  no  está  gras.  Mier- 
da y  horrura,  todo  es  gordura.— Mierda 
que  no  ahoga,  no  eiigorda  ó  todo  engorda. 

Quí  no  ment,  no  vé  de  bona  gent.  Quien 
no  mient»,  no  viene  de  buena  gente. 

Qui  no  mira  endavant  ó  avant,  endarre- 
ra ó  arrera  cau.  V.  Qui  endavant  no  mi- 
ra, etc.  {nudo,  pierde  punto. 

Qui  no  nua  ,  un  puní  pert.  Quien  no  da. 


534 


QUI 


^ui  no  'n  vè  de  casta,  ó  de  rassa,  'n  Ta 
poch  ó  'n  fa  massa.  El  galgo  de  casta 
viene.  V.  Lo  gat  sense  voler,  etc. 

Qui  no  paga  de  contant,  iien  mirat  paga 
altre  tant.  Comprar  a  crédito,  es  pagar 
dos  veces. — Quien  compra  al  fiado,  paga 
doblado. 

Qui  no  plora,  no  mama.  ¿7  que  no  llora 
no  mama.  \.  Boca  que  no  parla,  Déu 
no  la  óu. 

9ui  no  posa  '1  ventre  en  perill ,  no  mor 
fart.  V.  Qui  no  »'  arrisca  no  pisca. 

f^ui  no  pot  benehir,  no  pot  malebir. 
Quien  no  puede  bendecir,  no  puede  mal- 
decir, (pueda  andar,  qu»  corra. 

Çui  no  pót  caminar,  que  corra.  Quien  no 

9uí  no  pót  haverlas  ab  1'  ase,  las  hau  ah 
1'  albarda,  ó  qui  no  pót  pegar  al  ase, 
pega  á  r  albarda.  Quieti  no  puede  dar 
en  el  asno,  dá  en  la  albarda. 

<[^ui  no  pót  lo  pocb,  manco  podrá  lo  mòlt. 
Tú  que  no  puedes  ,  llévame  á  cuestas.  V. 
Per  mi  no  puch,  y  per  mas  vehinas  fllo. 

4[^ui  no  pót  mes,  se  contenta  ab  sa  mu- 
ller, ^uíen  mas  no  puede,  su  mujer  le 
basta  ú  con  su  mujer  se  acuesta. 

4^ui  no  pót  segar,  espigóla.  Has  vale  algo 
que  nada. — Quien  mas  no  puede,  con  su 
mujer  se  acuesta. — Caminante  cansado 
monta  en  un  asno  ,  si  no  tiene  ó  no  al- 
canza caballo. — Cuando  no  tengo  salo 
mo,  como  de  todo  u  de  todo  como. — Si  no 
fui  avisada,  tomé  la  estopada. — No  salió 
buen  cordonero,  y  quedóse  en  cabestrero. 

Qui  no  reposa ,  fa  poca  cosa.  El  campo 
fértil  no  descansando  ,  tórnase  estéril. 

Qui  no  restitueix  lo  que  roba,  a  Dèu  ho 
roba.  Quien  no  restituye  lo  que  roba,  á 
Dios  lo  roba. 

Qui  no  sab  callar  lo  séu  ó  sas  fallas,  mal 
callará  las  deis  altres.  Quien  dice  lo  su- 
yo, mal  callará  lo  ajeno. — Asno  lerdo, 
tú  dirás  lo  tuyo  y  lo  ajeno. 

Qui  no  sab  callar,  no  sab  parlar.  Quien 
no  saije  callar,  no  sabe  hablar. 

Qui  no  sab  fèr  las  cosas,  no  las  sab  ma- 
nar. Quien  no  sabe  servir,  no  sabe  regir. 

Qui  no  sab  lo  que  es  servir,  no  sab  lo 
que  es  patir.  Sirve  á  señor,  y  sabrás 
qué  es  dolor. 

Qui  no  s' arrisca  ,  no  pisca.  Quien  no  se 
aventura,  no  pasa  la  mar. — Al  osado  la 
fortuna  le  da  la  mano. 

Qui  no  se  ha  de  morir,  tot  ho  passa  ó  la 
ajgua  'I  cura.  Al  enfermo  que  es  de  vida, 
el  agua  le  ei  medicina. — Caballo  que  lia 
de  ir  á  la  guerra,  ni  le  come  el  lobo,  ni 
le  aborta  la  yegua. 

Qui  no  s'  escarníanla  ab  una,  lo  escar- 
mentará ab  ninguna.  Quien  no  escar- 


QUi 

mienta  de  una  vez,  no  escarmienta  de 
diez. — El  osado,  nunca  avisado. 

Qui  no  sia  bo  per  casat,  que  no  enganye 
á  la  dona.  Xo  seáis  hornera,  si  teneis'la 
cabeza  de  manteca. 

Qui  no  I'  ama,  burlant  te  desfama.  Quien 
no  te  ama,  burlando  te  difama. 

Qui  no  't  coneix,  que  't  compre.  Quien 
no  te  conoce,  te  compre,  ó  que  le  compre, 
ó  ese  te  compre. 

Qui  no  té  cap,  necessita  brassos.  Sino 
fui  avisada,  tomé  la  estopada. 

Qui  no  té  casa  de  per  si ,  de  molts  ha  de 
ser  vehi.  El  que  no  tiene  casa  de  suyo, 
vecino  es  de  todo  el  mundo. 

Qui  no  té  conciencia,  es  un  malvat. //om- 
bre  sin  conciencia,  es  un  malvado. 

Qui  no  té  dificultats,  sabrá  pocas  veri- 
tats. El  quena  duda,  no  sabe  cosa  alguna 

Qui  no  té  diners  en  bossa,  ha  de  tenir 
mel  en  boca.  Quien  no  tiene  miel  en  or- 
za, téngala  en  la  boca. 

Qui  no  té  diners,  té  sos  quefers.  V.  Ho- 
me pobre,  pié  de  trassas. 

Qui  no  té  dona  ni  bagassa,  ell  mateix  s' 
apedassa.  El  que  no  tiene  buey  ni  vaca, 
toda  la  noche  ara ,  y  á  la  mañana  no 
tiene  nada.  hombre,  sin  hombre. 

Qui  no  té  home,  no  es  home.   -Yo  hay 

Qui  no  té  mals  de  cap  ,  ell  mateix  se  'n 
busca.  V.  Qui  no  té  res  que  fér,  etc. 

Qui  no  lé  memoria  ha  de  teñir  camas. 
Quien  no  ha  memoria,  piernas  ha  de  te- 
ner.— Diligencia  suple  memoria. 

Qui  no  té  mes  que  un  gat ,  ab  aquest 
combat.  Los  perros  de  Zurita  no  tenien^ 
do  á  quien  morder,  uno  áotrose  mordia. 

Qui  no  té  muller  la  mata,  y  lo  ciui  la  té 
la  grata.  Hombre  casado,  hombre  mu- 
dado.     {Necesidad,  engendra  actividad. 

Qui  no  té  pa  á  la  pastera,  no  té  espera. 

ifui  no  te  pa  ,  mollas  s'  en  pensa.  Has 
discurre  un  hambriento,  que  cien  letra- 
dos, (tiene  ¡¡un,  que  no  crie  can. 

Qui  no  té  pa  ,  que  no  crie  ca.  Quien  no 

Qui  no  té  res  atesorai,  no  te  por  de  ser 
robat.  .4  quien  nada  tiene,  nada  le  es- 
panta.—Tiene  el  pobre  abierto  su  cofre. 

Qui  no  té  res  que  fer,  al  gat  pentina.  El 
que  no  tiene  que  hacer,  con  el  culo  caza 
moscas.  (juicio,  no  tiene  frió. 

Qui  no  té  seny,  no  té  frct.  Quien  no  tiene 

Qui  no  té  sino  un  cabés,  malalt  al  dis- 
saple  es.  Quien  no  tiene  mas  que  una 
camisa,  cada  sábado  tiene  mal  dia. — 
Quien  no  tiene  mas  de  una  toca,  malos 
disantos  toma. 

Qui  no  lé  sobras  de  pa  ,  que  no  crie  ca. 
V.  Qui  no  té  pa,  que  no  crie  ca. 

Quí  no  té  so,  no  lé  solía.  V.  Lo  to  es  lo- 


QUI 

que  fá  la  musica. 

Qui  no  té  sorl  d'  heretar,  li  costa  mólt 
de  guanyar.  Quien  no  hereda,  no  medra. 

4)|ui  no  té  talent,  hade  cremar  oli.  Ca- 
bra coja,  no  quiere  siesta. 

f^ui  no  té  vergonya,  no  té  conciencia. 
Quien  no  tiene  mesura  ,  toda  ta  villa  es 
suya. — Quien  no  tiene  vergüenza,  todo 
el  campo  es  suyo. — Xo  engendra  con- 
ciencia, quien  no  tiene  vergüenza. 

f^iii  no  té  vergonya,  tot  lo  mon  es  séu.  V. 
yui  no  té  vergoiiya,  no  té  conciencia. 

9ut  no  té  virtut,  es  un  perdut.  Hombre 
descreido,  hombre  perdido. 

Quí  no  Iraballa  ,  dorm  a  la  palla.  V.  La 
peresa  es  mare  de  la  pobrera. 

Quí  no  traballa  en  tota  la  semmana,  tra- 
balla  en  lo  dia  de  festa.  V.  Qui  no  tra- 
balla en  tot  r  any,  etc. 

9ui  no  traballa  en  tot  I'  any,  traballa  en 
lo  dia  de  cap  d'  any.  El  hombre  perezo- 
so, en  la  fiesta  es  acucioso. — La  labor  de 
la  judia,  trabajar  de  noche  y  folgar  de 
dia. — La  albendera,  los  disantos  hilan- 
dera ó  lavandera. 

Qui  no  traballa  entre  semmana,  en  lo 
dia  de  festa  ho  fa  de  gana,  ó  en  lo  diu- 
menge ho  faria  ab  ganas.  La  labor  de  la 
judia,  trabajar  de  noche  y  folgar  de  dia. 
V.  Qui  no  traballa  en  tot  1'  any,  etc. 

Qui  no  traballa  no  menja ,  ni  va  bonich 
lo  diumenge.  En  esta  vida  caduca,  quien 
no  trabaja  no  manduca. 

Qui  no  traballa  quant  es  polli,  ha  de  tra- 
ballar  quant  es  roci.  V.  Lo  jove  que  no 
traballa,  etc.        (ravaca,  no  sabe  nada. 

Qui  no  tracta,  no  sab.  Quien  no  va  á  Ca- 

Qui  no  va  a  la  guerra,  no  mor  en  ella. 
Quien  no  va  á  la  guerra  ,  no  muere  en 
ella.  V.  Qui  no  »'  arrisca  no  pisca. 

Qui  no  vól  créurer  á  la  bona  mare  ,  ha 
de  créurer  á  la  mala  madrastra,  ó  á  la 
pell  de  cabra.  Quien  no  cree  en  buena 
madre,  creerá  en  mala  madrastra. 

Qui  no  vól  pols ,  que  no  vaja  a  1'  era. 
Quien  no  quiera  ver  lástimas,  no  vaya 
á  la  guerra. —  Va  el  ruido  con  el  martillo. 

Qui  no  vól  tenir  rahons ,  prevé  las  oca- 
sions. Quien  destaja,  no  baraja. 

Qui  no  vól  véurer  llastimas,  no  vaja  á  la 
guerra.  Quienno  quiera  ver  lástimas,  no 
vaya  ala  guerra.  V.  Qui  no  vól  pols, 
que  no  vaja  á  1'  era.  (pellejas. 

Qui  'n  té,  'n  pert.  Quien  tiene  ovejas,  tiene 

Qui  'n  trau  y  no  n'  hi  mét ,  al  capdavall 
s'  en  va  tot  dret.  Donde  hay  saca  y  nun- 
ca pon, presto  se  acaba  elbolson. — Quie7i 
no  entra  y  saca  ,  poco  halla.— Grano  á 
grano  se  acaba  el  montón  de  antaño. — 
—  Quien  no  pone  y  siempre  saca,  suelo 


QUI 


o3c 


ó  fondo  halla. 

Qui  oli  maneja  ó  mesura,  las  mans  se 
n'  unta.  V.  Qui  I'  oli  maneja  ,  etc. 

Qui  paga  bè,  crèdit  lè.  Al  buen  pagador 
no  le  falta  crédito. 

Qui  paga  loque  déu,  fá  cabal  per  son 
hereu.  Paga  lo  que  debes,  sabrás  lo  que 
tienes. — Quien  paga  deudas  hace  caudal. 
— Quien  debe  y  paga  ,  no  debe  nada. 

Qui  paga  lo  que  déu  ,  tot  lo  que  resta  es 
séu.  i'aga  lo  que  debes  ,  sanarás  del  mal 
que  tienes. 

Qui  paga  y  ment ,  la  séva  bossa  lio  sent. 
Quien  ¡zaga  y  mierite,  su  bolsa  lo  siente. 

Qui  parla  en  comú,  no  parla  ab  ningú  ó 
no  agravia  á  algú.  Quien  habla  con  to- 
dos, habla  con  ninguno.— Quien  habla 
en  común,  no  habla  con  7tingun. 

Qui  parla  mòlt,  alguna  cosa  acerta.  Quien 
mucho  habla,  en  algo  acierta. 

Qui  passa  barca,  no  conte  jornada.  Quim 
ha  de  pasar  labarca,  no  cuente  jornada. 

Quí  peca  en  la  juveutut,  pert  per  sem- 
pre la  salut.  .-1  la  ramera  y  al  juglar,  á 
la  vejez  les  viene  el  mal. 

Qui  pega  primer,  pega  dos  cops.  Xo  hay 
tal  venta,  como  la  primera. 

Qui  peix  vól  menjar,  la  cua  se  ha  de  es- 
tirar. V.  Qui  vói  peix  que  's  mulle,  etc. 

Qui  pel  bè  's  cansa.  '1  bé  '1  descansa. 
Quien  por  bien  se  cansa,  en  bien  descansa 

Qui  per  SI  no  té  cer\ell,  ¿cóm  pot  donar 
bon  consell?  Al  necio  no  le ]iidas  consejo. 

Qui  pert  lo  séu,  pert  lo  seny.  A  quien 
Dios  castiga,  de  juicio  le  priva. 

Qui  pixa  clar,  no  necessita  metge.  Mear 
claro,  y  dar  una  higa  al  boticario. 

Qui  posa  dents  aviat,  prest  tindrà  un 
germanet  nat.  Quien  presto  endentece, 
presto  hermanece. 

Qui  pót  lo  mólt,  pót  lo  poch.  Quien  pue- 
de lo  mas,  puede  lo  menos. 

Qui  pren  consell  d'  ell  mateix,  ell  tot 
sol  se  penedeix.  V.  Qui  sol  s'  aconse- 
lla, sol  se  penedeix. 

Qui  pren,  son  cor  ven.  Aceptar  un  bene- 
ficio, es  vender  la  libertad.— Echar  á  al- 
guno una  tse. 

Qui  presta  las  barbas  s"  arrenca.  El  hom- 
bre que  presta,  sus  barbas  mesa. 

Qui  primer  arriba  en  lo  moli ,  ó  es  al 
molí ,  aquell  ó  primer  mol ,  si  aixi  '1 
moliner  no  vól.  El  que  primero  llega, 
ese  la  calza.  [tes  nace,  antes  pace. 

Qui  primer  neix,  primer  peix .  Quien  an- 

Qui  promet  s'obliga.  Quien  fia  ó  prome- 
te,_  en  deuda  se  mete. 

Qui  quant  es  jove  gasta  '1  ral,  quantes 
vell  \a  al  hospital.  Ahorrar  parala  ve- 
jez, gaitar  un  maravedí  y  beber  tres. 


536 


QUI 


<fui  recull  al  bandoler,  dins  poch  temps 
110  tè  graner.  Melí  gallo  en  mi  cillero, 
lúzone  mi  hijo  y  mi  heredero. 

«Jiii  res  no  té,  res  no  perl.  V.  Tal  m'  es- 
tich,  com  m'  estava. 

Çui  respecta  la  roba ,  qui  la  persona. 
Quien  respeta  la  ropa,  quien  la  persona. 

<íui  res  sab,  de  res  dubta.  El  que  nada 
sabe,  de  nada  duda. 

<}ui  roda  ó  mena  1'  ast,  no  'n  tast.  Uno 
levanta  la  caza  ,  y  otro  la  mata. 

<f  ui  s'  alsa  ó  qui  's  lleva  dcmati,  té  temps 
pera  tot.  Quieii  madruga  halla  pájaro 
en  el  nido,  y  quien  duerme  hállale  vacío. 

Qui  's  casa  per  interés,  mosso  de  sa  mu- 
ller es.  En  casa  de  mujer  rica,  ella  man- 
da y  ella  grita. — En  casa  del  mezquino, 
mas  manda  la  mujer  que  el  marido. 

<5isi 's  coneix  á  si  mateix,  sab  rallarlo 
secret,  olvida  una  injuria  y  sab  em- 
plear bè  '1  temps,  lo  mes  difícil  coneix. 
Las  cosas  mas  difíciles  son  :  conocerse  á 
sí  mismo,  callar  el  secreto  ,  olvidar  una 
injuria  y  emplear  bien  el  tiempo. 

Ijfvíi  's  desconsola,  no  vól  consol.  V.  Ho- 
me apassionat,  etc. 

Qui  sembla  ais  séus,  no  se  n'  ix  de  lli- 
natge. Bien  haya  quien  á  los  suyos  se 
parece.  V.  No  fa  poch  qui  sembla,  etc. 

Qhí  sembra  cull.  Quien  bien  sieinbra, 
bien  coge. — Quien  hienda  echa  en  ¡a  co- 
lada, hienda  saca  de  ella. 

Qui  sembra  en  cami  ral ,  pert  lo  gra  y 
pert  lo  jornal.  Quien  siembra  en  el  cami- 
no, cansa  los  bueyes  y  pierde  el  trigo. 

Qui  sembra  favors,  ciill  ingralituts.  Ay 
abuelo,  sembrasteis  alazor,  y  naciónos 
anapelo. — Hijo  ajeno  métele  por  la  man- 
ga, salirse  ha  por  el  seno. 

Qui  sembra  vicis,  cull  perjudicis.  Quien 
siembra  vientos,  recoge  tempestades. 

Qui  se  n'  ix  del  moltó,  se  n'  ix  de  la  rahó. 
Del  mar  el  nero ,  y  de  la  tierra  el  car- 
nero.— Are  por  ave,  el  carnero  si  volase. 

Qui  será  amich  del  pobret,  en  lo  cel  tin- 
drà gran  dret.  A  quien  al  pobre  socorre. 
Dios  le  recompensa. 

Qui  serveix  á  nú  ó  al  comú,  serveix  á 
ningú.  Quien  sirve  al  común,  sirve  á 
ningún. 

Qui  serveix,  paga  mereix.  Harto  pide 
quien  sirve. — El  abad  de  lo  que  canta 
yanta.  (qiii  cau  y  s'  alsa,  etc. 

Qui  s'  esmena  ,  no  mereix  pena.  V.  A 

Qui  s'  espera,  's  desespera.  Quien  esliera 
desespera. — HamlTre  y  esperar,  hacen  al 
hombre  rabiar. 

Qui  s'  estima  del  que  fá,  may  apenas  er- 
rará. Quien  d  juicio  llama  ,  siempre  a- 
cierla.  • 


QUI 

Qui  's  fá  ovella,'!  llop  se 'I  menja.  Haceog 
miel,  y  comeros  ó  paparos  han  moscas. 

Qui  's  fica  a  redemptor,  ne  surt  crucifi- 
cat. Quien  se  mete  á  redentor,  sale  cru- 
cificado. 

Qui  s'  ho  ha  segat,  que  s'  ho  espigóle.  V. 
Qui  menja  la  carn,  que  rosegue  'Is  ossos 

Qui  sia  confrare,  que  prenga  candela. 
Quien  se  quemare,  que  sople. 

Qui 's  lleva  dematí,  pixa  ahont  vól.  V. 
Qui  's  lleva  demati,  té  temps,  etc. 

Qui 's  lleva  demati ,  te  temjis  pera  lol. 
Quien  madruga  halla  pájaro  en  el  nido, 
y  quien  duerme  hállale  vacío. 

Qui  's  lloga,  sos  plers  ven.  Y.  Qui  llo- 
ga "1  cul  no  séu  quant  vól. 

Qui  's  nega  no  mira  ab  quina  aygua,  ó 
no  sab  de  quina  aygua  béu.  Sácame  de 
aquí,  y  degüéllame  allí. 

Qui  sol  ó  tot  sol  menja  son  gall ,  sol  en- 
sella  son  eaball.  El  que  solo  come  su  ga- 
llo, solo  ensilla  su  caballo. — Bocado  co- 
mido no  gana  amigo. 

Qui  sol  s'  aconsella ,  sol  se  penedeix. 
Quien  á  solas  se  aconseja,  á  solas  se  re- 
mesa.— No  hay  quien  yerre,  sino  el  que 
su  parecer  quiere. 

Qui  sopa  massa,  somia  mòlt.  Por  mucha 
cena,  nunca  iioclie  buena. — De  hambre 
á  nadie  vi  morir,  de  mucho  comer,  cieti 
mil.  V.  Qui  sopa  mòlt  a  la  nit,  etc. 

Qui  sopa  mòlt  á  la  nit ,  no  dorm  sosse- 
gat  al  Hit.  Mas  mató  la  cena  que  Avi- 
cena.  V.  Qui  sopa  massa,  somia  mòlt. 

Qui  's  posa  á  jugar,  s' exposa  a  pérdrer  ó 
a  guanyar.  Quien  se  pone  d  jugar,  se  ex- 
pone mucho  á  perder  y  poco  á  ganar. 

Qui  's  posa  en  perill  de  cáiirer,  apar  té 
ganas  de  jáurer.  Quien  en  urui  piedra 
dos  veces  tropieza,  no  es  maravilla  que 
se  quiebre  la  cabeza. 

Qui's  talaya  ó  guarda,  aparque  por  haja. 
Quien  se  teme,  algo  debe. 

Qui  's  vol  casar,  mòlt  s'  hi  ha  de  pensar. 
V.  Abans  de  casar,  etc. 

Qui  tanca  la  boca,  no  ensenva  las  dents. 
V,  Boca  muda,  etc. 

Qui  lart  va  lluny  del  hostal ,  no  porta 
vuU  lo  costal.  Huésped  tardío,  no  viene 
n^anivacío. 

Qui  té  acostumat  de  anar,  sos  peus  no 
poden  estar.  Pies  duchos  á  andar,  no 
pueden  quedos  estar. 

Qui  té  á  Dèu,  tot  ho  tò.  Aquel  es  rico 
que  está  bien  con  Dios. 

Qui  té  amors,  té  dolors.  Quien  tiene  amor, 
tiene  pena. — Quien  adama  á  la  doncella, 
el  alma  trae  en  pena. 

Quitèarljva  á  qualsevol  pari.  Quien 
tiene  arte,  va  por  toda  parte. 


QUI 

■ffui  tè  bon  nas,  tè  bon  detrás.  La  buena 
portada  honra  la  casa. 

Çiii  tè  capa,  de  tot  s'  escapa.  Quien  tiene 
capa,  de  todo  se  escapa. 

-Çiii  tè  cuchs ,  que  pele  fulla.  Al  que  le 
duela  la  muela,  échela  fuera. 

■<Jui  té  diners,  de  tot  ix  bé.  El  di7}ero  ha- 
ce lo  malo  bueno. — Todo  lo  vence  el  di- 
nero.— No  hay  cerradura  si  es  de  oro  la 
ganzúa.  V.  Diners  fan  bè,  etc. 

•<Jhí  tè  diners  fa  sos  afers.  Quien  tiene  di- 
neros pinta  panderos. — Asno  con  oro, 
alcánzalo  todo.— Quien  dineros  y  pan 
tiene,  consuegra  con  quien  quiere. 

'«[^ui  le  diners,'  ho  tè  tot,  ó  no  li  falla  res 
ó  té  tol  adres.  V.  Qui  té  diners  fa  sos 
afers.  (enemigos,  no  duerme. 

Çiii  tè  enemichs  no   dorna.  Quien  tiene 

<[fui  té  fam,  no  tem  enemichs.  El  hambre 
hace  entrar  al  medroso  por  las  puertas 
de  su  enemigo. 

^u¡  té  filias  pera  casar,  prenga  borras 
perfilar.  Quien  tiene  hijas  para  casar, 
lome  vedijas  para  hilar. 

<Jhí  le  filis  al  costal,  no  morirá  ó  may 
morirá  enfilat.  Quien  tiene  hijos  al  lado, 
no  morirá  ahitado. 

ijui  té  gossos  en  casa,  'Is  ossos  li  trau- 
■  ben  al  carrer.  Quien  ha  criados,  ha  ene- 
migos no  ea\'usados. 

^iii  té  gracia,  á  tols  la  ensenya.  Quien 
bien  baila,  de  boda  en  boda  se  anda. 

■<íui  té  hisenda  y  no  la  veu ,  se  fa  pobre 
y  no  s'  ho  creu.  Hacienda  ,  tu  dueño  te 
vea. — El  pié  del  dueño,  estiércol  para  la 
heredad.— El  ojo  del  amo  engorda  el  ca- 
ballo. V.  Qui  le  mossos  y  no  'Is  véu,  etc. 

I^oí  té  home,  es  home.  Quien  á  buen  ár- 
bol se  arrima,  buena  sombra  le  cobija. 

•<Jui  té  la  cua  de  palla,  no  pose  foch  á  la 
íaWa.  Quien  tiene  tejado  de  cidrio,  no  tire 
piedras  al  de  su  vecino. 

<}hí  té  la  culpa,  que  pague  la  pena.  Quien 
tal  hace,  que  tal  pague. 

<Jui  le  la  diu,  té  la  fa.  El  que  te  dice  la 
copla,  ese  te  la  hace  ó  te  la  sopla. 

üíni  té  la  paella  pel  mánech  ,  fa  anar  1' 
oli  allá  aWnt  vol.  Quien  padre  tiene  al- 
calde, segwo  va  á  juicio.— Quien  tiene 
alforjas  y  asno,  cuando  quiere  va  al 
mercado. 

<fni  té  '1  cor  fon ,  en  son  mal  pren  co- 
nort.  Debilidad  es  el  llanto,  y  la  ira  otro 
tanto.  (gua  ha,  á  Roma  va. 

■Çiii  té  llengua,  á  Roma  va.  V.  Qui  llen- 

■^iii  té  '1  pare  batlle  ,  segur  vá  á  verbal. 
V .  Qui  le  la  paella  pel  mánech ,  etc. 

4Jui  lé  mala  companyia  ,  no  pot  viurer 
ab  alegria.  Quien  ha  mala  compañía, 
este  no  tiene  alegria. 


QUI 


S37 


Qui  tè  mala  condició,  may  troba   bon 

companyó.  Quien  ha  mal  genio,  no  ha- 
lla séquito.  (mal,  en  la  cara  sal. 

Qiii  té  mal,  lo  trau  á  vena!.  El  bien  ó  el 

Çiii  tè  mare,  té  consol.  Amor  de  madre, 
lo  demás  es  aire. 

Qui  tè  mes  que  callar ,  mes  enrahona. 
Reprende  vicios  ajenos,  quien  está  lleno 
de  ellos. — Buen  callar  se  pierde. 

Qui  té  molla  diligencia,  may  lé  fret. 
Desnudo  corre  el  rio,  y  no  lleva  frió. 

Qui  lé  mossos  y  no  'Is  véu,  se  fá  pobre 
y  no  s'  ho  créu.  Obreros  á  no  ver,  dine- 
ros á  perder. — Tí  ios  té  dé  ovejas,  é  hijos 
para  ellas.  V.  Qui  tè  hisenda  y  no  la 
veu,  se  fa  pobre  y  no  s'  ho  créu. 
Qui  I'  empeny,  que  tant  rodólas?  Quien 
se  pica,  ajos  ha  comido. — Quien  se  teme, 
algo  debe. 

Qui  te  ofici,  tè  benefici.  Qííien  haoficio,  ha 
beneficio. — Quien  tiene  arte,  va  por  toda 
parte. — A  tu  hijo,  buen  nombre  y  oficio. 
—Oficio  de  manos,  no  lo  parten  herma- 
nos.—En  casa  del  oficial,  asoma  el  ham- 
bre, mas  no  osa  entrar. 

Qui  tè  ovellas,  tè  pells.  Quien  tiene  ove- 
jas, tiene  pellejas. 

Qui  le  pa  sech  que  fasse  sopas ,  y  qui  té 
pa  lou  que  fasse  rostas.  .4  quien  Dios 
se  la  diere,  san  Pedro  se  la  bendiga. 

Qui  té  per  viurer  tot  sol ,  per  poch  que 
siga,  es  ditxós.  Mal  guisa  mi  abuela,  pe- 
ro Dios  bendiga  su  cazuela. 

Qui  té  prou  roba,  avial  es  vestit.  En  casa 
llena,  presto  se  guisa  la  cena. 

Qui  tè  quaire  y  gasta  cinch,  no  le  de  me- 
nester bolsich.  Quien  tiene  cuatro  y  gas- 
ta cinco,  no  ha  de  menester  bolsico. 

Qui  te  que  véndrer  ,  té  que  péndrer.  V. 
Qui  tè  lions  fa  eslellas.     (elevan  el  son. 

Qui  tè  rahó  vól  cridar.  Razón  y  sinrazón 

Qui  lé  roba  al  estenedor,  ó  á  la  bugada, 
no  censure  ais  altres.  Quien  tietie  hijo 
varón,  no  llame  á  otro  ladrón,  ó  no  dé 
voces  de  ladrón. 

Qui  tè  sal  á  la  boca  ,  no  coneix  la  mel. 
Al  gusto  dañado  ó  estragado,  lo  dulce  le 
es  amargo. 

Qui  tè  salut  y  llibertat,  está  rich  y  no  ho 
sab.  La  libertad  y  la  salud ,  son  prenda 
de  gran  valia. 

Qui  lé  sàlvia  en  son  hort,  unremey  gran 
té  mòlt  prop.  De  la  salvia  la  bondad, 
diz  no  tiene  paridad. 

Qui  tè  sort  y  res  al  cap,  prospera  mes 
que  qui  sab.  Fortuna  te  cié  Dios,  hijo, 
que  el  saber  poco  te  basta. 

Qui  tè  lions,  fá  cstellas.  Quien  tiene  al- 
forjas y  asno,  cuando  quiere  va  al  mer- 
cado. -Poder oso  caballero  es  don  dinero. 


538 


QUI 


9ui  tè  una  hora  bona,  no  las  lè  totas  ma- 
las. Han  vale  afio  tardío  ,  que  vacio. 

Qui  tè  vergonya,  tè  mal  any.  V.  La  ver- 
gonya cria  rònya,  etc. 

Qui  'l  fá  '1  que  no  sol  fèr,tè  vól  enganyar 
ó  t'  ha  menester.  Quien  le  hace  fiesta 
fjue  no  xuele  hacer,  ó  te  quiere  engañar  ó 
te  ha  menester. 

Qui  tira  pedretas,  tira  amoretas.  Las  ri- 
«a?  de  los  amantes,  son  finezas  del  amor. 

Qui  't  llepa  més  que  no  sol  ,  ó  te  ha  me- 
nester ó  trahirte  vól.  Quien  te  hace  fies- 
las  que  no  suele  hacer,  ó  te  quiere  enga- 
viar u  te  ha  menester. 

Qui  tot  ho  nega,  tot  ho  confessa.  Quien 
todo  lo  niega,  todo  lo  confiesa. 

Qui  tot  ho  vól  averiguar ,  casa  séva  ha 
de  plegar.  Quien  lascosas  mucho  apura, 
1X0  tiene  vida  segura. 

Qui  tot  ho  vól,  tot  ho  pert.  Quien  todo  lo 
quiere,  todo  lo  pierde.— Perrito  de  mu- 
chas bodas,  no  come  en  ninguna,  por  co- 
mer en  todas. — El  que  mas  ordeña  la  va- 
ca, menos  leche  la  saca. 

Qui  trabalia  en  son  ofici,  gran  pau  tindrà 
y  benefici.  L'n  oficio  es  beneficio. 

QÜi  trabalia  menja,  y  va  bonieh  lo  diu- 
menge. Quien  trae  azada,  trae  zamarra. 
— El  que  trabaja  medra.— Quien  trabaja 
tiene  alhaja. — Quien  hila  y  tuerce,  bien 
se  le  parece.  (baila  menja. 

Qai  trabalia  té  gra  y  palla.  V.  Qui  tra- 

Qui  trabalia  y  estalvia,  de  fortuna  está 
en  gran  via.  Trabajo  y  economia,  de 
fortuna  son  la  guia. 

Qui  trau  son  cap  de  un  lloch  brut,  sem- 
pre put.  De  cerca  y  de  lejos,  huele  á  ¡a 
pocilga  el  cerdo. 

Qui  trenca  '1  vidre  '1  paga.  Quien  rompe, 
paga  y  lo  meten  á  la  cárcel. 

Qui  tropesse  en  un  lloch  plá,  ¿en un  lloch 
aspre  qué  farà?  Quien  tropieza  en  lla- 
no, ¿qué  hará  en  quebrado  / 

Qui  tíuytas  vól  agafar,  lo  cul  s'  ha  de  re- 
mullar. V.  Qui  vól  peix,  etc. 

Qui  't  vol  bè,  't  farà  plorar.  Quien  bien 
te  quiere,  te  hará  llorar. — Ceño  y  enseño, 
del  mal  hijo  hacen  bueno. 

Qui  "I  \ol  mal  té  fará  riurer,  y  qui  bè  't 
fará  plorar.  Quien  bien  te  quiere  le  hará 
llorar,  y  quien  mal  reir.— Quien  tt  dio 
la  hiél,  te  dará  la  miel. 

Qui  nn  os  té  dona  ,  no  't  vól  mal.  Quien 
te  da  un  hueso,  no  le  quiere  ver  muerto. 

Qui  va  ab  un  coix  .  al  cap  del  any  es  tan 
coix  com  ell.  Quien  con  lobos  anda,  á 
aullar  se  «nseña. — La  manzana  podrida, 
pierde  á  su  compañía.— Ojos  malos  á 
quien  los  miran  pegan  su  malaltia.— Al 
cabo  de  un  año,  tiene  el  mozo  lus  mañas 


QUI 

ó  los  ardides  de  su  amo. 

Qui  va  a  la  fleca  y  taberna,  familia  age- 
na  goberna.  Leña  de  romero  y  pan  </#• 
panadera,  la  bordonería  entera. 

Qui  va  molt  als  mercats,  si  es  pagés  n» 
te  ducats.  Labrador  de  capa  negra,  poco 
medra.y.  Qui  té  hisenda  y  ñola  véu,  etc. 

Qui  va  mòlt  espellifat,  no' está  móll  aco- 
modat. A  malas  hadas,  malas  bragas. 

Qui  véu  de  mòlt  prop  1"  home,  veu  quant 
petit  es.  Xo  hay  ningún  héroe  para  su 
ayuda  de  cámara. 

Qui  véu  sols  per  ulls  de  dona,  ó  vcu  (ais 
ó  véu  en  doola.  Por  un  ojo  mujeril^  una 
verdad  entre  mil. 

Qui  vól  a  son  temps  arreplegar,  á  son 
temps  tè  que  sembrar.  Fruto  sin  semi- 
lla, no  hay  en  Vizcaya  ni  en  Castilla. 

Qui  vol  bè  a  Bertran,  vól  bè  á  sos  cans. 
Quien  bien  quiere  á  Beltran,  bien  quiere 
á  su  can  ó  á  los  que  con  él  vari. 

Qui  vól  de  veras  cumplir,  tarda  mòlt  en 
oferir.  Quien  de  cumplir  tiene  propósito, 
en  ofrecer  es  económico. 

Qui  vól  estar  ben  servit  deu  ferse  ell  ma- 
teix lo  llit.  V.  Si  >óls  ser  ó  eslar,  etc. 

Qui  vol  lèr  lo  que  no  sab,  cau  en  terra  6 
's  trenca  '1  cap.  Quien  hace  lo  que  no  sa- 
be, quiébrase  ó  cae.— Cada  manjar  para 
su  paladar.-Sienipre  cae  el  que  no  cabe. 

Qui  vól  gastar  mòlt  sens  pecar,  ó  té  ren- 
da ó  dcu  guan\ar.  Gastar  mucho  sin  pe- 
car, quiere  renta  ó  trabajar. 

Qui  vól  Huirse  sense  forsas  ó  no  sap,  trau 
per  mans  de  altres  la  serp  del  forat. 
El  mal  encantador  con  la  mano  ajena 
saca  la  culebra. 

Qui  vól  mentir,  mòlta  memoria  ha  de 
tenir.  El  mentir  pide  memoria. 

Qui  vól  ó  fa  tot  lo  que  pól  ó  fá  y  pót  lot 
lo  que  vól,  móltas  vegadas  vól  ó  fa  lo 
que  no  déu.  Quien  quiere  o  hace  todo  lo 
que  puede,  ó  hace  y  puede  todo  loque 
quiere,  muchas  veces  haceú  quiere  lo  que 
no  debe. 

Qui  vol  peix  que  's  mulle  ó  se  ha  de  mu- 
llar  lo  cul.  No  S0  pescan  truchas  á  bra- 
gas enjutas. — Dragas  duchas,  comen  tiu- 
ehas. — Quien  peces  quiere  comer,  mojar- 
se es  menester. — Es  menester  romper  el 
cuesco  para  comer  la  almendra. 

Qui  \ól  ser  rich  massa  aviat,  avans  del 
any  ja  es  penjat.  Quien  en  un  año  quiere- 
ser  rico,  al  medio  le  ahorcan. 

Qui  vól  ser  vell  llarch  temps ,  que  co- 
mensc  prest.  Quien  quisiere  ser  mucha 
tiempo  viejo,  comiénselo  jiresto. 

Qui  vól  viurer  de  toi  s'  ha  da  riurer.  >4/)- 
dese  la  gata  por  el  lugar. 

Qui  vól  viurcr  múll,  íia  de  sopar  pocli. 


RES 

Mai  vale  un  no  cena,  que  cien  Avicenas. 
V.  Qui  sopa  mòlt  á  la  nit,  ele. 
Qui  xarra  paga.  Al  gallo  que  canta  le  a- 


ROD 


539 


prietan  la  garganta. — Quien  descubre  la 
alcabala,  ese  la  paga. — Por  la  boca  mue- 
re el  pez. 


R. 


Rahó  de  sobres,  rahó  de  pobres.  Razón 
sobrada,  razón  menguada. 

Recordat  que  1'  honie  vell  no  ha  me- 
nester ton  consell.  A  buey  viejo  no  le 
catea  majada,  que  él  se  la  cata. — A  buen 
viejo  no  le  cates  abrigo. 

Recort  d'  anaargura,  es  encara  dulsura. 
Pasada  amargura,  al  fin  es  dulsura. 

Rel'iat  deis  altres  y  pobre  serás.  Quien 
de  mano  ajena  e'pera,  inal  yanta  y  peor 
cena.— A  lo  tuyo  tu. 

Refiat  den  Magarola  ,  que  te  iraurá  de 
naal  si  no  te  n'  hi  posa,  ¿n  fucia  del  con- 
de, no  mates  al  hombre. 

Regne  y  casament,  compan>ó  no  con- 
sent. Reino  y  dineros  ,  no  quieren  com- 
pañeros.— No  hay  medio  en  el  itnperio. 

Reiuena  la  cua  '1  ca,  no  per  tú  sino  per 
lo  pá.  V.  No  per  tú  sino  pel  pa,  etc. 

Renda  gran  es  1'  estalvi.  Alquimia  pro- 
bada, es  tener  renta  y  no  gastar  nada. 

Renego  del  arbre  ([ue  no  dona  fruyt, 
sino  a  bastonadas.  Reniego  del  árbol  que 
á  palos  ha  de  dar  fruto. 

Reuta  la  cara  y  amaga  las  ungías.  El 
gato  de  Mari-Ramo.i,  halaga  con  la  cola 
y  araña  con  las  manos. 

Renyeixen  las  comares,  y  's  diuhen  las 
veritats  netas  y  claras.  Riñen  las  coma- 
dres, y  descúbrense  las  verdades. 

Ren>inas  de  marit,  de  la  taula  al  llit. 
V.  Barallas  de  marit. 

Renyina««  d'  enamorat,  son  finesas  del 
amor.  Riña  de  amante,  dura  un  instante. 

Repara  al  opulent,  quant  més  roba  mes 
fret  sent.  V.  Lo  rich  sempre  es  codiciós. 

Repara  que  la  alabansa,  poch  se  dona 
á  qui  'ns  avansa.  Alabanza  franca,  á 
quien  no  me  alcanza. 

Repicar  y  anar  á  la  professo,  no  pót 
ser.  V.  Beurer  y  bufar  no  pót  ser. 

Repugna  1'  agram,  pero  mes  dura  es  la 
fam.  Mal  huele  la  cecina ,  pero  peor  la 
hambre  canina. 

Res  ben  fet,  si  depressa  ho  fas.  A  gran 
priesa,  gran  vagar. — Mejor  que  el  cazo, 
llena  la  gotera  el  vaso. 

Re»  es  bó,  si  li  falta  '1  companyó.  ¿Qué 
aprovecha  candil  sin  mecha? 

Res  es  mes  apetescut,  que  lo  que  'ns  es 
desconegut.  Sf  dices  á  la  oveja  donde  es- 
tá el  lobo,  q  uerrá  conocer  si  es  buen  mozo. 


Res  es  mes  expressiu  qu'  un  sentiment 
callat.  Dolor  mudo,  es  mas  elocuente. 

Res  esperes  may  de  mal,  quant  un  home 
es  mòlt  formal.  De  buena  mano,  buen 
dado.  (menester  migar  y  sorber. 

Res  es  poch,  d'  un  gra  ve  '1  tot.  Todo  es 

Res  fá  mal  que  "1  eos  soporta.  El  que  no 
repugna  la  albarda,  nació  para  llevarla^ 
y  el  que  nació  para  llevarla,  aguántela. 

Res  fa  mes  neci  que  no  voler  serho.  Para 
huir  la  necedad,  dice  el  necio  la  verdad .- 

Res  fora  de  son  temps,  dona  profit  ni 
encens.  .Sol  que  mucho  madruga  ,  poco- 
dura.  V.  Cada  cosa  á  son  temps,  etc. 

Res  millor  cura  al  neei,  que  '1  despreci. 
Nada  cura  al  necio,  como  el  desprecio. 

Res  ó  poch  val  lo  que  á  mòlts  toca.  La 
mar  que  se  parte,  arroyos  se  hace. 

Respecta  a  ta  muller,  y  't  respeetará 
també.  Respeta  á  tu  mujer,  y  respetado 
sercís. — El  nutrido  hace  a  la  mujer. 

Respecta  sempre  á  las  donas  y  las  fa- 
ràs respectables.  Respeta  á  la  miijer  y 
la  harás  respetable. 

Respon  sempre  ab  gran  prudencia  á 
qui  li  falte  la  ciencia.  Bien  merca  quien 
no  responde  al  hombre  bestia. 

Res  se  paga  mes  car  que  dir  mòlt  alt  tot 
lo  que  's  pensa  mòlt  baix.  Pagarás  muy 
caro,  si  siempre  dices  lo  pensado. 

Resté  fará  mes  fort,  si  coneixes  que 
vals  poch.  Salvaráte  mas  debilidad  que 
fuerza  de  brazo. 

Rey  del  mon  sempre  será,  qui  mes  forsa 
ó  enginy  tindrà.  El  águila  al  milano,  eP 
milano  al  pájaro,  y  el  pájaro  al  gusa- 
rapo.— Fuerza  y  valer  son  gran  razón. 

Rifa  ó  herencia  es  esperada,  per  qui 
dorm  en  la  vetllada.  Quien  no  trabaja 
ni  vela,  en  suerte  ó  herencia  sueña. 

Ri<iiiesa  donada,  fa  al  home  superbo. 
De  rico  á  soberbio,  no  hay  palmo  entero. 

Riquesa  es  un  vi,  que  fa  mes  set  quant 
més  s'  en  bèu.  Riqueza  es  un  vino  que 
la  sed  no  apaga,  pero  si  embriaga. 

Riquesas  mal  adquiridas,  no  fan  proflt. 
Riqueza  mal  adquirida  no  aprovecha. 

R4»da  '1  mon  y  tórnaten  al  Born.  Al  mar 
la  sal.— No  dejes  lo  cierto  por  lo  dudoso. 

Rodó  y  rodant  marxa  aquest  mon,  per 
so  cau  en  ell  casi  tothom.  Este  mundo 
es  golfo  redondo,  quien  no  sabe  nadar 


540 


SEF 


váse  al  fondo. 
Ito^ega  mes  la  enveja  que  la  tinya. 

El  envidioso  queriendo  comer  lo  ajeno, 
se  come  á  $í  propio. 


SEM 

Rubí  ab  ruhi,  que  aixi  casan  á  Masque- 
fa. V.  La  dona  ab  qui  'l  casarás,  etc. 
Rubí  sia  qui   per  ruhi  's  té.  Ruin  sea 

quien  por  ruin  se  tiene. 


S. 


¡Sabia  donzella  es  la  que  no  passa  an- 
sia. V.  La  donzella  no  s'  enuig,  ele. 
-^ab  lo  vent,  y  no  sab  de  qtiin  torrent. 

Oyó  al  gallo  cantar,  y  no  supo  en  qué 
muladar.— Oyó  campanas,  y  no  supo  ó 
no  sabe  dónde. 

Sítb  mes  un  boig  en  sa  casa,  que  un  sabi 
en  la  deis  altres.  J/as sabe  el  toco  ó  necio 
en  su  casa,  que  el  cuerdo  en  la  ajena. 

Sab  per  los  altres,  y  no  ."(ab  per  si.  Al- 
caraván zancudo ,' para  otros  consejo, 
para  si  ninguno. 

Sa  fortuna  ó  ta  desgracia  't  robarán  los 
amichs.  En  su  fortuna  ó  en  tu  desgra- 
cia los  amigos  te  huirán. 

.Salut  y  pessetas  ,  uue  tot  lo  demés  son 
pástelas.  Salud  y  clineros,  que  no  falta- 
rán morteros. 

.Santa  Catherina,  1'  oli  esa  la  oliva.  Por 
santa  Catalina  la  aceituna  es  madura  ó 
se  coge  por  madura. 

Santa  Llúcia,  pas  de  pussa.  V.  Per  san- 
ta Llúcia,  un  salt  de  pussa. 

Santa  Magdalena  1'  avellana  plena,  ple- 
na ó  no  plena  culi  1'  avellana  per  santa 
Magdalena.  Por  .santa  Magdalena,  la 
avellana  está  llena. 

Santa  Tecla  ,  batadora  de  noguers.  Por 
santa  Tecla,  se  varean  los  nogales. 

Sants  en  la  iglesia,  y  diables  en  casa. 
Palabras  de  santo,  y  uñas  de  gato. 

Sardineta  de  Blanes,  que  fugint  del 
foch  se  posa  á  las  brasas.  V.  Fugir  del 
foch  y  caurer  á  las  brasas. 

Se  aboVreix  casi  sempre  a  qui  no  's  pót 
despreciar.  El  hombre  siempre  aborrece, 
á  quien  desprecio  no  merece. 

Se  coneix  lo  valor  del  be  quant  s'  ha 
guanyat,  y  lo  que  val  un  bon  amich 
auant  s'  ha  perdut.  Deudo  ó  bien  perdi- 
ao,  su  valor  sabido. 

Secret  de  dos  es  perillos,  secret  de  tres 
no  val  res.  Lo  que  saben  tres,  sabe  toda 
res. — Lo  que  no  quieras  que  se  sepa  en 
plaza  ni  en  barrio  ajeno  ,  ténlo  siempre 
en  tu  seno. — Secreto  entre  dos,  es  de  Dios, 
entre  tres,  es  ó  no  es  ,  y  entre  cuatro,  se 
lo  lleva  el  diablo. — Secreto  de  dos,  sdbelo 
Dios,  secreto  de  tres,  toda  res. 

Se  fá  tot  lo  que  Déu  vól.  Eso  se  hace  ,  lo 
que  á  Dios  place. 


Segon.^  líi  boisa,  la  carrossa.  A  cada 
ollaza,  su  çobertaza. 

Segon»«  la  campana,  es  lo  só.  V.  Qual  la 
campana,  tal  la  batallada. 

Segon."*  la  geni,  los  encens.  Cuales  bar- 
bas, tales  tobajas.  (ase,  1'  albarda. 

Segons  la  paga,  la  feyna.  V.  Segons  T 

Segon.»*  1' árbre ,  'I  fruyt.  De  tal  barba, 
tal  escama. 

Segons  r  ase,  1'  albarda.  A  chico paja- 
rillo ,  chico  nidillo. — A  cada  ollaza ,  su 
cobertaza. — Tal  para  cual. 

Segon.s  lo  guany,  fós  lo  despès.  Cual  el 
año,  tal  el  jarró. — Cada  uno  extienda  la 
pierna  como  tiene  su  cubierta. 

Segons  lo  quadro,  la  guarnició.  V.  Se- 
gons r  ase,  r  albarda.  (buen  tiento. 

Segons  lo  vent,  las  velas.  ,4  buen  viento. 

Segons  la  imaginado,  serás  pobre  ó 
rich,  estarás  malalt  ó  bó.  Es  la  imagi- 
nación la  loca  de  la  casa,  que  dé  males 
sin  cuento  ó  bienes  sm  tasa. 

Seg4»ns  tindràs  lo  estament  ,  vestirás 
honestament.  Sé  en  tu  traje  moderado, 
vestirás  según  tu  estado. 

Segueix  mon  consell ,  que  pot  fèr  bon 
exemple.  Sigue  mi  consejo,  y  alguno  se- 
guirá tu  ejemplo. 

Sembrarás  quant  podrás,  y  per  sant 
Joan  segarás.  .Mas  rale  año  tardío  ,  que 
vado. — Lanecesidad  carece  de  ley. 

Sempre  crema  '1  foch  y  á  vegadas  cau- 
sa mort.  Siem¡>re  quenia  el  fuego,  y  mas 
cuando  le  ayuda  el  viento. 

Sempre  en  qualsevol  consell,  hi  veuràs 
un  ca  bermell.  Siempre  en  cualquier 
consejo,  hay  en  él  un  can  bermejo. 

Sempre  hi  ha  bó  y  millor,  fins  a  Dèu 
nostre  Senyor.  Eii  la  escala  de  la  t'ída, 
ascendiendo  en  Dios  termina. 

Sempre  ho  ha  tingut,  deixar  la  lassa 
desprès  de  haver  begut.  Viéneme  el  mal 
que  me  suele  venir,  que  después  de  harto 
me  suelo  dormir. 

Sempre  las  festas  majors,  causan  al 
ventrell  dolors.  Siempre  las  fiestas  ma- 
yores, causan  al  vientre  dolores. 

Sénipre  "I  mèu  es  mòlt  millor  ,  perqué 
del  méu  jo 'n  SÒ  r  autor.  Cada  pajaro 
encuentra  hermoso  su  nido. 

Sentpre  lo  bon  català  diu:  ¿qué  men- 


1 


SEP 

jarém  demà?  El  buen  catalán  trabaja, 
pura  hoy  ;/  para  mañana. 

Sempre  ló  just  es  ditxós,  no  aixis  !o  pe- 
cador. J/a/icefeo  me  fui  y  envejecí,  mas 
nunca  al  justo  desdichado  ci. 

Sempre  lo  pescador  de  canya,  gasta 
mólt  mes  que  no  guanya.  V.  Pescador 
de  canya,  pert  mes,  ele" 

Sempre  los  grans  disbarats,  son  dils 
en  veu  mes  alta.  Las  cosas  peores,  oirás 
ü  grandes  voces. 

Sempre  pels  altres  creixeràs  ,  quant 
mes  los  alsies.  Para  los  demás  valdrás, 
lo  que  les  concederás. 

Sempre  va  '1  Uop  al  de  las  caifas  es- 
quinsadas.  No  salen  fieras,  sino  ú  rui- 
nes piernas. — Agua  y  viento  sobre  la  ca- 
sa del  viejo. 

Sens  bona  administració,  dolent  se  tor- 
na 1  bó.  Sin  orden  y  sin  mesura,  nada 
vale  y  menos  dura. 

Sense  bestias,  en  cultiu  ,  no  faréu  ni  la 
viu-viu.  Si  tu  cam¡o  lo  permite,  el  ga- 
nado en  él  admite.  . 

Sense  diners  no  hi  ha  dinadas.  V.  Sense 
llum,  ningú  s'  bi  veu.  I 

Sense  llum  ,  ningú  s'  hi  veu 
que  íe  siga  el  can  ?  Dale  pan. 

Sense  menjar,  no  's  pót  iraballar  V.  Qui 
bé  menja,  bé  traballa. 

Sense  orde  y  activitat,  no  esperes  pros- 
perila!.  V.  Sens  bona  administració, 
etc.  (sin  fian. 

Sense  pa,  no  "s  fan  sopas.  Xo  hay  sopas 

Sense  trencar  ous,  no  's  fan  Irujtas.  ¿Vo 
hay  atajo,  sin  trabajo 


SIA 


541 


Será  lloansa  verdadera  ,  si  el  que  aiaba 
's  queda  enrera.  V.  Repara  que  la  ala- 
bansa,  poch  se  dona,  etc. 

Serás  causa  de  mòlts  mals,  si  fas  testi- 
moni fals.  Quien  lo  que  es  falso  asevera, 
merece  pena  severa. 

Serás  tingut  per  molt  sabi ,  si  dissimii- 
las  r  agravi.  Será  tenido  por  sabio, 
quien  disimula  el  agravio. 

Servir  y  no  gaudir,  esperar  y  no  venir, 
y  estar' al  Hit  sense  dormir,  tres  cosas 
son  que  fan  morir.  Esperar  al  que  no 
viene,  estar  eti  cama  y  no  dormir,  y  tra- 
bajar sin  adelantar,  son  tres  cosas  capa- 
ces de  matar. 

Set  al  sach,  y  '1  sach  á  terra.  Siete  al  sa- 
co, y  el  saco  en  tierra.— Sin  orden  ó  con- 
cierto, todo  es  desacierto. 

Se  troban  mil  rahons  pera  acusar  lo  vici 
en  la  indigencia .  y  s'  en  troban  mollas 
mils  per  excu>arlo  en  la  opulencia.  £í 
error  en  la  miseria  es  acusado;  el  vicio 
en  la  opulencia  es  excusado. 

Set  sastres,  sel  sabaters  v  set  teixidor.*, 

vint  y  un  traydors.  V.  Cent  sastres,  cent 

I     moliners,  etc.  {pues  se  da  por  peso. 

Quieres  Se  vén  á  pés,  col  com  es.  Algo  es  queso. 

Si  al)  gent  dolenta  no  vas,  lo  que  ells  fan, 
may  ho  faràs.  Quien  con   lobos  anda,  a 
aullar  se  enseña. — Dime  con  quién  vas, 
te  diré  quien  eres.— El  que  nnda  con  sa- 
bios, sabio  será ;  el  amigo  de  tos  necios, 
tal  se  Icnrá  como  ellos. — Allégate  á   los 
buenos,  y  serás  uno  de  ellos. — No  con 
!     quien  naces,  si)w  con  quien  paces. 
jSi  ab  gent  dolenta  vas,  lo  qu'  ells  fan 
Sense  voler,  se  toca  la  llaga,  iílíida  ei  aZ-      també  faras.  Dime  con  quien  vas ,  y  te 
mohaza,  y  toca  en  la  maladuri.  diré  quién  eres.— Harás  lo  que  verás.  Y. 

Sens  fonament  no  hi  hauria  casas.  Y.]    Si  ab  gent  dolenta  no  vas,  etc. 
Quant  los  gossos  lladran',  alguna  cosa  Si  ab  regla  vas,   tú  arribarás.  Vale  mas 


senten.  (llum  ningú  hi  véu. 

Setas  la  creu,  ningú  hi  véu.   Y.  Sense 
Sens  las  donas  y  Is  vents  ,  no  hi  hauria 


regla  que  renta.—  Regla  y  compás,  cuan- 
to mas,  mas. — Peso  y  medida,  quitan  al 
hombre  fatiga. 
lanls  tormenls.  Sin  las  mujeres  y  vien-  Si  alabas  mòlt  la  muller,  serás  tingut  per 
tos,  no  hahria  tantos  tormentos.  j     grosser.  ,4  tu  mujer  no  la  alabes:  lo  que 

Sens  por  venen  los  hostes.  Y.  De  ahont|     vale,  tú  lo  sabes. 

menos  se  pensa,  se  alsa  la  Hebra.  iSi  algú  fa  algun  sinsabor,  deixáulo  á  nos- 

Sentinient  de  dona  morta  ,  sols  durai     tre  Senyor.  £'.?  rfe  roraron  íío6/í,  pera'o- 


fins  a  la  porla.  Dolor  de  mujer  muerta, 
dura  hasta  la  puerta. 
Senyor  rector,  vol  Ggas?  lambe  las  hem 
de  donar  al  porch.  El  abad  de  Bamba, 
lo  que  no  puede  comer,  dalo  por  su  al- 
ma.—Pascua  de  antruejo  ,  pascua  bona, 
cuanto  sobra  á  mi  señora  ,   tanto  dona. 


¡  nar  ofensas  ú  olvidar  el  agravio. 
Si  algú  llegeix  una  carta  ,  un  poch  lluny 
I  de  aquest  I'  aparta.  A'í  oje  en  la  carta, 
¡  ni  mano  en  el  arca. 
,Si  alguns  parlan  de  secret,  no  te  hi  acos- 
tes ,  que  es  mal  fet.  No  te  acerques  por 
I     respeto,  á  quienes  hablan  en  secreto. 

— Pascua  de  (lores,  pascua  mala,  cuan-. Si  al  indiscret  li  'n  dáu  com  lo  dit ,  se  'n 

io  sobra  á  mi  señora  tanto  guarda.  i     pendra  com  la  ma  ó  com  lo  bras.  Dame 

Sepulcres  emblanquinats  ,  son  mòlts  1     donde  me  siente ,  que  yo  liaré  donde  me 

homes  elevats.  Sepulcros  emblanquea-]     acueste. 

dos,  son  hon^bres  muy  encumbrados.       'Si  á  molls  caps  reclama  '1  Manicomi,  a 


)42 


SÏD 


SIH 


mè*  cors  los  crida  1'  Hospital.  7)e  sulSi  del  home  tú  ignoras  son  valor  ó  son 
inmoral  consorcio  siempre  iràri:  el  co-\  pes,  com  moneda  girada,  l'  ho  dirá  son 
razon  corrupto  al  Hospital  y  la  cabeza  revers.  De  moneda  el  peso  y  de  hombre 
enferma  al  Manicomio.  el  seso,  dirólo  el  reverso. 

Si  á  qui  déus  no  póls  pagar,  humilment  Si  de  mal  jusl  vindrà  1'  anvell ,  cert  mal 
li  has  de  parlar.  Quien  no  tiene  dviero^     profit  farà   la  pell.  V.  (juant  de  mal 
en  bolla ,  ha  de  tener  miel  en  la  boca. — I     just  ve  1'  anvell,  etc. 
Mal  apaga  buena  palabra,  ijue  caírfera  Si  de  paraulas  te  enamoras,  póls  mòlt 


de  agua.  V.  Las  bonas  paraulas,  ele 

jiin«  franch  y  net  de  cor,  tracta  á  tothom 
ab  amor.  Ama  y  trata  con  cariño,  y  se- 
rás correspondido. 

Sias  prudent  y  discret,  en  confiar  ton 
secret.  V.  No  mostres  may  lo  forat,  etc. 

Siaa  tolerant  ab  tot,  ab  1"'  incrèdul  y  '1 
devot.  Sé  con  todos  tolerante,  con  el  sa- 
bio y  el  ignorante. 

Si  á  temps  la  boca  saps  tancar,  créu  que 
'I  llibrarás  de  mòlts  pesars.  En  boca 
cerrada  no  entran  moscas.  V.  Diuhen 
las  donas  del  Born,  etc. 

€li  á  tos  pares  tractas  bè,  viuràs  mòlt, 
perqué  jo  ho  sé.  Hij»  que  á  sus  padres 
pece,  este  envejece. 

Si  á  trenta  anys  no  sabs,  y  á  quaranta  no 
tens,  agafa  un  cabás  y  vésten  á  plegar 
íèms.  Quien  á  veinte  no  entiende,  á 
treinta  no  sabe,  y  á  cuarenta  no  tiene, 
ruin  veje:  I»  espera. 

Si  avuy  ets  mòlt  rich  y  tens  pobres  pa- 
rents, no  olvides  que  leñen  mòlt  gros- 
sas  las  dents.  A  son  de  parientes,  busca 
que  meriendes. 

Si  bè  't  vól ,  no  't  deixarà  pel  dot.  Que- 
redme  por  lo  que  os  quiero,  no  me  ha- 


bé  ser  enganyat.  Mucho  charla  »l  loro, 
pero  no  por  eso  ei  mas  docto. 

Si  dona  hermosa  es  sens  sister,  será  com 
ham  que  no  té  esquer.  Mujer  bella  pero 
boba,  es  una  flor  inodora. 

Si  donas  ans  de  morir,  aparMIal  per  su- 
sufrir.  Si  das  antes  de  morir,  no  tt  fal~ 
tara  que  sufrir. 

Si  donzella  es  aplicada  ,  no  sempre  ho 
será  casada.  Hilandera  la  lleváis  ,  Vi- 
cente, quiera  Dios  que  os  aproveche. 

Si  en  ta  casa  hi  entra  mòlt  bè,  mira  sem- 
pre còm  hi  ve.  i'í  tu  casa  mucho  tiene, 
mira  siempre  cómo  viene. — Ten  lutcien- 
da,  y  mira  bien  de  donde  renga. 

Si  en  ta  casa  hi  ha  bonansa  ,  no  hi  será 
si  fas  fermansa.  6'í  por  alguien  haces 
fianza,  no  en  tu  casa  habrá  bonanza. 

Si  en  ta  casa  vols  repòs ,  ni  prometías  al 
qu'  es  pobre,  ni  deguias  al  poderos.  A 
rico  no  debas,  y  á  pobre  no  prometas. 

Si  estar  mal  vols  á  ton  pler,  ves  per  mar 
ó  pren  muller.  Quieti  no  tuviere  queha- 
cer, arme  navio  ó  tome  mujer. 

Si  ets  estaca  sufrirás  ,  si  ets  massa  feri- 
ràs. Cuanrfo  ayunque,  su  fre ;  cuando  ma- 
zo, tunde.  {:a  nunca  alza  cabeza. 


bleis  endinero.—Si  bien  me  quieres,  bien  Si  els  pobre,  sempre  serás  pobre.  Pobre- 

Si  fas  bè  lo  que  pols  fér,  á  porhs  hauràs 


te  quiiro,  no  me  hables  en  dinero 
Si  caminas  per  mal  lloch,  créume,  passa 
poch  á  poch.  Anda  con  cuidado,  en  si- 
tio quebrado. 
Si  compras  alguna  cosa  y  tú  la  prensa 
fiar,  tant  si  es  mala  com  si   es  bona. 


menester.  Haz  lo  que  puedas  hacer,  y 
tendrás  de  que  comer. — Quien  tieire  boca, 
no  diga  á  otro  sopla. 
Si  fas  massa  confiansa,  renyiràs  sense  lar- 
dansa.  V.  Al  amich.próbal  primer,  etc. 


mòlt  cara  la  pagarás.   Quien  al  ^ado  Si  fortuna  no  dona  talent  ni  delil,  may 


compra,  muy  caro  le  cuesta. 

Si  compras  res  á  censal,  no  'n  pagues 
mes  de  lo  que  val.  Cuando  á  censo  com- 
prarás, paga  lo  justo  y  no  mas. 

Si  criáis  te  han  de  servir,  aprén  sempre 


falta  qui  'n  tin^a  de  sobras  pel  rich.  .1 
quien  ha  dinero ,  la  fuerza  y  talento  le 
venden  muy  presto. 
Si  fuig  la  diua,  may  fuig  tota  sola.  Bien 
vengas  ,  mal,  si  vienes  solo. 

de  sufrir,  ¿i'l  en  tu  casa  viven  criados,' no  Siga  lo  que  Dèu  vulga.  A  quien  Dios  st 

te  faltarán  muchos  cuidados.  I      la  diere,  san  Pedro  se  la  bendiga. 

Si  de  aquesta  puch  sortir,  me  faré  frare  Siga  poch  ó  siga  res  ,  á  lo  donal  grans 

capulxi.  .9i  de  esta  escapo  y  no  muero,  \     mercès.  V.  A  caball  donat.  ele. 

nunca  mas  bodas  al  cielo.— Si  Dios  díSi  gastas  mes  del  que  guanyas,  vestirás 


de  tclaranyas.  V.  Segons  lo  guanv,  etc. 
Si  hermós  es  morir  per  la  fé  ,  mòlt  trist 
es  morir  d'  ambició.  El  mártir  de  su  fé 
jamás  fenece,  quien  lo  es  por  su  ambi- 
ción dos  veces  muere. 
ser.  A  tu  mujer  por  lo  que  valga,  no  por' Si  bo  ha  dil  al  son,  no  ho  ha  dil  al  pere- 
lo  que  traiga.  •     »òs.  Lo  que  se  dijo  al  diligente,  no  s*  di~ 


esta  me  eicapa,  nunca  me  cubrirá  tal  ca- 
pa. — Cuando  el  peligro,  álzase  el  grito. 

Si  de  esta  ó  aquesta  escapo,  may  pus 
V.  Si  de  aquesta  puch  sortir,  etc. 

Si  del  dot  de  ta  muller  refias  seras  gros 


SIM 

jo  á  los  sordos.  i 

jSi  la  dona  ho  vól ,  Janot ,  no  t'  val  fèr  lo 
borinot.  A  la  mujer  mala,  poco  la  apro- 
vecha guarda. 

Si  la  dona  no  estalvia,  cap  jornal  es  prou. 
Mujer  que  ahorra,  al  mar-ido  eiigorda. 

Si  la  dona  va  á  sarau,  no  se  quexe  si  acás 
cáu.  Si  Marina  bailó,  tome  loque  halló. 

.Si  la  enveja  's  tornas  tinya  ,  ¡  quants  ti- 
nyosos  hi  hauria  !  Si  la  envidia  liña  fue- 
ra, ¡quede  tiñosoi  hubiera! — ¿l'i  la  en- 
vidia fuese  tina,  ¿  qué  pez  le  bastaria? 

Si  la  porquera  es  mestressa,  ¿qui  guar- 
dara 'Is  porchs?  Yo  dueña  y  vos  donce- 
lla, ¿quién  barrerála  casa? 

Sil'  árbre  gran  vinclar  voldràs,  abans 
que  '1  vineles  lo  trencaràs.  Los  niños  de 
pequeños,  que  no  hay  castigo  despuespa- 
ra  ellos.  V.  Al  enfornar,  se  l'an  los  pans 
geperuts. 

Si  'I  cor  fòs  de  cor,  no  '1  venceria  '1  diner. 
Sí  el  coraso7i  fuera  de  acero  ,  »io  le  ven- 
ciera ó  nada  podria  el  dinero. 

Si  '1  guardia  juga  á  carias,  ¿qué  farán  los 
altres  frares?  Cuando  el  guardián  juega 
á  losnuipes  ¿qué  harán  los  demás  frailes? 

Si  '1  necessari  't  basta,  cami  vas  de  ser 
mòlt  rich.  V.  Si  vols  tenir  un  tresor,  etc. 

Si  lo  pare  es  musich,  lofill  es  bailador. 
Por  do  salla  la  cabra,  salta  la  que  ma- 
ma.— Cabra  por  viña  ,  tal  la  madre  tal 
hija. — De  padre  cojo,  hijo  renco. 

Si  '1  pecar  fós  virtut,  iots  fórem  sants.  Si 
el  pecar  fuera  virtud ,  todos  seriamos 
santos  ó  solo  habría  santos. 

Si  "Is  vells  fan  de  gayters,  ¿qué  farán  jo- 
ves  solters?  Cuando  el  cojo  de  amor  mue- 
re, ¿qué  hará  quien  andarpuede? — Si  el 
guardián  juega  á  los  naipes,  ¿qué  harán 
los  demás  frailes?  (diu  negra  a  la  garsa. 

Si  m'  embrulas  t'  enmascaro.  V.  Lo  corb 

Si  menjas  segons  la  gana,  posarás  bona 
mitjana.  Si  quieres  cedo  engordar,  come 
con  hambre  y  bebe  á  vagar. 

Si  m'  es  vergonya  ,  no  m'  es  dany.  Mas 
rale  vergüenza  en  cara,  que  mancilla  en 
el  corazón. 

Si  miras  ais  estaments  ,  tots  los  veuràs 
descontents.  Ningún  rico  en  esta  vida, 
Italia  su  dicha  cumplida. 

Si  miras  tan  prim,  a  mitja  edat  ja  no  bi 
veuràs.  Quien  las  cosas  mucho  apura, 
no  tiene  vida  segura. 

Si  mòlts  rius  y  fortunas  naixen  purs, 
pochs  conservan  ayguas  claras  en  son 
curs.  Los  rios  y  las  fortunas,  creciendo 
se  hacen  impuros. 

Si  mon  amo  'm  poda  de  janer  y  'm  llau- 
ra de  febrer,  vergonya  'm  seVá  si  no  li 
umplo  '1  celler.  Poda  tardío  y  siembra 


SIR 


543 


temprano,  si  errares  un  año,  acertarás 
cuatro. 

Si  no  callas  lo  que  fas,  si  I'  dich  res, 
també  ho  dirás.  Si  por  tí  no  hay  reser- 
vado, para  mí  no  habrá  callado. 

Si  no  es  avuy,  será  demá.  À'í  no  es  en  es- 
ta barqueta,  será  en  la  que  se  fleta. 

Si  no  es  just  á  qui  ho  darás ,  cért  just  es 
per  qui  ho  darás.  Has  bien ,  y  no  mires 
a  quién. — La  intención  antes  que  el  don. 

Si  no  ets  bon  rahonador,  no  sias  llarch 
parlador.  El  bobo  si  es  callado ,  por  se- 
sudo es  reputado. 

Si  no  hi  hagués  arcabotas,  no  hi  hauria 
putas.  Nú  hay  ladrón,  si?i  encubridor. 

Si  no  pots  consolar  al  afligit,  no  '1  deses- 
peris. No  amargues  el  agua,  ya  que  no 
has  de  endulzarla. 

Si  no  póls  fér  lo  que  vuUas,  fes  lo  que 
pugas.  Si  no  puedes  lo  que  quieres ,  haz 
lo  que  puedas. 

Si  nó  's  pót  dir  la  veritat,  que  'ns  tapen 
la  boca.  La  verdad  aunque  amarga,  se 
traga.  (no  vól  póls,  etc. 

Si  no  vóls  póls ,  no  vajas  á  1'  era.  V.  Qui 

Si  no  vóls  que  's  sápia  la  cosa ,  no  la  di- 
gas. Quien  dice  su  puridad ,  vende  su  li- 
bertad.— El  mejor  secreto,  es  el  que  que- 
da encubierto. 

Si  no  vóls  ser  criminal ,  paga  á  qui  déus 
son  jornal.  No  ates  la  boca,  al  buey  que 
trilla. — Trabajo  reclama  tu  pago. 

Si  no  vóls  ser  enganyat,  tracta  ab  or  de 
!  de  bon  quilat.  Con  hombre  malo,  nuncu 
buen  trato. 

Si  novóla  tenir  desfici,  á  ton  fiU  dónali 
ofici.  Por  no  ver  tu  sacrificio  ,  á  tu  hijo 
dale  oficio.  V.  Qui  té  ofici,  té  benefici. 

Si  no  vóls  tenir  latichs  ,  oculta  las  fallas 
ais  enemichs.  Harina  abalada  ,  no  te  la 
vea  suegra  ni  cuñada. 

Si  'n  vols,  se  diu  als  malalts.  A  los  muer- 
tos se  dice  si  quieren. 

Si  obras  la  porla  al  amich,  que  't  pene- 
dirás  te  dich.  Muchas  veces  lleva  el  hom- 
bre, á  su  casa  con  que  llore. 

Si  per  cas  ets  convidat,  menja  sols  lo 
acostumat.  Por  salud  y  cortesía,  en  con- 
vite comerás  lo  que  comes  cada  dia. 

Si  plou  mòlt  en  mes  de  agost ,  no  gastes 
diners  en  most.  Cuando  lloviere  en  agos- 
to, no  eches  tu  dinero  en  mosto. 

Si  plou  per  sant  Pere  Regalat,  plou  qua- 
ranta dias  qu'  es  probat.  Si  llueve  por 
san  Pedro  Regalado,  llueve  cuarenta  días 
de  contado. 

Si  prens  dona  poderosa  ,  vejas  que  tinga 
filosa.  Toma  casa  y  hogar,  y  mujer  que 
sepa  hilar. 

Si  resar  véus  á  en  Bernat, ¿pensssqu' es 


S44 


SIT 


abveriíat?  Mi  marido  va  á  la  mar, 
chirlos  mirlos  va  a  buscar. 

Si  sabs  un  necessitat,  socorre  '1  ben  aviat. 
Al  necesitado,  dale  la  mano. 

Si  segur  viurer  voldràs,  lo  téu  secret  may 
dirás.  Es  señor  de  su  secreto  quien  lo 
ijxtarda,  su  esclavo  será  quien  lo  soltó. 

Si  se  ha  perdut  la  arada,  quedan  los 
bous.  Si  se  pierden  los  aixillos,  aquí  que- 
dan los  dedillos. 

Si  sempre  dius  lo  que  sabs  ,  sàpiga  ó  no 
ais  altres  greu,  si  bè  sigan  veritats,  no 
dirás  tú  lo  que  's  déu.  ò'i  dices  siempre 
io  que  sabes,  sepa  ó  no  á  los  otros  mal, 
por  mas  que  sea7}  verdades  ,  ííí  decir  se- 
rá fatal. 

Si  's  mor  lo  vell,  sent  just ,  per  ben  mort 
se  tinga.  El  justo  murien-do,  muere  son- 
riendo, (gozo  es. 

S:só  mussol,  no  so  so\.  Mal  de  muchos, 

Si  SÒ  sabi,  may  diré  de  aquesta  ayguano 
beuré. V.  No  digas  de  aijuesta  aygua,  etc. 

Si  I'  alabas  serás  ruch,  si  V  amagas  l'arás 
cluch.  Quien  no  se  alaba,  de  ruin  se 
muere.— Fray  Modesto,  nunca  llegó  á 
prior. — Lo  tapado  es  olvidado. 

Si  talent  relé  y  bellesa  atrau  ,  lo  cor  es 
mes  fort  qu'  un  clau.  La  belleza  atrae, 
el  talento  retiene,  el  corazón   sostieiie. 

Si  la  muller  té  bon  cap  ,  tú  passaràs  per 
tot  cap.  A  quien  su  mujer  le  ayuda  ,  ca- 
mino va  de  fortuna. 

Si  te  avesas  a  mentir ,  no  t'  creuran  gay- 
re.  V.  Lo  mentider  no  es  cregut,  etc." 

Si  téns  á  algú  agraviai,  no  vajas  may  des- 
cuydat.  Quien  siembra  abrojos,  no  ande 
descalzo.  V.  Qui  té  enemichs,  no  dorm. 

Si  téns  béns  serás  senyor,  si  los  perts  un 
mal  pastor.  Poderoso  caballero  ,  es  don 
dinero.  V.  Diners  fan  aMiy .  etc. 

Si  téns  casas  a  lloguer,  may"  te  faltará  que 
iht.  La  casa  alquilada,  á  su  amo  lellama. 

Si  téns  de  donar,  dóna  aviat.  Qui'm  da 
luego,  da  dos  veces. 

Si  téns  de  péndrer  bon  consell,  prénlo 
de  dona  y  varó,  d'  ella  d'  instint  sera  y 
bó,  per  reflexió  sera  '1  d'  ell.  Consejo 
de  varón,  serálo  por  reflexión  :  consejo 
de  mujer,  por  iristinto  debe  ser. 

Si  téns  de  péndrer  consell,  prénlo  sempre 
de  home  vell.  Del  viejo  el  consejo. 

Si  téns  la  cua  de  palla,  no  poses  foch  á  la 
falla.  \.  Qui  té  la  cua  de  palla,  etc. 

Si  téns  la  porta  tancada,  tindràs  la  testa 

guardada.  V.  .A  portas  tancadas,  etc. 
Si  téns  mòlts  diners,  faràs  tol  alió  que  tú 
voldràs.   Quien   tiene  argén,  tiene  todo 
bien.— Quien  tiene  dineros,  pinta  pande- 
ros.— El  dinero  no  tiene  0]iinio7). 
Si  téns  pa  sech ,  leste  sopas;  si  no  téns 


SIV 

I  pa,  ningú  l'  en  donará.  .-1  son  depártan- 
les, busca  que  meriendes. 

Si  tens  un  ardit  per  vil,  may  arribaràs  á 
mil.  Quien  hace  la  miaja  vil,  nunca  las 
llega  á  mil. 

Si  térras  téns  prop  de  riu,  no  bi  deixes 
de  fèr  plantiu.  Cerca  de  rio  tu  planlio. 

Si  't  fá  ó  si  téns  mal  de  cap,  únial  lo  cul 
ab  oli.  A  Marina  le  duele  el  tobillo,  y  sa- 
nante el  colodrillo. 

Si  ton  bé  es  amenassal,  si  no '1  tot  trau 
la  mitat.  Del  agua  vertida, algunacogida. 

Si  ton  judici  es  cabal,  may  dirás  que  '1 
negre  es  blanch.  Es  perder  tiempo  y  di- 
nero, querer  blanco  lo  prieto. 

Si  ton  pare  es  pobre  y  vell ,  no  sufrirás 
mostria  la  pell.  V.  Si  a  los  pares  Iradas 
be,  viuràs  mòlt,  etc. 

Si  ton  suor  se  ba  de  tornar  aygua,  no  va- 
llas suar.  Agua  que  la  sed  íío  apagan 
quédese  en  la  charca. 

Si  tothom  los  honrat ,  no  hi  hauria  cap 
solda!.  Si  unos  á  otros  os  amáis,  Itacecf 
lo  que  queráis. 

'si  traballas  menjaràs,  y  sino  dejunaràs. 

¡     Barba  pone  mesa  ,  que  no  pierna  tiesa. 

¡     V.  Qui  traballa  menja,  etc. 

Si  trencas  las  ralions  malas,  ab  los  àn- 
gels ja  t'  igualas.  Quien  apaga  la  discor- 
dia, prez  adquiere  y  mucha  gloria. 

Si  tú  ets  rich  y  téns  mòlts  hens,  no  va- 
llas fiar  del  bon  temps.  Riqueza  y  ale- 
gria, flor  de  un  dia. 

Si  't  vols  riurer  del  contrari ,  ten  de  la 
part  lo  notari.  V.  Al  notari  bó  ó  dolent, 
procura  '1  tenir  content. 

Si  un  hipócrita  no  escandalisa,  sa  con- 
versió no  edifica.  £7  hipócrita  no  escan- 
daliza, pero  su  conversión  no  edifica. 

Si  voldràs  amich  algú ,  no  sia  mes  rich 
que  tú.  El  bueii  amigo,  ?it  mas  ni  menos 
rico. — Buen  amigo  si  es  tu  igual. 

Si  voldràs  bé  acertar,  al  carrer  l'  has  de 
casar.  V.  Si  vóls  esser  ben  casat,  etc. 

Si  vóls  adquirir,  no  sigas  mesquí.  £/ muy 
guardoso,  siemjjre  roiioso. 

Si  vóls  ben  casar  las  filias,  no  las  fassas 
may  pubillas.  Riqueza  acumulada,  en- 
gendra el  orgullo.— El  amor  del  padre  á 
sus  hijas  lo  reparte. 

Si  vóls  bona  company  ía  .  ves  ab  gent  de 
ta  valia.  Y.  Companyia  per  honor,  etc. 

Si  vóls  bon  company,  ni  mes  sabi  ni  mes 
guany.  Xo  se  puede  igualar,  sino  ruin 
con  su  par.\.  Si  voldràs  amich  algú,  etc. 

Si  vóls  bon  esplet ,  en  terra  nova  fes  pu- 
ret.  Are  mi  buey  por  lo  holgado,  y  el  tu- 
yo por  lo  alabado. 

Si  vols  enganyar  al  marxant ,  pósali  la 
ganancia  per  davant.  La  codicia  rompe 


TAL 

el  naco.  — El  codicioso  y  el  tramposo, 
presto  se  conciertan. 

Si  vóls  esser  ben  casat,  casat  en  ó  pel  ve- 
hinat,  Al  hijo  de  tu  vecina,  quilate  el 
moco ,  y  cásale  con  tu  hija.— Al  hijo  de 
tu  vecino  mételo  encasa,  y  dale  vestido. 

Si  vóls  lograr  bon  profit,  poshi  mans,  ca- 
mas y  pít.  Mensajero  frió,  tarda  mucho 
y  llega  vacio. 

Ht  vóls  mula  sense  vici,  ves  á  peu.  Quien 
quisiere  espada  sin  vuelta,  ande  sin  ella. 
—Quien  quisiere  mula  sin  tacha,  ándese 
á  pié. — Don  Perfecto  lleva  el  nombre. 

Si  vóls  que  't  dure,  fes  que  H  sue.  El  que 
bien  adquiere,  posee  largamente.— Lo  que 
mucho  vale  ,  mucho  cuesta. — Hijos  sin 
dolor,  madre  sin  amor. 

Si  vóls  que 't  seguesca  '1  ca,  lirali  pa. 
¿Quieres  que  te  siga  el  can?  Dale  pan. 

Si  vóls  ser  apreciat,  has  de  fèrte  desitjat. 
Vienes  á  deseo,  huélesnie  á  poleo. — Date 
á  deseo  y  olerás  á  poleo. 

Si  vóls  ser  bon  senyor,  casat  ab  dona 
igual  ó  menor.  V.  Qui  's  casa  per  inte- 
rés, mosso  de  sa  muller  es. 

Si  vóls  ser  ó  estar  ben  servit,  feste  tú 
mateix  lo  Hit.  Si  quieres  ser  bien  servi- 
do, sírvete  tú  mismo. 

Si  vóls  ser  Papa,  pósalho  al  cap  ó  á  la  tes- 
ta. El  que  ha  de  ser  bachiller,  menester 
ha  de  aprender. — Querer  es  poder. 

Si  vóls  tenir  enemichs  ,  deixa  diners  als 
amichs.  Hombre  que  presta,  sus  barbas 
mesa.  V.  Deixa  diners  als  amichs,  etc. 

Si  vóls  tenir  mòlt,  guarda  lo  poch.  Gra- 
no á  grano  allega  para  tu  año. 

Si  vóls  tenir  un  tresor,  1'  estalvi  val  més 
que  r  or.  Es  la  economia  un  tesoro,  que 
vale  mas  que  el  oro. 

Si  vóls  un  moltó,  demana  un  bacó.  Pedir 
sobrado,  por  salir  con  lo  mediado. 

Si  vóls  viurer  sa ,  feste  luego  anciá.  >S'¡ 
quieres  vivir  sano,  hazte  viejo  temprano. 

S«ibre  fonaments  se  fá  la  casa.  Sobre  un 
huevo  pone  la  gallina.        (de  pare,  etc. 

Sobre  pare  no  ni  ha  compare.  V.  Amor 


TAL 


545 


Sogra  y  nora,  una  riu  y  1'  altra  plora. 
Suegra  y  n  uera,  arcaduces  son  de  alberca. 

Sois  qui  té  diners  á  guany ,  s'  alegra  si 
lii  ha  mal  any.  Quien  tiene  ganado,  no 
desea  mal  año. 

Somera  que  té  polli ,  no  va  may  dreta 
al  moll.  Asna  con  pollino  no  va  derecha 
al  molino. 

Souiiava  1'  cego  que  veya,  y  somiava  'I 
que  creya.  Soñaba  el  ciego  que  veia,  y 
soñaba  lo  que  queria. 

Soni  mòlt  lluny  d'  ahont  anem.  Horro 
Mahoma,  y  diez  años  por  servir. 

Son  figas  d'  altre  paner.  Esa  es  harina  de 
otro  costal. 

S«in  mòlts  los  que  aconsellan  ,  y  pochs 
los  que  acertan.  Son  muchos  los  que 
aconsejan,  y  pocos  los  que  aciertan. 

Sonrís  de  filis  y  de  dona  hermosa,  en 
gran  perill  posan  la  bossa.  Sonrisas  de 
mujer  é  liijo  querido  ,  son  si7i  quererlo, 
lágrimas  del  bolsillo. 

Sopa  poch  y  viuràs  mòlt.  Come  poco  y 
cena  mas,  duírme  en  alto  y  vivirás. — Co- 
me poco,  cena  mas  y  dormiiás.—Mas 
vale  un  no  cena,  que  cien  Avicenas. — 
Mas  mató  la  cena,  que  sanó  Avicena.  V. 
Qui  sopa  massa,  etc. 

Sopas  ab  vino  emborratxan,  pero  es- 
calfan. Sopa  en  vino  no  emborracha,  pe- 
ro agacha. 

Sort  y  olivas  ó  mollas  ó  cap  ,  ó  cap  ó  á 
estivas.  Fortunay  aceituna,  aveces  mu- 
clias  y  á  veces  ninguna. 

Sostenir  la  hipocressia  ,  costa  mes  que 
ser  virtuós.  Mas  penoso  es  engañar,  que 
seguir  á  la  verdad. 

Sóu  bó  d'  or,  se  torna  malla  en  butxaca 
foradada.  Bolsa  que  mucho  clama,  pro7i- 
to  acaba. 

Sovint  1'  hipócrita  't  renya,  y  ell  fá  lo 
que  no  't  ensenya.  Ea  sus,  y  traga  el 
avestruz.  V.  No  't  fies  del  exterior,  etc. 

Siist,  pesar  y  disgust,  passarlo  prompte. 
Las  pildoras  se  toman ,  se  degluten ,  no 
se  mascan. 


T. 


Tabaco,  joch  y  vi,  ab  lassa  distrauben, 
sens  ella  un  veri.  Infeliz  será  el  hombre 
muy  dado  á  tabaco,  Baco  y  taco. 

Taberna  que  té  bon  vi,  ventura  té  prop 
de  si.  V.  Vi  bo  no  necessita  pregó. 

Tal  es  la  falsedat  é  inconstancia  de  la 
sort,  que  avuy  tenim  enveja  del  qui  de- 
mà compadeixem. —  Tales  la  inconstan- 
cia y  falsedad  de  la  fortuna,  que  hoy  en- 

cic.     CAT.     CAST. 


vidiamos  al  que  mañana  compadecemos. 

Tai  farás,  tal  trobaràs,  ó  tal  com  farás, 
tú  trobaràs.  Hijo  eres,  padre  serás,  cual 
lucieres,  tal  habrás. — Haces  mal,  espera 
otro  tal. — Cual  hicieres  ,  tal  habrás. 

Tallar  corretjas  de  cuyro  estrany,  se  ta- 
llan ampies.  No  da  pena  segar  en  mies 
ajena.— En  cuerpo  ajeno  no  duelen  palos. 

TaMó  tai-lera,  taa  bo  es  Pere  com  Be- 
35 


346 


TAN 


renguera.  Tan  buevo  es  Pedro,  como  su 
amo  ó  compañero,     (no  té,  res  no  pert. 

Tal  m'  esticn,  com  m'  eslava.  V.  (¿ui  res 

"Tal  n'  escup,  que  'n  menjaria.  V.  >'o  'n 
vull,  no  'n  vull.  donáumen  un  bon  tros. 

També  mor  lo  rey  y  1'  papa,  com  aquell 
que  no  le  capa.— Muere  el  rey  y  muere 
el  papa,  y  muere  quien  no  tiene  capa. — 
La  viuerte  con  pies  iguales,  mide  la  casa 
pajiza  y  los  palacios  reales. 

Tan  bó  es  en  Pere  com  en  Berenguera, 
com  qui  li  va  darrera.  Tan  bueno  es  Pe- 
dro, como  su  compañero. 

Tan  mal  es  passar ,  com  no  arribar.  Tan 
malo  es  pasar,  como  no  llegar. 

Tan  pobre  vé  á  ser  1'  home,  que  dema- 
na carilat.  La  hormiga  no  mendiga. 

Tan  prima  té  la  pell  lo  jove  com  lo 
vell.  V.  Déu  de  iota  pedra  fa  paret. 

Tanta  culpa  té  'I  que  mata  la  cabra, 
com  lo  qui  li  tè  la  garra.  Hádenles  y 
consencientes,  merecen  pena  igual. 

Tantarantena,  lot  lo  que  tincb  porto 
á  la  esquena.  Kada  m'b  amohina,  todo 
lo  que  tengo  llevo  encima. 

Tantas  horas,  tants  remeys.  De  hora  á 
hora  Dios  mejora.—  Veinte  y  cuatro  ho- 
ras tiene  el  dia  .  y  Dios  las  puede  mejo- 
rar.— Después  de  la  tempestad,  sale  el 
sol,  y  rieve  la  sere7udad. 

Tantacü  vegadas  va  '1  canter  á  la  fonl 
que  's  trenca  ò  que  al  últim  hi  deixa  '1 
coll.  Tantas  reces  va  el  cántaro  á  la 
fuente,  que  alauna  se  quiebra. — Canta- 
rillo  que  7nucnas  reces  va  á  la  fuente,  ó 
deja  el  asa  ó  la  frente. 

Tant  com  ne  plou  'I  vent  n'  aixuga.  Co- 
mido por  serrido. — Dia  y  vilo. 

Tant  corre  un  com  cent.  Tanto  corre 
wíio  como  ciento. 

Tant  donarás  á  Pere,  que  1'  hi  hauràs  d' 
anar  darrera.  Tanto  le  darás,  que  pobre 
quedarás.— Da,  ten  y  harás  bien. 

Tant  es  sallar  com  correr.  La  mismo  es 
á  cuestas,  ave  al  hombro. 

Tant  grata  la  Hebra,  que  mal  jau.  Mu- 
chas veces  el  que  escarba,  lo  que  no  quer- 
ría ó  quiere  halla. — £/  que  abre  la  hoya 
en  ella  caerá. 

Tant  lo  punxan  al  bou  ,  que  á  la  derre- 
ría 's  mou.  Autjque  manso  tu  sabueso, 
no  le  muerdas  en  el  bezo. — Cada  pajari- 
to, tieyíe  su  higadito. 

Vant  mes  pel  mon  valdrás,  quant  més 
tindràs  ó  mes  sabrás.  Tanto  vales,  cuan- 
to tienes  ó  cuanto  sabes. 

Tant  papat,  tant  servit.  Comido  por  ser- 
vido.—Dia  y  rilo. 

Tant  per  taiit  lo  que  s'  ha  de  gastar,  a- 
profita  las  micas  y  no  ho  donias  al  gat. 


TEN 

Lo  que  has  de  dar  al  rato,  no  dárselo  at 
galo. — De  lo  perdido  sacar  partido. 

Tant  profit  te  fassa,  com  los  perdigons 
á  las  guatllas.  A  lasque  sabes  mueras,  y 
sabia  hacer  saetas. 

Tant  prop  tinch  las  denls,  que  no'm  re- 
cordo delsparents,òde  amichs  ni  depa- 
reuls. — Primero  ó  antes  son  mis  dientes, 
que  mis  parien  tes. —Mas  cerca  están  mis 
dientes,  que  mis  parientes. — 3Ias  cerca 
está  de  las  carnes  lacamisa  que  el  jubón. 
— Primero  es  la  camisa,  que  el  sayo. — 
En  tal  año  nací,  que  quiero  nías  por  mi 
que  por  ti. 

Tant  put  un  all,  com  cent  cabessas.  Pre- 
so por  mil,  preso  por  mil  y  quinientos. 
— Preso  por  tino,  preso  por  ciento. 

Tantíi  caps,  tanls  barrets.  Cada  gorrión 
con  su  espigón. — Los  hijos  de  Marisa- 
bidilla, cada  uno  con  su  escudilla, 

Tant  s'  hi  ha  volgut  mirar,  que  al  últim 
ho  ha  cagat.  Tanto  entorno,  que  tras-^ 
tornó. — Los  eaUremos  se  tocan. 

Tant  sols  lo  desafinat,  ab  lo  fort  admet 
combat.  Quien  al  cielo  escupe,  en  la  cara 
le  cae. — Quien  roe  la  lima,  roido  queda. 

Tant  s' umple  la  mesura,  que  per  ella 
mateixa  's  rau.  Apretar  hasta  que  salte 
la  cuerda. \.  Tant  y  lant  se  vól  estirar. 

Tant  y  tant  se  vól  estirar  la  corda,  que 
vé  qiie  's  trenca,  ó  tant  tirarás  la  corda 
que  's  trencarà.  Tanto  pica  la  pega  en 
la  raíz  del  toriisco,  hasta  que  quebran- 
ta el  pico. — Arco  siempre  armado,  ó  flo- 
jo ó  quebrado. 

Te  aconsella  la  experiencia,  que  ab  mòlts 
homens  no  hajes  paria  ni  avinensa. 
De  hombre  malvado  huye  su  lado. 

Temps  de  repós,  temps  de  obrar:  quant 
hauràs  lemps,  no  'I  deixes  anar.  farfo 
f Oía  en  su  tiempo ;  tiempo  perdido,  no 
es  recobrado. 

Temps  val  mes  que  or,  no  llensis  may 
tal  tresor.  Es  el  tiempo  vn  tesoro  tnos 
preciado  que  el  oro. —  Tiempo,  como  el 
dinero,  bien  empleado  te  quiero. 

Ten  compte  ab  lo  que  farás,  de  apre- 
nents no't  fiarás.  Cuida  bien  lo  que  ha- 
ces, no  te  fies  de  rapaces.  {pozo. 

Tenir  goig  sens  alegria.  El  gozo  en  et 

Tenir  mòlt  orgull  per  haver  sort,  es  un 
orgull  de  tanoch.  ¿o  que  t»  toca  por 
suerte,  no  lo  tengas  por  fuerte. 

Tenirne  una  en  lo  pap  y  una  altra  en 
lo  sach.  Decir  uno  y  pensar  otro. 

Tenir  poch  orgull  de  fèr  bè.  es  proba 
que  costum  s'  en  tè.  Quien  ha  por  cos— 
tun^bre  hacer  bien  ,  »io  recuerda  cuándo 
ni  á  quién. 

Tenir  renda  y  no  gastar ,  es  modo  cert 


TOR 

de  guanyar.  V.  Renda  G;ran  es  1'  estalvi. 

Tenir  tania  bondat,  com  las  cabras  lla- 
na. Pedro  ¿cuándo  serás  bueno?  Cuando 
¡as  ranas  tengan  pelo. 
Tereiaiías  y  quartanas  no  Tan  tocar 
las  campanas.  Por  tercianas  y  cuarta- 
nas no  doblan  las  campanas. 
Terra  abo  ni  vas,  farás  lo  que  veuràs. 

Vé  do  vas,  como  vieres  asi  haz. 
Terra  á  que  vas,  usansa  que  trobas.  A 
donde  fueres  haz  lo  que  vieres. — En  cada 
tierra  su  uto,  y  en  cada  casa  su  costum- 
bre. V.  Terra  ahont  vas,  faras,  etc. 

Terra  negra  fá  bon  blat,  terra  blanca  '1 
fá  migrat.  La  tierranueva  ó  negra,  buen 
pan  lleva. 

Tindràs  sempre  bon  delit,  si  templas 
ton  apetit.  Hombre  que  en  el  comer  va 
sin  freno,  verásle  siempre  lerdo  ó  enso- 
ñado como  borrico  de  yesero. 

Tindráí»  la  boca  v  cor  tancat ,  quant  lo 
neci  es  porfial.  ïú  con  tu  heno  ,  y  yo 
con  mi  grafio  bueno. 

Tindrá  una  dona  de  edal,  per  tot  mèrit 
la  bondat.  La  mujer,  si  llega  á  andaría, 
la  bondad  tendrá  por  gala. 

Tíngate  per  ben  alabada  la  dona  de  qui 
no  'n  parlan.  La  mujer  mas  alabada,  es 
la  que  es  mas  olvidada. 

Tingas  sempre  per  ben  ceri  que,  qui 
mòlt  te  paría  d'  una  cosa,  mòlt  poch  la 
coneix  ó  hi  está  fet.  Al  primer  trope- 
zón, mayores  los  ayes  son. 

Tingaí*  sempre  per  deport,  pensar  que 
vas  á  la  mort.  Ñi  en  buena  ni  en  mala 
suerte,  olvides  jamás  la  muerte. 

Tira  per  lira,  avans  un  Ueó  que  un  mar- 
ra. Tirano  por  tirano  ,  a7ites  el  león  que 
el  marrano. 

Tirar  la  pedra  y  amagar  la  ma,  aixó  ho 
fá  lol  villa.  Tirar  la  piedra  y  esconder 
la  mano,  obra  es  de  villano. 

Tira  tú ,  y  tiraré  jo.  Yo  duro  y  vos  duro, 
¿quién  llevará  lo  maduro  ? 

Titol  sens  mèrit  abans  que  honor  es 
descrèdit.  rííw/oprMíarfo,  es  titulo  vano. 

Tocantli  un  punt  que  no  sab,  lo  igno- 
rant mostra  lo  cap.  Al  bobo  múdale  el 
juego  y  quédase  lelo. 

Tocar  a  lemps  després  que  ha  caygul  la 
pedregada  ó  quant  la  pedra  es  caygu- 
da.  V.  Quant  lou  mort,  lo  combregaren. 

Ton  companyó  't  farà  ó  mes  mal  ó  mi- 
llor. Poca  miel  hace  amargei  mucha 
miel. — Dime  con  quién  vas  y  diréíe  quién 
eres. — Un  ejemplo  vale  un  discurso. 

Toqueu  á  festa  que  1'  ase  es  mort.  Ale- 
grías, albarderos,  que  se  quema  el  bálago. 
V.  Albricias,  pare,  que  '1  bisbe,  etc 


TOT 


S47 


los  homes  sabis  ,  ó  tornar  favor  per  a- 
gravi,  es  consell  de  home  sabi.  Dando 
gracias  por  agravios,  negocian  los  hom- 
bres sabios. 

Tota  cosa  feta  depressa,  es  cosa  malfe- 
ta.  Quien  echa  agua  en  la  garrafa  de 
golpe,  mas  derrama  q  ue  ella  coge. 

Tof  animal  sab  deixar  lo  lloch  ahont  no 
pót  campar.  Quien  tiene  tienda  y  no  ven- 
de, necio  es  si  la  sostiene. 

Tota  píndola  dorada,  té  I'  amargura  a- 
magada.  V.  Pmdolas  amargas,  etc. 

Tot  ase  mohi,  ó  mòlt  dolent  ó  mòlt  fl.  V. 
Ase  mohi,  ó  mòlt  dolent,  etc. 

To(a.>«  las  moscas  tenen  los,  y  'Is  mos- 
quits prenen  tabaco.  V.  Tots  los  gats 
tenen  tos,  menos  lo  méu,  ele. 

Totais  las  pagas  no  cáuben  per  san  Joan. 
algunas  ne  cauhen  per  Nadal  ó  per  en- 
tre any.  No  hay  plazo  que  no  se  cumpla 
ni  deuda  que  7io  se  pague. — Alguri  dia 
vendrás  y  me  la  pagarás. — A  todo  puer- 
co le  llega  su  san  Martin. 

Tota.»»  las  pendencias  malas,  solen  ce- 
mensar  per  poch,  y  antes  de  ser  acaba- 
das son  ardentas  com  lo  foch.  V.  Diu- 
hen  las  donas  del  Born,  etc. 

Tot  bé  que  no  ve  de  Déu ,  se  fon  com  se 
fon  la  neu.  Quien  bien  te  ¡lará,  ó  se  te 
irá  ó  se  te  morirá. — Bien  muy  querido 
pronto  es  perdido.  (la  yerra. 

Tot  bon  caball  ensopega.  El  mas  diestro 

Tot  déu  cedir  devanl  1'  honor.  El  nom- 
bre sobre  el  hombre. 

Tot  es  bó  lo  que  la  olla  cou.  V.  Qui  no 
menja  merda  no  esta  gras. 

Tot  es  comensar  á  trencar  lo  glas.  El  co- 
mer y  el  rascar,  todo  es  empezar. 

Tot  es  estarhi  fel.  Tras  diez  dias  de  ayun- 
que de  herrero,  duerme  al  son  el  perro. 

Tot  es  hu  haver  menjat  ó  estar  dejú.  V. 
Lo  fart  no  coneix  al  dejú. 

Tot  es  hu  portar  banyas  ó  ferne  du.  Mas 
vale  con  mal  asno  contender,  que  leña  á 
cuestas  traer. 

Tot  fá  servey  una  vegada  á  I'  any.  Las 
migajas  del  fárdela  las  veces  saben  bien. 
— Por  viejo  que  sea  el  barco  pasa  una  vez 
el  vado,     {el  mazo,  que  yo  llevo  el  cazo. 

T«»thoiu  arreu  porta  sa  creu.  Llevad  vos 

Totboui  busca  feyna  de  son  ofici .  Van 
á  misa  los  zapateros  y  ruegan  á  Dios 
muera7i  carneros. 

Tothom  castiga  la  mala  muller,  menos 
lo  qui  la  té.  Justicia,  mas  no  por  mi 
casa.X.  Véurer  una  palla  en  los  ulls,  ele. 

Tot  home  que  vól  mentir,  gran  memoria 
ha  de  lenir.  V.  L'  home  que  vól  men- 
tir, gran  memoria  ,  etc. 


Tornant  favors  per  agravis,  negocian 'Tothom  hi  es  perdi.  Primero  yo,  des- 


548 


TOT 


pues  yo,  y  siempre  yo.  V.  Lo  primer  es 
ma  persona,  etc. 

Tothoiu  ne  té  una ,  menos  jo  que  'n 
tinch  duas.  Cada  uno  tiene  su  falta.— Ca- 
da pajarito  tiene  su  higaditoó  cada  hor- 
miga tiene  su  ira. 

Tothom  se  mostra  amich  de  la  creu.  V. 
Per  la  creu  tothom  hi  véu. 

Totlioiii  lè  mals,  y  cada  hu  se  sent  dels 
seus.  £?!  cada  rusa  cuecen  habas ,  y  en 
la  mia  á  calderadas. 

Tothuní  vól  la  justicia,  pero  no  per  ca- 
sa seva.  Justicia,  pero  no  por  mi  casa. 

Tot  ho  vens  la  forsa  ó  temps.  El  hacha 
al  roble  agacha. 

Tot  ho  vól,  sach  y  peras.  Abad  de  zar- 
zuela, comisteis  la  olla,  pedís  la  cazuela. 

Tot  lo  barato  es  car.  Quien  se  viste  de 
mal  paño,  dos  veces  se  viste  al  año. 

Tot  lo  hó  costa  mòlt.  Nunca  mucho  cos- 
tó poco.  —  Lo  que  mucho  vale,  mucho 
cuesta.— No  hacérsela  boda  de  horros, 
sino  de  buenos  ducados  redondos  ó  de 
buenos  bollos  redolidos. 

Tot  lo  privat  es  desitjat,  ó  cosa  privada 
es  desitjada.  V.  La  privació  es  causa 
del  apetit.        {Dios,  enmienda  no  tiene. 

Tot  lo  que  Dèu  fá.  ben  fet  está.  Obra  de 

Tot  lo  que  veig  endevino.  Lo  que  con  el 
ojo  veo,  con  el  dedo  lo  adivino. 

Tot  lo  aue  véu  endevina.  V.  Lo  miracle 
de  Mahoma,  etc. 

Tot  mal  voler  \  tot  odi ,  al  qui  '1  tè,  ne 
fá  mal  propi.  Quien  odia  al  prójimo,  se 
odia  á  si  propio. 

Tot  monjo  ó  tot  canonge.  Ó  bien  monje, 
ó  bien  calonje  ó  canonje. 

Tot  noy  mira  ans  de  parlar,  1'  home  par- 
la ans  de  observar.  El  niño  observa  an- 
tes de  hablar,  habla  el  hombre  .sin  ob- 
servar. I 

Tot  pecat  no  comes,  nos  sembla  mes 
gros.  En  cuerpo  ajeno,  el  defecto  es  masl 
negro.  {ne  su  redención.] 

Tot  pecat  lè  redempció.  Todo  pecado  tie-\ 

Tot  peresós  patirà  de  enuig.  Perezoso,' 
tu  enemigo,  siempre  será  el  fastidio. 

Tots  los  discursos  d'  un  home,  no  valen 
un  sentiment  de  dona.  Nunca  un  hom- 
bre nos  dirá,  ¡o  que  mujer  sentirá. 

Tots  los  extrems  son  viciosos.  Coge  el  pe- 
rejil, pero  no  de  raiz. 

Tots  los  gats  tenen  tos,  menos  lo  mèu 
que  té  catarro.  Hasta  los  gatos  ó  esca- 
rabajos tienen  los  ó  romadizo. — Hasta 
los  gatos  quieren  zapatos. 

Tot.«»  los  mes  fins  perfums ,  no  borrarán 
ja  may  del  bressol  los  fums.  í.7  perfu- 
me del  tonel,  dura  hasta  la  vejez. 

Tots  los  principis  son  dificultosos.  La 


TUP 

viña  y  el  potro,  críela  otro. 

T4»ts  son  uns  los  autors  y  los  adjunts. 
Puta  la  madre,  puta  la  hija,  puta  la 
manta  que  las  cobija. 

Tot  té  en  lo  mon  sa  cara  lletja.  Anverso 
y  reverso  ,  asi  en  lo  próspero  como  en  lo 
adverso. 

Tot  tè  lo  sèu  contrari.  Al  alcornoque  no 
hay  palo  que  le  loque,  sino  la  encina  que 
le  quiebra  la  costilla.         (ren  las  cosas. 

Tot  te  ó  vól  són  principi.  Principio  quie- 

Totvicies  un  precipici.  Todo  vicio  es 
precipicio.  {para  blanca  ser. 

Tot  vól  son  traban.  Algo  hemos  de  hacer 

Tot  vól  irassa.  V.  L'  as  de  oros,  etc. 

Traballa  ab  fi  bó,  y  té  donará  honor. 
Trabajo  honroso  ,  siempre  es  honrado. 

Traballar  pera  valer  y  sufrir  pera  sa- 
ber. Trabajar  para  valeí-  y  sufrir  para 
saber. — El  que  está  en  la  aceña  muele, 
que  no  el  que  va  y  viene. 

Traball  dóna  llibertat ;  sempre  que  pu- 
guias  ser  amo,  no  vullas  may  ser  criat. 
Conquista  tu  libertad  ,  y  esta  la  habrás 
con  ahorros  y  laboriosidad. 

Traball  fètsèns  estalviar,  no 't  fará  may 
prosperar.  V.  Si  vóls  tenir  un  tresor,  etc. 

Traballs  ab  pa  fan  de  bon  passar.  Los 
duelos  con  pan  son  menos. 

Traa  de  casa  lo  minyó,  abans  no  'l  fassa 
falló.  De  tu  casa  saca  el  mozo,  si  no 
quieres  te  dé  enojo. 

Traulio  del  cor  v  posaubo  á  la  pena, 
tol  queda  á  1'  entena.  Que  vais  abajo, 
que  vais  arriba,  acá  queda  quien  no  tras- 
quila,   {carne  de  aquí  y  degüéllame  allí. 

Traunie  de  aqui,  y  després  malam.  Sá- 

Tráiirer  un  sant  del  altar .  pera  posar- 
nehi  un  altre.  V.  Desparar  un  altar,  etc. 

Tráurer  y  no  posar,  poch  a  poch  se  vé 
á  acabar,'ó  tira  la  bossa  a  rodar.  Quien 
no  mete  y  saca,  poro  halla. \.  Qui  'n  Iráu 
y  no  n'  hi  met,  etc. 

Tres  cosas  fan  al  home  medrar,  ciencia, 
mar  y  casa  real.  Tres  cosas  hacen  al 
hombre  medrar,  ciencia,  mar  y  casa  real. 

Tres  filias  y  la  mare  ¡  pobre  pare !  Tres 
hijas  y  una  madre,  cuatro  diablos  par it 
el  padre. 

Tres  quintars  fan  dotse  arrobas ;  comp- 
tes vells  barallas  novas.  V.  Comptes 
vells.  etc.  (cho  afirma,  ese  niega. 

Tres  voltas  si ,  volen  dir  no.  Quien  mu- 

Tri.oita  cosa  es  ser  jutjat,  per  un  homc 
infatual.  Métanme  cuerdos,  y  no  me 
den  vida  necios. 

Tú  passaràs  per  lo  méu  cami,  ó  tú  vin- 
dràs á  bordo  a  menjar  galeta.  Arrieros 
somos,  y  en  el  camino  nos  encontrare- 
mos. 


UNA 


UND 


349 


U. 


íClls  hi  ha,  que  de  llaganyas  s'  enamo- 
ran. Ojos  hay  que  de  lagañas  se  enamo- 
ran ó  se  prendan  ó  se  pagan. — Para  el 
amor,  no  hay  cosa  fea.— Quien  feo  ama, 
hermoso   le  parece. 

Ulls  que  no  veuhen,  cor  que  no  dol.  Ojos 
que  no  ven,  corazón  no  quiebran. 

MJlls  y  cor  son  de  dona  '1  ressort.  Ojos  y 
corazón,  de  la  mujer  son  razón. 

Unipleiu  la  panxa  y  digasme  moro.  V. 
Afarlam  bè,  etc.     "         (altra  al  sach. 

•Jmplir  lo  pap  y  '1  sach.  V.  Una  al  pap  y 

lina  al  clau  y  cent  á  la  ferradura.  Dar 
una  en  el  clavo,  y  ciento  en  la  herradura. 

Clia  al  pap  y  altra  al  sach.  Una  en  el  pa- 
po y  otra  en  el  saco. 

Una  altra  empenta,  y  ja  hi  som.  Con  otro 
ea,  llegaremos  á  la  aldea. 

Una  anima  sola  no  canta  ni  plora.  Una 
ánima  sola,  ni  canta  ni  llora. 

Un  abisme  es  cor  de  mare,  ahont  sempre 
en  ell  hi  há  '1  perdó.  De  u7ia  madre  el  co- 
razón, es  un  abismo  profundo  ,  en  cuyo 
fondo  hay  el  perdón.  {Buena  cara  dote  es. 

Una  bona  cara  ,  sempre  es  un  bon  dot. 

Una  bona  protecció  ,  pòt  mes  que  gran 
rahó.^  Quie7\  á  buen  árbol  se  arrima, 
buena  sombra  le  cobija. 

Una  bossa  solament  tè  la  casa  que  hi  ha 
argent.  En  la  casa  que  hay  dinero,  debe 
haber  solo  un  cajero. 

Una  cosa  es  cremar,  y  altra  cosa  donar 
ventosas.  Basta  esquilar  sin  desollar. 

Una  dona  escandalosa ,  es  pitjorquela 
rabosa.  No  hay  peor  cosa,  que  la  mujer 
escandalosa. 

Una  dona  hermosa  agrada  ais  ulls;  una 
dona  bona  agrada  al  cor;  la  primera  es 
una  joya,  la  segona  es  un  tresor.  .Mujer 
bella  agrada  al  ojo,  la  que  es  buena  al 
corazón ;  esta  siempre  es  un  tesoro,  aque- 
lla del  arte  un  don. 

Una  dona  'm  digué  al  Born ,  per  la  boca 
escalfo  'I  forn.  V.  Diuhen  las  donas  del 
Born,  etc.  (sa.  V.  L'na  al  clau,  etc. 

Una  en  lo  mall  y  una  altra  en  la  enclu- 

Una  falta  confesada,  queda  ja  mitj  per- 
donada. Error  confesado  queda  medio 
perdonado. 

Una  flor  no  fá  esliu,  ni  duas  primavera. 
Utm  golondrina  no  hace  verano. 

Un  aglá  fá  un  roure.  Una  bellota  encier- 
ra un  roble.  {ce  verter  un  vaso. 

Una  gota  fá  vessar  un  got.  Una  gota  ha- 

Un  alsa  la  cassa  y  altre  la  mata.  Uno  le- 
vanta la  caza,  y  otro  la  mata. 


Una  mica,  al  cor  se  fica.  Mas  tale  algo., 
que  nada. — A'o  en  lo  grande  ni  pequeño, 
busques  precio.  (fá  estiu,  etc. 

Una  oroneta,  no  fá  estiu.  V.  L'na  flor  no 

Una  paraula  dita  á  temps,  val  més  que 
després  duas.  Es  mejor  una  palabra  á 
tiempo,  que  no  después  dos. 

Una  pendencia  ben  renyida,  n'  escusa 
mollas  altras.  Riña  ó  cuestión  depor  san 
Juan,  paz  para  todo  el  año. 

Una  pesseta  columnaria.  no  es  bona  pe- 
ra tots.  Dos  amigos  de  ima  bolsa,  el  uno 
carita  y  el  otro  llora. 

Una  pregunta,  mereix  una  resposta.  Cual 
pregunta  harás,  tal  respuesta  habrás. — 
Quien  dice  lo  que  quiere,  oye  lo  que  no 
quiere. — Quien  pregunta  lo  que  no  debe- 
rla, oye  lo  que  no  querría. 

Una  sogra  que  feren  de  sucre,  encara  M 
cap  del  nas  li  amargava.. Suegra,  ni  aun 
de  azúcar  es  buena. 

Una  vegada  á  la  vida,  y  aquesta  mal  ei- 
xida. Una  en  el  año,  y  esa  en  tu  daño. 

Un  avisat  val  per  dos.  Hombre  prevenido, 
vale  por  dos.  V.  Home  previngui,  val 
per  dos.      (amor,  sigue  la  ley  del  rigor. 

Un  bastó  tort,  fá  anar  dret.  A  la  ley  del 

Un  boig  ne  fá  cent.  Un  loco  ó  cada,  loco 
hace  ciento. 

Un  bon  cátala  ,  't  fará  d'  una  pedra  un 
pa.  El  catalán,  hace  de  la  piedra  pan. 

Un  bon  consell ,  búseal  al  práctica  ó  al 
home  vell.  Machacadores  quiero,  y  no 
doctores  de  machacar  hierro. 

Un  bon  consell,  val  mòlts  diners.  Man 
valen  buenos  cornejos,  que  muchos  talegos 

Un  bon  dinar,  fá  de  bon  esperar.  Hambre 
que  espera  hartura,  no  es  hambre  dura. 

Un  bon  exemple  may  es  perdut.  Ogaño 
como  antaño,  por  donde  va  el  pastor  va 
el  rebaño.y.  Ton  companyó  't  fará,  etc. 

Un  cap  de  neci,  es  caixa  de  correu  ;  tot 
ho  reb,  res  se  queda  y  ho  envia  a  lot 
arreu.  Cabeza  sin  seso,  buzón  de  correo, 
todo  lo  admito  y  nada  veo.  [otro. 

Un  clau  ne  trau  un  altre.  Un  clavo  saca 

Un  cop  de  destral,  no  fa  cáurer  un  rou- 
re. C'n  solo  golpe  no  derriba  un  roble. 

Un  cor  y  un  cami  segueix  lo  sabi.  Atien- 
de el  sabio  al  corazón,  y  sigue  el  camino. 

Un  desorde  porta  un  orde.  El  mucho  de- 
sorden trae  mucho  orden.       (cans,  etc. 

Un  diable   coneix  1'  altre.  V.  Cans  al» 

Un  dia  y  altre  dia,  tot  ho  destria.  Un  dia 
tras  otro  dia;  no  hay  mejor  martillo  ni 
mejor  lima. 


o50 


VAJ 


In  diner  de  mal,  cincb  soas  de  empla^ 
tre.  A  picada  dt  motf-a,  fAeza  o  jiierna 
d*  idbana. — Al  deliíyido,  poco  nuil  y 
bien  atado  ó  hien  'quejado. — Picóme  una 
araña  y  atémt  una  H'itjwna. — El  mal  de 
doña  Jacinta,  poco  mal  y  mwJta  cinta. 

l'n  dioer  perqué  cante,  y  un  diner  per- 
qué calJe.  ñuegot  porque  cante,  ruego» 
¡jorque  calle,     lan  avuy  en  lo  mon,  ele. 

Cn  duro  e»  un  bon  company.  V.  Diners 

C'n  enemicb  ocupa  mes  puesto  en  no&tre 
cap.  que  un  amich  en  nostre  cor.  Olti~ 
dant  jtutde  el  amújo,  '/u*  ri/j  el  er^ernujo. 

In  engany  fan  al  prudent,  pero  dos  ai 
innocent.  Una  tez  al  jrrudenU  erujafta- 
rat,  -¡tero  al  'jue  en xn/jcente  mw;l•iat  rruu. 

Vnti\aM  de  gal,  y  cara  de  beat.  Palaf/rai 
di  ianto  y  uña»  de  gato. — Uña*  de  galo 
y  cara  ó  hoMto  de  heai/j. 

Cn  infern  té  de  trobar,  qui  ab  soltera 
que  no  'i  casa  o  ab  dona  lleija  ha  d'  es- 
tar. HorrihU  infierno  fia  de  ftallar,  ouien 
con  vÁVera  olcidada  o  mujer  fea  fui  de 
habitar.  írwt  lo  que  ko-y  podrán- 

Mln  ja  i»T>tta ,  sempre  es  tart.  pronto  ha- 

l'n  mort  a  la  primeria  ,  gasta  mes  dioers 
que  en  vida.  Al  cabo  del  año,  mat  come 
el  muerto  '/u«  el  >,ano. 

V.°n  neci  Mïmblara  orat,  si  ab  sàbís  vol 
alternar.  A  la  luz  del  dia,  no  alumbra 
la  bujia.  'un/j. 

Ca  no  es  ningún.  Crio  y  rúnguruj,  tod'j  et 

Cb  ou  y  encara  covat  ó  mal  covat,  i'n 
hixer.oy  ete  huero. 

V.'n  pare  pera  cent  filis,  y  no  c«nt  filis 
pera  un  pare,  ün  fjtj/lre  fxira,  cieri  htjo$, 
y  no  cierc  kijot  para  un  padre. 

Cn  pecat  uue  te  sa  excu»a.  prompte  es 
íet.  Pecado  qae  txeru  excuta,  etie  te  uta. 

Mjm  paaat  y  molts  avisats.  V.  Qui  á  uo 
eattiga  á  ceat  avisa. 

Cn  poreb  grM,  oe  porta  un  altre  al  eos. 
V.  Mes  *;ága  un  íh»u,  et«. 

l.n  previDgut,  val  per  dos.  V.  Home  pre* 
vingut,  val  per  dos. 

€.n  que  robava  y  dos  que  hi  consentían. 
V.  Cans  ab  cañs,  oo  '»  mo»se;;an. 

l'a  reocK^  c>er  amarcb  que  sia,  sempre  es 
r^mey.  Arri/irga  et  la  quiria,  pero  et  al 
';^jJtjo  fMdv.via.  I 


VAJ 

l'B  Ȏr  aislat,  ja  may  es  perfet;  viurer 

sens  altres,  es  viurer  incomplert.  L'n 

tir  aitlado  no  llega  á  perfecto;  vitir  re~ 

tirado  et  titir  iTfyjmpleto. 

Vn»  manan  y  altres  menan.  Unot  tan  y 

I     otrot  iiguen. 

Cn»  per  sas  culpas  los  inflan  las  gaitas, 

al  tres  esca  rmen  lan  en  lo  cap  deis  al  tres. 

I     En  tu  caía  y  en  la  ajena,  hallará*  quien 

acierta,  y  quien  también  yerra. 
I  t.'n«  prenen  lo  traball ,  y  altres  tiran  le 
^     protit.  i'no  levanta   la  caza  y   otro  la 
'     mata. — L'rt/jt  tienen  la  farruj.  y  olrot  car- 
dan la  Lana. 
;  In  talent  molt  pobre,  es  sal>er  trobar  las 
faltas  d'  altri.  V.  \ittiTtt  una  palla  en 
losulls,etc. 
l.nt«  '1  carro  qui  voi  que  be  rodia.  Un- 
te el  carro,  quien  quitiete  rodarh.  {veo. 
Vn  te,  vol  un  do.  N  .  Qui  pren  .    son  cor 
,  l'n  tonto  no  es  bon  manant,  /úen  rríerca 

á  quien  no  le  diceri  hombre  betlia. 
l'B  tonto  que  esta  d'  un  fals  honor  pa- 
gat, es  fx*m  un  mal  llibre  que  le  'i  lall 
daurat.  Et  urt  necio  decoreulo,  com/j  un 
mal  libro  dorado. 
Cn  tonto  sempre  campa.  La  Protidencia 
¡     tupie  al  necuj  la  ctericia. 
la  tonto  y  un  avispat  solen  fer  lliga,  ¿i- 
!     ga  el  plo'rruo  con  el  hierro,  que  rúi  duro 
\     con  acero. 

l'n  tot  sol  no  j>ot  (er  lo  que  mòlts  bi  s«n 
menester.  I,  no  y  niriguno  ,  todc/  et  uno. 
i  Ca  ull  al  camp  ó  al  hort  y  altre  á  la  vi- 
nya. V.  1,'n  ull  al  gat  y  1'  altre  al  plat. 
L'null  al  gat,  y  I'  altre  al  plat.  Un  ojo  á 
la  tarteñ  y  otro  á  ía  ^aía. — Un  ojo  á 
una  'yjta  y  otro  á  otra. 
l'a  vestit  apedassat,  n'  estalvia  un   de 

nou.  /x/  que  atu/rrarát,  eto  fi/tLllarát. 
jl'a  vestit  ne  tinch  en  Fransa,  y  aqui  'm 
moro  de  fret.  üuen  jubón  me  tenyo  en 
i     Fr<uu:ia;  mi  jjodre  te  llama  ítogaza,  y 

yc<  me  muero  de  hambre. 
¡i;«MM'no  vulias  ab  travdor,  ni  (M>ntrae- 
I     tar  ab  ton  senyor.  A't  ««ar  con  el  trai- 
dor, ni  tratar  iMn  tu  tefior. 
l'tíl  sigas,  que  no  fallara  qui    t  vulga. 
I     Ulilterát,  amigot  tendrát. 


V, 


Taca  y  moltó,  olla  de  senyor.  Foca  y  car- 

nerol oU/i  4*.catjallero. 
Vacanaaa4«  v  pelegrí,  pafrsa  'I  t<:mps 

per  lo  cami.  V^  L'  ofici  oel  burgès,  etc. 
'«ajaj«  calent  y  riga  la  gent.  Ar¿d*yo 


caliente  y  ríate  la  gente. — Aride  yo  í  mt 
gutto,  fiortzca  6  no  raz'/natjU  y  jutlo. 
— HuéCime  á  mi  la  boUa,  y  htédale  4  tí 
la  boea. 
Yajaa  las  verdai  per  la»  miad u ras.  To- 


TAL 

y/in  la*  iunvt  p«r  ó  eimta»maámra3t.—\ 
Ptsar  rorhvra  por  Kervuiíearm, —  Fáy*-] 
íe  t/i  comido  por  Uj  tervidc. 

Yaler.  .'taber  y  rahó.  p«íro  eneara  nuís 
la  pritercio.  Tínfuri  í«  <f«  Dioit.  hijo.> 
qun  fi  tiher  po»:o  ?«  ra/e. 

Yal  m«5»  arribar  a  iumps  qíie  »aear  un 
any.  ra¿«  ítum  lUr/ir  i  Uumpo  qve  rr,n- 
dar  nn  ario.  ca^tane.  q'ui  aonutartií. 

Tal  mes  fasar3<í.  qae  «rreTnár-H».  Jí-m  r.j/» 

Tal  HUÍS  canrer  en  ZT»r.\a  que  4er  zra- 
ció«.  JfíM  i;a¿«  caer  en  graeui.  q-rie  i«r' 
qracwim.        rale  çrevrki,  que  ir  á  rtrln.'i 

Tal  BU»  erénrer,  qae  aaar  á  vénrer.  Jf^x? 

Tal  mes  deixame  ■■  gna  tnH  ,  abaas 
de  pérdrerbo  toe  Awn^tig  te  f/rundienm 
iwr  ía  eapc»,  Awye.  ftw  fiwN  Awjfe  vutapa. 

Tal  aé»  Vea  ajwiar,  me  aáit  mati-< 
■eíar.Jfa»tafe<íyHieaifcQ»«y«¿ar  í^ 

^tUtfW  M4KM9  ^9^^V9fBÍ» 

Tal  aés  iileaf  f<a>gaf,  ^ae  bó  pera  eo- 
■éixer.  JR^sr  «  •  «m«  vale  lo  «má»  es- 
iiacíé«,  ^me  I»  fmemopar  eamaeer. 

Tal  ■«»  eañfr  4*^  Mr».  Jbs  tate  ma- 
9m  fme  fmeha. — Mea  tmíe  aeM  qne 
fmersm  ie  of/MÍ.—D«mée  «o  tafea  ea- 

Vai  IMS  CBveja  ^^  pwlal.  FaX;  latu 

Bva  4iie  dJaefs.  CoSrs  /Snaa  f 

Tal  Bes  pa  anat  ab  amor.  qae-gaWaa» 
ak lanar.  T.  Mea  val  pa  aizal^»- 
■MT,  ete.  (hireml/io. 

Tal  Bes  padíg»  ^oe  ferat.  £Z  (m«o  mini- 

Tal  aès  Mcftv  «P^  ■•  re».  Mi»  zale  algol 
que  ita£».  ' 

Tal  mea  p«eii  tcM  ,  «pie  forsa  de  rems. 
Mas  v/ite  palma  ée  «na,  que  remo  en  7/3-; 
¿«771. — Lo  qite  nogmaia,  e»ta  bmata.  j 

Tal  mes  ^er  aaceU  ét  toaek,  qae  de  ^a- 
bia.  V.  Mes  val  senarf tlte IwBcfc.  etc. 

Tal  mes  ser  cap  de  flxis,  qne  ena  de  ares-' 
tnis.  V.  Mes  val  ser  cap  de  arenaada. 

Tal  mes  ser  pobre  hoorac.  que  ric h  des- 
barata!. Comer  arena,  ante»  qve  haetr 
tüesa.  (Mes  Tal  sabnv  fae  karer.  ^ 

Tiri  Bes  talent,  que  pa  4e  fimeat.  V. 

Tal  Bes  tart  fae  mrj.  T.  Mes  nal  tart,! 

Tal  B»  tcair ,  me  peoedir.  A I  seguro. 

UamtmproB.'t.  Mes  val  tenir.  etc. 
Tal  Bis  teav  vergony  a.  qne  no  ama^nr 

ia  roara.  Mms  tale  cerg  Henza  en  cari. 

qme  mSmeüla  en  el  eorazr/n. 
Tal  Bes  ■■  anceil  á  la  ma .  que  ana  áli- 

?a  en  I'  ayre.  V.  Mes  Tal  an  aocell  en 

la  ma.  etc. 
Taimes  ob  bois  coaeíznt.  que  nn  sabi 

per  conèixer.  Ma»  talé  lo  mala  ctmoci- 

do,  que  U¡  bueno  por  conocer. 


VEU 


5.>f 


Tal  mes  en  boa  vefai,  queoa  mai  parenr. 
Vale  ma-í  un  buen  teeina,  fme  wmwtnt 
pariente.  Del  miu,  H  mema. 

Tal  mea  un  de  mort.  gne  Bato  4e  taita. 

Tal  me»  oa  áakat  a)as»,  qae  1  aaHar 
plet.  T.  Mes  «ai  aa  áaleat  afaM,  ele. 

Tal  iDè»  mi  gas*,  fae  ceat  mmiMi.  T. 
Mes  val  an  enst ,  fae  ceac üiaias. 

f^al  tne><  im  le ,  fae  ccat  te  áaré.  Vale- 
moi  piíjariy  enmaamymtehmitre^tlmmá». 

TaJ  nuAt  OB  boa  aaíea,  pero  encara  val 


Tall 


mes  M8  ■■iiw.  Mi  perrn  me  en  fíei^ 
pero  jfo  me  lo  njy  «a»  ^«#  *L 

TaaH«»M  aquest  sera,  á  faí  niwsagj  agra- 
dara. Mirtjar  da»  apetutaa»,  almámm  mt 
vanidoio. 

Taa  lley-i  o  las  Ueys,  eiiafsiBi  «alea  los 
reys.  Allá  can  fe?/»,  áenA  fmíertm re~ 
'jek.—ÍJO  qweren  reye».  alié  wam  fcjKK. 

Te^elia  manyaea  .  a  ó  de  tocas  b  ib  1 
Ccjrderüla  mega  o  manxa  tt  ov^a^wa— 
da.  mama  á  «t*  madre  v  a  ¡a  iqieaa  9  « 
toda»  taca»  mama.— tí  eardem  —a» 
manua  ««a  madre  y  é  fuftinÍL'ni,^  <f 
bravo  ai  á  b  «aq^a  at  á  la  «^gao. 

TeH  píBiat,  jaáíeí  peréat.  A  rocmñejn,. 
eoóñanfas  aaorot. 

Tcfla-j  aias,  WMs  saa  afas.  Ine  viejón 
tam  M*  mee»  nme».  'por  reñir. 

TeH  ▼  baí^  La  eabesm  blanca .  y  el  «««o 

Ttnartí'  I*  bsae  per  la  fae  's  tóI.  t 
ceByi  ala  sais  per  I»  fae  etl  val.  en  !^ 
■Ma  hí  kaaria  cay  cubiij  mes  zran. 
Si  (d  hambre  for  em  nHmn  k  rendiera. 
y  camfnríme  par  lo  fae  eaHera,  ;iya¿ 
mejorneqteio  hm^iera? 

Téa*rer  y  comprar  a  casa,  faa  casa. 
para  comprar  y  vender,  á  casa  ñ  pnede- 
ter.  •Ai  6m»  Aa^í ,  ni  6t>n  pelea. 

Tii.a>i «  ph'  eateaÍBf  al  gros.  Tripa  lima. 

TeatinB  es  peí  easat ,  ferli  sa  moller 
costat.  Ln  mmjer  ie  6«en  Mentida,  »erá 
'A  ipcyj  ó  la  éidla  del  marido. 

Terita't  qae  aauBga,  sempre  es  mal  re- 
bada. La  verdad  qme  etemeee,  entrada 
no  merece. 

TeritaU  toícb  aaa, ;  lathaB  la  Tcsteix. 
La  verdad  naipnnwin  aaáa,  y  rara  er 

Tcateñ  IB  basté,  T| 

Afeita  aa  exfa,  j¡  cafetera 
Baza  eamfmeata ,  a  Imt' 


b<yn  illo. — Veaüdá  eaaaSa  'al 
Te«<ea.  Antaa,  aaelfaeáfai'k 


I  amioSe* 


ja  '3  esapaa.  £f  ornada  te  maña,  eOa 

hey  caaaneqmerer  ffnow  de  ^miénódef 

que  mmere.  (emo  eoa  sa  roen. 

TeC  afaísa^laefcTlpis.  ^OáraSaa- 

Tea  de  paUe,  es  Ten  dé  Den.  La  tasdei 


oo2 


YPE 


pueblo,  es  tos  de  Dios. 

^'eurás  sempre  al  ignorant,  á  la  ciencia 
menyspreciant.  Jamás  para  el  presumi- 
do, el  saber  luvo  airacliio. 

Téurer  una  palla  en  los  ulls  ó  damunt 
dels  altres,  y  no  véurer  una  biga  en  los 
seus,  ó  damunt  sèu.  Ver  la  paja  en  el 
ojo  ajeno,  y  no  la  viga  en  el  suyo.—Ea 
sus,  y  traga  el  aiestruz. 

Vianda  forta,  s'  ofega  ab  vi.  A  bocado 
de  barón,  espolada  de  vino. 

%'i  bó  no  necessita  pregó.  El  buen  vino,  la 
retita  trae  consigo. — El  bueii  paño  se 
vende  en  el  arca. 

Yillá  y  vil  entreteniment,  es  dir  mal  del 
que  está  ausent.  Al  ausente  no  acuses, 
ni  del  ido  murmures. 

1'¡  mòlt  dols.  fá  lo  cor  agre.  Quien  mu- 
cho endulza,  mucho  empalaga. 

Tindrán  á  tú  mentres  tindràs  ,  y  't  fu- 
giran  si  pobre  estás,  rúe  el  rico  muy 
mimado,  y  el  pobre  desamparado. 

Tinga  1'  anyada,  mes  que  vinga  tarda- 
na. V.  Mes"  val  tart  que  no  may. 

Tinga  lo  que  sempre  es  bó,  fassia  fret, 
fassia  calor.  Buenas  son  mangas  des- 
pués de  Pascua. 

Tinyat^  y  donas  hermosas,  de  guardar 
son  dificultosas.  Lo  de  lodos  deseado,  á 
gran  peligro  guardado. 

Vji'tut  murallada.  te  escassa  gloria.  Fjeí 
es  la  llave, en  tantoque  ninguno  la  abre. 

Tisca  la  gallina  ,  y  visca  ab  sa  pepida. 
Fita  la  gallina,  y  viva  con  su  pepita. 

Tiscaní  y  vejam,  que  morirém  vells.  El 
tiempo  lo  dirá. —  Todo  lo  descubre  el 
tiempo.  [ojos  y  cierra  la  lengua. 

Vista  llarga  y  llengua  curta.  Abre  los 

Viurer  mal  y  acabar  bè  ,  no  pot  ser.  V. 


YTU 

Mal  usar,  no  pot  durar. 

V«>I  donar  consell,  y  la  casa  li  cau.  .4/- 
caravan  zancudo,'  para  otros  consejo, 
para  tí  ninguno. 

Voldria  béurer  y  beu  focb,  ab  sa  gran 
sel  qui  es  ambiciós.  El  loco  ambiciono 
no  tiene  reposo. 

Voldria  la  dona  borratxa,  y  U  vi  al  bol. 
Querría  yo  cubas  llenas  y  suegras  beodas. 

Volent  dir  lo  que  sab.  mostra  el  neci  lo 
que  ignora.  V.  Res  fa  mes  neci,  que  no 
voler  serbo. 

Voler,  es  poder.  Querer,  es  poder.— Quien 
de  veras  quiere,  todo  lo  alcanza. 

Víiler  pujar  al  cel  á  despit  dels  sants. 
Quiere  mi  padre  Muñoz,  lo  que  ho  quiere 
Dios.— Querer  subiralcielosin  alas  ó  sin 
escalera,  ó  dar  una  puñada  en  el  cielo. 

Vos  casau,  y  altre  voscassa,  mes  valdria 
estar  en  casa.  El  hombre  casado  ,  de  su 
es  ¡josa  al  lado. 

Vos  que  'm  voleu  mòlt  pobre  y  xich,  un 
cent  de  corbs  la  cara  os  pich.  Mal  ha- 
ya, quien  mal  me  quiere. 

Vostra  dona  es  una  rosa,  digueren  al 
cego,  y  ell  replica  ribent  tot  luego:  per 
las  grans  punxas  que  sento,  ni  ho  dup- 
to  ni  ho  nego.  L'na  rosa  es  tu  mujer. 
dijeron  al  ciego:  asi  debe  ser,  por  las  es- 
pinas que  siento. 

Vullan  que  novullan,  tots  ban  de  tra- 
gar la  veritat.  La  verdad,  aunque  amar- 
ga, se  traga. 

Vullas.  podent,  ser  venedor,  y  ja  mòlt 
poch  ser  comprador.  Si  vendes  ganarás, 
si  compras  perderás. 

Vullas  sempre  ser  primer,  en  virtut  y 
en  fèr  ton  nè.  La  virtud  ejerce,  y  ad- 
quiere el  bien. 


Y. 


¿Y  per  qué  te  dius  cristià,  si  no  sabs  la 
doctrina  ?  Tengo  yo  un  sayo  con  que  me 
disfrazo. 


4Ytú,  Pere,  sabs  los  salms? Si  senyor, 
tants  á  tants.  Maestro,  antes  de  repren- 
der, échese  una  piedra  en  la  manga. 


I 


f)  ¿  H  -^'^^  ^ 


University  of  Toronto 
Lbrary 


■¿»i» 


j^..> 


Acmé  Library  Card  Pocket 

Under  Pat.  "Ref.  Index  File" 
Made  by  LIBRARY  BUREAU 


f/ 


±