?l
ílm
■i
hm
■ySiA
DICCIONARI MANUAL
ÜE LAS LLENGUAS
CATALANA-CASTELLANA.
Digitized by the Internet Archive
in 2010 with funding f rom
University of Toronto
http://www.archive.org/details/novissimdiccionaOOsaur
NOVISSIM
DICCIONARI MANUAL
DE LAS LLENGUA S
CATALANA-CASTELLANA.
Obra única en sa classe, escrita conforme á la ortografía dels
aitors cláss1chs moderns, y en presencia dels millors diccio-
naris de ditas llenólas publicats fins avly du.
p. jÏAUME yiN GE LLAURA,
membre de varias Academias y Societats científicas y literarias,
nacionals y estrangeras.
NOVA EDICIÓ
considerablement addicionada per lo mateix autor,
aumentada ab una copiosa col-lecció de refrans, adagis, proverbis,
p.forismes, frases proverbials, etc. catalans, ab la corresponden-
cia castellana, y un vocabulari dels sants mes comuns
en Catalunya qual nom varia en Castellà. , '
u ^^
BARCELONA.
LLIBRERÍA DE ESTEVE PUJAL, EDITOR,
carrer de la Argentería n." 66.
1883.
Aquest Diccionari es propietat de sou editor blsïEVK Pijal
qui perseguirá davant la Lley á qualsevol que -1 reim-
primesquia en tot ó en part sens son permís.
Fstampa de Inglada y Pujadas, rarrer den Guardia n." 14.
-FJEòOXjEaTJl.
Tso es lo nostre ánimo, al escríurer aquestas líneas, fèr
una apologia del nostre traball ni ponderar la seva impor-
tancia. Los llibres de aquesta classe 's recomanan per sí
sols, sens necessitat de que 1' autor s' esforsia en donar á
conèixer lo que tots saben. Suposada per consegüent la se-
va utilitat, utilitat de tots los moments, particularment en
las provincias catalanas, digam en breus páranlas qual
ha sigut lo nostre propòsit al escríurer aquesta obra. Abans
de tot havem procurat fèr un llibre manual . un llibre que
estant al alcans de totas las classes de la societat, pogués
satisfer los desitjs de aquells que '1 consultassen. Pera lo-
grar mes cumplidament dit objecte, havem adoptat pera las
paraulas de un sol sentit, la forma de vocabulari, sens
perjudicar per això la riquesa de la llengua, y per altra
part havem omès, com direm mes endavant, aquellas pa-
Taulas de igual equivalencia en una y altra llengua ò bè de
una fácil traducció. Aquest sistema ha disminuit de mòlt
lo volum que del contrari hauria tingut lo nostre Diccio-
nari, contribuhint en gran modo á la realisació del plan
que 'ns proposàrem. Fora de las excepcions indicadas, lo
nostre Diccionari-Manual es sens dupte deis mes com-
plets, y ho afirmam ab tanta major seguritat, per quant
durant sa formació y abans de donarlo á la estampa , ha-
vem consultat y examinat detingudament casi totas las
obras de la mateixa classe que s' han publicat fins avuy dia.
Encara que aquesta obra déu ser considerada com un
Vocabulari respecte de mollas de aquellas paraulas que te-
II
nen un sol sentit en las duas Uenguas, no es aixís tocant á
las demés, pus que havem donat ladifinició. si beque mòlt
breu, de totas aquellas veus que *s poden péndrer en dos ó
mes sentits.
Per Viltim havem posat també la equivalencia en caste-
llà de las principals frases, locucions y modismes de la llen-
gua catalana.
Si aquest traball es digne del apreci del públich, ho di-
rá lo acuUiment que aquest dispense á nostre llibre. Tant
sols en son obsequi prenguérem la ploma, creguts de que
tal vegada podriam umplir un vuyt que multas personas,
ab bastant fonament, nos havian fet notar.
Fins aquí '1 prólech de las primeras edicions de aquesta
obra. Lo bon acuUim.ent que cada vegada mes ha obtingut
lo nostre Diccionari, fins á agotarse en breu temps alguns
mils de exemplars, nos ha demostrat de un modo suma-
ment grat, que nostre humil traball degué satisfer la ne-
cessitat observada per los que 'ns aconsellaren empéndre'l.
Satisfets y agrahits al mateix temps, resolguérem mes tart
addicionarlo en quant nos ho permetessen las nostras dè-
bils forsas y la índole de la obra, y nos cap la satisfacció
de poder dir que aquesta edició surt enriquida ab algunas
mils veus novas , apart de moltíssimas accepcions, frases y
modismes que no 's troban en las primeras edicions , aixís
com ab una copiosa col-lecció de refrans, proverbis, ada-
gis, aforismes , etc. ; havent posat lo major esmero en la
correcció tant necessària en los llibres de aquesta classe.
Si també aquesta vegada '1 públich acull benèvol lo lli-
bre mòlt millorat que li oferim , quedarán satisfets nostres
mes ardents desiljs.
ADVERTENCIA PRELIMINAR.
A fí de simplilicar en lo possible nostre Diccionari Manual, sens
perjudici de la seva riquesa , havem cregui poder ométrer totas aquellas
paraulas que tenen un mateix sentit y s' escriu hen del mateix modo en
una y altra llengua, com: Abadia, Carro, Casaca, Desgracia, Escul-
tor, Factura, etc.
També ho havem fet ab aquellas paraulas que varian tant sols en líf
duplicació de una consonant en català, com: Abadessa, Al•lucinar,
Pressentir, Ressegar. = Ahadesdí , Alucinar, Presentir, Resegar, etc.
Havem omès també totas las paraulas catalanas acabadas en ent y en
ant que se 'Is afegeix en castellà una e, com: (7on/Zuení= Confluente;
^òsoíuíamení^: Absolutamente ; Ainant ^= Amante.
Las paraulas terminadas en at que cambian en ado en castellà, com :
^maí= Amado; Cnaí=Criado; J6ín<esfaí=^ Abintestado.
Las terminadas en o, io, ó ió, qual terminació cambia en castellà en
on, com: ^ríic?</aaor= Articulación; Passío r==: Pasión ; Constitució=
Constitución ; iíertndícac!"ó=Revindicacion.
Las que terminan en tat ó at y ut, y que cambian en dad ó ady ud,
com: CíMíaí=: Ciudad ; ^^nííaí= Afinidad; Jmp/ííu<= Amplitud.
Las en os que cambian en oso, com: ^/■ectuós= Afectuoso; Codi-
cíos= Codicioso ; il/aííciós = Malicioso.
Las en iu que cambian en ivo, com: SwfeHaííu= Superlativo;
Demosíraíiu^ Demostrativo ; Sensiím = Sensitivo.
Las en atge ó atje que cambian en aje, com : ^6or(íaí5íe= Abordaje;
Paraije = Paraje ; Ropatje = Ropaje.
Las en ment que cambian en miento, com: ^órasaínent = Abrasa-
miento; Casamení^: Casamiento; Con5eníímení= Consentimiento.
Las en ach, ich , etc. que cambian en acó, ico, etc., com : Agonis-
íicft = Agonístico; /)¿Mrtííc/i= Diurético; ^íno«íac/i= Amoníaco.
IV
Las acabadas en d que cambian en castellà en mío, com : .Vá = Ma-
no; flomó= Romano; .•l/deá= Aldeano.
Las acabadas en i que se 'Is afegeix una o , com: .'l6cce(/arí = Abe-
cedario; Ciri = Cirio; ^6a/ori = Abalorio.
Havem ornés ademes los verbs reciprochs deis quals s' Iiaja donat 1'
equivalent castellà en los verbs actius, y no tingan una traducció ó accep-
ció dislinctas, com : ^1 osíráurer = Abstraer ; ^6.fírííurerse= Abstraerse.
Los modos adverbials compostos de duas ó mes paraulas qual equiva-
lent castellà s' liaja donat en cada una de ellas.
Aquellas paraulas que cambian la s senzilla ó doble en z, com: Abo-
wansar = Abonanzar; la ny en ñ, com: ylc07?)/)anj/or^ Acompañar; la
tx ó X en ch, com: /íesen5faíi;Tar=Desengancbar ; jOes(Z¿ía:o = Desdi-
cha; la doble I en senzilla, com: Jpe/-íar:=A pelar, etc., quant única-
nient tenen una sola traducció.
Totas las paraulas empleadas tant sols en petitas localitats, ara no gay-
Ta ó gens usadas, ó que 's troban en mòlt pocbs escrita; aixis com altras
usadas per alguns poetas moderns , que son no menos locals, pero im-
portadas de altres estats de la Corona de Aragó, ahout se parla la matei-
xa llengua, ó dels dialectes que li son germans, parlats en lo Mitjdia de
Fransa.
Los aumentatius y diminutius regulars.
Havem indicat tant sols lo género masculí.
Repetim que aquestas supressions que en res perjudican la abundan-
cia de termes del Manual, las havem fèt á fi de simplilicarlo y dismiuuhir
tol lo possible son volum y cost. La facilitat de traduhir en castellà las-
paraulas omesas, nos ha decidit ademes á ferho.
Lssent tan rica en veus la llengua castellana , havem posat en un
gran número de paraulas catalanas la seva equivalencia castellana em-
pleant duas, tres ó mes veus de un mateix sentit ó sinónimas.
HavtMU continuat varias paraulas que alguns autors havian reputat
per antiquadas, y que '1 llenguatje modern y alguns bons escriptors tor-
nan á emplear; aixís com havem suprimit algunas altras per considerar-
las fora de us ó mòlt poch empleadas.
(Juant havem trobat una paraula que no tingués en castellà exacta y
verdadera traducció, abans de suprimiria, havem preferit douarli ua
equivalent mes ó menos aproximat.
Per altra part figuran en aquest Diccionari Manual un gran núme-
ro de veus que no 's troban en la major part, per no dir en ninguna
V
obra de aquesta classe, nioltas de las quals son degudas á la detinguda
consulta que havem fet de las obras clássicas, y ais progressos que cada
dia fan las ciencias y las arts.
Tingas present finalment, que mòltas vegadas 1' us, la falta de unitatv
y autoritat, y 'Is vicis del llenguatie , cambian , suprimeixen ó afegeixen
iletras á algunas páranlas. Aixís es que en lo primer cas , es mòlt fre-
qüent en la llengua catalana véurer cambiada la a per la e, la o per la
«, la >r per la/, etc. y vice-versa; aixís com la supressió de la i desprès
de a I tras vocals. Pera trobar la traducció de aquestas ó allras páranlas
en lo Diccionari, es precís ó be conèixer la varia ortografía de ellas, ó
bè buscarlas en los diferents modos ab que poden estar escritas. No déu
olvidarse tanipocb, com ja havem dit, que no pocas páranlas, usadas per
alguns poetas moderns, tant sols han estat ó están en us en certas y re-
duhidas localitats. No sempre la pobresa que alguns atribueixen als lli-
bres de aquesta classe, depèn de la falta de veus; algunas vegadas es-
aquella ficticia á causa de la ignorancia ó peresa del qui las busca, no
Jas coneix prou, ó no las sab trobar en son llocli verdader.
EXPLICACIÓ
de las abreviaturas que s' usan en aquest Diccionari.
Ac. y ef.
Acció y efecte.
fisic.
Veu de fisica.
adj.
Adjectiu.
fisiol.
>> de fisiología.
adv.
Adverbi ó modo adverbial.
for.
» forense.
a^r.
Veu de agricultura.
fort.
» de fortificació.
agrim.
» de agrimensura.
fr.
Frase.
alg.
» de álgebra.
fust.
Veu de fusteria.
alquim.
» de alquimia.
geogr.
» de geografía.
anat.
» de anatomía.
geol.
» de geologia.
arbr.
Arbre.
geom.
>> de geometria.
argent.
Veu de argenter.
gimn.
» de gimnástica.
arit.
» de aritmética.
gram.
» de gramática.
arq.
» de arquitectura.
hidráu.
» de hidráulica.
arm.
» de armeria.
hidrog.
» de hidrografía.
art.
» de artilleria.
hidrost.
»• de hidrostálica.
astro!.
» de astrologia.
hig.
» de higiene.
astron.
» de astronomia.
icón.
» de iconología.
aum.
Aumentatiu.
ictiol.
» de ictiología.
blas.
Veu de blasó.
impr.
» de imprempta.
bot.
» de botánica.
interj.
Interjecció.
catóp.
» de catóptrica.
iriron.
Ironia.
cir.
» de cirurgia.
jard.
Veu de jardineria.
com.
» de comers.
jurisp.
» de jurisprudencia
con j .
Conjuncció.
liturg.
» de liturgia.
cosmog.
Veu de cosmologia.
loe.
Locució.
dial.
» de dialéctica.
lóg.
Veu de lógica.
didáct.
» de didáctica.
Ueng.
» de llengüistica.
dim.
Diminutiu.
m. adv.
Modo adverbial.
dinam.
Veu de dinámica.
man.
Veu de manescal.
escul.
» de escultura.
maquin.
» de maquinaria.
esgr.
» de esgrima.
mar.
» de marineria.
estat.
» de estática.
matem.
» de matemáticas.
esiét.
» de estética.
mecan.
» de mecánica.
expr.
Expressió.
med.
» de medicina.
fam.
Veu familiar.
met.
» de metalurgia .
larm.
» de farmacia.
metafis.
» de metafísica.
fil ó filos.
» de filosofía.
meteor.
» de meteorología.
iilol.
» de filología.
metr.
» de metrología.
niii.
Veu de milícia.
pros.
min.
» de mineralogia.
proverl)
mil.
» de mitologia.
psicol.
mús.
» de música.
pta.
n.
Verb neutre.
quim.
nául.
Veu de nàutica.
r.
núm.
Número.
recip.
ópt.
Veu de óptica.
ref.
oral.
» de la oratoria.
refl. ó r.
«rd.
Ordinal.
ret.
ornil.
Veu de ornitologia.
sastr.
orlogr.
» de la ortografia.
sup.
perspec.
>, de perspectiva.
táct.
pic.
» de picapedrer.
leix.
pint.
» de pintura.
teol.
pirol.
» de pirotécnica.
terap.
pi.
Plural.
tip.
poét.
Veu de poètica.
tòxic.
pol.
» de poli tica.
trigon.
p. p.
Partícip passiu.
V.
prep.
Preposició.
vet.
pret.
Pretèrit.
vulg.
pi on.
Pronom.
zool.
Veu de prosodia.
Proverbi .
Veu de psicologia.
Planta.
Veu de química.
Verb reflexiu.
» reciproch.
Refra.
Verb reflexiu.
Veu de retòrica.
» de sastreria.
Superlatiu.
Veu de táctica.
» de teixidor.
» de teologia.
» de terapèutica.
» de tipografia.
» de toxicologia.
» de trigonometría.
Verb.
Veu de la veterinaria.
Vulgar.
Veu de zoologia.
La inicial ó supressió del nom del article, en sas diversas accepcions, sempre
suposa la repetició del mateix.
'DICCIONARI MANUAL
DE LAS LLENGUA S
CATALANA-CASTELLANA.
A.
ABA
Aï». Con.—Xb això. Por
tanto. — Al) mi. Conmigo.
— Al) si. Confíigo. — Al) tal.
Solamente , tan sólo. — Ab
tal que. De mudo que, con-
que, de manera, de suerte
que. — Ab tot. Con todo. —
Ab tot aixó. No obstante.—
Ab tu. Contigo, {bangay.
Aliabaucay. Arb. Aba-
Abahil. Aucell. Ababilo.
Abacá. Especie de pita.
Genique, gúembe.
Aliacaiit. Peix. Abacanto.
AVtavial. Abadengo, (te.
Alcacóiiicí. V. Abacomp-
Abacoiieptat. Estat de a-
bacompte. Almcomitado.
Abaco milite. Abacómite.
Abadejo. Bacalao, merlu-
za, bacallao. {na.
Abaderna. Náut. Bader-
Abaderuar. Badernar.
Abadía. Parroquial, rec-
toria. Mala abadia. A&a-
durrio. {diado.
.\badiat. Abadia y aba-
.4baix. y. Baix.
Abaixada. Baixada. Ba-
jada, pendiente.
Abaixador. Qui abaixa
los panjos. Tundidor.
Baixada. Bajada, abaja-
dero. Mosso de tahona ó
de moli. Abajador.
Abaixadura. V.Tonedis.
Abaixaiuent. Tunda,
tundidura. V. Abaxanient
Abaixar. Tóndrer lo pel.
Tundi¡: En las cosas ma-
terials. Declinar, ceder,
bajar. En la reducció de
DIC. CAT. CAST.
ABA
preu. Bajar, acortar, re-
bajar, reiíiicic. Abaixar lo
preu. Abaratar. Los fums
a algú. Fr. lam. Humi-
llar.
Aba¡xar»«e. r. Inclinarse.
Bajarse, inclinarse, encor-
rarse, agacharse. En las
cosas colectivas mate-
rials. Menguar, bajar,
mermar, descrecer. Min-
var los rius ó brassos de
mar. .1 vadarse.
.-^baixat. Tundido, bajado.
Aba9aui!>auient. V. Ba-
lans.
.l.balaní>ar. Abalanzar,
impeler, empujar, persua-
.\baló. Pla. Abatan, [dir.
.'Vbalot. Brugit, tabola. Al-
boroto, ruido, escándalo.
V. Avalot.
Alialliineüt. Antojo.
Abáiuica$«. pl. Bot. Aba-
meas.
Abáiiiich. Bót. Abameo,
abamado. {rear.
Abandere jar. Abande-
Abandonauíent. Aban-
dono, desamparo.
Abandonar. Dir fástichs
ó paraulas afrentosas.
Baldonar, ajar, denostar.
Deixar una cosa al cuyda-
do de altre. Confiar, a-
bandonar, cometer. Yén-
drer á un preu mes baix
del regular. Hacer barato.
For. Renunciar. Desertar.
.%band4»narí«c. r. En los
afectes del ánimo. Aban-
donarse, entregarse. En lo
ABA
modo de viurer. A6a?Ta-
ganarse, envilecerse, abor-
tirse, perderse.
Aband4»no. Desamparo.
Desabrigo. Sens apoyo.
Desarrimo. Deixadesa.
Dejadez. For. Renuncia.
Deserción. {Abánete.
.Ibanet. Faixa ó cinturó.
AbanM. Antes, antigua-
mente, en otro tiempo. An-
teriorment. De antemano.
Abans bè. Antes bien, al
contrario. Abans de
temps. Prematuramente.
Abans de tot. Ante todas
cosas. {recimiento.
Abaratiment. Desenca-
Abaratir. Bajar, abara-
tar, desencarecer.
Abareainent. Abarcadu-
ra, abarcamiento.
Abarcar. Cenyir ab los
brassos ó mans. Aftrasar.
Enclóurer. Abrazar, con-
tener, comprender, i>i-
cluir, alcanzar, retener.
Abárit. Zoolog. Abárido.
Abarragauíar. Lo teixit.
Abarraganar.
Abarraganada. Dona
deshonesta. Fam. Escal-
dada, fosera.
Abarrasanar««e. r. A-
mancebarse , abandonar-
se, [bado.
Abarraganat. Amance-
Abừ. Tinya. Tina.
Abaííagaiuent. V. Aga-
vellaraent.
Abasagar. V. Agavellar.
Abast. Provisió. Abasto,
1
2 ABA
nbastectmieulo. De una
ciuiat ó exèrcit, fíasti-
mento. Donar 1' abasl.
Abastecer. No poder do-
nar r aljasl. Estaró verse
agobiiiílo ó ahorjado.
Abastar. Haver lo que es-
tá en paratge all ó dis-
tant. Alcanzar, cor/er, sa-
car de lo alto. Sutiniinis-
irar lo sustento á una ciu-
tat ó exèrcit. Abastecer,
proveer, abastar, aprovi-
siotiar. Ser bastant. Bas-
tar, se. Abastecerse.
Aba.«ííap.«*e. r. Viluallar-
Abastaf. Abastecido, bas-
timentado, [dor.
Abast<>ne.ja<l«»r. Apalea-
Aba.st onejar. Jpa/eac.
Aba.oitonejat. Apaleado.
Abat. Abad. Abat pobret.
Abaduchu. {nadura.
Abatanament. .lòfiía-
Abatnnar. Bátrer lo pa-
nyo pera tráurerli 1' oli
j' ent'ortirlo. Abatanar,
batanar, tundir, batanear.
Eixos dos Altims verbs
se tisan familiarment en
sentit de peíjar á algú.
Abatent. Abatiente.
Abatïdur. Destruidor.
Abatiment. Abatimiento,
de))resion, postración. En-
tre comerciants cessació
de pago. Bancarrota,
quiebra.
Abátrer. Tirar á terra.
.ibatir. derruir, demoler,
derribar. Humiliar, aco-
bardir. Domar, postrar,
abatir, refrenar. No pa-
gar los deutes. Quebrar,
fallir. Entre comptadors.
Rebajar, rebatir.
Abatutlanient. Abatida-
mente, con postración.
Abatut. Postrat. Abatido,
(juebrantado , postrado.
Decaygut. Alicuido. Baix
«■> petit. Bajo ó pequeño.
Entre comerciants. Fa-
llido, quebrado. V. Ven-
sut.
Abax. .\dv. V. Baix.
Abajador. V. .■Vbaixador.
Abaxanient. .4batimcnt.
Abatimiento, humilla-
don. Baixa de preu. Baja.
ABE
.Abaxar. V. .\baixar.
Abcé.«í. Mcd. Absceso.
Abfliicar. V. Alducar.
.Ibfliihir. Abducir.
Abecat. Hostriforme. [ce.
Abecedari. Alfabeto, abe-
Abecerola.s. Pl. Cartilla.
V. Becerolas.
Abedull. Pta. Abedul, bi-
ilueiro. {lar.
Abedullar. Bol. Abedu-
A!ies«>t. J bejon, zángano.
Abel. Arb. Abela, nado.
Abelit. Hermoseado, ador-
AbelMi<».*ích. Pta. -Iniòa-
rilla, abelmosco.
Abelía. Insecte, ylbej'a. Pl-
Pla. Flor de la abeja, abe-
jera, com])ai'ion de perro
ó jacinto blíDico en algu-
nas provincias. A. borda.
Abejón, abejarrón. A.
matxega. A. machiega.
Cria de las abellas. Em-
polladura. Criar abellas
Fr. Barbar. Fer ous las
abellas. Carrochar. Tras-
camenl de las abellas.
Trio. Trascar las abellas.
Triar. [cerse.
Abellacarse, r. Envile-
Abellar. Colmenar.
Abeller. Abellar. Colme-
nar. Que té abellas ó cuy-
da de las abellas. Colme-
nero, abellero. Pertanyent
á las abellas. Abejuno.
Abeüera. Pta. V. Abella.
Abellerol. .\ucell. Abeja-
ruco. Abellerol blau. Áu-
cell. Alionin.
.\bel!it. Hermoseado, em-
bellecido, adornado.
.\bell<»t. .Abegot. Abejón,
zangaño. V. Borinot.
Abercoeh. Albaricoque.
De domas. Damasco. Del
ull blancti. Albarillo.
Abercoenier. A Ibarico-
quero, albaricoque.
AbCM c u y t a d a ni e n t.
Abizcochadamente.
Abe.»iCHytar. Abizcochar.
Abe$ieuvtat. Abizcocha-
do.
.'Ibestiat. Grosser. Abru-
tado, estólido.
AbCNtrús, ó Avestrús.
Avestruz.
Abet. Arb. Abeto, pinabete.
ABO
.Abetumadanient. Abe-
tunadamente.
Abetuniar. Embetunar,
abetunar.
Abeuració. Abrevado».
.Ibeurabte. Abrevable.
Abeuradauíent. Abre-
vadamenle.
Abeurador. Lo qui abeu-
ra. Abrevador. Lloch a-
hont se abeura. Abreva-
dero, aguadero, pilón. A.
de fusta. Camellón. Deis
aucells. Bebedero.
.Abeuradura. Abrevadu-
-Abeurar. .16r<?rfir. {ra.
Abeurat. Abrevado.
Abeuraíge. Brebaje.
AbiaixabSe. Sesgable.
Abiaixadantent. Sesga-
damente.
.4biai\ad4>r. Sesgador.
Abíaixanient. Sesgadu-
Abiai xar. SVs^ar. {ra.
Abiaixat. Sesgado.
Abinte»«tat. Àbinteslalo.
Abilitar y sos derivats.
Habilita!''.
Abismar. .\bátrer, ron-
fóndrer. Abatir, confun-
dir, anonadar.
.Abisme. Precipido, abis-
.%bissí. Abisinio. [mo.
Abit. V. Habit.
Abjecció. Abyección, aba-
timiento.
Abjectat. Menospreciado,
abatido.
Ablactaci«'>. Desmama-
ment. Destete.
.%blanidur. Ablandador.
.Iblaniment. Ablanda-
mieiito.
.Ibianir. Posar bla ó tou.
Ablandar, molificar, mu-
llir. Aplacar. Mitigar,
templar, suavizar. Enten-
drir. Enmollecer, enllen-
tecer. Ablanir. Macerar,
mullir. Relaxar. Relajar,
laxar. Mitigar. Lenificar,
moli/icar. Cir. Madurar.
r. Relentecer, rellentecer.
Ablanit. .iblandado.
Ablanitiu. Molificalivo.
.\blatiu. Ablativo.
.Vblenadura. Apabiladu-
.Iblenat. Apabilado, ¡ra.
Abobarse. V. Embada-
lirse.
ABO
ABO
Abocador. Lo qui a\>oca.\ Ahonyegahle. AboUable.
linvasador , vert-edor. Lo AbMii>-e$;abIeiuent. A-
lloch ahont se aboca. Ver-l bollahle mente.
tedero.
Abocament. Evacuación,
abocamiento.
Abocar. Viiydar alguna co-
sa. ]'erte)\ ecliar, vaciar,
derramar. Donar mòlt.
Verter, echar, derramar.
Ajuntar dos recipients
l)0(•a á boca per vuydar
lo continiíut del un al
altre. Trasegar, embro-
car. Fer caurer boca a
terra. Echar de bruces
Trabucar, girar alguna
cosa boca á terra. Poner
boca abajo.
Abocar««e. r. Abalanzar-
se una persona y agolpar-
ae, quant son molías.
Abocat. Vaciado, echado,
vertido.
Abocat erro-ssar. Abu
zar, echar de bruces.
Abofetejar. V. Bofetejar.
Abobar. Defender. |
Abolició. Abrogación, de-
rogación, revocación.
Abolidor. Abrogador.
Abolir. Anular, borrar,
derogar.
Abolit. Abolido, desu'sado.
Abonable. Afollable.
Abollatiaauent. Afolia-
damente.
Abonador. AfoUador.
Abolladura. Afolladura.
Abollar. Afollar.
Abollat. Arrufat. Alechu-
gado, afullado.
AI>olota|>4»bIe«*. Revoln
cionari. Revoltoso, amoti-
nador. Cridayre, bala-
drer. Vocinglero, alboro
tador.
Abolotar. Alborotar.
Abominar. Aborrir, de
testar. Derrengar.
Abonament. Abono.
Abonan.sar.se. Serenar-
se. Calmar el tiempo, d-es
pejarse el cielo.
Abunansat. Calmado, bo-
nancible.
Abonar. Fer fiansa. Afán
zar, salir fiador. Adobar
las térras. Estercolar, be-
sneficiar.
.Iibonyegadatuent. A-
bolladamente. [dura.
Abonyegadura. Abolla-
Abonyegament. Abona-
miento.
Abonyegar. Abollar. A-
bonyegarse. r. Ferse
bonys al cap. Achicho-
narse.
Abonyegat ó pie de
bonys, parlant de cosas no
animadas. -4 6o//a(/o. Que
té iionys al cap. Achicho-
nado.
Aboquetar. Aboquillar.
Abordada. Náut. Borda-
da.
Abordar. Náut. Acometer,
embestir. Incitar al gos
pera que acometía. Azu-
zar. Tirarse sobre de al-
gú. Arremeter, r. Embes-
tirse. Azuzarse.
Abordatge. Abordaje, a-
bordo, acometida.
Aborregadanient. Abo-
digadaniente.
Aborregament. Ac. y
efect. de aborregarse. A-
bodigamiento.
Aborregar. Abodigar.
Aborregat. Que té forma
de i)orrego. Abodigado.
Aborréixer. V. Aborrir.
Aborrellouanieut. ^1-
borregnmiento.
Aborrellonar.se. r. A-
borregarse. {gado.
Aborrellonat. Aborre-
Aborrible. Detestable.
Aborrecible. Odiós. Odio-
so, desamable. (ment.
Aborrició. V. Aborri-
Aborridatuent. A borre-
cid amenté.
Aborridor. .4 borreredor.
Aborriment. Aborreci-
miento, aversión, odio,
desamor. Fastich. Tedio.
Aborrir. A borrecer, odiar,
detestar, abominar.
Aborrit. Aborrecido.
Abort. Malparto. V. Gas-
tament.
Abortament. Y. Abort.
Cosa extraordinaria. A-
' borlo, portento.
ABR 3
.Abortar. Gastarse. Mal-
parir.
Abortiu. Abortivo y abor-
tón que se aplica ais qua-
drúpedes.
Abotxornar. Abochor-
nar, sonrojar.
Abovar. Aboyar.
Abracoquer. Albraco-
quer. .4rbre. Albaricoque-
ro.
Abrabttn ar.se. r. Asirse.
r. fam. Agarrafarse.
Abrani. Arl). Abramino.
Aforá.s. Abrazo, {miento.
.%brusanient. Agosta-
Abrasar. Reduhir a bra-
sa. Quemar, reducir á
brasa. Abrusar, jigosíary
ahornagar, arrebatar.
Abrasarse, r. Enmosti-
garse la* plantas. Agos-
tarse, secarse. Abrasarse
de calor. Achicharrarse,
asarse. De sét. Apalam-
brarse de sed. De enveja.
Comerse. De febra. Arder
de calentura. De viu en
viu. Abrasarse vivo.
Abrassada. V. Abrás.
Abras.sadeta. A bracijo.
Abraíí.siidera. De las ar-
mas de foch. Abrasadora.
De las veynas de armas
blancas. Brocal.
Abrassador. Abrazade-
ro, abrazabte.
Abrassar. En sas princip.
I acceps. Abrazar. Com—
péndrer. Comprender.
Enclóurer. Abarcar. A.
bulto. -4 carrarac.
'Abre. V. Arbre. [leda.
'Abreda y Abrediu. Arbo-
Abrent. Arbr. Laurente.
j V. .\labrent.
Abressada. Mecedura.
lAbressar. V. IJressar.
JAbressoiar. Donar la for-
I ma de bressol. .4'"U7ia?'.
'.Abreviadura ó Abrevia-
tura. Abreviació. Abre-
viatura. De nom ab lletra
inicial. Cifra, sigla.
Abreviar. En lo escrit..
Compendiar, recapitular.
Suprimir Welras. Esn-ibir
en abreviatura. Cuytar.
.Apresurar, avivar.
Abribadanient. Impe—
4 ABS
¡uosamenie, furioxamen-
te.
Abribat. Pronto, veloz,
actiro.
Abricií. Abrifjo, abrigade-
rv, \ lamlu' — u^ilu, guar-
da,refuíjio.
Altritfun. V. Alirich.
Abrigailüi. PI. Ropa Je la
cama.
Abrigar. Ab roba. Arro-
par, apañar, r. Acotxarse
en lo Hit. Arroparse, ar-
rebujarse , ahoriijarse.
Afa\orii-. Patrocinar, au-
aitiar. Agr. La lena.
Amurillar.
Abrileuch. Abrileño.
Abrilla<!ament. Abri-
tlaiitadamente.
Abrifiar. Abrillantar.
Abriiillar. Abrojal.
AbríiiIlN. Pta. .ibrojo,
abrojos de tierra.
Abrogar. V. Abolir.
Abr<Uanw. Pta. Yerba
lombriguera, brótano.
Abrumar. Oprimir, aba-
tir. Inindir.
Abril KatS«r. Abrasador.
Abrii.<¿anient. Ahorna-
ga mi i uto.
Abru.«:ar. Asar, tostar, a-
chictiarrar, curtir.
\hnent. Ausente, {mitir.
Ab«ól«lrer. Absolver, re-
AbKuU. Absuelto, remiti-
do, ¡)erdonado.
AbHoEta. Responso, res-
poiisorio, }¡osa. Fer ó can-
tar absoltas. Responsear,
responsar.
Ahsttlui. Absoluto, impe-
rioso, resuelto.
AbMoiiUanieat. Del (ot.
fíematadamente, de rema-
AbMtitakit. Absono. {te.
Abs<irbir. Embt'urer. Ab-
sorber. Xuclar. Sorber.
Absorbit. Absorbido.
Absort. Admirat, vi b.socío,
pasmado. Dislret. Dis-
traído.
AbNteiiti. Ab.iten\io.
AbMtf nirse. r. Conlener-
!te, abstenerse, refrenarse.
AbMtergir. Absterger.
Ahstersiu. Absiersivo, de-
tersivo, abstergente.
JLhatiueuHai.. Abstinencia.
ACÁ
'Abstingut. Abstenido.
'Abstracte. Abstraído, a-
I parlado. En abstracte.
£íi abstracto.
•Abstractiu. Abstractivo.
¡Ab.stráurer. Abstraer.
Ab.«stret. Abstracto, abs-
I t raid o.
Abstrü.w. Abstruso, recón-
dilo, oculto.
Ab.<strusaiiient. Adv. 0-
cuttamente , recóndita-
mente.
Ab.sumírse. r. Asumirse.
Abug4»t. Cert joch. Abe-,
jon. \. Biirino't.
Ahultat. Voluminós. T'o-
luminoso, rebultado. Exa-
gerat. E.i agerado, ponde-^
rado. Gros y buyt. Papu-
jado.
Abiiicitaiieéa. Copia, a-í
fluencia, facundia, cau-\
dal. Ab molla abundan-
cia. Adv. A porrillo, a-\
bundantemenle. De béns.
Opulencia. De humors. |
Pujamiento , humorosi-l
dad.
Abunilant. Copioso, fe-
cundo, feraz, profuso, o-
pimo. De cassa. Acha-
ryHi>í)/o.De mòlts humors.
Confluente. rimo.
.Abiindautíssini. Ubér-
.AbuiKlantuient. Abun-
dantemente, bravamente.
Abuutlar. En alguna co-
a. yodar.
AbuiivMiar. Abuñuelar.
Aburèltar. Aburelar.
Abiirriiiieut. ,l6«/'/i-
mienlo. aversión.
Aburrir. Abandonar. .1-
borrecer , abandonar.
Fam. Exposar. Aventu-
rar, arriesgar.
Aburrit. .lÍJiiíTÍrfo.
Abús. Abuso.
Abu.siu. Abusivo.
.\bu.ssar. Abuzar. ron.
Abutarda. Auccll. Cialla-
Abutit'arrar. Abotargar.
Abut«ir. .\ucell. .i ve loro.
Abutxaoar. Abolsar.
\ea, V. Haca.
Acá. Aquí. .t/ií.
Acabuda. .Icabamiento.
.Acabalat. .Vraudalat. 0-
pulcnto. Complert. Aca-
ACA
balado. Parlanl de teixits.
Recio, doble.
Acabament. Acabamien-
to, fin, final, remate.
Acabar. Concluir, finali-
zar, remalar, completar.
r. Espirar, declinar, ca-
ducar, {lo.
Acabat. Perfecte. Perfec-
Acabussar. V. Cabussar.
Acadeuiiii. .\ula, escola.
Gimnasio. Estudi. Taller.
Académich. Académico.
Acaierat. Atareado.
Acalorar. Promóurer,
excitar. A vivar, inflamar.
Acaloranient. Eferves-
cencia, inflamación, arre-
batamiento.
Acalurar^e. r. Enard ir-
se. Enardecerse, altera rse.
Acalorat. Orgullos. Orgu-
lloso, encopetado.
Acaiiii»aiiient. Campa-
mento, acampamento,
campo, reales. nado.
Acaiupanat. Encavipa-
Acaiu|iar. Cainpar. Las
tropas. Vivai¡uear. Art de
acampar. Castrameta-
ción.
Acaiiiu.ssar. Agamuzar.
Acaiiiussat. Gamuzado,
agamuzado.
Acanalar. Encanalar, en-
canalizar , encaño7)ar.
.\rq. Estriar, isiriar.
.Icanalat. adj. Canalado.
Vent acanalal. .iireenca-
ñonado ó encallejonado.
Acanar. Varear, medir
por canas.
Acanonar. Conduhir la
aygua per canonada. Ar-
caduzar, encuñar.
Acan<inat. Arcaduzado.
Acauonejar. -1 cañonear.
Acanutar.<!ie. Acanuti-
llarse, encarrujarse.
.Acanyanient. Enranija-
miei'tlo, en/laijuecimiento.
Acauyar. Encanijar, e.r-
lenu'ar. {lenuado.
.tcanyat. Encanijado, eu-
Acaráuient. Careo.
Acarar. Confrontar, ca-
rear, conferir.
Acarcanyarse. De ay-
gua. Enchárcame, relle-
narle de agua, aguazarse-
ACH
Acarcanyat. Repleto de'
agu'i. I
Acare jar. Marcar, acarar. '
Acaman. Peix. Acarno-^,
no. {casualidad. \
Acás. Acaso, casualmente,!
Acaparat. Deseoso de ca-,
sarse.
Acaíí.sia. (Falsa) ó A. de
tres piinxas. Arb. Acacia
de tres espinas. A. tapare-]
ra. A. de /lores sedosas.
Aeataiéctich. Acatalécti-l
co.
Acatament. Reverencia,]
acatamiento. {pulento.\
Acauílalat. Caudaloso, o-\
Accertir. Acceder, asentir,]
adherir, conformarse.
Accent. Acento. Carregar
r acccnl. Recargar.
Acceptació. Admisión,'
ajjrobdcion. (mar, optar. \
Accejitar. Admitir, to-
Accepte. Acepto, grato.
Accés. Acceso.
Accessible. Acceñble, a-
sequible, fàcil.
Accessió. Acceso. La de
terciana. Cicion.
Accessoris. Pi. Anejida-
des.
Accitlent. Indisposició re-
pentina. Insulto. Fam.
Patatús.
Acció, .ideman, acción, fa-
cultad, derecho. Fer acció
de executar alguna cosa.
Hacer ademan. Acció mi-
litar. Función de guerra.
Accionat. Acció, movi-
ment del COS. Acción.
Accorat. Afligid o.
Accordat. V. Convingut.
Acederilla. Pla. Romaza.
Acefalisine. Acefalismo.
Acensar. Acensuar, dará
tomar á censo.
Acerltanteut. Cruelmen-
te, rigorosamente.
Aceriiitat. Acerbidad, se-
veridad, crueldad.
Acerca. Prep. y Adv. Cer-
ca, siilire. (rado.i
Acèrrim. Acérrimo, ace-
Acert. Acierto, tino.
Acertar. Flndevinar, dar
en lo i)lancli. Ati7mr. I
Acetreria. Cetrería.
Achs. Arj). Acere, arce. '
ACL
Aciftadar. Encebadar, a-
cetxidar.
Acidesa. Acide:.
Aciniat. Encumbrado.
Acit. .Acido.
Aclamació. Celebració.
Celebración , Proclama-
ció. Proclamación.
Aclamar. Proclamar.
Aelaparasuent. Debili-
dad.
Aclaparar. Desjarretar,
derrotar, enervar, debili-
tar.
Aclaparat. Debilitado.
Aclarar. Posar en ciar.
Dilucidar. Desembolicar.
Desovillar. Lo ocull. Des-
encastillar.
Aclarsdura. Aclaración,
entresacadura.
Aclariment. L' acte y e-
fecte de aclarar. .Arlara-
cion. De aclarir. Entresa-
ca, entresacadura.
Aclarir. En sas princi-
pals accepcions. Aclarar.
Com explicació. Decla-
rar, ilustrar, esclarecer.
Aclarir lo que ^stá mòlt
espés. Entresacar, despe-
jar, enrarecer, adelgazar.
Aclarir disputas. Compo-
ner, decidir, orillar. Los
liquits. Aclarar, clarifi-
car, liquid tr. Las ramas
ó sarments. Chapodar.
Aclarirse. Lo temps. .1-
clararse, serenarse, abrir
el tiempo. Los liquits. A-
clararse, asolarse, sere-
narse. Que se aclarescan.
Fr. AUa se las ha;/an.
Aclarit. L' efecte de acla-
rar. Aclarado. Esporgat.
Chapodado. Dit de las co-
sas espessas. Enrarecido.
Deis licors. Aclarado, se-
renado.
.Iclavellar. Aclavelar.
Aclimatar.se. r. Connatu^-
ralizarse. (liarse.
.%elivillarse. V. Clivi-
.*c!ocap. V. Aclucar.
.■\cl4»rar.oie. r. .Arrellanar-
se, aclocarse.
Aclofat. Aclocado.
Aclucar. Tancar 1' uU ó
'Is ulls. Cerrar el ojo ó los
ojos. RecuUirla vista per
ACÓ 5
véurer millor. Amusgar,
Orregar en ex I rom. ,4-
brumar. No achicar 1' ull.
No pegar el ojo.
Aclucarse. r. Fer los ulls
grossos. Hacer la vista
gorda. Vinclarse íins á
caiirer á terra. Aplastar-
se, agacharse.
Acobardir. Acobardar,
intimidar, acorralar, ate-
morizar, amilanar.
Acobardirse. r. Alebrar-
se , acobardarse , amila-
narse.
Acobardit. Acobardado,
amilanado, abatido.
Acoblable. .Acoplable.
.'%.cohladament. Acopla-
ddiiiente. {rio.
Acobladura. Arq. Aco-
plo, acopladura, miento.
Acoblament. Acopla-
Acóiit. Acólito, cerofera-
Acolitat. Acolitazgo.
Acolliment. V. Aculli-
ment.
Acollir. V. Acullir. (ble.
Acollonible. .Acoquinor-
Acollonir. V. Acobardir.
Acolorir. Colorar, teñir.
ilcomés. Acometido.
Acomesa. .Acometida, a-
cometimu'U lo, arremetida.
Acometiment. .A cometi-
miento, arremetida, em-
bate.
Acométrer. Acometer,
arremeter, embestir, car-
gar, arrojarse. Ina ma-
laltia. Acometer, sobreve-
nir, asaltar.
Acomodament. Acomo-
do, acomodación , acomo-
damiento.
.-Icomodar. Disposar, co-
locar. Colocar. i)ei\ar al-
guna cosa. Proporcionar,
prestar.
Acomodarse, r. Confor-
marse. Ciinformarse, con-
sentir. Traurer profit. Sa-
car provecho. Casarse.
Tomar estado.
Acomodat. Casat. Casa-
do. Ricli. Rivi, ¡loderoso.
Acomodo. Preu. Módico,
bajo, barato. Pérdrer á
deixar lo acomodo. Den—
acomodar.ie.
6
ACÓ
Acontpanyadur'. Acom-
jHiñador, compañero. I
Acomiianyainent. .(-
Cümjtañamienlo, sequilo,
comitircí, cortejo. I
Aconipauyar. Agregar-'
se. Seguir.
Ac4>iii|>a!4 K a d a ni e n (.
Pausadamente, a comjxi-^,
compasadamente, cun or-
den, con mesura. j
Aconipa«iíiar. Compasar,]
poner á compás. '
AconipaAisat. Compasa-^,
do, acompasado. |
Acumular. V. Acumular.
Aeondtcionat. Condicio-
nado, acondicionado. Bén
ó mal acondicionat. De
buen o mal ¡jenio. '
Acun<Eiictarí4e. V. Con-
(luctar?e. (tat.
Ac«»ii(Cuctat. V. (londuc-
Acunduliir. Conservar
con esmero, guardar coit
cuidado, poner á buen re-
caudo.
AconduIíU. Conserrado ó
guardado con esmero.
Acung4ti\aiuent. Coti-
goja, angustia. '
Ac<>ng4»i\ar. Molestar.
Aquejar, congojar. V.
Congoixar.
Acon^ioixat ó Aconf^oxat.
Acongojado, congojoso.
Acónit. Pta. Acóinlo, ana-
pelo, matalobos, lupina,
anasarea, contella, uva-
versa. I
Acou«irtar. Consolar.
Acunitrtarse. r. Confor-
marse, consolarse, conve-\
tiir, resignarse.
Acunortat. Conformado,
resignado.
AdUDNeguir. Alcanzar,^
lograr, conseguir, igua-
lar. Kn lo ííuanj. Acredi-
tar, devengar.
AcuiiMC^iuit. Alcanzado.
Ae4iiiNi'llaíiIe. Aco7iseja-
bte. ijador.
AconNellador. Aconse-
Acun.sellauíeut. Aconse-
jamiento.
AcwnNclIant. V. Aconse-
llador. I
AconNt'Ilar. .{consejar. \
AcouMelIat. Aconsejado.
ACÓ
Aconüiolanieut. Consola-
ción, consuelo.
AconMtlar. Dar consol.
Consolar. Parlant de re-
meys ó medicinas. Miti-
gar, confortar.
Acon««olat. Consolado,
conformado.
Acumtéixer. V. Succehir.
Acontentament. Con^
tentó, placer, gozo, satis-
facció!}, alegria.
Acontentar. Contentar,
complacer, satisfacer.
Aconvoyar. Convoyar. I
.4.copi. Provisión, acopio.
Acopiahle. Que 's pót co-
piar. Copiable.
Acopiador. Que serveix]
per acopiar. Copiador.
Qui acopia. Copista, pro-
Ac4»piar. Copiar, ^visor.i
Acoplar. Aparear, r. .4co-
plarse contra algú. .lían-
comunarse. namiento.\
Acoqiiinameut. Amila-
Acoquinar. Acobardar,'-
amilanar. {amilanado.'
Ac4>({uinat. Acobardado,
Acorat. Apigido. V. Con-'
goixal
Acordat. V. Acort. |
Acorde. Conforme. \ble.i
Acordillable. .Icordona-i
Aettrttillar. Acordelar. I
Acorilillat. Acordelado. '
Acornar. Acuernar.
.acorralar. Encorralar, j
Acorregut. Corrido, bur-
lado, charqueado.
Acorreut. Vergonzoso.
Acorrer. Correr, avergon-]
zar. r. .\vergon\ irse. Cor-
rerse, {corde. \
Acort. .{cuerdo, ajuste, a-¡
Aco!<.<!»ar. Estrechar, apu-\
rar. cear.
Acos.ȒOjar. Acocear, co-\
-Ico.'i.•^ejat. Acoceado.
Acti.stadis. A llegadizo, pe-\
gajoso. (míeí. <o.
Aco.stanicnt. ,4 cerca-^
.%co.star. -Icercur, aproxi-
mar, llegar, arrimar. Fal-:
tar pocíi. ¡iayar.
Ae4»!starNe. r. Acercarse,
llegar, arrimarse, .\cos-
tar>c a la >ora. Orillarse,
venir. [no, allegado. [
Acotitat. Acercado, cerca-'
ACT
Acoí^tunialilo. Que pút
ser acostumat. Habttun-
ble.
Acostuniadament. Ha-
bitualmente, acostumbra-
damente.
.Vcuiütuiuanient. Habi-
tualidad , acostumbra-
miento.
AcuNtuniar. Acostum-
brar, soler, habituar, esti-
lar, r. Hacerse, versarse,
connaturalizarse, curtir-
se. Usarse. Usarse.
Acucitumat. Avesat. Ver-
sado, acostumbrado, ha-
bituado. Versat. Hecho,
cursado. Consuetudinari.
Solití), consuetudinario.
Acotada. Encorvada.
Acotar. Donar banyadas.
Acornear, acornar. V. Co-
lar. Aclucar. Agobiar,
eyicorvar, agachar, abru-
mar.
Ac4)tarMe. r. Encorvarse,
inclinarse, agacharse. V.
Arrupirse.
Acotat. Inclinat. Agacha-
do, inclinado, gacho.
.%e«txar. Abrigar. Abri-
gar, arrebujar, rebozar.
Inclinar una cosa massa
alta. Inclinar, abajar. In-
clinar á algú. Encorvar,
aguc/iar. r. Arrebujarse,
aborujarse, .\rrupirse. .4-
gachurse. [bujado.
Acotxat. Abrigado, arre-
Acreditar. .\ algú. Dar
fama. Tenir guanyat. De-
vengar.
Acreditat. Conegut, pro-
bat. Conocido, probado.
Famós. Sonable, sonado,,
renombrado.
Acreditatiu. Justificati-
vo, contprobante.
Acrimonia. La qualitat
d' aspre ó picant. .4cer6í-
dad, acritud, aspereza.
Mordacilat. Mordacidad.
.4crÍHolar. Purgar, puri-
ficar.
Acrouicte. .{croíücto.
Acró.<4ticis. .irróslico.
.1.CS. .\rb. Y. .\chs.
Acta. Escritura.
Acte. .4c/o, auto. Escrip-
tura de venda. Carta de
ACU
venta. En acte. En ade-
man. A. literari. Certa-
men. Tenir V acte. En
los estudis. Defender ac-
to-^ ó conclusiones.
.%ctitacl4»r. For. Lo q ue es-
tá para actuar.
Actitut. Positura. Acti-
tud, aptitud, acción.
Actiu. Activo, pronto, ^lis-
to, viro, intenso.
Activar. Dar calor.
Activitat, .ictividad.
Actora. Actriz, cumica.
Actualitat. Actualidad.
Acuciar. .Apresurarse.
Acuciós. Acucioso, dili-
gente, solícito.
Acudir. .Juntarse en un
mateix lloch. Concurrir.
Valerse de alguna perso-
na ó cosa. Recurrir. 0-
córrer. Ocurrir.
Acudits Acudido, arran-
que, repente.
.\cuitat. V. Acuytat.
Acularíiie. Los carruatges.
Dar culata. Los comer-
ciants. Quebrar.
Aculleraiianieut. Acu-
charadamente, {ramiento.
Aculleranient. .Acucha-
Acullerar. Acucharar.
Acullerat. Acucharado.
Acullida, ó AcuUimenf.
Acogida, hospedaje, reci-
bimiento, ai ogimiento.
Acullidlor. Recogedor.
Acullinieiit. .Albergue,
refugio, recogimiento. V.
Acullida.
Acullir. RecuUir. Acoger,
albergar, amparar. Ocul-
tar. Ocultar, encubrir, r.
Recogerse, amesnarse.
Acull'it. Recull i t . ,4 cogido,
albergado. Atrapat. Cogi-
do.
Acultellejador. Acuchi-
llador, 'do.
Acultellejat. Acuchilla-
Acuinular. Imputar. Car-
gar, cumular. Acumular,
com á falta. Imputar,
achacar. Amontonar di-
ners. A tesorar.
Acumularse, r. Agolpar-
se, amontonarse.
Acunyar y sos derivats.
V. Encunyar.
ADE
.Acuqniuar y sos deri-
vats. V. Acofjardir. Itar.
Acursac. Escursar. Acor-
Acurulhtdaiuent. Aco-
petadamente, {dura.
AcuruHaiuent. Acopetor
Acurullar. Acopetar.
Acurullat. Acopetado.
Acús. .Acuse.
Acuitar. Acusar, notar,
tachar, afear. Acusar fal-
sament. Calumniar.
.\cu.<>>atiu. Acusativo.
.%.ciistielt. Acústico.
.4cutáiisut. Acutúngulo.
Acuytat. Apressurai. A-
presurado. Apurat, afli-
git. Apurado, afligido.
.4d. .1.
Adagi. Adagio, refrán,
proverbio.
.\daladünieiiit. Precipi-
tadamente, desalad<imen-
te.
AdalarNe. r. Desalarse,
ansiar mucho, desalmar-
se.
Adalat. Desalado. Anar a-
dalat. Desalarse, beber los
vientos.
Adalit. Caudillo, capitán.
Adauíadet. .Adamadillo.
damita.
Adanianti. A damantino, I
diamantino.
Adaniaríiie. r. Afeminar-
se, remilgarse.
Adani»«nie. Adanismo, a-\
damanos, adamitas.
Adargúete. Adarguilla.'
Addició. Adición, apéndi-,
ce, suplemento, añadida-]
ra.
Adefura. Fuera, afuera.'
V. Afora.
Adelantanient. Adelan-
to. Adelantamiento, ade-
lanto. Millora , progrés.
Mejoría, progreso, ascen-
so.
Adelantar. Avansar. A-
ranzar. Apressurar. A-
¡jresurar, abreviar. Millo-
rar. Mejorar, medrar.
Adelantat. Primerench.
Precoz, tempranero.
Adelantos. Pl. Avansos.
Medros.
AdeniéN. Adv. Además,
amas, fuera de, sobre.
ADM 7
Adeptar. Adaptar.
Adepte. Adepto, iniciado.
Adere.ssar. Encaminar,
dirigir.
Adern. Arb. V. Aladern.
Adés». Adv. .Ahora mismo,
en este instante.
Adet*e»iap. .Adecenar.
Adeturar. V. Deturar.
Adeutar. Adeudar, deber.
Adevinar. V. Endevinar.
Adfori. Pla. Asarabácara,
úsaro. oreja de fraile.
Adlierens. Pl. Adheren-
tes, allegados.
Adhuc. ' Adv. Todavía,
Aílicte. .Adicto. {aún.
AdiiiániECli. .Adinámico.
Adinerar. Traurer mes
valor de una cosa del que
realment té. Sacar buen
partido, vender bien.
Adinerat. Acaudaiat. A-
caudalado, perulero.
Adins, y Adintre. Adv. -A-
dentro^y. Dins.
Adivinador. Adivino, a-
gorero.
Adivínalla. Acertijo, adi-
vinanza. V. Endevinalla.
Adivinar. V. Endevinar.
Adjacent. .Adyacente.
xidjecte. .Añadido, ajusta-
do, {(o, adjunto.
.4djectiu. Adjetivo, epite-
Adjudicarse. r. Apro-
piarse. Arrogarse, atri-
buirse. ' {tivo.
Adjudicatiu. Adjudica-
Adjunt. Adjunto, junto,
acompañado.
Adjuntin. .Adjunto.
Adjutor. V. Adjunt.
Adjutori. Ayuda, auxilio.
Adniés. Admitido.
Adniétrer. Admitir, ace[>-
tar, recibir. No admélrer.
Recusar, no admitir.
Adniinicul. .1 dminiculo.
Administració. Régi-
men. Régimen. A. de ren-
das. Telonio.
.\dniinistrar hisendas o
bens. .Mayordomear. A. \o
viátich. Sacramentar.
Admirable. Maravellós.
Maravilloso. Espantos.
Espaiitable, espantoso.
Sorprenent. Mirifico.
Admiració. Maravella.
8 ADO
Maravilla. Assombro.
Suspe7isron, pasmo.
Atlniirar. Maravillar, ex-
trañar. sunjieyider , pas-
mar, r. Espantarse, per-
signarse.
Adiuïraliíi. Admirativo,
admirable.
AdiiiiMítiió. Recepción.
Admonició. Amonesta-
cÁun, re})reiision, aviso.
Adinonitorí. Monitorio.
Adn4»tur. Anotar.
Adol>. Remendó. Remien-
do, adotjo. En las viandas.
Adobo, aderezo, condi-
nnento. En las térras. A-
hono. De pells. Curtimien-
to, zurra. De sabata. Pi-
caño. De teuladas. Tras-
tejadura. De tocador. ,1-
feite.
Adoba. (A la). Adv. En a-
dobo. (lias.
Adi>l>acadira!«. Adobasi-
Ad<ȕ>aei>eis. Lanero.
A(li»l>a<l4»r. Lo qiii adoba.
Remeiidador , reparador.
De pells. Curtidor.
Aflohanient. Adobadura.
Adobauíitjas. Calcetero.
Adobar. Compóndrer. Re-
parar, componer, 7-ecom-
poner, aderezar, remen-
dar. Las pells. Adobar,
curtir. Las pells ab her-
bas. Herbar. Las pells ab
roldó. Zumacar. Las Ier-
ras. Abo7iar, engrasar,
beneficiar. Las teuladas.
Retejar , trastejar. Las
viandas. Condimentar, a-
derezar. Los carruatges.
Aperar. Fam. Pegar. .Sa-
c.udir, zurrar la badana.
Adobaria. V. Blanque-
ría, Adobería.
Ail4»bar.*ie. r. Adquirir au-
ment ó perferció, millo-
rar lo malalt. Mejorar.
Dit del lemps. Abonan-
zarsp. ('onvenirse ó com-
póndrerse. Avenirse, con-
cordar, conc.iliarse. Po-
sarse bè. Acomodarse.
Tráurer parlil. Sacar ra-
ja. V. Corretjíirse.
Adoba!. Parlant de per-
sonas. Mejorado. De vian-
das. Sazonado, condimen-
ADO
tado. De térras. Abonado.
De objectes materials.
Arreglado , remendado,
compuesto, recompuesto.
Adobateiilada».. Traste-
jador. {duria.
Adobería. Tenería, curti-
Adoetriiiar. Doctrinar,
instruir.
Adojo. adv. Profusamente,
cojiiosamente , en abun-
dancia, (i porrillo.
.\d4»léixer. Adolecer.
Adoloriflanient. Dolo-
rosamente.
Adolorir. Causar dolor,
doler. íse.
.\d4»lorir»«e. V. Dóldrer-
Ailolorit. Qui sent dolor.
Dolorido, adolorido. Afli-
git. Desconsolado. Arre-
penlil. Arrepentido.
Aflol.xar. V. Mollificar.
Adornar. Domar. {do.
Ad4»nia.<>ieat. Adamasca-
AíUttnieiíisír. Domiciliar.
Adonar.<<e. r. Reparar, ad-
vertir , observar , notar.
Sens adonarsen. Impen-
sadamente , inadvertida-
mente.
Adonat. Advertido, {nio.
Ad4tnich. Adónico, ado-
AdonÍ!<«. (Flor de). Pta. A-
némone.
A<Iop. Corrección, enmien-
ila, reforma, remiendo. V.
Adob.
AdopeÍ4t. Prohijamiento,
prohijación. {jar.
Adoptar. Prohijar, ahi-
Ad4»rant. (Passant y. Fr.
Andando y con el mazo
dando, comido por servi-
do.
Ad4»rniid4»r. Adormece-
dor, adormeciente.
.\dorininient. La ac. y
ef. de adormir y adormir-
se. Ailormecimiento. F2n
la moral , enduriment.
Endurecimiento.
Ad4»rinir. Causar son ó
fér dormir. Ailormecer,
calmar. Entontir. Enton-
tecer.
Ad4irniir!«e. Péndrerse lo
puiv Trabarse, enajar.te.
Endormisearse. Adorme-
cerse, lras¡)onerse, dormi-
ADR
I tar. Entorpirse algun
membre. Envararse. O-
brar ab negligencia. E-
cltarse á dormir.
Adormit. Dormit. Dormi-
do, adormecido. Enlorpil.
Envarado. Entonlit. En-
tonli'íido. Apacigual. Cal-
mado. ¡\Iilg adormil. En-
tre sueños, semidormido.
Ad4>rna4lament. adv.
Ornadumente.
Ad4»rnar. Hermosejar.
Aliñar, pulir, acicalar,
engalanar, ataviar. Dis-
tingir. Realzar, ilustrar.
Endressar , guarnir. A-
sear, ornamentar, ornar.
Ad4>rn4». Lo que adorna ó
hermoseja. Ornato, orna-
mento, atavio, paramento.
Bon port. Aseo, compos-
tura. Esplendor. Esplen-
dor. Pl. Arreoilives. A-
dornos supéríluos. Ga-
rambainas. V. Ornaments
Ad4»ts4enar. Adocenar.
Ad4»tsenat. Adocenado,
común, vulgar.
Adquirir. A lea n zar, gra'»
jear , aryííí.síar. Adquirir
desembras. Soltarse.
Adquirit. Adquirido.
Adqui.sidor. Adquiridor.
Adraeant y Adraganta.
Adraganto, alquitira, tra-
gacanta.
Aclra.«»í$ana. Aíarazaiui,
arsenal, astillero.
Aarés. Aderezo. Decaball.
Jaez.
Adressador. De fuster.
Juntera. {zamiento.
Adre!»!!iament. Endere-
.4dressar. Posar dret lo
{|ue esta lort. Enderezar,
destorcer. Igualar la pa-
ret peraeniblanquinarla.
Jaharrar, l.a Insta qu' ha
prés mal vici. Desalabear.
Alsar alguna cosa caygu-
da. Alzar, levantar. Es-
menar, corretgir. Coi're-
gir, enmendar, eiiderezar.
Naut. Adrizar, izar.
Aílres.Mat. Enderezado, a-
drizado.
Ailret. .\drelas ó Adretes.
Adrede, de projwsito, ej-
]n-esamente, de intento.
ADV
A«Ireytainenf./{ec/K»!í?i-
te.
Artrogwep. Droguero, dro-
guista, especiero.
Ailposuerirt. Drogueria,
especería, esjiecieria.
AdKagailadií. Disparate,
torpeza, porrada.
AAnentia. Friij t. Acerola.
Adseroler. Afb. Acerolo.
Adsevara 6 Adsavara de
tancas. Pta. Pita.
Aduana. (Rcgislrarlosgé-
neros en la}. Aduanar.
Aduaner. Administrador
de aduana.
Adiihír. Aleiíar. Aducir
Correlgir. Corregir, ende-
Adue. V. Àdhuc. ire:ar.
Adulació. Halago, lisonja.
Aduladur. Lisonjeador, li-
sonjero, halagüeño.
Adular. Halagar, lison-
jear.
.\auU. Adulto.
Adulteració. Falsifica-
ció. Falsificación.
Adulteradiir. Falsifica-
dor. Falsificador.
Adulterar. Falsificar.
Falsificar, sofisticar. Lo
sentit de alguna cosa. Vi-
ciar, (nesino.
.\mn\tevi. Adidterinu, hor-
A dura»!! penas. Adv. Ab
prou feynas. Apenas, ca-
si, por poco.
Adurir. Agostar, ahorna-
gar, abrasar, arrebatar.
Adust. Adusto, bru.wo, ás-
pero, cetrino.
Aduíitihie. Combustible.
Adveiiedí.s. Advenedizo,
allegadizo.
Advenider. Advenedizo,
ea'tranjero.
Adveniment. Adveni-
miento, venida, llegada.
Advenir. Suceder, ocur-
rir, acontecer.
Advent. Adviento.
Adventici. Adventicio,
eventual.
Adveració. Afirmació. A-
severacion. Cerlilicació
de la veritat de alguna co-
.sa. Certificación, certifica-
do.
Adver.si. Adverso, nubloso,
contrario.
AFA
Adver.sari. Contrario, ad-
verso, opositar.
Adverii$ió. Odi. Aversión.
Adver.>«itat. A dversidad,
desdicha, desgracia , in-
fortunio.
Advertencia. Avis. Avi-
so. Observació. Reparo,
nota.
Advertir. Avisar, preve-
nir, comunicar, notar.
Advertit. Avisado, des-
pierto, prevenido. Per res-
póndrer. Orejeado.
Advocacia. Abogacía.
Advocada. Abogada.
Advocar. Abogar.
Advocat. Abogado, inter-
cesor, protector, patroiio.
Adxari. Pta. Asaro, yerba
bendita, oreja de fraile.
Adxavara. Pta. Pita.
Troncli de la adzavara.
J'itaco, pitón.
AdKenil>la. Acémila.
Ad%enil»lar. Acemilar.
Aeroináiiticli. Aeromán-
tico.
Aer«».státicli. Aerostático
Alaliilitat. Afabilidad,
agrado, blandura.
Afable. Suau, agradable
en lo tracte. Apacible,
tratable, llano. Bondadós.
Benigno, liumano.
At'adijg;adanient. Fati-
gadamente, fatigosamen-
te, penosamente.
Aladii¡;ar. Fatigar, {dido.
Af'adiifat. Fatigado, ren-
Alalienat. Atareado, afi-
AfalacJi.V. Afalech. (noso.
Afalasadanient. Mima-
damente.
Al'alaeador. Halagador,
lisonjero, caroquero.
Afalas^ar. Halagar, mi-
mar, acariciar.
Afalagat. Halagado, mi-
ATalcat. Falcado, (mado.
.^l'alecJi. Halago, mimo,
gachonada, garhoneria.
AÍ'alíial. Melgar, alfarfar.
alfalfal.
Alamar. Hambrear.
Aíamat. Qu' ha patit fam.
Hambreado. Qui le fam.
Hambriento. Acreditat.
Afamado, famoso, nie)i-
tado, renombrado.
AFE 9
Afanar. Rol)ar ab astucia.
Alzar, limpiar, escamo-
tear, pillar.
Afanarle. V. Afanyarse.
Al'antarmat y Ai'antas-
mat. Afantasmado.
Al'any. Traball fatigós. A-
pni. I)e-;itg violent, ansia.
Ahinco, drsrelo, tarea.
Al'aiiyament. Afán, ata-
reamienlo.
Afanyar. Apresurar, ins-
tar, apretar, atarear.
Afanyar.MC. Enllestirse.
Afanarse, despachar, an-
dar solicito. Fatigarse en
algun traball ó diligencia.
Exhalarse, desvivirse, des-
velarse.
Afanyat. Afanado, ansio-
so. Guanyat, merescut.
Merecido, ganado.
Afanyój^. (;uydad'ós. Cui-
dadoso, diligente. Penós.
Afinosii, trabajoso.
Afanyo.s;i3tient. Afano-
samente, laboriosamente.
Afardellar. Arrebujar.
Afarru.s.tiarHe. r. Atra-
carse, rellenarse, (tasgo.
Afartada. Hartazgo, rear-
.Ifartalencia. Glutone-
ria, poltronería.
Afartapoiile.s. Especie
de raliim. Lairen.
Afartar. Hartar, saciar.
T. Glotonear, tragar, zam-
par.
Afartat. Hartado, repleto.
Afatisar. (;ansar. Cansar,
fatigar. Donar molestia.
Molestar, hastiar.
Afatigar.sie. r. Hiparse,
angustiarse.
Afat.\ar. Fastidiar, abru-
mar, marear, (cidantente.
-t^favoridamenf . Favore-
Afavoridor. Favorecedor,
bienhechor, fautor.
Afavorir. Favorecer, so-
correr, amparar.
Afavorit. Protegit. Favo-
recido. Flstimat. Favorito.
Afaytapolires. Mal bar-
ber. Desuellacaras, (tar.
-Ifaytar ó Afeytar. Afei-
Afaytat. Fam. Enganyat.
Chasqueado, burlado.
Afaxendat. Atareado.
Afeament. Ac. y ef. de
iO
AFE
afear. Afeamiento, recri-
minación, afrenta. Llelje-
sa. Fealdad.
Afear. Disformar. (lición.
Afectaeirt. En lo estil. E-
Afectaüajiient.ru/i afec-
tación, ruUainenle.
Afectat. .\maniMul. Ama-
nerado, relamido, repul-
gado. Inclinat á alguna
cosa. .Afecto, adicto, afi-
cionado. En lo parlar.
Cultero , redicho, cultera-
no.
Afecte. Aüció. Afecto, afi-
ción. Inclinació. Inclina-
ción, voluntad, ley, pa-
sión, cariño. A. vene-
ment. Derretimiento. Adj.
Inclinat, dat á alguna co-
sa. Aficionado, afecto.
Afectu<ií«. Pie de afecte.
Afectuo.io, cariñoso, cor-
dial. Expressiu. E.rpresi-
vo. Patéticli. Patético.
.4.feBÍrt»r. .iñadidor.
Afegiílura y Aíegiment.
Añadidura, juntura. Pl.
Aditamento.
Afegir. Unir, apegar. Añar
dir, pegar, unir, juntar,
soldar. Aumentar. Pon
aerar, aumentar, agregar,
acrecentar. Exagerar. .-1
nadir, ejcagerar, abultar,
ponderar. En los escrits
Acolar, notar, adicionar
Afegit. Añadido.
Afeit. V. Afcyt.
Afeitar. V. Afeytar.
<%i'ei Migar j^e. Apechu-
garse.
AÍelacIor. .iheleador.
Afelat. .\helcado. (lio
Afeli ó Afeliu. Asir. .4/e-
.\temar. Estercolar. V. Fe-
mar.
Afeniinadaineiit. Feme-
nilmente, mujerilmente.
Afeminarne. r. Adaniar-
se, itembrear.
Afeniinat. Amaricado, a-
mujcrado, mujeriego.
Afer. Negoci. Negocio, a-
sunto. V. Quefer.
Afermar. .Afirmar.
Aferrailaineiit. .Acérri-
mamente, tenazmente.
Aferral. Exiriberon.
Aferrar. Asseguraria nau
AFI
ab las áncoras. Anclar.
Fumar un guisat. Ahu-
mar, socarrar. >'áut. Rc-
cullir las velas. Engolar,
agolar.
Víerrar.se. r. Insistir te-
nasment, arrimarse á la
séva. Agarrarse, encapri-
charse, enciistillarse. Ha-
rallarse. Pelearse. Parlant
del menjar. Ahumarse,
socarrarse.
Afeynar. Atarear, apre-
surar, estimular, instar.
Afeynat. Atareado, afa-
noso, solicito
Afeyt. Afeite, adobo, ade-\
rezo. Compóndrer ab a-
feyts. Afeitar, jalbejar, a-
derezar.
Afeytar. Rapar, rasurar,
desbarbar, jalbegar, (cho.
Afeytat de |)och. Barbihe-
-Ifi. Parent per alinilat. A-
fin. {near.
XtiavíHsif. Assegurar. Sa-
Atici«>. Afany. Ahinco, efi-
cacia. Inclinació Propen-
sión. Estimació. Afec-
ción, ¡¡asinn, voluntad, de-
voción. Péndrer ó posar
afició. Aquerenciarse.
Atici«»nar. Causar afició.
Inclinar, amartelar, r. Te-
nir alició. Prendarse, ce-
barse, pegarse, arregos-
tarse. Aficionarse mássa.
Enviciarse.
Aficionat. Amigo. A gos-
sos. Perrero. A la contra-
dansa. Conlradancista.
Afïgat. Semejante al higo.
Atiguerat. Ahiguerado.
Aliguraltie. Divisable,
vislumbrable.
Atlgurar. Enlrevéurer.
Vislumbrar, divisar, co-
lumbrar, r. Suposar. Fi-
gurarse, imaginar, {sado.
.\hgurat. Figurado, divi-
Alila(la.<!i. pl. lilas. Aguza-
das, {dera.
Aiilailora. (Pedra). ^1/i/a-
Aiiladiira. En t' instru-
ment de lall. Filo. Agu-
desa en alguna cosa. Agu-
zadura.
.%lllaiiiettt. Disminució ó
exieiuiació de la cara. .1-
filamienlo. Y. Afiladura.
AFL
Afilar. (Las dents, lo inge-
ni). Aguzar. Fer punta en
alguns instruments. A-
puntar.
AUiar.se. r. Desfallir, tor-
narse prini. Ahilarse.
Aíileranient. Enfilada,
enfilamiento.
.\fiierar. Enfilar, alinear.
Atilerat. Enfilado, alinea-
do.
Afiliació. Senyals fisichs
d' una persona. Filiación.
Péndrer las atiliacions.
.Afiliar, filiar.
Afiliar. Incorporar, admi-
tir, filiar. (liacion.
Afiliació. Prohijación, a fi-
Afillaitaineut. Afiliada-
mente.
Afillador. .Ahijador. \to.
.%fillanient. Prohijamien-
Afillar. Prohijar, ahijar.
Afiliat. Prohijado, ahija-
do.
Afanador de instruments
musichs. Templador. De
pesos y mesuras. Potador,
potero.
Afinadura y Atinamenl.
Afinación , afinamiento.
Mus. Templadura , tem-
ple.
Afinar. Pulir, perfeccio-
nar. Mus. Templar. .\.
kalansas. Abalanzar. .K.
pesos y mesuras. Potar.
Acabar de viurer. Morir.
Ferro de afinar. Afilón.
Atinsii. A/ines.
Afirmar. Confirmar. Ase-
verar.
Afirmarle, r. Mantenirse
ferm. fíatificarse. Soste-
nir ab empenyo sa opinió.
Aferrarse.
Afirmatiu. Asertivo.
Afitament. .Amojona-
miento, alindamiento.
Afitar. A mojonar, acotar,
alindar, lindar.
Aflairar. V. Aflayrar.
Aflamarle. Dit del pa.
V. Sublarse. icimiento.
Allaf|uinient. En/laque-
Aflaquir. Enflaquecer, en-
magrecer, eai•lenuar, mar-
cliitar. r. Acecinarse, ala-
ciar.
Allaquit. Enflaquecido.
AFR
Aflautat. Flautado.
Allayraiiient. Husmeo.
Aflayraiisa. Husmo.
Allayrar. Husmear.
Ailayrat. Husmeado.
Aflayre. Husmo.
Afligir. Aquejar, i-imrjo-
jur, consumir, r. Apesa-
dumbrarse, penar.
Afluencia, facundia.
Afluent. Facundo.
Afluideí^a. A/luidez.
Afluixalile. A¡lojable.
Afluixada. A/lojamieiiío.
Afluixauíeut. A/loja-
miento, aflojadura.
Afluixar. Soltar lo que es-
tá estret ó tibant. Aflo-
jar, desapretar. Pérdrer
la forsa, ó deixar de fer
la contra. Ceder, laxar,
relajar, blandear, r. Des-
abrocharse.
Afluixaí. A/lojado.
Alofrar. Aforrar.
Af(tllad4»r. Volantón.
Afora. Ad V. Fuera, afuera.
Aforadur. Tasador, mo-
jonero.
Aforaiueut. Aforo, tasa.
Aforar. Tasar, poner pre-
cio ó tasa.
Aforat. Aforado, tasado.
AJurcat. Turcifero, furcur
Al4iri»!iiue. Aforismo. {lar.
Af<»ri.*«ticli. Aforístico.
AforraiUtr. Aliorrador.y .
Estalviador.
Aforrar. V. Estalviar.
Aforro. Forro.
Afortunat. Venturos.
Venturoso, fausto. Bo-
jant. Boyante.
Afraneilar y Afrenellar.
Frenillar.
Afranquir ó Enfranquir.
Enfranquecer.
Africà. Africano.
Afront. Afrenta, baldón,
deshonor, oprobio.
Afrontaboníi. Deshonra-
buenos.
Afrontació. Confín, linde.
Afi>ontad4tr. Afrentador.
Afrontant. Contérmino.
Afrontar. Causar afront,
injuriar. Afrentar, baldo-
nar, improperar. Con-
frontar. Lindar, C071 finar.
Afrontat. Afrentado.
AGA
Afrunfós. Afrentoso, des-
honroso, o]>robioso.
Afronto««ainent. Afren-
tosamente.
Afumar. Ahumar.
Ai'UMellanieut. Fusila-
miento.
Afusellar. Fusilar, afusi-
lar, ¡lasar por las armas.
Afu.st. Art. Afuste. Pl.
3fon tajes.
Agafada. Captura, reda-
da, prendimiento.
Agafadero. V. Agafador.
Agafadí.M. V. ;Apegadis,
Enconianadis.
Agafador. Qui agafa. To-
mador, prendedor. La
part per ahont se agafa,
ocasió ó pretext. Asidero.'
Instrument per agafar.
Prendedero.
Agafanient. Asimiento, \
aprehensión, aprensión.
Agafar. Péndrer. Coger, \
asir, tomar. Aprofitar 1'
ocasió. Ajirorechar, atra-'
par. Conseguir. Coger, lo-\
grar, llevar, alcanzar.
Contráurer una malaltia.
Coger, tomar, contraer.'
Ocupar certa distancia.
Coger, eaienderse, abra-'
zar, alcanzar. Posar
pres á algú. Coger, pren-
der, agarrar, aprehender.
Lo gal. Emborratxarse.
Pillar una mona. Lo son
y altras cosas. Pegar.
Agafar^e. r. Renyir á
cops. Asirse, agarrarse,
venir á las manos. Esl úl-
tim en lo sentit de baia-
llarse. Apoderarse de un
objecte. Llevarse, apode-
rarse, echar mano de. Em-
bolicarse. Asirse , eyire-
darse. Juntarse, adherir-
se. Apegarse, pegarse.
Cremarse '1 guisat, isocar-
rarse, quemarse, apegar-
se. Agafarse fort. Esfor-
sarsepernodecaurer. Te-
nerse á las clines. Agafar-
se pels cabells. Tirarse
de las greñas, acapizarse.
Agafa»«o¡>as. Patxorra.
Pelmazo, posma. '
Agafat, (iullit. Asido, co-\
gido. Parlant dels guisats.
AGE
H
Ahumado, socarrado. U-
nit, adherit. Pegado, ape-
gado. .\gafat a la seva.
loe. Aferrado, dado a la
suya.
Agafatós. Y. Agafadís.
Agálicb. Acit. Agálico.
Agallinar. Acobardar,
acoquinar.
Agani. Pta. sens órganos
sexuals. Agamo.
Agarbar. Agavillar.
Agarberar. Hacinar.
Agarbonar. Agarrafar.
Agárich. Cert bolet. Agá-
rico, garso.
Agarrador. V. Agarran!.
.^garrant. Agarrador, to-
món, tomajón.
.agarrar. Fer presa. Apre-
sar, aferrar, prender. V.
Agafar.
Agarrigadanient. A-
chaparradamente.
Agarrigar. .4 chaparrar.
.■%garrigat. A chaparrada.
.4garrofar-«íe. r. Encarru-
jarse.
Agarrofat. Encarrujado.
Agarr^itar. Amarrar.
Agasajar. Festejar. Cor-
tejar, cumplimentar.
Ágata. Pedra preciosa.
Calcedonia, nicle.
Agaveil y Agavellamenl.
Monopolio. (ta.
Agavellador. J/oHO//o/í.s-
Agaveilament. V. Aga-
veil.
Agavellar. Arreplegarlio
tot. Arrebañar, abarcar.
Estancar lo género. Mo-
nopolizar los géneros. Fer
gavellas. Agavillar. Api-
lar. Cumular.
Agavellat. Arrebañado,
abarcado. {propio.
Age. Ajeno, diverso, im-
Agegautat. Agigantado,
gigantesco, giganteo.
.agenciar, üoticitar, ges-
tionar.
Agencias. Pl. Assumptes,
negocis. Quehaceres, aterí-
dones, negocios.
.4gen4»liauient. Arrodi-
II amiento, arrodilladura.
Agenollar. (Fér). Poner
de rodillas. lllarse.
AgeúoliarMe. r. Arrodi-
12
AGR
Ag:ennlla(. Arrodillado.
Aeent. Ageiile, soUritador.
A. de negocis. Xef/oria-
dor, dilirjenriero. (iinble.
Agerniaiiable. Herina-
AKerinaiiainent. Ger-
mandat. Hermandad.
Mancomiinació. Manco-
miniarion. (adojitar.
Agerinaiiar. Hermanar,
Aeeniianat. Hermanado.
A^il. Suelto, ligero, veloz,
correntio.
Agilitat. Ligereza, viveza.
Aísi«tta\se. Agio, agiotaje.
As;i<»ti.sta. Agiotador.
Ag^ira.solat. Aparasolado
Asitaeió. Efervescencia.
Efervesi-encia.
Agitar.se. r. Deípuhar.te.
Agitat. Lo mar. Undante,
undoso.
Aglá. Bellota. Menjar a-
glans. Bellotear. Semblant
al afila. .Xbellotado.
Agianar.se. Abellotarse.
Aglaiiat. Abellotado.
Agl4>|>ar.>>e. r. Agoljiarse.
Aglial.«i. Pl. Festas roma-
nas. Agnales. {Corderina.
Agiiina. Pell de an>ell.
Agn4»east ó A;.rnocaiiste.
Pta. Sauzgatillo ó árbol
del Paraíso.
Agaus. (Pasta de). Reli-
quia. Agnus üei.
Agnnibolar. Amontoimr,
reunir, acumular.
Ag<»nal.s. Pl. Festas deis
romans. .Agonales.
AgoliÍMant. Agonizante,
moribundo.
Agoraineiit. Agorería.
Agorer. Agorero.
Agolar. Osar, atreverse.
Ag4»Mt. .Agosto.
Ag4>!«tejar. Agontar.
Ago.steiich. ICslivench.
Agostizo.
Agót. Del Bastan. Agote.
Agraciar. Honrar, favo-
cer.
Agradable. Óralo, pla-
rienle, gtittnso. (mente.
Agraiiablcinenf . (irata-
Agradar. Cumplaiirer.
Contentar, com]tlarer. Sa-
l)erl»o. Gustar, saber bien.
Merèixer 1' aprobarió.
Gustar, sentar, tionarbien.
AGR
Enamorar. Prendar, n.
Placer, plegar.
Agradar.we. Enamorarse.
Prendarse , enamorarse.
Complau rerse. Compla-
cerse.
Agradat. Prendado.
Agrado. Afabilidad, sua-
vidad.
Agradó.^. Agradable.
Malagradós. Arisco, seco,
desabrido.
Agrahiineinf. Agradeci-
miento , reconocimiento,
gratitud. {nocer.
Agraliir. Agradecer, reco-
Agrahit. Agradecido, re-
conocido.
Agraiii. Pta. Grama. A d'
olor. Pta. .l/fsí«:. A. por-
qui. Pta. V. Cinchenra-
ma. V. Gram. Arrancar
lo a^ram. Deagramir.
Agraiidiinetiit. Agriuida-
mieiito. V. Grandària.
Agrandír. V. Engrandir.
AgraniUar. Agranelar.
Agraiiuear.**e. r. Agranu-
llarse. Agranujarse.
Agrás. (Semblant ó del
gust dclj. Agraceño. (Ay-
gua d' agrás. Agrazada.
Agra!!$.«ar. Agrazar.
Agrat<>$eien(. Adv. Ex-
pressament. A sabien-
das, adrede, á propósito.
Agravanient. Agrara-
Agravar. Gravar, (cion.
Agravi. Agravio, extor-
sión, ofensa.
Agraviar. Herir , lasti-
mar, r. Algun nirvi. Li-
Agraviat. Leso. {siarse.
Agravió!). Injurioso, ofen-
sivo.
Agre. Lo such ácit d' al-
gunas fruvtas ó herbas.
Agrio, agrura. Al gusl. ,4-
grio, ácido, acerbo. En las
paraulas. Mordaz. En lo
tracte. Acre, bronco, ás-
Í}ero, brusco, desabrido.
M terreno ó pis. Escabro-
so, áspero, fragoso. Fór
tornar agre. Acedar, a-
griar. Ferse agre. Hacer-
se repugnante, cuesta ar-
riba. Tornarse agre. .1-
griarse, acedar.ie. Punta
d' agre. Agrillo. Punta d'
AGR
agre en lo vi. RabanUlo,
rábano. Tornarse agre lo
llevat. Ahilarse.
Agredolíü. Agridulce. Al>-
llet. Oxizacre.
Agregar. Afeigir, reunir.
Anexar, unir. Juntar, a-
cumular. Amalgamar, a-
r amular.
Agregat. Conjunt de co-
sas. Cáfila, conjunto, halo,
agregado. Unit, incorpo-
ral. Adherente, ane.vo, ad-
junto.
Agregatia. Agregante.
De boigts. Gavilla de lo-
cos.
Agre.iable. Acedable. 'lo.
Agrejanient. .4 cedamieii-
Agrejar. Ser agrillo, tener
punta de agrio.
Agi'ella. Pta. Acedera, a-
cetosa, hugula. Borda.
Romaza. D' India. r¡7ia-
grosn, vinagrera.
Agrelleta.>». Pta. Aleluya,
acederilla, ojálida. (sa.
Agrello!«a. Pta. Acedero-
Agrement. .Ai/riamente.
Agrench. Acedo, acídulo.
Agre»»a. Acidez.
Agre.<4oladanient. A-
candiladamente.
Asretmiú. .Acometimiento.
Agres)»Iar. Acandilar.
Agrest. Incull. Agreste,
silvestre. Rústich. Rústi-
co, bravio, montaraz.
Agríenla. Relatiu á la a-
gricultura. Agrario, a-
greste.
Agricult<»r. labrador.
.4^griciiltura. Labranza.
.%^grifi>li. Pta. Agrifolio,
acebo.
Agrifollat. .Apimpollado.
.%.grillonat. .{grillado.
.%grini<>nia. Pta. Eupato-
rio, yerba de S. Guiller-
Agri«». Vct. Agrión, {mo.
.Igró. .4ucell. Garsa. V.
Agror.
Agrupar. Juntar.
.%gro|>ar.>ie. r. Juntarse,
reunirse, remolinear.
.'Igror ó Agro. Lo gust a-
gre de las cosas. Acédia,
agrura, acidez. Aspresa,
rigor. Acrimonia, aspere-
za, rigor.
AGU
Agros. Acetoso, agrillo,
acedo. {cidez, acedía.
A^rasitut. Acetosidad, a-
Agritntullable. Ahuru-
jonabh'. íjador.
Agruaiiiil!atl4ir. Aliuru-
Agriiiiiullar. Agrumar,
cuajar, i-orlar.
AgruiíiuHat. Grumoso,
agrumado, cuajado.
Agrura. Crudeza.
Aguant. Resistencia. A-
guaiile. Sufriment. ^íu/';-!-
inienlo, tolerancia. Soste-
iiimenl. Sustentación.
Aguantable. Suportable,
tolerable. (dor.
Aguantador. SuMenta-
Aguautar. Sostenir. Man-
tener, sostener, susle7itar.
Consentir. Sufrir, tolerar.
Afíiíanlar los rissos. Naut.
Aniojelar. r. Tenerse.
Aguantat. (Mal;. Que lás-
tima!
AguarííaUor. Qul custo-
dia. Guardador.
Aguartlament. Ac. y ef.
de aguardar ó reservar.
Guardamiento.
Aguardar. Reservar, de-
sar. Guardar, reservar.
Esperar. Esperar. Aguar-
dar la seva. Agacharse.
Aguayt. Acecho, embos-
cada, emboscadura.
Aguaytad4>r. Acechador.
Aguaytar. Acechar, atis-
bar, hacer la acechona.
Aguaitat. Acechado.
Agudeza. Sutilesa. Suti-
leza, sutilidad. Perspica-
cia. Per\-¡iicacia , viveza.
Gracia. Festividad, dono-'
swa, donaire, chiste. Ah^
agudesa. Agudamente.
Pie d' agudesas. Conce¡j-\
tuoso.
Asuerrit. Aguerrido. \
Águila. Y. Aliga.
Aguileucla. Aguileno.
Aguilera. Pta. Guileña,
pajarilla.
Aguíl<V. V. Aligot.
Aguinyanient. Guiñada,
guiñadura.
Aguínyar. Apuntar, ases-
tar, dirigir, fijar la vista.
Jlgulla. La que serveix
pera assegurar, ó de cap.
AIX
13
AGÜ
Alfiler. La de punta y ull. I
Aguja. La deis rellotges!
de corda. Manecilla, sae-\
ta, horario, minutíro. Lai
deis relloigesde sol. Agit-|
ja, gnomon, mos//Y((/or, Agujetas ó Agüyots. Pta.
puntero. Lo \)eix. Aguja, V. Águilas.
espetón, picudo. Lo pilar Alii. Ahir. ,l)/e»\ Abans d'
chistoso. En lo dolor. A—
gudo, penetrante, vehe-
mente, acerbo. En lo sub-
til. Lince, perspicaz. Clau
petit. Clavo pequeño.
d' un edilici. Machón, es-'
íribo. !>' artiller. Rampi-]
ñete ó rampinete. De ca-l
nó. Sacaflasticas. D' en-¡
llardar. Mechera. U' es-i
parler. Calicata. De fer
lilojas. Lanzadera. De¡
ganxo. Horquilla. Del ast¡
antes d' ahí. Trasantea-
yer. Antes d' ahí ó despus-
ahir. Anteayer. De ani á
avuy. De ayer acá. De ahi
ensa. Desde ayer. No an-
tes de ahi, siiio lo altre,
tres dias há. Anteantea-
yer.
y attras semblants. S/ü- Alunada y Ahinament.
queta, espetón. Delmon\o: Relinclio, relinchido.
ó cap délas donas, ¿".s/w- Aliinadisr. Relinchador,
dilla, rascador, rasca/no- Aiiinar. Relinchar,
ño. De marejar y nave- Ahir. V. Ahi.
gar. Brújula. Demalalas- .iliissía. Naut. Saloma.
ser ó saquera. De e?i,/«/-¡ AEsi.-SKador. Azuzador,
mar. De pastor. Pta. Pico Alii.^!<anieut. Azuza-
de cigiieña,\peine de pas-\ miento,
tor, peine de Venus. Con- Ahissar. Náut. Aixecar,
ducto ó cequia peliia. í/í- Izar, salotnar. Incitar.
juela. Canal ó reguero en
las minas. Agojía. A. ca-
bussayre. Aucell mari.
Colimbo de garganta roja.
.4gnllada. Aguijada, ai-
jada, aguijón, focino.
Agulla»i. Pla. Geranio al-
mizclado, agujas.
.4guller. Lo qiii fa ó ven
águilas. Agujero, aljilere-
Instigar, incitar, provo-
car, azuzar, zuzar. En la
cassa. Jalear.
Ahont. Adv. Adonde, don-
de, en donde. Ahont se vu-
11a 6 vulga. Donde quiera,
doquier, doquiera. Envers
ahont. Hacia donde. Per
Ahoni. Por donde. (sar.
.%horrar. Excusar. Eaccu-
La porció de lil, seda,; Ahur. InterJ. Adiós, agiir.
etc. Hebra. '.'ligua y sos derivats. V.
AsuIlería.A//í/e/-í«. j Aygua.
Agulletaí^. Pta. Pico rfe|Airable. Irascible, ira-
grulla. I cundo. (re.
Agulló. Aguijón, quincho. ' Aire y sos derivats. V. Ay-
Aguilonada. Aguijoimzo' Ai\. Veu dels noys. Pupa.
Agullonanient. .-l(/uíjo- Aixa. Eyna de fuster. A-
neadu ra , agxiijoneam ien
to.
Agullonat. Aguijonado.
Agull<»nejar. Aguijonear
Agulhener. Agujetero.
.Igullófr'. Agujoso.
Agull4it.>«. Pta. Almizcle-
ña. V. Águilas.
zuela. Mestre d' aixa.
Carpintero de ribera. Pas-
sar per aixa. Azolar. V.
Axa.
Aixada. Azada, ajada. Ai-
xada de galló. Azadón de
peto. (zadonazo.
Aixadada. Azadada, a-
Agu»<il y Agutzil. xl?()iiía- Aixadagat. V. Assedegat.
('i7, ministro, ríüíiisíriV.' Aixadar. Jadiar.
Fam. Satélite, corchete. .Aixadell y Aixadella. Es-
Agusüat y Agubilatge. A/-| cardillo, sacho, escarda-
giiacHazgo. | dera, escarda, zarcillo.
Agut. Aülat. Agudo. En lo .lixadellú. Azadón.
ingeni. Agudo, gracioso,' Aixader. Azadonero.
14
AIX
Aixadetn. Azadira , aza-
dita. {don.
Aixadó. Azadónenlo, aza-
Aixafaj^ar^e. r. Achubas-
carne.
Aixafagat. Achubascado.
Aixafar y sos derivats. V.
Axafar.
Aixalabar. Enjuagar.
AIX
' derrubiar, arrollar. V.
Xarasallar.
'Aixarcolador. Efcarda-
' dor. Lo instrument per ai-
xarcolar. Escarda, escar-
' diUo, sacho.
'Aixaroolaiuent. Escar-
I da, escardadura, sacha-
dura.
:\ixalal>rat. V. Axala-'Aixarcolar.E.•tcaríZar, es-
brat. I cardillar, sachar.
Aixalar. Retallarlas alas. 'Aíxarc4>lat. Escard<idc,
Desalar. Tallar las alas, I escardillado.
contenir. Cortar los rue- Aixardor. ^Irrfor.
¡os, reprimir. lAixari ó Axari. Pta. Asa-
Aixani ó Axam il' aballas. ' ro, asarabúcara , oreja de
Enjambre. De peixos.^-; fraile.
lucion, majal. lAixarit ó .\xarit. Vivara-
Aixaniaiiar.se. Las abe-, cho, despabilado.
Has. Arracimarse. lAixarnientador. Sar-
.%ixauil)rar. Jabardear, ' mentador.
enjambrar, desahijar. iAixarnientar. Recullir
Atxaitieiiad4»r. Enjam- los sarments podats. .S'ar-
brador. \ mentar. Y 1' acció d' ai-
.\ixaiiienatneiit.£)vaí)i-' xarmentar. Sarmentera.
brazon. Aixariueíntat. Sarmenta-
Aixaitienar. Enjambrar, \ do.
desabejar. (dero. Aixarolar. Cliarolar, dar
Aixaniener. Enjambra-] de charol.
.4.ixani«trar. Hehumede- Aixantlsít. Charolado.
Aixamorat. £t>?Uo. (cer. Aixarop. Jarabe, jarope.
Aixaniplador. Ensan-^ De gers. r/iorrfan. De mel
chador. (che
Aïxaniplaiuent. Ensan-'
.Vixaiüplar. Ensanchar, j
.'\ixaiiiplari«e. r. Abrirse. '
Aixauiplat. Ensanclmdo. |
y vinagre. Ojimel, ojimiel.
be pàmpol. Agua de ce-
pas. De poncem. De ci-
dra. De taronja. Naran-
jada.
Aixaniple. Ensanche. oj-Aixaropainent. Jaropeo.
sanchamienío. Pl. Huelgo. .Üxaropar. Jarabear, ja-
Aixanearradanieiit. ropear, jaropar.
Esparrancadamente. '\ixAr»pat, Jarabeado, ja-
Aixanearraiiient. Des- i-opeado.
patarramiento, esparran- Aixarnpejar. /nraftear.
ramiento. LAixarpallar.se. Aixan-
.'Vixancarrar y Aixan-' carrarse. E•i/xíï•r•aïicarse.
carrarse. Esparrancarse. 'Aixarraiiit. Insípido, se-
.Vixancarrat. Esparran- quero, sequeroso.
codo, piernitendido. A ca- Aixarrancaiiient.V. .4i-
ball. .Ahorcajado. I xancarrament.
.\ixaiilIanador. Acha- Aixarraiicar. Esparran-
panador. | car, despatarrar.
Aixaiillanar. Chaflanar, Aixart. Ingerto.
achaflanar. .%ixauear. Náut. fíemol-
.\ixaiiKiier. Corretja del' car, sirgar.
jou. Coyunda, barzón. {AixauM. Pl
.%ixapluear.<4e. r. Guare-
cerse de la Ihnia. V. Sota-
plujarse.
Aixaraeall. V. Xaragall.
.tixaragallar. Arroyar,
Prometidos,
adehala.
.aixecament. La arció de
aixecar n aixecarse. .4/-
zamiento, levantamiento.
Sublevació. Levanlamien-
AIX
to, sublevación. De la ve-
da. Desacoto.
Aixecar. Alzar, levantar.
T. A. un poch. Soliviarse.
.%.ixedrés. Ajedrez. Pessa
del aixedrés. Trebejo.
Aixella. Sobaco. Alsar lo
vestit üns sota 1' aixella.
Sobarcar. Posar sota 1'
aixella. Asobarcar, sobar-
car. Sola r aixella. .\dv.
Bajamano. Tumor de so-
ta r aixella. Golondrino.
Aixelleró. Cuadrado.
Aixericar. Despejar, se-
renar, ipejar.
jAixerJr. Despabilar, des-
Aixerir.se. r. Despejarse,
serenarse , despabilarse,
avivarse. \pejado.
lAixerit. Vivo, listo, des-
-Aixerri. Sirle, sirria.
.Aixetii. Espita, canilla,
geta. De font. Grifo, //o-
tr. Diminutiu d' aixa. .4-
I zuela. Posar aixeta. Espi-
I far, vender al ramo.
lAixi y .\ixis. V. Axi.
Aixicainent. Achica-
Aixicar. .4c/ii>ar. 'miento.
Aixiotar. Achiotal. '-
Aixiquidor. .íchicador.
Aixiquidura. Ac. y ef. de
I mimvar la aygua "en las
bombas. Achique. .\c. y
ef. de aixiquir. .l<'/ii>a<<ií-
ra.
'Aixiquir. Achicar, empe-
I queñecer.
lAixsspar ó .\xispar. Po-
sar alegre. .4 <um6rrtr,em-
I piocar.
|aíxó. V. Axó.
.4ixoi. Azuela. De dos
1 caps, .-ilcotana.
Aixullar. V. XuUar.
i'Aixonar. La vinya. Des-
' pampanar. Los arbres.
I Deshojar. Las oliveras.
Ordeñar. {dura.
'.%.ix4>rbidura. Desacolla-
'.Aixorbir. Alumbrar, gir-
.Aixorca. Ajorca, (pear.
'Aixordar y Aixordarse.
I Ensordecer.
.^.ixordat. Ensordecido.
AixuUar. Achufar.
.%.ixusador. Lo qui aixu-
ga. Enjugador, zahuma-
'' dor. De fusta. Camilla.
AJO
AJU
ALA
15
Lloch per aixugar. Enju- Ajogassat. V. Enjogas- Ajustar. Convenir en lo
gador, secadero.
AiKueainá. Pera aixugar
las mans. Toalla, paño de
manos. Lo deis plats. Al-
bero.
Aixu$;ar. Secar. Enjugar,
secar, deshumedecer. Con-
sumir lo hquit. Agotar,
apurar. V. Dessubslan-
ciar. {secarse.
Aixugarse. r. Enjugarse,
Aixugat. Enjugado.
Aixuplugari^e. r. Asu-'AjiuiíuUir. Ayudador
biarse. AjuilansÉssas. Misario.
Aixut. Sech. Enjuto, seco. '.AjuiSaut. .iyudante.
De carns. .Amojamado. Ajwlur. Donar ajuda. -l-
De carácter ¿'ero, áspero, ! yudar, auxiliar. Al'avo
sat.
Ajonjolí. Pta. Aljonjolí,^
alegría. {clucarse.^
Ajo'jarse. r. Aclocarse, a-\
Ajuda. Favor, amparo. A-
yuda, socorro, favor, am-^
paro. Asistencia, apoyo. I
Asistencia, apoyo, subsi-
dio , sufragio. Servicial.
Lavativa. Bufeta pera do-
preu. Concertar, pactar,
tratar. Los fusters y pi-
capedrers. Aplantillar, a-
sentar, ahormar, acoplar,
a7nachambrar. Tancar
sens clau. Entornar, em-
parejar. Afegir. Añadir.
r. Convenirse. Ponerse de
acuerdo , convenirse, ve-
nir. Encaixar. Cuadrar.
nar servicials. vWuJi^i/eta. Ajusticiar. Ejecutar.
De bomba, fíi'síer, cnsíe/. ¡Ala. La de las personas ó
cosas posadas en linea.
Hilera, fila. Del cor. Au-
rícula. D' un fort. Flanco,
nr. Apoyar. Contribuir.
Concurrir, sufragar, coad-
yuvar. Ajudar á alsar.
Soliviar. A bè morir. A-
gonizar, auxiliar. A por-
tar. Conllevar. [do
lado. D' una montanya.
Falda, ladera. D'un peix.
Aleta. D' una teulada. A-
lero, alar, rafe. Ala-ala.
Interj. Ea, vamos. Ala de
corb. Pta. Enula campa-
na. Cop d' ala. Aletazo.
Batiment d' alas. Aleteo,
met. Cortar los vuelos.
Trencat d' alas. Alique-
brado. Cap d' ala. Primer
espiada. Estar tocat ó ta-
cat del ala. Ser de la pe-
ga, alacranado.
Alá. Gos. Alano, dogo.
Alabaix. Alicaído.
desabrido. En la Ierra. Se-
quía, seca , sequedad. Y.
Aixugat.
Aixutesa. Sequedad. V.
Aixut y Dessabriment.
Ajagut. Echado, tendido.
Doblat. Encamado, acá- AjuHsit. .iyudado, apoya-\ a/etarfa. Ala sens plomas.
mado. Estar ajagut ó a-Ajudiciauíent. Ajuicia- Alón. Tallar las alas. Fr.
jassat. Yacer. ' I miento. {tozon.
Ajas.>$aaa. Echada. lAjugassat. Juguetón, re-
Ajasí^arse. r. Tenderse, e-[Ajuttta.ini^nt. Consell. ^-
charse á la larga. Lo blat. I yuntamienlo, concejo, re-
Encamarse. I yimiento. Individuo d'
Aja.s.sat. Echado, tendido. \ ajuntament. foíice/ai'.Ac.
Ajáurer. Inclinar. Bajar, I j ef. de juntar. Junta-
inclinar, tender. Posar al i miento, juntura, unio-n.
jas ó Hit. Acostar. |Ajuutar. Juntar, acop/<ir, ' Alabansa. Ensalzamien-
Aj'Áurerae.T. Echarse, re- • ensamblar, ajuntar. I to, lauro, encomio,
costarse, tenderse, tum- Ajuntsít. Unido, acoplado.' Alatiur. Ensalzar, loar,
liarse. Los sembrats. En- Aju]>aclÍ!«. Agachadizo. \ encomiar. En extrem.
camarse. Per causa de Ajupar. Achupar. | Trasloar.
malaltia. Meterse ai ca- Ajupiflaiuent. Agac/ia-¡ Alabarda. (Cop d'). 4 í«-
vm, acostarse, \ damente. (to. bardada, alabardazo.
Ajáurersehi. Fam. Con- Ajupiíuent. .4<?íic/ian!¡V)i- Alabarder. Alabardero.
sentir. Pasar jior ello, so- Ajupir. Subjectar. Do/íiar,' Alabarse, r. Jactarse, va-
meíerse. Rendirse al tra-| si/Jeía'". Burlar, enganyar. ¡ nagtoriarse, gloriarse.
hall. Rendirse á la carga. I ¿ií?-ki?-,e?i3aíiar. Atrapar. 'Alabastre. Alabastro.
A je.*suitat. Beato fals, hi-¡ Coger. I Alabastri. .4 tóòasírwo.
pócrila. Mogijato, saíííu?-- 'Ajupir.>»e. r. Posarse ar- Alabern. Arbust. Ladier-
ron, beatucho. I rupit. Agacharse, acurru-\ na, ladierno, palo bañan.
Ajoca. V. Joquer. I carse, agazaparse. Ajàu-| alaterno.
Ajocada. Parlant de la! rerse. A íasírai'se. Subjec-!Alabrent. Laureníe, saca-
cassi. Agazapada. De la I XàT^e. Resignarse. \. Aco-\ dor.
gallina. ^í'/ocfírfí!. | tarse, Abaixarse. Alacayet. Lacaj/ue/o.
Ajocainent. /íecog¡'mien- Ajupit. Agachado, agasa- Alacaygut. V. Alabaix.
to, aclocamievto. I pado, acurrucado, acru-Alacay». Lacayo.
Ajocarse. r. Los aucells. pido. Alada. (Formiga), yl/iirfa.
/íecosrerse. Abaixarse. ^- 'Ajust. Igualament de dos Aladern. Arbust. Mesto,
.qac/iarse. V. Acotarse, A- i cosas, ^jusíe. Conveni. | níarfíenia. De fulla estre-
jovarse.
Ajogassarse. r. Retozar, I
juguetear.
Convenio, pacto, c07icier-'^ ta. Ladiémago. Y.
to, tratado. Ac. y ef. dei bern.
ajustar. Ajustamiento. I Aladilia. /*aZa7iíerro,
Ala-
16
ALB
Alafaya. Cerla tela. Ana-
l'ayit.
AlaiiiMi'a. Alamar, pre-
silla, /indar.
Alaiulii. »as pera dcslil-
lar. Al nnbiíiue, uli¡uita-
ra. L' lu"i•l)a. Üratjanle.
Alaiiibiíiable. .1 luinbi-
aible. {cíoTi.
AÍ'AtnhinHeió. Alambica-
AIatiU>iiiar. .1 lambicar,
arrisDia r, alq uilarar.
AiaiiiUiíiat. ^l lambicado.
Alasiieris. Alameda, ar-
boleda.
AIaii(|usns. Esp. de tela.
Ma llim.
Alarli. l'àrharo. Alarbe, á-
rabe. Mòlt esquerp, ò'a/-
Alfkrit. Alarido. {raje.
Alashora»<i. Adv. Eiitun-
Alat. Alífjero. {res.
Alatrcncai*. .Uiquebrar.
AlAtveiwAt. Aliquebrado.
V. Alahaix. (cho.
Alatxa. Peix. Alarha, la-
Alba. Ari). Alamo, pobo,
peralejo. Apuntar 1' alba.
Alborear. Punía del alba.
Alborada. Alba poli. Arb.
Alamo negro. Negra. Clio-
AlhínUí, Alborada. [po.
AlliaiKli-eiiy. Cert joeh.
Avantrén.
.4ll>aii>ai'. Albañal.
Alhará. Debilori. Vale.
Guia. Albala, guia.
Alhai'anei-. Tablajero. I
Albareoeli. V. .Abercoch.j
Albania. Enjalma, jalma..
Albaivlar. Posar 1' albar-;
da. Enalbardar. Enga-i
njar. Enyalu.iar, burlar,'
enrjaylar, entrampar.
Albarder. A Ibardero, bas-
tero, enjalmero.
Albardó. Albardon.
Albareda. Alameda, po-
beda, arboleda, prado.
Albat. I'iirvulo.
Albeilriii. Alhedrio.
Albeiicat. Albornado.
Alliencii. La part entre la
fusta y la pell dels ar-
bres. Albura, alborno. L'
arbre de aquesl nom. Co-
deso, borrte.
Alb«r. Arb. Alamo.
Albercii. V. Abru'U.
Alberciicii. V. Abercoch.
ALC ALE
Alcea. Pía. Makari.icosil-
I vestre, alcea, malva real.
■. Alció.Áueell. V. Botiquer.
Alcololl. Alcohol. (do?-.
.%Icol'<illa<lor. Alcohola-
.4^lc4Ȓ'ollar. A koholar, al-
rolmlizar.
.%lc«>íollat. Alcoholado.
Alcol'ollera. .1 tcnholera.
Alciiliolar. .f Icoholizar.
.ÍLEe4»li«»Iit. A Ivoholido.
Alc«»i-á. Alcorán.
.%l«Iavattt y Aldevant. V.
¡ lle\ant.
.Iilducalar. Ocalear.
Alducar. Adúcar, ocal.
Alé. .lliento, hálito, vaho.
V. .\lenada.
.\leaar. For. Producir.
Alesat. For. Alef/acion.
Aleara. Instrument de ci-
rurfíia. Legra. Alefira ó
aleare. Goijós. Goro.so, ri-
sueño, festivo. Posarse a-
lefíra, tenir los alegroys.
Achisparse.
Alegrar. Regocijar, diver-
I tir, recrear, r. Complacer-
se, gratularse, gozarse.
Alejís-e. V. Alegra. Mus.
A legro.
.%lej;reinent. Festivamen-
te, gozosamente, regocija-
damente.
Alegría. Goig, contento.
Gozo, jovialidad. Pla. A-
jonjoli. Os de 1' alegria.
Anal, fiútula.
.\lejar. Alear.
.\Ielar. Posar ó fer tornar
I lelo. Enloquecer. Aturdir,
i trastocar. Aturdir, per-
I turbar.
Alelarle, r. Tornarse lelo.
I Abobarse, embobecerse.
'Alelat. Asimplado, alela-
I do.
Aleluya. Pta. .Icederilla.
I V.'Lú.jula. {co.
Alemany. Alemán, ttides-
.%leiiiaiiya. Regne. Ale-
1 mania, (iennania.
.4lecuanya»<'. Cerla roba.
1 Alemanelas.
.'llena. Instrument de sa-
bater. Lesna, subilla, Au-
cell. Avócela.
Alenatla. Respiració que
's despcdeix de una vega-
da. Vaharada, vapor. Res-
Alberc«4íuer. V. Aber
co((uer.
.-llbergar. Hospedar.
Alojarse.
Aibergatse. Hospedaje.
.albergínia y Aüjerginie-
ra. ¡krenjena.
Alberguer. Albergador,
alberijuerii.
Alberje. Fruyt y .\lber-
jcr. Arb. Albérchiga, al-
bérchigo.
Alberii. Especie de xame-
llol. Alberno.
.libernú.s. Albornoz.
Albí. Blanquinós. Albino.
Albicel. Albicolo.
AibiUor. Bol. Albijloro.
Aíbiniá. Albimano.
Albitau. Naut. Albitana,
conlrabanque.
AIboco.««a. Arb. Sicómoro.
Albor. Peix. Alburno, bre-
ca.
Albor«tt. Bullici. Alboro-
to, tumulto. .\Ioti. Motin,
amotinamiento.
Alborotailis..4/boroíarfí-
20, turbulento.
Albor«)ta«l4»r. Bullicioso,
revolvedor, revoltoso.
Aibomtar. Amotinar, su-
blevar, turbar, revolver, r.
Atumultuarse , enojarse,
enfurecerse. Lo mar. En-
soberbecerse , hervir.
Alborotat. Turbulent.
Turbulento, bravo. Pie d'
agitació. Ajilado.
.4lbi-av4><|uer. V. Aber-
coquer.
.■llbiKlee». Badea. (co.
Alcalí volátil. Amonía-\
Alean.oi. Alcance. De pocli
alcans ó capacitat, ¿tmt-
lado, corlo.
.-llcanüiable. Recabable.
Alcanzar. Conseguir. Fá-
cil d' alcansar. Alcanza-\
d izo.
AIcatiMat. Atrapat. Cogi-
do. Onseguit. Habido, i
Alearan ia y Alcaricovia.
Pta. Alcaravea, comino de |
prado.
Alcarxofa. V. (larxofa. |
Alear \ «llera. V. Carxo-
fera.
Aleaydia. Alcaldia.
Alcaydiat. Alcaidía.
ALF
piració continuada. A-
lenlada.
Alenar. Aleni ar. Alentar,
vahear, valiur.
Aleuarse. r. Pcndrcr la
forma de una alena. .1 /es
) narse.
' Alenilador. Asmático.
Alendar. Esbufegar. Re-
sollar.
.%lentar. Confortiir.
Alenya. Pla. Aligustre.
Alep de moíi. Rodet. Ro-
dezno, rodete. Genero de
musclos, .-llepe.
Alepi. Roha. Alepin. Na-
tural d' Alep. Alepino.
Alerileri. .\dv. En tanga
iiillas, al caer.
.41er.*:. Arbre. Alerce.
.\lerti9. Interj. Guirda,
ojo alerta. Estar alerta.
Precaverse.
Alet, Sindico, entre comer
ciants, y aspirante de pro-
curador ó notario, entre
curials. Sagas en alt grau.
Buen pájaro.
Aleta. (Fer 1') los aucells.
Cernerse. En lo ayre. Con-
tenencia.
Alevós. Alecoso, aleve.
AlesaiKEriua. Planta.
Santóniro.
Alfál>re;s;a. Pta. Albaha-
ca, alhabega. A. borda.
Albahaca menor, alcino.
A. boscqna. .1. silvestre.
A. crespada. Albahaca
risa. A. de fulla petita.
A. fina.
Alfaeli. Banch de arena.
Alfaque. iga.
AlísiXti. Pta. Alfalfa, miel-
Alfal.oiar y Alfalsal. Lloch
sembrat ile alfals. Alfal-
fal, alfarfar.
Alfalser. Quí tracta ó ven
alfals. Alfalfero.
Alfalí^era. Lloch ahont
se guarda 1' alfals. Alfal-
fe ra.
AÍranet. .4ucell. Alfane-
que.
.%iren>ieh. Alfeñique.
Alferes. Subteniente.
Alfundech. V. Sil.já.
Alforja»! de pell. Pl. Bia-
zas, bizazas.
Alforjer. Alforjero.
DIC. CAT. CAST.
ALI
;.4lforrei'. Esclau lliber-
tat. Horro.
.VlfOHíu. Blanquinós. Al-
fosio.
Als^a. Pta. Ova, alga.
AEgaci. Que se sembla á
la alga. Algáceo.
.llgatisara. V. Gatsara.
AIgú y .\lgun. Pron. .1/-
gun, alguien, y si lo sus-
tantiu se li anteposa ó se
calla. Alguno. .Vlguua co-
sa. Algo.
Alhaja. Joya, prenda. De
mòlt valor. Presea. De
pocb valor. Brinquillo,
brinquiño. Pl. De plata
de poch valor. Percocería.
.%ihajar. Enriquir. Enjo-
yar. Provehir de moijles.
Moblar, amueblar.
.íiliienyu. Pta. .iligustre,
alheña.
Aliacrá. Malaltia de la
melsa. Ictericia, aliacran.
Qui pateix d' aquest mal.
Ictericiado, ictérico.
Aliansa. ii^a, unión, con-
federación. Fèr aliansa.
Aliar, confederar.
Aliarse, r. Confederarse,
coligarse, mancomunarse.
Aliliiaucli. Ornit. De alas
blancas. Albidipenna.
Alicaeahi. Pla. Alque-
quenje, vejiga de perro.
AlivAt-AS, Pl. Alicates.
Alicieiit. Atractivo.
Aiietirn. Animal fabulós.
Unicornio, monocerole.
AlíeuacÍM. Enajenación.
A. mental. Locura.
.4iienar. Enajenar.
.4Iietit. Aliento, suspiro.
.4lifafa. Tumor. Alifafe.
Aliga. AucelL^íguí/.;. Bor-
da. Aguilucho. Pescado-
ra. Alieto. Deis estanys.
Platico, planga. Trenca-
lós. Atahorma. Qui porta
r àliga. Aguitífero. Serne
r águila. Fr. Cortarlas ó
matarlas en el aire.
Aligot. Aucell. Aguilucho,
alucón, milano rojo. De
cua blanca. Neblí. Espe-
cie de peix. Aligóle.
.%ligota. Blas. Aguilon.
AHguenya. Pla. Aguile-
ña.
ALL.\
17
AIJsuera.Rocaaltaáhont
las águilas lan lo niu. A-
guilera.
.Uillarch. Ornit. De alas
llargas. Alilongo.
AlÍDctent. llantén i miento,
sustento, nutrimento, pas-
to. Pl. Asistencias.
.%.fi!i£eutar. Mantener,
sustentar, nutrir, r. Lo
qui s' alimenta al) ia subs-
tancia agena. Parásito.
Aliayar. C.onipóndrer, a-
dornar. Adornar. (no.
.Hiisytt. Compostura, ador-
.\ii»li. Ajiaceite.
Aliró. Ala plomada. Alón.
.•Hi.i*. Pa seus llevat. Cence-
ño, ácimo.
Atiseniiiit. Especie de li-
quen. AUsfería.
Alisiiie.Med. Ansietat, in-
quietut. Alismo.
.Wtstiavi. V. Gransa.
.ilit. .\ucell que'ls romans
consulíavan. Alite.
.\!iten<Ire. Alitierno.
Aliviar. Calmar. Apaci-
guar. AUeugerar. Alige-
rar. Socorrer, donar ali-
vio, fíe/fi'ar. Mitigar, sua-
vizar. Mitigar, suavizar.
Consolar. Consolar.
AIjuf;. Esperó pera dete-
nir la corrent. Parapeto,
estribo.
All. Ajo. Y cada un deis
seus grans. Diente. .\11 de
bruixas. Ajo de culebra,
ajipuerro. .\11 d' olor. Ajo
oloroso. All porret. Ajo
agreste. .\11 tendre. Ajete.
F'orch d' alls. Ristra, hor-
ca de ajos. Salsa d' ails.
Ajada. Salsa de pa y alls.
Papirolada, pampirolada.
Venedor d' alls. Ajero.
Aliada. Salsa de alls. A-
jada.
Allaíicejada. Bot. Fulla
llarga y estreta. Alancea-
da.
.\ílancejaiueiit. Alan-
ceamienio.
Allaucejar. Alancear.
AElaneuít. Traspillado,
delanguido.
Allansat. Alanzado.
Aliar. Lloch sembrat de
alls. Ajar.
íh
ALLl
Alüai-ch ó Allargament.
A larijamientu, prolrmgit-
i-ion, prolottyaniiento. PI.
V. Aliarehs.
AHarcbi^ y Allargas. PI.
Larrjas, trer/uas.
Allui-satlor. Alarrjndnr.
Allargar, líxlonilrer. A-
kii•ijar, pruluiH/iir. üile-
rir. Prorogar. tíi> las ar-
mas de loch. Alranzar,
llegar. Aumenlar un nú-
mero ó quaiuitat. Aumen-
tar, llelerinlse al temps.
Durar, tirar y tambe pro-
lonyar , dilatar, diferir,
retardar. Cedir, donar.
Soltar, aflojar, ceder. A-
llargar la imaginació.
Fantasear. La ma. Abrir
la mano. Poch. Alranzúr-
sele poco tt alguno. A lot
allargar. Expr. ,1 todo ti-
rar.
Allargar.se. r. Dilatarse.
Prolongarse. AUunyarse.
Alargarse, alejarse. Du-
rar, e\téndrer>e. Crecer,
e.rh'iulerse.
AI3arj;at. Alargado.
xXllaHti». Pta. Campanillas
de invierno.
xllier. Qui ven ó es aficio-
nat als alls. Ajero.
Alletament. Lactancia.
Alletar. Amamantar.
AlleuseraiUsr j Alleuja-
dor. Alijíidiir.
Alleuseraisient. La ac-
ció de allcugerar. A ligera-
inienlo. Descarregar io so-
hrant de la nau. Alijo.
Alleugcrar. Aligerar, a-
liviar. La nau. Alijar.
Alleugerat. Aligerado.
Alleujar. V. Allcugerar y
Allotjar.
Allevansa. Calumnia, im-
putación.
Allevar. Calumniar, im-
putar, achacar, acumu-
XHe\at. Calumniado, {lar.
Allíaria. Pla. Aliaria.
AlliiuariaM. V. Llumina-
rias.
AilÍMaiIor. (Jui allisa. A-
Alli.satliira y .\llisament.
Alisadura. i)e la paret.
Jaharro.
AL-L
.%.llÍ8ar.Po^ar ¡lisa alguna,
cosa. .4/isar. Las parets. I
Enrasar, jaharrar. La fus-l
ta y altras cosas. Ace/)i-
llar, cepillar, pulir. Lo'
pel. Atusar. Los cabells.'
fraspeinar. Esgrunar.
Frotar. {do.\
.'llli.•iat. .ilisado, enrasa-
A!Ji>*soiia<lor..í/efcio;ia-
dor. {namiento.
.\lliHH»t\-Amei\t. Aleccio-\
.Wlisíi»ntAr. A leccionar.
.^llíjiitatlor. Alislador, lis-
tero. I ta miento.
Alli.títaiueiit. Lista, alis-
AllistüT. Aliiilar, a/iliar,
listar, r. E•fcribirse. {do.
ASlL^tat. Alistado, afilia-
Allituna. Naut. Albitana,
contrabranque, contraro-
da.
AU». Aquello. .Alió per a-
lló. Ello por ello, tí' alió
més. Mucho, por demás.
D' alió millor. f)e molde.
Allocajneaií. .i(7oca))iíí?i-
to. V. Ajocanient.
AlJocai'ne. r. Aclocarse.
AiluniaiSor. Deslomador.
AlJuauaOura. Lo ac. de
illomar. Deslomadura.
Allomar. Deslomar, der-
rengar. .K. al animal. Des-
paldar, despaldillar.
Ailoiiaar.ite. r. Derrengar-
se. Lo animal. Descuadri-
llarse.
Alluiíiat. Derrengado.
Allongar. Alargar.
Allo¡>at. SemljIanlalUop.
Alobunado.
Allóü. Pertanyent ó sem-
blant al all. Àlideo.
A!lM9«!<iar. Acerar, tem-
plar, aguzar.
AlJot. Pla. Ajote.
Ailotjaiuent. Alojnmieri-
to, aposentamiento. Deis
mariners. Naut. ¡lancho.
All«»tjar. Alojar, aposen-
tar. T. Posar, alojarse.
A!-liaeiuaci«> y Alucina-
ment. Encegament. .4 /«-
eina mien lo. fa scinacion .
Al-luvina<Ior. Fascina-
dor, deslumbrador.
A3-]ucinnuient. Aluci-
íiirM», fascinación, des-
lumbramiento.
ALM
Al-lueinar. Ofuscar, de-t-
luinbrar, fascinar.
Al-lucinarse. r. Encapri-
charse, (do.
Al-luciiiat. Desalumhra-
Al-ludir. Fér relació una
cosa a altra. Aludir.
Al•lum. V. Alum.
Al-lum)>rament. V.
Part. (nar.
Al-luinenar. V. Il-lumi-
Ailunar. Saúl. A lunar.
Alliinyameut. Aleja-
miento, apartamiento. V.
Estranyament.
Allunyar. Alejar, detraer,
separar.
AUunyarme. r. Desviarse.
alejarse. Lo barco. Náut.
Enmararse. (le.
Aíiiuuyat, Alejado, distan-
Almaivia. Especie d«
peucli. Almajia. peal.
.\iiinajaneeh. .Maquina
de guerra. Mandron.
Almanacli. V. ProDÓ.s-
lich.
Almanco. A lo menos, al
menos, siquiera.
Alniauguuar. V. En-
mangrar.
Almaugra. Miner. Alnut-
gre, almagra. Lo terreno
ahont abunda. Almagral.
Pintar ab almangra. .4/-
magrar.
Alniaugrar. Almagrar.
Aimarruixa. V. Morrat-
xa.
Afmártech. Almártaga.
litargi>-io.
Almá.<^tecli. V. Másteeh.
Aima.<!itegnt. Que té ó
porta maslech. Almasti-
gado.
A:Uiegó. Pta. Trébol olo-
roso.
Almenuí*. Adv. A lo me-
nos, siquiera.
A'.ine.seat. Pta. Pinillo al-
mizclado ú oloroso. V.
Águilas, Herba Hatera.
AliiieMch. Almizcle, mus-
co. Adobar ab almesch.
Almizclar. De olor d" al-
mesch. Almizcleño.
A!nie.>«quera. Vas d' o-
lors. Pebetero, perfuma-
dor. La rata anomenada
aixis. Almizclera.
ALQ
-Almesqi!!. Pta. Almizcle-'
ña. De olor d' alraesch.
Alinizcleño.
Almei^qucnií. Pta. Jun-
quillos doblan.
Alniet. Canco.
Alniídi. Qiiim. Almidino.
Almirall. Almirant. Al-
mirante.
Alniirallai. Tribunal,
dret y jurisdicció del al-
mirall. Almirantazgo.
.llmogáveróAlmugáver.
.1 Imogárabe, almogávar,
almugáver.
Aliitutna. V. Almoyna.
Alinoixei'sC. .1 Imojarife.
Aiitioixerifaf. [)rel de
enlrada y surtida. Almo-
jarifazgo.
XlmuFíiAr. V. Esmorsar.
Almo.sta. Porció que cap
en las dos mans juntas.
Almuerza.
.liiuuyna. Limosna, cari-
dad. Aplega. Cuesta, de-
manda.
Aluiuynei*. Lo qui dema-
na caritat. Demandador,
alforjero. Lo qui la fa. Li-
mosnero.
Alinudí. V. Pósit.
Almugáver. V. Almogà-
ver, (ceta.
.WmnstiH. Armussa. Mu-
Almut. Almud, celemín.
Alno. Pta. Alisa. V. Vern.
Aló. La ala plomada. Alón.
Alocar. Dementar.
Aludí. Arl). Sauzgatillo,
árbol de la castidad, pi-
mienlo falso.
Alotli. For. Alodio.
Aludiari. Sefior directo.
Aloe. Arb. Sauzgatillo.
Aloe.s. V. Cever. (sover.
Aioher. Enfiteola. V. Ma-
Alomenoí^. Adv. Por lo
menos, cuanto menos.
Alopecia. Especie de ti-
nya. Lopicia, peladera,
pelonía.
Alo.>«a. Aucell. Alondra.
Alotjar y sos derivats. V.
Allotjar.
Alou. Heretat sens gravá-
ment. Alodio.
Al(|ue(|ueiije. Pta. Veji
ga de perro. {Qninta.
AÍ«|ueria. Casa de camp
ALT
A3<]uitrá. Alquitrán.
Aíf. Prcpos. A los.
Xina. A Izamiento, alza. De
veda per cassar. Desacoto.
Al^abie. Que s' aixeca ab
facilitat. Desencamable.
Que pot aixecarse. Levan-
table.
Alsacoll. V. Collel.
AlíKa:ia. Altura, alzada.
V. Alsària. Fer alsada.
Imp. Alzar.
Aljiíaiior. Lo qui aixeca.
Levantador.
Aïllament. Levantamien-
to, alzamiento. De veda.
Desacoto. (jera.
Al.<4ai>eii. Llassera. Unce-
AlMapreni. Perpal. Alza-
prima, palanca.
Ai.oiaprt^iiiar. Alzapri-
mar, solevantar, sopalan-
c ir. (do.
AlasipreniSit. A Izaprima-
Al.««ar. Aixecar de terra.
Alzar, levantar. Posar
mes aU. Enhestar. Espan-
tar la cassa. Levantar la
caza. A. áncoras. Náut.
Levar, desancorar. La ve-
da. Desacolar.
AlMária. Alzada, altura,
elevación, alto.
Alsarae. Móurerse un
poch qui está assentat
pera traurer lo de sota.
Soliviarse. Dil deis ca-
balls. Alfar. Del temps.
Despejarse, serenarse, a-
brir el tiempo. De púnte-
las ó de polas. Empinar-
se, enarmonarse. Alsarse
borrasca. Aborrascarse.
Al.<üena. V. Olivella.
ANina. Arb. Encina. D' a-
glans dolsas. De bellotas
dulces. A. glanera. Enci-
na. Surera. Alcornoque.
A. verda. Quejigo.
Als4inar. Encinar, encinal.
De alsinas sureras. Al-
cornocal. De [alsinas ver-
das. Quejigal.
Alt. En sas principals ac-
cepcions. Altura, alto.
Paratje elevat. Elevado,
encumbrado, prominente,
eminente , subido. Alt y
baix. Vicisitud, vaivén,
altibajo. Alt y flach. Lan-
ALT
19
garuto. Cáurer de alt á
baix. Fr. Dar abajo. Pas-
sar per alt. Fr. No adver-
tir. Pasarse, irse por al-
to. Dissimular. Hacer la:
vista gorda. Omitir. E-
char por alto, pasar en
blanco. Per alt. Adv. Per
sobre. Por mayor, super-
ficialmente. A lo mes. A
mas tardar. Picar, tirar
per alt. Fr. F.xagcrar. E-
char por mayor. Prelén—
drer cosas superiors. Pi-
car muy alto. Tráurer per
alt. Fr. Conseguir, lograr.
Cosa que esta alta, t^íwe-
ro.
.%.ltamar. Náut. Plena-
mar, pleamar.
Altament. Alta, perfecta-
mente, excelentemente, ele-
vadamente.
Altaner. Altanero, sober-
bio, altivo, vano.
Altanería. Altivesa. Al-
tivez, soberbia.
Altar. Retaule. Ara, reta-
blo. Rosejíar los altara-'.
Fr. Hacer el santurrón.
Altarer. Altarero.
Altareyna. Pta. Agerato,.
altareina oficinal.
Alteraltle. Mudable, ir*—
constante.
Alteració. Afudanza, no-
vedad, movimiento. De--
humors. Removimiento.
Del esperit. Mocioti. Ea
la salud. Destemple. Al—
borol, moli. ,l/6o?-o¿o, tu-
mullo, motin.
Alterament. .1 Iteración..
Alterar. Causar novedal..
Innovar, mudar. Desligu-
rar. Demudar, desfigurar.
Enfadar. Incomodar, in-
quietar. Trastornar. In-
vertir, conmover, pertur-
bar. Lo animo. Turbar.
r. Rebotarse, acalorarse.
Lo mar. Entumecerse.
AUerat. Agitado. V. Al-
borota!.
Altercaci«r. Renyina, al-
tercat. Altercado, contes—
lücion, litigio.
Altercant. A Itercador.
.Altercar. Disputar, liti-
gar, porfiar. V. Pledejar»
20
ALU
AMA
Altercat. V. Aliercació. i 1' atum de gos. Caninero.
Altei•iiactó. .lífeniíiíiia. Aluiuera. Alumbrera.
Alternafianient. Aller- Aluniuu. V. Deixeble.
7tativammle. [rion. Aluiiuif*. A/umi'noso.
AttcrMamenf. Altenut- A.i\eariu. Albedrio.
Alternar. Turnar. En lo Am. V. Ham.
treljall. Revezar
Alteritat, .-ilterno.
Auia de claus. Casera, ama
ríe llaves
Alíerasatiu. Ab alterna- Amaeli ó .\mag. La mel
rió. .illernativo. Ab vici-j de mal susl. Amago.
situt. Vicisitudinario. AntaiKtr. yui ama. Aman-
Ab torn. I te. Dal a las donas. Mu-
jerier/o.
A'ariaciú Ania^nereu."-. Amant del
diner. Ata el gato.
PolM. Alterno
Torno, rez.
Alteruativa.
successiva. .iUernarion.
Alternativaiuente. -i;- Aiiiaganaiuetit. Oculta-
AMA
Amalgaiuent. Mezcla, a-
I malgamwAon, mezcladu-
ra, mezclamiento
Amanar. V. Menar. sar.
AiuanaȒ.>>ar. V. Amenas-
AniaucehaUa. Manceba.^
concubina, amiga.
Aniaucehauaiuent. A-
barragadamente.
Aiuaneebanient. tarra-
ga Jieríu, concubinato, co>t-
tuberr.io.
Aiiiancel>ar.««e. r. Abar-
raganarse, amigarse.
Antaiieixeut. Amane-
ciente.
ternadamente. [Hado.
Alteruií'uHat..l//eí«¡/b
mente, escondidamente, a Auiauéi\er. Amanecer,
hurtadillas.
escondidillas
Aiua^aclor. Ocultador.
Aiiiaj^auíallas. V. Ama-
gacreus.
Aiiiagauíent. Escondi-
miento, ocultación.
Auiag;ak'. Ocultar, escon-
der, tapar, guardar, en-
cubrir. En_la falda. Ense-
nar.
Aiuaear(«e. r. Retirarse.
Altei^a. Grandesa de ani- AniaKacíet ¡De). Adv. ,4
mo. Elevación, grandeza
de ánimo. V. Alsaria.
Altet. -Uíi7/o.
A!tibag.v. Altibajo, vaivén,
rieisilud.
AUiniira. Pta. Artemisa,
escobilla pu rdu, a rtem isia.
Altis«.sii». Dèu. Dios, cie-
lo.
Altiti<.«ionaut. .■iUisono.
Altitut. V. Alsária.
Altiu. V. Allaner.
Altivanieut. V. Super-
biosament.
Altiyena. Altanería, alti-
fez, elación, soberbia.
Altivol. Altívolo.
Altre. Otro.
Altretneítt. De otro mo-
do o manera , por otra
jxirte. además, otramente.
AltreNÍ. Otro si.
Altura. Alsária. Alzada,
alto. Eminencia, cim. E-
levacion, encumbramien-
to, prominencia. Turó.
Cerro, colina, collado.
Alucinar y sos derivats.
V. Al-lucinar
alborear, asomar el alba.
.%.niaiie.>«vut. Amanecido.
Auiauitíor. Sazonador.
Anianinar. Posar mani-
llas. Esposar.
Aiuauitiai. Qui porla
manillas. Despusado.
Anianinieut. Lo de las
I viandas. Guiso, aderezo,
condimeiilo, adobo. Pre-
paració. Apresto, prejya-
racion. Pl. Deis pastor».
Cundido.
Anidarse. Ocuhav&e. Hur- Aniauir. Las viandas. A-
tarse, agazaparse, agar-\
burse. Entre los arbres ó 1
malesas. Ensotarse. Ama- 1
garsc detrás de un cantó. |
Dar trascantón ó frasean-^
tonada. No amagarse per
derezar, condimentar,
preparar. Aparellar. ,4-
prontar, ajxirejar, jirepa-
rar, aprestar.. ib sal y pe-
bre, íialpimentar, r. A-
prestarse. aparejarse.
altre. .No cedir. .So mojar Auianit. Sazonado, apel-
la oreja.
rejado, aprestado.
Amt!k;iitt. Escondido, ocul- Anianlleutar. .ifianzar.
to, secreto. Anar de ama-
jiSil. Andar a sombra de.
.\nianolla(lov-. Amano-
jador.
tejado ó a lo somorgujo. Amauollar. .4 /nnriq/ur.
t:osa pre^a de amagat. .\niauulEat. .imanojado..
Furtivo. De amagat. /•'«/■- Anian«».s'. .Manual, como-
tivamente. ocultamente. \ rfo. V. Manos.
Mirar de amagat, ^l/trur AmanMaUor. Suavisador.
de lado.
Aluda. Pell adobada, fla/-. Amagatall.
des. Lo guaní d' espart
Esfjrirtilla, lúa.
Aludir. Keferirse.
Aium. .\lun. alumbre. A.
cali. A. calino. De gos.
Canina. Mena de alum.
Alumbrei-a.
Aluuiar y Alumenar. A-
lumbrar.
Alumat. .\luminoso.
Alumayre. Qui arreplega
ondite, escondedero.
Ania{;;a(oM»4 i.De). V. A-
magadami-nt.
Ania^atoli.*» De). V. A-
magadament. Pendrer d
ama^aiolis. .\percoUar.
Amagrimeut. V. Euma-
griment..
AmaKrir. Enflaquecer. V,
Enma^^rir. r. .idelgazar-
se. A. mòlt. Ahusarse.
.Mitigador, aplacador.
Esco7idrijo, Aman.*iadiira y .Amansa-
ment. Domesticació. Do-
madura, domesdquez.Le-
nitiu. Mitigación , aman-
samiento, moderación.
AuianKar. Las bestias.
Domar, domesticar, do-
meñar.
Amansir. .Amansar, apa-
ciguar, mitigar. Domes-
ticar caball» feréslecliá-
Jinetear.
AMA
Aniant^irise. r. Desembra-
rri-erse.
Vsnan.sit. -4 mansa do.
Viuanta. Adv. Mòlt. i)/«-
clio , sumamente.
Aiiiaatar y sos derivats.
V. Enmantar.
Aniantiuar. Amantiüar.
Aiuantinas. Pl. Naut.
Caps ó cordas deis pe-
ncas. Amantillos.
Aniantinent. Amante-
niente.
.\nianyacii. .\-rrullo.
Amanyagador. Afalaga-
dor. Acariciador.
.Imianyagauient. V. A-
falech.
Amanyaj^r. Afalagar.
Popir, mimar, acariciar.
Enganyar ab afalachs.
Engatusar, engaitar.
Amanyagat. Popado, acor
riciaclo.
.%9uany4tjs;ament. Ama-
nojamientu.
Amanyogar. Amanojar.
Amanyogat. A manojado.
Amar "(Deixar d'). Desa-
mar.
Ainarador. Qui amara lo
cànem. Enriador. (cio7i.
Aiuarauíenf. Macera-
Amaranta.Pta. Amaran-
to, moco de pavo.
Amarar. Penetrar lo li-
quil algun cos sech. Ca-
lar, empapar. Omplir las
térras d' aygua. Agua-
chindar. Posar lo cánem
ó lli en aygua. Enriar,
macerar. Ló guix ó cals.
Apagar, matar. Posar á
.amarar. Empozar. Tot a-
marat. Hecho una sopa,
calado. W Xop.
Amarante, r. Amerarse.
Amarch. Amargo. Un
poch amarch. Amargoso.
Amargan. Pta. Vallico ó
ballisco.
Ainargnment. Adv. Ab
amargura. Amargosa-
mente.
Amargant. V. Amarch.
Amargantment. Aciba-
rudarnente.
Amargar. Sentirse á fel.
Ahelear. Causar pena. A
ribarar.
AMB
.4niargor y .4margura.
Angustia ó pena. Acíbar,
hiél. {marguillo.
Amargoreta. Dim. A-
Amargó.s y Amargot. .4-
marguillo.
Amargote.jar. Ainargar
ttn poco. V. .isprejar.
.Amargura. V. Amargor.
.Amaríuatiitr. Lo qui a-
parella. Apxreador.
Amarinar. Tripular.
.4marletat. Almenado.
Amarrar. Naut. .■Vssegu-
rar la nau ab las ancoras.
Aferrar, anclar.
Amarra.<«. Naut. Amarra-
ron.
Amartellar. Amartillar,
martillar.
Anxassar.'Masar, pastar.
Ama.<«»tat. Pastat. Metido
en harina. Atapait. Tu-
pido.
Ama.s.tíoiia. Dona d' áni-
mo varonil. Marimacho.
AmaN>«onar. Apisonar.
Amatent. Pronto. D' a-
matent. Apresuradamen-
te, prontamente.
Amat i na llame nt. Anti-
cipadamente, igai'-
Amatinar.*«e. r. Madru-
Amatonarse. r. Requeso-
narse. {tico.
Aniatori. Amatorio, eró-
Amatoriament. Erótica-
mente.
Amaynadat. Qui té iills.
Casado con hijos.
Amaynar..\paciguar,'mi-
tigar. Calmar, aflojar, ce-
Ambá. V. Envá. {der.
Ambició. V. Cobdicia.
Ambidextre. Ambidex-
tro.
Ambigüitat. 'Ambigüe-
dad. Pie de ambigüitats.
Ambagioso.
Ambit.Amòi'ío. perímetro.
Amblador. Caballería de
paso, de andadura.
.\mbladura. Paso de an-
dadura.
Amblant. A paso de an-
dadura, a paso llalla.
[Amblar. Caminar ó andar
las caballeriaí á paso de
' andadura.
'Amboch. Pas. Emboque.
AMI
21
Ambre. A7nbar. A. groch.
Succino, sucino. electro.
Ambreta. Flor. Ambari-
na.
Ambrollar. Embrollar.
V. Con fon d re r.
Ambro.>>ia. Pta. Artemi-
sa. .\ltra planta. Biengrw-
nada. (rtal.
Ambriinal. Náut. Embor-
.Ambulatori. Mu!t amich
de passejar. Ambulatico,
amhulante.
.Ambut. V. Embut.
Ameiiera!. Y. .\metllar.
Amen de Deu. Int. Ojalá,
antes hoy que mañaiiu.
Aniena.S!«a. Pròxim pe-
rill. Amago. Commina-
ció. Conminación.
Amenasí«a<Ior. Amena-
zante.
Amenas.<«ar. Estar en
pròxim perill. Amagar.
Comminar. Conminar. A.
ruina. Desbarahustar.
JAmeuiit. Adv. Amenudo,
i frecuentemente.
Amerar. Merar. Lo vi.
I Bautizar el vino. V. Ama-
rar.
Amé.**. Adv. Amas. V. Més.
.imetlia. Almendra. A.
! ensucrada ó cubería. Pe-
I ladilla. Verda. Alloza.
Confitura d' ametllas pi-
cadas. Secadillo. Salsa de
I ametllas. Almendrate.
'Ametllar. Almendral.
{Anietlla!«.«a. Aum. .áí-
mendron.
.Ametilat. Almendrado.
i A. ó He I de polla. Jerri-
1 cote.
Ametller. Arb. Almen-
I dro. Bòrt ó de bosch. A~
' Hozo.
Ametllerar. Almendral.
iAmetlló. Almendruco, a—
Hoza. (quivoco.
Amlibologia. Retór. £-
jAmtitealro. Anfiteatro.
An»icb. .4í)!igo, compadre.
I A. de confianza. Confiden-
te. .k.Ae noücias. Paradis-
lero. De renyinas ò de ra-
hons. Quimerista, camor-
I rista. pendenciero. Y. A—
miga.
'.Aniidador. Medidor.
22
AMO
Amidar. Medir. Ab com-
pás. Comparar.
Amida!. Medido. Venir a-
mi(¡at. Eílar piníifxirado,
de molde, cabal.
Anii<I«'>. V. Midó.
Amidoner. V. .Midoner.
Amiga, üarragana. Dama,
daifa, manceba.
Amigable. .4 mistoso, ami-
go, compañero.
Amigat.\«» y Amigot. A-
miyazo, amigóte.
Amiiaiiar. Acobardir. A-
lurdir.
Ami.<«íaii.sari!ie. r. A man-
cebarse. {do.
Amcr«tan»:at. Amanceba-
AmiMtat. Amistad, intimi-
dad, estrechez, hermanaz-
(¡0. Tracte il-íieit. Aman-
cebamiento. Tornar en a-
niislat. Amistarse, recon-
ciliarse.
AvnttiXtítiVLmeni. Afec-
tuosamente.
AHiit. Ornament, faixa del
sacerdot. Amito.
Amifjanar. Promediar,
dimidiar.
Amnió.Pta. Ámeos, fislra.
Ame». Dueño, señor. A. de
casa. Caiero. De corral.
Corralero. A. ó patró de
barco. Naviero. Fèrse a-
mo. Apropiarse, alzarse
con algo. Nostre amo.
Náut. Contramaestre.
Amoiiorrir.xe. r. Enso-
pirse. Amodorrarse.
Amodorrit. Amodorra-
do, amodorrido.
Amoíiinador. Molesto,
iobon.
Anioliánar.Enujar. Enfa-
dar, pudrir. Consumir.
Atafagar.
AmohtnarMe. r. Deva-
narse los sesos, romperse
Iti cabeza ó los cascos.
AiiioEiiuat. Mollino, [tia.
Amohino. Enfado, moles-
Anioixur. Amansir, po-
par, halagar, acariciar.
Amolar. .Molestar ó mor-
tificar. I'asíidiar, jorobar,
moler, marhacar. Fér en-
trar en rahó. Amoldar.
Amollar. Afluixar. Alar-
gar, soltar, aflojar. En
AMO
al(;uns jochs de cartas.
Amollar, pasar, dar. Dis-
mínuhir la forsa d' algu-
nas cosas. Ceder, men-
guar, moderars".
Am«>!lar««e. r. Deixarse
anar, escórrerse. Des-
guindarse.
Aiiiollíment. Ablandi-
mienlo, ablandamiento.
Anioliir. Ablandar, enmo-
llecer, relentecer. Y tam-
bé Mullir en lo sentit d'
estovar.
Amollit. Ablandado, en-
mollecido, (jengibre.
Amonio. Pla. Jengibre, a-
Amonedar. Monedar, mo-
nedear.
Anione.«itació. Avis. Ad-
mo7iicioti. advertencia.
Publicació. Proclama,
monición. Tirar las amo-
nestacions. V. Amones-
tar.
.%.nione.sfad«>r. Qui avi-
sa. Admonitor, avisador.
Amonestar. .K\ isar. Avi-
sar, advertir. Intimar. A-
percibir. Publicar las a-
monestacions. Procla-
mar, echar las proclamas.
Amoniach. Álcali. Álca-
li volátil. Sal amoniach.
Almocrate, almohatre.
.%in<>ntouament. Cúm'u-
lo, montón.
.amontonar. Apilar. A-
cumular, aglomerar.
.4m<»ntonarHe. r. Agol-
parse.
Amor. Afecte ó inclinació.
L•y, voluntad. Apreci.
Cariño, estimación, incli-
nación. Agrado. Agrado,
afabilidad. \. de go_s. .4.
lascivo. se7isual.A. d'hor-
lelá. V. Panissola y .\pe-
galosos. .\. intens. Derre-
timiento. .\rbre del amor.
Ciclamor. Per amor. Loe.
fam. Per atenció ó mira-
ment. Por causa, por ra-
zón, {do.
.'t.moradeneli. Amorata-
.%ni(>ratat. Lívido.
.%mordeji. Pta. Miñone-
tas, reseda olorosa.
AmordJr. .4 íorar«e. (nes.
AmuretaM. Pl. Amorico-
AMP
AmorÓM. -Amable. ,4)í1((-
ble, cariñoso. Bla. pastos.
Doblegable, dócil. Dit del
temps. Templado, apaci-
ble, suave.
.4moroHtr. V. .\mollir.
AmoroMifnt. Docilidad,
dulzura, blandura.
Amorrar. Fcr cáurer de
morros. Abocinar. Acer-
car. Abocar. Naut. Alto-
cicar. r. Inclinarse.
.^m4trriarMe. r. Reunirse
'1 bestiar de llana á la
sombra. Acarrarse.
Amortallador. Amorla-
jador.
Amortallainent ó Kn-
mortallament. Amorta-
jamiento.
Amortallar. Enmorta-
llar. .Kmorhijar.
Amortir. .1 mortiguar.
Amorti.xament y.Amor-
tisació. Amorliz'acion.
Amiirti.tar. Lluliir, redi-
mir. Redimir, quitar.
AmoNcarNe. r. Enfadar-
se. Atufarse, amostazar-
se.
Amoscar y sos derivats.
V. Amussàr.
.%niof!itrar y sos derivats.
V. Mostrar'. (se.
Am4»farNe. r. AmacoUar-
Amotinadainent. Sedi-
ciosamente, tumultuosa-
mente.
.amotinar. Levantar, tu-
multuar, atumultuar, r.
Ucbel-larse. Hebelarse,
sublevarr:e. .\montonarse.
Agolparse, remolinarse.
Amotllar. Amoldar, a-
hormar.
Ampara. Segrest. Embar-
go, secuestro.
.amparador. Segresta-
dor. Embargador.
Amparar. Protegir, de-
fensar. Abrigar, acoger,
patrocinar. Embargar.
Embargar, r. Guarecerse,
refugiarse.
.%,mparo. Protecció, a-
bricb. vlbríVyo, asilo, pa-
trocinio, tutela. I. a perso-
na que fa>oreix ó prote-
geix. P)\)lei'tor, ampara-
dor.
AMü
Aiupit ó Antpit. Arquit.
Antepecho.
Ampla, Ampiada ó Am-
piaría. Ancliuni, ancho,
amplitud, hititud.
Amplament. Adv. Ex-
tensament. Ampliamente,
extensamente. Abundant-
ment. Profusamente.
Ampiáis. Aum. Anchísi-
mo.
.Imple. Ampia. AnchOj
holgado, amplio. Extés o
dilatat. A mplio. Mòlt am-
ple. Arichuroso. Ai ampie
ni estret. Entreancho. Lo
vestit ó calsat. Holgado.
V. Ampia.
Amplecurt. Anchicorto.
.Aiuplenieut. .1 mplia-
mente. V. .\mplament.
Ampliació. Amplifica-
ción. ^dor.
Ampliador. A mplifica-
Ampliameut. Extensa-
mente, {der.
Aiupliar. Dilatar, exlen-
Anipliíicaciú. V. Amplia-
ció, {cliisimo.
Ampli-ssini. Superi. An-
Ampulla. Botella, ampo-
lla, redoma. La mòlt pe-
lita. Pomo. La plana. Mel-
.«a. Limeta. Cop d' ampo-
lla. Redoma-o. Umplir las
ampollas. Enfrascar.
Ampolleta. Per posar la
crisma. Crismera, oliera.
La de aygua de olor. Po-
mo.
Ampóííit. V. Empósit.
Amprar. V. Enmanllevar.
.4.mpriniar.Agric..l/rar.
AmpriiiM. Terra erma y
comuna. Baldío. De par-
ticulars. Erial, lleco.
Amugronar. V. Fér col-
gats.
Amugronat. Acodado,
arrodrigonado.
Amulet. Remey supersti-
ciós. Amuleto.
Amuuió. Multitud.
Amunt. Adv. A rnòa. Per,
en Axaunl. Adelante, mas
arriba. Fér anar d' amunt
avall. Revolver, desorde-
nar, trastornar.
Amuntegar. Amonto-
nar, hacinar.
ANA
Amuntonar ó Amonto-]
I nar. Amontonar. Ab de-|
I sorde. Hacinar.
^Amurca. V. Morca. I
lAmurriador. Lloch a-,
hont se amurria lo bes-
tiar. íiesleaJero, sestero,]
sestil.
Amurriar. Baixar lo cap.
Amorrar. Lo bestiar. ¿íes-
tear.
Amurriarse. r. Dit del
bestiar. Acarrarse. Verlo
murri. Amori-ar.
Ainu!<«!«ament. Deis ins-
truments de tall. Embo-
tadura, embotamiento.
Sensació aspra en las
dents. Dentera.
Amusíiar. La dentadura.
Acedar, dar dentera. Los
instruments de .tall. Em-
botar.
iAmuxar. V. Amoixar.
;An..l, al ó él.
Anabaptisme. Anabap-
tismo.
Anabroiiuiíime. Aïia-
broquismo.
Anaeardí. Compost ab
anacart. Xnacardino.
.4uacart vAnacarti. Arb.
Anacardo.
.%nacli. \. Acech.
Anacronisme. Confusió
en 1' orde dels fets. Ana-
cronismo.
Anada. .Marxa. Ida. En lo
joch de cartas. Descart.
Descarte.
.%nadejar. Anadear.
.\nadi. Lo poli del ánech.
Anadino, anadoncillo. L'
ánech novell. Anadón.
Aualil. Instrument mu-
sich. Añafil.
Anatiler. Añafilero.
Anagall.s. Pla. Especie de
corretjola. Anagalide. La
planta dita aixis. Azule-
jo, murajes.
Anagrautmatiíita.Aíia-
gramatizador.
Anagua»$. V. Enaguas.
Anajúíü. Pta. Arándano.
Anal. V. Anyal.
.%.náloeli. Análogo, ana-
lógico, (mo.
Anal4(giȒme. Analogis-
Anals. Pl. Anales, fastos.
ANA
23
Ananas. Pinya <V Améri-
ca. Pina de América.
Anaut. Andando, yendo.
Tot anant. Mientras que.
Anapierótich.Med.iáTiti-
pleurótico.
Anar. .Móurerse d' un
lloch á altre, ¡r, andar,
caminar. Consistir. Ir,
consistir, estar en, depen-
tar de. Importar. Intere-
sar, importar. Diferen-
ciarse. /'■. distar. En a\-
funs'}Ochs. Entrar, jugar.
Obrar, procehir. Portar-
se, proceder. Váldrer. Va-
ler, pasar, estar. Anar
ab preguntas y respostas.
Andar en dimes y diretes.
A caball. Cabalgar. .4
cops de puny. Andar al
morro. A. adálat. Exha-
larse. A dir. Tener en la
punta ó en el pico de la
lenguií. A fons. Afondar.
A jóch. Recogerse. A la
que salla. Bribonear. A
la saga. Andar á las vuel-
tas, a los alcalices. A las
pálpenlas. A. á tientas, á
ciegas. A tres quarts de
quinse ó á la xamberga.
Desordenadamente, fuera
de trastes. .\ menos. Re- 9
trasar. A partir. Ir á la
parte. Aplerel. Ir ó andar
chiticallando. A quatre
grapas. Gatear, andar á
gatas. Arossegons. Ir ar-
rastrando. A tomballons.
Tumbar, trompicar. .4
tornajornals. Pngar la
pernada. A tot anar. A
mas andar, á lo mas. A
véurer. Visitar. A. be.
Cuajar. Calent ó fort al-
gun negoci. Bullir. L' a-
nimal apetit á la genera-
ció, .indar ó estar en ze-
ta. Corrent ó llest. An-
dar en un pié. Damunt de
r aygua. Sobrenadar. Da-
vant. Preceder. De caygu-
da. //• de capa caida.' De
camí. Viajar. De mal a
pitjor. Ir de rocin á ruin.
De millora. .Mejorar. De-
pressa. Estar de prisa. De
ronda. Rondar. De tort.
Ladearse, torcerse. Detras
24
ANA
d' algú. Ir al rabo, ir traa
alguno. Endevant. Ade-
lantar, ir addante. Endp-
trás, endenera 6 á menos.
Retramr. Entrant.. Vuftiíi-
trur. Escarressat. Per-
near. Famuleiich. Ham-
hrerir. Furgant. Andar ú
la husmfi. Gros. Lo riii.
Ir alto, crecido. Lo pols.
Latir el pulso. Slal ó er-
rat. Marrar. Anar ó ro-
dar buscan!. Recorrer.
Per l)c. Mejorar, desem-
peorarte. Per las garrot-
XAi. Atrochar. Per sas pes-
sas. Andar á sus anchu-
ras. Sotavent. Nául. So-
taventarse. Tort. Torcer-
se. Tot xano-xano. Andar
paso á paso. Anarlii per-
dut. //• á oscuras, andar
á tientas. Mólt Uuny d'
oseas. Ir lejos, muy lejos
ó errado. Lo cor, lo pols.
Latir. Tot deixat. Andar
desaliñado, desaseado.
Deixar anar. Soltar, desa-
garrar. Deixarse anar.
Precipitarse. Echarse, ar-
rojarse, dejarse caer. Dei-
xat anar. Desgayrat. Des-
mazalado, desmadejado.
Fèr anar. Menear, pelo-
tear. No anar gajre. No
tardar mucho. Anárhi tot.
Echar el resto.
Aiiarsen. En sas princip.
accepcions. Irse. Marxar-
se. Partir. Separarse. Re-
tirarse, quitarse. Cam-
biarse. }fudarse. A pico.
Zozobrar. Del cap. Pasar-
.te. De las cartas. Descar-
tarse. Dit de las »ubstan-
cias espirituosas. Eva¡)o-
rarse, exhalarse.
Anaseot. Y. Escot.
Anastừía. Pla. Artemi-
Anat. Andado, ido . ( s úi .
Anata. Tint. Alóla.
Anafeiii». Excomunión,
anatemalismo.
AnateinatiMar. E.vro-
muli/nr. V. :\lalehir.
AnateiiialÍNiíio. A'. .Ana-
lema.
Anats;e. .\cció de amidar
ab ana. Añaje.
AnatociMiiie. l'sura de la
ANE
mateixa usura. Anatocis-
mo. {mizar.
.Anat<»iiiia (Fér). Anato-
Anati'«>. Escuma de vidre.
Analron.
.%iiatirí.sEtie. \Aneurisma.
neurisma.
.Anca. Nalga, asentaderas,
posas. Del caball. Grupa.
Os del anca. Cuadril.
.AncaeH(ret. Anquiboyu-
no.
Aixeiá. Anciano, viejo, a-
ñoso. Anciá ó superior
deis moros. Jeque.
.Anciain. V. Enciam.
.Ancianitat. Vejez, senec-
tud.
.%nc<»ra. Ancla, áncora.
Alsar áncoras. Levar an-
coras, zarpar. Tirar án-
. coras. Anclar^ dar fondo.
Fabricant de ancoras. An-
corero, (coraje.
Ancoratge. Anclaje, aiv-
Ancoree". Ancorero.
-Ancoreta y Ancoró. An-
clote.
Auciiifii. Pl. Déus dels es-
claus. Anculos.
Ancii.«ía. Pla. Onoclea. Y.
Llengua bovina.
Anciit. Nalgudo.
-Anrtartor. .Muñidor, mu-
llidor, llamador.
Antle»(i. Y. Bayarl.
Andira. ,\rb. Pangelín,
ángel in.
.Andorra. Pobre, vaga-
mundo. Guitón, tuno, gui-
tarrón. Fér 1' andorra.
Fér lo desentès. Hacerse
memo.
.Aniiraix. Andrajo, (sar.
Andreíi.sar. Y. Endres-
.Anilrógino. Hermafrodi-
ta.
An<lr«»niina. Tramoya, y
el que la emplea. Trapa-
cista, trapacero.
An<lr4»na. Callejón.
.AndiiII. Fulla de tabaco
llarga j arrollada. Andu-
llo. ' (ríales.
.%n<iiirrial.*<. Pl. Andur-
.Vnecli. Añade, palo. A. de
mar. Abuscasla. .K sorra.
Vulp i'isar. .Anech novell.
Anadón. Petit. Anadeja.
Fér lo ánech. Morir bo-
ANG
quejant. Boquear, e.s/jí-
rar. Ofegarse. Anegarse,
ahogarse. Poli d' ánech.
Anadino. Caminar com
los ánechs. Anadear. Yeu
del ánech. Parpar.
Anega. Pta. Eneldo, aneto.
Anell. Anillo, sortija. .4rq.
Collarino. Anella. Aro.
eslabón. De 1' arada. Be-
lorta . barzón, mediana.
De la roda del carro. Al-
fardon. D'or ó plata guar-
nit de pedras. Cintillo. Y.
Anyell. Pl. En los insec-
tes, cuchs, etc., las parís
en que tenen dividit lo
cos. Anillof, segmentos.
Anella. Pera clavar. Ar-
mella. La de tocar las
portas. Aldaba. La de las
cortinas. Sortija. La de
la cadena. Eslabón. Del
collar. Torre. De caixas
ó bauls. Aldabón. De las
orellas. Arillo, zarcillo.
Baga per aliont corre lo
baldó. Picolete. Per fer-
mar las cabalgaduras. Ar-
rendadero. Per penjar al-
guna cosa. Colgadero.
Compost d' anellas. Amu-
loso. Cop d' anella. Alda-
bazo. Trucar fort ab 1" a-
nella. Aldabear. Las ane-
llas deis insectes. Ani-
Anellat, Anillado, (líos.
Anelleta.Dim. Aldabilla,
arillo. La de las orellas.
Zarcillo, cercillo. Las de
los telers. Gafetes.
Aneni. Interj. Vamos.
.Anequet. Anech petit 6
jove. Anadón.
Anet. Pta. Eneldo, aneto.
Anenritiiiia. Y. Anauris-
me.
-Anexo. Adegaño, adheren-
te, anejo.
.Anexo.<«. Pl. Drets y co-
sas accessórias de "altra
principal. Anexidades.
.Anfilii. Anfibio.
Anfibio. Ceber, zabida. .1-
lo", acíbar.
.Anganell. Y. .\rganell.
.Angarilla. Jamuga. si-
lleta, samuga.
Ángel. Peix. Lija, melga-
cho, pintarroja. Figura de
aní
noven los retaules. .4»^?-
¡oíe. Ángel bufador. Loe.
Qui té grans gallas. Car-
rillos de monja boba.
Angela. Esp. de interjec-
ció afirmativa. Eso es,
bravo, eso mismo.
Angelets. Pla. Azulejo,
esrobilln. aciano, Uebreci-
lla menor. V. Plantatge
coronal.
Angélica. Pta. Ajonjera,
ajonje. Angélica deMonl-
juich. Olusatro. Angélica
carlina. Pta. V. Carlina.
Angelical y Angélich.
Angélico.
Angelot. Certa goma. Sar-
cocolu, azaróte. Figura de
noy en los retaules, ó mo-
neda d' or antigua. Afi-
gelote.
Angina ó Engina. Engi-
va, esquinencia. Albeit.
Ahoguijo. (tina.
Anglantina. V. Englan-
AngJe. V. Angul.
Angleci.sine.^ng'/ícismo.
Angonal. Anat. Ingle. Ve-
na delangonal. Anguina.
Ang«».st. A ngosín, estrecho.
.angostar. V. Estrènyer.
Angranal!. V. Engratiall.
Anguany. V. Antany.
Anguanyasf^as*. Adv. [Po-
co tiempo há.
Anguila (En forma de).
Anguiliforme. ^áut. Apa-
rato per botar barcos al
aygua. Paral.
.\ns:ul. Angulo. (goja.
Angúnia. Angustia, ron-
Anguniar. Angustiar, a-
congojar.
Anguniat y Anguniós.
Angustiado, acong»jado,
congojoso, ansioso.
Angú.stia. Conflicto, cui-
ta, desola'^ion, amargor.
Angustiar. Congojar, a-
cabar.
Angustia!. Congojoso,
cuitado, lacerioso.
Angusturas. Escorxa de
cerl arbre. Angosturas.
Anliilar^ie. r. Anitfuihir-
se. {relinchido.
Anill ó Renill. Relincho.
AhilIanient.V. Ahinada.
Anillar. Y. Ahinar.
ANI
Anima, yl //lia. Fantasma.
Coco. De lioló. Hormilla,
almilla. De capdell. De-
vanador. Anima freda.
Alma de cántaro, minga
fria. Clavarse al ánima.
Fam. Menjar ó béurer al-
guna cosa. Echarse algo
al colelo.
Animal. De carga. Acémi-
la. De closca. Testúceo.
De llet. Mamantón. De
]]o^uer. Alquilan. De pas.
Pasero. De quatre |)otas.
Lo estúpit. Animalazo.
De varios colors. Pió. Ge-
lós. Verriondo. Manso.
Mansejón. Animal nat a-
bans de temps. Aborto7i.
Nociu. Alimaña. Salvat-
ge. Salvajina, silvestre.
Anicnaláíit. Aumenl. Ani-
malazo.
Auimalet y Animaló.
Dim. Animalejo, anima-
lucho, gusarapo.
Animalot. Animalucho,
animalazo.
Animar. Donar coratge.
Confortar, alentar, levan-
tar. Donar animo. Desa-
cobardar, esforzar.
Animar.se. r. Cobrar áni-
mo, valor.
Anime. Certa rebina. Go-
ma ánima.
Animer. Col-lector de su-
fragis per las ánimas. A-
nimero.
Anímeta. (La) Concien-
cia. Conciencia. Ser una
animeta. Fr. V. Anima
freda.
Animo. Esfors, coratge.
Valor, brio, esfuerzo. In-
tenció. Intención, volun-
tad. Confiansa. Confian-
za, valor. Decáurer del
ánimo de algú. Perder el
concepto. Donar ánimo.
Animar, fortalecer. Fér
pérdrer lo ánimo. Desma-
yar, descorazonar. Mu-
dar d' animo. Variar de
intento. Pérdrer 1' ánimo.
Estrecharse de ánimo.
Animós. Coratjós. Vale-
roso, esforzado.
Aninio.sítat. A rdimievto,
valor, valentia.
ANS
2o
Ani({uilac:<>. Aniquila-
miento, destrucción.
Aniquilument. Aniqui-
lacion, anonada m ien to,
anonadación.
Aniquilar. Anonadar,
exterminar .
Anís estrellat. Radian, ba-
diana. Coníit menut. Gra-
jea, i che.
Anit. á nit passada. Àno-
Anivellar. Posar a nivell.
Nivelar.
Anivellat. Igualat, ajus-
tat. Emparejado.
Anjalits. Pla. Liebrecilla,
azulejo.
Anjup. V. Aljup.
Aulla. Adv. V. Enllá.
Annéxn. Anejo.
Annominació. Ret. Pa-
ronomasia , agnomina-
cion, anominacion.
.Annotar. Anotar.
Annual. .4nuo, añal.
Annuo. Anual.
Ano. Cir. Seso.
Auoguerat. Noguerado.
Anomenada. Nombra-
dla, renombre, fama.
Anomenatlament. Ex-
pressament. Especialmen-
te. Per son nom. Nom-
bradamente, {dor.
Anomenador. Nombra-
Anomenar. Nombrar, a-
pellidar, denominar.
Anomenarse. r. Llamar-
se, nombrarse.
Anomenat. Nombrado.
Auomeus. Pl. Arrians
purs. Anomeos. anomia-
710S. {nimo.
Anònim. Séns nom. Anó-
.%.novelIar. Noticiar.
.\noyat. Amuchachado.
Anpit. V. Anlepit.
.Anrera. Adv. Atrás.
AnH. Adv. Abans. Antes,
anteriormente. Devant.
Delante.
An.sa. Nansa. Asa, pié. A-
gafador. Asidero, agarra-
dero. De baúl ó caixa. Al-
dabón. Del coll. Clarieu-
la, asilla. Posarse en an-
sas. ¥r. Ponerse en jarras.
Ansa. V. Ensá.
Ansia. Desitj vehement.
Anhelo, ansia. Pl. Bas-
26
ANT
queig. Basca, nàusea, ar-
radaa. Desitjar ah ànsia.
Desalmarse. Donarse an-
sia. Menearse, bandearse.
Estar al) ansia ó passar
ansia. Estar run cuidado.
Auíiiaiii. V. Hni iam.
.%.UHÍur. Anltelur, suspirar.
.Inxia.s. Pl. Bascas, arca-
das, vóiitilos.
An««ieta{. V. Ansia.
An.sió»^. Ávido, inquieto,
sediento. [mente.
AnsUmament. Desalada-
An(so|»eí;«««re«. Pta. V.
Ensopegalls.
Aiiísuniar. V. Ensumar.
Anta. Qiiadrúpedo. Dan-
ta, búfalo. La pc'll. An-
te. Lo que té color de an-
te. Anteado.
Autaiiy. Adv. Antaño.
Antany aua. Dona mòlt
\«;lla. Antañona.
An(anyH.*«i>>aM. Adv. An-
tañazo, mucho tiempo liá.
Auiar. Adelantar.
An(ebrú(<. A7itebra:o.
Antecanibra. Antecáma-
ra, estrado.
Antecetiéucia. Proce-
dencia. ¡
Antecedent. Procedente,]
antecedente.
Antecedentuient. Aii-\
teriormente. [teceder. \
Antecedir. Preceder, an-
Anteces-for. Predecesor. I
Antec<»Iuntna. Columna
aislada.
Atitec«>r. Antecoro.
Antejat. Anteado.
Antelí.«4. Mil. Dcus tute-
lars. Amelios.
Antemural. Segona mu-
ralla. Antemuro.
Antena. >'aut. ¿"«<e?ia. V.
Ban) a. {le.
Anteñal. Aucell. Antena-
Antenunt. A ntenombre.
Antepa^tNut. Aulepusado,
antecesor. Pl. Antepasa-
dos, mayores, inúltimo.
Antepeiii'iitini. .Intepe-
Antepilaii.**. Soldats ve-
terans de la antigua Ro-
ma. Antepilanos.
Antepit. Antepecho.
AntepuNar. Anteponer,
preponer, preferir.
ANT
An(ep<tsat. Antepuesto,
prejiuesto.
Antera. En la llaurada.
Vesana.
Anterioritat. Prioridad,
precedencia.
AnteM. Ante, delante. V.
Abans. A. (le ahi. .-Iníí'-
aijer. De á nit. Anteano-
che. De dia. Alamattecer.
De temps ó priraereuch.
Precoz, tempranero.
Ante.bala. Recibidor. -1»-
tecuarto, antecámara.
Antevigilia. Aíiíecíspera.
AntiadiaforiNttch. .l7í-
tiadi'iforista. (haquio.
Antihaqui. Poét. -47¡íi-
Anticli. .4 níi'^uo, viejo.
Anticip. Anticipo, adelan-
to.
Anticipació. Ac. y efect.
de anticipar. Anticipa-
miento. Figura retórica.
Prolepsis.
Anticipadament. Preli-
minar mente, prevenida-
mente, con anticipación.
Anticipat. Premiso, ¡/re-
vio. V. Antes.
Anticúela. V. Enticuela.
Antidemoniacli. Anti-
demoniaco.
Antidut». Contra>eri.
Contraveneno. Preserva-
tiu. Preservativo.
Antifouari. Llil)re de cor.
Antifonal.
Antííuner. Anlifonero.
Antigalla. Anlijualla. A
la antipalla. A lo antiguo.
Antigament. Antigua-
ment. Antiguamente, en
otro tiempo.
Antigualla. V. Antigalla.
Antiguament. V. Anti-
gament.
Antiguitat. Antigüedad.
Autiímiuticb. Contrari
als cuchs. Vermífugo.
Antimoni. Eslibia, esti-
bio, antimonio. Antimo-
ni cru. Sulfuro de anti-
monio.
.%nti<iuar. Anticuar.
Antiifuari. Anticuario.
Antiquat. Anticuado.
Antiqüeia. V. Enticuela.
Antiquitut. V. Antigui-
tat.
ANYE
AutiquitatK. Pl. Anti(.'a-
i lia*. .Xntiguallas.
Anfirrins. Pta. Antirri-
nio, linuria. {cios.
AMineiti. Astron. .¡l«/iv-
AntiteMÍ^. Retór. Contras-
te, (lico.
Autivenéreo. Antisifili-
Ant«»i.\. Antojo, capricho.
AntuixadÍK. Antojadizo.
Autuivameut. V. Antoiv.
AntuixarNe. r. Antojarse.
.Xutorxa. Ayi lorcha, lum-
.%ntpit. V. Ampit, {brera.
Antuvi o Antuvio. Antu-
' rion. Al ó del primer an-
¡ tuvi. Adv. Deanluvion, de
I repente.
Anuig. V. Enuig.
Anujar y sos derivats. V.
Enujar.
Anul-lar. Llevar lo valor.
¡ Invalidar, derogar.
Anunci. Avis. Anuncio,
', aviso. Pressagi ó pronós-
I tich. Augui-io.
.Anunciació. V. Anunci.
' Anuvolarse. V. Ennuvo-
i larse.
'.4.nxova. Peix. Boquerón.
i Dit peix salat. Anchoa.
Anxup. Jámbica, arca de
agua, alberca, eslaiH¡ue.
Any. Año. Cap d' any. A ño
nuevo. De traspàs. Año
bisiesto. De cent anys.
Quintañón. De dos anjs.
Andosco. De mes d' un
any. Sobreañal. De set
anys. Sieteañal. De tres
anys. Tresañejo. ])' un
any. Añal. De mòlts ams.
Añoso. Aqiíest any. tío-
gaño. L' any passat. An-
taño.
Anyada. La cullila de ca-
da any. Cosecha, añada.
La renda d'un any..4>ií(-
la, anualidad.
An>adidura. .4ddirió de
paraula ó per escrit, -t-
dicion, coleta. [tizo.
.\nyadit. De cabell. Pos-
Anyal. ./tííud/. añal.
Anyell. Cordero. De llel.
Lechal, recental. Xisclo.
Jiencoso. A. alillal. Lo que
mama de la sera mare y
de altra ovella. Cordero
endobtado. Negociant úr
APA
pells d' anyell. Añinero.
Ditas pells. Añinos.
Anyellar. Parir la oveja.
Any ¡na. Avina. aíiiiio. Lo
primer s' aplica a la pell,
lo se^on á la llana.
Anyin.s. PI. Jlescla de lla-
na. Añinos.
Anyívol. Arb. ]'ecero.
Anyoraiiíiía. Anyora-
ment. Deseo, anhelo, nos-
talgia.
Any«»i-ar. Echar menos.
Anyorarse. r. Encariñar-
se, no hallarse.
Anyó.s. V. Antich, Vell.
Apa. Int. Aupa.
Apacentar. V. Pasturar.
ApaciE)iIitat. Suavitat en
lo tracte. Afabilidad.
Apaciguar. Pacilicar. Pa-
cificar, serenar. Domesti-
car. Amansir. Amansar,
domar.
Apa<9as»>a(Ior. Remen-
dón.
Ai*a.aaímfii&tnent. Rem ien-
do. (derezar.
Apa<Iaissar. Remendar, a-
Apa«Ia(«í<iat. Remendado,
aderezado. V. Espallifat.
Apatlrinadur. Protector.
Apadrinar. Patrocinar.
V. Padrinejar.
Apagador. Instrument
pera apagar llums. Mata-
candelas, majío de Judas.
Apagalluni. Pelussa de
la flor del cart, etc. Vila-
no, milano. Herb. Barbas-
ja, farfullas.
Apagallunt.>4. Instru-
ment pera apagar lo Uum.
Apagador, matacandelas.
Herb. Matacandiles , ra-
banillo.
Apagar. Extingir. Eactin-
guir. Sufocar, desvanéi-
xer. Ahogar, sufocar. La
Uum. Malar, r. Morirse.
Apagat. Muerto.
Apanianient. Apameo.
Apamar. Medir a palmos.
Apañar. Donar de menjar
á algti. Mantener, susten-
tar, alimentar, r. Comer
de mogollón.
Apanat. Mantenido.
Apanerar. Acanaslillar.
Apanyar. V. Adobar.
APA
Apapalionat. Amaripo-
sado.
Aparador. Escaparate. V.
Escudeller.
Aparato. Ostentació.
Pompa, ostentación, tren.
Exterior. Pampanaje.
Prevenció. Apresto, pre-
vención.
Aparaular. Apalabrar.
Aparedainent. Empare-
damiento.
Aparetlar y sos derivats.
V. Paredar.
Aparegut. Aparecido.
Aparèixer y Aparéixer-
se. Mostrarse. Aparecer,
aparecerse. Semblar, tro-
barse lo perdut. Parecer.
Per bén aparèixer. Adv.
Por el bien parecer.
Aparell. Preparació. A-
parejo, adobo. En las
viandas. Condimento, a-
derezo. Máquina. Garru-
cha. Estaren aparell. Fr.
Estar apunt. Estar apa-
rejado, pronto. V. Apa-
rells.
Aparellador. Apareja-
dor. Pint. Imprimadera.
Aparellament. V. Apa-
rell.
Aparellar. Preparar, dis-
posar. Aparejar, aperci-
bir, aprestar. Unir. Jun-
tar, amadrinar. Apare-
llar algun barco. Enjar-
ciar, engalgar.
Aparetlarse. r. Prepa-
rarse. Aprestarse, dispo-\
nerse. i
Aparellat. Preparat. ,4-
parejado, presto. L'nit. í"-
nido, amadrinado, acom-\
panado.
Aparells. Pl. Arreus, ins-'
truments. Enseres, pe7-tre-\
chos, aparejos, arreos. V.
Ormetjs.
Aparen!i«a. Apariencia.
Aparent. Ilusivo.
Aparentainent, ó Apa-{
rentmcnt. Aparentemen-
te, en apariencia.
Aparentar. Mostrar. V.
Emparentar.
ApariafEor. A derezador.
Apariameut. Empareja-
miento.
APE
27
Apariar. Juntar. Parear,
aparejar, hermanar. Com-
póndrer. Componer. A-
manir lo menjar. Adere-
zar. Lo cabal!. Enjaezar.
Juntar las femellas ab los
mascles. Ajiarear, apa-
rar. Preparar. Prevenir.
Apariaríse. r. .1 venirse, a-
parearse, concertarse.
Aparienei». Ficció. Fin-
gimietito, ficción, socolor.
Semblansa. Semblante,
viso, vislumbre. Il-lusió.
Ilusión, perspectiva.
Aparrociuianar. Ajxir-
roquiar. {roquiado.
Aparroquianat. Apar-
.Afiart y Apartadament.
A parte, sepa rada men te.
Apartament. La acció y
efecte de apartar ó apar-
tarse. Separación, apar-
tamiento. Distancia. Dis-
tancia, intervalo. D' al-
gun contracte. Desacoto.
Ausencia. Ausencia. A-
llunyament. Alejamiento.
Indiferencia. Desvio.
Apartar. Desviar. Re-
traer, desviar, desapartar.
Separar. Desarrimar, re-
tirar, remover. Tráurer.
Sacar, quitar. Apartar dft
si. Descartar, despedir, r.
Fugir. Huir, rehuir. ]V
algun contracte. Desaco-
tar. De la rahó. Izquier-
dear. Del tracte familiar..
EaHrañarse. Fér lloch.
Quitarse, separarse.
Apartat. Retirado, remo-
to, lejano.
ApasHwnskVfie. r. Amar-
telarse, apegarse. Angu-
niarse. Acongojarse.
Apa»$.<«ionat. Derretido,
enamorado. V. Desitjós.
Apasturar. Apacentar,
pastar.
.4pat. Comilona, comida,
comilitona, francachela.
V. Xafardada. (jar.
Apatacajar. V. Pataca-
Apatia. Indolencia.
Apátich. Indolente.
Apayí^auar^e. r. Fami-
liarizarse, {dura.
Apeauíent. Descabalga-
Apear. Baixar á algú do
28
APE
API
cal)all ó carruatge. /)es-'Aperiliu.]\Ied. .4periííro.
montar. (sar. lApei'Nonat. Dol. Labiado.
.%g>e(tas.sar. V. Apa(1as-!A|>er(iirM..\lus. Obertura.
Apeilre^ador. Qui ape-
di'o°;a. Apedreador. Lo
lloch pscullit pera ape-
(Iregarse. Apedrcadero.
Apedreeaineiat. Ape-
dreamiento, apedreo.
Apeclresar. Tirar pi'dras.
Apedrear. (;aurcr pedra ó
A]>eMai*a<lauieiit. A /lie
livamenle.
Apesarar. Apesadum-
brar, causar pesadumbre,
afligir, desazonar.
Apesararle, r. A pesa-
dumhrarse, endecharse,
encuitarse.
calamarsa. Granizar. jApe.sarat. Apesadumbra-
.%petire^a(. Apedreado. ! do, pesaroso.
Aj>esa<SÍ!«. Encomanadís. ' Ape.star. Contagiar.
Pegadizo, contagioso. Lo Apestat. Contagioso, con-
qne s' ape^^a. Pegajoso, I kigiado.
glutinoso, emplástico. lApetéixer y Apetir. Ape-
.\pejs;ailura. Pegadura, \ tecer.
pega, pegamiento.'S . Ape- Apetencia. V. Apetit.
sanient. JApetible. Apçliloso.
ApegalÓM. Pegajoso, vis-'Apetirtor. .{¡letecedor.
coso, pegote, glutinoso, a- 'Apetir. V. Apetéixer.
glutinanle. JApetit. Ganas de menjar.
ApegalikHo.s ó Pégalos. I Apetito, gana de comer.
Pla. A?«oí- de hortelano,
(ispérgula, presera, pur-
púrea.
Apesainent. Apego, con-
glutinación.
Apegar. Agafar una cosa
ab altra. Pegar, agluti-
nar. Unir los marbres.
Empelechar.
Apegarse, r. Encomenar-
se. Contagiarse.
.%pegat. Agafat. Pegado.
Apassionat. Apegado.
-Ipeixar. Tractar ab tot
regalo. Regalar.
.%pell'at. Felpado, pelfudo,
afelpado.
Apel-laUor y Apel-lant.
Apelante. Iplicar.
.Ipel-lar. For. Apelar, su-
.Ipellidar. Aclamar. A-
c.lamar, proclamar, [do.
Apellit. (".ognom. Apelli
apetencia. Desitjat. Apg
tecido. A. luxuriós. Sala-
¡ cidid, apetito carnal. Do-
nar, posar en apetit. E^r-
citar , arirar el apetito.
Fomentar ó encéndrcr 1'
apetit. Recalentar. Tenir
apetit. Fr. V. Apetéixer.
Apetitir. Achicar.
Apetitó.>4. Que exita 1' a-
petit. Apetecible. Que
mou lo dositg. Atractivo.
Menjar apetitós. Gollería,
gulleria. Que mou la co-
dicia. Codiciable.
Ápice. Mmima part de al-
guna cosa. Parte mínima,
pizcatilde.
Apacli. Adv. Apique. V.
Pich.
Apilador. A montonador.
Apilaiiient. Amontona-
miento,cúmulo
.-tpenaw. Adv. Ab prou Apilar. .4 mo?iío?iar, Aaci-
traball. Con dificultad
.\pen(lix. Apéndice. .S'm-
]>lemenlo.
.'\pén(lrer. Aprender. De
memoria. Tomar de vie-
nioria.
Apeii.sadaineiit. fíe pen-
sado, de intento, (miento.
Aperceltimeiit. Percebi- Apilota
Apereelíir y Apercébrer. ¡lilar, h
nar, reunir, lle7iar.
Apilarse, r. Agolparse.
Las ahellas ó altres insec-
tes. Arrebozarse. V. Api-
lolarse.
Apilat. Amontonado.
Apil4»taiiieiit. Amonto-
■namienlo. agolpamiento.
.{monlo7iar. a-
nar. V. .Apilar.
Amenassar. Conminar. lApilotarse. r. Juntarse
Aperdigar. V. Perdigar. I de co¡) mòlts individuos.
APL
Agolparse. Enredarse.
Terse pilotas. Envedijarse,
empelotarse. (golprido.
Apilotat. Eni-edijido, a-
Apinyaiuent. Apiñadu-
ra, apiñamiento.
.%pinyar. Apiñar, repo-
llar, espesar, r. Las hor-
taüssas. Acogollarse.
.%pinyat. Espeso, apiñado,
denso.
Apit. Pla. Apio. Ilórt. A.
silvestre. De caball. Equi-
no. A. silvestre de llevors
espinosas. Cadillos. A. d'
aygua. Apio palustre. A.
de gos. Cicuta menor, pe-
rejil de perro. A. de Ma-
cedònia. L•vistico.
Apitrar. Aljotxornar. A-
bocltornar. denostar. Em-
pcnjer ab lo pit. Apechu-
gar.
Apitrat. Denostado, abo-
cliornado.
Aplacable. Placable.
Apiaeaiuent. Plarabili-
dad. placación.
Aplacar. Acallar. Fácil
I de aplacar. Aplicable.
.^placarse, r. Sossegarse.
I Tranquilizarse.
lAplagat. V. Plagut.
Aplalier. V. Apler.
Aplanador. Qui aplana.
I Allanador. Instrument,
I para aplanar. Aplanade-
I ra . [ra.
Aplanndura. Allanadu-
Aplanaiiieiit. ' Allana-
1 miento, aplanamiento.
I Aplanar. Posar pla. A//íí-
' nar. Xafar. Aplastar, ar-
ruinar, arrasar. Posar V
arma en direcció pera
dispararla. Apuntar, a-
seslar. A. á cops. Moler.
La terra. Tablear. Tornar
á aplanar. Rellenar. V.
Ribotejar.
Aplanarse, r. Cáurer á
plom algun edifici. Aplo-
marse.
Aplanat. Posat pla. Alla-
nado. Arrasat. Arrasado.
V. Pla.
Aplanavius. Hlatacanlos.
Aplassanient. For. A-
plazamie7ito.
Aplassar. Citar, convo-
APL
car. Aplazar, acotar, se-
■ñalar dia.
AplaNtar. Xafar. A<hu-
i-har, entrujar.
Aplatojar. V. Platejar.
.4l>lau«ïir. Aclamar.
AgtíaiKtif. Aplaudido.
Aplauso. Ce.el)rital. Au-
ra, celebridad, celebra-
ción. Séuuil. .Sé'iiiito.
Aplecli. Rotllo d' algunas
])('rsonas. Corro, corrillo.
Miiititiil (le geni reunida.
Jieunion de gente. La con-
fluencia de móKas cosas
en un mateix liocli. Aco-
gida. La indifíesliü del
vcntrcU. .A^ietilo de estó-
mago. De liumors. Con-
gestión. La peregrinació
per devoció. Romeria.
Al•lega. Recolección , de-
manda, cuenta.
Aplegada. Aplega. Reco-
lección, acopio.
ApüegadÍ!». Lo (|ues junta
séns elecció. Allegadizo.
Lo que va junt ab altres
de sa especie. Grefful.
Aplegaitor. Qui demana
almoyna. Demandador,
cHiesior. Lo rotllo de esl
nom. Cogedor, raleo. InS'
trumcnl de plegar. Plega-
dor. Lloch aliont s' arre-
plega geni de multas na-
cions. Emporio.
Aplec;a<lura. Allega-
miento, colección.
Aplegar. Recoger, coger,
allegar. La gent. .ti tropar.
V. Arreplegar, CuUir.
Apler y Aplerel. Ad\.Que
do, poco a poco, despacio,
paulatinamente.
Apletar. Albergarse 'I bes-
tiar. Majadear, cubilar,
amajadar.
Apletat. Majadeado. Ter-
ra apiolada. Majada.
Aplicació. Al estudi. E.i-
litdionidad. Al treball.
Laboriosidad. For. Adju-
dicació. Declaración, ad-
judicación.
Aplicador. Aplicadero,
aplicable.
Aplicar. Destinar. Dedi-
car. Fèr propi. Apropiar.
V. Arrimar.
APO
[Aplicarí^e. r. Donarse. ZJe-
dii'arae, dar.se.
Aplomailstr. Posar plo-
malls. Apenachar. [do.
Aploniaiial. Apenacha-
.\pl«tiitat. A plom. A plo-
mo. De color de plom. .4-
plomado. De color que li-
ra a aplomal. /'/omiro.
Ap4»l>riinen(. V. Pohicsa
.*pohrir. V. Krapobrir.
Ap«ic¡a. .'líbala.
.l|HK'adaiuent. Encogi-
damente.
AiHicainení. Encogim len-
to, ¡)o(iuedad, cortedad.
.4l»«»carKe. r. Kncongirse.
,1 nonadarxe, encogerse.
Afiocsif. .Mcsqui. (luarda-
dor, mczíjuino, Miela.
Mandria, cuitado. Pobre
home. pobrete, infeliz. V.
Encongit.
.4p«icin. Pla. j4pocino, ber-
zaperruna, liabas deperro
.4p«'»cope. Ket. Heticencia.
.LpócriC. Apócrifo, falso.
Ap<»dar. Motejar.
Apodera!. Rich. Acaxida-
lado. Qui U- poders ó pro-
curas. Apoderado, procu-
rador.
Apogeo. (Estar en lo). En
lo grau mes all. Apogear.
ApoBogÍKta. Apologético.
Apólogo. Fábula.
.Iponiat. Semblant á la
poma. Manzanil.
.Iipoponacli. Farm. Opo-
pónaco.
.4poquir. V. Alxiquir.
Aporcar. .Kç;t\c. Amelgar.
Aporrejar. Aporrear.
Aporronar y Aporrinar.
Maltractar. Denostar.
AportarNC. r. Portarse.
V. Portar.
.4poNar. Acumular. Impu-
tar, achacar, acumular.
.%poNen(ainen(. Hospe-
daje.
.4poKentar. Hospedar.
ApoNentarí«e. r. .<llot-
jarsc. ííospedarse, alojar-
se. Establirse en alguna
part. Poner casa. i
Aposento. Posada. //o.<-
jjedaje.
ApoHiópeMís. Relór. /?e-
licencia. '
APR
29
.%pÓNÍí. Cir. Aposito. Méd.
Pictima.
AposNe.><«ionar. Posses-
sionar. Posesionar.
.IpoNia. Adv. Adrede, de
intento, ejc presamente. V.
Posta.
.ApowUI-lar. Postilar,
postular, anotar.
.%póhtol. límbaixador, en-
viat. Emtiajador, enviado,
legado. Ser un bon após-
tol. Fr. fam. Ser mòlt as-
tul ó vellaco. Ser buena
hipoteca, buena pieza. Pl.
For. Testimoni de apel-
lado. Cartas de apela-
ción .
ApwNtólica. (.4 !a) Apos-
tólicamente, á la ligera.
.%pofst4>]kcal. Apostólico.
ApÓNtolíí. For. (jarlas cre-
dencials. Pl. Testimonio
de apelación
Apotecari. Boticario, a-
poticario, farmacéutico.
Aputecaria. Botica, far-
macia, {tentado.
Apoteiitaí. Poderoso, po-
ApoteoMiíJ. Deificación.
Apoyar. Apuntalar. A-
pun talar.
Apoyarse, r. Fundarse.
Fundarse.
.*pparéixer. V. Compa-
rèixer y Aparèixer.
.*preci. ,4;)re'io, estima.
.apreciació. Valuación,
tasa, estima, precio.
Apreoiaiuent. Aprcci.
.Aprecio.
Apreciar. Avaluar. Esti-
mar, preciar.
Apregotiinient. Congost
de riu. Hocino.
Apregonirí^. r. Eslrén-
I yerse '1 riu. Ahocinarse.
Apregonit. Ahocinado.
.%preliéndrer. Imagi-
nar, aprehender.
Apreliei'iHíó. V. Em-
barcó, Segrest.
Apremi. Apremio, multa.
.4preiniar. Obligar, com-
pel-lir. Compeler.
.'Iprenent. Aprendiz.
.aprenentatge. Aprendi-
zaje, noviciado.
Aprés. En pos, después.
Eu aprés. Además. Parí.
30
APR
passiu d' apéndrer. .1-'
prendidij. (nar.
ApreMoiiar. V. Empreso-
ApresMador. Lladre de
mar. Pirata.
ApreMKar. Apreturar. |
ApreKsijraUaHieiit.Prfi-
surommeiit?.
Apresnuranieat. Apre-
!íurainie)ilii, priesa.
Apressurar. Dur priesa,
(tdelanlar. abreviar. Lo
pas. Alirjerar el paso.
ApresNurat. Qui va, ó fá
las co>as depressa. Pre-
suroso.
Aprestar, .iparejar, pre-
parar, disponer.
Apretada. Apretoii, apre-
'ladiira. A. al cabal!. Re-'
inesori. IJe peu. Hincapié.
.\preta«5aiiient. Eslre-
lameiit. Eslrei.hamenle.
Apretadero. Cenyidor.
Apretador, ceñidor. Cor-
do del íoml)rero. Cintillo.
Apreíadiv. Apretadizo.
Apretadora. Apretadera.
Apretadura y Apreta-
ment. .iprelon.
Apretar. Posar en apretó.
Apremiar, estrechar, a-
i/uijar. Oprimir. Oprimir,
comprimir. Fácil d' apre-
tar. Apretadizo. Apretar
avall. Acolgar. A. ab los
peus. Acalcar. Apretará
correr. Fr. fam. Echar ú
correr.
.\pretat. En perill ó tra-
baW. Afrontado apurado.
Alapait. Compreso, prie-
to. Compacte. Comptcto.
Estret. Premioso. Bén a-
pretat. Adv. Recalcada-
mente.
.Ipreto. Conflicte, apuro.
Aprieto, apretura, estre-
chez. Opressió. Opresión.
Moviment vehement del
ventre. Apretón. Posaren
apretó. Fr. Posaren apu-
ro. Apretar las empulga-
deras.
.*pretor y .\pretura. A-
pretadura, aprieto, apre-
tón, (dor.
.\priniador. .idelgaza-
.%priiiiadura y Aprima-
ment. Adelgazamiento.
APT
.%.priniar. Adelgazar, a-
purar, sutilizar. V. Re-
trinchar.
.%priiitarNe. r. Enmap;rir-
se. Adelgazarse, enfla-
quecerse. Posarse prim,
lerse delicat. Adamarse.
Aprimat. Adelgazado.
.4proiia<Jor. Qui aproba.
Aprobante.
.Aprobar. Autorisar. Au-
torizar, canonizar, reci-
bir, (dor.
Aprofanador. Denosta-
Aproí'asiar. Denostar. V.
Profanar.
Aprofitable. Aprovecha-
ble.
AproUtadament. Apro-
vechadamente.
.Aprotitador. Aprovecha-
dor, aprovechante, apro-
vechado.
Aprofitament. Utilitat,
proüt. Aprovechamiento,
adelantamiento. PrO!;rés.
Progreso. (dor.
Aprofitant. V. Aprofita-
Aprofitant.se. (Lo qui
va). Proficiente.
Aprofitar. Aprovechar,
servir. No aprolitar. De-
saprovechar. V. Estal-
viar. Aprontar la ocasió.
Fr. Valerse de la ocasión.
Aprofitat. Aprovechado.
Apromptament. Apron-
tamiento.
Apromptar. Aprontar.
Apromptat. Aprontado.
Apropiar, .\comodar ab
propietat. Acomodar.
Apropiar.»íe. r. Péndrer
ptx SI. Apoderarse, usur
pjir. For. Incautarse. Oui
apropia. Apropiador.
Ai>roporcionadanient<
Proporcionadament. Pro
porcionadamente .
Xpmpúnit. Apropósito,
de intento, al intento.
.%prox¡uiat. .4pro\ima
liu. Apro.i^imativo.
Aptaiueut. .\dv. Acomu
dadament. Acomodada-
menle.
Aptat y Apte. Apto, idó-
neo, apropósito. Per em-
pleos Sémino. V. Dispo-
sat.
APU
.4ptitat. Suliciencia. Ca~
pacidad, idoneidad. Al)
aptitut. Aptamente.
Apugonarse. r. Cubrirse
de pulgón.
.\putiljar. V. Ribotejar.
Apuntacíó. ^710/aí-io», a-
punte, nota, apuntamien-
to. P¡. Membrete.
Apuntad<»r. En la come-
dia. Consaetí!. En lo cor.
Pitancero. En lo joch.
Tanteador. Veu del apun-
tador del teatro. Ajpunte.
Apuutaiador. Entiba-
dor.
.Apuntalar. Un edifici. A-
pear. Las minas. Ademar,
entibar. .\nar apuntalat.
Fr. Ir con pies de plomo.
Apuntalar ab forquetas.
Ahorquillar.
Apuntalarí^e. r. Preve-
nirse. Pertrecharse.
Apuntament. Apante,
noí(/. En lo Joch. Tanteo.
Apuntar, .\riolar. Puntar,
notar. Dirigir lo tir a uii
puní determina!. Asestar.
(^omensar a manifestarse
alguna co-a. .Isomar. In-
dicar. Insinuar. En lo
joch. Tantear. L' alba.
Alborear. L' arma. Tan-
tear. La pesfa de artille-
ria. Zallar. Lo dia. .ima-
necer, clarecer. Y. Embas-
tar.
Apuntar.«ie. r. Contrapun-
tarse. Andar en puntas.
Comensar a férse agre "i
VI. Repuntarse.
.4puntat. V. Punta.
.Apunyalar y Apunyalle-
jar. Air p\iñaladas.
.Apunvegador. Apuñe—
teador. (puñetear.
.\l»unyegar. Apuñear, a-
.Apunyegat. .ipuñeteado.
.Apuradameut. Justa-
ment. Precisamente, ca-
balmente.
.%puraiior. Indagador.
Escudrn'i•idnr, imlagador.
.Apurar. .Apretar. Prensar,
meter en prensa. Probar.
.Acrisolar. ,\>eriguar ra-
dicalment. .Alambicar,
desmenuzar. Purilicar al-
guna materia. Purificar.
ARA
Apurarse, r. Cott^umiríe,
acongojarse.
Apuro. Premura, aprieto.
Ai|ua(lrillar. Acuadri-
llar, abanderizar, r. Aga-
villarse.
Acjuaducte ó Aquaducto.
Aqueducío, acueducto, ca-
ñería.
Aquartelanient. Acuar-
telamiento.
A4|uarteiar. Acuartelar.
AijuarteUlainent. Blas.
Acuarlelamiento.
Aquátich y Aejuátil. A-
cuático, acuátil.
Aifuetlar. Aquietarse.
Aqueferat. Atareado.
Afjueis. Ese, aquese. A-
queix altre. Esotro.
Aquell. Pronom. Aquel.
Aquén. Adv. Aqvnde.
Aquest y Aquel. Pron.
Este, aqueste.
AquesfaUre. Pron. Esto-
tro, esotro.
Aquí. Adv. Acá, aquí, ahí.
Aquí mateix. En conti-
nent. Ahora, aquí mismo.
Deaqui. Adv. De assó. De
esto. Per aqui. Adv. A po-
ca diferencia. Poco mus ó
menos. Vet aqui ó veus
aqui. Hé aqui, hete ahí,
ved ahí. Vétel aqui. He-
lele.
Aquietanient. Quietut.
Quielut. Consentiment.
Aquiescencia.
Aquietar. Apaciguar.
Quietar, sosegar, tranqui-
lizar.
.%quietarse. r. Confor-
Aquilegia. Pla. Milenra-
ma, alquilea, aguileña.
A. comuna. Manto real,
pajarilla.
Aquilí. V. Aguilench.
Aquilonar. Pertanyent á
la tramontana. Aquilo-
Aqu«»s. Acuoao. {7ial.
Aquu.<4itat. Acuosidad.
Ara. Com adverbi. Ahora,
presenlemenle. Ara ma-
teix, ara pocli há ó ara
tot just. Ahora mismo.
Abans ara. De un momen-
to á otro, por momentos.
Ara bè. Suposat. R•tto su-
ARB
puesto ó sentado. Ara va-'
ja. Ahora bien. [co.
Arabescli. Pint. Árabes-'
Arábicli. Árabe, arábigo,
arabesco. {neo.
Aráonit. Entomol. Arác-
Arada, Aradra y Aradre.
Arado.
Arage. Cultiu y traball de
la terra. Arada, agricul-
tura, {rudo.
Aragoné.»*. Tossut. Testa-
.%ram. .Metal!. Alambre.
Parament de cuyna. Ba-
terí I. de cocina. ' {lia.
.Ai-anibla<l)tr. Sobrequi-
Aranya. Cuch de insecte.
Arañuelo. Pía. Arañuela.
Peix. Pejearaña. A 1' ara-
nya estira cabells. Joch.
A la rebatiña.
Aranyad.i. tirano, uña-
rada, uñada, rasguño.
Aranyar. Rasguñar, ar-
par.
Aranyeta. Arañuela.
Aranyó. Pta. Endrino, a-
rañuelo, arañon, tejo. Pe-
til aranyó. Andrinilla.
Aranyoñer. Arb. Endri-
no. V. Aranyo.
.\raque.>«. V. .^laduxer.
ApJíel.Geom. Arbelo.
Arbitrador. Arbitro.
Arbitral. Arbitrario.
Arbitranient. Arbitraje,
arhitracíon.
Arbitratiu. Arb/írario.
.Arbitre. Arbitro, arbitra-
dor. V quant es lo medi
pera conseguir algun li.
Arbitrio, recurso. V. Al-
vedriu. A arbitre. Fr. A
voluntat. A juicio.
Arbitri. Arbitre. Arbitrio.
Voluntat. Albedrío, vo-
luntad. Al arbitri. A dis-
creció. Ad libitum.
Arbitro. V. Arbitre.
.Arbolar y Arborar. Enar-
bolar. AVbolar á plom.
iSaut. A. en candela. V.
Enarbolar.
Avboreda. Arboleda, ar-
bolado. V. Devesa.
.Arbore.iar. Arbolecer.
Arbó.«í. Pla. Madroño, al-
boalbedro. Semblant al
arbós. Amadroñado.
Arbossal. Madroñal.
ARC
31
Arba8.«*er. V. Arbós. (do.
Arbrat. Arboleda, arbola-
Arbre. Árbol. Lo espigó
de la atzabara. Pitaco,
pi ton. Arhrc blanch. Al-
ba, álamo blanco. A. cé-
lebre. Falso plátano, ar-
ce blanco. De barco. Palo,
mástil. De camisa. Cuer-
po. De Judas ó de Judea.
Árbol del amor, ciclamor.
V. Garrofer liòrt. De la
Pasqua. Flor de Pascua.
De la plata ó del Paradís.
A. del Paraíso, gatillo
casto. A. de tinta. Fitola-
ca. A. deis pistatxos. Al-
fónsigo. De mitjana.
S'áut. Messana. De sabo-
netas. Acederaque, cina-
momo. De trinquet.Naul.
Trinquete. Fruyter. Fru-
tal. Amaniat,' moniat ó
monjater. Altramuz he-
diondo, anagiris. Mestre.
Náut. Árbol ó palo mayor.
A. negre. Alt-io. A. poli.
Alba. A. sant. Cinamomo,
acederaque. D' arbre o
semblant al arbre. Arbó-
reo. Criador d' arbres.
Arbolista. Anar á arbrs
sech. Naut. Correr á palo
seco. Arrimarse á bon ar-
bre. Fr. Tenir bon pro-
tector. Agarrarse á bue-
nas aldabas.
Arbró. Dim. Arbolejo.
Arca. V. Caixa.
Arca. Misteri, secret. Ar-
cano, misterio. (be.
Arcabisbe. V. Arquebis-
Arcabot. Encubridor, al-
cahuete. De lladres, tíari-
tero. Especie de cistell.
Excusabaraja.
.Arcabotejar. Alcahue-
tear, rufianear. (ría.
Arcaboteria. Alcahuete-
Areabus-sada. Arcabu-
zazo. Tirar arcabussa-
Aaí,. Arcabucear, (cear.
Arcabu.x.'sejar. Arcabu-
Arcabu.sser. Arcabuce-
ro. Tropa d' arcabussers.
Arcabucería.
Arcada. Arcli. Arco. De
un pont. Ojo. Caseta de
la filosa. Rocadero.
Arcahisme. Arcaísmo.
32
ARE
ARG
ARM
Arcangólica. Pta. Car-
lina.
Arcar. Fèr archs. Ar-
quear.
ArcasKa. Arcaz, arco».
Arcat. Arqueado.
Arcli. Arco. A nivell. Arq.
Adintelado. De pont. Ojo.
De punía de ametlla. A.
adintelado. De sant .Marti.
Iris, arco iris. Fèr archa
ó voltas. Fr. Montear.
Archbotaut. Arqui t. Ar-
botante.
Archer. Arquero.
Archs negre. Arb. Artos.
Arctació. Restricción.
Articiicia. Ardor.
.ardent. .1 rdiente, férvido.
Ardiaca. Arcediano, {to.
Ardiacttiíat. Arcediana-
Ardinieut. V. Coratge.
Ardit. Atrevit. Osado, de-
nodado. La moneda. Ar-
dite. Estratagema. Arte,
socaliña. Xo val ó no se
me 'n dona un ardit. Fr.
No se me da un ardite,
un bledo ó un pito.
Ard<>r. Anhelo, fervor, ca-
lor. De sang. Encendi-
miento, calor. Fogosilat,
ardiment. Hervor.
Arduos. Arduo, espÍ7)oso.
Arech. Que pertany á la
arada ó cosa de llaurar.
Labradoresco.
Arena. La de or. Pepita.
De porcelana. Puzol, pu-
zolana. Fina. Lama.
Grossa. Sablón, sábulo.
Platja de pedretas. Gre-
va. Harreja de cals y are-
na. Enarenacion. Cubrir
ab arena. Enarenar. Um-
plir d' arena. Arramblar.
Areiich. Peix. Arenque.
Arench fumat. A. curado.
A. saiat. V. Arengada.
Arener. Arenero.
-arenera. Salvadera, (na.
Aren$;atla. Peix. 6'arrfí-
Arenttadas.Pta.j/foma^a.
Arenftader. Sardinero.
Arenguer. Arenquero.
Arenis. A retía/.
AreniNch. Arenisco, are-
noso, (ceo.
Árenos. A rení.sro, aretid-
Areny. V. Arench.
.*reny«V. V. .\ran\o. .rcl. -.Vrgiieut. Anjuyente.
.Arerj Areía. Garbell. A-'Arguuieutar. Argüir.
Aresta. F2n sas principals Argüir.
accepcions. /f(i.s})fi, arista. ArguHientista. Anju-
Lo fonament del nas. fía-\ rnentador.
.se. Astron. Xom de una -Ai-tdesa. Ande;.
estrella. Eyjí^a íic/íi r¡r-ArínjoI ó Ariljol. Pía.
gen. Zarzaparrilla del ¡xiis.
Aresti>.««'. Que té areslas. Ari.«ich. Arisco, áspero.
Aristoso, aislado. Arísniética. Arilmética.
Arga. Ni quina a modo de Ari.ssó ó Erissó. yuadru-
grua. Cülics.raníe, argiie,\ pedo. Erizo.
árgana. AristoJ. Virolía dcliaíi^a.
Argatíeli»^. Pl. Aguade-\ Cantera, cuento, regatón.
ras. Arissoioquia llarga. Pla.
Argaiua.<4sa. Mortero, Viborera larga.
amasijo. A. blanca. Aíva-JArií ju. V. Annjol. [lia.
tifa. Fèr argamassa ó .\riljol. Pta. Z«r:;a;)í(jTi-
morter. Argamasar.
Arganel. Naut. Gaviete.
Argauetl. Naut. Arganeo,
arganel.
Argelaga. Pl. Aliaga, ar-
goma. A. de bosch ó bos-
cana. Pta. Aliaga, aula-
ga pequeña. A. vera. Pta.
Tamujo. Y. Gatosa.
Argelagar. Lloch plan-
tal de argelagas. A/írtffar,
argomal.
Argens. Arfaj'Hie. {na.
Argensana. Pta. Gencia-
Argeiit. Plata, fin lo bla-
só. Argén. Argentar. Y.
Platejar.
Argenter. Platero.
Argentería. Platería.
Argentí. Plateado, argen-
tino, {da.
Argentina. Pta. Platea-
Argentviu. Metall. Azo-
gue, mercurio. Barrejat
ab altre metall. Llapa.
Mena inútil de las minas
de argentviu. Garduja.
Posar argentviu. Azogar.
Ser un argentviu. Ser
■una chispa.
.%.rgiia. Arcilla, argilla
Arít.s. Pl. Áridos.
At jan. N';iut.C(:í?ia. [ciana.
Arjausana. Pta. Gen-
Arlequi. Arlequín. Ycstit
d' ariequi. Botarga.
Anua de punxa. Espiche.
Pl. Pertrechos.
Armadura del cap. Ba-
cinete. De la cama. Cani-
llera.
Ármala. Pta. Gamarzu.
Y. Gamarra.
Armar. Entabanar de
cap. Embocar, cargar de
cabeza. A. brega. Mover
pendencias. A. conversa.
Trabar conversación.
A. Uassos. Insidiar.
Armari. Armario. De pa-
ret. Alacena. A. per posar
roba. Guardaropa.
Armat. Preparat. Aperce-
bido. Y. Aparellat. Enta-
banat de cap. Levantado
de cascos. Armal de lots
punts. Fr. Armat de cap
a peus. Armado de ¡>untn
en blanco.
.'lrmatu.<«ta. Armatoste.
Aruieig. Armas, arma-
zón, armadura.
Argiler .¿lijar, í/fpasííurfej Arnier. Armero.
arcilla. Ariüí. Arminjo. Armiño.
.*rgil«s. Arci7/o.so. ArmiCer. .ifmifero, ar-
Argulla. Del capitell de mkjero. (''<>•
las columnas antiguas. Armilla. Almilla, chale-
Anillo. Pera envergar. Armillar. A rmiítir.
Anillo, aro. (tei-ia. Arminy«is. .irmiñado.
Argucia. Sofistería. 6'o^?- ArmoII. Pta. Salgada, ar-
Argueus. Especie de ar- muelle olino.
gadells. Argajias, asriui- Armoniach. Goma. A-
deras.
guajaque.
ARQ
Armonista. Músico.
Aruiussa. Mureta.
Arna. Lo cucli. Polilla,
apoliltaduru. La planta.
Amelo. Buch d' abollas.
Colmena. Ser un arna.
Ser muy astuto. Partir
las arnas d' abellas. Des-
hilar. Tr:mrer las arnas
(le la roba. Desapolillar.
Lo forat que deixa el ar-
na. Apolilladura.
Amarice, r. Apolillarse,
picarse.
Arita.s. Pta. Amelo.
Aruer. (Aucell). V. Boti-
guer.
Arnera. Mil. Cestón.
Amerada. Cestonada.
Arnetsi. V. Tinyela.
Árnica. Pta. Tabaco de
montaña. {lio, yaro.
Aro. Pta. Majuelo, sarri-
Arol de jardi. Cuadro.
Aronier. Arb. Aromo. A.
de América. Espinillo.
Aronger. Pta. V. Aranyó.
Arpa. La deis animáis.
Zarpa, garra, garfa. Gan-
xo de ferro. Garlocha,
garrocha. Posar 1' arpa
sobre. Fr. Echar la gar-
Arpach. V. Aspre. (ra.
Arpadla. Arpadura, ara-
ño, garfiada.
Arpana. Náut. Arfada.
Arpar. Péndrer ab violen-
cia. Agarrar, rapiñar,
echar la zarpa. Esgarra-
par. Ai'añar.
Arpeig. Arpegio. (tero.
Arpetla. Aucell. Permóp-
Arper. Arpista.
Arpia. Arpa. Garrocha.
Arpíate. PÍ. Rascle. Laya,
rastro.
Arpillera. V. Xarpallera.
Arpió. V. Arpó.
Arpó. Arpón, fisga, (pal.
Ar(|uel>ÍNbaI. Arzobis-
Ar<juebi»tbat. Arzobis-
pado.
Ar(|uel>í»ibe. Arzobispo.
Ar<|ueig. Arqueo.
Ar(|ueja<lor. Arqueador.
A.rtiue jar. Arquear, (ro.
Ar«(uer. ylro!i«ro, jleche-
Arquet. Del violi. Arco.
Pera las albardas. Barra.
Cop d' arquet. Arqueada.
DIC. CAT. CAST.
ARR
Arquetg.il )YyHí>o, arquea-
•?*• -
Arquiepiíícopal. Arzo-
bispal, ipelera.
Arquilla. Escritorio, pa-
Arquitecte. Arquitecto.
Apíiuitectura gótica.
Crucería.
Arquiírau. Arquit. Ar-
quiírave.
Arrabaíer. Arrabalero.
Arrabas.«>ada. Esliragas-
sada. Tirón, arranque.
De las térras. Agrie. Des-
cuajo. Deis arbres ó
fruyts. Rancajada.
Arraba.s.saiuent. Roza,
rebañadura.
Arraba!«.<<íar. Agal'arho
tot. Arrebañar, arram-
blar. Las matas. Rozar,
desmatar. Los ceps ó ar-
bres. Descepar. Los ar-
bustos de soca y arrel.
Desmatar, descuajar. Lo
bosch. Desmontar. Náut.
Rebasar. Alguna cosa ab
violencia. Arrancar, sa-
car. Péndrer una cosa ab
violencia. Arrebatar.
Arraba.s.sat. Rozado,
descepado.
Arracada. Penjant de o-
rella. Pendiente. Pl.
Impr. Lardón.
Arracadeta^. Pta. Neva-
dilla, sanguinaria mei^or.
Arraconament. Retiro.
Recogimiento. Cosas ar-
raconadas. Arrimo.
Arraconar. Arrinconar,
arrimar, aivambar, reti-
rar, {do.
Arraconat. Arrincona-
Arraliiniar. Arracimar.
Arraix. Capità de nau mo-
risca. Arráez.
Arrajar»4e. Arrojarse.
Arraiuangar. V. Arre-
mangar.
Arrambar. Náut. Arri-
mar. Abordar.
Arrambat. Abordado.
Arrambatge. L' acció de
arrambar. Abordaje. In-
culpació. Carga, frater-
na, reprehensión.
.4rran. Adv. Per la arrel
ó junt á ella. A raíz, á
cercen. Arran-arran.Adv.
ARR
33
Que no n' lii cap mes.
Hasta el tope.
Arranar. Cortar de raíz,
á cercen.
Arrancacai\al.s. Saca-
muelas, dentista.
Arrancada. Naixement
del arch ó embestida^r-
ranque. Surtida precipi-
tada. Boga , arrancada,
salida. V. Arrancadura ó
Arrancament. Deplanlas.
Desplantación. De sem-
brats. Arrancasiega.
Arrancadura y Arranca-
ment. Arranque. Deis ca-
bells. Mesadura, remesón.
Arrancar. Arranar. Cor-
tar d raíz. A córrer. E-
char, apretar á correr.
Desoca y arrel. ^Irran-
car de cuajo. V ánima.
Sacar el corazón, las tri-
pas. Lo bul!. Levantar el
hervor. Lo cor. Descora-
zonar. Los golfos. Desen-
goznar. Lo plor. Soltar
el llanto. Los pc\s. Mesar.
Arrancar.«<e. r. Prospe-
rar. Prosjierar, arraigar.
Arraneli.Rauixa. Arran-
que, ida.
.arranjar. Componer, ar-
reglar.
Arranjarse. r. Bandear-
se, ingeniarse.
Arrapada. .1 rrebatiña.
Arrapad<tr. Engarrafa-
do r.
Arrapament. Rapadura,
rasura, rebatiña.
Arrapar. Arrebatar, ra-
par, arrapar, garrafiñar,
rapiñar.
Arraparí^e. r. Agafarse.
Agarrarse. V. Esgarra-
parse.
Arrapat. Pelat ab la na-
vaja. Rapado. Pres ab
violencia. Agarrado.
Arrapó.s. Áspero, duro.
Arras. Drap. Tapicería.
Arrasador. Allanador.
Arrasadura. V. Arrasa-
ment.
Arrasament. Lo de las
mesuras. Rasadura.
Arrasar. Aplanar. Alla-
nar. Llevar lo curull á
las mesuras. De^colmar.
3
34
ARR
Igualar ab la rasadora.
RaKar, raer.
Arrastraclura. .1 rras-
t ram ien lo.
Arrastrar. Alráurer. A-
traer. Arrastrarho tol.
fíarrer.
A'-rastrat. Bargant, infa-
me. Malvado, perverso.
Arraiiliinent. -I laslru-
mienlo. {mmgar.
Arraulir 6 Arraiillir. .1-
ArraMlir.«*e. r. Arionsar-
se. Encogerse, acurrucar-
se. Acobardirse. Acobar-
darse.
Arraulit ó Arraiillil. En-
cor/klo, acurrucado.
Arr'aygadura. Radica-
ción.
Arraysar. V. Arrelar.
Arreàinent. Foniimenl.
Armadura.
Arrear.se.r. Proveer, com-
ponerse, {jado.
Arreat. Dispuesto, apare-
Arreba-s-suíla. Descuajo.
Arre>>aíí."*ar. V. Arrabas-
sar.
Arrebatada (Tocar la).
Tocar à rehilo.
Arrel»atn<lií"»ent. .4dv.
Atropelladamenle.
Arrel>ataineiit. Furor.
Acaloramiento. V. Pas-
me.
Arrebatar. Robar. Ro-
bar, r. Elevarse en espe-
rit. AíTciòarse. Pasmarse.
Asombrarse. Atolondrar-
se. Precipitarse.
Arrebatat. Extasiat, .ir-
robado. Impetuós. Vio
lento.
Arrebato. Furor, rapto.
Arrebó."*. Embozo.
Arrebo.«*.xafla. Revoque.
Arrebossador. Qui ar-
rebossa. Revocador. Ins-
trument per arrebossar.
Plana. {que, revoco.
Arrebo.ssaclura. Rero-
Arrebo.swajuent. Rebu-
jo, revocadura, revoque.
Arrebo.x.xar las parets.
Revocar, jaharrar. Pera
pintar al freseli. Entuni-
car. Altrns cosas. Rebo-
sar, arremangar. Tapar,
embolicar. Embozar.
ARR
Arreb:>.«i.»*ar.«íe. r. Embo-
zarse, arrebujarse, abor-
rujarse.W Arremangarse.
Arrebo.<<i.>*at. Lluit. Revo-
cado. Cubert ab lo em-
bós. Emtjozado.
ArrecadaM. Pta. V. San-
guinaria blanca.
Arreeonar. V. Arraco-
nar, idamente.
Arregladanieiit. Regla-
Arregiaiiieat. Regla-
mento, regla.
Arreglar. Conformar las
accions a la regla. Reglar.
Arreglar.se. r. Seguir la
llcy, regla ó costum. Con-
formarse, acomodarse.
.Moderarse , reformarse.
Templarse, reformarse.
Compondrerse. Compo-
nerse, bandearse.
Arreglat. En lo vestir.
Condicionado. En lo trac-
te. Jwlo. probo. En lo
menjar. Reglado.
Arregí». Regularitat. Re-
gularidad. Organisació
Organización. Per dena:
ó desenas. Adecenamiento
Arre!. Deis arbres y plan^
tas. Raíz. De boig. In-
constant. Vena de loco.
De caixal. Raigón. De
campanar. Pla. Ala. Las
libras de las plantas y
arbres. Rarbas. Posar ar-
rels. Arrelarse. Arraigar.
V. Arrels.
Arrelada. Raigal.
Arreladaiuent. Arrai-
gadamente.
Arreláu». Raigambre, (ra.
Arrelament. Arraigadu-
Arrelar. Arraigar, echar
raices. V. Arrel, Posar
arrels.
Arrelar.se. r. Las plantas.
Barbar, asir. Péndrer
peu, atirmarse alguna co-
sa. Arraigarse.
Arrelaí^sa. Aum. Raigón.
.%rrelat. Arraigado.
Arreletas. Pta. Barba-
Arreló». Radicoso, (jas.
Arrels. Pl. Raigambre. Ar-
rancar las arrels. Agrie.
Desuñar. Cosa de las ar-
rels. Raigal. Escapsar las
arrels de las plantas.
ARR
Desbarbar. Deis ceps.
Desbarbillar. Posar ar-
reh. Arraigar. [no.
Arreniá. .Adv. A trasma-
Arreniangament. A r-
remango.
Arremangar. Enfaldar.
Arregazur, sofaldar. Ti-
rar lo vestit talar per a-
munt. Remangar.
Arremangarse, r. Do-
blegar ó tirar per amunt
ia falda. Arregazarse, en-
faldarse. Lo vestit sola la
aixella. Sobarcar.
Arremango. Amenassa.
Amago, ademan. Acció
de arremangar. Arre-
mango, sofaldo. Fer arre-
mangos. Amagar.
Arrematar. Rematar.
Arreuintat. Rematado.
Arremés y Arremesa. L'
acció d' arremélrer. Ar-
remetida. Embestida. Ar-
remetida, arremetimienlo.
Arrenietidor. Qui arre-
met. Arremetedor.
Arremetinient. V. Ar-
remés 6 Arremesa.
Arremétrer. Arremeter,
embestir. (muelas.
Arrencacaxals. Saca-
Arrenear. V. Arrancar.
Arrendador. Qni dona
en arrendament. Arren-
dadero. V. Arrendatari.
A. de las herbas. Herba-
jero.
Arrendament. A rrieti-
do. For. Locación. De
drets municipals. Majo-
na. D' herbas. Altngua-
mierito.
Arrendar herbas. Alen-
guar. Bous. .Aboyar.
Arrendatari. Arrenda-
dor, arrendatario. De
herbas. fíerbajero.
Arrenglar. Arreglar, re-
glar.
.%.rrenglarar ó Arren-
glerar. Alinear.
.%rre|tantigari«e y Arr»<-
paparse. Rellattarse, arre-
Hartar se.
Arrepapat. Arrellanado.
Arrepar. V. Arrapar.
Arrepel. Contra la direc-
ció natural del pel. A.
ARR
contra pelo. Ab repug-
nancia. Cuesta arriba.
Arrepentigarse. V. Ar-
repaparse ó Arrepanligar-
se. (pesaroso.
Arrepentit. Arrepentido,
Arreplecli. L' acció y
efecte de arreplegar. Co-
gedura. L' acció y efecte
de juntar. Allegamiento,
colección. Viatge de de-
voció. Romeria. Reunió
gran de personas. Gentío.
Munt ó pila. Montón. De
ventre. Med. Saburra. V.
Raconada. (zo.
Arreplejs;'aflis. Allegadi-
Arreplegatlor. Allega-
dor, cuestor, demanda-
dor, colector.
Arreplegacluras. Pl.
Arrebañaduras.
Arreplegar. Recoger,
juntar, allegar. De terra.
Alzar del suelo.
Arreplegarse. t. Juntar-
se, reunirse.
Arreplegat. Recogido,
juntado.
Arrera. Adv. Atrás. De
part d' arrera. Fr. De-
trás, á espaldas. V. Der-
rera. (dura.
Arre.sadura. V. Arrasa-
Arresar. V. Arrasar.
Arrest. Arresto, prisión.
Arreíitel lacla. Rimero.
Arrestellar. Apilar, ha-
cr un rimero.
Arreu. Adv. Sens deixar
res. Seguido. Indistinta-
ment. Indistintamente.
Successivament. Arrío de
cada dia. Per tot arreu.
Doquiera, en todas partes.
L'na per altra y dos arreu.
Fr. ú'na por otra y dos al
golpe ó a la vez.
Arreu». Arreos, aparejos,
avíos, pertrechos, utensi-
lios. De pagés. Apero.
Deis animals. Rendaje.
Per pescar escats. Cazo-
nal.
Arri. Veu de carreters.
Arre, jarre.
Arriada. .4 rreada. {zar.
Arriar. Náut. Arrear, dri-
Arriata. Riata. Reata.
Arribada y Arríbament.
ARR
Lo acte de arribar. Lle-
gada, arribo. La nau al
Eort. Arribada , arribaje.
o lloch ahont se sol ó
pot péndrer porl. Apor-
tadero. Recibiment. /?««-:
bimiento.
Arribar. En sas princi-'
pals accepcions. Llegar. I
IJastar, durar, conseguir. !
Alcanzar, alargar. A
lloch segur. Náut. Tomar.
Al cap. Fr. Llegar á las
malas. A missas ditas.
Fr. Llegar á las aceitunas.
A port. Aportar. Mòlt mal
ó mólt per enllá. Fr. Lle-
gar á ó al cabo Arribar y
móldrer. Llegar y besar
al Santo.
Arríbar.se. r. Llegarse.
Arribat. Llegado.
Arribi». V. Arribada.
Arrieria. L' olici de arrie-
ro. Trajín.
Arrimada. En lo joch"de
las botxas. Arrime.
Arrimadera y Arrima-
dero. Friso, arrimadillo,
recostadero.
ArrimatSÍM. Arrimadizo.
V. Agafailis.
Arriiuador. Apartador
en los camins. Aparta-
dero, [dura.
Arrimainent. Arrima-
Arriniar. Acercar, alle-
gar, aplicar, aproximar.
V. Acostar. .\. terra als
arbres. Atetillar. Aban-
donar. Arrinconar.
Arrimarle, r. Apoyarse,
juntarse, rozarse. A la
vora. Orillar. V. Acos-
tarse.
Arrimat á la seva. Loe.
Temático, porfiador.
Arrimo. Apoyo, castrivo.
ArrÍMcadament. Adr.
Ab perill. Arriesgada-
mente. Atrevidament. A ii-
dazmente, temerariamen-
te, (risch.
Arri.scainent. V. Ar-
Arriscar. Arriesgar, a-
veniurar, exponer, (osar.
Arri.scarse. r. Atreverse,
Arrií^cat. Atrevit. Arris-
cado, osado. Posat en pe-
. rill. Arriesgado.
ARR
35
ArriMch . Riesgo. V. Atre-
viment.
Arrií^í^ar. Náut. Lligar los
rems. Afrenillar. Assegu-
rar ab cordas. Trincar, a-
Arriíjiíl. V. Aritjol. (¡otar.
Arrodillar. V. Agenollar.
Arrodoniment. Redon-
deamiento.
Arrodonir. Posar rodó.
Redondear. Tallar en ro-
dó. Arromar, retajar.
Arrod«u»irse. r. Limitar
los gastos segons los ha-
bers. Ceñirse, recogerse.
Doscarregarse de cuyda-
dos. Redondearse.
Arrogació. For. AGIIa-
ment. Adopción.
Arrogancia. Insolencia,
supèrbia. Altanería. Gar-
bo. Bizarría.
Arrogant. Insolent. Al-
tanero. Uriós. Esforzado.
Galant. Gallardo.
Arrogantment. Adr.
Arrogantemente.
Arrojadií^. ,4 rrojadizo.
Arrojat. V. Arruixat.
Arromangat. Roman-
ceado.
Arroní^ament. Enculli-
ment. Contracción, enco-
gimiento. Anat. La acció
de retirarse 'Is nirvis.
Crispadura. De dits. Gafe-
dad. De nirvis. Alb. En
los animals. Aneado.
Arroiij^ar. Encoger, reco-
ger, gandujar. La espat-
lla. Encogerse de hom-
bros. Arronsarse. r. En-
cuUirse. Encogerse. En lo .
Hit. Acurrucarse.
Arronsat. Encogido, ct-
currucado. Pl. Lo qui té
los dils arronsats ó con-
trets. Gafo. (do.
Arrony«»nat. Arriñona-
Arrop. Arrope. De moras.
Diamoron. Pot per ar-
rop. Arropera.
Arroparse, t. Aforrarse,
abrigarse.
ArrÓM. Pta. y fruyt. Ar-
roz. Arrósde pardal. Pta.
Sedo. X. de paret. Pta.
Siempreviva menor, uvas-
de galo. A. silvestre. Ara-
da.
36
ARR
Arroisellat. Semblant á
la rosella. Amapolado.
A.rr4»N.<!«egainent Arras-
tramiento, raxíreo.
Arrossesar. Portar ó ti-
rar per terra. Ai-rasírar,
ralear. Lo vestit. Zapar-
rastrar. Tarlamudejar.
Rosarse.
Jkmtsmes&t' Arrastrado.
Arrosser. Qui cultiva,
ven ó menja mòlt arròs.
Arrocero. Camp sembrat
d' arròs. Arvozal.
Arrucat. Fet un burro.
Ahurrado.
Arrul'aiiteiit. De nas. fíe-
fuvfuñadura, refunfuño.
Arrufar. Fèr amigas. A-
lechugar, escarolar, abol-
sar. Lo nas. Torcer las
narices ó el gesto.
Arrufarse. V. Enrade-
rarse.
Arrufa. Pliegue, ruga.
De la csra. Surco. Del
vestit. Fuelle, bolsa. Per
adorno de la roba. Toma-
dero. Fér arrugas óplechs
las robas, tronzar. V.
Crcspadura.
Arrusar. Alechugar, ru-
gar. V. Crespar.
Arrugarse, r. Avella-
narse.
Arrugat. Pié d' arrugas.
Rugoso. Arbre. V. l'ró.
Ptà. Arce de Montpeller.
Arruinar ó Arruhinar.
Espatllar, causar gran
dany. Ruinar, destruir,
demoler. Destruhir ente-
rament. Talar. Llensar á
pérdrerá algú. Echar por
puertas.
Arruinarse, r. Perderse.
Vn edilici. V. Cáurer.
Arriiixailanient. Arro-
jadamente, audazmente.
Arrui\a<l<»r. Qui arrui-
xa V lo instrument pera
arriiixar. Rociador. Lo
deis surliilors. Girándula.
Arruixanient. Rociada.
Arruixar. Mullar espar-
gint r aygua. Rociar, rti-
jiar, salpicar, mojar. *Ab
ramas. Escobazar, Salpi- 1
car la roba ab aygua. £«-
purriar.
ART
Arruixat. Remullat. Ro-
ciado. Atrevit. Arrojado,
arriscado, osado.
Arrupirse. r. Encogerse,
acurrucarse , ovillarse.
Los aucells. Alastrarse.
Arrupit. Encogido, acur-
rucado.
Ars blanch. Arbre. Majue-
lo, camíjí'o?). Negre. Espi-
no negro. A. de tancas.
Cambronera. Ars ó espi
grocli. Espino amarillo.
Fruyt del ars. Marjolela.
Posar arsos ó espinals.
Espinar. Tancar los
camps ab arsos. Encam-
bronar.
Arsenal. V.Adressana.
Arsénicli ó Arsénit. Min.
Arsénico. Groch. Oropi-
mente. Roig. Rejalgar.
Arsó. Pessa de la sella de
cabalcar. Arzón.
Art. Col-lecció de regles.
Arle, método, facultad.
Astucia, engany. Artifi-
cio. Del manescal. Albei-
teria. De pagés. Labran-
za, agricultura. A. mili-
tar. Milicia. Per pescar.
Red. Cosa del art. Fabril.
Per art d' encantament.
Por arte de birlibirloque.
Tirar l'art. Tenderá echar
las redes. Bonas ó bellas
arts. Artes liberales, (no.
Artanita. Pta. Pan poru-
Artefactu. Obra fabril.
Manufactura.
Artentega. V. Allimira.
Arteniíssia. V. Altimira.
Arter. Manyós, astut. As-
tuto. Mentider. Engaño-
so, falaz.
Arteria. Anat. Articula-
ció, .irliculacion. Aspra
arlérjji. r/7(í/i(iaríeí'!a, ca-
ña del puhiK}».
Arteria. Astucia. Ardid.
V. Art.
Arterial. Anat. Artericw.
Artet. Pal per sostenir lo
toldo. I'ilarete.
Artétieb. Anat. Perta-
nyent á las articulacions.
Artitrico.
Article. Rn sas princip.
acccp<'. Articulo. Accep-
ció. Acepción. Condició.
ASB
Pacto, condición. Género
de comers. Género.
Articular. Disputar, al-
tercar, contender.
Articúlala. For. Interro-
gatorio, (ttrcar.
Articulejar. Porfiar, al~
Artilici. Astúcia, manya.
Artificio, maña. Art" ó-
primor. Arte.
Artiiic(o.*ianient. Adv.
Artificialmente.
Artiga. Arrompido, noval.
Traurer artigas. V. Arti-
gar, {panificar.
Artigan*. Agrie. Romper^
Artiller. Artillero.
Artillería de moutanya.
Artillería de batalla,' de
campaña ó de montuna..
A. grossa. A. de sitio. A_
volant. ..-I. de á caballo ó
ligera. {percheria..
Artinianya..4f)a(/uca,su-
Artólilas. Asir. Rootes.
Arto!it.<ü. Pedra. Artoli-
tos. Hético.
Artriticti. Artétieb. Ar~
Aruga. Oruga.
Arúspice. Agorero.
Arvellas. V. Vcssas.
Arxets. Escult. Pl. Ar-
chetes. [cofradía^
Arxiconifraria. Archi-
Arxidueb. Anhiduque.
Arxi4»ta. Arb. Archiote.
Arxipélacli.ylrc/ii'píe'/ago-
Arxipestrat. Archipres~
tazgo, arciprestazgo.
Arxitrau. Arqui t. Arqui-
trave.
.^rxiu. Arc/iiro. (chivero.
Arxiver y Arxivista. Ar-
Arxota. Pia. .irchiote, bi-
ja. V. Arxiota. Teñir d*"
arxota. Embijar.
Arytnie. Med. Aritmo.
As. (Trobar un sis ó). Fr.
Tener qué decir.
Asafata. V. Safata.
.%sajar. V. Assajar, (lida,
Asapu«lenta. Pta. .\safé-
Asarn. Pta. Asaravácara,
oreja de fraile.
Asbeit. Min. A.ibesto.
Asberginia. Pta. V. Al-
bergínia.
Asbroncar. Dir paraulaü
picants. So/lamar, abo-
chornar.
ASL
ASP
ASS
37
Af«ca1únia y Ascalunya.'Asnient. Y. Esment. lAsprella ò Asprellina,
Ascalonia, chalote. ' ¡Asniolar y derivats. Y. Pla. Cara comiin. {te.
AscAliíiAsks. Pta. Y. Fu- Esmolar.
selladas. Aí^oelórich. Quim. Com-
A8caiii|iar. Escampar.' binació del asoe ab lo
Esparcir. | cloro. Azolatio.
Aücentiéncisi. Progenie. Asi>a. Blas. Lautor. A. de
j%..<#ceiiilent. Valiment,' Sant Andreu. Blas. Cruz
predomini. Ascendiente. de Borgoña.
Lo que puja. Ascendente. A.«i|>alat. Arb. yfusla. As-
palato
.Asjtarguls. Pta. V. Cer-
vesa.
Asparraguera. Y. Es-
parraguera, (parraguer.
Aspárracli. Pia. Y.
Ascens. Ascenso. V. Con
sentiment.
Ascensar. Acensuar, car
gar censo.
A.scensat. Acensuado.
Ascla. Estellà. Astilla.
Asclar. Y. Estellar. Aspecte. Aspecto, sem-
Asclepiadea. Pta. Ascle- blante, faz. (ment
piada, asclepios, hister. | Asperanient. Y. Aspre-
Ascló. Aucell. Y. Boti- Aspereilat. Y. Aspresa.
guer. ; jVsperesa. Y. Aspresa.
Atieo. Náusea, arcada. Fèr A-sperge.^. Aspersió. .«tó-
aseos. Fr. fam. Excitar lo persion. V instrument ab
yómú. Provocar ávómito.\ que s' espargeix la aygua
Asprement. Asperamen-
A.spreísa y Aspror. Aspe-
reza.
Asprissini. Sup. Asperí-
simo, aspérrimo.
A.spror. V. Aspresa.
.As3íri»reta. L n poch as-
pre ó agre. Asperillo. En
lo vi. Rabanillo.
Asffuer. Esquer. Camada.
As(|uerós. Nauseabundo.
Assá. Adv. Aqui. Assà ho-
ra. -4. esa hora.
Es- Assal»«»nar..\blanir.S!í(í-
vizar, sobar.
Assal>4»riilor. Qui assa-
hona las viandas. Guisan-
dero.
Assabrtriment. Assaho-
nament. Condimento, sa-
boreamiento, paladeo.
Assaborir. Tastar. Sabo-
Propens á ascos ó lo que beneyla. Hisopo. Cop d'
fa ascos. Nauseoso, nau-\ asperges. Hisopada. Fèr
seabundo. Tenir ascos ó, asperges. Hisopear.
basqueitg. Nausear, as- .A.spergir. Rociar, hiso-
Jksett. Escaño. (quear., pear.
Ascitniétrer. Y. Acorné- .Asperitat. Y. Aspresa.
trer. ise. Asperm. Bot. Aspermio.
Ascondirse. Y. Amagar- Aspersió. La• acció de as-
Ase. Asno, burro, borrico,^ porgir. Rociadura. Der-
jumento. D' Indias. Y. I ramament. Efusión, der-
Alicorn. A. eugasser. Ga-\ ramamiento.
rañon. Feréslech. Ona- 1 A.sper.sori. Y. Asperges.
gro. A. ranch. il «no cojo, Aspérula d' olor. Pta.
derrengado. Moble dit es-; Asperilla, rubilla. Y.
calfallits. Tumhilla. Ase Gransa borda.
de 'n Mora. Enamoradis. Aspi. Aspa, aspador.
Blando de carona. Sense Aspiar. Aspar.
dir ase ni bestia. Fr. Sin Aspiat. Aspado.
decir osle ni moste. j Aspiera. V. EspitUera.
Asen^tla. .Vacilada, as-
nada, burrada.
Asenal. Asnal.
Asénrer. Y. Séurer.
Asíigia. Asfixia.
Asl'jtllar ó Afollar. Y. Tre-
pitjar.
rear, pmladear, catar, gus~
tar, probar. Y. Assaho-
nar.
Assaburár.'ie. r. Sabo-
rearse.
Assaborit. Y. Assahonat.
Assaciar. Saciar, hartar.
Assaciat. Saciado, harto,
satisfecho, repleto.
.Assageliar. Sellar, (dor.
Assagetailor. Asaetea-
Assageíar y .\ssagetejar.
Asaetear.
Assagetejat. Asaeteado.
Assabona«lor. De pells
ó cuyros. Zurrador, cur-
tidor. De ante. Antero.
Qui assahona las viandas.
Guisandero.
Áspid.
Aspitllera. Y. EspitUera.
Aspleni. Pta. Y. Falsia.
Aspra. Lo pal que sosté
los arbres. Rodrigón. Po-
sar aspras. Rodrigar. Lo
A.sfórsar. Cobrar forsasl temps de posar aspras.
lo malalt. Alear, ir a/mn-' Rodrigazón.
Asiento. Y. Assento, ¡do. Asprar. Y. Enasprar.
Aslinga. Náut. Cap de Aspve. Ensas prmcip. ac-
Aspit. Especie de vivora. ¡ Assahonament. Lo gust
corda fort per enganxar.
Eslinga.
AsIingar.Náu^ Agafar ab
la aslinga. Eslingar.
Asli«tmar. Y. Allomar.
Asiora. Nául. Eslora.
cepc. Áspero. Escabrós.
Escabroso. Desapacible
al gusl. Acedo. Desapaci-
ble al oido. Bronco, in-
grato, {prear.
de las viandas assahona-
das. Sazón, sabor, saine-
te. Lo de las pells. Zurra,
adobo de pieles.
Assahonar. Donar punt.
á la vianda. Sazonar,
condimentar, dar sabor.
Amollir. Sobar, amasar.
Adobar las pells. Zurrar,
curtir, adobar. Posar la$
cosas al punt y madure-
sa necessaris. Madurar.
Y. Maurar.
Assaiiunarse. r. Las
fruvtas. Madurar. Las ter-
Asprejar. Asperear, as-[ ras en la tardor. Oíoñar.
38
ASS
ASS
ASS
Assakonat. Condimen-
lat. Sazonado, Ad oliat.
Zurrado, curtido. Prepa-
rat, cultivat. Cultivado.
AtáHSÚS' Ensayo.
AMMajatIor. Ensayador.
ANMajar. V. Ensajar.
A^Nalariar. Señalar sa-
lario ó sueldo.
AtíMalariat. .\ssenyalat,
determinat. Señalado.
Aínsulk. Aucell. Azalon.
Astmlt. Asalto. De assalt.
Adv. De improvis. De re-
pente, inopinadamente.
Aü»ialuda(l<»r. Santigua-
dor, santiguadera.
AHHalucIauíeut. Santi-
guadera.
Aítíialudar. Santiguar.
AMHamarrar. V. Assar-
ronar.
AH.«)aniorr»r. Despedas-
sar la fera la presa que
agafa. Zamarrear.
AMnanesírse. r. Cerciorar-
se, enterarse. (terado.
AMüaiieat. Cerciorado, en-
A»iMaj9U(Ieii(a. .1 safe'lida.
Asíiarir.se. r. Esturdirse,
serenarse, despejarse.
A«««arit y Asserit. Astur-
dit. Listo. {ra.
AM$«aro. Pta. Asaraváca-
AtiMarruuar. Pegar. Zur-
rar, apalear , aporrear.
Desgavellar. Enfardelar.
Aatiarvomxt. Bastonejat.
Apaleado. iMalendressat.
Enfardelado.
AnHiiíisk. Asesino, [quero.
AíiHecador. Secadero, se-
AM.Mecar. Secar, enjugar.
AMneearne. r. Lacais. En-
jutar. Quedar impedit al-
gun membre, üaldurse.
As»iecat. Secado, enjuto.
A^sedegarííe. r. ApaL•in-
brarse. (bujtdo.
AüHC'tless^t. Sediento, siti-
AtiNesuració. Seguro.
AMMesuradaiuent. Adv.
Seguramente.
Adse^uranient y Asse-
guransa. Aseguramiento,
aseguración.
Aj<Me;;iiraut. .isegurador
AH.*te{;urar. .\lirmar. A~
firmar. .\b escritura. Es-
criturar. Ab gafas. En-
grapar. Algun negoci. Assenyalador. Tocador,
Remachar. Las cartas. | Mano, manecilla, pante-
Cerlificar. Una persona.
Prender. Asseverar. Pro-
meter, confirmar, ceríí^-
car. Donar fermesa. Fwíi-
damentar, cimejtlar. r. I
ro. De rellotge ó instru-
ment. Horario, señalador^
mostrador, aguja, saeta..
De pa. Artera. De talla.
Tarjero.
Prevenirse. Pertrecharse. AMMenyalanient. Seña-^
De fér alguna cosa. No\ ¡amiento.
quedarse corto. Assegu- Ast^enyalar. Posar mar-
rarse de algú. Agafarlo.
Prender, coger. Fér á al-
gú del sèu partit. Atraer,
arrastrar. Enterarse d'
alguna cosa. Enterarte.
Atií^egut. Sentado.
Assellar. V. Sagellar.
Aíísenat. Sesudo, asesado.
.'Vssensar. V. Ascensar.
Assentada. Sesión, sen-
tada. De una assentada
cas ó senyals, lixar. Se—
ñalar, apuntar, .\ssignar.
Determinar, asignar. Ab.
lo tocador. Apuntar. Agr-
Las taulas o bancadas.
Amelgar.
As8enyalar.<«e. r. Distin-
guirse. Distinguirse, sin-
gularizarse.
Assenyalat. Il-lustre. Se~
ñalado. Notable. Xotable.
Loe. De una vegada. De Aune», Limpieza , pulcri-
una vez. ¡Asser. V. Cer. {tud~
Assentadanient. Juicio- As.serar. Acerar,
sámente, cuerdamente. Asserciú. Afirmació. A—
Assentadur. .\nnotador. | terto. (dad^
Anotador. Asserenament. Sereni-
Assentar. Posar en assen- Asserenar. Se reíwr, cal-
ió. Asentar, seHÍuí-. Afir- I mar, aplacar.
mar. Afirmar. A. la fus- Asserenat. Sereiiarfo.
ta. V. Engrahellar
AssentarsÇ;. r. Dit del
menjar ó béurer. Sentar
la comida ú bebida. Ar-
quit. Solidarse. Hacer a-
siento. AUistarse. Alistar-
se. Dit dels licors. V. As-
solarse. A. al Hit. Incor
Asserradurat. Fi com
las serraduras. Escobicu—
lado.
Assert. Afirmació. A serto.
Assertivanient. Afir-
mativamente.
Assessí. Assassí. Ase-
sino.
porarse en la cama. Bè. ^Assessinar. Asesinar^
¥r. Sentar, probar. matar alevosam-ente.
Assentat. Qui ocupa as- Assessino. Qui mata ale-
senlo. Sentado, asentado.] vosament. Afestno. Per-
Judiciós, prudent. 6'esu-| sona mòlt cruel. Traíclor,
do, asesado. alevoso.
Assentiment. Asenso, Assetiar. Sitiar,
consentimiento , aquies- Asséurer. Setitar, asen-
tar. .\sséurerse. r. Posar.
Asseve$;a. Pedra mineral
negra. Azabache.
cencía.
.%ssentir. Consentir.
Assentit^ Consentido.
Assento. En sas princip. Asse veraciíi.. 4 ^rmam»
accepc. Asiento. Pruden- Asseverar. A firmar.
cia, seny. Cordura, «la- Asseyadora. ÍSancc), feui-^
durez. Árq. Seyilanüento.\ queta.
A. ó Hit per las bolas. Assi. Aquí , acá. Assi y
Poíno. I alli. Acá y a;/(t.
Assenyaladament. Assiduantent..4dv. Fre-
Principalment. Señala-l qUentmeitt. Frtcuftite—
damenie. Mò\t Iw. Escla-\ mente.
recidanicnle, excelente-' AnniAuitat. Freqüència.
mente. ' Frecuencia.
ASS
Asíi«ientu. V. Assento.
Assignar. Assenyalar.
Destinar. V. Anomenar.
A.!!ísiin.Sens Weyat. A zimo.
\SHÍtitir. Donar assistén-
cias. Alimentar.
Asüiítiaclor. Sitiador.
Asmitiav. Sitiar, asediar.
A»i!<iitiat. Sitiado, cercado.
Aswó. Pron. Eso, esto. En
assó. Adv. Entre tanto.
AMHHcialAe. Sociable.
Ac«Nocianieut. Associa-
ció. Asociación.
Aí!«í«uciarse. r. Concha-
barse, confabularse.
JLMHiieiat. V. Compahy.
AsiSiMlador. Devastador.
A«$.>!i<»Ia<Iura y Assola-
ment. Desolación.
A!>«.s<»Iar. Arrasar, talar.
V. Rcsóldrer.
As««olarMe. r. Los licors,
lo solatge. Asentarse, acla-
rarse, se)-enarse.
As««<»l(Iejar. Reclutar.
Asíiolilejat. Allistat, re-
clutat. A hsíac/o, recluta.
A!i«í«(>Ieaclor y Assoleya-
dor. Solana, solejar.
Aí4íi«4»Iegadur. V. Asso-
leador.
Aí^íiolegar, Assolejar y
Assoleyar. Asolear, inso-
lear. r. Péndrer lo sol.
Asolearse, tomar el sol.
Aíísoleyat. Soleado.
A^^solitioi*. Alcansador.
A!«f«oliinent. Alcance, al-
canzamiento.
ANNoIir. Coger , sorpren-
der, alcanzar.
Aí^sulit. Atrapat en algun
engany ó delicte. Cogido.
Sorprès. Sorprendido.
AsNoinbrat.Pasmat. Pas-
mado, absorto.
AMMiinbru. Pasmo, estu-
por.
Amtmbróti. Pasmoso, pro-
digioso.
AíSN<»r(at. Afortunado.
AsMortidor. Proveedor.
As.<«<»rtiinent. Provisió.
Surtido, surtimiento. Con-
junt de máquinas. Juego.
AsNortir. Surtir, proveer.
AHUovtit, Provist. Surti-
do , adornado. Guarnit.
Guarnecido. Pl. Varias cs-
AST
pecics. Surtidos, varie-
dad.
.^ssossesaAament. So-
segadamente, (dor.
A»>í«OMMe$;acIor. Sosega-
A«iso/!i.<«egar. Apaciguar.
Sosegar , tranquilizar,
apaciguar. Aplacar. Miti-
gar , moderar. Reposar.
Descansar, reposar.
Assos.>»esat.Tranquil. 5o-
segado. Jud icios, fíeposa-
do. Dit del pois. Sentado.
Así«ot y Assotada. Azote.
Asíiota-Crisito.^. Pla. A-
zota-Crisíos.
AíS.<>otaclis. Azotadizo.
A«$í$otag4»issos. Perrero.
Assotnment. Flagela-
ción. Fam. Vapulamiento.
Aíisotanai*. Arquit. Fèr
soterranis. Solanar.
A.í!>Hutar. Azotar. Ab ver-
gas. Fustigar. Fam. Va-
pulear.
Assot ea. Azotea, solana.
Assumir. Tomar.
Assumit. Asumido.
Assumpció y Assumpta.
Asunción.
Assumpte y Assiimpto.
Asunto , materia. Donar
assumpto, donar motiu ú
ocasió. Dar pié.
Assurtiuieut. Surtido,
surtimiento.
Assurtir. Surtir, proveer.
Assustadi.s. Asustadizo.
Assut. Conduelo de ay-
gua. Azud. Máquina per
tráurer la aygua. A zuda.
Ast. Burxa pera rostir. ^-
sador, espetón. Peix. E.s-
firena. Posar al ast. Em-
broquetar. Rostir al ast.
Asar. [tafermo.
Astaferni. Estaferm. Es-
Astella. V. Estella.
Astellada ó Estellada.
Astillazo.
Astellar. V. Estellar.
Asterisme. Asterismo.
Astfor. V. Dau y Escude-
Uer. (V. Fuserol.
Astí. Veu de pastor. Aquí.
Astiller. Astillero.
Astinomia. Policía.
Astor. Aucell. Azor, gavi-
lán, alcotán. (to.
As torament. A zora mien-
ATA
39
Astorar. Esparverar, so-
bressallar. Azorar.
Astorat. Azorado.
.\sU*ts- V. Estoig.
.*strágal. Art. Astrágalo.
Astrallera. Náut. Apa-
rell sense cordas ab cur-
riolas. Estrellera.
Astramit\. Náut. Biga
que endenta ab las cor-
bas cla\is. Estramiche.
Astre. Astro.
Astriugent. Astrictivo.
Astrólech. Astrólogo.
Astrologal y Astrológich.
Astrológico.
.Istrucli. Arb. V. Tey.
Astucia. Artería, artima-
ña, superchería , sagaci-
dad, maña.
Astuciós. Astuto.
Astuciosameut. Astu-
tamente, mañosamente.
A^turdit. Listo, esparcido.
Asturió ó Esturió. Peix.
Asturión.
Astut. Astuto, mañero, sor
gaz, ladino.
Asucach. Callejuela sin
salida.
Atabalar. Atolondrar, a-
turdir, atronar.
Atabalat. Atolondrado,
atronado.
Atacador. Art. Roquete,
atacadera.
Atacament. Atacadura.
Atach y Alaco. L' acció
de atacar. Ataque. Lo vall
que fan los sitiadors. Va-
llado.
Ataconador. Sabater de
calsat vell. Zapatero de
viejo, remendón. Fam. Qui
pega. Zurrador.
Atacouaiuent. Remen-
dó. Remiendo. V. Tacó.
Ataconar. Adobar las sa-
batas. Remendar. Fam.
Pegar. Zurrar , tundir.
Atipar á algú, afanarlo.
Rellenar, atracar.
Ataconarse. r. Menjar
mòlt. Atracarse, rellenar-
se, atiborrarse.
Ataconat. Adobat. Re-
mendado. Assotat. Zurrar
do. V. Apadassat.
Atafarrar. Posar la tafar-
ra. Átaharrar.
40
ATA
Atalaya. Llocli per atala-
,\ar. ríjía. Kn lo interior
de una plassa. Roqueta.
Qui atalaya. Atalayador,
atisbador.
iVtalayador. Atalaya, o-
teador, atMiador.
Atalayar. Olíservar, vigi-
lar. Otear, vigiar, descu-
brir. Alisbar ó espiar. A-
tisbar. (par.
Atalu.S!>!>ar. Relejar, escar-
AtaiuNsat. Escarpado.
Ataiul>or. Grua.
Atauallar. V. .4(enallar.
A(auá.*iia. Pta. Arañera,
alanasia, hierba de Santa
Maria. Atanasia marina.
Herba. Algodonosa.
Atan.sar. V. Acostar.
Atanyent. V. Pertanyent.
Atányen". Tocar, pertà-
nyer. Pertenecer, tocar.
Cumplir las promesas.
Cumplir.
Atapaiment. Tupa.
Atapair ó Atapahir. Tu-
pir, apelmazar, espesar,
desmullir.
Atapair»«e. r. Embeberse.
Atapait. Tupido, compac-
to, espeso, prieto. Bèn ata-
pait. Adv. Recalcadamen-
Atapiar. Tapiar. {te.
Atapinar. Achapinar.
Atapir. V. Atapair. (se.
Ata<|uiiiar.*ie. V. Atipar-
Atarautar. Alborotar, se-
ducir. Herbar de cascos.
Ataraiitat. Alborota!.. 4/-
borotado, tolondrón. V.
Aturdit. Esl'ereit. Calra-
írueno, fargallón. Lo pi-
cal de la tarántula. Ata-
rantado, (llament.
Ata.«icanient. V. Enca-
AtascarNe. r. Encallarse.
Atorarse. Las rodas. .'Son-
rodarse. Mantenirse ferm
en son propòsit. Encasti-
llarse, cerrarse.
Atatxonar. Clavar ab tat-
xas. Tachonar, clavetear.
L'mplir móll una cosa.
Embutir. {rique.
Atauricli. Arquit. Atau-
Atavanat. Caball blanch
de ancas y de coU. Ata-
vanado.
Atavellar. A lech ugar.
ATI
Ataviu. Atavio.
Atei.sine. Ateísmo.
.Ateniori.sar. Amedren-
tar. V. ,\turdir.
Ateniori.i^at. Amedrenta-
do, pavorido.
At e III |> e r a il a lu e n t.
Adv. Temijladamente.
-Atemperar. Ablanir, mo-
derar. Templar.
Atenallar. Atenacear, a-
tenazar, tenacear.
Ateuallat. Atenaceado.
Ateiiciú. Cortesia. Corte-
sania, urbanidad, respeto.
Vigilancia. Cuidado, vigi-
lancia. Miramiento. Mi-
ramiento, consideración.
En alendó á. Adv. Me-
diante, considerando.
.Mendat. Acampado.
Ateiidéticia. Alencio7i,
respeto, consideración.
Atéudrer. Atender, mi-
rar, reparar, ver. r. Atén-
drerse. Atenerse.
Atenent. Adv. En aten-
ción, en consideración.
.'t.teniríie. r. Atenerse.
Atent. Cortés, urba..4to)-
to, comedido.
Atentament. For. Aten-
tadamente.
Atentat. Intent inconsi-
derat. Intentona.
Ateiiti potenli. Adv. Ab
abundancia, á discreció.
Atenleboneíe. {tico.
Atettpoliticli. Maquiaré-
.Itenuenador. Amojo-
nador. {jonamiento.
Aterinenanient. Amo-
.4terineiiar. Amojonar.
.\terrar. Causar terror.
Aterrorizar. Y. Abatrer.
.%.terro.»>sap. Aterronar,
conglobar.
Aterroí«sat. Pie de ter-
rossos. Aterronado. S' a-
plica ais camps, etc. Ter-
regoso, (cion.
Atéw. Atendido, en aten-
.%te.<<a. V. Promesa.
.'IteNtar. For. Certificar.
.\.te»t'AtH, Pl. Instruments
auléntichs que fan fé.
Testimoniales.
Atiador. Qui atia. Atiza-
dor. Instrument pera a-
tiar. .Itizadero.
ATR
Atiainent. Atizamiento.
Atiar. Aíí:ar, avivar, a-
.Atiat. Atizado. {zuzar.
.\tici.Mme. Aticismo.
Atiiiadanient. Adv. Ab
discreció. Discrecioual-
mente, prudentemente.
Atinar. Recordar, pen-
sar. Acertar.
Atingut. Atenido.
Atipar. Saciar, hartar.
Atipar»«e. r. [{ellenarse,a-
tracarse, sacar la tripa de
7nal año.
Atiplat. Tiplisonante.
.%ti!<«ar. Atisbar.
.'Itjeear. V. Eljegar.
Atleta. Luchador.
.Atuba. V. Tova.
Atolundranient. Per-
turbació. Atolondramien-
to. Aturdiment. Aturdi-
miento.
Atolondrar. Aturdir,
perturbar. (pitarse.
.4LtoIondrar»«e. r. Preci-
Atoiondrat. Tolondrón,
tronera, botarate, farga-
llón. V. Ataranta!.
Atonegar. Posar la pri-
mera capa de terra. Re-
calcar.
Atònit. Pasmado, atónito.
.Atontar. V. Entontir.
Atontiment. Entonti-
ment. Atontamiento.
.4.tontir. Entontir. Enton-
tecer, atontar, r. Abobar-
se, {lado.
Atonyat. Compacto, apre-
.•Itorar. Naut. Abarrotar.
.%torarüie.>"aut.Detenirsc
los caps. Atragantarse.
Atordir, .aturdir.
Atormentar. .Molestar.
Apurar. Donar lorment.
Dar tormento.
Atorrollar. Aturrullar,
aturdv, confundir.
.4torrollat. Aturrullado.
Ator.sonar.«ie. r. Patir
torso las cabalcaduras.
Atorozonarse.
Atorsonat. Atorozonado.
Atortorar. Nául. Trincar
ab iorlons. Tortorar.
Atrabiliar y Atrabiliós.
Med. Atrabiliario.
Atracable. Abordable.
Atracar v Atracarse. Men-
ATR
, jar mòlt. Atiborarse. Y.
Atiparse.
Atractiu. Lo que atrau.
Aliciente, alhago.
Atrafagarse, r. Atarear-
se, embalumarse.
Atralagat. ylíareado.
Atragantar. Atarugar.
Atrapar. Agarrar al que
fui;;. Coger. Aconseguir.
Alcanzar. Deixar seas
resposta. Zamarrear. A-
trapar ab los pixats al
veutre ó atrapar a la en-
cesa. Fr. Coger de manos
a boca. Atrapar sota. Fr.
Coger debajo.
Ati*¿t]>arse. r. Cáurer á la
trampa. Atramparse.
A-trapassar. A truhanear,
frangollar.
Atrapat. Cogido.
Atrás. Lo electe de atras-
sar y atrassarse. Atraso.
Detras. Arredro, redro.
.\lrás que. .\clv. Tras. De
part d' airas. .1 espaldas
vueltas. Fer tornar atrás.
Rechazar. Quedarse mólt
atrás. Estar muy lejos.
Tornar airas, ¡{etroceder.
Pl. Atrasados, caídos.
Atra.sí«ador. V. Trassa-
dor.
Atra.>í.<«aiuetit. Atraso.
Atrai^íiar. Retardar. Re-
trazar, rezagar.
Atrussat. (Anar . Estar
empenyat ó anar á me-
nos. Andar ó estar alcan-
zado, andar de capa ca ida .
Atráurer. Atraer, tirar.
V. Afalagar. (se.
Atráurerse. r. Conciliar-
AtraveüHa. Naut. Atra-
viesa, (vesser.
Atravessador. V. Tra-
Atravessaiuent. Ac. y
ef. de amarrar de través".
Acoderamiento. Met. Co-
nexió. Conexión.
Atra'k e.<ií«ar. Passar d'
una part a altra, encreu-
har. Cruzar. Ab la espa-
sa. Encasar, r. Naut. Aco-
derar. V. I Upéndrer.
Atraynieiit. Atractivo.
Atre. V. .\ltre.
Atre-sorar. Atesorar. A te-
sorar.
ATR
'.%.tres«>at. Diestro, adies-
trado.
.\tr8s.«*i. Conj. For. Ade-
mas. Otro si. Juntament.
Juntamente.
Atret. Atraído.
.'Itretal. Adv. Otro tanto.
V. Altre tant.
Atreves. Adv. Al través.
Al través.
Atrevessar. V. Atraves-
sar. {mente.
.4Ltrevi(Iaiiient. Osada-
Atrevimeat. Osadía, au-
dacia, intrepidez, arrojo.
Y. Coratge.
.^.trevirse. r. Atreverse,
arrojarse, osar.
Atrevit. A lirfa;, osado, de-
nodado, resuelto.
.4.tribuiiir. Asignar. Apíí-
car. Acumular. Achacar,
acumular. {se.
Atribuhirse. T.Arrogar-
.%.tribuIador. Lo que a-
tribula. Tribuíante.
.atribular. Perturbar 1'
animo. AíHoíiíwr, turbar.
.%tribular.*«e. r. Amoti-
narse, turbarse.
Atributat. Inquiet. Bu-
llebulle. Y. .4tarantat.
Atribut. Atributo.
.%.trinxerauient. Mil.
Trinchera. (rearse.
.^.trinxerar-se. r. Bar-
.\trit. Atrito. ,do.
Atroüipetat. Abocarda-
.Vtrouador. Y. Tabalot.
.«.tronar. Alborotar ab
crits. Atolondrar.
.%.tronat. Y. .■itarantat.
Atropelladuineat. .\b
desorde y confusió. Pre-
cipitadamente, {lía.
Atropellament. Trope-
Atropeliarse. r. En lo
parlar ú obrar. Farfullar.
.*.lró». Fér, cruel. Atroz,
feroz.
.%.tro.satat. Atrocitat. A-
trocídad, crueldad.
.4.trossament. Obra de
atrossar. Sofaldo.
.«.trossar. Alsar la roba.
.Sofaldar.
.%.tro.>«.>«at. Sofaldado.
Atr«»tinador ó .\trutina-
dor. Denostador.
Atrotinar. Dir fástichs,
ATX
41
abandonar. Denostar, bal-
donar, ajar. T.Em-ilecerse.
.«.tsabara. Pita. V. Adza-
vara. .4. vera. Zabila, za-
bida. .4rbre ò tronch de
r atsabara. Pitón, pitaco.
.4t.>$agalLic9a. Desbarro.
V. Atsegallada.
Atsagaja. Llansa ó dart
petit. Azagaya.
Atsagaya.ia. Cop ó feri-
da de la atsaga\a. Azaga-
yada. {lídad.
.«.tsar. Azar, albur, ca.sua-
.«tsegailada. Disbarat.
Disparate.
.-Vtsegar. V. Etjegar.
Atserula. Fruyt. Acerola.
Atseroler. .4rb. Acerolo.
.«.tul'adanieut..\dv. Eno-
josameyite. (picarse.
.«.luíarse. r. Amoscar.ie,
.«.tunyat. Y. .\lonyat.
.«tura-uyguas. Mar. A-
taj a-aguas.
Aturada. Estación, deten-
ción, parada.
-Vturador. Detenedor.
Aturall. Detenedor.
.«^(uraiuent. Apocament.
Torpeza.
.«.turar. Detener, parar.
Aturarse, r. Detenirse.
Pararse. Reservarse. Re-
tenerse, quedarse. A\er^o-
nyirse. Cortarse.
.«türat. Detingut, parat.
Detenido, parado, .\pocat.
Encogido, cortado.
.«turdinieut. Perturba-
do, .irredramienlo. Gran
admiració, fnsmo, asom-
bro. Falta d' expedició.
Torpeza, desmaña.
.«turdir. Perturbar los
sentits. Atronar, atolon-
drar. Causar gran admi-
ració. Pasmar, asombrar.
Atontar. Encoger.
Aturdít. t;stuperacto. A-
turdído, atarantado. Acó -
bardil. Amilanado, aco-
quinado.
Aturrullar. Confóndrer.
Confundir, perturbar.
.«.txa. Candela mòlt grui-
xuda.//ac7ia, antorcha. De
vent. Hachón. V. Destral.
.«txacú.s. Achacoso, en-
fermizo, valetudinario.
42
AUC
AUNY
AVA
Atxada. Cop de atxa. Ha-
chazo.
Atxaque. Escusa. Pretex-
to. V. Pretext.
Atxari. Herba. Asaro,a-
saca vacara, oreja de fraile.
AtxatarNe. r. Tornarse
xato. Achatarse. Fèrse
rom. Arromarse.
Atxer y .\txera. Hachero.
Atxerò. Mil. Gastador,
hachero.
Atxi<|uiil4»r. Achicador.
Atxiquidura. Achicadu-
ra, {chicar.
Atxiquir y Aixiquir. A-
Atxi<|uirNe. r. Menguar,
descrecer.
Atzavara. V. Adzavara y
Atsabara.
Atzar. V. Atsar. (liada.
Atxegallada. V. .Atse^ra-
Atzerola. Fruyt. Acerola.
Ataeroler. Arb. Acerolo.
Au. Veu de carreter. Jau.
Aubacií. Opaco.
Aubarca. Calsat. Abarca.
Aubelló. Desayguadero.
Arbollón, tijera.
Aubergiuia. V. Albergí-
nia.
Auca. De redolins. Pliego
de aleluyas. V. Oca.
Aucell. Animal volàtil. Pá-
jaro, ave. Home astut.
Pájaro, astuto, solapado.
Aucell afollador. Volan-
tón. De ajgua. Ave acuá-
til ó de cuchara. De la cua
llarga. Jeringa. Del para-
dís. Ave del paraíso, pá-
jaro del .sol. De nít. Ave
nocturna. De pas. Ave pa-
sajera ó de paso. De rapi-
nya. Ave de rapiña, ra-
paz ó rapiega. De rapi-
nya que vola alt. Altane-
ro. Ponedor. Ave pone-
dera. Que no ha mudat la
ploma. Pollo. Salvatge ó
silvestre. .1. silvestre ó
brava. Cosa deis aucells
de rapinya, fíapiego. Dei-
xarse cáurer los aucells.
Calarse. Enfilada d' au-
cells. Parchado. Lloch
ahont so venen los au-
cells. Pollería. .Munió d'
aucells. Pajarería. (da.
Aucellada. V. Moixona-
Aucellani. Pajarería.
Auceller. Pajarero,
Aucelletí». Pía. Pajarilla,
aguiiei\a, pelicanos, man-
to real. Tenir mòlts au-
cellels ópardaletsalcap.
Fr. fam. So tenir judici,
ó estar distret. Tener la
cabeza á las once. V. Par-
, dalel. {chucho.
A.ueeHot. Pajarraco , ave-
Aucercla. V. Alfals
Audacia. Atrevitniento.
Audaciós. A udaz.
Audá^. Osado.
Audible. V. Ohible.
Auditiu. Lo que pertany
al oliido. Auditorio.
Auditori. Concurs de o-
>ents. Auditorio.
.auditoria. Empleo de
I auditor. Ai/rf¡7ona<o.
|.\ufal.«. V. Alfals.
Augur. Agorero.
Au$;urador. Agorero, a-
g orador. ^„ar.
Augurar. Agorar, oini-
Augurat. Agorado.
Auguri. Agüero, augura-
ción, (gusto.
Auguist y Augustal. Au-
Aulich. Cortesa. Palacie-
go, cortesano, áulico.
Aulina. Arb. V. Alsina.
Aullador. Qui ullprèn.
Aojador. V. Udolador.
Aullar. V. I llpéndrer.
Aunieut. Increment. In-
cremento, ci-ecimiento, a-
crecentamiento. Pl. Creces.
Aunieiitac:<í. .4umcnt.
Aumento. Pujada del riu
ó del mar. Crecida.
Aumentar. Afegir. Aña-
dir, acrecentar, acrecer.
La forsa. Arreciar.
Aumentarse, r. Crecer,
subir.
Auini»ier. Arb. V. Om.
Aumo.>!ita. Almosta. Al-
muerza.
.4una. Certa mida. Ana.
Aunar.>i>e. r. Incorporar-
se, mesclarse. Maticomu-
narse, mezclarse, confede-
rarse, {nado.
Aunaf. Confederado. ,ti/-
Auneatgo ó .\unatge. ,4-
Aunejur. .inear. {neaje.l
Auuyar. Unir, juntar. '
I Auraeanat. Xáut, Venl
de gran forsa. Huraca-
I nado,
Aurau. V. .\vellaner.
Aureig. V. Oreig.
Aurejar. Orejar. Orear.
Aurelia. V. Orella.
.%.urellana. V. Orellana.
.4ureneta. V. Oreneta.
.\uretg. V. Oreig.
Auricular. Lo dit mes
petit de la ma. Meñique.
.4urirer. Poét. Aurífero,
aurígero.
Auriol. Peix. Escaro.
Aur4»raM. Pl. Pía. Fran-
cesilla naranja,
Au»«ar. V. .\trevirse.
Ausellayre y Auseller.
Venedor de aucells. Pa-
jarero, pollero.
Au.<«ili. V. .\uxili.
Ausina. Arb. V. Alsina.
Auíiiineta. V. Eusineta.
Au.spíci. Auspicio, protec-
ción.
Aut^ter. Austero, severo,
rígido.
Austro. Vent del milj dia.
A''o/o. A. áfrich. Vent gar-
bí. Garbino, libinoto.
Autócrata. Despota.
Autorisant. Autorizador
Autorizar. Legalisar. Le-
galizar.
Aut4»rífat. Potestat. Fa-
cultad, {ria.
.Autruclie. Pla. Imperato-
Auxilí. Amparo. Abrigo,
auxilio, socorro. Protec-
ció. .Apoyo. Demanar au-
xili. Fr. Evocar.
Auxiliar, .\judar abó mo-
rir. A Uíriliar á bien mo-
rir.Qui ajuda. Ayudante.
Avalisar. Náut. Vatizar.
Avall. Adv. .\baíx. .ibajo.
Boca per avall. De bruces.
Cap avall. Hacia abajo.
En avall. Adv. V.Devall.
Avallar. V. Dcvallar.
AvalICNcrit. Infrascrito,
itifraescrilo.
Avalot. Molin, tumulto,
zambra, gritería, bullicio.
Avahttailanient. Tumul-
tuosamenle.
AvaUttador. .Alborota-
dor, amotinador.
Avalotar. .itborotar, amo-
AVA
Uñar, vocear. A algú. Dar
vaya ó matraca.
Avalutat. Alborotado. V
Atarantat.
Avaluació. Valuación, la-
sa, estimación.
Avaluar. Valorar, valuar,
apreciar, estimar.
Avaaar. Codiciar.
Avans. Anticipació. Avali-
ce. Avanlatge. Ventaja.
Adv. Antes, de antemano
A vans de tot. Adv. Ante
todas cosas, previamente.
Avautiiada. Avance, aco-
metimiento.
Avaníiador. Lo qui avan
sa ó vá endcvant. Adelan-
tador. Fam. Qui arreple-
ga diners. Ahorrador.
ATan»(anieiit. Y. Avan-
sada.
ATanji»ar. Aventatjar, ex-
cedir. Adelantar, aven-
tajar, superar. Apressu-
rar. Acelerar, avanzar.
Anticipar. Anticipar. Au-
mentar lo caudal. Ade-
L•ntar, prosperar.
Avausarí^e. r. Prevenir.
Prevenir. (xut.
Avançat. V. Gran y Grui-
Avant. Adv. Lo mateix
(luc mòlt. 3/(íc/io. Adv. de
llocli. Adelante, delante.
Anar en avant. Fr. Ade-
lantar. De aqui ó de alli
en avant, en avant. Adv.
En adelante, de hoy mas.
Avantatge. Ventaja. Por-
tar avantatge. Sobrepu-
jar, adelantar.
Avantatjailauient.Adv.
Ventajusíimente.
Avantatjar. Adela7itar,
aventajar.
Avantatjúi^. Ventajoso.
Avantaf j<».*«ainent. Adv.
Ventatjosament. Ventajo-
samente, {dia.
Avaiitguartlia. Vang uar-
Avaraiueiit. Adv. Àb a-
varicia. Avarientamente.
Avarar. Tirar al aygua al-
guna nau nova. Varar,
botar al agua. Avarar
gruas. Remontar, levan-
tar CfOmetas.
Avaricióí^. A varo.
Avaro. Qui tè avarícia. A-
AVE
variento.J^lesqui. Sórdido
Avasf^al lament. Vasa-
llaje, servitud.
Ava.««síallar. Subjectar
Sujetar, rendir.
Aveliinarite. r. Domici-
liarse, avecindarse.
Aveixigar/se. r. Ampo-
llarse, avejigarse, V. But
llofarse.
Aveixigat. Ampollado, a-
vejigado.
Avellana borda. Nochizo
Avellanal. Avellanar.
Avellaner. Arb. Avella-
no, avellanero.
Avellaneral. Avellanar.
Avellar. V. Devallar.
Avellarol blau. Aucell.
Aliorin.
Aveuinient. Avenencia.
V. Succés.
Avenir. Ajustar. Ajustar.
V. Succehir. No poderse'n
avenir. Fr. No poderse per-
suadir, no salir de su a-
sombro.
Avenirse, r. Convenirse.
Concertarse, quedar ó es-
tar de acuerdo. Apariarse.
Aparearse.
Aventatja. Avanlatge.
Ventaja.
Aventatjar. Aventajar.
Aventatjarse. r. Preva-
léixer. Prevalecer, vencer.
Adelantarse, vi de/aníaríe.
Aventatjós. Ventajoso.
Aventura. V. Alzar.
Aventurartor. Temerario
Aventurar. Probar for-
tuna, arriesgar.
Aventurar.»«e. r. Arris-
carse. Arriesgarse.
Aventurer. Aventurero.
Aventurós. Venturos. A-
fortunado.
Aver. V. Haver.
Averany. Apreci, estima-
ció. Aprecio. Fèr mals a-
vefanys. Fr. Fèr desprecij
de alguna cosa. Hacer ó\
tener repulgos.
Avergonyir. Avergon-
zar, correr. \
Avergonyit. A vergonza-
do, corrido, abochornado.
Averiguació. Examen.
Pesquisa, eccámen, disqui-
sición, investigación.
AVI
43
Averiguar. E¡raminar,
indagar, inquirir, ea. plo-
rar.
Avern. Infierno, averno.
Aver»«ió. Ojeriza, odio, re-
pugnancia, repulsión.
Avesar. Acostumbrar, a-
vezar, habituar.
Avesarse. r. Hacerse.
Avespa. V. Vespa.
Avejigarse, r. Cir. But-
Uofarse. Ampollarse.
Avi. Abuelo. Segon avi. Be-
savi. Bisabuelo. Tercer
avi. Tatarabuelo. Pl. As-
cendents ó passats. As-
cendientes. V. Anlepas-
sats.
Aviar. Deixar anar, sol-
tar, enviar. Soltar, despe-
dir, despachar. Preparar.
Preparar, componer. Lo
bestiar. Desacorralar, r.
Anarsen de cop lo liquit.
Salirse, derramarse.
Aviat. Adv. Dejorn. Tem-
prano. Deixar anar solt.
Soltado, suelto. Disposat.
Dispuesto. Prompte. Adv.
Presto, luego. Lom mes
aviat millor. Loe. Cuanto
antes mejor, antes hoy que
mañana.
Aviciaclura. Vicio, mimo.
Aviciar. Contemplar, vi-
ciar, mimar.
Aviciat. Victado , mal a~
coslumbrado.
Avitlitat. Codicia, deseo.
Ávido. Codicioso.
Avilanirse. r. Abando-
narse. Avillanarse .
Avillanar. Envilir. Envi~
lecer.
Avinient. Aparejo, atavío.
Avinagrar. Fèr tornar a-
gre. Acedar.
Avinantesa. Ocasió, con-
veniencia. Ocaswn, pro-
porción, (no.
Avinar. Empapar con vi-
Avínensa. Ajust, conve-
ni. Avenencia. V. Unió.
.-^.vinent. (Ser) Estar prop.
Estar á mano , pronto.
Avinguda. Creixement
impetuós de una cosa.
Crecida, creciente, venida.
D' aygua. Avenida, alu-
vión. De la Uet ais pils de
44
AXA
las donas. Ap lyadura. De
riu. Avenida, arriada.
Avingut. Avenido.
Avió. Aucell. V. Falsia.
AVIÍ4. Advertencia. Aviso.
Noticia, indicio, parte,
advertencia. Secret. So-
plo. Anar ó estar sol)re 1'
avis. Ir, ó estar alerta.
Donar avis. Avisar.
A.\isar. Advertir, noticiar,
prevenir.
Avisat. Discret. Advertido.
Avi«)|>»r. Despertar, dis-
pertar, avivar.
Avií«]»at. Sagaz, despierto.
Avi.<!itaiiient. Entrevista.
AtititiAvi^e. r. Juntarse
per tractar un negoci. .1-
bocarse.
Avituallar. Proveer de vi-
tuallas, pertrechar.
Avivar. Excitar. Aguzar.
Avivar.se. r. Vivificarse.
Avutarda ó Avucasta.
Aucell. Avucasta, oto. A.
petita. Gallason.
Avuy. Hoy. D' avuy enda-
vant ó de avuy en cnllá.
Adv. De hoy 7nas. Qui ha
fet avuy fera dema. Fr.
fam. Mañana Dios dará.
Axa ó Atxa. Destral. Ha-
cha. Cop d' axa. Hacha-
zo. V. Aixa y Destral.
Axada. V. Aixada.
Avadell. V. Aixadell.
Axadó. V. Aixadó.
Axal'ada ó Aixafada. Tre-
pitjada. Pisada.
Axaf'ad«»i' ó Aixafador.
Majador, aplattador.
Axal'ar ó Aixafar. Xafar.
Apla-ilar. Fèr trossos. Ma-
chacar, machucar.
Axafat, Aixafat ó Xafat.
Xacrós. Cascado, achaco-
so. Aplanat. Deprimido.
Xafa I . Aplastado.
Axalattrat ó .\¡xalat)rat.
Atolondra!. Precipitado,
tolondrón, torbellino.
Axalar. V. Aixalar.
Aváiii y sos derivats. V.
Aivam.
Avani|>lar y sos derivats.
V. Aixainpíar. (gallar.
Axarasallar. V. .4ixara-
Axarcolar y sos derivats.
V. Aixarcolar.
AYG
Axarop. V. Aixarop.
Axccar y sos derivats. V.
Aixecar.
Axella. V. Aixella.
Axeta. V. Aixeta.
Axi y Axis. Así, de este mo-
do." Axi mateix. Otro sí,
asimismo. Axi , axi. Me-
dianament. Pa•iadamen-
te. Es a.\¡. Adviértase.
Axicoyrat. Achicar iaceo.
Axiinplar. Infatuar.
Aximplar.i^e. r. Ensande-
cer, abobarse.
Axiniplat. Asimplado,
alelado.
Axiquir ó Aixiquir. Achi-
car, empequeñecer.
Axiquit. Achicado.
Axiriblr.«!ie ó Aixiribirse.
Despejarse, serenarse.
Axis. V. Axi.
Axó ó Aixó E'ito, eso. A mes
d' axó. Otro si, á más de
esto. Axó es axó. Esto es,
eso mismo. Axó per axó.
Axó mateix. Pintiparado,
eso mismo. En axó. En
tanto, mientras. Per axó.
Por tanto Per axó ma-
teix. Por eso mismo , por
lo mismo.
Axobar ó Aixobar. Ajuar.
Ax»l. V. Aixol.
Axonar. V. Aixonar.
Axordar. V. Aixordar.
Axusar y sos derivats. V.
Aixugar.
Axunar. Los arbres. Des-
hojar. Los ceps. Despam-
panar, (plugarse.
Axuplugarse. V. Aixu-
Axut. V. .\ixut.
Ay. Gcmech. Suspiro. Ay
que de qué. Por poco. A-
nar ó estar sempre en un
ay. Fr. Estar ab gran te-
mor. Llevar ó traer la so-
ga arrastrando.
Aygua. Agua. A. amunt.
Adv. Contra corrent, fíe-
beza. contra corriente. A.
angélica. Certa purga.
Angélica. A. avall. Adv.
Ab la corrent de ella. .t.
abajo, con la corriente. Bo-
na ó pera béurer. Agua
hebedizii ó bebedera. A. de
agrás. .igrazada. De cas-
tanyas. Àygua sens subs-
AYG
tancia. Aguapié, agua-
chirle. De goma. Agua-
goma. D' ordi. Ordia-
te. De pluja ó del cel. A.
llovediza, üe rech. Alema.
Aygua naf. Agua de aza-
har. Embassada. Agua
muerta ó encharcada. Fer-
rada. A. de herreros. Ros
ó rosa. A. robada. Viva.
De pié. Anar per sobre
r aygua. Flotar. Donar
r aygua per amordeDèu.
Llover á cántaros. Ficar
dins de 1' aygua. Z(i6u/íi>.
Fèr ayguas. Confóndrer-
se, notrobar eixida. Per-
der pié. Espantarse. Aco-
bardarse. Anar al baix.
/(• de capa caída. Passar
per aygua. Fér una cosa
depressa y malament. Ha-
cer algo á la ligera, por
encima, atropelladamen-
te. V. Esbandir. Per so-
bre 1' aygua. Adv. A flo-
te. Posar aygua al vi.
Merar, aguar el vino. Po-
sarse á cubert de 1' ay-
gua. Asubiar. Ser aygüa
alguna cosa. Fr. SeV de
poca substancia, de nin-
gún valor ó apreci. Ser
(le agua y lana. Tornarse
ayguapoll. Fr. Frustrar-
se las esperansas. Salir
huero, volverse agua de
cerrajas. Traurer aygua
deis barcos, minas, etc.
Achicar. Umplirse d' ay-
gua. Aguarse. Pl. Ayguas
vessants. Aguas vertien-
tes, {te.
Ayguacat. Arb. Aguaca-
Ayguacuyt. Cola. A. d'
alls. Ajicola.
Ayguada. Pint. AgiMda,
aguazo. V. .■Vyguai. Del vi.
Purrela, aguapié. Donar
las ayguadas. Entre raes-
tres de casas donar la ul-
tima ma al blanqueig.
Lavar.
Ayguader. Qui beu ay-
gua. Aguado , abstemw.
Lo guardia de fonts. Fon-
tanero, aguañón, maestro
de aguas. Qui tragina ay-
gua. Aguailor. Qui vén
ayguas. ^oíi7/#ro. Qui dig-
BAB
Iribueix 1' aygua pera re-
gar. Acequiero. Un dels
signes celestes. Acuario.
Ayguadera. Moza de cán-
taro.
Ayguafort. Acido nítrico,
agua fuerte, ácido azótico
ó nitroso.
Aygiialeixo!«. Pl. Los
trossos d' arbres que 'Is
rius arrastran. Aluvión.
Ayeuaiera. V. Rosada.
Aysualir. Aguar, merar.
AygMalit. .4gitacío, mera-
do, aguajoso.
Ayj;uauianí«. Aguama-
nos. V. Rentamans.
Ayeuaiiiel. Aguamiel.
AysuaiiiMll. Terra ó ter-
reno paludos. Aguazal,
lapachar. (har.
Ayguanaf. Agua de aza-
Ay^fuapoll. Vuyt, sens
substancia. Huero. Dei-
xar los ous ayguapoUs.
Engorar, enliuevar. Tor-
narse ayguapoll. Fr. Frus-
trarse. Salir huero.
Ayguar. Frustrar las es-
peransas. Aguar. Posar
aygua al vi. Merar. V. Ay-
giíalir.
AyguaiMletit. Licor. A-
quardiente. De canya.
Rom. Ron. Refinat. A. de
BAB
cabeza. Tenda d' ayguar
dent. Aguardentería.
Ayguai-iíenter. Aguar-
dentero.
Ayguardeutería. A-
guardentería.
Ayguarol. Pantano. Y
Ayguamoll.
Ayguai'E'áí^. Aguarrás.
Aygiiarrós. Aguarosada
Ayguar.«>e. r. Aguarse.
Ayguat. Posat ab aygua
Aguado. La vinguda im-
petuosa d' aygua. Agua-
cero, cha¡)arron, turbión,
aluvión, golpe.
Ayguatge. Fancli per pur-
gar lo sucre. .Aguaje.
Aygua9.ii. Peix. Aguají.
Ayguavcuí. Pluja acom-
panyada ab ayre fort. A-
guaviento.
Aygüera. Fregadero , fre-
gador. V. Rentamans.
Aygüeta. Licor sens Ibr-
sa. Aguachirle. Humor.
Agüete. Aygua fluixa. A-
güita.
Ayguós. Acuoso.
Ayguuítítat. Acuosidad.
Ayguota. Liquit sens
substancia. Aguachirle.
Ayo. Preceptor.
Ayoli. V. Alioli.
Ayp. V. Ahi.
BAB
45
AyracIa.Vent fort . A irazo.
Ayrarse. r. Ew'olerizarse.
Ayrás. Ayre mòlt fort. At-
ron, airazo.
.^ype. Atmósfera. Aire,
Vent. Viento. Interj Vivo-
animo! fuera! vamos!
Ambient fresch y fi. Re-
musgo. Garbo. Continen-
te, gracia, traza. Ayre
acanalat. A. colado, enca-
llejonado. Correr 1' ayre.
Ventilar. Parar 1' ayre.
Encalmar, sosegarse, e-
charse el aire. Portar en
1' ayre. Llevar en peso, en
volandas. Quedarse en 1'
ayre. No acabar. Pararse.
Rébrer 1' ayre. Ventar,
ventear. Remenar en 1'
ayre. Tremolar. Tenir 1'
ayre de algu. Fr. V. Reti-
rarse. Tráurer 1' ayre.
Desventar.
;\yrejai'. Airear.
Ayrejat. Aireado.
Ayrejós. Airoso, desava-
hado.
Ayre*. Ayre fresch. Brisa.
Aypós. Dit del temps. ^1 i-
roso , ventoso. Garbos.
Garboso, donairoso.
Ayrosianieut. Ab gallar-
dia. Gentilmente.
Azércol. V. Mini.
B.
B. En abreviatura y abans
de algun nom propi signi-
fica iieato.
Ba. Interj. Vaya, ea.
Baba. La seda basta deis
capolls. Cadarzo. Humor
viscos que despedeixen
alguns animals. Babaza,
limazo. Tenir mala baba.
Fr. Ser murmurador. Te-
ner lengua viperina , de
escorpión. Cáurer la baba
á algú. Fr. Admirarse al-
gú ó causarli gran gust lo
que diu ó fa altra perso-
na. Estar con la boca a-
bierta. Lmplir de babas.
Babosear.
Baba. Insect. Baban.
Babadero. Pitet. Baba-
dor,pechero, behero. Llen-
ca de roba pera retors.
Bebedero.
Babalà. (A la). Adv. Con li-
gereza , á media talla, á
tontas y a locas.
Babafla»^. Pl. Restos del
menjar. Escamochos. Los
rosegalls del bestiar.
Granzones, rizas, pajaza.
Babameitt. Babeo.
Babar. V. Baliejar.
Babar4tta^.(FerJ. Fr. Hor
cer muecas.
Babá.««. Mòlt bobo. Bobon.
Babasall. V. Babadero.
Babat^ay. V. Pitet.
Baba.<$»«a. V. Baba.
Babau. Babieca, bauzan.
Estar com un babau. Fr.
Estar embobat. Estar co-
mo tonto en vísperas. Que-
dar fèt un babau. Fr.
Quedarse encantat. Que-
darse de unapieza ó hecho
una pieza.
Babegg. L' acte de babe-
jar. Babeo.
Rabejar. Despedir de sí
la baba. Babear, desba-
bar. Umplir de babas.
Babosear. Cáurer la baba.
V. Baba.
Babejat. Babeado, babo-
seado.
Babel. Confusió. Babilonia
Babia (Estar en). Fr. fam.
Estar distret. Estar diver-
tido ó distraído.
Babieca. Tolx. Desvaido.
46
BAD
Babilonia. Confusió. Ba-
bel.
Babols. Pta. V. Rosella.
BabÚN. Mocòs. Mocoso.
ISabot de rahim. Redrojo,
cencerrón.
Bab4»ya. Babieca, sencillo.
Baboyatla. Boberia, ba-
domeria. V. Falornia.
BabuyáN. Tontas. Bobon,
bobazo. V. Taboll.
Babui. Especie de mona.
Babuino. {carpin.
Babiitxa. Zapatilla, es-
Bacaina óBacavna. (Fér
una . Trencar lo son. Des-
cahesar el xueño.
Bacaiiá. Peix. Bacalao,
abadejo, mer/u;o.B. prim.
Truchuela. Semblar un
bacallà. Fr. Estar mólt
flach. Estar hecho un nai-
pe, una pavesa.
Bacnllaner. Vendedor de
bacalao, ó de pescado sor-
lado.
Bach. Y. Obach.
Baeí. Bacin, sillico.
Bacina. De afeytar. Bacía.
De captar. Bacineta, ba-
cinilla. Vas pera rentar
los peus. Barreño.
Baciner. Qui demana ca-
ritat ab la bacina. Baci-
•nador.
Bacinet. Casco ó soldat
de est nom. Bacinete, (ii-
brelleta petita. Bacinejo.
Bacó. V. Porch.
B»c<»iia<la. V. Porqueria,
Atsot:allaila.
Baconet. Crustáceo. Cien-
topies. V. Garri, Pana-
rola.
Bácul«t. Deis agorers. Li-
luo. V. Gayato.
Ba(latl<»r. 'Distraído, pa-
pamoscas.
Badatlura. V. Escletxa,
Clivella.
Bu(lafi«» Náut. Badaza.
Badalit. V. Embadalit.
Badall. L' acció de bada-
llar. Bostezo. Obertura.
Hendedura, raya, abertu-
ra. De la ploma. Baja,
abertura. Escletxa. Raja,
quebraja, rotura. En la
nau. Costura. Fér badalls.
V. Badallar.
BAD
Badalladur y Badallay-
re. Bostezador.
Badallar. Ubrir involun-
tàriament la boca. Boste-
zar. Fér alguna cosa ab
negligencia. Roricar, dor-
mir. V. Gronxarse. Ba-
dallar de fam. Fr. Morir
de hambre.
Badalot. Tragaluz. V.
Claraboya.
Badana. Persona de poca
substancia ó fonament.
Badulaque, chisf/arai'is.
Tocar la badana. Fr. Mal-
tractar. Zurrar la badana
ó el bálago , menear $1
zarzo.
Badar. Esquerdar ó par-
tir. Hender, abrir, rajar.
Admirarse , encantarse.
Quedar , estar hecho un
bauzan , callejear. Badar
la boca. Abrir la lioca.
No badar boca. Fr. No
chistar , no decir esta 6o-
caesmia. Obrirse, crivi-
llarse. Henderse, abrirse.
Badarse. r. Las llors. Es-
clatarse. Abrirse, desco-
gerse.
Badat. Hendido , abierto,
i-esquebrajado. Obert per
tres parts. Trifido.
Bailayna. Flspecie de cn-
formador. /}(irfa«o , esco-
plo de punta corriente.
Badayre. V. Babau.
Uadejo. V. Bacallà.
Badell<«.Pla. V. Cunillets
Badeyar. V. Badallar.
Badia. Entrada de mar
en la costa. Bahia , rada.
V. Abadia.
Badiá ó Badián. Pta. Anís
estrellado.
Badiaila. Pta. Flámula.
Badiella. Cir. Ombligo,
cordón umbilical. Pta.
Vidalba. Yerba del por-
diosero. V. Herba de las
llagas.
Badoch. Inepte. Badoque,
pazguato. Absort. Absor-
to , distraído. La flor del
magraner. Granadino, ba-
laustra. Flstar com un
badoch. Estar heeho un
bauzafi. V. Babau, {rías
Badonieriat4. Pl. Frusk-
BAH
Badoquejar. V. Badar.
Badoqueria. Emboba-
ment. Embobecimiento.
Fér lo badoch ó '1 babau,
badoquejar. Estar embo~
bado.
Baf. Lo del vi quant vull.
Humo. Lo vapor que ex-
hala alguna cosa. Vaho,
vapor. Llansar baf. Vor-
har. V. Tuf.
Basa. La corda pera lli-
gar las carregas. Lazo,
lazada. De baldó. Picole-
te. La llassadá ques fa en
lo fil de la muja. Oque-
ruela. La corretja ab que
se embolicaba la Mansa, ó
dart. Amiento. Lo buyt
del mánech de las balañ-
sas. Alcoba, caja, manija.
Anella. Armella, belorta.
V. Circuí.
Bás;ara. Peix. V. Bagra.
Bagarru. Vagamundo.
Guillote, galfarro. V. Bu-
rinot.
Bas:a<«sa. Dona pública,
prostituta. Ramera, gaea-
sa, gorrona, zorra.
Baga.si^ejar. Fieqüentar
las bagassas. Putañear,
putear.
nagsisser. Qui freqüenta
las bagassas. Putañero,
putero, gorrón.
BiigasHerk-A. La vida , e-
xercicl ó reunió de las
bagassas. Putaísmo, pu-
tería.
Ba^at. Aucell. Bcujade.
Bagatela. Fruslería , fu-
tilidad. Pl. Chismes.
Basatge. Bestiar de car-
rega. Acémila.
Bagatger. Bagajero.
Bagot. Burinot. Insecte
Zangaño. V. Gotim.
Balotar y Bago tejar. V.
Esgotimar.
Ba^ra. Peix. Bagre.
Basuerot. Naut. Bogue-
rote, casilla.
Babia. V. Badia.
Bahul ó Bagul. Caixa pera
guardar roba. Baúl. De
mort. Alaud. Lmplir lo
bahul. Fr. fam. Menjar
moll. Llenar la barriga,
sacar ¡a tripa dt mal año.
BAI
Bahuler. Ba((/«ro, cofrero.
Bahúna. Gent vil y baixa.
Ijahurrina, bahúna.
Bailari. V. Baytari.
Bailet. Zagal, rabadán,
mochil.
Baix. En sas princip. ac-
cepc. Bajo. Ady. Sola. De-
bajo, bajo. Prepos. de de-
pendencia. Ahajo, debajo-
so. Lloch fondo. Hondo,
profundo. Desprecialjle.
Ruin, servil, soez, abruta-
do. Humil. Humilde, ras-
trero, llano, pequeño. Bai\
pena. So pena, fíe l)aix en
naix. Adv. Quedito, en sus
adentros. Estar al baix.
Fr. Aladar á tres menos
cuartillo. Ser baix de de-
^ ant. Fr. Ser un bendito.
Baixa. Baja, rebaja. Fèr
baixa. Bajar, dar baja.
Baixá. Gobernador deis
turchs. Bajá.
Baixada, ¿ajorfa, descen-
so. De caball. Descabalga-
dura.
Baixacleta. Dim. Cueste-
cilla y Costanilla, quant
s' aplica ais carrers que
fan major pendent que
altres.
Baixador. Pedris ó cosa
semblant per baixar. A-
peadero. Abaixador. Tun-
didor.
Baixaiiiar. Bajamar.
Baixanient. Bajamente.
V. Minva.
Baixant. Diminución.
Baixar. Bajar, descolgar,
descender. Baixar de ca-
ball. Apearse , descabal-
gar. Baixar de Uey. Des-
merecer. Baixar lo punt
ó de punt. Fr. 3Ioderar
los gastos. Moderarse, re-
formarse. Humiliarse.
Humillarse.La. becada. Fr.
Rébrer algun socorro re-
petit. Venir el cuervo.
Baixat. Bajado. Del cel.
Fr. Llovido del cielo.
Baixe»>a. Fé\ p acció vil.
Bajeza, mengua , vileza,
ruindad. Humilitat. Hu-
mildad. V. Mengua. Bai-|
xesa de naixensa ó de lli-
natge. Villanía.
BAL
Baixista. Bajista.
Baixó. Inlrument de vent.
Bajón. La persona que '1
toca. Bajonis. Tocar lo
baixó. Fr. fam. Anar al
baix. Ir á méiws.
Baixúrria. Populacho.
Bajá. Bobo, sandio.
Bajanatla. Sandez , bobe-
ria. [ron.
Bajatiáf). Bobazo, bobar-
Bajaiiería. Gurrumino.
Bajiíiiet. Lo marit que 's
deixa gobernar per la
muller. Calzonazos, gur-
rumino.
Bajart. Angarillas. {vcWa.
! Bajitcn. V. Monjela y Ta-
Bajocii. Babau. Babieca.
Moneda italiana. Bayoco.
Bala. De terra. Bodoque.
B. encadenada. B. enra-
mada. Cop de bala. Bala-
zo. Provisió de balas. Ba-
lería. Ser una bala de
vidre. Fr. Estar falto de
juicio , de aplomo, ser un
cascabel.
Baladí. Brévol. Endeble,
quíbradizo.
Baladra ó Baladre. Arb.
Adelfa. B. petit. Adelfa
pequeñi, yerba de san An-
tonio, (drer.
Balailrejador. V. Bala-
Baladrejiar. Vocear, ba-
ladrear, vociferar.
Baladrer, Baladrayre,
Baladreiayre y Baladró.
Qui baladreja. Vocingle-
ro, gritón, baladron. Lo
jactanciós. Fanfarrón,
jaque, matasiete.
Bitladrerar. Adelfar.
Baladr<»iiada. Valerito-
nada, fanfarronada. Pl.
Fieros, bernardinos. Lian-
sar baladronadas. Fr. Bla-
sonar del arnés, echar de
bolina.
Baladronejar. Baladro-
near, jactarse, (fiador.
Baiatjador. V. Esbala-
Balatiar. Derrocluir, disi-
par.
Balaix. Miner. Balaj.
Baláiii. Porció de balas.
Balería.
Balancé. Maquin. Balan-
cin.
BAL
47
Balancejador. Náut. A-
balanceador. (lans.
Balancejanient. V. Ba-
Balaiicejar. Balancear.
Balanci. Balancin.
Balandra. Tiàul. Corsario
Balandráni. Vestidura
talar. Balandrán. V. Llo-
ba.
Balandreij?. Bamboleo,
blandeamiento , cabecea-
miento, balance.
Balandrejar. Bambo-
lear, bambonear, bamba-
lear, cabecear.
Balandrejarse. r. Blan-
dearse, blandirse, tamba-
lear.
Baliiner. Náut. Balandra.
Balan.s y Balansament.
Fluctuació. Balance, li-
bración. Moviment. Vi-
hracion. En lo comers.
Avanzo, avance, balance.
Passar balans. Hacer ar-
cas ó tanteo.
Balanza. Signe del Zo-
diach.iíòï'a. Caurerlaba-
lansa. Gravear, gravitar.
Estar en balansa. Estar
primparat. Estar en tan-
guniUas. Fér cáurer la
líalansa. Fr. Fér inclinar.
Mover , hacer inclinar.
Posar en balansas. Fr.
Fér titubcjar. Hacer va-
cilar ó dudar.
Balan.<i«anient. V. Balans
Balan.<#ar. Com. Exami-
nar lo caudal. Hacer el
balance ó el tanteo.
Balansesrar. Posar en e-
quilibri las balansas. Ba-
lanzar, equilibrar.
Balan.sejar.Móurerse un
eos de un costat á altre.
Balancear, fluctuar, ba-
lanzar. Estar indecis.
Dudar, estar perplejo. A-
nar balansejant. Fr. Va-
cilar.
Balanf^era. En lo moli
de oli. Guiadera, fsejar.
Balan.seyar. V. Baían-
BalanKÓ. Plat de las ba-
lansas. Balanza.
Balar. V. Belar.
Balatre. Laxado deis
muscles de la llengua.
Balatro.
48
BAL
BalaÚMlria. Flor de ma-
grana doble. Balaustra.
Uall). Arrecido , aterido.
Estar l)alb. Extar pasma-
do de frió, aterido.
UalJxitejar. Balbucear.
V. Tartamudejar.
Baleó. Balcón. Fèrse ó ei-
xir al i)alcó. Loe. Aso-
mante al halcón.
Baleoisada , Balconera y
Halconería. Balconaje,
ventanaje.
Balda. Aldaba, pestillo.
Bal<la<lura. Entorpeci-
miento, pasmo.
UaldHllú.Dim. Aldabilla.
V. IJaldó.
Baldaiiient. Int. pera ex-
pre.sí«ar lo dcsitf; de que
succehesca aliiima cosa.
Ojalá, quiera, pluguiera á
Dios. Encara que. Aun-
que, por mas que.
Baldaqui. Especie de
dossér ó talain. Baldaqui-
no. V. Umbrel-la.
Baldar. Pegar raólt. ^fa-
gullar , sobar. Impedir
Ï lerenlermedat ó accident
o US de algun membre.
Inutilizar, accidentar, po-
ner rígido.
Balde. (De). De franch.
Gratis, franco. Casi de
balde. A huero.
Baldejar. Fér ruido las
baldas y altres cosas.
Cencerrear, chirriar. Flui-
xejar, venir balder. Pa-
sarse. Dit del vestit ó cal-
sat. Nadar. Dit deia Cer-
radura. V. Cascabellejar.
Balder. Holçfado , horna-
guero. Venir balder. Lo
Vestit. Nadar.
Baldó. Pessa de ferro cora
barreta pera assegurar las
portas, etc. Aldabilla, pes-
tillo, pasador. Ferro que
té per agafador un botó.
Co/nní/ía. Lodefusta. Ta-
ravilla. Afront. Baldón,
afrenta. V. Pastell, Bal-
da, ifrentar.
Baldonar. Afrontar. ^1-
Baldufa. Peón , trompo,
peonza. Cop de baldufa.
Cachada. Jugar á baldu-
fa. Trompear , trompar.
BALL
Qui fa baldufas. V. Bal-
dufayre, Tronipitxo.
BaldiJI'a>re. Trompero.
Balear y Ualearich. De
las islas Balears. Bí//edr¡eo
Baleigs. Pl. Agrie. Cor-
uelo, granzas, rabera.
Balejar. Separar los ba-
leigs del grá. Abalear.
SCalejat. Abaleado.
Balena. Olaceo. Ballena.
V. Bianilla. Lo fill de laj
balena. Ballenato. i
Kaleiïer. Ballenero.
ISale.^tra. Ballesta.
Ball. Balín, posta.
Balis:alial:t^a. Badula-\
que. cliisgaravis. iza.'
Itiiiiiiíiíi, N:iut. Boya, vali-
Bali»«!sar. Naut. Aboyar.
BEiÉliva. V. Minova.
Baíl y Bailadas. Dansa.
Bailé, sarao, danza. Ball
de bastons. Paloteo, pa-
loteado. Deis indis. Milo-
te. Ball rodó. Ball de pa-
gesos al) caslanyolas.
Baile en rueda. Renyina.
Danza de espadas. Fér lo
ball del poli. Fr. fam.
Frisarse, neguitejarse, ar-
ronsant los muscles y es-
palllas. Concomerse. Fi-
car en lo ball. Fr. Meter
en la danza. Posat en lo
ball. Loe. Puesto en el
empeño, en el lance.
Bailadas. V. Ball.
Ballador. Qui balla. Bai-
lador, danzador, danzan-
te. Os de est nom. Chueca.
Ballar. Dansar. Bailar,
danzar. Venir una cosa
molt ampla. Holgar, na^-
dar. Al) un peu. Estar
mòlt content. Fr. No ca-
ber en el pellejo. B. dins
del vestit o ealsat. Nadar.
Per lo cap. Bullir.
GSailari. Bailador. Baila-
rí?i. Farsant, pallasso. Fur-
sante, puyazo, histrión.
Ballaridá. Pta. Zadorija,
zapatitos de la Virgeii,
pamjiUna.
Ballar<»la d' América.
Pta. Fotuta.
Ballaruga. Excrecencia
del roure y altres arbres
semblants. Agalla, buga-
BAL
Ua. V. Gala. Persona in-
quieta y bulliciosa. Bu-
llebulle.
Ballerina. Pta. Pamplina
Ballerola ó Ballarola.
Cucaiatxa. Cucaracha.
Balie.«íta.(Capdela!. Etn-
pulguerd. Tir de la balles-
ta. Ballistazo. Tirar ab la
ballesta. Ballestear.
Ballestada. Tret de la
ballesta. Tiro de ballesta.
BalleMer. Ballestero. Pta.
Salicor.
Ballestera. Pta. Agua-
vientos, matutera, eléboro
blanco.
Ballot. Pla. Bailóte.
Bailotejar. Bailotear.
üsíMn^tiitlinH-A. V. Bellu-
gadissa.
Balluear. V. Bellugar.
Ballut. V. Vellut.
Balluts. Pta. Amaranto
de cresta de gallo.
Balnia ó Bauma. Sopeña,
socavón, cueva. (se.
Balniar.se. V. Espalmar-
Halnieta. Cuerecita.
Baló. Fardo petit de mer-
caderias. Cabo, baleta.
Baiona. La de la roba
que cau sobre las espat-
[ lias. Esclavina , valona,
' cuello. Lo plat del cande-
I lero. Arandela, balotirita.
Lo tros rodó de enceral
I per sota '1 llum. Velonera.
Balons. Pl. Especie de
calsotets al us antich. Va-
lones, bragas.
Bals. Timba. Derrumba-
dero, despeñadero, )>reci-
picio. Baíl modern entre
dos. Vals.
Bal««ani. Balsera. Bálsa-
mo. Bàlsam suor. B. pur
I de la Meca. Opobáhamo.
B. del sèu. B. del Perú ó
1 pi'ruriano. Es un bàlsam.
I Dit del licor ó menjar
mòlt delicat. Loe. fam.
I Es un ámbar.
Bal.<<aniar. Embalsamar.
Bal.xaniera. Potet pera
! conservarlo balsera, fíal-
I samerita.
Bal.xainilla. Pta. Balsa-
mina . momórdiga. De
' pral. Milenrama, allarei-
BAN
na, mil hojas. B. menor.
Ageraío. (ga.
Balsamina. Pla. Nicaru-
Ualsamita. ililenrama,
milefolio. Balsamita me-
nor. Yerba de Sta. María.
Balsejar. Bailar lo bals
Valsar.
Baltracá. Pta. Baltracan.
Baluart. Fortilicació. Ba-
luarte , bastión. Amparo
Amparo, defensa, protec-
ción. Fèr baluarts. Abat
tionar.
Baluerna. Cosa de mes
envolum que servev. Ar-
matoste. Persona ó cosa
que fa nosa devant d' al-
tra. Sombrajo.
Balustraila. Balaustrada
Balus(rat. Formal de ba-
lustres. Balaustrada, ba-
laustral.
Balustre. Especie de co-
lumnela pera formar ba-
ranas, balcons, y altres
adornos. Balaustre.
Banibalejar y Bambole-
jar. Bambolear, titubear,
vacilar. Y. Balandrejar,
TiUibejar. (balejar.
Banibunejar. V. Bam-
Bambdlina. Bambalina.
UaniboIIar. V. Bombo-
llar, (ña de Indias.
Bambú. Pta. Mambú. ca-
Ban. Crida, edicte. Edic-
to, bando. Pena, mulla.
Multa. Vedat. Vedado.
Pagar lo ban. Pagar la
pena, multa, etc. La pena
que 's paga per los mol-
tons. Carnereamiento.
Banasta. Canastra. Ca-
nasta, (teller.
Banaster. Cestero. V. Cis-
Banca. (Fèr cáurer de la
banca). Desbancar. Joch
de la banca. Cert joch de
cartas. Faraón.
Bancada. Arquit. Biga
de adorno y fermesa. Al-
farda. Llata pera traves-
sers. Alfagía. En las vi-
nyas, etc. Espay de terra
entre lira y lira. Entreli-
ño, almanta. Náut. Sitial
deis que reman en las pe-
tilas embarcacions. Ban-
co remero,
DIC. CAT. CAST.
BAN
Bancal. De arbres. Calle.
De vinya ú oliveras. .•!?-
manta. En las vinvas, etc.
Entreliño. Náut. Siti deis
que reman. Banco reme-
ro. Drap pera cubrir lo
banch. Tapete, cubierta.
V. Capsada. Pl. En los te-
lers. Castillete, bastidores
de asnillo.
Bancaler. Qui teixeix
bancals. Bancalero.
Bancarrota. L' acte de
abálrerse lo mercader.
Quiebra. Fér bancarrota.
Abálrerse. Quebrar. Fèr
bancarrota falsa. Alzar.
Bancas. Aum. de banch.
Bancazo, bancaza.
Banch. En sas princip. ac-
cepc. Banco. Banch de
traball de artista. Banco.
Pera posar 1' enclusa peti-
ta 'Is ferrers. Macho, ban-
co. Entre serradors, lo ca-
ball de fusta. Burro. Sili
deis remadors en las em-
barcacions. Banco. De a-
rena. Alfaque, bajío. Dea-
rena movedissa en la mar.
Sirte. De arena y pedra.
Placel. De pedras cuberl
d' aygua. Restringa, res-
tinga.Be popa. yéiUl. Ban-
dín.De tres assentos. Tri-
clinio . Deis cánlers. Al-
carracero. De las premp-
sas. Meseta. Deis molins
de oli. Arquerque. Lo que
le respatUera. Escaño.
Banch de la pigricia. Ban-
quet de penitencia en las
escolas. Cáncana. Peras-
sentar las botas. Combo.
Banch de las mentidas.
Lloch ahont se reuneix
gent ociosa Mentidera.
Banda. Lloch , paratge.
Paraje, /¡(gar. Costal. La-
do. Parcialitat, partit.
Bando, parte. Deixar ó
anar á la banda alguna
cosa. Separarla, deixaria
á part. Separar, dejar á
vn lado. Axó se deixa ó
va á la banda. Fr. Déjese
aparte.
Bandada. Náut . Bandazo.
Bandera. Estandart. Es-
tandarte, pendón, Blas.
BANY
49
En los escuts./'a/on.Fam.
Rodayre. Andariego, a-
zotacalles. Punta de las
banderas. Farpa. Bande-
ra blanca. B. de paz. A
bandera oberta. Expr. Ab
Iota llibertat. A bande-
ras desplegadas.
Banderado. Abandera-
do, portaestandarte.
Banderejar. Rodar, va-
gar. Bigardear, divagar,
billrotear.
Bandereta de campanar.
Veleta. V. Espantall, Pa-
nel!. Fér de bandereta.
Ser portador de novas.
Chismear. {Banderillear,
Banderillas. ¡Posar).
Banderillejar. Posar
banderillas. Banderillear.
Banderola. Naut. Grím-
pola. V. Gallardet.
Bandinella.Cortinetade
prestatge. Cortinilla.
Bandit. Bandoler. Bando-
lero, bandida.
Bàndol. Crida. Banda.
Facció ó partit. Facción,
partido. Dividir en bàn-
dols. Banderizar. Publi-
car un bàndol. Echar un
bando. [tear.
Baudolejar. fíobar, sal-
Bandoler. Lladre de ca-
mi real. Bandolera , sal-
teador, bandido. Proscrit.
Proscrito. Vagamundo.
Vago, vagabundo.
Bandola. Especie de gui-
tarro. Bandolín, (deria.
Bandolina. V. Vagamun-
Bánoi a. V. Flassada.
Banover. V. Flassader.
Baufiuer. Banquero, cam-
bista.
Banquet. Petit banch.
Banquillo. Gran convit.
Banquete. Especie de a-
brassadera prop del ex-
trem del pany. Picolete.
Banqueta. Escabel , escor-
ñuelo, tajuela. Arq. Mén-
sula , embasamento. De
las murallas. Fort. lisera,
benna.
Banquetejar. Donar
convits ó freqüentaries.
Banquetear.
Baoy. Baño. De mans.
30
BAR
Maniluvio. De pega ó bar-
nis. Mogate. De peus. Pe-
diluvio. Péndrer banys.
Bañarte, darse baños.
Banya. La que leñen al-
guns animals en lo cap.
Cuerno, asta. Deis insec-
tes. ^7!/e?ía. Bony. Chi-
chov, tolondro, üanya de
cabra. Pta. Alholva. De
cervo calsinada. Tiza. De
bou. Punta. Apuntar las
banvas. Apitonar. Lo que
le forma de banva. Cor-
nial. Tallar las banyas.
Mont. Descogotar.lTàuTer
banvas. /)e.scor?! «da?-. Po-
sar fiany as. V. Apuntar las
banyas. Fèr portar ba-
nyas. Fr. fam. Poner los
cuernos, encornudar. Fi-
car la banya. Fr. fam.
Afirmarse eii alguna cosa
ab obstinació. Encajárse-
le á uno en la cabeza.
Banyada. Cornada , a-
murco. {ñil.
Banyador. Bañadero, ba-
Banyarriíjuer. Insecte.
Atgararo, cerambio.
Banyer. Bañero.
Banyeta. Nom que 's do-
na al dimoni. Patilla, pa-
teta. Pta. Cornezuelo, cor-
necitlo. Zool. Antena.
Deis animals. PÍÍ07I. Deis
cervos petits. Punzón.
Banyolá. Cuerna, cuerno.
Banynts. Pl. Naut. Los
extrems de las crusetas
deis mástils. Cuernos.
Banyut. Qui porta ba-
nyas. Cornudo, anlenado.
Baptiísmal. Bautismal.
Ba|iti!<nie. Bautismo.
Bajtti.xteri. Bautisterio.
Baijiiejar. Boquear.
Bacineta. La maneta pe-
ra tocar lo tabal. Palillo.
Tractar á baqueta. Fr.
Tratar despóticamente.
Baqneteig. Baqueteo.
Baralla. Hiña, pendencia
pelotera. Pl. Rahons, dis-
pulas. Brega, contienda.
Baraliar»«e. r. Reñir, con
tender, pendenciar.
Barana. Serie de balus-
tres per las escalas, etc
Baranda, barandilla, an-
BAR
tepecho. Deis ponts. Guar-
dalado. De térras y sem-
blant^. Antepecho^ pretil.
Pl. Náut. De una nau. Ca-
peroles.
Barar. V. Varar.
Barat. Peix. Caballa. B.
volador. Volador.
Barata. Cambi. Trueque,
cambio, permuta, camban
lache. Anlmét. Permuta-
ción. De futesas. Traca-
mundana. Desler la ba-
rata. Destrocar. Restitu-
ció de la barata. ÍJesfrue-
que. V. Truca.
Baratabie. Que 's pot
cambiar ó baratar. Tro-
cable, cambiable.
Baratar. Cambiar. Tro-
ca r , ca m biar, per m u lar.
Quant son cosas de poch
valor. Cambalachear, ca-
malachar. Fér trampas.
Trampear.
Baratat. Trocado, cam-
biado, permutado.
Baratejar. Malbaratar,
fèr malbé. Malbaratar.
Barater. Baraípro, tabla-
jero, coimero, tahúr.
Baratera. Bamera.
Baratería. Ent;any. Ta-
hurería, tablajería. So-
born. Cohecho, soborno.
Barati» (A). En cambi. A
trueque. A bon barato.
Adv. Lleugerament. Lige-
ramente. Donar de bara-
to. Fr. fam. Suposar. Con
ceder, suponer. Casa ó
^uany del barato. Tabla^
je. Drcl del barato en lo
joch. Coima.
Baraúnda. Confusió, trO'
pell. Bullicio, trápala.
Barb. Peix. Barbo. B. pe-
tit. Barbillo. Pl. Granets
que surten en la barba ó
en la cara. Barros.
Barba. De Aaron. Pta.
Candilleja , tragontina.
zumillo. B. de caputxí.
Pta. Cuscuta mayor. B.
de cabra. Pta. B. cabru-
na, barballa. B. de Júpi-
ter. V. Herba puntera.
Apuntarla barba. Apun-
tar el bozo. Posar barba.
Barbar, embarbecer.
BAR
Barbablanch. Barbi-
blaiu-o, barbicano.
Barbacana. Ala de la
teulada. Alero, alar. Teu-
ladeta que 's posa sobre
la finestra. íiobradillo,
vuelo. {so.
Barbacerrat. Barbiespe-
Barbada. Náut. Cable.
Barbiquejo.
Barbafort. Barbitaheño.
Barbafre.*«cli. Bonich,
ben paregut. Barbilucio.
Afeytat de poch. Barbi-
hecho.
Barbagri.s. Barbirucio.
Barbaixá. Aucell. Espe-
cie de duch. Barbaján.
Barballa. Pta. V. Plan-
tatge.
Barballera. Sota barba.
Papada , papo. La de las
cabras. Marmelhi. La deis
caballs. Barbada. La de
la celada. Amiento. L«
deis tocinos. Cogullada.
La deis galls. Barbas. La
cadeneta ó corretja pera
subjectar alguna cosa.
Barbada. {z07iera.
Barballera.<4. Pta. Escor-
Barballó ó Barbayó. Pta.
Espliego , alhucema. Y.
Espígol.
Barbanieeb. Barbilam-
piño, lampiño. igra.
Barbanegre. Barbine-
Bárbaraiuent. Cruel-
ment. Cruelmente.
Barbarellat. Blas. Bar-
belado.
Barbaria. Barbarie, cruel-
dad, ferocidad.
Barbaria. V. Barbería.
Barbar iüinie. Barbarig-
mo.
Barbaritat. Barbarie, a-
trocidad. Es una barbari-
tat. Loe. fam. Es un ex-
cés. Es una atrocidad.
Bárbaro. Fèr. Cruel, fe-
roz. Grosser. Budo. Ex-
cel•lent en sa linea. Gran-
de, abu7ida7ite.
Barbaroig. Barbirojo,
barbii-ubio, taheño.
Barbaroja. Aucell. Pe-
chicolorado, pitirojo.
Barbaró.«. Barbirubio.
Barbat. Qui té pels en la
BAR
barba. Barbado, barbato.
De llarga barba. Barbudo.
Marbejar. Barbear.
Barltell. Peix. Barbel.
JSarbelIat. Blas. Ab barba
de allreesmalt.7iar6e/ado
Barber. Qui tè ofici de
afeytar. Barbero. Peix.
Lampuja. (bero.
Barberia. Tienda de bar-
Barberot. Mal barber.
Barberote.
Barbeta. Barba petita.
Barbica, barbilla. Pta.
Barba de cabra, barban.
De la llansa del cotxe. A-
barcon. Fèr la barbeta.
Fr. Pegar ab la ma sota
la barba. Hacer la casca-
ruleta. Tocar la barbeta.
Fr. V. Afalagar. {tar.
Barbetar. Naut. Abarbe-
Barbibernieil. Barbiro-
jo, barbirubio.
Barbicara. Barbirostro.
Barboll. Barbullón.
Barbollar. Barbullar,
balbucear. (Havre.
Barbollayre. V. Bofbo-
Barbós. Semblant ple de
barbs. Barroso.
Barbotejar. Borbotar,
hablar entre dientes.
Barbotejat. Barbotado.
Barbiija. Bombolla. Bor-
bollón, borbotón.
Barbut. Barbudo.
Barca. Embarcació peti-
ta. Fusta, nave. De riu.
Pontón. Os del pit dels
aucells. Caballete, capara-
son. Barca de bon vent.
jFr. Diligent. Activo. Bar-
«a de canya. Embarcació
petita feta de canyas. Pa-
rao. Tráurer la 6arca á
terra. Surtir ayrós. Sacar
la capa ó su capa.
Barca!i«sa. Barca de proa
rodona y una sola vela.
Barcolongo.
Barcella. Mesura. Bar-
quilla, barchilla.
Barcel4»ní. Barcelonés.
Barco. Embarcació. Na-
ve, bajel. Poét. Leño, pi-
410. B. coster. B. eos
lanero ó costero. B. de
moros de transport. Cá-
ramuzal. De rem, usat en
BAR
Filipinas. Caracoa. B. ó
bastiment no arbolat. Bu-
que en rosca. B. pesat.
Zorrero. B. pla. Planudo.
B. de costats recullits. 2Í.
cerrado de bocas. B. d'
obra morta llansada. B.
abierto de bocas. B. qua-
dro. B. redondo, de cruz.
B. llong. Barcoluengo ó
barcolongo. Gobernar un
barco. Marear. Gronxar-
se lo barco. Arfar.
Bardaix. Puto, sodomita.
Bariiaixa ó l>ardaxa. Pu-
ta , perendenga , pelleja.
Bardana. Pta. Lampazo.
V. Repalasa.
Bartli.«i»«a. Clos cubert de
esbarsers. Barda, bardal,
camerubo. V. Esbarser.
Lloch pie de bardissas.
Arrezafe. Fèr ó posar
bardissas. Bardar.
Bardi.s.sal. Siti pie de
cambroneras. Cambro-
nal. Tancat ab bardissas.
Bardeza.
Barena. Merienda.
Barenada. Merendona.
Barenar. Barena. La
menjada de la tarde. Me-
rienda. Menjar alguna co-
sa entre dinar y sopar.
Merendar.
Barga. Aucell. Aguanieve.
Bargalió.Arb. Palma bor-
da. Palmito, margallon.
Arrel de palma. Raíz de
palma.
Bargaiit. Dolent, fraudu-
lent. Bribón , picaro, be-
llaco, sollaslron. Astut,
sagas. Taimado. Brètol,
mal criat y vicios. Pillo,
ribaldo, galopin.
Bar$;antada. Picardía.
Uarsi/tntaíiíiás. Picaro-
nazo, berganlon.
Bargantejar. Picardear,
bribonear, haraganear.
Barbante ría. Picardía,
bellaquería, pillada.
Barganti. V. Bergantí.
Barjola. Sarró, saquet.
Barjuleta.
Barlet. Fust. Barrilete.
Bar lic|aibarIoqui.
Charlatán , saltabancos,
L birlibirloque, badajo.
BAR
5i
Barlova. Náut. Barloa.
Barlovent. Náut. La part
de ahont ve '1 venl. Bar-
lovento y Altura, en pa-
ratges de vents constants.
Barloventejar. Náut.
Barloventear. (sar.
BarniKsar. V. Embarnis-
Baró. Barón.
Barobi!«. Náut. Caps gros-
sos de corda. Barloa.
Baroiiívolment. V. Va-
ronilment.
Bartiuejar. Barquear.
Barquer. Qui goberna
una barca petita. Barque-
ro, balsero.
Barqueta. Navichuela. B.
de canyas. Parao.
Barf|ui'lia. Peix. Almeja.,
tellina. Naveta , vas en
forma de barca pera po-
sar encens. Naveta, na-
vecilla. Especie de vas.
pera béurer agróndolat.
Barquillo. Mesura de
grans. Varchilla.
Barra. Tros de fusta ó de
metall prolongat. Palan-
ca. La d' or, plata ó altre
metall. Riel. La d' or en
pasta. Tejo. La de coure,
plom y estany. Galápago.
De la prerapsa de fuster.
Telera. De las comportas.
Branca. En los escrits.
Tachón. Per apuntalar.
Puntal. Per assegurar las
portas. Tranca, tornad-
puerta. Per emparrar.
Percha, estaca. En lo bla-
só, llista que divideix lo
escut. Bastón. Os en que
estan encastadas las dent*
y caixals. Quijada , man-
díbula. Lloch ahont se
venia cassa. Alcándara.
Lo disparador de las ar-
mas de foch. Gatillo, per-
rillo. La vara del carro,
berlina , etc. Andero, li-
monera, limón. Alsar las
barras. Fr. Posar la arma
de foch en lo punt pera
tirar. Amartillar. Cop de
barra. Trancazo, tranca-
da. De barra á barra. En-
terament. A pié juntillas,
enteramente. Home de
barra. Gran comedor. QuL
52
BAR
traballa ab barra , pich
ó tascó. Barretero. Mal de
barras. aVüI de quijadas.
Passar barra , esborrar.
Testar, lachar. Penjar las
barras al sostre. Loe.
fam. Morirse de fam. A
premiar el hambre. Petar
las barras. Loe. Efecte
del f ret ó temor. Dar dien-
te con diente. Sentarse las
barras. Fr. Constrényer-
se las mandíbulas que-
dant mòlt apretadas las
dents. Afectarse de Cris-
mo, tener trismo. Ser de
barra ó tenir bona barra.
Tener buen diente. Tirar
barra. Fr. fam. Empe-
ny arse en fèr ó conseguir
aíguna cosa. Emprender,
insistir con empeño. Tirar
la barra. Tirar la barra
tins al alcans de la forsa.
Desbarrar. Fèr malbé
las barras. Descarrilar.
Blas. Figura de deu ó mes
barras. Verjeteado. Lo
qui té grans barras. Qui-
jarudo. Posar barras. Bar-
rar. Barretear.
Barraba«>(a(la. Disbarat
gran. Barrabasada. V.
Tarrabaslada.
Barraca. Habitació peti-
la y rústica. Cabana, cha
sa , hornachuela, tende-
jón. Deis guardians de
yinyas. Gayola. De pas-
tors. Cabreriza. De las
venedoras de plassa. Ga-
rabito. Deis carrers ahont
se ven menjar. Tabanco.
Barracó. fiarraqucta.
Barraquilla , barracón.
Especie de pessa de ar-
tillería antigua. Barraco,
barraquilla.
Barrada. Trancazo.
Barragam. Certa tela de
pel de cabra ó de llana.
Barra'jan. (manceba.
Barragana. Concubina,
Barraganet. Náut. Bar-
raf/anele, asta, apostura.
Barral. liarril. Carral.
Fiasco gran. Redoma.
Barralet: Ampolleta. Bo-\
tellela, redomila.
BarraletH. Pta. yucitWo'Barrelía. Pta. Barrilla,
BAR
I de penacho. Y. Barrelels
y Múscaro
Barralíii!4 — barralons.
Joch dé noys. V. Bols.
¡Descarregar).
Bárralo. Especie de car
retell. Barril, tonel.
Barraioner. yui fa bar-
ralons. Barrilero. Qui por
ta '1 vi ab barralons. Vi-
natero.
Barralonet. Dim. Bar-
rilejo. barrilete.
Barral«« (A). Adv. En a-
bundancia. A cántaros.
Barranch. Excavació
profunda felá per las ay-
guas. Barranco. Precipi-
ci, fangar. Abarrancade-
ro. Clot mòlt fondo. Re-
hoya, rehoyo. Saltant bar-
ranchs. Depressa, sens
orde ni art. Adv. A tran-
cos. Traurer de un bar-
ranch. Desembarrancar.
Barrar. Posar barras.
Barrear. Assegurar ab
barras. Barretear.
Barrat. Blas. Escut ab
barras. Palada. Assegurar
ab barras. Barreteado.
Barreja. .Mescla. Mezcla
mistura, mezcladura. De
licors. Mistela. De me-
talls. Confraguacion. De
pedrescall, cals y be-
tum. Hormigón. Desor-
denada. Pepitoria, embo-
lismo, tropel. En los men
jars. Comistrajo.
Barrejador. Qui barreja
Mezclador. En lo joch de
cartas. Barajador.
Barrejanient. Mezcla.
Barrejar. Mesclar. Mez-
clar, entremezclar, inge-
rir , unir. Confóndrer.
Confundir. B. carn y peix.
Promiscuar. B. las cartas.
Barajar. Los licors. Me-
rar, champurrar.
Barrejat. Mesclat. Mez-
clado, conjunto, indistin-
to. Confús. Confuso. Tot
barrejat. Adv. Mezclada-
mente, confusamente.
Barrelet»'. Pta. Ombligo
de Venus ó de oso, oreja
de monje, sombrerillo.
BAR
sosa, algazul. B. bórda^
B. pinchuda, pincho, e$-
pinardo. B. d' Allcant.
Barrilla fina. B. de Sevi-
lla. Salicor de la Mancha^
B. espinosa.. Mata pin-
chuda. B. lina. Barrilla.
B. punxosa. Barrillera,
pincho. Camp de barre-
11a. Barrillar. La cendra
ó pasta de la barreila.
Sosa, álcali mineral, ma-
zacote. Las plantas que
ab sas cendras se fa bar-
reila. Almajo. La mata
de aquestas plantas. Al-
marjal.
Barrenada. Munt ó pila
de barreila. Montón de
barrilla. Resolució inde-
liberada y prompte. Reso-
lución indeliberada. Pegar
barreltada. Fr. fam. E-
char por en medio, no re-
parar en barras.
Barreliar. Camp de bar-
reila, lloch ahont se cre-
ma. Barritar.
Barrera. Tanca, clos. Cer~
ca. De posts. Talanquera.
Barret. Abrich del cap.
Sombrero. B. alabais. Ga-
cho. De la xemeneya. Ca-
ballete. De las torres ó
campanars. Chapitel. De
riallas. Patacot, home de
poch fonament. Cascaci-
ruelas, petate. De teula. S-
de canal ó de teja. De tres
pichs ó corns. ¿>'. de tres
picos. Gran. Gavión. Pe-
tit. Bonetillo. Anar bar-
ret en má. Fr. Prestar a
algú homenatges no de-
guts. Besar la correa, ha-
cerse chiquito. Barret y
sombrero. Loe. fam. Re-
petició innecessària de al-
guna paraula, .i Ibarda so-
bre albarda. Llevarse 'I
barret. Quitarse el som-
brero, descubrirse. Posar-
se 'I barret. Cubrirse. Xa-
far lo barret. Fr. Frustrar
los propòsits. Cortarle á
uno los pasos ó el revesino.
Barreta. De la brida.
Camba. De la cortina. Va-
rilla. La tira de las saba-
las. Tira.Pl. Los llistons.
BAR
•del teler. Banzo. Los tra
Tessers del mateix teler.
Barras. Lo mal de assen-
tarse las barras. Trismo.
Barretada. Cop de bar-
ret. Sombrerazo. Corte-
sia. Gorretada. Fèr bar-
retada. Quitarse el som-
brero, saludar.
Sarreter. Sombrerero.
Sarretera. Pta. Sombre-
rera.
Barrete!. Herba. Ombli-,
go de Venus, sombrerillo,
ombliguera, vasillos. V.
Orella del monjo. Barre-
te! de las senyoras. Capo
ta, sombrerito.
Barretina. Gorra. Gorro
Barri. Part de una pobla-
ció gran. Barrio , barria-
da. Pati, clos de una ca-
sa. Cerca, parque. Estar ó
anarse'n al altre barri.
Fr. fam. Morir.
Barril. Carrelell. Tonel,
barrica. De galeta. Biz-
cochero.
Barrils. Pl. (Descarregar).
Joch entre quatre. Que-
brantahuesos. V. Barra-
lins-barralons.
Barrina. Instrument pe-
ra barrinar. Barrena. B.
grossa. Barreno. Mania ó
capritxo. Manía, tema.
Barrinada y Barrina-
ment. Barreno. (re
Barrinaire. V. Barrinay
Barrinar. Foradar ab la
barrina. Barrenar, aguje-
rear, taladrar. Ca vil-lar
Maquinar. Barrinar ab lo
trepa. Trepanar. Barrinar
una nau. Dar barreno á
una nave.
Barrinat. Barrenado.
Barrinayre. Barrenero.
Barrisca. Picotilla. An-
cheta. Jugar á la barrisca
Jugar á los hoyuelos, á
las cuevas.
Barriscada. Pila, porció
de cosas petitas. Montón.
Fèr una barriscada. Car-
gar ó hacerse con todo. A
barriscada. A granel.
Barrí». Fanch, cosa tova.
Plasta. Armari que conté
cosas de barro. Barrera.
BAS
Art de fèr cosas de bar-
ro. Plástica. Traballador
de obras de barro. Plas-
mador. Traballar de ó el
barro. Plasmar.
Barró. Travesser de esca-
la de gat. Bambo, barrote.
Barrocli. .4rquit. Barroco
Barrut. Barra pera asse-
gurar portas, etc. Barrote.
Rarrutar. Embarrotar.
Abarrotar.
Barrotar.se.'r. En lo joch
de la malilla. Pasarse.
Barrotat. En lo joch de
cartas. Pasado. Embarro-
tai. Náut. Abarrotado.
Barrotí. Náut. Barrotin.
Barrufet. Noy entrema-
liat. Zarandillo, argadijo,
saltabardales.
Barruher. Matosser.C/ia-
pucero, zamborotado.
Barruntar. Prevéurer.
Conjeturar, prever, (rola.
Barruxe.>i. Pta. V. Buxa-
Barsa v Barser. Esbarser.
Pta. Zarza. De San Fran-
cesch. Pta. Zarza sinespi-
Barserar. Zarzal, [nas.
Bart. Armadura antigua.
Barda, loriga. Armat ab
lo bart. Bardado.
BartreJi ó Vertell. Bolas
foradarias de las vergas.
Naut. VerteUo.
Barullo. Tabola. Trápa-
la. Confusió. Confusión.
Basa. Assento. Base, basa.
Arq. En los archs ó ponts.
Cepa. En lo joch de car-
tas. Baza. Botan. Naci-
miento. Arreplegar la ba-
sa. Fr. Asentar la baza.
Deixar córrer ó passar
la basa. Soltar la baza.
Fèr basa. Meter baza. Po-
bre, petita ó poca basa.
Home de poch alcans.
Corta pala.
Basalt. Miner. Basalto.
Basament. Arquit. Ba-
samento. (Bazar.
Basar. Mercat públich.
Basca. Desmay. Desmayo.
Gran desitg. Ànsia, árme-
lo, deliquio. Ansia de vo-
mitar. Ascos, náusea.
Cáurer en basca. Desma-
yarse. Donarse basca. Fr.
BAS
53
Darse ansia, menearse. V.
Afanyarse. Donar basca
alguna cosa. Fr. Donar in-
quietat y cuydado. Cau-
sar cuidado, pena, etc.
Bascóla. Báscula.
Uascoll. V. BescoU.
Bascolla. Agreste, zafio,
patán, rústico.
Bascos. Actiu, sol-licit.
Solicito, activo.
Basi. Certa tintura. Basio.
Basigot. En lo joch de la
báciga. Cuatrinca.
Basileu. Dit del animal
morí naturalment y de
sa carn. Mortecino.
Basquejar. Teñir bas-
quetg. Basquear, tener
náuseas. Estar impacient
per fèr alguna cosa. An-
helar, ansiar . Posar cuy-
dado. Interesarse, penar.
Basr|uejarse.r. Donarse
ansia, enginyarse. Com-
ponerse, menearse, ban-
dearse.
Bascjuetg. Basca, náusea,
ansia. Tenir basquetg.
Basquear.
Ba.s.sa. Comuna. Lugar co-
mún, letrina, escusado.
Estany ahonl se recullen
las ayguas estancadas.
Balsa,' estanque, charco,
embalsadero. De moli.Cu-
6o. Per amarar cánem.
Pozo, poza. Sot ó clot de
aygua. Charco, lagunajo.
La que's forma de las ay-
guas pluvials ó vingudas
de rius en que 's renta la
roba y s' abeura '1 bestiar
Lavajo. Bassa de glas.
Charca, poza. Escura bas-
sas. Pocero, retretero.
Bas.sada y Bassal. Bassa
d' aygua detinguda. Lago,
regajo , charco , rebalsa.
En los camins. Badina,
badino. De algun riuet.
Regajo. Lo xopoU ó mu-
llader. Regajal. Lo siti
llotós. Balsar.
Bas.xament. Arquit. Ba-
sa ó pedestal. Basamento.
Bássega. Joch de cartas .
Báciga.
Basseta. Cadireta per a-
nar de eos las criaturas.
54
BAS
Carretón, si/íiVa. Bassa pe-
tita. Bahilla.
Ba^íMetja. Fona. Honda.
Cop de bassetja. //onrfaio.
BastMetjada. Y. Fonada.
Ba«ï«««i«a. Ovella mòlt ve-
lla. Oreja cotral.
BasMÓ ó Bessó. Mellizo,
gemelo.
BaKsot. Bassa ahont se re-
volcan los animals ferés-
teehs. Bañil, badina, ba-
ña. V. Bassa.
Baf48ull. V. Abedull.
Bast. Dels animals de car-
ga. Bario. Cosa basta.
Tosco, grosero,basto. Ani-
mal de bast. Acémila.
BaNta. En la roba. Basti-
lla, hilran. Adv. Prou.
Bastante, harto. Fer bas-
tas. Embastar. (tant.
BaNtadanient. V. Bas-
Baf^tais. Qui porta pes a
coll. Ganapán, faquín. Lo
permódol en figura de
persona. Altante, agobia-
da, cariátide.
BaMaut. Adv. Bastante,
harto, suficiente.
Ba.«>tantanient. V. Bas-
tanlment. I
BaMtantejar. For. Reco-
nèixer los poders de un
procurador. Bastantear. í
Ba»itan(iuent. Adv. Bas-\
tante. bastantemente , su-\
ficien temen te. ¡
Bastar. Ser suficient, ha-!
ver n' hi prou, arribar.!
Llegar, alcanzar, cum-
plir. V. Sobrar.
ttfkstarileiar. Bas lardear.
Bawtardejat. Degenerat.
Bartardeado, degenerado.
Baístart. Bastardo, noto,
hornecino. Lletra bastar-
da. Bastardilla.
Ba««tat. V. Abastat.
Bai^ter. Bastero, albarde-
ro, jaecero.
Batitida. Entre mestres
de casas. Andamio. Lo
banch o sitial pera posar!
en alt las botas del vi. i
Combo. En los molins fa-
riners. Estante. Mil. Pa-\
rapeta, trinchera. i
BaMtiflur de teatro. Deca-'
madera. '
BAT
Baf«tígich. Pessa pera ñ-
xar las guias del teclat
del piano. Camilla.
Ba«4tinient. Muntant de
porta, etc. Marco. De fi-
nestra, teler, etc. Basti-
dor. Barco. Buque. B. sen-
sa cubería. B. abierto. V.
Abast, Vaixell.
Bafstina. Carne correosa.
Bastió. Fort. Bastión.
Bastó. Palo, bastón. Mán-
gala. Bengala. De cego.
Tiento. De crossa. Bácu-
lo. De la munta ó del cim-
bell. Cimillo. De llansa,
de pinsell,etc..-ls(o. Bas-
tó aguat. Agulla de en-
llardar. Mechera. Cop de
bastó. Bastonazo. Donar
bastó. V. Lienta. Regnar
lo bastó. Fr. Haberhi bas-
tonadas. Andar el palo.
Bastonada. Cop de bas-
tó. Palo, bastonazo, pa-
lotada. B. de cego. Palo
de ciego. Pl. Paloteado,
porrazos.
Bast4»ne.jar. Pegar ab
I bastó. Apalear, tundir,
aporrear. Qui bastoneja.
I Apaleadur.
Bastonejat. Apaleado.
Bastoner. En sas princip.
accepc. Bastonero. Qui
porta '1 bastó de la justi-
cia. Corregidor.
Bastonot. Bastó petit y
mal format. Palitroque.'
Bat. (De bat á). Adv. En-
terament obert. De par
en par.
Batafeyla. Arrel de) Esp.
de rave africà. Balafe.
Batafló. Náut. Batafiol,
matafiol, maíafion. (rar.
Batafiolar. Náut. Afer-
Batall. Badajo, lengua.
Batalla. Combate. De pe-
dras. Pedrea. Lliurar ba-
talla. Pelear, combatir.
Batallada. Badajada.
Batallador. Batallant.
Combatiente, lidiador.
Batallar. Maldar. Pug-
nar, porfiar. Pelear. Com-
batir, pelear.
Batalle r. Batallador.
Batallo. Lo de infante-
ría. Batallón. Antigua-
BAT
ment esquadró de caba-
llería. Escuadrón. {la^
Batallóla. Naut. Batayo-
Batan. Maquina. V. Noch..
Tunda, pallissa. Tunda,
paliza, aporreamiento.
Donar un balan. Fr. Co-
pejar, pegar. Batanear.
Batanar. Apretar, mau-
rar. Pisar, estregar.
Bataner. Batanero.
Batarell. Baiiment, ba-
tent. Besütero.
Batcoll. V. Bescoll.
Batedor. Qui bal lo blat.
Trillador. Qui vergasse-
ja la llana. Arqueador.
Qui pega ó bat á altrc.
Castigador.
Bateig. Bautizo, bateo.
Batejador. Bautizante.
Batejar. Bautizar.
Batejat. Bautizado. A la
hora de la mort. Clínico..
Batent. La pan del basti-
ment contraía que bat, al
tancar, la porta ó fines-
tra. Batiente. Sola, part
ahont toca mult lo sol.
Solana. Lorastell de sol.
Besis tero.
Baterías. Pl. En las for-
tiiicacions. Aproches.
Batibull. Confusió, enre-
do. Confusión, enredo, rfe-
sórden. V. Embolich.
Baticuli. Fusta mòlt feria
de .4ssia. Baliculm.
Batidor. Barco de descu-
berla. Cazador.
Batidors ó Escupideras.
Náut. Batideros.
BatiTullar y Batifullejar.
Traballar , batrer los me-
talls. Batir hoja.
Batiluller./?att(íor de oro-
y plata, batihoja.
Batil. Perxa. Percha.
Batinient. Del a> gua. Ba-
tidero, golpeo. L' acció áer
rebàtrer. fíebatimiento.
Batiment d" alas, .ileleo,.
aletada. Batiment de cor.
Latido, palpitación. Bati-
ment de llana. Baqueteo,,
vergueo de lanas. Bati-
ment de pols. Batimiento,
latido delpuho. Batiment
de mans. Palmoteo.
Batiport.La pessa ab gol-
BAT
fos que s' alsa y baixa en
lo taulell de las botigas.
Trampa. Mampara ó mit-
ja porta en quadro. Com-
puerta, guardapuerta. La
porta de tronera. Mandi-
lete. Pany de cop. Cerra-
dura de golpe.
Bati!«nie. Bautismo.
Batlle. Alcalde, baile. B.
de gitanos. Conde.
Batllía. Alcaldía, bailía.
Batlliu. Bailio.
Batolla. Instrument pera
desgranar l)lat. Mayal.
Batollar. V. Bátrer.
Bátrer. Pegar una cosa
contra altra. Batir, azo-
tar. Desgranar lo blat,
etc. Trillar. Fèr cáurer lo
fruyi deis arbres. Varear,
batojar. Vergasscjar la
llana. Arquear, batir.
Derrotar, vencer. Vencer,
batir. Deixatar. Desleír,
batir. B. de mans. Palmo-
tear. Lo cor, pols, venas
etc. Latir, pulsar, palpi-
tar. B. lo ferro. Martillar.
B. lo sol. Bañar el sol. B.
los metalls. Batir hoja.
Entre xocolafers. Esten-
der, allanar. Bátrer ó fér
moneda. .Amonedar, acu-
ñar, labrar. Pegar. Ver-
berar. Qui bat las últimas
olivas, .\imrador. Tornar
á bátrer los grans. Retri-
llar. Bátrer ó picar en
ferro fret. Fr. Machacar
en hierro frió.
Bátrerse. r. Barallarse.
Chocar, reñir, reluchar.
Fèr bancarrota. Hacer
bancarrota, quebrar.
Batftasada, Batsacada ó
Batzegada. Golpazo, por-
razo. V. Pataflast.
Batuda. Lo gra que s' es-
ten en cada erada. Parva.
V acció de bátrer. Trilla-
dura, trilla. La deis ar-
bres. Vareo, vareaje. Lo
art de pescar. Solta, bre-
ja, trasmallo. En monte-
ría. Batida, .\lsar la ba-
tuda. Desemparvar. Es-
téndrer ó parar la batu-
da. Emparvar, aparvar.
Porció de gra que hi ha
BEC 00
bal. Encontrar ó hallar
la piedra filosofal.
Be. En sas princip. ac-
cepr. Bien. Uegudament.
Debidamente. Felisment.
Felizmente. Molt. .Mucho,
grandemente. Oportuna-
ment. Oportunamente.
Bastant. Bastante. .4nar
bè. Fr. Prosseguir una
cosa favorablement. Ir,
segtiir favorablemente. A-
nar per bè. Fr. Trobarse
millor lo malalt. Mejorar.
De bè á bè. .\.á\. .\misto-
sament. Amigablemente.
Es bé. Fr. Es just. Es ra-
zón, es juito. Es un bè de
Den. Fr. fara. Pera pon-
derar la abundancia de
alguna cosa. Es una ben-
dición. Fèr lo bé á un
difunt. Hacer las honras.
Mòlt bè. Grandemente,
Atu.Beparon,buscàvidas.\ perfectamente. V. Béns.
Batxillerat. flar/íi7/er(iío. Bealiá. Silabario.
Batxillere.iar. Bachille- Bearíi.**. Peix. Bearfiso.
rear, curiosear. Beat. Beato.
Batxilleria. ñac7ii7/ena, ¡Beata falsa. Gazmoñera,
locuacidad. | beatona, hipocritona.
Batzesada ó Batssegada. , Beatería. Gazmoñería,
Golpazo. A batzegadas. I gazmoñada.
Fr. Sens rellexió, orde ni^Beatitut. Benaventuran-
BE
en la batuda. Parva. Ven-
tar la batuda. Bieldar,
aventar la parva.
nsitussa. Renyina. Esca-
ramuza, reyerta, pelotera,
marimorena. La deis
noys. Redopelo. Repre-
heñsió forta. Zurra, fel-
pa, solfeo.
Batu.<i>Mar. V. Bátrer.
Batu.sí«at y Batut. Des-
granat. Batido, trillado.
Mòlt cansat. Molido.
Batut. Lo gra. Trillado.
Ferit. Herido. Vensut. Ba-
tido. Molt de ossos. Ma-
jado, postrado.
ttñtxilleiar .Bachillerear ,
curiosear.
Batxiller. Qui'reb lo pri-
mer grau de alguna fa-
cultat. Bachiller. Qu
parla mòlt. Picotero. Lo
qui se fica en lo que no
sa. Bienaventuranza.
Beato fals. Gazmoño, san-
turrón, hipocriton.
Beatutxo. Hipócrita, san-
tucho, santurrón, santo
de pajares.
Be!>edi.s. Bebedizo, bebe-
dero, potable.
Beliedor. Cosa per béu-
rer. Bebedero. Gran bebe-
dor. Beberrón.
Bebeiloráís de vi. Potista.
Behenda y Bebent. Sa^
bor, bebiente, boca, embo-
cadura.
Beboeb. .\nimal producte
de cabre y bé. Musino,
musmón.
so-
concert. De trompón.
Bau. Balb. Arrecido.
Baúl. Caixa de morts. A-
taud. V. Bahul.
Bauler. Cofrero.
Bauma. V. Raima.
Bavar. V. Babejar.
Bavech. Tonto, inepto.
Bax. V. Baix.
Baxell. V. Vaixell.
Bayart. Angarillas, an-
das, parihuela. De taber-
nacle. Andas. (jarrón.
Bayerola. Insecte. Abe-
Bayetas de dol. Lulos.
nayetó. Bayetón, boquin.
Baylari. Ballarí. El que
té per ofici ballar. Baila-
rín. Lo inquiet. Bulle bít-!Bebote.jar. Béurer
lie. V. Tribulef. | vint. Beborrotear.
Baylet. Mochil. | Bebote.jat. Beborroteado.
Bayna. V. Veyna. (ro. Béc. V. Bèch. (nica.
Bay4»netada^ Bayoneta-TBecahunga. Pta. Veró-
Bayvé. Cordeta. Éaiben. Becada. .<ucell. Chocha,
Bé. Anyell. Corí/íTo. Tráu- gallina sorda, pitorra,
rer lo bé. Fr. fam. Trobar chochaperdiz. B. marina,
un medí ocult de fèr ca- Aucell. Zarapito. Baixar
56
BEG
la becada. Fr. Rébrer so-
corro sovint. Venir el
cuereo. Lo menjar quels
aucells portan enlobèch.
Cebo de pájaro.
Beeadell. Aucell. Aga-
chadiza, chochin, becar-
don. (do.
Becardot. Aucell. Becar-
Becayna. V. Bacaina.
Becerola«i. Silabario.
Uecta. Dels animals y la
punta de algunas cosas.
Pico, rostro. B. de cigo-
nya. Pla. Geranio, pico
de cigüeña. B. de grua.
Cir. Pico de grulla, tirar
hala. B. groen ó moll. In-
caut, fácil en divulgar.
Boquimuelle. Cop de
béeh. Picotada, picotazo.
Lo que té bèch ó punta.
Picudo. Tráurer del béeh.
Fr. Recavar, sacar del bu-
che, sor^sacar.
Bechinoll. Boquimuelle.
Beco. Fondista.
Bedeli. Especie de cotó.
Bedelin, bedelio.
Bedeil. Porter en la uni-
versitat. Bedel.
Bedoll. Arb. Abedul.
Befa. Burla. Escarnio. Fèr
befa. Mofar, befar.
Befar. Fér befas, escarnir.
Escartieeer.
Beguda. En sas princip.
accepc. Bebida. V ali-
ment que solen péndrer
los traballadors entre 1'
esmorsar y '1 dinar. Bo-
cadillo. D' aygua , mel
y especias. Aloja. De
ayguarrtent , aygua , su-
cra y canyella. Mistela.
De blat demoro. Chicha.
De cibada. Avenate. D'
orxata y de aygua de ca-
nyella. Aurora. De vi
blanch ab sucre, canye-
lla y especias. Clarea, fíe
tí, mel y especias. Car-
raspada. De pa y rabes.
Bebida de chicha y nabo.
Medicinal. Poción. Medi-
cinal ó venenosa. Bebedi-
zo. B. ó confecció medi-
cinal. Pócima. Fcr begu-
da. Fr. Tomar un bocado,
tchar un bocadillo. Mala
BELL
beguda. Mala noticia.
Trago, jarope.
Beguería. Districte, ter-
ritori ó jurisdicció del be-
guer. Beguerío.
Begut. Bebido. B. de gal-
tas. Chupado de mejillas.
Bèn begut. Borracho.
Bejá. Bobo, bobalicón.
Bejanía. Boberia.
Bel. La veu de las ovellas,
cabras, etc. Balido. Só
metálich, prim, clary vio-
lent. Tintirintin.
Belabarquí. Trepant.
Berbiquí. (lanle.
Belador. Qui bela. Ba-
Belar. Fèr bels. Balar.
B. ab freqüència. Balitar.
Béigicli. Belga.
Belitralla. Conjunt de
pobres. Pobretería. Con-
junt de picaros. Picaresca
Belítranient. Adv. Men-
digando , con mendigues.
Belitre. Vil, dolent. Pica-
ro, bribón, bellaco.
Bell. Hermós. Bello, her-
moso. Bo, apte. Apto,
idóneo. Excel-lent. Pre-
claro. Mòlt gran en sa li-
nea. Gran, grande. Agra-
dable. Agradable, elegan-
te. Net, pur. Limpio.
Quant s' emplea pera do-
nar mes forsa a la expres-
sió. Mismísimo. A bell
ull. A bulto sens mesurar,
etc. Adv. A ojo, alzada-
mente. Al bell deiíant.
Adv. Frente por frente.
Bellacainent.Adv. Pica-
ramente, dolosamente.
Bellaco. Picaro, sagaz,
redomado, taimado. Tor-
narse bellaco. Embella-
quecerse, avillanarse.
Belladaina ó Belladona.
Pta. Belladona vulgar,
beladona.
Beliaquejar. £«i/a7 Ufar.
Bellaf|ueria. Picardia,
mat'iuela, malicia, socali-
ña. V. Dolenteria. Fér
bellaquerías. Fr. Bella-
quear, picardear.
Belleraca. Pta. Berza.
Belle.Hu. Hermosura de la
dona. Belleza, lindeza,
beldad. Abundancia. A-
BEN
bundancia, bendición. A-
dorno. Ornato. (cial.
Bel-licó.«. Guerrero, mar-
Bellmitg. Promedio, en
medio.
Bellota marina ó de mar.
Conxa. Batano, folada.
Bellugailissa. Multitut
que 's mou á un mateix
temps. Hormiguero, her-
videro. Pta. Briza, (guet.
Bellugador. V. Bellu-
Bcllugar. Hormiguear,
bullir, remecer.
B^llugarse. r. Rebullir,
escarabajear.
Bellugo. Peix. Milano. V.
Bellugadissa.
Belluguet. Inauiet. Bu-
llebulle, zarandillo. Las
atmetllas de las arraca-
das. Almendra, perilla.
Bemoll. Mus. Bemol, {lar.
Bemttllar. Mus. Abemo-
Bemollat. Bemolado.
Ben. .\dv. ;Bi>rj, muy.
Bén. Pta. Colleja.
Bena. V. Vena.
Benavent uradament .
Adv. Felizmente, dichosa-
mente, bienaventurada-
mente.
Benaventuran.sa. La
gloria del cel. Bienaven-
turanza. Felicitat, pros-
peritat. Felicidad, dicha.
Benaventurat. Qui gosa
de Déu en lo cel. Biena-
venturado. Afortunat.
Venturoso, dichoso. Lo
ximple ó beneyt. Bendito.
Bench ó Bén. Pta. Colleja.
Benedicció. Bendición.
B. nupcial. Vetacionef.
Donarla benedicció nup-
cial. Velar.
Benedicta. Herba. Vale-
riana.
Benefactor. Qui fá bè.
Bienhechor, benéfico.
BeneUceneia. Liberali-
lal. Liberalidad, largueza.
Benétich. V. Benefactor.
Beueticiós. Prolilós. Pro-
vechoso, fructuoso.
Benehir^ Bendecir, {dito.
Beneliit. Bendecido, ben-
Beneit. V. Benchit.
Benéit. V. Beneyt.
Benemèrit. Bene^nérito
BER
Beneplàcit. Beneplácito,'
cenia, consentimiento. j
Benestar. Comodidad,
conveniencia, bienestar. ¡
Benèvol. Benévolo. icia.\
Benev«»len.xa. Benevolen-'
Benevolent. Benévolo \.'
Benvolent. i
Benert. Ximple. Bendito,'
bobo, sandio. Beneyt del
cabás. De geni apocat. I
Pusilánime, Juan Lanas.
V. Benehit.
Beneytería. Senzillesa
mòlt gran. Sencillez, sim-
pleza, candidez.
Benigne. Afable, agrada-
ble. Benigno. Piados. Pro-
picio, pió. Sensill. Bendi-
to, bienaventurado. Apa-
cible. Apacible, grato. V.
Beneyt del cabás.
Benjuhí. Goma pudenta.
Asa fétida. Resina orien-
tal. Menjuí.
Benparlat. Bienhablado.
Ben.<4. Pl. Hisenda, rique-
sas. Conveniencias, bienes,
haberes, riqueza. B. ad-
rentius. For. Peculio. B.
de fortuna. B. temporales.
B. del comú. B. conceji-
les. B. immobles. B. rai-
ces ó sedientes.
Benvinguda. Bienveni-
da, parabién.
Benvingut. Bienvenido.
Benviíit. Bienvisto, bien-
quisto, bienopinado.
Benvolent. Bienquerien-
te, benévolo.
Beuv(»ler. Afecte, cari-
nyo. Bienquerer. Voler bè.
Apreciar, querer bien.
Benvolgut. Bienquerido,
bienquisto.
Berberís. Pta. Arlo, a-
gracejo. Lo fruyt. Agra-
cejina. Confecció feta de
aquest fruyt. Bérbero.
Bercancí. Chupador, sol-
serena. Mer ieit da. (vito.
Berenada. Barenada. Me-
rendona, merienda, [dar.
Berenar. Barenar. Meren-
Bereu. Aucell. Bereo.
Bergamota. Arb. Berga-
mote, bergamoto.
Bergant. Barganl. Picaro,
sollastre, pillo, ruin.
BER
Bergantada. Pillada, pi-
cardia, perrada. ¡
Bergantí. Bergantin.
Bergínia. V. Albergínia.
Berginiera. V. Albergí-
nia, (coliri. Berilion.
Beridió. Med. Especie de
Berill. Pedra preciosa.
Berilo, aguamarina.
Berjaula. Dona tonta ó
ximple. Babieca, pavana.
Berla. V. Esberla.
Bermell. fíojo, bermejo,
colorado. Dit del uU. En-
candilado. Bermell ciar.
Rosillo. Bermell turch.
Bot. Pinya de xiprer pera
tenyir, 'fíazjenje. Pintar
de bermell. Embermejar.
Ferro bermell. Hierro ca-
liente. Tornarse bermell.
Em ber m ejecerse.
Berniellejar. Bermejear,
rojear, colorear.
Bernieileneh. Bermeji-
zo, rojizo, rúbeo.
Bernieiló. Rojor. Berme-
jura. Color. Rojete, ber-
mellón. La pedra mineral
l)ermella. Bermellón, mi-
7\io, azarcón, cinabrio.
B/erniellós. V. Berme-
llench.
Bern. Arb. V. Vern.
Bernadet. Pe\\.Ce7itrina.
Bernat hermitá. Crustá-
ceo. Escita, soldado. B.
pescayre. Aucell. Guar-
darlo, garza común. V.
Botiguer. Lo home de
poch judici. Tararira,
chisgaravís, majadero.
Bernat pudent. Insecte.
Calapatillo.
Berol. Verol. Embero.
Berolar. Verolar los
fruyts. Emberar. (Berrido.
Beri-it. Bram del brau.
Berruga. Pla. Verruca-
ria, girasol mayor.
Berrugós. Qui té mòltas
berrugas. Verrugoso, a-
berrugado.
Berruqueta. Trampa
que fan los fullers en lo
joch de cartas. Fullero,
berrequeta.
Bersehú ó Beelzebub.
Princep deis dimonis.
Belcebú, Satán.
BES
57
Bertell. Náui. Boletas que
componen lo racament ab
que s' uneix una verga ab
son pal. Bertello.
Bertrol. Especie de core
pera pescar. Buitrón, na-
sa. Caurer al bertrol. Fr.
Cáurer en algun engany.
Caer en el garlito, caer en
el lazo ó en la trampa.
nes. V. Abedull, Bedoll.
Bes y Besada. Palo. Beso,
ósculo. Arbre. Abedul. B.
de agrahiment. Buz.
Be.sador. Qui es mòlt a-
mich de besar. Besucador.
Besar. Quant es repetida-
ment. Besucar. Besar la
ma. Fr. pera demostrar
afecte, deferencia y res-
pecte; formulada cum-
pliment. Saludar, ofrecer
los servicios.
Besat. Part del pa que
queda poch cuyt. Suegra.
Besavi. Bisabuelo, segun-
do abuelo.
Beseambra. Necessària,
comuna. Letrina, secreta,
lugar escusado.
Bescanibrilla. Joch de
cartas. Brisca.
Bescantar. Denigrar, dis-
famar, zaherir.
Bescoll. Pescuezo , colo-
drillo, cerviz, cerviguillo.
Bescollada. Pescozón,
pescozada. (zones.
Bescollejar. Dar pesco-
Beseolliit. Pescozudo.
Uescomptarse. r. Equi-
vocarse en lo contar. Er-
rar la cuenta. Enganyar-
se, equivocarse ab alguna
altra cosa. Engañarse, e-
quivocarse.
Besconiptat. Errado.
Besconipte. Equivocació
en lo contar. Trabacuenta,
yerro de cuenta. Lo que
's fa intencionada ó ma-
liciosament en un comp-
te. Gabarro, fraude.
Be.scuyt. Bizcocho. B. cu-
ben. Bizcotela. (da.
Beseuytada. Bizcocha-
Be.tjcuytani. Provisió de
bescuyt. Panática.
Bescuytar. Bizcochar.
Bescuytat. Bizcochado.
58
BES
Beíscnyfella. Especie de
rosquilla. Bizcotela.
Beí«cuyter. Bizcochero.
Be.>iet»4 de monja. Pta. V.
Fanals.
Bet^net. Biznieto.
Be»ine(olí. Tataranieto.
Bes^neula. Herba. Cino-
glosa, lengua canina, vi-
niebla, (noglóseas.
BeshéuIieas.Pl. Bòt.Ci-
Betíoar. Certa pedra. Be-
zar, bezoar. (sucar.
Beíiotejar. Besuguear, be-
Bessach. Alforjas de cuy-
ro. Biza zas, biazas.
Kessú. Mellizo, gemelo.
Beissonada. Part de dos
germans. Mellizos, geme-
los. I
Bestart. Aucell roig ab
clapas negras. Avutarda.
Bestia. Animal irracio-
nal. Bruto. Persona ruda.
Animal, zopenco, zamar-
ro. B. assenyalada. Per-
sona contrafeta y dolen-
ta. Hombre señalado. B.
bruta. Sumament inca-
pás, tonto. Zafio, zama-
cuco , salvaje. B. de càr-
rega. Bestiaje, averío. Fèr
tornar bestia. Fr. Avilir.
Avillanar , embrutecer.
Gran bestia. Animal cua-
drúpedo. Anta. Mitg bes-
tia. Semiracional. Sens
dirase ni bestia. Fr. Sin
decir oste ni moste.
Bestial. Irracional. Bru-
tal, estúpido.
Bestialitat. Brutalitat,
acció brutal. Brutalidad,
estupidez. Ferocitat. Fe-
rocidad.
Bestíáiii. Bestias de car-
ga. Bestiaje.- Bestiar de
pastura. Ganadería.
Bestiar. Animals que 's
crian per utilitat del ho-
me. Ganado. B. bovi. Ga-
llado vacuno. Cabriu ó ca-
brum. G. cabrio. B. de
cerda. Tocinos. Cabriu
de llef. Ganado chotuno.
De carga. Bestiaje. De lla-
na. Lanar. Gros. G. ma-
yor. Menut. G. menor.Las
crias de aquest bestiar. G.
menudo. Meri. Merino,
BEU
trashumante. Porqui. G.i
í/ecerf/a. Serrano. G. chur-\
ro. Transhumant. V. Me-I
ri. Cami per passar lo bes-
tiar. Azagador. Cap de,
bestiar. Bes. Cap de bes- j
tiar de llana. Pécora. Cò-
rners de bestiar. Ganade-
ría. Desmamar lo bestiar.
Desahijar. Pertanyent al
bestiar. Pecuario' Lloch
ó temps de parir lo bes-
tiar. Paridera. Marcar lo
bestiar. Empegar. Senval
ó marca del bestiar. Ém-,
pega. Guardar lo bestiar.
Pastorear, apacentar. \
Bestiassa. Aum. Bestión.
Bestiejar.Fèrloboig. Bo-
bear , loquear.
Bestiesa. Bogeria, tonte-
ría. Necedad, bobería. Dir
ó fér bestiesas. Expr.
fam. Xecear, bobear.
Bestiota. Ignorant, baix.
.ibrutado.
Bestráurer. Pagar per
endevant. Anticipar, ade-
lantar. Péndrer part en
una conversació. 3Ieter
baza, su cucharada. Su-
plir lo que altre déu pa-
gar. Bastar. {lantado.
Bestret. Anticipado, ade-
Bestreta. Aí/e/a«(o, dine-
ro adelantado.
Besuguer. Ham pera
pescar besugos. Besugue-
Bet. Arb. V. Abet. (ro.
Beta. V. Vela. 'pinas.
Betel. Pta. Buyo de Fili-
Betóiiica ó Brutónica.
Pta. Gariofilea.
Befuiu. Betún , bitúmen,
asfalto. D' aygua. Zula-
que. De foch. Lilocola.
Beurada. Morter ó guix
clar. Lechada.
Beura(l4»r. Abeurador.
Abrevadero. Deis aucells.
Bebedero.
Beuraygua. Náut. En-
trar lo mar per la botayo-
la. Beber, embarcar agua.
Béurer. Beber. Si la be-
guda es un refresch ó me-
decina. Tomar. Retallar,
doblrtar, restrénver al-
guna tosa. Embeber. B.
a galet. Ser fácil en créu-
BIG
rer. Beber del pilón. B. á
la regalada. B. deixant
cáurer de alt lo licor. B.
á chorro. A la salut d' al-
gú. Brindar. B. amorrat.
B. de bruces. B. á morro.
B. xuclant lo galet. Ma-
mar. B. massa. Embas-
sarse. Encharcarse. Mòlt.
Soplar. Sovint y pocjuet.
Beborrotear. \i o licor.
Escanciar. Bo per béurer.
Bebedero.
Béurerse. r. Embeber.
Béurerseho lot. Fr. fam.
Créurer alguna cosa. Ti-a-
gárselo todo.
Beynut. V. Estoig, Veyna.
Beyre. Copa.
Bezant. Moneda de plata
antiga. Besante.
Biaix. Obliqiiilat d' una
cosa en lo moviment , si-
tuado ó tall. Sesgo, corte.
Arqult. Lo que fa la pa-
ret. Derrame, feiza. Du-
hella. A //eí:ar. A biaix.
Adv. Obliquament , al
través. A/ sesgo, sesgada-
mente. Buscar un biaix.
Fr. Buscar un medi expe-
ditiu. Senderear.
Bianyal ó Biennal. Bie-
nal, dosañal.
Bieuca. Friolera, (come.
Bicorn. De dos corns. Bi-
BiU. Se diu del qui té '1
llabi gros. Befo.
Bifullaila. fiot. Fulla ab
peciol comú que remata
en duas. Bidigitada.
Biga. Viga. De la esque-
na. Es/Jtwijo. Travessera.
Asnilla. Curta. Barrote.
De vint pams. Colaña. Pl.
B. de la teulada. Asnas.
Bigani. Porció, conjunt
de bigas. Viguería.
Bigarrar. Abigarrar.
Bigarrat. A bigarrado, ga-
yado, bigarrado.
Bigart. Vago, vicios, flí-
gardo, begardo.
Bigat. Llom de las cabal-
caduras. Palomilla.
Bigest. V. Bixest.
Bigota. Corrióla séns po-
lilla ó roda. Vigota.
Bígotatla. De baldufa.
Cachatla, golpe de trompo.
BIS
Bij^otí ó Bigotis. Bigote
En la imprempta adorno
compost de dos rállelas.
Bigote. V. Llabi. B. re-
banxinat. B. ú la fernan-
dina. Pl. En las calsas.
Entrepiernas. Cáurer de
bigotis. Dar de hocicos
Clavar pels bigotis. Fr
Decir á las barbas. Home
de bigotis. Loe. fam. Honir
bre esforzado, valeroso.
Lleparse'n los bigotis.
Exp. fam. Trobar mòlt
gust en alguna cosa. Chu-
parse los dedos. Passarse
la llengua pels bigotis.
Lleparse 'Is llabis. Rela-
merse. Tenir bigotis. Fr
fam. Ser mòlt valent y a-
nimós. Tener pelos en el
corazón, hombre de pelo
en pecho. Tenir ó voler
bigotis. Fr. Tenir gran di-
ficultat. Tener uñas ó pelos
BiIi(;;onorrea. Med. Ma-
laltia dels ronyons. Go-
norrea, (milions. Billón
Bilió. Arit. Un milió de
Biiiós. Colérich. Colérico.
Bilis. Cólera. (Billar.
Billar!. Joch ò taula d'ell.
Billet ó Bitllet. Cédula.
Billete. Carla breu. Esque-
Bíiiiats.Pta. l/jmor?. (7a.
Binibalot. Joguina. Tre-
beja^ juguete.
Biniitjana. Geom. Bime-
dia, bimedial. (para.
B¡onifo<i. Mampara , anti-
Bipalpi. Zool. Bipálpeo.
Birador. Náut. Qui bira.
Virador.
Biráni. Y. Yirám.
Birar. Náut. Virar.
Birbar. Arrancar herbas
de entre los sembrats.
Rosar. Y. Aixarcolar.
Birlar. Enganyar. Y.
Trompar.
Biriotso. Birlocho, [lia.
Bírú. Zool. Insecte. Andri-
Birolet. Joch y pessa ab
que s' execula. Perinola.
Biroiia. Birola, casquillo,
regatón. Del mánech de
instruments. Maneja. Cop
de biroUa. Recatonazo.
Fér birollas. Anillar.
Blsarria. Garbo, gallar-
BLA
dia. Gallardia, lozanía.
Yalentia. Valor.
Biíiiarro. Garboso, gallar-
do, lozano. (pal.
Bisbal. Episcopal , obis-
Kishat. Obispado, diócesis.
BíMbe. Obispo. Especie de
butifarra de porch. Obis-
pillo. Foraster. Coroepis-
copo. Palaci del bisbe.
Obispalia. Fér bisbe. Fr.
Deixar séns diners. Pe-
lar, descañonar.
Bi»)bejar. Episcopisar.
BiKcanttnat. Que té dos
cànons. Bilubulado.
Bi»><?u(ela. Herba. Do-
blesciido, anteojo.
BíNllaurar. Llaurar al
través. Arrejacar, aricar.
Bif^iiiut. Min. Bismuto.
Bíjtinaea. Pta. Viz7iaga.
Bb.<»ó. Bou salvatge. /íi^oTJíe
Bi»í»ionyo. Aprenent,
principiant. Bizoño, bozal
Bistin't.Retort. Retorcido.
Bifácula. Náut. Bitácora.
Bitlla. Bolo, birla. La pe-
lila. Chirinola.
Bitllet. Billete, esquela.
Bitllo-bitllo. Adv. Al
comptat. A toca teja.
Bitllut. Lo rey de bitllas.
Diez de bolos.
Bitó. Náut. Escotilla, biton
Bitor. Aucell. Rascón, rey
de las codornices.
Bitísesa. Llistó pera do-
nar Ilustre á la sola. Bi-
sagra, bruñidor.
Bitxacli. Aucell. Collalba.
BitxM. Persona de figura
ridicula. Bicho. Pebrot
coent ó picant. Pimiento,
guindilla.
Bixefüt. (Any). Any de 366
dias. A. bisiesto.
Blá. Tou , suau. Blando,
tierno, suave, muelle. Pas-
tos. Paííoso. Amorós, apa-
cible. Templado. Fluix.
Flojo, tierno.
Biatla. Arb. Arce falso,
moscón, acer silvestre.
Blader.Qui (racta en blat,
lo que se fa ó cria entre '1
blat. Triguero. Aucell. Y.
Cruixidell.
Blananient. Adr. Suau-
ment. Blandmneníe.
BLA
59
Blancnll y Blancal. Blan-
quizal, blanquecino.
Blancaría. Conjunt de
roba blanca. Mantelería.
Y. Blanquería.
Blanca!»!. Muy blanco.
Blaiicatxo. Blanquecino,
blanquizco, albino.
Blanch. En sas princip.
accepc. Blanco. En los
escrits, lo vuytque 's dei-
xa. Laguna. Entre estam-
pers la lletra que no pren
prou tinta. Fraile. Lloch
ahont s' apunta '1 tir. Hi-
to. B. com la neu. Neva-
do. Blanch de cap ó ca-
bells. Cano. Blanch de
llet. Tela. Cotray, mories.
B. d' or. Bayo. Blanch d'
ou. Clara de huevo. Que-
darse en blanch. Fr. No
lograr lo desilg. Quedarse
alpiste. Tirar á blanch.
Blanquejar. Blanquear.
Tocar al blanch. Fr. En-
devinar. Dar en el blanca
ó en el hito. Blanch cru.
Y. Blanquet.
Blancor. Blancura, can-
didez, albor, albura. De
la neu. Ampo de la nieve.
Blandeja(!or. Lo que
blandeja. Bamboleante.
Blandejar. Balancejar.
Balancear, bambolear. Y.
Balandrejar.
Blandinient. Yibració,
Vibración, (ciar, vibrar.
Blandir. Blandear, ter-
Blandó.Atxa de cera d'un
sol ble. Ambleo, blandón.
Blanc|ueij^. Blanqueo,,
blanqueadura. Deis me-
talls. Blanquecimiento,
blanqueación , blanqui-
ción, (queador.
Blantguejador. Blan—
Blanquejadura y Blan-
quejamenl. Y. Blanqueig..
Blanquejar. Blanquear^
albear. Los metalls. Blan^
quecer.y. Emblanquinar.
Blanquejat. Blanqueado.
Bianquer. Curtidor, zur-
rador, (tenería.
Blanquería. Curtiduría,
Blanquet. Un poch
blanch. Blanquillo. Subs,
taucia semblant al guix*
60
BLA
Albavalde. Lo afeytque!
usan las donas. Blanquete \
Blanquiïnent. Blanqui-\
cion, blanquecimiento.
Blanquinós. Blanquecí-'
fio, blanquizco. i
Bianura. Blanor. Blan-\
dura. Suavitat. Lenidad. I
Delicadesa. Dulzura.'
Suavitat. Suavidad, moli-
ficación. Ternura. Terne-\
sa. Pint. vEscult. Morbi-
dez. La que causa la ro-
sada. Relente. {ble.\
Blaí«reinable. Execrci-'
Bia.<«reniaiior. Blasfemo.
Blasfenianient. Adr.
Ab blasfemia ó execració. I
Con execración.
Blaüifeniar. Dir paraulas'
injuriosas contra Deu.
Volar, botar. Malehir, vi-
tuperar. Maldtcir, impri-'•
car, vituperar. I
Blaí^íemia. Injuria. Opro-
bio, infamia.
Bla.i^renio. Blasfemador. '
Blasó. Bíason. (jo.
BIa<4unacIor. Jactancio-
Bla.sonament. ./aeíancia
Blaí^onar. Jactarse. Va-\
nagloriarse, gloriarse.
Blat. Pía. rngo. Blat blan-
cal ó candial. Candeal, \
trigo blanco. Blat bòrt.l
V. Trayguera. Blat cuyt.
Frangollo. De mofo.
Maiz. Del diable. Pla. E-
^uinaria. V. B. bórt. B.
íort. Arispritto. Fresal.
Acemiste. Forment. T.
Tíuirroqui , de Egipto.
•Gros. T. redondillo. Mes-
tall. Centeno. B. muixi.
■Cañivano , chamorro. B.
negre. V. Fajol. Orb. Ti-
son, alheña. Roig, rojal.
Bubion , rubicon. trechel.
Ségol. Centeno. Tort del
ségol. Cornezuelo, cente-
no corniculado. B. tosell.
Chamorro, y. Xeixa. Blat
de bona lluna. Subjecte
sensill. Juan de buena aZ-!
77»a. Apocat. Juan lanas.\
Blat en herba. Sembrat
antes de canonar. Porri-'.
na. Botiga ahont se ven
beguda de blat de moro.
Chinería. Camp de blat I
BLE
de moro. Maizal. Perta-
nyent al blat. Tritíceo, frik-\
mentido. Espiga de nlat
de moro. Mazorca. Lo que
'seria entre blats. Trigue-
ro. Ajáurerse '1 blat. En-
camarse, echarse los pa-
nes. Tornarse orb lo blat.
Fr. Tornarse pols negre.
Alhentarse , atizonarse.
Pl. Sembrats. Panes, tri-
gos, mieses.
Biatiri. Fam. Ximple,
xarrayre. Jarabe de pico,
botarate, bausán.
Blau. Color. Azul, azur,
indio. Poét. Quant s' a-
plica á las ayguas. Cerú-
leo. Lo verdahch ó contu-
sió. Cardenal, ramalazo.
Blauet ó Blahuet. Pla.A-
liso, ciana. Aucell. V. Bo-
tiguer. Un poch blau. Al-
go cerúleo o azul.
Blavejar. A luíear. (so.
Blateneh. Azulado, gar-
Blavet. V. Blauet.
Blavor y Blavura. Azul.
Ble. Mecha. Torcida, me-
cha, pábilo. Mocar lo ble.
Despabilar. Preparar lo
ble. Apnbilar.
Bleda. Pta. Acelga. B.
boscana. A. silvestre. B.
rave. Remolacha. Lo ho-
me ó dona tonto ó parat.
Papamoscas , papanaia ,
ate zonza.
Bledarave. V. Bleda.
Bleiiós. .ictlgado.
Bleirar. V. Panteixar.
Blenara. Pta. Acerojies.
Blenca.*<. Pl. Banyetasdel
cervo quant es jóve y de
altres animals. Cercetas.
Bienera. Lo canonet a-
hont se posa 'I ble pera
fèr llum. Mechero. Pta.
Gordolobo, verbasco, can-
delaria. V. Tripó.
Blet. Pía. Bledo. Pl. Blets
de paret. Pta. Paríetaria.
V. Morella roquera.
Bleterar. Paratge en que
hi ha mòlts blets. Bledal.
Bletin«>ll. Pta. Armuelle,
salgada , yerba hortense.
BletM ó Bleds. Pta. Ama-
ranto , bledo. V. Malco-
ratge. Blets de paret. Pta.
BOB
Paríetaria. V. Morella ro-
quera.
BlincAr. Náut. Cimbrar.
Bloquejar. Bloquear.
Bloqueig. Bloqueo.
Bó y Bon. En sas princip.
accepc. Bueno, buen. Ap-
te, útil. Apto. Saludable.
Sano, saludable. Bastant.
Bastante. Lo mes viu y
fort de una acció. Calor,
{úga. Delicat. Regalado.
)e bó. .\ bonas. Adv. Vo-
luntàriament. De grado.
Anar á la bona de Dèu.
Fr. Confiar vanament. Al
retortero, á mal traer. A-
nar bó. Fr. Ab prosperi-
tat. Ir bien, ó viento en
popa. De bó. En veritat. A
fé mía, de veras. De ferm.
De firme. De bonas en bo-
nas. Adv. Sens repugnan-
cia. Buenamente, á bue-
nas. De bonaso (fe malas.
Adv. Quieras ó no quieras,
mal que te pese. Donarsen
de bonas. Fr. Competir.
Medir lanzas, entre bobot
anda el juego. Donar bó.
Fr. Dar ganas. Encara
bó. Aun, afortunadamen-
te. Estar al bó. Estar en
lo vivo. Estiga bó. Expr.
de despido. Páselo bien,
quédese Vd. con Dios. Fèr
bó. Parecer bien. Fèr bona
alguna cosa. Fr. Respón-
drer. Abonarla, correr
por mano ó cuenta de uno.
Lo bó es que. Expr. fam.
Es el caso, ó lo mas parti-
cular, estraño ó notable et
que. Mes bó. Mejor. Pe-
gársela de bó a millor.
¥r. fam. A cual mejor.
Tant de bó. Adv. Balda-
ment. Ojalá. V. Bona.
Boato. Ostentació exte-
rior. Pompa, ostentación,
aparato. (que.
Bobacb. Marmota. Boba-
Bobada. Bajanada. Bobe-
ria, sandez.
Bobadella. Náut. Biom-
bo de proa. Bobadilla.
Boba.*). Gran bobo. Bob i-
lias, bobalicón.
Bobejant. Fent lo bobo.
Bobeando, tontamente.
BOC
Bobejar. Bobear.
Bobo. Qui tè poch ente-
niment. Fatuo, simple.
Graciós. Gracioso. Bur-
lesch. Mímico.
Bobo. Dolsos que 's donan
á las criaturas. Chochos.
Boboya ó Baboya. (Ser
uní. Ser un babieca.
Boca. Forat, obertura. 0-
rificio. B. ampie. Boquian-
cho. Badal. Boquiabierto.
De bót. Piezgo. De calaix.
V. De drach. De candele-
10. Mechero. De cunill.
Boquiconejnno. De drach.
Boca de expuerta. Degaig.
Z>e gíac/iaj. Delicada. Bo-
quimuelle. D' infern. Blas-
femo. De llop. Pta. ¿(í-
pulo^ hombrecillo, vidor-
ria. Del bol. Piezgo, boca
de pellejo. Del cor. B. del
estomago. D' or. Pico de
oro. De pinyó. Boquita,
boquilla. De rech ó si-
quia. Bocacaz. D' estret.
Embocadero. De riu , ca-
nal, etc. Abra, emboca-
dura. De tabal. V. Bala-
drer. De las comportas.
Boquera. Deis aucells. Pi-
co. Terrosa. Boca abajo.
Mal de boca. Boquera. A-
nar ab la boca badada.
Fr. Anar adalat. Exha-
larse, beber los vientos. A-
nar boca per avall. Adv.
Boca abajo ó de bruces.
Sadar la boca. Fr. .4 6rtr
¡a boca. Delicat ó fluix de
boca. Bocablanda, boqui-
muelle. Ko badar ó no
obrir boca. Fr. Xo des-
plegar la boca ó los labios.
No posarse en la boca. Fr.
No parlar de alguna per-
sona ó cosa. No tomar en
la boca. No tenir prou bo-
ca. Fr. Alabar mólt. Ha-
cerse bocas ó lenguas. O-
brir la boca. Boquear.
Quedarse ab la boca ba-
dada. Quedarse suspès.
. Aporrar. Rentarse la bo-
ca glopejant. Enjuagar.
Tapar la boca. Fr. Sobor-
nar. Sobornar, cohechar. I
Tornar á la boca. Repetir.
Ser la boca mesura. Fr. i
BOG
No tenir mida. A medida
del deseo. Vent de boca.
Exprés, fam. Promesas
vanas. Paslillat de boca
Bocaaniple. Boquiancho.
Kaíobiidat. Boquiabierto.
Biicacer. Boqu.duro.
Bocaci ó Bocaram. EspC'
cié de tela. Esterlin.
Bocatt». Bocado. Fèrse
bocadas de alguna cosa.
Fr. Jactarse, alabarse. E-
char bocanadas. Contar
valentías falsas. Blasonar
del arnés.
Bocadillo. De vidrier.
Soplete. Lo canonet de la
pipa. Boquilla, cañuto.
Bocatiur. Boquiduro.
Bocaeudiuíá. Boquihun-
dido, boquisumido. {to
Bocaestret. Boquiungos-
Kucaüuix. Boquiroío, bo'
quirubio.
Bocat'orta. Parlant del
caball. Boquiduro.
Bocafre»»ch. Boquifresce
Bocagróíii. Boquihendido
Bocanada. Boqueada.
Bocaniáiie;ia. La part
de la manega prop de la
munyeca. 5ocaí)ia7i3a.
Bocamoll. Fácil en dir
las cosas reservadas. Bo-
quiroto, boquimuelle. Fá-
cil de ser enganyat. Bo-
quirubio, mollar.
Bocanegre. Boquinegro.
Bocaráiu ó Bocaci. Esp.
de lela. Bocaci, esterlin.
Bocaró. V. Boqueró.
Bocarrugat. Frunsit ó
arrugat de boca. Boqui-
fruncido.
Bocasecli. ñoQi/úeco.
Bocaterróíi. Boca per a-
vall. Boca abajo.
Bocatort. Boquituerto.
Bocell. Fust. Bocel. Náut.
Corrióla. Motón. Tráurer
los bocells. Desbozar.
Bocellar. Fust. Bocelar.
Bocli. Mascle de las c»'
bras. Bode , cabrón , ma
cho cabrio.
Boci. Porció de menjar que
cap en la boca. Bocado.
Tros de qualsevol cosa
Pedazo, cacho. De fusta,
de pa que queda. Zoque
BOH
61
te. De pa. Mendrugo. La
distancia d' un Uoch á al-
tre. Tramo, trecho. A mi-
cas y á bocins. Adv. A^
en o por pedazos. Boci
mal assentat. Bocado mal
digerido. Car boci. Cosa
que mucho cuesta. Pi. Bo-
cins. Efecte de esqueixar
ó rómprer. Aiiicos , peda-
zos. (Rebrech.
Bocinalla. V. Menudall,
Bocinejar. Hacer peda-
citüs, bocadillos.
Bociaet. De menjar. Bo-
cadillo. Trosset de altres
cosas. Pedacito.
Boda. Xupciíis. Desigual ó
secreta, ¿odorrio, bodijo.
A bodas me convidas.
Exprés, fam. De mòlt bo-
na gana. De mil amores.
Bodega, y. Celler.
Boílegayre. Figonero.
Bodegó. Ta\erna ahont
se guisa y serveix vian-
das ordinarias. Figón. Ca-
sa de mòlts entrants y ei-
xints. Aduana.
BódrÍM. Pla. Milengrana.
Bofetada. Cop a la cara
ab lo palmell de la ma.
Bofetón, guantada. Desaj-
re. Bochorno, rejmlsa.
Bol'eteig. Abofeteo.
Bofetejador. Qui dona
bofetadas. Abofeteador.
Bofefejanient. .4c. de
bofelejar.Aoo/"e/e6¡7íi¡enío.
Bofetejar. Abofetear, dar
de bofetadas.
Bólia. Pa torrat y sucat
ab oli. Sopetón. Mentida.
Bola. V. Gólia, BulUofa.
Boga. Pla. Enea, espadaña,
ensordadtra, yerba esto-
que. Terreno plantat de
boga. Espadañal. B. de
riu. Peix. Tac/iup/a. ,4nar
6 estar en boga. Fr. Estar
en auge. Embolicar ó en-
redar la boga. Fr. Posar
enredos en una cosa cla-
ra. Meter enredos, embro-
Bogada. V. Bugada, (llar.
Bogador.Qui boga. Reme-
Bogar. Naut. Remar, (ro.
Bogavant. Peix, especie
de llagosta. Bogavante.
Bohiga. Agrie. Artiga.
62
BOJ
Boig. Qui ha perdut lo
seny. Loco. Imprudent.
Imprudente. Aixalabrat.
Calavera , tarambana. B.
arrematat. Reloco, loco
de alar. Agregat de l)OÍgs.
Gavilla , hato de locos. De
boig,ó a la boja Sens orde.
A tontas y á locan, aloca-
damente. Fèr lo boig. Lo-
quear. Fèr tornar boig.
Fr. Enloquecer, desaten-
tar. Tornarse boig. Fr.
Pérdrer lo enteniment.
ó lo seny. Enloquecer. Pa-
re deis boigs. Loquero.
Boira ó Boy ra. Bulla. Zam-
6ra. V. Boyra.
Boix. Arb. Boj. B. grévol.
Acebo. Boix mascle.
Brusco. V. Murtra. Capsa
de boix. Bujeta.
Boixar. Boixeda. Bojedal.
Uuixe^ila. Bojedal, bujeda.
Bwixet. Palillo, botillo.
Boixeta. Pom pera posar
olors. Bellota.
Bojament y Bojalment.
Adv. Locamente, tonta-
mente. Imprudentment.
Imprudentemente. Exces-
sivament. Ecccesivamente
Bojarró. Estrafalari. Pe-
rillán , taimado. Fam.
Vanxa. Pandorga, bartola.
V. Estrofa.
Bojarrona.Fam. Bojería.
Locura. Tenir la jjojarro-
na. Fr. Estar enfadat. Es-
tar incomodado.
B«»jejant. Fént bojerias
Loqueando, simpleando
Ab diversió. Jocosamente,
en chania, por juego.
Bojejar. Loquear , hacer
locuras. Fèr bojejar. Fr
Hacer volver loco.
Bojería. Falla de seny-
Locura. Disbarat. Desati-
no. Fatuitat , ximplcsa
Necedad, fatuidad, bobe-
ría. Mama. Mania. Casa
deis boigs. Cata de locos,
maixicomio.
Bójit. En la sinia ó taho-
na. Anden, tendel. Lo
ruedo de la xemeneya.
Campana , vuelo. Lo deis
arbres. Pojnpa.
Bojot. Rarapallul. Vena
BOL
tico, lunático.
Bol. La acció de tirar lo
filat de pescar. Lance. Bo-
larmini. Bolo. V. Yol.
Bola. La de mantega, sagi,
ele. Pella. La de pomada.
l^omo, poma. La de sabó.
Jaboncillo. Per donar los
vots. Haba. Mentida. iíen-
tira. Donar la ))ola. F"r.
Traurer á algú del em-
pleo. Dar dimisorias, des-
pedir á uno del empleo.
Fr. Enmatsinar ab ven
los gossos, ralas, etc. />ar,
echar zarazas, gnvenenar.
B«»lu4la. Cop de bola. Bo-
la:o. V. Volada, {carillo.
BoIaiI«t. Esponjado , azu-
Bolailor. Papalló, flor ó
fruyt de algunas plantas.
Vilano, milano.
Boiandera. Anella de
ferro del carruatge. Es-
tor7iija, arandela.
Bolarniénich y Bolar-
meni. Terra roja y apela-
gosa. Bol, bolarménico.
BoIaM de neu. Arb. Espe-
cie de viburno. Mundi-
llos, sauquillo, acer menor
Bolatí. V. Volati.
Bolba. Borralló de neu.
Copo. Pl. Los pelets ó al-
tra bruticia que 's troba
en los licors. Zurrapa.
Boicada.Roba de las cria-
turas de bolquer. Envol-
tura, mantillas, pañales.
Deis carruatjes. Volch.
Vuelco, tumbo.
Bolcanieut. Llit de bol-
car. Envolvedero. La ac-
ció de bolear las criatu-
ras. Envolvimiento, empa-
ñadura. V. Revolcament.
ttolcar, Ampañar, envol-
ver, (volcarte.
Bolearse. Revolcarse. Re-
Bolejar. Bolear.
Bolench bórt. Pta. í'ifco-
rera. B. roig. Pta. Palo-
milla de tintes.
Boleca. V. Volesa.
B«»iet. Hongo, seta, bejin
B. d' aygua. Canta. B. d
esca ó "de la soca deis ar-
bres. Escarzo ó agárico
de los círufoíios. Lo cam
pestre. Campiñon. Lo que
BOL
's cria prop dels pins. Jffr-
calo. Lo que naix al peu
dels arbres. Agárico. Lo
cremallol del \íum. Moco.
Boleta. Per las votacions.
Balota, haba. V. Butlleta.
Bólica. F'lica, tronyo. Ga-
zapo, socarrón.
Bolilla. Bola de fanch per
la ballesta. Bodoque.
Bolina. Ruido, bulla. Rui-
do, algazara. Anar á la
bolina. Fr. Náut. Rébrer
lo vent de costat. Andar
á orza. Anar de bolina.
Fr. Truhanejar. Chocar-
rear, (bolificar.
Bulinar. Náut. Bolinear,
Boiinejaditr. Náut. Bar-
co que cenyeix bè'l vent.
Bolineador.
B«'>lit. Cert joch de noys.
Tala. Tros de fusta pera
assegurar las portadoras.
Viretillo, botón.
Bolitx. Boleta en lo joch
de botxas. Traíña, bolin,
mingo. Filal pera pescar
peix menut. Boliche.
Boíl. La pellofa ab aresta
que cubreix lo gra del
blat, etc. Cascabillo, fo-
lículo, cascarilla. Lo pa-
nel de pasta fina. Bollo.
Lo bony ó clot en las pes-
sas de melall. Abolladu-
ra, bolladura. La peluss»
que surt dels telers. Tamo.
Bolas de lilassa que que-
da deis panxos. Burutton.
Ser tot boíl". Fr. Ser inú-
til ó superfino. Ser todo
paja, ó cascarilla.
Bi»lla. Marca deis géneros.
Marchamo. Mentida. Pa-
traña, mentira, {bollador.
Bollavre. Marchaniero,
Bolleta. Boleta, boletín.
Donar bóllela. Fr. Despe-
dir. Dar despido.
Bolleti. V. BulUeti.
Bollo. Panel de pasta fi-
na. Saboyana.
Bolo. Tap de fusta. Duzon.
Boloni. Baligabalaga.
Bendito de Dios, itaranjo,
bolonio. Ser un boloni.
Fr. Tenir pretensió ab
pochs conexeimenls. Ser
«71 necio, tin pobrete.
BON
BoIquer.PaTÍaZ, mantilla,
paño, envoltura. (Ion.
Bolquerás. Aum. Paño-
B4tlt$icli. V. Butxaca.
Bolseó. V. Butxaca, Butxa-
Boluiii. y. Envolum. (có.
Bolta. V. Volta.
Bomba. Náut. Pompa. D'
apagar foch. Matafuego.
Del gas. Globo aerostático.
Sifó. Sifón. Especie de fa-
nal rodó de paper. Farol.
Bombardeig. V. Bom-
beig.
Bombardejar. V. Bom-
bejar. {ro.
B4»mbarder. Bombarde-
Bombeig. Bombardeo,
bombeo, (tuga. Bombea.
Bombeja. Especie detor-
Bombejar. Bombear,
bombardear.
Bombeta. Globo petit de
vidre ab un peu pera fèr
llum. Bombilla.
Bombolla. La que lo ayre
forma en 1' aygua. Bur-
buja, ampolla. Fèr bom-
bollas. Ampollar, burbu-
jear. Afectació en lo estil.
Bambolla , hinchazón.
Mentida. Bola, pajarota.
V. Butllofa.
Bombollar. Burbujear.
Bomboilarise. r. V. But-
Uofarse.
Bombollejar. Fèr bom-
bollas. Bombollar.
Bomboí^í. Especie de te-
la. Bombasí, fustán.
Bon. Bó. Buen.
Bona. Buena. Bona cosa.
Abundancia, mucho. Bo-
na estona. Buen rato. A
la bona de Dèu. Adv. A
la ligera , inconsiderada-
mente. Bona nit y bona
hora. Expressió de despi-
do á la nit. Buenas no-
ches. De bonas, en ó á bo-
nàs. Adv. Buenamente. De
bonas ó de malas. Quie-
ras ó 710 quieras. De bonas
s' en donan. Competir.
Medir lanzas ó entre bobos
anda el juego. Fér bona
alguna cosa. Eixirne res-
ponsable. Abonarla. No
tenir la bona. Fr. No es-
tar de bon humor. No es-
BON
tar la gracia en casa, no |
estar la Magdalena para
alfileres. Salvarse de una
y bona. Fr. Salir del ato-
lladero ó del barranco. Te-
nir la bona. Fr. Estar con
sus alfileres. De bonas á
primeras. Adv. Sin mas
ni mas. V. Bó.
Bonament. Adv. Fácil,
amistosament. /íiíína'n«n-
te,amistosame7ite. Espon-
táneament, sens forsa. Es-
pon táneamente, Ubérri-
mamente. V. Degudament
Bouauíía. Bon temps en
. la mar. Calma.
Bonarbre. V. Sahuqué.
Bonatxá.s, Bonatxó y Bo-
natxot. Bonachón, bona-
zo, bonacho.
Bonaventura.Bona sort.
Buenaventura, dicha.
Bonayre. (Estar de). Fr.
Estar (le bon humor. Es-
tar de buen humor.
Bondadós. De geni afa-
ble. Bondadoso. Lliberal.
Liberal, dadivoso.
Bondat. Sensilleza. Sen-
cillez. Honradesa. Probi-
dad, honradez.
Boneto. Sombrero de ca-
pellà. Bonete. [Bonetero.
Bonetoíí ó Boneter. Pta.
Bonich. Hermós , pulit.
Lindo, bonito. Primores.
Primoroso. Net. Limpio.
Aféit. Afeite. Adv. Bè,
galantment. Bonito, li7i-
damente. Pl. Bonichs. A-
dornos de las donas. Ali-
ños. Posarse bonich. Fr.
Aliñarse, engalanarse.
Bonicoy. Boniquet. Boni-
tico, bonitillo.
Bonicoyas (A las). Adv.
Ab comoditat y sens em-
penyo. Bonicamente. A-
nar á las bonicoyas. Fr.
Péndrer las cosas poch á
poch y sens esfors. Andar
á las bonicas. Jugar á las
bonicoyas. Fr. Jugar per
entreteniment y sens in-
terés. Jugar á las bonicas.
BonifaMi. Bón home. Buen
hombre. Janot. J. Lanas.
BoníUcar. Millorar, fèr
útil una cosa. Abonar, u
BOR
63
tilizar. Femar las terras-
Eslercolar, abonar.
Bonif|iie««a. Bellesa. Be-
lleza, hermosura.
Bonito ó Bonitol. Peix.
Bonitalo, amia. B. petit.
Albacora,
Bony. Excrescencia en la
pell. Tumor, bulto, fie-
mo?}, chichón. Lo que 's
fá en las pessas de metall.
Bollo, abolladura. Inflor
en lo cap. Tolondro, buru-
jón. En las junturas prop
las potas delscaballs. A-
galla. La desigualtat ó
bullo que surt en alguna
cosa. Pitón. Falla en lo
interior del canó de arti-
lleria. Bebollidura.
Bonyaguer. Chapucero.
Bouyá»^. Gran bony. Bu-
bón, burujón.
Bonyegar.Y. Abonyegar.
Bonyegut. Lo que té
mòits honys. Lleno de cer-
ros, abollado, {morcillo.
Bonyet. Petit tumor. Tu-
Bonyigo. Embolich, ma-
la feyna. Chapucería.
Boquejar. Obrir la boca.
Boquear. Espirar lo mo-
ribundo. Espirar.Fèrbos-
sas alguna pessa de ves-
tir. Bolsear.
Boquera. V. Portell.
Boqueró. Peix. Sábalo,
boquerón.
Boquina. Piel cabruna.
Boquitja. Llaga en la ba-
ca. Ubrera.
Bora. V. Vora.
Boraviu. V. Voraviu.
Borba marina. Aucell.
Gran cormorán.
Borboll. Mentida. Trapa-
za , trapacería , enredo.
Embolich, confusió. Em-
brollo, enredo. Abundan-
cia de páranlas atropella-
das. Borbollón.
Borbollar y BorboUejar.
Enganyar ab astucias.
Trapacear, trapazar. Par-
lar atropelladament. Ha-
blar á borbotones.
Borbollat y BorboUejat.
Embrollado.
Borbollayre. Mentider.
Trapacista , trapacero.
64
BOR
trapalón, embrollón. Qui
parla atropelladament.
Borbollón, borbolon.Vam.
Calendari, pronóstico, ca-
lendario, (nero.
Bopceguiner. Borcegui-
Bord. V. Bórt.
Bordada. Náut. La posi-
ció de bolina. Amura.
Bordegáü. Minyó de po-
ca edat. Rapaz, rápamelo
Burdejar. Degenerar del
seus. Bastardear, degene-
rar. Náut. Donar bordo á
la embarcació. Bordear,
barlovenlar, sofisticado
Bordell. Casa pública de
donas mundanas. Burdel,
lupanar. Cosa del bor-
dell. Lupanario.
Borclench. Fora de temps
Fuera de tiempo, ea-tem-
poráneo. Falsificat. Falso,
adulterado , sofisticado.
Bordiol. Arltust. Jara.
Bordi»iísot. Especie de fi-
ga. Burjasota, burjaceta.
Bordo (Anar á). Embar-
carse, ir á bordo. Donar
bordos. Naut. Ganar el
barlovento. V. Bordejar
Donar un bordo. V. Do-
nar un tom. Ja vindràs á
bordo a menjar galeta. Fr.
Amenassa de no quedar
sens castich. No hay plazo
que no se cumpla ni deu-
da que no se 'pague.
Bordó. Deis peregrins,
instruments miisichs,
etc. Bordón. Bastó que
portan los capiscols en lo
cor y professons. Cetro.
Arquit. Cordó del fuserol.
Tondino, toro. Remenar
la Ierra ab lo bordó ó bas-
tó. Bordonear.
Bordoloya. Naut. Filera
de fustas que 's posan en
la borda. Cubichete.
Bord<»ner. Cetrero.
Borgit. V. Brugit.
Borinot. Y. Burinot.
B«irleta. Petit floch de
seda. Madroño.
Borní. Malaltia que patei-
xen los caballs, etc. Muer-
mo, cimarra, moquillo.
Born. Plassa de mercat.
Mercado, borne. Especie
BOR
de arbre. Borne. Especie
de greix dels filats de pes-
car. Mugre , grasa.
Boru y Bornada. Paseo.
Bornal. Naut. Imbornal.
Bornejar. Bornear, vol-
tear, dar vueltas.
Borni. Tuerto. Fér borni.
Fr. Entortar. (cuático
Borni. Aucell. Falcón a-
Borra. Del lli ó canem.
Tomento. Tonadis. Tamo,
pelüsilta. Borrissol en los
telers. Caedura. La que's
trau del panyo ab los pal-
massos. Curesca. Ab las
estisoras. Tundizno. Pa-
raulas inútils. Términos
sin sustancia. Fér borra
de bou. Fr. Precipitarse.
Atrabancar, andar sin ti-
no, ú locas. V. Borras.
Borrador. Estracte , a-
puntament de un escrit
Minuta. Escrit ab correc-
cions. Borrón.
Borradura. Lo conjunt
de granets que ixen en lo
cutis. Salpullido, salpu-
llimiento.LA acció y efecte
de borrar un escrit. Bor
ron, cancelación, tachón,
tesladura.
Borraina. Pta. V. Borrat-
xa. Borraina de singla
Pta. Oreja de oso.
Borraix.Sal neutre. Aíiii
car, borraj. Borraix puri-
ficat. Borra.
Borrall. Gens, mica. Na-
da, pizcc. No saber ó no
entendrerhi borrall ó res.
Fr. No saber ó no enten-
der pizca.
BorralNi. Hoch de la lla-
na. Vedija , vellón , gue-
deja. De néu. Copo.
Borrallut. Vedijoso, ve-
dijudo, velloso, velludo.
Borrango. Interjecció de
admiració ó pasmo. í>ia«-
tre, loco, insensato I
Borrar. V. Esborrar. Bor-
rar, pagar ó satisfer la
pena. Purgar.
Bórra.«i. Estopa mòlt bas-
ta, .igramiza.
BorrH.«i. Teixit bast de es-
topa. Malacutnda, caiía-
mazo, estopón. A ó de
BOR
mal borras. Adv. De qual-
sevol modo, sens reflexió.
A ó de trompón.
Borracica. Tempestat.
Tempestad. Perill , con-
tradicció. Riesgo, peligro.
Borranicós. Loque causa
borrasca. Tempestuoto,
proceloso. Desgraciat. Ca-
lamitoso. (ro~
UorraMquer. Borrasque-
iSurra.•'HSí. V. Borras.
Boriatxa. Pta. Borraja^
B. peruana. Pta. AbdeL
B. borda. Pta. Viborera.
La bóta ó gal pera posar
vi. Borracha, bota.
Borratxada. Dirbarat
gran. Borrachada, borra-
chera, disparate, desati-
no. Mu\l\ívil. Barbaridad,
sinnúmero.
Borrat \ ejar. Borrachear
Borratxera y Borratxi-
na. Embriaguez , borra-
chez, beodez.
Borratxo. Ebrio, embria-
gado, beodo. Estar un
poch borratxo. Estar ó ir
calamocano, asomado.
Borratxo. Ebrio, vinolen-
to, zaque, vinoso, peneque
Borraxa y Borrayna. Pta.
V. Borratxa.
Borreclt. Anyell de un
á dos anys. Borrego, bor-
ro, borrega. De dos ó mes
anys. Andosco.
Borrejiu. Panellet rodó.
Mollete, bodigo. Trosset
de pasta torrada y sucra-
da. Sequillo, enjuto.
Borreltut. V. Raspós.
Borrena. En las sellas,
lo enllassament del fust
ó arsó. Borren.
Borriga. Baguela que 's
fa en lo fil. Oqueruela.
BorrÍNsó ó Borrissol. Bor-
ra sutil del panyo y au-
cells. Flojel. De «Itras co-
sas. Pelo. Lo de las fruy-
tas. Pelusa, vello. Lo de
sota deis mobles. Tamo,
borra , pelusilla. De las
eras. Tamo. Rcsguari de
peus entre ferrers, etc.
Angorra. V. Sabatina.
Borró. Taca ó gota de tin-
ta. Borrón. Pel superior
BOS
del panyo.ia?it7/a. Entre
estampéis. Pastel. Lo brot
que apunta en los arbres.
GeVmeíi, bvton, abollón.
Deis ceps. Yema.
Borroiiiii'. Borronejar.
Borrajear. Traurer borró
los arbres. Abotonar. Los
ceps. Cernear. {ron.
BorfOiiüt. Puesto en bor-
Borrouejar. Borrajear.
Korvús. Pie de borras.
Razayado , eslojwso.
Borrugat. Peix. Sombra.
Borrut. V. Borros.
Bort. Fill tingut fora de
matrimoni. Hornecino,
bastardo, eapósito, cune-
ro. Bast, fals. Ordinario,
basto, falso. Lo arbre que
náix sens plantarlo. Bor-
de, silvestre. Eslat del
bort. Bastardía.
Bos. Especie de morrallas.
Bozal, badal. Lo que's po-
sa ais gossos. Frenillo,
bozal. Lo de las furas.
Pristielo. Lo deis buchs
de abellas. Hatijo. Lo del
caball. Mastegador. Pel
moixi. 2?oio. Posarlo bos.
Embozar. {selvoso.
Boíücá. Silvestre, selvático,
Bwscall. Branca de Ue-
nja. Tuero , trashoguero
Bottcatlada. Cop de bos-
call. Trancazo, estacazo,
garrotazo. (güero.
Boíicallás. Aum. Trasho-
Boscaiu. Boscalge. Bosca-
je, montanera.
Boscater. Astellallenya.
Leñador. V. Llcnjaler.
Boíícb. Bosque, selva, mon-
te. B. artificial. Bosquete.
Cremat ó torrat. Chami-
cera. Espés. Maleza. Per
tallar. Talar. Cosa de
boscli. Nemoroso. Redu-
hir a bosch. Embosquecer.
Koscús. Nemoroso.
Bot>«{ueig. Dibuix ó pri-
mera má de una pintura.
Embozo , bosquejo. Estar
en bosqueig. Fr. Estar en
sus comienzos.
Bosquejar. Fèrse bosch.
Hacerse bosque ó selva.
Dibuixar sens diñnir los
contorns. Delinear.
DIC. CAT. CAST.
BOS
Boesqiierul. V. Boscá.
KtiSíiui, Selvático, selvoso.
Botmiuina ó Boscatge.
Conjunt de arbres mòlt
espessos. Boscaje.
ttótisa. Saquetper portar
los diners. Bolsa , bolso.
La de seda. Bolsillo. La
de cuyro. Guarmiel. La
de cuvro per sostenir la
llansa'ó bandera del ca-
baller. Cuja. La que sos-
té la carrabina pendent
de la sella. Portacarabi-
na. La de drap perla ca-
pa. Portamanteo. La de
posar las navajas. Estu-
che, navajero. La deis ca-
balls. Talega , redecilla.
La deis testiculs. Escroto.
La gran que's porta al pit.
Bolsopeto. La de portar la
bandera. Portabandera.
La arruga ó arrugas que
fa lo vestit mal tallat.
Fuelle, bache. La deis cor-
porals. Bolsa. Per portar
la creu ó barra de talara.
Carcaj. La deis carros.
Bolsa. Lo corn de las al-
forjas, yaçue. Pera abricli
deis peus. Folgo. Lo tros
de corda ab que se aguan-
ta altre que se amarra.
Boza. La que's posa en la
cua dels caballs. Codon.
La del castor. Castóreo.
La de las pistolas. Pisto-
lera. La de cujro per las
cartas. Balija. La que ser-
veix pera tapar alguna
cosa. Manguita , funda.
La de las criaturas. Cule-
ro. La que serveix en las
iglesias pera donar las
distribucions. Barjuleta.
En las fonas ó mandró es-
pecie de Uata pera asse-
gurar la pedra, faja, hon-
da. En r art de pescar.
Contramalla. Fér bóssa.
Fr. Arreplegar diners y
guardarlos. Hacer bolsi-
llo, atesorar. Fér bóssas
lo vestit. Bolsear. Trau-
rer la bossa ó allargar los
cordons de la bóssa. Fr.
A largar la bolsa , desate-
sorar. V. Llotja. {dura.
Boesadura. Náut. A boza-
BOT
65
Bossal. Recien cautivo.
Bo«i««ar. Náut. Subjectar
ab bóssas. Abozar.
Bossas. De pastor. Her-
ba. Paniquecillo, bolsa de
pastor. V. Sarronets.
Boesíier. Qui fá bóssas.
Bolsero. En algunas co-
munitats y convents. Ci-
tlerero , distribuidor de
plomos, pitancero.
ttostiera. Monja. Cilleriza.
BoKt«eria. En sas princip.
accepc. Bolceria. Empleo
y oficina de la bossera.
Cilleria. (tada.
ICoí).siiia«la. Revés. Bofe-
B«>t. Pell adobada pera
contenir licors. Cuero,
pellejo. De la pell del bou.
Odrina. De pell ó cuyro.
Odre. De pelota. Bote. De
vi. Zaque. Resentiment.
Repullo. Salt, cop d' arma
ó embarcació. Bote. Brin-
co. Brinco, salto. Fam.
Figa de flor abans de ma-
durar. Breva. Bót petit.
Náut. Serení, botiquín. A
bót y bolea. Adv. En lo
jochdela pilota, pegarli
abans de botar. A bali-
voleo. Fér lo bót. Fr. Ha-
cer pucheros, amorrar.
Fér un bót. Fr. Saltar.
Tenir lo bót. Estar hecho
un botija. Inflarse com
un bót. Embotijarse, abo-
tagarse. Plóurer á bots y
á barráis. Llover á cánta-
ros. Reventar lo bót. Fr.
Esplotar lo sentiment.
Volar la mina. V. Bóts.
Bo(a. Eyna de fusta pera
guardar licors. Cuba, pi-
pa, tonel, barrica, vasija.
La persona petita y mòlt
grossa. Rechoncho, cachi-
gordete, cuba. Tornarse
ó posarse com una bóta.
Embastecerse, embotijarse
Buta. Lo doblech al ex-
trem de las manegas de
la casaca, etc. Fae/ío. Po-
sarse botas. Embotarse.
Bolada. Fusta per las bo<
tas. Duelas. V. Botam.
Botador. Náut. Perxa. Bí'
chero. Saltador. Saltador.
Botafocli. Instrument d'
5
66
BOT
artilleria. Lanzafuego.
Home bronquinós. Bm-
mrruidon, camorrisl•i.
Rutafora. Naut. Botava-
■'- ra. Casaesrota.
Botaló Naut. Botalón.
Bótani. Pipería, tonelería,
dolaje, duelaje.
Butaua. Forat de cremat
en la roba. Chinpazo.
Broch de las botas. Broail
Botaner. Instrument dels
boters. Botanero.
Botar. Saltar. Bríncar,
saltar. Llansar. Arrojar,
lanzar. Enfadarse. Hacer
pucheros. Tusar. Porfiar,
obstinarse. B. á fora. E-
char , arrojar. B. al ay-
gua.Náut. Varar. B. foch.
Slóurerdiscordia. 5op/aí-.
B«fariit. En figura de bo-
ta, petit y mòlt gras. Re-
gordete , rechoncho.
Bofavaní.Náut. Pujában-
te. Ni per un botavant.
Expr. fam. Ni por estas,
ni por esotras. Ser im bo-
tavant. Fr. fam. Ser un
diablillo. Anarsen al bo-
tavant. Fr. Arda Troya.
Boitayol. Náut. Botalón.
Boteilor. Náut. Qui ma-
ní>ja un bol. Botero.
Botella. La de terra cuy-
ta. Alcarraza.
Botellería. Botillería.
Boter. Qui fa bots. Botero,
odrero. Qui fa botas. Cu-
bero, tonelero, barrilero.
Botería. Tonelería.
Botet. Botillo, bota. Toear
lo bolet. Fr. Sonsacar.
Boteta. Pera transport de
aliments y pesca salada.
■ Pipote, barril, casco.
Botí. Botin. (farra.
Botifarra. Morcilla, buti-
Botifarrer. Morcillero.
BtktiTarreta. Botifarra
prima. Tarángana.
Botifler. Carihinchadn,
carrillos de trompetero.
Botija;a. Tienda , lo7ija.
D' aygua de mel y espe-
cias." Alojería. D' apote-
cari. Botica. D' argenter.
Platería. De barber. Bar-
hería. De boter de pells.
Odrería. De cerer. Cere-
BOT
7-ia. De cervesa. Cervece-
ría. De cisteller. Cestería.
D' espardeña er. Alparga-
tería. De fuster. Carpinte-
ría. De grans. Graner. Ci-
lla, panera. De llibreter.
Librería. De manya. Cer-
rajería. De oller. il//br«-
ria. De passamaner. Cor-
donería , pasamanería.
De pells. Pelletería, pelle-
jería. De perruquer. Pe-
luquería. De pentiner.
Peinería. De rellotger, fíe-
lojeria. De roba. Ropería.
De sastre. Sastrería. De
sombrerer. Sombrerería.
De trastos y robas usadas
ó vellas. Prendería. De te-
las. Lencería.
Boíigot. V. Guiara.
Botij^iier. De robas. Ten-
dero. De sucre , racao ó
comestibles varios. ¿071-
jista. Lo de panyos. Pa-
ñero. Lo de tcla.s". Lence-
ro. Lo aucell d' est nom.
Pájaro polilla, martin pes-
cador. Alció fòssil. Al-
cienito, alción fósil.
Botigiieta. Parada per
véndrer a la menuda.
Puesto, botiquilla.
Botija. Vas de terrissa ro-
dó pera refrescar 1' ay-
gua. Alcarraza. La de fus-
ta. To/orfeo.
Boti.ier. Fabricant ó ve-
nedor de botijas. Botije-
ro, alcarracero.
Bótil y Botiró. Home pe-
tit y inólt gros. Recoquín,
botijón, zoquete, morcón.
B<»til!er. Botillero.
B<»tina. De soldat antich
roma. Caliga.
Botiller. Botinero.
Roti(]iií. fío ti quin.
Bot.i. V. Boig.
Botja. Mata. Abrótano,
boja, lombriguera . Pla.
Segullada, corona de frai-
le. B. ó boljas blancas.
Pta. Albaida. B. de san
.loan. V. Espernallach.
Lo capulí qne fá lo cuch
de x'da. Capullo.
Botjar. Terreno incult,
malesa. Matorral.
Botjes ó Botjas. Pta. V.
BOU
Herba pussera. B. blan-
cas. Pta. Albaida.
Botjet. Forat ó vuyt de la
paret entre biga v biga
pera assenlarlas. Tabica.
Botó. Lo deis arbres y
plantas. Abollón, botón,
grumo, yema. Poncella.
Capullo, taliz. Lo de las
rodas. Cubo. Part genital
del animal. Testículo.
Gra en la cara. Pústula.
Botó de foch. Cauterio. V.
Botons. (ojaladura.
Botonada. Botonadura,
Botonador. Abotonador.
Botonament. L' acció
de botonar ó botonarse.
Abrochamiento.
Botonar. En sas princ.
accepc. Aboto7iar. Cor-
dar lo vestit ab botons.
Abrochar. (Botonero.
Botoner. Qui fa bolons.
Uotoii!^ (Cordar los). ^60-
tonar. Descordar ó desfer
los botons. Desabotonar.
Botons de gos. Pta. Or-
quiso , testículo de perro.
D' or. Pta. fíanúnculo do-
rado, tí. grochs. Pta. -1-
brotano hembra.
Botornon.**. Tumor. Pá-
pula, papera, lamparon.
Botrit«. Pta. liienqranada.
Bot.«i (A; y á l)àrrals. V.
A samaladas. Descarre-
gar l)ots. Joch de noys.
Zainavaina.
Botiüisuí. V. Borrissó.
Bot.<<iuar. V. Bulsinar.
Botxa. Bola de jugar. Bo-
cha. La arruga del veslil.
Bache, fuelle. La escom-
breta de íil de aram dels
argenters pera netejar.
(¡ratas. Pta. V. Botges.
Cop de botxa. Bochazo.
Botxar. V. Embotxar.
Botxí. V. Butxi.
BotX4»rn. Afront. Bochor-
no, sonrojo. (Sotirojoso.
Botx4»ruÓK. S'ergonyòs.
Bou. Toro capat y domes-
ticat. Buey. No capat. To-
ro. Jo\e y no domat. No-
villo. Ferésiecli. l'ro. La
barca ó barcas de [pescar
d' est nom. Pareja. Bou
de cabestre. Buey de ca-
BRA
Restrillo. B. enjn-eixat.
Cebón. Maliciós. Marrajo.
Man. Vaca marina, foca.
Mener. Cabestro, iiuinso.
Pera cassar perdius, iíoe-
zvelo. Vell. Cotral. Corral
de bous. Boyera, boyeri-
za. Donar bou. Fr. lam.
Pegar. Bordonear. Peu ó
pota de bou. Pta. Barba
de Aaron, pié de becerro.
Bouatla. Boyada.
JBwva. Pta. Enea. V. Boga.
novada. Vacada. Vacada,
boyada. Bohena. Bobada.
H4»^ater. V. Veguer.
ISoveti.tl. Min. Bohedar.
Uó«eila.>« (Fér). Arquit.
Abovedar, tjovedar.
Bover. Pastor de bous.
Boy ero. boy erizo, vaquero.
Bi>vi. Pertanyent als bous.
Boyal, boyuno, vacuno.
Bestiar bóvi gelós. To-
JBox. V. Boix. (riondo.
Boyeta. .Naut. Griipia pe-
tita. Boyarin.
Boyra. S'apor que se alsa
de la terra. Niebla. La
mòlt baixa. Neblina. La
de la mar. Bruma, bru-
mazón. La que se arros-
sega per las montanyas.
Gata. Malura deis cuchs
■de seda. Amarillo. Con-
fusió, obscuritat de ideas.
Cargazón. Fam. Satisfac-
ció, regositg. Bulla, alga-
zara, (lioso, brumoso.
Boyróíi. Nebuloso, nebli-
Bracli. Tumor. Apostema,
postema. Lo gos d' est
nom. Dogo, braco.
Brasa. Drap que 's posa á
las criaturas de mamella.
Metedor, culero. Mudar
las bragas. Fr. Posar bol-
quers nets. Entremeter.
Brasadora.*«. Grama. V.
Bregadoras.
Braj^ar. V. Bregar.
Braj:;aN»«aí4. Home des-
cuy dal y fluix. Juan Lanas
Braguer. Envenadura
pels trencats ó potrosos.
Braguero, ligadura, apre-
tadero. Las mamellas de
las vacas, cabras, etc.
Bragadura, ubres.
Brahú. La part molsuda
BRA
del bras. Muñón, morci-
llo. Robustesa , forsa.
Brazo. Tenir bon brahó.
Fr. Tener bj'avos jarretes.'
Brani. Veu bronca de al-
guns animals. Bramido.'
Lo del ase. Bebuzno, roz-.
nido. Del bou. Mugido. \
Del elefant. Barrito. Del
lleó. Bugido. Del os. Bra-
mido. Del brau, vedell,
etc. Berrido. Correspón-
drer al bram. Fr. Bebra-
mar. Fér brams. Dar 6ra-
midos, mugir.
Urania (Correr la). Correr
la voz. Fér la brama. Bur-
larse de algú. Dar grita.
Brania<l<»i' y Bramayre.
Crida\re. Gritador, 'vo-\
ceador, algasero. I
Bramar. Lo ase. Rebuz-
nar. Lo bou. Mugir. Lo'
lleó. Rugir. Lo brau, ve-l
dell, etc. Berrear. Bramarj
com un toro. Fr. Bramari
de coraje. Tornar a bra-i
mar. Rebramar.
Braiuantaelí»*. Qui crida i
mòlt. Voceador, algarero.
Bramayre. V. Baladrer.
Mraiiiií. Bram. Bramido. \
Branca. La rama ó llucti
del arbre. Rama, brazo..
La tallada. Ramo. La es-i
queixaúa. Gajo, garran-:
cho, y gancho, lo tros que
queda en 1' arbre. La in-
clinada envers terra. A-
labe. La destinada pera
plantar. Rampollo. Del
Iré. Cama. Ramal ó divi-
sió de una cosa. Ramal.
Lluch, gnfol. Verdugón.
Part separada pero de-
pendenta de un tot. Ra-
mo , parte.
Braucal. Arq. Muntant.
Jamba. Drap per cubrir
los pedrissos. Payal.
Braiicall , Brancam y
Brancatge. Multitut de ra-
mas. Ramada , ramojo.
Brancaur^ina. Pta. A-
canto, yerba gigante.
Braneut. Brancoso.
Brandada. Fluctuació,
moviment encontrat.Kai-
ven, balance. B. forta. Ba-
lance duro ó viólenlo.
BRA
67
Brandador. Balanceador
Brandar. Balancear. V.
Gronxar.
Branilla. flaí/eiía, barba
de ballena. De vano. Va-
rilla. Pl. de vano. Varillaje
Branquejar. Aiidar por
los ramos.
Brantiiieta. Bamet. Ra-
mito. Pl. Llenya prima
deis esporgaments deis
arbres. Fusta, ramojo, ra-
miza, desbroce.
Bra!4. Membre de la per-
sona. Brazo. Classe. Cla-
se, estado, estamento. De
campana. Cigüeña. D'or-
ga. Asidero.
Brai^a. Ascua. Donarse
brasa ó ansia. Fr. Menear-
se, bandearse.
Brai^ejar. Passar per las
brasas. Soasar, perdigar.
Bra.'íer. Eyna de metall
ab sa capsá pera escalfar-
se Brasero. Pila de brasas
encesas. Hoguera.
Braseret. Caixela pera
posar foch á fi de calen-
tarse las mans ó peus.
Rejuella, estufilla, brase-
rillo, líbrete.
Brasiiet. Fusta. Brasilete.
Bras!«a. Mida desis peus.
Braza. (Brassat.
Bra.*«.*«ada. Braceada. V.
Bra.s««al. Armadura del
bras. Braceral, brazal.
Bra.siiialet. Manilla, anell
per adorno en las muuye-
cas. Brazalete.
BrasHalot. Naut. Tros de
corda provist de un lias.
Brazalete. (d<i~
Bra.<«!<<at. Brazado, braza-
Bra.*i!«atge. Tot Iraball de
brassos. Braceaje, brazaje
Braíisejador. V. Bras-
Braüisejar. Zíracíor. (ser.
Braí«í«er. Jornaler de la
terra. Gañan. El que ab
son patrimoni no té bas-
tant pera viurer y va al-
gunas vegadas al jornal.
Bracero. Qui íá brasset.
Bracero. (quinlida.
Braí$.<>iera. Herba. Coli-
Bra»i.<<et. Dim. de Bras.
Brazuelo, bracillo. Fér
1 brasset. Dar el brazo.
BRE
BRI
Bran. En sas princip. ac-|Bre«>sol. Cu7ia. Posar al
oepc. Bravo, bravio, fe-\ bressol. Fr. £>icu>iar.
roz. Lo bou petit de un Itret^Molar. V. Bressar.
anv. Becerro.
Rraull. Pta. Brara.
Braiada. Alenada, tuf
molest. Tufo, vaharada.
De fum. Zorrera. De vi.
Eslocada de vino. Fér bra-
vada. Fr. Vahar, vahear.
Bravata. Amenassa arro-
gant y vana. Bórica, giro.
Fanfarronada. Baladro-
nada. Tirar bravatas. Fr.
Boncar, echar fieros.
Bravatada. Bravata, ba-
ladronada, ronca.
Bra^atejar y Bravejar.
Llansar bra\atas. Bra-
vear, roncar, echar fieros
Brètol. Pillo, soUaslron,
rufián. F'ér lo brètol. Fr.
Bigardear. illos.
Bretoialla. Gavilla de pi-
Bretolainent. Adv. Pi-
caramente, (rama.
Bretu.ieg. Pta. Cinco en
Bretxa. Brecha.
Breu. Compendios, curt.
Breve, corto, lacónico. Es-
crit del Papa. Breve, búle-
lo. AmuXet. Amuleto. En
breu. Adv. Luego. De a-\
qui á poco.
Breuntent. Adv. Breve-]
mente, sumariamente, con
brevedad.
Bravea y Bravesa. Fero- Brevaf ge. Beguda ingra-
citat. Zíraifra, òrarurrt. ta al paladar. fireroje.Po-
Brega. Gatsara, debat. tinga. Pócima. (cisión.
Zambra, chacota, /rjíro, ¡Brevetat. Concisió. Con-
tremolina. Armar y móu-
rer brega ó bronquina.
Fr. Ousar ralions. A rmar
fendencias. chacotear.
Bregador. Lo qui brega
cánem ó lli. Agramador.
Bregad4»ras. Pl. Instru-
ment pera bregar. Agra-
madera, grama.
Bregar. Xafar lo cánem
ó lli. Agramar.
Brema. V. Verema.
Breuiar. V. Veremar.
Breña. V. Barena.
Breñar. V. Barenar.
Bresca. Panal.
Bre»>cador. Instrument
pera brescar. Tempanador
Breíicadiira.Ac. debres-i
car. Castrazón.
Brewcain. Escarzo. I
Brévol. Frágil. Endeble,
quebradizo, quebrajoso,
quebrantable.
Bri. Cama de alguna plan-
ta ó herba. Hebra. De
carn y de canem. Brizna.
De las flors. Pistilo. De
lli. Estopilla. Lo drap de
cánem. Lienzo, cáñamo.
Lo que té mòlts brins.
Briznoso. Tráurer los
brins. Desbriznar.
Brisk. Herpes. B. Vérvol.
Empeine. (Herpetico.
Briauó.ci. Cosa de brians.
Briant. Insect. Arador.
Briba. La vida vagamun
BRI
A la bribonesca. Adv. .1
la briba, haraganamente.
Bricbbarca ó Brichbarcb
Barco de tres arbres, ber-
gantí de mòlt poTl.Corbela
Brida. Las correijas del
fré. Bienda, diestro. Lo
mateix fré. Freno. A bri-
da batuda ó a tola brida.
Adv. A rienda suelta. A
mitja brida. A freno me-
tido. Menar per la brida.
Llevar del diestro. Posar
la brida. £míírííiar. Tenir
la brida. Befrenar.
Bridecú. Cinturó pera
portar la espasa. Biricú,
tahalí, talabarte.
Brigader. Qui mana una
brigada. Brigadier. Qui
té a son cuydado "Is ani-
mals de brigada. Capataz.
Brill. Chillo, chilla, pilo.
Tocar lo brill. Chillar.
Brillador. Reclamo, chi-
lla, pito. Tocar lo brill 6
brillador. Chillar.
Brillant. Lo que brilla.
Resplandeciente, radiante,
luminoso. Rellulient. Re-
luciente. Diamant abri-
llantat. Brillante.
Brillantetüa y Brillantor.
Brillantez, brillo.
Brillar. Relluhir, despe-
dir raigs de llum. Belucir,
resplandecer. Imitar lo
canl deis aucells ab lo bri-
llador. Beclamar.
Brillo. Lustre, resplandory
resplandecimiento.
da. Picaresca. Anar á la Bríniarada. Flama de la
briba. Adv. Haragana-\ fogayna. Llamarada, llá-
mente, ir ala que salta, ¡ttrincskMe.Cimbrefio.ima
guitonear.
Brilialla. V
Bribonalla.
Brincar. Donar ó fér brin-
cos ó salts. Sa//ur. Lo ca-
ball. Gambetear.
Brincarse, r. Cimbrarse.
Breseanilirilla. Brisca.
Brescar. Tráurer part de Briliar. (Córrer la tuna,
la mel deis buchs de las] Bribonear, holgazanear.
abellas. Castrar, despun- nrih». Vagamundo, do-|Brincat. Doblegat, incli-
tar, destnelar. Anar des- lent. /"¡raro, galopin, pi-\ nal. Doblado, inclinado.
«rdenadament. Ir sin con-l lio. Tornarse bribó. Abri-\ Brinco. Salt. Salto, zapa-
cierto, desordenadamente.] bonarse. lela. {lar, convidar.
Brescat. Sens mel. De.»- Brilionada. Pi>ar<íi«, ra-' Brindar. Convidar. y>Ht-
melado. Llagar. Lagar. | pazada, rapacería.
Bressatior. Mecedor, cu- Bribonalla. Picarezca,
nero. mecedero. I gazapina, gatería.
nrenH»n\ent. Mecedura. JBribon*-jar. Bribonear,
BrCMMar. Mecer. \ picardear. (balderia.
-BresMO. Pta. Brezo, urce. Bribonería. Picardía, ri-
erica. Bribonetich. Hampesco.
Brindon.x.PI. Fru}la tin-
tórea. Brindones.
Brin<'ts. Briznoso.
Brio. Forsa. Pujanza. Or-
gull. Orgullo. Cobrar
brios. Fr. Reanimarse-
Behacerse, reponerse.
BRO
nrionia. Pla. Nueza, a~\
norca, algalia.
Briús. Animós, esforsat.
Animoso, orgulloso.
.Brisa. La verema premp-
^sada. Lia, orujo, casca.
Los granéis de ella. Gra-
nuja. De algunas fruytas.
' Borujo, bagazo.
Brii^ca. Joch de cartas.
Palillo. V. Brescambrilla.
Brisot. Brisa atemporala-
da. Brisote.
Brissoli. Cordonet mòlt
prim per los traus. Pasi-
llo, cordel. Cordillet mòlt
prim pera pescar. Cordel.
Bríston.*». Pl. Especie de
teixit de llana. Bristones.
Brivant. Vagabundo.
Briyóliuhent. Especie de
molsa. Brion trasparente.
Broca. Lo instrument dels
carnicers pera afinar los
tallants, etc. Eslabón. Va-
reta de vesch pera cassar
aucells. Vergueta, trenca,
vareta. Tocador de tim-
bal. Baqueta, palillo. En-
tre perxers , instrument
pera capdellar. Carrete.
Brucacla. Tros de sar-
ment que 's deixa en lo
cep al podar. Pulgar, zae-
ta, perchan.
Br4»cafIeilo.<$ y Brocadi-
llo. Tela de seda y or de
inferior qualitat. Broca-
tel, brocadel.
Brocal. Especie de garra-
fa. Cantimplora , x^asija,
garrafa. Coll del pou. Po-
zal. La boca de la vayna
de la espasa, etc. Boca, q/o.
Brocáíi. Vi adobat ab mel.
Hipocrás.
Brocat. Roba de seda tei-
xida ab or ó plata. Bro-
cado, glasé. Semblant al
brocal. Glaseado.
Brocatell. Brocatel.
Brucater. Teixidor de
brocals. Glaseador.
Brocli. Boca deis gerros,
porrons, etc. Pico, golle-
te, boca. Lo deis candele-
ros. Mechero , arandela.
Deis ceps. Brocada. Pul-
gar. Ab lo broch gros.
Adv. A pico de jarro. No
BRO
iicarse en brochs. Fr. No
meterse en dibujos.
Brócoli. Especie de col.
Bróculi. brocales.
Brollador. Bordador. De
reals. Becamador.
Brodadura. Bordadura,
bordado. En la roba blan-
ca imitant las puntas. Ca-
lado. De plata ú or. Ar-
genteria. De reals. Recamo
Brodar. Bordar. De reals.
Becamar, realzar.
Brodat. Treballat ab se-
das ó altra materia sem-
blant. Bordado, bordadu-
ra, recamado.
Broida. Pta. Abrótano,
yerba lombriguera, baja.
B. femella. Pta. Guarda-
ropa, abrótano hembra.
V. Espernallachs.
Broll. Erupció d' aygua
elevantse. Barbollan.
Brolla. Bosch de arbus-
tos petits, brossa ó malesa
Matorral, mato, escobo.
Broliador. Hervidero.
Ur4»IIar. Bellugar ó abun-
dar. Hervir. Alluir la ay-
gua. Chorrear, brotar,
borbollar, borbotar.
Broiii. Pta. Bromo. Borm.
Malaltia dels caballs.
Muermo, cimarra. Lo qui
té brom. Amormado.
Broma. Bulla. Tabaola,
tremolina, bulla, zumba.
Boyra. Niebla. Fér bro-
ma. Meter bulla, chacotear
Broiiiilla. Boyra que s'
alsa en la mar Bruma.
Broinií«ta. Chacotero.
Bromos. Lo qui té brom.
Amormado, muermoso.
Bronch. Desapacible al
oido. Bronco, áspero, des-
apacible. Aspre. Brusco,
áspera, carrasqueño.
Brongina. La principal
y millor de las eixarcias
o enginys pera pescar. Red
mayor.' (cha.
Bronja. Pinzell gros. Bro-
Bron<|uina. Pendencia.
Zipizape, rencilla, rija.
Bronquinós. Botafoch.
Buscaruidos, rencilloso.
Bronüie ó Bronze. MetalU
Bronce. Cosa mòlt dura.
BRO
69
Pedernal.
Broii.>4ejar. Broncear.
Broa.<«o. V. Bronse.
Broquerar. Naut. Girar
las vergas envers lo veat.
Abroquerar. Posarse al
amparo y resguart d' algu-
na cosa. r. Abroquelarse.
Bróquil ó Brócoli. Pta.
Bróculi, brocales.
Bro.ssa. Residuo de Uenya
y fullas. Broza , seroja.
Pta. Brezo. Las matas y
arbustos inútils. Maleza,
rebollar. La partícula que
cau al ull. Mota. Desper-
dicis. Rampoin<i , desper-
dicios. Las páranlas inú-
tils del llenguatge. Hoja-
rasca, fárrago. Lo solatje
en los licors. Zurrapa.
La que cau dels telers.
Caedura. La de las rama»
inútils. Escamadadura.
La que deixan las ayguas.
Pozanco. Raspall deis im-
pressors. Escobilla. Es-
combrarías. Basura. Pié
de brossa. Brozaso. Tráu-
rer la brossa. Desbrozar.
Pl. Desperdicis y resi-
duos. Barreduras.
WrtiSfiuaa. Isleta de bar-
dissa y brossa que 's for-
ma en los rius. Bardonera,
bardomera.
Bros.sar. Impr. Brozar.
livofiH'At. Mató. Requesón,
naterón.
Brossós. Lo que té ó cria
mòlta brossa. Brozoso.
Licor impur ó que té mol-
las brossas. Zurrapozo,
zurrapiento.
Brot. Mica, engruna. Po-
co. Bianqueta tendra^
Vastago, retorta, renuevo.
Lo que surt de las arrels
y socas deis arbres. Pim-
pollo, fallón. Lo inútil eo
la soca deis arbres. Chu-
pón. Lo inútil en la so-
ca deis ceps. Gerpa. BroU
curt. Pito7i. Que surt de
las arrels. Barbado. Ull
deis arbres. Grumo. Pié
de brots. Pimpolludo.
Terreno poblat de brots.
Pimpollar. Remélrer
brots. V. Rebrotar.
70
BRU
Krotatla. Dels arbres y
plantas. Germinación,
brotadura. De las banyas.
Apilonamiento.
Brotain. Copia ómultilul
de brots. líamaje.
Urotanieiit. V. Brotada.
Krotar. Tráurer brot los
arbres y plantas. Apim-
polturse, entallecer, ger-
minar. Los ceps. Ahoto-
ixar, tallecer. Comensar
á brotar. Mover, apitonar.
Brotó. Brot quant comen-
sa á surtir. Abollón. Re-
brot de la col verda. Bre-
tón, {hvols. Bretonero.
Brot4»iieneli. Que fa
Brots^a. Y. Bronja.
Brou. Caldo. B. bufat.
Caldo de morcillas. B. de
Ea. Stmtancia del pan. Es
roudelleofiuas.Fr. fam. I
Pura ¿.haría, es todo jara-]
be de pico. 'i) • t
Brouliet. V. Llepadum. I
BroTda. Pía. Abrótano]
macho, yerba lombriguera
Brú. Color obscur. Bruno.
Bruch. Pta. Brezo, urce. |
Brúfol. Dit del dia nebu-|
los. Pardo, nebuloso. Qua-
drúpedo. Búfalo. j
Bru^^eut. Que fa fressa,'
ruidos. Ruidoso.
BrufïMiet. Murmullo.
Brug;ir. Zumbar, zurrir.
BrujSkt. So desapacible y
confi'is. Zurrido, zumbi-
do, murmullo, susurro.
Del aygua ó deis arbres.
Murmurio. Ver brujíll.
Zumbar, barbullar, mur-
murar. V. Soroll. Bruch.
BruSiiera. Brezal. V.
Bru:;iier«ti<i. Brezoso.
Bruixa. Bruja, hechicera.
Fèr correr la bruixa. Fr.
Enganyar solapadament
6 ab astucia. Sonsacar.
Bruixeria. Brujería, he-
chizo. Fér bruixerias.
Brujear, hacer brujerías.
Bruixot. Brujo, hechicero.
Brúixuia. Brújula, agu-
ja de marear. Declinar la
brúixuia del norl al est.
Nordestear, noroestear.
Bruli»t. Brulote.
Bruuieut. Furioso, bravo.
BRU
Brnniera. Escuma de
qualsevol licor. Espuma.
La que llansan los ani-
mals per la boca. Espu-
marajo, espumajo. La del
mar. Adarce. Pié de bru-
mera. £s;)«wo.so, esptt-
majoso. Traurer brume-
ra per la boca. Fr. Estar
molt irritat. Espumajear,
echar espumajos.
Brunierot ó Burinot. In-
secte. Abejarrón. (nete.
Brunet. Cert bolet. Bru-
Bruiíeza. Fosquedat. Os-
curidad, opacidad.
Bruno i Fèr Sant'. Escotar,
pagar el escote, {zurriar.
Bruiisir. Zumbar, zurrir,
Bruu.sit. Zumbo, zumbido
Brunyiflor. Oui bruny.
Acicalador, polidero. Pes-
sa peralilar., 4/1/071. Eyna
deis argenters. Grata.
Bruuyidura y Brunyi-
menf. Pulidesá deis ob-
jectes d' art. Bruñimien-
to, bruñido.
Brunyir. Pulir la pedra,
fusta, etc. Lustrar, puli-
mentar, tersar, alifar. Los
metalls. Gratar.
Brunzinient. V. Brunsit.
Brunzir. V. Brunsix.
Brunzit. V. Brunsit.
Brujía. Especie de cami-
sa. Blusa. Lo respall de
aquest nom. Bruza.
Bruíica. Tronquet. Asti-
lla, palillo. La brossa que
cau al ull. Mota. La de
cassar ab vesch. Vareta.
Bruíieainent. Adv. Tos-
cameiit. Rudameyíte, ás-
peramente. Precipitada-
mente. Precipiíadamente.
Bru!«cli. Arbust. Brusco.
Aspre. Hosí-o. sañudo, fos-
co. V. Bronch.
Bruí«iii4ir. Instrument pe-
ra igualar lo vidre. Bru-
jidor, crujidor.
Bruji$ir. Igualar lo vidre
ab lo brusidor. Brujir.
Brut. Lo que conté subs-
tancias asquerosas. Su-\
cío, puerco, bruto. Aplicat,
á las personas. Zarrapas-\
tron, ¡echón. Lliceiieiós.
Licencioso, bestial. Ani-I
BUF
mal irracional. Bestia. L»
que es porcli y mal en-
dressat. Cochino, puerco^
En brut. .4dv. En bruto.
Páranlas brutas. Páran-
las obcenas, indecents.
Palabras torpes, indecoro-
sas, obcenas.
Brutal. Bestial, irracional
Brutalitat. Impuresa.
Obscenidad, torjteza. Inca-
pacitat, rudesa. firuíedarf,
bestialidad, asnada.
Brutalment 6 Bruta-
ment. Adv. A manera de
brut. Beslialmenle. Fea-
ment. Puercamente. In-
dignament. ¡ndignameny
te. Impúdicament. Obsce-
namente, torpemente.
Brutícia. Porqueria. In-
mundicia, suciedad, mu-
gre. De la roba. Grasa. La
que 's trau de las cosas
que 's netejan. Limpia-
dura. V. Calamarsa.
Brutóniea. Wa. Betónica.
Búa. Tumoret ab materia.
Buba, pústula.
Buiíoiiia. Pta. Bubónica.
Bucellaíi. Pl. Instrument
d' argenter. Bucelas.
Buch^ Embarcació. Bu~
que, nare. Capacitat d' al-
guna cosa. Vaso. Arna de
las abellas. Colmena. Lo
pap ó ventre. Buche. Buch
de riu. Madre. Traurer
del buch. Fr. Desbuchar,
desembuchar. Umplir lo
buch. Llenar el buche.
Bucle. Caragol de cabells
pera adorno. Riso.
Budell. Inte.•itino . tripa.
Budell girat. .Miserere,
volvo. B. prim. Hila. B.
primer. Duodeno. B. quart
ò cego. Intestino ciego. B.
quiíit. Portanario. intes-
tino colon. B. saxoner.
Colon, cagalar. B. tercer,
ilarch ó prim. Ilion, íleon.
Roncar los budells .Zurrir
Budeiier. V. Triper.
BuT. üoplo. De cnlado. So-
plido, bufido.
Bufa. Bossa de la orina.
Vejiga. La que fa la roba.
Fuelle, bocha. Cop de bu-
fa. Vejigazo. Interjecció
BUF
de admiració. ¡Sopla!
¡ Moneas ! ¡ Canario 1
Bnl'atia. Buf. Soplo. Lo
cop de vent. Ráfaga, bo-
canada de viento. La acció
executada lleujíerament.
Panavolaiile. Ser una bu-
fada de vent. Fr. Cosa
passada ab brevetat. Ser
nube de verano.
Bufador. Qui l)ufa. So-
plador. Lo forat subterrá-
neo del qual ix vent. So-
pladero. (fochs.
Bufarochí^. Pl. V. Venta-
Bufaforat»». Y. Burinot.
Bufaiiia. V. Bufaya.
Bufalaga. Pta. Paserina
tintórea, globularia.
BufaiiagaM. Pta. Zana-
horia. V. Pastanaga.
Bufanda. Especie de cor-
bata mòlt llarga. Red.
Bufar. Expel-lir ab vio-
lencia per la boca. So-
plar. Dit del cahall, toro,
etc. Resoplar. Manxar.
Inflar. Inspirar. Poét.
Inspirar. Roncar , fèr lo
guapo. Blasonar del arnés
echar plantas . Hxúax á. la
orella. Fr. Portar novas.
Chismear, soplar al oido.
Bufar á algú en 1' uU. Fr.
Tenirli enveja. Envidiar.
B. la dama. Fr. Lograr
una cosa ab competencia
de altres. Guindar, soplar
la dama. B. lo pebre. Fr
Ser mólt moreno. Tener la
tez morería. Bufar y fèr
ampollas. Fr. Ser de mòlt
fácil execució. Echar
guindas á la tarasca.
Bufat. Estufat, desvanes-
cut. Engreído, ufano, en-
vanecido, entonado.
Bufaya. Ostentació. Boa-
to, ostentación, pompa.
Bufet. Taula |)er estudiar
ó escriurer. Bufete. Veu de
animal. Bufido, resoplido.
V. Paraulada.
Bufeta. Dim. de butllo-
fa. Vejiguilla. Pta. B. de
gos. Vejiga de perro. V.
Tomaquera borda.
Bulit. V. Bufet.
Bufó. Graciós. Donoso,
lindo, bonito. Truhá. Tru-
BULL
Imn, chocarrero. La rata
anomenada aixis. Almiz-
clera, ratón acuátil. Fèr
lo bufó. Fr. Fèr gestos.
Hacer el mono.
Bufonada y Bufonería.
Ostentació. Pavonada.
Truhanería. Truhanería,
truhanada, chocar reria.
Bufouanient. Adv. Do-
nosament. Lindamente.
Bufonería. Y. Bufonada.
Busada. Colada , lejía.
Fèr ó passar la bugada.
Fr. Colar la ropa.
Bugadejar. La roba. Co-
lar la ropa. B. lo fll. Po-
sarlo en lleixiu pera ado-
barlo. Empuchar.
Bugader. Lo qui la bu
gadas. Lavador. V. Cubell
Bu{S;a*Iert{. Lavandera.
Biig;adó. Petita bugada
Coladita.
Bullía. Candela de "cera
blanca. Bujía.
Bug;lo.<<a. Pta. Llengua bo
vina. Lengua de buey, an-
cusa, argamula, melera.
Uuiga. Terra que 's des
monta, traballa y sem-
bra. Arrompido, artiga.
Tráurer buiga. Fr. Des-
montar, cultivar las tér-
ras hermas. Panificar.
Buina. Y. Buyna.
Buiraelt. V. ÍJuyrach.
Bug\. Pta. Y. Boix.
Buixarola. Planta medi
cinal. Gayuba, agauja.
Bujarró. Bugre. Sodomi-
ta, bugre.
Bujol y Bujola. Cubeto,
cubeta, colodra.
Bulinó. Y. Brugit.
Bull. En sas princip. ac-
ceps. Hervor, fervor. Lo
moviment agitat del tint
de la caldera. Bullan, .ar-
rancar lo bull. Fr. Levan-
tar el hervor. Bull de la ju
ventut. Fr. Delit impe-
tuós. Hervor, fogosidad.
Bull' de la sanch. Efer-
vescencia. Fèr donar un
bull. Fr. Herventar.
Bulla. Confusió de criis y
soroll. Bullaje, batahola,
chacota. Soroll de barallas
y pendencias. Bolita. Fèr
BUiNY
71
bulla. Fr. Chacotear , hOr-
cer chacota. Móurer bulla.
Meter bulla. Per bulla.
Adv. Por modo de juego.
Bullanga. Moti. Asona-
da, motín. Alborot. Vo-
cinglería, barullo.
Bullanguer y BuUan-
guista. Vocinglero, bullan-
guero, chisgaravís. {viente.
Bullent. Herviente, hir-
Bullici. Rumor, gatsara.
Bullicio, estruendo. Albo-
rot, sedició. Alboroto, tu-
multo, (ma.
Bullícia. Bulla. BulL•, bro-
BJiIlieiós. Solevantado,
chacotero, molino, peonza.
Y. Bullanguer.
BuUictosanient. Adv.
.\legrament.vl/egremeri/e.
Bullidor. Surtidor. Her-
videro. Xuclador. Vorá-
gine, tragadero, remolino.
Bulliiiient. Obra de bu-
llir. Ebullición, ebulición.
Y. Bull.
Bullir. En sas princip.
acceps. Hervir. Posarse
la multitut en moviment.
Hormiguear. Fèr bullir.
Herventar. Bullir la vian-
da en la olla. Fr. Cocer.
B. lo vi en lo cup. Fer-
mentar , hervir el mosto.
Fèr bullir lo enteniment.
Fr. Abrumar. Sacar de
quicio, abrumar.
Bullit. Efecte, obra de bu-
llir. Hervido. La cara bu-
llida. Cocido.
Bulto. Volumen, mole. A
bulto. Adv. Per demunt,
sens examen. En confuso,
á ojo, á sobrehaz. Sens
contar, pesar ó mesurar.
,1 ojo, de ó en montón.
Bunibuin. So continuat
sort y confús. Run i-un,
susurro, zumbido. Brugit.
Murmullo, murmurio.
Buna. Baix en lo sach
deis gemechs. Roncon.
Bunicli. Y. Bonich.
UuUió. Zumbido, zurrido.
Buny«»l. Pasta batuda y
fregida. Buñuelo, hojuela.
Lo de farina ous y mel.
Pestiño. Xapuceria, poti-
neria. Chapucería.
72
BUR
nunyolat. Abuñuelado.
Uunyoler. Buñolero.
BuÚM. Buboso, bubátiro.
Uupleure. Pta. Bupleiro.
Burat. Espee. de roba de
llana ó seda. Barato.
Burcega. V. Paret seca.
Burcií. Aldea. Burgo.
Burilell. V. Bordell.
Burell ó Burey. Color cas-
tany, roig obscur. Buriel.
Especie de roba de llana
basta. Bernia-
nui'sél•l. Titol antich e-
quivalent á hisendat ó
ciutadà honrat. Hacenda-
do, ciudadano.
Burgit. V. Brugit.
Burgiuestre. Primer ma-
gistrat en algunas ciutats.
Burgomaestre.
Burí. Buril, punzón. Cop
de buri. Burilada.
Buriiia. Bulla.
Bui-inar. V. Bambalejar.
Burittut. Insecte ab alas
que quant vola sempre
brunseix. Abejarrón, abe-
jorro. Al>ella borda que
no traballa. Abejón, zan-
gaño. Lo home massa su-
fert. Borricote, borricón.
Lo de poca formalitat.
Tararira, botarate. Cert
joch entre tres. Abejón.
Burla. Escarni, xasco. Ir-
risión, rechilla, mofa, es-
carnio. Faula, rondalla.
Burlería , conseja. Fér
burla. Fr. Chi/lar, burlar-
.ie. Fora burlas. E\pr. De
bó. De veras. Per Ijurla.
Adv. Escarnecidamente.
Ser la burla. Fr. Ser el
hazme reir. Tenir malas
))urlas ó jochs. Fr. Tener
malas pulgas.
Burlar. Frustrar. Eludir.
Avergonyir. Correr. Xas-
quejar. Zumbar, chas-
quear. Tot burlant bur-
lant. Loe. fam. A ma-
nera de xansa, tot Jugant.
Burla burlando.
Burlarse, r. Mofarse.
Burlería. Burla, mofa.
BurleNcli. Jocoso, burles-
co, mímico, feslico.
Burleta y Burló. Fisgón,
chancero, burlón, fisgador
BUS
Burlot. Hazme reir, momo
Hurot. ¡'or talero, {asna.
Burra. Borrica, jumenta,
Burrada. Colla de bur-
ros. Borricada. Necedat.
Tontería. En lo joch de
cartas faltar. Benuncio.
Fér burrada en las car-
tas. Benunciar.
Burrangu. Interjec. de
estranyesa. Cáspila, zape!
Burras. Aum. Borricón,
borricote, zopenco.
Burricacla. Borricada ,
burrada, machada, {cal.
Burrical. Jumentil, borri-
Burricalmeut. Adv. Po-
llinalmente, asnalmente.
Burricani. Asnería.
Burro. Borrico, asno, ju-
mento. B. de cinia, de tra-
gí ó guixer. Loe. Qui so-
porta mòlt traball. Borri-
cón. B. eugasser. Gara-
ñon. Instrument pera es-
callar lo Hit. Tumbilla.
Burro de cap á peus. Loe.
Mòlt tonto. Tonto de ca-
pirote ú de cuatro suelas.
Colla ó manada de bur-
ros. Burrada, borricada.
Tros de burro. Expr. fam.
Tontas. Tontazo, rocin.
Burxa. Instrument pera
remenar alguna cosa.
Hurgón, hurgonero, pin-
cho. D' escopeta. Baque-
ta. Deis guardas deis por-
tals. Aguja.
Burxada. Hurgonada, es-
pichón, estocada.
Burxar. Remenar ab la
burxa. Hurgar. Punxar ó
ferir ab instrument de
punxa. Pindiar.
Burxat. Pinchado.
Burxeta. V. Botafoch.
Burx«>. Burxa. Hurgón.
Bu»ica. Brusca, tronquel.
Vareta, palillo. Tocador
per assenvalarlas Metras
ais i\o\i. Puntero. V. .\-
gulla. Èn busca. Adv. En
demanda. V. Agulla.
BuNcasatoNa.s. Vago,
gandul, desl'eynat. Vago,
holgazán, zángano.
Buíicalavida. Persona
nitilt diligent. Buscavidas.
Bu.*icar. Regonéixer. Be-
BUT
conocer. Perseguir. Perse-
guir. B. medis. Trazar.
BuMcaralions. Camorrii-
ta, zizañero, rencilloso.
Buctnasa. V. Moca de peix
BuMqueta. Aucell. Reye-
tó. Beyezutlo. idor.
Butüííú. Buzo, somormuja-
Butil'arra ó Botifarra.
Budell pié de carn. Mor-
cilla. De coradella de
porch. Botagueña. Prima.
Tarángana.
Butletu. Buleto. breve.
Butlla. Bula. B. de la ca-
misa. Fam. Palomino.
Butllarí. Bulario.
Butllat. Lo que está en
forma auténtica, ó á mo-
do de bullía. Bulado, (ro.
Butllayre v Butller. Bule-
Butlleta. Papeleta de en-
trada. Boleta . cedulilla.
Papeleta de avis. Papeleta.
Butlletí. Bitllet de comu-
nió. Cédula de comunión.
Butllofa. En la pell. Am-
¡lolla, vejiga. La del cre-
mat. Quemadura. Sem-
blant a la butllofa. Am-
pollar. 3Ientida. Bola,
bambolla, paparrucha.
Butllofar. Fer butllofas
en lo COS. Ampollar, le-
vantar ampollas. En 1' ay-
gua. Burbujear, [vejigas.
Butll<»far.«e. r. Hacerse
Butllolafiüa. Butllofa
mòlt gran. Bonchon.
Butil4>rayre y Butllofer.
Mentider. Pilonero.
But^inar y Butsineiar y
sos derivat's. V. Rondinar.
Butxaca. Saquet en las ca-
sacas,calsas, etc. Bolsillo.
La que portan las donasen
las faldillas. Faltriquera,
faldriquera. Escurar la
butxaca a algú. Fr. Por-
tarsenhi tots los diners.
Mondar. Pl. Lo home des-
cu>dat. Vaiyiazas.
But'xaiM». Dim. Bolsillo.
Butxí. Ministre de justicia
que executa las penas
corporals. Verdugo, ejecu-
tor de la justicia. Lo aucell
de est nom. Alcaudoi},
caudon.Qu't es mòlt cruel.
Carnicero, verdugo. En lo
CAB
joch del osset la part mes
plana. Culo. (agauja.
Ituxarola. Pta. Gayuba,
Kuxeta. Instrument de
pellayre. Estira.
CAB
Buydar y sos derivats. V.
Vuydar. (bOu. Boñiga.
Biiytia. Excrement de
Buyracli. Capsa pera por-
tar las fletxas. Aljaba,
CAB
73
carcas. Lo cuyro pera
embolicar las brocas de
vesch. Cuero. Lo cuixi per
clavar aiíullas. Acerico.
Buytra. V. Volter.
c.
C. Sola val 100 , pero si
abans de ella 's posa una
, X valen las dos lletras 90;
quant se troban dos CC
girada la una al revés y
una I al milg, aixis d'j,
valen lOtXJ y treta la pri-
mera C aixís 13 val 500.
Ca. Can. V. Gos. Com á
negació. No. Ca que cassa
esquirols. Arderu.
Cabacalans ó Cabacals.
PI. Sacerdots dels sarra-
hins. Cabacalas.
Cabacet. Armadura anti-
gua. Capacete, capillo de
, hierro. V. Cabasset.
Cabal. Complet, complert.
Completo, cumplido. Just,
conforme al pes. Justo,
e.Tacto. La quantitat que
permet lo pare al fill y 1'
amo al esclau. Peculio.
For. Sens limitació. Lle-
nero. Pl. Béns. Medios.
Géneros. Caudales. Fér
cabal. Fr. Fér cas. Hacer
caso. Just y cabal. Adv.
Cabalmente.
Cabalcada. Presa féta sa-
quejant. Correría, presa.
Comitiva ácaball. Cabal-
gada. Correguda de ca-
balls, etc. Carrera. Tri-
but.Derecho de cabalcada.
Cabalcador. Qui va á ca-
ball. Cabalgador , ginete.
V. Pujador, Pedrís.
Cabalcadiira. Bestia de
bast ó sella. Cabalgadu-
ra , caballería. Dolenta
cabalcadura. Los. fam.
Pervers, de mal natural.
Mala cuca, mala pécora.
Cabalcar. Anaracaball.
Cabalgar, montar. Venir
ampia ó mal assentada
una pessa de roba ó part
de ella. Y'enir holgado.
Cabaler. Fill extern. Pe-
gujalero, pegujarero. Ne-
gociant. Negociante.
Caball. Quadnipedo. Ca-
ballo.C aficionat á muías.
Mulero. Briós, corpulent
ó fort. Alfana. De bastos.
En lo jocn del truch. Pe-
rico. De fuster. Borrico.
Lo blanch de la pota dre-
ta y ma esquerra. C. tras-
trabado De pel gris, blanch
y daurat fosch. /íoaïio, ro-
dado. Blanch de las po-
tas. Cuadralbo. De pels
blanchs en la cua. Bubica-
no. rubicán. Alt de llom.
Alomado. D' ancas en fi-
gura de atmetlla.AH^Mía/-
mendrado. D' anca de bou.
Anquiboyano. Begut d' an-
cas. Anquiderribado. D'
anca de mula. Anquimur-
leño. Rodó d' ancas. An-
quiredondo. Sech d' an-
cas. Anquiseco. De càrre-
ga. Albardon. De fusta.
De palo. De lloguer. Al-
quilon. De teulada Lime-
ra. De vapor. C. de fuerza.
Embefugat. Asmático.
Guarnit. Montado. Lleu-
ger y corpulent. Corcel.
Negre. Morcillo. Requit-
nador. Falso. Trotador.
Trotón. De mala mort.
Gurrufero. Caball mari.
Peix. Hipopótamo. Anar
com un caball desenfre-
nat. Fr. Correr sin freno.
Cubrir lo caball ál'euga.
Acaballar. Empinarse lo
caball. Enarbolarse. Lo
qui va ajagut á caball.
Atasajado. Muntat á ca-
ball com las donas. Adv.
A sentadillas. Cama assá,
cama allá. A horcajadas.
Provehir de caballs. En-
cabalgar. Semblant al ca-
ball. Acaballado. Tir de
dos caballs. Biga. Tir de
quatre caballs. Cuadriga.
Pujará caball. Montará
caballo. Subjugar. Dornor
Caballar. Lo que pertany
al caball. Caballuno.
Caballas. Aum. Caballo7i.
Caballer. Lo qui munta
á caball Caballero, ginete.
Noble. Hidalgo. C. aven-
turer. Caballero andante.
Caballeras. Aum. Lo mes
distingit entre 'Is de sa
classe. Caballerote. Lo qui
's porta com un caballer.
Caballeroso.
Caballerejar. Caballe-
rear, hacer del caballero,
portarse caballerosamente
Caballerescli. Propi de
caballer. Caballeresco.
Caballeret. Jove presu-
mit. Caballerete.
Caballeril. Caballerizo.
Caballerissa.Cabaííeriza
Caballero!. Caballer
desayrat, grosser y tosch.
Caballerote.
Caballet. Imp. y Pinl. Ca-
ballete. Pessa de ferro en
la llar del foch. Morillo.
Entre teixidors pessa del
cilindro pera plegar. Bor-
rico. Cresiall en lo all de
las parets. Albardilla.
CabalUi. Llom de la ierra
entre solch y solch. Cabor
¡Ion, albardilla.
Caballot. Caball de mala
mort. Gurrufero.
Cabaluient. Precisament
Apuradamente , precisa-
mente, por sus cabales.
Cabaló. Cabalet. Caudalejo
Cabalós.A rauda/atfo, cau-
daloso. V. Caudalós.
Cabana y Cabanya. Case-
74
CAB
ta rústica. Caòafïa. Mosso]
de mulas de una cabana
ó cabanya. Cabañil.
Cabáe«. Especie de cofi.
Esportillo, capazo. Lo gas-!
to diari. Taleguilla de la\
sal. Aliundaricia. j1/ci?!í07I,1
infinidad. Posar en lo ca-l
bás. Encapazar. Ti-d'j^inar
ab cabás. Esportear. A ca-!
bassos ó á cabassadas.
Adv. A fanegas, á tnoit to-
nes á porrillo.
C'abass^ada y Cabassat.
Capazo, esportada.
CsíhatisÁs. Aum. Esportón
Caba.sítet. Cenacho.
Cabdelí. V. Capdell.
Cabecera. Principi de al-
gun escrit. Cabeza. ,
Cabell. Cabello, pjelo. Lo^
que cáu sobre del front.
Copete. C. blanch. Cano.\
C. afegit. C. postizo. Ca-
bell blanch. Cana. C.
gris. Entrecano. C. natu-
ral. Pelo propio. Cabells
desfets. Melena. C. cara-
golals naturalment. C. en-
sortijado , crespo. Artiü-
cialment. C. rizado. C. de
detrás. Coleta. Embulláis.
Vedija. Esblenats. Grifo.
Arrancar los cabells, fíe-
mesar. Anisarlos cabells.
Traspeinar. Anar á estira
cabells. Fr. Andar á la
rebatiña. Arrancarse 'Is
cabells. Estar desesperat.
Paíear. Criar cabells. £?!-
cabellecerse. Embullar los
cabells. Desordenarlos.
Despeinar, despelolar. E-
rissarse los cabells. Espe-
luzarse. Esclarir los ca-
bells. Escarmenar el pelo.
Pié ó espés de cabells.
Melenudo. Posar cabells
blanchs. Fr. Encanecer.
Retallar lo cabell. .4íi/-
sar. Roig de cabells, ¡'e-
lirojo. Ros de cabells. Pe-
¡irubio. Tinya que fa cáu-
rer los cabells. Alopecia.
Tornarse gris de cabells.
Enlrepielar.
Cabellera de la Reyna.
Pta. Cabazur , perejil de
la Reina, aguasur. Cabe-
llera deslligada. Melena.
C.\B
C. embullada. Greña.
Calteili«. Pta. Cuscuta. C.
de la Mare de Déu. Epi-
timo. V. Pels de farigola.
Cabellut. Qui te mòlts
cabells. Cabelludo. Qii'\ té j
la clin móll llarga. Cer-
rejoso, melenudo.
Caber. V. Cabrer.
Cabeüiüa. De las plantas.
Cebolleta, cebolla.
Cabe»i!«a(ia. Cabezada.
Donar cabessadas. Y. Pe-
gar cabotadas.
Cabesi^ar. Formar cabes-
sas las plantas. Concrear.
Cabesseig y Cabesseja-
ment. "Sáut.' Cabeceo.
Cabessejar. Cabecear.
Cabet^KÓ. Pulxet , petita
ïdtura. Almúrlaga.
Cabeí!«í>iuda«». Pta, Escoba
de cabezuela.
Cabessut. V. Tossut, [tro.
Cabestrar. Echar cabes-
Cabes<re. Cabestro. Cop
de cabestre. Taquimazo.
Porció de cabestres. Ca-
bestraje. Desembolicar lo
cabestre de entre polas.
Desencabestrar .\ . Ronsal.
Cabestrer. Cabestrero.
Cabeu. Peix. Cobeo , cabo.
Cabiinent. Cabuda. Ca-
biiniento, cabida. Favor,
valiment. Gracia, merced.
Cabiró. Fust gros. Alfa-
jia , cabrio , cuartón.
Cabirol. Isart, cabra sal-
vatge. Gamuza, bicerra,
cabra montes.
Cabiroy.Aucell de estany.
Pájaro de estanque.
Cábit. Cop de bola en lo
joch de la argolla. Cabe.
Cable. A marra, (cabeza.
Cabòria. Quebradero de
Cab«if. Peix. Capitón, mu-
jol, matajudio.
Cabota. Cabeza de clavo.
Cabotada. Cabezada. Do-
nar ó pegar cabotadas.
Cabecear. V. Cabessejar.
Cabotatse. Cabotaje, pi-
lotaje práctico, navega-
ción impropia.
Cabra. Insecte. Ladilla.
Cabra cerval. rfrrira/>ra.
Cabra de barballeras.
C. marmelada. C. montes
CAB
ó salvatje. C. montes, ga-
muza, (silvestre.
Cabrafiga. Fruyt. Higo
Cabratigar. Enfilar, en-
1 rastrar lo fruyt de las ca-
\ brafigueras. Cabrahigar.
Cabratiguera. Figuera
I borda. Cabrahigo.
Cabreig. Naut. Cabrilleo.
Cabrejar.Naut.ra6n7/ear
Cabrellas. Astron. Setes-
j trellas juntas. PUyadas.
Cabrer. Caber.
Cabrer. Cabrero, guarda-
; cabras, pastor. (za.
Cabrera. Xossa. Cabreri-
Cabrestrant. Arga. A r-
I gue, árgana.
Cabretilla ó Cabritilla.
Pell adobada de cabra.
I Cabritilla, galapo.
Cabria. Torn pera mun-
tar la artillería. Escaleta.
Entre corders corró. Al-
cachofa, galápago.
Cabridar. Parir la cabra.
Cabriola. Salí que fan los
que bailan encreuhant
ios peus. Campaneta. Fer
cabriolas. Fr. Cabriolar,
cabriolear.
Cabriolé. Especie de ca-
I pot. Capingote.
Cabrit. Lo lili de la cabra
I quant es petit. Cabrito,
chivo. De liet. Cholo.
Cabriteig. Acció y efecte
I de saltar ó fer cabriolas.
I Cabrilleo.
Cabritejar. Donar salts,
I com las cabras. rabn7/mr
Cabria y Cabrum. (Bes-
j tiar). Ganado cabrio.
Cabró. Boch. Cabrón, bo-
de. Especie de cránch de
mar. Camai-on , esquila.
Monstruo de cabró y cer-
vo. Hicocervo. V. Crestat.
Cabroller. Especie de
cranch de mar. V. Cabro.
Cabronada. .\cció infa-
me que permet algú con-
tra sa honra. Infamia,
ignominia. Incontioditat
gran. Incomodidad, mo-
lestia, (ba de cabra.
Cabruna. Herba. Y. Bar-
Cabuda. Capacitat. Cabi-
da , capacidad, .\mistat,
favor. Valimientc, mer-
CAD
a eed. Intervenció. /níej-cen-
cion, presencia.
Cabussa. Especie de bony
ó berruga, berrugon.
Cabu.^isador. Qui nada
sota r aygua. Buzo.
Cabusísar. Ficar alguna
cosa sota 1' aygua. Zabu-
llir, r. Ocultarse de cop
sota r afí gua. Zabullirse,
sambullirse, chapusarse.
Cabussó. L' acte y efecte
de cabussar. Zabullida,
zambullida. Lo aucell de
aquest nom. Mergo, cuer-
vo marino. Fèr un cabus-
só. Fr. Dar una zambulli-
da ó un chapuz.
Cabussut. Aucell. Somor-
mujo castaño.
Cacahuet. Fruyt. Caca-
huete, maní.
Cacareis. Acció de caea-
rejar. Cacareo.
CacarejadMi*. Cacarea-
dor, vocinglero.
Caearejar. Cantar lo gall
ó gallina. Cacarear, clo-
quear. Ponderar, exage-
rar. Ponderar, decantar.
Cacarejat. Exagerat, pon-
derat mòlt. Cacareado.
Cacau. Arb. y fruyt. Ca-
cao. Lo llocn poíilat de
cacaus. Cacahotal.
Caccach. Veu del ánech.
Caci. Peix. Cacín. [Parpar.
Cacicat. Dignitat de ca-
cich. Cacicazgo.
Cacich. Senyor de vassalls
indis. Cacique.
Cacitfñnioli. Hiante. {jia.
Cae<t<j(iiiii!a.Med. Caque-
Cac<>(|uiniíeh. Melancó-
lich, trist. Cacoquimio.
Cada punt ó á cada pas.
Adv. .-1 cada instante, por
momentos.
Cadafal. V. Catafal.
Cadarn. Catarro.
Cadarnera. Aucell. Jil-
guero, colorin, pintadillo.
Cadarnós. V. Encadamat
Cadars. Seda grossa y bas-
ta. Cadarzo, cadarza.
Cadascú. Cada hu, cada
persona. Cada uno.
Cadáver (Restos del). Ce-
nizas , restos mortales.
Cadell. Lo till petit de al-
CAD
guns animals. Cachorro.
De gos. Perrezno. De llop.
Lobezno, /oòaío. Especie
de ribot. Acanalador, a-
vivador. Pessa del canal
de la tramuja. Citóla, ta-
ravitla. La regata de las
botas ahont se encaixa lo
(ap. Gárgol. Lo íloquet
que fan alguns arbres.
Espiguilla. Madeixela ó
troca. Cadejo, cadillo. In-|
sede. Grillotalpa. Pessa
de maquinaria. Perrillo.
Pistola de butxaca. Ca-
chorrillo, (chigada.
Cadeilailsí. Cachillada, le-
Cadeilar. Parir certs ani-
mals. Parir la perra, la
loba , etc. Anar donant
mes y mes de si alguna
cosa. Cundir, dar de sí. 1
t'adellet. Cachorrilo. |
Cadena. Enllás. Encade-',
nación , encadenamiento.-
Náut. Amarra. La conti-'
nuació de monlanyas.
Cordillera. Lo urditdel
teler. Urdimbre.
Cadenayre. Qui fa cade-
nas. Eslabonador.
Cadencia (Ab). Adv. Nu-
merosamente. Lo qui té
cadencia. Cadente.
Catleneta. Adorno en las
guarnicions. Cadenilla.
Cadera. V. Costat. Os de
la cadera. Anat. Cia.
Cadet. Cadete. ■ (Cadea.
Cadeya. >Iida de longitut.
Cadif y Cadins. Pl. Drap
de llana groller. Cadis.
Cadira. Silla. De brassos.
Sillapoltrona. C. mitjana.
Silla baja. La en que pa-
reix la dona. Puesto. Pl.
Cadiras de cor. Lo con-
junt de ellas. Sillería. Se
poden Hogar cadiras. Fr.
lam. Se puede pagar dinero
Cadirassa. Aum. Sillón.
Cadirayre y Cadirer. Si-
llero, Botiga de cadiray-
re. Sillería.
Cadireta.Pessa ahont des-
cansa lo eix. Silleta, so-
porte. Assento que for-
man entre dos agafantse
de las mans. 6'i7/a de la
reyna.
CAG
75
Cadis y Cadissos.Pl.Drap
groller. V. Cadif.
Caducanient. Adv. Dèbil-
ment. Lánguidamente, dé-
bilmente. V estat de ca-
duch. Caduquez, (quejar.
Caducarse. r. V. Cadu-
Caducb. Descaygut per la
vellesa. Decrépito, cadu-
co. Transitori. Transito-
rio, efímero , deleznable.
Dit de la persona que des-
varieja. Chocho , clueco.
Edat caduca. Caduquez.
Caduf V Cadüfol. Y. Ca-
túfol.
Cadutiuejar. Caducar,
chochear, ir ú estar cala-
mocano, (ca. Caduquez.
Caduquesa. Edat cadu-
Cafeter. Cafetero.
Caris. Cahiz. De sembra-
dura. Cahizada. (vaje.
Cafre. Bárbaro. Cruel, sal-
Cafurüta. V. Cofurna.
Cagacalsas. Cobart. Ca-
gón. L' home pobre d' es-
perit. i?J"a(/tí:a.s, calzones.
Cagador. Qui caga mòlt.
Cagón. V. Caganer.
Caladora. V. Bassa.
Casaferro. La escuma
del ferro y altres metalls.
Escoria, caga/ierro, moeos
de hierro. Lo vil y despre-
ciable. Abyecto, escoria.
Cagaire. V. Cagayre.
Casal lú. Lo fem dur que
fan los animals grossos.
Cagajón. Lo del bestiar
petit. Cagarruta.
Cagaitsent. Cagada, eay)-
nerai-ion de vientre.
Caganiuxa ó Cagamut-
xo. Pta. Yerba carmín,
eléboro negro, vedegambre
Caganer. Qui caga mòlt
sovint. Cagan. Lo mesqui.
Roñoso, menguado, agar-
rado. Lo cobart. Tímido,
apocado.
Caganeria. Poquedad,
miseria. Mezquindad, ro-
ñería, estrechez.
Caganiu. L' aucell que
naix últimament. Postrero
Cagar. Deslluhir, tirar á
pérdrer alguna cosa. Man-
char, afear, ensuciar.
Cagarada. Cagada.
76
caí
4'uí(ui*inn. Ca(;aralHa!( A
pus.sihinim. Cn'jon. l'\.
Orripias. Car/alera.
4'UKHrro. {'.n\ia\\f>.Cagrij(>n
C'HKarMe. I.os aiirf'lls. Tu-
llir. De [)or. Zurrarse.
4'a(;H(. I'art. pas. ác ca;{ar.
Cagarlo. Mcís(|ui. Mez'/ui-
7W. Ksiinraiial. Loe. fam.
Ks un cobarl. En un ra-
>j<m, un 'iiillina. (ncr.
CsiKuyrc, Canon. V. í;a'„'a-
CuKO.sMnKo. l'ta. V. Ipe-
cacuana.
Cutfuera. (ïanas de anar
(le COS. Necesiilail.
C'Heiierada. Camarada.
('aijada. (liarl. ('aijun.
CaKi>**i*ri. (;a''aner, co-
4;aK>ietiM.PI.\ . Catarina.
C'alieiit. Lo que amcnassa
ruina. Cadenle.
CaíuiKla. V. (^ayKuda.
CaarellM. Pta. Aliroju ó
civílaña de agua.
Caixa. En sas princip. ac-
cepcions. Caja, (lapsa
Kran pera ^'uanlar al^un
ol)jccte. Ana. V. 'I'al)al.
D' ay<r!ua. AIruhilta, i-ain-
bija. I)' ánimas. Ceiiill•i.
De aqiieduclo ó canona-
da. Atajía, atarjea. De
caritats. Cepo. De cuyro.
Vara, petaca. La de morís.
A tana. De posar instru-
ments. Cefxi. De tai)ia.
Emplenta. (iran de pane-
sos. Hucha. De suspi-n-
drer. Naut. Camello.
Cníxaltancli. (laixa que
«erveix de l)anchò assen-
to. Cajahanco.
Caíxal. Muela. Punta en
forma de dent. Diente. De
llop. Diente de lohn. Arre!
de caíxal. Itaigon. C. del
senv. Cordal. I>e vella.
Iler"l)a. yHirojo.Pl.(;aixals
en las parets. Agrnjas,
adrajas. Deixar caixals
en las parets. Adentellar.
Tenir caixals. Fr. Tener
uñas, colmillos. Traurer
foch per los caixals. Fr.
Echar chisjjas.
Caixalada. La acció de
mossegar. .Mordisco, dtn-
tellada, mordiscan. Iloci
tallat ab los caixals. üo-
CAL
cado. Porció curta de ali-
ment. Hocadillo. FI.Gua-
nyarse lascaixaladas. Ija-
iiarse ¡a romida. Partirá
caixalailas. fíocadear,
Caixalfjar. Dentellear,
mordiscar.
Caixaler. V. Xarrayre.
4'aixaMMa. Aum. Cajón.
4.'aixer. Cajero. V. Caixisla
l'aixeta. La (|ue serveix
per recullir almoynas.
I'epo, cejnllo.
CaixÍMta Olicial de iro-
prempla. Cajista.
<'aixó. Cajón. V. ('aixeta.
Cal. (Contracció de (°asa
lo. Casa. Temps del verb
Cl•lldrer. Es menester.
Cala. Porció de destilas.
Lechino, clavo. Paper rol-
llal V untat ab oli pera
fcr llum. Mecha. Kn las
cosías de mar. Ensenada.
Cala petita. Anión.
('alakrot. Náut. Corda
pelila. Calabrote.
4'alabrotar. Naut. Aca-
lahriilar. (bulbosa.
4'alal>ri]X. Pla. trepida,
4'alabruxaN ó (>alabrui-
xas. Pla. Jaiinto de pena-
cho. V. Ilarralets.
CalutUtr. CAnna. Instru-
ment de ferro pera exa-
minar la profunditat de
las feridas. Tienta.
Calaf. Arb. .Sauce de Egip-
to. V. Calafalament.
Calafat. Qui calafateja.
Calafate, calafateador.
Calafatatlor. Qui calafa-
teja. Calnfateadnr. lieliim
per (íalafalejar. Urea.
Calafalanient. Obra de
cala fa I r-ja r . I 'a lufa teria.
Calafat<>ÍK. Calafateo.
CalafalejaUíira. Acció y
efecte de calal'atejar. Ca-
lafateadura.
Calafat<'jar. Calafatear.
Calafat cjat. Cabifateado.
Kstar niolt calafatejat.
Loe. fam. listar móli a-
Iropellat ó faltat de salut.
Estar hecho «m cascajo,
estar valetudinario.
Calai\. Cajón, gabela, ('a-
laix de sastre. De.sorde
en la» cosas. Mesa revuel-
CAL
ta. Qüi ti; ideas desordena!
das j confusas. Cabeza de
chorlito. Qui aparenta sa-
ber mollas cosas a un
temps sens coneixement
sólit de ninguna. I'etrui
in cundís. Ser ó anariíen
al calaix. Fr. fam. Morir.
Calaixera. Cómoda. Ar-
reglar y donar calaixeras.
Loe. fám. Preparar lo nu-
vialKC de ainú. /'reparar
el ajuar.
Cálaní aroraaticli. vlcoro-
vero. ralamo aromático.
Calaniach. Kspecie de te-
la prima de llana. Cálamo-
so. Pla. Cicuta.
Calamante. Aiiccll, es-
pecie de alosa. Calamanto
CalaniarM. peix. Calamar
CalamarNU ó Urulicia.
Granizo, piedra. Caurer
calamarsa. V. Calamar-
sejar. {da, granizo.
(!alaniarMa«la. (iraniza-
CalaniarHejar. Grani-
zar, (do.
4'alaiiiarMojat. Graniza-
Calaniltacli. Drona. Leño
aloes, ((lias. Cabimbuco.
<;alanibiicli.. Arbre de In-
CalaiiieiitN. Pla. Cata-
menío, calaminta, yerba
gatera. (cainminur.
Calamina. Min. I'iedra
<'alainita(. Infortuni.
l•esgro'•ia, infortunio.
CalaiiiítÓM. Desgracia!,
/«/■ortumirfo. Temps cala-
m i tos. Tiempo duro, actrbo
('álamo cúrrente. Adv. De
re|)enl. De repente.
Calandra ó (Calandria.
Aucell. Alondra. (Cantar
com una calandria. Loe.
fam. Descubrir al^ú tol
lo que sab. Cantar, confe-
sar de plano.
Calanva. Casta, ras.sa. ín-
dole, rondicion, rain.
Calapándria. Fam. V.
(ionstipat, Constipació.
Calápat. (iripau. Sapo,
esfuerzo. Cerl mal en las
polas del bestiar. Gala-
pago, (mira.
«'alapet. licrba V. Alti-
Calar. Llocli abundant de
cals. Calero, calizo. Fam.
CAL
Pegar. Pegar, dar, echar.
(Jalar foch. Pegar, pren-
der fuego, (lalar velas.
Nául. Amainar. Calar-
^e. r. Menjar ó heurer
alciina (■o>a. Zamparle,
echarle. Posarse a ícr al-
bina rosa. Ponente, dar-
se, echarse. Entrar, ficar-
sc, anar, arrimarse. Tras-
ladarse , meterse , arri-
marse. Calarse á jaurer.
Fr. Echarse a dormir.
Calat. Ull de un instni
ment |>iiii\ant. Enrislru
do. Taladra!. Calado.
Calavera. Lo ronjunt deis
Ossos deis animals des-
pullats de tota carn. Es-
tjueleto. Home de poelí
sen). Cabezuela.
CalaVeratla. Acein de un
home de poch judici. Ca-
bilduda. l'èr calaveradas.
Fr. Fér rosas de pocb ju-
dici. Calaverear.
<'ala>re.V. Üragador.
C'alea de teler. Careóla.
Alguna cosa. .Alguna, (la.
C'ulce(i4inia. Pedra. .\ga-
t°ule<>tl«tiiiM. Pedra. Uni-
ré. V. Oniíiuel.
C'Hlceta. Senval que 's po-
!^a en las ramas de las
gallinas. Trabilla, calía.
Posar calceta. Fr. Aotar,
■marcar con el dedo.
Calcete r. Calcetero.
Calcli. Pint. Calco.
Calciner. Itassa de las
adoberías. Pelambre, pe-
lambrera. Posar las pells
al calciner. .1 pelambrar.
CalcoM. Naut. Calzos.
Càlcul y Calculació. Cál-
culo, suposición.
Calila ( Donar uiia). V.
Caldejar. (deo.
CaNláich. De Caldea. Ca¿-
Caltlar. Tripería.
Caldejar. Kn sas princip.
accepc. Caldear. Péndrer
caldo sovint. Tamar cal-
do á menudo. Tenir algu-
na cosa gusl á caldo. Ü-
ler , sentir á caldo.
Caldejat. Caldeado, (do.
Calder. .1 ficionado al cal-
Caldera«tMa..4um. Calde-
ra raóll gran. Calderón.
CAL
Calderer. Qui fa calde-
ras. Calderero. Oliciiia de
calderer. Calderería.
Caldereta y Calderilla
per avgua licneyla. v4rf/re
Calder«i. Per traurer ay-
gua. Caldero, imp. y W li-
sie. Calderón. Per cassar
a la joca. Calderuela.
Calderoiiu. Marmita.
Caldot. Calducho.
Cáldrer. Ser menester.
.\ecesilarse. Ser una cosa
com correspon, üer con
forme, valer.
Calell. Pedreta que ai foch
se converteix en cals. Ca-
liche. V. Cadell.
Calendar. iJalar, fechar.
Calendari. Prouóslicli.
A lminiai¡ue. calendario.
Caleudat. Designat iodia.
Datado, fechado.
Calent. Caliente, cálido,
candente. Anar calent ó
fort algun negoci. Hullir.
Parlant dels animals. £.1-
tar en zelo. Calent de cap.
Caliente de cascos. De ca-
lent en calent se |)elan.
Exp. fam. .Aproliiar la 0-
casió. El llanto sobre el
difunto. Tenirho calent.
Loc. fam. Dissimular. Te-
nerlo reservado. Tot ca-
lent. Exj). fam. Pera bur-
larse de una esperausa
sens fonament. Alia veré-
des, átatela al dedo. Pera
negar. Bueno esta ello.
Calenta«lor.Lollocli pera
escalfarse. Calefactorio.
Lo in.strument de aquest
nom. Mandillo. Per escal-
far lo llit. Tumbilla.
Calentament. Adv. .Ar-
dentment. Calientemente.
Calentar. V. Escalfar.
Calentejar. Estar un po-
co caliente.
Calentó y Calen tonel. Un
poch calent. Tibio.
Calentar. Calor, calefac-
ion.
Calentura. V. Febre.
Calent uron. V. Febrada.
Calén. Fam. Moneda, di-
ners. Cuartos, monisei.
Calewer. Qui lloga cale-
sas. Calesero, calesinero. I
CALL
77
CalcNÍ. Carruatge lleuger
pera passejar. íatesin.
Caletre. Fani. Seny, lino,
discerniment. Juicio, se-
so, discernimiento. De sou
caletre. Adv. De ingeni
propi. De proj^iio Alarte.
Caifret. Calofrío, escalo-
frió. Sentir calfrcts. Fr.
Calofriarse.
Cai;:ut. Parí, passiu de
Ciildrer. Sido menester.
CaÜ. Metall. Calino.
Caliltre. Vuv t de una ar-
ma de foch ó diámetro du
sa lioca. .Urna.
Calicó. Especie de tela
molt fina. (VitnVyt/í.
Califat. Dignitat de cali-
fa. Califato.
Calinin. iNaiil. Especie de
vapor (|ue condensa la at-
mosfera, fíórea.
Caliqui. V. Calicó.
Cáli.H. V. Cálzer.
4'aIiH. Calizo, calcáreo.
CalÍN.<«aya. Quina ama-
rilla, (lido.
Cálit. Calent. Caliente, cá-
Calitat. V. Qualitat.
Caliija. Vapor espes á ma-
nera de lioyra. I dlina.
4'alitjÓM. Poct. Caliginoso.
Calin. Rescoldo. Cuyt en
lo caliu. Subcinericio.
Cali. La duricia de cst
nom. Callo. \ eler. Tumor.
Claro, agriíyn. Lo cami es-
tret y llareh. Callejón. C.
juicfi. Ilarri deis juheus.
Judería. Férse calis. Fr.
Ad(|uirir hábil ó cosluin
en alguna cosa. Hacer,
criar, tener callos.
Callada. \'. Gav alo. A la
callada. Adv. tácitamente
Calladament. Adv. Tá-
citamente, callandico.
Callainent. Silencio.
Callandet. Adv. Ab veu
baixa, sens fòr soroll. Ca-
llandico. Tot callandet.
Calla, callando.
Callap. Miner. Callapo.
Callar. Passar en silenci.
Pasar, saltar, omitir.
Callat. Pari. passiu de Ca-
llar. Callado. Silenciós.
Sileucioso, cerrudo, mu-
do, lácito. Qui guarda 'I
78
CAL
secret. Reservado. Qui
parla poch. Taciturno.
CalloMitat. V. Durícia.
Culina. V. Calxassa, Fleu-
ma. (sedativo.
Calmant. Med. Calmante,
Calmar. Lo vent. Encal-
mar, calmarse. Moderar
alguna cosa rigorosa. A-
dormecer, mitigar. Sosse-
gar. Apaciguar, aplacar.
Aquietar. A'-allar, sosegar
Cal«'>. Naut. Sonda de fons.
Cala, calón.
CaiomeianN. Mercuri
dols. Prolocloruro de mer-
curio sublimado, panacea
mercurial , calomelanos.
Calor. Picant en lo pala-
dar. Resquemazon,resque-
mamiento. Ab calor. Adv.
Conempeño. Entrar en ca-
lor. Tomar calor. Morirse
de calor. Vr.Freirse de ca-
lor. Péndrer calor. V. En-
traren calor. Picar lo ca-
lor. Fr. Dejarsecaerel sol.
Caloróíii. Lo que té calor.
Caluroso , ardiente.
Caloíitre. La primera llet
de la femella desprès de
haver parit. Calostro.
Cálrer. V. Cáldrer.
Calí». Min. Cal. Cals amara-
da. Cal mutrta.
Calila. Calzón. Desferse
las calsas. Desatacarse.
Posarse las calsas de al-
gú. Fr. Gobernarlo. Cal-
zarse ú alguno.
Cal.sada. Cami empedrat.
Arrecife, calzada. De las
plantas. Aporcadura.
Calsament. Calzadura.
Caltüar. Arrimar terra á
algunas plantas. Acogom-
brar, aporcar, recalzar.
Los arbres. Atetillar. Afe-
gir acer á la punta de al-
gunas ferramentas. Ace-
rar. Traurer los bolquers
á las criaturas y yestirlas
de curt. Sacar los pies,
poner de redondo.
CalsassaN. Pl. Aum. Cal-
zonazos.
CalHater. V. Calceler.
Cálsech y Cálser. Cáli.s ó
cálser comú. Pta. Amen-
to, antodio.
CAM
Calseta. La que 's posa á
las gallinas, etc. Calza. I
Cal.««i(las. Pta. Cardo cun-
didor ó hemorroidal. j
CalNigar. V. Trepitjar.
Cal.silla ó Calsich. Espe-
cie de mitja sens peu.
Calzeton.
Calsina. Cals á punt de
emblanquinar. L•chadn.
Cal.<«inamenf. Acció de
calcinar. Calcinación.
Calsinayre. Calero.
Cal.sineria. La casa, de-
pósit ó lloch ahoni se ven
cals. Calería.
CalNÍnó.<i. Calcáreo.
Vitlaifi. Metall. Calcio.
Vsklsó. Boti sens sola. Bo-
tin, polaina.X. Mitja calsa
Caisotaüi. Condescendent.
Calzonazos. V. Butxaca.
Caisoteti!!. Pl. Calzonci-
llos, pañetes, gregíiescos.
CRliiinnial. Calumniós.
Calumtiioso. \
Calva. Lo casco del cap
sens cabells. Calvicie, cal-
vez. Quant es de lot lo
cap. Calvatrueno. ,
Calvejar. Encalvecer.
Calvejat. Encaicecido.
Calveza y Calvicia. V.
Calva.
Calvo (Tornarse). Pérdrer
poch a poch los cabells.
Encalvecer, encalvar.
Cálsr.er. Vas pera consa-
grar lo vi en la missa. Cá-
liz. Tassa feta à manera
de calzer. Copa.
Cama. La part del eos en-
tre'1 peu y '1 genoll. Pe>r-
na. La de las Uetras. Pa-
lo. De fusta. Zanco. De
r arada. Galápago. Del
tremp de la ploma. Gai•i-
I lan. Del blat y plantas
I semblants. Caño. Parí
' riel forch deis alls, ete.
Ristra. Lo cap de la fona.
Ramal. La part de la mit-
ja desde '1 taló al genoll.
Caria. La del botó y sem-
blants. Presilla. Lolronch
de las plantas. Tallo. Lo
coll del bol. Piezgo. Las
camas de la taula. fíe*.
A cama nua. Adv. En per-
netas. Cama á cama. V.
CAM
Tant á (ant. Cama assá,
cama allá. Adv. A horca-
jadas. Posarse cama assa,
cama alia. Ahorcajarse.
Camas de bròquil ó de
gánguil. Zanfjuivano. Aga-
far perla cama. Apernar.
Estar a camas. Salir bien,
estar á salvo. Haver á ca-
mas. Fr. fam. V. Aconse-
guir. Tallar las camas.
Desjarretar , pernique-
brar. Trencar las camas.
Despernar. Mossegar las
camas. Apernar. .Slóurer
violentament las camas.
Pernear. Tenir bonas ca-
mas Fr. Ser mólt camina-
dor. Tener pies ó buenos
pies. Valdrerse de las ca-
mas. Fr. Escapar corrent.
Poner pies en polvorosa,
tomar tas de Villadiego.
Caniacurt. Pasicorto.
Carnada. Cop de cama.
Pernada. Pas llarch.
Tranco, gambada. A ca-
madas. Adv. ,4 trancos , á
paso largo. {drea.
Camadrea. Pta. Came-
Caniaestevat. Patieste-
vado, estevado.
Camal'eii. Min. Camafeo.
Camal. Branca major deis
arbres. Brazo. Especie
de boti. Borceguí.
Camaleó. V. Camalleó.
Camálicli. Faquin , mozo
de cordel , ganapán. De
plantó. Trascantón.
Camallada. Pernada.
Camallarcli. Zanguilar-
go, pasilargo
Camalleó. Especie de
llangardaix. Camaleón.
Planta medicinal. Angé-
lica-carlina , carlina ofi-
cinal. Allra planta sem-
blant. Camaleón.
Camalleó pardo. Animal.
• Camaleopardo , pardal,
camello pardal. (lias.
Camal lera.«. V. Carame-
Camalliea.V. Lligacama.
Camalliilient. Montañés.
Camamilla. Pta. Manza-
nilla. C. borda. Magar-
zuela, magaza, magarza.
C. romana. M. fina. Co-
1 muña. M. de los sembra-
CAM
dos. Dels tintorers. Man-
sanilla loca. Pudenla. M.
silvestre, M. hedionda. V.
Ull de bou.
Camándula. Bellaque-
ría. Picardía, taimoma,
mafniela. Tenir mòltas
camándulas. Fr. Tener
muchas conchas ó mas
ronchas que un galápago.
Camandulejar. Ver lo
camanduler ú obrar com
á tal. Cama7idulear.
Camanduler. Camandu-
lero, hipócrita. [dula.
Canianduleria. Camun-
Csíinsíohert. Perniabierto.
Cania3)é ó Canapé. Espe-
cie de sofá. Canapé.
Camaprini. Zanqnivano.
Caniaratinga. Herba.
Gamaratinga. (Cambrer.
Caniarer. Camarero. V.
Camarsl. Camarin [co.
Camarilla del teatro. Pal-
Caniarlencli. Camarer
real. Camarlengo.
Caniar4tja. Pta. Yerba de
san Pedro. V. Morella ro-
quera. Aucell. Camarojo.
Cauíarut. Camarote, (co.
Camaseca. Bolet. Agári-
Caniatinió. Barra de la
arada. Timón.
Caniatort. Sancallós en
dins. Estevado. Sancallós
en fora. Zambo, patizam-
bo, zancajoso.
Camaura. Especie de
montera. Papalina, beco-
quin, bicoquín.
Cambi. Permuta. Trueque,
permuta. En lo comers.
Agio, agiotaj$. De preso-
ners, poders, etc. Canje.
Tornas de lo que sobra
en una barata. Premio.
¡VIudansa, alteració. Caí»-
biamiento, mudanza. Do-
nar á cambi. Cambiar.
En camlii. Adv. En re-
compensa. Tornar lo cam-
bi. Fr. Correspóndrer á
al^ú del mateix modo que
ell ba fet. Tratar del mis-
mo modo, pagar con la
misma moneda.
Cambiable. Trocable,
permutable. (riable.
Caiubíadíií. Mudable, t'o-
CAM
Cambiador. Qui cambia.
Cambiante , cambista.
Cambiameut. La acció
de cambiar. Cambio.
Cambiar. Mudar una co-
sa de una part á altra.
Mudar, trasladar, tras-
mutar. Baratar. Trocar.
Cambiar presoners, po-
ders, ele. Canjear.
Cambra. Sala. Aposento,
cámara, cuarto. Pl. Fluix
de ventre. V. Cambras.
Treballar en cambra ó
privadament. Trabajar
en casa ó privadamente.
Cambras. Pl. Fluix de
ventre. Cámaras, despeño,
diarrea. Cambras de
sanch. Disenteria. Qui fè
cambras. Camariento. Te-
nir cambras. Fr. fam. Ir-
se de vareta.
Cambráyna. Certa tela.
Cambray, cambrayón.
Cambrer. En los hospi-
tals qui cuyda de las cam-
bras. Cabo de sala, cama-
rero, (doncella.
Cambrera. Camarera,
Cambrota. Lloch ó quar-
to inferior ó brut. Chiri-
bitil, zaquizamí.
Canibuix. V. Gambuix.
Camedri»«. Pta. Camedrio
Camedrit. Farm. Vi pre-
parat. Cnmedrito.
Camejar. Pernear.
Camell. Ouadrúpedo del
eos móltllarch. Camello.
Cameller. Camellero.
Cameititi.<«. Pta. Pinillo.
Camerlencli. V. Camar-
lencli. [brazo, galápago.
Camela de 1' arada. Cama,
Cáml'«tra. V. Canfora.
Caml'orar. V. Canforar.
Cami. En sas princip. ac-
cepc. Camino. Senda, via.
.S'enrf(í,pfflso. Viatge, volta,
anada. Viaje. Medi ó re-
curs. Medio, recurso. C.
aspre ó tort. Anfracto.
Aspre y desigual. Bati-
dero. Batut. Andoso. Fèt.
Andado. Estrel. Coladero.
Ral. fíeal. De ferradura ó
morral er. De herradura.
Fácil. rn7/arfo. C.deSant
Jaume. Via láctea. De fer-
CAM
79
ro. Ferro-carril , camino
de hierro. Apartar del ca-
mi. Desaviar. .\nar de ca-
mi. /)• de viaje. Cosa del
cami. Vial. Desfer lo ca-
mí./)esa7í(íar*. Divisió de
tres camins. Trivio. Eixir
al cami. Eixir al encon-
tre. Salir al encuentro.
Parlant de lladres. Sal-
tear. Fér cami. Fr. Cami-
nar. No haverhi cami. Fr.
No tenir una cosa cami
ni carrera. No haber me-
dio. No lenir orde ni con-
cert. No tener pies ni ca-
beza , no llevar camino.
Obrir ó facilitar cami.
Fr. Procurar los medios,
un camino. Tenir ó no
tenir una cosa cami. Ser
ó no ser fundado. Llevar
ó no llevar camino.
Caminada. Passcigllarch
pera exercici. Caminata.
Caminador. Qui camina
mòlt y ab velocitat. An-
dariego, andarín. Pl. Las
cintas, cordons ó corret-
jas pera sostenirlas cria-
turas. Andadores, anda-
deras. Lo justillo al qual
se subjectan los camma-
dors. Apretador.
Caminal. En los jardins
ó passeigs. Calle. En las
borlas. Andador, (dante.
Caminant. Viajero, vian-
Caminar. Andar.
Caminet. Senda , sendero,
vereda. C. de dressera. A-
tocha, atajo.
Camilla. De estamenya ó
llana. .Sayuela. De sobre.
Camisola. Llarga. Cami-
són. ¥m camisa. Adv. En
paños menores. {son.
Cami!<ia»<isa. Aum. Cami-
Camiseta. La que serveix
pera tapar alguna cosa.
Funda, camisilla.
Camif!ió. Pessa que 's posa
sobre la camisa. Camisolín
Camorra. Renvina. Zaca-
pela, zurríbanàa, chamus-
quiívi , quimera, pelotera.
Impertinencia. Molestia,
fastidio. Haberhi camor-
ras. Fr. Haber mónteseos
y capeletes.
80
CAM
Camorritüta.Buscarahons
Pendenciero, quimerista.
Camotea y Camosina. Po-
ma. Camueza.
l'anip.En sas princip. ac-
cepc. Camjio. Camp cer-
eal ó de batalla. Palenque.
De alfals. Alfalfar. De
blal de moro. .Maizal. De
cebas. Cebollar. De cire-
rers. Cerezal. C. de dar-
rera casa. Loe. fam. Lo
cul. Salvo honor, nalgato-
rio, tabalario C. de llauro j
ó de sembradura. C. de'
labranza. D' ordi. Ceba-\
dal. De safra. Azafranal.
Ras. Llanura. A camp'
ras. Adv, En descampado. |
A camp través. Loe. A \
campo traiieso. Assentar
lo camp. Mil. Sentar loa
reales, (losa del camp. A-
greste. Descubrir lo camp. ;
Mil. Regonéixer la situa-
ció del enemich. Batir el
campo o estrada. Eixir al
camp. Fr. Hacerse al cam-
po. Lo que pertany al
camp. Agrario, campesi-
no, campestre. Fumar lo
canip. Fr. fam. Escaparse.
Llevar lo camp. Mil. Aí-
zar , levantar el campo.
Sortir al camp. Fr. Desa-
fiarse, renyir. Salir á cam-
po , desafiarse.
Campament. Campamen-
to, campo, acampainento.
Campana. Pta. Ala. Al-
tra planta. Ipomea ó ma-
ravilla. Allra planta. Pe-
tunia. De conumital. Se-
gimdilla. Petita. Esquila.
A so de campana. Adv. A
toque de campana. De fi-
gura de campana. Encam-
panado. Cop de campana.
Campaneo. Fér campana.
Fr. fam. No assistir á la
classe. Hacer novillos, ha-
cer corrales. Ventar las
campanas. Fr. Tocarlas
fèntfas donar voltas. Foí-
tear las campanas, llevar-
las á pifio.
Campanada. Batallada.
Badajada. Escàndol ó no-
vedat. Escándalo.
Campanar. Campanario.
CAIil
Lo de una sola paret. Es-
padaña. Un deis fu?os del
torn (le seda. Canecillo,
frailenco. Pujarsen al
campanar. Fr. Enfadar-
se. Amoittonarse. I
Campaiieie^. Camp¡aneo. \
Canipanejar. Tocar las,
campanas grans. Campa- 1
near. Tocar las campa-
nas petitas.faííiparii/iear.
Canipanei*. Qui fa ó te
per otici tocar campanas.
Campanero. Lo que ve ó
proceheix del camp. Cam-
pjesino, campestre. i
Campaneta. La del oido. I
Tímpano. C. de mar. Pla.
Berza marina. V. Bom-I
bolla. Toch fort de la
campaneta. Campanillazo i
Caiupauetai^. Pta. Faro-
lillos , espejo de Venus. V.
Corretjola gran. C. blan-
cas. Pta. Ayasa blanca.
Campanilla. Herba. En-
redadera, (nólogo.
Caiupanólecb. Campa-
Campánula. Herba co-
' mestible. Cunonistos.
Campaiiut. Hinchado,
I campanudo, orondo. Fcr
la campanuda. Fr. Comé-
¡ trer un gran error ó falta.
Hacerla sonada acerrada.
Campar. Tenir de que
viurer. F¡iir. Procurar la
manutenció. Buscar la ri-
rfa. 51 il. Assentar lo camp
un exèrcit. Acampar. Sur-
tir de algun risch ó perill.
Escapar, ponerse en salvo.
Campar de golondro. Fr.
Campar a costa ajena,
campar de garulla, de mo-
gollón. Campárseía, ser
Velis ó afortunat en sas co-
sas. Ser afortunado, cam-
par con su estrella, [do.
Campat. Salvado, escapa-
Campejar. Mil. Estaren
campanva. Campar, cam-
pear. Sobreixir entre al-
tres ó avenlatjarlos. Cam-
pear ó sobresalir.
Campejat. Sobresalido.
Campe«'>. Campeón, héroe.
Camperol.Campesi. Cam-
pesino, campestre.
'Canipesi y Campestre.
CAN
Campesino. V. Camperol.
CampetxM.Pta. Campeche
Campo. Llibre, francb.
Franco, libre.
Camuña. Especie de ca-
bra y sa pell adobada.
Gamusa, carnuza.
Can. Fam. Casa en. Casa.
Cana. Lo llistó pera jugar
á bólit. Marro. La planta
de aquest nom. Yerba cas-
ta, buen laroíi, senecio.
Canabera.V. Cañavera.
Canací. Bot. Canaceo.
Canació. L' acció de ca-
ñar las robas. Vareo, va-
reaje. Délas térras. Apeo.
Canadá. Vaso para mez-
clar agua con vino.
Cauadella. Cetrill del vi-
¡ nagrc , etc. Vinagrera.
Las canadellas pera ser-
vir lo vi y aygua á la
missa. Vinajeras, l'na d'
eixas canadellas. A mpolla
CanadelIassa.Aum. Am-
polla gran. Botelkn.
Canador. Medidor de Ier-
ras. Apeador, agrimensor.
Canal. La de las teuladas
y terrats. Canalera, cana-
lón. Del mar entre dos
islas. Canalizo. Del moli.
Saetin. Granen los ánguls
de las teuladas. Lima.
Pera desayguar las bas-
sas ó estañvs. Surtidero.
Per tráurer 1' aygua deis
rius. Caz , brazal. Per
tráurer las ayguas de casa.
Condutal. De la cama ó
del bras.Ca>ii7/a. Lo de la
respiració, fíespiradero.
Canalat. Lo que fá canal
ó té forma de canal. A-
canalado.
Canalera. V. Canal.
Canaleta. Canal petita.
Canaleja. Arq. Eslria.
Canalla. Los novs petits.
Chiquillos. Geni despre-
ciable. Plebe. {rada.
Canallada. Picardia, per-
Canalleta, Canallota ó
Canallussa. Los noys pe-
tits. Chiquitillos.
Canalú. V. Canaleta.
Cánam. Pta. V. Cánom.
Cañamar. Lloch sembrat
de cánem. Cañamar.
CAN
Canaulas. Borras, tela d'
estopa. Cañamazo.
Canana. Cartutxera gran
de cuyro. Cacerina.
Cañar. Amidar roba ab la
cana. Varear. Medir las
térras, .ipear.
Canas*!. Aucell. Canario.
ínterjcc. de estranyesa.
Sopla, fuego. Pl. Canaris.
Pla. Cíivario.
Caimsífki. Banasta, ca-
nasta, canasto. C. rodona.
Banasto. Lmplirla canas-
tra. Fr. Embanastar.
Ca!ia.*!»irei'. V. Cisteller.
Caiia«4reía. CanasUa pe-
tila. Canastilla.
Caiia.'>ilii''«i. Lo bras del
pes de creu de quals ex-
trems pcnjan las balan-
sas. Astil, peso.
Canat. Vareado.
Canavera.Pla. medicinal.
Malvabisco. V, Malvi.
Cabcaiteía. V. Esqueneta
CaneelE. Mampara de fus-
ta. Cancel, antecapilla, ho
de vidres. Camón.
Cancel-Eació. Cancela-
ción, canceladura.
Canceli-¡i-Ef. Cancelar.
Cancel Sat. Cancelado.
CaíEceüer. Lo qui en las
universitats té autoritat
pontificia pera conferir
graus. Cancelario.
CaneelSerat, Cancelleria
y Cancillería. Chancille-
Cáncer. V. Cranch. (ria.
Cancerarse, r. Patir cán-
cer. Encancerarse.
Cauciler. V. Canceller.
Candela. Pera fèr llum.
Vela. Espigúela de al-
guns arbres. Candelilla.
Moch. Mocarro. Puntal
pera sostenir entoldats.
Espárrago. C. de seu. Ve-
la de sebo. Botiga de can-
delas de seu. Velería. Fón-
drerse la candela. Cor-
rerse la vela. Fóndrerse
com una candela cap per
avall. Loe. fam. Dissipar-
se los béns. Hacerse sal y
agua. Fóndrerse com una
candela. Fr. fam. Impa-
cientarse , neguitejarse.
Quemarse, requemarse, a-
DIC. CAT. CAST.
CAN
surarse, pernear.
Canaeter. Qui traballa la
cera. Cerero. Lo qui fa ó
ven candelas de seu. Vele-
ro. Botiga de candeler de
cera. Cerería.
Candelera. Ilerba. Gor-
dolobo, candelaria, vesbas-
co. Fesla de la Purificació
de Nostra Senyora. Can-
delaria, Purificación.
Caudeloráa. Casa ó boti-
ga alionl se traballa ó ven
lacera. Cerería. Botiga a-
hont se venen candelas
de seu. Velería.
Canrtelerií. Lo que por-
tan los acòlits. Cirial.
Gran ó de mollas llums.
Candelabro. V. Salamó.
Lo que se aplica á la pa-
ret, etc. Palmatoria. Es-
tar en lo candelero. Fr.
Estar en su apogeo.
Cantieíeía. Dim. Cande-
lica, velilla. Ab ó en can-
deletas. Fr. Rébrer ó de-
siljar ab ansia una cosa.
Como elaguademayo, con
vivas ansias.
Caiiitell. Pessa pera la
co!-locació deis vents en
los carruatges. Candiel.
Cau(Eetl.s. Pla. Abrojo.
Caudi. Sucre crislallisat.
Cande, piedra. {càndia.
Casiíáial. Blal. Candeal, es-
Can(Siiie!^a. Candidez,
sencillez, candor.
CÁtvilUíu. Séns malicia.
Sencillo, inocente. Xim-
ple. Simple, mentecato.
Caudir. Almibarar, r. V.
Esllanguirse. íguit.
CaiicÜt. Candido. V. Allan-
Cand4»r. V. Candidesa.
Cane,iad«»r. V. Ganador.
Casiejar. V. Cañar.
Canella. V. Canyella.
Cáneni. Pta. Cíiñamo. Lo
net de la primera opera-
ció en la pinta. Canal. Lo
de la segona. CJiorron. La
llavor de cànem. Caña-
món. Bassa per amarar
lo cáuem. Poza. Drap del
fil del cánem. Cañameño.
Mochs del cánem. Los
desperdicis. Desperdicios
del cáñamo.
CAN
81
CacientaE. Cañamal.
Canen'nar. Cañamar.
Canet. Cert joch de car-
tas. Sacancte. Fér canet.
Llans de dit joch. Ronda.
Canet de trenla mil di-
monis. Fr. Coni'usió y
desorde entre mòlts. Sar-
racina, gresca. Fér petar
lo canet. Fr. fam. Fér pe-
tar la daca. Garlar, par-
lotear, (ra.
í'ání'ora. Alcanfor, cúnfo'
t'aníorar. Alcanforar.
Casií'orat. ^1 lean forado.
i'itngilú. V. Catiilol.
fangresíM. Gangrena.
Cangreuiit. Gungrenado.
í-'angreiiíSíí. Gangrenoso.
C'iiní. Pertanyent ó propi
del cá. Canino.
CaiiiSnil. Caribe. Caribe.
Canó. En sas principals
accepcions. Cañón. Lo de
las plantas. Caña. De bá-
Irer murallas. Camelete.
De posar águilas. Alfilete-
ro. De la llensadora. Ca-
nilla. De las canonadas.
Caño, arcaduz. De canya
ó petit. Cañuto. De la
freixura. Garguero, gaz-
nate. De la gola. Faringe.
Déla respiració. Laringe.
De maquinas. Tubo. De
la xemeneya. Humero.
Per colar liquits. Fístula.
Fér canons entre teixi-
dors. Encanillar. Fér foch
ab los canons. Cañonear,
acañonear. Posar canons
los aucells. Encañonar.
Los canons ó celdas de
las abellas. Alvéolos.
Canuer. Canoero.
Can4»uada. Per conduhir
aygua. Aqüeduoto, enca-
ñado, arcaduz. Caixa de
la canonada. Atarjea. Lo
tir del canó de artilleria.
Cañonazo. Entre abaixa-
dors, via. Barra.
Canonar. Posar canons
los aucells. Encañonar.
Los sembrats. Encañ utar.
Cauotiat. Encañonado.
Canoneig. Cañoneo.
Canonejar. Acañonear,
batir con bala, cañonear.
Cauonejat. Cañoneado.
6
82
CAN
CAN
CANY
Canoner. Embarració ó
barco armat ab canons.
Cañonero. Qui fa canons
pera teixirlo fil, cotó, etc.
Caíiillero. Pera teixir la
seda. Encañador.
Cañonería. En las orgas.
Cnmtteria.
Canonel. De canva ó vi-
dre pera adornos de ves-
tit. Cañutillo.
Canctneter. Canutillero.
Canonge. Canòni'jo. Ca-
nonje de la pescateria.
¡'Ulo, sollastre.
Canísnseí* o Canonjes.
Pta. )>r6a de los canónigos
Canonfte.ssa. Dona que Cantailn. Cantata
viu en comunitat religió- Cantador. Cantor.
sa observant regla jieró
séns vots. Canonesa.
Canongia y Canonicat.
Canongia, canonicato.
Canoi». Certa mida antiga.
Canopo. Astron. Estrella.
Canope. ¡ro, armonioso.
Canor. Harmonios. Cano-
CanoraJiiení. Adv. Ar-
moniosamente. [tud.
té varias cansons. Tíoman-; Canter ó Canti. En sas
cero, cancionero. Qui té,
mollas escusas y camán-^
dulas. Camandulero, tra-\
palón, marrullero.
Can.^oneta. Lletreta fes-|
tiva pera cantar. Chanzo-\
neta. La que serveix pera
fer callar ó dormir las
criaturas. Arrullo.
Canl.CaJiío.Cant freqüent
y molest. í'ajiíicio. Harmo-
niós. Concento. Pla. Lla-
no. Passar lo cant los au-
cells. Trinar.
Cán<aJ»ro. Handera mili-
tar cristiana. Lábaro.
princip. accepc. Cántaro.
Estret de boca ó cul.
Pierna. Cop de canti.
Cantazo. Ver anar lo can-
ti. Fr. Jarrear. A cánters.
Adv. V. A bots y á bar-
ráis. Estar ó entrar en
canter. Fr. Entrar en
sort. Entrar ó estar en
■suerte ó en cántaro.
Canterella y Canteret.
Dim. Cantar ico. cantarillo
Canterets. Pla. Andro-
sácea, cantarillos.
CanterJIler.V. Canlarer.
Cantet. Cántico.
Canti. V. Canter.
Cantici. Cántich.rúnííco.
Cantar. A las criaturas. Cantil. Paratge del fondo
Arrullar. Lo cisne y au-j del mar que forma com
celis semblants. Voznar. ^ un esglahó ó vora tallada
Versos. Discantar. C. ale-j com a plom. Sirte.
]u\a. fíegocijarse. Cantar; Cantimplora. Sifó. Si-
de repent. Fr. Caíiíar á ?!-' /b7i. Fér la cantimplora,
bro abierto. Aquicantaó assó es lo ploricó. //acer
està qui canta. Loe. fam. la guaya, llorifjuear.
Document ó testimoni es-| Cantina. Celler. Bodega.
crit que la fé. Carta canta . | Cantïner. Cantinero.
Can.sacJ. Cansancio, /as!-|cáatara. Peix. Cántaro. ! Cantirer. Canlarer. Can-
Cansalaíla. La penca del 'cantarano. Especie del torera, zafariche, [tidad.
porch salada. Jocído. Lo j calaixera ó armari ab'Cantitat. Quantitat, fan-
■ ' '- — mòlts calaixos, fanírtra/. ! Cantó. Angul exterior de
Cantarella. So monótono ¡ un edilici. £s7«íiia. can-
y desagradable en lo can- íon. Lo extrem ó racó d'
iar, llegir, etc. Tonillo,] alguna cosa. Cornijal,
canticio, so7isonele. Cant I Cantonaila. Angul. Es^uí-
ab estribillo. Villancejo,] na, esquinazo. Àn\.Corni-
villancico. Repetició mo-| sámenlo, encornijamien-
lesla é imponuna de una to. Girar la cantonada,
mateixa frase. Cantinela.' Fr. Doblar la es'¡uina.
Cantarer.Pedrispera po- Cantúria. (>apella demú-
sar los cantis. Zafariche. sica. Capilla de música,
cantarera. Qui fa canlers. Canut. Blanch de cabells.
Alfarero, cantarero. | Canoso. La caseta de las
Cantar!. Cantarín, mas-i abcUas. Celdilla. Canuli-
culi, Cantatriz, femeni. lio. Cañutillo, cafion.
Cantári<la.<!i.PI. Veter. ,4-'Canxaiaygua. Pla. Can-
bades. nbarícjo. Remcy quei chalagua, canchelagua.
te per fonament las "can- Canya. Borda. Pía. Carri
greix que 's troba junl a
ía pell de dit animal. lar-
Jo. Penca de cansalada
salada. Tempano.
Can.salarier. Qui vent
cansalada. Tocinero.
Cansament. V. Cansaci.
Can.sar. Fatigar, causar
cansaci. Rendir, fatigar.
Aburrir. Fastidiar. Mo-
lestar. Hartar, heder.
Cansar.se. r. Molestarse.
A]>errearse. La vista. Que-
brarse los ojos. Lo cap.
Devanarse los sesos.
Can.saf. Fatigat. Imso. des-
pernado. Per haber corre-
gut. E.rhalado. Per rahó
de las penas ó traballs.
Trabajado. Y. Enfadós.
CanKÓ. Composició pera
cantarse. Canción. C. tris-
la. Endecha. Repetició
molesta. Cantinela. Venir
al) cansons. Fr. Jacarear.
Can.oionejar. Gastar ro-
mances, hacer el remolón.
Cansoner. Llibre que con-
láridas. E¡iispáslico
Cantell. Cantó ó vora.
Canto. Extrem ángulos
de una cosa. Cantero. De
cantell. Adv. De canto.
CanteIle.jar.Fúst. Traba-
llar los cantons. Caii/ear.
Canlellut. EsquÍ7iado.
Canteno. Peix mòlt deli-
cat. Escaro, brecho.
zo. De dos anys. Alija.
D" instruments "de músi-
ca. £sírn7ií;Mf. D' escom-
bras. Aldiza, escobilla.
Del Perú. Pla. Cafia pe-
ruana, guadúa. De rosa-
ris. C. de cuentas , yerba
del rosario. C. de sucre.
C. de azúcar. Canya dol-
sa. Cañamiel, caña dtazú-
CANY
'Car. De sucre expremuda ■
ó prempsada. Gabazo.^
Prima. Cañucela. Cop de
canya. Cañazo. Matar ab i
canjas. Aeañaverar. Mit-
ja canya. Arq. Bocel, ná-
cela. Punta de la canya
de pescar. Rabiza.
Canya<Ea. Cop de canya.
Cañazo, cuñaverazo.
Cauyai'era. Pta. Cañahe-
ja. Semblant á la canya-
fera. Ferulúceo.
Canyaferal. Feruldceo.
C'sïuyalerla. Pta. Caña-
herla. V. Canyafera.
Caiiyafi»i3«>l. Árbre de A-
mérica. Cañafistola.
Canyaiuáí^. Drap de esto-
pa del canem. Cañamazo.
Canyamel.V. Canya dolsa
Caüiyanió. Llavor del cá-
neiii. Cañamo7K
Canyar. Lloch de canyas.
Cañaveral, cañar, cañizal.
Caiiyavera ó Canyaxiu-
la. Pta. Especie de canya.
Zarrizo, caña silvestre.
Canyella. La segona pell
del arbre de est nom. Ca-
nela. La de la cama ó bras.
Canilla, tibia. De canó.
£añafistola. Anat. Os des-
de '1 colse fins á la mu-
nyeca. Cubito. Arbre que
fá la canyella. Canelo, ca-
nela. De color de canye-
lla. Canelado, ^s-ch. de po-
sar canyella. Churla,
churlo. Canyella decano.
Arb. V. Canyafistol.
Canyellada. Menjar com-
post que 's dona ais fal-
cons. Canelada.
Canyellep. Arbr. Canelo.
Canyer. V. Canyar.
Canyet. Muladar, buitrera
Canyetillo. Cañutillo.
Canvis. Teixit de canyas
. y cordills. Cañizo, enea-
fiado, zarzo. Lo deis car-
ros. Adrales. V. Canyota.
Canyi««so«$. V. Canyota.
Canyiula. Qui està mòlt
flach ó débil. Canijo, des-
vaído, desmirriado.
Cányo. V. Cánem y Canó.
Canyoner. Cañonero.
Canyota. Canya borda.
Carriio, sorgio. D' estany.
CAP
Carera. Lloch ahont se
cria. Carrizal.
Cap. En sas principals ac-
cepcions. Cabeza. En sen-
tit de ningú. Ninguno.
Fi d' alguna cosa. Punta,
fin, extremo. Lo principal
de alguna societat, jefe,
caudillo. Lo motilo de lus-
ta que usan los perru-
quers. Fraustina. Lo que
's posa al extrem dels cor-
dons. Herrete. Lo extrem
de alguna cosa y lo tros
de íil, corda, etc. Caio,
cable. Cap ahont. Adv.
Hacia donde. Envers. Ha-
cia. Cap aquí. Adv. Ha-
cia aquí, acá. Cap á cap.
Uno a uno, taza taz. Cap
atolondra!. Tolondro, to-
londrón. De alguna altu-
ra. Cima, sumidad. Cap
boig. Casquilucio. Cap ti'
ase. Pta. Cantueso, ("ap
de bando. Cabecilla. Cap
de bestiar. Res. (]ap de
bou. Cabezudo. Cap de
burro. Sandio. De cara-
bassa. Camueso, vedijoso
Cap de cunill. Peix. La-
garto de mar. D' escala.
Alto de la escalera. Cap
de frare. C\au. Escariador.
Cap del dit. Yema del de-
do. Cap de dol. Dolorido.
Cap d' any. Año nuevo.
Cap d' escarola. Cap ab
molts cabells embullats.
Monte. Del nas, de la
llengua , etc. Pico, pun-
ta. De pa. Tonto. Cabe-
za de tarro. De taula ó
banch. Cabecera. Escabe-
llat. Madeja sin cuerda.
Extrem. Náut. Cabezota,
cabeza. Cap de moro.
Vlom. Plomo, sello. Cap de
mort. Calavera. Entre es-
tampcrs. Mortaja. Cap de
núbol. Nuljada, nubarra.
Cap de quadrilla. Cuadri-
llero, manijero. Cap de
moti. Amotinador. A lant
per cap. Entre esquila-
dors. Aneguin. Cap gros.
Cabezorro. Lo peix dit
aixis. Marsopla. Cap ne-
gre. Aucell. Abejarruco.
Cap vert. Casquivano. Do-
CAP
83
nar cap. Dar vado, curso.
Entabanar de cap. Le-
vantarle á uno los cascos.
Fcr cap. Acudir, encami-
narse, dirigirse. Fèr lo
cap viu. Amañar. Rodar
lo cap. Desvanecerse. Bai-
xar lo cap. Amorrar. Los
caballs. Apoyar. Trencar-
se lo cap. Descabezarse.
V. Cremarse las celias,
amohinar. Al cap. Adv. A
larcio andar. Al cap y á
la li. Adv. Al cabo y a la
postre. Alsar y baixar , ó
móurer lo cap. Cabecear.
Bailar per lo cap. Bullir
por la cabeza. Cop de cap.
Cabezada. Cosa del cap.
Med. Cefálico. De cap á
cap. Adv. De barra á bar-
ra. De cap á peus. Adv.
De pies ú cabeza. De
cap y de nou. Adv. De
nuevo. Del séu cap. De su
cosecha. Cap deis penols.
V. Peñol. Cap de pit. Pu-
jada aspra. Reventadero.
Jucárseho á cap y creiu
Ecliar á pares y a nones.
Tirar per lo cap que 's vu-
11a. Tirar la barra. Lle-
var lo cap. Decapitar, des-
cabezar. Lligar caps. Aí«r
ójuntar cabos. Mal cap.
Cabecilla. Moviment de
cap. Cabeceo. Ko tenir cap
ni centener. Fr. No tener
cabo 7Ü cuerda. Per lo cap
mes baix. Adv. />or /o me-
nos. Posar lo vent al cap.
Fr. Levantar de cascos.
Puní mes alt del cap.
Vértice. Tenir per lo cap
deis dits. Tener en la uña.
Traurer del cap. Desenca-
labrinar. Tráurer lo cap
á la finestra, etc. Asomar-
se. Turba de cap. Vahído.
Capa. Pessa de relia ab
coU sens valona. Ferre-
ruelo. Curta. Palio. De
cera, barnis, etc. Baño,
mano. Crosta en certs
guisats.5aí-íít7/a. Lo bany
de sucre, etc. ab que 's
cubreixen algunas pastas.
Alcorza. D' or en las mi-
nas. Alutacion. De caput-
xa. Gallaraza. Morisca,
84
CAP
AUjiñcer. D' unas cosas
posadas sobre aliras. Le-
cho, toinjada. Que fan los
licors y caldos. Tela , na-
la, ¡lor, lama. Capa de la
bolxa. La camisa del ca-
poll. Cadarzo. Ab capa,
ab pretext. So capa, so
color. Aguantar la capa.
Alcahuetear , encubrir.
Fèr una capa mal talla-
da. Dar un sesgo, un cor-
te. De capa y espasa,
Expr. De consideració ó
entitat. De tomo y lomo.
Mantenirse a la capa.
Estar á la capa. Robar
las capas. Capear. Tráu-
rer las capas netas. Fr.
fam. Eixir sens dany ó
pèrdua de algun negoci.
Salir bien librado.
Capacitat. Àmbit, exten-
sió. Espacio, espaciosidad.
Talent. Inteligencia.
Capaculag-. Gualdrapear.
Capada. Cop de capa. f a-
pazo. V. Cabotada.
Capador. Qui capa. Cas-
trador, sanador.
Capadura. Capament , o-
bra de capar. Castración.
Capaitart. Adv. Al ano-
checer, sobretarde, tarde-
cilio, (capat. Cojudo.
Capar.ras/rar. Animal no
Caparrada. Cop de cap.
Cabezada, casquetazo, cos-
corrón, topetada. Acció
de poch judici ó desespe-
rada. Imprudencia.
Caparra». Cap gran. Ca-
bezorro. Home de mòlta
capacitat. Erudito.
Caparro. Capel ó cap pe-
tit. Cabezuela , cabecilla.
Home de poch judici, cap
boig. Cabezuela, casquilu-
cio. (rada.
Caparronada. V. Capar-
Caparronet. V. Caparró.
Caparrúí^. Miner. Capar-
rosa . acije, aceche.
Caparrut. Caprichos, tus-
sut. Caprichoso, terco, to-
zudo, (caball. Caparazón.
CaparMnn. Coberta del
CapáN.Apte. Apto, idóneo.
Home de tálente instruc-
ció. Hábil, talentoso.
CAP
Capas«$a. Aum. Capolan,
gran cafia. [capado.
Capat. Castrat. Castrado,
Capa(á.«i. Qui té á son cár-
rech cert número de gent
per aigun trabaii. Jfauo-
r<il. De traballadors. J/a-
nijero -bajo.
C'apsiiall. Adv. Hacia a-
C'apliai>;. Cabizbajo.
Capbuig. Casquilucio.
Capbreii. Llibre de cap-
brevacions. Cuaderno, li-
bro manual. Lo fruyt e-
clesiástich d' un benefici.
Cabreo. [cion.
Capbrevació. Cabrera-
Capbrevar. Assegurar, li-
quidar lo cens ó cosa sem-
blant. Cabrevar, apear.
Cajilirevat. Cabrevado.
Capbrever. Cabreíador.
Capcigrany. Aucell de
pas que 's menja las abe-
llas. Abejaruco.
Capció. For. Captura.
C'apciunar. For. Capturar
Capciós. Enganyós, artiíi-
ciós. Artificioso.
Capdal. .\dv. Cap amunt.
Hacia arriba.
CapdaHar. V. Capdellar.
Capdauüiep. Lo qui es cap
de una dansa. Maestro de
danza. Cap de una facció
ó pandilla. Pandillero.
CapdavaSl Al). Part infe-
rior. V. Capdevall.
Capdeli. Globo ó pilota
de seda, lil, etc. Ovillo.
De las hortalissas. Cogo-
llo, repollo. Posarse eom
un capdeli. Aovillarse.
CapdelEar. Devanar. Ovi-
llar, r. Las plantas. Aco-
gollarse, repollar.
Capdeilat. Ovillado. Las
hortalissas. Repolludo.
Capdeniiint. Cima.
l'iiptlevall. Part inferior
de alguna cosa. Extremo
inferior, al pie. Lo fondo
de una concavitat. Sima.
Capeig. Capeo.
Capejadttr. Capeador.
Capejar. Capear.
Capelt. En sas principals
accepcions. Capillo. De
cuch de seda. Capullo. C.
de filat. Especie de gorra
CAP
antigua. Redecilla. En los
buchs de abellas. Capiro-
te. Lo del cardenal. Ca-
pelo. De las sabatas per
part de fora. Capellada.
V. Capoll.
Capella. Edifici ab altar.
Capilla. Capella ardent.
Capelardente, túmulo.
Capel lá y Capellaniu. Ca-
pellán, clérigo. Capellà de
missa d' onse. Pitancero.
C. del exèrcit. C. castrense
Capellaiiíii. Pía. Lepidio-
draba. V. Palilra.
Capelia!«!^a. Naut. Tapa
lie bitácora. Capillo.
t'apeller. Qui cuyda de
alguna capella. Capillero,
capiller, custodio.
Capelleta. Dim. Capilleja.
Capel-lM. Sombrero de
cardenal. Capelo.
Caper. Sacerdot que porta
capa pluvial. Capero.
Capero. Naut. Caperol.
Caperutxa y Caperutxo.
Caperuza, coroza, cuculla^
Capet. Jove de poch judi-
ci Cabecilla, cabezuela. V.
Caparró. dura.
Capticada. .4gric. Acoda-
Capíicar. Humiliar. Hu-
millar. Y. Capgirar.
Captioat. Afligit , trist.
.Amarrido , amodorrado.
V.mop'ñ. Modorrado, amo-
dorrido. Lo sarment
ilarch de un cep que s'
enterra eixint lo cap. .S>r-
pa , mugrón. For capti—
cats. Fr. Amugronar.
CapHuix. Ca.tquirano, ve-
leta, cabeza vana.
Capi4iquers. Pl. Ferros 6
pedras pera apoyar los
ironchs en las llars ó es-
calfapanxas. Morrillos.
Capgirada. I^fugi ma-
nyós. Regate, evasiva. V,
Capgirament.
Capgiranient. Preposte-
ración, tergiversación.
Capgirar. Girar de alt
á baix. Trastoi-ar, vol-
tear, trabucar, volver de
arriba abajo. Fér anar á
baix la punta ó extrem
de alguna cosa. Volver de
cabeja ó de punta. Tras-
CAP
tornar, perturbar 1' orde.
Invertir, trastornar, volver
lo de abajo arriba ó lo de
arriba abajo.
'Capgirell. .4í/!6ct/o , tra-
bucación. Donar ó fèr un
capgirell. Fr. Irse á pique
ó rodar. V. Capgirament.
Capgrós. Peix. Cachalote,
marsopa, marsopla. Cu-
]: Hereta. Ranacuajo. De
cap desproporcionat. Ca-
bezorro. (do.
Capiatt. Arquit. Capialza-
Capicular. Gualdrapear,
contrapear.
Capiculat. Gualdrapeado,
contrapeado, rabicolado.
Caphla. Capilla. Capillo.
Capigorri.sta. Lo qui té
ordes menors. Capigorrón
Capilera. Pta. Culantrillo
de pozo. V. Falsia.
Capil•lar. Capilar.
Capilla. Lo vel que 's po-
sa al cap de las criaturas
que 's batejan. Capillo.
•Capiliut. Capilludo.
Capingot. Especie de re-
dingot. Redingote.
-Capir. Hacerse capaz,
concebir, comprender.
Capiró y Capirol. Armu-
sa. Capirote. Cop de dit.
Papirote , capirotazo.
Traurer lo capirot. Des-
capirotar. {chantre.
Capi.<!>col. Chantre , so-
Capi.sc4»lia. Chantria.
CapÏKíiayo. Vestidura de
bisbe. Mantelete.
Capiscola. Capacitat, ta-
lent. Cholla, cantera.
Capie^ta. V. Mantehuista.
Capií«tre. Capistro.
Capità. Capitán, caudillo.
Capitaluiebt. Adv. Gra-
ve , mortalment. Grave-
mente, mortalmente. Prin-
cipalment. Principalmen-
te. Radicalment. Radical-
mente, (near, acaudillar.
Capitanejar. Capita-
' 'Capitanejat. Capitanea-
do, acaudillado.
4)apiteli. Arq. Remat de
la columna. Capitel, cha-'
Ítilel. Lo banch primet y
leuger del laler de bro-
dar, etc. Banquillo. |
CAP
Capitellat. En forma de
capitell. Capitelado.
Capiíi»!. En las catedrals
y col-legiatas, comunitat.
Capitulo, cabildo.
Capito.'iá.tia. Cap ó princi-
pal de alguna cosa. Capi-
tán, cabecilla.
Capitulada. Resolució
imprudent de algun capí-
tol. Cabildada.
Capniíli.s. Camhi ó permu-
ta. Trueque. Cap de ma-
sia. Colono. Especie de
ventalla. Abanico de chi-
menea, (mastechs.
Capiua.scle.s. Pl. V. Cla-
Capniayll. Pessa de ar-
madura antigua y cert
teixit de malla. Capacete.
Capó. En sas princip. ac-
cepc. Capón. Dit del ho-
me sanat. Eun uco. Aucell.
Capón. V. Capirot.
Capulanient. Quebranta-
miento, quebramiento.
Capolar. Magullar. Que-
brantar, magullar. Trin-
xar. Picar. V. Picolar.
Capoll. De la rosa. Cabe-
zuela. La obra que fa lo
cuch de la seda. Capullo,
capillo. Lo de un sol cuch.
Almendra. Lo que fan dos
ó mes. Ocal. Lo que está
obert. Pito. Enfilar los ca-
polls. Fr. Enrastrar.
Caponada. Especie de
sopa. Gazpacho.
Caponadura. Capadura.
Caponar. Sanar. Capar,
castrar. Casar la noya ó
filia xica antes que la
mes gran. Dar capote.
Caponat. Capat. Capado.
Caporal. Cabo de escuadra
Caposanto. Peix de mal
gust. Canícula, centrina.
Capot. Capote.
Capota. Capa poch apre-
ciable. Capotan. Sombre-
ro de senyora. Sombrerillo
Capotada. Expressió de
cortesia. Capuchada. Ca-
pada. Cabezada.
Capotejar. Cabecear.
Cappare. Lo cap, fruyt ó
cosa principal. Pendón.
Cappelat. Cap esquilat.
Chamorr-o.
CAP
85
Capritx, Capritxo y Ca-
pritxada. Capricho, an-
tojo, humorada.
Capritxó.<4. Antojadizo,
voluntarioso, caprichado.
Capritxo.<«aiuent. Adv.
A ntojadizamente.
Capsa. En sas princip. ac-
cepc. Caja. De barret.
Sombrerera. De fígura de
tomba. Tamborino. De
blat de moro. V. Panotxa.
De boix. Bujeta. De bro-
cal ó garrafó. Corcho, cor-
c/iera. De coliflor, bròquil,
etc. Pella. De hostias.
Hostiario. De Ui. Baga.
De sabó. Jabonera. D'
uUeras. Anteojera.
Cap.<«ada. Entre llibre-
ters. Cabezada. La divisió
d' una horta. Tablar, 6an-
cal. Fèr capsada. Tablear.
Cap.sailura. Y. Birolla.
Cap.<«al. Lo del Hit. Cabe-
cera de la cama, cabezal.
Lo de las campanas. Ar-
mazon, cabeza , contrape-
so. Assento de las botas.
Poíno, combo. Lo de las
finestras. Cabio. Veu náu-
tica ó de artilleria. Almo-
hada. Acusació, cárrech.
Acusación. [la cama.
Capsalera. Cabecera de
Capsaua. Cèrcol ó rode-
Ua. Rodete, rodela.
Capsar. Posar caps ais
cordons , etc. Herretear,
clavetear, echar herretes.
Entre llibreters y espar-
ters. Cabecear. Entre da-
guers. Anillar.
Cap!«a«grois8as. Pta. V.
Onasma bona. [veteado.
Capt^at. Guarnecido , cla-
CapsblancliB. Herba. A-
liso marítimo. V. Herba
blanca. C. de bé. Pta. Li-
naria común.
Cap«> d' ase. Pta. Cantue-
so. V. Cardigases de bé.
Pta. Linaria común.
Capser. Cajero. (ja.
Capí^eta. Bot. Cápsula, ca-
Capsete.*#. Pta. Asterolido.
Cap.xigrany, Capsiró y
Capsirot. Home de poca
judici, caparró. Cabeiuela
Capsiró. Capet. Cabezas-
86
CAR
la. Persona ridicula, ton-
ta ó de tracte enfadós.
Zoquete. .\.ureil. Abejaruco
CapMÓ. Lo capell que 's po-
sa en lo cap de las criatu-
ras. Capillo.
Capítol!. Dret de procura-
dor. Procura, procurado-
ría. Lo dret que 's paga al
senyor directe. Laudemio.
Capta. Demanda, cuesta.
Captador. Cuenlor , de-
mandador, nundirante.
Captar. Demanar caritat.
Pedir limosna, mendigar,
pordiosear. Atráurerla a-
tenció ó \oluntat. Gran-
Captat. Mendigado, {jear.
Capterrera. Bardissa pe-
ra assegurar. Barda.
Captiri. Bacina de captar.
Demanda.
Captiu. Cautiu. Cautivo.
Subjecte a alguna passió.
Apasinnado, rendido.
Captivar. Cautivar.
Captiveri y Captivitat.
Cautividad, cautiverio.
Capturar. Agafar á algú
j posarlo en la presó. Pro-
ceder á la captura , poner
en captura. Fèr pagar lo
ban ó la multa imposada
al contraventor de un
bàndol. Multar.
Caputxer. Capachero.
Caputxí. En sas princip.
accenc. CapuclÜ7io. Sos-
tenidor del picaport. Na-
riz. C. fals. Hipócrita.
,Sa7ito de pajares. Fcr lo
caputxí fals. Fr. .4fectar
Yirtul y devoció. Hacerla
gala muerta. Pésol ca-
putxí. V. Tirabéch.
Caputxínu. Pla. Capuchi-
na, mastuerzo de Indias,
espuela de galán.
Caputxo. Capucha.
Capxicli. Cap petit. Cabe-
zuela.
Car. Lo que te mòlt preu.
Caro, alto, costoso. Est"
mat, volgut. Querido, cet-
ro. Al car. N'áut. Envers.
A ¡aparte, á ¡a banda. Ser
car de véurer. Fr. lam.
Venderse caro.
Cara. Semblant. Semblan-
te, aspecto, faz, rostro
CAR
Fr. Prosseguir lo comen-
sal. A'o volver la cara
atrás. Plantar cara. Fr.
Oposarsc descaradament.
Hacer frente. Pie de cara.
Carilleno. Rodó de cara.
Cariredondo. Tenir cara
de poca vergonya. Fr. Te-
ner cara de corcho. Trau-
rerla cara. Fr. Sortir fia-
dor. Afianzar.
Caraba. Embarcació pe-
tita de un sol arbre usada
en llevant. Tartana.
CAR
Fachada ó enfront. Fa-\
chada, frente. La superfi-
cie del avgua. Flor. Lo I
endret déla tela, panyo.j
etc. Haz. D' aligot. CoVi-i
aguileno. D' edifici Fron-\
tispicio. D' élich. Cara de\
acelga. De Judas. Exp.
Fals. Hombre de dos ca-
ras. De juheu ó de mosti.
F;;xpr. fam. De cara mólt
lletja. Cara de hereje. De
jutge ó de vinagre. C. de
pocos amigos. De la terra.
Haz, sobrehaz, faz, su~ Caraba.<«í«a. Pta. y fruyt.
Calabaza Comuna. Cala-
bacera. Vinatera. C. de
cuello. Confitada. Calaba-
zate. De cabells d' ángel.
Cidracayote. De capó tur-
bant de moro. Bonetera,
bonetillos. D' Egipte. To-
tanera ó ^confitera. De
ivern. Caldhazona. Raba-
quera. V. C. d' Egipte.
Vinera. Calabacino, vina-
tera, de orzas. Ser tap y
carabassa. Fr. met. .Ser-
olla y cobertera.
perpcie. De moneda. An-^.
verso. De noy. C. amucha-^.
chada. De Pasquas. Cari-\
alegre. De poca vergonya, i
Desuellacaras. De poclis
diners. r. de viernes. C. es-
trafeta. C. ó figura difi-\
cultosa. C. picada ó ape-|
dregada. C. de rallo ó
apedreada. De rellotje.
Muestra. De tres déus. ¡
Rostrituerto. D' una pedra
pulida. Faceta. De vadella
Pta. Becerra. Sense ver-'
gonya. Cariraido. Cara Caraba.tisada. .46i(?irf<J)!-
a cara. Frente á frente. \ cia de cnluhaias.
Clavar per la cara. Fr. Caraba.ssar. Carabazal.
Dar en rostro ó en cara. CarabrtN.«se.iar. Donar c»-
Dirho la cara. Fr. .Salir á i rabassa Llevar calabazas,
la cara. Estrellar á la ' V. Rondcllejar.
cara. Fr. Dar entre ce- Caraba.*itíer.Pla. Calaba-
ja y ceja. Fèr a dos caras. | za, calabacero, calabace-
Mascar á dos carrillos fér
altra cara. Fr. Mudar de
semblante ó de color. Fèr
cara. Estar un edifici en
front de altre. Hacer fa-
chada. Plantar cara. Ha-
cer frente. No temer, .-ir- Carabaüsina ó Carbasl-
rostrar. Fèr dos caras. na. Pta. Brionia.
Fr. Hacerse á dos manos. Caraba.xM». Calabacin..
Fèr mala cara. D' enfa- Guisado de carabassó.
dat. Poner gesto ¡i ho- ¡ Calahacinele.
cico. De malalt. Mal sem- CarahattHttt. Carabassa.
blante. Fresch ó lluent \miia. Calabaza vana.
de cara. Carilucio. Gros Car««cter. Diguilal. Cale-
de cara. Carigordo. Ja 'n goria. Fermesa. Tesón.
fá la cara. Loe. fam. Ya cáraeterifíine. Bot. Ca-
se le conoce. .Mala cara. De : racterismo.
disgust ó enfado. Ceño. Caral'eixat. Desfigura!,
zumbel, capote. Mudar 6| envenal, ferit de la cara,
mudarse de cara. Fr. | De rostro herido, desfigu-
ücsfigurarse. Desencajar-, rado . lastimado.
se lu, cara. Negre de cara. Carafroscli. Carilucio:
Carinegro. No girar cara. Caragirat. Fals, Irajéor.
ra. Enfilarse ó pujar com
un carabasser. Fr. Créi-
xer mòlt. Crecer á pal-
mos, como espuma. Pu-
jarsen al carabasser. Fr.
Enfadarse. Amontonarse.
CAR
Apóstata, per ñdo, traidor.
Caragirats. Pta. Especie
de monjeta. Judia de ca-
reta. V. Fasolet.
Carag4»I. En sas princip.
accepc. Caracol. Cilindro
de ferro ab roscas espirals
Torculado. Náut. Volta
enroscada que forman los
galons de las bordas, etc.
. Voluta. Lo de las premp-
sas y altres máquinas.
Husillo , rosca , tornillo.
Del fil massa tort. Retor-
tijan, oqueruela. Del mar.
Múrice, nautillo, bigarro.
Deis cabells. Bucle, rizo.
Del oido. Anat. Cóclea. Re-I
volta que fan las Hebras.'
Regate. Cargol bover. Es-|
pecie de molusch. C. bo-,
yuno, vermiculado. C. de
mar. Corn mari. Tritón, \
bocinal.C. vinyal. Especie j
de molusch. C. de viña.
Pl. Encenalls. Virutas,
acepilladuras. Fèr cara-
gols. Fr. Donar voltas.
Caracolear. |
€aras4»la. Especie de ca-
ragol. Caracola, (cadura.
Carugolanieut. Enros-
Carasolar. Enrotllar. il/--j
rollar, rollar. Tórser, do-'
nar voltas en rodó. En-\
roscar. Fèr caragols als
cabells, cintas, etc. En-\
sortijar, retortijar. Apre-,
tar los caragols de la
prempsa, etc. Entornillar ,
Caragulai'íie. r. Lo (11, fu-|
lias , etc. Encarrujarse. .
Los cabells. Ensortijarse.
Caragola»^. Pta. faneró-
gama. V. Cargólas.
Caragolat. Enrotllat, ilr-
rollado, rollado. Enros-
ca!. Enroscado.
Caragoler. Caracolero.
Caragoletí^. Pta. Caraco-
lillos. (Pla. Caracolillo.
Caragolí, Caragolillo.
CaragrtÍM. Carigordo, ca-
riancho.
Carallarcii. Carilargo.
Caraiuanxel. Náut. Chu-
peta, cubichete.
Carainauyola. V. Cara-
bassa vinera.
Caramba. Interj. de sor-
CAR
presa. Zape, cáspila.
CarainlMííer. Arbre mòlt
gran. Carambolo.
Carainell. Lo de glas. Ca-
lamoco , carámbano. Lo
de las atxas , candelas,
etc. Moco. i/lautillo.
CaraineUaw. Caramillo,
Carainelïar. Tocar la ca-
ramella. T. el caramillo.
Caraiitellot ó Caramcll.
Deis llums. Moco.
Caraitieiit. Adv. Caro.
CaraiuitSa. Miner. Imán.
Carainoreno. Carinegro.
Caranxtt. Estafermo.
Carauíuxa.pta. Agrami-
za, cañamiza, gamones.
Caranegre ó Caramore-
no. Carinegro, prieto.
Carauíonyu. Carantofta,
lagotería, retozadura, re-
tozo. Fèr carantonyas. Fr.
fam. Carantoñear. {lleno.
Caraplé. Caripleno, cari-
CararoiSó. Cariredondo.
Cararrugat Carifruncido
Caras.<!ia. De cartró. Ca-
rátula, carantoña. De pe-
dra, etc. Mascarón, (ño.
Csírstsaal, Solana, abriga-
Carat (Bèn ó mal). Bien ó
mal encarado, agestado.
Carau. Expressió admira-
tiva. Caramba, tute.
Caravella.F^specie de nau
rodona. Saetía.
Caravia. Especie de ar-
rel. Alcaravea.
Carbassa y sos derivats.
V. Carabassa.
Carbó. En sas princip. ac-
cepc. Carbón. De bran-
queta. C. de canutillo. \)q
pinyol de olivas. Erraj.
De rabassa. C. de arran-
que. Mal cremat. Tizo.
Menut. Cisco. De pedra.
Hulla. Terreno de carbó
de pedra, f/omrífií i/ero. C.
pur. Quim. Carbono. Gle-
nas de fèr carbó. Turba.
Carbonada. Lo primer
excrement de las criatu-
ras. Ceconio, pez. La for-
nada de carbo. Foya.
Carbonar.se. r. Tornarse
orb lo blat. Atizonarse.
Carbonat. Blat que se ha
tornat orb. Atizonado,
CAR
87
carbonado. Carbonat de
sosa. Quim. Anatron.
Carb«»¡iier. Qui fá ó ven
carbó. Carbonero.
Carbonera. Forn en cjut
's creman los ciilots. Ti-
zonera. Naut. Vela del es-
tay major. Carbonaria.
Car'boeiet y Carbonisa.
V. Tarregada. (bon.
4'ar!»oíin». Carbó pur. Car-
Carbssitcle. Pedra precio-
sa. Carbunclo. Mal gra.
Hura , carbunco.
Carcanada. La armadu-
ra deis ossos dels aucells,
trets losquartos. Capara^
zon. Suhar la carcanada.
Fr. fam. Suhar moltissim.
Sudar el quilo, la gota
gorda ó el copete.
Carcax. V. Buvrach. ,
Carcellatge. V. Escarce-
llatge.
Carceller. V. Escarceller
Carceilefia. .ilcaidia.
Carchóla. V. Carxofa.
Carda. Instrument pera
preparar lo coló, llana,
etc. pera lilar. Peine. La
de ferro pera cardar llana
Carducha, cardencha.
Cardadura. La acció ile
cardar la llana. Empri-
mado. De paños. Traite.
Cardaiuomu. Pta. Grana
del paraíso.
Cardar. Pentinar per pri-
mera vegada la llana ó
coló pera poderla tilar.
Emborrizar. La segona
vegada. Emborrar. Per
última vegada. Empri-
mar. Los panyos. Cardu-
zar. (Blau.
Cardenal. V. Verdanch,
Cardenalat. Cardenalato
4'ardeusa. V. Credensa.
Carder. Qui fa cardas.
Cardero. (doncillo.
Cardet.Pta. Cardillo, ca)--
Cardetes.Pla. Escabiosa.
CardiacSi. Med. Cardiaco.
Cardiálgicli. Med. Pro-
pi del cor. Cardiálgico.
Cardíga.ses. Pla. Cardo,
cirso. C. de bé. Pta. V.
Capsblanchs.
Cardó. Cabessa del car-
dot. Capota, carda.
88
CAR
Carclons. Herba de fulla;
espinosa. Cardencha, oar-
don. Lloch plantat de car-
dóos. Cardenchal.
Carilot. Flor del cardot.l
l'í?(;)?o. La espida. Ciirda,\
Lloch plantat de cardots.
Cardenchal, cardizal.
Careig. Comparació, con-
frontació. Careo.
Caréixer. Carecer.
Carejar. Confrontar. Ca-!
rear. acarar. Comparar.!
Cotejar, comparar. I
Carena. Náut. Pessa de
fusta sobre la que 's fun-
da Iota la embarcació.
Quilla. Del terrat ó teu-'
lada. Caballete. Llom ó'
caballet pera sostenir bi-i
gas. Puente. La biga l!ar-¡
ga dita aixis. Gallo, pari-\
iera. Lo llom de terra en-
tre solch y solch. Loba,
•mellón, caballón. En for-
ma de carena. Aquillado.
Carena de la cama. V.
Canyella. (mador.
Carenera. Náut. Despal-
Careta. De disfressa. Más-
cara. Filat mòlt espès
Eera brescar. Mascarilla.
levarse la careta. Fr.
Quitarse el emboro. Mitja
careta. Mascarilla.
Careólas ó Cargola. Pta.
fanerógama. Erodio.
Carica. Pta. Papaya.
Cariciar. Acariciar.
Carició.K. Cariñoso.
Carie.»!. Corrosió de las
dents. Neguijón.
Carinyo. Festas en senyal
de aiñor. Terneza, ternu-
ra. Cobrar carinyo. Fr.
Encarifiarse.
Carí.stia. Insecte. Piraus-
ta, piragona, piral.
Caritat. Almoyna. Limos-
na. Demanar caritat. Fr.
Pordiosear, mendigar.
Carls'i. Cert vasall. Carian.
Carlí. Partidari de Carlos.
Carlin, carlista. Lo gos de
esl nom. Dogo carlin.
Carlina. Pta. Ajonjera,
aljonjera. cardopinto. An-
tigua moneda de plata.
Carlin, carrilta, careta.
Carmelita. Carmelitano,
CAR
carmelita. {miña.
Carmenya!^. Pta. Cara-
Carciii. Carmin.
Caru. En sas princip. ac-
cepc. Carne. La part tova
de lafruyta. Pulpa. C. de
codony. Codonyat. C. de
membrillo. Bullida y ros-
tida á la brasa. Carbona-
da. (jOrrompuda. Carro-
ña. De momia. Caromo-
mia. D' olla. Cocido, pu-
chero. De porch per fèr
butifarras. Chacina. Es-
calfaida. Cediza. Fofa ó
fungosa. Bezo. Fingida.
Tumor en 1' escroto, me-
lich ó en las ingles. Her-
nia muscular. Mortal Car-
niza. Salada. Tarjiaje. Sa-
lada y seca. Cecina. Sal-
vatje. Salrajina. Sens os-
sos. Momia, pulposa.
Trinxada. Picadillo, jigo-
te. Entre carn y pell.
Adv. Entre carne y cuero.
Fèr carn. Fr. Malar. Ha-
cer carnicería, riza. Ne-
gociant de carns. Gaíiarfe-
ro. Passarse ó escalfahir-
se la carn. Fr. Aventarse
las carnes. Pié de carns.
Obeso, carnudo, carnoso,
abultado de carnes. Posar
carns. Fr. Embarnecer,
encarnecer. Pujar la carn.
Fr. Criar carn. Encarnar.
Sèrcarn y ungla. Fr. fam.
No haber pan partido. So-
fregir la carn. Fr. Passar-
la una mica pel foch. Per-
digar. Secar la carn. Ace-
cinar. Tallar la carn vi-
va. Sajar. Trossejar la
carn. Atasajar. Trossos
de carn salada. Carnaje.
Carnadura. Qualitat de
la carn. Encarnadura.
CarnaLMundá. Mundano,
terreno. Especie de tela
entrefina. Crea.
Carnalutge. Carnaje.
Carnalnient. Adv. Ab
carnalitat. Torpemente.
Jumarse carnalment. Fr.
Tenir unió carnal. Revol-
rersi\ tener cópula.
Carnatse. V. C.arnalatge.
Carnaval. V. Carnestoltas
Camera. Pta. Acanto,
CAR
branca ur.úna. C. borda.
Pta. Toba, espina blanca.
Carne.sfoltaíi. Los tres
dias abans del dimecres
de cendra. Carnestolen-
das, carnaval, antruejo.
Enterrar á carnestoltas.
Fr. Entierro de la sardi-
na, quemar ú Judas. Lo
subjecte ridícul. Cascaci-
ruelas, [bonillada.
Carneta á la brasa. Car-
Carnicer. Qui talla ó ven
carn. Cortante, tablajero,
carnicero. Anima' que
mata á altres pera men-
jársels. Carnívoro.
Carnós. Med. Carnudo.
Carnot. Carn supèrflua
que 's cria en alguna lla-
ga. Carnosidad. Lo que 's
fa junt á las ungías y cau-
sa dolor. Uñero.
Carnrnstifia.Pta. Yezgo.
Caruum. Carnassa. Car-
naza, {lina.
Carniiniqnera. Pta. Car-
Carnú«$. Brut, asquerós.
Asqueroso, sucio. V. Ros-
sa, (naza.
Carnu.s.sa. Carnassa. Car-
Carnut.raríioso. carnudo.
Carolina. Pta. Coleluy.
Carota. Visaje. Fór caro-
tas. Fr. Alargar ¡os dien-
tes, poner mal gesto.
Carpa bermellósa. Peix.
Bennejuela. (lo.
Carpadeil. Bol. Carpade-
Carpanell. Arquil. Ajxii-
nelado. carpanel.
Cari>ell. Bol. Carpelo.
Carpeta. Cubería de car-
ta, í^obrecarta, cubierta.
Carpetada. Carpetazo.
Carpió. Peix. Carpa.
VArtw.Rabaditl I. Delsau-
cells. Obispillo.
Carqnéixia.Pta. Especie
de ginesta. Carquejia.
Carquinyoli. Pasta. Biz-
cocho.
Carrabina. Carabiiui.
Carrahinada. Cop de
carrabina y lo dany que
causa '1 tir. Carabinaso.
Carrabiner. Soldat de
caball dit carrabiner real.
Carabinero. Soldat desti-
nat pera perseguir lo con-
CAR
trabando. Carabinero. V.
Mosser. (Fr. fam. Morir.
Carraca. (Anársen á la).
Carrall. Escombrarías de
mina. Escoria, escorial.
Cairaiico. Qui coixeja.
Renco, rengo, zanrjueador.
Vell atxacos é impedil.
^ Carraco, carcamal.
Carrancjíl. Aucell. Verde-
rol, verdezuelo.y. Xerduia
Carrani{uejant. Adv.
Poch á poch y ab pena.
Pian, pian, un pié tras o-
íro. Caminar coixejant.
Zanqueando.
Carraiiq nejar. Ren-
quear, zanquear.
Carras. Penjoy derahiras.
Colgajo, cuelga. Singlot
de rahim. Gajo, (coscojo.
Carra.<«ca. Arb. Carrasco.
Carra.scal. Lloch plantat
de carrascas. Coscojar,
coscojal.
Carra.sella. Pta. Brezo.
Carrat. Rom. Romo.
Cárreclí. En sas princip.
accepc. Cargo, carga. De
géneros ó mercaderías.
Cargamento, cargazón.
C. nou. Recargo. Ofici,
empieo. Ministerio, oficio.
Carreja. Carga. De va-
riosgéneros. Jarcia. Igua-
lar la càrrega. Fr. Repar-
tirla. Terciar la carga.
Carregadero. Cargadero
Carresa(i<»r. üui carre-
ga. Cargador. Liocli ahont
se carrega. Cargadero.
Carregament. Carga-
mento, cargazón.
Carregar.En sas princip.
accep. Cargar. Las bigas
en la paret. Atizonar. Al-
gun pes sobre una cosa.
Lastrar. De grillons, ca-
denas. Aherrojar. Impu-
tar ó atribuhir á altre al-
guna cosa. Achacar. Béu-
rer massa vi. Asomxirse.
Aumentar lo preu de al-
guna cosa. Encarecer. Do-
nar la culpa á algú. Car-
gar, echar la culpa.
Carregar.iie. r. Dit del
malalt. Agravarse. Dit de
la atmósfera. Encapotar-
se, oscurecerse.
CAR
Carrego.)^. Gravós, mo-
lest. Gravoso, molesto.
Carrejar. V. Carretejar.
Carrell. Entre corders,
rodet pera retórser ó for-
mar lo íil. Carrete.
Carrer. Calle. Passejar los
carrers. Fr. Callejear.
Carrera. Lloch destinat
per córrer. Corredera.
Correguda. Corrida, cur-
so. Renglera de escachs
en lo joch de damas. Ca/íe.
Carrero. Callejuela, calle-
jón. Fèr passar per un
carrero. Fr. Encallejonar.
Carret. Per jugar las ,cria
turas. Castillejo.
Carretal». Carretería.
Carretejg. Acarreo, car-
retaje, acarreamiento.
Carrete,jalí!e. Acarrea-
dizo, [dor, carreteador.
Carretejador. Acarrea-
Carretejar. Carretear, a-
carrear.
Carreíell. Especie de bo-
ta petita. Barril, tonel.
Carreter. Qui fa ó mena
carros. Carretero. El que
adoba carros. Aperador.
Carretera. Carrera, rua,
via. C. empedrada. Cal-
zada, arrecife.
Carretería. V. Carrelam.
'Carretiïüa. Especie de
I cohet. Buscapiés.
'Cari-etó. De una roda.
i Carretillo. De dos rodas.
I Carretón, naria. De las
I criaturas. Carretilla.
Carreu. Pedra ,'picada en
quadro. Sillar.
Carreuada. Sillería.
Carril. Rodera. Bache, ro-
! dada. Cami estret pera
un sol carro. Sendero.
Carrilleras^. Pl. Las cor-
t retjas pera asegurar el
casco 6 morrió. Carrille-
ra. La cinta pera subjec-
tar lo barret ó morrió.
Barboquejo. Barballera
de la celada. Amiento.
Carritx. Pla. Carrizo.
Carro. Lo de quatre ca-
balls. Cuadriyugo. Lo que
gruny. Chirrión. Constel-
lació". Osa mayor. C. de
carrega. Carromato. Ado-
CAR
89
bar carros. Aperar.
Carronya. V. Ruhi.
Carruatge. Carruaje. A-
nar algun carruatge en-
delrás. Cejar. Lo qui ado-
ba carruatges. Aperador.
Passejar en carruatge.
Loe. Ruar.
C'ArrutTía.Andaderas,car-
retilla, castillejo.
Cár.>«u.x. Pta. V. Calsidas.
Cart.Pta. Cardo. C. d' ase.
C. de burro. C. gallofer.
C. de san Mariano , alca-
chofa borriquera , cardo
lechero. C. panical. C. cor-
redor. C. estrellat. Cen-
taurea. C. rissat ó erissat.
Cardicuca, cardo erizo. C.
panical mari. C. maríti-
mo ó eringio marítimo. C.
sant. C. santo ó lecliar.
Carta. Epístola. Epístola.
Pera apéndrer de llegir.
Cartilla, silabario. Pera
jugar. Naipe. Entre en-
quadernadors. Guarda.
La caputxa de la filosa.
Rocadera, capillo. C. ci-
tatoria. For. Comparendo,
carta de aplazamiento. C.
de ciutadà. Y. C. de resi-
dencia. De curvas. Náut.
Carta magnética. Carta
de espera. Dilatoria ó mo-
ratoria. Carta de gracia.
Pacto de retrovendo ó re-
trovendendo. De navegar.
C. de marear. La que con-
cedeix algun fuero. Fore-
ra ó desaforada. Carta d'
orde. Carla orden. C. de
població. ■ Carta puebla.
Carta de repudi. De quito
ó de quitación. Carta de
residencia, seguritat ó
permanencia. De vecin-
dad. Carta falla. Falsa.
Carta libre. Finiquito, li-
beración. Carta monito-
ria. Nolificatoria ó de ar-
riso. Carta plúmbea. Car-
ta plomada. Agafar ó pèn-
drer las cartas. Fr. Enra-
honar séns donar tanda.
No dejar meter baza. As-
segurar las cartas. Fr.
Certificar las cartas. Clóu-
rer y desclóurer las car-
tas. Fr. Cerrar y abrir las
90
CAR
carias. Endevinar carias.
Joch. Sdcar cartas. Joch
(le cartas. Baraja. Bossa
per posar lascarlas. Por-
tacartax. Puntejar, rum-
bejar en la carta. Náut.
Carlear, compasar, rum-
bear. Pujar lascarlas. Fr.
En lo joch de cartas, ve-
nir boiias. Acudir el )uii-
pe. Vcndrer á carta de
gracia. Fr. Vender al qui-
Cart'Attó. Cartabón, ¡lar.
Cártama y Cánamo. Pta.
Alazor. Y. Safra Ijort.
Cartejar. En alguns jochs
de cartas , jugar en fals
pera lantejar. Cartear.
Cartejar.Me. r. Correspón-
drerse ab carias. Cartear-
se. {Hepisia. ménsula.
Cartela. Escult. Repeu.
Cartell. Lo escrit ó im-
près pera anunciar. Car-
ie/, rotulo. Deexcomunió.
Paulina. Plantar cartells.
Fr. Fixarlos en los Uochs
públiehs. Poner cedulo-
nes, fijar carteles.
Carteiler. Cartelero.
Carter. Lo qui porta > dis-
tribueix las cartas dé cor-
reu. Cartero. Qui fa car-
tas pera jugar. Naipero.
Cartera. Paperera. Pape
lera. De pell, etc. pera es-
criptori. Carpeta. Bossa
pera anar a estudi 'Is
noys. Vade, cartapacio.
Lo'adorno ó lapa de las
butxacas. Portezuela, nai-
pe, igo, ternilla.
Cartilacli. Anal. Carlila-
Cartilla. Pauta per cs-
criurer dret. Falsaregla,
paútala, ringlero.
Cartipúf!í. Cartapacio.
Cartolari. Cartulario.
Cartró. Carian. Fel de pa-
pers. Papelón.
Cartrulíua. Cartulina.
Cartritner. Cartonero.
Cartuíva. Cartuja.
<'artiil\era. Cartuchera.
Variutxo, Cartucho, {ro.
Carvéiiílrer. Vender ca-
Carvi. Pta. Alcaravea.
Carxofa. Escarxofa. Pla.
y fruyl. Alcachofa. C.
boscana. A Icaucil. La do-
CAS
na deixada. Babieca, pan-
fila. Lias ó floch en for-
ma de carxofa. Alcacho-
fado, alcarchofado. Gui-
sat ó menjada de carxo-
fas. Alcai'ltofado.
Carxol'ar. .ilcuchofal.
Car.\<»ler y Carxofera.
Pía. cultivada.^ Icacliofa,
alcachofera.
Car.Yolerar. Alcachofal.
Ca.i4. Succés. Caso, acaso.
Llans, lét. Suceso, he-
cho, lance, acaecimien-\
to. C. impensat. Emergen-
cia. For. A'ií/o. Nofèr cas!
d' algú. Fr. Olvidar, me-\
nospreciar. Poch cas. Me-
nosprecio. (]as apretat ó
apurat. Caso, trance apu-\
rada. Cas de ventura.!
Desgracia impensada. A-,
zar, caso siniestro. C. for-
tuït. V. C. impensat. A-
qui es, ó está, o aquest es'
el cas. Loe. Aquí está la|
dificultat. Ahi está el hi-
to. De gran cas. Adv. De|
mòlta consideració, im-
portancia ó entitat. De
tamo y lomo. Fcr ò no al
cas. Fr. Venir ó no á pro-
pòsit. Hacer, venir, ser ó
110 al ó del caso. Ser cas.
Fr. (^071 ven ir. Posar lo cas.
Fr. Suposar. Suponer, po-
ner caso. Si per cas. Adv.
En cas que. Dado el caso,
suponiendo.
Catiía. Edifici pera habi-
tarlo. Vivienda, techo. C.
arruinada. Cascote. C. de
boigs. Bogeria. Manico-
mio. Aquella que hi ha
desorde. C. de orates. De
camp. Granja, quinta, ca-
sería. De caritat. C. de be-
ne ficencia , hospicio. De
bórts. Inclusa. C. de des-
pesas ó de posada. Casa
de huéspedes. C. de la ciu-
tat, de la vila ó del comu.
Casa consistorial. De pa-
gès. Cortijo, casa de la-
branza. De pago. Pagar]
duria. Payral. Paterna.
De podada. Hostal, hoste-\
ría. Casa publica ó de
pro>tiiuciü./íiírí/e/. C. so-
lar. La de noble anligui-l
CAS
lat. C. solariega. Anar de
casa. Fr. Estar ó hallarse
de trapillo. De casa. Adv.
Propi ó a propòsit per ca-
sa, familiar. (■(J.fí'ro. Femé
una com una casa. Fr.
Fér alguna mala lela de
consideració. Hacer una
como un templo. No eixir
de casa. Fr. Estarse en
ella per necessitat. Guar-
dar ta casa. Parar casa.
Poner casa. Parar casa a-
part. Apartar casa. Ple-
garcasa. Levantar la casa.
Capaila. La familia d' una
casa. Casa. Pl. Familias.
Humas, llogares.
Catiatlor. Qui te edat pe-
ra casarse. Casadero. Te-
nir la casadora. F'r. .-Vnar
acasarat. Fr. Llevar el cu-
ra debajo del brazo.
Casalut. Casucha.
Casaiuetit. Casamiento,
boda, enlace.
Casabella. Ballaruga. .1-
galla, bugalla.
Casar. En lo joch. -4/)u»¡-
íai-, meter, r. Desposarse.
Maridar, desfiosarse. La
dona. Enmaridar. Casar-
se ab la promesa de altre.
Fr. So/ilar la dama. Com
uns bons casats. Adv. Ma-
ridablemente.
Cas»tisa. Aum. Caserón.
Cai«a( y enmaynadal. Ex-
prés, fam. Casado con hi-
jos, padre de fantilia.
Cit«H;al>eil. Cascabel. Ple
de cascabells. Encascabe-
lado. Tenir lo cap plè,
umplir lo cap ó sonar los
cascabells. Cascabelear.
Ca!ieai»ella4ia. Esquella-
da. Cascabelada.
Ca.><caltellejar. F«'r rui-
do la ferradura. Chacolo-
tear, chapear.
Cascabellito. Especie de
pruna petita. Cascabeli-
llo, ciruela de dama.
Ca.xcMtla. Salt d' a\gua.
Catarata, salto de agua.
Cafücaüiira. Mal de pil
en las donas. Pelo.
CaNcull. Pta. .Adormidera.
C. bòrl. .4. silvestre. C.
cornut. Adormidera ma-
CAS
Tina , amapola boytinaA
Such de cascall. Meconio.l
Ca.^car. Fam. Pegar, do-
nar un cop. Dar, plantar.l
Cascarria. Zarpa, zarria,]
zarrapastra. \
Ca.«>capró.<í. Cascarriento.
Ca.««car.<4e. r. Fam. Men-;
jarse o béurerse alguna
cosa. Zamparse, echarse]
al coleto ó a cuestas. i
Cascata. Cascada.
Casco. Ungla de las cabal-
caduras. L'ña. La closca |
del cap. Cráneo. Lo buch
ó capacitat deia nau. Bu-
que. C. acopat. C. redu-
hit. Casquimileño,cas(¡ui-
acopado. C- ampie y afri-
sonat. Casquiderramado.
De las potas de las cabal-
caduras. Uña. Uel mor-
rió. Capelina. C. moll.
Casquiblando. C. mular.
Casqiiimuleño. Alegre de
cascos. Casquilucio. Ca-
lent de cascos. Calamoca-
no. Alborolat de cascos.
Cascos á la gineta. Ober-
tura en lo casco del ani-
mal. Escarza.
Casevít, Cascudo.
Caseli. Bepósit de olivas
en los molins de oli. Ata-:
jadizo, algorín.
Caser. Casero, doméstico, i
Caseranient. Adv. Seas
etiqueta. Sencilla, llana-,
mente, sin cumplimientos.
Casería y Caseriu. Con-
junt de casas de una ciu-
tat ó poble. Caserío , li-
lloria. Conjunt de casas
en lo camp sens arribar
á formar poble. Casar.
Caseta. Cuberta de la cel-
da de la mare de las abe-
llas. Enjambradera , cas-
quilla. La panxa que fan
las costellas de la filosa.
Castillejo, rocadero. En-
tre xocolaters, divisió de
c-alaix ahont s' hi posa '1
xocolate per bátrerlo y
donarli forma. Casilla.
Casi.Adv. Quasi. Casi, cua-
Cásia. Arb. V. Cassia. si.
Casimir. Roba de llana.
Casimira, casimiro.
Casinyot. Fam. Casucha.
CAS
CAS
9i
Casóla. Qui está mólt en, sa. Redada. Qui prepara
casa. Casero, Dit de al- ó fa los lénginys per la
guns animals feréstechs' cassera. fíedero.
que 's domestican. Do- Cas.seta. Cassó petit ab
me'stíco. Colom casóla ó son peu de que usan lo
ma.nso. Duendo. \. Caser.
Ca.««ori. Fam. Casament in-
considerat. Casorio.
Ca.spar. Netejar, iráurer
la caspa. Descaspar.
apotecaris. Caceta. La que
usan los fusters, etc. Ca-
zo. La que usan los argen-
ters. Balanzón. La de por-
tar oü. Tácela.
Casporra.V. Calxaporra. Ca.ssia. Arb. Acacia, qua-
VííSfiuet. Casquete, gorro. \--' cía. Escorxa aromática,
Cat-'sa. L' acció de cassar, especie de canyella de
y los animals cassats. To-, una ciase de llorer. Casia
za. L' eyna de metall de, leñosa, canela de Malabar.
aquest nom. Cazo. Caput- V. Castanyer de Indias.
xa de la lloriga..4/Hio/'nr. Cassiaíístola. Pta. Ca-
Cassa de coloms al vol. ñafistola.
Palomería. Cosa perta- Cassú. Caza, cazo. Peix.
nyent á la cassa. Venato- Tiburó. Tiburón.
rio. Revenedor de cassa. Cas!M>3a' Cazuela. C. tri-
Perdiguero. Remenar ab pera. f. carjucera. De fus-
la cassa ó cassó. diceai
Cas.saeió. For. .\nul-lació.
Anulación, derogación. ¡
Ca(<«>ada. Cassera, Uocb'
pera cassar. Cazadero. ¡
Caí«sa<i<>r. Qui cassa. Ca-
zador. Barco destinat á'
donar cassa. Batidor. De¡
art y manya. Parancero,
ta. Camella, hortera. De
pessa. C. carnicera. Ei —
xirse de cassola. Fr. fam.
Injuriar. Desbocarse. Por-
tar la cassola al forn. Fr.
Posarse al frente de al-
gun assumpto ó negoci
en que entreveuen mòlts.
Menear el ajo, mangonear.
chuchero. De barraca. V. Cassolada. Lo que caben
De Uassos. De feras.3/o7i- la cassola. Cazuela. (Ion.
tero. De filat. Redero. De Cassolaínsa. Aum. Caro-
llassos V paran\s. Paran- Cassoleta. Cassola peli-
cero. Dé vol. C. al cuelo
Cassanella. Ballaruga.
Agalla, bugalla.
Caí^sar. Buscar y perse-
guir los animals de cassa.
Cazar. For. .4nul-lar. Ca-
sar , anular , derogar.
ta. Cazoleja , cazuelilla.
La de las armas de foch.
Cazoleta, cazoleja. L' ós
del genoll. 7?óíi//a. choque-
zuela. Náut. Pessa de fus-
ta pera cordar, enllassar.
etc. Cazonete.
Náut. Presentarlas velas C'a.<«.«»ouat. Lo que pót cá-
al vent desprès de amar- brer en un cassó. Cazado.
radas. Halar. Cassar ab Ca»)SU!>:.sa. Fam, Fam ca
nina. Hambre canina. Ga-
na de menjar. Cazuza.
Cast. Pur , honest. Casto,
puro, honesto. Innocent.
Cándido, sencillo.
Casta. Generació, Llinat-
ge. Rasa, ralea, progenie.
Mala casta. Exp. fam.
Maliciós , mal natural.
_ , ^ Mala cuca. {tan.
diversió. Cacería. Cassa- Ca.«>tá. Turban turch. fas-
da. Lloch ahont se cassa Ca.»itauy. De color de cas-
ó bó pera cassarhi. Caza- tanya. Castaño. De color
dera. Conjunt de animals¡ fosch rogench. Bayo.
agafats ó morts en la cas- Castanya, Fruyt. Castor
lias y íilats. Chucheai
Al reclam. Señolear. C.
aucells. Pajarear. C. co-
loms. Palomear.
Ca.«sarola. Cacerola.
Cas.sat..\gafat, prés , re-
cullit en la cassa. Cazado.
For. .\nul-lat. Anulado.
Cassera. Cassa. Caza. La
cassa entre mólts pera
92
CAS
ña. C borda. Pla. Re-
goldana. C. di? mar. Pla.
Erizo. C. de Ierra. Pla.
Bunio, castaña de (ierra.
C. seca. Pilonga. Cop de
caslanya. Castañazo. Pl.
Caslanyas secas. C. api-
ladas ó pilongas.
Ca^^tanyar. Castañal.
Ca.^t«nver. Arb. Caitaño.
Be Ind'ias.C. de Indias.Qui
ven caslanyas Castañero.
Ca.sfaiiyetà. Náut. Ansa
de fusta pera amarrar
caps. Castañuela. Naut.
Tros de fusta ab un forat
gran en lo centro pera
asseffurar la corrióla de
la amura major. Galii-
pago, postelero de amura.
Castanyola. Herba. Jun-
cia. Lo peix de aquesl
nom. Castaño , coracina.
Pl. Instrument en forma
de caslanya que serveix
pera acompanyar en al-
guns balls espanyols. Cas-
tañeta , castañuela. Los
dos testos que posats en-
tre 'Is dits imitan lo so de
dit instrument. Tejoletas,
tarreñas, tejuelas. Sonar
ó locar las caslanyolas.
Castañetear. Tocament ó
repich de castanyolas.
Castañeteado.
Castedat. Castidad.
Castell. Castillo. Caslell
de foch. Castillo ó árbol
de fuego. Qíii {a, dispara
6 disposa dil caslell. Pi-
rotécnico. Fortificar ab
castells. Fr. Encastillar.
Ver castells al ayre. Fr.
Hacer calendarios.
Castella. Castilla.
Castellà. Guarda d'un cas-
lell. Alcaide. La llengua
que parlan los de Caste-
lla y los naturals de ella.
Castellayto.
Castellada. Blas. Ab
mòlts castells. Castillada.
Castellania. Olici y ocu-
pació del que guardaba '1
caslell. Ali-aldia.
CastellatKe. Antich dret
feudal deis castells. Cas-
tillería, castillaje.
CaMtellet. Plomall que 's
CAT
posa ais caballs. Garrota.!
Ca.tticli, Casligació y Cas-
lifjamenl. Castigo, puní-'
cioj}. Cir. C;iuslich. Páus-
tico. Sens castich. Adv.
Impune.
Castigar. Mortificar, afli-
gir. Mortificar , cohibir.
Corretgir lo escrit. En-
mendar, corregir. Sermo-
nejar, amonestar. Sermo-
near, amonestar.
Castís. Casillo, [casiorado.
Castor (Semblant al]. .4-,
jCastitret. Cert leixit de
¡ llana. Castorcillo.
Castratlura. Capadura.
Ca^it^ar. Capar.
;Casualitat Per). Adv.Ca-
I sualment. Ca•tualmente.
'Casiilot. Casucha.
'Catadura. Fam. Cara.
I Semblante, cara. I
Catafal. Tablado ó palco.
j Tendido, tablado, anda-
mio. Lo deis reos. Cadal-
so. Lo lúmbol mòlt ele-
1 val. Catafalco.
Català. Catatan. Ciar y
I català. Adv. En buen ro-
I manee. (tari. Catálogo.'
Catálocli. Llista ó inven-
Cataplasma. Emplasto,!
emplasladura , emplasta-
I mimío. D' alls, vinagre y
I sal. Murria.
¡Catapueia de Monserrat.
! Pta. Tártago.
Catay- Mirar, examinar.
Catarina. Especie de llo-
ro. Catalina, catalnica.
Catan. Senyal ó parí ocul-
j ta de alguna cosa. Ostu-
go , vestigio , escondrijo.
I Lo lloch mòlt freqüentat
per algú. Guarida, nidal.
V. Amagatall.
Catecisme. Catecismo.
Cateen. Sustancia medi-
cinal. Cato, tierra japóni-
ca. Lo medicament de
aquesl nom. Cachunde.
Catet|nisme. Catequismo
í-aterva. Mullitul de per-
sonas ó cosas en un lloch,
sens orde ni concort. fí;-
fila. Mullilut de cosas
que M-nen de una vegada.
Ventregada, copia.
Catita. Alfombra, alcatifa.
CAT
Catifa morisca. Zofra.
Catifer. Alfombrero.
Catipó. Especie de adorno
en lo cap de las cabalca-
duras y bestias de carre-
ga. Quitapón, quitalpón.
Catiu. Cautivo.
Cativar. V. Captivar.
Catulicisme. Catolicismo
Caíursau ó Catorzau. Ca-
torzavo. (mo cuarto.
Vítioraé. Catorceno, déci-
Catre de bahul. Caticofre.
Cátreda. Cátedra.
Catredátich. Catedráti-
co, profesor.
Catreig;. Aucell. Calreo.
Catúf(»l. Arcaduz , cangi-
lón. Fèrcatúfols. Fr. Cho-
chear, caducar. (taura.
Catxalagna.Pta. V. Cen-
Catxaniarina. Náui. Em-
barcació petita de dos
pals. Cachamarin.
Catxaniona. Cop que 's
pega á la gaita. Cachete.
Fam. Cop suau que 's do-
na pera diversió a las gal-
las deis noys. Dúchete.
Catvap. Cuiiill jove ó no-
vell. Gazapo.
Catxaporra. Especie de
bastó que termina ab una
bola ó cap. Cachiporra.
Cat\assa. Fleuma, lenli-
tut en lo modo de obrar.
Cachaza. La persona que
la gasta. Pelmazo, posma.
Catxassut. Cachazudo.
Catxemari. Barco petit
de dos pih.Ca'' ha marina,
buque de vela al tercio.
Catxet. Gabinet curt, am-
ple y punxagul. Cachetero.
Catxeta. Cop que 's dóna
á la cara. Cachete. Maq.
Catxet, cadell. Perrillo.
Catxidiable. Cachidia-
blo, espantanublados.
CatxiiVtlIar. V. Trompar.
Catxorrillo. Pistoleta de
butxaca. Cachorro, ca-
chorrillo.
Catxuuibii. Closca de al-
gunas fruytas america-
nas. Gachuntbo.
Catxupi. L' espanyol que
s' estableix a América.
Cachupin.
CatKurral. CadilUir.
CAU
Catxurrepa. Hcrb. que 's
fá en los camps. Cadillo.
Ca(xiirr<». Lo fruyl de la
catxurrera. Cadillo. PI.
Pla. Cadillos, guijones.
Catxiitxa. Ball cspanjol.
Cachucha, iíarrelina de
forma plana. Gorra.
Cau. Lloch pera amafiarse.
Guarida, madriguera. Pa-
ratge ahont se recull al-
gú. Manida. Lo lloch a-
hont se recullen los cer-
vos y daynas. Venadero.
C. dels cïinills. Conejera.
Dels grills. Grillera. De la
cuineu. Raposera. Dels
lladres. Ladronera. Dels
llagardaixos. Lagartera.
Lo de la orella. Alveario.
Lo del òs. Osera. Lo dels
porchs senglars. Porque-
ra. Lo de las ratas. Rato-
nera. Tràurer del cau. Fr.
Desanidar, picarse en lo
cau. Fr. Amadrigarse. V.
Amagatall, (ficli. Cauco.
Caiiclí. Peix del mar Paci-
Caiiciou»!-. Daró prestar
caución, obligarse.
Cau(Ial«t!s. Copioso.
Cáurer. En sas princip.
accepc. Caer, ¡ncorrer,
cométrer alguna falta.
Incurrir. Fèr cáurer. Der-
ribar, abatir. Cáurer al-
gun edifici. Aplanarse, ve-
nirse al suelo. Arruinarse
una part de paret. Apor-
tillarse. A la trampa. Fr.
Caer en el garlito. A sota-
vent. Náut. Abatir. A
plom. Desplomarse.Bé. Fr.
Sentar, acomodar. Fam.
Petar. De cul. Fr. Sentarse
D' esquena. Caer de espal-
das. De la banca. Fr. C'aer
del escabel , de su estado.
Del ase. Revenirse, caer
en el chiste. De memoria.
Dar de cogote. De morros.
Hocicar , dar de hocicos.
De són. Caerse de sueño.
La neulella. Caerse la pa-
letilla. Las banyas deis
animals. Desmogar. Las
llágrimas. Saltarse las Id-
<¡rimas. C. ó cumplirse al-
gun plasso. Vencer. Rosa-
da^ Rociar. C. tot plegat.
CAV
Fr. Dar con el cuerpo en
tierra , caerse redondo.
Deixarse cáurer. Derri
barse. Fercáurer. Abafii
volcar, tumbar. Fèr cáu-
rer ó saltar. Empujar.
Cáurerhi. Fr. Caerenello.
Cau»«a. For. Pleí. Pleito.
Pretext. Prelejcto , color.
C. pía. Fundació piadosa.
Memoria. , obra pia. Ab
causa ó ab juíta causa.
Adv. Ab rahó. Conrazon.
Fèr causa comuna. Fr.
Mancomuruirse.
Cau!«a(E<tr. Qui causa.
Causante, caiisa.
C'áustich. Cíiustico.
l'awtaiiiení. .\dv. Caute-
osament. Cautelosamente
t'anteSars^. r. Precaucio-
narse, cubrirse.
fauteri. Cirurg. Boió bu-
llent pera estroncar la
sanch, etc. Cauterio, bo-
tón de fuego. La acció de
cauterisar. Cauterización.
Caiitertsiii-. Foguejar ab
lo cauteri. Dur botón.
Cauta. Instrument pera
soldar lo estany. Cautín.
Cauii». V. Caliu.
Cautiveri. Cautivital.
Cautividad.
Cava. V. Cavada.
Cávacli. Azudotí, asada.
Cavatía. La acció de cavar
la Ierra. Cavadura. La se-
gona cavada que 's fa a
las vinyas. Renda. Naut.
Vuyt que deixa la onada.
Undulación, cava.
CaratSí.s. Cavadizo.
CavaEcar. Cabalgar.
Cavaineiïf . Cavadura.
Cavar en dins. Profundar.
C. fondo. Ahondar. La
terra en las minas d' or.
Escopetar. M agençar las
vinyas. Mullir.
Cávech. V. Cávach. (co.
Caverich. Anech. Cavari-
Cavet. Arq. Motllura ro-
dona formant quadrant
de circuí. Caveto.
CaTil-Iaciú. Reparo ó di-
ficultat de poca monta.
Quisquilla {Caviloso.
Cavil-Iador. Cavil-lós.
Cavil-Iós. Quisquilloso, es-
CEB
93
calimoso, repeloso. V. Ma-
nialicli. {Cavilación.
CaviE-I«i>.*4Íiat. Cavil•lació.
Cavi rostre. Cavirostro.
Caxa. V. Caixa.
Caxa<. V. Caixal.
Cayafaba. Planta india-
na. Cayahaba.
CayguíEa. Caida. De las
banyas. Desmoque. Deis
cabells, .ilopecia. Preci-
pitada. Despeño. Anar de
cayguda. Fr. fam. Anar
al baix./í" á menos.
Caygest. En sas principals
accepcions. Caido. Dei-
xat, desgayrat. Desmade-
jado, desmazado.
Cayuííá. Especie de llan-
gardaix. Caiman. Qui
aleda prudencia per sos
mals inients. Redomado.
Cayuíer.t. V. Cayguda.
Cisyraí. Arquil. Fust que
airavessa diagonalment
los anguls entrants. Vi-
gueta, cuadral. Pl. Las
bigas menors que surten
del caballet de la teula-
da, .isnas.
Caj pe. Esquina, canto. En
eavre. Adv. En cuadro.
CavreiE. Especie de per-
ruca. Cairel. Especie de
saeta. Cuadrillo.
CajreSEs. Pta. Abi-ojo,
castaña de agua.
Cayró. Rajola. Baldosa,
ladrillo cuadrado.
Ce. Veu pera imposar si-
lenci. Chiton.
Ceat. Espec. de sal. Cealo.
Celia. Planta y arrel. Ce-
bolla. Ceba albarrana.
Albarranilla. Ceba mari-
na. Escita , cebolla albar-
rana. C. cecotri. .iloésu-
cotrino. C. per llavor. Pta.
Escalona. Llavor deceba.
Cebollino. Terra plantada
de cebas. Cebollar. Que
ven ó cultiva cebas. Cebo-
llero. V. Cebas.
Celiací. Bot. Cebáceo.
Cei»a(!a. Guisat. Cebollada
Ceítador. Pint. Cebadero.
VehalUtnH. Pl. Cuchs de
la carn. Cresa. (ro.
Celian«!t. Cebollon.Y. Por-
-CelJMs. Joch de noys for-
94
CEG
CEL
mant cadena. Arráncate] cas, á las pálpenlas. A
nabo , arráncale cepa. tientas. V. Cegament.
Cebep. Acíbar. C. de ca- Cego. Ciego. Ser cego. Fr.
ball. A. raballudo.
Cébela. Dim. Cebolleta.
Cebó. Animal encebat per-
qué sia mes tendre. Cebón
Cebolli ó Cebulli. Llavor
ó planler de cebas. Cebo-
llino, (ceba. Cebolludo.
Ceb4>Iiut. De cabessa de
Cecadero. Ferro corb pe-
ra fór recular los car-
ruatges. Cejadero.
Cech. Ciego. V. Cego.
VeúÁfi. Instrument pera
passar farina ó colar li-
quits. Cedazo , tamiz. Lo
que serveix pera passar
Tener cataratas. Tornarse
cego. Cegar.
Cebollada. Pta. Corona
di; fraile, .tiemprenjuta.
Cesitnya. y Cegonv al. Per-
xa encaixada pera tráu-
rer a\ gua de alguns pous.
Cigoñal, cigüeñal.
Ceguedat. Total privació
de la vista. Ceguera. Pas-
sió que ofusca la rahó.
Alucinación, perturba-
ción, alucinamiento.
Ceguejar. Ceguear.
Ceguera. Fal-lera. Ma-
nía, tema. {cuta.
perlas y pedrás preciosas. ICegiita ó Cicuta. Pta. fi-
Quilatei-a. Passar pel ce- Cel. En sas princip. ac-
dás. Fr. Cerner.
Ceda.ssea-. (Jui fá 6 ven
cedassos. Cedacero. V.
Manifasser.
Certas.set. Cedas petifpe-
ra colar. Coladera.
Cedible. For. Cesible.
Cedií*. En sas principals
accepcions. Ceder. Men-
guar lo ardor ó empenyo.
Cejar. Afluixar ó amày-
nar. Amainar , ceder
Menguar lo rigor de algU'
na cosa. Menguar, miti-
gar, bajar. Fér cedir. Fr
Blandear, doblar.
Cedri. Lo que es de cedro
ó li pertany. Cedrino.
CediH» d' olor. Arb Herce.
Cosa del cedro. Cedrino.
Frnyt del cedro. Cédride.
Rebina del cedro. Cedria.
Cedroiiillo. Especie de
cedro. Cedro7iela.
Cédula introductoria. For.
Libelo introductorio.
Cef. Animal. Cefo, celfo.
Cel'allóf^. Balbucient. Bal-
buciente, tartamudo.
Celeu. Constel-lació. Cefeo.
Cefo. Especie de mona.
Celfo, chibor, cepo.
Cegall. Cegajo. (toso.
Cegallós. Cf.(/a;oso, cega-
CEN
lantro. Guisat. Celindrate.
Celibat. Estat de solter.
Celibato. 'ña. golondrinera
Celidonia. Pta. Celidue-
Celistia. Resplandor de
las estrellas.
Celia. Ceja. Enlrecellas.
Entrecejo. Cremarse las
celias. Fr. Apo rrearse. Pié
de celias. Cejijunto.
Cellajunt. Cejijunto.
Celler. Bodega. Ficar en
lo celler. Embodegar.
Cellut. Qui tú las celias
grans. Cejudo.
Celobert. Patio.
Icelora-so. Cielo raso.
Celtibérich. Celtiberio.
celtíbero, celtibérico.
Cembra. Especie de tam-
bor árabe. Zambomba,
cepc. Cielo. La gloria ce- Cementiri. Fossar. Ce-
lestial./-'arai.so, empíreo. \ menterio , campo santo.
La atmósfera. Atmosfera, 'cenácul. Cenáculo.
Clima. r/i»ia. Anarsen ójCet>dat. Especie de lela
pujarsen al cel. Fr. Sal- mòlt prima, ferida/,
varse. Ir, volar ai cie/o. Cendera. Filat per agafar
Irón. Qui ha derrotxat' cunills, ele. fa/)i7/o.
sos béns ó hisenda. Irse Cendra. Ceniza. C. calen-
corno la sal en el agua.
Qui s' ha empobrit ab al-
guna empresa desgracia-
da. Caer de cabeza.
Celada. Armadura anti-
gua del cap. Casco. V.
Amagatall. (dament.
C'eladanieut. V. Aniaga-
Celar. Amagar , ocultar.
Encubrir, ocultar.
Celebèrrim. ¡Mòlt céle-
la. V. Caliu. Fèr cendra.
Fr. Ser lo primer dia de
quaresma. Ser miércole»
de ceniza. Tirar cendra
sobre alguna cosa, cubrir-
la de cendra. Encenizar.
Cendrada. Cernada. Po-
sar cendrada. Fr. Acer- ^
nadar, enrernadar.
Cendrar. Purilicar los me-
talls. Acendrar.
bre. Ceteliérrimo, famoso. jCendrejar. Manossejar
Celebració. Acceptació, . la cendra. Manosear, re-
aplauso. Aplauso, acia- ' '
macion, celebración.
Celebrar. Alabar , enea-
réixer. Aplaudir, «ïicare-'Cendrer. Cernadero
cer. {Gracioso, chistoso. Icendrera. Cenicero
volver la ceniza. Tirar á
color de cendra. Ser ceni-
ciento, cenizoso.
Célebre. Festiu , xistós.
Celebritat. Solemnitat
al) que 's celebra alguna
festa ó succés. Aparato,
pompa, magnificencia.
Celemí. Mesura. Celemin.
Celeracli. Herba medici-
nal. Doradilla.
Cegament. Adv. Temerá- Olerat. Malvat. J/a/varfo. Cenill. Pta. Ff?<íi>i, ora.
Tíamenl. Ciegammtte. Icelefute. Lo que pertany |Cent>biticli. 3/oh(Js/íco.
Cegar. Tapar, tancar. Cer-l al col. Celestial. De color CenotaU. Cenotafio.
rar, obstruir. de cel. Cerúleo. ¡Cenra y sos deriváis. V.
CeeaH (A). Adv. A las fos-'Celiándria. Herba. Ct-' Cendra.
Cendróíi. De color de cen-
dra. Ceniciento , cenizo.
Cuben de cendra. Ceni-
zoso, (a r cura. Cenizo.
Cendroi^a. Pta. semblant
Cenefa. Franja. Del dos-
ser. Ikiselera Del dosser
ó sobrecel. Gotera.
GEN
GER
CER
95
Cenn. Censo. De població. iCenturiat-feníurionas^o
V. Empadronament. De'Cenyiiuent. V. Apreta-
riquesa. Amitlaramiento.\ dura. (restricto.
Censal sobre los béns del Cenyit. Limitat. Ceñido,
comú. Juro. Cosa de cens Cep. La planta. Vid, cepa.
o censal. Censual
Cen.<;al (Perceptor de).
Censualista. Lluliir ó qui-
tar un censal. Fr. For.
Ettingirlo. Redimir un
censo. PtMidrer un censal.
Fr. V. Ascensar.
Cen.sa!i.*«ta. Censualista,
qui percebeix censáis y
Censatario qui los paga.
Cent. Ciento, cien. C. en
La trampa de fusta ó ins-
trument de aquest nom.
Cepo. Cep blanch. Pta.
Brionia, nueza blanca. C.
bórt. Anorca. C. boscá.
Algalaba. Ü' escopeta.
Caja. De presó. Brete. Cep
pera cremar. Ceporro. Ar-
rancar los ceps. Descepar.
La pell del cep. Césped.
Posar al cep. Encepar.
boca. Peix mòlt petit, Cepell. La pell del cep.
Xanguet. Boliche. Césped. [tico.
Centaura. Herb. Ceníáu-lcéptich. Incrèdul. Escép-
rea. C- blava. Terciana-'Cepticisme, Escepticismo\
Ha. C- menor. Hiél de Ceptre. Cetro.
tierra. (poceníauro.i Cequia. Acé<¡uia. Fér cé-
Centauro ó Centaure, //t- quias. Acequiar. Lloch de
Centeanias. Insect. C¡en-' mollas cequias. Cequiar,'
tapiés, escolopendra. Ila.l acequial. (Jui las faócuy-
Centeap.s. Herb. Cabezue-^. da. Acequiudor, acequiero
Ceníé. :\'um. ordin. CenteACev. Especie de ferro mólt
no, centesimo, centenario.\ templat. Acero.
Centella. Espuma, guspi- Cera blanca. 5rumo. De
ra. Cliispa. Poét. Llam.
Bayo. Ser viu com una
centella. Fr. fam. Ser un
lince, ser una cendra.
Centellar y Centellejar.
Centellear, chispear.
Centena ó Centenar. Cen-
tenar, centenal.
Centenari. Centenario.
Centenell y Centenella.
Regla. Falsa escuadra.
las orellas. Cericia. De
color de cera. Encerado. \
Tirar á cera. Encerar. Gas-
tar cera. Fr. fam. Tenir
catxassa. Gastar pachor-
ra. Cera sens traballar.
Marqueta. [te.
Cerapega. Cerape: , cero-
Cerat.Especie de ungüent.
Cerato. Lo que pertany al
cer. Acerino.
Centenep. Cert cordonetiCerber y Cacerber.Mito!.
divideix la madeixa.Cueri-¡ Cerbero, cancerbero.
da. (Herba de la pedra.!
Centengrana. Herb. \.\
C^ntinelia. Centinela, a~\
talaya, guardia. C- avan-
sada. Escucha. \
Cent4». En sas princip. ac-
cepc. Centón. Obra de in-
geni sens orde ni con-
cert. Cuezo, fárrago.
Centpeus. Y. Centcamas.
Cerca. L' acció de buscar.
Busca. L' art de buscar.
fiusearfa. V. Capta. Prop.
Cercano, cercanamente.
Tanca, clos. Cercado.
Cerca. Vecino , cercano,
próximo, inmediato.
Cercadit. V. Panadis.
Cerca«l«r. Captador. De-
mandador.
Centr»». Lo fons de algu-[Cercapous. Instrument.
guna cosa. Profundo , in
terior. Foco. Foco. Bol.
Lo mitg de la flor. Disco.
Cetituiuvir. Centumviro.
Centuiuvirat. Centumvi-
rato. iglo.
i^entúria. Centenario , si-
Rebañadera, garabato,
garfio. Agafar ab lo cer-
capous. Fr. Garfear.
Cercar. Buscar. Buscar.
Rodejar, clóurer. Circun-
valar. V. Circuhir.
Cercarruidos. Zizañero,
busca ruidos.
Cercat. Cerca. Cercado.
V. Tanca y Clós.
Cercella.Àucell, Negreta.
Cerceuanient. Ac. y ef.
de ceTcenaiT. Cercenadura
Cercenar. Escatimar , a-
cortar, repelar. Lo gasto.
Estrecharse. (Gaviota.
Cerceta. Aucell de aygua.
Cerclatlor.V. Cercolador.
Cerclar. V. Encercolar.
Cercle y Cèrcol, ^co. Lo
primer en las bolas. Ru-
mo. Lo segon. Sotalugo.
Los altres. Fleje. Del botó
de las rodas. Cinclio.
Cerc<)la«lí»r. Arquero.
Cerculanient. V. F^ncer-
colamenl. (Cercolador.
Cercoler. Arquero. V.
Cerda. Cerra. Seda, pelo.
De porch. Seta, porciope-
lo. Manolls de cerdas.
Cerdamen. [Qd'-
Cerda. Astut. Astuto , sa-
Cerdejar. Cerdear.
Cerdós.Animal de cerdas.
Cerdudo, sedeño, hispido.
Cereal. Lo que come fa-
rina. Farináceo.
Cérelire. V. Cervell.
Ceremonia. Cumpliment
afectat. Mauleria. De ce-
remonia. Adv. .4b solem-
nitat. De etiqueta. Fcr ce-
remonias. Fr. Cansone-
jar. Hacer gestos á algu-
na cosa. V. Cansonejar.
Ceremonial. Llibre de
ceremonias. Ritual.
Ceremoniáticb. Cere-
monier, ceremoniós. Ce-
remonioso, ceremonidtico.
Cerem o n i o .*> a m e u t.
Adv. Ab ceremonias. Ce-
remoniaticamente, afecta-
damente. (V. Cerl'uU.
Cerepoll. Pta. Cerafolio.
Cerer. Cerero. (rafolia.
Cerliill. Pta. Perifollo, ce-
Ceriacli. Arbre. Ceriaco.
Cerimònia. y. Ceremonia
Cermenyoner. Arbre.
Cermeño. (lo.
Cernicai. Aucell. Cerníca-
Cemidora^iPl. Escaletas
de pastera. VarilL•s.
Cernir. Cerner, cribar.
Cero. Peix. Tordo acuátil.
96
CER
Cerot. Fam. Ceroto. De
sabater. Cerote. V. Cera-
pega y Cerat.
Cer4|UtIlo. Meixa de crin
que cau sobre del front
dels caballs. Penacho, co-
pete, remolino.
Cerra. Cerda. Seda, pelo.
P!. Del coil deis caballs.
etc. Crines.
Ceri-aSler. V. Manya.
CerríílSería. Cerrajería.
Cervísí!. Cerdoso, cerdudo,
sedeño. {so, bóreas.
Cers. Vent del nort. Cier-
Cepí. Cierto, positivo. Ja es
bén cert. Loe. A buen se-
guro, {mente.
Certatuent. Adv. Ciertar-
€ertansa y Certenitat.
Certidumbre. V. Certesa.
Certer. Certero.
Ceríe!^. V. Certament.
Certesa. Certeza , certi-
dumbre, seyuridad.
CeríiHi-at. Mil- Contenta.
Testimoni. Testimoffio.
Certiíicació. f eríi/iVado/i.
Cei'tiiie&Un'i. Fehaciente.
Certilfeaíoi•i'a. Certiíica-
ció. Certificación.
Certitut. V. Certesa. C.
moral. Evidencia.
Cerval. Propi del cervo.
Cervario, cervino, cervuno
Cervarsna. Ilerba. Estre-
llamar. [Cervato.]
Cervatell Cervo novell.
Cervell. Seso, celebro. Cap I
sense cervell. Heloj des-'
concertado. Cervell de |
gat. Poch enteniment, .i- i
tolondrado. Béurerse '1
cervell. Fr. Perder el jui-\
cío. Entrar en lo cervell.
Fr. Se din del soroll. 7'a-
ladrar la cabeza. Voler í
ab terquedat. Insistir con |
pertinacia , empeñarse en
alguna cosa.
Cervellera. V. Morrió.
Cervellína. Pta. Cupido-
na. (Cerval.
Cerver. Propi del cervo.
Cervereiicli. Cervato.
Cerverola. Herba. Agri-
monia, (hombrecillo.
Cervesa. Pta. Lúpulo,
Cerveser. Cervecero.
Cerv«. Anim. quadrúp.
cíe
I Cierro, ftííaíZo. C. volant
I Insect. V. Escan>apolls
Ce.". Cul. .i no, sieso.
Cesclaj re. V. Cercolador.
Ce.««.«iaiiieut. Cesación, ce-
samiento, (termitir
Cessar. Inlerrómprer. In-
Cessió. Traspaso, cesión.
Ces.'^únüisir. Ceder.
^etit.Vvow. demost. Este es
Cesíit. V. Cistella.
Ceírit. V. Pitxell.
Ceíi'íil. Lo del olí. Aceite-
ra, alcuza. Lo del vina-
gre. Vinagrera. (zuda.
Cetriliada. D' oli. Alcu-
CetriíSe:'. Alcucero.
Cetrilleras. Pl. Angari-
llas, portavinagreras.
CeM..\¡-lic¡pnt. Cebo. V. Seu
Ceïa<l«r. V. Encevador
Cevanseiit. Cebadura. V.
Encevament.
Cevar. Atraurer ab pro-
mesas y caricias. Hala-
gar. V. Encevar.
Cever. Herli. Zabida ó za-
bila. Lo sucli que 's trau
de dita herba. Aloes. C.
sucotri. Pia. Aloe.
Cejba. Arlire. Ceiba, ceibo.
Ceytó. V. Saj tó.
Cli4ieasa¡>4i>.<!«. Herb. V
Herba de S. Pons.
Ciíor. Coro.
Cil>a«ia. V. Civada.
Cibutier. Morral, cebadera
CibadiSJa. Herba. Albar-
raz, yerba piojera.
CiSíet. Gat. Algalia, [tear.
Cicatcjar. Regatear, cica-
Cieater. Cicatero, mezqui-
no, tacaño, ruin.
Ciea(ei-ia. Ruindad, ta-
cañería, roñería, sordidez.
Cieaterí». V. Cicater.
Cicero. Imp. Cert carácter
de Uelra. Lectura.
Ciclicl!. Circular.Cireuíar,
orbicular, cíclico.
Cíclop. Cíclope, ojanco.
Cíenla mascle. Pta. Cicu-
ta mayor. C. menor. Pe-
rejil de perro. (dra.
Cidra. Vi fel defruyla. ¿fi-
Ciéiieia plena. (De) 6 de
certa ciencia. Con pleno
conoii miento. Ciencia pa-
ya. Poesía. Séns ciencia
mia. Sin mi conocimien-
CIN
to, inconscientemente.
CieutBiient. Adv. Adre-
des, a sabiendas.
Cigala. Insecte. Cigarra^
chicharra. Cantar com
una cigala ó una calan-
dria. Fr. Uesculirirho tot.
Cantar, confesar de plano.
t'isniiintiíi.A.um.Cigarron
Cigai<». Cigarra pei¡ueña.
Cigarrer. Cigarrero.
Cigari-o. Lo embolicat ab
fulla de palla de blat de
moro. Pajilla, pajita.
Ctgae. Aucell. Cisne.
Cigouy. Cigoñino.
Cig<iuya. Cigiteña, Cantar
la cigonja. Croturar.
CigouyaV. Naut. Cigüeñar
C.'goiiyí. Lo poli de la ci-
gonya. Cigoñino.
Cígro. V. Ciuró.
Cigrouera 6 Ciuró. Pta.
Garbanzo. (cera.
Cigrunets. Pía. Garvan-
CiltáiKiría. Pta. V. Ce-
liandria. ina.
Cil-la. Pía. V. Ceba mari-
Ciui. Lo mes alt dels ar-
bres y altres cosas. Cima,
cumbre, colmo. Punta. A-
pice. Del eim. Cimera. De
monlanja. Cresta. Déla
canya de pescar. Rabiza.
Pujar al cim. Encumbrar.
Cinta de cap.S'aut. Chicote.
CiMíassa. Arq. Cimacio.
Ciiultell. Aucell que ser-
veix de munta. Cimbel.
Cinibol. Clave. V. Clavi-
cimbol.
Cinibori. Arquit. Cimbor-
rio. iuúic\. Entendimiento
Ciment. Lo ribot dels bo-
ters. Juntera. Fonament.
Pri7}cipio, cimiento.
Cimentar. Assentar be
alguna cosa. Establecer,
fundar, fundament<ir.
Cinieta. Bastó. Cimillo.
Cimitarra. Especie de
sabre. Alfanje.
Cinaniom. Arb. Árbol
del paraíso, azederaque.
<'inaute. .\ucell. Ciuanto.
Cincell. Instrument pera
tallar ferro fret ab martell
Cortafrío. Especie de cs-
tenalías. Botador.
Cincb. finco. Joch de
CIN
CIR
CIT
97
cinch. Cinquena, cinquillo] Guamil ab cintas. Cintea-
Cinckcent.s. Quinientos. \ do. (ger.
Cinchenraiiía. Herba CJnter. V.Perxer, Corret-
(Je lloclis humits. Cinco-
enrama, pié de Cristo.
Ciiicliiitesó. riíifOííiesiJio.
Cinclinsrvi.^. Pta. Llan-
lün de hoja estrecha.
CÉncIría. Especie de meló.
Sandia, melón de agua,
cidra cayota. Lo motlio
de fusta pera formar los
archs. Ciml^ra, cerchón.
Ciudriar. Lloch plantat
de cindrieras. Sandiar
Cindriera.Pta. seml)lant
á la meioneía. Sandia.
Citogla. Faixa. Recincho.
Faixa de la albarda. Cin-
cha, üanda. Banda. Ecca
de col-legial. Beca.
Ciiigiiada. Torcijón. De
mal de ventre. Retortijón
de tripas. V. Sinjíladiira.
Cingla<Iura.Cííit7iaf/iírfl.
Ci|jgiar. Apretar ab la
cingla. Cinchar. Engol-
farse en alta mar. Engol-
farse, entrar en alta mar.
Cingle y Cinglera. Despe-
ñadero, sierra.
Ciugiil. Cingulo. (Norial.
Cinia. Noria. De la cinia.
Cíniííicie. Cinismo, desho-
nestidad.
Cinoglosa. Pía. V. Bes-
neula.
Ciuoííura. Astron. Cons-
tel-lació boreal. Osa me-
nor, (cuagésima.
Cinquagésin^a. Quin-
Cánquanta. Cincuenta.
Cinquantè. Quincuagena-
rio, cincuanteno, quincua-
gésimo, (queno.
Ciliqué.Quint. Quinto, cin-
Cinquillu. Anell. Cintillo.
Cint. Cenyit. Ceñido.
Cinta. La de cenyir la so-
tana. Ceñidor. La de co-
Cintó. Cinturon.
Ciutória. Pla. Centaurea,
Cirerer.Arb. Cerezo. Bòrt-
Cornejo, cerezo silvestre,
amarguillo. De pastor.
Espino albar ó majuelo.
C. guindo. Guindal.
Cinturó. Pera portar la Clrereta. Aucell. .Iraiírfi-
espasa. Talabarte, tahalí,
biricú. De dona. Tejillo.
CÉp. Fita de milla. Cipo.
Cípia. Peix. Jibia, sepia.
Os de cipia. Jibión.
Ciiiió. Peix. Choco.
Ciprer. V. Xiprer.
Cicíiiia. Cequia. Acequia.
Circuhir. Rodear, circun-
valar, cerrar.
Cii'culiít. .4mbit. Circuito,
ámbito, perímetro.
Cii'<^tsl. Cèrcol. Círculo.
Circo. Circo, redondel. C.
aslronómich.
Globo gran
lio. (Majuelo.
Cirereta de pastor. Arb.
Cirereliss del Uon Pastor.
Arbust. V. lirusch.
Ciri. Candela de cera. Ci-
rio. Venir ab ciris tren-
cats. Fr. Venir con andró-
minas. Surtir ab ciris
trencats. Fr. Salir con s-u
pata de gallo, (sombrajo^
Cir<>t. Cubert. Sombraje,
Cirque. Circo. Circo.
Cirurgia. Cirugía, {rurgo.
Cirurgià. Cirujano, qui-
Inillo. .í'irúrgictí. Quirúrgico.
Redondón, lí'isell. Cincel, buril.
íliig circuí. Semicírculo. ¡Cisellar. Cincelar.
Pl. Paralelos al liorisont. Ci.'síell. Lo petit ó regular.
Almicantaradas.
Circular. Passar una co-
Ces/o. Lo gran. Argadijoj
argadillo. Grande vimets
sa per mollas mans. Cor- ó jonchs. ArgadUla
rer, pasar. Parlant de lajCisítella. Paner ó panera
Cesta. La de palla. Escri-
ño. Ab tapa. Escusabara-
ja. Posar en la cistella.
Fr. Encestar. {Cesta.
Cistellacla y Cistellat.
sanch, correr per las ar-
terias. Correr la sangre.
Circuutcidat ó Circunci-
dat y Circumcís. Circun-
cidado, circunciso. , —
Circumdar. V. Rodejar. Cistellassa.Aum. Cestón.
CircuniJerencia. Pen'/e- Cistelter. Cestero. _
ria. (sis, circunlocución. 'A^isieileFisi. Cestería.
Círcunilocució. Peci/ra- 1 Castellet y Cistelleta. Pa-
Circuniloqui ó Circunlo-| ncrcl. Tabaque.
qui.Cnriíïi/or/w/o. PI.Me-jCíster. Bujol. Cubeto. Re-
á\í, {ermes, .\mbages. {to.\ ligios, ('¿síe/.
Circumscrit. CiVctínscn- ¡Cisterna. Aljibe.
Circuinscríurer. C»- Cisterner. Alj ibero,
cunscribir. (peccion. Cistern«'>. Petita cisterna.
Circtí n»speecló.rí'rc«)!.s- Cistern illa.
CircHíM.Mpect y Circums- Cisto. Arbusto de fullas
blancas y aspras del rer
vés. Jara, lada. Arbusto
de fullas semblants á las
del llorer. Estepa, ajea.
Cop de cisto. Jarazo.
Cisura. Incisió. Cisión.
pecte. Circunspecto.
Circuiui alació. Fortifi-
cación , circunvalación.
Circumraiar. Citcunva-
lar. (no, contiguo.
lor de rosa pera lligar los' Circunivelií. Circunveci- .
papers en las oficinas.jCirer. Arb. V. Cirerer. Ci-'Cit deis grochs. Aucell. ^-
Balduque. Lí de la copa rer boscá. V. Sanguinyol.j ve tonta de los setos.
del sombrero. Cintillo.] Cirer ó cirera de pastor. , Cita. Citació. Emplaza-
Ampla. Colonia. De cuy-| Arb. Espino, majuelo. miento, citación. De es-
ro. Ciíiío. Eslrela. ¿i'síoW,, Cirera. Ter^ra. D' arbós. crit ó llibre. TeíTío.
6ocadï7/o. C. per Iligaca- Madroño. Borda, ^ina?-- ! Citar. Convocar, ^p/azar,
mas. Manchega. Per Ui- guiVZa. V. Cirer y Cirerer. I emplazar. For. Notificar
gar. ^^wetoíZera. Conjunt Cireral y Cirerar. Ceresai. la comparecencia. Ale-
de cmtas. Listoneria.^ C- guindo. Guindalera. ' gar, producir. Nombrar.
DIC. CAT. CAST. 7
98
CLA
¡S'ombrar. (sich. Laúd.
Cítara. Instrument mú-
Citafória. For. Citación.
Citoria. Pla. Centaurea
menor. V. Perico vermell.
Citoyen. Antich vestit de
dona. Chamerluco.
Citra. V. Pitxell.
Citrago. Her]). Cidronela.
Citraiiiari. Citraniarino,
de esta parle del mar, de
arà del mar. {no.
Citraniontsí. Cismonta-'
Citrouella. Arb. Y. To-
rongina. (nissa.
Citrón». Herb. V. Rave-
Ciiiró. Garbanzo. Asturià.
Areejo. Bòrt. Adormide-
ra marina. Torraií. Tostón
Ciuronar. Garbanzal.
Ciutn<lá. Ciudadano.
Cïutadejar. Ciudadear.
Ciutailela. Cindadela.
Cil•ltat. Ciudad. V ajunta-
ment de ella. Ayunta-
miento, cuerpo municipal.
Civada. Pla. Ave7ia. C
borda. Ballueca. •
Civaiiar. Avenal.
Civarter y Civadera. Mor-
ral. Cebadera, morral.
Civella. Pessa de metall
ab un pungantpera sub-
jectar corretjas, etc. He-
billa. Pessa de fusta que
"s posa al cap de la cin-
gla. Anillo.
Civeliaila y Civellam. .4-
bundancia de civellas.f/e-
billaje. (vella. Hebillar.
Civeïlar. Cordar ab la ci-
Civeller. Qui fá ó ven ci-
vellas. Hebillero.
Civera. V. Bayart.
•'¡vet. Gato de algalia.
Civicís. Cívico, urbano.
Civilifíiaciú. Política, ur-
banitat. Urbanidad, cul-
tura, civilidad.
Civilitat. Civilisació. Ci-
vilización, civilidad.
Civilment. Ab urbanitat.
rrlianamente. corlesmente
CivÍMuie. Civismo.
Claca. Verbositat. Garla,
charla. Fèr petar la cla-
ca. Fr. fam. Charlar.
Claoar. V. Xarrar.
Clalnier. V. Clauher.
Clam. For. Clamo.
CLA
Clamailor. Clamant. Que-]
reliante, quejoso.
CSamaí^t eclis^Clamallers i
y Clamalls. Llares, ca-'
ramilleras.
Clanioreig. Clamoreo.
í'laiMorejar. Clamorear.
C3an(le.<9ti. Clandestino. |
Clande.stiuanieni.Adv.
OcuUamont. A escondi-
das, secretamente.
CIa;> y Clapa. Taca. J/a?)-
o/ici. Clariana. Claro. En
lo bosch, espay de terra
sens arbres. Calva.
Clajiar. Pigar. Manchar.
Clayaí. Tacat. Manchado.
Lo panyo ó tela. Acani-
llado, canillado.
Claper. Munt de llenya
pera cremar. Tinada.
Cia¡>era. V. Rodera.
Claph*. Latir, gañir.
CSapít. Guinyol de gos de
cassa. Latido.
Clacjsieig. Claqueo.
Ciar. En sas princip. ac-
ceps. Claro. Poch comú.
Rara, poco. Seré. Despe-
jado. Perspicás. Agudo.
Ciar y català. Adv. En
buen romance. En clar.
Adv. £?i puridad. Fèrse
clar. Fr. Amanecer. Po-
sar en clar. Fr. Aclarar.
Tot clar. Adv. Por lo cla-
ro. Tráurer en clar. Fr.
Sacar en limpio.
Claraboya. Finestra alia
sons portas. Tragaluz. La
que está en las leuladas.
Buharda. (llar.
CJaralíoyar. \. Éntrela-
Clarea. Beguda composta
de aromáticlis. A'ectar.
ClareiSat. Claridad.
Clarejar. Ferse de dia.
Clarear, clarecer.Tra$\>SíS-
sar la llum per algun cos
m(')ll prim. Traslucir.
Clare!!!. Cáñamo inferior.
Claret. Lo vi negre que
es un poch ciar. Clarete.
Clareya. V. Clarea.
Clarí. Instrument miisich.
Clarin. Qui té per ofici to-
carlo. Clarinero.
Clariana. Intermedi de-
socupat. Claro. En ia at-
mósfera. Claricia. Ane-
CLA
lia de un pany. Alhelga.
Clarianas y Claricia. Cla-
ros, claricia.
Clariliear. 11-luminar. ^1-
lumbrar, ilumijiar.
Clarificb. Resplandeciente
Clarinet. Instrument mú-
sich. Clarinete.
Clarió. Pinl. Clarion.
Clarií^^ini. Móll il-lustre.
Esclarecidísimo.
Claritat. V. Claredat.
Claror. Resplandor, clari-
dad. Donar claror. Fr.
Esclarecer, iluminar. Pas-
sar la claror. Fr. Clare-
cerse, clarear. Passarsen
la claror. Fr. Sortir una
cosa del orde ó del estat
regular. Salir de su quicio
ó de sus quicios.
Clas.sa. Arbre. Acacia.
Classe. Linatje. Casia, na-
turaleza, linaje.
Clatell. Cogote, colodrillo.
D' eslellas. Loe. fam. Lla-
nut. Zoquete, zote. Gros
de clatell. Bescollut. Cer-
vigudo. Nel de clatell. As-
tuto, avivado. Pels de!
clatell. Tolanos. Rapat
del clatell. Descogotado.
Tallar lo clatell. Acogo-
tar. Tenir llana al clalell.
Fr. Cerrado de mollera.
No tenir liana al clalell.
Fr. Arisjifido, ducho.
ClateUmla. Pescozón, pes-
cozada. V. Bescollada.
Clatellejar. Donar cops
al clatell. Dar pescozones.
Ciatellejat. Popado.
Clatellina. Y. Clalell.
ClateHiií. Que té lo cla-
tell gros. l'escozudo, cer-
vigudo. Lo tonto. Necio,
estúpido, bolo.
Clan. Tros de ferro mes ó
menos prim ó llarch ab
cabota .\ punía. Clavo. Lo
rodó y de cabota quadra-
da, fíroca. De cabotagros-
sa. Bellote, cabeciancho.
Lo que no té cabola. Sae-
tín. De fusta. Tarugo, so-
bina. De ganxo ó ganxut.
Escarpia, alcayata. De
rosca ó caragol. Tornillo.
Dinal. Clavo de chi/ta.
Que pot reblarse. Robla-
CLA.
dero. Reblat. Roblón.
Guarnit de claus. C/arodo.
Reblar lo clau. Fr. Rebá-
trer ab rahons. Rechazar,
remachar el clavo. PI. En
lo moll de farina las fustas
del coUferro. Cuñas. Ins-
trument de ferro pera tan-
car y o-brir los panys. Lla-
ve. Arq. y Mus. Clave. Pe-
ra deixifrar algun escrit.
Contracifra. Girar la clau.
Echar la llave. Segona
clau. Sobrellave. Sota
clau. Adv. Debajo de llave.
ClaiKÜcar. V. Coixejar.
Clauher.Anella pera por-
tar las claus. Llavero. Qui
cuyda de las claus y dis-
pensa de una casa. Amo
de llaves. En algunas con-j
frarias etc. (¡ui guarda la
caixa. Clavario.
Clauró. Arq. Ménsula.
Clausura. Lloch de reti-
ro. Encierro, encerra-\
Clava. Porra. (miento. !
Clavadura. Hincadura, j
Clavaguera. Conducto
subterrani per las ay-
guas corrompudas. Albor
nal, cloaca, alcantarilla.
Lo forat de las parets
dels horts per entrar 1'
aygua. Clavijera. C. mes-
tra. Cloaca madre.
Clavag^neró. A tarjea, a-
tajia. [fijación.
Clavasment. Enclavación,
Clavar. Fixar. Enclavar,
hincar. Enganyar. Enga-
ñar. Repéndrér a algú.
Reprender. C atravessant.
Espetar. Las dents. Den-
tellear. Lo cor. Atravesar
el corazón. Per la cara ó
los bigotis. Fr. Echar en
rostro, dar en cara. Fam.
Pegar. Encajar, dar.
Clavari Clauher. Clavero.
Lo empleo de clauher ó
clavari. r/ai'ería.
Clavar!i»e. r. Fam. Men-
jarse ó béurerse alguna
cosa. Zamparse. Posarse
á fèr alguna cosa. Echar-
se ú. ' [Clavazón.
€:\a\»f>m(t y Clavateria.
Clave. Instrument músich
de cerdas. Clavicordio.
CLA
Clavell. Pta. y flor de la
clavellina. Clavel. Com
especia. Clavo, clavillo.
C. d' ase. Neguillon. De
la Xina. Clavel chino. De
moro ó mort. Damasqui-
na. De pastor. Clavelina
silvestre. De pom. V. C.
de sant Isidro. Clavell de
Indias. Clavelon. Clavell
de Agost. Tarjeta. Clavell
de mar. Madrépora. Cla-
vell de pom. Minutisa,
manutisa. Clavell de sant
Isidro ó de pom. Clavel
de ramillete. Moresch ó
morisco. V. Clavell de A-
gost. Clavell vell d' espe-
cia. Madreclavo.
CSaveller. Arbr. Jiroflé.
Ciaveller d' África. Pta.
Alboqueron. V. Clavellina
ClaveJIets. Pta. Visearía
oculata, clavel dentado.
Clavells d' África. Planta
V. Ciaveller.
Clavel Jiña. Pta. Clavel.
Del ayre. Flor del aire.
De morí. Flor de todos los
meses, flor de muerto, ma-
ravilla, (de claveles.
Clavellinaila. Multitud
Claier. V. Clauher.
Clavera. Motilo pera for-
mar cabotas.CTarero. Ins-
trument de ferro entre
calderers. Embutidera.
Clavetayre.f/arero, cha-
pucero, clavetero.
Claveíejar. Clavetear.
Claveter. Chapucero. V.
Clavetayre.
Clávsa. Clavilla. Clavija.
De las rodas. Pezonera.
Claviciiubul y Clavicort.
Clave, clavicordio.
Clavicorn. Instrument
músich. Clavicorno.
Clavilla. Pessa de fusta ó
de ferro pera assegurar
alguna cosa. Clavija, es-
piga. Náut. Tros de ferro
ó fusta pera amarrar los
caps. Cabilla. Instrument
entre tintorers. Aclavilla.
En los penjarobas, la pes-
sa ahont se penja la ro-
ba. Bolillo. Assegurar ab
clavillas. Fr. Encabillar.
Posar clavillas en los ins-
CLO
99
truments músichs de cor-
das. Enclavijar.
Clavillar. Enclavijar.
Claviller. Qui fa clavillas.
Cabulero. (lleria.
Clavillería. Náut. Cabi-
ClavíIIot. Náut. Clavilla.
Botó ó crosseta de fusta.
Cazonete.
CIaviors;a. Claviórgano.
Clavó. V. Clavassó.
Cleda. Verja.
Clementitieitt. Adv. Ab
misericordia. Clemente-
mente,misericor diosamen-
Clenxa.fcmc/ia, raya. {te.
Clepfija. Fam. La closca
del cap. Casto?.
Clerecía. La tonsura 6
privilegi de clergue. Cle-
ricato, (surat. Coronado.
Clergue. Clérigo. Lo ton-
Clericat. Clericato, cleri-
catura, (cía.
Clericia y Clerigia. Ctere-
Clerigue. V. Clergue.
Cleta y Cletxa. Rendija.
V. Escletxa.
Clin. Crií?, pelote. (dio.
Clínopoili. Pta. Clinopo-
CIlp. Escut. Clino. (grulla.
Clister. Auceií. Coqueci-
Clivell. Grieta.
Clivella y Clivilla. La de
la terra y de la peil. Grie-
ta. V. Escletxa. L' ober-
tura que 's fá en lo pa al
cóurerse. Regaño.
Clivíllar. Rajar, hender.
Clivíllariiíe. t. Resque-
brarse, resquebrajarse.
Clixé. Clisé.
Cloca. V. Lloca.
Clocar. V. Cloquejar.
Cloclipiu. Fam. Home dé-
bil y de poca salut. Clue-
co. Anar clochpiu los
aucells. Enmantarse los
pájaros, estar enmanladoa
ó mentados. (clofolla.
Cloflay Clofolla. V. Es-
Cloheñda. Conclusión, re-
mate, final.
Cl«tp. Arbre. Chopo, álamo
negro, negrillo.
Cloiiueág. Cloqueo.
Cloc]uejail4»r. Qui clo-
queja. Cloqueador. [car.
Clu(|uejar. Cloquear, clo-
Cloro y Cloruro. Acid(i>
100 CLO
muriático.C. de cals. Occi-
muriato de cal.
■Clns. Tancat. Cerrado
Lloch cii'cuhít de paret ó
tanca. Cercado, seto, va-
raceto, cerco. Lo de ca-
nyas. Arriata, cafíal.
Lloch circuhit de banchs.
Coso. Circuhit d' arbusles
etc. Repajo. De fusta. Pa-
lanquera, palenque. Ab
barras y rama. Seto. Lo
que serveix pera í'estas.
Tela. Pera correr caballs.
Hipódromo. Tros de Ierra
tancat prop de poble.
Cortinal.
Closa. V. Resclosa.
Cloííca. La pell dura de al-
gunas truy las, arbres, ele.
Cascara, corteza, carapa-
cho, cholla. La del cap.
Casco, cráneo. La de certs
peixos. Concha. La de la
ostra. Desbulla. Del ou.
Cascaron. La de los tes-
táceos. Valva. Cubert de
closca. Conchado, conchu-
do, crustáceo. Lo qui té
la closca gran y grossa.
Cascarudo.V.o qui té duas
closcas. Bivalvo. Testáceo
d' una sola closca. Uni-
•calvo. Sens closca. Adv.
A mitx lèr. En fárfara.
C!l<>t. Fossa ó concavitat.
Hoyo, fosa, hoya. Lo que
serveix pera plantar ar-
bres. Gavia. D'aygua. En-
charcada, pozo.' Lo que
fá Ja pluja. Charco. Lo
que 's la al peu dels arbres
etc. Socavo. Lo que fá al-
gun animal quant rasca.
Freza. Lo que fan los car-
ruatjes y caballerías. Ba-
che. Lo que fan los noys
quant jugan. Boche. \i\\
las minas. Hornacho. En
la pedra picada. Saltadu-
ra. En las llagas. Caver-
na. Sepultura, fossa. Ho-
ya, sepultura. Fér clots.
Ífi"r. Ahoyar. Pie de clots
ó roderas Hoyoso.
dolada. Espay de terre-
no fondo. //(>/i(ío7ia(ííi, ho-
yada, hondón. Lo que es-
tá entre duas montanjas.
Cañada, abra.
COB
Ctotar.A^Tic. Acodar, cer-
char, (yuelo.
Cl4»t\a. Joch de noys. Ho-
l'lotxela. Joch de' noys.
Boche, uñate.
ClotxetaK. Pl. Pessas del
leler de niiljer. Clochetes.
C'Ióurer. Cercar, cerrar,
<eí"i)V.Clóureral mitg. En-
trecoger. C. la clausula.
Clausular.
Clóurerse. r. Tancarse
una co.-a per si mateixa.
Cerrarse. Las llagas. Cica-
trizarse. Férse fosch, aca-
barse el dia. Anochecerse.
Clovar. V. Enfeixar.
CIul>. Reunió ó societat o-
culla. Conciliábulo.
Cluca. Joch. Escondite.
Clucayna (Feria). Tancar
los uils. Dormir los ojos.
CEucli (III). Cerrado o cie-
go.Fér cluch. Fr. Acabar,
terminar alguna cosa,
morir. Finir, morirse.
Clucla.w. Pl. Llls tancats.
Cerrados, ciegos. Los ulls
poch oberts. Cegarrita,
cegato. (Actofarse.
Cluf'ari^e. V. .\jocarse y
€lupu.s. Arbr. V. Poli.
C'luc|ciení. V. Cluchs.
C'Iu»«ca y Clus(]uel. V. Ca-
piró. {Coadyuvador.
Coadjutor. Qm ajuda.
Coadjuvador. V. Coad-
jutor, (da. Coadyuvante.
Coadjuvant. Lo qui aju-
Coadjuvar. Coadyuvar.
Coaduuació. Coaduna-
miento, {mezclar.
Coadunar. Incorporar,
Coaduitar.se. r. Confor-
marse. Conformarse, con-
venir. Unirse. Mezclarse.''
Citágul. Coagulo, cuajo. |
Coa^gilaiiient. Coagula-.
Coagular. Cuajar, (cion.
Coalició, i'nion, liga, a-
sociacion. I
Cobalt. Metall. Cobalto. \
CoI»ar<lanieut. Adv. Co-
bardemente.
Cobart. Cobarde, mengua-
do. iMólt cobart. Gallina.
Ser cobart. Fr. Cobardear.
C4»bbla. (iopla. Copla.
C4»bdiriu y Cobdici. Co-
dicia, ambición.
COC
jCobdiciabie. Codiciable,.
I envidiable.
Cobdiciador. Codiciador
Cobdiciar. Codiciar.
Cobdioíó.s. Codicioso.
Cobdicio.saiaeiit y Cob-
dejant. Adv. Codiciosa-
mente, avaramente.
C«'>bit. Aucell. Cubiblanco.
Cobla. Copla, cantar.
Coblar. Juntar per orde
las cartas de uti mateix
coll. Ligar, arrum/lar. V.
Juntar, (re. V. (;oplista.
Coblejadof j Cohlejay-
Coblejar. V. (!oplejar.
Cobrader. Cobradero.
Cobrafiítr. Lo (|ue se ha
de cobrar. Levadero. Lo
qui cobra los drets que
pagan los carruatges y
caballerías en las carre-
teras. Portazguero. Lo
qui cobra 'I trii)Ut que pa-
gan a sa iniroducciólas
mercaderías, ele. /'«yero.
Qui cu\da de cobrar lo
dret de la roda, ¡todero.
Cobrallít. V. Cobrellit.
Cobran.«>a. Recol-lecció
de lo que 's deu. Cobro,
e.raccion.
C4»brar. Recuperar lo per-
dut. Recuperar, recobrar.
Rébrer. Percibir. Lo dret
(le monlaige. Montazgar.
Posar, péndrer aíició, vo-
luntat, ele. a alguna co-
sa. Tomar. iiaula.
'CobratatcliS. V. (lohre-
Cobrecáíy.er. Tros de te-
I la fina pera lapar lo cal-
zer. Paño de cáliz.
Cobrecel. V. Sobrecel.
Cobrellit. Sobrecama, cu-
' bierta ó cobertor de la ca-
i ma. {peía, sobremesa.
Cobrefaiila. Tapete, car-
Cobrir. V. Cubrir.
Cobro. Cobransa. Cobra7i-
za, percibo. Donar cobro.
Fr. .\cudir a temps el re-
niey. .Atajar.
C«»ca. Pasta de farina apla-
nada. Torta. La amass;>-
da ah llet. .^olleta. La
que hi ha maulega. .1/-
mojábana. La de farina,
ous y ajonjolí. Alpistera.
La que hi ha ous ab es-
COD
COI
COL 101
clofolla. //o)-?!a:o. Laquel pelt. Zamboa.
's compon de farina, mel CiMlonyerar. V
V altras especias. Aíefco-Coclí»rnal. Naut. Codernaíl Coix. Cojo. Trabell ó en-
(nyar. ICóit. Acte carnal. Cópula,
Codo- coiío.
cha. La de áraelllas, nous' Coent. V. Picant
y altras fruytas. iVoc/ie-jCoereta, Cuareta ó Ciihe-
buena. Coca de llevant, reta. Aucell. .45fuzaniei'e.
Arbre. Hayo. De Nadal.iCoetern. Coeíerno.
Nochebueno. Fèrse una Cofarí^e. r. Aclocarse, ar-
coca. Fr. Xafarse. Hacer-
se tortilla. V. Xafar.
Cocció. Cocimiento.
Cocejar. V. Cossejar. {ro
Cocli. Cocinero, guisande-
Coci. Vas de terra. Tina-
jón, cuenco, cuezo. Per
rentar los peus. Bada.
€)ocleái-ia. Pta. Yerba de
cucharas. C. d' iyern. Pta.
í)raba.(aucells.Grast)iíío.
Cocleig. Veu de alguns
Coclejador. Graznador.
Coclejar. Cantar d' al-
guns aucells. Graznar,
gaznar. {na
rellanarse , repantigarse
rellenarse. {llanada.
Cofat. Repantiga!. Arre-
Cofi. Espuerta, cofin, serijo
Cofia. Escofieta. Posar la
cofia. Fr. Escofiar.
CóüH y móGs. Loe. Moni-
Íiodi. Monipodio. Fèr co-
is y mófis. Loe. fam. Fèr
compares y comares. Ha-
cer mangas y cabezones.
Cofoy. Satisfet , content.
Satisfecho , contento. V.
Estufat. (arca. Arca.
Cofre. Especie de caixa ó
'Citfrer. Cofrero. (bilil.
cuco. Ari)r. Palma india- Cofunia. Tabuco, chiri-
■Cocodrillo. Cocodrilo. Icttsuom. Apellido.
Coderu. V. yuadern. C4»gn4»nienarse. r. Ano
Coderna. Xaut. Varenga,\ menATse. Nombrarse,
cuaderna. C. d' omplir ó Cogoll. V. Brot.
de remitjos. Cuadernas
intermedias ó de henchi-
iniento.C mestra. C. maes-
tra ó priricipal. [nal.
Codernal. Náut. Cuader-
Codi y C'')dich. Código.
Codicia. V. Coljdicia.
Codicil. Codicilo.
Codició.^. Interessat, cob-
diciós. Codicioso, ávido.
Codillo (Donar). Fr. Aco-
dillar, dar codillo.
Codocii. Petxina. Codoco.
C«'>doi. Pedra. Canto.
Codoiada. Pedrada, can-
tazo, peñazo. {jar.
Codolar. Pedregal, casca-
Cod«>let íFer lo). Fr. Fér
burla de alsi'i, penjant un
códol á la anella de la
porta. Hacer el ladrillejo.
CmloWts. Pedregoso , gui-
jarreño, (ta. Membrillo.
Cogoiubre. Pla. Pepino,
cohombro. C. amarcli. Co
hombrillo amargo. Cop
de cogombre. Pepinazo.
Cogoitibrer. Pepinar, co-
hombral, {ña, ballueca.
Cogula. Pta. Joyo , ziza-
CognSIada. Aucell. Cogu-
jada , cotovía, cugujada,
galerita. C. marina. Au-
cell. Picudilla. Pta. V.
Coguf. V. Cuyt. (Fuxarda.
Cohabitació il-licita.
Contubernio. {Coheredero.
Coliereu. Hereu ab altre.
Coliet. Cohele. C. de tro.
Trabuco.C. borratxo. Car-
retilla. De corda. Corre-
dor. Sens tro. Follón. Mà-
nega de cohets.GiríJndií/a
Coketada. Coheteria.
Colietayre y Coheter. Co-
hetero, polvorista
Codony y Codonya. Fruy-'cohondanient. Adv. Con
Codonyar. Membrillar, i garbo, airosamente.
Codonyat. Confitura de Coinqiiinanient. Coin-
codony. Codoñate, carne quinacion, mancha.
de membrillo. C. aroma- Coinquinar. Jfo/er, ma
tisat. Cidonita. chocar, apurar, marear.
Codonyer. Arb. Af«mbri- Ck>issó. Escozor, picazón,
llero, n^embrillo. D' em-1 escocimiento.
diablat. Cojitranco. A peu
COIX. Adv. A la pata coja.
Coixária. V. Coixera.
Coixejar. Cojear, claudi-
car, {ra.
Coixera y Coixessa. Coje—
Coixí. Almohada. Lo de
cotxo, ganapé, etc. Almo-
hadón. C. gran pie de
ploma. Plumazo. Lo de
lèr puntas. Mundillo. Pe-
ra daurar. Plomazon. Per
lo coll dels animals. Ro-
lla, rollo. Per sentarse ó
descansar los peus. Cojín.
Coivi ó coixins de monja.
WA.Astrágalo, tragacanta
Coixinera. Funda de al-
mohada. Posar dins de la
coixinera. Enfundar.
Citixinet. Coixi petit. Co-
jinete. Lo de posar águ-
ilas. Acerico. Pera cosir,
que usan las donas. Al-
mohadilla. Lo que s' posa
sobre las sangrías. Cabe-
zal. De daurador. Plomar-
zon. Per posarlo entre los
coixins del Hit. Hijuela.
Coixot. V. Cuixot,
CoI.Pta. Berza.C. borda./?.
silvestre, lámpsana. Cres-
pada, gitana ó romana.
B. rizada, de cántaro. C.
borratxa , borralxona,
borrajenca ó borraina.
Col ó berza enana. C. de
brot, brotó ó de ivern. B.
bretón , bretones , brecole-
ras. C. de capdell, cap-
dellada ó de soldat. Re-
pollo. C. roja ó bermella.
B. lombarda. C trucada
ó capdellada. V. C. de
capdell. C. verda. B. ver-
de, llanta, verdal. Col y
bròquil. Brócoli. Col j
flor. Coliflor. Col y nap.
Colinabo. Llavor y plan-
ter de cois. Colina , coli-
no. Remenar las cois. Fr.
Menear el ajo.
Cola. Gluten. Cuyta ai»
alls. Ajicola. De peii. C«-
la de pescado, colapez.
Colada. Llel presa. Cua-
jada, coladura.
102 COL
Coladís. Filtradizo. I
Colador. Xuclador d' ay-i
giia, etc. Sumidero, tra-
gadero. Instrument pera
colar. Coladero , coladera,
rezumadero. De mànega.
FiVíro.Bebedorde vi. Cuba
C!oIa<Ior;i. En los molins
de oli especie de canó pe-
ra traurer oli dels cups.
Enciillador.
Coladura. Filtració. Fil-
traciotu
Colaiiient. Coladura.
€)olar. Lloch plantat de
cois. Berzal. Filtrar, pas-
sar pel colador. Filtrar.
Tornar á colar. Recolar.
Colarse, r. Rezumarse,
trazumarse, sumirse.
Coiconi. Alfiuna cosa.^ Igo
Colcofar. .Miner. Tritó-
acido ó peróxido de hierro,
óacido rojo de hierro.
Cóldrer. Celebrar alguna
festa. Celebrar. Cóurer,
suar, etc. Sudar, cocer.
Coleut. Celebrante.
Colera. V. Herbacol.
Cólera. Bilis, ira, furor.
CoIéricaiiieRt. Adv. I-
racundamente.
Colértch. Sañudo, saño-
so, colérico, corajoso.
Colet. Pta. Saponaria.
CToIeta de mar. Pta. Ber-
za marina. V. Banya de
cabra.
Cole(e<. V. Cua de rata.
Coleada. El acte de fèr
colgats. Amugronamiento
Colgadura \ Colgament.
Acogombradura.
Col{:a('<»ch.«i. Drope, ra-
S%inundo , torreznero.
crb. V. Matafochs.
Colear. Tapar una cosa.
Cubrir. Las plantas. .4-
cogombrar, aporcar. Los
sarments. Amugronar, a-
codar. V. Colgadura.
C^tlgat. Cubert. Cubierto.
Lo sarment soterrat. .4-
codo, codal, mugrón. V
acció y efecte de colgar.
Aporcadura. Fcr colgats.
Fr. Acodar, arrodrigonar,
a/mugronar. Qui ía col-
eáis. Amugronador.
Cólica. Diarrea.
COLL
Cólidi. Cólica . diarrea.
Cólico, dolor cólico,
Coliíieu. Teatro, coliseo.
Colitxi» ó Colitxos. Herb.
que 's fá pels blats. Colleja
Coll. En sas princip. ac-
cepc. Cuello. Part del ani-
mal que uneix lo cap ab
lo COS. Pescuezo. De Bro-
cal, ampolla, etc. Gollete.
De punías. Escote. En al-
gunas pessas de roba. Co-
llarin. Lloch estret entre
duas montanyas. Collado.
De la cama "ó del peu.
Garganta. Del pou. Bro-
cal. Del bòt. Piezgo. Del
gao. Náut. Arranque de
roda. En lo joch de car-
tas. Palo. Montanyeta.
Collado, otero. A coU de
matxos. Loe. .4 lomo. A
coll y bé. Fr. fam. Acues-
tas. ".\gafar per lo coll.
Apercollar. Dislocat del
coll. Espibio , espibion.
Gros de coll. Pescozudo.
3Ial de coll. Garrotillo.
Posarhi lo coll. Fr. Arri-
mar el hombro , tomar á
pecho. Sallar al coll. Fr.
.■Vbrassar á algú. Echarse
ú los hombros. Tallar lo
coll. Apercollar. Trencar-
se lo coll. Desnucarse.
Colla. .Aplech de varias
personas. Cuadrilla. Reu-
nió de personas dolentas.
Gavilla , manada. Con-
junt de bestias de carga.
Recua. De burros. Borri-
cada. De bestiar, boigs,
etc. Manada, hato. D' eu-
• gas per batrev. Cobra. De
gossos. Perrería, perrada.
De gossos de cassa. Muta,
trailla , recova. De pica-
ros ó gent dolenta. Pica-
resca. De pillos. Pillería.
Collada. En lo joch de
cartas. íiun/la, llux. For-
sa feta ab lo coll. Deglu-
ción. Puigel, coll ñe poca
altura. Colina, altillo.
Collador. Caragolador.
Destornillador. Naut. Es-
pecie de tina gran pera
escórrer los caps.ro/ador
C«»llar. Adorno del coll.
Gargantilla. Lo de pun-
COL-L
xas deis gossos de remat.
Carlanca. Lo deis esclaus,
etc. Collera, argolla, bar-
bicacho. .\dorno de las
donas. Ajorca. Posar co-
llar ais animals. Fr. .4co-
í/arar.Collar los gossos de
cassa. Atraillar. Juntar
dos pessas. Ensamblar.
Importar certa suma.
Montar, subir.
Citllaret. Gargantilla, co-
llar. Enfilada de grans de
vidre, etc. Abalorio.
Collat. Y. Caragolat.
Collejar. Manejar lo coll.
Menear el cuello. Engullir
ab dificultat. />eg/uíír con
esfuerzo. Alsar lo coll.
Levantar el cuello.
Collet. Montanya petita.
Colina. Líoch un poch alt.
Altillo. De capella. Alza-
cuello, collarín.
Collir. V. Cullir.
Coiló. Dit dé un home co-
barl. Gallina, cagón.
Colloii!^ de ca. Pta. orquí-
dea. Cojon de perro.
Colltort. Hipócrita. Coli-
torto, gazmoño.
Col•lació. Comparació,
coteig. Comparación, co-
tejo, (colectación.
Col•lecta. Recaudación,
Col•lector. Recaudador,
exactor. De rendas , li-
mosnas. Mayoral. Real.
Tablajero.
Col-lectoría. Colecluria.
CoMeg;. Colegio, (legial.
CoMegiat. Col-legial. Co-
Col-legir. inferir una co-
sa de altra. Inferir, dedu-
cir. Yor. Resumir lo aXAa-
gat. Recopilar, resumir.
Cól-liganüia. Unió de per•
sonas per cert fi. Liga,
confederación. Unió d'
unas cosas ab allras. Co-
ligación, enlace.
Coí-I¡j;ar.<<e. r. Jfancomu-
narse, confederarse.
Col•liri. .Medie. Colirio.
Col-lisió.Renyina. Hio^we
Col-locació. Conforma-
ció. Conformación, orden,
textura. Efecte decol-lo-
car. Empleo, deslino. Si-
tuació. Situación.
COL
Col-locar. Posar. Poner,
situar. Arq. Bornear.
Col-Iofiui. Conferencia
entre dos 6 mes personas.
Coloquio , plática.
Col-lutlcí*. Coludir, con-
chabarse, convenirse.
Col-lu.séó. For. Colusión.
Per col-lusió. .\dv. For.
Fraudu len ta m en te.
Colmar. Donar, premiar
ab aijundancia. Llenar.
V. Curullar.
Colofonia. V. Pega grega.
Coloii!. Aucell. Palomo,
paloma. Lo que surt áí
camp. Palomariego. Bos-
calá. V. Tudó. Botat. Bo-
tafogo. Casolà. Paloma
duende y casera. Coronat.
Tripolina. De la terra.
Mestiza. Glassat. Rizada.
Mongi. Monjil. Papatat-
xi. De toca. Pavo. Jalan-
drina. Roquer. Bravio,
roques , torcaz , zorita.
Rovellat. Royo. Silvestre.
Brava, silvestre. Xarel-lo.
Blanco. Aficionat á co-
loms. Palomero. Cassar y
cuj dar coloms. Palomear.
Cosa de colom. Columbi-
no. Covador de coloms.
Palomera. Lo pertanyent
als coloms. Palomino.
Traficant de coloms. V.
Aficionat á coloms.
Colouiar. Lloch destinat
pera criar coloms. Palo-
mar. Lo petit de coloms
casolans. Palomera.
CoSouiaíísa. Palomina.
Coloniayre. Palomero.
Colomí. Lo fill petit del
colom casolà. Pichón. Lo
del colom roquer. Palo-
mino torcaz.
Cotouiiiia. Herba. Fuma-\
ria, palomilla.
Colomista. V. Colomayre
Colònia (Habitant d' una).
Colono.
Coloquinta. Pfa. Espe-
cie de cogombre. Colo-
quíntida, alhandal.
Color. De burell. Abure-
lado. De canyella. Acane-
lado. De castanya. Casta-
fio. De castanya clar. ^-
cabellado. De cendra. Ce-
COL
niciento. De llargandaix.
Alagartado. Lleoni. Leo-
nado. De llimo. Limona-
do. De nácar. Nacarado.
D' oliva. Aceiteado. D'or.
Dorado. De las plomas
dels aucells. Jaldre. Dels
núbols. Celaje. Del al-
mesch. Color musco. De
color fosch. C. oscuro. De
bronce. Bronceado. Dega-
musa. Gamuzado. De pa-
lla. Pajado , ¡jajizo. De
plom. Plomizo. De rosa.
Ròseo. De taronja. A'ura»-
jado. Esblaimal, esmor-
tuit ó trencat. Quebrado.
De safra. Azafranado.
Trencat. Trigueño. Ver-
dós. Presada. De un ma-
teix color. Unicolor. De
las caballerías d' un ma-
teix color. Apelado. Cosa
de dos colors. Berrendo.
Color fort. ('. permatxentc.
C. viu, pujat ó eixit. C.
vivo, subido. Colors pri-
mitius. Colores madres.
Baixar lo color. Caer el
color, descolorarse.
Coloraiuesít. Coloración.
Colorar. Pintar ó donar
color á alguna cosa. Colo-
rir. Disfrassar alguna co-
sa. Colorear, pretextar.
C«l<»rayaa. Color viu. Co-
?orí)!.Vestit de colorayna.
Gaitería. De colorayna.
Gayter. Gaitero.
Coloicaytia«$ ó Colórelas.
Certa tela de colors va-
rios. Angaripola.
Colore*. A rreòo/. V.Afeyt.
Coloretas.V. Coloraynas
Colorir. Pintar. Colorar,-
dar color. (lostro.l
Cíílo.stre ó Calostre. Co-¡
Colp. V. Cop.
Colpejar. V. Macar.
Coiradura. Yernis. Cor-
ladura. Cremadura de
sol. Asoleamiento.
Coirar. Pint. Donar coi-
radura. Corlear. Cremar,
fèr tornar lleig ó moreno
'1 sol. Asolear.
Coirat. Que té coiradura.
Corleado. De sol .4 so íearfo.
C«»lrer. V. Coldrer. ,
Coli^atia. Revolta. Angu-
COM 103
lo, recodo. Angul sortint.
Codillo. Cop de colse. Co-
dazo. Mida. Codo , cubi-
tal. Recolsada. Recodo.
Coleadura ó Colzadura.
Codadura.
CoLsai" ó Coizar. Acodillar
Colse ó Colze. Codo. Cop
de colse. Codazo. Reme-
nar lo colse. Codear. To-
car ab lo colse. Fr. Pe-
gar coizada. Dar del codo.
Colsejar ó Colzejar. Pe-
gar coizadas. Durdelcodo.
Móurer ab freqüència 'is
colzos. Codear.
CoSsejat. Codeado.
Co!.«o ó Colzo. V. Colse.
Colt. Honrat. Celebrado.
iutltell. V. Ganivet.
ColteíEer. V. Dagiier.
CíítuiisSji'kiiia. Pía. Brio-
nia ú nueza blanca.
CoUiaíina. Coluna.
CoíuütEisada. Columnata.
CíílusjtpÉ. Columpio.
Coixa. Colcha. Lo qui fá
colxas. Colchero.
í'«Sxar. V. Encolxar.
Cól-\ick. Pta. Quitame-
riendas, vellorita, cólchi-
co. C. groch. Azucena a-
marilla. (flor.
Colyfló. Esp. de col. Coli-
C<>lynap. Especie de col.
Berza de Siam, colinaba.
Herba. Nabicol.
CulKada ó Colsada. An-
gul, revolta. Recodo, án-
gulo, revuelta, (^op de col-
ze. Codazo. Mida déla ma
al colze. Codo. Pegar coi-
zada. Fr. Dar del codo,
advertir, insinuar.
Colzadura. Agrie. La part
del sarment ajaguda. Co-
dadura.
Colear. Acodillar.
Cuiao ó Colso. V. Colse.
C«>ui. Oubi. Gamella, dor-
najo, dornillo.
Com. Adv. Covw. Com es
ara. Adv. Por ejemplo.
Com se vulla. Loe. Como
quiera. Com si fos. .1
fuer. Sens com va ni com
costa. Fr. fam. Sens mi-
rar res. A tontas y alocas.
Coma. Oriog. Inciso. Mus.
Z>ie5Í. Montanyeta. Loma,
d 04 COM
Couiadró. Partero, (nadis
ConianaflÍ!^. V. Encoma-
C'<niiaiia«l<>r. rcimpíírfarfor
C'ouianar. V. Encomanar.
Comanda, Encomienda.
Couiaiidanient (A). Adv.
Bajo la órden.
Comandar. Imperar,
mandar.
Coniandafari. Lo que
porta encàrrechs d'altre.
Encomendadero.
Comare. Padrina de ba-
tejar. Madrina, padrina,
comadre. Amigaí. Amirja,
familiar, [debate, pelea.
Cotnhat. Combate , lucha,
Conibátrer. Combatir, pe-
lear, batallar.
Combinar.Comparar. Co-
tejar , comparar. Juntar
tropas ó esquadras. Jun-
tar, formar.
Coniboy. Convoy. V. A-
companyament.
Coniboyànt. Comboyan-
te. V. HJanifasser.
Coiiiiioyar. Convoyar. V.
Manifassejar.
Coniboyat. Convoyado.
Combregador. Comul-
gatorio.C- de monjas. Gra-
ticula.
Combregar. Donar la co-
munió á qui está sá. Co-
mulgar. Combregar lo
malalt. Viaticar, sacra-\
mentar. Lo viátich. Viático
Conibu.stió. Dissensió ó
alborot. Disensión , lu-\
multo, sedición.
Comedia de graciós. Co-
media de figurón.
Comediant, fornico, ac-
tor. Mal comediant. His-
trión. Farsant. Farsante,
farandulero. Companvia
de comediants. Farán^o-
la, gangarilla .
Comediment. Comedi-
miento, cortesanía.
Comedit. En las accions
y paraulas. Comedido. En
menjar y béiirer. Sobrio,
frugal, templado. Ben
criat. Cortés, urbano.
Comenar. V. Encomanar.
Coinendaci«». fíecomen-
darion. (ció.
Comendatiu. ComendatiA
COM
Comení^ador. PriJicipia-
dor. [pió, comienzo.
Comen.xameat. Princi-
Comen.xar. Empezar,
principiar, comenzar, in-
coar. Empéndrer. Em-
prender. C. á pérdrerse lo
que era bo. Decentarse.
A surtir las banyas. Api-
tonar. Bé. Entrar con
buen pie'. La creixent del
mar. >'ául. Repuntar. A
donar preu. Abrir ó rom-
per el precio. De cap y de
non. Fr. fam. Empezar
nuevamente o de nuevo.
Conien»«at. Empezado.
Comentar. Escoliar.
Comentari. Escolio.
Comerciant. Xegociante
Conierciar. Traflcar. Xe-
gociar, contratar.
Comer»). Comercio, nego-
cio, negociación. (tido.
Comes. Encomanat. Come-
Cometa ab cua. Caudalo.
Cometre y Cométrer. fo-
meter. confiar. Algun de-
licte. Perpetrar.
CoBnétrer.»»e. r. Fiarse.
Comí. Pta. Cumi. Comino.
Comiat. Despido. Despedi-
da, (mico, comediante.
Cómtch. Comediant. Có-
Coniis. Comiso, decomiso.
Comi.ssar. Decomisar,
dar de comiso. (to.
Comissaria. Comisaria-
Comi.«$sariat Comisariato
Comissionat. La perso-
na encarregada de algun
negoci de venda ó de cò-
rners. Comisionista.
Cómit. Cómitre.
Commemoraeió. Re-
cen. Conmemoración.
Commemorar. Fèr me-
moria. Conmemorar.
Commensurar.Medirab
igualtat. Conmensurar.
Comminar. Amenassar
al) pena. ConmiJiar.
Commiseraeió. Conmi-
seracio7}. (conmia-tion.
Commiktió. Conmistión.
C(»mmocïó. Conmoción,
alteración, inquietud.
C<»mniogut. Conmovido.
Comnióurer. fonmoffr,
alterar, agitar, solevan-
COM
tar. Eslreméi.xer. Estre-
mecer, (dor.
Commovedor. Perturba-
Commuiíir. Exorcisar lo
temps. Conjurar.
Commuta \ Commutació.
Conmutación, trueque.
Commutar. Cambiar,
baratar. Trocar, cambiar.
Comodat. For. Comodato.
Comodi. Comodín.
Comoditat. '"o» rfju>)icía,
bienestar. Ab comoditat.
Adv. Cómodamente, aco-
modadamente.
Com«>do (A;. Adv. A uh
precio razonable.
Compacte. Comparto.
Con»iíadéixer.Tenir llàs-
tima. Apiadarse, tener
lástima, compadecerse.
ConjpadéJxer.«*e.r.roni-
padecerse, condolerse, do-
lerse, (decido.
Compadescut. Compa-
Conipadratge. Compa-
ternidad, compadrazgo.
Companatgo. Menjar no
calent á modo de fiam-
bre. Condumio. Gasto or-
dinari. Gasto. Lo que des-
près de cuyt ó rostit se
menja freí. Fiambre.
Companejar. Hacer con-
dumio. Compartir ab eco-
nomía. Economizar.
Conipany.Qu i acompanya
Compañero,acompañador .
Socio. Socio, consocio, a-
parcero. Que viu en com-
panyia d' altres. Camara-
da. "De col-legi, oficina,
etc. Colega. D" esclavitul.
Consiervo. De maldats.
Cómplice. De presbiterat.
Compresbitero. De profes-
sió. Comprofesor. Parcial.
Paniaguado. Desori. Con-
sorte. Anar de companjs.
Fr. Ir en compañía.
Companya. Familia. Fa-
milia, hijos, prole. Lo ser-
vey. Servidumbre. Náut.
Lo'retret de popa. Cámara
Companyar. Acompai'iar
Companyerisme. Inti-
mitat. Com]>añerismo.
Companyia. Societat ó
junta de personas. Com-
pañía, sociedad. De sol-
COM
iJats. Cohorte, capUan'ia.
Abandono de la compa-
nyia. Deuicompañamien-
to. Deixar la companyia.
Desacompañar. (V. Parió.
ConipanvM. Compañero.
CoiMi>ara<laiuent. Adv.
Comparativamente.
Coniparaiisa. Compara-
ció. Comparación. Paran-
gó. Paridad , parangón,
paralelo, colación.
Comparar. Cotejar , pa-
rangona r, asimilar.
Compare. Compadre, pa-
drino. Fér compares y co-
mares.V. Fèrcòfisy mófls
Comparegut. Compare-
cido, presentado.
Comparèixer. Compare-
cer, parecer. Venir de nou.
Remanecer. {dente.
Comparetii. Compare-
Comparet. Lo traballa-
dor de la terra. Bracero.
Comparí. For. Comparte.
C4imparticíó Repartición
Compartit. Repartido.
Cojiipáü*. Músic. Tiempo.
Compás menor. Compasi-
llo. Portar lo compás. E-
char el compás. -Tráurer
de compás. Sacar de tino.\
Comp;e!<.<«a(laiiient. A-
compasadamente. {cion.
C4>iupa<!i»«aiiient. Medi-
Compa«<»«ar. Acompasar.
Compa.>«.<^iú. Conmisera-
ción, piedad. Fcr compas-
sió. Lastimar, dar lástima
Compas.siu. Humano,
piadoso , pió , misericor-
dioso, {otro.
Coiiipatir. Padecer con
Compatirse. V. Compa-
déixerse. {otro.
Compatit. Padecido con
Compatrici.Compaíricio,
compatriota. {ció.
Compatriota. Compatri-
Compatri». Compatrón,
compatrono. {Ironalo.
Compatr4»nat. Compa-
Compel-lidor. Impulsor.
Compel-Síiiient. Impulso
Compel-ür. Compeler.
CompeMit. Obligat. Com-
pelido, compulso.
Compendi. Resumen, su-
mario, suma, iinopsis. En
COM
compendi. Adv. Compen-
diariamenle, someramente
Compendiar. Epitomar,
epilogar, reducir.
C4>ntpendiar i a m e n t.
A d V . Co mpendiosamen te.
Compendios. Abreviat.
Sucinto, lacónico.
Compéndrer. Enléndrer
be una cosa. Comprender,
penetrar, peiTibi'r.Enclóu-
rer. Incluir, abarcar.
Cnmpensa.Compensacion
Conipensació. Remune-
ració. Recompensa, (sar.
Compeníüar. liecompen-
Competedor. Competidor
C4>mpetencia (A). Adv.
A porfía, {petentemente.
Competentment. Com-
Cotiipetír. Pertànyer.
Competer, pertenecer, to-
car. Aspirar alguns á una
cosa . Rivalizar , desafiar, i
Complacencia. Gust par-
ticular de cada qual. Co-
midilla, (te, ptamible.
Conxiilacent.Complacien-
Coniplagiit. Comjilacido.
Compiangní.V. Plangut.
Complán>'er. Plañir.
Compláurer. Complacer,
condescender, placer.
Compláurerí^e. r. Glo-
riarse, gozarse, gratularse
Complement. Comple-
mento , colmo , cumpli-
miento. {Cumplido.
Ctnnplert. Obsequios.
C-omplet. Completo.
Completament. Adv.
Cumplidamente.
Complexió. Tempera-
ment, reniperamenío, teiTl•-
peracion. De bona com-
plexió. Med. Eucrático.
Complot. Conspiració.
Conspiración, trama.
Compóndrer. En sas
princip. accepc. Compo-
ner. Ordenar, adobar. A-
derezar, ordenar, remen-
dar, reparar. Fingir, for-
jarse alguna mentida.
Tramar, forjar. Posar
pau. Conciliar, concertar,
ajustar. Algun negoci.
Zanjar. V. Amanir.
Compóndrerse. r. Ador-
narse. Adornarse, compo-
COM 10o
nerse , apañarse. Que 's
compongan. Loe. fam.
Allá se las hayan.
Coniport y Comporta-
ment. Comporte, procedi-
miento, proceder.
Comportík.Compuerta, ta-
blacho. Barra de las com-
portas. Brenca, {portar.
Comportar.Soportar. So-
Coniportart^e. r.Tolerar-
se. Tolerarse, permitirse.
Portarse. Procíí/er, obrar.
C4»nipoMador. Qui fá pa-
gar demasiadament algu-
na cosa. Eücigente y com-
ponedor, entre eslampers.
Compo.sar. For pagar de-
masiadament alguna co-
sa. Eocigir mucho. Tran-
sigir. Componerse , ave-
7iirse, transigir.
Compof^at. impuesto.
Coinpoíít. Agregat de va-
rias parts. Compuesto. C-
de mástech. Almacigado.
Adornat. Acicalado, almi-
rfoïwrfo. Composició. Com-
posición.{Compuestamente
Compo.^tament. Adv.
Compo.xtura. Decencia.
Honestidad , modestia.
Gravedat. Mesura, modo.
Órnalo. Ornamento. Ab
compostura. Adv. Com-
puestamente.
Compra. D' ous, gallinas,
etc. per revéndrer. Recova
CompradiíS. Compradizo,
comprable.
Comprador. D' ous, ga-
llinas, etc. per revéndrer.
Recovero. En los convents
de monjas. Mandadero,
demandadero.
Comprar. Mercar, feriar.
Compré.<«. Inclòs. Com-
prendido, incluso.
Comprimit. Comprimi-
do, compreso.
Comprobar. Rectificar.
certificar, sustanciar, con-
firmar. Los comptes. Pe-
lotear, {tid*.
Compromès. Comprome-
Comproniètrer. Com-
prometer. (s#.
Compr(»mift. Compromi-
CompromÍ!i$sar. \ . Com-
prométrer.
106 COM
Comi•lable. Numerable.
Contable.
Comptar. Contar.
CuDipíat ó Comiat. Con-
dal. Condado, condesado.
Compte. Titul. Conde. La
acció y efecle de comp-
tar. Cuenta. Enumeració.
Enumeración , computa-
ción, cómputo. Lo miüó.
Cuento, millón. Trenta
dotsenas. Cuento. Comp-
te dels caps de bestiar.
Apiaradero. Compte ro-
do. Cuenta cabal. Com-
probar lo comple. Pelo-
tear. En compte. Adv. En
Uoch. En lugar, en vez.
Estar á compte. Fr. Tenir
compte, venir bè. Tener
cuenta. Fèr compte. Fr.
Suponer. Fèr lo compte.
Despedir. Haber perdut lo
comple. Andar anidando.
Ferse compte. Fr. Hacer-
se cargo. Llibre de comp-
te y rahó. Trapacete. Péu-
drer á algú per son comp-
te. Fr. Hacer platillo. Po-
sar en compte. Fr. Datar,
adatar. Teñirse compte.
Fr. Resguardarse, guar-
darse. Venir á comple. Fr.
Tener cuenta. Cridar á
comptes, ¡iesidenciar. De
linició de comptes. Fini-
quito. Tráurer comptes.
Echar ía cuenía. Traurer
sos comptes. Ajustar sus
cuentas, (les. Cuentista.
Coniptii^ta.Qui sal) comp-
Conipul.sat. Obligat a fér
alguna cosa. Compulso,
comi>elido.
C4>nipuiiginient. Com-
puncció. Compjuncion.
CoiiipungÉt. Compungido
Conipurgar. Purgar.
Conipús. .\dv. Com mes
aviat. Cuanto mas pronto.
Conite. V. Conde.
Coniú. Ordinari. Común,
ordinario, vulgar. Perta-
nyent á la societat, co-
m'unitat , etc. Comunal.
Gremi. Gremio. Societat.
Comunidad, asociación.
C4»niuna. Bassa. Cotnun,
secreta, letrina. V. Despe-
sa. Comuna d' estudiants.
CON
Comunidad, sociedad. Fér
comuna. Fr. Hacer escote.
Cosiiuualciieiit y Comu-
nament. Xá\ .Comunmen-
C<»iiiuuer. Comunero, (te.
Coiuunicar.se. r. Corrcs-
póndrersc. Corresponder-
se. Las pessas d' una ca-
sa. Mandarse.
Coiiiuuió (Dar ó péndrer
la). Comulgar.
Coniút». Empeño, esfuerzo.
Conca. En sas principals
accepc. Cuenca. Dona ve-
lla donzella. Doncellueca.
V. Gabadal.
Concagar. V. Enmerdar.
Concagar.>^e. V. Escagat-
xarse. {trueque.
Concambi. Concambio,
Coneaj^.«iar. V. Ferir, Mal-
mètrer, Bálrer.
Concavitat. Vuyt. Conca'
va, célula. Per tráurer al-
gun mineral. Hornacho.
Concébrer. Concebir.
Conceilir.Donar, otorgar.
Otorgar, conceder, consen-
tir, ceder, permitir. Fácil
de concedirse. Graciable.
Cwncef lar. V. .\consellar.
Conceut. Concento, {trar.
Concentrar. Heconcen-
Conceutrat. Reconcen-
trado, (lo.
Conceptáeul. fíeceptácu-
Cííncepte. Idea. Concepto.
Opinió, noció. Conoci-
miento, noción. A mon
concepte. Adv. A mi cer.
V*nieei>tei-Ar. Conceptear.
Concepíil»!e. Concebible.
í'onceptuós. Sentencioso.
Concernencia. Relación.
Concernent. Concernien-
te, relativo, referente.
Concert. En sas princi-
pals accepcions. Concier-
to. De música. Discante.
Ajust. Conducción. .-Vvi-
nensa. Convenido. De con-
cert. ,\dv. De acuerdo, de
conformidad.
Concerta. V. Concert.
C«»ncertar. Ajustar, ave-
nirse, {do.
C<tncienciú». Concienzu-
C4»ncieu c i o 8 a ni e n t.
Adv. Con cienzudamente.
Concili. Concilio, sinodo.
CON
C. clandestí. ConciVídfcuío.
Juntar un concili. Fr.
Convocar un concilio, (lo.
Conciltábul. Conciliábu-
Conciliar. Concertar.
Concordar, acordar. A-
tráurer. Granjear.
Conci.«i. Conciso, lacónico.
Conciííió. Laconismo.
Concloedor. Concluidor.
Concloent. Concluiente.
CMncIó.<«. Concluido, con-
cluso. Donar per conclòs.
Fr. for. Dar por concluso.
Conclóurer. Terminar.
Concluir, acabar. Las o-
bras de pintura. Definir.
Concluent. V. Concloent.
Concluentnient. Adv.
Concluyentemente. (rer.
Concldhir. V. Conclóu-
Concluhit. V. Conclòs.
Conclúü. V. Conclòs.
Conclu.sió. Fi. Consuma-
ción , fenecimiento. Pl.
Certamen. Defendent de
conclusions. Repitiente.
ConcI(iNÍ4ini.«ita..4i7uu)i-
Cokico. Solterón. {te.
C«»nc o r <i a l> I e ni e n t.
Concordament y Concor-
dadament. De común a-
i:uerdo, de conformidad.
Concordar. Conformar.
Avenir, acoplar. Conve-
nir. Transigir. C. un piel.
For. Ajustar un pleito.
Concordarse, r. .\venir-
sc. Acordarse, convenirse.
Conc*»i-dat. Acort. Con-
cordata.
Coíicorde. Uniforme, de
acuerdo. {cuerdo.
Concordia ¡De). De a-
Concorregut. Concurri-
do, frecuentado.
Conc(»rrent. Concurrente
C<»nc«rrer. Juntarse en
un mateix Iloch y temps
varias |>ersonas o cosas.
Concurrir. Contribuir ah
alguna quantitat, ajudar.
Contribuir, ocurrir. Con-
fluir. Oirgar, ron/tuir.
Coucort. V. Concorde.
Concret. Concreto.
Concretart«e. r. Limitar-
se.ro7!c;Yíaríí',co«ír(ierse.
Fis. Circunscriurer. Coer-
Cuneriar. Concrear, {cer.
CON
Conculii. Concubinario.
Concubina. Manceba,
barragana, amancebada.
Concultiuat y Conciibi-
natge. Amancebamiento,
concubinato. {to.
Cuncúbit. Concubito, cói-
Conculiyat. Concuñado.
ConcMpísceiscia. Lasci-
via. Salacidad. {Concurso.
Concurreniciia. Concurs.
Coucurriniesii y Con-
curs. Concurrencia, asis-
tencia, co7icurso.
Cottdat. V. Comptat.
Conde. Entre los romans.
Cómile. V. Compte.
ConalecéncMii'er y sos de-
rivats. V. Cotidescendir.
Condecorar. Adornar.
Decorar, honrar, (pulo.
ComüetxebEe. Condiscí-
Contüelinador y Condel-
mer. Condiezmero.
ConííeiMna. Testimoni de
la sentencia. Condena. La
del reo en ausencia ó re-
beldía. Encartamiento.
Condeuinab9e. Condena-
ble, {cion.
Ctendeiunació. Condena-
Condeniuador. Qui con-
demna. Condenador.
Condeiiiuer. Condenar.
Fer condemnar. Fr. Irri-
tar, exasperar. [narse.
Coudentuarse. r. Conde-
.Condemnaí. Condenado.
Cundentnatori. Conde-
natorio, (pesar.
Conden^^ar. Espessir. Es-
CíintSesceKdent. Condes-
cendiente, indulgente.
Colidei^ceudür. Condes-
cender.
Condcíícendit. Condes-
cendido.
Coudewtor. Condeudor.
Condició. Lley ó pacte.
Calidad, conque. (nal.
Condicionat. Condicio-
Condigne. Condigno.
Cóndil. Anat. Cóndilo.
CondÉniení. Guiso, co7i-
dimenlo, saínete, henar.
Condimeiiísvr. V. Assa-
Condol y Condolencia.
Dolor, sentiment. Duelo.
Condóldrer»ie. r. Tenir
compassió. Condolerse,
CON
compadecerse, condolecer-
ComUilgut .Condolido. {se.
C«EíJ<^lít..1/o/(V/o, aljatido.
CansíEóIrerse. V. Condól-
(irerse.
Condomino. Qui té '1 do-
mini ab altre. Condueña.
Condonacñó. Remisión,
relevación.
CiiindOHador, Qui perdo-
na ó condona. Perdona-
dor, perdonante.
Condonar. Remitir, per-
donar, relevar. Algun deu-
te. Esquitar.
Conttret. Entre construc-
tors de naus. Acoplado.
V. Conreu. En condret.
E)} seguro, (trasportación.
Conducció. Trasporte,
CoM'í'scent.V.Conduheiit
<t;oiitii'.cia. Procedimiento
proceder, porte. Lo salari
que dona un poble al
meijíe. Partido, {riarse.
CcntdMcSar.se. r. Asala-
Coiídmeíscí. Asalariado,
concertado.
Conducto. Medi, forma.
Canal, órgano, via. Cano-
nada. Arcaduz. Fis. Ve-
hículo. Anat. Vagina. De-
savguadero. Arbollón.
Tapar los conductos. Ce-
gar los conductos.
Coiiduhent. Conducente.
Conduiíigatetit. Conduc-
ció. Conducción.
ConduEiir. Transportar,
menar. Conducir, llevar,
traer, pasar. Ajustar ó
Hogar, .■isalaríar.
Conduhirise. r. Aportar-
se. Comportarse. Conduc-
tarse. r. Asalariarse. V.
Aportarse.
Conduliit. Conducido.
Coneguda. V. Coneixe-
ment. (Conocidamente.
C<tuegtidamení. Adv.
Conegut. Conocido. Tenir
vist y conegut. Precono-
cer. (Conocedor.
Coneixedor. Qui coneix.
Coneíxenaent y Conei-
xensa. Conocimiento. Te-
nir mòlta coueixensa. Fr.
fam. Ser muy conocido.
Coneixent. Conociente.
Conéiser. Conocer. Ca-
CON
i 07
pás de conèixer. Cognos-
citivo. Fèrse conèixer.
Darse á conocer, eiviiibir-
se, hacerse ver.
Conexiú y sos derivats.
V. Connexió. ( lianza.
Coufeciieració. Luga. A-
Conl'egidor. Qui confe-
geix. Deletreiidor. (bar.
Cünlegtr. Deletrear, sila-
Cítníerencaa. Repás. Pa-
so, repaso. Fèr conferen-
cia. Fr. Pasar, repasar.
Conlcreuciaat. Pasante.
Conferenciar. Consul-
tar. Consultar, (rendar.
Coitlerenetejar. Confe-
Coulerir. Donar. Proveer.
C. un benefici. Colar.
Conferirse. ^1 personarse.
Conféfí. Lo sacerdot qu'
óu la confessió. Confesor.
Lo reo que confessa. Con-
feso. (Confesionario^
Confessió (Tractat de la).
Confi. ro«/í;i, límite, linde.
Contian!>>a. Esperansa.
Esperanza. Intimitat. In-
timidad, satisfacción. A-
mich de tola conliansa.
Intimo. Persona de con-
flansa. Confiable.
Confiar. Esperar, prome-
terse. T. Desahogarse.
Coufldentiiient. Confi-
dentemente, reservada-
mente, (término, lindero.
Vtínünant.Limitrofe, con-
C<(ntínar. Confrontar.
Lindar, comarcar. Des-
terrar. Desterrar.
Confirmar. Apoyar. Re-
firmar, contestar.
Coníit^car géneros de con-
trabando. Decomisar.
Confit. Con file. C de at-
metlla.Pe/a</í7/a. Pot pera
posar conflts. Confitera.
Confitar. Adobar, encur-
tir, almibarar.
C4mfitat. Adobado.
ConUter. Confitero.
Confitura. Dulce. C. de
carabassa. Espejuelo. De
conserva. Conserva.Be pe-
ras. Perada. De poncem.
Acitrón. De such. Compo-
ta.
Coiífiturera.Pot pera po-
sar confitura. Compotera.
108 CON
Conflicte. Angustia. Con-
flicto. Apretó. Aprieto, a-
puro, brete.
Confúnilreí*. Mesclar u-
nas cosas ab altras. Con-
fundir. Al-lucinar ú ofus-
car. Alucinar, abismar,
aturrullar. Enredar, /n-
trincar, trabucar. Deixar
sens paraula. Aturrullar.
Confondreríse. r. Aver-
gonyirse. Avergonzarse,
correrse. Humiliarse.Co/i-
fundirse, anonadarse.
Coi>rurinarse. r. AUa-
narse, resignarse , adhe-
rirse, reducirse.
Conforme. Coherent. A-
corde. coherente, conso-
nante. C. á l'or. Forero.
Adv. Segons. Según, á
tenor. Deconformilat. En
conformidad. Ser confor-
me. Consonar.
Conformitat. Allana-
ment. Allanamiento. Con-
cordancia. Concordia,
consonancia. Resignació.
Resignación. C. de volun-
tats. Ligamiento.
Confort. Confortación .
Conf<»rtant. En la boca
del ventrell. Reparo.
Confortaiiu. Confortant.
Epitima. Posar un con-
fortatiu. Fr. Epitimar.
Confóií. Qui le confusió.
Confundido, confuso. Bar-
rejat. Revuelto, confuso.
Confrare. Cofrade.
Confraria. Cofradía, her-
mandad, {mandad.
Confraternitat. Her-
Confrinsii*. Infringir.
Confrontació. Lo limil
oue divideix una heretat
de altra. Linde, lindero.
Confrontant. Que con-
fronta. Limítrofe, finítimo
Confrontar. Confinar.
Alindar, lindar.
C-onfugi. Refugi. Refugio.
Confú.t. Confuso. En con-
fús. Adv. Confuiamente,
desordenadamente.
CitnruKament. Adv. Ab
confusió. £»í confuso, os-
curamente. En desorde.
Desordenadamente.
€>ontumió. Obscuritat.
CON
Densidad , caos , oscuri-
dad. Turbació. Turbulen-
cia, barullo, estrépito, em-
bolismo. C. de gent. Tu-
multo. Posar confusions.
Fr. fam. Enredar, poner
zizaña , enzarzar.
Confuíiioner. Zízañero.
Confutació. Refutación.
Coníutstr. Refutar , reba
tir, combatir. (to.
Congelació. Congelam ien-
Contesta de neu. Ventis-
quero. V. Gelada.
Consi. Mesura antiga.
Congio. Vas gran en for-
ma de canti. Canjilon.
Conglobar. Unir, amon-
tonar. Conglomerar.
Congoixa. Ansia ó angú-
nia. Congoja , angustia,
zozobra. Xafogor. Do-
chorno. Donar congoixa.
V. Congoixar. {congojar.
Congoixar. Congojar, a-
Congoixat. Acongojado.
Congoixó.»!. Qui té con-
goixa. Angustiado. Lo que
causa congoixa. Congojoso
Congoixo<«ament. Adv.
Congojosamente.
Congotit. Garganta , bo-
quete, cánida, hocino.
Congre. Peix. Congrio,
negrilla, safio.
Cxtngregá ó Congregant
Congregante.
Congregahle. Sociable.
Congreny. Fust. Especie
de prempsa. Congriel, cepo
Congre.»». Junta de varias
personas. Congreso. Cóit
de mascle y femella. Coi
to, cópula, ayuntamiento
carnal. {Congruamente.
Congruentment. Adv.
Congruií«me. Teolog.
Congruismo.
Congruitat. Congruen-
cia. Congruencia.
Congruo. Oportú, con
venient. Oportuno.
ConiellM. V. Colitxo.
Conill. V. Cunill.
Conjecturar. Conjeturar.
Conjugal. Conyugal, ma
ridable. {Conyugahmnte.
Conjugalment. Adv.
Cònjuge. Cónyuge, con-
sorte.
CON
Conjuminar. Componer.
C4»njunct. V. Conjunt.
Conjunctiu. Conjuntivo.
(Conjunt. En sas princip.
accepc. Conjunto. Aliat,
parent. Consanguíneo.
Conjuntar. Juntar.
Conjuntura. .\nat. Unió
de un os ab altre. Coyun-
tura. Ocasió favorable.
Oportunidad. {mo.
Conjur. Conjuro, exorcis-
Conjuració. V. Conjur
y Avalot.
Cònjurailor. Qui conju-
ra. Exorcista, conjurante.
Conjurar. Traurer 1" es-
perit maligne. £.rorcí:ar.
Conjutge. Conjuíí.
Conmixtió. Conmistión.
Cjtnmoció. Perturbado
violenta. Per turbación, al-
teración. Rcbel-!ió. Tu-
multo, movimiento.
Conmóurer. Perturbar,
inquietar. Conmover, al-
terar, perturbar. Irritar.
Irritar, exasperar, {dor.
Conmovedor. Perlurba-
Conmuniclor. Exorci-
sant. E.vorcista. Lloch
destinat pera conjurar las
tempestats. Lugar para
exorcismos.
Conniunir. Exorcisar lo
temps. Conjurar.
Conmuta. Conmutación.
Conmutació. Barata,
cambi. Trueque, cambio,
permuta, {biar. permutar.
Conmutar. Trocar, cani-
Conna. Corteza de tocino.
Ci»nnar. Causar algun gra-
vamen. Agravar. Fcr pa-
gar mòlt cara alguna co-
sa. Apretar , cargar la
mano, pelar. {lacion,7)exo
Connexió. Coherencia, re-
Connexitat. Conexión.
Conni»tació. Connotadc.
Conort. Consol. Consuelo.
Conque. .Adv. En fin , por
último, finalmente.
Conquiridor y Conque-
ridor. Conquistador.
Conquista y Conmiesta.
Expugnación, debelación.
Conquistar. Expugnar,
debelar, rendir, {var, arar.
Conrear. Labrar , culti-
CON
C^nregnar. Coiireinar.
Cktnresar. V. Conrear.
Coureu. Cuydado y con-
servació de alguna cosa.
Conreo. Cultiu. Labran-
za, cultivo. Segon conreu.
Binazon. Terra de con-
reu. Tierra de pan llevar,
de labor ó de labranza.
Consabedttr. Consabidor.
Consagraccú religiosa.
Consecración, dedicación.
Con«M)g i-ador. Consa-
grant. Consagrante.
Con.tiagrar. Santiücar al-
guna cosa. .Santipi-ar. De-
dicar. Dedicar.
Conji<egü.erat. Consecuen-
te, consiguiente. Per con-
següent. Adv. Consiguien-
temente, consecuentemente
Consegüeutinent. Adv.
Consiguientemente.
Conseguir. Lograr, al-
canzar, reportar.
Consell. En sas princip.
accepc. Consejo. Congrés.
Junta. Donar consell. Fr.
Aconsejar. Entrar en con-
sell. Fr. Consultar. Pén-
drer consell. Fr. Tomar
dictamen, parecer.
Consellador. Y. Aconse-
llador. (sultor.
Conseller. Consejero, con-
Consellería. Consejería .
Consenilílaní. Semblant.
Parecido, semejante.
Con<$enil>lantuteot. V.
Semlilantment. ( te.
Conseneietit.roJisejiCiefl-
Consentintent. Assenti-
ment. Aquiescencia, asen-
so.kh consentiment tácil.
Permisivamente. De comú
consentiment. Adv. De
conformidad , de común
acuerdo, comunamertte.
Consetitir, Permétrer.
Permitir, conceder, otor-
gar. Badar, esquerdar ab
un cop. Cascar. No con-
sentir. No admétrer, opo-
sarse. Disentir, contrade-
cir, no conformarse.
Ckinsentirse. r. Sentirse,
cascarse.
Consentit. Esquerdat, en
perill de destruirse. Sen-
tido, cascado.
CON
Conseqüència. Secuela,
ilación , inferencia.
Coüsecíüetit. Consecuen-
te, ilativo.
Consefjiientnient.Adv.
Consiguientemente, {tero.
Conserge. Conserje, por-
Cou.«:er^n. Almíbar. De
fruytas.ya/m. De rabims.
l'raíe. Fér conserva. Fr.
Cc7}servar. {vadhria.
Conservailoria. Conser-
Conser^ar.Cu\ dar, man-
tenir. Guardar, mantener.
Coiiservar.^-e. r. Subsistir
Consideració. Mira-
ment. J/iraíiuVíUo, aten-
ción, respeto. [rante.
Con.scderador. Conside-
Considera&t. Preàmbul
d'un decret. Considerando
Considerar. .\téndrer. .-l-
tender , mirar. Formar
concepte. Reputar.
Consigna. Destino. Con-
signación, cia.
CousistencÉa. Permanen-
Consistir. Estribar. Es-
tribar, depender. Conte-
nir. Constar. Fér consis-
tir. Fr. Vincular.
Consisííiri. Consistorio,
cabildo, consejo.
Consogre. Consuegro.
Férse consogre. Fr. Con-
suegrar.
C«>ns<»l. Cónsul. Cónsul.
Consol. Consuelo, consola-
ción. Donar consol. Fr.
Consolar. Lo que serveix
de consol. Solazoso, leni-
tivo , alivio.
Consolatfor. Consolable.
Consolativo, consolatorio.
Consolatorí. Consolador,
consolativo. I
Consolda. Pla. Suelda,
consuelda. D' hort. Síétíí-
previva. arbórea. De teu-|
lada. Siempreviva mayor.
Menor. Consuelda turmo-
sa. Mitjana. Búgula. Sar-
rahinesca. C. sarracénica.
Consol va. Herba. Yerba
pmntera. V. Consolda.
Consonant. Mus. Cónso-
no. Fér consonants. Fr.
Aconsonantar.
Consort. Comorte.
Conspirar. Unirse mòlts
CON i 09
contra algú. Conjurarse-
Concórrer varias cosas á
un mateix fi. Concurrir,
dirigirse, etwamínavse.
Constantment. Adv. Ab
constancia. Constante-
mente. Ab coneguda cer-
tesa. Indefectiblemente.
Constipació. Constipado.
Constipanient. Consti-
pació. Constipado, consti-
pación, resfriado.
Catnstipar. Resfriar, r.
Acatarrarse. Refredarse
de cap. Romadizarse.
Con.stspat. Resfrio, cons-
tipación. De cap. Romadi-
zo. V. Constipament.
Constitucionat. Com-
prehendido en las consti-
tuciones vigentes.
Corstituhent y Consti-
tuhidor. Constituyente.
C4»nstituliFr. Éstabléi-
xer. Establecer. (Ututo.
Constitut. Clausula, cons-
Constrénjer. Obligar.
Compeler, precisar, apre-
miar. Med. Apretar, opri-
mir. Constrefíir.
Constrényerse. r. Re-
primirse, (ñible.
Constrenyilíle. Constre-
Constre n y i d a ni e u t.
Adv. Constreñidamente.
Con.'<fren> intent. Cons-
treñimiento. \ . Apremi.
Con.*:trÍ!igent. Med.
Constrictivo. (nyer.
Consíringir. V. Constré-
Constringit. Constreñido
Construliír. Fabricar,
edificar. Edificar, labrar,
fabricar. {sustancial.
Consiilistanccal. Con-
Consubstanc i a I i t a t.
Consustancialidad .
Consueta. Apuntador de
teatro. Apuntador.
Consuefut. Costumbre.
Consultant. Consultor.
Consum. Consumo, con-
sunción, consumición.
Consumar. Acabar , per-
feccionar. Perfeccionar.
Consumir. Aniquilar.
Llensar á pérdrer alguna
cosa. Maltratar, devastar,
echar á perder.
Consumir. Acabar. Ago-
i 10 CON
tar, acabar. Expéndrer.
Gastar. Derretir. Derretir.
Ïiuerar. Carcomer. Pu-
rir. Pudrir, corromper.
Consugnir.^e. r. Despere-
cerse, repudrirse, secarse,
finarse, requemarse.
CunNuiupció. Consumi-
menl. Consunción, consu-
mimiento. Med. Marasmo.
Contacte. Contacto.
Contador. Lo que 's pot
contar. Contadero. {}u\
conla. Contista, calcula-
dor, contador.
Contadoria. Contaduría.
Contagi. Infecció. Conta-
gio, peste, infección.
Contagiar. Infestar, in-
fectar, infeccionar, pegar.
V. Coniaminar.
Contaminar. Apegar lo
contagi. Contagiar. Per-
vertir. Corromper.
Contant. A contar ó pro-
pi pera contar. Contadero.
Contar. Numerar. Nume-
rar, computar. Referir.
Relatar, referir, narrar.
C. per pessas menudas.
Fr. Menudear. Tornar á
contar. Recontar.
Conte. V. Compte.
Conteli-grocb. Pta. Y.
Lliri groch. Contell-ber-
mell. Pta. V. Lliri del-
blats. (moderar.
Contemperar. Suavizar,
Contemplació. Carinyo
ó condescendencia exce-
siva. Mimo, condescenden-
dencia. La del marit á sa
muller. Gurrumina.
Contemplar. Estimar.
Mimfir, popar. 3Ieditar.
Considerar , meditar.
Contemplar.se. r. Cuy-
darse be. Regordearse.
Contemplat. Lo melin-
dros ó delicat. Mimoso.
Criatura ab qui s' usa ex-
cessiva condescendencia.
Mimado, contemplado.
Contemplatiu. £1 mòlt
pensaliu. Especulatiio.
Conteiupori s a m e n t.
Con tempo rizacion .
Contemporizar. Tempo-
rizar, blandear.
Contenció. Emulació
CON
Contención. Brega, dispu-
ta. Contienda.
Contenda.Contienda, dis-
puta, altercado.
Contengut. Contenido,
comprendido, incluso.
Contenir. Enclóurer.
Contener, comprender. De-
tenir, destorbar, etc. Re-
frenar, reprimir. Lo que
conté alguna cosa. Con-
tentivo, {mesurarse.
Contenir.se. r. Vencerse,
Content. Contento, gustoso
Contentaüii.s. Contenta-
dizo, acomodaticio.
Couteuíar.V. Acontentar
Content<». Contentamien-
to, placer, alegria, {tura.
Vtints'st.Coniexto, contex-
Contestació. Contesta-
ción, respuesta.
Cwntextar. Contestar.
Contexte. Conteste.
C<»utinen>>a. Aspecte.
Co7itinente. [firme.
Continent. Geogr. Tierra
C<»ntinentment. Adv.
Continentemente.
i'initlnonr.a.Contiriencia.
Contingent. Casual. Ac-
cidental, contingente.
CttntÍEtgenf ment. Adv.
Contingentemente.
Contingut. Moderat.
Templado, moderado. In-
clús. Contenido, incluso.
Continuatlament. Adv.
Seguidament. Seguida~
mente, sin intermisión.
De continuo. Continua-
mente, (linuadament.
Contínuament. V. Con-
Contsnuar. Seguir. Pro-
seguir. Durar, permanéi-
xer. Perseverar.
Continuo. Perenne. De
continuo. Adv. Continua-
damente, (ment.
fontorció. V. Retorci-
Contorn. Contorno. En
contorn. Adv. Al rededor.
Contornar. V. Tornar.
Contra (Al). Adv. Al con-
trario. Fér la contra. Fr.
Oponerse, impugnar.
Contrabaix. Contrabajo.
Coutrabaixista. Profes-
sor , locador de contra-
baix. Contrabajista.
co\
Contrabalancejar. Con-
trabalancear. V. Contra-
posar. :pés. Contrapeso.
Contrabalancea. Contra-
ContrabaudiNta. .)Ialu-
tero, Home través. £/ia-
bliilo, zarandillo.
Contrab^,>«tó. lilas. Con-
trapalo, {batir.
Contrabútrer. Contra-
Contrabotir. V. Rebutir.
Conírabi>veda. Náut.
Contrabovedilla.
Con(rabra.<«.<«ejar. >'áut.
Contrabracear.
Contracara. Contrafaz.
Coutrac;á.>í. V. Lngiieat.
Contracci<'>. Corrugación.
Anat. Crispatura, sístole.
Contracibadera. Náut.
Contracebadera.
Contraclaror. Trasluz.
Contracor. Adv. De mala
gana. [Rebeza.
Contracorrent. Naut.
Contracta. Contrata, con-
trato. ^ (cion.
Contractació. Conlrata-
Contractar. Contratar.
Contraci:i>. Pactado.
Contracte. Pacte , con-
veni. Contrato. Lo de vén-
drer las mercaderías per
junt. Pancada. C. fraudu-
lent. Colusión. (ta.
ContractL«»ta. Contralis-
Coutradicció. Oposición,
implicación , antilogia.
Implicar contradicció.
Envolver contradicción.
C4>ntradáhent. Qui con-
tradiu. Contradiciente.
ContrasÜr. Contradecir.
Contradragant. Con-
trajou. Conlraijugo.
Contrufallar. Iletrun-
far. Fallar segunda vez.
ContraCaüo. V. Retrunfo
Contrafer. Contrahacer,
remedar, in>itar, fingir.
Contraferse. r. Fingirse,
contrahacerse.
Contrafet. Imitat. Con-
trahecho. Esgarrat. De-
forme, {lera.
Contrafliera. Contrahi-
Contrafoeli. Náut. Espe-
cie de vela. Contrafoque.
Contrafor. Conlrafaero.
Contrafort. Fort oposat
CON
al dels enemichs. Contra-
fuerte. En los vestits. £71-
tretelan, trape. Posar con-
traforts als vestits. Fr.
Entretelar, aforrar.
Cnntrafo.eiso. Fort. Lo
fosso segon. Re fóselo.
Contragalibar. Contra-
escavrar. Coihragruar.
C'ontpagirar. Tornar á
girar una lletra de cambi.
Recambiar. {ba.
Contralierba. Contrayer-
Cuntrajou. Náut. Contra-
yugo, [lo.
Contralt. Music. Contral-
Contrainauaauent.rou-
Iraórden. [mandar.
Contramanar. Contra-
Contrauíarcli. Contra-
marco, {rea.
Contrauíaró. Conlrama-
Contraniestre. Naut.
Conlramaeslre.
Contraiuitjana. Náut.
Con Ira mesa na. (molde.
Contraniotllu. Conlra-
ContranKuralla. Falsa-
braga, antemuro. [den.
Contraorde. Contraór-
Contra¡>alanqui. Náut.
Contrapalanquin.
Contra¡»aret. Arquit.
Conlrapared, contramu-
ro, falsa braga.
Contrapar. Contrapaso
CON
pés. Contrabalanza.
Contraproduent. Lo
que proba lo contrari.
Contraproducente.
Contrapunt. Contrapun-
to. Cantar de contrapunt.
Fr. Contrapuntear.
CON \\{
Contrateea. Filat de ma-
lla gran. Trasmallo. Ue
pescar. Contramalla.
Contratemps. Infortuni,
¡ dany. Contratiempo. Pla-
ga, desgracia. Revés, des-
calabro, (da durmiente.
Contrapuntante, r. Dis-| Contratraca. Naul. Cuer-
putar, competir un contra Contráurer. Contraer.
altre. Medirlas armas ó I ContravaiSacíó. Coníra-
las fuerzas, repuntarse.] valacion. {lar.
Dirse paraulas picants. ' Contravaiiar. Coji/rara-
Contrapuntearse. iConíraveucJó. Trans-
Couti-apuntejnr. Can- gresion, (quebrantamiento,
lar de contrapunt. Con-\ infracción. {ventor,
trapunlear. Cokitravenint. Contra-
Coíítraptinxó. Instru- Contraveri. Contravene-
ment pera senyalar sobre no, antidoto. {versia.
Is metalls. Gránete.
Contrarecibo. Contracé-
dula.
Contraver.sia. Contro-
Contraxál'ra. Contracifra
Contrarellesi. Arquit.
Contrare<íue!^ta. Con-
trarequirimiento. {dique.
Contraresclo.sa. Contra-
Contrari. Adversari. Ad-
versario, enemigo , desa-
fecto. Danyós. Adverso.
Oposat. Opuesto, antago-
nista. En un plet. Coliti-
gante, (dir, Oposarse.
Contrariar. V. Conlra-
Contrarietat. Oposición.
C. de lleys. Antinomia.
Contraròda. Náut. Con-
¡Contrarelej . ' Contre-^icripturay Con-
trescrit. Contraescritura.
Contre.star. Contrastar.
Contret. Aplicat aun sen-
til particular. Contraído.
Esgarrat de algun mem-
bre. Lisiado^ estropjeado.
Contrilujcio. Tribut. Im-
puesto, pecho.
Contribiíhent y Contri-
buhidor. Contribuyente.
Contribuhir. Contribuir,
concurrir, ayudar.
ContribuEat. A tributado.
Esperit contribuía!. Bu-
Contrit.foí) íríío. {llebulle.
trabranque, albitana.
C!4»ntrapé.<$. Lo pes que 's ;contra.^cota. Naut. ro?i-¡ Contumacia. For. Rebel-
posa á la part contraria j Iraescota. {traescotin.l dia. {turnas.
de altre pera equilibrar- ¡Contrascotí. Naut. Con-i Cnntufnás. Rebelde, con-
\o-:. Contrabalanza. Bar- Contra.<5emble. Contra- 'Contunia.sment. Adv.
ra que usan los volatins
pera mantenir lo equili-
bri. Chorizo, tiento.
Contrapesar. Pesar una
cosa lant com una altra.
Equilibrar, equiponderar.
Posar una cosa contra de
altra. Contrabalancear,
contraponer.
Contrapen. ConírapiV, es-
torbo, oposición, óbice.
Contraporta. Contra-
puerta, portón.
Contraposar. Comparar
una cosa ab altra. Con-
traponer, cotejar, equipa-
rar. Oposar. Oponer.
Contraposat. Posat en
contra. Contrapuesto.
Contraposició. Contra-
ri. Antipartenario.
Contrasiti. Sobrecerco.
Conlrasosíre. Arquit.
La part que reforsa '1 sos-
tre. Contratecho.
Contrast. Contraste. Sens
tot contrast. Fr. Sin con-
tradicción alguna.
Contrastament. Sacu-
dimiento, concusión.
Contrastant. Lo qui re-
isteis. Opuesto, contraste
Contra.«»tar. Tirar per
terra. Derribar. Fèr de-
sistir. Hacer vacilar, ti
tabear. Fèr tremolar al
guna cosa. Conmover.
Contrastar. Naut. Cap
gros sobre '1 estay pera
sostenir. Contraestay.
Ab porfía. Tenazmente.
Contumelia. Oprobio.
Contunseiiós. Afrentoso.
Conturisar. Inquietar,
trastornar. Alterar, tur-
bar. Conmóurer 1' ánimo.
Agitar. [iSiTse. Alterarse.
Conturbarse, r. Inquie-
Contiis. Contuso, majado.
Convaléixer. Convalecer,
restablecerse. {Ucencia.
Convalescència. Conva-
ConvaSescent ó Conva-
leixent. Convaleciente.
Convalescut.Qui conva-
leix. Convalecido.
Convenciment. Convic-
ción, co7iver}C.imiei}to.
Convenció. Conreni. Con-
. vento, concierto, ajuste.
112 CON
Cunvekíensa. Conrenio.
Conveni. Ajust. Conven-
ción, ajuste. V. Conven-
ció. De conveni. Adv. De
concert. Acordadamente,
de concierto.
Convenible. Conveniente.
Cunvenilileuient y Con-
venientment. Adv. Conve-
tiientemevte.
Conveniencia. Acomo-
do, proporció. Acomodo,
proporción. Conformitat
de una cosa ab altra. Con-
gruencia.
Convenir. Avenirse, con-
cordar. Conformar, asen-
tir. Ser convenient. Con-
ducir, importar.
Convenir.se. r. Encon-
trarse, prestarse, avenirse.
Conveu.<«ut. Qui té con-
vicció. Convencido. For.
Convicte. Convicto.
Convent. Convento.
Convers. Convertit. Con-
vertido, converso.
Convertia. Coiiversacion.
C. de poca -substancia.
Palique. Mudar de con-
versa. Fr. Volver la lioja.
C<»nversable. Tractable.
Sociable.
Conver.i•iació. V. Conver-
sa. C. de sobre taula. Pa-
lillo, (partir.
Conversar. Platicar, de-
C«invertible. Lo que pót
mudarse. Trasmudable.
Convertir. Mudar una
cosa en altra. Trasmutar,
trasformar. Traurer de
la seva. Apear.
Convertit. Convers. Con-
verso, (to.
Convieció. Convcncimien-
Coavicte. V. Convensut.
Convinensa. Convenio.
C(»nviitgiit. Ajustado,
convenido, acordado.
Convit. Convite. C. cerc-
moniüs. Conviton, ban-
quete. De campanya. Ji-
ra. De S. Bruno. Convite
con porra. Espléndit. Pi-
piripao. Per celebrar las
compras y vendas. /?o07-a.
Con vocació. Llamamien-
to, (mar á cortes.
Convocar á corts. Lla-
COP
Convoy. V. Comboy.
Convoyar. V. AconVoyar.
Conviilf^. Convulso.
Con\a. La closca de al-
puns peixos. Concha. La
de tortuga marina. Carey.
Lo propòsit ocult de al-
gunas personas. Concha-
banza. Colxa. Colcha.
C4inxar!iie.r. Conchabarse
Conxorxa. Conchabanza.
Cooperador. Cooperario.
Ctcnperari. Cooperador.
Coopo»iitor. Competidor,
contrincante.
Cu«»r<iÉ:iució. Coordina-
miento, concordación.
Cop. En sas princip. accep.
Golpe. V. Vegada. Tall á
cop sol de destral ó aixa.
Corte. Contusió. Contu-
sión, cascadura. Torn ó
alternativa. I'e:. Cadaun
deis planos del diamant.
Faceta. Copcrilicb. Lan-
ce. Pasmo, sorpresa. Ad-
miración. Cop de agulla.
Agujazo. D' ala. Aletazo.
Lo moviment de las alas.
Aletada. D' alguna arma.
Bote. Cop d' anella. Alda-
bada. D' ampolla. Redo-
mazo. D' anella ó picador
de porta. Aldabazo. D'
arquet. Arqueada. D'ast.
Asadorazo. De avgua. V.
Xafacli. De bala. .6«/aro.
Cop de bala de terra. Bo-
docazo. De lianya. Corna-
da. De barra. Trancazo.
De barret ó sombrero.
Sombrerazo. De bastó. V.
Bastonada. De bavoneta.
V. Bavoneíada. De bola.
Cabe, pellada. De buri.
Burilada. De cabestre.
Jaquimazo.fíe cama. Per-
nada. De campana. Cam-
panada. De campanas.
Campaneo. De canó. V.
Canonada. De canti. TaJ!-
tazo. De canya. Cañazo.
De cap. Lo "que 's dona
pegant ab lo cap. Cabeza-
da, casquetazo, coscorrón.
Acció impremeditada.
Ventolera. Copdecávacb.
Azadonada. De còdol ó
roch. Cantazo. De cor-
dill. Cordelazo. De còssa.
COP
Acoceamiento. De cua.
Coleadura, coletazo. De
culata. Culatazo. De cu-
lebra. Pretinazo. De cu-
llera. Cucharazo. De des-
tral. Hachazo. De dit pol-
se. Pulgarada. D' escul.
Broquetazo.hc escombra.
Escombrazo. V. Escom-
brada. De espardenva.
Alpargalazo. D' espasa.
Chincharrazo. De espasa
de pla. Cintarazo. De es-
taca. Estacazo. Deesliso-
ras. Tijeretada, tijerada.
De íletxa. Flechazo. De
fona. Hondazo. De fuliet.
V. Fuhelada. De garrol.
V. Garrotada. De genoll.
Rodillada, rodillazo. De
gent. Gentío. De loque
sona. Toque. De Uancc-
ta. Lancetada. De llum.
Relumbrón. De má. Mano-
tada. De martell. Marti-
llada. De massa. 3/ü;aí/a.
De nirvi ó vit de bou.
Corbachada , anguilazo.
De olla. Otlazo. De pae-
lla. Sartenazo. De pala.
Palazo. De palet. Guijar-
razo. De pedra. Pedrada.
De penca. Pencazo. De
pescar. Nansa. Butrón.
De pica. Picazo. De pica-
porta ó balda. Aldabazo.
De pilota. Pelotazo. De
pistola. Pistoletazo. De
plá. Lapo. De plantóla.
Pantuflazo. Do ploma.
Plumada. De pluja. V.
Xafacb. De porra. Porra-
zo, porrada. De porta.
Portazo. De post. Tabla-
zo. De puny. Puñetazo.
V. Punvada. De rajola.
Ladrilhizo. De relia. Re-
jazo. De ronsal../(i(/uima-
zo. De sabata. Zapatazo.
De sabre. Sablazo. De
saeta. Saetazo , saetada.
De lapi. Chapinazo. De
taronja. Naranjazo. De
teula. rpj«:o.Detrabuch.
Trabucazo. De travdor.
Sosquín. D" ull. lllada.
Ojeada. Punt de vista.
Golpe de vista. De verga.
Vardascazo. De xurria-
cas. Xurriacada. Zurria-
COP
gazo. De xusso. Chuzazo.
Cop en sech. Sequete. Cop
fosch. Pint. Apretón. A
cop. Adv. V. A forsa. A
cop calent. Adv. En ca-
liente. A cop de boix.
Adv. De carrera, siyí pen-
sarlo. A cop de. Adv. A
copia lie, a fuerza de. .4
cop de punys. Adv. A o
de galope. Aplanar á cops.
Fr. Moler. De cop. Adv.
Tot plegat. De golpe, de
antuiion, de repente, de
sopetón. De cop y vol
Adv. De golpe y porrazo.
D" un sol cop. Adv. De
una asentada ó sentada.
Fèr á cops de punys. Fr.
Fèr depressa. Atraban-
car. Fèr cop. Fr. Dar gol-
pe. Tanca de cop. Fr. fam.
No tiene quite ó replica.
Tot d' un cop. A la vez,
de una vez. (]ops al bul-
tu. Expr. pera donar áni-
mo. Animo íi las gachas.
Cop. Borralló. Cojxj. Ins-
trument de pescar. Nasa.
Copa. Part vuyda d' una
cosa. Casco. Formar copa
los arbres. Acopar. Lo
que té mòlta copa. Copu-
do, coposo.
Copaliiie.Quim. Copalmo
Copejador. Golpeador.
Copejatiient. Golpeo, gol-
peadura.
Copejar. Matxacar una
cosa. Golpear, sacudir
Magullar. Cascar, machu-
car, ustir.
Copella. Copela. Pasta de
fèr copellas. Cendrada.
Ck>pellació. Copelación.
Copellar. V. Cendrar.
Coper. Copero, escancia-
dor, pincerna.
Copia. Trasllat. Traslado,
trasunto. Per copia. Adv.
Trasuntivamente.
Copiar. Transcriurer.
Transcribir, trasuntar.
Copilar. Computar. (te.
Copió»*. Profuso, abundan-
C?opío«)ainent. Crecida-
mente, llenamente, (dor.
Copirota(l4»r. A Ibardilla-
Copla. Estrofa. Estancia.
Lo eos de música religio-
DIC. CAT. CAST.
COR
sa. Capilla. Fèr cantar ó
dir coplas. Coplear. Lo
qui ven coplas y lo qui
fa malas coplas. Coplero,
coplista.
Copiejar. Coplear.
Coplejat. En coplas.
Copli.ota. Coplero.
Copoll. Botón.
Copre. -•Vnimal. Coprido.
Cops.Arb. V.PoU. {cubito.
Cópula carnal. Coito, con-
Copular. í'7ííí-.
Coput. Copado, copudo.
C4»ques.sa. Cocinera.
Cofiíieta. Tortilla.
Cotíuetismc. Coquelismo.
C«t<iui. Mezquino, roñoso,
tacaño, menguado, ahor-
rativo, {sordidez, roñería.
Conuineria. Mezquindad,
Cor. Entranya del animal.
Corazón. Coral^je. .4)ii-
mo, valor. D' alfiuns ar-
bres. Medula, tuétano. C.
gran. C. magnánimo. De
iglesia, música, etc. Coro.
De all. .Machuelo. De àn-
gels. Angelada. De pi. Co-
raznada. Del coco. Copjra.
Aixamplar lo cor. Fr. Di-
latar el animo. Anarsen-
hi '1 cor. Fr. Irse tras algo.
Cáurer las alas del cor.
Fr. Estrecharse el ánimo.
Compóndrer música a
cors. Corear. Cosa del
cor. Coral, cordiaco. Do-
nar cor. Fr. Dar ánimo.
Donar de cor. Decorar.
Donar un salt lo cor. Fr.
Dar un vuelco el cora-
zón. Fèr cor. Fr. Reparar
las forsas. Restaurar las
fuerzas. Fer lo cor fort.
'r. Hacer de tripas co-
razón. Fèrne mal lo cor.
Fr. Estar ab cuydado.
Estar en ascuas. Fer trap
trap ó trip trap lo cor.
Fr. Latir el corazón. Lle-
var lo cor. Fr. Descorazo-
nar, desanimar. Saber de
cor. Fr. Saber de memo-
ria , de coro. Séurer en
lo cor. Fr. Dóldrer mòlt
una cosa. Doler en el al-
ma. Tenir lo cor en un fil.
Fr. Ahilarse.
Coradella. Asadura, co-
COR
113
rada, lechecillas. (dia.
Coragre y Coragror. Ace-
Coraler. ' Traballador ó
traficant de coral. Cora-
lero, negociante en coral.
Coralet.Pta. Bitxo. Guin-
dilla, pitniento picante. 'P\.
Pla. Agracejo.
Coralina. Musgo marino.
C«>ran(lell. Impr. Entre
estampers regleta pera
dividir la plana. Corondel.
Coraula. V. Quaranta.
Coraítíü'a. Coraza. Cubert
ab la coTAssa. Encorazado.
Cora.se$er. Coracero.
€ovsíssioaiUií. Herba. Ca-
ri, yerba de Sanjuan, hi-
périco, corazoncillo.
Ci.iVSk.tse. Animo, valentía,
esfuerzo. En las peleas.
Pugnacidad. Donar corat-
ge. Fr. .-lia/orac. Péndrer
coratge. Fr. Animarse,
cobrar ánimo.
Corsitjó>i. Animoso, vale-
roso, brioso, esforzado.
C4»rat.joí>auieu(. Adv.
Aríimosamente, valerosa-
mente, con brio.
Coratxa. Sacli de cuyro
pera conduhir l'ruyts. Co-
racha. C. petita. rorat7u>!.
Córb. En forma de arch.
Corbo , cortado. De 1' ara-
da. Cama. V. Espinada.
Corb. Aucell. Cuervo. C.
man. Corvejón , cuervo
marino. C. petit. Cuerva,
corneja. C. que se menja
la barena deis pagesos.
Merendero. Corb de la
cama. Corba. Lo perte-
neixent al corb. Corvino.
Corba. De la roda. Pina.
Lo motilo de fer teulas.
Galápago. V. Cucala.
Corball. Peix. Corvina.
Corballera. Especie de
lilat. Corvinera.
Corbanient. La part per
ahont ¡alguna cosa 's do-
bla. Corvadura. La part
corva enlosarchs, voltas,
etc. Curvatura.
Corbatí. Corbatín.
Corbella. V. Fals.
Corcadura. Carcomedura
Corear. Carcomer, bromar
Corearse, r. Umplirse de
Hi
COR
corchs las llegums y fruv-
tas. Picarse. Parlant dels
grans. Agorgojarse. Lrn-
plirse de corchs alguna
cosa. Carcomerse.
Corcat. Rosegat del corch .
Carcomido. Lo grá. Goi-
gojado, gorgojoso.
Corch. Insecte. Carcoma,
broma. Lo de las llegums.
Mida. Lo de las dents y
caixals. Guijon. De los
grans. Gorgojo. V. Mor-
ral. Lo de las llavors y
fruytas. Coco. Lo de la
roba. Polilla. Lovuyt que
'1 corch deixa en los
ironchs deis arbres. Tue-
ca, tueco. Lo cuydado ó
neguit que mortifica in-
teriorment. Carcoma.
C'^>rcó. Rosech, neguit. /íe-
mordimiento, carcoma
Corcoha. Jiba. V. Gep
C4»rcol)at. V. Geperut.
Corda. Conjunt relorl de
fils de varias materias.
Cuerda , maroma , soga.
La que es feta de vimens
Crizneja. D" espart. Es-
trenque. De cordills. Tor-
zal. La que conté la bri-
sa en la prempsa. Briaga
La que assegura la cingla
a las cabalcaduras. Lati-
guera. La de varios caps
Piola. Grossa. Tralla. La
de corrióla entre mestres
de casas. Tiro. La que
serveix pera comprimir
alguns instruments. Tira-
dera. La que no té nom
particular en una nau
Triza, beta. Donar me:
corda. Yr. Exasperar al
qui está irritat, bar soga.
Estirar la corda. Fr.'O
l)rar ab mòlt rigor. Traer
la cuerda tirante, aitretar
la cuerda. Lligar a» cor
das. Fr. Enmaromar. Pu-
jar alguna cosa ab corda
Guindar. Tirar de la cor-
da. Fr. Halar. Tirar ó ti-
bar las cordas. Fr. Tesar.
Cordada. Cuerda.
Cordáni. Conjunt de cor-
das. Cordelería, cordaje.
Náut. Lo de una embar-
cació. Jarcia.
COR
Cordar. Abrochar, aboto-
nar, atacar.
Cordejar. Cordear.
Cordell.V. Cordill.
Cordellar. Embolicar la
baldufa ab cordill. Rodear
Cordellat. Cinta imitant
lo cordill. Cordelado. Ro-
ba basta de llana. Cordi-
llate. cordellate.
Covdellejar. La roba de
llana. Enseñar el cordel,
faltarle el pelo.
Corder. Qui fá ó ven cor-
das. Soguero, cordelero,
cabestrero. Anyell. Corde-
ro. Botiga de corder. So-
guería , cordelería.
Cordería. Cordelería, so-
guería. V. Cordám.
Cordial. Beguda pera con-
fortar lo cor. Poción, cor-
dial. Lo que té virtut pe-
ra confortar lo cor. Cor-
díaco, cardiaco.
Cordialment. Adv. Afec-
tuosamente, {do.
Cordiforme. Acorazónos
Cordill. Reunió de üls re-
torts. Cordel, bolantín. Lo
que serveix pera pujar á
plom las parets. Tendel.
Escarritxat. Náut. Escar-
reado. Pera calsar las a-
barcas. Calzadera. Tirará
cordill. ¥t. Acordelar. Ti-
rat á cordill. Acuerdado.
Cordillera. Gajo, sierra.
Cordó. Especie de cordill
de coto, seda, etc. Cor-
don. Arquit. Toro. Bocell.
Bocel.De brodar. Gorbion.
Lo conjunt de tropas pe-
ra impedir lo pas. Línea.
Lo de las monedas. Grá-
fila, cordo7icillo. D' or ó
piala. Trancenil, trenci-\ núpeta, cornúpeto.
lio. Lo que circueix ima Coriialera. Ansa de la
columna y també lo dels| portadora. 5ra-o.
canons de artilleria. .4 s- Cornamenta. Cornadu-
trúgalo. V obra exterior] ra, herramienta.
de defensa de un fort. ; Cornamu.na. Gai/a, /b/í.
Corona. Allargar los cor- Cornamuser. V. Gayler.
dons de la bossa. Fr. A- Cornar. Tocar lo corn.
largar la bolsa, sacarlos'. Bocinar, tocar la bocina,
monises. desatesorar. Cornaria. Pedra precio-
Córdoba. La pell de ca- sa trasparcnl. Cornerina,
bra ó del boch adobada, corniola, cornelina.
Cordobán. Cornelia. AucelLfomf/a.
Cordobada 6 Cordones. Córner. .4rbre de ironchs
COR
Cop de cordó. Cordonazo.
Cordonera. V. Cordó.
Cordon.s de gitana. Pta.
Golillas de corte, moco de
pavo. [cia.
C<»rdura. Juicio , pruden-
Coret. Circuí de cuyro en-
tre baslers. Corete'
Coriandri. Bot. Sem-
blant á la tribu de las co-
riandreas. Coriándreo.
Corifeu. Corifeo.
Corimori. Fam. Desfalle-
cimiento, ahilo.
Corista. Lo instrument de
música á qual lo se arre-
glan los demés. Tono. En
los monjos. Jujíior.
Coristat. Jovenado, (ran.
Cormorá. Aucell. Cormo-
Cormull. Lo mes alt. Co-
pete, colmo. Creslall. Ca-
ballete. V. Curull.
Corniullar. V. Curullar.
Corn. Arma que pera de-
fensa leñen alguns ani-
mals. Cuerno. Lo deis ca-
ragols, papallonas , ele.
Cuerne cilio , antetm. La
fiunta de la manta, mata-
ás, etc. Cogujon , corni-
jal. Lo instrument pera
cridar la cassa de cervos.
Cuerna. Deis porquers.
Corneta. Corn de I' abun-
dancia. Cornucopia. Corn
inglés. Instrument míi-
sich. Corrió inglés. Corn
mari. Bocina, caracol. Lo
que té figura de corn.
Cornial. Tocar lo corn.
Sonarlo. Tañer la bocina.
V. Tocar lo trot.
Cornada. V. Banyada.
Cornador. .animal que a-
comel ab los corns. Cor-
COR
drets. Cornejo, corno, san-
güeño , cerezo silvestre.
Cornet. Dim. de corn.
Cuernezuelo, cornete. Pe-
tit corn man. Caracolillo,
bocinilla, caracolejo.
Corneta. Bocina.
Cornicabra. Pta. Char-
neca, terebinto, {de ciervo.
C!ornicerví. Pta. Citerno.
Cornier. V. Córner.
Corniol, ó Corniols. Pta.
Cornejo, cornizo.
Corni>«a. Arq. Cornija.
Cornisanieut. Arq. Cor-
nisamento.
C4»rns. Pta. Aguileña, pon
jar illa , pelicanos , manto
real. Y. Aucellets.
Cornupeu. Cornípedo.
Cornut. Qui tè banyas.
Cornudo. Poét. Cornígero.
Cornut y pagar béurer.
Fr. Tras' cornudo apalea-
do y mandadle bailar.
Corona. De flors. Pancar-
pia. De rey. Pta. Melilo-
to , trébol oloroso. Deis
reys. Diadema. Deis sants.
Auréola. De llorer. Láu-
rea, lauréola. De triumfo.
Laurel. En la atmósfera.
Halo, halón. Altra plan-
ta. Maravilla.
Coronada. Pta. Esparce-
ta, pipirigallo de España,
sulla. {ñas.
Coronados. Pla. Estra-
Coronanient. Coronació.
Coronación. L' adorno
que 's posa en la part su
perior del edifici. Corona-
miento, coronamento.
Cor«»nar. Perfeccionar al
guna cosa. Dar la última
mano. De llorer. Laurear.
Coronat. Blas. Diadema-
do. Moneda antiga. Cor-
nado, (da. Pta. Coletua.
Coroneta de fullas de ru
Corónica. Crónica.
Coronista. Cronista.
Corp. V. Corb.
Corpenta. Cos obés. Cor-
panchón, corpazo.
Corpulent. Corpulento,
corpudo, membrudo.
Corpú»«cul. Corpúsculo.
Corral. Lo pal i pera des-
embres de la casa. Patio.
COR 115
lligar. Majuela, correa, oi-
miento. De la brida. Mu-
serola. Desfer los correigs.
Desmajolar. V. Corretja.
Correnda.«i. Fluix de ven-
tre. Despeño , desate de
rientre. Tenir correndas.
Fr. Patir diarrea. Tener
despeño ó diarrea.
Corrent. Comú. Común.
Lo que no té impediment.
Escpedito, corriente. Y\mx.
Flujo. Lleuger , suelto.
Correntio. Adv. Corrent-
ment. Corriendo. C. de las
ayguas. Corrimiento. C-
forta. Mar. Correntín. Im-
petuosa. Náut. Aguaje,
marea. Impetuosa deis
rius. Recial. Péndrer la
corrent. Fr. Tomar el
chorrillo. Posarse cor-
rent. Fr. Redondearse. Tot
corrent. Adv. Corriendo,
sin perder momento. Lo
séu corrent. Fr. Su modo
de obrar ó pensar.
Correntment. Adv. Cor-
rientemente.
Córrer. Apresurarse, ^ce-
lerarse, volar. Cuydar de
algun negoci. Entender
con. V avre ó aygua. Sit-
surrar. Al derrera d' al-
gú. Dar tras uno. C. ó es-
caparse lo liquit. Descor-
rerse. Passar las monedas.
Valer. A corre cuyta. Adv.
Desaladamente, á toda
prisa. A tot córrer. Adv.
A escape. Deixar córrer.
Loe. Descuydar, olvidar.
Prescindir, olvidar. Fèr
córrer, vencer. Aventa-
jar, vencer. Publicar. Di-
vulgar, propagar. Subs-
tráurer , robar. Robar,
.hurtar. Pegar á córrer.
Apretar á correr.
Correria. Mil. Hostilitat.
Ecccursion, incursión.
Corregudeta. Dim. Car- 1 Correspondencia. Con-
COR
Lo destinat pera tirarhi
las escombrarías y llan-
sarhi los fems. Muladar.
Estable. Establo. Lo lloch
destinat pera recullir de
nit lo bestiar. Redil, a-
prisco. Corral de bestiar.
Encerradero. De bous ó
vacas. Vaqueriza. De ca-
brits. Chibital. chibitero.
De porchs. Zahúrda, po-
cilga. De vadells. A'orí-
llero. Tancar lo bestiar al
corral. Acorralar. Tráu-
rer del corral. Descorra-
lar, desacorralar. V.Pleta
Corrater. Corredor de
cambis ó deaurella. Cor-
redor de cambios.
Correcció. Esmena. En-
mienda. Censura. Censura
Correcta. V. Xaragall.
Correcte. Correcto, {rida.
Corredissa. Carrera, cor-
Corredor. Especie de ga-
leria estreta que té va-
rios aposentos al costat.
Claustro, crujía. Lo que
rodeja part ó tot d' un e-
difici. Ándito. Especie de
galeria oberta. Anden.
De pas. Pasillo. De in-
teressos. Cambista, ban-
quero , trujamán , truji-
man. Per portar recados.
Encomendero. Fèr de cor-
redor. Fr. Trujamanear.
Corredora. Corredera.
Corredoría. Correduría,
corretaje, trujamanía.
Corregir. Advertir , re-
péndrer. /?e;íreíjc?fr, amo-
nestar. Temperar la acti-
vitat de alguna cosa. Tem-
plar, mitigar, suavizar.
Esmenar. Enmendar, re-
mediar, reparar.
Correguda. Moviment
accelerat. Carrera, corri-
da. De correguda. Adv.
Ab prestesa. De corrida.
rerilla, correndilla
Corregut. Caminat, re-
corregut ab velocitat.
Corrido. Avergonyit. A-
vergonzado. Assotat pú-
blicament. Azotado.
Correig. Llenqueta de
cuyro que serveix pera
formitat. Conformidad,
acuerdo. C. mútua. Reci-
procación, reciprocidad.
Correspóndrer. Corres-
ponder. C. mútuament.
Reciprocar, r. Cartearse.
Corresponent. Que cor-
I respon. Correspondiente^
116 COR
COR
Lo qui té correspondencia! Corrióles. V. Corretjola.
ó tracte ab altre, forras- Corrípias. Pl. Fluix de
■pontal. ipondencia.
Corre»«poiisió. Corres-
C^rretgtr. V. Corregir.
C^rretj. V. Correig.
Corretja. Correa. Apreta^
dora. Apretadera. Del fu-
sell. Portafusil. Feria.
Correan. Pera passar las
navajas. Suavizador. La
de la cabessada deis ca
balls. Ahogadero. La que
aguanta lo estrep. Ación.
La que sosté la esquella
Castigadera. La que fa
bailar lo trompilxo. Zur-
riago. Lo joch deis noys
dit aixis. Corregüela. L&
que va ab civella. Fran
cálete. La que subjecta
las barras del caball. Mu-
seroía. Pera cenyir lo eos.
CiHío, cincho.
Cíorretjaiii. Correaje.
Corretjer. Correero.
Corretjeria. Correería.
Corre tj ir. Y. Corregir.
Corretjirse ó Corregirse.
V. Esmenarse.
Corretjola. Pta. Corre-
güela, correhuela, campa-
nilla, enredadera. C. gran.
Pta. Yedra , campana,
corregüela mayor. C. de
vinya. Albol.
Corretjó.s. Correoso.
ferreu. Correo. D' espar-
denya. Balijero, hijuela.
De peu. Propio. Caixa del
correu ahont se tiran las
cartas. Buzón.
Corriiuent. Fluxió ó hu-
mor que 's posa en algu-
na part del eos. Escurri-
banda, corrimiento. Fluix
d' humor per la via de 1'
orina. Gonorrea
ventre. Escurribaiida, ca-
galera, desconcierto
Corró. Especie de cilin-
dro. Rodillo, rodo. Lo coi
xi rodó qu' agala de parí
a part del Hit. Cabezal,
travesero , larguero. Lo
rodet pera móldier. Mue-
la. En las maquinas de
cardar coló. Cilindro. Pu-
jar a corró. Fr. Enfadar-
se. Atufarse, amuzgar.
Corroborar. Esforsar.
Esforzar, roborar.
Corrohir. Corroer, comer.
La carn. Med. Estiome-
nar. La pell. Med. Exul-
cerar, (tor. Corruptor.
Corrompedor. Corrup-
Corróniprer. Alterar,
falsificar. Corromper, a-
pestar , contaminar, de-
pravar. Pervertir ó sedu-
nir alguna dona , espe-
cialment donzella. Violar,
estuprar. Sobornar. So-
bornar, cohechar.
Corrómprerse. r. Po-
drirse, malearse, jmsarse.
Co rr o ni p u fS a ui e n t
Adv. Corrompidamente .
Corromput. Podrit. Cor
roño, gusarapiento, cor-
rompido, corrupto. Depra
vat. Vicioso, depravado.
Med. Tábido
Corrosi«».Cir. Ulceración.
De la carn. Med. Eslió
meno. [cerativo.
Corrosiu. Corroyente, ul-
Corrupció. Putrefacció.
Podredumbre , infección,
roña. Corruptela. Cor-
rompimiento , deprava-
CÍ071, perversión.
Corruptor. Corrompedor.
Corríol. .\ucell. Andario.íCors. Ñáut. Casco.
V. Pastorel-la
Corrióla. Roda per pujar
cosas de pés. Garrucha,
polea. La que serveix pe-
ra pujar y baixar las llán-
tias. Carretón. Náut. Mo-
tón. Corda de corrióla,
ternal, etc. Tiro. Pl. Káut.
Motonería.
Corriolám. Paléame.
Náut. Motonería.
Coriüía. Naut. Pasamano,
crujía, lilla. (ro.
Corteó. Quadrúpcdo. Cor-
Cort. En sas princip. ac-
cepc. Corte. Corral de
porchs. Pocilga, zahúr-
da. Fèr la cort. Fr. Obse-
quiar. Festejar, galantear.
Corta. V. Quarta.
Cortana. V. Quarlana.
Cortarle, r. Turbarse.
eos
Acortarse, turbarse, atas-
carse, empacluirsi.
Cortat. De poch ánimo^
Turbado, empachado.
Cortedat. Atamiento, por
jarilla, empacho.
Corteig. Cortejo, {¡antear.
Cortejar. Galaniejar. Ga~
Cortéíi. Atenl, afable. A-
tento, urbano, comedido.
Cortesaiiameiit. Cortes-
mente, con urbanidad.
Corteíiania. Urbanidad^
Cortesía. V. Uarrelada.
Corticati. Bot. Cubert de
pallofa. Corticateo.
Cortina. Drap que cu-
breix alguna cosa. Velo.
La del sagrari. Palia. Del
teatro. Telón. De portal..
Antepuerta. Posar corti-
nas. Fr. Encortinar.
Cortonejar. Cirurg. Es-
carizar, 'cal. Corchea.
Corxera. Mus. Nota musi-
Corxet. Corchete.
Cos. Plassa publica ahont
se celebran las festas.
Coso. Campanya per mar.
Corso. La correguda de
personas á caball. Carre-
ra, coso. Anar en eos.
Náut. Corsear.
Cos. En sas princip. ac-
cepc. Cuei-po. De las águ-
ilas de cusir. Hondón,
ojo. La part de la colum-
na entre lo capitell y la
basa. Escapo, fuste. "Cos
de camisa. .írbol. Co^ llu-
minós. Lumbrera, lumi-
nar. Cos mort. Cadáver.
Buscarlo cos. Fr. Incitar^
Buscar la lengua. Donar
ó fer péndrer cos. Fr.
Dar cuerpo, espesor. Ea
COS. Adv. En comuni-
tat. £" comunidad. Fèr
de cos. Fr. fam. Hacer del
cuerpo. Fugir ó retirar I»
COS. Fr. Hurtar ó echar el.
cuerpo fuera. Posaria por
al COS. Fr. fam. .\medrett-
tar. Ser cos. Fr. .Morir.
Tirarse al cos alguna co-
sa de mcniar ó béurer.
Fr. fam. Echar.^e al coleto.
Cosa (Alguna). .Algo. Cosa
de. Cerca de. Bella ó bra-
va cosa. Gran cosa. Dona
cos
ò gran cosa. Donosa cosa,
mucho. C. d' alsina sure-
ra. Alcornoqueño. D' am-
bre. Ambarino. De ca-
bras. Cabruno. De conde.
Condal. De llops. Lobxi-
«0. De guerra. Bélico. De
serps. Serpentino. Cosa
que está elevada. Cimero.
Per una cosa de no res.
Fr. Por un quítame allá
esas pajas, l'na certa co-
sa. Loe. Una quisicosa.
Una cosa de no res. Loe.
Unanaderia, unahagatela
CoscoII. Arbr. Especie d'
alsina. Coscoja, carrasca.
La planta. Apio montano,
matarubia.
Co8Coll»4. Pta. V. Turbit.
Cosconal. Lloch de cos-
colls. Coscojal, coscojar.
C(»8conilla. Herba. Chi-
correa, achicoria, picridia'.
Cofieta,. Lo subjecte deli-
cat. Alfeñique. I
Cosí ó Cusí. Primo.
Co8Ínatje ó Cusinatge.
Primazgo. (Cusir.
Cosir y sos derivats. V.
Cossa. Coz La de 1' arma
de foch. Culetazo. Pegar
ó tirar còssas. Fr. Aco-
cear, cocear.
Cossar. Cenyir al eos. A-
justar los vestidos al cuer-
po , cer'iir el cuerpo.
C^OH.sari. Corsario.
Cossás. Aum. V. Cossegás
Cossatge. Talle.
CoHNegás. Aum. Corpan-
chón, corptazo. (Guit.
Cossejador. Coceador. V.
CktHNejar. Tirar , pegar
còssas. Acocear. Anar en
CÒS. Fr. Corsear.
Cosselet. Mil. Coselete.
47os8et. Especie de gipò.
Corpino. Part ovalada
deis moluschs. Corselete.
De Brasdor. Cir. Embe-
nat. Corsé. De montanye-
sa. Coleto petit. Coletillo.
47ossi. Vas gran. Coladera.
Cost. Preu. Coste, costa.
Traban. Cosío. A tot cost.
Adv. A toda costa.
Costa. Terreno que fa
pendent. Cuesta, repecho,
pendiente. La del mar.
eos
Orilla. Costa amunt. .\dv.
A repelo , á repecho. Anar
costa á costa. Fr. Costear.
Pl. Gastos. Expensas.
Costa. Prop , junt. Cabe.
Costal. V. Feix. {ral.
Costaner. Costanero, Uto-
Costar. Ser de cost. Va-
ler, importar.
Co.stat. Lado , costado.
Mil. Flanco. C. esquerra
del barco. Babor. Lo dret.
Estribor. Al costat. Adv.
Mòlt prop. Al lado, jun-
to. Anar al costat. Fr.
Ladear. A. de costat. La-
dearse. Girar de costat.
Ladear. Lo que pertany
al costat. Lateral. Perfi-
larse ó girarse de costat.
Fr. Perfilarse. .Mal de cos-
tat. Dolor de costado.
Costejar. Fér ó pagar lo
gasto. Costear. Costejaria
embarcació. Naut. Per-
longar, ir, navegar cos-
ta a costa.
Costella. En sas princip.
accepc. Costilla. Joch de
costellas. Costillar, costi-
llaje. Pegar á las coste-
llas. Fr. Descostillar.
Costellám. Lo conjunt de
costellas. Costillar, cos-
tillaje, (lias. Costifero.
Costellós. Que té coste-
Costellut. Que té grans
costellas. Costelludo.
Coster. Lo que queda de
la post serrada. Costera,
ripia. Lo paper tarat.
Costero. Pl. >aut. Costones
Costerut. Costanero.
Costipar. Constipar, res-
friar, {se, resfriarse.
Costiparse. r. Constipar-
Costipat. V. Constipat.
Costo (Cosa del). De ixa
arrel. Costino. (nyer.
Costrényer. V. Constré-
Costrenyiineht. V.
Conslrenviment.
Costum, (^osíiíwíjr?. Prác-
tica. Usanza, estilo, hábi-
to, uso. Mal costum. Vi
cío, resabio. Péndrer de
costum. Fr. Tomarlo por
oficio. (mar.
Costnmar. V. Acostu
Costura. La casa ahont s'
COT 117
educa á las aoyas. Es-
cuela, amiga. La senyal
que queda después de
una ferida curada. Cica-
triz, sutura. Anar á cos-
tura. Fr. Ir á la laboró á
la maestra. Poli de costu-
ra. Fam. Piojo pegadizo.
CTosturera. Qu' ensenya
á cusir. Amiga , maestra.
Costurota. Cusit grosse-
ramenl. Costurón.
Cot. V. Capot.
Cota. Roba telar ab má-
negas. Bala. Deis esco-
lans. Brandis. Cota de
malla. Loriga. Fér cotas
de malla. Fr. Mallar.
Vestit ab cota de malla.
Lorigado. ínúpeto.
Cotador. Corneador , cor-
Cotanialler. Mallero.
Cotar. Cornear, amurcar,
acornear, {comparación.
Coteig. Cotejo, parangón,
Cote.jat. Comparat. Cote-
jado, comparado.
Cotidiá. Diari. Diario.
Cotilla. Coletillo, monillo,
jubón. Fér cotillas. Fr.
Emballenar, {ballenador.
Cotillayre. Cotillero, em-
Cotiller. Cotillero.
Cotna. Corteza de tocino-
V. Conna.
Coto. Lloch ahont se re-
cullen los pobres Cotorro.
Cotó. Producto de la cap-
sa del fruyt del arbre de
aquest noin. A /gorfo». Ar-
bre del coto. Algodonal,
algodonero, capoquero.
Cotolina. V. Cotonina.
Cotoliu y Cotoliva. Au-
cell. Totovía , galerita,
gulloria. {ro. V. Coló.
Cotoner. Arb. .\lgodon«-
C^touería. Algodonería.
Cotonina. Especie de te-
la de cotó. Cotonía, fustán
Cotíirra. Dona mòlt par-
ladora. Cotorrera.
Cotorrista. Vagamundo
de taberna. Catavino.
Cotorro. Garito.
Cotxa. Aucell. Pezpita,
ruiseñor de pared.
Cotxe. V. Cotio.
Cotxería. Cochera.
Cotxero. A uriga. Lo que
H8 CÓV
perlany al cotxero. Co-
cheril, {decentemente
Cotxinament. Adv. In-
Cotxineria. Cochinada.
Cotxinilla. Insecte sens
alas. Cochinilla.
Cotxo. Coche. Guiar ó me-
nar locotxo. Fr. Cochear.
Posar ó traurer cotxo. Fr.
Echar coche.
Cotxot. Carricoche.
Cuudinar (Fér). Diversió
de las criaturas. Comidilla
Coubent. Lo que dóna
coissó. Quemajoso. Lo pi-
cant. Picante.
Coure. Metall. Cobre.
Quim. Venus. Cosa de
coure. Cobreño. Lo que
té barreja de coure. En
cobrado. Lo que té part
de coure. Cobrizo. Alsar
lo coure. Fr. Avalotar,
avergonyir á crits. Mover
el alambre, dar grita.
Cúurer. Preparar per me-
di del foch. Cocer. Al pa-
ladar. Quemar, requemar.
En las brasas. Tostar,
turrar. Donar coissó ó pe-
na. Escocer. Cóurer lo re-
fredat. Cocer el resfriado.
Digerirlo \ enUeil. Dige-
rir, descocer. Los ous sens
closca. Escalfar. {ro.
C!ourer. Latonero, relone-
Oóurerse. r. Sentir un
calor intens. Achichar-
rarse, (na. Cobre.
Conrini. Lo cóurer de cuy-
Cova. Cavitat subterránea.
Cueva , antro , caverna.
Petita. Covacha. La que
's fa en las montanyas pe-
ra extráurer pedras ó mi-
nerals. Hornacho, {dada
Co^Sí^ist' Empolladura, ni-
<k>vatlor. Lo de aucells.
Ponedero, nidal. Lo deis
coloms. Hornilla
Covanient. Empolladura.
Covar. Los aucells . Em-
pollar. Amagar ó fícar en
una cova. Encovar.
CTovaró y Covarot. Pone-
dero, nidal.
Covatxa. Covatxola. Co-
vacha, covachuela, {lista.
CovatxolÍMta. Covachue-
€^ve y CóTcn. £specie de
CRE
cistell. Cue'vano, cestón
Lo que no le nansas. Mor-
cona. Lo que serveix i
ra posar lo lli en la bu-
gaaa. Carriego. Ferne una
com un cóve. Fr. Hacerla
cerrada ó de clavo pasado.
Cóvit. Fruyt. Covido.
Cox. V. Coix.
Cuxí. V. Coixi.
Cojot. Esp. de gos. Coyote.
Cr. Ab tres punts damunt
es abreviatura de Cró-
micb. Crómico.
Craber. Aucell y quadrú-
pedo. Crabero. (Chorrera
Cramellera. Regaró
Crancerli. Blas. Crance-
Un, crancerlin.
Crancb. Crustáceo. Can-
grejo. D' aygua dolsa. As-
taco. Fèrse un cranch
Fr. Cancerarse. Lo tumor
Cáncer, cancro. Llaga ma-
ligna que 's fa en la cara.
I\olimetangere. {Casco.
Cráneo. Closca del cap.
Cras. Espés. Craso.
Crassan. Pl. Las que que-
dan de las brescas. Cerón.
Cra«iM¡tut de la orina.
Med. Niebla.
Cratstat. V. Crestat.
Creació de censal. For.
Constitución de censo.
Creador. Criador.
Creden.sa. Credencia, a-
parador. V. Escudeller.
Crean. Crédito. Donar crè-
dit. Fr. Acreditar. Posar
crèdit. Fr. Créurer. Creer.
Crédul. Crédulo, creedor.
Creeuítia. Y. Crehencia.
Cregut. Creido.
Creliedor. Acreedor.
Crebencia. Creencia, fé.
Crebent. Creyente.
Creíble. Creedero, {mente.
Creíblenient. Probable-
Creix. V. Escreix.
Creixenar. Bercera.
Creixenera. Pta. Berra,
berrera, berraza.
CréíxeoM ó Créixems.
Pta. Berros, mastuerzo. C.
bórds. Pta. Berrazas, ber-
rera. C. do prat. Mastuer-
zo pratense, cardUimine
de prados. C. del Para.
Berros del Para.
CRE
Creixensa. Crecimiento,
aumento. Aument de crei-
xensa. Recrecimiento. Ves-
tit de creixensa. Crecedero
Creixent. Aument. Cre-
ciente, crecida, aumento.
Del mar. F¿ujo , marea.
Créixer. Aumentarse al-
gun COS. Crecer. Eugros-
sar. Engrosar , medrar.
Aumentarlo inmaterial.
Aumentar, subir. Fér
créixer alguna cosa. Fr.
Dilatar, ea^ent/er.Créixer
com los naps. Fr. Tornar
á menos. Andar de pié
quebrado, de capa caida.
Creíxinient. Aumento,
crecimiento. V. Creixensa.
Creixinioni..\umentque
fá '1 blat en lo graner 6
iraspalantlo. Creces.
Crema. L' acció de ere-
mar. Quema , inctndio,
combu-Uion. Farm, y
Quim. i'stion.Cerl men-
jar de llel, ous, sucre, etc.
Flaon. La juntura ó rega-
ta que queda entre los en-
rajolats. Degolladura.
Creiuacera. Quemacera.
Creuiada. .Malesa] . Cha-
micera, quemada.
Cremador. Qui crema.
Quemador. Lloch ahont
se crema. Quemadero.
Creniadura. Quemadu-
ra, quema, quemazón.
Crenialler. V. Graella.
Cremallera ó Clamalls.
V. Clamastechs.
Creniallot. Y. Crcmell.
Cremaiiient. Y. Crema.
Cremar. Consumir per
medi del foch. Quentar,
abrasar. Obrar en qual-
sevol cosa r acció del
foch. Arder. Fér enfadar
mòlt. Ejcasperar. Parlant
de licors. Alambicar.
CreniarMe. r. Despacien-
larse algú. lm¡jacientarse.
Subtarse '1 pa quant se
cou. Churruscarse.
Cremat. Quemado. Estar
cremat. Fr. Móll enfadat.
¿'jíar volado ó dado á
las furias, ó á Barrabás.
Creniell. Cremelló y Cre-
mellot. Moco, seta.
CRE
Cremor. V. Cremadura.
Crenellat. Crenelado.
Crenut. Cabelludo, crina-
do, crinito.
Crenxa. V. Clenxa.
repó. V. Carpó.
Crepúscul. Crepúsculo.
Crepuíjculí. Crepusculino
Creíiicuda. Crecimiento,
crecida. Fèr crescuda. Fr.
Tomar aumento. Dels
rius. Avenida. PI. En las
mitjas. Crecidos. Fèr cres-
■ cudas en la mitja. Crecer.'
Crescut. En las cosas ma-
terials. Crecido. En los
preus. Alto, caro.
Cresp. Anella ó bucle. Ri-
zo, enrizamiento. En las
viandas. Costra. En los
liquits. Capa. Feria cres-
pa. Fr. Hacerla cerrada.Y.
Encrespament.
Crespador. Instrument
pera crespar. Encrespa-
dor, medicaña.
Crespadura.Cirurg. Cris-
patura, {rizar, rizar.
Crespar. Encrespar, en-
Creíipat. Caragolat. En-
crespado, crespado, riza-
do. De cabells. Rufo.
Crespell. Especie de bu-
nyol. Oreja de abad.
Crespella. Tortell. Rosca.
Crespellet. Hojuela.
Crespínell. Pta. Selefio.
V. Herba puntera. C. pi-
cant. Siempreviva pican-
te, uvas de gato. V. Cever.
Crespo. Especie de glassa
ó de tela de seda. Crespón.
Cresta. Blas. Crista, cres-
tón. La del os de la ca-
nyella. Canilla , espinilla.
Floch de plomas en lo
cap deis aucells. Airoti.
Ploma girada en lo cap
delsáuceHs. J/oíio, copet•e.
Cresta deigall. Pta. Ga-
llocresta., ormino. Cresta
marina. V, Fonoll mari.
Alsar la cresta. Vt. Encres-
tarse. Llevar la cresta. Fr.
Des'yrestar. Picarse las
crestas. Fr, Apitonarse.
Llepar la cresta. Fr. Gua-
nyar ab sumissions. An-
dar abajada, lo que té
cresta ó menjo- Crestado-
CRE
Crestador. Castradera.
Crestadura. Ac. de cres-
tar. Castrazón, castración
Crestall. La terra entre
dos solchs. Caballete, lo-
ma, entresurco. La porca
que divideix las eras ó
laulas. Albardilla, came-
llón. V. Cristall.
Crestalli. V. Cristalli.
Crestar. Castrar. En lo
mes de febrer. Escarzar.
Crestat. Lo bòch. Cas-
trón, cabrón, macho ca-
brio, castrado. Lo que té
cresta. Crestado.
Cre.stiá. Cristià. Cristiano
Crestiaiii.'íuie. Cristia-
nisme. Cristianismo.
Crestó.Cegajo.y . Crestat.
Crestonada. Ramat de
crestons. Machada.
Creu.Crui.De moli de vent
Aspa. Ampie deis caps.
Blas. Pate. La que 'Is bis-
bes portan en lo pit. Pec-
toral. Insignia en las or-
des militars. £?iro7ri¿ííí(/rt,
venera. De Malta. Pta.
Cruz de Jerusalen. De pro-
fesso. Guión. De San An-
ton. Tao. De San Andreu.
Aspa de San Andrés. Lo
qui porta la insignia de
la creu. Crucifero. Fèrse
creus. Fr. Demostrargran
admiració ó estranyesa.
Maravillarse, pasmarse.
Creuliar. V. Persignar.
Creuher. Crucero , cruci-
fero, cruciferario.
Creuhera. En alguns a-
nimals la figura que for-
man los ossos entre lo
coll y la esquena Cruz,
crucera. Defensa en la
guarnició de la espasa.
Gavilán. Plant. Gallote,
galio, cruzado, crucecita.
Créurer. En sas princip.
accepc. Creer. Créurer á
ulls cluchs. Fr. Creer á
pié juntillas. De fluix ó de
lleuger. Fr.Creer de ligero.
Fèr créurer. Fr. Deixar-
se enganyar. Engatusar,
embaír, engañar.
Crevelar. V. Garbellar.
Crex. Escreix. Arras.
Créxens. V. Créixens.
CRl
19
Créxer y sos derivats. V.
Créixer.
Cria. Procreació. Criazón.
Lloch pera criar. Criade-
ro. Fèr cria las bestias.
Hacer cria, criar. Fèr
millorar alguna cria. En-
castar. Cria d' ocas. An-
sareria. (criar. Creable.
Criable. Lo que se pót
Criació. Creación.
Criada. Fámula , moza.
C. per portar ó acompa-
nyar las criaturas. Niñe-
ra, (arbres. Acotado.
Criadero. Pera planter d'
Criansa. Atenció, urbani-
tat. Cortesia. Donar crian-
sa. Fr. Educar.
Criar. Produhir lo bestiar
ó tr.iurer brots los arbres
y plantas. Procrear, ahi-
jar. Educar. Educar.
Criat. Servidor. Sirviente,
paje , fámulo , familiar.
C. ma^or. Escudero. En las
comedias. Alzapuertas. A
manera de criat. Escude-
rilmente. Bèn criat , assó
es ben educat. Urbano,
comedido , cortés. Mal
criat. Inurbano, grose-
ro, cortezudo.
Criatura. Infant nat de
poch. Párvulo. Un res-
pecte d' altre a qui déu lo
que val ó lo que té. He-
chura. Semblant ais noys.
Amuchachado. C. de ma-
mella.A'wo de teta.Yèr de,
ó la criatura. Fr. Fèrcria-
turadas. Aniñarse, mu-
chachear.
Criaturada. A'tñarfa, mu-
chachada, niñería. Fèr
criaturadas. Fr. Niñear,
muchachear, aniñarse.
Criaturer. Niñero, {ca.
Cricli-crach. Soroll. Tris-
Crida. Pregon. Fèr una
crida. Fr. Pregonar.
Cridadissa. V. Crit.
Cridador. V. Cridayre.
Cridar. Llamar , dar vo-
ces, gritur. Cridar á algú.
Llamar, nombrar. Cridar
per son nom .Apellidar .C.
ais aucells ab lo reclam.
Reclamar. La atenció.
Mil. Divertir. Lo corb.
iW
CRI
Crascitar, croscitar. Per
lograr alguna cosa. Piar.
Fèr una crida. Pregonar.
Cridat. Llamado.
CPÍüayre. Gritador , vo-
cinglero, voceador, gritón.
Crim. Crimen. Purgarse d'
un crim. Fr. Justificarse.
CriniinacÍM. Acrimina-
ción. {Criminoso.
Criminal. Lo delinqüent.
Criminar. Acriminar.
CriminÓM. Criminal, cri-
minoso. [Criminalmente .
CriminoMament. Adv.
Crin. Conjunt de pels.
Crinat. V. Crenut. [Clin.
Crit^áiitla. Ninfa, larva.
Crisma. (Fèr perdrer ó
llevar la).Fr. Descrismar,
descristianar.
Cri.«imació. Unción.
Criíioberil. Pedra precio-
sa. Crisoberilo.
Crisúiit y Crisólita.Pedra.
Crisólito. (crisopacio .
€:riti»pr»HÍ, Crisonraso,
CriMtaina. Herb. Escar-
chosa, escarchada.
Cvistall. Cristal. C. de ro-
ca. Cuarzo. V. Crcslall.
CriNtallera. Máq. pera
fèr cristall. Cristalera.
Cri««talli. Cristalino.
CriNtalli^ació. Acció de
cristallisar. Crisío/¿;ac¿o«
CrÍM(alli><ar. Cristalizar.
CTiMtallománcia. Cris-
talomancia.
Cri>iteri. Cristel. V. Ser-
vicial, {nismo.
Crií«tiani»«nie. Cristia-
Crístiri. V. Servicial.
Cristo (San). Crucifijo,
Santo Cristo.
Crit. La veu mòlt esforsa-
da. Grito, alarido. V ac-
ció de cridar person nom.
Apellidamienlo. Anome-
nada. Nombradla. Pl.
Confusió de veus altas y
esforsadas. Gritería, gri-
ta, vocería. A crits. Adv.
A voz en grito , ú voces.
Donar ó fèr un crit á al-
gú. Fr. Cridarlo. Llamar
a alguno. Fèr crit. Sonar-
se, correr la voz. Fòr crits.
Fr. Vocear, gritar, dar
roces.
CRO
Critica. Censura maligna.
Zaherimiento.
Criticador. rerisor,críííco
Critifiuejador. Criticón.
Lo mal cntich. Criticas-
tro, zoilo, aristarco.
Critiquejar.Criticar. Cri-
ticar. Injustament. Criti-^
quizar. Vituperar.Cen.su-
rar. ita. V. Clivella. |
Criy ella. Hendedura, grie-
Crjvellar. Hender, esque-\
brajar. r. Resquebrajar-',
se. V. Garbellar,
Crivellar»«e. Henderse, '
resquebrarse. (Grietado..
Crivellat. Grietoso. Blas.]
Croat. Moneda. Cru:a(ío.
Crnca. Pta. Cañaheja, fal-¡
so turbinto. V. Metzinas,
Coca de llevant. j
Crocli. Ganxo. Cocle, clo-
que. Instrument per ar-'
■ mar la ballesta. Gafa. \
Cr4»era. V. Reixa.
Cróixer. Rechinar, rugir.
V. Cruixir. Fèr cróixer.
Tt. Despabilar. Fèrse crói-
xer. Fr. Zamparse.
Croliar. Estremecer, (mo.
Crom. Esp. de metall. Cro-
Cronólecli. Cronólogo,
cronologista.
Cr4»ssa. Bastó pera apo-
yarse 'Is coixos. Muleta.
La forqueta per sostenir
alguna cosa. Horquilla.
Xancrá pera passar ay-
gua. Zanco. La que es in-
signia del bisbe. Báculo.
Parar crossa. Fr. Detenir-
se mòlt temps. Hacer pié.
Cr4»»«.**eta. Mossa pera sos-
tenir la paella, cassela,
ó cosa semblant. Pié.
Cro.sta. La capa exterior
d' alguna cosa que se ha
endurit. Costra. La del
pá, formatge etc. Corteza,
suelo. La delpa sens mo-
lla. Desrortezadura. De la
llaga. Cir. Escara. Deis
gransquantse secan. Pos-
tilla. De sucre, cera, etc.
Bai'io.Li que 's fá en la bo-
ca. Pupa. En las matadu-
ras, f/rii. En la pell. .4/6(1-
razo.En los llabis./isvi/pe-
tina. escupidura. Las que
la Uol fa surtir á las cria-
CRU
turas. Lactumen. Cubert
de crostas. Crostoso, pos-
tilloso, puposo. Umplirse
de crostas. t'r. Apostillar-
se.BomcTOsla. Bribón, pe-
rillán. Ser de la crosta de
baix.Fr.Ser un badulaque.
Crostada. Encostradura.
Cro.«4táni. Betum pera las
naus. Zulaque, brea.
Cro.st«». De galeta ó pá
sech. Costra, sequete, can-
tero. Del pa tou. Zoquete.
Crotalaira ó Crotalayra.
Pta. Crolalaria.
Crotn. Aucell de aygua.
Pelicano, onocrótalo. Lo
peix. Alcatraz.
Cróxer. V. Cróixer.
Crú. Crudo. Nu y cru. Adv.
Seco, encerró. [sia.
Cruada. Cruzada, trave-
Criiament. Adv. Áspera,
crudamente. (ta.
Cruciada. Herba. Crucia-
Cruciferari. Crucifero.
Crucilicació y Crucifica-
ment. Crucifih'ion.
CruciUu. Crucifix, Cruci-
fixi y Crucifixo. Santo
Cristo, crucifijo, (mente.
Crudeinient. Adv. Cruel-
Crue!. Inhuma. Inhuma-
no. Insufrible. Acerbo.
Cruent. Sangrent. San-
griento, cruento.
Cruesa. Crudeza, (güero.
Cruixideli. Aucell. Tri-
Cruixidor. fíechinador.
Cruixíment. Quebranta-
miento, molimiento. De
locarse una cosa ab altra.
Rechinamiento, rechino.
D' una fábrica ó cosa sem-
blant. Sentimiento.
Cruixir. Capolar, cansar.
Quebrantar, moler. Fér
soroll ó estrèpit alguna
cosa. Crujir ¡Jocstnl una
cosa ab altri. Rechinar,
rugir. Petar la fusta.
Cliasquear. Batrer las
dents. Dentellear.
CruixirNC. r. Sentirse.
Cruixit. Soroll 6 estrèpit.
Estallido. Lo pct que fa
la fusta, fuet, etc. Cruji-
do, chasquido. Lo de 1'
arma deforh. £?to»i»)irfo.
Capolat, fatigat. Quebran.
CUA
lado, molido. (V. Curull.
Cruinull. Colmo, copete.
Cruniullar y Crumulür.
V. Curullar.
Cruiuullós. Copetudo.
Crusament. Cruzámen.
Crusar. Y.Encreuhar. {se.
Crusarse. r. Amontonar-
Cruí^at. Lloch ahont cru-
san alguns camins. En-
crucijada, crucero.
Cruser. Cruciferario, cru-
cifero, (se. Zamparse.
rra.«ipirse. Fam. Menjar-
Cru.spit. Zampado.
Crustaci. Crustáceo.
Cruxir. V. CruKir.
Cua. Dels animals. Cola,
rabo. Part flnal de una
cosa. Cabo, rabera, fin,
e<rlremo. Lo pern de la
romana. Astil. La cama
deis alls, cebas, etc. Cue-
llo. De caball. Pta. Cola
de caballo. D' euga. Pla.
Limonio maritimo. De
guineu ó de guilla. Espol-
sadors. Zorros. La pta. d'
aquest nom. Alopecuros,
cola de zorra. Cua ó pun-
xo de la fruyta. Pezón,
palo. Délas bestias. Fam.
mosqueador. De las caba-
llerías. Nabo. De molla
llana ó pel. Hopo. La tre-
na de las donas. Trenza.
Adició. Coleta. V. Má-
nech. Cua d' oraneta. Es-
pecie de fortificació. Hor-
nabeque. Cua de porch.
Herba. Ervato, herbera.
De rala. Herba. Cola de
ratón. Llevar la cua. Der-
rabar. A las fruytas. Des-
pezonar. Lligar per la
cua. Rabiatar. Remena-
mentde la cua. Coleadu-
ra. Remenar la cua. Co-
Cuaeurt. Rabicorto, [lear.
Cnadas. Pl. Dit de las es-
pigas. Rabera. Los rotllets
de blat que's deixanpera
segar. Corrales.
Cuajadura y Cuejadura.
V. Cuajameñt.
Cuajanient. Coleo.
Cuajar. Remenar la cua.
Rabear, colear, menear la
cola. Acariciar. Hopear.
Cuall. Ventrell, pap. Cua-
CUB
jar, buche. Formatgera.
Encella, quecera, ea-pre-
mijo. (cion.
Cuallanient. Coagula-
Cuallarcli. Rabilargo.
Cuaroig. V. Culroig.
Cuatejar. Colear.
Cub. V. Cup. Ipo.
Cubeba. Certa llavor. Car-
Cubell. Cuezo, tinajón.
Cubert. Tapat. Cubierto,
tapado, encubierto. Lo de
la taula de menjar. Cu-
bierto. Lo lloch resguar-
dat de la pluja. Cobertizo,
soportal, nórtico, vestíbu-
lo. Corral per lo bestiar
Tena, tinada, tinado, ti-
nador. Dit del cel nuvo-
lós. Nebuloso, sombrío,
pardo. C. de closca. Con
chado. Posarse sota cu-
bert. Fr. Abarracarse.
Cubería. Lo que 's posa
sobre de alguna cosa. Cu-
bierta, cobertura. En las
naus.los diferents sostres.
Cubierta, castillo. De las
cartas. Sobre-carta, car-
peta. De drap. Toldo, tol-
dadura. Lo sostre de la
caixa del cotxe. Tejadillo.
De taula. Tapete. La que
's posa demunt del caball.
Gualdrapa. Lo encera! de
sobre deis cotxos. Capa-
razón. La vela pera res-
Euardar del sol en las em-
arcacions. Tiendn. La
de la coixinera. Funda,
enfundadura, almohada.
Deis llibres. Cubiertas.
Cuberfora. Pera tapar
las ollas. Cobertera, tapa-
dera.¥la. Sombrerillo. V.
Orella de monjo. En las
prempsas de fèr vi. Ta-
ma. A . Arcabot.
Cubertura. Cobertura.
CubilN. Pta. Pamplina,
zadorija. (bras. Cubito.
Cubitus. Anat. Os del
Cublis. V. Tronyella.
Cnhríd«tr. Cubriente, en-
cubridor, (fallecimiento.
Cubriinent (De cor). Des-
Cubripeu. Pta. Pico de
cigüeña, peine de bruja. V.
Agulla de pastor.
Cubrir. Tapar. Tapar, co-
CUC 121
bijar. Vestir. Vestir, re-
vestir, enfundar. Donar
abricíi. Abrigar. Calsar
algunas plantas, aporca;-,
acogollar, acogombrar.
Dit dels aucells. Pisar.
Lo bou á la vaca, l'a-
.]uear. Lo gall á la galli-
na. Gallear. Cubrir la
vianda de una capa de
ous, sucre, etc. Rebozar,
arrebozar. C. ab la man-
ta. Enmantar. Ab lo es-
cut. Adargar. C. de pa-
nyo ó seda. Encubertar.
De pell ó cuyro. Encorar.
Cubrirse, r. Ab la roba.
Arrebujarse. Ab alguna
defensa ó reparo. £ncií6er-
tarse. Ab fossos. Afosar-
se. Lo metall. Tomarse.
Lo cel. Encapotarse. Lo
cel de núvols blanchs. A-
borregarse. Entre comer-
ciants. Asegui'arse, reem-
bolsarse. Dit del cor. Con-
tristarse.
Cuca. Insecte petit. Sa-
bandija, bicho. Cuca llau-
radora. Arador, cortón.
Lotau que talla las plan-
tas. Turón. Cuca viñade-
ra. Carraleja. Mala cuca.
Home maliciós. Mala pé-
cora, (rica. Tarasca.
Cucafera. Bestia quimé-
Cucala. Auccll. Corneja.
encamaba. Certjochde
noys. Escondite.
Cucàratxa. Porqueta.
Cucarda. Escarapela.
Cuch. Insecte. Gusano. Lo
que 's cria en la terra j
en lo ventre de las per-
sonas. Lombriz. De las
fullas deis arbres. Cuco.
De las fruytas y llavors.
Coco. Que 's cría en las
tripas deis aucells. Ft7on-
dria. Lo que fa una espe-
cie de taranyina. Aru/lu*-
lo. Que 's cria en I' ay-
gua y llochs humits. Gu-
sarapo. Cuch de la carn.
V. Saballó. De la terra.
V. Tarlanya. Llevat. V.
Morrul.Llühent.V. Lluer-
na. C. revolto. Revoltón,
C. solitari. Rubitenia.
Liaza ahoni se crian
i 22 CÜI
cuchs. Gusanera. Lloch
per avivar los cuchs de
seda. Revividero. Netejar
los arbres dels cuchs. Des-
cocar. Pical del cuch.Loc.
Cocoso. Tenir bons cuchs.
Fr. Tenir por. Tener cero-
te. V. Corch, Papaterra.
Cucleitg. V. Cocleig.
Cuclejar. Cuchar, graz-
nar. V . Coclejar.
Cucúí«. Gusaniento, ver-
micular, verminoso.
CucuruIIa y Cucurutxa.
Cubería de cap en figura
de casco. Capirote, cape-
ruza. La que 's posa per
cáslich al cap de las do-
nas. Coroza. Posar la cu-
curuUa. Encorozar, (co.
Cucut. Aucell. Cuclillo, cu-
Cudul. Porfiado.
Cudolet (Fèr lo). Fr. Ha-
blar al oido , cuchichear.
Cuejar. V. Cuajar.
Cuento. Faula. Fábula,
conseja. Xisme. Chisme,
chinchorrería. C. de ve-
\\as. Burlería, gallofa. Es-
tripar un cuento. Fr. De-
gollar un cuento.
Cuera. Samarra de pas-
tor. Pellico. V. Cuerela.
Cuereta. Aucell. Agúza-
mete, pizpita, nevatilla.
Cuerela d' aygua. Pla. V.
Cullereta d' aygua.
Cuern. Cuaterario.
Cuet. V. Cohet. (jaro.
Cugot. Pla. Aro, yaro,
Cúgul. Pla. Apio caballar.
Lo cor de la cabessa deis
alls. Machuelo. V. Cucul.
Cugula. Pla. Ballueca, zi-
zaña, avena loca, joyo.
Cugull. V. Cucul.
Cugulla. Cogulla. Cogu-
lla. La punta ó culera de
la nianta. Cornijal.
CugulIada.Aucell ab plo-
roaret ó monyo en lo cap.
Cogujada, galerita, copa-
da. C. marina. Picudilla.
CugÚN. Cornut. Cornudo.
Cuidar. Y. Cuydar.
Cuina. V. Cuyna.
Cuiro. V. Cuyro.
Cuitar, y. Cuylar.
Cuixa, iíutlo. La deis au-
cells y bestiar. Pierna.
CUL
La de lasprempsas. Pier-
na, {permo.
Cuixa-Iiarha. Pla. Uros-
€uí\al y Cuixera. Pessa
d' armadura antigua. Qui-
jote. Lo que 's posan los
perayres ó cardadors de
llana". Cojal. V. Calsa,
Saragüells.
Cuixí. V. Coixi.
Cnixot. Calzón , manga
de calzones, quijote. Pl.
De las calsas. Muslos.
Cul. Las ancas. Culo, tra-
sero. La parí inferior de
mollas cosas. Suelo, asien-
to, culo, fondo. Lo boci,
extrem inferior d' alguna
cosa. Cabo. Racó. Rincón.
C. de porch. Pta. Vibore-
ra. Cul arreras. Exp. A
reculones. Cul gros. Nal-
gudo. Cul de bugadera ó
pastera. Culón. C. de ve-
lla ó de gallina. Punt mal
cusit. Culo de pollo. Tráu-
rer lo cul á alguna cosa.
Descular, desfondar. Re-
menar lo cul. Nalguear,
contornearse. Tenir lo cul
pelat d' anar per las au-
las. Saber de toda costura.
Culada. Cop de cul. Ta-
balada, tamborilada. Pe-
gar una culada. Fr. Su-
frir una pèrdua. Sufrir
una pérdida ó quebranto.
Cular. Y. Donar la vaca.
Culara.Bul ¡farra. 3/orcon,
obispillo , embuchado.
Cularrerati. Y. A recu-
Culás. Aum.Cuío?». (lons.
Culata. Mocho. Cop de cu-
lata. Mochazo, culatazo.
Culatada. Culatazo, mo-
Culató. Culata. {chazo.
Culatxo. Culero.
Culcuí«ir. Cusir, culcoser.
CulcuHit. Culcusido.
Culebra. Serp. Serpiente.
La corretja pera cenyir lo
COS. Pretina, cinto. La en
que los cassadors portan
la cassa. Percha. Cop de
culebra. Pretinazo.
Culebrina. Ribadoquin.
Culejar. Y. Remenar lo
Culero. Y. Culatxo. (cul.
Culgar. Y. Colgar.
Culitxos. Y. Colilxo.
CUL
Culivat. Y. Ajupit.
Cullera. En sas prínc.
accep. Cuchara. Cop de
cullera. Cucharazo. En
forma de cullera. Acucha-
rado. C. de pastor. Pta.
Cuchara de pastor.
Cullerada. Lo que cap en
una cullera. Cucharada.
Lo cop de cullera. r«c/ia-
razo. Donar cullerada.
Fr. Picarse en la conver-
sació.Jfeíer su cucharada.
Cullerejar. Cucharetear.
Y. Manifassejar.
Cullerer. Lo qui fa cuUe-
ras. Cucharero. Bossa pe-
ra íicar las culleras. fii-
charal. Instrument pera
penjar las culleras. Cu-
charetero de cocina.
Cullereta. Lo embrió de
la granota. Renacuajo.
Cullereta d' aygua. Pta.
Ranúnculo, sardónica.
Culleretaíí. Pta. Y. Pi-
nyas de S. Joan.
Cullerot. Llossa. Cucha-
ron de palo. [leda.
Culleta. Cert tribut. Co-
Cullidor. Qui cull. Coge-
dor, cogedero. Lo que 's
pot cuflir. Cogedizo. L'
arrendador de drets. A-
sentista. (Cogedura.
Cullidura. Ac. de cuUir.
Cullir. En sas principals
accepc. Coger, recoger. A-
gafar al que fuig. Atra-
par. La acció de cullir.
Cogedura. A algú descuy-
dat. Sobrecoger. De ierra.
Alzar, levantar del suelo.
Fácil de cullir. Cogedizo.
Cullit. Arreplegat, arran-
cat, etc. ropído. Atrapat,
desprevingut. Sorprendi-
do, sobrecogido.
Cullita. Cosecha, recolec-
ción. Abundant. Guilla.
Del vi. Bodega, vendimia.
Temps de la'cullita. Mies.
Culot. Carbó que fá fum
per ser mal cremal.ríro.
Culpa. Falta, yerro.. K cul-
pa, .íidv. .4 í'rtusa. Donar la
culpa. Vr.Culpar, echar L•
culpa. Sons culpa. Dis-
culjxiblemente.
Culpar. Acriminar, in-
CUN
culpar. T. Condenarse.
Cuiruig. CuUrubio.
Cultanieüt. Adv. Ab cul-
tura. Elegantemente.
Cultell. V. Ganivet, (da.
Cultellada. V. Ganiveta-
Culteraiii!«me. Secta
dels culterans.Ci/Zíeranis-
Cultería. Cultura, {mo.
Vultiu. Cultura, labranza,
cultivo. Falta de cultiu.
Incultura. IDehesa.
Cultiva. RastoUab herba.
CuKivacíó y Cultiva-
ment. V. Cultiu.
Cultivant. Cultivador.
Cultivar. La terra. Labrar
Cuntí. Herb. Camino. C-
silvestre. C. rústico. Pta.
y son fruyt. Comino de
prado, alcaravea. (ños.
Cuni|ïleany.«». Cumplea-
Cuniplert. Cumplido.
Cunii>Ii(Ior. Lo plasso ó
cosa que s' ha de cumplir.
Cumplidero.
Cunipliuient. Cumpli-
miento. V. .\bast. Fèr
cumpliment. Fr-Cumplir.
Cum|ilinienter. Cumpli-
mentero, etiquetero.
Cumplir. Correspóndrer.
Corresponder, satisfacer.
Observar. Guardar, eje-
cutar. Cumplir, rematar.
Coronar. C. per algú. Fr.
Cumplir por otro.
Cuniplit. V. Cumplert.
Cüniul. Cúmulo.
Cumular. V. Curullar.
Cuniulinar y sos deri-
vats. V. Curullar.
Cundit. Cundido.
Cuniell««. Pta. V. Colitxo.
Cunill. Conejo. Petit. Ga-
zapo. Porqui. Paca. Cau
ó catau de cunills. Cone-
jera, conejal, vivar. Cosa
de cunill. Conejuno. Pell
de cunill. Conejuna. La
carn que no té os ni greix.
Carne momia. Donar ó
fèr cunill. En lojoch de
damas. Encerrar.
Cunilla. Fam. Dona mòlt
fecunda. Coneja.
Cunillar. Parir la coneja.
CnnillaN. Pla. Conejitos.
Cuniller. Lloch destinat
pera criar cunills. Cone-
CUR
jar. Lo gos d' est nom.
Conejero, podenco. Qui
tracta ab cunills. Coneje-
ro, ipo. PI. Pla. Becerra.
Cunillet. Llurigó. Gaza-
Cuny. Cuño, cuña.
Cunyar. V. Encunyar.
Cunyat. fuJiüc/o. Pàrentiu
entre cunyats. Cuñadía.
Cuot. Coleta.
Cup. Lagar. C. petit. La-
garejo, tinillo. (gazapar.
Cupíiar. Fam. Agafar. A-
Cüpula. Pináculo, dombo.
Cuquer. V. Porúch.
Cuquera (Herba;. Lom-
briguera, abrótano.
Cuquet. Gusanillo, gusa-
rapo. De la carn, format-
ge, etc. Cresa, querocha.
Pie de cuquets. Gusara-
piento. (Coqui.
Cuqui y sos derivats. Y.
Curacluria. Curaduría.
Cúralutot. Cataplasme
per tots los mals. Sá7ia-
lotodo. La planta anome-
nada aixís. Panacea, toda-
buena, todasana. Ciiralo-
tot bòrt. Higuera loca.
Curandero. Medicastro,
sacapotras, ensalmador.
Curar. Tornar la salut.
Sanar. L' opilació. Deso-
pilar, (grarse ab salut.
Curarse en salut. V. San-
Curat. Lo encárrech de
rector. Cura, [corvaton.,
Curbató. Náut. Curvaton,
Curcat. Pervertit. Malea-
do, inficionado. V. Corcat
Curcu(«it. Costura de feri-
da. Costurón. Y.Culcusit.
Curenya. Encabalgamien-
to. Joch delanter de la
curenya. Avantrén. Po-
sat en la curenya. Encu-
Cureta. Pierme. {reñado.
Curiós. Qui mira ab mòl-
ta curiositat. Mirón. Net,
pulit. Limpio, pulido.
Curniullar , Curmullir y
sos derivats. V. Curullar.
Currayá. Pta. Cefalante-
ra roja. (neda. Corriente.
Currible. Dit de la mo-
Curri4»la, Corretjola ó
Currioles. Pla. Corregüe-
la, correhuela, altabaqui-
llo. V. Estiravellas.
CUS
123
Curro. Currutaco, achula-
Currüa. Recua. (do.
Curruca. Aucell. Verdoso.
Currutaco. V. Festejador
Curs. La direcció d' algu-
na cosa. CursOj corriente.
La serie ó continuació del
temps. Lapso. De la pro-
fesso, etc. Carrera.
Curt. Corto, breve, poco.
La moneda curta. Feble.
Lo qui es poch hábil en
son oíici. Za7icarron. C.
de gambals. Cerrado de^
mollera, menguado. De
talent. Limitado, de pocos
alcances. De vista. Cega-^
to, miope. Anar curt. Fr.
Estar atrasado de medios^
Curtament. Escasamente
Curtária. Curtatje, Cur-
tedat y Curtesa. Corte-
dad, pequenez, poquedad.
Curtejar. Ser alguna co-
sa curta. Ser corto. Fal-
tar, no ser prou abun-
dant. Escasear, no bastar.
Curull. Lo que puja sobre
la superficie de la mesu-
ra. Colmo. En los vasos-
de gelats. Topeíe. De xe-
meneya. Caballete.
Curullar. Colmar.
Curuniellar v Curumu-
llar. V. Curullar.
Curnnyer. V. Córner.
Curvató. Curvaton, cur-
vita.y torcimiento, tortura.
Curvatura. Curvidad,
Curvo. Y. Córb.
Cuscueta. Y. Cuereta.
Cuscussú. Certa planta.
Alcuzcuzú, alcuzcuz.
Cusí. Y. Cosí.
Cusilile. Cosible.
Cusicusi. Animal d' In-
dias. Culcusi.
Cusidor. Instrument de
enauadernador pera cu-
sir llibres. Jííar, cosedor.
Cusidora. Costurera.
Cusidura. La unió de dos
pessas cusidas. Cottura ,
cosedura.
Cusinatge. Lo parentiu
de cosins. Primazgo.
Cusir. Coser. Ab ül d'em-
palomar. Cuitar. C. de fe-
ridas, etc. Acribillar. L'm-
plir. ¿íotor.
124 DAÇ
Cn««ít. Unit ab fil y agulla.
Cosido. Mòlt plé "de cosas
de una mateixa especie.
Plagado, atestado, lleno.
CuNsia. Náut. Crujía, ga-
lería, tilla. Anar de cus-
sia. Fr. Irse á ojeo.
Cussulí. Especie de tela
dobla. Cosolí. (todio.
Custodi. Custodino , cui-
CuiKtotiia. Clausura. En-
cierro , clausura. Per lo
sagrament. Ostensorio, vi-
ril. Tenir en custodia. Fr.
Tener en cobro.
Cu.stuin. V. Costum.
Cutáneo. Pertanyent al
cutis. Cuticular. (mis.
Cutícula. Anat. Epider-
Cuticular. Cutáneo.
Cutis recremat. Cutis ate-
sado ó curtido.
Cutxaró. Cucharon, {nas.
Cutxillos. Pl. Sastr. Fo-
Cuxa. V. Cuixa.
Cuxi. V. Coixi.
Cuxot. V. Cuixot.
Cuydaao. Recel. Recelo,
inquietud. Vigilancia. A-
viso, solicitud, vigilancia.
Atenció. Atención. Recel.
Temor. Ab cuydado. Adv.
Quedo. Ab mòlt cuydado.
Adv. Ponderosamente.Tio-
nar cuydado. Fr. Dar çue
pensar. No passar cuyda
do. Estar, dormir á pier-
DAL
na suelta ó tendida. Poch
cuydado. Incuria, Posar
noíi ó major cuydado. Fr.
Montar en cuidado.
Cuy€la<ló.<*. Solicito, dili-
gente, vigilante.
CMydailO!«ament. Próvi-
dimente, guardadamente.
Cuydar. Pensar, presu-
mir, crcurer. Intentar,
creer. Guardar , procurar.
Percatar, proveer. Gober-
nar los malalts. Cuidar. A
no cuydar. Adv. Impensa-
dament./nipen,sarfame?ííe.
Cuyera. V. Cullera.
Cuyna. Lloch pera cuy-
nàr. Cocina. Vianda cuy-
ta. Cocinería. Cosa de
cuyna 6 fregona. Frego-
nií. Fèr la cuyna. V. Cuy-
nar. Mosso de cuyna.
Marmitón. Parament de
cuyna. Batería de cocina.
Cuynar. Cocinar, guisar.
Cuynat. Cocinido, potaje,
menestra. {dero.
Cuynep. Cocinero, guisan-
Cuynera. Cocinera, fre-
gatriz, fregona.
Cuyrám. Provisió de cuy-
ros. Corambre.
Cuyro. Cuero, piel. V. Bòt.
Cuyrol. Alpañata.
Cuyt. Preparat per medi
del foch. Cocido. Estarhi
cuyt. Fr. fam. Estar mólt
DALL
versat ó acostumat. Estar
envejecido, curtido. Mal
cuyt. Expr. Sancochado.
Massa cuyt. Expr. Reco-
cho, recocido.
Cuyta. La de la xocola-
ta. Molienda, tarea. De
pa. Cochura. V. Fornada,
Perill y Pressa. De cuy-
tas , á "tola ó corre cuyta.
Adv. A toda prisa.
Cuytadanient. Adv. ^-
presuradamenle. sa.
Cuytanient. Pressa. Pri-
Cuytar. Fèr las cosas de-
pressa. Apresurarse, des-
pacharse. Donar pressa.
Meter prisa. Anticipar la
instrucció de alguna co-
sa. Acelerar. V. Empaytar
Cuy tat. Apressurat. Apre-
surado. Afligit. Angus-
tiado, afligido.
Cuytós. Cocedero, cocedizo
Cuytosaiuent. Adv. A-
presuradamenle.
C. Lletra antiga qual pro-
' nunciació era mòlt sem-
blant á la Z , y en lloch
de ella s' usa avuy dita Z
ó S. Cedilla.
Cá. Adverbi de lloch. Aqui,
' en este lugar.
Caanrera y ça atrás, ó
• Caenrere y çaentràs..4dv.
Tiempo airas.
Có. V. Assó, axó, alió.
D.
D. Abreviatura de Don y
de Donya. Com xifra ro-
mana val 500. Duplicada,
DD. Doctors.
Daball. Adv. Bajo, debajo.
nabans. V. Abans.
DabasNall ó Dabassell.
Cop de pluja forta. Tur-
bión , chapdrron, aguace-
ro. Abundancia de parau-
las. Fam. Flujo, tropel.
Dable. Possible. Factible,
hacedero. {nación.
Daei«>. For. Donació. Do-
Dáctii. Poét. Dáctilo.
Dacá. Densa. Adv. De acá,
d'C e^te lado, de esta parte.
Dadas y tomadas. Expr.
Bares y tomares, {galo.
Dádiva. Merced, don. re-
Dadivosítat. Lliberali-
tal. Liberalidad.
DagawNa. Aum. Dagon.
Dasuer. Cuchillero.
Daj;uei*ia. Cuchillería.
Daina. V. Dayna.
Daixónseí*. Véu fam. in-
determinada que sol sig-
nificar aixó, fulano, etc.
Ese^ esto, aquello.
Dajus. Prep. V. Davall.
Dala. N;iut. Adala.
nalé. Ansia, prurito, deseo
vehemente. Ab dale. Con
anhelo , anhelante. Fel
ab dale. Anheloso.
Daiera. V. Dale.
Dalí. Adv. é Interj. Dale, á
ello. Dali que dati. Expr.
fam. Dale hola.
Dalirse. r. Hambrear , a-
lamparse. V. Glatir.
Dalí. V. Podall.
Dalla. Guadaña, dalle.
Dalla. Adv. Del otro lado,
de la otra parte.
Dallador. Qui dalla. Gua-
dañero guadañil.
Dallar. .Segar con guadaña
Dallayre. V. Daílador.
Dalló. Adv. De altó. De
DANY
aquello.
nailónties.y. Daixónses.
Dalt. Adv. La part alta de
algun lloch. Arriba. En
los escrits, referintse á lo
dit abans. Sobre, antes.
De alt. De alsária. De al-
to , de altura. Dalt de
tot. A lo mas alto. Anar
de dalt a baix. Loc. fam.
Dar, venir abajo ó al suelo.
Daltabaix. .4 /tí6ajo, za-
parrazo, batacazo. Donar
un daltabaix. Loc. fam.
Caurer, pérdrerse. Venir
al suelo, arruinarse.
Daitri. De altre. De otro.
Dania.De cortó dislincció
Damisela. De palacio. Me-
nina. Bufar la dama. Fr.
En lo joch de damas. So-
plar la dama. Lograr una
cosa en competencia de
altres. Guindar.
Damaría. Delicadesa. Da-
meria, melindre, escrúpti-
namáis. V. Domas. (7o.
Daniaísiiuí. Damasquino.
Daiiiai«(|uina. Pta. Da-
masonio, alisma.
Daiiinaitle. Condenable.
Daiunaciú. Condenación.
Daninadaiuent. Adv.
Penosamente. (narse.
Daninaríüe. V. Condem-
Dainnilicaí* y sos deri-
vats. V. Danyar.
Damoniat. V. Esperitat.
Damunt. Encima, sobre.
Anar damunt ó per da-
munt. Fr. Sobrenadar.
Dansa. Danza. Mestre de
dansa. Bastonero.
Dan»«ari. V. Baylari.
Daníser. V. Bastoner.
Dant. Qui dona. Dador,
dan te, donador. I
Danta. Quadrúpedo. Al-
ce, gran bestia, orinac. I
Daby. Detriment. Daño.\
Perjudici. Perjuicio, pér-
dida, averia. Ofensa. Es-\
torsión, ofensa, lesión J
Sens dany. Ileso, indemne.
Danyable. Dañoso. \
Danyador. Damnificador
Danyar. Fèr ó causar
dany. Dañar, perjudicar,
damnificar. Incomodar.
Molestar, ofender.
DAU
Danyat. Leso, dañado.
Dauyúí». Dañino , nocivo,
dañable, lesivo.
Daquetit. Adv. De esto.
Daquiavant.Adv.Z;^ aqui
en adelante, en adelante.
Dar. Entregar. Entregar.
D. á enténdrer alguna co-
sa. Amagar. V. Donar. D.
de comis. Comisar , deco-
misar. D. en abundancia.
Colmar. D. la última llau-
rada. Cohechar.
Darauí. De alambre.
Daraí««>aiiia. Atarazana.
Dardanar r . Monopolista.
Dardar. Fam. Callejear,
biltrotear, corretear.
. Dardayre. Azotacalles,
I biltrotero, callejero.
Darilfjar. Dardear.
Dardell. V. Dart. Lias de
dardell. Amiento. Anar
dardell. Fr. Oscilar, do-
nar voltas sobre un eix.
Oscilar, temblar, bambo-
lear, bambalear.
Darogar., Derogar.
Darrer. Ultimo, postrero,
postrer. Del joch. Zaga.
Darrera. La part poste-
rior d' alguna cosa. Trus,
detrás. Al darrera. Adv.
Atrás. Detras de tof. Al
último. Anar darrera ó al
darrera. Seguir , andar
tras alguna cosa. Quedar-
se darrera. F"r. Rezagarse,
quedarse atrás.
Darrerament. Adv. Últi-
mamente, postreramente.
Darrererencli. V. Tarda
Darreria. Termini. Fin,
postrimería. D. del home.
Novísimos. A la darreria.
Adv. A la postre. Dardo.
Dart. Arma com Uansa.
Da»>í«á. Adv. De acá, del
lado, de la parte de acá.
Dat. Donat. Dado. (tar.
Data (Posaren ó per). Do-
Datar. Poner fecha.
Dátil (Cosa pareguda al).
Datilado. Rahim de dà-
tils. Támaras.
Datráe«. Detrás. Trasero,
trasera. Adv. Tras.
Dau. En sas princip. ac-
cepc. Dado. Náut. Alma,
ánima, chapeta. Bala pe-
DAV 125
tita. Posta. Pessa cúbica
de metall. Tejuelo, ran-
gua. Lo curró en que des-
cansa lo bras de una má-
quina. Palomilla. Pessa
que róssa ab l' eix en cer-
tas máquinas. Bronce. La
part superior que corona
lo capitell. Abaco. Los
quadrets del joch de da-
mas, etc. i'soa^iíe.Lopunt
de apoyo del pern de una
maquina. Anillo. Remen-
do de vela. Sobresano, re-
fuerzo. Pl. Mostra de íi-
gura quadrada en las ro-
bas. Cuadros, cuadrados.
Mudarse los daus. Fr.
Cambiar lo estat de las
cosas. Trocarse los bolos.
Tenir bè lo dau. Fr. Cor-
rer el dado.
Daurada. V. Orada.
Duuradella. Pta. Dora-
dilla, pulmonaria, dorada
Daurad«>r. Dorador, cha-
rolista, {dorado.
Dauradura. Doradura,
Daurar. Dorar, (radura.
Daurat. Dorado. V. Dau-
iDavall.Prep. Debajo, òcyo.
I Davallada. Bajada, de-
clive, pendiente. Fèr deva-
I liada. Fr. Hacer declivio.
Davallameut. Acc. de
devallar. Descendimiento,
descensión , descenso.
Davallant. Fam. Gorga.
Tragadero. Mòlt pendent.
Empinado, pino. Fèr de-
vallant.. Fr. V. Fèr deva-
nada. Tenir bon deva-
Uant. Fr. Créurerab mol-
ta facilitat. Tener buenas
tragaderas. Menjar mòlt.
Ser tragón, voraz, (xar.
Davallar. Bajar. V. Bai-
Davant. Fre?) íe, delante-
ra, delante. Adv. Enfren-
te. D.de mi. For. A?i(enjr'.
Davant dit. Loc. Antedi-
cho. Anar davant. Fr. En
la delantera. Apartarse ó
eixir del davant. Quitarse
de delante. Passar davant.
¥T.Coger la delantera. Po-
sarse davant. Fr. Adelan-
tar. Traurer á algú de da-
vant. Loc. fam. Quitarle
de enmtdio.
126 DEB
9avantal. Delantal.
Davanter. Delantero.
Oavaiitguarda. Van-
guardia.
Dava«!i.xall ó Devassall.
Aplech de aygua. C/iarco.
Cop de aygua. Inunda-
ción, diluvio. {A veces.
Davega<la.s y Davoltas.
Dát'ol. Vil, infame.
Dayna. Gamo, venado, bi-
cerra. De dos anys. Pa-
rtero. D' un any. Esta-
^uero. Novella. Gamezno.
Contrafér la veu de la
dayna. Agamitar. Cosa
de la pell de la dayna.
Gamuno. Pell de dayna
adobada. A7}te. Ser una
DEC
Debitori. Vale, debitorio.
Oebotar. Botar fora. .4 r-
rojar, eclmr , expeler.
Del>uixar. V. Dibuixar.
Decadencia. Decaimien-
to, descaimiento. Anar en
decadencia. V.Decáurer.
Decalient. Decadente.
Decaiiinient. Decaeci-
miento, decaimiento.
Decalcli. Acció de calcar
un dibuix. Decalco.
Decálocb. Decálogo.
Decantament. Electe de
decantar. Ladeo, torci-
miento. La ac. de abocar
poch á poch una eyna.
Decantación. Lo declive
de un COS. Torcimiento.
dayna. Fr. fam. que se 'Decantar. Inclinar. La-
emplea pera ponderar la dear , torcer. Atraurer
mòlta lleugeresa d' algú
Ser un ave.
De. Com conjuncció com-
parativa.Como. De amich.
Como amigo. En lloch
de pera. Para. De aqui
en avant. Para en ade-
lante. De qui. Cvyo.
Dea. Poét. Diosa.
Debades. Adv. En vano.
Debaix. V. Davall.
Debat. Debate, altercado.
Llevar, atraer.
Decantari^e. r. Ladearse,
inclinarse , abalanzarse.
necÁurer. Decaer . men-
guar, declinar, ¡laquear.
De animo. Abatirse.
Decayi^uda. Decadencia.
Anaf en decayguda. Fr.
V. Decáurer.
Decar^ot. Decaído, cal-
do, dejado, lánguido, des-
mazalado, {lar
Debátrer. Disputar. De-' necelar. Descubrir , revé-
batir, altercar. Remenar Decenivip.DefeïíU'tro. (/o.
alguna cosa. Batir. ¡Decenivirat. Decemvira-
Debátrer.se.V. Bátrerse.'Decendir y sos derivats.
Debatut. Disputat. Deba- V. Descendir.
/l'do. Remenat. Zíaíido. [Decent. Honest. Honesto.
Debedor. Deudor. modesto. Honrós. Hortroso
Debéíïi. Prep. V^j Envers. Decentnient.Adv. Decen-
Dèbil. Delicat. Delicado,} temente. con aseo.
frágil. Flach. Flaco, ea-t-! Decepció. V. Engany.
nanido, feble, agostizo. JDeceptiu. Engañoso.
Debilitació y Debilita- Decernir. flíscenur.
ment. Debilidad.
Debilitar. Enervar, des-
fallecer , postrar , enfla-
quecer, infirmar, r. Fla-
qvear , desgastarse.
Debilitat. Eacinanicion ,
¡laqueza, quebranto, de-
bilitación. De forsas. Med.
Acracia. De ventrell. Des
consuelo de estómago.
Dèbilment. Adv. Flaca-
mente, feblemente.
Dèbit. Deuda, débito
Debitanient. Debida-
Hehitor. Deudor, (mente.'
Decé.x. V. Mort.
Dece.iísió. Precedencia.
Deces.<*or. Predecesor.
Decidir. Resóldrer. Defi-
nir, declaj-ar, fallar.
Decidit y Decís. Decidido,
resuelto, resoluto.
Decisir. Decidir. (va.
Decii>i»ri. Decisiu. Decisi-
Declaració. Testimoni.
Deposición, testimonio.
Declaradament. Mani
festamcnt. Notoriamente.
Declarador. Intérprete,
testimonio.
DEF
Declarar.Interpretar, ex-
plicar./imponer, testificar.
Declarar.se. r. Decidirse
per algun partit. Decidir-
se, {caer, menguar.
Declinar. Dec;iurer. De-
Declivi. Declive, declivio.
Decocció. Digestión , de-
cocción, cocimiento.
Decontinent. Y. Adv.En-
continent.
Decorar. Aprender de
memoria. Tomar de me-
moria. Dir de memoria.
Decir de memoria ó de co-
Decrèixer. Decrecer, (ro.
neerement.Disminucion
Decrèpit. Decrépito, ca-
duco, {decrepitud.
Decrepite«ia. Caduquez,
Decrepitut. Summa ve-
llesa. Senectud.
Decret. Decreto, auto. Del
Senat. Senado consulto.
Llista ó col-lccrió de de-
crets. Decretero.
Deciibit. Med. Pósit de
algun humor. Decúbito.
Decuriat. Decuriato.
necurs.Decurso, discurso,
curso, transcurso.
Decnyt ó Decocció. Such
bullit ab herbas. Coci-
miento , decocción.
Dedicarise. r. Ponerse.
Dedi;snar. Desdeñar.
Deduliible. Deducible.
Dediiliir. Deducir, infe-
Deé. V. Desé. (rír, educir.
Deesa. Diosa.
Defalcar v sos derivats.
V. Desfalcar. {fectible.
Defalent v Defallent. De-
Defalliniènt. Falta de
forsas ó vigor. Desfalleci-
miento, dejamiento, lasi-
tud. Lo que lo causa ó la
falta de aliment. Ahilo.
Defallir. Pérdrer I' áni-
mo. Faltar, desfallecer.
Defallirse. Pérdrer lo vi-
gor. Descaecer, debilitarse.
Defallit. Desfallecido.
Defecte. Defecto , vicio,
falta, tacha, im perfección .
Defectiu. Defectuoso.
Defectuó.s. Imperfecto,
nmnco. tachoso.
Defendent. Defendiente,
defendedor. Defcndenl de
DEG
DEI
conclusions. Sustentante. \ vals. V. Fèr malbé.
Deléndrer. Prohibir. Degudament. Adv. Jus-
Prohibir , vedar. Defèn- lament. Debidamente.
sar. Defender. Degut. Debido, justo.
DefeJi.sa. Manifest abo-|Deísine. Deismo.
nant al^'una persona ó co-
sa, ilpo/ogría, defensorio.
'Re.^avo. Antemural , bro-
quel, propugnáculo.
Del'en.<«ar. Defender. Ab
reparos. Fort. Cubrirse.
Deleuíiíiuuat. Defensivo.
Deíen.sui*. Protector. Pa-
trono, tutelar, tutor.
Detínició de comptes. Re-
mato d' ells. Finiquito.
Deíiiict. Explicat, demos-
trat. Definido, demostrado
netorsi. Adv. De fuera, por
de fuera. {cercanías.
Defores. Pl. Alrededores,
Delornie. Disforme.
Deíraudaineut. Ac. y ef.
de defraudar. Defrauda-
ción, fraude.
DeCront. Adv. Enfrente,
en faz , cara á cara , en
presencia. (Subterfugi.
Defugi. Escusa. Efugio.V.
Defugir y Defuir.fie/iu¿r.
V. Fugir. (Difunt.
DefuMct ó Defunt. V.
Degá. Lo mes antich d'
una corporació. Decano.
Lo qui obté lo deganat
en las iglesias catedrals
Dean. (nato, deanazgo
Deganat. Deanato, deca-
Hege!. V. Desglás.
Degenerar. Bastardear
Deglutidor. Engullidor.
Deglutinient. Deglución
DegJutir.ErjjfiiZ/ir, tragar^
Deglutit. Dragat. Engu-
llido, tragado.
Degitüa (Passar á mata).
Fr. Pasar á cuchillo.
Degollaciú. Degüello.
Degollador y Degolladu-
ra. La part del animal
per ahont se degolla. De-
golladero, (cion, degüello.
Degollanient. DeyoZ/a-
Degotanient. Destilación
Degotant. Goteando.
Degotar. Gotear.
DegotÍN. Gotera. (cion.
Degradaeió. Degrada-
Degú. V. Ningú.
Deguastar y sos deri
DEL 127
Caerse de risa. De cosas.
Dejarse de cuentos. Dei-
xarse guanyar. Hacerse
perdedizo. Vencer. Dejar-
se llevar. Yéurer. Aperso-
narse, parecer, asomar.
Deixat. Abandonat. Deja-
do, apático, omiso, ocioso,
negligente. Donat ab con-
dició, etc. Prestado. Dei-
xat anar. Loe. Desmaza-
lado. Anar tot deixat. Fr.
Caerse apedazas. Ben dei-
xat. Adv. Pulido, delica-
do, (soluble, desatable.
Deixatable. Desleíble, di-
Deixatar. Desleír, diluir,
disolver, liquidar.
Deixatat. /)esíeic/o, disuel-
to, desatado. (lumno.
Deixeble. Discípulo , a-
Deixifrador. Descifrador
Dei xifrar. Descifrar.
Desxo. V. Deixament.
Deixondar. Desadorme-
cer, despabilar. V. Tréu-
rer la llana del clatell.
Deixondar.«ie. Recordar.
Deixuplina. Disciplina.
Deixuplinant. Discipli-
nante, (nar.
Deixiiplinar. DiscipU-
Deixuplinat. Disciplina-
do, disciplinante, (diar.
Dejectar. Desechar, repu-
Dejectat. Desechado.
Dejorn. Adv. A primera
hora. De dia , de maña-
na. Mòlt aviat. Tempra-
no. V. Aviat.
Dejú. Ayuno. En dejú.
Adv. En ayuí^as.
Dejunar. Ayunar, (ció.
Dejuncció. V. Disjunc-
Dejunctiu. V. Disjunctiu.
Dejuni. Ayuno.
Dejuntanient. Desunión
Dejuntar. Separar.
Delació. Denuncia , de-
nunciación, acusación.
Delanter. Delantero.
Delatador. Delator.
Delatar. For. Denunciar.
Delator. For. Acusador.
Denunciador. (Dale.
Dele. Anhelo , prurito. V.
Delectable. Lo que agra-
da. Deleitable, deleitoso.
anar á terra. £c/iarse a7Delectal»lenient. Deíet-
suelo. Anar de riurer. Fr. ' tosamente, deleitablemente
Deitat. Deidad, diosa.
Deixa. Donació ó llegat.
Manda. Acte de deixar.
Dejamiento. Despulla.
Deshecho. D.de vianda ro-
segada. Escamochos.
Deixadeí^a. Dejadez, a-
patia, dejamiento.
Deixament. Negligencia,
peresa. Dejamiento , dejo,
soñolencia, somnolencia.
Deixar. En sas princip.
accepc. Dejar. Renunciar
á alguna prenda de roba.
Desechar. Donar una co-
sa pera usarla algun
temps. Prestar, fiar. A-
partar. Deponer, desasir,
soltar. Llegar. Legar,
mandar. Pérdrer. Perder.
Deixar á la fresca. Fr.
Plantar. Deixar atrás.
Postergar, rezagar. Dei-
xar brocadas en los ceps.
Perchonar. D. caixals ó
Hígadas en una paret. Arq.
Adentellar. Córrer un ne-
goci. Ciar. Deixar de co-
nèixer. Desconocer. De
fèr. Omitir. Endarrera.
Dejar atrás. En porreta.
Fr.Dejar en pelota. Deixar
estar. Dejar. Deixar anar.
Soltar. Deixar estar. De-
jar,no cuidarse. La càrre-
ga per reposar. Posar. La
companyia. Deslabonar-
se. Llibre. Largar, lan-
zar. Lo ranxo. Desran-
charse. Lo traball. Ociar,
holgar. Deixar mocat. Fr.
Dejar burlado.Ver portas.
Destroncar. Deixar véu-
rer. Mostrar. Deixarho
per ara. Fr. Doblar la ho-
ja. Lo que 's pot deixar ó
prestar. Comodable. No
deixar de. Fr. Tratar. No
deixar parar ó sossegar.
No dejar en sosiego. No
deixar pérdrer ros. No de-
sechar ripio.
Deixar^e. r. Quitarse. D
128 DEL
Delectació. Regodeo.
Delectant. Deleitante.
Delectar. Agradar. Delei-
tar, r. Regodearse.
Dele^^ador. Delegante.
Deleytable. Delectable.
Deleitoso, sabroso, [dad.
Delevtació. Deleitabili-
Deleytar. Donar gust ó
pler. Complacer, regalar.
r. Saboreai'se , regodearse.
Delejte. Complaceitcia,
gozo, gusto, regalo. D.
sensual. Venus. V. Pler.
Deleytóíj. V. Delectable.
Deleytujiíanieikt. Adv.
V. Delectablement.
Delfi. Peix. Delfin, golfin.
Sens llengua ab la boca
oberta. Blas. Primado.
Dei^fadesa. Agudesa. ^-
gudeza.
Deliberació. Resolución.
Deliberar. Escullir. Es-
coger, elegir.
Delicadaiueni. Adv. A-
gudament. Agudamente.
Delicadeíía. Delicadez,
blandura, melindre.
Delicat. Saborós. Eccqui-
sito. Difícil. £cp¡')!oso, á)'-
duo. Afeminat. Afemina-
do, muelle. Llemencli. Es-
quilimoso. Tendre. Tier-
no, mimoso, melifluo. Re-
sentit. Cosquilloso, cojico-
so. Trencadís. Delgado,
frágil, tenue. Suau, bla.
Suaré , blando.
Delicia. Deleite, placer.
Deliciar»ie. r. Deleitarse.
Delirios. Deleitoso, ame-
no. Deliciosament. Adv.
Deleitosamente.
Delicte. Crim. Delito, cri-
men. Excés. Ejrceso, de-
masía, (gentment.
Delieentnient. V. Dili-
nelineaei». Lineamiento.
Deliiteaiiient. Delinea-
cion. {zar.Piní.Esquiciar
Delinear. Perillar. Tra-
nelitkےiient.Delincuente.
Delin(|Uinient.Fa{<a. V.
Mancament.
Deliqüecent. Liquidable
Deli<iuí. Arrebátament.
Arrebatamiento, (variar.
Delirar. Desvariejar. Des-
Deliri. Delirio, desvario»
DEM
Delit. Vigor, forsa. Aju-
mo, brio, vigor. Gana ó
desitg. Placer, gusto. An-
sia. Anhelo. V. Delicie.
Delltable. Delectable.
Deleitoso, deleitable.
Delitar. V. Delejlar.
Delitó.'t. Qui té vigor. Ga-
noso, animoso, vigoroso
Qui te salut, fíien dis-
puesto, [gorosamente
Detitotiianieut. Adv. Fi-
Deliura. Mar libre, alta
mar. \menl. Libramiento.
Deliuració y Deliura-
Deliurar. Y. Deslliurar.
Deliure. Franch, quiti.
Horro, libre, inmune.
Dell. Del, de él.
Dellá. V. Dalia, (entonces.
Dellabun.>i. Adv. Desde
Delliberar. Deliberar.
Dellibrar y sos derivats.
V. Deslliurar.
Deiliure. V. Deslliure.
Delniu. V. Delme.
Delniabie. Dezmable.
Delmader y Delmador.
Dezmero, diezmador.
Delniar. Dezmar , diez-
mar. D. segona vegada.
Re diezmar.
Delniari. Dezmatorio,
dezmeria. [dezmerta
Delniaturi. Dezmatorio,
Delnte. Diezmo, diezma
décima. Segon delme. Re-
diezmo. Graner dels del-
mes. Cilla. Pagar lo del-
me. Diezmar.
Deliuer. Pertanyent al
delme. Dezmero, decimal.
Qui lo paga. Diezmero. V.
Delmader.
Deniá. Adv. Mañana. De-
mà al mati ó dcmati. 3/íj-
ñana por la manaría. De-
mà á la tarde. Mañana
por la tarde. Demá al
vespre. Mañana por la
7iocne. Demá passat ó pas-
sat demá ó desprès demá.
Pasado mañana.
Oeniacrar. V. Aílaquir.
Deniaiia<ia. Demanda.
Deiiianaditisa. Pedido.
V. Rcquesta.
Denianador.Pretendent.
Demandador , pedidor.
Qui demana en judici.
DEM
Demandante. V. Capta-
dor, (pedidura.
Deniananient. Pedido,
Demanant. Suplicante.
Demanar. Pedir, deman-
dar, llamar, preguntar.
Demanar en justicia. Po-
jiíT uiia demanda. Dema-
nar parer. Consultar.
Daiuanat. p. p. de Dema-
nar. Pedido. Cridat, ins-
tat. Llamado.
Demanda. Pretensió.
Pretensión. Petició. Peti-
ción, pedido. (dero.
Deuiaudader. Demanda-
Demandant. For. De-
mandador.
Demarcar. Fixar termes.
Limitar. Náut. Senyalar
direcció ó rumbo per me-
di de la brúixula. Marcar.
Dema.sia. V. Desmasia.
Deiuati. Adv. De mañana^
tempraiio. Llevarse de-
mati. Fr. Malinejar. Ma-
drugar. V. Mati.
Deniatinet. Por la ma-
naría, por la mañanita,
tempranito. V. Matinet.
Demencia. Bogeria , ena-
genació de la rahó. Locu-
nen»ent.7?i.'í(Hio, loco. (ra.
DemeUys. Adv. De menos.
Demèrit. Demérito, des-
merecimiento.
Dcméí«. Adv. Demás. Es
per demés. V. Es un gros.
Destituhit. Demitido.
Deniétrer. Destitiiliir.
Deponer, apear, privar.
Renunciar algun carrech,
etc. Renunciar, dimitir.
Demi.ssió. Dimisión, (ra.
De mudo. Adv. De mane-
Deniulidor. Qui demo-
leix. Destruidor, asolador.
Deui«>Itr. Demoler.
Deni«»níacli. Demoniaco.
Y. Endemoniat.
Deni(»nstrar. Demostrar
Dem«»ran(<>a. Náut. Rum-
bo, marcación, demora.
Demorar. Tardar, dete-
nirse ó pararse en algun
Uoch. Retardar.
Denioi«tració. Muestra.
D. de alegria. Eo-íT/íacíon,
manifestación.
Demostrarse, r. Decía-
DEN
rarse, manifestarse, (ñar.
nenipnar. Dan>ar. Da-
Ueuipnarí^e. r. Afligirse
Consum irse , recocerse.
Deoiiuut. V. Damunt.
Den. Prep. de t;enitiu. De
Dena. Uesena. Decena, de-
cenario. Üena de rosari.
Diez de rosario. Fer de-
nas. Fr. Adecenar.
Deicititt. V. Alians.
neutle. Adv. Desde, (les.
Deudrita. Pedra. DenJri-
Ueuegació.Ac. de negar.
Repulsa. UesaproJjació,
acció de desdirse. Dene-
gación, retractación.
Denegar. Negar, (güero.
Wtf-XYfn'ni,. Melindroso, den-
Densue. Iiclicadesa al'ec-
lada. Melindre.
Deiiij^B-attoi*. Zaheridor.
Deni;;i'ar. Infamar. Zahe-
rir, vulnerar, tiznar.
Denoiiieuat*. Denominar
Denoté. Decimonono, {so.
Den.s. Espès, aprelat. Den-
Den.siroslre. Densirostro
nent. En sas princip. ac-
cepc. Diente. U. canina. V.
l'llal. ü. coreada. Negui-
jón. De cá. Pta. Dientede
perro. De Irull. Dental. De
lleó. Pta. Amargón, diente
de león. D. de las claus.
Guarda.B. de las ferradu-
ras. Callo. D. deis panys.
Cacheta. Pl. Dents inme-
diatas ais ullals. Colume-
lares. Arrancar las dents.
Fr. Desdentar. Cap sense
denls. Muelas de gallo.
Clavar las dents. Fr. Hin-
car el diente, dentellear.
Cosa de las dents. Dental.
Cruixir ó petarlas dents.
Fr.J[)erí¿e¿/ear. Desigualtat
en las dents. Helgadura.
Dolor de dents. Med. 0-
dontálgia. Escurar las
dents. Fr. Mondar los
dientes. Esmolar las dents
¥r. Aguzar los dientes. V.
Lluciar las dents. Esmus-
sar las dentsó fèresgarri-
larlas. Fr. Dar dentera.
Eixida de las dents. Den-
tición. Fér denls ó posar
las dents. Dentar, enden-
tecer. Guarnit de dents.
DIC. CAT. CAST.
DEP
Dentado. Lluciar las dents
Aguzar los dientes. Par-
lar ó dir entre dents. Fr.
líutsinejar. Musitar, re-
funfuñar, gruñir. Peta-
ment de dents. Crujido
de dientes , dentellada.
Pelar ó cruixir las dents.
Crujir ó rechinar los dien-
tes. Reganjar las dents.
Fr. Mostrar los dientes.
Relació ó descripció de
las dents. Odontografia.
Dentada. Dentellada.
Deniar. Posar dents. En-
dentecer, echar los dientes.
Dentari. Denticular.
Dentarra y Dentassa.
Aum. Dentón. Pl. Qui té
las dents desproporciona-
das. Dentudo.
Dentat. Lo que te dents.
Dentado, serrado, arpado.
Conjunt de las dents.
Dentadura. Lo instru-
ment que té tall per dos
costats. Aciche. Posar lo
dentat. Fr. Endentecer.
Dentelaria. Pta. Velesa.
Deutell. Arquit. Faixa
que constituheix part de
una cornisa. Déntele, den-
telo. Quadrat sobre '1
qual se tallan los dente-
llons. Dentelete.
Dentellar. Cruixir las
dents. Dentellear , dar
diente cotí diente, {lado.
Dentellat. Dentat. Den-
Denteiió. Arquit. Dente-
llón, dentículo, [dentera.
Denteta (Fér). Fr. Dar
Deiitic4»rui. Denticórneo.
Denticular. Dentario,
dentellado, {sacamolero.
Dentista. Sacamuelas,
Déutol. Peix. Dentón.
Dentut. V. Dentat.
Denunciació y Uenun-
ciament. Denuncia, {dor.
Denunciant. Denuncia-
Denunciar. Acusar en
judici. Delatar, acusar.
Departament. Districte.
Departamento. Separació.
Apartamiento.
Departidainent. Adv.
Ab separació. Separada-
mente, distributivamente.
Departídor. Repartidor.
DER
129
Deparfiniení. Partició.
Partición, división. Qües-
tió seria. Disputa.
Departir. Repartir, divi-
dir, partir. (separarse.
Departirí^e. r. Apartarse,
MepárSrer. Apartar.
iiepentient . Dependiente.
Dependeuíinent. Adv.
Dependientemente.
liepeníliry Depenjar. /)e-
pender, pender. V. Esire-
Depiler. Senescal, (bar.
IteplorabEe. Lamentable.
Deploratueut. Lamento.
Dep4»rt (Pcndrer). Fr.Z>M-
cansar, reposar.
BeiHtS'AV. Tráurer. Depo-
ner, apear, amover, be-
clarar. Declarar, testificar
Eíeposat. Depuesto.
Eíeposició. For. Declara-
ció. Declaración.
Mepósit. Depósito, (nar.
Depo.'^itar. For. Consig-
Depra-iarse. r. Viciarse.
Depravat. Perverso, (go.
Deprecació. Petició. Rué-
Deprecatori. Dejirecati-
vo, rogativo. (Talador.
Depredador.Dcslruidor.
Depresión. Adv. De pre-
sent. De presente. Primo-
rosament.Pí'i'morosaíneí!-
Deprénter. Oprimir, (te.
Depreiuut. Deprimido.
Deprés. V. Aprés, Des-
prés, Compres.
Depressa. De prisa, apre-
suradamente. Fér depres-
&a. Atropelladamente. (tir.
Deprinnir. Abátrer. Aba-
ne prompte. Adv. De
pronto, de improviso.
Depuix, Depús, Depuys
y Depuyx. Y. Després.
Depuratiu. Depuratorio.
Deputació. Diputación.
Deputar. Diputar.
Dequen. Pron. De aquel.
Deciuent. Adv. De aquí.
Deriítiú. Burla. Irrisión.
Deriva. Náut. Abatimien-
to, caída á solaviento.
Derivar. Convertirse en
US propi una cosa públi-
ca. Apropiarse. Arribará
noticia d' algú. Llegar.
Procedir. Emanar, proce-
der,
9
130 DES
Derivell. Hául. Cap pera
assesturar. Andarivel.
nerrinuia.'Sa.ut. Derramen
Derrainainent. Derra-
mamiento, derrame. Der-
ramameiit ile sanch. Efii-
Derrer. V. Darrer, {sion.
Oerrera. V. Darrera.
Derrerainent.Atlv. Últi-
mament. Últimamente.
Oerrerench. V. Tarda.
Oerreria (Ala). .4/ fin,
al cabo, á la postre.
nerreti«l4>r. Fundidor.
I»eiTetiMient. Derreti-
miento, licuación, {lido.
Oerretit ó Derritil. Derri-
Derritible ó Derretible.
Licuable, fusible, liquida-
ble, licuefactible. (dor,
werritirtor. V. Dcrreti-
Derpitir ó Derretir. Fun
dir, licuar, liquidar.
líerpocanient. Destruc-
ción, derribo, demolición.
Derrocar. Tirar á terra
algun edilici. Derribar,
derruir, demoler. Precipi-
lAT. Despeñar, derrumbar.
Derrocar. Derogar.
Derrosatiii. LÓ que a-
aul-la. Derogatorio.
Derrota. Rumbo. Derro-
tero, rumbo. Portar la
derrota. Fr. Llevar la ruta
Derrotar. Mil. Arrollar.
Derriihir. Arruinar, der-
ribar, derruir, demoler.
De.«iaI>onar. Desaprobar.
Desabono. Perjuicio.
Desabonvegador. Des-
abollador, {llar.
DPsabonyegar. 7)Ma6o-
D^!!>al>or<Iarse. r. IS'áut.
Separarse una nau d' al-
tra. Desatracarse.
D^^aborir. Desasonar,
desabrir, quitar el sabor.
Desabotonar. Tráurer
los botons dels traus. Des-
abrochar.
Desabricli. Desabrigo.
Deí!iabrÍKat.ISáiit. Abier-
to. V. Descuberl.
Desacalorarse, t. Desea
lorurse, desahogarse, [to
De.<«aeatanient. Desaca
Desacato. 0('sara<ami>n/f)
De.«iacert.Z)*SrtftVr/o, des-
acuerdo.
DES
Desacertar. No tener a-
cierlo. {damiento.
Desaconioilo. Desacomo-
De.*iac4>ni|>aiiyanient.
Desacompañamiento.
Desacouijianyar. Sepa-
rarse, dejar solo. {Solo.
De.tiaconipanyat. Sol.
De.^iaconipassar. Desga-
vellar. Descompasar.
De.sconiiias.<4at. Séns
compás, descompassat.
Descompasado.
Desaconselladainent.
Adv. DesaccynsejadameiUe,
desacordadamente.
Dcsacoiisellanient. Di-
suasión, {sejar. disuadir.
De.saconselJar.Dfsaco/i-
Desacontentar.Descon-
tenlar. Descontentar.
Deíiacor«la<la>nent. In-
deliberadamente, inco7isi-
deradatnente. cordancia.
DesacíiriJameiit. Dis-
De.^aeor<Iar. Discordar.
Oesacort. Séns concor-
dia, dissensió. Discordia.
Discordancia. Discordan-
cia, desacuerdo.
Desac«»«>tiinia(lani ent .
Adv. Fora de lo regular.
Desacostumbradamente.
Desac4>s t u ni a m ent.
Desvesament. Falta de
hábito ó costun\bre.
Desacostuniar. Desacos-
tumbrar, desusar, desha-
bituar. V. Desvesar.
Desacreditar. Denigrar,
disfamar, vulnerar.
Desadornar. Desaliñar.
Desafavorid<»r. Qui des-
afavoreix. Desfavorece-
dor, icer.
De.safavftrir. Desfavore-
De*iafecci«'>.V. Desafecte.
Desal'ectació. Naturali-
tat. Naturalidad.
Desafecte. Falta de afec-
te. Desafecto , desamor.
Aversió. Desamor , errò-
nia, ojeriza, aversión.
DcsaTerniarse. r. Deso-
cuparse. Desocuparse.
Desaferrar.V. Desagafar
Desareynat. Desocupa-
di). Estar desafeynat. Fr
^líirf'ir ó estar de vagar.
Desatlador. Qui desalia
DES
Retador, duelista.
Desallainent. Desafio.
Desaiiant. Desafiador.
Desaliar. Retar, provocar.
Desalicionar.se. r. Des-
apasio7iarse.
Desalinadanient. Adr.
Desacordemente , de»en-
t07iadamente.
De.salinanient. Destem-
ple, desentonación.
Desafinar. Desentonar,
disonar. {desacorde.
De.satlnat. Desentoldado,
Desatiu. Desafio , duelo,
reto. A cops de punys.
Pugilato. Lloch del desa-
fio. Desafiadero.
Desal'or. Desafuero.
Desalorarse, r. Descom-
ponerse, atreverse.
Desaforat. Gran en ex-
cés. Desmedido, ejpcesivo.
Sui atropella ú obra séns
ey. Desatinado.
Deshgafanient. Desasi-
miento, despegadura.
Desagafar. Desasir, des-
pegar, desprender, r. Des-
amarrarse, destrabarse.
De.sasarrar. Desaferrar.
Desagernianar. Desher-
manar, (nar.
De.sas;i*aciar. /)ísarfor-
De.saeradable. Al tacto.
Áspero, i7}suave. Al oido.
Desapacible, ingrato. Al
tracte. Esquivo.
Desa$;rada b I e ni e n t.
Adv. Desapacibleme7}le.
Desagrradar. Desplacer,
displicer, disgustar.
Desaeraduar. Degradar
De.sas r a li i d a ni e n t.
Adv. Desagradecidamen-
te, ingratamente.
De.sai;rabinieiit. Desa-
gradecimiento, ingratitud.
DeNa;;rabir. Desagrade-
cer, (cido. ingrato.
De.sasrabit. Desagratl»-
Desacravi y Desagravia-
ment. Desagravio."
ne»tísrv^SSkr. Disgregar,
desunir. Ditgregar.
Desaerir. Desacerbar, etj-
dulcir, suariiar.
De.<»asr¡t. Desacerbado.
Desahogar. Aixamplar.
Emanchar. r. Espargirse.
DES
Esparcirte, solazarse.
DeMuhogat. Desvergo-
nyit. Descarado, desollado
M»es»Utts», Aixaniple. En-
sanche, libertad, anchura,
Desembrás. Desenfado.
Ab (iesabogo. Adv. Liber-
tadamente, desahogada-
mente, {desunido.
DeNaliunit. Desavenido,
UeMaixifla. V. Surtida.
VeHajudar. Desayudar.
0e.«$ajudat. Negligent.
Negliyeiite, desidioso.
JDeM^junareíe. r. Y. Dcs-
dejunarse.
JDe^ajiiNt. Desajuste.
DeNajui^tarHe. r. Descon~
reñirse, descomponerse,
]>«»«alal>aii»a. Vituperio.
V. Menyspreu.
J>ei>«ala|>at. Descarado,
farotón, desvergonzado.
DeNal bardar. Desenjae-
zar, desenalbardar.
Dexalbergaiuent. Des-
hospedamiento, (dado.
VeMalbergat. Deshospe-
Desaleiitar. Desanimar
Descorazonar, r. Desani-
marse. Abandonai-se.
I>e.*<all)»t.jaiueut. Desa-
lojamiento.
Desallotjar. Desalojar.
AeNalterar. Assossegar.
Apaciguar, [mancebarse.
Deiiiaiiiancebaríse. Des-
Mesainarrar. Náut. Se-
parar. Desatracar.
DeMainent. Encerramien-
to, reserva, escondimiento.
OeManiistansar. Desa-
mistar, descompadrar.
nexanioblar. Desamue-
blar, (anujar.
DeNamohinar. \. Des-
l>ei4anM»liin«». Desenfado.
DeNaiu4»r. Aburriment.
Aborrecimiento, desapego.
DeHamorat y Desanio-
rÓ8. Mal agrados. Desa-
brido, áspero, seco.
DeManiortallar. Desa-
mortajar.
SeMaiiiotiuarNe. r. Apa-
ciguarse, pacificarse.
neNaiiipallejLïarse. r. Y.
Desem pallegarse.
I>e«ainparar. Abando-
nar alguna cosa. Abandó-
DES
nar. Deixar sens defensa
una fortificació. Desman-
telar. Naut. Desarbolar.
For. Renunciar.
DeMaiuiiarat. Abando-
nat. Abandonado. Sens
abrich. Desabrigado. Sens
amparo ó recursos. Sin
amparo. Y. Desert.
DeMaiiiparo. Dejación.
We.<4aiiipÚN. Y. Després.
We.saucorar. Náut. Al-
zar, levar anclas.
DeManiínació. Frialdad,
indiferencia, desaliento.
Deítaníniar. Desalentar,
descorazonar.
Deí^aniniat. Cruel, inhu-
ma. Desalmado, fiero.
Det^aniiig. Desenojo.
Desaiitijar. Desenojar,
desensañar, desatufar.
t>eimnujós. Desenojoso.
ne.sapacibleineiit.Adv.
Desagradablement. Desa-
gradablemente, (cido.
DeNupai'CjS^ut. Desapare-
Defsaparéixer. Desapa-
recer. Vi'T desaparèixer.
Fr. Escamotear, (aparejo.
ne^aparell. Naut. Des-
UeHaparellar y Desapa-
riar. Separar una délas
cosas que formaban pa-
rell. Desaparejar, desapa-
rear. Desbaratar alguna
cosa. Desparpajar , des-
componer. Naut. Tráurer
los aparells de una nau.
Desmantelar, (cimiento.
Desaparició. Desapare-
Deí!«aparr4>i|uianarNe.
r. Desaparroquiarse.
DeHapegadaiuent.Adv.
Despegadam ente, des inte-
resadamente, (dor.
Deí^apesitdor. Despega-
DeNapeKanient. Desu-
nió de las cosas que esta-
rán apegadas. Desapega-
dura. Desapego. Despren-
dimiento, desvio.
Desapegar. Separar lo
apegat. Despegar. Sepa-
rar lo que estava unit.
Desasir, desprender.
netiapetfavse. r. Apar-
tarse, despéndrerse. Des-
prenderse, desasirse. Des-
alicionarsc. Despegarse.
DES
131
Y. Esllabissarse.
Desapegat.Poch amable.
Desamorado, frió, descori-
tado. Y. Desprès.
De»iape$ï4». Despego, des-
prendimiento, desasimien-
to. Ab desapego. Adv. De-
sapegadamente. (der.
Deíiapéndrer. Desapren-
De«iapercebiinent. Des-
prevenció. Desapercibi-
bimiento.
DeMapereebit y Desa-
percebut. Desprevenido.
V. Desprevingut, (recerse.
Desapiadart^e. r. Endu-
Deí^apiadat. Incompasi-
vo, incompasible, inhu-
mano, impío,
Desapoderaiiient. Des-
apoderamiento.
De.*«ap«i)lerar. Desposeer,
desaposesionar.
DeMap«»derarMe. r. Des-
apropiarse, ¡{enunciar,
desapropiarse.
Dc.sapMk^ieiitanient. De-
salojamiento. (jar.
nesaiutsentar. Desalo-
nenapréii. Desaprendido.
Dei^apretnr.Y. Afluixar.
DeNaprobació. lleproha-
cion. (condenar.
Desaprikbar. Reprobar,
De.saprolila d a ni e u (.
Adv. Desaprovechadamen-
te, sin provecho.
DeNaprotilanient. Des-
aprovechamiento.
DeNaprolitar. Desapro-
vechar, desperdiciar.
DeNapr4»pi. Desapropio,
desapropiamiento.
Desaprupiaciú. Y. Des-
apropi. (apropio.
De!4apr4»p¡anient. Des-
DeNapr(»piar. Enajenar^
De.*«apr4»piar.«4e. r. Des-
prenderse, renunciar.
Dc.sa(|iieferat. Desocu-
pado. Estar desaqucferat.
Fr. Y. Estar desafcynat.
Dewar. Posar alguna cosa
en lloch segur. Guardar,
aliar , reservar. Apartar
de la vista alguna cosa.
Retirar. Fam. Posar prés.
Aprisionar, r. Retraerse,
esconderse. (Desarbolo-
Desarbolaiueat. Náut.
132 DES
De«»arborar. Abátrer
Derribar. Desarbolar. De-
sarbolar. (Desheredar.
neNaretar. Desheretar.
DeMariiiament. Desar-
mamiento, desarmadura,
desarme, desarmamento.
Dec^ariuar Desguaruir,
deseompóndrer. Desmun-
tar, descomponer. Náut.
Llevará la embarcació la
artillería y aparells. Des-
artillar. Aplacar la ira.
Cortar la colera.
Desarmarse, r. Deixar
las armas. Dejar, deponer
tas armas. En passions
de ánimo. Aplacarse.
Uetüariiiat. Desprevin-
gut. /íi e ri?i e , desp revejí ido .
Desarraigar. V. Desar-
relar. (el embozo.
Desarrebo.«ísar. Quitar
Desarreglanient. Des-
arreglo. Desarreglo.
Desarreglar. Desorde-
nar, desmesurar.
Desarregla*. Sens lino.
Desatinado , inmoderado.
Desordenat. Inconcino,
descorregido. D. en lo
menjar. Voraz, tragón.
Desarreglo. Corrupció.
Estragamiento. En las
costums. Ea'travio. En lo
menjar. Voracidad. Obrar
ab desarreglo. Claudicar.
Desarrelament. Desar-
raigo, extirpación.
Desarrelar. Arrancar de
airel. Desarraigar, desce-
par. Extingir entera-
ment alguna passió ó vi-
ci. Extirpar, (enfaldar.
Desarreiiiangar. Des-
Desarrenglar. Desarre-
glar, (remover.
Desarri-uiar. Apartar,
De.<«arrugament. Desar-
rugadura.
Desarse. r. Amagarse.
Retraerse , ponerse en sal-
vo, esconderse, (saborir.
Desassuborar. V. Dcs-
Desasseat. Desalinyat,
malendressat. Z>Ma/iñatio.
De sasseiiyalar .Z>f.«rnar-
car, quitar las señales.
DecMtsttitiador. Descer-
cador.
DES
Desassitiament. Des-
cerco. (Levantar el sitio.
Desassitiar.Alsarlositi.
Uesa.ssossegameut y
Desassossego. Desasosie-
go, inquietud.
Desasso.^segat. Inquiet.
Inquieto, bullicioso.
Desastre. Calamitat. Ca-
lamidad, infortunio.
Desastrusanient. Adv.
Desastradament , inlelis-
menl. Desastradamente.
Desat. Guardat. Guarda-
do , reservado , retirado.
Lloch retirat. Retirado,
recóndito.
Besataxiu. Desaliño, des-
atavío, desaseo.
Desatenció. Descortesia.
Inurbanidad. Distracció.
Distracción.
Desaténdrer. Desaten-
der, desoir. desairar.
De.«iatent. Lo qui no té
cortesia. Desatento, gro-
sero, incivil.
Desates. Desayrat. Desa-
tendido, desairado.
Desatinadament. Adv.
Desatentadamente, des-
lumbradamente.
Desatinar. Tráurer ó
pérdrcr lo lino. Desaten-
tar, perder el tino.
Desatina!. Sens tino. De-
satentado, deslumhrado.
Desatino. Desbarro, deva-
neo, locura, [desaturdir.
Desatontir. Desatontar,
Desatracar. Náut. Desa-
bordar. (Sin esperanza.
Desauciailament. Adv.
Desauciar. Tráurer la
esperansa. Desesperanzar
Desavans. Rebaixa de
deute. Descuento. Pl. Pèr-
dua de una parí y no del
lot. Pérdidas. {taja.
Desavantatge. Desven-
Desavantatjadanient.
.\dv. Desaventajadamente
Desavantat jat. Desaven-
tajado, poco ventajoso.
Desavenirse, r. Descon-
certarse, descompadrarse.
Desavinent. Ánarlado,
distante, incómoao.
Desavingut. Desavenido,
malavenido, discorde.
DES
Desayguatlero. Deia-
I guadero. desaguador.
Desayguatlur. A rhollon .
Desayguar. Desaguar,
desguazar, esguazar,
Desayrat. Desairado, des-
preciado. V. Xasquejat.
Desayre. Desprecio, dis-
favor, (desembanastar.
De.*^ballestar. Desatinar,.
De.<«i>alEestat. Desconcer-
tado, fuera deasiento. Cap
desballestat. Casquilucio.
Desba ratadanient»
Adv. Disparatadamente,
disparadamente .
Desbaratanient. Desba-
ratamiento. De ventre^
Desbarate de vientre. De
ventrell. Descomposición
ó desconcierto de estómago
Desbaratar. Fèr malbé.
Malbaratar. Desencami-
nar á algú. Distraer, ma-
lear. Dir, fèr disbarats.
Disparatar, desbarrar,,
desacertar. La obra de
desbaratar. Desbarate^
desbarato. Desbaratar un
projecte. Barrenar.
Desbaratarse, r. Lo
temps. Descomponerse.
Desenfrenarse en las cos-
tums. Desenfrenarse. No
aténdrerála seva obliga-
ció. Distraerse.
Desbaratat. Lo qui diu
ó fá disbarats. Dispara-
tado, desconcertado.
Desbarbat. Desbarbado.^
larnpiño.y. Desvei-gonyit.
Desbarranient. Desqui~
jaramiento.
Desbarrar. Dislocar las
barras. Desquijarar. Des-
baratar. Desbarrar. Dir
disbarats. Disparatar.
Desbarrat. Sens barra.
Desatrancado. (bastadura.
Desbast. Desbaste, des-
Desbastar. Aplanar. Do-
lar. Vial. Desguazar. La
fusta. Hachear, azotar.
Fer pérdrer á algú la rus-
ticitat. Descortezar.
Desbastarse, r. Deixar
la rudesa ó las costums,
rústicas. Descortezarse.
neHhuteiskr.Detbautizar,
descrismar.
DES
Vesbaynar. Desenvainar
XteMbubar. Desasnar.
l>ef!il>ocainent.Desenfré.
Desbocamiento.
JDesbocarse. r. Pérdrer
lo fré. Dispararse.
l>e.<«boIcar. Desempañar.
Desbitíisai*. Desatancar. \
V. Desembussar.
JDesbotar. Descarregarse,
'1 ventre. Desaguarse. La
ira. Desahogar la cólera. 1
Lo temps, plóurer mòlt.
Descargar el cielo ó el nu-
blado, (botonadura.
De«i«butonaiueiit. Desa-
Desbotouar. Desaboto-
nar, desbrochar. [cado.
Wesbraiicat.Blas. Ebran-
JDesbriicar. Desgolletar.
De^eabalar. Truncar.
Troncar, mutilar, (dero.
DeMcabalcador. Apea-,
DeMcabalcaiiient. Des-
cabalgadura, apeadura.
Oescabalcar. Baixar de'
caball. Descabalgar, des-
montar. Tráurer á algú
del empleo. Apear. Fèr
pérdrer la esperansa. De-
sengañar, quitar la espe-
ranza, {gado, desmontado
DeNcabalcat. Desrabal-
Descabel ladanient.
Adv. Sens orde ni con-
cert. Desordenadamente,
desconcertadanun te.
Descabellaiuent. La o-
bra de descabellar. Des-
cabelladura. Ser un des-
cabellament. Fr.Féró dir
una cosa fora de rahó.
Despropósito, disparate.
~De«»cabellar. Desgreñar.
Deseabellat. Desfet lo
cabell. Desgreñado. Sens
orde ni concert. Dispara-
tado, sin pies ni cabeza.
Descalabrat.Aixalabrat .
Arrojado. Eixir descala-
bralóescamnat. Fr. Sa/»>
mal ó escarmentado.
Descalca. Descalzo.
ne^calsainent. Descal-
sez. V. Descalsesa.
OeMcaisar. Anar gratant
1' aygua algun terreno.
Derrubiar. La terra. So-
cavar. No descalsarse pe-
ra dir mentidas. V. Men-
DES
tir á trencacoll.
ne»$cal.>>e»ui. La acció de
estar deseáis. Descalsez.
Descanibiar. Trocar.
De»>caiubiat. Cambiado.
nei^eans. En sas princip.
acceps. Descanso, reposo,
tregua. De la terra. Huel-
ga. Ab tot descans. Adv.
A pierna suelta ó tendida.
De.<!»caafi$a«lur. Lloch á
propòsit pera descansar.
Descansadero.
Deí!>can.sar. Reposar. Re-
posar, holgar, posar. Es-
tar enterrat. Yacer.
Descapclellar. Desfer al-
gun capdell. Desorillar,
desdevanar. Revelar al-
gun secrel. Desembuchar,
desbuchar, (de.
DeKcapilelIat. Desovilla-
De.'icap.sar. Y. Escapsar.
De.scarada (.\ la). Adv.
Descaradamente, á cara
descubierta.
De.<^caradaiueiit. Adv.
Descomedidamente, con
descaro ó descoco.
De.<«caras<»lador. Des-
tornillador.
Descarasolar. Desfer lo
paper, cartró, etc. que
estava caragolat. Desar-
rollar, desenrollar. Lo ca-
ragol ó tornillo. Destorni-
llar, destonder.
Descaragolat. Desarro-
llado, desentornillado.
Descarat. Desvergonyit.
Descocado, impudente, pe-
tulante. A la descarada.
Adv. Descaradament. Con
descaro. (ragolar.
Descargolar. V. Desea-
Descaro. Desvergonyi-
ment. Procacidad, desco-
medimiento, descaramien-
Descárrech.Z)eíeargo.(ío
Descàrrega. Descarga.
Descarregador.Siti des-
tinat pera descarregar.
Descargadero. De las ar-
mas de foch. Sacatrapos.
nencarres^r. Descargar.
De cuydados. Descuidar.
Lo ventre. Obrar, desco-
mer, (encarregarse.
Descarregarse. V. Des-
Descart. Descarte.
DES 133
Descendencia. Succes->
sió de una persona. Pro-
genie, sucesión.
Descendent. Descendien-
te, descendente. Pl. Veni-
ders. Veyíideros.
Descendir. Descender.
Descens. Baixada. Des-
censo. Acte ó acció de bai-
xar. Descensión.
Descenyirse de riurer.
Fr. Desternillarse, pere-
cerse de risa. {Discernir.
Descernir. Distingir.
Descinglar. Descinchar.
De.sclavament. Ac. y
efecte de desclavar. Z>e«-
hincadura.
Desclavar. Lo que está
íixát en algun lloch. Des-
hincar, desenclavar.
Desclavillar. Tráurer las
cía villas. Desenclavijar.
Desclofollar. Esclofo-
llar. Las ametUas, etc.
Descascarar, descascar.
Tráurer los grans de las
tabellas. Desvainar.
Déselos. Abierto.
Desclóurer. Obrir lo
clos. Abrir. Las mans.
Desenclavijar kts manos.
Desclúurerse. r. Las
flors. Desabotonarse, o-
brirse, descogerse, {miento
Descobriment /)eseu6r¿-
Descobrir. V. Descubrir.
Descocat. Descarat. Des-
carado, petulante.
Descolar. Deshonrar, no
guardar ¡as fiestas.
nescolgí^r. Descubrir, de-
senterrar, destapar.
De.scoIl.Ac. de descollar.
Desempulgadura.
Descollament. Excés ó
superioritat. Descuello,
descollamiento.
Descollar. Tráurer la
corda deis caps del arch
en la ballesta. Desempul-
gar. Sobrepujar. Despun-
tar. i,loramiento.
Descoloriment. Desco-
Deseolorir. Descolorar.
Descolorirse, r. Enma-
rillecerse, {pálido.
Descolorit. Descolorido,
Descomedinient. Des-
mesura, desaguisado.
134 DES
Descomedirse, r. Des-
medirse, desmesurarse,
descompasarse.
Besc4iniedi(. Descomedi-
do, desmesurado.
DeHConipartidor. Des-
partidor, {tir.
UeNctiiujiartir. Despar-
0ef<c4»iiit>a»«í!>ar. Desba-
ratar. Desbaratar.
Deí)C4»ui|>aN»>arNe. r.
Descomedirse, descompo-
nerse, desentonarse.
De»ieunipóndrer. Tras-
tornar r orde ó composi-
ció. Descomponer. Desen-
dressar. Desaderezar. De-
sordenar. Desordenar.
Desguarnir. Üecolgar, de-
sadornar, (postura.
neticompotiició.Descom-
Deíieom|ioiiit.Trastornat.
Descompuesto. Inmodest
Audaz, alrerido.
De«<ieoni|» oNtament
Adv. Descompuestamente
De^c<»ni|to!>>lura. Falta
de asseo. £)Masío, desaliño
De^icoiuptar. Descontar.
De«eouipte. Descuento.
Descomunal. Enorme,
descompasado.
Desconceptuar. Desa-
creditar, desopinar.
Desc4»neer(. Falta de
concert ó lleugeresa en
las paraulas ó accions.
Desconcierto. L' acció y
efecte de desconcertar.
Desconcertadura. Desba-
ralament de rentre. Des-
peño, desate de vientre.
Desconcertar. Tráurer
de quici. Desquiciar. Des-
baratar. Desordenar, des-
componer, turbar.
Desc4»ncertarse. r. De-
savenirse. Desavenirse.
DcsUorigarse algun os.
Desvencijarse, dislocarse.
Desconcertat. Desbara-
tado. V. Desbaratat.
Des4M»n egudamettt.
Adv. Desconocidamente.
Desctinegut. Ignorat.
Desconocido, incógnito. V.
Desagrahit.
Desconeixensa. Desco-
nocimiento, ingratitud.
Desconèixer. Descotwcer
DES
DES
Deseonliansa. Recel.] Descortesament. Adv.
Recelo, suspicacia. Sens cortesia. Descortes-
Desconfiar de la salut. I mente, groseramente.
Desahuciar. ípícas. i Descortesia. Inurbani—
Desconfiat. Recelos. 5us- dad, impolítica. (sif.
Desconformar. Díícre-i Descosidura. V. Descu-
par, disentir. (/brme. jDesco.<i»sar. Trencar lo-
Desc4tni'ornte. Discon-\ eos de 1' agulla. Descular,
Desconjuntanient. /)es-| desojar. (desarrebujar.
coy untamiento, desenca- Descotxar. Desarropar,
jamiento, desencaje. iDescréflit. Descrédito,.
Desconjuntar. Desco-\ deslustre, mengua. Abde»-
yuntar, desvencijar, des-\ crèdit. Adv. Sens crèdit.
encajar. L' os de la es- Menguadamente.
patUa del animal. fíespaí-Descréurer. Descreer.
darse. Los ossos. Desgo- neser'nlur. Proscribir.
bernar. i y utiícíí/o. Descrismar. Descristia—
Desconjuntat. Desco-\ nar. {lo.
Descon4»rt. V. Desconsol Descri t. /)e»eri<o, descrip—
Desc4»nsoi. Z>esco»)sue/o, Descriurer. Describir.
desconsolación. (<«r. | Lo que no pot descriu-
Desc4»ntar. Rebajar, reba-]
Uescontent.Descontento,
malcontento. [
Descontentadis. Des-\
contentadizo.
Desc4)ntentanient. Des-
contento, descontenta-
miento, desagrado. j
DescontinuacÍ4Í. ínter-'
rerse. Indescriptible.
Descr4»star. Descostrar.
Descr4tstarse. r. Tráu-
rer, caurer ó saltar la
crosta. Descascararse.
Descuat. V. Escuat.
Descubert. Descubierto,
manifiesto, patente.
Desciaberta. Mil. Rego-
rupcion. {rumpir.l neixemenl. Descubierta.
Descontinuar. /nfór- Desculiertament. Adr.
DeseonTeniéncia. La! Clarament. Descubierta-
desconformilat de parers' mente, al descubierto.
ò\o\unt&ts. Disconvenien- Descubrid4»r. Lo qui re-
cío, {veniente. i vela algun secret. Reve-
Desconvenient. Incon- lador. {cion, revelamiento..
Des4M»nvingut. Descon- Descobriment. Revela-
venido, discorde. t Descubrir. Revelar. Re~
Desc4>rdar. l'n instru-' velar, manifestar. Posar
ment de música. Desen-
cordar. Tráurer los bo-
tons del trau. Desaboto-
nar. Los gaíels, cordons, -
ele. Desabrochar. Lascal- Desculpar. Disculpar.
sas, ó altra pessa de roba. Descusir. Descofei'
de manifest lo que esta-
va ocult. Desencapotar,
destapar, desencerrar.Lna,
cosa secreta. Pregonar.
Desatacar
Desc4>r<iarse. r. Desabro-
charse, desabotonarse.
Desc4>rdat. Desabotona-
do, desabrochado.
Descorsadura. Descor-
tezadura.
Desc4trsar. Tráurer la es-
corsa. Descortezar.
Descusit. Desfet ó tren-
cat. Descosido. La part
descusida de la roba, etc>
Descosedura. Pegarla pel
descusit. Loe. fam. Ha-
blar (i tontas y á locas.
Descu>'4ÍarNe. r. Olvi-
darse, rfomiírs». Desi mi-
teix. Dejarse.
Descort. Poct. Composi- DeNCu>4lat. Lo qui se ol-
ció poética de metro ir-i vida fàcilment. Oífirfarfí-
regular. Po/ímeíra. ao. Negligent. Owit.io. ♦»*-
Dese4trtés. Fallat de mo- gligente, remiso. Despre-
dos. Desatento, inurbano.^ vingut. Desprtvenid». A-
DES
traparócullir descuydat.
Fr. Coger de rebato.
Deseuyt. Descuido, negli-
gencia, omisión.
Desiiaurar. Desdorar.
DeHtIejunai'se. r. Des-
ayunarse.
DeMdejuní. Primer men-
jar del malí. Desayuno.
VtemAeny. Desden, esquivez
Bel•l•lenyarse. r. Tenir
á menos. Esquivarse.
nesaenyús. Esquivo.
Oesdir. Desdecir. A des-
dir. Loc.V. A tenli potenti
DeMdirse. r. Retractarse.
Denegarse, abjurar, lla^
mar se andana.
Desditxa. Infortunio, fa-
talidad, infelicidad.
DeNditsas (Dir d'algú).
Fr. Decir mal de alguno
netiditxat. Desafortuna-
do, miserable, i7} feliz.
neKdoitle$j;ar. Desdoblar _
Itesé. Deceno, décimo.
Ue^eixida. V. Eixida.
DeMeixírse. r. Desempe-
njar bè alguna obliga-
ció. Desempeñar. Despén-
drerse de una cosa. Desa-
sirse. V. Desempallegarse
Desemliafar. Desempa-
lagar, {dar.
ncMembalar. Desenfar-
DeseinliaráN. Expedi-
ció, Uestesa. Desembara-
st, desempeño. La obra
de desembarassar ó des-
ocupar. Evacuación. Des-
ahogo en lo parlar ú obrar
Desparpajo, despejo, soltu-
ra. Desvergony iment.Z)es-
vergüensa, desenvoltura.
Det^enibarasíiada
ment. Adv. Despegada-
nunte, eacpeditamente.
DeNenibarasisar. Deso-
cupar. Desocupar, evacuar
De»ienibara8í«arse. r.
Nául. DesUiurarse de al-
gun perill. Rebasar, za-
far. V. Despéndrerse.
Uesciubara(«»»at.Promp-
te. Expedito. Desahogat.
Despejado , desahogado,
exento. (sembolicar.
De«í«inbarbollar.Y. De-
Desembarcador. Des-
embarcadero.
DES
DES
133
Besembarcauíent.
Desembarch. I
Desenibai'cb. Tráurerlo
embarch. Desembargo. L'
acte de desembarcar las
personas. Desembarco.
Los géneros, etc. Desem-
barque, [trancar.
Desembarrar. Desa-
Uesembaeítar. Desfer los
punís ab que alguna cosa
estava embastada. Desa-
puntar, deshilvanar. Des-
fer las bastas de las pes-
sas de panjo. Descodar.
Desembelecarse. r. De-
sembelesarse, (blant.
De«*eiiible. V. Dessem-
Det^embocadura. Des-
embocadero, desemboque
Deesenibdcar los rius en
lo mar. Descargar, des-
bocar. (Desémbolich.
Dec^enibolicament. V.
Ue«emb<ilicar. Desple-
gar lo que estava plegat.
Desenvolver. Quant la co-
V. ^Oesembotxar. Tráurer
I los capolls. Desembojar.
Desembrás. Desembara-
zo , despejo , eapedicion.
Ab descmbrás. Adv. Des-
pejadamente, con soltura.
De.sembraMüiadament.
Adv. Desembarazadam^i-
te, despejadamente.
Uesembra^star. Tráurer
los embrassos. Desemba-
razar, descombrar. Des-
ocupar alguna casa , pis,
etc. Desocupar , evacuar.
Apartar los estorbs. Des-
pejar. Náut. Zafar.
Sten&mhr assat. Sens
embrás. Desembarazado.
Expedit. Escueto, expedi-
to. Desocupat. Despejado,
vacio. Desahogat, líibre.
Desahogado, encentó. Qui
té expedició y soltura.
Desenfadado, desenvuelto,
correntio, suelto.
Desembre, lltim mes
del any. Diciembre.
sa estava embolicada ab DeseiHbridar. Desenfm-
papers. Desempapelar. \ nar. (dar, poner en claro.
Desfer algun embolich de Desembrollar. Desenrt-
fil, seda, etc. Desenredar, Desembrutxar. Desen-
desenmarañar. Desfer la | cantar. Desencantar.
envenadura. Desatar, (/«-¡Desembull. Desenredo
liaar. La roba ab que al
gu está embolicat. Desar-
rebujar. Exténdrer. Ten-
der. Explicar lo dificul-
tós. .Acíarar, desembrollar
DeHelubolicarfüe. r. De-
senredarse. V. Desembos-
sar, [do, desembrollo.
Desémbolich. Desenre-
Desembols. Desembolso.
Desemborratxar. Des-
embriagar.
Desembós. Desembozo.
neseniUoBcar. Desboscar
Desembossíanient. Lle-
garse l'embós. Desarre-
bujarse, desarrebozarse.
De»!embOí««4ar. Tráurer
diners de la bossa. Des-
embolsar. Tráurer lo em-
bós. Desembozar , desar-
rebozar. V. Desembussar.
Def«embotiinent. Eva-
cuación. (V. Desinflar.
Desenibotir. Deshinchar
Desembolxacar.Desem-
bossar. Desembolsar.
Desembullar. Desfer lo
que está embullat. Desen-
marañar, desenredar. Los
cabells, fil, seda, etc. Es-
carmenar, desovillar.
Desembussar. Desemba-
razar, desatancar, desa-
tascar, desembarrar.
De.sentbut\aear. Des-
embossar. Desembolsar.
Desempacar. Desempa-
quetar, desenfardar.
Desem paig. Desahogo,
desembarazo, desparpajo.
Desempalíar. V. Des-
compóndrer.
Desempallegarse. r.
Desprenderse , desasirse,
sacudirse. [papelar.
Desempaperar. Desem-
Desempatada. Ac. y ef.
de Desempatar./)esemíM«
Desempatxar. Desahitar
Desempatxarse. r. Des-
embarazarse, despejarse.
Desempenj ament.Res-
catar la penyora. Desem-
136 DES
peño. For. Retrovendicion.
Deseinpenyar. Redimir
Redimir , rescatar. For
Retrovender, quitar, r.
Desahogarse.
Desenipenyo. Rescate
V. Desempenyament.
Desenipeiiyorar. Des-
em]¡eñar. rescatar.
Desemperezar y De^
semperesirse. Desempere-
zar, sacudir la pereza.
ttesempeiiAr. Desatusar.
Deseiiipefar. Desempa
tar. Desempatar.
Deseiupiular. Desfer las
cosas que están empiula-
das. Desapiolar , desem-
piolar. Desunir lo tros de
corda empiulada ab altra
Desempalmar. {poner.
Desenjplear. Apiear, de-
neí«euip4»l>rir. Sacar de
la miseria.
nes^mpussessi o a a r.
V. Despossehir.
I>e.«ieinpo!«tar y Desem-
postissar. Desentablar.
I>esenipreí$4>iiaiuent>
Desencarcelamiento , ecc-
carceracion.
De.seiupresonar. Tráu-
rer de la presó. Desencar-
celar, excarcelar. Tráurer
de pena. Sacar de pena.
Deíiena. Década, décima.
l>e»!íeiical>estrar. Trau
rer del cap alguna idea.
Disuadir, q uitar del casco.
l>e.<!iencaileuar. Desfer
la cadena. Deslaboi\ar
desenlabonar.
Deí^encaix y Desencai-
xament. Ac.y efecte de
Desencaixar. Desencaja-
miento, desencajadura,
desencaje.
Desencaixar. Tráurer al-
guna cosa del encaix. De-
sencajar. Tráurer de la
caixa. Sacar del arca. Ar-
rancar los golfos , etc.
Desgoznar , desgonzar.
Tráurer un os de son
lloch. Dislocar, descoyun-
tar. Desfer las pessas de
fusta queestavan unidas.
Desensamblar, {cajonar.
De.«iencaíx«»nar. Desen-
Deseneallar. Tráurer un
DES
carruatge del lloch ahont
estava encallat. Desatas-
car. (Descamino.
De.«ienca luinaiuenf.
De.sencaininar. Desca-
minar, descarriar,
De.<<ieneaiuinat. Desca-
minado. Anar desenca-
minat. Andar ó ir fuera
de razón. (encanto.
Dej^encantainent. Des-
De.<«eneantar. ■ Desfer 1'
encantament. Z>M/ier/i¡:«í-
De.*«eueapotanieut. De-
sencapotadura.
Deí$eucaputar.<4e. r. Lo
cel. Serenarse, despejarse.
De.'sencaputxar. Desen-
capillar , descaperuzar,
quitar la capilla.
Deí$encarnar. Descarnar
De.«íeiicarTegarse. r.
Desea rgarse, desprenderse
De.<«euca rril auietit.
Descarrilamiento, (rilar.
De.*$encarrilar. Descar-
Ue«»euca.<$tar. Despegar,
desengastar.
De.sencauar. Sacar de la
madriguera, desanidar.
De!«encebar. Descebar.
De««eiicodernar. Desen-
quadernar. Desencuader-
nar, [coladura.
De»«encolanient. Desen-
Deseucortlar. Descordar
De.<>«encor(lillar. Desen-
cordelar, {corralar.
De.Mencorralar. Desa-
fie sencntxar. Apearse
del coche, desembarcar.
De.*4encre.*4par. Desfer
los rissos del cabell. Des-
rizar, descrespar.
Desencreuar. Descru-
zar. D. las mans. Desple-
gar, desenclavijar las ma-
nos, [trar.
DeMeiicro!$tar. Descos-
Deseucugiiuent. Desen-
cogimiento, desahogo.
De.«»encugirHe. r. Desen-
cogerse, [fundar.
Detüeuciiixinar. Desen-
Dei*encHnsir.«ie. r. V.
Desencugirse. {diablar.
De.«ieu<leiiioniar. />f se^i-
DeNeiideiitar . Desadeu-
dar, (moniar.
Deítendiablar. Desende-
DES
iDesenflolar. Desenlutar.
De.«<eu<Ire.*>í«ar. Desade-
I rezar. [repelo.
De.seneiiiich. Padrastro,
jDe.i^eni'adar. Desenojar.
\ne>ieniaatt. Desenojo.
Deü^enladóüi. Desenojoso.
:De.*ienraIdarí«e.r. Bajar
! el enfaldo. [¡erizar.
'Desenlailonir. Desenco-
De.<$eurangar. Tráurer
del fanch. Desatascar.
Tráurer lo fanch. Desem-
barrar. [Desligadura.
De.seufarce 1 1 a m e n (.
De.*ienrarcellar. Desliar
Deí^enfardar. Desfer los
fardos. Desenfardelar.
Desenljlar. Despassar lo
que estava enfilat, ¿esen-
garzar, desensartar. Des-
passar lo (il de r agulla
de cusir. Desenhebrar.
De.sebtttar. r. Desempa-
charse, desahitar.
De»>enfornar. Desenhor-
nar, deshonrar.
Dei<enfré y Desenfrena-
ment. Desenfreno, licencia
Desenfrenar. Llevar lo
fré. Desfrenar.
Desenf reno.V. Desenfré.
Desenfurisinarse. r.
Desenfurecerse, desencole-
rizarse, desatufarse, [lar.
Desensabiar. Desenjau-
De-'íeugafetar. Desfer los
galets. Desabrochar.
Desenganxadur. Despe-
gador, [pegadura.
Desen^anxadiira. Des-
Deseujsanxar. Desen-
castar. Desasir, despegar.
Desenj^anxarse. r. Des-
enmaranyarse. Desennui-
rañarse, desenredarse.
Desengany. Desengaño.
Desenjsrauyar. Apartar
del error. Desencasquetar,
desencastillar.
De.«4enjs;anyari^. r. Des-
preocuparse, salir de dada
De.Hensreixad4»r. Qúi
desengreixa. Des*ngrasa-
dor.Lloch pera desengrei-
xar. Desenijrasadero,
De.««engreixanient. De-
sengrasamienlo,
Desensreixar. Tráurer
lo greix ó bruticitt d' al-
DES
suna cosa. Desengrasar.
Traurer lo greixó Uart á
algun animal. Desainar.
nesengrossuv. Dismi-
nuir lo gruix. Desengrue-
sar. V. üesengruixar.
DesengPMÍxa'' y Desen-
gruixir. Desengrosar, a-
delgazar. (grudamiento.
Deseugrutaciú. Desen-
Mtesenst'utar. Tráurer 1'
engrut. Desengrudar.
De.scnllá!^ y Í3esenllassa-
ment. Desenlace, deslaza-
miento. solución.
De.>«enllaj!«í4ar. Desenla-
zar, deslazar, desatar.
nesenUaHírar. Náut. De-
sen lastrar.
Ue.'teiillatai*. Deslatar.
BesenUistitr. Desalistar.
neseniUiSíiv. Desenlosar .
Ue.*«enliotar. Deslamar.
De.«4enniaranyar. Des-
marañar, desenredar .
Ue.<«euiiiat.sinar. Desem-
ponzoñar.
Ueí^enniotllar. Desamol-
dar, sacar del molde.
ne!!ielinal. Decenal.
Ue»$enni. L' espay de deu
anys. Decenio.
neseu(|ua(lernar. Des-
fer. Descuadernar.
De.««eii<|uiiiierarse. r.
Desatufarse , deponer la
ira, desencapotarse.
DeNeiiquimerat. Desa-
tufado, desamostazado.
I>e»«eiti*ah«tnal>le> Irra-
zonahle, desrazonable.
De.xetira jolar. Dest ila-
drillar. desladrillar.
De.sebrertainent. Z)«sm-
redo. V. DesembuU.
Desenredar. Desembo-
licar. Desenzarzar. Des-
nuar. Desanudar, desañu-
dar. Lo ronsal de la pota
del animal. Desencabes-
trar, (sempallegarse.
Desenredarse, r. V. De-
De.senr«nciuir. Desen-
ronquecer.
Desenrotllar. Desarro
llar, desenvolver, descoger
Desenrotllo. Desarrollo,
desencogimiento. ■
Desenruuanient. Es-
combro, descombraduras.
DES
Desenrunar. Escombrar
Desensacar. Desembau-
lar, vaciar el saco.
Deseusaculaeiú. Desin-
saculacion.
Desensacular. Desinsa-
cular, descantarar.
Desensellar. Desensillar
Desensenyorirse. r. De-
sapropiarse, enajenarse.
Desensisar. Desencantar
Desens«»rrar. Náut. De-
sencallar, (terrar.
Dewensoterrar. Desen-
Desensuperlíir.oie. r.
Desensoberbecerse.
Desentab o r n i ni e n t.
Desaturdim ien to, desatro-
namiento.
Desentahornir. Desa-
turdir, desatolondrar.
Desentapi.s.sar. Descol-
gar, desentoldar.
Desentelar. Desempañar
Desenténdrerse. r. De-
sentenderse, {humacion.
Desenterranient. Ecc-
De.senterraniorts. Des-
enterrador.
Desenterro. Desenterra-
miento, ewhumacion.
Desentès. Desentendido.
Fer lo desentès. Fr. Ha-
cerse memo ó de nuevas.
Desenteular. Destejar.
Desent«>naeió. Desento-
no, desentonamiento.
Desentonanient.Dcsen-
tonació. Desentonación.
Desentonarse, r. Sur-
tirse de mare. Desman-
darse. Surtir de tono.
Desacordar. Í,t07ilarse.
Dewentontírse. r. Desa-
la enentorpitnent. Des-
entorpecimiento.
De.sentorpir. Fèr capas.
Desentorpecer, desentu-
mir. Desentumir. Desen-
tumecer, desadormecer.
Desentort«»lligar. Des-
enroscar, desenrollar, des-
coger, desarrollar.
De.Mentranyar. Pene-
trar lo mes dificultós.
Profundizar, sondear.
Desentranyarse. r. Ser-
vir ab mòlt zel. Desha
cerse, dar lo propio.
Desentravessar. Deson
DES 137
travesar. {zar.
Desenírenar. Destren-
Desentristir. Desentris-
tecer. {Desentumecer.
Desentumir. Desinflar.
Desentumirse. Desin-
flarse. Deshincharse.
Desenvaynar y Desen-
veynar. Fam. Desemba-
nastar, (envelejar.
Desenvelar. Náut. Des-
Desenvenar. Desenven-
dar, desvendar. Cir. Des-
ligar, (erweiienamiento.
DeseuTerinament.Z>««-
Desenverinar. Desenco-
nar, desemponzoñar. V.
Desenmatsinar.
Desenve.scar. Desligar.
Desenveynar. Traurer
de la veyna. Desenvainar.
DesenT«>It. V. Desinvolt.
Desenvoltura. Desemba-
razo. V. Desinvoltura.
Deserinador. Rompedor.
Deseriuameiit. Rompi-
miento, rompido, artiga.
Desermar. Agrie. Rom-
per, artigar, arromper.
Desert. Despoblat , sol.
Desierto. Erm. Yermo,
páramo. Inhabitat. Inha-
bitado, solitario.
Desertar. Fèr desert un
lloch. Despoblar.
Desertor. Fugitiu. Tráns-
fuga, trásfuga.
Desescuar. V. Escuar.
Desesperació. Despit.
Despecho, furor, ira.
Desesperansar. Deses-
perar, desesperanzar.
Desesperar. Fallar la
confiansa. Desconfiar.
Desesperat. Furiós. Fu-
rioso. Frenétich. Frene'ííco
Desespero. Desesperación
Desespessinient. Enra-
recimiento.\ .Ac]ATÍmenl.
Desespessir. Aclarir lo
que era espés. Enrarecer.
r. Los liquits. Asolarse.
Desestanch. Desestanco.
Desestiinacíó.Desesa'ma
Desestimar. Despreciar.
Desestorament.Ac.y ef.
de Deseslorar.Z)es«s<e-ro.
Desestorar. Desesterar.
Desestovar. Desmullir.
Desetxisar.Y.Desensisar
138 DES
De«iexirse. V. Deseixirse.
Deítfaíxar. Desfajar.
Dei«raleanient y Des-
falcb. De.ifalco.
DeNÍalear. Tráurer las
falcas. Quitar las falcas y
cufias. Tráurer part de
alguna cosa. Detraer, des-
menguar, {cimiento.
De»iiailiiuent. Desfalle-
DeNfalIir. Fallarlo alien-
to. Desfallecer.
Dei«('allít. Sens aliento.
Desfallecido, desfalleciente
netifvtraarme. Fam. Des-
alforjarse, descoco.
DeMfatxatés. Descaro,
Desfavorir y sos deri-
Tats. V. Desafavorir.
Desfer. Destruir lo fet.
Deshacer , descomponer,
Deixatar. Deshacer , li-
cuar. Desplegar. Desco-
ger. Descompóndrer. Des-
montar, desarmar. Des-
embolicar. Desenvolver.
Desvanéixer. Desvanecer.
V. Deslligar, Descordar.
Tornar á cambiar una
C9sa per altra. Destrocar.
D. alguna trama. Destra-
mar. La barata. Recam-
biar. La cingla. Descin-
char. La trena. Destren-
zar. Las mallas. Desma-
llar. Las sivellas. Deshe-
biliar. Locami. Desandar
¡o andado. Lo lias, nus.
etc. Correr. Lo corretg de
la sabata. Desmajolar. Lo
que s' ha fet. Destejer. Lo
Ïue té brins. Desbriznar.
os cordons dels caps.
Náut. Descolchar. Los far-
dos. Desembalar. Los li-
quits. Disolver, desleír.
Un exercit. Derrotar. Un
Bostre. Destechar. Desfer,
desbaratarlos intents. Fr.
Burlar, eludir, frustrar.
Desfer, ioltar los dubtes
ó arguments. Soltar, des-
atar. Desfer ò esmenar
los errors. Enmendar.
Desfermar. Soltar, de'sa-
tar. T. Deitmbanastarse.
Denferra. Los trossos re-
sultants de la ruina d'un
edifici, etc. Despojo, der-
ribo, cascote, ripio. Las
DES
sobras ó desperdicis de
alguna cosa. Detechos.
DeinrerracMbalIs. Pla.
Herradura de caballo. V.
Herba del ferro.
De»>rerra<9ura. Desher-
radura, [ramiento.
Ofsferrainent. Desher-
Oesfcrrar. Desherrar.
I»esfer«e. r. Pérdrer la
consistencia. Deshacerse.
Descompóndrcrse. Des-
componerse. Descarago-
larse 'Is bucles ó caragols.
Caerse. Extenuarse. Con-
sumirse, derretirse. Des-
péndrerse. Despojarse,
descartarse. Obrar ab em-
penyo. Descriarse, desgoz-
narse. Desfèrse, tráurerse
la roba. Quitarse. Dit del
cel, núvols, etc. Desga-
jarse. V. Desempallegar-
se y Desaparèixer. Des-
fèrsehi. Fer moviments
estranys y violents. Des-
goznarse." Fèr una cosa
ab mòlt empenyo. Eecha-
larse. Desférsehi tot. Fr.
Desvivirse, echar los bofes.
nenTet. Deslruhit. Deshe-
cho. Passat. Ajado. Des-
unit. Desamasado. Desor-
de. Desorden, confusión.
Desfet de temps. Loe.
Borrasca, tormenta. Ha-
verhi un desfet. Fr. Ha-
ber la de Dios et Cristo.
nenteta. Tel que 's fa en
lo ull. Nube, niebla. Der-
rota d' un exèrcit. Rota,
derrota. D. de temps. Re-
vuelta de tiempo , tiempo
revuelto ó borrascoso.
DeHÜei. Inquictut. Desa-
sosiego. Deixament. Dis-
plicencia, descaecim iento.
DesHciejarMe. r. Estar
mólt impacient ó inquiet.
Deshacerse, desasosegarse,
destrizarse. (paciente.
nesticiám. Impacient. Im-
UeNlíguracio. Desforma-
cion. (guracion.
neNflguranient. Desfi~
UeMfiKurar. Desformar,
deformar, demudar.
De^ligurarse. r. Pint.
Degenerarse.
Destila. L' acció de desfl-
DES
lar. Deshiladura. Pl. Lo~
üls que serveixen pera
curar las feridas , etc.
Hilas. (la deshilada.
Desfilada (A la), .^dv. .1
Desfilar. Tráurer los fils.
desfent lo teixit. Deshi-
lar, deshebrar, dethila-
char. La vora de la tela.
Desflecar, d es /locar. Ra-
jar lo liquit gota á gota.
Destilar, manar goteando,
correr gota á gota.
Desfilat. Lo efecte de des-
filar. Deshilado, deshe-
brudo. La guarnició á mo-
do de serrell. Cairel.
De.«fl«»ració. Desflora-
7niento, estupro. (dor.
Desflora(l<»r. Estupra-
Destloraciteht. La acció
y efecte de desflorar. Des-
'/loracion, desfloramiento.
Desllorar. Desvirgar, des-
honrar, estuprar.
DesOorir. Tráurer la flo-
ridura. Desenmohecer.
VéTárer\a.f\or. Desflorecer
Desfoganient. Desfogue.
Desfogar la ira. Deshin-
charse, desahogar la ira.
Desfogarse, r. Esbra-
varse. Desahogarse.
Desfonar. Desfondar, des-
fundar, descular.
Desforrar. Desaforrar.
Desfragat ó Desfregat.
Desproporcionat. Desco-
medido. Mal cuydat, des-
guarnitetc. Desmantelado
Desfrarar. Secularizar.
r. Desfrailarse.
Desfraudar. Defraudar.
Desfregat. V. Desfragat.
Desfreuar. Desenfrenar.
Desfrunzir. Desarrugar.
nenfnltaaor. Deshojador.
V. Esfullador. D. de vi-
nya. V. Despampolador.
Desfullanieut. V. Esfu-
llamcnt. D. de vinya. V.
Despampoladura.
Desfullar. Deshojar, en-
rehojar. V. Esfullar. Las
vinyas. V. Despampolar.
Desgaletar. Desabrochar
V. Descngafetar.
Desgana. Ina}ietencia.
Desganarse, r. Tenir al.
guna indisposició. Indis~
DES
ponerse. (Indisposi
Dee^ganat. Inapetente. V
Desgauyitarise. r. Des-
gañifarse, despepitarse.
De««garrat a d a lu e n t.
Adv. Desatinadamente.
Detigarratar. Desbarrar,
desatinar, despotricar.
Dcíígastarse. r. Gastar-
se lo oido de las armas,
de foch. Desgranarse.
Desgavell. Desorde, des-
concert. Desorden, descon
cierto, descabellamiento.
Detiigavellar. Desconcer-
tar, trastornar, descua-
dernar, confundir.
Desgavellat. Desconcer-
tat. Desconcertado, desor-
denado. Persona seng ju-
dici, alborotat. Destorni
liado. Cap desgavellat.
Fr. Cabeza de chorlito.
Desgayrailanient. Adr
Desaliñadamente.
DeNgayrainent. V. Des-
ga\;Te.{ieá&t. Desmadejar.
Desgayrar. Causar flui-
Desgayrat. Deixat, cay-
gut. Desmadejado, desma-
mazalado. Lo que no té
garbo. Desgarbado, desai-
rado, desgalichado.
Desgaype. Desmadeja-
miento. V. Desdeny.
Desgél. V. Desglás.
Desgelar. V. Desglassar.
Desglás y Desglassament.
Desheladura, {desnevar.
Desglassar. Deshelar,
Desglassat. Liquidat.
Deshelado. Dit de la neu.
Desnevado, {sar. Desglose.
Desglós. Acció de desglo-
Desgobern. Desorde.
Desgobierno, desconcierto,
Desg<»bernar. Dislocar
los ossos. Desencajar, des-
coyuntar, (nir.
Desgornír. V. Dcsguar-
Desgracia.
calamidad ,
impensada.
Infortunio,
fracaso. D.
Frangente.
Cáurer en desgracia. Fr.
fam. Desgraciarse. Tenir
desgracia. Fr. No tenir
sort. Correr con desgracia.
Desgraciat. Calamites.
Calamitoso, azaroso, fa-
tal. Perdulari./'erduíarío.'
DES
Desgradar. Desagradar.
Desgrahir.V. Desagrahir
Desgranar. V. Esgranar.
Desgrunar. Desmenuzar
Desgiiarntiuent. Des-
compostura.
Desguarnii*. Desguarne-
cer, descomponer. Lo ca-
Ijall. Desenjaezar. La nau.
Desarmar, desaparejar.
Desguarnirse, r. Náut.
Obrirse '1 bucli pels tran-
canils. Abrirse, desgua-
zarse , desligarse.
Desguàs. Desagüe , desa-
guadero, desaguador.
Desguassar. Desaguar
Alguna bassa ó estany
Desangrar. V. Desayguar.
Deshabitat. Inhabitado
Desheretanient. Deshe-
redación, deslieredamien
lo, eicheredacion.
Desheretar. Desheredar,
exheredar.
Deshonibrar. Quitar el
nombre, ó el ser.
Deshouest. Deshonesto,
impúdico, torpe.
Deshonestanient. Tor-
pemente, inhonestamente.
Deshonestedat. Desho-
nestidad , impudicicia,
torpeza. [famia
Deslion4»r. Deshonra, in-
Deshonorar. Privar deis
honors. Degradar.
Deshonrabons. Inso-
lent. Descarado, insolente.
Deshonrar. Deshonestar,
profanar, {hospedamiento.
Deshospedatge. Des-
Desig. V. Desiti.
Designació. Annotació,
registre. Registro.
Designe Designio , pro-
pósito, intento. Ab desig-
ne. Adv. De propósito,
con intención.
Desigual. Diferent. Dis-
par, impar. Inconstant.
Intercadente.MòU dificul-
tós. Arduo. Sembrat des-
igual Amelgado.
Desigualar. Tráurer 1'
ajust. Desajustar. {ner.
Desíntposar. Desimpo-
Desinclinar. Enderezar.
Desinfectar. Desinficio-
nar, desapestar.
DES 139
Desinflamar. Med. Des^
enconar. {chadura.
Desinflament. Deshin-
DesinUar. Tráurer la in-
flor. Deshinchar. Redu-
hirse la inflor. Desinflar-
se. Deshincharse, r. Dei-
xar la vanitat. Deponer la
arrogancia. (ment.
Desinflor. V. Desinfla-
Desingrat. Y. Ingrat.
Desinterés. Desapego,,
desasimiento. {sinterés.
Desinteressanient. />«-
Desinvolt. Desenvuelto.
Desinvoltanieut. Adv>
Desenvueltamente, {tura.
Desinvoltura. Desenvol-
Desistinient. Desisti-
miento, desistencia, retro-
cesión. For. Apartamien-
to, sobreseimiento.
Desistir. For. Sobreseer.
Desitj. Lo afecte de ape-
téixer. Deseo. Lo anloix
de las donas prenyadas.
Antojo. Gana. Pujo. An-
sia. Hipo. Med. Prurito.
Tenir algun desitj. Fr.
Apetéixer ab vehemència
alguna cosa. Antojársele.
Desitjable. Deseable, a-^
petecible, desiderable.
Desitjar. Desear. Quant
es ab ansia. Anhelar.
Desitjós. Lo que desitja
alguna cosa. Deseoso, se-
diento. Elque té antoix.-
Antojado. El que apeteix.
Apetecedor. Ganòs-Ganoso-
Desitj«»sanient. Ansio-
samente, ansiadamente.
Desjuntament. Desu-
nió. Desunión, {cimiento.
Desjunyiment. Desun-
Desjuttyir. Desuncir.
Desligant. V. Deslliga—
dor. (lliurament.
Desliurament. V. Des-
Desliurar. V. Deslliurar.
Desliurat. Esforsat. Va-
liente, es forjado.
Desloar. Vituperar.
Deslleal. Desleal, difiden-
te, pérfido.
Desllealinent. Adr. Des-
lealmente, infielmente.
Desllealtat. Deslealtad.
Desllengu a d a m e n t>
Adr. Desbocadamente, de-
140
DES
senfrenadamente.
De.>4lIenjKuanient. Des-
lenguamiento . desboca-
miento, impudencia.
I>e«4llenjsuai*. Tallar la
llenzua. Deslenguar. Lle-
var la llengüeta á algun
instrument. Deslengíielar
De^ilIeii^uafNe. r. Des-
mandarse, deslenguarse.
nesllenguat. Qui no té
llengua. Deslenguado. Lo
desvergonyil en lo parlar.
Lenguaraz, mal hablado,
desbocado. {Deliberar.
Deíilliberar. Deliberar.
DeNlligatlor. Desliador,
desligador, desalador.
Den^lligailiira y Deslli-
gament. Desatadura, des-
ligadura, solución.
I>e.<«lligar. Desfer. Desa-
tar, deslazar, soltar. Ab-
sóldrer de las censuras
eclesiásticas. Desligar.
DeNllindar. Deslindar.
V. Fitar. (V. Lliscada.
De.slli.s. Desliz, flaqueza.
De^ilIiMítar. Deslizar. V.
Lliscar, Relliscar.
DeMlliuranient.Ac. y ef.
de deslliurar á altre de un
perill. Libramiento.
Detiilliurar. En sas prin-
cip. accepc. Librar, li-
bertar. Eximir de obliga-
ció. Eccimirde obligación.
Deí«Iliure. Llibre. Libre.
l>eMll4»ai'. Vituperar.
UeMlloniar. V. Allomar.
Deí^llori^ailor. Coyun-
tura. Trobar lo desllori-
gador. Fr. Dar en el quid,
De^tllorigailura y Des-
Uorigameat. Dislocación,
dislocadura, dislocaryíien to
©eslIorigar.Descoy un lar
UeMllorigaríie. r. Des-
conjuntarse algun os.
Desgobernarse, desconcer-
tarse. Descompóndrerse '1
COS. Dislocarse , desgoz-
narse. La má. Depamplo-
marse. Manesc. Trencar-
se. Descerrumarse.
SeMllorij^at. Dislocado,
desensortijado, desortijado
DeNlluiuient. Desluci-
miento, deslustre.
Deslluir. Deslucir , des-
DES
lustrar, anublar.
nefilluit. Deslucido, des-
lustroso, desdorado.
Deíilluniar. V. Allomar.
DeNlliirij^ar.DesUorigar.
Descoyuntar.
I>e.*«Ilu.strar. Deslustrar,
deslucir. V. Enlluernar.
Desllu.stre. Deslustre,
deslucimiento. (bullat.
Oesiiiadeixut. V. Em-
I>e»iuiauiaflor. Instru-
ment pera desmamar
bestias. Destetadera.
De««nianianient. Destete.
De$$inaniar. Dit de las
criaturas. Destetar. Deis
anyells. Descorderar. Deis
cabrits. Descabritar. Deis
vadells. Desbecerrar.
Ue.>«inaniellar. Tallar las
mamellas. Quitar, cortar
los pechos, (impudencia.
nestuaa.Eccceso, tropelía,
Ueí^niaiKlarse r. Propas-
sarse de páranlas. Des-
lenguarse , desbocarse.
Descomedirse, propassar-
se. Desmedirse , desafo-
rarse, desenfrenarse.
De.<«uiati(lat. Mal nuinda-
do, desacatador, descome-
dido, procaz.
Deí^nianesainent. Des-
arreglo, desorden.
Desmanegar. Desguar-
necer, desenastar.
Desmanegat. Que no té
mánccb. Desenastado.
Descompost. Destartala-
do, {alimentos.
Desmantebir. Quitar los
Desmanyotat. Desma-
ñado, desmanotado, mo-
drego, perdulario, (marca.
De.'•iinarcar. Quitar la
Desmarxar. Descompo-
ner, ajar, descoircertar.
De-smaxia. Demasía, su-
perjluidad. En demasía.
Adv. Demasiadamente,
demasiado. [En demasía.
Desma.siaclanieiit.AdT.
Desmasiat. Demasiado,
earcesito. V. Massa.
Desniay. Derallimcnt.
Desmauo, desfallecimien-
to , tíeliquio. Repenti.
Med. Sincope. Arbre. Lio-
ron , desmayo, sauce de
DES
Babilonia. (maj.
Desmavainent. V. Des-
Desniayar. Desfallecer.
r. Caurcr en basca. A-
mortecerse, ahilarse.
Desmayat 'Color;. Color
apagado, desmayado.
Desmembrad ura y
Desmembrament. Ac. y
ef. de Desmembrar. Des-
membración , dismembra-
ción, división.
Desmembrar. Mal gas-
tar part de la hisenda.
Menguar. [Trascordarse.
Desmemoriarse. r.
Desmemoriat. Olvida-
dizo, falto de memoria.
Desmenjanieut. Desga-
na, inapetencia, (tiarse.
De.smenjar.se. r. Desga-
Desmenjat. Inapetente,
desganado. Fér lo des-
menjat. Fr. La gata de
mariramos. (mentida.
Desmentintent. Des-
Desmentir. Desdecir.
Desmenussable. De»-
menuzable. [menuzador.
Desnienussador. Des-
De.smenussar. Dividir ó
desfer una cosa en parts
menudas. Desmenuzar,
destrizar. Examinar pau-
sadament alguna cosa.
Analizar, apurar.
Desmereixedor. Des-
merecedor, (cer.
Desmerèixer. Desmer»-
De.smerescut. Séns mè-
rit. Desmerecido.
Desiuesur a d amen f .
Adv. Desmedidamente.
Desmesurat. Excessiu.
Desmedido, enorme, desa-
forado, (rar.
Desmillorar. Desmejo-
Desmoblar. Desamoblar.
Desmoblat. Desamobla-
do, desmantelado. (lar.
Desmontar. V. Desmun-
Desmotxar. V. Esmotxar
Desmuntanient. Obra
de desmuntar. Desmonte.
Desmuntar. Desfer, de-
sarmar. Desmontar. Las
pcssas d' artillería, etc.
Descabalgar, desencabal-
gar. (Desasado.
Desnansat. Seas ansas.
DES
De«na»isar. Desnarigar.
Deíünatura y Desnatura-
lisació. Acció y efecte de
Desnatural isaf. Desnatu-
ralización.
De-snaturalisarse. r.
Fèrse cruel. Encruelecer-
se, (mano, cruel.
De.snaturali!!íat. Inliu-
Ue»«nivell. Desnivel.
Denivetlarse.r. Pérdrer
lo nivel!. Desnivelarse.
Desui^ellat. Desnivela-
do, ya ucho. [nombre.'
De!!iii4>iul>rar. Quitar el
Deíüuouar. Descompro-
mélrer.iiesromprome/erse
De««uú. V. Nú.
Oesnuador. Desrïurfador.
Oesuiiaiiient. La acció
de desfer un nús. Desa-
ñudadura. Adv. Sens im-
pediment. Desnudamente.
Solució d' una diflcultat.
Aclaración , solución.
'De.^nuai*. Desfer un nus.
Desanudar, desañudar.
Deí«iiiide»>a. Desnudez.
Deso. Escondrijo, escondi-
te. Per refugiarse. /fecepío.
De»i<tl>e4lieiicia. Desobe-
decimiento, inobediencia.
Desobedient. Desobe-
diente, inobediente.
Des o b e d i e 11 1 ui e n t.
Adv. Desobedientemente.
Des4>behir. Desobedecer.
Desocupació. Evacua-
ció. Evacuación.
Desoeujíap.Tráurer, vuy-
dar. Desguarnecer, eva-
cuar , despejar. Los
banchs. Desbancar.
Des«icui>at. A'uyt. Vacio.
Ociós. Ocioso. Qui no té
ocupació. Holgado.
Desolar. Tirar á terra al-
gun edifici. Asolar, der-
ribar. Arrujnar algun
regne ó provincia , mal-
métrer. Talar, devastar.
Desollar. V. Escorxar.
Desombrar. Llevar la
sombra. Qui'íar la sombra.
Desoiiest. V. Deshonest.
Desonor. Deshonor.
Desopinar. Desacreditar.
Desorde. Desorden, des-
concierto, confusión.
Desordenar. Desconcer-
ÜES
lar, desarreglar, desenta-
blar. Mil. Desbaratar, r.
Enturbiarse.
Des4)rdeuat. Desconcer-
tado, inordenado.
Des<»rellar. Desorejar.
De.oiOri. Desgavell, desor-
de. Zacapela, zipizape.
De.<«ornit'ig;. Desaparell.
Desaparejo. Llevar lo de-
sormeig. Fr. Desamarrar.
lietiitvmejstr. Desaparejar
nesio^ssir. Deshuesar.
Deso.«sat. Sens os. Deso-
ne.s4»u. Desove. {sado.
De.>«pucieutar. Impa-\
dentar, r. Desesperarse, \
quemarse. j
Uespaig. En sas princip.
accepc. Despacho. Llesle-
sa. Despejo, desenvoltura.
Nombrament. Nombra-
miento, provisión.
Despalmar. Espalmar.
Despainp4»lador. Des-
pampanador.
Despant p4»ladura y
Despampolament. Des-
pantpanadura.
Despanipolar Agrie. Des-
po mpa¡ia r, deslechugar.
Despanipolat. Despam-
panado, (rejadura.
Despau;» anient. Descer-
Despauyar. Descerrajar.
Desparanieut. Disparo,
explosió. Disparo. Acció
V efecte de Desguarnir.
Descomposición , desata-
vio, descompostura.
Desparar. Descomponer,
desaparejar, desadornar.
Desparedar. Destapiar.
Desparensar. Desfigu-
rar. (V. Desapaïellar.
Despariar. Desaparear.
Despassar. Desengarzar.
V. Desenfilar, r. Enredar-
se la corda de la corrióla.
Encarrillarse.
Despatx. V. Despaig.
Despatxar. Consumir
promptament alguna co-
sa. Despabilar, despachar
brevemente. Donarse pres-
sa. Darse prisa, acelerar.
Donar curs á alguna cosa.
Expedir, proveer.
Despay. Adv. Despacio,
lentamente.
DES 141
Despeadura. Mal en los
peus. Despeamiento.
Despedassar. Espatllar
la roba ó calsat. Romper.
Despedassaf. Roto. V.
Espellifal. Anar tot des-
pedassat. Fr. Estar hecho
un arayyibel.
Despedida. Despedimien-
to. V. Despediment.
Despediutent. Despido.
Del llogater ó arrendata-
ri. Desahucio. Donar des-
pediment. Fr. Despedir.
Despedir. Lo llogater.
Desahuciar. Espargir.
Difundir, esparcir.
Despedregar. Despedrar
Despendir y despéndrer.
Gastar, despender.
Be.*ipéndrerse. r. Cáu-
rcr alguna cosa que 's
trobaba unida ab altra.
Desprenderse, desgajarse.
Excusarse de fér alguna
cosa. Descartarse, despe-
garse, excusarse.
Despenjar. Descolgar.
Despensa. Dispensa.
Despenser. Dispenser.
Des¡tensero.
Despentinar. Despeinar.
Despenyadero. Derro-
cadero, precipicio.
Despenya<l4ir. Despeña-
dero, precipicio.
Despenj anient.DMpe;'vo
Despenyar. Precipitar.
Despenyarse. r. Entre-
garse cegament als vicis.
Desenfrenarse.
Desperadanient. Deses-
peradament. Adv. Deses-
peradamente. (Desesperar.
Desperar. Desesperar.
Desperdici. Desperdicio,
prodigalidad.
Desperdiciar. Prodigar.
Despert. No adormit. Des-
pierto. Advertit. Despabi-
lado. Atent. Cuidadoso.
Estar despert. Fr. Estar
ab vigilancia ó preren-
ció. A 6rtre¿ o;o. (dor.
Despertador. Disperla-
Despertar. Interrómprer
la són. Dispertar, desa-
dormecer. Desentorpir.
Desador n\ec«r.
Despertarse, r. Despabi-
Ii2 DES
larse. La renda. Picar.
llespés. Expendido.
Despesa. Comuna. Caia
de pupilo». Lo consum
diari. Despensa. La mesa-
da ó diari que 's paga en
la casa de despesas. Pen-
sión. Estar a despesa. Fr.
Estar á pupilaje. Lo qui
está á dispesa. Pensionis-
ta, pupilo. (Despensero.
Bespesari y Despeser.
Despicarse, r. Péndrer
satisfacció, t. Desquitarse.
Despicli. Despique, despe-
cho, desabrimiento.
Despido. Despedida. V.
Despedimenl.
Despit. Despecho, despi-
que. Ab despit. Adv. Des-
pechadamente.
D-espitar. Despechar. V.
Neguitejar. {se.
Despitarse.r. Despechar-
De.wplacení. Displicente.
Desplalient. Desplacien-
te. {Desplaciblemente.
Desplahentment. Adv.
De.«plalier y Despláurer.
Desplacer, displacer.
Despleeli. Desplegadura.
Desplegar. Desdoblar,
descoger , tender. Las
mans. Desenclavijar las
manos. No desplegar la
boca. Fr. No despegar la
boca ó los labios.
Despler. V. Desplaher.
Desploni. Desplomo.
De.sploinarse. r. Acos-
tarse, ladearse.
Despoblació. Despueblo.
DeNpobiaiiient. Despo-
blación, despueblo.
Despoblat. Yermo, de-
sierto, {ponsales.
Despolis. Esponsals. £3-
Despúndrerse. r. Dei-
xar de póndrer los'au-
cells. Desponerse.
Desponsellar. Desflorar
Desposseliinient. Des-
poseimiento.
Despossehir. Desposeer,
desaposesionar, despojar.
Despótieh. Malbarata-
dor. Derrochador, desper-
diciador. Malgastador.
Despendedor, maniroto.
neHpotiame.Despolismo.
DES
De.sprear. Despreciar.
Despreciar, menosprecia r.
De.spreci. Desprecio, me-
nosprecio. Mirar ab des-
preci. Fr. Mirar sobre-
hombro ó sobre el hombro.
Despreciador. Qui des-
precia. Menospreciador.
Despreciar. Menospre-
ciar, desestiniar. D. un
favor. Repulsar.
De.>!>prendiinent. Desin-
terés. Desprendimiento.
La acció de dcspcndrer-
se. Deshacimiento.
Desprès. Adv. de temps,
lloch j' orde. Después.
Géneros. Generoso, des-
prejidirfo. Després de aiió.
Loe. En seguida, luego,
luego después.
Wesprevenció. Desavio,
desprevención.
Desprevinjíudaní e ta t.
Adv. Desprevenidamente,
desapercibidamente , des-
proveidamente.
Desprevingut. Despre-
venido, desapercibido.
Despriiporciohat. Ex-
cessiu, desmesurat. Des-
medido. Sens proporció.
Improporcionado.
Despropòsit. Despropó-
sito, paradoja, badajada.
Desprovehir. Despro-
veer, desabastecer.
Después y Despuií. V.
Després.
Despulla. La acció y e-
fecte de despullar. Des-
pojo. Lo empleo vacant
per ascenso del que l' ob-
tenia. Resulta. La pell
que deixa la serp. Comi-
«a. Anat. Secunaina, pla-
centa. Pl. Las pessas de
roba usada. Desechos. Tot
lo que 's troba abandonat
per una destrossa. Z>eí/)o-
jos. V. Pellofa.
Despullar. En sas prin-
cipals accepcions. Des-
pojar. Llevar lo vestit.
Desnudar.
Despullat. Sens ó mòlt
mal vestit. Dtspojado,
d*snudo. Deixar a algú
despullat. Fr. DeJQir á al-
guno en cueros, en pelota.
DES
Despuntar. V. Espuntar.
Despuntat. Obtuso.
De.spús. V. Desprès.
Despusahíy Despusahir.
Adv. Anteayer, antes de
ayer. {noche.
Despusanit. Adv. Ante-
Despu.sdeiná. Adv. Pa-
sado mañana, después de
mañana. (V. Despullar.
Despuyar y Despuylar.
Despuys. V. Desprès.
Des(|uàrterar. Escorte-
rar. Descuartizar. V. Els-
quarterar.
Desquit. Desquite, quite.
Desrahonable. V. Irra-
honable. (lar.
Desraygar. V. Desarre-
Desreniangar. V. Des-
arremangar.
Desrollar. Desenrotllar.
Desarrollar, extender. V.
Descargolar.
Desrovellar y Desrore-
yar. Desherrumbrar.
Desrugar. Desarrugar.
Dessá.Adv. De acá, de es-
te lado. {sabor.
Dessabor. Disgust. Sii*-
Dessaboriment. Falta
de sabor. Desabrimiento,
desazón, insipidez.
Dessabor ir. Desatollar.
De.ssabi»rit. Desabrido,
desazonado, insípido.
Dessabrinient. Desabri-
miento, desazón, ij}sulsex.
Dessabrir. Desazonar.
Dessabrit. Sens substan-
cia. Insípido. \. Dessabo-
rit. Malhumorat. Malhu-
morado. Licor ó such des-
sabrit. Pistraje, pistraque
Dessalar. Traurer la sal
á alguna cosa. Desalar.
Des.sangrat. E.rangUe.
Desseca y Dessecació.
Desecación, desecamiento.
Des.seeant. Desecativo.
Desseca tiu. Desecante.
Dessecli. Ressech. Dese-
quido, rtseco. {guir.
Desseguir. Dejar de s&-
Desseniblansa. Deseme-
janza, disimilitud.
Desseniblant. Deseme-
jante, disímil.
Desseniblar. Desemejar.
Desseparor. Separar.
DES
l>esservey. Deservicio.
DeííKiflia. Peresa. Negli-
gencia, flojedad, {rezoso.
DeMsidióí». Negligente, pe-
netituthre, Prep. Encima.
Per dessobre. Xd\ .Super-
ficialmente.
DeN.sonilIari^e. r. Despor
hilarse, desadormecerse.
De.<«.<^o.s.<4ego. Desassosse-
go. Desasosiego.
neüí.Mota. Adv. Debajo.
Messoterrar. Desenter-
rar, {sudario.
Des.ouadop» Sudadero,
De»<8iiar. Desudar.
nespfiMhtitaueiav. Tráu-
rer la substancia. Desus-
lanciar. Dit de la ierra.
Esquilmar, disipar, [cion.
DeM.sucaiuent. Desuca-
l>e.«í.sucar.Tráurer lo such
d' alguna cosa. Desjugar,
dejugar. Traurer lo such
de las fruytas, etc. Des-
zumar. Traurer la subs-
tancia d' alguna cosa. De-
suslanciar. Coni^umir los
diners ó béns d' algú.
Chupar, desangrar.
De.<4Mu.<>i|>Uació. Indaga-
ció. Indagación . {veriguar
neí''^u.siii(ai'. Indagar, a-
UeNtalouar. Descarcaña-
lar, (cubrir, abrir.
Destapar. Descubrir. Des-
Jtetiteixir. Destejer. Des-
leixirse de riurer. Fr.
Descoyuntarse de risa.
De.><tenii>lan8a. Intem-
perancia. De temps ó hu-
mors. Intemperie.
Destemplat. Inmodcrat.
Intemperante.
Destémirer. Destender.
Dewterrar.Conflnar. Con-
finar, relegar. Traurer d'
arrel. Desarraigar. A al-
guna isla. Deportar.
Desterrat. Presidari.
Presidiario, penado.
Desterro. Destierro, rele-
gación. A alguna isla. De-
portación. Lloch de des-
terro. Presidio, (rossar.
Desterrossar. V. Ester-
Destexir. V. Desteixir.
Destil-laeió. La ac. y ef.
de destil-lar. Instilación.
D. perlonas.Med.Coriía
DES
DestiMaclor.Alambí. A-
lambique, destiladera. Lo
lloch ahont se destil-la.
Destilatorio.
Destil•lar. Alambicar.
Alambicar, instilar.
Destiisar. Senyalar, ^«ig-
nar, consignar.
Destino. Fal, sort. Hado,
suerte. Empleo. Acomo-
do, colocación. Aplicació.
Destinación. {car.
Destirap. Desfer. Desata-
üeí^tituhir. Privar del
empleo. Deponer.
Des<4>i-(>. Estorbo, obstá-
culo, impedimento, óbice.
Sens estorb. AdT. Desem-
barazadamente.
De.*9toi•l)a€lor.£s<or6a(íor
De.<«t»rl»ar. Causar es-
torb. Estorbar. Impedir.
Interrumpir, obviar, obs-
tar, oponer. 1). lo pas. En-
tretallar. D. los intents.
Cortar el revesino.
Destorcer. Destorcer.
Destrabar. Traurer las
trabas ais animals. Des-
manear.
Destral. Hacha, segur.
D. pera estallar llenya.
Machado. Cop de destral.
Hachazo. (guron.
Destralassa. Aum. Se-
Destraler. Mil. Gosíador,
hachero. Ser bon destra-
1er. Fr. fam. Mòlt menja-
dor. Tener buena tijera.
DestraHient. Adv. Ab
destresa. Diestramente.
De.<«tre. Diestro, eocperto,
sagas. Destre de mar. Ex-
pert. Perito.
De/iitreí» p a d a in e n t.
AdT. Destempladamente.
Destreinpanieiit. Disso-
nància de algun instru-
ment músich. Destemple.
De ventre. Despeño, des-
concierto de estómago.
Destrenipar. Destem-
plar. Disóldrer. Desleir.
Destremparse. r. Fam.
Ponerse mohino, de mal
humor, (na. Destrenzar.
Desfrenar. Desfer la tre-
Destrényer. Constreñir.
Destresa. Manya. Sagor-
cidad, habilidad, sutileza.
DES 143
Facilitat en fèr. Soltura,
libertad. Ab destresa.
Adv. Diestramente, eocper-
tamente. (trar.
Destrincar. V. Ensines-
Destroliir. Destruir.
Destronar. Desentroni-
zar, (trozo, ruina, rota.
Destrós y Destrossa. Des-
De.Mt rossar. Descom-
póndrer, desfer. Derroíor,
romper, deshacer. Fèr
malbé la hisenda. Dilapi-
dar, derrochar. Fér tros-
sos. Despedazar, talar.
Lo llop al cap de bestiar.
Zamarrear.
De.*<truceió. Destrucción,
estrago, eversión.
ne-structihle. Destruible.
Def<tructiia. Destructorio.
Destruidor. Destructor.
Destruirse, r. Rematar-
se, perderse. (far.
Destrunfar. Destriun-
Destruynient. Destruc-
ció. Destrucción.
Desunió. Desconjuncta-
ment. Desjuntamiento,
Falta d' associació ó con-
cordia. Uesociacion, des-
concordia, discordancia.
Desunir. Separar, divi-
dir , disolver , desmem-
brar. Las anellas d' una
cadena. Deslabonar , des-
enlabonar, (so.
Desús. Falta de ús. Desu-
Desusar. Pérdrer 1' ús.
Desacos tumbrar.
Desvalgut. Desamparat.
Desvalido. Faltat de for-
sas ó salut. Desmarrido.
Desvaneixenient. Pre-
sumpció, vanitat. Desva-
necimiento. Perturbado
deis sentits. Vértigo, va-
hído. Distracció. Distrac-
ción, olvido.
Desvanéixer. Separar
las parts d' algima cosa.
Desvanecer, disipar. Dis-
tráurer. Distraer. Anul-
lar. Eludir, burlar.
Desvainéixerse. r. En-
superbirse. Envanecerse.
Anarsen de la memoria.
Borrarse de la memoria.
Desvaniment. V. Des-
Taneixement.
144
DET
De^vanirse. r. Desvanéi-
xerse. Desvanecerse.
De<^vari. Deliri. Delirio,
devaneo, desvario. Parau-
la ú obra sens orde ni
concert. Desatino. Cosa
que no està en 1' orde
regular. Monstruosidad,
fenómeno. Eslranjesa.
Eívtravagancia.
DeNvariejar. Desvariar,
delirar, devanear.
Dew^ariejat. Delirant.
Delirante, desvariado.
neti\eut»t ja. Desventaja.
Mesvergenar. Desflorar.
UesvergiiiiyiUaiiieu t.
Adv. Desvergonzadamente
Desvergonyiment. Des-
vergüenza, descaro, des-
comedimiento.
Demvergonyírtíe.r. Des-
vergonzarse , descararse.
Desvergonyirse á algú.
Atreverse ú alguno, subír-
sele á ¡as barbas.
Desvergonyit. Procaz,
descarado, deslavado.
netixesstr. Desacostum-
brar, deshabituar.
Desvestir. V. Despullar.
Desvetliadauíeut.Adv.
Desveladamente.
Desvetllador. Vigilati-
vo, desvelador.
Desvetllament. Desve-
lo, desvelamiento, insom-
nio, vigilia.
Desvetllar. Desvelar.
Desvetllat. Desvelado, Í7i-
somne, vigilante.
DesTíanient. Desvio.
Desviar. Descarriar.
Desviarse, r. Fèr marra-
da. Rodear, hacer rodeo.
Ocultarse. Hurtarse.
Desvolear ó Desbolcar.
Desempañar, desen volver.
Desxifrar. Descifrar.
Detall. Relació circums-
tanciada. Pormenor, cir-
cunstancias. Veu mil. De-
talle. En detall. Adv. Al
pormenor, menudamente.
Detallar. Especificar , jmr-
ticularizar, individuar,
Detardar. Retardar.
Detenció. Suspensió. Sus-
pensión, parada, estada,
tardama. Retenció, ñe-
DET
tención, retenimiento. De
humors, etc. Rebalsa.
Detengucia. Detención.
DeteiiÉtior. V. Delentor.
Deteniment. Detención,
demora, estadía.
Detenir. Detener, retener,
contener, embargar. Ab lá
brida. .Sofrenar. Estancar
1' aygua. Represar.
Detenirse. r. Estarse, te-
nerse , quedarse , morar.
Lo menjar. Retener en el
estómago. Lo riurer. Fr.
Comerse la risa.
Detentor. Qui deté. De-
tenedor. V. Relentor.
Deterioració. Menosca-
bo, deterioro, detrimento.
V. Deteriorament.
Deteriorament. Dete-
rioro, deterioración.
Deteriorar. Menoscabar,
desmedrar. (desmedro.
Deteriori». Menoscabo,
Determinació. Resol u-
CiOJí, decisión.
Determinar. Acordar.
Decidir, acordar, con-
cluir. Fixar. Fijar.
Detersiu. Detersorio.
Detestar. Abominar, re-
plegar, derrengar.
Detingut. Detenido, quie-
to, estantío.
Detracció. L' acció de
detráurer. Deducción, des-
cuento, rebuja. Murmura-
ció. Detracción.
De tractador. Detractor.
Detractar. Infamar.
Detrabir. V. Trahir.
Detrás. La part posterior
del COS. Trasero, rabera.
V orde ab que una cosa
segueix a altra. Tras , en
fjoí. Al detrás. Ad v..-l tras.
De part ó detras per de-
trás. Adv. A es/Mldas vuel-
tas. Atacar ó ferir per
detrás. A traición.
Detráurer. Deducir, des-
contar, rebajar.
Detret. Deducido, descon-
tado, detraído. (daño.
Detriment. Menoscabo,
Deturada. Alto , deten-
ción, quedada. D. de ca-
ball. Reparada. (rar.
Deturar. Detener. V. Atu-
DEV
Deu. Dios. Déu fassa que.
Loe. Quiera Dios, ojalá.
Déu li dò 6 li pach. Loe.
Dios se lo pague. Déu lo
fassa bo. Exp. Dios le 'la-
ga un santo. Déu m' en
guart. Exp. de desagrado.
Dios me libre A Déu. Exp.
pera saludar. A mas ver,
vale. Ajudant Dèu. Exp.
Dios mediante, Ainen de
Dèu. Interj. Ojalá, quie-
ra Dios. Ánarsen á la de
Dèu. Fr. pera despedir
al que molesta. Irse en
hora buena . en paz, á la
paz de Dios. Com Dèu vol.
Como Dios es servido. Lle-
var Dèu. Alzar la hostia.
Per Dèu. Interj. Pardiez,
vive Dios. Ser de Dèu.
Fr. Estar de Dios.
Deu. Número que conté
deu unitats. Diez. Juntar
de deu en deu. Adecenar.
Deuauyal. Decenal.
Deuga. V. Doga.
Deumesó. Diezmesino.
Déurer. Deber, adeudar.
Deuta y Deute. Deuda,
débito. Contraurer deules
ó fèr deutes. Fr. .Irfeu-
darse. Corrent de deules.
Fr. Solvente. (dar.
Deut4»r. Lo qui deu. Deu-
Devailes. V. Debades.
Devall. V. A>all,Da\all.
Detallant. Fam. Gola.
Gaznate, esófago.
Devallar. \. Davallar.
Devanadoras. Pl. Deva-
nadera, argadijo, argadi-
llo, (rodets. Embrocar.
Devanar. Ovillar. D. en
Devant. Adv. Delante,
ante. V. Davant.
Devantal ó Davantal. Z)e-
lantal. Per fregar. .1/fl»i</i7
Devantalada. Haldada.
V. Faldada.
Delantera. V. Davant.
Devastador. Qui devas-
ta. Talador, depopulador.
Devastar. Talar, {nido.
Devengut. Venido, deve-
Devers y Devés. Prep. y
Adv. V." Envers.
Devesa. Soto, pasto, pas-
tura, prado. Per los bous.
Boalaje. Férdevesas. Loe.
DIA
Dehesar. fnador,
Devinatior. V. Endevi-
Devinall y Devinalla. V.
Endevinalla.
Devinar. V. Endevinar.
Bevisar. Divisar.
Oevoció. Piedad. Falta de
devoció. Indevoción. Lli-
bre de devocions. Devo-
cionario. (Restilucion.
Bevolticíó. Restitució.
Devoliit. Restituhil. De-
vuelto, devoluto. (te.
Derolutiu. For. V. Efec-
Oevorartor. Qui menja
mòlt. Vora:, tragón.
Devorar. Tragar. Embo-
car, emborrar, tragar.
Devot. Devoto, pió. piadoso
Dexar y sos derivats. Y.
Deixar.
Dexatar. V. Deixatar.
DexiTrar. V. Deixifrar.
Dexondar. V. Deixondar.
Dexu[>liuar. V. Deixu-
plinar. (vinidad.
Deytat. Numen. Poét. Di-
Deziinador. V. Delmer.
Día abans. Vigilia, víspe-
ra. Dia apenat. Dia Í7i-
fausto. Assenyalat.. -Irfi'a-
do ó se 71 alad o' Bo. Ijia de
huelga. Covat. Dia bo-
chornoso. Cubert, fosch ó
tapat. Dia pardo. De cap
d' any. Dia de año nuevo.
De Corpus. Dia de Dios ó
del Señor. De descans. De
hwlga. De íeyna. De la-
bor. Del naixement. Dia
natal ó de años. Deis
morts. Dia de difuntos
ó de los finados. Dolent.
Dia desabrido. En los es-
crits. Fecha. Dia rodó.
Dia quebrado. Al apuntar
el dia. Fr. Al anumecer.
Fèrse de dia. Fr. Amane-
cer. A punta de dia. Fr. En
amaneciendo. Apuntar lo
dia. Esclarecer. Aclarirse
lo dia. Fr. Abrir ó despe-
jarse el dia. Altre dia.
Mañana. Cubrirse lo dia.
Encapotarse , cerrarse ú
oscurecerse el dia. Clare-
jar lo dia. Fr. Rayar el
dia. De cada dia. Adv.
Diario. Dia per dia. Adv.
El día mismo. Dos dias
DIC. CAT. CA6T.
DIA
há ó abans del present.
Anteayer. Escursarse lo
dia. Fr. Decrecer el dia.
Lo dia abans , la vigilia.
Antediem. Lo que té ó es
de tres dias. Triduano.
Mitjdia. Mediodía. Rallar
lo (íia. F'r. Alborear. Ttcs
dias há. Anteanteayer,]
trasanteayer. Un dia per,
altre. Un' dia sí, otro no.\
Ln dia per altre y dos ar-
reu. Cada tercer dia. Do-
nar los bons dias. Fr.
Dar los dias. Passant dias
y mes dias. Loe. Yendo
dias y viniendo dias. Pl.
Los que 's concedeixen
ünit lo terme del plasso
senvalat. Cortesía.
Diaitia ó Diable. Diablo,
demonio. Rallarhi lo dia-
ble. Fr. Andar el dia-
blo en cantillana ó suelto.]
Enviar ó tirar al diable.
Fr. Enviar al rollo. Sab
lo diable aliont jau. Loc.|
Sabe mas que Merlin. Tol
se'n ha anat al diable. Fr.
Llévaselo el diablo ó la
trampa. (Diablura.
DiabEía. Cosa de diables.
Diablo. Diablillo, domin-
guillo.
Diablura. Travessura ex-
traordinaria. Travesura.
Diaca. Diácono , evange-
lista, (conato
Diaeonat.Díacoíiarfo, dia-
Dtaconíl. Pertanyent al
diaca. Diaconal. Lo cler-
gue que canta lo Evan-
geli. Evangelislero.
Diada. Dia. Dia. (eia.
Diaf'auitat. Trasparen-
Diál'auo. Trasparente.
Dialogal. Dialogístico.
Dialoi:¡.sar. Dialogar, po-
rter en diálogo.
Diahigiíinie. Dialogismo.
Diálogo (Parlar en). Dia-
logisar. Dialogizar.
Diaiuaut. Diamante. Dia-
mant mòlt petit. Chispa.
Abrillantat. Brillante. En
brut. D. en bruto, naife.
D. taula. De tabla.
Diauíautí. Diamantino.
Diaua. Alborada. Tocar
diana.Fr. Tocar la diana.
DIF
14c
Diaiixe. Dianche, diantre.
Diari. Periódico.
Diariauíeut. Adv. Coti-
dianamente, dia por día.
Diae-i.<>ta. Periodista, (lo.
DiáHtillo. Arquit. Diásti-
Diastradura. Diablura.
Diastre. Travieso, revesa-
do ,avieso, trasgo.
Dibuix. Dibujo, traza.
Dibiiiiiado:- ó Dibuixant.
Dibujante. Lo buri. Pun-
tilla, dibujador.
Kiltnsxiw. Dibujar. Ab lla-
pis. Lapizar. Contracla-
lor. Pint. Trasflorar.
Dibuixat. Dibujado.
Dictáitien ó Dictám. Pla.
Díctamo [blanco, chitan,
Í'resnillo. V. Gilam. D.
»òrt. D. bastardo. D. cré-
tich, D. crético.
Dictánieu. Parecer, jui-
cio, voto. Arrastrar a un
dictamen. Acabildar.
Péndrerun dictamen. To-
mar consejo ó parecer.
Di(ta. Nodriza, ama ó ama
de leche. Donar á dida.
Fr. fam. Despedir ab
desagrado. Enviar á pa-
seo, dar dimisorias.
Didat. Instrument pera
defensa del dit. Dedal. De
cuyro que usan los sega-
dors y altres. Dedil. Lo
capelTque corónalo aglá.
Capullo, cascabillo.
Didalera. Pta. Campani-
lla , digital , dedalera,
g u a Idapera . ( d idasca I ico .
Didascálieli. Didáctico,
Didot. Marit de la dida.
Amo , marido del ama
de leche.
Die. V. Dia. (sis. sostenido.
Dieí»i.3Iús. Pan del lo. Die-
Dicta. Abstinencia de
menjar 6 béurer. Inedia.
Posar adieta. Fr. Adietar.
Dietari. Especie de ca-
lendari que usan los ecle-
siástichs. Aíla/í'jo, epac-
ta. Diari. Diario.
Dii'ereucia. Distinción,
variedad, mudanza.
Dil'ereuciar. Diversifi-
car, distinguir.
Diferenciarle, r. Dife-
rir, distar, distinguirse.
10
146
DIL
Mil'erent. Diverjo, diatin-
¡0. vario. Anat. Disimitar.
Dilerenfiíient. Adv. Di-
ferenlemevte. [gar.
Dii'eriv. Retardar, proton-
Uifícil. Dificvttono. úrduo,
grave. De conèixer. In-
cognoscibte. Do entén-
drerse. bunletir/ibte.
niíiciiltaí. Estorl). Estor-
bo. D. de orinar. Disuria.
Al) prou dificultat. Difí-
cilmente. Posar dilicullat.
Dificultar. Sens dificul-
tat. Oòrío. Tráurcr de la
dilicullat. Desatascar.
OilieuKosainent. Adv.
Difícilmente.
niíiiiir. Definir. Ime.
Oilorme. Disforme, defor.
Hiiton$;ar. Diptongar.
nifton^o. Diptongo.
nii'uKÍ- Efusi. Efugio.
Ilsfuiít. Difunto, muerto.
nitús. Difuso, prolijo, lato.
nifu.sió. Prolijidad.
líia,eriB»!e. Digestible.
Diserir. Pahir. Actuar.
nigerit. Digerido, descoci-
nigeí^t. Digesto. {do.
nijS^ital. Pta, Dedalera,
gualdaperra. D. blava.
Brugia, dedalera de flor
oscura, y. Didalera.
nigiiamenf. Adv. Mere-
cidamente, meritamente.
nigne. Digno , acreedor.
De cáslicii. Punible. De
msmoria. Recordable. De
reverencia. Reverenciable.
Fér digne. Fr. Dignificar.
Dignitat ima$;¡nariaó bur-
lesca. Arcliijiiimjiano.
Oijanilio. Poét. Diyambo.
I>ij4>ii.<«. .lueves. Dijous gras
ó llarder. Jueves lardero.
nilació. Dilatoria , demo-
ra, 7vorosidad. Pl. Aliar-
gas. Largas.
Dilataciii. Relaxació. Re-
lajación. Descans . desa-
hogo del esperit, etc. Des-
ahogo, espansiofí.
Dilatat. Vasto, ¡ato.
Diligencias^ (Fér ó férhi
las). Fr. Diligenciar.
Diligent. Actiu. Listo,
presto, activo, solícito.
Diligentment. Adv. Di-
ligentemente.
DIR
Dilof. De duas crestas ó
de duas cuas. Dilofo.
Dilulient. Diluente. (rio.
Diliisiii. U-lusori. Iluso-
Di9liin.*«. Lunes.
Dimanar. Provenir, pro-
cehir. Emanar, manar.
Dimai'.s. Martes.
Dimecre.si. Miércoles. D.
de cendra. Miércoles corvi-
llo ó de ceniza. Cosa del
dimecres. Mercurino.
Diniiniició. Minuacion,
mengua, decremento, (hit.
Diniiniihit. V. Disminu-
Diininut. Diminuto.
Dimoni. Demonio. V. Dia-
bla. Possehit del dimoni.
Poseso. (Endemoniado.
Dimoniat. Endemonial.
Dimoniut. Demoñuelo.
Dintontre. Inierj. Fam.
Demontre. V. Diabla.
Dinaila. Manat de llenya
prima. Fagina , yescas,
enjutos. Pla. Brezo.
Dinar. Péndrer I' aliment
acostumat desprès del
mitg dia. Comer. L' ali-
ment que s' acostuma
péndrer desprès del mitg
dia. Comida.
Diner. La moneda cor-
rent. Dinero . moneda.
Certa moneda espanyola.
Ardite. Certa moneda de
plata antigua. Denario.
D. contant ó efectiu. A'i<-
merario, numerata pecu-
nia. Diner Uarch. Expr.
fara. Mucho dinero. Tenir
mal diner. Fr. Ser mal
pagador, ó duro de bolsa.
Tocar diners. Fr. Cobrar
dinero. Home de diners.
Adinerado, acaudalado.
Diueron.«<. Pl. Fam. Di-
nerillo, dineruelo.
Dimtu. Diezy nueve.
Dinové. Decimonono.
Din.s y Dintre. Adv. Den-
tro, adentro, (las. Díptero.
Dipter. Insec. de duas a-
Díplieh. Díptico.
Diputar. Deputar.
Dir. Decir, referir , profe-
rir, hablar. Dir una llissó
ó altra cosa estudiada.
fíecilar. Agudeses. Con-
ceptear. Bestiesas. A'e-
DIS
cear. Disbarats. Dispara-
tar, desborrar. Fásticbs.
Baldonar. Lo nom. nom-
brar. Mal. Mal parlar.
Hablar mal. Mentida.
Mentir. Mes. Pujar. Mis-
sa. Celebrar. Per riurer.
Hablar de burlas. Pestas
de baix en baix. Fr. Re-
funfuñar. Oue no. Expr.
Negar. Tot lo que vé á la
boca. Fr. Hablar á tontas
y á locas. Dir tú. Tutear.
Donar dita. Fr. Hacer
postura. Lo que se pot
dir. Decible. Lo que se
pot dir sens reparo. Devi-
dero. Mes dihent. Mejor
postor. Axó vol dir poch,
ó si que vol dir poco. Fr.
No es nada. Per no teñir
que dir. Fr. Por el bien-
parecer. Que digan lo que
vullan. Loe. Digan , que
de Dios dijeron, r. Ano-
menarse. Llamarse. Lo
que no pot dirse. Indecible
Directe. Directo.
Dirigir. Regir , ordenqr,
manejar, r. Enderezarse,
tender, encaminarse.
Dirretir. Derretir.
Di.«ibarat. Disparate, dis-
late. Dir disbarats. Yx.Dis-
pai-atar. Gran disbarat.
Disparatan, gazafatón,
Diüibaratar. Disparatar.
Di.sbanxa. Barrumbada.
V. Excés. {do, pródigo.
Diítbauxat. Desarregta-
Di.«icontiniiaei«». Inter-
rupció, hiterrupcion.
DÍMC»ntinnar. Desconti-
nuar, interrumpir.
Di.ȒeoJiveni. Desajuste.
Di.sconveniencia. Dis-
cordancia. Discordancia .
DÍ!«convenir. Desconve-
nir, desajustar.
Di.sottrdant. Di-icorde,
destemplado.
Disc«>r«lar. Desconfor-
mar, diferenciar , desave-
nirse, encontrarse.
Di!>c«>rilia. Desunión, de-
sacuerdo , contrariedad.
Posarse en discordia ab
algú. Fr. Enemistarse.
Encontrarse con alguno.
Discórrer. En sas prin-
DIS
cip. accepc. Discurrir.
Fluhir. Fluir, manar.
9isc«>rt. Discorde.
Oiscrepar. Disonar.
Discret. Discreto. Fèr del
discret. Fr. Discretear.
Disculpa (Ab). Adv. Dis-
cnlpadament. Disculpa-
damente, {cerar.
Disculpar. Justificar, sin-
Diseurriïnent. Racioci-
ni. Discurso, raciocinio.
Di.scurrir. V. Discórrer.
Discurs. Discurso, arenga
Disert. Diserlo.
fUl•lfsímACw. Difamación.
Disl'aiiia«Ior. Difamador.
Disl'amar. Difamar. En
lo blasó. Desrabar, {rio.
Dislaniaturi. Infarnato-
DisCorine. Deforme.
Disfressa. Disfraz, más-
cara. Venedor de disfres-
ses. Mascarero.
Disfressar. En sas prin-
cip. accepc. Disfrazar.
Pretextar. Pretccctar, co-
lorear, enmascarar.
Disfressat. Disfrazado,
trasrestido, encubierto.
Disgust. Disgusto, despla-
cer, com á sentiment, y
Aversión, fastidio, hastio,
parlant de menjar. Ab
disgust. Adv. Disgusta-
damente, {desabrir.
Disgustar. Desazonar,
Disgustarse, r. Resa-
biarse, añuzgar.
Disjuncció. Disyunción.
Dis.juncta. Mús.DisyuíUa
Di.KJunctar. Desunir.
Disjuncliu. Disyuntivo.
Disjunctivanieiit. Adv.
Disyuntivamente.
Dislocació. Dislocadura.
Dislocarse, r. Descon-
certarse, torcerse, {locado.
Dislocat. Desortijado, dis-
Disni ¡nució. Decremen-
to, reducción, atenuación.
De nna figura. Pint. Es-
corzado, escorzo. {dor.
Disruinuliidor. Apoca-
Disininuliinient. Dimi-
nució. Disminución.
Disniinuliir. Reduhir á
menos. Disminuir. Mino-
rar. Minorar, achicar.
Minvar. Menguar, mer-
DIS
mar. Y), la activitat. Cor-
regir.Vna Ggura. Pint. Es-
corzar, r. Disminuhirse.
Descrecer, bajar, ceder.
Disniinuliit. Reduhit.
Disminuido Lo subjecte
prim y petit. Menudo,
desmirriado.
Disóldrer. Disolver.
Disóirer. Deslligar. Desa-
lar. V. Disóldrer. {cioso.
Disolut. Disoluto, licen-
Di.xparafl«»r. Cena pessa
en las armas de foch.
Desarmador , piñón.
Disparar. Tirar ab algu-
na máquina. Arrojar, a-
sestar, descargar. Armas
de foch. Descerrajar.
Dispendi. Gasto excessiu.
Dispendio, profusión.
Dispensa. Del pa y roba
de taula en la casa real.
Panetería. Del servey de
taula del rey. .Sausería.
Deis llegums. Potajería.
De rey. Guardamangier.
Lloch'pera posar provi-
sions. Provisoria , veedu-
ría. V. Rebost.
Dispensar. Earimir.
Dispen.<*er. Despensero,
maestresala. Del servey
de taula del rey. .Sausier.
Deis llegums.^ Potajier
De casa real. Guarda-
mangier. De taula. Tine-
lero. (V. Espargir.
Dispergir. Esparramar.
Dispers. Espargit. Dis-
perso, esparramado.
JDi.spersa. Dispersión.
Dispersarse. r. Mil. Fu-
I gir la tropa. Desbandarse.
¡Dispesa. V. Despesa.
Dispeser. Posadero, pu-
I pilero. {miento
Displicencia. Desabrí-
Di.^plicent. Malhumora-
\ do, desabrido. (pondeo
Dispondeu. Poét. Dis-
Dispóndrer.V. Disposar.
Disposador. Disponedor.
Disp4tsar. Disponer, pre-
parar, proveer.
Dispo.sat. Ben propor-
cionat. Gallardo, dispues-
to. A punt, en disposició
Presto, en disposición.
Disposició. Proporció
DIS
147
Proporción. Capacitat.
Capacidad. La del eos.
TalleEni>iniUTa.Actitud.
Dispost. Dispuesto, pres-
to. V. Disposat.
Disputa. Porfia, qüestió.
Debate, contienda.
Disputació. Disputa.
Dissapte. Sábado. Cosa
del dissapte. Sabatino.
Di.ssecadur. Disector.
Di.vsecció. Anat. Disecar-
cion, disección.
Dissenso. Dissentiment.
Disentimiento.
Dissentir. Disidir, des-
conformar, discordar, {lo.
Di.ssenyo. Modelo. Mode-
Disset. Diez y siete.
Dis.seté. Decimoséptimo.
Dissántíl.V. Dessemblant.
Dissiniünient. Adv. Di-
ferentemente.
Dis.siniulació. Disimulo.
Dissimular. Tolerar. So-
brellevar, pasar, callar.
Tapar. Ocultar , cubrir,
suprimir. Disfrassar. So-
lapar , disfrazar.
Dissimulat (Fér lo). Fr.
Hacer la disimulada, ó la
deshecha, hacerse memo.
Dissimulo. Dissimulo.
Dis im u lacio n, tolera ncia.
Ab dissimulo. Adv. So-
bresalió, disimuladamente
Dissipadnr. Desperdicicu-
dor, maniroto, disipado.
Dissipar. Malgastar, pro-
digar , derrochar. Los
béns. Desparramar. Los
caudals. Dilapidar.
Dissipela. Med. Erisipe-
la, erisípula. {sipela.
Dissipula. Erisipela. Eri-
Dissó. Mus. Díson.
Di.ssolut. Indómito, licen-
cioso. Ouim. Menstruo.
Dissoluf ameut. Adv. Li-
cenciosamente.
Dis.solvent. Solutivo.
Dissonant. Dísono.
Dissonar. Mus. Falsear.
Dissuadir. Retraer, des-
arrimar, {retirado.
Distant. Lejano, remolo,
Di.stantn?eut. Adv. Dis-
tantemente, {distar.
Distar igualment. Equi-
Di.stincció. Particulari—
148
DIT
lat. Particularidad. Su-
posició. Suposición.
Dístinct. Divers. Distin-
to. Clar , sens confusió.
Preciso, terminante.
Di«>tmctaiiient. .\dv.
Ab dislincciò. Distinta-
mente, separadamente.
nititiuetiu. Lo que tè la
facultat de distingir. i)/.s-
tintiio. Divisa. Insignia,
divisa. Carácter. Carác-
ter. Titul. Titulo.
Distingible. Lo que pol
distingirse. Distinguible.
nhitinsir. En sas prin-
cip. accepc. Distinguir.
Precisar. Discernir, de-
terminar. Individualisar.
Sing u larizar , pa rticu la-
rizar. Caracterisar. Ca-
racterizar. Impossible de
distingir. Indistinguible.
D¡<^tiugir«$e. r. Lucir,
señalarse. (conocido.
tUstingit. Distinguido,
Di.síracciú. Diversió. jDí-
vertimiento, distraimien-
to, solaz, ocio.
Dií«(ráurer. Fèr apartar
la atenció. Distraer. AlC'
grar. Solazar, solacear.
Dií^tret. Sens atenció. Dis-
traído. Per falta de aten-
ció deguda. Desatento.
Qui olvida fàcilment. Ol-
vidadizo. Estar distret.
Fr. Estar en bahia.WuTeT
distret. Vivir divertido.
Distretaiueut.Adv. Dis-
íraidajnente.
Distribució. En sas prin-
cip. accepc. Partición,
partimento, partimiento.
Repartiment. Reparto.
Orde. Estructura, orden.
Distribiiliidor. Distri-
butor. De bullías. Zíií/ero.
Dif^tribubir. Repartir.
Dividir, repartir. Repar-
tir béns ó candáis. Erogar
Districte. Distrito, jtaríi-
do, comarca, taha.
Districtiial. Dislritual.
Disturbi. Disturbio.
Dit. Expressat ah parau-
las. Dicho. Lo de las mans
y peus. Dedo. Astron. Dí-
gito. La mida de exten-
sió. Ded^. Dit del miH
DIT
6 llépol. Dedo cordial ó
del corazón. Dit Índice.
Dedo saludador ó mos-
trador. Dit polse ó
gros. Pulgar. Dit xich,
petit ó manovell. Meni-
que, meñique ó auricular.
Carn del dit. Pulpejo.
Cop de dit polse. Pulga-
rada. jN'us del dit. Artejo,
nudo. Través de dit. Grue-
so de un dedo. No faltar-
sen un dit. Estar dos de-
dos de hacer. Tenir lo
dit al ull á algú. Tener
hipo con alguno. Pl. Dits
dels animals que tenen
lo peu partit. Pezuña.
Fèr anar ó móurer los
dits. Fr. Menear los pul-
aares, teclear. Fèr pelar
los dits. Fr. Castañear.
Haber de cap de dits. Fr.
Coger en las uñas. Ossos
deis dits. Falanges. Picar
los dits. V. Escamnar.
Posar, íicar los dits en
la boca á algú. Fr. Poner
en el di•iparador ú alguno.
Tráurer de entre dits. De-
sengarrafar. Tenir per los
caps deis dits. Fr. Estar
en los ápices, saber una
cosa al dedillo.
Dita. Preu. Postura. A dila
de tots. .Kd\. Según públi-
ca voz y fama. Donar dita.
Fr. Oferir preu. Hacer
postura. Ficarse en la
conversació. Meter la cu-
chara. Tráurer de dita.
Fr. Sacar de la puja.
Ditada. Dedada. Donarhi
ditada. Fr. 3Ieter baza.
D. de mel. Expr. Almen-
drada, ¡toreo, lamedor.
Ditei.suie. Maniqueisme.
Dileismo , maniqueismo.
Dito. 3IÚS. Ditono.
Ditxa. Felicidad , buena-
ventura , bienandanza.
Per ditxa. Adv. Casual-
ment. Casualmente.
Ditx<». .\gudesa. Chiste.
Adagi ó semencia. Ada-
gio. Vcu, paraula. Voz,
palabra. Dicteri ó motiu.
Mole, apodo. Ditxo aguí ó
picant. Chufleta, pulla.
baix. Dicharacho., Per
DIV
ditxo. Adv. Deóporoidas.
Ditxós. Xistós. Chistoso,
decidor, .afortunat. Feliz,,
boyante, afortunado. Be-
ne) 1. Bendito de Dios, fe-
Ditxut. Dicharacho, (/ir.
Diumenge. Domingo. D..
de pasqüelas. Domingo de
cuasimodo, pascuilla.
Diuuienger. Dominguero
Diuréticb. Med. Aperi-
tiu. .lpe?'i/iro.
Dita. Arb. V. Baladra.
Divagant. Vagante, va-
gueante, errático.
Divagar. Vagar, divagar.
D. lo enteniment. Pasear.
Divendres. Viernes. D.
desprès de Pascua. Re-
viernes. D. sant. Paras-
ceve, [diferente.
Diver.s. Distinct. Diverso.
Diversió. Divertimiento,
recreación, recreo.
Diversitat. Diferencia.
Divertiment. Diversión,,
festin, entretenimiento.
Divertir. Dislráurer. Dis-
traer, recrear, solazar.
Divertirse. r.Espargirsc.
Despejarse. Enlrelenirsc
ab gusl ab alguna cosa.
Holgar. Jugar. Jugar.
Divertit. Divertido, entre-
tenido, recreativo. Viurer
divertit. Fr. Andar di-
vertido, (tissim. Divino-
Diíí. DeDèu ó excel-len—
Dsvidfdor. Dividide)-o.
Divitlit. Partit. Dividido,.
diviso. Separat. Separado.
Divinal. Divino.
nixiuitat. Deidad, numen.
Di»ís. V. Dividit. (íii'íi.
Divisa. Dislinctiu. Jnstij-
Divisadament y Divisa-
ment. .\.dv. Separada-
mente, con se¡x¡racion. (ro.
Diviser. Divisero, devise-
Divisible. For. Dividuo.
Divisió. La que 's fa ab
dos rallas pera posar lo
resultat de una operació
aritmética. Galera.
Divisor. Arit. Partidor.
Divulgar. Publicar, pro-
palar, esparcir, difundir.
Divuyt. Ñúm. Diezy ocho.
Divuyté. Num. ord. Déci-
mociavo, deciocheno. Cer-
DOC
ta moneda. Carilla.
]Dix. Artifici pera contenir
las ayguas. Dique.
n». Don, dadiva.
Dol>la. Moneda antigua.
Doblón. D' or. Doblan de
oro. Dobla de quatre. Do-
blón de á ocho ú onza de
oro. D. morisca. Zahén.
Doblar. Duplicar. Dupli-
car. Torcer. Torcer. V.
Doblegar. Las pessas. A-
tabillar.
Dul>laria. Gruix. Grueso.
Doblat. Qui fingeix, ocul-
ta ó dissimula. Doble, si-
mulado, solapado.
Doble. Gruixut. Grueso.
Petit y rabassut. Dobla-
do, dobladillo. Al dolile.
Adv. Dobladamente. 3Iitg
doble. Doblete.
Doblecli. La part que 's
dobla y '1 séch que que-
da. Doble: , dobladura,
doble. Lo sacsó ó tavella
en la roba. Repulgo, plie-
gue , plegadura. Torta.
Torcimiento, torcedura.
De la roba. Pint. Trazo.
Doblegable. Flexible.
Doblegadi»^. Doblegadi-
zo, cimbreño.
Dttblegadiira y Doblcga-
ment. V. Doblech.
Doblegar. Plegar, torcer.
Doblar, recorvar, torcer.
Dit del ferro. Acodillar.
Pegar ab cosa prima.
Cimbrar, cimbrear. Do-
blegar y cosir la vora de
la roba. Repulgar.
Dobleirar.se. r. Torcerse.
Pandear, mollear. Encor-
varse. Agarbarse.
Doblegat. Doblado, cim-
brado, recorvo.
Docte. Docto, hábtl, sabio.
Doctor. Metge. Médico.
De la lley de Mahoma.
Mustí. Passar doctor.
Doctorar. (miento.
Doctoranient. Doctora-
Doctorejar. ¡íaestrear,
doctorear, resaber.
Doetoret. Resabido.
Doctriaa. Catecisme. Ca~
tecismo. Ensenyar la doc-
trina. Catequizar.
DoctríuaK Moral.
DOL
Doctrinayre. Doctrine-
ro, doctrinador. (re.
Doctriner. V. Doctrinay-
Docuinent. Documento.
Doflécada. Docena.
Doga. Duela. De terra.
Adobe. Lloch ahont se
fan las dogas de terra.
Adobería. [zador.
Dogiiiatií^ant. Dogmati-
Dogiier. Especie de em-
barcació. Drogue, dogre.
Dojo (A). Adv. A pote, á
manos llenas . copiosa-
mente, á porrillo.
Dol. Dolor, llàstima. Due-
lo. Enterro. Entierro, en-
terramiento. Lo vestit ne-
gre que 's porta per la
mort d' algú. Luto. Cap
de dol. Dolorido. Fér dol.
Fr. Dar lástima. Posaré
cubrir de dol. Fr. Enlu-
tar. Posarse dol ó de dol.
Fr. Vestirse de tuto. Serlo
cap de dol. Hacer el duelo.
Dólrtrer. Patir dolor ó
causar cena en lo animo.
Doler, baber mal que 's
perdia una cosa. Sentir,
dar lástima.
Diilílrerse. r. Compade-
cerse, dolerss , quejarse,
lamentarse. Saber de quin
peu se dol. Fr. Saber de
que' pie' cojea.
Dolent. Faltat de bondat.
Malo , dañoso , díscolo.
Bribó. Inicuo , malvado.
Dit del vestit. Raido, vie-
jo, roto. Espatllat, inser-
vible. Menoscabado, mal-
parado. Vell, gastat. Vie-
jo, destrozado, maltrata-
do. Dit de la fruyta. Da-
ñado. Dit del temps. De
DOM 149
I dadosamente , protervoi-
I mente, inicuamente.
Dolenteria. Picardia.
Maldad, picardia. Astu-
cia, engany. Malicia.
Doll. Raig de liquit que
surt ab" forsa. Chorro,
borbotón. Fangar. Tollo,
follador , atolladero. Lo
mánech d' alguns instru-
ments. Cubo. De avgua.
Raudal. A bell dolí. Adv.
A chorros.
Dollar. Náut. Muntar al-
guna punta ó cap que for-
ma la ten A. Despuntar.
Dolo. Engany. Engaño.
Dolor. En lo cor. Cardial-
gía. En lo eos. Ramalazo.
De tripas. V. Torso. Do-
lor somort. Dolor sordo.
Pl. Agujetas. Del part.
Entuertos. (Malaltís.
Dolorejant. Dolorido. V.
Dol4»riüch. Doloroso.
Dolorit. Dolorido.
Dolorosament. Adr.
Compassivament , llasti-
mosament. Lastimosa-
mente, (dulento.
Doló»«. Enganyós. Frau-
Dólrer. V. Dóídrer.
Dol!^. Al paladar. Dulce.
Al tacto. Suave. Dit del
temps. Templado , blarp-
do. üit del menjar. Soso,
insípido. Ser mòlt dols.
Ser un almíbar, (mará.
D<»l.saniara. Pta. Dulca-
Dolisaniel. Pta. Maresel-
va. Madreselva.
Dolsanient. Adv. Dulce-
mente, melifluamente.
Dolsayna. Dulzaina.
Dolsejar. Lo vi. Remos-
tarse, remostecerse.
sabrido, crudo. Lo infe- Dolsiílcar. /)«7cj7?car, e«-
rior en sa classe, üíitn. dulzor, enmelar.
La terra poch productiva! Dolü^or y Dolsura. Quali-
■y desigual. Doblada. Lal tat de dbls. Du/rura. Sua-
fruyta d' esclofolla, sens
contingut. Vana. Fér tor-
nar dolent. Fr. Malmé-
trer. Malear, viciar, infi-
cionar. Mòlt dolent. Pé-
simo. Ser mes dolent qu'
alió que llensan,ó que una
capa esquinsada. Fr. Ser
mas ruin que su zapato.
Dolentanient. Adv. Mal-
vital. Dulcedumbre , me-
lifluidad. Melosilat. 3/e-
losidad. Delicadesa. De-
licadez, delicadeza, blan-
dura. Dolsura de temps.
Blandura de tiempo.
Domar. Subjectar. Dome-
ñar, sojuzgar, sujetar.
Domas. Damasco. Mitx.
domas. Damasina.
loO
DON
Dombo. Arq. Mitja taron-
ja. Cúpula, medianaranja
ttoiuer. Qiii cuyda algun
ofici per semanas. Sema-
nero, hebdomadario. Lo
eclesiásticb. Cura. ira.
Donic.«itÈcaci«>. Domadu-
Doniet>ticad4ti-. Qui a-
man.selx. Amansador.
ItMniéütticantent. Adv.
Ab economia. Caseramen-
te , económkamenle. V.
Amansadura.
Doiiie»>ticar. Domeñar,
amansar, domar, desem-
hrar-erer, establear.
Donieí^iicat. Manso.
Domicili. Domicilio, mo-
rada, vecindad. Mudar de
domicili. Desavecindarse.
Domiciliarse, r. Avecin-
darse, establecerse.
Dominació. La subjecció
de las passions. X»cimíwio.
Pl. Lo sisé cor d' àngels.
Dominaciones, {absoluto.
Douiiiiaut. Dominatiro,
Dominar. Subjectar al-
guna coía. Domeñar, rei-
nar, señorear.
Domikii. En sas princip.
acceps. Dominio. Imperi.
Imperio. Subjecció. Yu-
go. Propietat. Propiedad.
Dominica in albis (Que-
darse á). Fr. Quedarse sin
esperanza, en blanco ú á
la luna de Valencia.
Dona. Mujer. Tilol que
vuy se dona á tolas las
señyoras. Doña. Dona ca-
sadora. Viripotente. Dona
de claus. Ama de llares.
De fosso. Ramera de mu-
ralla. Grossa. Pandorga.
Grossa y morena. Amon-
dongada. Grossa y pesa-
da. Narria. Pública. Ad-
inera, meretriz. Que pa-
reix cada any. Cadañera.
Que va de part. Partu-
rienta. Respecte del ma-
rit. Fam. Parien ta, costi-
lla. Rodayre. Colanera.
Cosa de donas. Femenil,
mujeril.
Donada. En lo joch de
cartas. Mano, partida.
Donador. Qui dóna. Da-
dor. Lo que se ha de dar.
DON
Da d ero.
Donaire ó Donayre. Gra-
cia, gracejo, salero.
Donám. Fam. Mujeriego.
Donar. En sas principals
accep. Dar. Tributar.
Prestar, rendir. D. á cn-
téndrer. F'r. Apuntar, re-
bosar. Ajuda ó favor. Fr.
Auxiliar. Al ferro lo co-
lor blau foscli. Pavonar.
Alguna cosa.Fr. Dar algo.
Algun cami, baleó, etc.
á tal part. Salir, caer. Al
punt de la dificultat. Fr.
Dar en el hito. AUarchs.
Fr. Largar. Animo ó co-
ratje. Fr. Envalentonar.
Ansia. Fr. Dar cuidado.
A preu fèt. Fr. Destajar.
A teixir. Fr. Echar tela.
A un arch mes punt que
lo de un semicircul. Arq.
Peraltar. Baquetas. Fr.
Baquetear. BaÁca. Fr. Dar
zozobra. Basqueitg. Fr.
Dar asco. Bo. Fr. Parecer
bien. Cabotadas. Fr. Ca-
becear. Cap. Fr. Aténdrer.
Dar vado. Dirigirse. Ir á
dar. Claror. Enclarecer.
Codillo. Fr. Acodillar.
Coissor. fr. Escocer. Co-
lor. Fr. Colorar, colorir.
Congoixa. Fr. Acongojar.
Cops á algú. Fr. Pegar.
Cops de béch. Fr. Pico-
tear. Cops ó bátrer las
portas ó finestras. Fr.
Portear. Cor. ¥t. Alentar.
Coratje. ¥r. Animar. Cor-
da. Fr. Dar soga. Crèdit
á veus.F"r. Dar oidos. Cu-
llerada. Fr. Meter su cu-
charada. De memoria.
Decorar. De renda, fíen-
lar. Dimissorias. Fr. Des-
■pedir. Ensopegadas. Fr.
Tropezar. Entenent. Fr.
Persuadirá alguno. Es-
cusas. Fr. Pretextar. Es-
pueladas ais caballs. Fr.
Atondar. Facultat. Fr.
Autorizar. Feyna. Fr.
Dar trabajo ó que Ira-
bajar. Forsa. Fr. Ente-
sar. Forsas. Fr. Avigo-
rar. Ganivetadas. Fr. A-
ciwhillur. Gust. Fr. Com-
placer, placer. La causal.
DON
Fr. Motivar. La comunió.
Fr. Comulgar. La culpa.
Fr. Echar la culpa. La
enhorabona. Fr. Congra-
tular. La extremauució.
Fr. Olear. Las encarrega-
das. Fr. Echar la carga.
Las gracias. Fr. Regra-
ciar. La última ma. Fr.
Retocar, perfeccionar. Lo
pienso ais animals. Pen-
sar. Donar lloch. Fr. Pro-
porcionar medis. Dar pie',
margen, lugar, ocasión.
Mal temps. Fr. Punzar,
moler, hostigar. .Modo..
Fr. Dar traza. Providen-
cia. Fr. Providenciar. Or-
des. Fr. Ordenar. Papa-
rotas. Fr. Paladear, dar
papilla. Part. Fr. Parti-
cipar. Per béurer. Fr.
Propinar. Possessió. Fr.
Aposesionar. Pressa. Fr.
Meter prisa. Puntadas de
peu. Fr. .icocear. Punya-
das ó cops de puny. Fr.
Moquetear. Que sentir.
Fr. Brear. Recados ó me-
morias. Fr. Saludar. Re-
glas. Fr. Pautar. Sou. Fr.
Náut. Despalmar. Surtida
á ayguas mortas. Fr. .-1-
ven'ar. Tanda. Fr. Dar
rer.Toms. Fr. Tornear.
Torment. Fr. Molestar.
Moler, l'n entretoch. Fr.
Dar xtn toque. Ln surt.
Fr. Sobresaltar. Un tom.
Fr. Dar una vuelta, l'n
tom lo cervell. Fr. Tras-
tornarse el juicio. Un tos-
torro. Fr. Descrismar. Una
bocada. Fr. Dar una ta-
rascada. Una capa de co-
lor, barnis, etc. Fr. Dar
una mano. Una esclata—
rada. Fr. Dar un bataca-
zo. Una fregada. Fr. En-
jabonar. Una mossegada.
Fr. Morder. Una soiafar-
da ó pilrada. Fr. Sofre-
nar, dar un jabón. Vò-
mit. Fr. Provocar. Do-
narhi. Fr. Dar en el
quid, en el hito, caer en la
cuenta. Donarla. Fr. In-
sistir mòlt, ab tenacitat.
Tomar, dar. Ni dona ni
lleva. Loe. fam. .Vi ^ut-.
DOR
la, ni pone.
Donarse, r. Cedir, entre-
garse. Ceder, darse. Acos-
tumarse. Acostumbrarse.
A las aligas. Fr. Darse á
nerros. A las furias ó al
DOtavant. Fr. Darse al
diablo. A menos. Fr. Te-
ner á mengua. Brasa. Fr.
Darse maña. Las mans.
Fr. Semblarse. Correr pa-
rejas, semejarse. Mal
temps. Fr. Escarabajear.
Pena. Fr. Penarse. Per en-
tes. Fr. Quemarse. Vint y
un pler. Fr. Darse un vei--
de con dos azules.
Donat. Cedit. Dado. Re-
ligiós sens fèr professió.
Donado. .4dv. Gratis. A
huevo, de balde. D. á las
armas. Armígero.
Doncbs y Donques. .\dv.
Pues, yà que. Si donchs
no. .-1 menos que.
Doneta. .4feminat. Mari
ca, amujerado, maricón.
DonifOl. Mujeriego.
Don4»»<ii(at. Donosura.
Donóla. Mujei-cilla.
Donques. V. Donchs.
Don»iell ó Donzell. Caba-
11er ó patge. Doncel. Pta.
Ajenjo. Donsell mari.
Pta. Omina. Donsell pe-
tit. Pla. Panuco.
Don.<$elEa. Planta d' Amé-
rica. Sensitiva, vergonzo-
sa. Peix. Doncella. Verge.
Virgen. Estat de donse-
Ua. Doncellez. (duei'ia.
Donf^ellassa. Doncelli-
Dorada. Peix. V. Orada.
DoraüeMa. V. Daurade-
11a. (Durmiente.
Dorment. Qui dorm.
Dormida. Dormidura.
Dormidera. V. Cascall.
Dormidor. Qui dorm
mòlt. Dormilón, durmien-
te. DormitoTi. Dormitorio
Dormilej^a. Acomcs de
f:On. Soñolento, soñoliento.
Dormir. Reposar. Sose-
gar, descansar. Al ras. D.
al sereno, al descubierto,
á la intemperie. Com un
soch. Dormir como tm li-
rón. Lo que fa dormir.!
Dormidero, narcótico. '
DRA
|Dórmít. Xáut. Dormio.
níivruiteyjkr. Dormitar, r
Adormitarse.
DorniÉtiu.Sonyolent. So-
ñolei}to, soñoliento.
D4»rmitori. Beguda per
fèr dormir. Dormitivo.
Que fa dormir. Soporífe-
ro, soporoso.
Do.w. Parell. Par. Los dos
ó tols dos. Ambos, en-
trambos. De dos en dos.
Adv. A pares. Posarse de
dos en dos. .\parearse.
Do.s'. V. Donchs, Darrera.
Doíianyal. Bienal.
Dosceñts. Z)o.sci>»íos, do-
cientos. {Dosmesino.
Do<$meí«ó. De dos mesos.
Dos!«er. Dosel. Fér un dos-
ser. Endoselar.
Dot. Dote. [dación.
Dotació. Fundació. Fun-
Dotar. Proscnurer. Pros-
cribir. .\dornar. Ornar.
Dotí^avat. Que té dolse
costats. Dozavado.
Dot»«e. Num. Doce.
DotKé. Lo que cumple '1
número dotse. Doceno,
duodécimo. Fna de las
dotse parts en que 's pot
dividir un tot. Dozavo.
Dotfiieua. Docena Lo que
se ven perdolsenas. Doce-
Doyiía. V.Endoyna. [nal.
Dracli. Animal" fabulós.
Dragón. Figura de ser-
pent semblant á la bri-
via. Tarasca, gomia. Gran
menjador, dragador. Tra-
gón, tragador.
Dracbma. Dracma. Me-
sura antiga de quinze
drachmas. Acetábulo.
Dragador. Tragón, tra-
gantón, voraz, zampator-
tas. (Devorar. Embocar.
Dra$;ar. La terra. Tragar.
Dragat. Tragado.
Drage. V. Llassera.
Dragó. Especie de sar-
gantana. Alicántara. Cosa
de dragó. Dragontino.
Dragonaria ó Dragone-
ra. Pta. Dragóntea, tara-
gontia, serpentaria.
Dragonet. Pla. Dragoni-
ta, estragón. (ria.
Dragóuica. V. Dragona-
DRE
lol
Drap. Qualsevol teixit.
Paño, lienzo, tela. Fregall.
Estropajo, rodilla. De cà-
nem. Cáñamo, lienzo.
Tros de roba. Trapo. D.
comú de seda. Picotillo.
Crú. Lienzo crudo ó no
curado. De fregar las na-
vajas. Navajero. Lo que
serveix pera netejar. Ro-
dilla. D' estopa. Angeo,
cañamazo , cerrón. De
Galicia. Allariz. De lla-
na. Algofifa. De llana
grossa. Cachera. De llana
V pel de cabra. Peldefebre.
Del faristol. Atrilera. De
lli. Lino. De lli mólt ü.
Mories. De raorts. Paño
de tumba. De pel de ca-
bra. Picote. De peus. V.
Catifa. De seda llustrosa.
Picote. De seda entretei-
xit de pinyons. Piñuela.
De velas. Lona. Per aixu-
gar ó fregar. Sabanilla.
Per aixugar plats. Albe-
ro. Per los genolls. Rodi-
llera.Lo con¡{inl de draps.
Trapería. Los adornos de
iglesia. Colgaduras. Unas
cosas despreciables per sa
vellesa. Vejestorio. Em-
bolicar ab draps. Fr. En-
trapajar, entrapar. No
ser drap del seu teler. Fr.
No ser de su cosecha. Po-
sar com un drap mullat
ó tort. Fr. Maltractar. Po-
ner como nuevo á alguno.
Confóndrer. Poner en un
puño. {pero.
Drapay re y Draper. Tra-
Drapería. Trapería.
Drapet. Pañuelo, trapillo.
Tráurer los drapets al
sol. Fr. Revelar las faltax
ó defectos ocultos.
Drapot. Andrajo, guiña-
po, calandrajo. Lo que
penja de la roba. Colga-
jo, harapo. Per fregar.
Fregajo, fregador.
Draiiisana. Atarazana.
DreN»«ar. Dirigir. Endere-
zar. Compóndrer. ^rre-
glar, componer.
nvefiSAt. Recte. Endere-
zado, derecho, recto.
Dreí^j^era. Atajo, dereche-
152
DP.I
ra, derecera. Anar per la
íJressera.Fr. A lojar, e/jhor
por el atajo.
nrirA. Keclf! ó seíçiiil, acció
(|ue te alKN, lo (iiic dicta
la naturalesa ó las lley>,
imposició, propina y ca-
ra (le la roba. ¡Hre^-ho.
Knvers. Ailv. Ilária. A
«Jret fil. Adv. A hilo, á
cordel. A ilret seient. V.
AiJret. Anar «Iret a dret.
Fr. Passant per la dres-
»era. Ectuir fiiyr el aUijo,
ir en derechura. De dret
á drel. Adv. En derechu-
ra, en direccU/n, directa-
mente, derecho. Oonar la
«Ireta. Fr. I)ar la txinde-
ra. listar drel. Fr. Enlar
envié. Mirar del dret >
del revés. Fr. Dar rml-
tas. .No rnirar dret. Fr.
Mirar de trarex ó mirar
hizco. 'í"\rAT dret ó tan
dret com pot. Fr. Ti-
rar como ó real de enemi-
ijo. Posar dret. V. Adres-
.sar. Posarse dret. Fr. A-
dressarse. Enderézame.
Alsarse. ¡'imerne en pié.
Tot dret. Adv. Uirecta-
mente, en derechura. Dret
cami. Adv. Diri-elament.
Via recta. Dret casual.
Caduco. Drel de barca.
barcaje. De castell. Canti-
Ikria. De cédula. Cedula-
je. De cuixa. Tributo de
uirijiíuiliiil. Di- «raner. 6'!-
lluz'jo. De rnoll ó port.
Muellaje. De pastura. l'as\
turaje. De puja. I'oya. De
re«»r. Alnioceda. Per los'
moltons. Carneraje. Per
lo paHsalje deis animals.
liecuaje. Oue pajíahan los
«eneros al entrar ó surtir
del n-f^fiit. Atmojarifazf/o.
Üui cotira ó es col-leclor
ilcdrct-.. fjirechero.
Mrela. I)i-ii'< lia , dientra.
A ilrcl;is. Adv. bepermiilo
■>r«-(aiii(;nf. Adv. Tol
drel, direclamenl. Dere-
rh'Jinen le, directamente.
nvvttT Amhidewtro.
■trincar. Trincar, resso-
nar. Ikiiñir, releñír.
■>rinch. lielinlin, retinte
DUL
Dringar. V. Drincar.
MrÍMMa. .Náiit. Oriza.
nroea. Astut, picaro. Pe-
rillán, picaro, redomado.
■lro:;an(. liribó. /Irihon.
OroKU<-r. V. Adroguer.
Mr4t;;u<f I. (>-rla r(>]r4.ÍJro-
Wrolla. \'. \)rwó. 'f/uele.
Mronicdari. (Juadrúpe-
(lo. hromed'irio. drome-
(l'il. paciento.
Itropaeisiiie. Farm. /Jr'j-
Mropaila. I'illada, trapa-
cería. 'V. I'ür lo rlropo.
MrííjK'jar. Ilara'jaiiear.
■•ropería. J/arayanería,
holijazaneria.
l>ro|>o. lióme desprecia-
ble per son mal compor-
tament. Picaro, pillo, t/ri-
Iji/n. Peresós. Harwjan,
holf/azan. t'itr lo dropo.
Fr. Ilarafpmear, holfjazor
Uuutia. Aduana. (near.
nuanf.r. Aduanero.
UuUitatiá. Kelór. iJuda,
dudanza. V. Dulile. (dono.
Uuhtador. Dubiós. /^u-
■•ubtuiil. Temeros, liece-
lono, lenierono.
■>iil>(ar. lindar, recelar.
Uiil>(f . I)ii.ilii, dul)itacioii,
ri:i:i:lr,, J-'or. Uuhio. Posar
(liilde. Fr. Oljjelar. Posar
en dublé. Fr. Dublar. iJu-
dar. Sens dubte. Adv. Jn-
dudablemenle, cierlam'fn-
te. (no, dultilahle.
■kuh(/»M. DudoHO, noHperlio-
■>ticli. Tito! de honor. I)u-
tjue. Aucell nocturno. Iju-
ho, alucón, enlritje.
■Iiiclor. Conductor.
IliK^nyo. Propietari. Amo.
■tuja. .Núut. Aduja, pa-
nuete, y rodete, si esta en
forma circular.
■lujar. .Naut. Adujar.
Mula. Lo remat de pordis
d' un vchinal. Ve'eria.
■tiilcaniara. Pla. Solano,
dulzamara.
■lulcir. Tráurer 1' aspre-
sa fiel (■^¡^tall. Ilrnjir.
■tuif^r. hulero.
MulMíficar y Dolsiíicar.
F(!r flolsa alguna cosa.
Endulzar, endulzarar. A-
paci^uar. hulzurar. \i:u\
de pintura. Endulzar. {
DUT
\nulnnr. V. Dol.sor.
UulMura. Dolsura. Dul-
zor. Afabilitat. Afabili-
dad, nu'tiidad. 'duoden/j.
■>u4»«l<-eini. Duodécimo,
■>u|»li<;ital.l<eserva y fal-
sedal. íjobli-z.
■tupiar. V. Dubtar.
■tur. Porlar, trasportar.
Llerar quant es de a(|ui
á allí , y Traer de allí a
ai|ui. lort. Duro, fuer-
te. ilitíurÓM. .Severo, rígi-
do. Incorrelfíible. Incor-
ref/ible. Dur de carns. Té-
rete. De cervell. Duro de
mollera. De geni. Pecio.
De ilágrimas. Ojienjuto.
I Fér.sc ó tornar dur. Fr.
Endurlrse, consolidarse.
I Endurecerse. V. Endurir.
Dura. Duración, perrn'i-
¡ rifricía. De molla dura.
I l'erdurable. (nenie.
iltural•lc. Entable, pernui-
Ituració. V. Durada.
■tu rafia. Duración, dura,
' jiermanencia. Poca dum-
ila. Adv. fugacidad.
Durador. l)uradero.
{■tiirani4*nt. Adv. .Ab do-
' \<>T.Sen^ihlemeitte. 'raztio.
■turan. Arbre y fruvl. A>ii-
■turant. Prep. Durante,
! inieritran , en tanto '¡ue.
jDurantáN. Certa roba.
! Calamaco, pinijanello.
Durar. Permanéixer. Per-
siníir, continuar, periere-
ror. Arrivar. Llegar. En-
vellir. Eurejecer. Aoy» y
panys. Durar por peñan.
■tur«Ha. HiKor. Severidad,
rigidez. Ol>duració. En-
durecimiento , obdura-
cii/n.Mau. Agrión. De cor.
Jttnennibiíidad. De (çeni.
Terribilidad, iracundia.
Duret. .Moneda d' or anli-
(ja. Durillo, encudillo.
Durícia. iJureza, calloii-
dad. La carnosital que s'
f.i en lo coslellara de las
muías. Ahiiohadilla.
■turulo nou. Moni-da d
or. Veintén, eiiudito.
Du( y Du>i. Part. passiu
de Porlar". LleraJo, traí-
do. V. Portat.
EFE
EIX
ELE
153
E.
E. Se posa ea lloch de la
coDjunccio Y quant la
dicció següent eomen-
>a ab aquesta ultima vo-
cal. £q los mapas , etc.
denota Est ú Orient.
Ea. Interj. Vatja.
Eb. Interj. C'-íu/utio.' alerta!
Ebanista (Art u ofici d' .
}Iarquetíni.%.
Ebolv Ebul. Arbre. IV;-
go, ac(e..i. sahugadlo.
Eecehonie. Eccehomo.
Ecervellat. Insmsato.
Ecgiies. Jía>/<j/. V. Batolla
Eeònom. E'.vniymo.
Ecunomat. Economato.
E«on4)nia. Hoderació-
Parsimonia , parqitudad.
moderación . .dor.
EeoDÓniick. Parco , cici-
£cunonii;sar. .ihorrar.
Edat. Época. Era. periodo.
Edat caduca. Cwiuquf^s.
edad decrepita. De mólta
edat. .áfio.^o. Major edat.
Mayoría. Menor edat. Me-
noría, [h'jgiíta.
Ede<'»le*h. Edeólogo, edeo-
Edicte. ¿\';._-.:o.
Edilicant. Edificatiro.
Edificar. Construhir. Le-
rantar. fabricar.
Ediliei. Edificio , fábrica.
Alsar un edifici, ¿airear.
Edili. Poét. Idilio.
Educar. Instruir, criar.
Efeete. En sa5 princip.
acceps. Efecto. Fi , idea.
Fin. E. devolutiu. Fr. E.
deroluíiro. En efecte.
Ad\ . Efecticamente. Tenir
efeete. Fr. Surtir efecto.
Pl. Los útils pera al^na
cosa. Ense^res, efectos.
E/ectivanient. Adv.
Re'i'.'nenie. de hecho.
ETectuador. Ejecutador.
ejíc u ■ : - . r'ictica mente.
Efectualnient. Adv. £-
Efectuar. Reilizar. eje-
cji.-ii-, ¡joner en obra.
Efeminar. Afeminar.
Efésseos Ad; . Expr.
fam. V. A tres quart» de
quinze. (meaeta.
Eficacia. Fe•rvor , rehe-
Efica.<>. Poderos. Poderoso,
¡jotente. Fervorós. Ferro-
ro.io. rekemente.
Efií^e. Imatse. Imagen.
Efugi. E^u'jio. eraskm^ et-
(.lí/^jí.'rtij. oñlejuel»,
E^eu. Archipietachgreeh.
Eijeo. archipiélago.
Eaoisme. Egoísmo.
ï".4;refi. Pet\. Egrefim.
ï'siia. ^'. Eu^a.
Eina. V. Evna.
Eix. Eje. Posar lo çix. Ene-
jar. Pron. Efe. V. .Aqueix.
Eixada. V. Aixada.
Eixalar. Llevar las alas
ais auceils. Desalar. E*-
cursarlashi. Acortar, o-
corzar ía* atas.
Eixalat. Desalado, acon-
tado de alas.
Eixam. V.Aixam. piar.
Eixamplar. V. Aixato-^
E i X árcia. >'aut. Jarcia.
EixiiiJsar. yaul. Hesacar.l
Eixalis. V. Aixaus. [
Eixav esa. V. Xaveaa. I
Ei velleró. V. .Aixellerú. |
Eixida. L' accio d' eixir.'
Silida. Venda. D«$pacho.\
Pretext. Escapatoria, e^í
fugio. Ocurrencia repei»-j
tioa. Arranque. Galena.!
Galena. Aceió ó expres-
sió aspra y no esperada.
Vuelta. Deis sitiats. Sur-
tida, erupción. Donar ei-
xida. Fr. D:¡r earpedieníf,
curso ó rodo.
Eixidwra. Cir. Tumor.
Flemón, flegmon.
Eixir. En sas priaeip. ac-
ceps. S'ilir. Lograr ab
súplicas alsuna cosa. Re-
cao>ir . acàb'jr. Excedir
ana cosa al nivell de al-
tra. Resaltar , sobresalir.
Saltar. Saltar, brotar. Un
cami ó carrer. Dar. pai-
rar. Eixir ab ¡a seva. Fr.
Vencer. í'>jrar. Abunciri
. trencat. Fr. Salir conmna
pata de gallo. A pas. Fr.
Salir al en.'cventrty. Be.
Fr. V. Reeixir. De mare lo
riu. Aplayar. De tino. Fr.
Desatentarse . perder el
tino. En fora. Fr. /?(?*jíír.
Franch. Fr. Salir horry.
Eixirse. Fr.^íííir condlo.
Eiiirae. Fer ab desemba-
ráslas cosas. Romperse.
tollarse. De fosó. Fr. De*-
bocarte, despepitarse. De
la memoria. Auan^.
Del text. Fr. Salir» del
corro. De lloeb aisna os.
DescoHcerlarsí. De plom.
Desplomarse.
Eixit. Que ba passat de
dinsá fora. Salido. Dil del
animal que apeteix la se-
neració. En zelo. Saltat.
Saltado. Aguí , estordit.
Arispado, agmdo.
Eixi^ernar. Internar.
Eixosar. .\domos, para-
ment de casa. Ajmar.
Eixorbar. Traurer los
ulls o privar de la vista.
Cegar. V. Espantar.
Eixordar. V. Aixordar.
Eixasar. V. Aixusar.
El. Pron. relatiu. L•.
£Iarsui«Mt. Donar sol-
tura al prés. Soltura.
Etaur^r. Llibertar, soltar
al prés. Soltar.
Elái$<ieks. Pl. Tirantes.
EJéb*r blanch. Pta. Elé-
boro verdegamtbre , yerba
del ballestero. E. aesre.
EleJnrro ó rerdegomUKre ne-
gro, (fieboroideo.
Eleboraci. Bót. Ekborto,
Elecció. Prefereacia. S»-
ie-:c'.on. ''ledo.
Electe. Elegit. Elegido, e-
Ele«tre..\iñbre sroch. £-
lecíro. anb-ir.
Elefant. Eie'inie. Qui
cuy da del eiefant. Xaire.
Elesancia. Gentilesa. Z>i>
n.jtre. despego. Ab ek^^an-
eia. Adv.' Ekgantewtemte,
floridamente- Seas de-
sancla. Inelegamte.
ÍEiesant. Adornat. Coi»-
154 EMB
puesto, pulido. Graciós.
Donoso, gracioso.
Elegautmeut. Adv. Ele-
(janlemente, jloridameitle.
Elegidor* Elector.
Elegit. Noml)rat, escullit.
Elegido, encogido, electo.
Eleiueiit. Elemento.
Elet. Practicant de notari.
Electo. V. Elegit. Ser un
bon elet. Loe. fam. Ser
muy saga:.
Elevació. Elevamiento, al-
tura, encumbramiento.
Elevai'íte. r. Extasiarse.
Arrobarse, trasportarse.
Pujar amunt. Remontar-
se. Sobrepujar. Descollar.
Elevat. Elevado, encum-
brado , eminente. Estar
elevat , assú es distret.
Estar en babia.
Eli. Pron. pers. El, ello.
Eliegir. Elegir. (tico.
Ellii>((cb. Eliptich. Eli¡>-
Elni. Armadura. Yelmo ,
almete. Lo qui porta elm.
Encapacetuclo.
Elogi. Ensalzamiento, en-
comienda, alabanza.
Elogiar. Ensaliar. En pú-
blich. Pregonar.
Elo(|ü.enc>a. Elocuencia.
Elofjüent. Copiós en pá-
ranlas. Facundo.
Eloqüeatment. Adv.
Elocuentemente. t^Me.
Eui. Inversió en lo pron.
Eiuaiiatlur. Emanante.
Emanar. Proceder.
Entaucipar«ie. r. Pén-
drer massa llibertat. Pro-
pasarse, {^ion, capadura.
Eniai>iculaciú. Castra-
Emat«cular. Sanar. Cas-
trar, capar.
Eiiibá. Y. Enrá.
Enibabíecad«ir. Embele-
sador, embaucador , em-
baidor, prestigiador.
Enibabiecar. Embaír,
embelesar, embaucar.
Einliaditliiuent. Embe-
lesamiento, embabiamie?}-
to, embeleso.
Embadalir. Embebecer,
embelesar, embobar.
Embadalirse. r. Embal-
sarse, abobarse.
Embadalit. Embelesado.
EMB
Emltadocart^e. r.V. Em-i
badalirse.
Euibalaiiient. Empala-]
gamiento, empalago.
Eiiibafur. Empalagar. \
Einbaliular. Afenjar|
mòlt. Atracar, atiborrar, j
Eiiil»ai\ada. iegacia, le-'.
gacion. [dor, legado.]
En>bai\adur. Embaja-
Embajauinieut. Embo-
tjecimiento. I
EinbajanirNe. r. Tornar-j
se tonto. Embobecerse.
W^mh-Altunent. Embalaje,
enfardeladura. , \
Embalatge. Enfardela-;
dura. V. Embalament. i
Eittbalecar. Embair. V.|
Embelecar. |
EmbaEeco. V. Embeleco, i
Enibal.*<. Embalse.
Embalumar. Envalumar
Ktnhsmiiavse. r. Empa-
parse. Empaparse. ¡
Embaràs. Embrás. A-
tascadero, barranco.
Embaratir. Abaratar.
Emburhetar. Emljarbi-
llar, encasar.
Embarcació. Náu. Nave.
E. lleugera. E. velera, ce-
\ losa. (ment. V. Embarch.
lEmbarcada y Embarca-
Embarcar. Carregar la
nau. Cargar. Reduhir,
])ersuad ir á algú ab astu-
cia. Encabestrar.
¡Embarcli. L' acció de
embarcar ó embarcarse.
Embarco, embarque. Im-
pediment. Embarazo, e/t-
íorho. Posar embarch. Fr.
Embargar. (barch.
Eiubargament. V. Em-
Embarus.*>(!iar. Posar
barnis á alguna cosa.
Barnizar. E. la terrissa.
Vidriar. (racarse.
Embarracarse. r. A bar-
Embarraucar. Abar-
rancar, meter en barranco
Embarranca r«ie. r. Em-
breñarse, enzarzarse.
Embarrar. Tancar ab
barra. Atrancar, trancar.
Embarrilar. Entonelar.
Embarrotar, .iharrotar.
Embtt.*<ar. l'ér provisió.
Abastar, acopiar.
EMB
Eiuba.xKament. Deten-
ció d' algun liquit. Re-
manso. Aplech d' hu-
mors. Rebalsa.
EmbaïiNar. Embalsar, es-
tancar, apantanar.
EmbaMNar.se. r. Rebal-
sarse, encharcarse, agua-
zarse, {baste, hilván.
Embaxt y Embasta. Em-
EmbaNtàr. Assegurar ab
bastas. Hilvanar, bastear.
Deixar una cosa mitx íe-
ia. Bosquejar. Algun as-
sumpto. Fr. Enjergar.
Emba»>ta.«. Bastas, hil-
vanes, ¡basteado.
Embaoitat. Hilvanado,
Embat. Embate.
I Embaucar. V. Embabie-
1 car. (Embadalit.
lEmbegiit. Embebido. V.
E»iibeiecad«r.£ni6aírfo)-
Euibelecsu*. Embair. V.
I Embabiccar.
, En»belcco. Embustería,
engany , ficció. Trapaza,
embaucamiento. Trasto
inútil. Cachivache. Astut.
Picaro, redomado.
Embelef(ueja«lor. Em-
belecador, embaidor, pres-
tigiador , prestigioso.
Embeleíjitejar. Embair.
V. Emliabiecar.
Embelequería. Embus-
tería. Embeleco, embauca-
miento, prestigio.
Embelliment. .Irforno,
embellecimiento.
Embellir. Hermosejar.
Embellecer, hermosear.
Embermellir.Posarber-
mell. Embermejecer , em-
bermejar, enrojecer.
EntbeMlida. Acometido,
arremetida, acosamiento.
Donar una embestida.
Fr. .1 rremeter , dar una
arremetida. Pegar una
embestida. Fr.fam. Créi-
xer mòlt ab poch temps.
Dar un estirón.
Embe-xtir. .\coniétrer.
Arremeter, cargar. Em-
péndrer un negoci. Aco-
meter , intentar, empren-
der. Dil de algun afecte
ó passió. Apoderarse.
Euibetumar. Untar ó
EMB
cubrir ab betum. Belu-
nur, enbelunar. Las cister-
nas, safareigs, etc. En-
calar, beüer, empapar.
Enibéurer. .4 òíorber, em-
Eniliicar. Naut. Abocar.
W^ukWiS'Av. Envigar , tra-
bar las liyas.
Eutbitllar. Poner dere-
chos los bolos.
Eniblancar. Desbastarla
fusta. Desbastar. V. Em-
blanquinar.
EnihEauquidor. V. £m-
blanquinador.
EniblaiKiuiíiieut. V.
Emblanquinadura.
Eail>lau«iuina(t4ir. Qui
emblanquina. Enjalbega-
dor, blanqueador.
EmblaiKfiEÉuacIura y
Emblanquinanient. Ac-
ció y efecte de emblan-
quinar. Blanqueo, blan-
queadura, jalbegue.
Euililauquitaar. Blan-
quear, enjalbegar, enlucir
Eiubiau(|uinat. Blan-
queado, jalbegue.
Enti>Iaii(|uir. Emblan-
quecer. V. Emblanquinar.
Enibú. Náut. Dala, adala.
Enib4>batuene. Enlonti-
menl. Atontamiento. Em-
badaliment. Embobeci-
miento, embeleso.
Embobar. Entontir, en-
cantar. Embobecer. Em-
badalir. Embelesar, embo-
becer, r. A telarse.
Enibucattura. Entrada,
boca de riu, carrer, etc.
Boca. D' un instrument
músich. Boquilla.
Embocar. Agafar ab la
boca. Abocar. Comensar
un carrer ó cami en algu-
na part. Comenzar.
Enib<icii. Emboque.
Embogar. Cubrir ó fèr
de boga 'Is sitiáis de las
cadiras. Hacer, recompo-
ner los asientos de enea ó
espadaña. (macho.
Emb4»t. Cilindro. £m¿ú/o,
EiuboIíca<!<»r. Enreda-
dor, embrollador, embo-
lismador.
Eiub4»licament. Envol-
vimiento, enmarañamien-¡
EMB
to. V. Embolich.
Emboticar. Tapar ó cu-
brir una cosa per totas
parts. Envolver. Barrejar.
Reburujar, emburujar,
barajar. Embullar. En-
marañar. Tapar ab draps
ó altra cosa. Entrapajar.
Enlremesclar confusa-
ment unas cosas ab al-
tres. Enredar, enzarzar.
Ab sach ó cuixinera. En-
fundar. A copia de men-
tidas. Zurcir. E. la boga.
Fr. Revolver la feria. Uva-
bolica que fá fort. Expr.
fam. Enredo sobre enredo.'
r. Envolverse, atarse, en-\
vedijarse.
Embolicat. Tapat. En-\
vuelto. Diflcultós. Enre-\
dado, revesado. Pié de'
rodeos y subtilesas. En-,
redoso. A la embolicada. ,
Adv. Plegadamente.
EuíboEicayre. Enreda-
dor. V. Embolicador.
Emb(»Iich. Farsell. En-'
voltario. Embull. Revolti-
llo, reburujan. De fil. se-
da, ele. Maraña. Confu-
sió. Embolismo, tramoya.
En lo Jocli. Zamòuco. |
Eiuboliütiue. Embolismo,
enredo, confusión.
EinboIEo. V. Xarpallera.
Euiboi.s. Embolso.
Emboíüiu. Balumbo, vo-'
lumen. (zar. I
Embouar. Náut. Refor-
Eiuborbol¡ad<»r. Quí
parla depressa y confu-
sament. Barbullón. V.
Borbollayre.
Eguborbollar. Parlar a-
tropellada y confusa-
ment. Barbullar. Confón-
drer, barrejar unas cosas
ab altras. Engarbullar.
Emboruiar. Fèr borni.
Entortar. i
Emborrar. Umplir de
borra. Atiborrar. Jlenjar
molt. Atracar, embastecer
Enib«»rratxaiIor. Em-
briagador (gar.
Emborratxar. Embria-
Emborratxarxe. r. Béu-
rer algun licor flns á pér-
drer lo coneixement. A-
EMB
155
lumbrarse, embriagarse..
Borratxejar. Borrachear.
Enagenarse. Enajenarse.
Deixarse possehir de al-
guna passió vehement.
Enloquecerse.
Em(íorriíí!«ar. Carduzar.
Emborrosiííar. Embozar^
Eiuborrí».»i.»>ar.*ie. r. Ta-
pujarse, arrebozarse. V.
.Arrebossarse.
Eiubó»«. L' acció de em-
bossarse. Tapujo , embo-
zo. La corretja ó corda
de la esquella de aquest
nom. Casíigadera.
Emboticada. Embosca-
dura, encubierta, celada.
Embo-s.sar. Ficar á la
bossa. Ahuchar , embol-
sar. Emborrossar. Embo-
zar. Impedir la corrent
d' algun conducto ab bros-
sa, etc. Cegar, obstruir.
EtiihosH-M. Cubert ab lo
embós. Tapujado, embo-
zado. Dit dels conductos.
Cegado, atrampado.
Eiubotador. Qui omple
las botas. Envasador.
Embofamient. Infusión.
Embotar. Encubar, en-
rasar. V. Amussar.
Embotellament. Enva-
se, encubamiento.
Eiubotidor. Embolador.
Embotimeut. Inflama-
ció. Hinchazón. Dit de lo
tall. Embotadura.
Embotir. Inflar. Hinchar^
abotaqar.Los instruments
de taíl. Embotar.
Embotirse. r. Inflarse,
Ventearse, abotagarse.
Enibotjar ó Embotxar.
Guarnir un quarto de bot-
xas, pera filar losjcuchs
de seda. Embojar. En la
joeh de botxas. Bochar.
Embotjat. Enramada de-
botxas. Embojo. {dura.
Embotonadura./Joíoíia-
Embot<mar. Abotonarse.
Embotoruat. Inflat.Guá-
charo, abotagado.
Embotoruiíuenf. V.
Embotiment.
Eiiibofxada. Cop debet-
xa. Bochazo.
Embovar. V. Embogar.
156 EMB
EmboyrarMe. r. Aneblar,
anieblar, anublarse.
Einhi-aucar. Entroncar.
Eiubranillatlor. Emba-
Uenador. {nar.
Einbranillar. Embulle-
Enibrás. Destorb, dificul-
tat. Embarazo, obstáculo,
óbice. Prenyat. Preñez.
Tráiirer embrassos. Des-
embarazar, (zador.
]3nil>raí».«iador. Embara-
Enibra.t>saflura. Emba-
razadura.
Eiiil>ras.sar. Posar em-
brassos. Embarazar, em-
bazar , embargar. Ficar
lo bras. Embrazar, {so.
Einbrassó.s. Embarazo-
Entl>raTiiueuf. Embra-
vecimiento.
Eiubra^ii*. Embravecer.
Einhravir.se. r. Náut. En-
cresparse, enfurecerse.
Enibriaeli. Borracho.
Eiiil>ria$;ar. Emborrat-
xar. Emborrachar.
Eiiibriagiieria y Em-
briaguesa. Embriaguez.
EniI>i*i«laii»eiit.Enfrena-
ment. Enfrenamiento.
Embrió. Lo feto de las
granólas. Girino , rena-
cuajo. (V. Emplastre.
Eiubrocnció. Embroca.
Eiiibroch. Torro, torcido.
Eiiibroll. Embrollo, em-
bolismo, {curo, confuso.
Eiiibr«»]lat y confús. Os-
Einbrollayre. Embrolla-
dor, embrollón.
Eiubroiiiar. Fér broma.
Bromear. (volarse.
Eiubroinarse. V. Ennu-
Einbroniat. Enganyat.
Embaucado. V. Ennuvo-
lat. Embromat de cap.
Perturbado, abrumado.
Einbroi|iierar. V. Arre-
bossar, {ro, maléfico.
Eiiibriiixa«l4»r. Herhice-
Eiiiliriiixaiiient. Hechi-
cería, hechizo, maleficio.
Embruixar. Hechizar,
embrujar. {dor.
Emiirutailor. Ensucia-
Embriitament. Brutí-
cia. Ensuciamiento.
Embrutar. Implir de
porquería. Emporcar, en-
EMB
sudar, manchar, conta-
minar. Ab cera. Encerar.
Ab colors. Pintorrear ,
pintarrajar. Ab fanch.
Barrar. Ab greix. Prin-
gar. Fregant. Rabosear.
Embrutir. Embrutecer.
Embrutirse. r. Embas-
tecerse, arrocinarse, em-
brutecerse, (xar.
Embruxar. V. Embrui-
Embuinar. V. Embuy-
nar.
Embull. Enredo, maraña.
V. Embolich. En lo agu-
11er de fil, etc. Oqueruela.
Embullador. Enredador
Embullar. Enredar, f»!-
marañar. V. Embolicar.
Ram embullat. Madeja
sin cuenda.
Euibunyesar.se. r. En-
redarse. Enredijarse.
EnibÚN. Lo que impedeix
la corrent. Atasco. Impe-
diment, destorb. Atasca-
dero, impedimento, [var.
Embu!!>.>«ar. Cegar, azot-
Embussar.se. r. Atram-
parse, obstruirse, cegarse.
Embuí^tejar. V. Embus-
terejar. {bustero.
EuibH*iterejador. Em-
Eiubusterejar. Mentir
á menut. Embustear.
EEUltu.steria. Embuste.
Embu!«tero. Mentiroso,
falso, enredador.
Embut. Embudo. Embut
de presa. Envasador. Lo
qui aguanta 1' embut.
Embudador. Posar 1' em-
but. Embudar. Fcr em-
buts. Fr. Tartamudear,
tartajear , zurriar. Sens
embuts ó sens fòr em-
buts. Fr. Rasamente, cla-
ramente, en puridad.
Embutejar. Tartajear.
V. Tarlamudejar.
Embutidura. Náut. En-
trañadiira.
Embutir. Engastar. De
colors. Taracear.
Embutit. Embutido. D'
or , piala, ó altre metall.
Ataurique. De varios co-
lors. Taracea. (far.
Embutllolar. V. Butllo-
Embutxacar. Ficar cu
EMP
la butxaca. Embolsar,
meter en la faltriquera.
V. Embossar.
Embnyuar. Emboñigar.
Eniérit. Emérito, {mitir.
Emétrer. Distribuir. E-
Emf'a.*i¡.*<. Ret. Enfasit.
Euirátieaniebt.Adv. En-
fcüicamente.
Emráticli. Enfático.
Emtitéu<«ÍM. Enfile'usis.
Emliteiita. Enfiteuta.
Enifitéuticli y Emfiteuli-
cari. Enfitéutico.
Emigrant. Emigrado.
Eminencia. Altesa. Su-
pereminencia. Ahura. Pro-
n}inencia. Elevació. Pro-
ceridad, altura.
Eminent. Superior en
dignitat , saber, etc. Sm-
pereminente, procer, piró-
cero. Elevat. Prominente.
Eminentuient. Adv.
Eminentemente.
Emi.*>.si4>. E.vpendicion.
Emmaüciar ó Enmali-
ciar. Enfurismar, pén-
drer malicia. Escandecer.
Emmaiieganient. Y.
Enmanegamenl.
Enimanègar ó Enmane-
gar. Enastar. (nillar.
Emmanillar. V. Enma-
Emmanllevar. V. En-
manllevar. (bolicar.
Eniiuaranyar. V. Em-
Emma.Kcarament ó En-
mascarament. Tizne.
Entmaüicarar ó Enmas-
carar. Tiz)iar, chafarri-
nar. V. Enmascarar.
Emma.^carat ó En mas-
cara!.Brut de sutje.7ír»ia-
do. {Ciscar, embadurnar.
Emmerdar ó Enmerdar.
Emmodurrit ó £nmo-
dorrit. Modorro.
Emmorrallar ó Enmor-
rallar. Cabestrar.
Emmu.steir ó Enmus-
teir. Enmustigar. Mar-
chitar. (V. Enmustigat.
Emmu.<4teitó Enmusleit.
Emolument. Emolumen-
to, utilidad, honorario.
Empacar. Empaquetar,
encorachar.
Empadronament. £»-
cubezamiento, encarta-
EMP
miento^ padrón, rol.
Dnipailronar. Fèr 1' em-
padronamenl.Eíicaòesur,
encartar, r. Escribirse.
Enipaig ó Enipatx. Cor-
tejat, vergonja. Empa-
cho, embarazo, cortedad,
vergüenza. Enlit. Ahilo.
Del ventrell. .\hiteria.
Embrás. V. Destorb. Sens
empaig. Fr. Sin rebozo,
sin ambages.
Empaitar. V. Empaytar.
EnipaiEuda. Colgadura.
Eiiipatiaiiieut. Para-
ment de lelas. Empaliada.
Empaliar. Guarnir las
f)arets ab adornos de te-
a, etc. Colgar, empara-
mentar. Dissimular. Pa-
liar. Fam. Enganyar. En-
gatuzar, embair.
Enipail. La palla scns
bátrer. Encañadura, bá-
lago, ¡ja.
Enipailar. Cubrir con pa-
Empailetatla. Naut. Em-
palletado. {ra.
Empalme. Empalmadu-
EmpanaOa. Conveni se-
cret. Pastel, pastelón, en-
truchada, (plaslar.
Empanar. Aplanar. A-
Enipautnuar. V. Em-
pantanegar.
Enipantauegar. Emba-
rassar. Empantanar, ato-
llar, atascar. {llar.
Empautuüar. Apandi-
Empapai$(. Aliiteria. V.
Enfit, Empaig.
Empapar. Embeber. Lo
pa ab lo such. Sopetear.
Empapartiie. r. Ame7-ar-
se, revestirse, {r. .i hilarse.
Empapaxar. Empachar.
Empaperar. Empapelar.
Empaperayre. Empape-
lador, ipaque.
Entpaquetaneeiit. Èm-
Etupaquetar. Empacar,
embalijar. {bargar.
Empara i Posar). Fr. Em-
Emparamentar.y. Em-
paliar, (dar palabra.
Eniparaular..-lpa/aí;rar,
Empareilar. Emparejar.
Emparentar. Entroncar
Emparrarse, r. Abras-
sarse las parras en son
EMP
apoyo. Trepar, parrar.
Emparrat. Conjunt de
parras sostingudas per
iustas ó pilans. Emparra-
do, parral. Los pilans ó
fustas que '1 sostenen. Es-
paldar, mastegar. /'«/jar.
Eitipas.<<ar. Menjar sens
I^tttpa.'^!>iarí!>e. r. Eixir,
no detenirse una cosa en
allra. Pasarse, colarse.
Desfallirse. Languidecer.
Englotir. Tragar, engu-
llir. V. Despassar. Ém-
passarsen. Fr. Desfallirse
per l'alta de aliment. A-
hilarse. (las. Engrudar.
íiiiiliVi^tav. Posar paste-
Einpa.stat. V. Pastat.
Eiiipa»>teIIar. Empaste-
lar, (pastissar.
Enipastiferar. V. Em-
Eiiipaístc.'•.satior. Engru-
dador. (grudamienlo.
Empa.<<ti.«.<^uiuent. £n-
t•^.tnpastiss•AV. Embarrar,
embadurnar, engrudar, r.
Emplastarse.
Eiiipa.stració. Emplaste.
Eiiipa.stratíor. Lo qui
empastra. Emplaslador.
Kmpa.strar. Empastar.
Enipaisíre.V. Emplastro.
Eiupat. Empate.
Eiiipataiíteiit. Encuen-
tro. V. Empatat.
Empatar. Igualar. Iguü-
lar. Trencar lo (il d' un
discurs. Interrumpir, cor-
tar, (do.
Empatat. Pato , empata-
EmpatoHar. Embrollar.
Empatx. y. Empaig.
Eiitpatxare«e. r. Turbar-
se.Coí'toí'se, /«roaj'se.Des-
torbarse. Embarazarse.
Eiiipatxurrarse. r. A-
porrarse, hacerse porra.
Empave Sitada. Defensa
de pavcssos. Pavesada.
Eiupavouar. Pavonar.
Empaytar. Acosar, dar
tras uno. {mienta.
Enipebrar. Llenar de pi-
Eiupecactat.Malvat. Em-
pecatado, [co, estítico.
Empeder. Med. Estipti-
Empedernit. Empeder-
nido, guijeño.
Empedrador. Solador. '
EMP
157
I Empedrar. Solar.
\ Empedrat. Soladura.
Einpedreir. Petrificar^
apelmazar.
Eitipedreirse. r. Obsti-
narse. Empedernirse. Dit
del menjar. Apelmazarse.
Empeuament.Enquítra-
nament. Empegadura.
Empegar. Lo llinyol. En-
cerotar. V. Empegolar.
Elitpegit. Curt líe geni.
Vergo7Tzoso, empachado.
Eutpegotar y Empcgun-
tar. Empegar. (recer.
Empellar. Encorar, enco-
Enipelt. Arbre empeltat.
Ingerto, engerto. La part
empeltada. Ingeridura,
engertacion. La espiga ó
pua del empelt. Ingerto.
V. Empeltament.
Einpeltador. Qui empel-
ta. Cíígenrfor. Entre jar-
diners, tros de marfil en
figura de ametlla. Abri-
dor, (dura, engertacion.
Empeltament. Ingeri-
Enipetfar. Ingerir, en-
gertar. E. la verola. Ino-
cular. Agulla pera empel-
tar. Pua.
Entpeltat. Ingerido, in-
gerto. Terreno d' arbres
empcltats. Engertal.
TEmitéuilver. Emprender,
acometer, intentar. E.
sens reparar en los in-
convenients. Apechugar.
Empenta. Empellón, em-
pujón, empuje. Donar ó
pegar empenta. Empujar.
Fr. V. Empenyar.
Empeuya. Del peu. Pei-
ne, tarso. De la sabata.
Empella, pala. Baix ven-
tre. Empeine, (vendendo.
Empenyauíent. Retro-
Eiupeuyar. Empènyer.
Empujar, impeler. Inte-
ressar. Interponer, obli-
gar. Recomanar. Reco-
jíieíirfar.Endeutarse. Con-
traer deudas, entramparse
Empènyer. Rempujar,
empellar, impeler.
Empenyo. Ahinco, conor-
to, tema, tenacidad. Ab
empenyo. Ady. Obstina-
damente,
138 EMP
Jínípenyorament. Ac.
de empenyar. Empeño.
Empenyorar. Empeñar,
dar en prenda. V. Empe-
nyar. (ri. Ostj-ero.
Emperador. Aucell ma-
Eiiipera<l«>ra y Empera-
driu. t'»!;)er-aír);.(raíor!a.
Einperatoria.Pta./mpc-
Emperesirse y Empere-
sosarse. r. Emperezarse.
Eiitperial. Imperial.
Emperifollar. Empere-
jilar, repulir, empapiro-
tar. V. Empolaynar.
Emperift»liar¿e. r. Pom-
ponearse, pompearse, lu-
cirse. E. las donas. Pren-
derse, {lado.
Emperriicat. Empereji-
Emper.\ar. V. Perxar,
Empersellar. Agrie. Po-
sar pals en las vinyas.
Rodrigar. V. Enasprar.
EnipéM. Empujado.
Empesa. Adolj en los tei-
xits. Adobo. Certa roba
de coló. Estopilla. V
Prempsa. Tráurer la em
?esa ó Ilustre á las telas,
r. Desaprensar, {idearse.
Empei^car.^e. r. Forjar,
Empestar. Apestar, (tar
Empe^tifar. V. Embru-
Empestiferar. Inficio-
nar. Inficionar.
Empestiferat. Pestilen-
cial, pestilente, pestífero.
Empet. V. Empat.
Empetar. \. Empatar.
Empetitir. V. Aixiquir.
Empetrar. Impetrar.
Emprjorameut. V. Pit-
jora. (rar
Empijorar. V. Empitjo-
Empinada. Arq. Empino
Empinament. Empina-
dura, empinamiento.
Empinar. Encumbrar
Empiuarf^e. r. Posarse
drel lo caball. Encabri
tarse, enarmonarse. Em-
borratsarse. Embriagar-
**. Pujar al punt mes alt.
Eiicumbrarse.
Empinat. Fatxendes. Es-
tirado, jactancioso.
Empipar. Enfadar. Eno-
jar, molestar. V. Pujar la
mosca al nas.
EMP
Empitjorament. Em-]
peoramiento. V. Pitjora.
Empitjorar. Empeorar.
Enipiíilar. Empalmar.
Emplaf'onar. l-'ust. Atai-
rar. (rion.
Enipla««.<«ament. Cita-
Enipla»<tiK.*iar. Emplas-
tar. Emplastar.
Empla»itre. Emplastro,
emplastadura, pegote.'
Confortaliu. Bizma. E.|
de farina. Puchada. De
safra. Socrocio. 3Iollilica-'
tiu. Melátiro. Posar em-!
piastres. Emplastar, biz-
mar, (tir.l
Emplear. Gastar. Inver-l
Empleo. Ocupació, cár-|
rech. Ministerio, puesto,'
oficio, cargo. Inversió.
Inversión. De oficial dej
oficina. Oficialía. Pro-j
porcionar empleo. Fr. i
Colocar. Tráurer, separar
de un empleo 6 llevarlo.!
Fr. Remover, apear, de-
poner, {pticar. I
EmplÉcar. Implicar. Im-\
Emplomar. Guarnir de
plomas. Emplumar, em-\
plumajar.
Emplomat. Cubert de'
plomas. Emplumado, em-'.
panachado. {rioso.l
Empliijat. Lluvioso, plu-'
Empoar ó Empouar. Em-\
pozar. {brecimiento.]
Empobriment. Empo-
Enipohrir. Empobrecer.
Empola vitar. Empereji-
lar, repulir, engalariar.
Empoiaynaríie. r. Pom-
ponearse, pompearse.
Empolaynat. Empereji-
lado, engalanado, peri-
puesto, apuesto.
Empollar. Posar las abe-
llas lo poli. Moscardear,
carojar, carochar.
Enip<»lMainent. Polvo-
reamien¡o,polvorami»nto.
Empollar. Empolvar,
polvorear. (parse.
EmpolMarffe. r. Entra-
Empoltroni «1 amen t.
Adv. Perezosamente.
Empoltroniment. Pol-
tronería, holgazanería.
Euipoltronir. Fér tor-
EMP
nar dropo. Emperezar.
Enipoltroniriiie. r. Tor-
narse peresós. Apoltro-
narse, empoltronecerse.
Empolvar. Entre perru-
quers. Enlrapar. Tirar
polvo. Polvorear, empol-
vorizar, [polvamiento.
Empolvorament. Em.-
Empopar. Apopar.
Empóricli. Comercial.
Eniportár.«4en.r. V. Por-
Empó.*.V..Aprés. (társen.
Empó$«it. Pósit de licor.
Pozo, asiento, heces, suelo.
Empo.stament. Cubería
de posls. Entablamento.
Acció de cmpostar. En-
tabladura, (sar.
Em]>o.«tar. V. Empostis-
Empostemar.se. r. Cir.
Apostemarle.
Empostilament y Em-
postissament. V. Èmpos-
tament. posls. Entablar.
Empo.stÍN.var. Cubrir ab
Empo>!iti.s.«at.£n^i&/a(/o,
tablazón. Per la paleta.
Náut. Sollado. Tauladeta
ó cubert. Sobradillo.
Enipo.vtit. V. Empostis-
sat. (de un pot. Embotar.
Empotar. r. Posar dins
Empotingar. Jaropar,
jaropear, (pou. Empozar.
Empouar. Ficar en lo
Enipramení. Empara-
mento, emparamiettto.
Emprar. .\llistar. .ilitlar.
V. Ennianlievar.
Emprensptar. V. Im-
preroptar. (Prendar.
Emprenilar. Agradar.
Enipreuedor. Empren-
dedor. I.Imi>rcnta.
Emprenta. Imprempta.
Emprenyar. Fam. Im-
portunar. Jorobar, fasti-
diar, molestar, aburrir.
Emprés. Emprendido.
Empresa.Contracte, con-
veni. Asiento.
Enipre.«ionament. Ac.
de empresonar. Encaren
lamienlo, encarcelación.
Empresonar. Aprisio-
nar, encarcelar. {do.
Empresonat. Encarcela-
Emprestar. V. Manlleu.
Emprèstit. Empréstito,
f
ENA
préstamo. (per.
Emprimar. Agrie. liom-
Eiupriu. Aftric. Baldío.
Einproar. Náut. Chapu-
zar, capuzar.
Eiiiprohar. Probar, {der.
EmpiKlesar. Apestar, he-
Empisflegsit. Apestado,
hediondo, fétido.
Empinlentiment. He-
diondez, hedor. (degar.
Empudeulir. V. Empu-
Empunyartura. Guarni-
ció tle la espasa. Puño.
Náut. Empuñidura.
Empunyar. Apuñar.
Emptirpurar./' ítrpurar.
Eiuul. Emulo, rival, emu-
lador, competidor.
En. Antigiiament contrac-
ció de Monsenyor,Mossen
ó Senyor. Monseñor, Se-
ñor. Lo femeni de En era
Na ó la N. unida á la vo-
cal següent : com en Ni-
sabel. En algunas locali-
tats al present equival al
article lo. El. Ouant va
unit ab verbs ne movi-
ment, equival als adver-
bis de llocli Aquí, allí; y
unit ab altres verbs, á un
pronom, ó millor se posa
en lloch del nora. Junt
ab lo gerundi equival á
Citando. {ble, vendible.
Enagenalile. Enajena-
Enagenaeió. Enajena-
ment. Enajenamiento.
Desacort. Desacuerdo.
Enageuament. En sas
princip. accep. Enajena-
ción, enajenamiento. De-
sscert. Desacuerdo. Exta
sis. Elevación. Suspensió
dels sentits. Embriaguez.
Enajenar. Enajenar. Lo
ánimo. Desobligar.
Enagenar.se. r. Elevar-
se en contemplació. Ele-
varse. Ensuperbirse ó en-
furismarse. Arrebatar.ie,
embriagarse, endiosarse.
Enaguas. Zagalejo, na-
guas, zagal. {ble.
Enaiienable. Enajena-
Enamoradí-s. Enamora-
dizo, [martelar.
Enamorar. Prendar, a-
Enainoraríse. r. Engo-
ENC
londrinarse, prendarse.
Enantunf. Adv. Arriba.
Enan.«!i. V. Abans.
Enant. V. Endavant.
Enantar. Procehir en jus-
ticia. Enjuiciar. Avansar.
ilraji^ar. V. Cuytar.
Eatapré.s. Adv. Desprès
de aixó. Después de esto.
Enarbolar. Enarbolar.
Arbolar , tremolar.
Enardiment. Ardimien-
ENC
159
grans. Engarzar. Unir
unas cosas ab altras. Es-
labonar. Náut. Encare»'
lar. V. Enllassar. (roñar.
Encaironar. V. Encay-
Encaix. Muesca, encaja-
dnra , ajtiste , engarce.
Fust. y Pie. Rebajo. De
las dents de la boca. ,4/-
ve'olo. De las dents de las
rodas. Engargantadura.
Eneaixad<»r. Encajador.
to, enardecimiento, in//a- Encai^ament. Ac, deen-
macwn. Med. Adustion.
Enarilir. Enardecer, en-
cender, in/lamar.
Enar«lir.se. r. Enardecer-
se. D' amor. Derritirse.
Enarrar. Contar, narrar.
Ena.sj>i-ar. Agrie. Enro-
drigonar,rodrigar. Temi>s
d' enasprar los arbres.
Rodrigazón.
Enastansent.Obra de po-
sar en r ast. Sujetar con
broquetas. L' acció d' e-
nastar. Espetamiento.{tar.
Enastar. Espetar, broque-
Enavall. Adv. Abajo. De
teuladas en avall. Fr. De
tejas abajo, regularmente.
Enayguaiíura. Manesc.
.Aguadura, infosura.
Enayguar»«e. Manesc. r.
Aguarse, aguajarse.
Enhajauirí^e. V. Emba-
janirse. (ra, armazón.
Encaballada. Armadu-
Encabansent. Ancora.
Ancora , ancla.
Encal>e»«íiament. V.
Empadronament.
Encal>ei<i»«ar. Empadro-
nar. Empadronar.
Encalíestrar.se. r. En-
casquetarse , encalabri-
narse, [cir, acomodar.
Encabir. Meter, introdu-
Encabritarí^e. V. Empi-
narse, (darn. Acatarrar.
Encadarnar. Causar ca-
Encadarnarse. r. Res-
friarse, acatarrarse.
Encadarnat. Acatarra-
do, catarroso.
Encadenador. Qui en-
cadena. Engarzador.
Encadenament. Enca-
denación, encadenadura.
Encadenar.
caixar. Encaje, encajadura
Encaixar. Ajustar ó licar
una cosa en altra. Enca-
jar, unir. Agradar. Cua-
drar, petar, entrar. Do-
narse las mans. Darse la
mano. Ajustar perfecta-
ment una pedra ab altra.
Amachamb7-ar. Náut. En-
dentar. Venir bè. Cua-
drar, petar, acomodar.
Encaixat. Ajustat ó ficat.
Encajado , encajonado.
Encaixat de dos. Entre
estampers. Duerna. De
tres. Terna. De quatre.
Cuaterno. De cinch. Quinr
temo. {cA\xor\s. Encajonar
Encaixonar. Ficar en
EncaScinantent. V. Em-
blanquinadura. (quinar.
Encalcinar. V. Emblan-
Encal lament. L' acció y
efecte d' encallar. Enca-
lladura. Náut. Varada del
barco. Zaborda, zaborda.
Encallar. Atascar. Lo
barco. Zabordar.
Encallarse, r. Picarse
en un estany 6 fanguera
de difícil sortida. Atorar-
se, atascarse. Quedar 1'
embarcació sens movi-
ment entre arena ó pe-
dras. Encallar, embarran-
car. Quedar algun carro
encallat en lo fanch. Son-
rodarse. Quedarse paral.
Atrampar.ie.
Encalmar. Atráurer ab
afalechs. Engatusar, tn-
gatar. r. Calmar, (quinar.
Eneali^inar. V. Emblan-
Enealvir. Fer tornar cal-
ve à algú. Volver cairo á
uno. {calvo, encalvecer.
Enastar Encalvirse. r. Quedarse
160 ENC
Encaiuinador. Director.
Director, guia, menlor.
Encaminar. Guiar. En-
derezar, encarrilar, guiar.
Encaniií^ada. Mil. Sor-
presa de nil. Ensabanada.
Eucaniorrar. Enyalu-
sar. V. Engalipar. (tar.
Encana.*itrar.i¿«)5a)ius-
Eucau<»nar. Encañonar,
encañar. Lo fil, seda, etc.,
fèr canons. Encanillar.
Encant. Lo que suspèn los
sentits ó causa plaher.
Encanto. La venda pú-
blica ó particular de
béns. Almoneda, subasta.
Fèr encant. Fr. Sacar ú
pública almoneda, almo-
nedear. V. Esbarriar. Lo
lloch ahont se venen co-
sas Tclias. Mauleria. V.
Encantament.
Encantador. Qui encan-
ta. Hechicero, mago.
Encantament. lam. Ru-
desa. Torpeza. L' acció
d' encantar y encantarse.
Encantamento , encanto,
embeleso, embelesamiento.
Encantar. Véndrer en lo
encant. Subastar. Deixar
suspès. Embelesar, hechi-
zar. {Embobar.
Encantarías (Donar). Fr.
Encantaríi»e. r. Quedar
parat. Enbadalirse, embe-
lesarse, embeberse.
Encantat. De poch espe-
rit. Torpe, lerdo. Enibo-
bat. Embobado, distraído.
Encanyiseiar. Encañar.
Encanyiíiüiat. Reixat de
can jas. Encañado, cañi-
so, encañizada.y. Canyís
Encapar. Encapotar.
Encaperutxat ó Enca-
pirotad Encaperuzado.
Encapirotar. Encaperu-
sar. {nar.
Encaponar. Náut. Capo-
Encapritxarse. r. Obs-
tinarse. Preocuparse, en-
calabrinarse.
Encapritxat. Capricho-
so, caprichudo, volunta-
rioso. V. Encatarinat.
Encapsar. Encajonar.
Encara. Adv. Aun toda-
vía, ú mai. Y. Tamoó.En-
ENC
cárabo ó encara ventu-
ra. Loe. Aun bien. Enea-;
ra mes. Loe. Mas aun, to-
davía mas. Encara no.
Loe. .tliííi no, apenas. En-i
cara que. Adv. Sin em-
bargo, aun'iue. \
Encarament. Encaro. ¡
Encarur. .Apuntar ab las¡
armas de locb. Apuntar,^
asestar. '
Encarbonar. Enmasca-|
rar ab carbó. Tiznar. |
Eucarcaixat. Encarca-
jado. (ramiento, tesura.
Eitcarcarameut. Enva-
Eucarcarar. Envarar, r.
Espetarse. V. Encartro-
narse. íyerto.
Encarcarat. Envarado,
Eucareerat. Encarcela-
do. V. Pres.
Encaridanieut. Adv.
Encarecidamente.
Encaridor. Encarecedor.
Eueurinieut. Encareci-
miento (bir el precio.
Encai-ir. Encarecer, su-
Encarnadura. Encarna-
ción, encarnamiento.
Encarnat baix. Color.
Encarnadino. {tico.
Eucarnatiu. Cir. Sarcó-
EncaruÉsí>ar»>e. r. Men-
jar mòlta carn. Comer
mucha carne.
Eucikrrecli. Encargo, co-
misión, recomendación.
Encarregadaüi. Pl. (Do-
narlas). Fr. Echar la cul-
pa ó la carga a alguno.
Encarreg;ar. Encargar,
cometer. {mandatario.
Encarregat. Encargado,
Encartaciú. Encarta-
miento, {dez, tersura.
EncartrOEiauíeut. Higi-
Eucartronari^e. r. En-
torpirse algun membre ò
nirvi. Entumirse, entu-
mecerse, envararse. Posar-
se alguna cosa íotIa. Atie-
sarse, acartonarse.
EncaMquetaríie. r.Enca-
pritxarse. Encalabrinarse
EncaȒtar. Apegar. Pegar.
Fjicaixar. Engastar, en-
cajar. Ficar alguna cosa
en altra ab maquina, ¿'ni-
potrar.
ENG
Enca.stellanient. £ii-
caslillamiento.
EucaNtellar. Encastillar
Encatarinarse. r. Ena-
morarse, e)iamoricarse.
Eucatarinat. Enca¡iri-
chado, encalabrinado.
Encatarrar.*«e. r. V. En-
cadariiarse.
Eneata«$trar. Acatastrar
Encauament. Encova-
dura. {drigar.
Encauar. Encovar, ama-
EncáuMticli. Combustió.
Encausto. Pintura feta ab
cera. Encáustico.
Enca\ aliada. V. Bastida.
EUcavallar. Cabalgar.
Encavarse, r. Encanar-
se. Amadrigarse.
Encax. V. Encaix.
Encaxar. V. Encaixar.
Encayronar. Embaldo-
Enceb. Cebo. {sar.
Encebar. Cebar.
Encegament. Alucina-
mienlo. ceguedad, ceguera.
Encegar y Encegarse.
Quedar cego. Cegar.
Encegat. Obcecado, ciego.
Eucenalts. Pl. Fust. En-
jutos, virutas, cepilladu-
ras. Llenja menuda. Fa-
gina, fusta. (sa.
Encenament. V. Ence-
Encendrar. Encenizar.
Encéndrer. Calar foch.
Encender, incendiar, pe-
gar fuego. Comunicar la
llama. Encender, ilumi-
nar. Inflamar. Enarde-
cer, acalorar. Enardirla
sanch. Rei¡uemar.
Encéndrerse. r. Arder.
La vista. Encandilarse.
Encendr<i»iar. V. Encen-
drar. {güero. V. Focb.
Encenedor de foch. Fo-
Eueeuinient. Encena-
ment. Encendimiento.
Encens. Goma ó resina
olorosa. Incienso. Alaban-
sa. Lisonja, alabama. En-
cens de oróbias. Orobias.
E. mascle. OHbano, in-
cienso macho. Arbre del
encens. Abircuajar.
Encensació y Encensa-
da. Incensación.
Eucensador. Qui porta
ENC
lo encenser. Turiferario.
Qui incensa. Incensador.
Encentar. Incensar.
Encenser. Braseret que
serveix pera encensar.
Incensario , turibulo.
Eneep. Fogón. V. Enceb.
Encepar. Posar al reo en
lo cep. Meter en el cepo.
Encepegada. V. Enso-
pech. {miento.
Enceraclura. Encera-
Encerat. Drap embarnis-
sat ab cera. Hule.
Encerear.V. Escorcollar.
Encei-culatiur. V. Cer-
colador.
EucercoEanient. Lo ac-
te y efecte de posar cèr-
cols. Enarcuiniento.
Ettcercolar. Enarcar.
Encerrosada. Copo.
Encerro.var. Enroscar.
Kncept. Acierto, acaso.
Encertar. Acertar. Dar,
acertar, enristrar, r. Es-
devenir. Acertar, aconte-
cer, suceder.
Enees. Ab ó de foch. En-
cendido , rusiento. Viu,
animós. Vico, fogoso, ar-
dido. Color enees, fíubro,
rubio, rubicundo. De co-
lor enees. Aborrachado.
Eneesa. Illuminació. 7/ií-
minacion. Pescar a la en-
cesa. P. al candelero, al
candil. Atrapar á la en-
cesa. Fr. Sorpéndrer.S'or-
prender in fraganti, coger
de manos ú boca.
Ettcetador. Encenlador.
Encetadura. Encentadu-
ra, encentamiento.
Eneetail. Fonament del
capdell. Devanador. En-
tre pescadors. Boca. \tar.
Encetar. Z)ecín/ar, encen-
Encevador. Polvori. Fo-
gón. Qui enceva. Cebador.
Eucevanient. Cebadura.
Encevar. Cebar. Los gos-
sos. Encarnizar, r, Ab
carn morta. Encarnizarse
Enciam. Pla. Ensalada,
lechuga. E. ó llatuga bor-
da. Lechuga ponzoñosa.
E. capdellat. Lechuga re-
polluda ó flamenca. E.
crespat. Lechuga rizada,
me. CAT. CAST.
ENC
E. de la 3Iare de Dèu
Samólo de agua. E. esca-
roler. Lechuga repollo. E
llarch. Lechuga romana
ó larga. E. trucat. Lechu-
ga repollada. E. venenó;
Lechuga venenosa ó pon-
zoñosa, (yana, pastel.
Enciaiiiada. Bollo, sabo-
Encianiet. Lo enciam pe-
, lit ó lo planter d' ell. Le-
chuguino. Lo que 's com-
I ponde diferenlas herbas.
Repelada. De caputxí.
Pta. Mastuerzo hortense.
Enciriat.Enravenat. Yer-
to. V. Encarcarat.
Encís. V. Etxis.
Encisar. V. Elxisar.
Encisu. Inciso, coma.
Enclaustrar. Encerrar.
Enclavadura y Encla-
vament. Clavadura.
Enclavar. Clavar.
Enclaviliar. Enclavijar.
Enclencli. Enclenque, en-
tecado, enteco. Estar en-
dench. Fr. Estar delica-
do ó enfermizo.
Euelós. Incluido, incluso.
Euciotarse.r. Enl'onsar-
se. Hundirse, üetenirse
r a>gua. Encharcarse.
Enclotat. Terreno pla cir-
cuhit de alturas. Hondo,
hondonada.
Enclóurer. Compéndrer.
Incluir. Atrapar. Coger.
Contenir. Embeber, refun-
dir, encerrar, coger. Re-
duhir. Reducir. Al mitg.
Coger en medio. (nerse.
Enclúurerse. r. Conte-
Enclusa. Instrument de
ferrer, manya, etc. }'i¡?)-
que, ayunque. La de ar-
genter. Tas. La que es
quadrada. .Macho.
Enculilador. Qui uneix
física ó moralment. En-
cuadernador, conciliador.
Eucoblar. Acoplar.
Encubrir. Encubrir.
Encocorar. Moler, fasti-
diar, cansar, molestar.
Encoixar. Encojar.
Encoíxinada. De pun-
tas. Tendido. (liado.
Encoixinat. Almohadi-
Encoixir. Y. Encoixar.
ENC
161
Encoladura. Encola-
miento, {aglutinar.
Encolar. Pegar, juntar,
Encolpar. Culpar. Culpar
Encoixador. Estofador,
Enc4»lxar. Acolchar, esto-
far, colchar.
Eucolxat. Forrat ab lla-
na, cotó, etc. Acolchado,
pespunte, farseto.
Euconiaicada. Pensio-
nistajde convent. Educait-
da. Y. Recomenada.
Encomanadís. Pegadi-
zo, contagioso, pegajoso.
Encomanar. Encarregar
alguna cosa. Encomendar,
encargar. Coniensar á lli-
gar , subjectar , clavar,
etc., alguna cosa. Apun-
tar. Comunicar algun
mal. Pegar, imendarse.
Encomanarse. r. Enco-
Encontanda. V. Enco-
menda.
Enc(»nienda. Encomien-
da. Encomenda del áni-
ma. Súplica de la Iglesia.
Recomendación del alma.
Enconii. Encomio, elogio.
Encomiar. £/isa/:ar, elo-
giar, (panegirista.
Eitcomiasta. Elogiador,
Enc4»uadura y Eucona-
ment. Encono.
Enconar. Donarla prime-
ra Uet á una criatura. Ha-
cer las entrañas á una
criatura. Acostumaria á
péndrer lo pit. Paladear.
Y. Endanyar.
Euconat. Acostumat, a-
vesat. Acostumbrado.
Encongit. Apocat. Apa-
gado, apocado.
Eucontinent. Adv. In-
continente, en seguida.
Eucoutorn. Contorn.
Contorno, rededor. Roda-
lia. Vecindad. Al encon-
torn. Adv. En contorno,
al rededor. Pl. Afueras.
Encontrada. Contorn,
comarca. Comarca.
Encontradanieut. Adv.
Opuestamente.
Encontradís. Encontra-
diio, topadizo. Fèrse en-
contradís. Coger al paso.
Encontrador. Hallador,
11
162
ENC
Encontrar. Trobar lo
que 's busca. Hallur.
Encontrar!. Adv. En-
contra, encontradamente.
Encontrat. Trobat. Ha-
llado. Oposat. Adverso,
encontrado, opuesto.
Encontre. L' acció ó efec-
te d' encontrar lo que no
se busca. Encuentro. Con-
tratemps, desgracia. Con-
tratiempo, azar. Cop d'
una cosa que 's troba al)
altra. Topetón , choque,
encontrón. (Reatar.
Encopiar. Los animals.
Encoratjar. Encorajar,
esforzar, envalentonar.
Encordar. Lligar, forrar
de corda. Ensogar. Las
espardenyas. Cordar. Ab
espart. Enserar. (dio.
Encordi. Incordio, encor-
W^ncitríliilar. Encordelar.
Encordiliat. Especie de
teixit de cotó. Encordela-
do, cordoncillo.
Encorporar. Incorporar.
Encorralar. Acorralar.
Encorregut. Y. Incurs.
Encórrer. Incurrir.
Encorrinieut de pena.
Incursión de pena.
Encortar. Encantar. En-
cantar, embelesar, hechi-
zar, r. Cortarse. {Cortado.
Encortat. Cortat, suspès.
Encortinat. Corlinatge.
Cortinaje.
Encorvanient. Encorva-
dura, torcimiento.
Encorvar. Recorvar.
Encotonada. Cotonada.
Encotonar. Acolchar.
Encotxar.«ie. r. Montar
en el coche, tomar el coche.
Encoxar. V. Encoixar.
Encoxir. V. Encoixir.
EncraN.var. V. Espessir.
Encre.*«|>aiiient. .\c. de
crespar. Encrespadura.
Encrespar. V. Crespar.
Encrcíotat. Empenachado
Encreuament. Cruza-
miento, encruce.
Encreuar. Cruzar.
Encreuat. En forma de
creu. Cruzado. Joch. Cru-
cilio, alfileres.
Encr«»Mtanient. Incrus-
END
lacion, encoslradura.
Encr4>íitar. Encostrar,
incrustar. (cerse.
tlncruelirse.r. EntTuele'
Encubellar. Meter la ro-
pa en el cuezo.
Encubert. r. Dissimulat.
Encubierto, oculto.
Enciibertanient. Adv.
Encubiertamente.
Encubridor de delictes.
Receptador. (tar.
Encubrir delictes. Recep-
Enciisiment. Encogi-
miento, timidez.
Encugir. Arronsar. En-
coger. V. Encungir.
Euoiiixinar. Aljnhatar.
Encuixinat. Almohada-
do, almohadillado.
EneiiHinient. Encogi-
miento. V. Encugimenl.
Eueullir. Encoger. Y. En-
cungir. (7o. Y. Encungit.
Encullit. Encogido, cor-
Encunifinient. Enculli-
menl. Apocamiento , fal-
ta de ánimo, encogimien-
to. Anat. Crispatura.
Encungir. Encoger, r.
Contraerse , acortarse.
Encungit. Apocado, en-
cogido, tímido.
Encuny. Motilo pera en-
cunyar. Cuño.
Eneunyad«»r. Acui'iador.
Encunyanient. Impre-
sió del encuny. Cuño.
Encunyar. Acuñar, cu-
ñar. Encunyar moneda.
Amonedar. (coraza.
Enciiyra.*!i.«$ar. Armar de
Endagar. Y. Aparellar.
Endanyauíent. Encona-
mieiUo , e7>crudecimiento,
recrudecimiento.
Endanyar. Med. y Cir.
liticonar, encrudecer.
Endarrera Adv. Detrás.
Atrits. Anar ó quedar en-
darrera. Fr. Atrasarse.
Fcrse ó tirarse endarrera.
Hacerse atrás. Quedarse
endarrera. Fr. Rezagarse.
Tornar endarrera. Fr. Re-
trocedir. Desandar lo an-
dado, volver atrás.
Endarreriment. Atraso
Endarrerir. Atrasar.
Eudarrerit.x. Pl. Aira-'
END
sados, caidos.
EndatráM. V. Endarrera.
Endauat. Guarnit de
daus ó escachs. Escaquea-
do. Blas. Escacado.
Endavallada. Bajada ,
pendiente. Y. Davallada.
Endavant. Adv. Adelan-
te, en adelante. D' avuy
endavant. De hoy mas.
Passar endavant. Fr. Ex-
cedir, adelantar, adelan^
tarse, tomar la delantera.
Passar endavant alguna
cosa. Proseguir , llevar
adelante. {no.
Endebades. Adv. En va-
Endeble. Mórbido, deli-
cado, deleznable.
Endefora. Adv. A tapar-
te de afuera.
Endemà. Adv. El dia si-
guiente, el otro dia.
Endemitg. Adv. Hasta
que. \ . Entremitg.
Endemoniudura. Dia-
blura, [endiablar.
Endemoniar. Espiritar,
Endemoniar.se. r. Irri-
tarse, darse al diablo.
Endemoniat. Muy irri-
tado, endiablado, dado al
diablo. A la endemonia-
da. Adv. A la diabla.
Endentat. Dentado.
Endergo.s ó Ander^os.
Pl. Testos ó trastos inú-
tils. Cachivaches.
Enderrera.Y. Endarrera
Enderrerir. Y. Endarre-
rir, [áor, asolador.
Enderrocador. Destrui-
Enderrocanient. Demo-
lición, derribo, {demoler.
Enderrocar. Derrocar,
Enderroch. Ruina. Ri-
pio, escombros, cascote.
Endcsniasia. Adv. Mas-
sa, sobrant. £n demasia,
demasiadametite.
Endetra». Y. Detrás.
Endentar. .Adeudar.
Endeutarse. r. .Adeu-
darse, endeudarse.
Endevant. Y. Endavant.
Endevi. .Adivino, agorero.
Endevinació. Adivina-
ción, agüero.
Endevínaflor. Adivina-
dor, adivino, agorero.
END
ENF
ENF
163
Endevinalla. Acertijo,] aderezar, ei^derezar, a-\
enigma, adivinación. sear. V. Manllevar. I
£nileviuanient. Arfíi•i-IEnrtpessat. Compuesto,'
tuición. V. Endevinació.
. Endevinar. Adivinar, a-
certar, predecir. Lo pen-
sament. Leer el pensa-
miento, {rio.
Endevinatori. Divinato-
Endevinayre. V. Ende-
vinador, (ra. Diablura.
Endiabladura. Diahlu-
Endiablnt. 'Endemonia!.
aseado. Mal endressat.
Desaliñado, descompuesto
Endre.<#ííera y Endret.
Paratge. Sitio , paraje,
puesto. La cara oposada
al revés. Ha:. La cara
pulida d' una cosa. De-
recho , cara. .\1 endret d'
algú ó d' alguna cosa. En
orden, relativamente.
Endemoniado. Coix tra- Endropir.se. r. Empere-
vell. Cojitranco. A la en-| zarse. (durecimienío.
diablada. Adv. .4 la dia- Enduriment. Dureía. en-
b/a. Criatura endiablada. ^EnilHPir. Endurecer, en-
durar. T. Secarse. Acor-
charse, encallecerse.
Eneniicli. Contrari. Ene-
migo, hostil. Lo repel deis
dits. Repelón, padrastro.
Eneniigablenient..\dv.
Enemigamente . {mistarse.
Malengendro.
EndiaMtradura. V. En-
tremaliadura.
Endia»«trat. Endiablado,
reío/íoso.V. Entremaliat.
Estar endiastrat. Fr. Es-
tar dado al diablo.
Endiastrejar. T'rai•e.searlEneniistar.•^e. r. Desa
Endici. Indici. /nrficío. Eneniijiitat. Enemiga.
Endinioiiiar. Enrfí'ao/aí'.' Energia. Viveza, {botar.
V. Endemoniar. ¡Enervar. Descerrar, em-
Enflinioniat. Endemo-' Eníabar.<¡íe. r. Embobar-
nial. Endemoniado, ener-l se. V. Embadalirse.
giimeno. (Adentro. Enfadadanient. Adv.
Endino y Endintre. Adv.l Enojadamente.
Endiumenjar. Endo- Enfadadís. Enfadadizo,
mingar. {Escarola.] enojadizo, berrin.
Endivia ó Escarola. Pta. Enfadar. £?io/ar, o/e?irfer,
Endogalnr.^e. r. Empe- disgustar, cansar, r. ^i-
ñarse, entramparse. rarse. enfoscarse, atufarse
End<»l.sir. Enduízar, d«Z-' Enfadat. Airado, mohi-
cificar, suavizar. | no. enojado. {tidio.
Endoma.scat. Damasca- Enfado. Enojo, ceño, fas-
do, adamascado. ¡Enfados. Enojoso, pesa-
EndormÍ!^car.<^e.r. £)or-| do, molesto. Y. Imperti-
mitar, adormecerse, tras-] nent. (dor. Afalagador,
ponerse, adormitarse. | Enfalagador. .\ralaaa-
Endorniimcat. Mitg dor- Enfalaganient ó Enfa-
mit. Adormitado, ador-' legament. Enllucrna-
mecido, traspuesto. | vaçnX. Deslumbramiento.
Eudófü. Endoso, er!(íor.so,!Elifalaçar y Enfalegar.
contenta. {tentar. V. Enlluernar. {Enojo.
End4»í4t«ar. Endorsar, con-i Enfalloniment. Enuig.
Endoyna. Adv. Pera aquí Enfallonir.£r!o;Vir. {dor.
en a\[é,. Deaquipara allí. Enfangador. Embarra-
Endrapar. Embuchar, Enfangament. Enloda-
zampar, embutir. | dura, encenagamiento.
Endré.*«. Compostura, a- Enfangar. Enlodar, em-
dorno. Aderezo. {dor.\ barrar, barrar.
Endre.*i$«ador. fompo/ie- Enfangarse, r. Picarse
Endressament. Com-\ en algun empenyo difícil.
postura, arreglo, aliño. I Abarrancarse. ' En lo
Endres!«ar. Componer, fanch ó Wol. Encenagarse.
Enfangat. Pié defanch.
Enlodado, encenagado.
EnlarceSlar. Y. Enfar-
dellar. balas. Embalar.
Enfardar. Fer lardos ó
Enfardellad«»r. Enfar-
delador. ífardeladura.
Enfardel lament. Eii-
Enfardellar. Enfardelar.
Enfarinar. Enharinar.
Enfeixar. Hacinar.
Enferir. Inferir. Inferir.
Enfersuer. Enfermero.
Enfermería (Anar á la}-
Fr. Tomar enfermería.
Enfermí.<<. Enfermizo, a-
chacoso. {zar.
Enfer^ori.»sar. Fervori-
t-'nieuflacciiilnfeudacion
Enfeudar. Infeudar, feu-
dar. {finalmente.
Enfi. Adv. En pn, al cabo.
Enliga.s.«iat. Y. Enfitat.
Entilada. Restell. Sartal,
sarta, ristra, hilada. De
fruyta seca. Rastra. De
grans de vidre. Abalorio,
rocalla. iengazador.
Enfilador. Engarzador,
Enfilall. Sarta, sartal.
Entilament. Encadena-
ment. Engarce.
Enfilar. Ficar lo fil ó'seda
per lo eos de las águilas.
Enhebrar . enhilar. Fèr
una enfilada. Ensartar,
eitgarzar. D' aucells. .á-
piolar. Empenyarse ea
alguna cosa. Dar en.
Enfilarse, r. Pujarscn en
llochs alts. Encaramarle,
remontarse. Los fils de las
plantas. Enredarse.
Enfilosar. Enrocar. V.
Encerrossar. (ahitera.
Enfit. Indigestió. Ahito,,
tinütskr. .i hitar, empachar
Enfilarse, r. Empaparse.
Enfitat. Ahito, ahitado.
Enfiteota. Enfiteuta.
EnOaquir. Enflaquecer.
Y. .\naquir. {se, alaciar.
Enna<juir.«>e.r. Acecinar.
Enflocadura. Laceria y
flocadura, {lar, cairelar.
Enfl4»car. Lacear, encin-
Enfloearse. r. Engala-
narse, emperejilarse, em-
papirotarse.
Enllocat. Floqueado, ea—
164 ENF
guedejado, {cioti, excava
Enl'UKilÏBueEit. Eacava-
'E.nUmdir. Ahondar, pro-
fundizar. La Ierra. Za-
hondear. Lo clot pera
plantar arbres. Rehoyar.
Enfondirse. V. Enton-
sar. {marse, hundirse.
Ení'óudrerse. r. Aplo-
Enl'oiiííaineut. Ruina,
hundimienlo.
En roncar. Hundir , su-
mergir. Enfonsarse un e-
dilici. Aplomarse.
Enl'ora. Ád v. Hacia fuera.
Enforcar. Etirislrar.
Enfurniador. Inst. de
fuster. Escoplo, formón.
Forat ó tall fèt ab lo en-
l'ormador. Escopleadura.
Traballar ab lo enforma-
dor. Coplear, escoplear.
Enrornia(jat(Estar mal).
Fr. Eslar unomal guisado
Enl<»rnar. Ficar alguna
cosa en lo forn. Ahornar,
enhornar. Introduhir al-
gun instrument punxa-
gut. Clavar, atravesar.
Subjectar ab brocas. Es-
petar, embroquetar.
EnCorro. Forro, aforro.
Enl'ortidor. Enfiirtidor.
Enfortiment. Endureci-
miento, fortaleciniiento.
Enfortir. Fortilicar. For-\
lalecer, fortificar. Endu-
rir. Endurecer. Donar
firmesa y consistencia. A
tiesar, enfurtir.
Enfortir.^e. r. Aumen-
tarse la forsa d' alguna
cosa. Arreciar. Fèrse for-
ta la persona ab 1' exer-
cici. Encallecerse.
Enfortit. Endurit. Atie-
sado, endurecido, fortale-
cido, retesado.
Enfofícar. V. Enfosquir.
EnfofítiUBnient. Obscu-
ritat. Oscuridad, [fuscar.
Enfoc«<|uir. Oscurecer, o-
EnfoN<|uir(«e. r. Fèrse
fosch. Oscurecer. Ennu-
volarse. Cerrarse el dia,
V. Enterbolir. (que.¡
ENG
Enfront. La part ante-
rior de un edilici. Facha-
da, frontispicio, frente.
Adv. A la part oposada.
En frente, frontero.
Enfuií^nie. Suma puresa
en lo parlar. Enfuismo.
Enfundar.se. r. Fijarse,
pairarse, enfrascarse.
Enfundat. Fundado.
Enfundír. V. Enlondir.
Eufuriíiniar. Enfurecer,
encolerizar, enardecer.
Enfurií«uiarf«e. r. Enco-
lerizarse, arrebatarse.
Enfurismat. £H/'urecirfo,
sañoso, sañudo.
EnfuMeifar. Posar lo fu-
sell als carros. Enejar.
Enfustanient. Enmade-
ramiento, enmaderación.
Enfustar. Guarnir de fus-
ta. Enmaderar, entablar.
Enfutimarse. r. Amos-
tazarse. V. Enfurismarse.
Enfutintat. Entremaliat.
Travieso, revoltoso.
Engabanyar. Fèr nosa
la roba. Embarazar.
Eugalianyat. Qui no pót
manejar los brassos per
anar oprimit. Aspado.
Engabiament. Encerra-
miento, enjaulamiento.
Engabiar. Enjaular.
Eugai'etar. Encorchetar.
Engalanar. Ataviar, a-
dornar. r. Lucirse.
Engalipador. Embau-
cador, engaitador.
Engalipantent. Engany.
Engatusamiento.
Engalipar. Embaucar,
engatusar, engaitar.
Engalipayre. Engancha-
dor. V. Engalipador.
Engallador. Especie de
regna. Engalladero.
EnguUiiiantent. Adorno
ab galons. Galoneadura.
Engalonar. Galonear,
franjar, franjear.
Engaitar. £'nf(J7'ar, n/)u;i-
tar. Sens engaitar. Expr.
Al bulto, por mayor. i
Enganibuixar. Posar lo
gambuix. Poner el capillo. I
Enfrancii. Sabat. Enfran-
Enfranquir. Fèr franch. ! Enganxainent. Eñgan
Enfranquecer. Entre sa-| che, enganchamiento.
baterg. Aparar. I Enganxar. Agafar ab
ENG
ganxo. Engarabatar. MiK
Reclutar. V. Engalipar.
EnganxarMe.V. .\gafarse
Engany. Engaño, fraude.
Anar d' engany. Fr. Obrar
de mala fe. Sens engany.
Fr. Desengañadamente.'
Enganyabadocli.s. £n-
ganyabobos. Espantavi-
llanos, engañamundos. Q
Enganyadi»*. Fácil d' en-
ganyar. Engañadizo, mo-
tolito, mollar.
Euganyad4»r. Embusterea
Engauyamons. Hipó-
crita. Hipócrita.
Enganyapa.st4»r8. Au-
cell. V. Pastorel-la. Es-
pecie de oliva. V. Siboch.
Enganyar. Defraudar,
fèr trampas. Trampear.
Dir mentidas. Mentir. V.
Seduhir. Enganyar ab so-
fismas. Paralogizar. Ser
de mal enganyar. Ser a-
vis¡iado. fiar.
Engauyarse. r. Traso-
EnganyiUa. Engañifa,
trampa7}tojo , alicantina,
droga. Pl. Retóricas.
Engargallar. Infundir
alguna cosa dins la boca
d'algú. Engargantar. Ex-
plicar alguna cosa detin-
gudament. Dar ¡a cosa
mascada. Dir confegint.
Decir deletreando.
EngaHsar. Preparar los
f)anyos pera donar los co-
ors. Enjebar, engrasar.
Enga»<t y Engastament.
Engaste, embutido, engas-
tadura, {dor.
Engaitador. Enjoyela-
Engastar. Enjoyar.
EngastrimántácIi.Ago-
rer venlriloquo. Engas-
triJiianto.
Eiiga.strimita. Ventrilo-
cuo, ettgastrononxo.
Engegar. V. Etgegar.
Engel«»«>ir. Causar gelo-
sia. Dar zelos, encelar.
Engelotiirete. r. Zelar.
Engelosit. Gelós. Celoso^
Engendrador. P}-oa'ea-
dor, procreante.
Engendrament. Gene~
ración, engendro. {dor.
Engendrant. Engendra-
ENG
Kngendrat. Congénito.
Engenï. Ingeni. Ingenio.
Engeiiy. Ingenio. {Pegar.
Engibar. Fam. Pegar.
Eugin y Enginy. Maña,
sutileza, ingenio.
£nginyanient. Enginy.
Ingenio, industria.
JEiiginyarse. r. Ingeniar-
se, amañarse.
Enginyer. Ingeniero.
Enginyeria. Ingeneria.
Enginyo»*. Ingenioso, su-
til, mañoso. (torno.
Engir. Adv.AZ rededor, en
Englanat ó Englantat.
Englantado, englandado.
Englantina. Pta. Espe-
cie de gessamí. Jazmin
Englutïr. Engullir, [real.
Englutít. Dragat sens
mastegar. Engullido. A-
pegalós. Glutinoso, viscoso
Engoixós. Congojoso.
Engolfar. Posar golfos á
las portas. Engoznar.
Eugollari«e. r. picarse
mòlt en negocis difícils.
Enfrascarse.
Engolir. V. Englutir.
Engolit. Blas. Engolado.
Engollidor. Engullidor.
Engollir. Engullir.
Engoniament. Engoma-
dura, (ma. Gomoso.
Eugoniat. Lo que le go-
Engordintent. Gordura.
V. Grossária.
Engordir. Engordar. V.
Engreixarse.
Engordit. V. Gras.
Eitgorjar. Engullir. V.
Engargallar.
Engnrjarse. V. Englutir.
Engorinandir. Engolo-
sinar. V. Enllepolir.
Engorniandir(4e. r. Ar-
regostarse, regostarse.
Engorronirwe. r. Apol-
tronarse, engurruñarse.
Engrahellar. Arq. En-
cabriar.
Engraliellat. Arq. Co7i-
tignacion, zampeado. En
los ponts, presas, etc. Pi-
lotaje.
Engranan. Lloch ahont
s' atrau la cassa. Cebade-
ro. Atractiu. Cebo. Re-
clam. Señuelo , reclamo.
ENG
Per cassar l'aslor. Choca.
Engraiíallar. Atráurer.
Cebar, atraer.
Engranar. Posar lo gra
en lo graner. Engranerar.
Posar lo blat en la tra-
muja, etc. Moler. V. En-
grahallar. (decimiento.
Engrandi«!ient.£7igran-
Eugraudir. Engrande-
cer, engrandar.
Engrandit. Agrandado,
extendido, dilatado.
Engravar. Ficar una co-
sa dins lo forat de altra.
Introducir. [dor.
Engrei\.ador. Engorda-
Engreixanient. Greix.
Gordura. L' acció d' en-
greixar. Engrasación.
Engreixar. Tornarse
gras. Engordar. Untar ab
greix. Engrasar, cebar.
Ais animals. Sainar.
Engreixarfi^e. r. Posarse
gras. Embastecer, ecliar
carnes, embarnecer. Tenir
mòlta satisfacció. Engre-
írse, entonarse, (cebado.
Engreixat. Engordado,
Engrescarse, r. Apli-
carse atentament. Enfrai-
car se , engolfarse. Acalo-
rarse en una dispula. Pe-
lotearse. Enamorarse.
Engolondrinarse.
Engrexar. V. Engreixar.
Engríllonar. Posar gri-
Uons. Echar á iino los
grillos. (rillecerse.
Engroguirse. r. Enma-
Engríis. Adv. Por mayor.
Engro.ssar. Engrossir.
Engruesar. [to.
Engr4»ssiniient. Aumen-
Engrossir. Engrosar.
Engr(id«'».<4. Sarroso.
Engruixiuient. Grosor.
V. Grossária.
Engruixir. V. Engrossir.
Engriaixirse. r. Posar
gruixa. Engrosar.
Engruna. Miaja , miga,
■pizca, migaja.
Engrunar. Desmigajar,
desmenuzar, desmigar.
Engrut. Sarro , mugre,
engrudo. (dor.
Engrutador. Engruda-
Eugrntament.Ac. de en-
ENLL 165
grutar. Engrudamiento.
Enguany. Adv. Hogaño.
Engüent. V. Ungüent.
Enguerxirse. V. Guer-
xarse. (dor.
Enguixador. Enjalbega-
Enguixanient. Enjalbe-
gadura, enyesadura.
Enguixar. Enjalbegar,
enyesar, enlucir.
Engullidor. Lo muscle
del coll. Deglutidor.
Engullintent. Sorbicion.
EnÍioral>«»na. Norabue-
na , parabién , pláceme.
Donar la enhorabona.
Fr. Gratular, felicitar.
Enigma. Símbolo. De pá-
ranlas. Logogrifo.
Eujagar. V. Etgegar.
Enjanaés. Adv. May més.
Jamás, nunca mas.
Enjogassarse. r. Jugue-
tear, retozar. (retozón.
En.i«»gassat. Juguetón,
Enjoncar. Atráurer ab
manya. Encabestrar. A-
segurarab jonchs. Enjun-
car. Agafar. Coger.
Enjudiciar. Enjuiciar.
Enjugassat. V. Enjogas-
sat, (bou. Acoyundar.
Enjunyir. Posar jou al
Enlacrar. Lacrar.
Enlayrarse. r. Ensuper-
birse. Ensoberbecerse.
Enletgir. Afear.
Enllá. Adv. Allá, hacia
allá. Fèrse enllá. Expr.
Correrse, retirarse.
Enllaçada. Avinguda for-
ta d' aygua. Aluvión.
Enllaçar. Embetumarab
llaça. Zulacar.
Enliardainent. Embor-
razamiento.
Enllardar. Preparar la
carn pera rostir. Embor-
razar, mechar. Untar las
viandas ab llart. Lardear,
enlardar. Tacar. Pringar.
Fèrmoltas feridas, donar
mòlts cops, etc. Acribi-
llar. Fèr depressa alguna
cosa. Hilvanar.
Enllardat. Mechado, lar-
deado, pringado. (dar.
Enllardonar. Y. Enllar-
Enllús. Unió. Enlace, en-
lazamienlo, ligazón.
1G6 ENM
I^nliaííKador. Enlazador.
KnllaMíiar. Lligar ab Uas-
so». Enlazar, entrelazar.
Agafar ab Ha*. Coger con
lazo, enredar.
Enilef'ernar. Pringar, r.
Emiilasiarse.
EnIle|M>Iisuent. Apetit
de tornar á gustar lo que
agrada, fíegosío. Lo que
atrau a algú. Ceba, golo-
sina, [engolusinar.
Etillei><»iir. Arregoslar,
Kullfüyttnient. Despaig.
Despacho, presteza, prisa.
V. Llestesa.
Enllestir. Despachar. Fer
enllestir. Fr. Meter prisa.
Enlle.«>tirse. r. Abreviar,
despachar, darse prisa.
Enltetgir. Fer tornar
lletj. Afear. {Enlizar.
'M^nUÍKs»r. Posar Uissos.
li^nlfifiitar. V. Allistar.
Eiitli«tt4»»ar. Guarnir de
Uisloris. Echar listones,
HtillifiUnint . Encintado.
KiitCosar. Enlosar, losar.
I-:iiIt<>(aiiieiit. Taca de
llot. Enlodadura.
Eull<»tar. Enlodar, entar-
quinar, enlamar.
EiiIIueruanteut. Des-
hnnbramieiito.
EiiIluevíiap.Des/umftrar.
encandilar, {tumbrarse.
Wjnliuevnavtie. r. Tras-
Knlluiiiinar.U-luminar.
Iluminar, alumbrar.
EiiIluMíracUtr. Pulidor.
EniluNtraineiit. Puli-
mento, enlucimiento.
Ktiliu.«itrar. Lustrar, en-
lustrecer, pulimentar. Los
metalls. Gratar.
Eniiiagatí<«eniar. A Ima-
cenar, entrojar.
Eniiiagi'ínient. Pèrdua
de carns. Enflaquecimien-
to, encanijwmiento.
Enniasrir y Enmagrirse.
r. Enmagrecer, enflaque-
cer, encanijarse.
Ennialaltir y Enmalal-
tirse. r. Enfermar. Los
gals per haver menjat
mòltas ratas. Ratonarse.
Enmaleliirse. r. Tomar
mal aspecto, embravecerse
Ennialiciar. Escandecer.
ENM
Eniualiciariïie. r. Apesa-
dumbrarse, enojarse. V.
Enquimerarse.
Kuiiialletar. Amalletar.
I^niiianegaiueut. Enas-
tamiento. (nech. Enastar.
Knnianesar. Posar má-
ï:niiiangrar. Almagrar,
enalmagrar.
Kntiiaitillar ó Emmani-
llar. Poner esposas.
Enniauillat. Pres ab ma-
nillas. Desposado, esposa-
do, sujeto con manillas.
Eniiiatilleu. Préstamo.
Anar á enmanlleu. Fr.
Pedir prestado. (Ueutar.
EnniaiiIEeutar. V. Man-
EniiianlleTar. Pedir
prestado. {de prestado.
Eniiianllevat. Prestado,
Wlnniantav. Amantar.
Kniiíantellar. Cubrir ab
mantell. Encapotar.
IDuniai'anyaiuent. In-
trincación , enmaraña-
miento, intrincamieiito.
Enniaranyar. Enmara-
ñar, intrincar.
Euiiiaranyarse. r. Ene-
mistarse, renyir. £»ieniis-
tarse, desamistarse.
Eninai-anyat. Embro-
lla!. Enmarañado, intrin-
cado, revuelto, oscuro.
V.nuvaritliiy.Casarse. (ne.
l'.iiiiiaMcaraiaient. Tiz-
B'iinia.xii'arar ó Emmas-
car. Tiznar, chafarrinar,
enlodar, r. Encaratularse.
Eniiia.'ícarat. Tiznado,
fuliginoso.
Kiiniatítinailor. Envene-
nador, emponzoñador.
Eiinialsíinanieiit. Enve-
nenamiento, emponzoña-
miento, atosigamiento.
Eiiiiiatüíinar. Inlirionar
ab matsinas. Envenenar,
emponzoñar , atosigar.
Despedir mal olor, .t pes-
iar. Dit de la aygiia pera
entontir los peixos. Em-
barbascar.
Enniatt«inat. Envenena-
do, emponzoñado. Ab bar-
bas. Herbolado.
Ennierdar. Ciscar. V.
Enmerdissar, Emmerdar
E:mner<li»«««ar. Fam. Em-
ENN
badurnar, ensuciar.
Eninetxatlura. Emjtal-
madura, ensambladura.
Enniet\ar. Unir las cor-
das, etc. encaixant. Em-
palmar. La fusta. Ensam-
blar. Entre constructors
de naus. Endentar.
Eitiuitloiiar. Almidonar.
Eiiiiiirallai'. Reflectar lo
mirall, fíe/lejar.
EiiintKlurrirNe. r. Amo-
dorrarse, azorrarse.
Enmorvallav.Cabegtrar,
encabestrar. (jar.
Eniiiortallar. Amorta-
ICnni«>.«itehirt!ie y Enmus-
tehirse. V. Enmüstigar.
Eninotliador. Amolda-
dor, {moldar.
Euniutllar. A moldar,
Enuiurreai>i!<e r. Enojarse
Eniiiiititeliinient. Mar-
chitamiento , marchite:.
Euuiiisteliir. V. En-
müstigar. {ajar.
EiiiniiKtigar. Marchitar,
Euuiu.<stíga(. Marchito:
EnEiave$;arse. Engolfar-
se. Estar ben ennavegat.
Fr. Estar apurado ó en
aprieto. {Xegrura.
Eiineg^riiuent. Negror.
Ennegrir. Ennegrecer,
negrecer, atezar.
Ennegrir.we. r. Ennuvo-
larse. Cerrarse, encapo-
tarse el cielo.
Euneultr^e. r. Enma-
grirse. Encanijarse, enla-
ciarse, varearse. Deixar
de medrar. Anudar.se.
Enneulit. Magre en ex-
trem. Trasijado.
Ennobiinient. La aceiú
de ennoblir. Ennobleci-
miento, ilustración.
Ennoblir. En sas princi-
pals accepcions. Enno-
blecer. Il-lustrar. Escla-
recer, calificar.
Ennovar. Innovar.
EnnnasarMe. r. Atra~
gantarse, añusgar.
Ennuic. V. Enuig.
Ennujar. Y. Enujar.
Ennu volar. Cubrir de nú-
vols, .{nublar, nublar.
Ennnv«»Iarse. r. Anu-
blarse, nublarte. Ab nú-
ENR
ENS
i 67
ENR
vols á modo de borra-
llons. Aborregarse.
Ennuvolat. Anublado,
nubloso, anubarrado.
Knola. Herba. Helenio.
Knoniel. Barreja de mel
ab vi. Enomiel.
Enorgollar y Enorgullir.
V. Ensuperb'ir.
Enorniauíeut ó Enor-
mement. Adv. Enorme-
viente. (tal, grave.
Enorme. Inmenso, capi-
En4»riueuient. Adv. Des-
med idamente.
Enpetitir. V. Aixiquir.
Enquaileruanient. En-
cuademación, {dernar.
Enquadernar. Encua-
Enquadernarfije. r. A-
germanarse. //ermana/'sf,
ensartarse. [quirir.
Enquerir. Inquirir. In-
Enquesta. Pesquisa, (to.
Enquief. Inquiet. Inquie-
Enquietar. Inquietar.
Inquietar, molestar, eno-
jar, {dumbre, desazón.
Enquinierada. Pesa- suelo. (da. quecer.\
Enquimerar. Donar qui- Enranianient. Enrama- Enroscar. Entornillar.
mera. Apesadumbrar, c/e- Enramar. Cubrir, espar- Náut. .idujar. {rubiar.
sazonar, enojar, irritar. gn. Cubrir, sembrar. ¡Enro.'x.sar y Enrossir. £h-
Enquimerar«ie. r. ^pe- Enraniar.se. r. 7?a m ï/í- Enroí llamen t. Ac. de
¡adumbrarse, ensañaríe,\ carse, parrar, (ramado.l enroMaiT. Enroscadura,
amostazarse, (/ra/íaf/or. Enramat. Parrado, en- Enrotüar. Rodejar. Ro-
Enquitrauador. .l/^uí-lEnra.steHamenf. /?a$/í-i dear, circuir. Caragolar.
Enquifranadura v En-I Uadura, rastrilladura. V. i Rollar, arrollar.
auitranament. Einbrea-\ Enfilament. .Enru!»¡uar.£n/o''ia'%««-
dura. {alquitranar. \'E.nv2ííite\\»v. Posar en lo i tarquinar, aguachinar.
Enquitranar. EDíòreaV, rastell. Rastillar, ?/!eíer Enrunar. Cubrir de runa
Enral»iar./;i/«íviar, fj?as- la urdimbre en el peine. \ Enroñar, arramblar,
perar. {irritarse.] V. Enfilar. [Ens. Pron. iVos. Ser. £ní?.
Enrabiar.xe. r. /?a&ia;-,i Earavenar.se. r. Enra- Ensa. Lo home parat. 3íe-
Enrabiat./?a6io.5o, mo/ii'-j derarse de fret. ^íeí-¿r.se.
'!o. (m!e«/o. Enraveuat. Encarcarat.
Enraderanient. Aleri-
Enrailerarí^e. r. Aterir-
se, arrecirse
Habladuría. i pa. Xisme. Caramillo.
'Enra.Utnistr. Hablar. En- EnregulIarMe. r. Enron-
rahonar mólt. Charlar, \ quecerse. {do, ronco,
garlar. Conversar. De- EiiresuUaí. Enroqueci-
partir, coniersar. Confa-Enreixar. Tancar, guar-
Dular. Confabular, confe-\ nir ab reixas. Enrambro-
renciar. E. per los colses. i nar. enrejar.
Fr. Parlar mòlt. Hablar Enreixat. Enrejado, ver-
por las coyunturas. j ja. De fogajna. .SnftuVfm.
Enraluntat. Tractat, fía- 'Enrera. Adv. Endatrás.
blado discutido. Qui 's po-| Atrás. V. Endarrera,
sa à la rahó. Razonable, .Enrevéís. Envés. V. Re-
razonado. jola. ¿ío/arfor. vés. Al ó del enrevés.
Enrajolador. Qui enra- Adv. Ai ó del revés, enve-
Enrajoiament. Y. En- sado. {dar.
rajolat. |Erkr¡quidor. Enriquece-
Enrajolar. Culjrirlo pa- Enriquir. £nrigi/ecer. Ab
viment ab rajólas. Enla-\ ¡o^jaiS. Enjoyar,
drillar. Fam. Tornarse Enriquit. Enriquecido.
roig per vergonya. .S'oTiro- Enristrar. V. Enrasle-
searse. embermejecer. Fer \ llar. (Rojor.
enrajolar. Fr. Fer tornar Eurogiiuent. Rojura. V.
roig per vergonya. Sojí- ¡Enrogir. Fér tornar roig
rojar, sonrosear. ó ros. Enrubiar, rubifi-
Enrajolat. Enladrillado, I car. Tornarse roig per
enladrilladura, soladura. \ vergonya. Embermejecer,
E. de mostra. Almorrafa. | enrojecer, sonrojarse.
Nou sobre del vell. Sobre- Euronquirse. r. Enron-
EnreguUarse.
Aterido, yerto. Qui va
liloto. Pera cassar aucells.
Reclamo, añagaza. Estar,
quedar com un énsa. Fr.
Enradrament. Z)i<;-era, I Enredador. Embolisma-
mòlt dret. Tieso, espeta- Embazar, quedar hecho
do, estirado. \ un bauzan. V. Babau.
Ensá.Adv. Jcá, háciaacá.
inflejcibilidad, tiesura. \.¡ dor, tramoyista
Enraderament. ¡Enredadora. Herba que
Enrailrar. .4 íiMar, e?!(/u- s' enreda. Enredadera.
recer. (6?e, yerío. Enredar. Confóndrer.
Enradrat. Tieso, in/lejri-\ Embarbascar. Algun ne-
Enrahonador. Habla-] goci. Entrampar. ,„.
dor, charlatán, paWero. Enredarse, r. Despas-, Ensabonada y Ensabo-
Euralionament. Razo-\ sarse. Encarrillarse. nament. Enjabonadura,
namiento, plática, co/o-. Enredat. Confús. O.scuro, jabonadura, jabonado. En
9"'0-.E. de cau d' orella. confuso, enmarañado. la roba. 0;o.
Cnchtcheo. Sens tó ni só. Enredo. Engany. Traín- 'Ensabonar. Enjabonar,
D' ensá que. Desde que.
De part d' ensá ó de part
d' aqui. Aquende. ¿De
quánt ensá? Adv. De
cuándo acá, desde qué
tiempo? V. Sá.
«8 ENS
jabonar. Roba per ensa-
bonar. Jabonado.
Ensacar. Entalegar.
Ensal'raiiar. A zafraiuir.
En(«aj£;inafla. Esp. de co-
ca. Hojaldre, ginebrada.
Eiis»g;iuar. Hojaldrar.
Ensai^. Proba. Ensayo,
prueba. Prolució. Prolu-
cion, prelusión. Déla veu
ó deis instrumenls. Pre-
ludio. De metalls ó mo-
neda. Ensaye. Segon en-
saig. Reensayo.
Ensaiana<la. Bollo.
En^íajatSor. Ensayador.
Knsajar. Ensayar, tentar,
probar. La veu ó los ins-
truments. Preludiar. Tor
nar a ensajar. Reensayar
'Ensaïii,vse..r. Adiestrarse.
Eüíiajoriiar. Perdigar,
soazar, sancochar.
Ensaliu. Eiualmo.
Ensalobrir^e. r. Ensalo-
brarse, {dor
ICii.«ialMador. Encomia-
En.>«altiaineiit. Eocalta-
cion, exaltamiento.
Ensalmar. Sublimar, en
cumbrar, realzar.
Ensanierai*. Adulterar,
falsear. [Ensangrentar.
Enmangar y Ensangrar.
Eiií^iapegar. V. Ensope-
gar. (Enllardar.
Eu.sariJisiar. Espetar. V.
Ent^arpeilar. Posar xar-
pellera. EníorcAar, envol-
JEnmatüv. Decentar, {ver.
Ensafj. V. Ensaig. {ra.
Eii»tellaUura. Ensilladu-
Ensellar. Ensillar.
Eiií!)euil>Ie. Adv. Junta-
ment. Juntamente. V.
Semblant. (siguiente.
EnseiKleiuá.Adv. El día
Enseny. Experiencia. Ea.'-
periencia, práctica.
Ensenyar. Acostumar.
Adiestrar. Donar educa-
ció. Educar. Manifestar.
Mostrar. Las dents. Fr.
Mostrar los dientes ú el
esluche. (ñorearse.
Enctenyorirse. r. En.se-
Enseiiyorit. Enseñorea-
do, apoderado.
EnMetinar. Satinar.
En.seuar. Ensebar.
hinchado. [tiznar.
En.>«ut.iar. Enjorginar.
Eat. Filoso!". Ente.
Eiitabanar. Encalabri-
nar. E. de cap. Levantar
de cascos. (entontecer.
Entaburnir. Entorpecer,
Entabornit. Entontit..4-
tonlado . embebecido.
Ental'iiraanent. Embo-
lich. OcuUamiento, zam-
puzo, embolismo.
Entai'urar. Zampuzar,
zambucar, emboscar.
Eatany. V. Antany.
Entapi««í«ar. Tapizar, col-
gar, entoldar.
Entarimar. Solar.
Entnriniat. Tablado, en-
tablado, entarimado, (zo.
Entaulailora. Fust. Ma-
Entaular. Entablar.
Comer en
ENS ENT
Ensevadura. Encebadu-
ra, sebo.
En.siani. V. Enciam.
En.sibornar. Soi)ornar.
Sobornar, seducir.
En.síneMtrar. Ensenyar.
Enseñar. Guiar. Ades-
trar, adiestrar, {avezado.
EnMÍne.<«ti'at. Adestrado,
En.><itjar. Ensilar.
En.sobornador. Sobor-
nador, seductor.
En.<i«obornar. Sobornar
cohechar. {furar
Enííot'rar. Azufrar, sul-
En.<«4>nyat. Soñoliento.
En.oiopech y Ensopegada.
Tropezón, tropiezo, tras-
pié. Donar ensopegadas.
Fr. Tropessar. Tropezar,
dar traspiés.
En.sopegariur. Qui en-
sopega. Tropezador. Lo Entaular.>>e. r.
lloch ahont s' ensopega, j ínesa redonda.
Tropezadero. (¡ice. Entecar.«íe. r. V. Enma-
Eu.*«>g>e;j;all.«i. Pta. Esta-\ laltir.
Ensopegar. En sas prin- Eatecat y Enlech. Ente-
cipals accepcions. Trape-' co, entecado, escolimado.
"■ ' . • . . Tráurer I' enlech. Fr. De-
sopilar, purgar.
Entegrar. Reintegrar.
Entegre. Integro.
barse en algun cas, cir- EMtelanient."Ó/"uscacio;i,
cunstancia ó lloch. Ha- niebla. [recer,
liarse, encontrarse, acer- Entelar. Empañar, oscu-
íarse.Succehir alguna co-l Entelarse, r. Fam. Re-
sa impensadament. A-\ sentirse, estar queixós.
Resentirse. Apagarse los
ulls. y'idriarse tos ojos.
Glassarse lo vidre, etc.,
ab lo vapor ó fredor. Em-
pañarse, {llar.
Entenilar. Agrie. Acogo-
Ententieut. Inteligente.
Enténdrer. En sas prin-
cipals accepcions. Enten-
der, conocer, comprender.
Oir. Oir. Advertir lo sen-
tit dissimulat ab que 's
diu una cosa. Caer en el
chiste. A mon enténdrer.
Loe. A mi ver. Donar a
enténdrer. Significar. No
enténdrerhi res ó borrall.
Fr. No entender pizca, no
tocar pelota.
Entendriuient. Enter-
necimiento, terneza.
Enternecer,
zar. Trobar a algú ó al
guna cosa. Topar, encon-
trar, hallar.
En.supegarse. r. Tro-
certar, acaecer
Ensopiment. Modorra,^
letargo, sopor. Causar en-
sopiment. Modorrar.
Ensopir. Modorrar, em-
beleñar, azorrar.
Ensopirse. r. Amodor-
rarse, azorrarse. V. En-
modorrirse.
Ensopit. Amodorrado, o-
modorrido, modorro.
Ensorrar y Ensorrarse.
r. Encallar. V. Enfonsar.
Ensostrar. Entablar.
Encuerar. Azucarar, en-
zucarar. {car, olfatear
Ensumar. Wusmrar, olis-
Ensuperbir. Ensoberbe-
cer, envanecer, inflar.
Ensiiperbirse. r. Altivt-
cer. hincharse, entonarse.
Ensuperbit. Pié de su-j Entendrir
perbia. Ensoberbecido,\ ablandar
ENT
ENT
ENT
169
EnteneilerasóEntende-'Enlibiailor. Eníiòiadero.
deras.Modo de enténdrer. ' Entibiar. Enfriar.
PI. Entendederas. I Entieuela. V. Entiqüela.
Entenedor. Entendedor.' W\ut\\}\»t. Tiplisonante.
Entenent (Donar). Fr. Entinjüela. Lentejuela,
Persuadir, entrar d uno,\ lantejuela . tembleque
recabar de alguno
Enteniment. Entendi-
miento. Ab enteniment.
Adv. Cuerdamente. Béu-
rerse 1' enteniment. Per-
Entitat. Importancia.
Monta, momento. Cosa de
entitat. Cosa desustancia,
de consideración. De poca
entitat. Pamplina,
der el juicio. Fer bullir lo Entoldar. Toldar. E. los
enteniment. Fr. Sacar de carros. Entalamar,
juicio. Pérdrerhi lo ente- Eníonaeió. Entono, en-
n'xTaenl.Fr. Descabezarse. tonamiento, entonación.
Posar enteniment. Fr. A- Entonador. Qiii dirigeix
juiciar, asesar. Tenir un' lo cor en las iglesias. So-
enteniment que 's pót ta-' chantre. Llibre per ento-
llar. Fr. Ser mmj obtuso.' nar. Entonatorio.
Enter, ¿'níero. Sencer. /n- Entainanient. Engrei-
íarío. Per enter. Adv. £/i-| ment. Engreimiento , en-
teramente, integro.
Enterament. Integra-
mente, consumadamente.
Enterar. Informar, ins-
truir, dar noticia, (dad.
Enterboliinent. Turbie-
vanecimiento, soberbia
Entonar. Adornar alguna
cosa. Adornar.
Entonarí^e. r. Ensuper-
birse. Envanecerse, ¡lin-
charse, pavonearse
Enterbolir. Enturbiar, Entonat. Ensuperbit
turbar, ofuscar.
Enterch. Atapahil, fort,
dit de la roba. Entero,
tieso, tupido. Dur. Terco.
Enteresa. Integridad.
Enterne.'ictit. V. Enter-
nit. (Enternecidamente.
Enternidanient. Adr.
Desvanecido , vano, hincha
do. Posat á to. Entonado.
Entontinient. Entonte-
cimiento, atontamiento.
V. Entorpiment.
Entoutir. Entontecer, a-
tontar, infatuar, r. Em-
borricarse
Enteraiiment. Enterne- Entorn. Circuhit, rede-
amxento, conmiseración.
Enternir. Enternecer, em-
blandecer, j
Enternit. Enternecido. I
Enterquedat. Terque-
dor. Entorno, contorno,
rededor, derredor. Proxi-
mitat de temps. Sobre,
eerca. Prop. Cerca. Al en-
torn. Al rededor, tn torno.
dad. (ro, sepultador. Entorjieu. Rodapié.
Enterrador. Sepitlture- Entorpiment. Entorpe-
Enterrament. Entierro,
enterramiento.
Enterrar. Sepultar. Sens
enterrar. Insepulto. i
Enterro. Entierro, tnter-
ramiento. {vención.
Enterveniment. Inter-
cxmtento, pasmo
Entorpir. Entorpecer, er^
tumecer. pasmar.
Entorpirt^e. r. Entume-
cerse, envararse, adorme-
cerse, (pasmado, arrecido.
Entorpit. Entorpecido,
I
Entes. Conegut, compres. Entor t o 1 1 i g a m e n t.
Entendido, conocido. Ab Obra d'entortolligar. £»
lo bèn entes. Expr. Con
la inteligencia, en el su-
punto. (tendidamente.
Eute«ament. Adr. En-
Enteulament. Arquit. Entortolligar. Enros-
Cornijamienío , cornisa- Entrada. La de las casas.
miento, cornijón. ' Zaguán, portal, umbral.
rascadura. Lo doblech de
la cosa entortolligada.
Espira. De tripas. Retor-
tijón. _ (car, retortijar.
Ingrés. Ingreso. Comen-
sament. Principio, intro-
ducción. E. de canall si-
cilià. Fíxpr. fam. Entra-
da de caballo y parada
de borrico. De contra-
bando. Meteduría. En-
trada de fosch ó de nil.
Boca de noche. Del car-
rer. Bocacalle. En las
térras tancadas. Boquera.
Estreta. Boquete. Succes-
siva de cosas. Subintra-
cion. Tenir entrada. Te-
ner cabida, caber.
Eiitramaliat. Correntón.
Entrajcipat. Carregat de
deules. Cargado de deu-
das. Fins á la nou del coll.
Fr. Agobiado de deudas.
Entrant. Cada un deis
plats tiue se serveixen á
taula después de la olla
ó bullit. Entrada. Lo pri-
mer de dits plats. Princi-
pio. Qui entra. Entrante.
Qui entra ahont no li de-
manan. Entremetido. Lo
mes ó la setmana en-
trant. El mes ó la semana
que viene. (Pl. Vientre.
Entranya. Med. Viscera.
Entrar. Introduhir. Me-
ter, introducir. Penetrar.
Penetrar, traspasar, atra-
vesar. Embestir. Acome-
ter. Entrar al cervell.
Fr. Taladrar la cabeza.
De sopetó. Zampar, en-
trar de rondón. Fèr en-
trar. Entrar ú uno.
Entrarien, r. Enfonsarse
ab mòlt estrèpit. Hundir-
se. Enfonsarse la nau.
Irse á fondo. Enlrarsen
tot ab aygua. Fr. Plóu-
rer mòlt. Desgajarse el
cielo ó las nubes.
Entra!>«car. Fust. Trabar.
Entraveasar. A traresar.
Entravessat. Mesclat de
dos especies. Mestizo. De
la vista. Ojizaino, (nar.
Entrebancar. Entreper-
Entrebátrerse. r. Ve-
nir, llegar á las manos.
Entrebesarse. r. Besar-
se mutuamente, (trecava.
Entrecavada. Agrie. £r¡-
Entrecavar. Entre hor-
170 ENT
telans . Aparar. Cavar al
entorn kis ceps. Mullir.
Entreeellttw. PI. Espay
éntrelas celias. £íi/ïeceyo.
Eutreclur. Enirevhiro.
Entreclrti'íd". Vislumbre.
Entrec<»néixei'.se. r. Co-
nocerse múluainenle.
Eiitrec«tr. Enlrecoro.
EiitrecoMtellarM. PI. A-
nat. Eiilrecosíillares.
Entrecoíitella.««. Pi. Es-
pays en lo llom de un li-
bré. Entrenertios.
Entrecuberta^. PI.
Naut. Entrepuente, entre-
cubiertas.
Entrecuix. La part del
cos ahont se divideixen
las cuixas. Horcajadura.
bragadura. La part inte-
rior de las cuixas. Entre-
piernas. De roba. Hondi-
tlo. En las calsas. Entre-
piernas, (cogedura.
Entreculliinent. Entre-
Eiitrecuilír. Entrecoger.
Entrertir. Entredecir.
Entredit. Entredicho.
Eiitre(l<»l>ie. Doblete.
Entredóf^. La llenca de
puntas que uneix dos pes-
sas de roba. Calado.
Éntrele. Entrefino.
Entretineíitra. Arquit.
Entreventana.
Entrefulla. Entrehoja.
Entreg;a. For. Tradición.
La acció de entregar. E?i-
trega, entregamiento.
Entregar, (loufiar. Depo-
sitar. Donar. Dar. Diners.
Desembolsar.
Entregar.se. r. Abando-
narse. Abandonarse.
Entreguardar. Traba-
llar á entreguarl. Acodar.
Entreguarilaríse. r. Pa-
recerse, semejarse.
Entreguart. Eyna de
fuster. Codal. Scniblansa.
Seniejansa. En las minas.
Encamación. Posar los
entreguarls. Acodar.
Entrella»í»iauient. En-
trelazamiento, tejido, la-
zo, textura.
Entrella«4.sar. Entrela-
zar, entretejer.
Entrellat (No poderse
ENT
tráurer 1'). Fr. No poder
compéndrer ó aclarar al-
gun fet ó relació. So ver-
se uno en ello.
Entrellutr. Entrelucir.
y. Ovirarse. {vesura.
EntrentaIia<Eura. Tra-
Entreniaíiajar. Trave-
sear, triscar.
Entremaliat. Travieso,
Í7iqu ieto, entrevesado .
Entreiitatar.se. r. Ma-
tarse mutuamente.
Entremés. Qui se posa
en lo que no Ti demanan.
Entremetido. Saínete. Saí-
nete. Compositor d' entre
mesos. Entremesista.
Entreme.sclar. Barre-
jar. Entreverar , mezclar.
Entreme.sclar.se. r. Ma-
nifassejar. Entrometerse.
e7itremeterse.
Entremétrer. Entreme-
ter, interponer, entrome-
ter, r. Danzar.
Entreniirarse. r. Mirar-
se mutuamente.
Entreinitg. Adv. Enme-
dio, entremedias. Inter-
medi. Intermedio.
Entrenar. Fér trenas.
Trenzar, entrenzar.
Entrenúis. Internodio.
Entrenyorar. Echar me-
nos, no hallarse.
Entreabrir. Entreabrir.
Elitre|iáis. Portante, eri-
trepaso.
Etitrepicarse. V. Picar-
se las crestas.
Entrepii»«4trR. Interco-
lumnio. iEntrepechuna.
Entrepit. En los aucells.
Entrep«»nt8. Pl. Náut.
lUCntrepuentes.
Entrepciat. Llista de fus-
ta, mar(il,etc. que queda
llisa en la pinta. Forzal.
Entreralla. Interlinea-
cion. cnirercnglonadura.
Entrerallar. Entreren-
glonar, interlinear.
Entrerallat. Entreren-
glonadura. {car.
Entreseguír. Entrcsa-
Enf reisenya. V. Senya y
Senyal. (tresuelò.
Entresol. Entresuelo. En-
Eiitre«»olch. Caballete,
ENT
entresurco. (sudar.
Entresuar. Trasudar, re-
Entresuel*». fuarío bajo.
Entre.su«»r. Trasudor, re-
sudación, resudor.
Entretall y Entretalla-
ment. Obrà de entreta-
llar. Enlrttalladura. tre-
pado, entretalla. Los deis
msectes. Incisiones.
Eutrelallament. V. En-
tretall.
Entretallar. Tallar pel
mitg sens desunir lo que
's talla. Entrecortar, en-
tallar, (tanto, mientras.
Entretant. Adv. Entre
Entreteixidura. Entre-
tejedura, entretejido.
Eutreteixir. Entretejer,
entrelazar, eiilazar.
Entreteixit. Entretejedu-
ra. etitretejimiento.
Entretela. Trajie. (tant.
Entreleiiips. V. Entre
Entreteniment. Diver-
sión, pasatiempo, entre-
tenimiento , bureo. Pl.
Gustos. Flautas.
Entretenir. Entretener,
divertir, r. Detenirse. Pa-
rarse, detenerse. (xir.
Entretexir. V. Enlretei-
Entreting u d a ui e n t.
Adv. Divertidamente.
Entretocarse. r. Tocar~
se mutuamente.
Entretocb. Toque. Donar
un cntretoch. Fr. Apun-
tar, insinuar. (car.
Entretrsíurer. Entresa-
Ení retreta. Entresaca^
entresacadura.
Entrevenir. Intervenir.
Entrevéurer. Entrever,
divisar, vislumbrar.
Entrevéurerse. r. Tras-
Huirse. Entreparecerse, di-
visarse. Tenir una entre-
vista. Avistarse.
Entrevi. Anat. Mesenle-
terio, entresijo.
Entren iat. Entrelistado.
Entriat. Plantat. P/aïi/arfo
Entrincat. Enredat. /«-
trincado, oscuro.
Entristinient. Triileza,
entristecimiento.
Entristir. £)iíri.íferer,e)i-
tristar. r. Engurruñarse.
ENV
Entristit. Entristecido,
melancólico. {Entreabierto
Eutrobert. Entreobert.
Entroutéf^. Qui se vol fi-
car en tot. Gobernante.
Manifasser. Entremetido.
V. Entremaliat.
Entr<ttuétrer««e. r. En-
trometerse, entremeterse.
Entrujada, y. Pasterada.
Entrujar. Pastelear, en-
truchar, (cimiento.
Eutunsinient. Entume-
Entuuiir. Entumecer.
Eutunyinarse. r. Ador-
narse mòlt. Emperejilar-
se, emperifollarse.
EittUKÍaHine. Entusias-
mo. Poét. Estro, \sazon.
Enuig. Enojo, agravio, de-
Enujar. Enfadar. Enojar.
Enujós. Enojoso, molesto.
Enula. Planta. Inola. E.
campana. V. Herb de l'ala
Enunciar^^e. r. Explicar-
se./>ec/arrtrse, easplicarse.
Envá. Tabique, acitara.
Envanéixerse y Enva-
nirse. r. Envanecer.
Euveja. Envidia. 3Iorir-
se ó reventarse d' enveja.
Fr. Comerse, consumirse
de envidia.
Envejable. Envidiable.
Envejar. Envidiar.
tlnxejús. Envidioso, émulo
Envelliment. V. Vellesa.
Envellir. Envejecer, ave-
jentar, r. Aviejarse.
Envellit, üit de la perso-
na. Envejecido. Di I de las
cosas. Inveterado.
Envellutar. Afelpar.
Envetiutat. Terciopela-
do, aterciopelado, afelpado
Envenadura. Vendaje.
Envenar. Vendar. Algun
os trencat. Entablillar.
Envenenar. A tosigar, en-
tosigar, (tat.
Enventreilat. V. Enfi-
Enverar. Pintar, emberar
Enverat. Verdós. Embe-
rado. (güenza.
Envergouyinient. Ver-
Envergonyir. A vergon-
zar, correr, sonrojar.
Enverinarne. r. Enfa-
darse mòlt. Encolerizar-
se, emberrincharse. Enda-
EPI
nyarse las llapas, feridas,
ulls, -etc. Enconarse, en-
carnizarse.
Enverinat. Mòlt enfadal.
Emberrinchado, encona-
do. V. Enmatsinar.
Envermellir. Enrojecer,
embermejecer, enrojar.
Enveritií«í>antent 6 liar-
nissadura. Barnizadura.
Envernissar. Dar ver-
n\s. Alcoholar, [racon.
Euver.*¡. Prep. Hacia, pa-
En^és. Revés. (miento.
Envescament. Envisca-
Enve.Ȓcar. Enviscar.
Eníe.«5carse. r. Aííafarse
en lo vesch. Enligarse.
Embrularse. Embadur-
narse, zurruscarse.
En\ e.scat. Agafat ab
vesch. Enligado. Embru-
tat.£7ísueíarfo, «íí^vort-arfo
Enviar. Remétrer. Man-
dar, remiíi'r.LIansardesi
Evaporar. Enviar a bus-
car a alfjú. Fr. Llamar. A
fregar. Fr. Mandar á pa-
seo, á noramala. D' em
baixador. ie¡/aí\ {Tragar.
Enviarse, r. Empastarse.
Enviat. Lo que s' envía.
Enviadizo. Empassat.
Tragado. Missatger. Men
sajero. Embaixador. Em-
bajador, nuncio, legado.
Envidar. Presentar. Ofre-
cer. Pegar. Sacudir. Tru-
car. Trucar. Lo resto.
Echar el resto. (se.
Envidriarse. V. Entelar
Envilinient. Obra de en-
vilir. Envilecimiento.
Envif ir. Envilecer.
Envit. Posta. Envite.
Enviuflarse. r. Enviudar
Envulum.V. Embolum.
EnxanUar. Chaflanar.
Enxarcar. Enaguazar, e-
naguachar. r. Encharcarse
Enxar<»lar. Donar xarol.
Charolar, acharolar.
Enxa ó Ensa. Estúpit. Me-
liloto. Aucell que serveix
pera atráurer ais altres.
Eiticli, Épico. (Sei'iuelo.
Epiciele. Asir. Epiciclo.
Epicuri^me. Epicurismo
Epidemia. Peste, contagio
Eftifatori. Depilatorio.
ERE 17Í
Epilepsia. Alferecía.
Epiiobi. Pla. Adelfilla.
Epil<»sisme. Ejjilogismo..
Epílogn. Recapilulaci»
breu. Recapitulación.
Epimedi. Pta. Epimedio.
Episodi. Digresión.
Epist«eler. Epistolero.
EpitaU. Epitafio.
Epiteto. Dictado, titulo^
renombre. (Compendiar.
Epit<unar. Compendiar.
Equianiple. Equiancho,
equiamplio.
Equicostat. De costats
igual. Equicósteo.
Equilibrar. Anivellar.
Nivelar. (lancear.
Equilibri (Estar en). Ba-
Equinancía. Med. Angi-
na,garrotillo. [veer.
Equipar. Pertrechar, pro-
Equiparació. Compara-
ció. Comparación.
Equipatjar. Equipar.
tí,t¡ui\:esivi'. Equiponderar
Equipol-Iencia. Lóg. E-
quivalencia. (te.
Equipol-lent.£(7iíi'fa/en-
Equiseto. Pta. V. Cua de
caball, Sanch nua.
Equitat. Igualtat. Igual-
dad, equidad. Rectitul.
Justicia, rectitud.
Equivocadament. Adv.
Mendosamente.
E(|uivoear. Confóndrer.
Confundir, trocar. Enga-
ñar, ü/eriítr. r. Trabucarse
E(|uivocli. Equivoco, am-
biguo. Jugarlo equivoch.
Jugar def vocablo. Pié d'
equivochs. Ambagioso.
Er. Erb ó Erp. Pta. Yero,
alberja, alcarceña, yerbo.
La llavor ó grana. Ervilla.
Era. Lo espay de terra que
ocupa una casa. Área.
Fèr ó arreglareras. Erar^
Tráurer de ó de la era.
Alzar ó levantar las eras.
Erada. V. Batuda.
Erb. Pta. V. Er.
Erecció. Fundació. Insti-
tución. Creació. Creación.
Tensió. Tensión.
Erector. Fundador.
Eregir. Erigir, criar.
Erer. Garbel! d' espart »
ó jonchs. Juera.
172 ESB
Kretisine. Eretismo, (se.
Krguirse. V. Ravenxinar-
Krica. Mata. Brezo, urce.
Ericaci. Ericoide, er'tceo.
Erigit*. Levantar, criar.
Erigirse, r. Apropiarse.
JErÏM.Siíiiieat. Despeluza-
miento, eriznmiento, en-
crespamiento.
JErissarse. r. Los cabells.
Espeluznarse. Entorlolli-
garse. Enroscarse.
Eri*><iini. Pla. Erísimo,
yerba de los cantores.
Eris.HÓ. Animal lerreslre.
Erizo. De mar. Apancora.
Erni. Yermo, erial, incul-
to. Desert. .Soledad. Ter-
ra abandonada. Escalio.
Deixar erm. Yermar. Ter-
ra erma pedregosa. Alijar
Erniar. Yermar.
ErninM.s(»tar. Quedarse,
deixar erm. Yermar.
Ermi. Armiño.
Eruiiiatje. Ermitorio.
Ei*iii4»t. Erial, eriazo, erío.
Erp. Pta. V. Er.
Errada. Error, yerro.
Errant. Errático , vaga-
bundo, erradizo.
Errar. Marrar, mentir.
Errarse, r. Equivocarse,
trabucarse. [bnndo.
Errátich. Errante, erra-
Erre, Erro y Error. Equi-
vocació involuntaria. Yer-
ro. Error de compte. Tra-
bacuenta. Fèr un erro. Fr.
Cometer un error. Pié d'
errors. Mendoso.
Ert. V. Encarcarat.
Erudit. Erudito, culto.
Eruga. Oruga.
Ervellada. Pta. Codeso.
Erviane(*.Pla.yío6a«!7/o.
V. Rabenissa.
Em. Lletra. Ete. Quant se
pren en lloch de se. He.
Fèr eses. Fr. Estar bor-
ratxo. Estar ebrio.
Esbagotar.V.Esgo timar.
E!!«baliir. Y. Enlonlir y
Desvanéixer.
'Enhnhit. Asombrado, pas-
mado, absorto. (dor.
Eíibalaiiador. Derrocha-
Ef«l>aldir. Enjuagar, acla-
rar, (ba. Aclarar la ropa.
E.«íband¡r. Aclarir la ro-
ESB
EMbargíment. Esparci-
miento, desavahanriento.
Esbargir. Esparcir.
E.*«bargir.se. r. Dit del
ánimo. Esparcirse, aflojar
el íüiimo, explayarse. Dit
del temps. Escampar.
E.«ibargit. Algun parat-
je. Desavahado, ea-ento.
E.*«barj*>. Capacitat. Espa-
ciosidad. Dilatació. Des-
pejo. Esbargiment. Es-
parcimiento, {cioso.
E.-ibarjó.s.Espayós. Espa-
E.<«barrar. V. Relliscar.
E.*ibarr¡ar. Escampar. £s-
parcir, desparramar.
E.*>bar.s. Caterva, cáfila.
1¡sha.vser. Pta. Zarza,
zarzamora.^, de S. Fran-
cesch. Z. sin espinas. Pié
d' esbarsers. Zarzoso.
Esbátrer. Sacudir, (lo.
Esbelt. Ben format. Esbel-
Eíiberginia. Berengena.
De color d' esberginia.
Aberengenado. [rengena.
E.sberginiera. Pta. Be-
El•lberla. Esquerda. Baja.
Boci de fusta ó de tronch.
Astilla. (quebrantar.
Esberlar. Bajar, cascar,
Esberlar.se. r. Cuartear-
V. Estabellarse. (se.
E.sbirru. Agusil. Satélite.
Esblaiia.Pta. Arce blanco
Esblainar. V. Subtar.
Esblancayr y Esblan-
(luehir. Emblanquecer,
aescolorar, descolorir.
Esblanqueliit. Blanque-
cido, desblanquecido.
Esblayiiiat. Color. Que-
brado, desmayado.
Esbienat. Greñudo.
E.sbocallar. Desportillar.
Esb4>inbar. Divulgar,
propalar, echar fama.
E.sb«>iiibarse. r. Sonar-
se, susurrarse, cundir.
EHbitranch. Desgarro. V.
Esquins. Fór un csbo-
ranch. V. Esquinsar.
Esborrador. Lo qui es-
borra pányos ó ílanas.
Dosmotudor. Qui esborra
ó lo instrument d' esbor-
rar lo escrit. Borrador.
Esborradora. Inslrii-
mcnl pera esborrar los
ESB
panyos. Dasmotadera. Pl.
Despinzaderas, despin-
zas, despinces.
E.sburradiira. En los es-
crit s . Tes /a t/ u ra , /ís íoí-ío ?i
EsbiirraduraM. PL Pin-
zas. V. Esborradora.
Esburrail. Borró. Borrón
Esborrar. Fer desaparèi-
xer lo escrit. Borrar, til-
dar , lachar. Llevar la
borra deis panyos. Des-
motar, despinzar.
Esborrat. En los escrits.
Testadura, testación.
E.sborronar. Espeluzar.
Esbi».seassanient. Bos-
quejo, desbaste.
Esboscassar. Tráurerla
part mes basta d' alguna
cosa. Desbastar. Parlant
d'una obra no acabada,
donarla primera ma.fioï-
quejar. [romper, reventar.
E.sbotifai-rar. Degarrar,
Esbotifarrat. Desgarra-
do, roto. V. Espellifat.
Esbotsar. Rúmprer ab
violencia. Bomper. Un
moble , etc. Descorchar,
escorchar. V. Esbotifarrar
E.sbo(.sat.V. Esbotifarrat.
Esboyrarse. Agrie. Mal-
mélrerse'ls sembrats per
la boyra. Añublarse.
Esbrancaiueut. Esca-
monda, escamondo.
Esbrancar. Escamondar,
corlar las ramas.
Esbravarse. r. Pérdrer
los licors la fortalesa.
Desbrevarse , desbravecer,
evaporarse. Desfogarse.
Desahogarse.
Esbravat. Desbrevado,
desahumado , evaporado.
Esbriiiail4»r. Desmenuza-
dor, inquiridor.
Esbrinainent. Escudri-
fiamienlo, indagación.
E.sbrinar. Escudriñar,
desmenuzar, inquirir, son-
dear, (lar, desboquillar.
Esbrocallar. Desgolle-
E.sbrocallat. Desgolleta-
do, desbocado.
Esbrocar. Desgolletar. V.
Esbrocallar.
Esbroncar. Broncar, dar
bromazo, sacar á alguno
ESC
de sus casillas.
Esbrotar.Llevar los bróts
ó fullas inútils als ceps y
arbres. Desfollonar.
Ee^budellar. V. Estripar.
E««bufech y Esbufega-
ment. Respiració violen-
ta. Resuello, resoplido. Lo
deis irracionals. Bufido.
Lo del lióme ó irracional
mòlt cansat. Jadeo.
Esbufegar. Jadear, reso-
llar, hipar. De ira. Bufar.
Esbufegat. Exhalado.
Embullar. Esgabellar.
Desparpajar. Desorde-
nar. Desconcenlar. V. Em-
bolicar. E. los cabells.
Despelotar, despeinar.
Esbullai'i^e. r. Deshacerse
Esca. Vesca. Esca de pe-
cal. Fomes. Uolet d' esca.
Agárico. (luzamiento.
EscabeUament. Despe-
EscabeUar. Descabellar,
desgreñar, despeluznar.
E«cabeilarse. r. Arran-
carse los cabells per al-
gun sentiment. Mesarse
los cabellos. Arrancarse
los cabells barallantse.
Tirarse de los cabellos,
andar d la greña.
WiseHhellaít. Descabellado,
¡ desgreñado, greñado.
Escabetg. Escabeche. Po
saren escabetg. Fr. Echar
en remojo. {Marinar.
Escabetxar.Ditdel peix.
E!^eabiúí$. V. Ronyós.
Escabrú»!i. Aspre o pedra-
gós. Fragoso, áspero, mon-
tuoso. Dur. Duro.
Escabullirse, r. Esmu-
nyrse. Escurrirse , poner
pies en polvorosa, escur-
rir la bola. Fugir ab su-
tilesa. Descabullirse.
EscacEi. Escaque.
Escalíf. Curt, estret. Es-
currido, apretado.
Escagatxarse y Esca-
guitxarse. r. Deshilacharse
Eseabinar.V. Carejar.
Escahinarse. r. Desga-
ñir se, desgañitarse, des-
gargantarse.
Escairar. V. Escayrar.
Escaire. V. Escayre.
Escaixalat. Sens caixals.
ESC
Desmolado, dentellado.
Escala. En sas princip.
acccpc. Escalera. Entre
l'undidors de campanas.
Brocheta, descantillón, re-
gla. Escala de carago!.
Escalera de ojo. Escala de
gat. Escalera de galo. Es-
cala de péndrcr midas.
Pitipié. Escala secreta.
Escalera escusada. Ver e:
cala. V.Esglahonar. Ram
d' escala. Tramo. Repla
d' escala. Descanso. Pl.
Las desigualtats que 's
ían en lo tall dels cabells.
Cruces, trasquilones.
E.scalaboritar. Traurer
part d' alguna cosa. Des-
calabrar. Truncar alguna
obra. Descabalar.
Escalabratiura y Esca-
labramcnt. Descalabro,
descalabradura.
EscskluhvaF. Descalabrar.
Escalabre y Escalabro.
Descalabro, yactura.
Escaiaburuar. Descan-
tillar. V. Escantellar.
Escalada. Escalamiento.
Escálaiu. Naut. Tolete, es-
cálamo, {asalto.
Escalanient. Escalada,
Escalitt. En forma ó a
modo de escala. Escala-
do, escaleriforme.
Escaldada {üona). Ajada.
Escaldadura. Injlama-
cion, sahorno, escoriacioii
Escaldar. Rescaldar.
Escaldarse, r. Inflamar-
se una part del eos per
haver fregat. Escoriarse,
sahonarse. Esbravarse lo
vi. Desvanecerse^
Escaldat. Sahornado, es-
caldado. Lo vi. Desvane-
cido, fcosas. Husmear.
Escaidufar. Mitj fèr las
Escalduius. Pl. Pial de
menuts. Pepitorias.
Escaleta. Escala petita ó
de segon ordre. Escaleri-
lla, escalereja. La enca-
ballada sobre que 's fan
anar los cedassos. Vari-
llas. Fér escaleta. Fr. A-
judar á pujar. Dar el pié.
Escalfada. Caldeo. D' o-
reilas. Repulsa íorta, ò'o-
ESC 173
barbada, reprensión.
Escalfador. Instrument
pera escalfar. Calentador,
Lloch pera escalfar. Ca-
lefactorio. (miento,
Escalfainient. Calenta-
Escallair. V. Escalfar.
E.tiCisIfairse.r. Pasarse.
E.scaiíaít. Pasado.
E.i^calfallits. Calentador,
tum billa. (faiment.
Escalfament. V. Escal-
Escalfapanxas. Xeme-
neya petita pera escalfar-
se. Chimenea.
Escalfar. Calentar, encen-
der, caldear, quemar. Ab
r alé ó vaf. Avahar. Lo
ferro. Dar calda.
Escalfarse, r. Péndrer
calor, acalorarse, enia-
bornirse. Calentarse. A-
brasarse 'Is grans. Aher-
vorarse, encendérselas se-
millas, recalentarse. Pén-
drer malicia. Encenderse
de cólera, montar en cóle-
ra. Posar atenció en algu-
na cosa. Aplicarse, dedi-
carse. Escalfarse de cap.
Descalabazarse . De llen-
gua. Calentarse de boca.
Escalfeta. Braseret pera
escalfar lo menjar. Escal-
fador, hornillo, calenta-
dor. Fogó portátil. Forne-
lo, hornelo. Copela pera
fumar. Capilla.
EscalA»r. Calor, calefac-
ción. V. Escalfament.
Escalinata. Graderia.
E^'caliuar y Escalivar.
Regirar lo foch. Escarvar,
revolver el fuego.Cóurer al
caliu. Cocer al rescoldo.
Escalivat. Cuyt al caliu.
Cocido al rescoldo.
Escallots. V. Esquellots.
Escaló. V. Esglahó.
Escalunya. V. Ascalunia.
Escama. V. Escala.
Escamar. Escarmentar.
Escarmentar, desazonar,
exacerbar. V. Escamnar.
Escamarlat. Esparran-
cado. V. Aixancarrat.
Escamarse, r. Escapar-
se. Escurrirse, escabullir-
se. [Escabel, banqueta.
Escambell. Sili de fusta.
174
ESC
Escainnar. Escamar, de-
sazonar, escarmentar.
EtscaniaiarMe. r. Escamo-
nearse, resentirse.
Escantot. Pelotón, grupo.
De bestiar. Punta.
E««cani<>tetj. Escamoteo.
E.<«caDii4»tejar. Escamo-
tear, {dor.
E(«cainpa«I<>r. Derrama-
Escaiiipanient. Derra
mamiento, esparcimiento,
propagación. Deis liquits.
Descorrimiento.
Escampar. Espargir. Der-
ramar, esparcir, disemi-
nar. A^ric. Extèndrer la
batuda. Aparrar.
Escanipap.<sie. r. Exlén-
drerse. Extenderse , ex-
playarse, trasvenarse .X^nSi
nova, etc. Cundir, volar,
t'orrír/(""a-Eixirloriu de
mare. Desbordar. Esbom-
barse. .Sonarse. Dit de la
veu. Esparcirse la voz.
Edtcaiiipat. Esparcido, di-
latado, (lar.
E.scaiicellap. For. Cance-
EscaiKlaU'».*!. Escandali-
zador, escandalizativo.
Escandall. 5o«í/a, escan-
dallo. Náut. Sondalera.
Fèr escandalls. Fr. Mani-
festar estranyesa sens mo-
tiu. Hacer aspavientos.
Escanilellar. Sondear.
Náut. Escandelar.
Escanilia. Especie de
blat. Escanda, trigo canr-
deal. [veriguar, apurar.
Escatiilir. Ejrami7iar, a-
Escán<li>l. Escándalo,
campanada, (cia, angina.
Escaneucia. Esquinen-
Escantellar. Descantear,
mellar, descantillar .
Escantellaf. Truncado,
descantonado.
Escantonar. Descantear.
V. Escantellar.
Eseany. Escaño. V. Aseó.
Escanyagats. Pla. En-
drino. V. Aranyó.
Escanyallops. Pta. Acó-
nito, napelo, atiapelo, ma-
talobos, {miento.
Escanyament. Ahoga-
EscanyapollM. Insecte.
Ciervo volante.
ESC
E.scanyar. Estrang;ular.
Ahogar, estrangular. Re-
gatejar. Escatimar.
Escanyapse. r. Cridar al)
forsa. Desgañifarse. En-
nuagarse. Atragantarse.
De sed. Apalambrarse.
E.scanyat. Mort per falta
de respiració. Ahogado.
Escás. Mezquino. Regate-
jat. Escatimado.
Escanyaveiia!^. Peix.
Boliche. V. Xanguet. Pta.
.Sanguinaria mayor.
E.ticanyolit. Mólt magre.
Transido, desmirria do.
Escanyotar. Escardar,
arrancar el carrizo.
Escanyus.sa'rse. r. A tra-
gantarse. V. Ennuagarse.
Escapada. Escapatoria,
escape, escapamiento.
ESC
cabezar. Tallar las puntas
de las arrels dels arbres.
Desbarbar. Escapsar bé,
això es, tráurer bon par-
tit. Sacar buen partido.
Escapullir!«e. r. Escabu-
llirse, zabullirse, zafarse.
Escapuló. Retal, retazo.
Escara (Traurer 1'). Cir.
Traurer crosta. Escariar.
Escarabat. Insecte. Es-
carabajo. Entre fusters,
pessa pera assegurar. Cor-
chete. Lo joch (lit escara-
bat bum bum. Adivina
quién te dio. Escarabat
merder. Pelotero. Bunyi-
guer ó merdisser. V. E.
merder. Pl. Lletras mal
fetas. Garabatos, garra-
patos. Fér escarabats. Es-
carabajear, garrapatear.
Escapaclera. Esi.apaío- Escaral'all. Aspaviento,
ria, efugio, salida
Escapa«lí.<!i. Fugaz, solta-
dizo, (da. Escapatoria.
espaviento. V. Escandall.
Fèr escarafalls. Fr. Ha-
cer ascos de. Imucear.
Escapador. Efugi, surti-jEscaramns.sar. Escara-
Escapainent. Escape. Escarapela. Cucarda.
Escapar Evadirse, huir. Escaravies. Pta. Ama-
E. ocultament. Irse sin\ rinto. (Escarbotar.
ser visto. Deixar escapar. Escarbar. Descarnar. V.
Soltar. De golondro. Fr,
Campar de golondro. De
la ma. Irse de la mano. D'
una y bona. Fr. Picar en
el anzuelo. Lo riurer. He-
tozar, reventar la risa.
Escapara ta. Escaparate,
urna, (dirse, escurrirse.
Escaparse, r. Huir, era-
Escapatoria. Escape,
subterfugio, escapada.
Escapre. V. Escarpra.
Escapsa (Quedarse á la).
Fr. Quedarse en blanco.
Escapsada.En lo joch de
cartas. Alce. {mocho.
Escapsaduras. Pl. /)es-
Escapsanient. Llevar lo
cap. Descabezamiento, des-
mocha, desmoche.
Escapsar.Ocsmor/iar. Ab
las dents. Tascar. En lo
joch de cartas. Alzar,
cortar. L' herba. Repelar,
rozar. La pessa de panyo.
Descolar. Las plantas.
DetcogoUar. Tallar lo cap
d' una persona ó las pun-
tas de alguna cosa. Des-
E.scarbotar. Rozar,
carbar, escudriñar. Los
rius ó las ayguas á la ri-
bera. Derrubiar. Gratar.
Descarnar, roer.
Escarbotat. Rozado, der-
rubiado, {dor.
Escarcejad«»r. Escarcea^
Escarcejnr. Escarcear.
Escarcella. Escarcela.
Escarcellatge. Carcela-
je, {alcaide.
Escarceller. Carcelero,
Escardalencli. V. Flach.
Escardar. Escardillar,
sachar. V. Aixarcolar.
Escardot. Pta. Cardón,
arrecafe. E. bórd. Apre-
puño, arzolla.
E.scaré. Arb. V. Noguera.
Escaridaineut. V. Es-
mortuhidamont.
Escarit. Esmortuhit. Es-
cueto. Desembrassat. Des-
pejado, descampado.
Esearlati. Escarlalin.
Escarlatina. Alfombri-
lla, alfombra. (tutdor.
Escarnienadur. Carme-
ESC
E«carínenat!ora. Repa-
sadera, {repasar.
Escarmenar, Carmenar,
Escar^nentar. Escam-
nar. Escamar.
Escarni. Mofa. Escarnio,
escarnecimienlo, ludibrio.
Imitació burlesca. Reme-
do, parodia.
Escarnirtop.Mofador. Es-
carnecedor. Qui contrafá.
Remedador , parodiador.
Eí^carnir. Mofarse. Es-
carnecer, chijlar. Contra-
fèr. Remedar, contraha-
cer. [eiCAvnoy. Escarnecer
Escarnut. Escarnio. Fèr
Escarola. Pta. Endivía,
escarola, lechuga silvestre
Escaroler. Escarolado.
E.*«carpat. Cortado, que-
brado, [calpelo.
Escarpen. Escarpelo, es-
Escarpellar. Escarpar.
Escárpera. V. Escarpra.
Escarpi. V. Peuch. (dor.
Escarpidor. Escarmena-
Escarpir. Escarmenar.
Escarpra. Plá inclinat en
los forts. Escarpa. Instru-
ment de ferro pera Ira-
ballar las pedras, etc.,
á eop de martell. Cincel.
Escarprejar. Cincelar.
Escarrá. V. Esquerrá.
Esearra!>iIIa«]ani e u t.
V. Lleslament.
Escarraliiitanient. V.
Promplitul. (Uestirse.
Escarvabillarse. V. En-
Escarraliillat. Avispa-
do, vivo. V. Llest.
Escarrar. Varear.
Escarràs. Qui traballa
mòlt. Azacán.
Escarrassat. Arrastra-
do. Anar escarrassat. Fr.
Aperrearse, andar arras-
trado, (rifansa.
Escarrifansa. V. Esgar-
E.scarrollar. V. Esgoti-
mar. {zano, escorzado.
Escarser. Geóm. Escar-
Escartejar. Jugar cartas
falsas pera tantejar lo
joch. Cartear. Barrejar
las cartas. Barajar.
Escarxar. Xafar, reduhir
á micas un objecte. Aplas-
tar, desmenuzar , despeda-
ESC
zar. V. Rómprer.
Escars^ofa. Carxofa. Al-
cachofa. E. Iioscana. Al-
caiícii. De flgura d' escar-
xofa. Alcachofado.
Escarxofer. Escarxofe-
ra. Pta. V. Carxofer.
Escarxofera. Carxofera.
alcachofa. ifat.
Escarxoferar. A Icacho-
Escás. Limitat. Escaso, li-
mitado, diminuto. Sobra-
damenl económicli. Tino-
so, teniente, transido.
E?;cassanient. Adv. Cor-
lamente, diin in u lamen te ,
estrechamente.
Esca.«>sé. -\rii. Escarzano.
E.scas.»ieja»lor. Escasero.
E.scas.«sejar. Escasear, es-
catimar, limitar.
Escasses y Escassesa.
Escasez, carestía, cicate-
ría. Ab escassesa. Adv.
Pochápoch. .Ipf'síos, con
escasez. Gran escassesa.
Apuro , falta de recursos.
Esca.'>i.sjas. Pta. Escacho,
espina arábiga. [te.
Esca.ssó. Retór. Escazon-
Escat. Peix. Lija, tollo, es-
cualo, cazón, pintarroja,
melgacho. Pell d' escat.
Lija, zapa. Rascar ab la
pell d' escat. Lijar.
E.scata. Escama. (ra.
E.<>icata(Iiira. Escamadu-
E.xcataünyar.se y Esca-
taünyejarse. r. Pelotear-
se, picotearse, escarape-
larse, zapatearse.
E.<i>catar. Lijar, escamar.
Ab la pell d' escat. Lijar.
Rascar. Raer, rozar.
Escatós. Escamoso.
Escats. PL Escaques.
Miscánver. Acaecer, caer.
Escáurerse. r. Acertar,
acaecerse, acontecer. Tro-
barse. Encontrarse.
E.scavar. Excavar.
Escaxalat. V. Escaixalat.
Escaygut. Acaecido , a-
contecido. {triguera.
Escayola. Pta. Alpiste,
Escayrar. Escuadrar.
Escayre. Instrument. Es-
cuadra , norma. Picap.
Gnomon. A escayre. Adv.
A escuadra.
ESC
17c
Escenari. Escena, escena-
rio, (me. Pirronismo.
E.<ceptíci.<sme. Pirronis-
Escient (A dret). Adv. V.
Agratscient. (dor.
Esclal'ador. Quebranta-
Esclafanient. Quebran-
tamiento, {ler.
Esciafar. Quebrantar, mo-
Esclatiflor. Castañuela.
EscIafiílorN. Pta. V. Co-
lilxo 6 Colitxos.
Eselalif. Petar ab ruido.
Restallar, chasquear. De
las dents. Dentellar. Lo
nurer. lo plor. üoltar la
risa, el llanto.
E.<«ciafit. Ruido que fá una
cosa quant se reventa.
Estallido, chasquido , es-
tampido. Lo só que fan,
los que bailan, ab los dits.
Castañeta. De dents. Z>í)í-
tellada. De nurer. Carca-
jada. ;Fòr pelar la).
Esclaloliar. \. Claca
Esclarintent. Obra de
esclarir. Esclarecimiento.
Esclarir./l c/orar. Los ca-
bells. Desenredar ó desen-
marañar el pelo.
E.sclatanient. Reventón.
E.sclaiar. Obrirse, es-
quinsárse Reventar. Fèr-
se pública alguna cosa.
Parir. Eixir la flor. A-
brirse la flor.
Esclatarada. Batacazo,
baquetazo. Pegar una es-
clatarada. Fr. Cáurer ab
soroll. Dar un batacazo.
Esclatasancli. Bolet.
Hongo cinamómeo.
Esclau. Esclavo, cautivo,
siervo. E. mulato. Buren-
que. Que logra la lliber-
tat. Horro. Fer esclau.
Mancipar. Llibertar lo
esclau. Ahorrar.
Esclavitut. Servidumbre,
cautiverio, cautividad.
'Escletxa. Rendija, resque-
brajo, hendedura, grieta.
Esclolia, Esclofa y Esclo-
folla. Cascara.
Esclofolla. V. Esclofia.
EscIor<»llar. Llevar la es-
clofolla. Descascarar, des-
cascar. Las tabellas deis
grans. Desvainar.
176 ESC
Esclofollat. Descascara-
do, mondado.
Ef«clo|>. Sabata di- fusta Io-
ta de un Iros. Almadreña,
sueco, chanclo. Lo llivanl
deis mariners. Guindale-
za. Lo canal deis molins.
Canaleja , albarca. Qui
fá ó porta esclops. Ahna-
dreño. Pl. Esciops. Pla.
'Chapines. V. Sabalelas.
Ei>«clóf<i y Escliis. Eacluido,
separado.
Escó ó Aseó. Banch mes ó
menos llarch ab respat-
11er ampie. Escalio.
E««c4»af. V. Escuar. ¡íjarf.
Escoben. Naut. Ojo de la
Escocia. Arquit. Nácela.
Escoda. Pico. Picar ab
escoda. Escodar.
Escodr«>. Mil. Esquadró.
Escuadrón.
Escodronar. Esquadro-
nar. Escuadronar, (jar.
Escoixar. Fér coix. Enco-
Escola. Escuela, gimnasio
Escola. Monacillo, mona-
go, mona-guillo , acólito.
Escola de cant. Infanti-
no, üe cor. Clerizón. De
cor ó de cant. Infante.
Major. .Sacristán. Per aju-
dar missas. Misario. Ser
escola d' amen. Fr. No te-
nir voluntat propia. Ser
vn monaguillo, ser «ji vo-
to de amen. Ser un bon
escola, aixó es, mòlt as-
tut. Ser buena hipoteca,
ser muy taimado, [miento.
Escolaiueut. Desangra-
Ese4»lar. Dessan^rar. De-
sangrar, escorrer. Estu-
diant. Estudiante.
Escolarse, r. Dessang;rar-
se. Desangrarse. Esmu-
ny irse. Escabullirse.
Escolástieli.JSscoíar, es-
colástico, {sangrado.
Escolat. Dessangrat. De-
Esc4»liar. Comentar.
Esc4»il. Escollo. (ra.
EscoSladura. Escotadu-
Escollat. Y. Escotat.
Escolopendra. Insecte.
Cientopies. Peix. Ciento-'<
pies marino. {cucha.
Escolta. Escoliador. Es-\
Escoltador. Quí escolta. '
ESC
Oyente, etcwhador.
EKCoKaiuent. Atención.
Et«cottar. Aténdrer. Es-
cuchar , oir. Comboyar,
acompanyar. Convoyar.
Ese<»niijra. Escoba. De
forn. Barredero. La vella
ó mòlt gastada. Escobajo.
La que serveix pera 'Is
orinals. Escobón. Escura
ment de alguna cosa.
Limpia. Canj a ó palma d'
escombras. Aldiza.
Esc4» ut b r a c a r r e r .«
Fam. Azotacalles, cerero,
co rren Ion. {ba rred u ra .
E.<^conchrada. Escobada
Escontbraiior. Escoba-
dera, barrendero, [dera.
Esc4»uibradora. Escoba-
E.<»coiitbfall. Barredero.
E.vconibrar. Netejar ab
la escombra. Barrer , es
cobar. Traurer la gent
de algun lloch. Despejar ,
descombrar. Portarho tot
ab violencia. Arramblar.
Escombrarías. Pl. Bar-
reduras,basura. Cosa do-
lenta. Porqueria. Lloch
ahont se tiran. Basurero.
Esconibrariayre.£a$u
rero, estercolero, barren-
dero. (Pta. Escaparia.
E^.scouibras de Valencia.
Escon»B»ra j re. Escom-
brador. Escumbrador.
Escombreta. Dim. Esco-
billa, escobeta.
Esc(»mbr<»ta. Aum. Es-
cobajo, escobón.
E.scontesa. Embestida.
Acometimiento. Insult.
Insulto. Esgrim. Ida.
Escíimétrer.Acorai'trer.
Acometer, embestir. Apol-
lar, jugar. Apostar.
Escomparrantir. Fér
pérdrer I' animo. Descua-
jar, {munió. Eúccomuriion.
Esconiunieació. Esco-
Esconiuuicad4tr. Qui
escomunica. Eacomulga-
dor. (gar, ejrcomulgar.
Esc4»muuicar./>«sror)iu/-
Esc4>utuni4>. Eacomti-
nion. Alsar laescomunió.
Fr. Absóldrer. Aliar, 06-
solver, remitir.
Escoudidanient. Adv.l
ESC
I Amagadament. Oculla-
' mente. (gament.
Escondiuceut. V. Ama-
Esc4»nilir. Ocultar. Ocul-
tar. V. Amagar.
Escopeta curta. Retaco.
-aplanar 1' escopeta. Fr.
Apuntar el arma.
Esc4ip« (a4ia. Escopetazo.
Esc4»petas. Pía. Fitolaca.
Esc4>peteig. Escopeteo,
escopetería.
Escopetejar. Escopetear.
Esc4»peter. Escopetero.
Escopina. V. Escup ina.
Esc4»{íiuur. Y. E>cupir.
E.scora. Naut. Escoa. {lo.
Escorbuti. Med. Escorbu-
Escore4»II. Ac. de escor-
collar./íeyi'.s ico, escrutinio
Esc4»reol!ador. Begis-
trador, escudriñador.
E.scorcollament. Y. Es-
corcoll, (registrar.
JEsvorettUar. Escudriñar,
Esc4>r(li. Herba. Ajote.
Esc4Íria. Bruticia. Horru-
ra. Trapaccr mòlt astut.
Perillán, taimado.
E.*iC4»ruar. Descornar, r.
Darse de las astas, ¡pora.
Esc4irpa.Pe¡x. Y. Escór-
Escorpí. Insecto. Ala-
eran, escorpión. Pical del
escorpi. Alacranado.
EscorpinH. Pta. Lampur-
da, santiácea.
Esc4»rpora. Peix. Escor-
pena, rescaza, peje dia-
blo, escorpina.
Esc4»rredor. Lloch del
escorxador ahont se vuy-
dan y netejan los ventres
del Desliar. Jamerdana.
Rech. Tijera. Lias. Lazo
escurridizo, corredizo.
Esc4trre4lora. Coladero.
Esc4»rredura. Escurri-
dura, escurrimienlo.
Esc4irregar. Y. Aixara-
gallar. {tedero.
Esc4trrei$;. Vertedor, ver-
Esc4»rrer. Apurar ¡as úl-
timaü gotas de un liquit.
Escurrir. Escurar. Aim-
rar. Atluixar. Correr.
Esc4irrerse. r. Caurer de
gota en gota algun liquií.
Descorrerse, escurrir. Dit
del lemps. Pasar, correr.
ESC
irse el tiempo.
JEscorrefjada. V. Xur-
riacada. (tjuejar
Escorre(jar< V. \urria-
Etscorretja.'i. V. Xurria-
cas. [ras.
Escorriallas. Escurridu-
Kscorrugar. Derruviar,
arroyar, lamer, morder
Esc4»riüa. Corteza, cásca-
ra. V. Escorxa. Del Pe-
rú. Quina. De poncem.
Acitrón. Conèixer á algú
per la escorsa. Fr. Sacar,
conocer por la pinta.
EseovHíHlor, Qui trau la
escorsa. Desear lezador.
Esc4trítanieiit. Descorte-
zadura,descortezamiento
Eseui'sar. Descortezar.
Ksein-tiú. Víbora. E.petil,
Viborezno. [corzonera.
Eíjcorüiouera. Pta. Es-
Eíicorterar. Esquarte-
rar. Descuarterar, cuar-
tear, descuartizar.
Escorxa. Descortezadura,
mondadura. V. Escorsa.
Del estórach. Almea. Lo
que te molta escorxa.
Cortezudo.
Escorxador. Qui escor-
xa. Degollador, descorcha-
dor. Lloch ahoütücmata.
Matadero, desolladero.
Escorxadura. Desolla
dura, desuello. (dura.
E»)Corxaui«ut. Desolla-
Escorxapiuí». Qui fá pa^
gar car. Desollador.
Escorxar. Llevar la pell
al animal. Desollar, es-
corchar , despellejar. V
Escorsar, Aixaragallar.
L' alsina surera. Descor-
char. Tráurer 1' escorxa.
Descortezar, descascar.
Escot. Certa roba de llana.
Anaícoíe.Escotadura. Es-
cote. E. fèt en la roba. De-
golladura. La part que
paga cada hu deis que han
fet un gasto en compa-
nyia. Escote.
Escotadura. Escotado,
escote, degolladura.
Escotament. Imposición
de tributo.
Escotar. Imposar contri-
bució. Imponer.
DIC. CAT. CAST.
ESC
ESC
177
Escotat. Parlant del ves-1 Descolar, desrabar, rabo-
tit, etc., retallat lo coll íear. Dit dels an\ ells. Í)m-
en circuí. Degolletado.l raboíar. Dil de la fruj la.
Contat entre 'Is que pa-| Despezonar, (lado, rabón.
gan tribut. Tributario. Escuat. Sens cua. Desco-
Escotí. Náut.Escoíi'íí.Cer- Escuherta. Cubierta.
ta roba. Añascóte. Escudejar. Servir d' es-
Escotilar.se. r. Quebrar-] cul. Escudar, amparar.
se, relajarse
Escofina. Náut. Escotin.
Escotxegar y Escotxi-
nar. Cantar la perdiu.
Cuchichear.
Escreix. Jícas. i'ment.
Escreuient. V. Excre-
Escríltá. V. Notari.
Escriben!. Amanuense,
copiante. Bon escribent.
Pendolista, pendolario.
Escriuy. V. Armari.
Escriptor. Escritor
Escudella. Vas petit
cóncavo. Escudilla. La de
broch. Pistero , galleta.
La de fusta. Hortera,
cuenca, gabela. Per posar
la sanch de la sangría,
etc. Sangradera. La vian-
da per menjar. Sopa, po-
taje. Composta ab pa ra-
llat y sucre. Panetela. Lo
banch deis molins d' oli.
Alquerque. Llit de la mo-
la. Alfarge.
Escr¡ptori.£.scri'íor¡'o,6ít-iEscudellada.Loque cap
fete, oficina de comercio. en una escudella. Escu-
Escriptura. Escritura.] dillada.
Legal. Robla. Instrument Escudellar. Escudillar.
auténtich. resíímo/üo. Escudeller. Vasar, poya-
Fèr alguna escriptura le-l ta, anden, anaquel.
pa\. Escriturar, roblar. lEscuder. £.sci/(/ero.
Esci'ipturari. Mestre deJEscudet. Planxa de ferro
Sagrada Escriptura. Es
criturario.
Escrit. Obra de escriurer.
Escrito. Tractat. Obra,
tratado. De propia ma.
Autógrafo. -En prosa.
Prosaico. Per escrits.
Aá\. Por escrito. (Rajada.
Escrita. Peix. Haya. V.
Escriurer. Escribir. Ab
rasgo y garbo. Tagaro-
tear. Entre dos rallas.
Entrerenglonar.
'Escr»í\x\. Escrófula, lam-
paron, {descortezar.
que 's posa devant deis
panys. Escudo. Pta. Xe-
núfar, gol fan. E. de em-
pelt, ¿spí^a, pua. Empel-
tar d' escudei. Ingerir de
escudete.
Escudrinyatlor. Escru-
tador, escrutiñador.
Escudrinyar. Otear. V.
Esquadrinyar.
Escull. V. Escoli.
EscuIIidor. Escogedor.
Escullintent. Tria. Esco-
gimiento, elección.
Escullir. Escoger, elegir.
Escrostar. Z)escos/rar, Escullit. Escogido, elegi-
Escrostarse. r. Descas-\ do, florido, selecto,
curarse. (rar. Esculpinient. Trepado,
Escrostonar. Descante-
Escrúpol. En sas princip.
accepc. Escrúpulo. E. ex-
trem. Hazañería. Pedre-
ta. China. {lizar.
Escrupulejar. Escrupu-
Escrupulós. Meticuloso,
hazañero, concienzudo.
Escrutar. Averiguar. V.
Escudrinyar.
Escuadura y Escuament.
Raboteo, desrabadura.
Eccuar. Llevar la cua.
entretalladura.
Esculpir. Entallar, ins-
culpir, tallar.
Escuma. La materia lleu-
gera que alsa qualsevol li-
cor. Espuma. Lo mes des-
preciable é inútil. Hez.
Medie. Despumación. De
cervesa. Jiste. Del nitre.
Alatron. Del sabó. Bála-
go. Fèr escuma. Fr. Espu-
mar. Pie d' escuma. Es-
pumoso, espumajoso.
12
178 ESC
Escumadora. Espuma-
dera, (pumar.
Escumar. Despumar, es-
E.scuniilla. Certa roba.
Espuvutla. {Espumillon.
Eí^cumillon. Cerla roba.
Escumo.»!. Espumoso.
Escjinillapse. r. Amagar-
se. Trasconejarse.
Escupidor. Lloch ahont
s'e.scup. Escupidero.
Escupidora. Escupidera.
EscMpisuení. Salivación .
Eseupina. Saliva.
Escupinada. Escupide-
ra, escupetina.
Escupir. Salivar, desali-
var. E. sanch. Echar bo-
canadas de sangre.
E.scup. Obscur. Obscuro.
¿olor escur. Prieto.
Escura. Limpia, molida.
Escuraba.ssas y Escura-
cambras. Pocer'o, priva-
dero, reírelero. (platos.
Escuraeassolas. Lame-
Escuradent.s. Monda-
dientes, limpiadientes, es-
carbadientes.lHi. Viznaga
Escurat!or. Qui escura
ó apura. Apurador, lim-
piador. V. Netejador.
Escïiraorellas. Escarba-
orejas, mondaorejas.
Escurapous. Pocero.
Escurar, Netejar , purifi-
car. Mondar, limpiar. Es-
córrer. Apurar. Dit dels
plats, etc. Arrebafiar. Xe-
meneyas. Deshollinar.
Escurarse, r. Limpiarse.
Escur a s e m e n e y a s.
Deshollinador. (negre.
Escurnoy. Arb. V. Ars
E.scursanient. Ac. y ef,
d' escursar. Acortamien-
to, aminoramiento, enco-
gimiento. Astr. Curtacion.
E.'«cursar. Acortar, cor-
tar, minorar. E. rahons.
Ahorrar palabras.
Escursarse, r. Reduhir-
se á menos llargària al-
guna cosa. Encogerse. Dit
de la vista. Oscurecerse
¡a vista. (corso.
Escursó. Víbora. V. Es-
Escur.snnera ó Escorso-
ñera. Pla. Escorzonera.
Escusa. Disculpa. Ejccu-
ESF
sa, excusación. Efugi. £«-]
capatoria, efugio, pretear-'
io. T?\. Cháncharras, mán-
charras, (par.
Escusar. Sincerar, discul-
Escu.sarse. r. Sincerarse.
Justificarse. Donar escu-
sas. Esquivarse, negarse,
zafarse, andar en vueltas.
E.scut. Pavés, arma de-
fensiva. Broquel , escudo,
adarga. Moneda. Escudo,
doblón. Clau rodó. Cubi-
lete , tachón. D' armas.
Blasón. De cmro. Cetra.
De fusla. Tablachina. De
pestell. Cerradero. En la
roba. Escudete. Partit dia-
gonalment. Blas. Tajado.
Petit posat sobre del
gran. Blas. Jefe. Rodó.
Pella. Arreglar escuts d'
armas. Blasonar. Cop d'
escut. firoryue?(jco. Escuts
entre los anticlis romans.
Ancilias. dor.
Escutiador. Descadilla-
Escutiadora. Dona que
tráu los nusos, pailetas,
etc. deis panjos. Despin-
zadera. Instrument per
cscutiar. Despinzadei'as,
pinzas, despinces.
Escufiar. Despinzar, des-
cadillar. li\enls. Desdentar
Esdentegar. Llevar las
Esdevenider y Esdeve-
nidor. Lo que ha de esde-
venir. Venidero , futuro.
Qui hade viurer després.
Descendiente, sucesivo.
EsdeTeninienf. Aconte-
cimiento, suceso, hecho.
Esdevenir. Suceder, acae-
cer, acontecer.
E.sdevingut. Acaecido,
acontecido, ocurrido.
Esdriiíxul. Esdrújulo.
Esfelt. Asfalt, betum na-
UnaX. Asfalto, aspatto.
Esfereir. Asombrar, ate-
morizar, turbar.
Esfereit. Atronado, ami-
lanado, calvatrueno.
Esféricli. Esferal, esférico
Esfericitat. Hedondez.
E.>itilagar.sar. Deshila-
char, deshilar.
E.<tlilagarsat. Deshila-
• chado, mechoso, raboso.
ESG
Esfors. Animo, esfuerzo.
Esror.warse. r. Empeñar-
se, intentar.
Esror»$at. Ferm, valerós.
Bravo, varonil, valeroso.
Esfullador. Deshojador.
V. Despampolador.
Esfullament. Ac. de es-
fullar. Deshojadura.
Esfullar. Deshojar. V.
Despampolar. (no.
E.Qlumillo. Pint. Esfumi-
Esgabanar. Aspar.
E.>«gal>eliar. Enmarañar.
V. Desgavellar.
Esgaheliat. Lo que no
té orde ni concert. Ma-
deja sin cuenda.
Esgalionar. Desgalar.
Esgardi.xNar. Desembo-
licar. desenredar. Desen-
marañar, escarmenar.
Esgard¡.ssar.*«e. r. Bara-
llarse, esgarraparse. .íln-
dará la greña, sacárselos
ojos, escarapelarse.
Esgargamellarse. r.
Desgañitarse, despepitar-
se, asparse á gritos, des-
gargantarse.
E.*isarradament. Defec-
tuosamente, desacertada-
mente, [ro, chapucero.
Esgarrador. Charangue-
Esgarramenf. Falta de
acerl. Desacierto. [rasguño
E.Ngarranxada. Araño,
Esgarranxar. Esgarrin-
xar. fíasguñar, arañar.
Esgarrapada. Araño,
garfada, arañazo, araña-
da, rasguño. (dor.
Esgarr'apad<»r. Araña-
Esgarrapament. Ara-
ñamiento. V. Esgarrapa-
da. De gats. Gateamiento.
Esgarrapar.Rascar lleu-
gerament ab las ungías.
Arañar, rasguñar, arpar.
Tráurer profit. Sacar ra-
ja. Sustráurer , robar.
Garramar , garbear. l"n
instrument músich. Zan-
garrear, cencerrear, ras-
oiiear. Arrapar. Rapar.
Raspar. Raspar.
Esgarraparse. r. Ras-
carse ab las ungías. Ara-
ñarse. Barallarse. Pelear-
st. Manifestar á algú sa
ESG
ira ó enfado. Pelarse las
barbas. (dor.
aEnSaírapayre. Araña-
EtigarrapÚH. Arisco, se-
co, escabroso, V. Raspós.
JEsgarrar. No acertar al-
guna obra. Desacertar.
Separar algun membre
vivenl. Mutilar.
.E<«garrat. Desacerlat.
Desacertado. Privat del us
de algun membre. Estro-
peado, lisiado.
JQMgarrianient. Descar-
rio, descarriamiento.
JDNgarriiar. Descarriar.
JCtüigarriar.se. r. Desman-
darse , descarriarse. Lo
bestiar. Desmanarse.
JE}««garriat. Perdut. Perdi-
do, vago, inconstante. A-
partat de la companyia.
Descarriado.
X^sgarrir y Esgarrifall.
Aspaviento, espaviento.
Esgarrirainent. Grima,
rechino , rechinamiento.
V. Esgarrifansa. De los
cabells. Despeluzamiento,
espeluzo , despeluzo. De
dents. Rechino de dientes.
3B«^gari*iransa. Horror.
Dentera, desazón, estre-
mecimiento. E. de fret.
Tiritona, escalofrío. Indis-
posició del eos que al ma-
teix temps se sent fret
y calor. Calofrió. Tenir
esgarrifansas de fret. Tre-
molor. Calofriarse.
Esgarrifar. Espantar,
horrorizar. Fèr esgarri-
far. Dar, meter grima.
Esgarrifart^e. r. Espelu-
zarse, horrorizarse.
E^garrinxada. Araño,
rasguño.y. Esgarranxada
Esgarrinxar. Arañar.
V. Esgarranxar.
Esgatil'arse ó Esgati-
nyarse. r. Renyir, dispu-
tar. Pelotearse, enzarzar-
se. Renyir á esgarrapa-
das. Arañarse.
Esgatonar.V, Esgahonar
Et«glah«». Lo pas de pedra
ó altra cosa pera pujar ó
I)aixar. Escalón , grada,
peldaño. Grau de digni-
tat. Escalón, paso, grado
ESLL
Esglahonar. Escalonar.
Eí^glav. Susto repenti.
Susto, sobresalto, pasmo.
Ecíglayar. Sobresaltar,
pasmar, absortar.
E.i^glayat. Asustado, pas-
mado, absorto.
Eí^glei^ia. Iglesia. Iglesia.
ENgoarUar. Hacer rela-
ción. V. Esguardar, (dor.
EfígotiniaUor. Rebusca-
K(«go( linar. Rebuscar.
E!<«$;ranta. Gram illa.
E»$grania<l4>ra. Agra-
madera. V. Bregadoras.
Eí^grauar. Arrancar los
grans. Desgranar. Tráu-
rer los grans que no te-
nen tavellas. Desvainar.
Esgranat. Desgranado.
E»«grati9i^ad4tr. Qui es-
gratinya. Escarbador.
E««gratínyainetit. Es-
carbadura, escarbo.
Esgratinyar. Escarbar.
Esítrimatlitr. Esgrimidor
E.^^riiiaadiira. Ac. de es-
grimar. Esgrimidura.
E.*«griiiiar. Esgrimir. Ab
monlant. Montantear.
E.S4i;i*i|i. V. X iscle t.
E»gri|>ar. V. Xisclar.
E.««gr«(giieiiir. Tornarse
grocli. Enmarillecer. (to.
t^ssvosuehit.Amarillen-
E»ig'ruiiiar. Pint. Des-
granzar. (Engrunar.
Engrunar. Desmigar. V.
Esguardar. A ludir, refe-
rirse, (miento.
Efiíguart. Atención, mira-
Esgiierrar. Estropear,
echar á perder. (error.
Esguerro. Erro. Yerro,
Esliabissadís. Desmoro-
nadizo, (roñarse.
Esllabissarse. r. Desmo-
Esllanegarse. r. Estén-
drerse. Dar de sí.
Esllanguiment. Lan-
guidez, languideza, ecca-
nimacion.
Esllanguir.se. r. Apri-
marse, enmagrirse. Tras-
pillarse, languidecer.
Esllanguit. Traspillado,
lánguido, laso, exánime.
Eslleuienar. Deslendrar.
Esilengarse. r. La ter-
ra, paret , etc. Desmoro-
ESM
m
narse. V. EsUanegarse.
Eslloniarse. r. Deslomar-
se. V. Allomarse.
Esnia. V. Esme.
Esmagencar. Cavar las
viriyas. V. Magencar.
Esmalt. Esmalte, esmal-
tadura. (Esmaltin.
Esmaltí. Blau d' esmalt.
Esine. Facilitat en acer-
tar. Tino, liento. Rutina.
Hábito, rutina. Anarhi ó
fer d' esme. Fr. Irse por
eccperiencia. Pérdrerl' es-
me. Fr. Perder el tino, des-
orientarse.
Esniena. Enmienda, en-
m en dad u ra , enmendar ion.
Esinenabie.Eíimejirfííb/e.
Esnienuclor. Enmenda-
dor, emendador.
Esmenar. Enmendar, re-
mendar, reparar.
Esinenarse. r. Enmen-
darse, corregirse.
E.sment. .\dvertencia, cui-
dado. Haver esment. Fr.
Advertir. No haver es-
ment. Fr. No tener noticia
Esmentar. Mentar, re-
cordar, traerá memoria.
Esnienucar y Esmenus-
sar. Desmenuzar. (se.
Esmerarse, r. Eúctremar-
Esmerdissar. Jamerdar.
Esmerenyó. Aucell. Es-
merejón, (sion.
Esmers. Empleo, inver-
Esniersar.Emplear lo di-
ner. Emplear, invirtir.
Esmicar. Desmenuzar,
desmigajar, destrizar.
EsmicV»lar. Desmigajar,
desmijar.
Esmocador. Espahilador
Esmoeadnras. Pl. Des-
pabiladeras, espabiladeras
Esmocar. Destripar.
Esmolador. Amolador.
Esmoladora. Pedra, .rl-
moladera , esmoladera.
Esnioladura y Esmola-
ment. Amoladura.
Esmolar. Fèr agut lo tall
ó punta de las ferrameu-
tas. Amolar. AíWar. Agu-
sar. Consumir una cosa
á altra. Escomer, morder;
roer. (escomersi-..
Esmolarse. r. Gastarsd.
180 ESP
ESP
Esmolat. Gastado, vsado,} Ventril, Iraba, trabón. V.
lamido, mordido, amolado] Espadadora.
Esmolet..! Hio/aíifo?-. (í/ar.j Espartó. Eunueh. Eunuco
Esmollar. Z)«sr)iígar, ra-|Espa!ctapset. Pessa de
Esmorsartor. Qui es- la armadura antigua. Es-
morsa. Almorzador. paldarcete. [don.
Esmorsar. V aliment Espaldó. Arquit. Espal-
que 's pren en lo mati.
Almuerzo. Menjar en lo
mati. Almorzar.
Espalliíainent. Malen-
drés. Despilfarro.
Espallifar. Despilfarrar.
EsnKtrfiuient. V. £s-:Espallilat.Male[idressat
mortuiment. (moríí^uodo. I Andrajoso. \. EspcUifat.
Esniortuhidaiuent. yl- Espalló. Manoll de pels
Esniortuiíiient. ^Í7/ior-| prop del casco. Cerneja,
tecimiento , a?)!or/¡g¿ia- EspaimaUor. Naut. Des-
miento, exanÍ7naciov. palmador. Agrie. Des-
Esni4»rtuir. Amortecer,' pampanador.
amortiguar. Espalniar. Náut. Despal-
Esinortuirse. r. Quedarl mar, aconchar. Esglayar.
com mori. A mortigí¡arse.\ Pasmar, espantar.
Mudar de color. Demu- Espaliiiarse. r. Llenarse
darse. Estarse apagantl de espanto, amedrentarse.
alguna cosa. Entremorir. 'Espalt. Pint. Espalto-
Esmortuit. Amortiguat. E»ipaii:poiafIor. Agrie.
Amortecido , demudado.] Despampanador.
Dit deis colors. ^ moríi-jEspaiiípolar. Agrie. Z)eí-
guado. Faltat de vigor, pampanar , deslechugar.
Mortecino, y. Desmayat.' V. Despampolar.
Esniotxadura. Desmo- Espant. Admiració. Ad-
cha, desmoche. De la ro- miración , espanto. Es-
ba. Escotado . escotadura. glay. Asombro, terror. Lo
Esmotxar. Desmochar, que 's causa a la cassa
sisar, mochar. La roba. I pera feria alsar. 0;>o.
Escotar. (//ímie?iío. Espantadis. Asomhradi-
Esmunyíment. Escabu-\ zo, asustadizo.
Esmunyir.Escórrer. Z)es- Espantall. Espantajo,
¡izar, escurrir. SoltarJ trampjantojo. (pantalobos.i
deixar anar, extráurer. Espantallops. Pta. Es-
Soltar, aflojar, acarrear. ¡Espantar. Causar espant.
Esmunyirse. Desllori-I Atemorizar, asustar, a-
garse. Desconcertarse, des-
gobernarse. Escaparse.
Escabullirse , escui'rirse,
zafarse, deslizarse.
medrentar. Dit dels gos-
sos. Zalear. Dels gats
Zapear. Dit de la cassa.
Ojear, rernontar.
Esmussament. ¿>en¿f>ra.: Espantarse, r. Acobar-
Esmussar. Dar dentera,] á'\rsc. Acobardarse, ami-
alargar los dientes. \ lañarse, amedrentarse.
Esófago. Anat. Tragadero EspaMós. Espantable ,
Espaci. V. Espay. terrífico, hórrido.
Espacios. V. Espayós.
Espada. Planta. Gladiolo,
gradiolo.
Espadadora.Eargó d' es-
padar.£>pa(/i7/a. (V.Boga. Espanyolisme
Espadanya. Pta. Anea.\ nismo
Espan> ar. V. Despan\ar.
Espanyol. Hispano, )iís-
punico. (tizar.
Espany4»lisar. Españo-
Hispa-
dir.
Espadar. Batrer, fércáu- Espa«»rdír. V. Espavor
rer las risclas del cánem Esparanií. Animal vene-
ab la espadadora. Espa-\ nos. Esparamin.
dillar, tascar. [Esparceta. Pta. Pipiri-
JEIwpadelIa y EspadellóJ gallo, esparcilla.
ESP
Espardenya. AlpargalaJ
D" espart. Esjmrteña , al—
borga. De las Indias. Ojo-
ta. Ver espardenyas. Al-
pargatar. En formad' es-
pardenya. Alpargatado.
Espard'enyada. Cop d'
espardenya..4//;argaraco.
Espardeña er. Alparga-
tero. Botiga d' espardc-
nyer. Alpargatería.
Esparolló. Peix. Esparo.
Es|iarga. Pta.V. Cervesa.
Espargiment. Esparci-
miento, esptarsion.
Espargir. Separar ó di-
vulgar. Espar.-ir, divul-
gar. Dispersar. Dispersar.
Los sarments del cep.
Despamplonar.
Eítpai'gir.se. r. Solazarse
Espariiallachs.Pla. Cu~
precillo, guardaropa.
Esparo. Peix. Esparayon .
Esparó. Agulló. Espoloii.
Del ^aW.Corvejon. Estribo
de poní. .Vanguardia.
Esparonaila. Cop de es-
puela.Espo/arfa, espolazo^
Esparonar. Espolear.
E.sparpall. Desparpajo.
Esparpillar. Separar.Es-
cannenar , desparpajar.
Avivarl'enteniment. Des-
pabilar, aguzar.
Esparraear. Enquinsar>
Rasgar, desgarrar.
Esparracat. Espellifat.
Haraposo, andrajoso.
Esparrácli. Y. Esquins.
Esparraguer ó Esparre-
guer. Pla. Esparrago d*
jardin. esparraguera.
Esparraguera borda.
Pta. Esparrago triguero.
Esparramar. Espargir.
Desparramar, sembrar.
Espàrrec Ii. Lluch ó brot
de la esparraguera. £.<par-
rago. La persona magra y
alia. Percha.
Espárrechs. Pta. Espar-
raguera. Cuydar ó cullir
espárrechs. 'Esparragar.
Lo qui cultiva ó ven es-
párrechs. Esparragador.
Platillo al) espárrechs.
Esparragado. ¡gallo^
Esparse'ta. Pta. Pipiri-
Espart. Herba. Esparto.
1
ESP
E. bòrt. Albardin. E. pi-
cat. Barceo. Camp d' es-
part. Espartal. L'mplir d'
espart. Atochar.
jEí^partar. Cubrir ab es-
part. Ensogar. Lo camp
sembrat d'espart. Espar-
tizal, espartal. {ronero.
Espartar. Espartero, se-
Esparterar. V. Espartar.
JEsparver. Aucell de ra-
pinya. Gavilán. Cassat ab
filat. Araniego. Lo filat
pera pescar. Atarraya,
esparavel, tarralla.
Esparverar. Aiorar.
Esparverench. Manes.
Etparavan, garbanzuelo.
E.^pa*$a. Arma y Peix. £s-
/)arfa.Allre peix. Espadar-
te, sierra. E. ampla y sens
punta. Parazonio. E.
gran. Espadón. Cop d' es-
pasa de botó. Botonazo.
Espa.*«a^;sa. .\um. Espa-
dón. PI. Espasas. Pta. Y.
Lliri dels blats.
Espa<«er. Espidero.
Espasería. Espadería.
Espasí. Espadín.
Espasni, Espasma y Es-
paume. Espasme. Pasmo,
eipasmo. Panteix. Hipo,
resuello. {páticamente.
Espa.«$niódicanient. Es-
Espatarrar y Espatarre-
llar. Aterrar, despachur-
rar, despatarrar.
Espatlla. Espalda, dorso.
En alguns vestits, part
que cubreix lasespatllas.
Espaldilla. Os de la es-
patlla. Anat. Omoplato,
escápula. Arrimarse d' es-
patllas. Fr. Respaldarse.
Carregar ó cáurer sobre
las espatllas. Llevar á
cuestas. Cop donat á las
espatllas. Espaldarazo
Girar las espatllas. Fr.
Dar ó volver las espaldas.
Dspatllador. Destruhi-
áOT. Rompedor, destructor
Espat I lament. Destruc-
ción, deterioración.
Sspatllar. Echar á per-
der, menoscabar, maltra-
tar. E. algun edifici. Der-
ribar. Algun membre. Li-
siar. La roba. Romper.
ESP
Lo peu. Deszocar. Per-
vertir, corrómprer á al-
gú. Pervertir , estragar,
corromper.
Espátilarse. r. Pérdrer
alguna cosa sas bonas
qualitats. Malearse. Dit
del malalt, a.Lçravarse,
empitjorarse. Empeorar-
se. Dit del temps. Des-
componerse. Dit del ven-
trell. Desconcertarse.
Espatllat. Un editici ó
cosa semblant. Demolido,
arruinado, echado á per-
der, {tituto.y. Respatller.
E.spat ller. Substitut. S'us-
E.«ípatlleras.Pl.£í/)a/dar
E.>«patllut. De grans es-
patllas. Espaldudo, costi-\
liado, cargado de espaldas !
E^patutxí. Astut, ma- 1
nyós. Alpargatilla. Ex-
perimentat en la execu-
ció de las cosas. Truji-
vian, trujamán, mañoso.
Espavilador. Qui espa-
vila. De<;pahilador. \
E.spavilladoras. Despa-
biladeras , espabiladeras, i
E.ttpavillar. Despabilar,
despavesar, espabilar.
Espavillat. Yiu, agut.
Despabilado, avispado.
Espavordir. Atemorizar
EüipavMrdirse. r. Tenir
espant. Despavorirse.
E.spavordit. Despavori-
do, espavorido, pavorido.
E.spavorir.V. Espavordir
Expay. Espacio, intervalo.
E.spayar. Interlinear, es-
paciar. {Pasearse.
E.spayarse. r.Passejarse.
E.<ípay«'»s. Ampie, vást. Es-
pacioso, anchuroso.
Espayosaiiient. Adv.
Espaciosamente.
Especias. Pl. Especería,
especiería. Posarlas al gui-
sado. Especiar.
Especie. Concepte. Idea.
Noticia. Noticia. Clase.
Naturaleza, línea, ralea.
Especier. V. Adroguer.
E.specifiear. Individuali-
zar, individuar. {rente.
Especiós. Aparent. Apa-
Espectacle. Espectáculo.
Espectant.y. Pertanyent
ESP 181
íEspeetar. V. Pertànyer.
!E.«*pectre. Espectro.
E.<4peculatiu. Teórich.
Teórico. {teórica.
Especulativa. Teoria.,
E.spetlregar. Despedre-
gar. Despedregar.
E.«!ipelletar. bespelletar.
EspellÜadaguent. An-
drajosamente, {padillo.
EspelliTadet. Desarra-
Espellilar. Despilfarrar.
Espellií'at. Andrajoso,
haraposo , desarrapado.
Anar espellifat. Fr. An-
dar hecho un estropajo.
Espell<»rar. Desvainar.
E.spelta. Pta. Alaga, es-
caña. E. bessona. Escaña
melliza. Comuna. E. me-
nor._ Cosa de la espelfa.
Espélteo. {pujón.
Espenta. Empenta. Em-
Espera. Tardansa. Demo-
ra, retardo.
Esperar.se. r. Aguardar.
Esperesarse. r. Despe-
rezarse, {pajarera.
Espérgula. Pta. Yerbci
Esperit. En sas princip,
accepc. Espíritu. Inten-
ció. Animo, mente. Ener-
gia. Vigor, brio, aliento.
De vi. Alcohol. Mal espe-
rit. Esperit contribulat.
Diablillo. Ab esperit. A-
nimosameiüe. Pobre d' es-
perit. Apocado. Aixam-
plarse los esperits, V.
Cor. {endemoniado.
Esperitat. Endiablado,
Esperitós. Dit del licor.
Espiritoso, espirituoso.
Esperitual. Espiritual.
Espermaceti. Farm. Es-
perma de ballena.
Espernallacb. Arbusto.
Abrótano, guardaropa.
Espernallachs. Pta. V.
Espernallach.
Espert. Expert. Experto.
Esperverarse. Sobresal-
tarse. V. Astorar.
Espés. Dens, alapahit.Eí-
peso, condensada. Grui-
xut, Craso, grueso. Lo es-
crit. Apretado.
Espessament. Adv. Fre-
qüentment. Frecuente-
mente, á nunudo.
ÍS2 ESP
Espcíisigar. Picar.
Espes^l•liment. Espessor.
Espesura, C07idensacion .
EítpeNSir. Espesar, con-
densar , encrasar. Med.
Incrasar. {Densidad.
Kspetitutr. Espessura.
I^HpeNtiiiiyar. Arrancar
pestañeas. Despestañar.
Espesíátiyarse. r. Mi-
rar de lit a lit. Desojarse.
Espetar neula. Fr. Tenir
mòlta fam ó necessitat.
Eskir hambriento.
Espetaríte. t. Zamparse.
Ettpetech. Cruixit. Cru-
jido. D' avgua. Chapar-
ron, chubasco,
E8pete$;ar. Crujir.
Espeternegainent. De
camas ó peus. Pataleo.
Del foch. Chisporroteo.
Espeternegar. Móurer,
las camas ó potas ab lleu-
geresa. Patalear, pernear.
Lo foch. Chisporrotear.
Espeterrech. Cldsporro-
teo. (crepitación.
Espetei-regainent. De-
Espeterregar. Chispor-
rotear.
Espi.Pta. Espino, majuelo
Espía. Confidente, soplón,
acechador, {yiear, atalayar
Espiar. Acechar, huro-
E««picanart y Espicanar-
di. Herl.a. Espicanardo.
Espit'arrar.' Despilfarrar
Et«p: Sarro. Despilfarro.
Eíüpitia. Cop fals, pas des-
accrlat. Pifia.
Eíipifiur. Pifiar.
Espiga. Naut. Pal de ga-
via. TíiífíJ. La de blat de
moro. Mazorca. De blat
de moro y altres grans.
Panoja. Brot per empel-
lar. Pua. Manát ó feig
d' espigas. Moraga.
Espigaaartii. Pta. £/)i-
canardto, espicanardo.
Espigarse, r. Créixer
mòlt. alguna persona. Es-
pigar. Tráurer espigó las
plantas. Envejecerse.
Espigat. Alt de COS. Ta-
lludo, espigado.
Espigó. Espiga. Espigón.
Timó. Timón. Políaquc-
ra ó eix. Quicio. »
ESP
Espígol. Pta. Espliego, al-
hucema.
Espigolatior. Espigador,
respigador, rebusca(k)r.
Espig4»la<lora. Espiga-
dora, espigadera.
Espigolainent. Ac. de
espigolar. El acto de espi-
gar. Ipigar, rebuscar.
Espigolar. Espigar, res-
Espina. Recel , suspita
Escrúpulo, recelo. E. cer-
vina. Pta. Espino cerval.
Del peix. Raspa. Punxar
ab espina. Espinar. Cosa
d' espinas. Espineo.
Espínacal. Pta. Cardo
corredor. V. Penicalt.
Espinacli. Pla. Espinaca.
E. de carn. Pla. V. Blet-
moU. Lo instrument de
ferro de-est nom. Abrojo.
Espinada. Espinazo, es-
pina, lomo. A\l d' espina-
da. Lominhiesto.
E.spinatlella. Pta. V. Bar-
rella punxosa. {ca.
Espinagas. Pla. Espina-
Espinal. Pla. Espino ma-
juelo. Terreno poblat d'
espinals. Espinar.
Espiíiavesa. Pta. Palia-
ra, paliuro. ima. Espínelo.
EspitielI.Planta faneróga-
Espiíigarder. Espingar-
de ro.
Espinos. Pie de espinas.
Espineo. Difícil. Arduo.
Ei^pinyar. Traurerlos pi-
nyons de las pinyas. Sa-
car lospiñones de las pifias
Espinyarse. r. Rabiard»
envidia. Te las espinya-
rás. Fr. fam. Rabia, rabia.
Espinyárseisy Espinya-
tels. Fr. Morderse los la-
bios, calla y aguanta.
E.spinyolat. Despepitado.
Espiot. Espión, acechón.
Espiral!. Forat perahont
ix lo vent. Respiradero.
Lo deis conductos d' ay-
gua. Alabe. Lo riel buch
de abellas y de las bo-
tas. Piquera. De las botas
pera tastar lo \i. Sangra-
dor, ralavino.
Espirallar. V. Espumar.
Espiraita. Bei-ro del Para
Espiritós. Esperitós. Li-
ESP I
coroso. Robust. Macho.
Esptrit<i»<auient. Ab es-
perit. Anitnosamenta. '
Espit. Impr. Espito.
Espitllera. Tronera, tra-
galuz, saetera, {chugarse.
Espítragarse. r. Despe—
Eíiplana. Instrument per
allisar candelas. Alisador
E.«tplana(ia. Fort. Glacis.
EspCanadura. A lisadura
ENplaiiar. .\llisar ab la
esplana. Alisar.
Esplani!>sada. Cop que
's dona de pla. ia/)o. {dez..
Esplendidesa. Esplendi-
Espléiidit. Magnifich,.
suntuós. Esplendido, sun-
tuoso. Dit del convit a-
bundanl. Opíparo.
Esplendor. Llustre, no-
blesa. Lustre, nobleza, bi-
zarría. Resplandor. Lu-
cero, lumbre. (Y. Sega..
Esplei. .-Vgric. Pan, mi»s.
Espl4»nii,^sar. Quitar el
plumón ó jihtmion.
Eüipluga. Vu}t ó forat
gran sota la roca. Soca-
van , saperia. V. Balma.
Espliigab4»u. .-Vucell.
Chorlito. {jiulgar.
__splugar. Despiojar, es-
Espodassar. Agrie. Per-
E.<<ip<M]i. Espodio. [chonar.
Espoetarse, r. Despearse.
Espolet. Barreta de 1*
llansadora. Hembrilla.
Espoleta. Espiga, pipa.
Espoli. Espolín.
EspoliacÍ4'» y Espolia-
mcnt. Despiijamiento, des-
pojo, eayoliacion.
Espoliar. V. Despullar.
Esp4»lsal>utxacas. £s-
curabòssas. Rapabolsas.
Esp4»I.r>ai(a. Desempolva—
dura, sacudidura.
Espolsador ó Espolsa-
dors. Quilapolvo, sacudi-
dor. De ploma. Plumero.
Desimofsa. Vertdo, zorro.
E.xpolsadura y Espolsa-
menl. Espolsada. Sacudi-
dura, desejnpolsadura.
Espolsar. Traurer la pols.
Despolvorear , despolvar,
sacudir. Pegar. Cascar.
En lo joch. Carmenar. La
bossa. Fr. Limpiará mon-
ESP
dar el bolsillo. L' esque-
na. Fr. Sacudir el polvo.
EspuliíOfii. Y. Espolsador.
Eí8|Mtnja. Tenir una es-
ponja al clatell. Fr. fam.
Tener el don de lágrimas.
E»4poiijar. Fèr porós al-
gun COS. Mullir, hispir.
Esponjat. Acció y efecte
de esponjar. Esponjadura
Esp»iij«tí«. Hueco , fofo,
fungoso, abalado. {dad.
Ksinmjtniitiit.Esponjosi-
E(<pou!4alí«.Pl. Esponsales
Esp<>rg;a<ll4»r. Qui espor-
ga. Mondador, limpiador.
Etiporga«Sui*a y F^sporjía-
ment. Escamonda, mon-
dadura, escamondadura.
Del oliver. Escamujo
J)e\s arbres. Desbroce, des-
brozó , desmocho. Deis
grans. Aecho.
Esporgar. Netejar los ar-
bres de las ramas inútils.
Escamondar , mondar,
. limpiar. Dit dels olivers.
Escamujar. Dit de las
vinyas. Chapodar.
Esporgat. Escamondado,
mondado, chapodado.
Esporguerías. Pl. Gran-
zas. Lo que le mollas es-
porguerias. Granzoso.
S;sporguiiiiíi<. Pl. Desbro-
ce, escamondadura.
Espovtellav. Des por tillar
Esportí. Especie de ca-
bás. Capacho, capacha.
Esporuguir. Amedren-
tar, atemorizar, intimidar
Esp«»ruguirse. r. Despa-
vorirse, atemorizarse.
Espús. Marido, cónyuge.
Esposails y Esposallas.
Pl. Esponsales.
EspoHar. Casar. Dispo-
sar. Péndrer per mant ó
per muller. Casar con al-
guno ó alguna, tomar por
marido ó mujer.
Espotsim. Tisoreta, filets
dels sarments. Tijeretas,
zarcillos. [dera.
E.spreniadnra. Esprimi-
Espréiiier. Tráurer lo
sucli. Eúcprimir. Apretar
alguna cosa. Estrujar.
Espreinuda. Estrujón,
estrujadura, expresión.
ESQ
Espremut. Estrujado ,
ejrfjrimido. {jos, tenesmo.
Eí^putlrenieuts. Pl. Pu-
Espuela. De una punta.
Acicate. Cop d' espuela.
Espoleadura. Punxar ab
r espuela. Espolear. E.
de caballer. Pta. E. de
caballero, piojera. E. de
tot r any. E. perenne.
Espuelacla. Espolada, es-
polazo. Pegar espuelada
a la cabalcadura. Éspo'íít'"
Espueli.Pla. Espuela ena-
na, delfinio.
E.>4piEiiia. V. Escuma.
Espuiiiar. V. Escumar.
E.spuuidcIIa. Pta. Gallo-
te, galio. {dura.
üspnntHiinra.Despunta-
Espuaiiar. Despuntar.
E.<^puntó. Esponió, espe-
cie de llansa. Esponton.
Espwrga. La acció de por-
gar ó garbellar. Aecho.
Expurgar. Limpiar. Y.
Esporgar.
Fisi\tup\.Bastardo, espúreo.
E.oipurua. Guspira, cen-
tella. Chispa , centella.
Gota de liquit que salta.
Salpicadura, salpicón. De
la llum. Morcella, mosce-
lla. Surtida de la espur-
na. Chispazo. Llansar es-
pumas. Y. Espumar,
ümplir d' espumas. Ar-
ruixar. Salpicar.
Espumar. Chispear. E.
foch los ulls. Centellear
los ojos. [moscas.
E.<>>purnas. Pl. Monjas,
E.<>purnejar. Raspear. Lo
que espurneja mòlt. Chis-
poso. Y. Espumar.
E.»*purr¡ar. Arruixar. Ro-
ciar, salpicar, rujiar. Ab
ramas. Escobazar.
Espussailor. Lo qui es-
pussa. Espulgador. Lloch
pera espussar. Espulga-
dero, pulguera.
Espussaiuent. Espulgo.
Espu^sar. Espulgar.
E.<>>put<». Escupido.
Es<iuac*li. Y. Escacli.
EHqua<(i-a. Escuadra.
E$í(|ua4Srinyaltle. Escu-
driñable, investigable.
Esquadri u} ador. Esciir
ESQ 183
driñador, escrutador.
E!!i((uadrmyainent. In-
vestigación , escudriña-
miento, {ñar.
Esíjuadrinyar. Escudri-
Esquadrú. Mil. Escua-
drón, {nar.
EsquadroJiar. Escuadro-
Esíjuarterar. Dividir en
quartos. Descuarlerar,
cuarterar , descuartizar.
Esqueix. Plauso que 's la
csquinsant un arbre ó
planta. Desqueje, hijuelo.
De clavellina. Cogollo de
clavel. D' una branca.
Desgajadura. Y. Esquías.
Esqueixada (A la). Adv.
Sesgamente, al sesgo.
Eí^qiífixador./ÍODiperfo/'.
Esque íStóinesit. Obra de
esqueixar. Rasgadura.
Esqueixar. Romper, ras-
gar, desgarrar. Jard. Des-
quejar. Las brancas. Des-
gajar. Y. Esquinsar.
Esqueixat. Y. Esquinsat.
Esqueia. Billete, papeleta.
De convit ó recomenda-
do. Membrete.
Esquella.Campaneta. Es-
quila, cencerro. La que
portan los animals. Es-
quilón. Del esqueller 6
meuer. .Arrancadera,
zumba, :ííí)í¿;o)í. Deis ani-
mals. Cencerro. Lo peix.
Paguro. Lo que porta es-
quella. Encencerrado.
Esqueller. Lo animal que
guia al bestiar. Manso.
Lo de las vacas. Cabestro.
Esquellot. Esquella mòlt
grossa. Zam&a. Pl. Ruido
desapacible que 's fa ab
esquenas per burlarse
deis viudos la nit que's ca-
san.Cencerrada, cencerreo
Fèr esquellots. Fr. Cen-
cerrear, dar cencerrada.
Esqueua. La part poste-
rior de qualsevol cosa.
Espalda, dorso. La espi-
nada. Espinazo, lomo. La
del gavinet. Recazo. Es-
quena d' ase. Figura en
declivi de una y altra
part. Caballete. Caurer d'
esquena. Fr. Caer de es-
paldas, dar de cogote. Gi-
il•li ESQ
rar la esquena á algú. Fr.
Volver las espaldas. Pa-
mar ó péndrerla mida de
la esquena. Fr. Donar
cops á algú. Medir las cos-
tillas. Parar la esquena.
Fr. Sufrir con resigna-
ción, {de la Meca.
Esquenanto. Pta. Paja
Esqueneta (Fèr . Fr. Dar
la espalda, levantar.
Eí^quer. Lo ceu. Cebo, car-
nada. Bossa pera posar
esca. Esquero. V. Lias y
Foguer. (íro.V. Esquerra.
Es^quér. Izquierdo, siniet-
E.'jqiierda. Obertura en
un cos sólit. Hendidura,
raja, hendimiento. Tren-
cadura. Quebradura, rom-
pedura, quiebra. Naut.
Costura. Y,, que fa 1' ayre
á la fusta. Vtnteadura.
Tros que salta de la pe-
dra. Tasquil. PI. Rocalla.
Esquerdar. Tallar , o-
brir part de alguna cosa.
Abrir, rajar, hender.
Rómprer. Cascar, quebra-
jar, resquebrajar.
Esquerdarse. r. Obrir-
se. Henderse, rajarte. Lo
gue 's clivilla. Esquebra-
jarse. De fam. Fr. Cla-
rearse de hambre.
Esquerdat. Hendido, cas-
cado, abierto.
E<i«querola. \. Escarola.
Esquerp. Zahareño, hu-
raño, arañero, arisco. Au-
cell que 's torna esquerp.
Recreido.
Esquerrs» y Esquerré.
Zurdo, izquierdo, zocato.
Fèrse esquerrá. Enzurde-
Esquex. V. Esquins. (cer.
Esif|ue:xar.V. Esqueixar.
E.»»quil'. Petita nau. Lan-
cha, esquife. {esquila.
Eí^quilanient. Esquileo,
Es<|uilar. Tallarlo cabell
sens orde. Trasquilar.
Guanyarà algú en lojoch
tot lo'diner. Pelar.
Esquitiat. Especie de
jonch olorós. Esquinante,
esqttinanio.
E.iquinencia. Escanen-
cia. Angina. V. Equinan-
eia. j
EST
E.squin.<4. Rasgón, jirón,
desgarro, rotura.
Eí^quinítador. Lo qui es-
quinsa. Ratgador. Instru-
ment per esquinsar los
draps. Desquince.
Eíiquin.saiuent. Despe-
dazamiento.
Esquin.ciar. Rasgar, des-
garrar, romper. Las ra-
mas. Desgajar. Lo drap
en los molins paperers.
Desquinzar. [to, jironado.
E-Squin.sat. Rasgado, ro-
E.squiria. Odio, inquii\a.
V. Tirria. {lia.
E.squírul. Animal. Ardi-
'Efüquirria. Tirria. Inqui-
na, enquiña. {cirro.
Eí«quirro. Cir. Cirro, as-
E.squi««idainent. Adv.
Ejrquisitamente.
Eí«qui8it. Exquisito, pri-
moroso, precioso. Fèr lo
esquisit. Fr. Tenir estima
de s\. Preciarse. (Lliscada.
E.<«quitliada. Desliz. V.
E»«quítllar. Deslizar. V.
Lliscar y Relliscar.
E.squitliarse. r. Escur-
rirse, escaparse, zafarse.
V. Escabullirse.
Esquitx. Doll. raig repen-
ti é imprevist de algun li-
quit. Chorretada.
Esquitxar. Espargir ab
gotas algun liquit. Salpi-
car. La ploma. Raspear.
Fam. Pagar. Desembolsar,
soltar. {ño, esquivo.
Esquiu. Desdeñoso, hura-
Equivador. Ojeador.
E.*iquivaiuent.£i'i7acíon.
Esquivar. Espantar, fér
fugir. Ojear, remontar.
Las moscas. Amoscar. E-
vitar. Eludir, evadir. I
Esquivarse, r. Escaparse
Esquivesa. Esquivez,
desden, hurañía. \
Esquiv<»l. Esquiu. Esqui-
vo, huraño, hosco. I
Essència. Ser. Ser. De
trementina. V. Ayguarrás j
EsMer. Estar, ser.'
E.sf. Venl. furo, solano,
lev, tute. Pronom. Este. •
EHtaltellar. Estrellar.
Estabeilarse. r. Fraca-^.
sar, estrellarse. I
EST
Estábil. V. Estable.
Estabilient. V. Estadant
Estable. Permanent,
ferm. Sólido, permanente.
Caballerissa. Caballeriza,
establo, cuadra. Menja-
dora. Pesebre. De bestiar.
Dormidero. De bous. Bo-
yeriza, boyera. Per suar
las ovellas. Bache.
Estableris. Caballerizo.
Establert. Establecido.
Establia. Establo. V. Es-
table.(bleix.£jía6íecedor.
Establidor. Qui esta-
Establiinent. Estableci-
miento, instituto.
E-xtablir. Posar, fundar.
Establecer, instituir. Ar-
rendar. Arrendar.
Establirse.r. Fixar la re-
sidencia, /irecííií/arje, es-
tablecerse , domiciliarse.
Establit. V. Establert.
Establitat. Estabilidad.
Estabornir. Entorpecer.
V. Entabornir.
E.staca. Dret que pagan
las naus en los ports. An-
claje. Estaca de las ci-
nias. Aguador. De plan-
tar. Plantador. Del carro.
Te/ero. De amidar. Pique-
te. De fonament. Pilote.
Estaferm. Estafermo. Cop
d' estaca. Estacazo.
Estacada. .Mil. Palizada,
valla, etn¡)alizada.
Estacament. M\\.Desta^
comento, (ca. Amarrar.
Ettfacar. Lligar á la esla-
Estacarocius. Pta. ^»-
trágalo. {con.
Estacassa. Aum. Esta'
Estaci. V. Éxtasis.
Estacionari. Estacional.
Estada. Residencia. Es-
tancia, mansión , vivien-
da. Permanencia, deten-
ció. Permanencia.
E.stadant. Inquilino.
Estafa. Flngany. Petardo,
trampa. Enganyador. Jíu-
tulero, muulern, trampis-
ta, {lardero, petardista.
Estafador. Zascandil, pe-
Estafar. Trampear, pe-
tardear, pelar.
Estafer. Escuder. Paje de
armas. Armat. Armado.
EST
E.titarerni. Estafermo,
plantón, sobrancero.
Estafeta (Administrador
d'). Estafetero. Cosad' es-
táfela. Estafetil. irás.
Estati.sagra. Pta. Albar-
Estallar. V. Estellar.
Efstallit. Esclafit, pel. Es-
trepito , estallido.
E.stalíiiiiu. V. Sutja.
Estaltre. Pron. Estotro.
Eí«talvi. L' acció d' estal-
viar. Ahorro. Lo instru-
ment pera tenir la casso-
la á taula. Redondel, re-
dondela. (Ahorrativo.
Eí^taEvÉaclor y Estalviant
E.<«talviar. Economizar,
ahorrar, endurar. tse.
Estalviarse. r. Ahorrar-
Ejítáni. Estambre.
E!i$taiuent. V. Estat.
Etitaiuenya (Mitja). Es-
fiecie de teixit senzill de
lana. Estameñele .
Estampa. Ima(í!e en pa-
per. Efigie. V. Impremp-
ta. Botiga d' estampas.
Estampería. Viva estam-
pa. Loo. Semblansa. Tras-
lado, (tampa, imprimir.
Estampar. Dar a la es-
Estainper. Lo qui fa es-
tampas. Estampador. Im-
'pressor. Impresor. Lo qui
fa ó Ten estampas. Estam-
pero, (ferrer. Rompedera.
Estanipidor. Instr. de
Estampir. Las pessas de
vaclaW. Abollonar, bollar.
Eíiitarapit. En las pessas
de metall. Abolladura.
Estancament. Ac. y ef.
d' estancar. Estanco. D
aygua. Represa.
Estancar. Embassar 1'
aygua. Rebalsar, (sarse.
Estancarse, r. Reman
Estancat. Parat. Estantío
'Estanch. Estanco, restaño
Estancia. Poes. Estrofa.
Habitació. Morada.
Estan<larder.Mil.£stan-
darie. tguion. lábaro.
Estandart. Randera,
Estanquer. Estanquero,
estanquillero.
Estanquílht. Tabaquería
Estant. Prestatje. Estan-
te. Present. Siendo , es
EST
lando. Desde aqui estant.
Desde aqui mismo.
Estanter<^l!. Estandarol.
Estantis. Estadizo, seyíti-
do, rancio, añejo.
Estautot. V. Sustentacle.
Estany. Metall. Eslaño.
Llach. Estanque, lago. D'
avgua dolsa. Albuhera.
D' aygua salada. Albufe-
ra. De las ayguas del
mar. Albi7ia de marisma.
Bassa per amarar lo cà-
nem. Poza, pozo. Per po-
sar peixos. Pisci7}a. Cosa
que pertany als estanys.
Lagunero. ira.
Estanyad(tra. Estañade-
Estanyar.^e. r. Restré-
nyerse. Restañarse.
Estanyer. Qui estanya.
Estañador. Lo qui ven ó
treballa obras d' estany.
Estañero. Lo qui cuyda
deis estan vs. Estanquero.
Estaple. V. Estable.
E.staquet. V. Piquet.
Estaquetes.Pta. V. Más-
tachs. (borda.
Estaquí. Pta. V. Salvia
Estaquirot. Plantón, so-
brancero. V. Estaferm.
Estar com un estaquirot
ó babau. Fr. V. Baljau.
Estar. Viurer. Habitar,
vivir, morar. Distar. Dis-
tar. Cabrer. Caber. Tro-
barse. Hallarse. E. al a-
guayt. Estaren acecho. A
la rñira. E. al husrno. Al
baix. Andar á tres menos
cuartillo. A lerileri. Fr.
E. al caer á punto de. A
punt. E. pronto, E. á pi-
que. E. cuyt. Fr. Acostu-
mat. E. curtido. Desafey-
nat ó desaqueferat.De va-
EST
185
se alegre. Apuntar. Es-
tadi a algú bè alguna co-
sa. Fr. Ser del séu agra-
do. Placer, agradar.
Estaranyinar.Quiíarías
telarañas, r. Lo cel. Des-
encapolarse el cielo.
Estargidor. Cisquero.
E.<;tars;ir. Estarcir.
Estarnudar. V. Ester-
nudar, (rossar.
Estarrossar. V. Ester-
Estarse, r. Contenirse.
CoJitenerse.\iureT. Morar.
Estat. Professió. Carrera.
Grau. Grado, término. Si-
tuació. Paraje, puesto, si-
tuación. Sort. Suerte. Fér
ó no fér estat. Fr. Hacer
ó no hacer caso.
Estatjo. Habitació. Habi-
tación, morada.
Estatua. Figura. Arquit.
Telamón. Pl. Allantes.
Estatuar!. Escultor.
Estatuaria. Escultura.
Estatura. Talla, tamaño.
Estatut. Estatuto, orde-
nación, íprer.
Estavellarse. V. Róm-
Estel. Estrella. {ña.
Esíelaniare. Pta. Ara-
E.<üteIionat. For. Delicte
de enganv. Estelionato.
Estella. Astilla, raja. Pl.
Bocins de \\en\a. Rozo.
E.steliallenyá. Astella-
llenya. Leñador, hachero.
Tascó que serveix pera
partir llenva. Cufia. V.
Destral. " (Estallido.
Estellaiuent. Esclafit.
Estellar. Fèr estellas. ^s-
tillar. Fér soroll, tren-
cantse alguna cosa.Esía-
llar. (pedazos.
Estellarse. r. Saltar en
gar. En ca'mpanya. Mil. |EsteIIassa.Aum..4.'íi7Zon
Campear. En si. Fr. E. en ¡Estelledor. V. Fibla.
su acuerdo. En vaga. Fr. Estelleró.V. Girada.
//o?síar. En vigilia. Fr. £ti Estelleta. Aresta que 's
vísperas Fora de plom. | clava en la carn. Rancajo.
Fr. Desdecir. Fora de |Estell«'>s.Astellós. fácil de
seny. Fr.5¡>ij!H>ío. Lluny. estellarse. Rajadizo.
ÍJis'tar. Mal enformatja't. Estemordir. Aterrar, a-
¥t. Mal guisado. E. olvi-l medrentar, atemorizar
dat ó passat. E. remoto.
Pendent ó suspès. Pen-
der. Privat. Carecer. Es-
tar si es no es. Fr. Posar-
Estenallada. Obra de
agarrar ó forsar ab este-
nallas. Tenazada.
Estenallas. Pl. Instru-
186 EST
ment pera arrancar claus.
Tenazas. Las de boca. De
ojo. Las de dents, üe pie-
za. Las Rrans de fundi-
dor. Muelles. Agafada ab
las estenallas. Tenazada.
Lo qui fa ó trabaüa ab
estenallas. Tenacero.
ENténdrer. En sas prin-
cip. accepc. Ea'lender,
tender. La roba , la vista,
etc. Tendel-. Amplificar.
Amplificar.
Ei^ténarerse. r. En sas
princip. accepc. Eocten-
derse. En lo joch de car-
tas. Tenderse.
ENteneii«»r. Qui estén.
Tendedor. Pal pera eslén-
drer. Espito, colgador.
Lloch pera esténdrer ro-
ba. Tendedero, tendalete.
E«te|»a..4rb. Vara, ajea, la-
don. E. blanca. Estepilla,
estrepa. E. deMonlpeller.
Juuyarzo. E. Juana. Pta.
CorazonciUo , lupérico.
Cop de estepa. Jaraso.
Estepai'. Vara?. {po.
Es<ereó.^cop. Eslereósco-
tiHtereutipsi. Estereotipia
Esteriguie. Cert metéo-
ro de llura. Esterigmo.
Eistéril. Infecundo. Ferse
estéril laeuga.^m»/arí«.
EMterilisarse. r. Volver-
se estéril ó infecundo.
Esterilitat. Falta de
fruyt. Escasez, infecundi-
dad, carestia. (se.
Estcrirjiíe. V. Enraderar-
W^Htemudar. Estornudar
Esternut. Moviment con-
vulsiu deis muscles de la
aspiració. Estornudo.
Subjecte pelit y despre-
ciable. Arrapiezo.
EMterrusf^ailur. Destri-
paterrones.
EtiterroMMainent. Ac-
ción de desterronar.
EMterrosKur. Desterro-
nar,destripar los terrenos.
Esterriilanieut. Eriza-
iniento, crispatura.
EMterrul'ai'fte. r. Engri-
farse, encresparte. E. ó
erissarse los cabells. En-
rizarse, espeluznarse.
EMterrufat. Encrespado,
EST
erizado. Anar mòlt esler-
rufat. Fr. Andar hueco.
Etiters. V. Extens.
Estés. Extés, allargat. TíJi-
dido, e.i'lendido.
E.ttoíia. Desorde de cosas
esparcidas per ierra. Te7i-
dalera, tenderete. De roba.
Tendido.
Esteva. Agrie. Pessa de
la arada. Estevon. eran.
Estevat. Escorpí. Ala-
E.stí^ïi. Quim. Esligio.
Esti^niatisar. Maleir.
Anatematizar, execrar.
Estil. Punxó. Estilo. Mo-
do. Manera, uso, usanza.
En lo parlar, iocuctoíi. E.
media. re»ip?aífo.Sensill.
Familiar. Sublime. Paté-
tico, austera. Hermosura
d' estil. Cultura. {sar.
Estilar. Acostumbrar, u-
Estilet. Instrument. Esti
lele. (pret'i'o.V. Avaluació
Estima. Estimaci07i, a-
Estiinació. Estima. Va-
loría, valía, monta, pre-
cio Afecte. Dilección, a-
mor, cariño.
Estiiuar.Apreciar. ylrnar,
querer, preciar, bienque-
rer. Valuar. Valorar.
Considerar. Reputar. E.
mes. Reamar, r. Estimar-
se en poch. Apocarse.
Mes. Querer mas , ¡¡referir .
Estlnil>arse. r. Despe
nyarsc. Despeñarse, (tivo.
Estímul. £-5í¡/?¡ií/o, inctn-
Estiinulailor. Incitador.
Eslíiiiular. jiguijonear,
ixcitar, aguzar, sugerir
Estipeudi. Salari. Suel-
do, paga, merced.
Estipula. Palla. Paja.
Estipulació. Pacto, con-
venio. (Estipulante.
EstipuIacIor.Estípulant.
Estipular. Pactar, conve-
Estira. Tei\. Cola. (nir.
Estirada. Tirada , estira-
miento, lirón. De pels ó
cabells. Pelamera. V. Es-
tiragassada. {esto/mso.
Estiras;anyós. Correoso,
EstiraKa.ssada. Tirón,
estirmí, y estirajón, fam.
Estiraj^assar. Estirar,
estirazar.
EST
Estiragonsa. Tirada. Ti-
rón, esliro7i.
Estiragonsar. Pegar es-
tiragonsa. Tirar, estirar.
Estirauíent. La acció de
estirarse. Desperezo, es-
perezo. Dosencungiment.
Desencogimiento. De nir-
vis. Envaramiento.
Estirar. Tirar. Tirar. De-
sencungir. Desencoger.
La pell. Dtsarrugar. Los
brassos. Desbrazarse. Los
caps y velas. >'áut. Ate-
sar. Los pels. Mesar. A
lot estirar. Adv.^ lo mas,
á ludo tirar.
Estirarse, r. Desperezar-
se, esperezarse. Los ca-
bells. Fr. .indar ala greña
Estirárselii. Loe. fam.
Morirse. Estirarla pierna
E.stirat. Qui afecta gra-
vedat. Quijote. Pl. Esti-
rats. Conlit. Residuos de
azúcar. rabechs.
Estiravechs. P(a. V. Ti-
Estiravellas. Herb. Yer-
■ ba de la hidropesía.
Estiswra. Tijera.
Esti.sorada. Tall de un
cop ab las estisoras. Tije-
retada, tijerada, üe ca-
bells. Trasquilón.
Estisorar. Tijeretear. Las
plantas deis jardins.. -l/t'i-
tar, atusar.
Estisora.*-. Pl. Tijeras.
Est¡s<»rejar. Tijeretear.
Estisoreta. Insecle. Ti-
jereta, [ristoloquia hueca.
Esti.H«»retas. Mcrba. .1-
Estitíeh. Med. Estíptico.
Mesqui. Manicorto.
Estiu. IVra»io, estío. Cosa
del estiu. Estiro, estival.
Passar lo estiu en algun
paratge. Vernar, veranear.
Estiva.Náut. .■Vrreglo. .\r-
rumaje, arrumazón.
Estival. £s<íi'o, veraniego.
Estivauíeiit. Estiva.
Estivar. Náut. .4rrHiíiar.
Lo peix. Embarrilar.
Estivencli. Veraniego.
Estiver4»l. .\ucell. Frin-
gilago, pavo carbonei'o,
monje.
Estoballas. Pl. Manlelen.
ENt<tcada. Estoqueo, hur-
EST
gon , hurgonada. Donar
estocadas. Hurgonear.
EMtocajador. Qui pega
eslocadas. Estoqueador.
Eí^(4icajar. Estoquear.
Kl•lUtcb. Estoque, {tocinar.
ENtociiiar. Acochinar, a-
Etítoía. Sort. Calidad.
Et>t<>('ar. Inflar..! mpollar.
WjStotíiFse. V. Estufarse.
Estoig;. V. Eslotx.
Kstoj&t. V. Recòndit.
iEítíol. Multitud, caterva,
taludada.
Estola magna. Esteló. £s-
iolon. Besar la estola. Fr.
Humiliarse per forsa. Do-
blar la rodilla.
E«$toiiiacar. Cascar. Pe-\
EST
nudar. {libre.
EsUtrt. Escapat. Saleo,
EsUtstiBch, Tosecilla.
Estofitíjegatlor.Qui estos-
sega. Tosegoso, tosigoso.
Entossesar. Tossir. To-
ser. Tossir (ingidament.
Destoserse.
EtiUïtx. Capsa pera posar
instruments. Estuche. Lo
de posar navajas. Nava-
jero. Lo del cubert. Posa-
da. Lo de las Uansetas.
Lancetero.
Estuvalla. Mantel. De al-
tar. Sabana, sabanilla.
Etritovar. Ablandar, mu-
llir, emblandecer. La 11a-
ircar, arquear.
gar. Pair, sufrir. Digerir,' Estraeie. V. Extracte.
M/n/íífígfaf.V. Fastiguejar. I Esírado. Recibidor. An-
Kstóittach. Estómago
E»«toittarí9ir. Entorpecer.
Y. Entabornir.
ENttina. ñato. Quedar la
estona. Loe. Aprovechar
tecámara. Sitial. Sitial
De bisbe. Faldistorio. De
boda. Tálamo.
Eetrafalari. Picaro, ma-
lo, perillán. Tornarse es-
bien el tiempo, sacar buen] tralalari. Abellacarse,
partido. A estonas. Loe! Esiiral'alaría. Picardía
De rato en rato.
Estupa. Chorran. Comu-
na. Alrota. De carena. E.
en f ana. Del \\i. ^Sedeña.
Cap d' estopa. Casquiva-
no. Cosa d' estopa. Esto-
Estopí. Estopín. _ (peño
Picardia, bellaquería.
Estrafer. Preservar. Li-
brar, evitar. Contrafèr
Remedar, contrahacer. V,
Escarnir.
Estraí'erMe. r. Obrar ab
vehemencia. Desgoznarse
EM<»i>ina(la. Fogonada Estrafet. Estrany, ridi
del estopi. Estopinazo. \ cul. Eslraño, ridiculo.
Estora. £".5íe7-í!. Arrimada Estrafeta (Cara). Sem
á la paret. Arrimadillo. \ blante ó figura extraña ó
Delaslndias. Peíaíí. Delsj dificultosa.
carros. Alabe. Rodona. ; Estragat. Coqui. Tícaíe-
liedor. Enfardar ab este-
ras. Enserar.
Estorjselí.Pta. Estoraque.
La escorxa seca. Álmea.
Estoranient. Estero.
Estorar. Esterar.
Estorarse. V. Erissarse.
Estorat. Cubert de esto-
ra. Esterado. V. Astorat.
Estorch. Quitado, quito.
Est«irerer. V. Deslliurar.
Estordit. Listo, avispado.
Estorer. Esterero.
E^toret. Rueda, esterilla.
Estornell. Aucell. Estor-
nino. Xalan. Chalan, pe-
rillán. Ser bon estornell.
Fr. Ser pájaro de cuenta.
Estornudar. V. Ester-
ro, miserable, tvosde pes
sa en lo teixit. Tendido.
Estragón. Pla. Hisopillo
griego. {gante.
Estran•Ijótfch.£'a"í)•nrrt-
Estrantouí. Pta. Estra-
monio, túnicas de Cristo,
higuera loca. V. Herba
taupera. (advenedizo.
Estranger. Ea-tranjero,
Estrangol. Manesc. Ra-
malazo.
Estraugolar. Passársen
la vianda. Engullir.
Estrangolat. V. Afamat.
E.^trany. Singular. Inau-
dito, peregrino, singular.
Rato. E.viraragante, ridi-\
culo, ridícu/oso. Impropi. I
EST 187
Ajeno, impropio. Fèrs&
estrany. Fr. Enajenarse.
Estranyament. Dester-
ro. Ecrtrañamienlo.
Estranyar. Admirar^
Persignarse, admirar.
Estranyesa. ¿"Jírafipr,
raresa, novedad. Causar
estranyesa. Dar ó hacer
choz. ' {V. Flsquinsar.
Estrapas.«ar. Estrasar.
Estratagema. Ardid.
Estravaganeéa. Ridicu-
lez, (diculo, ridiculoso.
Estravagant. Raro, ri-
Estravagar. Exlrariarse
Esfrel». En sasprincp. ac-
cepc. Estribo. Esparó. Es-
tribadero. V. Esquins.
Estreliacta.Y. Sotragada.
K»trehsi(l<tr. Estribadero^
Es(ret»ítnient. Hincapié.
Estreltaní. Apoyado.
Estrebar. En sas princip.
acceps. Apoyar, estribar.
Apretar, estirant ab vio-
lencia. Tirar, estirar.
Estrebería. Estriberia.
Estrella. Artificial. Es-
trellón. Del alba ó del
dia. Lucero, diana. De la
nit. Véspero. Del nort.
Polar, del norte. Errant.
ErráMca. E. ó plantalje-
de mar. Pta. Estrellamar.
Cosa de las estrellas. Es-
trellar. Posar ó pujar üns
á las estrellas. Fr. Poner
á uno sobre los cuernos
de la luna ó sobre las nu-
bes, [ro.
Estrellador. Estrellade-
Estreilar. V. Estellar.
Estrellarse. V. Eslabe—
liarse, Esberlarse.
Estretlassa. Aum. Estre-
llón. (Araña, estrelluela.
Esf relEeta de camp. Pla».
Estreni. Eactremo. [cer .
Estreniéixer. Eslreme-
Estreméixerse. r. Tem-
blar, estremecerse.
Etítremiiat. Extremidad.
Estremttnt. Estremeci-
mitnlo, estremezo.
Estremunciar. V. Ex-
tremunciar.
Estrena. Primer bs. Es-
treno. Fèr locar estrena.
Fr. Hacer la estrena.
188
EST
SCí^trenaN. PI. Aguinaldo,
gaje, propina. En lo joch.
Barato. Guanyar las es-
trenas. Ganar laf alhri-
cia$. (tar. Apretadera.
E<!itrenyaflor. Pera apre-
Estrènyer. Comprimir.
Apretar, agarrotar, opri-
mir. Reduhir. Angostar,
estrecharte, contraer. Re-
gatejar. Escatimar, [char.
Estrényer.<!!ie. r. Eslre-
E»$trenyin»tlora. Esco-
bón, (telarañas.
E.<*írenyinMr. Quitar las
Eíítrenyinar.Me. t. Despe-
jarse, desencapotarse.
E.strenyó. Estrechez. V.
Estretó. {llido, ruido.
Estrèpit. Estrépito, esta-
Estret. Reduhit, apretal.
Estrechado, apretado. A-
varo. Mezquino, tacaño,
agarrado. Rigurós. Rigu-
roto, premioso. De poca
amplária. Estrecho , an-
gosto. En lo mar. Estre-
cho. En los rius. Hocino,
hoya. En lo calsat. Ajus-
tado. Pas estret. Angos-
tura, callejón. Entre dos
montanyas. Boquete. Ser
del puny estret. Fr. Ser
agarrado, de puño cerra-
do. Ser ó venir estret lo
vestit, calsat, etc. Ajustar
Estreta. Apretón.
Estretament. Adv. Es-
trechamtnte, ar^gostamen-
te, apretadamente.
Estret«>. Opressió. Apre-
tadura, opresión. Apretó,
miseria. Estrechez, aprie-
to, (apuro, estrechez.
Estretura. Estrechura,
E.^triadura. Arquil. Es-
triatura. (poyado.
EMribant. Estrebañl. .4-
Estribar. Consistir. Ver-
sar, consistir. Apuntalar.
Entibar. (bote, contera.
EHtribillo. Poél. Estratn-
Estribo. Fort. Contra-
fuerte. Arquit. De alfiun
edifici. Estribadero, enti-
ba, sustentáculo. De pa-
ret. Arquit. Estantal.Vun-
lal per assegurar lo peu
dret. Riostra.
Estribot. Surtida estra-
EST
nya. Pata de gallo. Men-
tida. Patraña. V. Jo|;;uina
K.<«tricatla. Tirón, force-
jón. V. Tirada.
E.<«tric.»dor. Tirador.
Deis panyos. Rama, ram-
Esfricar.' Esíi'rar. (bla.
Estrij«»l y Estrijoladora.
Almohaza, rascadera.
Estrijolatlor. Almoha-
ador.
Estrijolar. Netejar ab 1'
estrijol. Almohazar.
E.<«trij4>lat. Almohazado.
E.«!»tripar. Traurer las tri-
pas. Sacar las tripas, des-
tripar, despanzurrar. Es-
quinsar. Romper, desgar-
rar. Obrir lo ventre. Des-
barrigar. E. un cuento.
Desollar un cuento, (do.
E«tripat. Roto, desgarra-
Estro. Furor poético.
Estrofa. Taimat. Bellaco,
lu7io, solla'ttre. (manía.
Estrofosia. Med. Ninfo-
Estroncanient. Supre-
sión, obstrucción, (tañar.
Estroncar. £sta>icar, res-
E'ítronearse. r. Secarse.
E.<>itr4»ncasancli Planta.
Sanguinària, corregüela.
Pedra. Hematites, albin.
Estrop. Caixa de una es-
cribanía. Escribanía.
Náut. Estrobo. Freijall.
Estropajo. A, ó de tot es-
trop. De surtido, familiar.
E.stropejar. Estropear.
Estropianient. Naut. De
alguna vela. Rifudura.
Estropiar. Lacerar, des-
trozar. V. Estropejar.
Estropiarse. r. Alguna
vela. Náut. Rifarse.
Estructura. Textura.
Estruendo. Raido. Pet
de la pólvora. Traqueo.
Estuba. Estufa, sudario.
Fabricant de estubas.Es-
tufero. (ció. Fometitacion.
Estubanient. Fomenia-
Estubar. Dar estufas, (fas
Estubarse.r. Tornar e.s/ií-
Estuea<i4»r. Estuquista.
Estucli. Estuque, marmo-
ración, estuco.
Estuci«»s. Escrupuloso.
Estudi. Lloch pera ense-
nyar. Escuela, aula. Lo
ESV
del home de lletras. Ga-
binete, retrete. Lo del no-
tari. Oficio. Pl. Flstudls.
Quarlos baixos. Entresue-
los, cuartos bajos, (diante.
Estudiant. Escolar, estu-
Estudiatiu. Estudioso,
estudiador.
Estufa. V. Estuba. Fabri-
cant de estufas. Estufero.
Estufament.Obrade es-
tufarse. Engreimiento, a-
huecamienlo , ufanía.
Estufar. F^stovar. Ahue-
car , mullir , ampollar.
Posar flonjo. Esponjar.
Estufar.se. r. Lmplirse
de satisfacció. Ahuecarse.
Enfadarse. Amostazarse.
Estufat. Vuyt. esponjes.
Ahuecado, esponjado, es-
ponjoso. L'fa. Pomposo
ufano, hueco. Tacó. Pali-
za. Guisat. Rehogado, es-
tofado. De carn, ceba y
especias al)oli.£/ire^o//a-
do. Fór estufat. Rehogar.
Estupidesa y Estupidi-
tat. Estupidez, estoliaes.
Estupro. Violació. Viola-
ción, liarse , despejarse.
Esturdirse. r. Despabi-
Esturdit. Desembarassat.
Despejado, avispado, listo.
Esturió. Peix. Esturión,
sollo, mai-on. Menjar fèt
dels ous del esturió. Ca-
bial. (Conmóurer.
Esvahir. V. Violentar,
Esvaliirse. r, Envanecer-
se, engreírse. V. Desva-
neixer.
Esva.sir. Invadir. Invadir.
Esvehit. V. Abaixat.
Esveltínient. Despacho.
Esveltir. Despatxar las
mercaderías. Despachar.
Esveltirse.r. Deixondar-
se. Despabilarse.
Esventar. V. Esbombar.
Esventarse, r. Evapo-
rarse. Disiparse, e.vhalur-
se. Ressecarse. Ventearse.
E.sverat. Atolondra!. Al-
borotado, atolondrado, a-
turdido. tolondrón. Esfe-
reit, perturbat. Amilatw-
do, atemorizado, atronado
Esversat.Acostumat. Ver-
sado, ejercitado.
EVA
Esvetliat. V. Desvetllat.
Esvinsar. Desvencijar.
Esvoletejar. Aletear, re-
volotear.
Etern. Eterno, eternal.
Eternalnieut y Eterna-
ment. .4dv. Eternamente.
Etieli. Tísico, ético.
Etíop. Mineral. Sulfuro
negro de mercurio.
Eti<iueíi«a. Tisis, etique:.
Etiquetas (Pararse en).
Fr. Andar en titulillos.
Etgegai*. Y. Etjegar.
Etjegar. Deixar correr lo
que estava detingut. Sol-
tar. Llansar de si. Arro-
jar, despedir. Etjegar á
fregar. Fr. Echar óemiar
á paseo. E. enhoramala.
Fr. Enviar á escardar.
Etnicli. Gentil. Gentil.
Et»tavara. V. Adzavara.
Etseroler. V. Atseroler.
Etxis. Hechizo, aojamien-
to, aojo. {Hechicero.
Etxítiador. Qui etxisa.
Etxisar. Hechizar, aojar.
Agradar mòlt. Embelesar.
Etxura. Forma. Taí/e. Fi-
gura. Hechura. Pl. Mans.
Manufactura, hechuras.
Eu. Inlerj. Ey. He, ce.
Eufttrbi y Euforbia. Pta.
Euforbio, tártago, guer-
ra. Goma del euforbi.
Gurbión, gorbion.
Euga. Yegua. Cosa de eu-
gas. Yeguar. (güeria.
'Euss^ss•Aúa.Yeguada , ye-
Eugatï^er. Quicuyda ca-
gas. Yegüero, yegüerizo.
Eunucli. Eunuco, espadón
Enra. Pla. Hiedra, arbó-
rea. De flor. Cimbalaria.
Espinosa. Zarzaparrilla
del pais. Roquera. Asari-
na. Terrestre ó cayguda.
Hiedra terrestre.
Euro. Vent de llevant. Le-
vante, este.
Euro. Arbr. Moscón , arce
común. De fulla de frei-
xe. Arce de hoja de fresno.
Euro del sucre. V. L'ró. I
EuN. Vos. Os.
EuMineta. Pta. Camedrios I
Eutrapelia. Eutropelia, i
Evacuant. Evacuativo , |
eracttalorio.
EXA
Evacuar. Vuydar. Vaciar,
verter. (Vacuitat.
Evacuitat. Vaciedad. V.
EvaiigeüNute. Evange-
lismo. ^ {disipación.
Evaporació. Vaporación,
Evaporada. Dona poch
casia. Impúdica.
Evaporanient. Evapora-
ción. V. Evaporació.
Evaporaní . Éraporaforio
Evaporar. Vaporar, va
porear, vapjorizar, earha
lar. T. Evaporizar, vola-
tilizar, desva7iecerse.
Evaquació. Evacuación.
Del ventre. Deposición.
Evacjuant. Evacuativo,
evacuatorio.
¡Evaquar. Evacuar , ex-
cretar.\ . Evacuar, {creto.
Evaquaf. Evacuado, ex-
Evasió. Fuga. Evasión.
Cavil-lació. Cavilosidad.
Eva^iiu. Evasivo.
Evento. Acontecimiento,
acaecimiento, e'xito.
Eventualitat. Casuali-
tat. Contingencia.
E^identnieut. Adv. Pa-
tentemente.
Evocar. Introducir.
Ex. Anleposada á un nom
de dignitat, empleo, ele.
indica cessació. Exprés,
de fastich. Ej, eje. Fusell
de carruatje. Eje. Posar
lo ex ó fusell de la roda,
etc. Enejar.
Exacerbar. Exasperar.
.Exactament. Estricta-
mente, justificadamente.
Exacte. Exacto, estricto,
preciso. En lo cumpli-
ment. Observador.
Exactitut. Puntualidad,
precisión, rectitud.
Exada. V. Eixada.
Exagalla<Fa. Cop de cap.
Viaraza. Tontería. Maja-
í/ería. V.Magallada. (cío?!.
'Exageració. Pondera-
Exagerador.Ponrferarfor
Exagerar. Ponderar, a-
bultar, encarecer.
Exageratiu. Exagerati-
vo, hiperbólico.
Exalar. V. Eixalar, [to.
Exaltació. Ensalzamien-
Exaltar. Engrandecer, le-
EXC
189
1 vantar, sublimar.
Exaltat. Acalorado.
Exaniinactor de poders.
Bastantero.
W^xiAiniusír. Reconocer. Ab
cuydado. Ponderar. De
noü . Reexaminar. Los
quilats. Aquilatar.
Exart. /Icaso. Per exarl.
Adv. Casualmente.
Exa.sperar. Exacerbar.
Exáucli. Obra de desay-
guar. Desagüe. Lo con-
ducto ó canal. Desagua-
dero, desaguador.
Exaugar. Traurer las ay-
guas de algun Uoch. Des-
aguar. Tráurer alguna
cosa del mar. Resacar.
Excedir. £¿rceder, aventa-
jar, {descomedirse.
Escedtrse. r. Propasarse,
Escel-íent. Preciado, ra-
ro, preclaro.
Excel•lentment. Exce-
lentemente, egregiamente.
Excels. Excelso, sublime.
Excentrip|icicie. Astr.
Excen tripiciclo.
Excepció. Exceptuación,
reserva. A excepció. Adv.
Salvo. {superfluidad.
Excés. Exceso, demasía.
Excessiu. Extremo , infi-
nito, excesivo.
Excessivament. Adv.
Ab excés Excesivamente,
descomedidamente.
Excitadíir. Incitador.
Excitanient. Excitación.
Excítatiu. Qui te virtut
de excitar ó móurer. £sít-
mulante. fomento. Que se-
dueix. Seductor, seductivo
Exclamació. Queixa llas-
timosa. Clamor.
Exclamarse, r. Clamar.
Exclós. Excluido, excluso
Exclóurer . Exeludir y
Excluhir. Excluir, ex-
ceptuar. {Exclusive.
Exclusivament. Adv.
Excomunicació. Exco-
munión, descomunión.
Excomunlcar. Escomu-
nicar. Excomulgar.
Excrement. Excremen-
to. Deis aucells de rapi-
nja. TulUdura.VX. Heces.
Traurer excrements. Ex-
190 EXI
crementar, eai-cretar.
Excremental. Ecccre-
vienlirio. {cion
Kxcretanient. Eucre-
JExculpaciú. Disculpa.
ExcurNió. Correria.
£xcuHa y sos derivats. V.
Escusa.
ExcuNwió.For. Excursión
Execrable. Detestable.
Execració. 31aledicció.
Imprecación.
Execratori. Imprecato-
rio, ejcecrativo.
Execució. Ejecución. Lli-
brar de la execució. For.
Pesenjecutar. Menar á
execució. Poner en obra.
Executable. Ejecutable.
Executador. Ejeculiio.
Executar. Ejecuíar, cum-
plir, obrar, hacer.
Executiu. Ejecutivo.
Exempci«». Ejrencion,
franquicia, inmunidad.
Exemplar. Lo que dóna
bon exemple. Edifica tiro
Paula. Tipo. Eiilre es-
tampers, primer de cada
full. Capilla. Sens exem-
plar. Adv. .S'in ejemplo.
Exemple. En sas princi
pals accepcions. Ejemplo.
Modelo. Paula, modelo,
dechado. Lo modelo de
lletra. Muestra, cartilla.
Donar mal exemple. Desf-
dificar. Mal exemple. Üe-
sedificacion. Probar ó a-
povar ab exemples. Pa-
rificar, (inmune, horro.
Exempt. Exento, libre.
Exercici. Ejercicio, uso.
práctica. (cer.
Exercir. Ejercitar, ejer-
Exércit. Ejército. En cam
panya. Hueste. [ticar.
Exercitar. Ejercer, prac-
Exércoi. Minio, azarcón.
Exert. V. Empelt.
Exhalacíó (En una). Adv
En un santiamén.
Exhalar olor. Respirar
Vapor. Humear.
ExhalarMe. r. Desvane-
cerse, volatilitarse, evapo-
rarse, [partnélico.
Exhortatorí. Horlatorio,
Exilia. V. Eixida.
Exigir. l'«dir, requerir.
EXP
Eximiament. Excelente-]
Exir. V. Eixir. (mente.'
Exicitimaciú. Judici. Jui-.
ció, dictamen.
Existimar. Juf/icar. {
Exit. Succés. E.rito. Lli-
cencia ecclesiástica pera
mudar de bisbal. Salida.
Exorbar. Ce^ar, hacer cié-'
(JO. (Exorbitantemente. ^
Ex4»rbitaiitmeut. Adv.
Exorcli. Mañero, estéril. |
Exorcizar. Conjurar. \
EX4»rcÍHme. Exorcismo,!
conjuro, (lias. Desorejar.'^
Exorellar. Llevar las ore-|
Exúticb. Estranger. Exó-\
tico. Estrany. Raro. i
Expandió. Fis. Relajación]
Expectar. Esperar, a-\
guardar. V. Pertànyer. ]
Expedició. Desembrás.i
Despejo. Ab expedició..
Adv. Expeditamente.
Expedicioner. E.rpedi-
cionero. (medio.
Expedient. Modo. Vado,
Expedir. Despatxar. Dar
expediente ó curso. I
Expedit. Descmbrassat.!
E.vpedito. Enviat. Expe-
dido. Resolt. Resoluto,\
listo. Adv. A la ligera. Lo
qui camina expedit. Es-
colero, íbarazadamente.
Expeditament. Desem-
Expeditiu. Expedito. I
Expel•lir. Expeler, ex-\
pulsar, desechar. Alguns
animals los excrements, i
Frezar. 'pulso.
Expel-lit. Expelido, ex-
Expendir. Gastar. Gaí-|
tar. Donar al públich,
véndrer. E.rpender. i
Experiencia. Práctica.
Habito, práctica.S. Expe-
riment. Falla de expe-!
riencia. líisoñada, bisoñe-
ría. Home sens expe rien-|
cia. Inexperto. Anársen
per la experiencia. Fr./rje
por el liento. Per expe-
riencia. Adv. Experimen-
lalmente. (mento.
Experiment. Experi-
Experimentat.Próc/ieo,
provecto, experto.
Expert. Experimentat.
Ex-perto, perito. Inspec-
E.XT
tor. Veedor. (Lustrar.
Expiar.Purgar las culpas.
Expiatori. Expiativo.
Expiració. Quim. Evapo-
ración, (drerse. Dilatarse.
Explayarse, r. Extén-
Expletar. Sacar.
Explicació. Declaración,
comento. (caderas.
ExplicadoraM.pl. Expli-
Explicar. Exponer, de-
clarar, comentar.
Explícit. Explicito, pre-
ciso, terminante. ició.
Exportació. V. Extrac-
Expiiítadanient. Adv.
Peligrosamente.
Exposar. Posar de mani-
fest. Exponer. Explicar.
Declarar, alegar. Arris-
car. Aventurar, compro-
meter, aburrir, r. Peligrar
Exposat. Expuesto, peli-
groso, delicado. E. a pe-
rills. Ocasionado.
Exposició. Perill. Peligro
Expòsit. E.X'pósito, cune-
Expositar. Exponer, (ro.
Expremadora. Expri-
midera, exprimidero.
Exprémer. Extraurer lo
such de alguna cosa. Ex-
primir. Apretar. Apretar.
V. Esprémer. (miento.
Expremuda. Exprimi-
Exprés. E.rpreso.
Expressament. Adv. A
sabiendas, de pensado.
Expressar. Exprimir,
pronunciar, nombrar.
Expressat. Expreso.
Expressió. Véu. Habla,
voz. ñeca\o. Demostración
Exprimir. V. Exprémer.
Expropiar. V. Desapro-
piar, {do.
Expuls E.Tpul.so, expeli-
Expulsor. Expeliente.
Exquisit. Esquisit. Pre-
cioso, excelente, escogido.
Exquisitat. Preciosidad.
Extasiarse. r. Arrobarse.
Éxtasis. Rapto, robamien-
lo, arrobamiento.
Extemporáneaní e n t.
Adv. Improvisamente, ex-
temporalmenle.
Exténdrer. En sas prin-
cipals accepcions. Exten-
der. Ampliar. Ampliar.
FAB
Aiiamplar. Relajar. A-
llarear. Ef tirar, fspurrir.'
La Yoba. la vista. etc.
TfndfT. T. En lo joch de
carta?. Tenderse. \
Exténdrepse. r. Conti-
riuar?», dilatarse, correr.'
Extens. Lo que te exten-
sió. Extenso. Llarch.í<7r-
rjo. Per extens. Adv. Ex-
teniameute.
Exteiisi4i. Dilatació. Vai-
tfdad.\rqu\l. Proyectura.
Extennació. Consuma-',
cion. .Med. Inanición. |
Extenuat. Passat, sech.'
J/i'íír-rifo , tábido.
Exterior. Extrinsech.
£.rírin-!foo. Part forana.'
Coríeza. Corteza.
Exterioritat. Exterior. •
Extern. Eariemo.
Extés. £j¡«i*o, lato, tas-
to. V. Estés. (marión.
Extiuia. Extinaació. £j<í-
Extiniar. EHimar. V. A-
valuar. ipresicrn.
Extinció. Supressió. Su-
Extinsnir. .N"ii;irímir. i
Extinsuit. Apagat, des-'
truit. Extinguido, ejclmto''
Extraceió. Sorteig. Sor-\
tea. ripj. Treta. S'aro.sa-'
camiftiío. ñuta. Jíinutar. '■
Extractar. Formar mi-i
FAB
Extracte. Extracto. Re-'
copilació. Excería. Veu;
forense. Apuntamiento.^
De Saturno. Fama. Sut-i-
cetaío de plomo liquido. ;
Extrahent. Qui extrau.'
Extractor, extratníe. |
Extraordinari. Gran.
Grandi. reiVriíi'í. En lo
menjar. Aníír-oJía. ariít-
podio. dupla. Cosa ei-j
traordinaria. .-lòorío. j
Extráurer. Extraer, sa-'
car. Lo esperit. Quim. I
Alcoholar. j
Extravasancia. Rareza. \
ridiculez. í;.'"ura. j
Extravagant. Estrany.;
Extraño, p-jradojo, raro,'
inaudito. Maniatich. Ma-'
niaco, maniático.
Extra V aganrtnient.
.\dv. Extrnaa iiííí mírií?. '
Extravagrar. V. Desva-
ríe,! a r. Trasrenarse.
Exfravenar!*e.r. Medie.
Extrem. Principi ó fi de
alguna cosa. Exlremo.yo-
ra. Orilla. Altura. Sumi-
dad. Grau. Punto. Punta.
Cornijal. Admiració ó es-
crúpol afectat. Hazañi-
ria. De extrem á extrem.
Adv. A largo. Reduhir al
extrem. Extremar.
F.\C 191
Extremat. Summo. fj-
trrmo. Escrúpulos. £jj-
tremoso. fin. cabo.
Extremitat. Extremo,
Extreninnciar. Admi-
nistrar lo sa5rament de
la extremuncio. Olear,
dar la unción.
Extremaneiat. Oleado.
Extremuncio. E^'trema-
unciot). santa unción.
Extret. Lo que se ha tret
de alguna cosa. Exlrahi-
do. Tret de alsun empleo.
Depuesto. Dé regalicia.
Rabazuz. Y. Extracte.
Extrjnsech. Extrínseco.
Extuberancia. Protuhe-
rzr:ci-i. dor.
Exugadtir. V. .4ixu2a-
Exnsar. V. .\ixuear.
Exulcerar. Formar Ilaaa.
En>onar. enrenenar.
Ey. Interj.Pera cridar.O.v^,
ea. E>. ey. Interj. de es-
tranyesa. Hola.
Eyna'. Qualsevol vas pera
posar liquits. Vasija. Pl.
Las eynas de espinvolar
cota. Àlmarrats. Los ins-
truments propis de algun
art u ofici. Ensere*, trebe-
jos, útiles, utensilios. V.
Arreus.
F.
Fa. Interj. de disgust. Qui-
ta, fuera, aparta.
Faba. Lo fnivi de la fabe-
ra. Haba. Butllofa. Ron-
cha, habón. Rodoli pera
votar. A Itramuz. Faba ca-
nina. Pta. Matacán, nuez
vómira. Faba egipciaca.
Colocada, haba de Egipto.
En lo COS. Habón. >o po-
der dir faba. Fr. So po-
der echar el aliento. Trau-
rer fabas de olla. Fr. Sa-
car los pies del plato.
Pabar. Habar.
Fabária. Pta. Tele fio, fa-
bacrata. yerba callera.
Fabat. Habado.
Fabelar. V. Parlar.
Fabera. Pla.fíjta. F. bor-
da.Fafta loca.(to, estantío. ¡
Fabet. Embadalit. Melilo-]
Fabo y Faboli. Haba jta-
nosa ó caballuna.
Fàbrega. V. Alfàbrega.
Fabrica. Edifici. Edificio.
Obrador. Taller, obrador.
Fabricació. Fabrica.
Fabricador. Fabricante,
Fabricant. De barco?.
Constructor natal. De
cardas. Cardero. De cer-
vesa. Cervecero. De cule-
bras. Pretinero. De focbsl
artificials. PíroífOTjiV-o. De
monteras. Moníerero. De
palas. Palero. De poh ora.
Poltorista. De raquetas.
Raquetero. \
Fabricar. Formar, hacer,
con-^truir: obrar.
Fábula. Cuento. Sorela.
Inventor de fábulas. Fa-
bulista, fabulador.
Fabulós. Suposat. Apó-
crifo, ficticio. 'talia.
Facció. Bàndol. Bando,
Facècia. Gracia, agudesa.
Chi-i'.e. sal. donaire. 'Em-
bolich. Trapisonda.
Fácil. Expedit. Expedito.
Flexible. Dócil. Fácil de
fèr. Hacedero. De rodar.
Rodadizo. De obrirse. A-
bridero. (gilitar.
Facilitar. Posibilitar, a-
Facineró.w. Forajido.
Facinerosament. .\dv.
Mahcídamente.
192
FAl
Factible. Hacedero, ope-
rable, acaecedero. (Mor.
Factor. Hacedor. For. his-
Factoria. Factoraje.
Factura(l4»r. Facturero.
Facultat. Forsa, resisten-
cia. Fuerza, resistevcia.
Llicencia. Libertad, licen-
cia, impetra. Poder. Voz,
poder, potestad. Qui té
aulorisació per fèr una
cosa. Facultado, arbitra-
do. Pl. Béns. Posibles.
FaciiiulanieiLt. Copiosa-
ment en lo lien dir. Elo-
cuentemente. {pico, parla.
Facuiiditat. Facundia,
Facuntitt. Copiós en lo
ben dir. Elocuente.
FaUa. Bruixa. Hada.
Fadaiuent. Adv. Desabri-
damente, (lacion.
Fadi^a. l'or. Tanteo, pre-
Fadígai*. For. Tantear.
Fadus-. Empalagamiento,
empalago, insulsez.
Fattri. Solter. Soltero, jo-
ven, doncel. De algun ofi-
ci. Mozo, mancebo, oficial.
Fadri mesader. Mesero.
Failriitatje. Juventud,
mocedad, soltería.
Fadrinejar. Mocear.
Fageda. V. Faja!.
Faj^iuu. Gat salvalje.Gar-
duña, fuina. (lor.
FaSiedor. Hacedor, fac-
Fahena. V. Fewia.
Falient. V. Faliedor.
Faií<á. Aucell. Faisán.
Faix. Arb. V. Fatg.
Fai%a. Pera cenyir lo eos.
Faja. Llista, \'ia. Gaya,
lista, tira. De bayeta. Es-
tomaquero. De criatura.
Fajero. De fullas, etc. que
portan los indis. Pani/ia-
nilla, mástil. De militar.
Trena. En los adornos.
Franja. Pera cenyir lo
ventre. Pretina, cincho.
Pera lligar. Venda. Lal
que usan los ecclesiás-l
tichs. Ceñidor. La que 's
pinta en las paréis. íloda-]
pie. La deis caminadors.
Apretador. La de las por-
tas. Peinazo, paño. I
Faixador. Faixa de cria-
tura. Fajero. I
FAL
Faixatiura. Fajamiento.
Naut. Fajadura.
Faixar. Fajar, ceñir. Fort.
fíecinchar. Tornar a fai-
xar. Receñir. FesteíaJxar.
l'r. íam.Vete al rollo.
Faixat. Cenyit ab faixa.
Ceñido. Illas. Fajado.
Faixeta. Dim. Fajuela.
Faixiua. Fajina. Fagina,
tinada , [aginada.
Faja. Fruy I del falg. Ha-
yuco, fabuco.
Fiíjat. Hayal, hayedo.
Faj4»l. Fayol./íííòiio», trigo
sarraceno, alforfón.
Falagaiitent.V. Alalach.
Falagar.Y. Afalagar.
Fafa^uer. Qui afalaga.
Halagüeño, halagador.
Faiajiuera. V. Falguera.
Falagueraiuent. Adv.
Halagüeñamente.
Falás. V. Fals.
Falca. Cuña. De la arada.
Telera. De popa. Naut.
Coronamiento. De proa.
Náut. liandilla.
Falcar. Acuñar, calzar.
f'alcaiia.Fam. Entre es-
tudiants, la nyapa que la
despesera feyá à sos hos-
tes. Moros.
Falcilla. Trinxet de saba-
ter. Trinchete, tranchete.
Falcó. AiiccU. Halcón. De
niu . Niego. Monten. J/o7i-
tano. Tagarot. Tagarote.
Que persegueix als tu-
dons. Palumbario. Que
salla de lama en rama.
Harnero. Rociuer. Boque-
ra. Tunisencn. Neblí, hal-
cón gen til o de Túnez. Pes-
sa de artillería. Falcan.
Cassa per medi dels fal-
cons. Halconería. Gàbia
de falcons. Halconera.
Semblant ó parescut al
falcó. Halconado.
Falconada. Calada. Pe-
gar falconada. Fr. Echar,
la garra, meter ¡os cinco. i
Valvonev. Falconero, hal-
conero. (Cetrería. \
Falconeria. Acetrcna.
Falconet. Especie de ca-
no ó culebrina. Falconete.
Falda. La part del eos
desde la cintura (ins ais
FAL
genolls. Regazo. La part
del vestii talar de la cin-
tura üns hAW. Halda, fal-
da. Falda ('e xemeneya
Campana de chimenea. De
montanya. Faldaminto^.
vertiente. Lo que té grans
faldas. //aWiíc/o. .enfaldo.
FaItCada. Haldada, halda,
Faldetli. Brial, guarda-
pies, faldellin, rodapiés.
Faldero. Arandela.
Fatdetaüi y Faldillas. Pl.
Saya, guardapiés. Las de
sobre pera surtir de casa.
Basquina. Curt de faldi-
llas. Faldicorto.
Faldilleta. Falda. Falda,
faldamento. Com á part
de aimadura que surt del
peto. Faldar, tonelete. Pl.
Las que 's posan ais Sants
Cristos. Pañetes.
Faldó. La part que [)en¡a
del gipó, jupa, eic. Faldi-
lla. La part inferior de
alguna loba que penja
solia. Faldón.
FaEguera. Herb. Helécho.
i Fall. Fallat. Faltado.
'Falla. Falla. Falta. En lo
joch, dit de la caria que
noestrunfo. Falsa.
Fallanca. Postura poch
ferma del eos. Fayanca.
La bestia de carga, vella.
Hocihante, matalón.
Fallar. V. Fallar.
Fallir. Abatrer.--e. Que-
brar. Morir. Fallecer.
Fallit. Abatut. Quebrado.
Falló. Enujat. .4 irado, mo-
hi)io. Dil del vi bo , fori.
Fuerte. Dil del mar al-
terat. Encrespado.
Fallonia. Ira, enojo.
Vtkl-Xáii.Falaz, fingido, [te.
Fal-lasnient. Falazmen-
Fál-Ier. Enganyar. Fn/ir.
Fal-lera. ifanià, tema.
Fal-lible. Falible.
Fal-lir. Mentir. Mentir.
Fallar. Fallar.
Falória y Falórnia. Men-
tira, embuste, bola.
FalN. Instrument pera se-
gar. Hoz, segur, falce, se-
gadera. No vcrdader. Fal-
sa , fabuloso. Miis- Falsa.
Faltat de Uey. Trefe. Sol-
FAM
dat armat ab fals. Falea-
rio. No férhi "1 fals. Fr.
Aprovechar la ocafion.
Fai««a aca.^.>^ïa. Arbre.
Acacia blanca.
FaLsalira^a. Fort. Tena-
llon, contramuralla.
Falsa-regla. Canilla.
Falsedat. Falsia. {car.
Falsejar. Falsear, falsip-
Falset. Veu. Falsete.
Falsia. Especie de orene-
ta. Vencejo, avión. Herb.
Culaniriilo de poso. F. ne-
gra. Herb. Culantrillo ne-
gro ó mayor. [chele.
Falsilla. Ganiveta. Tran-
Falsiot. Aiicell. Avión,
malviz. V. Falsía, {ciño.
Falso. Agrie. Honcejo, po-^
Falta. Privació. Priva-')
cion , carencia , manca-l
miento. Pobresa. Pobrera. |
carestia, necesidad. Defec-'
te. Defecto, achaque. V. de
confiansa. Desconfianza.'
De criansa. Inurbanidad.,
De gana. Desgana. De llet. i
Agalaacia. De sahó. De-¡
sazón. De salut. Arguello.
Erro. Marro. Pl. Defectos.
Faltar. Errar. En-ar,
marrar, hocicar, flanear.
fíestar . quedar. Morir.
Fallecer. Pecar ó comc-
trer falta. Delinquir. Fal-
társen poch. Fr. Faltar
poco. Trobar á faltar. E-
char menos. Xon falta al-
tra. Loe. Otra que tal baila
Faltat. Defectuós ó des-
provehit. Falto. Curt,
fals. Corlo, falso. Dit de
la moneda ó metalls. Fe-
ble. F. de cap. Acéfalo. De
caixals. Desmolado. De
forsas. Desmarrido. De
nansas. Desasado. De sa-
hó. Desazonado. (reta.
Falúa. Dona viva. Pizpi-
Falusa. Galiota de un or-
de de rems. Falúa, faluca.
La persona ó animal mòlt
petit y bullicios. Ardilla.
Fani. 'Hambre y Gazuza
com á veu familiar. Apa-
gar la fam. Fr. Despio-
jar. Fèr patir fam. Ham-
brear. Mort de fam. Ham-
brón, hambriento.
DIC. CAT. CA.ST.
FAR
193
FAN
Fama. Estimació. Estima,
honor , renombre. Cele-
britat. Gloria, celebridad,
olor, nombradla.
Fancejaiit. V. Famolench 'Fauifós. Lodoso, barroso.
Faiitejar. Hambrear. |Fanguejar. Zancajear.
Familia. Prole. Progenie, iFanguera. V. Fangar.
progenitura , prosapia. FíttttArmaí. Fantasma, es-
Casa. Hogar, cuna. \ pectro, sombra.
Familiarisai'se. r. Fí/?-|ï'an(a.'!iíar. Hacerse ihi-
fanch. Lodazar, lodazal,
atolladero , barrizal. Gi-
rar la terra de un camp
ab la fanga. L•iyar.
garizarse , rozarse , en-
compadrarse.
Familiaritat. Marciali-
dad, llaneza, parcialidad.
Faiii«»leiicíi. Hambrien-
to, famélico. Anar famo-
lench. Fr. Hambrear.
Famós. Señalado, i-enom
siones ó hacer castillos en
el aire.
Fantasma. Visió. Vision,
espectro. Figura que fa
por á las criaturas. Mari-
manta, coco. Home pre-
sumptuós. Faníasnion, es-
tan ligua.
brado, insigne, afamado. IWantàsticli. Qui té mól-
Fanal. Llanterna. Farol, I ta vanitat. Afantasmado,
linterna. Náut. De popa. I figurón. (esportillero.
Linternón. Gran. L':m- I^anui. Faquin , ganapán,
pión. Pl. Herb. Farolilh s. iFaram. V. Viram.
Fanaleí'. y ui ericen los fa- .Faramalla. Jactancia
nals. Faíin/ero. farolero
Fanalef.Pla. Halicacabo.
Faiíáfich. Preocupat, l't-
sionario. ¡car.
Faseati.o.'ar. V. Embabie-
FanaíÍ!>me. Fanatismo.
Vaneli. Fango . barro, lo-
do, cieno. Fanch de mola.
sens fonament. Junciaiía,
farándula. Home trapa-
cer. Trapalón, trapacero.
V. Fullaraca.
Fai'andola. Companyia
de cómichs ambulants.
Farándula.
Farau<iúuia. V. Falóría.
Amoladuras. Per fèr ta- Faranduler Faj-a?ií/u?ero
pias. Pete. Ficar en lo Fara«i. Foguera que ser-
fanch. Fr. Entruchar. Fi- via de senyal. Alcándora.
carse al fanch ó en un Faratjí y Faraute. Vende-
fanch. Fr. Empatanarse,\ /ii//no.s. V. Trut\iman.
meterse en un cenagal. He- ■Farhaííá. Falbalá, farfala.
volcarse en lo fanch. £«- ¡Farcell. Lio, envoltorio,
cenagarse , meterse en el Farcellav, Enfardelar,
cieno. Tráurer del fanch. iFareiílor. Qui farceix.
Desatollar, desembarrar
Faitdang'uer y Fandan-
guista. Fandanguero.
Fauegada. Hanegada, fa-
nega de sembradura.
Fanfarria. Jactancia.
Fauf'arrú. Fanfarrón, jac-
tancioso, farfantón. Fèr
lo fanfarró. Fr. Fanfarro-
near, echar bravatas.
FanfarrouaiFa. Fanfar-
ronería, valentonada.
Fanfarronejar. Bra-
vear, fanfarronear , echar
baladronadas.
Fansa. Agrie. Laya, lia.
Fangador. Agrie. Laya-
Faugal. Lodazal. (dor.
Fangar
Mondonguera.
Farciment. Relleno.
Farcinata. Baturrillo,
fárrago, morralla.
Farcir. Rellenar, embutir,
atestar. {lleno.
Farcit. Rellenado, relleno.
Farda y Fardara. Matalo-
taje. ' (cía.
Fardatje y Fardell. Jar-
Fardell. V. Farcell.
Fardo. Fardel, bala, paca.
F. gran. Balón. Major ó
menor de mitja carrega.
Crangote. V. Fardot.
Fardot. Dona grossa y
mal vestida. Amondon-
gada, montón, {tamudo.
Lloch de mólt'FaríialIós y FarfoU. Tar~
13
194
FAR
FAS
FAV
Varfoll. V. Tartamut.
Farfotalla. Rebuix del
pohle. Populai !iO , hez.
Cosa de poca entitat. Pa-
mema. V. Fullaraca.
Varga. Herrería, ferreria.
Fargayre. Qui forja. For-
jador. V. Ferrer.
Farí. Peix. Fario.
Farigola. Pta. Tomillo.
F. castellana. Pla. Tomi-
llo aiidaluz ó cabezudo. F.
mascle. Pta. Polio. Sal-
sera.ò'a Isero ó saiijuanero.
Farïgolar. Tomi llur.
Farigoler. Pta. V. Buxa-
rola, Farigola.
Farina. Harina. De blat
y espelta. Crimno. De or-
di mitj molta. Farro. Üei-
xatada al) aygua. W«r¡-
7iado. Grossa" Soitja , zo-
ma. Pasar farina. fíDier.
Farináceo. Harinoso.
Farinayre. Harinero.
Fariner. V. F'arinayre.
Semblant ó que participa
de la farina. Farináceo.
Farineta.s. Pl. Pasta cla-
ra de farina. Puches, ga-
chas, poleadas. De ordi.
Alejijas. Grumullosas. Po-
lenta. Cerl joch de daus.
Ren tilla.
Farinóíii. Cubert de fari-
na. Enharinado, harino-
so. Lo que té farina. Ha-
rinero, farináceo.
Farísei.«*nie. Fariseísmo.
Fariüieu. Fariseo.
FarÍ!4toI. Atril, facistol.
Farinacopeu y Farma-
cópola. V. Apotecari.
Farolla. Trampa.
Farot. Arbre. Tilo, tila.
Farraginal. Lloch plan-
tal de farratge. Herrenal,
herrenal. La terra en que
rebrota lo blal desprès
de segat, fíicial.
Farratge. Lo blat , ordi,
etc. en herba. Alcacer,
herrén. La herba pera
menjar los caballs. For-
raje. ¥. bórt. Pta. Trébol.
Farra)ja<I<ir. Fori-ajea-
dor. (de farratjar.Forríy>
Farratjaitient. La acció
Farraljar. Forrajear.
Farrenyo. Rostrituerto,
torvo. (go.f licb. Hastioso.
Farrrgofarrago. Fíirra- Faí^tigÓN. Lo que causa
Farr«i. Mazamorra
Fariña. Tramoya. Treta.
Engaño. V. Trapacería.
Farsant. Tramoyista.
Fart. Cumplert. Harto
fastich. Hastioso. Que
causa enfado. Enfadoso,
impertinente. La persona
molesta. Tedioso, macha-
ca, sobón.
Qui menja mòlt. rrago», Fastiguejar. Fèr fástich
glotón , comilón. L'acció
de afartarse. Hartazgo.
Lo menjar abundant. Co-
milona, zahora. Fart de
bastonadas^. Tanda, mati-
ta de palos. De caminar.
Despernado. De còssas ó
ó asco. Hastiar, fastidiar.
Disgustar, enfadar. Abur-
rir , heder , estomagar,
ofender, {bazarse, secarse.
Fa.stiguejarse. r. Em-
Fastiguejat y Fastijat.
Enhastiado, ahito.
patadas, f isa. De garro- Fat. Destino, sort. Hado,
tadas. Pa/isa. F'èrun fart' fato. Insipit. Emjxilago-
de llenya. Apalear. Férse' so, soso, insípido, insulso.
unfarl.Darse un hartazgo' Ximple. Fatuo.
Fartanera. Glotonería , I Fatalisme. Fatalismo.
comilona, francachela, Vats ó Fatj. Arb. Haya.
tragonería, tragazón. I Lo fruyt. Fabuco.
Fartaneria. Voracidad. [Fatiçli.' ía/ípa.V. Panteix.
Fartar. Hartar, saciar.
Fartá.s. (Hotonazo.
Fartat. V. Fart.
Fariini. Husrno
vianda passada
Fatiga. Cansancio, fatiga-
I cion. rendimiento. For.
I Acció de fatigar. Tanteo.
De la Fatiganient. Fatiga.
Jasío. Fatigar. Cansar. Rendir,
Fèr farum. V. Farumejar. | aperrear. For. Usar lo dret
Sentirla farum. //iís/ziear.! de fatiga. Tantear.
Farumejar. Fèr farum. ¡Fatigarse, r. Aporrear-
Husmear, oliscar
Fa.s. Cara. Faz, haz.
Fase. De la lluna. Cara.
Aspecte, punt de vista.
Aspecto, punto de vista.
Fas4»i. Judía, habichuela.
se, exhalarse, hipar.
Fatigat. Cansado, traba-
jado, taso, transido, {so.
Fatigú.s. Trabajoso, opero-
Fatiller. Ximple. Frus-
lero, {chuchería,
alubia. Fásol bórt. I'eji^a Fatillería. Fruslería,
de perro, alquequerije. Vi- Fatuo. Lelo, mentecato.
rat. Judia de careta.
Fasoler. .Mata que fá lo
fásol. Judía.
Fasolet y Fasoli.yutfiade
careta, carajilate.
Fasoiiua. Faseolina.
Fasols. V. Monjeta.
Fásols y Fasos. Pl. Mati-
nes, teiiebras de la Sema-
na Santa. Tinieblas.
Fststich. Disgust. Fasti-
Fatxa. Talante , frontis-
picio, (tispicio, frente.
Fatxaila. Frontis, fron-
Fatxenda. Vanitós. Fti-
chendista, vayiidoso, vano.
Presumpció. Presunción,
presuntuosidad, alarde.
Fatxendada. Quijotada,
pavonada.
Fatxendejar. Palonear,
gallardear, farolear.
dio, tedio. Aburriment.' Fatxender > Fatxende-
.iburrimieyíto, empalago. i ro. Fachenda, presumido.
lí\]ur\3i. Baldón, denuesto.] farolón, fachendista.
Fér fastich. F'r. Dar asro.' Faula. F-abiila. Fábula.
Dir fastichs. Fr.ííenojíar. jFausti». Boato. Fasto, va-
l'enir fastich. Fr. Tediar A nidad, presencia. Pié de
VafitUíi, Fastidio, disgustol fausto. Faustoso, fatto-
Fastidiós. F'astigós. Fas-\ so, fastuoso,
tidiiiso. Empalagos. Fm-Favet. Ximplet. Meliloto.
■palagoso. Que dona fas- Favor, .\mparo. Asisten-
FEL
eia , protección. Servey.
Servicio. Gracia. Vali-
miento, privanza. En fa-
vor. Adv. En pro.
Vavorable. Propicio ,
próspero, enderezado.
ff'avopir. V. Afavorir.
Vavorit y Favorito. Vali-
do, privado, protegido.
Faxa. V. Faixa.
JPaxar. V. Faixar.
Faxina. V. Faixina.
Fayol. V. Fajol.
Faysá. Auceíl. Faisán.
Fe' ó Fench. Ilerb. Heno,
trébol encarnado. A fe ó
en bona fe. Adv. En ve-
ritat. En verdad, á fe mia.
Bona fe. Llaneza. En fe.
Adv. En fuerza, en vista,
en virtud. Camp de her-
ba de fe. Henar. Prés en
fe. Fr. Habido en cuenta.
Fealdat. Feresa. Fiereza.
Febra. Calentura, fiebre.
Maligna. Tabardillo. Con-
tra la febra. Antifebril
Errar las febras. Cortar
la calentura.
Febraiia. Calenluron
Febrejar. Tener calentura
Febrer. Febrero.
Febró.s. Qui pateix fe
bras. Calenturiento, febri-
citante, atercianado. Lo
que causa la febra. Febril.
Fecundar. Fecundizar,
fertilizar.
Fecunditat. Feracidad.
Fecund«». Fértil, fructí-
fero, feraz. (haciente.
Fefacient y Fehaent. Fe-
Feana. V. Feyna.
Feix. Haz. De cosas amon-
tonadas. Ovillo. De lle-
nya menuda. Fogote. Véu-
rérsen un feix. Fr. Estar
apurado, verse negro.
Feixa. Bancal, haza.
Feixar. Agavillar. (da.
Feixina. Fagina, fagina-
Feixuch. Pesat , macis.
Pesado. Molest ó imper-
tinent. Enojoso, molesto,
incómodo. La persona
mòlt grossa. Obeso.
FeíxugueNa. Pesadez.
Fel. Hiél. De la terra. Pta.
Centaurea m,enor. Fel so-
breixit. Ictericia. Barre
FER
jar ab fel. Enhielar. Do-
nar fel á béurer ó sentir-
se á fel. A helar. Sobrei-
xir lo fel. Atiriciarse.
Tráurer lo fel. Cansarse
mòlt. Echar los bofes.
Felicitament. Felicita-
ción, (plimentar.
Felicitar. Gratular, cum-
Feücitat. Dicha , biena-
venturanza, bienandanza.
Feligrés. Parroquia. ^-
parroquiado.
Felis. Beneyt. Bendito.
Boyant. Boyante. Fèr fe-
lis a algú. Afortunar.
Felló. V. Falló.
Felluitía. Felonía , des-
lealtad, traición, villanía.
Feltre. Fieltro.
Feni y Fems. JSsíiVrco/, ba-
sura , fiemo. De alguns
animals. Frez, freza. Del
bestiar. Chirle, sirle . sir-
ria. Pl. F. pudrits. Manti-
llo. Sechs pera escalfar
los forns. Burrajo. Sem-
blant als fems. íis/orcoít;;o
Femada. Estercoladura,
estercolamiento, estercuelo
Feniador. Estercolero, ba-
surero. V. Femaler.
Femar. Agrie. Estercolar.
F. las vinyas ab drapots.
Entrapar.
Fen>ataype. Estercolero,
esterquero, basurero.
Femaier. Esterquero.
Fenibrer. Mujeriego.
Femella. En los animals
la que concebeix y pa-
reix. Hembra. Deis au-
cells. Pájara. Deis torns
y caragols. Tuerca.
Femení. Femenil. (so.
Fementit. Fementido, fal-
Fenter. Estercolero, mu-
ladar. Ne hi ha un femer.
Fr. Mólt. Hay una parva.
Fenipta. Estiércol. Ñ . Fem
Feniptú.•ü. Fecal.
Fenás. Herba. V. Fe.
Fenigrech. Pta. Alholva,
fenogreco.
Fenoll. V. Fonoll.
Fer. En sas princip. ac-
cepc. Hacer. Obrar. 0-
brar , operar. Formar.
Formar, construir, fabri-
car. Deixar. Dejar. Recu-
FER
195
llir. Juntar, recoger, con-
traer. Imitar. Remedar.
Despedir alguna cosa del
COS. Arrojar. Plantar.
Sembrar. Produhir las
plantas. Llevar. Féracciá
o la acció. Hacer ademan.
¥. á cops de punys. Fr.
Fèr depressa alguna cosa.
Harbar, hilvanar. Fér al-
tra cara. Mudar de sem-
blante. Fer anar. Fr. Móu-
rer alguna cosa. Menear.
Donar moviment. Mover.
Fèr anar la cua. Colear.
Fer anar las alas, jl/e/ear.
Fèr anar las mans. Ma-
notear. Fèr anar lo cap.
Cabecear. Fèr anys. Cum-
plir «ïios. Fèt a lòt. Fr. A-
conlenlarse de tol. Acos-
tumbrado á todo. Fèr á
tots. En lo joch de cartas.
Arrastrar.y . Fèrnel. Fèr
bè ó bó. Parecer bien. Fèr
bestiesas. Bobear. Fer
blaus ó verdanchs. Acar-
denalar. Fèr bonys. ^c7ií-
chonar. Fèr bógit los ar-
bres. Hacer pompa. Fèr
broma ó bulla. Meter bu-
lla. Fér. bulla ab algú.
Chulearse. Fcr bullir lo
cap , lo senv ó lo enteni-
ment. Aturdir la ca'jesa.
Fèr burrada. En lo Jocli
de carias. Renunciar. Fer
callar las criaturas. Aca-
//ar. Fèr campana. Fr. Fal-
tar al aula. Hacer novi-
llos. Fér canons. Fr. Posar
lo fil, seda , etc. Encaui—
llar.Vér cap á algun lloch.
Dar, ir á dar. Fcf capfi-
cats. Acodar. Fèr caí»
algun edifici. Hacer fa-
chada. Resistir. Hacer
frente. Fèr cara ais pe-
rills ó traballs. Arros-
trar. Fèr carotas. Hacer
visajes. Ver cas. Atender^
mirar. Fèr catul'ols. Cho-
chear, achocharse, cadu-
car. Fèr caurer. Derri-
bar. Fèr cessió de bens.
Desamparar sus bienes.
Fèr coplas. Acopiar. Ver
cólis y mófis. Fr. Hacer
mangas y cabezones. Fèr
colgats. A mugronar. Fèr
196 FER
com qui no ho veu. Hacer
¡a vista gorda. Fér com-
pares y comares. V. Fér
cófis y mofis. Fèr cop. Dar
golpe. Fèr cop ó impres-
sió. Labrar. Fér córrer.
Fr. Vèncer. Vtnrer. Ro-
bar. Limpiar, xallear. Fer
créixer. Acrerentur. Fér
crialuradas. Nií'tear, mu-
chachear. Fér crit. Fr. Dir-
se mòlt. .S'oíJrtcse. Fer criïs.
Dar voces óíjritoR, vocear.
Fèr de testimoni. Atesti-
guar. Fér donar toms ó
\ollas. Rodear, voltear.
Fèr donar nn surt. Sobre-
saltar. Fér durar ó allar-
gar. Endurar. Fér embes-
tir. Naut. Aconchar. Fer
emijuls. Tartajear, tarta-
lear. Fér encant. Almo-
•tiedear. Fér entcndrer
Dur á entender. Fér en-
trar. Meter. Fér encara-
lials. Garrapatear. Fèr
escarni ó escamot. Es-
carnecer. Fèr escuma. Es
pumar , despumar. Fèr
esquellots. Dar cencerra-
da. Fér eixir de tinc. De-
satinar, desatentar. Fèr
famós. Afamar. Fèr fa-
rum. Husmear , oliscar.
Yèr fèr Uoch. Hacer calle.
Férfeslas. Fr. Captar la
•voluntat. Tocar. Afalagar.
Popar. Fèr felor ó pudor.
Heder. Fèr fortor. Tras-
minar. Fèr fosca. Estar
oscuro. Fèr fressa. Fr. Cri-
dar. Vocear. Fér fum. A-
hurnar. Fèr fugir. Ahu-
yentar. Fèr la l)riba. Bri-
honear, bribar. Fér la (i-
Ruereta. Estar de cabeza.
Fèr la garagara. Fr. Hacer
el 6u2. Fér la sc\a. Hacer
.iu negocio. Fèr lo boig.
Loquear. Fèr lo cor fort.
Hacer de tripas corazón.
Lo dropo ó mandra. Ha-
raganear. Fér lo guapo.
Guapear. Fèr lo jas. Mu-
llir. Fér lo manco. Man-
ijuear. Fér lo morí. Ha-
cer la morlecirta. Fér lo
peterrel). Hacer imrhe-
ros. Fèr lo plaga. Truha-
near. L' onii ó lo tonto.
FER
Hacerse memo , zafarse
Fér los ulls grossos. Ha-
cer la vista gorda. Fér lo
tato. Hacer la acechona.
Fer lo ullet. Hacer del ojo,
guiñar. Fér lo vagamun-
do ó lo vagarro. Haraga
near, holgar. Fér lo va-
len!. Abernardarse. Fér
ilampechs. Relampa-
guear. Fér Higa. Ligarse
Fér lloch. Hacer plaza
dar lugar, despejar. Fér
Uum. Alumbi-ar. Fèrma-
garrufas ó festas. Mimar,
cocar. Fér mal. Fr. üól-
drer. Doler. Maltractar
Maltratar. Fér mal a algú.
Hacer mal tercio, desayu
dar. Fér mal ais ulls ó á
la vista. Quebrar los ojos.
F'ér mal lié. Echar á per-
der, menoscabar , malba-
ratar. Yér voah as. Hacer
bodoques. Fér manyochs,
embulls ó bunvols. Abu-
riijar. Fer marrada. Ro-
dear. Férmemoria. ^cor-
dar, recordar , acordarse
Fér menció. Mencionar.
Fér micas ó micas y bo
cins. Hacer añicos. Fér
milgdia. Dormir lasiesta,
sestear. Fér net. Fr. Aca-
bar los diners. Quedar sin
blanca, dar fíniquito. Fèr
niu losaucells. Nidificar.
Habitar ordinàriament.
Anidar. Fér nosa. Emba-
razar. Fèr nejadas. Mu-
chachear. Fèr olor. Oler.
Fèr orellas. Aguzar el oi-
do. Fèr oseas. Mellar. Fèr
ous. Aovar. Fèr pampa-
llugas. V. Pampallugas.
Fèr passarab ralions. Dar
C07t la entretenida. F"èr
pèndrercos. Fr. Espessir.
Dar cuerpo. Fér pensa-
ments al ayre. Hacer casti-
llos en el aire, quimerizar.
Fer petar. Fr. Hòraprer.
Romper. Menjar. Despa-
bilar, vendimiar. La da-
ca. Garlar, parlotear. Las
dcnis. Dar diente con dien-
te. Lo fuet. Latiguear,
chasquear.Los dits.Cfísíii-
ñctear. Fér pobre. Fr. Em-
pobrir. Empobrecer. Fèr
FER
pols. Levantar polvareda.
Fèr por. Amedrentar, dar
miedo. Fèr provisió. Jlco-
piar. Fèr puja ó pujada.
Subir. Fér punta ais ins-
truments. Aiiuntar. Fer
quartos. Fr. Escorlerar.
Descuartizar. Fér rasgo.-.
/írtsjííear.Fèr rechsó ce-
quias. Acequiar. Fér re-
punt. Pespuntar. Fér rc-
colse ó recebada. Acodi-
llar. Fèr referencia. Alu-
dir. Fèr ronda ó marrada.
Rodear. Fèr ruixim. J/o-
lliznar. Fér sal>er. Parti-
cipar, avisar. Fér sala!.
Fr. irónica. Béurer massa
fins emborratxarse. Em-
briagarse, emborracharse,
estar hecho un cesto. Fér
sasfeynas. Fr.Fér de eos.
Hacer del cuerpo. Fér sa-
xons. Al forzar. Fér ser-
vey. Servir. Fér soroll de
peus. Triscar. Fèr lalús
la paret. Relejar. Fèr la[>
tap lo cor. Latir el cora-
zón. Fér tenir ó estar peu
á rotllo. Tener á raya. Fèr
tantinas. Hacer pinicos.
Fér tirelas. Vomitar. Fèr
tombarellas. Dar tumbos.
Fér tornar agre. Acedar.
Bermell. Enrojecer, son-
rojar. Llelg. Afear. Lelo
ó boig. .4 lelar. Fér tornas.
F"r. Créixer, auracnlar.
Cundir. Fér torta. V. Mar-
rada. Fér trapacería?. 7'r(i-
pacear. Fér trastocar. Vol-
ver á uno loco. Fér trave-
la. Armar una zancadi-
lla. F'ér trilions, garbas ó
garberas, .ifascatar. Fér
tro. Meter ruido. Fér tuf.
Oliscar, husmear. Fér una
aposta, .ipostar. Una ba-
ca) na. Descabezar. Fér
una banva ó liony. .iho~
llar. F'ér una deixa. Man-
dar, l'na passada ó parti-
da de algun joch. Echar
una mano. Férunbòt. Fr.
Enfadarse. Saltar. Fér un
esboranch. Desgarrar.
Fér un pam de morros.
Estar con tanta jeta. Fér
im pecli agre. .Acidular.
Fér un Irench. Descala-
FER
brar. Fèr un vahitot. E-
char el resto. Fer venir
bè. Ajustar, acoplar. Fèr
ventositats. Ventosearse,
ventearse. Fèr volta. V.
Marrada. Fèr vòmit. Dar
asco. Fàcil de fèr. Hace-
dero. No fèr. Omitir. No
fèr res. Holgar. Tornar á
fèr. Reltacer. Si í:\ ó no fa.
A pocadiferenria.X. Fèrse
Veva, Fiera, salvajina.
Feratuesít-Adv. Ab fere-
SA. Ferozmente, fieramente
Fereílat. Grima, fiereza.
I'^ere.*ia. Fiereza, bravura.
VeveM, Fcrús. Feroz.
Werèsi^ch. Ferino, cerril,
ameilrentiidor, zahareño.
ff'eri. Cruel. Ferino.
Feriaí. Feria, vacación.
VevulA. Herida. Ab arma'
de punxa. Mohada. En la]
cara. Xiribech. Chirlo. \
Respirar per la ferida.
Resollar por la herida,
Ve^vUluriAMe A. Apoplejía. I
Ferjp. Rómprer violenta-j
ment alguna part del eos. I
Herir. Topar una cosa ab'
altra. Choca'-. Ferir lo'
cor.Fr.Causar gran dolor, I
sentiment ó llàstima. A-^.
¡ligir. Denigrar. Zaherir. \
Entre valentons. Alma-\
grar. Ab canyas. AcañaA
verear. Ab forquelas. A-\
horquillar. Ab llansa. A-\
lancear. Al toro ab la!
llansa. Rejonear. En las]
caderas. Descaderar. La
espatlla. Despaldar. V.
Conmóurer.
ï'erií•jiie. r. Darle á alguno
un accidente de apoplejía.
Ferif . Herido. De feridura
ó apoplètich. Apoplético.
Ferni. Firme, estable, se-l
guro, fuerte, sólido. De'
ferm. Fr. Amanteniente. \
Manlenirse ferm. Cerrar-
se. Posar ferm. Afirmar.
Ferina. Llenca. Ceja. En
los vestits. Ruedo.
Ferniainent. Firmemen-
te, a firmadamente .
FennanMa. Fianza.
Fermar. Assegurar algu-
na cosa clavantia , etc.
Afirmar. Lligar. i4/ar. Las
FER
cabalgaduras. Arrendar.
Ferjuar.<*e. r. ¡Sostenerse.
FerBMent. Fermento.
Fermentar. Hervir, reve-
nirse, cocer. La pasta ab
lo llevat. Leudar, r. Las
conservas. Rehervir.
Fernïe.<*ay Fermetat. "Fir-
meza, solidez, persisten-
cia. Valor. Tesón , valor,
ánimo. (bravio.
Ferós y Ferotge. Fiero,
Ferpa«ía. V. Galleda. Ay-
gua ferrada. Herrada.
Fevrartura. Herradura.
Ferrament. Herradero.
Ferramenta. Herra-
mienta, herraje. Caixa de
posar la ferraraenla. //er-
ramental. (trellar huevos.
Ferrar. Herrar. Ous. Es-
Ferrer. Qui treballa y
puleix lo ferro. Herrero.
Qui ferra las cabalcadu-
ras. Herrador. Ferrer de
encant. Chispero.
Ferreria. Oficina del fer-
rer. Herrería. Mania. Te-
ma, ma7iía, idea.
Ferret. Especie de tres
peus de fanch. Caballete,
alifle. Coure, aram cre-
mat. Ferrete.
Ferro. Metall. Hierro ,
fierro. La paleta del foch.
Hurgón. F. bermell ó bu-
llent. Hierro caliente. Co-
lat. Arrabio. De la fletxa.
Casquillo. De crespar
colls. Abridor. Bátrer lo
ferro. Martillar. Donar,
teñir sabor de ferro. Her-
rumbrar. Escalfar lo fer-
ro. Caldear. Guarnir de
ferro. Ferrar. Gust ó sa-
bor de ferro. Herrín.
Marcar ab ferro ó treba-
llar cosas de ferro. F«»Te-
tear. Rovell de ferro. Her-
rín. Pl. Los tres peus del
foch. Trébedes.
Ferruginó.s. Ferrugineo,
ferrugienlo.
Ferse. r. Créixer, aumen-
tarse alguna cosa. Hacer-
se. Acostumarse. Acos-
tumbrarse, hacerse. Nài-
xer espontaneament las
plantas. Nacer. Fèr pro-
ba las plantas. Darse, ve-
FES
i 97
nir. Posar carns, fortifi-
carse lo COS. Embarnecer.
Fèrse ab gent baixa. Ado-
cenarse. Fèrse aborrir. O-
diar.se, hacerse odioso. A-
gre. Fr. Fèrse repugnant.
Hacerse cuesta arriba. A-
michs los renyits. Amis-
tarse. Bulla. Charicearse,
chulearse. Ciar. Amane-
cer. Cuchs. Agusanarse.
Dia. Amanecer. Dur. En-
durecerse. Estrany. Fr.
Apartarse. Enajenarse.
Fonedis.O.sfi/recíí'se.Forl.
Endurecerse. Lo ^ui\, mor-
ter, etc. Fraguar. Foscb.
Oscurecer , anochecer.
Gran ó gros. Crecer, en-
gordar. Jochs. Chancear-
se , clmlearse. l'crse mal-
be. Malmétrerse. Echar-
se á perder. Las fruytas,
etc. Dañarse. Malmetrer
los bens. Malbaratar.
Malvoler. Malquistarse.
Negra nit. Cerrar la no-
c/ie. Nit. yl?ioc/iecer.Pelar.
Fr. Menjarse. Zamparse.
Pregar. Hacerse de rogar.
Senyas. Hablar por señas.
Tot ulls. A brir mucho ojo.
Trossos. Hacerse astillas
ó rajas, estrellarse. Una
coca. Hacerse tortilla. Una
panxa. Darse una panza-
da. Un fart, un tip. Darse
un hartazgo. Un xop. Ha-
cerse una zarpa. Vespre.
Anochecer, {mo, fecundo.
Fértil. Feraz, pingue, ópi-
Fertilitat. Feracidad, [te.
Fert ilntent. Copiosamen-
Fervent. Ferviente.
Fervor. Atreviment. Oscb-
dia. (viente. Osat. Osado.
Fervoró.»*. Fervent. Fer~
Fes. Partit. Hendido.
Fe-sa. Hendimiento.
Fesol. V. Fásol, (sonomia.
Fe.somía. Fisonomía. Ft-
Festa. F^n sas princip. ac-
cepcions. Fiesta. De la
Iglesia. Festividad, fun-
ción. Vacació. Huelga, fe-
ria. Descans, pler. Hol-
ganza, huelga, popamien-
to, regodeo. Fèr festa. Fe-
riar. Festa colent. Fiesta-
de guardar. Pagar la fes—
198 FEY
ta. Fr. Pagar el pato. Per
«•oronar la festa. Por fin
y poftre. PI. Fèr feslas.
Mimar , popar , ¡¡acer ar-
rumacün. Donarlas l;onas
íestas. Felicitar las Pas-
cuas, ele. {cortejo.
Vesív-ïS.Fextejo^alatUeo,
FeKtejaclop y Festejant.
Caían, galanteador, cor-
tejador, cortejante.
íVí» tejar. Galantear, cor-
tejar, festear.
Vestí. Festín. (ño.
Fe««t(ii. Placenler. Rime-
WetUó.Aáorno. Festón. Tèr
íestó. Festonear.
Festonar. Festonear.
Westueh. Pla. Alfónsigo.
Vet. Format. Hecho. Acte.
Acto, acción. Etxura. He-
chura. Lo joch deis noys.
Escondite. Hèn fèl. Pulido.
Mal fét. Trabajoso. ¥èx a\
revés. Prepóstero. Fét
malbé. Trasmochado. Fét
un xop. Hecho una sopa.
Ceta. Hecha , hecho. De
aquella feta. Adv. Desde
entonces. De aquesta feta.
De esta hecha, de este hecho
Vetfíe.Higado. De animals
petits. Higadilla , higadi-
llo. Tráufer lo fetge. Fr.
Echar los bofes.
FetKcra. Pta. Hepática.
Veto. Engendro.
Vet4tr. Hedor, hediondez.
Vetxa. Data. Felxa anti-
cipada. Antedata. Posar
la felxa anticipada. Ante-
datar. Posar la felxa ó lo
dia. Fechar, datar.
Vetxiifka. Fechoría.
Veml»Usuie. Feudalismo
Vex. V. Feix.
Vexa. Y. Feixa.
Ii'exína. Y. Feixina.
Ií"eyiia. Exercici, ocupa-
ció. Trabajo, labor, fae-
na. Lo treball doméstich.
Hacienda. Lo treball ex-
traordinari. Faena, obra.
Feyna tallada. Tela. Ab
prou feynas. .4dv. .1 tro-
]>ezo7ies'. Eixirne al) prou
feynas. Fr. Salir á nado.
Fer sas feynas. V. Cos.
Feyneikt. Holgazán.
■Veyner.Aplicat al Iraball.
Fie
Hacendoso, laborioso.
Vi. Terme. Fin , /míiÍJio,
remate, terminación. Pu-
lit. Afinado. Equilibri.
Filo. Delicat, suau. Fino.
Just. Cabal. Extrem. Ejt-
tremo, cabo. Objccle. 06-
jeto, cansa , mira. Mort
Fallecimiento, finamiento
De la romana. Romana-
dor, romanero. De la ba-
lansa.Fte?. Deis sentits. ,4
gudo. Afi yá efecte. Loe
Para. Al fi. Adv. A I cabo,
á la postre. Donar fi. Fi
nalizar. Lo que te fi. Pe-
recedero. Milg fi. Entrefi-
no. Treballar fi. .4 manar.
No tenir fi ni compte. Fr.
Ser incalculable, (mente.
Fiablenient. Conpada-
Fiaclor. Garante. Surtir
fiador. Fr. Garantir.
FianiBtre de carn trinxa
da. Salpico7i.
Fianza. Garantía. Seguri-
dad, abono. Fiador. Segu
rador , rehén. For. Satis-
facción. Company de fian-
sa. Confiador. Fer fiansa.
Salir fiador, fiar, garantir
Fiar. Deixar. Prestar. Con-
fiar. Confiar. Al liat, y A
fiar. Adv. ^1/ fiado.
Fil>la. Obertura. Sangra-
dera , sangraditra , san
Íiria. Lo tap de demunl la
)òla. Tapón de cuba. Pun
xó pera fiblar. Punzón.
Fibla«la. Picada. Picadu-
ra, picazo, escocimiento.
Dolor agut. Ramalazo.
De mal de ventre. Retor-
tijón de tripas.
Fiblar. Picar ab lo fibló.
Aguijonear. Causar cois-
só. Escocer. Tastar de una
bota de vi. Sangrar.
Fiblejar. Y. Fiblar.
Fibló. Agulló de las abe-
llas. Aguijón. Punxa, es-
pigó. Rejo, espigón. Inci-
tament. Estimulo. Deis
murmuradors. .\avaja.
Ficanient. Metimiento.
Fiear. Introduir. Meter,
encajar. Tancar. Encer-
rar. Menjar mòlt. Embu-
cluir. Alguna cosa de pun-
xa. Hincar, clavar. I-icar
FIG
al Hit. Acostar. Dins de
algun liquit. Sumergir.
Dins del a^gua. Zampu-
zar. Endinlre. Remeter.
FiearMe. r. Introduirseen
un lloch estret. Encajar-
se. Ingerirse. Ingerirse^
entremeterse, mezclarse,
colarse. Ab brochs. Me-
terse en honduras. Al Hit.
Acostarse. Per malalt.
Ponerse eti cama. En 1»
cau. Amadrigarse. En 1»
que no loca. Cocinar. En-
tre barranclis. Abarran-
carse. En una barraca^
Abarracarse. En un doll.
Atollar. En un fanch.
Meterse en un berengenal.
No ficarse en brochs. Fr.
No meterse en dibujos.
Ficció. Fingimiento , si-
mulación, disfraz.
Fich. Med. Especie de úl-
cera. Espu7)dia, lechino.
Fíete. Ficticio, (haciente.
FideíüRiie. Fidedtqno,fe-
Ft(leíeotni.«. For. P'ideico-
miso, fidecomiso.
Firtel. Fiel, leal. (íe.
Fiíleliiienl. Adv.Fíe/mfji-
Fitleu.Pasta de farina. Ft-
deo. Pl. Especie de zoo—
lits. Pólipos.
Fiero. Feroz. Y. Fercs-
tech. Pl. Fanfarronadas.
Hayos , bravatas.
Fii^a. Fruyt. Higo. La
fempta délas cabalcadu-
ras. Cagajón. Figa bor-
dissot. liurjasota. Demo-
ro. Chumbo, tuna, higo de
;)a/a. Figa flor, flrera.l'an-
xona. Higo paso. SajoUu
Higo dorado. Seca. Y.
Panxona. Fór figa, Fr;
Faltar, filiar. Fér la figa.
Fr. Despreciar. Dar hi-
gas. Moll com una figa.
Blando como una breva.
Fisiiera. .\rb. Higuera.
Horda. Cabrahigo. De .V-
dam. líanano. De la Indias
Arrampo. De moro. Ta-
fia, itopal, chumbera, hi-
guera de ¡¡ala. InfernaL
Ricino , palma Cristi. In-
fernal borda. Estramonio,
higuera loca. (gueral.
Figueral y Figucrar. Hi~
FIL
Figuerencli. Semblant á
la figuera. Ficeo.
Figuereta (Fer la). Fr.
Ponerse de cabeza ó estar
de cabeza en el suelo.
Figueroi. V. Papaflgas.
Figuef». Ampolleta. Cas-
taña, botecillo, redomila.
Figura. Forma. Forma,
traza. Presencia. Presen-
cia, talante, trasunto. De
bulto. Estatua. Ve moda.
Moña. De moviment. JÍ/a-
niqui. De relleu. Camafeo.
Triangular. Illas. Roquete.
Fèr figura. V. Paper.
Figuransa. Acció y efec-
te de figurarse. Figura-
ción, imagen.
Figurar. Pintar. Pintar.
Figurarse, r. Imaginar.
Figura!«. Pl. .4rq. Espe-
cie de columnas. Atlan-
tes, cariátides. Fèr figuras
ó posturas. Fr. Hacer ges-
tos , figurería. Burlarse
de algú al) gestos ridí-
culs. Tocar, hacer cocos.
Figurasitiía. Aum. Figu-
rón, figura grande.
Figurer. Gesticulador.
Figurero, gestero, mami-
llero, invencionero.
Figuri. Moña, figurin.
Fil. En sas princip. ac-|
cepc. Hilo. Tall de espa-i
sa, ganivet , ele. Filo. Lol
rajolí de un liquit espés.
Hebra. Lo conjunt de lo
que 's fila. Hilaza. Fil
cru. Hilo sin curar. ¥i\,
de cmpalomar. Braman-
te, guita, hilo de ensal-
mar. De mitjas. Dobladi-
llo. De certas llegums.
Brizna. De ferro ó llautó.
Alambre. De instrument
de tall. Corte. De la plo-
ma. Cendal. De llautó.
Doradillo. De or ó plata
barrejat ab seda. Hilo
briscado. De rahims. Col-,
gajo. De sabater. Hilo la-
so. Mal tort. Len. Per fér
mitjas. Dobladillo. Fil per
randa. Adv. Circunsta7i-
ciadamente. A dret fil. A
hilo , d cordel. Agafarse
per un fil. Fr. Asirse de
un pelo ó cabello. Posar
FIL
ül á r agulla. Fr. Empén-
drer alguna cosa. Poner
mai}os a la obra. Venirlo
cor á un fil. Fr. Ahilarse.
Pl. Fils. De las arrels.
Barbas, hebras. De algu-
nas plantas. Zarcillos.
Deis licors. Madejas. Deis
sarments. Tijeras, tijere-
tas. Lo que té mòlts fils.
Hebroso.
Fila. Filera. Hila. Rengla.
Ringla, ringle, ringlera.
Pessa de fusta , etc. Vi-
gueta. De fila ó de filera.
Adv. A la hila. Posar en
fila. Enfilar (qui.
Fciabarqui. V. Belabar-
Filatla. V'úera.. Hilada, hi-
lera. Filassa. Hilaza. De
obra cuyta. Arquit. Ver-
dugo, [azache, cadarzo.
Fila(ii.6;. ,4 ducar, hiladillo,
Fiia<iur. Qui fila. Hila-
dor , hilandera.
Filadura. Hilado, hilaza.
FíEagarsa. Hilacha, hila-
racha, mota, mecha. Pl.
Rabos. [raboso.
Filagarí$<'>s. Hilachoso,
Filanient. Acció de filar.
Hila. Arreleta ó bri. Fi-
lamciUo, hebra.
FÉiain|>tia. y. Filempua.
Filaner. (Jui fila. Hilador.
Filaitera. Flocb. Copo.
Filar. Hilar. Filar be. Fr.
Fér ó portarse bé. Hacer
buena harina. Filar prim.
Fr. Adelgazar, sulili:^ar.
Fila.•i$.•>a. Hilado, hilaza.
Filat. Obra de filar. Hila-
do. Trampa. Lazo, garli-
to. Lo teixit pera cassar
y pescar. Red. Lo dit ret
sabogal. Almatroque. De
cassar aucells. Arañuelo.
De fil ferro. Red de alam-
bre, alambrera. De malla
estreta. Albéndola,albén-
tola. De perdius. Butrón,
buitrón. De pescar tonyi-
nas. Cintagorda. Enqui-
tranat. Aljarfa. Espés
pera pescar. Garrapita.
Pera pescar. Jurdia, al-
cabala. Pera agafar cu-
nills y Hebras. Albanega.
Pera resguart de las vi- 1
drieras. Sobrevidriera. '
FILL 199
Pera tráurer pcix menut.
Boliche. Travesser. Red
barredera. Tirar los filats.
Redar. V. Tirar lo art. Ve-
ten aquí un altre que no
ha filat de avuy. Exprés.
Esa es otra que bien baila.
Filater. Qui fa fdats. Rede-
FiEeiiipua. Estopilla, [ro.
¡Filera. Rengla. Hilera,
hila, ringla, ringle, car-
rera. Filada. Hilada. Lo
instrument de cer de est
nom. Terraja. Entre tira-
dors de or. Hilera De ar-
bres. Linio, liño. De file-
ra. Adv. A la hila.
Filet. Petit m.Hilito. Mot-
llura delicada. Filete, lis-
tón. Perfil de las lletras.
Perfil. Náut. Pasadera,
meollar. Guarnir ó ador-
nar ab filets. Filetear. V.
Llomillo. (letcjar.Fi'/eíeo.
Fileteig. Ac. y ef. de Fi-
Fiií. Esp. de petxina. Fili-
no. (las filiacions. Filiar.
Filiació (Péndrer la), ó
Filibot. Embarcació sens
mastils. Filibote.
Filícorni. De banyas ó
entenas semblants á fils.
Filicórneo.
Filícula. Pta. Polipodio.
Filigi-ana (Cosa de). Afi-
ligranado, (masquillo.
Filigtefxi. Filiiiichin, da-
Filís. Habilitat, gracia.
Gracia. Estar de filis, de
gresca ó per brochs. Fr.
Estar de fiesta, de chunga,
de temple.
Fil!. Hijo. Fill de cosi ger-
mà. Primo segundo, reso-
brino. De dona pública.
Mancer. Extern ó caba-
1er. Segundón. Fill quart.
Cuariogénito. Fill segon.
Segundogénito. Unich. U-
nigénilo. Pl. Prole, hijos.
Filia abans del pare. Pta.
Pota de caball. Fárfara,
nña de caballo.
Fillastre. Entenado, hi~
jastro, alnado.
Fillet y Filló. Dim. de fill.
Hijuelo, hijito.
Filio!. Aquell de qui s' es
nadri en lo baptisme. A-
iiijado. Lo renou en los
200
FIN
arbres. Pimpollo, chupón,
hijuelo. (Hijuela.
Villula.Malalasset de llit.
F'iloili. Semblant á una fu-
lla. Filódeo.
Fíloja. Especie de entre-
leixit de fil , etc. fet de
má. Red. (sinyol.
ï'iloniena..\ucell.V. Ros-
f iloi^a. Rueca. Entre ecle-
siásticlis lo breviari. Sue-
gra. Cap de la filosa. Ro-
cador. Carta de filosa.
Rocadero. (po.
Filosada. EnPilosada. Co-
Fihtüíello. Pla. Filoseda.
V. Herba cansera.
Filosoria (Doctor ó lector
de). Maestro en arles.
Filitsop. Filósofo.
Fílíraílor. Resumadero.
Filtrar. Recalar.
Filtrarse, r. Recalarse,
rezumarse, trazumarse.
Filtre. Colador. Filtro.
Final. Lo que posa terme.
Terminal. Pl. Ultimas.
Finali»$ar. Acabar. Ulti-
mar, finir, terminar.
Financer. Lo que per-
tany á la renda pública.
Financiero, rentístico. Lo
empleat pera recaudar
aquesta renda. Hacendis-
ta, rentista.
Fiue.stra. Ventana. Ab
dos archs. Ajimez. Es-
tarse á la finestra. Ven-
tanear. Pl. Ventanaje. Lo
que mira en las finestras.
Veiitanero.
Fine!«trada. Ventanazo.
Fine*itráni. Ventanaje.
Finestrer. Ventanero.
Fine.*itr«i. Portcta de fi-
nestra. Posí/gro, ventanico.
Fiuet (>'oy). Admiis.
Fing:¡r. Simular. Afectar,
suponer, inventar. Forjar.
Mentir, pintar.
Fínj;irf«e. r. Aparentar.
Hacer el, contrahacerse,
venderse. [to.
Finsit. Fingido, falso, fir-
Finir. Acabar, conclou rer.
Fenecer, acabar, remalar.
Finit. .4cabat , raorl. Fe-
necido. Lo que té fi o ter-
me. Finito. [timo.
Finitini. Confinant. Fini-
FIT
Finitiva(Ala).Adv. Al fi.
Al fin, por fin y postre.
Finor. Finura. Finura.
Fin!«. Prep de terme. Has-
ta. Fins a mes no poder.
Adv. Hasta no mas.
Finura. Puresa , delica-
desa. Fineza, delicadeza.
Primor. Primor. Urbani-
tat. Cortesía. Agudesa.
Aijudeza. Finura en lo
parlar. Cortapisa. Ab finu-
ra. Adv. Finamente.
Fira. Feria , mercado. De
Bellcayre. Baratillo.
Firal. S'. Mercat. [Feriar.
Firar Resalar cosas de fira
Firma. Rubrica. Rúbrica.
Firmar. Rubricar. Ru-
bricar. Firmar apoca. Fr.
Dar carta de payo.
Firme.^a. Fortalesa, cons-
tancia. .Seguridad , coyjs-
lancia , fortaleza. Ener-
gía. Energia. Refors. Apo-
yo. V. Fermesa.
Firmitat. Forsa. Fuerza.
Fi^ca. Naut. Arpón, tri-
dente. V. Fitora. (near.
Fi-scar-se. r. Ftzgar, fisgo-
Fi.seli. Fisco. {ó chasco.
Fi.vgar. Zumbar, dar vaya'
Fií«ioii. Físico.
Visonomïsia. Fisónomo.
Fisto. Patró de fer pun-
tas. Prendido. V. Festó.
Fi.«ítonar. Festonear.
Fii<«tijla. Cir. Fistola. En
lo uU. Rija. Fèrse una fís-
tula, .l/ís/o/arse. tuloso.
Vititulós, Afstolado , fis-
Fit á fit. Adv. De cara, dre-
tament. De ó á frente. De
flt a (it. De hito en hito.
Fita. Lirait. Mojón , linde,
límite, término. De divi-
sió de terme. Rollo. Fita
punxaguda. Pina. Piló de
cami. Mijero. Lo jocli de
est nom. Tejo. Lloch a-
honl se posan las fitas.
3Iüjo7iera.
Fitació. .4 mojona m ien to,
deslinde, acotación.
Fitaaleleli. Que xucla '1
sucli deis vegetals. Fila-
del'io. [deslindador.
Fitaditr. A mojonador.
Fitar. Posar fitas. Amo-
jonar, mojonar, alindar.
FLA
acotar, deslindar.
Fitat. Amojonado.
Fitbla. V. Fibla.
Fitolach. Bol. Fitolaca.
Fitor. Resistero, resistidero
Fitura. Vas per refrescar
aygua. Cantimplora. Per
pescar. Fisga, arpón. Ves-
car ab fitora. Fisgar.
Fitxa. Ficha.
Fixaci«>. Fijación. De al-
gun humor. Med.üecúòi/o
Fixar. Determinar. Fijar,
establecer. Grabar. Impri-
mir. V. Ficar.
Fixo. Clavat. Clavado, es-
tante. Aslron. hiérvanle.
Flaca. Flaipiesa. Flaque-
za, fragilidad.
Flaeh. Slasre. Flaco. Dé-
bil, sech. Delgado , seco,
magro, feble, (lar. Azote.
Fla;;ell. Instr. pera asso-
Flagel-lació. Azotina.
Flagel•lar. .Azotar.
Flagrant. Fragante.
Flaíió. Rollizo, frescachón
Flaliona. Rollona.
Flani. Hachón, /lama.
Flama. Llama.
Flamant. Nuevo, i-ecien-
te. Poét. Flamígero.
Flamarada. Llamarada,
flama. De encenalls. Fr.
Fruhiment passalger..4/e-
gron. Pera avisar en las
atalayas. Humada. Com
una flamarada. Fr. .1
lumbre de pajas.
Flamejant. Lo que fla-
meja. Flamante. Enees.
Encendido. {llamas.
Flamejar. Arder, echar
Flaniencli. Aucell major
que la cigonya. Flameiico
Flámora. Via estreta y
llarga de colors mòlt vius.
Flámula, (sangrar. F/em?.
Flámula. Llancela pera
Flaueli.Mil. Flanco. Fort.
Través. queador.
Flanqiiejador. Flan-
Flanqiiejar. Flanquear.
Flnniinejat. Blas. Flan-
queado.
Flaquejar. Debilitarse.
Ftar/uear, flojear, cerdear.
Falsejar. Falsear. Pérdrer
r animo. Desfallecer. En-
magrirsc. Enflaquecerse.
FLE
Flar|uesa. Consunciú.
Consunción, flacura. Fliíi-
xedat. Flojedad. Descu) t.
Falla, desliz, (ra. Frasco.
VIascu. Vas per la pólvo-
Flassatla. .Utni/a, fraza-
da. Uermellade llana. J/-
hamar, alfamar.
Vlasíitatlev. Mantera.
Flato. Ventositat. Vento-
sidad, {so, ¡lalulento.
FIatÓ!« y Flatulenl. Flato-
Flauta. Instrument mú-
sich. Fístula , tibia. De
canva. Balitadera. De pa-
lla. Pipa, pipiritaña, zam-
pona. Tabricant de flau-
tas. Flautero.
Flautejar. Flautear, {ro.
FJauter. Flautista, faute-
Fliiuti. Caramillo, flauli-
llo, pito, pífano. De pas-
tor. Torloroto.
Fla> ra. Olor. Olor. Vent.
Viento. Farum. Husmo.
Flayrar. Olorar. Oler,
husmear. Ensumar. Hus-
mear. Sutjar. Ventear.
Flavre. V. Flayra.
FJeea. Panadería , horne-
ría, tahona. [nero.
FJequer. Panadero, hor-
Fle.*>CK. Puntel, soplete.
Flet. Fletamiento. V. Nóiit.
Fletxa. Dart. Dardo, sae-
ta. Tros de sarment ab
punta, etc. pera tirar. Ite-
hilete, y ara pillo, repollo,
garapullo. La que es a
manera de llansa. Vena-
blo. Deis indis. Tiradera.
Matarab fletxas. Flechar.
Cop de flecha. Flecitazo.
Cosa de fletxas. Saetero.
Fabricant de fletxas. V.
Fletxer. Tirador de flet-
xas. Flechador, flechero.
Tirar fletxas. Asaetear,
saetear, ¡lechar.
¥iet\-Ar. Asaetear, saetear.
Flet. ver. Flechero, flecha-
dor, saetero, sagitario.
Fleuma. Tarda , pesat.
Flema, pachorra, lardo,
posma, sorna. Pesadesa.
Roncería, pausa, pereza,
lentitud. Humor. Flema.
Ab fleuma. .\dv. Cachazu-
damente, pesadamente.
Fleuniauíent. Adv. Ab
FLO
flema. Lentamente.
Fleuiuátieh. F'leumós.
Flemático, ¡temoso. Tar-
da, pesat. Pán¡ilo, soño-
liento, lento, pausado, pa-
cienzudo, perezoso.
Fleiiniñ. .Med. Flemón.
Fleuutóíí. Flemoso.
Fiextble. Doblegable.
FlJca. .4stut. Socarrón, re-
domado, sollastre.
Fiicandó. Fricando.
Flií-ar. V. Pegar. L' ase
'm flicli. Expr. fam. ;.)/a/a
peste! Jo 't flich. Expr.
fam. Caramba. [Zis, zas.
Fiist. Ua»>t. Expr. fam.
Fió ó Flor de S. Joan. Pta.
V. Perico groch.
Flocadura. Franja.
Fíoear. Pegar. Plantar.
Flocarse. r. Fam. >Ien-
jarse, bcurerse. Comerse,
beberse zamparse.
Flocli. Lias. Lazo, fleco.
Borralló. Copo, gorullo.
Naut. Foque. Floch de ca-
bells. Mechón, vedeja, gue-
deja. Floch de fils. Pezo-
lada. De la barba. Bozo.l
De la liana. Vedija, ve-'.
llon. De llana ó pel. Pe-
gujón. Desfilat. Cairel. Pl. 1
Del tinter. Algodones.]
Lo qui té mòlts flochs'
de cabells. Guedejón, gue-'
dejoso. guedejudo. Pié de
flochs. Mechoso. I
Floiijo. Tou, esponjós.!
Fofo, esponjoso, fangoso.'
Posar flonjo. Fr. Mullir, i
Flor. Lo mes principal y
estimat. Xata. Flor de'
albat. Pta. Maravilla, flor ^
de muerto ó de lodos los'
meses. De alguns arbres. I
Espiguilla. F. de ó del
amor. Amaranto, flor de
amor. De cucu!. Prima-
vera. De la herba cana y
altras plantas. Vilano.
Del aygua. Superlicie del
aygua. Xeíi^ua del agua.]
De la abella. Flor de la\
abeja. De la castanja.j
Candela. De la passione-
Tà.JIurucuya, granadilla.
Del blal , rahims , etc.
Cierna. Del llimoner ó ta-
ronjer. Ara/iar. Del vent.
FLO 201
Pulsatila. De Uoquela.
Globularia nana. De ma-
graner doble. Balaustra.
De ninou. narciso de mar
nojo. De S. Joan. Pta. V.
Sempreviva borda. De
sempredura. Perpetua.
De tot r any. Lunaria.
Adornar ó guarnir de
llors. Florear, ¡loretear.
Armari , gerro , etc. de
flors. Florero. liona flor.
Home astut. Sollastre.
Caurer la ñor. Des¡lorecer.
Onéixer ó enténdrer la
flor. Fr. Entender la mu-
sa. En flor. Adv. En cier-
ne. Morir en la flor. Caer
en ¡lor. Xaixer ab una flor
al cul. Fr. Xacer de pies.
Polvos ó polsim de las
flors. Polen. (Juadro de
flors. Florero. Segona
flor. Redrojo , redruejo.
Ser flors y violas. Fr. Ser
tortas y pati pintado.
Tráurer flors los arbres.
Florecer.
Fioraií^. ÍFestas).Pl. Fies-
tas ¡torales. [Floripondio.
Floratxo. En ¡os teixits.
Fioravia. Pta. Cardo es-
trellado, Irepacaballos en-
carnado.
Florar re. Ramillero, ra-
milletero, florero, florista.
Flordellisar. Blas. Flor-
delisar.
Floreig. Esgrim. Floreo.
Florejar. Guarnir de
flors. Floretear , florear.
Triar lo millor. Escoger,
desnatar. [Floreado.
Florejat. Guarnit de flors.
Floreiisada.s. Pl. Blas.
Creus, ¡irasios, etc. ter-
minant en flor de llis. F/or-
deliíadas, ¡lorenzadas.
Florera. Ramellct de
ttoTi. Ramillete. Lo gerro
pera tenir las flors. .Place-
ta, ramilletero.
Flore.^ta. Bosquel. Silva.
Floret. Lo mes pur y per-
fet. Flor. La espasa pera
esgrimar. Espada negra.
Paper superior. Florete.
Floreta. Capirot. Papiro-
te, capirote.
Fioretas. V. Amoratas.
202
FLU
Flopetejar. Floretear.
Florí. Cer(a moneda d' or
antiga. Florin.
Florida (Estará la) losar-
bres. Fr. Estar en cierne.
Floridablanca. Planta.
Hierba blanca.
Florífiura. Moho, mus-
go. Tráurer la lloridura.
Desenmohecer, ipondio.
Florépoiicli. Pla. Flori-
Florir. Tráurer flor. Flo-
recer. Dit dels arbres. E-
char , arrojar. Dit deis
blats, vinyas, etc. Cerner.
Fér florir. Fr. Fér aguar-
dar mólt. Hacer llevar
poste. No deixarho florir.
Fr. A^o dejar criar moho.
Tornar á ñoñr. Reflorecer.
Fl<»rirse. r. Impacientar-
se, neguilejarse. Consu-
mirse, deshacerse, pudrir-
se. Corrómprerse. Enmo-
hecerse, tomarse de moho.
Aguardar móll temps.
Llevar poste.
Florit. En flor. Florido,
florecido. Cubert de flo-
ridura. Mohoso, mohien-
to, tomado de moho. Cor-
romput. Ruginoso , eruyi-
noso. Estar á la florida
los blats, vinyas, etc. Es-
tar en ciern e.
Floró. Pint. y Arquit. A-
dorno á manera de flor.
Florón. Deis cantons dels
marcbs. Cantonera.
Flor4»uco. Gra dolent. /)í-
vieso. venino. (yente.
F'ulient.Que fluheix.F/a-
FluideNa. Fluidez.
Fluinient.F/i/yo, fluxión.
Fluir. Rajar poch a poch
lo liquit. Manar, llorar.
Flúit. Fisic. Fluido.
Fluix. Poch livanl. Flojo.
Fácil. Liviano. Laxo. La-
ceo , desatesado , remiso.
Lo moviment de las cosas
liquidas v subtils. Flujo.
Fluix de hoca. Descosido.
De boca y desigual. Ahel-
gado. De'pel. Peliblando.
De sanen. Hemorragia,
aflujo. De ventre, /diar-
rea , despeño , cámaras.
Fluix y refluix del mar.
Flujo y reflujo del mar.
FOG
Anar de fluix. Fr. Creer,
proceder de ligero. Cap
fluix. Cabeza vana.
Fluixaiiieitt. Adv. Floja-
mente, tibiamente {jar.
Fluixar. Afluixar. A/'o-
Fluixedat. Flaquesa. Flo-
jedad, dejamiento , remi-
sión, liviandad. Descuyl.
Negligencia. Debilitat.
Fa'm. Flojera. Fluixedat
de orina. Estangurria.
Inconsideració. Ligereza.
Fluixejar. Estar fluixa
alguna cosa. Estar flojo,
flojear. Flaquejar. Fla-
quear. mollear.
Fluxió. Reuma. Reuma.
F. de ventre. Corrimien-
to , escurribandas. Herba
de fluxió. Pta. Lepidio,
mastuerzo. V. Fluix.
Focli. Lo element. Fuego.
Llum, flama. Lumbre, lla-
ma. Incendi. Incendio
Fogarada. Erupción, her-
vor de sangre. Foguera.
Almenara, ángaro, alcan-
dora. Lloch de la casa
destinat pera enci'ndrer-
nehi. Hogar. Naut. Ycla
triangular de las naus.
Foque. Foch follet. Fuego
fatuo. Foch de S. Anton.
Cert mal. Fuego de S. A n-
ton ó de S. Marzal. Ab
poch foch. Adv. A fuego
lento. Calar foch. Fr. Pe-
gar fuego. Calarse ó pe-
garse loch. Prenderse fue-
go. Cosa de foch ó de co-
lor de foch. Poél. ígneo.
Donar foch ais animals.
Labrar a fuego. Encén-
drer foch. Encender lum-
bre. Lo qui llansa ó des-
pedeix loch. Poét. Igni-
Í'ero. Lo qui vomita foch.
'oét. Ignívomo. Posar
foch. Incendiar. A la vo-
ra del foch. .il amor de
la lumbre. Remenar lo
foch. lísparvillarlo. Hur-
gonear. Foch de alala\a.
Ángaro, ahnetiara.
Fórocli. Naut. Fofoque.
FoKajanient. Allista-
ment. Empadronamiento.
V. Foguejament.
Fogarada. Gran porció
FOL
de foch. Lumbrada, lum-
brarada. Erupció. Erup-
ción. Lo moviment del
ánimo ardent y curl. Lla-
marada. L' ac#ió execu-
tada ab lleugeresa. Pasa-
volante. Pujar una foga-
rada. Dar un ímpetu. V.
Fogueíada.
Fogati!«a. Hogaza.
Fogafjainent. Allista-
meni. Empadronamiento.
Fogatjar. Empadronar.
Fogatje. Cert tribut. Fo-
gaje, (gó. Fornal, fogata.
FÓgayna. Especie de fo-
Fogó. Hornilla, fogón. Fo-
gó d' escopeta. Oido de
escopeta. Eixirse de fogó.
Fr. Desbocarse.
Fogonada. Flama de pól-
vora de las armas de
foch. Fogonazo. La por-
ció de carbó que 's posa
en lo fogó. Hornada.
F<)g4»uet. Anafe , chofeta.
FogMuisfa. Fogonero.
fofsós.SoberbiOjSoberbioso
F4»g4»t. Fagote. [zacion.
Fwguejantent. Cauteri-
Foguejar. Aplicar lo fer-
ro bullent a la carn viva.
Labrar á fuego. Acostu-
mar al foch. Foguear.
Adestrar. Ejercitar.
Foguejat. iMbrado á fue-
go, fogueado.
Foguer. Eslabón.
Foguera. Hoguera , pira,
brasero. Pera donar avis
en las atalavas. Almena-
ra. Pta. V. Falguera.
Foguerada. Fogarada.
Lumbrada , lumbrerada.
Foch de avis. Almenara,
fogata, ángaro. V. Fogue-
Foguerí. Polvorín. (ra.
Foguelayre. Cohelero.
Foixarda. Pla. Globular,
coro7ia de fraile.
Folga. Chanza, chanzo-
neta. Picant. Dicterio.
Péndrer per folga alguna
cosa. Echar a chacota.
Folgadauíent. V. Espa-
yosament.
Fofgador. Chancero.
Folgadura. Ampiaría.
Holgura, ancharía.
FolguuKa. Holgansa.
FON
Folgar. Venir ample algu-
na cosa. Holgar.
Foliarse, r. Divertirse.
Holgarse, alegrarse, rego-
cijarse. Dir paraulas bur-
lescas. Chancear, (güero.
Folgat. Holgado, horim-
Folia. Tontería, ximplesa.
Necedad, boberia.
Foliació. Foliatura.
F4»Iiar. Numerar.
Folio. V. Full.
Foll. Rabioso, furioso.
Follejar. Loquear.
Folie!. Duende , trasgo.
Aparèixer ó anar com un
follet. Ser un zarandillo.
WulliaH. Pl. Folias.
Folrar. Forrar. Aforrar,
forrar, afelpar.
Folr4». Forro, aforro.
Funient. Increment, ca-
lor. Fomento. Incentiu.
Cebo, yesca.
F4»iiientar. Incitar, pro-
móurer. Cebar. Donar pá-
bulo. Acalorar. [vo.
Fómes. Incentiu. Incenti-
Fona. Honda. De cordill.
Perigallo. Cop de fóna.
Hondazo. Soldat que pe-
lea ab fóna. Fundibula-
lario. Pl. Cuchillos en las
capas y altras pessas de
roba. Fonas.
FonaaSa. Hondazo, (recer.
Foiiadííi^ (Férse). Desapa-
Fitnanient. iiasa, apoyo.
Cimiento, fundamento.
Excavació pera fabricar
lo fonament. Zanja. Prin-
cipi, origen. Pr¡j¡ci';)i'o, ba-
se, raíz, comienzo. Fèr ó
posar los fonaments. Ci-
mentar, fundamentar , e-
cliar los cimieyítos.
Fotiat. Ab fonadura asse-
gurada. Fondado. (da.
F4»atlal. Hondo, hondona-
FoH4lala(!a. Hondonada.
Fondària. Hondura, pro-
fundidad, (dejar. Fondeo.
Fondeig. La ácció de fon-
Fondejadero. Fondeade-
ro, surgidero, amarradero
F4»ndejador. Lo qui fon-
deja. Fondeador, surgi-
dor.Perlos barcos. Surgi-
dero, fondeadero.
Fondejar. Donar fondo
FON
una nau. Fondear, surgir,
anclar. Posar una embar-
cació en un candil. Aca-
nilar. Reconèixer. Visi-
tar. Profund isar. Profun-
dizar, profundar.
Fondicit». Fundició. Fun-
diciori. Fusió. Derreti-
miento, fusión.
Foiiditlor. V. F'onedor.
Fondclior. Assiento y ma-
edeunabóta Fondillon.
F<»ndo. La part inferior
de una cosa vuyda. Hon-
do. Profundo. Profundo,
íü^íiio. Profunditat. Hon-
don , profundidad. Adv.
Hondamente. Certa pro-
funditat del mar. Agar-
radero. De algun vas. Sue-
lo. Vuyt ó clot de alguna
cosa. Vacio. Anársen á fon-
do. Fr. Irse á pique. Cavar
fondo. Fr. Ahondar. Do-
narfondo. Náut. Fondear.
Mólt fondo. Orondo. Poch
fondo. Somero. Tráurer
ó trencar lo cul ó fondo.
Desfondar.
Fóndrer. Derretir Derre-
tir, fundir, licuar. La neu.
Deshacer. Calarse la tin-
ta, etc. Pasarse, calar.
Fóndrerse. r. Derretirse.
Derretirse. Desitjar ab an-
sia. Cor}sumirse , finarse,
alamparse. La candela,
ciri , etc. Correrse. Desa-
parèixer.//«ndii'Sf, volar.
Fallar alguna cosa. Oscu-
recerse, desaparecer. Gas-
tar sens saber en qué.
j /íe/iuMí/ir. Loque pot fón-
I drerse. Fundible, fusible.
FoikedÍ!^. Fu?)dible. fusi-
I ble. Fèr fonedis. Fr. Ha-
' cer desaparecer. (dor.,
Fonedor. Qui fon. Fundi-l
Fonell. Lo tap del buch
I de abellas. Tempano. Po-
I sar fonells ais buchs de
i abellas. Tempanar.
Fobellar. Tempanar.
Fon4»ll. Pta. Hinojo. Fo-|
I noli de bou. Cicuta. Fo-'
¡ noli man. Perejil de la'
¡ mar, hinojo marino. Re-
! hiña de fonoll. .4gua;'a9t/e
Fonollar. Hinojal.
fona. Fondo. Del mar.'
FOR
203
Braceaje. F. de Ierra. He-
retat, possessió. Fundo.
Anar á fóns. Fr. Hun-
dirse, sumergirse. Donar
fóns. Fondear. Tirar á
fóns. Ecliar ú pique.
F<»nsadura. Cert tribut..
Fonsadera.
F<in(. Manancial. Fuente.
Origen. Origen. La part
del bras per ahont se san-
gra. Sangradttra. Pl. F.
baptismals. Pila delbau--
tismo. Cosa de fonts. Fon-
tanal. Lloch ahont nai-
xen mòltas fonts. Honta--
nal , hontanar. Nom de
fonts. Nombre de pila.
Tráurer á algú de las
fonts. Fr. Serli padri. Sa-
car de pila.
Folitaner. Fontanero.
FonullaiIaN. Pta. V. Fu-
selladas, [rero.-
Foiiyadftr. Pisador, laga-
Fotij aiiient. Obra de lo-
nyar. Pisadura.
Fobyar. Trepitjar la ve-
rema. Pisar.
For. Lley, poder ó privi-
legi. Filero, foro. Tribu-
nal. Juzgado. Lo que go-
sa de for, privilegi, etc.
Aforado. Segons for. Adv.
Foralmente. A for. Adv.
Segons lley. A fuer, al
fuero. A rahó.vl razón.
Fora. Adv. En paratge di-
ferent. Afuera, fuera. Ex-
cepció. Excepto , menos. -
A fora de hora. Adv. A
deshora. Fora de lloch. .
Os dislocat. Desensortija-
do. Fora de mida. Des-
medido, descomedido. De
temps. Prematuro, á des-
hora. Botar fora. Fr. E~
char, arrojar.
Forá. Foráneo.
F4»ra(!ador. Agujereador
F4»radanient. Horada-
ción, (radar, taladrar.
Foradar. .Agujerear, ho-
Foral. Forense. (raneo.
F(»raeiter. Forastero, fo-
Forat.Oliertura. Agujero,,
orificio, rotura. Vuyt. So-
carreña. Tall. Cisura, ci-
sión. En las feridas de-
las cabalcaduras. So/ofJO,.
204 FOR
solapa. De agulla. Ojo.
De arna de abcllas. Pi-
fjuera. De las l)ólas. Pi-
tjuero. De la mola liaixa
de la lahona. Foramen.
Del correu. Buzón. Del
nas. Ventana. Del ull.
Órbita , raenc.a. En las
paréis pera los travessos
de las bastidas. Mechinal.
Lo quadrat del enforma-
dor. Cotana. Lo que la la
barrina. /farre»o. Lo vuyt
que queda entre viga y
\iga. Tabica, metopa. Lo
que fan los papatcrras.
Lombriguera. Lo de las
balanseras del molí de
oli. Horambre. Per posar
la aixeta ó canó. Canille-
ro. Que passa de una part
á altra. Horado. Que 's fa
en la roba. Pi'/uele. Pór-
tela. Portillo. Fér forat.
Fr. Gastar. Trasquilar,
mermar. Pl. Forats de la
bresca. Alvéolo. De las
corretjas. Puntos. De las
especas. Náut. Bocabarras
Vorca. Patibul. Horca, pa-
tíbulo, cadalso. Xi^v A pe-
ra aguantar. Horcón, for-
queta. Perxa. Percha.
Forcatlitra. Deis arbres.
Horcadura. Part del eos.
Horcajadura.
Forçat. Lo que 's posa al
bescoll de las cabalcadu-
ras. Horcajo, horcate. De
un arbre. Hurcadura.Tre-
na de jonclis, palla, etc.
que te dos brassos. /íisíra.
Forcejament. Forcejeo.
Ford). De alls. etc. Bis-
tra, horca, horco. Del dit.
Jeme. (la fuerza.
Forcív«»Inient. Adv. A
Foreista. Forero.
Foreii.»>e. Foral.
Forjable. Maleable.
Forjador. Farjjayrc, qui
traballa ab marlèll lo fer-
ro, etc. Fraguador.
Forjar. Batrer lo metall.
Fraguar. Idear. Maqui-
nar, discurrir.
Forma. Dis[)osició..Vfrfio.
Motilo. Horma. Figura.
Figura. Manera. Método,
norma. Larrot, ventrera.
FOK
Charrancha. De botó.
Hormitl t. De lletra. Ca-
rácter. De forma.. 4dv. De
manera. De modo, de suer-
te. Fabricant de formas.
Hormero. Lo (jue té dos
formas. Poét. Biforme.
FormaSmeut. .\dv. For-
mal, seriamente.
F<»rmar. Fér. Hacer. Fi-
gurar. Figurar. Formar
causa. Procesar, l'ormar
concepte. Fr. Conceptuar.
Formar idea. Concebir.
Forniaret.Arquit. Floró.
Florón, penacho.
Formatge. Queso. Quant
es tendre. Cerrión. Ver
formatges. Encellar, que-
sear. Temps de fér los
formatges. Quesería.
ForEiiats<^r. Quesero.
F4»rmat;;e]'a. Encella,
quesera, expremijo.
FormatKet.s. Pta. Bolsa
de pa«tor. ma. Formativa
Formatiu. Que dóna for-
For9ne3it. Ulal candial.
Candeal. F. rubi. lílat
roig. Bubion. {mero.
Foriiieret. Arquil. For-
Formitloló.s. V. Poruch.
Forisii^a. insecte. Hor-
miga. WaAa. .iluda, a lai-
ca. Cau ó niu de formi-
gas. Hormiguero.
FoVmi;;ó. .Vlalallia cutá-
nea que causa picor. Hor-
migueo, comezón. Lo mal
que 's fa en los cascos de
las cabalcaduras. Hormi-
guillo. V. Formiguer.
ForntigÓ!^. Hormigoso.
Forntiaiier. En sás prin-
cip. acceps. Hormiguero.
Formigó, brossa cuberta
de terra pera cremaria.
Formiguero.
Formó. Forma de som-
brerer. Formilton.
Forn. l'abrica pera cóu-
rer. Horno. Si I i calorós.
Chicharrero. Forn de cals.
Calera. De rajola. V. lla-
joleria. Casa de lorn. Pa-
nadería. Posar al forii,
enfornar.E/i/iODKir.Trau-
I rer del forn. Desenhor-
' var , desliornar.
Fornada. Hornada.
FOR
Formal. Fogó dels traba-
lia. lors en mftaW. Fragua.
Fornal deis argenters.
Hornaza, forji. Lo qui
traballa en la fornal.
Hornacero.
Ft»rtiá*i. Aum. Hornazo.
Forneil. Marmita. Foní«/.
Fomer. Hornero, pana-
dero. Fér de forner ó pas-
tisser. Fr. [lomear.
Fornería. Hornería.
Fornet de vidre. Arca.
Fornicar. Slolestar mólt.
Jorobar, fastidiar.
Forniu». Hornillo, cháfe-
la, fornelo. V. Escálfela.
Forniment. Fornitura.
Fornitura. Provisió de
efectes de guerra. Provi-
sión de pertrechos.
F<irnir. Provehir. Pro-
veer, l'mplir. Atestar, re-
llenar. Guarnir. Guarne-
cer. Fcr perfecta y cum-
plida una cosa. Completar
Fornit. Robust. Fornido.
Ple. Lleno, cargado.
Fovqneta. Bastó llarch
pera penjar. Horquilla.
Pera alirmar y fortificar
alguna cosa.^/eV/» amigo.
Perxa. Varal, pértiga.
For4|uilla. Instrument ah
puntas pi>ra pendrer lo
menjar. Tenedor. Filora
de pescar. Arrejaque,
forchina. {Horra.
Forra. Femella estéril.
Forrar. Aforrar, afelpar.
Forrellat. .\b pany. Can-
dado. Sense pany. Terrojo
Forr4>. Tela. Aforro. Ma-
laltia. .Alhorre. De un
barco. .Aparadura. Tráu-
rer lo forro. Desforrar.
Forr«il. Badil, badila.
Forroll. V. Forrol.
Forr<ilIa (FVr). Fr. Lu-
crar, ganar, adelantar.
ForHa. En sas princip. ac-
cepcions. Fuerza. ímpe-
tu. Esfuerzo, riolericia,
Íorcejo. forzamiento. Vc-
lemencia. Intención, vi-
veza, calor. Valor. Forta-
leza, valentía. Vigor. A-
gunnte, 6rio. Robustes a.
)iobustez, nervosidad. .\-
bundancia. .Mucho. A forr
FOR
sa. Adv. A cop. A fuerza
de. Ab foifa. Adv. Ab
violencia y forsosament.
Estiradamente. Ab iota
la forsa. Adv. De repeso.
A la forsa y per forsa.
Adv. Forzadamente, pre-
miosamente. Donar forsa.
Fr. Vigorizar, robustecer.
Fcr alguna cosa per for-
sa. Fr. Orejear. Fèr for-
sa. Fr. Forsar. Forzar,
obligar. Violentar. Vio-
lentar, tirar. Pesar. Pe-
sar. Llevar la forsa. Al-
zar ó quitar la fuerza,
postrar. Per forsa. Adv.
Api-emiadamente. de por
fuerza. Pérdrer la forsa.
Descanecerse. Traurer ó
arrancar á la forsa. De
enclavar. Pl. Forsas. Al-
cans, medis. Alra7'ices.
■medios. Gent de guerra
reunida. Cuerpo de ejerci-
to. Cobrar forsas. Alear.
Probar las forsas. Medir
lanzas. (forsa.
For^adaiitent. V. Per
Forítar. Violentar. Vio-
lentar, romper. Obligar.
Obligar, acosar, impeler.
I'orsejar. Fèr forsa. For-
cejar. Violentar. Violen-
tar, forzar. (rio.
Worsós. Forzoso, necesa-
Witrsusa (Fèr la). Obligar,
precisar, hacer la forzosa.
lï'ursut. Forzudo, forceju-
do, robusto.
Forí.Ensas princip. ac-
cepc. Fuerte. Dur. Duro,
recio, crudo. Forlilicació.
Foría/era. Robust. Robus-
to, vigoroso, tieso. Terch.
Terco, vivaz. Sá. Sano, ro-
llizo. De geni dur. Temo-
so. Anar fort. Fr. Recobrar
las forsas. Alear, man-
darse, restablecerse. De
fort y de ferm. Adv. Con
todo empeño. Estar ó man-
lenirse fort. Fr. Hacerse
Íuerte, tenerse tieso, hacer
incapié. Fèrse fort. Fr.
Fèrse robust. Endurecer-
se. Consolidarle "1 guix ó
morter. Fraguar. Mòlt
fort. Acérrimo. Parlar
íort. Fr. Hablar recio ó al-
FOS
to, levantar la voz. Fort
de pel. Pelitieso. V. Mòlt.
F<írlaíe.«ia. Fort. Fuerte,
plaza. Pll. Cífors. Valor,
pecho, entereza.
Fortaiuent. Adv. Fuer-
temente, reciamente.
PtíTiepiaiut. Instrument
músich. Piano, piano forte
ForlÉ. Fort petit. Fortin.
B'-oríiífeíií'ió. La acció de
fort ificar. Forlalecim len-
to. Contra deis aiacos.
Fort. Contra ataques. Art
de fortificació de plassas.
Munitoria. Destruir la
fortificació. Desfortale-
cer, desmantelar, (nyer.
Fortificaiior. V. Eñgi-
Foríïücar. Donar vigor.
Fortalecer, fomentar. Fèr
sólida una obra. Solidar.
Ab torres. Torrear.
Foríilicarse. r. Hacerse
fuerte. {sidio.
Furtiíscat (Puesto). Pre-
F«»rli.«!>iiiíT. Superi. Acér-
rimo, fortísimo.
Fortor. Olor fort. Husmo,
olor. Fèr fortor. Fr. Tras-
cender, trasminar.
Fortuti. Fortuito, casual.
Fortuna. Sort. Suerte. Bo-
na sort. Prosperidad. For-
tuna de temps. Naut. Bor-
rasca, tem pesiad. Donar la
fortuna. Fr. Afortunar.
Fèr fortuna. ProspeïYir.Lo
qui busca fortuna. Aven-,
íurero. Mala fortuna. /?!-
fortunio. Probar fortuna.
Aventurar. ¡venturoso.
ForttEiiat. Afortunado,
Fo!?. Temps del verb ser.
Fora. Fuese. V. Hagués.
Derretit. Derretido, fun-
dido, licuado. I
F<»sa.Ac. defóndrer. Fun-
dición, fusión. Cals fosa.
Cal muerta ó apagada.
Fosca. Oscuridad, opaci-
dad, lobreguez, oscureci-
miento. A las foscas. Adv.
Sens llum. ^ oscuras. Fért
fosca. £.síar oscuro. Que-!
dar á las foscas. Fr. Xo
enténdrer. Quedar en a-
yttnas. Sens llum. Dejar a
buenas noches. i
Foscament. V. Fosca. '
FRA
20o
Fosch. Lo que no té llum
ni claredat. Oscuro, ló-
brego, opaco. Qui fa '1
1 sort. Sordo. A entrada de
fosch. Adv. Al anochecer,
á boca de noche. Color
fosch. Fosco, zaino, za-
honado. De color fosch.
Cetrino. Fèrse fosch. Fr.
Anar fallant la llum del
dia Anochecer. Ennuvo-
larse. Oscurecerse, enca-
potarse. Fosch de ulls. Lo
bestiar. Alcoholado.
Fofícor. Cerrazón, oscuri-
dad, tinieblas, oscureci-
miento. En las monta-
n^as. Capote. V. Fosca.
FosquecSaí. Fosca , fos-
cor.Oscuridad, loljreguez.
Fosqnejar. Oscurecer.
Fo.««í«a. Sepultura. Huesa,
sepultura, osario. Cío!.
Fosí.^al. V. Fossa. \Hoya.
FíKSisa!". Osario, osar. V.
Cementiri. (terrador.
Fos.ser. Sepulturero, en-
Fosíiit. Clot. Hoya, hoyo.
Vall. Zanja. Fort. Zapa,
cortadura. Fèr fosso. Fo-
sar. Ficar en un fosso.
Encarcavinar. Traball pe-
ra fèr un fosso. Fonsado.
FótiF.Piu. Espigón, espi-
gado, lengüeta.
FoíJa.Aucell. Cerceta, zar-
ceta, fusca. Instrument
músich. Violinete. Clot d"^
aygua ó fanch. Charco,
regajo, hondón.
Fosarila. V. Foixarda.
Fra. Contracció de la veu
Frare. Fray.
Frac ó Frach. Fra, fraque.
Fi'acá.<;. Fracaso.
Fracas»>ar. Frustrarse»
mal-lograrse. Frustrarse.
Fracció. Xiimero trencat.
Número quebrado.
Fragajicta. Olor. {tin.
Frsgatela. Dim. Fraga-
Fi-ágil. Quebradizo.
Fragilitat. Facilitat en
cáurer en lo mal. Debili-
dad, flaqueza humana,
humanidad. {bravo.
FragOs. DUraruitable,
Frago.>>iíat. Fragura.
Francament. Adv. Libre-
ment. Eccentumente.
206
FRA
FRE
FRE
S•'rancesillaóFransasilla
Pla. Hanúnculo, botoiide
oro, celidonia menor.
Franch. Lliberal. Dadi-
voso, franco. Senzill. Na-
tural, abierto, llano. Es-
clau llibre. Horro. Llibre.
Libre. Casi de franch.
Adv. A huevo. De franch.
Aá\. De balde, gratis. E\\ir
franch. Salir horro. Fér
franch. Franquear. (Un.
FraiiC4»Ií. Aucell. Franco-
Francot. Fam. Ingenuo
Francote, campechano.
Fraiiel-ia. Franela.
Franger. Franjero.
Frángula. Arb. Araclan.
alizo, abedul.
Frauja. Galó ó serrell, fíe-
pacejo. Posar franja.
Franjar, franjear. {jon
Franjasisa. Aum. Fran-
Franjat. Franjeado.
Frauqueix. Franqueo
Fi'aii(|iiejar Franquear.
Franijueiía y Franquicia.
Inmunidad, exención.
FranNa»iilla ó Francesi
lia. Pta. Francesilla, ra-
núnculo dejardin, moña
Frarada. Acció descom-
posta. Frailada. Lo eslat
regular. Frailía.
Fraráni. Fam. Frailería.
Frará.x. Aum. Frailan,
frailejo, frailóte.
Frare. Religioso, fraile. F.
de alforja. Alforjero. Fra-
re relaxat. Bigardo. Pta.
Orobanco, tora. F. cugot.
Pta. Frailillos. V. Sarrias-
sas. V. de estepa. Pta. V.
Margarideía.
Frarejar. Frailear.
Frarer. Apassionat á fra-
res. Frailero. Pertanyent
á frares. Frailesco.
Frnresch. Frailesco
Fraría. Frailía.
Frar4>t. Frailuco.^
Frasejar. Frasear, {ternal
Fratern. Fraterno, fra-
Frau. Engany. Fraude, do-
lo, fraudulencia. Contra-
bando. Contrabando, ma-
tute. De las montanyas
Garganta, hoz, gollizo.
Fraudar. Engañar.
Fraudat. Prirado.
Fraudulent. Maliciós,
enganyós. Fraudulento.
Fraudiilentinent. Adv.
Fraudulentamente, encu-
biertamente, dolosamente.
Fré. Freno, rienda. Mosse-
amistad, rozarse.
Fregida. Obra de fregir.
Freidura. Conjunt de co-
sas fregidas. Fritada, fri-
to. De pebrots y toma-
techs. Pisto.
gar lo fré. Tascar el /"re-' Fregir. íVfir. Fregir bè.
710. Posar lo fré. Eíi/'rt'/iarl Refreír. Fregiria. Loe.
Frech a frech. Adv. Ras^ Enganyar á algú. Freírse-
con ras,poco mas ómenosl la, engañar, burlar.
Fredament. Adv. Séns Fregirwe. r. Consumirse.
i|!
eficacia. Fríamente. Séns
gracia. Sosamente, insul-
samente. Séns interés, ab
fredor. Tibiamente.
Fredat. V. Feredat, (lera.
Vreúnlieh.FriolentOjfrio-
Fred«r. Falta de calor y
també fluixedat ó des-
cuyt. Frialdad, frescura,
frigidez, hielo. Ximplesa,
necedat. Necedad, frial-
dad. Insipidesa. Sosería,
tibieza. Desapego. Apa-
tia. Cosa de poca entitat.
Friolera, bagatela.
Frega y Fregació. Friega,
fricción, frotadura.
Fregada. L' acció de fre-
gar. Fregado, fricción. Lo
encontre de dos cosas.
Roce, colisión, rozadura.
La acció de netejar la ro-
ba. Limpión. Obra de ne-
tejar las parets ab un fre
Deshacerse, reconcomerse.
reroí/ierse.Fregirsela.Loc.
Hacérsela, f reírsela.
Fregit. Frito, freido. Es-
tar fregit de alguna cosa.
Loe. Estar ahito, consu-
mido, recotnido.
Fregó. Galopin, sollastre,
marmitón, pinche de co-
cina. Feynas de fregó.
Sollastriii. {donga.
Fregona. Fregaírí:, mon-
Freg«»ner. Fregonil.
Freix ó F'reixe. Arbre.
Fresno. Freixe bòrt. .-1-
gratnon, quejigo, horno.
Freixeda. Fresneda.
Freixura. Pulmón, livia-
nos, botes. Menjador de
freixuras. Chofista.
Freja ó Freija. Arbr. V.
Freix. (.\franellar.
Frenellar. Afrenillar.\.
Frener. Frenero.
gall. Estropajeo. Fregada Frenétich. Loco, posehi-
de orellas. Fr. Repulsa. I rfo, /"«;ieVi''o. Y. Neguitós.
Fraterna, majio. ¡VreiutlecU. Frenólogo.
Fregador. Lloch ahont Frente (De). Froíií^ro.
se i rega. Fregadero. Qui Freiiiienesa. Continua-
frega. Rozador. ció. Frecuentación.
Fregadura. Obra de fre- Freijiient. Frecuente, or-
gar. Fregamiento, frole,\ diñaría, común. A<\\. Fre-
frataduru, frotamiento. cuenlemente. ^ qüencia.
Fregall. £síro;OTjo, /reíra-'Freíiüentació. V. Fre-
dor, fregajo. De barco. ^ Freqüentar. Frecuíníar,
Lampazo. De espart. ¿na.
Fregar. Rascar. Frotar,
estregar, fricar. Netejar.
Limpiar, /oi'íir.Tocar una
cosa ab altra. Rozar, lu-
dir, lamer. Tocar lleuge-
rament una cosa ab altra.
Rasar. Tocar una cosa ab
cursar. {tativo.
Freijuentatiu. Frecuen-
Fre<|uentnient. Adv.
Frecuentemente.
Fresar. Póndrer los pei-
xos. Desovar, frezar. Al-
sar lo pel los panxos ó re-
tinas. Frisar.
altra embrutantla. /}u6o-l Fresca. Fret moderat.
sear. Naut. Luir.
Fregarse, r. Rascarse,
gratarse. Estregarse, ras-
carse. Comunicarse. Ra-
zarse. ¥. ab algii. Hacer
Fresco, frescor, frescura.
Paraula picant. Freicura,
claridad. Dir quatre fres-
cas. Fr. Decir cuantas son
cinco. Péndrer la fresca.
FRI
Fr. Tomar, coger el fi-esco,
refrexcar. Péndrerno á la
fresca. Fr. Tomarlo con
frescura, descuidarlo.
frescanient. Adv. De
nou. Recientemente.
l-'vescli. En sas princip.
;i'.cepcions. Fresco. In-
mutable, ¿fereíío. Nou. fíe-
cienle, nuevo, moderno.
Tendre. Tierno, frescal.
De fresch. Adv. Reciente-
mente. Estar fresch. V.
Tenir pa. {chon.
Vrescitt. Robust. Fresca-
Wrencura. Desembarás.
Descoco. Descuyt. Negli-
gencia, üercniliíl de ani-
mo. Serenidad.
l<'re.><í*a. Soroll , rumor.
Ruido , bullicio. La que
fan los cuchs de seda.
Freza. Ostentació. Boato,
aparato.Fér, móurer fres-
sa. Fr. Vocear, meter
zambríi ó ruido, {cemos.
Vretisejar. Hacer que ha-
Fresser. Bullicioso.
Fresseria. Friolera. Frus-
leria, chuchería.
Fre.sseta. Chisgarabís,
• hiq uilicuatro , fruslero.
l-Ve."*.*!*'».»*. Entremaliat, in-
quiet. Bullebulle, molino.
Fre(. Falta de calor. Frió.
Geïal. Helado, yerto. Sens
gracia. Insulso, soso, li-\
bio, frión. Anima freda.
Corto de genio. Alurdil de
fret. Aterido, entelerido.]
Enraderarse de fret. A-
tcrirse. Fér fret. /íe.s/"riar.|
Ke};¡ó inhabitable per
massa fret. Putia. Tremo-
lar de fret. Tiritar de frió.
Freíar. Frotar.
rretiiN. Pl. Blas. Fretes.
Freti. Estrecho, brazo de
Frévol. V. Flach. {mar.
frexe. V. Freix.
FrexMra. V. Frei\ura.
Frey. Frei/le, fray.
VricnsHey». Fricasea.
Friolera. Bagatela, frus-
lería, foi¡uedad, niñería.
VI . Baratijas, chismes.
JPriN. Arquit. Friso.
Frima. V. Friso.
Fri.sada. Frisadura.
FrÉMauMa. Picor. Come-
FRU
son , concomio , hormi-
gueamiento. Neguit per
desitj ó apetit. Prurito.
Fri!i«ar.*«e. r. Neguitejarse.
Deshacerse , requemarse,
destrizarse, recocerse, (sa.
Fi'iiiio. Drap ordinari. Fri-
Frisó.Frison. (cía. Frivolo.
Frívol. De poca substan-
Frívola. Herba. V. Her-
ba dels gats. [nantera.
Froinental. Pta. Arre-
FrotKló.s. Lozano. Posar-
se frondós. Enlozanarse.
Fr4»n<l4»Ne,iai'. Frondo-
sear. {amenidad.
Fron«I«>NÍ4at. Lozania^
Fritnt. Frente. Front a
front. Adv. Cara á cara.
Cosa del front. Frental.
Estar enfront. Fr. Oponer-
se. Lo que U- dos fronts.
Voét. Bifronte. {Coronal.
Frontal. Frental. Anat.
Frontera. Límit. Límite.
Fri>nterer y Fronteris.
Cerca, i)róxim. Fronteri-
zo, rayano, limítrofe.
Fr«»ntiC4»rui. Fronlicorne
Fróntí.*4. Frontispicio,
frente, portada. {ne.
FroiitíK.Ma. Bisagra, goz-
Froutó. Frontón.
Frontiit. Frontudo , de
gran frente.
Frotar. Rascar una cosa
ab altra. Bozar.
Fructífero. Fructuoso.
Fructi.rita. Bot. Fruclua-
Vvueiu»». Fructífero. {rio.
Frugal. Moderat. Sobrio.
Fruicíó. (loig del bé.Goce.
Fruir. V. Gosar.
Fruit. V. Fruyt.
Fruita. V. Fruyta.
Fruitiii. Fruitivo. {eco.
Frunientaci. Frumentá-
Frun«4i(lura. Ac. y ef. de
Frunsir. Fruncimiento
Frun.sir. Fruncir.
Fruslería. Bicoca , po-
quedad, nimiedad. Pl. Ba-
ratijas, chismes. {rio.
FruHtrtkneo. Fruslrato-
Fruüitrar. Burlar, defrau-
dar, eludir. {se.
Fru.»<trarííe. r. Malograr-
FruMtrat. Fallido.
Fruyt. F^n sas princip. ac-
cepc. Fruto. Profit. Veri-
FUG 207
dimia , mies , provecho.
Fruyt del aguacate. Pal-
la. Del ars blanch. Agra-
cejina. De la murtra. Mur-
troti. Del cedro. Cédride.
Del festuch ó matavera.
Pistacho. Del ars. Ma-
juela. Fruyt farinós. Ce-
real. Que té llavors com
la poma. Pomo. Ab fruyt.
Fructíferamente. Abun-
dant de fruyt. Fructífero.
Anticipació ó adelanta-
ment deis fruyts. Preco-
cidad. Lo que no dona
fruyt. Infructífero, infru-
gífero. Sens cap fruyt. In-
fructuosamente , ociosa-
mente. Sens fruyt. Vacío.
Traurer fruyt ó prolit.
Fr. Sacar provecho.
Fruyta. Fruyt deis arbres
y plantas. Fruta. Fruyta
de cua llarga. Peciluengo.
De Sant Joan. Sanjuane-
ra. De Sant Miquel. .S'aíi-
migueleña. Lloca ó pas-
sada. Modorra. Novella.
Frutanueva. Primerenca.
Temprana. Tardana. Tar-
día. Verda. Teniente. Pl.
Fruytas aspras. Frutas
ahogadizas. Lloch pera
madurar ó secarse las
fruylas. Pasera, frutería.
Venedor de fruytas. Fru-
tero, (tas \ flors. Frutaje.
Fruytani."Pinturadefruy-
Fruytat. Frutado.
Fruyter. Arbre que fá
fruyt. Frutal. Qui ven
fruyta. Frutero. {Frutero.
FruyteraEspecie de plat.
Fruyterar. FrtUal.
Fruytería. Frutería.
Fuada. Disminució de la
punta de un canó pera u-
nirlo ab altre. Despezó.
Lo que cap en lo fus. Hu-
Fuell. V. Maneta, {sada.
Fuet. Látigo. De cotxero.
Manopla. Cop de fuet.
L•itigazo. Fèr petar lo
fuet. Latiguear. Qui fá ó
ven fuets. Latiguero.
Fuetada. Latigazo.
Fuetejar. Latiguear.
Fuga. Fugida. Huida.
Fugida. Fuga, Huida. Es-
capada. Pelde, safada.
208
FULL
FUM
FUR
Fugir. Escaparse. Huh-,
escapar, evadirse. Refu-
sar, repugnar. Rehusar,
rehuir. K. al camp. ^1 /ïio)í-
tarse. De la dificultat.
Descabullirse , regatear.
Lo COS. Hurtar el cuerpo,
huir la cara. Fèr fugir.
Ahuyentar , remontar.
l'èr lugir del perill. Tra-
montar. Fuig de aquí.
Expr. Quita, quita de ahi.
Fúigme de devant. Loe.
Quítateme de delante, de
mi presencia.
Fugitiu. Qui fuig. Fugiti-
vo. Escapadis. Fugaz,
huidizo. Vróíugo , deser-
tor. Prófugo, transfuga.
Fugueri). Pla. V. Foguera
Fulga. Aucell. Xerxet,
ànech de riu. Cerceta.
Full. Pessa de paper que
's fabrica de una vegada
en lo motilo. Pliego. Lo
del llibre. Hoja. Girar
full. Volver, doblar la /lo-
ja. Passar ó girar los fulls.
Fr. Trashojar, tras fajar.
Fulla. Part délas plantas,'
arbres y flors. Hoja. For.
Foja, lie la atsavara. Pi-
lero. Del pa. Sopa. Del
pi. Pinocha. De metall.
Plancha, chapa. De plata
ú or pera los brodats y
galons. Bricho. En los
canons de escopeta. Cule-
brilla. Seca. Seroja, sero-
jo. Seca que cau dels ar-
bres. Borusca. Guarnir
ab fullas de metall. Cha-
pear. Mitja fulla de pa-
per, mocador, etc. Hcja.
Posar, traurer la fulla los
arbres, etc. Poblar, echar,
brotar la hoja.
Fullaraca. Cosa de poca
substancia. Pampanaje,
paja, perspectiva. La fulla
que cau dels arbres. Ho-
jarasca. Fulla seca. .Sero-
ja, serojo. Llenya menu-
da. Chamarasca. Ser tot
fullaraca. Ser todo hoja.
Fulla»* de bàlsam. Pla.
Curalotodo , todabuena.
F. de cinch nirvis. V.
Planlalje. F. de orval.
Pla. Yerba cana, buen va-
ron. F. peludas. V. Her-' mazo, humareda, humo.
ba de S. Pelegrí. V ume vi ntst. Fumista, (na
Fullat. Hojoso, frondoso. Fuuieri.^teria. Fumiste-
Fullatje. Follaje, (^osa a- Fuiuigacíw. Med. Sufu-
dornada de folialjes. Pla- migarion. (vanitoso.
teresco. ijar, trasfojar. Fuiutll»»*. Presuntuoso,
Fullejar. Hojear, trasho- Fiimtf.ttrre. Pía. V.
Fullera». Qu I fa trampas. Fumdelerra.
Truhán. Coía propia deis Funiit^terrií^.Pla. Fuma-
fallcros. Fulleresco. i ría, palomina.
Fulleta. Dim. Hojuela. Fuñió.*.'. Humoso. Poí-I.
Fullola. Part del bargalló Fumífero. inumbulo.
en que té la lla\or. Wí- FuuániC>ul. Volatín, fn-
juela. La pessa prima de Fíiuaiuení y Fundament.
caoba. Hoja , planclia. V. Fonameiil.
Guarnir ab fullolas. Cha- Fun<taiit«njal. Cardi-
pear. (joso, hojudo. nal. radical, fundamento.
Ful(ú»i. Pie de fullas. Ho- Funiíaitientalnie nt.
Funt. Vapor. Humo. La Adv. Radicalmente.
materia del fum. Humo- Fundar. Posar la espc-
sidad. Vent. Viento. Fum ran^a en alguna cosa,
de eslampa. //w/íio í/e per! Vincular, cimentar, ci-
ó de imprenta. Eípés, de' frar. Establéixer. Insli-
paper ó de llana. Huma-] luir, establecer, erigir.
zo, humarazo, .\bundan- Fundat. V. Enfundat,
eia de fum. Fumarada. Fundible. Fusible.
Humareda. Cubrir de ó Fuiídíeió. Derritimen!.
posar alguna cosa al fum.l Derretimiento, fusión. Fa-
Fr. Ahumar. Llansar ó brica ahont se fon. Fun-
Iraurer lo fum. Desahu-, deria. fundición,
mar. La anada del fum. Fnndill•il. La mare del
Expr. La ida del cuervo.] \i. Fondillcn.
Pie de fum. Humoso. Sen- Fúnebre. Fuyieral, func-
tida á fum. Resquemo, i rario, funéreo. Be un mo-
resquemazon. PI. Fums' do fúnebre. Fúnebremente
del ventrell. Vapores. ¥u- Funeral. Enterro. ¿"íi/(>?--
millos. //i/»íh7/os, ínfulas.^ ro, enterramiento. PI. E-
De la ju\entul. f'errfor. I a equías, honras fúnebres.
Fumad». Senyal de ata- Funerari. Fúnebre.
laya. Ahumada. Porció Funeraria. Funeral.
de tabaco de fulla que cap Fune«>t. Trist, melancó-
en la pipa. Fumarada. lich. Funesto, lúgubre.
Mal gust de la vianda fu- Desgraciat, .^cia^o. Fér
mada. Requemamiento. \ funest. Funestar. (que.
Fumador. Qui fuma Funge>r«. Capsa. Fusi-
móll. Cigarrista. Funicular. Naut.Máqui-
Funiar. Cubrir de fum ó na composta de cordas y
llansar funi. Ahumar, hu-
mear. Pegar. Fam. Dar.
La carn. Acecinar.
Fumarada. Humareda.
Fumaria. Pla. Palomi-
lla. V. Palomina.
Funiar.<$e. r. Picarse. Re-
sentirse, agraviarse. Mo-
farse. Hurlarse. (do.
Fumat. Ahumado, fuma-
Funuieterra. Pta. Fu-
maria, colomina
corriólas, dila per allre
nom aparell. Aparejo.
Fura. Hurón. Cassar ab
fura. Fr. Huronear. Cau
de furas. Huronera.
Furatejar. Huronear.
Furga. Instrument de fer-
ro pera remenar lo focli.
Hurgón. Obra de furgar.
Escarbadura. Burxa. Es-
carbador, escarbo.
Furgador. Qui furga, fj «-
Fumera. Fum copiós. //«-' carbador, /ii/rr/oii. LlocU
GAB
ahont furgan alguns ani-
mals. Escarbndero.
Furgadura. Hozadura,
freza, escarbadura.
Furgar. Remenar alguna j
cosa. Hurgar, hozar. Re-
menar lo foch. Hurgo-
near. Somóurer la terra.
Escarbar, hozar. Averi-
guar al) curiositat lo que
passa. Huronear , pulsar.
Lloch aliont íurgan los
porchs. Es'Xirbaderu.
Fúria. Agitació violenta
ó violencia. Fí/ror. Rabia.
Rabia. Activitat. /ía/Jú/er.
Multilut. Infinidad, mul-
titud. Es una furia. Expr.
Es un furor. Es un juicio.
Furieut. Rápido , violen-
lo. recio, raudo.
Furieta. Dim. Rabieta.
Furióí*. Frcnétich.FreíieVi-
fo. Colérich, raiiiós. Fu-
ribundo , colérico. Vio-
lent, terrible. Loco, po-
seído, viólenlo.
Furló. Especie de cotxo.
Forlón, furlon.
Furo. V. Fura. {Huronera.
Fur<tnera. Cau de fura.
Fur4»r. Ira , embraveci-
mienlo. Poét. Estro. Es
GAB
Ahusarse.
Fuíi^ada. Lo que cap en lo
•• fus. Husada, mazorca.
De blat de moro. Zarada.
Fuj^ail y Fusany. Torce-
dor, torcedero, huso.
Ftsseü. Arma de foch.
Fií.siV. Lo eix del carro,
y semblants. Eje. Lo cara-
gol de prempsa. //u.si7/o.
Fu.sellada. Fusilazo.
t'usiílliulAH. Pta. Rinanto
Fu.selEaiiteuí. Fusila-
miento, ifusell. Fusilar.
Fu.selEar.Matarabtirs de
Fu.<«eller. Fusilero. Lo de
montanja. V. Miquelet.
Fu.«sellería. Fusilería.
Vntieral. Arquit. Cordó de
la columna. Astragalo.
Fiii^e}. Dim. Husillo.
Wus'ilUt. Massa. Mayeto.
Fusina. Fagina, gal salvat-
ge. Garduña, fuina. Fun-
dido. Fundición.
Vust. Tronch. Madero. So-
ca. Tronco. V. Pal. Ar-
quit. Viu. Fuste. De la
sella. Arzo7i. Lo de la
vera creu. Lignum crucis.
Ser del mateix fust. Fr. De
la mateixa condició. Ser
de la misma harina.
GAB
209
un furor. Expr. £s un jui-,F\tstA. La part sólida dels
cío. ¡riel.
Furrier. Mil. Cabo. Fur-
Furriería. Furriela.
Furrulla. V. Forrolla.
Furt. Hurto, robo.
Furtable. Hurtable.
Furtible, Furtiu y Furti-
vol. Furtivo. (mente.
Furtivanient. Furtiva-
Fu8. Instrument que ser-
veix pera filar, devanar,
etc. Huso. Lo del escut
de armas. Fusado, fusela-
do. De retorcer. Torcedor,
torcedero. V. Fusall. Pe-
tit. Husillo. V. Fos. Apri-
ma rse com un fus. Fr.
arbres. Madera. Conjunt
de bigas, etc. Maderaje,
maderamen. V. Nau y
Llenya. Cosa de fusta.
Fustero. Fusta fibrosa.
A Imendrillo. Pessa de fus-
ta. Pa/o, madero, fuste.
Posar la fusta. Entnade-
rar. Raig de fusta. Made-
rada, armadía. Traficant
de fusta. Maderero. Tros
de fusta. Zoquete.
Fuíitáni. Obra de fusta ó
cubería de ella. Enmade-
ramiento, palazon, enma-
deración. Conjunt de fus-
tas. Maderaje, madera-
men, maderada. V. Raig
de fusta. (Fustán.
VustHuy. Drap de cotó.
Fu.<üíanycr. Fuslanero.
Fustejar. Carpintear.
Fuster. Qui traballa y
puleix la fusta. Carpinte-
ro. Qui traballa de bast.
Maderero. Qui fa caixas.
Carpintero de blanco. Ri-
botejador. desbastador
de fusta. Dolador, tabla-
jero. De portas, marclis
y finestras. Portaventane-
ro, ventanero.
Fusteria. Ofici, botiga de
fuster. Carpintería. Ma-
gatzem, depósit de fusta.
Maderería.
Fustet. Fust petit. Made-
rillo. Arbust. Fustete. Es-
pec. de fusta. Campeche.
Fustina. V. Fusina.
FM.»>t«ch. Fusloq ue.
Futesa. Friolera. Frusle-
ría, bagatela, niñería. La
de poch valor y mòlta a-
pariencia. Oropel, papa-
sal, sacadinero. Pl. Tras-
tos petits de mòlta varie-
tat y poca importancia.
Chismeí, haratijas.Pa.TaLU-
las sense substancia. Sor-
ra, fárrago.
Fútil. Fanlástich. Aereo.
Futil-Ia (No enténdrer ó
no saberi. Fr. No enten-
der ó no saber una jota ó
nada, no dar palotada.
Fútilineiit. Adv. Vana,
inútilment. Vanamente.
Futirla. V. Futil-Ia.
Futral y Futralada. Abun-
dancia. Copia, sinfín.
Futnr. Futuro, venidero.
Fu\arda. Pta. Globula-
ria, maya, coronade frai-
le, siemprenjuta.
Fuyua. V. Fusina.
Fuyta. V. Fugida.
Ciabadal. Artesón , game-
lla, dornajo. (dor.
Gabador. V. Enganya-
Cabaíg. Fam. Gabacho.
DIC. CAT. CAST.
Gabán. Capol.Capote. (ra. I Gabarrera. Pta. Bozal
Gabarnera. V. Gabarre- perruno, escaramujo.
Gabarra. Manesc. Mal en Gabarro. Pta. Gualda.
las potas. Gabarro. Gabarrot. Tachuela.
14
GAL
210 GAL
«¿abella. Tribut. Gabela,
contribución. V. Gavella.
Cíaljernera. Pla. Escara-
mujo, rosal silvestre.
tisíhet. Pta. Rosago.
4¿ahetu. Cuezo. De guix ó
de morler. Pellada.
Oábia. Tanca ab reixat
pera };uardar animals.
Jaula. La gran de fusta
pera tenir gallina. Alca-
haz. Gábia de barco. Ga-
vieta. De capons. Capone-
ra. Gran pera posar au-
cells. Pajarera. Garita pe-
ra aguaytar. Gavia. Gá-
bia de "boigs. Casa de
molla bulla y poch go-
Jíern. Casa de locos ó de
orates. Armar gábias.
Náut. Envergar. Plegar iGaJaíiíejaiMent. /íe^^u/e-
gábias ó las gábias. )'r. bro. V. Galanteig.
Desembarassar algun Galaatejar. Galantear,
lloch. Mondar el haza. requebrar, enamorar.
4¿a1>ial. Pajarera. Galantería. Galanura.
íiabiavre. Qui fá ó ven'dialantinent. Adv. Ab
GALL
bo, bizarría. Lo mes es-'ftaleta. Bizcocho, galleta.
cüilil. Flor. Fru>t deli Engrunas . sopa de gale-
roure. Agalla. Ab gala. la. Mazamorra.
.\dv. Galanamente. Lo, Galga, liarra. ¡larra.
que té un bany ó peu dejGaliasMa. Galeaza, libo.
such de galas. Agallado. Galib. ^'auX. Escuadra, ga-
Gaian. Garbos. /íirarro, | Gálich (Mal . Gálico, ve-
gentil , galano. Festeja-l néreo. Contrari al gálich.
dor. Requebrador. Peti
metre. Pimpollo. Excel
lent. Bueno. ment.]
Galanauíeiit. V. Galant-
Galanet. Dim. Galancete.
Galani¡i;a. Droga. Galanje.
Galanoy. V. Gulanet.
Gaianteig. Festeig. Ga-
lanleo. requiebro, chichis-
reo, chicoleo
Anlivenéreo.
Galil'ardeu. Esbirro, por-
quero?}, satélite.
Galihuda. Peix. Galeoca-
ne . galea, can marino,
galludo. (gonsa.
Galiiiiatía««. Jerga, jeri-
Gaünilayua. Superstició.
Bujería, baratija, chuche-
ría , lilaina, trebejo.
Galantejailor. Reque- Gáliis. Herba. Cuajaleche
brador. V. Festejador.
gábias. Jaulero.
Gabier. IVaut. Gabiero.
Gabinet. Gabinete.
Gabió. Mil. Cove pié de
ierra. Cestón, gavión. Gà-
bia xata. Alcahaz.
Gabolet. Espec. de coca.
Pastelillo , gloria , cubl
l)on mo^o. Bonicamente
Galápat. V. Calapat.
Galariló. V. Gallardo.
Galardonar. V. Gallar-
donar. [gallado.
Galatge.jTint de galas. .4-
Galhana. Desidia, pereza,
indolencia, moho,
lete. Llargarút. Monterey. JGaibaiiat. Galbana, (mo.
Gaboletera. Cubiletero. |GaiJ>anÍMnie. Galvanis-
GadoHayre. Gutunero. Galcerá ó Gaiserá. Pta.
Gafa. Ganxo. Ga?ir/io.Pes- V. Herba de la dissipula.
sa de metall pera unir Galda. Pta. Gualda. Te-
dos cosas. Laña, grapa. nyil de galda. Gualdado.
Gafar. V. Agafar. (//o. Gaírtó."*. Ensentit irónich.
Gafarró. Aucell. f>rdeci-j Lindo, bonito. (gala.\fiali»r. Gallear, {mente.
GaJet. Ganxet de fil ferro. Galejar. Fér gala, //acer, Gallardainent. Gaíanfe-
Corchete. Lo de or ó altre Galena. .\lcol'oll. vernis.' Gallardejar. íjíi/íar</ear,
metall. Broche. Lo de| Alcohol, (leras. Ga/eoíe.l bizarrear. {Uardele.
llautó. Manecilla. Pl. En- Galeot. Forsat en las ga- Gallardet./?anrf(;ro/o,^a-
tre teixidors. Gafetes. Po- Galera.Pta. Muro. Y.Her- Gallardetada. Xaut. Se-
Galió. Vaixell ó embarca-
ció gran. Galeón.
Galíot. V. Galeot.
Galiatta. Galeota.
Galipaii. V. Calápal. ira.
Galipdt. Trementina. Mié-
Gali. Aucell casolà y Peix.
Gallo. Entre miisichs.
Pifia. Gall dindi. Pavo,
gallipavo. G. inglés. Pta.
Esparceta , pi¡nrigallo.
Cresta de gall. Pta. Go-
llocresta. Fer galls entre
músichs. Pifiar. Fér galls
ab lo clarinet. Rechinar.
Lo qui mena ó ven galls.
Pavero. Ramada de galls
dindis. Pavada. Ja no sen
canta gall ni gallina. Flip.
Estar olvidado. Posarse
com un gall. Embotijarse.
Galladura. Engalladura.
sar galets. Encorchetar
Gafeta..\nellcta. Corc/ieía.
Gabou.s. Herba. Gatuña.
gatillo, detiene buey, gata.
«¿ahú.x. V. Duch.
<>aian. Peix. Gaicano,.
iiskis- -aucell , especie de
falcó. Pigargo, arrendajo.
Gaire. V. Gayre.
Gairell. V. Gayrell. {sa.
Gaita ó Gavia." Cornamit-
Gaiter. Gaitero.
Gala. Gracia, garbo. Gar-
ba gatera. Forsat, con
demnat á galeras. Ga/eo/e.
Galerer. Galcrero.
Galera. Impr. Galerín.
Galería. Miranda. Mira-
dor. De barco. Tilla,
balcón del alcázar.
Galet. Broch. Gollete , pi-
co, tubo. Botana pera las
bolas de pell. /¿roca/. Béu-
rer á galet. Fr. Ser mòlt
crédul. óVr 7/)u)/ crédulo,
beber del pilón.
n\al. Gallardetazo.
Gallardía. Bisarria. Bi-
zarría, apostura. Esfors,
serenitat. ^rrí.s/o.Ab ga-
llardia. Gallardemente,
galantemente.
Gall»rd4>. Galardón.
Gallardonador. Reinu-
nerador, galardonador .
Galiardoiiar. Galardo-
nar, remunerar.
Gallaret. Gall petit, jotc
de poch judici. Gallito.
GAL
Dit dels cabells. Mechón.
i V. Colomina. PI. Pena-
chera, penacho. Pta. Fu-
maria. Posar los galla-
reis al cap. Fr. Pavonear.
Teñirlos gallareis al cap.
Tener la ventolera.
Ciallart. Galán. Gallardo,
bizarro, lozario.
dallai'usa. Especie de
casquet. Montera.
C;alldiu(l¡. Y. Gall.
<iialieda. Cubo, pozal. De
mestre de casas. Cuezo.
Oalle&'u. Especie de gam-
beto. Gallaruza, tabardo.
Especie de capsa de ta-
baco. Fusique.
Oallejar. Gallear.
CiaS-licar. Fèr francesa,
á moda de Fransa algu-
na cosa. Francesizar.
Gal-licat. Med. Baboso,
galicado, galicoso.
-4¿al-licii. V. Galich.
<jial-)iciiii. Galicinio.
<Ual-IiciHiue. Galicismo
Cialliliutla. Y. Galihuda.
(àaniíia. Cobart. Liebre,
lebrón , pendejo. Gallina
cega. Aucell. Becada. Es-
cuada. Hecula. Morta. G.
fria. Gallina vayvera. Y.
Rodasocas. {Gallinaza.
Ciallina<la y Gatlinassa.
Oallina> re~ y Galliner.
Qui iraiica eii gallinas y
lloch ahont se crian. Ga-
llinero. Galliner. En los
teatros. Cazuela, paraiso.
Avalotar el galliner. Fr.
Alborotar el cortijo.
Gallinería. Falta de co-
ratge. Cobardía.
Cialli<»la. Arb. Galeota.
Cialló. Arqui t. Gallón. V.
Grill de las fruytas.
Ciallofa. Dietario, añalejo.
Gallot'e.íar. Fèr lo gallo-
fo. Holgazanear, tunar,
gallofear, haraganear.
Cialloí'ería. Follonería.
Clftllofo. Yagarro. Tunan-
te, poltrón, indolente. Pol-
truch. Hobachón.
Callúfol. Gallofero
Gaiiiion. Aucell. Calan^on
Galo. Teixit fort y estret.
Galón, franja. En los \es-
ths.Tachon. Náut. Llenca
GAM
GAN
211
de fusta en los barcos. Gana. Apetito, deseo. De
Listón, (tó. Bastoncillo.
Gal<»nieS. Especie de bas-
Gal^ppar. Galonear.
GaE4>peig. Galopeo, (ra.
Gat.<i>acS4»r. Fust. ArgaUe-
Galsar. Fust. Ruñar.
Galf-ie. Cargol , rebajo. En
las pedras. Ranura.
Gal(i>erá y Galserán. Pta.
Yusbarba, mirto silvestre.
Gal.seraníü. Arbusto.
Brusco, acebo pequeño.
Gaita. Mejilla , carrillo.
Bátrer las gaitas. Fr. A6o-
fetear, sopetear. Begut de
gaitas. Chupado. Fér tor-
mala gana. Pesadamente.
Fèr de mala gana. Fr. Re-
pugnar. Fèr pérdrer la
gana. Fr. Desganar. Te-
nir ganas. Apetecer. Tenir
ganas de tráurer. Asquear
Gauatier. Tractant en
bestiar. Ganadero, pia-
riego. Possessor de las
herbas arrendadas. Pose-
sionero.
Ganancia. Lucro, intere's,
logro. Anar a la pèrdua y
ganancia. Fr. Ir de cuar-
tillo. (Camape'.
Ganapé. Especie de sofá.
nar las gaitas rojas. Fr. I ft¡aná|>ia y Ganassa. Gan-
Avergonzar , sonrojar.
so, gambalúa, gradillon.
Galtaplé. .V'///('í¡írfo, wo- Gamlalla. Y. Ket, Cólia.
fletudii, carrilludo, (rico. 'ftanitul. Holgazán, sán-
Gultei*. Coixi petit. Ace-\ gano, tuno.
Gaitera. Minova. Papera, iGantiulejar.
pápula, lamparon.
Gaitut. Carrilludo. (te.
Gamalota. Pta. Gamalo-
Gantarra. Pta. Gamarza.
Ganil>ii. Fam. Zanca.
Gamba llarga. Fam. Ca-
mallarga. Zancudo. Tenir
bona gamba. Tener pies.
Gans(>a<ia. Zancada, per-
nada , trancada. Entre
baylarins. Gambeta.
GaiñbaltarcSi. Zancudo.
G^mttal.'i. Pl. Y. Grillet.
Curt de gambals. Fr. Ho-
me de poca capacitat. Cor-
tápala , corta sastre , duro
de mollera.
GaBstliar. Y. Campar.
GaJi»)»ejar.PerJiear, tran-
car. Y. Camejar.
GanibetáH. Chaquetón.
Ganibirot. Saltabarran-
cos, saltabardales, virote,
trincapiñones.
Ganibit. Jugada deis es-
cachs. Gambis, gambito.
Ganibiiix. Gambo, capillo
GaniC'aró. Confalón.
Gaiitfarouer. Portaes-
tandarte, confalonero.
Ganii. Manesc. Gamino.
Ganiniarró.Y. Llangosti
Gainonet. Pta. Gamón,
[near.
Holgaza-
Ganet. Aucell. Gánete.
GanfaMÓ, Gamfaróó Gan-
faró. Gonfalón, confalón.
Ganl'aroner. Gonfalone-
ro, portaestandarte.
Gangra. Dona alta y pri-
ma. Perigallo.
Gangli. Med. Ganglio.
Gangueig. Gangueo.
Gangiiejar. Ganguear.
Gánguil. Home alt y
prim. Gambalúa , varaïy
zanqueador. Y. Perxa.
Ganivet. Instrument de
una fulla ab tall y má-
nech. Cuchillo. De butxa-
ca ó que 's tanca. Nava-
ja. De molla. Naraja cotí
gozne. De punxa curt y
ample. Cachetero. Fla-
mench.jVaíigorrero. Grui-
xut de la esquena. Cara-
do. Pera tallar fruytas.
Perero. Cosa de ganivet.
Cuchillar. Botiga ahont,
se venen ganivets. Cuchi-
llería. Las dos pessas del
mánech del ganivet. Car-
chas, {dera.
Ganiveta. Cuchilla, taja-
Ganivetaila. Cop de ga-
nivet. Crichillada, navaja-
G. fonda. Fendienle.
asfódelo. Terra abundant] Ganiveter. Cuchillero.
de gamonets. Gomona/, jGanivetera. A'atajero.
gamonoso.
Ganionti. Pta.
(sas. Ganiveteria. C«c/it/ferío-
Y. Porra-1 V. Dagueria.
212 GAR
Gauiiiarró. Pcix.V. Llan-
Sosti.
(■anóíi. Deseoso, ¡posear.
CianMejar. Perecear, ra-
CuiïNerta. Zorrería , ra-
jmseria, mojigatez.
Ciando. Zorra , marrajo,
taimado, redomado.
Cant. Especie de tela.
Gante. li»nzo crudo.
Cianxet. GarabatiUo.
t¿an\o. Garfio , garabato.
De cortina. Alzapaño. En
forma lie f;anxo. En es-
carpion. Tirar !os ganxos.
Fr. Garabatear. Torcerse
com un ganxo. Fr. En-
(jarabatarse.
€¿anxi:t. Ganchoso.
Cianya. Part del peix. A-
fjaÜa. Visalge. Visaje, ges-
to. Ganyota, ullada. Gui-
iio, guiñada, guiñadura.
Ciauyada. iliirlo. {ñiles.
C:anycl.<!i. Pl. Anatom. Ga-
(¿aii>«»Ear. V. Guin\olar.
<iiaiiyo4. Gañón, gañote.
táanynta. Guiñada, gui-
ño. Fèr ganyotas. Fr.
Guiñar, hacer guiños.
(¿aó ó Gahó. Xaut. Roda.
Ciacagara (Fér la). Ha-
cer el buz. {domos.
Uaraiiiliayua$4. Pl. A-
(iaraiit. Fiador, garante.
(¿arantir. Fér fiausa. Ha-
cer fianza, garantizar.
Ciarapi. 3iosquit de ay-
Sua. Garapito.
Garba. Feix. Gavilla, haz.
Apilar las garbas. Fr. A-
tresnalar. Fér garbas. Fr.
Agavillar. Girársela gar-
ba.Fr. Cambiar de aspee-
te un negoci, ó eixirfiur-
ladaslasesperansas. Bur-
larse las esperanzas.
Lloch ahont se juntan las
garbas. Gavillero.
Ciarliayó. Pla. V. Margalló
Uarl>ej»r% Garbear, sacar
(¿arbell.Instr.pera porgar
grans. Harnero, zaranda.
Pera netejar escay ola. ^t /-
jmtero. Gran. Arel. Sem-
blar un garbell. Yy. Estar
htcho una criba.
Ciarbe I la<I«»r. Zaran de-
ro,aechador. garbillador.
Ciarbelladura<«. Pl. Ae-'
GAR
chaduras, acribaduras.
OarbeSIaiucnt. La acció
de garbellar. .4 (Tio«t/ií7-a.
Oai-beilar. Porgar ab lo
garbell. Aechar, acribar,
garbillar. Triar. Zaran-
dar, zarandear.
Uarlieilat. Cribado.
barbera. Hacina, fagina.
Garberar. Hacinar.
Garbí. Lle\eig. Lebeche,
sudoeste, ábrego.
Garbo. Bona presencia.
.Aposlui-a, gallardia, gen-
tileza , donaire. Ayre ó
donayre en las donas.
Garabato. De garbo. Adv.
Wólt bé. Garbosamente.
Ab garbo. Adv. Graciosa-
ment. Donosamente, airo-
samente, gallardamente.
Afectar garbo. Garbear.
Presentarse ab garbo.
Gallardear. (mientos.
Garbú. Gavilla de sar-
Garbonera. Mostelera,
sarmentera. (rumbón.
Garbos. Donoso , airoso,
Garbu-i^itut. Donaire. Y.
Lliberalitat.
Garbuix. V. .\mohino.
Gai'buiB. Amotinament.
Babel, confusión, Harbullo
Garceta. Auceil. Garzota.
Garciua. Arbust. Garci-
nia, (berneía.
Gartianejü. Pla. V. Ga-
Gardoii. Peix. Dardo.
Garet (Anar al). Niiut.Ar-l
rollat del vent. Atgarete.l
Garta. ITio. garra. \
Garíi. Garatjuto, garfio. !
Gargall. Gargajo, esgari-o\
Gar;:alla(ia. Gargajeada,
gargajeo. V. Gargall. |
Gargallejailor. Garga-
jiento, gurgajero.
Gartfallejar. Gargajear,
d^s/lemar, desalivar.
Gargamella. La part ex-
terior y anterior del coll.
Garganta. La part inte-
rior del coll. Fauces.
Garsui»<^lló> Campani-
lla, lengüeta, galillo.
Garsanta. V. Gargamella
Gartfantiila. (Collaret. .4-
hiígadero, coUarejo. Lo
cordó de la boca de las
ampollas de vidre. Bor-
GAR
de, labio. Y. Collaret.
Gárgara y Gargarisme^
Gárgara, gargarismo.
Gárgol. Carassa. Gúrgo/'j.
Gargot. Borrón. garraj>a-
lo. Pl. Garabatos. Fér
gargots ó escarabats. Fr.
Garrapatear , garabatear.
Gargotejar. Borrajear.
Y. Fér escarabats.
Gáricb. Especie de bolel
deis pins. Gargoran.
Garjé (Estar a la . Sens
la rectiiut deguda. Fr.
Estar a las once.
Garjola. Especie de ma-
leta ó sarró. Barjuleta.
Fam. Presó. Cárcel.
Garliïniía. Corona cober-
ta de flors. Guirnalda.
Especie de tortell. /íosca.
Guarnir de garlandas. Fr.
Enguirnaldar.
Garlar. Charlar, parlar.
Garlayre. Xarrayre. Gar-
lador, charlador.
Garlopa. Especie de es-
trep. Estribo de palo. Ri-
bot gran. Bejiasadera.
Garnat.va. Koquel scns
manegas. Giraldete.
fiarneu. Marrajo , taima-
do, socaliñero, zorrocloco.
Garra. La part del bol
que serveix de boca. Piez-
go, j)ielgo. (Frasco.
Garrafa. Ampolla ampia.
Garratera. h rasquera.
Garraló. Galleda de suro
ó fusta. Corchera. Garra-
fa petita. Garrafilla.
Garrell. De camas tortas.
Zámbigo, zambo, l'n poch
garrell. Zancajoso.
Garreta.Sofrai;a. Jarrete.
Garrí. Porcell. Gorrin,
gorrino, lechon. De Uet.
Tostón. Lo que naix úl-
tim de una cria. Guarin.
Garrieb. Alsina petita.
Carra%ca , jabino , nuita
rubia. Y. CoscoU. Sem-
blant al parrich. ^c/i<j;íar-
rado. {¡larral.co.tcojar.
Garriga. Carrascal, cha-
Garriguench. Cosa de
garrigas. Carrasqueño.
Garrinada. Lechigada.
Garrinar. Parir la puerca
Garrit. Galán. Garrido.
GAS
C¿arrifx. Pta. V. Garrich.
Garro. Tobillo. V. Tur-
mell. PI. Fanch ó porque-
ría. Zarpas, cascai'rias.
Carr4>l'a. Fruyt del garro-
fer. Algarroba, garroba.
En senlit de mentida.
Bola, gazapa.
Carrof'er. Algarrobo,
garrobo. G. bórt. Árbol
(leí amor, leño, altramaz,
hediondo, algarrobo loco.
'Ciarrol'eral y Garroferar.
Algarrobal, garrofal, {bia
Ciarrofi. Arvejon , garru-
Ciarrofú. V. Garrafó.
Ciarrot. Garrote, estaca.
Ciarrotaila. Garrotazo,
estacazo. Pl. Paloteado.
Garrotar. Lligar mòlt
apretat. Amarrar. Apre-
tar mòlt ab un garrot.
Agarrotar, engarrotar.
Ciarrotejar. Apalear. V.
Bastonejar. (brecarga.
Garr4»tera. Cingla. So-
Ciarrotxa. Lloch esca-
brós. Breña, risco. Verga
jlarga. Garrocha. Picarse
entre garrotxas. Enris-
carse. Pié de garrotxas,
Enriscado.
Ciarrot\a<la. La ferida y
'1 cop de la garrocha. Gar-
rochazo, (dor.
Ciarrotxailítr.Garroc/iea-
«iarriit. V. Garrell.
Ciarriitsa. Garrucha, po-
lea, garrucha.
Garsa. Aucell. Urraca,
picaza, picaraza, marica,
gaya. Marina. Zaida.Au-
ceíl de rapinya que cassa
garsas. Picacero. Véndrer
garsas per perdius. Fr.
Vender gato por liebre.
Garser. Garcero.
Garf^eta. Aucell. Ardeo-
la, alearan, chorlito.
fiarmtta. Plumall pera
adorno. Garzota.
Ga«eitaf . Gaseidad.
Gaisejar. Gasear.
Ga.<«ela. V. Dayna.
Ga^eter. Gacetero.
GaNinoliyeria. Gazmo-
ñada, zorrería, zalamería
Ga!«ni(>iiyo. Zalamero ,
zorro, roñoso, vulpino.
Gasó. Pta. Césped.
GAT
'Ga.s«>íia. Bazofia.
(iassa. Naut. £specíe de
lias en forma de ull. Gasa.
Ga.>i.<«eó('$. Gaseoso, [demar.
tiñiisñ. Azul celeste, ver-
ti-ASHiissix. Hambre cani-
na, gazuza.
Gaüitador. Qui gasta ab
excés. Malgastador, der-
rochador. Mil. Hachero.
Gaí^tanient. La acció de
gastarse ó consumirse.
Gastadero. Mal part. ci-
borio, mal parto.
Gamitar. Emplear lo di-
ner.Expender, despender,
emplear, invertir. Men-
jar, disminuhir fregant.
Coyner , usar, consumir,
desgastar, roer. Gastar lo
humor. Fr. Secar. Los
bóns. Derretir. Gastar
llarch. Gastar sin suelo,
largo y tendido. Lo que
es pera gastar. Gastable.
Ga.<itar<!$e. r. Malparir. .4-
bortar, malparir. Consu-
mirse. Escomerse.
Ga.«>t4>. Consum. Consumo,
gastadero. Excessiu. Pro-
fusión. Pl. Expensas. Pa-
gar los gastos. Fr. Satis-
facer, pagar las costas.
fiat. Quadrúpedo casóla.
Gato. Peix. Tollo, corvo,
gato marino. Borratxera.
Zorra, mona. Bòt petit.
Botillo , bota , bonacha.
Gat de algalia. Algalia.
Gat dels frares. Bobo, san-
dio , chocarrero. V. Pla-
ga, Gat de nau. Galopin,
grumete. Gat escorxat.
Home flach , macilent.
Gala parida. Gat maymó.
Especie de mona. Gato
paúl. Gal salvatge. Gato
montes ó de clavo, faina.
Gat saumi ó saumó. Per-
sona manyosa. Mojigato,
matalascallando, gazapo.
Gat vell. Home esperi-
mentat. Marrajo . perro
viejo. Gat de las tlors.
Receptacle comú á mollas
flors. Amento. Agafar lo
gat. Fr. Emborratxarse.
Coger ó pillar una mona,
una zorra. Estar gat. Fr.
Estar borratxo. Estar he-
GAU 213
: cho un cesto, haber pilla-
do una mona, un cerníca-
lo. Colla de gats. Gatería,
turbamulta. Cosa de gats.
Gatuno, gatesco. De color
de gat. Gateado. Esgar-
rapar lo gat. Gatear, ara-
ñar el gato.
Ga<a. Cap de áncora entre
mariners. Pescador de
ancla. Nául. Verga de
mitjana. Verga seca. Ga-
ta mixa. Mosca muerta,
marrajo, sátrapa, zorra.
Gatada. Fam. Disbarat.
Gazafatón, gazapatoti. {xa
Gatainaiila. V. Gatamoi-
Gatanioi\a. Fam. 3/071-
gato, socaliñero, picarote.
Gatejar. Anar a quatre
grapas los homes. Ga-
tear. Dir gatadas. Dispa-
ratar. (Tamarit.
Gateli. Arb. V. Salsa y
Gatera. Galonera. V.
Heriih galera.
Gate.«cii. Propi de gat. Ga-
tuno. gatesco.
Gatet. Lo de posar vi.ño-
tillo. (dajo, gayo, gálgulo.
GatjK ó Gatx. .aucell. Ben-
GatilSi». En las armas de
foch. Perrillo, patilla.Cop
de gatillo. Gatillazo.
GatÉlloca!<to. Pta. Sauz-
gatillo, árbol del paraíso.
Gatinar. V. Galonar.
Gato. V. Gatet.
Gaf(>lin.«$. Herba. Antir-
rino. V. Cunillet.
Gatonar. Parir la gala.
Gatonera. Gatera.
Gatonet. V. Gatet.
iisítassi Aliaga, aulaga.W
Argelaga.
Gateara. Algazara, zam-
bra, grito, vocería.
Gatüierans. Pta. Brusco.
Gatí^eri. Pta. Madreselva,
ó lonicera de fruto negro.
Gatx. V. Gatg.
Gat\ali. Arb. .Jachalí.
Fruyt del gatxali./'VagíMa.
Gaudeainuí^. Gaudete.
Gauilí(t4>f. Perfruidor.
GaufSiiiient. Goce.
Gaudir y Gaudirse. Tráu-
rer fruyt. Gozar, sacar-
fruto. V. Aprofitar.
Gaiiet. Pta. V. Gabet.
214 GEL
Ciaujas. Pta. V. Gojals.
Ciaúít. Aucell nocturno.
Alucón, bulto. V, Duch.
Cíavarrera. Pta. Escara-
mujo, gavanzo, zarzaper-
runa, rosal silcestre. Flor
de la gavarrera. Gavan-
za. Fruj I de la gavarre-
ra. Tapaculo.
Ciavell. riiniií/o. (villa.
davella. Feix de blat. Ga-
Oaveta. V. Gabela.
Ciat illa. Colla. Halo.
Ciavína. Paviola, aucell
de aygua. Gaviota. Au-
cell que habita en la vo-
ra del mar y deis rius.
Alción, martin pescador.
ay. Bell. Gayo. Gay sa-
ber. Poesía, gaya ciencia.
^iaya. En la roba. Nesga,
girón, sesga. Pl. En las ca-
pas. Cambas. Guarnit ab
gayas. V. Gayat.
Ciayat. Guarnit ab gayas.
Gironado. Roba ab Mistas
de mòlts colors. Gayado.
(iayato. Cayado, báculo.
Ciayeta. Pedra. Azabache.
(üayre. Adv. Mucho. Gay-
re , gayre. Adv. Cvasi,
cuasi. Gayre be, no anar
á gayre. Loe. Por poco.
Cíayrell. Adv. De lado , al
ó de soslayo. {ro.
íiayter ó Gaiter. Gaite-
Ciaa'.ólia. Bazofia. (da.
fiehfAüit. Escarcha, rosa-
ifiielirai*. Escarchar.
«¿el)rut. Gelat. Helado.
fiebre. Escarcha.
Ciecli. V. Jaqueta.
Ciegant. Persona de esta-
tura desmesurada. Gigan-
te. En la imprempta es-
pay all. Gigantón.
CeKaiiteíjcli.Cosa de ge-
gants. Giganteo, giganles-
^es»ntesnsí.Giganta. {co
Ciesantot. Gigantón.
Ciel.Avgua glassada. //leío.
Oelalile. Helable. (to.
üeiait». Helada, helamien-
Cielar. En sas princip. ac-
cepc. Helar , congelar.
Deixar admirat. Pasmar,
suspender.
^elarMe. r. Hilarse. Fácil
de gelarse. Heladizo.
Cielat. Helado, frió. Per-
GEN
tanyent al glas. Glacial.
Poél. Gélido. Beguda glas-
sada. Garrapiña ,^orbele.
Milg gelat. Granisal. /?o-
sat/o. Deixar gelat, absort,
pasmal. Dejar pasmado.
Gelatina. Conserva gela-
da. Jalea, jaletina.
CielÓM. Celoso, zeloso.
fieloMia. Zélos. Celo, mar-
telo. Reixal. Celosía. Plan-
ta. Amaranto de cresta.
V. Cap de ase. Gelosia
dels animals. Verriondez.
Geniccii. Gemido, lamen-
to, lamentación , sollozo.
Fèr gemechs. Fr. Dar ge-
midos,lamentarse. V. Ge-
megar. Sach de gemechs.
Gavia. Cornamusa.
Geuiegacior. Gemidor.
Gemegar. Suspirar. Ge-
mir, ayear. Queixarse de
algun mal. Fam. Gaz-
miar, gimotear. Ab sin-
glot. Sollozar.
Geiiiegayre y Gemcgó.
Gemidor. V. Gemegador.
Geiuegó. Gimoteo.
Geneiani. Gencianino.
GeiKlaruia. Gendarme.
GeinSre. Yerno.
Gener. V. Jancr.
Generació. Llinalje. Pro-
genie, ¡irogeiiilura , prole,
linaje. Producció. Pro-
ducción, generación. Mul-
liluide geni. Gentío.
Generalat. Generalato.
Generatiu. Genitivo.
Géneru. Especie. Searo,
ralea, jaez, linea, raza.
Mercadería. Mercadería,
mercaduría.
GenerÓM. Magnànim, da-
divós. Magnífico, lucido,
bizarro, hidalgo.
Generotíanient. Hidal-
gamente,caballerosamente
Generositat. Magnani-
mitat. Muni/irencia, lihe-
7'alidad, hidalguía.
Gene»ita. V. Ginesta.
Geni y Genil. Genio, ín-
dole, natural, condición.
G. dolent. A vieso. Promp-
te ó forl. Pólvora. Opo-
sal. .Antípoda. Través. G.
revesado. Bon geni. G.
blando. Reprimir lo geni.
GEN
Loe. Templar el genio, re-
portarse. Tenir lo geni
forl. Fr. Tener condición.
Genial. Propi del geni ó
inclinació. Xatural. Há-
bil 6 costum conforme al
geni. Genialidad.
Geniva. Encía.
Genoli. V. Sandáraca.
Genoll, fíodilla. Cosa del»
genolls, fíodillero. Os del
genoll. Anal, fíótula. Os
bailador del genoll. Cho-
quezuela. Ossel del ge-
noli. Taba. De genollons.
Ai\\. De rodillas, (dillazo.
Genollada./íotííí/acío, ro-
Genollera. Rodillera.
Genollat. Rodillada.
Gen!«. .\tirmant. Algo, un
poco. Negant. Singan,
nada. Genciana.
Geuíiiaua ó Jensana.P;a.
Gent. Pluralitat de perso-
nas. Gente. Geni bahúna
ó geni ba\\A. Gente baja,
de toda broza. Comuna.
Vulgo. vulgar. De be. G.
de bien. De diners. De
pelo. De estofa. V. De
upa. De negoci. De trato.
De qualitat. De cuenta.
Rústica. De capa parda.
De upa. Principal, de dis-
tincio7i. Cop degenl. Gen-
tío. Colla de geni. Gru-
llada. Fer gent. Fr. Mil.
Levantar gente, reclutar.
Galant geni. Gente de gar-
bo. No será lanl com la
geni dihuen. Fr. No es tan
fiero el león como lo pin-
tan.
Gentada. Munió. Gentío.
Genteta. Geni ruina. Ge»-
tecilla , vulgacho. (jo.
iGentilesa. Garbo, despe-
Gentiilioni. Caballer.
I Gentil-hombre, chambelán
GentilÍMnie y Gentililat.
I Gentilismo, getitilidad,
paganismo.
Gentiu. Gentío.
Geittota y Gentussa. G«íi-
twilla, ¡li'pulacho, gente—
I cilla, plebe ínfima.
Genuflectorí. Reclinalo-
I ri. Reclinatorio.
Genuflexió. Rodillada,
' arrodilladura, arrodilla-
GES
miento. [nuino.
Genuí. Pur, natural. Ge-
Cieognuííía. Geologia.
Cie«>Iecli. Geólogo.
Geúí$ticli. Terrestre.
Gep. Corcova, jiba, jorobaldet- Pihuela.
GIP
Gestió. Administració.
Gerencia, gestión.
Gest».*!. PI. Yisatges. Ga-
rambainas. Los que 's
fan pera fèr riurer. Co-
GIR
21S
Geperut. Corcovado, gi-
boso, jorobado. Fèr gepe-
rut. Enjibar. (ranion.
Gerani. Pla. Geranio, ge-
Gerdera. Arbust. Fram-
bueso. V. Gers.
Gerga y Gergó. Jerigon-
za, algarabía, jerga.
Gernia. Hermano. Uonar
lo tractament de germà.
Hermanear.
Germandat. Relació de
parentiu, actes ó senti-
ments. Hermandad, fra-
ternidad. Amistat intima.
Hermanazgo, fraterni-
dad. Correspondencia.
Confraternidad. Imedrios.
GerniaiKlriua. Pla. Ca-
Gerniinanieut. Germi-
nació. Germinación.
Gerolle. Aríj. Giro/le.
(¿eroglílicli. Jeroglifico.
Ger(»ní. Gerundense.
Gerra. Vas de coll curt
sens nansas. Tinaja, tina-
jón, terraza, perulero, hi-
dria. De coll alt ab nan-
sas. Jarra.
Gerránt. Tinajería.
Gerrer. Tinajero, alfare-
ro, ollero, jarrero, piche-
tero, barrero. {ría.
Gerrería. Alfarería, olle-
Gerreta. Dim. Orza.
Gerro. Vas ab nansa. Jar-
ro, jarrón, pichel. Lo que
serveix pera donar aygua-
mans. Aguamanil. Lo de
metall en forma de xoco-
latera. Escalfador. Lo de
xina. Tibor. Per béurer.
Bernegal.
Ger(«. Fruyt de la gerdera.
Frambuesa, sangüeso. A-
xarop de gers. Chordon.
Gerundiu. Gerundio.
Ges. Especie de dart. Geso.
Gesisamí. Pta. Jazmin.
Geíiit. Modo, figura, apa-
riencia. Traza, gesto. Mo-
viment ridícul. Aspecto,
caladura. Pera fugir lo
COS. Esquince. V. Gestos.
{quitos
Geveilina. Quadr. Marta
cebeliua. (Pia. Barreño.
Gihrel!. Lebrillo, librillo.
Giltrella. Aljofaina, jo-
faina, albornía.
Gs!>relleta. Bacineta pe-
ra orinar. Orinal, jarri-
no, silleta, bacinilla. Pe-
ra rentar las nians. Jofai-
Gisant.V. Gegant. {na.
iinelga. Náut. Gaburon.
G>inná.s. Gimnasio.
Ginabrera y Gmebre.
Pta. Enebro, junípero.
Goma de ginebre. Grasa,
■ grasilla. {mal salvaje.
Ginat. Selvatgina. Ani-
Ginebreda.Arb. Enebral
Ginelu'cra.V. Ginabrera
Ginebrí. Natural de Gine^
bra. Ginebres.
Ginebró. Arb. Nebrina,
enebro. Fruyt. Enebrina
Oli de ginebró. Miera.Re-
soli de ginebró. Ginebra
Ginefiita. Pla. Retama ma-
cho, hiniesta. G. blanca
Retama blanca. De Áfri-
ca. Aspalato, alargiiez.
D' un sol gra. Gayomba.
G. purgant. Retanxon,
piorno. (mar
Ginestar. Retamal, reta-
Ginestell. Pta. Retama,
escobera. {mero
Ginester. Arbust. Reta-
Ginestó. Pta. Retama
blanca, guardalobo.
Ginet. Caballer. Jinete.
Giugebre. Herba. Jengi-
bre, amomo, ajerígibre.
Giiiselirer. Jengibrero.
Gin,i4»l. Azii faifa, yuyu
ba. Estar alegre com un
ginjol. Fr. Estar como una
castañuela. {ginjolero.
Ginjoler. Arb. Azufaifo,
Gint. Adv. Astutamente.
Gintell. Aucell. Gintel.
Giny. Ingenio. V. Engin.
Gipó. Jubón, ajustador.
Sastre de gipons. Jubone-
ro. (gipons. Jubonero
Gipotter. Que fá ò ven
Gira. La cara posterior de
alguna cosa. Vuelta. Llis-
ta per adorno ó refors.
Beca, embozo.
Girada. En sas princi-
pals accepcions. Vuelta.
Estelleró. Torno. Girada
de peu. V. Torta. En lo
joch de cartas. Voltereta.
Girador. Qui gira una lle-
tra de cambi. Librador.
Girara. Oiiadnipodo. Ca-
mello pardal, jirafa.
Giras«>n.oia. Kevolta. Re-
vuelta, tortuosidad, rodeo.
Pl. Las camas de las ara-
nyas. Zancas. Las revol-
tas que fú la corrent del
ays;usi. Rebalaje. Giragon-
sa de paraulas. Torci-
miento, retruécano, tau-
tología. Fi^r giragonsas.
Fr.Fèr voltas. Caracolear,
rodear. Pié de giragonsas.
Sinuoso, tortuoso.
Girant. Lluna nova. No-
vilunio. Al girant. Adv.
A la volta. A la vuelta.
Girar. Torcer, posar del
revés, fèr mudar de dic-
tamen, dar voKa. Volver,
doblar, torcer. Donar vol-
tas. Ko/ímr. Inclinar, en-
cantar, oblicuar. Tornar
atrás. Retornar. Vessar.
Verter. Girar cua. Fr.
Volver el hopo. G. de ca-
mi. Trasponer. De costat
ó á un costat. 7orcer á un
lado. La esquena. Fr. Fèr
mudar de parer. Volcar.
Girardell. Pta. Girardel.
Girarse, r. Volverse, tor-
cerse, revolverse, volcarse.
Girasol. Pta. Tornasol,
mirasol , copa de Júpiter,
trompeta de amor, coro-
na de rey, flor del sol,
heliotropio, gigantea. Ins-
trument pera fèr sombra.
Quitasol , parasol. Pera
guardar del aygua. Para-
guas. En forrña de gira-
sol. Aparasolado.
Girasolat. ¡Tornasolado.
Girat. Inclinat á alguna
part. Vuelto. Cert punt
de mitja. Nudillo, vuelta.
Giravolt. Volteta, volte~
reta. Donar ó fèr gira-
216 GLA
volts. Fr. Dar volteretan,
voltear. (Giragonsa.
€¿irav4»lt8. V. Giravolt y
Ciïrbat. (Mal). Toscamenl
compost. Amazacotado.
Uiriíalcb ó Girifalt. Au-
cell. Girifalte, gerifalte.
Ciiro. La acció pera evitar
algun cop, ó moviment de
la cara ó cos ah que 's
manifesta disgust. Es-
guince, {dónia. Girosela.
Ciir»»«ella. Pta. dicotile-
tiit. Echamiento, tiro.
Ciitaiii. Pta. Fresnillo.
4¿itanalia. Gilaniímo.
iiitanaM. Pta. Papagayos.
Ottaiiejar. Gitanear, cha^
lanear. (Zalamería.
Ciitaneria. Salameria.
<->tano. Emliabillador.
Chalan. Cosa de gitanos.
Gitanesco. Fer lo gitano.
Fr. Gitanear, chalanear.
Llengua ó idioma dels gi-
tanos. Germania.
íüíar. Provocar. Vomitar.
Llansar, tirar. £e/iar, lan-
zar, arrojar. V. Jáurer.
Ciitai'atla. Glopada de vò-
mit. Fóhiüo, vomitona.
i^itayre. Vomitón.
liitei'ar. Volverse el cuajo.
ftisii-giu. Cant del pardal. '
Chio, chio, ij girrigurri.
Oiular. V. Xiular.
«la. Bellota. V, Aglà. Plè
de glans ó aglans. Engla-
nado, englandado.
Cilacií. Gárgara, gárgaro.
tàlaiitle. fíalano.
<¿láii(Iula. Molleja, lan- j
drecilla. Aglomeració de i
glándulas. Emunclorios. '
Tractat de glándulas, i
Anat. Adenologia. (lós.
CiiaiKliilar. V. Glandu-,
CilandiiIÓ!!). Glandular.
Cilaner. Que l'à aglans.
Glandifero, glandigero.
4¿!átiol. Peix. Glano.
ülánola. Pesie de glán-
dulas. Landre. V. Glán-
dula, (gar. '
Olapir. V. Clapir, Geme-
Cíla.*i. V. Gel.
Ci9at»í»<. Esplanada.
Cila.<isa. Tela clara y sub-
til. Gasa. La que 's posa i
en la cofa del sombrero. '
Gl.O
I Toquilla. La teixida ab
I (lis de plata ú or. Hesta-
j ño, lama. (Gelada
(;la.*«i!!a<la. Helamiento. V.
ICilaMKainent. Congela-
(¿Ia.«í»>ar. V. Gelar, (rioíi
¡Cilasíiat. Gelat. Helado
Enravenat. fret. Yerto,
; frió. Quedarse glassat
i F'r. Quedarse absorto, pas-
\ mado, envarado.
OIa.«i!!«eat. Brillant. Lus-
troso, glaseado.
Cilas.sejar. Glasear.
(¿latir. Hambrear, tripear,
hipar, alamparse.
Glaiici. Pta. Glaucio.
(¿lay. Esglay. Pasmo.
tileita. La terra que con-
serva la herba. Césped,
tepe. De sanch. Cuajaron.
De terra pera fer carbó.
Turba. Prat del qual se
trauen glebas. Cespedera.
(¿leda. V. Greda.
ftilolx». Vas precios de igle-
sia. Copón. Bola. Hola.
De peixos. Pecera. De
plata, or ó vidre. Tem-
bladera. En globo. Adv.
En massa. En conjunto.
Cilóbul. Glóbulo. Glòbuls
marcials. Fam. Tarlrá.
Globos de Marte.
Cilobuló»$. Esférico.
Uloiixar. V. Gronxar.
Cil»|>. Sorbo. V. Glopada.
Parlará glops. Fr. Hablar
á chorretadas. Béurer á
glops, glopegant. /i soí'oo.s
Glopada. Porció de liquit
que cap en la boca. Bo-
canada, sorbo, Intchada.
Lo que se llansa violen-
tament per la boca. Gar-
gantada. Lo que se llansa
á manera de vómit. Es-
padañada. Multitut. Tro-
pel. De vent. Ráfaga.
Glopási. Aum. Sorbetón.
Uhtpc'»- La acció de glo-
pejar. Enjuagadura, lo-
ción. Lo liquil que 's glo-
peja. Enjuague.
C¿l4>pejar. Enjuagar.
Ulopets- V. Glopeig.
Ciilopi.••.'ió. Dim. Sorbito.
(■loria. Benaventuransa.
Bienaventuranza. Fama,
esplendor. Fama, lustre,
COI
lauro. V. Dena. Fèr glo-
ria. Fr. HM;er alarde.
Ciloriar(<e y Gloriejarse.
r. Preciarse, fer alarde.
Jactarse, hacer alarde.
Cilorieta. Mirador cuberl.
Pabellón, cenador.
fiUtsa. Interpretació. Co-
mentario. Diccionari de
glosas. Glosario.
Oioííar. Discantar.
iilotú. Fart. Comilón, glo-
tón. guloso.Qui menja ab
excés. Zampatortas, zam-
pabollos, zampabodigos.
(■lotonás. Aum. Glotona-
zo. {Glotonear.
Olotonejar. Afarlarse.
€iIot4»neriii. A'oracilat.
Tragonería, tragonía.
Cilupial. Naut. Boya.
.Cilutinó.t«..>Vpelagós,l!apis-
sós. Pegajoso, viscoso.
Cinei'r4». Porcell. Lechan.
Onónion. V. Agulla de
rellotjc de sol.
(¿obern. Gobernació.
Mando, cargo, gobierno.
Conducta. Porte, régimen.
Bon gobern. Manejo. La
roba que abriga. Abrigo.
(ioberuació. V. Gobern.
Uobernall. Naut. Timón.
(■obei'iiaiii. Gobernador.
Uobei'iiar. Regir ab au-
toritat real. Reinar. Re-
gir. Mandar, dirigir. Go-
bernar be. Enderezar. Lo
timó.r¡í)io)iear.Gobernar
mal. Desgobernar, r. A-
brigar la roba. Abrigar.
Procehir de certa mane-
ra. Portarse, proceder.
Gubí. Peix de mar ó de
riu. Albur, cadoce, gobio.
G4»b«>let. V. Gabolet.
Goday. Gorrín , gorrino.
V. Porch.
(■odayar. V. Garrinar.
Gólia. Entre moliners, tor-
rada de oli. Sopetón. Men-
tida grossa. Bota.
Got^- Gozo, jubilo, frui-
ción. Al) golg. Adv. Go-
zosamente. Cantar los
goigs de sant Prim. Fr.
Clarear.se de hambre.
Goixai*. Afalagar. Popar,
mimar. Afiliar. Ahijar.
Brotar. Ahijar, brotar.W
I
GOM
Guaixar.
(iojaf. Jove. Mozo, mozal-
bete. PI. Pta. Caléndula,
pluvial, flor de todos lo$
meses, maravilla.
Cióla. Gargamella. Gar-
ganta , gaznate. Apetit
desordenat de menjar y
béurer. Guia. Arquií. Ci-
macio, talón. En los rius.
Olla. V. Gorch. Anlich
adorno de randa que por-
taran las donas al coll.
BobiUa. Gola de llop. Tr.
Mòlt l'osch. Boca de lobo.
Ciolada. V. Glopada.
Clolafre. Fart. Comilón,
glotón, tragón.
Ci;>Iafreria. Glotonería.
Cioif. Golfo. Golfo, seno.
Cidiía. Los alls de la casa.
Azotea , desván, guardi-
lla, sobrado , zaquizamí.
Cioli'o. Frontissa. Gozne,
bisagra , gonce , pernio.
Arrancar, traurer los gol-
ios. Desgoznar, desengoz-
nar. Arrestar los golfos.
¥t. Enquiciar. Posar gol-
fos. Fr. Engoznar.
(¿olilia. Cert adorno en lo
coli. Abanillo. Fabricant
(le golillas. Golillero.
(iii»II. Papo, bocio, papada.
Uitilut, Que té golls. Pa-
pudo. Golós. Goloso.
<i«>l«níli'«. Poltro. Molon-
dro, molondrón. Campar
de golondro. Fr. Campar,
andar ó meterse de gorra.
De golondro. Adv. üe
gorra, á ufo. {si)ia.
Ciulosía. Golosina. Golo-
Ooin á goni (De). Adv.
Mòlt pié. De mar á mar,
de bote en bote.
Cionia. Viscositat. Liga~
maza. La que mana deis
arbustos. Tragacanta. De
ginebre. Sandáraca, gra-
sa. De kino. Goma roja
astringente de Gambir.
Del euforbi. Gorbion.
Llaca. Laca. Pera prepa-
rar lo paper. Grasilla.
Cionibolar y Agombolar.
V. Apilotar.
f¿oinÍH»Ii3ar. V. Cuydar.
OoniEst. Especie de pal-
mera. Gomulo.
GOR
Gonarcli. Rellotge solar.
(jonarca . gonarco.
Uonella ó Gona. Goléela.
iinwíré. Ptu. Gonfreno.
0<'>!>iS<>la. Pei\. Petúnculo
dunsorist». Culterano.
Uonyai*. V. Guanyar.
Cionya.•^ (Fér). V. Sol es-
panta!, [ñon, guaran.
(iin'á. Ase eugasser. Gara-
(¿orcb. Toll ó bassot en
los liarranchs y rius. Olla.
Uórdí. Naut. Guardin.
tiovililUt. Regordete.
(jioret. La terra llaurada
lo any que descansa. Bar-
becho. La terra pera sem-
brarse. Labor, labranza.
F'ér goret. Fr. Barbechar.
ft;oi-ga. V. Gorja, Gorch.
ftiorgül. Gorjal, (goran.
<¿org«»rá. Tercianeia,yur-
Uorgot. V. Capiró.
tiovísit&is Gorgueo, gar-
ganteo. Pl. Gorgoritos.
(¿orguejador. Qui gor-
gueja. Gorjeador.
•■«rguejar. Hacer gorgo-
ritos,gorjear, gorgoritear
Ciurja.' Garganta , gola,
gaznate. Cop donat á la
gorja. Gaznatada, gazna-
tón. Lo que té tres gorjas.
Poét. Trifauce.
(¿orjut. Glotón, (polejar.
(¿(«riuandejai*. V. Lle-
<¿i>ruiaiidefta. V. Lie-
polena. (pol.
(¡orinant. Goloso. V. Llé-
Uoruir. Providenciar.
<¿!H'ó.Eugasser. Garañón.
Ciorra. Pessa rodona pera
cubrir lo cap. Gorro. La
de cop que portan las
criaturas. Frentero, fron-
tero, chichonero. De gra-
nader. Birretina. De gor-
ra. De franch. Adv. A ufo,
de mesa puesta. Passar,
viurer de gorra. Pegoíea»-,
andar, vivir de mogollón.
Pegar una gorra. V. Pegar.
Clorrada. Cortesía ab la
gorra. Gorretada, {brilla.
borradura. Med. A Ifom-
tiorrejav. Meterse de gor-
ra. V. Passar de gorra.
Gorrer. Gorrero, escamo-]
chero , gorrón, mogrollo.'
Oorrí. Garrí. Gorrin. '
GOT 217
Gorrista. Gorrero.
Uivrro de senyora. Som-
brero, capota.
Gt»rt. V. Gras.
tiitfi. Perro. G. cuniller. Po-
denco, sabueso. Deaygua.
De lanas, de aguas. De
cassa. Ventor. De falda.
Perrillo faldero. De pre-
sa. Dogo, alano. De ra-
mat. Mastín. Llebrer. Le-
brel. Perdiguer. Perdigue-
ro, pachón. Peter. Bus-
quillo, gozque. Lo sem-
blant al gos cuniller. A-
poderjcado. Gos que agafa
la cassa per las camas.
Apernador. Donar ais
gossos. Loe. Aperrear. A-
nar com un gos. Fr. Fati-
garse en lo traball. Aper-
rearse. Colla de gossos cu-
nillers. Jauría. Cosa de
gos. r«?ií>io,;)err!i7io. Des-
tacar ó deslligar los gos-
sos. Desatraillar. Espan-
tar ó fér fugir los gossos.
Zacear. Loqui cuyda deis
gossos. Perrero, izo, goce.
Go.«ianient. Disfrute, go-
tionar. Tenir , possehir.
Tener, poseer. Atrevirse.
Osar , atreverse. No gosar
de be ni de mal. Fr. No
tener ptna ni gloria.
Go.sar.se. r. Regocijarse.
G0.SÓS. Alegre, contento,
gozoso. (nejar.
Go.spire.(ar. V. Espur-
Gos.tia. La femella del gos.
Perra. V. 3Iandró.
Gosí^et. Dim. Perrillo,
perrezno.G. casolà. flogo.
Go.SNÍpi. Bot. Gozampino.
Got. Vaso. De banya. A-
liara, colodra, cuerna. De
campana. Papelina. De
fusta. Cocharro.
Gota. Espuma. Salpicoii,
salpicadura. Coral. Epi-
lepsia, gota caduca ó co-
ral. Mica. Pizca, lágri-
ma. A golas. Xd\. Por a-
darmes. Caurer gotas. Fr.
Gotear. Plovisquejar. Llo-
viznar. Tacat de gotas.
G'ilead'i. Tirar de gola en
gota. Fr. Instilar.
Gotaganiba. Kehina. Gi(-
tagamba, gutiámbar.
218
GRA
Ciotallera. Gotera.
(i4ita Keretna. Amaurosis
U<tta»isa. Aum. Goterón.
Cáotejar. Gotear. V. De-
gotar, Plovisquejar.
Gotera. Cir. Gotiera.
«iotetn. PI. Pta Beleño.
Ciotïaiiilire. Gutiàmbar.
^ii^t^UtrIne, Giiliforme.
Ci«»tini. Lo rahimst que
sól quedar desjjrés de ve-
remada una vinya. Cen-
cerrón, redrojo, redruejo.
Lo que es part de un ra-
him. Carpa. De rahims y
altres fruyts. Gajo.
Gótíin. Grosser. Burbo,
basto, grosero, (gotimar.
Ciotiuiar. Bebuscar.y.Es-
Gotj. V. Gcip.
Gdtja. Dona grossa. Pa?i-
dorga, murria.
Gtttila. Aueell. Codorniz.
Mentida. Mentira , bola,
pajarota, patraña.
Gotó.>i. V. Poagrós.
Govern. V. Gobern.
Goxar. Mimar, ahijar, po-
par. V. Goixar.
Grá. En sas princip. ac-
cepc. Grano. De algun
fruyt. Grana. Pinyolel
del grá de la fruyta. Gra-
nuja. Grá xelandri ó ale-
xandrí. Se'men, cilantro.
De all. Diente ó espigón
de ajo. Del carpo delsau-
cells. Culero , helera. De
la tramuja. Cibera. Del
panyo. Granilla. Del ro-
sari. Cuenta. De la sémo-
la. Hormigo. Del cap.
Hura. De tinialea. Fruyt
del matapoU. Grano gni-
dio. Del rahim que queda
en lo cul del cove separat
de la rapa. Garulla. Es-
campar lo grá. Granear.
Mal grá. Lobado. Pl. La
llavor que se sembra. Se-
millas. Llavors que 's po-
san en los guisados. Al-
camonías. Botiga de po-
sar ó véndrer grans. Gra-
nero, liórreo.P\é de grans.
Agranujado. Posar los
grans en lo graner. En-
cumbrar. Umplirse de
grans. Engran ajearse.
Círabudor. Esculpidor,
GRA
tallador. {grabazón.
Grabadura. Grabado,
Grabar. En la fusla. Ta-
llar, esculpir. En la me-
moria. Imprimir. En las
pedras ó metalls. Cince-
lar. Inscripcions ó llelre-
ros. Inscribir.
Grabat. Acció y efecte de
grabar. Grabadura , gra-
bado. G. endols. G. du/ce.
En vuyt. G. en hueco ó en
/bndo. Picat de la verola.
Picoso, virolento, picado
de viruelas.
Gracia. Atractiu, garbo
Atractivo, donaire, grace-
jo, chiste. Bon modo, for-
tesia. Concessió , lavor.
Merced, concesión, ren^i-
sion. Habilitat. Mérito,
dote, don. Arq. y Pint.
Proporció agradable. Eu-
ritmia. Ab gracia. Adv.
Galanamente. De gracia.
.4dv. Graciosamente, gra-
tuitamente. Llevar la gra-
cia. Desagraciar. Perso-
na ó cosa sens gracia.
Frión, infaceto, insípido
Sens gracia. Adv. Fria-
mente. Tantas gracias. Fr.
Muchas gracias.
Gracilla. Goma. Grasilla
Gracú»la. Planta escrol'u-
lária. Graciola oficinal.
GraciÓK. Primorós. Bello,
lifido. Agut , xistós. Chis-
toso, festivo, saleroso. ¥a
lacia. Jacarero , mimo,
momo, arlequin.Mús. .An
danle. Lo que conté gra-
cia ó privilegi. Privilegio,
cédula de privilegio.
Graeio.^anieut. Sens in-
terés. Gratuitamente.
Gracio-sitaf. Primor. Gro
cejo , graciosidad.
Grada. Esglahó. Escalón
peldaño. Én las rampas ó
pendents. Estriberón. Lo
((ue té gradas. Gríulado.
Graduació. Grado, (dos.
<iracCiiaiiiien(. Por gra-
Gradiiand«». Laureando.
Graduar. Laurear.
Graellax. Pl. Reixat de
ferro ab peus pera rostir.
Parrillas. Las que 's po-
san per fér llum. Farol
GRA
Grahir. V. Agrahir.
Grabó. V. Esglahó.
Gralla. .4ucell. Grajo, cor-
neja. Instrument de venl.
Chirimía. Cau ó niu de _
grallas. Grajero.
Grallar lo corb. Crosci-
lar, graznar el cuervo.
Grani. Pla. Grama. Aga-
farse com lo gram. Fr. Pe-
garse como ladilla. Ar-
rancar lo gram. Desgra-
mar. Cosa "de gram. Gra-
míneo, grumoso.
Grama. V. Gram.
Graniaticaíi>j>io. Aum.
Presumit de gramatich.
Gramalicon .
Graiuinó.x. Gramos. Gra-
moso, gramíneo.
Gt-au. Én sas prmcip. ac-
cepc. Grande. .\lt. Alio,
crecido. Magnifich, sump-
tuós. Magno, grandioso,
magnífico. Considerable.
Considerable . inmenso.
Poderos. Poderoso, poten-
te. Bo. Bueno. Principal.
Capital. Major. Mayor.
.Adv. Tamañamente. V.
Grandària. Cabuda. Fèr-
se gran. Fr. Créixer. Cre-
cer. Mes iiran. Mayor, mas
r/caíií/p. Tan gran. Tamaño
Grana. Llavor. Simiente,
semilla. La mòlt petita.
Grauilla. Lo gra que 's
dona á las cabalcaduras.
Gaiho, pi'eíixo. Cotxinilla-
Cochinilla, quermes. Ccrl
color. Escarlata^
Granada (Temps de la).
Grana. (relia roquera.
Granadella.«.Pta. V. Mo-
Granader. Soldat. Gra-
nadero. Home alt y ro-
bust, ./ai/ct" , hombrona-
:o, hombrachon.
Granadera. Fam. Dona
mòlt alta. Perigallo, gam-
balúa, varal.
Granadí. Natural de Gra-
nada. Granadino, (calla.
Granadura. Hocalla , co-
Granallada. En lo eos.
Sarpollido. salpullido, ti-
zoncillo. Eixir una gra-
nallada. Sarpullir . sal-
pullir, (bessudas.
GranuIlouN. Pta. V. Ca-
GRA
Granallut. Granujada,]
granoso, qranuloso.
Ciranat. Fedra preciosa.
Granate, (xit. Granaíin.
4¿i'aiiatí. Especie de tei-
(¿raiiatxa. Vi. Garnacha.
Ciranl)e.*<tia. Animal qua-
drúpede. Danta, alce, ta-
Orainía. Graíï. (pia.
Uraiidária. Capacitat,
extensió. Grandeza. Ta-
many. Tamaño, magni-
tud, grandor. Major edat.
Mayoría . n^ayoridad.
De la rolla. Holgura.
(j^rauíCá)^ y Grandassás.
Grandon , grandillón.
Grande. Titol de noblesa.
Ricohombre, ricohome.
(■irantleíi^a. Mageslat, po-
der. Majestad. (À'Isitut.
Celsitud , sublimidad.
Maf^nhut. Magnitud , gi-
gantez. De ánimo. Mag-
nanimidad, elación.
(■raatdiiiKjüent. Mòlt
eloqüent. Grandílocuo.
CiraiKliós. Maí;nificb,
mòlt gran. Magnifico.
Ciránduia. Góndola. Gón-
dola, (grá. Granear.
faranejai*. Escampar lo
Graucllar. Granallar.
Graner. Panera, cámara,
troje, alfolí, alhóndiga,
almudí. Lo qui cuydadel
graner. Horrero. ' Posar
los grans en lo graner.
Engranerar , encamarar,
entrojar. (coba.
Granera. Escombra. Es-
Granet.Dim. Granito. Pl.
Granets fins. Especie de
teixit. Granates finos. I
Grangear. jlrff/Miri'r, lo-\
grar. (granjas. Granjero.
Granger. Qui cuyda las
Graníllada. Med. Multi-
tut de grans. Granujado,
granulación.
Granular. V. Granellar.
Granillo»^. Granoso, gra-
nujiento, granujoso, gra-
nilloso. V. Granallul.
GranÍM. Granizo, piedra.
V. Calamarsa. (sada.
Granizada. V. Calamar-
Graniíiiat. Beguda. /íosarfo
Granjer. Granjero.
Granolile. Especie de te-
GRA
la. Grenoble.
Granor. Sahó. Granazón.
Graunta. Reptil. Rana.
De romaguera. Rubeta.
Verda. Calamite.
Granuda. Pla. Rubia. La
GRA 219
dant. Animal mòlt gras.
Atocinado. Freschyroig.
Rollizo. Estar maísa gras
Fr. Ser massa ricli. No be-
ber por sed. Tornarse gras.
Fr. Engordar.
borda. Aspérula. Camp Gra^aleta. Ampolleta,
plantat de gransa. /?ií6ía/. i Bujeta, bujetillo.
Grapa. Deis animals. Zar- GrattcUa. V. Graellas.
pa, garra. De Ierro. Te- Gra.'ssa. Cerl carácter de
naza. A quatre grapas. | lletra. Pa?o gfocrfo. (don.
Adv. .'I gatas, á gachas. , tir utitiáti. Gordiflón, gor-
Lo que té grapas. Zarposo. Graissell. Mòlt gras y pe-
Tráurer las grapas ó las| üt. Rechoncho, regordete.
ungías. Fr. Sacar las uñas .tirasHesa. Gordura, gro-
Grapada. Grapat. Puño, \ sura, graseza.
puñado.Arpadn. Garfada, ,1¿rat. Gustós, ben rebut.
garfiada. En dos grapa- Grato, agradable. Donat
das. Adv. Breument. En\ de gracia. Gratisdato. A
• «?í santiamén. Pegar gra- grat cient. Adv. Ea'presa-
pada. Fr. Péndrer. Echar
la garra, la zarpa. Pl.
Grapas. Instrument de
ferro en forma forçada.
Ganchos, arpas.
Grapat. Lo que cab en la
má, porció de alguna co-
sa. Puñado. Mòlt núme-
ro. Multitud, mucho. A
grapats. Adv. A puñados.
Anar á grapats. Fr. Aga-
farse 'Is que 's barallan.
Asirse, agarrarse. Fér
mente. De gral ó de bon
grat. Adv. De bona volun-
tat. Esjiontúneamente, de
grado. De valde. Gratis,
gratuitamente. Mal grat.
Adv. ifalgrado. Sentir
grat. Agradecer, {de cá.
Grataeul. Pta. V. Rosa
Grabadura. La acció_ y
efecte de gratar. Araño.
De pigota. Pintas, hoyos
de viruelas. En la terra.
Escarbadura.
rapats. Fr. Fér depres- Gratanteht. Agradahle-
sa. Harbar, apresurarse. I mente, gustosamente. (net.
Grapefg. Manoseo. ¡Gratapalias. V. Moixo-
Grapejar. Tocar repeti- Gratar. Frotar ab forsa
dament alguna cosa. Ma
nosear, sobar. Donar cops
ab las mans. Manotear.
Grapejar la guitarra.
Zangarrear.
Graitejat. Tocat mòlt
Manoseado. De poch
lor. Mangorrero.
pell. /fascar. Arrancar los
animals la terra ab las
grapas. Escarbar. Descal-
sar ó menjar la aygua la
terra. Derrubiar, descar-
nar. Estregar. Fregar.
-iGratar«>e. r. Frotarse.
Rascarse. Fregarse. Es-
Grapialteísa. Fam. Di-| tregarse.
ner. Ungüento de Méjico. €ir»tsís. Pl. V. Botxa.
Grapialtesa blanca. Í7)i- Gratcient (A). Adv. .4t/re-
gilento ó unto de Agripal de, á sabiendas,
ó de brionia. Grapialtesa Gratificació. Sobresou.
negra. Ungüento de altea.
Grapinyar. Garapiñar.
Grapinyat. Garapiña.
Grapínyera. Garapiñera
Grapoicejar. Manosear,
sobar. V. Grapejar.
Gra»<. Lo que té greix ó
Sobresueldo. Recompen-
sa. Recompensa, guantes.
Gratificar. Galardonar,.
recompensar.
Gratit^dat y Gratisdonat.
Gratisdato. (tuito.
Graluif. De valde. Gra-
mòltas earhs. Gorrfo. Grei-|Gratui(ainent. Gratis.
xós. Craso, pingüe, enjun- iirutulació. Enhorabve-
dioso.X. Provist, Abun-' na, gratulación.
220 GRE
-Ciratnlarse. r. Compla-
cerse, gozarse.
Cirau. En sas principals
accepcions. Grado. Punt.
Punto. De la escala. Es-
calón, paso. Platja de
desembarch. Grao. En
grau superlatiu. Adv. En
sumo grado. Per ¡jraus.
Adv. Gradualmente, de
grado en grado.
Orava. Arena grossa. Cas-
quijo, ripio, broza. La
brossa ó reble que 's posa
fiera que quede pla lo
loch que s' hadeenra-
Ío\ar. Alcatifa, {vínculo.
(■ravánieu. Peso, corma,
Oravatiu y Gravalori.
Gravativo, grai'oso.
tiwAxe. Pesat. Pesado, pon-
deroso. Serio. Severo, se-
rio. Magestuós, circuns-
pecte. Majestuoso, cir-
cujíspecío.Dit deis pecats.
Mortal. Arduo. Espinoso.
CravecSat. Pes. Peso, pe-
sadez. Serie{a{.Severidad,
seriedad. Magestat. Ma-
jestad, señorío. Circuns-
pecció. Modestia, decoro.
Orgull. Orgullo.
íirave.«ía. V. Gravedat.
Oravitar. Gravear.
íiravó.v. Molest, pesat. 0-
neroso, premioso.
fifélntl, V. Grévol.
Círecli. Ue Grecia. Griego,
greco, greciano. Estar en
grech.Fr. De dificil intel-
íigeneia.Estar en arábigo.
V. Gregal.
Cii'eciá. V. Grech.
Clipeci.«iine. Propi de, ó á
la moda deis grechs. He-
leyüsmo, grecismo.
Greda. Fam. Diners, mo-
neda. Mosca, monices,
lana. Terreno de greda ó
gredós. V Gredal.
Cire.clal. Terreno gredós.
Gredoso, buhedo, calvijar,
calvero, blanquizal.
Oredar. V. Gredal.
ftirega. Greca. A la groga.
Adv. Sens orde. Confusa-
menle, sin ó fuera detras-
<cs. Parlará la grega. Adv.
Grequizar. (leño.
«iregal. Vent. Greco, ga-
GRE
firegalisar. Nordestear.
táreguejar. Afectar lo
parlar grech. Grecizar.
Imitarlo dialecte grech.
G regui zar.
(Ureix. Grassesa deis ani-
mals. Grasa, gordura,
gordo, grosura, saiti. Seu.
Sebo. Üntet. Unto, unta-]
za. De llart. Manteca, i
lardo. Porqueria, inmun-
dicia que deixa '1 suor.
Mugre, grasa, pringosi-
dad, churre, pringue. Lo
mòlt suau y delicat. .Sebi-
llo. Lo que deixa lo vidre
en los forns. Natrón. De
balena. Espermaceto, es-
perma de ballena.üels au-
cells. Enjundia. Embru-
tar de greix. Engrasar.
Posar greix. V. Engrei-
xarse. Tráurer lo greix.
Desainar, desengrasar. V.
Desengreixar.
Greixiniónia. Fara. Di-
ners. Unto de rana, mo-
rusa, {deno. V. Gréjol.
CiréJxoI. Flor. Lirio cár-
Oreixoiiera. Grasera.
Cii'eixó.s. Lo que té greix.
Gordo, graso, enjundioso.
Untat, pié de porquería.
Grasiento, mugriento,
pringoso, adiposo, lardo-
so, {sidad. V. Grassás.
Oreixuin. Mugre, untuo-
Gré.j*»I.Pla. Lirio cárdeno.
tirelsL. V. Gibrella.
Orell. Semen que '1 gall
posa en 1' ou. Galladura,
engalladura, meaja del
lluevo. (cofradía.
Grenií. Gremio, colegio,
(¿restatxa. Grenaclie.
(■■■etint. Peix. Grenoto.
ftireieya. Floch de ca-
bells. Guedeja.
tiresea. Zambra, tabaola,
enfrascamietito. Flstar de
gresca. Estarde buen tem-
ple, de gorja ó de chunga.
(¿re.<d4»l.' Lo vas de terra
en que 's posa llum. Can-
dileja. Vasahont se fonen
los metalls. Crisol. De so-
ta del llura. Cazoleta del
candil. En forma de ere-
sol. Acandilado. Polvos
de gresols vells. Tastaz.
GRI
Uresolacla. La porció de
metall ([ue cab en lo gre-
sol. Crisolada. La porció
de oli que cab en un gre-
sol. Candilada.
Cireu (Saber. Fr. Saber,
mal. Sentir, pesar, saber
mal. Dóldrer. Doler, dar
lastima. V. Nosa. (gana.
f¿reuinent..\dv. De mala
íirévol. Pta. Acebo, agri-
folio, muérdago, mesto.
Terreno plantat de gré-
vols. V. Grevolar.
C¿re volar. Acebedo.
Griala. V. Gibrella.
Urieta. Respigón, [papel.
Grifa. Asidero para rayar
Grifalt. Especie de cule-
brina. Grifalto.
Grifat. Grifo, grifado.
Grifol. Brot, lluch. Pim-
pollo, renuevo, vastago,
pitón. Erupció del ay-
gua. Borbollón, borbotón.
De cep ó parra. Pampa-
no. Fér ó tráurer grifols.
Vr. Ahijar, echar pimpo-
llos.y. Grifolar. {tallecer.
Grifolar. Pimpollerer, en-
Grili. Insecte, máquina ó
cama de llavors. Grillo.
En las magranas. taron-
jas. etc., cada una de las
parts en que estan divi-
didas. Casco. Lo de la
nou. Pierna. De las lla-
vors. Rejo, lleta. Cantar
los grills. Grillar. Cau de
grills. Grillera. Fér grills.
Fr. V. Grillarse. No puja
un griU de nou. Expr. No
monta un comiHo. (córrer.
Grilla (Fér la). V. Fér
Grillar. Pulular. Las lla-
vors y fruyts. Entallecer-
se, tallecerse.
Griilarí*e. r. Entallarse,
nacerse. (Entallecido.
Grillat. Que té renous.
Grillet y Grillo. Arch de
ferro pera subjectar la
cama deis presos. Gri-
llete, calceta. Fortiueta
de los fuienhers. Arro-
/lea, gozne. De fusta. Cor-
ma. Pl. Los archs de
ferro pera assegurar als
reos. Grillos, grillones. Lo
qui posa y irau los gri-
GRO
Uons. Grillero.
Ciriítyó. Bol. Grifioiu
Cirípaa. Sapo, escorzón,
escuerzo. \ . Galapat.
Cii'i|tE-ia. V. Menjadora.
CirÍM. De cabells. Entreca-
vo. De pel. Rucio. {Gris.
tivit^ench. l'n poch gris.
<iiri»io. Ayre fret. Gris.
Cirila. Garita. Posar gri
las. Enijaritar.
Cirila. Àiicell. Zorzal.
^eixclli.XxicñW.Gricelino
Clriveret. Aucell petit.
Zorzal pequeño.
Càroela. Color semblant al
del or. Amarillo, gualdo.
Descolorit. Pálido, pocho,
ciguato, aciguatado. En
Cés. Jaldado, jalde, jaldo.
Fosch. Amarillazo. Tor
narse groch ó descolorit
Enmarillecerse, amari-
llear, palidecer, (quetudo.
CíiHiíaüutó GrofoUul. Zo
<ii'«iKor. Amarillez.
txrog'uejar. Amarillear.
iinttsuench. Lo (jue tira
al color firoch. ^ /iiariV/p)!
to, pálido, ciguato. Groch
baix. Amarillazo.
CiroKura. V. Grogor.
Cir«»iEer. Tosch , malfèt.
Clian¡!o7i , zoquetudo.
Bast, grosser. Burdo, bas-
tmVÚna*t\-A. Góndola, {to.
<iir4tn<ioler. Gondolero.
ftir4»ia.\a(lur. Columpio.
Cir4»nxaiuent. Bamboleo,
tambaleo. {piar.
fip»n\av. Mecer, colum-
Cironxarse. r. Modo de
caminar. Columpiarse,
tambalear, ondearse. Do-
nar toms en 1' ayre. Cjji-
gL•r, jinglar. Obrar ab
poch cuydado. Dormir,
echárselo á las espaldas.
•írony. V. Grunyit.
€ír«»p. Nus en los arbres.
Nudo. Alullilut de cosas.
Grupo. Reunió de varias
cosas á un temps. Biola-
da. Tros que queda en 1'
arbre quant se trenca al-
guna rama. Gancho, co-
dillo. Apretó. Reventón.
La taca deis \idres. Pa-
ño. De aygua. Nubada,
nubarrada, grupada. V.
GRO
Glopada. {Grupa, gurupe.
Ciro|)a. Anca del caball.
Grtvpada. De aygua. Ave-
nida. V. Grop. Cop de
mar. Golpe de mar. De
gent. yíocaJí arfa de gente.
Ciropera. Corretja de la
sella. Grupera, gurupera.
üropit. Min. Gropito.
Uro.». Gruixut y corpu-
lent. Grueso, craso, gor-
do, obeso. Gran. Grande,
granado, grueso. Rabas-
sut. Becio. lióme de poch
alcans. Gofo, grosero. La
part principal y mes for-
ta de un tol. Núcleo, grue-
so. Cap gros. Home de
poca iiitel-ligencia. Duro
de mollera , cabeza redon-
da, cabezudo. En gros ó
de gros en gros. Por jun-
to , por mayor, alzada-
mente. Es |un gres. Loe.
fam. Parlant de cost. Es
un dineral. De mòlta a-
bundancia. Es cosa ma-
yor, es una barbaridad.
Fèr los ulls grossos. Fr.
Hacer la vista gorda. Fèr-
se gros de alguna cosa.
Jactarse, gloriarse. Fèrse
ó tornarse gros. Engor-
dar, engrosar. Tan gros.
Tamaño. Venir gros. Fr.
Algun riu. Venir crecido,
alto. (Riber.
Or<»f«e(la. Pta. V. Riba y
tároKeller. Pta.V. Riber.
CiifO!^»^». Dil de la dona
prenyada. Estar en cinta. '
Feria grossa. Fr. Fèrne
una mólt coronada. Fr.
Echarla, jugarlade puño.
(íroíi««;ária.Gruixária. £.s-
pesor, grueso, grosor. Ex- |
cés de carns. Crasitud, ,
gordura, obesidad.
firotis-Áfi, Aum. Gordal. ¡
<Bro!«í«er. Bast, tosch, mal
fet. Grosero, rudo, agres- I
te, rústico, tosco, ordina- \
rio. Descortés. Inculto.
Mal girbat. Amazacotado.
firofitierament. Adv. Ru-
damente, roncamente.
Ciroíisería. Torpeza, rus-
tiquez, rudeza, tosquedad.
Ab grosseria. Grosera-
mente, ordinariamente.
GRU 221
|Gro.sí«eKa. V. Grossária.
|Cir<eN!!»i.*i.*«iiii. Lo que té-
mòlt gruix. Gruestsimo.
Lo que es mòlt gran.
Grandísimo.
tivfttisitut. V. Bestiesa.
(iirote.*>cli. Extravagant.
Grotesco. Arq. y Pint. A-
dorno capritxós. Grutesco
Grua. Aucell y peix. Gru-
lla. La (le paper que ser-
veix pera jugar los noys.
Cometa, milocha. Maqui-
na pera tráurer aygua.
Cigüeña , cigoñal. Pera
alsar pesos. Pescante, ci-
güenela. Grua mallorqui-
na. Aucell. Martinete.
GruUir las grúas. Gruir.
Gruar (Fèr). Fr. Fèr desit-
jar mòlt. Hacer sudar ó
ganar. Fr. Conseguir al-
guna cosa poch á poch ó
ab dificultat. Alquitarar^
Gruix. Gruixut. Doble,
grueso, gordo. V. Grossá-
ria. Extremitat, costat.
Canto, lado. Deis fona-
ments. Zarpa.
Griis.^a. (}rueso, grosor,
i /amaño. Posargruixa.Fr.
I Engreixarsc. Ev^ljastecer.
Gruixái'ia. Grueso.
|Gruixut. Grueso, doble^
I gordo, craso. V. Gros.
GruEEir. Gruir.
|Gruin. Brumo, grumo.
'Gruiuel. Náut. Gaviero,.
I grumete. (Harina.
Griíiuul. V. Musclo, Ta-
Gruiiiull. En la llet,
sanch, etc. Grumo. En la
pasta y altras cosas. Go-
rullo, burujo, garullo.
Gruiuullart^e. r. Engru-
mecerse, {ruginoso,
GrumuEEat. Grumoso, e-
GruiHuiiúí^.V. Grumuílat
íiruny. V. Grunyit.
GrunyÍ4l4»r.Lo que gruny
Bechinador, chillador,
chirriadero, chirriador.
Grunyir. Rondinar. Be-
funfuñar, rezongar, ver-
raguear. Fèr soroll fort
y desapacible. Bugir. Fèr
un soroll desagradable la
llimà, serra, etc. Rechi-
nar, chillar, chirriar^ re-
chinar. Dit dels ferros.
222
GUA
GUA
GUA
baldons que están fluixos,
etc. Cencerrear. Las cor-
das dels instruments. Cer-
dear. Mòlt. Regruñir.
Cirunyit.La veii del porch.
Gruñido. Soroll de las
frontissas y baldons flui-
xos. Cencerro. Lo de la
serra, llima, etc. /íec/ii'no.
De alguns animals, ^rrtí-
llo. De carros, etc. Chirrío
4irui>ïa \ Grupial. Naut.
Suro de 1' ancora. Boya.
4üruta. Soterrani pera re-
frescar. Cveva, cava.
Uuacnnioll. Pta. Guaca-
mole, (mac.ilero.
Ciuadainacilei*. Guada-
tmua'íx. V. Grill.
Ciuaixar. Agrie. Grillar lo
blat. Matear, cuajar.
dual. Vado, esguazo. Pas-
sar á gual. Fr. Vadear, es-
guazar, pasar á vado.
Giialt. V. Gual. (Gua7iaco.
4¿iianacli. Quadrúpedo.
Cíuanóífi. Vadoso.
■iiuant. Guante. De ferro.
Manopla, guantelete. Lle-
varse 'Is guants. Fr. Trau-
rersels. Descalzarse ¡os
guantes. Posarse los
guants. Fr. Calzarse los
guantes, enguantarse.
Ciuanter. Guantero.
Cuantera. Herba. Gual-
daperra. V. Didalera.
Ciuany. Utilitat. Logro, lu-
cro, ganancia. Anar de
guany. Fr.Portar avantat-
ge. Llevar ventaja. Pén-
drer, donar, posar á guany
Fr. Tomar o dar á logro.
Ciuanyailor. Ganador.
Ciuauyar. Fin sas princip.
accepc. Ganar. Lograr.
Sacar , lograr. Captar,
atráurer. Captar, obligar.
Aventaljar, vencer. Ven-
cer, ganar. (Juanyar ab
usura. Usurar, usurear.
La antiguitat. Antiguar.
La voluntat. Prendar. Lo
avenlatge. Llevar ventaja.
Guanyar per má. Jugar
de antuvión. Una plassa.
Eacpugnar. r. Conciliarse.
Ciiianyat. Ganado. Tant
guanyat tant despès.
Expr". fam. Comido por
servido. Tenir guanyat.! tluardaroba. GM<jrrfaro-
Devengar, alcanzar. ' | pa, recamara.
Cuapaiiietit. Adv. £t;(fr- Uuardaritdajíi. Guarda-
ramente, grandemente. I cantón, recantón.
Ouapás. V. Guapetó. Ouardarse. x. Recelarse,
Ciiiapef ó. Aum. Guapetón.] precaverse, reservarse, res-
€iluapisMÍiii. Superi, fíe- guardarse, precaucionar-
lindo, e.rcelente. I se. {servado, guardado.
Guapo. Uonich , galán.' C;Hardal.(;onservat. Con-
Lindo, bello, majo, remil- tiuarili. Corda. Guardin.
gado. Valent, animós. ! Cíuapdia. ííuarda, sa/ra-
Maton, jácaro. Vam. Ma-
careno. Fér lo guapo. Fr.
Manifestar valentía. Gua-
pear, hacer alarde, {ñon.
C¿iiaii*sí. Eugasser. Gara-
Citiarda. Tropa que vigila
ó guarda. Guardia. Vigi
guardia. Principal ó de
reten. Vivac , vivaque.
Ciuardiá. Qui guarda.
Guardian. De las vinyas.
Viñadero. Del graner.
Trojero. Deis sembrats.
Meseguero.
laht. Custodio, custodia. [üuavAUl». Buhardilla.
De la seda. Asiz. Guarda Guardiola. Alcancía, la-
de portal. Portalero. Deis' dronera, hucha.
sembrats. Meseguería. De Guaret. V. Goret.
portas. Registrador. Do-, Guariment. Cura. Cura.
j)le. Sobreguarda. Estar, Guarir. Curar, fi/rar.
de guarda ó fér gu<irda.'Guar¡snie. Gi/ar/sïno.
Hacer guardia. Pujar Guarnició. De la vora
guarda. Montar la guar-\ deis vestits. Or/adura. De
dia, entrar de guardia
Guardabo.sch. Guarda-
bosque, guarda de monte,
montanero. {brazo.
Guar<Ia!>rá!^. Guarda-
las voras. Pestaña. De la
toca. Bonetillo. De sar-
rell. Franja. Deis miralls
y quadros. Marco. De al-
guna plassa. Presidio. En
Guardaoap. >\iut. Guar-\ los vestits. Trepa, trepa-
dacabo. {po.\ do. Sobreposada en lo
Guardacó.*9. Guardacuer-\ march. Tarjeta.
Guardaencuuy.*«. Guar- Guarnici(»uer. V. Seller.
dacuños. (brirh. Ropón. Guarníiitent. Lo que
Guardarret. Robad' a-¡ guarneix ó adorna alguna
Guardainá. De la espasa. ! cosa. Guarnición, decora-
Guardamano. De las ar-
mas de foch. Guardamon-
te. Corda grossa en los
barcos pera agaíarse.
Guarda mancebo.
Guardar. Cuydar de al-
guna cosa. Conservar, re-
servar, vigilar, custodiar.
Mantenir, preservar, riu-
dar, ctibrir. Amagar. Po-
ner á cubierto, encovar.
Mirar, estar situada una
cosa enfront de altra.
Mirar. Cumplir. Obser-
var. La carn morta. Ma
C1071 , paramento. PI. Los
arreus de las cabalcadu-
Aparej
balls. .laez.
Guarnir. Adornar ab
guarnicions. Gwiruecer.
Decorar. Emparamentar,
paramentar. Fér créurcr
mentidas. Embaucar, em-
baír. Defensar tina plassa
ab tropas. Presidiar. Po-
sar can) as pera sostenir
las plantas. Encañar. Los
brodats. Trepar.
Guarnit. Guarnecido.
ïit'r. Las festas. Celebrar. [titiart. Guarda. (toque.
Lo secret. Vigilar, hinitinartsi. Ex\tr. A quienes
nos en guarí. Expr. /)íos Guaispa. Virolla. Contera,
iiot libre. Guardátetio.Gua.<*.'*a. Hurla, gresca. /r-
Expr. Arrebózate, arro-l rision. chu/leta, chunga,
pate con ello. 'Guiwsó. Guasón, burlón.
GUI
Giiastaiuent. Consun-
cion, gastamiento.
-fàuatila.Aucell de passa-
da. Codorniz. Guatlla raa-
resa. Aucell major que la
guatlla. Rascón, guión,
rey de codornices. Menti-
da. Fam. Pajarota, gaza-
pa. Aixó es guatlla. Kxpr.
fam. Fals. Esa es grilla.
Ciuitxar. V. Guaixar.
(¿uayacb. Arbre. Guaya-
can, palo santo.
Ouayia. Atalaya vigia.
Citiaytur. V. Afjuaytar.
Ciiibiada. Nubada, nubar-
rada, {da.
(iin!>iadura. IVáut. Gubia-
(¿uerra. Oposició. Oposi-
ción, contrariedad. G. en-
cesa. Guerra abierta, de-
clarada, á muerte. De las
passions. Sedición. Ar-
mas de guerra. Armas
en guerra. Destre en la
guerra. Aguerrido. Fér
guerra. Fr. Guerrear. Ma-
quinas ó arreus de guer-
ra. Pertrechos.
i>uei're.ia«l<»r. Guerrea-
dor, belicoso, guerrero.
Oiierre.jant. Guerrero.
Ciuers'e.jar. Guerrear,
ےuerrea'. Guerrero.
Cluerrillador. V. Guer-
riller. [Guerrillear.
Ciuerrillar. Tirotejar.
tiuerrjller. Guerrillero,
guerrillador . [bar.
Ouersar. Combar, acom-
Ciuei'xar.se. r. Torcerse.
Alabearse, bornearse.
Cluerxera y Guerxesa.
Malaltia de vista. Estra-
bismo. Vici de algun cos.
A tabeo , comba , borneo.
Fér net ó tráurer de guer-
xesa. F'r. Tráurer lo vici
de la fusta guerxa. Desa-
labear, acozar.
■Cluerx<». Que tors la vis-
ta. Bisojo, bizco, tuerto.
Dil de la fusta. Alabeado,
combado. Mirar guerxo.
Mirar bizco ó de través.
Ciiierxós. Borneadizo.
4jiueto. V. Jayo.
Cínia. Conductor. Guia-
dor, ductor. Passe. Pase.
Lo qui acompanya lo ce-
GUI
go. Gomecillo, lazarillo.
Direcció, exemple, apo-
yo. Bordón, norte. De gé-
neros. Póliza. En las
prempsas de vi, oli, en
¡as ciniaíi, etc. Guiadera.
Entre enquadernadors.
Regla, vareta. En ias ser-
ras.. Carrera.
Guiar. Conducir, dirigir.
(liuiaí.íe. Guia. Salvocon-
ducto, guia.
tmiiHiinaos. Pl. Regalos
de Nadal. Aguinaldos.
Regalo de cumpleanys.
Cuelga. De fira. Ferias.
íiuil'manyna. Diversión.
CliJÜla.Guineu. Raposa.Y.
CuUita y Guineu.
Ciiiilláv.'^elaíii.Expr. fam.
Fugir, escaparse. Tomar
el tole, el portante, las de
Villadiego.
Ciiiillerini. Religiós de la
orde de S. Agiisti refor-
mada. Guillermita.
Guilleiiina. Fust. Ribot.
Guillame, juntera.
CiuiESot. Usufructuario.
Guillo) inatla. Acció de
guillotinar. Guillotina-
miento, {balete.
Guiíubalef . Náut. Guim-
GuinibaiTu. Tros gros de
pa. Zoquete, tarugo.
Guinartla. Raposa.
Guindaría. Naut. Alsária
deis pals. Guinda.
Guinder. Arb. Especie de
cirerer. Guindo. Terreno
plantat de guinders.
I Guindalera. V. Cirer.
iGuindeta. Bim.Guindilla
I Guindo. Arb. Guindal
'Guineu. Animal quadrú-
pedo. Zorra, raposa. Ho-
me astut. Zorro, raposo.
G. de Indias. Aña. Espe-
cie de plátano. Guiyieo.
Cosa de guineus. Zorru-
no, raposino. Cau de gui-
neus. Zorrera.
Guineuhencb. Propi de
Guinea. Guineo.
Guanyada y Guinyament.
Guiñada, guiñadura, gui-
ño, (guns animals. Gafiido
Guinyol. Grunyit de al-
Guinyolar. Udolar. Ga-
ñir. Reganyar. Regañar.
CUS 223
Guipar. Fam. Avizorar,
atisbar, acechar.
Guirlanda. V. Garlanda.
ui.>^a(En). Adv.A manera
Guipado. Lo que 's fa ab
carabassons. Calabacina-
te. Ab escarxol'as. Alca-
chofado. Amaniment. A-
dobo, guiso. (sandero.
Gui.sad)»r. Cuyner. Gui-
Guisar. Condimentar, co-
cinar, (acoceador.
Guit. Falso , ruin , zaino.
Guitarra. Vihuela. Cosa
de guitarra. Guitarresco.
Esgarrapar la guitarra.
Fr. Tocarla malament.
Zangarrear. Xafar la gui-
tarra. Fr. Destorbar los
projectes de algú. Cortar
el revesino. (tarron.
fiultarrassa. Aum. Gui-
Guitarrer. Guitarrero.
Guitarreta.Dim. Guitar-
rilla, guitarrillo, guitarro
Guitarrista. Vihuelista,
guitarrero, (pie, discante.
Guitarro. Guitarrilla, ti-
Guitoná.^. Vagabundo.
Guix. Yeso. Pedra blanca
ab que 'Is sastres senya-
lan la roba. Jaboncillo,
jaban de sastre. Guix
blandí. Espejuelo. Blanch
y amarat. Mate, yesoma-
te. Fel de guixots. Bizco-
cho. Forns de guix y fabri-
ca feta de guix. Yesería.
Massa pera móldrer lo
guix. Guitarra. Pasta do
guix blanch y cola. Plas-
te. Pedra del guix. Aljor.
Guixa. Llegum. Tito, al-
morta, muela, diente de
muerto. [ro.
Guixayre y Guixer. Yese-
Guixera. Terreno de guix.
Yesal, yesar, yesera.
Guix4»n.s. Pta. V. Ciuró.
Guixot. Yesón.
Gimiera. Náut. Gúmena,
cable, amarra.
Gunch. Peix. Guncho.
Guret. V. Goret.
Guretar óGoretar. Agrie.
Barbechar. (no, maridazo.
Gurrunií.Fam. Gurrumi-
Gurruniina. Contempla-
ción, condescendencia.
Gu!«pira. Chispa. V". Es-
224
HAB
purna.Pl. Monjas, moscas
fiuspirav. V. Espumar.
C¿ii!«|iireja'i'. Chispear. V.
Espurnejar.
Cu(!it. Eri sas princip. ac-
cepc. Gustü. Plalier. l•ld-
cer, regalo, fruición, com-
placencia. (iOnil. Genio.
HAV
Sabor. Sabor, sazón, pa-
ladar. Ab fíust. De gana.
A ó per bell ¡lust. Adre-
de, a propósito. A la mi-
da de son sust. .4 pedir de
llora. De t;us(. De gana.
Donar trust. Gratificar.
Mal íTust a la boca. Desa-
HEM
bor, resabio.
CiuMtar. Probar, catar.
fiustet y GusliUo. Sabo-
rete. saínete.
fiuHtói^. Gustoso, delirad').
dulce, «airoso. V. Saborós
<jiuNt«it.Fam..Malt;ust.Giis-
ta:o. Regust. Saborcillo.
H.
Ha. Precedida de Hi re-'
presenta '1 temps imper-
sonal. Hajj.
Ilaltau4r. Natural «de la
Habana. Habanero.
IIal>e(l4»r. Haljedero.
Haber ó Haver. Tenir.
Tener. Lograr. Alcanzar,
lograr. Abastar. Alcan-
zar. Sobrevenir. Acaecer.
De cap de dits. Coger en-
tre las uñas ó en las uñas.
Esment. Entender, tener
entendido. Haberhi de
non. ¥r. Pasar. Pl. Habers
ó Havers. Hisenda. Hienes.
Haberse, r. Portarse. Por-
tarse. Haber de véurer.
Fr. Estar por ver.
Hábil. Inlel-ligent, capas,
apte. Inteligente, práctico,
perfecto, perito.
Habilitar. V. Llcgilimar.
Habilitar.oie. r. Aprontar-
se. Utilizarse, aprove-
charse, sacar partido.
Hábit. En sas princip. ac-
cepc. Hábito. Vestil. Ves-
tido. Costum en la repe-
tició de mòlts actes. Há-
bito, costumbre, práctica.
Túnica de monja. jJ/on/!'/.
Hábil de frare. Pta.i¡/ya-j
noto. De siquia. Pta. líe-
losciadio. (bitar. Vividero.
Habitable. (^)iie's pot lia-
Habitació. Vivienda, mo-
rada, mansión. Omuna
de companys. Contuber-
nio. Molt freda. Nevera.
Habita(l4»r. Habitante.
Habitant. Habitador, mo-
rador. Del camp. Pagano.
Habitar. Morar , vivir.
Junts. Cohabitar.
Habitiiació. V. Hábit.
Habituar. Acostumbrar,
hacer, r. Enseñarse.
üattitiíat. Acostumbrado,
hecho, encallecido.
Haca. Caball petit deesta-
Hacli. Hache, (tura. Jaca.
I3a;£iúlecb. Hagiologo.
Ma;;;uéí«. Temps del verb
Haver. Hubiese.
Uaeut. Habido, debido.
Haiiiiianient. Ahinada.
Hal. Circuí que rodeja el
mugró de la dona. Halo.
SSiiiasar. Cocar, mimar.
Hálit. Alé. Hálito.
Haloeh. Especie de em-
barcació. Haloque.
Ifiani. Anzuelo, hamo. Fa-
bricant d' hams. Anzolero
Pescat ab ham. Anzolado.
Haiuar$;ó. Arb. Hamar-
gon.
Harem. Habitació en los
palaus dels lurchs. //aren.
Hariiit'tistch. Harmonio-
so. canoro, armónico.
Harpa. V. Grapa. Tocar
1' liar[)a. Fara. Robar.
Karpatla. Esgarrapada.
Garfada, garfiada.
HaNeiKíat. V. Hisendat.
Ha.xieiKla. V. Hisenda.
Haü.<üanya. Fot senyalat.
I Hazaña. Irón. Pillada,
I fet indigne. Hazaña, pi-
I liada, pillería.
Blaji^ta. Pal gros que tenen
algunas llelras com la b,
d, 1, etc. Cabeceado. Lo
pal superior de las ma-
teixas lletras. Palo. Bran-
ca ó tronch pera plantar.
Estaca. V. Banya.
Haiirh y .\uch. .ilarido.
tÍHur^rtiC. Portarse, obrar
Haiit. Blas. Haule.
Hacedor ó Habcdor. Ha-
Haver. V. Haber, {bedero.
Havitar. V. Habitar.
Ha»<»rr¡r. V. .\borrir.
Hav. .\rb. V. Faix.
Hayr. V. Ahí.
Hasanya. V. Hassaitya.
Hebdóiiiatla.V. Setnaana
Heb4l4»inaflari. Selma-
ner. .Semanero.
Hebráicii. Pertanyent als
hebreus. //etreo, hebraico.
Hebraií^nie. Hebraísmo.
Hebraiíiita. Qui estudia
la llengua hebrea. He-
braizante. [breo.
Hobreic. Hebràich. He-
Uéea(a.]\Iunt de materias
fecals format en 1' orifici
de las comunas. He'cate.
Heeat«tinba. Hecatombe.
Hecatiíutbieli. Hecntom-
beo. (extraurer. Helaitro.
Helaitre. Cir. Inslr. pera
Heleni.'•iiie. Helenismo.
Heliacli. .Astron. Heliaco.
Heliant. Pla. Helianto.
Heltantaci. Helianteo,
heliantáceo.
Hélicli. Espiral, heliceo.
Helicóytlicli. Helicoideo.
Uel-leíior blandí. Pla.
Eléboro blanco , yerba de
ballesteros. Hel-k'bor ne-
gre. Eléboro negro.
Helniintifornie. Med.
Helmintado.
Helminto. ^\cA. Lombriz.
HeImint4»si.Parescut. de
la forma del cuch. Hel-
míntico, helmíntógeo, hel-
mintoideo . helminlado.
Helniint4Ílerli.//Wmt>i<o-
logísla, helmíntúlogo.
Helodit. Helodito.
Helvétioh 6 Helveci. Na-
tural de Suissa. Helvecio.
HenialVtbicli. Que lo a-
versió á la sancTi. Hema-
HER
fobo. (nagogo, hemagogo.
nemagogi. Med. Heme-
Heniateiuéíisia. Med.
Vómit de sanch. Hetnate-
mesis. (Min. Albin.
Hematiía y tiemalites.
Heiualóciicb. .Med. He-
matódeo. íHemalomarw.
HeuiaCoiuauiátich.
Heuierálupo. .Med. He-
meralope. [rocúUde.
Beinerócala. Pla. Heme-
Heiuioicle. Hemiciclo.
Henicerissi. Hemicrisio.
Heniiicáctii. Que tè dits
petits. Eemidactilo. ímo.
Heuiiolajeuie. Hemiolas-
Heuiíupía. Med. Hemiop-
sia ¡miptero.
Hentipter. Insecte. He-
Ileiiii!«í'eri. Mi tat de una
esfera. Hemisferio.
Heniitrena. Min. Hemi-
Iremo. i^uls. Heptangular.
Beptagonal. De set án-
Herál. Heraldo. íral.
Beralt v Uerau. V. He-
Herb. V' Erb.
Herba. Nom genérich de
las plantas petitas y lo
conjunt d' ellas. Yèrba.
H. angélica. V. Angélica.
H. apelagosa. V.Roja.
Herba beimella. Espar-
cilla encarnada. Blanca.
Aliso de mar. V. Caps
blanchs. Botera. Alqui-
mila, pie' de leon. Caba-
llera. V. Cua de cahall.
Herba cabruna. Culen.
Caixalera. Beleño negro.
V. H. de la Mare de
Déu. Cana Senecio, yer-
ba cana. Cansera. Ore-
ja de ratón, pilosella. Ca-
pital. Tabaco de montaña,
árnica. Carnera. Acaiito.
Col ó colera. Yerba de
cuajo ó de cuajar. Coto-
nera ó colonossa. Yerba
dealgodon. Cuquera. Ifr-
6a lombriguera, lanaceto,
abrótano. V. Broyda. Her-
ba cuquera de Mallorca.
Musgo de Córcega. V. Co-
ralina. Herba del ó deal-
mesch. Geranio de al-
mizcle. Daurada. Doradi-
lla, capilera dorada. De
aurenetas ú orenetas. Ce-
rne. CAT. CAST.
HER
lidonia mayor, yerba de
la golondrina. De balles-
ter. V. Hel-lébor blaoch.
Herba de cent nusos. Celi-
donia, sanguinaria ma-
yor , lengua de pajaro,
pico de gorrión. V. Es-
tiravellas. Herba de las
cincli costuras ó nirvis.
Y. Planlaije. De cop.
V. Perico grocli. De es-
part, fn /a (/ua /a. De fluxió
ó de la fluxió. Lepidio,
mastuerzo silvestre ina-
yor , yerba del dolor de
muelas. De gallina. .-Ijrio»-
de hortelano. De jardi.
Césped. De Job. V. H. de
las llagas. De locos. Ana-
gálide acuática , borabun-
ga de hoja larga. De mal
de caixal. Berros del Pa-
ra, espilanlo de hortaliza.
De mal de pedra. //ír»¡a-
ria, milgranas. V. H. de
la pedra. H. de ?(IalIorca.
Coralina. De matar mos-
quits. Coniza. Y. Oli-
varda. De matar polis.
Yerba piojera ó piojenta,
albarraz , estafisagra. De
mató. Citajaleche. Re
Montserrat. Paserina tin-
lórea. De orenetas. Y. H.
de aurenetas. H. de tall.
Milenrama. Del ala.Inola.
Del almesch. A/mí:c/ena.
Y. H. de almesch. Del
cargol. Y. Morella roque-
ra. H. del escorpí. Ala-
cranera. Del esparver.
Pelosilla de los muros.
Del ferro. Hipocre'pida.
Del frare. Esjmrrago de
lobo, yerba tora. Del lle-
prós. Verónica. Del mal
de caixal. Y. H. de mal
de caixal. Del mal grá.
Pta. Y. Cullereta de ay-
gua. Del mar. Alga. Del
mesch. Yerba del almiz-
cle. Y. Yésch. H. del
moro. Hemiaria , milen-
grana, yerba turca. Del
pobre home. l'lmaria, fi-
li])endula. pendolera. Del
vésch. Yerba de la liga.
De la cervesa. Lúpulo. De
la creu. Yerba-Paris, li-
ras de oso ó de zorra. De
HER
225
la disipula. Brusco. V.
Gatserans. H. de la e-
pidemia. Maro. De la fe-
ridura. Yerba de la perle-
sía. De la freixura. Pul-
monaria. De la gola. Yer-
ba de la gota, rucio del
sol. De la mala búa. }'t;r-
ba pejiguera. De la Mare
de Déu. Beleño negro. De
la marfuga. Arisíoloquia.
De la moneda. Xumula-
ria , yerba de la moneda.
De la oblea. Yerba car-
mín, uvas de América.De
la passió. Pasionaria arií?.
De la pedra. Milengrana,
yerba del mal de orina.
i be la plata. Escarchada.
I De la Princesa. María
. Luisa. De la los. Yerba
toserá. De la víbora. Vi-
1 borera morada. De las
llagas. Yerba de los por-
dioseros , clemátide. De
I las nou camisas. Milho-
I jas. De las pussas. Zara-
gatona oficinal. De las
I set sangrías. Pulmonaria
sufruticosa. Deis canloTS.
Y. Rave boscá ó de ca-
I ball. H. deis gats. Ma-
\ ro, yerba del Papa. Deis
i humors frets. Polipodio.
Deis leprosos. Betónica.
Y. Té bórt. H. de S. An-
! ton. Epilobio, yerba de S.
Antonio. De S. -Antoni.
Y. Camamilla pudenta.
H. de S. Benet. Cariofi-
lata. De S. Cristòfol. }>/■-
6a de S. Cristóbal. De S.
Jaume. Jacobea vulgar la-
ciniada, yerba lombrigue-
ra ó de Santiago. De S.
Joan, ¡pericón, cuprecillo.
De S. Pelegrí. Estaque. V.
Fullas peludas. H. de
S. Pere. Parietaria. De S.
Pons. Germandrina, blan-
co de nieve. De S. Robert.
Roberciana , geranio ro-
berciano. De S. Segimon.
Saxífraga. De Sta. Bar-
bara. Barbarea. De Sta.
Margarida, fe/iíáurfa me-
nor. De Sta. María. Bal-
samila. Dilera. Sietnpre-
riva menor. Donzella. Y.
Yincapervinca. H. esta-
13
J26
HER
nyera. V. Trencanua.
Fam. Arla de monte. Fé.
Trébol encarnado. Felera.
Pinillo oloroso. Fetjera.
Hepàtica, yerba de la Tri-
nidad. Flámula de Jol).
Flámula. Platera. Came-
pitio, camcpitios. V. Pin-
sells. La arrel. Atamun-
tica. Flatcra ó almescal.
Piníllo almizclado, ira
almiscleña, ayurja. Vo-
ra^aáa.Coi-azoncillo. For-
rera. V. Pimpinella. H.
galera. Nébeda. Gelada.
Yerba de la plata, ewarcho-
sa. \AAS,\xeTA. Mastuerzo de
Indias^ Ciipuchina. Llele-
ra. Lechetrezna, titímalo.
Melsera. Lengua de cier-
vo. Mora. Miñonela. Mo-
rella. V. Morella roquera.
H. nejíra. Globularia e-
nana. Pedrera. Azalea.l
Pera atacar la sanch. V.
H. xinxera. Poma. Me-
rengia muscjosa. Prima.
V. H. negra. Pudenta.
V. Pixacá. H. puntera.
Siempreviva mayor, uvas
de gato. Puntera ó cres-
pinell. Tele'fio, consólida.
Pussera. V. 11. de las pus-
sas. Sabonera. Jabonera,'
saponaria. Salada. Ala-
cranera. Sana. Menta.
Yerba buena. V. Sándul.
Sanguinaria. Nevadilla,
centidonia. Seca. Heno.
Taupera. Estramo7iio, hi-
guera loca. Tora. Acónito
y també Orobanque ma-
yor. Turmera. Flor del
xol. Vellosa. Estaque a-
nua. Yerruguera. Helio-
tropo. Vinagrera. Dragon-
cillo, estragón. Vomito-
ria. Eléboro blanco. Xin-j
xera. Biengranada. Pl.
Herbas. Yerbas, pastos. \
Arrendador de herbas.
Herbajero. Cosa de her-
bas. Herbáceo. IS'aixer las'
herbas. Herbecer. Pallissa'
de herba seca. Henil. Pléj
de herbas. Herboso. Re-
conèixer y recuUir her-
bas. Herborizar. Terreno
pié de herbas. Herba zal.l
Herbada. Such de her-'
HER
bas, beguda ingrata. Bre-
baje. Planta. Albada, ja-
bonera de la Mancha.
Ilcr9>ajar. Desherbar. V.
Pasturar.
Herbaiii. Herbaje.
Herbari. Herbario.
Herba««cli. Especie de ra-
him. Herbasco.
Herba^í^ar. Herbazal.
Herbatse. Herba dels
prals, etc. Herbaje, pasto.
Herbejar. V. Xarcolar.
Herberola.Pta. Agrimo-
nia, yerba de S. Guiller-
mo, (la herba. Herbicola.
HerbSeuU«»r.Que cultiva
HerCM»9ari. Herbolario,
herbario.
Hereiïía. V. Heretgia.
Here.oitóieeh. Heresiólo-
go. [Heredamiento.
Heretanient. Herencia.
Heretant. V. Hereu.
Heretar.Succehiral dret.
Heredar. Contráurer los
ñlls inclinacions dels pa-
res. Heredar, lomar.
Heretat. Hacienda, pre-
dio, labranza. For. Fun-
do. Lo que pertany á las
heretats. Predial. V. Hi-
Heretge. Hereje, (senda.
Mereígta. Herejía.
Herctitjiiejar. Hereticar
Heretjás y HereIJot.
Aum. Her ejote, herejazo.
Hereu. Heredero. For. Ma-
yorazgo. De confiansa.
Fideicomisario. Fér he-
reu. Fr. In.^tituir ó nom-
bi-ar heredero. Via. \. Boix
grévol. (sarra. Heridela.
Heridella. Espcc. de pis-
Heron. V. Erm.
HemiaiVodi.siiie. Her-
mafrodismo.
Herniafrodíta. Herma-
frodito. l\litg home mitg
dona. Andrógino.
Herinano. Donal. Dona-
do, confeso, {camii. Ermita
Herinita. Capella en lo
Herenitá. Ermitaño, so-
litario, eremita. De algun
santuari. Santero.
Herniitats;e. Santuari.
Eremitorio, ermitorio.
HeriiKrtláctil. Pta. Her-
modáctito, mataperros, de-
HID
do de Mercurio, bulbo sil-
vestre, (nvsto.
Hernió.*t. Lindo, bello, ve-
UermoNejafior. Qui her-
moseja. Hermoseador.
Heriuo.*<ejar. Hermosear
Herni«t»«iira. Belleza, bel-
dad, lindeza
Herniot. V. Ermot.
Hernia. V. Trencadura.
Hernió!^. V. Trencat.
Hernista. Potrero.
Héroe.Campeó. Campeón.
Herúich. Hassanyós. Ha-
zañoso. Poes. Poema he-
róich. Poema épico.
Heroisme. Heroísmo.
Herp. Pta. V. Er.
Hérpe.^. Humor sala!. 4/-
barazo. V. Briá.
He.sitans. Pl. Heretges
eutiquians y acéfals. Li-
nodilas, hesitantes.
Héficb. Tísico, hético.
Heíiíjuesa. Eíi't'a, etiquez
Hetxura. Hech ura, modo,
traza. (algú. .Alto.
Heu. Veu pera cridar á
Heura. V. Eura.
Hexagonal. Hexágono,
se.ragonal. (vo.
Hexágono. Geom. Seisa-
Hexápetla. Toesa.
Hey. Veu pera cridar à al-
gii. Hola, digo, oyes.
Hi. Adv. Allí, aqut.
Hiali. Diafano, hialino.
Hicart. Aucell. Hicarto.
Hidalsuia. Generosidad.
Hiilartre. Med. Hidarlo,
hidartropía.
tt'niatlsMiie. Hidatismo.
Hiríráeit. Hidracido.
Hidraso$;i. Med. Hidríf-
gogo. [^ua. Hidráteo.
Hidrátieb.Que conté ay-
Hidráulicb. Mestre de
obras hidráulicas. Agua-
ñon, fontanero.
qidria.V. Gerra, Tenalla.
Hidriodat de potassa.
Hidriodato de potasa, yo-
duro de potasio.
HidrSt. Hídrido, (cilloso.
HÉdroarK:l«t!<. Hidroar-
Hidroclorat de or. SaL
Clorato de oro.
Hidrófit. Hidrófido.
HidroUtólech. Hidrofi-
tólogo.
HIP
1Iidroseoh>gií4ta. Hi-
drogeóloyo.
Bidroinel. Aguamiel.
Bitiroinéiicb. Medica-
ment que té per base la
aygua ab mel. Hidroméleo
Ditlrope!«is3. La del cap.
Hidrocéfalo. General. A-
nasarca. {pico.
Wulr»meoinà. Hidroscó-
IIitli-«»í;cli. V. Sudorifich.
Hsdrotiúnicii. Hidrosvl-
fúrico. {inonía.
Ilidrotórax. Hidroneu-
Hídroxids. Hidroxideo.
Hiena. Especie de guineu
de Amèrica. Aña.
Ilieiií. IJienino. {pliega.
Hieraí>ïeva. Fam. Gira-
Hierarf|uia. Jerarquia.
Kïerogiítich. .Jeroglifico.
Biero.•iicúpta. Art d' en
devinar. Aruspicina.
Il9ero.<>i«>niiIita. V. Jero-
solimilá.
nilaritat. Rissa, alegria.
Hilaridad, risa. Burla,
gatzara. Rechipa, algaza-
ra, (himnes. Himriario. '
niniRari. Col•lecció de
Himne. Himno, cántico.
Hin;;^Ist. Angonal. Ingle.
Ilipericon. Pla. Corazon-
cillo, yerba de san ,luan.
nipïatrica. Veterinaria.
Hïpnalista. Sonambulo.
Hipo. V. Malicia. [ro.
Hip<>centaur4». Centau-
Hipocondre Hipocondrio
HiiMicóndrEch. Hipocon-
driaco, hipocondrio. V.
Maniaiich.
IIip4>ci'es.<«ía Santurrone-
ría, humildad de garaba-
to, (turrón, camandulero.
mpucrit'A.Sa7itucho, san-
Hipóc]-íía»«. Aum. Mòlt
fals. Hipocriton.
Hipógril'. Hipógrifo.
Hip<»inocIi. Fisic. Hípo-
moclion , hipomoclio.
niponi4»lgé. Hipomolgo.
HiponÉcó. Hiponicon.
JIip4»p¡4>. Meii. Hipopion.
nip4tsceni. Proscenio.
JUpáatasis. Med. Hipós-
tema. {pótesi.
Hiptttesa ó Hipótesis. Hi-
Hip4>t4»nti««ta. Hipótomo
Hipotraqueliu. Anat
HOM
Hipotraquelion. (zóico.
Hip4>z4'ticti. Min. Hipo-
Hippal.Vent favoni ó suau
del Sudoest. Hippalo.
Hip.>!i»u4jué. Que porta '1
cap alt. Hipsauqueno.
Hircisme. Olor de la ai-
xella. Sobaquina, hirc.is-
Hírcul. Pla. Hirculo. [mo.
HiíNenda.Las heretats que
algú posseheix./?ac¿en(/a,
predio. Los bens y rique-
sas. Heredad, heredamien-
to, patrimonio , fundo.
Fèrse hisenda. Fr. Com-
prarla. Hacendarse.
Hi.<ienf8at. Qui té mòlta
hisenda. Hacendado.
Rich. Pudiente. Pagés que
traballa ¡a hisenda pro-
pia. Cose-hero. (deja.
Hi.sendeta. Dim. Hacen-
Hií>ittp. Pta. Hisopo.
H!!«4>pet. Pta. Hisopillo,
ajedrea de montaña.
Hisopa. Hispano, español.
Hií^térich. Histérico, mal
de madre. [histérico.
HisteríNnie. Histerismo,
H9S!i(4»fia. Relació. Rela-
ción. Compóndrer ó fèr
alguna historia. Histo-
riar. Pl. V. Rahons.
Himt4»ria<I<>i'. Historió-
grafo, histórico.
Wtsstiiriski. Histórico.
Hàst)»r5a.»i.6>a. Hislorion.
Hisf«iirÍ4'»ss'aS«.//iSíoria-
Hiiilcli. Hiulco. (dar.
Hivernal'. V. Ivernan
H4f. Pronom. Lo.
H4>cli. Aucell. Hoco.
H4>landa. Especie de tela
mòlt filia. Ratista. (go
n»\ss^siSÁ. Holgazán, va-
H4»in y Home. Hombre,
varón. Marit. Marido. Ho
me abonat. Hombre de
crédito. Brut. Deshonesto.
Bullicios ó entromés. Ar-
gadijo, argadilla. Cabró.
Novillo. Casat ab mòltas
donas. Polígamo. Contra-
fet. Avechucho. Cruel ó
inhuma. Caníbal, caribe.
De baixa má. Hombre de
baja -esfera. De bè. Hom-
bre de bien ó de hecho. De
bè á totas passadas, ó de
tots quatre quartes. Hom-
HOM
227
bre de bien ó á macha,
martillo. De centurias á
de un sigle. Hombre de
un siglo. De consell. V.
Conseller. De coratge.
Hombre de corazón ó de
gran corazón. De Den.
Beneyt. Santo varón. De
dos caras ó de mala fé.
Hombre de intención. De
estat. Hombre de corte 6
de estado. De forma. Hom~
bre de peso. De lletras. V.
Lletrat. De mans, <le mu-
ñeca, de brahó. Hombre
de puños. De palla. Cabe-
za ó testa de hierro, bau-
sán. De pit. Hombre de
pelo en pecho. De pro.
Hombre de provecho. Ho-
me de upa. Hombre de co-
pete. Doneta. Cominero.
Entonat ó va. Figurón^
Escanyat. Hombre menu-
do, ruin. Fèl. Adulto..
Flach y sech. Racalao.
Franch. Hombre liso. In-
quiet. V. Bullicios. Irri-
table ó iracundo. Bejin.
Pera tot. Hombre de ar-
mas lomar. Pelit. Fam.
Arrancapinos. Petit y
desprecial)le. Arrapiezo,
calandrajo. Home xapat.
Hombre de peso ó de chapa.
Bon home. Sensill. Rúen
Juan. Fèr del home. Hom-
brear. Fèrse home. Fr.
Fèrse rich. Hacerse rico.
Gran homc. Tot un home.
Hombron.Wú homes. Ho-
me mòlt petit. Arranca-
pinos. Milg home. Semi-
hombre. Milg home, mitg
cabra ó cabró. Semica-
brón, semicapro. Mitg ho-
me y mitg dragó. Semi-
dragon.Vobre home. Sub-
jecte de pochs alcances-
Pobrete. Escás ó misera-
ble. Hombre menudo^
Semblant al home. Hom-
bruno, ahombrado. Toí.
un horae. V. Gran home.
Ser un home com ca!. Fr.
Ser un hombre cumplido,
cabal. De paraula. Fr. í)e
su palabra.
n4>nienừ. Aum. Hom—
bron, hombronazo, hom~
228
HOR
bracho, hombrachon.
Huiueuat •^/(omòrac/o.
Bonienatge (Pagar). Fr.
Rendir homenaje.
Bonienet. Dim. Hombre-
cillo, Iwmbrezuelo.
Bniiienicó. Hominicaco.
nctiueiiot. V. Márfega.
1l4iin<ci(ii. Asesinato.
BMüióioeb. Homologo.
Honiúniíu. Homónimo.
Bon y Hont. V. Ahont.
Houest. Honesto, púdico.
HoneNtat v Honestedat.
Honestidad, decoro.
Honor. Concepte, reputa-
ció. Honra. Titol. Blasoii.
Portar honor. Honrar.
Bouorableuient. Adv,
Honoríficamente, honra-
damente. {Honrar.
Bonorar y Honorificar.
Honorari. Sou de bonor,
salari. Honorario, salariol
Bonra. Obsequi, llustre.;
Honor. Punt. Decoro. Loi
que 's guanya ab algun
mèrit. Prez. " i
Bonratle.^a. Honradez,
hombría de bien, probidad]
Bonranteut. V. Regonei-
xemenl. Gratificació.
Bonrar.Condecorar. Con-
decorar, laurear. Reve-
renciar. Venerar.
flonraríie. r. Servirse. V.
Aprofitar, (quias, funeral.
Bonraí^ Pl. Funerals. ¿'jre-
Honrós. Lo que fá honor.
Honorífico.
Bonr«i»ianient. Honra-
dament. Honradamente.
Bunt. V. Ahont.
Bora. Ocasió, oportuni-
tat. Tiempo. Abans de ho-
ra. Adv. Antes con antes.
A bon hora. V. Dejorn. A
la hora. Loe. A tiempo..
A las horas. Adv. Enton-
-d:es, á la sazón. Al hora.
Adv. A un tiempo, junta-
mente. A tola hora. Adv. I
En todo tiempo. De hora.
Loe. Temprano , á buen
hora. En bon hora. Enho-
rabuena. Fèr deu horas.
Fr, Comer un bocadillo.
Malar horas. Fr. Enga-
itar, ¡Misar el tiempo. No
saber la hora. Fr. Andar
HOS
anidando, esperar por mo-
mentos, [gnomon.
Borari. Horario, estilo,
Bordi. V. Ordi.
Borííiout. Horizonte.
Horia. Naut. Cinta.
Boruicno. Herba. Gallo-
cresta, liorminio.
Boro.scopa y Horoscopi.
Horóscopo.
Borrendauíeut. Horro-
rosamente Mor rendamente
BorrencU». Horrible, hór-
rido, horrífico.
Bttrri ;Fèr anar en!. Loe.
Per aquí en allá. De aquí
para allí. En horri. Adv.
A dojo. A pote, á mano-
jos, á porrillo , largo y
tendido. V. Adojo.
Borrible. V. Horrendo.
Bórrido. Horrendo.
BorríUcauíent. Adv.
Horrendamente.
Borrip£Iar. Horrorizar,
causar horror. («o.
BorriiSíiouanf. Horríso-
Borroró.«¡. Espantós. Tre-
mebundo. Feíssim. Dis-
forme. Fèr. Fiero.
Bort. Fora la casa. Huer-
to, huerta. Lo de dins de
casa. Horial. De recreo.
Jaraqui, jaracuo. Format
en algun arenal. Navajo,
navazo. Cultivador de a-
questos horts. Navacero.
Mirar al hort y á la vi-
nya. Fr. MiraV guerxo.
Torcer la vista.
Borta. Huerta, huertas.
Bortaii.<>í«a. Verdura deis
horts. Verdura , gallofa.
Bortelá. Hortelano, ver-
(dulero.
Bortet. Lo que 's forma
en las faldas de las mon-
tanyas. Hocino.
H<»!<>ca. Mella , muesca,
huesea. Del fus. Hueca.
Bcmcar ú Osear. Fèr hos-
cas. Mellar.
Bofxcat.Que conté hoscas.
Mellado. Enfadat sens li-
no. Desbocado.
BoNpetiar. Recullir, a-
lloijar. Alojar, r. Pomr.
Bospedatge. Hospitali-
dad, hospedamiento. Do-
nar hospedatge. Aposen-
HUM
I tar. (hospedador..
.Bo»«peder. Hospedero,
!Bo.«*pederia.Posaaa, hos-
j pido, hospedaje.
¡Bospici. Hospicio.
Boíipitaler. Hospitalero,
hospitalario.
Bo.>>pitalÉ(at. Hospedaje.
Bostal. Mesón, posada,
hostería. En los despo-
blats. Venta. Propi pera
carrualjes. Parador^
Lloch ó carrer de mòlts
hostals. Mesonaje.
B«>í«taler. Mesonero, po-
sadero, y ventero, si es en
algun cami ó despoblat.
Boste. Huésped.
Bostería. V. Hostal.
Bo.s(ia. De color pera
clóurer carias. 06/ea. Pas-
ta pera fèr hostias. fiaíírfo.
Boístíer. Hostiero.
Boy.s Fèr). Fr. Fèr fas-
tich. Hacer, dar asco.
Bu. Uno, linico. V. Un^
Tol es hu. Exprés, iró-
nica. Lo mismo da lo uno
que lo otro, todo es uno.
Bubertura ú Obertura..
Abertura, ingreso.
Bucli. Peix. Huro.
Budulanient. V. Udol.
Bugoiiau y Hugonot. Hu-
gonote, calvinista.
Bujar. V. Fastiguejar.
Bule. V. Encera!.
Buniá. Compassiu. Com-
pasivo. Mes que huma.
Sobrehutnano. Pl. Lletras
humanas. Humanidades.
Buntanal. Humano.
Bunianar-se. r. Huma-
nizarse, encarnarse, (co.
Bunianifari. Filantrópi-
Bunianitat. Bon tracte
ab sos semblants. Filan-
tropia. Pl. Lletras huma-
nas. Humanidades, bellas,
buenas letras. (jar.
Buniectar. V. Htiniite-
Buiíiil. Humilde, sumiso.
Biiiuiliació. Abatiment.
Humillación, abyección.
Buntiliant. Humillante,,
humillador.
Buniiliar.Reprimir, sub-
jectar. Humillar, abatir.
Abálrer. Hollara r. Con-
fundirse, deshincharte, a-
IGN
niquUarse, humillarse.
Biiuiilíat. Humillado.
Huniilíssim. Superi. Hu-
mildisimo.
Buniilitat. Humildad.
Biiiuillador. Lloch de
devoció. Humilladero.
Hiiniilment. Adv. Ab hu-
militat. Humildemente.
fluniit. Que lè humitat.
Húmedo. Que tè such ó
humor. Jugoso.
IGU
Humitat. Humedad.
Hiiiiiitejar. Humedecer.
Humor. Such , substan-
cia. Juyo, jugosidad. Lo
que trauen los animals y
Í dantas. Aguaza. H. sa-
at. Malaltia. Herpes, em-
peine. Humors fre ts.Med.
Lamparones , tumores
frios, traperanos. Carre-
jarse de humors. Las ca-
ballerias. Aporrillarse.
IL-L
229
Estar de bon humor. Fr.
Estar de chirinola. De
mal humor. V. Humorat.
Huiuorat (Estar mal).
Fr. De mal humor. Estar
climatérico ó de malgeslo.
HuHBoróíí. Mal humorat.
Melancólico. Irritat, ra-
biós. Arisco, frenético, ir-
ritado, (las pálpenlas.
Hurtas (A las). Adv. V. A
Hymeneat. Casado.
I.
I. Com á numeral val un ;
com inicial es abreviatu-
ra de Il-lusire.
la. V. Ja. (ibero.
Iberi é Ibérich. Español,
ll>i.<««iench. Ibicenco.
Icadiiüta. Epicúreo.
Icaiiat. Icanato.
Icneumón. Ratón india-
no ó de Egipto.
Iconucla!>ta. Iconómaco.
Ictérlcli. Iclericiat. Icte-
riciado, ictérico.
Ictericia. Fel sobreixit.
Cigalera, morbo regio.
Idea. Percepció. Percep-
ción, concebimiento. No-
ció. Noción. V. Jlalicia,
Tirria. Formar idea. I-
dear, concebir.
Idealisme. Idealismo.
Idear. Imaginar.
ídem per ídem. Loe. llat.
Ello por ello. {camente.
Idénipticament. Idénti-
Idémpticli. Idéntico.
Ideniptiliear. Identificar
Ideiiiptitat. Identidad.
Idíli. Poet. Idilio.
Idioma. Lengua, lenguaje.
Idiota. Indocto, bozal.
Idiotisme. Idiotismo.
Idol. ídolo. (Hidropesía.
Idropesia. Hidropesia.
Idzeta. Zeda, zeta.
Iglesia. Templo.
Iglesiada. Iglesia llena.
Iglesieta. V. Capella,
Hermita. (innoble
Ignóbíl. Ignoble. Ignoble
Ignobilitat. Oscuridad de
nacimiento ó de linaje.
Jgnobie. Innoble.
Ignocéncia. Inocencia.
uomiiiiós. Afrentoso.
Ignorancia. Impericia.
Insipjiencia. nesciencia.
Ignorant. Insipiente, im-
perito, necio. ÍHífoc/o.Mólt
Ignorant. Idiota. Ser ig-
norant. Fr. Ignorar.
gnorantment. .\dv. Ig-
norantemente.
gn<»rat. V. Desconegut.
Ignosetít. V. Innocent.
nut. Pei\. Apua.
Igual. Semblant total-
ment. Par. Plii. Plano.
Conforme. Acorde. Igual
per igual. Adv. Has con
ras. De igual á igual. Adv.
Con igualdad. Fer anar
per un igual. Fr. Llevar
por un rasero. Per un i-
gual.V. Per un seguit. Po-
sar igual. /(/«a/ar.Posarse
igual. Fr. Pagar sos deu-
tes. Redondearse. Sens
igual. Adv. Sin par.
Igualació é Igualadura.
L' acte y efecte de igua-
lar duas cosas. Iguala, i-
gualamien to, emparejadu-
ra, emparejamiento.
Igualar.Posar iguals duas
cosas. Aparear, empare-
jar. Ajustar. Justificar.
Acomodar una cosa ab
altra. Adecuar. Los lli-
bres. Recortar. Las obras
de mestre de casas. En-
rasar. (Unit
Igualat. Igualado. V. Pla,
Igualment. Adv. També.
Tambieyí. Y. Planament
[igualtat. Equitat. Equi-
dad. Semblansa. Pareju-
ra. De ánimo. Ecuanimi-
dad. De las cosas entre si.
Paridad. Ab igualtat.Sens
consideració. Abarrisco.
Illa. Isla. Isla. (cía.
Il-lació. Ilación, inferen-
Illada. Cavitat entre las
costellas falsas y baix
ventre. Hijar, ijada. La
deis caballs. Hijares. Tu-
nvina de truixa sal pre-
sa. Ubre. (rnienlo.
Il-laqiieació. Encadenoi-
Il-lerdés. Leridano.
iMerdet. V. Il-lerdés.
Il-lés é Il-libat. Sense
danv. Ileso, sin lesión.
Il•lícit. Ilícito, indebido.
Il-!iciuit. Ilíquido.
Il-ltimenar. Iluminar.
Il-luminació. Ac. y ef.
de Il-luminar. Alumbror-
miento. Irradiació. Irror-
diacion. En la moral.
Ilustración, (luminació.
Il-iiiminament. V. U-
Il-luminar. Donar llum
ó claredat. Iluminar. II-
lustrar. Hustrar, clarifi-
car. Inspirar. Inspirar.
Poét. Amanecer. Donar
vista. Dar vista.
Il-lús. Iluso. (gio.
Il-Iusió. Prestigi. Presti-
■l-Iu.<<ionar. Fascinar.
Il-Iustracit». Llum. Luz.
Inspiració. Inspiración.
Il•lustrar. Inspirar. Ilu-
minar. Hermosejar el
discurs. Exornar , embe-
llecer el discurso.
Il-lustre. Incliio, preda-
230 IMM
IMP
TO, dLslinguido. Célebre.' Iuiniení!>an)ent. V. In-
Insigne. [Aimada.] mensamcnt.
Eniatiit. Náitt. Esplanada. Ininii^ericorcïía. V. In-
IniasÉiiable. Cunceplible, \ misericordia.
excofjitable. An\n\%íiHi».\'. Inmissió.
Imaginació. . 4prehensió. Eninistir. V. Inniilir.
Aprehensión, juicia.TxAii- Intiitñhif. V. Iiimóbil.
rerse de la imaginació. Fr. Iittii>(it<Iost. V. Inmodest.
Denimagúiar. j BiuiuortalíHar. V. In-
IntaginatSoi*. Qui imagi-j mortalisar.
na mòlt. Imayinabundo. Iniuitiudicia.V. Brutícia
Iniají^inar. Idear. Pensar,' Iinpacieatnieiit. Adv.
creer, ú/ear. Esculpir, fer Impacientemente.
imatfçes de l)ullo. E^cul- Imitagable. Insoluble.
pir. Inventar. Inventar, Inipaliible. Indigestible.
fingir.Concebir. Aprehèn- Inipavidesa. Impavidez.
der. r. Figurarse. j V. Intrepidesa. \suello.
Imaginari. Que 's pot Inipávit. Intrépido, re-
imaginar. Imaginable. i InipeOintent. Obstacle,
Imaginatiu. Imaginati-\ destorb. Obstáculo, óbice,
vo, aprehensivo. I traba, estorbo.
Imán. Atractiu. Aíracíi'fo.' ImpecSir. Privar. Prohi-
Pedra. Calamita.\netizar .^ bir, negar. Destorbar. In-
Imañar ó Imantar. il'ig-, terceptar, detener, defrau-
Iiuatge. Efigie. Imagen.} dar. Tr&urer. Quitar. Em-
Figura. Figura, pintura,] brassar. Oòíícir.
trasunto. {lable. Inipeüit. Impedido.
Imtiaratable. Incanmu- Inipel-Iis*. Impeler, im-
Inibecil-laiuent. Adv.j pulsar, empujar.
Con debilidad y flaqueza.' tntpel-lit. Impelido.
Inibecil-lo. Flach, débil., Inipendení. Pejirfjeníe.
Imbécil. Fatuo. Fatuo. j Impenetrable. /?isoí!rfa-
Imbornal. Náut. F'orat] ble, insoluble. {ble.
per aliont suri la aygua Empeniteut. Inconverti-
de la cubería de la nau. luipeciji^a. For. Gasto,,
Embornal, adata. Allrej cosía, dispendio.
forat que 's fa en la parí lHipetj.«iai£anient. Adv.'
inferior de las perxas y Inopinadamente , despre-
contra quilla. Groera, re-
gola , desaguadero.
Imbcilcir. Infundir. Im-
buir. Persuadir, guanyar
1' ánimo. Prevenir.
Imbuir.<^o. r. Empaparse.
Imbtsit. Imbuido.
Imitable. Remedahle.
Innitacit». Semblansa. Re-
medo, parecido.
ven idamente
Impensat. Inesperat. 7no-
pinado, inesperado, fortui-
to, improviso.
Iniperatisi. Qui impera
eficasmenl. Dominante,
allanero, soberano.
Iniperal<»i*F. Imperial.
Imperceptible. Insensi-
ble. Insensible.
Imitar. Emular. Emular. Iitiperft-t. Imperfecto.
Contrafèr. Remedar, con-
trahacer, (irafél.
■mítat. Postizo. V. Cou-
lutitatori. Imitativo.
Immanitat. Crueldad.
Inimarxitable. Inmar-
cesible, (lar, alistar.
Immatrieuiar. Matricu-
Inimeiliació. Proximi-
dad. V. Inmediació.
Immenii. V. Inmens.
Imperí'etament. Adv.
i Imperfectamente.
I Imperi (Mer). For. Mero
I imperio. .Milx imperi.
Misto imperio.
Imperial. Pertanyent al
emperador y al imperi.
Cesáreo, imperatorio.
Imperio.*!. Orgullos. Do-
minante, altivo, allanero.
luipérít. Imi>erilo.
IMP
Imperscrutable. Ines-
crutable, {suasible.
Imper.<>iuailible. Impei'~
Inipes tinència. Pesade-
sa. Prolijidad , pesadez,
fastidio. Estravagancia.
Ridiculez. .Molestia. Jo-
roba. Pl. Apretaderas.
Intpertiuent. Molest.
.Molesto, importuno , fas-
tidioso, pesado, porra. Ri-
dícul. Ridiculo, ridiculo-
so. Cabessut.porfiat.Por-
fiado, terco, molesto.
Import inetitment Adv.
Impertinentemente.
lutperturi-able é Im-
pertèrrit. Impertérrito.
Impetrabie. Asequible,
Impetrant. Impetrador.
ímpetu. Impetuosidad,vC'
hemencia, violencia.
IiBi[>etuóí). ¡tapido, vehe-
hemente, violento. V. Ar-
rebatat. (ímpetu.
Em¡íeiuo.sttai. ímpetu.
Inipiadó.s. Impío.
Em;iiaiiient. Adv. Ab
I crueltat. Cruelmente.
¡Impifi'r. Impedir, privar.
lEiipingir. .^Iribitir.
'Implacable, hiexorable.
Inipücactó. La deis ner-
I vis. Plejco. V. Embolich.
'implicar. Conlóndrer.
Confundir. Opoíarse. 0-
' 'ponerse, contradecirse.
Ii3tplicHt(»ri. Implicante.
Implícit. Implícito.
Implora ctor. Suplicante.
Impl<»rament. Implora-
ción, xili. Interpelar.
Implorar. Demanar au-
Iii>p(»Iitica. Inurbani-
¡ dad, descortesía.
'Imp<)lBticli. Descortés, ín-
j civil, inurbano.
Impol•lut. Inmaculado.
Import. Importe, monta.
Importable. Insoporta-
ble. Insoimrtable.
Importancia. Preu. Pre-
cio, valor. Gravedal. Mon-
ta, peso, momento.
Important. Grave. Serio,
grave. Poch important.
Leve. (portanlemente.
Imp4»rtantment. /»i-
Importar. Valer. Valer,
sumar. Ser necessari. Cou-
IMP
venir. Consistir. Coiisis-
tir, estribar. (lesto.
Importú. Importuno, mo-
Impwrf unacíó Insiancia
molesta. Importunidad.
Imporfunaineut. Adv.
Importunadamente, can-
sadamente, {incomodar.
IiBportunar. Molestar,
Imp<trtuuítaí. Importu-
nación, impertinencia.
Inipo.<<a(Ior. Impostor.
Empujar. En «as princip
accepc. Imponer. Carre-
gar. Cargar. Posar. Po-
ner. Imputar. Achacar.
Imposarse. r. Fèrse cár-
rech, enterarse bè. Ins-
truirse, informarse, im-
ponerse.
Impttmat. Impuesto.
Impn.sieiú. Tribut. Im-
puesto, cargo. {buto.
Impósif. Imposición, tri-
Iiupo.síüÉMIïtar. Inhabi-
litar, impedir.
ttnpofislíiilitat, N'ecessi-
ta(. Pobreza. V. Impedit.
Impo.siura. Suposició.
Suposición, ficción.
Impotent. Incapás de
moderar sas passions.
Furibundo, desenfrenado,
Incapás per la generació.
Frió. (Execración.
Imprecació. Maledicció.
Impreinpta. Imprenta.
Donar á la imprempta.
Fr. Dar á la prensa , á la
estampa. 'estampar.
Imprempíar. Imprimir,
Impré><. Impreso.
Impres»i¡«>. Sensació. Sen-
sación, sentimiento. Med.
Sigilación. Causar im-
pressió. Fr. Impi-esionar,
afectar, hacer mella.
Inipres$«nr. Tipógrafo.
Imprevist. Imprevisto,
improviso, inesperado.
Impriniació. V. .Aparell.
ImprÉiuir. Fèr estampar
r autor. Publicar, dar á
la prensa ó ó la estampa.
Estampar. Estampar.
Iiuprimit. V. Imprès.
Improbar. Reprobar, cen-
surar , condenar.
Imprompte. Impronto.
Improperi»^. Imatges de
INA
INC
231
la passió de Cristo. Paso.
Iiuprop.'..-lj>?!0, impropio.
luiproporció. Despro-
porción, (proporcionado.
linpruporci<riia(. Des-
iniproviti. Acás. Casuali-
dad, acaw, accidente, o-
currencia. Rcpenli. Sú-
bito. Ab un improvif.
Ad\. Al firoviso , al ins-
tante. De ¡mprovis. Adv.
Improvisamente, á la im-
provista , de sobresalto.
Iiuprovi»iaii£ent. De im-
proviso, á la imprevista.
Iciiprudencia. Inconsi-
deración, indiscreción.
Imprudent. Inconsidera-
do, incauto, temerario.
Impruiientmeuí. Adv.
Imprudentemente, incon-
sideradamente, (ro.
Impúber. Mozo, impúbe-
Impúdicanieiit. Adv.
Deshonestamente.
IsnpiKSicEi. Deshonesto.
EnipiKiicEa. Impureza.
Impugnar. Combatrer.
Combatir, rechazar.
Impui!!i. Impulso , impul-
sión, abordo. De mon im-
puls. Fr. De mi propia vo-
luntad, de motu propio.
I!»p9i!i>iar. V. Impel-lir.
impiiE.««ió. V. Impul<:.
Impune. Poét. Inulto.
íntpunitat. Salvedad.
impur. Que conté partí-
culas estranyas. Impuro,
bruto. Deshonest. Impú-
dico. Asquerós. Inmundo.]
Brut, porch. Sórdido. '
Impurament. Deshones
lamente, torpemente.
Impureza. Deslionesti-
tat. Torpeza, impureza.
Impiiritat. En los me-
talls. Impureza.
Ensputacíó. Comulación,
acumulación. (mular.
Intputar. Achacar, acu-
inac&hHhle. Interminable
Inadvertit. Inadvertido.
InagenaMe. Inajenable,
inalienable.
Inasotalcfe. Ineccausto.
Enal¡ena!;Ie. Inajenable.
Inánime. Inanimado.
luaptícaciú. Desaplica-
ción.
, luaplicat. Dropo. Desa-
I ¡jileado, holgazán. (te.
■ Euaptantent. Ineptamen-
líiapte. V. Inepte.
. Inaptitut. Ineptitud.
■ luataciiiíiEe. Insuperable.
■ Inateuci4'>. Desatención.
■ tníiinlit. Inaudito.
IncalcuIabSemeut. Ta-
■ \ calculable. [Infatigable.
ancaníiabie. Infatigable.
i iHcapaeitat. Ignorancia.
I lneapá.*i. .Vé;/ado. [carjiar.
■ 'Bncarisar. Encarnar. £ii-
I Encáiit. Incauto.
!lnceuflí. Fuego, quema,
abrasamiento. Incendi de
I tanchs. Hervor de sangre.
tncettiliar. Quemar.
' Incendiari. Quemador.
luceu.c:. V. Encens, Adu-
í lacio. (da.
Inceuí^ada. V. Encensa-
I Incensar. V. Encensar.
i Ineenísef. V. Encenser.
Incentiu. Incentivo, yesca
Incert. Incierto, ambiguo,
' errátil. Estar incert. Es-
I tar dudoso, vacilar.
Ineertansent. Adv. Ab
! incertitut. Inciertamente.
Incertenitat é Incerti-
tut. InvertiJumbre, duda,
ambigüedad.
ances.tsatíle. Incesante ,
perenne, perennal.
Ince.'«sa5)ienieuf. Adv.
Incesantemente.
Ince.'s.'^ant.V. Incessable.
• Ince.sííaníiiient. V. In-
I cessablement.
! lucest. Incesto.
• ancestuó<<. Incestuoso.
j Incicular. Insacular.
IneiíSencia. Naut. Inmer-
I sió. Inynersion.
Iticidentmeut. Inciden-
temente, por incidencia.
Incidir. Incórrer, cáurer.
Incurrir, caer.
Incidit. Incurrido.
Incircunicidat. Y. Jn-
circumcis.
(so.
fincircuincí.«>. Incircunci-
incircumpscrit. Incir-
cunscrito.
iBcííí. Inciso. (cisos.
Incísar. Gram. Poner in~
Inci(«ió. Cisión, incisión.
Incitactor. Instigador.
232
IXC
Incitament. L' acció y
efecte de incitar. Inciía-
cion . incitamento. Estí-
mul, moliu. ínriíamienlo.
Incitar. Induhir. Impul-
sar, convidar. (co.
Incivil. Rústico, impolili-
Inclenieiicia. Uigor de la
estació del temps. Intem-
périe.Seyerilal. Severidad.
Inclinació. Torla. Obli-
cuidad, ladeo, encorvada.
Geni. Índole, qenio. Pas-
sió , aüció. Proclividad,
pasión , devoción. Tenir
inclinació. Fr. Tenir ape-
go. Apegarse. V. Costum.
luclinaiiieut. V. Incli-
nació, Tortaria.
Inclinar. Apartar envers
un costal. Declinar, obli-
cuar, ladear, ^lóiirer, per-
suadir. Persuadir.
Inclinar.se. r. Doblegar-
se , torcerse. Doblarse,
encorvarse. Decantarse.
Abalanzarse , propender,
cargar. Cobrar afieló. ^-
ficionarse, apegarse.
Inclinat. Apartat envers
un costat. Oblicuo, derren-
gado. Tort. Corvo. Pro-
pens. Propenso , proclive.
Inclit. ínclito, famoso.
Indos. Incluso, impliciio.
Incluida. Casa de expòsits.
Casa de maternidad, jne-
dra. Criat ó educat en la
inclusa. Inclusero.
Incògnit. Incógnito. De
incògnit. De oculto.
Ineou>l)U!«t. Incombusto.
Ineoiuoilailanient Adv.
Incómodamente.
Inconi4Mlar. Importunar.
Agriar, agrazar, baque-
tear. T. Apurarse.
Incomodat. Disgustat.
Disgustado.
Incomoditat. Penalidad,
descomodidad , incomodo,
inconveinencia, desacomo-
damiento, importunidad.
Incomodo. Desazón. V.
Incomoditat.
Incómodo. Enfados. Eno-
joso, molesto, descómodo.
Incom|iaral*Ie. Incom-
parado. (sociablemente.
lucompatihlemeut. /n-
IXC
Incompetentment.
Adv. Incompetentemente.
Iitcomiilert ó Incomplet.
Incomjilelu. (cion.
Incoin|io.*«ta. Incomposi-
Iucoin]]of«tura. Incom-
posibilidad.
Incon)prehen.«il)le. In-
comprensible, inapeable.
lucompreliensió. In-
compj-ension.
incomunicació. Inco-
municabilidad.
luconcú.s. Inconcuso.
Incondulient. Incondu-
cente. (Desconegut.
■noonegut. Incógnito. V.
Iuc4»nré.«i. Inconfeso.
Eueonsruentment. In-
congruamente , incon-
gruentemente, (gruencia.
lucongruitat. Incon-
Enconuieií.surabie. V.
Inmens. [ble.
Inconmutable. Inmuta-
Ineonne^.». Pint. y Mus.
Desacordado, disonante.
Incon»>e(jücnt. Inconse-
c u en te, incon s ig u ien te .
Incon.«>!tleració. Inad-
vertencia, bisoñada.
Incon»>ideradament.
Adv. Desacordadamente ,
desconsideradamente.
Incunciiderat. Desacor-
dado, desconsiderado, in-
advertido , desaconsejado.
Incon»«taiicia. Varietat
ó poca estabilitat. Insta-
bilidad , vaivén, mudan-
za, movilidad. Mudansa
de fortuna. Revés, vaivén.
Facilita! en mudar de
opinió. Ligereza, veleidad,
voltariedad , volubilidad.
Inconstancia en los afec-
tes. Intercadencia.
lucoiií^tant. Variable.
Mudable, instable, varia-
ble , incierto , desigual.
Lleuger, fácil demudar
de opinió. Voltario, volu-
ble, liviano, versátil, ve-
leta, (constantemente.
Inconstantment. Iti-
InconstruJiible. Gram.
¡nronstruible.
lascontincncia. Luxú-
ria. Liviandad , lubrici-
dad, lujuria.
Incontinent. Voluptuós.
Sensual, liviano, lúbrico.
Incontinentinent. Adv.
Incontinentemente.
Inconveniencia. Inco-
moditat. Desconvenien-
cia, incomodidad.
Inconvenient. Incon-
gruent. Incongruente.
Incordi. Bubón, incordio.
Incorporació. Incorporo
lucorporador. 3Imer.
Incorporadero. (nir.
Incorporar. Embeber, u-
Incorrectament. Sens
correcció. Sin corrección.
Incorrecte. Incorrecto,
r^.endoso, descorregido.
Incórrer. Incurrir, inci-
dir, (corregibilidad.
Inc<»rret$;ibilitat. In-
lucorretgible. Incorre-
gible. (Entero.
Incorrupto. Incorrupte.
Incra«t.«ar. Encrasar.
Incrèdul. Incrédulo, des-
creído, (mento.
Increment. Subida , au-
Incrustar. Encrustar.
Embutir. Cubrir. Chapear
Inculpable. Inculpado.
Inculpablentent ó In-
culpadament. .\dv. Incul-
padamente, (pable/nenie.
Inculitadanient. Incul-
Incult. Inculto. {ra.
Incultivament. Incullu-
Incumbencia. Compe-
tencia. (cxiTüT. Insanable.
Incurable. Que no 's pol
Incuria, negligencia.
Incurió.s. Desaseado, des-
cuidado, negligente.
Incurrir. V. Insórrer.
incurs. Incurso.
Incur»iió. Mil. Correría.
■nda£;ar. V. Esbrinar.
Indecencia. Vilesa. Vile-
za , villanía. Grosseria.
Porquería , grosería. V.
Llufa, Pel.
Indecent. Indecoros. In-
decoroso. Malvat. Vil, vi-
llano. Im|)ur. Sórdido.
Indecentnient. .4dv. In-
decentemerite.
Indecidit é Indecís. In-
deciso, indeterminado, va-
go, /luctuoso.
Indecisió. Vaguedad, va-
IND
gueacioíi, fluctuación.
IndeeorÓN. Indecoroso,
torpe, deslustroso. ¡te.
Indelectibíe. Indefícien-
Indel'enK é Indeiensat.
Indefenso. {defenso.
Indeiéfii. Sens defensa. /?;-
Ibdetinit. Sens definició.
Indefinido. Lo que no té
terme senyalat ó conegut.
Indefinito. {damente.
Inde;^udaiuent. Indebi-
Indejs;ut. Indebido.
Indeniniíiaciú. Indem-
nidad, indemnización , re-
sarcimiento.
IndeninÈs.>«ar. Resarcir.
Independent. Absoluto,
independiente, libre.
Independentisme. In-
dependentismo.
Independentment. Ad.
Independientemente.
Inde»icriptib!e. Indes-
cribible, indefinible.
Indevot. /«(/eroío, tibio.
Indi. La planta. Pastel,
yerba de S. Felipe. La pas-
ta de est nom. Añil, glas-
to. Lo natural de Indias.
Indio. Color de indi. Blau.
Indico. ídio, indico.
India. De las Indias. In-
Indiana». Pl. Pintados.
Indianer. Fabricant de
indianas. Indianero.
Indias (Trobar las). Fr.
Hallar la piedra filosofal.
Indieatiu. Denotativo, in-
dicatorio, demostrativo.
Indiclt. V. Indi.
Indici. Indicio, muestra,
señal, vislumbre. Descu-
brir per indicis. For. In-
diciar. (Frialdad.
Indiferencia. Fredor.
Indiferent. Barrejat.
Promiscuo. Comú. Neu-
iral.Pl. Heretjes. Adiafo-
ristas. [rentismo.
Indiferentisme. Indife-
Indiferentment. Adv.
Indiferentemente , indis-
tintamente, (digesto.
Indigest. Indigestible, in-
Indigets. Pl. Indigetas ,
ampurdaneses.
Indígnadament. Enoja-
damente, con indignación.
Indignarse, r. Airarse.
IND
Indigne. Indigno.
Indio. V. India.
ludiot. V. Gall dindi.
Indirecta. Vareta, pun-
tada, pedrada.
Indirecte. Indirecto.
Indisert. Inelegante , in-
elocuente. (gantemente.
Indisertanient. Inele-
Indispensahle. Preciso,
necesario, inescusable.
Indisposar. Privar de la
disposició convenient. In-
disponer , descomponer.
Introduhir discordia ó
desunió. Malquistar.
Inriisposai'se. r. Indis-
ponerse, (maldispuesto.
Indispo.sat. Indispuesto,
In(Eisp4».>^ició. Alteració
de la salut. Achaque. Ha-
bitual. Aje. (dispuesto.
Indispost. Enfermizo, in-
Indissolubilitat. Inso-
lubilidad.
Iudi.e<.<<a>iul>Ie. Insoluble.
Iiidi.«í(snet. Indistinto.
liidistÉnctanient. Adv.
Indistintamente.
Individit.V. Indivis.
Indiviúuaeió. Abstrac-
ció del individuo. Indivi-
dualidad. Ab individua-
do. Ad\. Particularmente
IndÍTÍduali.<sar. Indivi-
duar, (dualismo.
Individualisme. Indivi-
Individualttat. Indivi-
duación. V. Individuado.
Inflividualineut é Indi-
viduament. Adv. Numé-
ricamente, (zar.
Individuar. Individuali-
Individuat. Individuado,
individualizado. (viso.
Indivis. Indiviso, proindi-
Indi visi ble. Individuo.
■udoblegadis. Inflexi-
ble, duro, indeclinable.
■nd«>cil. Rebelde.
tntitteiiitat. Indocibilidad
Indoetament. Adv. Igno-
rantment. Ignorantemen-
Indocte. Indocto. (te.
índole. Natural. Genio ,
naturaleza, It u mor.
JnOom»Me. Indómito, ir-
reducible . indomesticable.
Indomat. V. Indòmit.
Indomesticable. Indo-
INE 233
mable. (rebelde.
liidómit. Indómito, fiero.
Indubitable. Que no 's
po! duptar. Indudable.
Indubtable. V. Indubi-
table.
Indubtablement. Indiir-
dablemente, indubitable-
mente, (ducimiento.
Inducció. Persuasió. In-
Induliidantent ó Indui-
dament. Inducidamente.
iudutaidor. Induidor.
Induiíiment. Inducción,
inducimiento.
Iitduhir. Inducir, meter.
Induhit. Inducido.
Indulgent. Indulgente,
benigno. (gentemente.
Indulgentment. Indul-
Iniliilt. Indulto, {mento.
luciunieut. Bot. Indu-
ludustria. Manya, tras-
sa. .Solercia. Ab ó de in-
dustria. Adv. Industrio-
same7}te. [trialismo.
Industrialisme. Indus-
ludustriarse. r. Ran-
dearse. V. Enginyarse.
In:íustriós. Destre, in-
genios. Z>íesí''o , ingenio-
so, hábil. (dito.
Inèdit. No publicat. Iné-
Inefable. V. Inenarrable.
Inenarrable. Inesplica-
ble. (bilidad.
Ineiteia. Ineptitud , inha-
luepte. Inepto, inhábil,
negado. (bilidad.
Ineptitut. Inepcia, inha-
Inerrant. Astron. Fijo.
Inert. Inerte. V. Quiet.
Inerudit. V. Indocta.
Inerudiíament. Indoc-
tamente, (penetrabilidad.
Incserutabilitat. /m-
Ine.<«erutable. Inescu-
drinyable. Inescudriña-
ble, imperscrutable, (ble.
Inestimable. Inaprecia-
luevitablement. Adv.
Inexcusablemente.
Inexacte. Inexacto, (cia.
Inexeeució. Inobservan-
Inexperimentat ó In-
expert. Inexperto.
Inexpugnable. Ferm.
Inconquistable, invencible
Inextens. 7?iea'(eii.so. (ble.
Inextricable./Tirfescí/ra-
234 INF
Infal-Eible. Inderectible.
Indefectible.
Infauiador. Qui ¡nfama.
Detractor, deslionrabue-
nos. (trarlar, detraer.
Infanmr. Difamar , de-
Inraniatatrc. hifamativo,
diifamatürio, denigrativo.
Infame. Vil , ignoniiniós.
Torpe, vil. { Vilmente.
Ihí'anieiuent. Vilment.
Infamia. Maldat . vilesa.
Vileza. Infamació. Difa-
mación, padrón.
Infancia. Niñez. Cosa de
la infancia. Infantil.
InfauK«>. htfanzov, valva-
sor. Cosa de infansó. In-
fanzonado. (go.
Infstntumia. Infanzonaz-
Infanteria. Peonaje.
Infantesa. V. Inlancia.
Infantó. Dim. ¡nfanlito.
Infai-t. Replé. Infarto.
Iufati$;aS>Se. Incansable.
Iki<'ái!.>t. Infausto, aciago.
Infeccionar. Inficionar,
in feriar, encarroñar.
lufeccionat. Inficionado.
Infectar. Inficionar, in-
fectar, contaminar.
Infecundament. Esté-
rilment. Estérilmente.
Infeiiíi. Calamites. Acia-
go, calamitoso. Desditxat.
Ilacerado, pobre. Mesqui.
Mezquino. (cia, ilación.
Inferencia. Consecuen-
Inferior. Menos que al-
tre. Menor. [Menoría.
Inferi4»ritat. Infira $;rau.
Inferir. Colegir, deducir,
concluir, r. .Seguirse. (Fet.
Inferit. Fil. Causado. V.
Infermer. Enfermer. En-
fermero. \ Enfermería.
Infermeria. Enfermería.
Infern. En sas princip.
acceps. Infierno , averno,
abismo. Traball insopor-
table. Reventadero.
■nfernet. Dim. Inferná-
culo. Joch de nojs. Qui-
quilicoja, coarcojiia.
Infe»<(i.«i»ini. Dañosísimo
InfeuUació. Enfeudación
Infeudar. Enfeudar, feu-
dar. (infectar, malignar.
Inlicíonar. Contaminar,
Infidel. Infiel.
INF
Enfidelitaf. Infidencia,
difidencia.
iuUdelnceut. Infielmente
Infidencia. Infidelidad.
l:ifiUent. Infiel.
luüel. Gentil, ]> asá. Paga-
no. Deslleal, fals. Infi-
dente, difidente, falso.
Inlietiitent. Adv. Desleal-
mente, traidor amenté.
Inliif rai'Ne. r. Filtrar.
■nllm. ínfimo, bajo.
iRÍlnidameiit.Adv. Infí-
nilament. Infinitamente.
Infinit. Infinito. Al infi-
nit. ,4dv. Infinitamente.
Iiitirniar. Anul-lar. Anu-
lar, invalidar.
Infiriuer. V. Enfermer.
Inflaltuuíí. Pta. Corazón-
cilio, yerba de S. Juan.
liitEació. Altanería, alti-
vez. V. Supèrbia.
Inflamar. Cremar. En-
cender, quemar. Enardir
Electrizar, enfervorizar.
Inflaneent. V. Inflor.
Inflant. Inflativo.
luUar. Ensuperbir. Hin-
char, poner hueco. Eslo-
far. Ampollar, ahuerar.
Inflarse, r. Ensuperl)irse.
Altivecerse. Inflamarse.
Inflamarse, engreírse. Ex-
téndrerse. Ecrtenderse.
Embotirse. Hincharse, a-
botagarse. Entonarse. Es-
ponjarse. Enfadarse. £;«-
botijarse. Lo mar , los
rins, etc. Entumecerse.
Inflat. Ensupcrbit. Hin-
chado. Emliolit. Abohe-
tado , guácharo. Enfadat.
Embotijado, encolerizado.
Envanescut ó retumbant.
Huero , pomposo. Inflat
com un bòt. Fr. fam. Em-
botijado, abotagado.
Iiiflexii»ie. Lo que no 's
pol dominar. Duro, inde-
clinable. Constant en la
justicia. Integro.
Inflicte. Inflicto, impuesto
Inflor. Hinchazón, infla-
ción , intumescencia , tur-
f/p)i(¡>. Cirurp. Edema.
Mancsc. Aventadura.
Infinit. Influido.
Influx é Influxo. Influjo,
predominio.
ING
Influyentiueut. Influ-
yentemente.
Informació. For. Infor-
me, alégalo. 'mador.
luior mador. V. Enfor-
Inforniar. Instruhir. /ns-
Iruir, enterar. Per alt.
Tinturar. ímacion.
Informe. Relació. Infor-
Infortir. V. Enfortir.
Infortunaiiament.Adv.
Desgraciadamente.
Infortunat. Desgraciado,
malhadado, desdichado.
lufracte. Ferm. Infracto, I,
inquebrantable, ¡queable. V
Infran(|uejaC>le. Infran-
Infracctau. Infraoctavo.
Enf¡-u.<^cr:t. Infrascripto,
infraescrilo, infrascrito.
Infreíiüeiicia. Rareza,
poca concurrencia, (lado.
Iníreíjiient. -Yo frecuen-
BnfrefíiieiUnsent. Adv.
Con poca frecuencia.
Iufrin$;ir. Quebrantar.
infructuós. Sense fruyt.
Infructuoso, infructífero.
Infundir. /?!.<: /¡irar. Infun-
dir ánimo. Espirar. Te-
mor ó respecte. Impontr.
Intundit é Infíis. Infuso.
lnf«ií«ió (Posar en). Fr.
Poner ó echar en infusión,
destemplar, infundir.
Infuj^orí. Zoolog. Infuso-
rio, animalillo microscó-
pico que vive en el agua.
Sn^eni. Talent natural.
yúmen, ingeniosidad, ge-
nio , vivacidad , talento.
Poét. Numen poético.
Musa, estro.
Increciar. V. Ensinjarse.
Snjïeniarse. r. Bandearse
InRenier. V. Enginyer.
■neoniófü. Vivaz . vivo,
discreto, delicado, sutil,
delgado. V. Enginyós.
InK^nit. Connatural. In-
génito, innato, ínsito.
Ingènuament. Adv. Na-
turalmente, llanamente.
Insenuitat. Sinceridad,
sencillez, naturalidad,
franqueza, lisura.
tngenutt. Sincero, franco,
•alural. abierto, sencillo.
ingerirNe. r. Meterse, en-
trometerse, inmiscuirse.
INM
Inglés. Natural de Ingla
terra. Británico.
■ngrra (Maia). Interjecció.
Volo a quien, pardiez.
Ingrat. Desagraliil. Des-
agradecido, ingrato.
lugratitut. De^agrahi-
ment. Desagradecimiento
Ingrés. Entrada. Dtyreso.
Principi , comensament.
Comienzo, principio.
Ingressar. Com. Entrar.
Ingi-eí>ísiíó. V. Ingrés.
InháltiiuieJit. Inepta-
mente, [herentemente.
Inhereníiueftt.Adv. In-
Inhe«ió. Unió, adhesió.
Adhesión , inherencia.
Inhibit. Inhibido.
Inli<»nest. Deshonesto, im-
púdico, torpe.
Inho>^|te(£a(!aiiieut.
Adv. Inhospitablemente.
Inhuma. Cruel, dcsnalu-
ralisat. Desapiadado, des-
humano, fiero. Opresor,
tira. Verdugo, pirata.
Inhiiniananiesit. Adv.
Desalmadamente.
IbhuEsiastitat. Desalma-
miento, fiereza. (mente.
Inicaiueut. Adv. Injusía-
InicEi. Inicuo, injusto.
Iniutei'roiMpuí. No in-
terromput. Ininterrumpi-
do, (mente, cruelmente.
lni(íu»tiieut..\.á\ .Inicua-
Iut<|U¡Ia:'. Aniquilar.
Injiiucció.V. Jlanamenl.
Injunct. Requerido.
Injitria. Agravi. Ofensa.
De paraula. Denuesto.
Injuriaditi*. Injuí iantc.
InjiirÈar. Ofender. De pa-
raula. Denostar.
Injurit't». Qui injuria. /)!-
juriador. Lo que injuria.
Injurioso, contumelioso.
Injuf^t. Injusto.
InjufáticÉa. Sinrazón.
Inllegi(>Ie. Ilegible.
Itiniacíiif. /íiïíiaduro, in-
maturo, (rez.
Inma<Iure.«a. Inmadu-
Inntani'jahle. Inmane-
jable, intratable. {do.
Inuiargenat.rnmargma-
luiuarxitabte.Incorrup-
tible. Inmarcesible.
Inmedcació. Pròxim i- 1
INN
dad, propincuidad, conti-
güidad, vecindad.
Stiniediat. Propinquo ,
contiguo, convecino. Adv.
Contiguamente.
Enmeniuría^niesií.Adv.
Inmemorablemente.
ínuLiensi. Inmenso, grande
íiinïeii.«anteiit.Adv.Z>es-
mesuradamente.
Inutere.^ciidaiueat.
Adv. Inmerecidammte.
Bus»eree>cut. Inmereci-
do, indebido. (girse.
Enniergiri^e. r. Sumer-
itituesclahilitat. Inmis-
cibilidad. {ble.
líittii! scíat-'le. In misci-
EnaetiStOraltle. Que no
pot millorar./» mejora&íí.
Estellí i £4»ra(. Inmejürado.
BmsiiiseittEtient.Adv./ïi-
minentemente. {se.
Eitnsiscuir^e. r. Mezclar-
Bnniisericorttia. V. In-
Immanitat. (huma.
SuKii^erieoi'cliúíi. V. In-
Iniu B $9 e I' i c «> r «i i o s a-
ment. V. Iniíumanament.
BscEiiiíiScó. Emisión.
uiuttir. Instal-lar. For.
Instalar. (clusion.
luniixteó. Inmixtión, in-^
fiun!»e>tl. V. Inmoble.
Enniúitilnjtent. Sin movi-
mienio, establemente.
(iisiobSe. Inmóvil, inmo-
vible, inmoto, inmueble.
Bnniutiesí. Inmodesto. ¡
iatitoftatli fiar. Eternizar
BR»i«»rtaliiat. Duració j
mólt llarga ó sens fi de
alguna cosa. Perpetuidad, i
Eetttiortalineiit. Peía
sempre. Perpetuamente. I
Eign<!»vil!>Ie e Inmóvil. V. '
Inmoble. |
Eïiiuunièicia. Baleig. !
Granzas. V. Tartrá. (ro.
Enuiuu«iu. Impur. Impu-
Eitittustií^aííle. Inmar-\
chitahle, inmarcesible.
Enniutahfe. Inmudable, \
nconmuíable, inalterable.
Enniuíai-.«<e. r. Rebotar. I
Innaísent. Innaciente. \
Ennaixible. Innascible. \
Eiitsat. Innato, ínsito. i
Ennucencia. Inocencia, |
incorrupción, pureza. '
INS
235
Innocent. Exempt de cul-
I pa. Inocente, i?tnócuo, in~
! corrupto. Senzill , candi-
I do. Simple, candido.
llnnttiuenaStle. Innomi-
I nable. inominadamente.
Innomenadanieut. /)i-
EniiunterahEe. Inconta-
ble, (sada. Soltera.
ianuiipta. Soliera, no ca-
jEnuiivwlú^. Innebuloso.
jEnobjectable. Inobjeta-
ble, ¡objetablemente^
In<»b,|eotablemeiií. In-
Enobjeciatianient. Adv.
I Inobjetadamenle.
EiiofiligativainentAdv.
Inobligatoriamente.
Enobí^er^ ancla. Tras-
gresion , transgresión, re-
i lajacion, desobediencia .
Eniibsei'^ant. Desobe-
j dient. Desobediente.
Bnodoraut. Inodoro.
Enofe3i«»tt>7e. Inofendiblc
liUtfés. Inofendido.
Enohit. Inaudito.
Enoportú. Inoportuno,
intempestivo.
Enproniptu. Expr. lia-
tina. Prontamente.
Inquiet. Inquieto , sole-
vantado, travieso, vagfo.
V. Entremaliat.
iní|uietai"8e. r. Azogar-
se, avisparse, zozobrar,
Iu<(UieUit. Alteración f
zozobra, movimiento.
Enquiliuat. Inquilinato.
Enquisitiu. Curiós. Ba-
chiller, averiguador.
Biirahctiiable. Desrazo-
nable, irracional.
In»>aciabilE(at. Desitj
vehement. Deseo ardiente.
Insacular. Encantarar.
fiEi!>¡eientnteitt. Adv. In-
advertidamente. {Titulo.
iiisceipció. Tilol. rótul.
Sní^crit. Escrit. Inscripto,
Veu geométrica. Inscrito.
Bníícríurer. Inscribir,^
adscribir, grabar.
En^ecte. Insecto. Insecte
asquerós. Sabandija.
Insecular. Insacular.
Insenecte. Insenescente.
In»enectut. Insenescen-
cia. {to, bendito.
Insensat. Fatuo, insensa-
236 IXS
Insensatesa. Tontería.
Insensatez, estupidez.
Insensible. Deixat. A-
pático. Lo que no pot
sentirse. Imperceptible.
Inseparable. Individuo.
Insepuit. Insepulto.
Itisert. Inserto.
Insidiador é Insidiós.
Insidioso, falaz.
Insigne. Esclarecido , e-
gregio, señalado.
Insignia. Timbre. Posar
las insignias. ¥t. Timbrar.
Insinuació. Sugestión,
puntada, manifestación.
Insinuar. Significar, su-
gerir, apuntar, indicar.
V. Introduhir.
Insinuarse, r. Internar-
se, captar la voluntad.
Insipidesa. Insipidez, so-
seria, zoncería.
lusipientiuebt.Adv. Ab
insipiencia. Insipiente-
mente, inconcienzudamen-
te. {pido, zonzo, huero.
Insipit. Dessaborit. Insí-
Insistencia. Porfía. Por-
/ta. Inherencia Inherencia
Insistir. Porfiar. {rido.
Ins4»corregut. Insocor-
Insolencia. Procacidad,
petulancia, descaro.
Insolent. Arrogante, pro-
caz, petulante, {temenle.
Insoieulnient. Insolen-
Insoliilesa. Insolidez.
In.sólito. Insólito.
lits«»lubilitat. Indissolu-
bilitat. Indisolubilidad.
Insoluble. Indisoluble.
Insomni. Insomnio.
Insoportable. Intolera-
ble, incomportable.
Inspector. Examinador.
Veedor, (ánimo. Moción.
inspiració.Moviment del
Inspirador. Insiiiranle.
Inspirar. Infundir , in-
fluir, dictar. (fía.
Instabilitat. Inconstan-
Instable. Inconstante.
Instancia. Terquedat.
Porfía. Pressa. Premura.
A instancia. Adv. ,1 ¡¡e-
dimento. Ab instanria.
Adv. Instantemente. Se-
guir la instancia. For.
Causar instancia.
INS
Instant. Instante, momen-
to, punto. Al instant. Ins-
tantáneamente, de conta-
do , al proviso. A cada
instant. A cadamomento.
Instantnient. Ardiente-
mente, instantemente.
Instar. Persuadir. Per-
suadir. Insistir. Pugnar,
porfiar. (persuasión.
Inst^ació. Sugestión,
Instigar. Inducir, suge-
rir, concitar, incitar.
Instilar. Destilar, {tinto.
tnstinct. Inspiración, ins-
Institueió. Erección, es-
tablecimiento, (gir, crear.
Instituir. Fundar. Eri-
Institut. Instituto.
Instrucció. Institució.
Institución.
lusfructas. Pi. Instruc-
ció. Instrucción.
Instruliir. Disciplinar.
Discijjlinar. Ensenyar.
Apacentar, educar. Infor-
mar.//íij)o;ier, actuar, r.
Embeberse, aprender.
lustruhit. Intel-ligent,
noticiós. Inteligenciado,
noticioso. Lletrat. Sabio,
letrado, perito.
Instruments. Pl. Ev-
nas. Enseres, utensilios.
Tocador ó fal)ricanl de
instruments músichs.
Instrumentista.
Insturment. Instrument.
Instrumento, {desabrido.
In.suau. Insuave, áspero,
lu.suaument. Adv. Desa-
gradablemente , desapaci-
blemente, ásperamente.
Insubstancial. De poca
substancia. Tenue, tenuo.
Insufert. Insufrido.
Insulríble. Intolerable,
gravoso, inllevable, pesado
lusular. Isleño.
Insuls. Insulso, desabri-
do, inficeto , soso , frió,
desdonado. {mente.
Insulsanient. Adv. ^o.sa-
Insulsedat. Insulsez, in-
sipidez, desabor.
insulta, y. Malaltia. Ac-
cident, {la bramona.
tnsiiílar. Espinar , soltar
insumís. Insumiso.
Insiiperat. Invicto.
INT
Insurgir. Levantarse.
Insurrecció. Levanta-
miento, rebelión. (ble.
In.suspitós. Insospecha-
iu.su.spitosament. Adv.
Inso^pjechosamente.
intacte. Intacto.
integrant. Integral.
Integritat. Entereza.
inteí-ligencia. Capaci-
tat. Intelección. Ab la in-
tel-ligencia. Adv. En el
concepto, en la suposición.
Intel-ligent. Práctico,
hábil, inteligenciado.
Inteniperadament.Ad.
Destempladamente, {rante.
Iitteniperat. Inlempe-
Intemperie. Inclemen-
cia. A la intemperie. Adv.
Al sereno. V. Al ras.
intenció. Intento, propó-
sito, idea, voluntad. Ab
mala intenció. Siniestra-
mente, tniestro, bragado.
intencionat {.Mal . Sí-
Intens é Intensiu. Fis. Au-
mentat. Intenso, vivo.
intensitat. Intensión.
Intent. Intenció. Intento.
Objecte. Objeto. De boitj.
Intentona. Destorbar ó
rómprer los intents. Loe.
fam. Cortar el revesino.
Intentar. Preténdrer.
Pretender. Proposar. De-
signar, {tercadenlemente.
intercadentment. In-
intercetlir. Interceder,
abogar, mediar.
Intercessor. Mediador,
mediaiiero, abogado.
Intercj>lunini. Arquit.
Intercolunio.
interés. Proül. Ganan-
cia, honra. Sens interés.
Adv. De barato. Tenir in-
terés. Interesar.
Interessar. Convenir.
Importar. Empenyar. In-
terponer. T. liecom'endar.
Interini. ínterin ó Inte-
rinament. .Vdv. Mientras,
enlrelanlo.
interinitat. ínterin.
interinsertat. Insertat,
enclòs entre duas parts.
Interingerto.
Interior. Lo que está de
part de dins. Intrínseco.
INT
Que se sent en la ánima.
Intimo. Esperit. Mente.
Interi«»rnient. Adv. En
lo interior, adentro.
Inteptineacíó. Entrerenr
glonadura. (glonar.
Interlinear. Entreren-
luterluiii. Interlunio.
Interiuedi. In termedio,
inténsalo. (ble.
Interiiiiuiít. Inlermina-
Interiuíí^^ió. Interrup-
ció. Interpolación. [do.
Interniuudi. Intermnn-
Intern. Interno, interior,
intrínseco, íntimo.
Internar.se. r. Insinuar-
se. Introducirse.
Infernuuci. Internuncio.
Inter|>e(-Sa<t«»i-. Qiii in-
terpel•la./jíícr/jc/fíJííe.
Iiiterp«»JacE«t. Interposi-
ció. Interposición.
Interpitladaiiieut.Adv.
Interrumpidamente.
IníerpoEar. Interponer.
iKterposar. Colocar unas
cosas entre allras. Inter-
polar, interponer. Empe-
nyar, interessar. Interve-
nir, mediar, ¡tromediar,
terciar, inter ceder. Hír sX-
gú son parer. Decir su
dictamen. {ponerse.
Interp«i«iarse. r. Inter-
InterpoKat. Interpuesto,
interyacente. [versión.
Interpretació. Glosa,
Interpretador. Qui in-
terpreta. Intérprete.
Interpretar. Exposar.
Glosar, descifrar.
Intérprete. Qui inter-
preta. Interpretador, ea:-
positor. Interlocutor. I)i-
ternuncio. I. de Uénguas
extrangeras. Trujiman,
trujamán. Fèr de intér-
prete. Fr. Trujamanear.
Interregne. Interregno, j
Interrogació. Ret. Ero-
tema. En lo escrit. Inter-
rogante, {gante.
Interrogador. Interro-
Interrogant. Interroga-
ción, {demandar, pedir.
Interrogar. Preguntar,
Interrogatiu. Que pre-
gunta ó demana. /jiíerro-
gatorio, indagación.
INT
Interrónjprer. Inter-
rumpir, suspender, cor-
tar. Lo discurs. Destron-
car, truncar.
Enterrompudansent.
Adv. Al) interrupció ó
suspensió. Interrumpida
mente, por intervalos.
Bnterrsipció. Intermis-
sió. Intermisión, inter-
rupción , interpolación
Pausa. Pausa, paréntesis
Interval-Eo. Interslici
Intersticio. Ab intervalos
Adv. A pausas, {vención
ínter» ensésicia. ínter-
fiítíervenir. Contribuir
Influir. V. Entrevenir.
luteíiti. Intestino. Guerra
intestina. Lucha intesti-
na, civil. V. Intern.
Giittni. Amich de tota con-
ílansa. Intimo. Interior,
intern. Intrínseco.
Intimar. Requerir, de-
mandar, [chez, intimidad.
finüHiitut. Estretó. Estre-
Intitular. Posar rètols ó
inscripcions. Rotular. Po
sar lilol. Titular.
intoIerabSe. Inllevable,
insoportable, {rantismo.
IntoEeruitti.^me. Intole-
Eutractable. Insociable,
indigesto , inconversable,
fiero, arisco. (cible.
IntraduBiíStle. Intradu-
Itiíradiiliit. Introducido.
lntran»)iia!(ie. Imprac-
ticable, {inquebrantable.
Intrencñltle. Infrangibie,
lutrepidesa é Intrepidi-
tat. Intrepidez, impavi-
dez, denuedo.
lutrépil. Intrépido, arro-
jado, animoso, denodado.
Intrevenir. V. Entreve-
nir. {dar, intrigar, urdir.
Intrigar. Tramar, enre-
Intrineanient. Intrinca-
ción, intrincamiento.
Intrincat. Revuelto, oscu-
ro, revesado.
Intrínsecli. Intern. In-
trínseco. Intim. Intimo,
familiar. Ser mòlt intrin-
sech. Fr. Ser mòltamich.
Ser muy de adentro.
Introbable. Inhallable.
■ Introducció. Principio,
mV 237
preludio, prólogo.
Imtroductor. Qui fica ó
introduheix. Metedor.
Introduhir. Introducir^
meter, ingerir, instilar.
Iittfoduhirse. r. Ficar-
se. Internarse, pjenelrar.
Procurarse lo tracte ó a-
mislad. Insinuarse, inti-
marse. Comunicarse la
lorma a la materia. Re-
cibirse, {ingerido.
Isitroduliit. Introducido,
liEtroíiit. /íiírot'ío. [dor.
Bii(rú.<!;. Intruso, usurpa-
Batriij^ió. Usurpación.
lutuició. Yisió beatifica.
Vision beatifica.
Inundació. Inundación^
anegación, avenida.
Inundar. Anegar.
InuBiLdat. Anegado. Ter-
reno que freqüentment
se inunda. Anegadizo.
luurbá. Mal criat. Des-
corlez, impolítico.
Inútil. Supér/luo, vano,
ocioso, infructuoso.
Euútiinteut. Vanamente,
perdidamente. {par.
Invadir. Usurpar. Usur-
EitiatSit. Invadido.
invalidació. Rescisión.
Invalidar. Rescindir, in-
firmar, anular.
Invalidesa. Invalidez.
Invaiiditat. Invalidación
Bn^áiit. Dit del soldat,
etc., eslropejat. Inválido.
Nul-Io. Nulo, irrito. Do-
nar los invalits. Fr. Jubi-
Inva.sir. V. Invadir, {lar.
Invencible. Invicto.
Invenció. Invent. Inven-
to. Troba. Hallazgo, in-
vención. Pl. Ficció de ob-
sequi, dolor ó altra cosa.
Gatatumba.
Inveisjable. Invengable.
Euveujar. V. Venjar.
luvenjat. Invengado.
Invent. Invención. ,
Inventar. Tramar artifl-
ciosament. Maquinar.
Inventari. Descripción,
inventario .VénàrtTC mven-
tari. Fr. Inventariar.
Inventor. Qui trassa ó
idea una cosa Trazador.
Trapacer. Invencionero.
238 JAC
Invernacle. Invernáculo.
Inver.x. Inverso, V. Inver-
Invertir. Trastornar, (tit.
Invertit. Invertido, inver-
so, trastocado, (dad, vejez.
Inveterainent. Antigue-
Invicte. Invicto. ivar.
Invig;ilar. Vigilar, obser-
Invincible. Invencible.
Invincii>!einent.Adv./ri-
venciblemenle,inviclamen-
Invitar. Convidar. {te.
Invocació. Titol de algun i
temple, capella, altar,
etc., prés de una imatge a
qui 's dedica. Advocaci07i,
vocación. Invocació su-
persticiosa. Evocación.
Inxa. La Uengüeta en los
instruments de vent. Es-
trangula, iquillo.
IpecacuasEa. Pta. Beju-
Ira. Saña, sobrecejo. Pl.
Malediccions. Verbos.
Iracunilo. Corajudo.
Irar. Encolerizar.
Ira.^cut. V. Irat.
Irat. Airado, sañudo.
IriOaci. Semblant, de la
naturalesa del iris. Irideo.
Irifii. Iridio. (corredor.
Iringí. Pta. Iringio, cardo
Iris. Paciflcador. Pacifica-
dor.\. Arch de Sant Marti
Ironía picant. Ret. Ilu-
sión, (zonabilidad.
Irrahonabilitat. Irra-
Irrahonable. Irrazona-
ble. V. Desenrahonable.
Irrecusable. Inevitable.
Irreiluhible. Irreducible.
trreíuHahle. Irrehusable.
Irregular. Poch comú.
Inusitado. Estrany. Anó-
JAG
7nalo. (sa. Anomalia.
Irregularitat. Estranye-
Irreligió é Irreligiositat.
Irreligiosidad, irreligión.
Irreligiosanient. Adv.
Impíamente. {cable.
Irremediable. Inmedi-
Irreprelien.ssSíle. Irre-
prensible, sin tacha.
Irrepreliensiblenient
Irreprensiblemente.
írre.>#olt. V. Irresolut.
r resolució. Indecisión,
fluctuación, perplejidad,
radiación.
Irresolut. Irresuelto, ir-
resoluto, indeterminado,
perplejo, fluctuoso, (table.
Irrespectable. Irrespe-
Irresiíectuós. No respe-
tuós. Irrespetuoso.
Irrespectuosasnent.
Adv. Irrespetuosamente.
Irrisió. Mofa, rechifla,
mofadura, burlería.
Irrisori. Nugatorio.
Irrit. Nul-lo. Irrito, nulo.
Irritació. Irritamiento,
eocasperacion , embraveci-
miento, escandecencia.
Irritantent. V. Irritació
Iri-itaiit. Irritador.
Irritar. Excitai- vivament
la ira. Encrudecer , en-
conar, ensañar, enfurecer,
provocar, e.vacerbar. r. A-
mostazarse, bramar.
Irrogar. Ocasionar.
Isart. Cabra montes, sar-
rio, rupicabra, gamuza.
I.scariot. Desvérgonyit,
descarat. Iscariote, desca-
rado, impudente, raido.
Isla. Edifici ó conjunt de
JAM
casas circuhit per tolas
parts. Manzana.
Islam. La religió de Ma-
boma. Islamismo.
Islar. Aislar. Aislar.
Islat. Separat. Aislado.
Islenyé Islenyo. Isleño.
Islerà. Pla. Yerba de san
Benito, cariofilada.
Isletas. Pl. Cayos.
Islot. Isla petiia y despo-
blada. Islote. Roca circu-
hida de mar. Farallón.
Terreno circuhit de ro-
cas. Isleo. [Isodonte.
Isodentnt. Reptil ohdá.
Isodinámich. ísodinamo
l.sonierisitie. /somensmo
Isóscele.s. Equicruro.
Is.sa. Exprés, pera denotar
pressa. Vamos, pronto.
Issar. Naut. Izar, drizar.
Issar ais gossos. V. Abor-
Istnie. Istmo. (dar.
Italiani.snte. Ilalianismn
ítem. Veu llat. Mas, tam-
bién, asimismo, otrosí.
Iterieia. Med. Ictericia.
Itinerari. /?!(/«, itinerario
Iva. Pta. Yerba del moro.
V.Alraescat.Iva moscad
Via. Pinillo almizclado.
Ivern. Invierno. Passar lo
i vern . Fr. /« i'enjar.Temps
de ivern. Aquilcnml, a-
quilonar.
Ivernada. Temporada d'
ivern. Invernada.
Invernaiier. Invernácu-
lo, invernadero.
Ivernar. hivernar.
Ivernench. Invernizo, hi-
bernal, hiemal.
J.
Ja. Adv. Ya. Conj. Ora. Ja,
ja. Interj. Ta ta. Ja que.
Adv. Supuesto que, pues-
to que, suponiendo.
Jaca. Arbre. Yaca.
Jácena. V. Jácera.
Jácera, Jácena y Jássena.
Arquit. Solera, jácera.
Jac<». V. Pallissa.
Jacobí. Jacobita.
Jactancia. Ostentación,
vanagloria, presunción.
Jactanciós. Fanfarrón,
jactancioso, presumido.
Jactar.<(e. r. Vanagloriar-
se, gloriarse, preciarse,
blasonar, hacer alarde.
Jaent. Inclinació de las
cosas. Habito. Agafar ó
péndrer lo jaenl. Fr. ,4-
violdarse. (guarondo.
Jaguaní. Mamifer. Ju-
Jalec<». Chaleco, chaqueta.
Jamacarú. Arbre ameri-
cà. Jamacaruo.
Janiay. V. May. {jámbico.
Jámbicli. Poé't. Jámbico,
Jambo. Pool, .lambo, {ro.
Jamboler. Arb. Jambole-
•Bambolo. Arbust. Espe-
cie de murtra, .lambolon.
Jamé. Pta. Jazmin doble.
Janiequia. Iglesia.
JAU
Jamé»*. V. May. (Jamete.
Janiet. Especie de lela.
alan (Bon). Juan de buen
alma, Juan tanas, (naco.
Janaca. Quadrúpetlo. Ja-
Janer. Enero.
Jlanistiero. Genizaro.
tfanoí. Apocal. Juan la-
nas, encogido, tímido.
Janseieisme. Jaíisem'.síno
Jantai. Certa sal. Jantato
Jlapunés. Del Japó. Japo-
nense , japón. (chunde.
Japitüiica (Terra). Ca-
•la<jueja<!»r. Jaqueador.
Jía<l«9ejai*. Jaquear.
•Satjiiet. Chaquete.
Jaqueta. Yesiidura ab
manegas y sense solapa.
Chaqueta. La que arriba
lins ais genolls. Jaqueta.
Jaquit.Y. Deixat, Desani-
parat. (men, pensil.
•lariii. Verjel, jardín, cár-
«lar<iint&íj^e. Jardinería.
•lartSiiier. Jardinero,
plantista. (Jardinómano.
JaraSinoiiiamiátich.
Jarr^t. V. Gerro.
Jas. Llil ó aUra cosa sobre
que 's AoYVCi.Jáciga, echa-
dero. De animals ferés-
techs. Cubil. De ramas.
Cadalecho. Fam. Expres-
sió pera avisar á algu que
prenga alguna cosa. To-
ma. Paratje ahont solen
jáurer los animals. Cama.
Senyal que deixa sobre la
terra algun cos pesant.
Jacilla. Fèr lo jas. Mullir.
Jasnií. V. Gessami ó Lles-
sami. (colors. Apedreado.
Ja.«ii>eat. Tacat de varios
Jaspe jar. Abigarrar, pin-
torrear, pin tarrajar.
Ja!4¡>e.)at. Jaspeado, dis-
Jaspi. Jaspe, (ciplinado.
Jassa. V. Marxa.
Jássena. \. Jácera.
Ja.«i»)ei'. Arb. Palmera.
Jat. V. Encara.
Jatr4Ȓi. Pta. Jatrofo.
Jáurer. Estar ajagut. Ya-
cer, estar echado. Estar
malalt. Hacer, guardar
cama, estar en cama. Es-
tar parada, en vaga, sen-
se curs, alguna cosa. Dor-
rntr, estar pa rali za do ,
JOC
parado, en calma. Cla-
varse á jáurer. Fr. fam.
Tender la raspa.
Jáurer.se. r. Ajáurerse.
Acostarse, tenderse.
Jarali. V. Porch senglar.
Jay. V. Jayo.
Jaya. Vieja, abuela, {no.
Jay4>. Viejo, abuelo, ancia-
Jecli. Chaqueta.
Jener, V. Janer.
Jerentías. V. Plorayre.
JeriJ'. Jcrife.
Je-r4>!<ioIiin y Jerosolimi-
tá. .lerosolimituno, hiero-
solimitano.
Je.sueri^í. Jesucristo.
Jesiiitissas. Pl. Monjas
de la enseñanza.
Je.sú.<4 del abecedari. Cris-
íus.FèrneiobonJesiis.Fr.
Fèr de algú lot lo que 's
vol. Traer ci alguno como
palillo de suplicaciones.
Repetir lo nom de Jesús.
Jesusear. En un dir Jesús.
Expr. En un moment. V.
En un santiamén.
JefíseiMÍ. V. Gessami.
Jcya. Decúbito. Tenir bo-
na ó mala jeya. Ser de
buena ó mala ijaciga.
Jits. Abreviatura de Jesús.
Jiac<»íí. Aucell. Jiacotin.
Jilsiie^tre. Art. Jilmaes-
JilótuMi. Jitótomo. (tre.
Jita. Canal en las fundi-
cions de metalls. Jito.
Jo. Pron. personal. Yo.
Joau ó Juan de noche.
Pta. Don Juan ó don Die-
go de noche, trompetilla,
maravilla de noche.
Joca. Cert joch. Tángano,
tango, mojón. De las ga-
llinas.iíc/iadura. La pedra
que 's planta en lo joch
de aquest nom. Meta. Ser
de la joca. Fr. Ser de la
companyia y pandilla de
altres. Ser de la pega.
Joch. En sas princip. ac-
cepc. Juego. Joch de ba-
sas. Carteado. De cana y
bólit. V. Bólit. De car-
tas. Baraja. De debant
en los cotxes. Delantero.
De detrás. Trasero. De
envit. De envite. De mans.
De pasa-pasa , ó de ma-
JON 239
oíos. De marranxas. V.
Osset. De noys. De ni-
ños, juguete. De passa-
passa. De manos. De pe-
nyoras. De prendas. De
pilota. De pelota. De sort.
De azar, aguantar lo
joch. Hacer juego. Fèr
jochs. Retozar. Fèr mals
jochs á algú. Maltratar.
Guanyar lo joch de es-
cachs. Dar juque y mate.
No estar per jochs. Fr. No
estar para fiestas, no estar
la gracia en casa. Tenir
mals jochs. Fr. Tener ma-
las pulgas ó cosquillas.
Joeli. Abaixat , inclinat.
Bajo , gacho , agachado.
Lo acte de ajocarse las
gallinas y demés aucells.
Echadura. Anar á jóch.
Recogerse, irse á acostar.
Jocó.^. Chistoso, burlesco,
gracioso, (chiste ó gracia.
joc4e.'>iame!iit. Adv. Con
joeo.siiat. Chanceo, chiste
oci:ii<Iicat. V. Pler.
joel, Joell ó Joyell. Joyel.
Jogiar. Juglar.
JoguilEós. V. Ajogassat.
J«»j^iiBina. Joch de noyg.
Juguete, retozo, trebejo.
Joguina feta ab algú. Re-
tozo, retozadura.
Jolí. Jolivert. Joch. V.
Ollas ollas de vi blanch.
Pta. V. Julivert.
Joliu. Alegre, festivo.
Juncada. Manesc. Medi-
cament. Juncada.
Joncar. Paratge de jonchs
Juncal, juncar, junquera.
Joncós. Juncoso.
Jonclt. Junco. Jonch de
boga ó espadanya. Bo-
hordo. Jonch de Egipte.
Papiro. Jonch de esloras.
Junco de esteras. Jonch
de flor. Junco florido ó de
flor. Jonch de Indias.
Junquillo indiano , beju-
co, bengala, palmijunco,
caña de Indias. Jonch de
olor. Esquinante, esqui-
nanto. Jonch man. Jmmco
marítimo. Cosadejonchs.
Juncino. Planta dé jonchs
Junquera.
Joncós ó Juncos, ./««coso.
240 JOV
Júuich. Jonio, jónico.
•louopsï. Pta. Jouopso.
Jonquera. Pia.Ju/K^uera,
junco.
Junquilíu. Pla. Ju7iquillo
Jíoni^a. Pta. Juncia. V.
Castanyola. i/ope.
Jí«(p. Especie de insecte.
Joquer. Lloch ahont dor-
men las ^'allinas. Galline-
ro. Anar a jotjuer. V.
Anar ajòch. (V. Gers.
Jordó. Fruyt. Frambuesa.
■lorio!. V. juliol.
Jorn. Dia. De jorn. Adv.
Temprano.
Jornada. Acte ó part ma-
jor de la comedia espa-
nyola, ^cío. Assignar jor-
nada. Fr. Señalar el dia.
Jornal. Jeyna, tasca. La-
bor. Salari , estipendi.
Merced , salario, jornal
de un dia. Peonada. De
un parell de mulas ó bous.
Obrada. Ajustar lo jornal.
Ajomalar. Lo espay de
terra que 's pot llaurar
en un dia. Yugada. Anar
á torna jornals. Fr. Aju-
darse muiuamenl los jor-
nalers. Pagar la peonada.
A torna jornal. Fr. Mútua
y reciprocament. A toryia
peon. Bon jornal ha fèt ó
guanyat. Loc. V. Bon nap
n' havem arrancat.
Jornaler. Qui no tè res
per viurer sino lo pur
jornal. Jornalero, obrero.
Quotidià. Adj. Cotidiano,
diario. Del camp. Traba-
jador, gañan, mercenario.
Colla de jornalers del
camp. Gañanía. {ca.
Jota. Futil-la. Afíire. piz-
Jou. Instrument pera ju-
nyir. Yugo, coyunda. Lo
vèl blanch que 's posa ais
que contraunen matrimo-
ni. Yugo, velo.
Jova. Traball comú dels
pobles. Hacendera. Mi-
nyona. Joven, muchacha.
Nora. Nuera.
Jove. Qui està en la ju-
venlut. Joven. Fadri.
Mancebo. De pocbs anys.
Nuevo , joven , reciente.
Fèr tornar jove. 7?emorar,
JUD
Tornarse jove. /?ejure«ícer
J<»veualla. Juventud.
Jovcucel. Juvenil.
Jovei[et.,UciCí/o, zagalejo.
Jovciiiluient. Adv. Ju-
venilmente.
Jovent. V. Jovenalla.
Joya. Prenda. Prenda. Al-
haja de adorno. Dij , dije.
De las donas. Prendido.
Del cap. Piocha. Gran pe-
ra posar al pit. Broca-
mantón. Petita. Joyel. Pl.
Las alhajas y vestits que
's donan a las donas
quant se casan. Arras,
joyas. Guanyar la joya.
Fr. Eixir vencedor en los
jochs públichs. Obtener,
alcanzar el premio.
Joyauta. Joyante.
Joy eller. V. Joyer.
Jojer. Joyero.
Joyos. Gozoso, festivo.
Juaucloneta. Gurrumino
Juiíet. Armadura anti-
gua. Jubete.
Jubileu. Jubileo. J. uni-
versal. Año santo.
Júliilo. Regocijo, gozo.
Jueg;ii:r. V. Juglar.
Judaicli. Judaico, judío.
Jutiaixar y Judaybar.
Judaizar.
Judaisme. Judaismo.
Juu'a!^. Traydor, alevós.
Traidor, alevoso, falso.
Judicar. Pensar, créurer.
Conjeturar , ej^islimar.
Jutjar, fér ofici de jutje.
Juzgar. Reconèixer, re-
conocer. Opinar, conjec-
turar. Conjeturar.
Judicat (Estar á). Estar
á juzgado y sentenciado.
Judicat<»ria. L' acte de
jutjar. Judicacion, judi-
catura.
Judici. En sas princip.
acccpc.7uífío. Seny, pru-
dencia. Cordura, ttno, se-
so, madurez, meollo. Con-
cepte. Concepto, e.rislima-
cion. Judici de arbitres.
Juicio arbitral. A judici.
Loc. Al conèixer , parer
ó diclamen de algu. Al
parecer, al dictamen. Ab
mólt judici. Adv. Sesuda-
mente. Dedubir en judici-
JUL
Enjuiciar. Fér pérdrer lo
judici ó traurer dejudici.
Volver a utio el juicio.
Haver perdut lo judici.
Estar fuera de juicio. Po-
sar judici, ajuiciar, asen-
tar el juicio, asesar.
Judieialcueiit. Adv. Per
medi del coneixement ju-
dicial. Judicato. En for-
ma judicial. Enjuicio.
Jiidfciós. Juicioso, dis-
creto, sensato, cuerdo, re-
jlea-ico, razonado, sesudo.
Judici<i.>«auient. Juicio-
samente, cuerdamente.
Jugada iMala;. Mala fe-
ta. Jugarreta.
Jugador. Del papa. Loc.
Mal jugador. Chamari-
llón. El que apunta con-
tra el banciuer. Apunte.
Jugar. Eniremaliajar, in-
quietar. Travesear, reto-
zar. Apostar , posar. .4-
postar , poner. Jugar á
correr. Echar á correr.
Jugar be la pessa. Fr. Ju-
gar el lance. Jugar lo e-
quivoch. Fr. Jugar del vo-
cablo. Jugarla. Fr. Enga-
nyar. Pegarla.
Jugar.se. r. A ventur-ar.Ju-
garli a algu. Fr. Competir.
Apostarlas ó apostárselas
con alguno. Jugarseho á
cap ó creu. Fr! Echar á
¡jares y noties.
Juglar. Truhá. Truhán,
bufón, saltimbanco. De
cornamusa. Gaitero.
Juglaría. Juglería.
Juglás. Juglar.
Jugue(»cu. Posta. Apues-
ta. F'ér una juguesca ó
una posta. Fr. Hacer una
apuesta , apostar, iguina.
Juguina. Juguete. V. Jo-
Juheu. Judio. Juheu con-
vertit. Confeso. liarri deis
juheus. Judería. Obser-
var la religió dels juheus.
Judaizar, rope, lamedor.
JuIep.Aixarop. Julepe. ja-
Juliana. Herba. V. Ma-
taf rares.
Júli-júli. Crit dels novs
en la benedicció dels
rams. A /eíuya. (Julio.
Juliol. Seté mes del any.
JUN
Julíula. Peix. Cabezudo,
capilon. mújol, mataju-
dio. V. Cabot.
Julivert. Pla. Perejil. Ju-
livert bòrt. Arsáfraga,
cicuta menor , perejil de
perro, berrera, berraza.
Decalápat. Cicuta mayor.
JuHvei-tada. Saisa deju-
li\ert. Salsa de perejil.
Jnli•ieriítssa. Pla. Cicu-
ta acuática, dentaria, ci-
cuta mayor.
Jíuli.Pta. Joyo, borrachue-
lo, cominillo. ijoyo.
JuHóüí. Participante de
ilunietit. V. .Ase.
Juncar. V. joiicar.
aluuccïú y Junció. Union,
«funcli. V. Jonch. (enluce.
•luneta. Aumento.
Junquera ó .Jonquera.
Pta. Junco.
<Iunf|uiHo. Pta. V. Jon-
quillo. Pl. Pta. Bretañas.
•lunsa. V. Castanyola.
Junt. Unit. Junto. Prop.
Cerca. Annexo. Anejo. Pl.
Reunits. Unidos, á una.
Junts de las petlras, etc.,
que se uneixen. Despe-
sos. Y. Juntament.
Junta. Aument , afegidu-
ra. Aumento, añadidura.
Reunió. Asamblea, reu-
nión. Compost de varias
cosas reunidas. Conjunto.
Junta llisa. Arquit. Junta
de lecho. Junta de las
pessas de fusta. Ensam-
bladura, samblaje. Ajust.
unió de pessas. Juntura,
unión , enlace. Cridar a
junta. Muñir. (cala.
Juntaniar. V. Port, Es-
Juntanient. Conjutiía-
viente. V. Ajust, Juntura.
Juntar. Ajuntar, reunir.
U7iir, reunir, agregar, a-
llegar, aunar, incorporar,
trabar. Apariar. Parear.
Congregar, unir entre si.
Formar. Aplegar. Llegar.
V. Ajuntar. Juntar ab ga-
fas. Lañar. Dos pessas.
Fust. Machumbrar. Los
mármols. Empelechar.
Juntarse, r. Compón-
drerse, aliarse. Convenir-
se, aliarse. Reunirse dos
DIC. CAT. CA6T.
JUR
ó mes personas pera trac-
tar algun negoci. Carear-
se. Juntarse lo bestiar á
la sombra. Acarrarse. Lo
mascle y remella deis ir-
racionals. Prender.
Juiitat. Junto, juntado.
Juntura. Lnió. Union,
enlace. Arquit. Degolladu-
ra. Anat. Comisura. Deis
ossos. Articulaci07i. En-
tre rajola y rajola. L/aí/a.
Cosa iiie las junturas. Ar-
ticular. (Junio.
Juny. Sisé mes del any.
JunyicEura y Junyiment.
Enyugamienlo, uncidura,
uñidura.
Junylr. Posar lo jou als
animals. Uncir, enyugar.
Posar á la rahó, subjec-
tar. Sujetar, i-educir. ipa.
Ju{»a. Part del vestit. Chn-
Jupetí. Armilla, justillo,
ajustador, apretador, (to.
Jura. Jurament. o/«ra»!eít-
Jurainent. La acció de
jurar. Jura, juramento.
Trencar lojuramenl. Per-
jurar. Jurar en fals. Per-
jurar. Qui jura en fals.
Perjuro. Obligarse ab ju-
rament y péndrer de ju-'
rament. Juramentar.
Juramentar. Tomar ju-\
ramento. r. Jurar. \
Jurar. Afirmar ó negar
posant á Déu per testi-
moni de la veritat. Pres-
tar juramento , juramen-
tarse. Jurar fals ó per vi-
ci. Perjurar.
Jurat. Regidor. Jurado,
regidor. Lo individuo que
forma part del tribunal
de aquest nom. Jurado.
Lo ofici y dignitat de ju-
rat. Juraduría. Jurat en
cap. Primer jurado.
Jureclicciú. Jurisdicció.
Jurisdicción.
JurelF. Peix. Jurel.
JurtKconüiuit. Jurisperil
ó Jurista. Jurisconsulto,
leg isperito . jurisperito.
Jurit«(iieoió (Reasumir ó
assumirse la). Fr. For.
Refundir ó refundirse ía
jurisdicción. (consult.
Jurísprudent. \. Juris-
JUT 24 í
Jurista. Legista. V. Ju-
risconsult. (tés. Leguleyo.
Juristol. Jurista poch en-
Ju«)C3e. V. Anxova.
Jusquiain ó Jusquíamo.
Pta. Beleño. V. Herba de
la Mare de Déu.
Juti^sá. Inferior, ínfimo.
Su^t. (Conforme á justicia
y rahó. Justo. Digne, de-
gut. Honesto, lícito, de-
cente. Cabal, arreglat á
la mida. Cabal, ajus-
tado. Licit. Lícito , ho-
nesto, con for me. AAy . Aixi
es. Sí , es así , cabal. Just
ó fflo just. Con razón ó sin
razón. Just y cabal. Adv.
fam. Pie con bola. Just y
recte. Derechurero. Fèr
venir just. Ajustar. Mas-
sa just ó estret. Premioso.
Posarse al just. Fr. Aco-
modarse. Tot just. Adv.
Precisament. Apurada-
mente, justamente. Ara
mateix. Ahora mismo.
Sens sobrar ni faltar. A
plana renglón. .4ixis es.
Cabal, cabalmente.
Ju.<ita. y. Just.
t5ustac4Ís. Justillo.
Ju.stanient. Adv. Ni mes
ni menos. Cabalmente, a-
puradamente.
Justat. V. Just.
Justiciar .Ajusticiar, sen-
tenciar. Ajusticiar, ejecu-
tar la senle7}cia.
Justicier. Justiciero.
Justilieaciú. Disculpa.
Descarpo. Conformitat ab
lo just. Rectitud. Testi-
moni, proba. Testimonio,
dato, prueba.
Justificant. Justificador.
Ju.stiíicar. Probar. Pro-
bar. V. Ajustar, (tador.
Justillo. Apretador, ajus-
Just preu. Tasació, a-
preci de una cosa en son
just preu. Justiprecio.
Jutjanient. Judicatura.
Jutjar. Judicar.
Jutje. Juez, magistrado,
ministro. Jutje comissio-
nat ó comissari. Juez de-
legado. Jutje de apels 6
de apel•lacions. Juez de
alzada. Jutje de primera
1«
242
LAD
instancia. Juez pedáneo.
Convenir devant lo julje.
Fr. Citar á algú. Hacer
comparecer ante el juez.
JuvenaK Pta. Gordolobo,
verbasco. V. Blenera.
LAN
Juvenilment. Adv. A
manera de joves. A mane-
ra de los jóvenes.
éu\ent. Juventud , moce-
dad, adolescencia.
Jiiventiit. V. Juvent.
LAT
JTuxta po.<«ició. Fil. YuaS'
(aposición. (sanva.
Jluy. Pta. Joyo. V. Jull.Si-
iluyabal. Arb. Azufaifo.
Juyllóü*. V. Julios.
K.alí. Álcali. Álcali.
Kaoli. Kaolin, kaolino.
K.
I Karines. Insecte. Carmes. I Kermes. Quermes.
iKelí. Pta. Ketin. ÍK.¡osko. Kiosco, pabellón.
L.
E,. Com lletra numeral, te-
nia entre 'Is llatins y té
entre nosaltres el valor
de cinquanta. Cincuenta.
Ab una ralleta sobre e-
quivalia á 30,000.
I^abaca. Pta.V. Romassa.
liabi. V. Llabi.
Laboriós. Hacendoso, co-
dicioso, vividor.
I.ab4>riuí>aiuent. Adv.
Trabajosamente, fatigosa-
mente, con incomodidad.
I,abrat. V. Pulit.
Lacayo. Volai^te, criado
de librea. V. Alacayo. Co-
sa de lacayos. Lacayuno.
Lacedein«Jni. Lacede-
mon, espartano. {Lacinia.
Lacinia. Afegidura, ribet.
Lacónich. Breve, compen-
dioso, conciso, (concisión.
Lac«tuit«nie. iMconismo,
Lactancia. Lactación.
Lacticiui. La llet ó men-
jar compost de ella. Lac-
ticinio. {Lacticinoso.
Lactiíïinó.'i. Lacticinós.
Lactuari. Farm. Tridesa,
estracte de enciam. Lac-
tuario, tridáceo.
Lactuci. Semblant á una
lletuga. Lactúceo.
Ládano. Peix. Atilo.
Ladella. Insecte. Ladilla.
V. Lladella.
Ladesüina. Exprés. De la
mateixa. De la misma.
Ladí. Ladino, astuto, sa-
gaz, taimado. V. Lladi.
Ladoner. V. Lladoner.
Ladre. V. Lladre.
Ladrocini. Lladronici.
Ladrocinio.
Laget. Arbust. Lageto.
Lago.«*ta. V. Llagosta.
Lasiiir. V. Allargar, Re-
Laical. V. Laich. (tardar.
Laich. Laico, lego.
Lalejaciú. Ac. y efec. de
Lalejar. Lalación.
Lalejar.Dificultat de pro-
nunciar la 1. Lalar.
Laletan.s. Pl. Catalanes,
laletanos. {Losa.
Laiuborda. Llamborda.
Lamentable. Digne de
ger lamentat. Deplorable
lamentoso. V. Llastimós
Lauíentablenient. Adv
Laslimosamente.
Lamentació. Treno.
Laiuentar»«e. r. Plañir,
llorar, condolerse.
Lamenti. Peix. ¿ame?tfi?;.
Lamenta». Lamentación,
quejido. V. Lamentació.
Lanii. Arb. Lamió.
Lánisa. Especie de bale-
na petita. ri6!í)-07). Espe-
cie de ca ó llop mari. Per-
ro marino, lamia.
Lámina. Planxa de me-
tall que en las bridas cáu
sobre lo front de las ca-
balcaduras. Plancha.
Laiitpat. Acit. Lampato.
Lampot. Especie de tela
basta. Lampote.
Lanada. V. Ovella.
Lance. V. Ltans.
Lancer. V. Llancer.
Lan^uiment. Lasitud-
V. Desfallimcnt.
Lansuir. V. Defallir.
Lan«>adíí«. V. Llensadis.
Laníigrave. Titol de ho-
nor y dignitat en Alema-
n\a. Landgrave.
Laór. Alabanza, laudo.
Lapatx. Arbre. Lapacho.
Lápi<:a de sepulcre. Laude
Lapidich. Semblant á la
pedra. Lapídeo.
Lapidificar. Petrificar.
Lapislássuli. Pedra pre-
ciosa. Lapislázuli. Color
de lapislassuli. Pint. Ul-
tramar, vltramaro.
Lapones. Natural de la
Laponia. Lapon.
Lap.su. Espay de temps.
Espacio de tiempo, {ata.
Larba. Peix. Platija, ace-
Lardaci. Med. Lardáceo.
Lari. Moneda. Larin.
Larnifficli. Pertanyent n
la laringe. Laríngeo.
Larva. Cuquet. Cresa, que-
rocha.nombra, fantasma.
Espectro , fantasma.
Lasaret. Lazareto.
Lasciu. Libidinoso, livia-
no, braguetero, [bricidad.
Lascivia. Liviandad, lu-
Lasciviós. Lascivo.
Lasciu iosuiuent. Adv.
Lascivamente. {cío.
Lasserpici. Pta. Laceqn-
Lassitut. Cansancio^
Last. Cert pes y mesura.
Lateral. Ladero. {Latte.
Látieo. V. Fuet.
Latitiidinari. Tolerante.
Latitudinária. Toleran-
tisme. Tolerantismo.
LEN
l,ato. Extés. Dilatado.
Lautlable. Loable, digno
de alabanza.
Laudeiii:. V. Duisme.
Laudes (Tocara). Fr. fam.
Alabar ó alabarse.
Laugeranieut. Adv. Fà-
cilment. Fácilmente.
I^aureola. Pta. Pervinca.
Corona desant. Diadema,
aureola. (rer real.
l,aurocerasso. V. Llo-
E.aval)o. Drap ab que s'
aixuga 'Is dits lo sacer-
dot en la missa. Cornijal.
Lavativa. V. Ajuda.
Lavaiuri. V. Neteiament.
K.axainent.V. Relaxació.
Laxament de ventre. F/o-
jedad, laxación, laxa-
miento. (Solutivo.
Laxant. Laxativo. Med.
íiSíTÜtut. Laxidad, lasitud.
Lay. Poét. Endecha.
Laya. Casta. Raza, casta.
Laycb. V. Llecli. (Lo lie.
Leí Lo. Sincopa de Lo he.
Leal. V. Llegitim.
Lealtat. V. Llealtaf. (co.
Lecauor. Liquen. Lecano-
Lecttiari. Electuario.
Lectura. Grau de lector.
Lectoría. Llegenda. Le-
yenda, lección. (mente.
Ledauíent. Adv. Alegi-e-
Le€le.«!!ne. Arquit. S' apli-
ca á la paret. Según ley.
Legació. Empleo de le-
gat. Legacía. V. Embai-
Legal. Legítimo. (xada.
Legal. Embaixador, en-
viat. Legado, enviado.
Legenda. V. Llegenda.
Legra. Especie de barri-
na, vi /pjra. (gracion.
Legradura. Cirurg. Le-
Legudanient.Segoñs lley
Legalmenle. (préstamo.
Leisa. Deixa. Empréstito,
Leixar. V. Deixar.
Lelo. Fatuo. Fatuo, alela-
do. V. Ximple. Tornarse
lelo. Fr. Alelarse, embo-
becerse. ¡Epígrafe, tema.
Lema. Argumento, titol.
Leniosi. Llemosi. Lemo-
sin. (f/fíf/. Y.Blanura.
Lenitat. Blandura, suavi-
Lenitiu. Ablanidor. Le-
Lens. V. Llens. (nificativo.
LIB
Lente. V. Ullera.
Lentitud. Tardanza, tor-
peza, pausa, espacio.
Lent^. Pausado, calmoso.
Leny. Naut. Nau. Leño.
Lenyam. Maderada, ma-
dera, maderaje, madera-
men, (canalla. Leperaje.
Leperauí. En América,
Lepra. V. Ronya. Quant
es blanca. Albarazo.
LepriV.»;. V. Masell. (don.
Lerdo. Tumor. Lerda, ler-
Leridense. De Lleyda.
Leridano, (casi; al caer.
Leri-leri. A punto: casi
Leron. Exprés. Le fuerwx.
Lerveu. Especie de antí-
lop. Lerveo.
Lesiar. Lisiar, dañar. Y.
Oféndrer, Perjudicar.
Le.«»na. V. Alena.
Le«nordest. Lemordeste.
Lesf^uest. Vent. Lesuesle.
Le!<itar. Lastrar.
Leste. L•iante. (V. Joca.
Lestre. Cert joch. Chito.
Letal. Mortal. (mente.
Letalment. Adv. Mortal-
Letárgia. Modorra. Le-
targo, (paquete.
íietxuguitio. Lechuguino,
Leucacat. Miner. Leuca-
cate. (Uic. Enfisema.
Leucoflegniá.«.oiia. Me-
Leueorreiclí.Medic.ieií-i
corra ico. j
Leuda. V. Lleuda. |
Leuder. V. Lleudetari. |
Levantanient. Rebel-
lió. Suljlevacion, rebelión.
Levar. Dit de la nau. Zar-
par, levarse. (do.
Levat. Amotinat. Subleva-
Leve. Lleuger. Ligero. Lo
que se oposa levement á
la lley. Venial.
Levedat. Venialidad.
Leveig. V. Lleveilg.
Levitat. Levedat. Levedad
Ley. V. Estat, Son.
Li. Cas oblich del pronom
personal ell. Le.
Libanota. Pla. Libanote.
Libelista. V. Satirich.
Libel-Io. Libelo. Libel-lo
infamatori. Perqué.
Libert. V. Llibert, [dor.
Libertador. V. Lliberta-
Libransa. Llibransa. Li-
LÍN 243
hramiento, póliza.
Libre. V. Llibre.
Liceo. Lloch de ensenyan-
sa pública. Gimnasio.
Lícit. Permès. Licito.
Licopodi. Pla. Licopodio.
V. Peu de llop.
Liganis de S. Pere. Festi-
vitat de S. Pere Advincu-
la. Las cadenas deS. Pedro
Liguit. Miner. Lignito.
Liguri. Ligurino, genotés.
Lijula. Ligula. Pla. Ace-
derilla. V. Lújula.
Lila. Pta. Lila, valeriana
roja, avellano de la India.
Lilaci. Semblant a una
lila. Lilaceo.
Lilaina. Joguina de noys.
Dije. Bellaquería. Lilaila.
Patarata. Tiritaña. Mo-
nería. Telaraña. (fa.
Linifa. Humor aquós.¿in-
Liniiátich. Linfático.
Liuiit. Límite, confín, lin~
dero, linea. Posar límits.
Fr. Posar fi. Limitar. Po-
sar fila ó lindes. Alindar.
Limitació (Sens). Adv.
for. Llenero.
Limitar.Escassejar.Coar-
tar, restringir, limitar.,
estringuir , ceñir. Posar
límits. Alindar.
Limitar.««e. r. Ceñirse^
concretarse, sucintarse.
Lii»o.««na. V. Almoyna,
Caritat. (mosnero.
Liniosner. Almoj ner. Lt-
Lintpiar. Purgar." 3/unt/í-
ficar, purificar, purgar.
Netejar. Mondar, exjiur-
I gar. Y. Nelejar.
Limpiesa. Netedat. Ter-
sura. Puresa. Pureza.
Limpio. Net. Mondo. Po-
sar en limpio. Fr. Acla-
rar. Liquidar. (fíodas.
Linátoe. Pla. Olivastro de
Lince. Quadrúpede. £060
cerra í. ice. Linceo.
Lincicli. Semblant al lin-
Línea. En lo escrit ó im-
près. Renglón, raya. Ras-
I sa. Raza.\. Limit. Tirar
! lineas. Fr. Rallar. Reglar.
i Discórrer medis. Eclutr
' lineas, maquinar.
Lingot. Galápago, lingote.
Linyol. Cabo, hilo ú hebra^
244 LLAC
K.ioné!>i. De Lió. Leonés.
l.ipai'U!^<iUÍrro. Med.
Tumor. Liparoscirro.
liiquar. V. Fóndrer.
Eiiquen.Pta. Pulmonaria.
Molsa. Acensali.
&iquídable. Licuable, de-
licuescente, liquefactible.
Iiiquidació. Liqüeracció.
Licuefacción. L. de comp-
tes. Ajustamiento.
Uquitaanibre. Licor. Li-
quidámbar. (clarir.
Kiii|HEtIar. V. Fóndrer, A-
Lif|iii(lesa. Liquidez.
I^iquit. Net, pur. Neto.
Clar, flúit. Liqvido. Tor-
nar liquit. Descoagular.
'í•isua. Vori. Berma, lisera.
liitatiur. Qui lita ó sacri-
fica. Sacrificador.
L•itar^e. Quim. Litargiri.
Almártaga. Lo que 's
trau del or. Litargirio de
Miiterat. itíeraío. {pro.
VAt't. Metall. Litio.
Kiitiásia. Med. Litiasis.
Litigable. Contencioso.
Litigar. V. Pledejar.
Utra. Pta. Salicaria, lisi-
maquia roja.
ILiiire. V. Lliura, Llibre.
1.Í» ell. Opúscul. Opúsculo.
llit iiletia. Lividez. (hit.
liívít. Lívido. Y. Esgrogue-
LLAD
ro. Article. El.
Iroa. V. Llaor.
■>oani«a. Loa, loamiento.
Locul. Lioch fixo. Locali-
dad, (rell. Calvatrueno.
I^uco. Boig. Insano. Esfe-
l^ucoinutor. Locomoto-
ra. Locomotiva.
B.ociira. Uojeria. Insania.
LiOcutori. Parlatorio. De
monjas. Libratorio.
EiOgaritaiie. .\ritm. Loga-
Lógioa. Dialéctica, (ritmo.
liUgrar. Merecer, obtei\er,
conseguir, alcanzar. Fam.
Pescar, cazar, ganar.
liogrejar. Donar a ganan-
cia alguna cosa. Logrear.
BjOgrer. V. Usurer.
liOgro. Ganancia. Lucro.
Consecució. Consecución,
impetración. (£oíirfn>i«.
L•oiidre»!. Drap de llana.
Longanient. Adv. Por
largo tiempo. (Logánimo.
L•onganini. Magnànim.
I.<»ntanar. V. Allunyar.
L.oriot. V. Oriol. Aucell
nocturno. Galgulo. Tam-
bé se nomena Grajo, ar-
rendrajo, gayo, caradrio,
etc. (inglesos. Lord.
Maort. Tractament entre 'Is
liOt. Part de un tot. Lote.
Lotxa. Peix. Locha.
LLAD
I.,ubet«i. Pta. Cerveza, ico,
L•iibricli. Impúdico, lúbri~
S>ubricitat. Impudicicia,
Luciíeri. Luriferino.
Lucrar. V. Guanyar.
L•uertitiu.L•ucroso, ganan-
cioso. (Fructuosamente^
Lucrativaiueut. Adv.
Lucro. Ganancia, usura.
Luda. Baldés. (nio.
Ludibri. Ludibrio, escar-
LueK«..\dv. Prontamente^
prestamente, pronto, pres~
lo. Conj. Pues.X. Desprès.
Lugra. Embarcació peti-
ta de tres pals. Lugre.
Lügubrenieiit. Adv. Fu-
nestamente, tristemente.
Lújula. Pta. Acederilla,
aleluya, aceitosa.
Luinera. Y. Claraboya.
Lur. Y. Llur. lY.Ufá.
Lussá. Frondós. Frorií/oso»
Luso. Ltijo. (so. prodigo.
Luxós. Yá, pródich. Lujo-
Luxúria. Lujuria, lasci-
via. Entregarse á la lu-
xúria. F'r. Lujuriar.
Luxnríar. Lujuriar.
Luxuriós. Donat á la lu->
xuria. Impúdico, libidivo^
so, incontinente, carnal.
Luxuriosanient. Adv.
Impúdicamente, lujurio—
sámente.
LL
Lia. Adv. Alli, allá.
Llabeig. Y. Llebeig.
Llabi. Labio. Si está fes.
Hendido. Si es gros. Be-
sudo. \. Morrut. Eixit en
fora. Jeta. No desplegar
los llabis. Fr. Cerrar, se-
llar los labios.
iJábia. Labia, parola.
Llabiat. Bót. Labiado.
Llabiréf^. Labio hendido ó
partido. [zo.
LlabigrÓN. Belfo, befo, be-
Llaborar. Náut. Laborear
Llaca. En sas principals
accepcions. Laca. Betum
compost pera calafatejar
las naus. Zulaque. Embe-
tumar ab llaca. Zulacar.
XIacii> Concavilat plena
de aygua. Lago. Llot. La
ma, tarquín. Lo Uach deis
lleons. Leonera.
Llacós. Pertanyent al
llach. Panta7wso, laguno-
so. Llotós, langós. Lepa
c/iar.Que cria llot. Lamoso
Llacsó. Pta. Cenaja. Y.
Llaxó. [lia. Y. Cabra.
Lladelfa. Insecte. Ladi-
Lladern. Arbust. Ladier-
no, aladierno, alaterno.
Lladi. Ladino, astuto.
Lladó. Arb. Almez. Fruyt
del mateix. Almeza.
Llad«>ner. Arb. Almeci-
no, almezo, loto, latonero,
lodvño. (Ladrador.
Lladrador. Qui lladra.
Lladraguet o Lladre-
quet. Dim. L•idroncillo,
ladronzuelo.
Lladrament. Y. Lladrit>
Lladrar. Ladrar.
B-ladrayre. Y. Lladrador.
Lladre. Ladrón, robador,
hurtador. Lladre astut.
Galafate. De bestiar. Ctui-
trero, abigeo. De cami
real. Bandido, bandolero,
salteador. De muías y ca-
balls. Almiforero. Fi. Ca-
co. Que roba ab rossinyol.
Porcador. Que roba per
los alts. Altanero. Rater.
Cortabolsas, ratero, fal-
trero. Sagas. Ganzúa, son-
sacador. Cau de lladres.
Ladronera. Cosa de lla-
dres. Ladronesco.
LLAG
ïiladrcgnt. Bapaz, rate-
ro, gatiUij, íjarduña.
Kiladret. Dim. Escamo-
teador. ratero.
lilaariaJa. Lo diner que
s' estalvia. Bolsa. V.
Guardiola, (drido, ladra.
IJadrtt. Veu del },'0s. La-
K.ladi-0. Especie de bom-
ba. Sifon. \'. Lladraguet.
Kiladronera. Pari poste-
rior del carruatge. Zaga.
Cau de lladres. Ladronera
l•Iatlruiiet. V. Lladraguet
KiladriMiici. Latrocinio,
ladronicio, ladronería.
L•Iailrot. V. Lladregot.
S^Iafrar. \. Llucar.
Kilaga. Ulcera. Cir. Ulce-
ración. Nafra que la lo
bast, sella, etc., á la ca-
balcadura. Matadura.
Llaga pudrida. Gusanera.
Lo que fa llagas. Plagoso.
Pie de llagas. Ulceroso, j
Tancar una llaga. Sobre-\
sanar. {Ceja, cejo.
lilagitny. Faixa de núvols.
L•laganya. Légaña, laga-
ña, pitaña. I
l,laj;anyÚ!«. Legañoso, la-
gañoso, pitañoso.
Kilagar. Fér llagas. Ulce-
rar. Llagar la sella á las
cabalcaduras. Matar.
lilagarciaix y Llagart. V.
Llangardaix.
Xiiajfasta. Insecte. Garra-
pata, langostón. Cabra.
Insecte. Ladilla. Agafar-
s« com una llagasta. Fr.
Pegarse como ladilla. V.
Paparra.
lilaj^osta. Insecte ó peix.
Langosta. Insecte. Sal-
tan , caballeta. Dit del
que ell mateix se convi-
da. Pegote.
lilago-ster. Lango-ttero.
JLIag<ksti. Insecte. Lan-
gostino, lagostilla. Peix.
Langostin, camarón. La
llagosta gran. Langostón.
K.la«0!«tinat. Semblant á
la llagosta. Langostino.
Kilá^i'íuia. Lágrima. Cáu-
rer las Uágrimas. Fr. Sal-
tar las lágrimas. Desler-
se ó fóndrerse en liágri-
mas. Fr. Anegarse en
LLAM
llanto. Plorar Uágrimas
de sanch. Fr. Llorar á
lágrima viva. Pl. Llágri-
mas d' ase. Pla. Galio
marítimo. Ll. de S. Jo-
seph.Orn Halago, vicarios.
L•lagriíital. Lo angul del
ull. Lagrimal. Lo que
pertany á las Uágrimas.
Lacrimal. Lo os de est
nom. Angular. (torio.
liSagriiuaturi. Lacrima-
L•lagriïnejar. Lagrimar.
EiSag't'inió.«>. Lagrimoso,
lagrimable, bañado en lá-
grimas, legañoso.
Uagriino.«>ainent. Adv.
Lamentablemente, lloro-
samente, (lany.
aJagiina. V. Llach , Es-
a^labiií. Laúd, cítara.
L•laicaitient. Adv. Laica-
mente. (Llech. Lego.
I>Iaich. Laich. Laico.
Uaiii. V. Llamp.
IJaiiia. Certa roba de se-
da. Bestaño, lama. Qua-
drúpedo. Paco ó Paco lla-
ma. V. Flama. (da.
L•Iaimarada. V. Flamara-
Bulaiubai't. Peix. Langos-
tín, camarón. V. Llagosti.
L•laiuborda. Llosa qua-
drilonga. ildo^ii!» , losa,
tillarejo. Filada de dis-
tancia en distancia en
los rechs. Vejwra.
L•laiiibraquí. Armadura
antigua. Lambrequin.
Uauíliresada. Mirada.
L•lanihregar. Mirar ab ¡
atenció y curiositat. Atit-\
bar, ojear, amusgar, des- 1
hollitiar. Llambregar los
ulls. Fr. Avivar los ojos.
lilainbricli. Insecte. iom-
briz, lambrija. V. Cucb.
L•lanibruMca. Rahim i
bórt. Agrazón. La parra
qual fruyt no madura.
Agracera , vid silvestre,
parrón, labrusca, parriza
lilanieiitar. Lamentar.
Llaiuer. .Met. Lamero.
Eilaiuiner. Goloso, gala-
mero. \.L\épo\. I
Llamp. En sas principats
accepc. Bayo. La perso-j
na que camina sempre!
ab mòlta pressa. Tragale-
LLAN 245
guas. Llansar lo llamp
los mi vols. Arrojar, vi-
brar el rayo. Despedir
llamps. Fr. fulminar. Fe-
rit del llamp. Fulminado.
L•lanipaat^ Brillante, fla-
ínante. (empalomar.
Ltaiupanya. V. Fil de
L•lamparó. Cordel, corde-
lejo, cordón.
L•lauipar.se. r. Malearse.
Silampas ó Llámpus. lo-
terj. Fuego, chispas.
Uampeca. V. Llampera.
ILIampecb. Belámpago.
lilampegar. Belampa-
guear. (Cordill.
ïJaiupera. V. Llamparé.
Llamprea. Peix. Lam-
prea. Fèr such de llam-
prea. Fr, Lamprear.
lilampreró. Peix petit
de riu. Lamprehuela.
Llaiupuga. Peix. Lampu-
ga, untia. V. Llamprea.
L•lana. En sas principals
accepc. Lana. Lo borris-
sol que 's fá sota de las
c^ixas, talers, etc. Tamo.
Pelussa. Pelo. La del llom
dels moltons magres. Al-
bardilla. Instrument que
usan los mestres de ca-
sas. Plana. Llana crua.
Lana cruda, encerró. Lla-
na de porcell. V. Tonedis.
Llana de las pells. Pela-
dillos. Art de fabricar la
llana. Lanificio. Botiga ó
magatsem de llanas. La-
nería. Cardar la llana.
Emprimar. Cosa de llana.
Lanar, lanío. Cubert de
llana. Enlanado. Fèr la
llana flexible. Correar.
Mesclar la llana bona ab
la dolenta. Conchabar.
S«rtejador de llana. Apar-
tador. Tenir mòlta llana
al clatell. Fr. Tener mu-
cha carne en las cejas.
Tráurer la llana del cla-
tell. Fr. Desasnar, agit-
zar. Y. Deixondar.
L•lanada. Bastó pera ne-
tejar y refrescar las pes-
sas de artilleria. lanada.
Caperol. Capa, {llámente.
Llanament. Adv. Sensi-
L•lancejador. Lanceador^
246 LLAN
alanceador. {Alancear.
Kilancejar ó Llansejar.
l•lancer. Soldat abllansa.
Lancero. De peu. Piquero.
l•lanceta. Lanceta , san-
gradera. Man. Fieme. Cop
de llanceta. Lancetada,
lancetazo. {Franqueza.
l•lanesa. Franquesa.
l•langardaix. Reptil y
rieix. Lagarto. Cau de
lanpardaiios. ¿agraríero.
L•langonissa. Longani-
za, chorizo, salchichón.
I,.lang:o8ta. Y. Llagosta.
Llangostí. V. Llagosti.
Eilanilla. Especie de ro-
ba de llana. Lanilla.
lilanós. V. Llanut.
f^lanositat. Lanosidad.
Uans.Lance. Y. Escomesa.
Llauíva. Arma. Lanza, pi-
ca, rejón. Del cap de las
banderas. Muharra. La
barra deis cotxos, gale-
ras, etc. Tronco, lanza,
pértigo. Ll. gran. Fala.
Per torejar. Garrochón.
Petita. Azagaya. Cop de
llansa. Lanzada. Ferirab
lallansa. Lancear. Fabri-
cant de Uansas. Lancero.
L•lansada. Lanzada.
lilansadis ó Llensadis.
Arrojadizo.
E<lan»ia«Iora. Lanzadera,
jugadera. Li. pera teixir
flors y dibuixos. Espolín.
l•lansàiuent. La acció de
llansar. Lanzamiento.
L•laiiNnr. Lloch de posar
llansas. Lancera. Tirar
alguna cosa, fér eixir ab
forsa ó despullar de la
Íiossessió. Lanzar. Di-
undir. Despedir. Yessar.
Derramar, verter. Despe-
dir alguna cosa algunas
parts de que 's compon.
Arrojar, despedir. Tirar
lo inútil ó dolent. Echar
á mal, arrojar. Apartar
de si las cosas no mate-
rials. Despedir, desechar.
Exténdrer la erada pera
bátrer. Emparvar, apar-
var. Exposar alguna
quantitat. Arriesgar, a-
veníurar. Entre estam-
pera. Imponer^ JLlensar á '
LLAR
pérdrer. Fr. Prodigar.
lAanmarse. r. Acométrer
impetuosament. Abalan-
zarse. Tirarse , deixarse
anar. Arrojarse, echarse.
Yuydarse. Vaciarse.
Eilañf^assa. Llansa gros-
sa. Lanzon. Llanxa gran.
La7\chon.
Kilauííejar. Ferir ab llan-
sa. Lancear, alancear
IJansul. Y. Llensol.
l^lanterna. Linterna. Fa-
nal de mar. Faro.
Llanternassa. Aum.
Llanterna ^XAn. Linternón
Kilanterner. Lin ternero.
Kiianteriió. Arquit. Mit-
ja taronja. Cúpula, linter-
na. De rellotje. Piñón.
Ijlántiet. Lámpara, candil
Caixa de posar la llàntia
Lamparin. Mocarla llàn-
tia. Jlíirar la lámpara ó
el candil.
Lilantiasi^a. Fanal ab
llàntia gran. Lampión.
L•lantier. Qui cuyda de
encéndrer las llantias.
Lamparero , lamparista.
Llantieria. Lamparería.
Uantió. Lamparilla.
Eilatitiós. Y. Llentiós.
TLlanto. Sollozo, plañido.
Eilanut. Lo que té llana.
Lanudo, lanar, lanoso.
Tonto, taujá.Zo9U«<e, zo-
te,menguado, palurdo.
L•Ianxa. Lancha, esquife,
batel. Llanxa de rem y
vela. Pinaza.
lilanxada. Lanchada, es-
quifada, esquilfada.
L•lanxer. Lanchero.
Llanxeta. Lancheta, gón-
dola, lanchilla. (loor.
L•laoró Llahor..4/a6ariza,
L•lapaüisia. Pta. Bardana,
lampazo. (Lapidario.
■.lapidari y Llapidayre.
L•lapidera. Instrument
pera subjectar lo llapis.
Lapicero. La pedrera de
llapis. Lapizar. {pis.
I^lápiM. Pedra negra. Lá-
L•lapiNMejar. Lapicear.
Llapicictúct. Pegajoso , vis-
coso, pegadizo, glutinoso.
Eilar. Lo puesto ahont se
fá foch. Hogar , hornilla.
LLAS
Pl. Llars. Déus de las ca-
sas entre 'Is ant Ichs. Lares
Eilarcii. En sas principals
accepc. Largo. Prolongat.
Prolongado. Excessiu.
Improbo. Crescut. Creci-
do. Generós. Dadivoso, li-
beral. Abundant. Copioso.
Al ó pel llarch. Adv. A lo
largo , á la larga. De
llarch á llarch. Adv. A lo
largo. Ll. de mans. Ma-
nilargo. Y. Llargària.
lilarder. Lardero.
■.lardó. Miquetade carn
que queda del sagi fós.
Chicharrón , gorrón. Ta-
Uet de cansalada pera en-
llardar. Mecha. >ola que
's posa al marge del ori-
ginal ó de las probas en-
tre estarapers. Lardón.
La laca de oli ó greix, ho-
me brut. Pringón. Por-
queria. Juque.
■Jardos. \Grasiento , lar-
doso, mugriento, graso.
lilargauíent. Adv. .\bun-
dantment. Largamente.
L•largaria. Largueza, lar-
gura, longitud, largo, lar-
gor, [go. Y. Llarch.
iJargarut. Largo, oblon-
EilargáM. .4um. Largon.
■.larguera. Largueza.
VAart. Lardo, unto, mante-
ca, grasa, pringue.
l•lsks. En sas princip. ac-
cepc. Lazo. Inió, vincle.
\'Í7iculo. Engany. Red,
garlito , añagaza , ase-
chanza. Linyòl pera aga-
far aucells. Oncejera. Pe-
ra cassar perdius. Alar.
Pera cassar feras. Onzue-
lo. .4rdit. Trampa, zanca-
dilla. Lias de dardell. .4-
mienlo. Del sombrero.
Pedrada. Escorredor pe-
ra penjar. Ahogadero. Pe-
ra subjectar lo caball.
Anillo. Armador de lias-
sos. Insidioso. Armar lias-
sos á la cassa. Perc/ioiiar.
Parar llassos. Armar la-
zos, enredar. (Lias.
LlaNüada. Lazada. Y.
■JaNsar. Enlazar. (Lías.
LlaN^era. Lazo, alar. Y.
Llàstima. En sas princip.
LLAU
accepc. Lástima. Com-
passió. Compasión , pie-
dad. Traball , pena. Que-
branto, duelo, Fèr, cau-
sar ó donar llàstima. Zas-
timar. Tenir llàstima.
Compadecerse , lastimar-
se. Posar fèt una llàsti-
ma. Fr. Ponerá uno hecho
una desdicha.
Llastíniar. Fèr dany.
Lastimar, r. Móurerse á
compassió. Tener lásti-
ma, compadecerse.
L•lastiiiiós. Lastimoso,
lastimero, lamentable.
L•lastinioí^aiuent. Adv.
Lastimosamente.
lilastre. Lastre , estiva.
Náut. Zahorra. Carregar
d» llastre, fèr Uastre.
Náut. Lastrar.
L•lata. Pessa de fusta es-
treta. Lata , abitaqiie,
cuartón, cabio. Llenca de
espart, cánem, etc. Plei-
ta. De metall. Hijuela.
L•latí. Llengua llatina, ia-
tin , latino , latineidad.
Suau. Suave, escurridizo.
Uatini». Pta. Corona de
Rey. V. Gitam.
IJatinada. Indirecta. In-
directa, vareta, pedrada.
Cláusula de llati dolent.
Latinajo. (near.
L•Iatinejar. Latinar, L•li-
L•latinisar. Latinizar.
EilatiniNine. Latinismo.
VJatiaitat. Y. Llati.
■JatNeríar. V. Danyar,
Ferir, Maltractar.
lilatuga. V. Lletuga.
L•latzer (Posar com un).
Fr. Poner de oro y azul.
L•launa. Planxa de ferro
prima de color de plata.
Hoja de Flandes tí hoja de,
lata. Eyna de cuyna pera
rostir. Grasera de hoja de
lata. Circuí enter del fer-
ro que volta tola la roda
del carruatge. Calce, cal-
so, llanta.
K.lauber. Hojalatero.
lilauneria. Hojalatería.
lilaurada. Lo acte y efec-
te de llaurar. Aradura,
reja. La obligació que te-
nien los feudataris de
LLEA
llaurar la terra del se-
nyor feudal. Arada. Do-
nar la darrera llaurada.
Fr. Cohechar. Terra llau-
rada. L•ibrado.
L•lauradwr. Qui llaura.
Labrador, arador. Pagès
que cultiva la terra. Agri-
cultor. Instrument de
llauna ó llautó pera pén-
drer los grans dels sachs
ó senallas pera posarlos
al pes. Librador. (da.
L•lauranient. V. Llaura-
L•Iauran.sa. Labranza,
agricultura.
L•laurar. Arar, labrar,
cultivar. Terra fàcil de
llaurar. Arijo. Tornar á
llaurar. liearar.
lilauró. Llaurada. Ara-^
dura. Solch. Labor, vuel-
ta. V. Llaurada. Camp de
llauro. Campo de labran-
za. Llauro de pa. Tierra
labor.Lo lloch ó terra llau-
rada. Arada. La segona
llauro. Binazon.
L•laiií<anjer. Lisonjero,
adulador. {Laud.
L•laút. Embarcació petita.
L•lautú. Laton, azófar. De,
color de llautó. . 4 metoiaí/o'
L•Iavur. Semiente, semilla,
grano, germen. LI. de bàl-
sam. Carpobálsamo. De
cànem. Cañamón. De ce-
ba. Cebollino. De col. Co-
lma. De espinach. Mil.
Cert instrument de ferro.
Abrojo. LI. de malva co-
muna. Abilla. De meló,
pera, etc. Pepita. De naps.
Navina. De raye. Rabani-
za. Tráurer la llavor del
cotó. Alijar. PI. Camuñas.
IJavorar. Labrar.
Uavoras. V. Llavors.
Eilav4»reta. Dim. Granilla
L•lavorí». Adv. Entonces,
en aquel acto , en aquella
ocasión ó circunstancia.
L•laxó. Pta. Cerraja. Ll. d'
ase. Diente de león.
L•laycli. V. Laych.
I>leal. Leal , fiel, (.mente.
Ueaiiuent. Adv. Leal-
Lilealtat. Lealtad, honra-
dez. La deis animals en-
vers r home. Fidelidad.
LLEG 247
L•Iéba. Barra de ferro pe-
ra tancar portas, fiíiestras,
etc. Falleba. Pl. Ganïos
dels clamásiechs. Garfios
ó garabatos de los llares.
lílebeig. Vent entre mitg-
dia y ponent. Ábrego, le-
beche, abrigo, {sudoeste.
L•lebetjada. Ráfaga de
L•Iebra. Quadrúpedo. Lie-
bre. Llebra de Indias.
Vizcacha. Llebra vella.
Lebrastón. Cosa de lle-
bra. Lebruno. Móurer la
llebra. Fr. iMóurer algu-
na especie. Levantar ó al-
borotar la caza.
L•lelirada. Especie de gui-
sat. Junglada, lebrada.
L•Iehi'as.sa. Aum. Lebrón.
l.lebrer. Lebrel, lebrero.
L•Ieitrera. La femella del
llebrer. Lebrela.
L•lebreta. La llebra mòlt
jove. Lebrato.
L•Iecb. En sas princip. ac-
cepc. Lego. Lo qui no té
ordes clericals. Laico.
Fam. Lo religiós llech.
Motilón. Monjo llech de
la Cartuixa. Barbón.
L•Iedania. V. Lletania.
L•ledoner. Arb. Almezo.
V. Lladoner.
L•Iefre. Greixós, llapissòs.
Pringón , grasiento , zar-
rapaslron, roñoso.
L•lega. Monja que serveix
á las demes. Lega.
L•legany. V. Llagany.
L•leganya. V. Llagahya.
iJeganyós.V. Llaganyós.
Ijiegar. Legar, mandar.
L•legardo y Llegarrol.
Fam. Hermanuco , moti-
lón, {da, legado.
L•legat. For. Deixa. Man-
Uegatari. Legatario.
L•legenda. Lo que 's Ue-
?;eix. Leyenda. Acte y e-
ecle de llegir. Lectura.
En las monedas ó meda-
llas. Inscripción.
lilegiMe. Legible, leible.
lilegidur. Qui lleçeix.
Lector. Que pot Uegirse.
Legible.
L•legidora. Especie de
casseta per tráurer oli de-
la pica. Tácela.
248 LLEN
L•legir. Leer. Lleg;ir poch á
£och. confegir. Deletrear.
0 llegir fil pérdrer lo es-
criurer. Fr. Quien mucho
abarca poco aprieta.
tAeslslació. Legislación.
L•IegÍM]a(I<»r. I^egislador.
Uega.slar. Legislar.
lilegisiiitáu. Legislativo.
I>legi.>$iatura Legislatura
Kilegiíita. Legista, jurista.
Llegista ignorant ó sense
estudis. Leguleyo.
lAesítim. Legitimo . [cion.
L•legiíiinacM». Legitima-
L•leg;itïiui:i»eut. Adv.
Legítimamente.
tA^gitimar. Legitimar.
MÁ^SititwiHtix.Legilirnista
L•legitiiesiíaí. Qualitat
de llegitim. Legitimidad.
L•Iégua. Legua. De una
llegua lluny. Adv. A gran
distancia. A legua, ú la
legua, de cien leguas.
L•legisiu. Legumbre. Lle-
gum cuytós. Loe. lana.
Impaciehl, aprcssurat.
Impaciente. Pl. Llegums
sechs. Menestras.
L•Iei\a. V. Escudeller.
lileixiu. Lejía, lejío, cla-
rilla, co/aíía. Lleixiu fort.
Lejío metido. Posar en
lleixiu. Fr. Enlejiar.
lileixiver. V. Cubell.
l.leii)l>ru.<«cli. V. Aspre.
Uétnena. Liendre. Tráu-
rer las llémenas. Deslen-
drar. ,\. Esllemenar.
l•Ieiuench. Esquilimoso.
L•leniener. Lendrero.
K>!enieiió.«i. Lendroso.
Lileiiií (l)evot de sant).
Loe. V. Llépol. (leria.
L•leniiiiatlura. Y. Llepo-
L•Iensiuejai*. Golosinear.
V. Llepolejar.
L•Ieinineii'. Galamero, la-
merón. V. Llépol.
Ueiiiinería. ("atufa, dul-
saina. V. Llcpokria.
IiIeino»«í. Lemosin.
tAenca. Tira , lista. Ll.
ampia. Listón. De alguna
cosa de menjar. Presa.
De cansalada. Mecha. De
cuyro per los caixons.
Precinta. De drap. Gira.
De pell, carn, etc. Lonja,
LLEX
tajada, ?o«e/)a. De pernil.
Magra. De tela. Tirilla.
De terra. Longuera. V.
Llengua de terra.
Lleiii;;4»ta.<4 (Fèr). Fr. Sa-
car la lengua.
Ijieiigotejar. Mirííiurar.
Bileugoter. Lenguaraz.
L•Ieugua. En sas princip.
accepc. Lengua. Idioma.
Idioma . habla. Ll. bovi-
na, llerb. Buglosa, ancu-
sa, lengua de buey, pié de
paioma. V. Borratxa. Ll.
cervina. Pla. Lengua de
cierro. De apotecari. Es-
pátula. De cá. Pta. Cino-
glosa, riniebla, lengua de
perro , ¡apila. \. Besneu-
la. De caltall. Pta. Laurel
de Alejandría. De caball
travat. Fam. Qui parla
palpissot. Lengua Je es-
tropajo. De cervo. Pta.
Melsera, lengua de ciervo.
De cscorsó. Pta. Serpen-
tina. De passarell. Pta.
Poleo montano, zamarri-
lla. De serp. Pta. Lengua
de sierpe. De terra. Pro-
montorio, cabo. Arrancar
la llengua. F"r. Deslen-
guar. Fér callar las ma-
las llenguas. Fr. LJar un
tapaboca. Fluix de llen-
gua.Fr.F/¡yo de palaljras.
InslruLit en llenguas Len-
guaraz. Lo que esta es-
crit en móltas llenguas.
Poligloto. Lo que pertany
á la llengua. Lengual.
Llarch de llengua. Len-
guaz. Mala llengua. Mur-
murador. Deshonrabue-
nos. No tenir pels á la
llengua. Fr. No morderse
los labios. No tenir sino
llengua. Fr. Ser todo ja-
rabe de pico. Tenir la llen-
gua massa llarga. Fr. Sol-
tar la maldita , ser suelto
de lengua. Tenir llengua.
Fr. Gallear.
I>leng;iiaila. Lengüetada.
lilengiiailo. Peix de un
peu á peu y milg de
llarch. Lenguado. Quant
el peix es mes petit y sa-
borós. Acedía.
L•leiiguatge. Estil, modo
LLEP
de parlar. Lenguaje, esti-
lo, idioma. Ie7igua, habla.
L•Iengtieta. Dim. Len-
güecilla, lengüeta. De ins-
trument de \ent. Pipa.
L•leiigut. Hablador, alen-
guado, charlatati, lenguaz
Hea.^. Telade lli ó cànem.
Lienzo. Cortina de mura-
lla. Cortina. Llens blan-
quejat. Lienzo curado.
L•lensa. Cordill. Tendel.
íAe^na&Ais. V. Llansadis.
L•lení^ar. V. Llansar.
Ueu.soi. Sábana. Llensol
real. Máquina bél-lica.
Mantelete, galería. Cubrir
ab Uensois. Ensabanar.
Péndrer , portársen los
Uensois. Vr.Desensat)anar
£,Ientia y Llentilla. Pta.
y Iruyt. Lenteja. Taca en
la caia. Peca, lunar.
Silentió.x y Llenlillós. Cla-
pat de Uentias. Pecoso.
L•lenya. Fusta pera ere-
mar. Leña. Ll. menuda.
Tomaros. Fér un fart de
llenya. Fr. Apalear, dar
una tui7da de palos. Do-
nar llenya. Fr. fam. Pe-
gar. Aporrear.
lííenyaíler ó Llenyador.
Quifa ó ven llenya. Le-
ñero, (derámet).
lilenyan». Maderaje, ma-
lilenyater. V. Llenyader.
tlenyer. Leñero, lefiera.
Ijenyó.**. Leñoso.
L•leó. León. Cosa del lleó.
Leonino. Fér véurer la
lleona. Fr. Fér créurer
un impossible. Hacer co-
mulgar con ruedas de mo-
lino. Gàbia de lleons. Leo-
nera, (lleons. Leonero.
I>Ieoner. Qui cuyda deis
lileonera. Leonera , lago
de leones. {Leopardo.
E,Ieo]>art. Quadrupedo.
EilepacrestaM. Lamedor,
oficioso, adulador.
L•lepada. Fregada ab la
llengua. Lengüetada, len-
güerada. Lo acte de He-
par. Lamedura.
IJepaflor. Lamedor.
L•leparïuin.V. Llepadura.
IJepadiira.Such com ai-
xarop. Lamedor, eclegma.
LLET
L•lepatilt^. Escrupuloso.
L•lepallosa. Aucell. Tor-
cecuello. Y. Mocallosa.
I/lepaineut. V. Llepada,
Atractiu. (Llamprea.
IJepapeilras. Peix. V.
lilepaplat». Lleminer.
Glolun , lameplatos.
lilepar. Passar lleugera-
ment la llengua per algu-
na cosa. Lamer. Fregar
lleugerament una cosa en
las allras. Rozar. Afala-
gar. Popar. LI. depressa.|
Lamiscar. Llepársen los
bigotis. Fr. Chuparse los
dedos, relamerse. Tornar,
a llepar. Relamer. \
IJepaí^.sa. Pla. Adacilla,'
filántropos, amor de hor-
telano. \. Vanissola, Re-
palassa, Llistó. |
lilepaj^sera. Pla. Leiigua
de perro, lengua de cari. I
Ijlepi.síio.^. V. Llapissós,!
Viscos. (dad.l
L•Iepï«ií40»iitat. Visco-fi-l
lilépol. Lleminer. Glotón,
goloso, lamer 071. i
L•lepolejar. Golosinear,
golosinar, golosear. ;
lilepoleria v Llepolia.
Golosina. {Golosamente.
tAe\wUisan\e\\t. Adv.'
L•lep«».<«itat. Viscositat.
Limazo. V. Llepissositat.
l>¡epr«. Lepra. Lejwa.
l.lepró.««. Leprós. Leproso.
l•Iesaini.Llessami.V. Ges-
L•IeHca. Rebanada, (sami.
L•lescar. Rebanar. '
lilest. Actiu, diligent. Lis-
to. Conclòs, acabat. Des-
pachado, acabado. Expe-
dit. £j7)«í/íío, despacha-
do , resuelto. Prompte.
Presto, pronto, presuroso.
tAentantent. Adv. Ab
llestesa. ¿tstomeníe, pron-
tamente. Estordidament,
ab vivesa. Ágilmente, de-
terminadamente , resuel-
tamente, libremente. |
lilestesa. Presteza, pron-
titud, prisa. Ab Uestesa.'
A(1y. Prontamente. \
lilet. Leche. Llet agre. Al-
coel. Llet de bruixa. Pta.
Lecheirezna. Llet de ga-
llina ó de pardal. Pla.
LLET
Matacandiles , leche de
ave. Llet de polla. Leche
de aliner^rli-as. Llet de
terra. Magnesia. Lloch
ahont se ven la llet. Le-
chería. Llet primera. V.
Calostre. Animal ó plan-
ta Hetera. Lechal. Vas
pera posar llel. Lechera.
Contrari á la llet. Anti-
lácleo. Cosa de llet. Lac-
tario, lácteo.
Llefata». Menuts de al-
guns animals. Lechecillas.
L•letania. Letanía.
L•IetíT. Se diu dels ani-
mals que encara maman.
Lechal, lechar, lechazo.
Lo qui ven Uet. Lechero.
Animal lleter. Lechal.
Anat. Oue tó, dona ó por-
ta tieíT Lactífero.
Uetei'a. Ilerb. Lecheirez-
na, titímalo. Ll. de es-
tany. Pta. Esula, leche-
irezna de agua. La mare
que te mòlta llet. Lechar,
lechera. Dona que ven
llet. Lechera.
Ijieteres.sa. V. Llelrera.
BLiIeterola. Músculos del
cuello. Pta. V. Lletera.
L•letg. En sas princip. ac-
cepc. Feo , deforme, dis-
forme. Deshonest. Torpe.
Fèr tornar lletg. Afear.
liletse-na. Deformitat.
Fealdad, fceza. Deshones-
tedat. Torpeza.
L•letó. Macho ó mula que
mama. Lechal , lechar.
Certa part deis peixos.
Lechecillas. Glándulas del
coll en los caps de bes-
tiar. Lecliecicas.
SAetóíi. Lechoso. (rio.
L•letovari.-*. Med.Electua-
L•letra. Letra. Lletra cur-
siva ó bastarda. Letra
bastardilla , cursiva. De
dos punts. Titular. D' es-
tampa. Letra de molde.
Lletra grossa. Letra de
palo gordo. Lletra menu-
da ó espessa. Letra meti-
da. Lletra citatoria. Car-
ta convocatoria ó de em-
plazamiento. Pl. Lletras
humanas. Humanidades.
líAetvASHn. Aura. Letron.
LLEV 249
L•letrat. Docte. Letrado.
Advocat. Licenciado.
L•Ietrera ó Lleleralga.
Pta. Lecheirezna, euforbio
iAetrer». Letrero, inscrip-
ción, rotulo. (Lletrat.
Bjleírut. Fam. Leido. V.
L•letug:n. Lechuga. V. En-
ciam. Lo que te figura de
lletuga. Lechugada.
iJeutla. Lezda. [Lezdero.
a,leuí!atapi y Lleuder.
Ueuga. V. Llegua.
íjIeMger. En sas princip.
accepc. Ligero. Incons-
tant. 7nco7io'íawí«, liviano,
superficial. De poch pés.
Leve, aéreo. Prompte, di-
ligent. Veloz, presuroso,
suelto, ágil. A la lleugera.
Adv. A la ligera , á teja
tana. (geramente.
E.leugepan»ent. Adv. Li-
iLleugeresa. En sas prin-
cip. accepc. Ligereza. In-
constancia. Mudanza, ve-
leidad, liviandad- Veloci-
tat. Velocidad, prontitud,
agilidad. Ll. de mans.
Sutileza de manos.
Lleuva de neu. Alud.
Lleva. Recluta de gent de
guerra. Leva. V. Lleba.
L•leyada (Fèr). V. Pujar,
Muntar. (llevar.Lemdi'so.
E.Ievailíí$. Cosa que 's pot
Llevador. Llibre ó Uisla
de las alcabalas. Alcaba-
latorio. De censáis, etc.
Manual, {trona, partera.
L•leva«lora. Comarfre, ma-
Llevagatí*. Herb. Yerba
I del podador.
i Lle^ainá ó Llevamans.
Pta. Maravilla silvestre tí
oficinal. (solano, euro.
Uevant. Levante, oriente,
L•levant de taula. Poiíre*.
E,levanti. Del llevant. Le-
vantino j levantio.
Llevantijul. Ventet del
sudest en lo mar Medi-
I terrani. Levantichol.
Llevaut-t. V. Clamástechs
lilevar. Despossehir, pri-
var. Quitar, privar. Trau-
rer, aixecar. Sacar, qui-
tar. Defraudar. Defraxt-
dor.Tallar algun membre
del COS. Cortar, amputar.
250 LLI
Assistir la llevadora als
parts. Partear. Protluhir
fruyt. Dar, rendir fruto.
Dit del pa, estufarse. Ve-
nirse. Alsar del llit. Le-
vantar. Llevar áncoras.
Naut. Levar ancoras. Lle-
var i)èu. Alzar. La albar-
da. Desalbardar. La ga-
na. Desganar. La pell.
Escorxar. Desollar, des-
cortezar. Las aurellas.
Desorejar. La sella. Des-
ensillar. La substancia.
Desustanciar. Lo cor. Des-
alentar. Descorazonar.
Llevar lo dormir. Quitar
el sueño, privar del sueño.
lilevarise. r. Eixir del Hit.
Levantarse. Apartarse.
Quitarse. Fermentar la
pasta. Venirse. Llevarse
demati. Madrugar.
L•levaMsí. V. Ayguat , Da-
bassall.
L•levat. Tret. Quitado, le-
vantado. Creixent, porció
de pasta agra que fa fer-
mentar la pasiarada. Le-
vadura, fermento, recen-
tadura. Posar lo llevat.
Mesclarlo ab la pasta. Re-
centar. Disposar las co-
sas convenientment. Per-
dígar.Tornarse agre '1 lle-
vat. Ahilarse la levadura.
Lleveitg. Lleveig, Llevetg
ó Llebeig. Sudoeste, ábre-
go, áfrico.
L•levorar. Náut. Traba-
llar á la curvatura. La-
brar á la brusca.
L•lexa. V. Escudellcr.
liiexiu. V. Lleixiu.
Kiley. En sas princip. ac-
cepc. Ley. Regla, orde.
Ordenación. Casta. Casta,
raza, especie. A dreta
Uey. Adv. Ab perfecció.
A toda ley. Segons justi-
cia. En justicia. A lley de.
Adv. A US y costum. A
fuer, d fuero de. Doctor
en llevs. Jurisconsulto.
Metall faltat de lley. Fe-
ble , trefe. Fèr ò donar
lleys. Legislar.
Hí. "Planta, íil y roba. Li-
no. Lli de montanyas.
Mineral. Amianto. Ama-
LLIB
rar lo lli. Enriar. Camp
de lli. Linar. Capsa de la
llavor del lli. Baya. Tráu-
rer capsa y llavor lo llí.
Bagar. {roma.
■jlibant. Guindaleza, ma-
l.libantó. Guindalela.
LiIiberal.Generós, franch.
Liberal, hidalgo, dadivo-
so, franco, largo.
Eiliheraiitat. Liberali-
dad, largueza.
liliberaiiuent. Adv. Li-
beralmente , dadivosa-
mente. (Liberto, horro.
L•libert. Esclau libertat.
Eilíbertadur. Libertador,
librador. [aprisionar.
L,!ibertar. Libertar, des-
l•libertat. En sas prin-
cip. accepc Libertad. Qm
gosa de ella. Libertado.
Esfors y ánimo pera par-
lar sens empenyo. Reso-
lución, soltura. Soltura,
desahogo. Anchura, dis-
tracción. Ll. que 's dona
al esclau. Ahorramien-
to. Donarli aquesta lli-
bertat. Manumitir , afor-
rar, ahorrar. Péndrer la
llibertat. Fr. Tomársela
licencia. A sas llibertats.
Adv. A sus anchuras d
sus anchas. Deixat á sas
llibertats. Consentido.
L•libertí. Qui tè lliberti-
natge. Libertino. El que
esta mólt donat á las co-
sas del mon. Profano, ro-
to, desgarrado. (naje.
l,lihertinatg:e. IJberti-
I.libertinejar. Liberti-
near. (sa.
L•lïbraiiient. V. Libran-
Lilibransa. Libramiento,
libranza. Lo qui dona li-
bransas. Librancista.
Uibrar. V. Deslliurar.
■Jibre. Libre y libro. Lo
primer en totas las ac-
cepcions referents á lli-
bertat y lo segon refe-
rinlse á obra, escrit, etc.
Exempt, llibertat. Liber-
tado, horro, franco, ahor-
rado. Llibre de actas ó
vidas de sants. Legenda-
rio. De devocions. Devo-
cionario. De la lley deis
LLIG
iuheus. Tora. Delasalca-
nalas. A Icabalatorio. De
Uissons. Leccionario. De
memorias. iVemoj-t'aí, ma-
motreto , memorándum.
De óbits. Libro mortuo-
rio, de fallecimientos. De
oracions. Oracional. De
proverbis. Proverbiador.
Llibre en blanch ó pera
escriurer. Álbum. Llibre
mestre. Becerro, cartula-
rio , mayor, maestro.
L•Iíbrea. Uniforme de col-
xeros y lacayos. Librea.
L•librentent. Adv. Libre-
mente, ea^entamente , a-
horradamente.
L•librer. V. Llibreter.
Ijíbrería. Librería , bi-
blioteca. Preslaljes de la
UibrcDa. Estantes.
iJibret. Dim. iiòri7o, li-
brejo. De cerilla. Librillo
de cera. {no.
Ijibreta. Libreta, cuader-
Uibreter. Librero , en-
cuadernador. Botiga de
llibreter. Librería.
L•librot. Libróte, libracho.
L•licencia. Licencia, per-
miso, facultad, venia, li-
bertad. Donar llicencia.
Licenciar, despachar.
L•licenciar. Licenciar.
IJiceticiatura. Licencia.
Llicencio»*. Licencioso,
libre. (Licenciosamente.
IJicenci(>!>«aiuent. Adv.
L•lícit.V. Licit. (lamente.
■Jicitainent. Adv. ¿t'ti-
I.licsú. Y. Llaxó.
(Jiduner. V. Lladoner.
litiga. Liga, alianza, con-
federación, coalición. Fèr
lliga , confederarse. ¿í-
garse, coligarse. Fèr lli-
ga á part. Fr. Hacer cor-
ro á parte. Fèr lliga de
metalls, .ilear. Segona
lliga. Religa. (selva.
IJigaiMtNch. Pta. Madre-
■iligacania. Liga, cenojil,
henojil. Cinta per lligaca-
ma. Pineda.
IJigada. Voltas que dona
lo fil, corda, veta , etc.
Ligadura, atadura. Arq.
De ferro. Gatillo. En las
parets. Adraja, adaraja.
LLIM
diente. Segona lligada. Re-
atadura. LI. pera circu-
hir alguna cosa. Abraza-
dera. Fèr ó deixar lliga-
das en las parets. Arquit.
Adentellar. La baga ó
anell de la arada. Belorta.
Llïgador.yl tador, atadero
liligadura. Ligación, li-
gadura, atadura, virwulo.
Cirur. Garrote.
Lligall. De roba. Cosido,
atado. De papers. Legajo.
Lligáni. Atadero, ligadu-
ra. De las abarcas. Zar-
ria. Delssochs.Cuíiarfera
Eiligánien. Yov.Ligámen.
L•ligar. Juntar, unir, xlíar,
ligar. Lligar ab cerdas,
cadenas , ele. Amarrar,
liar. Ab llassos. Lacear.
Las mans. Maniatar. Los
metalls. Alear. Tornar á
lligar. Reatar. Ll. ab al-
gú. Fr. Hacer buenas mi-
gas. Posar lo get ó lligar
de potas. Apiolar. Obli-
gar, empenjar. Aligar.
Péndrer lo pit las criatu-
ras. Tomar el pecho.
Lligar.<«e. r. Obligarse.
Ligarse, obligarse. Tur-
barse. Encogerse.
liiigat. Juntat, unit. Ata-
do , ligado. Apassionat,
enamorat. Cautivo. Obli-
gat. Sujeto. Fis. .Aliga-
ción. Mus. Ligado. Lliga-
dura. Liaza. Lligat per
baix. Sucinto.
lilinia. Quant es regular.
Lima. Si es grossa y ro-
dona. Limatón. Si suau y
fina. Bastarda. Llima sor-
da. Lima sorda ó dulce,
plata lima. Pta. Cola de
perro. {limazo.
lilíiuach. Babosa, babaza,
Eiliinaiiura. Limadura.
Pl. Limalla. Segonas in-
maduras. Recizalla.
L•liniallatj. Pl. Llimadu-
ras. Cizalla, limalla.
Llimar. Limar. (ria.
Llimárias. V. Llumina-
Llímat. Pulit, bén aca-
bat. Limado, terso, pulido.
L•limera. Náut. Limera,
fogonadura, ternera.
L•limit. V, Limit.
LLIR
Llimó. Limón. V. Llimona
Liiiuoua. Fruyt deis lli-
moners. Limón. Ll. dolsa.
Lima. Pta. Bleda borda.
Limónio. De color de lli-
mona. Limonado. Vene-
dor de llimonas. Limone-
ro, limero.
Lliniunada. Limonada.
Lliniouer.Arb. Limonero,
limón. Ll. dols. Arb. Li-
ma, limonero dulce.
Llimonera. Arb. Limone-
ro, limero.
Lliiuunerar. Lloch de lli-
moners. Limonar.
Liinipiar. V. Limpiar.
LliiisK. Pl. Limbo.
Llíiialoe. V. Cerver.
Llinar. Terra plantada de
Ui, camp de lli. Linar.
Lunaria. Pta. Linaria.
Llisiatge. Linaje, alcur-
nia, estirpe. Fèr llinatge
á part. V. Lliga.
Llinda y Llindar. La pe-
dra ó fusta travessera que
descansa sobre los mun-
tans pera formar la por-
talada. Lindel, dintel.
Marxapeu. Umbral. A-
frontar, confinar. ItníZar.
Llinet. V. Lli y Llinosa.
Llinosa. Llavor de Ui. Li-
naza, linueso, gárgola.
Lliuya. V. Llinyola.
Llinyol.Pel decuch pera
pescar. Sedal. Fil empe-
gat de sabater. Cabo. Lias
pera cassar aucells. On-
cejera, (ra senyalar. Línea.
Llinvola.Fust. Cordill pe-
Llirga. Pta. V. Lliri,
Lliri. Pta. Lirio. Ll. ber-
mell. V. Lliri roig. Lliri
blanch. Azucena, lirio
blanco. Ll. blau. Lirio
cárdeno. Ll. bórt. Lirio
hediondo , leche de ave ó
de gallina. Ll. constanti.
Flor del lazo. Ll. de ay-
gua. Hijo del rio. Ll. de
bosch. V. Ll. de Fransa.
Ll. de Fransa. Flor de lis,
encomienda de .Santiago.
Ll. deis blats. Gladiolo.
Ll. deis sembrats. Verba
esloque. Ll. de mar. ^-
mormio. Ll. de Nadal.
Narciso. Ll. de plalja. V.
LLÍS 25 í
Ll. de mar. Ll. de S. An-
toni.V. Ll. blanch. Ll. de
S. Bruno. V. Ll. de bosch.
Ll. de S. Francesch. Lirio
franciscano. Ll. groch.
Azucena anteada y ama-
rilla, lirio amarillo ó es-
padañal. Ll. jonch. Gla-
diolo. Ll. matisat. Lirio
moruno. Ll. morat. Mor-
tagon. Ll. de moro. V. Ll.
matisat. Ll. pudent. Efe-
mero, jiride silvestre, lirio
hediondo. Ll. roig ó ber-
mell. Azucena roja ó de
Guernesei. Ll. tigrat. A-
zucena leonada.
Lliriuiáquia. Pta. Lisi-
maquia, lirimaquia.
Llis. Liso, raso, plano. Llís
y ras. Adv. Rasamente.
Llisament. Adv. Redon-
damente, lisamente.
Lliscada. L' acció de llis-
car. Resbalón , resbala-
miento, resbaladura. V.
Relliscada. La senyal que
deixa lo peu que llisca.
Resbaladura. Donar una
lliscada. Fr. Resbalar.
Lliscadis. V. Relliscós.
Lliíicador. Qui llisca, /fes-
balador, resbaladero. Que
s' escorra ó lo que s' es-
munyeix fàcilment. Res-
baladizo. Lloch ahont se
llisca. Resbaladero.
Lliscar. Resbalar, desli-
zar. Ll. de las mans. Res-
balarse, escurrirse.
Lliscós. Resbaladizo, lú-
brico. V. Lliscador.
Llissa. Pe\x. Sábalo, alosa
Llissar. V. Relliscar.
Llissarú. Pessa del telcr
de vellut.'íisaro/.
Lliss«». En las pessaspera
teixir. Liro. Posar llissos
Entizar. Teixit de tres
llissos. Terliz. (da.
Llissú. Lección. V. Legen-
Llissonari. Llibre de cor.
Leccionario.
Lliss4»ni.sta. Leccionista.
tAissonja. Lisonja.
LliMNonjear. Lisonjear,
adular. (dulador.
Lli.<<.<<ionjer. Lisonjero , a-
Llista. En sas princip. ac-
cepc. Lista. Taula, nómi-
232
LLIV
na. índice, nomenclatura,
nómina. Faixa. Jira. Mil.
Muestra. En la fusta, pe-
dra, panyo, ele. Veta. En
los leixits. Vareta, gaya,
ducha. Fèr llislas en los
teixits. Varetear. Passar
llista. iVomi/iar. Posaren
llisla.J h's/ar. [las. Gayar.
K.lifii(ar. Adornar ah llis-
liiíNtat. Listeado, listado,
rayado, alistado, veteado.
Arquil. Fajeado.
lilÍNteil. Arquit. Listón,
filete, listel. V. Filet.
L•li$«tó. Listan. Náut. Ga-
lón, barreta. De vidriera.
Mangueta. Pl. Listoneria.
lilisura. Igualtat de una
superficie. Lisura. Inge-
nuitat. Candor.
L•lií. Pera dormir. Cama,
lecho. La lela que cubreix
lo feto. Placenta, parias,
secundina. Llit de mari-
ner. Coy. De morts. Mi-
dar, ataúd, féretro, an-
das. De pobre. Camastro.
Nupcial. Tálamo. Alsarse
del Hit. Fr. Llevarse. Le-
vantarse. An-ársen ó licar-
seal Hit. Fr. Pera dormir.
Acostarse. Caurer malalt.
Ponerse en cama. Plet;arlo
Hit. Levantar ó doblar la
cama. Lo qui fá adornos
fier loi Hits ó lo qui lloga
lits. Camero.
lilitarge. V. Litarge.
Llitera. Cadira de bras-
sos. Litera. La deis hos-
pitals. Camilla.
L•literer. Literero. {zal.
Llitotxa. Larquero, cabe-
L•Iiura. Libra. Del moli
de oh. Pilón. De sctse un-
sas castellanas. Arrale.
Lliura prima ó de dotse
unsas. Libreta. Portar la
Jliura. Fr. Tenir la culpa
« ser ol)jecte de burla.
Hacer el gasto. Yéndrer á
Iliuras. Librear.
l•liuraiior. Librador.
JLIiurainent. Adjudica-
cioti. (menl. Libramiento.
IJiuran.sa. Desltiura-
Uiiirar. Librar.
Lliviú. Inconstant. Incons-
tante, veleidoso. Lasciu,
LLOC
incontincnt. Lascivo, libi-
dinoso, liiiano.
iJiviandat. Lascivia, in-
continencia, lubricidad.
IJoa. V. Loa.
ijí»ahie. Loable, laudable.
Lloubieiuent. Adv. Loa-
blemente, laudablemente.
Lloació. Aprobació. Apro-
bacion, alabanza.
Eil«»a(lor. Qui lloa. Alaba-
dor, loador. {bar.
Lloar. Alabar. Loar, ala-
L9«>l>. V. Llop.
Lloba. Balandram, sotana
ab baloiia. Loba, gabán.
Lloba-carda.Pla. Cardo.
Ll4»l>a4la. Agrie. Crestall.
Cuchillo. {lobato.
Lioliarret. Dim. Lobezno,
Uobara-o. Peix. Lobarro,
sollo, tabarro, lubina.
Llubí. Planta y fruyt. Al-
tramuz, chocho. Tra6cant
de llobins. Altramucero.
Lo pertanyent al llop.
Lobuno, lupino.
LlobinadH. Conjunt de
llobins. Altramuces.
Llobiner. Altramucero.
Lloea. Gallina que cova.
Clueca, llueca. Qui oculta
lo furt. Capa de ladrones.
Fruyta passada. Papan-
dujo, modorra. Tornarse
lloca la fruyta. Modorrar-
se. La gallina. Aclocarse,
encloquecer. {zon.
Llocacla. Pollada, polla-
Lloch. Població. Villar,
villaje , aldea. Passaije,
pas. Pasaje. Causa, pues-
to, siti ó text. Lugar. Dis-
tricte ó espay de terra
que correspon á una po-
blació. Término. Parí de
terreno que ocupa un eos.
Sitio , puesto , capacidad.
Lloch de cequias. Lugar
acequiado. De mòlts mo-
lins de aygua. Aceñal. Ll.
comii. líássa. Letrina, pri-
vada, lugar común. Co-
mú en los barcos. Jardin.
Ll. estret. Apretura. Pe-
rillos pera ofegarslii. A-
hogndero. Segur. Recepto.
Separat. Apartadizo.
Ventilat. Ventorrero. En
lloch. Adv. En cap part.
LLOM
En ninguna parte, en nin-
gún lugar. En compte.
En vez , en lugar. En pri-
mer lloch. Adv. Prima-
riamente, mn.rimamenle.
En segon lloch. Adv. Se-
cundariamente. Fèr eixir
de lloch. Fr. Sacar dequi-
cio. Fèr lloch , y fèr fèr
lloch. Fr. Hacer calle ó pla-
za, despejar. Férse lloch y
fèrse fer lloch. Fr. Abrir-
se paso. Lloch, lloch. In-
terj. Plaza, plaza. Mudar
de lloch. Mudar de hito ó
de hogar. Tráurcrse de
son lloch. Desgobernarse.
y. Desllorigarse. Trobar-
se en dos llochs.fíi/ocaríe.
Lloctiné&cia. Legada,
cargo de lugarteniente.
Lloctinent. Substitut.
Lugarteniente. De batlle.
Lugarteniente de alcalde.
Llo(irijs;ó. (^unillet. Ga-
zapo, gazapillo.
LIo(lri$;uera. Cauabont
fan cria los cunills. Gaza-
pera, madriguera.
Llosadur. V. Llogater.
Donar ó péndrcr a llo-
guer. Alquilar.
B>logareuch. Lugareño.
Llogarrot. Lugarote, vi-
llorrio, aldeorrio.
Llogs-irí^e. r. Asentar con
amo. Llegarse á jornal.
Ajomalarse.
Llogat. Prés a lloguer. A l-
quilado. Lo qui 's lloga.
Alquilón. Que 's lloga.
Alquiladizo.
Llogater. Qui dóna ó con-
cedeix á lloguer. Alqui-
lador. Qui pren á llo-
guer. Inquilino. Despedir
al llogater. Desafiuciar.
Despido de llogater. De-
Ll«>gica. Lógica, {sahucio.
Lloguer. Pieu ó salari de
una cosa ó persona lloga-
da. Alquiler. For. Loca-
ción. Lloguer de algun
graner. Camaraje. De ma-
gatzem. Almacenaje. De
pis. Piso. Cosa de lloguer.
Alquilón. Deixar lo llo-
guer. Desalquilar.
LloiNiue. V. Lluisme.
Llom. Lomo. All de llom.
LLOS
Alomado. Llom entre
solch y solch. Loba, ca-
mellón, caballón, pece.
L•loiubarda. Pessa de ar-
tilleria. Lombarda.
ï,Ioniliar(Iejai'. Dispa-
rar la llombarda. Io7)j-
bardear. brical.
Llonibc-Éga!. Med. Lum-
Eilunihrigol. Ombligo. LI.
de Venus. Pla. Oreja de
monje, laaillo, sombreri-
llo. Lo que tè figura de
llomhrigol. Ombligado.
L•IoniHio. Llom de porch.
Solomo, solomillo. [so.
K,luiii4>s.£squenat. Lomo-
Llnndro. Pesat, tonto.
Londro. gitud.
IJongitict. Longitut. Lon-
L•longuet. Panet. Mollete,
panecillo, panecico.
L•lAn.«a. Lonja, loncha.
lilop. Quadriipedo y peix.
Lc^o. Mòlt menjador. Go-
mia, tragón. Mossegat del
llop. .\lobadado. Ln xich
de color de llop. Alobu-
nadillo. Semblant al llop,
de color de llop, pel de
llop. Alobunado. Llop
cerver. Liccn. Llop-man.
Foca, anarico. {Loboso.
L•Iopús. Terreno de llops.
lylor. V. Llorer.
liloredar. Lauredal.
Horer. Laurel. LI. bòrt.
Durillo.y. Herba de ladi-
sipula. LI, de Alexandria.
Alejandrino. Real. Lau-
rocerazo, cerezo con hojas
de laurel, adelfa. Cosa de
llorer. Laurino.
L•lorifer. Que lè ó porta
llorer. Laurífero.
L•lorïea. Loriga.
L•Iorïgada. Carnada, cu-
chillada, ventregada.
L•lorina. Substancia del
llorer. Laurina.
L•lurini. Pertanyent al
llorer. Laurínico. j
L•Ioro. Aucell. Papagayo,
loro. Lloro del Paraguay.
L•Iopt. V. Brut. {Paraguay.
L•los.Tall dels instruments ,
de cer. Boca, corte, filo.
La porció de ferro ó cer
3ue seafageix á las relias
e r arada. Calce, calzo.
LLID
Xlosa. Pedra. Losa, lastra,
lancha. Trampa. Losilla,
I loseta. Cop de llosa. Lan-
L•lo»íalla.V. Llosa, 'chazo.
lAosaajat. Blas. Losan-
jado, losunjeado.
Ij4t»ar. V. Enllosar.
L•l((!^elEa. Trampa pera
LLUM 253
fibi. Nutria, nutra, sati-
rio. La dona viva, aguda
y prompte. Pizpereta, sá-
tira, mujer aguda. De co-
lor de llúdria. Alutrado.
Lluent ó Lluhent . Lucien-
te, reluciente, flamante,
resplandeciente, {ire, brillo
cassarauceli.•í.Loía, es/)Zi-|I>lMentó. Brillantez, Im
que. V. Llosa
íJo.'sera. Y. Pedrera.
BJos.sa. Cucharon.
SilossatSa. Lo que cap en
I unallossa. Cu(7iaraf/a. El
. refegimenl que 's dóna de
una cosa. Plu•;.
L•Io.tisar. Renovar lo tall,
trempar las eynas de pat-
ees. Echar bocas, aguzar,
acerar, templar.
Llot. Fanch. Lodo, lama.
Lo que deixan las ayguas
i deis rius. ¿eV/amo. Lo que
' 's fa en los estanys y sa-
I fareigs. Tarquín, verdin.
verdogo. Lo que va per
I sobre 1' aygua dit llot ca-
pilar. Ajomale. La brutí-
cia en los llabis y llen-
gua. Sarro. Ll. capilar.
V. Ll. vert. Llot corrom-
, put. Cieno. Llot vert ó de
' sobre 1' aygua. .ijomate.
L•lotja. Liòch de reunió de
I comerciants y merca^
I ders. Lonja, bolsa. Lo
! pórtich devant deis edi-
ficis sumptuosos. Atrio,
lonja. (da. Glorieta
Llotjeta. Glorieta, miran-
L•lotós. Fangós. ¿¡mo.so, ce-
nagoso, lodoso.
íjUiiositat, Limosidad.
Lloz4t. V. Cap gros.
Llubí. V. Llobi.
Linear. Atisbar, colum-
brar, ojear, amusgar.
Llucb. Acert. Tino. Brot
Renuevo, pimpollo, vasta-
go. V. Renou. Ll. de oli-
ver. Vestugo. Planta de
un sol Uuch. Súrculo, uni-
cauíe.Donar ó tenir lluch.
Dar muestra, tener traza.
Llnciar. V. Llosar. Llu-
ciarlas dents. Fr. Agu-
zar los dientes.
Llucirer. Lucifer.
Lluciferi. Luciferino.
Llúdria. Quadrúpedo am-
Lluer. Aucell de passada.
Lugano, lujano.
Linerna ó Lluherna. Cla-
raboya, ¿uïiiòcera. Insec.
Luciérnaga , noctiluca.
Peix. Lucerna, milano.
Lluerí. V. Llangardaix.
Lluerter. V. Poruch.
Linfa. Ventositat. Follón,
zullon, ventosidad. Cua,
drapot ó cosa semblant.
Maza, rabo, virote. Dona
mundana. Meretriz. Fèr
Uufas. V. Llufarse.
LEuCarse. r. Follarse, zu-
llarse, vetitosear.
Lluf'rar. V. Llucar.
Llnició. Quitación, r/uita,
quitamiento. V. Lluisme.
LluiMSfnt.Explendor.Z,«-
cimienlo. resplandor, res-
plandecimiento.
Lluir. En sas princip. ac-
cep. Lucir, relucir. AmoT-
tisar. A )?!orí¡rar.Allissar.
Jaharrar. La paret. Blan-
quear, emplastar. Lluir
un cens ó censal. Quitar.
Lluir.se. r. Brillar.
Lluisme. For. Laudemio.
Lluit. Expléndit. Lucido,
lucio, /¡rectoro. Llustre de
la paret. Jaharro.
LluEii. Luz. Qui fa llum. A-
lumbrador. Que fá llum.
Alumbrante. Fer ó donar
llum. Alumbrar. Llum
petita, gresol. Cmdileja.
Que té peu, llumenera,
etc. Velón. Llum de oli
que 's penja. Candil. Cop
de llum. Resplandor viu
y fugas, fíelumbron. Cop
áe llumenera. Candilada.
Fér Uum. Alumbrar. Ho-
me de pocas llums. Hom-
bre de cortos alcances.
Passar la Uum. Traspa-
rentarse. (soL
Llumanea. V. Llum, Gre-
Lluuianeraó Llumenera
254
MA
Esp. de candelero.Feíon.
lilunienerada. L'oli que
cab de una vegada en la
llumenera. Candilada.
Cop de llumanera. Can-
dilaso.
L•lunieneta. Insecte. Lu-
ciérnaga. V. Lluerna.
liluinenetas. PI. Gospi-
ras que quedan quants'
apaga un paper. Monjas.
y. Pampalluga. Llume-
netas de S. Telm. Naut.
Castor y Pólux, fuego de
San Telmo, helena.
l,Iuininar. Lumbrera.
JLiuniinária. Disposició
de mòltas llums ordena-
das. Iluminación, alum-
brado. Lo llum que cre-
ma nit y dia devant lo
Santissim Sagrament. Lu-
minaria. Mitja lluminà-
ria. Fam. Curt de vista.
Cegarrita, cegato.
iJuininú.s. Luminoso.
E,luna. £n sas princip.
acceps. Luna. La gola de
oli ó greix que nada sobre
'1 licor. Ojo. Lluna no-
va. Novilunio. Lluna ple-
na. Plenilunio. Ll. vella.
L. menguante. Girant de
la lluna. Girante, novilu-
nio. Quedarse á la lluna
de Valencia. Fr. Quedar-
MA
se al son de buenas no-
ches. Tallat de mala lluna.
Fr. Estar hecho en pecado.
Fcr véurer la lluna en un
cove. Fr. Hacer ver lo
blanco negro.
Eiluiiació. Lu7iacion.
Uuuar. Lunar. (nario.
IJunari. Pronóstich. Lu-
L•lunai'ia. Pta. Lunaria.
tAunáticU. Lunático, loco
L•luneta. Siti reservat en
los teatros. Luneta. Xx-
quil. Luneta, terciario. (les.
L•lunetas. Pl. Blas. Lune-
Lluny. Apartat. Lejano,
remoto, apartado, distan-
te. Distant , allunyat, age.
Ajeno. Adv. A llarga dis-
tancia. Lejos.
lilunyária. Lejanía.
I^luuyar.<«e. r. Apartarse.
Alejarse. V. Allunyarse.
L•lunyat. V. Allunyat.
lilúpca. Tumor. Lupia, lo-
banillo. En lo cap. raí-
paria, íopinaria. El cuy-
dado que atormenta. Pe-
sar, pesadumbre.
L•lúpol. Planta. Lúpulo,
hombrecillo.
L.Iiif|uet. Tros de cara
muixa ensofrat. Pajuela,
sulfonete. Lo irosset de
llimona ó taronjela que
's tira al vi. Luquete.
MAC
L•liiqueta. Pta. Globula-
ria. V. Ilerba negra.
L•Iur. Pron. possessiu. De
ells ó de ellas. Su, sus.
L•lurigatla. V. Llorigada.
L•lurigú. V. Llodrigó.
L•luriguera. V. Llodri-
guera.
L.IUS. Peix. Merluza, pico-
ta. Llus barbut. Peix. Fa-
neca. Ll. sech. Pescado.
V. Tonto, {so, cegarrita.
Iilu8CO. Cegajoso, cegalo-
L•luscusitat. Defecte en
la vista. Ceguera, oftalmía
Llusítá. Retozón , lozano.
L•lustral. Lustral.
L•liistre. Brillo de las co-
sas brunyidas. Lustre.
Puliment. P»/imen/o. Es-
malt. Esmalte, esclareci-
miento. Brillo, llisura y
aparell que queda en las
fiessas de roba per llaver-
as prcmpsadas. Prensa-
do. Donar Ilustre. ,4fuí-
trar, enlustrecer. Entre
dos Ilustres. Adv. Entre
dos luces. Pérdrer lo Ilus-
tre las robas. Chafarse.
tjlustróti. Lustroso.
L,lu«)troí«aiueut. Adv.
Lustrosamente. (juria.
L•luxuria. Luxúria. Lu-
L•IuxuriÓM. Luxuriós, ¿u-
jurioso.
M.
m. Com lletra numeral val
actualment mil, y anti-
guamenl,posanthi una ra-
lla sobre, valia un milió.
Alá. FZn sas principals ac-
cepcions. Mano. Posses-
siu del gen. fem. de mon.
Mi, mia. Costat. Lado.
Sorl, classe. Ralea, raza.
Entre rellotgers. Paleti-
lla. La má esquerra. La
mano zurda. De baixa
ma. Ordijiarío.Má de Ju-
das. V. Apagallums. Ma
de morter. Mano de almi-
rez, majador, machaeade
ra. Má de santa RIaria
Pla. Agripalma. Má á
má. V. Cap. á cap. M
mestra ó exercilada. i/.
ducha, diestra, ó hábil.
Apretar ó carregar la má.
Fr. .Se» íar la mano. Es-
capar la ma. Fr. Irse la
mano. Pararla má. Abrir
la mano. Por sota ma.
Adv. Por debajo de cuer-
da. Segon de má. Tras-
mano. Tenir la má tren-
cada. Fr. Tener la mano
suelta. Trencar la má. Fr.
Soltar la mano. Pl. Va-
lor, preu del traball. He-
churas. A mans besadas.
Fr. /)(■ mil amores . Ab to-
ta la forsa de las mans.
Adv. A manteniente. Fèr
anar las mans. Manotear.
Lligar las mans. Mania-
tar. Picament de mans.
Palmoteo. Picar ó batrcr
las mans. Palmear, pal-
motear. Tenir las mang
foradadas. Ser manirolo,
pródigo. Untar las mans
a algu. Fr. Soboriiar, un-
tar el carro.
Slaca. Defecte, falta. De-
fecto, mácula, tara, falla.
V. Macadura.
macadura. Contusió.
Contusión, magulladura,
magullamienlò. La taca
de la frujta per causa de
algun cop. Maca.
Macar. Magullar. Machu-
car, contundir, remachar.
MAD
Tacar, fèr malhè. Dañar,
averiar, hechar á perder.
r. Lafruyla. Pasarse.
Sfacarrú. Especie de fi-
deu gruixut. Macarrón.
La arrel de la pastanaga.
Raíz de zanahoria.
Slacarronús. Lana en
puerco, sucia. (ga.
Macarriilla. V. Ballaru-
Macer. V.Porrer. {quina.
JSBachiiia. Maquina. Ma-
Maeinr. V. Macis.
üUaciile.xa. Qualitat de lo
macis. Solidez, macicez.
Macilent. Pilongo, ma-
ganto, laso, consumido.
niaeip. Bastaix. Faquin,
ganapán. V. Bastáis, Ca-
maiich. Solter. Célibe, sol-
tero, (cada. Macias.
JMácis. Pell de la nou mos-
Btlací««. Sólido. Macizo, só-
lido, prme, denso.
Slaci!«nr. Solidar.
JHaco. Majo, chulo, maca-
reno, achulado.
Mácula. .Mancilla, man-
cha. V. Clap, Taca.
Macular. Manchar.
Madanteta. Madamisela,
madamiia. itó. Percal.
IMadapuIan. Roba de co-
Hladei-Y^a. Lo fíl, llana,
etc. tret del aspi ó torn.
Madeja. Lo cabell que cau
a metxas ó llochs. Guede-
ja. Madeixa retorta de se-
da. Capillejo. Madeixa
sens cap ni centener. Ma-
deja siíi cuenda.
IMadoiia. Señora.
IHadral. Y. Mare, Major.
Aladrat^tra. Pta. Mas-
tranzo, mentastro. V.
Menta borda.
Madriguera. V. Cau.
Madrina. V. Boga.
Madrina. V. Llevadora.
Posar á la madrina. Yv.
Juntar dos animals ab la
corretja de aquest nom.
Amadrinar, (la matriz.
Madrona. Pta. Yerba de
Maduixa. Fruyt. Fresa.
Maduixa peruana. Fresón.
Maduixar.V. Maduixera.
Maduixera y Maduixe-
rar. Fresal, fresera.
Madur. Maduro, sazona-
MAG
do. Dit delafruvta. Paso.
Madurador. Llocb pera
madurar. Maduradero.
Maduranient.Ac. y efec-
te de madurar. Madura-
ción. Adv. Ab maduresa.
Maduramente.
Madurarse, r. Sazonar-
se. Comensar á madurar,
entrar en sahó. Pintar.
Madúrenla. Madu7-ez. Ab
maduresa. Adv. Madura-
men!. Maduramente.
Maduxa. Y. Maduixa.
Maduxera. Y. Maduixera.
741agall. Instrument de
pagi'S. Legón. Y. Cavech.
Magalla. Aixada estreta.
Pico, marra.
Magailada. Necedad,
bestiesa. Tontería, ter-
quedad. Lo cop de ma-
gall. Legonazo. (da.
Magallaria. Y. Magalla-
Magaüó. Aixadeta. £s-
cardillo , almocafre, sacho
Masauya. Aucell mòlt
petit. Saligaria.
Magarrul'af^. Pl. Afa-
lechs. Carantoñas, caro-
cas, arrumnccs. Demostra-
ció de carinyo lela ab as-
tucia pera enganyar á al-
gú. Marrullería, gitana-
da. La festa ó gesto que
's fa a alguna criatura pe-
ra que riga. Coquito. Fcr
magarrufas. Fr. Lagotear,
cocar, retozar.
9Iagarí$a ó Magassa. Pta.
Magara, magarza, ma-
garza, magarzuela.
Magratseui ó Magatzem.
Edifici pera guardar gé-
neros per major. Alma-
cén. La botiga ahont se
venen en gros los géne-
ros. Lonja. Magatsem de
llana. Lanero. De sal. Al-
folí. De vi. Bodega, [nar.
Magatítieiuar. Almace-
Mageuca. Y. Xanguet.
Magencanient. Y. Ai-
xorbidura.
Magencar. Aixarcolar
las plantas la primera
vegada. Desortijar. La se-
gona vegada de aixarco-
lar. Aparar. Y. Esma-
gencar.
MAG 2o3
Magench. Del mes de
maig. De mayo.
Magestat. En sas prin-
cipals accepc. Majestad.
Grandesa. Grandeza, glo-
ria. Serietat. Gravedad.
Magestuós. Majestuoso,
majestoso, pomposo.
Mage««tuoNanient. Adv.
Majestuosamente.
.'$Iageí4tuoí«itat. Majes-
tuosidad. (Y. Seny.
.Magi.Imaginacion.J/a^ín.
Mágica. Magia.
Mágicli. Mago, mágico.
Magííiteri. Dignitat de
mestre. Maestría.
Magna. Manna. Maná.
Magnànim. Magnánimo,
generoso, longánimo.
Magnanimitat. Longa-
nimidad, largueza.
Magnat. .Magnate.
Magnetizar. Imanar, i-
mantar. (mo.
Magnetisme. Magnetis-
Magailicament. Adv.
Gran diosa men te, apipa ra-
mente. Y. Lliberalmenl.
Magniücar. Ensalsar.
Ensalzar, alabar, engran-
decer. Y. Lloar.
Magní ucencia. Solem-
nidad, esplendidez.
MagniUcb. Majestuoso,
su7}tuoso, espléndido, au-
gusto, (dilocuencia.
Magniloqüencia. Gran-
Magniloqüent. Grandi-
locuente, grandílocuo.
Magofanient. Quebran-
tamiento.X. Magulament.
Magolar. Y. Magular.
Magot. Especie de mona.
Magote, magoto.
Magrament.Adv. Flaca-
ment. Flacamente, lán-
guidamente. Ab escasse-
sa, ab poch agasajo. Fria-
mente, pobremente.
Magrana. Fruyt. Grana-
da. La del gra blanch.
Alabar. La del gra car-
mesi. Cajin. La del gra
quadrat. Zafarí. La del
gra llarch y agre. Diente
de perro. Flor de magra-
na. Granadino. Grill de
j magrana. Casco de gra-
I nada. Tcl deis grills de la
236
MAJ
magrana. Algara, telilla,
membrana.
Magraner. Arb. Grana-
do. Matjraner bòrl. Gra-
nado silvestre.
Magre. Flach, sech. Fla-
co, magro, macilento, en-
juto. La terra crua y de-
subslanciada. Árido, se-
co. La carn sens Rreix.
Magra , momia. Pobre.
Pobre. Anar magre algu-
na cosa. Fr. Ir mal. Fcr
tornar magre. Fr. Enma-
grecer. Tornarse magre.;
Fr. Secarse, enflaquecerse.
Magrejar. V. Flaquejar.
IMagrentí. Un pocb ma-
gre. Magrico , magrilto.
Slagret^a y M agror. Ma-
grura, flaqueza, flacura.
Magrir. V. Enmagrir.
SKagri^tó. Dim. Magro,
enjuto de carnes.
ISIagror. V. Magresa.
Maguey. V. Atsabara.
Such del Maguey. Puíf/ líe.
Magulameiit y Magulla-
ment. Cansanci , moles-
tia. Molimiento , molien-
da , quebrantamiento.
Contusió. Magulladura,
magullamiento.
Magular. Comprimir vio-
lentment un eos. Machu-
car, contundir. Fatigar,
molestar. Moler, quebran
tar, reventar, apurar.
Mahó. Toba, rajola. Ado-
be, ladrillo, doble. Roba
de vions. Mahon, maho-
nes. V. Aianquins.
Mafaometisnie. Secta de
Maboma. Mahometismo.
MahonN. V. .\lanquins.
Maig. Mayo. Arbre que 's
posa en las festas.riícaria.
Maimó. Pelma, pelmazo,
pesado, pachón.
Mainada. Familia ó cria-
turas de una casa. Familia
Mainell. V. Escudeller.
Major. Mayor. Per major.
Adv. A ull. A ojo , á ojo
de cubero, abulto. Pl. An-
tepassats, ay'is. Antepasa-
dos , abuelos , ascendien-
te». Alsarse á majors. Fr.
Subirse á las barbas.
Majoral. En sas princip.
MAL
I accepc. Mayoral. Qui fá
I de cap entre mossos de
I traball. Manijero. Qui
i mata bous, anyells y al-
I tre bestiar. j1/aíari/e..Ma-
: joraldeunallaurada.ru
chican, caporal.
Majortloni. En sas prin-
cip. accepc. Mayordomo.
Qui cuyda en las manu-
facturas sobre los treba-
lladors. Sobrestante, vee-
dor, (mía. veeduría.
>aajor<iuniia. Mayordo-
^Slajordona. Criada ma
jor. Ama de llaves, case-
ra. Dona del majordom
Mayordona.
53»j«iria. Excel-lencia ,
qualitat de major. MayO'
ría, superioridad , mayo-
ridad. Pluralitat de vots.
Pluralidad. íyormente.
Majosuieut. Adv. Ma-
Majúscuta. Letra mayús
cuta, capital, versal.
Sttxl. Mato y mal anteposat
al substantiu ma>culi.
Pervers, de mala vida y
costums. J/üZo, perverso.
malvado. Inquiet, entre-
maliat. Travieso , malo
inquieto. Dificultós. Difí-
cil, dificultoso. Sensació
aflictiva de alguna part
del COS. jDo/or, mal, en-
fermedad, morbo. Indis-
posició habitual en la sa-
lut. Achaque. Ruina y
destrucció que causa la
guerra. Desolación . ma-
les. Fèr malbé. Estropear,
aojar. Mal aguanyat. V.
Aguanyat. Mal de "barre-
tas. Trismo. De cap. Pe-
sar. Pesadumbre , desa-
zón. Amohino. Quebrade-
ro de cabeza. De coU. Gar-
rotulo, angina. De cor.
Dolor de estómago, ahilo.
De costat. Pleuresía. De
espalma Pasmo. De illa-
da. Miserere, cólico, fol-
vo. De mare. Histérico.
De masell ó de S. Llátser.
Elefancía. De orina. Re-
tención , supresión de ori-
na. De ronyons. Nefritis.
De San Paü. Gota coral,
epilepsia, mal caduco. De
>IAL
semenl. V. Gál-lich. De
tripas. Y. Torso. De uUs.
Oftalmía. V en sentit fi-
gurat. Deseos. De ventre.
Dolor de tripas. .Mal en-
comanadís. Malpegadizo,
contagioso. .Mal enlormat-
jar. Mal guisar. Mal en-
tech. Mal arraigado. .Mal
gal-lich. V. Gal-lich. Mal
lleig. Cáncer, zaratán. M.
menjador en los pits. Za-
ratán. Mal sá. Insalubre.
Pl. Ajes, achaques. A mal-
Adv. Pesadamente, a mal
grado. .\ mal borras. Fr.
Sens orde. A la diabla, á
trompa y talega. V. Bor-
ras.Bell mal sen lá. Expr.
Linda gracia. De qualse-
vol mal. V. A mal borras.
Fèr mal. Fr. Dóldrer. Z)o-
ler. F'erir. Lastimar, mal-
tratar. Fèr mal de cor.
Fr. Estar ab recel. Estar
con cuidado ó en espinas.
Fèr mal de uUs. Fr. Desit-
jar alguna cosa. Seducir,
abalanzarse. Fèrse mal.
Vr. Hacerse daño, dafmrse.
Mal cuyl ó mitgcuyt. San-
cochado. Mal de son grat.
Adv. .-1 pesar suyo. Mal
enformatjat ó mal ganos.
Mal guisado. Mal baja.
Ningún. Ninguno , mal-
dito. Mes mal. Adv. Peor,
peormenle. Posar mal a
algú. Fr. Maltraclarlo.
Malparar, maltratar. Po-
sarse mal ab algú. Fr.
Malquistarse. Tenir mal
de cor. Ahilarse. (mo.
Malabar.». Pta. Crisante-
MalacoHtuuiar. Mala-
costumbrar, malear, vi-
ciar, {costumbrado.
Malacoüttuniat. Mala-
Malafeta. Maldad, mal-
hecho, maleficio.
Malaf'ortuna. Infortuna.
Malal'ortuuat. Desafor-
tunado, (sabrimiento.
Malagana. Desazón , de-
Malagrad«Í8. Desabrido,
áspero, arisco, seco, vina-
groso, {laquita.
Malagueta. Pedra. Ma-
Malalt. Enfermo , malo,
doliente. Caurer malalt.
MAL
Fr. Enfermar, adolecer.
Ensopirse '1 malalt. Fr.
Adormecerse. Espalllarse
"1 malalt. Fr. Empeorar,
ponerse peor. Fèr lo ma-
lalt. Fr. Encojarse , hacer
la encorvada. 'mi:o.
lUalaltejar. Estar enfer-
JUalallia. Enfermedad,
morbo, afección. Mal ha-
bitual, sombra de alguna
malaltia. Amago, alifafe.
malaltii-.Y. Enmalaltir.
jWalaUÍM. Qui gasta poca
salut. Enfermizo , mórbi-
do, valetudinario, canijo,
enclenque. País mal sá,
que ocasiona malallias.
Enfermizo, morboso, i7i-
salubre. Persona malal-
tissa. Achacoso, entecado,
enteco, agostizo.
IHalaiuent. Adv. Mal, a-
riesamente, siniestramen-
te. Córrer malament ab
algú. Fr. Estar enemistado
Malauy. Interj. Mal año,
rayo, vira Dios. (quita.
iHaÍa(|ueta. Min. Mala-
IUala(!i(i*uch. Inrelis.Z>e.s-
astrado, desventurado.
nialaüitrugáiicia. Des-
ditxa. Infortunio.
nfafastruguesa. Abati-
ment. Postración.
nialat. Quím. Malato. (ra.
Malaventura. Desventu-
Alalaveuturaf. Desgra-
ciado, desventurado.
Slalavesar. Y. Malacos-
tumar, (tumat.
Malavesat. V. Malacos-
maiavinj^ut. Malaveni-
do, desavenido. ¡turat.
Slalavirat. V. Malaven-
Malavoleiicia y Mala-
volensa. Malevolencia,
malquerencia.
JMailiaratadainent.
Adv. Desperdiciadamenle.
Slalbarata(i<cr. Derro-
chador , disipador , des-
perdiciador.
Malbaratament. Des-
perdicio, dilapidación.
Malbaratar. Disipar,
derrochar, destrozar.
Malbé (Fèr). Destruir. A-
niquilar, echar á perder,
descomponer. V. Álalba-
DIC. CAT. CAST.
MAL
ratar. Fèrse malbé. Fr.
Deteriorarse , echarse á
perder. (vesch.
ilSalbeeb. Pta. V. Mal-
lUuEcarat. Fam. De cara
mòlt lletja. Carantamau-
la, carantoña, rostro feo.
Malc4>ni|t«»«<it. Descom-
puesto, desaliñado, desa-
seado. V. Malendressat.
¡Sfalcituteut. Querelloso,
quejicoso, malconíentadi-
zo, escolimoso.
Maleoratge. Herb. Mer-
curial, ortiga muerta.
Malcriat. Faltat de crian-
sa ó educació. Descortés,
grosero, malmirado. Im-
politioh. Mogrollo.
Malcuíiiir. Cusir.
Malctisit. Culcusido.
Maiasiv. Pugnar, bregar,
patullar. (malicia.
Maldat. Vilesa. Infamia,
.tSuirieiitaf. Helgado.
Maltlieiit. Maldiciente.
MaltHr. V. Malehir.
Malee*». Fort. Terraplé.
Malecón. {imprecación.
Maledicció. Maldición,
Maléfií'b. Maléfico, vené-
fico. V. Bruixot.
Maleliidor.Qui maletieix
Maldiciente, maldecidor.
Malebir. Maldecir , im-
precar, tjlasfemar, anate-
matizar, (dito.
Malehit. Maldecido, mal-
Maienipiear. Malversar.
Maleucolia. Melancolia,
tristesa. Melancolía. Mur-
ria. Murria, taciturnidad.
Malendré»). Falta de ar-
reglo. Desaliño , desaseo,
desatavio. Lo quarto per
los mobles que no servei-
xen. Trastera.
Malend4-es.*«ar. Desa-
sear, desaliñar.
Malendre»««üat. Malfar-
dat. Desaliñado, desasea-
do, pañoso, inculto.
MalendreNííus. Pl. Ro-
pa, muebles, etc., inservi-
bles ó abandonados.
Malendri. Lladre de ca-
mi ral. Malandrin, saltea-
dor. Pervers. Bellaco.
Malenténdrer. Oir ab
equivocació. Trasoír, en-\
MAL
257
treoir. Equivocar, errar
los conceptes. Trasoñar.
MaleutéN. La cosa que
se ha compres mal. Mal
entendido. ()ui maliciosa-
ment interpreta las co-
sas. Taimado, malicioso.
Malesa. Bosch espès. Re-
bollar, matorral, fragosi-
dad, fragura. Maldat. Fe-
choría, fechuría. Pié de
malesas. Fragoso, mon-
tuoso, (ba tora.
Maleí^párrecli.Pta. Yer-
Malemtatger. Entrema-
liat. ^1 vieso, zarandillo.
Maleta. Balija. Saquejar
la maleta. Fr. Desbalijar.
Maleter. Qui fa maletas.
.Maletero. {ton.
."SSaletó. Maletassa. Male~
Malevo! y Malevolent.
Malévolo. (malvado.
."Sialfactor. .Malhechor,
MaUardat. Zamboron-
dón, zamborotudo.
Mallar.iat. Zarrapastro-
ro. V. Malendressat.
Malfat. Desgracia.
Malier. Fèr malament ó
mal.J/a//iocer. (Malherir.
Mallei'ir.Ferir gravement
MalCet. Indispost. Desa-
zonado , displicente. Fèt
ndegudament. Malhecho.
Malganófi. Malhumorat.
Desabrido, mallt umorado.
Malga.<«fador. Derrocha-
dor , malbaratador , pró-
digo, maniroto.
Malgaíülar. Malrotar,
malversar , derrochar,
prodigar. (nagroso.
Malgeni. Mal genio, vi-
Malgirasól. Pta. Verru-
guera.
Malgírbar. Frangollar.
Malgirbat. Desgalichado,
ramplón , zar rapas tron.,
V. Malendressat.
Malgrá. Tumor. Carbun-
clo, carbunco.
Malgraciús. De geni as-
pre. Arisco, uraño.
Malgraeiosament. Adv
Ásperamente.
Malgrat (De). Adv. Mal
de su grado, mal que le
pese. (te. V. Malganós.
Malhumorat. DispHcen-
n
258 MALL
Malich- Melich, llambri-
gol. Ombligo.
malicia. Quimera, tirria.
Ojeriza, enemiga, mohí-
na, cólera. Engany. Do-
blez, pravedad. Al) mali-
cia. Adv. Maliciosamente.
Péndrer malicia. Fr. En-
fadarse. Encolerizarse.
Sens ó sense malicia. Adv.
De bona fé. h^génuamen-
te, sanamente, sencilla-
mente. Sens advertencia.
Impensadamente , inad-
vertidamente.
Maliciada. Excés de ma-
licia. /)-(T, furor. Péndrer
una maliciada. Fr. Mon-
tar en cólera , enfurecerse,
exasperarse, irritarse.
Maliciar. Presumir, sus-
pitar. Recelar, temer, sos-
pechar, barruntar. Inter-
pretar ab malicia. Tomar
U7ia cosa por donde quema
^alicistn^e.T.Trasvinarse
TUsíUciús, Desconfiat. Sus-
picaz, desconfiado. Astut.
Doble, escatimoso.
IMalicio.xiainent. Adv.
Mañosamente , escatimo-
samente, {aje.
Malicó. Dim. Malecillo,
I91alicó.«>. Enfermizo.
Malifeta. Malafeta. Mal-
liecho, maleficio.
Maligne. Mal intencio-
nat. Maligno. Nociu. No-
civo. Pervers. Perverso.
Malignitat. Perversidad.
Malintenci4»nat. Malig-
no, solapado, marrajo.
Mali.ssíni. Sup. Pésimo.
Malí.*«!«iniaiueut. Adv.
superlatiu. Perramente,
pestíferamente. ívolo.
Malivol. Malèvol. Malé-
Mall.Cert joch. Mallo. El
martell gros pera forjar
lo ferro. Macho, mazo.
Altre martell gros y pe-
sant que serveix als pi-
capedrers y mestres de
casas pera rómprcr pe-
dra. Almádana, marra.
Pera clavar claus de bar-
co. Bandurria. Especie
■de martell dels ferrers.
Acotillo. Mall de cap y
pena. Alcotana. A cops
MAL
de mall. Adv. A machote.
Malla. Cada anell de las
cadenas. £s/af)on. Moneda
que valia mitj diner. .Me-
dio dinero. En lo joch de
noys, lo valor de la mitai
de cada unitat quejugan.
Medio. Fer mallas. Fr.
Mallar. Refer las ma-
llas, fíemallar.
Malla«la de pastors. Ma-
jada, redil, apero.
Mailarengaxica. Aucell.
Herreruelo, holleca.
Mallet. Náut. Tarugo de
fusta. Dado.
Mal-lograr. Malograr,
echar á perder , desgra-
ciar, deteriorar. (to.
Mal-logro. Malogramien-
Mallol. Vinya novella.
Majuelo. Lo serment pera
plantar. Estaca, renuevo,
majuelo. Arrancarlos ma-
llois. Desmajolar.
Mallorquí. Nat. de Ma-
llorca Mallorquín, baleári-
Malniüjor.V. Diabla, (co.
Malinanat. Desmandat.
Desmandado, malmanda-
Malinenar..V(7/írflíaí-.(do
Malinenjar..\limentarse
podi. .Malcomer.
Malinenjat. Malcomido.
Malniés. .Malbaratado,
gastado, malparado.
Malnietació. Malbarato,
desperdicio. (ralador.
Malmeteilor. V. Malba-
Maliñétrer. Espatllar,
arruinar. Maltratar , e-
char á perder. Maltractar.
Lastimar, desgraciar. Pe-
gar mòlt á algú. Malpa-
rar. Corrómprer, perver-
tir. Malear. Llastimar lo
eos per algim cop. Lisiar
lastimar. V. Maloaratar.
Malníétrerse. r. Picarse,
pasarse, dañarse.
Malniirar. Aojar, fasci-
nar. V. LUpéndrer.
Malorilenat. Desordena
do, de.^co7ieerlado, inorde-
nado, inconcino, indigesto
Malpaper. Desatenció.
Desatención , desaire. V.
Desservey. (hora.A6or/ar
Malparir. Parir fora de
Malparlat. Malhablado,
MAL
lenguaraz, lenguaz, [to.
Malpart. Malparto, abor-
Malpénürer. Tomar ú
mal. {receloso, suspicaz.
.Malpeni«at. .Malicioso,
Malplacent. Displicente,
arisco. V. .Alalgraciós.
Malplaceotnient. Adv.
Ruda, ásperamente.
Malpla.xjiiat ó Malposat.
Malparado. (herir.
Malpo.sar. Zapatear, mal-
Malquisit. Malquisto, mal
visto. {indis]>oner.
Mal4|UÍ!«tar. .Malmeter,
Mairubéns* y Marreus.
Herb. .Marrubio.
Malsá. Nociu. Malsano,
Maiíiati.xlet. V. Malcon-
tent. sulrir. Malsufrido.
Mal.sul'ert.Lo que no sab
Maltractament. .Maltra-
tamiento , maltrato, sevi-
cia. V. Maltracte.
Maltractar. Maltratar,
ultrajar, vejar, ajar, in-
juriar, denostar.
Maltractar.se. r. Dirse
mútuament páranlas o-
fensivas. Apitonarse, de-
nostarse. V. Malmélrer.
Maltracte..tfa/íraíamíCTi-
to, maltrato.
Malura. Epidemia. Cons-
telacion, epidemia. Passa.
Enfermedad.
Malva. Pta. Dobla. .Malva
real. M. borda. V. .Malvi.
M. d" arbre. .Malva-arbol.
M. poma. pía. Geranio
malva. M. rosa. Geranio
rosa. M. major. Malva ofi-
cinal ó silvestre. M. vera.
Malva rósea ó alcea rósea.
Terreno poblat de mal-
vas. Malvar. Fér malvas.
Fr. Ser mort. Hacer bo-
doques. Idilo, nefario.
MaHat. Malhechor, mal-
Malvench. Pta. Valera,
dentelaria, veleza.
MaMesia. Malva-iía. [ten.
Malvi. Pta. Malvavisco, al-
Malviatge. Ningú . res ó
gens. Maldito, malhaya.
Especie de imprecació.
Mal año, perezca. Tanl de
bo. Ojalá. Interj. afirma-
tiva. Por Dios, por vida,
pardiez, voto á tal. Interj.
deamenassa Voto á quien,
pese á tal.
MalTÍ««t. V. Malquist.
Malviurer. Viurer sens
orde ni fré. Mala vida.
jtlalvoleút. V. Malèvol.
MüUoler. Malquerer, que-
rer mal. Férse malvoler.
Fr. Malquistarse.
::9SalTolsut. Malquisto.
Maiiiacior. La criatura
que mama mòlt. Mamón.
Qui mama ab mulla afi-
eló. Mamoso.
ISIainadora. Mamadera.
:91aiiiaiuco. Tonto ó neci.
Mameluco, zote, gofo, zo-
locho, mamacallos.
IManiar. Gosar. Disfrutar,
tener. Donar mamar. A-
mamantar, atetar, tetar.
Mamárseho. Fr. Tragár-
selo, creerse de ligero. Ma-
marse los dits. Fr. Chu-
parse los dedos. Mámat
aqueixa. Expr. fam. Tó-
male esa, sórbete este huevo
I9Iainarrat\acla. Con-
juiíto de mamarrachos.
niamarratxe ó Mamar-
ratxo. Mamarracho, mo-
harracho, pintarrajo.
Slaniella. Tela , mama y
pecho en las donas. Ma-
milla entre anatómichs.
Telilla la del home , y
ubre las deis quadrúpe-
dos. Cosa de la mamella.
Anat. Mamario.
iSIaniellada. Mamada.
lUantellut. Tetado, tetón.
iMaiueIlu(Ȓ. Pta. Salicor-
nia. [biombo.
Alampara. Antepuerta,
IMaiiipesada. Pesadilla.
V. Follet, [manicordio.
Manacort. Manacordio.
IManada. Porció de bes-
tias. Hato , hatajo , re-
baño. Porció de herba.
Manojo. Reunió de gent
despreciable. Gavilla, ca-
terva. Porció de porchs.
Piara. [lio.
Alanadet. Mazo, manoji-
Slanagueta. Náut. Cor-
namusa. Cornamusa.
Alanajar. V. Manejar.
Manament. Orde, pre-
cepte. Mandamiento, ór-
MAN
den , precepto , mandato.
Alanancial. Manantial,
fontanal. Manancial de
aygua calenta. Terma,
burga. Manancial de riu.
Venaje. Veu de aygua.
Venero, ojo.
Manar. Ordenar. Mandar,
comandar, señorear. Ra-
jar. Fluir, correr.
Manat. Ordenat. Manda-
do. Fluit. Manado. Ma-
noU. Manojo, atado, ma-
nada. Manat de cabells.
Mala. De cerdas. Cerda-
men. De palla. Hacho.
Fèr manats. Amanojar.
Manatí. Cetáceo. Laman-
tin. (fracción.
Mancament. Falta , in-
Mancar. Faltar. Fallar. \
Parlant del mar y del
vent, cedir. Amainar.
Mancelia. Concubina. A-
miga, concubina.
Manco. Faltat de alguna
má ó bras. Zopo. Menos.
Menos. Fèr lo manco.. Vaíi-
quear. Fèr manco á algú.
Mancar. Faltat, incom-
plert. Fallo, defectuoso.
Mancontiinació. Man-
comunidad, conchabanza.
Mancumunar^e. r. Co-
ligarse, conchabarse, aso-
ciarse, (ca. Mancuso.
Mancú.s. Moneda moris-
Manila. Legado. V. Deixa.
Mandado. yusíOTJ.V. Mis-
satge, Orde.
Mandará. Autoritat que
mana per capritxo. Man-
darin. Fam. Mòlt aficio-
nat á manar. Mandón.
Propi dels mandarins.
Mandarino. (Orde.
Mandato. V. Manament,
Mandíbula. Y. Barra.
Mando. Imperi. Imperio,
comando, señorío. Baix de
son mando. Fr. A su man-
do, á su gobierno, á sus
órdenes, ci su querer.
Mandó. Qui mana mes de
lo que li pertany. Man-
dón. La persona manada.
Mandadero.
Mandonsuilla. Alondi-
guilla, albóndiga.
Mandra. Peresós. Follón,
MAN 259
harón, poltrón, haragán.
Peresa. Pereza , holgaza-
nería. Fèr lo mandra. Fr.
Holgazanear , haraga-
near, zanganear.
Mandraría. Pereza, hol-
gazanería, haraganería.
Mandre. V. Mandra.
Mandrería. Pereza. V.
Mandraria.
Mandret. tíuant de fer-
ro. Guante, maiwpla.
Mandri. Instrument pera
assegurar los objectes.
Mandrin.
Mandró. Honda.X. Fona.
Mandroner y Mandro-
nés. Tirador de fona.//oJí-
dero , fundibulario.
Manduca. Fam. Comida.
Manducar. V. Menjar.
Mánecli. La parí de un
instrument per ahont s'
agafa. Mango, cabo, asi-
dero. Lo de las destrals,
aixadas, etc. Astil, man-
go. Lo de la ferramenta
dels artistas. Maceta, em-
puñadura, puño. Lo deis
ganivets. Cacha. Lo de la
llansa. Fuste, asta. Lo de
la escombra. Palo de es-
coba. Lo qui posa má-
nechs ais Instruments.
Cabero. (Entremaliat.
Maneila. Mequeirefe. V.
Máne$;a. En sas princip.
accepc. Manga. Mànega
de cohets. Girándula. Me-
téoro. Bomba, sifón, vór-
tice aéreo.M. pera colar li-
cors. Capillo. Bufeta pera
donar servicials. Mangue-
ta. Instrument pera tráu-
rer 1' aygua de las em-
barcacions. Manguera.
Cop de mànega. Mango-
nada, (ga. Cabero.
Manegador. Qui mane-
Manegar. Enastar. V.
Emmanegar. (darla.
Manesarla.Insistir. Dar,
Maneguí. Manguito.
Maneig. Direcció , go-
bern, us. Manejo. Movi-
ment descompassat de las
mans. Manoteo, manotea-
do. Moviment de admira-
ció en cosa que no se ho
val. Pasmarota, pasmara-
260
MAN
tada. Destresa , desem-
brás. Soltura. Conducta.
Porte. M. de eos. Contor-
neo.Tinl. Continente.
IHanejable. Manuable.
Sfanejanient.V. Maneig.
aianejar. Passar alguna
cosa per las mans. Mano-
xear. Fér diligencias per
alguna pretensió. Agen-
ciar, correr con , entender
en. r. Adquirir forsa los
impedils. Manejarse. O-
brar ab Irassa y manya.
iiwa7iiir.se , entenderse,
mandarse. Posarse en mo-
viment una multitut. Gu-
sanear, hormiguear.
maner. Manso.
manera. Modo ó forma.
Modo, método, suerte, ria,
género. Geni. Genio , ca-
rácter. Destresa. Maña.
Modo de parlar ó tractar-
se. Término, talante. A
manera, ó á la manera.
Loe. A estilo, segiin. De
cap manera. Adv. De nin-
guna manera , de ningún
modo. De manera. Adv.
De suerte. De totas mane-
ras. Adv. Comoquiera, á
todo trance. Posar de ma-
ta manera. Fr. Malparar.
H/lanemeat. Albéitar, vete-
rinario, {veterinaria.
Manescalia. Albeiteria.
Manescli. Manual. Ma-
nual, manuable.
Maneta. Cilindro de pe-
dra pera móldrer cacau.
Mano. Cilindro prim pera
refinar pasta de xocolata.
fíefinadera. La barreta
ab un botó á cada cap
fiera apretar ó afluixar
os caragols dels ma-
nyans. Desvolvedor. La
barra que surt del alt del
rodet ó mola del moli de
oli. Mayal. Lo forat al
cap de la esteva , ó xar-
rach pera agafarlo. Mani-
ja. La agulla dels rellot-
jes. Mano, saeta. Donar ó
passar una maneta. Fr.
Repéndrer. Carda, rocia-
da, felpa. Fér manetas á
la padrina. Fr. Tomar de
mil am^re».
MAN
Mataetj. y. Maneig.
IManéula. Pta. Bizniebla.
Jfangala. Bastó que es
insignia de autoritat. Va-
ra. La que portan los
metges, etc. Bastón.
Manganeta. Metall tren-
cadís. Manganeso.
Manganilla. Filat en for-
ma de paperina que 's
fiosa ais nius pera agafar
os pardals vells. Capillo,
alabandina. Sutilesa.
Treta, sagacidad, astucia.
¡Hangara. V. Almangra.
nianguf. Especie de
guant de bras. .Mitón.
Manjs;otx«». La manega
desasseada y que cau.
Mangajarro.
Manj^ra. V. Almangra.
Manguiter. Manguitero.
JManguitu. Kodanxa de
espart que tapa '1 botó
de las rodas deis carros.
fíocin , bocil. Cèrcol ab
que s' assegura dit botó.
Cincho, guardacantones.
M. pera abrigar las mans.
fíegalillo, estufilla. \
Jttania.Tema, idea, locura. \
Maniáticb. Maniaco, tes-
tarudo, caprichoso.
Manicomi. Y. Bojeria.
Manicort. Y. Manacort.
Manil'a8»>e.iar. Manejar
arbitràriament alguna co-
sa. Escudillar, manipu-
lar, mangonear, farolear.
Ficarse sens necessitat
en los negocis dels altres.
Cucharetear, entremeterse,
entrometerse. Y. Pulinejar
Maniia^iser. Mequeirefe,
entremetido, farolón.
Manila»i.<>eria. Ac. de
MAN
Màniga. V. Mànega.
Manígot Espec. deguanf.
Y. Mangot. .Mànega mòlt
ampla y llarga, .\langote.
Manilla. Adorno de las
munyecas que portan las
senyoras. Brazalete, pul-
sera, ajorca. Anella de
ferro que 's posa en las
munyecas deis presos.
E-sposa. Cert joch de car-
las. .Malilla. En lo trucli
dee!>paseta, '1 set de es-
pasas y oros. .Mata. En
algunsjochs de cartas, la
segona superior. Malilla,
mala. .Manilla barrotada.
Malilla alborotada. Ma-
nilla de rector y vicari.
Malilla de rfos. Manilla de
tumbaga. Tumbagón.
Maniobra. Náut. Con-
junt de caps. Cabulleria.^
M. corrent. Naut. Cabos
de labor. M. de ferm.
Náut. Jarcia muerta, de
firme. M. volant. Naut.
V. Maniobra corrent.
Mani4>brer. Maniobrisla,
Maniple y Manipul. Ma-
jiípu/o. Y. Grapat, ManoU.
Manipulant. Y.Manifas-
ser. isejar.
Manipular. Y. Manifas-
Maniqueisme Secta deis
maniqueus. Maniqueis-
Manjar. Y. Menjar. \mo^
Manlleu. L' acció de en-
manllevar. Prestacioti. La
cosa enmanllevada. frf'.s-
tamo , emprestado . em-
préstito. Deixar ó donar
a manlleu. Fr. Fiar. Dar
prestado , prestar. Dema-
nar á manlleu. Fr. Pedir
prestado. (za.
manifassejar. 0/)cíosirfaí/, 'Manlleuta. Fiansa.fían-
quijotería, entremetimien- Manlleutar Y. .Manllevar
to, manipulació!)
Manifest. Manifiesto, pa-
tente, notorio. Posar de
manifest. Fr. Manifestar,
e.rponer al publico.
Manifestament. Adv.
Manifiestamente.
Manifestar. Presentar.
Mostrar. Demostrar. De-
mostrar. Fér véurer. Ea:-
poner. producir. For. De-
cluhir en judici. />emanrfar
Manllevadis. P«stis, so-
breposat. Postizo, sobre-
puesto. Lo que 's pol en-
manllevar. Prestadizo.
Manllevar. Pedir presta-
do. Y. Enmanllevar.
Man«»bre. PfO!! dealbañil~
Manoll. Porció que 's pot
agafar ab la ma. Manojo,
manada, mazo. Manat.
Agregat de arrels de certs
jonchs que usan los tei-
MAN
xidors de lli. Empesador.
Fèr manoUs. Fr. Amano-
jar, hacer manojos.
.Iflanupla. Pessa de arma-
dura. Guantelete.
Alanos. Manuable, mane-
jable, manual, tratable.
JBIanoset. Manejable.
Munotmejar. Manosear,
sobar, sobajar.
Slanotada. Manotazo,
manotón, guantada.
Slautjuera. Manquedad.
-lUaofitiú. Estada. V. Do-
micili. Fèr mansió. Fr.
Detenerse en alguna parte.
Man.so. Bonatxas. Corde-
ro. Ximplel. Simple. Co-
lom manso. Duendo.
JHanüíuet. .Manso.
JüaiLSuetut. Mansedum-
bre,suavidad, benignidad.
JMabta. Lo drap ab que 's
tapa la sella del caball.
Telliz. La cubertera de
las ancas deis caballs.
Gualdrapa , mantilla.
Fort. Defensa formada de
taulons. Mantelete. MànlA
de sobre 1' albarda. So-
brejatma. Donar la man-
ta. Fr. Mantear. Tapar ó
cubrir ab la manta. En-
mantar, amantar. L' ac-
ció de manlejar. Mantear
miento. V. Flassada.
JHantayre. V. Manler.
Jlfautej£;a. Manteca. M. de
antimoni. Farm. Cloruro
de antimonio. Com una
mantega. Expr. Como
una leche. Olla ó pot de
la mantega. Mantequera,
Torrada o bollo de man-
tega. .Mantecado.
Mantecada. Mantecado,
almojábana. (ro.
IMautegayro. Manteque-
Mantesús. Que té man-
tega. .Mantecoso , adiposo.
La part de la llel de que
's la lo formatge. Caseoso.
jMantegiiera. Manteque-
ra, (lia.
Sfaiiteguilla. Mantequi-
9Iaiiteliuií«ta. V. Man-
leuista. ÍHuexío.V. Manta.
Slante.jaiuent. Mantea-
Mantejar. Donar la man-
ta. Dar manta, mantear.
MAN
Hanteleta. Abrich. Ca-
pisayo. Blas. Vestidura
neraldica. Manteleta.
Mantell. Manto. Mantell
de la Mare de Deu. Her-
ba. Sombrerera. (jar.
Mantel legar. V. Mante-
Alauteller. Sastre que
corta ó hace mantos.
.Mantellina. Mantilla,
pendil. Passejar la man-
tellina. Fr. Andar de co-
tarro en cotarro. Taparse
6 embossarse ab la man-
tellina. Fr. Revolverse en
la mantilla. [Mantilleja.
Mantellineta. Dim.
.Mantenent (De ó en).
Adv. A manteniente. Pl.
Blas. Mantenientes, (dor.
Manteuidur. Manlene-
Manteniuient. Susten-
to, menjar. Mantenimien-
to , sustento , alimento.
Provisió de viurers. Fi-
veres, vituallas.
Mantenir. Sustentar.
Mantener, alimentar. Sos-
tenir. Sostener, sustentar.
Amparar. Defender, am-
parar. Retenir. Retener.
Mantenirt^e. r. Perseve-
rar. M. ferm. Persistir,
hacer hincapié. M. á la
capa. Fr. Estar ó estarse á
la capa, (mantas. .Va/i (ero
Manter.Qiii fabrica oven
Manten. .Manteo.
ManteuíMta. Manteista.
Manti. De la esteva de la
arada. Mancera.
Mantinent. De manti-
nent. V. Mantenent.
Mantingut. Mantenido.
Manto. Capa. Capa. M. á
la morisca. Capellar. De
dol. .Monjil. Dona que fa
mantos. Mantera, (nazon.
Mantornada. Agrie. Bi-
Mant<»rnar. Agrie. Llau-
rar segona vegada. Binar,
arrejacar, aricar. Iiedrar.
Mantúíii.V. .\rrupit, Acla-
parat, (manto. .Mantudo.
Mantut. Aucell que fa
Manual. Manejable. Ma-
nejable. Llibre manual.
Enquiridion .
Manucor. V. Manacort.
Manueila. Samaler. Pa-
MANY 261
tanca, mangual. Náut. La
barra del timó de la nau.
Caña. [bra, artefacto.
Manufactura. Obraje, o-
Manuuiitent. Manumi-
sor, manumilente.
Manumitit. Llibertat.
Manumiso , manumitido.
Manuscrit. Man uscTÍto.
Manutenció. Aliment.
Subsistencia, alimentos.
Manxa. Fuelle, barquín.
Manxadur. Qui manxa
en la orga. Entonador.
Manxar. Fèr vent ab la
manxa. Afollar, soplar.
En las orgas. Entonar.
Fomentar discordias. A-
tizar, poner leña al fuego.
Manxibul(«. Pta. Vede-
gambre , elaboro negro,
eleborastro.
Manxiula. Pegal de can-
láridas. Vejigatorio , can-
tárida. Pta. .Muermera,
yerba de los pordioseros.
Manxol. Mòlt tonto. Ton-
tón, bobo. V. Manco.
Manya. Ingeni. Maña, ar-
tificio, industria, ingenio.
Astucia. Arteria, amaño.
Compóndrer, disposar ab
manya. Amañar. Falta
de manya. /)e.sniaíia. Do-
narse manya. Fr. Engi-
nyarse. Ingeniarse, ban-
dearse. Valerse algú de
sas manyas. Fr. Hacer
sus habilidades.
Manya. Serraller. Cerra-
jero'. Botiga de manya.
Cerrajería. Fèr de manya.
Cerrajear.
Manyacb. Moix, falaguer.
Mego , manso , apacible.
Aslul. Sagaz, gazmoño.
Manyagadura y Manya-
garia. Afalech. Mimo, ha-
lago. Artifici pera enga-
nyar. Raposería, zorrería.
Manyagaí^ (Páranlas).
Palabritas mansas.
Manyetla. Manifasser.
Mequetrefe. V. Batxiller.
Manyeta. Dim. fam. Ma-
ñuela, bellaquería.
.Manyo. Sagas. Sagaz, sor-
ï-o, ga^mojio.V. Manyach.
Fèr lo manyo. Fr. Fèr lo
' áeseülés. Hacer el pandoy
262
MAR
el weTíio.Fingirhumilitat.
Hacer la gata muerta.
Manyocii. Mechón , pegu-
jón , cadejo. {Carta.
]Hapa. Taula geográfica.
Xláquina. Mutlitut. Cú-
mulo, infinidad, diluvio.
M. de moviment. Autó-
mala, aulómalo. Per má-
quina. Adv. Sens reflexió.
Ir re/lea ib lem enle,s iti pen-
sar, a topa tolondro, á ton-
tas y á locas.
Sfaqúinaeió. Traball re-
probat y secret. Intriga
Haf|Uiitador. Qui ma-
quina. Maquinante.
Maquinaiuent. Maqui-
nació. Maquinación.
JHac|uinar. Procurar ea
ganyar á algú. Tramar,
urdir, [ta, maquinador
Maquinayre. Maquinis-
9laquiii<»»iaiuent. Adv
Artificiosamente.
9Iar. Poét. Piélago. Golfo
Golfo, pr-ofvndo. M. gran.
Océano. Cop de mar. Ma-
reíaso. Creixent del ó de la
mar. Creciente ó /lujo del
mar. De la altra part del
mar Trasfretano , trans-
fretano. M. alborolat. iVar
alto, embravecido. M. At
lántich ú Occidental. Mar
atlántico, austral. M. Ber
mell. Mar Rojo, golfo A
rábigo. M. de Alemanva.
Alar del Norte. M. de las
Indias. .Var índico. M. de
Toscana .Uar rúTíHO.Mar
Egeu ó Arxipélach. Ar-
chipiélago. M. Jónich.. Var
Jónio. M. Negre. Ponto,
mar Mayor. Yora mar.
Loe. Orillas del mar, á la
orilla del mar.
JMaranya. Enredo, em-
brolla. Estratagema ,
trampa, maula, engaño,
cancamusa. Agudesa. Tru-
vesura, tramoya, agudeza
Maraquinea. V. üsset.
Maraf^me. Marasmo, da.
MaraMtre. V. Menta bòr-
Maratxa. Peix. Mara.ro.
Maravella. En sas prin-
cip. accepc. Maravilla.
Prodigi. Prodi;-¡o. admi-
ración, encanto, jjorit.Uu.^
MAR
Herba. Flor de muerto.
Per maravella. Adv. Ba-
rísima ve:. Pl. Pta. Enre-
daderas. A las mil mara-
vellas. Adv. Primorosa-
ment. Exquisitamente.
IHaraTellaríie. r. Mara-
rillarse, encantarse, asom-
brarse, pasmarse.
itlaravellóí^. Admirable.
Maravilloso, prodigioso ,
asombroso, pasmoso.
ítf aravelhtwanient Adv.
De un modo admirable.
Maravillosamente, porten-
tosamente , prodigiosa-
mente, admirablemente.
Alarhrat. V. Jaspejat.
Marbre. Mármol, brocatel
y esquizado, lo jaspejat
de varios colors. M. cla-
pat de color de sanch.
Alaqueca, alaqitenqués.
Semblant al márbre. Mar-
moleño, marmoroso.
Alarkreiicli. Marmóreo,
marmoroso, marmoleño.
iMarca. Cicatris. Cicatriz.
Nota. Estigma, nota. Med.
Impressió. Sigilaciori.
Del bestiar. Pegunta. Mi-
da. Talla. Sello ó senyal.
Sello, selladura, signá-
culo. Mudar la marca.
Fr. Traseñalar. Posarla
marca. Fr. Marcar. I
IHarcafior. Mida de lley. j
Marco. Qui marca ó se-
nyala. .Seltador. í
ISIarear. Posar la marca!
en los fardos de comers. |
Marchamar. Senvalar. Se-
llar , señalar. Advertir. |
Notar. Fitar, ^coíar. Con-
trastar r or y la plata. I
Coiilrastar. Fér una se-
njal ais delinqüents ab
uñ ferro bullent. Herrar,'
ferretear. Lo bestiar de
llana. Peguntar, empe- ,
guntar, empegar. Tornar
a marcar. Remarcar.
Marcelina. Macerina,
mancerina. (ció.
March. Marco. V. Guarni-
Marcialitat. Franquesa.
Franqueza.
Marcit. V. Mústich.
.Mnrc4»rÍM. Pta. Martagón.
,i;iut\..iir- . \. MoraJuix.
MAR
Mardují. Pta. Reseda.
Mare. .Vadre. Mare de-
bosch. pía. Madreselva.
V. Lligabosch. .M. de riu.
Álveo, lecho. De didas.
Acomodadora de amas.
Del vi. Poso, vinaza, hez.
En las abellas. .Maesa, en-
jambradera. Eixirse de
mare. Fr. Enfadarse
molt. Perder los estribos.
Fér eixir de mare. Fr.
Causar gran inquielut.
Sacar de sus casillas,
exasperar. Semblarse al-
gú á sa mare. Madrear.
Mareig ó .Marejament.
Mareo, rearse, nausear.
Marejar. J/arear. r. .Ma-
Marenge. Aucell bla-
vench. Paro cerúleo.
Mareperia. Madreperla,
nácar. Adornat ó de co-
lor de mareperia. Naca-
rado. Semblant a mare-
peria. .inacarado.
Mare.*«elva. Pla. V. Lli-
gabosch. {tuario.
Mareí«nta. .Marisma, es-
Mareta. Diminutiu de
mare. .Madrecilla, madre-
cita. La mare que estima
massa á sos lilis. Madra-
za, madrona.
Márfega ó Márfaga. Jer-
I gon , márfega. La dona
j grossa y pesada. Amon-
dongada. {.Mujer}.
ÍMartileny. Fet de marfil.
I Ebúrneo. Propi del mar-
I fil. .Marfileño.
Marfíiga. .Morriña, epide-
mia, constelación.
Marliill. Pla. Durillo, pe-
rifollo. V. Viburno.
Marfu lid irse. r. Alla-
quirse. Extenuarse , des-
hacerse, i sido.
Marfú.x. Exlenuat. Tran-
Marga í.4dobar las térras
ab^. .Margar.
Margall. Herb. Vallico,
cebada de ratones, raigrás.
Margall*». Pta. Palmito.
Margarideta y .Marg»-
ridova. Ilerb..Vat/(j,mar-
garita. vellorita, bellorita.
MargaridiiMNa ó Marga-
ridussas. Herba. Prima-
vera , yerba de San Jiwin.
MAR
Marge. Tanca de pedra |
seca. Mota, ribazo. Tanca
de terra apilada. Valla, \
vallado .Espay que queda
sens escriurer en los dos !
costats. Margen. Ocasió j
ó moliu. Pié, margen , o-
caaion. Deixar marge en
lo paper, y notar ó escriu-
rer en lo marge. Marge-
nar, marginar. Fèr mar-
ges en las térras. Valla-
dear, vallar.
Margenúíi. Que té grans
marges. Marginólo.' (no.
Mari. Propi del mar. Mari-
Marial.Que pertany avia-
ria santíssima. Mariano.
María-flJuisa. Pta. Yer-
ha-Lu isa, yerba de la Prin-
cesa. M. sola. Ciri que 's
fiosa en lo alt del cande-
ero triangular en los fá-
sols. María. Lo mateix
candelero. Tenebrario.
Maridar. Casar á la do-
na. Casar, dar marido.
Maridatge. Unió. Enlace.
Maridet. Braseret. Mari-
dillo, eslufilla.W Braseret
Marieta. Home de poch
esperit. Mandilón, de po-
quito. Lo cobart y afemi-
nat. Marica, maricón. In-
secte. Panarola. .4/ari(;u¡-
ta. Pl. Pta. Lágrimas de
Job, de David ó de Moisés,
cañacoro de india, flor de
cangrejo.
Marinioti. Que se está
morint. Moribundo.
Marinada. Vent apacible
que bufa de la part de
mar. Marea. Lo vent de
mar mes forl. Marero.
Wtariiier. Marinero , ma-
rino, nauta. Fér de mari-
ner. Marinear.
Marinería y .Marinatge.
Marinaje, marina.
Marinesca (.4 la). Loe. A
modo de mariners. A la
marinera, á ¡o marinero.
Maríneíich. Marinesco.
Marinxa. Gira, zahora.
Mariposa.Xinxela. Lam-
ftarilla. Especie de papa-
lona. Alevilla. Del cuch
de seda. Bayo.V. Papalló.
Mariscalat.i/ar(.sca{aío,
MAR
mariscalía .
MariMcli. Marisco. Cullir
mariscos. Mariscar.
Marit. Marido. M. despre-
ciable. Maridillo. Lo que
pertany al marit. Marital.
>iarital. Maridal.
;«larjal. V. Prat.
Marlet. Torreta de mura-!
lia. Almena. Guarnit de
marlets. Almenado. Tros
de rajola que 's posa sota
la olla pera assentaria.
Seso. Lo nech del morter.
Pico. Faltat de marlets.
Desalmenado. V\. A Imena-
je. {gatero, zarracatin.
Marnianyer./Jfí'f/rtíoH, re-
Marniauyera. Verdule-
ra, (tamentario.
Marine.«ísor. . 4 /6afé>a. tes-
Marineíísoría..4 Ibaceaz-
go, testamentaria. (Fregó.
.Ilarmitó. Galopin. V.
Mármol. V. Marbre. M.
dur. Pedernal. íbrench.
iMannolench. V. Mar-
Maró y Maror. Moviment
¡ de las' onas sense horras-
I ca. Marea, marejada. Al-
' borot. Tremolina.
Maroma. V. Corda.
Maromaea. Especie de
! tela de or. Maromague.
Maroiigail. Arbust. Ma-
1 rongayo. (Maroto.
Marot. Especie de ánech.
Marf|ne»ia. Pedra. Mar-
I quesita. margajita.
Marra. Senyal. Chaza.
Marra. Moltó mal sanat.
I Morueco, marrueco. Do-
I nar los marrans. .4 ínorre-
1 cer. V. Plorayre.
Marracó. Marrajo.
Marrada. Rodeo, vuelta.
! Fèr marrada. Fr. Rodear,
j hacer rodeo, marrar.
¡Marraixa.Éyna deposar
aygua ab dos nansas y
broch. Almarraja, al-
! marrazo.
Marranxa. Os del taló
I del animal. Carnicol, ta-
ba, taquin. Joch de la
I marranxa. V. Osset.
Marráquia. Tristesa.
I Morriña. V. Tristesa.
iMárraK (Lo any den). Loe.
' En tiempo de marras, ó
MAR
263
de Maricastaña.
.Marréus. Pta. Marrubia
negro, bastardo ó fétido.
Marriuxa. V. Marinxa.
Marrit. Capficat, trist.
Marrido, desmarrido.
Marro. Jocli de noys. Tres
en raya, castro.
M-Arrit. .Mil. Marrón.
Marroíjui. Cosa de .>[ar-
ruecos. Marroquin. Cer-
ta pell. Tafilete. {bio.
Marrubias. Pta. Marru-
Marrucar. Cantar lo co-
lom. Arrullar.
Mars. Tercer mes del any.
.Varro.V.Marso.Mars gi-
belins. Martas cebelinas.
.Marsapá. Marzapan.
.Marsapaiier. Pastelero.
.Marselle.«»a. Especie de
brusa. Marsellés.
Marso. Dote. Donar mar-
so. Dar calabaza. (Marte.
Mart. Déu de la guerra.
Marta. Quadnipedo, es-
pec. demustela.re&dÍ!»«
Martell. Martillo. Martell
pera adobar claus. Por-
rilla. De calafat. .¥a7i-
darria. Cop de martell.
Martillada. Picar ab lo
martell. Martillar.
Martellada. Martillada.
Martellejar. Martillar.
.Martellet. Instrument
pera templar. Templador,
llave, afinador.
Martinet.Maquina ó mas-
sa. Martinete, maza. V.
Roquerol.
Martingala.Corretja per
lo caball. Gamarra.
Martipe.«cador. Aucell,
A Icion, íspida.
Martiri (Passar). Fr. Pa-
sar crujía, 'ravedi.
Marvedís ó Marve. Ma-
Marsa. Acte y efecte de
marxar. Marcha. Viatge,
surtida. Viaje, partida,
salida. En lo joch de pi-
lota la senval que 's posa
en la rallaahont para la
pilota. Chaza. Interj. Aih-
da. M. de las caballerías.
Portante. De teler. Careó-
la. Temps inmediat á la
marxa. Propartida.
Marxador. En lo joch de
26 í MAS
pilota qui senyala las mar-
xas. C/iasador, marcador.
"Marxant. Merchante, mer-
cader, traíante. M. depa-
quel. Buhonero.
JHarxantó. Buhonero,
mercachifle, gorgonero.
Alarxapeu. Pasde la por-
ta. Tranco, umbral. V
Llinda.
marxar. Marchar, pasar,
partir, salir, andar.
Marxeta. Deis animals
Portantillo. {ro blanco
i9Iarxil>ulí«. Pta. Elébo-
j>Iar\itaiiient. Falla de
ufana y vigor. Marchitez
Taca ignominiosa. Man-
cha, borrón.
IMarxitar. Enmustigar.
Marchitar. Fèr desmeréi
xer. Manchar, ajar.
jllarxitaf. V. Mústich.
]Ma.««. Porció de mercade-
rías Iligadas. Mazo. Ma-
sia, casa de camp. Gran
ja, alquería, quinta, quin-
¡tlaNada. V. Mas. {teria.
i*la»«cára. Taca feta ab
fum, tinta, etc. Tiznón,
tizne, [va, velo, disfraz
Itláscara. Disfressa, iar-
IVIascarar. Enmascarar.
Manearamna. Aum. Mas-
caron, carátula.
Ma.««caró. V. Orb.
itla.«>cle. En sas princip.
accepc. Macho. Pessa del
caragol ó torn. Husillo.
La petita pessa de ferro
pera fèr salva en las festi-
vitats. Morterete.
Maselet. Mascle jove ó
petit. Machuelo. Lo de
la barba. Perilla, pera.
IMa^icuií. Masculino.
iVIa.sega. Embull. Confu-
sión, enredo, espillar. En-
gany. Trampa. Xisme.
Caramillo, embrollo.
Mafiegament. Soba.
JtlaMesar. Sobar.
maítiell. Leproso, elefan-
ciaco, lacerado.
IMa.sere.s. Pta. V. Pebro-
tera borda. [cecico.
Tttaset. ftlanoll. Mazo, ha-
ina.«iia. V. Mas.
Jlasover. Colono, masa-
dero, granjero, quintero.
M.\T
AIaNr|ue(a.<i. Pl. Náut.
Defensa del tallamar.C«r-
vas bandas ó del tajamar.
¡SlaNsa. Martell ó porra.
Mazo, maza. V. Martinet.
Lo toldo ó tela deis car-
ros. Entoldado. IVaut.
Cáncamo. De molí pape-
rer. Mayeto. Porció ó con-
junt de alguna cosa. Ma-
sa, pella. Materia. Pasta.
Adv. Sobrat. Demasiado,
sobrado, en demasía. Pi-
car ab massa. Macear. Pi
cador de massa. Macea-
IHaMtkjada. Mazada, (dor.
IMa««.*iani. Abundancia.
Slaí«.sanillaM. Pta. Cha-
ramas ca.
^tfxnti^r. Porrer. Macero.
IMaN.*<eta. .Masilla, macita.
iSlaM»«icot. Almártaga. V.
Litarge. La pasta de bar-
rella. Mazacote.
Massó. Massa pera picar
lo guiv. Guitarra.
ISIassonar. Apisonar, a-
planar. V. Piconar.
I9Ia.ssoneria. Fabrica de
cals y pedra picada. Ma-
zonería. Fracmasoneria.
Francmasonería. (Copo.
IWassorcaCerro de estopa
Massoter. V. Matosser.
Alástaclis ó Estaquetes.
Pta. Achicoria amarga.
MIástecli. Goma. Almaci-
ga, almástiga. Lo que le
maslech. Almastigado.
Mastegailor. Mascador,
masticador.
iSIasteKailura y Maste-
gament.Ac. de Mastegar.
Mascadura, masticación.
Mastegar. Mascar, mas-
ticar. Rumiar. Rumiar.
M. fort. Bonzar, ronchar.
Las paraulas. Mascullar,
mamullar, mascajar.
¡ílasti. Gos^ros. .iíastin.
Ulasl icaoío. Mascadura,
ma\ticarioii.
Masticits. Pertanyent al
maslech. Masticino.
Mástil. Nául. Perroquete,
mastelero.
Mata. Arbust pelit. Ar-
busto. Pta. Lentisco, char-
neca. M. vera. Pta. Ál-\
fonsigo, árbol di los pista-
MAT
chos. Cubert de matas.
Matoso. Terreno de ma-
tas. Lentiscal. A mata de-
golla. Adv. A degüello, á
cuchillo.
Malaca. Arb. Zarasa, ma-
tacán, nuez vómica.
Matacans. Pta. Y. Ebol.
Matacocas.Zam/)a/ortos.
Matadura. V. Nafra.
Matalaluga. Planta \
grá. Anís, matalahúga,
matalahúva. M. ensucra-
da. V. Confit.
Matafocbs. Pla. V. Bol-
jes. M. bort. Pta. Yerba
cana. {liana.
Matafrares. Herba. Ju-
Matafret. V. Guardafret.
Matalás.Especie de coxi.
Colchón, plumón, y plo-
mazo, lo de ploma.
Matalascallant. Gata-
maula. Sátrapa, marrajo,
pajaro, taimado.
Matalasser. Colchonero.
Matala.sset. Dim. Col-
choncillo. {mo.
Matallops. Pta. Apóci-
Matal4»t. Mosso de hostal.
Mozo de paja y cebada.
Matanient. Fatiga, ma-
tadero, moledura, molie7i-
da. Ser un matamenl.
Expr. Ser una muerte.
Matanior«»s. Fanfarró.
Tragahombres, fanfarrón
Matansa.Morlandal.rar-
nicería, mortandad, de-
güello. La temporada en
que 's matan los tocinos.
San Martin.
Matapull. Mata. Cebadi-
lla, torvisco, coca, albarrás
Matar. Molestar. Moler.
En qualsevol joch. Go-
nar, comer. Malar de
traidor. Apercollar.
.Matar.*4e. r. Fér viv»s di-
ligencias pcl logro de al-
guna cosa. Desvivirse, des-
hacerse, hacerse añicos.
Congoixarse. Apurarse,
acabarse, consumirle.
MataveSlas. Pta. Zarsa-
parrilla del país. Y. Aril-
Mateix. Mismo. (jol.
Materia. Punt. propòsit.
Punto propósito. Poster-
ma. Postema, /)i«v Med.
MAT
t
y Cir. Fírus, riruhncia,
sanie. (lüino.
JMateriali.^nie. Materia-
ïllatern y Maternal. Ma-
terno^ maternal.
JMatí. Mañana. De mati.
De madrugada. De bon
mati. Al rayar el día.
JHatinatla. La entrada del
día. Madrugada. Ans de
piinta de dia. Madrugón.
Péndrerla matinada. Fr.
Levantarse tarde, (tulino.
IMatinal. Matutinal, ma-
JHatinar y Matinejar. Lle-
varse de fnati. Madrugar.
IMatiner. Madrugador.
(iran matiner. Madrugón.
Ser matiner. Madrugar.
Matinerás. Qui se lleva
mòlt de mAl\. Madrugón.
JHatineíi. Pl. Maitines.
IMatinet. Mañanica, ma-
ñanita, (plinado
iHati.««at. Pintado, disci-
Matj. V. Maig.
Mató. Requesón, naterón.
itlatouer. Requesonero.
JHatunet. fíequesoncillo.
Slatorranga. Coima, ra
mera, pendanga. pelifor-
ra, manfla, prostituta.
Mato.*iser. Qui traballa
toscament. Chapucero,
chafallón, charanguero,
zoquetudo. Obra mal felá.
Chapucería, mazorral.
JIflatraca. Home molest.
Alazo, mazacote. Instru-
ment pera fèr soroll. Car-
raca, ginebra. Qui dona
matraca. Matraquista.
Donar matraca. Matra-
quear, {ca.
Matratjuejador. Matra
JIIatra(|uejar. Dar ma-
traca, matraquear.
lUatrás. Part de la bailes
la. Tablero. (gabosch
JMatrasilva. Pla. V. Lli-
9Iati*icái-ia. Pla. Earpi-
llo, botón de plata común
Kflatriciila. Empadrona-
ment. Empadronamiento.
JMatriciilaciú. Matricula
iMati*ivuIar. Empadro-
nar, r. Registrarse.
Matriiiioni. Casamiento.
]tIatriinoni««.Pta. Prima
veras, yerba de S. Pablo
MAU
Matj«ina!!í. Veneno, tósigo.
M. de moro. Sireras bor-
das. Amarguilla. Beguda
de matsinas. Jicarazo.
Maturranga. Dona des-
vergonyida, pendo. Pe-n-
danga.' (Putiner.
Matusser. V. Xapusser,
Matuta. Matute. De ma-
luta. Fr. Aixó es per alt,
de contrabando. Por alto.
Fér matuta. Fr. .Matutear.
Matutejar. Matutear.
Matutinal. .Matutino.
Matutxi. Matarhin.
Matxaca. Machaca, ma-
zacote, mazo, postema,
quebrantahuesos.
M-atxacar. Importunar
per repetició de una cosa.
Machucar, reventar, mo-
ler, porrear, fastidiar.
Matxada.Paíoc/tadd, bor-
ricada, tontería.
Matxet. Dim. Machuelo.
Matxete. Ganivet gran.
.Machete. Cop de matxete.
Machetazo. (na\.. Machina.
Matxina Maquina de arse-
Matxo. Animal. Macho,
mulo. Neci. Bestia, maja-
dero, tontazo.
Matxucacla. Ac. y ef. de
Maixucar. Soba, sobadu-
ra, sobado, sobajamiento.
Matxucadura. Machuca-
dura, machucamiento, (to.
Matxueaníent.^j'amíeri-
Matxuear. Machucar, a-
pañuscar, ajar, trasfre-
gar, sobajar, deslucir. Lo
qui matxuca ó desllueix.
Apafiascador.
Matxucat.Macat. Machu-
cado. Parlant de roba.
Ajado, apañuscado, lacio.
MatKiuas. V. Matsinas.
Maula. Artifici pera en-
ganyar. Cancamusa, car-
lanca. Finsimenl de al-
gun mal. Zanguango. Ar-
tifici ó trampa. .Socaliña.
Persona astuta. Galopin,
culebrón, candongo, car-
calon. Trampós. Trampo-
so, maulero. Conèixer ó
enténdrer la maula. Fr.
Entender la musa.
Maular. V. Miolar.
Maurada. Soba, sobado,
MED
265
sobajadura, sobadura.
Maurador. Taulell pera
amassar la pasta 'Is fideu-
hers. Tablero.
Maurar. Amassar la pas-
ta. Bregar, heñir. Apre-
tar entre 'Is dits alguna
cosa. Estrujar, oprimir,
estregar. Oprimir alguna
cosa repetidament fins
posarla blana ó flonja.
Sobar, sobajar. Maurar la
pell. Apellar.
Mauseol y Mausoleu.
.Mausoleo, mauseolo.
Máxini. Sumo, máximo.
Maxina. Dent en las cria-
turas. Diente.
May. Adv. Nunca, jamás.
Casi may. Adv. Por ma-
ravilla. May que. Interj.
Baldament que no. Oja-
lá jamas, ojalá que no. Ni
may que. Expr. Mas que
no.' Per may. Adv. En
ningún tiempo. Si may
per may. ò'i alguna vez,
SI en algun tiempo.
Maymés. Adv. Jamás,
nunca jamás.
Maynui. Pelmazo, posma.
May nada. Companyia de
gent de armas en lo an-
lich. Compañía, mezna-
da. Familia o criaturas de
una casa. Familia. V. Es-
tol, Yol, Ramada.
Mavnell. Divisió del es-
cudeller ó armari per
plats, etc. Anaquel, an-
den, vasar. V. Prestatge.
Mayol. Mallol. ¿Majuelo.
Arrancar los mayols. Des-
majolar, (antigua. i>/eoja.
Meala y Mealla. Moneda
Mecanèria. Mezquindad.
Mecànicament. Adv.
Ab mesquindat. Mezqui-
namente, menguadamente
Mecánicli. Escás, cicate-
ro. Mezquino, menguado,
agarrado, transido.
Mecaniííine. Mecanismo.
Mecoui. Farm. Alhorre.
Medalla gran. Patena.
MedalJó. Aum. Medallón.
Medi. Arbitre, modo, fíe-
curso, arbitrio, resorte,
expediente. Diligencia pa-
ra lograr algun fi. Traza,
Í60
MEL
medio, derrotero. Obra,
virtut. Obra, órgano, va-
do. Per medi de allre.
Adv. Mediatamente. Pl.
Havers. Haberes. Falta de
medis. Fr. Cortedad de
medios. (ble.
lUediá. Mediocre, razona-
Mediació. Interceaion.
IMediailor. Medianero, in-
terrexor, mediante.
I9ledianer. Medianero,
mediador, abogado.
jMedíanía. Medianidad,
mediocridad.
IMediant. Adv. fíenpeto. en
atención á , considerando.
¡Mediar. Promediar, ter-
ciar, intervenir.
IHedicaiiient. .\fedicina,
fármaco, remedio.
IHedicainenfar. Medici-
nar, medicar.
Medicar. Medicinar.
ItVedicina.V. Medicament
9ledieinalile. Medicable.
Medicinar. Medicar.
Sfedínina. Mesura prega
pera Iqiuits. Medimno.
]9Iedi4»cranient. Adv.
Medianamente. {no.
Mediocre. Media. Media-
Mediocritat. Medianía.
Medir. V. Midar.
Meditabundo. Pensatiu.
Cogitabundo, reflexivo.
Meditació. Consideració.
Contemplación.
Meditar. Considerar, con-
templar. Especular.
Meditatiu. Cogitatiro.
Medra. Progreso, aumen-
to, mejora, adelanto.
Medrar. Mejorar.
Medró». V. Poruch.
Meitat. V. Meylat.
Mel. Miel. Mel rosat. Miel
rosada, rodomiel. Dols
com una me!. Como almí-
bar. Mel y mató. Expr.
Miel sobre hojuelas. Fèr
mel. Melificar. Iliitifarra
feta ab mel. Melliza. De
color de mel. Melado, jil-\
6o. Fèr mel las abellas ó
traurerla délas flors. Me-
lificar. Pasta de mel ab
oli. Alcuzcuz. Pot pera
posar mel. Parral. Ser pa
y mel. Fr. Ser tortas y
MEL
pan pintado. i
Meiacotó. Especie de
préssech. Melocotón.
Melacotoner. Arbre que
fa melacolons. Melocotón.
Melancolia.Murria.3fur-
rin, taciturnidad. Med.-l-
trabilis, bilis negra.
Melancólicli. Adusto,
tétrico, atrabiliario, mur-
rio, (ra. Metano.
Melani. Especie de vibo-
Melassa. Lo solatge de la
mel. Meloja. La "segona
mel de la canya dòtsa.
Remiel. Losolatge del su-
cre. Melote. Certa beguda
fermentada. Guarapo.
Melca. Pta. Meuca. Pani-
zo negro, zahina.
Melcoca. Especie de pas-
ta. Melcocha.
MeIco<(uer. Melcochero.
Meler. .Veíero. (Llampuga.
Melet. Peix. .\ntia. V.
Melgó. Pta. 3/e?3a, alfal-
fa. V. Alfals.
Melicli. V. Llombrigol.
Melítiear. Melar.
Melilot. Pta. Meliloto, co-
rona de rey. V. Trébol.
Melindre. Delicadesa, a-
feminació. Dengue. Fèr
meimdres. Fr. Melin-
drear, melindrizar.
Melindro. Bescuyt tou y'
mòlt fi. Bizcocho' Afemí-j
nació. Melindre, dengue. I
Melindro»!. Dengoso, me-'
lindrero, mimoso. Ferio
melindros. Fr. Melin-\
drear, melindrizar.
Mélí.«. Cor del pl. Coraz-\
nada. V. Teya.
Melmelada. Mermelada. !
Meló. Melón. Sens subs-l
tancia ó carabassa, fía-
dea. En forma ó figura de
meló. Amelonado.
MelodiÓM. Melifluo.
Mehtnianiáticli. Melo-
maniaco, melómano.
Meloner y Melonera. Pta.
Melón. ' (lio. meloncete.
Melonet. Dim. Melonci-
Melop. Peix. Melopo.
MelÓN. .Melífero.
MeiNa. Part del eos del
animal, fíazo. La del to-
sino. Pajarilla, .\mpolla
MEN
plana. Limeta. Opilació
de la melsa. Bocera.
Mel««era. Herb. Lengua
de ciervo, cervina ó cerval.
Membre. Part del cos.
Miembro. Del periodo. Co-
lon. Deis animals. Verga.
Viril. Pudendo. Anat./'e-
Membret.-Vf morete, (ne.
Meinbrut. Robusto, mem-
brudo, fornido.
Memorable. Memorando
Memoracle. Memoráculo
Memoria. Recort. Reten-
tiva, reminiscencia. Men-
ció. .Vención, recuerdo, re-
cordación. Noticia. r'e.s(í-
gio. Recado de cortesia.
Becado. Memoria de gall.
Fr. (Jui 'n té poca. M. de
grillo, .\narsen. fugir, al-
guna cosa de la memoria.
Fr. Borrarse, irse, caerse
alguna cosa de la memo-
ria. Borrar de la memo-
ria. Fr. Cancelar de la me-
moria. De mòlta ó gran
memoria. Memorioso. Dir
de memoria. Fr. Recitar.
Eixirse de la memoria.
Fr. Pasarse. Estar, cáu-
rer de memoria. Boca per
amunt. Boca arriba. Fèr
memoria. Fr. Becordar,
memorar, conmemorar.
Mem«>rial. For. Libelo.
Meni«»riaí>.>«a. Aum. Me-
morión, [memorioso.
Memorión. Memorión.
Mena. Veta de mineral.
y'eta, vena. Especie, sort,
classe. Casta, clase, espe-
cie, ralea, raza. Mena de
plom. .Alcohol, cohol. De
mala mena. Home per-
vers. Avieso, malo.
Menar. Conduhir, guiar.
Guiar, llevar, conducir.
Cuydar las térras. Llevar,
cuidar. Portar lo cami a
algun paratge. Llevar^
guiar. Menar á execució.
Fr. Poner por obra. Me-
nar respecte , por, etc.
Tener respeto, miedo, etc,
MenarNc. r. Manejarse.
Bullir, menearse. Seguir
una causa ó plet. Seguir-
se, actuarse. PorCar.se. Lle-
varse, llevarse coruigo.
MEN
MEN
MEN 267
>lenaí^ü>a. V. Amenassa.
Menció. Recort. Conme-
moración. Fèr menció.
Fr. Mentar.
SIenfiicainent. Pobre.
tables. Pesebre.
>IenjafIoraí$..\um. Coíni-
lon. tragón.
IHenjainent. Ac. de men-
jar.romi'rfa. manducación
i/e?!rfí30, menrfí^aníe. Qui|Menjansa. Fam. fome-, Meno."íeabainent. De
demana ab freqüència.! :on de piojos, yanado. | Wxmeni. Menoscabo.
Menjar. Vianda. ro7?ii(/a,i.'Mens. Jl/e7!0.s. V. Sense
Ir de capa caida. Retra;;-
sar. Retrasar, descrecer.
Tenir a menos. Fr. Des-
deñarse. Tornar á menos.
Fr. Minorar.
Pedigüeño. Captant, iíen-
digando. (mendigar.
Mendicar. Pordiosear,
Mendicitat. Mendiguez,
mendicación.
Meneig. Maneig. Meneo.
Bfenejar. Móufer, soro-
Uar. .Menear. Dirigir al-
gun negoci. Manejar, di-
rigir. Remenar. Sacudir,
menear, mover. No po-
derse menejar. Fr. Tenir
mólts negocis aun temps.
\o poderse rodear.
Menejarse. r. Fèr dili
manjar, inanda , plato.
Aliment que 's dona ais
aucells. Gorga. Lo del
bestiar. Pasto. Mastegar,
trinxar lo aliment en la
boca \ passarlo al ven-
trell. romer. Menjar la
vianda. Fam. Yantar,
manducar. Consumir.
Corroer. Gastar. Gastar,
roer, morder, rozar. En
lo joch de escachs, etc.,
Menta. Herb. Yerbabue-
na. Menta borda. .Mas-
tranzo, yerbabuena de ho-
ja redonda, menta silves-
tre. .Menta crespa. Som-
brío, yerbabuena rizada.
M. de gat. Yerba gatera.
Menta pipenna. Yerba-
buena, piperita, yerbabue-
na de sabor de pimienta.
M . romana. í/oJa5 de San-
ta Maria, costo hortense.
guanyar. Matar. Menjar, Mentida. .VíJiíi'ra, /laíra-
dels Deus. Amhrosia.\ ña. paparrucha, bola. P!
gencias pera ¡a obtenciól Menjar de reys. V. Salsit-| ¿ernarí/inas. Contar men-
de alguna cosa. Menearse,
bandearse, vadearse.
Mener. Esqueller. Cap de
bestiar que guia lo ramat.
Manso, julo.
Menesó. Somaten.
Menester. Necessari. .Ve-
cesario. Haver ó tenir de
menester. Necesitar.
Menesteró. Fam. Menes-
teroso. fSecesitado.
Menesteres. Necessitat.
jarse á algú ó menjársell
tol viu. Sorbérsele á algu-\
Menestral. Obrero, arte- menjsíret. Comidilla,
sano, obrador. Menjarse. r. Gastarse
Menestr¡I..)/i>!!s?ri7. (dito\ Escomerse, gastarse. Men
Mengua Descrèdit. Descre-
Mengiiant. V. Minvant,
Minva. (poético.
Mebines. Pta. Narciso
Menisch. Adorno en for-
ma de mitjalluna. Media
luna, menisco.
Menja. V. Menjada. i ujio los hígados.
Menjablanch. .Manjar Menjivol. De buen comer,
blanco, grasones. Menjussa. Fam. Condu-
Menjabie. Comestible. \ mió, manducación.
Menjada. foTOÚ/a. Menol. Peix. Menolo.
Menjador. Qui menja Menola. V. Anxova,
mòlt. Tragón, comilón, Menor, lltim. Ultimo,]
buena tijera. La pessa des-' postrero. Menor edat. Mi-'
tinada pera menjar. Co-l noridad, niñez. I
medor. comedero. Cala!- Menorquí. Menorquin.
xet ahont menjan los au- Men4»s. Adv. A excepció.!
ja. Menjar disgustat. Co-\ tidas. Rajar. Lloch de dir
mer desazonado. .Menjar! mentidas. Mentidero. Es
indigest. Pelmazo. M. las! mentida. Expr. Mentis.
ayguas á la terra. Derrw- Mentider. Embustero.
biar. M. la sopa morta. | Embustero. mentiroso.
Fr. Comer de mogollón.] Enganyós. Falso, en gaño-
Menjarmólt. A íracar. M. I so. Fèr" quedar mentider,
los fetges. Fr. Comerse] ¥t. .Sacar mentiroso,
unos á otros. Bo per men- Mentideranient. Adv.
jar. Comedero. Sobras del! Falsamente, mentirosa-
mente, itirosisimo.
Mentiderá.«. .\um. .í/cti-
Menfideret. Dim. Em-
busteruelo, mentideruelo.
Mentir a trencacoll. Fr.
.Mentir sin suelo. M. pel
coll. Fr. M. por la barba-
no. Menjarse los fetges. Mentre y Mentres. Mien-
Fr. Tenir discordias. Co-\ tras en tanto,
merse unos á otros. Com Mentretant y Mentres-
á desitg de venjansa ói \.&n\.. kAw Mientras tanto,
crueltat. Querer comer á\ mientras que.
Menuda. Menudeo. A la
menuda. .\dv. Por menu-
menjarbarrejadas. Bazo-,
fía. gazofía.
cells. Comedero. Mal men
jador. Cáncer, cancro.
Menjadora. En las gá-
bias. Comedero. En los eS'
Excepto, tali-o. A lo me
nos ó per lo menos. Adv.|
Cuando menos. Anar á
menos. Fr. Estar al baix.'
do, por vtenor, en detall.
Comprar en gros pera
véndrer á la menuda. Re-
gatonear, marchanlear.
Venda á la menuda. Re-
gatería, regatoneria.
Menudall. Broma, casco-
te, cascajo, ripio. Umplir
de menudall. Enripiar.
Menudárias y Menude-
nas. Pl. .Menudencias.
Menudencia. Minucia,
pequenez. Pl. Zarandaja».
268 MER
Dels animals. Menudillos,
menudos, despojos.
IMeiiut. Menudo. A la me-
nuda. Por menudo, en de-
tall. Per menul. Menuda-
mente. Pl. Las tripas ó
budells dels aucells. Me-
nudillos , menudos. Las
entranyas deis bous , a-
nyells, etc. Asaduras, mo-
lleja, menudos, despojos.
IMenyt». Adv. Menos. En
menya. Adv. En mengua.
JMenyspreable. Despre-
ciable, menosfireciahle.
9Ieny»«|treadoi* y Menys-
preant. Menospreciador
JMenyMpreai*. Menospre-
ciar, despreciar.
Menytipi'eu. Menospre-
cio, desprecio.
UMev, Mero, puro, {mente
Alerainent. Adv. Pura-
Jllercadal. Mercat. Mer-
cado. V. Fira.
lUereadejar. Mercadear,
comerciar. V. Regatejar.
JMercaderia. Mercancía.
Mercaduría , mercancía,
género. Substancia que 's
irau de las necessarias.
Inmundicia.
Mercant. Mercantil, mer-
cante, merchante.
ISIercantivoiiiient.Adv.
fliercantilmenl. Mercan-
tilmente, comer cialmente.
ütercat. Mercado, feria. A
millor mercat. Fr. Mas ha-
rato. Anar á bon mercat.
Fr. Venderse barato. Bon
mercat. Precio cómodo,
barato. V. Preu. {neficio.
Mercé. Merced, favor, be-
JHercenari. V. Jornaler.
Mercener. V. Mesqui.
Mercep. Marxantó. Mer-
cero, buhonero, mercachi-
jle. {rial. V. Malcoralges.
IMercorelIa. Pla. Mercu-
Merda. Excrement huma.
Mierda , zulla. La deis
animals. Estiércol. Merda
de diable. Goma pudenta.
Asafétida. Merda de las
orellas. Cera de los oídos
Merdesada. V. Tanra.
ülerderada. Cagada. V
Cagarada.
JtlerdwM. Med. Fecal.
MES
Mereixednr. Merecedor, j
Mereixenieiit. Mérito,'
merecimiento. (dor.
Slereixent. V. Mereixe-
Meréixep. Merecer.
merenga. Merengue. V.
Marenge. (lich. Merecido.
JIIereMcut. Pena ó cás-
nieri. Merino.
^Meridional. Meridiano.
itlerínyacli. Miriñaque,
CTinolina, tontillo.
Mérit. Mérito, merecimien-
to, Ab mérit. Meritoria-
mente. En mèrits. En ra-
zón, en vista. Sens mérit.
Inmérilamenle.
IMeritanient. Adv. Mere-
cidamente, {zal marino.
Alerla. Aucell. Mirla, zor-
Alerli. Naut. Especie de
corda. Merlin.
¡SIerlot. Aucell. Mirlo.
]Merlu.<tí!i«a. V. Llus.
niés. Conj. y Adv. Mas,
pero, otro sí. A mes. Adv.
Además , encima , sobre,
fuera. A mes de. A men de.
Ni mes ni menos. Adv.
Enterament semblant.
Pintiparado. Tol lo més.
Adv. A lo sumo.
IBlejüa (Joch de). Billar.
Mesader. Fadri de Ira-
ball. Mesero.
ISIe»icla. Mezcladura, mez-
clamiento, mistura, mis-
tión, conmistión. Panyo
de mescla. Villarin. Roba
de mescla. Mezclilla.
Mei^elable. Miscible.
iSleííclanient. Mescla ó
mescladura. Mezcla.
i>le!«elar. Barrejar confo-
nent. Misturar, enlreje-
rír. Barrejar una ó mes
cosas ab un liquil fms á
formar pasta. Confingir.
r. Enrolrerse.
IMetiiclat. Barrejat. Bara-
jado , conmisto, misto,
conjunto. {cl&.Mezclilla.
IHescleta. Roba de mes-
ISIeNdient. Mai/or postor.
.me.se. V. Sembrat. Messa.
I9leM<|uí. Mezi/uino, avaro,
esca•to. menguado, parvo,
cicatero. (Escasamente.
meNtjuinament. Adv.
illeNquinaríay Mesquin-
MES
dat. Miseria , cicatería.,
economía, piojería.
AletMiuinejar. Cicatear,
miserear, economizar.
Ulesaa. Áliés. (ca.
IMeí«.*ientérica. Meserái-
lUes.senteritiM. Med. Me-
senterasia.
iVle««í«e(«. V. Sembrats.
Itleí«ta (Lo que perlany á
la). Mesteño. Cosa de la
mesla. Mesteño. Julge de
la mesla. Achaquero.
Mestall. Mezcladizo, mez-
cla de trigo y centeno.
IMestra. La dona que en-
senya. Maestra, precepto-
ra. De noy as. Amiga.
IMestrai. Vent de tramon-
tana. Maestral, noroeste.
^letftrauHH. Maestranza.
IMe.>«f rant. Maestranle.
MeHtvanfío. Maestrazgo.
Mestre. En sas princip.
acceps. Maestro. Lo su-
perior en las ordes mili-
tars. Maestre. Qui profes-
sa una ciencia ó arl. Pro-
fesor. Qui educa los mi-
nyons de una casa parti-
cular. Preceptor, ayo, pe-
dagogo. Qui va per las
casas á donar liissons.
Leccionista, pedante. Mes-
tre aliborum ó fanguel.
Zarandillo. Mestre de ai-
xa. Carpintero de ribera
Mestre de avgua. Agua-
ñón. Mestre àc casas. Aí-
bañil , maestro de obras.
Mestre de dansas. Maes-
tro de baile , bastonero.
Mestre de llatinitat. Dó-
mine. Mestre de obras.
Sobrestante , aparejador,
obrajero. Mestre de pri-
meras Uetras. Maestro de
escuela. Mestre de reglas
y preceptes. Preceptista.
Mestre de sala. Maestre-
sala. Mestre de silenci.
Silenciero, silenciario, ce-
lador. Mestre racional.
Contador mayor. Ab tó de
mestre. Adv. Magistral-
mente, ed^-catedra. Serne
mestre. Fr. Ser diestro.
Me^tre^cola. Maestres-
cuela, (eolia.
Mestreseolia. Maestres-
MEU
Hestressa. Duenya de
una casa. Ama, dueña.
La dona de qualsevol
mestre de un ofici. Maes-
tra. De claus. Ama de
llaves. V. Majordona.
mei^tría. En sas princip.
acceps. Maestría. Obra de
Qxnmen. Obra maestra. Art
d'ensenyar, encarrech de
educar. Pedagogía.
Mesura y Mesurament.
Mida. Mesura, medida.
Circunspecció. Comedi-
miento. Acció y efecte de
mesurar. Medición. Me-
sura de oli. Aceitería. A
mesura. Adv. A propor-
ción, al paso que.
WlenurailoF. Qui mesura.
Medidor, mensurador.
Mesurar. Medir, mensu-
rar. M. a cantis. Acanta-
Mesuró. V. Picoti. {rar.
Metalorich. Ret. Tras-
laticio, traslativo.
Metal!. Metal. De la veu.
Torrente, timbre de la voz.
Bátrer metalls. Batir ho-
ja. Trabaliador de me-
talls. Metalario, metalista.
Tros de metal). Cizalla
Metailisar. Metalizar.
Me(ani<trfot>;a. Ret. Me-
tamorfosis, (cion
Metanea. Retór. Corree-
Metaplasnie. Gram. Hi-
pérbaton, metaplasmo.
Metge. Médico. Primer
metge. Protomédico. Met
ge de la casa. Médico de
cabecera, [met^e. Doctora.
Metgessa. Muller del
Metrallada. Metrallazo.
Metsinas. V. Bruixeria,
Matsinas, Veri.
Metxa. Pessa que entra
de un forat de altra. Al-
milla, espiga. La corda
preparada pera calar foch
ais canons de artilleria,
minas, etc. Mecha, bota-
fuego, lanzafuego. (ñera
Metxer. Mechera. V. Ble-
MetX4»acan bórd. Pta.
Nueza, negra.
Metzinas. V. Matsinas.
Meu. Pron. Mió. Lo meu.
Pron. Mi. (llero, meo.
JUléu. Pta. Espuela de eaba-
MIG
Meuca. Aucell. Meauca.
Pla. Alcandía, sorgo, (llor
Meyllwr y Meylor. V. Mi-
Meytadella. V. Porró.
Meytat. Mitad. A la mey-
lat. Adv. En medio, á mi-
tad. Per meytat. Adv.
Mitad y mitad.
Mi (Ab). Conmigo.
Mica. Petita porció. Briz-
na, migaja, poco, miga,
gota , pizca. Pl. Micas.
Efecte de rómprer ó es-
queixar. Afíicos. V. Boci.
.\ micas ó de mica en mi-
ca. Adv. Parlant de co-
sas materials. A pistos,
grano á grano, por adar-\
mes. Parlant de lemps. A
migajadas. (micBi. Micáceo.
Micavi.Min. Paregut a la
Micalet. Guspira acom-
panyada de espetech.
Chispa. Pl. Guspirasyes-
petechs seguits ó fre-
qüents del carbó, llenja,
etc. Chisporroteo.
Microspei'iiiaci. Que té
llavor mòlt petita. jWí-
crospermo, micrósporo.
Mida. En sas princip. ac-
ceps. Medida, dimensión,
talla, mesura. La exacli-j
tut que han de tenir las
fustas pera ser de lley.
Marco. La averiguació
que los geómetras lan de
las alturas. Altismelría.
Cinta de la llargària de
las imatges. Estadal. Ab
mida. C'oíi mesura , medi-
damente, tasadamente. A
la mida del gust. A sabor.
Passar de mida. Fr. Pro-
passarse. Pasar de raya.
Ser excessiu. Ser dema-
siado. Sens mida ó lora
de mida. Adv. Lo que es
excessiu. Descomedido.
Sens moderació. Desco-
medidamente, (midador.
Mi<(ad4»r. Medidor. V. A-
Midar. V. Amidar.
Midó. Almidón, fécula.
Miditner. Almidonero.
Mieta. Home de poch es-
perit. Mandilón, ave fria,
marica, mandria.
Migranya. Jaqueca , he-
micránea. I
MILL 269
Migrarse. r. Aixiquirse^
arrugarse. Revenirse, se-
carse. Anyorarse. No ha-
llarse. Frisarse, consu-
mirse. Concomerse, reque-
marse, repudrirse.
Migrat. Neguitós. Desa-
zonado , aburrido , fasti-
diado. V. Mústich , Estar
migrat. Fr. Aburrirse, no
hallarse, desazonarse.
Mijunsant. Medianero.
Mil. Pta. V. Mili. Pl. La
quantitat de milenars en
qualsevol linea. Millara-
das, millares, miles.
Milá. Aucell. .Vi /uno. Peix.
V. Bellugo.
Milanar. V. Miller.
Milar. Millar.
Milé. Especie de roba. 3/!-
leno. V. Miller.
MÉlenar. V. Miller. (dris.
Mileiigrana. Pta. V. Bó-
Milenraiua. Pta. Milho-
jas, milefolio.
Miliuilas. Pta. Milefolio,
milhojas. Milfullas pelu-
das. Pta. Milenrama fel-
puda ó borrosa.
Mili«'>. Millón, cuento.
Milionari. Millonario, a-
millonado. (rir.
Militar. Versar , conirur-
Mill. Planta y fruyt. Mijo,
borona. Mili áfrica ó fran-
cés. Especie de gram. Za-
hina. Mili bórt. Litosper-
mo , mijo del sol ó solano.
Miller. Millar. Repartir
per millers. Fr. Amillar-
rar. Contar á millers. Fr.
Exagerar. Echar millara-
das, ponderar.
Millor. Mejor. Anar mi-
llor ó per millor. Fr. Par-
lant de salut. Mejorar. De
alió millor. Adv. A pro-
pòsit. De molde, de peri-
lla. Perfectament. A las
mil maravillas.
Millora. Medra, aunnent.
Mejora , mejoría, mejora-
miento. Aument de preu.
Puja. Anar per ó de mi-
llora. Fr. Mejorar.
Millorament. Ac. y ef.
de millorar. Mejoramiento
Millorar. En sas princip.
acceps. Mejorar. Fér tor-
270 MIN
nar bó. Embonar, benefi-
ciar. De fortuna. Medrar.
De salut, pena, etc. ^íi-
viar. V. Dita (Tráurer de, .
Minorarse, r. Mejorarse.
JMiloca. Grua de paper.
Cometa, birlocha.
jolina. Mil- Hornillo. M. de
aygua. Cauchil. De me-
talls y minerals. Minero.
Pl. Mil. Aproches. Cosa
de minas. Minal.
JSIinador.Qui traballaen
las minas de metall. Mi-
nadero. Qui la minas en
la guerra. Zapador. Qui
fa obras subterráneas.
Cuevero, minero. (rete.
Minare*, vi /mmar, mina-
Minayre. Minador.
Mineral. Propi de mina.
Venero, mena, minero.
Mine»$tra. Menestra.
Mini. Min. Azarcón, mi-
nio. V. Exércol.
Miniatura (Pintar de).
Miniar. Pintor de minia-
tura. Miniaturista.
Miuíni. Mínimo, ínfimo.
MiniNteri. Oficio, cargo.
Ministre. Ministro, secre-
tario del Estado. M. de
capa y espasa. Corbata.
Minorista. Clérigo de me-
nores, {menoria de edad.
Minoritat. Menor edad,
Min«»va. Seca , lamparon,
papera, pápula. Pl. Adivas
Minuet. iJall entre dos.
Minué, minuete.
Minut. Part de grau de
cucul ú hora. .Vi II u<o, ho-
rario. Moment. Momento.
Minutar. Compendiar.
Minutera. Minutero.
Minva. Disminució. Men-
gua, merma, dimimicion,
descrecencia , descreci-
mienlo, menguante.
Minvada. Punt embegut
en allre. Menguado. La
minva de las ayguas.
Menguante. Disminució.
Mengua, descrecencia. Pl.
Minvádas. Entre los que
fan mitjas. Seguidos.
Minvanient. Acció y ef.
de minyar. Mengua, mer-
ma. V. Minva.
Minvant. Menguante.
MIR
Minvar. Disminuhir. Dis-\
minuir, minorar, menos-i
cabar. Fèr minvádas. Men-
guar. Anarse disminu-|
hint alguna cosa. Mer-\
mar, descrecer, disminuir.\
Escassejar á algú alguna
cosa. Regatear, escatimar.
Minvat. En la mitja, vam-
vàda. Menguado. (dri.
Minyó. Muchacho. V. Fa-
Minyona. Fadrina. Don-
cella moza. Nova fins als
calorse anys. Muchacha.
Minyoueria. Niñería.
Minyonesa. Muchachez.
Minyonef. Dim. Mocito,
muchachito. {maído.
Miol. Maullo , maullido,
Miolador. Maullador,
mayador. (miar.
litioXskr. Maullar , mayar,
Miquel dáreus. Especie
de rahim. Lairen.
Miquelet. Miguelete, fu-
llero de mo7itaña.
Mii|ueta. Mica. Migajica,
migaja. Encongit. A^joca-
do, pusilánime. A mique-
tas. Adv. A pistos.
Mira. Atenció , respecte.
Atención, respeto. V. Mi-
rament. Usat com á in-
terj. Ve ahi , ve aquí, ahí
tienes. Estar á la mira.
Fr. Irse a ojeo.
Mirabolant. Certa fruy-
ia. Belerico , mirabolano
Miracle. Milagro , prodi-
gio. Per miracle. Adv
Por maravilla.
Miraculós. Milagroso.
MiracuUtsauíeut. Adv
Milagrosamente.
Mirada. Ojeada , miradu-
ra, vista. Ab una mirada.
Adv. A medid vista, asim-
pie aspecto. Mala mirada.
Med. Mirar guerxo. Es-
trambosidad, estrabismo.
Miradttr. Lo qui mira.
Vidente. Lloch alt per mi-
rar. Miradero , vista , vis-
tillas. Curiós. Mirón.
Mirall. Espejo. M. abrasa-
dor, l'storio. Composi de
miralls. Espejado. Mirar-
se al mirall. Espejarse.
Botiga de miralls. Espe-
jería. Lo qui fa ó ven mi-
MIS
ralis. V. Miraller.
Miraller. Espejero.
Mirallet. Dim. Espejuelo,
espejillo, espejito.
Mirambell. Pta. Peran-
tón, mirabel, pinito verde.
Mirament. Mira. Hespe-
to , delicadeza, considera-
ción, mesura. Sens mira-
ment. Adv. .S'm eaxepcion.
Miranda. Mirador, mira-
dero, atalaya, vigía.
Mirar. Regonéixer. Ver,
registrar, escudriñar, ata-
layar. M. ab despreci.
Mirar sobre hombro. M.
de amagat. Mirar de lado.
31. de reull. Mirar de reo-
jo , de zaino . al soslayo.
M. per alt. Repasar. M.
polis, pussas, etc. Despio-
jar, espulgar. M. prim.
.Ser muy mirado, pelillo-
so. No mirar prim. No
pararse en pelillos. Jlira
y calla. Fr. Chiticalla.
Mira y no 'm lochs. Fr.
fam. Ñolimelángere. 3Ii-
rar y callar. Oir, ver y ca-
llar. Mirarscho ó mirár-
seho ab aüció. Echar el
ojo ó tanto ojo.
Mirat. Circumspecte. Re-
flexivo, mesurado, recor-
tado, ponderoso.
Mirinyaeb. Miriñaque,
crinolina.
Mirmecli. Paregut á una
formiga. Mirmego.
Mirmicolleó. Insecte.
3Iirmecoleon . i Barreja.
Miscel-iánea. Mezcla.W
Miserabilitat. Miseria.
Miserable. Infelis. .Mise-
ro, desdichado. Cicatero.
Mezquino, escatimoso, e.i-
trecho. De poch valor.
Pobre. Moltissim pobre.
Pobreton, indigente.
Miseració. Misericordia.
Miserere. Med. Lo cólich
vólvulo. Volvo, volvulo.
Mi.Meria. Carestía. Nece-
sidad. Desgracia, pena.
Lacería, desdicha. Poaue-
dat, e-icasscsa. Poquedad,
estrechez. Mesquindal.
tacanyena. Ruindad, ro-
ñería,' piojería. Anar ab
miseria. Fr. Miserear.
MIT
•Contar miserias. Fr. Ha-
cer la guaya. Eixir de mi-
seria. Fr. Salir de capa de
raja. Traurer de miseria.
Fr. Despiojar.
jMisei-icordia. Compas-
sió. Miseración.
Mimsa. Misa. Arribar á
missas ditas. Fr. Llegar
á los anises ó á las acei-
tunas. Lo qui ou ó diu
mòltas missas. Misero.
9Iií«sacautant. Misacan-
tano. {nero.
^tisHatge. Nunci. Prego-
»Ii»«í«atj^eriia y Missatgia.
Mensaje, comisio7i.
I6Iís.ser. Antich titol en
Aragó. Micer. Misser ce-
ba. Fam. Bachiller.
Missioner y Missionista.
Mi s ionero, m is ionar io .
>Iistela. Barreja de be-
gudas. Bebislrajo.
JSlisteri. Secret. Arcano.
De la passió de J. C Pa-
so. Anar ó venir ab mis-
teris. Fr. No parlar ciar.
Garabatear. {foro.
IMistw ó Mixto. Miacto, fós-
Slistura.Mi.Ttura, mezcla
iíli.<«turar. Mezclar.
ISIitat. V. Meytat, MitJ.
Mitena. Especie de gúant
sen.se dits. Mitón.
JSlitigaciú. Mitigación.
Mifigaiiient. Mitigación.
Mitigant. Mitigativo, mi-
tigatorio.
^litigar. Moderar, ablan-
dar, sosegar, amortiguar.
JMitj. En sas princip. ac-
ceps. Medio. Centro. Cen-
tro, comedio, riñon. Mitj
agafar. Entrecoger. MitJ
bast. Entreordinario. Mitj
áia. Mediodía. Abans del
mit] dia. Antemeridiano.
Mitj de cuberta ó centro
de cuberta. Náut. Crujía.
Mitj diada (Fèr). Dormir
la siesta, sestear. Jíitj do-
ble. Entredoble. A mitj.
Adv. Dit del mes ó any.
A mediados. A mitjas.
Adv.Por jíiiíad. Bell mitj.
Loe. Promedio. Clóurer ó
■enclóurer al mitj. Entre-
coger. Entre mitj. Entre.
Estar de per m'\l¡. Mediar
MOB
Posarse de per mitj. Fr.
Promediar , meterse en
medio. Tocarhi de mitj á
mitj. Fr. Dar en el chiste.
Mitja. Media. M. de sota,
ó M. calsa.ra/ffito. Fabri-
cant de mitjas. Calcetero.
Mitjá. Media. Mediano.
Terreno. Medianil.
Mitjacanya. Arq. Mot-
Uura. Mediacaña, bocel.
Mitjallana. Especie de
roba. Mediopaño.
Mitjaiiuna. Trinxadora.
Media luna, tajadera.
isaitjana. En sas princip.
acceps. Mediana. Naut.
La vela y arbre de la po-
pa de la nau. Mesana.
Mitjaiiia. Medianía.
Mitjançar. Mediar.
Mifjan.ver. Mediano.
Mitjauts. Pl. Casells pe-
ra tenir ó guardar los
grans. Atajadizo.
Mitjataronja. Arquit.
(nípula. Cúpula.
I3Iit,iba.>«t. Entreordinario
I9Iitj<lia. Vent. Sur.
Mitjrtiarta..S'!eíí¿a.V. Mitj.
Mitjiloltle. Entredoble.
Mitjensar. V. Mitjansar.
Mitjenser. V. Mitjanser.
Mitjer. Qui cuyda las tér-
ras á mitjas. iledíero. Fa-
bricant de mitjas. Calce-
tero. Lo que es comú á
dos possessions que 's to-
can. Medianero.
IMit.il'i. Entrefi. Entrefino.
Mitjó. Especie de mitja
curta. Calcetón, calcetín.
MitJMbrir. Entreabrir.
Mitjorn. Mitjdia. Medio-
día. Vent.Si/rf.
Mitjpanyo. Medio paño
Mitjpartir. Partir por
medio, entrecortar .
Mitjtenips. Entretiempo
Mitritlat. Antidoto, con-
traveri. Mítridato.
Mitxa. V. Mitja.
Mix. Gat y la veu ab que
's crida. Miz, micho.
Mixtió. Barreja. Mezcla.
Mixto. Misto. {ciar.
Mixturar. Barrejar. Mez-
^oMar. Amueblar, alha-
jar, amoblar.
Moble. Trasto, mueble, al-
MOD
271
hoja. Pl. Efectos, menaje.
M<»ca. Ventresca. ]'íentre.
bandullo, mandongo. La
deis peixos. Ventrecha.
Traurer la moca. Fr. Fa-
tigarse mòlt. Echar los
hígados. Vomitar mòlt.
Echar las asaduras.
Mocada. Acte de mocar-
se. Sonadera. V. Moca.
Moeader. Mondonguera.
Mocador. Drap pera mo-
car ó mocarse y aixugar
la suor. Sonadero, pañue-
lo, pañizuelo, mocadero.
Lo que lligat al coll ser-
veix pera sostenir lo bras
que hi ha mal. Cabestrillo.
Lo tros de tela que 's po-
sa á la cara deis morts.
Sudario, lienzo. Mocador
del cap. Serenero.
Mocadora.4. Pl. Despabi-
laderas, tenazuelas, mo-
lletes, {cecuello.
Mocallosa. Aucell. Tor-
Mocar. Netejar lo nas ab
lo mocador. Sonar, lim-
piar las narices. Tallar lo
carameil del llum. Des-
pabilar, espabilar, despa-
vesar, (sat. Mocasín.
Moca.tiií. Especie de cal-
M<»cat. Sens caramel!.
Despabilado, despavesado.
Deixat mocat. Fr. Dejar
burlado. Quedarse mocat.
Vt.Q uedarse a I son de bue-
nas noches.
Moek. Excrement del nas.
Moco. Y lo que cau. Mo-
carro. Lo carameil del
Uum. Pabilo , despabila-
dura , despavesadura.
Moch de gall. Pta. Ama-
ranto, moco de pavo. Do-
nar ó clavar un moch.
F"r. Donar un sofoco me-
rescut. Dar «n bochorno.
Mocó.s. Poch advertit. Mu-
ñeco, chuchumeco.
Moda. Us, costum. Uso,
usanza. A ma , ta ó sa
moda. Adv. A mi , á tu,
ó su modo ó manera.
Modelo. Exemplar, plan-
ta. Diseño, plan, patrón,
pauta, molde, dechado. M.
natural. M. vivo. Fèr al-
gun modelo. Fr. Modelar.
272 MOH
ainderaciú. Templanza,
parsimonia. Ab modera-
ció. Aá\ . Moderadamente.
Moderant. Moderativo,
moderalorio.
Moderar. Modificar, mi-
tigar, entibiar, r. Mesu-
rarse, medirse, comedirse.
Moderat. Templado, co-
medido, contenido.
Moderu. Moderno, nuevo,
reciente, /¡amante.
Modest. Modesto, recata-
do, honesto, humilde.
Modecitía. Compostura,
honestidad, recato.
Modi. Mesura antigua
de cosas secas. Modio.
Modificant . Modificativo.
Modisme. Modismo.
Modo. Orde. Manera, mé-
todo. Forma, us. Genero.
suerte, tono, traza. Modi-
ficació. Modificación. Mo-
deració. Moderación , or-
den. M. de pensar. Senti-
miento, sentir. A modo.
Adv. A manera , a fuer.
Ab modo. Adv. fíeylada-
mente. De modo. Adv. De
suerte , de manera. De un
modo baix ó indecent.
Adv. Oscuramente. Donar
modo. Dar traza. Pl. Mo-
dales. Sense modos. Adv.
Desvergonyidament. In-
decentemente,puercamente
Modorra. Ensopiment.
Letargia, letargo.
Módul. Ar(^uit. Módulo.
Modulació. Músic. Sua-
vitat del cant. Módulo.
Moeca. Gest ó postura.
Figurería, mueca, momo.
Fam. Magarvufa. Ciquiri-
cata, zorrocloco. Ver moc-
eas. Fr. Hacer gestos.
M4»la. Burla, escarni. Mo-
fadura,befa, burla, rechi-
fla, ludibrio. Per mola.
Adv. Escarnecidamente.
Molar. Befar, fèr mofa.
Rechiflar, silbar, r. Bu-
fonearse, alfonsearse.
Moleta. Burlón , bufón,
chancero. V. Búrlela.
Mofro. Animal bórt. Mus-
Mogut. Movido. imon.
M«»batrayre y Moliatris-
ta. Qui compra iingida-
MOL
I ment. Mohatrero, moha-
{MoUt. Mohíno. (tron.
.Moix. Cabizbajo, mustio.
Gata moixa. La gata de
I mariramos. ida. Mojama.
Moixania. Tunvina sala-
Moíxell. Copo, cerro.
jMoixera. Pta. Moslellar,
I mostajo.
Moixet. V. Plerel. (cho.
Moixeta. Aucell. J^ui/u-
.Moixi. Bozo, vello.
M4»ixigang;a. Festa pú-
blica. .Mojiganga. Perso-
nas distressadas alegóri-
cament ó pera obsequi
real. Máscara real. Ves-
til de moixíganga. Botar-
ga. Pl. Obsequis üngits.
Gatatumbas.
Moixó. Aucell. Pájaro.
Astut. V. Estornell.
Moix4»nada. Niuada, nia-
rada. Xidadu. Vol de au-
cells. Bandada.
Moixonar. V. Póndrer.
M4»ixoner. Pajarero.
Moixouet. Dim. Pajarillo
^itti\itnot. Pajarraco, pa-
\ jarruco, avechucho.
Moixuuia. V. Moixama
Mo.{ada. Tros de terra de
WavíTò. Aranzada, yugada
Mola. En sas princip. ac-
ceps. fíueda, muela. Coll,
tussal. Cerro, peña, peñón.
M. alta ó corredora del
molí. Corredera. M. de
gent y altras cosas. Re-
molino, turbión. M. de
móldrer colors. Moleta.
Mola de peix. Cardume,
cardume?'.. Mola de taho-
na. FííWoïi. Mola de trull.
Galga, volandera. Mola
negra. Bornera. Mola so-
tana. Solera. A molas.
Adv. Copiosamente.
Motada. Molienda.
Móldrer. En sas princip.
acceps. Moler. Reduhir a
pols. Triturar. Mastegar.
Mascar, masticar. Causar
malestar. Machacar, ma-
jar, quebrantar. Arribar
y móldrer. Fr. Llegar y
j besar el .tanto. Cosa per
I móldrer. Moledera.
Moledii«. Moledera.
Moledura». V. Moltura.
MOLL
Moler. Pedrero, malero^
cantero. {pavo, merlo.
Molerá. Peix. fice, fico,
M4»leHt. Molesto, importu-
no, pesado, premioso. Fér-
se, lomarse molest. Fr.
Aporrarse. (liga.
MoleMtació. Molestia, fa-
M«>let«tar. Enfadar, im-
portunar. Importunar,
aperrear, vejar, brear, a-
tediar. incomodar.
Moleüitia. Importunidad,
gravamen, importunación
Molí. En sas princip. ae-
cep. Molino. Malament.
Mttadero. reventadero,
perrera, molienda. M. de
aygua. Aceña. M. de oli.
Almazara. M. de sanch.
Lo qui fa anar un animal.
Atahona, /a/ioíía. Traball
gran. V. Malament. 31.
de sucre. Ingenio. M. de
vent que fan los noys.iíe-
hilandera. Molí draper.
Balan. Pl. Molinería.
Moliiuent. Fatiga. Moli-
miento, molienda.
Molínar«$e. V. Abatanar.
Moliner. De grans. Moli-
nero, molendero, aceñero.
De oli. Almazarero.
Molinet. Especie de por-
ra pera desfer lo xocolate.
Molinillo. El pal de viiyt
caras ab forats pera ficàr
barras pera cullir las gú-
nieras. Molinete.
Moll. Tou, bla. Blando,
muelle. Fluix. Flojo. Vi-
cios. Afeminado. La sus-
tancia que hi lia dins dels
ossos y altras cosas. Tué-
tano, meollo, médula, sus-
tancia. Mullat. Húmedo.
La llengua de Ierra arli-
flciosa pera anclar las
embarcacions. .Muelle.
Ve'w.Salmonele, trilla, Iri-
gla. Pta. Armuelle. M. de
la barra del porch. Car-
rillada. De la nou y altras
fruylas. \ucleo. M. de
ulls. Cegajoso, cegatoso.
Traurer lo moll del os.
Desmeollar. Pl. Instru-
ment de ferro pera aga-
far lo foch. Tenazas.
Molla. Pessa de cer com-
MOL
priniida. Muelle, resorte.
La de las trampas pera
atjafar guirjeus. Pitezna.
La substancia tendra de
las cojas pera estar cu-
berías de crosta ó closca.
Meollo. La part del pa
sens crosta ó part petita.
Migujon, miga, miaja, go-
ta, pizca, brizna. La pes-
sa de ferro que en los
panys serveix pera faci-
litar los moviments de la
clau. Gacheta.
91«>llanieut. Adv. Suau-
ment. Muellemente . Flui-
xament. Flojamente.
SIoiEar. Lo que pertany
al moll. Medular. [ro.
Cl4iI9»r«>. Pta. Melocotone-
SK<»lierR. Part que conté
lo cervell. Sesera.
MoIIera-rocjueía. Pta.
Purietaria. (xedat.
.lloüeísn.V. Blaniira, Flui-
.Uoltet. .Mòlt tou. Blandu-
jo. Nom del peix. Mújol,
múgil. Panallet delicat.
Mollete. [Mig'ajuela.
^a«>Steta.Enf>;runeta de pa.
.U<»llicia. Molicie.
-llollilicació. Med. Moli-
ficación, desencono.
.Ilointieunf. Molificativo,
molitivo. [Desenconarse.
SIoEtiticar. Molificar, r.
Mollitic&t. Molificado.
MutEir. V. Ablanir, En-
tendrir, Estovar.
af<»lió. Munt. Montón. De
fems. Muela. V. Límit.
MwIIuMar. V. Fitar.
SI»II.<4. Pta. Armuelles.
Sloló. Moleta.
yitolvetiuvas. V. Moltura.
JMoisa. Floridura que 's
cria en los puestos que no
hi toca lo io\. Moho, mus-
go, musco. De arbres ó
rocas. Liquen. La part ú-
til ó molla de las frujtas.
IIB<i!sut. Carnoso. (Carne.
.Molt. Reduhit á pols ó xa-
fat. Molido, trabajado.
JlSóIt. Excessiu en quali-
lilat y quantitat. Mucho.
Volent significar un poch
menos que lo superlatiu.
Muy. Gran. Grande. M.
bè. Adv. Acomodadamen-
DIC. CAT. CAST.
MON
le. Mòlt mòlt. Muy mucho.
Quant mòlt. Adv. A lo
mas, cuando mucho.
.tlolta. L' acció de mól-
drer. Molienda, moledu-
ra. Lo acte de móldrer.
Molimiento. M. de draps
per lèr paper, ^rrepisío.
BïottísKBMí. Super.^Vííc/íí-
simo. e)i grado sumo.
]}So9(<'>. Cantero. M. blan-
qui. C. blanco. M. esque-
ller. Manso. Cosa de mol-
tó. Carneruno. Pell de
moltó adobada. Zamarra.
SB4»I(<EitatEa. Carnerada.
SBoKonia y Moltonina.
Pell de moltó. Zalea, za-
leo, zamarra.
;;9S$>Iiura. Maquila. Co-
brador de molturas. Ma-
quilero. Cobrar la mol-
tura. Maquilar.
JÏEoKurar. Maquilar.
.íiufueeEi. Animal inver-
tebrat. Molusco.
iïSuiiia. Diners. Pecunia,
mosca, ííioííises.Bona mo-
ma. Expr. Judici. Seso.
¡HouíCMf. Instant. Instan-
te, punto. Entitat. J/oJi/a,
imiiortancia. (Meu. Mió.
SEon. Prop. possessiu.
SEóii. Univers. Mundo, u-
niierso, orbe.
Aïoiia. .\nimal. Mono, si-
mia, simio. Coca ab ous.
Hornaza. Cosa de monas.
Monesco, monero. Tor-
narse mona. V. Desdirse.
üSouada. Postura. Mone-
ría, mueca, retozo, reto-
zadura. Friolera, jogui-
na. Patarata, sacadinero.
Fér monadas. Fr. Reto-
zar, hacer muecas.
JSIottaíitir. Monasterio.
Mondsí. Mundá. Munda-
no, mundanal.
montlanaiueut. Munda-
nament. Mundar.amente.
91<>iíe$!a. Diner. Dinero.
M. cantelluda. Moneda
en barras , moneda ma-
cuquina ó cortada. M. de
Aragó. M.jaquesa. M. in-
ferior, fasrcyo. Cara prin-
cipal de las monedas. An-
verso. La inferior. Rever-
so. Fér ó bátrer moneda.
MON
273
Acuñar, batir ó labrar
moneda. Reduir los me-
talls á moneda. Amone-
Monettcr. Monedero. (dar.
monería. Gesto ridicul.
Monada. Postura. Remil-
go, momería. Cosa de po-
ca importancia. Miriña-
que, telaraña.
I&ioueia. Criatura gracio-
sa y bufona. Monillo, mo-
no.' [Hábito mongal.
iSloitgal. A'estit de monjo.
¡Slougeru. Demandadero.
Mttnsetsí ó Mongelera.
Planta y llegum. Judia,
habichuela, alubia, judi-
huelo. M. patusca. Judia
escarlata. M. renega. Ju-
díos, judiones. Religiosa
jove. Monjiía.
.IMongi. Certa casta de co-
lom. Monjin, monjil.
m<>ii$£iii> Lo es'.al y pro-
fessió monacal. Mona-
quismo, monjil. Estat de
monjo. Monjío.
Monicaco. Homenicó, ho-
menet. Hominicaco.
JMuuició. Advertencia a-
mistosa. Amonestación.
ISI<»niuieut.V. Jíonument
mónita. V. Afalach. {sa.
monja. Religiosa. Religio-
OTÍíujefa. V. Mongeta.
monjo. Religiós. Monje.
Arquit. Tauló de una en-
caballada. Pendolón.
mottot. Mona mascle. Mo-
no, simio, (mafrodita.
mouóycEi. Zoolog. Uer-
monsènyor. Monseñor.
moUí^ó. Vent. Monzón.
mmiíítrmí. Vestiglo.
moni. Montaña.
montanya. Monte, mon-
taña. M. de roca. Peñón.
M. de arena. Duna. M.
poblada de arbres alts.
Oquedal. Fugir á la mon-
tanva. Fr. Amontarse. De
la altra part de las mon-
tanyas. Trasmontano, ul-
tramontano.
muutanyéí^. Lo que per-
tany á la monlanya. Mon-
tañés, montecino. Qui viu
ó se cria en las monta-
nyas. Montes, serrano,
sèrranieqo.ilonluòs. Mon-
is
274
MOR
tuoso. {lecillo, loma.
Montanyeta. Dim. Mon-
Tttontanyós. Montuoso,
montano. (Armar.
montar. Alsar, col-locar.
IHonter. Montero.
IMontera. La cresta de
plomas. Copete.
MontJ^ya. Arquit. Montea
montó. Munt. Montón.
JMonuinenf. Lo aparato
y urna del dijous sant.
Sagrario, monumento.
Recorl. Memoria.
Monyo. Moño. Deis au-
oells. Cresta, penacho, pe-
nachera. En lo cap del
home. Tupé. Lo que té
monyo. Moñudo.
IMonyiit. Copetudo, coro-
nado, moñudo, iquetear.
Moqiiejar. Moquear, mo-
IMwqueta. Moquita.
ItBoijuetaís. Pl. Esmoca-
doras. Despaljiladeras.
UIop. Amor, causa. Amor,
causa, culpa.
IMora. Tardansa. Tardan-
za. V. Dilació.
mura. Lo fruyt del csbar-
ser ó romaa;uera. Zarza-
mora, (güa. Morabatin.
morabatí. Moneda anti-
Morabií. Hermitá entre
los mahometans. Mora-
bito, [tacion, esta7)cia.
morafla. Domicili. Habi-
moradencb. Amoratado.
morador. Habitante, resi-
dente. V. Vehi.
moraduix. Pta. Almora-
duj, mejorana, mayorana.
morasa."». Pl. V. Morrons.
mnral. Ciencia que tracta
(le las accions humanas.
Etica. (lia vera.
morallavera. \. More-
moi'ar. Habitar, vivir.
morat. Morado. M. baix.
Moracho. Cert color de
mora artificial. T'rchilla.
moratilla. Alamar.
tflorbídeNa. Morbidez.
morbílícb. Malaltís, mal-
sà. Enfermizo.
morca y Morcada. Lo so-
latje del oli. Alpechín,
amurca, jamilla, tinaja.
Lo pósit que deixa al-
J.o posit
Jíunliquit.
Hez, aguaza.
MOR
morcarols. Pta. V. Mal-
coral}?e.
morcayre. Qui tracta ab
morcas. Cagarrache.
morda.ssa. Mordaza, a-
cial, badal. Posar mor-
dassa. Enmordazar. Sub-
jectar ab mordassa. A-
mordazar.
mordent. Mordiente.
mordiiix. V. Moraduix.
morella. Pta. Yerba ne-
gra, mora, solano. M. ro-
quera. Pta. Parietaria,
cañarroya. M. vera. Pta.
Solano negro, (marlina.
morena. Peix. Murena,
m4»re nas. Pl. Tumors. ^ /-
morra7}as, hemorroides.
moreno. Se diu del home
negre. Negro, etíope. Mu-
lato. Mulato , loro. Espe-
cie de polvos que usan
los esquiladors. Morenillo
morenot. Especie de
peix. Morenote.
morer. V. Morera.
morera. Arbre que fá las
moras negras. Moral. M.
de canari. Yerba pajare-
ra , picagallina. M. de
cuchs. Morera blanca. M.
de paper. Papelero de la
China, moral del papel. M.
negra. Moral. Segona fu-
lla de la morera. Rebotin.
morerar. Moreral.
morerola. V. Cullereta.
more.•ücb. Pta. Zara.
Camp de moresch. Mai-
zal. V. Blat de moro.
morjüonal. Náut. Peñol.
m«»rir. Fallecer , fenecer,
espirar, finar. M. antes.
Prcmorir. M. de calor.
Freirse. M. de son. Caer
de sueño, r. Liar. Anar-
se morint. Boquear.
moriscii.Propi de moros.
Morisco, amoriscado.
morni. V. Brom.
mornia. Torniscón, torna-
virón. V. Revés.
moro. Sarraceno, agareno.
De terra de moros. Mo-
riego. Ser pres de moros.
Fr! De difícil rescat. Es-
tar en un papo de buitre.
morrada. Caparrada. Mo-
chada, topada, topetada.
MOR
Pegar morrada. Fr. Ho-
cicar. Parlar á morradas
Ò á glops. Fr. fam. Hablar
á chorretadas.
morral. Civader en forma
de filat. Quilma, escarce-
la. V. Morralet. Ficat en
lo morral. Trojado.
morraler.Qui no té crian-
sa. Arrabalero y Corrale-
ra la dona.
morralet. Pequeño mor-
I ral. M. de cassador. Es-
carcela, cebadera, {bozal.
m«>rralla.«i. Pl. Cabezada,
morrailer. V. <^abestrer.
imorratxa. Vas de vidre
I ab mòlts brochs. Almar-
raza,almarraja. (mullar.
morrejar. Mamujar, ma-
Imorret. Dim. Hociquillo,
I morrillo.
jmorrió. Capacete, celada,
j morrión. V. Bacinet.
¡morritort. Pta. Mastuer-
zo, lepidio sativo. Morri-
tort d' aygua. V. Créi-
xens. Morritort d' Indias.
Capuchina, ftl orri lort sal-
vatge. Mastuerzo silvestre.
morro. Los lia bis de las
bestias. Hocico. Lo llabi
abultat de la persona. Je-
ia, hocico. La hora abul-
tada de alguns mals. La-
bio. M. de Ladell. Pta. Be-
cerra, dragones. M. d'ovc-
lla. Pta. V. Plantatje.
Cáurer de morros. Fr.
fam. Abocinar. Cop de
morros. Hocicada. De
morros. De bruces. Mor-
ro de porch. .leta.
mort'of'é.s. \. Llabifés.
morrona. Pta. Morujes ó
murujes. M. de canari.
Pta. Pamplina, pimpine-
la, anagalida.
morrnt. Lo que té mor-
ros. Hocicudo, morrudo,
jetudo. Insecte, corch deis
grans. Gorgojo.
mort. Difïint ó cadáver
huma. Muerto, finado, di-
funto. Lo fi de la vida.
Muerte, fallecimiento, fi-
namiento. Imatge de la
morí. Parca. Lo que té
semblant de morí o prò-
xim á morir. Mortal. Cap
i
MOS
-de mort. Calavera. Casi
¡mori. Exánime. Caixa ó
-llit de moris. Ataúd. Co-
sa de mala mort. De paja,
de chicha y naba. Fèr lo
mort. Fr. Hacer ¡a morte-
cina. Tocar á morts las
campanas. Doblar,
Mortal. L© que pot oca-
sionar la raorl. Mortífero,
letal. Lo que dura tota la
vida. Implacable.
mortaldat. Mortandad.
Mortalla. Mortaja.
JMorter. Instrument pera
picar. Mortero, almirez.
Arfjamassa. Amasijo, for-
ja, mezcla. M. ciar.. Beu-
rada. Lechada. Munt de
morter. Pilón.
JMorteret. Artill- Morte-
rete. Dim. Morleruelo.
Morterol. Morterada.
Mortilero. Mortal.
Slortiticar. Castigar, ma-
cerar, jibar, molestar.
Sfortuori. V. Enterro,
Funeral. Dret de mortuo-
ri.íucíiíosa. {ros. Moruno.
Morú. Pertanyent als mo-
yt»H. Mordassa. Mordaza.
Los caps del Iré. Copas.
La part del fré que entra
en la boca del animal.
Bocado, Mossegada. Mor-
disco. Pronom, pos. Mis.
Mosáích. Obra de pedras
de diferents colors. Mosai-
co, taraceado, de taracea.
^luHca. balba. Subjecte
solapat. Mosca muerta.
Mosca bovina. Moscar-
'don, moscada. De ase. In-
secto. Mosca de burro ó
de mula, tábano. Pl. Pta.
Flor de la abeja. M. saba-
Uonera. Moscon.Mosca de
ca. Herba. Cinomia, mos-
ca de perro. Pujarsen la
mosca al nas. Fr. Enfa-
darse. Amoscarse. F'èr
pujar la mosca al nas.
Fr. Amostazar. Cáurer
com á moscas. Fr. Morir
romo chinches. No sentir-
se una mosca. Fr. Reinar
profundo silencio. Cosa
de moscas. Mosquil, mos-
quino. Esquivar las mos-
cas. Fr. Amoscar, mos-
MOS
quear, aventar las mos-
cas. Ventament de mos-
cas. Mosqueo.
Mof^cat. V. Moscatell.
Sloíiicatell. Especie de ra-
h\fíi. Moscatel. íion mosca-
tell. LocTavmat. Moscón.
MOS 275
/iejr.Mossegar fluix. Mor-
discar. Tráurer algun pro-
Ot. Hincar el diente, r.
Donarse mossegadas un
á altre. Remorderse.
Stoüsejiar. Mocear, (go.
Mo.»*»er. Mocero, mujerie-
Alusquer. Feix de herba Mosset. Fadrinet. Mozue-
pera agafar moscas. Mos- lo, mocito. Xicot que ser-
qaero. Aixam de moscas.
Enjambre de moscas. Ven-
tall pera esquivar las
moscas. Moscador.
JHuííquerula. Especie de
pera. Mosqueruela , al-
mizcleña, (ga. Mosquete.
IHosquet. Escopeta llar-
Mosquetatla. .V/o.sçueíazo
Mo.Sf|ueter. Mosquetero.
¡tIos»i|uit. Insecte Mosqui-
to , cínife. Mosquit de
trompa. Trompetilla, zén-
zalo. Mosquil petit. Ca-
gachín, cagarena.
Mo.squitera. ^osí/ui/ero.
Mo.sfïia. Pessa pera asse-
gurar entre fusters. Pica-
dero. Lo vuyt per ahont
se uneixen duas fustas ó
taulas. Enclavadura.
HtñtiHUí. Ultima passada en
lo joch. Moza. Peu de fer-
ro pera sostenir la paella
ó ast. Asnillo.
IMIo.s.<4atia.V. Mossegada.
3Io8»4ardó y Mossardas.
Aum. Moceton, zagal.
Slos.secb. V. Mossegada.
>Io!<.««egaila. Acte de mos-
segar. Mordisco, bocado ,
¡ mordedura, mordiscan.
I Senyal que 's queda en lo
que 's mossega. Colmilla-
da, dentellada. La que 's
dona ab violencia. Taras-
cada, tenazada.
ïMn»««)esa<la de diabla.
Pta. Mordisco del diablo,
escabiosa mordida. M. de
gallina. Herb. Picagalll-
na, yerba pajarera. A mos-
segadas. Adv. A dentella-
das, á mordiscos.
SIOf^Negador.Qui mosse-
ga. Mordedor. I)e camas.
{Lo %os) . Apernador .
3foíi»«es;ar. En sas prin-
cip. acccps. Morder. Mos-
segar ab violencia. Ta-
' roicar, adentellar , dente-
veix ais pagesos. Jfoc/íiV.
SIosíío. Criat. Criado, sir-
viente. Fadri, solter, jove.
Mozo. Lo que renta la
finyolada. Cagarracho.
ndividuo déla tropa lleu-
gera pera perseguir los
lladres. Miñón. Puntal
que sosté las barras del
carro quant se para.
Peón, pie. Mosso de cuy-
na. Marmitón, pinche de;
cecina, sollastre.Moiso de
estable. Establero. De
muías. Mulero, mulatero.
De peu. Mozo de espuela,
espolista, peón.
Slost. Mosto. Most espés.
Mostazo. Barreja del most.
ab lo vi vell. liémoslo. '
Rajar lo most. Mostear.
Tirar most al vi. Remostar
Mo.'i^ta. V. Almosla.
SIo.<ita.««Na. Pta. Mostaza,
mostajo. Perdigons pe-
tits. Mostacilla.
Mostsíiiiiiá. A Imotacen,
fiel. Ofici del mostassa.
Fieldad, fielazgo.
itflo.titassaria. Cárrecb,
oficina del mostassa. Al-
motacenazgo, fielazgo, ai-
motazania.
Slostatxo. Pel sobre 'I
llabi superior. Bigote,
mostacho. Taca de sobre 'í
llabi. Rocera. M. de mar-
sapá. Mostachón.
Mo-statxoni. Especie do
panallet. Mostachón.
MoNtatxut. Abigotado,
amostachado, mostachoso.
Mostela. V. Miistela.
Mo.'itillo. V. Kaliimat.
Mu!«tra. En sas princip.
acceps. Muestra. Disse-
nyo, patró. Dechado, mo-
delo. Proba. Prueba, tes-
timonio. M. exterior. Pin-
ta. La flor de oliveras y
vinjas. Cierna. La paga
276
MOT
dels soldats. Sueldo. Lo
dibuix de las robas. Di-
bujo. 3Iostra de sostre
Artesón. Fer mostra. Fr
Fèr ostentació. Hacer os-
tentación , exponer. Fèr
semblant. Fr. Amagar,
hacer ademan.
Saostrador. Mostra ó He
trero indicador. Muestra
BIfl»(rar. Ensenyar. En-
señar. Mostrar las dents.
Fr. Mosirar el estuche.
SlOíítrench. Mostrenco.
Sñot. Vocablo, palabra.
Mota. Conjunt de espigas
ó flors que naixen de una
mateixa part. Macolla.
Los fondos pera conser-
varse ó manlenirse los
associats. Capí/a Í.V.Pilol,
JÍfonjoch, Capdell. Fèrse
una mola. ¥r. Agruparse,
jutitarse en pelotón.
SiotejacSor. Que posa mo-
tius. Apodador.
afiottjar. Apodar, mote-
jar, poner apodos.
JMott-jayre. Motejador.
SEnfot. .Músic. Moleíe.
iSl4>ti. A>aloI. Tumulto,
motín, levantamiento, re-
vuelta , turhule7icia.
motiló. Pelat, sense ca-
l)ells. Peío», motilón.
Siotiu. Diclori ó nom ir-
risori que 's dona á algú.
Apodo, mote, sobrenom-
bre. Ocasió, causa. Oca-
MU
Mof llura. En sas princip.
acceps. Moldura. La de
las ponas v flneslras. .4-
taire. Fèr motlluras. Fr.
Moldurar, moldear. Si es
en la? portas. Alairar.
Alotor. Movedor. (ganga.
ÏIIot\i$;ans;a. V. Moixi-
.tlolxilla. Mochila.
Hiitxillfr. Mochilero.
Alotxo. Sense banyas.3ío-
cho. Mústich , capücat.
Murrio, mustio, cabizbajo
Slóurer. En sas princip
acceps. Mover. Conmóu-
rer , incitar. Conmover,
suscitar, provocar. Mane-
jar. Menear. Persuadir.
Convidar, inspirar, úicíi-
nar. M. lirega, bulla, so-
roll , etc. Fr. Meter á vo-
ces, ruido, etc. M. la He-
bra. Fr. Levantar la caza.
M. piscina. Fr. Revolver
caldos. M. pols ó polsa-
guera. ¥r. Levantar ¡tolvo
ó polvoreda.
Míiurerse. r. Donarse
movimenl. Moverse. Co-
mcnsar a fèr algun movi-
ment, fíullir. Sorollarse.
Tambalear. Anar a fèr al-
guna cosa ab prestesa.
Des¡tachar,meyiearse.VsAT
espedilament desos mem-
bres. Mandarse. LonmiiXi-
rerse. Moverse. Móule.
Expr. Aprieta, menéale.
Sens móurer un peu.
Expr. A pié quedo.
.^ion, causa , asidero , co-\
¡or,viso. Dir per motiu. ']Mov'edif«.~ Fácil de móu
¥t. Llamar por mal nom-\ rcrse. Movedizo. Inquiel.
bre. Donar motiu. Fr. Dart Bullicioso, bullidor,
asa, pié, ocasión. \ ^iovilile. Slóvil, moble.
H/tatlUi. Patró , modelo. Slovtnient. Facilitat de
Molde, tipo, forma. Mot-
ilo de sabalas y sombre-
ros. Horma. Caixa pera
fíT tapias. Tapial. Ins-
trument de fusta pera fèr
teulas y revoltons. Galá-
pago, instrument de fer-
mourcrse una cosa en
varias direccions. Verti-
bilidad, verticidad. Movi-
MUL
:Mucóí». Viscoso. \'. Mocos.
MucoKati. Pla. Gatuña
viscosa. (viscosidad.
.TIucositat. Mocosidad,
Muda. Mudansa. Mudan-
za, traspuesta. \ .Mutiída
Mudable. Inconstant. Va-
riable, veleidoso.
Mudada. Muda. J/uc/c/. Del»
cuchs de seda. Levada.
Mudanient. Adv. Ca-
llant. Tácitamente.
Mudansa. Alteració,
transformació. Mutación,
variedad , metamorfosis.
Variació. Variación , no-
vedad, cambio. Fèr mu-
dansa. Fr. Parlant del
temps, fíevolverse , des-
componerse el tiempo.
Mudar. Cambiar. Trasla-
dar, pasar, variar, con-
vertir. Renovar. Henovarr
demudar. Apariar. Remo-
ver. Mudar las bragas a
las criaturas. Entremeter.
M. de conversa. ¥t. Echar
la platica á otra parle. De
full , de assumplo. Fr.
Brincar , doblar la hoja.
De parer. Volver.
Mudarse, r. Cambiar.
Trocarse, revolverse. Mu-
dar lo temps. Cambiar el
tiempo. Mudarselhi á al-
gú 'i color. Vr. Demudár-
sele á alguno el color.
MHde»>a. Mudez.
Mudólo. Munt. lHonlon.
Mué. Certa roba. .Vuer.
Mueca. Postura. Monada,.
remilgo, gesticulación.
Muedi. Qui convoca per
orar entre "Is árabes. Al-
muédano, muedin.
Mugit. Mugido.
Mugró. Pezón. En forma
f
de mugró. Apezonudo.
menl de cap. Cabeceo. DejMugronera. Pezonera,
co^. Meneo, ademanes. helMuixarnttns. Pl. Espe-
cara. Gesto, gesticulación. I cic de bolets. Setas.
Be mani>. Manoteo. iMuixells. Naul. /íadema,
ropera arrodonir las for- M4ix. V. Moix. caseta, mojei.
mas. Formón. Lo de fus- Moxera, Mogera ó Muxe- Mujada. Peix. Mujol, mu-
ta pera fór rajólas. Gra- ra.Pla. Mostellar.moslajol jil, budion, matajudio.X.
dilla. Lo que serveix pe- Moxela. Aucell. Aguilu-\ Mojada. (cordio.
ra fèr bolas de barro. /ío- cho. (ganga. ¡Mula. Tumor gál-licb. /ti-
iioquera. Lo de fér mone- Moxiganga. V. .Sloixi- .Muladar. V. temer,
da ó encunyar metalls. Moxó. V. Moixó. [do. \liiu\ám. Muletada, (leta.
£tiüo, troquel. Mu. La veu del bou. J/K^i-'Mular. Peix. Glauco, mv-
MUÑ
Mulassa. Túmbol. Tum-
ba. La de las professons.
Gomia, tarasca.
Mulat. Lo home. Mulato.
Lo matxo. Muleta. De co-
lordemulato. Amulatado
JIfluIater. Mulatero, vmle-
tero, mulero.
Mulato. V. Mulat.
Muleta. Pap , venlrell.
Cuajar. (en pié.
Muletilla. Muleta , tente
Mulla. Certa part de la
carn que penja. Falda.
"Mullíitla. Mojada. (co.
Mullader. Regajal, char-
Mulladura. Mojadura,
mojada. (ra.
Mullament. V. Alulladu-
Mullar. Empapar alguna
cosa ab un liquit. Mojar.
Humitejar repetidas ve-
gadas alguna cosa. Cha-
potear, humedecer, (larse.
JUullarNe. r. Mojarse, ca-
Muller. Mujer, esposa.
Multa. Apremio, {guiado.
Multangular. Multan-
Multar. Apremiar. Mul-
tar per entrar los ani-
mals en vedat- Muntar.
Multiplicanient. Multi-
plicació. Multiplicación.
JHúltiplo. Múltiple, (no.
JUultiNSonant. Multiso-
Multitut. Muchedumbre,
enjambre, montantada.
Munda. Limpia, monda.
Mundanal. Donat á las
cosas del mon. Mundano.
Mundanalitat. Qualitat
de las cosas del mon, es-
tat de la persona munda-
na. Mundamilidad.
Mundano. Carnal. Tarnaí
Mandar. V. Netejar.
Munioion.<«. PL Mil. Per-
trechos. Donar, procurar
municions. Amunicionar.
Munieipa!. Concejil.
Municipi. V. Ajuntament.
Muní«>. Quantitat gran.
Diluvio, parva, tiumero-
sidad , raudal. Multilut
de gent ó cosas que 's
mouhen. Caterva, diluvio,
hervidero , hormiguero.
De altras cosas. Carreta-
da. De gent. Gentio,
Munir. Mil. Fortificar,
MUR
fortalecer. V. Provehir.
Munt. Pila de unas cosas
sobre altras. Montón, cú-
mulo, hacinamiento, a-
montonamiento. Puig ó
montanya que termina
en punta. Pico, picacho,
puntal. Montanyeta de
terra. Morón. Munt de
feixos. Hacina. Munt de
llenya. Tinada. Munt de
pedías. Majano. En un
munt. Adv. Tots plegats.
En ó de montón.
Munta. Aucell pera cas-
sar. Reclamo, añagaza.
Bastó de la munta. rini¿//o
.Muntada. Sabida. V. Pu-¡
ada. L' acció de muntarj
a artillería. Montaje.
Muntador. Lo qui puja. I
Subidor. Pedrís ó lloch
pera muntar ó pujar. J/bn-
tadero, subidero.
Muntanient. Subida.
Muntant. Fust. De las íi-
nestras. Gamba, pierna.
Cada un deis dos pals
que stibjectan la biga del
trull. Calamón, guiadera.
De pedra. Tranquero. Pl.
Arquit. Tambaje.
Muntanya. Y. Montanya.
Muntar. .VoJítar. V. Pujar
Muntat á caball. Monta-
do. Muntat com las do-
nas. A sentadillas.
Munyeca per estargir.
Pint. Cisquero. Pera re-
refrescar la boca deis ma-
lalts. Hisopillo , guisopi-
llo. Jugar las munyecas
Esgrim. Muñequear.
Munyequeta. Hisopillo.
.Munyidor. Ordeñador.
Munyidora. Ordeñadero,
tarro, colodra, (miento.
Munyinient. Ordeña-
Muitvir. Ordeñar.
Muiiyoeti. V. Embull,
Capdell,Embolich, Pilot.
MunyonM. Pl. Cada un
deis eixs de canó. Muñón.
Mura. Naut. Cachete.
Murada. Naut. Amurada.
Murasa.<!. V. Murrons.
Muralla. Tapia. Muro.
Dins de las murallas. In-
tramuros. Fora de las
murallas. Extramuros.
MUR 277
I Murallar. Murar.
Muralleta. Ajnpit. PrC"
til, antepecho.
Murallot. Malecón.
Murany. V. Mustela.
Murea. A Ipechin, amurca.
Murcar«>i!«. Pta. Mercu-
rial. V. Malcoratge.
Murena. Pía. Oreja de
oso. V. Morena.
Muret. Muralleta. Pretil.
Múrgula ó Múrguras.
Pta. Crespilla, colmenilla,
cagarria.
Muriaeb. V. Ratapinyada
Muria.'«. Pta. Moleña.
Muriat. Quim. Muriato.
De mercuri. Hidrocloralo
ó cloruro de mercurio. D'
or y sosa. Cloruro ó mu-
riato de oro y sosa.
Murmull y Murmur.
Murmurio, murmullo, su-
surro. V. Murmurament.
Murmuració. Maledicen-
cia, detracción.
Murmurador. Detrac-
tor, censor, tijera. Mur-
murador ocult ó de se-
cret. Susurrador, susur-
rón, juzgamundos.
Murmurament. Mur-
mullo, mormullo, rumor.
Murmurar. Censurar.
Detraer, detractar, censu-
rar. Parlar ab veu baixa.
Susurrar, murmujear.
Rondinar. .Vurmurar, re-
funfuñar, gruñir, (rarse.
Murmurarle, r. Susur-
Murniuri. Murmullo.
Mur«>. Blas. Florón.
ja.urri. Ganforro, picaron,
galfarron, tunante.
Murria. Enuig. Fanfurri-
ña, taciturnidad. Tenir
la murria. Fr. Amorrar.
Murri.<«á. V. Morrilort.
Murritort. V. Morrilort.
Murronii*. Pta. Murajes,
pajarera. V. Morrons.
Murtra. Arbt. Arrayan,
mirto , murta. Cosa de
murtra. Mirtino. Rebrot
de la murtra. Mirlidano.
Terreno poblat de mur-
tras. Muriera, [murtina.
Murtrera. Pta. Martilla,
Murtreral. Murtera.
Murtró. Fruyt de la mur-
278 NAD
tra. Murtón, murta.
SIurulla.Peix. Sardineta.
Museta. Pardo , obscur.
Musco, amusco, brusco,
cárdtno, castaño.
aiiiscle. Part alta de la
espatlla. Hombro. La part
fibrosa de la carn. 3Iús-
cuto, murecillo.
¡Muíi-clejar. Encogerse de
hombros, concomerse.
aiudtclera. Refors de la
camisa. Hombrillo. La
pessa de la armadura an-
tigua. Hombrera.
illiu<cl<». Especie de pet-
xina. Almeja, chirla. Vi-
ver de musclos. Almejar.
Musco. V. Muscb.
Múscul. Anat. Muscle.
Músculo. (culoso.
Musculós ó Musclos. iüfus-
Música de peus , mans ó
bastons. Toqueado.
Musical. Músico.
Mústclis (Copla de). V.
Copla. Conjunt de mú-
sichs que sonany cantan.
Orquesta. De iglesia. Ca-
pilla.
NAF
Mnsiniú. Animal que es
producto de cabra y bé.
Musino, musmón.
Muslí. Moro, mahometá.
Muzlemo. íment.
Mussament.V. Amussa-
Mus.><ar. V. .^mussar.
MuKseli. Oficial turch.
Muzelim. (musidi. Mucela.
Mus.<<eta. Armussa, al-
Mussol. Aucell. Mochue-
lo. M. banyut. Torillo,
buharro , buho cornudo.
Trist ó melancólich. Le-
chuzo, topo, saturnino.
Lo gra que naix en la pes-
tanya del uil. Orzuelo.
Mussolina. Especie de
tela de cotó. Muselina.
Mustach. Mona de Gui-
nea. Mustaco.
Mustatxo. Y. Mostatxo.
Mustatxonc. Bescuytet
de dosanguls. fií':fO(7ii7o.
Mustela. Quadnipedo.
Comadreja. Peix. Mus te-
lo. Ser una mustela. Fr.
Ser una chispa, muy listo.
Musfi. Melancólicb. Tris-
te. Marxitat. Mustio.
NAN
Musf I. Doctor de la He;
deis mahometans. Muftt.
Mustiaineiit. Adv. Tris-
tament. Tristemente, me~
lancolicumente.
Müstich. Flach. Lángui-
do, lacio, seco. Trisl. Ca-
riacontecido. Tornarse-
mústich. V. Mustigarse.
Mustiesa. Marchilez.
MustiiSarse. r. Marchi-
tarse, alaciarse, enlaciarse
Musticf uesa.- Verriondez^
V. Mustiesa.
Mut. Mudo. A la muda.
Adv. Mudamente, calla-
damente. Quedarse ó tor-
narse mut. \'t. Enmudecer
Mutabilidad. Lleugere-
sa. VolubiUdad.
Mutaci«>. Mudansa. Va-
riación, cambio.
Mutualuient. Adv. Mu-
tuamente, reciprocamente.
Mu\ells..PI. yaiit. Mojele-9
Muvera. Pta. .Vostellar,.
mostajo. (ñones.
Muxernons. Pta. Moser-
Muxes. Pla. V. Buxarola.
N.
%. Sola supleix lo nom co-
negut ó desconegut. En
los mapas y tractats de
geografía, significa Nort ;
«nire los antichs fou nu-
meral y valia 900 y ab
una ralieía sobre 'JOÓO.
XaiMtt. V. Nebot.
IVácar y Nácara. V. Nacre.
Macaràt. Anacarado.
iVacra. Instrument mú-
sich. Nácara.
Hacrar. Nacarar.
Álacre. Madreperla, nácar.
De color de nacre. Naca-
rado. {Nacarino.
IVacri. Semblant al nacre.
níadada. Nadadura.
IVadad<»r. Lloch ahont se
acostuma nadar. Nadade-
ro. Propi per nadar. Na-
tatorio. Nadador de dins
del aygua. Somormuja-
dor, buzo.
flUidai. Navidad. Cosa del
temps de Nadal. Navide-
ño. Nit de Nadal. Noche
buena. De Nadal á Sant
Esteve. Loe. De poca con-
sistencia ó durada. A
lumbre de pajas.
IVailalas. Pta. Narciso.
:i'adaineut. Nado.
üadar. Anar per dins de
r aygua. Somormujar.
Tot ñadant. Adv. A nado.
.^'adela. V. Aranya.
.Hadella. Insecte' Ladilla.
V. Cabra.
IVadilla. Pessa de la mo-
la. AnadiUa, nabija.
^'adiller. Encaix en la
mola. AnadHlero,n(ibijero
IVai'ra. Matadura. Tocarli
la nafra. Fr. Tocarli al
viu. Par en el vico. Pié
de nafras. Caroñoso.
Marrar. Llagar á una bes-
tia per fregadura. Matar.
Mal'rat. Herido, ¡Jabado.
Maixedwr. Postumo.
M'aixediira. Posterma
que 's fajunl a la ungla.
Panadizo^ panarizo, u-
ñero. nacido.
naixement. En sas prin-
cip. acceps. Nacimiento.
De N. S. Jesucrist. .Víjíí-
vidad, navidad. Origen.
Oriente , nación , curia.
Prematuï. Precoz. Taráá.
Tardío. Deis astres. Orto.
.líaixensa. V. Naixement.
Xáíxer. En sas princip.
acceps. Nacer. Sortir. Sa-
lir, provenir. Brotar, a-
puntar. Pesjiuníar. Nài-
xer ab la flor en lo cul.
Fr. Nacer con buena es-
trella, nacer de pies.
.líalgues.Pl. Nalgas.
1%'ania. Golosina. V. Lle-
mineria. (Tozo.
%an». Enano. pigmeo.Pial.
n'anquins. V. Mabó.
NAS
Xansa. Ansa. Asa. Filat
ó coba de pescar. Nasa.
Cop pera pescar. Butrón,
butrino. Pl. .andanada de
nansas. Amtanon.
Xap. Pía. Xaho. Lo que 's
deixa pera llavor. Bunio.
Home petit. RecO'-iuin, re-
gordete. Conjunt de naps.
Nabería. >"ap bórt. Ra-
pónchigo. V. Repunxó.
Nap de bou. Herba. Na-
bo gallego. Nap rodó. Ra-
no. Nap y col. Nabicol, co-
linabo.Cosa de naps. Nor
bal, nabar. Llavor de nap.
Nabina. Ara per naps ara
per cois. Loe. Cuando pi-
tos /lautas , cuando /lau-
tas pitos, üon nap 'n ha-
vem arrancat. Loe. Bue-
na la hemos hecho. Ser
un nap. Fr. Ser mòlt pe-
tit. Figurilla, no salir del
suelo. [bal, nabar.
>'apar. Camp de naps. Na-
i%'arcí. Peix. Especie de
rap. Narcino.
.üarcís. Planta > flor. Aar-
ci.so.Narcis demontanya.
Pta. Falso-Narciso , nar-
ciso de los prados. N. de
Nadal. Pta. N. de manojo.
N. poétich ó deis poetas.
N. de los poetas, trompón.
]Varcoti»«iue. Narcotismo
:líardo< Pta. Amiga de no-
che. Lo que pertany al
nardo. Nardino.
;^'aroi)ja. Fruyt del na-
ronjer. Toronja, zamboa.
.\'arunjer. Arb. Toronjo.
.^'arrar. Referir, exponer.
Aarratina. Narració. Re-
lación, narración.
[■ !*'arratori. Narrativo.
K ]%arrioIe<>j. Pta. Trepaca-
^^' bailas.
¡Kart. Pía. V. Nardo.
^sui. Nariz. Nas aguilench.
Nariz aguileña. Arrufat.
Arregazada. De tabaco.
Tabacosa. Gros. Narigón,
narigudo. De llore. .Vari';
apapagayada. Pla, rom,
xafat ó xaito. Nariz chata,
remachada , roma. Arru-
far lo nas. Fr. Torcer las
narices. Escarbolarse lo
nas. Fr. Hacer pelotillas.
NAV
Fallat de nas. Desnariga-\
do. Forats del nas. Ven-\
tanas de la nariz. Lo qui'
parla ab lo nas. Gangoso.'
Llevar ó tallar lo nas.
Desnarigur . Sentir de nas.
Fr. Dar en la nariz , hus-
mear. Tráurer lo nas. Fr.
Asomar. XaCarse lo nas.
Fr. Hacerse las narices.
Xasart. Registre armó-
nichd'orga. Nasardo.
Xnficut. V. Nat.
Xat^MCÚmí. Zoolog. Na-
sicórneo.
]%'assó. Peix. Nason. (do.
Tíaíinut. Narigón, narigu-
Xat. Nascut. Nacido.
:xata. Flor de la llet. Cre-
ma. Lo mes principal y
estimat. Flor. Cop donat
al clatell ab lo palmell de
la ma. Pescozón. Traurer
la nata. Fr. Desnatar.
üateta. Diminutiu de na-
ta. Natilla. Petit cop, co-
pel. Ligero pescozón.
Xafiu. Natural.
Xatlvitat. Nacimiento,
navidad, '.izote, paliza.
XatjaUa.Palissa de assots.
;;%atjar. Azotar, zurrar.
yiiAUt. Lnitó dependent de
altra cosa. Anejo.
IVatura. Naturaleza.
;%atural. Connatural. In-
nato , ingénito , ilativo.
Condició. índole, genio.
Bon ó mal natural, fii'en ó
mal complejcionado. Poch
natural. Amanerado.
;%'aturale!sa. Privilegi de
ciutadà. Naturalización.
Xait. Nave, nao, bajel, bar-
co, embarcación. Borrarla
nau. Fr. Lastrar.
]Saut'ra$:ant. Náufrago.
1%'áutil. Caragol gran de
mar. Nautilo.
Xauxer. Capntan , coman-
dante de nave.
Xavaja petita y estreta.
Verduguillo. BOSSA ó es-
toig de navajas. Navajero.
jVaval. Especie de tela.
Mories, laval.
Xavegant. Navegador,
nauta, marino.
navegar. Marinear.
naveta. Petit vas peía po-
NEG
279
sar aromas ó encens. Bar-
quilla, navecilla.
Xavio. V. Vaixell.
\e. Se pren com a pronom.
De el, de ella, de ello. In-
versió del adverbi y pro-
nom. V. En.
X'elíoder. V. Renebol.
Xebut. Sobrino, nepote.
Xecedat. Tontcria. Maja-
dería estupidez, boberia,
Í7ieptitud. Ditxo ó fét fo-
ra de rahó. Badajada.
Xecessari. Precís. Precisp
Secessaria. Bassa. Leíri-
na, secreta, lugar común ó
excusado.
Xecessiíat. Qui no té tot
lo que necessita. Alcan-
zado , apurado . falto.
Mesqui. Mezquino. Po-
bresa , miseria. Apuro.,
pobreza. Precisió. Preci-
sión ^ urgencia. Sens ne-
cessitat. Ad\. Excusada-
mente, (te, fatuo.
yíeci. Necio, ignorante, zo-
Xegaciú. L' acció de ne-
gar. Negativa.
A'egada. Ahogamiento.
;%es:ant. Negativamente.
Xegar. Ofegar ab aygua.
Ahogar. Inundar. ]nu7i-
dar. Dir que no. Repul-
sar, rechazar. Negar lo
necessari pera alguna co-
sa. Desaviar. Tornar à ne-
gar. Renegar.
legarse, r. Escusarse.
Extrañarse. Ofegarse. A-
negarse. (gante.
üegatiu. Lo que nega. Ne-
X'egligencia. Peresa. In-
diligencia, desidia.
Xegiigentnient. Adv.
Negligentemente.
Xegoci. Ganancia. Gran-
jeria. Comers. Comercio,
tráfico, trato, negociación.
Dependencia. Dependen-
cia , negociado. Causa.
Causa, especie. Pl. Nego-
cis,quefers. Tí (¿/■íu/os.AnaF
per sos negocis. Traginar.
Detenir un negoci. Fr.
Emplastar. Manejar los
negocis. Fr. Negociar.
Xeg«»c¡able. Comeí'Cíaoíe.
negociació. Negocio.
]%'egociador. Negociant..
280
.NEP
Comerciante, tratante.
Wes<»ciant. Traíüníe, mer-
cadir , granjero. Nego-
ciant de llana. Lanero.
negociar. Traficar, mer-
cadear, tratar, granjear.
n'egral. V. Negrencli.
níeííre. En sas princip.
acceps. Negro. Mòlt obs-
cur. Atezado, oscuro.
Bíegrejar. Negrear.
I¥es;rencli. LÓ que tira á
negre. Negruzco, acijado.
Wegror. Qualitat que
constituheix las cosas ne-
gras A'e^rura. Suma obs-
curitat. Oscuridad, lobre-
guez. La foscor que pre-
ceheix á las tempestats.
Cerrazón. Lo acle d' en-
negrir. Ennegrecimiento.
¡Veguit. .Mal humor, im-
paciencia. Desazón , des-
abrimiento. Disgust in-
terior que causa lo de-
sitg de alí;una cosa. Que-
mazón, comezón. Inquie-
tut per alguna picor ó
altra molestia. Concomio,
concomimiento. Viva in-
quietat , desitg de fèr al-
guna cosa. Rabanillo,
prurito, reconcomio.
Neguitejar. Desazonar,
angustiar, despechar, r.
Concomerse , pudrirse,
pernear, destrizarse.
IVeguítejat. Destrizado,
angustioso, angustiado.
'Xesnitñs. Desazonado.
]%'eguitO!!ianient. Adv.
Desapaciblemente , desa-
sosegadamente.
IVémora. Pta. Ane'mone.
IXttmorña. Ufanos, fron-
dós. Ramoso, frondoso.
Wea. Noy petit. Rorro , ni-
ño, párvulo, pollito, nene.
Xixell, fácil d' enganyar.
Motolito. Ignocent y sen-
sill. TortoUco. Neñ den-
cisas. Nii'io de la rollona.
IVenúfar. Pta. Oolfun,
ninfea. V. Escudel.
Mieo. V. Nou.
IVe«»flt. Neófito.
IVeoniéiiia. Primer dia de
la lluna. Novilunio.
Wepttt. Pta. Nevada, nébe-
da, yerbagatera común. '
NEU
IVeptú. Déu de las ayguas
ó del mar. Neptujio'
Wervi. V. Nirvi.
IVerví. Substancia pera
confortar. Nervino.
]%'eriiúíi y Ñervos. Nervo-
so, nervioso, nervudo.
H'e.spla. Fruyt del nespler.
Níspola, níspero.
Xe.spler . Nesplera y Nes-
prer. Arh. Níspero'
Xet. Fill de Gil. Nieto.
'Xét. Limpio, pur. Limpio,
claro, puro. Lo que resul-
ta liquit ó sense taras. Ne-
to, mondo, incontamina-
do. En nét. Ad. En limpio.
Fér nét. Fr. Acabar una
cosa. Quedarse á espadas,
hacer Jla.v. Nét y ciar.
Adv. Redondo, en puri-
dad , en buen romance.
i Traurer ó posar en nét.
Sacar en claro ó en limpio.
IVetainent. Sense cap re-
paro. Redondamente, re-
sueltamente. Ab llimpie-
sa. Limpiamente.
'%eteúsít. Limpieza, aseo.
! Xeteig, Neteja y Netejada.
Limpia. V. Nelejament.
La operació que 's fa en
las minas pera separar
deis metalls las materias
barrejadas. Lava, lave.
'yieteja. Y. Neteig.
jilíetejaila. V. Neteig.
'Wete.jaüor. Limpiador.
I Ketejanieitt. Limpia,
limpiadura, ablución, des-
I lavación, abstersion.
Híetejar. Limpiar. Lim-
piar, lavar, fregar, abs-
terger. Emblanquir. En-
lucir , esmerar. Purgar.
Expurgar, purificar, des-
brozar. Naut. Afretar.
Netejar canonadas y con-
ducios. Zarcear. Tráurer
la bruticia de las pedras
preciosas y alhajas. .Se-
dear. Netejar las tripas
del bestiar. Jamerdar.
Los caballs. Mandilar.
Los grans en la era. Aba-
lear. Netejar per sobre.
Deslavar, deslavazar.
Xeii. Nieve. Blancura de
la néu. Ampo de la nieve.
Borralló ó lloch de ni'u.
Copo de nieve. Segona av-
fua refrescada ab néu.
egundilla. Temporal de
néu. Nevisca.
Xeula. Canó de pasta Bna
y prima, tíarquillo. su-
plicación. Lo rovell del
blal. Añublo , tizón. Ve-
nedor de nèulas.5«;)/íca-
cionero. Espelar néula.
Fr. fam. Tenir gana. Es-
tar á diente.
H'eular. Tacar los blats de
rovell. Atizonar.
yieularae. r. Migrarse.
Revenirse. Rovellarse los
blals ó mal-lograrse al-
guna petició. Anublarse,
añublarse. V. Enmoste-
hirse. (grat.
líeulat. Anublado. V. Mi-
Xeiilella. Anat. Paleta,
paletilla, espinica.
Heuier, Rarquillero.
Xeuiua. Ket. Espíritu.
7%'euf ral. Neutro.
líeutre. Gram. Neutro.
Indiferent. Neutral.
^'evnda. Nieve, nevasca,
Xevafer. Nevero, {nevisca.
^'éxer. V. Nàixer.
!Via(9a. V. Niarada.
^'ia;lor y Nial. V. Co va-
ró. Niu.'
^'iar. Anidar.
ülíiararta. Nidada.
IVicnl. Min. Especie de
ágala. Nicolo.
:Victálopo. Que hi veu
mes de nit que de dia.
Nictálope. 'nuz,peguillon.
iVielia. Pta. Neguilla. aje-
%iertt. V. Niu, Covador.
¡Vigreta. Especie de
aneeh. Negreta, [manle.
^'igroniánticli. Nigro-
IVigui-niogui. V. Nyigui-
njogui.
^^imla. En sas princip.
acceps. Ninfa. Pta. A'í'i-
Í'ea, coberteras. Nimfa dels
loscos. Pta. Napea.
^'iniietat. Delicadesa. De-
licadez. Impertinencia.
Ridiculez, impertinencia.
ü'iniio. Delicat. Delicado.
Escrupulós. Escrupuloso,
concienzudo. Minuciós.
Min ucioso, impertinente.
^"iu. V. Mimó. Fadn.
NIT
ÜTina. Figura de dona pera
jugar las criaturas. 3íii-
ñeca. Forat del ull per
ahont passan los raigs de
la llum. Niña, pupila.
finesa. La edat dels nins,
so es, fins als set anys.
Xiñez. Infantesa. /n/anc!a
!Vinraci. Ninfdceo.
iVingú. Ninguno, nadie.
ningún. Ninguno.
!%'ïnot. Figura de fusta,
pasta, etc. Muñeco. Qui
's disfressa ridículament
pera divertir ais altres.
Mamarrache , mamarra-
cho. La figura del heme
armat plena de palla 6
cosa semblant, u home
bobo, limpie óneci.Bau-
tan , moharracho. La fi-
gureta de pasta ó de altre
materia, vestida y ador-
nada y que 's mou per
medi de un fil ó de altra
artifici. Títere. La perso-
na de figura ridicula, pe-
tita ó presumida. Títere,
muñeco, chuchumeco. La
persona petita y despre-'
ciable. Figurilla , moco-\
sueco, zancajo, renacuajo.i
Winuu. V. Cap de any. |
!Vinx«». Nicho.
JSirvi. AVri'iO. De bou. Cor-\
hacho , rebenque. De la
cua del gat. Ruin. Ab nir-
tí. Adv. Nervosamente.!
Encongir los nirvis. Con-\
vulsar. Entorpirse los
nirvis. Arrecirse. Tornár-
sen los nirvis. Contraerse
los nerrt'o».
Wirviús. Pié de nirvis.
Nervoso, nervudo.
'Xir\utsnwnent. Aáv . Ner-
vosamente.
níirviositat. Nervosidad.
iVissaga. Fam. Ralea, cas-
la, raza, estirpe.
iüit. Noche. X nit , á nit
passada. Anoche, anteno-
che. Aentradadenit.Adv.
A boca de noche, á prime-
ra noche. Boca de nit. .4/
anochecer. Bona nit. Exp.
Salutació familiar. Bue-
nas noches. Bona nit y
bona hora. E\pr. pera
demostrar la pórdua de
NOB
alguna cosa. T'oíó, oruga
le dio. Fèrse de nit. Fr.
Enfosquirse. Ai^ochecer,
Fèrse negra nit. Fr. Cer-
rar la noche. Com de la
nit al dia. Loe. Como rfe
lo vivo á lo pintado. Nit
de Nadal. Noche buena.
Nit en ciar, sense dor-
mir. Noche toledana. Nit
passada. Trasnochada.
"XitUlfua. Nitidez.
H'ilit. Trasparent, pur. A'i-
tido, claro, transparente.
Mitol^. Pl. fam. Parótidas.
yiitrat. Acit de mercuri.
Nitrato , ácido de inercu-
rio. Nitrat de morfina.
Nitrato de morfina.
^'iíre.Sal mineral transpa-
renta y dura. A'i'íro. Gra-
néis de nilre. Arenillas.
;ïíïi. Deis aucells, insectes,
ele. Nidal, nido, .\brigall.
Guarida, manida. Deixar
lo niu. /)esaní(/ar. Fèr niu
ó lo niu los aucells. A'irfí-
ficar. V. Niar.
Riuada. V. Niarada.
Miuerada. Garrinada,
parí fecundo. Cachillada.
líiuó.««. Que pot servir de
niu. Nidoso.
yiirell. Nivel. Pérdrer lo
nivell. Fr. Desmentir.
Mivellalile. Nivelable.
¡Vireliació. Nivelación.
^líivellailor. Nivelador.
líivellanient. Nivelación
¡líivcllar. Nivelar.
Jto mes. .\dv. ?,Iay mes.
Nunca mas. Prou. Nada
mas. No obstant. Adv.
fon todo , 1171 embargo.
No que no. Expr. Ya, ya.
No rés. Adv. de negació.
Nada. Poch ó mòlt poch.
No nada. No rés menys.
Expr. No menos. No' y
mes no. Negació repeti-
da. Nones. Un no rés.
Expr. Nada entre dos pla-
tos, una bicoca.
I¥ob(e. Persona de llinat-
ge ó classe distingida.
Hidalgo, solariego. Insig-
ne. Esclarecido, lucido,
co6a//ero.so.Fér del noble.
Fr. Acaballerar.
:^'oblenient. .Adv. Hidal-
NOM
281
I gamente. esclarecidamente
IVobIe»»a. Generositat,
1 grandesa de animo. Hi-
j dalguía. Lluhíment , os-
! tentació. Lustre, esclare-
' cimiento, esplendor.
Ifoces. Pl. Nupcias.
ij%'ocb.Moli draper, balan.
I Noque, batan.
IVocible y Nociu. Nocivo,
I dañoso, dañino.
IVocívainent. Adv. Da-
nyosament. Dañosamente
.¡Vnctivídi. Que hi veu de
■ nii. Noctivide.
ü'octurnalnient. Adv.
Per la nit. Por /a 7ioo/ie.
%4»cturno. Pertanyent a
I la nit. Nocturnal.
^'oclrir, V. Nudrir.
Xodrij^só. Porch desma-
ma!. Lechon. cochinillo.
üoenia. l{el. Énfasis.
IVoembre. V. Novembre.
j¥oes. Pl. Noticias. A'ofi-
I cias.X. Nova. (gruesa.
TXogsk. Nou grossa. Nuez
j^Voguera, Nogué ó No-
guer. Arb. Noguera, no-
' gal. Noguera americana.
I Almendrón. De color de
noguera. Noguerado.
|]VosuerafIa y Noguerar.
' Plantat de noguers. A'o-
! gueral, nocedal.
|l*«'eIit.Náut. Preu que 'spa-
I ga pel transpon. F/e?e.
!Vom. Nombre. Nom de ca-
i sa. Apellido, nombre ape-
lativo, sobrenombre. fioTO.
I de fonts. Nombre de pila.
I Propi de persona. GrncifiT.
I Fama. Nombradía. Cam-
j bi de noms. Trasnomina-
ción. Dirse lo nom del
porch. Fr. Maltractarse.
Llenarse de dicterios. En
' nom. Loe. De parte. Mu-
dar ó cambiar lo nom.
I Trasnombrar. Per son
I nom. .4dv. Nombrada-
j tneníe. Tenir nom. Fr. Ser
muy nombrado. Tenir
I nom 6 per nom. Fr. Lla-
I marse. (cuentas.
1%'itnibra. Arit. Tabla de
IVombraiiient. Nomina-
I cion. (de nombrar.
IVontenador. Lo que se ha
'IVontenar. V. Anomenar.
282 NOT
]l'oininaci«». Nombi-a-
iniento, nominación. Fèr
nominació. Nombrar.
>'uiuinar. V. Anomenar.
Xoiuiíiativanieiit. Adv.
Nominalment. Nominal-
mente, nombrando.
Mitna (Fèr) ó fèr non non.
Fr. fam. Dormir las cria-
turas. Hacer el mu.
.líonágono. Geom. Figura
de nou costats. Eneágono.
]Vonat. Qui no ha nat na-
turalment. Nonato. Pell
de nonat. Abortón.
.líunuple. Nónuplo.
Xo ubíütant. Adv. A pe
sarde. Si7i embargo, no
obstante, à pesar de.
%oólecb. Noólogo. (ro.
:VopaI. V. Figuera de mo-
.lÍ4»|ialat. Semblant al no-
pal. Nopóleo. [Nuera,
.^'ora. La muller del fill
^'urabona. Enhorabuena
iVuraiuala. Enhoramala,
üíorauta. Nocenía. {deste
Xovaetit. Nordestal, ñor-
IV«»ruia. Planta, regla.
]Voi*niaI. Regular.
.üornurdest. Nornordeste
ilíort. Norte, septentrión,
setentrion. La estrella
mes inmediata al pol. Es-
trella polar ó de Mercurio.
Posar lo nort. Nortear.
IVortejar. Náut. Nortear.
JIortnoruest. Naut. Nor-
norueste.
iVoruest. Náut. Entre nort
y ponent. Norueste.
¡VÒruef!«taB-. Naut. Incli-
narse al oest. Nordestar.
IVoíia. Embarazo, estorbo,
sombrajo , sombra. Fèr
nosa. Fr. Estorbar, em-
barazar, incomodar.
IVoí^altreN. Pron.A'o«o/ros
i%'Uísella. V. Neulella.
Anat. Mucronata.
iVostálgia.Y. Anyoransa.
JVO»tti'auio> Nuestro amo,
maestre, nuestramo.
XnHtre, Nosiro y Nósiron,
Pron. poss. Nuestro.
Xot». Senyal. Seña , mar-
ca. Apuhtació. Apunta-
miento, apunte , glose, a-
/loíaci'oji. Observació. 06-
servacion, reparo. Censu-
NOU
ra. Animadversión. Tat-
xa. Defecto, falta. La deis
marges dels llibres. A-
postilla. Posar ñolas ó
postillas. Fr. Apostillar.
Per allargar algun escrit.
Membrete. (ilustre.
^'4>tal>le. Insigne. Insigne,
Mutació. V. Nota.
jüotailaiaient. Adv. Prin-
cipalmente.
IV<»tar. Fèr alguna apunta-
ció. Apuntar, señalar, in-
dicar, anotar, asentar.
Observar. Observar, ad-
vertir. Notar antes. Pre-
notar. Notar en la taula
Entablar.
jVotarí. Escribano, nota-
rio, cartulario. Notari de
causas. Actuario. De ofi-
ci. Secretario.
Ilutaría. L' estudi ú ofici-
na de notari. Escribanía.
IVotariat. Notariado.
ü'otieia. Nova. Nueva
Avis. Aviso, participa-
ción , anuncio. Memoria
confusa de alguna cosa.
Especie remota, vestigio
Aficionat a noticias. Ga-
cetista. Pié de noticias
Noticioso. Posar en noti-
cia. Dar noticia, notifi-
car. Rébrer la primera
noticia. Fr. Desayunarse.
^'oticíai*. Notificar, poner
en noticia, participar.
IVotilicar. For. Intimar
publicar, citar.
]V<»tori. Sabut de tots. No-
torio, público, noto.
"Xotrir. V. Nudrir.
Xou. Recent, diferent de
altra cosa ó renovat. Nue-
vo, moderno, reciente, tier-
no, flamante. Poch ógens
conegut. Inaudito. La xi-
fra ab que s' expressa dit
número. Nueve. Fruyt del
noguer. Nuez. Poch in-
tel-ligent. Inecrperto. Nou
de avgua. Pta. Abrojo,
castaña de agua. Nou del
coll. Nuez de ¡a garganta,
laringe. Nou de xiprer.
Piñuela, gálbulo. Nou
moscada. Fruyt. Nuezl
moscada ó de especia. De
nou. Adv. Kecitnlemenle,^
NOV
de refresco. Fèr com que
vé de nou. Fr. Hacerse de
nuevas. Fins á la nou del
coll. Loe. Hasta las ca-
chas, drill de nou. Pierna
de nuez. No pujar un grill
de nou. Fr. .Yo montar uu
comino. Pell exterior de
la nou moscada. Macias,
macis. Picada de nous-
Nogada. Venir de nou.
Coger de nuevo, sorpren-
der, (nuevecientos.
'%oucents. Novecientos,
.li4»uheta. Nou petita.
Nuececilla. La rodeta pe-
ra devanar en ella la seda
ó fil de or y plata. Carrete.
;%'4iva. Missatge, noticia.
Nueva. La noticia que 's
dona a algú de alguna ac-
ció ó ditxo de altre que
pot causar discordias ó
dissensions. Cliisme , so-
plo. Portar novas. Chis-
mear, traer y llevar chis-
^'ovaci«>. Innovación. [mes
X4»vauient. Adv. .\ueva-
menle, recientemente, fres-
camente, recien, de nuevo.
Movatxejar. Anar bus-
cant novedats. Novelear.
]%'ovatxer. Chismoso.
:^'4»vatxería. .4fició á no-
vedats. Novelería.
X«ívé. Noveno, nono.
^Vovedaf. Nova. Nueva,
noticia. Impressió en i"
animo. Impresión. Aüció
a novedats. Novelería. A-
mich de novedats. A'ore-
kro. Inventor de nove-
dats. Novator. Fèr nove-
dat. Dar ó hacer choz,
causar impresión.
Híovelep. Novelero.
^Vnvell. Nou, recent. Nue-
vo. Principianl , sens es-
periencia. Ñor el , bisoño.
bit del falcó. Niego.
l%'o«el-la. Novela, fábula.
Escriurer novel-las. No-
velar. Escriptor ó inven-
tor de novel-las. .Yoteía-
dor, novelista.
i%'«»vella(la. Novillada.
Xoveller. Novillero.
-VoveiMlipe. .Voi'i>ni6rí.
^°«»vena. Novenari, espaj*
de nou dias. Novenario.
MA
níovensá. Xoi-ato , novi-
cio, novel, nuevo.
"ïioves.Pl. .VciííCias. avisos.
A'ovici. Principiant. Xova-
to. Principiant en alguna
facultat ú oüci. Barbipo-
niente, bozalj aprendiz.
Novici gran, fet, de mòlta
edat. Xoviciote.
Xuvíciás. Fam. Novici ja
vell y sossegat ó mòlt cor-
pulent. \ovicioíe.
Muvillo. Lo bou de tres
anvs fins a sis. Torete. No-
villo de dos anys. Utrero.
!*ovitxer. Novelero.
Xoy. Xiño , chico , mucha-
cho, infante. Cosa de noy.
Amuchachado, infantil.
Fér lo noy. Aniñarse,
muchachear. Noybonich.
Adonis. Noy de mamas ó
noy de maniella. Maman.
El que es inferior a altre
ab molta diferencia. A'i-
ño de teta. Noy plorador
y rabieca. Bejin.
jWoyada. Muchachada, ni-
iiada, muchachería, niñe-
ría, puerilidad. Fér neja-
das. V. Noyejar.
¡Voyejar. Niñear. Fér no-
vadas. Muchachear, ni-
ñear, aniñarse.
iïoyería. V. Noyada.
!<íoyet. Infant. Infantico,
chiquito, chicuelo.
IVu. Despullat ó patent.
Nudo , desnudo. Lligadu-
ra deis arbres ó dupte
en alguna materia. Nudo.
Lo sobreposat , pera que
estorbe lo pas del fil ó
cordas per alguna parí.
Trancahilo. Nu del os.
.¡untura. Nu corredor.
Nudo escurridizo. Tot nu.
Loe. En cueros, empelota.
Nu y cru. Tot sol.^l secas.
IVua<l4»r. Añudador.
¡Vualóií. Pta. Consuelda
menor, consuelda turmosa
iVuanteut. L' acció y efec-
te de nuar. Anudadura.
Adv. Simplement , clara-
ment. Üesnudamente, nu-
damente, sencillamente.
iVuar. Anudar, añudar.
Jlíuarfie. r. Férse un nu.
Ennudecer, añudarse.TuT-
NUM
barse, aturarse, no poder
parlar. Turbarse, cortar-
se. V. Ennuagarse.
;A'uat. Lligat. Añudado, a-
nudado. Despullat de me-
dis ó comoditats. Desnudo
Xuca. Colodrillo, nuca, co-
gote, cerviz. [dez-
üuditat. .Nuesa. Desnu-
]%udríció. Nutrición.
;Xu(Iridor. Qui nudreix.
Sustentador, el que nutre.
^'udridora. V. üida.
>'udriiueiit. En sas prin-
cip. acceps. Alimento, nu-
trimento, nutrición. Lo
que serveix pera donar
activitat als agents, com
la llenya al foch. Pasto,
pábulo. (greixar.
üufírir. Nutrir. \. En-
Xudrirí<e. r. Alimentar-
se, vegetar.
yimlris. Porcell. Cochini-
llo. Nudril ó alimentat.
Nudrido, alimentado, nu-
trido. Criat, educat des-
de petit per algú. Alum-
no, ahijado. {canda.
Htulritisa. Alumna, edu-
!¥udrÍN($ó ó Nudrissot. Le-
chan, cochinillo. {do.
aíudpit. Alimentat. Nutri-
::Vudritiu. Nutritiva.
TITudriíi. Abella que cuy-
da de la larva. Nutriz.
^'ue»$a. Desnudez.
IVuet. V. Tot nu. Anar
nuet. Fr. Andar ú la cor-
dobana.
;^'uliu. Uotó corredor dels
sombreros. Botan. V. Nu.
]¥ull temps. .\dv. En nin-
gún tiempo, nunca.
líul•laiuent. Adv. Inva-
lidament. Inválidamente.
H'ul-le. Nulo, {validación.
H'ul•litat. Invaliditat. In-
i%'uJ-lo. Nulo, invalido.
IViinierar. Foliar, posar
números. Folear, foliar.
^íVunierari. Numeral.
HTúnier*». Xifra. Cifra.
Marcar ab números. Nu-
merar. Fèr número. Fr.
Ser persona de importan-
cia. Hacer papel. Sense
número, Innumerable.
^'umeróíi. Crecido, dila-
tada, numerosa.
NYO
285
ITuiuidicli. Nat. de Numi-
dia. Numida, numidico.
^'uuci. Missatger ó ex-
prés, enviat. Mensajero,,
'íiuncio, legado. Pregoner
dels pobles. Pregonero.
Xuós. Nudós. Nudoso.
Aufi. Nudo. V. Nu, Grop.
:Vu»<ar. V. Nuar.
üiiííofíítat. Nudosidad.
lutria. V. Llúdria.
Xiitrici. Nutritiva.
^'utrinient. Nutrición.
^utrit. Robust, vigorós.
Robusta, fuerte.
nutritiu. Nutricio, nutrí-
mental. .Med. Alimentoso.
"%\rv\. Novio, {tilla de boda.
:%'uTÍa(ge. Ajuar, caims-
yiúxol. ^\ube, nublado. \.
Nuvolós. Cap de núvol.
Nubada, nubarrada. Co-
lor roig dels núvols. Ar-
rebol. Estar núvol. Estar
nublado, cubierto. Pintat
de núvols. Anubarrado.
Xuvolada. .Vi/6/ürfo, »iw-
blo, nubarrón, arruma-
zón. Nuvolada en las
monlanvas. Fuelles.
H'uvoIás'.Aum. Nubarrón.
]Vuvolet. Dim. Nubecilla,
nubecita, ráfaga.
Xuvolós. Cubert de nú-
vols. Nublado, nubloso,
nebuloso, nubiloso, pardo.
^'iivoiuí^itat. Nublosidad
Xyania ó Nyamara. Pta.
Aguaturma, pataca, pa-
tata de caña.
il'yanyo. Bony. Chichón,
tolodron , tolondro.
]¥yanyo»«. Pta. de jardi.
Nicaraguas, miramelin-
dos, adornos.
IVyapa ó Falcidia. Fam.
Entre estudiants. Maros.
]%'yich, nvach (Estar). Fr.
fam. Estar en contiendas,
coma perros y gatos.
Jtíyigui-nyogui. Subjecte
ó cosa despreciable. Ni-
quiñaque.Ser cosadenyi-
gui njogui. Loo. Ser cosa
de chicha y nabo.
]*>ini<»I. V. Llinyol.
JVyitòis. Fam. Veu que 's
usa quant se oculta ó ca-
lla una cosa. Nitos.
Xyonya. Ñoña, zorrera.
284
OBE
OBL
OBR
0.
O. Antiguament aquesta
llelra era numeral y va-
lia 11 y ab una ralleta so-
bre 11000. En los mapas
y cartas de navegar, sig-
nifica Oest ó ponenl; en
la música Temps perfet ;
entre comerciants Orde.
Com interjecció s'usa pe-
racridaralgú. Hola. Com
conj. disjuntiva. Ora, ya.
Obaeh. Ombrívol. Som-
brío, opaco, umbrío.
Obaga. Sombra. Ombría,
umbría, sombría.
Obcecació. Ceguera, obs-
tinació. Ofuscamienlo, ce-
guedad, alucinación.
Obcecar. Cegar, alucinar.
Obdiiració. Obstinació.
Obcecación, obstinación.
Obediencia.OòerfecúM !e?i-
to. Donar la obediencia.
Fr. Prestar la obediencia.
ObeUient. Sumis. Sumiso.
Obedientnient. Ab obe-
diencia. Obedientemente.
Obebir. En sas princip.
acceps. Obedecer. Pahir.
Digerir. Cedir. Ceder.
Obeli»«C4>. Arquit. Obelo.
Obeucada. Cop donat ab
obench. Obencazo.
Obencb. Naul. Obenque.
Obert. En sas princip. ac-
ceps. .4 fci'erfo. Dit del peix
estripat ab ferro pera sa-
larlo ó adobarlo. Escata-
do. Desembarassat , es-
payós. Despejado , espa-
cioso. Ingenuo. Franco.
A forsa oberla. Adv. A
camp ras. A campo abier-
to, smi-aí/a. Guerra ober-
ta. Enemistad declarada.
Lloch obert. Descercado.
Mitg obert. Entreabierto.
Obertainent.Adv. Fran-
cament. Abiertamente.
Obertura. L' acció de o-
brir. Abertura, apertura,
abrimiento. Rumpuda,
ruptura. Rotura, rompe-
dura, quiebra, quebraja,
abrimiento, rompimiento.
Boca. Bocí, boquilla. Cri-
vella, esquerda. Hende-
dura. Pas, cami, medi
pera alguna cosa. Entra-
da, llave. Ocasió ó pro-
porció. Ocasión. Desen-
rotllo. Desarrollo. Forat
ó finestra en las parets.
Claraboya, tragaluz. Lo
mateix que llum ó espay
de una finestra ó baleó.
Luz. Obertura en la ter-
ra. Torrentera. Obertura
mólt gran. Boquerón.
Obés. Obeso, gordiflón.
ObeM.««ifa(. V. Grossária.
Óbice. Impediment. Obs-
táculo, embarazo.
Obit. Mort. Muerte. La
certificació de la mort de
algii. /<V de entierro ó de
fallecimiento, óbito, [to.
Objecció. Objeción, obyec-
ObjeccÍ4»nable. Objecio-
nable. [Objelador.
Objectador. Objectant.
Objectar. Replicar, opo-
sar. Objetar, oponer, re-
plicar. Retraurer, donar
en cara a algú alguna co-
sa. Echaren cara, retraer.
V. Ocórrer. (tiu.
Objectatnri. V. Objec-
Objecte. En sas princip.
acceps. Objeto. Terme, fi.
Término, fin, blanco, pun-
to, mira.
Objectiu. Objetivo, (cion.
Objectivació. Objetiva-
Objeetivanient. Adv.
Objetivamente.
Objectivar. Objetivar.
Wtjecti\itat, Objetividad.
Objicir. Objetar, dar en
rostro. (Repéndrer.
Objurgar. Informar. V.
Oblació. Libación, obta-
cioJX, litación.
Oblada. Peix. Rodaballo,
mela7nido, ojo negro.
Oblat. Oblato.
Oblata. Ofertori. Oblada.
Oblea. OrcUeta, especie
de bunyol. Oreja de abad.
Oblicament. Obliqua-
menl. Oblicuamente.
Oblicb. Obliquo. Oblicuo.
Oblidar. Olvidar. Olvidar
Oblier. Ofici en lo palau
del rey. Obleero.
Obligació. Carrech. De-
ber, cargo. V. Fermansa.
Obligador. Obligant, lo
que obliga. Obligante.
Obligar. Precisar, cons-
treñir, compeler, estre-
char, urgir.
Obligarle, r. Responder,
salir garante ó fiador.
Obligat. Subjecte. Sujeto,
adicto. Compel-lit. Com-
pulso. \gativo.
Obligatori. Forzoso, obli-
Obli<|uan)ent. .\d\. Tor-
lamenl. Oblicuamente.
Oblí4|uángul. Oblicuán-
gulo, (cuar.
Obli<]uar. Torcer. Obli-
Obliqititat. (Jblicuidad.
Obliiiuo. Inclinat. Sesga-
Obiit. V. Olvit. (do.
Obilaurador. Agrie. Qui
llaura una terra en rodó.
Obarador.
Obllaurar. .Agrie. Llau-
rar una terra en rodó.
Obarar. (longado.
Oblongo. Prolongat. Pro-
Obi»>a. V. Ovella.
Obra. Manufactura. Obra-
je, obrería. Traball. Tra-
bajo. Artefacte. Artefac-
to, laborío. Operació. He-
cho, operación. Part. Par-
to. Fondo per gastos de
una iglesia. Fabrica, ca-
pilla. Obra ben acabada.
Obra primorosa. Obra
morta. Naul. Portiza. O-
bra >iva. Naut. Fondo.
Ampararla obra. Fr. Em-
bargar la obra. Fcr algu-
na obra falsa. Fr. Fal-
sear alguna obra. Fèr bo-
na ó mala obra. Hacer
buen ó mal tercio. La obra
de la Seu. Fr. fam. Obra
de romanos. Pl. Fcls, has-
sanyas. Hechos. Mate-
rials. Afateriales.
Obrada. V. Tenda.
Obrador. Taulell li ofici-
na. Taller, oficina. Lo del
OBS
perrcr. Alfarería, alfar.
Operari. Obrador, opera-
rio, laborador. {labrar.
Obrar. Operar, laborar,
Obrer. Traballador. Obre-
ro. De la iglesia. Fabri-
quero. Mestre de casas.
Albañil. Qui cuyda de
mantenir de provisions
la ciutat. Obligado.
Oiireta. Dina. Obrecica, o-
brila, obrilla.
Obrídor. Quiebre lo tan-
cal. Abridor. Se diu del
préssech que per si ma-
teix se obre. Abridero.
Ofortr. En sas princip. ac-
ceps. Abrir. Donar lli-
bertat al que estava tan-
cat ó detingut. Desencer-
rar. Badar 6 esquerdar.
Hender, rajar, quebrajar,
resquebrajar. Destapar.
Destapar, descubrir, mos-
trar. Rómprer. Aporti-
Uar. Desplegar. Desabro-
char. Naut. Tenir la nau
sa ampiarla. Tener de
manya. V. Esclatar. O-
brir algun fosso ó vall.
Zanjar'. O. de bat á bat.
,4. de par en par. La com-
porta. Escalar. La Ierra.
Llaurar. Dar la primera
reja ó vuelta. Lo cap á al-
gú. Fr. Descalabrar. Pas
ó cami. Senderear. Pas.
Fr. Hacer calle. No obrir
la boca. Fr. No desplegar
los labios, no chistar.
Obrir««e. r. En sas princi-
pals acceps. Abrirse, hen-
derse. Cliviliarse. Quebra-
jarse, resquebrajarse. Dit
del temps, alsarse. Sere-
narse. Exténdrerse las
llavor*, plantas, fullas.
Desarrollar, desarrollar-
se. Eixir de las poncellas,
las flors. Desabotonar.
Obriuliít.lnstrument pera
deixujilinarse. Abrojos.
V. Abriulls.
Obscenainent. Adr. Ab
obscenitat. Deshonesta-
mente, lúbricamente.
Obíi'cur. En sas princip,
acceps. Oscuro. Tenebrós.
Lóbrego, tenebroso, opa-
co. Confús. Confuso. Hu-
OBS
mil. Humilde. Encubert.
Velado. Color obscur.
Tapetado, prieto.
Ob»>c*uranient. Adv. Os-
curamente.
Olií4ciirar. Y. Obscurir.
Ob«cureilat. Obscuritat,
foscor. Oscuridad.
©bsciiret. J/30 oscuro.
ObticuriEiieiit. Oscureci-
mientu, oscuridad.
Obscurir. Privar la llum
y claretat. Oscurecer, 0-
fuscar, entenebrecer, en-
turbiar, enlutar. DesUus-
Irar. Manchar, afear. Su-
perar en mèrits á altre.
Eclipsar, {se. Oscurecerse.
OBvNcurirse.r. Enfosquir-
Ob«<curi.<>8ÍMi.Sup. Oscu-
rísimo, tenebroso.
Ob«icurttat. Oscuridad,
tenebrosidad, lobreguez.
©bse»iüent. Obsecuente.
Oh!4e<|üentissini. Sup.
Obsecuentísimo.
Obt>>ef|iien(>nent. Adv.
Obsecuentemente.
OEpNe(|Ut. En sas princip.
acceps. Obsequio. Servey.
Servicio, aíewcíoíi. Aplau-
so ó celebritat. Honor.
Festeig. Festejo. {te.
Obsequiador. Ofcse'?i't(j?í-
Obe«e<sutar. Rendir ser-
vey. Sen-ir. Festejar. Cor-
tejar, festejar, regalar.
Obsequios. .Servicial.
OE».«íervació. Reparo. No-
ta. Estar de observació.
Fr. Estar de acecho.
Observador. Qui nota.
Noíador, acechador. Lo
que 's deu observar. Que
debe observarse.
Observancia. Observa-
ción, regularidad, regla.
Ab observancia. Adv.
Observantemente .
Observant. Guardador.
Observantmeut. Adv.
Observantemente.
Observar. Reparar. Ad-
vertir, notar, hallar, ver.
Guardar. Guardar, invi-
Obsés. Obseso. (gilar.
Obstacle. Obstáculo, óbi-
ce, inconveniente, tropie-
zo, impedimento.
Obstant Kn no res). Loe.
OCA
28S
No oponiéndose. No obs-
tant. Adv. Sin embargo,,
con todo, á pesar, no obs-
Obstar. Obviar. (tante.
Obstinació. Tossuneria,
terquedfit. Pertinacia, en-
durecimiento, incorregibi-
lidad.
Obstinarse, r. Endure-
cerse, empedernirse. O. ab
furor. Emperrarse.
Oi>stiuatPeiridiús, tossut.
Pertinaz, terco, porfiado.
Ob.wtruceió. Med. Supre-
sión. Obstrucció de hu-
mors. Opilación.
Obstruhir. Obstruir.
©Síteiíiperaí-. V. Obehir.
Obteniperat. Obehit. O-
bedecido. {zar, lograr.
Obtenir. Obtener, alcan-
Obtés.V. Obtingut.
Obtineict. Obteniente.
Obtingut. Obtenido.
ObtuB-untent. Lo que ta-
pa. Obturamiento.
Obtús. Rom. Obtuso. La
ángul que té més de la
quarta part de un circuí.
Oblusangulo.
Obetisáiígul. Obtusungu-
j lo. Y. Triaiígul.
Obuser. Especie de bar-
¡ co. Obusero. {suerte.
Obvenir. Caber como en
Obventicc. For. Fortuito,
' accidental. {Obverso.
Obvers. Girat de cara.
Obvinent. Perteneciente.
Oca. Especie de ánech.
Ganso, oca, gansarón, án-
sar. Cria de ocas. Ansa-
reria. De oca ó poli de
oca. Ansarifío. (niente.
Ocas. Ocaso, occidente, po-
Ocasió. Ocurrencia, opor-
tunidad, lugar, sazotí,
caso. O. critica. Lance.
O. oportuna. Resquicio.
A bona ocasió. Adv. A
tiempo, á buena hora. Do-
nar ocasió. Fr. Dar lugar,
margen, pié. En altra 0-
casió. Adr. Otra vez. Es-
piar la ocasió. Fr. Noper-
der ocasión. Per ocasió.
Adv. Por causa ó respeto.
Venir en bona ocasió. Ve-
7! l'r en buena coyuntura.
Ocasionalment. Adv.
286
ocu
Casualmente.
'Ocal•lionar. Producir, a-
carrear, traer, irrogar,
engendrar. [c&s.Ansarero.
«cater. Lo qui guarda o-
Occéano. Oce'oHO. (te.
Occident. Ocaso, occiden-
Oceipuei. Anat. Occipucio
Och. V. Floch. Fins als
ochs. Adv. Hasta los hí-
gados ó hasta las aras.
Oci .En sas princip. acceps.
Ocio. Recreo. Diversión,
huelga. Deixament. Pos-
tración, inacción.
Oci«»!!i. Parat, qui está en
vaga. Parado. Vuvt. Va-
cio. Desocupat. Fajraroso.
Deixat. Perezoso.
Ociosanient. Adv. Ab
atenció y pausa. Atenta-
mente, (ganda, inacción.
Ociositat. Oci. Ocio, va-
Ocorrent. Ocurrente.
Ocórrer. Ocurrir, salir,
ofrecerse, acontecer. Ocór-
rer de nou. Recrecer.
Ocos.>«oal. Serp. Ocozoal.
Ocosí^ol. Arl)re. Ocozol.
Ocra. Terra groga. Ocre.
Ocrací. Pertanyent al o-
cra. Ocráceo. (corde.
Octacórílieli. Mus. Octa-
Octá«til. Arquit. De vuyt
columnas. Octástilo.
Octau. Octavo.
Octava. Part. Odiava. O.
privilegiada. Octava cer-
rada. Fèr octavas y tráu-
rer la octava part. Octa-
var. V. Vuytada.
Octavanieiñt.Adv. Por la
octava rez.
Octúdicli. Med. Octódeo.
Octoech. Llibre de reso
grech. Octoeco.
OctoCau. Que te vuyt
franjas bermcllas. Octo-
fáceo. (ochentón.
Octogenari. Octogenario,
OctójS;ono. Octágono, [co.
Octosíl-labo. Octosilábi-
Ocult. Oculto, encubierto,
secreto, recóndito, clan-
deslino. Tráurer lo que
está ocult. Desenvainar.
Ocultació. Encubrimieti-
to. escondimiento.
Ocultadament. Adv. O-
cultament. Ocultamente,
OFE
reservadamente.
Ocultador. Encubridor.
Ocultanient. Adv. Encu-
biertamente, escondida-
mente, cubiertamente.
Ocultar. Amagar. Escon-
der, encubrir, celar. Dis-
simular, callar. Reservar,
suprimir, cubrir.
Ocupació. Trabajo, que-
hacer, oficio, cargo.
Ocupar. Emplear, tomar,
llenar, coger, r. Ejercitar-
se, trabajar.
Ocupatiu. Lo que es ocu-
pado por otros.
Ocurrencia. Conjuntura.
Coxjuntura, ocasión.
Ocurrir. V. Ocórrer.
Odi. Odio, aversión, abor-
recimiento, enemiga.
Odiar. Detestar. V. Abor-
rir. r. Aborrecerse.
Odible. V. Aborrible.
Odin. Divinitat dels an-
tichs. Odino. (cible.
Odióíi. Aborrible. Aborre-
Odit. Min. Odito, micáceo.
Odontagogi. Instr. pera
arrancar las dents. Odón-
Odre. V. Bót. (tagogo.
Oest.Vent de ponent. Oesíe
Oestnoruest. Punt del
horisó entre '1 Noroest y
r Oest. Oestenor oeste, [te.
OeístíiudeM. Oestesudues-
Ofat. Min. Especie de már-
mol. Ofato.
Ofech. Sufocament. Aho-
guío, ahogamiento , sofo-
cación. Apagament de o-
di, guerra, ele. Extinción.
V. Ofegament. (to.
oreganient. Ahogamien-
Ofegar. En sas princip.
acceps. Ahogar. Quant
es la causa lo foch ó fum.
Sufocar, extinguir, sofo-
car. Sumergir en la ay-
gua. Anegar. Cóurer al-
guna vianda ab foch suau.
Rehogar, estofar.
Ol'egarse. r. A hogarse. V.
Ennuagarse. ' (tufat.
Ofegat. Ahogado. V. Es-
Ofegor. Sofocación.
Oféndrer. En sas prin-
cip. acceps. Ofender. A-
graviar. Agraviar, aman-
cillar. Fastiguejar. Fasíi-
OFI
diar. Danyar. Herir, a-
gravar. Oíendrer á Dèu.
Pecar. De paraula. Ajar.
Oféndreri«e. r. Picarse,
ofenderse, resentirse.
Ofenedor y Ofenent. O-
fensor. ofendedor.
Ofení^a. Ofensión, herida.
Ofensible. Que pot ser
ofés. Ofendible. Que ofen.
Ofensivo. [rente.
Oi'eridor. Ofrecedor, ofe-
Oferituent. Promesa, ofre-
cimiento, oferta , ofrenda.
Oferir. En sas princip.
acceps. Ofrecer. Posar al-
guna cosa voluntària-
ment á la disposició de
alguna persona. Brindar,
presentar. Fèr vot. Votar.
Dedicar dons a Déu. 0-
frendar, consagrar.O. al-
gun sacrifici. Litar. Preu
en los encants. Licitar.
Oferirf>ie. r. Ofrecerse,
prestarse, convidarse.
Ofert. Ofrecido.
Oferta. Promesa. Prome-
sa, ofrecimiento. Lo con-
sagrat á Dèu y ais sants.
Ofrenda, ofertorio, liba-
ción, oblada. Lo sacrifici
que feyan los antichs ofe-
rint uña cosa rodona. 0-
blacion. Deixa. Manda.
Promesa. Policitación,
palabra, cumplimiento.
Ofertori. Ofertorio. V. O-
ferta. (Malconlenl.
Ofés. Ofendido, leso. V.
Ofici. En sas princip. ac-
ceps. Oficio. Carreen. .Mi-
nisterio, plaza, puesto. O-
cupació. Ejercicio, ocu-
pación. Missa major. -V.
conventual, parroquial o
mayor. O. de difunts. Mi-
sa cantada, de réquiem á
de difuntos. O. de mestre
de casas. Albañilería. O.
mecánich. O. mecánico ó
servil. Fèr oficis de. Fr.
Hacer las veces de.
OHcial de libransas. Li-
brancista.
OUcialeria. Oficialidad.
Oflcier. Oficial.
Oficina. Obrador. Obra-
dor, taller.
Oficinal. Med. De botica.
OLI
Oflcinesch. Propi de las
oGcinas. Oficinesco.
Oficiós. Aplicat. Hacendo-
so. Servidor. Obsequioso.
Ofuscació. V. Ofusca-
ment. (alucinamiento.
Ofu.scament.O/"» scao!07!,
Ofuscar. V. Ofusquir.
Ofu.s(|uip. Obseurir. Os-
curecer, obcecar, cegar.
Enterbolir. Enturbiar.
Entorpir. Entorpecer.
Ofuscjiiit. Ofuscado, os-
curecido. {TI. Ogro, ogra.
Ogre. Monstruo imagina-
Ohible. Oible.
Ohida.s (De) ó De oido.
Adv. Por oidas.
Ohado. Oido, oreja. Dolor
del ohido. Oía/^ía. Remey
pera calmar dit dolor. 0-
íálgico. [yente.
Oliidor. Oyent. Oidor, o-
Oliir. Oir, sentir, entender.
Oíala. Interj. Ojalá.
Oída. V. Oydá.
Ola. Interj. Hola. Onada.
Ole. Interi. V. Ola. [Onda.
Oleaci. Oleáceo.
Oleaginús. Oleagíneo.
OJéich. Farm. Oléico.
Olea. Zoolog. Oleno.
Olfat. Olfato. Cosa del ol-
ía t. Olfatorio.
Olí. Aceite, óleo. Oli de a-
bet. Trementina. OH de
anet. Aceite de aneldo. 0-
li de balena. Ballenar.
Oli de balsaminas. A. de
balsamiiio. Oli de bassas
ó embotxat. Aceite de ho-
juela. Oli de cadells. A-
ceile de cachorro. Oli de
cánem. Aceite de linaza.
Oli de cascalls. Aceite de
simiente de adormideras.
Oli de cuchs.^ . de lombri-
ces, serpentino. O. de don-
zell. A. de ajenjos. O. de
ginebre. Miera, de enebro.
O. de ginebrons. A. de
bayas de enebro. O. de
llinosa. Linaza, ó aceite
de arder. O. de lliris. A.
de azucenas. O. de mur-
tra. A. de mirto ó arra-
yan. O. de pega. .1. de
pez. O. de peix. Aceite ó
grasa de pescado. O. de
vidriol. Acido sulfúrico.
OLI
O. gras ó tèrbol. Aceitón.
Oli sagrat. Crisma. O.
vert. Onfacino. Al oli.
Adv. Pint. Al óleo. Bassal
de oli. Aceitada. Faltat
de oli. Desaceitado. Ja ha
begut oli, ója pots dir oli
te ni ha caygut. Fr. Voto,
ú oruga le dio. Tirar oli a
la llana. Pera cardarla.
Enconrear. Tráurer 1' oli
dels panyos. Desbruar.
Sants Olis. Crisma.
tiliaila. Aceitada, oleada.
.Olíainent. L'ntamiento,
untadura, untura de aceite
Oliar. L'nlar ab oli. Acei-
Olíassa. Oleaza. {tar.
.Oliayre. Qui ven ó tracta
I ab oli. Aceitero.
Olíba. Aucell de rapinya.
Lechuza. Sol com una
óliba. Exprés, fam. Solo
como el esparrago.
Olier. Aceitero. V. Oliayre
¡Oliera. V. Cetrill.
Oliinel. Oli mòlt espès y
dols. Oleomiel.
Olios. Aceitoso, oleoso, o-
leaginoso, oleario.
Olio.sitat. Oleaginosidad.
Oliva. Fruyt déla olivera.
Aceituiia. Lo fruyt del
llorer. Baya de laurel. V.
Murtró. Oliva borda. ^-
cebuchina. Oliva caygu-
da sens madurar. Agra-
cejo. Oliva de cuquillo.
Aceituna manzanilla ó
redonda. Judayca. Ercal
ó judiega. Oliva llarga.
Aceituna corral ó luenga.
Oliva negra. Aceituna mo-
racha. Oliva sabatera. O.
zapatera. Sevillenca ó se-
villana. Gorda, gordal.
CuUir las olivas ab la ma.
Fr. Ordei'tar. Plegador de
olivas. Arriscador. Vene-
dor de olivas. Aceitunero.
Olivarda. Pta. Co7iiza,
yerba para los mosquitos.
Olivarse, r. Alsarse but-
llofas en lo pa. Escalfarse
Olivavre. Aceitunero.
Oliveda. V. Oliverar.
Olivella. Pta. Alheña, li-
gustro, aligustre.
Oliver y Olivera. Arbr. 0-
I livo, aceituno.
OLO 287
Olivera. V. Oliver.
Olivera borda. Arb. Ace-
buche, oleastro.
Oliverada y Oliverar.
Lloch plantat de oliveras.
Olivar. Lo de oliveras
bordas. Acebuchal.
Oliverar. V. Oliverada.
Olivereta. Pta. Olivillo.
Oliveta. Oliva pequeña.
Olivít'er. Abundant de o-
livas. Olivífero.
Olla. Menjar compost de
carn, llegums y verdura
bullit. Puchero, cocido.
Gorch ó toll que fá re-
molins. Vorágine, vórtice,
remolino. Olla de ayguar-
dent. Alambi. Caldero, a-
lambique. Olla podrida.
Escrit pié de especies in-
connéxas y sens orde.Co-
jon de sastre, fárrago, cen-
tón. Carn de olla. Cocido.
Ollas ollas de vi blanch.
Joch de noys. A las ollas
de Miguel. Posar la olla
gran dins la xica. Fr. Ex-
cedirse. Echar el resto.
Ser de la olla. Fr. Ser de
la oca. Ser de la pega o
de la pandilla. Ollería.
Ollani. Conjunt de ollas.
Oller. Ollero, barrero.
Olui li Om. Arb. Olmo, ála-
mo, negrillo. Olm blanch.
V. Alba.
Oliiiar. Lloch plantat de
olms. Olmeda, olmedo.
Olmeda. Negrillera, ol-
medo. V. Olmerar.
Olinerar.V.Olmar. {Lona
Olona. Especie de tela.
Olor. Perlum. Perfume,
fragancia , aroma. Donar,
fér ó llansar olor. Oler,
dar, despedir olor. Mal
olor. Fetor, hedor, mal
olor. No fér bon olor. Fr.
Ser sospitós ó perillos.
Ser sospechoso ó peligroso
Olorador. Oledor.
Olorar. Percibir ab lo ol-
fato. Oler. Anar rastre-
jant alguna cosa per me-
di del olfato ó per inda-
gació. Husmear, oliscar.
Olorar sovint. Olfatear.
Olorat. Olido. {lio.
Oloret V Oloreta. Olorci-
288
ONA
Oloró«<. Fragant. Odorífe-
ro, oledero, oloroso.
Olvidadas. O/i/f/adiro. \
Desmemoriat.
Olvidar. Borrarse de la
memoria Desaprender,
cancelar. Fèr olvidar lo
aprés. Fr. Desenseñar. No
tenir olvidal. Fr. Xo tener
en olvido, no descuidar.
Olvidartiie. r. Desmemo-
riarse, pasarse, desacor
darse, trascordarse.
Olvidat. Olvidadis. Olvi-
dadizo, desmemoriado.
Olvit. Falla, cessació de
la memoria. Olvido. Se
diu impròpiament del
descuji. Descuido.
Oni. V. Olm.
Oiuáí«. Venlricul del
mugadors. Omaso.
Oiubra. Sombi'a.
OnihrarNe. r. Obscurirse.
Oscurecerse.
Ombrat. .Assombrat, es-
pantat. Asombrado.
Oiubrejanieiit. Pint
Sombra, penumbra.ilircar
Oiiibrejar. Pint. Som
Oiubri!. Lo que fá som
bra. Sombrío ,é sombroso.
Tenebrós. Umbrío, opaco.
Ombriu. AIóll ombrívol.
Umbrío, sombrío.
Ombrívol. V. Ombri).
Oment. Anal. Tela de las
tripas. Redaño,
Ornes. Omitido, omiso.
Ométrer. Omitir, preter-
mitir, {so, ominoso.
Ominós. Funest. Azaro-
Oniis. Descu)dat , deixat.
Omiso, flojo, Í7}curioso.
OmUii'ago. Omnívoro.
Omnip<»(eiit. Todopode-
roso, omnipotente. (tos.
Omnisantor. Todos San-
Oni«»l«»$;ar. Lee/alizar.
Omplir. V. l'mplir.
Ona. .Alovimenl de la ay-
gua. Ola, onda. y. Onada.
En forma de onas. Undu-
lado, unduloso.
Onada. Ona gran. Oleada.
Bul! ó gall que fa 1' ay-
aua quant bull. Hervor,
hervidero. La successió
continuada de una onada
álesprés de altra. Olaje,
OPO
oleaje. Onadas que
rompen. Cachones. -nagro
Onagre. Ase salvatge. 0-
Ona.i^nia bona.V. One>ma
Onde. Tío. Onde valen-
cia. Tío segundo.
Oíiclet. Tractament dels
vells ó concos. Tío.
Olida. Interjecció. Ola, oi-
ga. Fér ondas. Ondear.
Onüejador y Ondejant.
Ondeante. (tuar.
Ondejar. Ondear , jluc-
Ond«is. Undoso.
Onejar. V. Ondejar.
Onerós. Pe.•íat , gravós.
Pesado, gravoso, molesto.
Ouesma. Pía. Saxífraga.
Oni(|ueí. Min. Ónice, oni-
che, ónix, oniz.
Ouurús. Honrós. Honroso,
honorífico.
Onsa. Ossa. Osa. Onsa
major. .Asir. Osa mayor,
carro. Onsa menor. Astr.
Cinosura, carro menor.
Ouse. Once. (onzavo.
Onsé. Onceno , undécimo,
Ons4t. .Animal. Os. Oso.
Ogiucli. En sas princip. ac-
ceps. Opaco. Trist, funest.
Triste, aciago, funesto.
Obscur. Oscui'o. tenebroso
Ópalo. Certa pedra ab
jocb de colors. Piedra iris.
Operaprcii. Lo pieu del
Iraball fot. Operaprecio.
Opi. Opio, anfión.
Opiat. Alopiado, opiado.
Opilad ó y Opilamenl.
Med. Opilación y hacera
si es la melsa. (vo.
Opilatiu. Med. Obstructi-
Opim. Opimo, fértil, abun-
dante, abundoso.
Opinar. Sentir, imaginar.
Opinió. Idea. Persuasión,
idea. Dogma, seda. Dog-
ma, comunión. Fama. Pre-
dicamento, plaza. Arri-
mat a sa opinió. Loe. A-
sido, aferrado á su opinión
Opin¡«»ná(icli. Casquiva-
no, ligero de cascos.
Opiuiós. Opinador..
Opíparo. Parlant de un
convit de taula. Esple'n-
didii. ima. Opoponaco.\
Opoponacli. Esp. de go-
Oportii. Oportuno , lem-'
OPU
pe stiro, pertinenle,còmodo
Oportunament. Adv.
Pertinentemente, congrua-
mente, en sazón.
Oportunitat. Sazón, oca-
sión, caso, punto.
Oposadanieut. Adv. 0-
puestamenle, encontrada-
mente, contrariamente.
Oposadur y Oposant.
Opositor, contrincante.
Oposar. Oponer, contra-
poner, objetar.
Oposarse. r. Oponerse,
resistirse, contrarestar, re-
clamar, protestar. [Irado.
Oposat. Opuesto, encon-
Oposició. Desconformi-
dad, opugnación, contra-
posicio7i , contraresto,
guerra. l.\.d\. Al frente.
Opúsit. Frente. Al opósit.
Opu.<«itori. Opositivo.
Oprémt-r. Oprimir. Opri-
mir, vejar. ' imido.
Opremut y Oprés. Ojiri-
OpreNsió. Subjecció. Su-
jeción. Apretura. Apretu-
ra . aprieto. Opressió de
cor. .4/109 líío, pesadilla.
Ab opressió. Adv. Opresi-
vamente. Traurer de la
opressió. Desoprimir.
Oprimi(í4ir. Opressor,
lo que oprimeix. Opresor.
Oprimir. Apretar. Apren-
sar , prensar , ahogar,
comprimir. .Angustiar.
Agoviar. Carregar. Car-
gar, agravar.
Oprimit. Oprés. Oprimi-
do , comprimido, sujeto.
Estret, que ab dificultat
se pot móurer. Premioso,
apretado. Agoviat. Ago-
biado, cstre-hado.
Oprobi. Oprobio, baldón.
Oprobiar. V. Afrontar.
Opsomanfáticlc. Qui té
manía per certs aliments
especials. Opsúmano.
OptHlmia. Oftalmía, gir.
Optar. Escullir, triar. £/f-
Optatiu. V. Desitjable.
Optimi.snte. Optimismo.
Optumiiiiat. Otoñada.
Opugiiud«)r. Contradic-
tor. Opositor. (pugnar.
Opugnar. Impugnar, hn-
Opul. .Arbr. Acer menor.
ORB
Opulencia. Riqueza.
Opulent. Opulento.
Opulentnient.Adv. Opu-
lentamente, ricamente.
Opúsciii y Opúscul. Es-
crit, obra cutía. Opúsculo
Or. En sas princip. acceps.
Oro. Joyas, adornos riehs
de las donas. Joyas. Or
baiut. Oro baíido.Or ber-
berí. Oropel, hoja berbe-
risca. Or de canal. Oro
en barras. Or de copella.
Oro de copela ó de tibar.
Or en gra. (Capa de). A-
lutacion. Or en massa.
Barra de oro. Or en pa-
llas, fíiel. Or fals ó fal-
tat de lley. Oro falso,
guañin. Or fi ó pur. Oro
obrizo. Or filat. Oro hila-
do ó en hilos. Or fos. Oro
fundido ó calcinado. Are-
na de or. Pepita. Barra
de or pur natural. Pala-
cra, polacrana. Co?a de
or. Áureo. Pany de or.
Pan de oro. (slch'. Orabin.
Oi'alii. Instrument mú-
OracisV. Siiplica. Plegaria.
Oració dominical. Padre
nuestro. A toch de oració.
Adv. ,1 las oraciones, üir
la oració. Fr. Rezar el .A re\
Marta. Fér oració. Orar. ¡
Oi-ac-Èoner. Qui diu ora-|
cions, samajre. Oracione-]
ro. Entregat á la oració.;
Dado a la oración.
Oracle y Orácul. Oráculo.
Oracía. Peix. Dorado, do-
rada, doradilla, (tador.
Orador. Razonador, reci-
Oradura. Bogeria. Locura
Oraiigutá. Especie de
mona. Orangutan.
Oraiior. Aucell. Oranoro.
Orar. Pregar. Rezar.
Oraí. Boig. Orate, loco.
Oraíse. Lo estat de la at-
mósfera. Tiempo. Mal
temps. Oraje. Vent de ter-
ra. Terral. V. A\re.
Oratori. Pregadèu. Recli-
natorio. Oratori dels gen-
tils. Larario.
Orb. Mascaró, malaltia en
que la substancia farino-
sa del blat, etc., se con-
verteix en una polseta
DIC. CAT. CAST.
ORD
negra. Tizón , añublo.
Tornarse orb. Arroyarse.
Forma orba. Arquit. Bo-
cel, tiago. V. Orqual
Orbal. Pta. Yerba de San
Orliecina. Aucell. Paro.
Orea. Cetaci del género
delfi. Delfín. (colom.
Orcaneta. Pta. V. Peu de
OrUe. En sas princip. ac-
ceps. Orden. Precepte.
Precepto, mandato, man-
damiento. Organisació.
Organización, estructura.
Orde dels alemanas. Or-
den teutónico. Orde per
comparèixer. Comparen-
do. Ab orde. Adv. Orde-
nadamente. Donar orde.
Fr. Dar orden, i^rdenar.
En orde. Adv. En quant.
En cuanto , respecto de.
Fora de orde. Adv. Des-
ordenadament. Desorde-
nadamente , sin trastes.
Posar orde. Ordenar. Po-
sar en orde. Fr. Poner
orden, digerir. Seis orde
ni concert. Adv. Séns re-
gla. Descabelladamente,
descabezadamente, revuel-
tamente, sinpiiés nicabeza
Or«íeuaeiú. Arreglo. Ar-
reglo, disposición.
Orueuador. Concerlador.
Ordeuauíeht. Ordenor-
cion. V. Estatut.
Ordenando. Ordenante.
Ordenanza. Precepte.
Ordenación. Estatut. Es-
tatuto, ordinacion.
Ordenant. Qui ordena.
Ordenador, preceptor.
Ordenar. Manar. Man-
dar. Receptar. Recetar.
Establir. £s/a6Í6cer, or-
ganizar, instituir. Arre-
glar. Distribuir. Posar en
c\at. Desenredar, aclarar.
Conferir ordes sagrats.
Dar ordenes.
Ordi. Pta. Cebada. Ordi
palmell. Cebada ladilla.
Ordi ramos. Cebada ra-
ííiosa. Ordi vano. Cebada
de abanico. Aygua de or-
di. Ordiato. AUpar de or-
di. Encebadar.
Ordiada. Ordi pelat. Or-
deata, ordiato.
ORE 289
Ordiat. Hordiate, tisana.
Ordidor. Urdidor, lo qui
urdeix. L'rdidor. Instru-
mentpera urdir. Urdidera
Ordinació. Estatut, or-
denansa. Ordenamiento,
ordenanza , ordenación.
V. Manament.
Ordinari. Comii , bast.
Basto, común, grosero,
grueso. Vulgar. Vulgar,
usual. Traginer. Cosario.
De ordinari. Adv. Comun-
mente. Lo mes ordinari.
Lo mas abyecto o vil.
Oriiiuariaiuent. Adv.
Comunment. Comun-
mente. Baixament. Grose-
ramente, toscamente. (ío.
Ordinata. For. Pedimen-
Ordir. Urdir. Urdir.
Ordit y Ordidura. Urdit.
Urdimbre. ^Ordenador.
Ordonant. Qui ordena.
Ordre. V. Ocde. {oreo.
Oreig. Ayre suau. Aura,
Orejar. Orear.
Orella. En sas princip.
acceps. Oreja. Lo ohido ó
la acció de ohir.Oírfo.Cor-
retjela de la sabata. Ma-
juela. Orella de ase. Pía.
Consuelda, suelda. Orella
de monjo. Pta. Sombreri-
llos, oreja de abad, om-
bliguera, ombligo de Ve-
nus. Orella de Hebra.
Pta. Amarguera. Orella
de rala. Pta. Pelosilla,
velocilla. Altra planta de
aquest nom. Yerba pa-
jarera, pica gallina, al-
sine media. Cau de orella.
Alveario. X cau de orella.
Fr. Pegado al oíí/o. Adres-
sar las orellas. Fr. Agu-
zar, desencapotar las ore-
jas. Estirar la orella al
gal. Fr. Jugará lascar-
ías. Mirarse las ui'ias , ti-
rar las orejas d la oreja.
Junyir las orellas. Fr. A-
musgar. Fregada de ore-
llas. Loe. Reconvenció
aspra. Andanada. Llevar
ó trtUar las orellas. Fr.
Desorejar. Parar las ore-
llas. Fr. Escoltar ab aten-
ció. ,4p/icar el úido, abrir
los oidos. Rómprer ó tren-
19
290 ORG
car las orellas. Fr. Mo-
lestar ab paraulas. Aiur-\
dir Ion oidoí. Sacudir ò
sacudirse las orellas. Fr.
Orejear. Venir á las ore-j
Has. Yt. Llegar á los o\dos.\
Xiularà la orella de algú.
Fr. Sugerir á altre alguna
especie. Ladrar al oido ó
á la oreja. Xiular las ore-
llas. Fr. Zumbar, zurrir,
sonar los oídos. ¡
Orellafla. Estirada de o-|
relias. Orejón, tirón de
orejas. ',
Orellana. La mólsa dell
prèsechassecada.Ore/o7!.l
Orellana de paret. Pta.|
Siempreviva mayor. i
Orellaza. Aum. Orejaza. j
Orellera. V. Orelló. |
Orelló> Tascó del dental
de la arada pera obrir lo I
solch. Orejera, orejón.
Orellut. Orejudo. \
Oremii.ci Pérdrerlo). Fr. '
fam. Perder el tino. I
Oreneta. Aucell. Golon-\
drina y golondrino lo mas-
cle. Oreneta novella. Go-'
londrinico. Pedra de ore-
neta. Alidona. 1
Orenga. Pta. Orégano. \
Orfá y Orfe. La persona
de menor edat que li fal-
tan los pares. Huérfano.'
Lo noy que 's queda sens
pares v se recull en algun
establiment públich. Doc-\
trino , pupilo.
Orfanilat . Orfanilat y
Orfendat. Orfandad. ' i
Orfe. V. Orfá. |
Orfll. Pessa de figura en
el joch deis escachs ó
aixedrés. .4/^/, ar/iL |
Orj£;a. Órgano. Orga de
Caldas. Loe. fam. Los ór-
ganos de Móstoles. Orga
de gats. Loe. fam. Músi-
ca ratonera. Orga de ra-
hons. Fam. Charlatán.]
hablador, badajo. V. En-^
rahonador. Orga portátil.
fíealejo. Manxar la orga.!
Entonar. Trempat com
un orga. Fr. fam. Estari
como un reloj. I
Organ.V. Orga. [Organero'
Organer. Qiii lá orgas.'
ORI
Orgánicb. Que té conso-
nancia y armonía. Armó-
nico, orgánico.
Organiíiiaeió. Arreglo ,
orde. Arreglo, método,
composición, orden.
Organizar. Arreglar, or-
denar. Arreglar, ordenar
Oreani.aiine. Organismo.
Orgaí^nie. Med. Orgasmo.
Orgue. V. Orga.
Orgull. Supèrbia. Orgu-
llo, altivez, vanidad, pre-
sunción. Ufana en las
plantas. Lozanía, vigor.
Vivesa en los animals.
Brio, ri'rert!. Aplacar ó fér
baixar 1' orgull. Fr. Hu-
miliar. Bajar los brios,
humillar, desendiosar.
Orgullir. V. Ensuperbir.
OrgulUni. Presumit , in-
flat. Altivo, jactancioso,
soberbio, soberbioso. In-
solent. Descarado , inso-
lente. Dit dels animals.
Brioso, vigoroso. Dit de
las plantas. Lozano.
Oriantbre. Ambre de co-
lor de or. Oriámbar.
Oricalcit..Min. Oricalcito.
Orictólecli. Entes en o-
rictologia. Orictohgo.
Orient. Este, levante.
Oriental. Astron. Ortivo.
OriTany. V. Orifici.
Orïlici. Orificio, abertura.
Origen. Principio, comien-
zo , nacimiento , fuente,
raiz, venero. Tráurer ori-
gen. Fr. Originarse.
Origenisnie. Secta de 0-
rigenes. Origenismo.
Original. Ejemplar, pro-
totipo. En lo escrit. .4 H-
tógrafo. [cendiente.
Originari. Oriundo, des-
Originariainent. Adv.
Originalmente.
Originar.«ie. r. Venir, pro-
venir, proceder, nacer, re-
sultar, dimanar.
Orina. Pixats. J>/efirfos,orí-
nes. Fluixedal de orina.
Med. Estangurria.
Orinador. Lloch pera ori-
nar. Meadero.
Orinal. Gibrelleta. Servi-
cio, bacín, bañado. Orinal
de terra ó de terrissa. Po-
ORO
tro. Orinal pla. Silleta,
sillita. V. Servici.
Orinalet. Dim. Jarrillo.
Orinar. Mear, desbeber.
Orinari. L'rinarío.
Orin.*«. V. Orina.
Oriol. Aucell. Oropéndola.
Oripell. V. Or berberí.
Orà.<wj«ont. V. Horisoni.
Oritíi. Pl. Min. Oridos.
Oriundo. Originario.
OrjaI.Naut.('af)a del tímcm.
Orla. Ribet. Orilla. Fusl
del costat de la nau. Cinta
Ormeig. Trassa , enginy.
Traza. Pl. Instruments
de algun art ú ofici. Ape-
ros, útiles, arreos, ense-
res, pertrechos, utensilios,
aparejos, recado. Instru-
ments de.pescar, aparells
de una nau. Jarcia. Guar-
niments del caball. Mon-
tura. Las eynas de picar
foch. Yescas.
Orniejar. Armar, equi-
ÍKir , enjaezar. V. Prove-
lir, .\parellar.
Orniet.Í!«. V. Ormeig.
Ornabeeli.Forl. Obra ex-
terior. Ornabeque.
Oi-nanient. .\dorno. Or-
namento, adorno. Llustre,
honra de alguna familia.
Lustre, esplendor. Pl. Ves-
timenta, traje. Ornament
pera dir missa. Paramen-
tos sacerdotales. {na>:
Ornar. Adornar. engaUí-
Ornato. Adorno, compos-
tura. Adorno, ornamento,
atavio. Ret. Elegancia en
lo llenguatje. Ea-omn-
cion, flores de retorica.
Orni íFér lo . Fr. Fér lo
desentès. Hacerse memo.
Ornitólecli. Qui estudia
los aucells. Ornitólogo.
Ornitorinrh. Que té la
forma de un bech de au-
cell. Ornitorinco.
Oró. (íraner de canyas, es-
toras, etc. Orón, escriño.
Orobánr|uioh. Bot. Anñ-
lech á la orobanca. Oro-
banqueo.
Orobi. Pta. Orobío.
Oroneta. V. Oreneta.
Oro.>i ¡Anar de). Fr. Cáu-
rer alguna cosa. Caer.
os
Orpbá. V. Orfá.
-Orpinient. Especie de ar-
sénich. Oropimente, oro-
pimenlo. Orpiment ber-
mell. Sandáraca.
-Orqual. Pta. Climeno.
Or(|ue.<«trí. Especie de
piano. Osquestrmo.
-OrqiiÍM. Pta. Orquiso.
Orri. Lo temps ocupat en
fer lo formatge. Extrema-
das. La taula ó post á
propòsit pera fér format-
ges. Quesera. Anar en or-
ri. Fr. Estar mal condu-
hida una cosa. Rodar, ro-
lar. En orri. Adv. De un
costat á altre. A I estricote,
al retortero. Parlant de
cosas petiías, á bullo. A
granel. Fér anar en orri.
Fr. Fér rodar ó anar de
una part a altra. Traer al
retortero, al estricote.
'Orri|>ilar»>e. r. Extre-
méixerse. Estremecerse.
■Oriiia. Naut. Tauló ovalat
clavat en lo pórtalo pera
contenir la deriva. Orza
de deriva. La acció y efec-
te de orsar. Orzada.
Orsar. Donar la proa al
vent. Orzar, amurar, pe-
llizcar, puntear.
Ort. V. Hort.
Ortijs;». Pta. Cania. O. que
no pica. Ortiga muerta
Ortocisí. Pta. Ortociso.
Ortuclús. Min. Feldespat
de potassa. Ortocloso.
Ortolálícli. Obsceno, im
puro, ortofálico.
Ortólech. Ortólogo.
Or(4»riiiqui. Zoolog. Or-
torinco. {raquia
Ortorrácia. Med. Orlor-
Ort««cel. Med. Ortoscelo.
Oruga. V. Eruga, (perro
Orvál li. Pta. Vejiga de
Opxata. Esp. de beguda
Orchata. La que 's fa de
Uet de almelUas. Almen-
drado. Farm. Emulsión
•s. Pronom pers. Vos. La
part mes dura del eos del
animal. Hueso. La part
ahont baila lo os baila-
dor del anca. Acetábulo.
Os bailador. Chueca. Os
bertran. Hueso sacro. V
oss
Mandra. Os de cipia. Vi-
olón , jibia. Os de i' ale-
gria. Cassoleta. Choque-
zuela. Os de la cuixa. Ba-
bada, fémur. Os de la es-
pinada. Vértebra. Os deis
ulls. Hipopion. Os des-
carnat. Zancarrón. Lla-
garse algun os. Cariarse.
Moldrer los ossos. Fr. Im-
portunar.i/oíer, fastidiar.
So deixar os sencer. Fr.
No dejar hueso sano. No
tenir os sencer ó cap os
sencer. Expr. Estar hecho
una alheña. No tenir sino
ossos. Fr. Estar móll ma-
gre. Estar en los huesos.
Sach de ossos. Fr. Quino
le sino la pell y la ossa.
Costal de huesos. Tenir ó
gastar os. Fr. fam. Tener
galbana. Tornar á lloch
algun os. Fr. Ensalmar.
Anatomia dels ossos. Os-
teografia, osteotomía.
Óh. Animal. Oso. Fér lo os.
Fr. Fér lo dropo. Hara-
ganear.ha Ionio. Tojitear.
Oüiar. V. Gosar, Atrevirse.
0»)cá. Mossa ó esquerda.
Mella, muesca. La regata
espiral en la punta del
fus pera enganxar lo fil
Hueca. Fér oseas. V. Osear
Clocar. Mellar.
OscU.V.Tosch. {fluctuante.
Oscil-lahle. Oscilable,
ONcil-Iar. Oscilar.
ONculador. Besucón. Y.
Besador. (tismo
Oscurantisme.Oscuror!-
0»iniaí«.*«óiuich. Quim
Osmazómeo.
OíHuat. Combinació del
ácil cósmich. Osmato.
Omiuí. Mip. Osmio.
0.>«niiur. Min. Osmiuro.
Otisa. Ossamenla. Osam
bre. Constelació. Carro
mayor, osa mayor. No te-
nir sino la ossa. Fr. No
tener mas quela armazón.
OMsall. V. Osset.
Oi«««anienta. Osambre, o-
samenta. (ro.
Olivera. Osar, osario, ose-
OMset. Diminutiu de os.
Huesecico. Os, animal pe-
til. Osesno. Joch en que 's
ou
291
tira lo osset del genott
del moltó. Taba , carni-
col. Pl. V. Ganyils.
Oj<f4<»««. De la naturalesa á
aspecte del os. Oseo.
Oüsut. Osudo, ososo, hue-
soso, huesudo. {taga.
Ostaga. Naut. Ustaga,fus-
Ostal. V. Hostal. (da.
Ostarda. Aucell. Arutar-
Ostensiú. Manifestación.
Fér os tensió. Manifestar.
Ostensiu. Lo que mostra.
Manifiesto, patente.
Ostentaciu. Majestad,
pompa , aparato , tren,
rumbo. (Jactarse.
0»$teHtar. Vanagloriarse.
O.stentócí. Sumptuós.
Suntuoso, magnifico.
Osteitmalácia. Med. Re-
blanimentd' ossos. Osteo-
malaquia , osteomalawia.
Oíítia. Marisco. Ostra. Per
clóurer cartas. Oblea. V.
Hostia, (ostra. Os/ráceo.
Ostraci. Semblant á la
0.>>tracií»nie. Ostra/:ismo.
0.<«tral. Ostrera.
Ostrea. V. Ostia. (Ostrero.
O.strer. Qui ven ostras.
Ojítrera. A'. Ostral.
Oüitrí. Purpúrich. ustrino,
ostricolor. [Ostrífero.
Ostrifer. Que cria ostras.
Ostrina. Quim. Ostreina.
OfitrÓH, Oslreoso. (Ótalo.
Ota!. Especie de jonch.
Othouiá ú Otomá. Otoma-
no. (Ha. Otideo.
Otidiel). En forma de ore->
Otoplaf^t. Med. Otoplasto.
Otorgador. Cosa que 's
pot ó s' ha de otorgar.
Otorgadero. Lo qui otor-
ga. Otorgante. Olorgador
de poders. Poderdante.
Otiirgainent. Consenti^
ment. Consentiniiento,.pa~
se, permiso. Otorgament
de capítols matrimonials.
Otorgo. (torgador.
Otorgant. Qui otorga. O-
Otorgar. Consentir, Con-'
ceder, candescender.
Ou. Interj. pera cridítr ú
algú. Ola, oyes. Cos esfé-
rich que ponen las fame-
Uas de varios animals.
Httevo, Ou blan, V, Oa
292
PA
pera béurer. Ou clar ó
ayguapoll. Huevo huero.
Ou covarot. Nidal, huevo
falso. Ou covat. Huevo
empollado. Ou de grano-
ta. Girino. Ou del aucell.
Postura. Ou del dia. Hue-
vo fresco. Ou de niu, V.
Ou covarol. Ou de peix.
Hueva. Ou escumat. //ue-
vo cocido en agua. Ou es-
tantis ó vell. Huevo ave-
jo. Ou íerTM. Huero frilo,
estrellado. Ou fresco. V.
Ou del dia. Ou menat ó
remenat. Huevo revuelto.
Ou nano. Huevo centeni-
no. Ou pera béurer. Hue-
vo cocido, blando, huevo
pasado por agua. Ou po-
llat. V. Ou covat. Ou sens
closca. Huevo sin casca-
ra, en fárfara. Ou sens
rovell. V. Ou clar. Closca
del ou. Cascara del Jtuevo.
Grell del ou. Galladura,
meaja. Joch del ou. Bo-
che. Rovell del ou. l'ema
del huevo. Tel del ou. Al-
gara, fárfara. PI. Ous en
truyla. //wei'os en tortilla.
Ous lilat.>i. Huevos hilados.
Deixar los ous ajguapolls.
Enhuerar. Estar plé com
un ou. Yv. Estar rebosan-
do ó de bote en bote. Pón-
drer, fèr ous. Los aucells,
insectes, etc. Aovar, ovar.
Los peixos. Desovar. Fèr
r ou. l"r. Póndrerlo. Po-
ner el huevo. No li ama-
garás r ou. Fr. jVo se deja
poner la albarda. Tenir
PA
sempre ous ó colomins.
Fr. El hisopo del herrero,
cuando en el agua cuando
en el fuego.
Oubi. fiaci, cubell llarga-
rut pera donar menjar als
porchs. Gamella , dorna-
jo, dornillo. V. Gabadal.
Ouhera. Ovan. Overa, o-
vario. Ovari dels aucells.
Huevera, madrecilla. 0\a-
ri deis peixos. Hueva. Pe-
tit vas pera posar 1' ou
pera béurer. Huevera.
Ouliet. Ou |)etii. Hueveci-
llo. Clotet rodó que fan
los noys en ierra pera ti-
rar la pilota. Bote, boche.
Oval , Ovalat y Oval. En
forma de ou. Aovado. En
figura de ou. Ovalado.
Ovalat. V. Oval.
Ovalich. Oval. Ora?, {go.
Ovalobloncb. Ovalohlon-
Ovari. Anat. Ovario.
Ovat. V. Oval.
Ovella. Oveja. Ovella xor-
ca. Oveja machorra. Cosa
de ovellas. Ovejuno. Pas-
tor de ovellas. Ovejero.
Oveller. Pastor que guar-
da las ovellas. Ovejero,
pastor de ovejas, (ovejica.
Otelleta. Dim. Ovejueta,
Ovelo. Ovalo. Ovalo.
Ovest. Oest. Oeste. {Ovian.
Ovia. Especie de ametller.
Ovidticte. Oviducto.
Ovirar. Véurer confusa-
ment. Diíi.sar, columbrar,
brujulear, vislumbrar.
©virarse, r. Divisarse, en-
trelucir, entreparecerse.
PA
Ovóydicb. Que té la for-
ma de un ou. Ovoide, ovu-
liforme.^
Óvulo. Óvalo. Ovalo.
Oxácit. Quim. Oacacido.
Oxálats. Quim. Sais com-
postas de una base y de
acil. Oaalalos. {hidrato.
Osalbidrat.Quim. Oxal-
O.váiuit. Quim. Oaamido.
O.vibel. Antigua maquina
de guerra. Oxibelo. (ruto.
Oxicl«»rat. Quim. Oxiclo-
Oxiclórit. Especie de gas.
Oxiclórido.
Ovicrat. Mescla de aygua.
y vmagre. Oaicrato.
0.vitl4». Quim. Oxigeno.
Oxido de antimoni. í/ít/ro-
sulfato de antimonio. Oxi-
do negre de ferro. Deutó—
xido de hierro. Roig de
mercuri. Precipitado rojo,,
deutóxido de mercurio.
Oxídul. Quim. Oxidulo.
Oximel. Ojimel, ojimiel.
Oxi«»t. Que té las orellas
¡ punxagudas. Oxiole.
Oxírudi. Farm. Vinagre
rosal. Oxirodino.
Oy. Partícula afiimat¡\a.
Sí. Interj. de enfado y a-
menassa. Ah, ay. Inlerj.
de dolor. Ay. Fèr oys. V.
Fastiguejar.
Oydá. Expressió irónica de
I agrado. Vaya, en fin. ho-
la. De descontento per lo
' pocli que 's té ó lian do-
I nal. Algo es, mas vale al-
I go que nada. {oyente.
Oyent. Qui ou. Oidor ^
,Oyr. V. Ohir.
P.
I». Sola es abreviatura de
Pare , y doblada Pares.
Antiguamenl era nume-
ral V valia iOO y ab una
rallà sobre 400.000.
I»a. Pan. Pa aixut. V. Pa
sol. Pa beneyt. Pan ben-
dito. Pa besat. Pan sobor-
nado. Pa bescuytat. Pan
bizcochado. Pa bla. V. Pa
lou. Pa blanch. Pan blan-
co y /loreado , de ¡lor. Pa
de barreja. Mistura. Pa
de brescas. Panal. Pa de
ca ó de gossos. Pan de
perro. Pa de casa. Pan
casero. Pa de cera. Afar-
queta. Pa de figa. Pan de
higos. Pa de fajol. Pande
alforfón. Pa de fleca. Pan
de venta. Pa de formen I .
V. Pa Idanch. Pa de ga-
leras. Galleta. Pa de gal-
go. Morena. Pa de gos ó
de sagó. Perruna. Pa del
dia. Pan fresco, tierno.
Pa de mitjans. V. Pa de
prims. Pa de munició.
Pan de munición. Pa de
porch. Pta. I'ati porcino,
arláiüta. Pa de prims 6
de sagonet. Pan bazo.
Pa de puja. Pan de poya.
Pa de rabosa. Hijuela. Pa
de ros. V. Pa de prims.
Pa de sagó. Moyana, pan
\
PAC
■de somas ó de afrecho. Pa
«le sucre. Azúcar de pi-
lón. V. Bolado. Pa de xe-
xa. Candeal. Pa dur y
sech. Pan duro. Pa florit.
Pan mohoso. Pa llevat.
Pan leudo, fermentado ó
con levadura. Pa mitjá.
Pan de mediana. Pa mo-
reno. Pan de mozos. Pa
olival. Pan olivado, escal-
{ado. Pa recuyt. V. Pa
)escuvtat. Pa rallat. Pan
rallado. Pa rallat fèt so-
pa. Panetela , panatela.
Pa sech. Pan ditro. Pa
sense llevat. Pan ázimo,
cenceño, sin levadura. Pa
socarrat. Churrusco. Pa
sol, pa tot sol. Pan seco,
á secas. Pa tou. Pan tier-
no. Boci de pa. Zoquete.
Brou de pa. Sustancia de
pan. Crosta de pa. Corte-
sia, descortezadura. Cros-
tó de pa. Cantero de pan.
Llesca de pa. Rebanada
de pan. Molla de pa. Mi-
ga. Rosegó de pa. Men-
drugo. Instrument pera
marcar lo pa. Artera.
Com un pa de neu. Adv.
Como un carámbano. No
haverhi pa partit. Fr.
Morder en un confite. Nos-
tre pa de cada dia. Expr.
Lo acostumat. Lo acos-
tumbrado. Ser pa y mel.
Fr. Ser tortas y pan pin-
tado. Tenir pa al ull. V.
Pega. Tenir pa. Fr. Ha-
ver rebut algun mal ó un
dany difícil de remediar.
Tener que rascar.
PabelÍ4i. Pabellón, tienda.
Petita teulada sobre por-
tal. Sobrepuerta, {borde.
Pabnrdre ó Paborde. Pa-
Pahrot V. Pebrot.
Paoa. V. Farcell, Fardell.
Pacana. Arb. Nogal negro
Pach. Jo pago. Pago.
Paciencia. Sufriment.
Sufrimiento , aguante.
Pta. Romaza. Y. Parade-
11a. Péndrer ab paciencia
Fr. Llevar con paciencia.
Xeringar la paciencia.
Fr. Incomodar ab moles-
tias ó impertinencias. Jo-
PAD
robar, fastidiar.
Pacient. Sufert. Sufrido,
resignado. Fil. Lo que reb
ó pateix la acció del a-
gent. Recipiente.
Pacientment. Adv. Pa-
cientemente. (miento.
Paciticaeió. Apacigua-
PaeiUcar. Tranquilisar.
Apaciguar, sosegar.
PacíHcli. Pacifico, pacato.
Pacotilla. Ancheta, cau-
da lej o, fondo.
Pactar. Convenir, paccio-
nar, concertar, capitular,
transigir, acordar.
Pacte. Pacto, capitulación,
convenio, alianza, fac-
ción. Apartarse del pac-
te. Fr. Salirse del pacto.
Donarse á pactes. Fr.
Darse á partido.
Pactejar. Pactar. (tar.
Pactíonar. Pactar. Pac-
Padallájs. Casco. V. Test.
Pacías. Tros de roba. Pe-
dazo, retazo. Tros de ro-
ba cusit á altra de vella.
Remiendo. Padás mal po-
sat. Chafallo. Padas del
vestit. Arrapiezo , pinga-
jo. Pl. Trossos de vestit ó
roba dolenta que penjan.
Harapos, andrajos, pin-
gajos. Tráurer los padas-
sets al sol. Fr. Sacar los
trapos al sol.
Padai^sar. V. Apadassar.
Padasset. Dim. Pedazue-
lo. (po, calandrajo.
Padassot. Andrajo, Ira-
Padelláí^. V. Test.
Padraí>itre. Lo casat ab
dona que té filis d' altre
marit. Padrastro. Repel
prop de las ungías. Res-
pingan. Destorb. Obstá-
culo. Dominació. Domi-
nación, madrastra.
Padrastres. Pta. Mas-
tranzo, meyitast7-o.
Pailrí. Padrino , padre de
pila. El tjue padrineja.
Apadrinador. Ser padri
de batejar. Sacar de pila.
Padrina. Padrina, madri-
na. Fér manetas á la pa-
drina. Fr. De mil amores.
VaArinfktge.Padrinazgo.
Padrinejar. Apadrinar,
PAG 293
patrocinar, proteger.
Padró. En sas princip.
acceps. Padrón. Llist»
deis contribuyents y d«
las contribucions. Cabe-
zón. Columna ó pirámide
ab inscripció conmemo-
rativa. Pilar, padrón.
Padruscada. Pedrisco.Y.
Pedregada.
Paella. Sartén. Paella de
mar. Peix. Oreja marina.
Cop de paella. Sartenazo.
Tenir la paella pel má-
nech. Fr. Tener el timón
ó el cucharon por el man-
go. Xiular la paella. Fr.
Chillar, chirriar la sartén.
Paellada. Lo que cap en
una Y>a.el[i. Sartenada. Lo
conjunt de cosas fregi-
das. Fritada, fritura, fri-
to. Paellada de cervells.
Sesada. (so.
Paellassa. Aum. Sarlena-
Paelleta. Dim. Padilla,
sarteneja, sartenica.
Paer. Regidor. Regidor.
Pacificador. Paciario.
Palló. Arquit. Cel ras. So-
filo, paflón.
Paga. La acció de pagar.
Pago, pagamiento , solu-
ción , satisfacción. Esti-
pendi , salari. Salario,
sueldo , estipendio. Re-
compensa , premi. Pago,
retribución , propina. Pa-
ga adelantada. Socorro.
Paga y senyal. Loe. Pren-
da, serial, arras. En paga.
Adv. En pago, en recomr-
pensa. Entrega de paga y
senyal. Prendamiento.
Fér paga de alguna cosa.
Fr. Contar con. Péndrer
paga y senyal. Prendar,
Paga. Idolatra, gentil. Pa-
gano, infiel, idólatra.
Pagable. Pagadero.
Pagador. Lo que 's deu
pagar. Pagadero. Mal pa-
gador. 3ía/a paga, maula.,
candongo. (plastre.
Pagainastra. V. Em—
Pagament. Paga. Paga-
mento. Terme , temps en
que 's deu pagar. P^Or
vago , pensión. Pl. Tri-
Duts , impósils. Pechos^
294 PAG
impuestos. (neto.
Paganella. Peix. Paga-
Paganisiue. Religió dels
pagans. Gentilismo , pa-
gayiismo. Conjunt de pa-
gans. Pagania. (no, fam.
Pagant. Pagador y paga-
Vagar. Satisfacer , retri-
buir. Pagar a bon comp-
te. Pagar á cuenta, socor-
rer. Pagar antes, adelan-
tatú anticipadament. 4)i-
tspagar. V. Bestráurer.
De comptant. Pagar de
contado , ó al contado.
Pagar homenatge. Fr.
Rendir homenaje. Pagar
lo (jue toca. Recudir. Pa-
far los deutes. Redondear.
'agar los tributs. Pechar.
Pagar luego. Pagar de
contado. Pagar mes de lo
que correspon. Repagar,
Pagar per los altres. Pa-
gar el palo. Pagar tribut.
Tributar. A pagar luego.
Adv. j1 toca teja. Yo pago.
Expr. A jiagar de mi di-
nero, r. Pagarse de si
maleix. Presumir.
Pagat de si maleix. Pre-
sumit. Satisfecho, pre-
suntuoso. Content, satis-
fet. Ufano, pagado. Tant
pagat tant servil. Loe.
Comido por servido.
Pagell. Peix. Pajel, besu-
guete, breca. Eslúfat pa-
gell que 1' oli va car. Loe.
Estufarse ó fèr vana os-
tentació. Hacer ostenta-
ción ó pompa.
Pagepo. Zoolog. Especie
de gat. Pageron.
Pag^**- Qui cultiva la ter
ra. Labrador, agricultor.
Rústicb que viu al camp.
Labriego. Cosa de pagés
Labi-adoresco. V. Page-
sescFi, Lo instrument
compost de una perxa
dreta ah nn peu pera pen-
jar lo llum. Candelero.
Pagewewcli. Labradoresco
PageMet. Petit pagés. La-
hradorcillo. Qui ab poch
caudal cultiva pera si al-
gunas Ierras. Labrantín.
PageNÍa. Alquería, casa
de labrador, granja.
PAL
Paginar. Numerar las pá-
ginas. Foliar.
Pago. Contribució, tribut.
Tributo, a/cafca/a. Aucell.
Paron, pavo real.
Pagof. Fam. Qui carrega
ab Iotas las culpas. Pagote
Paber. Antich magistral
català. Irenarca.
Pahilde. Digerible.
Pabiment. Digestió. Di-
gestión, cocción.
Pahir. Digerir. Digerir,
gastar, actuar, descocer.
Sufrir, tolerar. .S'u/rir,//í-
rar. No poder pahir a al-
gú. Fr. Tenirli aversió, no
poderse véurer. So poder
tragnr, llevar ó digerir á
alguno. (ra, espanto.
Pahor. Por. Pavor, pavu-
Pahoruvh. V. Poruch.
Paira. Naut. Pairo.
Pairar. Naut. Pairear.
PaÍN. Terreno, regió. Re-
gión, tierra. Patria. Pa-
tria,país natal. Pint. Pai-
saje , terrazo , boscaje.
Geog. Plaga. Natural del
pais. Indígena. Mudar de
pais. Fr. Mudar de suelo.
Pai«<á. Afable. Llano.
PaiManatge. Los paisans
á diferencia deis militars.
Paisanos, paisanaje.
Pal. En sas princip. ac-
ceps. Palo. Costell ahont
posavan los criminosos.
Bollo, picota. Perxa, for-
queta. Estaca, varal, pér-
tiga. Eslaferm. Estafer-
mo, estatua, poste.
Pala. Entre estampers.
Volandera. Entre saba-
ters. Empella. La de re-
menar lo foch. Paleta.
Pessa de la montera. Pa-
pahígo. De morrió. Vise-j
ra. Sobrevista. De refilan-l
do. Raqueta. Deis destra-,
lers. Zapa. Con de pala.
Palazo. Parar la pala. Fr.
En lo joch de pilota. Ha-
cer pala. Fér la pala. Fr.
Enganyar ab dissimulo.
Hacer la mamola ó la za-'¡
la. Cusir las palas. Entre'
sabaters. .Aparar. i
Palaci. Palau. Palacio.'
Palaci del bisbc. ObisjM-
PAL
lía, paL•cio episcopal. Co-
sa de palaci. Palaciego,
palatino.
Palaciá. Plasent. Festivo,
chistoso , jacarero , espar-
cido. V. Falaguer.
Palacial. Palaciego.
Palacieg«». Palacial. Cor^
tesano. áulico.
Palada. Cop de pala. Pa-
lazo. A paladas. .4dv. Ab
mòlta abundancia. A car-
retadas, profusamente.
Paladejarf^e. r. Sabo-
rearse, regodearse.
Paladi. Metall. Paladio.
Paladí. Héroe , caballer
valerós. Paladín, héroe.
Paladina. V. Tinya. (ga.
Palaranga.Laya. V. Fan-
Palafré. Palafrén.
Palafrener. Palafreixero .
Palaf ÚN. Part superior del
eix en la pedra del moli.
Palahuso. lio.
Palantall. Joch. Palanw-
Palanca. Biga ó tauló pe-
ra passar lo riu. Puente
de palo. En las tahonas.
Bayal. Protecció. .Apoyo,
sosten. Posar palancas.
Fr. Apalaricar.
Palangana. Gibrella. Al-
jofaina, palancana.
Palangó. .Min. Parragón.
Palangre. Corda. Espinel
Palangrera. V. Palan-
gre, (langre.
Palangró. Dim. V. Pa-
Palanquejar. Titubear.
vacilar dudar, ¡lancuelo.
Palanqueta. Naut. Pa-
Palanqiii. Palanquín.
Pala*itre..\rquil. Pa/uíírO'
Palatge.V. Palcig.
Palati. Palatino.
Palatreca. Embrollón,
zascandil , embrollador,
cachivache.
Palau. Palaci. Palacio.
Paleig. Obra de palejar
los grans. Despajo.
Palejada. Ventada. Apa-
PaíeiaAor. Paleador, (leo.
Palejar. Ventar los grans..
.AjHilear . fntlear , tras¡)a-
lar, despajar.
Palenrb. Palenque.
Paler. V. Forner.
■•aiéíí.V. Patent, Jíattifosl.
PAL
Palesameuf. Adv. J.6i>r-
tamente , públicamente,
paladinamente.
Palestí. Cosa de Palesti-
na. Palestino.
Palestra. Combat. Lucha
Palet. Pedra llisa, pelada
y rodonenca. Guija , gui-
jarro, peladilla, morrillo,
canto. Pedra rodona y
mòlt llisa. Gorrón , mor-
ro. Pedra llisa , rodonen-
ca y llargaruda. Rollo. Lo
joch de est nom. Tejo, hi-
to. Y la pedra en que 's
juga. Tejo, tejuelo. Cop de
palet. Guijarrazo, canta-
zo. Empedrar de palets.
Enguijarrar.
Paleta. Pala petita. Pale-
tilla. Pint. Tabloza. De
braser. Badil, badila. De
mesire de casas. Palus-
tre, llana, plana. Pera re-
menar lo foch. Hurgón,
hurgonero. V. Mestre de
casas, Llossa.
Paletada. Cop de paleta.
Paletazo. Cop de paleta
de braser. Badilazo. No
donar paletada en una o-
bra. Fr. Estar parada. Xo
dar pellada.
Paletet. Dim. Guijarrillo
Paleteta. Dim. Paletilla.
Palia. Cobertor de cálzer.
Hijuela, {rear, pretextar.
Paliar. Cohonestar, colo-
Paliatiu. Remey. Palia-
torio, palealiro.' Pretext.
Excusa, paliación.
Palica. Fam. V. Llengua.
Palidesa. Grogor. Ama-
rillez, palidez, palor.
Palillo. Groch. Descolori-
do, amarillo. Mòlt pálido.
Cadavérico. [cantacion.
Palidunía. Palinodia, re-
Paliera. Lloch ahont sej
guardan, ó march y guar-|
nició deis pálits. Fronta-
lera, {lo.
Palil.Fruyt americà. Pali-
Palipo. Arb. Palipon.
Pálís. V. Pálit.
Palie^só. Instrument pera
obrir pells. Palizon.
Palit. Frontal. Adornos
del pálit. Frontalera. V.
Tálam.
PALl-
palítocb.Palpetity tosch'
Palitoque, palitroque.
Palitra. Pta. Lepidio-dra-
ba, coclearia-draba. V.
Capellans.
PalitrncaN. Fam. Zoque-
te, zopo, churrigurri.
Palla. Paja. La del blat.
Trigaza. La del ordi á
milg bátrer. feíara. Palla
de camell. Pta. Paja de Me-
ca, esquinanlo, esquinan-
te. Palla de or ò plata.
Riel. Palla de ségol. Cen-
fenara. Palla llarga. Bála-l
go, paja larga. Palla llar-
ga ae ségol. Encañadura.'
Palla vella. Loe. Ganan-
cia. Ganancia. De color
de palla. Pajizo, pajado.
Traballador de paila. Pa-
leador. Traficant de palla.
Pajero. Home de palla.
Testa de hierro, capa-ro-
ta. Umplir de palla. Fr.
Introduhir cosas de poca
substancia. Meter ripio ú
hojarasca.
Paliach. Min. Pallaco.
Pallada. Manesc. Certa
beguda. Pajada.
Pallan8:a. Persona alta y
prima. T^aro?, paja larga,
perigallo, langaruto. Ser
un paüanga. Fr. fam. Ser
un gigantón. {Uaquear.
Pallaquejar. Min. Pa-
Pal-las. Mit. Minerva, (so.
Pallas8<»..4r/eçui>í, paya-
Pallater. Pallisser. Paje-
ro. V. Paller.
Paller. Almear, almiar,
niara. Munt de palla en
la era. Balaguero. Munt
de palla llarga. Balagar.
V. Robavellayre.
Pallera. Forca. Pajera.
Palleria. Botiga ó parada
de robaveller. Ropaveje-
ría, ropería.
Palleta. Petita palla. Pa-
juela, pajilla, pajito. Cert
joch de sort. Pajas. Pa-
lleta de or. Grano. Palle-
ta envescada. V. Verga
de vesch. Fèr tráurer ó
jugar á pailetas. Fr. E-
char pajas. Posar ó tenir
palíela á algú. Fr. fam.
Tener hipo, ojeriza, tirria.
PAL
295
PalIiforroM. Pl. .4dornos
vistosos. Perifollos.
Pallis«!a. Llocii 6 depósit
de palla. Pajar. Lloch ó
depósit de herba seca.
Henil. Pallissa del estable
Pajera. Farl de bastona-
das. Paliza, tunda.
Palliíisada.Fort. Estaca-
da, emiializada.
Pallis(«er. Traficant de
palla. Pajero.
Palló. V. Pallóla.
Pallofa. V. Pellofa.
Pallol. V. Payol.
Pallóla. Quantitat de or
ó piala afinada. Pailón.
PalUm. Pajoso.
PalloNeta. V. Pelloseta.
Pallot. Palla despreciada
pera pudrir. Suelos, pa-
Pallucar. Pellizcar, ijizo.
Pallucli. La primera pa-
lla que 's trau ó queque-
da de la batuda. Paja.
Pallus. Rebuig de palla
llarga. Pajada. Tonto. Ne-
cio, bausán, badulaque,
bodoque, tonto. V. Gana-
Palm.V.Pam. (pia.
Palma Chrisli. Pta. flicí-
no vulgar. Palmadelama
V. Palmell. Palma d'or.
Pta. Vai-a de oro. Palma
marina. Prtsari'na algodo-
nera. Llavor de palma.
Hijuela. Portarse 'n la
palma. Fr. Llevarse lo me-
. )or. V. Palmer.
Palmadas. Pl. Picament
I de mans. Palmoteo.
Palmadeta. Figura de
ball. Palmadilla.
Palmar. Lo que pertany
al pam y á la palma. Pal•
mario. Énvá, paret mit-
jera. Medianera. V. Pal-
merar, Apamar, (patente.
Palmari. Obvio, evidente.
Palmáis. Instrument en
la fábrica de panyos pera
tráurer el pel. Palmar.
Palmatejador y Palma-
jador. Entre estampers.
Tamborilete.
Palmatejar. Entre es-
tampers. Tamborilear.
Palmatoria. Candel. ab
máncch. Bujía, paletilla.
Palmejar.V. Palmatejar.
296
PAL
Palmejat. Peu de auceü.
Palmeado. Fulla que 's
divideix en varias rallas.
Palmiforme, palmeada.
Palmell. De la má. Pal-
ma. Intar lo palmell de
la ma. Fr. Guanyar ab di-
ners. Untar, untar el car-
l»alinellap. Palmear, {ro.
Palmer. Peregrí de Pa-
lestina. Palmero.
Palmer y Palmera. Arbr.
Palma, palmera. Qui cui-
da de las palmas. Palme-
Palnierar. Palmar, {ro.
Palmeta. Palma petita.
Palmita. La férula. Féru-
la, palmatoria.
Palmetatla. Cop de pal-
meta. Palmeta. Lo acte
de picar ab lo palmell de
las mans. Coqueta, pal-
moteo. (Sumacli.
Palmireno. V. Roldó,
Palmitxa. Lo fruyt de la
palmera real. Palmiche.
Palmotejar. Palmolear,
palmear, aplaudir.
Paloma. Aucell. V. Co-
lom. Entre corders. Pu-
lidor, (d' empalomar.
Palomar (Fil de,'. V. Fil
Palombí. Min. Palombi-
no. {ca, frigon.
Palombo. Peix. Pastina-
Palomiila. Peix. Palomo,
palometa, palomido.
Palomina. Pla. Fumaria.
Palosanto.Arb. Gunuaco.
Palp. L' acte de palpar.
Tacto, tiento, palpadura,
palpamiento. Pl. Banye-
tas deis insectes. Tentá-
culos, antenas.
Palpable. Oat.' Palmar,
patente, risible.
Palpablement.Adv. Ma-
nifiesta, claramente.
Palpador. Qui palpa. Ma-
noseador. ¡Palp.
Palpament. Manoseo. \.
Palpar. Tocar suaument
ab las mans. Tocar. Exa-
minar alguna cosa tocant-
la. Tentar. Tantejar, anar
á las pálpenlas. A7idar á
tientas, tentar.
Palpayre. Manilargo.
Palpebra ó Paupera. Pár-
pado. V. Pestanya.
PAM
Pálpenlas (A las). Adv.
A tientas, á ó por el tien-
to. V. Palpar.
Palpií*. Tros de carn sens
os, ni tendrum. Pulpa.
La tallada de carn de la
parí qu' es mes forta. Pul-
peta. La part carnosa y
rodona de algun membre.
Molledo.
Palpitació y Palpita-
meat. Palpita'cioy^, latido,
Palpitar.Latir. (pulsación
Palpotejar. Ir á tientas.
Paltrigatia. V. Trepitja-
da, (pitjament.
Paltrigament. Y. Tre-
Paitrigar. V. Trepitjar.
Paludament.Antich ves-
tit mililar. Paludamento.
Palútíich. Pantanos. Pa-
ludoso, palúdico.
Paiumbo. Peix. Glauco.
Palurdo. Rúslicb, gros-
ser. Paleto, payo.
Pam. Palmo. Pam curt.
Palmito. Amidar a pams
ó anar á pams. Expr. Me-
dir á palmos. Fèr un, ó
estar ab un pam de ore-
llas. Fr. Abrir tanto oido.
Fér un pam de morros.
Fr. fam. Estar con tanta
jeta. Obrir un pam de
ulls. Fr. Abrir el ojo. Po-
sar un pam de greix. Fr.
Bañarse en agua rosada.
Parlem á pams. Loe. Ha-
blemos claro. Quedarse
ab un pam de boca. Fr.
Quedar hecho un bauzan.
Paniar. Medir á palmos.
V. Apamar. Tenir pamat.
Fr. Tener medido, cono-
cer mucho, (di. Pamela.
Pamella. Especie de or-
Pamet. La cara hermosa
de alguna persona. Pal-
mo, palmito.
Pampa. Soroll que 's fá
pegant ab la ma tancada
en la barba. Sopapo. V.
Pàmpol. ((lugas.
Pampalluga. \. Pampa-
Pampailugaf«. Pl. Tela-
rañas en los ojos. Fer
pampallugas. Fr. Fér
sombra algú , movcnise
devant de la llum. Hacer
sombrajos. Fér pampa-
PAN
Ilugas los ulls y Tenir
Pampallugas en los ulls.
r. Turbarse la vista. Ha-
cer los ojos telarañas, {no.
Pámpana. Archipámpa-
Pamparruanu. Pelafus-
tán, haragán. V. Perdut,
Vagamundo. Fér la pam-
pafruana. Fr. Haraga-
near, (nela.
Pampinella. Pla. Pimpi-
Pamplina. Pampringada
Pánipol. Fulla de la par-
ra ó cep. Pámpano. Plan-
xa de llautó ó de coure
que 's posa en la verga de
las Uumeneras pera que
lo llum no danye. Volan-
te, pantalla. Aixarop de
pàmpol. Fam. Agua de
cepas. Pié de pàmpols.
Pampanoso.iuca de pàm-
pols. Pampanada. (je.
Pampoiatge. Pampana-
Painpolina. Tela ab mes-
cla mòlt prima. Papelina,
bambalina.
Pámula. Pta. Varietat del
ordi comú. Cebada.
Panada. Empanada. Em-
panada, pastel.
Panadella. Pta. Romaza
cullirada, lapato. V. Pa-
radella borda.
Panader. V. Flequer.
Panadería. V. Fleca,
Pastim. (telito, jxistelejo.
Pauadeta. Pastelillo, pas-
Pana<IÍ9«. Naixedura. Pa-
nadizo, panarizo, (sierra.
Panagal. Peix. Priste,
Panal. V. Bresca.
Panallet. V. Panellet.
Panalló. V. Perelló.
Panals. Pta. Alga. V. Ce-
nill. (nart. Alfangazo.
Panardada. Cop de pa-
Panarola. Insecte, dil
també .Marieta. Cochini-
lla, puerca. Insecte sem-
blant al grill. Curiana,
corredera.
Panarra. Fam. Gran men-
jador de pa. Paniego. Ne-
ci, rudo. Sandio, zafio,
bolonio, mameluco, lerdo.
Panarrada. N'ecedal.
Sandez, pampirolada,
majadería.
Panarrejar.Menjar mòlt
PAN
de pá. Panarrear.
Panart. Cimitarra, alfan-
je. Cimitarra, alfanje.
PauáM. Pazguato, simple,
pollino. V. Panarra.
Pauatxu. V. Pandatxo.
Pancarp. Oferiment de
fruytas. Pancarpo.
Pancli. Embarcació usa-
da en Filipinas. Panco.
Panci. Especie de mesura
pera 'Is grans. Parido.
Pancreátich. Pancrático
Pancrest. Med. Pancres-
Panilá. Pta. Pandan, {to.
Pandatxera. Presunció.
Penachera, penacho.
Panilatxo. Plomall, ador-
no sobre '1 cap. Penacho.
Cada una de las Heneas
Uargas del paper que 'Is
noys posan á las grúas pe-
ra adorno. Gallardete.
Pandau«Iet ó Pan d' Au-
det. Pta. Perpetuina.
Panderani. Conjunt de
panderos. Panderada, {te.
Panderet. Dim. Pandere-
Pandero. Instrument
músich. Adufe, andullo.
V. Tambori. Tocarlo pan-
dero. Fr. Panderetear. La
persona que '1 toca. Pan-
deretero.
Pandilia. Bando , com-
plot. Facción, ba7)do, liga.
Ser de la pandilla. Fr.
Ser de la pega.
Pandillista. Cap de pan-
dilla.Cabectiía, pandillero
Paudo. Tieso. (Naixedura.
Panedis. Panadizo. V.
Paned«t. Y. Panada.
Panegíricli. Alabanza,
laudo, (dor, predicador.
Panegirista. Preconiza-
Panell. Bandereta pera
assenyalar los vents. Ve-
leta. La de figura de ho-
me, animal, etc. Giral-
da. V. Batiporl.
Panellet. Panet. Paneci
to, panecillo. Pasta fina
adobada ab ous, sucre,
etc. Bollo, mollete, paste-
lillo. Pasta fina feta sola-
ment ab sucre, de figura
de panet. Periquillo. De
figura semblant al pane-
llet. Amollelado.
PAN
Panellú. V. Perelló.
Paner. Cove. Canasto.
Panera. Especie de cis-
tell. Canasta, panera, ces-
ta. V. Cistella.
Panerada. Lo que cap
dins de una panera. Ca-
nastada , cestada.
Paneret. Petit paner. Ca-
nastilla, canastillo. Loen
que las donas tenen la
feyna. Tabaque. Fér lo
paneret. Fr. Hacer carias-
tilla, {les de popa.
Panesos.Pl.S'áut. Oficia-
Panetella. Especie de ci-
garro. Panetela.
Panical. Pta. Cardo, cor-
redor. Panical blau. Pta.
Cardicuca.
Panigritcli. Pli. Anacido
Pañis. Pta. Panizo, caño-
ta. Pañis bòrt. Pta. .4 mor
de hortelano, adacilla.
Panissa. Antigua guarni-
ció de glassa. Abanino.
Panisser. V. Panarra.
Panissola. Pta. Panizo ó
mijo menor. V. Pañis.
Panna. Tela de coló. Pa-
na, felpa. De glas, suro,
etc. Témpano.
Panó. Pendo. Pendón.
Panulla y Panotxa. Ma-
zorca, panocha.
Panotxa. V. Panolla.
Pansa. Rahim escaldat.
Pasa. La crosteta de mal
que sol eixir als llabis.
Escupidura, pupa.
Pansas de guineu. Pta.
Uvas de zorro, (lehimenl.
Pansinient. V. Enmus-
Pansir. Secar alguna cosa
al sol. Pasar, r. Pansirse
las fruytas. Pasarse. Tor-
narse ^An%\t. Acorcharse.
Arrugarse la cara. Ave-
llanarse, arrugarse.
Pansit. Pasado, pajtandu-
jo. V. Arrugat, Mústich
Pautagúgicli.Med. Eva-
quanl. Paniagogo.
Pantáixer.V. Panteixar
Pantán y Pantano. Es-
tany fangos. Trampal,
pantano. Per filtracions
de aygua en las inmedia-
cions del mar. Almajar.
Pantanos. Lagunoso, pw
PAN 297
lustre, paludoso.
Panteix. Fatich. Resuello,
resoplido. {llar.
Panteixar. Hipar, reso-
Panteón. Urna de pedra
preciosa ahont solen en-
terrar las personas dis-
tingidas. Lucillo , mau-
soleo, {za.
Pantera. Animal fér. Oti-
Pantoch.Náut. Pantoque.
Pantóraj;«t. Qui menja
mòlt de tot. Panfago.
Pantoías y Pantoflas. Pl.
Pantuflos, chinelas.
Pantófll. Amich de to(.
Antojadizo. {taregla.
Pantómetra. Geom.Soi-
Paiituntina. Pantomima.
Pantoniiher.Pttí! íownno
Pantorrilla. Ventrell de
la cama. Molledo. (Iludo.
Pantorrillut. Panlorri-
Panxa. Ventre. Barriga,
vientre, panza. La part de
la filosa ahont se posa la
encerrosada. Rocaclero.LA
part rodona del mitg de
qualsevol cos. Panza, tri-
pa. Panxa contenia. F'am.
Home de mòlta catxassa
y amich de la comoditat.
Torreznero, panza de glo-
ria. Panxa de cuchs. Fam.
Lo qui la té mòlt abulta-
da. Tripón, tripudo. Fér
panxa alguna cosa. Fr.
Surtir en fora. Pandear,
combarse ó hacer comba.
Lo que fá panxa. Pando.
Posarse de panxa al sol.
Fr. Descuydar, fér lo va-
go. Tenderse á la bartola.
Panxada. Panzada. V.
Tip, Fart.
Panxarra. V. Panxassa.
Panxarró. V. Panxut.
Panxassa. Aum. Barri-
gón, panchón. {lla.
Panxeta. Dim. Barrigui-
Panxó. Fart. Panzada,
tupa, hartazgo. V. Pan-
xassa. Férsen un panxó.
Fr. Hacerse un hartazgo,
darse una panzada.
Panxut. Qui té la panxa
mòlt grossa. Barrigudo,
ventrudo, panzudo. Que
té mòlta panxa. Panzon,
tripón, tripudo.
298
PAP
Pany. Instrument pera
tancar y obrir las portas.
Cerraja , cerradura. En-
front, paret de un edifici.
Lienzo de pared, jastial,
hastial. Falda de roba,
com de la capa, etc. Can-
to. Faldó de la camisa.
Pañal. Fulla de or. Paíi,
oro batido. La clau de las
armas de foch. Llave. La
tanca solta que se encai-
xa en las armellas de la
porta, maleta , etc. Can-\
dado. La comporta que!
dona pas al aygua, en los
molins de farina, fom-l
puerta de bronce. V. For-|
rellat. Pany de molla ó
de cop. Cerradura de gol-]
pe, pestillo de golpe.
l»aiiyejar. Tener honores
de paño, tirar á paño. i
Panyet. Pany petit. Cer-\
radurilla. Milg panyo.
Pañito, paño endeble. \
Panyo. Tela de llana. Pa-
ño. Lo de color carmesí,
no tant fi com la grana. I
Entrapada . Panyo de bufl
ó de Segòvia. Limiste, for-
te. Panyo mescla. Vellorí, i
vellorín. Panyo pardo,
grosser. Pardilla, p>ardi-\
lio. Pl. Bragas, calsotets.
Pañetes. Enfortir los pa-
nyos, adobarlos. Enfur-l
ti'r. Tráurer lo oli delsi
panyos. Desbruar. \
Panyoler. Encarregat
dels panyols. Pañolero.
Paú. V. Por.
Paoner.Aucell que té los
peus guarnits de plomas.
Paticalzado.
Paorucii. V. Poruch.
Pap. Bosseta ahont depo-
sitan lo menjar los au-
cells. Duche, cuajar, pa-
po. Pit, lo interior del pit!
del home. Pecho. Picar al|
pap. Fr. Menjar. Hacer el
ouc/íe. Tráurer del pap.Fr. |
Fér dir lo que algú sap y
calla. Sacar el buche a o-
tro, sacar del buche. Tm-j
plir lo pap. Fr. Menjar
mòlt. E»i6ue/iar. Vuvdar
lo pap. Fr. Dir lo callat. |
Desembuchar.
PAP
Pana. Pla. Patata. faíaía
Pl. V. Paparolas.
Papalienet. Anís mòlt
pelit. Grajea.
Papada. Lo bescoll gros,
carnós > gras de qualsC'
vol animal. Tozuelo.
Papacliner.'i. Papadine-
ros, embaucador, sacadi-
neros, embaidor.
Papaiiga<ü. Aucell. Beca-
figo, papafigo, pica figo
Papaligú. Especie de ca-
perutxa per la cara. Papa-
hígo. V. Papafigas.
Papagall y Papagay. Au-
cell americà. Papagayo,
periquito. V. Lloro.
Papalina. Roba mòlt pri-
ma. Papelina.
Papallo. V. Papallona.
papallona. Insecte. Ma-
riposa, palomita, palomi
lia, lepidóplero. Flor del
cart. Vilano. Papallona
blanca. Cachipolla, tas,
Pa|iauio»«eaN. \ . Papana
Papanatas. Ximple, ton-
to. Simple, papahuevos
papamoscas, pandero.
Papaorellaw. Insecte
Estisoreta. Tijereta.
Paparotas. Pl. Papilla
papa. Donar paparolas.
Posar mel. etc., ala boca
de las criaturas pera que
mamen. Paladear. Enga
nyar ab astucia. Dar pa-
pilla, engatusar.
Paparra. Insecte. Garra-
pata, rezno. Herba medi
cinal. Yerba piojera, pi-
tuitaria, alharraz, pásula
montana. Agafarse com
una paparra. Fr. Pegarse
como ladilla. Tenir pa-
parras ais ulls. Pasar al-
gima cosa inadrertida, no
rer las cosas. V. Pega.
Paparnitxa. Mentida.
Paparrucha, bola, embuste
Papas. Sacerdot segons
los moros. Papaz.
Papat. Papazgo, ¡tapado.
Papaterra. Llambrich,
cuch de terra. Lombriz.
Papau. V. Papo.
Papaiireiia»). Insecte.
Tijereta. V. Estisorela.
Papaveraci. Uot. Parc-
PAP
gut á la rosella. Papate-
rado, papavéreo.
l*apay. Pta. Papa. La
fruMa. Papaya, 'cédula.
Papeleta. Bitllet. Billete,
Papeli4». V. Papalló.
Paper. En sas princip. ac-
ceps. Papel. Tárjela pera
poder entrar en algua
lloch de t\i\eTsiò. Boletín.
Escrit que 's posa en al-
gun paratge públich pera
fer saber alguna cosa.
Cartel, rótulo. Lo de es-
trassa que 's posa entre
fuU y fuü'del escrit, pera
que "no s' esborren las lie-
tras. Teleta. Paper amo-
nedat. Papel moneda. De
estrassa. Papel de estraza
o de añafea. Paper de for-
ma major. Pa¡)el de mar-
ca mayor. Paper de plata.
Quantitat de diner embo-
licada ab paper que cons-
ta de 40 duros. Papel de
plata. Paper florel. Papel
florete. Paper miljá ó de
marquilla. Papel de mar-
quilla. Paper que conté
escrits inútils. Cartapel.
Paper que fon. Papel que
cala. Paper volanl. Hoja,
papel volante. Fér paper.
Fr. Fér figura. Papelear.
Lo qui fabrica lo paper.
Abrénl. Lauréate. Pasta
de fér lo paper. Lechada.
Pl. Gestos. Figuras, mo-
7iadas. Dengues. .Ve/ín-
rfrM. Fér mil papers. Fr.
Ser inconstant. Ser un ve-
leta. Fér papers. Fr. Fér
gestos, figuras. Hacer mo-
nadas. Fér tots los papers
del auca. Fr. Farolear.
Posar papers pels can-
tons. Fijar carteles. Regi-
rar, mirar ó remenar pa-
pers. Revolver papeles, pa-
pelear. Versat en lo ma-
neitgde papers. /'a/Jí/ís/a.
Paperada. .\bundancia
de paper escrit. Papelera.
Lo conjunt de papers es-
barriats, sens orde y re-
uularmcnt inútils. Pape-
lería. V. Patracol.
Paperani. V. Paperada.
Paperá»i. Aum. Papalón.
PAR
Paperayre. Paperer. Pa-
pelero. Qui empapera las
salas, etc. Papelista.
I»aperejar. Papelear.
I'aperer. Qui fabrica ó
ven paper. Papelero. Ho-
me de dos caras. Hombre
de intención , solapado.
Melindros. Dengoso.
Paperera. Moble ahont
se guardan los papers, es-
crits, etc. Papelera, arqui-
mesa. Corchdel blat. Gor-
gojo. V. Morrut.
Paperet. Dim. Papelillo.
Paperina. Cucurucho, al-
catraz. V. Paper de plata.
Paperista. Papelista.
Paperut. Papelón, carta-
pel, papel mojado. Fèr lo
paperot. Fr. Hacer papel
ó el pcipel, fingir.
Papi. Cert menjar. Papin.
PapÉlIota. Paper ab que
s' embolica el cabell per
rissar. Papillote. (Papión.
Papió. Especie de mico.
Papissot. Ceceoso, zazo-
so, tato. Parlar papissot,
cecear. Cecear.
Papi» y Papú. Veu per fèr
por á las criaturas. Coco,
gomia, paparrasolla.
Papólas. Pta.V. Capellans
Papiill (Fér lo). Loe. fam.
Parpadear, pestañear.
Paput. Que té gran pap.
Papudo. {Paquebote.
Paquebot. Embarcació.
Paquet. Farcell. Paquete.
V. Plech. Fèr lo paquet
pera viatjar. Hatear.
Paquetayre. Gorgotero,
buhonero , mercachifle,
quinquillero, (rabuena,
Paralté. Parabién, enho-
Paraboliéita. Parabolano
Parabost. Preboste.
Paracayguda«í. Certa
máquina. Paracaidas.
Paracenterió. Med. Pa-
racenterion, paracentéreo.
Paráclit. Paracleto, pará-
clito, perlático.
Paracronisme. Para-
cronismo.
Parada. Quedada. Que-
dada, suspensión. LoWoch
ahont está apostat algú.
Apostadero. Copia de nú-
PAR
vols condensats en lo ay-
re. Cargazón. La porció
de mercaderías que 's en-
senya pera regonéixer sa
qualitat. Muestra. A-
guayt. Acecho. La deten-
ció repentina de la Hebra
pera deixar passar lo gos.
Gatada. La detenció que
fa el clero pera cantar
las absollas ais difunts.
Posa. Parada del filat.
Redada. Parada de mer-
caderías. Puesto, tienda.
Parada de robas pera vén-
drer. Zacatín. Parada pe-
ra desviar la aygua. Di-
que. Discurs ú oració de
parada. Discurso adorna-
do. Fér parada. Fr. Detu-
rarse. Pararse, hacer de-
tención. Fér parada de
alguna cosa. Fr. Fèrne
ostentació. Eacponer, pre-
sentar , ostentar. Segona
parada. Relance.
Puradella bòrda.Pta. Ro-
maza. P. hortense. Aspe-
rilla, amor de hortelano.
Paradís. Paraiso. Gra del
paradis. Herba. Carda-
momo, grana del paraiso.
Parador. Tinell, escude-
ller. Aparador.
Paradoxa. Pai-adoja.
Paradóxich. Paradójico.
Paratarnal y Parafernal.
For. Parafernal.
Paratochs. Especie de
paret en los forns de vi-
dre. Parafuego.
Paral rasador.Para/^ras-
te, parafraseador. {sear.
Parafrasejar. Parafra-
Parafrástich. Loque in-
clou paráfrasis. Parafrás-
tico. Lo qu¡ la explica.
Parafraste.
Paral'renitis. Mea. Pa-
rafrenesia, par a frenesís.
Para^traf y Parágrafo.
Divisió de un capítol. Pa-
rágrafo, párrafo. La di-
visió que 's fá en lo que
s' escriu comensant nova
ralla. Aparte.
Paralaxe ó Paralaxis. As-
tron. Para /aje. {mo.
Paralelisnie. Paralelis-
Paralí. Herba. Paralio.
PAR
299
Parausar. Detener. De-
tener, entullecer, parar.
Paralisia. Tulidura. Pa-
rálisis, perlesía.
Paraliticarse, r. Tulir-
se. Tullirse.
Paraliticat. V. Tulit.
Paralitich. Perlático, pa-
raliticado.
Parallofa. V. Pellofa.
ParaIog¡si«e. Discurs
fal-lás Paralojismo.
Parament. Adorno. Po-
ranieíiío. Parament de ca-
sa. Ajuar, menaje. De-
cuyna. Balería de cocina.
De pedestal. Arquit.A^eío.
Parament de altar ó sa-
cerdotal. Ornamental.
Paraniijal ó ParamitjaL
Náut. Cinta de la nave.
Páramo. Lloch desert.
Yermo, despoblado, (fo^
Paranimtich. Paramn-
ParanquÈI. V. Palanqui.
Parany. Trampa. Arma-
dijo, armadija, red, lela..
Punt preparat pera espe-
rar la cassa. Paranza. La.
trampa pera enganyar 6
fer càurer. Zancadilla, la-
zo, tranquilla, zala.garda.-
Fugir de parany. Fr. Pi-
car en el anzuelo. Posar
algun parany. Fr. Posar
alguna trampa pera fèr
cáurer alguna persona. -
Armar una zacandilla.
Pera agafar aucells, etc..
Poner un armadijo.
Paranyer. Parancero.
Parapetarse, r. Posarse
á cubert. Barrearse.
Parapeto. Fort. Fortifi-
cación, defensa. P. de bo-
las. Barricada.
Parapluja. V. Paraygua..
Parar. Adornar. Parajiie»»-
tar. Hospedarse. Posar^
En losjochsdeenvit, etc;-
senyalar la quantitat qu»
s' exposa. Poner. Mostrar
los gossos la cassa. Mos-
trar. No prosseguir. Des-
continuar. Pasmar. Pas-
mar, helar. Sufrfr. A-
gitantar, soportar, tomar.
Exténdrer la raa á un
pany de la roba pera pén-
' drer alguna cosaria parar.
300
PAR
Tractar mal de paraula ú
obra. Malparar. Parar bo-
tiga. Fr. Abrir tienda. Pa-
rar casa. Poner, abrir ca-
sa. Parar crossa. Fr. De-
tenerse, hacer pié. Parar
la atenció. Fr. Parar
mientes. Parar la orella.
Fr. Aplicar el oido. Parar
la casa, tiuarlo, etc. Mo-
blar, alhajar. Parar la
taula. Fr. Poner la mesa.
Parar lo vent. Fr. Echar-
se el aire. Parar un lias.
Fr. Armar un lazo. Anar
á parar. Fr. Recaer. Pa-
raren mal. Malparar. Ve-
nir á parar. Fr. Resultar.
Pararse, r. Quedarse, ha-
cer mansión. Se diu de las
femellas de alguns ani-
mals quant tenen propen-
sió al cóilo. Andar sali-
das ó calientes. Pararse en
etiquetas. Fr. Andar en
titulillos. Pararse tol ple-
gat. Fr. Pararse de pronto.
Parasisme. Parasismo,
parowismo.
Pai'aíiol. Quitasol, guar-
dasol. P. xino. Pta. Es-
terculia con hojas de plá-
Parassit.Partwi'ío. (taño.
Parastaige ó Parastatge.
V. Prestatge.
Parastre. V. Padrastre.
Parastrein. Bol. Paregut
á un fil. Paras tremo.
Parat. Adornat. Adorna-
do, engalanado. Armat.
Armado. Aturat. V. En-
congit. Deixar parat. Fr.
Dejar atónito, suspenso.
Paratge. Part, lloch. Lu-
gar, termino, sitio.
Paraula. Veu articulada
ó dicció. Palabra, voz,
vocablo. Acció de parlar.
Habla. Paraula ben dita.
Palabrita. P. injuriosa.
Blasfemia. Deixar sense
paraula. Fr. Aplastar, a-
tarugar, atragantar. TraiÇ
tardeparaula. Fr. Apala-
brar. Donar paraula. Fr.
Apalabrar. Quedar sense
paraula. Fr. Aporrar. De
paraula. Adv. Devivavoz,
verbalmente. Pérdrer la
paraula. Fr. Perder el ha-
PAR
bla. Tornar la paraula.
Fr. Desenmudecer, reco-
brar el habla. PI. Páran-
las bonicas. Palabrasdul-
ces, blandas, cariñosas.
P. manyagas. P. mansas.
Capgirarlasparaulas. Fr.
Torcer, trocar ó mudar
las palabras. Curt de pá-
ranlas. Expr. Corto de ge-
nio. Mastegar ó menjarse
las paraulas. Fr. Tarta-
mudejar. Mascar, musi-
tar, mamujar, mamellar.
Passar ó entretenir ab
paraulas ó ab bonas pa-
raulas. Fr. Traer en pa-
labras. Tenir paraulas ó
quatre paraulas. Fr. Re-
nyir. Trabarse de palabras
Paraularta. Palabrada,
remoque, tarascada.
Parauleta. Paraula sen-
sible. Palabrita. I
Para ti I i. «iit a. Palabrista,^
palabrero. (taguas. <
Paraygua.Paraguas, qui-
Parayre. Oficial, mestre
que carda 'Is panyos á la|
perxa. Pelaire. Ofici ó fa-¡
• brica de paray re. Pelairía
Parayreria. Pelairía. I
Parliust. V. Prebost.
Parcer. Aparcero, colono, \
granjero, rentero, torrero, '
quintero. (granjeria, i
Parcería. Aparcería,^
Parcialitat. Bando. Li-\
ga, bando, partido.
ParciIúf|uo. V. Callat.
Parció.Partició. Partición
Parco. Paper de perdó en
las escolas. Parce, vale.
Moderat en lo menjar y
beurer. Sobrio.
Pardal. Aucell. Gorrión,
pardillo. Home astut. Pá-
jaro, socaliñero, gitano,
pollastro. Pardal roquer.
Aucell. Gorrión silvestre.
Pardalet. Dim. Pajarilla.
Tenir pardalets al cap.Fr.
Bojejar. Ser un cascabel.
Pardejar. Pardear.
Pardella. Aucell. Pardeln
Pardenrli. Aburelado.
Pardo. Pardal, musco. P.
ciar. Pardusco, rucio.
Pard«>s. Pardusco.
Pare. Padre. Pare condes-
PAR
cendent, débil ó indul-
gent. Padrazo, padrón.
Pare deis boigs. Loquero.
Semblar á son pare. Pa-
drear. Pl. Pares del de-
sert. Padres del yermo.
Paredament. Ac. de pa-
redar. Emparedamiento.
Paredar. Tancar entre
quatre parets. Empare-
dar, tapiar. Tapar ab pa-
ret ó tapia alguna porta ó
finestra. Tabicar, cegar,
condenar. (don.
Paredassa. Aum. Pare-
Paredat. Tancat entre
quatre parets. Empareda-
do. Lo portal ó finestra.
Tabicado, cegado.
Pareder y Parador. V.
Mestre de casas.
Paregut. Parecido, seme-
jante, igual, pintiparado.
V. Semblan!. Ben pare-
gut. Expr. Bien parecido,
delicado, fino, garrido,
pulcro , exquisito.
Paréi.\er. Parecer, seme-
jar. V. Semblar, Aparèi-
xer. Parèixer mal. Diso-
nar. A mon parèixer. Ex-
prés. A mi ver. Per ben
parèixer. Expr. Por el
bien parecer.
Parell. Conjunt de duas
cosas de una mateixa es-
pecie. Par, pareja. Rem
de parella. Parel. Los dos
bous ó animals de jou.
Yunta. Pl. Parells y se-
nars. Pares y líones. Apa-
rells. Adv. De dos en dos.
A pares. Posar ó fèr ve-
nir á parells. Parear.
Parella. Pareja.
Parelló.V. Perelló, (oíotj.
Parénesis. Ret.t'j'/ioría-
Parenostre. Oració do-
minical. Padre nuestro,
paler noster. Pta. Acede-
raque, cinamomo.
Parensa. V. Apariencia.
Paren.<»er. Ben paregut.
Bien parecido.
Parent. Ascendent, des-
cendent y col-lateral per
consanguinitat ó afinitat.
Pariente. Per sola consan-
guinitat. Coqnado. .KA\\c-
Ten\..Allegaào. deudo, prá-
PAR
jimo. Parent per casa-
ment. V. Afi. Parent re-
mot. Tataradeudo. Ser
prop parents. Fr. Tocar
de cerca, ser parientes cer-
canos, imilia.
Parentela. Familia. Fa-
Parentesch. V. Parentiu
l'arentiu. Parentesco, pa-
rentela, proaimidad. De
consanguinitat. Cogna-
ción. Del padri ab los pa-
res de la criatura. Com-
padrazgo, compaterni-
dad. De part del pare.
Agnación. Per casament.
Alianza. Contráurer pa-
rentiu. Expr. Emparen-
tar. Relació de parentiu
en grau remot. Connota-
ció?}, connotado.
Parer. Parecer, sentir, jui-
cio, voto. Donar parer.
Fr. Dar consejo.
Parct. Pared, muro, tabi-
cón, acitara. Paret á cals
y arena. Pared de cal y
canto. Paret á talús ó a-
talussada. Pared escarpa-
da. Paret de canlell. V.
Envá. Paret de cap y tra-
vés. Pared á soga y hasta.
Paret de jardí. Tanca. .SV-
to. Paret de pedra seca.
Horma, albarrada, pedri-
za. De pedra de lall. P. de
piedra labrada. De pedra
Íiicada. Sillería. De rajo-
a ó de mahó de plá. 'C¡-
tara. P. de tapia. Encajo-
nado. Mestra. P. maestra.
Mitjera ó mitjana. Media-
nera, de medianería. Dei-
xar caixals en la paret.
Fr. Adentellar. Entre pa-
ret. Paredaño. Fregarlas
parets los mestres de ca-
sas. Estropajear. Pany de
Çaret. Lienzo de pared.
enirse perlas parets. Fr.
Hacer el arrimóla.
Pareta>.sa. V.Paredassa.
Parlieli. Especie de me-
teoro. Parelio, parelia.
Paria. V. Parell. Parella.
Parias y Pariatge. Tribut
al princep. Parias. Lo
lant per cent que paga el
comerciant. Pariaje.
Pariatge. Y. Parias.
PAR
Parida. Lo acte y efecte
de parir. Paridura, parto.
Paridora. Dona fértil y
fecunda. Paridera.
ParigUela. Civera, ba-
yart. Parihuela.
Parió. Parejo, compañero.
Parir. Alumbrar. Parir
mes femellas que mas-
cles. Hembrear.
Pariítieitcii. Parisiense.
Paria. Labia. V. Parlería
Verbositat.
Parlador. Lloch ahoní
las monjas reben las vi-
sitas. Locutorio, paríalo
rio, grada.
Parlament. Arenga, dis-
curso, parlamento. Acte
de parlar ab altres. Pup
latorio. Cosa de parla-
ment. Parlamentario. V
Enrahonament.
Parlamenta. Fam. La-
bia, parola, parlería, par-
la, parladuría.
Par lameiitaE. Parlamen-
tari. Parlamentario.
Parlanteiitari. Missat-
ger. Mensagero.
Parlar. En sas princips.
acceps. Hablar, conver-
sar, departir. V. Enraho-
nar. Tractar de alguna
cosa. Tratar. Dit de una
imatge mòlt pertecta. Es-
tar hablando. Lo to de la
veu de las pertonas. Ha-
bla. Parlar ab afectació.
Fr. Echar cortadillos. Var-
lar ab carinvo y dolsura.
Almibarar. P. ab Dèu.
Orar. P. ab lo nas. Gan-
guear. P. ab páranlas cu-
bertas. Fr. Hablar de mis-
terio. P. ab senyas. Fr.
Hablar por senyas. P. á
bulto. Fr. Hablar á tien-
to. P. á glops. Fr. Hablar
á chorretadas. P. alt. Ha-
blar recio. P. altament de
si. Fr. Alabarse. Echar
fanfarronadas. P. á la o-
rella. Cuchichear. P. baix,
poch á poch ó á pleret.
Hablar quedo ó bajo. P.
ciar ó clarament. Fr. Ha-
blar en puridad. P. de
pressa. //aòiar de hilván, á
borhoíonet. P. desbarata-
PAR
301
dament ó sens to niso.Fr
Hablar á tontas y alocas'
P. entre denls. Musitar,-
murmujear, susurrar, p.
de son cap. Fr. Hablar de
memoria. P. gras. Hablar
sucio. P. en secret. Fr.
Secretar, p. papissot. Ce-
cear. P. pulit ó llimat. Fr.
Hablar culto. P. sense
discontinuació. Fr. Ha-
blarselo todo. P. scnse to-
car en lloch. V. P. des-
baratadament. P. sense
orde ni concert. Fr. Des-
parpajar, ensartar. P. tar-
tamut. Tartamudear. P.
tot sol. Soliloquiar. Ser
ben parlat. Fr. Hablar
bien, razonable.
Parlarse, r. Dirse. Ha-
blarse. Traclarse. Estar
en habla, tratarse. >'o par-
larse ab algú. Fr. Negar,
quitar el habla.
PñvlSít. Hablado. Ma] par-
lat. Mal hablado, desco-
medido. Ser ben parlat.
Fr. Hablar bien.
ParEatori. L'aclede par-
lar y '1 lloch ahont se
parla. Parlatorio.
Pstrter. Hablador, parlero
Parlería. Labia, locuaci-
dad, habladuría.
Parnió{t«»l. V. Permódol.
Parnás. Parnaso.
Parodista. Qui fá una
parodia. Parodiador.
Parol. V. Perol.
PiAroía. Parla, verbosidad,
vanilocuencia. V. Parau-
la, Parlería. (Parroquia.
Parnquia. Parroquia.
Paroxismal Propi del pa-
rasisme. Paras!.sma/. (me.
Paroxííime. V. Parasis-
Parpal. Barra de ferro.
Alzaprima, barra, pa-
lanca, y. Alsaprem. Par-
pal de fusta. Espeque. P.
petit. Palanqueta.
Parpaler. Palanquero.
Parpalet. Dim. Palan-
queta.
Parpalla. Antigua mone-
da de coure. Parpallota.
Parpella.*. Pl. Parpados.
Parpellejar. Brillar. V.
Resplan.dir.
302
PAR
Parra. Pta. V. Cep. P.
borda. Parriza, parrón,
vid silvestre. P.llambrus-
ca. Pta. Agracera. Terre-
no plantat de parras. Ba-
celar, parral.
Parra. Temps futur del
verb parèixer. Parecerá;
y del verb comparèixer.
Comparecerá.
Parraca!«. Pta. Picridia.
Parráeli. Harapo, andra-
jo. V. Padás, Pellingot.
Parraf y Párrafo. V. Pa-
ràgraf. " {parrado.
Parral. Emparrat. Em-
Parreli. Guix ab vi. Yeso.
Parrera. Home de natu-
ral tleumátich. Posma,
pachón, zorrero.
Parrefa. Dim. Parrilla.
Parró. Pagés panader. La-
brador ganadero.
Parróchia. Parroquia.
Parroquia, feligresía. Se-
parar de la parroquia.
Fr. Desaparroquiar. Te-
nir bona parroquia. Fr.
Tener muchos clientes,
parroquianos ó clientela.
Párroco. Rector de la
parroquia. Cura párroco.
Parro<|iiia ó Parróchia.
Lloch ahont algú acut á
menjar ab freqüència. Pe-
sebre. V. Parróchia.
Parroijuiá. Feligrés. Fe-
ligrés. Qui freqüenta una
casa. Doméstico, comen-
sal. Fér parroquians. Fr.
Aparroquiar. Sostráurer
" ais parroquians. Fr. Des-
aparroquiar.
Parrof|UiaI. V. Curat,
Párroco, Parróchia.
Parrot. Ministro del res-
guardo, parróte.
Parruca. V. Perruca.
Parser. Parcero.
Par»iinionía. Sobriedad,
templanza, comedimiento.
Part. Lo acte de parir.
Parto, alumbramiento. Lo
feto eixit á llum. fría
prole. Tros, porció de un
tot. Parte, porción, parli
da, pedazo, raja. Partici-
pació. Participación. Ban-
da, co.'itat. Mano, lado.
For. Pledejant, ¿t/í^aníe
PAR
Partit , facció. Partido,
parcialidad. Parí enlre-
vessat. Parto retesado ó
laborioso. Anar de part.
Fr. Estar de parto. Asistir
al parí. Fr. Partear. Bon
fiart. Parto feliz. Venir be
o part. Fr. Venir el parto
derecho. A la altra part.
Adv. Acullá. De aquesta
fiart. Adv. Aquende. De
a part de allá. Adv.A//er!-
de. De la una part á la al-i
tra. Loe. De parle á parte.l
De parí de arrera. Loe.
A espaldas de alguno. De!
pan de sa. .\dv. De esla\
parte , de la parte de acá.
De una part á altra, flej
aqui para alli. En part
segura. Adv. En seguro.
Fér part. For. Apersonar-'
se, tomar parte. Fér la
part. Fr. Dislribuhir la
vianda. Echar. Fér parts.
Fr. Dividir. Hacer rajas.l
Fersepart. Fr. Declararse
per alguna opinió. Decla-\
rarse. Girarse de una part.
á altra. Fr. fieroírerse. No
tenirhi part ni quart. Fr.
No tener arte ni parte.]
Péndrer á la mala par!.
Fr. Echar á mal ó á mala]
parte. Per la major part.
Loe. Comunment. Por lo'
común. Per ma part. .4dv.l
En cuanto á mi, por mi.\
Per parts. Adv. Parle por\
parte , por menor, repar-,
tidamente. Posar á ó de
part. Fr. Separar. Poner
apar/e. Tenir part. Fr. Par-'
ticipar , caber. Tirar per
allra part. Fr. Variar de
rumbo ó tortear otro rumbo
Partera. Femella que fá
poch que ha parit. Pari-
da. La que va de part.
Parturiente.
Parteratge. Sobreparto.
Parterejar. Ir ó estar de
parto. (miento.
Parteriment. Pereci-
Parterir. Perecer, impa-
cientarse. V. Perlerir.
Parterot. Lo home que
fá los oficis de llevadora.
Comadrón, partero. Ferio
parterot. Fr. Fingirse ma-
PAS
lalt. Hacer el pando , ó la
de rengo. {particula.
Pártela. Dim Parlecilla,
Partició. Repartiment.
Partimento , partimiento,
fracción, parlija. Divisió
de termes ó confins. Linde
Particioner Participant.
Participante.
Particip. Participant.
Participe , participante.
Gram. Participio.
Participant. Participe,
porcionero , parcionero,
particionario.
Particula. Part mòlt pe-
tila é indivisible. .Vo/f'eu/a
Particular. Propi. Pri-
rado. Singular, fíaro, sin-
gular.Y.nçdiT\.\c\x\AT. .\dv.
Particularmente.
Partida. Part. Banda ,
parte. Sortida. Salida. Es-
tar de partida. Fr. Estar
de marcha. Menjarse la
partida. Fr. Calar.
Partidari. Parcial , se-
cuaz, prosélito, banderizo.
Partidor. Arit. [divisor.
Finestra pera distribuhir
la pitansa en lo refec-
tori. Pitancería.
Partinieiit. Partición.
Partió. Partició. Parti-
ción,acirate, lindero.
Partir. Rómprer. Bajar,
romper, tronchar, tajar.
Dividir. Hender. Anársen.
Ponerse en camino, levan-
tar el campo. Partir ab
tres parts. Terciar. Par-
tir de lleuger. Fr. Partir
de carrera, obrar inconsi-
deradamente. Partir la
vianda. Trinchar. Partir
un cabell. Sutilizar.
Partirse, r. Esquerdarse.
Cuartearse. Obrirsc. Hen-
derse, rajarse. (dario.
Partifüá. Partidari. I'ali-
Partit. Dividit. Dividido,
Sartido. Péndrer partit,
[il. Allistarse. >sv>iíar
plaza. Traurer partit. Fr.
Sacar partido ó provecho.
Parucb. V. Poruch. [dad.
Parvedat. Parva, parvi-
Paw. En sas princip. ac-
cops. Paso. Passatge. Pa-
saje. Passadís. ¡Pasillo.
PAS
Trànsit. Tránsito. Entra-
da. Entrada, ingreso. Cas
notable. Lance. Modo de
. caminar. Marcha. La tre-
pitjada. Huella. Dressera.
Atajo, pasadizo. Partícu-
la que unida á la negació
no, aumenta sa expressió.
No cierto, no por cierto.
Pas apressurat, Poríaníí.
Pas de la porta. Umbral.
Pas dels aucells. Muda.
Pas estret. Embocadero,
'Coladero. Pas estret de
riu. Hocino. Pas perillos.
Trance. Pas secret. Fort.
.Surtida. A cada pas. Adv.
A menudo. A bon pas.
Adv. Depressa. Acelera-
*Iamente. A pas. Adv. J?
paso. A pas tirat. Adv. ^1
■paso largo. A petit pas.
Adv. A corto paso. A un
pas. Loe. Mòlt prop. A
tos ojos, á la vista. Bon
pas. Parlant de las cabal-
caduras. Andadura, por-
tante. De pas. Adv. De
passada. De revuelo, lige-
ramente , perfunctoria-
mente. Eixirà pas. Salir
al encuentro. >'o pas. Adv.
No por cierto. Fèr passos.
Fr. Fèr diligencias. Z>¡7¡-
genciar, procurar. V. Pas-
sa, Passera , Pont.
l>a.«ica. V. Pasqua. ífico.
rascélieli. Pacifich. Pací-
ptificentar. V. Pasturar.
paí^ni. Pasmo. Pasmo, sor-
presa. Admiració gran.
Embeleso, embelesamien-
to, estupor, hechizo. Es-
pasm. Espasmo. Éxtasis.
Arrobamiento.
Paf«niar. Embelesar, he-
lar, r. Arrobarse.
Paíiine. V. Pasm.
Pa.smó.s. Asombroso.
JPa.<4nioj»ainent. Adv.
Grandiosamente, con a-
sombro, peregrinamente.
PaHqiia. Pascua. P. del
Esperit Sant. Pentecostés.
Pasi|ü.eta»4. Pta. Bellori-
ta, margarita de prados.
Pasquí. Pasquín. Pasqu
contra el gobern. Prorni-
cíVï/.Fèr ó posar pasquins
Fr. Pasquinar.
PAS
Passa. Malaltia epidémi-
ca. Constelación. Lo tràn-
sit dels aucells de una re-
gió á altra. Pasa. Mesura,
mida de un pas. Paso.
Naut. Corda pera tirar
las velas. Meollar, pasa-
dera. Passa -passa. Cert
joch. Pasa maese corral.
Pas.«iá. Especie de cabra
montesa. Pazan. (sador.
PaN.xable. Passador. Pa-
Pa.<4Na!>leniciit. Adv. Pa-
saderamente.
Pa.vi.vacantin.x. Pta. San-
guinaria mayor. Y. Esti-
raveilas. [aplanchar.
Passac(»rreu. Palo de
Passada. Partida de Joch.
Partida. Volta en lo joch.
Muño. Cada un deis plats
que se serveixen á taula.
Plato. Diversitat de sons
que produheixen los au-
cells. Gorjeo. Yol. Pasa.
Passada en la mitja. Vuel-
ta. A totas passadas. Fr.
Decididament. A todo
trance. De passada. Adv.
De paso, de camino. Fèr
una passada. Fr. Jugarla.
Echar una inano. Lloch
de molla passada. Pasaje.
Pas.saüis. Corredor estret
pera passar Pasillo, cru-
jía. Pas, medi pera pas-
sar. Pasadizo.
Passador. Tolerable. Lle-
vadero, pasadero. Lo que
no es per durar mólt.
Transitorio. Instrument
pera passar farina. Cerne-
dor. Barquer en los rius.
Barquero. (Garbell.
Passadora. Zaranda. Y.
Passafils. Pasador, pasa-
hilos. {Daba la mula.
Passa^im. Joch de noys.
Pas.oainá. La vora de las
baranas , balcons , etc.
Mainel, pasamano. Ren-
glera de gent que 's fá
pera passar alguna cosa.
Hormiguillo. Naul. Espe-
cie de parapeto. Balayóla.
Pa.s.sa- Maese - Corral.
Y. Passa -passa.
Passamaner. Perxer.
Pasamanero. Qui fá cor-
dons. Cordonero. Fèr de
PAS 303
passamaner. Pasamanear
Passanranería. La obra
ó fabrica de passamans.
Cordonería.
Passanient. Serie ó tira-
da de mòlts anys. Siglo.
La congrua suficient pera
viurer. Pasada, pasadía,
pasamiento. Y. Transcurs.
Passant y Passante. Con-
ferenciant. Repetidor. Qui
passa. Pasante. Passant y
adorant. Expr. Comido
por servido, pié con bola.
Passa -pas.sa (Jugador
de). Titiritero, titeretero.
Passapertot. Entre gra-
bados. Pasaportodo.
Passapeu. Pasapié.
Passaport. Pasaporte ,
pase, salvoconducto. Do-
nar passaport á algú. Fr.
Despedirlo. Despedir.
Passapunt. Punt llarch
per los traus. Pasillo.
Passar. En sas princip.
acceps. Pasar. Arribar
mes enllá. Ekcceder. Tra-
vessar. Penetrar. Trans-
córrer. Correr. Colar. Fi7-
trar, recalar. Engullir.
Engullir, sorber. Anarsen
lo liquit de algun vas. Re-
zumarse, recalarse. So-
córrer á algú ab alguna
quantitat ó aliment pera
mantenirse. Acudir. Pas-
sar avant ó endevant. Fr.
Prosseguir. Continuar, ir,
llevar "adelante. Antici-
parse á altre. Coger ó to-
mar la delantera, adelan-
tar.Excedirà algú. Ecliar
la pierna encima. Prosse-
guir ab empenyo. Rem-
pujar. Passar àb poch.
Fr. Pasarse con poco , ser
parco. Passar ab rahons,
Fr. Vender palabras. Pas-
sar á fil de espasa ó á ma-
ta degolla. Fr. Pasar á
cuchillo. Passar a gual ó
á peu aixut. Vadear , es-
guazar. Passar ayre, fres-
ca. Fr. Correr ayre. Pas-
sar á la altra part. Tras-
colar.VassAT a la trampa.
Fr. fam. Malrotar, mal-
parar. Passar al bàndol
contrari. Contrapasar,
304
PAS
Passar claror. Clarearse
Passar de contrabando.
Entrar ó meter por alto.
Passar de llarch. Fr. O-
miiir. Pasar ])or alto. Pas-
sar de gorra. Fr. Pego-
tear. Passar de una a al-
Ira pan. Portearse. Pas'
sar de uns á altres. Cir-
cular, correr. Passar fa-
rina. Cerner. Passar la
bugada. Colar la ropa.
Passar la nit. Pernoctar,
hacer noche. Passar la
porta. Fr. Coger la puerta.
Passar la roba per aygua.
Sacar. Passar lo liquit.
Colar. Passar lo terme ó
ralla. Traslimitar. Passar
martiri. Fr. Pasar crujía.
Passar miseria. Perecer.
Passar ó fèr passar ab pa^
raulas. Fr. V. Passar ab
rahons. Passar peravgua.
Lavar. Passar per alt.
V. Passar de llarch. Pas-
sar per avant. Fr. fíem
pujar. Passar per las ba-
quetas. Fr. Dar baquetas.
Passar per las brasas. Soa-
sar. Passar per un llocli
estret. Colar. Passar ó lér
passar per un eos de aiiu-
lla. Fr. Meter en un zapa-
to. Passar plassa. Fr. Te-
ner fama. Passar una ma-
neta. Fr. Dar una mano,
echar una peluca. Passar
vía. Fr. Despachar, andar
listo. Passar volant. Tras-
volar. Passársela. Fr. Te-
nir un bon passament.
Tener una buena pasada.
Passarse'n. Passar, deglu-
tir la vianda. Tragar. Ei-
.xirse'n de ahont estava
ficada alguna cosa. Cor-
rerse , soltarse.
VÁfinartk. Y. Passera.
Pásíiara solitaria. Aucell
de mar. A Icion. V. Gavina
Pausaren. AuceU. Pardi-
llo, pajarel. Temr los pas-
sarells al cap. Expr. Ser
un cascabel.
Vasfiarse. r. Coraensar á
corrómprerse algun co-
mestible. Modorrarse. )ia-
.^arse. Anárse'n , vessarse
poch á poeh. Irse. Aban-
PAS
donar un partit, opinió,
etc. Volverla casaca. Pas-
sarse mestre. Recibirse de
maestro. V. Empassarse,
Entretenir.
Pascual. Terminat. Con-
cluido. Extenuat. Tábido.
Consumit, dolent. Gasta-
do, pasado. Inservible.
Talludo. Lo que l'ou. Pre-
íenío. Aplacat, apagat. ^-
placado. Lo que se ha (or-
nat dolent de massa ma-
dur. Papandujo , paso.
Adv. A excepció, fora.
Fuera. Passat demà. Adv.
Después de mai'iana. Pl.
Passats. V. Antepassat.
Pa»«.<^ateinp^. Pasatiem-
po, deporte, diversión, re-
creación, floreo.
Paisatge. Cami. Paso.
Trànsit. Tránsito. Drel
que 's paga per passar.
Portazgo. V. Transport.
Paj«!«atger. En sas prin-
cip. acceps. Pasajero.
Transeünt. Transeuiite.
Transitori. Fugitivo, e/i-
mero, fugas, (transeúnte .
Pa.ssatjaiit. Pasajero,
Passatü. Clatellada. Pa-
sagonzalo.
Psitisaxoiant . Acció in-
considerada.PaMro/aȒe.
De pas y sens intenció.
De paso, de pasada.
Pa.«ise. Cédula de permis-
sió. Seguro. V. Passaport.
Pasmegar. V. Passejar.
Passeig y Passeij. Ac. y
ef. de Passejar. Paseo.
Lloch pera passejarse.
Paseador. V. Passejada.
Passeig curt. Pavonada.
Tráurerá passeig. Pasear.
Pa«!ise.sa<ia. Paseo, viajata
Passejador. Qui passeja.
Paseador, paseante. Lo
erial ó la criada destina-
da á passejar alguna cria-
tura. Niñero. V. Camina-
dor, Passeig.
Passejar. Pasear. P. per
los carrers. Callejear. A-
nársen lo cap a passejar.
Fr. Desvanecerse la cabeza
Passejarse. r. Pasearse,
solazarse, pasear, {litario.
Pássera.Aucell. /'(/jaro so-
PAS
Passera. Pas, palanca.
I Pasadera, pasadero. Fèr
I passeras de algun lloch.
I Fr. Frecuentar un lugar.
iPasset. Dim. Pasillo, pa-
I 41(0.
Passi ó Pássia. Expr. ac-
I cedint. Pase, (ran.?eot.
Pássio. Part del Evange-
li que descriu la Passió.
Pasión. Llibre pera cantar
los passios. Pasionaria.
Passió. En sas princip.
acceps. Pasión. Afecte.
Afecto, apego. Gana, de-
sitg. Pujo. 1 lor de la pas-
sionera. Granadilla. Pas-
sió vehement. Hambre,
anhelo. Passió de riurer.
Med. Risa sardónica. Ab
passió. Adv. Apasiona-
damente, anhelosamente.
Pas.>!>ioiier. Sacerdot des-
tinat pera assistir espiri-
tualment als malalts im-
possibilitats. Pasionero.
Passtonera. Pla. Pasión,
/lor de la pasión, pasiona-
ria, granadilla, murucu-
yá, pasiflora.
Pass¿<»nista. Qui cania
la passió. Pasionero.
Pass«». V. Pas. Fer passos.
Fr. Diligenciar, hacer sus
diligencias.
Pass4»i. En las pessas de
fil, llana, etc. Pezuelo.
Passot. Pla. aromática de
llors arrahimadas. Paroíe.
Past. Menjar. Pasto, apa-
centamiento. Ñudriment.
A' líírimiVjiío. Foment. /'(í-
bulo. V. Pastura.
Pasta. La farina incorpo-
rada ab aygua. .Masa, a-
masadura.' Mescla de guix
blanch y ayguacuit. Plas-
ta, pella, pellada. Lo ma-
terial de que s compon
alguna obra, ¡[atería. P.
de farina, sal y mel. .4/-
mori. P. de fér paper.
Lechada.P. de fèr terrissa,
etc. Harro. P. de llevant.
V. Coca de Uevanl.
Pastador. Oui pasta, .i-
masador. Lloch ahont se
fiasla. Panadería. La lau-
a sobre la qual los for-
ners amassan la pasta
PAS
preparada. Hintero.
Pastadora. Dona que
pasta. Amasadora.
Paíitadura. Pastament.
Amasadura.
Pastalluna. Fancb de
terra mòlt grassa y pasto-
sa. Arcilla, greda. Fanch
pera fer imatges, gerros,
etc. Barro.
Paíïtaiitent. A masadura.
Pastanaga. Pta. Zana-
horia. Pastanap;a borda.
Cariota. P. confitada. ^-
zanoriate, zanahoriate.^.
de tabaco. Rollo de taba-
co. V. BuTanagas.
Pastaaya. V. Pestanya.
Pastunyejar. V. Pesta-
nyejar.
Pastar. Traballar la pas-
ta. ^ macar, masar.
Pastarada.V. Pasterada
Pastareta. V. Pastereta.
Pa.s(at. Lo efecte de pas-
tar..! masado. Ser tot pas-
tat a altre. Fr. Xo quitar'
pinta. Tenir ben pastat ó
tenirho tot ben pastat.
Fr. Estar ó tenerlo todo
bien dispuesto.
Pastetada.Embolich, en-
redo. Enjuague, embolis-
mo. V. Pasterada.
PasteEejar. Pastelear.
Pastell. Imp. Pastel. Pla.
Yerba pastelera ó pastel,
yerba de San Felipe, glas-
to. V. Panada.
Pastellet. Pestell. Tara-
iilla, pestillo. Pastell pe-
tit. Pastelillo. íga.
Pastenaga. V. Pastana-
Pastera. Eyna que ser-
veix pera pastar. Artesa,
amasadera, masera. ISin-
xoen que 's col-loca algu-
na imatge. Nicho.
Pasterada. Ac. de pas-
tar. Cochura, amasijo.
Embolich, farrigo fárra-
go. Fárrago, embrollo.
Complot. Entruchada,
empanada. Mortero arga-
massa. Pilada.
Pastereta. Insecte no-
menat també panarola.
Cochinilla. Petita paste-
ra. Artesilla. Eyna petita
de fusta que serveix d'
r-IC. CAT. CAST.
PAS
escupidora. Dornülo.
Pasterol. Med. Hernia.
Pastes. Pl. Pasta pera po-
der apegar y umr. Engru-
do. Sopas massa bullidas
V espessas. Pegote. Aga-
far ab pastas ó pastetas.
Fr. Engrudar.
Paíííeías. V. Pastes.
Pastilla. Tauleta de pas-
ta ó sucre. Tableta, {lia.
Pastilleta. Dim. Pasteli-
Pastini. Fleca. Panadería
Pastis. Persona petita y
grossai. Embote , gordi/lon.
V. Pastell. (Ion.
Pastissás. .\um. Paste-
Pastis.ser. Qui fá ó ven
pasteWsPastelero. hornero
Pastisseria. Pastelería.
Pastisset. Pastell petit.
Pastelillo. V. Gabolel.
Pastitxo.V. Pastell. Em-
pastifamenl.£ïn6aí/ur«a-
miento. V. Dolent.
Pastiu. Herbatge. Pasto-
reo, pasto.S . Pastura.
Pa.^tor. De cabras. Guar-
dacabras. P. de remat.
Manadero, apacentador.
Pastora. Zagala. Ofici de
pastor. V. Pastoría.
Pasturada. Prat artifi-
cial. Pradera, herrenal,
apacentadero.
Pastorel-Ia. Composició
y cant. Pastorela. Aucell.
Aguzaniere, nevatilla,
pizpita, motolita. {lio.
Pastoret. Dim. Pastorci-
Pastoreta. Aucell. V.
Pastorel-la.
Pastoría. P«s/oreo. (toral
Pastoril. Pastoricio, pas-
Pastorilment.Adv. Pas-
toralmente.
Pastos. Suau.'fi?a«rfo, so-
badero. Dócil. Dócil.
Pastura. Apacentamien-
to, pasto, pastoreo. Au-
ment de pastura. Repas-
to. Pastura comuna. Pas-
t u raje , apa cent adero.
Camp de bona pastura.
Pacedero. Lo acte de pas-
turar. Apacentamiento.
Pastaranient. Adv. A-
pacentamiento.
Pasturar. Pacer, herba-
jar, pastar. Per pasturar.
PAT
305
Apacentar. Pasturar en
bona part. Estar en mon-
tanera. P. tota 1' herba.
Repacer, repastar.
Pasturatge. V. Pastura.
Pata. V. Pota. Pata de
gall. Especie lora del cas.
Empatadera.
Pata. Pulan, rústico.
Pataca. Moneda. Parpa-
lla, purpallota. Pta. .4-
guaturma, patata de Má-
laga. V. Nyama.
Patacada.Cop ab la má
plana. Palmada. Cop con-
tra algú. Porrazo.
Patacadeta. Dim. Pal-
madilla, {mear.
Patacajar. Azotar, pal-
Patach. V. Cop, Sotrach.
Pataco. Moneda de plata
retallada. Patacón.
Patacot. Tauja. Pataco,
patán, pelele, cascacirue-
las, petate, pelón. El que
no sap son ofici. Amola-
dor, rustico.
PataiEa. Trepitjada que
queda impresa del peu
del animal. //iíe//a, pisada
Patati. Pvcmendo, adob
mal fet. Pegote. V. Pegat.
PataUást ó Plataflas.Veu
ab que 's denota "1 cop y
soroll que faalcaureruna
cosa. Zaparrada, baque-
tazo, porrazo, zarpazo.
Patagalaua. Pateta, pa-
ticojo, patitieso. '.gon.
Patagrós. Patón, pala-
Patana. Especie de pal-
mera. Patua.
Pataplin, pataplan. Ex-
pressió que se usa pera ex-
filicar que una cosa ba-
andreja. Dingodando, ó
dingolondando. (lería.
Patarata. Tiritaña, frus-
Patarra. .Mentida. Gaza-
pa, patraña, paparrucha.
Patarras. Xaut. Patar-
raez, patarrazo.
Patarrell. Rabassut. Re-
bolludo, membrudo, re-
choncho, rehecho.
Patart. V. Barrinada.
Patata. Fruyt. De Améri-
ca. Camote'. De Málaga.
Batata. {lata.
Patatera. Pla.Batata, pa-
20
306
PAT
Patateta. Dim. Batatín. \
Patatxo. Especie de l)ar-
co. Patache, patajo, pataje
Patejanient. Pateamien-
to, pataleo, pisoteo.
Patejar. Donar patadas ó
picar de peus. Patear, pa-
tullar, triscar. Trepitjar
repetidament. Pisotear,
pisar, sopear.
Patella. Especie de mo-
lusch. Patela. (Patejar.
Pateilcjar. Patear. V.
Patent. Jlanifest. Mani-
fiesto, expuesto, palmar,
palmario. {Patente.
Patenta. Titol, despai^.
Patentaiuent y Patenl-
ment. Adv. Patentemente.
Patern. Pairal, paternal.
Paterno, paternal.
Pati. En sas princip. ac-
ceps. Patio. Pati de las
iglesias y palacios. Atrio,
vestibulò. Terreno pera
edificar. Suelo, solar, á-
rea. Pali clos. Corral, cer-
ca. Pati de la casa. Casa-
puerta.V. del corral. Tras-
corral. Pati pera véurer
toros. jríJirfírfo. Pati petit.
Patí. ÍPatin. (Patin.
Patíbul. Suplici. Patíbulo
Patiet. Dim. Patin, piati-
nejo, patinillo.
Patir. Padecer, sufrir, pe-
nar. Patir de algun mal
habitual. Adolecer. Patir
dolors de ventre. Atnrzo-
narse. Patir per culpa de
altre. Lastrar. (Menino.
Patje. Paje. De palacio.
Patjot. Pajuncio.
Pato. Beso, ósculo, (cazo.
Patof. Esclatarada. Bata-
Patoll. Abundancia, raul-
titut. Hervidero, parva,
peste, multitud.
Patolla. Embeleco, embe-
lecador. V. Trapacer.
Patollar. Enganyar ab
artificis. Embelecar, pico-
tear. Copejar ab los peus
lo fanch. Patullar. Fèr
alguna cosa sens regla ni
arl. Apatuscar. Bregar.
Pugnar, patullar. V. Mal-
dar, [lanero
Patdllayre.llulllofer. Pi-
Patiillejar. V. Patollar
PAT
Patonejar. Fam. Besucar
Patoner. Fam. Besucador
Patonet. Dim. Besito.
Patot. Botarate. V. Pata-
cot, Desgayrat.
Patota. Trampa enlojoeh
de cartas. Pastel, manga-
nilla. Fór la patota. Fr.
Convenirse pera obrar
contra de algú sobre tot
en lo joch. //• al molino.
Patotxada. Disbarat,
despropòsit. Porrada, re-
nuncio,machada, sandez,
badajada, necedad.
Patotxo. Tonto y grosser.
Zoquete, ramplón, zopen-
co, za7ica)'ron. Dit de la
cosa matossera. Zoquetu-
do, chabacano.
Patora. V. Xanguet.
Patràca. Pessa de dos
quartos. Pataca. Rellotge
gran ó mòlt abultat de
butxaca. <~alentador.
Patracol. Paperot. Pape-
Ion, paperon, mamotreto.
V. Protocol.
Patranya. Patraña, no-
vela, invención, jácara.
Patratiyal. Col-lecciò de
qüentos ò palranyas. Pa-
trañuelo. (ris. Bosarios.
Patres-nostres. Rosa-
Patri. Lo pertanyent á la
patria. Patrio.
Patrcci. En sas princip.
acceps. Patricio. Natural
de algun poble. Compa-
triota, terrin, paisano.
Patricó. La quarta part
de una meytadella ó por-
ro. Petricon.
Patrimoni. Hisenda. Ha-
cienda. Iteredad. P. vin-
clal. .Mayorazgo.
Patrinioniat. Hisendat.
Hacendado.
Patrio. Lo pertanyent al
pare. Paterno, paternal.
Patriota. Paysa. Compa-
triota, paisano. {mo.
Patriotisme. Patriotis-
Patró. En sas princip. ac-
ceps. Patrón. Pairó de
barco. Bajelero. Del coixi
pera fer puntas. f*r«7irfi(/o,
¡lirado. Protector. Patro-
no. Modelo, pauta. De-
chado, muestra, pauta.
PAU
Fèr de patró de barco.
Patronear. >"o poder pén-
drer patró de alguna per-
sona ó cosa. Fr. .Vo tener
atadero. (vorecer.
Patrocinar. Proteger, fa-
Patroeini. Tutela, escudo,
protección, encomienda.
Patronat. Patronato, pa-
tronazgo. Patronat laycb.
Patronato de legos.
Patrosíejar. Patronear.
Patrulla, fionda. Anar
de patrulla. Fr. Patru-
llar, rondar.
Patrullador. Bondador.
Patu.xca. Pedruscall secli
y fort. Pedrisco.
Patxoca. Volumen. To-
mo. Fér molla patxoca.
Fr. Presentar volumen,
llenar aparatosamente.
Patxorra. Home mòlt
pausat. Pachón, flemudo,
moroso, panfilo, pesado,
flemático. Tardansa, len-
titut. Posma, remaijsn.
.sorna, flema. Tenir pat-
xorra. Fr. Gastar flema.
Pau. En sas princip. ac-
ceps. Paz. Concordia.
Tranquilidad, pacifica-
ción. La reliquia ó imat-
ge que 's dóna a besar en
la missa. Portapaz. Estar
en paus. Fr. Haverse pa-
gat ó satisfet mútuament.
Quedar en paz. Fér las
paus. FT.fíeconciliarse, a-
mistar. Posar en ó la
pau. Fr. .ipaciguar. Pan
V treva. Paz y tregua.
Piíuch. V. Poch.
Paulali. Tarda. Bemiso.
Paupar. Palpar. Palpar.
Paura. V. Por.
Pausa. Suspensió. Para-
da. Lentilut, tardansa.
Lentitud, tardanza, inler-
i'upcion. Ab pausa. Adv.
Pausadajnente. delenida-
men te, m ansameiite. len la-
mente. Fér pausas. Fr.
Pausear, pausar.
Pauioadament. Adv. De-
tenidamente.pausada, so-
segadamente, lentamente.
Paii.«at. Lento, tardío.
paulatino.X. Fleumátich.
Sorna. Tarda, Patxorra.
PEA
pauta. Modelo. Dechado,
modelo. Regla. Regla,
norma, seguidor, patrón.
Pautar. Senyalar la pau-
ta en lo paper. Reglar.
Pautat. En lo paper. Ren-
glonadura.
Pavana. Home de poch
seny. Pelele, hominicaco,
botarate, mameluco, ma-
jadero. Tocar la pavana.
Fr. Maltractar. Tocar el
bulto, azotar.
Pavelló. Pabelló. Pabe-
llón. Tenda de drap. Tien-
da. Teuladcta sobre 'Is
portals. Soòrcpííería. (vet.
Pavéw. V. Pavesina y Pa-
Pavetíina. Escut. Pavés.
Pave.«i.sacla. Porció de
soldats armats ab pavo-
sos, ¿'mijaresarfa.
Pavet. La brutícia que '1
.suor ó altra cosa greixosa
deixa en la roba. Grasa,
mugre, pringu-e, saín. Per
antífrasis qualsevol cosa
que fá pudor ó mal olor.
Pebete, fetor. V. Pebet.
Pavetera. V. Pebelera.
I*ávi<Io. V. Poruch.
Paviment. Pavimento,
suelo, piso, solar, huello.
P. non sobre del vell. So-
bresuelo, (ments. SoL•r.
Pavimentar. Fèr pavi-
Paviíita. Aucell. Gavina.
V. Passera. (te. Pavón.
Pavo. Constel•lació celes-
Pav<ir. Espant, esglay.
Espanto, pavura.
Pavorde. V. Pabordre.
Paxorra. V. Patxorra.
Payer. V. Paer. (tar.
Paymentar.V. Pavimen-
Pay«». Taujá. Meleno.
Payol. Munt de blat en la
platja. Panero, graneros
públicos. V. Pósit. (vion.
Payóla. Barret gran. Ga-
Payr. V. Pahir. (ro.
Payra. Náut. Paira. Pai-
Payral. Paterno.
Payrar. V. Pairar.
Payrarse. r, Deslliurar-
se. Escaparse, evadirse.
Payrot. Enfado, torment.
Pays. Pais. País. {Mohina.
Peada. V. Petjada, Pitja-
Peal.Peuch. Escarpin. (da.
PEC
Peanya. Supedáneo , pea-
na, (daje, peaje.
Peatge. Tribut, dret. Pe-
Peatger Qui cobra '1 peat-
je. Peajero, (tica. Pebete.
Pebet. Confecció aromá-
Pebetera. Vas de per-
fums. Pebetero, perfuma-
dor, perfumadero, poma.
Pebrada. Salsa feta ab
mólt pebre. Pebre
Pelirá."*. V. Pebrotar.
l»ebre. Fruyt. Pimienta.
Pebre bermell. V. Pebre
roig. Pebre blanch. Pi-
mienta blanca. Pebre
bórt. Jengibre, falso pi-
miento. Pebre cubeba.
Cubebos, ]>imiento con co-
la. Pebre de aygua. Es-
teba. Pebre de las Indias.
Gui?7rfi7/a. Pebre Jamaich.
Pimienta de Tabasco, ma-
laqueta. Pebre roig ó ber-
mell. Pimentón. Arbre del
pebre. Pimentero, pimien-
to. Barreja de sal y pebre.
Salpimiento. Gastar mòlt
pebre. Fr. Ser mòlt mor-
' das. Morder. Saber ó pi-
car á pebre. Fr. Ser mòlt
car. Valer un ojo de la cara
Pebrer. Arb. Pimentero,
pimiento. Pebrer bórt.
Falso pimiento ó pimente-
ro. Pebrer jamaich. 7*i-
miento de Tabasco.
Pebrera. Vas pera tenir
lo pebre. Pimentera.
Pebret. Aucell. Ave fria,
frailecico.
Pebrina. Pimiento de cor-
netilla,guindilla, cerecilla
Pebrot. Pimiento. Pebrot
■ bermell. V. Pebre roig.
Pebrot couhent. Guindi-
lla. Pebrot dols. Pimien-
to. Pebrot llarch. V. Bitxo
Pebrotar. V. Pebroterar.
I»ebrotás.Aum.Pimen<on
Pebroter. V. Pebrotera.
Pebrotera. Pla. Pimien-
to, pimentero. Pebrotera
borda. Pta. Domaveneno.
Pebroterar. Pimental.
Vecsir. Delinquir. V. Errar
Pecat. Pecado, falta, cul-
pa. Pecat nefando. Peca-
do nefando ó contra natu-
ralesa. Lletj com un pe-
PED 307
cat. Expr. Pera ponderar
la lletjesa de una persona.
Feo como un cuco.
Pecatá««. Aum. Pecadazo.
Pecejar. Despedazar, des-
trozar, hacer trizas.
Pecich. V. Pessich.
Pectinich. Ab forma de
dents. Pectíneo.
Pectinicorn¡t«. Pl. Orde
de insectes. Pectinicórneos
Pectoral. Corassa. Comra
Peculat. For. Peculado.
Peculi. Peculio, pegujal,
pegujar. {pió, particular.
Peculiar. Privativo, pro-
Pecuniar y Pecuniari.
Pecuniario. {dagogo.
Pe<Iag4icli y Pedagot. Pe-
t'edanián.Xmn.Pedanton
I'eilau tejas-. Peilmitmr.
PecSantescli. ¡'edantesco.
PeUáí*. V. Padas.
Peders. Min. Especie de
ópalo blanch. Pederos.
Pedicell. Bot. Pedicelo.
Pedicul. Bot. Pedículo.
Pe<liluvi. Bany de peus
ó extremitats. Pediluvio.
Pediment. Petició, de-
manda. Pedimento , libe-
lo , petición. Fer pedi-
menls. For. Libelar.
Pe«lra. En sas principals
acceps. Piedra. Uoch.
Canto. Calamarsa grossa.
Granizo. Lo tros pla y
prim, de materia dura,
composta de cals, sais,
etc. que la naturalesa
cria. Lancha , laja. Lo
tros quadrilongo, que ser-
veix pera lligar los em-
pedrats. Adoquín , silla-
rejo. La que passa de parí
á pan de la paret. Per-
piaño. Pedra aliñadora.
V. Afiladora. Pedra are-
nisca ó arenosa. Toba.
Pedra calar ó de ull de
serp. V. Pedra de foch.
Pedra de afilar. Afilade-
ra. Pedra de cals. Piedra,
caliza. Pedra clara. Pie-
dra cristalina. Pedra de
color de ferro. Mármol,,
basalte de color y dureza
del hierro. Pedra de foch.
Piedra berroqueña. Pedra
de gall. Piedra cristalina,^
308 PEI>
Pedra de fèr coure. Cala
wñm. Pedra de móldrer.
Y. Mola. Pedra de mól
drer colors. Piedra para
batir colores. Pedra de
tall. V. Pedra picada. Pe-
dra de loch. Basanilo,pie
dra de toque. La que es
bona pera ser picada.
Piedra franca, fácil de la-
brarse. Pedra de xocola-
ta ó xocolater. Molinillo,
sillela.PeAm de la biifela.
Cálculo. Pedra de la su-
perficie de las pedreras.
Lastre. Pedra del molí de
©li. Cuesco. Pedra esmola-
dera ó de esmolar. Piedra
de amolar, amoladera, a-
guzadera, asperón. Pedra
foguera. Pedernal. Pedra
bermella ab capas blan-
cas. Pór/ído. Pedra imán.
Imán. Pedra Uinosa. .1-
mianto. Pedra marquesi-
ta. Pirita. Pedra pera po-
sar inscripcions. Lápida
Pedra pera brunyir loor.
Piedra de Samos. Pedra
picada. Piedra labrada.
Pedra reble. V. Reble.
Pedra sofre. V. Sofre. Pe
dra tosca. Pedra espon-
josa y blanca. Toba. La
que es esponjosa , opaca
dura, brcvolá y tan Ueu-
fera que 's manté sobre
' aygua. Piedra pómez.
Cop de pedra. Pedrada
Cosa de pedra. Lapídeo,
lapidoso. Deixat let de
pedra. Fr. Deixat fret ó
confós. Quedar estupefac-
to. Fábrica de pedra pi-
cada. Sillería. Fabrica de
pedra y cals. Mazonería,
mamposteria. Filada de
f ledras. Mampuesta. Igua-
ar la pedra picada. Re
Ittndir. Junta en las pe-
dras picadas. Despiezo.
Juntar la pedra picada.
Atizonar. Lo qui pateix
de mal de pedra. Pedre-
goso. No posarse'n cap
pedra al fetje. Fr. No fer
Oís. Pasearse el alma por
el cuerpo. Tapiar á pedra
y á morter. Fr. Cerrar á\
val y canto. Tráurer las'
PED
pedras. Descantar.
Pedradas. Pl. Pedrea.
Camp de fèr pedradas.
Ajieareadero. Fer pedra-
das. Hacer, tener pedrea.
Pedragada V. Pedregada
Pedragós. V. Pedregós.
Pedrapiffuer. V. Pica-
pedrer, íxa.
Pedrar<»ls«. Pla. V. Gui-
Pedra.iiíia. Aum. Chinazo.
Pedregada. Pedrisca, pe-
drisco, (¡ranizada, ape-
dreo, pedrea.
Pedregal. Pedriscal, gui-
jarral, cascajal, cascajar.
V. Pedruscall.
Pedregáiii. Rocalla, pe-
drisco, pedriza.
Pedregar. V. .^pedregar.
Pedregós. Peñascoso,
guijoso, guijarroso , pe-
troso. Lloch pedregós.
Cantorral. (cali.
Pedregueró. V. Pedrus-
Pedreny. Ventrell deis
aucells. Molleja. V. A'en-
trell. (la. Pedreñal
Pedrenyal.Escopcia cur-
Pedrenyala«;a. TirOjrfís-
paro de pedreñal.
Pedrenyaler. Qui fá pe-
drenyals. Armero.
Pedrer. Antigua pessa de
artilleria. Esmeril, pigo-
te, pedrero. Qui servia ab
fona en lo exèrcit. Hon-
dero. Lo ventrell deis au-
cells. Molleja. Lloch de
lèr pedradas. Apedreade-
ro. V. Pedrenyal.
Pedrera. Lo íloch de a-
hont se Irauhen las pe-
dras. Pedrizco , cantera.
P. de llosas. Lanchar. '
Pedreslal ó Pedestal. En
sas princip. acceps. Pe-
destal, base. Arquit. Con-
trabasa , podio. En los
extrems dels edificis pe-
ra col-locar estatuas, etc.
Acrotera. Ferm del ne-
drestal. Arquit. Vaciaao.
Pedreta. Pedra petita.
Pedrezuela, china. La que
's fica en lo calsal y fá
mal al peu. Escrúpulo.
La que usavan los anticlis
per calcular. Cálculo. Pl.
Joclí de noyas. Pitas, pi-
PEG
ta, ptíos. Arribar á las tres
pedretas. Fr. Trobarse en
gran perill. Ver las orejas
al lobo. Arribar un nego-
ci al cas mes apurat. Lle-
gar á las dagas. A punt
de renyir. Llegar al ulti-
mo extremo.
Pedrís. Banch pera sen-
tarse. A siei} to, /loi/o. Bran-
cal , marxapeu. Lindar,
umbral. Per pujar ó bai-
xar de caball. Apeadero.
Pedrol. V. Pedregueró.
Pedrosa. Pla. Ceulranla,
calcitrapa. (gada.
Pedru.vcada. V. Pedre-
Pedruscall. Conjunt de
pedretas que se despre-
nen de las rocas ó que
saltan al picar las pedras.
Cascajo, quijo, casquijo,
rocalla. Muliilut de pe-
dras pelilas. Pedriza, pe-
dregal, ripio.
fegít. Pez , brea, empega.
P. blanca. Pez de Borgo-
ña. De sabater, f ero/e. De
barret, etc. Saín. Pega
dolsa. Rabazuz. Pega gre-
ga. Colofonia , pez griega.
De color de pega ó lo que
sab á pega. Peceño. Mar-
car lo bestiar ab pega.
Peguntar. Tenir pega ais
ulls. Fr. Tener telarañas^
en los ojos.
Pegada. Conjunt de cops
que donan a algú de una
vegada. Tunda, paliza.
Pegadas. Aum. Pegat
gros. Parchazo. (che,
Pegaflella. Costra de le-
Pegador. Qui pega ó dona
cops. Zurrador.
Pégalos. S' aplica al sub-
jecte que se arrima á al-
tre pera enganyarlo. Pe-
gadizo, arrimadizo. Ape-
gadis, oue se agafa. Pega-
joso, glutinoso, congluti-
noso, emplástico. Empe-
gunlal. Émiiegado.
Pegament. Lo efecte d''
encolaró unir. Encoladu-
ra. V. Tontaraenl.
Pegar. Donar cops. Ver-
berar, sacudir, herir, pla7i-
tar. Pegar cops. Golpear^
dar. V. Apegar, Calar. Pe-
PEl
PEL
PEL
309
gar en va. Fr. No lograr |Peixenieitf. Alimento.
lo fi. Dar en vacio, dar en\ V. Pastura,
fa^o. Pegaria. Fr. Faltar jpéiser. Nudrir. Alimen-
algú enterament. Pígaría I tar. Salier péixerse. Fr.
de puño. Pegárselas. Fr. I Saber arreglarse.
Contrapuntarse. Darse de Peixera. Rech, resclosa
las astas. Pegar una em
beslida. Fr. Créixer mòlt
en poch temps. Dar un
estirón, r. Pegarse, ca-
larse foch. Prenderse fue-
go. Pegar una gorra. Fr.
Cacera, caz, presa, azud,
cauce, dique. Lloch aliont
se pesca. Pesquera.
Peixet. Dim. Pececillo, pe-
cezuelo, pescadillo. Tira
peixet. Exp. fam. Sopla !
Pegotear. Pegar á correr. iPeixó. V. Peix
Fr. Echará correr
Pegas. Mit. Pegaso.
Pegat. Parche, pegado, pe-
gote, espadrapo, botana
Peixopalo. Pezpalo.
Peixiís. Pl. Cops donats
sobre lo exterior de la mà
ab lo mdice. Sardinetas.
Pegat ^Tos. Parchazo. Co- Peixrey. Peix. Pejerey.
sa quefá mala visio. Pías- Pej«»r. V. Pitjor.
ta. Posar pegats. Empar- Pel. En sas princip. ac-
char. Lo mateix que un ceps. Pelo. Borrissol. Ve-
pegat en un banch. Loe
Cosa ociosa ó impropia.
Pegater. Qui irau ó ven
pega. Peguero.
Pegorella. Peix. Mustela.
Pegíít. Empegadura. V.
Empegaraent.
Pegua. Y. Pega.
Peguisser.Aficionatá pe-
gar. Zurrador. V. Pega-
Péhucli. V. Peuch. (dor.
Peix. Nom de tots los ani-
mals que viuhen dins de
1' aygua. Pez , pescado.
Peix pescat. Pesca. Home
astut, sagas, industriós.
Peje. Peix de mar. Pesca-
do. Peix de quatre peus
lio. Pelussa de las fruy-
tas. Pelusa. Qualitat,
mostra, forma. Pelaje. Lo
bri de la herba de fulla
estreta. Filamento. Tan-
ja. Palurdo, rústico, pa-
tán. Pei á pe!. Adv. Pel
per avall. Pelo abajo. Pel
aspre y rústich. Cerda.
Pel de ayre. V. Alé. Pel
de calira. Certa tela. Pel-
defebre. Pel de cabra ó
clm per los coixins. Pelo-
te. Pel de camell. Came-
lote de pelo. Pel de cuch
pera pescar. Tanza, .se-
dal, hijuela. Pel decunill.
Conejuna. Pel de la Ijar-
que surt á pasturar a ter- i ba. Barba. Pel de las ce
ra. Pez mujer, pejemu-\ Has deis uUs. C«/a. Pel de
ller, vaca marina. Peix las empenyas y angonals.
de roca. Sfiírá/i/. Peix es-i Pendejo. Pei de las pes-
cabelxat. Escabeche. Peixj tanyas deis ulls. Pestaña.
salat. Pescado salpresado. Pel de porch. Cerda. Pel
Peix sech. Lecial. Agafar] de gat. V. Pel moixi. Pel
peix. Pesca?-. Bon ó brau i en la plomade escriurer.
peix. Fr. Subtilesa ó astu-j Raspa, re¡ielo. Pel moixi
eia de algú. Buena breva] ó muxi. Bozo. Pel rucar-
ó linda pesca. Estany de j do. Tolanos. Pel roig. Pe-
peixos. Pecina. Oli ó greix
ne peix. Grasa d£ pescado.
Qui vol peix que 's mulli
lo cul. Loc. No se pescan
truchas á bragas enjutas.
Tráurer lo peix de la os-
tia. Fr. Desbullar.
Peixadn. Abundancia de
pescado. (Pescadero.
Peixater. Qui ven peix.
lirubio, pelirojo. Pel per
amunt. V. A repel. Pel
per ayM.Pelo abajo. Bes-
tiar de pel. Bestiar cabriu
Ganado cabrio. Blanch
de pcl. Pelicano, peliblan-
co. Caygudadepel.V. Pe-
ladilla. Contrapèl. Adv.
A repelo. Curt de pel. Pe-
licorto. Deixar en pel. V.
Despullar. De un mateix
Íiel. Las caballerias. 4pe-
ado. En pel. Adv. En
cerro. En un pel. Adv. En
un tris. Lluhir lo pel. Fr.
Estar grassas las cabal-
caduras. Lucir el pelo.
Véurer en algú el proút
que trau de alguna cosa.
Lucirle á alguno alguna,
cosa. Negre de pel. Peli-
negro. No tenir cap pel
de tonto. Fr. No ser cojo
ni manco. No tenir pel de
barba. Fr. No apuntar á
uno el bozo. No tenir peïs
á la llengua. Fr. No mor-
derse los labios. Posar ó
tráurer pel. Fr. Pelechar.
Roig de pel. V. Pel roig.
Tallar lo pel. V. Xullar.
Tráurer pel. Empelar, pe-
lechar. Estirar ó arrancar
los pels. Mesar.
PeSa. Cortadura de las
fruytas. Pellejo. V. Pell.
Peláí-anya.»». Perdulari.
Pelafustán, pelagatos, pe-
lón, picaño, sacapelotas.
Pelada. Esgarranxada. A-
raño, rasguño, rozadura.
PeEaUilIa. Tinya. Pelade-
ra , alopecia , pelambrera.,
pelona, pelonía.
Pelador de pells. Qui pe-
la las pells. Pelambrero.
Peladura. Tall superG-
cial. Cortadura. Pl. Ras-
caduras. Raeduras. La
pell que 's trau de la
iruyta pelantla. Monda-
duras. V. Pelada.
Pelandre y Pclangre. Pe-
lussa. Pelambre.
Pelar. Rascar. Raer, moti-
lar. Llevar lo pel fregant.
Rozar. Tráurer la pello-
fa ó pel. Deshollejar.'íráu-
rer la escorsa, closca,
etc. Descascar. La fruyta.
Mondar. Las pells. Ape-
lambrar. Tallar los ca-
bells arran del cap. liaer
la cabeza. Guanyar tols
los diners á algii en lo
joch. Descañonar. Velar á
pel y á repel. Fr. Pelar á
navaja, á rais de la piel.
Pelat. Pobret, miserable.
Pelón, pelele. Sense pell á
310 PEIX
escorsa. Mondado , despe-
lado , descortezado. Xu-
llal. TraiíquiUmocho. Pe-
lat de cabells ó fullas. Mo-
rmido, morroncho. Pelat
de cap. Raido de cabeza,
mocho, calvo. Dit de un
terreno sens vegetació.
Árido. Cap pelat. Muerte
pelada. Deixar pelat. Fr.
Dejar en cueros. (tija.
Pelaya.Peix. Aredia. pla-
Pelblatoeli. Peliblanco.
JPelea. Batalla , combat.
Lid, balah'a. La baralla
entre dos (¡ue se agafan.
Lvcha , pugna. Combat
entre bestias. Riña. A-
l'any, esl'ors. Fatiga, tra-
bajo, esfuerzo.
Pelfador. Lidiador, con-
tendedor, ¡jeteante.
Pelear. Combatrerab ar-
mas. Batallar, lidiar. Re-
nyir, barallarse sense ar-
mas. Contender ., luchar.
Combatrer. /'«(/nar, com-
batir. Pelear en las jus-
tas. Justar. En los tor-
neitgs. Tornear.
Pelesfrí. V. Peregri. (nar.
pelegriuar. V. Peregri-
PeíeuUeiigaüi. Pl. Ador-
no de donA^. Perendengues
Pelerina ó Pelegrina. V.
Petxina. (pelito.
Pelet. Dim. Pelico, pelillo.
Pelfa. Teixit de seúa.Fel-
pa. Reprehensió aspra.
l'eluca, repasata, sermón.
Donar una pelfa. Fr. fam.
Bastonejar. Zurrar, dar
una felpa. {Afelpado.
Pelf«V. Especie de roba.
Peliagut. Que té '1 pel
llarch y prim. Peliagudo.
Arriscat, dificultós. .1;
PELL
PEN
blant. //o//e;o. La pellofa: Pelleringa. Carn flaca
que tenen algunas fruy-| que no temes que la pell
tas y llegums. Camisa,
telilla. La esnecie de tel
que cubreix algun muscle
ó part del cos. Tegumen
Piltrafa , piltraca. Pl. La
pell cayguda per vellesa-
ó altra causa. Pellejas. V.
Pellingot. {na. V. Tel.
to. Pell adobada, /^ie/, Pelleta. Película, pelleji-
compuesla , curtida. Pell Pelliceria. V. Pelleria.
crua. Piel cruda. Pell de Pellingo. V. Pellingot.
anjell. Corderuna, a;'ii-, Pellingot y Pellingov.
no. Pell de camusa. Piel\ Harapo, calandrajo, an-
de gamuza. Pell de cérvol drajo, (¡ualdrapa, rasgón,
ó de dayna. Piel de cierrol arrapiezo,
o de gamo. Pell de escal.'Pelliíí.^a. V. Samarra.
Lija. Pell de gat marté.¡*'ellisser. Pella j re. Pe-
Marta. Pell de garri ros-l Helero. Y. Peller.
tit. Corezuelo. Pell del I'elló. La closca ó escioío-
membre. Prepucio. Pelíi Ha de la nou, castanva,.
de nonat. Aborto. Pell in-! etc. Cascara. V. Pellofa,
terior de algunasfruytas. Pellofa. Pell prima de las
Túnica, telilla. Pell mor-| fruytas y llegums. Cásca-
la.V. Cuvro. Pell que en-; ra,~ carear día, hollejo. La.
gendra los cabells en lol del raliim expremut.
ca.[). Pericráneo, cuero ca-\ Orujo. (\a\or. Ardite.
belludo. Cubcrl de pell. Pell<»fi. Moneda de pocti
Encorazado. Cubriró for- Pelloseía.V. Pelleta. Tel.
rar de pell. Fr. iímpe//e- Pellttcar. Péndrer una
jar. Deixar ó deixarbi la petita part de alguna co-
sa de menjar. Pellizcar,
picar, salpicar, pelechar,
pizcar. Lograr una part
de alguna cosa. Sacar rujii-
pell. Fr. Morir. Pagar con
el pellejo. Deixar sense
pell o llevar la pell. Fr.
Desollar. Entre carn y
pell. Adv. Entre cuero >/ Peliut. Pellejudo,
carne. Fèr posar pell a Pelos. Qui té molt pel.
las llagas. Encorar, cica- Velludo. V. Pelut.
trizar, encorecer. Maurar Pelosella. Pla. Oreja de
la pell. Fr. Apellar. No rutón, pelosilla, velosilla.
cabrer en pell. F'r. fam. Pelrá.*. Roba que li ha-
Estar mólt alegre. No ca-\ ca.\gul lo pel. Pelo raso,
ber de gozo. Posar peW. y. Pels. Contracció de Per
Pellar.' Ser de la pell del I los. Por los. Pels de fari-
diable ó de Satanás. Fr.! gola.Planla parásita. Cu-s-
Ser inquiet, endiastrat.l c«(a. V. Cabells.
Tener mala yacija, ser Peltrer. Qui traballa , fa-
turbulento. Pl. Pells ado-j brica ó ven objectes de
badas. Curtidos. Vestit òl peltre. Peltrero. (sella,
forrat de pells. Pelliza. Pelutlella. Pla. V. Pelo-
riesgado, difícil, difieul- Pelladura. Encorado» . Pelurtlo. Rústico, villano,
toso. {Iraz. o?ioo-ó^;/o. ¡Pellání. (Conjunt de pells.! charro, villanchón.
Pelicano. Aucell. Alca-\ Pellejería. {cer, cicatrizar. Velutisa. Pelambre, pelo,.
vello, vellosidad, lanosi-
dad, pelotería. Pelussa del
cart. Milano, vilano^ [lio.
Pelicería. V. Pelleria. jPellar. Encorar, encore-
Pell. En sas princip. ac-|Pellat. ¿'Jicorarfo, encore-
ceps. Piel. Lo teixit exte- cido, cubierto de cuero.
rior del eos del animal. Pellayre. Qiii adoba y Pelii.«iseta. Dim. Velloci-
Pellejo, cuero. Membrana. ven pells. Pellejero, pele- Pelut. Que té \te\. Peludo.
Membrana, tela. La part (ero. P. de pells de anyell. I ¡leloso. lanudo, piloso, cer-
oue cubreix las fruytas .l»ií?ifí'o. Botiga de pellay- dudo,lanugiuoso.Esiora.
o sa crosta exterior. Cor- 1 re. V. Pelleria. I Felpudo, ruedo.
Uza , cascara. La pellofa [Peller. V. Pellayre. (tería. Pena. Sufriment , males-
prima de tahim y sem- l'ellería. Pei/e/ècia, pele-^ tar. Amargor, desplacer,^
PEN
PEN
PEN
311
inquietud. P«na pecunia-] trágalo. {perpendículo.
ria. Multa. PI. Duelos, Vénaoí. Estat. Péndulo,
■linsabores. Ab mòlta pe- Peudoló. Arquit. Traves-
na. .4idv. .1 duras penas. \ ser. Pendolón.
Al) prou pena. Adv. Perio- Pentloner.V. Pendonista
sámente. Baix pena. Adv. Pendonista. Portaestan-
So pena. Fèr pena. Fr.l darte, abanderado.
Dar pena, molestar, co u- 1 l»én»l re. V. Péndrer.
sar enojo. Imposar pena. | Péndrer. Agafar ab la
Penar. Péndrer la pena.| má. Tomar, asir, acjar-
Fr. Tomarse el trabajo.
Tráurer de pena. Despe-
nar, sacar de pena.
penalitat. Traball. Tra-
bajo, fatiga. {sámente.
penaiiueuí. Adv. Peno-
penar. V. Patir.
Penat.«>. Pl. Milol. Déus
tutelars ò doméslichs.
Lares, penates. (chera.
Penatxo. Penacho, pena-
Penca. Tellada. Rebana-
da. Fulla de cansalada.
Tf'mpano , hoja de tocino,
almilla. De carn. Tasajo.
Tros llarch de ceba, pe-
brot, etc. Casco. Penca
de glas. Pana. Cop de
penca. Pencazo. Férsede
pencas. Fr. Hacerse el me-
mo ó el remolón. Lo que
té pencas. Pencudo.
Pendatxu. V. Pandatxo.
Pen€lencia.ra»ior7-a, his-
toria, danza, cuchilladas.
Amich ú home de pen-
dencias. Quimerista, pen-
denciero. Tenir penden-
cias. Fr. Pendenciar.
Pendent. Que penja. Pen-
diente. Indecís. Péndulo,
pensil, pino. Que fá ó es-
tá en devallada. Inclina-
do. Costa , declivi. Decli-
ve , declivio , declividad,
costanilla. Baixada. 5aja-
da. Lo mes pendent de
una costa. Barga. Pl. Pen-
dents de medicina. Tro-
cisco. Fér pendent alguna
cosa. Fr. Fér devallada.
Hacer deelivio.
Pendo. Bandera , estan-
dart. Pendón, estandarte,
insignia, lábaro, confa-
lón. Pendo petit. Bande-
rola. .Mal fargat. Zarra-
pastroso. Pl. Arquil. Las
motlluras sola la cornisa
ó sobre la columna. As-
rar, coger, prender. ArreS'
tar. Arrestar, detener, a-
prehender. Robar. Robar,
pillar. Apoderarse per
forsa de una embarcació
enemiga. Apresar. Tenir,
sostenir. Sostener. Tro-
bar. Hallar. En certs
jochs, guanyar. Ga»ar, có-
rner. Arrelar las plantas.
Encepar, asir, arraigar
Férse cárrech. Tomar.
Encomanar, encolar. Pe-
gar. V. Tenir. Péndrer á
algú per son compte. F'r
Hacer platillo , tomarla
con alguno. Péndrer abé.
Fr. Convenir. Acceder,
llevar á bien. Péndrer ab
empenyo. Fr. Tomar á
pechos.^ Péndrer ab pat-
xorra. Fr. Tomar con ca-
chaza. Péndrer algun bar-
co. Apresar. Péndrer al-
guna cosa. Fr. Carregár-
sela. Cargar con algo.
Péndrer al coll. Fr. Car-
gar. Péndrer al revés ó la
A per la B. Fr. Tomar el
rábano por las hojas. Pén-
drer á part. Fr. A pactar, i
Péndrer á preu fèt. Fr.
Destajar, tomar á destajo.]
Péndrer á solas. Fr. Em-
prender á solas , tomar á]
parte. Péndrer de esquir-l
ra ó de tema. Tomar te-]
ma con alguno. Péndrer
de gral. Fr. Posar aflció.
Aquerenciarse. Péndrer
de memoria. Fr. Apren-
der de memoria. Péndrer
experiencia. Fr. Tomar
ejemplo. Péndrer fástieh.
Fastidiar, hastiar. Pén-
drer farritja. Fr. Tomar
acero. Péndrer la inicia-
tiva. Fr. Abrir paso ó ca-
mino, iniciar. Péndrer la
mida de la esquena. Fr.
fam. Medir las costillas.
Péndrer la perferla. Fr.
Aceptar el envite. Péndrer
las cartas. Fr. Tomar la
taba. Péndrer lo compte.
Fr. Tomar cuentas. Pén-
drer lo corrent. Fr. Aga-
far habit de alguna cosa.
Tomar el chorrillo. Pén-
drer mal. Fr. Recibir da-
i'w. Péndrer malament ó
a mal. Fr. Llevar á mal ó
con enfado. Péndrer ma-
licia. Fr. Montar en cóle-
ra. Péndrer penyora. Fr-
Sacar preíirfa. Péndrer per
burla. Fr. £c/iar á chan-
za , á zumba. Péndrer
per lo fort. V. Péndrer
ab empenyo. Péndrer
providencias. Fr. Provi-
denciar. Péndrer quime^
ra. Fr. Tener pesadumbre.
Péndrer terra. Fr. Abor-
dar. Péndrer veus. Fr.
Tomar lenguas , voz ó se-
ñas. Péndrer vici. Guer-
xarse la fusta. Alabearse.
péndrerse. r.Coagularse
ó espessirse. Cuajarse,
condensarse. Arrogarse.
A r rogarse, asumirse.Véa-
drerse foch. Fr. Prender-
se fuego, incendiarse. Vén-
drersela ab algú. Tomar-
se, habérselas con alguno.
Péndul. Péndulo, {dola.
Péndula. Péndola. Pén-
Penedirse. r. Arrepen-
tirse. Arrepentirse, pesar.
Saber mal de haver fèt
alguna cosa. Tener pesar,
¡tesarle á uno. {repentido,
Peneilit. Arrepentit. Ar-
Penell. V. Panell.
Penetració. Perspicacia,
Co mpren s ion , perspicacia,
pers¡ncuidad.
Penetrant. Perspicás.
Perspiraz , agudo, pene-
trador, trascendido.
Penetrar. Ahondar, pro-
fundizar, internar, traa-
cender. Penetrar al cor.
Entrañar. Penetrar la in-
tenció. Fr. Entender la,
musa. Penetrar la humi-
tat. Calar, rezumar. Pe-
netrar lo interior. Leer.
Penetrarse, r. Férse car-
312 PEN
rech. Hacerse cargo, dar-
se cuenta. Empaparse.
Embeberse. (nós.
I»eii¡!>!e. Gravoso. V. Pe-
Penibleutent. Adv. Pe-
nosamente.
Penicalt. Pta. Cardo cor-
redor, eringe, secacul. Pe-
nicalt moraí. Pla. Ares-
tín. V. Dragonaria.
Penicli. moneda inglesa.
Penique. lArrepintiéndose.
PeniUeut. Arrepeniintse.
Península. Penisla, pe-
ñiscola. ¡rio.
Peni(encier. Penilencia-
Peujailor. Colgadero.
Penjaiiient. La acció de
penjarse. .Suspensión. Co-
sa que penja. Colgajo. Pl.
fam. Dicteris. Pestes.
Penjant. Lo que penja ó
está penjat. Colgante, pen-
diente , pensil, péndulo.
Pl. La cadeneta ó cosa
semblant que sol portar-
se penjada en lo rellotge.
Cadenillas, colgantes.
Penjar. Posar alguna co-
sa pendent de altra. Sus-
pender , colgar , emper-
char. Donar mort en la
forca. Ahorcar. Adornar
ab tapicerías, posarlas.
Pender. Caurer ae un eos
tot lo que deuria estar e-
quilibrat. Cabecear. Estar
suspès. Fr. Estar pendien-
te. Fer penjar. Fr. fam.
Irritarmòlt. Dar cordelejo
Penjarella. Drapot. roí-
gajo, trapazo, cuelga. Pen-
jament. .Sus¡jension. V.
Penjoy. Pellingot. Pinga-
jo, harapo, arrapiezo,
rasgón. V. Penjoll.
Penjar<tba. Percha.
Penjarse. r. Ahorcarse.
Penjat. Execraeió ab que
's desitja algun mal. Pesé-
is, pesiatal.
Penjat. Ahorcado, colga-
do. V. Penjant, Pendent.
Penjoll. V. Penjoy.
Penjoy. Lo pom de algu-
nas fruytas apinyadas.
Gajo. Lo pom de rahims
penjants en un fil. Colga-
jo. V. Pellingot. Pl. P. de
rellotge. Colgantes.
PEN
Penna. V. Pell.
Pennai{a. Patada. Patada
Penó. Naut. V. Peñol.
Pénol. Naut. Peñol, peñol.
Cap deis penols. Náut.
Apagapenoles.
Penós. Trabajoso, penado,
operoso, laborioso.
Penosament. Adv. Tra-
bajosamente, laboriosa-
mente, acerbamente, (drer
Penre y Pénrer. V. Pén-
Pens. Pl. Pensamientos,
ideas. La primera persona
del verb Pensar. Pienso.
Pen.sa. V. Pensament.
Pen.oíanient. En sas prin-
cip. acceps. Pensamiento.
Propòsit. Designio, áni-
mo. Planta y flor de est
nom. Trinitaria, tricolor,
pense, pensier. Ab lo pen-
sament. Adv. Mentalmen-
te. En un pensament.
Adv. En un instante. Fèr
pensament ó lo pensa-
ment. Fr. Hacer animo.
Fèr pensaments. Fr. For-
mar discursos, discursar.
Fèr un mateix pensa-
ment. ¥t. Encontrarse con
los jiensamieyitos. Ni per
pensament. Adv. Ai por
sueño, ni por pienso.
Pensar. Considerar. Ima-
ginar, considerar. Crèu-
"rer. Entender, creer. Dis-
córrer. Discurrir, excogi-
tar. Pensarhi ó pensárse-
hi. Fr. liejlexionar. A no
pensar. Adv. Inadvertida-
mente. Donar qué pensar
Fr. Dar en qué pensar. No
cal pensarhi. Fr. Ni por
asomo. ¡ Qui bo havia de
pensar ! Expr. ; Quién tal
pensara ! ; quién lo dijera .'
Teñirla pensada. Fr. Lle-
varla hecha. (ginarse.
Pen.^iar.xe.r. Creerse, ima-
Pensársene. r.fíecelarse,
sospechar de algo.
Pensatiii. Cogitabundo,
cogilativo, maganto.
Pensió. Renta, tienta, si-
tuado, bancària. Pensió
de algun benefici. Prés-
tamo. Pensió de vida, vio-
lari. Pensión vitalicia.
A pensió. Adv. A renta.
PENY
Pensión^!. Qui paga
certa pensió per aliments
y ensenyansa. Pensionis-
ta, pensionario.
Pentacordi. Lira anti-
gua. Pentacordeo.
Pentagl4>ssi. Escrit en
cinch distincts idiomas.
Pentaglóteo. {mero.
Pentáuier. Zool. Pentá-
Pentaniiró. Farm. Cert
ungüent. Pentamiron. du
Peutansulstr.Pentagula-
Pentasperni. Bol. Pen-
taspermo. nadara.
Pentinada. Peinada, pei-
Pentinador. Qui le per
ofici pentinar lli ò cànem.
liastrilhulor. Qui penti-
na 'I cabell, y lo drap pe-
ra pentinarse. Peinador.
Peutinanieut. Peinada.
Y. Pentinada.
Pentinar. Compóndrer
lo cabell ó pel. Peinar.
Netejar, traurer las ris-
clas y estopa al cànem ó
lli. kastrillar , rastillar.
Maltractar, castigar á al-
gú. Escarmenar. Penti-
nar lo cap. Tocar. (do.
Pentinat. Peinado, toca-
Pentinella. Pla. V. Pim-
pinella. (pinlas. Peinero.
Pentiner. Qui fa ò ven
Pentineria. Peinería.
Penúltim. Penúltimo.
Penuria. Falla . carestia.
Carestia, escasez. Penali-
tat ò molestia. Trabajo,
pena, penalidad. Penuria
extrema. Extrema necesi-
dad, apuro.
Penya. Roca. Peña, pe-
ñasco. Embaràs, dificul-
tat. Escollo. Lloch pie de
penyas. Peñascal , peñas-
coso. {Peñón.
Penyó.Monlanya de roca.
Penytkra. Prenda, rehén.
Donar pen\ora. Fr. Dar
prenda. Donar per penyo-
ra. Fr. Dar en prenda, em-
peñar. Entrega de penvo-
ra. Prendamiento. Lo qui
exigeix penyora. Prenda-
dor. Porlarsen penyora.
Fr. Sacar I iren d a. prendar
Penyorador. El que reci-
be prenda por una deuda^
PER
Penyoranieni. L' acció
de " penyorar ó péndrer
penyoras. Empeño. La pe-
na pecuniaria. Mulla.
Penyorar. Castigar ab
pena pecuniaria. Multar.
Péndrer penyora. Prenda?'
l»eó. Jornaler, pessa del
joch de escachs , etc.
Peón. Soldat de peu. In-
fante, (peonar.
Peonar. Anclar á pié, a-
Peonia ó Rosa montesca.
Pta. Yerba deSta. Rosa.
PfpiíU». Malaltia que surt
en la llengua de alguns
aucells. Pepita, gabarro.
Pepió. Moneda antigua de
poch valor. Pepion.
Peqiii. Especie de teixit
de seda. Pequin.
Per. Prep. Por. Per avant.
Adv. En adelante. Per
ahont se vulla. Adv. Por
dondequiera. Per so. Adv.
Con olijeto, por eso.
Pera. Prep. Por, para. Lo
fruyt de la perera borda.
V. Perelló. Pera camosi-
na ó carnosa. Camuesa.
P. cermenya. P. avugue-
ra.Pera moscatella ó mos-
querola. Moscaruela, mos-
queruela. P. primerenca.
P. temprana. Tardana. Pe-
ruétano de reserva. Confi-
tura de peras. Perada.
Pei*abé.- Parabién.
Peracó y Peraüaçó. Adv.
Por eso, por ese motivo.
Peral li't. V. Perelló.
Peralloner. V. Perera
liórda, Comer.
Peraniftr. Ad v.Poí- causa.
Pei'at entura. Adv. Por
ventura, quizás, acaso.
Perayre. V. Parayre.
Perbuilir. Cocer
Percala. Pta. Milenrama.
V. Mil fullas.
Percas. Adv. Por acaso.
Percassar. V. Alcansar,
Saquejar, Fèr mal. (lla.
Perca!«»ierias. V. Despu-
PercebJnïesit.Goig. Z>iS-
frute, percibo, logro.
Percebir. Percibir.
Percebít. V. Amanit.
Percébrer. V. Percebir.
Perch. V. Coci.
PER
Periledor. Perdidoso, per-
Pérder.V. Pérdrer. (dido.
Perdició. Pèrdua. Perdi-
miento, perdición. Ruina.
Ruina, despeño.
PerilieionaSntent. Adv.
Miserablement. Misera-
blemente, mezquinamente.
Perdigana y Pcrdiganya.
Perdiu novella. Perdigón.
Perdigar. Sofregir. Reo-
gar. \. Ensaj ornar.
Pertligayneita. Dim.
Perdiuheta. Perdigoncito.
Perdigí». Perdigón. Per-
digó gros. Zorrero. Pl.
Perdigons petits. Mosta-
za, mostacilla.
Perdisot. Aucell. Perdi-
gón. Roig com un perdi-
go!. Loe. Difunto de ta-
berna, (güero.
Perdiguer. Gos. Perdi-
Perdiguera. Pta. Quiri-
bel , pulmonaria sufruti-
cosa. V. Pèrdua.
Perdiu. Aucell. Perdis.
Perdiu de garriga. Aucell.
Ganga. Perdiu rénega.
Aucell. Estarna. Freixu-
ra. Bofes, chafes, livia-
nos. Cantar la perdiu.
Cuchichear. Véndrer gar-
sas per perdius. Fr. Ven-
der gato por liebre.
Perdiuheta. Pcrdiga-
nya, perdiu novella. Pe;--
dígon.Naut. Pessa del ta-
llamar. Perdigueta.
Perdó. Perdón , indulto,
remisión , indulgencia.
Perdó de la primera fal-
ta. Primilla. Perdó gene-
ral. Amnistia.
PeriJouable. Remisible.
Perdonador. Perdonante
Perdonan^ia (Fèr).Fr.O-
torgar perdón , perdonar.
Perdonar. Indultar, re-
mitir , condonar. No la
perdona, ó no la perdona
a ningú. Loe. No se ahor-
ra con nadie.
Pérdrer. En sas princip.
acceps. Perder. Pérdrer á
gratcient. Fr. Pei-derá sa-
biendas , adrede. Pérdrer
de son drei. F'r. Ceder de
su derecho. Pérdrer dents
y caixals. Encallecer. Pcr-
PER 313
drer la afieló. Fr. Desen-
carnar. Pérdrer la esma.
Fr. Perder el tino, desati-
nar. Pérdrer la fortuna.
Yr.Caer. Pérdrer las mans
Fr. Pérdrer lo traball.
perder tas hechuras. Pér-
drer la vergonya. Fr. Qui-
tarse la mascara. Pérdrer
lo sinimo. Desmayar. Pér-
drer lo carinyo. Fr. Desa-
morar. Pérdrer lo color ó
Ilustre. Vaciar. Pérdrer
lo íil. Fr. Perder pié. Pér-
drer lo guanyat. Fr. /)es-
«;j)-orec/íar. ' Pérdrer lo
plet. Fr. SiíCiímfei'r. Pér-
drer lo plor las criaturas.
Encanarse. Pérdrer lo o-
remus. Fr. Perder los es-
tribos, salir de quicio ó de
sus casillas. Pérdrer lo
seny ó lo judici. Fr. A-
montonarse el juicio, des-
cabezarse. Pérdrer loses-
trebs. V. Pérdrer lo ore-
mus. Pérdrer ó baixar lo
color. Fr. Caer el color,
descolorarse. Deixar pér-
drer. Fr. Desaprovechar,
malograr. Fèr pérdrer la
paciencia. Fr. Gastar, a-
purar la paciencia. Llan-
sar a pérdrer. Fr. Gastar,
malrotar, derrotar.
Pérdrerse. r. En sas
princip. acceps. Perderse.
Naut. Naufragar, Irse á
pique. Pudrirse, malmé-
trerse. Gastarse, podrirse,
averiarse. Morirse per al-
guna cosa. Perecerse. Ex-
traviarse. Ea^traviarse,
desaviarse, ir perdido. Es-
tar a punt de pérdrerse.
Fr. Fluctuar. Pérdrerse
per algi'i alguna cosa. Fr.
Quedar por uno ó quebrar
por alguno.
Pèrdua. En sas princip.
acceps. Pérdida. Perdi-
ció. Perdimiento. Velri-
ment. Quebranto, quiebra,
desmedro. La cosa perdu-
da. Extravío. Naufragi.
Naufragio. Pèrdua de vi-
da, honor, etc. Dispendio.
Perduiiauíent. Adv.
Perdidamente.
Perdudesa. Desidia, pe-
314
PER
reza. V. Deixament.
Perflu<líí4»«iiu. Sup. Per-
didisimo.
Perdultiri. Perdulario,
pelagatos, pelgar. Ser un
perdulari. Fr. Ser un per-
dido, iOi manir oto.
l*er«lurar. Perpetuar.
Perrtuí. Descujdat. Per-
dulario. Lo vagarro que
no se aplica ai trahall
Pa7i perdido , perdidoso.
Lo que no porta destino
determinat. /"erí/ií/o, pe-
recido, (ro
Peregrí. Peregrino, rome
Peregrinació. Peregri-
naje, romería, romeraje
Peregrinar. Lustrar.
Peréixer. Perece)', fenecer
Perell*'». Arb. V. Peresa
Porció de sanch glassada
Sabañón. En los talons.
Espolón, friera. Fruyl del
perelloner. Peruétano.
Perelloiier. Perera hòr
da. Peruétano. Lo fruyt
del perelloner. Peruétano.
Pereuiptííri. Perentorio.
PereniptOE-iauíent.Ad.
Abperemptorietat. Peren-
toriamente, yjrecisamente.
Perennalnient. .Ad v. Pe-
rennemente, (nal.
Perenne. Perene , peren-
Pereó.s. V. Peresós.
Perer. V. Perera.
Perera. Arb. Peral. Pere-
ra bergamota. Bergamo-
to. Perera borda. Perué-
tano, piruétano, guadape-
ra. Perera cermenya. Cer-
meño. (ras. Perulera.
Pereral. Lloch de pere-
Pererar. V. Pereral.
Pererós. V. Peresós.
Peresa. Negligencia, tedi.
Desidia, inacción, inercia,
galbana. Tenir peresa.
Fr. Perecear, emperezar.
Pere-sós. Perezoso, desi-
dioso, flojo, pigro, ruloso.
Peresnsanienl. Adv. Ab
lentitutó lluixedat./,eííí(i-
mente, cojí flojedad.
Períeeci*». Complement.
Complemento , remate,
cumplimiento, lleno.
Perfecciitnar. Acabar,
conclourer. Afinar, refi-
PER
nar, coronar, consumar.
Perfectament. Adv.
Moltissim bè. Escogida-
mente , cumplidameiil
Períerir. Oferir alguna
; cosa. Ofrecer. Assegurar
Prometer, r. Venderse, o-
frecerse. \cido.
Perferit y Perfert. Ofre-
Perlerta." Oferta. Ofreci-
miento, oferta, promesa
Péndrer la perferta. Fr
Aceptar el envite.
Perl'et. Perfecto , consu-
mado, coronado, cuadrado
Perl'etansent. V. Per-
fectament, (clonar.
Periicionar. V. Perfec-
Pertidia. Desllealtat, tra-
hició. Felonía, aléeos
Porfia. Tenacidad, porfía.
PerliaiajaróPcrfidiejar
Porfiar, tenacear, insistir.
Perlidiant. .\dv. Porfia-
damente, con tenacidad
con empeño. (jar.
Perlitliejar. V. Perfidia
PerUtlió.'í. Porfiado, te-
naz , terco. P. en lo mal.
Obstinado, pierlinaz.
Perli<ii«».«:anient. Adv
Po¡-fiadamente.
Perl9<IÈ4>MÍíxsiniSup.Mòlt
perfldiós. Porfiadísimo
PertidioMÍjiisiinanient.
Adv. super. Porfiadísi
mámente. (traidor.
Pérlidíí. Desleal, infiel,
Perlil. Pinl. Lo últim de
la figura que 's compren
ab un fil imaginari. Per-
filadura. Delineació. Li-
neamiento , trazo. Con-
torn. E.sçuícío , dintorno
Blas. Virol. (ra.
Perlilaiiient. Perfiladu-
Perfilar. Pinf. fíascui'iar,
ra sg u r'i ar. esqu ic iar.
Perfum. .Materia odorífe-
ra. Perfume , sahumerio
sahumadura, sahumo.
Perfumador. Qui perfu-
ma. Sahumador, perfume-
ro, perfumista. Vas per
los perfums. Junciera.
Perfuniament.À'aAu»i<)
dura, sahumerio.
Perfumar. Sahumar, a-
humar, aromatizar. Per
fumar abalmescb.^/mi:
PER
ciar. Perfumar ab más-
tech. Almacigar.
PerfuniiNla.Qui prepara
perfums. Perfumador.
Perfuist. V. Baix, Recòn-
dit, L'itim, Postrer.
P«rganii. Pergamino.
Perganíiner. Pergami-
nero. (Heioher, traquear.
Pergirar. Tornara girar.
Perhoin. .4^rií)ie/isor , a-
peador, apreciador, tasa-
dor.Sincopa. Por mí. (dio.
Pericardi. Anal. Pericar-
Pericia. Inteligencia, lia-
bilidad, priiclica.
Periclenieni. Pta. Peri-
clemene. (Sí'"*'-
Periclitant. El que peli-
Pericó groch. Pta. Hiperi-
con. P. vermell. On/aura.
Pericot. En lo joch del
truch. Perico», perico.
Peridot. Min. Peridote.
Perier. Aucell. Perlero.
Perif4»llo. Muñequería, o-
ropel, perejil, gaslería.
Perifraisar y Perifrase-
jar. Perifrasear.
Pepifrasi.<s. Ret. Perifra-
si, circunlocución.
Perigall. Naut. Perigallo.
Perill. Exposició ó con-
tingencia. Hiesgo, peligro,
escollo. .Apretó , apuro.
Estrechura, apuro, es-
trechez, estrecho. Ocasió.
Ocasión. Risch ó contra-
dicció. Borrasca. Anar a
ó córrer perill. Fr. Correr
el al¡>ur. A perill. Adv. ,4
pique, ú riesgo. En perill.
En balanza. Posar en pe-
rill. Fr. Arriscar. .Arries-
gar , aventurar. Ocasio-
nar. Ocasionar, motivar.
Despreciar los perills.
Arrostrar ¡os peligros.
Perilla. Náut. La cima do
un pal que fa com un car-
rel. Perella. V. .Masclet.
Perillar. Peligrar, puesto
Perillo»). Peligroso, e.r-
Perillo.sanient. Adv. Pe-
ligrosainente, con peligro.
PerilloHÍMMini. Sup. Pe-
ligrosísimo.
Perímetro. Geom. .4 rea.
Perínriit. Perínclito.
Perineumonía. Med.
PER
Pulmonia. imoniaco.
Periueuluónicli. Pul-
rerioclisiue. Periodismo.
Periodo. Espay de lemps.
Ciclo. Mvis. ("ontrapuiit.
Contrapunlo. Lo punt mes
alt ahont pot arribar una
cosa. Apogeo, zenit, cum-
bre, auge. {taimo.
Periolíaliu.Peix. Periof-
l>erM»«ti. Anat. Periostio.
Periostitis. Metí. Certa
membrana. Perióstosis.
Periple. Naut. Periplo.
Perisciti.»»nie.Perici7isíí!o
Peri.<«ologia. Ret. Redun-
dancia, ipermo.
Perisiierm. Bol. Peris-
Peri.*>|iériuicb. Bot. Pe-
risjjermeo. 'filino.
Perifítalili. Cir. Perista-
Per¡.«!itr!. .\rquit.Peri.síi7o.
Peristúiiiicli. Bót. Que
esta provist de un peris-
tomo. Perislómeo. Bol.
yue esta en relació ab lo
lorat del canó del cálser.
Ptrislómico. (práctico.
Périt. Expert. Perito,
Peritainent. Doctamen-
te, con pericia ó maestría.
Perjmlica<ior. Qui per-
judica. Perjudicante.
Perjudicar. Causar per-
itídici. Damnificar, lacrar.
Perjudici. Pèrdua. Per-
juicio, perdida , daño , le-
sión. Inconvenient. In-
conveniente, trabajo.
Perjudicial. Buriaèíe, 7)0-
Ci'i'O, malo, contrario.
Perjur. Perjuro.
Perjurador. V. Perjur.
Perju r¡ • Perjurio, perjuro
Perla. Concreció que 's
forma en lo interior de
las valvas de certas pet-
xinas. Margarita. Espe-
cie de broma que 's for-
ma en los uUs. Granizo.
Ornament. Esplendor,
lumbrera. Perla cantellu-
da. Barrueco. Perla me-
nuda. Aljófar. De color
de perla. Perlino. Pl. Per-
lería. Grans de perla aga-
fats. Fantasías. De per-
las. Fr. Perfectament. De
perilla, de molde.
Perlasia. V. Perlesía.
PER
Perláticb. Paralitico.
Perlesía. .Med. Parálisis.
Perleta. D\m. Perlezuela.
Perli. Que té color de per-
la. Perlino. [longar.
Perllougar. Nául. Per-
Perntanéixer. Permane-
cer, subsistir,^ quedarse.
Peruiauencia. Estabili-
tat, fíesideiicia, perman-
sión, subsistencia, estada,
estancia, estabilidad.
Peruiaiient. Estable.
Permaneciente, permanen-
te, estable. {cido.
Pernianescut. Permane-
Periiié.«i. Licit. Permitido.
PerinetedorQui permet.
Permitidor, permisor.
Permetre. V. Permétrer.
Permétrev. Permitir, to-
lerar, sufrir, consentir.
Perniis. Permiso, permi-
sión, licencia. {ro.
PeriHíssible. Permilide-
Perniissió. V. Permis.
Periuissiu. V. Permissi-
ble, (tedor.
Permitidor. V. Perme-
Perniixtíó. Barreja. Per-
mia'tion, mezcla.
Perntódoi. Arquit. Pedra
ó fusta que surt de la pa-
ret pera sostenir vigas ó
altras cosas. Can, modi-
llón. Pessa composta de
tres fustas colocadas en
trián^ul pera sostenir
prestatges. Palomilla.
Pessa de ferro que surt
de la paret sobre que se
sostenen los balcons. Car-
tela. Permódol petit. Ca-
necillo. V. Esparó.
Peruiuta. Barata. True-
que, cambio, concambio,
permutación. (la.
Periuutació. V. Permu-
Perniutar. Cambiar.
Pern. En sas princips. ac-
ceps. Perno. La cua de la
romana, fíegla. Pl. Bra-
zos. Clavar ab perns. Em-
pernar. Tenir bons perns.
Fr. Tenir protecció. Te-
ner buenas amarras ó bue-
nas aldabas. V. Arrimo.
Perna. V. Cama. Estirar
la perna. Fr. fam. Tender
la raspa ó la pierna. Per-
PER
31;
nas en 1' ayre ó per a-
munt. Adv. Patas arriba.
Pernal» átrer. Vencer,,
rendir, impacientar.W A-
bálrer, Parlerir.
Pernada. La mullilut de
perns. Pernerío. V. Gam-
Pern¡ciós.i.Voc¿yo. (bada.
Pemil. Jamón, nalgada.
Llenca de pernil. Mugra^
Perüoctar. V. Vetllar.
Pero. Conj. No obstant,
encara. No obstante, to-
davía. Pero si no. Adv.
De altra manera. De otra
suerte. [de Perogrullo.
Perogrullada. Verdad
Perol. Caldera fonda pera,
donar banys a las obras
de cera. Bañador. Eyna
de fusta ó cuyro pera re-
plegar I' aygiiaen lasem-
iiarcacions. Balde.
Peroler. V. Calderer.
Peróiiicb. Anat. Peroneo..
Peroració. Ret. Recitar-
ciou, discurso, (recitar-
Perorar. Razonar, orar,
Perpal. V. Parpal.
Perpendicul. Estat. Per-
pendículo. V. Plom.
Perpent. Arquit. Pedra^
que alravessa tola la pa-
ret. Perpiaño. {Perpetúan.
Perpetua. Certa tela.
Perpetua. Pía. Amaran-
tina. V. Sempreviva.
Perpetualntent. Adv..
Sense intermissió. Perpe-
tuamente, eternamente.
Perpetuar. Eternizar.
Perpetuina. Pta. Perpe-
tua, amarantina, siempre-
viva menor.
Perpetuisar. Perpetuar..
Perpetuar.
Perpetuo. Eterno.
Perplexament. Adv. Ab
perplexitaLPerplejamenle-
Perplexitat. Perplejidad,
confusión. {so.
Peritles^o. Perpjlejo, dudo-
Perpunt. Pes^a de la ar-
madura antigua. Perpuníe
Perquant. Adv. Porque,
por cuanto, en razón.
Perqué. Conj. Porque.
Sens qué , ni perqué. Adv.
Sin porque, ni para qué.
Perquisició. Pesquissa.
316
PER
Pesquisa. Perquisició cu-
riosa. Curiosidad. Hit.
Perroquet. Mástil. Más-
rerruca. Peluca. Perru-
ca de polis. V. Pollos.
Mitja perruca. Peluquín.
l*errHca!!isa. Aum. Petu-
con, gran peluca, (quer.
Perrucayre. V. Perru-
IPerpuquer. Peluquero.
PerPu<|Heía. Dim. Pelu-
quilla, peluquín, (siano.
Perdía. Pérsico, persa, per-
Perseciició. Persegui-
miento, persecución.
Persecutor. Persegui-
dor. Perseguidor. ^ga.
Pérsega. Peix. Perea, p^r-
Perseguinient.Persecu-
ció. Persecución.
Per>íeguir. Seguir al que
iuig.Seguir, osligar, ejecu-
tar, asenderear, dar tras
uno. Molestar. Vejar. Dit
de la cassa. Montear.
Per.*ieniS>Ian{nient.Ad.
Muy semejantemente.
Persíeverancia. Cons-
tancia, permanencia.
Perseverant. Constante,
permanente.
Per.sie^ erar. Permanecer.
V. Permanéixer.
Persiana. Y. Gelosia.
Persignar y Persinyar.
Urgent necessitat de ba-
tejar. Echar agua.
Persió. Avquit. Dcpósil
de canonada de aygua.
Arcon , purificador.
'Persistiv.Obstinar.se, per-
manecer, perseverar, man-
tenerse, sostenerse.
-Persona. Subjecte. Suge-
to. Adórenlas comedias.
Personaje. Pagar de la
persona. Fr. Hallarse pre-
sente, presenciar.
Personalment. Adv.
En persona, por si mismo,
por su persona.
Personejar. Portarse co-
mo persona.
Persouer. Sindich Perso-
¡nera. Participant al) ai-
tres. Participe.
Perspectiva. Aparicn-
<cia. Apariencia.
Perspicacia. Agudesa y
penetració. Perspicaci-
PER
dad, penetración. Vivesa,
ingeni. Sutileza, sutili-
dad, viveza, ingenio.
Perspicás. Agut de inge-
ni. Penetrador, lince, su-
til, viro. (pirable.
Perspirable. V. Trans-
Persuadir. Persuadir.
Imbuir, inclinar, morer,
catequizar. {creer.
Per.suatlirse. r. Juzgar,
Persuasc!>9enient.Adv.
De un modo piersuasible.
Persua.sió. Inducimien-
to, sugestión. (suasorio.
Persuasiu. Persuasivo.
Persuifur. Qu'.m. Persul-
furo. (nyent.
Pertanent. Y. Perta-
Pertangul. Pertenecido.
Pertsint. Adv. Por tanto,
atendiendo, considerando.
Pertanyent. Pertenecien-
te, pertinente, propio.
Pertànyer. Pertenecer,
corresponder, competer, \
tocar, 7-espectar, concer-\
nir. [corresponder.]
Pertsknyerse. r. Deberse,]
Perterir ó Parterir. Im-¡
pacienlar. Rabiar.
Pertinacia. Tenacidad,
protervia, jn-otervidad. j
Pertinás. Tenaz, protervo
Pertinencia. Addició.!
Apéndice. Acció ó dret de
algú a la propietat. Perle-\
nencia, pertenecido.
Pertinent. Perteneciente.]
Pertinentment. Opor-
tunament. Adv. Pertinen-
temente, oportunamente.
Pertisana. >l?V7!d blanca.
Pertocar.Correspóndrcr.
Pertenecer, corresponder,
tocar. Y. Pertànyer.
Pertocat. V. Pertangut.
Pertreclis. PI. Eynas.
Pertrechos , utensilios.
Pertiirbaci»'». La acció y
el'ec. de perturbarse. Tur-
bación, trastorno. P. del
judici. Borrachez.
Perturbar. Turbar, per-
vertir,revolver, cotí turbar,
ofuscar. V. Destorbar.
Perturbarse, r. Turbar-
se, azogarse. P. lo cap. A-
tufarse. P. los licors. Aso-
marse.
PES
Perturbat. Turbal. Tur-
bado, perturbado.
Perturbatiu. Turbativo.
Peruch. Y. Poruch.
Pervenir. Originarse. Fe-
nir. nacer. Passar lo do-
mini. Pasar, caer.
Pervers. Perverso, inicuo,
folfon, avieso, maldito.
Perversió. Pervertimien-
to contagio, perversión.
Perversitat. Pravedad,
desalmamiento.
Pervertir. Desmoralizar,
contaminar, inficionar,
malear, corromper, con-
tagiar, r. Desparramarse.
Pervingut. í>»iírfo.
Perxa. Barra ó bastó
Uarch y prim. Percha.
Barra pera móurer la
nau. Varenga, cerreia.
Porqueta, pal. Pértiga,
pertigal, varejón, varal.
Yeta. Cinta. Persona alta
y prima. Perigallo, cirial,
gambalúa, langaruto. P.
de cuyna. Esjietera. P.
deis barquers. Botador.
Pl. Varendaje.
Perxar. Cardar. Perchar.
Perxeil. Y. Aspra.
Pevxer. Cintero, listonero.
Pes. En sas princip. ac-
ceps. Peso. (Carregament,
pesantor. Pesadez, pesan-
tez, ponderación, (".ontra-
pés. Pesa, contrapeso, pes-
ga. A pes de plom. Adv.
Sesudamente, atentamen-
te. Cosa de pes. Pondera-
ble. Curt de pes. Feble.
De mólt pes. .4dv. De to-
mo y lomo. Mirar lo pes.
Pesar. Péndrer pes. Fr.
Aumentar, crecer.
Pesable. Lo uuc 'spot pe-
sar. Ponderable.
Pesada. Peso.
Pesa«lament. Adv. Ab
molestia. Imitorlunamen-
te. Al) pesadesa y tardan-
sa. Lerdamente.
Pesartesa.Kn sas princip.
acceps. Pesadez, lirave-
tat. liravedad. .Morositat.
Prolijidad. Impertinen-
cia de geni. Jiba. Torpe-
sa del cap. Somnoleticia,
soñolencia. Carregament
PES
del temps. Cargazón.
Pesart«»i' de moneda. Ba-
lanzario, balancero.
Pésam. Pésame. {sado.
Pesant. De móll pes. Pe-
Peciiantur. Pesadesa. Pe-
santes, gravedad, peso,
ponderosidad.
PeMar. Pena, disgust. De-
sazón, pesadumbre, sinsa-
bor, disgusto, sentim ien to
Examinar lo pes. Ponde-
rar. Pesar ab romana. /ÍO'
wftneac.A pesar sèu. Adv.
Mal que le pese, mal de su
grado. (do, pesaroso.
Pesaros. Apesadumbra-
Pesat. Molest. Molesto,
machaca. Pesant. Ponde
roso, grave. Ofensiu. One-
roso, gravoso. Flemátich
Flemático, flemudo, lerdo.
Fèrse pesat. Aporrarse
Posarse pesat. Apesgarse.
Pesca. La acció de pescar.
Pesquería. Cosa de pesca
ó pesquera. Piscatorio.
Pesca salada. Salpresado,
salazón. {balero.
Pescador de llissas. ò'a-
Pescaclrtral. Aucell. Is
pida, martin pescador.
Pescant. Assento del cot-
xero ó delanter en los
eotxos. Cabezal.
Pescar. Descubrir ab tre
la los intents de algú. Co-
ger, pescudar.P. abcerca-
pous. Garfear. P. á la en-
cesa.Fr. P. con candelera.
Pescara: Exclamació de
sorpresa. Cespita ¡ sopla I
cascaras ! canario I
Pescater. Qui ven peix
Pescadero. P. de peix sa-
lat. V. Tunyiner. De plat-
xa. Playero.
Pescatería. Pescadería.
Pescayre. Pescador, qui
pesca. Pescador.
Pesetas. V. Pessetas.
Pésol. Llegum. Guisante.
Pésol d' olor. Flor. Gal-
bana. Pésol quadrat. A-
faca, almorla. Pésol tira-
bech ó caputxí. Guisante
mollar, tirabeque.
Pesolar. Guisantal.
Pesquera. Pesca. Pesque-
ría, redada.
PES
Pes<|uerell.Peix petit de
riu. Breca, breque.
Pes(iui.<!)sa. Perquisició
Información, indagación
Pesquissador. Pesquisi-
dor, pesquisante.
Pesísa. En sas principals
acceps. Pieza. Padas en
lo vestit ó calsat. Remien-
do. En lo joch de escaclis
Trebejo. Cambra. Aposen
to. P. de terra. Suerte, se-
nara, üona pessa. Astut,
dolent. Uellaco, truhán,
maula, l'na pessa 'n tinch
al teler. Joch de noys.
Tira y afloja. V\. Las o-
bras de un art. Artefactos.
Anar per sas pessas. Fr.
Andar á sus anchuras.
Saber per pessas menu-
das. Estar en los ápices.
Per pessas. Adv. Menuda-
mente, por menudo.
Pessebre. Representació
del naixement deN. S. J.
Nacimiento, belen.
Pessebró. Pesebrón.
Pesseta. Porció petita.
Pecezuela, partícula.
Pessetas. Pta. Lunaria.
Pessicli. Pellizco, repizco,
pizco. Pessich de alguna
cosa. Repelón.
Pessigada. V. Pessich.
Pessiganya. Joch. Pizpi
rigaña. ¡pizcar, pizcar
Pessigar. Pellizcar, re-
Pessigolla. Titilación.
Peiüsigollas y Pessigo-
yas. Pl. Cosquillas. Fér
pessigollas los peusquant
se adormen. Hormiguear.
Tenir pessigollas. Ser cos-
quilloso, [lisimo.
Péssini. Sup. Pésimo, ma-
Pesstinauíent.Adv. Fu-
nestamente, perramente.
Pessol. Fil del urdit. Pe-
zuelo, pizuelo.y . Pésol.
Pesta. Peste, pestilencia,
contagio. Pesia que 't
toch. Inlerj. Caspita.Ç,òïa
pesta. Exprés, de estra-
nyesa. Cómo diantre. Ma-
la pesta. Interj. i¥aí/ia)/a.
Dir pestas. £c/iar pesies,
ó verbos. Pl. Verbos.
Pestanya. Párpado, pes-
taña, pálpebra. Cremarse
PET 317
las pestanyas. Fr. Que-
marse las cejas. Fér anar
ó móurer las peslanyas.
Pestañear, parpadecer.
Llevarlas pestanyas. Des-
pestañar. Moviment de
las pestanyas. Pestañeo.
Pestanyejar. Pestañear..
Pe.«ste. V. Pesia.
Pestelsecïi. Interj. Fue-
go, ■'iopla, cascaras.
Pewtell. Pessa de ierro pe-
ra (anear. Pestillo. Baldo-
net de l'usta. Taravilla.
Pe.<4tiIeneialnieut.Adv.
Pestíferamente, (gestífero.
Pestilent. Pestilencial,
Pet. Ruido que l'á alguna
cosa al rómprerse ú o-
brirse. Estallido, estallo.
Lo ruido que fan las ar-
mas de foch. Estampido^
Lo soroll que fá la fusta»
fona, etc. Chasquido, de-
crepitación. Lo soroll que
fa lo cohet al encéndrer-
se. Traque. Lo que resulta
delsl'ochsartiricials.r7«e-
110, traquido. La vento-
sitat despedida ab ruido.
Pedo, cuesco. P. de casta-
nya y deis dits. Castañe-
tazo. De cosas fulmi-
nants. Detonación. Vel de
dona rica. Herb. Dulca-
mara.P. de íuel. Latigazo.
P. de Uop. Bejin, pedo de
lobo. Pet viciat. Gachón.
No hi farás cap pet. F"r. Nc^
te verás en ese espejo. Fér
pets ó ventositats. Peer^
ventosear, ventear.
Petador. Lo que fa soroll
ó tro. Tronador, tronito—
so. Paper doblegat, que
fá un esclafit sacudinllo.
Joch de noys. Tronera-
Canó de saúch, roldó,
etc., que posant dins un
tap y aprelantlo surt cau-
sant ruido. Taco, tirabola.
Petalisnie. Petalismo.
Petanient. Rechinamien-
to, dentera. P. de dents.
Dentellada. (dorro.
Petaner. Pedorrero, pe-
Petaneria. Pedorrería.
Petar. Fér ruido algunas-
cosas tocantse, partinise
ú obrintsc. Estallar, tro-
318 PET
nar, traquear. Fèr escla-
fir los fuets, fonas, etc.
fiestallar, rastrallar.
Cruixir la fusta per se-
quedat. f/iasçuPar.Róm-
prerse. Romperse. Expel-
íir, iráurer a algú rle al-
gun lloch. Echar. Róm-
prerse lo que estava o-
"primit. Saltar. Acomo-
dar. Agradar. Trencar.
Romper, quebrar. P. las
dents. Dentellar. P. los
genolls, los dits. Castañe-
tear. Fèr petar. Fr. Llan-
sar. Arrojar, tirar. Fèr
petar á terra. Derribar.
Fèr petar la claca. Gar-
lar, parlotear. Fèrse pe-
tar. Loc. fam. Menjar ó
beurer. Zamparse, despa-
bilar, echar al coleto. Pe-
tarse, r. Fèr ventositats.
Peer, ventosear, ventearse.
Trencarse. Romperse.
l»efar«I¡«ía. Petardero.
I»etaprell. V. Peterrell,
Ploricó.
I»etarrer. V. Petaner.
Peíarrera. Pedorrera.
I»etapt. Petardo. Bátrer ab
lo petart. Petardear.
Petan. Sombrero de alas
ampias, y^eíaso. (Petaner.
Petayre y Pelejador. V.
Pef ejap. V. Petejarse.
Retejarse. Petarse. Peer,
ventosear, ventearse. V.
Petar. (Esclafir.
l»etelle.jap. V. Petejarse,
l*eter. Pedorrero, pedorro
reterrell (Fèr lo). Fr.
Hacer pucherilos.
I»etge. Peu, basa. Pie\ A-
pojo, fonament de algu-
nacosa. Estribo. Pl. Las
camas. Piernas. No dei
xar de petge. Fr. No de-
jar de mano.
Petiat (Banch). Antigua
máquina de guerra. Ban-
co pinjado.
Petició. .Kc. y efec. de de-
manar, demanda. />7)ian-
da, pedido, suplica, pre-
tensión, .luplicacion, pedi-
mento, petitoria.
PetifíMsIi.Náut.Vela trian-
gular. Petifoque.
Petimetre. Pimpollo, re-
PEU
mugado, peinado. Posar-
se petimetre. Fr. Remil-
garse, acicalarse, (curris.
Peíi«curri.<!i. V. Peiris-
Petit.Xich, curt, baix. Pe-
queño. Menut. Menudo.
Humil. Parvo, humilde.
Diminut. Exiguo. Noy.
Niño, infante. De poca
consideració. Tenue. Mes
petit. Menor. En pelil.£«
corta escala, en pequeño.
Petitainent. Adv. Xica-
ment. Pet[ueñamente, exi-
guamente, (canon.
Petítcánoii. Impr. Peli-
Petitesa. En sas princip.
accep. Pequenez. La poca
edat. Parvulez, niñez.
Curtedat. Cortedad.
Petitet, Dim. Pequeñilo,
pequeñuelo, diminuto.
Petiti!«.<<ini. Super. Pe-
queñísimo, mínimo.
Petitó. V. Petitet. {to.
Petitonet. Dim. Tamañi-
l»e(it4it.Fam.V. Rabassut
Petjada. Pisada, huella,
Petje. V. Petge. [pisa.
Petó. V. Pato.
Petoiici. Min. Especie de
feldespal. Petonce.
Petota y Petotada. V. Pa
tota, Trampa.
Petoya. V. Xanguet.
Petpicó. V. Patricó.
Petrifieaeió. Quim. La-
pidificación.
Petrificant. Petrífico.
Petriscurrís. V. Petrus
in cunctis. {Petróleo.
Petroli. Cert betum olios
PetPH.s in cunctis. Loe
Qui 's flca ahont no li de-
manan. Entremetido.
Petulant. Descarat. //1.5o-
lente, osado. {char
Petvap. Pagar tribut. Pe-
Petxell. V. Pitxell.
Petxepa. Pechera, chorre-
ra. P. de camisa. Guirin-
dola. Coixi que portan al
pit las muías del cotxo ó
carro. Zambarco.
Petxina. Closca de peix
Cancha, marisco, pechina.
Peix. Channa. {cho
Petxo. Tribut. Pecha, pe-
Peu. En sas principals ac-
ceps. Pié. Peanya. Peana
PEU
supedáneo. Náut. Contra-
mecha. Pilot de colins
plens de olivas pera
prempsar. Encapachadu-
ra, noque, pisa. L' últim
en orde dels jugadors. Za-
ga. V. Renou, Plansó,
Petge. Peu de amicb.
Náut. Estribo. Peu de á-
nech. Pta. Pié de ánade.
Peu de arbre. V. Soca.
Peu de bou. Pta. Pié de
becerro, zumillo. V. Bar-
ba de Aaron. Peu de ca-
ball ó pota de caball. Pla.
Fárfara. Peu de cap df
bestiar. Mano. Peii de co-
lom. Pta. Palomilla de
tintes. V. Borratxa. Peu
de corb. Herb. Estrella-
mar. Peu de Christ ó
trist. Pta. Pié de Cristo.
Peu de gall. Treta, astu-
cia. Pata de gallo. Peu de
gat. Pla. Perpetua dioica,
genafalio. Peu de la mit-
ja ó l)ota. Peal. Peu del
ast. Mossa. Asnillo. Peu
de Hebra. Pía. Ijjgo¡>os,
llantén, alesnado. Peu de
lleó. Pta. Estelaria, alífui-
mila, estrellada , pie de
león. Peu de Hit. Pilar,
columna de cama. Peu ó
pota de llop. Pta. Licopo-
dio. Peu de llumanera.
Plato. Peu de oca. Pta.
Ceñiglo untuo-<:o, armue-
lles silvestres, buen Enri-
que, zurrones. Peu de oli.
Noque. Peu de paret. V.
Esparó. Peu de pinya. Lo
corb y contrafet. /"iVírHJi-
cado, poíojo. Fam. Sarda.
Montañés, sardesco. Peu
de porcb. Instrument de
fuster. Pié de cabra. Peu
de rata. Pta. Cincoenra-
wa,poíf>i/i7(i.Peudeserp.
Pta. V. Plantatge coro-
nat. Peu de vedella. I'ña
de ternera. Peu dret. Pun-
tal. Poste, jamba, puntal.
Peu dret de las prempsas
de lliura. Virgen. Peu
forçat ó partit. Lo de al-
guns animals. Pié hendi-
do, bisulco, patihendido.
Peu negre. Certa casta de
gos. Melampo. Peu trist.
PEU
Pla. Cincoenrama. PI.
Peus de devant. Los dels
-cjuadriipedos. Manos.
Peus de rata. Bolet. Ma-
ixecUlaa. Peus drets en
las prempsas de lliura.
Guiaderas. A peu. Adv.
A peón, á peonza. A peu
coix. Adv. A ¡a pata coja,
ú cojcojita, ú la cozcojita.
A peu deseáis. Adv. Con
el pié desnudo. A peus
junls. Adv. A pié j un ti-
llas. A peu pla. A pié lla-
no, á un andar. Al peu de
la lletra. Literalmente. A-
llargar lo peu. Fr. Tender
el pié. Anarsenlo peu. Fr.
Relliscar. Resbalar, desli-
zarse, irse el pié. Assegu-
rar los peus. Fr. Trepit-
jar segur. Asentar ó sen-
tar el pié, pisar seguro.
Bailar ab un peu. Fr. Es-
tar mòlt content. No ca-
ber en si de gozo, no caber
■en el pellejo. De peu. Adv.
De raíz, desde los cimieti-
tos. Donar peu. Fr. Dar
ocasión, asa ó motivo. En:
ó de peus. Adv. Prompta-
ment. En seguida. Dret.
En pié, en pino. Estar ab
un peu en lo ayre. Fr.
fam. Estar en vn pié co-
mo grulla. Fér peu ferm.
Fr. Mantenirse constant.
Hacer pié. Fér tenir peu á
rotllo. Fr. Tener á raya.
Girada ó torta de peu.
Torcedura de pié. Girarse
ó torcerse lo peu. Recal-
carse el pié. Lo qui va á
peu. Pedestre. Lliscarse
1 peu. Fr. Tropessar en
lo discurs. Perderse, atas-
carse. Malmétrerse deis
peus ó los peus per mas-
sa caminar. Despearse. No;
deixarse posar lo peu al|
coU. Fr. No dejarse enst-'
//a?'. No móurer un peu.j
Fr. No fér cap diligencia
per lo logro de un negoci.
No dar pié 7U patada. No!
tenir cap ni peus. Fr. No'
iener atadero. Picament!
de peus. Pataleo. Picarl
<Je peus. Patalear. Posarl
lo peu pla. Fr. Asentar ó'
PIC
sentar el pié. Poderhi pu-
jar de peus. F'r. A ojos
cerrarfos. Posarse de peus.
Fr. Alsarse. Ponerse en
pié. Qui va á peu. Pedes-
tre. Sense móurer un peu.
Loe. A pié quedo. Séns
tocar de peus a terra. Fr.
En volandas. Tenir lo peu
al coU. Loe. fam. Subjec-
tar. Dominar, sujetar.
Trobar peu. Fr. Hacer pié.
Cosa (le dos peus. lïipedo.
Peuaiia. Pisada, huella.
I»euce«lá medicinal. Pta.
de gusl amarcli. Servato,
ervato, ¡/erba de Túnez.
Peúeli. Escarpi7i, peal.
Peucoix. Pedicoj.
Veutlelleó. Pla. Alquimi-
la. V. Uerba botera.
Peuderata. Pía. Cincoen-
rama, potentila.
Peuet. Dim. Piececillo,
pecezuelo, piecezuelo.
Peujïró.«. Patón, patagón.
l*eúlla. Pezuña, xtña, car-
nicol. {pi7ichauvas.
iPeut^rrós. Pisaterrones.
l»es. V. Peix.
I*eya. Pessa. Pesa.
Pi. Arb. Pino. Pi abet. V.
Abet. P. bo. V. P. mélis.
Bòrt ó blanch.Piíio sih-es-
íre.De la trementina. Lar-
ce, lárice. Pi de pinjas ó
pi ver.Pla. Pino de comer,
pino doncel. Mélis. Picea,
pino a/6ar. Negre. Negral,
aznacho.Pi-yé. Pinojiiño-
nero. Yert. Pino doncel.
Poblat de pins. Pinoso.
pía. Dona devota. Devota.
Bona opinió y concepte.
Buena opinión. A la pia.
.\dv. De bonas en bonas.
A buenas. {befo, alerce.
Piabet. Arb. Pinabeto, a-
Piadora. Lagar. V. Bres-
cat.
Piados. Pío, religioso, be-
nigiio. (ment. Píamente.
Piado.sanient. Adv. Pia-
Pianiare. Anat. Piama-
ter, piamadre.
Piaiuent.V. Piadosament
Piastra. Pessa del arma-
ment antich. Piaslron.
Pibef . V. Abet.
Pie. V. Pich.
Pie
319
Pica. Pessa pera rébrer
ajgKa. Pila. La que es
gran y regularment de
pedra ahont cau 1' aygua
de las fonts. Pilón, laza,
tazón. Cèrcol de pedra
que 's posa entorn del
Uoch ahont se blanqueja
la cera al sol. A toquin.
Pessa de fusta socavada
pera batanar los panvos.
Pi7a.V.Trullola. Pica del
moli paperer pera mu-
llar los draps. Pudridor,
pudridero. Pica pera re-
cuUir lo most de la premp-
sa. Trujaleta. Pica pera
trapitjar los rahims. Ga-
mellón. Cop de pica. Pi-
cazo. Ovit. Artesa.
Picada. En sas princip.
acceps. Picadura. La que
fá algun insecte ó animal
verinós. Mordedura. Lo
cop que dona lo auceli
picant. Picotada , picota-
zo. Fiblada. Picazo. Lo
dit ó paraula sensible y
picant. Dicterio. Lo pica-
ment de pinyons , etc. en
un morter. Salsa. Picada
de nous. Nogada. Picada
de pussa. Sarpullido.
Picadillo. Guisado de
carn trinxada. Picadillo,
jigote. La broma ó xasco
pera evitar á algú á que
tassa ó diga alguna cosa.
Picón. Lo ressentiment
causat per alguna dispu-
ta. Pique, honrilla. Estar
ó venir de picadillo. Fr.
Estar conlrapuntat ó en-
fadat ab algú. Estarse ó
ponerse de cuerno con al-
guno, pKiner se de puntillas
Picadis. Polvos de rajola.
Ladrillo molido. Lo qui
fàcilment se ofen de lo
queli diuhen. Cosquilloso.
V. Pedruscall, Morter.
Picador. Pala de fusta ab
que las donas pican la
roba. Moza, criada, jabón
de Patencia. Lloch desti-
nat pera domsr caballs.
Picadero. Picaporta. Pi-
caporte. Trinxant. Trin-
chante. V. Picapedrer,
BatífuUer,
320
PIC
Picadura. L' acció de pi-
car, cop ó picada. Picada.
PicaU«tr«!i. Aucell. Chupa-
flores, pica/lores, chupa-
miel, rabilargo, lisonjero.
Picalca. En los telers.
Careóla. V. Calca.
Píca-iná. V. Má de morter
Picament. La obra de
picar. Picadura. V. Es-
clafament. Picament de
mans. Palmoteo , mano-
teo, manoteado , aplauso.
Picament de peus. Patea-
dura, pateamiento, pataleo
PicatMoscas. Aucell mòlt
petit. Curruca.
Picant. Lo que cou. Pi-
cante. Lo que punxa ó té
punxas. Punzante. Sati-
rich. Satírico, compungi-
vo. Ofensiu. Mordaz.
Picantur. Picor. Picazón.
Picant. Picante.
Picaníorela.V. Picoreta
Picapecíra.V. Picapedrer
PicapeUi'cr. Qui traballa
las pedras. Cantero, pica-
pedrero, labrante, dotador
Picaplet.s. Pledejador.
Pleiteador, pleitista. Trá-
pala. Embustero, enreda-
dor, mentiroso, sicofanta,
invencionero.
Pica|i«»II. ]fia.Anagálide.
V. Pich de gallina. Espe-
cie de rabím. Albilla.
Picaport. V. Picaporta.
Picaporta. Especie de
baldó. Picaporte, aldaba.
Picap4»rta.<^. Anella pera
trucar. Llamador, alda-
ba. Lo pobre que demana
caritat de porta en porta.
Pordiosero. Qualsevol
persona mal vestida yes-
pellifada. Despilfarrado,
zarrapastroso.
Picar. Punxar , ferir ab
instrument de punxa.
Punzar. Mossegar los au-
cells y alguns insectes.
Morder. Esmicolar, xa-
far. Machacar , majar. V.
Picolar. Ser alguna cosa
desagradable al paladar
per sa qualitat ardent.
Raspar , escocer. Donar
cops ab verga ó bastó.
Varear. Ab massa 6 mar-
PIC
tell. Golpear. Mossegar la
fiussa deixant senyal en
a pell. Sarpullir. Trucar
á la porta. Llamar. Ab lo
bech los aucells per róm-
prcr alguna cosa. .4p(7o-
7iar. Pitjar ab massó. A-
pisonar. Entre enquader-
nadors, copejar ab massa
de ferro los llibres. Ma-
cear. Traballar la pedra.
Labrar. Posar sellos de
plom á la roba. Emplo-
mar. Causar coissó. Es-
cocer. Ser picant ó cohent
algun menjar. Morder,
mordicar. Moldrer, redu-
bir á pasta. Moler. V.
Trinxar. Oféndrerab pá-
ranlas, motejar. Motejar.
Batrer l'or ó plata. Zíaíir.
Pint. Calcar. V. Estargir.
Pruhir. Hormiguear. Pi-
car ab la massa. Macear.
Picar ab lo bech. Pico-
. tear. Picar de mans. Ma-
notear, palmetear. Picar
de peus. Pernear, patear.
Picar en ferro fret. Fr.
Dar en duro. Picar foch.
Encender lumbre. Picar
las pedras. Celar. Picar
lo dibuix. Pint. Recalzar.
Picar los animals que fe-
reixen. Mordiscar. Picar
los draps en lo moli. Ar-
repistar. Picar punís. En
las escolas. Tomar pun-
tos. V. Picarse. (carol.
Picarda. Esquila. V. Pi-
Picardía. Ruindad, mal-
dad, rivaldería, tacañería.
Pl. Carlancas. Fèr picar-
días. Fr. Picardear.
Picardieta. Dim. Picar-
digüela. (ros. Picaresco.
Picarescli. Cosa de pica-
Picaría. V. Picardia.
Picaro. Espallifat , mal
vestit. Zarrapastroso.
Trapasser, solapal. Bella-
co, soííí/KiíZo. Bergant, bri-
\ó.Bribo7i, malvado, ruin.
Cosa de picaros. Picares-
co. Qui la lo picaro. A-
picarado. Tornarse pica-
ro. Apicararse.
Picar4»l. Cascabell gros.
Esquila. Qui parla mòlt
ab impertmencia y nece-
PIC
dat. Lenguaraz , habla-
dor, parlanchín. I
Picarse, r. Ressenlirse.
Agraviarse , ofenderse,
sentirse, congojarse. Pre-
ciarse de alguna qualitat
ó habilitat. Jactarse. Ta-
carse la vohA. Apulgarar-
se. -•Vrnarse la roba de
llana. Apolillarse. Cor-
earse los grans. Agorgo-
garse, gorgojarse. Picar-
se las crestas. Fr. Dirsc
páranlas ofensivas. Api-
tonarse, repiquetearse, pi-
cotearse.
Picaral. V.Má de morter.
Pica.s^ia. Aum. Pilón.
Picat. Dit de la sal. Moli-
do. Lo blat y altres grans
que ha rosegat algun in-
secte. Gorgojoso. Dit dels
ous quant esta pera eixir
lo poll. Apitonado. Dit
de la plata ó altre metall.
Balido. Dit de la roba ta-
cada, del dibuix foradat
ab agulla , etc. Picado.
Ofès. Ofendido, resentido,
quejoso. Picat de la hon-
ra. Pundonoroso. Pical
de verola. Picoso. Cop.
Golpe. V. Vegada, Senyal,
Punt, Taca. Pinta.
Vteatatxas.Imperíinente.
Picb. Puní que 's fa ab la
ploma. Punto. Lo cop que
's dona trucant a la por-
ta. Aldabada. La senyal
á manera de piga que te-
nen algunas cosas. Pinta.
La punta del sombrero
apuntat y la facundia en
lo parlar. Pico. Lo forat
que 's fá ab la agulla ó
punxó en lo pergamí, pa-
per, etc. Picadura, pique-
te. Pich del gall en lo ou.
Galladura. Lo pich del
sol. Resistero del sol. Lo
de verola. Hoyo. Pich de
gallina. Herba. Alsine.
Planta. Anagalide,moru-
jes , yerba pajarera. A
pich. Adv. A punt, á pe-
rill. A pique, con riesgo.
A pich de martell. A
golpe de Hjarííí/o. Parlant
de metalls. A martillo. De
un pich. Adv. De una.
PIC
re:. Donar pichs ala por-
ta. Loc. Picar. Llamar.
Pico. Discordia, disgust
ocasionat de alguna dis-
puta. Pique. Trencat, res-
pecte de quantitat entera
ó principal. Residuo, res-
ta. Anar de pico. Fr. Ir
de ¿ípuesla. Anarsen á pi-
co lo barco. Zozobrar,
afondar, naufragar . Tirar
a pico. Fr. ¡Naut. Echar á
fondo, ú pique, colar ú
fondo, á ojo. Destruir al-
guna cosa. Echar d perder
Picó. Instrument pera a-
pretar la terra, pedras,
etc.Pí-s&7i.Peixetde ajgua
dolsa. Picon. V. Picor.
Pic«»Ea. Instrument de
mestre de casas Piquetilla
Picolar. Trinxar la carn.
Picar. (polvillo.
Picona. Quera. Carcoma,
Pïcouai*. Apisonar, pisar.
Pic<»r. Coissó, pruilja.Co-
ineztm, prurito, picazón.
Lo sabor ó gusl picant
que tenen algunas cosas.
Gustillo, picante. Disgust,
neguit. Desazón. Donar
ó íér picor. Fr. Dar pica-
zón. \ . Picar.
Picftrea. Pecorea. Fèr pi-
corea. Fr. Talar, pecorear.
Picoreta. Dim. Prurito.
Picoreya. V. Picórea.
Pico.t.sada. Dineral, dine-
rada, doblonada.
Picot ó Pigot. Aucell. Pi-
camaderos, picaposte, pi-
co. Magall. Legón.
Pic4»ttu Teixit de llana dit
sayal y sargil. Sarjil.
Pïcòtatla. Cop de bech,
picada. Picotazo.
Vicote jar . Picotear, picar
Picotejarse.Escatafinye-
jarse. Pelotearse , zapa-
tearse. V. Escatafinyarse.
Picotí. Mesura, quarta
part de un quarta. /'¡coííh.
Picotilia. Porció de mer-
caderías que algun parti-
cular porta ó en via á Amé-
rica. Ancheta, caudalejo.'
La porció de género que
's permet portar á un par-
ticular quant se embar-
ca. Pacotilla. '
DIC. CAT. CAST.
PIL
picuda. Náut. Bòt mòlt
caminador. Picudo.
Picurianíí. Pl. Epicúreos.
Pidoiatlor. V. Pidolayre.
Pidolar. Mendigar, pedir
conporfia. V. Demanar.
Pídolayre. Qui demana
ab porfía ó contínuament.
Pedidor, pedigón, pedigüe-
ño , mendicante.
Pieuf<<». Y. Pinso.
Piéridaíí. Pl. Las musas.
Piérides. (seracion.
Pietat. Llàstima. Conmi-
Pilano. V. Blat de moro.
Pífano. V. Pifre.
Pitia (Anarsen á la). Fr.
Llevárselo la trampa. ¥èT
pifia. Loc. Dar en falso.
Pitre. Pífano, pifaro, pito.
Piji^a. Taca petita que sol
surtir en la cara. Peca,
pinta, albarazo. Taca na-
tural en qualsevol part
del COS. Lunar. Senyalar
pigas. Fr. Haverhi perill
de succehir algun mal ó
contratemps. Traer vigi-
Pi^iall. V. Pigallo. (lia.
PíKaliat. V. Pigat.
Ptiu;alio. Noyet que acom-
panya al cego. Destrón,
lazarillo, gomecillo.
Pig-allÓM. Qui té pigas,
pigat. Pecoso, picoso. Lo
que 's de un color bar-
rejat de pichs ó (aquetas.
Graneado, pintojo.
Pígat. V. Pigallós. {Jarro.
Piger. Especie de gerro.
Pignteu. Nano. Pigmeo.
Pign4»ració. Y. Empe-
nyorament.
Pi¿ot. Aucell. Lo major.
Picamaderos , picaposte,
pico. Lo mitja ó pigot de
mars. Picapuerco. Lo pi-
got menor. Pipo.
Pigota. Verola. Viruelas.
La verrugueta , ó granel
que fan las fullas de al-
gunas plantas. Verdugui-
llo. La verola en lo bes-
tiar. Morriña. {lento.
PigotÓN. Yerolós. Viro-
Pigre. Peresós. Pigro.
Pigueta. Taqueta en la
cara. Pintilla.
Pijorar. V. Pitjorar.
Pila. Munt , agregat. Mon-
PILL
321
ton, hacinamiento, cúmu-
lo, conglobación , conge-
rie.P\\a de cosas posadas
unas sobre altras. Cara-
millo. En pila. Adv. A-
montonadamente. Pila de
batejar. Fuentes bautis-
males. Pila de herba. Y.
Garba. Pila de llenya. V.
Claper. Pila de terra.
Montón de tierra. A pilas.
Adv. A pilots, a munts.
A granel, á montones.
Pilar. Arquit. Columna
arrimada a una paret pe-
ra afirmarla. Conlracolu-
na, apoyo. Arquit. Agulla.
Machón , macho , porte.
Estreb.PíVa. Pal, puntal.
.Sosteit. Pilastra. Anta.
Pilar cantoner. Trascan-
tón. Pilar de Hit. Pié de
cama. Pl. Joch de noys.
Arrepásate acá, compa-
dre; las cuatro esquinas.
Guardarodas. Guarda-
cantones. Y. Pilastra.
Pilaret. Dim. Pilarejo.
Pilars. Pl. Joch de noys.
Las cuatro esquinas.
Pilat>¡tra. Pilar ó colum-
na que los grechs posa-
van en los ánguls de las
fatxadas de un género de
temples. Anta. Lo pilar
que en laj columnatas
sòl posarse á mes de la
columna , pera sostenir
algun arch. Parástade.
PilastraȒ.*ia. Aum. Pi-
lastron. (trilla.
Pilastreta. Dim. Pilas-
Pilaíiitró. Arquit. Pilas-
tra, parástade. [ro.
Pilater. De balan. Pilate-
Piicb. Arb. Especie de llo-
rer. Pilco. {toncillo.
Pileta. Dim. Muntet.jtfon-
Pilía. Y. Pillatge.
Pillaíïa. Acció y efecte de
pillar. Hurto, tiro. Robo
fét ab astucia. Sonsaca,
»o7isacamiento. Acció vil.
Pillería , rapjazada, rapa-
cería. Y. Bribonada.
Pillar. Robar, raspar, to-
mar, saquear.
Piilardás y Pillarl. Mo-
zón, mozallón, moceton.
Pillar*. Y. Piliardas.
21
322
PIL
Pillatge. La acció de pi-
llar, robo. Pillaje, pille-
ría, saqueo, presa , pirate-
ría, garrama.
Pill«>. Pillador, robador,
galopo, zangarullón.
Pilma. Emplaste. Em-
plasto. V. Cataplasma.
Piló. Tros de lusta pros
pera laliar la carn. Ta-
joi>, tajo, tajadero. Pilar.
Pitar. Lo contrapès de la
romana. Pilón. La pessa
de fusta que serveix als
sabaters pera amolllar la
sola. Hueco. Lo que 's fa
del sucre mes purificat.
Catite. La pila de verema
trepitjada. Pié. V. Patibul
Püoiiá.x. Aum. Tajón.
pjiut. Patró que j;oberna
la nau. Piloto. La mate-
ria que regularment es
rodona. Pelotón. La mul-
titut de cosas sens orde.
Montón, hacina, hacina-
7niento, amontonamiento,
acervo. Lo pilot de palla
sencera. Balagar. A pi-
lots. Adv. A granel. Y.
Mnnt, Pila.
PiS4»ta. Bola de llana ó al-
tra cosa. Pelota. Pilota de
vent. Balón. Pilota de
coure. Disco. Pilota ge-
nobisca. /-"e/oía triagonal.
Jugar a pilota. Pelotear.
Ver anar com una pilota
ó jugar á pilota ab algú.
Fr. Traer á alguno como
palillo de suplicaciones:
traer al pelotero. No do-
nar ó no locar pilota. Fr
No dar pelotuda. Penjar
la pilota. Fr. Calar la pe-
lota. Tornar la pilota á
joch. Fr. Rebálrer las ra
hons de altre. Volver ó
rechazar la pelota.
Pilotada. Cop de pilota
Pelotada, pelotazo.
Pilotallar. V. Pilolejar.
Pil«»táin. Conjunt de pi-
lotas. Pelotería.
PilotaH.xa. Aum. Pelotón.
Pilotejar. Jugar á pilota.
Pelotear, jugar á las boni-
cas, r. Altercar ó renyir
dos ó mes personas entre
SI. Pelotearse.
PIN
Piloter. Qui té per ofici
l'èr pilotas. Pelotero. V.
Escarabat merder.
Pil«>(et. Dim. Pelotilla.
Piloteta. Dim. Pelotica.
Piloti. Jove ajudant de
pilot. Pilotin. (lla.
Pilotilla. V. Mandongui-
Piiiieiitera. V. Pebrera.
Pinteiitó. V. Pebrot.
Piiueiii«>nar. V. Pebro-
terar. (lera.
Píiiientttitera. V. Pebro-
Piinparat. V. Primparat.
Piei!)|>ineila. Pla. Pimjii-
nela menor. Pimpiriella
major. Pla. Sanguisorba.
V. Pampinella.
Pinipoll. Pimpollo.
Pinabet. Arb. Pinabelo,
abeto. {lo, cúpula.
Pinaele. Ciii)ula. Pinúcu-
Piisal. V. Pinar. (Pineda.
Pinar. Pinça rrancal. V.
Pina.<<ica. .4rb. V. Pi bòrt.
Pinatell. Dim. de pi. Pi-
villo, pinito. V. Pinench.
Pijice.«*. V. Pincelas.
Pincctas. PI. Pinzas.
Pisic». Embarcació de
cárrecli. Pingüe.
Pantiola. Pildora.
PisKioujsar. Rondar. Pín-
donguear, pingonear.
Pineda. Pinal, pinar.
Pincni-h. Pertanyent al
pi. Pinariego. Bolet que 's
cria prop dels p ins. J/í cco-
lo. {perico, corazoncillo.
Pingell. Herba. Cori , hi-
Pingiieniout. Adv. A-
bundantment. Cojnosa-
mente, ¡tolgadamente.
PinJISo.Pla. V.Mirambell.
Pin.^iá. Aucell. Pinzón.
Pin^a»!. PI. Estanalletas.
Tenacillas, tenazuelas.
Piní^ell ó Pinzell. En sas
princip. acceps. l'incel.
La escombreta de pel lli-
gada á un i)al ó can\ a pe-
ra emblanciuinar. ¡Iro-
chon. La escombreta de
cerdas Migadas al extrem
de un bastonet. Sedera,
brocha. Fabricant ó vene-
dor de pinsclls. Pincelero.
Pin.xellatla. Rasgo de
pinsell. Pincelada. Lo cop
donat á algú ab lo pinzell.
PIN
Pincelazo. Donar la últi-
ma pinsellada. Fr. Dar Ui
tiltima mano, terminar.
Pin.*»ellás. Aum. Pincelóle
Pin»«ellet. Dim. Pincelillo
PinMell.x. Pía. Yerba nin-
cel. V. Farigola mascle.
Pinf«eta.*i. PI. Pinzas.
PinKo. Porció de grá que
"s dona a las cabalcadu-
ras. Pienso. Pl. l'am. Pi-
cats, diners, etc. Pecunia.
Vinsot. Náut. Pinzote.
Pín.«iú.<s. Arb. V. Riber.
Pinta. Instrument de ma-
terias varias, compost de
mollas ])uas pera nelejai
y arreglar los cabells.
Peine. La pinta arquejada
que usan las donas pera
assegurarlo pentinat. Pei-
neta. La senyal que tenen
las cartas eñ los estrems
per alionl se coneixen an-
tes de descubrirlas ; la
laca ó clapa en la pell
dels animals; la mesura
de Fransa y senj al ó mos-
tra exterior ab que 's co-
neix la qualitat de las co-
sas. Pinta. Pinta de Ve-
nus. Pla. V. Agulla de
pastor. Pinta espessa ó Ue-
menera. Lendrera. Pinta
per lo lli ó canem. Rasti-
llo, rastrillo. Conèixer las
cartas per la pinta. Tras-
pintar. Conèixer per la
pinta. Fr. Conèixer per
algun senyal. Sacar por
la pinta ó por tas señas.
Sobre pinta. Adv. Lleuge-
rament. Ligeramente.
Pintabarret.s. Fam.f/iís-
garavis. fruslero.
Piittavila. Aucell. Esp.
de cadarnera. I'intacilgo,
lugano. V. Cadarnera.
Pinta«lor.En las fabricas
de indianas. Estampador,
fatjricante de estampador.
Piuta«lura. V. Afeyl.
Pintaire. V. Pinlayre.
Pintar. Donar un .sol co-
lor á alguna cosa. Dar de
color. Posar colore! á la
cara ó alguna cosa de co-
lor roig dels núv ois. .4 rrc-
bolar. Estampar los di-
buixos á las robas. Es-
PIN
<aï»! par. Posar las plomas]
los aucells. Einplumecer,]
emplumar. Comensar áj
madurar los rahims. Em-\
berar. Ar.Ar, presentarse
be ó mal. [r, presentarse,}
dar serial, tener buen
Pío
der véurer á alijú ni en
pintura. Fr. Aborrirlo.
Xo poder ver á uno pinta-
do. Ser una pintura. Fr
Tenir una cara mòlt bo-
nica. Ser un serafín, un
dechado de belleza.
PIR
323
mal aspecto. Pintar abl Pinxo. .Matamoros. Tra-
ferro calent, Fr. Pintar^ gahombres. V. Guapo.
al encáustico. Pintar al Pinya. Lo fru> I del pi. P/-
tremp. Pintar al temple.' ña. Fam. Cop de puny
fíemoquete , nwjil. Com
una pina. Apiñado. Pinya
de Indias. Pla. Anana,
pina de .América. Agafar
ó tenir la pinva. Fr. fam.
Eniborratxarse. Pillar
Pintar al fresch. Fr. Pin
lar al /"rvsfo. Pintar al oli.
Fr. Pintar al óleo. Pintar
<ie roig ó bermell. Rubri-
car. Pinlar estampas. Ilu-
minar. Pintar la cara ab
.afi'vts. Jalbegar. Segons una mona, embriagarse.
corii pinta ó com pintara. Pinvatü de Sant Joan. Pla.
Expr. fam. Conforme die-' Leucea. (nench.
ra el dado. PinyateS!. Bolet. V. Pi-
pintapse. r. La cara. Ar- Pinyó, La Havor del pi
rebotarse, repintarse.
pintat. Consemblant. Pa-
recido, semejante. Loque
está naturalment matisat
de varios colors. Matiza-
do, versicolor.
pintats. Pl. Robas pinta-
das. Eslampados.
Pintayre. Qui fa ó ven!
pintas. Peinero. \
Pinte. Instrument pera'
pentinar ó rasleliar lo ca-'
nem. fíastrillo , .'sedadera.
La carda ; palmas de car-|
dar llana; lo instrument'
llarch de fusta ab púas;
de canya ó cer que usan'
los teixidors. P?í«e. lizo.\
Lo instrument dels telers^
- de Uéns. Canal. V. Pinta.'
Pintor al fresch. Fresquis-
ta. Pintor de portas, fi-
nestras, ele. Pintor de bro
I Piñón. Pl. Diners. 3/o»i¡'
ses , mosca . moga. Espe-
I cié de pastilla de sucre y
I pinyons. PíTioJwfe.Partir-
' se un pinyó. Fr. A'o ha-
I ber pan partido, morder
\ en un confite.
I Pinyol. La part interior
de algunas Irinlasahont
esta la llavor. Hueso, cues-
co. La pedra introdubida
per descuyt en la rajola
ó teula. Caliche. Réga-
nyar lo pinyol. Fr. Re-
sistir, fíesiiiir . mostrar
los colmillos. Renyar. Re-
gañar. Fam. Amostrar las
carns per algun foral de
la roba. .Amostrar , ense-
ñar el culo. Traurer lo
pinyol del coló. Fr. Ali-
jar,' despepitar.
Pinyoia. V. Pinyolada.
c/ia jorrfo. Pintor de mi- Pinyo!a«Ia. Lo que queda
nialura.J/íriíaíHrísííf.Pin- de las olivas desprcs de
tor de tremp. Templista.
Pintoresch. Pintoresco,
pictórico.
Pintora. Imatge. Imagen.
Lo color ó materia ab
que 's pinta. Color. Des-
cripció ó narració de a"
mollas y prempsadas. Hi
juela . terrón , borujo. Lo
pinvol que 's trau net de
fas bassas de oli. Herraj,
erraj. {Iiuesecillo.
Pinyolet. Dim. Huesecito,
Psnyonatla. Piñonate.
guna cosa. DMcrípcion. Pinyoner. Arb. V-. Pi-vè.
pintura deayguada. Pint. Piny»ínet.Dim.Pí7io?!Cï7/o
Pintura de aguazo. V\Ti{\x- Pinzell. V. Pinsell.
ra de Venus. Pla.V.Agu- Pió. Benigne. 3/íserícorrfío-
11a de pastor. Pintura ri-¡ so, benigno, compasivo
piadoso, religioso. - >
Pipa. La pisa fína y llus-
trosa. Loza, l'mplirla pi-
pa. Fr. F^nfadar móll. Ha-
cer subir la mostaza á las
■nances, enojar.
Pipada. Fumarada. No
valer una pipada de ta-
baco. Expr. fam. A'o va-
ler un pito, vn ardite ; no
montar un comino.
Pipap«»t. Cop que 's dona
al nas. Papirote. {Pipián.
Pipia. Especie de guisat.
Pipida. Pepida. Pepidn.
PipirisaU. Pla. Pipiriga-
llo, esparceta.
Pipiripip!«. Pla. Alcohol.^
amapola. V. Rosella.
Pique. V. Perill.
Pif|uer. Mil. Piguero.
Piquet. Mil. Piquete. V.
Estaca. (leta, pilica.
Piqueta. Pica petiía. Pi-
Piquete. Y. Puntilla.
Piraguas. Pta. Brionia,
anorca , algalia, nueza
V.Vidalba.
Pirámida. Pirámide, pa-
drón. Piramida posadaen
lo cim de un edifici. Fas-
tial. Piramida sepulcral.
Pirámis. pira.
Pirár.weía. Fr. Fugir. To-
mar las de Villadiego.
Pjratejar. Piratear.
Pirau.sta. Cert animal fa-
bulós. Piral, piragrm.
Pireneus. Arb. \. Pi bòrt
Pireni. Pedra preciosa en
forma de pin>ol./Jirí;f)o.
PJret. Monstruo milat ho-
me y milat caball. /'ireío.
Piretro. Pía. ) erbo salival.
Pirícíi.Perlanyent al foch.
Píreo, (rineus. Pire^naico.
Pirinaieli. Cosa deis Pi-
Pirita. Min. Pirites , piri-
le, marquesita.
PiríK-et. Min. Ferro voí-
canich. Pirocelo.
Pirógeno. Produhi! per
l' acció del foch. Pirogeveo
Piroilenyó.oi. Quim. Pi-
roUgnoso, piroleñosn.
Pirról'anc». Bermell per
sobre y blanch per sota.
P!?To/enro.(lot. Escéptico.
Pirrónich. Qui dupla de
ílicula. rarjcaítíro. No po-' Devot, religiós. Devoto, 'Virronisme Escepticisnia
324
PIT
^is. Sol , paviment. Sítelo,
pavimento, solar. Lo ter-
reno que se trepitja. Hue-
llo. Habitació. Alio, ha-
bitaciort, piso.
Pisa. Terrissa fina. Loza.
Fam. Diners. Monises,
mosca. {don.
Piíxana. Pta. Trigo almi-
Pi«i$ca. V. Engruna , Mica.
Piíicar. Lograr ab poch
traball alguna pretensió.
Pescar. V. Conseguir.
Piscina. Soroll. Zambra,
sarracina, trapisonda, tre-
molina. V. Safareig, Vi-
ver. Móurer piscinas. Fr.
Remover los caldos.
Pi.ttó. Picó. Costal, pisón.
Pispar. Péndrer, pillar.
Sonsacar , sacar, soplar,
escamotear. Fèrse propia
alguna cosa. Apropiarse.
V. Agarrar, Atrapar.
Pissarra. Min. Pizarra.
Cosa de pissarra. Pizar-
reño. Cuberl ó teulada de
pissarra. Empizarrado.
Cubrir de pissarras. Em-
pizarrar. Pedrera ó lloch
de pissarras. Pizarral.
Traballador de pissarras.
Pizarrero.
Pissogas. V. Pessigollas.
Pistatxo. Fruyt ó nou del
fcsluch. Pistacho.
Pistó. De las armas de
foch. Pistón. Maq. Embol
de la bomba de vapor.
Embolo de la bomba.
Pistola. Arma del'ochque
*s porta en la butxaca.
Cachorro, cachoi'rilto, pis-
toleta. La brocada llarga
que 's deixa en los ceps.
Perchón. Cop ó tir de pis-
tola. V. Pistolada. Posar
ima pistola ais pits. Fr.
Poner en apuros , poner
un puñal al pecho.
Pistolada. Pistoletazo.
Pi.st4»let. Pistolete. (da.
Pist4tletaiia. V. Pistola-
Pit. En sas nrinci|t. ac-
ceps. Pecho. La molsa que
tenen los aucclls sola del
coll. Pechuga. La cavitat
del eos inferior al coll.
Seno. Mamella. Tela. La
fiel observancia del se-
PIT
cret. Fidelidad. Pits avall .
Adv. A pechos. Anar pits
per terra. Gatear. A pits
descuberts. Adv. A pecho
descubierto, üevanl de
pil. Pechera. Descarnar lo
pil. Despechugar. Descu-
brir son pit á algú. Fr.
Abrir su pecho, declarar
su corazón, fiar su pecho.
Os del pil. Anal. Ester-
non. Posarsehi depit.Fr.
Echarse ó tomar a pecho
ó con empeño. Tela del
pil. Anal. Mediastino.lt-
nir pil. Valentía. ii»!inio.
Pita. Pta. Cabuya , ma-
guey. La quarlá part de
un diner. Pitis, pito. Cor-
da de pita. Cabuya. V.
Adzavara.
Pítansa. Racció. Ración,
porción. La posada de
carn, cansalada, sigrons,
ele. Olla. La pilansa do-
ble. Dupla. Repartir las
pilansas. Fr. Pitar.
Pitanser. Pitancero.
Pitanseria. Finestra pe-
ra passar lo menjar. Par-
tidor, [tarrasear.
Pitarra.<«sar. Náut. Pi-
Pitás. Aum. Pechazo.
Pitecb. Especie de mona
sense cua. Pileco.
Pitet. Pit petit. Pechico.
Lo drap que 's posa en io
pit de las criaturas pera
que no se embruten. Ba-
badero, servilleta, pechero.
Piteu. Fenómeno meteó-
rich. Piteo. ípiltmo.
Pítima. Med. Epitima.£-
Piliniiiii. Primor. Fililí.
Pilja. Puntal. V. Massó.
Pitja«la. Senyal que dei-
xa en terra lò peu. Pisa-
da, vestigio, huella, estam-
pa. Apretada. Apretón.
Empenta. Empujón. V.
Trepitjada.
Pitjadanient.Adv. Apre-
ladamenl. Apretadamente
Pujador. Massó, picó.
Pisón. ()ui pilja. Pisador.
Pitjanient. Pisadura.
Pitjar. Apretar. Recalcar,
apretar, tupir, ajustar
PIU
apoyar. V. Piconar.
Pitjat (Bèn). Ad. Recalca-
damente, apretadamente.
Pitjor. Peor, peormente..
Posarse pitjor. Fr. Piíjo-
rarse. Empeorar.
Pitjora. AumentdemaL.
Empeoramiento, peoría.
Pitjorament. Pitjora.
Peoría. Deteriorament.
Desmedro, menoscabo, de-
trimento, i gravar.
Pifjorar. Empeorar, a-
Pito. Pífano. V. Pifre. To-
car lo pilo. Piíar. {cho.
Pit«il'. Fam. Ebrio, borra-
Pitonisiiie. Pilonismo.
Pit«>ta. Fam. .Menjar. Co-
milona. Bona pilóla. Gau-
deamus. comilitona.
Pitrada. Cop fon ó cay-
guda de pil. Pechugón.
La reprehensió sena ó
forta. Reprimenda, rocia-
da, peluca, réspice.
Pítral. Corretja del ense-
llament de las bestias.
Pelral , pretal. La xarpa
pera portar penjada la ca-
rabassa. Pechera, charpa.
Pitralada. V. Pitrada.
Lo que cau entre la pi-
trera y la camisa. Seno.
Pitrera. La parí exterior
del pil. Pechuga, ¡lechera.
Vaqueta que 's posa en lo
pit de las cabalcaduras
pera tirar. Pechera.
Pitrós. Aucell. Cloris.
Pitxell. Vas alt y rodó ab
tapa. Pit/ic/. Logeno pe-
ra posar llors. Maceta, flo-
rero. V. Porró, Canter.
Pitxeilet. Dim. Pichele-
te,jarrico.y. Porró.
Piu. La punta de algun
ferro ab que s' assegura,
altre. Espigón, espiga.
Veu del aucell. Pió. La
llengüeta de las romanas
y semblan!. Lengüeta,
lengua, fiel. Pessa de fer-
ro que serveix de eix. Es-
piga, pasador. No ohirse
uii piu. Fr. A'o oirse una
mosca o mosquito, [que.
Piula. Tronera, triquitra-
Piulada. Piada. (dor.
Empènyer. Empujar. Es-Piuiador. (Juí piula. Pia-
tribar. ("ar^ar'jc/escatisar, 'Piulanieut. V. Piulada.
PLA
Piular. Piar, pipiar. No
poder piular. Fr. No po-
der gañir. No piular. Fr.
Callar. No chistar, callar,
no resollar.
.Piulayre. V. Piulador.
Piulch. Med. Excreció de
pus ab orins. Pinico.
Piulet. Lo piu deis aucells
petits. Pió, piada. Lo só
agut y desapacible de la
veu. Chillido.
Piurna. Pta. Peonía.
Pivóíi. Arb. V. Poli ga-
baitg. ( vol pixar. Mea.
Pix. Veu de la criatura que
Pixacá. Pta. fanerógama.
Meaperros, sardinera. Bo-
let venenos. Agárico de
los estercoleros.
Pixada. V. Pixarada.
Pivador. Lloch pera pi-
xar. Meadero. Qui pixa
mòlt sovint. Mean.
Pixal'reda. Apocat. Ave-
fría, ablanda brevas, pen-
dejo, (diente de león.
Pixallif. Pta. Ainargo7i,
Pixallits. Fam. Qu\ se sol
pixar en lo Hit. Meon.
Pixaner. V. Pixador.
Pixar. Orinar, mear. Pi-
xarse de riurer. Fr. Caer-
se, destornillarse de 7'isa.
Pixarada. iVtfarfa. {dita.
Pixaradeta. üim. Mea-
-Pixarelias. Vi prempsat
de infíma qualitat. Agua-
pié. Qualsevol licor de po-
ca fortalesa. Aguachirle.
Pixat, iíearfo. Pl. Pixats.
Orins. Meados, orines. A-
trapar ab los pixats al
ventra. Coger infraganli.
Pixavagaiit. Correntón,
golondrino, azotacalles,
corritlen, placero.
Pixa^agar. Callejear,
corretear, hopear, ruar.
Pixayre. Meon. V. Pixa-
dor. (Gana de mear.
Pixera. Ganas de orinar.
Pixó. Fam. Miemjbro viril.
Pix4»ta.<«. Peix. V. Llus.
Pixuni. Fam. MuUadura
de pixats. Meada.
Pla. Terreno sens alts ni
baixos. Llano, llanura.
Lo terreno en que está
algun edifíci. Plan, plano.
PLA
Ras, Uis. Igual, raso, li-
so, plano. Lmerta plana
en lo cim de las monlA-
nyas. Mesa. Lo puní de
la mitja que no 's minva
ni creix. Llano. La des-
cripció que 's fa de algu-
na cosa. Plan, ewposicion,
descripción. Del frontis y
elevació de un edifici. Al-
zada. V. Aplanat, Plan.
Fácil , corrent que no té
dificultad. Liso, llano. Ex-
pressió pera afirmar ab
mes forsa. Cierto, cierta-
mente. Expressió usada
irònicament pera negar
lo que altre assegura. Si,
cierto, sí por cierto. Ben
plá. Loe. Ben cert. Por
cierto, muy bien. Cop de
plá. Lapo. Pla bè. Loe.
irón. Buena la hemos he-
cho, medrados, lucidos es-
tamos. Pla óptich. Tabla.
Placar. Aplacar.
Placetit. V. Placenter.
Plaeenter. Placentero, ri-
sueño, jovial.
Placer. Lo que pertany
ó es propi de la plassa.
Placero. V. Públicn.
Placerameiit. Adv. Pú-
blicament. Públicamente.
Placet. Veu de aprobado.
Que me place, sea.
Placévol. Agradable. V.
Complacent.
Plácia á Uèu. Expr. Plá-
gala á Déu. Quiera Dios,
ojalá. (gal. Tranquilo.
Plácid4». Quiet, assosse-
Plaer. V. Pler.
Plai'ú. Arquit. Lo pla in-
ferior del resultat de la
corona de la cornisa. Pla-
fón, paflón. MotUura en
portas y finestras. A tai-
re, entrepaño.
Plaga. Calamitat. Cala-
midad. Abundancia de
una cosa nociva. Peste.
lióme xislüs, truha, di-
vertit. Chocarrero. Qui o-
bra inconsideradament.
¿060, sandio, loco. Fèr lo
plaga. Fr. Fér lo truhá.
Truhanear, bufonearse.
Fèr bulla , divertirse ab
estrèpit. Loquear,
PLA
325
Plaganient. Adv. Tonta-
mente, locamente, necia-
mente, bobamente.
Plagaría. V. Plagasilat.
Plagasitat. Disbarat,
tontería. Bobería, locura,
sandez, desatino. Truha-
nería. Chocarrería, tru-
hanería, truhanada. Dir
plagasitats. Fr. Chocar-
rear, hablar necedades.
Fér plagasitats. Hacer de-
satinos, desatinar.
Plaga/ssa. Auro. Bobali-
I con, bobarron, bobazo.
Plagat. Nafrat, llagat, fe-
rit. Llagado, herido.
Plagi. Plagíalo, plagio.
Plagiedri. Min. Cristall
dissimétrich. Plagiedro.
Plaguejar. Fèr lo plaga.
Truhanear, loquear, 6«-
fonearse, hacer el bobo.
Vlaguet». Bobillo, {nado.
Plagut.P. de P\á\irer.Dig-
Plalieut. V. Plasent.
Plahentineut. V. Pia-
sentment.
Plalier. V. Pler. A plaher.
Adv. Ab comoditat, sens
molestia. Cómodamente,
gustosamente. Poch a
poch. Despacio. A mos
bons plahers. Adv. A mon
gust. A mi gusto, á mi vo-
luntad. En plaher. Adv.
En buena armonía, ami-
gablemente. A tot plaher.
Fr. Sense cumpliment.
Ancha Castilla.
Plan. Dissenyo. Plano,
proyecto. Lo "extracte en
que per menor se apun-
ta alguna cosa y la des-
cripció que 's fa de algun
exercici. Descripción, si-
nopsis. Fèr lo plan. Des-
cribir, levantar el plan.Ti-
rar sos plans. Fr. Ajustar
ó echar sus cuentas. Tirar
un plan. V. Projectar.
Plana. Entre mestres de
casas. Llana, trulla. Pá-
gina de un llibre. Llana,
página, carilla. Lo camp
ó terreno pla. Llanura
planada , llano. Instru-
ment ab que se aplana
la Ierra. Aplanadera. Es-
tar en la primera plana
326
PLA
ó en la plana del Jesús.
Fr. Estar en el Cristus.
Plasiada. Llanada, llanu-
ra, ¡llanada, ¡danicie, lla-
no. P. rasa. Palomera.
Planament. Adv. ¡Kual-
menl. Igualmente. Sensi-
llament. Sencillamente.
Clarament. Manifiesta-
mente. V. Estretament.
Pianejadura.v. Pl. Cepi-
lladuras, acepilladuras.
V. Tafetans. Encenalls.
Planejar. Allisar la fusta
ab lo ribot. Acepillar, ce-
pillar. Igualar ab una
posl la terra desprès de
llaurada. Tablear. Redu-
hir las barras de ferro á
una figura plana. Tablear.
Pint. Lm|)lir ab lo apa-
rell las desigualtats de
una superficie pera po-
derla pintar. Emplastecer
Ptaneki.Lo llom ó esquena
del ganivet, fíecazo. lomo
Planer. Lo que planeja.
Llano. [nico, llanito.
Planei. l'n poch pla. Lla-
Plaueta. Lo astre que 's
deixa véurer sobre lo ho
risont al temps del nai-
xemc! t de algú. Horós-
copo. La sort ó destino.
Estrella, hado. La perso-
na de poch alcans. llobi-
Uo. Tenir bona planeta.
Fr. Ser felis ó alortunal.
Campar por su estrella.
SMaiEjíut. Plañido.
Plaitcct y Planicia. V. Pla,
Plana. (nomeiría.
Planintciírca. Gcom.Pla-
Plan(>«t'ei'i. Majiamundi.
Plauso. Arbre petit que
's trasplanta. Plantón. Lo
rebrot que ix en la soca
deis arbres. /íf/iuero, /)í;)i-
pollo, vastai/o. La taula
del planter. .Semillero, al-
majara, almaciga. Lo fill
ó filia de meiior edat.
Pimpollo. Loplansó liórl,
ab arrelis. Plantan.
Planf. Plor. Llanto, lloro.
Lament. Plañido, r/ueja.
Lamentació. Lamento, la-
mentación, quejxdo. Ferio
plant. Fr. Plañir.
Planta. Dissenyo. Plan,
PLA
plano, proyecto, traza. \
Petjada. Pisada, huella.]
Peu. Pié. (ientilesa. Apos-
tura. La part de una co-
sa que 's manifesta. Fa-
chada, faz. Planta ani-l
mal. Zoófito. P. de cabes-'
sa. Cebolluda. Fér plan-
ta. Fr. Parecer bien. ¥èr<
plantas. V. Galanlejar. |
Posaren planta. Planti-^
ficur, plantear, plantar. ^
Segona planta ó plan, fíe-
planteo. Tornar a fér la
planta o plan, fíepianíar.^
Pl. Plantas espinosas ó
punxosas. Arlos. Reta-
llarlas plantas. Atusar,
rebajar, recortar. 1
Plantació. V. Plantada.
Plantada. Plantación,
plantío, plantaje. Planta-
da de verduras. Puebla.
Lollochque ha servit pe-
ra plantar. Plantanal. ¡
Plaiita<E«ir. Estaca pera
plantar. Hocino.
Plantaforiua. Platafor-
ma. Plataforma. (da.
PlantsinieiU. V. Planta-
Plantar. Sembrar. Sem-
brar. Posar en planta.
Plantificar. Pegar, flocar
ó sacudir algun cop. Cas-
car, sacudir. Assegurar,
fér ferma alguna cosa.
Aseiilar, sentar. Juntar
las parts de una máquina.
Armar, ordenar. Apegar.
Fijar, pegar. Posar, col-
locar. Poner, colocar.
Plantar a clols. Fr. Plan-
tar ti hoya. Plantar cros-
sa. Fr. .Sentar el real.
Pfaiitarüie. r. Aturarse,
detenirse. Pararse, dete-
nerse. Establirse. Fijarse,
establecerse.
Plantat. Plantada. Plan-
tío. Home ben plantat.
.Ipueslo, garrida.
Plantatge ó Planíalje.
Pta. Llantén, arta, lengua
de cordero.P. coronal. Es-
trellamar, daga. P. d' ay-|
gua. Llantén acuático, a-
lisnut. lizon. P. de ca. Za-
ragatona, pulguera, llan-\
ten de perro. V. Herba I
pusscra. P. menor. Lan-'
PLA
céola, llantén menor,fiuin'
(¡uenervia , carmel.
Planteíx. V. Panteix.
Planteí\ar.V. Panteixar
Planter. Taula de llavors
nadas ó plañías petitas..
Plantel, almaciga, semi-
llero, almajara. planta-
rio. Seminari. .Seminario.
P. de ceba. Cebollino. P.
de col. Colino. P. de en-
ciam de lletuga. Lechugui-
no. P. lie porro. Porrino.
Lloch destinat per avivar
lo planter de arbres. Vi-
vero, [plantecica.
Planteta.Dim. Plantilla,
Plantifaeia. V. Plant ifa-
rada. \gada. privada.
Plant i tarad». Fam. C<t-
Plautilieució. Planta-
ción, planta.
Plautiticap. Posar algu-
na cosa en ¡laraige que
no ilcvia estar. Plantar.
Pegar. Cascar, pegar.
Plantilla. Entre arquit.
motilo. Terraja. Posai
plantillas. Plantillar.
PI»níiu. Plantío, sativo.
Plantó. Lo soldat que es-
ta de centinella. P/u»iíon.
Lo qui esta dret y paral
en un lloch. Poste. Es-
tar de plantó. Fr. Estar
esperant a algu que falta
a la cita. Llevar poste.
Plantóla. Xinel-la. Paii-
tu/io. Dit de la dona gros-
sa y pesada, ¡'andorga.
En "forma de plantólas.
Apantu¡lada.Co\) de plan-
tofa. V. Planlolada.
Plantntatía. Cop de plan-
tofa. P/rj/iíH/uro. t.op do-
nal ab la ma ó ab alguna
cosa tova. Papirotada. V
Patacada. .4nar a planio-
fadas. Fr. Andar á nüa
sobre tuya.
Plantotéjar. -l/ioira.'ftir
Plantofer. Zapatero de
plantufas ó riiinelas.
Plantonianíátieh. Mòlt
aficionat a fer planta-
cions. Platvmano.
Planura. Terreno pla.
Llanura, planada, llana-
da, llano, nava, plat» a. Li
([ualitat de la supeiGcie
PLA
de alguna cosa. Llanura,
visura, igualación, {nudo.
Planut. Náut- Plano, pla-
Planxa. Kn sas princip.
aceeps. Plancha. Lámina.
Lámina, hoja, cimpa. P.
rodona. Tejo. Cubrir ab
planxas. Planchear. Fa-
bricant de planxas. La-
minero. Guarnit de plan-
xas. Laminado.
S'Eanxadora. Planchado
ra, aplanchadora.
Vlanxskr. Planchar, aplan-
char. Roba per planxar ó
planxada. Aplanchado.
B^lanxaí-í^a. Aum. Plan-
chón, {planchuela.
PIan\e4a. Plancheta,
Planyaiiient. V. Alarit,
Plani, Lamento.
I*láity<lre»<. V. Dóldrerse.
Plànyer. Tenir llàstima.
Compadecer/te, lastimar-
se. Escassejar, regatejar.
Regatear, escasear. Excu-
sar á algú algun traball.
Ahorrar. V. Anyorar. Ser
de plànyer. Fr. Ser digno
de compasión ó de lástima.
Pláiiyerse. r. Buscar la
propia comoditat. Ahor-
rarse, perdonarse. Quei-
xarse, lamentarse. Que-
jarse, dokrse. V. Plorar.
Plaiiyiditra.V. Ploradora
Plauyimetit. Cant fúne-
bre. Endecha, cantiga.
Pla<jue.iai'. Cubrir los
metalls ab planxa. Pla
quear, dar plaqué.
Platiiií. Armadura anti-
gua. P laquin.
t*ïasent. .Agradable. P?a-
c¡>»íe,/>McíV/o.V.Falaguei
Pla^enti.«i.«i!in. Superi
Gustosísimo, muy grato.
Plasenlment. Adv. A-
gradablemente , gustosa
mente, placenteramente,
apaciblemente.
PlaNinss. Min. Varietat de
calcedonia. Prasma.
Plasme. Figura modelo
forma tiplea. Plasmo.
PlaNo. V. Plasfo.
PlaNísa. En sas principal:
aceeps. Plaza. Lloch es-
pacios, regularment rodó.
Circo. Lloch, paratge.. Si
PLA
tio, puesto, lugar. Plassa]
alta. Fort. Caballero. P.
de toros. Coso. Assentar
plassa. Mil. Sentar plaza.
Cosa de plassa. Placero.
'Plstsseta. üim. Plazuela,
placeta , pladlla.
PEaiNS4». Termini. Plazo,
espera, término. Plasso
per la paga. Respiro.
Pla^^ía. Especie de pasta
pera reomplir. Paste.
PSastre. Pasta. Plasta.
PEat. En sas princip. ac-
eeps. Plato. (Kerla. Ofer-
ta. Plat de aygua. Palan-
gana. Pial de balansas.
Balanza. Plat fondo ó so-
per. P. hondo ó sopero.
Plat pla. /'. trinchero.
Extraordinari.. 4 ;iíí/5oa'ío.
Fèr lo plat. Fr. Servir.
Rentar los plats. Fr. Fre-
gar, limpiar los platos.
Piata. Plat gran. Fuente.
P. miljana. Flamenqui-
lla, tarina. P. per partir la
vianda. Trinchero. Plata
cremada. Melall de aquest
nom cremat. Trena, ere-
no. Plata en barras ó en
massa. Plata en bruto ó
en masa. Plata obrada.
Plata labrada. Plata pu-
rificada. Plata acendrada,
pura, í/e ('0/)e/a. Reduhir
a plata. Plalificar. Sepa-
rar la piala de altres me-
talls. Desplatar. Separa-
ció de la piala y metalls.
Desplate.
PEatalornia. Plassela de
davant de un gran edifici.
Pórtico, atrio.
Plnlanar. Platanal.
Plátano. Arb. Plántano,
plátano de Oriente. Pláta-
no de América ó de las
Indias. Arb. Higuera de
Adán, banano, bananero.
Lloch ó terreno poblat
de piálanos. Plantanal.
V. Platanar.
Piafara. Piala múlt gran.
Plata, fuente.
Viatát*. Aum. Platazo.
Platojacta. Pla. Argenti-
na, plateada.
Plate.ia(lnr. Plateador.
Platejainent. Platea-
PLE
327
miento, plateadura.
Plate.iai'. Platear.
Platejat. Cubert de pia-
la. Plateado. Lo aclc de
platejar y la cosa plate-
jada. Plateadura.
piater. Argenter. Platero.
PVMerÁs. V. Platas.
Plateret. Platel que ser-
veix pera captar. Bacine-
ta. Especie de planxa de
llauló que 's usa com ins-
trument músich. Platillo.
Menjaret. Comidilla.
Platet. Piat petit. Plalito.
plática. Exhortación, o-
racion. {Bocadillo.
Platilla. Especie de Ucns.
Platillo. Guisado. Guisa-
do. V. Platet.
Platina. Melall. Platino.
TPisktisiiSUla. Massa molt
espessa. Plasta.
Platja. Ptej/a, ribera, ri-
bazo. La qu' es gran. Pla-
yazo, playón. Cala peli-
la. Ancón, anconada. Re-
tirarse lo mar de la plat-
ja. Desplayarse. {Guisote.
platot. Guisado mal fét.
piatussa. Peix. Acedia,
platija, platxija.S. Pelaya.
Platxéria. Á Igazara. Es-
lar de platxéria. Fr. Es-
tar de gresca , de chunga.
Píáurer. Placer, gustar,
agradar. {se.
Pláurerse. r. Complacer-
Pié. En sas princip. ac-
eeps. Lleno , pleno. Cum-
plert . enter. Plenària,
cumplido. Carregat, pre-
nyat. Cargado, preñado.
Enfadat. Enojado. Com-
pletat. Com?)/e<o. Plá, ras.
Raso. Pié de lluna. Opo-
sició diametral de la llu-
na ab lo sol. Plenilunio.
Al pié del sol. Al resis-
tero del sol. Pié de bon-
dat. Bondadoso. Pié de
carns. Abultado de carnes.
Pié de arrugas. Verruco-
so. Pié derechs. Acequia-
do. Fèr lo pié la lluna.
Fr. Licitar la luna.
Pleliá.Dignilat de párroco
ó curat. Plébano.
Plebeu. Plebeyo, popular.
Plebiscit. Plebiscito.
328
PLE
Plecb. Arruga que 's fá
en la roba , sech. Pliegue,
dobladura , plegado , do-
blez.Lo conjunt de papers
ó carias lancadas haix
una mateixa cárpela. P/i'e-
go. La pessa de paper que
's fabrica de una vegada.
Pliego. La tobaliola que
's posa al coll pera afey-
tar ó tallar los cabell's.
Peinador. Entre arrenda-
dors, etc., paper de con-
dicions. Pliego , pactos.
Sota plech. Adv. Bajo cu-
bierta, debajo pliego.
I•lecíre. Plectro. (dor.
Plede^ista. V. Pledeja-
Pledejador y Pledejant.
Pleiteador, pleiteante, li-
tigante , litigioso , pica-
pleitos, pleitista.
Pleilejar. Pleitear, litigar
Meilejayre y Pledejisia.
V. Pledegistà.
Pledeyar. V. Pledejar.
Plega. V. Aplega.
Plegable. V. Plegadis.
PlegaUi-M. Plegadizo.
Plegador. Pal rodó que
usan los teixidors pera
plegar. Enjullo, enjulio,
engullo. Instrument de
plegar. V. Plegadora. Qui
plega olivas. Arriscador.
Plegadura. Plegadera.
Plegadoret. Especie de
cilindro de carretó. Ple-
yadorcillo.
Plegauían.s. Insecle. Sal-
tón, í)ia«íicío.V. Pregadèu
Plegament. Ac. y ef. de
plegar. Plegadura.
Plegar. Doblegar , fèr
plechs de alguna cosa.
Doblar. Caragolar , en-
rotllar. Encanutar, arro-
ilat . Recull ir. Recoger. V.
Aplegar. En las universi-
tats ler feriáis, en los tri-
bunals, ele. suspéndrer lo
traball. Cerrar. Deixar,
suspéndrer lo estudi ó al-
tre traball pera descan-
sar. Alzar, dar punto. Re-
cullir los lardos, maletas
j provisions pera manar.
Levantar el campo, recoger
él bagaje.Plegir fent arru-
gas. Fruncir. Plegar las
PLE
mans. Juntar la* manos. ^
Plegar la taula. Fr. A /zar, '
ó levantar la mesa ó los
manteles. Plegar los caps. '
Naut. Adujar. Plegar losl
trastos ó las gabias. Fr.
Mondar el haza. Plegar]
mes. Replegar. Plegar ve-
las. Fr. Recoger velas, irse
con la musica a otra parte.
Plegaria. V. Pregaria.
Plegarse, r. Doblegarse.
Doblarse. Reduhirse una
cosa a menor extensió.
Recogerse, achicarse.
Plegat. Doblegat. Dobla-
do, plegado. Junl , unida-
ment , en un mateix
temps. Junto. Caurer tot
plegat. Fr. Caerse á plo-
mo, venirse abajo. Dit de
las personas. Dar consigo
en tierra o en el suelo. Tol
plegat. Adv. Por junto,
de golpe , a revuelta , de
por junto. Tols plegats.
Loe. De mancomún, man-
comunadamente, todos á
una ó d la vez.
Pléiada.vi. V. Cabrellas.
Plenament. Adv. Abun-
dantment. Llenamente.
Cumplidament. Plena-
mente. [no, entero.
Plenari. Cumplerl. He-
Plenáriament. V. Ple-
nament, na.
Pleniluni. V. Pié de llu-
Plenitut. Abundancia ó
excés de alguna cosa.
Henchidura, reitchimien-
to, rehinchimiento.Exube-
rancia. Eauberancia. Ple-
nitut de sanch. .Med. Plé-
tora. Plenitut de ventrell.
Repleción , cargazón de
estomago. (úc^. Pleonasmo
Pleonasme. Figura retó-
Pleíinaste. .>lin. Varietat
de granat. Pleonasto.
Plepa. Fam. Objecte des-
preciable ó molest. Mau-
la. Persona enfadosa, ci-
catera. Mazacote, nuizo.
Pler. Pluer. .\ pler. Adv.
A plerel, poch a poch.
Po-so pasito. A son pler.
Adv . .4 sus anchuras. Do-
narse vint y un pler. Fr.
Regodearse, darse un ver-
PLO
de. Pler ab cua. Loe. Por
un placer mil dolores. V.
Servey, .Mercé.
Pleret. Despacio , paso á
paso, quedito, quedo.Aoar
a pleret. Fr. Ir o andar
chiticallando.
Plet. Pleito, litigio. Com-
pany en lo plet. Litiscon-
sort'e. Curs del plet. Litis-
pendencia. Gastos del
plet. Litisea-pensas.
Pleta. Aplech de gent bai-
xa. Rancho, hato. Lo Uoch
abont se recull lo bestiar.
Redil , majada , apero , a-
pnsco. Aplech de gitanos.
Aduar. Pleta ó reunió de
pastors. Pastoría.
Pletoria. Med. Plétora.
Plétoriíi. .Med. Plenitut.
Repleción. {sia.
Pleuresic». Med. Pleure-
Pleyadasi. Pl. .\siron. Las
set estrellas del signe
Tauro. Pléyades , hespéri-
des. pteadas. V. Cabrellas.
Pleyt. V. Piel.
Pliniá. Min. Pirita arse-
nical. Plinian.
Plinteu. Med. Especie de
banda pera sostenir lo
bras desconcertat. Plin-
teo, cabestrillo.
Plinto. Arquit. Quadrat ti
orla de descans de la ba-
sa de la columna. Zoco,
orlo . latastro.
Ploguda. V. Pluja.
Plom. Metall. Plomo. Mi-
neral. Arquifol. Llisteta
de plom pera assegurar
los vidres. Verga. Lopes
pera averiguar la fondà-
ria de r avgua. Sonda,
plomada, sondalesa. Ni-
vell pera regonéixer la
ií;ualiat de una paret, etc.
Plomada. Lo contrapès ó
barra del vollejador.roti-
trajíeso , varilla. Plom
blanch. V. Estany. Plom
volant. Arquit. Plomada.
A plom. Adv. Perpendi-
cularment. .4 plomo. Tot
plegat. De golpe. A pes
de plom. .\dv. PofKÍerc-
Síinieii/e. Assegurar, sol-
dar ó cubrir ab plom.
Emplomar. Cosa de plom.
PLO
SHúmbec. De color de
.p\om. Aplomado , plomi-
zo. Estar fora de plom ó
pérdrer lo plom. Fr. Des-
decir, desplomarse. Plom
V estany barrejat. Peltre.
iPosar a' plom. Aplomar.
Sellar al) plom. Plomar.
Tapar, revestir ó unir ab
plom. Emplomar.
f luiiia. £n sas principals
acceps. Pluma. Las llar-
gas de las alas deis aii-
cells. Remeras. Las llar-
gas de la cua. Timone-
ras. Las no consolidadas
que extrauhen la sanch
deis aucells. Chupón. Lo
conjunt de plomas que
cujjreixen lo aucel). Plu-
maje , plumería, pluma-
zón. La que 's posa al
sombrero pera adorno.
Látigo. Ploma de cap de
ala. Loe. Subjecte reco-
mendable per sas quali-
tats. Hombre de categoría.
Bona ploma. Calígrafo.
Pendolario, pendolista.
Coixi, colxa de ploma fi-
na. Edredón. Cop de plo-
/ma. Plumada. Escapsar
lo tremp de la ploma. Re-
tajar. Mátalas de ploma.
Plumón. Posar la ploma.
Fr. Dar tinta la pluma.
Posar ó traurer ploma los
-aucells. Emplumar, e7n-
plumecer. Trempar la plo-
ma. Fr. f'oríar , tajar la
pluma. Pl. Plumazón,
plumaje, plumería, plu-
majería. Los espolsadors
de plomas. Plumero.
Guarnir alguna cosa de
plomas. Emplumar.
iPIoniacla. Porció de tin-
ta que cab en la ploma.
Plumada. Nivell per ave-
riguar la fondària de 1'
aygua. Ploma, sonda.
,Pl4»iuall. Adorno de plo-
mas. Plumaje, penacho,
penachera, piocha. Plu-
mero. Plumaje , pluma-
zón. Plomall de vidre.
Garzota. Las plomas que
s' elevan sobre '1 cap de
alguns aucells. Airón,
moño. La fletxa ó bande-
PLO
reta que clavan ais bous
los lorcjadors. Banderi-
lla. Ab plomall. Apena-
chado. Fabricant ó vene-
dor de plomalls. Pluma-
jero. V. Rclilando. Lo con-
junt de plomalls. Plu-
majería. Guarnir de plo-
malls. Emplumajar.
Plonialler. Fabricant ó
venedor de plomalls ó co-
sas de plomas. Ptumajero.
Plomar. Llevar la ploma
deis aucells. Desplumar,
pelar, quitar la pluma.
Pliiinat. Sens ploma. Des-
plumado, pelado. Marcat
ó sellat ab plom. Plomado
Pl4iuiat$;e ó Plumatge.
Plumero, plumaje, plu-
mazón. V. Ploma.
Plomejar. Pint. Plumear
Ploniejat. Pint. Conjunt
de rállelas petilas fetas
ab ploma. Plumeado.
Ploiuer. Traballador ó fa-
bricant de cosas de plom.
Plomero. Plomall. Pena-
cho, penachera, plumero.
Plomero. La ploma Gna
y en forma de seda que
tenen los aucells entre
las grans. Plumón, plu-
mión, flojel, plumazo.
Plometa. Dim. Plomilla.
PIoniitiNOI. Plumón, plu-
mión, /lojel, peto.
Pl(»mi!«t:a. Gent de ploma.
Gente de pluma. Qui fa-
brica ó ven plomas arti-
ficials. Plumista.
Ploiiió»i. Lo que té ploma
ó mólta ploma. Plumoso.
Lo que te plom. Plomizo,
plomoso. Fastigós, pesat.
Sobón, plomoso, cócora.
Plor. Lloro, llanto. Lo de
las criaturas. Gemido, va-
gido. Arrancar lo plor.
Fr. Soltar, romper el lian-
te. Pérdrer lo plor. Fr.
Encanarse. Pl. Llanto, llo-
ros. Plors ab crits de las
criaturas. Berrenchín.
PIoraco.<<!>«o.«i. V. Plora-
dora. {Llorón, llorador.
Plorailor.Qui plora mòlt.
Ploradora. Dona llogada
pera plorar en los enier-
ros. Endechadera, plañí-
PLU 329
I dera. V acció de plorar,
plor. Lloro. (Plor.
Ploralla. Lloriqueo. V.
Ploramica»^. Plorayre.
Lloraduelos. (dora.
Ploi-amorts. V. Plora-
Ploraiiera.V. Ploradora.
Plorar. Derramar llagri-
mas, afectar pobresa. Z/o-
rar. Queixarse amarga-
ment. Lagrimar, plañir,
quejarse, lamentarse. P.
gemegant. Sollozar. P.
los arbres. Sudar.
Plorayre. Plorador. Lio-
ron, llorador. Qui sempre
's lamenta ó plora. Guá-
charo. Ploramicas. Llora-
duelos. V. Plorador.
Plorera. V. Ploradora.
Phtricó. Lloriqueo, gimo-
teo. Fèr lo ploricó. Fr.
Hacer la guaya, lamen-
tarse. V. Petérrell.
Ploriquejar. Lloriquear,
gimotear, ploriquear.
Pl«»r«>.<$. Llagrimós. Lloro-
so, lagrimoso. Trisi, que
excita a plorar. Compun-
gible. llorón, (rosamente.
Plorosament. Adv. Llo-
Plóurer. Llover. Plóurer
á bóls y a barráis. Fr. Di-
luviar, llover á cántaros.
Plóurer menut. Fr. Llo-
viznear, cerner, molliz-
nar, molliznear. V. Plo-
visquejar. Plóurer mòlt.
Llover ü mares. Plóurer
sobre mullat. Fr. Venir
traballs sobre traballs.
Ya escampar) llovían gui-
jarros. Aixó ho fa (jue no
vol plóurer. Fr. irón. y
fam. Esa es la madre del
cordero. Com ara plouen
figas. Expr. fam. Como
ahora llueven albardas.
Ploviscar. Lloviznar.
Pl<»vi«icó. V. Plovisqueig.
Plovisqueig.Plujeta me-
nuda. Lloviz7¡a, mollina.
Pl4»vi(«(|uejar. Chispear,
molliznar, cerngr. (jar.
Pluiíiejar. V. Plovisque-
Pliija. En sas princip. ac-
ceps. Lluvia. Pluja a mo-
do de rosada. Rociada.
Pluja de estiu. Xube de
verano. Pluja menuda.
330 POB
Calabobos, cernidillo, llo-
vizne, mollina. A>?i!a de
pinja. Açiua ¡iluiial o llo-
vediza. Com a pluja me-
nuda. Loo. fam. Abim-
dantemente. Cop de pluja.
Af/uarero, afi>iaducho.
Cosa de pluja. Pluvial.
p[uje(a. Llovizna, cala-
bobos, mollina. V. Plovis-
queig. (llovioso.
Plujófi. Hurioso. pluvioso.
Pluma. V. Ploma.
Pliimar. V. Plomar.
Pluiiibat. V. Plomat.
PIuiiie.ia(. V. Plomejat.
Piuinif«.>i«t!. V. Plomissol.
Plúteo. V. Preslaice.
Plutó. Poét. Infern. Pin-
tón, báratro, averno, tár-
taro. (Xeiimátino.
Pneuniátccii Ñeumalich.
Po. V. Por.
Poa. Náu(. Corda de las
reiiníias. Coba, pesa.
Puagra. Gota, ¡lodagra.
Puagrúíi. Gotoso.
Poal. Galleda. Pozal. Lo
canti que té un sol forat
gran. Cántara, cántaro.
Poar. Sacar agua del pozo.
Poatayre y Poater. V.
Pohater.
Poató. V. Val!, [bertad.
Pobertat. Pubertat. Pu-
P<»l>la. Población, pueblo.
Poblaeió. La acció de po-
blar algun llocli. Popu-
lación. Lloch poblat de
gent. Poblado, pueblo. Lo
número de vehins que lo
coniponen. Población, ve-
cindario. Població noAa.
Colonia. Fora de la pobla-
ció. Suburbano.
Poblament. V. Població.
Poblarse. r.Férse vebi de
un poble. Avecindarse.
Poblá.«. .4um. Población,
pueblo grande.
Poblat. V. Població.
Poble. Lloch y geni que lo
habita. Pueblo. Població.
Población, público, vulgo.
Poble bai\ ó menut. Po-
blazo, poblacho, villana-
je. Poble de mala mort.
Aldeorrio. Poble de qua-
tre casas. Pueblo corto.
Poble fortificat. P/ora.Po-
POC
ble fondo. Almarcha. Po-
ble petit. Lugar, aldea,
villar, villaje, [pueblecito.
Poblet. Dim. Pueblecico,
Pobrá*;. Aum. Pobrelon.
Pofire. Qui esta fallat de
recursos. Necesitado, a-
purado. Lo que lo es al
mitj délas riquesas. Ava-
ro, 7nezquino. Escás, ma-
gre. Menguado, escatima-
do. Lo qui demana cari-
tat. Mendigo, pordiosero.
Pobre Itome. Pobrete, po-
breto. Pobre pelat. Pelón.
Pobre que capta ó dema-
na caritat. Pidientero. Po-
bre sense vergonj a. Zam-
I palimosnas. Mòlt pobre.
! Pobreton. Tornarse ó fér
tornar pobre. Empobrecer
Pobpe.jar. Fér lo pobre.
Llorar pobreza. .4nar á
menos. Escasear. Curte-
jar ó anar escassa alguna
cosa. Escasear, faltar.
Poliremeiit. Rústica-
ment, de un modo gros-
ser. Inurbanamente. Fre-
damenf, sens art. Fría-
mente. Ah escassesa, mes-
quinament. Miseramente,
mezquinamente, escasa-
mente, ruinmcnte. (za.
Pobreí«a. Miseria, pobre-
Pobre><»«alla ó Pobreta-
Ha. Mullilut de pobres.
Pob'-eria, pobretería, po-
brismo, pelonería.
Pobreí. Que té necessi-
tat. Pobrecillo. Lo mise-
rable, lo subjecte inútil |
y de poch esperit. Pobre-i
te. pobreto, mandria, pe-,
Ion. Pohrets y alegréis.
Expr. fam. Pobrete pero
alégrete. (V. Pobi essalla. I
P(»bref alia y Pobretería.
Pííbreíó. Pobre home.
Pobreton. (mo, miserable.
PobriMídim. Sup. Pobrisi-
i»oc. V. Poch.
Poca. V. Mica.
Poeament. Adv. Escasa-
mente, parcamente.
P«trli. Poco. Poch á poch.
Adv. Ab suavitat. Con jui-
cio, con suavidad, blanda-
mente. V. .4 poch á poch. I
Poch me fa o poch li fú.
POD
Loe. Eso no me hace ó no
le hace. Poch pera tú.
Adv. Xo reza contigo.
Poch sá, poch llá. Adv.
Poco mas ó menos. Poch
sovint. Adv. Pocas reces.
Poca cosa. Subjecte débil
de eos y ánimo. Poquito,
corla pala. Algun poch.
Adv. L'n tanto. .4 poch.
Adv. Por poco. V. Tan-
tost..4 poch á poch. Adv.
Séns fér rumor. Quedo,
quedito, despacito, callan-
dico. Ab lenlitut y pausa.
Pianpiano , puso a paso,
despaci' , pasivamente,
paulatinamente. lenta-
mente. A poch á poqiiet.
Ati\.Quedo, quedito, man-
sito. Poch mes ó menos.
Alzadamente. .4ra depocli
Adv. Ahora poco, recien-
temente , frescamente, fíe
poch en poch. .4dv. Poco
a poro, a poquito. Donar
ó rébrer pocli á poch. Fr.
Goífaí-.Espaniarseóquei-
xarse de |)och. Fr. fam.
Ahogarse en ¡toca agua.
No es poch ni gayre. Fr.
No es nada, ahí es nada,
ahi que no es nada, l'n
poch. Loe. Un xich. Algo.
Venirsenhi á poch. Fr.
Faltar poco. Vn poch mas-
sa. Demasiado. Pochs mo-
dos. Descortesía.
P<»ci«>. Beguda. Poción.
pcoïorïtàt. V. Poquedat.
Poda. Lo teraps en que s'
acostuma podar. Poda-
zón. La obra de podar.
Castra , podazón.
P4MlacIa. Poda, poden.
Podadora. Podadera, po-
dón, hoz, bodollo.
Podasrera. Herb. Yerba
de .San Gerardo. (Podón.
Podall. Esp. de podadora.
Podar. Esporcar. raí/í-íir.
P. los ceps. Maestrear.
P(»dé. Adv. fam. Tal vez,
acaso, por ventura.
Poder. Valer. Valer. Do-
mini, imperi. Poderío po-
testad, imperio, jurisdic-
ción, potencia. Procura.
Procura, proctiracion. Pl.
Forsa. facultat pera fér
POL
alguna cosa. Posibles, ha-
beres. Poders amples. Ple-
nipotencia, poder pleno.
Lo qui dona poders á al-
ire. Comitente, poderdante
Pínlei'íis. Que té poder.
Potente. Robust , que té
loicas. Pujante, fuerte.
Rich, acomodat, fíico, pu-
diente, sobrante, sobrado.
Gallart, ple de carns, fíe-
pleto, re//e)¡o.Tolpoderós.
Omnipotente. (ra.
Po<l.riauE-a. V. Pudridu-
BVxtrif. V. Pudrir.
l^oe^ia. Art de l'ér compo-
sicions en vers. Arte mé-
trico, prosodia. Lo joch y
vivesa de las imatges de
la poesía. Estro.
Poeta de nyiguinjogui ó
de racó. Poe/osíco. P. dra
matich. Dramaturgo.
Poetas. Poeta famós. Poe-
ton, eo'celenle poeta.
Vitt. Lo ruido l'ort que fá
un eos al caurer. Pum
puf, paf. {cero.
P4»hater. Qui fá pous. Po-
p«»i. rolo.
Poíúyua. Adorno de ca-
misa, alba, etc. Vuelta.
Calsó que té guarda pols
Botin. Gastar mòlta po-
layna. V. i-atxendejar.
Poleiii.<:scot>c. Hiera de
campanva. Polemóscopo
Poliargclita. Min. Sili-
cat de alúmina, varietat
de rosita. Poliargita.
PwEibracÉ. Monstruo de
mòlts brassos. Polibraco.
P«AEic<»tiIet£oni. Cot. Po-
licotiledóneo. (tilo.
Puiidúcfif. liot. Polidác-
Polidiuieieítt. Adv. Puli-
(iament. Pulidamente.
PoEidesa. V. Pulidesa.
P«»Iiclui'. Especie de cu-
quet acjuatil. Polidoro.
Piilidra»i. Especie de cris-
tall de facetas. Polidraso.
Puliíaritiáciclt. Poli fár-
maco, (nidos. Polífono.
Potirúnicli. De mólls so-
P4ttií;af<{iiia. Gobern de
mòlts. Poliarquía.
P4tIi;;a»<tre.De mòlts ven-
Irells. Poliqaslro.
Polija. V. Politxa.
POLL
PoEciueut. Puliment. Pu-
limento, pulido.
Potiot. Uevb. Poleo, golio.
P. monta. Pía. Zamarri-
lla. {Pólipo.
Póíij». Classe de zoólit.
P<iiii|to«!ac'. Paregut al
polipoli. Polipoduceo.
I^iili\m\i. Herí). Polipolio.
V. ílcrba deis humors
PoEif. Pulir. Pulir, (freís.
E»<'»it.«*fía.Llibransa.f(iíí;rt,
vale. Flica, astut, subjec-
te ociós y sens destino.
Polizón, tuno, socarrón,
redomado, tunante, pe-
rillán, sollastre.
Potist:!. Arquit. De mol-
las columnas. Polislilo.
P<»lit. Auc. Zarapito real.
PoEiítc». Cortesía, bona
criansa. Cortesía, urbani-
dad, policía.
P<klític<tR. Presumit en la
ciencia de la política. Po-
liticastro.
Poléíricla. V. Falsía.
P4»tíit\». Náut. Roda de
terna!. Rodaja, roldana.
P<>Iitxiii<^£-la, PolKxi-
nel-li y Pruixincl-ll. Mi-
mo, saltimbanco , salta-
bancos , chiquiticuatro.
Ptíil. La cria que surt del
ou del aucell. Pollo. Lo
poli de I' aliga. Aguitu-
üho. Lo del anech. Ana-
dino. Lo de la cigonya.
Cigoñino. Lo del gall din
POLL 331
polls. Fr. fam. Pegar á
algú al cap. Cascar o ma-
chacar las liei)dres.Mun\i>
de polis. ftq/«/ia.Neteiar,
mirar, tráurer los polis.
Espulgar, despiojar.
Potia. La de ajgua. Galli-
na de rio, gallineta, fúli-
ca, trullo. La de indias.
Pava. {Polacra.
Pttüacra. Embarcació.
Puliada. V. Vuaiü.
PuElugí». Bi anqueta de
arbre. Gajo. Lo corn, pua
ó punxa de las loicas pa-
lleras. Cuerno.
PuEIasuera.Eix. Quicio,
quicial, quicialera. En
las campanas, lo piu, apo-
yo ó teñidor. Eje. Tráu-
rer de pollaguera. Fr. Sa-
car de quicio, desquiciar.
PoEEauí. Pollada.
PoEEaiica Y Pollancie.
Arb. V. Alba, Poli.
PitüaucEi. Lluch, po!',
brol ó grilol que ix en la
soca. Chupón, renuevo.
V. Poli, arbre.
PoBEutici-eda. Lloch po-
blat ó plantat de pollan-
cres. Chopada.
PuEIarüie. r. Corearse. Pi-
carse. Criarse '1 poli en 1'
ou. Empollarse.
PoBEaí«.írc. Poli gros de
gallina. Pollo, pollastro.
Lo home mòlt astut. Pe-
rillán, truhán.
di. /•'ai-i/ío/Zo. Lo de gar-|Pi>EEasti'er. Pollero. V.
sa. Picazo. Lo de oca.j Pollaíayre. (lo, pollito.
Ansarino. Insecte. Pio-jPoEtasEref. Dim. /'oí/ue-
jo. Arbre. Chopo, ala- Pollut. Empollado. X.Cor-
mo negro. Poli gabaitg. cat, Tinjat.
Arb. Álamo de /faíití, PoBEatayre y Pollater.
chopo de Lombardia. La| Gallinero, poHero.
cria de lasabellas. Ewpo-jPoEEen. Pols que alsa la
Hadara. Poli de bou. V.| farina ó gra quant se m,ol.
Paparra. Poli de coslura. I Harija. (llinayre.
Persona importuna. jI/(i-|PoEEer. Gn//(He/o. V. Ga-
chacu, pegote, piojo, pe- PoEEera. Pta. Carretillas.
gadizo, sobón. Poli ma-
laltís. La persona débil y
malalta que no medra.
Galpito. Poli mullat. V.
Xop. Poll ressuscitat. 4rf-
venedizo. adventicio. Fér
lo ball del poli. Fr. fam
Artifici ó modo de cistell
pera ensenyar á caminar
las criaturas. Andanif:os,
carretilla, carretón.
' PoEEet. üim. de pollastre.
Polluelo, hijezno. Insecte.
I Piojuelo. {Huela.
Concomerse, reconcomer-l Volteta. Dim. Pollica, po-
se. iMalar un poli ó los'PolEi. AïC ó burro j»\e.
332
POL
Pollino. Lo burro que
mama. Buche.
Polliiiuda. Borricada.
Pollinur. Parir la burra.
Pitllinet. Dim. Pollinejo.
I*4>lló»«. Piojoso.
Pul-luciú. Polución.
P4»l-luir»$e. Inficionarse.
y. Corrómprerse.
Pol-luit y Fol-lut. Poíuío.
Polm.Pe'ix. Pólipo.y. Pop
Polonés. Natural de Po-
lonia. Polaco.
Polp. V. Pop. {ne.
P«>lpa. Molsa. Pulpaj car-
Políí. Las parts sublilissi-
mas a que 's reduheix al-
gun sóiil. Polvo. Polsa-
guera. Polvareda. La parí
del cap entre 1' uU y la
orella. Sien. La part de la
munyeca ahoni se senl
la arteria y lo moviment
de aquesta". Pulso. Por-
cioneta de cosa polveri-
sada que 's pren ab los
dils pólser é índice. Pul-
garada. Tino ó cuydado.
Atención, lino, liento, ten
con ten. Pols assossegat.
Pulso sentado. Pols del
moll ó de la l'arina quant
se passa. Híirija. Pols de
pedras y metalls. Hari-
na. Pols" menuda. V. Pol-
sina. Alsar pols. Fr. Le-
vantar polvareda. Anar
lo pols. Fr. Latir el pulso.
Apagar la pols. Fr. Matar
el polvo. Bon pols. Tino.
Escampar la pols. Espol-
vorear, espolvorizar. Pén-
drer lo pols. Fr. Pulsar.
Pesar á pols. Fr. Tomar
á pulso. Traurer la pols
de la esquena. Fr. lam.
Pegar. Sacudir el polvo ,
vapulear. Lmplirse de
pols. Entraparse.
Polí^acMÍ. Pulsación.
Polstada. Alida. Pulgada,
pulgarada. P. de tabaco,
ele. Polvo, toma.
Pul^aileta. Dim. Polvico.
PolMailur. Qui polsa. Pul-
sador, pulsante.
P4»l.«agu«>ra. Polvareda.
Alsar ó fi-r poisaguera.
Fr. Levantar polvareda,
e»¡ioicorizar.\ .Mtercació
POM
PolKament. V. Polsació.
Pol(!>ar. Péndrer lo pols
al malalt. Pulsar, lomar
el pulso. Péndrer tabaco.
Tomar im polvo.
Pulse. Dit. Pulgar, pólice.
Pol.<<ejap. Móurer pols.
Levantar polvareda. Pén-
drer tabaco moll sovint.
Menudear el polvo. Midar
a polsadas ó l'er lorsa ab
lo dit pólse. Apulgarar.
PoLsera. Sortera , arene-
ra. Salvadera. Lo cabell
que can sobre 'Is polsos.
Pulsera , aladar , garceta.
Pulí«et. Dim. Polvillo.
Políiiiiu. V. Polsina.
Pol»iina. Polvillo, harina.
Políiióíí. Cuberl de pols.
Polvoroso , polvoriento.
Poitr». Dropo, mandria.
Follón, poltrón, regalón,
molondrón , torreznero.
Tornarse pollró. V. Em-
pollronirse.
Poltronanient Adv. Hol-
gazanamente, flojamente.
Poltronería. Haragane-
ría , desidia. Cobardía.
Cobardía, gallinería.
Poitriicii. Persona petita
y moll grassa. Morcón,
talego, pastel, embote.
Polverisar. Pulverizar.
Poivorer. Polvorista.
Polv4»ri. Foquen. Fogón,
oido. Ser un polvorí. Fr.
Ser una pólvora , ser un
alquitrán. {ble.
PolvorÍ!«able. Pulveriza-
PoIvori«acÍ4». Pulveriza-
ción, trituración.
P4»lvoi'Í!«ar. Pulverizar,
polvificar, triturar.
Polvos. Pl. La arena de la
sorrera. ^íe?ii7/a. Polvos
de .luán de Vigo. Min.
U.rido rojo de mercurio,
deutójrido de mercurio.
Tirar polvos. Fr. Empol-
var. Polvorear, ¡¡olvorizar
P4>ni. La bola, cresta, etc.
que 's posa per adorno en
la barana, cadira, etc.
Manzanilla. Pom de bas-
tó, etc. Puño. De cintas,
plomas, etc. Mazo. De es-
pasa. Pomo, empuñadura.
De fruyla. Gajo. Loque
PON
le ñgura de pera. Perilla.
Lo ram de flors. Ramille-
te , mazo de /lores. Lo
floch de fruyla. el ferro
rodó de lo aisú de la sella
pera agafarse y lo vas de
vidre pera conservar un-
güent 6 licors de olor.
Pomo. Lo floch d' espi-
gas. Macolla, mata. Com
un pom de flors ó d' or.
Loe. Como un pino de oro.
poma. Fruyl. Manzana.
La boscana ó borda. Me-
laducha, jabí. La carno-
sa ó camosina. Camuesa.
La poma pera. Pero. La
roqueta. Asperiega ó de
la reina. La poma rosa.
.Murtilla, murlina. l'na
poma per la set. Loe. Lo
que s' guarda per cas de
necessitat. Alzados.
P4>nia(la. La de llart aro-
matisada. Blandurilla.
Pinner. V. Pomera.
P4>niera. Arb. Manzano,
manzanal. Pomera bor-
da. Maguillo. Pomera de
Indias. Chirimoyo. Pome-
ra de pomas camosas.
Camuesa. Pomera del Pa-
radís. Plátano de .Améri-
ca , banano , bananero.
Pomera roqueta. Aspe-
riego, esperiego, manzano
de la rei/M.
Poinerar. Manzanal ,
manzanar, pomar, [nillo.
P4tiuereta. Pta. òlanza-
P<»n)et. Dim. Pomilo. V.
Ramellet.
Punieta. Dim. Manzanilla
p«»niiler. Poét. Lo que
produheix fruyt. Fructí-
fero, pomífero.
P(»ui|>a. Explendor, os-
tentació./íiíihòo, tren, so-
lemnidad , ostentación,
magnificencia , solemni-
dad. Vanitat. Vanidad,
orgullo, hinchazón. Fèr
pompa. Fr. Hacer osten-
tación , ostentar.
P4»iii|>4'>. Pompón, (boso.
P4>ni|>4»M. Uumbós. Bum~
P4Íniul. Anat. Us de la
cara. Pómulo. (dor.
P4»na4lor. Ponedor. Pone-
Ponceil. V. Fadri.
PON
poncella. Donsella. Don-
cella. Lo nus ó tumor en
que 's forma la flor en las
plantas. Botón, capullo.
Flor de la rosa abans de
obrirse. Pimpollo.
Pitnceliatge. Virginitat.
Doncellez. (cilio.
P«iiiceilett«. Dim. Boton-
Ponceni. Cidra. Lo confi-
tat. Acitrón , diacilron.
Cosa de ^loncem. Cetrino.
Poncenier. Cidron, cidro
Poncenierar. Cidral.
P«ncil. Especie de pon-
cerner agre. Ponci, limon-
za, poncindre.
PoiKleracíó. Exagera-
ció, encariment. Ewage-
racion, amplificación, en-
carecimiento. Engrandi-
m en t . Eiig randecim ien to .
Vés ó cuydado ab que 's
diu ó fá alguna cosa. A-
tencion, co7)sideracion.
P«m<ierafl«M-. Pondera-
tiu, qui exagera. Exage-
rador, encarecedor.
P«»nderar. Er.carecer, de-
cantar, cacarear, echar de
baranda. (V.Ponderador.
Pontleratiii. Ponderado.
Pónrtrer. Fèr los ous los
aucells. Aovar , poner.
Posar las abellas lo poli.
Carochar. Deixar de pón-
drer la gallina. Desponer-
se. Totas li ponen. Loe.
Afortunado. '.ie, ponerse.
Pónrtrerse. r. Trasponer-
Ponetlnr. Lo lloch pera
póndrer. Ponedero, nidal.
Potient. Occident. Occi-
dente, poniente, oeste, oca-
so. Lo prelat que fá de
relator en lo tribunal de
la Rota, Ponente.
Pon»iella. V. Poncella.
Pon.«ellafg;e. V. Ponce-
llatge.
Poiisem. V. Poncem.
PiinNüler. V. Ponceraer.
Pnnsonya. V. Veri.
Ponsonyóíi. V. Verinós.
P<int. Fábrica pera poder
passar los rius , fossos,
etc. Puente. Lo espay en-
tre la cuberta principal
de la bodega de una nau
POQ
Alojamiento. Pont de ca-
lafat. Naut. Plancha de
agua. Pont llevadis.
Puente levadizo. Fèr pont
ò passar algun pont. Fr.
Pontear. (lecillo
Pontarró. Pontet. Puen-
P4»ntat$;e. Dret de pont
Pontaje, pontazgo.
Ponte.far. Fèr algun pont
ó posarlo sobre algun riu.
Pontear. ge. Pontero
Poiiter. Qui rebloponlat-
Poiitel. Pont petit. Puen
tecillo. Pont de instru
ment de coráa. Puentecilla
Poiifi. Naut. Especie de
embarcació de cabotat-
ge. Ponlin.
P4»n4itical. Pertanyent al
pontífice Pontificio. Es-
tar de pontifical. Fr. Es-
tar de aparador .
Pontiiit'at de Papa. Pa-
pado. Obtenir algun pon-
tificat. Pontificar, (lificio,
Pontilici. Pontifical, pon-
Poiitó y Pontona. F^specie
de barca xala. Pontón.
P«nx y Ponys. Certa be-
guda ab licor. Ponche.
P<i|>. Peix. Pulpo, pólipo.
Home gros y pesat en sas
accions. .S'opo. Assahoiiar
6 posar com un pop. Fr.
fam. Pegar. Zurrar, tun-
dir, golpear. Qui pesca
pops. Pulpero.
P<t|ia (Anar vent en). Fr
Ir boyante, andar en ta
maroma. Tenir lo vent en
popa. Fr. Venir el parto
derecho.
Poiiar. Mamar. Mamar
Pnpof . Especie de palla de
América. Popote.
Populació. Població. Po
blacion, vecindario.
P<»|iular. Comuner. Co-
munero. Plebeu. Plebeyo
P«pulaf. Establert, ave-
hinat. Avecindado.
Popuiatse y Populalxo.
Populacho, poblacho, plebe
P<i|>ut. V. Puput.
Vv€¡uetlat. Pequenez, par-
vedad, parvidad, nimie-
dad. V. Escasses, Peti-
tesa. (Ilin
POR
333
y la cubería inmediata. 'Poquelli. Arbusl. Po^u»-
P<»que»ía. V. Poquedal.
Vttmtet. Poquito. Poquet
a poquet. Adv. A pleret^
Pasito a paso, despacito.
Poi*. Temor. Miedo, temor,
timidez, recelo. V.Esglay.
Espantall. £:s7>a»i%o, es-
pectro. V. Fantasma. Ab
por. Adv. Medrosamente,
temerosamente, con temor.
Cagarse de por. Fr. fanu
Ciscarse de miedo. Fèr por.
Fr. Espantar, fèr fugir.
Amedrentar , intimidar,
aturdir, espantar. Cons-
ternar. Causar espanto.
Amenassar. Poner miedo.
<^ausar recel, suspila, te-
mor. Dar miedo. Fèr por
a la cassa. Fr. fíemontar.
Fèr por ó ser cosa que fá
por. Fr. Causar gran ad-
miració. Asombrar, ¡pas-
mar. Qui fa por. Ame-
drentador. Tenir por. Fr.
Espantarse, temer, tem-
blar. Tenir por de lér al-
guna cosa, ¡iecatarse. Te-
nir por lo caball./íeee/ar-
se. Tremolar de por. Fr.
Tenir molla por. Tener
mucho miedo.
Píírea. Truja. Puerca,
marrana, cerda, cochina,
lechona, gocha. Dona bru-
ta. Zarria, zarrapastra,
cazcarrienta.
Poi-ca. Agrie. Creslall en-
tre soich y solcli.C«6o/íe-
te. SoIch pera tirar la lla-
vor. Amelga. Espay en-
tre dos solchs pera sem-
brar. Almanta, mielga.
Portada. Porqueria. í'o)-
quer'ia, suciedad.
Porcanient. Adv. Puer-
camente, astrosamente.
Píircar. Agrie. Amelgar,
surcar, sulcar. (quería.
Porcai'ia. Porqueria. for-
Porcáíf. Aum. Cerdazo.
PorcaíJ»iáí«. V. Porch,
Brut, Porcas.
Porcaíer. Guardia de
porchs. Porquerizo, por-
quero. Qui tracta en
porclis. Negociante de,
tratante en cerdos.
Porcell. Garrí. Coc/ií»íi7/o,
porcino, gorrino. Porcell
334 POR
de llet. Gorriv, ¡echón, le-
choncillo. Peix. Besugo.
Porcellada. Garrinada.
Lechigada, carnada.
Porcellana. Pi^a fina.
Porcelana , china, loza.
Espcrie de pedra que 's
cria en lo antich regne
de Nàpols. Pucelana. Pl.
Tumor dur que 's forma
per obstrucció de las
glándulas del coll. Lam-
par on e^, hunwres fríos.
Poroellanencli. Pareput
ó de la naturalesa de la
porcellana. Porcelamdeo.
Porceilani.xar. Conver-
tir en porcellana. Parce-
lan i zar.
Poreellanita. Min. Es-
pecie de roca. Porcelanita
Porct'Map Parir la puerca
I»í»roe3!et. Dim. Lechon-
cillo, cchiniHo.
P<»reli. Animal domés-
tich. Cerdo, puerco. Brut
en lo menjar y vestir. Ca
chino, lechon.'Homc bru
POR
drals. Racionero.
Porfía. Instancia, insis-
tencia, tenacidad, tema,
emjieño. A porfía. Adv. .1
comj;elevcia.
Porfiatianient. Adv. 7e-
na:mente,obslinadameiTte
PorHar. Insistir, tenacear,
obstinarse, pugnar.
Porliat. Conluma:, terco,
temerario. V. Perfidiós.
Porliilioli. Min. Lo que
conté pórflr. Porfiditico.
Pórlir. Min. Especie de
mármol. Pórfido.
Porllrlá. Nom que 's do-
na ais arrians. Porfirio.
P4!rgatlor. Garbell. Za-
randa, garb'llador, gar-
billo. LÒ qui porga. Za-
randador. (ment.
Por^aiSiira. V. Porga-
Porganient. Acribadu-
ra. Pl. Porgaduras. Ae-
chaduras, granzas, suelos
Porsar. Garbellar. Gar-
billar, acribar, zarandear
Porgaries. Pl. V. Baleigs
tal, asquerós. /wmunrfo, I Porgue ras. Pl. V. Por-
7'oñoso, sórdido, asfjuero-l gadura. (fácil. Porismo.
so, sucio, soez. Peix sem- Porisina. Teorema mòlt
blant al porch. Pweífo Porqiiejar. V. Poiinejar.
marino. Porch engreixat. I Porquer. V. Porcater.
Cebado, cebón. Porch' Porcjiíera. Especie de
crespi Ò espi. Puerco es- pruna. Porcal.
Porquería Bruticia. In-
mundicia, suciedad, co-
chambre, ensuciamiento,
cliurre. Acció indecenta
pin. Porch masell. Sora-
yo. Porch «anat. Puerco
bastrado. Porch senglar
ó singlar. Jabalí , puerco
montes ó salvaje. Lo ma-
teix quant es de llet. Co-
chastro. Quant es novell.
.¡abato. Cantar lo porch.
Fr. fam. Ser tart. Ser tar-
de. Carn de porch salada
Ò porca. Codiinada. Ta-
eanjeria. Sordidez. Gros-
seria. Torpeza, patanería,
zafiedad. Cosa de poch
valor. Bicoca.
Porquerol. V. Porcater.
Tocino. Dirse 'I nom delí Poptjuet. Veu de despre-
porch. Fr. Injuriarse. í)?- ri. Cochino, porquezuelo.
cir el sueño y la soltura,' V. Porcellel.
denostarse. Gras com un Porqueter. V. Porcater.
porch. Exprés, fam. ^ /o- Porquí. Porcell de llet.
rííiarfo. Pa de porch. Pta.j Corezuelo, cuerezuelo.
Pamporcino , artanita. Vorra, Massa. Clava, nni-
Tornarse '1 porch truja. za. La culata ó parí mes
Fr. .Salir huero.
Porci<>. Part. Parte, par-
tida, porción. Tros. Peda-
zo, pieza. Racció. fíacion.
Porció pelila. Baja.
Porrioner. Porcionista,
racionista. En las cate-
grossa del taco ne billar.
Maceta, cancano. Insignia
que portan los porrers o
porters de massa. Maza.
La molestia ó cosa pe-
sada. Porrería. Lo iillim
y mes abultat de una ra-
POR
ma separada del arbre.
Cepejón. Home desma-
nyolat. pesat, que se em-
barassa en lo que fa. Pel-
mazo, panfilo, tardón,
moroso, flemudo, maja-
granzas. Aguantar la por-
ra. Fr. Soj)ortar ab pa-
ciencia. Tolerar, sufrir.
Cop de porra. Porrada,
porrazo. Tornarse porra.
Fr. Férse pesat, molest.
Aporrazarse. (da.
Porrada. Porrazo, maza-
Porr«<lell. Pla. Cebollino
francés, ajo perruno n
porro. (V. Calabruxas.
Porra.ssa». Pla. Gamón.
Porrejar. V. Aporrejar.
Porrer. Maíser. Macero.
P. de calcdral. Pertigue-
ro. Empleo de porter de
catedral. Pertigueria.
Porrería. Fam. Molestia,
tardansa que la causa.
Pelmacería.
Porreta. Dim. de porra.
Porritla.En porreta. Adv.
En pel. !-ense res. Encue-
ras, en cerro, en pelo.
Porrita. Manesc. Tumor
mòlt dur que 's fa en las
articulacions de la pota
de lascabalcaduras. Por-
rillo, porrilla.
Porro. Pía. Puerro, aji-
puerro. Planlerde porro.
Porrino. Porro salvatge n
de vinva. Pta. Puerro sil-
vesír^ , agreste ó de riña.
Porrtt. Vas de vidre ai>
dos brochs pera posar vi.
Porrón. P. dcbroch prim.
Pe^iadilhi, penado. \. Pií-
xell. Cilra ó pinta pera
traurer vi. Pijiorro. V.
Cetrill. Meytadella, cer-
ta mesura. MUadella.
Porrona. V. Porró.
Porros» ó Porriis. Pla.
Puerro cebollino, ajipuer-
ro.V.AU de bruixas, Porro
Port. Lloch segur pera a-
brigarsc las naus ó refu-
gi. Puerto. Pas estret en-
tre dos montanyas. Gar-
ganta, puerto. Capacitat
de una embarció, modo
de aportarse, decencia en
lo vestil ó tracte. Porte.
POR
Boca de riu. Embocadura
de un rio. Pl. Pors. Preu,
estipenili que 's paga pe-
ra portar alguna cosa.
Parles. A la altra pari
lleis ports. Ultrapuertos,
vlíramontavo. Péndrer
port ó arribará port. Fr.
Aportar, tomar puerto.
JPorla. En sas princip. ac-
ceps. Puerta. Entrada.
Ingreso. Obertura. Aper-
tura, 6oca. Porta ab fines-
tra. Portaventana. Porta
colad issa. Compuerta. P.|
cotxera ó de cotxeria,
P. cocliera.V.del dalras
P. trasera. P. falsa. Pos-
tigo, surtida, jmerta se-
creta ó accesoria.P. terris-
sa. P. de hierro. P. fran-
ca. Entrada libre. Agafar
la porta ó '1 canil de la
porta. Fr fam. Anarsen.
Turnar, coger la puerta.
Ajustar ó girar la porta.
Entornar la puerta. Anar
de porta en porta, ó cap-
tant de porta en porta.
Fr. Pordiosear. Barrar la
porta. Atrancar, trancar.
Fér anar per portas. Fr.
Echar ó poner por puer-
tas, arruinar. Mirar dar-
rera la porta. Fr. Consi-
derar loesdevenidcr. Mi-
rar mas allá, adelante ó
para en adelante. Mitja
porta. Hoja, compuerta.
Segona porta de entrada
de casa. Portón. Trucar á
la porta. Llamar á la
puerta, dar aldabadas.
PortacaiKlela.'i. Med.
Cánula. Portacandelillas.
Piirtacanya»!). Cir. Por-
tatablillas. {carabina.
P4»i*taearral>iiia. Porta-
P«>rtacai'(utx«»s. Naut.
Caisa pera guardar los
cartutxos. Guardacartu-
ch.os. (creu. Crucero.
PortacrcM. Qui porta la
Portaciia. Insecte ne-
vróptero. Portacola.
Portada. La acció y efec-
te de portar de aquí allá
■ j de allá aquí. Lleva, lie-
rada , traída , traedura,
tracción. Frontispici, fat-
POR
xada. Frontispicio, fren-
te. V. Frontis.
Portailor. Qui porta de
aquí allí. Llevador. De
allí aquí. Traedor.
Portadora. Aportadera,
comporta, portadera.
PortaeHeenser Qui por-
ta l'encenser. Turiferario
P«r<ae.*iírel). Portaestri-
bo. Pl. Arricises. (ventana.
PorfafñiiCNtra. Contra-
Por<aiii.«icS!. Mil. Porta-
fusil, (guión.
Pí^ríagJiió. 3Iil. Porta-
Poríaí. Porta. Puerta.
P«»ríalHda. Frontispici.
Portada. V. Porta. {:o.
Pórtalas. Aum. Portala-
Portaiat$;e. Drct que 's
paga pera passar per al-
gun lloch. Portazgo. Uret
de portas. Puertas. Lo qui
cobra los drets en los ¡lor-
tals. Portalero.
Portalencli. Pertanyent
á la porta y al poilal.
Portaleño. {lai\. Portalero
PortaJer. Guarda de por
Portaiera. Porta ó en-
trada deis coixos. Porte-
zuela. Pl. Finestras que
leñen las naus pera posar
los canons. Portañolas.
Portalet. Dim. Portalejo
Portaletxi. Cir. Vareta
pera col-locar laps ó des
lilas. Portalechino.
PortalIeta.V.Portelleta
Pórtalo. Naut. Lo paral-
ge per ahonl se entra en
la nau. /^oría/o?). Entaulat
ó porta pera preservar
que entria 1' a>gua del
mar quant se trau l'arti-
lleria. Arandela.
Portam. Naut. Portería
Portainent. La obra de
portar de aqui alia. Lie-
rada. De alia aqui. T.rai-
da, traedura. Lo procehi-
nient ó el modo de por-
tarse. Porte, conducta.
Portanovaíí. Xismós.
Chismoso, soplón, correré
di le, cuentista.
Portant. Que 's pól por-
tar. Llevadero. Marxa im-
perfecta deis caballs, etc.
Portante. Agafar lo por-
POR
33c
tant. V. Tocar lo trot. (le.
Portatit-vejis. FíVegferejí-
Portanús.Cir.Por/t/rii/f/o
Purtanyola. Naut. Pór-
tela peis rems. Portañue-
Poriapau. Portapa:. [la.
Portar. Trasportar de
aqui allá. Llevar. De alia
aqui. Traer. Menaren si
ó en son vehicul. Traer.
Tenir sobre sí algun pés
ó carrech. Llevar. Diri-
gir, traurer lo cami a al-
guna part. Llevar, guiar.
(pausar, ocasionar. Acar-
rear, introducir. Profes-
sar. Profesar. Fér passar
de una part á altra. Por-
tear. Portar á pasturar.
Fr. Pastar. Portar al ayre.
Vr. Llevar en peso. Portar
al coH. Fr. Llevar á cues-
tas, ajobar. Portar algun
negoci. Fr. Manejar. Por-
tar a véndrer á algú. Fr.
Ser superior. Llevarse en
el pico.VonaT damunt. Fr.
Soffí-cí/erfir. Portar de una
part a altra. Traspalar.
Portar davant, ^nípcoí/er.
Portar gastos. Acai-rear.
Porlarlio to!. Llevar en
peso. Portar honor. Fr.
Honrar. Portar la lliura.
Fr. Hacer el gasto, pagar
culpa ajena. , ser el paga-
no. Portar novas. Fr.
Chismear, soplar, traer
ó llevar cuentos. Portar
per la má. Fr. Llevar de
la mano. Portar pressa.
Darse prisa, apresurarse.
Tornar á portar. Fr. Re-
portar. V. Portarse.
Portarse, r. Aportarse.
Conducirse, proceder, ha-
berse. Procehir be ó mal
en lo modo de vestir, etc.
Traerse. Portársen. Dur
ab si. Llevarse, llevar con-
sigo. Péndrer, usurpar.
Quitar, llevar, robar. Por-
társen penyora. Fr. Sa-
car prenda, prendar. Por-
társen una salafarda. Fr.
Llevar recado.
Portársen. V. Portarse.
Porta.<«K<>- Portaje.
Porta.sMa. Aum. Portón.
Portat. Transportat de
336 POS
aaui allá. Llevado. De
alia aquí. Traído. Lo usat
ó empleat durant algun
temps. Usado.
Portiit;;e. Dret que 's pa-
ga pel pas de algun llocli.
Portazgo, portaje.
Portátil. Que s pól por-
lar lacilment. Traedizo.
Portell. Portillo, portón.
V. Portella.
Portella. Porta xica en
alna major. Postigo, por-
tillo, portalera, trampa.
La linestra peía ahont ix
lo canó en las embarca-
cions. Portañuela, porta-
ñola. En las plassas lor-
tiücadas, la porta menor
que las altras. Poterna.
Portelieta. Dim. Posti-
guillo, portezuela.
Porteitt. Portento, mons-
truo, aborto, (pantable.
Portentos. £s/)ar!<oso, es-
P4»rtent4»!!»ai>teut. Adv.
Prodigiosamente.
Porter. Qui cuy da de
obrir ó tancar la porta.
Portero, llavero. Ministre
de justicia inlerioi al agu-
sil. Portero de vara. V.
Vedell. Porter de massa.
Macero. (Juarto ó camela
del [)OTler.Garita,porteria
Poptirei. üim. Porterejo.
Popteta. Dim. Portezuela.
La escusada. Postigo.
Pórtico. V. Porxo.
Porticó. Postigo.
P4»rtort. Üret ((ue 's paga
al barquer. Pone, portazgo
Vttrtusués. Lusitano.
Porucii. Medroso, temero-
so, receloso, tímido, men-
guado. Ser móll portich.
Ser muy tímido, temblón,
formidoloso.
PorxudH. Part alta de una
caï•a. Desván, caraman-
chón, guardilla, sobrado.
Porxo. Pórtico , porche,
soportal, cobertizo, lonja.
P. de davant dels tem-
ples. Antetemplo. P. de
grans edificis. Vestíbulo,
atrio. V. Porxada.
P«»Nu<la. La propia casa.
Morada , hospedaje, hos-
pedamiento , aposento.
POS
Hostal. Mesón. Las vian-
das que 's posan en la
taula en una plata ó plat
gran. Plato. La cobla en
la poesía Itricai. Estancia.
Lo Uoch ahont se recull
lo bestiar. Majada. Posa-
da ú hostal que esta en
despoblat. Venta. Lá que
es miserable. Ventorrillo,
ventorro. Podada tiansi-
loria. Apeadero.
PoMadanient. Adv. Sose-
gadament Susegudamen
te. Cautelosament. Reser-
vada, cautelosamente.
Posatler. Mesonero, posa-
dero, ventero. V. liOstaler.
Poí!>utI«ir. Qui posa. fo7ie-
dor. Lo posador de preu.
Tasador. V. Tatxador.
Posar. Aplicar, apostar,
emplear temps, escriu-
rer , establir, suposar.
Poner. Col-locar. Colocar,
situar, plantar. Apostar,
fèr una posta. Apostar.
Cusir a la loba algun
adherent. Pegar. Tractar
mal de paraula ú obra.
Parar. Alloljarse, hospe-
darse. A lojarse, hospedar-
se. Tirar algun aliment á
la vianda, traurer de nou,
jugar una caria, imposar,
tirar ó introduhir una
cosa en altra. Echar. En-
tremétrcr a a!gú en algun
assumpio, parar j casar
en lo Joch , flcar. Meter.
Amarar. Empozar. Posar
a amarar lo Ui ó canem.
Estriar. Posar, tenir afi-
eló. Cobrar, coger ó to-
mar afición , qutrencia.
Posar a punt. Fr. Apron-
tar, aprestar, aparejar.
Posar arrels. Arraigar,
echar raíces. Posar aixe-
ta. Espitar. Posar barba.
Barbar. Posar lonich.
Engalanar. Posar botiga.
Abrir tienda. Posar ca-
bells blanchs. Encanecer.
Posar canons los aucells.
Encañonar. Posar clavi-
llas. Enclavijar. Posar
com un drap mullat. Fr.
Poner de oro y azul. Po-
sar com un ilalser. Po-
POS
ner como unCristo. Posar
confusions. Fr. Enredar,
levantar caramillos. PotiT
contraforts als vestits.
Entretelar. Posar cordó.
Acordar. Posar davant.
Anteponer. Posar dol. ¿'»t-
lutar. Posar de mala ma-
nera. Fr. Malparar. Posar
de manifest. Fr. Exhibir,
ofrecer. Posar dents las
criaturas. Endentecer. Po-
sar dret. F"r. Adressar.£ii-
derezar. Alsar. Enhestar ,
inhestar. Posar embarch
ó ampaia.L'Hi6íírí/ar. Po-
sar en apretó. Fr. Meter
en pretina. Posar en ciar.
Fr. Desarrebujar, aclarar.
Posar en dala. Datar. Po-
sar en encant. Fr. Subas-
tar, poner en precio. Po-
sar en escabeitg. Fr. Pre-
parar. Echar en remojo.
Posar en esperansa. Fr.
Esptranzar, dar esperan-
zas. Posar en Iresch. Fr.
Poner a refrescar. Posar
en lo ball. Fr. Meter en
la danza. Posar en net.
Fr. Poner en claro , en
limpio. Posar en olvit_
Fr. Olvidar. Posar en
planta. Fr. Plantificar,
plantar. Posar enteni-
ment ó senv. Fr. Asesar,
ajtciciar. Posar entre qua-
tre parets. F"r. Empare-
dar. Posar en un apretó.
Fr. Apurar. Posar fitas.
Amojonar, mojonar. Po-
sar ó calar l'och. Fr. Pe-
gar fuego. Posar fré. F>.
Enfrenar, re frenar. Posar
gaitas. Fr. Echar carri-
llos. Posar greix. Fr. £n-
gordar. Posar gruixária.
Fr. Embarnecer, engro-
sar , embastecer. Posar
guardas. Fr. Poner presi-
dio. Posar la ploma. Fr.
Dar tinta la fduma. Po-
sar las cosas fora de orde
ó al revcs. Fr. Poner ¡as
cusas pies con cabeza. Po-
sar lo coU ó la carcanada.
F"r. .1 rrimar el hombro.
Posar lo Uevai. Recentar.
Posar lo peii l'erm. Fr.
Assegurar la planta. .4 fir-
POS
mar el pié. Posar lo peu
pía. Fr. Sentar el pié ó el
paso. Posar los brassos
en creu. Fr. Cruzar los
brazos. Posar los ulls ó la
vista. Fr. Echar ¡a vista.
Posarmal. Ft. Indisponer,
malquistar. Posar mala
fama. Fr. Desacreditar,
Posar papers per los can-
tons. Yt. Echar, fijar car-
teles. Posar pell las lla-
gas. Fr. Encorar. Posar
per empenyo. Fr. Empe-
ñar, interesar. Posar j)er
portas. Fr. Arruinar, e-
char por puertas. Posar
pla. Fr. Allanar. Posar
ploma los aucells. Fr. Em-
plumecer, emplumar. Po-
sar postii-las. Apostillar.
Posar prompte. Apron-
tar. Posar un mos á algú.
Fr. Enmordazar , poner
mordaza. Posar un pam
de greix. Fr. Regodearse
Posar un parany. Fr. fir-
mar una zancadilla. Po-
sar vi. Fr. Servirlo en las
taulas. Escanciar. Posar
vi en la aygua. Fr. Envi
nar. Posarlii tot lo cuy
dado. Loe. Remirarse.
Vosavse. r. Ponerse, en
totas sas accepcions me
nos en las següents : As-
solarse en lo fondo del
vas las parts mes crassas
de algun liquit. Reposar-
se. Assentarse una cosa
ab altra. Ase7itar. Entrar
en alguna professió, ofici,
etc. Meterse, entrarse. Co-
meiisar alguna acció. E-
char, dar. Enlremétrerse.
Entrometerse. Reposarse,
aquietarse , posar seny.
Sosegarse, asentar el jui-
cio. ÁUistarse. Alistarse,
■sentar plaza. Posarse á
correr. Fr. Echar á cor-
rer. Posarse ahont no '1
demanan. Fr. Meterse en
camisa de once varas. Po-'
sarse á jáurerFr. Echarse
li dormir, tender lapierna.
Posarse á la barreja. Fr.
Donarse per vensut. En-
trarse. Posarse a punt. Fr.
Aprestarse. Posarse á véu-
DIC. CAT. CAST.
POS
rer venir. Fr. Estar a la
ea^pectativa. Posarse bè.
Fr. Menjar bè. Tupirse,
atracarse. Posarse bo lo
temps. Fr. Abrir el tiem-
po. Posarse bonich. F'r
Engalanarse. Posarse bo-
nich de cara. Fr. Rela-
merse. Posarse com un
bòt. Abotagarse. P. com
un gat ó com un xop. Ha-
cerse una zarpa. Posarse
corrent ó igual. Fr. Re-
dondearse. Posarse de cul
á la paret. Fr.Mantenirse
ab tenacitat en la seva
opinió. Poner pies en pa-
red. Posarse de dos en
dos ó á parells. Empare-
jar. Posarse dret. Fr. En-
derezarse, ponerse en pié
ó de pié. Posarse en la
bona gracia de algú. Fr.
Concillarse la amistad de
alguno. Posarse en mal.
Fr. Malquistarse. VoiAxie:
en un tripajoch. Fr. Me-
terse en un berengenal.
Posarse estira!. Fr. Po-
sarse bonich. Ponerse á
gesto. Posarse gras. Fr.
Engreixarse. Engordar
Posarse grave ó serio. Fr
Mesurarse. Posarse las
calsas de algú. Fr. Cai
zarse las bragas, calzarse
á alguno. Posarse las
mans als pits. Fr. .Meter
la mano en su pecho. Po-
sarse lo barret, gorra, ele
Cubrirse. Posarse los li-
cors. Reposarse, asentarse
Poítat. Col-locat. Puesto
Reposat. Pausado, sose-
gado, sentado. Lo ayre de
la cara y modo de anar.
Continente. Lo resclum,
ó mal olor de alguna cosa
per falta de ventilació.
Estadizo. Una vegada po-
sat. Loe. Puesto en el em-
pefio. (V. Positura.
P4»Nició. Acció. Acción.
Pó«$it. Magatsem de blat
guardat. Pósito. Lo solal-
^ge deis liquits. Asiento,
poso, suelo, sedimento, so-
lada, hez, precipitado. Lo
de olivas. V. Morca. Fèr
pòsits los liquits. Sentarse
POS 337
Pusitivisiiie» Egoísmo,
materialis m o, pos il ivism o
Positura. Estal en que 's
troba una cosa. Puesto,
posición, situación, sitio.
Modo ab que esta posada.
Postura, ademan.
Posposar. Posponer.
Posposiciú. Posponi-
miento, postergación.
Posseliídor y Posseïdor.
Poseedor, posesor, tenedor
Possehir ó Posseir. Go-
sar. Obtener, poseer, go-
zar, usar, tener. [seso.
Possehit. Endiabla!. Po-
Possessió. L' acle de pos-
sehir. Goce, disfrute. La
deis fruyts, rendas y pre-
hemineñcias. Te/iHía. Do-
nar en possessió. Apose-
sionar. Posarse en pos-
sessió. Fr. Aposesionarse,
aprehender la posesión.
Tráurer de possesió . des-
possehir. Desaposesionar.
Vusse^sUmal. Posesorio.
Posse.<i»sfoneta.Dim. Pe-
tila possessió. //acendií/ff^
Possessor. Poseedor, te-
nedor. V. Possehidor.
Possessori. Posesional.
Posset. Certa beguda. Pó-
selo. {Facilitar.
Possibilitar. Facilitar.
Possibilitat. Facultat de
poder existir. Potencia.
Pl. Medis, facultats, béns.
Posibles, recursos.
P4»ssible. Factible, dable.
Pl. Medis pera lograr al-
gun ü. Diligencias, pasos,
Vóssinia.Pócima. {medios.
Possol. Guisat americà
de moresch cuyt, carn de
porch, pebrot, ele. Pozole.
P«>st. Lo efecte de pón-
drer y póndrerse. Puesto.
La pessa de lusta ampia
y no grossa. Tabla. La
que 's posa en las iglesias
pera asenyalar 1' orde de
las missas. Cuadrante. La
fusta plana y allisada. Ta-
blero. La taula en que 's
portan los plats al refe-
tori. Portador. Part del
eos del animal comesti-
ble, curta, prima y de
mala qualitat. Tabla de
*2'2
338 POS
chilla. Post costera, fíi-
pia. Posl de fer portas.
Portaleña. Post ae Hit.
Tabla de la cama, tabla-
do. Cop de post. Tablazo
Pl. Posts. Tablazón, ta-
blaje. Fer anar, móurer
ó sorollar las posts. Ta-
bletear. Tancat ó barrera
de posts. Telera. Soroll
de posts. Tableteado.
Posta. J Huesca. Apuesta.
La quantitat que 'sjuga
ó posa sobre una carta.
Apunte. La casa ahont se
posan caballs pera viat-
jar ab mòlta celeritat. Ca-
sa de postas. A posta. Adv.
De intent. Adredes, á
sabiendas. Posta del sol.
Tardecica. Fér una posta.
Fr. Apostar.
Postada. Escudeller. A-
naquel, anden, rasar, va-
sera. V. Prestatge. (je.
Postan). Tablazón, tabla-
Postassa. V. Tauló.
PoíStat. V. Empostissat.
Postilata. Posdata.
Posternia. Pudridura,
corrupció. Postema, apos-
tema, podre, podredum-
bre, putrefacción. Cir. La
materia que "s fa en algu-
na llaga ó ferida, rínííe?)-
cía. Med. Materia, mal hu-
mor, posterma. Virus.
Criar posterma ó tumor.
Apostermar. Cosa de pos-
terma. Apostemoso.
Posteriiie,jap. Férse pos-
terma. Apostermarse.
Po.steríuera. Llanceta
pera obrir los tumors. ¿1-
postemero. postemero.
Po.stepiíiós. Postemoso.
Posteronianiáticli Pos-
terómano.
Posteta. Pessa petita de
fusta. Tablilla. La pessa
disposada pera juntar dos
fustas. Cola de milano.
Postfetxap..\trassar una
fetxa. Posfechnr.
Postich.V. Remer.
Postilla ó Poslil-la. Apo-i-
lila, postila. Posar pos-
til-las. Postilar.
Postulació. Postilación.
Postillar. Apostilar.
POT
Postuló. Postillón.
Po.stís. Sobreposat, anya-
dit. Postizo, sobrepuesto.
Agafadis. Pegadizo.
Postpo.sar. V. Posposar.
Postració. Debilitament.
Abatimiento.
Postradament. Adv. Ab
postració. Rendidamente.
Postraiuent. Postració.
Postración , desfalleci-
miento, abatimiento.
Po.strar. Enflaquir, lle-
var las forsas. Desjarre-
tar. Rendir. Derribar.
Postrarse, r. Agenollar-
se. Humillarse.
Postrat. Parat. Calmado,
estancado. Abatut. Deja-
do, rendido, abatido.
Postrer. Postrero, postri-
mero, postrimer.
Postres. Pl. La fruyta y
demés que 's serveíx al
ullim del menjar. Sobre-
mesa, sobrecomida, (ria.
Postrimerías. V. Darre-
Postura. Positura. Posi-
tura, posición. Friolera ó
cosa de poca entitat. (Viís-
me, bagatela, patarata.
Gesto. Mueca, monada,
figurería, mo7}eria , mo-
mería. La paraula ó acció
carinyosa. Donaire, ade-
man.'V accw afectada en
obsequi de alguna perso-
na. Zalamería, remilgo.
Fér posturas. Fr. Hacer
gestos. Burlarse de algú
ab gestos. Cocar. V. Pos-
turer. (turas.
Posturejar. V. Fér pos-
PíKsturer. Qui fá postu-
ras. Figurero, gestero, in-
vencionero, marrullero.
Postiireta. Dim. Mueca.
Pot. Vas en general. Bote,
pote, vaso. Lo vas embar-i
nissat en que 's posa con-
fitura. Orza. Lo (|ue 's de
terrissa pera lo mateix ob-
jecte ó semblant. Tarro,]
vasija, compotera. Pol de
apotecari. Fam. Malaltís.!
Pudrigorio. Pot de con-!
fits. Confitera. Pot de la
confitura. Fr. fam. Punt I
de la dificultat de que 'si
lracla.3/i?o//o. busilis. Pol
POT
de la triaga. Triaguera.
Pot de llauna. Lata. Poi
de posar mel. Parra.
Pota. Pata. pie. Pota de
bou. Pta. Varo común,
tragontina. Pota de ca-
baíl. Pta. Fárfara, tusíla-
go, uña de caballo. Pota
de colom. Pta. Alacrane-
ra, escorpóide. V. Peu de
colom. Pota de gat. Pta.
Pié de gato. Pota de lleó.
Pta. Pié de león , estre-
llada, al'juimill'i. V. Peu
de Ueó. Pota fesa. Pié
¡tendido. Pl. Polas de
davant dels animals. .¥a-
nos. Las de bou ó ve-
della. Manos, pezuñas.
Animal de quatre po-
las. Cuadrúpedo. Apretar
las potas en torra. Fr.
Apezuñar. Tráurer de en-
tre polas. Sacar de entre
manos. Venir la cosa de
tolas quatre potas. Fr.
Venir molt al cas. Correr
á cuatro pies de paridad.
Potaco. Xanfayna. Albo-
i-onia, boronía. Tusílago.
Pota-de-caball. Planta.
Potaix. Quim. Potassa.
Potasa, álcali vegetal.
Potassi. Metall. Potasio.
Potássiel). Quim. Que
conté potassa. Potaseo.
Potatge. En sas princip.
acceps. Potaje. Apareil de
vianda cuyta. Aderezo de
comida, guisado. Llegums
pera fér polalge. Potajería
Potax. V. Polaix.
Poteoari. V. Apotecari.
Potecaria. V. .\polecaria
Pote.jar. Donar cops de
potas. Patear.
Potencia. Mat. Potestad.
De potencia. Adv. A la
fuerza, á viva fuerza.
Potencialment. Adv.
Fil. En potencia.
P4»tent. Robust, eficás. Vi-
goroso, robusto, potente.
Poler. Constructor ó \v-
nedor de pots. Potero.
Potestat. For. Jurisdic-
ció. Poder, jurisdicción.
Pl. Esperits celestes. Po-
testades. Estar baix la po-
testad de algú. Fr. Estar
POU
al cuidado de alguno.
Potet. Vas pelit. Polecico,
botecico, botecillo. Lo vas
en que 's posa aygua de
olor. Bujeta, poma, buje-
tilla. V. Abeurador.
I>4»tinejai>. 3Ianejar algu-
na cosa maixucantla. A-
pañuscar. Fèr malament
y depressa alguna cosa.
Apatuscar. Fèr mal son
ofici. Amolar, chafallar.
V. Xapullejar.
Potiner. Brut. Puerco, co-
chino, cochambroso, por-
quezuelo, zarramplín,
zamborotudo, sucio. Qui
fá mal y grosserament las
obras de son ofici. Cha-
pucero, zancajo.
Potiueria. Cosa bruta.
Porqueria, cochinada, co-
chinería. La obra sens
art. Chapucería, mecáni-
ca. Acció grossera, desa-
tenta. Indecencia, porque-
ría, {jaropeo, pócima.
Potinga. Potaje, jarope,
Potipoti. Barreja de va-
rios menjars. Comistrajo,
forrajo, morralla, potaje,
bodrio, amasijo. Barreja
de cosas que no dihuen
bè unas ab altras. Batur-
rillo, revoltillo, batiborri-
llo, mezcolanza.
Potiró. Especie de cara-
bassa gran de ivern. Po-
tiron. (te, hato, atajo.
Pot«tll. Abundancia. Pes-
Potra. Hernia del humor
congelat. Hidrocele. La
de las venas tortas. Her-
nia. Tenirpotra. Fr. fam.
Ser afortunat en lo joch.
Ser potroso, afortunado.
Potrer. V. Potrista.
Potret. Dim. Potrico.
Potreta. Dim. Potrilla.
Potrista. Qui cura po-
tras. Potrero.
Potro. Tot lo que molesta
ó dona pena y angunia.
Angustia, tormento.
Votrós. Qui té mòlta for-
tuna. Afortunado.
Pou. Pozo. Pou de moneda
ó diner. Dinerada, di7w-
ral. Pou de neu. ¡Severa.
■Col! de! pou. Brocal, po-
PRA
zal. Escurar lo pou. Lim-
piar el pozo. Izo.
Pouar. Sacar agua del po-
Pouater. V. Pouetayre.
Pouet. Dim. Pozuelo, po-
cilio, pocico.
Pouetayre. Qui fabrica
ó neteja pous. Pocero.
Povill. Hereu. Heredero.
Poj*. V. Poli.
Práctica. Exercici ó exe-
cució continua de algun
art ó facultat. Plática,
práivis. Estil, físííío, uso,
costumbre. Modo ó méto-
do. Método. Per la prácti-
ca. Adv. Empíricamente.
Practicable. Factible,
platicable. hacedero.
Practicant. Qui practica
Practicable, practicador.
Qui exerceix alguna pro-
fessió al costat del mes-
tre. Practicante, platican-
te, (sar. Estilar, usar.
Practicar. Exercitar, u-
Prácticli. En sasprincip.
acceps. Práctico. Experi-
mentat, dextre en alguna
cosa. Perito, versado. Qui
se goberna tant sols per la
practica. Empírico, prac-
ticón. Practich en lo mo-
do de wurer. Acuchillado
Prailella»». Pta. V. Ro-
mas, (deño , praderoso.
Prader.Cosa del prat. Pra-
Prartería. Terreno ahont
hi ha mòlts prats. Prade-
ra.Pral mòlt fértil en ve-
getals. Pradero. {hon.
Prado. Pta. A /eíí de Ma-
Prai^i. Mineral. Prasio.
Prat. Tros de terra plana
en que 's deixa la herba.
Pradera, pradería, soto.
Pastura. Apacentadero,
pasto, pastura. Loque es-
tá obert y es comú. Pas-
turaje. Reduhirse á prat.
Fr. Fèrse prat un terreno-
Empradizarse.
Pratet. Dim. Pradico.
Prática. V. Práctica.
Praticaltle. V. Practi-
I cable. Factible.
Praticanient.Adv. Pràc-
ticament. Prácticamente,
experimentalmente.
Praticant.V. Practicant.
PRE
339
Praticar. V. Practicar.
Práticb. V. Practich.
Pratiquiítsini. Mòlt ver-
sat. Versadisimo.
Pravedat. V. Pravital.
Pravitat. Perversitat, de-
pravació. Depravación,
perversidad, pravedad.
Pre. Socorro diari que 's
dona al soldat. Prest.
Preablenient. V. Pri-
merament, (tes.
Preal-legar. Alegar an-
Preánibul. Preámbulo.
Preanient. Avaluació.
Justiprecio. V. Avaluació.
Prear. V. Avaluar.
Prearse. r. Mirarse. Pre-
ciarse , remirarse.
Prebenda. Benefici eccle-
siástich. Beneficio. Bona
prebenda. Loe. Cosa de
lucro y descans. Pera.
Prebere. Presbítero.
Prebost. Preboste, capi-
tán preboste. {bostazga.
VrehoHttàt.Preboslal , pre-
Precari. Exposat, contin-
gent. Expuesto, contin-
gente. V. Curt.
Precaució. Cautela. Pre-
vencion, cautela, pruden-
cia, caución, recato.
Precaucionadament.
Adv. Cautamente.
Precaucionar. Precau-
telar, ¡irecaver, caucionar.
Precaucionarse, r. Pre-
venirse.Precaverse, guar-
darse, cautelarse.
. Precaucionat. Previn-
gui. Precavido, cauto.
|precedentn»ent. V. An-
; tecedentment.
Preeeliiment ó Precei-
I ment. Precedencia, [der.
! Precehir ó Prece ir. Prece-
Precepte. Manament, or-
de. Precepto, mandamien-
to, mandato, ordenación.
Preceptor. Mestre, guia.
Maestro, mentor.
Prech. Ruego, súplica, vo-
to, oración. (jactarse.
Preciar.se. r. Repicarse,
Preciencia. Presciencia.
Precindir. Prescindir.
Prescindir. [to.
Precintanienl. Precin-
Preciós-Esquisit, degraa
340
PRE
preu. Preciado excelente.
Xislós. Gracioso, agrada-
ble, festivo, jocoso.
I^recipici. Precipicio, der-
rumbadero, derrocadero,
abarrancadero, voladero.
Precipitació. Apressura-
ment , anticipació. Tro-
pel , rapidez, pólvora.
Precipita(lanieiit.Adv.|
Raudamente, precipitosa- .
mente, despeñadamente.
Precipitadiíi. Exposat á
caurer. Precipite. \
Precipitar. Llansar, fèr
caurer de lioch alt. Des-
peñar, desgalgar. Subtar.
Arrebatar.
Precipitarse, r. Llansar-
se de lloch alt. Despeñar-
se, despepitarse, dar abajo
Precipitat. Que obra sen-
se prudencia. A tolondra-
do, arrebatado, precipito-
so, arrojado. Impetuós,
prompte. Rápido, impe-
tuoso, raudo, súbito. P.
blanch. Quim. Protoclo-
ruro de mercurio ¡¡recipi-
tado. P. bermeil. Quim.
O.vido rojo de mercurio,
precipitado rojo.
Precipuanient. Adv.
Principalment. Pnnct/joí-
mente. [cipal.
Precipuo.Seria /arfo, prin-
Precís. Indispensable.
Preciso, forzoso, necesario
Precisíainent. Necessa-!
riament. Forzosamente,
yiecesariamente-Breumenl'
Concisamente.
Precisar. Obligar. Estre-,
citar, obligar, urgir, nece-
sitar,constreñir.
Preci.se. V. Breument.
Precisió. Necessitat in-
dispensable de fèr algu-
na cosa. Necesidad, ur-
gencia, fuerza, forzosa,]
apremio. Log. Abstracció, i
Abstracción. I
Precit. Reprobo, precito.
Preciar. Esclarecido, pre-\
claro. (V. Tancar.]
Precltinrer y Precluir.
Prec«»citat. .Vvansament. 1
Adelanto, anticipación.
Preconitració. Preconi-
sació. Preconización. '
PRE
Precós. Avansat, antici-
pat. Prematuro, precoz,
anticipado.
Predecés. Mort anterior
á la de altre. Predeceso.
Predecessor. Antecesor.
Pl. Pares, avis. Mayores.
Prede.signar. Predesti-
nar, (la gloria. El^ido.
Predestinat. Elegit pera
Predi. Finca, heretat, h'
senda. Predio, fundo.
Prédica. Sermo. Sermón,
plática, discurso.
Predicació. V. Sermó
Predicador. Qui predi-
ca. Orador. Qui alaba
mólt. Panegirista, ensal-
zador, (mento.
Predicament. Predica
Predicar. Declarar, anun-
ciar la paraula de Déu
Evangelizar. Alabar mólt
alguna cosa.^4/a6ar, elo-
giar. Modo de predicar
Predicaderas.
Predicatori. V. Púlpit.
Predicció. Pronóstich.
Presagio, augurio.
Predilecte. Predilecto,
protegido, favorito.
Predir. Predecir. (ner
Predisposar. Predispo-
Predoniini. Imperi. Pre-
dominación,predomi7iio
Preelett. Preelecto.
Preelegir. Elegir antes
Preeleíii*- Privilegiado
t*reefitskMir Preestablecer
Preexcels. Preexcelso.
Prefaci. Prefacio, prefa-
ción, proemio, (jordom
Prefecte. Prefecto. V. Ma-
Prelerencia. Preeminen-
cia, seleccioj}.
Preferent. Preeminente.
Preferinient. Preferen-
cia. Preferencia.
Preferir. Preponer, ante-
poner, distinguir.
Preterirse, r. Oferirse
voluntàriament. Ofrecer-
se. Adelantarse. Desigua-
larse, aventajarse, iferido.
Preferit. Prepuesto, pire-
Preligidíír. Señalador.
Pretiginient. Señala-
miento, prefijación.
PreUgir. Arreglar, deter-
minar. Prescribir, prede-
PRE
finir, prefijar prefinir.
Pretigit. Prefijado, prefijo
Prefinir v Preüxar. V.
Preligir. " fPreflgiment.
PreUxió. Prefijación. V.
Preli.\o. V. Prefigit.
PreOaniejar. Náut. Pre-
flamear. [liacion.
Prefolíació. Bot. Pre fo-
rres- V. Prech.
Pregadeu. Oratori. Ora-
torio. Pregadeu de ros-
toll. Insecte. Saltón , sal-
taren. Sol com un prega-
deu de rostoll. Expr. Solo
como el esparrago.
Pregador. Qui prega. flo-
gador, rogante.
Preganií. V. Pergami.
Preganiiner. V. Perga-
miner. {plicante, rogante.
Pregant. Qui prega. Su-
Pregar. Demanar per gra-
cia. Rogar, suplicar, de-
precar. Orar. Orar, ha-
cer oración. Demanar ab
autoritat. Conjurar. Fèr-
se pregar. Fr. Hacerse de
rogar, dejarse rogar.
Pregària. Súplica. Roga-
ción , plegaria. La oració
pública lela á Dèu pera
conseguir algun bè. Ro-
gativa. La pregaria en
mal de algú. Imprecación.
La (jue 's fa conjuran!.
Conjuro. La humil. Supli-
ca, rogación. ,do.
Pregó. Crida. Pregon,ban-
Pregona. Fondo mòlt
gran de aygua. Fondo,
profundo.
Pregonament. Acció de
pregonar. Pregoneo.
Pregonar. Cridar, fer
una crida. Publicar.
Pregoner. Pregonero.
Pregunta. Demanda. /)e-
manda, cuestión, interro-
gación. .\nar ab pregun-
tas y rcspostas. Fr. An-
dar con dimes y diretes.
Estar á la última ó dar-
rera pregunta. Fr. Estar
ó quedar á la cuarta pre-
gunta ó estar apurado.
Preguntador. Subjecte
molest en preguntar. Pre-
guntón, preguntante.
Preguntar. Interrogar.
PRE
pedir. Preguntar altra ve-
gada. Repreguntar.
:Presunteta. Dim. Pre-
gwUica, preguníilla.
.Prebemineneia. Pree-
minencia. Preeminencia,
ventaja. (Preinserto.
l»reineept y Preinsert.
JrejuUicar. Juzgar anti-
cipadamente, (pado.
JPrejudici* Juicio antici-
Prelacía. Prelatura, su-
periorato, (preferencia.
Prelació. Anteposición,
Prelatiu. Que mereix
preferencia. Preferente.
•Prelluliip. PreíiíCi'r. (mió.
Preludi. Preludio, proe-
Preniátíca. Pragmática.
Pragmática. (Prematuro.
.Preniatiir.Fora de temps
Premeditació. Delibe-
ración, (antes. Deliberar.
Premeditar. Considft-ar
Premi. Recompensa. Pre-
mio , recompensa. Joya
que 's dóna en los certà-
mens. Laurel.
Preniiament. V. Premi.
Premiar, fiem uíierar, lau-
rear, galardonar.
JPremicer. Capiscol. Pri-
micerio, primiclerio , pre-
micerio. (mostratense
'Premonstrateiise. Pre-
Premort. Premuerto.
Prempsa. Instrument pe-
ra prempsar. Prensa. Lo
Ilustre, ó Uisura que que-
da en la roba per haverse
prempsat. Prensado. P.
de lliura. Viga pera es-
prémer las olivas. Viga
de lagar P. de má. £a'-
primidero. P. pera fora-
dar ios canons. Galápago.
Posar en prempsa. Fr.
Oprimir , angustiar. A-
prensar. Apretar, posar
estret. Apremiar. Apurar
á algú per fèrli fér ó dir
alguna cosa. Poner en un
brete. Tráurer la prempsa.
Fr. Desaprensar.
Prempsada. L' acció de
£rempsar. Prensadura.
o que cap de una vega-
da en la prempsa. Pren-
dada. Prempsada de oli.
•Obradura, iipo- Prempsa
PRE
pera tráurer lo such. Pis-
tura, (dor, aprensador.
Prempíiador. Prensa-
Prempüiadura.'í. Pl. Es-
corriallas del vi. Purrela,
aguapié, torcedura.
Prempí^ar. Apretar ab
prempsa. Aprensar, pren-
sar, apelmazar, estrujar.
Oprimir. Oprimir, angus-
tiar. Prempsar per tráu-
rer lo such. Pistar.
Prempsista. Impr. 7"i>o-
dor, prensista.
Premura. V. Pressa,
Promplitut. (Penyora.
Prenda. Alhaja. Joya. V.
Prendarse, r. Empren-
darse. Enamorarse.
Prenedop y Prenent. Qui
pren. Tomador.
PrenoiM. Prenonibre, pre-
fijo, (nóstich. Pronóstico.
Prenunci. .\nunci , pro-
preuunciar. Pronosticar
Prenyada. La dona ó fe-
mella que ha concebut y
te la criatura en lo ven-
tre. Embarazada, en cin-
ta, ocupada. Fèrse pre-
nyada. Fr. Concebir. Con
cebir. Desitg de prenya-
da. Antojo, deseo.
Prenyat. Lo estat de al
guna cosa que amenassa
algun succés advers ó fa-
vorable. Preñez. L' estat
de la dona prenyada y '1
temps que ho esta. Preñan
do, embarazo, gestación.
Prenys. Preñada, emba-
razada, en cinta, ocupada
Preocupació. Anticipa-
ció ó prevenció de ocu-
par antes alguna cosa.
Deslumbramiento. Ofus-
cado del enteniment. 06-
cecacion, error, ceguera.
Preocupar. Prevenir.
Preocupat. Entusiasmat
per alguna cosa. Fanático.
Preparació. L' acte de
preparar ó disposar algu-
na cosa. Apresto, prepa-
ramiento, preparamento
L' acció yelectedeapron
tar. Aprontamiento. L"
acció y efecte de aperci-
bir. Apercibimiento.
Preparament. Prepara-
PRE 341
cion. V. Preparatiu.
Preparar. Aprestar,
aviar, pertrechar, dispo-
ner. V. Provehir. Prepa-
rar r arma de foch j a-
puntar. Zallar.
Preparat. Aparatado. Te-
nir preparat. Proveer.
Preparatiu. Prevenció.
Apresto, jirevencion, apa-
rato, preparatorio.
Preparatori. Prepara-
tiu. Aparato, preparativo.
Pl. Aparatos, aprestos.
Preposar. Preponer.
Preposat. Prepuesto.
Prepósit. Superior de re-
ligió. Superior, prepósito.
Prepuci. Prepucio.
Prerogativa. Gracia,
privilegi. Libertad, privi-
legio, franquicia, fuero.
Pré.«*. Lo efecte de pén-
drer. Tomado. Privat de
la llibertat , presoner.
Preso, prisionero. Refe-
rintse a una embarcació.
Apresado. Coagulat. Cua-
jado. V. Prop. Junt.
Presa. L' acció y efecte
de agafaró capturar. Ca;j-
tura , prisión , aprehen-
sión. L' acció de péndrer.
Toma , tomada , tomadu-
ra. Lo que se ha prés al
enemich. Botin. Lo furt,
saqueig. Robo, hurto. La
resclosa. Azud. Fer pre-
sa. V. Agarrar.
Presagi. Auguri. Presa-
gio, anuncio, augurio.
Presagiar. V. Augurar.
Presarse. Vanagloriarse.
Preciarse, jactarse.
Presbiterat. Presbitera-
to, presbiterado.
Presbiteri. Lo pla del al-
tar. Presbiterio. Preshíle-
ri del altar. Antealtar.
Pre.scripty Prescrit. Pre«-
crito, prescriplo.
Prescriurer. Prescribir.
Preseir. V. Precehir.
Presencia. Assistència
personal. Interesencia. Lo
tall . figura ó disposició
del COS. especio, parecer,
rer. V. Enfront, Sem-
blant. Presencia de espe-
rit. Presencia de áiiimo.
342 PRE
Presencia de residencia.
Entre prebendáis. Recle,
recésit, recreo. En presen-
cia. Adv. Davant. En faz.
presenciar. Assistir, es-
tar ó iroharse present á
alguna cosa. Hallarse, es-
tar preaente.
Present. Regalo, dó. Re-
galo, don, recado. Lo que
está davant de algú. Cir-
cunstante. Actual. Ac-
tual. Al present, de pre-
sent ó pel present. Por el
tiempo presente, presente-
mente. Fèr present. Fr.
Representar. Trobarse
present. Fr. Presenciar.
l»resentaíl<»r. Qui pre-
senta beneficis. Presen íero
Presentalla. Ofrenda.
Voto, milagro, ofrenda.
Pre»>entabt. Presentador
Presentai*. Manifestar.
Manifestar, exhibir, pro-
ducir. Presentar á la vis-
ta. Sobresaltar.
Preseníarse. r. For.
Comparecer, {lio, regalillo
Pvesentet.Dim. Presen ti-
Presentiuient. Presenti-
miento. V. Auguri.
Presentir. V. Prevéurer.
Preservar. Guardar, sal-
var, conserrar.
Preservatiu. Atitidoto.
Presidari. Presidiari.
Presidario, forzado.
Presidi. Presidio.
Presidiari. V. Presidari.
Presilla. Cordó pera as-
segurar. Alamar.
Presó. Llocli ahont se tan-
can los presos. Prisión,
cárcel. La de sola terra.
.Mazmorra. Presa , la ac-
ció de péndrer. Prendi-
miento, encierro, encarce-
lamiento. Ficar ó posar a
la presó. Encarcelar, a-
prisionar. Tráurer de la
presó. Desapi-isionar, des-
encarcelar, [ro.
Pres<»ner. Pres. Prisione-
Pressa. Prestesa. Prisa^
priesa, premura, apresu-
ramiento, aceleración, a-
celeramienlo. Lo fort d'
alguna acció. Fuga, tro-
pel, furia. Concurs de
PRE
mòlts que acuden á un
mateix lloch per igual
objecte. Prisa , presura.
A tota pressa. Adv. A mas
andar, á toda prisa. Ab
tota pressa. Adv. Presu-
rosamente. Anar depres-
sa. Fr. Acelerarse, llevar
prisa. Donar ó porlar
pressa. Fr. Apresurarse,
darsepriesa. Y. Depressa.
Pressagi. Anunci. Anun-
cio , presagio , auspicio,
profecía. Presentiment.
Presentimiento.
Préssecli. Fruyt del pres-
seguer. Pérsico, pérsico.
Préssecli alberge. Albér-
chigo, albérchiga. Prés-
sech duran. Durazno, du-
raznero. Préssecli melo-
cotó. Melocotón. Préssech
mollar. Abridero , abri-
dor, prisco. Préssech ga-
baig. Peladillo, violeto.
Presseguer. Arb. Melo-
cotonero. Lo que produeix
lo préssech dit duran. Du
razno, duraznero.
Presseguera borda. Pla
Persicaria, yerba pe jigüe
ra, duraznillo. {gio
Pre.ssentinient. Presa-
Prest. Prompte. Presto
pronto. Adv. Prompla-
ment. Prontamente, pres-
tamente. Aparellat ó dis-
posat. Aparejado.
Prestador. Lo que 's deu
prestar. Prestadero.
Prestanieut. V. Prest.
Prestar. Cedir ó donarse.
Dar de si, aflojar.
Prestarse, r. Preferirse,
convenirse. Franquearse,
deferir, conformarse.
Prestatge. Post de arma-
ri. Anaquel , estante. En
tre fuslcrs tauleta de en^
tre lMirrots.£n<re/}«>io. Ca-
laix dels prestatges de lli-
breria. Plúteo. Lo que le
prestatges. Entrepañado.
Prestech. V. Prest.
PretitesH.Celeridad , pron
tiln<i. .\b prestesa. -\dv
Promptameni. De presto,
ditigeoU^mente.
Prestigi, .\pariencia. £«-
ifaña, lOsision, prestigio.
PRE
Crédil, valiment.rjeyi7o».
valimiento, poder.
Presuiiiar. V. Presumir.
Presumir. Jactarse, l'fa-
narse , engreírse , envane-
cerse. Suspitar. Conjetu-
rar, recelar, sospechar.
Presumit. Presumptuós..
Presumido, vanidoso, pre-
suntuoso , vanaglorioso,
engallado, encopetado, sa-
tisfecho, va7io. hinchado.
Presumir de guapo. Qui
's precia de galán. Peno-
so. Ser un presumit. Fr;.
.Mirarse ú la sombra.
presumpció. Suspita ^
conjectura. Presuntuosi-^
dad, presunción, ¡iresun-^
ta. Arrogancia , orgull.
Vanidad, presunción, fan-
tasia, desvanecimiento, eȒ-
greimiento, tufo. ínfula,,
humillos. icio. Presunción.'
Presumpta. Presump-
Presuniptivameut .-Vdv
Presuntamente. (mit.
Pre.sumptuó.s. V. Presu-
Presumptuosanient.
.\dv. .41) presumpció. Va-^
ñámente , presuntuosa-
í?ie;iíe. Expressament, ma-
liciosament.E.rp/esnnie?)-
te, de propósito, a dredes.
presupo.sar.PresHpoíPC.
presuposat. Pretext pe-
ra la execució de alguna
cosa. Presupuesto, premi-
so. Presuposició, suposi-
ció. Suposición. (pòsit.
Presuposició. V. Presu-
Presupósit. Suposición,
presuposición.
Presupost. Còmput ác
gastos é ingresos. Presu-
puesto, {lar.
Presupostar. Presupues-
Pretendent. Qui pretén.
Pretendiente , pretensor,.
candidato, opositor.
Preténdrer. Sol-licitar
alguna cosa. .Solicitar,
pretender, intentar, querer
Pretengut. V. Pretès.
Pretensió. Sol-liciUit pe-
ra "1 logro de alguna cosa.
Pretenso, negocio. Deman-
da. Petición, pretensión,
intento, designio. Destor-
bar la pretensió á algú-
PRl
Provisió. Provisión , re-,
puesto, apronto, apresto,]
reten, avio. Advertencia,
avis. Caución , precau-]
cion. Coneixensa antici-
pada de lo que pot suc-
cehiv. Preocupación. Ab¡
ó de prevenció. Adv. Pre-
reñidamente , ú ó de pre-
vención , de mampuesto. \
Falta de prevenció ó pro-
visió. Desapercebimiento.
Falta de cuydado. Desavío
prevenir. ,\visar. Adveí--
tir. Precáurer. Precaver,
cautelar, precautelar. An-
ticiparse á altre en algu-
na cosa. Preparar, parar,
ocurrir, t. Pertretharse.
tañyent al pretor, á son'prevéurer. Conèixer a-
cárrech ó a son tribunal.! bans ó anticipadament.
Pretorial, pretoriano. I Prever, prevenir, preca-
Pretoría. Empleo de pre- ver, presentir, barruntar,
tor. Pretorio, pretura. | antever, preconocer.
Preu. Valor, estimació de Previ. Anticipat, succehit
Jas cosas. Importe, valor,\ anteriorment. Previo,
valia, coste, íasa , precio. ¡Previngudament. Adv.
Paga, salari. .Sueírfo, sa-\ Anticipadamente, preve-
/arío! Estimació, impor-¡ nidamente.
tancia. Apiréelo, i?; íeres, IPrevingwt. Prevenido,
moíiía. Donar, posarpreu.l precavido. Previngui pera
Apreciar, avalorar. Alj reipónárer. Orejeado.
preu mes alt. .\dv. Al Previ.sió. Precognición,
major preu deis fruvts dej barruntamiento. [to.
tot r anv. A las valias.\'Pre\ist, Previsto, antevis-
Anar á dos preus. Fr. A-lPrini. Delicat, subtil. Z)e/-
PRE
Fr. Barajarle, malograr
á alguno la pretensión.
Pretensor.V. Pretendent
preterir. Morir ab mort
violenta. Perecer. [do.
Pretèrit. .Víierío, pereci-
Pretérit.Gram. Pretérito.
Pretès. Sol-licitat. Pre-
tendido, pretenso. Fingit.
Fraudulento, fingido.
Pretext. Pretexto , aside-
ro, excusa, asa, causa,
achaque, expediente. Ab
pretext. Xdv. Socapa , so-
color, [lorir, solapar.
Pretextar. Colorear, co-
Pretextuar. V. Pretextar
Pret«»ri. Palau y tribunal
del pretor. Pretorio. Per-
PRI
343
nar mòlt cara una cosa
Subirá, ó estar pjor las
nubes. Preu per preu.
Adv. Tanto por tanto.
Preiifet. Destajo. Donar
ó péndrer á preu fet. Fr.
Destajar, dar ó tomar á
destajo, tomar por ajuste,
por asiento.
Preufetayre. Destajero,
destajista, estajero, esta-
jista, (tayre.
Preufeyter. V. Preufe-
Prevaléixent. Qui pre-
valéis. Prevaleciente.
Prevaléixer y Prevaler.
Prevalecer, vencer, pre-
gado, sutil, ténuo, tenue
Magre. Flaco, afiligrana-
do, cenceño. Débil. Frá-
gil. Parlant de lo so ó
de la veu. Agudo. Pl.
Prims. Lo primer sagó que
ix de la farina. Moyuelo,
acemite, afrecho, rollón.
Anar prim. Fr. Fallar
poch. Fa/tor poco. Sentir
escasses. Andar escaso.
Bailar lo hall deis prims.
Fr. Estar en ayunas. Fi-
lar prim. Fr. Discórrer
ab sutilesa. Adelgazar.
Mirar prim. Fr. Apurar.
Prim de eos. Agalgado.
ponderar, predomwar. ¡Prima En). Adv. Prime-
Prevaler. V. Prevaléixer.! rament. En primer lugar,
Prevale.«icut y Preval-! ante todo. Sábeme la pri-
^\it. Prevalecido. {ricato.\ ma. Fr. Ser astut, ¿l'aòer
Prevaricat. For. Preva- mas que ilerlin.
Prevenció. Preparatiu. 'primacía. Superioritat,
Preparación , prevención.' ventatge. Primeria, pre-
cedencia , prioridad.
Primaria. Delgadez, su-
tileza, tenuidad, sutilidad.
Primavera. La de ivern.
V. Tardor. trimonis.
Primaveras. Pta. V.Ma-
Printaverench. Vernal.
Primejar. Plaquear.
Primei^. En sas princip.
acceps. Primero. Antich,
lo que ja era antes. Prís-
tino, primo. De primer.
Adv. Primerament. En
primer lugar, primera-
mente. La primera y prin-
cipal. Loe. V. De primer.
Ser primer. Fr. Ocupar ó
adquirir abans que allre.
Preocupar, ser primero.
Primerament. .\dv. Pri-
I mero, primeramente, en
firímer lugar, ante todo.
Primerenich. .Anticipat,
j avansat. Temprano, tem-
¡ pranero. Lo que madura
abans del temps. Precoz,
I primerizo, tempranal.
Primeria. Principio. A la
primeria. Adv. £n los co-
mienzos, al principiar.
Priniesa. V. Primaria.
Primicer. Primer. Primi-
cerio. V. Capiscol.
Primicia. Em/irima.
Primieói. V. Primitxol.
Primitivament. Adv.
Originariamente.
Primitxol y Primixol.
Madeixeta dé seda fluixa.
Primichon. génit.
Primogeníal. V. Prim<j-
Prímogénit.Pcimo^e'íWío
Primojsrení tura Dret del
primogènit. Progenitura.
Primor. Lindeza, peregri-
nidad, graciosidad, pro-
digio, fililí. Fèr primors.
V. Primorejar. reable.
PrimorejaWe. Primo-
Primorejador. Qui pri-
moreja. Primoreador.
Primorejament. Pri-
moreo, primoreamiento.
Primorejar. Primorear.
Primorós. Exquisito, es-
merado, especioso, fino.
Priiuorof«aiuent. Adv.
Peregrinamente, linda-
mente, esmeradamente.
Priniparat. Lo que estú
344
PRI
pròxim ó en perill de
caurer. Caedizo. Lo dé-
bil, de poca forsa. Ende-
ble. Estar primparat. Fr
Estar en tawjainUas.
PrÍQcep. Principe. Trac-
tarse com un príncep. Fr
Portarse como unprmcipe
Principal. Lo essencial ó
fundamental de una cosa
Capital, cardinal, esen-
cial . precipuo , radical,
primario, elemental. Lo
motor ó cap de alguna
cosa. .4 uíor, cabeza, cori-
feo. Pl. Los nobles de un
poble, regne, ele. Mag-
nates, grandes. (tísimo
Prineipaií.«í»íini.Sup. Po
Principalment. Adv.
Primariamente, máxima-
mente, máxime.
Principi. £n sas princip.
acceps. Principio. Origen,
fonament. Nacimiento, o-
rigen , fuente, fundamen
to , manantial. Ensaig.
Ensayo , preludio, ingre-
so. Fil. Constitutiu. Ele-
mento, principio, consti-
tutivo. Emhrió. Embrión.
Pl. Rudiments, ñiírfi'meíi-
tos, elementos, prolegóme-
nos. Educació. Crianza.
Al principi. Adv. A los
principios, en los comien-
zos. Donar principi. Fr.
Comensar. Empezar.
Principiant. A'oi'í'cio, no-
vel, novato, incipiente.
Principiant de gramática.
Minimista. V. Aprenent.
Principiar. Comensar.
Em¡)ezar, comenzar, dar
principio ó comienzo.{nàr.
Prin.wen>ar. V. Persig-
Prior. En algunas parro-
quias. Rector , párroco.
Prior de germandat ó con-
fraria. Prioste. [razgo.
Priorat. Priorado, prio-
Prisar. Afectar garbo.
Garbear. {piarse.
Pr¡!!iar.«íe. r. Preciarse, so-
Pri.sat. Lo demasiada-
ment pulit. Soplado.
Pri«tcil-liuni.«4ine. He-
retgia de Priscil-liá. Pris-
cilianismo. {primilivo.
PrÍNti. Primitiu. Prístino,
PRO
Privació. Carencia. A'í-i
gacion, carencia.
Privada. Necessària. Lu-
gar excusado, común , le-
trina, iticularmente.'
Privadament. .\dv. Par-
Privadejar.V. Secretejar
Privaní«a. Valiment. Va-,
limiento, valia.
privar. Desfavorir , ex-
clóurer. Desfavorecer, ex-
cluir. Tenir valiment ab
alguna persona poderosa.
Tener privanza ó vali-,
miento. Prohibir, tráurerJ
Vedar, quitar. Aixó no
priva. Exprés. Eso no qui-
ta, no impide, no estorba.'
Privat. Prohibit. Prohibi-\
do, vedado. (Jui le vali-
ment ab superior. Válido.^
Reservat. Heservado, pri-\
vado, recóndito. \
Privatiu. Propi, parti-!
cular. Propio, peculiar. |
PrivilejS;i. Prerogativa ,
inmunidad, fuero, rega-
lía. Llibre de privilegis
antichs. Tumbo. ,
Priviletge. V. Privilegi.
Pr<». Favor. Favor.
Proavi. V. Besavi. |
Proavoucle. Hermano de
la bisabuela. \
Proba. En sas princip. ac-.
ceps. Prueba. Ensaig, ten-'
tativa. Ensayo, examen,'
probanza, testimonio, jus-'
tificacion. Entre estam-!
pers. Muestra, toque. Ins-
trument de cirurgia. .1 /-I
galia. V. Tast. Pl. jVveri-,
guacions. Probanzas, in-\
formaciones. X tota pro-'
ba. Adv. De prueba. Se-,
gona proba. Contraprue-
ba, reprueba. {Prueba.
Probació. informado.
Probansa. V. Proba.
Probar. Examinar, ensa-
jar. Examinar . ensayar,
pAantear. Intentar. Pro-
bar la mano , intentar.
Tastar. Calar . gustar.
Probar lo parenliu. En-
troncar. Probarho tot.
Fr. Teclear. [sayo.
Pr4»baturM. Prueba, en-
Prublemáticb. Cuestio-
TKible.
PRO
Procebiment. Procedi-
miento, proeeder. {tarse.
Procehir. Proceder, por-
Procés. Proceso. Lo de re-
galía. ¡Proscripción. Unir
un prooés a altre. Fr. For.
Acumular. I nio de pro-
cés. For. Acumulación.
Proclama. Publícala. P»-
blicata. V. Amonestació.
procomú. Procomún.
proe4>n»íol. Procónsul.
Procreador, (¿ui pro-
crea. Procreante.
Procrear. Engendrar ,
propagar, (procuradoria.
Procura. Procuración ,
Procurador. Apoderado,
poderhabiente. {tender.
Procurar. Intentar, pre-
Pródicb. Prodigo, malba-
ratador, maniroto, derro-
chador, lujoso. {fusión.
Prodigalitat. Lujo, pro-
Prodigar. Derrochar .
malbaratar, desperdiciar.
Prodigi. Maravella. Ma-
i-avilla, prodigio.
Prodigios». Maravellós.
Portentoso , milagroso.
Raro , primores. Raro,
exquisito, admirable.
Prodigiositat. Marave-
lla. Maravilla.
Prodrom. Introducció ,
comensament. Prorfronio.
Producció. La acció )
efecte de produhir. /'ar-
io. Exhibició. E.i^hibicion.
Productiu. Que produ-
heix. Rentoso , mollar.
Producto. I tilitat. y?e»-
ta, rendición, ganancia.
Produliibilitat. Fil. Pro-
ducibilidad. (cible.
Produbible. Fil. Produ-
Produliidor. Producidor
Produhir. En sas prin-
cip. acceps. Producir. En-
gendrar, criar. Criar, en-
gendrar, parir, llevar,
ocasío>iar. Redituar. Redi-
tuar, rendir, dar, valer.
.Manifestar. E.i'liibir, ma-
nifestar. Produhir ganan-
cia. Dejar. ^cirse.
Produliirüíe. r. Produ-
Proenii. Prefacio, prefa-
ción, proemio.
Proentiar. Comensar »
PRO
parlar. Hacer el exordio
o proemio de im discurso.
•I»r«»esa,Valentia. /íaijaña.
Prul'anacit't. Profanidad,
profanamiento, violación.
Profanador. Sacrilech.
Sacrilego, violador.
Vroranar. Violar, conta-
minar, manchar. (ció.
Profanitat. V. Profana-
Profecía religiosa. Ac. y
ef. de proíessAT. Profesión
Prol'eritlor. Pro feren te.
Prol'eriineiií. Pro/aciOJí .
Vvotés.Profeso. (religiosa.
Proles.sió. V. Profecía
Profet«8«». Procesión. En
professo. Adv. Procesio-
nalmente. [nal.\
Prol'e.s.sonal. Procesio-'
Profe.s.««o>iarí. Llibre de
lo que 's cania en las pro-
fessons. Procesionario.
Profeta. Vaticinador, pro-
fetizador, présago.
Profetal. Profético.
Proflrent. V. Proferidor.
Proflt. Utilitat, beneBci.
Provecho, beneficio , utili-
dad, cómodo, interés, lu-
■cro. Lo progrés en las
ciencias y arts. Aprove-\
■chamientò. Las utilitats!
ademes del salari. Emo-\
lumentos. l's. Uso. Sense'
profit. Adv. Perdidamen-\
te. Tráurerprofll. Fr. L'íí-
lizar. Ser de proflt. Ser
útil. V. Profitós.
profitalile. V. Profitós.
profitar. V. Aprofitar.
prolitós. Provechoso, be-
neficioso, útil, proficuo,
interesante. Ser profitós.
Aprovechar.
pr«»lltof!«anienf . Adv.
Provechosamente, {sisimo.
Prolit08Í.s8Ím. Provecho-
Pr<»ttueiicia. Afluencia.
Prófugo. Fugitivo.
Profundizar. Profun-
dar, aho7idar, penetrar.
Profunditat. Abisme.
Abismo, Sima. V. Fondària
Profundo. Mòlt fondo.
Alto, hondo, ínfimo. V.
Profunditat. Estar pro-
fundo. Fr. Estar murrio,
meditabundo. [dqnte.
Profñs. Profuso, abwi-
PRO
Profusió. Dispensa , gas-
to excessi«. Dispendio,
prodigalidad. Luxo. Lujo.
Pro§;enitura. Progenie.
Progrés. Progreso, pro-
gresión, mejoría, medra.
Pl. Medros. Fér progres-
sos. Fr. Progresar.
Progressar. Medrar, me-
jorar, hacer progresos.
Progressió. Ádelanla-
ment. Progreso, (miento.
Proliiliició. Veda , veda-
Prohibir. Impedir, ve-
dar. Fedar, negar, quitar.
Prohibit. Iliiito. vedado.
Prohibit en lo comers. In-
comerciable.
Prohisnie. V. Pròxim.
Prtthoni. Principal. Pro-
hombre, hombre bueno, de
pro, principal.
Prtijectar. Proyectar.
Projecte. Proyecto.
Pr«»jecti.*>ta. Proyectista,
maquinador. (dencia.
Prole. Rassa, filis. Descen-
Prólech. Prólogo , proe-
mio . prefación. Prólech
en que se respon délas ob-
jeccions. Prologo gatéalo.
Proleguista. Prologuista
Prolixanient. Adv. Pro-
lijamente, [lijidad.
Prolixitat. Difusió. Pro-
Prolixo. Prolijo, difuso.
Prolongació. Allarcb.
Prolongamiento.
Prolongaiuent. V. Pro-
longació, AUarch.
Prolongat. Mes llarch
que ampie. Oblongo, [bre.
Proni. Prohom. Prohom-
Proiuencionat. Sobre-
dicho, antedicho.
Proníés. Ofert. Prometido
Promesa. Perferta, pa-
raula donada. Prometi-
miento, palabra, prometi-
do. Vot. Voto, ofrecimien-
to. V. Promós. Promesa
solemne. Estipulación.
Promesa verbal. Sanea-
miento. Mòltas promesas
y pocas atesas. Loe. fam.
Apunta y no da.
Prometatge. Esponsals.
Esjjonsales. [voto.
Prometensa. Promesa,
Prometent. Prometiente.
PRO
34o
Proniétrer. Prometer .
votar. Prométrer mes pa
que formatge. Fr. Prome-
ter montes de oro. Promé-
trer y no donar. Fr. Ajtun-
tar y no dar. [terse.
Prométrer.se. r. Prome-
Proiuineitcia Eminencia
Prominent. Eminente,
elevado, encumbrado.
Promogut. Promovido.
Promotor. Promovedor.
Promóurer. Fomentar,
promover, acalorar.
Promovedor. Promotor.
Promp. V. Prohom.
Promptament. Adv.
Prest. Pronto, prestamen-
te. Ab prestesa. Liberal-
mente, expeditamente.
prompte. Velos. Activo,
jjronto, diligente, ligero,
vivo, puntual. Disposat,
aparellat. Pronto , presto.
Fogós. Orgulloso, impe-
tuoso. Eficas. Eficaz. Im-
puls repenli. Repentón,
pronto. V. Promplitut ,
Promptament. Massa
prompte. Inmaturo.
proniptitut. Llestesa ,
velocitat. Prisa , celeri-
dad, diligencia, repente.
Primer moviment. Pri-
mer pronto o impulso. V.
Prompte. [macion.
Promulgació. Procla-
ProHom. Gram. Part de
la oració. Pronombre.
Pronosticar. Vaticinar,
jjresagiar, agorar, augu-
rar, pjredecir, ominar.
Pr<»nosticayre. Qui fa
calen daris.À Imanaq uero.
Pronó.«»lich. Predicció de
lo venider. Presagio, a-
güero, vaticinio, pronos-
ticación , predicción. Al-
manach. Almanaque, ca-
lendario, lunario, pisca-
tor. Lo qui fá ó ven pro-
nóstichs. Almanaquero.
Pronuncia. Ac. de pro-
nunciar. Pronunciación.
Pronunciament. Revol-
ta. Insurrección, pronun-
ciamiento. Publicació. Pu-
blicacion , ¡jrom u Igacion .
Prop. Adv. Cerca, cerca-
namente, pró.Timo, Mime-
346 PRO
iliato, jitnto. Prop se-
güent. Inmediato. Prop
vinent. Próximo siguien-
te. Prop passat. Ar^terior.
Pr<»pagador. Propagante
Propagar. Multiplicar la
especie per via de genera-
ció. E.rtender, multipli-
car. Dilatar. Dilatar, es-
parcir, extender.
Pr<ipa!!jNarse. r. Desman-
darse, descomponerse, des-
concertarse, destrizarse.
Propendir. Propender.
Pr«»pens. Propenso, pro-
clive, prono, sujeto.
Propensió. Proclividad,
inclinación, disposición .
Propet. Adv. Cerquita.
Propi. En sas princip. ac-
ceps. Propio. Particular.
Privativo, particular. Ex-
prés. Expreso. P\. La pro-
pietat que tenen los po-
nies. Propios. Los bens
que té un particular. Ha-
beres.Xpropial. A propiado
Pròpiament. Adv. Ab
propietat. Apropiadamente
Pi'opifi. Favorable , pro-
picio. Tenir propici. Fr.
Propiciar. {Hacendado.
Propietari. Hisendat.
Propietat. Virtut propia
y peculiar. Virtud.
Pr4»pina. Gralilicació.
Gratificación, agujetas.
Propinch de consangui-
nitat. V. Parent.
Pr4»pínf|uanienf. Adv.
Muy cerca, próximamente
Pr<»pin(|uitat. Aproxi-
mación , propincuidad,
proximidaa.
Propiur|UÓ8. Pròxim,
prop. Propincuo, cercano.
Proporeió. Disposició y
correspondencia de las
parts de una cosa ab al-
tra. Proporcionalidad.
Semblansa. Analogia, i-
gualdad , parecido. V.
Ocasió. {]iorcionado.\
Proporcionahle. Pro-.
Pritp«»reíona<Ianient. |
Adv. Proporcionablemente ,
Proporcionar. Dispo- \
ner, deparar, ofrecer. j
Proporoionari«e. r. O-
íerirse ocasió. Ofrecerse,^
PRO
presentai-se , venirse.
Prop«trci«»nat. A propò-
sit. Proporcionable , con-
veniente, cortadOj apto.
Propós. A\ Propòsit.
Propo.vador y Propo-
sant. Qui proposa. Pro-
ponedor, proponente.
Proposar. En sas princip.
acceps. Pr&;>oner. Consul-
tar, presentar á algú pera
algun empleo. Presentar.
Oferir. Ofrecer.
Proposat. Presentat.
Propuesto, presentado. Se-
nyalat, establert. Señala-
do , establecido.
Propòsit. Designi. Inten-
ción, propósito. Resolu-
ció, ánimo ferm de fér
una cosa. Intento, resolu-
ción. A propòsit. Adv. Al
caso, de perilla, oportuno,
tempestivo , enderezado,
pertinentemente. De pro-
pòsit. Adv. De pensado, á
sabiendas, exprofeso, es-
tudiosamente, á caso he-
cho. FÍT propòsit. Fr. Pro-
posar. Projioner. Fora de
propòsit. Adv. Desapro-
positado. Ser á propòsit.
Fr. Conducir, convenir.
Proposta. Propuesta.
Propugnaele. Defensa,
reparo. Proptugnáculo.
Propvinent. V. Prop.
Prora<eig/íaípo,/jrora/fo
Proratejar. Ratear, pro-
ralear, (gacion.
Próro;:a. Dilació. Proro-
Prorogacró. Próroga.
Prorómprer. Prori/oipír
Prosstpiu. Casta, rassa.
Progenie, progenitura.
Prosceni. Proscenio.
Proscripció. Bando ab
que 's declara á algú pros-
crit. Encartamiento.
Proscrit. Desterrat. /*ros-
crito, proscrifjto.
Proscriiirer. Proscribir.
ProHélit. Prosélito, secuaz
Prosista. Qui escriu en
prosa. Prosador.
Prospecte. Prospecto.
Prosperar. Florecer.
Prossapia. V. Prosapia.
Prossecució. Continua-
ció. Proseguimiento.
PRO
IProssélit. V. Prosélit.
Prostern. Zoolog. Apén-
I dix. Prosterno.
iProstíbui. Lloch de la
I desbauxa. Prostíbulo.
ipróstil. .Arquit. Próstilo.
iProstituta. Ramera. Me-
retriz, ramera.
iProstrad«»r. V. Pregadeu
Protecció. Patrocinio ,
auspicio , apoyo , asilo;
égiaa, amparo, defensa.
Protector. Patrono, pcí'•
tron, tutor, tutelar, vale^
dor. Pl. Valedors. Brasoíi.
Protectorat. Protectoría
Protegir. Proteger, apa~
drinar, patrocinar.
Protéicli. Que muda ó
cambia de forma fre-
qüentment. Proteico.
Protervia. Protervidad.
Protesta. Protesto , pro-
testación, obtestación.
Protioilur. Quim. Com-
binació de un eos simple
ab lo yodo. Protioduro.
pr«tol»r«iniur. Quim.
Protobromuro. itocloruro.
Protocloriir. Quim. Pro-
Protocol. Protocolo.
Protocoli.«ar. Protocolar
Prcttoüiable. Fam. Gran
diable. Archidiablo.
Protoniauescal. Proto-
albéitar, [loalheiterato.
Protonianescalia. Pro-
Protoniedicat. Prolome-
dicato. [tosulfuro.
Pr<»tosulfur. Quim. Pro-
Prototartrat ile mercuri
y polassa. Quim. Tartra~
to potásico de merctirio.
Protóxit Quim./'roícíj:"!(/o
Protriget. Astron. Xom
d' una estrella. Prolrigeto.
Prou. Adv. Certament, en
veritat. Bien, ciertamente.
Isanlo pera resnóndrer
afirmativament. .Sí, cier-
to, seguramente. Bastant.
Bastante, su/irienle. \en
pera detenir qualsevol
obra. .4/(0.
Prova. V. Proba. (to.
Provéete. .\nlich.Proric-
Provehidor. Abastece-
dor, proveedor, jrrovisor,
surtidor. (miento.
Provehinient. Provei-
PRO
Provehir. En sas prin-
cip. acceps. Acopiar, pro-
veer, abastecer, habilitar,
avituallar , bastimentar.
Suministrar provisions.
Aprorisionar. Provehir
de rolla. Fardar.
Provelíirse. r. Proveerse.
Provenir. Dimanar, íia-
ofc, venir, salir, descen-
der, resultar, manar, ori-
ginarse, te. Provento.
Provent. Renda, produc-
Proverbí. Adagi. Adagio,
refrán. Usar de prover-
bis. Fr. Proverbiar.
Pr«>vicIo. Providente, {lato
Prit\inoialat. Provincia-
Pi-ovincialitat. V. Pro-
vincialat. (originario.
Príivinent. Proveniente,
Provingut. Originat.
Provenido, provento.
Provisió. Prevenció, pre-
paració de manteniments
ó altras cosas. Acopio, a-
bastecimiento, prevención,
despensa. Disposició. Pro-
videncia. L' acció de con-
ferir algun grau, dignitat,
etc. Provehimiento. Pro-
visió de pá. Panática.
Provisió per lo cami. Viá-
tico. P. pera 'Is pastors.
Hatería. Fèr provisió. Fr.
Aprovisionar.
ProviMionalnieut. Adv.
Interinamente , entretanto .
Provi»«iouar. Provehir.
Proveer. (Provisorato.
ProvÍ!ü<»rat y Provisoria.
Provísst. Provehit. l'rovis-
to. Previngui. Prevenido.
Provist de cosas necessa-
rias. Abastecido. Provist
de viures. Vituallado.
Provocació, fíelo.
Provocador. /'í-oiocaíi' 10
Provocar. Excitar. Exci-
tar, incitar, picar, cho-
car. Desafiar. Retar.
Provocatiu. Incitativo,
ocasionado.y. Provocador
Próxiiu. Inmediat. Pró-
ccimo, propincuo, vecino,
cercano. Cerca de succe-
hlr. Pnimftenle. V. Pro-
hisme. Xo tenir pròxim.
Fr. .Yo conocer ¡jarientes
ni amigos.
PSI
Proxinianient. Adv. Cer-
canamente.
Proximitat. Inmediació.
Cercanía. Parentiu prop.
Propincuidad, procinto.
Prudencia. Cordura, mo-
deració. Cordura, juicio,
madurez, sabiduría, tino,
cerebro, moderación.
Vrwíent. Prudente, sensa-
to, próvido, circunspecto.
Pruiíentnieut.Adv. Pru-
dentemente , sesudamente.
pruliir Picar, hormiguear
Pruliitja. Picor. Come-
roíí , picazón , escozor,
hormigueo, mordicación.
Desitg vehement. Pruri-
to , quemazón. Pruhitja
de cul. Tenesmo , pujo.
Donar pruhitja. Fr. Dar
comezón. Sentir pruitja.
Fr. Comer. Tenir pruitja.
Fr. Hormiguear.
Pruir. V. Pruhir.
Pruitja. V. Pruhitja.
Pruna. Fruvt de la pru-
nera. Ciruela. Pruna bor-
da. V. Aranyó. Pruna
cascabellana. V. Cascabe-
llito. Pruna de domas ó
de damasch. Ciruela a-
macena. Pruna de frare.
Ciruela de fraile. Pruna
de porch. Ciruela porcal
ó de puerco. Pruna seca.
Ciruela pasa.
Pruneüó silvestre. Arb.
Espi7}0 cerval.
Pruner. .^rb.V. Prunera.
Prunera. Arb. Ciruelo.
Prunera borda ó silves-
tre. Acacia bastarda, en-
drino. V. Aranyoner. Pru-
nera de damasch. Cama-
ceno ó damaceno.
Pruuerar. Ciruelar.
Pruneret y Prunereta.
Dixn.Ciruelico, ciruelillo.
Pruneta. Dim. Ciruelica.
Pru»«»>iat de mercuri.
Quim. Sulfuro negro de
mercurio. íroca. Psamito.
P>>'aniit. Min. Especie de
Pseflt. Min. Especie de
roca. Psefito. (so.
Pseudo. Fals. Pseudo,fal-
Pííeudónini. Seudónim.
Pseudónimo, seudónimo.
Psicólech. Psicólogo.
PUD 347
Ptialagogi.Med. Que es-
cita la saí\\a. Ptialagogo^
Ptialisuie. Med. Ptialis-
l»u. Part. negat. .Yo. mo.
Pua. Cosa aguda termina-
da en punía. Aguja, espi-
na. La de la pinía del tei-
xidor de lli. Canal. Pl.
Las dents de las pintas.
Dientes. Obrir las púas
de las pintas. Apunchar.
Bona pua. Fr. Home as-
tut, viu. Ladino, taimado^
Puada. Conjunt de púas
de una pinta. Puado.
puagre. Y. Poagra.
Pual. Y. Poal.
Puar. Fèr las púas en las
pintas. Recurar. {púas.
Puat. Pie de púas. Lleno de
Púber. Mozo, púbero.
Pubertat. Pubescencia.
Arribar ó estar en la pu-
bertat. Fr. Pubescer.
Pubill. Y. Hereu.
pubillatge. Herencia.
Pübi>«. Anat. Pubes.
Publicació. En ordes y
matrimoni. Y. .Amonesta-
ció. Edició. Edición.
Públicament. Adv. Os-
tensiblemente , paladina-
mente, en público.
Publicar. Fèr públich y
notori á so de trompeta ó
per altre medí. Promul-
gar, pronunciar. Fèr pa-
tent ó notori al públich.
Denunciar, derramar. Pu-
blicar un bando. Fr. E-
char un bando, pregonar.
Públicli. Notori. Notorio,
público, paladino. Donar
al públich ó á la pública.
Fr. Donar á llum. Dar á
luz, publicar.En públich.
.\<i\. Públicamente.
publicisme. Publicismo.
Publicitat. Notoriedad.
Pucellana. Especie de
fanch sumament apega-
dis. Pucelana.
Pudendass.V'. Yergonyas.
Pudent. Lo que put. He-
diente. Lo que llansa mal
olor. Hediondo , fétido.
Que causa empaig ó ver-
gonya. Pudendo.
Pudèntament. Adv. He-
diondamente.
348 PUG
PudentiMsim. Hediondí-
simo, (mente, con pudor.
púdicament. Honesta-
■>údicli. Honesto, puro.
l>udir. Llansar felor. He-
der, oler mal, apestar, cor-
romper, empodrecer, hus-
mear. Fastiguejar. Em-
palagar. Pudir á alguna
cosa. Oler. Pudir á ere-
mal. Fr. Oler á chamus-
quina. Pudir la alé. Va-
har, vahear.
Púdol.*«. Pta. V. Ebol.
Piid<»r. Honestedat. Ho-
nestidad, modestia. V o-
lor pudent. Hedor, fetor,
hediondez, husmo, heden-
tina, putridez, jiut re fac-
ción. La pudor de cabra
ó cabró. Hedor cabruno.
La de suhor de las aixe-
llas. Sobaquina. La de
nas. Osana. Fér pudor.
Fr. Heder, oler mal.
Pudor«>s. Pie de pudor.
Púdico. [Púdicamente.
Pudorosaiueiit. Adv.
Puilorositat.Hoiiestidad.
puflrider. Pudridero.
Pudridura. Podredum-
bre, pudrimiento, podre-
cimiento, podrición.
Pudriniener. Lo con-
junt de cosas brutas. Co-
chambrería, sentina, re-
volcadero. Lo conjunt de
cosas asquerosas mescla-
das al) aygua bruta. Ba-
horrina, (pudrimiento.
PUflrinient. Pudricion,
Pudrinier. V. Pudrime-
ner. (drir, podrecer.
Pufirir. Corrómprer. Po-
Pudriríie. r. Corromper-
se, pasarse, picarse.
Pudrit. Podrido, pútrido,
carroño, tábido, ftlitg pu-
drit. Semipútrido.
Puericia. iXifíez.
PueN. V. üonelis, Pus.
Puesto. Lloch 6 paratge.
Lugar. P. separat. Apar-
tadizo. Cedir lo puesto.
Darse, ceder lugar.
Pugna. Combat, renyina.
Pelea, lucha. Oposició.
Oposición, contrariedad.
Puso. Insecte. Pulgón. De
las liortalissas. Pojuelo.
PUJ
Deis olivers. Aceitón.
Puig. Montanya alta y
aguda. Pico, picacho, pro-
montorio. Montanya de
poca altura en terreno
pla. Altozano, colina.
Puiíi. V. Pus, Desprès.
Puix. V. Donchs, Pus.
Puja. Cert dret de forn.
Poya. Lo aumentdepreu.
Licitación, alza, subida.
Fér puja ó pujada. Fr. Au-
mentarse '1 preu. Subir.
Pujada. L' acció de pu-
jar y lloch que va pujant.
Subida, trepa, repecho,
ascenso. Lo aument de
preuen las cosas. Alza.
En los encants. Puja. Lo
aument de una cosa. Cre-
cimiento. Pujada dreta y
pesada. Reventón.
pujador. Qui puja algu-
na cosa. Subidor. Lo pe-
drís ó altra cosa pera pu
jar 6 baixar de caball
Monteador, apeador, mon-
tadero, subidero. V. Es
glahó. (Pujada.
Pujanient. Subida. V
pujaiiíia. Elevació, pro
moció a algun carrech.
Ascenso, elevacion.Lo car-
rech ú honor ocupat per
algú. Cumbre. La prospe-
ritat, fortuna. Auge, en-
cumbramiento, (dor
Pujant. V. Pujada, Puja-
Pujar. Ensas princip. ac
ceps. Subir. Anar crei-
xent, aumentarse. Crecer
Fér mes alta alguna cosa,
alsarla. Lera^i/ar. Prepon-
derar, muntar. Montar
Créixer en dignitat, ri-
quesa, etc. Ascender. Te-
nir mes preu. Valer, en
carecer. P. agarrat. Tre-
par. P. á quatre grapas.
Fr. Gatear. P. la berme
lió á la cara. Fr. Salir los
colores al rostro. P. la
postura. Licitar. P. lo
preu. Pujar. Pujar peí
amunt. Fr. Enfilarse. En
caramar, encaramarse.
PujárMen. r. Elevarse,
remontarse. Subirse. Pu-
jarsen ais núvols. Fr. En
cumbrarse. P. á las bar
PLL
bas. Fr. Subir á mayores.
Que puje. Expressió en
lo joch de cartas. Que sal-
ga, que salte.
Pujat. Aplicat al color. Ti-
ro, subido. Sobre bo. .Su-
perior.Elevat. Encumbra-
do. Eminent. Eminente.
Pujavant. V. Bota\anl.
Pujol. Puig petit ó mon-
tanyela. Altozano, cerri-
llo,'colina, monlecillo.
Pulcra». Relamido, terso,
bien parecido.
Pulcró.-i. V. Pulcro.
Pulsó. Lo corch que ro-
sega las vinyas. Pulgón
de la vid. V. Pugó.
Pulide<i«a. Tersidad, puli-
dez, cultura, delicadeza.
Pulidor. Instrument que
serveix pera pulir. Puli-
díro.Qui puleix ó adorna.
Componedor, adornista.
Pulinient. Obra de pu-
lir, l'ulimento. P. de al-
guna obra. Lima.
Puliol. V. Poliol.
Pulir. AUisar, brunyir.
enliustrar.Pií/imeïi/nr, a-
finar. tersar. Netejar, en-
dressar. Limpiar, asear.
Esmenar, corretgir. Li-
mar, sutilizar.
Pulirse, r. Civilisarse.
Civilizarse, deponerla rus-
ticidad. Adornarse, com-
póndrerse. Adamarse, al-
feñicarse, acicalarse.
pulit. .\llisat. brunyit. cu-
riós, ben fet. Pulido, lu-
cio, terso, raso. Lo qui
vesteix ab mòlt asseo.
Almidonado. Posar pulit.
Fr. Pulir, acicalar.
Pulla. Dicteri. Dicterio.
Ditxo obsceno, brut ó
baix. Dicharacho, pala-
brota. Expressió aguda >
picant. Saeta, saetazo.
Pullagó. V. Pollagó.
Pulli. V. Polli.
PulliMta. La persona ami-
ga de dir pullas. Mala
lengua, mordaz.
Pulni«». Freixura.Pu/»i07i.
bofes. P. de mar. Especie
de marisch. Pulmón ma-
rino. (Hl 0)1 1(7.
1 Pulmonía. Med. Perineu-
PUN
Ptilinónich. Atacat de
pulmonia. Pulmonario.
Pulpa. Lo extrem del dit.
Yema, pulpejo.
Pulper. Qui tè una pul-
pería. Pulpero.
Pulpería. V. Tenda.
Púlpit. Trona en las igle-
sias. Pulpito.
Pulpo. Pólipo. V. Pop.
Pulput. Molsut. Pulposo.
Pul.<«ació. Pulsada.
PulMíttíu. Pulsátil.
Puiíiera. Adorno que las
donas se posan á las mu-
njecas. Brazalete.
PuÏ!«inietr<t. Med. Pulsi-
lofíi. Pulsilogio.
Pultrocli. Mori:o7}.
Pulverilla. Substancia
reduhida á polvo mòlt fi.
Pulverolado.
Puncella. V. Poncella.
Puiictura. V. Punxó.
Punilonor. Punto, ver-
güenza, pu7ito de honor.
Pungant. Hierrecillo,
hierrecito, clavillo.
Punició. V. Cástich.
Punlinenf. Ac. ó ef. de
punir. Castigo, punición.
Punjant. V. Pungant.
Punt. En sas principals
accepcions. Punto. Lo
eos ó espessor en los li-
quits. Cuerpo. Lo pas de
la agulla ab lo fil per la
tela, etc. Puntada. En las
armas de foch, lo ferret
que sosté el gatillo. Dís-
parador, piñón. Decoro.
Mira, rfecoro. Gala, osten-
tació, luxo en lo vestit.
Ostentación, rumbo. Puní
de admiració. Ortogr. jlíi-
miracion. Punt cénlrich.
Centro, punto céntrico. P.
deixat. Lo de la mitja
que no s' ha pres. Trabi-
lla. P. de honor. Pundo-
nor. P. llarch per trau.
Entre costureras, punta-
da llarga. Diente de perro,
pasillo. A bon punt. Adv.
Oportunament. Oporíu-
namente.X tol punt. Adv. j
A todo trance. Anársen
pel punt de baix. Fr. fam.
Petejar. Ventosear, zu-
Jtarse, irse de copas. A ó
PUN
de punt de malla. Obra
feta á puní de ret ó filal.
Redecilla, á punto de ma-
lla. A puní de solfa. Adv.
Ab art, regla y acerl. Con
el compás en la mano.
Aquí está '1 punt de la
confitura. Loe. fam. Ese
es el ápice ó ahí está el bu-
silis. Cada puní. Adv. Ca-
da instante ó momento,
por momentos. De punt.
Adv. Ab empenyo y por-
fía. De puntillo, de apues-
ta. De punt en blancti.
Adv. Armat de cap á peus.
De punto en blanco. Do-
nar punt. Fr. Espessir los
liquils. Dar cuerpo. En
aquest punt. Adv. En este
instante. Estar á punt. Fr.
Estar para, dispuesto, a-
parejado. Guamil de punt
Bandado. Pessa ó lela de
puní. Tíaíirfa. Picar punts.
Fr. En las escolas supe-
riors. Tomar puntos. Po-
sarse á punt. Fr. Aperci-
birse. Posar punís. Fr.
Puntar. Posar punts en
las partidas deis comp-
tes. Tranquilar. Pujar de
punt. Subir de punto, a-
crecer, aumentar. Posar
al punt de dall. Fr. A-
martillar un arma de
foch. Amartillar. Saber
quants punts calsa. Loe.
fam. Sondear la sabidu-
ría, averiguar los alcan-
ces de una persona. Se-
nyalar punts. Puntar.
Tant bon punt. Adv. Al
punto que, al instante,
luego, enseguida que.
Punta. Extremitat aguda
de qualsevol cosa. Sumi-
dad, cúspide. Punxa. Pua.
V. Tatxa, Gabarrol. P.
de agulla. Part mínima de
alguna cosa. Chispa. P.
de alguna cosa alta. Ci-
ma, remate, cúspide. P. de
ángul. Cornijal. P. de in-
Eeni. Agiideza. P. del al-
a. Alborada. P. del dia.
Al amanecer, á la albora-
da. P. del dit. Yema del
dedo. P. del eix. Pezón.
P. de la escarchofa. Ga-
PUN 349
vilancillo. P. del matalàs,
coixí, etc. Cagajón. P. de
seda. Blonda. P. de terra
en lo mar. Repunta. P. es-
treta. Blondina. A punta
de sol. 4 i salir, al rayar el
sol. A puntapeus. Adv. A-
bundantemente , con pro-
fusión. Fèr punta. Fr. A-
cabaren punta alguna co-
sa. Acabar, rematar en
punta. ArúAT. A puntar. Yér
puntas. Fr. Competir ab
altre. Medir lanzas. Posat
de punta ó apuntat .Terme
de blasó. Apuntado. Te-
nir punta de agre un li-
cor. Fr. Comensar á tor-
narse agre. Repuntar, a-
puntar. Pl. Puntas. Cert
teixit. Encajes, blondas.
Las banyas del toro. Cuer-
tios. (Puntacion.
punfaeíó. Puntuació.
puntada de peu. Punta-
pié, puntillazo, puntillón.
Puntagdt. V. Punxagut.
Puntal. Lo pal, etc. que
serveix pera sostenir algu-
na cosa. Encamación , abi-
taíive, tentemozo, tangani-
llo, muleta. Lo pal ó iforca
pera sostenir las brancas
deis arbres. Rodrigón. La
fusta unida á altra hori-
sontal desde la qual va
en direcció inclinada á
apuntalar á altra també
horisontal. Tornapunta.
La viga ab que s' apunta-
lan las minas. Adema.
Posar puntals als arbres.
Rodrigar. [tilla.
Puntalet. Muleta, mule-
Puntapeu. V. Puntada
de peu.
Punteijs:. Ac. de puntejar
ab la guitarra ó Bandur-
ria. Punteo. {jalear.
Puntejar. Puntear, bru-
Punter. Instrument de
sabater. .Vareo. Lo toca-
dor de las palmatorias y
bastonel pera senyalar
las lletras. Puntero.
Puntera. Pía. Siemprevi-
va mayor, yerba puniera.
La virolla en las brani-
llas del paraygua. Cas-
quilla. Dona que fá pun-
350
PUN
tas. Encajera, randera.
Puntería. Asestadura.
Pélidrer la punteria. Fr.
Apuntar. Pérdrer la pun-
teria. Fr. Desapuntar.
Puntet. Petit puní. Pun-
tico. ¥A que 's posa al
cap deis canons pera pén-
drer la puntería. Mira,
ptinto. brújula. V. Baldó.
Piinteta. Dira. Puntica,
puntilla. De púntelas.
Adv. De puntillas. Posar-
se de púntelas. Fr. Ohir
y negar ab desagrado una
pretensió. Ponerse de li-
ñas ó en veinte uñas.
Puntill. Instrument pera
trahallarlo vidre. Puntel.
Puntilla. Catxet pera a-
cabar de malar lo toro de
plassa. Cachete. V. Ribet.
Piintiller. Qui mala lo
loro de plassa ab punti-
lla. Cachetero, puntillero
Puntillo. Honrilla. De
puntillo. De apuesta.
Punti]lóí«. Puntos y Pun-
tnós. Pundonorós. Pun-
toso, puntuoso. Fogós,
mòlt sentit. Pelilloso.
Puntos. V. Puntillos.
Puntual. Exacte, promp-
te. Ea•acto, fiel, legal. A-[
juslat. Cierto, cabal.'Rigi-^
Ao. Severo, rígido. Fixo.;
Clavado, obediente. I
Puntualitat. Exaclilut.i
E,ractitud, fidelidad, re-\
ligiosidad, precisión.
Puntualment. Adv. Ile-
ligiosamente. (tar.
Puntuar. Ortogr. Apun-
Punf uó.*;. V. Puntillos.
Pun\a. Punta mòlt agu-
da. Punta, pua. La punta
ó estelleta que 's clava en
la carn. Rancajo. La de
la montanya pelada, f ¡dii-
hre. cima. Las cosas ma-
terials ó inmaterials que
causan dolor, senlimenl
y pena. Espina. Lo estí-
mul. Aguijón, estímulo,
espuela.' (xal de vella.
Punxaclaus. Pla. V. Cai-
I*un\afla. Picada, ferida
ab punxa. Punzada, pun-
zadura, pinchazo, pin-
i-liadiira. picada, picadu-
PUN
ra, picazo. Dolor agut é
intermiten!. Ramalazo,
punzada. P. de agulla de
cap. Alfilerazo. P. de a-
gulla de cusir. Agujazo.
P. deis humors. AÍed. I>-
licacion. P. de llanceta.
Puntura. P., dolor que
causa la materia de un
tumor. Entrepunzadura.
Pun.vadur. Punzador.
Punxasut. Que le pun-
xas. Punzante, puntoso,
picoteado, puntiagudo, a-
filado. Cantellut. Cogu-
jonero. Que le puntas ó
espinas. Apuntado.
Punxant. Punzante. V.
Punxagut. Punganl.
Punxar. Ferir ab punxa
Punzar. Ferir ab instru-
ment punxagut. Picar,
pinchar, aguijar, aguijo-
near, aguzar. Descubrir
las cartas en lo joch pera
conéixerlas per la pinta.
fírujulear. Estimular á
algú á fèr alguna cosa. Es-
polear, tarazar, estiinu-
lar. Conmóurer. Alzapri-
mar. Importunar, moles-
tar á algu. Hostigar, espo-
lear. Ferir las punxas de
un arbusto, etc. Espinar.
Molestar algun dolor.
Punzar. Comensar á ver-
dejar los sembrats. Aso-
ma r.Vxinx&r com qui mos-
sega. Morder, mordiscar.
Punxar los humors en lo
COS. Med. Velirar.
Punxeta. Petita punxa.
Espinilla. La persona que
pica ab páranlas ó ac-
cions. Mordaz.
Punxó. Instrument que
termina en punta. Pun-
zón, pincho, estilo. V. Bu-
ri. Qui ó lo que punxa.
Punzador. Impr. Punta.
La llansela pera sangrar
animals. Lanceta. Lo ins-
trument de Ierro que II-
san los marcadors de la
piala y los que obren ma-
Irissas. Punzan. Lo deis
relloijers. Árbol. Lo esli-
mul ó incitamenl. Agui-
jo», estímulo. Lo bastonel
de que penja la friiyta.
PUNY
Pezon. La alena de saba-
ter, dreta v grossa. £s/íj-
quillador. ͻl. Punzoneria
Puny. En sas princip. ac-
ceps. Piulo. Grapat. Pu-
ñado. Cop de punv. Pu-
ñetazo, puñada. De propi
puny. Adv. De propia ma.
Autógrafo. Fèr á cops de
puny. Atrabancar. Fér á
cops de puny alguna cosa.
Fr. Feria dépressa. Har-
bar. Fet á cops de puny.
Galopeado. Ficaral puny.
Fr. Amenassar, subjectar
á algú. Meter en un puño
ó en un zapato. Mossegar
los punys. Fr. Penedirse.
manifestar enfado pera
no poderse venjar. Mor-
derse los dedos, ¡ásmanos,
las uñas. Rosegarse 'Is
punys. Fr.Expressa lo sen-
timent de trobarse bur-
lat.i/ordecse los tabios.SeT
del puny eslrel. Fr. Ser
escás, mesqui. Cerrar la
mano, ser agarrado. Te-
nir al puny á algú. Fr.
Tener de la oreja.
Punya. Empenyo. Empe-
ño. V. Esfors.
Punyada. Cop de puny.
Puñetazo, remoquete, pú-
nele. Cop de puny a la
cara, bofetada. Mojicón.
Coi) de puny als morros
ó al nas. Moquete. Bara-
llarse á punyadas. Loe.
Andar á trompis, reñir <i
puñetazos.
Punyal. Rejón. Lo de tres
cayrcs. Almarada. Fabri-
cant de punyals. Puñale-
Punyala«la./?p/o»(7:o.(ro.
Punyalet. Dini. I'iiñalejo.
Punyar. Insistir. Porfiar.
Punyat. Lo que cal) en lo
puny. Puñado, puño.
Punyent. V. Punxant.
Punyera. Dret de un gra-
pat de blat. Puñado.
Punyet. Dim. Pelit puny.
Púnico, ¡ntñito. Lo joch
deis noys. Cliina.
Punyidà. V. Punxada.
¡Punyir. V. Punxar. Co-
mensar a lenir barba.
1 Apuntar el bozo. Vern \»^
' passions. Punzar.
QUA
Pupil•la. Pupila.
Pupil•lar. Papilar.
Pupil-laritat, ó Pupil-
latge. Pupilaje. [Pupilo.
Pupil•lo. Menor, hoste.
Puput. Aucell. Abubilla,
?ípi«/)«.Cert joch de noys.
Gallina ciega.
Pur. Sens mescla. Puro,
mero. Lo cast , sant. Ino-
cente, puro, incontamina-
do, intacto, terso. Net.
Limpio, claro, neto.
Puracli. Peix. Puraco.
Purament. Adv. Sola-
ment. Meramente.
Pure.sa. Limpiesa, nete-
dat. Limpieza, tersura.
Purga. Med. Purgación.
Purgaciú. Lo mes en las
donas. Compurgación,
menstruo. Neteja. Lim-
pia.Med. Gonorrea.
Purgatiur. V. Garbell.
PurgacUira.**. Pl. Gran-
zas. V. Esporguerias.
Purgant. Med. Lo que
p\iTsai.Purgatiio,catártico
Purgar. Passar i' acusat
per la proba de la purga-
ció. Compurgar. Purifi-
carse r anima. Eccpiar.
3Iermar. Disminuir, re-
bajar, aminorar. Tornar
á purgar. Repurgar. r.
Tomar una purga.
Purgatiu. Purgante.
QUA
Puriflcaciw. La acció de
purificar. Lustracion.
PuriiJcador. Drap ab lo
qual s' aixuga 'I cálzer.
Purificadero. PuriGcato-
ri. Purificatorio.
Purificar. Netejar, Apu-
rar, acendrar, acrisolar,
depurar, lustrar, mundi-
ficar, purgar, limpiar.
Quim. Rectificar. P. lo or.
Cimentar. P. ios metalls.
Copelar. P. una cosa pro-
fanada. Ecrpiar.
Purisme. Purismo, (mo.
PuritaniNnie. Puritanis-
Puritat. Puresa, enteresa
virginal. Piireía, puridad.
Purna. V. Espuma.
Púrpura (Tenir ó péndrer
lo color de). Purpurear.
Tenyir ó vestir de púrpu-
ra. Purpurar.
Purpurejar. Purpurear.
Purpúreo. Coccíneo.
Purucli. V. Poruch.
Purulent. Med. y Cir.
Pie de pus. Purulento.
Pus. Conj. Denota la cau-
sa, motiu ó rahó. Pues,
puesto, supuesto.May pus.
Adv. May més. Nunca
mas. V. Pbsterma.
Pusil-lániíu. Menguado,
pusilánime, cagado.
Pusil-latiimitat.Pii$i7a-
•nimidad.
QUA 3d1
Pusillo Petit. Pi/.si7o,pa no
Puisí*a. Insecte. Pulga.
Ou de pussa. Carrocha.
Tenir malas pussas. Fr.
No sufrir ancas. Mirar
pussas. V. Espussar.
Pussera. Hero. Zaraga-
tona, llantén de perro,
pulguera. V. Herba de las
pussas. (¡migas.
Pusnós. Pulgoso, lleno de
Púi^tuia. Med. y Cir. Grá,
crosta. Postillo, grano.
Puta. Humera, prostituta.
Cosa de putas. Putesco.
Putam. Conjunt de putas.
Putunismo. Casa de pros-
titució. Putería, burdel.
Putaner. Putero. Putero,
putañero. {nismo.
Putaría. Putaismo, puta-
Putejar. Putear, puta-
putero. Putañero, (ñear.
Putinejar. V. Potinejar.
Putiner. V. Potiner.
Puto. Putero, putañero.
Putput. V. Puput.
Putrel'acció. Corrupció.
Hedor, hediondez, putri-
dez, podredumbre. Pudor
forta. Hedentina, (prer.
Puírefiear. V. Corróm-
Putriclesa. Putridez.
Pútrido. V. Corromput.
Putx. V. Puig.
Puynent. V. Punxagut.
Puys. V. Desprès.
Q.
^. Entre 'Is antichs era lle-
tra numeral, v valia .500,
y ab una ralleta sobre
.^000. (fireta, códice.
Quadern. Cuaderno, li-
QuRtlernet. Dim. Cua-
dernillo, cuadernito.
Quadjutor y Quadjuto-
ri. V. Coadjutor.
Cuadra. Sala gran, pessa
quadrada. Tarbea. Espe-
cie de claustro. 'Crujía.
Districte de un batlle en
despoblat. Coto redondo.
Quaüradament. Adv.
Cuadradamente.
Quadradet. Vigueta, {lo.
Quadrángnl.Cuaí^rán^ii-
Quadrant. Cuadrante.
Quadrar. En sas princip.
acceps. Cuadrar. Fust.
Traballar las pessas de
fusta en ánguls rectes.
Cuadrear. Agradar, con-
venir. Agradar. Pint. Di-
vidir en quadros. Cuadri-
cular, recuadrar.
Quadrarse. r. Formali-
sarse, posarse serio. For-
malizarse, mesurarse.
Quadrat. En sas prmcip.
acceps. Cuadrado, cuadro
Especie de viga. Cuadral.
V. Cayró. (íí'ti.
Quadratí. Impr. Cuadra-
Quadratura. Astron. As-
pecto cuartil.'Sàut. fíedel.
Quadrejar. Cuadrar.
Quadrejat. Blas. Jaque-
lado, [xa. Cuadrillo.
Quarirell. Especie de flet-
Quadret. Dim. Cuadrillo.
Fér cuadrets. Pint. Re-
cuadrar, cuadrar.
Quadricular. Cuadrar.
Quadriennal. Cuatrie-
nal, cuadrañal , cuadrie-
nal. (V. Quatrienni.
Quadrienni. Cuatrenio.
Quailrigenal. De cada
quaranta anys. Cuadrice-
nal.
Quadrilla. Cuadrilla, li-
ga, lechigada, patrulla.
3o2
QUA
escuadra. Quadrilla de
lladres. Camada de ladro-
nes. V. Colla.
Quadriller. Qui Torma
quadrilla. Cuadrillero.
Cuadrillo. Adorno en las
mitjas. Cuadrado.
^uailrinietjtre. Espay
de quatre mesos. Cuadri-
meslre. {Cuàdru/ilo.
Quadriple. Quadruplo.
^uadrif^íl-labo. Cuatri-
sílabo, tetrasílabo.
Quadro. En sas princip
acceps. Cuadro. March
Marco. Quadrat. Cuadra-
do. Pintura. Pintura. A
tot iiuadro. Adv. En re
dondo, en circuito, al re-
dedor. Compartiment en
(luadros. Arquit. Recua-
dro, {do, cuadrúpede.
Quadrúpede Cxiadrúpe-
Quadruple. Cuadruplo.
Quadruplicar. Cuadru-
plicar, cuadripíe.
Quadruplo. Cuádruple.
Quaix. V. Quasi.
Qual. Cual. Cada qual.
.4dv. Cada uno. Qual vú-
Uase, ó qual vullau. Cual-
quiera que sea. De qual.
Adv. De qui. Cuyo, de
quien. Pel qual. Adv. Por
lo cual, por lo que. (Algii.
Qualcotii. Pron. indef. V.
Quaicun. V. Algú.
Qualificar. Calificar. Ca-
lificar, (dad, condición.
Qualitat. Calidad, cuali-
Quall. V. Cuall.
Qual-lada. V. Colada.
Quallar. Coagular. Isal
com reciprocn. Cuajar.
Qual!«eT4il. Cualquier,
cualquiera, quienquiera.
Pl. Cualesquiera. (vol.
Qual»>eTulIa. V. Qualse-
Quant. Cuan, cuanto. En
las interrogacions es e-
quivalent en quin temps.
Cuando. Quant menos.
Cuando menos. Quant
més. Cuando mas, a todo
tirar. De quant en quant.
De vez en cuando. En cas
que. En caso que, dado
que. Encara que. .1 unque.
Quantia. V. Quantitat.
QuantiÚM. Cuantioso, con-
QUA
siderable, numeroso.
Quanti4isanient. Adv.
Copiosament. Copiosa-
mente, crecidamente.
Quantitat. La magnitut,
número ó propietat de
qualse\ol cosa subjecta á
pes ó mesura. Cantidad,
cuantidad. Fér bona al-
guna quantitat. Fr. Ré-
Lrer en compte. Abonar
en cuenta, cargarse.
Quaranta. Número car-
dinal Cuarenta. A lasqua-
ranta. .■Vdv. lam. A tres
quarts de quinse. A las
mil y quinientas.
Quarantè. Lo que cum-
ple '1 número de quaran-
ta. Cuarentena, cuarente-
na, cuadragésimo. La vi-
ga ó fusta de quaranta
pams. Cuarentena.
Quarantena. Cuarente-
na en totas sas accep-
cions menos en las se-
güents. Lo edifici desti-
nat pera purificar las co-
sas suspilosasde contagi.
Lazareto. La santa qua-
rantena. Cuaresma.
Quarentenal. Quadrige-
nal. Cuadricenal.
Quare»<ina (Fér). Fr. Ob-
servar cuaresma, cuares-
mar, (cuadragesimal.
Quare.*!nial. Cuaresjnal,
Quart. Lo que completa
el número quatre en or-
de. Cuarto. La quarla
part de alguna cosa, diar-
ia parte. Menguant ó crei-
xent de la lluna. Cuadra-
tura, cuarto creciente ó
menguante. A tres quarts
de quinse. Loe. fam. Sens
la rectilut deguda. Tor-
cido. Auna hora irregu-
lar. A las veinte, á las
mil y quinientas.
Quarta .Asi ron. Quadrant.
Cuadiante, cuarto de cir-
culo. Mesura de oli de co-
sa de una lliura. Cuarta.
Quarta. La dolsena parí
de unaquarlera. (jíar/a/.
Mi'sura de oli. Cuartán.
Qitartago. V. Quartau.
Quartanient. Adv. En
cuarto lugar.
QUA
Quartana. Med. La febr»
que acomet cada quatre
dias. Cuartana.
Quartau. Especie de ca-
ball, haca ó roci mitjá.
Cuartago. {cimano.
Quartdeciniá. Cuartode-
Quartejar. Cuartear. V.
Escorterar. (ri.
Quartel. Cuartel. V. Bar-
Quartelar. Blas. Dividir
en quartels. Cuartelar.
Quarteler. Cuartelero.
Quarter. Mesura. V.
Quarta. La quarta part
dels sólidos. Cuarto. Lo
canter, ma> al. Cántara.
Quarlera. Cuartera.
Quarteró. La quarta part
de una arroba. Cuarterón.
La quarta part de una
lliuia. Cuartera.
Quarteta. Poét. Redondi-
lla, cuarteto. [cuartete.
Quarteto. Poét. Cuarteto,
Quartifa. V. Califa.
Quartilla. V. Quarteta.
Doblegar las quarlíllas.
ftlanesc. Acuartillar.
QuartilCo. Ranxo, com-
panyia de molías perso-
nas. Rancho. La quarta
part de un vinlidós. Cuar-
tillo. V. Petricó.
Quartillut. Cuartilludo.
Quarto. En los edificis a-
posenlo. Apjosejito, cuar-
to, estancia, habitación,
habitamiento. Pis. Piso.
Moneda. Cuarto. La quar-
ta part de un animal.
Cuarto. Qualsevol de las
quatre brancas deis avis.
Cuarta. En lo blasó.
Cuartel. La quarla part
de un pa. Cuarterón. Pes-
sa de dos quarlos. Pata-
ca. Quarto de la cnixa.
Cuarto trasero. Quarto de
detrás. Trasmano. Quar-
to del pil ó del ala. Cuar-
to delantero. Quarto reti-
ra!. Retrete. For quarlos.
Quarlejar. ("uartear. V.
Escorterar. Recullir di-
ner ó vcndrer bé. Reali-
zar, obtener buena renta.
Tenir bons quatre quar-
los. F'r. .Ser robusto. Te-
nir quarlos. Fr. Tenir di-
QUE
ners. Estar rico. (uno.
^uasciiu. Cada bu. Cada
4|aai^i. Adv. Cuasi, casi,
como. Quasi quasi. Adv.
Casi que. (seyol.
Viia»)(iuevulla. V. Qual-
<|uas(sí. Substancia ó prin-
cipi amarch de las quas-
sias. Cuasina, cuasino.
Quatisia. Arb. Cuasia.
Quaternari. Lo que en-
clou quatre. Cuartenario..
^uiiteviiitat. Col-!ocació
de quati'e. Cuaternidad.
^uatoríté. V. Catorsé.
t^iiatrauyal. Cuadrienal.
Vuaífe. Cuatro. Quatre
per hu y quatre tant. Ex-
pressió. V. Quatretant.
Quatre camins. Cuadrivio
Quatre. Numeral ordinal
que 's junta á las dése-'
nas. Cuatro. cientos.:
Quatrecetiís. Cuatro-
Quatredial. V. Qualri-
Quatveiía. Puja. duá.j
Quati-euadoi*. Pujador.
Quatreual. Cuadrienal,,
cuatrienal, cuadrañal, de
cuatro en cuatro años. •
Quatreta. La reunió de,
quaire personas ó cosas.
Cuatrinca, cuarternion.
Ranxo. /?aí¡r/io.V. Rotllo
9*tit.tPtitani.Cuat rotan to.
Quatri. Moneda de pocli
valor. Cuatrín.
9ua(rc<iuá. Cuatridiano,
cuatriduano, cuatridial.
Quatrieiini. Cuadrienio, '■
cuatrienio. (me. '
ttuatrilMi•iiie. Cuadrifor-.
Vuatriua. V. Dobla de
quatre. V. Quatreta.
Cuatrinca. Cuaternion.'
Quatrini. V. Quatri. i
Ifwe. Conj. casual. Porque.',
Preguntant equival á a-|
hóní. Dónde. ilom. Como.'
¿Qué hi íarém? Expr.
¿Qué hemos de hacer? ;Qué
va haver dit ! Expr. ; Tú
que tal dijiste! Un no sé
qué. Expr. í'naquisicosa.:
Quebrant. Sentiment,
llàstima. Quebranto. De-
caiment. Decaimiento,
postración. i'prer.
Quebrantar. V. Rom-,
Quebrar. Fer bancarrota, '
DIC. CAT. CAST.
QUE
I abatrerse. Fallir, hacer
quiebra ó bancarrota.
Quebra.s.sa. Esquerda.
, Grieta. V. Clivella.
Quebrat. .\rit. Quebrado,
fracción.
Quedada. Fam. Perma-
nencia. Estancia, perma-
¡ nencia. V. Üelurada.
Quedaiíieiit. .\dv. Quie-
tamente, sosey adámente.
Quedar. Restar. Restar.
soera/-. Permanéixer. Ptr-
manecer. Quedar per al-
¡ gú. Fr. Ño verificarse al-
guna cosa per falla de al-
tre. Fallar por uno. Que-,
dar fet un ensa. Fr. Em-
pacharse. V. Ensa. Que-
dar mocat. Fr. Quedarse
ti buenas noches.
Quedar.<!>e. r. Perraanéi-
xer. Estarse, permanecer.
Pérdrerse V orador. Per-
derse, atascarse. Quedar-
se ab la boca ijadada.
Fr. Aporrar. Quedarse
atrás, l'r. Parlant de ca-
minar , iraballar , etc.
Rezagar. Quedarse mort
y fret. Fr. Quedarse yer-
to, quedarse de una pieza.
Que«li». V. Quiet. {beza.
Quefe. Superior, .feje, ca-
Queler. Ocupació. Queha-
cer, negocio, faena. Dar
un quelér. Fr. Dar qué
sentir. V. Traball.
Queix. Mejilla, ingina,
mandíbula. Menjar ab
dos queixós. Fr. fam. Co-
mer á dos carrillos.
Queixa. Pena, sentiment.
Sentimiento, lástima.'Res-
sentiment, acusació. Que-
ja, querella. Donar quei-
xa. V. Queixarse. Fèr ó
formar queixa. Fr. Que-
jarse, querellarse.
Queixal. V. Caixal.
Queixarse. r. Quejarse,
querellarse, clamar, re-
clamar, lamentarse, las-
timarse, sentir.
Queixeta. Dim. Quejilla.
Queixóíti. Qui 's queixa
mòU. Quejoso, querelloso.
Queixosament. Adv.
Quejosamente, quejumbro-
samente.
QUE
3o3
Queíxosísíiiiu. Sup, Que-
josísimo, (lo. Que el.
Quel. Contracció de Que
Quel!. Contracció de Que
ell. Que el. V. Aquell.
Queni. Persona del verb
cremar. Quemo. Contrac-
ció de Que me. Que me.
Queii. Contracció de Que
ne. Que. [nos. Que ncs.
Queu!«. Contracció de Que
Quera. Lo corch y la pols
que fa. Carcoma. La per-
sona que esta sempre mo-
lestant y queixantse. Que-
jicoso, quejumbroso. {mar.
Querar. Carcomer, bro-
QueratoBu. Cir. Instrum.
de cirugía. Queratomo.
Querei(i-ó. .irb. Especie
de alsina. Qutrcitron.
Querelar. V. Querellar.
Querella. V. Queixa.
QuerelIa<C(ir. Querellan-
te, querelloso. (dor.
Querellant. V. Querella-
Querellar. For. Citar.
Citar, emplazar. For. Po-
sar ó formar una deman-
da judicial. Querellarse.
Querellat. Acusat, citat.
Acusado, emplazado.
Querelló»). Querellador,
querellante. V. Queixós.
Querute.><. Insecte que 's
cria en la grana. Carmes.
La preparació química
del antimoni. V. Kermes.
Grana quermes. Coscojo.
Qüern. V. Quadern.
Qüerna. La quarta part.
de una cosa especialment
del pa. Cuaderna. La cor-
da de quatre camas. Cuer-
da de cuatro ramales. Mil-
ja qüerna. Meytat de un
panet, tallat en rodó. Me-
dia cuerna. [Querubín.
Querubí. Esperit angélica
Querúbicli. Querúbico,
querubio. (se. Que es.
Ques. Contracció de Que
Quest. V. Rastre, Senyal.
Questa. V. .\plega.
Qü.e«$tió. En sas princip.
acceps. CuesíiOíi. Penden-
cia, renyina. Riña, albo-
roto. Ocasió, cas. Caso,
ocasión. Ret. Controver-
sia. Qüestió finita. Ret.
2.3
354
OLI
QUI
Preguyila particular. ] jtacato. V. Quietut
Qüesliòinfinita. Ret. /'re- Quïetiit. Sosiego, j>aciji
yunta general. Posar en
qüestió. Fr. Poner ei^ dis-
puta, en tela de juicio.
Que.«ti<>nable. Cuestio-
nable, d i "fi atable, probk-
cacion. calma, traiujuiti-
dad. V. Silenci.
QLI
cuagenorio. [quagésifno.
QuínquagéHSim. Quin-
^uínquenni. De cinch
anvs. Quinquenio.
jQuilat. OuiVa'e. Examinar Quíñquer. .Mena deliu
105quilats..4''/Ui7aííir.Pes
de quilal. iíanjelin.
menera. Quinqué
ra de Argan.
lamjm-
(iJispHtar. QuiXixt-Av. Aquilatar. .^- Quintiaillaria. Botiga de
Qüestionar. Disputar, i quilalar. '(\y\\\(í.QuiUfero.
Qiie*itionarí. Tractat de Quüíl'er. (Jue té ó porta
'qiiestion^. Cu.r$tionario. Quilla Estar en . Fr. Es-
Qüet^tioneiar. Altercar.
Qiiestor. Cuestor.
Qüe.'ttura. Cuestura.
Que.MviíIla. V. Qualsevol.
Quet. -apócope de Que te.
Que te. Quetzable.
quincalla. Quinquillería,
buhonería. Quincalla, co-
sa baladi. Quincalla.
tar construhintse alguna Quinqniliayre v Quin-
embarcació. Estar en gra
da. Falsa quilla. Naut
quiller. Quinquillero, bu-
honero, 'nos. Quien nos
Zapata. Fondejar ab la Qain.>>. Contracció de Qui
quilla. Encallarse. Fr.
Ñaul. l'arar, zabordar.
QuetHSíi. Aucell americà. Quilma. V. Esportí, Cofi
Quetx. Naut. Quech
Quetxentari. Embarca
ció. Cachemarin, cacha
marina, quechemarin.
Quinjve ó Quinze. Quince.
A tres quarts de quinse.
Adv. A las veinte.
Quilo. Sucli. humor. yugo. Quinf<é ó Quinzè. Quince-
.Quil<»ni. Extremitat lla- no. decimoquinto.
I bial del nas dels mami- Quiii*>ena ó Quinzena
fers. Quilomo. 'loplastia.
Quetxo. Ad. Poco (i fioeo. iQuiloplá.stica.Med.C'ut
Que^iuper.»!. Pl. Víieres. Quilopoye.xis. Med. (íuí-
comestibles, lituall•is. ' " '
Quex. V. Queix.
Quexa. V. Queixa.
Quevar.se. V. Qucixarse.
Que\ó.«. V. Queixós.
Queyatge. Peix. Queyaje.
Queypó. Pta. íVce.V. Eri-
ca. Bruguera.
Qui. Proñ. relat. Qhí, cua?,
quien. Pl. Quins. Los
quals. Los cuales.
QuiaNme. Conjunt de
losis. me. Qiiien me
Quiui. Contracció de Qui
Quiniei-a. Pesar, senti-
ment. Pesadumbre, desa- Quint. Quinto
zon. Odi. Ojeriza, mohi
na, tirria, enemiga. Pen-
Cada una de las parts de
un tol dividit en quinse.
Quindécima. I n deis re-
gistres de laorga-Quíncc-
Quin.<iet. V. Viniidos. na.
Quinf<etulla. V. Qualse-
Quint. C»uínío. vol.
Qninta lalsa. MiJs. Inter-
val-lo. Quinta remisa.
dencia, renyina. Penden- Quinta. V. Quintar.
da, riña. Ansia. Cuidado
Tenirquimera.Fr. Passar
ansia. Estar ansioso.
Quimérich. Quimérico,
quimerino, fabuloso.
(Í:
duas parts ó cosas que Quiniifer. Que conté qui-
íorrann creu. Quiasmo. | mo. Quimifere.
Q]iia<>tre. .Med. Embenat QuiniiMnie. Quimismo.
que té la forma de equis ~ ' ' '' " '"
Quiastro. 'Rut-lia
QuicaraqiiícliN. Pta. V
Qnici. V. Pollaiiucra
QuiniÓN. Lleno de quimo.
Quin. Qiif. cual. [que.
Quinal. Naut.Con/raotifn-
Quinat. Quim. Quínalo.
Quiíl. '.\qui ó en aixó está Quinavre. Quinario.
1;. Fr. .Ihí està el nudo Qciincaüa. Cosa de poch
de la dificultad, (didad.
Quiditat. Predicado, qui-
ntet. Assossegat , tran-
quil. Q"ieíC(.naci/?''o,pí(/-
cido. reposado, sosegado,^ ^u\ncst.\U\. Quadrupedo.i
íran'/üí/o. sunrf.l'satcom Quincurió. Quincurion.
Quintament. Quinta-
miento, quinta.
I Quintana. Camp prop de
' poble. Quinto, quiñón.
Joch antich que se solia
fér en las Testas públicas
Juego sarracino.
Qaintanal. Lo que cont<
un quintar. Quintaleño.
Quintanari. Del quiñi
año, quiutanario.
Quintar. Lo pes de qua-
tre arrobas catalanas y lo
piló pera pesar lo que en-
tra en un quintar.y"ííH«/
I Quintarer. Quintalero.
valor ó despreciable. 3/b-
neria. futilidad. _
Quincallería. V. Quin- Quintener. Quinterno.
quillana. Quincijon. Quinti. Especie de lela.
■ Quintin. Illa.
Quintilla. Poét. flerfoiirfí-
adve'rbi ó interjecció. Que- Quindeciiuvir. Oui»í/e-i Quinto. Soldat novament
cimriro. idecimrirato.' ' ' ' " '- " *--
ra-'QuInilecimvirat. Quin
do, con tiento
Quieta '.\ la
Adv.
llandíto. sile7iciosamente, Quinileni. Quinqueni.
mansamente, bonicamen-
te, de callada. (tar.
Quietar. Aquietar. ^7i(i>-
QuietiNme. Quietismo.
Quietó. So-sesat. Qued'to.
Quinquenio.
Quiñi. Arb. Quino.
Quinó. Quim. Quinan.
iQuinole.jar. Quinolear.
Quinquasennri. C'"'"
quintat. Hisoño. Quinter-
no. Quinterno.
Quionomel. Mescla de
neu y de mel. Qui07wmlel.
Quiràtar. Aquilatar, apu-
rar la \erilat. Aquilatar.
Quirip. Arb. Especie de
palinera. Quiripo.
RAB
Quiroplast. Especie de
instrument afinador de
pianos. Quiroplasto.
^I^uirópter. 2ool. Quiróp-
tero. (quirontenia.
Qilirotwnia. Quirolenia,
^iiirra. fluptura, hernia.
V. Trencadura.
Quirúrgicii.V. Cirúrgicti
^iiiei. Contracció de Qui
se. Quien se.
QuitiCft . Merda. Z uUa . {uno
^uií^eú. Cada hu. Cada
^ui!!i<tiiillóí4. Pelilloso, re-
peloso, pleiteante^ pleitista
9ui»>sá. Adv. Tal vegada.
Tal vez, acaso, quizas.
Qiiíkmo y Quissoy. Gosset.
Perrito' perrillo.
RAB
f^iiíMt. Estimat, volgut.
Quisto, acepto. (na.
Quista. V. Capta, Almoy-
Qiiiste. Min. Roca l'uUò-
sa. Pizarra.
Qiiiüitó. Captador. Cuestor
Qiii»^torejar. V. Pidolar.
QuÏMvuIla. Cualquiera.
Quitació. V. Quiíamcnl.
Qiiilaiiitent. fíedencion,
quitamiento, quita.
Quitar. Desempenjar, res-
catar. Hedimir.
Quiti. Exempt. Quito. Que-
dar quiti. Fr. Quedar en
paz, satisfeclw el débito ti
obligación. Ser quili. Fr.
Pagar. {quicia.
Quítia. Franquicia. Fran-
RAC
355
Quitrà. Alquitrán, brea.
Quit.xalla. Fam. Criatu-
ra m . C/i i 9 « ¡7 /o s , c/i ?7 ju7os .
Quit.votaeaineiit. Adv.
De una manera quitxo-
tesca. Quijotescamente.
Quitx4»te.<^fli. Quijotesco.
Quixal. V. Caixal. (te.
Quocient. Aritra. rocíMi-
Quócüliíiet. Quodtibeto.
Qu4»<nil>éticli. Propi del
quúdlibel. Quodlibetal .
Quoleoiii. Colcom ó Qual-
com.Pron. indel.V. Algú.
Quouiani. V. Tali'is.
Quoranta. V. Quaranta.
Quota. Tatxa, porció de-
terminada. Cupo, cuota.
R.
R. Es abreviatura de Real,
Reverendo y Reverencia.
Aniiguamenl era nume-
ral \ valia 80, V ab una rá-
llela sobre 80.000.
Kab. Peix. Pejesapo, rana
marina ó pescadora.
Raba. V. Rave.
Rabuila. La cua del bes-
tiar. Rabo. V extrem de
la espinada. Rabadilla,
hueso sacro. La carn del
bestiar mort que loca á la
cua. Maceta. V. Cua.
Rabada. Lo pastor que
segueix en orde al majo-
ral. Rabadán. Lo mosso
del pastor. Zagal.
Raba(lit<|uí. Pessa anti-
gua de artillería de poch
calibre. Rabadoquin.
Rabal. Arrabal. Arrabal.
Rabaiii.<«üa.V.Rebanissa.
Raba<|uet. Instrument
músicli. Rabel , rabelejo.
Pta. Carabassa d'Egipte.
Calabaza totanera.
Rabárbaro. Ruibarbo.
Pta. y arrel. Ruibarbo.
HabaÑsa. Tronch. Cepa.
A rabassa morta. Adv. A
primeras cepas.
RabaMf«ó. Dim. Tronquet.
Cepita. Carbó de rabassó.
Carbón de arranque.
bplel. Cagarria, crespilla.
tla^mtisnt. Rebolludo , re-
hecho, recio, doblado.
Raba.<«ta. Tafarra. Ata-
hai^re, lomera , retranca,
sotacola, gurupera.
Rabe. V. Rave.
Rabejar. Mullaria roba,
plats, etc. Enjuagar. V.
Esbandir. Mullar lleuge-
rament a algú. Rabosear.
Rabell y Rabequet. V.
Rabaquét. (banissa.
Rabeni!<i.sa. Pta. V. Re-
Rabí. Mestre ó doctor en-
tre juheus. Rabino. Ra-
biós. Berrin.
¡Ràbia. (ó/era, saña, cora-
ja. despecho. Ab ràbia.
[ Rabiosatnente. Mal de rà-
bia. Hidrofobia. Péndrer
ràbia. Fr. Péndrer mali-
cia. Encolerizarse, inco-
modarse , tomar cólera,
rabiar. Tenir rabia. Fr.
Tomar tirria, tornar tema.
Rabiada. Rabia. Péndrer
una rabiada. Fr. Montar-
se en cólera, enfurecerse,
irritarse, eaas¡>erarse, sa-
lirse de madre.
Rabiar. Desitjar ab ansia.
Desesper'arse , anhelar.
Fer rabiar. Fr. Molestar.
E,rns¡icrar. incomodar.
Rabassola. Especie áe ' Kahieta. Rerrenchin,be)
rinche. V. Rabióla.
Rabini^nie. Rabinismo.
Rabióla. Rabieta, rabieti-
lla, fanfurriña. La mali-
cia que prenen las cria-
turas. Berrenchín, berrin-
che. Dit del noy que la té.
Berrin, berrinche.
Rabióí^. Qui té rabia. Co-
lérico, sañudo, sañoso, be-
jín, furioso. Qui té mal
de ràbia. Hidrófobo. Qui
fàcilment s' enlada. Pa-
parrabias, perrengue.
Rabiosüanient. Adv. Ca-
ninamente, con rabia.
Rabo. V. Rave, Róssech.
Rabolí. Mata, arbusto.
Rabo.*>a. Pla. Amor de
/loríeíaJio.V. Guineu, (ho.
Rabosí. Raposuno, raposi—^
Rabost. V. Rebost.
Raboster. V. Reboster.
Rabujar. Y. Rebujar.
Racadai^. V. Arracada,
Racar. Dóldrer. Sentir^
doler, saber mal. Agradar
una cosa. Cuajar, petar.
Raceió. Pitansa. Pitansa.
Porció. Porción, parte.
Racei4>nar. Dar raciones.
Raccioner ó Racíoner.
Racionero. {cioncita.
Raceionela. Dim. Ra-
Raeell. Náui. Prim du
proa y popa. Racel.
356
RAH
Racínnabilitat. Racio-
nalidad, racionabilidad.
Racú. L'ángul que forma la
unió de duas paréis. Hin-
cón, cornijal. Lloch reti-
rat, ocult. Escondrijo. Lo
interior del ánimo. En-
tresijo. Las cosas de u»
comú reservadas pera
quant senecessitan..4/ra-
dos. Saber tols los racons.
Fr. V. Tasquera.
Raconada. Racó que for-
man dos cossos. Binco-
nada. Lo menjar que no
s' assenta bè. Embarazo,
embargo, empacho, cru-
deza. iCÓ. Rinconera.
Baconera. Tauleta de ra-
Racoliet. Dim. Rinvonci-
llo. Cosa reservada. ,4/-
zados. Y. Poma per la sel.
Radicar. Posar arrels,
arrelar. Arraigar , echar
raices, encepar, pegar,
prender, asir. {tro.
Radio. Geom. Semidiáme-
Radiómetro. Mat. Bácu-
lo de Jacob. {zo.
Raedi.oi ó Ralladís. Raedi-
Raedura. V. Ralladura.
Rael. V. Arrel.
Raelar. V. Arrelar.
Ráfacli. Ala de teulada.
Vuelo, tejaroz. alero, rafe.
Fér rafachs. Fr. Rafear.
Ráfaga. Bufada forta de
vent que para luego. Bo-
canada de viento. (ral.
Rafal. V. Emparrat, Par-
Rasa(\o. Patge. Rodri-
gón. Lo mosso de soldat
pera poriar llen>a y ay-
gua. Leñador.
Mas*iitsell.Multitud, pes-
te, hervidero, riolada , ha-
to, torbellino, ventregada.
Raiiini. Lo fruyt del cep
ó parra. í"i« , racimo.
Rahim hórt. L'va silves-
ire.R. de dálils. Támaras,
racimos de dátiles. Raliim
de llop. Pta. V. Crespi-
nell picant. R. de penjar.
l'va colgadiza. Ranim
deis art)res. (^andelica,
candelilla. Rabim desgra-
nat. Granuja. Rahim fo-
nyat. V. Rapa. Rahim ne-
jííe. Ira nerjra, tínín.Ra-
RAH
him picapoll. Uva nlbilla.
Rahim primerench. Lije-
ruela. Rahim rojal. Lari-
je. Barreja del siich de
rahims. Remosto. Conser-
va de rahims. Uvate.
Grans del rahim. Granu-
ja.Ven^oy de rahims.ro/-
gajo de uvas. Traurer ó
fér rahims los arbres. En-
candelar.. Semblant al ra-
him. Arracimado, uval.
Unirse en forma de ra-
him. Arracimarse.
Rahiiuada. Uvada.
Rahiiiiat. Mostillo.
Rabiuiet. \i\m.Racimillo
Rahtniíloruie. Racimi-
forme, cimifero.
Rahiniós. Racimoso, ra-
Ralió. En sas princip. ac-
ceps. Razón. Motiu, cau-
sa, proba. Causal, título,
prueba, viso. Judici. Jui-
cio. Ab rahó. Adv. Ab fo-
nament. Fundadamente.
Ab justicia, iíeritamente,
merecidamente. Donar ra-
hó. Fr. Informar. .Voíi-
ciar. Donar motiu. Dar
motivo, ocasión. En rahó.
Adv. En virtud . en cuoti-
zo. Estar carregat de ra-
hó. Fr. Tener sobrada ra-
zón. Fér fér la rahó. Fr.
Hacerse obedecer , hacer
entraren vereda. Posarse
á la rahó. Fr. Ponerse
bien. Posat en rahó. Aco-
modado. Reduhirse á la
rahó. Fr. Venirse á fti/e-
?ins. Pl. Rahons. barallas,
disputas. roïifiíJirfrt*. dis-
putas. Anar ó venir ab
rahons. Yt. .indar en di-
mes y diretes. Fr. Anársen
en rahons. Fr. Asirse de
las rayyias ó andar por las
ramas. Buscar rahons.
Fr. Provocar , buscar á
uno la boca, üeixarse de
rahons. Fr. Quitarse, de-
jarse de cuentos. Gastar
rahons. ¥t. Gastar frases.
No Ccarse en rahons. Fr.
.Vo meterse en cuentos.
Passar ó fér passar ab
rahons. Fr. Traer entre-
tenido con palabras, dar
con la entretenida. Tenir
RAJ
rahons. Fr. Barallarse.
Escarafielarse. reñir.
Ralionable. Conforme á
rahó. Razonable. Tal qual
rahonable. Razonablejo,
razonable, regular.
Rah«>nal>leiiien(. Adv..
Razonablemente.
Rahouador. Razonador.
Ralioiiar. V. Enrahonar.
Raliora. V. Ralladora.
Raig. En sas princip. ac-
ceps. Rayo. Radio. Radio.
Las fustas unidas pera
conduhiralguna cosa pels
rius. Balsa, maderada,
armadía. La porció de sol
que passa entre los nú-
vols, l'ara de luz. La por-
ció de liquil que surt ab
forsa per part estreta.
Chorro, caño. Lo de llum
petita y viva. Destello.
Raig de" llum ó del sol.
Raza. A bell raig. Adv.
Copiosamenl. .4 chorros.
Escampar raigs de llum.
Fr. Irradiar. Posar lo raijt
en las rodas. Fr. Enrayar.
Raigue.^. Pl. .-Vgric. Qtie-
Rainia. Resma, 'bradas.
Rai.s ó Raiz. Gobernador
sarrahi. Arraz,a>-raez.
Rajada. Peix. Raya.
Rajar. Fluir lo liquit.ifa-
nar, fluir, correr. Despe-
dir raigs de llum. Radiar.
Rajer. Lo qui baixa la fus-
la per los rius. Maderero,
garochero. íchorrito.
Rajet. Dim. Chorrillo,
Rajol. Y. Rajola.
Rajola. Ladrillo. Rajola
crua. Adobe. Rajola de
Yalencia. Azulejo. Rajola
fina. Rasilla. Cop de ra-
jola. Ladrillazo. 3Iotllo
de fér rajólas. Gradilla.
Obra de rajola de Yalen-
cia. Alicatado. Retallar
las rajólas ab igualtat.
Agramillar. 'Ladrillero.
Rajoler. Qui fá rajólas.
Rajoieria. Ladrillal.
Rajoleta. Petita rajola.
Ladrillejo. La fina pera
enrajolar. Rasilla, La
mostra de los teixits per
la figura. Ladrilla. Ttfst.
Tejuela, tejoleta.
RALL
Rajolí. Hilo, hebra. Fèr
rajolí. Fr. Rajar fil à fil.
Hacer madeja ó hebra.
najolot. Ladrillo doble.
nal. Moneda, fíeal. Ral
caíala. Real de ardite. Ral
de vello. Real de velloi}.
V. Vintidós. Ral valencia.
Realete. {Ullo.
Ralet. Dim. Realejo, rea-
Rall. V. Ralladora.
Ralla. Linea. ¿í'nea, raya.
La serie de paraulas en
linea recta. Renglón. La
que 's passa sobre algun
escrit pera esborrarlo.
Tacho)}. Terme ó limit de
alguna provincia ó regne.
Limite, confin. En lo joch
de pilota, '1 senyal que 's
fá aliont se para. Choza,
raya. En las fustas, pe-
dras, etc. Veta. A la ralla.
Prop, á la vora. Al pié,
casi. Escnurer entre ra-
llas. Entrerenglonar.Yèx
estar á ralla. Fr. Sujetar,
tener á raya. Fèr rallas.
Rayar. Fèr o tirar rallas.
Fr. Linear. Joch de la ra-
lla. Rayuela. Lo que se
escriu entre rallas. Entre-
renglonadura. Passar la
ralla ó terme. Trasiermi-
nar. Rallas en lo paper.
Renglonadura. Passar ra-
lla. Tachar, testar, bor-
rar. Tres en ralla. Cert
joch. Andaraya. Qui está
en la ralla de dos provin-
cias. Rayano. Fèr rallas
ab punxó. V. Rallar.
Rallador. Raedor.
nallail4»ra. Instrument
fiera rallar. Rallo. La pa-
cta de U pastera. Raedera
Ralladura. Raedura, rai-
miento, rasura, raspadu-
ra. Pl.Qiiim, Rasión.
Rallar. F'ér rallas. Rayar.
Passar un eos dur per so-
bre alguna cosa no tant
dura. Raer. Esgarrinxar.
Arañar. Aproximarse.
Frisar. Rallar ab lo re-
gle. Reglar. Rallar algu-
na paraula. Sopuntar. Ra-
llar lo dia. Alborear. Co-
sa que se pol rallar. Rai-
itle. Fácil de rallarse. Rae-
RAM
I dizo. V. Ratllar.
Rallat. Rayado, rayoso,
j retablo, veteado.
Ralleta. Dim. Rayuela,
I virgula, virgulilla.
¡Ralló. Especie de arma
i blanca. Rallón.
Rain. Branca. Rama. Lo
manollet de flors ó her-
bas que serveixen pera
adornos. Ramillete. La
branca pera cassar au-
cells. A ròoíe/e. La madei-
xa de fil. Madeja. Lo prin-¡
cipi de alguna malaltia.'
Ramo. Ram de aygua.
Xu ba da , n u ba rrada . Ra m
de boig. Ramo ó vena de\
loco. Ram de escala. Tra-
mo ó ramal de escalera..
Ram de fil embullat. Ma-'
deja sin cuenda, laberinto, j
Ram de sant Pere már-
tir. Pla. Espino albar ó,
majuelo. Posar ram. Fr.
Véndrer lo vi per menor.
Vender al ramo. \
Rama. Branca trencada
del arbre. Ramo, gajo. La
estaca pera fèr arbres.
Rampollo. La que 's dona
al bestiar en temps de
neu. Ramon. Lo mòlt nú-j
mero de ellas. Ramiza.
Rama inclinada. Alabe.
Rama per encendrer lo
forn. Hornija. Rama pera
cubrir los sarrions del
carbó. Revoco. Pl. Rama-
da, ramaje. Aclarir las
ramas. V. Esporgar. Ta-
llarlas ramas baixas. E>i-
faldar. Tallar rama. Fr.
Mòlt enrahonar. Garlar,
charlar, hacer soga.
Ramada. Multitut. Ma-
ulada, muchedumbre. V.
Ramat. Ramada ó vol de
aucells. Randada. Mana-
da de porchs. Vecera. \
Ramada. Quaresma, de-!
juni diurno deis mahome-
tans. Ramadan. [halijo.
Ramadet. Dim. Hatillo,
Ramal. Corda pera guiar
las cabalcaduras. Cabes-
tro, ronzal. Cadena gros-
sa ab argolla que 's posa
ais esclaus. Camal. La
corda que 's posa á las
RAM 357
cabalcaduras sobre la bo-
ca. Rozo. Posar lo ramal.
F'r. Encabestrar.
Rauíalada. Ramalazo.
Ramaiar. Encatjeslrar.
Ramalaí^íío. Inflamació,
malaltia de las cabalca-
duras. Estrangul. Cop de
rama. Ramalazo.
Ramalladas. Pl. Lleuge-
resa, poca firmesa. In-
constancia en las personas
Ramailola. Rodeig, es-
cusa. Rod-eo, efugio, (sal.
Ramasí^ada. V. Ramas-
Rauías.sat. Xubada, nu-
barrada , lluvia repentina
y tempestuosa.
Ramat. Lo bestiar que
cuyda cada pastor. Reba-
ño, apero, hato. La mul-
titut de cosas de una ma-
teixa especie. Montón, cd-
fila , copia. Lo ramat de
bous. Boyada. Lo de mol-
tons. Carnerada. Lo de
boirechs. Borregada. La
congregació dels fiéis.
Grey. (jo, ramada.
Ramatge. Ramaje, ramo-
Raiuejar. Fèr rams los
tronchs. Ramar.
Rameller. Ramilletero.
Hamellet. Ramillete.
Ramelleter.V. Rameller
Ramenar. V. Remenar.
Ramera. Meretriz, pros-
tituta, {lia, pututla.
Ramereta. Dim. Rameri-
Rameria. Burdell./íiírrfeZ
Ramet. Dim. Ramillo.
Rameta. Dim. Ramilla,
gajo. [Espina cervina.
Ramuu-eatártieh. Pla.
Raiuó. V. Rumor.
Ramorejar. V. Avalolar.
Ramorós. Sediciós. Sedi-
cioso, alborotador.
Rampa. Declivi. Declive.
vertiente. Dolor per en-
congiment ó arronsamenl
de nirvis. Calambre.
Rampant. Declivi. Ram-
pa, declive. En lo blasó.
Rapante, rampante.
Rampell. /Irraíiçuf, ve-
na , altibajo , ventolera,
venida, idea, ímpetu.
Rampellada.V. Rampell
Rampellut. Venático, a-
358 RAN
locado, lunático.
Haiupi. Instruiuent pera
ventar la palla. Bieldo.
Pera aplanar la terra.
Tmillu. V. Rascle.
Raiupinar. Kecullir la
batuda ab lo rampi. Ras-
trillar. Fam. Fèr correr
la unjila. Rapiñar.
Raiupoyna. Cosa menu-
da y de poch valor. Za-
randajas, morralla, pur-
riela , rebusco, fárrago,
paja, broza. Fam. Gent
baixa y despreciable. In-
fi7na plebe, populacho.
Rail á rao. Adv. Indica
que una cosa eslá mòlt
arrimada á altra. A cer-
cen, á raíz. Dit de una
cosa mòlt plena. Hasta el
tope. Tallar á ran. Fr.
Cercenar, cortar á cercen.
JRana. V. Ueyneta. Rana
de mar. V. Rab.
Raiiart. V. Guineu.
Rancellar. V. Coixejar.
Ranceylóíí. Zancajoso,
zanquituerto.
Rancli. Rench, coix, des-
llomal. Remo, cojo, der-
rengado, deslomado.
Ranci. Antich. Añejo, vie-
jo. Paasal. Rancio, rancio-
so. Avaro. Miserable, mez-\
quino, roñoso. Tornarse^
ranci. Fr. Enranciarse,'
ranciarse, ponerse remeto.
Dit del vi. Añejarse. |
Ranciejar. Saber á ran-
cio, enranciarse, ranciar-\
se, enaceitarse. |
Raiiciesa. V. Ranció. j
Ranció. Rancidez, rancio.
Rancia. V. Ranci.
Raneo. Cojo, renco.
Ranc«>r. Y. Rencor.
Randell. V. .Mosquit.
Ranell. Rugall del mori-
bundo. Sarrillo.y. Rugall
Rangifer. Especie de ma-
mífer. Rengífero, tarando.
Ranill. V. Aniñada.
Ranillar. V. .\hinar.
Ranquejar. Renquear,
ranquear, claudicar.
Rauunculaci. Bot. Ra-
nunculáceo.
Ranxejadtir. Qui ranxe-
ja. Rancheador.
RAQ
Ranxejar. Ranchear.
Ranxeria. Lloch abont
se ranxeja. Rancheadero.
Ranxert». Ranchero.
Ranx». La reunió de al-
gunas personas pera men-
jar en rotllo y lo menjar
que fan. Rancho. Náut.
Allotjament de la tripu-
lació. Rancheadero, ran-
chería. Fèr ó menjar ó es-
tar al ranxo. Ranchear.
Rapa. Lo rahim sense
grans. Escobajo, rampojo,
raspa. La flor de la olive-
ra. Cierne. Pta. V. Sar-
riassas clapadas. Tenir ra-
pa las oliveras. Fr. Estar
en eíeríie. Tráurer la rapa
deis rahims. Fr. Descoba-
jar. (rol)ada. Robada.
Rapada. Dit de la dona
Rapador. Qui rapa. Ra-
pante, rapista.
Rapadura. Ac. y ef. de
rapar. Rapamiento, rape.
Rapant. V. Rampant.
Rapar. Robar. Arrebatar.
Fam. Afeyíar. Rasurar.
Rapat. Ras del cap ó ce-
lias. Raido.
Rapetó. Arl mes gran que
la rapeta. Rapelon.
Ràpidament. Adv. Im-
petuosamente, (cidad.
Rapidesa. Rapidez, relo-
Rapiditnt. y. Rapidesa.
Rápido. Accelerat. Veloz.
Impetuós. Raudo.
RapinxeN. Pta. V. Re-
punxó. (pillaje.
Rapinya ./ío6o, latrocinio.
Rapinyar. A rrebatar ,
garrafiñar, robar.
Rápit. Veloz, rápido.
RapótÍN. Bofetada. jVa/ío-
tada, manotón, manota-
zo, soplamocos, tambori-
lazo, tamborilada.
Rapto. Éxtasis. EiVtasis,
arrobo, arrobamiento.
Ra(|uer. Embarcació
lleugera. Raquero, (lante.
Raqueta (Joch ab la). Vo-
Raqueter. Raquetero.
Raquidicli. Pertanyent
al raquis. Raquídeo.
RaquÍMagra. Med. Ra-
qu ¡sagre.
Raquiti. V. Raquitich.
RAS
Raquitccb. Raquítico.
RaquitiNiue. Raquitismo-
Raqiiitont. Cir. Instru-
ment pera tallar lo ra-
quis. Raquitomo.
Rarament. Adv. Rara
vegada. Rara vez, por ma-
ravilla. De un modo ex-
traordinari ó ridícul. De
un modo insólito.
Rareler. Enrarecer, rari-
ficar, rarefacer.
Rarel'et. Rarefacto.
Rarejar. Férse raro, per-
drer alguna cosa la den-
sitat ó solidesa. Rarear.
Rareza. Estranyesa. Ra-
ridad, extravagancia.
Raretat. Raridad, rareza.
Raritat. Qualitat de lo
raro. Rareza, ejrlrañeza.
Rar4i. De poca densitat.
Ralo. Extraordinari, pocli
comú. Insólito, contado.
Excel-lent, sobresalient.
Insigne, singular, pere-
grino. Extravagant. Ex-
traño, dificultoso. Cosa
rara. Extrañeza , aborto.
Rara vegada. Ad\. Kara-
mente. ra7-as veces.
Ra»i. Lo plá , llis. Raso,
descampado. Dit del cel
seré. Sereno. Al ras. .\dv.
A campo abierto. Tol ras.
Adv. Sincerament, ò'í/»
rebozo, sinceramente.
Rasa. Agrie. Solcb pera
desayguar las heretats.
Desaguadero, surco ma-
yor.La que fan las ayguas.
Barranca, barranco. Lao-
bra de arrasar. Rasadura.
Radiadora. Rasero, raedor
Rasar, .\rrasar. Arrasar.
Rasorar, posar rasas las
mesuras. Descolmar.
Raí«cad«>r. Rascadera,
raedor, rascadera.
Rascadura. Obra de ras-
car. Raedura , rascamien-
to, rasura. Peladura en la
carn. Descarnadura. Pl.
Las llimaduras de la pla-
ta ú or. Cifanalla.
Rascar. Fregar ó gratar.
Raer, estregar, frotar, ras-
nar. Náut. Fregar las em-
barcacions. Afretar, ¿«j/-
rfeur.Cir.Registrar y new-
RAS
iar lo cráneo ab la legra.
Legrar. Rascarlas tripas.
Passarhi la ralladora. Ra-
llar. Fani. Fèr un rumor
ó sonido desagradable.
Cerdear, cencerrear, zan-
garrear, {raspado.
Raíücat. Gratat. Raido,
Raüiciada. Rastrillada.
Kaí^clatlor. Rastrillador.
raslillador. (ra.
RaKCladura. V. Ballado-
RaNclaiuent. Rascamien-
to, raimiento.
Raüiclainouyus. Agulla
del mon JO. Aguja, espa-
dilla, rascador.
Ra^tclar. Estovar y des-
crostar la terra ab lo ras-
cle. Rastrillar, rastillar.
Resseguir ab lo rascle la
terra desprès de sembra-
da. Escardar. Arreplegar
la palla ab lo rascle. Ras-
trear, {rastra.
Raiscle. Rastro, rastrillo,
Wlsificlet Ras trilla, rastrillo
Rawcló. Rascle petit. Miel-
Raser. Náut. Rasel. {ya.
Rasgo. Ayre, desembarás.
Despejo , desembarazo,
des¡Mrpajo. Rúbrica. Rú-
brica, rasgueo, rasguea-
do. Fèr rasgos. Rasguear.
Rafigueix. Rasgueo, {dor.
Ra»>j;ue.ia4lor. Rasguea-
Rasguejar. Rasguear.
Rasorai*. Posar rasa la
mesura. Rasar, descolmar
Haf^pa. Especie de llima.
Escofina. (Raspadera.
Ra-^ipador. Que raspa.
Raspadura. Raspamien-
to, raedura.
Raspall. V. Respall.
Ra»>palladura. Ac. y ef.
de respailar. .•IrepíZ/arfííca
Ra.'tpallar. V. Respailar.
Rai^pany Fruyta./fa.s/jofio
Raspar. Rascar. Raer.
Rascar la fusta. Escofinar
Ráspela. Pta. V. Rotjeta.
Raspós. Aspre, desigual.
Áspero, escabroso. Dildel
licor picant. Rascón, ras-
pante. Malagradós , es-
querp. Arisco, vinagro-
so, zahareño. Desapaci-
ble al ohido. Bronco, du-
ro. Se diu del pel rústich.
RAS
Híspido, hirsuto.
Rassa. Casta, raza, ralea,
estirpe, progenie, prosa-
pia, prole, linaje. Ni rassa
ni pols. Expr.iV¿sei"ia/, ni
rastro de tal cosa.
Rae«ser. Reces, abrigall.
Invernadero, abrigaño,
solana, resolana, carasol,
abrigadero.
Rassei-arse. r. Posarse
al rasser. Ponerse al sol ó
al abrigo, abrigarse.
Rasta. Munt de pedras
ó tantos pera contar. Cos-
tal de cuentas.
Rastell. Lo instrument
pera netejar la relia de
la arada. An-íyarfa, bastó-
la, rejada. Especie de
guardas que tenen alguns
panvs. Rastrillo, rastillo.
La hora mes forta del sol.
Resistero, resistidero.
Rastellador. Comporta,
tanca en los canals, ci-
quias, etc. Templadera,
tablacho, compuerta.
Ra.stellar. V. Pentinar.
Rasíellera.Pila. Rimero,
rima. (car. Rastrillo
Ra.stilln. Reixa pera tan
Ra.*itoll. V. Restoll.
Rastra. V. Rastre,
Rastrar. V. Arrossegar.
Rastre. Pitjada. Pisada,
pista, rastro, huella. Lo
senyal que queda en ter-
ra del pas de qualsevol co
sa. Vestigio, rastro, reli-
quia. Indici. i)/ííes/ra,a.so-
mo, indicio. V. Enfilada.
Lo rastre que segueixen
los gossos. Viento. Olor
que deixan algunas cosas
Husmo. Seguir lo rastre
Fr. Rastrear, seguir el ras-
tro. Seguir los gossos 1
olor que deixa la cassa.
Ventear, ventrear. Seguir
lo rastre de cosas que
deixan olor. Husmear.
Rastreig. Vol de aucells
que passa casi tocant en
terra. Rastreo.
Rastrejaiile. Que pot
rastrejarse. Rastreable.
Rasfrejaiior. Qui ras-
treja. Rastreador.
Rastrejar. Indagar per
RAT
359
conjectura» o indicis.
Brujulear, columbrar. Se-
guir lo rastre. Rastrear.
Rastrejar las cosas que
deixan olor. Husmear.
Rastrejar los gossos á la
cassa. Ventear. r.Clarearse
Rastrel!. Tauló pera apla-
nar la terra. Atabladera.
Rastrellar. Aplanar la
terra. Atablar.
Rastrer. Rastrero.
Rastrerainent. De un
modo \il. Vilmente.
Rasura. Efec. de rasurar.
Rapadura, rapamiento.
Rasurar. Rapar, afeitar.
Rata. Lo mascle. Ratón.
La femella. Ratona. Ava-
ro, escás. Tacaño, apreta-
do, mezquino. Prorata.
Prorata. R. de aygua. A l-
mizclera. R. de bosch.Lt-
í-o/í.Rafa penada ó pinya-
AdL.Murciélago,vespertillo.
murciegalo. Cau de ra-
ta. Ratonera. Correr la
rata per lo ventre. Fr.
Ladrar el estómago. Cosa
de ratas. Ratonero , rato-
nesco. De color de pel de
rata. Bellorio. Mossegar
ó rosegar las ratas algu-
na cosa. Ratonar. Orella
de rata. Pta. PicagalUna,
oreja de ratón, álsine. V.
Herba cansera. Rata per
quantitat. Loe. Aprorata.
Ratable. Susceptible de
ratarse. Ralonable.
Ratador. Se diu del gat
mòlt cassador. Cazador.
Ratapínyada. V. Rata.
Ratar. Agafar ratas. Ca-
zar ratones. Rosegar las
ratas alguna cosa. Áafoíiar
Ratat. Ratonado.
Rater. Hábil ó destre en
raterías, segabòssas. Ra-
tero. Baix, rastrer. Ras-
trero, humilde. Propi de
ratolins. Ratonesco.
Ratera. Trampa pera aga-
far ratas. Ratonera. Ra-
tera de aygua. Gata de
agua. Cáurer en la rate-
ra. Atrapar. Fr. Caer en
el garlito, en el lazo , en
la celada. Estar ficat en
la ratera. Fr. Estar metí-
360
RAV
do en la caponera.
Ratería.Tacanyena. Mez-
quindad. SWçsa. Villania.
Rateta. V. Raloli. (bíCíon.
Ratilieaoió. For. Raliha-
RatiUcar. Afirmar, con-
Ratj. V. Raig. {firmar.
Rataia. V. Ralla.
Ratllar. Fér ratUas su-
perficials en cosas llisas.
Araiiar. V. Rallar.
RatM. V. Eslona. Donar
un mal ralo. Fr. Dar una
pesadumbre. Ja fá rato.
Loe. Hace tiempo, tiempo
há. Mal rato. Ramalazo,
varapalo.
Ratolí. Hatoncillo. {Iones.
Ratoner. Cazador de ra-
RatpenatV. Ratapinyada
Ratran$j;n. V. Retrañga.
Ratxacla. Ráfaya ó boca-
nada de viento , ventolera.
Rauch. Cojo , derrengado.
Raudal. V. Torrent.
Rauíxa. Rampell. Arran-
que, venida, vena, pronto.
V. Rampell.
Ráurer. Rascar. Raer. V.
Gratar. Venir á parar.
Dar, venir, caer.
Rauta (Tocar!. Fr. fam.
Anársen. Tomar la rauta.
Rauxa. Pronto. V. Ram-
pell, Rauixa.
Rave. Pta. Rábano. La
cua fora '1 pel. Rabo, ra-
badilla, maslo. Rave hos-
ca ó de caball. Pta. Ru-
queta, herismo oficinal,
yerba de los cantores , ja-
ramago, hirion. Rave rus-
tica. Rábano rusticano ó
síVi'esíre.Rave de mar.Pta.
Eruca marítima. Llavor
de rave. Rabaniza. Terre-
no plantat de raves. Ra-
banal. Venedor de raves.
Rabanero. Qué ni qué ra-
ve. Expr. de enfado. Qué
ni qué alforjas , ó qué ha-
ca morena, l'n rave fre-
git. Expr. fam. pera des-
aprobar ó ne^ar. l'n dia-
Ravecar. V. Vomitar, (blo
Raveixincli. V. Enemich
Ravenal. Rabanal.
Ra«ener. Rabanero.
Ravenet. I)im. Rabanillo.
Lo de cua. Rabilo.
REA
Raveni!#|i«a. Pta. Rábano-
silvestre. V. Rebanissa.
Rareniíii.sia V. Ravenissa
Ravenxinanient. Erec-
ción, {guirse, espetarse.
Ravenxinar.<«e. r. Er-'
Ravenxinat. Tiesso, es-
tirat. Tieso, erguido, espe-^
tado.Qm afecta gravedat.!
Quijote, tragavirotes, in-'
¡tiesto. Posarse ravenxi-
nat. Fr. Espetarse. I
Rav. Ven peculiar caíala-!
na quals equivalents mes'
aproximats en castellà!
son: Aun, siquiera, al.
menos, es lo de menos, esto]
pase. Aixó ray ! Exprés, i
Cosa que no dona cuyda-l
do. Esto na es nuda, ó esto
no dá qué pensar. Vo. tú,'
ell ray ! Lo que es á mí . a'
ti, ó (¡ él , no me dá ó nol
les dá cuidado. I
Raya ó Rayna. Peix. Ra-\
ño, ciprino, bresma, pi-\
gor. V. Rajada.
Raygráí». Pta. V. Margall.
Rayl. V. Arrel. |
Ráynia. Paquet de cinch
cents fulls. Resma.
Rayna. Peix. Rano, pigor.
Rayiiella. Es|)ecie de en-
cisament. Rainela.
Ré. V. Res.
Real>.«íorbir. Reabsorber.
Readi!i$. Fácil de rallarse.
Raedizo. {vacion.
Reagravament. Reagra-
Reagut. Mòlt agut. .-í'^m-
disimo. reagudo.
Real. Fisicli, de verdade-
ra existencia. Verdadero,
físico. Lo que pertany al
rey. Regio. Sumptuós.
Suntuoso , maravilloso,
grandioso, soberbio, mag-
nifico. Real y verdadera-]
ment. Adv. Fisicamente.\
Assentar lo real. Fr. A-j
campar un exèrcit. Asph-
tar los reales , el campo,\
acampar el ejército. En i
real veritat. Adv. Real-I
ment. Realmente, verda-
deratnente.
Realencli. Ri'al, realengo.
Realsar. Min. Arséiiit.
Rejalgar, oropimente rojo. \
Realizar. Executar, fí/ec-'
REB
tuar. verificar. {nie)ile.
Realitat En). Adv. Real-
Realnie. V. Regne.
Realment. Adv. Verda-
derament. Efectivamente,
en realidad de verdad.
Sumpluosament. Magní-
ficam en te, rég ia men te.
Realíi. Realce.
ReaI.<$ailanient.Adv.¿)'i(-
blimemente, elevadamente.
Real.«iauient. V. Eleva-
ció, Ensalsameni.
Realzar. Fer brillar ó re-
sallar. E.Tallar.
ReaniaUle. Mug amable.
Reanimar. Donar corat-
ge. Animar, alentar.
Reapreciar. Repreciar.
Rea»«uniit. Reasumido.
ReaMimpció Reasunción
Reata. Naut. Arriata.
Rebaba. Lo que ix un
poch de la superficie de
alguna cosa. Ceja. La de
un canó pera ficarlo á
al Iré. Despezó.
Rebal>a<lura. Rebaba.
Rebaixa. Descompte. Re-
baja de precio, deducción,
descuento. Disminució de
qualsevol cosa. Rebaja.
Rebaixable. Oue pot ser
rebaixat. Rebajable.
Rebaixatlor. Rebajador.
Rebaixadura. Ac. y ef.
de rebaixar. Rebajadura.
Rebaixar. Disminuir I'
alsaria. Rebajar. Dismi-
nuir lo preu. Rajar, jíío-
í/erar. Descomptar. Reba-
tir, deducir, defalcar, des-
contar. Rebaixar lo mè-
rit ó virtut. Descontar. Re-
baixar los quilats de or.
Desquilatar. V. Abaixar.
Rebaixat. Bajado, reba-
jado, V. Aprimat, {banco.
Rebancli. Arquit. Sota-
RebaniMNa ó Rebanissas.
Pta. Rábano silvestre, ra-
banillo, {banco.
Rebanqiieta. Arquit. Re-
Reba.>«tn. V. Rahasta.
Rebat. Rállente.
Rebateix./fp?>(7i<?i70. ble.
Rebatejable. Hebautiza-
Rebatejament. Ar. y
efecte de rebatejar. Re-
bnutizacion.
REB
Rebatejant. Qui está per
ser lebatejat. Hebautizan-
do. (tejar. Rebautizar.
Rebatejar. Tornar á l)a-
Rebatidor. Qui rebat.
Rebatiente. (miento.
Rebatiiueut. Rebati-
Rebatiiiya. V. Rapinya.
Rebato. V. Somalent.
Rebátrer. Rebatir, recha-
zar, repeler, repulsar, re-
sistir, reherir. Tirar ab
forsa ó despreci.^íTOjar,
tirar, disparar. Rebaixar
de una suma. Rebajar,
descontar, [tido, lanzado.
Rebatut. Arrojado, reba-
Rebaxa. V. Rebaixa.
Rebaxar. V. Rel)aixar.
Rebé. Moltissim bé. Re-
bien, mas que bien.
Rebecar.se. r. Respingar.
V. Rebil'arse.
Rebecli. Cabra -montes,
bicerra, Íbice, hirco, robe-
. zo, sarrio. (bech.
Rebeco. V. Tossut , Re-
Rebedor. Lo que 's pot
rébrer. Recibidor , acep-
table. Qui reb. Receptor,
recibidero, receptivo. Ser
rebedor. ,Ser ó estar de re-
cibo ó aceptable.
Rebeguda. Rebebedura.
Rebel. V. Rabel!.
Rebeldía. Contumacia.
Contumacia, resistencia.
Rebel-lació. Rebelión.
Rebel-lió. V. Rebel-lació.
Rebellí. Fort. Rebellín.
Rebent. Recipiente.
Rebeiiterola ó Remeii-
terola. Pta. Calaminta.
Rebe.««avi. Tatarabuelo ,
rebisabuelo, {rebiznieto.
Rebe.«»net. Tataranieto,
Rebessa. Náut. Corrent
contraria á la general.
Reveza, reversa, revés.
RebeM.*«ar. Náut. Revesar
ó revezar.
Rebéurer. Béurer ab fre-
qüència. Rebeber.
Rebif. Respingo.
Rebirar.>!>e. r. Rondinar.
Emberrincharse, respin-
gar. V. Revifarse.
Rebladiira. Robladura,
remache, remachadura.
Reblanible Reblandecible
REB
Reblaninient. Remolli-
ment. Reblandecimiento.
Reblar. Roblar, rema-
char, redoblar, rebotar.
Rebiat. Obtuso, romo.
Reble. Cascajo, ripio.
Reblir. Ripiar, enripiar.
Rebló. Roblón, remache.
Rebó. MÒU bó. Rebueno.
Reboig. Mòlt boig. Retoco,
loco de atar.
Rébola. V. Apegalosos.
ReboIe«>ii»«.V.Rossegons,
Revolcons. (bino.
Reboll. Mosto, rebollo, ja-
Rebolleda. Rebollar.
Rebi»iiib<ti-i. Rinya. Ca-
morra, jarana, zacapela,
garbullo , rebullicio. La
confusió de personas que
cridan y enredan. Zara-
banda, zalagarda, tremo-
lina, ginebra. V. Moti.
Reb(»rdonir£>e. r. Dete-
riorarse, endurirse. Des-
medrarse, revenirse. Dei-
xar los estudis. Abando-
nar, renunciar al estudio.
Reb«»rdonit. Deteriorat,
demacrat, endurit. Des-
medrado. Que renega de
la fé que professa. Apósta-
ta, renegado.
Rel>i'>t>. Embozo, rebozo.
Acte de taparse la cara
las donas. Rebujo.
Rebosi. V. Rebosillo.
Rebo.silN». Mantellina
curta. Rebociño, rebozo.
Rebo««»iar.V. Arrebossar.
Reboí«í«at. Posat de rebós.
Embozado, rebozado.
Rebojiit ó Rabost. Despen-
sa, provisoria, repuesto.
Rebost en alguna gruta.
Sibil, {pensero, repostero.
Rebostev ó Rabosier./)ás-
Rebo.steria.Uf. de rebos-
ter. Despensa, repostería.
Rebut. La repercussió del
cop. Resalto, reherimien-
to, rechazamiento, repul-
sión. Lo segon bòt de la
pilota. Rebote. Lo retro-
cés de r aygua. Rebosa-
dura, resurtida. De rebol.
Adv. De rebote, de rechazo.
Rebotiga. Trastiendfi. R.
de apoiacari. Rebotica.
Rebotir. Resaltar, recu-
REB
361
dir, reherir, retornar, re-
surtir, volver.
Rebotj. V. Reboig.
Rebraiis. Rebramo.
Rebrecli. Rebuig. Reza-
go, residuo, mazamorra,
recremento. Rebrech del
farratge. Riza.
Rebregar. Ajar, apañus-
car, sobar, sobajar. V.
Matxucar.
Rébrer. En sas princip.
acceps. Recitjír. Adme-
trer, aprobar. Admitir.
Acullir. Acoger, receptar.
Cobrar. Percibir, tomar,
llevar. Rébrer be ó mal.
Fr. Tomará llevará bien
ó á mal. Estar pera ré-
brer. Fr. Estar de recibo,
visible ó de cumplimiento.
No poder rébrer alguna
persona ó cosa. Fr. No
poder tragar ó sufrir.
Rebroll bòrt. V. Abriulls.
Rebrot. Plansó , renou.
Retoño, renuevo, vastago,
retallo, gamonito, follón.
Lo que trauhen los ceps
en la soca. Pitón, jerpa,
mamón. La segona fulla
que trau la morera. Rebo-
tín. Rebrot del cardot.
Regüeldo. Lo de la col. V.
Brotó. Arrancar ó tallar
los rebrots. Fr. Desma-
monar, destallar.
Rebrotar. Produhir re-
brots. Retoñear, retallar,
retallecer, echar renuevos.
Reférse 1 mal. Retoñar,
reverdecer, renovarse.
Rebroti. Mata que ix des-
près de segada la oíais.
Rebrotin.
Rebuda. L' acte de rébrer
ó acceptar. Recibo, recep-
ción. Entrada, corteig
que 's fá a qui ve de fora.
Recibimiento, acogida. V.
Recibo. Posaren rebuda.
Fr. Poner en cuenta, (bufo
Rebul' y Rebufada. V. Re-
Rebul'àr. Refrescar el
viento. icTOAla. Escalfado.
Rebufat. Que ha alsat
Rebuto. Paraulada. Son-
rojo, respingo, sofio7i , re-
moque, tarascada.
Rebuig. Desecho, reza-
362
REC
REC
REC
<jo , rebusca , estropajo,
vxazamorra.
neltujar. Desechar, re-
pudiar, despreciar, rehu-
sar, [trellada.
Rébula. Pta. Grama es-
Rebullir. iiuUir segona
vegada. Rehervir. Exal-
tarse alguna passió. En-
cenderse, enardecerse, ce-
yarse de alguna pasión.
Rebut. Recibido. Ben ó
mal rebut. Ric7i ó mal
admitido. Qui ha rebut ha
rebut. Exprés. Al que le
duele , le duele.
Rebutir. V. Rebotir.
Rebutjar. V. Reliujar.
Recabalaiuent.Z^es) uite
Recabala r. Desquitar.
Recadcr. Qui fa recados.
Mandadero, recadero.
Recado. Encarrech de pa-
raula. Mensaje, encargo.
Memoria, recorl de cari-
njo y amistat. Memorias,
earjjres iones, encomiendas.
Present, regalo. Presente,
regalo. Portador de reca-
dos. Mensajero, manda-
dero, {aterrada, aterraje.
Recalada. >'áut. Recalo,
Recalca. V. Ensopech.
Recalcada.Contratemps.
Revés. Ensopegada. Tro-
piezo, tropezón, traspié.
V. Recayguda.
Recalcar(«e. r. Girarse 1
peu. Torcerse el pié. V.
Arrepantigarse.
Recalentaiuent. V. Res-
calfament.
Recambra. Recámara.
Recaiubr4». Camaran-
chón , caramanchón , chi-
ribitil, tabuco, trasalcoba.
Recana. V. Recanament.
Reeaiíació. Remedición.
V. Recanament. (cion.
Recauaiiieiit. Recana-
Recaliar. Remedir.
Recauda. Sentiment.Se«-
timiento, disgusto.
Recant, .^ccio y efecte de
recantar. Recantamienlo.
Recapacitar. Reflexio-
nar. Hacer memoria.
Recapitulació. Resu-
men, epilogo, compendio.
Recapitular. Resumir.'
Epilogar, resumir. \ per algun pago. Pa;;e/fía,
Recaptació. /íece/)íacion. I esquela. Llibre de recep-
Recaptador. /ferc/jtador. I las. Recetario.
Recaptaiuent. Recapta- Receptable. Recetable.
ció. Receptación. Receptacle. Receptáculo.
Recaptai*. Desar. Alzar, Receptacuiar. Recepto-
guardar. AcuWir. Recoger, \ culario. recetante.
nco^ec. Y. .\manir. i Receptuditr. Recetador,
Recaptar.se. r. Acogerse.' Receptar. Medicar. Rece-
Recapte. Recado. tar. Rébrer. Admitir, re-
Recar. V. Racar. | cibir. receptas. ftece/arío.
Recargar. Fo/rer á car- Receptari. Col-lecció de
gar. Recargar de massa Receptarse. Acullirse.
adornos. Cuajar. I Acogerse, refugiarse.
Recárrecli. Recargo. ] Recés. Rasser, lloch abri-
Recárrega. Recarga. j gat. Abrigaño, abrigade-
Rccarregable. Suscep-I ro, solana. V. Rasser.
tibie de recarregarse. /<e- Redi. Canal, reguero, al-
cargable. {gador.\ matriche , atarjea, ace-
Recarregador. Recar-' guia, regadera, surtidero.
Recarregar. Recargar.
Recarregat. Exagerado,
recargado, eay:esivo.
Recatadanient. Adv. Ab
manya ó artifici. Mañosa-
mente. cautelosamente.
Pié de rechs. Acequiado.
Recibidor. Péssa pera ré-
brer visitas. .(i«íesa/a, an-
tecárñara, antecuarto, re-
cibimiento, [to.
Recibinient. Recibimien-
Recatar.«<e. r. rai((e/arse, Recibo. Resguart. Vale.
recelarse, precaverse. \ Cobro. Percibo, receptoría
Recatat. Prudent , remi- Reciudir. Rescindir.
rat. .Mirado, cauto. Ho- Recinglador. Qui recin-
nest , modest. Honesto,] s:\a.Recinchador.
modesto, recatado. ; Recingiainent. Ac. de
Recato. Modestia , deco-j recinglar. //ecinc/ia/)n>"/o
ro. Modestia, honestidad.' Reeinglar. Cinglar fort.
Secret. Secreto, sigilo. tornar á cinglar. Recin-
Recaudació. Recauda-] char, volver á cinchar.
miento, recaudo, colecta-: Reciprocarse, r. Corres-
cion, colecta, (caudado, j pondtrse mutuamente.
Recaudaiuent. V. Re- Recipr«»ch. /yeríproro.
Recaudar. Co/ecíar. (d/r.Recisió. Rcscisio. Resci-
Recáurer. Recaer, reinci-] sion, anulación.
Recavar. V. ?]ntrecavar. Recitar. Narrar. Contar.
Recayguda. Recaída. referir. Dir de memoria.
Recei. Sospecha, recelo, te-] en veu alta. Decorar.
mor, cuidado, rece/am¡>«- Recitat. Mus. Recitado.
to. Ab recel. Adv. /íece/o-| Reclam. Lo que atrau 6
sámente, temerosamente
Recelar. .S'ospec/iar, temer
Receló»;. Desconfiado, es-
caldado, receloso.
Recent. Frcsch, de nou.
Reciente. Si va anteposat
al participi. Recien.
Recentment. Adv. Re-
convida. Reclamo, señue-
lo. Lo aucell ensenyat pe-
ra atráurer. .-iñagazo.
Entre eslampers. Recla-
mo. Xiulet , brillador.
Chi/le, chilla. N'áut. Re-
clame. Resposta al re-
clam. Affftraííio.V. Munta.
cientemente, nuevamente., Keelau. Esconce, recodo,
Receitció. L' acte de ré- traspuerta. Lo que le re-
hrer. Recibo, recibimiento.] claus. Esronzado.
Recepta. Prescripció de, Hecíinutori. Recodadero.
facultatiu. /?ece<a. Lo pa- Recloedor. Que pot re-
per que se envia á algú' clóurerse. /fíWuíftíe.
REC
Redó»;. Que está en re-
clusió. Hectuso. Tancat,
cercat. Cerrado, cercado.
Reclusa. Azud, ejcclusa.
presa, dique. [cluir.
Reelóurer. Encerrar, re-
Reclü.'•. V. Reclòs.
Reclu.*«ió. Encierro, reclu-
sorio, recogimiento.
Reclutar. Péndrer sol-
dats voluntaris. Engan-
char. Completar 1' exer-
cit. Reemplazar.
Rec<»brar. .adquirir lo
perdut. Recuperar, resca-
tar, reembolsar, represar.
Convaléixer. Recobrar la]
salud, convalecerse. Reco-j
brar íorsas. Desempeorarse]
Recobrarse, r. Reparar-
se. Desahogarse. Reco-,
brar enterament lo quei
se havia perdut. Reinte-,
grarse. [Socorro.]
Rec«»l»re. Recurs, remej .|
Recolsrir. Recubrir, vo'l-'
ver á cubrir, á envolver.
Recobro. Ac. de tornar á^
cobrar. /??C!/p«/'aciO)j, res-\
cate, reembolso, reintegro.'
Recol-leccJó. Cullita. Re-\
colección, recopilación. \
Keeol-leetitr Recaudador]
Recol-legir. Y. Recullir.^
Recol.«ia<la. Esconce, re-\
codo, regolfo, traspuerta.
Recolsanlor. Recodadero.
Rec«»lü<anient. .\c. y ef.|
de recolsar. Recodamiento
Recolsar. Recodar. ¡
Reculsarse. r. Recodar-\
se, recostarse. '.colsada.
Recolse. Recodo. V. Re-
Recoinanada. Encoma-
nada. Recomendada, edu-\
canda, dar, recomendar.
Recomanar. Encamen-
Reconianda. Encárrech.l
Recomendación.
Recomeiia<la.£rfí/ca«(/a. i
Recoiuenadanient..\d.
Recomendadamente. \
Rec<iiiienar. flecoweïírfac,
Recoinenatin. Recomen-
datorio, fmendable.l
Recoiueudabie. Enco-\
Recomendació. La ac-l
ció de recomanar. Enco-
mienda, encargo. \
Recompartible. ñepar-'
REC
tibie. 'partición.
Hecoiu|tartínient. Re-
Reconipartir. Repartir,
compartir.
Reconipen.«ia. Gratifica-
ció. Retribución, remune-
ración, merced, premio.
For. Sinalagma.
Recoinpeii!«ació. V. Re-
compensa.
Reconipen.xar. Remu-
nerar. Premiar, remune-
rar, galardonar. Pagar lo
dany ocasionat. Compen-
sar,'resarcir, 'poner.
Reconipóndrer. Recom-
Recoiuposable. Recom-
ponible, recomponedor.
Reconipost. Recompues-
to, vuelto á componer.
Recouiptador. Reconta-
dor, [tamiento.
Ree^tniptanieut. Recon-
Rec4!iitptar. Recontar.
Recompte. Recuento.
Reconcentració. Recon-
centramiento. '■
Reconciliació. Concilia-^
cion, ptacificacion.
Rec<»ncilíar. Tornar ab)
amistat. Amistar.
Recondidanient. Adv.j
Ocultamente. I
Recondir. Guardar, ar-
chivar, reservar. culto.
Recòndit. Recóndito, o-
Reconduliir. Recondu-\
cir. coneix. Reconocedor. ¡
Reconeixedor. Qui re-
Reconeíxentent. Reco-,
nocimiento. (neixensa.j
Rec4»neixensa. V. Rego-
Reconéixer. Reconocer.
Reconrortar. Consolar.
Consolar, recrear.
Recont. Recuento.
Recontent. Mòlt content.
Recontento.
Reconvaleixen«iia. Re-
convalecencia, [valecer.
Reconvaléixer. Recon-
Reconvalescut. Recon-
valecido.
Recopilació. Compendi.
Resumen, recapitulación,
epílogo, suma, excerta.
Col-iecció. Colección.
Recopilar. Compilar, re-
capitular, resumir, com-
pendiar, epilogar.
REC
363
Recordable. .Memorable^
Reeordació. V. Recort.
Recordaní^a. Memoria,,
recuerdo, recordación.
Recordar. Fèr present lo-
que se lia sabut. Acordar,,
sugerir. Recordar un fet.
Memorar, rememorar.
Rec4»rdar«>e.r. Acordar-
se, memoriar, recordar,
hacer memoria. R. lo pas-
sat. Desenterrar.
Recórrer. En sas princi-
pals accepcions. flecurri'r.
Valdrerse de alguna per-
sona ó cosa pera lograr
algun fi. Valerse, echar
mano, apelar. Adobar.
Recorrer. Mirar ab aten-
ció. Examinar. {do.
Recors. Resolució.. 4 cufr-
Recort. Recuerdo, recor-
dación, mención.
RocoNir. V. Recusir.
Recost.V. Recurs, Recors
Recosta. Declivi. Recues-
to. La pujada mòlt pen-
dent. Reventón, repecho.
Recóurer. Recocer. R. lo
pa. Bizcochar.
Recreació. Recreo, solaz.
Recrear. Reforsar. Refo-
cilar. .\legrar. Deleitar.
Recreatiu. Recreable.
Recreixedor. Recrecedor
Recreixenient.Aument.
Acrecen tacion, recreci-
miento. Recrecer.
Recréixer. .\umentarse.
Recreniament. Resque-
mo, resquemazon.
Recreniar. Requemar.
Recreniarse. r. Dit dels
guisáis y sembrats, assc-
carse. Asurarse. Enra-
biarse, fèr malas sanchs.
Inquietarse, consumirse.
>'o poder explicar ó de-
mostrar lo ((ue algú sent
interiorment. Requemarse
Recreniatiu. Lo que re-
crema. Requemante. Mea.
Picant, aspre. Resque-
mante, mordiente.
Recreo. Recreación, huel-
ga, refocilación , pasatiem-
po. [Recr acetadas.
Recreuadas. Pl. Blas.
Recréurer. Fam. Recreer
Recruador. Que rcerua.
364 REC
fíecrudecedor. Imienlo.
Recruainent. Recrudeci-
Reeruant. Que opera re-
cniament. ¡lecrudescenle.
Keeriiar. Mcd. Reaccio-
nar. Tornar a creuhar. Re-
crucetar. V. Recaurer.
Rectáns;ul. ReckhnjuJo.
Recte. En sas principals
accepcions. Recto. Dret ó
seguit. Derecho, seguido,
en derechura. Empinat,
mòlt pendent. Pi7w, in-
hiesto. Just, rigido. Jus-
to, íntegro, ajustado.
Rectilicar. Quim. Puri-
ficar. Depurar, purificar.
Justificar. Justi/ïcar.
Rectïliiii. Reclilineo.
Rectitut. Qualitat de lo
recte. Derechura. Equi-
tat. Justificación, justi-
cia, e(/uidad, entereza.
Rector. Lo qui regeix ó
goberna una parroquia.
Párroco, cura. Ser rector.
Rectorar. (torta.
Rectorat. Rectorato, rec-
Rectoria.Fcligresia ó son
territori. Curato, parro-
quia. La casa ó inorada
del rector. Abadia.
Recua. Convoy. \. Recula
Recudida. Resalto. V.
Rebot, Còssa.
Recudir. V. Rebotir.
Recuit. Recocido, recocho.
Recula. Colla de animals
de càrrega ó de tragi. Re-
cua. MuUitut. Retahila,
multitud, muchedumbre.
Reculada. Obra de recu-
lar. Reculo. Retirada. Re-
tirada. R. de una corrent
de ajgua. Coz. (lada.
Reculanient. V. Recu-
Recular. Anar á reculas.
Andar hacia atrás ó á re-
■culones, retroceder, vol-
ver atrás. Tornar en de-
trás. Retirarse , recular,
■cejar. Tornar en detras
.las ayguas. Re/luir, retro-
■ceder. Tornar en detrás
Joscarrual.jes ó qualsevol
vehicul.(Vj<ír,cíar.Enipo-
brirse, anarse perdent un
patrimoni per no saberlo
gobernar. Atrasar.
Reculas (Anar ó caminar
RED
á). Fr. Andar hacia atrás,
á reculones. (Wir. Recogida
Recullida. Ac. de recu-
Recu!Ii<iaineut. Adv.
Recogidamente (Recogedor
Recullidor. Qui recull.
Recullinieut. Cullila.
Recolección. Reclusió. Re-
tiro. V. Acullimenl. En
lo moral. Recogimiento.
Recuilir. Reunir algunas
cosas separadas. Juntar,
recoger, coger. Desar. Al-
zar, poner en cobro. Ple-
• gar ó alsar. Levantar. Ar-
replegar de pocli en poch
y guardar. Amontonar,
agregar, allegar. R. cosas
de poch valor. Añuscar.
V. Arreplegar.
Recuilirse. r. Acullirse.
Acogerse, refugiarse. Re-
tirarse á casa. Recogerse,
retirarse. Tancarse. En-
cerrarse, guardarse.
Recullita. Retugi, recep-
tacle. Acogida. (culas.
Reculouíi (Anará). V. Re-
Recuperable. Lo que 's
pol recobrar. Recobrable.
Recuperació. Recobro.
Recuperar. Recobrar.
Recuperarle, r. Refor-
sarse. Repararse.
Recurs. L' acció de recór-
rer. Recurso. Medi. Me-
dio, arbitrio. (Reciisativo.
Recujitador. Qui recusa.
Recu.<<)ar. Refusar. Rehu-
HecuMir. Recoser. (sar.
RecuMÍt. Recosido, (cido.
Recuyt. Ojaldrado , reco-
Redaliar. Resegar.
Redan. V. Ressall.
Redargució. Ret. La ac.
de redargüir. Retorcion.
Redargüir. Rel. Retorcer
Reddtr. For. Devolver.
Rédtlit. Renda. Rédito,
rendimiento, producto,
rendición. Pl. Vensuts
deis censos. Decursos.
Reddituable. Reditua-
ble, reditual.
Retldituar. Rendir, ren-
tar, producir, valer, ble.
Redelinable. Rediezma-
Redelniador. Rediczma-
dur. (mar. Rediezmar.
Redeluiar. Tornar á det-
RED
Redelme. Rediezmo.
Redelnier. Pertanyent al
redelme. Rediezmho. V.
Redelmador.
Redeinible. Redimible.
Redeinir. Rescatar, so-
correr. Redimir. Desfer
alguna dificultat. Zanjar,
evitar. R. algun censal ó
càrrega. Quitar.
Redenipci«>. Redención.
Redemptor. Redentor.
RedeniptoriMa. Reden-
\ torista. (edificar.
\ Retiiiicar. Reedificar. Re-
Hedigir. Restituhir. Toi-
i nar, volver, devolver.
I Redimir. V. Redemir.
i Redingot./ïeí/iH(jfOíe. (cir.
Redir. Tornar á ijir. Rede-
'Rédit. V. Réddit.
|Red«». V. Rodó.
'Reiioblar. Duplicar. Re-
j duplicar, redoblegar, tras-
doblar. Repetir. Reiterar,
' repetir. Reforsar. Rebatir.
' Plegar mes. Replegar.
Red4»ble. Repetició. Re-
doblamiento, trasdobladu-
ra. (móll dolor. Redoler.
Redóldrer. Fam. Fèr
Redolí. Hola en que 's po-
san las cédulas pera rilar.
Redolino. V. Rodoli.
Red4»nameut. V. Rodo-
na ment. (jar.
Redonejar. V. Rodone-
Redonible.V. Rodoníblc
Redonidor. V. Rodoni-
dor. inimenl.
Red4»tiinient. V. Rodo-
Redréí«. Reforma, refor-
mación, arreglo. V. Es-
mena, (enderezar.
RedreMfiiar. Reformar,
Reducció. Disminució.
Reducimiento. Resolució
de un eos dur á substan-
cia liquida. Resolución.
R. de una terra a pral.
Adehesamiento.
Reduhible. Reducible.
Reduhimeut. Reducció.
Reducción.
Reduliir. lün sas princip.
acceps. Reducir. Dismi-
nuhir, minorar. .Vinorar,
estrechar, angostar, con-
traer, ceñir. Resumir.
Compendiar, recapitular^
REE
epilogar, resumir. Ple-
gar una cosa posant una
part sobre altra. Doblar.
Resóldrer un eos en parts
petitas, ele. Resoher.Con-
\eTÜr.Convertir,ca7nbiar.
R.á capital alguna quan-
titat. Capitalizar. R. a
menos, l'r. Menoscabar.
R.á pols. í'iilverizar, pol-
vificar. R. una terra á
prat. Adehesar.
Refluliii-.>$e. r. En sas
princip. acceps. Reducir-
se. Disminunirse. Men-
guar. Dissiparse , desva-
néixerse. Convertirse, re-
solverse. Refugiarse. Re-
cogerse, Limitarse. Coti-
cretarse, limitarse.
RediiiKlancia.Superflui-
tat ó excés. Superfluidad.
Ah redundancia. Adv. Re-
dundantemente.
Rediindaiidiient. Adv
Redundantemente.
Retí lindar. Resultar.
Rediiplicadur. Redupli-
calivo. 'Redoblar
Redupiicar. Redoblar
Reebent. Qui reb. Reci-
bidor, (to, salir bien
Reeixir. Tener buen e¿ri-
Reentbarcli. Ac. y ef. de
reembarcar. Reembarco.
ReenihiklK. Ac. y ef. de
recobrar. Reembolso.
Reentgiacadura. Reem-
pacament. Reempaca-
miento, (prender.
Reenifténdrer. Reem-
Reenspláx. Reemplazo.
tleemplatitio. V. Re-
dempció, Reemplás. ígar
iReeiicarregar. Reencar-
ReencíiMtre. Encontre ó
cop ab resistencia. Reen-
cuentro, choque.
Reenganxaniekit. Mil.
Reenganchamiento , reen-
ganche, 'ganchar.
Reenganxar. Mil. Reen-
Reensendradwr. Rege-
nerador, reengendrante.
Reengendrar. Donar
nou ser. Regenerar .
Reengendratia. Rege-
nerativo. {saye.
Keetitiaig. Reensayo, reen-
Reensajable. Que e pol
REF
reensajar. Reensayable.
Reenüájador. Qiii reen-
saja. Reensayador.
ReeuMajar. Reensayar.
Reenxit. Segon envit, re
truch. Reenvite.
Reexánien. Reea^amina-
cion, segundo examen.
Reexir. V. Reeixir, [do.
Refart. Reharto, reharta-
Relecció. Porció de ali-
ment. Refacción. y . Adob.
Relecíor > Refectori. Re-
filorio. V. Refetó.
Refega. V. Refrega.
Reíegtr. Tornar a afegir.
Añadir de nuevo, volver li
añadir o á llenar. Implir
lo que ha minvat una
cosa. Rellenar, rehenchir.
Acabar de umplir de vi
novell la bola que ni ha
de vell. Remostar.
Refegit. Afegit segona ve-
gada. Añadido', vuelto á
//('«ar.linplerl lo que ha-
via minvat. Rehenchido.
Reler. Tornar a fér, afe-
gir ó reparar. Renovar,
)"c/)acer. Esmenar. Remen-
dar, restablecer. R. la hi-
senda. Arribar. Dit del
morier ó argamassa. Es-
tropiar. Convaléixer lo
malalt. Convalecer, reco-
brarse, reponerse, alearse,
restablecerse. V. Relerse.
Relereneía. Concernen-
cia,alusión. V. Respecte.
Rel'erent. Alusivo, refe-
tteferitíur. Relator, [rente
Referinient. Relació. Re-
lación, narración, relato.
Referir. Contar, relatar,
mencionar, narrar.
Referirse, r. Fér reiació
una cosa ab ^hra. Aludir.
Remélrerse a lo dit. Re-
mitirse. Pertànyer. Per-
tenecer. Dirigirse. Tender.
Refermar. Refirmar. Cojí-
firmar, refirmar.
Refermarse. r. A firmar-
se, ratificarse.
Referrar. Reherrar.
Refer.<<e. r. Cobrar novas
forsas y vigor. Fortalecer-
se, rehacerse, refrescarse.
Convaléixer. Alear, ir a-
/earírfo. Reunirse los sol-
REF
363
dais separats. Rehacerse.
R. las plantas. Embra-
vecer. V. Refer.
Vtetet. Rehecho, reforzado.
Refetó. V. Refetor.
Refetoner. Refitolero, re-
fectolero, pitancero, ¡lorio
Refeíor. Re fi torio, refec-
Refí. Mòlt fi. Refino, su-
perfino. Mólt hábil ó as-
tul. /.arfiíio. (fiarse, contar
Reliarse. Confiar, con-'
Retiaí. Confiado, satisfe-
cho, crédulo.
Rels:ad4»r. V. Refilando.
Reíiland«». Volante, rehi-
lete. Joch del refilando.
Roqueta, {ritear, trinar.
Refilar, fjorjear, gorgo-
Relilat. Pimxagut. ^3¡it/o,
afilado, puntiagudo.
Refilet. .'ilodulació en lo
cant. Quiebro, gorgorito,
gorjeo, trino, trinado. Pa-
raula picant. Palabrita,
saeta, palabrada, respingo-
Refinació. Deis licors.
Qnim. Rectificación.
Refinadura. V. Refina-
ment, Refinació.
Relinanienf. Ac. y ef. de
refinar. Refinación.
Relinar. Quim. Los me-
lalis. Purificar. Los li-
cors. Rectificar.
Relinat. Asiut, maliciós.
Redomado, ladino.
Reflectir. Reflectar, refle-
jar, tornasolar. V. Refle-
xionar, (intenció. Refleja.
Reflexa. Cautela, segona
Reflexió. Retrocés dels
raigs lluminosos. Rever-
bero, reflejo. Reparo. CgȒ-
sideracion, reparo.
Reflexionar. Pensar, mi-
rar, atended', considerar.
Reflexo. Reflejo. R. de la
llum en cosas llisas. Tor-
nasol, (reix. Re florecedor.
Retloridor. Que reflo-
Refloriment.Ac. y ef. de
reflorir. Reflorecimiento.
Reflorir. Reflorecer.
Retiuix. V. Refluxo.
Refluxo. Reflujo. R. del
mar. Malina. {godeo.
Refoetlació. Refocilo, re-
Wteioruliciú. Refundición.
Refóndrer. Refundir, re-
366 REF
hundir. {arreglo.'
Rei'orma. Reformación,'
Relorniar. Corregir, es-!
menar. Arreglar, modifi-
car, corregir, e7)meiidar.\
Moderar lo gasto. Redon-
dear, cercenar. R. la sen-
tencia. For. Enmendar. \
Rel'oriiiarNe. r. Corre-
girse. Enmendarse. Mo-
derarse. Moderarse, aiem-'
perarse, contenerse. \
Rel'4trí$. Auxili. Refuerzo,'
ayuda, auxilio. Forsa.
Fuerza. La entretela que
's posa en los vestits. Tra-^
pe. La musclera de la ca-
misa. Hombrillo. \
Relor.«!ainent. V. Relorsl
Rel'or««ar. Refermar. Re-
parar. Redoblar. Reha-
cer, rebatir. R. alguna
obra per detrás. Arquit.
Trasdosear.R. una plassa. i
Pertrechar. (parado.
Rel'orisat. Refermat. Re-\
RefViN. Refundido. (refran.\
Reirá y Refrany. Adagio,'.
Reii-aèció. Diop. y Astr.
Inflexió de un raig de
Ilum. Refleaion , reflejo.
Rebot. Rebote.
Rel'reclainent. Enfria-
miento, resfriamiento. V.
Refredat, (Constipat.
Refredar. Templar lo ca-
lor. Resfriar. Fer pérdrer
la activitat en 1' obrar.
Entibiar. R. mòlt ó ab
violencia. Pasmar.
Rel'redarse.r. Pérdrer lo
calor. Resfriarse. Destem-
plarse lo COS. Constipar-
se, acatarrarse. Disminu-
hirse la activitat en lo o-
brar. Entibiarse.
Refredat. Refrescat. En-
friado, resfriado, enfria-
■mienlo. Constipat. Cons-
tipación, constipado, ro-
madizo, resfrio. R. deis
animals. Resfriadura.
Refresa. Refriega , pelea.
Refregada. Refregón.
Refregar. Trasfregar,
transfregar, frisar.
Refregintent. Ac. y ef.
de refregir. Refreimi'ento.
Refregir. Tornar á fregir.
Refreír. Fam. Atormen-
REG
tar. Molestar, martirizar.'
Refrenament. Refrena-^
miento, sujeción.
Refrenar. Reprimir, co-^
hibir, enfrenar, sofrenar.*
Refrendar. Legalizar. |
Refre«)cad<»r. Enfriador, I
enfriadero. I
Refrescanient. Provisió
de viurers, etc. Refresco. \
Ac. y ef. de refrescar. Re-]
frescadu ra , refrigeración , I
enfriamiento.
Refreííicant. Refrigeran-
te, refrigerativo.
Refre.scar. Resfriar, e«-
friar, refrigerar.
Refrescarí^e. r. Péndrer
banys ó refrescos. Bailar-
se, tomar refrescos, {sajo.
Reíreseh. Refresco, aga-
Refrcgeracio. Refrigerio
Refrigerant. Refrigera-
tivo, {calor. Refrescar. \
Refrigerar. Templar lo
Refrigeri. Refrigerio. re-\
frigeracion. V. Refresch.
Refugi. Abrich. Asilo, sa-
I grado, guarida, puerto,
! retirada, receptáculo.
Refugiar. AcuUir. Acoger
Refugiar.se. r. Acogeise,
guarecerse, recogerse.
Refugir. Refusar. fle/Hii'r,
rehusar, negar. {cer.
Refundir. Refer. Reha-
Refiíüi. Denegació. AV'/a-
tiva. negación, repulsa.Lo
extremó parí petita que
queda de una atxa ó ciri.
Cabo. V. Fugida.
Refugiar. Rehuir, recusar,
rehusar, reprochar, {tar.
Rei'utar. Reprobar, obje-
Reg. V. Rech.
I Rega. V. Reguera.
Regada. Riego, regadura.
Regadiu. Lo que 's rega.
Regadío, riego, regadizo.
Regadora. Instrument
pera regar. Regadera, re-
gadero, rociadera. Rech.
Reguero, atarjea. Conduc-
to pera regar. Reguera,
regadero, canalizo.
Regaladainent. Adv.
Ab regalo. Delicadamente.
Regalar. Xurriar. Chor-
rear. Fóndrerse. Correr-
«f, derretirse. Tractar bè.
REG
Agasajar. Afalagar. Ha-
lagar, acariciar, popar.
Oferir. Presentar.
Regalar.>«e. r. Recrearse.
Regordearse. Regalarshi.
Saborearse, gozarse.
Regalat. Qui viu ab re-
galo. Regalón, acomodado
Regale¿í«ia. Pta. Oro-
zuz, regalicia, regaliza,
regaliz. L' rtrrel sola. í'a-
lo dulce. (regatejo.
Regalet. Dim. Regalillo,
Regalicia. V. Regalèssia.
Regalim. Arrogúelo.
Regalo. Preseni volunta-
ri. Dadiva, don, presente.
Comoáila\. Blandura, de-
licia, (regañamiento.
Regauy. Regafio, rebufo,
Reganyador. Qui rega-
nya. Reñidor, regañón.
Re'ganyar. Reñir, enfur-
ruñarse, ínyós.
Reganyayre. V. Règa-
Reganyós. /íf^afioT), ron-
cero, áspero.
Regar. Arruixar. Rociar.
Passar las axguas per al-
guna part. Bañar. R. un
solch ab la a\gua que hi
passa del altre. Sorregar.
Regaró. Regata, reguera,
reguero, hijuela, regadera,
chorrera. V. Reguero.
Regata. V. Reguera.
Regatejabíe.Que admel
regateig. Reijateable.
Regatejador. Qui rega-
teja. Regateador. Lo bòt
ó mariner que pren pan
en una regata. Regalero.
: Regatejar. En sas prin-
cip. acceps. Regatear. Es-
cassejar. Escatimar.
Regató. Regatón, recatón,
regatero, zarracatin.
Regat4»nería. Recatone-
■ría, regatería, recatería.
Regat.vo. Rodrigón.
Regenerar. Reengendrar
Regent. Lo que regeix ó
goberna. Regitivo. Estar
de bon regent. Fr. Estar
fresco y viçioroso.
Regidor. Individuo del
ajuntament. Concejal.
Regidorat. Empleo de
regidor. Regidoría. Lo
conjunt ó eos de regidors.
REG
Regimiento.
Regiment. Regimiento.
Regio. Cosa del rey. Real.
Regió. Comarca, cantón.
Regir. Guiar. Guiar, di-
rigir, encaminar.
Regiranient. Revolvi-
miento. V. Revoltació.
Regirar. Manejar. Me-
near, remecer. Buscar una
cosa entre al iras. Revol-
ver. V. Escorcollar. Re-
girar papers. Papelear.
Regirarse. r. Revolverse,
retornarse.
Registrar. Regonéixer,
examinar. Examinar, vi-
sitar, catar, atalayar, o-
tear, reconocer. Registrar
un barco. Fondear.
Regiístre. En sas princip.
acceps. Registro. Llibre
de empadronament ó ma-
tricula. Padrón. Protocol.
Protocolo. Inspecció. Vi-
sita, vista, inspección. ^e-
gistre de la presó. Requi-
sa. Registre de quinse-
na. Quincena. Registre
de un barco. Fondeo.
Regitar. Llansar per se-
gona vegada. Volver á
echar, lanzar otra vez. Vo-
mitar. Arrojar, vomitar.
Regla. Lley, estatut. Or-
den, estatuto. Constitució.
Constitución , disciplina.
Modo de executar alguna
cosa. Orden, modo,'¡iauta,
medida, norma, pié. Mens-
truo. Menstruación, mes
Regla de tres simple.
Arilm. Regla áurea , de
proporción ó de oro. Ab
regla. Adv. Arreglada-
mente, regladamente, mo-
deradamente. Falsa regla.
Falsilla. Tenir la regla.
Menstruar, tener el mes.
Reglament. Reglamento.
Regle. Regla. R. de ferro.
Entre picapedrers. Tii'a
dor. Regle pera aplanar
6 allisar. Reglón. Regle
fiera igualar los enrajo-
ats. Iguala.
Reglis. Farm. Extracto de
la reglisa. Regliso.
'iRegna. Brida. Rienda. A
reejna solía. Adv. A car
REG
rera tendida , á nña de'
caballo, á escape.
Regnant. Reinante.
Regnar. Reinar. Regnar
lo bastó. ¥t. Andar el palo
Regnat. Reinado.
Regne. Reino. Natural del
regne. Regnícola.
Rego. Riego, regadura.
Regolí. Regolfo.
Regolfar. Dit del vent.
Remolinar. Dit dels lí-
quils. Refluir. Tornar en-
darrera lo impuls donat.
Revocar, rehuir.
Ri'gonegut. Reconocido.
Regoneixement. Agra-
himent. Reconocimien-
to, agradecimiento. Exa-
men. Inspección, revisión,
visita, vista, reparo, ewá-
men. Regonoixement de
presos. Requisa.
Regoneixení^a Examen.
Reconocimiento , escruti-
nio , registro , averigua-
ción. V. Agraliiment.
Regonéixer. En sas prin-
cip. acceps. Reconocer.
Advertir. Advertir. Su-
bordinarse. Subordinar-
se, reconocerse. Compén-
drer. Comprender , reco-
nocer. Confesar. Confesar,
declarar. Examinar. Ins-
peccionar, visar, mirar.
Remunerar. Gratificar.
Exténdrer la vista ab a-
tenció y curiositat. Des-
hollinar, hacerse cargo.
Mil. Merodear. Regonéi-
xer los quilals. Quilatar.
Regoíiitj. Goig. Regocijo,
aiboi^ozo. Delectació en
lo que 's gusta ó posse-
heix. Regodeo. {ble.
Regositjable. Regocija-
RegONÍtjador. Regocija-
dor. (jamie7ito.
Rego»«itjanient. Regoci-
Regositjar. Causar rego-
silj. Regocijar, alborozar.
Regoí^itjarse. r. Re-
crearse. Regocijarse. Re-
galarse, compláurerse en
lo que agrada. Regodearse
Regraciar. Tornar en a-
mistat. Reconciliarse.
Regrés. Regreso, retorno,
vuelta, regresión.
REI
367
Regresí«ar. Volver, re-
gresar. V. Tornar.
Regiiarfló««. V. Sospitós.
Regiiart. Mirament. A-
tencion, respeto, mira. Re-
cel, sospita. Recelo, sos-
pecha. Abrich , amparo.
Abrigo, resguardo.
Reguera. Raig de liquii
que 's va vessant. Regue-
ro. La seguida de punts
escapáis en lamitja.rrtr-
rera. Reguera pera con-
duhir aygua. Regata, (ro.
Reguero. Reguera, regue-
Reguerot. V. Reguero.
Steguitnailor. Que tira
cossas, guil. Falso.
Regiiitnur. Tirar cossas
las cabalcaduras. Respin-
gar, repugnar, remolcarse
Reguil.-HaiíaV.Reguitscll
Reguitf<ell. Multitud,
muchedumbre, retahila.
Regular. Subjecte á una
regla ó institut. Reglar.
Ordinari, natural. Natu-
ral, razonable. Es regu-
lar. Expr. Es natural, es
consiguiente, ójiropio.
Regutariuent. Adv. Por
lo regular, comunmente.
Regularse, r. Reducirse,
redondearse, regular los
gastos, iquez, ronquedad.
Reguli. Ronquera , ron-
Regullós. Qui pateix ron-
quera. Esterleroso, ronco.
Regu-tét. Saba en general.
Gustillo, resabio. LsL saba
que tenen las cosas gui-
sadas ó guardadas en va-
sos de metall, fíelumbre.
Rebina. Such gomós que
destil-lan alguns arbres.
Resina. La rebina deis
pins. J/í'era. La barrejada
ab cera. Zopisa.
Reliineta. V. Reyneta.
Rehinós. Resinoso.
Reliumidor. Que rehu-
miteja. Rehumedecedor.
Rehuniitejanieut. Re-
humedecimiento. (decer.
Reliumitejar. Rehume-
ReinipréM. Reimpreso.
Reincident. Relapso.
Reine. V. Regne.
Reinllament.//ínc/ía:oíi
Reinflar. Hinchar.
368
REL
aeínflat. Abotagado, em-
bolijado, hinchado.
Reintegració y Reinte-
graraenl. Reintegro, {cirse.
Reintegrarse, r. Resar-
Reintegro. Reintegración
Reiteradament. Adv.
Re[)t'tidament. Repetida-
mente, {cacion.
Rei^ indicació. Revindi-
Reivindicar. Reí indicar.
Reixa. Reja, rejado. Reixa
(fe parlador de monjas.
Red. V. Reixat.
Rei.vat. Enrejado, rejado,
verja. Reixal de tanjas ó
país. Varascelo. Reixat
en la roba. Calado, cala-
da, trenado. [Rejero.
Reixayre. Qui fá reixas.
Reiseta. Dim. Rejuela.
Reixir. V. Reeixir,
Rejectar. Desechar, des-
cartar, rechazar, separar.
ReJMvenéixer ó Reju-
\er\\r. Rejuvenecer, (cedor.
Rejiiveniíiíír. Rejuveve-
Rejiiveninient. Ac. y ef.
de rejuvenéixcr. Rejuvene-
Rel. V. Arrel. {cimiento.
Relació. >;arració. Nar-
ración, pintura. Conne-
xió. Referencia, respec-
to, orden, coherencia. Fér
relació. Fr. Contar. Nar-
rar, relatar, referir, rela-\
donar, hacer relación. Re-¡
ferirse una cosa á altra.
.iludir, referirse, connotar
RelaiiKO. Reincidente. \
Relatai'. Narrar, relacio-
nar, referir, (látiro.
Relatiu. Concerniente, re-f
Relator. Relatador, rela-
tan le. (relajam ien to. :
Relaxació. Relajación,
Relaxant. Relajante.
Relaxar. En sas princip.
acceps. Relajar. Negociar
un vale, pagaré, etc. AV-
gociar. Donar algun des-
cans al ánimo. Dar desa-
hogo, esparcir el ánimo.
Relaxar(<e. r. En sas
princip. acceps. Relajar-
se. Viurerlo clergue ó re-
ligiós com un secular. A-
xegldi'arse. Viciarse en lo
costum, estragarse.
Relaxat. Relajado, laceo,
RELL
I relaxo. (terrar.
[Relegar. Desterrar. Des-
, Releix. V. Rel-leix.
¡ Releta. Arreleta. Raicilla,
I raiceja. V. Alleugerar.
Reíevar..\liv¡ar.líííyerar.
Religió. Pietat. Piedad.
Bonas costums. Orden.
Religi<inari. Religionista
Reiigió»i. Qui prot'esi-a
alguna religió y porta ha-
bit. AVaiíe. Observant de
la lley y religió que pro-
fessa. Piadoso, pió.
Religi4iNitat. Puntuali-
tat y exactitut. Escrupu-
losidad, e.ractilud .
Reliquia. Sobras del men-
jar. Relieve. Restos de ga-
leta mullada. .Mazamor-
ra. Guardar com una re-
liquia. Fr. Guardar como
oro en paño.
Reli((uiari. Relicario.
Retía. Reja. Donar la pri-
mera relia. Agrie. Barbe-
char, alzar. La segona. iíi-
nar. La tercera. Terciar.
La cuarta. Cuartar. Posar
la relia. Enrejar.
Rellanip! Interj. impre-
catoria. Mal haya ó mal
haya el alma del diablo.
V. Llampech.
Rellan.<«. Relance. De re-
llans. Adv. Casualmente,
de relance, (sa. Relanzador
iíeUansuiUtr.Qxii retlan-
Uellan.xanient. Relan-
zamienlo. (sar. Relanzar.
RellanNar. Tornar á llan-
Rellegir. Releer.
Rel-leix. Relej, releje.
Rel-leixar. Volver á dejar
Rellent. Humit y no mu-
llat. Liento. Humitat en
la atmósfera. Relente, re-
líente, (par. Relamer.
Relle|iar. Tornar á lle-
Relleu. Adorno sobre un
plá y lambe sobras del
menjar. Relieve. Obra fe-
lá de relleu tosch. Ana-
glifo. Arquit. La part que
sobrelx de la linea prin-
cipal. Resalte, resalto. Re-
lleu en los metalls. Niel.
Obra de relleu. Mazone-
ría. Traballar de relleu.
Relevar. Traballar de re-
RELL
lleu en los metalls. A' (e/íír
RelleTabfe. Rekvable.
Rellevadur. Qui relle\a.
Relevador.
Rellevar. Reemplassar á
altre en lo empleo ó ser-
vid. Relevar, reemplazar^,
sustituir. Traurer part o
quantitat. Quitar. Reno-
var. Renovar, remudar.
Rebaixar. Rebajar. AUer-
nar mútuament. Revezar-
se , remudarse.
Reile^arNC. r. Anarsc
cambian!. Remudarse.
RelEexi. Substitució. Re-
levo, remuda, remuda-
miento, relevación, revezo.
Relliga. Segona lliga de
I metall. Religa.
Relligada. Religación.
Relligador. Qui relliga.-
Religador. 'Religamiento. .
Rellígainent.Reiligació.
Relligar. Religar, reatar.
RelEiniació. Relimacion.
Relliniar. Relimar.
Relliscada. Lo acte de
relliscar. Desliz, resbalón,
resbaladura, deslizamien-
to, trompicón, traspié, lu-
bricidad. La senyal que
queda de haver relliscat.
Resbalamiento.
Reili.scadur. Lo qui re-
llisca. Resbalador. Lloch
ahonl se rellisca ó se pol
relliscar. Resbaladero.
Relliscar. Resbalar, des-
lizar, escurrir, desvarar.
Relliscós.V. Rellisquem.
Rellts(|uent. Deslizadi-
zo, resbaladizo, resbalo-
so , escurridizo , lúbricOy
vidrioso, deleznable.
Rellotge. Reloj. T\. de are-
na..lm/)o//í'f(i. Rellotge de
butxaca. Muestra. Rellot-
ge de repetició. Repeti-
ción. Rellotge de ressort
munta corda. Reloj mon-
ta cuerda. Rellotge de sol.
Reloj solar. Tocar lo re-
llotge las horas, etc. Dar
el reloj las horas, etc.
Rellotger. Relojero.
Rellotgera. Relojera.
Rellotgeria. Relojería.
RellotgcN. Pla. Amar-
gón, diente de león.
REM
HeltutieMt. Reluciente
ReKuhiiuelit. Ac. y ef.
de relluhir. Relucimi'ento.
Relluliir. Resplandéixer.
Brillar, relucir, resplande-
cer. relumbrar, espejear.
Uelluyta. Reluchamiento.
Relluytattor. Relucha-
Jor. ,vint. Reluchar.
Relluytar. Lluytar so
Reni. Palo, remo. Rem
curt de canoa. Canalete.
Rem de moro. Pla. V
.4rbre de tinta. Pl. Rem
de un barco. Palamenta.
Fábrica de rems. Remo
lar. Lligarlosrems.Náut.
AfreniUar, freniUar.
Rema 'A). Adv. A tra
mano. ;mat
KeniacEa. Bogada. V. Ra-
Reiiiatlur. Remero , re-
mante, ment, Remada
Keiuadura. V. Rema-
Reinal. V. Ronsal.
ReuiaCeEíir. Remaldecir
Reinaineut. Remamien-
to, remadura.
Remanal-. Remandar.
Renianent. Immutable.
Permanente. Residuo, ¿i'o-
bra, sobrante. Lo que 's
presenta novament. Re-
maneciente.
Reiiianjat. Parlant de un
color. Comido, gastado.
Rentar. Trabailar ab a
fany y fatiga. Bregar, bo-
gar. Ñáut. Remar contra
la corrent de las ayguas.
Proejar. Remar eh da-
trás. Náut. Ciar. (car
Remarcar. Contramar-
Rema^^tegar. V. Remu-
gar, (da.
Rèniat.V. Ramat, Rama-
Keiuatadament. Disba-
rat adament. Disparatar
damente.Y. Absolutament
Rematar. Acabar. Con-
cluir, terminar, finalizar.
En los encants y vendas
públicas. Subastar.
Remato. .4rquit. Remati,
cima, rematamiento.
Remediar. Curar, repa-
rar, sanear. {miel.
Heinel. Segona mel. /fe-
Remembrar. Fèr me-
moria. Rememorar, recor-
mC. C.\T. CABT.
REM
eia;', memorar. ido.
Remeinbrat. Rememora-
Remeiubratiu. Reme-
morativo, (brar.
Rememorar. V. Remem-
Renienador. Qui reme-
na. Meneador. Lo cávech
llarch pera pastar lo mor-
ter ó argamassa. Batide-
ra. Lo instrument de fus-
ta pera remenar lo vi.
Mecedor, mecedero. Lo de
la xocolata. Molinillo.
Remeuaiuent. Rerohi-
. níi'e/iío.V. Regirament. Lo
moviment del eos. Meneo.
Lo afectat. Contoneo. Lo
de la cua. Coleo.
Remeuar. Móurer de una
part á altra alguna cosa.
.Menear, traquear, remoli-
near. Saccejarlos liquits.
Bazucar, zabucar. Desfer
la xocolata ab lo molinet,
la cals al) la arena. Batir.
Regirar, resóldrer. Revol-
rer". Reairar la olla ab la
cullera. Cucharetear. Re-
menar las carias en lo
Joch. Barajar. Remenar
algunas cosas pera unir-
las. Mecer, remecer. Re-
menar en lo ayre. Tremo-
lar. Remenaria cua. Co-
lear, raòear. Remenar las
cols. Fr. fam. Menear el
ajo. Remenar lo cap. Ca-
becear. Remenar lo foch.
Hurgonear. Remenar lo
vi. Bastonear.
Remenárse. r. Cernerse,
mecerse, anadearse, con-
tonearse, columpiarse.
Reuiendador. Remen-
dó. Remendón. Qui adoba
tauladas. Trastejador, re-
tejador. (sar, Adobar.
Remeudar. V. .\padas-
Remendo. Composició
de alguna cosa. Compos-
tura, remiendo, reparo.
V adob en las teuladas.
Trastejadura, reteje.
Remendó. Remendón. V.
Alaconador.
RemenKa.V. Redempció.
Rementerola.Pta. Cala-
mento, calaminta.
Remer. Qui rema. Rema-
dor, remero. Lo condem-
REM
369
nal á remar en las gale-
ras. Forzado, galeote.
Remés. Enviat. Remitido,
enviado. Perdonat. Perdo-
nado remitido.
Reniega. Salari de trans-
port y entrega. Remisión.
V. Dilació. Próroga.
Renieí»ar. V. Remétrer.
Reniétrer. Remitir.
Reniey. En sas princip.
acceps. Remedio. Medica-
ment. Medicina, remedio.
Alivi. Lenitivo. Sledi pera
reparar algun dany. Re-
paro. R. casóla. Remedio
casero. Remey exterior ó
de part de lora. Aposito.
Posar remey. Fr. Curar.
Medicinar. Aplicar, posar
- remey. Fr. Remediar. No
hi ha remey. Fr. No pot
ser. No hay arbitrio ó no
queda recurso. Ni un peT
remey. Loe. Ninguno, ni
uno siquiera.
Reniigi. V. Remament.
Reniijá. Mediano.
Reniini.>«cenc¡a. Recuer-
do, recordación.
Reniiraiiient. Circuits-
peccion, gravedad.
Remirar. Mirar ab re-
flexió. Reflexionar.
Remirarse, r. Esmerar-
se. Esmerarse, poner cui-
dado ó atención.
Remis. Negligente, remi-
so, moroso. V. Escás.
Remissa. V. Romassa.
Remissament.Adv. Des-
cuy dadament. Descuida-
damente. Per damunt.
Perfunctoriamenie.
Remissihie. Perdonable.
Remissió. Fredor, tebie-
sa. Tibieza. Tardansa.
Tardanza. Fisic. Dismi-
nució de activitat y forsa.
Diminución. V. Dolsor.
Sens remissió. .\dv. Sin
remedio. indispensable-
mente, forzosamente.
Remítjos (Codernas de).
Pl. Náut. Codernas inter-
medias ó de henchimiento.
Remoció. Apartament.
Apartamiento, alejamien-
to. V acte y ef. de re-
móuTeT.Rem'ovimienio.
■21
370 REM
Renioguda.flemornnien-
to. (mcicd, tardanaos.
Réniol. Peix de mar. Ré-
Reinolatsa. Pta. fíemo-
lacha, betarraga. íraoich.
Remolcaiiient. V. Re-
Remolcar. Naut. Sirgar,
atoar, llevarà remol'jue,
dar remolque.
Reniolcli. Obra de remol-
car./íemo/''/»e. A remolch.
Adv. Remolcando.
Renióldrer. Remoler. {se.
Reinulejar. fíemolonear-
Reniolejaype. Remolón.
Keiuoli. En .<as princip.
acceps. Torbellino, remo-
lino. Xuclador. Olla, vór-
tice. R. de pols. Tolvane-
ra,7Vibe.K.áe\ent y neu.
Ventisca, ventisco, ventis-
quero. La persona que
may está quieta. Zaran-
dillo, ardilla. R. de vent.
Tifón. Fisic. Turbtllon.
Renioliei. Menesc. En-
fermetat que pateixen al-
guns animals. Remolido.
Reinoliiiient. Remoli-
miento. (V. Remolí.
Reiuolinatla. Tolvanera.
Remolinador.y. Paleta.
Remolinar. Remolinear.
R. la neu. Ventiscar.
Reinoilii*. Posar blana
alguna cosa. Ablandar,
rennillir, reblandecer.
ReiMoIIipse. r. Posarse
bla. Emblandecerse, re-
lentecer, relentecerse.
ReinoIIit. Emblandecido,
reblandecido.
Remolta. Residuo que
queda de aquellas cosas
que s' cxpremen forta-
ment. Borujo. bagazo.
ReiiKtr. Rumor. Rumor.
Remora. Tardansa. De-
mora, retardo. Peix. Tar-
danaos. V. Rcmol.
Remordiment. Escrú-
pulo, remordimiento.
Remorrtir. Remorder,
roer, (surro. murmullo.
Rentoreig. Rumor, su-
RemoJ4car. Remosquear.
Reniost. Aygua bruta pe-
ra rentar. Lavazas, leva-
dura, [remoto.
Remot. Apartat. Lejano,
REN
REN
Remóurer. Apartar unajRenaixení^a. Remci-
cosa de lloch ó conmóu-l miento. ver. Renacer.
rer. Remover. Apartar al-' Renái\er. Tornar á nái-
gun inconvenient. 06iiar,' Renart. V. Guineu, (cido.
cuitar. Regirar, remenar. Renascut > Renat. Rena-
Revoher, remecer. jRencb. Ranch. Rengo.
Remuda. Remudamiento, i renco. Lo insecte. Garra-
revezo, (r. Revezar. \ pata , rezno. Rench deju-
RemiKlar. V. Rellevar.! nv ir.Clos. Te/íi. circo. :tre.
Remiigació. Rumia, n/-' Rencontre. V. Reencon-
miadura. i Rencor. £»ooíio, odio, en-
Remugador. Qui remu- conamiento. Ab rencor.
ga mòlt. Rumión. V. Ron-i Adv. Rencorosamente.
dinayre. (dura, ri/mia.! Rencorós.Qui té rencor.
Reniügament. Rumia-' Enconoso, rencoroso.
Remugar. Tornar a mas-! Renda. I'tilitat ú benefici
tegar los aliments algunsl que produheix alguna co-
animals. Rumiar, i'oznar.
Entre menescals móurer|
los llabis lo caball. Boce-\
zar, bocear. V. Rondinar.!
Remugó. Remugamenl.
Rumia, rumiadura. Lo so|
bronch que forma 'I bur-j
ro. Rebuzno, roznido.
sa. Renta, rédito, rendi-
miento, rendición, proven-
to. La feudal. V. Cens.
R. fixa. Rentada. Donar
de renda. Fr. Rentar, re-
dituar. Pl. Conveniencias
Rendal. Cosa de renda.
Redituable, reditual.
Remiijot. Porció de blat'Reuder. Qui viu de rea-
per móldrer. .Saquilada. \ da. Hacendado, arrenta-
Remiill. /fe»io/o. (ro. rfo. Qui paga renda ó pren
Remullador. Remojade-\ arrendament. Rentero.
Remuilauíent. V. Re-^Rendeta. Dim. Rentilla.
mull. íj'ar. ¡Rendició. Rendimiento.
Remullar. Remojar, mo-\ \. Rédit. {misarnente.
I Reiididament. Adv. Su-
! Rendiment. Rendició.
i Rendición. La fatiga, can-
saci , etc. Rendimiento.
I postración. Expressió ob-
sequiosa, oferiment. 06-
sequio, sumisión.
Remulló. V. Rosta.
Remuneració. Premio,
recompensa. (dor. j
Remunerador. Premia-l
Rentunerar. Premiar. |
Remunta. En sas princi-:
pals acceps. Remonta. \
Entre sabaters. raberndd.Reñilir. Produhir renda.
remiendo. • [ble.\ Rentar. Vencer. I'ejiccr.
Remuiítable. flpmojifa- Rendir.se. r. Abátrerse.
Remuntador. Qui re- Sucumbir, ceder.
munísi. Remontador. Rendit. .Vbalut, cansat.
Remiintament. Aí>;no;i- Cansado. \ensu{. Rendi-
te, remonta. do. Subrais, obsequios.
Remuntar. Remontar. Sumiso, obsequioso.
Remuntar.se. r. Ensu- Renebot. flMoòríHO.
perbirse, elevarse. Repi- Rénecii. Paparra. Rezno.
narse. engreírse. I Se diu de certa classe de
Remunti.*ita./íe»!OH/i.sía llegums. Judiones, judíos.
Remuhtura./ffmoj)í»/rn.i Renccli. Reniego, blasfe-
Rénacli. Taba. Tábano. \ mía, derreniego, voto.
moscardón, moscarda, ta-' nenes»iior. Qui diu
barro. \. Reynela. I blasfemias. Rlasfemo.
Renadiu. Agrie. Renadío, I Reneganient..\postasia.
ricial. (Renacedor.' Apostasia. Blasfemia.
Renaixedor. Qui renaix.] Rlasfemía. reniego, voto.
Renaixement. V. Re-j Renegar.Flastomar.Z^/dx-
naixensa. ' femar, votar. Abandonar
REN
la religió que 's professa-
va. Apostatar.
Renegat. Joch del home
entre tres. Hombre, em-
perrada, (quido.
Renera. Ronquera, ron-
Renet. Mòlt net. Relim-
pio. Besnét, lo Gil ó Glla
del net ó nela. Biznieto.
Renetejar. Relimpiar.
Rengla. V. Kengle.
Rengle. V. Renglera.
Renglera. Linea de co-
sas arregladas. Ringle,
ringla, ringlera, hilera,
fila, linea, hilada. La tira
de ceps, arbres, ó plantas.
Liño. La de rajólas col-
locadas en lo forn. Daga.
Reisgló. Renglón. Pl. En
los escrits. Lineas.
Renill. Relincho, relinchi-
do, hin. {Relinchador.
Renilladior. Que renilla.
Reniliar. Relinchar, hi-
Renitent.V. Terch. {nar.
Renoca.Fam. Doncellueca
Renocb. V. Rana.
Renuiu. Sobrenombre, re-
nombre, cognomento, ape-
llido. Lo injuriós sobre-
posat. Apodo. {brable.
Renonienable. Renom-
Renonieuadanient.
Adv. Renombradamente.
Renonienadur. Qui re-
nomena. Renombrudor.
Renonienanient. Re-
nombramiento.
Renonienar. Renombrar
Renunienat. Famós, cé-
lebre. Renombrado, fa-
moso, célebre.
Renou. Brot. Vastago, re-
nuevo, pimpollo. Portar ó
fér anar en renou. Fr.
Traer revuelto ó en rueda.
Renovació. V. Renova-
ment, Transformació.
Renovament. Renova-
ción, renuevo, criamiento.
Renovar. Refrescar. Re-
frescar. R. alguna obliga-
ció. For. Novar.
Renovar.««e. r. Agafar vi-
gor ó forsas. Reverdecer,
re^'ivir, recontarse.
Renlacaras. Adulador.
llis>onger. Lavacaras.
Rentada. Lo acte v efec-
RENY
te de rentar. Lavadura,
lavación, loción, lavato-
rio. La segona rentada.
Relave. |
Rentador. Qui renta, ¿a-
vador, bañador. Lo parat-
ge en que 's renta. Lava-'
dero, lavandera. La llosa
en que 's pica la roba. Es-
tregad ero.
Rentadora. V. Bugadera
Remadura. Rentada. La-
vadura, lavación , loción.
V. Bugada. Pl. La ajgua
bruta de lo que se ha" ren-
tat. Lavazas. Las renta-
duras de las botas. ^3»a-
dtirle. {aguama7iil.
Rentan»an.s.La((7í/!a>!os,
Rentauíent. V. Rentada.
Rentaplatí». Pla. Jara
blanca. i
Rentar .Netejar ab avgua.'
Lavar, limpiar, bañar,
jabonar. Netejar lasev-
nas de la cuvna. Fregar.
Netejar la rolia desprès
de lá bugada. Sacar. R.|
la boca. Enjuagar. R. mal i
y depressa. Jamerdar.
Tornar a rentar. Relavar.'
Rentar««e. r. Lavarse.
Reutillas. Pl. Certas ren-
das de poca entitat. Siete
reñíalas. (nuncio.
Renunci. Burrada. AV-
Renuncia. La ac. de re-
nunciar. Renunciación,
renunciamiento. Dimis-
sió. Dimisión, cesio7).¥oT.
Apartamiento. \
Renunciaeió. Renuncia-
miento. Y. Renuncia. j
Renunciar. Despossehir-
se per voluntat propia.
Abdicar, dimitir, resig-
nar. R. la propia volun-
tat. Abnegar. gany.
Reny. Reprensión. V. Re-
Wlen\aaor. Regañón. \
Renvar. Reñir, regañar,
increpar. ¡
Renyayre. V. Ren\ador.
Renyidor. Qui lè propen-
sió a renyir. Pendenciero.
Renyina. Debat, penden-
cia. Riña, rencilla, quime-
ra , clíoque , disensión,
camorra, rompimiento. \
Renyir. Enemistarse, des-'
REP 371
amistarse, pelear, pen-
denciar, romper. R. ab
crits y soroll. Emborru-
llarse. V. Renvar.
Reoetava. Octavilla.
Repalaíía ó Repa'.assa.
Herb. Lampazo, barda-
tía, (paparse.
Repantigaríie. V. Re-
Re|>aparí«e. r. Arrella-
narse, rellanarse, repan-
tigarse, recalcarse.
Repapiejar. Chochear.
Reparable. Notable, no-
table, (ío, rehacimiento.
Reparació. Reparamien-
Reparauíent. Repara-
ció. RejMracion.
Reparar. Compóndrer,
apariar. Rehacer, refor-
zar. Restablir. Restau-
rar, subsanar. Advertir.
Notar, observar. No repa-
rar. Desadvertir.
Reparent. Tataradeudo.
Reparo. Adob. Repara-
ción, re¡)aramiento, re-
miendo, saneamiento. No-
ta ó advertencia. Obser-
vación, nota, animadver-
sión, objeción, Fér reparo
de alguna cosa. Fr. Obje-
tar, contradecir, dificul-
tar, (to, compartimiento.
Repartiei4». Repartitnien-
Repartidor. Que deu ve-
parlir&e. Repartidero. Qui
reparteix. Partidor.
Repartiment. Reparti-
miento, repartii:ion, par-
tición, distribución, com,-
partimiento. Repartiment
de tributs. Derrama.
Repartir. Partir, com-
partir, distribuir. R. con-
tribució per milers. A mi-
llarar. Dit de lo pes ó dis-
tancia. Promediar.
Reparto. Repartimiento,
repartición. Si es per mi-
lers. AmiUaramiento. R.
de tributs. Derrama.
Repá»>. Re]iaso. paso, revi-
sión, vuelta. Donar un re-
pàs. Fr. Echar un repaso.
Repa!>i«ada. V. Repáá-
Repaí^.sar. Remirar lo
que s' ha estudiat. Releer,
remirar. Tornar á passar
pel mateix camí. Traspa-
372
REP
sar. Recusir. Recorrer.
RepaKtiira. Repasto.
Repaí^turar. Tornar
pasturar. Repastar.
Repèl. Repelo, redopelo,
rodapelo. A repèl. Adv.
Contra la direcció natu-
ral del pel. A contra pelo,
pelo arriba, á pospelo. Ve-
nir á repel. Fr. Repugnar
alguna cosa. Hacerse cites-
la acriba. V. Enemich.
Repelada. Ac. y ef. de
repelar. flp/3e?í;f7i(ra. liada.
Repe lament. V. Repe-
Repelar. Arrancar lo pel.
Descañonar. Netejar per
segona vegada. Remondar
Repel-lilile. Que pot ó
deu ser repel-lit. Recha-
zable. iRechasadamenle.
Repel-lí«lainent. Adv.
Repel-lid«ír./íef/io-aí/oí-.
Repel•lir. Repeler, recha-^
zar, propulsar.
Repeló (Haverne un). Fr.
Darse un repelón , tratar
ttna cuestión ligeramente.
Repelos. Delicat de geni.
Quisquilloso, rencilloso.
Repésidrer. Renyar. Re-
prender, advertir, predi-
car , sermonear , tachar
nrginr. Recobraruna em-
barcació que liavian prés.
Represar. Cusir á sobre
costura. Sobrecargar. A-
cométrer de nou la febra,
etc. Recargar la calentu-
ra, etc. V. Repel-lir.
Repenedida. Dona que
REP
provista. (percussiu.
Repercucienf. V. Re-
Repercudir. V. Reper-
cutir. Mcd. Retundir.
Repereusí^ió. Repercudi-
da. V. Repercutiment.
Repercu.swiu. Repercu-
lorio. [cusion.
RepercufÍRient. Reper-
Reperciitir. Repercudir.
Repercutiiri. V. Reper-
cussiu. (prontuario.
Repertori. Repertorio,
Repéíí. Repeso.
Repetició. La acció de
tornar a fér. Reiteración,
porfía, insistencia. Tra-
ducció de un idioma á
altre. Traducción , ver-
sión. Repetició de lo que
se ha dit. Redición.
Repetidor. Ajudant del
mestre. Pasante.
Repetir. Reiterar. Reite-
rar, redoblar. Tornar á
dir una cosa. Asegundar.
Traduhir. Traducir, ver-
ter, construir. Log. Resu-
mir. Resumir.
Repeu. Repisa. Repisa.
RepicaiNir. Qui repica.
Repiqueteador.
Repicantent. V. Repich.
Repicar. Tocar ab vivesa
y depressa algun instru-
ment. Repiquetear. Tor-
nar á tocar ó tocar repe-
tidament. Retocar. Féste
ó que 's fassa repicar. Fr.
fam. Vete ó vayase al rollo.
Repich. /?<>/»>/ Wí, retoque.
deixa la mala vida per Repicó. fle/jiV/Hí'^f. (<7arí«/(j
\iurer en lo claustro. Re-
cogida, arrepentida.
Reiiebedinient. Arre-
peni iment. Arrepenti-
miento, pensar.
Repenedir. Arrepentir.
Repent. V. Repente.
Repente. Promptitut, o-
currencia viva. Repentón.
Cop de repente. Adv. An-
(ucion. De repente. Adv
Repiíia. Rebaba, repeu
Repitjur. Repeor.
Repixar. Gotear. V. De-
gotar, Fluir.
Replá. Planura. Llanura,
llanada. Lo descans de
las escalas. Rellano, me-
seta, descanso.
Replanar. Rellanar.
Replanen y Replanet.
Dim. Descansillo, mesilla
Ala improvista, í'mpro-! Replantejament. Re-
visamente , de improviso.\ planteo. itear.
de sobresalto. i Replantejar. Replan-
Repentí. Sií6í7o, rep#n<i-'Replé. Mòlt pie. Relleno.
no, subitáneo. I rellenado. Pié de humors
Repentlnanient. Adv. òAemen'jar. Repleto, harto
Improrisammle, á la im- tiepleeió ó Repíessió.
REP
Exeès de humors. Pleni-
tud, plétora. Excés en lo
menjar y béurer. Reple-
sion de estómago.
Replega. V. Aplega. La
porció de humors detin-
guts en lo COS. Congestión.
Replegar. V. Arreplegar.
Replenar. Rellenar.
Reiilenar.xe. r. Menjar
ab demasía. Atracarse.
Replenitut.Menesc. Ma-
laltia causada per béurer
massa aygua. Enfosado.
encebadamienlo.
neptetitiin. V. Repleció.
Replet. V. Replè, (jecion.
Réplica. Replicacion, ob-
Replicació. Réplica.
Replicattor. Replicante.
Replicar. Objetar, repo-
ner, refutar.
Replicayre ó Replicó.
Replicón, respondón.
Rep4»lidor. Remendó. Re-
mendón, rezurcidor.
Repolínient. Remiendo.
Repolir. Pulir de nou.
Repulir, .\sscar ab afec-
tació. Acicalar. Adobar.
Remendar, recomponer.
Enllustrar. Alustrar, en-
lustrecer. Purificar. Lim-
piar, pulimentar.
Repttluni. V. Pedruscall.
Repónticli comú. Pta.
Repóntico vulgar.
Reponx. Pía. Reponche.
Rep4»rt. Plaher. Deporte.
Reportar. Portar novas.
.Soplar. Refrenar, mode-
rar. Refrenar , moderar,
reprimir, reparar.
Repús. Judici, cordura.
Cordura, asiento, sosiego.
Descans, tranquilitat. Re-
poso, tranquilidad, des-
canso. Descans del tra-
ban. Relajación.
Reposadur. En los ca-
mins. .Apartadero, .\ssien-
10 deis forns de fundició.
Reposadero.
Rep4»ciar. Tornar á posar
una cosa al lloch que an-
tes estava. Repo-ner, res-
tituir, reformar. Descan-
sar. So.iegar, intermitir,
posar. Estar enterrat. )(i-
cer, dfscansar.
REP
Reposarse, r. Assosse-
garse. Sosegai'se. Posar
seny. Asentar el juicio.
Reposat. Descansat. Re-
posado, repuesto. Assos-
segat. Sosegado, tranqui-
lo,quieto, pací /ico. Enteni-
mental. Sesudo, sentado.
Repoteneia (De). Adv.
De antuvión. {sible.
Reprehensible. Repren-
Seprehensió. Amones-
tació, correcció. Repri-
menda, carda, reprensión.
Reprehensió del malalt.
Accesión, recargo, acceso.
Reprehensor. V. Repre-
nedor. (pren. Reprensor.
Repreiiedor. Qui re-
R.eprensi«í. V. Reprehen-
sió. (dor.
Repren.t^or. V. Reprene-
Représ. Renyat. Repren-
dido. Dit de las ayguas
estancadas. Represadas,
estancadas , detenidas.
Contingut. Compreso. V.
Arrepenlit.
Repre.sa. Recuperació de
lo qtie s' havia perdut.
Recobro, represión, V.
Rel-leix. Represa de pits.
Malaltia en los pits. Pelo.
'Representació. Figura,
imatge. Símbolo, imagen,
simbolización. Copia, ca-
ricatura. Remedo.
Representar. Semblar,
ser imatge ésimhol. Sim-
bolizar. Pintar. Pintar.
Repressió. V. Represa.
Repriniínient. Y. Re-
frenament.
Reprimir. Contenir. Corí-
tener, refrenar, cohibir,
domar, dominar.
Reprimirse, r. Vencerse,
reportarse, refrenarse.
-Reproba. Reprueba.
Repr«»bar. Desaprobar,
censurar, condenar.
Reprobo. Destinat a la
pena eterna. Precito, pres-
cito , reprobado. Dolent,
pervers. Perverto. malva-
do, avieso. (ducibk.
Repr4»ductible. Renro-
Reprocluhir. Reproducir
Repromesa. /(íf)7-o7ii)S!07)
Repropi. Qui no fa la?
REP
cosas propias. EjTceníri'co.
Lo terch ó tossut. Terco,
reliado. Dit del caball.
Repropio. V. Recelos.
Reptador. Retador.
Reptar. Repéndrer. Cor-
regir, amonestar, repren-
der. Provocar , desafiar.
Desafiar, retar.V. Tornar.
Repto. Reto, {blicanismo.
Republicanisme. Repu-
Hepudi. Repudio , repu-
diación, (cion.
Repiidriment. Repudri-
Repudrir. Repodrir.
Repuesto. Provisión, re-
ten, prevención, matalota-
je. Repuesto de pedra y
cals. Mampuesto. De re-
puesto. Adv. Per preven-
ció. A ó de prevención.
Repugnancia. Disgust,
reparo, diticultat de fèr
ó adraétrer. Oposición, re-
beldía, repelo. Ab repug-
nancia. Adv. Repugnan-
temente, cuesta arriba.
Repusnantnient. Adv.
Con repugnancia.
Repuji^nar. Resistir. Re-
sistir, rechazar. Fèr de
mala gana alguna cosa.
Cocear, disonar.
Repujar. Volver á subir.
Repulit. Repulido , acica-
lado. V. Empolaynat.
Repulsa. Negativa. Nega-
tiva. Reprehensió foria.
Fraterna, mesilla, peluca,
carda , sermón. Apartar
al enemich defensantse.
Propulsa, propulsión. Do-
nar una repulsa. Fr. Re-
pulsar, (rer. Denegar.
Repulsar. Negar, exclóu-
Repunt. Pespunte, dere-
chuelo. Fèr repunt. Fr
Repuntar. Pespuntar.
Repuntar. Cusir de re-
punt. Pespuntar. Recusir.
Repuntear.
Repuntejar. Repuntear.
Repunxó. Pta. Farolillos,
rajiónchiyo, ruiponce. Ins-
trument pera fèr pun-
xons en lo grabat. Con
trapunzon.
Repussalla. Mazamorra,
rebusca, rebusco, zupia.
Reputació. Dignitat, es-
RES
373
timació, Ilustre, etc. fíoíi-
ra, honor, gloria.
Reputar. Formar concep-
te. Conceptuar.
Reiiuatrenador. Quire-
quatrena. Requintaclor.
Requatrenar. Requintar
Re<|uebret. Amoricon,
amorcillo, florecilla.
Requebró. Requiebro. Ti-
rar requebros. Fr. Re-
quebrar, (questa-
Requeriment. V. Re-
Re(|uesta. Acte judicial
amonestatiu. instancia,
recuesta , requerimiento.
Consum. Consumo. Tenir
mòlta requesta. Fr. Des-
pacharse mucho.
Requestar. Requerir.
Requint. Requinto.
Requinta. Capritxo, ca-
pritxada. Capricho.
Requinteró. Fill de
blanch y quinterona ó vi-
ce-versa. Requinteron.
Requintos. Capritxós.
Caprichoso.
Requiridor. Requeridor.
Requirimenl. Requeri-
miento. V. Requesta.
Requirir. En sas princip.
acceps. Requerir. Dema-
nar ab instancia. Inter-
pelar, (quisto.
Requirit. Requerido, re-
Requisició. For. JnMan-
cia. Requiriment. Reque-
rimiento. V. Requesta.
Requisir. V. Requirir.
Re(|Uisit. Circunstancia,
condició. Requisito, cir-
cunstancia, arrequive.
Llemineria. Gollería , co-
tufa , golosina, gullería.
Menjar delicat. Guisadi-
llo, comidilla.
Res. Alguna cosa. Ccm,
algo. Carencia. Nada.
PÒch ó mòlt poch. Mi-
gaja , tris. Ab ó en un
no res. Adv. En un san-
tiamén. No dir res. Fr.
No decir ó no hablar pa-
labra. No es res ó no es pas
res. Loe. iron. Ser molt.
Ahí es nada, ahí es ««
grano de anís. No fèr res.
Fr. Holgar. No res ó no
pas res. Expr. Nada. Per
374 RES
un no res y per un tres y
no res. Loe. Por unas na-
das, por un quítame allá
esas pajas. Ser un no res.
Fr. Ser una nadería, l'n
tres y no res. Fr. Nada
entre dos platos.
Keiwav. Fér menció. Men-
tar. V. Rondinar.
Resai-eeliada. Blas, fíe-
sarcelada.
Reiuay^uas. Pl. Vi de la
brisa prempsada. Agua-
chirle, aguapié, torcedura.
Re.*)'cal»alar. Desquitar.
Rescall'anient. Ac. de
rescalfar.fíefa/eíiíamienío
Retücallar. En sas prin-
cip. acceps. fíecalentar.
Sofregir. Sobreasar.
KeNcat. Rescate , reden-
ción. Cert joch. Marro,
moros y ci'istiunos.
Rei«eatar. Redimir, reco-
brar, libertar.
Re.^«el. Desconliansa./?e-
relo. Escrúpol. Rescoldo,
escozor. (lidar.
Rescindir. Anular, inva-
tteticitiió. Anul-lació. Re-
cision , anulación.
Re.wclint y Resclum. Tuf.
Husmeo, tufo, tufarada.
Recelosa. Presa , azud,
dique, esclusa.
Reíiieiuin. V. Resclim.
Rescripíe. Rescripto, (ri.
Heseriptori. V. Rescrito-
"escpitorc. Rescriptorio.
We.seríuper. Rescribir.
ReNeoaineiit. Reseca-
ción, reseramiento.
Resecar. Tallar. Cortar,
cercenar, atajar. X. Tráu-
rer. Ressecar.
Rec«eeh. V. Ressech.
Rexeixir. V. Reixir.
Resent. Penyora. Rehén.
Reti^enya. Revista de la
tropa. Revista. Descrip-
ció. Enumeración. Ñola
aue 's pren de las senyals
(fistinctivas de una per-
sona ó cosa. Filiación.
Renenyar. Narrar com-
pcndiosament./fe/i?rir bre-
vemente, someramente.
Renerva. Cautela. Ocul-
tación, reservación. Mira-
ment en las accions ó pa-
RES
raulas. Miramiento, cau-
tela, recato. Reserva del
Sagrament. Reservado.
Reservar. Guardar. Con-
servar, retener.
Reservarse, r. Recelar-
se. Cautelarse, desconfiar.
Re.<«erv»t. Discret, serio.
Prudente, cauto, callado.
Cántelos. £j"Cií.sarfo, re-
servado, secreto, guarda-
do, cerrado. (ceptáculo.
Reservatori. Anxup. Re-
Re.'iKuardar. Defensar.
Escudar, proteger.
Resgiiarilarse. r. Pre-
caucionarse. Precaverse,
cautelarse. Cubrirse ab 1'
escut. Abroquelarse, em-
broquelarse.
Ressuart. Defensa ó re-
paro. Resguardo, salvor-
guardia, reparo. La for-
talesa que defensa la mu-
ralla. Antemural. Sem-
blansa. Semejanza. Tenir
un resguarl. Fr. Semejar-
se, parecerse.
Reíiialla. Trossos de me-
tall. Recizalla.
Residencia. Domicili.
Morada, domicilio.
Residentnient. .\dv. Re-
sidentemente, con residen-
cia, estar domiciliado.
Residir. Morar. Habitar,
Residuo. Sobras. Resto,
remanente, sobrante.
Resigna. Resignncion.
Resigna de beneflci. Re-
greso, (tat. Conformidad.
Resignació. Conformi-
Resígnarse. r. Confor-
marse, someterse.
Resignat. Conformat.
CoJiformado. conforme.
Resina. V. Rebina.
Resinit. Semblant á la
rebina Resinido.
Resio. Mòlt resistent.
Fuerte, duro. V. Robust.
Resipiscencia. Arre-
pentiment , esmena de
vida. Enmienda, arrepen-
timiento.
Resistencia. Forsa. a-
puanl. Fuerza, aguante,
robustez. Oposició. Con-
traresto , oposición. No
trobar resistencia. Fr.
RES
Dar en blando.
Resistir. Oposarse á una
forsa contraria. Hacer
frente. Sufrir. Sufrir. Re-
pel-lir. Contrarestar, con-
trastar, forcejar, rebatir,
lidiar. {Uch. Rezado, oficio
Reso. Lo ofici ecclesiás-
Resóldrer. Determinar.
Resolver, acordar, deter-
minar, proveer, deliberar.
Disóldrer, deixatar. Sol-
ver, reducir. Compendiar.
Ejiilogar, resumir.
Resóldrerse. r. Deter-
minarse. Decidirse, par-
tir. Desférse alguna cosa.
Disolverse.
Resólrer. V. Resóldrer.
Resolt. Determinat, atre-
vit. Resuelto, determina-
do, impávido, denodado,
firme. Oui empren cosas
dificiillo>as. Emprendedor
Resoltament. .\dv. .\l>
resolució. Resueltamente ,
resolutoriamente.
Resolució. Determina-
ció. Acuerdo, decisión.
Coralge. .\rrojo, firmeza,
denuesto, valor, impavi-
dez , brio. Propòsit. Pro-
pósito. Expedició, deseni-
barás. Despejo. desparpa~
jo. Disolució. Disolución.
Resolució atropellada.
inconsiderada.ra/;i7rffl(/(j.
Resolut. Resuelto, resolu-
to, resolutorio, {nalitico.
Resolutiu. Analiiich. .4-
Re.«4»lutivanieni. Abso-
lutament, decididament.
Resolutoriamente. V. Re-
soltament.
Resolutorianient.Adv.
Resueltamente.
Resolvent. Fis. y Med.
Solvente, resolvente.
Respall. Cepillo. Lo qne
es de pel fort. Estregade-
ra. Respall pera netejar
cosas finas. Escobilla.
Respall pera net«iar los
caballs. Rruza.
Res|>allRr. Netejar ab I»
respall. Aceiállar, ce/ii-
llar. Lograr una porci6
de alguna cosa. Sacar ra-
ja. V. Respatllar.
Respatllanient. .^ccióy
RES
efecte de respatllar. fíes-
¡lahlamienío.
Res^patllar. Respaldar,
poner al respaldo.
Ree>patller. Respaldo,
respaldar, espaldar.
ttespsíy. V. Kespall.
Re.>«|>ectal)le. Respetable,
respetoso, respetuoso.
Kespectableinent.Adv.
Respetablemente.
Respectador./f espeíarfor
Re.spectar. Respetar, re-
verenciar, venerar.
Respecte. Proporció de
una cosa ab altra. Refe-
rencia, habitud. Venera-
ció, mirament. Respeto,
acatamiento , reverencia,
atención , miramiento.
Adv. En atenció. Median-
te. Adv. En ordé. En or-
den. De respecte. Adv. De
prevenció. De repuesto.
Falta de respecte. Desa-
cato. Faltar al respecte
Fr. Desacatar. Férse me-
nar ó portar respecte. Fr.
Hacerse respetar, obedecer
Respective. .\dv. Com
para lilamente, respectiva-
mente, (respetoso.
Respectuós. Respetuoso.
Respectuosament. Ad.
Respetuosamente.
Respectuositat. Respe-
tuosidad, respeto.
Respir. V. Respiració
Donar un respir. Fr. Con-
ceder un plazo.
Respiració. Accióyefec
te de respirar. Respiro.
Respiració cansada. So-
brealiento. Respiració for
ta. Resuello. Respiració
fatigosa. Anhelante.
Respirador. V. Respirall
Respirat!. La obertura
per ahont ix 1' ayre. Res-
¡liradero. La boca ó fines-
ira del forn. Rravera. Lo
que tenen los conductos
subterráneos. Sopladero
La obertura que 's deixa
en las canonadas pera res
pirar. .itabe. ventosa.
Respirar. Péndrer alé
Espirar. Cobrar esperit ó
forsas. Alear. Descansar
un poch del iraball. To-
RES
mar huelgo. Estar llibreí
de molestias y cuydados.
Resollar. Poét. Despedir,
llansar. Exhalar, lanzar.
Respirar forl ó ab pena.
Resollar. Respirar ab di-
ficultat. Anhelar. No
gosar respirar. Fr. Xo
osar chistar.
Resplandent. Resplan-
deciente, refulgente, fla-
mante, radiante.
Hesplandir. Despedir,
llansar resplandor, Huir.
Resplandecer , brillar, re-
lumbrar, centellar.
Resplanditr. Resplande-
cimiento, esplendor, ful-
gor, luz, radiación.
Respóudrer. Responder,
contestar. Respóndrer ab
llibertat y aspresa. Fam.
Despachaderas. Respón-
drer r eco. Resonar, re-
tumbar, 'nada.
Responeinent. V. Tor-
Respous. Responso.
Responsable (Per). Fr.
Comprometer. Férse res-
ponsable. Fr. Responder,
salir garante.
Responsejar. Respon
sar, responsear.
Respoiisioiiar. Endo
sar. endorsar, respaldar.
Respons<»ri. Responsorio
Respost. Contextat. Res-
pondido, respuesto.
Resposta. Contextació
Respuesta , contestación
Resposta divina. 0/y;cu/o
La veu repetida ó eco
Eco. Contextació á la de-
manda judicial. Litis con-
testación. Resposta agra.
Sofión. Anar ab pregun-
tas y respostas. Fr. An-
dar en dimes y diretes.
Deixar sens resposta. Fr.
Zamarrear.
Respostejailor. Respon-
dón, replicón , respionde-
dor. (replicar.
Respostejar. Responder,
Resposter. Respondón.
V. Respostejador.
Rennuiei. Resquicio, res-
r/uebradura, resquebraja-
dura. V. Vestigi.
Resquitar. Desquitar, re-
RES
375
bajar, reintegrar, compen-
sar, resarcir. (cada.
Resquitllada. V. Rellis-
Resquitllar. V. Relliscar
Ressabí. Regust. Resabio,
gustillo. V. Ressaga. Aga-
far algun ressabi. Fr. Re-
sabiarse, viciarse.
Ressaga. Resto. Rezago,
residuo, resto. Lo movi-
ment del avgua del mar
quant se retira. Resaca.
Ressagar. Naut. Estirar
los caps enterchs. Resa-
car. tiramoUar. Atrassar
ó suspéndrer alguna cosa.
Rezagar, demorar.
Ressalt. Resalto, resalte.
Ressaltar. Fèr cop á la
vista, distingir^e. Resul-
tar, resurtir, .\rquil. Sur-
tir en fora. Resalir.
Ressanauíent. Curació.
Curación, saneamiento.
Ressarcinieiit. Resarci-
miento, enmienda.
Ressarcir. Recompen-
sar. Desquitar, reintegrar.
Esmenar. Enmendar.
Ressavador.V. Rebedor
Resseeanieut. Reseca-
miento, resecación.
Ressecar. Assecar mòlt,
rostir. Quemar, tostar
Res.secat. V. Ressech.
Resseeb. Reseco, resequi-
do, desequido, sequizo.
Resseguidor. Qui resse-
gueix. Rebuscador.
Resseguinient.Obra de
triar, resseguir ó entre-
traurer. Entresaca.
Resseguir. Buscar ab
cuydado algunas cosas de
entre altrás. Rebuscar.
Examinar ó retocar algu-
na cosa. Repasar. Recu-
sir ó adobarla roba.fieco-
ser. Aclarir, triar. Entre-
sacar, [se. parearse, salir.
Resseiublar. A semejar-
Resseuibrada. Sembra-
da continua. Resiembra.
Resseiiibrar. Tornar á
sembrar. Sobresembrar.
Ressentiment. Disgust,
queixa. Resentimiento,
queja, querella, pique.
Ressentirse. r. Coraen-
sar á flaquejar ó esquer-
376
RES
darse alguna cosa. Sentir
se. Donar senyal de sen-
timent. Picarse, mos-
quearse, brincar, escamo-
nearse, quejarse.
nesnentit. Conmogut
Resentido. Queixós, deli-
cat.(>ui?/o.so, vidrioso, que-
jicoso, rijoso.
Ressenya.Revista de trO'
pa. Hevista, muestra, a-
tarde. Nota, senyal. Re-
seña, llamamiento.
Resaló. Lo so causat per
repercussió. Retumbo, re-
sonacion, resonancia , eco,
rimbombo. Lo bruns i t
que deixa la campana.
Zumbido, retintin.
Resíüol. Resistero.
ReNíionancia. Repercus-
sió del so. Resonación .
Res«.*«onar. Produhir so
per repercussió. Retum-
bar, rimbombar, zumbar,
responder. Divulgarse al-
guna cosa. Sonar.
Ressort. Muelle, resorte.
Reí!i»«ucitar. Promóurer.
Suscitar. Renáixer. Rena-
cer, (part. Maroma
Kest. Corda grossa de es-
Refuta. Resto, residuo.
Restablert. Restablecido
Re««tablidor. Qui resta-
bleix. Restaurador.
Re««tablinieiit. Restable-
cimiento, rehacimiento,
recobro, instauración.
Restablir.En sas princip.
acceps. Restablecer. Re-
novar. Reparar, instau-
rar, reformar. Refer. Re-
poner, rehacer, restituir.
R. las forsas. Refrigerar.
Reíttailera. Rimero, rima
ReMtant. Restante.
Restar. Quedar en algun
lloch.(>»cí/ar, permanecer
Restaurailor. Qui res-
taura. Suscitador.
Restaurar. Recuperar
Recuperar, recobrar, sal-
í'aj-.Restablir./fí'/jarac. {te
Restauratiu. Restauran-
fleste>U.Percha.\. Rastell
Restillo. V. Rastillo.
Restitiihir. Restablir.
Restablecer . restaurar.
Tornar alguna cosa á son
RES
amo. Devolver, volver.
Vomitar. Volveí-, revesar.
Resto. V. Resta.
Re.stoll. V. Rostoll.
Restrényer. Apretar for-
tament. Restriñir, restrin-
&)>. Escursar ó escassejar.
Escatimar. Dessecar. Es-
tipticar. Restrényer lo
ventre. Estreñir.
Re.strényerse. r. Limi-
tarse, cenyirse. Ceñirse,
restringirse , coartarse.
Restrényerse lo ventre.
Constiparse el vientre.
Resti*enyid«»r. Restric-
tiu. Restrictivo. Lo que
restreny y deté. Restriñi-
dor, restringente.
Restrenyiment. Difi-
cultat pera evacuar lo
ventre. Estreñimiento,
constipación ó constipado
de vientre , obstrucción.
Virtut y facultat de es-
trènyer y apretar. Estip-
ticidad.
Restret.Qui té restrenyi-
ment. Estreñido, restriñi-
do. Lo limitat , precís.
Restricto, ¡bar. Restribo.
Restrib. Acció de restri-
Restricte. Precis. Res-
tricto, preciso. (gent.
Restrictiu. V. Restrin-
Restringent. Astringen-
te , restrictivo , estíptico,
constrictivo. {cion.
Restringiment. Restric-
Restringir. Coartar, mo-
dificar. V. Restrényer.
Resulta. Efecte secunda-
ri. Secuela. De resultas.
Adv. De sacudida.
Resultar. Venir á parar.
Redundar, ceder. Resul-
tar en bè Ò en mal. Re-
fundir, (tanda
Resultat. Resulta , resul-
Resúiiien. Recapitulació.
Recapitulación , sumario,
extracto, suma, copila-
cion. En resumen. Adv.
Compendiosamente.
Resuiniflanient. Adv.
Compendiosamente, breve-
mente, en resumen.
Resumir. Fér resumen.
Epilogar, recopilar, com-
pendiar, recapitular, re-
RET
ducir. Resóldrer. Resolver
Resumirse, r. Enclóu-
rerse. Incluirse, reducir-
se, encerrarse. Convertir-'
se un ser en altre. Con-
vertirse, resolverse.
Resumpció. Relor. Con-
duplicacion. (ció.
Resunció. V. Resump-
Ret.Bóssa de punt de mit-
ja pera recullir los ca-
bells.Co/ía,reí/í'ci7/'7. gan-
daya, albanega. Filat pe-
ra "cassar cunills. Capillo.
Retall. La acció y efecte
de retallar. Recorte. Lo
que queda quant se reta-
lla. Recortadura. V. Es-
capuló. Pl. Tros de roba,
desperdici de alguna co-
sa. Retal, jetazo. Los bo-
cinets ó desperdicis de
las cabalcaduras que 's
fan saltar al) lo botavanl
quant las Ierran. Espal-
madura , despalmadura.
Lo conjunt de bocinéis
que quedan de lo que "s
retalla. Retacería, recor-
tes , recortaduras. Los
fragments ó residuos que
's retallan deis metalls ó
moneda. Cizallas.
Retallable. Que pot re-
tallarse. Recortable.
Retallaiia. Pint. Figura
perfilada. Recortada.
Retal laUor. Recorlador.
Retalla«iura. Recortadu-
ra. V. Retall.
Retallament. Recorte,
recortadura.
Retallar. En sas princip.
acceps. Recortar. Fér re-
talls. Retazar. Murmurar.
Cortar un vestido, roer los
zancajos. Igualar las plan-
tas en los jardins. .4 tusar,
afeitar. Arrodonir una
cosa. Retajar, redondear.
Menoscabar ó disminuhir
una cosa. Tras.juilar. cer-
cenar, repelar. Tallar cu-
riosament alguna cosa,
formant ab art varias fi-
guras. Entretallar. Pén-
drer de poch en poch al-
guna cosa, pellucar. Pe-
llizcar, cercenar.
Metaló. Zancajo, ramplón.
RET
A rétalo. Adv. Sens cal-
sar. £« chancleta.
Retalunar. Posar ó por-
tar las sabatas a rétalo.
//• en chancleta. (nar.
Retar. V. Tornar, Esme-
Hetardació y Retarda-
ment. V. Retardo.
Retardar. Dilatar. Dila-
tar, prolongar. Entrete-
nir. Detener, retener. Tar-
dar. Tardar, demorar.
Retardo. Demora , dila-
ción, retardación , prolon-
gación, prolongamiento.
Retarse, r. Rendirse.
Retart. V. Retardo.
Retaíit. Obra de retastar.
Retastar./ífí-a/af. {¡iecala
Retaule. Retablo.
Retaul«». Presentalla, ro-
to, milagro. (Retejer.
Reteixir. Teixir de nou.
Retenció. Aeció de rete-
nir. Retenimiento. For. De-
tentación. Med. Supresión
Retengiida. Moderació.
Templanza. [derado.
Retengiit. Moderat. Mo-
Retenidor. Retenedor.
No tenir retenidor. Fr.
No tener espera ó retentiva
Reteninieht. Retención.
V. Reserva.
Retenii;. Contenir, repri-
mir. Contener, retener, re-
primir. Detenir. Detener.
Conservar. Guardar. Re-
tenir cosas antenas. De-
tentar, {prevención.
Retent. Prevenció. Reten,
Retentar. V. Tantejar.
Retent4»r. Detentador.
Retenyit. Retint. Retinte.
Tornat á tenyir. Retinto,
reteñido.
Ret enlabie. Que pot ser
reteulat. Retejable.
Reteulador. Retejador.
Reteulanient. Ac. y ef.
de Telini\3iT.Retejamiento.
Reteular. Relejar.
Retícit. Min. Varietat de
disteno. Retidlo.
Retífer. Retifero. (lo.
Retinacle. Cir. Relinácu-
Retin^ndanient. Adv.
Relenidamenle.
Retingut. Detingut. Rete-
nido. Parco , estalviador.
RET
377
RET
Detenido, parco, guardo-
so.\. Mot\era.l. {Unte.
Retint. Retinte, segundo
Retintable. Reteñible.
Retintad«ir. Retenidor.
Retintament. Ac. y ef.
de retintar. Retenimiento.
Retlntar. Tintar per se-
gona vegada, ^e/afií/-. ! Retorcedura. Relorci-
Retirada. Mil. La acció ¡Retorcer. Torcer, r. V.
de fugir ordenadament. I Caragolarse. Fus de re-
Receso, desvio. Reserva.' torcer. Torcedor.
Repuesto. Semblansa. ¿.>-|Retorc¡inent./íetorce</M-
mejanza, parecido. Donar ra, retorcijo.
ó tenir una retirada. Fr.'Retoriquejar. Retoricar
ra , resurtida, reacción.
V. Rebol, Reperculimeni,
Retopar. V. Rebotir.
Reiorcedor. Qui retors
fil, etc. Torcedor. Instru-
ment pera subjectar las
bestias. Acial, torcedero.
V. Fusall. {miento.
Pai'ecerse, semejarse.
Retiranüa. Semeja7iza.
Donar ó tenir una reli-
ransa. V. Retirada.
Retirar. Separar. Apar-
tar. Amagar. Reservar,
guardar. Semblar. Pare-
cerse, asemejarse, darse
un aire. Retirar lo eos.
Fr. Hurtar el cuerpo , e-
char el cuerpo fuera.
Retirarse, r. Semblarse
Retora. Regi'és. Tornada,
retorno, regreso, retorna-
miento, vuelta. Lo viatge
que 's fa de tornada al
punt de ahont se isqué.
Tornaviaje. Retorn de la
cassa. Rehuida. Retorn
de la febra. Med. Acce-
sión. Retorn de las ona-
das. Resaca, reflujo. Pl.
Los extrems de las Ierra-
duras. Callos.
Asemejarse, ;)arefe;-se. Re- : Retornar. Recompensar
' ■ ■■ ■ los beneficis. Recompen-
sar. Recular. Retroceder.
Tornar al paratje de ahont
s' isqué. Recurrir, volver.
Resultar alguna cosa en
benefici ó dany de altre.
Redundar. Tornar en si
lo que pareixia mort. Re-
vivir, volver en si, volver
en su acuerdo. Restituhir.
Devolver. V. Rebotir.
Retorquir. Ret. Retor-
cer, redargüir.
Retorrable. Retoslable.
Retorrador. Retostador.
fugiarse en Uocti segur.
Resguardarse , ponerse en
salvo. Separarse del trac-
te ó comunicació de al-
tres. Retraerse, recogerse.
Retirarse á la montanya.
Amontarse. Relirarse del
mon. Encerrarse.
Retirat. Separat. Retira-
do, apartado. Amant del
retiro. Recogido, solitario,
abstraído, austero. Ocult,
Oculto , escondido.
Retiro. Lloch retirat. So-
ledad. Reculliment , abs
tracció. Recogimiento, a-
partamiento, retraimien-
to, recepto, estrechura, es-
trechez. Retiro suspitós.
Encerrona, [perfeccionar.
Retoear.Repassar. Rever,
Retocli. Retoque,
Rétol. Inscripció. Letrero,
Retorranient. Retosta-
miento. (rar. Retostar.
Retorrar. Tornar á tor-
Retorí4Íó. Redargució.
Redargución. Contorsió.
Contorsión. V. Retorci-
ment. ('".
Retort. Retorcido, retuer-
rótulo. titulo, roítóíate,! Retorta. La volta que 's
íéy u«/o. Paper que 's posa 1 dona a lo que 's retors
en una casa per senyal
que está per Hogar. Cédu-
la. Lo de las despesas.
Posadero, jtend on. Pos»r, ._ -
rètols. V. Retolar, (lar. ' Retortillada. Y. Girada,
Wiet»i»r. Intitular, rotu-\ Torta de peu.
Hetnp. Rechazo, rebotadu-Witítraeeio. La accio de
Relorcimien to, retorcedu-
ra, retorcijo. La segona
volta de un carrer ó ca-
mi. Revuelta.
378
RET
relraurer./ïí/racríon, abs-
tención. La acció de se-
parar. A rredramiento.
Retractació. Recanta-
ción, palinodia.
Retractarse, r. Desdecir-
se, denegarse.
netru{;;(iar(la. Retaguar-
dia, fietaguardia.
Retralieut. Qui retrau ó
aparta, /ielraedor.
Retrahiiueut. V. Re-
tracció, Retiro.
Retraiiia.Pta. V.Ginestó
Hetranj^a. Retranca.
Retrá««. fíèíraso, retrasa-
miento. {ferir.
Retraf^fsiar. Retardar, di-
RetratA(i«»r. Retratista.
Retrato. Pintura, repre-
sentació. Imagen, simu-
lacro, pintura.
Retráurer. En sas prin-
cip. acceps. Retraer. Se-
parar. Separar, desviar,
retirar. Objectar, recor-
dar los beneficis rebuts.
Reprochar, dar en cara.
V. Encugir. Retráurer al-
gun favor. Vocear.
Retre y Rétrer. Produhir,
donar de renda. Rendir,
redituar. V. Tornar.
Retret. Recordat, incul-
pat. Retraído, reprocha-
do, echado en cara. Reti-
rat. Retirado. Lo lloch a-
partal y secret. Retrete.
Fèr retrets. Fr. V. Re-
tráurer. (rada.
Retreta. Retirada. Reti-
Retrihiicíó. Remunera-
ción, recompensa.
Retriuvador. Escasero,
escaso, cercenador.
Retriiixanient. Obra de
retrinxar. Cercenadura.
Retrinxar. Escursar, es-
cassejar. Escatimar, cer-
cenar, escasear, repelar.
Cenyirse, moderarse en
los gastos. Ceñirse, reco-
gerse. V. Mesquinejar.
Retrinxat. Escatimado.
V. Mesqui , Tacany.
Retro. Retumbo, resona-
ción, rimbombo.
Retrocedir. Retroceder,
recular, retrogradar, des-
andar, revolcer.
REV
Retrocés. Retroceso.
Retrocessíó. Retroceso,
retrocesión , retrocedim íen-
to. Retrocessió del so. Re-
percus ion . repercudida .
Retr«iRrés. Retrograda-
cló. Rrlrogradacion.
Retronar. Retumbar, re-
sonar, rimbomhar.
Retriissatiient. Arre-
mango, recogimiento.
Retrossar. V. Atrossar.
Retrotráiirer. Retro-
traer, [trovender.
Retro^éndrer. For. Re-
Retrucb. En lo jocb de
mesa. Retruco. Eniojoch
del truch. Retruque.
Retrunfar. Relriunfar,
refallar. [triunfo.
Retruni'o. Refallo , re-
Retruiiyir. V. Retronar.
Ref iiiiibaucia. Resonan-
cia, hinchazón.
Retuniliant. Dit de las
veus ó instruments. >S'o-
noro, hueco, hinchado. Dit
del parlar aleclat ó re-
buscat. Pomposo, campa-
7}udo, altilocuente.
Reu. V. Arreu.
Reuca. V. Recula.
Reiill. Reojo. Sfirar de
reull. Fr. Mirar de lado ó
al soslayo. {mo.
Reuuiatí.«iiue. Reumatis-
Reuiii|ifert. Rehenchido,
rellenado. {henchir.
Reuiiiplír. Rellenar, re-
Reunió. Unió. Agrega-
ción, congregación. Reu-
nió particular de negoci
ó tracte. Rancho.
Reválida. Reralidacion.
Revalidar. Donar nova
forsa á algun document.
Ratificar , confirmar, r.
Aprobarse en alguna fa-
cultat. Recibirse.
Revelació. Rerelamienlo.
Revelar. Publicar, desen-
cerrar, manifestar.
Reveli. Trasañejo, reviejo.
Revel-lir. .Med. Revelir.
Revellir. Añejar, avejen-
tar, {revejecer.
Revenirse, r. Añejarse,
Rev e Hit. .4 vejen fado, a ne-
jo, revejido, talludo.
Revenda. Reventa.
REV
Revendería. Botiga de
revenedor. Reyatoueria.
llotiga abont venen co-
mestibles. Abacería.
Revendicació. For. Rei-
V in d ica c ion. dicar.
Revendicar. For. Reiviu-
Rexénilrer. Revender, re-
gatear. Revéndrer a la
menuda. Regatonear.
Revenedis. Fàcilment
revendible. Revendedero.
Revenedor. Qui reven.
Revendedor, abacero, ten-
dero, regatón, regatero.
Revenir. Créixer lo riu 6
las aj guas. Crecer, r. Fón-
drerse alguna cosa. Der-
retirse. Refermarse, co-
brar V igor. Recobrarse, re-
hacerse. Llansar humitat
alguna cosa, com la sal.
Revenirse. {quite.
Revenja. Venganza, des-
Revenjarse. r. Desquitar-
se, vindicarse, vengarse.
Reventainent. Reventa-
dero, reventón, reventazón
Reventar. Desférse , o-
brirse violentment algu-
na cosa. Estallar, abrir.
Fatigar. Fatigar. Reven-
tar lo bol. Fr. Manifestar
sens reserva lo enfado o-
cult. Volarla mina. Está
que reventa. Loe. Estar
mólt gras. Estuque hiende
Reventarse, r. Rómprer-
se la pell de un tumor.etc.
Abrirse. Esclatar los bo-
tons dels arbres, etc. Deí-
abotonar. Reventarse de
riurer. Fr. Desroyuntarsfy
desternillarse de risa.
Reverberació. Reflexió
de la llum. Reverbero.
Reverberar. Reflectir U
llura. Re/lectar. Retroce-
dir ab violencia un cas
ferit de altre. Repercutir,,
repercudir.
Reverbero. Reverbera-
ció. Repercusión , soflama-
Reverbero de llum. Qnda.
Reverdidor. Que rever-
deix. Reverderedor.
Reverdir. Los arbres y
plantas. Enverdecer, re-
verdecer, verdecer. Rebro-
tar un mal. Retoñar, re-
REV
loñecer. {to, zalema.
Ke^erencia. Acatamieyi-
Reverencíable. Digne
(Ic reverencia. Reverendo.
Re\ ereucialineiit.Ad V.
lieverentemenle.
Reverenciar. Venerar,
acalar, respetar, honrar.
Reverencias. PI. Eccl.
Dimisorias. petuoso.
Reverent. Reverendo, res-
Reverentnieut. Adv.
Reverentemente.
Revers. V. Revés.
Revés. La part oposada á
la que 's lè á la visla.
Vuelta. La part oposada
al endret. Reverso, dorso,
envés. Cop ab la ma gira-
da. Torniscón , tornavi-
rón. Difícil ó intrincat.
Enrevesado, revesado, in-
trincado. Pervers, de mal
geni. Avieso, revesado. Se
din de la fusta que no 's
deixa traballar per tenir
mòlts grops. Nudosa, re-
pelosa, ingrata. Revesen
las robas. Contrahaz. Al
revés. Adv. Al contrario,
a tuertas , á zurdas , vice-
versa. Llensar de revés.
V. Rebátrer.
Revessí. Cert joch de car-
las. Revesino. {mentos.
Revestiuienís.Pl.Para-
Revestir. Cubrir de algu-
na cosa. Cubrir, llenar,
envestir. Posar una roba
sobre altra. .Sobrevestir.
Revestirse, r. Vestirse.
Reveure r. /ferer, revisar.
ReviUar. Redoblar. Re-
doblar Tornará envidar.
Reenvidar.
Re»if'ai'se. r. Emberrin-
charse, revivir, volver ensí
Revínclar. Tornar á do-
l)Iegar. Redoblar.
Revindieaeió. For. Rei-
vindicación, {dicar.
Revinclicar. Tor. Reivin-
Revinjzut. Fòs. Derretido.
Gran, numeres. Crecido,
copioso. Fort , gruixut.
Recio, doble. (rer.
Revisar. Visar. V. Revéu-
Revíscitlar. Refer. Reha-
cer, restaurar. Tornaren
si qui sembla morí. Re-
REV
i-iri'r, revivifar.
Revisc<»iat. Retornat.
Vuelto en si. Poli revisco-
lat. Loe. fam. Orgulloso
de pobre ó bajo origen.
Reviscut. Revivido.
Revisió. Examen. Revista
Revisor. Qui reveu. Re-
veedor. {Revisto.
Revi.<<t. Tornat á véurer.
Revista. Mil. Inspecció.
Muestra, reseña. Passar
revista. Mil. Revistar.
Revit. Envit contra '1 pri-
mer. Reenvite.
Revi urer. Revivir. Ver re-
Aiuier. Fr. Reanimar.
Revivalla. Disminució
de la malaltia ó mal. Me-
joría. Rialleta que solen
causar alguns accidents.
La risa del conejo.
Revivii'ar. Avivar.
Revocador. V. Manobre.
Revocar. Anul-lar. Ai^u-
lar, derogar. Revocar al-
gun llegat. Desmandar.
Révol. Especie de escar-
pra. Desclavador.
Revolada. Revuelto. Ab
ó de una revolada. Adv.
De un tirón, de rondón.
Revolar. Volar depressa,
en cfinXorn. Revolear, revo-
lotear. (\ olearse. Revuelco
Revolcada. Obra de re-
Revoicad<»r. Etivolvi-
miento, rerolcadero. (cada
Roolcament.V. Revol-
Revolcar. Volquear. r. Re-
volcarse, entregarse ais
vicis. Encenagarse.
Revolcó. V. Revolcada.
Revolcons. V. Rosscgons
Revóldrer. En sas prin-
cipals acceps. Revolver.
Trastornar. Trastornar.
Perturbar. Perturbar, al-
borotar, confundir, amo-
tinar, sufe/erar. V. Embo-
licar, Remóurer
Revóidrerse. r. Hin-
charse, revolverse, turbar-
se, alborotarse. (rejal.
Revolt. Revuelto. V. Rar-
Revolta. Revuelta. V. Re-
voltació, Giragonsa.
Rev<»itació. Àiotí. Revo-
lución, sublevación. Regi-
rament. Revolvimiento.
ría 379
Revollanient. V. Revol-
lacio, Revolta.
Rev «litar. F^mbolicar,
confóndrer , embrollar.
Revolver. Avaloíar, amo-
tinar. Sublevar, insurrec-
cionar, r. Plegarse, cara-
golarse. Enroscarse.
Revolto. Arquit. Bovedi-
lla. V. Cuch revolto.
Revoltós. Inquiet, enre-
dador. Travieso, revuelto.
Sediciós. Faccioso.
Revolució. Avalot , sedi-
ció. Tumulto , sedición.
Mudansa del estat de las
cosas. Vicisitud, cambio.
Rev4ilucionar. Posar en
revolució. Insurreccionar
Revolucionari. Aficio-
nat á las revolucions. .4/-
borotador, turbulento.
Revot. Cuadra de alma-
draba sense porta. Revoto.
Revulsiu. Med. Que té
virtut de revel-lir. Revul-
Rexa. V. Reixa. {sorio.
Rexat. V. Reixat.
Rexinxolat. Despabila-
do. V. Aixerit.
Rey. Soberá. Soberano. En
lo joch de las bitllas. Diez
de bolos. En la marranxa,
la part cóncava. Carne.
Rey de armas. Heraldo.
Corona de rey. Pla. Meli-
loto, maravilla. Los sants
reys.F'estivitat de la Igle-
sia. Epifania.
Rey al me. V. Regne.
Reyalniebt. Adv. Real-
ment. Realmente.
Reyetó. Aucell. Abadejo,
reyezuelo, regulo.
Reyna de las flors. Pta.
Cacto, reina de las /lores.
Reynant. V. Regnant.
Reynar. V. Regnar.
Reynat. V. Regnat.
Reyne. V. Regne.
Reyneta. Cullereta, cap-
gros. Renacuajo.
Riada. Avinguda de rlu.
Avenida, crecida.
Rialla. Risa, risada. Ab
la rialla en lacarà. Expr-
Con la risa en la boca, con
la boca llena de risa. Mit-
ja rialla. Sonrisa. PI. Hia-
llas de marií. Akgvoii^
380
RID
RIN
■Riallascia. Aum. /t^i.«ada, <Ridiculí»«ar. Satirisar.i
risotada, carcajada. | Satirizar. (culami-nte.l
Rialler. Reidor, ri«n/e, ¡Ridifulment. Adv. A'irfí-
risueño. (rer. í/iiant/arf. ¡Ridiculo». V. Kidicul.
Riallera. Ganas de riu- Ridorta. Pla. V. Vidaura.
Rialleta. Dim. /íi5¡C(i,;Riell. /íieí. Fer riells. Fr.
sonrisa. Fer la rialleta, i Enrielar, {raul. hielante.
Fr. Sotireirse.
Riallós. V. Rialler.
Riafa. V. Arriata, Riada.
Riba. Platja. Ribera. En
los ports. A»irfe?i. Marge.
• Ribazo. Lo fruyt del ri-
ber. Grosella.
Riliadoqui. Especie de
culebrina. Ribadoquin.
Ribatge. Ribazo, ribera,
playa. {grosella
Riellant. Poèt. Reverbe
Riellera. Rielera.
Ríen I . Reidor, r ien te. Tol
rient rient. Loc. Burla
burlando.
Riera. Riu pocb caudales
ó que sols porta aygua
quant plou. Rio. La que
corre perennement. Ar-
royo, riachuelo. {tillo.
Ríer4»t. Riera petita. /ita-
Rïbér. Arb. Grosellero, nigitletia. Rigide
Ribera. Vora de riu. Ori- jRigido. Rigurós. Riguroso
lla. De mar. Playa. V. ¡Rigor. Severitat, crueltat
Platja. (beriego.; Rigidez, aspereza, incle-
Ríbereneli. Ribereño, ri~
Ribets. Arb. V. Riber.
Ribet. Ribete. Posar ri-
bets. Fr. Ribetear.
Ribetejanient. Ribeteo.
Ribetejar. Posar ribets.
Ribetear, echar ribetes.
Ribot. Cepillo. {dura.
Ribotejanient. ^cf;)i/ía-
Ribotejar. Acepillar, ce-
pillar, dolar.
Ricadona. Ricadueña.
Ricament. Adv. Abun-
dantment. Opulentamen-
te, copiosamente. Explén-
mencia, severidad, riguri
dad. En rigor, a tot rigor
Adv.Ab tota propietat ó|
precisió. A lo mas , ú íoi
sumo , restrictivamente.]
Ab tot rigor. .\dv. Estric-\
lamente. {austeridad.]
Rigori»«nie. Rigorismo,
Riguró»! y Rigurós. As-
pre, fort." Rígido, crudo,
áspero. Cruel , sens pie-
tal. Acerbo, despiadado.
Auster. Severo, austero.
Rigorosament. V. Ri-
gurosament
didamenl. Earpléndida- JRiguroí^aiuent. Adv. Ab
mente, opíparamente. | pena y traball. Caramen-
Ricás. Mòlt rich. Opulen-\ te. Ab" duresa y crueltat.
to, ricazo, ricct>;ho. j Crudamente, sin piedad.
Ricatxo. Y. Ricas. I XhrigOT. Severamente.
Rich. Qui té mòlts diners Rima. PoéI. Consonante.
ó béns. Poderoso, rico,[ Compóndrer en rima. Fr.
pudiente, adinerado, acaii-\ fítmar. Octava rima. Oc-
dalado. Gustós, agrada-' lava real. imador.
ble. Excelente, delicado. Wtimayre. Versificador, ri-
VLieú-bome.Grande de Es- Rinibombaut. Campa-
paria, rico-hombre
Rici. Pta. Ricino. V. Rici-
Ricinieb. Semblant al ri-
el. Ricineo, recineo.
Ricino. Pta. Higuera in-
fernal, palmacristi, rezno
nut. inflat, parlant del
estil. Campanudo , es-
truendoso, hinchado.
Rincocéral. Zool. Rinco-
céfalo. {ce'falo.
Rinencéfal. Zool. Rinen-
Ridicul. Estrany. Aidicu- Rinoceront. Quadrúpe-
lo, ridiculoso, quijotero.l áo. Rinoceronte.
Digne de risa. flísí6/í>. 'RinóUt. Zool. /<i(ió/irfo
Róssa que porta>an las^Rinoplai4ta. Mei\. Riuo-
donas. Escarcela. plasto. (pel nas. Rinoplo.
Ridiculesa. Ridiculez. 'Rinopte.Zool. Que lii veu
RIL
Rinofiitoma. Insecte b>--
miplero. ,l)o/iri.
Rinotech. Zool. Rinoteco.
Rin\o. Rizo, aladar. Pl.
Rinxos. Tufos, melenas.
Riuya. Quimera. Penden-
cia. V. Renyina.
Rinyó. V. Ronyó.
Riota. Risotada. V. Ria-
llassa. Ser la riota. Fr.
Ser la burla , la risa . o et
hazmereir.
Riptich. Detersiu. Ri}>ti-
co. detersivo. poderío.
Riquer«as. Pl. Oro, tesoro.
Ri.>«a. V. Rialla.
Ri»«cb. Perill. Riesgo, ven-
tura, peligro. Bals. tim-
ba. iJesjieñadero . risco,
derrumbadero.
R!!4cla. Canamuixa. .igra-
miza , cañamiza , arista.
Ri.<!icie. Aro. {so.
RiMcójü. Perillós. Peligro-
Hi.<«i4ant. Bol. Rizanto.
Rissantaci. Bot. Rizan-
táceo. {lijar.
Rissar. Encrespar, en.ior-
Ri.<4sat. Crespat. Encres-
pado. Enlorlolligat./fi:o.
Risso. V. Rinxo.
Ri.<4sólM>l. Arbre de Amé-
rica. Rizábalo.
Ris.<M>»i. Pié de risso.s ó
rinxos. Rizoso. {Botánico.
Ri.<«!>iOtómicb. Botanicb.
Rituiicb. Rílmi'o.
Ritu. Costum. Rito. Ritu
de la Iglesia. Ceremonial,
rito. [Ceremonial.
Ritual.Pertanyent al ritu.
Riu. Rio. Cosa de riu. Elu-
vial. Minvar lo riu. Men-
guar, vaciar, avadarse.
Passar los rius ab barra
ó raig. Balsear.
Riuada. V. Riada.
Riubárbaro. Arrel me-
dicinal. Ruibarbo.
Riuerada. V. Riada.
Riuet. Dim. Riachuelo,
riatillo, ribera.
Riurer. Manifestar ab la
cara lo goig interior.
Reir. .Acció de riun-r. Ri-
sa. Divertirse fent bulla.
Chacotear. Riurer de -ó
com un boig. Fr. Reir a
carcajada suelta. Anar
per riurer. Fr. ¡rdechan-
ROB
Z'j, por zumba. Deixarse
anar de riurer. Fr. Caerse
de risa. Detenirse '1 riu-
rer. Fr. Comerse de risa,
cortar, tener la risa. Es-
clafir lo nurer. Fr. Soltar
la carcajada, la íi'sa. Es-
clafit de riurer. Carcaja-
da, riVíf/a.Fér riurer. Fr.
irón. Dar que reír ó dar
ijanas de reir. Morirse de
riurer. ¥t. Perecer, despe-
recerse derisa. yo poderse
tenir lo riurer. Fr. .Vo po-
der contener la risa. Pas-
sió de riurer. Pujos de ri-
sa, risibilidad, hilaridad
Péndrer per riurer. Fr
Echará chacota, d -umba,
á bulla. Per riurer. Adv
De chanza, de zumba, por
diversión. Reventarse ó
pixarse de riurer. Desco-
ja untar se , despedazarse,
desternillarse de risa.
Biurerse. r. Burlarse.
fíeirse, zumbarse. No fèr
cas de alguna cosa. Des-
preciar, olvidar.
Hiva. V. Riba. trari.
Rival. Competidor. V. Con-
Rivalitat. Competencia.
Rivet. V. Ribet.
Hivetejap. V. Ribetejar.
Rixa. V. Renyina.
Roba. Tot género de tela
o drap. fíopa. Vestit. Ves-
tido. Náut. Efectes de cò-
rners. Géneros , efectos,
mercancías. Equipatge.
Equipaje. Roba de cam-
bra ó de casa. Ropa de
cámara ó de levantar. Ro
ba de la bugada. Jabona-
do. Aclarir la roba. Fr.
Esbandiria, .iclarar la
ropa, sacar. A crema ro-
ba. Adv. A boca de jarro.
Afluixar de roba. Fr. Z>fs-
arropar. Llevar la roba.
Descobijar. Poca roba.
Loe. fam. La persona
mòlt pobre. Descan^isado.
Posar com roba de Pas-
qua. Fr. Maltractar. Po-
ner de oro y azul.
Rnbador. Ladrón.
Róbal. Peix. Róbalo.
Robar. Péndrer lo age ab
fors» o astucia. Pillar,
ROC
tomar, hurtar, saquear,
limpiar. Defraudar. De-
fraudar, hurtar. MráuteT
r ánimo ó afecte. Ganar,
arrebatar , llevar. Apro-
piarse alguna obra de in
geni. Plagiar. Parlant
dels rius. Derrubiar. Ro-
bar de poch en poch. Ra
tear. Robar en los ca-
mins. Saltear. Robar la
farina dels sachs. Talar.
Robatori. Ladrocinio, la
Irocinio. ladronería.
Robi&veE(er. Ropavejero,
prendero, baratillero, cha-
marillero. Botiga de ro-
baveller. Ropavejería,
prendería.
Robell. V. Rovell.
Roberia. V. Robo.
Rob<». La acció de robar
Latrocinio. Usurpació
fraudulenta. Pillaje, des
pojo, presa. Robo fet ab
violencia. Rapifia. Robo
de una dona. Rapto. Lo
que fá lo riu de la terra
de las voias. Derrubio.
Robo fét ab astucia. Gu-
iada.Robo sens violencia.
Hurto. Robo en cami ral.
Salteamiento, salteo.
Roboratíu. Sied. Confor-
tativo, roborante.
Rohu»>t. De gran forsa.
Vigoroso , robusto. De
membres reforsats j eos
gros. Rollizo, fornido, en-
tero. Fort. Recio, tieso.
Wlohustesa, Robustez, re-
dura, rejo.
Robusfidor. Que robus-
teix. Robustecedor.
Robnstinient. Robuste-
cimiento, ({esa. Robustecer
Robustir.Infund ir robus-
Roca. La que surt en la
superficie de 1' aygua. Sir-
te, vijia, escollo, arrecife.
La que ix en tora de la
superficie de la terra. Pe-
ñasco, peña. Roca en la
boca deis ports. Laja.
Roca rodejada del mar.
Islote. Roca espadada ó
tallada. Roca escarpada,
inhiesta. Pl. Rocas en lo
mar. Cayos. Llocb pié de
rocas. Peñascal.
ROD 381
Rocail. Pedregam , pe—
druscall. Rocalla.
Rocaller. Rocallero.
Rocaiuent. Náut. Roca-
menta, rocamento.
Rocaniorella. P(a. Ca~
ñarroya. V. Morella ro-
quera, Camaroja.
Roce§:ar. V. .\rrossegar.
Roch. Pedra un poch gros-
sa. Canto, guijarro, pie-
dra. Pessa del joch de es-
cachs. Roque. Cop de
roch. Cantazo. Pl. Pedras
que serveixen pera ape-
dregar. Lágrimas de Moi-
sen o de San Pedro.
Roci. Caball vell, flach ó
dolent. Matalón , rocín,
rocinante. Caball petit y
dolent. Juco. Home mòlt
tonto y neci. Sandio, bor-
rico, necio, bodoque. Co-
sa de roci. Rocinal.
Rociuá^. Aum. Rocinazo.
Rocinejar. Rocinar. V.
Caduquejar.
Roeinet. Dira. Rocinillo.
Rocíe. Especie de gambeto
ó capot. Rodo.
Roüa.Rueda. La petita sen-
se rai^s. Rodaja. Maquina
pera traurer aygua deis
rius. Azuda, zuda, zúa.
Roda del aygua ó de ci—
nia. Andaraje. Roda de
foch. Girándula. Roda de
grua. Tímpano. Ttoda de
la fortuna. Cert joch. Ro-
lina, ruleta. Posar en ro-
da. Fr. Poner en duda, en
compromiso. Pl. Rodaje.
Rodador. De carrers. Ca-
llejero, rúan, ruano.
R<idaiia.En torn, contorn.
Contorno, rededor.
Rodalita. Min. Rodalosa.
Rodam. Rodaje.
Roiianieut. Rodadura,
rotación, rueda. R. de
cap. Vahido, vértigo, va-
guido, desvanecimiento de
cabeza. (rodeabrazo.
Rodant lo bras. Adv. A
Rodanxa. Tal) rodó de
peix. Rueda. Rodet. Ro-
daja. V. Garlanda, Tortell
Rodanx«'>. Petit y gros.
Cachigordete, regordete,
rechoncho, repolludo.
382 ROD
Rodaplanxa. Divisió de
la* dents de la clau. Ro-
daplancha.
Kotlar. Fer donar voltas
à alguna cosa. Rodear, re-
molinear. V. Rodejar. Gi-
rarse, donar voltas. Gi-
rar, rolar, voltear. Voltar
al rodedor de alguna co-
sa. Rodear, ir ó andar al
rededor. Fèr voltas 6 cir-
cuís. Caracolear, hacer
tornos. V. Rodolar. Tre-
molar per estar poch se-
gura alguna cosa. Vaci-
lar. Divagar. /<07]</ar, cor-
retear, ruar, vagar. "Sául.
Anar cambiani lo vent.
fíolar, rotar, girar, ron-
dar. Circular alguna cosa
per móltas mans. Circu-
lar, correr, girar, pasar.
Fèr donar voltas. Dar
rueíías. Fèr marrada. Ro-
dear. Fèr rodar. Rodear,
molinear. R. de una part
á altra. Zanquear, zar-
cear. R. sense profit. Caz-
calear. Tirar á rodar.
Trastumbar. Tirarho tol
á rodar. Fr. Desbaratar,
destornillar, echará per-
der, malbaratar.
WL*nla»oesks. Andorrero.
Rwdayre. Callejero, azo-
tacalles. Dil de la dona.
Diltrotera. {dedor.
RodedAr. Contorno, re-
Rodeie. Rodeo, tortuosi-
dad. Pl. Rodeigs. Cir-
cumloquis. Ambages,
cháncharras, mánchar-
ras, jerigonzas. Anar ó
parlar abrodeigs. Fr. Ro-
dear. Ab rodeigs. Adv.
Tortuosamente.
Rudejador. Rodeador.
Rudejanient. Rodadura.
Rodejar. Circuir, rodear,
rondar, circundar, cir-
cunvalar, ceñir.
Rodella. Rodela. R. del
genoll. Chueca. Cubertab
la rodella. Enrodelado.
Rodeller. Rodelero.
Rodeo. V. Rodeig.
Roder. Pertanyent á las
rodas. Rodero' (dada.
todera. Carril, bache, ro-
Rodet. Pessa de fusta pe-
ROÜ
ROJ
ra capdellar. Carrete. La! nas. Corro, rueda, corri-
mola que axafa las oli-l lio. Cert carácter de lle-
vas. Galga. Cilindro de| tra. Redcmda.
pedra pera aplanar la Rudonament. Adv. Ciar
terra. Rodillo. Lo del mo-. v caíala. ¿«íh rebozo o am-
li de farina. Rodete, ro-\ hages. De forma rodona.
dezno. Lo del moli de oli. i Redondamente.
Volandera. Lo del fusany RodonejaIuenl.V..\rro-
ò fus de retorcer. Roda-' doniment. V. Arrodonir.
ja. tortera. Rodel per los: Roiloiiejar y Redonejar.
brodadors. Broca. Rodoneneli. Orbicular.
Rodeta. Dim. Roda peti-| Rodoiieí«a. Redondez, ro-
ta. Ruedecilta, rodaja. \ tundidad.
Rodeti>>. Pta. Abrojos i/é, Rodonible. Redondeable.
tierra. \. Caixal de vella. Rodonidor. /íeJojit/eador
Rodeu. V. Rodeig. iRodoninient. V. Arro-
Rodicit. Min. Rodicito. 1 doniment.
Rod«i. Esféricb. Redondo,' KotUtnir. \. Arrodonir.
rotundo. Lo que esta en Rogaeió. La acció de ro-
disposició ó iigura pera par. Ruego, súplica. Pl.
rodar. Rodadero.. Se diu! Lletanias. Rogativas, ro-
de la moneda cabal, exac- gaciones. yganíe.
ta, justa. Cabal, ju.s/o. I Rogador. O"' ""Ona. Wo-
Persona baixa y grossa. 'Rogativa. Oració pijbli-
Achaparrado , cachigor-^ ca. Rogación.
f/eíe. Rodó de cara. Can- Rílgejar. Tirar á roig.
redondo. Tallar en rodó.' Bermejear, rojear. Dil de
Fr. Cortar á cercen. Talli la roba. Pardear.
rodó. /f ueda. En rodó. A I Rogench. Roig pujat.
cercen, á raiz. {clorito.l Bermejizo, rojizo, rúbeo.
Rodoclorit. Min. Rodo-\ rosillo. Lo terreno que
Rodocroiu.Min. Esp. dej tira á roig. Rubial.
serpentina. Rodocromo. i Rogent. De un roig pujat.
Rododáctil. /íododácíiío. i Rojeante, rojo encendido.
Hododó. V. Entorn.
Rodoladoi*. Rodador.
Rod«>laiiient. Rodadura,
rodeón. Y. Rodolo.
Rodolar. Rodar, rotar,
rular, voltear
Rogep. Peix. V. Roget.
Roget. Peix. Trilla, tri-
gla. V. -Moll. Color roig
pera pintar la cara. Roje-
te. V. Rogcncli.
Rogle. V. Rotllo.
Rodoli. Llenca de paper Roíg. Color encarnat moll
rotUada ó plegada que, enees. Bermejo, rojo, ru-
cóme'1 nom de algú en
las extraccions, fedw-
lilla, cédula, suerte, aí-
íramur. Fèr rodolins. Fr.|
Echar cédulas. Tráurer a
rodolins. Fr. Sortear por\
cédulas. Joguina de noys,
estámpela. Aleluya. Aucaí
de rodolins. Pliego de ale-\
luyas. Rondayre.l
Rodolis. V. Rodador.'
Rodolo. Rodadura, ro-,
deon. Anar á rodolons.
Fr. Rodar. (rosada. \
Rodoniel. Rodomiel, miel]
bio. Lo que tira a roig.
Rubio, roso, ru/b. Roig ae
cara. Encendido, colorido.
Roig del cabell. Peliru-
bio, pelirojo, pelo blondo.
Dil del caball. Alazau.
De color roig obscur. Leo-
nado. Fèr lomar roig.
Fr. Sonrosear, sonrosar.
Tornarse roig. Fr. Aver-
gonyirse. Sonrojarse, em-
benuejerse, ¡lonerse colo-
rado, salir los colores á
alguno. Fér tornar roig.
lo melall. Tomarse, .dad.
Rodoniit. Mmeral dCi Roindat. Ruindat. /¿uin-
niaiiganesa. Rodomito. I Roja. Pta. Granza, rubia.
Rodona. Circuí de perso- Rojejar. V. Rogejar.
ROM
Rojor. La qualitat de roig.
fíojvra, rojez, rojeza, ber-
mejura , eyiriibio. Lo co-
lor que sobrevé a la cara
per vergonya. Rubor, son-
roseo, so/lama. Dit del co-
lor del cel. Arrebol, {don.
WtoUló.Pla. Zumaque, rol-
R«»leii. Rodillo, rollo, rulo
Roll. V. Rodanxa.
Rom. Xato. Romo, chato.
Sens punta. Obtuso, boto.
Ayguardent extret de la
canya dolsa. Ron.
R«»ni"agiiera. Arbust.
Zarza común. Cubrir de
romagueras. Enzarzar.
V. Esbarser.
Roiiiagiieral. Zarzal.
Romana (Pesarab la .Ro-
manear, romanar, [ceable.
R4»mancejable. Roman-
R4»niance.íar. Posar en
romans. Romancear.
R4»mancer. Romancero.
Romancesch. Romarwes-
co, novelesco.
Romancista. Cirurgià
sangrador. Sangrador.
Qui ven romansos. Rela-
cionero. Autor de roman-
sos. Romancero.
Romaneig. Romaneo.
Romanejar. Pesarab ro-
mana. Romanear.
Romaneó. Arruga de la
roba. Remango.
Romaní. Arbust. /ïomero,
lacris. R. mascle. Pla.
Cantueso. V. Cap d' ase.
Terreno poblat de roma-
nis. Romeral. (ni.
Romanill.Pta. V. Roma-
Rontan.s. Llengua caste-
llana vulgar. Romance
En las aulas de gramáti-
ca llatina, lo te.xt de las
oracions. Texto. V. Ro-
manso. Parlaren romans
Fr. Hablar en castellano
Romansejar. Roman-
cear, romanzar.
R4»manser. Romansista.
Romancista. Gansoner.
Relacionero. [cilio.
Romauítet. Dim. Roman-
Romanso. Romance. Lo
qui fa ó canta romansos
Romancero. Venir ab ro-
mansos. V. Cansonejar.
RON
Ronian««ot. Romanzon.
Romanticisme. Roma7i-
ticismo. [ba de la paciencia
Roniás.Pta. Romaza, yer-
Romassa. Pta. Romaza
común, paciencia oficinal.
V. Paradella borda.
Roiuáticli. Humil, mal
sá. Mohoso, húmedo, ori-
niento. Reumatich. Reu-
mático, (tisme.
Roiiiafisme. V. Reuma-
Rombiliillat. Bol. Rom-
bifoliado. Romaní.
H<»mé ó Romer. Pta. V.
Homer. Pía. V. Romani.
Peregrí. V. Romeu.
Romeria. Romeraje, pe-
regrinación, (no, romero.
Romeu. Peregrí. Peregri-
Rompement. V. Rom-
piment. [Rompiente.
R«»nii>ent de las ayguas.
Rompiment. Ac. ' y ef.
de rómprer. Rompimien-
to. Desavenencia. Desa-
venencia, riña.
Rthnpreí*. Trencar. Rom-
per, quebrar. Dividir ab
violencia. Queijrar, que-
brantar. Esquinsar. Des-
garrar. Evacuar per vò-
mit ó cambra. Desaguar-
se. Entrar ab ímpetu. Pe-
netrar. Forsar. ]'iolentar.
Obrir ab ímpetu. Reven-
tar, salir. Obrir una pa-
ret ó muralla. Aportillar.
Fallar á alguna lley ó
precepte. Infringir. Cam-
biar de direcció. Tomar.
Trencar menuda y super-
ficialment ab las dents.
Roer. Rómprer , trencar
lo cap. Fr. Romper los cas-
cos, descalabrar.
Rómprerse. r. Ferse tro-
sos. Quebrarse, romperse.
Petar, dividirse ab vio-
lencia. Estallar, romper-
se. V. Trencarse.
Rompuda. Agrie. La ter-
ra llaurada per primera
vegada. Arrompido. La
acció y efecte de róm-
prer. Rompimiento, rom-
pedura, rotura, (rompido.
Romput. Trencat. Roto,
Roncador. Qui ronca.
Esterteroso. La cosa que
RON
383
ronca ó gruny. Chirria-
dor, chirriadero.
Roncallar. Faltar á la
reciitut en algunas oca-
sions. Cojear , claudicar.
Roncar. Amenassar ab
roclis, jactarse. Echar
roncos, bravatas ó plan-
tas. Grunyir lo porch
senglar. Rebudiar. Crui-
xir. Rechinar, chirriar.
Roncavre. Roncador.
Ronee.jament. Ronceo.
Roncejar. Roncear.
Roncer. Roncero, (lama.
Konceria. Zalamería, za-
Roncli. Qui té ronquera.
Ronco. Veu ó so bronch.
Bronco. Lo soroll que 's
fa roncant. Ronquido. Es-
pecie de cant de las tór-
tolas y coloms. Arrullo.
Amenassa ab jactancia.
Ronca. Estar ó parlar
ronch. Fr. Ronquear. Po-
sarse Tonch. Fr. Enron-
quecerse. Venir ó anar ah
ronchs. Fr. Reganyar. E-
char roncas, ecltar boca-
Ronco.V. Ronch. [nadas.
Roniia.Míl. Patrulla. Pa-
trulla. Volta, marrada.
Rodeo. Ronda pera vigi-
lar á las centinellas. Ron-
din. Anar de ronda, ñon-
dar. Fér ronda. Rodear.
Rondalla. Fábula, cuen-
to. Conseja, patraña. Re-
lació de algun fet verosí-
mil, füeíiío rferiejas. bur-
lería. R. de la vora del
foch. Cuento de hogar.
Rondallayre. Decidor.
cuentista. (jar.
RondaIIe.iar. V. Ronce-
Rondaller.Tarl, peresós.
Zalamero, roncero, maja-
granzas, (na.
Rondalleria. V. Ronce-
Rondar. Fér ronda. Ro-
dear. (Rondador.
Rondayre. Qui ronda.
Rondeil. Poét. Rondel.
Ronilellejar. V. Ronda-
llejar.
Rondinar. Gruñir, re-
funfuñar, rezongar, mur-
murar, respingar, mur~
mujear, rechiflar.
RotidinaTre. Querelloso^
384 ROQ
rezongador, roncero, que-
jicoso, rechillador, reñidor
Róueeh. Dolent, aspre,
erm. Malo, ás¡)ero, árido,
yermo. Sens companyia.
Solo, solitario. Tnst. Ló-
brcyo, lúgubre. {Ion.
nonl'ailú. Herh. fíonfa-
niMiquera. Enronqueci-
miento, ronquez, ronque-
dad, estertor, carraspera.
Ronsal. Ramal. Cabestro,
bozo, diestro, camal, já-
quima. Cop de ronsal. Ja-
quimazo. Portar per lo
ronsal. Llevar del diestro.
Posar lo ronsal. Cabes-
trar, echar el cabestro.
Ilonya. Malaltia dels bo-
mens. Sarna. Del liestiar
llanar. Escabro, roña. De
ca. Sarna perruna. Cla-
pas de mal gál-licli. Sar-
na de Indias, bubas. La
deis arbres. Escabro, ne-
grilla. Entre menescals,
escoriació. Arestín. Ro-
nya menjadora. Usagre,
empeine, ituscar ronya al
cove. Fr. Buscar tres ó
cinco pies al gato, buscar
el pelo al huevo. Encoma-
nar la ronya , iimplir de
ronya. Fr. Enroñar.
Itoiiyera. Manesc. Legra.
Honyó. Riñon. Mal deis
ronyons. AV/r/íis, dolor de
ríñones. Tela deis ro-
nyons. V. Ronyonada.
Ronyonada. fíiñonada.
R«>nyonet. Dim. Ronyó
petit. Riñoncilo.
Ronyóí^.Lo que té ronya.
Sarnoso. Brut, porch.-ls-
queroso, cascarriento, in-
mundo. V. Mesqui.
Ronyosa. Especie de
truyta. Tortilla con tor-
Ro|i. V. Arrop. {reznos.
R4»per. Ropero.
Ropilla. Especie de vesti-
dura, fíopila, rapeta, sa-
yo romano. V. Gipó.
Roque. V. Roca
ROS
mánegas. (Jiraldete.
Roqu>!»«ier.Lloch de mol-
tas rocas. Roquero, ro-
queda, roqueral.
R<is. Rubio. Ros de barba
Barbirubio. Ros de pel ó
de cabells. Pelirubio. Fer
tornar ros. Fr. Enrubiar.
Fèr tornar ros lo menjar
Rehogar, sancochar.
R«»sa balaustria. Especie
de magraner. Balaustra.
Rosa boscana. Flor. Aga-
vanza. V. Gavarrera. Ro-
ja de agost. Clavelon. Ro-
sa de Alexandria. Rosa
de Damasco. Roía de a-
mor ó de Venus. Xinfea
blanca, coberteras. De
bosch ó de ca. Rosa sil-
vestre. Rosa de cent fu-
llas. Rosa pálida ó de cien
hoja-s. Rosa de i\ern. .1-
gavunzo. Rosa de tot T
any. Mosqueta. Rosa raon-
tesca. Rosa albardera.
montes ó montesina. Rosa
de Koslra Senjora. Rosa
de Jericó. Rosapalida. V.
Rosa de ivern. Rosa sal-
vatge. V. Gavarrera. Rosa
vera, ¡losa encarnada ó
castellana. Cert mal. Sa-
rarnpion, roseta. Color de
rosa enees. Rosicler. De
color de rosa. Róseo, ro-
sado, (sa. Rosáceo.
Rosaci. Semblant á la ro-
Ro»$a«la. Rocío, escarcha.
Cáurer rosada. Fr. Rociar,
caer roció. [miel.
Rosaniel. Rodomel, rodo-
Rosari. Rosario. Passar,
resar ó dir lo rosari. Re-
zar el rosario.
Rosaríayre y Rosarier.
Qui fa rosaris. Rosariero.
Rosassa. Aum. Roceton.
R<»sa(. Compost ab rosas.
Rosado. Quim. Certa sal.
Rósalo. (V. Caragol.
Rofiíca de caragol. Espira.
Roscar. Fèr roscas en los
caragols. Atarrajar.
Roqueix. Pesca que 's fajRosfCli. Reconcomio, rar-
entre rocas. Roqueo. coma. V. Remordiment,
Roquer. Roquero. Resecada, Neguit.
Roquerol. Aucell. vli'ton. 'Rttnettada. Roedura.
Roquet. Sobrepellis ab Rosegadiir. Qui rosega,
mánegas. Roquete. Sens I /feerfor. Lolloch ahoni se
KUS
ro>ega o es propi pera ro-
segar, fíoedero. Lo que
rosega ó inquieta inte-
riorment. Remordedor.
Rtisegadura. Corrosió.
Corrosión. V. Rosegada.
Riisegalls. Pl. Sobras de
menjar. Escamochos. La
palla que per massa dura
deixan las cabalcaduras.
Granzones, riza, pajaza.
Roseganieiit ó Rosega-
dura. V. Rosegada.
Rosegar. Corroer, roer,
moler, morder. Dit dei
CMCh de seda. Frezar.
Ro.<üegat. Gastat, menjat.
Roido. V. Rónech. dor.
Rosegayre. V. Rosega-
Rusegó. Bocí de pa que
's deixa. Zoquete, men-
drugo, regojo. Pl. Los bo-
cinéis de pa ó de altras
cosas que excitan la gana
de béurer. Enjutos, men-
drugos, juelo, corrusco.
Roseg4iuet. Dim. Rego-
R«iseIIa. Pta. Amapola,,
ababol, abada. Rosella
burda. Anemone de los
bosques, anemone nemo-
rosa. Rosella marina.
Glaucio, amapola mora-
da ó boyuna, adormide-
ra marina.
Roser. Pla. Rosal. Roser
blancb. Rosal blanco. Ro-
ser bòrt. Gabarrera. Ro-
ser doble ó de cent fullas.
Rosal de cien hojas. Roser
de guirnalda. Rosal de
5anAs. Roser de tot l' any.
Rosal de invierno, /nosque-
ta. Roser vera. Rosal de
Castilla ó rojo. Rosari.
Rosario. (de rosas.
Roserar. Rosal, campo
R<»se(a. Escudet brodat
en lo sobrepellis. Lagar-
to. En los vanos, lasplan-
x'etas de est nom. Ojue-
lo, ojillo. Pilótela cuber-
ía de puntas de vidre. ,4-
brojos. Botó de la brida.
ChajM del freno. Roseta
de guitarra y altres ins-
truments, fíòsa.
Rosetó. Arquit. Rosetón.
Rossa. Bestia morta y es-
cortada, carniis. Buitre-
I
ROS
ra, carnuza. Mula. ca-
ball, ele. mòlt vell y flach.
Perrera, jatnelgo, roci-
nante, matalón, ritjaco.
Dit de la persona flaca,
Ínula y Metía. Zancarrón.
KOMHagaiv, V. Arrossegar
Ró.«ísecli. V. Rósseg.
Bó.««.^e;a;. En los vestits la
cua que se arrossega. Co-
la, falda. Lo que se agafa
als vestits. Rabos. Lo que
se arrossega. Cauda, ras-
Ira, cola. Lo que queda
deirás. Rezago. (sech.
R4tM»>e£;a<lura. V. Ros-
R<i.<i«se^all. La persona
que sempra segueix á al-
tra. Rastra, lacayo. Rós-
seg. Gualdrapa, arga-
mandel, jirón. Lo que se
agafa al vestit. Rabo. Pl.
Bocins que quedan en la
menjadora. Grunzonea.
Rosütegant. Rozagante.
Ro»i.segar. V. Arrossegar
Ro»iseg4»n»$ (Anar á). Fr,
Rodar. {Pardear.
Rik.xNe.iar. Tirar á ros,
R«»s«;et. Instrument de
fuster. Rramil. Un poch
ros. Rojitlo.
R4»SJ«inyol. Aucell. Rui
señor. Lo ferro llarch,
etc. que usan los lladres
pera obrir los panys. Gan
zúa. Vas que posanth
ajgua V bufant imita '1
rànt del dit aucell. Pito
Obrir ab rossinyol. Gayi-
zuar. Rossinyol de mu-
ralla. V. Calápat.
Roíita. Certa sopa. Tostón.
Tall de cansalada fregit.
Torrezno. Tros de pa tor-
rat sucat ab oli. Sopetón.
Llesca de pa frejida ab
such de cansalada. Pica-
loste. Llesca de pa enllar-
dada. Pringada. Llesca
de pa sucada en vi ó al-
ire licor, cuberta ab ous
batuts y fregida ab llart
11 oli. Torrija. Paellada
de rostas. V. Restada.
R4»íítada. Torreznada.
Ro.stir. En sas princips.
arceps. Asar. Fer tornar
moreno, cremar, secar lo
sol. Curtir, requemar, los-
DIC. CAT. CAST.
ROT
tar. Rostir mòlt. Tostar.
Wlostirse. r. Abrasarse,
patir excessiu ardor del
sol ó del foch. Achichar-
rarse, asarse, [requemado.
Rostit. Tostado, asado,
Rust4». V. Rostro.
Ro.>«t4»ll. Residuo del ca-
no deis cereals. Rastrojo,
riza. Lo districte de tér-
ras en que queda dit ros-
taJl. Rastrojera , agosta-
dero. Soltar lo rostoll ó
'Is rostolls. V. Rostollar.
Rostoilada. Rastrojera.
Rostollar. Pasturar lo
bestiar en agost per los
rostolls. Agostar. Llau-
rar los rostolls. Alzar.
Rostro. La cara ó sem-
blant de las personas, ra-
ra, semblante, faz.
Rot. Regüeldo, eruto, eruc-
to, eructado}!. R. de bou.
Pta. V. 111 de bou.
Rotador. V. Rotayre.
Rotar. Erular, regoldar,
eructar. [Regoldador.
Rotayre. Qui rola mòlt.
Rotj. V. Roig. (granza.
Rotjeta. Pta. Rubia,
RoUiana. Capsana. Ro-
dete, rosca, mandil. La
rodeta del fus de retor-
cer. Tortera, rodaja.
Rotllar. Caragolar. Ar-
rollar, rollar, abarqui-
llar. Enrotllar, rodejar.
Circuir, rodear, cercar,
circundar. V. Entortolli-
gar, Rutllar.
Rotllo. En sas principals
acceps. Rollo. Lo circuí
ó corona del sol ó de la
lluna. Corona, circulo. La
disposició de algunas co-
sas en figura circular.
Rueda, muela, rolde. Cèr-
col, rodona de geni. Cor-
rillo, corro. Eslora rodo-
na. Ruedo. Cèrcol decam-
panetas que hi ha en las
iglesias. Campanillas. Lo
circuí que forman algu-
nas cosas. Rolde. Caragol,
rosca de serp. etc. Ros-
ca. Tall rodó de peix. V.
Rodanxa. Rotllo ae ence-
ral. Dispon. Eixirse del
rolUo. Fr. Eixirse alguna
ROY
38í
persona de alguna junta
ó agregació. Salirse del
corro. V. Test (Pixar fora
del). Fèr fèr rotllo. Fr.
Hacer lugar, hacer corro.
Fèrse fèr rotllo. Fr. Ha-
cerse lugar, tener su pie-
dra en el rollo.
RófuF. Rótulo, inscripción
Rótula. Anat. Trocisco.
R4tiura A tola). Adv. En
I todo caso, como quiera
que sea ó lo que fuere.
R4»ure. Arb. Roble, robre.
Una especie semblant al
noguer. Rorne. Altra es-
pecie. Carvallo. Fortcom
lo roure. Expr. Enrobre-
cido, roblizo.
Roureda. V. Rouredal.
Se4iuredal. Robledal, ro-
bledo, robredal, robredo.
Rova. Arroba. Arroba.
R4>ve!I. Bruticia que 's
cria en los metalls. Orin,
robin, rubin , moho. V.
Escoria. La malaltia dels
grans. Tizón, añublo, ro-
ya, niebla. Falta de ex-
pedició ocasionada del
oci ó negligencia. Orin,
moho. Rovell de ou. Ye-
ma. Rovell del ferro. Her-
rumbre. Rovell del lli.
Rascalino, tiñuela. Rovell
de las denls. Sarro.
R4»Yeliauieut. V. Rovell
R4>veliar. .Mohecer.
R4»velíarse.r.Contráurer
rovell los blats, etc. Ati-
zonarse, anieblarse, ber-
rendearse. Los metalls.
Enmohecerse, tomarse,
mohecerse, orinecerse. R.
lo ferro. Aherrumbrarse.
Dil de la memoria y al-
tras cosas, Orinecerse,
caerse de la memoria.
R4»vellat. Dit dels me-
talls. Tomado. Dit dels
grans. Atizonado , añu-
blado. Ple de rovell. Mo-
hoso, oriniento, herrum-
broso, herrujiento, rugi-
noso. Olvidat. Verde.
RoTell4'>. Especie de bo-
let. Seta, hongo.
Roy. V. Roig.
R4»yna. Pluja menuda.
Calabobos, llovizna.
•2o
380
RUC
noynar y Rovnejar. Plo-
visqui'jar. Lloviznar.
Rua. Cami de carro. Ca-
mino carretero, carretera.
Rua. Especie de tela.
Rua». {de gata.
Ruach. Pla. Gatuña, uñas
Ruaio.sa. Aucell de presa.
Ave de rapiña.
Rubel'alient. Que causa
rojor. Rubefaciente.
Rubí. Roig. Rubio, rojo,
rubicundo. Pedra precio-
sa de color de rosa ó de
carmí y sens pulir. Ru-
bín, cabujón. Altra espe-
cie de color de vinagre
Espinel, espinela. (:a
Rubia ó Roja. Pla. Gran-
Rnbina. Brossa que dei-
xan los rius. Pozanco.
Rubinada. Riada, avia
guda de riu. Aluvión.
Rubiola. Pta. Rubéola.
Rublert. Umplert. Cega-
do, rellenado.
Rublir. Lmplir de terra,
pedra, ele. Cegar, relle-
nar. Donar abundan-
ment. Llenar. \. Soterrar
Rubor. Vergonya. Erubes
cencía, pudor.
Rúbrica. Rasgo que a-
companya lo nom. Firma
Rubricar. Posar la rú-
brica. Suscribir, firmar.
Sellar, donar testimoni.
Se//af. Senyalar. Señalar.
Rnbricayre. Mestre de
ceremonias. Maestro de
ceremonias.
Ruca. Somera jove. Polli-
na, burra, borrica. Pta
Ruqueta, oruga. V. Rave
J)Osca. Pl. Los pels curts
del clatell. Tolanos.
Rucaltlat. Asenada. As-
nería, machada, borrica-
da, necedad.
Riicalnient. Adv. Necia-
mente, estúpidamente, tor-
pemente, asnalmente.
Rucardu. Neci. Tonto, ig-
norante, bodoque, sandio.
Rucase. .\um. Borricote,
asnazo, borricón.
Rucli. Ase jove. Borrico,
burro. Neci. V. Rucardo.
Cert aucell fabulós. Ro-
cho. Ser un ruch. Fr. Ser
RUI
un ignorant, rudo é inca-
pas. Ser un cesto.
Ruda borda. Pta. Gamar-
za, alárgama. Ruda de
bosch. Ruda silvestre. Ru-
da de gos. Escrofularia,
ruda canina. Ruda de ra-
ta. Culantrillo blanco.
Rudesa. Tardansa de in-
geni. Torpeza. Tosque-
dat. Llaneza, rusticidad.
Rudinient.>«. Pl. Princi-
pis de la ensen>ansa. Pa-
lillos, rudimentos.
RutU». Tart per enténdrer.
Torpe. Impolilich. Llano.
Ruela. Tros de or ó plata
en lirut. Roela.
Rueila. Pta. V. Rosella.
Rufa. Remolí. Tolvanera,
remolino, nube. Torp,
borrasca de neu. Ventis-
ca, ventisco, ventisquero.
RutJá. Arcabot. Rufián,
alcahuete. Seductor de la
juventut. Corrompedor,
seductor. {rufianar.
Rulianejar.A/cd/i ueí«ar,
Ruíiane.sca. Rufianería,
tercería.
RuUaneí^cIi. Cosa de ru-
fianería. Rufianesco.
Ruflet. Bufada forta. So-
plo. V. Bufet. [ingrato.
Rüfoi (Dia). Día pardo.
Ruga. V. Arruga.
RUjgall. Ronquera, ron-
quedad, ronquez. Lo de la
agonia ó del moribundo.
Estertor, sarrillo.
Rugalló.x. V. Regullós.
Rugauíeut.Arrugament.
Arrugamiento.
Rugar. V. Arrugar, {to.
Rugit. Rugido, i-ugimieyi-
Ruiíent. Encat}descente.
Rubí. Dolent, vil. Ruin,
malo. Petit, esgarrat, que
no 's pot aprofitar. Ruino-
so. Nociu a la salut, da-
nyós. Nocivo, perjudicial,
dañoso. A\ aro. Mezquino,
tacaño. Tornarse ruhi.
Fr. Enruinecerse. (baro.
Ruibárbaro. V. Riubai-
Ruid4t de las ay^iuas ó de
las fullas. .ViíríiiM//o. Bus-
ca-ruidos, ó busca-rahons.
Pendenciero.
Ruidús. Estruendoso, es-
RUM
trepítoso, fragoso.
Ruina. Cayguda, pèrdua.
Despeño, pgj'dicion, sub-
versión, eversión.
Ruinanient. Adv. Ruin-
mente, vilmente.
Ruinar. V. Arruinar.
Ruinejar. Cáurerruixim.
Lloviznar. V. Arruixar,
Ruixa. Randa. (Ro\nar.
Rui.vada. /fofíarfa, rocia-
dura, rociamiento.y. Rui-
xat, (dor.
Ruixador. V. Arruixa-
Ruixantent. Rociada, ro-
ciadura. V. Ruixada.
Ruixar. Humedecer , sal-
picar. V. Arruixar.
Ruixat. Pluja de poca du-
ració. Rocío, rociada, cha-
parrón. V. Xáfach.
Ruixini. Mollizna, molli-
na, cernidillo, calabobos.
Caurer ó fèr ruixim. Llo-
viznar, molliznar, cerner,
chispear. V. Royna.
Rulet. Eyna de" sombre-
rer. Rulete. (Sortija, rizo.
Rull. Caragol dels cabells.
Rullol. Herraj, borujn,
terrón, hojuela, (rondo.
Runibant. Rumboso, o-
Runibo. La direcció que
portan en la navegació
las naus. Derrotero, rota,
derrota , mareaje. Cami,
direcció. Ruta. Pompa,
ostentació. Pompa, o<sten-
tacion. En lo blasó. Rom-
bo, rosíro. Pérdrer lo rum-
bo. Fr. Desgaritarse, des-
torcerse, {so. rumboso.
Runil»ós.Pompós.PoHi/>o-
Runib«>.*iaaiient. Adv.
Pompos'imente.
Runiianient. Lo acte y
efecte de rumiar ó remu-
gar. Rumia, rumiadura.
Consideració, meditació.
RefleJC-ion. Agitació. fo?i-
mocion. agitación.
Rumiar. Meditar, repen-
sar. Reca¡)acitar, revolver.
V. Remugar.
Rumor. Miirnuiramenl.
Fama, voz. ruiirun. Ru-
mor sort. Susurro, su-
surración. Rumor suau.
Murmullo, murmurio. V.
Avalot. Fer rumor. Fr.
SAB
Fèr soroll. Hacer ó meter
ruido ó bulla.
Runi-runi. Rumor, soni-
do, voz, son, tonete. Cór-
rer un rum-rum. Susur-
rarse, rugirse, zumbarse.
Runa. Escombros, cascote,
broza, ripio.
Runlla. Sèrie. Runflada.
Rúnicli. Gótich. Gótico,
rúnico, runo.
Ruptura. Rompimcnt.
Fractura, rotura, que-
brantadura , quebranta-
miento, quiebra. {bear.
Ruquejar. Tontear, 6o-
Rural. Rustical.
Hu». Cosa de Rússia. Ruso.
Rusea. V. Arna.
Ru.«>cada. V. Bugada.
SAB
Ruscii. Tros de suro mes
ó menos gruixut. Pana.
Ru»«siuyol. V. Rossinjol.
RÚMtecíi. Raspós, aspre.
Rústico , tosco, áspero.
Rut^ticanient. Adv. Tos-
camente, sin cultura.
Rústícli. Pertanyent al
camp. Rustico, campestre.
Home del camp. Palur-
do, payo, paleto, zafio.
Home sens educació ni
criansa. Idiota, cortezu-
do, agreste, salvaje, sil-
vestre, (sa.
Ruí^ticitat. V. Rustique-
Rusticiucsa. Propietat
de cosas rústicas. Rusti-
cidad, rustiquez, selvati-
quez, idiotez. Mala crian-
SAB 387
sa. Graseria, incivilidad.
Rustir. Y. Rostir.
Ruta. Rumbo, rola, rauta.
V. Itinerari.
Rutilant. Rútilo, resplan-
deciente, irulinurio.
Rutinayre. Formulista,
Rutllador. Encrespador.
Rutllanient. Encrespa-
dura, encrespamiento.
Rutilar. Crespar los ca-
bells. Rizar, crespar, en-
crespar, ensortijar, enri-
RntlIol.V. Ruliol. {zar.
Ruutxet y Ruutxcta. Veu
pera cridar al bestiar. Ri-
Ruxar. V. Arruixar. {ta.
Ru\at. V. Ruixat.
Ruxiiu. Y. Ruixim.
s.
S. Abreviatura de San, San-
tital, Servidor, etc. Entre
'Is antichs era numeral y
valia 1 y tambe com a
signe numérich 90, y ab
ima rállela sobre 90.000.
En los mapas y llibres de
marina significa Sur, Sud,
ó Witjdia. Entre metges
S. vol dir sémis ó meyiat.
Sa. Yeu femenina del pro-
nom seu. Su. Qui tè sa-
lut , saludable , robust.
Sano. Senzill, franch. ¿í'j!-
cero. Precehit de la par-
tícula en denota lo temps
present , com : De poch
ensà. Desde que, y també,
lo mateix que en aquesta
pari, com: Del riu ensà.
De la parle de acá del rio.
Sa enrera y sa atrás. Adv.
Tiempo atrás. Déu te fas-
sa ensa y enllà. Expr. Jn-
da, bendito de Dios , anda
con Dios, Dios te bendiga.
Saba. Sabor ingrat. Resa-
bio. La de las plantas.
Savia, suco. Estar en sa-
ba. Fr. Estar en savia.
Rabadilla. Polvos pera
lér estornudar y pera ma-
tar polis. Cebadilla.
Saballó. Huevo de moscón .
Saballouera .Mosca mòlt
grossa. Moscón.
Sabana. Plana estensa y
arenosa. Páramo.
Sabata. Calsat.' Zapato.
Home tonto. Y. Ruch. Sa-
bata lleugera de dona.
ZapaiiUa. Sabata á la ma-
llorquina. Escarpin. Sa-
bala á rétalo. Zapato en-
chancletado. Sabata de
sola alia. Malilla. Sabata
embotinada. Borceguí,
jerviguilla. botin. Sabata
grossa de mòltas solas.
Zapato ramplón. Cop de
sabata. Za;)aía;o. Posarse
ó portar las sabatas á re-
taló. Fr. Enchancletar.
Trobar sabata en bon
peu. ¥r. Hallar la horma
de su zapato.
Sabatatla. Zapatazo.
Sahatassa. Aum. Zapa-
tón, zapatazo. (Tonto.
Sabataí^sa.*!». Fam. Y.
Snbatejar. Zapatear.
Sabatejat. Zapateado.
Sabater. Zapatero , zapa-
tillero , maestro de obra
prima. Botiga de sabater.
Zapatería.
Sabatera. Oliva malmesa
al adob. Zapatera.
Sabateraila. Cosa pro-
pia de sabaters. Zapate-
ril. Acció tonta ú obra
mal féta. Necedad , pato-
chada, chapucería.
Saitateria. Zapatería, o-
bra prima.
Sabateta. Dim. Zajiatico,
zapatilla, zapatito. V.
Peúlla,Sabatetas.
Sabatetaíi Via. Zueco, cha-
pín. Sabaietas de laÁIarc
de Déu. Pta. Flor de la
abeja. (lia, servilla.
Sabatilla. Dim. Zapali-
.Sabatiua. Especie de
peuch pera resguardar
los peus de las espumas
de la fornal. Angorra
Sabatot. Sabata vella.
Chancleta. {jiarraso.
Sabatuda. Daltabaix. Za-
Sabedor. Sabidor, sabien-
te, instruido, {sabiendas.
Sabendes (A). Adv. A
Sabent. Lo que té mal sa-
bor. Resabiado. Saba. Re-
sabio. Iron. Saberut. Sa-
biondo. Y. Ranci.
Saber. Conèixer. Conocer,
entender. Saber algun i-
dioma ó ciencia. Poseer.
Saber a poch. Fr. Seres-
caso , haber poco. Saber
bè. Resaber. Saber bo. Sa-
ber á bien, gustar. Saber
de quin peu se dol. Fr-
388
SAB
Saber de (¡ué pié cojea. Sa-
ber greu. Saber vial, sen-
tir. Saber mes bo. Fr. A-
gradar mes. Saber mejor.
Saber mes que '1 diable.
Fr. Saber mas que Merlin,
sabe que rabia. Saber mòl-
ta lletra. Fr. Ser muy lei-
do. Estar l)en llunj de
íaber alguna cosa. Yt.Es-
tar ajeno de alguna cosa.
Fèr com qui no ho sab , ó
com qui no sab res. Fr.
Hacerse de nuevas. Fèr sa-
ber. Anunciar, anticipar,
noticiar, comunicar, noti-
ficar. No saber. Ignorar.
No saber ahont girarse.
Fr. No poderse menear.
No saber ahónt girarse de
feyna. Fr. No poderse ro-
dear. No saber cóm firse-
ho. Fr. No tener dónde
volver los ojos. No saber
dir paraula. Fr. No acer-
tar á decir. No saberse te-
nir res. Fr. Decirlo todo,
'perderse por el pico.
Saberut. Sabiondo , resa-
bido, omniscio.
í^aUï, Intel•ligent. Inteli-
gente, entendido, esciente.
Sabi en dret. Jurisperito.
Sabidiila. Pta. Sabadilla.
í^aliiclor. V. Sabedor.
Jüabiesa y Sabietal. Sabi-
duría, ciencia.
Sabina. Arb. Sapino.
Sab«». Jabón. Sabó de llo-
sa. Jabón de piedra ó du-
ro. Sabó de olor. Sebillo.
Sabó moll. Jabón blando.
La capsa del sabó. Jabo-
nera. Bola ó pastilla de
sabó. Jabonete. Escuma
de sabó. Bálago.
Sabocii. Badoch. Dado-
que, pazguato, páparo.
Absort. Absorto, distraí-
do. {Almafrero.
Naboga.s (Pescador de).
Sabotiáría. Pta. V. Sabo-
nera. ; ven sabó. Jabonero.
Saboner. Qui fabrica ó
Sabonera. Pta. Jabone-
ra, saponaria. La brume-
ra ó escuma del sabó.
Bálago. (bó. Jabonería.
Saboneria.Fabricade sa-
üiabuuetas. Pta. Flor del
SAC
cangrejo. V. Canya de ro-
saris. Fruyt de aquesta
planta. Lágrimas de Da-
cid ó de Moisés.
Sabon«í.<ii. Jabonoso.
Sabor. Gust. Gusto, pala-
deo, saboreamiento. Salió.
Sazón. Donar sabor. Fr.
Saborear. [dor.
Saborejador. Saborea-
Saborejanient.íi'aoorea-
miento, sabor.
Saborejar. Saborear, pa-
ladear , [luslar , probar,
catar. \. Assaborir.
Saborir. Y. Assaborir.
Saboritja. Pta. Ajedrea.
V. Sajulida.
Sabor«t.<!>'. Gustós. Sabro-
so, aperitivo, gustoso.
Saborosanient. Adv.
Sabrosamente.
Sabrá. Especie de embar-
cació. Zabra.
Sabre. .Sable. Sabre curt y
corvo. Escarcina. Sabre
morú ó de moro. Alfanje.
Cop de sabre. Sablazo.
SabrÓ!". V. Saborós.
Sabriií. V. Saberut.
SafoiHin. V. Saba.
Sabulari. Que habita en
la arena. Sahulícola.
Sabut. Sabido, conocido,
notorio, noto, trillado.
Saca. Sach gran. Saco
grande. Lo vestit. Sobre-
vesta, sobreveste, sobretodo
Sacah«>. Min. Galeria ho-
risfontal. Sacabon.
Sacabutxo. Sacabuche.
Sacáni. j>luititut ó munt
desachs. Saquería. I
Saearat. {ímm.Sacarato.
Sacarttii Quim.À'acarirfeo
Sacarini. Paregut á la ca- ,
nya de sucre. Sacaríneo.
Saeá.s. Aum. Saco grande, i
Sacatap.s. Instrument pe-
ra destapar botellas. .S'íí-'
cacorclios, tirabuzón. Ins-
trument pera descarregar
V netejar las armas de
foch. Sacaíapos.
Saeceig. Del caball. Tro-
tonería. De liquits. Bazu-
queo. V. Trontoll.
Saecejad4ir. Se aplica al
caball ó altra cabalcadu-
ra, etc. Trotón, trotador.
SAC
Saceejament. Traqueo.
V. Trontoll.
Saccejar. Trontollar las
cabalcaduras. Trotar. Re-
vóldrer algun liquit. Ba-
zucar, traquear, zangolo-
tear, zangotear. Saccejar
varias cosas. Zarandar,
zarandear.
Saccetj. V. Sacceig.
Sacerdoci. Sacerdocio,
presbiterado, presbiterato.
Sacerdot. Sacerdote.
Sacb. En sas princip. ac-
ceps. .Saco. Costal. í'os/a^
La bóssa pera abrigar
camas y peus. Folgo. Ves-
tit de penitencia. Cilicio.
V. Sarró, Eòssa, Civader.
Sach de carn. Persona pe-
sada. Jergón. Sach de
cops. Loe. Qui fá lo gasto.
Pagote , pericón , la vaca
de la boda. Sach deis ge-
mechs. Gayta. Gaita, cor-
namuza. Sach de ossos-
Persona mòlt flaca. Cos-
tal de huesos. Sach de por-
tar carbó. Paniego, t^ach
de posar canjella. Chur-
la, f/iur/o.' Sach gran.
Halda. Cop de sach. Sar-
tenazo. Vuydar lo sach.
Fr. Confesjarse. Descar-
gar la conciencia. Brama
saehs. V. Cridayre. Estar
al sach. Fam. Morir. Pl.
Sachs. Saquería.
Sacianient. V. Sacietat.
Saciar Satisfer. Satisfacer
Sacietat. Hartura.
Saco. En lojoch de pilota.
Saque. Saqueig. Saqueo,
saqueamiento.
Sacolor. V. Burell.
Sacraniaró. Pta. Sacra-
tnaroii. (náculo.
Sacrari. Sagrario , taber-
Sacrariajre. .'sagrariero
Sacra.»;. Pl. Sacra. Sacra.
Sacrilicaci*'». Sacrificio.
Sacrilicador. Lloch des-
tinat pera 'Is sacrificis.
Sacrificadero.
Sacrificar degollant la
victima. Inmolar.
SacriUci. Holocausto.
fïiacrilecU.. Sacrilego, (tan.
Sacrista. Sagristà. Sacris-
Sacro. Sagrat. Sagrado^
SAG
V. Os bertran.
Sacsó. Plech en las robas.
Alforza. {mcudimieiUo.
ISacuflida. Sacudidura,
Tïíacudïuient. Sacudida,
sacudimiento.
tSacudir. Móurer violent-
ment. Menear, agitar.
Pegar. Herir. Sacudir lo
cánam. Desgargolar. Sa-
cudir lo Ui. Desbagar, r.
Sacudirse las moscas. Fr.
Mosquearse.
Siáeul.l'rna, sach,etc.pera
fér un escrutini. Sáculo.
SadÁs. V. Cedas, Garbell.
Sadollar. V. Atipar.
isiaeta. V. Sageta.
Saetó. Llans de ballesta
mòlt llarch. Saeton.
fSíal'a. V. Gibrella.
Sal'areget. Dim. Alber-
guilla, estanquito.
'Safareig. Alberca, estan-
que, cambija. Saíarei^ pe-
ra tenir peixos. A'a«so.
Sararú.«. Fastigós. Asque-
roso, charchoso.
Safata. Pial de metall.
Azafate, bandeja. De fus-
ta ó palla. Batea. {tro.
Sáfia. Pta. Talitro. talies-
Sáficb. Cert vers. Sapeo.
Safir. Pedra preciosa. Za-
firo, (senglar. Safon.
Safó. Especie de porch
Safra. Pla. Azafrán. Sa-
fra bòrt. Cártamo, cárta-
ma, alazor, romin, si-
miente de papagayos. Cu-
llidor de safra. Rosero.
De color de safra. Aza-
franado, (tanaga.
Safranaria. Pta. V. Pás-
Safranó. V. Safra bòrt.
Safranoria.V. Pastanaga
"Safreig. Y. Safareig..
Saga. Zaga. Anar á la sa-
ga. Fr. Acechar, andarle
á uno á los alcances , ó á
las vueltas. {ta.
Sagacitat. Artería, tien-
Sagal. Mosso, pastor. Za-
gal. V. Tronja, Ganso.
Sagapeno. Especie de go-
ma. Goma seráfica.
Sagas. Astut, subtil. La-
dino, diestro, artero, ma-
ñero, co7ichudo, lince.
^agasinent. Adv. Ladi-
SAG
ñámente, azainadamente.
Sagell. Sello. .Se/fó. Sagell
de Salomó. Pta. Sello de
Salomo».
Sagellar. V. Sellar.
Sageta. Fletxa. Saeta.
Geom. Segment del diá-
metro. Sagita.
Sagetar y Sagetejar. ^-
saetear, saetear.
Sagetera. V. Espitllera.
Sagetia. Lloch ó forat pe-
ra tirar sagetas. Saetera.
Embarcació. Saetía.
Sagí. Greix de qualsevol
animal. Sain , grasura,
grosura. Soldavall del
ventre. Abdomen, redaño.
Sagi fòs. Manteca de toci-
no ó de cerdo. Bola ó iros
de sagi. Pella.
Saginada Hojaldre.Y.'En-
saginada. {gordar, cebar.
Sagiuar. Engreixar. En-
Saginera. V. Sagi.
Sagitari. Flelxer. Saete-
ro, /lechero.
Sagnar. V. Sangrar.
Sagú. Salrado, cernidura,
caspa. Segó fi. Prims ó
trits. Afrecho, moyuelo.
Sagola. Náut. Especie de
corda. Sirga. V. Sarrio.
Sagonet. Afrecho, menu-
dillo, acemite, rollón.
Sagrament.. s'acramenío.
Sagramenta!. Sacra-
mental. Móurer un sagra-
mental. Fr. Móurer tnol-
ta bulla. Causar alboroto.
Sagramentar. Sacra-
mentar. Sacramentar,
dar, administrar el viáti-
Sagrar.V. Consagrar, {co.
Sagrari. Sacrario.
Sagrat. Sant. Santo, sa-
cro, augusto. Paratge se-
gur. Asilo. Péndrer sa-
grat ó ücarse á sagrat
Fr. Acogerse á las aras.
Sagratera. InterJ. vul-
gar que 's usa en tó de a
menassa. ¡Vira Dios ! re-
diósl caracoles '. cmasto !
Sagrera. Llogarret. Luga-
rete, lugarejo. (crista.
Sagri.táta. Dignitat. Sa-
Sagri.<4tá. Sacristán.
Sagrií«tania. Sacristaiiía
Sagrisfar. V. Segrestar
SAL 389
Sagristia. Sacristía.
Saguora. De la part de
detrás. Trasera, zaguera.
Afany , passió violenta,
afició boja. Ansia, anhe-
lo, afán, ahinco. V. Ce-
guedat, Ceguera.
Saguetera. V. Espitllera
Saiiú. Puní, maduresa, o-
casió . Sazo7i. madurez,
oportunidad. Temps ó
temporada. Estación. Hu-
mitat en la Ierra. Hume-
dad, íempero.Asahó. Adv.
En sazón, oportunamen-
te. Fora sabó. Adv. Fuera
de sazón, intempestivor-
mente. No trobar sahó'.
Fr. Dar en duro.
Sahueli. V. Saiich.
Saliunieri. Sahumerio.
SabiKjué. Arb. V. Saúch.
Saig. Porter de tribunal.
Sayón, satélite, corchete.
Saitó. Peix. Haleche.
Sajonadura. .\gric. Por-
ca. Surcamiento.
Sajonar. V. Porcar.
Sajiílida y Sajurida. Pta.
Ajedrea, hisopillo.
Sa!. Garbo, gracia. Gracia,
salero. Sal amoniach ó
armoniach. 3Iin. Hidro-
clorato de amoníaco. Sal
blanca. La flor ó escuma
de la sal. Flor de la sal.
Sal de agrellas. Újcalaío
de potasa, salde acederas.
Sal de Glauber. Sulfato
de sosa. Sal nitre. V. Sal-
nilre. Sal nua. Pla, V.
Cua de caball. Sal satur-
no. Acetato , azúcar de
plomo. Sal de vidre. Ni-
tro. Magatsem de sal. Al-
folí, salin. Posar ab sal.
Echar en sal , salar. Tar-
ros de sal. Terrón de sal.
Yol mòlta sal. Exprés.
Mòlt cuydado. Quiere mu-
cho tino ó pulso.
.Sala. Cámara, cuadra. Sa-
la de convit ó de senyors.
Cenador. Sala gran. Taroeít
Salabardo. Pía. Y. Gabct
Salabró. Salebrosidad,
salsedumbre.
Salabrós. Y. Salebrós.
Salador. Lloch destinat
pera salar. Saladero. Vas
390 SAL
pera salar. Vaso, arca,
salera. (cabctg.
Saladura. .Ça/azon. V. Es-
Safai'artla (Donar una .
Fr. Dar un so/ion, utia
sofrenada, increpar. Por-
íarse'n una saiafarda. Fr.
Llevar recado.
íiaiagarilu. Emljoscada,
astucia. Lazo , engaño,
zangamanga.
Salaiuaiiflra y Salaman-
dria. Animal reptil. .Sala-
manquesa, estelion.
Salanient. V. Saladura.
Zalamería. Zalama, ron-
cería, roñería. Pl. Angu-
• lemas, dengue^. Anar ab
salamerias. Fr. fam. So-
flamar, roncear.
Salanió. Candelero de
mòlts brassos. Araña.
Peix. Aguamar. Salamó
de creu. Peix. .iguaverde.
Salanga. Especie de ore-
neta. .Salangana.
Salajiarda. Repasata, re-
primenda, fraterna, zur-
ra, carda. V. Salafarda.
Salar la carn. Acecinar.
Salari. Situado , sueldo,
honorario, soldada,paga,
merced. {ner á jornal.
Salariar. Assalariar. Po-
Saiariet. D'wa.Jornalillo,
corto ú pequeño salario.
Saias.'ía. Aum. Saló. Salón
Salat. Posat en sal. Sali-
no, acecinado. Lo qui te
gracia. Saleroso, salado.l
r.arn 6 peix salat. Salon.l
Mòlt salat. Sabroso. Ter-|
ra salada. .SaZarfar. Salat
blanch. Pta. Orzaga,'
osagra. (Trincóla. I
Salats. Pta. Caramillo. V.
SalebrÓM. Salat. .Sabroso.
Salen. Pta. Abella. Com-
pañón de perro.
Salep. Arrel de tubérculs.
Testículo de perro, satirión
Saler. Salero.
Salera. Llocb ahont se
dona sal al bestiar en lo
camp. Salegar.
Sali. Lo (|ue té sal ó está
salat. SalÍ7io. .Magatsem
de sal. .Salin, alfolí, salero
.Sália. V. Salicaria.
Saliandra. Ilerba. Cilan-
SAL
SAL
tro, culantro. (cilantro.' Salnitrún. Salilrós. Sali-
Salían<irat.í>'aro«ac/oco?il Iroso, salitral.
Salicar. V. Salsereda.
Salicaria.Pta..4rrcí/i/eZa,|
lisimaquia roja. itro.\
Salíca«4tre. Pta. .Salicas-\
Salicor dur. Pla. Alacra-\
ñera, almajo salado. S. '
fi. Barrilla. V. Ballester. !
Salicornia. Pta. .S'aíícor. Salomó. V. Salamó.
Salírer. Que conté sal. Sa- Salpa.sser. Hisopo, rociO'
lifero. 'saladai.\ dor, aspersorio.
Salina de mar. Espumero, Salpénürer. Salpresar.
; Salobre. Lo que le sabor
de sal. Salobreño, salo-
bral. La qualitat de salal
ó sal i tros. .Salsedumbre.
Flor de la sal. Salumbre.
La terra que té mescla de
sal. Salobral.
Saliner. Salinero
Sálit. V. Sálser, Viraet.
Salitar. V. Salsereda.
Salitrar. Salitral.
Salítrayre. Salitrero.
Salítró.s. Lo que té sal
nitre. Salitral.
Salpicainent. Provoca-
ció. Provocación.
Salpicar. Péndrer pes-
sichs de alguna cosa. Pe-
llizcar. Passar de una co-
sa a altra. Saltear. Salpi-
car al) colors. Crispir.
Saliva. V. Escupina. Apa- Salpicó. Pugó. Falangio».
fat ab saliva dejuna. Fr. Salprés. Adobat ab sal.
Prendido con alfileres.] Sal¡iremdo, salpreso.
Créixer, venir la saliva a Sal.»ia. -Adorno, gracia.
la boca. Fr. fam. Bañar-
se en agua rosada.
Salivada. Saliva.
Salivauíent. V. Salivera.
j^alivejar. .Salivar.
Salivera. Lo acle y efecte
de salivejar. Salivación.
Brumera que trauhen las
personas ó bestias cansa-
das ó irritadas. Espuma-
jo, espumarajo. (ser.
Sálix. Arb. Sauce. V. Sál-
^alm.. Salmo. V\. Salmodia
Salnia. Sali7\a de mar, es-
pumero, saladar.
Salniayre. Salmista
Saínete. Arbre. V. Salser.
Salsa al) alls. .ijo. Salsa
de alls. Ajada. Salsa de
cassador. Cachuela. Salsa
de cunill. .Salmorejo. Sal-
sa de oli , formatge y al-
tras cosas. .Almodrote.
Salsa de pastor. Pta. To-
millo salsero, perifollo. V.
Sarfull. Salsa de pa y
alls. Papirolada , pampi-
rolada. Salsa de ruca. 0-
ruga. Salsa pera excitar
lo apetit. Apetite.
Salí^alráN. Pta, Sacñfra-
ga, sarsifraga.
Salnie. .Arquit. Salmear, Salaer. Arh. .Sauce , sauz,
salmer. (mejar. Salmeo.\ súlcer. Sálser cabruno.
Salnieig. .Xc. y ef. de sal-I Arb. Zargatillo.
Salniejar. Cantar los Salsereda. ¿iuíceda, «au-
í.!í\mi. Salmear, salmodiar\ cedal, sauceda, sauzal.
Salmó. Peix.. SViZmori. Sal-, Salíi^íp. Dim. de salsa,
mó petit. Peix. Esquin.l Salsilla. Pl. Malsinas.-
Semblanl ó de color del' Yerbas, veneno.
salmó. Salmonado. Sal^riró. .Salchicha.
Salmodiador y Salmó- Sal.sitja. .Sa/c/)íc/)o;i.
grafo. .Sulmisla. Sal.sitjayre y Salsitjer.
Salnionet. Peix. V. .Moll.' .Sulchicliero.
Saluiónicli. Correspo- Sal.•<iljería..$a/c/iíc/teria.
neiit ó paregut al salomó SalMitjó. .Salchichón
ó salmo. Salmónido. Salt. En sas princip. ac—
Salmorra. Salmuera.
Salnitre.5a/í<rp, analron,
sal pelra. Terra de salni-
tre. Salitral.
Sainitreria. Salitrería.
Salt. En sas princip.
ceps. .Salto. Pas llarcb.
Tranco. Moviment promp-
te é impetuós del cos.
Brinco , saltación. Salt
(jue donan alguns ani-
SAL
mals. Corcovo. Salt de ay-|
¡lua. Catarata, cascada. \
Ab quatre salts. Adv. En
dos trancadas, €7} iinabrir^
y cerrar de ojos. A salts.
Adv. Saltando, (bardales.
ííalta-l»arraiich.«¡. Salta-
««alfador. Lo qui salta.
Saltón. Lo lloch alt pera
saltar. 5a/í«rfero.
•Saltadora. La qui salta.
Saltatriz. Lloch pera sal-
tar. Saltadero. Estar a la
saltadora. Fr. Estar al
embocadero, al caer ó al
saltadero.
t^altamartí. Dominguillo
Saltanibarch. Especie
de capot. Saltambarca.
•faltant de aygua. Salto,
cascada. V. Salt.
•faltant barranchs. Adv.
A trancos, á saltos.
Saltar. Alsar lo eos ab vio-
lencia y lleugeresa, brin-
car.Sallar alguns animals
Corcovear, corcovar. Cu-
brir lo mascle á la feme-
lla. Cubrir. Pujar una co-
sa mes que altra. Salir,
sobresalir, resaltar. Aco-
métrer de repent. Sobre-
saltar. Saltar 1' aygua per
amunt. Surtir, surgir.
Fer saltar. Fr. Tráurer ab
violencia. £c/!ar. Apuntar
alguna especie, per fér
enrahonar. Echar ó po-.
ner garbanzos á alguno.
Saltejador. Salteador.
Saltejanieut. Salteo, sal-
teamiento. V. Salf.
Saltejatit. Anar robant.
Robando, saqueando. A
saltets. Adv. A saltitos.
Saltejar. Robar. Saltear.
Fér salts. Hacer, dar sál-
ticos. V. Acométrer.
Salteri. Salterio.
Saltet.Dim. Saltico, sal-
tillo, saltito. (A lómenos.
Saltiui. Adv. Al menos.
Saltinibancb. Saltim-
banco, trincapiñones, sal-
tabanco, saltabancos.
Saltiró. Dim. Saltillo, sal-
tico. V. Saltet. [dable.
Saliiltle y Salubre. Salu-
Salublement. Adv. Sa-
ludablement. Saludable-
SAL
mente. ilutifero.
Saludable. Salubre, sa-
Saludableiuent. Adv.
Sanamente.
Saludador. Curandero.
Santiguadera, saixtiguador
Saludar. Enviar expres-
sions. Enviar saludes.
Castigar ó insultar. Fam.
Santiguar, cascar.
Salut. Sanidad, salubri-
dad, incolumidad. Ab sa-
lut. Sanaííieíi/e. Estar fal-
tat de salut. Fr. Estar
cascado. Tornar la salut.
Fr. Curar, sanar, resta-
blecer. Pl. Saludes, expre-
siones, memorias.
Salutaeiú. Saludo, salu-
damiento. Salutació an-
gélica. Ave María.
Salva. Mil. Saludo. Fér la
salva. Mil. Saludar.
Salvació. Salvamiento,
salvamento.
Salvaguarda. Salva-
guai'dia, custodia.
Salvament. En sas prin-
cip. acceps. Salvamento,
salvación. Adv. Sens pe-
rill. Salvamente, con se-
guridad, sin riesgo.
Salvant. Adv. Salvo, ex-
cepto, á excepción.
Salvar. Deslliurar. Li-
brar. V. Alsar, Donar, r.
Ponerse en salvo.
Salvateria. Salvedat.
Salvedad. V. Impunitat.
Salvatge. No domesticat.
Silvestre , fiero , salvaje.
Tonto. Necio, zafío. Que
s' ha criat en lo bosch
entre las feras. Bravio,
salvajino. Tornarse sal-
vatge. Fr. Encruelecerse.
Salvat gejar. Salva jear,
tontear, necear.
Salvatgeria. Magallada,
necedat. Necedad.
Salvatgina. Animal sal-
vatge. Salvajina. Cassar
salvatginas. Fr. Montear.
Salvedat. Inmunitat. In-
munidad. V. Impunitat.
Salvia borda. Pta. Salvia
silvestre, estaquis. Salvia
de Aragó. Salvia real ó de
Monrayo, té indígeno. Sal-
via d' hort. Salvia de jar-
SAN 391
din. Salvia de prat. V.
Tárrech. Salvia romana.
Amaro, maro.
Satvitich. Saludable.
Salvo. Salvament. Salva-
mento, salvación. Adv.
Excepto, a excepción. Po-
sarse en salvo. Fr. Des-
murarse. Salvarse.
Salvoconducte. Salvo-
conducto, seguro. [ro.
salvohonor. Cul. Trase-
Sálzer. V. Salser.
SauíaE. Portadera , com-
j porta. V. Portadora.
ISanialada. Aportadera.
I A samaladas Plóurer).
Fr. Llover ci cantaros.
Isauíaler. Barra llarga de
bastaix. Palanca , man-
f/iífl/. Qualsevol barra que
serveix pera portar algu-
I na cosa. Percha.
Samarra. Gech de peli
que usan los pastors. Pe-
llico, zamarro. Samarra
de pells finas. Pellica. V.
Samarreta.
Samarraria. Bellaque-
ría. Astucia. V. Somería,
Fleuma. (marrón.
Sauiarra«^»a. Aum. Zor-
Samarreta. Especie de
gech de cotó ó llana. Chor
marreta , zamarrilla, za-
marrico. La de pell mòlt
fina. Zamarrizo.
Samarro. Home rústich.
I Zamarro, rústico.
!saniarró. V. Samarra.
Isamayre. Oracionero.
Samiienet. Sanbenito.
Sambra. Zambra. V. Sa-
I ragata. [ble.
Sanable. Curable. Cura-
Sanabre. Pta. Ajenabre,
ajenabo , mostaza silves-
tre. No donar un sanabre.
F'r. fam. No dar un ma-
ravedí, (pa. Capador.
Sanador. Qui sana ó ca-
Sanar. Capar. Capar, cas-
trar. (V. Capó.
Sanat. Castrado , eunuco.
Sanatiu. Curativo.
Sanatrujas. Sanabacons
y Sanaporchs. Silbato de
capadores, castrapuercos.
Sancaixos. V. Pellingot.
Sancallús. Zum&o, pali-
392 SAN
zambo, zancajoso, zanca-
jiento, eslevado.
nancer. V. Sencer.
Sanccir. Sancionar. San-
cionar, autorizar.
Ssmelu Sangre. Sanch cor-
rompuda. V. Sangassa.
Sanch cuyta. V. Sangada.
Sanch de drach, subs-
tancia medicinal. Sangre
de drago. Sanch de Jesu-
christ. Pta. Romaza. S.
dejuheu. Pervers. Raza
de Caín, mala raza. Sanch
fluix. Flujo de sangre.
Sanch nua. Pla. Cola de
caballo. A sanchs fredas.
Adv. A sangre fria. Es-
troncar la sanch. Fr. Res-
tañar lasavgre.Vèr SAnch
Fr. rriai- sangre, san gui fi-
car. Gleba de sanch. Cua-
jaron de sangre. Massa de-
ia sanch. Masa sanguina-
ria. Pujársen la sanch al
cap. Fr. Hervir la sangre.
Traurer sanch. Fr. Echar,
arrojar sangre, sangrar.
^ancbnar. Sangrar.
¡aunchtr&Uit. Cardenal, e-
quimósis,equinosa.^aLnch-
Irahit Uarch. Verdugo ,
verdugón, roncha.
^andai.Pta. Sándalo. Es-
pecie de tela antigua asa-
tinada. Sandalina.
Sandáraca. Grasilla.
ilíaiida.stre. Especie de
ágata. Sandasiro.
Sáiidul. Pla. Sándalo. S.
vermell. Sándalo rubio.
I^Aiiedrí. Concell deis ju-
heus. Sanedrín, sanedrio.
Sanet. Pta. Hojas de Sen.
iSang;. \. Sanch.
jangada. Sangrecilla.
Sangas.<^a. Sanguaza,
sangraza. {Sanguijuela.
j^ang<»tteila ó Sangonera.
Sangonera V.Sangonella
Sangonó.s ó Sangos. Brut
de sanch. Sangriento, san-
guinolento, ensangrenta-
do, sang-uinoso, cruento.
De color de sanch. .San-
guineo, sangriento.
Sang«>.«i. V. Sangonós.
i!>ung4»ta. Sanguaza, san-
graza. (Sangradera.
Sangradora. Òibrella.
SAN
Sangrar Tráurer parí de
alguna cosa. Mermar, cer-
cenar. Sangrar la llengua.
Fr. Posar mesura a algú
en lo parlar descomedit.
Meter en freno, refrenar.
Sangrar los rius o bas-
sas. Escotar. Sangrarse
en salut. Fr. Pre>enirse.
Curarse en salud.
Sangrejar .Tráurer sanch
Echar ó arrojar sangre.
Eixir ó correr sanch. Cor-
rer sangre. (njol.
Sangren. Pta. V. San'gri-
Sangreut. Lo que cau-
sa efusió de sanch. San-
griento. Inhuma, cruel.
Sanguinario, sartguinoso.
Sangría. Sangradura, fle-
botomía. V. Fibla. (nyol.
Sangriuyol. V. Sangui-'
Sangro (Tenir bon). Fr.
Ser de buenas entrañas. I
Sanguejar. Correr sa7}-
gre. V. Sangrejar.
Sangui. .Sanguíneo, sa)i-
guino. sanguinoso.
Sanguinari. Que té
sanch. .Sa?i5fiíi>ioso. Cruel,
desapiadal. Feral, carni-
cero, sanguinario.
Sanguinaria. IIerb..S'a»-
cillo, nevadilla, la blanca
ó major. Centinodia , la^
menor. [sanguinoso.^
Sanguíneo. Sanguino.
Sanguinolent y Sangui-
nos. Sanguinari. Sangui-
7wrio. Lo que causa efu-
sió de sanen. .Sangriento.
Sanguinó.s.V. Sanguinari
Sanguinyol ó Sangri-
nyol. Arbust. Cornejo, ce-
rezo silvestre, cornizo.
Sanícula. Pía. Yerba de
San Lorenzo, consuelda.
Sanitat..S'a/wrf, salubridad
Sanitús. .Saludable, salu-
bre, sano, salutífero.
Saniloíianient. .Ká\. Sa-
ludablemente.
Sanjoan (Fruyta que ma-
dura per). .Sdnjuanero.
Sansa. Gleba. Uorujo.
San.su(|ui. V. Cngüent.
Sant. Santo, san. Sant de
paper de estrassa 6 de
pasta lluna. Fr.Hipócrila.
Santo de pajares , santón.
SAR
Tols Sanis. Todos Sanios.
Santament. Adv. Mòlt
be. Muy bien.
Santá.<<«. Aum. Santazo.
Santedat. Santidad, san-
timonía, (dad.
Santejar. Respirar sanle-
Santeim. V. Llumenelas
de S. Telm.
Santet. Dim. Santico.
Santiamén (En un).
Adv. En volandas, en vo-
landillas, en un abrir y
cerrar de ojos. (cion.
Santificació. Juslifica-
Santiticar. Justificar, di-
rinízar. (Santidad.
Santimonía. Santedat.
Santó. Santón.
Santurró. Santucho, san-
tero, mojigato, hipócrita.
Santurronería. Hipo-
cresía, mojigatez.
Santu.vo. Santurro7},
Sanya. ¡ra, cólera, rabia.
Sanyó.o*. Sañudo, sañoso.
.Sanyo.sament. Adv. .Sci-
ñudamente.
Sanyut. V. Sanyós.
Sai>à««tre.AstuÍ. bellaco,
Camastrón, zorríca.
Sapbia ó Safia. Pta. Ta-
lítro. (biduria.
Sapiencia.Sabiduria. .Sa-
Sapient. Sabi. Sabio.
Sapindul. .^rb. Sapindo.
Sapot. Iruyta y arbre del
mateix noín. Sapote.
Sapola. Pta. Zapote.
Saf|ueig. Saqueo, saco,
saqueamiento, presa.
Saquejador, üui saque-
ja. .Sa'yi/enrfor, despojador.
Saquejar. .Saq uear, pillar
Sai|uet. Sach petit. Tale-
go, saquíllo. Bossela de
càrrega de pólvora pels
canons, etc. Saquete.
Saragata. Zambra,^ gres-
ca, trisca, chacota) tre-
molina. V. Brega.
Saragatona. V. Herba
de las pussas.
SaragUell.s. PI. Gregiies-
cos, zaragüelles.
Sarampió. V. Xarranipio
Sarau. Sarao. Sarau cascr
ó casóla. .Saragüete.
Sarca.<sme. .Sarcasmo.
Sarcidura. V. Cusidura.
SAR
Sarcir. V. Cusir. {rote. '
Sarcocola (Goma). Az-a-
Sarcovíli. Especie de po-
lipero. Sarcoideo.
Sarcoyüich. Paregut á
UQ tros de carn. SarcoiJe.
Sara. Peix. Caballa, sarda.
Gardenia. Pedra precio-
sa. .Sardo7ti¿c. sardónique
Sai'tlina. Pe\\. Sardineta.
Estar com las sardinas
al barril. Fr. Estar como
-sardina en canasta, ó co-
mo piojos en costura.
Tráurer sardinas del bar-
ril. Fr. !am..loch de noys.
Salga la parida.
SarUinaler y Sardinay-
re. V. Sardiner.
Sardiuayre. V. Sardiner
j^ardiueii. Sardinel.
Sumiller. Sardinero.
•Jardinera. Pla. I'»/i'a-
ria. V. Pixacá.
Sardineta. V. Xanguet.
aiardínia.s. Pta. Sardine-
7-a. Náut. Cap prim pera
encordar. Sardinel.
Sardinyola. V. Xanguet.
Sardónica. Pedra precio-
sa. .Sardánix, sardotüo,
sardónique. (serpon.
Sarfull. Herb. Perifollo,
Sarga. Pta. Bardaguera,
sauzgatillo , sarguera.
Sargantana. Reptil. La-
f/ar/ya.Pta.V. Cervellina.
Sargent. Sirviente, escu-
dero, (dada. Sargenton.
Sargenta. Dona mal far-
Sargentejar. Sargentear
Sargento (Manar com á).
Fr. Sargentear.
Sargentot. Sargenton.
.Sarger. Sargero, sargue-
tero. {Sargueta.
Sargeta. Sarja prima.
Sargil. Especie de tela de
llana. Albornoz, sayal.
Sargíler. Sayalero, {jar.
Sargueral. Sarjal, sar-
Sarguilla. V. Sargeta.
Sarjií. Esp. de roba de se-
da. Zarga, sarga.Lo rodet
de aquest nom. Azaya.
.Sarjil. V. Sargil.
Sarnient«vSarï)iie)!ío, bar-
bado. Sarment colgat ó
capficat. Mugrón, serpa.
De rebrot. Esforrocino.
SAR
leñare. Pámpano. Aplech
de SATmeMi. Sarmentera.
Aplegar ò recullirlos sar-
ments. 5armeȒar. Tallar
los sarments. Callear.
Lligar los sarments al
cep. Caponar.
Sarna. Caspa. Caspa. V.
Ronya. Sarna del colse.
Codera. Traurer la sarna
del cap. Fr. Descaspar.
Saruós. Qui té caspa. fas-
poso. Ronyós. Sarnoso.
Sarnuda. Turida, saman-
ta, soba.
Sarpa. Zarpa, garra.
Sarpar. .Arrapar. Agaza-
par. >'aut. Zarpar.
Sarracina. Baralla entre
mòlts. Pelea, riña, pen-\
denr'ia. Móurer una sar-
racina. Fr. Provocar dis-
sensions. Levantar o mo-
ler una cantera. Fèr un
gran soroll. Alborotar.
Sarrahí. Sarraceno.
Sarrahitte»>eh. Sarracé-^
nico. Illa. V. Llaxó.j
Sarratge. Pta. Lechugui-
Sarresg. Pta. V. Pañis.
Sarrelf. F?«-o, franja, pa-
samano, {lio, (loquezuclo.
Sarrellet. Dim. Floqueci-
Sarri. V. Cabás.
Sarria. Esportón, serón.
tsarrisiisíinfi. Herb. Frai-
mios , yaros. S. clapa-
das. l'aro manchado.
Sarriú. Espuerta, sera.
Pl. Seraje, serado.
Sarro. Relej, releje. S. de
las dents. Limosidad, toba
Sarró. Bossa gran de pell.
Zurran, pellico, zamarri-
co , burjulela. Sarró let
de reixat. Escarcela. Tun-
da. Paliza. Fèr un sarró
de bastonadas. Dar una
tunda de palos, batanear.
Posar en lo sarró. Fr. En-
zurronar. Yuydar lo sar-
ró. Fr. Confessarse. Va-
ciar el saco.
Sarroner. Zurronero.
Sarvnuet.üim.Alforjilla,
i zurroncillo.
Sarronets. Herb. Bolsa
de pastor , zurrón de pe-
regrino, (pié de ganso.
Sarroa.s. Pla. Zurrones,
SAU
393
Sarsa d' América. Pía.
Zarzaparrilla. Sarsa de
la terra. V. Arinjol.
Sar.t^ai'rá. Arb. Sassafras.
Sasafrás . (zapa rrilla .
Sar(«aparreIla.Pla. Zar-
Sarí^aparrellar. Zarza-
parrillar.
Sar.soll. Farfulla, (sarda.
Sari ó Sard. Peix. Caballa.
Sastressa. Sastra.
Saíttrugar. Desmenus-
sar. Desmenuzar.
Satalia. Especie de rosa.
Rosa blanca. Blanch com
una satalia. Fr. Blanco '
como el ampo de la nieve.
Satgeta. Saeta.
Sati. Roba de seda. Raso.
Satiu.«i. Pta. Lunaria co-
mún, (riasmo.
Satirsa.^nie. Med. .S'aíi-
Sa(iricaiuent..\dv. 3for-
dazmente. {picante.
SiJtírich. Picant. Mordaz,
Satirio. Pta. Satirión.
Satirisar. Criticar, cen-
surar.Za/ierír. picur, mor-
der. Satirisar injusta-
ment, disfamar. Arañar,
disfamar. {Salirido.
Satirit. Paregut al sátiro.
Sati.sdació. For. Fianza.
Sati.>«dar. For. Afianzar.
Satisfacció. Paga. Paga,
pago. Presumpció. Pre-
simcion , vanidad.
Satisfer. En sas princip.
acceps. Satisfacer. Pagar.
Pagar. Donar solució a
algun dupte. Responder,
resolver. Agradar. Llenar,
agradar. Saciar. Saciar.
Satisfer lo gust. Hartar.
Sati!*fei*.«e. r. Pagarse.
Reintegrarse.
Satisfet. En sas princip.
acceps. Satisfecho. Sacial.
Saciado, harto, comido.
Presuma , pagal de si.
Ufano, confiado.
Sátrapa. Fam. Astut, sa-
gas. Ladino, faramoltero,
culebrón, madrigado. (nar
Saturar. Quim. Lmpreg-
Satursio. Surrut. Murrio,
ceñudo, capotudo, cazur-
ro. Trist, melancólich.
Tétrico, mustio, nocturnal
Saúcli ó Saüquer. Arb.
394
SEB
Saúco. Saúch de aygua ó
sai'ich doble. /íoírt de giiel-
dres, mundillo , botas de
nieve. V. I)onarl)re.
f^aula. Arb. V. Salser.
iiíaiiló. Especie de arena.
Sábulo, sablón.
Sa»i!«>«eneli. Sabuloso.
ffiautna. Hipócrita. Falaz,
solapado. V. Somera.
«iiauqiier. V. Saúch.
«liauquet. Pía. Durillo.
Naura. Aucell. V. Gralla.
«í^auri. Zahori.
Sauí^er. Empleat princi-
Íial en la sauseria del pa-
au del rey. Sausier.
j^ávall. Ciich que 's cria
en la carn. Gusano. Pl.
l'ermes, lombrices intesti-
$^avi. V. Sabi. {nales.
<$avia. V. Saba.
Saviesa. V. Sabiesa.
Naxar. V. Saccejar, Tron-
tollar.
Saxejar. V. Saccejar.
l^axitraga. Pta. Saa-a-
fraac. S. bermella. Pta.
Filipéndula oficinal.
Sa^itrás. Pta. Sasafrás,
pavana, sasofrás.
•Siaxó. Natural de Saxonia.
Sajón. V. Sacsó.
Saya. Sayo, hopa, sago.
Sayal. Pan>o bast y prim.
S'ayalete. Feltre "en los
molins paperers. Paño,
cordellate, bayeta.
Savaler. Sayalero.
Sayalescb. Sayalesco.
Sayalet. Sayal fi. Sayalete
SaV*'». Sayón. V. Butxi.
Sayt. V. Agusil.
Saytó. Peix. Caramel.
Scena» Escena. (riña.
Spilla. Pta. V. Ceba ma-
Seba. V. Ceba. (bato.
Sebat. Especie de sal. Se-
Sebesten. Arb. Sebastia-
no. Son fruyt. Sebesto.
Sebet. Especie de mamí-
fer carnicer. Zebeto.
Sebo. Arb. V. Pi bòrt y
Abet. (6a de cabra.
Sebnilá. Pla. Salsifí, bar-
Sebolüns. Pta. Cebolla
globulosa. [cangélica.
Sèbuüa.Pta. Angélica, ar
Sebullir ó Seb'ollir. Su-
mergir. Sumergir.
SEC
Seca. Temporada en que
no plou gens. Seguia, se-
quedad. Fabrica de mone-
da.'Casrt de moneda, ceca.
Cosa seca. Secano.
Seca (Terra de). Sequío,
secano, sequeral, {quedad.
Secada. Seca, sequía, se-
Secal cornut. Pla. Cente-
no con cornezuelo ó cen-
teno corniculado.
Seeall. Branca mitj mor-
ta ó resseca. Reseco, re-
!í>/o. Especie de bescuyt.
Bizcocho de soletilla.'
SecallÓN. Mitj vert y mitj
sech. Verdiseco. In poch
torrat ó dessecat. Tostado
Secainent. L' acció de
secarse. Secamiento. Adv.
Ab sequedal. Secamente.
Secany. Estuario.
Secar. Tráurer la humi-
tat. Deshumedecer. Tor-
rar. Tostar , turrar. V.
Assecar, Seca. Secar las
llagas. Castrar.
Secar.se. r. Acorcharse.
S. las plantas. Agostarse.
Y. Assecarse.
Secéspit. Ganivet llarch
que usavan los sacerdots
gentils. Secéspite.
Sech. En sas princip. ac-
ceps. Seco. Magre. Amo-
jamado, flaco, magro, a-
filigranudo, acecinado.
Dissecat. Paso. V. Pansit.
Poch abundant. Pobre,
manco. Pelat, árido. Se-
queroso, árido. Estéril.
Difecundo. Intractable.
Arisco, enjuto, frió, ás-
pero. Aixut, sens aygua.
Agotado. Extenuat." Tá-
bido. Sech de carns. Cen-
ceño.De sech ¿i sech. Adv.
Cara acara, frente á fren-
te. En sech. Adv. De re-
pent. De repente. Mitj
sech. V. Secallós.
Sech. Senyal que fa lo do-
blech. Doblez, pliegue. La
ralla fonda que deixa en
las pedras, etc. un objec-
te dur. Surco.
Sede. Sigle. Siglo.
SecoNta. V. Recosía.
Secreslacíó y Secrcsta-
menl. Y. Segrest.
SED
Secreíitar. Y. Segrestar.
secret. En sa accepció
general. Secreto. Ocult,
misterios. Oculto, miste-
rioso, clandestino. Dit de
la persona callada. Re-
servado. Cautela pera o-
cultar, ocultació. Reser-^
va, arcano, sigilo, miste-
rio. La bof seta en los ves-
tits. Landre. Y. Retret.
Ab secret. Adv. Secreta-
ment. Ocultamente, á re-
serva. En secret. Adv.
En oculto, en secreto, re-
servado.Variar en secret.
Secretear. Y. Bassa.
Secreta. Pí'íi'arfa, común.
Secretament. Adv. 0-
cultamente, i-etiradamen-
te, reservadamente.
Secretari. Secretario, a-
manuense. {Secretariado.
Secretaria y Secretariat.
Secretejar. Parlar en se-
cret. Hablar eyt secreto,
secretear, {eréis. Secretero
Secreter. Llibre de se-
Sectador. Sector.
Sectari. Qui segueix una
secta. Sectario , secuaz,
sectador, (ligios. Seglar.
Secular. Del sigle, no re-
Secularinent. Adv. Se-
glarmente.
Secumlar. Ayudar, favo-
recer. Y. Ajudar.
SecHiirtari. -accessori. Se-
cundario , accesorio. En
segon Uoch. Segundario.
Seda. Lo fil de aquesta
materia retorta. Seda de
coser. Seda basta. Seda
estopeña, de lodo capullo
li ocal. Seda crua. Seda
eii crudo, pelo. Seda de
mitjas. Torcidillo. Seda
filada. //i7af/i7io. Seda fina.
Almendra, seda de can-
dongo. Seda grollera. Ca-
darzo, azache, atanquía.
Seda mòlt fina y de mòlt
llustre. Joyante. Botiga
pera véndrcr seda y art
de la seda. Sedería. En-
ganxar ó posar la seda
al nyinyol. Ensedar. Lo
pcsailor'ó venedor de se-
da. Geliz. Que produhcix
la seda. Sericola.
SEG
Sedant. Fet de seda. Se-
Setlás. V. Cedas, {deño.
Heaayve. Sedero.
Sede. Dignitat. Silla. San-
ta sede. Sede apostulica.
Sedejant. Qui té set. Se-
diente. Lo que té falta de
aygua. Sediento.
Sedejar. Tenir set. Tener
sed, estar sediento. An-
siar. Anhelar, apetecer.
Netejar ab sedas lo or,
plata, etc. Sedear.
Sedent. V. Sedejant.
.•üedeny. Sedal. Sedal.
.*!»edici«i. Revolució, ava-
lo!. Rebelión, levanta-
miento, sublevación.
Sediciós. Levantador, bu-
llicioso, bullidor, turbu-
lento, revoltoso. {hez.
Sediiuent. Solatge. Pozo,
Sedoária. Pta. Cedoaria,
sedoaria. (blant. Sedefio.
Sert«ís. Com seda ó sem-
Seducctó. V. Soborn.
Seduliir. Seducir, sobor-
nar. V. Pervertir.
Seduliit. Seducido, iluso.
Seent. Dit dels béns in-
mobles. Raíces, sitios.
Sega. Obra de segar y '1
Icmps en que se sega.
Siega. Lo temps de segar
lo fé. Segazón. [dero.
Segable. Segador. Sega-
Segabossas. Lladre de
bossas. Ratero, cortabol-
Segada. V. Sega. {sas.
Segador. Lo que pot se-
garse. Segadero, segable.
Segador de dalla. Guada-
ñil, guadañero. Pl. Gus-
piras agafadas al cul de
las calderas. Monjas, se-
gadores. Menjar per los
segadors. Misión.
Segar. Arruhinar. Arra-
sar. Segar 1' avantatge.
Fr. Llevar, ganar la de-
lantera. Segar las camas
ó la herba dels peus. Fr.
Cortar el revesino. Tornar
á segar. Resegar, r. Dit de
la roba. Cortarse, abrirse.
Segel. Sello. .Sello.
Segelar. Sellar. Sellar.
Segle. Pta. V. Ségol. (da.
Ségiiien. Segmeiito, cuer-
Segó. Y. Sagó.
SEG
Ségol. Pta. Centeno. Scgol
jjanyut. Centeno con cor-\
nezueloó con espolón, cla,-\
vo secalino. {tenal.\
Segolar. Centenar, cen-\
SegolÓ!!$. Centenoso.
Segon. Lo que ve en orde
desprès del primer. Se-
gundo. La seixantena
pan de un minut. Segun-
do. Dit del fruyt ó flor fo-
ra de temps sens madu-
rar. Redrojo. Fill segon.
Segundón. Segona ma.
Trasmano. En segon
lloch. Adv. Segundaria-
mente, secundariamente.
V. Segonament. j
Segonament. Segunda-,
mente, en segundo lugar. \
Segísnari.Queperlany al|
segon. Secundario. Lo es-
tudiant de segon any.
Medianista.
Segonet. V. Sagonet.
Segon«). Según, conforme.
Segpegació.Sec recio. Se-
creción. Separació. Apar-
tamiento, separación. i
Segregar. V. Exclóurer.
Segrest. Secuestro, se-|
I cuestracion.Y. Embarch.¡
^Segrestador. Secueslra-
I dor. (grest.|
Segrestanient. V. Se-
¡ Segre star. Secuestrar. ¡
Seguedat. V. Ceguedat.
Següent. Siguiente.
Seguida (De). Inmedia-
tamente, al proviso. No
tenir seguida. Fr. Ir fuera
de trastes. Portar segui-
da. ¥v. Llevar camino, [ro.
Seguidiller. Seguidille-
Seguinient. L' acció de
seguir. Seguimiento. A-
companyament. Séquito,
cortejo, acompañamiento.
SeguinyoEa. Min. Pessa
del molinet. Seguiñuela.
Seguir. Proseguir. Conti-
nuar. Ajudar. Secundar.
Seguir 1Ò rastre. Ventear,
olfatear. Seguir los pas-
sos. Fr. Seguir el hopo.
Seguir lo temps. Fr. j4co-
modarse al tiempo.
Seguirse, r. Originarse.
Venir, provenir. Inferirse.
Resultar, ser consiguiente.
SELL
395
Seguit. Seguido. Per uit
seguit. Expr. Seguida-
mente, regularmente. Tot
seguit. Adv. Inmediata-
mente, en seguida.
Segur. Seguro, cierto. Al
segur. Adv. Segurament.
Seguramente, sin duda.
Ben segur. Adv. Certa-
ment. Indudablemente, ú
buen seguro. De segur.
Adv. De cert. Ciertamen-
te. Estar ben segur. Adv.
Estar cert. Estar bien
cierto. Sobre segur. Adv.
Ab tota seguretat. Sobre
seguro. (Asegurador.
Segu rador .Assegurador.
Segurament. Adv. Ab
seguretat. Ciertamente.
Sens dubte. Sin duda.
Seguretat. En sas prin-
cip. acceps. Seguridad.
Fe publica. Fieldad. Sos-
sego. Satisfacción. Ab se-
guretat. Adv. Salvamen-
te. Ab tota seguretat.
Adv. Sobresegw-o.
Segut y Sehent. Sentado.
Sei:i:auta. V. Xeixanta.
Selecte. Selecto, escogido.
Seleni. Metall. Setenio.
Selenites. Pedra. Seleni-
ta, especular, (zirigaña.
Seleniur.Quim..S'eZe?ii«ro
Selidonia. Pla.Celedonia.
Seli.*<me. Med. Nom ge-
nerich de la pronunciada
defectuosa. Selismo.
Sella. Assento de la caba-
llería. Si7/n. Albarda. Al-
òarrfúíí. Sella de lasfabas.
Ceja. Sella de trossa. .S"i7/a
de alforja. Sella inglesa.
Aceruelo. Sella volant-
Carrocín, V. Celia. Lle-
var la sella. Fr. Desense-
llar. Desensillar.
Sellar. Eslampar. Estam-
par , iinprimir. Clourer
ab sello. Sigilar, cerrar^
bollar. Signar. Signar.
Sellavors. Adv. A las ho-
ras. Entonces.
Seller. Sillero, guarnido-
nero, jaecero, silletero.
Sello. La marca de la mo-
neda ó medallas. Cuño,
marca. Lo de cartas. Ne-
ma. Senyal. Signáculo.
396
SEM
Sello de Salomó. Pla. Fi-
lón, sello de Salomon. Vo-
sar lo sello. Sellar. Tráu-
rer lo sello. Desellar.
Selló. Angarillas, .lamu-
gas, sillón.
Selvatgi. Selvajino , sil-
vestre, selvático, selvoso.
Selváticb. V. Selvatgi.
jSelvatiejue«$a. Selrati-
(¡xiez, tosquedad .
Seiii. Faltat. Defectuoso.
Dit de la Iruyta passada.
Acorchado. V. Fallat.
Sema. Part de la biga en
que hi ([ueda escorxa
per mal escaj rada. Gema.
Seinar y Seniarse. r. Des-
substariciar. Acorcharse.
Entorpirse los membres
del COS. Baldarse.
-Semblanza. Semejanza,
similitud, afinidad, pa-
recido, parejura , vislum-
bre, visos. V. Parer.
Semblant. Pare^jut. Pa-
recido, semejante , seme-
jado, símil. Cara , aspec-
to. Semblante , aspecto,
gesto, catadura. Semblant
a la seda. Sedeño. Sem-
blant al camell. Acame-
llado. Semblant al papa-
gall. Apapagayado. Sem-
blant alsjuneiis. Ajudia-
do. Semblant á morisco.
Amoriscado. Fèr sem-
blant. Fr. Donar á enlén-
drer. Dar á entender. Ser
semblan!. Fr. Semblar.
Semejar, tener parecido.
Semblantment. Seme-
jante, asimismo, del mis-
mo modo, igualmente.
Semblar. Semejar, asimi-
lar, parecer, tirar.
Semblarse, r. Frisarse,
incliiiarse, asemejarse.
Semble. Adv. Juntament.
.Juntamente, unido.
Sembra. V. Sembrada.
Sembraila. Obra de sem-
brar. Sementera, siembra,
sembrad ura.Ti?m\>s á pro-
pòsit pera sembrar los
vegetals. Sementero, se-
mencera, sementera.
Sembraiiíi^ y Sembrailiu.
Tierra campa, sembradío.
Sembradin. Tierra de
SEM
pan llevar. \. Sembradis.
Sembradura. Instru-
ment pera sembrar. Sem-
bradera, (brada.
Sembradura. V. Sem-
Sembrar. Esparcir. Des-
parramar. Espargir la
llavor. Sementar. Espar-
gir grans. Empanar. Di-
vulgar. Esparcir, divul-
gar. Sembrar á aixams.
Fr. Setnbrar á voleo. Sem-
brar sisanya. Sobresem-
brar. Terra de sembrar.
Aramia. Tornar á sem-
brar, fíesembrar.
Sembrat. Llocli de sem-
l)ra. Sembrado, sato. La
terra sembrada. Semen-
tera, sembra. PI. Sem-
brats. Lo blat y altres
grans en herba.' Panes,
sembrados. Estar los sem-
brats en herba. Fr. Flstar
los panes eïi lierza. Antes
de canonar. Porrina.
Semen. Llavor. Simiente.
Semeaii^a y Semenl. V.
Llavor, Semen.
Sementer y Sementera.
Sementero, semencera.
Sementi. Sementino.
Semeutiei. Que es bo pe-
ra sembrar. Sementicio.
Seniiagreí^t.Mitj agrest.
Semiagreste.
Semibau. Náut. .S'e)7i¡7jao.
Seniícabra. Mitj cabra y
mitj home. Semicapro.
Semicircul. Semicírculo,
hemiciclo. {micorchca.
Semicorxera. Mus. Se-
Seniideu. Semidiós, semi-
deo, (ton, semiditono.
SeniiditV». Mus. Semidi-
Semid4»cte. Semidoclo.
Semidormlt. V. Endor-
miscat, {medio hombre.
^etniUnnie. Semihombre,
Sent i II uñar. Semilunar.
Semilluni. Semilunio.
Semimsmega. Nául. Se-
mimanga. (seminmerlo.
Semimort. Semidifunto,
Seniinaeió. Dispersió.
Diseminación. {tiro.
Seminal. Med. Espermii-
Seniiinar. V. Sembrar.
Sontinari. Seminario, co-
legio, casa de retiro.
SEN
Semiplé.For.Incomplerl.
.Semipleno, semiprobanza.
Semipútrit. Que está
quasi pudrit..S'fíii¡piííi-í<fo
¡•«eniirós. .Semirubio.
SémiíN. Pes roma de sis
unsas. Semisa.
Semitú. Mus. Semitono.
Semi viu. Sem ivivo. medio
v^uerto. [medio vuelo.
Semivol. Blas. Semivuelo.
Semmana. .Semana, heb-
dómada. Cada semmana,
per semmanas. Adv. .Ve-
manalmenle. Lo cárrech
de semmaner..s>/>!a?iería.
Semmanalment. Adv.
Semanal mente, hebdoma-
dariamente.
Semmanari. Semanario,
¡lebdomadario.
Semmaner. Semanero.
Sémoha. Felá de blat cuyt
en gra. Grañon.
Semni.va. V. Simolsa.
Semó.s. Biga ab escorxa
ó senyal de ella. Gemoso.
Seniítvent. Semoviente.
Sein]ierviv«>l. Gota co-
ral, gola caduca, epilepsia
Sempitern. Sempiterno,
eterno. {Eternamente.
Sempiternament. Adv.
Sempre. Adv. Siempre.
Continuament. De conti-
nuo, sin interrupción.
Sempreja may. May mes.
.lamas, nunca ííias." Sem-
pre may. Adv. Siempre
jamás, isempre que. Adv.
Totas las vegadas que.
Cuantas veces.
Semprevíva. Pla. Siem-
previva, perpetua, sempi-
terna. S. í)òrda. Pta. Per-
petua de monte, elicrisa.
S. sensilla. Pla. Cestillo
de oro. {Juntamente.
Sem.o). Adv. Jimtamcnt.
Sen. Pta. V. Senet. I nió
de se y ne, quanl es rela-
tiu, com: No sen dirá
res. No se hablará de esto
ó de ai/uello.
Sena. V. Senas.
St^nable. V. Sanabre.
Senácul. Cenáculo.
Senalla. Espuerta, capa-
cho, capacha.
Sc'nallada. Esportada.
SEN
Seiiallaí>i»«a. Aum. Espor-
Senar. Impar, non. (Ion
jSténas (Fer). Fr. Echar
xueríes, sacar la loteria,
hacer un buen negocio.
Sencer. Entero, intacto,
enterizo, sano. No estar
sencer. Fr. Estar ó ir ca-
lamocano. No lenir os
sencer. Fr. Estar molido.
Senceraittent. Adv. Sin-
cerament. Sinceramente.
Sens l'altarhi res. Entero,
intacto, completo, (dente.
Sencienf. Qui sent. Sen-
Sentla. Sendero. Encami-
nar per alguna senda.
Senderear, (dia siguiente.
üendeiiiá (Al). Adv. Al
Sender. Senda, sendero.
Sentleri. V. Sinderi.
Senderó. Vereda, carril.
Senectut. Vellesa. Aricia-
nidad, vejez.
Senet. Pla. Sen, sena.
Senglar (Porcli). Jabalí.
Quant es vell. Alunado.
Senglaüi ó Sengles. Pl.
Cada hu de per si. Cada
uno. De un en un. De uno
en uno. Pl. L'ns. Unos.
Senglot. V. Singlot.
Seuglotar y Senglotejar.
V. Singloiar.
Senigrech. Pta. Feni-
grech. Fenogreco, alholia.
Sénior. Senyor. Señor.
Sens. Prep. Sin. Sens que.
Adv. Sino es que, á menos
que. V. Sentit.
Sensació. Sentimiento,
impresión. (fiteola.
Seusaler. Enfiteuta. £«-
Sen.sat. Sensato, juicioso,
sesudo, cuerdo.
Sensatanienf . Adv. Jui-
ciosamente.
Sense. Prep. ^'ííí. V. Séns.
Sense á cóm va ni á cóm
costa. Expr. fam. Sin qué
ni para qué.
Sensepeus. Aucell. Ave
del paraíso, manucodiata.
Sensible. Sentido, sensi-
tivo, tierno, delicado.
Sensiblement. Adv. Pal-
pablement. Palpjablemen-
le. Ab vivesa ó agudesa.
Agudamente.
Seusíll. £n sas princip.
SEN
acceps. Sencillo. Ingenuo.
Bueno , franco , sincero,
llano. Innocent. Santo,
inocente, cundido. Rús-
lich. Simple, rústico, bor-
rego. Sensiíla y llana-
menl. Adv. Caseramente.
Sensiltanient. Adv. Lla-
namente, francamente.
Sensiíiés. V. Sensillesa.
Sensillesa. En sas prin-
cip. acceps. Sencillez. In-
genuïtat. Llaneza, natu-
ralidad, pureza, lisura,
candidez, candor. Inno-
cencia. Inocencia. Rusti-
citat. Rusticidad, rusti-
quez, simpleza. Al) tola
sensillesa. Adv. Llana-
mente, á la llana, (sual.
Sesi.Míf (u.íi'enstò/e. V. Sen-
Seusitivá. Pta». Mimosa,
vergonzosa, doncella.
Sen.Nual. Lo que pertany
al apetit carnal. Libidino-
ro, carnal. (mo.
HensuinUmne. Sensualis-
Seusualitat Delej te sen-
sual ó venéreo, carnali-
tat. Voluptuosidad.
Sent. V. Sani, Cent.
Sentada. Entrevista , en-
rahonament. Entrevista,
discusión. V. Vegada.
Sentar. V. Assentar. Ar-
quit. Bornear. Sentar lo
judici. Ajuiciar.
Sentencia. Decisió de
qualsevol dispula. Encar-
tamiento, decisión. Axio-
ma. Máxima, axioma,
proverbio. V. Arbitri.
Sentenciar. Dictaminar.
Dictaminar. Sentenciara
mort, fèr justicia de al-
gun reo. Ajusticiar. Sen-
tenciar alguna causa ó
plet. Juzgar, enjuiciar.
Sentenciat. Reo en qui s'
ha executat la sentencia.
Ajusticiado.
Sentenció.><. Conceptuoso.
Sentible. Sensible. Sen-
sible, impresionable.
Sentida. Ressabi, regust.
Gustillo, resabio. V. Sen-
timent, Saba.
Sentiment. En sas prin-
cip. acceps. Sentimiento.
Pesar , queixa. Pesadum-
SENY 397
ore, sinsabor, pesar, pena,
querella, queja. Parer, ju-
dici. Sentir. V. Ressenti-
ment. Sentiment impen-
sat. Ramalazo. Ab senti-
ment. Sentidamente. Ma-
nil'estar lo sentiment. Fr.
Desabrocharse.
Seutintentalisuie. Sen-
timentalismo.
Sentina. V. Saba, Regust.
Sentir. Percebir, entén-
drer. Oir, entender. Tenir
compassió. Compadecer,
deplorar. Arrepentirse.
Arrepentirse. Dictamen.
Sentimiento, parecer. No
sentir grat. Fr. No agra-
decer. Ja ho sentirem a
dir. Loe. Lo que fuere so-
nará, ya se verá.
Sentirse, r. Comensar á
fèr mal olor. Husmear.
Ressentirse, donarse per
sentit. Ofenderse, picarse.
Dóldrer algun membre.
Doler, agravarse.
Sentit. Qui fàcilment se
ressent ú ofèn. Delicado,
sentido, cosquilloso, vi-
drioso. Experimentat.
Eaperimen tado, avisado.
Corrómprer lo sentit de
las paraulas. Fr. Escati-
mar, viciar.
Seny. Enteniment. Juicio,
seso. Demostració en se-
nyal de disgust. Seño. Lo
aspecte desagradable de
alguna cosa inanimada.
Ceño. Ab seny. Cuerda-
mente. Ab seny de casat.
Fr. Con pies de plomo. A
seny. Adv. Hasta el tope.
Fèr eixir de seny. Fr. Sa-
car de tino. Fèr pérdrerlo
seny. Fr. Quitar el juicio.
Faltat de seny ó fora de
seny. Fr. Desatinat. Des-
atentado. No tenir tol son
seny. Fr. No tener cabal
el juicio. Pié fins al seny.
Fr. Lleno haita el borde.
Posar seny. Fr. .isesar.
Tornar enson seny. Fr.
Volver en si. Traurer de
seny. Fr. Sacar de tino, de
quicio ó de juicio.
Senya. En sas princip. ac-
ceps. Señal, reseña, seña.
398 SENY
Bandera militar. Severa,
ennefía. Péndrer , donar
senyas. Heseñar.
Seuyal. Senya. Seña. Mar-
ca. Marca, ñola, impre-
sión, semeja. Puní de mi-
ra. Blanco, meta. Rastre.
Baslro, indicio, vestigio.
Taca ó clapa de altre co-
lor. Pinta. Cicalris. Cos-
turón. Prenda que dona
lo promès a la promesa.
Arras. La cinta ó paper
que "s posa en lo llibre.
fíegistro. Impr. Signatu-
ra. Med. Sigilación. Se-
nyal de cosas notables en
los Wihrcs. Manecilla, ma-
necita. Senyal de lleva.
Pieza de leva. Senyal de
pigas. Loe. Mal señal. En
senyal. Adv. En proba.
En prueba. Eér lo senyal
de lacreu. Signar. Posar
senya!. V. Assenyalar.
Tirar á senyal. Fr. Tirar,
apuntar al blanco.
SenyalaUanient. Adv.
Señaladamente, notable-
mente, denominadamente,
expresamente. (lador.
Senyalajior. V. Asscnya
Seiiyalaiiient. Señala-
miento, designación, de-
mostración. Senyalament
de temps. Prefinición.
Senyalar. Indicar. Apun-
tar, notar, indicar, de-
marcar, marcar, prescri-
bir, designar. \. Asscnya
lar. Senyalar feyna ó las
ca. Atarear. Senvalar lí-
mits. Acotar, ácnyalar
temps. Prefinir.
Senyalarse. r. Distin-
git ir.•te, singularizarse.
Senyalat. Principal. Pre^
cipuo. Distinjiit. Distin-
guido, notable.
Senyaler. Abanderado,
gonfalonero, señalero.
Senyar. Santiguar, sig-
nar. Senyar de bona ma.
Fr. Encomendarse d buen
santo. (santiguarse.
Senyar.se. r. Persignarse,
Senyera. Bandera. Ban-
dera, estandarte.
Senyor. Amo. Dueño. Se-
nyor de senyera. Señor de
SEP
pendón y caldera. Senyor
alodial. For. Señor direc-
to. Senyor mitjà. For. iV-
ñor con señoría mediana.
Fèr lo senyor. Fr. Seño-
rearse, hacer del señor.
Fèr dir si senyor. Fr. In-
fundir respecte. Imponer.
Ser una cosa formidable.
Ser imponente. Ser una
cosa excel-lent, de bon
gust, etc. Ser de rechupe-
te ó de padre y señor mió.
Ser de mòlt alt preu. Te-
ner mucha pimienta.
Senyora. Ti tol de dona
de distincció. Dama. Se-
nyora y majora. Loe. A-
■nia y señora.
Senyoralla. Multitul de
senyors. Señorazos.
Seuyora«i»ia. Aum. Rica-
dueña, ricahembra.
Senyoratge. Señoreaje,
señoraje. (rejar.
Senyorayar. V. Senyo-
Senyorejar. Señorear.
Senyoret. Dim. Señorito.
Senyoret de pega grega.
Pisaverde, chisgaravis.
Senyoria. Territori ó do-
mini del senyor. Señorío.
Senyoril. Señoral, seño-
rial, dominical.
Senyoriinient. Adv. Do-
nantse tono. Gravemente,
presuntuosamente.
Senyoriu. Domini. Seño-
río, poderío, dominio, im
peno. V. Senyoria.
Senzill. V. Sénsill.
Senzillé.s. Y. Sensillés.
Sep. Y. Cep.
Sépal. Bol. Pessa del cál-
ser de las flors. Sépalo.
Separaeió. Segregació.
Segregado^}, secreción, re-
moción, desvio. Y. Des-
membradura.
Separadament. Adv.
Apart. Aparte, partida-
mente, separadamente.
Separar.Dividir, desunir,
posar á part. Desagregar,
detraer, segregar , apar-
tar, amover, desmembrar.
Distingir. Distinguir, par-
tir. Reservar. Guardar.
Sepai-arse. r. Abslrau-
rersc. Retirarse. Despén-
SER
drerse. Desgajarse.
Sepelí. Y. Bruch.
Sepia. Y. Sipia.
Sepiera, ^assa pera la
pesca de sipias. Jibiera.
Septenibre.Y. Setembre.
Septeinvir. .Sejjtemviro.
Septenivirat. Dignitat de
seplemvir. Septemvirato.
Septenari. .Setenario.
Septeni. L' espay de sel
anys. Setenio.
Septentrió. Cierzo, ira-
montana, setentrion.
Sépticli.Med..Sp/;ííCO, pu,-
trefaciente, putrefactivo,
corrosivo. Escéplich. Es-
ce'ptico. {Escepticismo.
Septici.sine. Pirronisme.
Septifolia. Herba. Septi-
folio. (limo.
Séptini. Seté. Séptimo, sé-
Septuagenari. Septua-
genario, setentón, (gésimo
Septuagé.vMiiu. Se¡)tua-
Sepulcre. Sepulcro, tú-
mulo, sarcófago. Sepulcre
de pedra. Lucillo.
Sepultador. Se/iulturerc.
Sepultai". Enterrarlos di-
funts. Dar sejniltura. A-
magar. Esconder, ocultar.
Soterrar. Soterrar. Men-
jarse alguna cosa. Zam-
parse, embaular.
Sepultura. L' acció de
sepultar. Entierro. isepu\-
CTC. Sepulcro, tumba, hue-
sa, osario, hoya. Paratge
ahont mort mòlta gent.
Sepulcro. Y. Enterro.
Sepulturer. Qui sepulta.
Sepulturero, sepultador.
Sepuni. Y. Séu, Greix.
mvfiuáfi Seciiaz, jxirtidario
Sequedat. .Aixut. Sequía,
aridez, enjutez, Aspresii
en lo tracte. Sei/uete.
Seqüela. Conseqüència.
Consecuencia . secuela.
Sequer. Pasera, almijar.
Seqüe.•ftre. Y. Segrest.
Sequía. Aridez, enjutez.
Y. Sequedat.
Sé(|uit. Acompanyament.
.íl compa ña m ien lo, com ¡li-
ra , séquito, cortejo. A-
plauso. Aceptación,
Ser. Tot lo que existeix.
Ente. Estar. Estar. Valer.
SER
Valer. Ser cert. Fr. Cons-
tar. Ser de Vilaienim. Fr.
Ser muy agarrado. Ser
llarch de contar. Fr. Ser
cuento largo. Ser lluny.
Fr. Estar lejos, distante.
Ser per demés Fr. Estar
demás, sobrar. Ser pri-
mer que altre. Preocupar.
Ser tiiiRut. Fr. Estar obli-
gado. Ser tomador. Fr.
Perder, tener que añadir
ó que volver. No serhi tot.
Loe. \. No tenir tot son
seny. Pot ser. Expr. Qui-
zás, tal vez. Sia qui 's vu-
lla. Expr. Sea el que fue-
re, cualquiera que sea.
Serati. Serafín.
fs^erba. Lo fruyt de la ser-
bera. Sorba.
Serbei'.V. Serbera.
íSerbera. Arb. Cerbal, cer-
bo, sorbo. Serbera silves-
tre. Arándano. Lo terreno
plantat de serberas. A-
randenado.
Serlierina. Pta. Estrella
de mar. V. CervcUina.
j^ercenar. V. Cercenar.
*»eré. Ciar, tranquil. Sere-
no. Inmutable. Inaltera-
ble. Al seré. Adv. V. A la
serena. Temps seré.5e?'e-
nidad. V. Serena.
Serena. Claredat, falta de
núvols y boyras. Sereni-
dad. La ninfa del mar.
Sirena. La humitat de la
nit. Sereno. A la serena
Adv. Al sereno, al descu-
bierto, al raso. Posar á la
serena. Fr. Serenar.
«Serenar. V. Asserenar.
Serenarse, r. Asserenar-
se. Ab07ian:ar.
Serener. Manto pera a-
brigarsede la humitat de
la serena. Serenero.
Serenitat. Desvergonyi-
ment, frescura. Procaci-
dad, frescura. Inmutabi-
lilat. Inallcrabilidad. Se-
renitat de esperit. Dila-
tación. V. Serena.
Serfull.Pta. Serefolio, pe-
rifollo. Serfull austral.
Pía. Quijones, alwgavie-
jas, pié de gallina. Serfull
silvestre. Serpol.
SER
Sergantana. Pta. Zara-
gatona, llantén de perro.
Serí. V. Serio.
Seriauíent. Adv. De ve-
ras. Seriamente , de veras,
formalmente. (val,
Seriltolé. Arb. Serbal, ser-
Serietat. Circunspecció.
Mesura , gravedad , cir-
cunspección. Mageslat.
Majestad. Severitat. .SV-
veridad, rigorismo.
Serio. Grave, circunspec-
to. Grave , circunspecto.
Aspre en lo mirar ó par-
lar. Severo, duro. Wages-
tuós. Majestuoso , majes-
toso. Verdader. Sincero.
Important. Importante.
Fér lo serio. Fr. Manifes-
tar gravedal. Mesurarse.
Posarse serio. Manifestar
indignació. Severizarse.
Seriós. Serio. Circunspec-
to, grave, mesurado.
Sernient.V. Sarment.
Serntó. Plática, oración.
Serniotial. Cosa de ser-
mó. Oratorio. (dicar.
Sermonar. Predicar. Pre-
Sermonejanient. Ser~
moneo, sermoneamiento.
Sermonejar. Sermonear.
Serniouet.Dim. Sermon-
cico, sermoncillo , alocu-
ción, plática, (te, ceroto.
Ser«»l. Farm. Cerat. Cera-
Serós, Que té ó despedeix
serositat. Sueroso.
Serositat. Humor acre
que se separa de la sanch.
Me(\.Icor. Serositat de las
llagas y grans. Aguadija.
Serp. Reptil. Culebra, ser-
piente , sierpe. Astron.
Constel-lació. Serpenta-
rio, esculapio, ofiuco. Ho-
me mòlt astut. Lagarto.
Serp de aygua. Culebra,
serpiente de agua, hidra.
Serp de dos caps. Anfis-
bena. Serp de Esculapi.
Enanago. Serp grossa.
Culebrón, serpenton.
Serpant. Instrument mú-
sich. Serpenton.
Serpejar. Serpentear, cu-
lebrear, serpear.
Serpejat. Lo que forma
tortas ó voltas. Serpentea-
SER
399
do, culebreado.
Serpent. Serp grossa. .Çer-
piente. Lo instrument mii-
sich. Serpenton.
Serpentari. Astron.
Constel-lació. V. Serp.
Serpentaria. Pta. Dra-
gonlea. V. Dragonaria.
Serpentaria virginiana.
Viborera ó díctamo de Vir-
ginia, poleo silvestre.
Serpentassa. Aum. Ser-
penton, culebrón.
Serpente.jar.í>e)7)e« /ear,
serpear. V. Serpejar.
Serpentí. Cosa de serp ó
semblant á ella. Serpen-
tino. Quim. Canó del a-
lambi.Cií/eòra, serpentín.
Pessa de moviment en las
armas de loch. Serpentina
Serpentina. Espiral. £-9-
piral. V. Serpenti. Ser-
pentina major. Pta. V.
Dragonaria. Serpentina
menor. Tragontina. Pta.
V. Barba de Aaron.
Serpent*». Instrument
músich. Serpenton.
Serpeta. Dim. Sierpecilla,
culebrilla.
Sérpoti. Pla. Serpol. V.
Salsa de pastor. (Sérpulo.
Sérpul. Género de cuchs.
Serra. Instrument pera
dividir. Sierra. Pera em-
botir. Sierra de marque-
tería. Pera bogir ó serrar
en circuí. Sierra de ro-
dear. Lo pe\\. Priste, sier-
ra. La continuaciít de
montanyas. Serrijón. En
una costa de mar. Canti-
les. Serra seca.Moulanya
de roca viva. Tormo.
Munt gran de palia en las
eras. Balaguero, {cerrillo.
Serradet. Dim. Cerrejón,
Serratlí.s. Lo que pot ser
serrat. Aserradizo. Las
serraduras que fa la bar-
rina. Escobina.
Serrartor. Qui serra.
Aserrador. Lo llocb ahoni
se serra. Aserradero. Ser-
rador de pessas grossas.
Chiquichaque.
Serradura. Obra de ser-
rar. Aserradura. Pl. Ser-
rin. V. Scrradis. (tanyós.
400
SER
Serrahí. &'erra?!0. V. Mori-
jïierral. Continuació de
montanjas. Sierra.
¡Serralada. Sierra, cor-
dillera, serrijón.
Serrall. Serrallo. Serrallo
Serraller. Manya. Cerra-
jero, (serraller.rerrajería
«iíerraileria. L" art de
¡Bjerranescli. V. Sarrahi.
Serrania. Monlanja.
Monlaña, cordillera.
Serrar. Aserrar. Fácil de
serrar. Aserradizo.
Serrat. Partil ab la serra.
Aserrado. Dit del muscle
que te dents. Sei'rato.
Montanya. Sierra.
Serrálula. Pla. Betónica,
gario filea.
iüevveH. Franja. V. Sarrell
Serrera. Pila ó munt de
llenya. Tinada.
Serreta. Serra petita.
Serrezuela , sierrecilla.
Turonet. Montecillo, coli-
na. La que 's posa en la
barbada a las eabalcadu-
ras. Cabezón, perrillo.
Servar. Sostenir.íi'o.s /e/i er.
V. Protegir, Guardar.
Servent. .Sierro.
Servey. En sas principals
acceps. Servicio. Obra de
servir, conjunt de criats.
Servidumbre. L" estat de
servent ó criat. Famula-
to, famulicio, Oflci, mi-
nisteri. Oficio, ministerio.
Utilitat. Beneficio , uso.
Plat , posada de menjar.
Cubierto, ieryey de plata.
Vajilla de plata. Servey
de taula. Vajilla , servicio
de mesa. Fèr servey . ¿>er-
vir. Ser de servey. Ser
servidero, servir.
Servici. Orinal, gibrelle-
ta. Servicio, servidor. Co-
brador del servici. Servi-
ciador. Pagar 6 cobrar lo
servici. Serviciar.
Servicial. Oficios, obse-
quios. Sirviente, servidor.
Ajuda ó clisteri. Lavati-
va, clistel, clister, ayuda.
ISaut. Sirviente, mozo.
Servicialnicnt. Adv. 0-
ficiosamente , obsequiosa-
mente, atentamente.
SET
Servidor. Servent. Sir-
viente. Solicil en agradar.
Oficioso. La cosa que ser-
veix. Servidero.
Ser^sli.snie. Servilismo.
Ser^inla. Naul. Especie
de barra diagonal. Perom/e
Servir. Compláurer. Com
])tacer. Exercir algun em
pico, funcionar. Ejercer,
funcionar , mijiistrar. Ser
útil ó profitosa alguna co-
sa. Aprovechar, utilizar.
Estar ocupat en la mili-
cia. Militar. Ajudar. Ha-
cer buenos oficios. Fèrse
servir. Fr. Servirse, (usar
Servirse, r. Prevalecer,
Servit. Acció y efecte de
servir. Servido. Portal,
usat. Usado, desbastado.
Ser servit. Fr. Voler al-
guna cosa. Dignarse. Tant
paf^at tant servit. Fr. Co-
mido por servido.
Servitut. Servidumbre,
servicio. V. Servey.
Séítiam. Pta. Sésamo.
Se«iliá. Arb. Sesbano.
Sesiiie. Districte ó partit.
Sesmo, (sesme. Sesmero.
Sesiner. Qui cuyda del
Se*i»iuialíre..Se.sf/«ia/íero
Seí$<|uíuiocii. Lo que té
modo y núlj. Sesquimodio
Se.sf|uiters. Sesquitercio.
Sesí<ie.iar. Pronunciar la c
com la s. Sesear.
Seí<.seli. Pta. Seseli, comi-
no de Creta.
Se.'iíiiió. Assamblea, junta.
Junta, congreso. Consul-
ta. Plática, conferencia.
V. Accessió.
Set. Num. card. Siete. Sé-
té. Séptimo, seteno.
Sét. Gana ó apetit de béu-
rer. Sed. Abrassarse ó es-
canyarse de sét. Apalam-
brarse de sed. Apagar la
sét. Fr. Malar la sed. Fér
agafar sét. Fr. Fér enra-
lionar massa. Hacer des-
gañitar, despepitar, des-
garyantar. Fér sét. Fr.
Teriir ansia ó desitj vio-
lent de alguna cosa, fíe-
ventnr. Excilatiu de la
sét. Llamativo.
Setauta. Setenta.
SEV
Sctauté. .Setentón , sep~
tuagenario.
Setaiiyal. Sieteñal.
Setcents. .Selerientos.
Seté. Séptimo, seteno, sep-
teno. V. Septenari.
Setelia. Pla. V. Salaba.
Setembre. Setiembre.
Setenar!. Septenari. Sep-
tenario, setenario.
Setenni. Setenio.
Setial. Sitial. Sitial.
Setje. Pta. Escrofularia ,
nudosa ó vulgar. S. bórl.
Escrofularia acuática.
Setmana. V. Semmana.
Seinieíió. Sietemesino. S.
en rama. Pla. Cincoenra—
ma, quinquefolio.
Setrill, V. Ceirill.
Seise. Diez y seis.
Setsé. Número ordinal.
Decimosexto. Especie de
panvo de aquesi nom.
Dieziseiseno. En setsé.
Adv. En dieziseisavo.
Scu. Greix dur y sóiil. Se-
bo. Catedral." CatedraL
Seu apostolical. Santa se-
de. Donar seu. Fr. Naut.
Untar ab seu los fondos
de una nau. Ensebar, dar
sebo. Netejaria y untarla
ab seu. Despalmar. Can-
deler de seu. Velero.
Séu. Pron. possessiu. Son.
Suyo. V. Seva.
Seuh«iiuetje. Curande-
ro. Curandero, seudomé-
dico. iSeudomorfo..
Seudoiuórlicii. Med.
Seu<l«uiini. Seudónimo,
pseudónimo, {donormal .
Seudoresular. Min.ò'eu-
Seuliós. Seboso.
Séurer. Estar sentat. Es-
tar sentado. Séurerse. r.
Assentarsc. Sentarse. Séu-
rer ab la punta del anca.
Fr. Estarde mediaanqueta
Séva. Ditenció, propia vo-
luntat. Propósito, suya.
A la séva. Adv. A sa idea.
^1 su sayo, (i su modo.
Anar á la séva. Fr. .1 lo
que estamos. Arrimarse á
la séva. Fr. Encasquetar-
se, encastillarse. Fiixirne
ab la séva. Fr. Llevar la
suya adelante, lograr su
SI
propósito. Fèr la seva. Fr.
Fèr son fet. Hacer su he-
cho ó su agosto. Fèrne de
las sèvas. Fr. Hacer de
las suyas, obrar ci su anto-
jo. Tráurer a algú de la se-
va. Fr. Desaferrar, apar-
tará alguno de su capricho
Seier. Ri^íuros , justicier.
Rígido, severo, recio. Gra-
ve. Grave, serio. V. Cruel.
Severitat. Rigor, aspre-
sa. Rigidez, severidad. Se-
rietat. Gravedad. Rígida
observancia. Austeridad.
Inhumanilat. Crueldad.
Sevif. Enl'urismarse. En-
cruelecerse, irritarse.
Sevof. V. Qualsevol.
Sevós.V. Seuhós.
SevuIIa. V. QualsevuUa.
Sesagé.Astrón..S'íaYí(/eíío.
Sexageuari. Qui té \ei-
xanta anys. Sexagenario.
Sexüsénàim.Seaagésimo
üíexágoRo. Eaácono.
Sexáuguí. Sexángulo.
Sexanta. ?<um. V. Xei-
xanta. (anys. Sexenio.
Sesentii. Espay de sis
Sexma. Sexta par de unai
unsa. Sextula. \
Sexta. Cada una de las sis
parts en que "s divideix
un tol. Sexto. (ío lugar.
Sextaineiit. Adv. En sex-
Sextari. Certa mesura an-
tigua de liquits, sexta del
cougi. Sextario.
Sexti!. Astron. Sestil.
Sexto. V. Sisé.
Seyeta. Saeta. Saeta.
Seyl. V. Aquell.
SgubaeióóEsgubació.Ac-
tede llibertar, ¿iòfcaciow.
Si. Encara. Aunque. La pi-
trera ó cavitat del pil.ii'e-
no. Ab si. Consigo. De si.
De suyo, de propio molu.
Siacás, si percas. i'i acaso,
por si acaso. Si mòlt con-
vé. Loe. Tal vegada. 6'¿ á.
mano viene, ó viene á ma-\
no. Si ó no. Exprés. Dins
ó fora. O dentro ó fuera. \
Si que. Adv. Con esto, has-\
ta. De si mateix. Espon-\
táneamente. Estar en si.
Fr. Estar en su acuerdo.\
Estar sobre si. Fr. Estar\
DIC. CAT. CAST.
SID
alerta, ó con vigilancia
Estar fora de si. Adv. Fo-
ra de seny. Fuera de jui-
cio. Per si ó per no. Adv
Per lo que pot ser. Por
si acaso, por lo que pudie-
re tronar.
Sia. Conj. disjuntiva. Ora
Sia que. Ya, sea.
Siali^Ecte. Med. Salivació
abundant. Sialismo
Sialúlecb. Med. Sialólogo
Siliarisiiie. Afeminació.
Sibar ismo, afeminación .
Siliarita. V. Sibaritich.
Sibai-ifícli. Afeminat. Fú
lupiuoso , sibarítico.
Sikaritií^uie. Sibaritis-
mo, sensualismo. V. Vo-
luptuositat, (boch
Siíjeca y Sibecot. S'. S¡-
Sibelí. Contracció de Aix'
y Bell. Asi bello, hermoso.
Síbera. V. Meuca.
SíííiUiíïa. V. Cibadilla.
Sibil-Itt. Sibila.
Sibil-Eai-. V. Xiular.
SÉbsI-Ii. .SibilÍ7io.
í^èbil-iï^iiie. Doctrina de
las Sibil-las. Sibilismo
Sibiua. Arb. Sabina.
SiEiíEiera. V. Sibina.
SibocEi. Aucell. Zumaya,
zumacaya, engaña pasto
res. Boca de siboch. Roca
de espuerta , bocaza. V.
Sie. V. Aixi. (Babau.
Sicaiuoi't.Blas. Ciclamor,
_ cicamor. (Sicario, braco
Sicari. Assesino as!<alariat
SIcart. Especie de cabra
y també falcó. Pigargo.
Siecitat. Se(|uedat. Seçt/e-
dad. 'celalia. Sicéfalo.
Sicél'ai. Monstruo per si-
SiceSar. V. Cisellar.
Sicilia. Poét. Pertanyent
á Sicilia. Trinacrio. "
Siciliana. Aucell. Gullo-
ría. V. Cotoliu.
SicEar. Sellar. Sellar.
Sicofanta. Adulador. A-
dulador. V. Trapasser.
Sicólecb. Sicólogo.
Si<(eral. Cosa de las es-
trellas. Sidéreo.
Siderotet. Min. Fosfat de
ferro. Sideroliio.
SiUja. Peix. Sidjano.
Sidoncb.>«. Adv. Si, pues.
SIL
401
Sidra. Cidra. Cidra.
SieiSta. V. Mitjdiada.
Siflliticb. Med. Sifilídeo.
Sigaia. Y. Cigala.
Sigil-Sar. Callar alguna
cosa. Sigilar, omitir, car
llar, reservar.
Sigil-Iatiu. Sigilatorio.
Sig'il-U». Secret. Secre-
to. Guardar sigil-lo. Fr.
Callar. Sigilar.
Sigil-tosaiueuí. Adv.
Con sigilo, reservadamen-
te, calladamente.
Sigle. Siglo% centuria, cen-
tenario. De caila sigle.
Secutar. Bon sigle. La be-
naventuransa. Bienaven-
turanza, beatitud.
SignauíeiM Signanment.
V. Scnyaladament.
^:ignable. Señalable.
SiguaUtsi*. Qui dona se-
nyals. Indicador.
Signaüiü-a. Senya. Señal
Siguainecit. Señalamien-
to, indicación.
Signar. Senyalar, fér se-
nyas. Hacer señas, hacei-
señal. Posar senjal. .SV-
ñalar, marcar. Persignar,
señar. Santiguar. Firmar.
Firmar, suscribir.
Signatura. V. Senyal.
Signe. Senj al. .SíflHo. Imp.
Signatura. Fér signes. 6'e-
fíalar, hacer señas.
Sígnifer. Poet. Signífero.
SFgniticació ó Significat.
Significado, significación.
Significauíent y Signi-
íicansa. V. Significació.
SigniücauMaó Significat
V. Significació.
Sigtiilicant. Lo que sig-
nifica ab propietat. 6^!5(?íí-
ficativo. Expressiu. Ex-
presivo , demostrativo.
SignilicaiUnieut. Adv.
Signi fu-aticamente.
Signiticar. Denotar. De-
notar, argüir. Demostrar.
Dar a en tender.
SigniOcat. Sentit de las
paraulas. Significación.
Expressió , forsa de las
paraulas. Expresión.
Gram. Accepció de una
veu ó frase. Acepción.
Sila. Pta. V. Cil-la. ¡Voto
2ü
402
SIM
al ret de laSila 1 Interjec-
ció de enfado. Por vida
del olro x^iernes!
Silenci. Silencio. Silenci
de la nit. Conticinio. In-
terj. Punto en boca.
Sileneïer. Mestre de si-
lenci. Silenciero, silencia-
rio, (tácito, silenciario.
f^ileneiós. Callado, viudo,
SileneUtssíment. Adv.
Secretament. En ó con si-
lencio, á la sordina. Sens
ruido. Quedito. poco á po-
Silfl. Esperit. Silfo. (co.
Síilícerni. Silicernio.
Silici. Cilici. Cilicio.
SilifjMa. Tavella petita
que coüté la üavor. Sili-
SJi-Iabeis. Silabeo, (cua.
Sil-labejar. Silabar, sila-
bear, (bas. Silábico.
Sil-lábich. Cosa de sil-la-l
Silla. V. Cadira. Silla vo-l
lant. Carrocín. Silla de'
tnans, cubería. Toldillo. I
Silli.Pta.V. Herba pussera
Sillo. Especie de cadira
baixa y mòlt cómoda. Bu-
taca, sillón. V. Selló.
Silogiisiiie. Si¡o[iismo. Si-I
logisme cornut ó d¡sjunc-|
tiu. Dilema. S. demostra-
tiu. S. apódico.
Siluro. Peix. V. Esturió.
Silva. Selva. .Selva.
Silvestre. Selroso, silvo-
so, silvático, selvático, ci-
marrón, rústico.
Siiu. Lo mes alt de una
montanya. Cima. La unió
de Si V Me. Sí me.
Sima. V. Sim. (bell.
Siiubell. Aucell. V. Cim-
Sinilinl. Simbolo.
Simbólica. Simbologia.
Simbolof/ia.
SiinbolÍ!<iiie..9i») boíi'smo
Sinil)Oiiiba. Zambomba.
Siinent. V. Ciment.
Simetría. Proporción,
conformidad, distribución
Siiiiilitut.íi'eííie/anra, pa-
recido, (ment.
Simiinient. V.Semblant-
Simnlsa. Orillo. ve7ido.
liirma. [Simonía.
Sinionet. Pacte reproba!.
Simpatía. Semblansa.
Confrontación, (perasmo.
SIN
íSintperasiue. Log. Sim-
Siniple. Natural, ingenuo.
Franco, sencillo. Fat. sens
sabor. Desabrido. Dissi-
mulat, astut. Martagón,
redomado. V. Ximple.
Simplejar. V. Ximplejar
§>inipleinent. Adv. Sens
adorno. Sencillamente.
Francament. .Sin reserva,
abiertamente.
Simplicitat. Qualitat de
ximple. Fatuidad, tonte-
ría. Sensillesa. Llaneza,
sencillez, ingenuidad.
Símptoma. Síntoma. In-
dicio, muestra.
Símpul. Vas sagrat dels
anticlis. Simpulo. (fra:.
Simu9aei«». Rebozo, dis-
Simiilacre. .Simulacro.
Simular. Disfrazar, apa-
rentar, (lado, aparente.
Simulat. Fingido, simu-
Sina. V. Pitrera.
isíinaaa. V. Pitralada.
Sinagoga. Judahisme. 7»-
daismo, rilo judaico.
Sinalasma. Recompen-
sa. Recompensa. ítéreo.
Siuantérieli. Bot. Sina7>-
Nñiapi.xme. Sinapismo.
Minatroi.ome. Ret. Con-
geries, frecuentación, a-
monlonamíento.
Sincellar. V. Cisellar.
Sincerament. Adv. Sens
malicia ni engany. Sana-
mente, limpiamente.
Sinceritat. Ingenuidad,
seriedad, realidad.
Sincero. Franch. Abierto.
V. Verdader, Veritable.
Sïncipuci. Part superior
del cap. Sincipucio.
Síncopa. Gram. Sincope.
SJncopar.Abreviar. Com-
pendiar, abreviar, (pizar.
Sincopejur. Med. Siyico-
Sincreti.sme. Refundido
de sectas. .Sincretismo.
Sincroni.sta.De una ma-
teixa edat. Coetáneo, coevo
SincvHno.Contemporáneo
Sinderi. Direcció, capa-
citat natural pera judicar
rcctament. Sindéresis.
Síndicli. Sindico.
Sindria. V. Cindria.
Sinedrt. Sanedri. Sane'
SIP
árin. {Siniestra.
Sine.stra. Part esquerra.
Sinestre. V. Esquer.
SinToyna. Sinfonia. Sin-
fonía, ígló. Cingla.
Singla. V. Singlera, Sin-
Singlada. V. Cinglada,
Singladura. (gladura.
Singladura. Náut. Cin-
Siugiar. Xaut. Cinglar,
navegar a velas llenas ó
tendidas. Cenyir. Ceñir.
Singlera. Cingle. Risco,
roquedo, roquedal.
Singló. Náut. Coderna.
Genol. singloit . pique.
Singlot. Hipo. Smglot ab
llanto ó plors. Zollipo. V.
Gotim. Tenir singlot. Fr.
Hipar y zollipar, si es
mesclat' ab plors.
Singlotar. V. Singlotejar.
Singlotejar. Hipar.
Singuinr. Particular, úni-
co, especial. En singular:
Adv. En particular.
Singularizar. Particu-
larizar, señalar.
Singularisar.se. r. Fer-
se vi'urer. .Señalarse, di-
ferenciarse, distinguirse.
Singularitat. Particula-
ridad, rareza, unidad.
Sinia. V. Cinia.
Sinigrecli. V. Fenisrecb.
Sini.«!itrament. Adv. S'i-
niestraynente.
SiniNtrar. Oposarse. con-
tradir. Oponerse.
Sinistre. Siniestro.
Sin.justicia. Injusticia.
Injusticia, desafuero.
Sinó. Conj. Concedint ó
suposant alguna cosa. )Vi
que no. aunque no. Sois.
Solo, solamente.
Sinocli. Med. Mena de fe-
bra. Sinoco. (Sirtodico.
Sinodal. Cosa de sínodo.
Sinódich. Sinódico.
Sinodita. Cenobita. Ce-
nobita, (nomo.
Sinònim. Sinónimo, -mió-
Sin<|uetas. Pl. Joch. Pe-
dretas. Pitas, pitos, pie-
dras. {Sintomalológico.
Sintomatológich. Med.
Sinuo.vitat. Cavitat. .s>»(»
Siota. Aucell. Siote. {pela.
Sipela. Erissipela. Erisi-
SIT
Sípia. V. Cipia.
Sic|uia. V. Cequia. (Silga.
iiiirga. Especie de corda.
Sirjsar. Piáut. Silgar, re-
molcar. V. Trascar. Fèr
sirgar. Fr. Llevar de los
• cabezones.
Siri. Astron. Certa estre-
lla fixa. Canícula, sirio.
Sirinoch. Pta. Belladama
Sirvent. Sirviente, servi-
dor. V. Grumet.
Sis. Niim. Seis. Contracció
de Si y Se. Si, se. Tenir
sempre un sis ó un as.
Fr. El hisopo del herrero,
cuando en el agua cuan-
do en el fuego. Trobar!
sempre un sis ó un as. I
Fr. £?! todo tieneque decir'
Sisa. Obertura en los ves-
tits. Sobaquera. Sisa de
vi, olí y vinagre. Reocta-\
va, octavilla. Fèr la sisa.
Fr. Sisar, tomar, quitar.
Si.«ador. Qui s,\sa. Sisón.]
^isanya. Pta. Zizaña, jo-
yo. V. Jull. Posar sisanya.
Fr. Causar disensiones.
Sisar. Escursar ó aixiquir
las mesuras. Reoctavar.
Péndrer de amagat. Qui-
Siscents.iSeíscíeJí/os. \tar.
Sisé ó Sisen. Numeral or-
dinal. Sexto. La sexta
part de una cosa. Seisa-
vo, seiseno. Certa moneda
de plata. Seisen.
Sisell. Cincel, grafio.
Sisellar. Cincelar.
Siseua. Seisena, seacta.
Siset. Seisen, sesen.
Sisga. Especie de filat de
pescar. Sardinera.
.Sisimbri. Pta. Sisimbrio.
Sis<>. Aucell. Sisón.
Sisquera. Conj. A lo me-
nos. Siquiera, al menos.
Sissigia. Astron. Sizigio.
Sissir:nx«». Pta. Jiride.
Sistep. Bujol. Cubeto.
Sistra. Ptá. Pinillo, cama-
pitio. carnepileos.
Sislpe. Instrument mú-
sich deis egipcis. Sistro.
«it. Aucell. Cid.
Siti. En sas princip. ac-
ceps. Sitio. Mil. Cerco
Cerco, asedio. Assento.
Asiento, sitial. Lloch. Pa
SO
SOB 403
raje, lugar, puesto. Aixe-I dio del pregonero.
carse ó alsarse del siti. Sobarba. V. Sotabarba.
Fr. Desasentarse. Alsar lo; Sobarbada. Reprehensi»
siti. Fr. Mil. Levantar el\ forta. Reproche, sofión.
campo. Mudar de siti. Fr.
Mudar de domicilio ó de
suelo. Posar siti. Fr. Mil.
Sitiar, cercar.
Sitial. Especie de coixi.
Asiento, almohada. V.
Assento, Trull.
Sitiar. Mil. Asediar, cer-
car. Tancar las sorlidas.
Acorralar. (leria.
Sitja. .S'i7o, silero. Pl. Si-
Sitjain. Silería.
Sitjar. Y. Sitjam.
Sitjer. Qui cuyda del sit-
jar. Silero.
sofrenada. Náut. Lo paí
que 's posa en la roda y
en lo codaste de un bucli
en grada. Virotillo. Esti-
ró violent ab las regnas.
Sofrenazo. Barliallera.
Papo, papada, papiadiUa.
Sobecb. Modorra. (tar.
Sobelír. Sepultar. Sepul-
Soberá. Altiu. Orgulloso,
altivo. (Soberanía.
S«»beranitat. Soberanía.
Soberch. V. Sobrat. Des-
masiat. (pujar.
Soberguejar. V. Sobre-
Situació. Posision, coío-| Sobirà. Superior ó mes
cacion, postura, positura, i alt. Superior, mas alto.
sitio, situación, (signar. Sobirant. Sobera. >l/ííí-o
Situar. Apostar, poner, a-' Sobnietiinent.Sumissió
Sitnat. Posat, col-locat.l Sometimiento.
Situado, sito. Salari, sou. Sobmétrer. .S'ometór,
Honorario, renta, situado.
Siuiar. V. Xiular.
Sivaila. V. Civada.
Sivella. V. Civella.
SiveUaiM. V. Civellada.
Smenar. V. Esmenar
Sobordar. Naut. Zobor-
dar, varar.
Sob<»rdo. Náut. Varada.
Zaborda, zabordación, za-
bordamiento.
! Soborn. V. Sobornació.
Siiient. Esment. -4rfrer- Sobornació. .S'oòonío, co-
tencia. Fèr sment. Fr. Pa- ¡techo, sobornación.
rar alenció. Parar «üe/i- i soborHador.ro/iec/iarfor
tes. Fèr recordar. Traer | SolM»rnainent. 6'o6omo.
íi /a wewioria V. Esment.l V. Sobornació.
Siiiersar. V.Esmersar. Sobornar. Fèr regalos á
SX. Abreviatura técnica de
estany. Estaño.
So. Ruido concertat, mo-
viment ó rumor. Son, so-
7iido, tai'iido. Veu. Voz.
Espay de terra propia de
algú. Terreno. Lo clamor
de las campanas quant
algú pera ferli fèr mjus-
ticias. Cohechar, untar.
Corrómprer, seduliir.J/a-
lear , seducir. Enganvar
ala vista. Enamorar, en-
gañar. Deixarse sobor-
nar. Fr. Dejarse corrom-
per, ensuciarse.
tocan á morts. Posa. Pre- Sobportar. V. Suportar.
cehint la partícula per. Sobra. Lo que resta de
equival áaixó, per lo
tant. Por eso, por tanto.
V. Assó. Com a preposi-
ció y en sentit de baix.
Bajo. So del seu. Loe. Su
propiedad, su cosa, sus
tierras, sus fincas. A so
de campana. Adv. A to-
que de campana, a cam-
pana herida ó tañida. A
so de tabals. Adv. A cajas
destempladas. A so de
trompeta. Adv. Por me-
alguna cosa. Despojo, re-
manente, reliquia. Lo ex-
cés en qualsevol cosa.
Resto, resta, residuo. Lo
sostre ó lloch mes alt de
la casa. Sobrado, desean.
Pl. Lo que queda deis
menjars. Bazofia. De so-
bra ó de !-obras. Adv. Per
demés. Por demás, supier-
fhiamente. Ab excés. So-
brante. Estar de sobra.
Fr. Estar de non ó demas^
SOB
SobreiFaurar.Exténdror
al) artifici i' or en alguna
cosa. Sobredorar. Discul-
par ab pretexts ó apa-
riencias. Dorar
404 SOB
FÍT sobras. Fr. Fèrne
massa, abusar. Abusar.
íllíttbraduiiieut. Adv. Ab
abundancia. Copiosamen-
te. Desmasiailament. De-
masiadamenle. Ab excés.
Superahntidan temen te.
Sobran!. Harto, sobrado.' ^tthreúit. .Sobredicho, su-
V. Sobra, Sobrat. I sodicho, dicho antes.
Sobrar. Quedar. Restar.' Suhree\.ceiiiv. Superar,
Estar per demés. Estar\ sobreeiTceder.
de mas. .Khunílar. Rebosar ^ohrefi. Refino, super/iiw.
SobrassatEa. Especie de'Sobrelil. Bastilla.
llangonissa. Sobreasada. I Sobre g4»Re ii. Especie de
Sobrat. Adv. Sobrada-I capot usat antiguamenl.
ment Sobradamente. V. Sobretodo, sobregonel.
Desmasiat, Prou. Sobrei\i«!<ir. Rebosade-
Sobrc. Prep. Damunt. En-\ ro. V. Aubelló.
cima. Acerca de, en lo Sobreixiniení. Rebosa
SOB
Recaudar. Atrapar á algú ISobrenat. Postumo.
desprevingut. .Vor/)re7i(/er. Sobreuoni. Nom de casa
focant. Acerca de, respec-
to de. Ab, en. Con, en. Su-
perficie. Superficie. Sobre
dura, corredura. Parlant
de las ajguas. Inunda-
ción. V. Ayguat.
ílels ulls. Sobreceja. So- Solsreisír. Sortir enfora.
bre taula. .Sobre mesa. A
nar per sobre. Sobreña
dar, sobreaguar. V. Sobra
Sobr<'abuii(9aucia. Su-
perabundancia.
Sobreabundant. Supe-
rabundante.
Sobreabundatitntent.
Adv. Superabundante-
mente, ibundar.
Sobreaííuitrtar. Supera-
Sobrea^ut. Mus. Sobi'e-
agudo. (cil. Sobrealiento.
S«»brealé. Respiració difi-
Sobri'^arcb. Arqui t. So-
brearco, (tejar.
Sobrcargentar. V. P!a-
Sobrebotina.Náut. Apa-
gapenol. (go.
S<»brecárreeh..S'o6rí'car-
Sohrevárve sa.Sobrecar-
ga. soboriial. (cargar.
Sobrecarregar. Sobre-
Sobrecebadera. >'áut.
Contracebadera.
SobrecécSiila. Sobrecar-
ta. Sobrecarta.
Sobrecel. Coberta de Hit.
Cielo, pabellón.
S<»bs-ecella. Sobreceja.
Sobrecol!. Sobrecuello.
Sobreciiberta. Sobrecu-
bierta. S. de la tenda de
campan\a. Maniuesina.
S«ibreciilli<l4tr. Recau-
dador. Recaudador.
.Sobreeullir. Colectar.
Sobresalir. Vessarse al-
gun liquit. Rebosar, re-
verter, salir, saltar. Dis-
tingirse. Lucir, lucirse.
iMed. Regurgitar. S. lo
fel á algú. FT..itiriciarse.
Sobrelau.«i.AIabansa des-
medida ó exagerada. Li-
sonja , adulación.
Sobrellinda. Lintel. V.
Sobrellindar. Posar una
sobrellinda ó sola. Fr.
Umbralar.
SobrelEiudar. l'mbral.
ó de familia. Sobrenom-
bre, apellido. Segon nom.
Renombre, cognomento, ti-
tulo. Motiu. Apodo.
S«»bi'eiionieuar. Impo--
.«ar sobrenom. Poner so-
brenombre. Posar motiu
ó renom. Apodar.
Sobreniéndrer. Entén-
drer lo que no 's diu. So-
brentender. Oliir alguna
cosa imperfeciamcnt. £)i-
Ireoir. {do, nodación.
Solireós. Sobrehueso, no-
Sobrepelii*-. Sobrepelliz.
SobrepóncJrer. \. Sor-
péndrer. Sobrevenir.
Sobrepeu. Sobrepié.
Sobrepinta. Sobrepeine.
Sobrei>l«. Naul. Sobre-
plan, bularcama, puerca,
cochinata.
S4»bre|M».*>'ar. Sobreponer,
superponer, sobreañadir,
S<»brepo»iat. Sobrepues-
to, postizo. (Licitación.
Sobrepuja. >'ova puja.
Sobrepujar. Excedir, a-
ventatjar. Ej'ceder, des-
collar, sobrej ceder, re-
quintar. Aumentar de
preu. Subir, pujar.
Sobrepuja!. Excedit, au-
mentat. Aumentado, su-
bido, (residuo.
/¡níe/. Posar un sobrellin- Sobrepuíi. Resla, sob)-a.
dar. Fr. í'mbralar
Sobrellit. Sobrelecho.
Sobre Ildiu. Tros de ba-
queta que "s posa en lo
llom del cal all pera sos-
tenir las dcmés pessas de
la guarnició. Lomera, so-
brelomo. Lo aparell que
's posa á las bestias de
càrrega. ¿omi7/os, aparejo
Sobri' inánegns.PI. Con-
tramajigas, sobremangas.
Sobrenittjaua. Naut. So-
breniesana. ípujar.
Sobreniunfar. V. Sobro-
SobrenatCar. .Sobreaguar
S4»brenai\eiuetit. So-
brenacimiento.
SobrenaixenMa. V. So-
brcnnixement.
Soiirenáixer. Sobreña-
cer, nacer después.
Sítbrer. Sobrant. iSobroíiíe
S4»breria. Excés. ¿'íZ'ceso.
Engany. Dolo, superchería
S4»brerich. Mòlt rich, en-
riquit. Afuy rico, podero-
so, enriquecido.
Sobrer4>ba. Sobrevesta,
ropón , sobretodo. Posar
lo sobreroba. Sobrevestir.
S4>breí!ialent. V. Sobre-
salient. [Eminente.
S4»l»resalient. Eminent.
S4»bre.«alt. Sobresalto.
De sobresalt. .Adv. De im-
proviso, inesperadamente.
S4»lire!«crit. La cubería
de la carta. Carpeta, so-
brescrito, soIh'c, sobrecar-
ta. La direcció que 's po-
sa sobre la cubería de la
carta. Sobrescrito , sobre
membrete. V. Inscripció.
SOB
Posar lo sobrescrit. So-
brescribir, poner el sobre.
Portar bon ó mal sobres-
crit. Fr. Llevar buena ó
mala recomendación, ó
buenos ó malos papeles.
Sobrescrí jirer. Sobres-
cribir, poner el sobre.
S<»bresegur. Sobresegu-
ro, con seguridad.
Sobresegut. Sobreseido.
Sobreseí» i Biient. Cessa-
ció. Sobreseimiento.
Sobresehir. Sobreseer.
V. Sobreséurer.
Sobresenya. Sobreseñal.
Sobreséurer. Sobrese-
hir. Sobreseer.
Sobresol. V. Empenya.
Sobresou. Sobresueldo,
plus. (tía. Sobreasada,
Sobre-ssatla. Sobrassa-
Sobrestadía. Náut. So-
brestaría.
Sobre-stant. Mestre de
obras. Aparejador, obra-
jero, sobrestante. Qui ciiy-
(la deis irahalladors. Vee-
dor. V. Majordom.
S4»bretaula. Cobrelaula.
Tapete, carpeta.
Sobretot. Sobreroba. So-
breropa , sobrevesta , ro-
pón. Adv. Principalmen-
te, sobre todo, ante todo.
Sobretraneanill. Naut.
Fila de taulons entre '1
Irencanill y 'Is baliporls.
Sobretrancanil , cosedera.
Sobreváldrer. Valer
mes. Supervaler.
Sobrevenir. Supervenir,
intervenir, salir, llegar,
ofrecerse, acontecer.
Sobrevent. Nául. Sobre-
viento, ráfaga. Barlovent.
Barlovento. (ba.
Sobrevesta. V. Sobrero-
S<»breve^tír. Revestir.
Sobrevinguda. Super-
vención , supervei^iencia,
sobrevenida. (do.
Sobrevingut. Scbrereni-'
Sobreviscut. .S'oòrecirií/o
Sobreviurer. Viurer mes
que altre. Sobrerivir.¥u-\
tura successió de al^un
cárrech. Sucesión, {vencial
Sobrevivencia. .Supervi-\
iSobrexcedir. Sobreeccce-'
SOC
der, sobresceder.
Sobrexcé.s. Sobrecrceso.
Sobrexcitar. Sobrescitar
Sobrexir. V. Sobreixir.
Sobrsanieut. Ab sobrie-
tat. Moderadamente, üis-
crelameiil. Discretamente
Sobrietat. Parsimonia.
Moderación , parsimonia.
Discreció. Discreción. Mo-
deració. Templanza , fru-
galidad, mesura.
Sobrio. Templat en lo
menjar. Frugal. Moderat.
Parco. (hueso.
Sobros. Sóbreos. Sobye-
Sobtar y sos derivats. V.
Subtar.
S;»bte{De). Adv. De repen-
te, impensadamente.
Soe. V. Socli.
Soca. Tronch deis arbres.
Tronco, pié. La que que-
da de un arbre tallat. To-
cón. Lo principi de alp;u-
na familia. Tronco. De
soca y arrel. Adv. De raiz,
d.e cuajo. Tallar la soca
deis arbres. Y. Socar.
Socar. Destroncar, afrai-
lar, desmochar.
Socarrada y Socarra-
menl. Socarr'ia, chamus-
quina, socarrina.
Socarrar. Cremar lleu-
gerament. Achicharrar,
sollamar, retostar, chi-
charrar, requemar, soa-
sar. T. Subtarse alguna
cosa. Chamuscarse , ar-
rebatarse.
SocarrelI.Piigó propi del
oliver. Aceitón.
Socari'ini. Chamtisquina,
socarrina. Pudir á socar-
rim. Fr. Oler á chamus-
quina, (poch. Chamuscar.
Socarrimar. Cremar un
Socarrí». Astut. Socarrón,
tumbón, astuto.
Socari-oiianient. Adv.
Bellacamente.
Socarronería. Bellaque-
ría, astucia.
Socavada. Obra de soca-
var. Socava. Cova ó mina
que 's fá pera tirar á ter-
ra una muralla , etc. So-
cavadura. V. Sot.
Socarre. Náut. Abrich
SOG
405
resgua rt. A brigo, resguar-
do, defensa.
Socli. Calsat de fusta.
Citando , zueco , choclo,
zoco, abarca. La pessa de
fusta de aquest i¿)m. Ce-
po. Dormir com un soch.
F'r. Dormir como una pie-
dra, (rersable.
Sociable. Tractable. Cojí-
Socialisnie. Socialismo.
Societat. Companyia de
comerciants. Compañía,
sociedad. V. Col-legi.
Socio. Company. Compa-
ñero. Interessat" en un ne-
goci fèt en societat. Ac-
cionisla. {la.
Sócol. Arquit. Zócalo, sue-
Socoliadas( Donar). Náut.
Gualdrapar, dar guuldra-
pazos. (venir, remediar.
Socorrer. Auaciliar, sub-
Socorro. V. Socors.
Socors. Auxili. Socorro,
subvención , auxilio , re-
fuerzo , presidio.
Socos. V. Socors, (móurer
Sodegar. V. Obrir, So-
Sodi. Min. Sodio.
Sodiach.Astron. Zodíaco.
Sodollar. V. Atipar.
Solerir. V. Sufrir.
Sotisnia. Falacia, paralo-
gismo. (Sofistear.
Solisticar. Embrollar.
Solocació. Acció y efecte
de sufocar. Sufocación,
ahogamiento. Dificultal
de respirar. Asma.
Sor<»car. V. Sufocar.
Sol'oeb. V. Sufoch.
Sofra. Corretja. Lomera,
En lo sentit del mineral.
Azufre. V. Sofre.
Sofraga. La part de sota
del genoll. Corva. La de
la hesl'm. Járrele, corvejón,
Sofre. Mineral. Azufre,
alcrebite, arrebite.
Sofregir. Rehogar, soa-
sar, perdigar , sancochar.
Sofregit. Sofreído, sofrito
Sofrenada. Reprehensió
aspra ó forta. Carda, ro-
ciada, peluca, (frenar.
S4»lrenar. Refrenar. fie-
Soga. Corda de esparl.
Cuerda, tralla.
Sogein. Pta. Onoclea.
40tí SOL
Sogre. Suegro.
jitosuílla. Pretinilla , bro-
camantón, bejiir¡uillo.
Sojurn. V. Descens.
iliojornar. V. Descansar
Nol. Paviment ó solar. Pi-
so, suelo, solar , huello.
Uních en sa especie. ¿>'i?i-
gular, único, solo. Sólita
ri. Solitario. Sens acom-
panyament. Sin séauilo
Sens mescla. Puro. Sepa-
rat. Suelto. Sol assolat.
Loe. fam. Enterament sol.
Sólito sólito. Sol espantat .
Soi con íiíias.Solixent. O-
riente. Sol y vern. Loe.
Solitario. Al eixir ó nai
xer lo sol. Adv. A punta
de sol. Al salir, al rayar
el sol. Al póndrerse '1 sol.
Adv. A posta de sol. A la
caída del sol, al ponerse el
sol. Al sol post. Adv. Al
anochecer. Entrar lo sol
al cap. Fr. Sentarse el sol
No aixugarém per sol que
tassa. Fr. fam. No poder
hacer carrera con alguno
Posar ó assecar al sol. In
solar. Tot sol. Adv. A so-
las, á sus solas. Tocar lo
sol á alguna part. Fr. II-
luminarla. Bañar el sol
algun espacio. Tráurer los
padasscts al sol. Fr. Sa-
car los trapos al sol. TráU'
rer mes al sol que no té á
r ombra. Fr. Aparentar,
echar millaradas.
ü$<»Ia. En sas princip. ac-
cepí. Suela. La superficie
inferior de algunas cosas.
Suelo. Arquit. Tros de fus
la pera assentar la viga.
Zapata, nudillo. Llistó de
ferro en que descansan
los balustres. Barandal.
Sola de las portas. Um-
bral. Sola del peu. Plan-
la. A solas. Adv. De ama-
gat, .'im testigos, oculta-
mente. En retiro. Aparte,
reservado. Posar solas á
las sabatas. Sobresolar.
i^olá. Lo vent de llevant.
Este, solano, euro.
Solament. Adv. Ab tal
que. Mientras gue. V. Me-
rament, Paviment.
SOL
Solana. Solano, resolano,
resolana, solejar.
Solano. Pta. Dulcamara,
yerba mora.
S<ilapa. Ficció, dissimulo.
Superchería , socapa, re-
bozo, socaliña, trastienda.
Entre menescals, cavitat
en una ferida. .Solapa-
miento. Solapa del vestit
Solape, solapo. Anar ó ve
nir ab solapas. Fr. Usar
de astucias. Raposear.
Solapadanient. Adv.
Dolosamente, doblada-
mente, escatimosamente.
Solafiar. Embozar, tras-
lapar, empachar.
Solaparía. Ficció, astu-
cia.i'oíapa, raposería, du-
plicidad, doblez, embozo.
Solapat. Dissimulat, fals.
Picaro, doloso , saiTas-
tron, doblado, lagarto.
Solar. Posar plantillas á
las miljas. Soletar. Lloch
pera péndrer lo sol. So-
lana, resolano, resolana.
Paviment. Suelo, piso.
l§olás. Consol. Consuelo,
alivio. V. Soroll. Mal so-
las. Loe. Mal trato.
Solatge. Poso , heces , a-
siento, sedimento, solada
Solatre ó Solatro. Pta
Verba mora.
Solcador. Surcador.
Solear. Fèr solchs. Sui--
car, asurcar, amelgar
Solcat. Vegetal que no le
mes que una cama. Sur-
riilado,'<urculoso.
S«»lcli. Rastre que deixa
la arada, la nau ó altras
cosas. Surco, sulco. Lo
que fan los llauradors
desde un extrem de la
terra al altre. Vesana, a-
melgo. Desfer los solchs.
Agrie. Desurcar. Fèr
solchs. Surcar, amelgar.
Tapar los solchs. .4 lomar.
V. Porcar. [lamiento.
S4»lcia«la y Solcida. Aso-
Solcir. Torrar massa una
cosa. Chicharrar.
SolcirMe. r. Recremarse
las V iandas , sembrats ,
etc. .Asurarse. Corearse
la fusta. Carcomerse. Es-
SOL
balmarse algun edifici-
Desgajarse, desplomarse.
Solcit. Cremat del sol. .4-
surado , tostado. Enfon-
sat. Desgajado, cuido.
Soldá. Soldán.
Soldada. ^a\ATÍ. Salario,
estipendio, jornal. Estar
á soldada. Fr. Estar ew
amo, al servicio ó al suel-
do de alguno. Qui guanya^
soldada. Soldadera.
Soldadesch. Soldadesco.
Soldadura. La unió de la
ferida ó llaga. Cicatriza-
ción, [soldatnienlo.
Soldanietit. .Soldadura,
Soldanella. Pta. Solda-
nela, berza marina.
Soldar. Consolidar, unir.
Soldarse, r. Enfortirsc.
Solidarse , consolidarse.
Clóureríc las feridas,etc.
Cerrarse. Lo qi.e no pol
soldarse. Insoldable.
Soldut. Soldado. Soldat
borralxo. Joguina de noy s
Dominguillo. Soldat de
caball. Loe. Dit de una
dona mòlt alia v varonil.
Surgenton. Soldat de in-
fantería ó de peu. Infan-
te, peón. Soldat de llansa.
Piquero. Soldat del Papa.
Dit del militar cobart.
Soldado de agua dulce.
Soldat ras. Soldado sim-
ple ó raso. Soldat sens
paga. Soldadado. Soldat
velí. Veterano.
Soldatec«ca. Soldadesca.
Soldadesca .
Soldavall ó Soldevall.
Lo pis baix. Parte infe-
rior, última, suelo.
Soldejar ó Soldajar. Fèr
lo soldat, tirar á soldat.
Hacer el soldado , pare-
cerse á un soldado. Pén-
drer á sou. Tomar á suel-
do, pagar el sueldo.
Sóldre'r. V. Soler, {cismo.
S4»leci!>n*e. Gram. Sule-
Soledat. Lloch solitari.
Desierto. Lloch poch fre-
qüentat. Retiro , yermo.
Orfandat. Orfandad, a-
bandono. Deixar la «ole-
dat. Fr. Desaislarse.
Solemne. Festiu, célebre.
i
SOL
Festivo, célebre. For. Au-
téntich. Auténtico. For-
mal. Formal, legitimo.
•lioienineiuent. Ad v. A u-
ténlicamenle.
!^oleiiiuií«acíú. Solemni-
tat. Solemnidad.
i^oler. Acostumbrar.
í^olet. Sol poch calent, .s'o-
lecito, sol empañado. Sens
companyia. Sólito.
jituleta. La closca del ge-
noll. Rótula, chueca, cho-
quezuela. La part de la
mitja que correspon al
peu. Plantilla. V. Peuch.
Lo qui posa soletas. Sole-
tero. Posar soletas á las
mitjas. Soletar, soletear.
Soley. Solano. Solano , so-
lejar. V. Solana. (dor.
Soleyartor. V. Assolea-
!ioleyar!>>e. r. Péndrer lo
sol. Tomar el sol.
Solfa. Taca. .Mancha. But-
lla ó taca en lo cul de la
camisa. Palomino.
S^ulfeig. Solfeo.
Sulfejador. Solfeador.
moltejar. Solfear.
Soltista.Solfeador, músico
«iíoli. Solio, trono.
•üolícit. En sas princip.
acceps. Solícito. Inquiet.
Inquieto. Diligent. Acti-
vo, atento, agencioso.
Solicitació. Prech , de-
manda. Súplica , demctn-
da. Inducció al mal. Su-
gestión. (Solicitante.
Solicitador. Solicilant.
Solicitar. Pretender, re-
querir, catar, agenciar.
Solicitut. Solicitación,
demanda, pretensión.
Solidar. Afirmar alguna
cosa. Consolidar.
S<»lidarnieiit. Adv. Ca-
. balmente, llenamente.
Solidesa y Soliditat. So
lidez, macice:. (lidar
Solidificar. Solidar. .So-
Sólido. Ferm. Macizo. V.
Macis. [liloquio.
Soliio<|Ui. Monólogo, so-
Soliloquiar. Soliloquear.
Soliiiiany. Quim. Subli
mudo corrosivo, solimán.
Solipedo. Orde de mami-
lero?. Solidúngulo.
SOL
Sólit. .\coslumat. Acos-
tumbrado, avezado.
Solitari. Anacoreta. Ana-
coreta. Cuch que 's cria
en las tripas de algunas
personas. Hubitenia, lom-
briz solitaria, llano.
Solitut. Soledat. Soledad.
Solivejar. V. Salivejar.
Soliviaiitadura. Ac. y
ef. de Soliviantar. Soli-
viantacion , solivianta-
miento.
Soliviantar. Excitar,
concitar. Aguijonear.
Solixeiit. Oriente, levante.
Sol levar. Provocar á vò-
mit. Provocar a vómito ó
á náusea. Emprimar la
terra, llaurar per prime-
ra vegada. Romper.
Soilevarse.r. 'tener ascos
Solo.Peix. .S'o¿ío.V. Esturió
SoIí$. Solamente, solo. Ni
tant sols. Expr. A'í siquie-
ra, ni aun.
Solso. Peix. V. Agulla.
Solt. Deslligat. Desatado,
suelto. Desembarassa!.
Libre. V. Lleuger, Solter.
Solta. L' acció de soltar.
Suelta, soltura. Solució.
Solución. Lo filat de pes-
car. Caladera. A solta.
Adv. Conforme al dicta-
men ó parecer. Donar sol-
ta. Fr. Deslligar. Soltar.
No tenir solta. Fr. No te-
ner pies ni cabeza.
Soltadura. V. Solta.
Soltanient. Llibrement.
Adv. Sueltamente.
Soltar. Entregar alguna
cosa en que hi havia di-
ficultat. Resolver. Dit dels
deutes, perdonarlos. Per-
(fo«ar.Deslligar. Desatar.
Soltarse, r. Anar de cam-
bra sens adonársen. /r.se.
Desfermarse. Desatarse.
Soltat. V.Solt. ilibato.
Solter. Soltero, célibe, ce-
Solterás. V. Conco.
Soltería. L' estat de sol-
ter. Celibato. ij-on.
Solterot. Fadrinot. Solte-
Soltura. Desembarás.
Despejo, expedición. Sol-
ta. Esparcimiento. Des-
vergonyiment. Desenvol-
SOM 407
íiíï-a, desparpajo.
Solució. Paga. ."satisfac-
ción. Solució de continui-
tat. Divisió. División.
Sont. Somero, superficial.
Soiuadis. (311ela. Ollita,
pucherito, olluela.
Soinatent ó Somaten. Re-
bato. Alsar, tocar à soma-
tent. Tocar d rebato.
Souihra. Carencia de to-
ta llum. r¡nieb?«s. Obaga.
Ombría, umbría. Cuberl
pera resguardarse del sol.
Sombrajo, sombraje. Pre-
text. Pantalla. Principi ó
síntoma de una malaltia.
Amago. Sombra en lo di-
buix. Sombradura. Som-
bra en la pintura. Adum-
bración. Pl. Voél. Manes.
A la sombra. Adv. Ab la
protecció de algú. Al ar-
rimo. Fèr sombra. Fr.
Impedir la Uum. Som-
brar, sombrear, (bracion.
Sonibreig. Pint. Adum-
Sonilirejaiuent. Sombra
Sombre jar. Sombrear.
Sombrerada. Cop de
sombrero. Sombrerazo.
Sonibrerer. Sombrerero.
Botiga de sombrerer.
Sombrerería. (Barretera.
Sombrerera. Pta. V.
Soiubreret. Sombrero
petit. So^ibrerillo, som-
brerete. Pl. Pta. Ombligo
de Venus, oreja de monje.
V. Tassa de Juheu.
Sombrero. De canal ó de
teula. Sombrero de teja, ó
abarquillado. De dona.
Capota, sombrerillo. De
Mercuri. Petaso, sombre-
ro alado. Sombrero de
tres pichs. Tricornio, tri-
corne. Capsa de sombre-
ro. Sombrerera.
Sombretj. V. Sombreig.
Sombrilla. V. Lmbrel-la.
Somer. V. Som. (borrica.
Somera. Burra, jumenta,
Soiiieramettt. Adv. Su-
perficialmente.
Somés. Sometido, sujeto.
Sonietiment. Sujeción,
yugo, sometimiento.
Sómétrer. .Someter.
Soiuia«lor. Soñador.
408 SON
■Somiar. Revóldrer ideas
eslranvas mentres se
dorm. Soñar. Concebir
ab error alcuna cosa-rríí-
soñar. Ni somiarho. Loe.
fam. De ningún modo. Ni
por sueño , ni por asomo,
ni por imaginación.
Somicar. Sollozar.
Somicayre. Qui se quei-
xa sempre. Guácharo. V.
Plorayre, Peterrell.
Soniieó. V. Plorayre.
Plor. Lloriqueo. Ferio so-
mico. Fr. Lloriquear.
!§íomiii. Las especies que
's representan á la imagi-
nació dormint. Sueño. Lo
que causa opressió. Pesa-
dilla. Cosa fantástica. De-
lirio. En somnis. Adv.
Entre sueños, dormitando.
ISomnoIencia. Torpesa
deis sentits. Soñolenci'i.
§)Oinnolelit. Soñoliento,
soñolento. (movido.
Noinogiit. Remogut. Re-
j§>oiii4>i*gollar. Bucear,
somorgiijar, somormujar.
Somóurer. Alsar alguna
cosa per sota. Soliviar,
solevantar. V. Remóurer.
Soiuóurer.>$e. r. Rebel-
larse. Sublevarse.
Nomjto. V. Sonso.
j§íoi>. Sueño. Agafar la son.
Fr. Conciliar, coger el sue-
ño. Primer son. Concu-
bio. Rodar la son. Fr. A-
magar el sueño. Trencar
la son. Fr. Descabezar el
sueño, dormitar.
Non. Prop. Su, suyo.
iSíonable. Ruidos. Sona-
do, sonoro, ruidoso.
¡üonacla. Tañido, sonata.
Sonador. V. Mocador.
üouámlxil. Sonámbulo.
Sonaml>uli»<me. Estat
del sonámbul. Somnam-
bulismo, sonambulismo.
¡Sonar. Tocar algun ins-
trument. Tañer. Córrer
alguna veu. Susurrarse.
Y. Tocar. (ridad.
Sonaría. Sonoritat. Sono-
Sonata. Concert de músi-
ca. Sonada, concierto.
Sonila. Corda pera son-
dejar la profunditat del
SOP
aygua. Plomada, sondale-
ra, escandallo, bolina. Lo
instrument de cirurgia
pera examinar la profun-
ditat de las feridas. Tien-
ta, calador. Per la orina.
A Iga lia, explora torio.
Sonclable.V. Sondejable.
Sondar. V. Sondejar.
Sondejable.Que pot son-
dejarse ó inquirirse. Foíi-
dable, sondable.
Sondejar. Sondear, a-
pear, sondar, echar la son-
da, escandallar.
Souell. V. So.
Sonid«>. Son, tañido.
Sonor*». Sonoroso.
Son»r«>^. .Sonoro.
S4»nri.^. Sonrisa. Sonrisa.
Fér un sonris. Sonreirse.
Sonríiirer. Sonreir.
Son.sament. Adv. Zonza-
mente, insulsamente.
Sonsas. Aum. Zonzorrión
Sou.<!ieria. Tontería. Ne-
cedad, zoncería. Falla de
sahó en la vianda. Insul-
sez, desabrimiento.
Sonso. Fat. Desabrido, in-
sulso. Aturat. Tocho,
mostrenco, zopo, zofio.
Fér lo sonso. Fr. Hacerse
memo, fingir torpeza.
Sopa de bescuyts ab llet.
Bizcochado. Sopa de ga-
baix. Sojia borracha. So-
pa deis convents per los
pobres. Bodrio, brodio.
Sopa escaldada ó ab oli.
Sopa de aceif. Pl. Sopas.
Tonto. Zopenco. Sopas y
fasols. Expr. pera mole-
jar á qui parla rossegant
la llengua. Zopitas, ceceo-
so. Fér sopas. Fr. Enso-
par, sopar, sopear. Fér
sopas de algú. Fr. fam.
Dominar. Sopetear, poner
como una sopa.
Sopada. Pa estovat ab
caldo etc. Sopa. Lo gasto
de un sopar en un hostal.
Sopador. Cenador. (Cena.
Sopanda. Alzatirantes.
Sopar. Péndrer lo aliment
acostumat á la nil. Cenar.
V acció de sopar y vian-
das (lue 's menjan. Cena.
SopaM. Qui arossega la
SOR
llengua. Zopas, ceceoso.
Fer sopas. Fr. Tallarlas
y empaparlas ab caldo,
etc. Ensopar, sopear.
Sopa<i>.>ia. Aum. Sopón.
Sopeña. Adv. Baix pena.
Bajo la pena.
Soper. Menjador de sopas.
Sopero, sopón, sojiista.
Supeta!«. Fam. Motiu ab
que se contrata al papis-
sot. Zopitas. V. Sopas.
Sopet». Sopetón . De sópe-
lo. .4dv. De antuvión.
Sopir!«e. r. Apaciguarse,
mitigarse, calmarse.
Sopista. Pobre que men-
ja la sopa de caritat. Bro-
dista, sopón. (londrat.
jSópit. Azorado. V. Alo-
ISopiugar.se. Guarecerse.
I V. Sotaphijarse.
Sopor. Terme de blasó.
Soporte. V. .\dormiment.
Soporífero. Soporoso,
narcótico. (.4guant.
Soport. Sufrimiento. V.
Soportable. Tolerable.
Soportanient. Aguante.
Soportar. Sobrellevar, s m-
frir, suportar.
Soptadanient. Adv. Sú-
bitament. .S'i/6í7ame«<e.
Soptanieut. Prestaraent.
Prestamente.
Soplar. V. Sorpéndrer.
Sopte. V. Subladament.
Sitptil. Suplil..Suíi7.
Sopto.santent. Adv. Sú-
I bitamenl. .s'iiòiíamejiíe.
Sopuntació. Ac. y ef. de
i sopuntar. Sopunta miento.
Sor. Germana. Hermana.
Se diu á las monjas. So-
Sorbete. V. Gelat. {ror.
Isorbir. Sortíer.
Sordament. Adv. A la
sorda, á la sordina, á lo
sordo, (i sordas.
Sordária. Sordez, sorde-
ra, ensordecimiento.
Sorde.jar.Ser dur de ore-
I lia. Estar un poco sordo.
Sordera. V. Sordária.
ISoriie.sa. V. Sordária.
Sórdidanient. Adv. Ab
I mesquineria. .ivariciosa-
mente. (nich.
'S«>rdid4». V. Vil, Meca-
'Sordina (Ala). Adv. Mu-
SOR
damente. V. Sordamenl.
Sorel ó Sorell. Peix. /«-
rel, chicharro.
Sorgir. V. Surgir.
Soriguer. V. Xuriguer.
Sorna. Tardansa, ileuina.
Pachorra, pelmacería,
perrera. V. Sornaguer.
Sornaguer. Catxassut.
Pachorrudo , pelmazo,
porra, pachón , panfilo,
tardón. Lo que 's mou ab
molta pausa. Roncero,
tardón, plomo.
Sornassieut.Adv.Ab sor-
na. Morosamente.
Sornejar. Remolonecerse.
V. Rondinar, Remolejar.
Somería. V. Sorna.
Sorocli. 3Iin. :ioroque.
Soroll. En sas princip.
acceps. Ruido. Estruen-
do. Estruendo, estridor.
Estrèpit, bulla. Estrépito,
bullicio, brega, hervor.
Soroll de cops. Golpeade-
ro. Soroll de peus. Tris-
ca. Fèr ó móurer soroll.
Fr. Hacer ó meter ruido.
Fér so. üonar. Sense fer
ó mourcr soroll. Adv. Ca-
llandico, callandito.
Sorollar. Menear, agitar,
remecer, revolver.
Soroliar/^e. r. Menejar-
se. Menearse. Espavilar-
se. Bandearse.
üoritéiulrBr.Sorprender,
sobrecoger, sobresaltar,
coger, r. V. Pasmarse,
Maravellarse.
Sorprès. Sorprendido, ad-
mirado, sobrecogido.
Sorpre»«a.Mil. Inlerpresa
Sorra. Los polvos pera
aixugar lo escrit. Polvos.
La illada de la tunyina.
Hijada de atún. Náut. A-
rena grossa pera carre-
garia nau. Lastre. V. Gui-
^ovraW. Arenal. (neu.
Sorrar. Náut. Posar sor^
ra dins la nau. Lastrar.
Sorreiicli. Arenoso, are-
Sorrera. Salvadera.' nisco
Sorrol'oll. V. Soroll.
SorrojSíar. Subrogar.
Sort. Suerte. Anar ò posar
ala sort. Fr. Entraren
suerte. Dona sort. Venta-
SOS
ra. Tenir ó no tenir sort.
Fr. Correr bien ó mal la
suerte. Traurer sorts ó ti-
rar a la sort. V. Sortejar.
Sort. Sordo. A la sorda.
Adv. V. Sordament. Fér-
se ó tornarse sort. Fr.
Ensordecer, ponerse sordo
Sorteig. Ac. de sortejar.
Sorteo , sorteamiento.
Sortejador. Qui sorteja.
Sorteador. (Jui separa la
llana, etc. Apartador.
Soríejar. Traurer per
sort. Sortear, echar suer-
tes. Sortejar la llana. .-1-
partar, separar.
Siírler. Sortílego, sortero.
Soríes (En). Adv. En vez,
en lugar.
Sortidor. V. Surtidor.
Sortija. Anell. Anillo, ar-
golla, (dor. Sortílego.
Surtiilech. Pronostica-
Sortilegi. Bruixeria. E-
chizo, sortilegio.
Sortir. V. Surtir. {Sus.
Sos. Pl. Pron. possessiu.
Sosa. Pta. Caramillo. V.
Barrella.
Sosal. Pta. de la que se 'n
trau sosa. Soson.
Soscavada. .Socara, {nar.
Soscavar. Socavar, mi-
Sosiiiétrerse. r. Somé-
trerse. Someterse, {piar.
Sospeilrar. Recalzar, ri-
Sospeiírat. Recalzo.
Sospéiiclrer.Suspéndrer.
Suspender. V. Sorpéndrer
Sospe.sador. Tanteador.
Sospesainent. Tanteo.
Sospesar. Sompesar, to-
mar ú peso, sopesar.
Sospitar. Suspitar. Sos-
pechar, (pechoso.
Sospitó.s. Suspitos. Sos-
Sos.sccb. Sossego. S'ossi'e^o
Saissesadainent. Adv.
Plàcidament. Tranquila-
mente, plácidamente. V.
Assossegadament.
So.ssegar. Caí mar, aquie-
tar, acallar, adormecer.
Y. Assossegar.
Sossegat. V. Assossegat.
Sossego. Reposo, sosiego,
quietud, tranquilidad, re-
poriamiento. Ab tot sosse-
go. Plácidamente.
SOT 409
Sostenidor. Qui ó lo que
serveix pera sostenir. .S'os-
tenedor. Xapa pera en-
caixar lo baldó del i)an\.
Cerradero, cerradera.
Sosteniuient. Sosteni-
miento, sosten, apoyo.
Sostenir. En sas princip.
acceps. Sostener. Defen-
sar. Defender, sustentar,
apoyar. Soportar. Sufrir.
Mantenir. Mantener, sus-
tentar. Arqui t. y Náut.
Traballar. Trabajar. Sos-
tenir dany é interés. Fr.
for. Pagar daños y costas.
Sostiiiéiisa. Sustenlació.
Susle7>tacion. {poyado.
Sostinguí. Sostenido, a-
Sostrace^ó. Furt, encu-
briment.Ocií/íaci'oïi, ocul-
tamiento. Arit. Subslrac-
ció. Sustracción. Divisió.
Separación, división.
Sostráurer. Traurer una
cosa de ahont eslava. Sws-
traer, quitar, separar. In-
duhir a algú á que mude
deolici,amo, habitació,
etc. Solevantar, sonsacar,
desaparroquiar. Arit. Res-
tar. Restar, quitar.
Sostráurerse. r. Sepa-
rarse, despéndrerse de al-
guna cosa. Desprenderse,
apartarse, sustraerse.
Sostre. Pis. Techo, techa-
do. Capa de alguna cosa.
Capa, lecho. Sostre de un
edilici alt. Techumbre.
Fèr sostres. Fr. Techar.
Sostrer. V. Sostráurer.
Sostret. Tret de ahont es-
tava. Sustraído. Petit sos-
tre. Techo pequeño.
Sot. Clot. Charco, hoyo.
Lo fosso que 's fa al con-
torn dels arbres y plan-
tas. .4 ícorçue, socava. V.
Vall, Clot. Ficar al sot.
Fr. V. Soterrar.
Sota. En las cartas, la de
oros en lo joch del Iruch.
Marica. Prep. Davall. De-
bajo, bajo. A sola teulada.
Adv. A teja vana. Per so-
ta ma. Fr. Por bajo mano.
Sotabancli. Arquit. Mot-
llura. Sotabanco.
Sotabarba. Gorja. PaiM-
410 SOT
SOU
da, papo, papadilla, so-l Sotaventearse,
barba. La del tocino, fo-' j^otbarba. V. Sotabarba.
gullada. Pelleringa que Sothatlle. Lugarteniente,
penja excessi\ament da-| teniente de alcalde.
vall de la barba. Periga- Siitcoior. Socolor.
¡lo. vari. .S'u6c/arero. S«terr»«Ior. V. Fosser.
üiutaciavari. Sepon da- fs^oterraiiienf. Enterro.
üotaconianador. .Subco-
mendador , teniente co-
mendador. (Sotacomitre.
Sotaconiit. Segon comit.
Soíacopa..S'a/c!7/a. salva.
Sotacubert. Sotechado.
Sotacurador. Curador
subrogado, sustituido.
§>utadoriiient. Náut. So-
tadurmiente.
Entierro. Sepultura. En
terramien to, soterramien to
Soterrani. Lo que está
sola terra. .Subterráneo,
soterraño, soterráneo, si-
lo. La cova sota terra. .S'ó-
tano. Fér soterranis. Fr.
Hacer sótanos, asotanar.
Soterrar. Colgar. Enter-
rar, sepultar.
Sotaescarceller. Suba/- Soterriá. V. Soterrani.
caide. bastonero. ^Sotescriurer. Subscriu-
Sotae»!!cri(a. For. Can- rer. Suscribir,
cion, seguridad. |Sotet. Dim. Charquillo.
Sotaeseriurer. Subs- Sotil. Sutil, ¿«ü/í/. V. Petit,
criurer, posar la firma al' S«»tnics.Somés..Soi?!eíirfo.
peu. Suscribir, (tituido.l V. Súbdit, Subjecte.
Sotaguarda.Gi/arrfosus- Sotmétrer. V. Sométrer.
Sotaniá. Repulsa. Felpa, Sót4»l. Fonament de una
peluca, reprimenda. Do-¡ Tiaiet. Cimiento, 6ase. So-
nar un sotamà. Fr. V. lar. Solar, suelo.
Untar lo carro. Per sota- Sotpedraiuent. Pié.
má. Adv. Ocu//a»ne«íí, Sotracada. V. Sotfach.
con disimulo. i Sotrach. Sotragada, mo-
Sotaniestre. Ajudant. viment encontrat. Tra-
fíepetidor , pasante , sota-l queo, vaivén. Lo cop l'ort
maestro. (nistro.l v ab estruendo, ó be una
Sotaminisitre. Sotomi-\ cayguda d' elevació. Za-
Sotana. Vestidura talar. | porrazo, batacazo.
Hopa. Solana de col-le- Sotragada. V. Sotrach.
gial. Manto, sotanilla. La Sotraguejar. V. Sotra-
mola de molí fariner. I quejar. ¡dar vaivenes.
Piedra de asiento. Mola Sittráquejar. Traquear,
de sota en lo trull de molí Sot.«í. V. Sota. (Someter,
áe oU. Jusera, alfarje. ; S<»t.<!iniétrer. Sométrer.
Sota|)lujar.^e. .-isubiar, Sotspena.Sopcna. Sopeña
guarecerse del agua. • Sot.xpe.Har. V. Sospesar.
Sotaportal. .Soporto/, i Sotsprior. Superior ¡n-
porcho. (poner. \ mediato. (brogar.
Sotapo««ar. Exposar. Ex-\ Sot»«rogar. Subrogar. Su-
Sotaposat. Exposat. £ar- Sotstenír. Sostenir. Sos-
puesto, sujeto. tener, sustentar.
Sotasagr¡stá..Si/6.sacíis- Sotsveguer. Llochtinent
tan, sacristán segundo. I de veguer. Soveguer.
Sotaseríurer. Subscriu- Sotsveguería. Sovegue-
rer. Suscribir.
Sotavent. Náut. Sotaven-
to. Anar á sotavent. Fr.
Náut. Ir á lu ronza.. Knár-
se'n á sotavent. Fr. Náut.
Caer á sotavento, derivar,
abatir, davalar.
l§K>taventar8e. r. Náut.'
rta, soveguerto.
Sou. Moneda imaginaria.
Sueldo. La soldada que 's
dona ais criats. Salario.
Sou de vida. Viudedad.
No hi ha grans cinch sous
de diferencia. Loe. fam.
Ser poca la difeiencia.
SÜA
.Allá se va. {bredicho-
Sovendít. Sobredit. .S'o-
Sovenir. Recordar. Re-
cordar, acordar.
Sovint. Adv. Ab freqüèn-
cia. A menudo, frecumte-
mente. Lo mes sovint.
Adv. De ordinario, ordi-
nariamente, la mayor par••
te del tiempo. Tot sovint.
Adv. Muy amenudo, fre-
cuentemente.
Sovintejar. Menudear.
¡Sparfí. Separat. Separado,
I Espargit. Esparcido.
^Spatxanient. Veu náuti-
ca empleada antigüa-
I ment. Avio, habilitación.
Spedient. V. Expedient.
'Spertanient. Ab destre-
I sa. Diestramente.
Spirar. Respirar. Respirar
Sp<»njsalias. Esponsals.
I Esponsales.
Stepes ó Estepes. Náut.
I Pla inclinat á la vora del
maren un astiller. Grada.
Stipula ó Estipula. Ca-
I nya del blat. Caña , paja.
'Struch. Desgraciat. Des-
graciado. (Instrumento.
Strunient. Instrument.
Sua. Pron. femení posses-
siu. Su, suya.
Suada. Lo que 's sua de
una vegada. Sudor. V.
Suor. Fatiga, traball. Fa-
tiga , fatigacion , rendi-
miento, cansancio, moli-
miento , pesadez , ajobo,
laceria. (suadir.
Suadir. Persuadir. Per-
Suador. Qui sua mòlt. Su-
dador. Lloch destinat pe-
ra suar. Sudatario, suda-
dero. (Suar. .Sudamiento.
Suanient. Ac. y ef. de
Suar. Expel-lir "lo suor.
Sudar. Traballar ab mòl-
ta fatiga. Trasudar, in-
sudar. Suar mòlt. Fr.
Expel-lir mòlt suor. Xa-
dar en sudor. Tenir mòlt
traball. Sudar pez. Suar
eom un carreter. Fr. ¿«u-
dará chorros. Suar de an-
uunia. Fr. Trasudar. ^uít
la cansalada ó la carca-
nada. Fr. fam. Sudar el
hopo, sudar el quilo.
SUB
Suara. Adv. Poco há , ha-
ce poco, ahora mismo.
Üuartla. Suor de las ove-
llas. Suarda. V. Suor.
Traurer la suarda. Fr.
Despercudir.
Siuat. Humit ab la suor.
.Sudado , sudoriento. Lo
que esta brut ó banvat
de suor. .Sudoso.
ÍJíuau. Bla, dols. Suaré,
amoroso , meloso , meli-
¡luo , blando. Tractable.
Manso, sociable. Flonjo,
tou. Mole, muelle. Pint.
y Escult. Mórbido.
jiiüauíuent. Adv. Ab sua-
vitat. .Suavemente, .agra-
dablement. Meli/luamen-
le. Lleugerament. Por en-
cima. Poch á poch. Blan-
damente, despacito.
Suaví.>«ar. Ablanir, posar
.suau alguna cosa. Ablan-
dar, molificar, lenificar,
aliviar, desacerbar, endul-
zar, mitigar.
Suavitat. Agrado, dolsu-
ra. Lenidad, melosidad,^
meli/luidad, dulcedumbre, \
molificación, dulzor.
Subaltern. Subalterno.
üubalteruaciú. Subor-
dinació. Subordinación.
•gubarreudanient. .S'u6-
arriendo. {cion.
Suba>«t. Subasta.. S'ubasía-
Suba«4(ar. Vender en pú-
blica almoneda.
Súhcubo. Súcubo.
Subeuinbir. Sucumbir.
Rendirse, sucumbir.
Subdegá. Segon degá.
Subdean, subdecano. i
SubUeganat..S'«6rfeaíía¿o
Subdiaca. Subdiácono.
Subdiacwnat. .Subdiaco-\
nado, subdiaconalo.
Subdiaconil. Epistotero.
Subdifitincció. Subdis-Ï
tinción.
Subdi»«(ingír. Subdislin-^
fjuir, distinguir de nuevo.
Súbdit. Subdito. |
Subecb. V. Sobech. ',
Snherat. {¿uim.Suberiato
Subexecutar. Subejecu-'-
lar. (tor.l
Subejecutor. Suhejecu-'
Subicui ó Subictui, Que'
SUB
! sembla á un peix. Subic-
lio, subicliano.
Subjna«$ (De). Adv. Supi-
no, boca arriba.
Subirá. V. Sobirà, Súbit.
Súbit. Repentino, súbito.
Súbitament. Ad V. Repen
finamente, súbitamente.
Subitáneo. V. Súbit.
Subjecció. En sas prin-
cip. acceps. Sujeción. Ser-
vitut , dependencia. .S'o-
metimienío , obediencia.
Lligadura. Ligadura.
Subjectadur. Sojuzga-
dor. V. Subjugador.
Subjectar. En sas prin
cip. acceps. Sujetar. Do-
mar, rendir. Someter, sub-
yugar, avasallar, rendir,
reducir. Lligar, cautivar.
Ligar, cautivar.
Suhjectarí«e. r. Ceder,
conformarse, obedecer.
Subjectat. Sujeto (dit.
Sul)jecte. Sujeto. V. Süb-
Subjugació. Sujeción.
Subjugador. Sojuzgador
Subjugar. Subyugar, so-
meter, 'íojuzgar.
Subjunctiu.Gram. Modo
del verb. Sujuntivo.
Sublevació.Sit6?€t)a7?!íen-
to, solevantamiento.
Sublevar. Móurer sedi-
ció. .Solevantar, levantar
rebelar. V. AUeugerar.
Subliuianient. Adv. Ex-
cel-lentmenl. Ea-celente-
mente, eacelsamente. Ab
sublimitat óelevació..S'u-
blimemente. elevadamente
Sublimar. Realsar. En-
salzar, encumbrar. 'aoczx-
rar. Sollamar.
Sublimat corrosiu. V.So-
limany. Sublimat dols.
Águila alba.
Sublimitat. Ret. Eleva-
ció de estil. Grandilo-
cuencia. (.Sublunar.
Snbllunar.Baix la lluna.
Submerginient. Immer-
sió./ní?!ersiO«. '{Sumergir.
Submergir. Sumergir.
Submer»«ió. Anerjacion.
Subuiini»>tracio. Sumi-
nistración, [nistrador.
Subminicitrador. .S'umí-
Subniinistrar. 6'umini.s-i
SUB
411
trar, ministrar, proveer.
Submiíí. Rendido , obse—
cuente, sumiso, obediente..
Submi(«e«ament. Adv.
.Sumisamente,
Subuiiíisió. Sumisión,
rendimiento , demisión.
Ab mòlta submissió. Adv.
Pecho por tierra.
SuIm». V. Tonto.
Subordinació. Depen-
dencia, obediencia, (tern-
Subordinat. V. Subal-
Suboi-nar. Sobornar. So-
bornar, seducir, {tacion.
Subplantació. Suplan-
Subplautador. Qui sub-
planta. Suplantador.
Subptantar. Suplantar.
Subpolar. Poner debajo.
i^uhpreteete. Subprefecto
Subprior. Qui la las veus
de \)r\OT.Suprior. (motor.
Subpromotor. Vicepro-
Subreptieialment. Ad.
.S' u brep tic lamente.
Subrogació. .S'usíiíuciOïi.
Subrogar. Sustituir.
Sub«$anació. Acció y ef.
de subsanar. Subsana-
miento. (cion, suscricion.
Sub«>crípció. Suscrip-
SubKcriptor. Suscritor.
Subscrit. Suscrito.
Subscríurer. Suscribir,,
convenir. (qüent.
Sub»»ecutíu. V. Subse-
Sub8ecutivament.Adv.
Seguidament. Seguida-
mente, subsiguientemente..
Subsegüent. Subsiguien-
te, subsecuente, (seguido.
Subseguít. Subseguido,
Subseqüent. V. Subse—
güent. (sis. Subséstuplo.
Subséxtuplo l'na part de-
Subsidi. Ajuda. Subsidio,
socorro. Tribut. Tributo.
Subsistir. Permanéixer,.
durar. Permanecer.
Substancia. En sas prin-
cip. acceps. .Sustancia.
Humor, such. Juc/o, meo-
llo. En substancia. Adv..
E7i resolución, en limpio,
al fin y aleaba. Sens subs-
tancia. Insustancialmen-
te, frivolamente. Tráurer
ó llevarla substancia. Fr.
Desubstanciar Desustan-
412 SUB
ciar. (esencial.
Sul>.<<taneial. Siinlancial,
Siib.stancíainient. Es-
sencialment.Adv. Sustan-
cialinente, eseyíciahnente.
Suh.«>t-auciar. En sas
princip. acceps. Sustan-
ciar. Compendiar. Com-
pendiar, abreviar.
Substanciós. Sustancio-
so, recio. itayilivo.
Subíitantiu. Gram. Sus-
Sub.<ítaQt:^afl-aiiient.
Adv. Sustanliíadamenle,
sustantivamente.
Substantivar. Sustanti-
var, (subrogación.
f^uUstitueió. Sustitución,
Substituhidor. Qui sus-
tiluheix. Sustituiaor.
Sub.titiinhir. Sustituir,
subrogar, reemplazar.
Sub.stítut. Sustituto.
Sub.istracció. Separació.
Sustracción, resta.
HuhutrÁMirer. Sustraer.
Substráiirerse. r. Des-
lliiirarse. Librarse.
Sub»iti'et. Sustraido.
Subtaila. fiepenton.
Subtaclaineut. .Adv. Sú-
bitamente, de improviso.
Subtap. Sorpéndrer. Sor-
prender, arrebatar.
Subtapse. r. Malmélrer-
se los sembrats. Asola-
narse, requemarse, üil del
pa. Ahornarse. Dit de las
viandas. Arrebatarse.
Subtat. Repenti. Súbito.
Venir subtat. Fr. Venir
de improviso.
Subténdrer. Subtender.
Subterfugi. Subterfugio,
regate, escapatoria.
Subterráneo. Soterrá-
7ieo, soterraño.
Subtil. Sutil. .S!(^f7.
Subtilisnr. Sutilisar. .S'w-
lilizar. {alférez.
Subtinent. Subteniente,
Subtó.*^. V. Subtat.
Subtripie. Sublriplo.
Suburbi. .Suburbio, arra-
bal, (versión.
Subver.^íi*». Trastorn. Su-
Subvertir. Suvertir.
Subvésjier. Lo sudoesl
quarta al oest. Subvéspero
Subvingut. Auxiliat. .Vh6-
sue
renido, auxiliado.
Sucada. Mojada, sopa.
.Sucaineni. Mojadura.
Scicar. Mojar, pringar.
Sucarrar. V. Socarrar.
Succehidor y Succehinl.
Qui suceeheix. Sucesor.
Succehir. En sas princip.
acceps. Suceder. Esdeve-
nir com per cas'ialitat.
Acaecer, acontecer, ocur-
rir, pasar. Intervenir. In-
tervenir, (capiscol.
Suceentor. Sochantre, so-
üuccés. Suceso, aconteci-
miento, acaecimiento, lan-
ce, caso. paso. Succés es-
trany. Aventura.
Succés sió. La procreació,
los fills ó descendents.
Gen ?r icion . ( va men te.
Suecessive. Adv. Sucesi-
Succesfsor. Sucesor. Pl.
I e?! ideros, desceyi d ien tes .
Succini. Semblant al suc-
cino. Succíneo. (electro.
Succino. Ámbar, sucino.
Succint. Concís. Conciso,
sucinto, lacónico.
Succintament. Adv.
Compendiosamente, sucin-
tamente, brevemente.
Sucli. Substancia deis ani-
mals y planta?. Jugo, su-
co , sustancia , meollo.
Such de cosas bullidas ab
aygua. Caldo. Lo deis gui-
sáis, .^a/sa , moje. Lo hu-
mor que llansan a1<;unas
plantas. .491/ ira. Lo hu-
mor que s' extrau de
ellas. Zumo. Coneixe-
ment , judici. Caletre.
Such de brahó. Loe. Fati-
ga , suor. Fuerza de bra-
zos. Such del cever. Ací-
bar. >'o tenir such ni
bruch. Loe. No locar en
lloch, tenir poch coneixe-
ment. ^>r 101 tararira.
Ser una cosa fada. Ser in-
sípido , incoloro, inodoro.
Sucietat. V. Brutícia.
Sucós.Vugoso, zumoso, zu-
miento, suculento.
Sucotri.V. Ceba cecoíri.
Sucre. A zúcar. Sucre can-
di. Azúcar piedra o can
de. Sucre clarificat. Al-
míbar. Sucre de pa. .4:i(-
SUF
car de pilón. Sucre espon-
jat. V. Bolado. Sucre in-
ferior. Cogucho. Sucre
moreno ó roig. Azúcar
mascabado ó rojo. Cosa
de sucre. .Sacarino. Pot
de sucre. Azucarero.
Sucrera. Azucarera.
Sud. Sur. Sur.
Sude.*it. Naut. Sueste, su-
deste, jalo'/ue, siroco.
Sudue^tt. Naut. Sudoeste,
leveche, ábrego, áfrico.
SudoriUcli. Sudorífico,
sudatorio. deste.
Sudsude.st. Náut. Sudsu-
Sudsufloeíit. Naut. Sud-
sudoeste. mediodía, leve-
che, noto.
^uest.Sáui. Sudeste. Suesl
quarl al est. Náut. Sola-
no, euro. Suest quart al
sud. Naut. Sueste cuarta
al sur , jaloque cuarto al
mediodía. (sues\. Suestear.
Suesiejar. Inclinarse al
Sufert. Sufrido. Poch su-
ferl. Loe. Mal sufrido.
Suiiciencia. Capacitat.
Aptitud, idoneidad.
SuUaniar. Sublimar, so-
carrar. Sollamar.
Sur«»caei«'». Ofegament de
la respiració. Sufocación,
ahogo. Enfado ó pesar
mòlt gran. .Sufoco.
Sui'oeàr. Oprimir. Apren-
sar, atafagar, iirensar.
Snr«»ch o Solocn.J/iogiiio.
V. Sofocado.
Sufragació. Subvenció.
Hi'triburíon, salario.
Sufragani. V. Sufragant.
Sufragant. Sufragáneo.
Sufraja. Sola del genoll.
Cona.jarceíc.Sufrajadels
animals. Corvejón.
Sufrible. Sufridero.
Sufriblenient. V. Sufri-
damenl. (rientementf.
Sufridaiuent. Adv. /'«-
Sufridor. Qui sufreix.iu-
I fríente, sufridero.
' Sufrinient. Sufrimiettio,
I padecimiento , aguante,
\ tolerancia, conformidad.
Sufrir. Resistir. Consen-
tir, resistir, conllevar, a-
guantar, llevar, compor-
tar. Patir alguna pena.
SUM
Penar, padecer. Soslenir.
Sostener. Tenir que sufrir
lo que desagrada ó inco-
moda. Tragar.
Suggerible. Sugerible. I
lSu^j£;erid4»t'. Qui sugge-
reix. Sugeridor, consueta.\
Susgeriiuetit. Sugges-
tió. Sugestión.
Suggerir. Sugerir, soplar
Sicggeí«tíó. V. Suggeri-I
ment. (Suicidio.,
SuiciiÜ.Obra de matarse,'
Sui$«. Cosa de Suissa. .S'ui-i
so, helvecio, helrético. Qui
beu mòlt vi. Vinoso.
Sulctniany. V. Solimany.
dulcir ó Solcir. Torrar!
massa. Achicharrar, chi-\
charrar. r. Asui-arse.
•iíuirat. Quim. Su//(iío.Sul-j
fal (le alúmina. Alumbre. \
Suítit. Quini. .S'«//¡rfo. i
Suliiireo. V Suifiirich.
Sulfuret tle putaís^a.
Qiiim. Hígado de azufre,
sulfuro de potasa, (fúreo.
Hulí'nrieh. Sulfúrico, sul-
SiiIfuridicli.Paregut ó de
naturalesa del sofre. Sul-
í*M8íá. Sultán. (fur ideo.
.^lEiiiu. Compendi. Suma-
rio. Import. Monta, im-
porte. .Addició. Adición.
En suma. Adv. En resu-
men, en resolución.
Siiiiiacal. (!amp ahont se
cria sumach. Zumacar.
Suiuaclc. Pla. Zumaque,
rus. Sumach de Llombar-j
dia. Fustete.
Sumaiuent. Adv. Moltis-|
sim. Muchísimo.
Suuiauta. Tunda, soba,
zurribanda, felpa, solfeo,
manta. Donar una su-|
manta. Ft. Sotanear.
Sumar. Compendiar. Re-
copilar , compendiar. V.
Abreviar. Compóndrer,
reunir. Componer.
Suiíiarí. Compendi. Com-
pendio, sinopsis, sumario,
recapitulación. Abreviat.
Resumido, compendiado.
Snniariament. Adv.
Compendiosamente.
Snmlia. Xasco, burla.
Z umba, fisga, chvchufleta
Üumliarse. r. Xasquejar.'
SUP
SUP 413
Zumbar, hacer ;(/m6a, ' Superbsós. V. Superbo.
fisgarse, dar baya. SupevhiütiSímetU. Alti-
Sunier». V. Somera. lümeníf. V.Superbament
Sumergir. Ficar alguna Superbn. Orgullos. .So-
cosa dins del aygua. Za- berbio, soberbioso, altane-
bullir. Ficarà algú en al-
guna cosa. Implicar. {to.\
Súmemié. Sumergimie7i-
•"íuiaiicar. V. Suniiquejar.
Suuiif(uejar. Sollozar,:
sollipar. I gir.'
ro, altivo, insolente. Ele-
val, excel•lent. Magnifi-
co, excelente, mirifico.
Expléndit. Suntuoso, es-
pléndido. Dit del cabal!.
Brioso, arrogante.
Suuiir. Sumergir. Sumer-' SupeE-fí. V. Sobrefi.
Sumirle. For. Atraer á H^uiíeríicsitl Perfmtctorio.
sí, avocar, abocar. ¡ Superííeie. Bany, tinlu-
Suiííís. V. Submís. I ra de alguna cosa. Baño,
Sitmissió. V. Submissió. I íí»íp.Agric. Terreno poch
$^utuiMÍ(aí ó Sumitat. Ci-! (onúo. Sobrehaz , sobre faz .
ma 6 altura.. Vw?«írfaí/, c¡- Superücioiiari. For. Su-
ma, ápice, remate. I perficiari. Superficiario.
Suiuiiío. Siíflio , e/eiYií/o,j Superílítiíat. Demasía,
máaimo. supremo. A loj excés. Redundancia, de-
summo. Adv. A lo mas. I masía. Luxo. Lujo.
Suniogtit. Alsat un poch Supèrflua». V. Supérful.
de son siti. Solevantado. Supérful. Supe'r/luo, su-
Dil de algun edifici. Sen-< pervacúneo, eacusado.
tido. Revoltós , inquiet. Supergevía. Superstició.
Bullicioso, bullidor, bulle- Superstición,
bulle. Lo animal mascle Superior. Gobernanf,
en vista déla femella.! \nclat. Jefe, prelado. Que
Rijoso, rijador.
SuiKÓurer. V, Somóurer,
Sunstraurer. (cionj,
SuHipcÉó. Teolog. Sun-\
Suittptuari. Suntuario, j
•^uiuptuó-ü. Suntuoso,
esta mes alt ó en lloch
preeminent. Alto, supre-
mo, terse superior á fa-
tigas, dolors, perills, etc.
Fr. Arrostrar penas, pe-
ligros, sinsabores, etc.
grandioso, regio, magni- Superúírat. Superioralc^
fico, ostentoso, soberò/o. Superíoritaí. Preemi-
V. Pródich.
Sunipíuo!>«auteut. Adv.í
.Suntuosamente. j
SuiHptu<».«iitat. Sui7tuo-¡
sidad, magnificencia. i
Suny y Sunver. V. Son.
Sunyir. V. Renyar.
nencia Preeminencia, des-
cuello. Majoria. Mayori-
dad, mayoría. Cárrech 6
dignitat de superior. Pre-
lacia, prelatura.
Superlatiu anient. Adv.
En grado superlativo, en
Suor. Sudor. Suor de las' sumo grado
aixellas. Sofea^Mwa. iSuperiial. Sobrenatural.
Superabundabduent. Supei-naliiient. Sobre-
Adv. Superabundante- naturalment. Sobrenatu-
mente , sobreabundante- raímente. ¡doloso,
mente, excesivamente. Superxer. Superchero,
Superabundar. Rebo- Superxería. Fraude, en-
sar, sobreabundar. ! gavo, superchería.
Superbanient. Adv. Or- Supí. Se diu del que está
gullosament. Soberbia-' boca per amunt. Resupi-
mente. Mòlt bè, magnifí-' no. supino. Se diu de la
cament. Magníficamente, ignorancia crassa. Craso,
espléndidamente, i Gram. Supino.
Superbe. V. Superbo. Suplecíó. Suplement. Su-
Supèrbia. Soberbia, al- plemento. (apéndice,
tañería, altivez, descuello. Suplement. Suplemento,
414 SUP
SUR
Suplemental. Que su-l Cakulai\ compular.
plcmenla. Sui)lemenlai-io. §iuf|iiejnr. Mullar lo pa
■ " ab lo such. Sope/ear. Des-
pedir most ó such las
fruytas, etc. Remostarse,
remostecerse, Los rahims.
Hacerse lagarejo.
Sur. Sobresalt. V. Surt.
Vent. Sud.
rogar, Htirar. Manienirse sobre
un liquit. Sobrenadar, so-
breaguar, flotar. Obtenir
prosperitat. Medrar, es-
lar en auje.
Surbir.V. Sorbir.
Surell óSorell. Peix. /ur?/
Suplir. Posarse' un en Surellera. Nassa de pes-
lloch dealtre. Reemplazar car surells. .lurilera.
Suplujarse. Y. Sotaplu- Surer. V. Alsina surera,
jarse. (/íisía/iíe. Surgidor. Qui surgeix.
Suplent. Equivalent. Su-
plemento. Qui ó que su-
pleix. Suplente, suplidor.
Suplert. Suplido.
Súplica. Ruego, rolo, orar
cion. V. Deprecado.
Suplícació. V. Súplica.
Suplicar. Pedir
orar, demandar.
Suplici. Suplicio. Lo Uoch
ahont se executa la sen-
tencia de la pena capital.
Cadalso, patíbulo.
Suplirtur. V. Suplent
Supoli^. Instan!, moment
Suportar. V. Soportar.
Supo»«aclor. Suponedor.
Surcidor. Lo lloch ahont
donan t'òns las naus. Sur
gidero, fondeadero
Suposar. S«/)Oíier, poner. Surgidtira. Obra de sur-
Suposat. Sóbrenles. Su- gir. Zí/íTiV/in-a. V. Surgit.
puesto. Que precedeix. Surgir. Adobar, apedas-
Premiso. Fals, aparent.
Falso , apócrifo.
Suposició. Cosa suposa-
da. Presupuesto. De su-
posició. Adv. De cuenta
sar la roba. Zurcir, cor-
cusir, l'nir sutilment una
cosa ab altre. Surcir.
Náut. Donar fóns la nau.
Anclar , echar el ancla
En suposició que. Adv. Surgit. Zurcido, zurcidu-
Puesto que, dado que. Ser ra. Mal surgit. Costurón,
de suposició. Fr..Suj)o?ie>'. corcusido. (Belladama.
Supòsit. .Supuesto, premi- Surinocl» óSirinoch. Pta.
sa. Fér supòsit. Fr. Aten- Suro. La escorxa exterior
der, hacer caso. de la alsina surera. Cor-
Suppeilítar. Supeditar. cho. Home eslúpit, insen
SUS
Surrut. Qui fa cara de
enfadat. Ceñudo, murrio.
Qui parla poch. Cazurro,
taciturno , triste , incon-
versable. Mal agradós. Fí-
nagre , capotudo , hosco,
fosco, saturnino. Fcr lo
surrut. Fr. Ponerse ceñu-
do , enfoscarse.
Surt. Naut. Anclat. Surto.
Susto repenli. Sobresalto,
aldabada. Donar un surt.
Fr. Sobresaltarse.
Surtida. Eixida. Salida.
Marxa. Partida. Nául.
Surtida deis barcos del
port. Leva.
Surtidor. Conducto ocult
en los jochs de ayguas, ab
algun artifici, pera mu-
llar. Burlador. Artifici
pera fér brollar ó saltar
la aygua. Saltadero.
Surtiment. Surtil. Sur-
timiento, surtido.
Surtir. Eixir. Salir. Po-
sarse en marxa. Marchar,
partir. Saltar. Sallar, bro-
tar. Provehir. Proreer.
Ressaltar. Resurtir, resal-
tar. V. Eixir. Surtir al
encontre. Fr. Alajcrr. Sur-
tir al revés. Fr. Traspin-
tarse. Surtir á Uum. Fr.
Salir á luz , parir. Surtir
bé ó mal. Fr. Librar bien
ó wa/. Surtir enfora. Vo-
lar. Fér surtir ó marxar.
Fr. Sacar, lanzar.
Surtit. Surtido, ejrj^dien-
le. V. Surtiment.
Surtú. Sobretodo, gabán.
Sus. Veu pera fér fugir als
gossos. Za, tuso. De sus.
Adv. De sobre. I)e suso.
En sus. Adv. En amuni.
Arriba, hacia arriba. En
avant. En adelante.
sible. Leño, tronco. Qui
trau lo suro de la alsina.
Descorchador. Tráurer lo
suro de la alsina. Descor-
char. Pl. Suros per nadar.
Nadadera.
Surra. Zurra, tunda, so-
manta, azotes. Donar una
surra. Fr. Repéndrer for-
tament. Dar un jabón. Pl.
Arrugas de la cara del Susara. V. Suara,
qui está enfadat. Ceño., Suseeptihíe. Susceptico.
Fér surras. Fr. Arrugar^^uacitació. Suscilamien-
iSuscribievte.
Avasallar, sujetar.
Supplantar. Subplantar.
Suplantar. (putar.
Supputar. Suputar. Com-
Supreiuanient. Adv.
Sense recurs. Absoluta-
mente. V. Sumament.
Supremo. Lo que está
mes alt. Superno.
Supressió. Detenció.
Obstrucción, detención.
Suprimir. Llevar, extin-
gir. Abolir, ecctinguir.
An\ú-\aiT. Anular, [preso. la frente, ponei- entrecejo.
Suprimit. Suprimido, su- Surrar. Assotar. Azotar. Suseribent. Qui suscriu.
Supurant. Supuratiu, Surrepticiament. Adv. Susdit. Abans dit. 5u'<(>(/i-
que supura. .Si//)uraíiio. Subrepticiament.SM'jrep-| ' ■ ■• > -
Supuratiu y Supuralori. ticiamente. (rogar.
Supuratorio , supurante, Surrogar. Subrogar, .s'u^- _
supurativo. (culo. Surrons ó Sarrons. Pta. i Suspecte. Suspitós. Sos-
Suputació. Càlcul. Cal-: Anserina, armuelles. p}é\ pechoso, suspecta.
Suputar. Arit. y Algeb. ' de ánade, zurrones. ' Suspéndrer. Detemr,
cho , sobredicho.
jSusirantó. Cert teixit de
passamaneria. í>ii.síra>i/<)»
TAB
parar. Suspender, inter-
rumpir, parar, rezagar.
Sii.<«pén<lrerse. Marave-
llarse. Maravillarse, pas-
marse, (pen. Suspendedor.
!$uí«peiiedor. Qui sus-
iSustpenf^. V. Suspès.
lSu»«pen»«ió. Parada , in-
terrupció. Parada, parén-
tesis, detención. Suspen-
sió de armas. Armistici.
Armisticio. Estar en sus-
pensió. Fr. Estar suspenso
^u«>pés. Maravellat. Sus-
penso, suspendido, absor-
to. Loque penja de altra
cosa. Péndulo, pendiente.
Quedar suspès. Fr. Que-
dar parat. Quedar suspen-
so, maravillado, atónito.
^iispicasinent. Suspito-
iATaenl. Sospechosamente.
Suspició. V. Suspita.
.^Uí^pir. Gemech. Suspiro,
sollozo, sollipo. Desitj eli-
cás, ansia. Anhelo.Y. Alé.
Suspir de monja. Certa
pasta. Pedo de monja.
Su!«pira<Ior. Qui suspira
móU Ò ab suma dificul-
tat. Suspiroso.
^u.<!ip3rals ó Suspiralls.
Pl. Entre í'undidors de
metalls, conductos per
eixir lo vent. Braveras.
^u»ipirar. Desitjar mòlt.
Anhelar, ambicionar. Fèr
suspirs. Ayear.
Suspila. Sospecha, recelo,
temor, barrunto, rislum-
TAB
bre , asomo, recelamiento.
Snspit»r. Tenir suspita.
Sospechar, recelar, mali-
ciar. Presumir, dubtar.
Presumir, conjeturar, bar-
runtar, creer, r. Recelar-
se. Trasvinarse.
jSuspitÓH. Qui dóna mo-
tiu de suspita. Sospecho-
so. Qui fàcilment suspita.
Suspicaz, receloso.
SuNpit<»!i«ainent. Adv.
Sospech osam ente.
^utitiÚH. Rosech interior,
recel, fíeconcomio.
^ii.<!i<eiiir. V. Sostenir.
Ji>u!^teiitaci<>. Manuten-
ció. Manutención.
Su.stentacle.i;«í/eJiíac«-
lo, sosten, apoyo. \. Pres-
tatge, Fonament. Ite.
í§iu.<^tentath>r. Sustentan-
Siisteiilaitient. Susten-
to, Sustento.
Sustentant. Susteiitador.
!s)uj!itentar. Mantenir.
Mantener, alimeiitar.
j^uNtento. Menjar , ali-
ment. Mantenimiento, ali-
mento. Obra de susten-
tar. Sustentación, alimen-
tación. Dit de las cosas
espirituals. Pábulo.
I^ustituliir. Substituhir,
subrogar. Subi-ogar. For.
Instituhir segon hereu.
histituir.
¡Susto. Esglay, espant. So-
bresalto. Donar un susto.
Fr. Dar un rebato, (ció.
TAB
41o
§íustracciú. V. Substrac-
Sustráurer. Restar, sus-
traer. V. Sostráurer.
Síutano. Zutano, citano.
íiíutil. Agut, perspicás. A-
gudo , perspicaz. Prim,
delicat, fi. Tenue, ténuo,
delgado. Quim. Volátil.
Depurado, volátil.
Sutile««a. Agudesa. Saga-
cidad, agudeza. Delica-
desa, tenuitat. Delgade-
sa, delicadeza, tenuidad.
Perspicacia del ingeni.
Travesura , ingenio. Al)
sutilesa. Adv. Aguda-
mente, (leza. V. Agudesa.
futilitat. Sutilesa. Suti-
Siitja. Hollin, tizna, tizne.
Brut de sutja. Hollinien-
to. Enmascarar ab sutja.
Fr. Enjorquinar .
j^utjar. Esquadrinyar. A-
lisbar , acechar, oler , ol-
fatear, rastrear, oliscar,
vèntrear , tentar cerrojos.
Sutje. V. Sutja, (lliniento.
Sutjó.s. Pie de sutja. Ho-
^uiracli. Traqueo. V. So-
tragada. Fèr sulrachs. V.
Solraguejar.
ISiitragaila. V. Sotrach.
gíulriplo. Sutriple. {cios.
Sutseiis. Pl. Bruts. Sii-
Sutúricii. Que té una 6
mes suturas. Sutúreo.
Sutxe. Bot. F"lor del Perú.
Suche. V. Sutja.
Svndich. Sindich. Sindica
T.
T. Anliguament era nume-
ral, y valia 160, y ab una
rállela sobre 160000. En
las inscripcions y memo-
rias significa Tilo.
TTa. Sincopa de Tua ó te-
va. Tú, tuya. Sincopa de
Te ha. Te' ha. Ta, ta. In-
terj. Fora. Fuera, fuera,
no, no. Exclamació de
intel•ligència. Ta, tate.
Taba. Tarifa. Tarifa.
Taba. Insecte. Tábano,
moscardón, tábano, mos-
Tábach. \. Taba, (carda.
Tabach. Paneret de la
feyna de las donas. Taba-
que. V. Tabaco.
Tabaco. Pta. y polvo. Ni-
cociana. Tabaco carago-
lat. Andullo. Tabaco de
montanya. Árnica. Taba-
co de paret. Pta. Beleño.
Tabaco gros. Groso, grue-
so. Botiga ó tenda de ta-
baco. Tabaquería. De co-
lor de tabaco. Atabacado.
Pié ó brut de tabaco. Ta-
bacoso. Polsada de taba-
co. Polvo. Venedor de ta-
baco. Tabaquero.
Vahal. Atabal, caja, tam-
bor. Tabal petit. Tambo-
rín, tamborcillo. V. Ta-
bola. Pell del tabal. Par-
che, {balear. V. Atabalar.
Tabalejar. Atabalear, ta-
Tabaler. Qui toca lo tam-
bor. Tambor. Tocador de
pandero. Panderetero. V.
Timbaler.
Tabalet. Dim. Atabale-
jo, atabalillo, tamborele.
Tabalot. Aficionat á fèr
bromas. Bromista, traite-
416
TAB
ra. V. Tabola.
Talíancli.ïaula que 's po-
sa pera vènilrer comesti-
l)les. Tabanco. (bacó.
Tal>a(|iiejar. Tomar la-
TaltaqufNta. Qui pren ó
ensuma mòlt tabaco. Cor-
rentón, tabacoso.
TaSiarro. V. Taha. (chin.
TattaS^i. Arbust. Taba-
Tablia. Tal)a. Taba.
Tabelta. V. Tavella.
TakeE-lioiiar. Entre no-
taris. Signar.
Taberna. Vinatería.
Tabernaele. En ¿as prin-
cip. acceps. Tabernáculo.
Especie de ba> art en que
's porta la imatge de al-
gun sant. Andas. Náut.
Cubería provisional. Car-
roza. Cobertor. Doselete.
guardapolvo. La peanya
sobre que 's col-loca algu-
na figura. Zócalo, peana.
El portador de taberna-
cle. Andero. Las barras
del tabernacle. Anderos.
V. Estaferm.
Taliernari. Vulgar, des-
preciable. Chocarrero,
ramplón, grosero, basto.
Taberucp. Qui manté ta-
berna. Tabernero. Qui
freqüenta las tabernas.
Tabernisla.
TaltIa«Io. Paviment de
teatro. Tablas, palco escé-
nico. Catafal per las tes-
tas de toros. Tendido.
Conjunt de taulas unidas.
Entabhido, entabladura,
entablamiento. Tablado
de dormir. Tarima,
Tablilla. Dim. Tableta,
tablila- Ser de tablilla.
Fr. Ser de cajón.
Tabola. Bulla. Batahola,
baraúnda, tabaola, trisca,
gresca, bulla, zambra.
Dit del home alborotat y
de poch seny. Tronera.
Qui fa y se complau ab
la broma. Bromista. Fèr
tabola. Fr. Bromear.
Tab4»il. Zafio, zoquete,
modrego, mamacallos.
Tahorét. V. Tamburel.
Tabulat. Empostissat.
Tarima. V. Bastida.
TAF
Taca. Senyal material (luc
afea alguria cosa. Manclia,
taclia , borrón , tiznón,
chafarrinada , chafarri-
nón, pinta. Tara en lo li-
natge ó familia, deshonra.
Mácula , mancilla, bor-
rón, padrón, lunar. Tel
blandí en lo ull. Nube.
V. Clap. Taca de la es-
meralda. Jardin. Taca de
oli. Lámpara. Taca en la
cara. Chupa. Taca natu-
ral. Defecto natural. A-
narsen la taca. Fr. Salir
la mancha.
Tacauy. Tacaño, mengua-
do, cicatero, guardoso, es-
típtico, mezí/uino.
TacaííyanieHt.Aáv. Mez-
quinamente, tacañamente.
Tacauyejar. Fèr lo la-
cany. Tacañear, cicatear.
Tacanyeria. Ruindad,
miseria, sordidez, mez-
quindad. Olirar ab taca-
nyeria. Fr. Tacañear.
Tacas-. Ver tacas. Man-
char, ensuciar, chafarri-
nar, inquinar. Profanar.
Amancillar. Contaminar.
Contaminar. V. Clapar.
Tacat. Lo efecte de tacar.
Manchado, poluto, sucio.
Se diu de una persona
que té algun vici ó falta.
Tildado, tachado, pudri-
do. V. Clapat.
Tácit. Tácito, callado.
Taco (Cop de;. Tacada.
Tacó. Lo taló de las saba-
' tas, etc. Tacón. Tip, far-
tanera. Hartazgo, lupa.
Tacó de fusta. Poleii,
ponlevi, quebradillo. Dot
nar tacó. V. Pallissa.
Tacto. Tiento.
Tadorii. Especie de á-
nech. Tadorno.
Tai'anari. Fam. Posade-
ras, nalgatorio, salvoho-
nor, trascorral, rabel.
Tafanejar. .Manejar, re-
volver, sargentear, mon-
tantear, tijeretear, seño-
rear. V. Manifassejar.
Tafaner. .Mandón, jirocu-
rador de pobres, entrome-
tido. V. Manifasser.
Tafarra. Rabasta. Ata-
TAL
harre. sotacola.
Tafata. V. Tafetá.
Tafetá. Roba fína de se-
da. Tafetán. Especie de
vela de seda. Cinta. Ta-
fetá vial. Gorbion. Pl.
Llassos pera adorno. La-
zo, lazada. Encenalls de
fuster. Cepilladuras, ace-
pilladuras, virutas, dola-
I duras. Haíela.Tafelanero.
Tafetaner. Fabricant de
Tafetán.^. Pl. V. Tafetá.
Tafilet. Tafilete. Traba-
I llar de tafilet. Ta/i/eíear.
iTaliEoter. Tafilelero.
I Taló. Especie de petxina
purpurina. Tafon.
Talui-er. V. Tahul.
Talurería. Garito, tahu-
rerui. {te.
Tagarot. Aucell. Tagaro-
Tagell. Tabla, tabloncillo
Tittfiuat. Sostre de fusta
de figura de pastera. Ar-
tesón, lagunar.
Tali«»ner. Tahonero, (ro.
Takul. Tahúr, chamariltr-
Tahuleria. V. Tafureria.
Taimaría. Bellaquería.
taimonia, mañuela.
Taimat. Bellaco, taimado.
Tajib. Arbre. Tajibo.
Tal (Ab). Adv. Ab condi-
ció. Con condición. Ab tal
que. Adv. Mentrcs que.
Mientras, en tanto. A (i de.
solament. A trueco, á
trueco de. No hi ha un tal.
E.vpres. Xo es asi, es fal-
so. Tal qual. Adv. Media-
namente, pasaderamente.
Tala. V. Danv.
Talabart. Bridecú. Tala-
barte, biricú, tahalí. Pta.
V. Gabet.
Talabarter. Talabartero.
Talaiirar. Trepar, (pánt.
Tala«lre. Taladro. \' .Ire-
Tálain.La especie de dos-
ser pera |)orlar sota lo
Santíssim Sagrament, etc.
Palio. Llit nupcial. Tála-
mo. Qualsevol cosa que
cubreíx á manera de dos-
ser, toldo ó vela. Tendal,
toldo, toldadura. Matri-
moni. Matrimonio.
Talantech. Especie de
llanxa. Talamego.
TAl.L
Tálame*. Naut. Empos-I
lissal de proa. Tálamete. \
Talapui. Sacerdot de la|
índia. Talapuino.
Taíassi. Marí , correspo-
nent á la mar. Talasio.
TalÁssieb. Que viu en
las ribas ó vora del mar.
Talasibio. (Ulvamarina.
Taiastsió. Alf;a marina.
Talayar. V. Atalayar.
Talayarse. r. Guardarse,
íémerse. Resguardarse,
precaucionarse.
Talen. Mineral blanch.
Espejuelo. (Sarró.
Taieca. Talega. V. Sach,
TáEeiii. V. Talarn.
Talent. Capacitat. Talen-
to, capacidad, habilidad,
testa. Moneda. Talento.
Apetit. ^peíiío.V. Desitj.
A mal talent. Loe. En or-
ri. De mala manera. De
mòlt talent. Talentoso.De
poch lalent. Corto, de po-
cos alcances.
Ta!eietá!>. .\um. Talen ta-
zo, gran talento.
Taleya. V. Dale, Fal-lera,
Costum, Vici.
Talí. Bridecú. Tahalí.
Talió. Tallan. Castigar ab
la pena del ídWò.'Talionar
Tal!. Lo fil de arma blan-
ca. Corte, hilo. Incisió.
Incisión, tajo, cisión, cor-
tadura , saja, sajadura,
cisura, tajadura. Lo tros
de alguna cosa tallada.
Tajada, tasajo, taja, ta-
razón. Lo Uoch ahont se
talla la roba. Corte. La
disposició del eos bumá.
Talle. Lo ayre , gracia,
primor, etc. Garbo. Talla
ó tribut. Talla. La mul-
tilut de cosas que venen
juntas y ab promptitut.
rit)-0!o/i. Entre llibreters.
Cunto. La crivella que 's
fa en alguna part del
eos per causa del fret.
Grieta. Tall de carn l're-
gida ó rostida. Chuleta.
Tall de fruy ta. Cacho. Tall
de la ploma. Hendedura.
Tall de tabaco de fulla
caragolada ó rotllada. Bo-
llo, pato. Tall petit de al-
DIC. CAT. CAST.
TALL
guna cosa de menjar. Pre-
sa, posta. Tall vu\t. Es-
cull. £cí!>o. V. Talla, Ta-
llada. A tall. Adv. A mo-
do, en forma. A -manera,
á guisa, cc»\forme. A la
menuda. Por menor. Fér
talls. Fr. Sajar.
Talla. La estatura del ho-
me. Estatura. Reparti-
ment. Censo. Lo bastó per
marcar de est nom. Tar-
ja, taja. Pera aixamplar
las pessasde roba. Hijue-
la. Porció de una pessa
de roba que 's teixeix de
una vegada. Pierna. La
obra de podar los arbres
y plantas. Corta, tala, ra-
moneo. Llista dels ciuta-
dans. Padrón. V. Tallada.
Tallabai'der.Podall. Po-
dón, {sas, escamoteador.
Tal!alioí««<a!^. Cortabol-
Tailada. Obra de tallar.
Tala, corte, corta. La
part que 's talla de algu-
na cosa a manera de lles-
ca. Tajada, taja, rebana-
da. Tallada de llimona,
carabassa y al I ras fruy-
tas. Cacho, corte. Tallada
de menjar blanch. Pella.
Fér talladas. Fr. Cortar,
tajar, rebanar. V. Llesca,
Llenca. (lla.
Tallacleta. Dim. Tajadi-
Tallador. Qui talla. Cor-
tador, tajador. Lo tros de
fusta anomenat aixis. Ta-
jo, picador, tajadero, ta-
jón. Qui falla á las lleys.
Trasgresor. quebrador,
infractor, quebrantante.
Tallador de pedra. V. Pi-
capedrer, {tajadura.
Talladura. Cortadura,
Tallaiuar. Náut. Taja-
mar. (Talladura.
Tallainent. V. Tallada,
Tallant. Lo que talla.
Cortante, tajante. Lo col-
tell decarnicer. Cuchilla,
corlador. Lo instrument
pera tallar ferro fret.
Cortafrío. Especie de mit-
jalluna de ferro acerat.
Tajadera. Lo instrument
pera tallar las barras de
ferro. Cortadera. Lo que
TAL 417
serveix pera tallar y tra-
ballar las pedras.jEscorfa.
V. Mitjalluna.
Tallantar. Escodar.
Taliautó. Dim. Aciche.
Taliapeu»^. Tall ó cutxi-
llada que 's tira á las ca-
mas. Cortapies.
TalIaplouia»i. V. Trem-
paplomas.
Tallar. Dividir ab instru-
ment de tall, separar ó
fer talls. Cortar, tajar,
partir. Trinxar. Tron-
char, tranzar. Escapsar
las ramas. Ramonear. Ta-
par lo pas. Interceptar,
cortar el paso. Embaras-
sar lo curs a las cosas.
Atajar, detener. Inter-
rómprer. Interrumpir.
Escursar, abreviar. Abre-
viar, resumir. Retallar^
escapsar. Recortar, descci-
bezar. Náut. Passar de ua
costat á altre. Cruzar,
Igualarlos cayrons.^^ra-
millar, descacilar. Tallar
un membre. A mputar,
mutilar. Tallar arbres.
Talar. Tallar las alas. Fr.
Cortar el cuelo. Tallar lo
cap. Descabezar. Tallar lo
fia á bocins. Migar. Ta-
lar lo que está mes alt.
Segar. Tallar lo tronch.
Troncar, truncar. Tallar
y cusir. Fr. Tijeretear.
Tallari. Veta de pasta de
farina. Tallarín, tajarina.
Tallarina. Especie de
petxina llargaruda. Telli-
na. flion. V. Musclo.
Tallar.«$e. r. Ferse un tall
ó ferida. Cortarse. Fam.
Enganyarse. Engañarse.
Espifiarse. Desacertar.
Tallat. Cortado, inciso, ta-
jado. Ren tallat. Loe.
Bien trazado ó tallado.
Taller. V. Obrador.
Tallet. Petit tall. Grieta.
Tall petit de peix, carn,
etc. Tarazoncillo.
Tallgirar. Embotir 1»
tall. Embotar. Osearse lo
tall. Mellarse.
Tallicó. Dim. Retal, reta-
zo. V. Retall.
Tai-lá^ tai-lera. _ Exprés.
2"
418
TAM
TAN
fam. Tant se me 'n dòna.'Tainbé. Conj. También.
Lo mismo d}i. |Tanil»one<. Dim. Tambo-
Taliiient. Adv. De /aimo-l ret. Tamborete.
do, de tal suerte. i Tambor. V. Tabal.
Taló. Part posterior del'Taniborella. Volta lleu-
peu. Zancajo, carcañal, \ gera en 1' ayre. Volteta,
calcañar, :ancarron.VSiTV volta, voltereta. Lacaygu-
de un document de cré- da de alt. Tumbo, tumba,
dit. Tuío». V. Tacó, Met- vuelco. {Tamborilada.
xa. Anar als talons de al-lTunilioreliada. Fam.
gú. Fr. Seguirlo de prop.iTaiiiboreí.Tabalet. Tam-
Pisar los talones, andar, òorcíí/o. >'áut. Tauló gros.
royendo los zancajos. A- Tamborete. V. Taml)uret.
pretarlos talons. ír. Po-JTauili«»rí. V. Tamborino,
sarse á córrer, anar de->Tauihorina<ia. Cop do-
pressa. Apretar las sole-¡ nat al caurer. Costalada,
tas, echar a correr. A ta- Cop donat ab la ma a la
ió. Adv. A peu. A pié, an-\ esquena ó al cap. .)Iuno-
dando. Caminar de ta- tada,ma)wta:o.\. líe\('s.
ions. Fr. Talonear. Picar Taniborinay re. V. Tam-
de talons. Taconear. boriner.
Talonejar. Picar ó cami- Tanibiirinejar. Tocar lo
nar de talons. Taconear,} lambón. Tamborilear,
talonear. Pegar ab los ta-
lons á la cabalcadura. Es-
polear. Perseguir al qui
fuig. Seguir al alcance.
Amenassar, instar. Pisar
los talones. {nero.
Taloner. Taconero, lalo-
Talonera. La part del
calsat que cubre '1 taló.
Talósi. V. Talús. [Talnn.
Talp. Animal quadrúpedo.l
Topo, musgaño.Yorat que
fan los talps. Topinera,
topera. [fernal.
Talpa. Arb. Higuera in-
Talpera. Topera, topinera
Talpíca. Pta. Tabaco de
montaña.
'Walús. Neci, tonto. Mag-
merdon, estúpido. Arquit.
Declive ó pendent. Relej,
releje, escarpa. Fèr talúsj
la paret. Relejar
tumboritear. Castigar, do-
nar cops á algú. Menear,
tocar a otro el bulto , cas-
car, (lero, tamborilero.
Taiiiboriuer. Tambori-
TauíixH-iuet. Dim. Tam-
borilillo, tamborinitlo,
tamborino.
Tamhorino. Tamboril,
Tocar lo tamborino. V.
Taraborinejar.
TitiuEturet y Tambureti-
Uo. Cadira sensrespallle-
ra. Taburete, sitial. Lo
que serveix per adorno
deis estrados. Camonci-
llo. Lo que te '1 sitial de
fusta. Tajuela, escañuelo,
banqueta. Loque es de es-
tora ó corda d' espart.
Posadero. {miz.
Taiiii»>Nnr. Pasar por la-
Tauípueli. Adv. Tampoco
Talvinada. Especie del Tan. Adv. Tan/o. (rida.
farinetas. A talvina. (Tan
Tani. Sonido deis tabals.
Taniany. Tamaño, gran-
dor, (risch.
Taiiiarell. Pta. V. Tama-
Tamaricli.V. Tamarisch.
TamarÍNcli y Tamarit.
Pta. Taray, tamarisco, ta-
mariz, taraje. Lo lloch
en que abundan los lama-
rits. Taharal.
Tamarit. V. Tamarisch.
Tamariu. V. Tamarisch.
Taiiaceto. Pta. V. Tana
Tanarifla. Yerba lombri
güera, tanaceto vulgar.
Tanat. Combinació del
tani ab una base. Tanato.
Especie de sarró. Táñele.
De color de burell baix.
Buriel, teñe, tenada. De
color de Ueó. Leonado.
Tanca. En sas princips.
arceps. Encierro, encer-
radura, encerramiento.
Baldó. Cerradura, cola-
TAN
nilla. Ac. de tancar. C«r~
ramienlo. C\os. Cerca, cer-
cado. La de vergas ó bas-
tons enlreiexiis. Varas-
ceto, seío. La molla ab que
's lancan las bo»sas, co-
llarets, etn. Abrazadera,
cerradero. V. Clos. Tanca
de cop. Pestillo de golpe.
Tráurer la tanca. Fr. De-
saira n car.
Tancacltir. Qui tanca. En-
cerrador. La cosa ab que
se 'n tanca altra. Cerra-
dera, cerrador, cerradero,
Tancadiira. Cerradura.
V. Tancador. (ra.
Tancament. V. Tancadu-
Tancar. En sas princips.
acceps. Cerrar, Posar en
lloch segur. Encerrar, de-
positar, recluir. Enclóu-
rer. Incluir. Conclóurer.
Concluir, terminar. Ta-
par. Tapar, obstruir, tabi-
car, encovar. Prohibir,
impedir. Vedar. En lo
ioch del revessi , deixa:
las cartas majors. Enimi
á tino en baza. Tancar lo--
camps ó llochs. Cercar,
rallar, valladear. Tancar
¡ lo remat. Amaj idar.
Tanfar.<<e. r. luirse la
I)ell de una ferida ó llaga.
Cicatrizarse. Retirarse.
Recogerse, retirarse.
Tancat. Cerrado, vedado,
vallado, valla. V. Tanca.
Tancat fet de fanch. Duba
Tanda. Vez, lurno.\. Ton-
gada. Donar tanda. Dar
vez, lugar. Entraren tan-
da. Fr. Comensar a par-
lar ab pressa desprès de
altre. Tomar ¡a taba. No
donar tanda. Fr. A'o de-
jar meter baza. Per tan-
da, ó a tandas. Alternar.
Tansid(»ra. Náut. Corda
grossa. Tangidera.
Tañí. Substancia astrin-
gent. Tonino.
Tunorh. V. Tonto.
Tanquia. Pomada pera
fer caurer de arrel lo ca-
bell. Depilatorio.
Tant. Tan, tanto. A lant
per cap. Adv. A anequin,
de anequin. Taol de bó.
TAP
Interj. Ojalá. Tant ma-
teix. Adv. Per últim. íl-
timamente, por último,
conque. Aixi com aixi.
Conj. De lots modos. Asi
como asi. Tant solament.
Adv. Solament. Solamen-
te. Tant sots. Adv. Con tal
que, mientras que. Tant à
tant. Expies. Tanto por
tanto. Tant per lant. Adv.
Tanto por tanto, taz ú taz,
á la par. Tant y quant.
Adv. Lo convenido. De
tant en lant. Adv. A ve-
gadas. De vez en cuando.
De distancia en distan-
cia. De trecho en trecho,
ú trechos. Dos tants. Loe.
£/¿o6/e. Entre tant. Adv.
Mientras que, en tanto q ue,
ínterin. Fins á lant. Adv.
Hasta que. Tant se val.
Allá se vá. Per tant ó per
lo lant. Adv. Por tomismo
Tantaa-atitan. Fam. Lo
cop lleuger que 's dona a
algú. Golpe. Lo so repetit
del tabal. Tapatan, tapa-
rapatan. Lo so repetit de
la trompeta. Tantarara,
tarara, taratantara.
Tanfetg;. En sas princips.
acceps. Tanteo. Pint. Bor-
rador. Bosquejo, rasguño.
Proba. Prueba, ensayo.
Tautejatiur. Tanteador.
Tantejar. Tantear, ten-
tar, plantear, pulsar, va-
dear. V. Tasiar.
'Vaiitefj. V. Tanteig.
Tantiuaí). V. Tentinas.
Tauttt. Fitxa. Tarja. Fam.
Cop. Tantarantán. Pl.
Tantos pera contar. Con-
tal de cuentas.
Tautotst. Adv. Quasi. Por
poco, á poco mas. Luego.
Cuanto antes. Poch ha.
Hace poco, recientemente.
Tany. V. Brot, Rebrot.
Tap. Boci de suro ó fusta
pera tapar las ampollas,
garrafas, etc. Tapón. Pe-
ra tapar oberturas grans.
Tapa, tapadero, tapador.
Especie de embús que 's
fa en los tumors. Clavo.
V impediment que se sol
posar en lo coll y emba-
TAP
TAQ
410
rassa r engullir, parlar,! guix y cola. Plastecer, r.
„.„ A-.j. i.'„i„„ ._, Taparse. Taperujarse, ta~
pirujarse. Taparse lo cel..
Cerrarse, e7icapotarse.
Tápara. Fruyt. Alcapar-
ra, tapaca, alcaparrón.
Pta. Alcaparro. Terreno
de táparas. Alcaparral.
Taparera. Pta. Alcapar-
ra, tapanera, alcaparro.
bolas. Témpano. De lasJTaparot. Alcaparrón, aí-
butxacas de casacas, etc. caparro. V. Embús. {do.
Golpe, cartera. Pera lle-|Tapat. Dit del cel. Cerra-
var y donar aygua. Tom- ¡Tápei-a. V. Tápara.
puerta. Mil. La racció Tapet, Tapete, alquicer.
que 's dona á la tropa. | V. Cobretaula.
¿7apa. Válvula en las ma- Tapeta. Golpe, portezuela,
quinas hidráulicas. .Sopa- cartera, pala. (a-ilote.
;w. Tapa de guitarra. ra-JTapesiiot. Friivt. Tope-
óla de guitarra. Tapa del iTapí. Especie iie calsat
etc. Nudo. Èn las aixetas
V. Mascle. Tap de barral
ó de bassa. Fr. Home mòlt
petit y gros. ¡lecoquin. re-
choncho, cachigordete.
Tapa. La part superior de
varias cosas. Tapadera,
tapador, tapadero. Lapes-
sa que tapa las arnas ó
cervell. Anat. Closca del
cap. Tapa de los sesos. Po-
sar tapas a las botas, ar-
nas, etc. Tempanar.
Tapaliala.Nául. Taco pe-
ra tapar. Tapabalazo.
Tapaboca. Fusl. Coiitra-
pilastra. Posar un tapa-
boca. Fr. Fèr callar á al-
gú. Poner una mordaza.
Tapacet. Náut. Pessa pe-
que usan las donas. Chu-
pin. Pla. Zueco, chapín.
Cop de lapi. Chaptnazo.
Tapia. Muro, pared. Tapia
de glebas. Gallonada.
Caixa ó motilo pera fèr
tapias. Tapial. La parel
de tapias. Tapíeria. Des-
fer tapias. Destapiar. Fèr
tapias. Tapiar.
TapiaOor. V. Tapiayre.
ra cubrir ó tapar, raptí- |Tapiann'ní. Tapia'dura.
cete. (tina. iTupiar. Tancat ab pareL
Tuvacoll. Pechera, pala-\ de tapia. Cegar, tabicar.
Tapada.Ac. } ef.de tapar. Tapia>rf. Tapiador.
Tapicero.
Tapadura, tapamiento
Tapaaii.>«. Tapadizo.
Tapador. Tap ó lapa, lo
Tapicer.
Tapicería. 'Tapiz, paña
de ras ó arras
que cubreix. ru/xu/cra, ¡Tapiñada. (]op de tapi.
tapa, tapadero. Qui ama
ga, encubre ú oculta. En-
cubridor. V. Arcabot. '
Tapadora. Tapadera. V.
Tapa, Cuberlora. Tapador
TaptMiura. Tapamiento.
Tapalorats. Mestre l'an-
guef. Tapaagujeros. Su-
plefaltas. Suplefaltas.
Tapanient. Obra de abri-
gar ó encubrir. Cubrir, a-
brigar. Tancadura. Cerra-
dera. V. Opilació.
Tapar. Clóurer, tancar,
cubrir. Cubrir, cerrar,
abrigar. Ocultar. Encu-
brir, cobijar, recatar, en-
tupir. Tapar ab taps de
fusta. A tarujar. Tapar al-
gun defecte. Sobresanar,
soldar. Tapar forats ab
Chapinazo. {Chapinero..
Tapiuer. Qui fa tapins.
Tapinería. Chapineria.
Tapinet. Especie de roba
de cotó y seda. Tapíñete.
Tapi<»ca. Extracte de cer-
ta ATTcl. Sagú blanco, yu-
ca de casabe , manióte.
Tapir. Animal quadrúpe-
de. Tapiro. Atapair. Re-
calcar. V. Atapir.
Tapircch. Zoolog. Tapireo
Tapís. Lo de cuyro. Gua-
damacil. {tapizar.
Tapí í^sar. Entapissar.¿'n-
TapÍ!>i»«ot. Llegum. Tapi-
zóte, yero, alverjana loca.
Tapot'. Tap mal fél, ó do-
lent. Taperujo, tapirujo.
Ta«|uet. Naul. Taquete.
Ta<iiieta. Dim. Manchica„
420
TAR
manchiUa, borrón.
Tar|UÍ. V. Tacany.
Tara. Falla ò defecte. La-
cra, defecto. Borràs que
serveix pera la conducció
de la llana. Márraga.
Tráurer taras ó rebaixar
las taras. Fr. Destarar.
Taracejar. Taracear.
Xaracetx. Ac. ó efect. de
taracejar. Taraceo.
Taragot. V. Tagarot.
Taral-lara. Nwinana.
Xaranihana. Majadero,
modrego, sacapelotas.
Taraiubanada. Gazafa-
tón, gazapatón, majade-
ría. V. Gatada.
Taran«la. Home alaran-
tat. Sallabardales , torbe-
llino, turumbón, tronera,
golondro, atarantado.
Tarando. Animal qua-
drúpede. Rangífero.
Tarannar. 3Iodo de pen-
sar ú obrar.
Tarannara. Tararira.
Taraittisnie. Med. Ta-
ran tismo.
Taráiitola. Especie de
aranya. Tarántula. Picat
de la tarántula. Fr. Tocat
de algun defecte fisich ó
imoral. Picado del alacra7}
Taraiiyiita. Tela de ara-
nya. Telaraña. Especie
de íilal de pescar. Boli-
che de lisos, araña. Fèr
taranyinas losuUs. V. Fèr
pampallugas. Fr. No criar
taranyinas. Fr. No estar
nunca parado.
Tararejar. Tararear.
Tararira. Persona de po-
ca formalitat. Chisgara-
ris. V. Baligabala^a.
Tararot. Renacuajo, sa-
cabuche. V. Tararira.
Tarasüca. V. Drach. (na.
Taraí<ísana. V. Adrassa-
Tarat. Panyo ó tela llis-
tat. Acaniiladn. canilla-
do. Defectuós. Defectuoso,
fachoso. Nolal de algun
defecte ó falta moral. Pi-
cado de tarántula.
Tarda. Tarde. Tarde. A la
larda ó á la llarga. Adv.
A la corta ó á la larga.
Xardú. Loque tarda." Tar-
TAR
dio, tardo. Pausat, entre-
tingut. Moroso, lento. Pe-
resós. .Mandra, ¡lerezoso.
Qui tarda, 's detura ó de-
té. Tardón, tardador. Ar-
bre ó planta que fá '1
fruyt per la tardor. Oto-
ñal, íarrfío.V. Torpe, Tart.
Tardador. V. Tarda.
Tardaiiienf. Adv. Tarde.
V. Tardansa. (nias.
Tardanarias. V. Tarda-
iTardaiier. V. Tarda.
Tar<iiiuia««. Tardíos. ¡
¡Tardan.tia. Lentitud, re-\
tardo, retardación, moro-
sidad, torpeza. j
Tardar. Detenirse. Tar-i
darse. Sens lardar. Adv.
Luego. Sin demora, sin
dilación , sin tardanza.
Tard ejar. Fèr tart. Hacer
tarde. Férse tart. Hacerse
tarde, adelantar la hora.
Tardar. Tardar. '
Tardet. Dim. Tardecita,
tardecilla. Al tardet. Adv.
Tardecillo.
TardKs piuláslis. Exprés,
fam. Tarde piache. ]
Tardor. Otoño, otoñada.
Brotar las herbas en la,
tardor. Otoñar. Cosa de
la tardor. Otoñal.
Tarea. Afany. Cuidado,
solicitud, anhelo. V. Tas-
ca. Obra encerts arts ú
oficis. Amasijo.
Targeta. Arquit. .\dorno
á manera de escut. Tar-
ja. Lo paper que 's posa
al extrem de laspessas de
roba. Marbete. Tros de
cartró xarolal ab lo nom'
de algú. Tarjeta. Billet.
Billete, boletin.
Targelada. Cop de tar-
geta. Tarjetazo. {ton.
Targetassa. Aum. Tarje-
Tari. Moneda. V. Vintidós
Tarída. Antigua embar-
cació. Garrida.
TaríTa. Tasa. (Tasar.
Tarilar. Senyalar lo preu.
Tarima. Tabernacle. Pea-
ña, peana. Tarima per
postrarse. Postrador.
Tarimassa. Aum. Tari-
mon. (ligabalaga.
Tarit-tarot. Fam. V. Ba-
TAR
Taria. Tarjeta.
Tarjeta. V. Targeta.
Tariuica. Pta. Botón de
plata. (del nort. Gris.
Taro. Venl fret que bufa
Taronger. Arb. Naran-
jo, naranjero. Lloch plan-
' tat de tarongers, \aran-
' jal- (ger.
Tarongerar. V. Taron-
Tarongina. Pta. Toron-
jil de limón, azahar.
Taronja. Fruyt. Xaranja.
j Taronja de pell doble.
Acimboga. De color de
taronja. A'tiraíyarfo. Mit-
ja taronja. Arquit. Cúpu-
la, pináculo, dombo. Que
tira á color de taronja.
Anaranjado. Tirar laron-
jas ó aygua de taronja.
Anaranjear. Venedor de
taronjas. Naranjero.
Taronjada. Cop de ta-
ronja. Nara7ijazo. Con-
serva, ó aygua de taron-
ja. Narajijada.
Tar«it. Fam. V. Barret.
Tarota. Instrument de
vent. Zampona, pepilaña.
Tarrabaüitada. Cop de
aygua que cau ab mòlta
forsa. Turbión. V. Tarra-
bastall. Multitul de cosas
que venen de repent y
plegadas. Ventregada,
golpe. Fatalitat ó xasco
pesat. Tártago.
Tarrabatitail. Fracazo,
zaparrazo.
Tárraeb ó Tárrech. Pta.
Catapucia menor, salvia
de prado, hormino silves-
tre. V. Llaxó.
Tarragonès y Tarragoní.
Tarraconense. (Tai}.
Tarrani. Lo so del tabal.
Tarrat. V. Terrat.
Tárrecli. Pta. V.Tárrach.
Tarregada. V. Tcrregada
Tarro. Pta. Salvia praten-
TarrÓH. Terroso. (se.
Tartii»!. Anal. Tarso.
Tart. Adv. Tarde, tardía-
mente. Rudo. Rudo, ton-
to.y. Tarda. A tart. Adv.
Pocas vegadas. Puramen-
te, raras veces. Al tart ó-
cap al tart. Adv. Al ferse
de nit. Al anochecer. Fc".
TAS
tan. Fr. Passarse '1 temps
• oportú. Tarde piache. Cap
al tart. Fr. Al caer el dia.
De tari en tari. Adv. De
vez en cuando, á las veces.
Es lart y vol plóurer. Loe.
fam. pera donar pressa.
Para luego es tarde.
Xai'tá. Especie de roba
de llana. Tartán.
Tartainuflejainent. O-
bradetarlamudejar. Tar-
tamudeo, balbucencia, lar-
tamudeamiento.
Tai'tainuflejaut (Tol).
Adv. Ab mala pronuncia-
ció. Estropajosamente.
Tartaniudejar. Tarta-
jear, tartamudear, farfu-
llar, zurrear, rozar.
Tartaiuut. Balbuciente,
tartajoso, tartamudo, far-
fullador, farfulla.
Tartana. Carruatge de
dos rodas. Calesa. Espe-
cie de barco. Caraba.
Tartaner. Calesero.
Tartaiiya. V. Papaterra.
Tartrá. Materia terrea y
salina que 's la en las bo-
tas. Tárlaro. Porque-
ria que 's fa en algunas
cosas. Mugre. Lo que ab
1' US descubreixen los pa-
nyos y sombreros. Sain.
Tartranya.V. Papaterra.
Tartrat. Quim. Combina-
ció dellarlrich. Tartrato.
Tartrít. Quim. Tartrito.
TartúUt. Especie de fus-
ta fósil. Tartufito.
Tarugo. Especie de tas-
có. Cejadero. V. Clavilla.
Tarumba. Atolondrat.
Tolondro)!. Fèr tarumba.
Fr. Fèr bulla. Retozar,
Fèr tornar á algú tarum-
ba. Fr. Abrumar á algú,
molestar. Volver á uno
loco, hacer perder el tino.
TaM. Veu femenina del plu-
ral del pron. Ton. Tus.
TaNca. Porció de traball
senyalat y lo mateix tra-
ball. Labor, tarea. Ona
de aygua. OUt. A tasca.
Adv. A preu fet. A desta-
jo. Donar tasca, Fr. Se-
nyalar feyna que 's deu
■íér. -4 tarear, señalar tarea
TAS
Tasco. Tros de carn. Ta-
sajo. Fer tascos. 4 íasajar
Ta.scó. Pessa de fusta ó
ferro pera dividir o ajus-
tar. Cuña, pezuña, pezcu-
ño. Fér pérdrer lo lascó
ó tascons. Fr. Pérdrer
lo seny. Desatinar.
Tascouar. En sas princi-
pis acceps. Atarugar. Fi-
car tascons en la fusta
pera clivillarla. Acuitar.
Tasc4»ni. Fanch fel de
certa terra. Talque.
Tasquera. Llocli ocult.
Guarida, manida, paraje,
sitio. Cami escusat ó dres-
sera. Atajo. Sili perillos
de passar. Atascadero.
Saber las tasqueras. Fr.
Saber los medís pera con-
seguir algun fi. Saber to-
dos los rincones. Tenir
mòlt conegut un lloch.
Tener medido á palmos.
T»ssa. Vas pera béurer.
Taza. Apreci que 's fa de
mobles, etc. Tasación.
.\nliga mesura de vidre.
Ciato. Tassa de broch.
Pistero. Tassa de juheu.
Pta. V. Orella de monjo.
Ab tassa. Adv. Ab miila.
Por ó con medida, tasada-
meníe. Posar tassa. Fr. Po-
sar terme ó fi a alguna co-
sa. Poner fin, coto ó ter-
mino. Sens lassa. Adv.
Desmedidamente. Segona
ó nova tassa. Hetasa, re-
tasación.
Taí>sació. Tassa. Tasación
Tascada. Taza. A lassa-
das. Adv. A tassa plena.
A taza llena.
Tassar ó Taxar. Aforar,
justipreciar. Tornar á las-
sar. Retasar.
Tassassa. Aum. Tazón.
Tast. L' acció de gustar.
Gustadura, cata, catadu-
ra. Instrument de argen-
ter. Ttts.Tast délas vian-
das. Prueba, salva. Del
meló y allras fruytas. Ca-
la. A tast. Adv. A prueba.
Segonttast. Recala.
Ta.stador. Catador, pro-
bador. Tastador de vins.
Catavinos.
TAU
421
Tastalascli. Cert jocb.
Juego de alfileres.
Tastaiuent. V. Tast.
Tastana. La pellofa del
sagonet. Tastarà, lioja.
Tastaolletas. Fam. Ca-
taculdos, inconstante.
Tastarv Catar, probar,
gustar, salvar. V. Ence-
tar. Tastar meló, cindria^
etc. Calar. Tastar segona
vegada. Recatar, (de vins.
Tastavins. V. Tastador
Tat. La acció de aguaylar.
Acecho, acechona. Fèr
tais. Fr. Mirar sens ser
vist. Atisbar, acechar.
Tato (Fèr lo). Fr. Fèr la
aleta. Hacer la rueda.
Tatxa.Falta, defecte. J/an-
cha, nota, tacha, nulidad.
Especie de clau que té la
cabota mòlt grossa y ser-
veix pera tatxonar cadi-
ras, sabatas, etc. Tachón.
Clau que té la cabota
grossa daurada ó plateja-
da. Bollón, calamón. La
de fusta ó canya. Estaqui-
lla. De sabater. Broca.
Preu. Tasa. Tribut, Talla.
V. Pagament, Tast, Tas-
sa. Clavar lalxas de fus-
la. Estaquillar. Obra fe-
ta de talxas. Tachonería.
Tat\ació. V. Tassa.
Tatxado. Dechado.
Tatxador. Llom ó llelre-
ro de algun llibre. Ta-
chón. Posador de preu.
Tasador. V. Clávia.
Tatxaiuent. V. Tassa.
Tatxar. En sas princip.
acceps. Tasar. Posar tal-
xas, repéndrer. Tachar.
Esborrar lo escrit. Can-
celar. T. lo meló. Calar.
Tatxat. Fixat preu. Esti-
mado. Dit de algunas
fruytas. Calado.
Tatxeta. Dim. Tachuela.
Tatxonar. Tasconar, cla-
var los sabaters tatxas.de
fusta ó canya. E-itagui-
Itar. V. Atatxonar. '
Tau. Creu de comenda-
dor de S. Anton. Too. V.
Talp. Tau, tau. Exprés.
Aixi, aixi. Asi, así.
Taujá» Incult, rústich. Pa-
Í22 TÀU
leto, bo:al,palurdo, zopen-
co, tocho, sandio, zafio.
"raujia. Traball en ferro ó
fusta. Ataujía.
Xaula. En sas princip.
acceps. Tabla. Moble de
fusta destinat á varios
lisos. }fesa. Post pera a-
planar la terra. Rastra,
narria, atabladera, nier-
ra. Porca. Amelga. índi-
ce de las materias ó punts
que conté un llibre. índi-
ce. La de las parrocjiíias
pera senyalar tas missas.
Cuadrante. Entre horte-
lans, capsada. Tablar. La
banca de comerciant. Me-
sa de cambios, banco de
comercio. La de depósit
públich. Tabla nuvnila-
n'íi. La de botiga de neu.
Xeueria. Pera jugar á las
damas. Tablero. Pera po-
sar notas. Entablación. V.
Tarifa, Pastador, Taulell,
Tauló. Taula dejoch. Ga-
rito. Taula de maig. Fam.
La en que escasseja lo
pa. Mesa gallega ó de ga-
llegos. Taula de torrat.
Expr. fam. Qui assisteix à
totas las festas. Andorre-
ro. Taula primera. La
primera passada de vian-
da. Primer plato ó cubier-
to. Taula travessa ó tra-
vessera. Mesa Irariesa.
Desparar ó plegar la tau-
la. Fr. Alzar, levantar la
mesa. Fèr laulas en la
Ierra. Fr. Tablear. Parar
taula. Fr. Poner la mesa.
TauladK. Concurs de as-
sislens en una taula. Me-
sa llena. V. Teulada, lio.
Xauluclet. Dim. Tabladi-
Taulaploni. V. Plomada.
Taulat. Empostissat. Ta-
blado. V. Taula.
Taulejar. V. Taula. Fèr
taulas en la terra.
Tanlell. Mostrador, table-
ro. V. Obrador, Taula.
Tauler Cobrador de drets.
Tablajero, alcabalero.
Tauleta. En sas princip.
acceps. Tableta. Taula
petita. .}fesita, mesilla.
Tauleta de pasta fina ó
TEC
sucre. Pastilla. (ló.
Tauló. Tablón. V. Retau-
Tauionet. Dim. Tablon-
cillo, (gaño.
Tau|». Talp. Topo, mus-
Taupa. V. Talpa.
Taupera. V. Talpera.
Taur:!. Pertanyent al to-
ro. Taurino. (tográneo.
Tautosrani. PoéI. Tau-
Tava. Lista de arrenda-
ment ó venda. Taba.
Taveila. Las dos ó mes
fiarts de la closca de ua
ruyt. Ventalla. Vayna
qué conté lo grá deis lle-
gums. Vaina, folículo. Es-
clofolla de alguns fruyts.
Silicua, cornejalejo. Do-
blech en la roba. Pliegue.
Obrirse las tavellas deis
llegums. Regañar. Tráu-
rer tavellas. Fr. Envainar
Tavellar. Formar taveila
'Is llegums. Envainar,
echar liollejo.
Taverna. V. Taberna.
Ta\a. V. Tassa.
Tavar. V. Tassar.
Tayar y Taylar. V. Tallar.
Tayniadaiiient. Adv. Re-
nacamente , astutamente.
Tayniaria. Bellaquería.
Tay mat. Redomado, tai-
mado, picaro.
Té. Imperatiu del verb Te-
nir. Pren. Toma. Auxi-
liar del verb Tenir. Ha.
Ha, tiene. Té bórl. Pla.
Te de España.
Tea. Joch. .}fojon. V. Teya.
TeaniHie. Pedra. Teame.
Teatro. Coliseo, corral.
Criat de teatro, .ilza-
puertas. (Entibiar.
Tebi, 7'if)!0. Posar tebi. F"r.
Tebianient. .\dv. Tibia-
Tel»ie.«*a. Tibieza, {mente.
Teca. Fam. Comida, man-
jar, vianda.
Tecla (Acertar la .Fr. To-
car lo puní de alguna di-
ficultat. Dar en la tecla,
en el quid. Mudar de te-
cla, ó tocar ó móurer las
teclas. Teclear. ¿Quina
tecla toca? Loe. fam. ¿En
qué se ocupa? Tocar tolas
las léelas. Fr. fam. Echar
todos los rerjistros.
TEL
Teclejar. Teclear.
Tecol«»t. Especie de mos-
sol. Tecolote.
Tecli. Hastío, tedio.
Te^uai. Tribut anlicli.
Teisme. Teísmo. (Farda.
Tei\. .Arbr. Tejo. Such del
teix. Tósigo.
Teixidítr. Qui le per ofici
teixir. Tejedor. Lo de co-
ló. Fustanero. Qui entre-
teix. Entrelejedor. Insec-
te. Tejedera , escribanillo,
típula, araña de agua.
Teixi<i4tra. La que tei-
xeix. Tejedora . En 1 re per-
. ruquers, los agullers de
seda pera teixir lo cabell.
Cairel. 'xir. Tejedura.
Teixiilura. Obra de tei-
Teixir. En sas princip.
acceps. Tejer. Enllassar.
Entretejer, enlazar. Tei-
xir ab fil de or ó plata >
seda, fíriscar. Teixir ata-
pait. Retejer. Teixir flors
ó rams. Espolinar.
Teixit. Tejido, tejedura.
Teixit de llana, flió seda.
Tela. Teixit de seda y or.
Rrocado. Mal teixit. Ror-
Teix«. V. Toixó. (rudo.
Tejemaneje. Loe. fam.
Monopolio.
Tel. En sas princip. ac-
ceps. Tela, niemorana.
Capa ó crosta que fan los
licors. Capa, lapa, flor,
nata. Tara que obscureix
los vidres, pedras, etc.
Palio. Pelleta subtil que
's forma en los alls, ce-
bas, etc. Algara, lirincia.
binza. Si es del ou. Fár-
fara, algara. Si de la llen-
gua. Frenillo. Del ull. Tú-
nica. De magrana. Teli-
lla, membrana. Tenir lo
tel de la llengua bén tren-
cal. Fr. fam. Parlar ab
mòlta expedició. Tenerla
lengua surlta. destraba-
da. Ser mòlt parlador.
Hablar de vicio, no tener
pepita en la lengua.
Tela. La que ciibreit las.
tripas deis animals. Re-
daño, omento, mesenterio,
entresijo. La del ventre
de las personas. Perila-
TEM
tieo, torillo. La segona
membrana que cubre '1
lelo. Amnion. Lo clos pe-
ra feslas, torneigs, etc.
Palestra. Tela de aranya.
V. Taranyina. Tela de co-
tó per forros. Fustán. Te-
la de fil. Lienzo. T. de ñ-
lail.Saboyal, tir, red. T. de
matalàs. Terliz. Tela de
or ó plata. Brocado. Tela
dels ossos. Periostio. Te-
la fluixa. Bocadillo, pla-
tilla. Tela prima. Bofeta.
Botiga ó magatsem de te-
las. Lencería. Parar telas.
Fr. Pera cassar aucells.
Armar redes, enredar.
Telaino». Arquit. Està-
tua que serveix de colum-
na ó pilar. Atlante, (na.
Telarahya. V. Taranyi-
Telayre. Qui ven telas ó
robà de lli. Lencero.
Teltílop. Animal óidolcu-
bert de mamellas ó mu-
grons. Teléforo.
Telegrafií. Lo de foch
pera donar avis en lo
mar. Almenara.
Teler. Lo de teixir. Telar.
Lo de brodar. Bastidor.
Llenca de drap en los te-
lers de brodar. Propienda.
Telería. Lencería.
Teleró. Artill. Teleron.
Telescopi. Telescopio.
Telí. Farm. Cert ungüent.
Telino. (tilio , tila.
Teli y Tellera. Pta. Tilo,
Tema. Especie de boje-
ria. Mania. Perfidia. Obs-
tinación, porfía. Compo-
sició que s' ha fet ó escrit,
üiscurso. Tirria, abor-
riment. Tirria, hipo. Epí-
grafe de alguna obra. Pres-
cripcion. Tenir de tema.
Fr. .\borrir. Tener la te-
ma con alguno.
Teuiátíeh. Porfiat. Temo-
so, tenaz, porfiado. Arre-
glat segons lo tema de al-
guna materia. Temático. I
Temblant. Tembleque,]
tembladera. [labatro.\
Téiiibul arábich. Pta. Ma- •
Temedor. Qui tèm. Ti-\
mido, pacato , medroso.
Teniensa. Y. Temor.
TEM
Temepetxí. Peix del mar
Atlántich. Temepechin.
Témer. Tenir temor. Tem-
blar. No témer. Arrostrar
Temerari. Atrevit. Arro-
jado, osado, intrépido.
Temerariameitt. Adv.
Inconsideradamente .
Temeritat. Osadía , in-
trepidez, avilantez.
Temeros. V. Temorós.
Temible. Temedero.
Temor. Miedo, cuidado.
Temorejar. Tener miedo.
Temorós. Timit. Medro-
so, temoso, cobarde. Te-
mible, espantos. Temible,
espantoso, terrífico, tre-
mebundo, horrendo, hór-
rido, horrible. Qui tèm
per reverencia ó por. Be-
celoso , cauteloso.
Temoro.sament. Adv.
Ab temor. Tímidamente ,
timorosamente.
Tempanen. V. Envá.
Temperaeió. Mixtura.
Mezcla. {Templadamente.
Teneperadament. Adv.
Temperament. Tempe-
ración, tempene, temple.
V. Tremp. Estar de bon
ó mal temperament. Fr
Estar de buen ú mal tem-
ple, (sa. Templanza
Temperansa. Templan-
Temperant. Atempera7i-
te, moderativo, moderato-
rio. {derar, atemperar
Ten>perar. Templar, mo-
Temperat. Suavisat.
Templado. Temperat en
lo menjar y béurer. Par-
■ co. sobrio. ' (perament.
Temperatura. V. Tem-
Tempe.stat. Tormenta,
borrasca, temporal, nu-
blado. Descarregar la
tempestat. Fr. Tempes-
tear. Dir tempestats. Fr.
Tronar, tempestear, echar
las temporalidades.
Tempestejar. Descargar
la tempestad, tempestar.
Tempestiu. Oportú. 0-
portuno , á propósito.
Tempestivament. Adv.
A temps. Oportnnamente.
Tempestuós. Tormento-
so, proceloso , borrascoso.
TEM
423
Templador. Clau pera
trempar. V. Trempador.
Templament. Templan-
sa. Templanza. V. Tem-
perament, (paplomas.
Templaplomas V.Trem-
Templar. Moderar lo tra-
ball. .Moderar, remitir. \.
Trempar, Temperar, r.
Entibiarse. Entibiarse.
Templa.x.oii». Regle de te-
ler. Tempial, temple, tem-
pe, bao, tempia.
Temple. Templo , iglesia.
V. Temperament, Tremp.
Templet. Dim. Templete.
Temporal. Lo que dura
cert temps. Temporario,
temporáneo. Tempestat.
Tempestad, borra-íca. En
la temporal. Adv. Tem-
poralment. Temporalmen-
te. Executar lo temporal.
Fr. Echar las temporali-
dades, {poralizacion.
VeniintníiWii-Am^ntTem-
Temporáneo. Tempora-
rio. V. Temporal, (ral.
Temporani. V. Tempo-
Temporer. Temporero.
Temprá. Tempranero.
Tempradament. Adv.
Templadament , ab tem-
planza. Templadamente.
Tempranament. Adv.
Anticipadament. Antici-
padamente, (no, robusto.
Temprat. Sá, robust. Sa-
Temp.s. En sas princip.
acceps. Tiempo. Espay.
Período. Lloch* ocasib.
Lugar, ocasión, oportuni-
dad. Terme. Término.
Temps à venir. Porvenir.
Ab lo temps. Adv. Des-
près de mòlt temps. A
largo andar, .\bans de
temps. Adv. Intempestiva-
mente, prematuramente.
A temps. Adv. En sazón,
tempes tivamen te, e7i coyun-
tura. Ab temps y lloch.
Adv. Andando el tiempo.
A llarch temps. Adv. Pas-
sat mòlt temps. A largo
andar. Alsarse, aixecarse.
acomodarse, adobarse ó
posarse bo '1 temps. Fr.
Abrir, componerse, abo-
nanzarse el tiempo. Al
424
TEN
mateix temps. Adv. A la
par. Anar lo temps per
millor. Fr. Millorarse.
Mejorar el tiempo. Apro-
fitar lo temps. Fr. Lsar
bè de ell. Gozar del tiem-
po. Bon temps.. S'e/e?iidad.
Decurs ó espay de temps
passat. Tracto. De poch
temps ha. Adv. Reciente-
mente, modernamente. De
temps en lemps. Adv. De
cuando en cuando. Donar
temps. Loe. Dar lugar.
Donar mal temps. Fr. .4-
tormentar, aporrear, in-
Í'ernar, acribillar, amolar.
ïmboíicarse ó desbara-
tarse '1 temps. Fr. Des-
componerse , destemplarse
el tiempo. En algun temps
ó en altre lemps ó en
lemps passat. Adv. l'n
tiempo, otro tiempo, an-
taño. Equivocació de
temps. A7iacronismo. Fo-
ra de temps. Tardiameiv-
te , inoportunamente , á
destiempo , inoportuno.
Mal temps. Borrasca.
Mitj temps. Tiempo me-
dio. Mudarse '1 temps.
Fr. Fér mudansa. Revol-
verse el tiempo. No conèi-
xer lo mal temps. Fr. fam.
Estar de buen año. Passar
lo temps. Fr. Temporizar.
Per algun lemps. Adv.
Temporalmente, por cier-
to tiempo. Per llarch
temps.- Adv. Duramente,
por mucho tiempo. Per un
quant temps. Adv. Por
un poco de tiempo. Poch
temps, fíalo. Temps des-
ocupat. Vagar. Tocar á
temps. Fr. Tocar á nu-
blado. Tot temps. Adv.
Sempre. Siempre.
Temptar. Tentar. Tentar.
Teiuut. Temido.
Ten. Imperatiu del verb
tenir. V. Té. Formant si-
néresis, ó al) sinalefa, lo
mateix que Te íif, com:
Ten, ó millor. I' en daré. I
Te daré (de ello ó de ella).
Tenacitat. Contumacia,
insistencia, pertinacia.
Tenalla. Gerra. Tinaja,^
TEN
tina, vasija, hidria. An-
tich insirumcnt pera mar-
car. Hulla. Fort. Tenaza.
V. Estenallas. {nazar.
Tenallar. Tenacear, ate-
Tení».»¡. Terco, reliado, in-
fracto, férreo, porfiado.
Tencar. V. Tancar.
Tenda. En sas principals
acceps. Tienda. CuLerta
de drap pera resguart en
un vehicul. Entalamadu-
ra. Botiga de revenedor.
Abacería. Taula de plan-
ter. Almajara. Tenda de
ayguardent. Aguardente-
ría. Tenda de campanya.
Pabellón , cañonera. "V.
Botiga. Desparar las ten-
das. Fr. Naut. y Mil. Des-
ferias. Abatir tiendas. Pa-
rar las tendas. Fr. Náut.
y Mil. Hacer tiendas, [jon.
TenilaMNa. Aum. Tende-
Tencler. Tendero, abacero,
pulpero. V. Botiguer.
Teníleret robat. Joch. V.
Tendrel. (nió. Tendón.
Tendó. Anat. Nirvi de u-
Tendranieut. Adv. Tier-
namente, amorosamente.
Tendre. Bla , tou. Tierno.
Fresch, nou, recent. Fres-
co, reciente. Débil. Mue-
lle, blando. Qui está en 1'
aprenentatge ó j)r¡ncipi
de alguna professió. Verde
Tendrer. Fresco, reciente.
Tendret. Dim. Tierneci-
llo, tiernecilo. Peiil,jove-
net. Párvulo. Tendret ro-
bat. Joch. Tenderete.
Tendró. V. Tendror. (za.
Tendrur. Ternura, terne-
Tendriiui. La parí del a-
nimal mes dura que la
carn y mes suau que 1'
os. Cartílago, ternilla. Lo
sóbreos. Sobrehueso. La
parí tendra y trencadissa
de las plantas. Cogollo,
tierno, cima. Trencarse
'Is icndrums. Fr. Dester-
nillarse. Compost de ten-
drum. Cartilaginoso.
Tentirura. Ternura, ter-
neza. Y. Tendror.
TenebraM. Pl. Tinieblas,
confusión. V. Fásols.
Teue5»rÚ!«. Reí. Obscur,
TEN
confús. Oscuro, confuso.
Tenedor. V. Teñidor.
Teuent. Tenedor.
Tenesmew.Med. rcJiesmo.
Teng^iit. V. Tingut.
Teñidor. En sas priiicip.
acceps. Tenedor. Possehi-
dor. Teniente. Lo que
manté algun pés. Susten-
tador, sustentáculo.
Tiiuiment. Sustentamien-
to, sustentación.
Tenir. En sas princip. ac-
ceps. Tener. Possehir, go-
sar. Haber, gozar. Man-
tenir, sostenir. Conser-
var, sostener. Dcienir, re-
tenir. Retener, parar, de-
tener. CA\>reT. Caber, con-
tener. Ocupar. Ocupar.
Observar. Tí/mp/ír. Tenir
á mal. Llevar a tnal, re-
huir. Tenir angustia. Fr.
Estar en brasas. Tenir as-
cos. Asquear. Tenir atra-
pat. Fr. Tener cogido. Te-
nir bona barra. Fr. Tener
buen diente. Tenir l)é. Fr.
Tenir fort. .}fantenerse fir-
me. Tenir bon davallant.
Fr. fam. Tener buenas
tragaderas. Tenir bon fet-
je. Fr. Tener buen cuajo.
Tenir bon picarol. Fr. Te-
ner buen pico. Tenir bra-
hó. Fr. Tener brazo. Te-
nir entre mans. Fr. Traer
entre manos. Tenir estret.
Fr. Estrechar. Tenir fas-
tich. Fr. Tediar. Tenir
l'orl. Fr. Soslenirse. De-
fenderse, mantenerse fir-
me. Tenir gelosia. Fr. tV-
lar. Tenir guanyat. Fr.
Devengar. Tenir gust. Fr.
Tenir sabor. .Saber. Tenir
la ánima enlra\essada.
Fr. Tener uti corazón per-
verso. Tenir la bona ó la
mala. Fr. Estar de buen n
mal talante. Tenir la bri-
da. Fr. .Suietar. poner fre-
no. Tenir la fclxa. Datar.
Tenir la preferencia. Pre-
ceder. Tenir las mans fo-
radadas.Fr. Ser derrocha-
dor, ma7iiroto. Tenir lo
venl en popa. Fr. Venir
el parto derecho. Tenir
lletra menuda. Fr. Saber
I
TEN
mucho latin. Tenir malas
burlas ó espumas. Fr. Te-
ner malas pulgas. Teñir
massa. Fr. Rebosar. Tenir
nyonya. Fr. Tener zorra.
Tenir pa. V. Pa. Tenir
part. Fr. Influir. Tenir
pega als ulls. Fr. Tener
ielarañas en los ojos. Te-
nir pensat. Fr. Tener en
la mente. Tenir per ben
empleat. Fr. Dar por bien
empleado. Tenir per cert.
Fr. Consentir. Tenir pes-
sigoUas. Fr. Ser cosqui-
lloso. Tenir rahons. Fr.
Barallarse. Escarapelar-
se. Tenir requesla. Fr.
Tener mucha salida, des-
pacharse mucho. Tenir
temps ó lloch. Fr. Vagar.
>'o tenir. Carecer. So te-
nir aturador. Fr. Correr
desatentado , sin freno.
No teñirlas tolas. Fr. íam.
Estar muy temeroso. Te-
ñirla pensada. Fr. Llevar-
la hecha. Tingám y tin-
gara. Exprés, fam' To-
quem y toquem. Tener y
tengamos, toma y daca.
Teiiir.«íe.Sostenirse. r. Te-
nerse. Reprimirse. Conte-
nerse. Teñirse de un lil.
Fr. Estar colgado de un
hilo. Teñirse lenn ó fort.
Fr. Estar una cosa fixa y
seguía. MarUenerse firme
'j fuerte. Mantenirse cons-
tant en algun propòsit.
Tener tieso, insistir. Te-
ñirse en poch. Y. Esti-
marse en poch.
Teii4»r. Veu entre tenor y
baix. Mus. Bajete, baríto-
no. Ser del tenor següent.
Fr. fam. Home poch for-
mal Ser un tararira.
Tens. Tenso.
Teiisú». Tirantez.
Tenüííii. Tirante, tensivo.
Tentácul. Tentáculo.
Tentador. Lo que serv eix
pera tentar. Tentativo.
Tentar. Excitar. Inducir,
incitar. V. Tanlejar.
Tentatiu. Y. Tentador.
Tentativa Intento, prueba
Teiitina-s ;Fèr,. Hacer pi-
nicos ó pinos.
TER
Tenti potenti (A). Adv.
.4 ó hasta tente bonete.
Tentó. Tino, tiento. Ab
tentó. Adv. Ab tino. Me-
suradameyíte.
Tènuement. Adv. Tenue-
mente, parcamente, gado.
Ténuo. Prim. Tenue, del-
Tényer. V. Atanyer.
Ten'vidor. V. Tintorer.
TenyiUura. Tintura. Ti7i-
tura. (tinte, tintura.
Tenjíiuent. Tint. Color,
Tenyir. Tintar, tinturar,
colorar. Tenyir los ca-
bells. Azumar.
Teayiif. Obra de tenyir.
Teñido, tinto. Tint. Tin-
Teodoíit. Teodolito, {tura
Teólil. Que ama á Deu.
Teófilo. (logo.
Teóleeh. Teológich. Teó-
Teological y Teológich.
Teológico, [Teoría.
Teórica. Art especulatiu.
Teó.-^. Y. Teyós.
Teraila. Y. Teler.
Térlíol. Turbio, túrbido,
turbulento, fjorroso, grueso
Terb4»li. Cop , ramassat
de aygua. Tui-bonada, tur-
bión, aguacero. Lo que ve
de cop ó al plegat. Ven-
tregada, recidamente.
Tercanient. Adv. Endu-
Tercejanient. Ter da-
ción, terceazon.
Tercejar. Terciar.
Tercejiari de gramática.
De tercer a•a\. Mayorista.
Tercer. Nú'm. ordinal.
Tercero. Sisador, lladre.
Tomador del tres, alca-
huete. Y.Arcabot.
Tercera. Tersa. Tercia.
Tercera major. Mus. Dito.
Ditono. Tercera menor.
Mus. Semiditono.
Tercerament. Adv. En
tercer lugar, terrero.
Tercer<»l. Religiós de la
tercera orde. Tercero.
Tercet. Poes. Composició
mcirica. Terceto,tercerilla
Tercli. Terco , pertinaz,
porfiado, testarudo, reha-
cía, tenaz, rebelde.
Terc«». Y. Enterch,Terch.
Terco que terco. Exprés.
Duro que duro , dale que
TER
42o
dale, tieso que tieso, ibra.
Terebint. Pta. Cornica-
Tereniahint. Farm. Ma-
teria vinosa. Mana liquido
Tergeut. Purgant. Pur-
gante, purgativo, (fugio.
Tergiver.sació. Subter-
Tergiver.-íar. Obscurir
la veritat. Fruncir.
Term. Termini. Termi7iio,
término. Y. Terme.
Termar. .icotar, lindar.
Termátich. Calefaciente.
Terme. En sas principals
acceps. Término , plazo.
Limit. Límite , lindero,
linde, con fin, linea, orilla.
Objecte, propòsit. Objeto,
fin. Parada. Parada. Pa-
raula. Palabra, voz. Ter-
minació. Terminación.
Terme de las térras. Pa-
go. Donar terme. Fr. Se-
nyalar plasso. Fijar dia.
En bons termes. Adv.£ri
buen romance. Estar ais
termes. Fr. Estar en el
texto. Medis termes. Ter-
giversacions. .Ambages.
Posar termes. Fr. Limi-
tar, terminar. (dor.
Terineaador. Deslinda-
Ternienal.Terminal, que
po,sa terme. Terminal.
Teruienanient. Deslin-
de, deslindamiento.
Termenar. Fitar, posar
termes. Deslindar. Aíron-
tar una heretat ab altra.
Lindar, con finar, 'onfron-
tar, comarcar. (xo.
Terinenás. Y.Termenat-
Termenatxo y Terme-
not. Terminajo, terminote
Terminant. Peremptori.
Perentorio, urgente.
Terminar. flema/ar, finir
Termini. Terminación,
plazo. Y. Terme.
Termóiii. -Amanl del ca-
lor. Termo filo.
Terniitucopi. Termoscopo
Tern. Temo.
Terna. Propuesta.
Ternal. Garrucha, árga-
na, carruclia. Ser menes-
ter uns ternals. Fr. Ser
menester tenazas ó jxilan-
cas. (necimiento.
Ternura. Terneza, enter-
426 TER
Terijueclat. Pertinacia,
obstinación , endureci-
miento, porfía.
Terra. En sas princip. ac-
ceps. Tierra. Lapatriade
cada hu. Patria, pah.ïie-
Sió. Región. Paviment.
Suelo. Divinitat dels gen-
tils. Vesta, Cihelex, Ceres.
Terra apietada. Majadal.
Terra campa ó de sem-
bradura. Sembradío, tier-
ra de labor. Terra cuyta
al forn. V. Terrissa. Tér-
ra de conreu. Labrantía,
tierra de labor, arijo. Ter-
ra de cultiu. Labradío.
Terra de descans. Año-
jal. Terra de esmolet. A-
moladuras. Terra de gre-
íols. 'Falque . tasconio.
Terra de ollers. Arcilla.
Terra de perayre. Tierra
de batan. Terra de secar.
Secano, sequío, sequedal,
sequeral. Terra de sem-
bradura. Sembradío. Ter-
ra ferma. Geog. Conti-
nente. Terra follida de
tártaro. Esp. de sal. Ace-
tato de potasa. Terra fo-
llida mineral. Esp. de
sa\. Acetato de sosa. Terra
follida mercurial. Esp.
de sal. Acetato de mercu-
rio. Terra galba. Tierra]
magnesiana. Terra groga, j
Ancorca. Terra grossa.
Tierra gruesa, recia. Ter-
ra humida, molla ó fres-j
cal. Humedal. Terra japó-'
nica. Cato. Terra llaura-!
da. Tierra labrada. Ter-!
ra nova ó noval. Bohiga.,
.Artiga, arrompido. Terra
prima ó fluixa. Arijo. ter-\
rezuela. Terra trencada
Tierra doblada ó quebra-.
da. Terra viva. Tierra fir-]
me. Anar á ierra. Fr. Ve-
nir al suelo. Anársen a'
terra. Fr. Ir á pique. Be-
sar á terra. Fr. fam. Cáu-
rer de boca á terra. Be-\
sar el sanio suelo, caer de
/iocíeo.?.(;alitat de alguna'
terra. Terrosidad. Cáu-
rer á terra. Fr. Caer en el
ó al suelo. Cobrar terra. I
Fr. fam. tonvaléixer. Ir
TER
TER
aleando, alear. Cosa del Saber á tierra. Esíat áeS'
la terra. Terrero. De la | coiorit. Empalidecer,
terra. Del país, indígeno. Terretnoio. Moviment
De una mateixa terra ó ¡ violent de la terra. Tem-
pais. Conterráneo. TéT pe- 1 blor de tierra. Bulla, con-
tar ó tirar a terra. Derri-l fusió de crits y soroll.
bar, aftaíir. Habitant de la ! Tremolina, algazara.
terra. Terrícola. Llengua TerreHal. Cosa de la ler-
de terra licada dins del | ra. Terreno, terrestre, ter-
reo. En sentit espiritual.
Mundano, mundanal.
Terreno. Cosa de la ter-
ra. Terrestre, terrenal. L'
espay de terra que ocupa
ó esta destinat pera algun
edifici. .Área, -iitio, suelo.
Terra, país. Región, país.
Terreno calis. Yíerra ca-
liza. Terreno trencat y
monianyós. Tierra dobla-
da. Rej;onéixer lo terre-
no. Fr. Reconocer el campo
Terreny. De la terra , uei
pais. Indígena, del país.
Terreo. Terrino.X. Terrós
mar. Geogr. Procurrenle.
Péndrer ierra. Naut. .4-1
portar. Tenir á terra. Fr.
Tenir alguna cosa llesta.
Tener listo. Superar, ven-
cer. Vencer. Tirar á ier-
ra. Fr. Echar por tierra,
arruinar, batir. Tirarse
ierra ais ulls. Fr. Escupir
al cielo. Volar la ierra.
Fr. Correr mòlt lleuger.
Tiner pies.
Terraliaslaila. Barraba-
sada. V. Tarrabastada.
Terrabaí«tall. V. Tarra-
bastall.
Terral. Vent del conti- !Terrer. Lo que pertany á
la ierra. Terrero, terreno.
Tros de terra esbalmada
ó escarpada. Terrera. Lo
lloch ahont se trau la ter-
ra pera fér rajólas , etc.
Barrera. Especie de leu-
la major, .iguilon.
Terreta. Terra pobre ó
magra. Terrezuela.
efecte de terraplenar". ¡Terrible. Lo que es de
Terraplenacion , terraple-\ temer. Formidable, tre-
nent. Viento de tierra.
Terraniot. Terramoto ó
Terremoto. Terremoto.
TerrapSé. Fábrica de Ier-
ra apretada. Terraplén,
terrasa, malecón, arriate.
Lo montó de terra , cres-
tall. Terramontero.
Terraplf nada. Acció
namiento, terraplenadura \
Terra»«.<«al. Abundancia!
de alguna cosa. Máquina, i
copia, profusión. _ j
Teriassávia. Corregu-]
da. Incursión, correría. |
Terrat. Azotea, terrado. \
mendo, temible. Atrós. de
aspecte fer. .Atroz, cruel,
truculento. Aspre de geni.
Irascible, duro de genio.
Mòlt gran. £.r/remnrfo, tre-
mendo, extraordinario.
Sensible. Sensible, fuerte.
Terral cubert. V. Golfa. ¡Terri». Que es de terra 6
Porxada. ainent.! substancia terrosa. Tern-
Terratenent. V. Terra-! 7io. Fèl de terra. Terrizo.
Terratge. Terrazgo, ter- Terriswa. Vidriado, loza.
Terri.»i»er. Alfarero.
Terriwseria. Fábrica de
raje. (terrajero.
Terratger. Terrazguero,
Terratinent. Posséhidor
de Ierras. Terrateniente.
Terratréníoi. Tremoli-
na. concusión, trápala,
zalagarda. V. Terramot.
Terregada. Cisco, picón.
Terregós. Terrizo.
Terrejar. Posar ierra de Terró». Mesclat ab terra
perayre. Terrear. Tenir ' Terroso, terrizo.
una cosa gust de Ierra. Tcrrosí»«fla. Cop de ter-
terrissa. Alfarería, alhr.
Territori. Districte. /)ís-
I frito. Terme ó espay. Par-
i tido, jurisdicción.
Terrrtu. Gleba. Terrón.
I Pl. La hisenda en térras
ó camps. Terrones.
TES
ros. Terronazo.
Terrossos. Terregoso.
Ters. Pulit, Uustrós, bru-
nyi(. LUCIO, terso, üit del
eslil. Limado, puro. La
Jercera part de un tot.
Tercio. La torcera part
de una carnicera. Libreta,
tercia. La renda de una
prebenda. Gruesa. Ter-
cer. Tercero. V. Terch.
Tersanient. Adv. Terce-
rament. Terceramente.
Tersana. Terciana, febra
intermitent. Terciana.
Tersanell. Especie de
roba de seda. Tercianela.
Tersura. Palidez, {liante.
Tertulia. Tertulio, teríu-
Tes. Tivant. Tieso, rígido.
Pl. femení, lo mateix que
Tas ó tevas. Tus.
Tesa. Abundancia, mòlt.
¡lucho. Tesis. Tesis.
Tescó. V. Tascó.
Tesor. V. Tresor.
Test. Tros ó boci de can-
ter, plat, etc. Tiesto, ca-
charro, cxichivache, casco,
tejuela. La tórrela destina-
da pera contenir planta
Maceta, pote. V. Text. Pi-
xar fora del test. Fr. fam
Bailar si7i son, salirse de
la parva ó del corro.
Testa. Extrem de alguna
cosa. Cabo. Cap. Cráneo.
Part anterior de qualse-
vol cosa. Testera. Primer
cèrcol en las botas del vi.
Rumo, tiesta. Testa de
ferro. Fr. Qui presta son
■' iiom en algun contracte.
' Testa férrea ó de fierro.
Testa magra. Fr. La de
poca solidesa ó substan-
cia. Testa vana ó vacía.
Ser una gran testa. Fr.
Ser muy hombre.
Testament. Testamento.
Fèr testament. Fr. Tes-
tar. Sens testament. Adv.
Abintestato.
Testaiiientari. Marmes-
sor. Albacea. [dor.
Testant. Testador. Testa-
Testar. Fèr testament. Or-
denar el testamento.
Testarrudanient. Adv.
Pertinaz, obstinadamente
TEU
Testarrut.raberiírfo, íes-
tarudo, porfiado, terco.
Testera. Testero. V. Testa
Testieul. Testículo, geni-
ía/.Testicul deis animals.
Criadilla, turma. Ampu-
tació dels testiculs. Orco-
lomía. 'ca. Testificante.
TestiHcatlor.Qui tesliti-
Te.stilicar. .4 testiguar,
testimoniar, atestar.
Te.stinioni. Testigo. T.
fals. Testimoniero. Dar
testimoni. Fr. Declarar.
Fèr de testimoni. Fr. De-
clarar, deponer. Refutar
los testimonis. Fr. Ta-
char los testigos.
Testinioníable. Que 's
pot testimoniar ó testifi-
car. Testi ficable.
Testimonia«lt>r. Qui tes-
timonia. Testifcador.
Testimoniar. Testificar.
Testó. Certa moneda. Tes-
Testot. Cacharro. (ton.
Testut. Testudo.
Tetartí. Min. Especie de
feldespat. Tetartino.
Tetragonisme. Quadr.
del circuí. Tetragonismo.
Tetragrániato. Paraula
de quatre lletras. Tetra-
gramaton. ítetrarcado.
Tetrarcat. Tetrarcato,
Tetrasit-labo. Quadrisil-
¡abo. Cuadrisílabo.
Tétricb. Cacoquimio, me-
lancólico, adusto.
Teu, Tua y Te>a. Pron.
possessiu. Tuyo, tuya.
Teucrionata. Pta. ó ar-
bret sempre vert. Teucrio.
Teula. Teja. Teula de so-
bre, de cubrir 6 de caba-
llo. Cobija. Caurer las
teulas. Fr. Ferse de nit.
Aiwchecer. Cop de teula.
Tejazo. Tros ó test de teu-
la. Tejoleta.
Teulada. Cuberl de teu-
las. Tejado. Teulada se-
ca. Teja vana. Adob ó re-
mendó de teulada. Tras-
tejo. Adobar las teuladas.
Trastejar, relejar. Desfer
teuladas. Fr. Destejar.
Fèr teulada. Fr. Tejar.
Teuladeta. Dim. Tejadi-
llo. Lo cubert que 's po-
TIC
427
sa sobre 'Is portals y fi-
ncstras. Sobradillo, '
Tí'ular. V. Teulada.
Teuiaría. V. Teulena.
Teuler. Tejero.
Teulería. Fábrica de teu-
las. Tejería, tejar, tejera.
Teuleta. Dim. Tejuela.
Teulís. Boci de teula. Te-
Téx. V. Teix. joletn.
Texir y sos derivats. V.
Teixir.
Test. En sas princip. ac-
ceps. Tea-to. Autoritat ó
cita. Lugar, pasaje. Ei-
xirse del text. Fr. V. Pi-
xar fora del test.
Textura. La disposició y
orde dels fils en los tei-
xits. Tejedura. La com-
posició y organif ació dcls-
cossos. 'Conterrtura.
Tey. Arbust. Torvisco. V.
Matapoll. {Cuelmo, tea.
Teya. Estella rebinóse.
Teyer. Y. Teyera.
Tejera. Graella pera po-
sar las teyas. Tedero. Te-
Tevós. Teoso. (>a. Tizón.
Ti.'V. Tino.
Tia. La donsella ó soltera
de molla edat. Doncellue-
ca, grandeva, señora ma-
yor. Tia-Maria. Faro. Ra-
mera, mujer pública.Con-
tarho á sa tia. Fr. fam.
,4 otro perro con ese hue-
so. Quedarse pera tia.
Fr. fam. Quedarse para
vestir imágenes.
Tiaila. Bacant. Bacante.
Tibar v sos derivats, V.
Tivar. ^
Tiberi ¡Fèrun ómarinxa.
Fr. Hacer una gira, me-
rendona ó tragantona.
Tibi. V. Tebi. Som quedo-^
nan los facultatius al os
major de la cama. Can\~
Ha, tibia.
Tibianient.V. Tebiament
Tibiesa. V. Tebiesa.
Tibur«>.Peix. Lamia, mar-
rajo, tiburón.
Tiliuro.sa ó Tuberosa.
Pta. Amiga de noche.
Tic tae.Véus ficticias pera
escarnir lo só del mar-
tell. Zas, zis, ris, ras.
Tieatafxas. Fam. Quis-
428
TLM
({uillós, ca\i\-\os. Repeloso
Tieutu. Templanza, ten
con ten, mesura.
Tiesso. Dur, dret, ferm.
Firme, duro, recto, puro,
Terch, constant. Tenaz,
constante. Tivanl , mòlt
grave y circunspecte.
Cuellierguido , patitieso.
Que se ha quedat sens
moviment pel mòlt l'ret ó
per mort. Yerto. Teñirse
ó mantenirse tiesso. Fr.
No cejar, persistir, insis-
tir co7i empeño.
Tila. Fam. Ximple. Bendi-
to de Dios. Embustero.
Trapalón. V. Tifarada.
Vifara. 31arrin\a. Meren-
dona , comilitona, man-
jorrada, tragantona.
Tiíaraila. V. Cagarada.
Tifóydich. Tifoideo.
Tigre. Orinal gran. Tilo.
Tildar. Posar titilas. .4-
tildar. Censurar. Fiscali-
zar, tachar. (gruña.
Tilde. Poquissim. V. En-
Tiie. V. Titila.
Tilia. Arb. Tilo, tila, tilia.
Tilia. Náut. Crujía.
Tillet. V. Titllet.
Tiiu. IJlas. Timbre.
Tiiual. Peix. Tímalo.
Tiniall. Auceil. Timalle.
Timba. Derrumbadero,
precipicio, despeñadero.
Tirar de dalt a baix de
«na timba. Loe. Derrum-
bar, {tabal, tímpano.
Timbal. Caja, tambor, a-
Tinibala. Timbal gran.
Timbal, témpano.
Timbala^.Pl. Instrument
TOÚsich en íorma de cal-
dera. Timbales. La part
posterior del lióme. 7um-
toril. {timbales.
Timbalejar. Tocar los
Timbaler. Tambor. Tam-
bor, atabalero.
Timiditat. Timidez.
Timó. NttUt. Timón, clavo.
Pla. Tomillo. V. Farigo-
la. Timó negre. Pla. V.
Salsa de pastor.
Timouejar. Gobernar lo
timó. Timonear, {monel.
Timoner. Timonero, ti-
Tiinunef. V. Farigola.
TIN
Timorat. Pacato, timorato
Timpá. Arquil. Figura á
modo dequailral. Timba-
nillo, timpanillo. Entre
estampera. Tímpano.
Timpanell. V. Envá.
Tina. Gerra, caldera. Ti-
no, tinaco. Entre sabO'
ners. Trujal. En las fa-
bricas de ajguardent
Corbata. Vas pera desen-
greixar las llanas. Cubeto,
ca?(/e;Yí. Guarnirlas linas
Fr. Armar la tina. Posar
en una tina. Entinar.
Tinad4»r. Qui cuyda de
las tinas. Tinero.
Tinamó. Auceil. Tinamon
Tiudrer. V. Tenir.
Tinell. Menjador de se-
nyors. Tinelo. V. Escu-
dèller, Maynell.
Tinència. V. Tinensa.
Tineni«a. Cnrrech i'i ofic
de tinent. Tenencia, te-
nientazgo.
Tinent. Grau militar ó lo
qui es substitut de altre
Teniente. Lo que confron-
ta ab altra cosa. Confi-
nante, lindante, lindero
V. Teñidor.
Tinglado. Tablado, pa-
lenque, andamio.
Tinguda. Extensió, tira
da. Extensión. La obra
de tenir junta. Celebra
cion. V. Cabuda.
Tingut. Lo electe de pos-
sehir. Tetuda, habido.Oh
serval. Observado. Obli-
gat. Obligada.
Tino. Judici, prudencia
Tienta, ten con ten. Don
tino. Fr. Bon pols y fa-
cilitat pera fer be algu-
na cosa. Acierto, puho
3Ioderació, templansa.
Moderación. Abtino.Adv
Fèr una cosa ab pru-
dencia. Mes uniidamen te
Eixir de tino. Fr. Exe-
cutar ab irregularitat.
Salir de su quicio , de
seso. Pérdrer lo tino. Fr.
Pérdrerloentenimcnt, lo
judici. Desatinar, desa-
tentar. Tráurer de tino.
Fr. Enajenar.
Tint. L' acció de lenvir.
TIP
Tintura, teñidura. Lo co-
lor abque's tenyeix. Tin-
te. ArtiGci. manya pera
encubrir alguna cosa. Co-
lorida. Donar lint. Fr.
Tenjir. ¿"7iíi?i/ur, entinar.
Tinta. La que usan los
sabaters. Tinta sutoria.
Tintar. Tenyir. Teñir, tin-
turar. Dit dels rahim^.
Pintar. Donar lint a la
seda ó cotó ab lo sucb
del arxiota. Embijar.
Tinter. Tintero. (mach.
Tintilainu. Planta. Y.Su-
Tinf ina.s. V. Tentinas.
Tint«>rer. Qui tenyeix.
Tintorero. Qui tenyeix de
pardo ó fosch. Embaza-
dor. (V. Tint.
Tintura. Tinta, teñidura.
Tinya. Erupció cutánea.
Alopecia, pelona, pelade-
ra. Arna. Polilla. Pla.
Cuscuta.y. Murrons. Por-
quería. V. Bruticia. Ser
mes viu que la tinya. Fr.
Ser algú mòlt astut. Pe-
larse de fino, ser muy re-
domada. Tocar la linxa.
Fr. Pegar. Menear, locar
el bulto, matar ó cascar
las lie}\dres. {ra, polilla.
Tinyadura. Apolilladu-
Tinjarse. V. Amarse.
Tinyat. .\rnal. A}iolillado
Tinyeta. Lladre astut. Ga-
lafate, ganzúa, garduño,
cortabolsas. Qui es viu y
astut pera fèr son negoci.
Pájaro, redamado.
Tió. Lo boscall comensal
á cremar. Tijo». Tronchó
soca de arbre. Tronco. Lo
que 's posa al foch en la
nil de Nadal, .\ochebuetio.
\. Cahallet. Cop de lio.
Tizonazo. V. Tionada.
Tionada. Cop donat ab
algun lió. Tizonazo, tizo-
nada, ¡cilla.
Tionet.Dim. de lió. Tizon-
Tip. Saiisfet de menjar.
Saciado, hurlo, repleto,
lleno. Apat. Hartazgo, co-
tnilona. Fart. Tapa. Esiar
tip y relip de alguna co-
sa. Fr. Eslar cansal ó fas-
liguejal de ella. £.s/<ir/u«-
tidiado, aburrido, ahilo.
TIR
Fèrse un lip de alp;una
cosa de menjar. Fr. Men-
jarne mòh. Darseunapat}
zada, un hartazgo.
Tiple. Lo instrument de
só agut. Guitarrillo, gu
tarro. 'Molde, ejemplar.
Tfpo. Motilo, exemplar
Tipógrafo. linpre.<:or.
Tir. L' acte y electe de ti-
rar. Tiro. En la maqu
naria 1' acte de llansar
algun cos al ayre y 1' efec-
te ó impuls del" mateix
cos tirat. Proyección. V.
Llargària. Tir de canó.
. Caïionazo. Tir de fusell.
Fusilazo. Tir ó cop de pe-
dra. Pedrada. Tir de es-
copeta. Escopetazo. Tir
de pistola. Pistoletazo.
Tira. Tros de drap llarcli
y estret. Hijuela. Llenca
de tela. Jira. Renglera.
Hila. V. Filada. Filera de
ceps posats en orde. Li-
ño. Interj. de estranyesa.
Cáspita, zape. Tira peixet
Interj. de agradable sor-
presa. Vaya, hien, zapta
teta. Posar tiras de drap.
Fr. En I en zar.
Tirà. Tirano, tiránico.
Tirabecb. Pta. Pésol ca-
putxí. Tirabeque, guisan
te mollar. (bech
Tirabecbs. Pta. V. Tira-
Tirabuixú. Instrument
pera tráurer los taps de
fas botellas. Sacacorchos,
tirabuzón, sacatapón. Pe
ra descarregar las armss
de foch. Sacatrapos, sa-
cábalas. Lo bucle que na-
tural ó artificialment fa
lo cabell. Sortija, bucle.
Tirabuciuet. V. Trabu-
quet. {del verdugo.
Tiracordelas. Ayudante
Tirada. L' acció de tirar
Echada, echamiento. L
acció de tirar ab violen-
cia. Tirón. Lo que 's béu
de una vegada. Vez, tra-
go, tragantada. Esfors
violent. Forcejo, forcejón.
Inclinació. Querencia. Ti-
rada de cabells. Repelón.
V. Estirada. Tirada de la
l)rida. Sobarbada, sofre-
TIR
nada. Tirada deis ganxos.
Garabateo, garabalada.
Tiradeta. Dim. Sorbillo,
traguilo.
Tiradttr. Qui tira. Tiran-
te. Qui tira 'Is pits de las
donas. Mamador. Entre
comerciants, qui dona Me-
tras de cambi. Dador. En-
tre eslampers. Prensista.
Qiii llansa alguna cosa.
Echador. Lo qúi es certer
en los tiros. Certero.
TíraEínea^i. Inslr. de geo-
metria. Tirador delineas.
Tiraüá. Exprés, de desa-
grado ó repugnancia. Qui-
ta, fuera, quita allá.
Tirallonga. Serie conti-
nuada de mollas cosas.
lietuhila, sarta, letanía,
recua, runfla. T. de pa-
raulas. Filatería.
Tiraiitent. V. Tirada.
Tirauanient. Adv. Tirá-
nicament. r!ríiriiV'aï7!e?)íe.
Tirai)(!a.<«. Pl. Corretjas
del jou. Coyunda, barzón.
Gordas ó corretjas agafa-
das á las guarnicions deis
tiros deis carrualjes. Ti-
rantes. V. Aixanguer.
Tiranía. Gobern despó-
tich. Tiranizacion. Cruel-
tat. Crueldad.
Tiránicaiuent. Adv. Ab
tiranía. Tiranamente.
Tiránicb. Tirano.
Tiranizar. V. Connar.
Tiranitsar.Tiranisar. Ti-
ranizar, {nía, crueldad.
Tirauna. Tiranía. Tira-
Tirant. Tenso. V. Tivant.
Tiranta. Pta. Grasilla.
Tirapen. Corretja pera
assegurar las pessas que
usan los sabaters. Tira-
pié. La crossa de pastor. |
Gancho, cayado, cayada.
Tirar. En sas princip. ac-
ceps. Echar, arrojar, lan-
zar. Disparar. Disparar,
tirotear, impeler. Aixecar.
Leraníar. Péndrer, robar.
Quitar. Durar. Durar, a-
largar. Alribuhir á cert
fi. Atribuir. Pegar. Dar.
En certs jocbs. Jugar.
Cobrar alguna cosa. Lle-
var. Tráurer. Sacar. Ti-'
TIR
429
I rara la mala parí. Fr.
Echar á mal, retorcer. Ti-
rar algii tan dret com pot.
Fr. Hostilisar. Tirar al
codillo, al degüello. Tirar
ancoras. Ancorar. Tirar
a pico. Fr. Echar á fondo
ó a perder. Tirar á rodar.
Fr. Dar al traste. Tirar á
Ierra. Fr. Derruir, derri-
bar. Tirar bombas ó ha-
las. Fr. Fulminar. Tirar
cendra. Encenizar. Tirar
contra las baterías. Fr.
Contrabatir. Tirar còssas.
Fr. Cóssciar. Acocear. Re-
pugnar, ñechinar, repug-
nar. Tirar de dalt á baix
ó de una timba. Precipi-
tar, derrumbar. Tirar en
avant. Fr. Allargar. Alar-
gar. Tirar iras ó pesias.
Fr. Echar rayos o vena-
blos. Tirarlo arl pera pes-
car. Fr. Tender las redes.
Tirar llarch. Fr. A'o que-
darse corto. V. Propasfar-
■?e. Tirar per alt. Fr. Cal-
cular tol lo mes a quepot
arribar lo preu de una
cosa. Echar por largo. Ti-
rar per amunt. Fr. Pon-
derar. Echar por mayor,
por arrobas , por quinta-
/es.Tirar sens engallar. Fr.
Parlar descaradament,
respóndrer ab alteració.
Echar por las de Pavía.
Parlar sens tó ni só. Ti-
rar sin encarar. Tirar tro-
na avall. Fr. fam. Desca-
labrar. A lot tirar. Loe.
A mes no poder. ^ lomas,
á lo sumo. Fácil de tirar.
Arrojadizo. Tirarsho tot.
Fr. Llevárselo iodo.
Tirarse, r. Llansarse, dei-
xarse cáurer. Lanzarse,
arrojarse. Inclinarse. In-
clinarse. Tirarse enrera.
Loe. Fèrse arrera. Hacer-
se atrás, retroceder.
Tiras. Instrument que ser-
veix pera amontonar lo
blat. Rastrillo.
Tirat. Parescut. Parecido.
Tirat de lletra. Caso, for-
ma de letra. De un tirat.
Adv. De un tiró. Degolpe^
Tiratge. Impr. Tirado.
430
TIT
Tiravellas. Pla. Sangui-\
nariu mayor.
Tireta. Corretja de pell!
pera cordar. Agújela, ti-\
rilla. Lliga ó vela pera
lligar las miljas ó calsons.
Jarretera, jaretera.
Tireter. Agujetero.
Tireteria. Ofici y botiga
de tireler. Agujetería.
Tiribell. V. Tribulet.
Tiriíí. Tremolor de fret.
Tiritona. Lo petament de
dents per causa del fret.
Crujido, rechino. Fèr liri-
tins. Fr. Tiritar, dente-
llar, dar diente con diente
Tiro. V. Tir. Fer tiro. Fr.
Fórmala obra, perjudi-
car. Hacer mal tercio.
Tiró. Vegada. Tirón, vez.
Tiraliro. Fam. Tiroriro,
tararira, bullebulle.
Tiroteig. La repetició de
tirs de fusell. Tiroteo.
Tirotejar. Tirotear.
Tirrénicli. Natural ó pro-
pi de Toscana. Tirreno.
Tirria. Fam. Ojeriza, hi-
po, enemiga, mohína.
Tirs. Mángala enramada
cuberta de Tullas. Tirso.
Tíí«ic'a. Malaltia del pul-
mó ó freixura. Tisis.
Tiíiicli. Etico, tísico.
Tisiólecli. Med. Tisiólogo
Ti.<«it. Min. Marbre jaspiat
de color vert. Tisiio.
Ximtrík. V. Estisora.
Tisorada. V. Estisorada.
TÍKoretai^ de sarment.
Fils de sarment. Tijeretas
Tie««iio. Certa roba. Tisú.
Titeri.<üta. Qui porta 'Is ti-
teros. Titiritero, titerero.
Titero. Figúrela de pasta
ó altra materia que
mou ab artifici. Muñeco,
monillo, títere. Qui diver-
teix á altres ab extrava-
gancias. Hazmereir, títe-
re. Homenet, extravagant
ó de figura ridicula. Aeria'
cuajo, personilla, arran-
capinos, cliuchumeco.
Titiiuálich. Paregut á la
herba Hetera. Titimaleo
Titiritar. Fèr tirltins.
Dentellar. (V. Titilar.
Titila. TíMe. Posar titilas.
TO
TïiWvkr. Atildar, tildar.
TitlIatíKa. Aum. Tildón.
Titllet. Nota de paper en
lo cap delaspessas. Mar-
bete. V. Titila.
Títol. En sas princip. ac-
ceps. Titulo. Causa, rahó.
Causo, motivo, pretérito.
Nombrament. Xombra-
miento. La primera plana
de un llibre. Frontis, por-
tada. Titol sol. Titol sens
utilitat. Mero titulo. A ó
ab litol. Adv. A fuer, con
pretejcto. Adquirir algun
tilol. Fr. Titular. Sens tí-
tol. Anepígrafo. Pl. Qua-
litats ó prendas de un
subjecte. Reverendas. Ti-
tols de noblesa ó llinatge.
Documents que lo pro-
ban. Pruebas de nobleza,
ejecutoria.
Titular. Titular. Titular.
Titubar. Y. Tilubejar.
Titubejaineut. Vacila-
miento, titubeo, vacilación
Titiibejant.Qui titubeja.
Titubeante. Embaràs ó
dificultat en parlar. Bal-
bucencia, tartamudez,
tartamudeo. Adv. Ab in-
constancia ó irresolució.
Vacilando, dudando,
Títubejar. Yacil-!ar.
Bambolear, titubear. Dub-
tar. Vacilar, titubear, ¡luc-
tuar. Anar llibre, fluc-
tuant alguna cosa. Va-
guear, vagar. Parlar ab
embaràs. Tartajear, bal-
bucir, tartamudear, ro-
zarse. Vagarcjar, turbar-
se. Tartalear.
Titlli. V. Tilol. (Titulillo.
Titulet ó Titolct. Dim.
Ti vaiuent.V. Estirament.
Tivaat. Lo qiie tiva. Ten-
• so, tirante. Dil de la per-
sona que va mólt estira-
da. Estirado. (sion.
Tívant«». Tirantez, ten-
Tivar. Estirar alguna co-
sa pera que queae tivan-
ta. Tirar. Anar dret afec-
tant gravedat. Estar ó po-
nerse tirante ó ufano.
T<». En sas principals ac-
cepcions. Tono. Entona-
ment. Entonamiento, en-
TOC
fonación, punto. La ma-
teixa canso que 's canta.
Tonada. Motiu, ocasió.
Ton. Modo, ayre. Bango.
To de veu. .Metal de voz.
Ab lo magistral. Adv. Con
magisterio. Donar lo ló.
Fr. Entonar. Entonar.
Fèr baixar lo tó ó de tó a
algú. Ft. Desentonar. Sens
tó ni só. Adv. Descabella-
damente, locamente, va-
namente , de bolin de bo-
Tóba. V. Tova. ilan.
Tolias. Pta. Espina blanca
Tolieía de la manxa de
fornal. Alcribir,.
Tobir. .\rbust. Tobiro. ■
Toe. V. Toch.
Toca. Tocado. Toca de
monja. Griñón. Desfer la
toca. Fr. Destocar. Fabri-
cant de tocas. Taquero.
Tocable. Tangiljle , pal-
Tocatla. Tocata. pable.
Tocado. Tocador.
T<»cador. Qui toca ó pal-
pa. Palpador. manosea.-
dor. Qui toca ó sona al-
gun instrument de músi-
ca. Tañedor. Lo punter
ab que los minvons se-
nyalan las lletras. Punte-
ro. Maneta per tocar lo
tabal. Palillo, baqueta.
Tocadura. Nafra de la
cabalcadura. Mttadura.
Tocaiuent. La obra de
tocar ó palpar. Palpa-
miento, palpadura, toca-
miento. T. repetit. Mano-
seo, sobadura. Y. Toch.
T. de campanas. Campa-
neo, repique, toque, tañi-
do. T. de campanas a
morts. Doble, clamoreo,
po-<a, f/umoc.S' .Tocadura
Tocant. Adv. En orde en
quant. Por lo concernien-
te, en cuanto, en orden á.
Tocar. Toquejar ab la.s
mans. manejar. Mano-
sear, palpar. Sonar algua
instrument. Tañer, sonar.
Si es de cordas ó teclas.
Pulsar. Arribar a alguna
cosa. Llegar, .\proximar-
sc. Rayar. Entropessar
lleugerament una cosa ab
altra. Rozar, peinar. Fe—
TOC
rir. Dar. Inspirar ó per-
suadir. Inspijar. Parlant
del sol. Dañar. Incitar a
las cabalcaduras pera que
apressuren lo pas..-irreu)-,
aguijar. Refermar lo pas-
saport del viatjants, fíe-
frmdar. Péndrer lo que
110 es lícit. Tomar. Casti-
gar. Cascar. Pertánjer.
Pertenecer, caber, campe-
ter, corresponder. Impor-
lar, ser de interés y pro-
fit. Importar. Dit del re-
llotge, de lo tir de arma
de toch, pedra, elc. Dar.
Tocar ab lo dit. Fr. ^di-
rinar con el dedo. Tocar
al blanch. Fr. Dar en el
blanco, en el hito. Tocar
al Irol. Fr. Tomar las de
Villadiego, tomar el ole.
Tocar al viu. Fr. Herir.
Tocará mata degolla. Fr.
Tocar á degüello. Tocar a
morts. Fr. Doblar las cam-
panas, clamorear. Tocar
de boras. Fr. V. Tocar
al trot. Tocar diners. Fr.
Cobrar dinero. Tocar lo
trot. Fr. Tomar el trote.
Tocar per alt. Fr. Lamer. 1
Tocar totas las teclas. Fr. j
Echar lodos los registros.
So tocar en lloch. Fr.|
Parlar sens tó ni só. Sa-\
lirse del corro ó de la par-'
va, bailar sin son. Tocar-
bi de mitj a mitj. Fr. Dar,
en el hito, en el blanco ó
en el chiste. Toquem y to-
quem. Fr. fam. Tener y
tengamos , toma el pan y
deja el real, toma y daca.
Tocaría. Multitut de to-
cas. Taquería.
Toc-aró. V. Torcarasó.
Tocarse, r. Fregarse. Ro-
zarse, tropezarse. Férmal
los aparells á la esquena
del animal. Asentarse el
apirejo. Dit del vi, agafar
punta de agre. Volverse,
apuntarse, repuntarse.
T<»caNon. Qui dorm mòlt
ó fàcilment. Dormilón,
soñoliento, soñoletito.
Tocat. Cauto, advertit.
Mirado, remirado. Posse-
hil de algun vici ó virtut.
TOL
Tocado, sigilado. Comen-
sal á pudrirse ó malmé-
trerse algun fruyt per es-
tar macat. Encentado. A-
nar tocat y posat. Fr. An-
dar con reserva, caminar
con pies de plomo.
Tocata. .Mus. Concert.
Concierto, tonada.
Tocatardà. Fleuma. Pos-
ma, sorna , pachorra, pa-
chorrudo. {ño,homónimo.\
Tocay. Tocayo, colomhro-,
T4tcli. lín sas princip. ac-^
ceps. foque, tocamiento. \
Lo acte de sonar las cam-
panas. Tan irfo, ío^ue. Au-
xili ó inspiració divina.'
Tocamiento. Repàs que 's
dona á tina obra p'ïra per-]
feccionarla. Mano, reto-,
que. Lo plcii ó cop de
campana petita. Campa-\
niUazo. La aspresa, sua-j
vitat, duresa ó blanura
deis cossos. Tacto. V. A-!
vis, Advertencia, Insinua-j
ció. Tocli á xaorii. Clamo-'
reo, clamor, doble, posa.s
Toch de obscur. Pint. A-\
preton. A toch de oraciól
o del Ave .Alaria. Adv. Al\
anochecer. Donar un toch.
Fr. Insinuar alguna cosa. I
Insinuar, apuntar. |
Tociuet. V. Porcellet. |
Tocinct. Cerdo. V, Porch.:
Tocino atonyat. Cebon,\
I tocino cebado. \
Tocotxiinp. Especie de
forn de fundició. Toco-'
chimbo, tocochimpo.
Tocuy. Roba ordinaria de
coló. Tocuyo.
T4»t{«». V. Tildó.
Tofa (le neu. Blancura
de la neu. Ampo de la
nieve, {turma de la tierra.
T«»fona. Pta. Criadilla,
T4it;a. Garnacha.
Toi^ó. Y. Toysó.
Toi.\. De tall gruixut. Em-
botado. Tosco, tonto. To-
cho, tosco. {jon, turón.
Toixó. Quadrúpede. Te-
ToI<Ier. Revenedor de sal
en sa botiga. Toldero.
Toldilla.Naut. Luneta, so-
brecámara , chupeta, cas-
tillo ó tabladillo de popa
TOM 431
Toldo. Vela , dosser. En-
toldamiento, tendal. Lu-
xo, vanitat. Pompa, apa-
mío. Náut. Toldilla. Tol-
do de carro. Entalamadu-
ra. Toldo petit. Toldillo.
Toleralíie. Soportable.
.Soportable, llevadero, su-
frible, sufridero, compor-
table. Mitjá , passador.
Pasadero, mediano, me-
diocre. Apte , convenient .
Admisible, idóneo.
Toleralílenieut. .\d^ .
De un modo tolerable.
Pasaderamente, con tole-
rq^ncia. Mitjanament. Me-
dianamente, asi, asi.
Tolerant. Pacient. Sufri-
do, paciente. {tismo.
Tolerantisiue. Toleran-
Tolerar. í)u/r¿r, sobrelle-
var, soportar, llevar, sos-
tener, padecer, permitir.
Toiirse V sos derivats. V.
Tulirse.' (Doll.
Toll. Sot. Charco, hoyo. \ .
Tolla (.4). Adv. De repenl
é inconsideradameiit. Df^
golpe y zumbido. Parlar
a tolla. Fr. Parlar sens tò
ni só. Hablar descabella-
damente. Parlar sens en-
gaitar. V. Engaitar.
Tol-lerar y sos derivats.
V. Tolerar.
ToMe toi-Ie. Exprés, de
ira ó amenassa. Tole, tole.
TolIir.<i«e. y. Tulirse.
Tolt. Prés, llevat. Quitado.
T«>iu. Volta al rededor.
Torno, retortero. Cayguda
en redó. Vuelta, volteta,
tumbo , vuelco. Girada.
Vuelta. Mudansa. Mudan-
za, mu/uciojí. Fisonomía,
perfil de la cara. Encaje
del rostro ó de la cara. V.
Gambada , Tamborella,
Vegada. Donar tems. Fr.
Dar vueltas, volterear. Do-
nar un tom. Fr. Fer un
passeig de poch temps.
Dar un bordo auna vuel-
ta. Cáurer algú de sa for-
tuna ó modo de ser. Dar
de cabeza ó un vuelco,
cambiar. Fèr donar loms.
Fr. Fèr donar voltas. fío-
decir, hacer dar vueltas^
432 TON
traer al retortero. Venir
á lom. Fr. Venir de molde
de perilla, á cuento, à pelo.
Tuniacu. V. Toraálech.
Tuaianí. Pta. Cantueso.
V. Timó. {cho.
Tuniany. Ximple. Zolo-
Toniaciuera. Pta. Toma-
tera. Tomaquera borda.
Alqnequenje.
Tomar. Parar la má ó al-
tra cosa pera rébrer. A-
píoac. Sulrir , rébrer al-
guna cosa que molesta.
Aguantar, sufrir, sopor-
tar, tolerar.
Tomata. V. Tomátcch.
Tomaíacjwera. V. To-
maquera, {te, solano.
Toniátf'cíi. Fruyt. Toma-
TomE>. V. Tom. '
Titniba. Tumba, sejmlcro,
huesa, yaciga. V. Sepul-
tura, (tumba, vuelco.
Tomliaüa.Volch. Tumbo,
Tomliaga. Tumbaga.
Tomi>a!I«»n.*(Anará;. Fr.
Enlrebancarse. Trompi-
car, trompillar, rodar.
Tombar. Fèr caurer a al-
gú. Tumbar. Girar una
cosa de «na part á altra.
Voltear, ladear, volver, r.
Tirarse sobre alguna co-
sa. Volcar. Freganlse y
refregantse en ella. Re-
volcarse, volquearse.
Tombarella y Tombore-
ila. Voltereta,' volteta. FéT
tombarellas. Fr. Dar tum-
bos ó tumbas.
Tomi. La tercera part de
un adarme castellà. 7*0-
■min. (Tomas. Tomismo.
Tomi!Kme. Doctrina de S.
Tomo. Volumen.
T«impiat. Canastra ame-
ricana que fan de palmas.
Tompeate , tompiate.
Ton. Pron. poss. Contrac-
ció de Lo teu. Tu.
Toi^ament. Tra.^quiladu-
ra. V. Trasquilament.
TóiKlr^r. Lo bestiar. Es-
quilar, trasquilar. La ro-
ba de llana. Tundir.
Tone<iíf4. Tundizno, bor-
ra, tundición, tundidura.
Toneclor. Trasquilador.
Tonelada. Mida. ^alma.
TOR
Toiiell. Tonel. (llevada.
Tongada. Tanda , lleva,
ToUNÍlar. Med. .Amigda-
I laceo. {dalitis.
Tous<ilit¡f>i. Med. Amig-
Tonísurat. Clérigo de co-
' roña ó de prima. {dad
Tontada. Tontería, tonte-
Tontanient. Adv. Redá-
menle, atontadamente.
Tontarro y Tontas. Aum.
Tontazo, tontón.
Toníejar. Necear, tontear
T«»ntería. Ignorancia, rus
I deza. simpteza, necedad,
tontera, vaciedad.
Tontillo. Part del vestit
de las donas. Guardain-
fan te, caderillas.
Tonto. Necio, sandio, ig-
norante, bodoque, i7iepto,
bau.ían. Fèr lo tonto. Ha-
cerse memo ó chiquito.
Tonyina. V. Tunyina.
Top.'V.Talp. {Topacio.
Topaci. Pedra preciosa.
Topada. Topetada , testa-
rada, morocada, tozolada,
mochada, tozolón.
Topador. Topetudo.
Topar. Donar cops ab lo
cap. Topetar . Alrapar. Al-
canzar, coger. Ensopegar.
Tropezar. {patearse.
Tíiparse. r. .Assolirse. Za-
Topeto. Tupé, copete.
Topet*'». Renyina. Tope,
pelona, rebato, trabacuen-
ta, rifirrafe. Lo cop ó re-
encontré de una persona
ab altra. Encontrón.
Topí. Olleta. Pucherito,
ollica, olluela.
Topo. Cop, topetó. Tope-
tón. Lo gargot de tinta
sobre 'I paper. Borrón.
Tor. Toro. Toro, {cóscopo.
Toracó.xcopi. Med. Tora-
Torb. Turbación , turba-
miento. V. Destorb.
Torba. Gleba de terra de
que 's fa carbó. Turba.
Torba ó rodament de cap.
Desvanecimiento de la ca-
beza, vahido. Lloch pié de
torbas. Turbal.
Torbar. Turbar. Turbar.
Torbaral. Lloch pié de
torbas. Turbal.
Torbellí. Torbellino.
TOR
Torcaboeas. V. Tovalló.
Torcarafsó. Navajero.
Toreecoll. Aucell. Torce-
cuello. V. .Mocallosa, Lle-
pallosa. (se. Borneadizo, i
Torcedis. Fíicil de torcer-
Torcedor. Torcedero.
Torcedura. Borneo, en-
corvamiento, encorvadura
Torcejar. V. Torlcjar.
Torcer. Donar vol tas á al-
guna cosa al rodedor a-
nretanlla. Entortar. Do-
L•legar alguna cosa. Bor-
near, inclinar, doblar, o-
blicuar. doblegar, encor-
var. Girar la punta de al-
guna cosa aguda. Rebotar.
Torcerse, r. Contorcerse,
encorvarse. V. Girarse.
Torcerse com un gan\o.
Engarabatarse.
T«>rcicoll. Aucell. Aguza-
nieve, nevatilla. V. Pas-
torel-la. guadramaña.
Torcimaiiy. Embuste,
Torciment. Torcimiento.
Tórcol. V. Tórcul.
Torcre. V. Torcer.
Tórcul. Tórculo.
Tordell. Pta. Tordilio.
Tordillo. De color de tort.
Bucio, rodado.
T«»rejador. Qui toreja á
caball. Picador, toreador.
Lo de peu. Torero. Tore-
jador de barra Marga. Va-
rilarguero. Torejador de
Mansa. Bejoneador.
Tí»rejament. Toreo.
Torejar. Torear, sortear.
Torer. V. Torejador.
Torero. V. Torejador.
Toret.Dim. T'orí/?, torillo.
Tori. .Metall. Torio.
T«»ria. Sarment capficat.
Mugrón, serpa, rastro.
Torin. Toril. {Trasquilar.
Tori.vrar. Trasquilar.
T4>rÍNme. Torismo.
Tormell. V. Turmell.
Torment. Tormento, mar-
tirio. Donar torment. Fr.
Donar pena , molestar.
Moler, machacar, marti-
rizar, (borrasca.
T«trnienta. Tempestad,
Tormentar. Atormen-
tar. Atormentar.
Turmentí. Naut. Maste-
TOR
lerverlieal. Tonnentin
'roi*nie(itilla. Pta. Tor-
mentUa, siete en rama.
Tormentos. Exposat á
tormenta. Tempestuoso
proceloso. V. Enladós.
ToruK». Penya. Peñasco.
Xurn. En sas princip. ac-
ceps. Torno. Cilindro
gros. Súcula, trucha, ca-
bria. Volta al rodedor,
moviment ó rodeig. Vuel-
ta, giro, torno. Vegada ó
tanda. Vez, tanda, turno.
Cada hú per son torn.
Loe. Cada uno por su tur-
no, (tUernadamente , por
veces. Per torn. .4dv. Al-
ternar, por íurno.En torn.
Adv. Alrededor, en torno,
en contorno.
Ttirua. Compensació en
diner de major valor de
una cosa comprada ó
cambiada. Vuelta, cam-
bio, retorno, tornadura.
Trossel que posa '1 carni-
cer, etc. sobre la pesada
pera tér cáurer la calan
sa. Contrapeso, hueso. La
minva de alguna cosa.
Merma, disminución. Tor-
na de las baratas. Recam-
bio. Donar tornas. Fr.
Volrer. Fèr tornas. Fr.
Cundir, dar de sí. {;vible.
Tui'nable. Restituible, rol-
Toruada. Regrés de al-
gun lloch. Vuelta, retor-
no, tornaviaje. Repetició
de alguna copla, etc. Tor-
nadura,retornamiento, re-
tornelo. Restitució. Torna
Tornar. En sas princip.
acceps. Volver. Restituhir
lo que se havia donat.
Devolver, restituir. Venir
al lloch de ahont antes s'
havia eixit. Regresar. Re-
bátrer, repercutir. /?ee/ia-
:ar, rebatir. Fcr ó dir per
torn alguna cosa. Alter-
car, turnar. Tornar ab la
mateixa. Fr. Porfiar, re-
calcar , macear, necear.
Tornar ab sa mateixa. Fr.
Darle con la del martes.
Tornar á cambiar. Fr.
Recambiar. Tornar á car-
regar. Fr. Recargar. Tor-
DIC. CAT. CAST.
TOR
nar a contar. Fr. Recomp-
tar. Recontar. Tornar á
envidar. Fr. Reenvidar.
Tornar á florir. Fr. Reflo-
rir. Reflorecer. Tornar á
mudar. Fr. Remudar, re-
emplazar. Tornar á pas-
sar. Fr. Repassar. Repa-
sar. Tornar á pasturar.
Fr. Repastar. Tornar á
pensar. Fr. Repensar. Tor-
nar á pesar. Fr. Repesar.
Tornar a preguntar. Fr.
Repreguntar. Tornar á se-
llar. Fr. Resellar. Tornar
á sembrar. Fr. Resem-
brar. Tornar atrás. Fr.
Recular. Retroceder, i-e-
trogradar , decalcilrar,
descorrer, desandar. Tor
nar á vcurer. Fr. Revéu-
rer. Rever, revisar. Tornar
en SI. Fr. Revivir, volver-
se, recobrarse, desembebe-
cerse. Tornar la paK.aula
atrás. Fr. V. Desdirse
Tornar la pilota. Fr. Con-
trarestar. Tornar un os á
lloch. Fr. Encajar. Fèr
tornar boig. Fr. Volverá
uno loco. Tornarhi. Fr.
Repetir, refrescar, refren-
dar, porfiar, desdoblar la
hoja, segundar. Que tor
na que gira. Exprés. In-
sistir. Z>tí/e '/ue dale, que
torna que vuelva.
Tornarse, r. Volverse.
Tornarse agre. Fr. Ace-
darse. Tornarse agre lo
llevat. J /litarse. Tornarse
mut. Fr. Enmudecer. Tor-
narse mústich. Fr. Mar-
chitarse. Tornarse orb lo
grá. Arrogarse. Tornár-
sen. Restituirse, volverse.
Tornársen la roba. Fr.
Encogerse. Tornársen las
viandas. Fr. Mermar. Tor-
nársen losnirvis. Fr. Co7i-
t raerse. (girasol.
Torna.ssol. Rellexo. Viso,
Tornàveu. De la trona.
Sombrero. De teatro. Tor-
navoz, concha.
Torneig. Torneo.
Tornejador. Torneador.
V. Torner, {iotn. Tornear.
Tornejar. Traballar al
Tornejaí. Arrodonit. Tor-
TOR 433
Oleado. Lo que está fet a!
torn. Tornátil, (torneador.
Torner. Tornero, fustero,
Tornet. Dim. Tornillo.
Tenir un tornet al cap
davall. Fr. fam. Tener
vuelta ó devolución.
Torbii|uet. Torniquete.
ToroRgina, Tarongina ó
Toronjina. Pta. Toronjil,
melisa, cidronela.
Tórp. Ventisquero, vetUis-
ca, ventisco. Fèr tórp. Fr.
Nevar ab vent. Ventiscar.
Torpe. Deshonest, impur.
Obsceno, impnidico, nefan-
do, vil, feo. Tart en com-
péndrer, talos. Lerdo, tur-
do, rudo, mugmerdon.
Torpenient. Adv. Ab in-
famia ó deshonestedat.
Deshonestamente , obsce-
namente. Ab mòlta tar-
dansa ó torpesa. Tardía-
mente, lentamente.
Torpesa. Deshonestedat,
infamia. OòsceïUí/arf, feal-
dad. Tardansa. Entorpe-
cimiento, lentitud.
Torra. Edifici fort. Torre.
Casa de camp. Quinta,
casa de campo, granja.
Pessa gran en lo joch de
aixedrés. fio^ue. Torra de
muralla. Adarve. Torra
mestra. Forl. Caballero.
Torrada. Tostada. T. ab
mel. Melada. De mante-
ga. Mantecada. Enllarda-
da. Pampringada.
Torra«lor. V. Torradora.
Torradora. Instrument
pera torrar. Tostador, tos-
tadera, anafe. La que ser-
veix pera torrar las cas-
tan vas. Alna fe.
TovrapÁ. Horquilla, hor-
cón de íosíar.V. Torradora
Torrar. Tostar, turrar,
quemar, endurecer.
Torrassa. Aum. Torreón.
Torrat. Tostado, retosta-
do, requemado, adusto.
Torratja. Azotea, torre,
torrecilla, atalaya, vigía.
Torre. V. Torra. (reta.
Torrelló. Torillo. V. Tor-
Torrent. Raudal.
Torrentada. Torrentera.
Torreta. Torra peti la.
•28
IV.
TOR
Torrejón. Lo tesi pera po-
sar plantas. Maceta.
Topr«'>. Turró. Turrón.
Torsal. Especie de cordo-
net. Gurbión, sirgo, torci-
dillo. Traballat ab torsal.
Gurbionado.
Tor»ialet. Torsal de seda
mòlt l'i. Torcidiilo.
'r»r.«edMra. V. Torta.
Torso. Dolor fort de tri-
pas. Torcijón, tortijon, re-
tortijón. Lo de las bes-
tias. Torzón, torozón.
TorsHt. V. Tort.
T»pt.Nodret. Torcido, tor-
cedero, entortado, tuerto.
Inclinat. Corro, alabeado,
recorro, oblicuo, combo.
Lo que fá tortas y gira-
das. Tortuoso. Injusticia,
agravi. Sinj-ícoí) , tuerto,
desaguisado. Indirecte.
Indirecto. V. Guerxo. Tort
de canias. PaíííiííT/o. Tort
de camas enfora. Esteva-
do, patiestevado. Tort de
camas enfora ab los ge-
nolls junts. Zambo, zám-
bigo, patizambo. A torl y
<lrel o á tort y á través.
Adv. Licit ó no licit. Por
fas ó por nefas, á tuertan
y á derechas. Sense refle-
xió. Inconsideradamente,
ú carga cerrada. De tort.
Adv. A tuertas. V. A iiiaix.
Mirar de tort. Fr. Mirar
de reull. 3Iiraral soslayo.
TÓPt. Peix y Aucell. Tor-
do, tordillo.
Torta. Doblegadura de lo
que estava dret. Torci-
miento , tortura, vuelta,
torcedura. La acció de
torcer alguna cosa. Retor-
cedura, toi'cedvra. Obli-
qiiitat. Oblicuidad, corco-
vo, pandeo, inflea'ion. V.
Marrada. A tortas y á dre-
las. Adv. V. A tort y á
dret. Torta ó girada" de
pea.Torcedwa de pié. Fcr
tortas. Fr. fíodar, torcer.
Tortanient. Adv. Obli-
cuamente. V. A biaix.
Torlária. V. Torta.
Tortejar. V. Guerxarse.
Tortell. Rosca.
Toríeüa rca3. Tortell de
TOS
marsapá y poncem barre-;
jat ab sucre. Casca.
T4»PteIlá.««. Aum. Roscon.i
Tortellat.ie. Pta. Viorno,
piorno. [rosquilla.
liortellet.Dim. Rosquete,
Tortera del fus. Rodaja,
tortero. (tor, garrucho.
Tort«>. Náut. Trinca. Tor-
Tórtola del Brasil. Au-
cell. l'icacureba.
Torl«tleta. Lo poli de la
tórtola. Torlolillo.
Tortra. Tórtola. Tórtola.
Tortratla. Tortada, tarta,
torta. (ra, tarta.
Tortrera. Tortera, tarte-
Tortiiga. Teula prima.
Canal. Antigua maquina
de guerra. Testudo.
Tortugaila. Reguero del
capdevall de la teulada
fet de tortugas. Canalera.
Tortuó.«i. Sinuoso. Lo ar-
bre. Aparrado.
T4»rtuoj<iainent. Adv. Si-
nuosamente.
Vortu»sitat.SÍ7mosidad.
Tortura. Tormento. I
Tos. Testa. Testuz, testu-
zo. Temps del verb tón-
drer. Trasquilado. Rebai-
xar de pel. Tundido. Gra-
tarse '1 tos. Fr. fam. De-
vanarse los sesos.
Tos. Forsa que fa '1 pit ab
la respiració. Tosidura.
Pl. del pronom possessiu
Ton. Tus. Tos de pit. Pe-
chuguera. Tos forta y per-
tinas. Tos violenta. ~
Tosca. Sarro. Pedra tos-
ca. Piedra pómez. V. Ro-
vell, itrusco.
Tosca. De Toscana. E-\
Toscar. Rascar. Rascar.
Toscli. Grosser, basf. Tos-
co,somonte, sumonte, ru-
do. {Chamorro, toseta.
Toseila. Especie de blat.
Tosqitedat. Falta de en-
senyansa , rustiquesa.
Graseria, falta de civili-
dad y cultura. Qualitat
de losch. Rusticidad, rus-
tiquez, rudeza.
Tosí|ue.íar. Pulimentar,
pulir. Rebaixar ab la pe-
dra tosca. Apomazar.
TosfiiiiraP. Trasquilar.
TOT
Trasquilar. V. Tóndrer.
Tossa. Volum . òorpulen-
cia, bógit. Bullo, volu-
men, mole, pompa.
Tossal. Liorna de terra en
terreno pla Otero, colina,
loma, altillo, cerro, mo-
rón, altozano. V. Turó.
Tossalet. Dim. Cerrillo,
altillo, montecillo, colina.
V. Collet. {fiar.
Tossar. Obstinarse, por-
Tosseta.Tósafectada. To-
seciV/n.Tós seca. Tos seca.
Tossír. Toser.
Tossuilanient. Adv. Per-
tinazmente , obstinada-
mente, tercamente.
Tossudaria ó Tossude-
ria. V. Tossunena.
To.ssuneria. Obstinació.
Terquedad, perlináeia,
obstinación , protervia ,
protervidad, testurronería.
Votifmt. Testarudo , terco,
tenaz, porfiado, reliado,
indócil, pertinaz, cazurro.
Tost. V. Tantosl, Promp-
te, Prest.
Tostaf. Fam. Donar una
tunda. Dar una zurra.
Tosteiups. Adv. Per tos-
temps, ó en tostemps. En
todos tiempos, siempre.
Tostoppi». Coscorrón, tes-
feraila, casquetazo, mo-
chada, calabazada. De pa.
Zoquete, mendrugo.
Tot. En sas princip. ac-
ceps. Todo. Ningú. Ningu-
no. Aá\. Mòlt. 3/»;/. Ente-
rament.Adv. £)i/praïíie)iíp.
Conjunt. 7'oía/. Tot á podi
á poch. Y. Tot xano xano.
Tot altre. F'xpres. Cual-
quier otro. Tot ó per tot
arreu. V. Arreu. Tot de
un cop. Adv. De una vez,
de un solo golpe. Tot en
gros. Loe. fam. Todo en
gordo. Tot es comensar.
Loe. Principio quieren las
cosas. Tol es hu. Exprés.
Lo mismo dá. tanto mon-
ta, lo mismo es. Tol hi va.
Exprés, fam. Echar el
resto. Tol junt. Adv. Por
junto, por mayor, en grue-
so. Tot just. Exprés. Fá
poch lemps. Hace ¡ioco.
TOT
TRA
TRA
43t
en este instante. Precisa- Toii. Moll, bla, flonjo. S«a-
ment. Precixamente, apu-
radamente. Cabal , sens
faltarhi res. Cabal. V.
Just. Tol plegat. Adv. Re-
penlinament. Repentina-
mente , de improviso , de
sopetón. Seguidament.
Todo de una vez, d un
tiempo , de una tirada , de
unf/oljie. PI. Juntament
ó ab unió entre varios. A
un mismo tiempo, junta-
mente, á una. Tot será
que. Loe. fam. Lo cas se-
ra que. El caso será que,
ó está en que. Tol sino ó
fora això. Loe. Todo me-
nos eso. Tot sovint. Adv
A menudo, frecuenlemen-
ve, mole, esponjoso, blan-
do, tierno. Vacuo , vuyt.
Vacío, hueco. V. Talús.
Estovat, amoUit. Mullido,
esponjado. Va, presumit.
Hinchado, erguido, ufano.
Qui fàcilment se deixa
enganyar ó persuadir. Mo-
llar. Entre ferrers ó ma-
nyans certa pessa de fer-
ro. Sufridera. La part
molsuda ó carnosa de al-
guna cosa. Pulpa. Multi-
lut, abundancia. Copia,
máquina. Tou deabellas.
Ama, colmena. Posarse
tou. Fr. Estufarse, estar
pié de satisfacció. ¿'spoJí-
]arse, hincharse, engreírse
te Tol xano xano ó tot Tova ó Toua. Rajola ó
poch a pocli. Adv. Paso I mahó mòlt doble. Jídobe.
entre paso, pasito á paso.] \. Fogassa, Rovell.
Ab tol. Adv. No obstante. Toballa. V. Estovalla.
sin embargo. Ara tol just. To\alU>. Servilleta , toha-
V. Tol just. Del tot. Adv. lleta, azaleja. Tenir tova
Enterament. Enteramen- lió en alguna cosa. Fr
te, rematadamente, de re- Ser muy de adentro.
'mate. En un lot. Adv. A6- ,To«aIl<»ia. Pcbsa de roba
síolulamente. Fera lot.Fr
Hacer a pluma y á pelo
Fér a tots. Fr. Arrastrar
en lo joch de carias. Ar-
rastrar, arrastre. Acabar,
olvidar, etc. Finir. Fón-
drershi lot. Fr. Desitjar
ab ansia. Finarse. Ser tol
hu. Fr. Ser lo mismo, lo
propio, idéntico.
Totada. Arrastre.
Totali.<«ar. For. Integrar.
Totalment. Adv. ñema-
ladamente, del todo.
Totrí*ttu. Aucell comú en
pera aixugarse las mans
y la cara. Toalla, paño de
manos. L' adorno de tela
que cubreix lo pal de las
creus de professo. Manga.
Lo drap que 's posa al fa-
ristol. Atrilera. La que
porta lo preste pera sos-
tenir la custodia. Super-
humeral. Pl. Drap cenyit
que portan las imatges
de Cristo en la creu. Pa-
Tox. V. Toix. (ñeles.
Toxic«'»Iec!i. Versal en to-
xicologia. To-Ticólogo.
Espanya. Paro carbonero, Tox<>. V. Toixó. [Hele.
monje , fringilago. Toya. Pom de flors. Hami-
Toliioin. Todos , lodo el Toyí^ó. Toisón.
mundo Tothom que. Loe. Tráiía. Lo instrument ab
Cualquieraque.todoelque . que 's junta, posa jjineix
Totliok-a. Adv. ConíiViMa-'
mente, siempre, cada hora
To(pofleró.«4. Todopode-
roso, omnipotente
fotunia. Especie de ca-
rabassa. Totumo.
Totxária. Tontería. To-\
chedad, torpeza.
"Totxo. Zafio., tosco, zapar-\
rastroso., boio. V. Bos-i
calL, Dastó, GiirroL '
ima cosa ab altra. Traba
dura. Lo ferro del eix de
las curenyas pera detenir
las rodas. Sotrozo. La es-
taca que penja al coll de
alguns animals. Torga.
Lo pal que penja del bes-
coll deis gossois de bes-
tiar. Trangallo. La de las
calsillas y calsas. Trabi-
lla. La corretja pera con-
duhir lo gos á la cassera.
Trailla. La pedra ó cosa
equivalent que 's posa
pera que no recule la ro-
da del carruatge. Calce.
Subjecció. Sujeción. Res-
tricció, fíestrircion, corta-
pisa, coartación. Pl. Las
cordas que 's posan á las
polas de las caballerías
pera impedir que se allu-
nyen. Maneota, maniota,
manija, guadafiones. Pe-
ra trabarlas caballerías.
Apea, suelta. Posar tra-
l)as. Fr. Trabar. Traurer
las trabas. Fr. Destrabar,
descalzar. [trabazón.
Trabada. Trabamiento,
Trai>all. Exercici, ocupa-
ció. Trabajo, labor, obra,
laborío. La acció de fa-
bricar ó fer alguna cosa ú
obra de mans. Obraje. Pe-
nalitat, aflicció. Padeci-
miento, pena, penalidad,
tormento. Perill , apuro.
Aprieto. Traball perdut.
Trabajo infructuoso ó inú-
til, tiempo perdido. Tra-
ball sense profit. A remo
y sin sueldo. Ab gran tra-
Ijall. Adv. Con mucho tra-
bajo, a nado, á duras pe-
nas. Sense cap traba!!.
Adv. A pié quedo ó enju-
to. Pl. Duelos. Véurerse
traballs. Fr. Verse negro.
Traballador. Qui viu de
son patrimoni traballant-
lo sens anar á jornal per
altre. Trabajador, labo-
rador. Qui no té res mes
per viurer sino lo pur jor-
nal. Jornalero. Qui es
móit aplicat al traball.
Laborioso. [Trabajador.
Traballaiiorá««. Aum.
Traballant. Operario. V.
Traballador.
Traballar. Ocuparse ers
algun exercici ó traball.
Trabajar. Formar ab pri-
mor alguna cosa. Labrar,
obrar. Naut. Se diu de la
nau y son aparell que su-
freix y resisteix. Labo-
rear, traballar ab finura.
Elaborar. Traballar ab la
pala. Zapar. Traballar
436
TRA
com un negre o com un
arrastrat. Fr. Andar he-
cho un azacán, andar ar-
rantrando. Traballar fi.
Fr. Fèr algú son negoci
ab dissimulo y astucia.
Trabajar con política. Tra-
ballar mòlt. Fr. Afanyar-
se. Afanarse. Sens traba-
llar. Loe. Materia no tra-
ballada. En bruto, tosco.
Trabullat. Trabajado.
Parlant de metalls. La-
brado, obrado.
Traballú»^. Trabajoso, pe-
noso, laborioso, afanoso,
operoso. V. Traballador.
Trabalio^anient. Adv.
Trabajosamente , penosa-
mente, con penalidad .
Trabar. Subjectar. Suje-
tar. Entre fusters apegar
una cosa ab altra. Tris-
car. Posar trabas á las
caballerías. Manear, e-
char trabas. Impedir, po-
sar obstacles. Cohibir, a-
lar las manos. Arrimar
una pedra a las rodas del
carruatge pera que no re-
cule. Calzar, apear. i
Traharííe. r. Parlant de|
las calialcaduras. Enca-\
bestrarse. ¡
Traltat. Y. Desmanyotat.
Xrabeía. Dim. de traba. |
Trabilla. Acció pera fér,
cáurer posant lo peu de-|
tras del de altre. Traspié, i
trascabo, zancadilla. En-|
gany, ardit. Lazo, tratn-,
pa ,' ardid. Fèr trábela.
Fr. Echar la zancadilla,
echar ó dar traspiés.
Ti*ab6cauieiit. Vuelco,
trastorno, trastornamien-
to, trastornadura.
Trabitcar. V. Trabucar.
Trabucable. Que 's pot
trabucar. Trastornable.
'i'rahucació. .4cció y ef.
de trabucar. Inversión,
confusión, i'uelco.
Trabucada. Cop ó tir de
Irabuch. Trabucazo.
Trabiicadur. Qui trabu-
ca. Trastornador.
Trabucar. Volcar, girar
lo de damunt davall. \'ol-
far, loli-er. trastornar. V.
TR.\
Capgirar. Pesar ó incli-
nar mes una cosa á una
part que á altra. Pesar,
inclinar , propender. Y.
Disfressar. Adulterar lo
sentit. Invertir, trocar,
perturbar. Confóndrer,
descompóndrer l'orde de
las cosas , lo sentit, ó 'i
cap los vapors del vi.
Trastornar. Y. Trafegar.
Trabucarle, r. Ensope-
gar, cáurer. Dar traspiés.
Pesar mes , decantarse.
.4 balanzarse , inclinarse.
Equivocarse. Tropezar,
trompicar.
Trabucayre. Guerriller
armat de trabucb. Esco-
petero, soldado armado de
trabuco. Y. Trabucador.
Trabuch. Trabuco.
Traliulír. Y. Trabucar.
Trabu((uet. Balancetas
mòlt linas pera pesar mo-
neda, resillo, peso.
Tracció. La acció de ti-
rar. Tiradura, tracción.
Trach. Pet del cohet. Tra-
que, petardo, estallido.
Tt'aetaMe. Tratable, man-
TRA
Tracte. En sas princip.
acceps. Trato. Lo modo
de tractar ó tractarse.
Tratamiento. Pacte cò-
rners. Pacto, negociación,
comercio, partido. Comu-
nicació familiar. Comu-
nicación, roce. Tracte de
la missa. Tracto. Tracic
secrel. Inteligencia. Mal
Iracte. Mal trato , veja-
ción, sevicia. No voler te-
nir tractes ab algú. Fr.
No querer tener cuentas
con otro, no querer cuen-
tos. Rómprer lo tracte.
Fr. Deshacer, romper et
trato ó contrato. Tenir
tracte. Tratar, comerciar.
Tractejar. Galantear, re-
quebrar, enamorar, a-
martelar, chicolear.
Tra<lici«'». For. Entrega.
Entrega, libranza.
Traducció. Versión, tras-
lación, trasladacion .
Tradubible. Traducible.
Traduliidwr. Traductor.
Traductor.
Traduhir. Traducir, ver-
ter, trasladar, intcrpreldi
Tráras:. Y. Tralech.
so, conversable, humano. _
Tractació.Y. Tractament' Trafagar y sos derivat
Tractadiííta. Tratadista. \ Y. Trafegar.
Tractador. Qui tracta. Trafaldiní. Y. Fressela.
Tratador. Y. Medianer. |Trárecb. Comers ó soli-
Tractanient. Tratamien-[ citut de negocis. Tráfagi
to, trato. Y. Tractat. i ' " " '
Tractan^a. Y. Tracta
ment. (gros. Tratante
Tractant. Qui compra en
Tractar. En sas princip.
acceps. Tratar. Comer-
ciar. Comerciar, negociar.
Concertar. Acordar, con-
certar, coirejii'r. Conferir,
parlar sobre algun as-
sumpto. Conferenciar,
conferir, comunicar, con-
versar, confabular. Yisi-
tar il-licilament á perso-
na de diferent sexo. Tener
trato ó comercio.
Tractarse. r. Cuydarse
bè, regalarse, fíepalarse,
regalarse. Yiurer ab de-
cencia y lluhiment. Por-
tarse. T. de cosins. Pri-
mearse. T. de tú. Tutearse
Tractat» Tratado.
tráfico, traficación, nego-
cio, negociación. La obra
de mudar las cosas de
una part á altra y lo Iras-
colament de licors. Tra-
siego, traslación.
Trafegador. Trasegador.
Trafegar. Trascolar.J/os
tear, trasegar, arrumbar.
Remenar, móurer algun
liquit. Mecer. Abocar un
licor poch á poch. Tras-
fundir. Pasar los licors de
uns bols á altres ó tragi-
narlos ab ells. Zaquear.
Trafegat. Trascolat. Tra-
segado. La persona móli
diligenla y ansiosa. Tra-
fagón, afanoso.
Trafica. Enredador. Em-
brollón, enrededor. Y. Ba-
rata. Inquiet.
Traficant. Traían/e. mer-
TRA
cader , marchante , nego-
ciante, {ciar, mercadear.
Traficar. Tratar, nego-
Trállch. V. Tráfech.
Tragacant. Especie de
goma. Alquitira, traga-
canto, granevano, (cant.
Tragacanta. V. Traga-
Tragadera. Tragadero.
Tenir honas tragaderas.
Fr. Ser mòlt crédul. Ser
muy crédulo, tragar, ser
un bendito. Sufrir algú
que li fassan mòlts agra-
vis. Hacer espaldas.
Tragadnr. Tragón, glo-
tón, tragaldabas, gastró-
nomo, tragantón.
Tragadorás. Aum. Tra-
gonazo. (voracidad.
Traganient. Glotonería,
Tragar. Menjar mòlt y ab
ansia. Devorar. Digerir.
Digerir. Engullir. Engu-
llir, sorber. No poder tra-
gar á algú. Fr. .Vü jwder
ver á uno pintado.
Tragarf^e. r. Dissimular,
no donarse per entes. Dis-
simular. Créurer fàcil-
ment. Persuadirse.
Tragas. Aum. de trago.
Tragazo. tragantada.
Trage. V. Trajo.
Tragejar. Trajear.
Tragella. Agrie. Instru-
ment pera igualar la ter-
ra. Trailla.
Trageilar. Traillar.
Tragí. Tráfech ó trans-
port. Trajín , trajino, a-
carreo. L' art y exercici
de traginar, trajinería.
V. Tragina. [dioso.
Trágich. Trágico, trage-
Tragíconiedia. Trage-
dia urbana, comedia seria
ó patética, (tragicómico.
Tragicómicli. Jocoserio,
Tragina. Anticti dret feu
dal. Tragino, acarreo.
Traginar. Carretejar.
Trasportar, acarrear. Fer
de traginer. Traficar.
Traginat. Trasporlat. A
carreado. V. Sostre,
Traginer. Qui tragina
Traginero. ordinario, tra-
ginante. recuero, (náusea.
Tragitamenf. Arcada.
TRA
Tragitar. Daró hacer ar-
cadas. V. Regirar.
Trago. Tragantada, sor-
bo. Trago de vi. Fam.
Chisguete, chispo, espola-
da de vino. Mal trago.
Pildora, jarope. V. Begu-
Traguejar. (Vi ¡'/Zar. (da.
Trahiciú. Prodición, trai-
ción, mal caso. A trahi-
ció. Adv. Alevosamente,
atraidoramente , iirsidio-
sámente, (pérfido. Judas.
Traliidor. Alevoso, aleve,,
Trahidorencii. Zaino.
Trahidoría. Perfidia.
Trahiiuent. Y. Trahició.
Trabír. Vender, engañar,
hacer traición. {do.
Trahit. Vendido, engaña-
Traliullador.V. Rodayre
Trahullar. Rodar. Ron-
dar, callejear. ira.
Ti-aiguera. Pta. Trigue-
Trajo. Traje.
Trallatlador. Traslada-
dor. Trasladador.
Trallanient. Copia, tras-
llat. Traslado, copia.
Trallat. Y. Trasllat.
Trama. Artifici enganyós
y astut. Dolo, confabula-
ción. Trama deis teixits.
Fundamento.
Tramada. Y. Revolto.
Tramador. Qui disposa
algun engany ó astucia.
Maquinador. (dir.
Tramar. Maquinar. Ur-
Tramétrer. Despedir de
si. Echar, despedir, lan-
zar. Y. Remétrer.
Tràmit. Trámite.
Tramontana. Yent que
bufa del nort. Septen-
trión, norte. aquilo7i, cier-
zo. T. borrascosa. Zarza-
ganillo. Forta. Descuerna-
cabras. Freda. Zarzagán.
Tramontanal. Cers viu.
Cierzo, aquilón.
Tramontaneta. Cers
suau pero bastant fresch.
Zarzaganete.
Tramostera. Y. Cub.
Trampa. .4rtifici pera eas-
sar animals salvatjes. Ce-
po, callejo. Maquina ó en-
giny que s' usa en los. tea-
tros. Máquina, j^láq^uina
TRA
437
que té en si mateixa '1
principi de son movi-
ment. Autómata. Bertrol
pera pescar. Garlito. Ar-
tifici pera engan\ar á al-
gú. Artimaña, maula, ce-
lada. En lo joch. Fullería.
Armar ó guarnir la tram-
pa. Fr. Armar lazo ó zan-
cadiVfo.Caurer en la tram-
pa. Atramparse, entram-
parse. Fèr cáurer en la
trampa. Entrampar. Pas-
sar ala trampa. Fr. Portar
las cosas ab sumo rigor y
mal modo. Llevar á fuego
y á sangre. Espatllar,
malmétrer mòlt una co-
sa. Echar á perder ó á ro-
dar. Malgastar los béns ó
hisenda. Arrojar ó echar
por la ventana óá perros,
llevárselo Pateta. Passar-
sen á la trampa, Fr. fam.
Llevárselo la trampa.
Trampejador. Trampós.
Tramposo, trampista.
Trampejar. Fèr trampas
pera enganyar. Mañear,
trampear. Fer trampas
en lo joeh. Fullear. En-
manllevarab astucia. Pe-
tardear. Y. Estafar.
Trampi.sta. Y. Trampós.
Trampóí^ Qui fa tram-
pas ó emplea enganys.
Estafador, trampeador,
trampista , tramposo, pe-
tardista. Qui fa trampas
enlo joch. fuZ/t'fo. (dar.
Tramudar. V. Trasmu-
Tramuja. La deis molins.
Tolva. La de la campa-
na. Cabeza, contrapeso,
armazón. (puntal.
Tranca. Barra. Barra,
Trancada. Trancazo.
Trancanill. Naut. Tran-
canit. Obrirse 'Is tranca-
nills. Fr. Desmantelarse,
desaparejarse, desligarse.
Trancar. Barrar. Barrar.
Trance. Y. Llans.
Traneli. Y. Trontoll.
Tranquil. Sereno, tran-
quilo. Estar tranquil. Fr.
Estar, dormir á pierna
suelta. (quilizamiento.
Tranquilisació. Tran-
Tranriiiilií«ar. Apaci-
438 TRA
guar. Apaciguar, calmar.
Tranfiuilitat. Calma, so-
siego, reposo.
Tranquilla. Hablilla,
quisquilla , morisqueta.
fraiütiSiorttaStle. Tras-
bor dable. {dar.
Traiiisl»oi'«far. Trasbor-
TraiisbíHNJo. Trasbordo.
TranMceiidencáa. Tras-:
cendencia. {denle.
Traur,cendent. TrascMi-
Traiiscendeutal. Tra•i-
cendenlal. {der.l
Tranííceitdir. Triscen-,
Transcríurer. Trasla-\
dar, trascribir, copiar.
Trauscurs. Trànsit, pas-
salfte. rráíjstío. Continua-
ció successiva del temps.
Discurso, trascurso de
tiempo, decurso.
TrauNeunt. Pasajero,
transeúnte. V. Transitori.
Transfersdor.Qui trans-
fereix. Trasferidor.
Transferinieut. Traspa-
so , endoso. V. Cessió,
Translació , Tragi.
TraMí<rerir. Passar, por-
tar una cosa de un lloch
á altre. Trasferir, trasla-
dar. Allargar, dilatarla
execució de alguna cosa.
Diferir. Descarregar so-
bre altre la propia culpa.
Ech'ir ó cargarle á otro
las cabras. Cedir a altre
'1 dret ó domini. Ceder, re-
nunciar en otro. Passar
una partida de un comp-
te a allre. Pasar.
Traitíiiii^urable. Trasfi-
gurable.
TransUguriíciú. Trasft-
gurac:on, transformación.
Ti'aitsiigurar. Trasftgu-
rar, transformar.
Tran.<4Usió. Trasverbera-
cion, trasfiocion. {/¡orar.
Transflorar. Pint. Tras-
TransUorejar.Pintar so-
bre metal!. Trans/lorear.
Transfloi'ina. Pla. Cora-
zonciUo, yerba de S. Juan
Tran^roriuació. Tras-
for marión, tras forma-
miento, metamorfosis.
Transformador. Tras-
/ormador, trasmudador.
TRA
Transformar. Trasfor-
mar, trasmudar, trasmu-
tar, {mado, demudado.
Transioraiat. Trasfor-
Transfíiruiatiu. Tras-
formativo.
Transfreta. V. Trans-
man. {travesar el mar.
Transfretar. Pasar, a-
Tránsfuga. Tránsfugo,
desertor. Idir.
TranstuMtBír. Trasfun-
Trani'fia.HMt. Trasfusion,
trasfundicirin.
Tran.^gr dir. Trencar la
lley. (juel^antar, violar,
quebrar, traspasar.
Transgre.tsió. Infrac-
ción, violación, quebran-
tamiento, raspasamiento.
Transgres.>«or. Infrac-
tor, quebrantador, viola-
dor, quebrador. {se.
Transarse, r. Traspillar-
Transit. Transido, tras-
pillado, transijado.
Tráusit. Obra de passar
de una part a altra. Paso,
tránsito, pasaje. De tràn-
sit. Adv. Transitòriament.
De paso, transitoriamente.
Tran.NÏtaciú. Transita-
miento. ¡Xavegar.
Trans tar.Anar de cami.
Transitori. Caduco, pa-
sajero, efímero, delezna-
ble, fugaz, fugitivo.
Transiioriameiit. Adv.
De paso. Jrasladacion .
Transiac ó. Traslación,
Ti-un«ratlar. Trasladar.
Tran^liU r.-íc. Clarearse,
V. TrasUuhirse.
Trau.*tm»ri. Ultramari-
no, trasmarino, transfre-
tano. (Mentre.
TraiTsniétres. .\dv. V.
Tran^iniigracíó. Trans-
migración. T. de las ani-
mas. Metempsicosis, pa-
lingenesia, {grar.
Transmigrar. Trasmi-
Transiniuar. Caminar
per sola ierra. Trasmi-
nar, r. Inlroduhirse una
cosa per entre altra. Pe-
netrarse, {sible.
Transmissible. Trasmi-
Traii-siiii.wsiú. ifVasttiisiorí
Transmitir. For. Codir,
TRA
entregar una cosa á altre
Trasmitir. Fèr que una
cosa passe a la posteritat.
Pasar. {mudable.
Transmudablf . Tras-
Transniudaciú.rrasmu-
dacioíi, transformación.
Transmudar. Transfor-
mar un eos en altre. Tras-
7nutar. Mudar de una
part a altra. Trasmudar.
r. Causal- alteració en lo
ánimo. Demudarse, in-
mutarse, afectarse.
Transmudatori. Tras-
muta torio, tras/nulativo.
Trausmutable. Trasmu-
tativo, trasmutatorio.
Transmutació. Trasmu-
tacion, trasformacion.
Transmutar. Trasmu-
dar. V. Tranïmudar.
Transparencia. Diafa-
nidad, trasparencia, pers-
picuidad.
Transparent. Que lii pe-
netra lo llum. Diáfano,
trasparente, traslucido,
perspicuo. Moll delicat
Vidrioso, sutil.
Tran.«pareutarse. r.
Trasparentarse.
Trauspassar. Traspas-
sar. Traspmsar. {ble.
Transpirable. Traspira-
Transpiració. Med.
Traspiración.
Transpirar. Traspirar.
Tran^pluntur. Trasplan-
tar. Tras¡)laníar.
Transport.Ohra de trans-
portar. Trasporte, tras-
portación, trasportamien-
to, acal reo, porte, conduc-
ción, extracción. Lo ve-
hicul al) que 's transpor-
ta. Trasporte. Pcrturba-
ció ó enagenació deis sen-
tits ó de las passions. Si
es de cólera. Trasporta-
miento , enajenación. Si
de alegria. .l»Te¿)íi/imte?i-
to. Si de contemplació di-
vina. Éxtasis. port.
Tran ' portació.V.Trans-
Trauspoi tainoutTrans-
port. Trasporte.
Trunsportar. Tra^wi-
lar, conducir, llevar, por-
tear, r. Arrobarse, elevar-
TRA
se, enajenarse, eirtasiar-\
se, arrebatarse. I
Transposar. Trasponer. I
'Fran«i»<»sictó. Mudansa.
de lloch. Trasposición, j
'ITranspuar. V . Traspuar.
'ffranspuwíar. /I punía?-.
V. TraspuiUar.
TranMui>st a o c i a c i ó.
Teol. Transuslanciac.ion.
'ffransiuIíNtauvial.rran-
sustancial. (sustanciar.
Trau!<4ul>i«iauciar. Tra-
Traiiítiiiuptar. Copiar,
trasuntar, trasladar.
Traiisuiupti V amen t.
Adv. Trasuntivamente.
TrauMuiupto. Trasunto,
copia, traslado.
Transveiiarse. r. Extra-
vasarse, trasvenarse.
Trant«vers. Que está al
través. Transverso, trans-
versal, atravesado.
Transversal, rrosrersa?.
Transversalntent.Adv.
Trasversalmente.
Trap Irap lo cor (Fér). Ex-
prés, fam. Palpitar, latir
el corazón. {trampilla.
'ft'fkpUéTrampa, escotillón,
Trapacejar. Enganyar.
Trapacear, trapazar.
Trapacer. Trapacero, em-
brollón, invencionero, fa-
ramillero , trapalón.
Trapacería. Trapaza,
embuste, embrolla, farán-
dula, faramalla , ribalde-
ría. Fer trapacerías. V.
Trapacejar.
Trapadélia. Pla. Espar-
ceta. V. Pipirigall.
Trapar. Trepar. Trepar.
Trapassa. Trapacería.
Trapasser. V. Trapacer.
Trapecio. Analom. Cert
muscle. Coquillar.
Trapeig. Naut. Mareta
sorda, mar picado.
Trapella. Trapacista. \.
Trapacer. (cejar.
Trapellejar. V. Trapa-
Trapelleria. Trapacería,
trapaza. V. Trapacería.
Trapessoydal. De figura
de trapecio. Trapezoide.
TrapissuBKia. Renyina
ab crits y bulla. Zalagar-
da, zambra, ginebra. V.
TR.\
Trapacer. (sondear.
Trapiss<»n<iar. Trapi-
Trapissondista. Trapi-
sonda. (V. Trepitjar.
Trapitjar y sos deriváis.
Trapo. Pla. Candelaria,
guardalobo. V. Bleiiera.
Trápola. Trápala, zam-
bra , jarana , rebullicio,
trapa, grita, trisca, gar-
bullo. (Estrèpit.
Trafiueig. V. Trontoll,
Traeiuejar. Fér ruido ò
estrèpit. Traquear. V.
Trontollar. Controvertir.
Ventilar , controvertir.
Tractar alguna cosa ab
pausa. Tratar despacio,
con calma, sesudamente.
Traqueiagra. Med. Reu-
malismc del coU. Tra-
quelalgía
Tra<juelia$)f . Cuch intes-
tina!. Traqueliasto.
Tra<iuetj. V. Traqueig.
Tra(]uit. Min. Especie de
roca. Tra(¡uito.
Tras. Interj. Zas, ea. V.
Darrera. T. que. Loe. Ade-
más, sobre. A parí detrás.
Adv. A espaldas. Anar
Iras de alguna cosa. Fr.
Preténdreria ab eficacia.
Desvivirse, desalarse. Fu-
gir ó tornar tras. Fr. Re-
trocedir. Hecular.
Trasbals. Giro, trasporte.
Traslialsar. Traspalar.
Trasbalsar los vins. Tra-
segar. V. Trastejar.
Trascar. Afanyarse. Afa-
narse, apresurarse. Cami-
nar mòlt depressa. Apre-
surar, adelantar el paso.
Trascart. Trascarton.
Trasckor. Trascor. Tras-
coro, (dor.
Tra.S€Ola«íor. Trasega-
Truscoiadura. Trasiego,
trusfusion.
Trascoiar. Passar los li-
cors. Trasegar , arrum-
bar. V. Tralegar. Béurer
mòlt vi. Colar.
Trascunillarse. r. Tras-
co/ie/arse.V.EscapuUirse.
Traser. Lo que está detrás
Trasero, trasera, zaga.
Trast'erir. V. Transferir.
Trasir. V. Trahir.
TRA
439
Trasladació. Traslación.
Trasladadur. Qui tras-
lada. Trasladante.
Ti-asladauíeut. Trasla-
ció. Traslación.
Tra.'^íadar. Mudar una
cosa de un lloch a altre.
Trasferir, pasar. Tradu-
hir. Trasuntar, copiar.
Traslatici y Traslatiu.
Traslativo, traslato, me-
tafórico, figurado.
TrasSaíá»a«ieuí. Adv.
Metafóricamente, traslati-
viamenle. {Trasladar.
Trasüadav. Trasladar.
Trasllat. Copia fiel. Tras-
lado, trasunto.
TrusUuhirse. r. Clare-
jarse. Traslucirse, entre-
verse. Conjecturarse. Re-
zumarse , trazumarsí',
traspirar, trasvinarse.
Trasinétrer. Trasmitir.
V. Remétrer.
Trasmudar. Transmu-
dar. Trasmutar , traspo-
ner. Trasmudar los tras-
tos. Trastear, r. Demu-
darse, desfigurarse.
Trasmuiactó. Cambi.
Cambio. {papelarse.
Traspaperarse. r. Tras-
Traspàs. Renuncia ó ces-
sió. Traspaso. Infracció
de una lley. Trasgresion,
traspasamiento, violación.
Parlant de cabalcaduras.
Paso largo ó eatendido.
Traspassador. Trans-
gressor. Transgresor.
Traspassament. Tras-
pàs. Traspaso.
Traspassar. Passar de
una part a altra. Cruzar,
atravesar, pasar á la otra
parte. Aventatjar en lo
cami. Aventajar, pasar.
Penetrar, travessar algun
instrument. Atravesar,
travesar, trasverberar, en-
clavar, calar. Causar mòl-
ta llàstima. Atravesar,
quebrar el corazón. Tren-
car, infringir alguna lley.
Violar, trasgredir, fal-
tar, quebrantar.
Traspa.>^sat. De alguna
arma punxaguda. Trasfi-
jo, trasfijco.
4i0
TRA
Trasplana. Revés de al-
gun escril. fíesjialdo, dorso
TraNplantatia.Mudansa
de lloch. Trasplante.
Trat^plantar. Cambiar
de lloch las plantas. Tras-
poner. Passar ó mudarse
en altra part. Trasmigrar.
Tra<>iponti y Trasporti.
Trasportín. (Transportar.
TraNportar.te. r. V.
Tra.spo.'tar. Trasponer. V.
Transposar.
Tra.spiislar.se. r. Ijesnie-
jorarse, demudarse.
V raspostat. Desmejora-
do, trasmudado, trasho-
jado, desfigurado.
Traspuar. Filtrar. Fü-
trar, rezumar, recalar,
trasminar. Dit del vi.
Trasvinarse, trazumarse.
Med.yCir. Trascolar. V.
Traslluliirse.
Traspuntar. Despuntar,
asomar, apuntar.
Trasquilanient. Tras-
quiladura, esquileo.
Trasquilar. Esquilar. Es-
quilar. V. Tóndrer.
Tra.squir. V. Tráurer.
Trassa. En sas princip.
acceps. Traza. Enginy.
Ingenio, disposición, in-
dustria, solercia, pergeño.
Astucia, manya. Amaño,
artificio, treta, arte, me-
dio. Modo . apariencia,
semblan!. Talante, talle,
presencia, aspecto. V. Art,
Disposició. Ab sas tras-
sas y manyas. Exprés.
Mañosamente, con sus
mañerias. Poca trassa.V.
Desmanyotat.
Tras.safl<»r. Qui trassa.
Delineador, tracista. V.
Trassut. {Trazado.
Trassanienf. Trassa.
Trassar. Idear. Hallar
forma, dar traza. Dibui-
xar, senyalar lo plan de
una cosa. Delinear. Dis-
córrer . dispo.sar medis.
Maquinar, pergeñar.
Tra.ssayre. V. Enginyer.
Trassós. .}fañoso.\ . Tras-
sut, Enginyós.
Tra.sNut. Manyós. Maño-
so, ingenioso , mañero ,
THA
tracista, trazador.
Tra.st. Tret , distancia.
Trecho, tranco, distancia,
espacio. En alguns instru-
ments de música, divisió
ó espa\. Traste. Lo nú-
mero de trasts de un ins-
trument. Trasteado. Po-
sar trasts. Trastear.
Tra.sf ada. Acció, dit ó fet
desordenat. Imprudencia,
desconcierto. V. Trastam.
Tra.stáni. Multitut de
trastos. Trastería.
Tra.sta.ss4». Cop fort. Gol-
pazo, batacazo, porrazo.
Traste. Trasto.
Trasteig. Rastre de peus
ó petjadas. Hastro. .Movi-
ment continuat ó sens or-
de ni concert. Trasiego,
trastejadura, trastejo.
Trast ejador. Traslea-
dor. V. Rastellador. 'teig.
Trastejanient. V. Tras-
Tra.stejar. Anar y tornar
sovint de una párt á al-
tra. Trastear. Anar de-
prcssa en lo despaitgdels
quefers. Menear. Mudar
los trastos. Trastear. Fer
exercici. Andar, pasear.
Maltractar, llansar a pér-
drer alguna cosa. Malear,
echar á perder.
Trastejat. Trillado.
TrastelIador.Comporta.
Compuerta, tablacho. V.
Rastellador.
Trastet. Cosa de poch va-
lor. Zarandaja. Trasto pe-
tit ó de poca importan-
cia. Trastuelo, traslillo.
Pl. Alhajas que 's mane-
jan ó negocis que 's trac-
tan, fíártulos. Mudar los
trasteis. Fr. Mudar de ca-
sa, de vivienda.
Trasto. Moble, alhaja de
casa. Mueble, trebejo.Tras-
to inútil. Cachivache. Jo-
guina. Juguete. Persona
enfadosa que 's ficaahont
no li demanat). Mequetre-
fe. Pl. Trastos. Trastería.
V. Arreus, .arreplegar los
trastos. Fr. Mondar el
haza. Portar tots los tras-
tos al coll. Fr. Traer el
hato á cuestas.
TRA
Trastocament. Tras-
trueque, trastrueco, locura
Trastocar. Mudar lo ser
ó estat de las cosas. Tras-
tornar , preposterar, r.
Tornarse Loig. .Alocar.
Trastocat. Trastornat.
Trastrocado, trastornado,
prepóstero, ho\^. Alocado,
enloquecido.
Trastorn. Obra de tras-
tornar ó trastornarse.
Trastorno , trastornadu-
ra, trastornamiento. Re-
volta, ruina. Revuelta, re-
volución . ruina , subveí'-
sion. Alteració del órde.
Preposteración .
Trastornar. Capgirar.
Trabucar. Confóndrer.
Perturbar, invertir, revol-
ver. Girar, vencer. Incli-
nar. V. Retrocedir. Tras-
tornar lo orde. Fr. Pre-
posterar , prevaricar, r.
Zozobrar. (trasuntar.
Trasuinptar. Copiar.
Trau. Cjjal. Fèr traus. Fr.
Ojalar. ipar.
Trauiíear. Taladrar, tre-
Trauliera. Dona que f:i
traus. Ojaladera. Lo con-
junt de traus. Ojaladura
Traumatóleoh. Med.
Metje especialista en lo^
remeys externs. Trau-
matólogo.
Tráurer. En sas princip.
acceps. Sacar, quitar. Ex-
traurer. Extraer. Posai
fora de lloch. Llevar fue-
ra. Expel-lir. Echar, des-
alojar. Llevar 1' empleo
á algú. Apear, quitar, re-
mover. Arrancar algun:i
cosa del lloch ahonl es-
tava. .Arrancar, extraer.
Fér una cosa semblant a
altra. Trasladar. Inferir
una cosa de altra. Cole-
gir, deducir, inferir. Fcr ó
dirab astucia alguna co-
sa. Sonsacar. Al-legar.
Alegar, traer, citar. Por-
tar un cami á algumi
part. Ir. dar. llevar. Vo-
mitar, l•rovocar, vomitar,
arrojar. Exclóurer. E.t-
cluir, echar. Llevar ó fci
desaparèixer. Quitar. En
TRA
lojoch, guanyar. .S'ac/7)-.
Reportar utilitat en las
cosas inmaterials. Repor-
tar, obtener. Escullir. £«-
/resacar. Portar. Llevar,
traer. Péndrer ocasió ó
motiu de alguna cosa. To-
mar. V. Artigar, Pellu-
-car. Fèr marxar algú del
lloch ahont estava. ¿c/tar,
desalojar. Tráurer artigas
en la terra. Fr. Arrom-
per, romper. Tráurer á só
de tabals destrempats.
Fr. Echar con cajas des-
templadas. Tráurer á un
de la seva. Fr. Desaferrar.
Tráurer copia. Fr. Co-
piar, sacar copia. Tráurer
de dita. Fr. Sacar de la
puja. Tráurer del bech.
Fr. Sonsacar , vomitar.
Tráurer del davant. Fr.
Expulsar, quitar de en
medio. Tráurer del pols
•de la terra. Fr. Poner en
pinganitos. Tráurer de
miseria. Fr. Sacar de pa-
ítales. Tráurer de pas. Sa-
car de su paso. Tráurer
de polleguera. Fr. Des-
quiciar. Sacar de quicio.
Tráurer de seny. Sacar
de lino, desatinar. Tráu-
rer fabas d' olla. Fr.
Alear. Tráurer foch. Fr.
Dar lumbre. Tráurer foch
per los caixals. Fr. Echar
chispas , espumarajos por
la boca. Tráurer fora. Fr.
Expulsar. Tráurer fullas,
flor, etc. las plantas. Ar-
rojar. Tráurer grifols los
arbres. Ahijar. Tráurer
la cara. Fr. Salir fiador,
abonar. Tráurer la llana
del clatell. Fr. Desasnar.
Tráurer la llavor del co-
to Fr. Alijar. Tráurer la
moca. Yt. Echar los bofes.
Tráurer la pols. Fr. Sa-
cudir el polvo. Tráurer lo
cap. Fr. Asomar. Tráurer
lo oli de las pessas de lla-
na. Fr. Desaceitar. Tráu-
rer lo pinyol del cotó.
/)es/»e;i!7ar. "Tráurer polis
ó pussas. Fr. Espulgar.
Tráurer salivera. Fr. E-
rhar espumarajos. Tráa
TRA
TRE
44i
rer sanch. Fr. Sangrar.
Trava-caliall»«. Pta. V.
Estiravellas.
Travers. Especie de Ülat
de espart. Traverso, {tino
Traveptí. Quim. Traver-
Travé.>4. Entremaliat. Re-
voltoso, enrevesado, reve-
sado. Qui discorre ab
mólt ingeni y sutilesa.
Travieso. De ó per tra-
vés. De medio á m,edio. Al
ó de traycs. Oblicuamen-
te, de soslayo. Traballar
al través. Soslayar.
Traxessa. Posta. Tra-
viesa. Lo cami través.
Travesía, tránsito. Posar
una travessa. Atravesar.
V. Grossária.
Travesísar. Llaurar sego-
na vegada. Binar. Passar
de una part á 1' altra. ¡Treballaaor
Travesar, atravesar. Pas-I llador.
vessejar. Enredo, argado.
Fér iravessuras. Fr. Tra-
vesear. {Disfrazar.
Ti*aveí«tif. Disfressar.
Traveta. V. Trabeta.
Traydor. Fals. Aleve, ale-
voso, pérfido. Fèr lo Irav-
dor. Fr. fam. Hacer la de
rengo. Mirar de traydor.
Fr. fam. Mirar de zaino,
ó á lo zaino ó al través.
Traydorecb. V. Traydo-
resch. (Iraidorado.
Trayflorescli. Zaino , a-
Trajíloria. Traició. Trai-
ción, perfidia. Engany ó
astucia. Úellaquería.
Trayguera. Uerb. Tri-
quera. V. Escayola.
Trayre. V. Tráurer.
Travxella. V. Tragella.
Treball. V. Traball.
V. Traba-
Trebaliar. V. Traballar.
Trébol. Pta. Trifolio, me-
liloto, pié de liebre. Trébol
lluhent. Pta. Fibrino , tré-
bol de agua, meniante.
Trébol olorós. Meliloto
oficinal. Trébol pudent.
Sorálea , yerba cabruna.
Trebucar. V. Trabucar.
Trebuch. V. Trabuch.
Trebiiquet.V. Trabuque!
sa ó está de través. rra-'Treceníé.<*sini. Trícente-
resero. Lo Mistó de fusta' simo, trescientos.
ó ferro que traba dos co-lTrecé.ssiui. Num. cardi-
sas. Travesano , atravesa-l nal. Trecésimo, trigésimo.
jio. Lo siti ó terreno pera 1 Tregua. Interrupció del
ahont se alravessa. Tra- iraball. Descanso, suspen-
sar de una part á altra
per la direcció de la am-
piarla. Cruzar. L'llpén-
drer. Aojar. Penetrar una
cosa los poros d' altra.
Calar, penetrar.
Travesearse, r. Posarse
una cosa entremitj de al-
tra. Interponerse.
Trave.««sejar. Travesear.
Trave.t.ser. Lo que 's po
vesio. Lo llistó superior ó
inferior de los bastiments
de las portas y finestras.
Cabio. Cada un deis llis-
tons que 's posan de re-
fors en ditas portas y fi-
nestras. Peinazo. Lo coi-
xi que alravessa lo Hit de
part á parí. Cabezal. V.
Travessia, Canastro.
Trave.s.itia. La creu que
fan dos ó mes camins en
lo puní ahont se encon-
tran. Encrucijada. La dis
ion. Tregua ó suspensió
de armas. Armisticio.
Tremascles. Llares. V.
Clamástechs.
Tr emelga. Peix. Torpe-
do, tremielga, tembladera.
Treniendo.Terrible. For-
midable, tremebundo. Ex-
cessiu en sa hnea. Exce-
sivo. Digne de respecte >
reverencia. Temedor.
Tremeutina. Abetinote,
aceite abetinote.
Tremer. V. Tremolar.
tancia de un lloch á altre Treiuesó. De tres mesos.
mirat de través. Travesío. \ Tremesino, tremés.
Trave-iisii.N.DificuUós.Ew-i Trémol. Arbre. Pobo, tem-
revesado, difícil. blon, álamo temblón ó lí-
Travessupa.Obrade Ira-! hico . negro ó negrillo.
ir¿
TRE
olmo. V. Trémul.
Treniolador. Qui tremo-
la per causa de por. Tem-
blador, tembloso. Qui tre-
mola per causa de fret.
Tiritador. V. Trémul.
Treni<tlauieiit. Vacil-la-
ment. Bamboleo, vacila-
ción, duda. V. Tremoló.
Tremolament de terra.
Terremoto. Terremoto.
Tremolar. En sas prin-
cip. acceps. Temblar.
Móurerse ab movimenl
inquiet \ perturbat. Tre-
mer, rehilar, retemblar.
Palpitar. Palpitar. Vacil-
lar. Bambolear. Alsar
bandera á 1' ayre. Enar-
bolar. Náut. Flamear, ba-
tir. Tremolar de freí. Fr.
Tiritar. Fèr tremolar. Fr.
Causar temor ó tremoló.
Hacer temer. Haverhi un
excés de qualsevol cosa,
.admirar, pasmar, ser un
juicio, espantar, maravi-
Wir. Tot tremolant. Adv.
Trémulamente.
Tremolejar. Temble-
fjuear, tembletear.
Tremoló. Moviment in-
voluntari y repetit de lot
ó part del' cos. Temblor,
tremor, rehilo, estremeci-
miento. Tremoló de cor.
Cordojo. Tremoló de ter-
ra. Terremoto.
Tremoló.^. Formidable.
Tremendo. (montana.
Tremontana. V. Tra-
Tremor. V. Tremoló.
Trein4»«ttera ó Tramos-
lera. V. Cup.
Tremp. En sas principals
acceps. Temple. Lo tall
de la ploma. Corte , tajo.
Lo canó de la mateixa
ploma. Cañen. Constitu-
ció ó temperament. Tem
peramento. Punt ó aiina-
ció de un instrument de
música. Afinación, afina-
dura, afinamiento.
Treuipa. Pin!. Género de
helum. Te mpla.W Tremp.
Estar ó no estar de trem-
pa. Fr. V. Trempat.
Trempador. Templador.
Trempap lomas. Corta-
TRE
pluma':, tajaplumas.
Trempar. En sas priucip.
acceps. Templar, mode-
rar. Temperar. Tempe-
rar. Tallar lo canó de la
ploma conforme pera es-
criurer. Cortar ó tajar la
¡/turna. V. Templar.
Trempat. Posat a tremp.
Templado. Estar trempat.
Fr. Estar sano , estar de
filis. Estar trempat com
una orjja. Fr. Estar de
muy buen humor, estar
como una castañuela.
Trempla. Corte. V . Tremp
Trémul. Trémulo, trépi-
do, tremulento, tremulante
Tremtintaua. Yent. V.
Tramontana, Cers.
Trena. Inió de tres ó mes
caps de fil, seda, etc., en-
Irellasfals. Trenza. Sar-
rell, ¡íaló. Trenzadera, pa-
samano. Trena deis bu-
dells del moltó. Revoltillo.
La de vimets. Criznega.
V. Trensilla. Fèr trenas.
Fr. Trenzar.
Trenar. Trenzar.
Trenat. Fèl trenas. Tren-
zado. Cosa formada de
ret, trenas, etc. Trenada.
Trencable. V. Trencadís.
Trencaeap. Quebradero
de cabeza. V. Amohino.
Trencacoll. Lloch peri-
llós aliont se pot caurer
fàcilment. Resbaladero,
derrumbadero, despeñade-
ro. Lo que exposa á in-
córrer en alguna falta.
Resbaladero , precipicio.
Mentir a trencacoU. Fr.
Mentir sin suelo.
Trencai^is. Fácil de tren-
carse. Quebradizo, que-
brajoso, (¡uebrantable, vi-
drioso, frágil. ¥\s. Friable
Trenca(i4»r. Qui trenca.
Quebrador, quebrantador,
rompedor. La girada de
un cami. Travesía.
Trenraditra. Obertura
de alguna cosa trencada.
Quebrantadura, rompedu-
ra, quiebra. Tall. Corta-
dura. Fractura. Fractu-
ra. Kuptura. Quebramien-
to, quebrantamitnlo. Med.
TRE
y Cir. Rompiment. Rotu-
ra , fractura , ruptura.
Sach ó bossa que 's for-
ma en lo melich ó en los
angolans, y que conté una
porció de budell, etc. Her-
7iia, queijradura.
TrencaUla. Entre enqua-
dernadors. Cadeneta. Por-
ta falsa. Puerta trasera,
falsa. i g ¡anide.
Trencaláni. Peix. Glano,
Trencaló$!i.Aucell de plat-
ja. Quebrantahuesos, es-
merejon, osífraga.
Trencament. La obra de
rómprer alguna cosa. Que-
bra nta miento, q uebradu-
ra , quebranto , quebra-
miento. Trencament de
cap. Fr. Mals de cap,
CUV dados. Quebradero de
cabeza. ¡caballo.
Trencanua. Pta. Cola de
Trencapins. Fam. Mil
homes. .-Irrancapinos.
mil hombres.
Trencapinyas. Aucell.
Picocruzado. piñones.
Trencapinyons. Casca-
Trencar. En sas princip,
acceps. Romper. Fèr tros-
sos de alguna cosa. Que-
brar^ quebrantar. Tallar,
partir. Cortar, partir, üi-
rigirse, girar, mudar de
direcció. Doblar, torcer,
volver. Destorbar ó impe-
dir la continuació de al-
guna cosa. Interrumpir,
romper. Violar alguna
Uey ó precepte. Traspa-
sar. Esquerdar, consen-
tir. Cascar , machacar,
machar. Profanar un
lloch reservat. Violar.
Rómprer, vencer alguna
dificultat. Forzar, que-
brantar. Fér pérdrer lo
color natural. Quitar.
Trencar ab lo bech. Fr.
Apitonar. Trencar algun
os. Cir. Fracturar. Tren-
car lo cap. Descalabrar
Trencar lo son. Fr. Des-
cabezar el sueño. Trencar
r alba. Amanecer.
Trencarme. r. Relaxarse
las tripas, palir alguna
Irencadura. Relajarse.
TRE
quebrarse. Rómprerse
violenlment una cosa que
estava oprimida. Saltar.
Trencarse io cap. Fr. A-
porrearse, descascarse.
Trencat. Qui pateix de
trencadura. Quebrado,
hernioso. Dit del terreno
escabrós. Fragoso, intrin-
cado, cispero. Aritm. Que
brat. Fracción. Trencat
de trencat. Aritm. Que
brado compuesto.
Tpeucli. Xirivech, foral
en lo cap. Descalabro, des-
calabradura. Cop aL rom-
pimcnt. Cascadura, La
costum ó habit de fèr al
guna cosa. Manejo , go-
bierno, manera. La ober
tura que 's fa pera enca-
minar la aygua quant se
rega. Torna. Al trench
del auba. Loe. Al despun-
tar el dia. Fèr un trench.
Fr. Descalabrar.
Tpeneía. üim. De trena.
Trencilla. La de tripas
de moltó. Cordilla.
Trení. Trienni. Trienio.
Treno. Lamentació fúne-
bre. Lamentación.
Trení!«illa. Cinta que do-
na la volta n la copa del
sombrero. Cintillo, Iren-
cellin, trencillo.
Trenta. Treinta. V. Tren
té. Cosa de trenta anys
Treintañal.
Treiitahú. Cert joch de
cartas. Treinta y una.
Trentanari. Treintañal
Ireintanario.
Trente. Treinteno, trigé-
simo, tricésimo. V. Trenta
Trentena. Treintena. V.
Trenta. {rio,trentenario.
Trentenari. Treinlana-
Trep. V. Trench.
Trepa. V. Trepadura.
Treps!. Cir. Trépano. V.
Trepant, líelabarqui.
Trepatior. Lo iloch per
ahont se trepa. Trepade-
ra. Taladrador. Taladra-
dor. V. Foradador.
Trepadura. L' acció de
trepar. Trepa. Bigarradu-
ra. Trepado. Lo l'orat fet
ab lo trepant. Taladro.
TRE
Trepanar. Taladrar, fo-
radar. Taladrar.
Trepant. Trépano, parau-
so. V. Belaljarqui.
Trepar. Pujar á algun
Iloch a quatre grapas.
Gatear. Guarnirla pintu-
ra, brodat, ele, ab trepa-
dura. Ticar. Fèr bigarra-
duras ó talls per adorno.
Picar. V. Trepanar.
Trepi<tací«'t. Tremoló. Es-
tremecimiento , trepida-
ción. Tremoló de mem-
bres y nirvis. Tembleteo.
Trepiïiyejar. Picar de
peus. Dar de pies, patear.
Trepiíj. L' acció de tre-
pitjar. Pisoteo. Lo rastre
ó peljadas que quedan
estampadas en la ierra.
Rastro, pisa y pista, si es
deis animals.
Trepitjada. Petjada. Pi-
sada, huella. V acte y e-
fecte de trepitjar. Pisa-
dura, piso, pisa, holladu-
ra, pisada.
Trepitjador. Pisador.
Tr«-pitjanieUíV.Trepitj.
Trepitjar. Posar los peus
sobre alguna cosa. Pisar,
hollar. Quant seia ab in-
tenció pera maltractar al-
guna cosa. Pisotear, atro-
pellar, acalcar, conculcar,
rehollar. Menospreciar,
atropellar. ^//■ope//ar,pa-
sar por encima, acocear.
Xafar los rahims ab los
peus pera exprémer lo
most. Pisar, mostear.
Trepó. Pía. V. Tripó.
Tresí. En lo joch de daus,
las parellas ó llans de tres
punís. Terna, ternas. Tres
(lias ha ó atrás. Adv. An-
teanteayer. Tres nits ha
ó atrás. Anteantenoche.
In tres y no res. Exprés.
Un grano de anís, una bi-
coca, cosa de poca estima.
Treí^anyal. Que es de
tres anys. Tresañal.
Tresar. Terciar.
Tresavi. Rebesavi. Tata-
rabuelo, (trescar. Trio.
Treíjcanient. Obra de
Trescar Las abellas. Triar
Trefe'cents. Trescientos.
TRí
¡•43
Trescol. Tercedura, agua-
pié, purrela. V. Trafecb.
Trescolar. Trasegar. V.
Trafegar.
Trei4(tobiar. Triplicar.
Tretiladat*. Trasladar.
Tresor. Tesoro, riqueza.
Pl. Oro. Valer un tresor.
Fr. Valer moltissim. Va-
ler un mundo ó un Potosí.
Tresorer. Tesorero.
Tre.sorería. Tesorería.
Trcj^pasisar. Tiaspassar.
Traspasar.
Trespeus. Ferros del
foch. Trébedes. V. Estalvi.
Treí$p!autur. Trasplan-
tar. Trasplantar.
Trespiíl. Sostre. Techo, te-
chado.Lo qu' es mòlt ele-
vat. Techumbre. Fèr tres-
pols. Fr. Techar.
Tresponíi. V. Trasponti.
Trespoítt. Adv. Detrás.
Detrás. V. Traspostal.
Tresquitar. Trasquilar.
Trasquilar. (pitj.
Tresteig. Rastro. V. Tre-
Trestejar. V. Trastejar.
Tret. Extret. Sacado, ex-
traído. Distancia de Iloch
ó de temp^. Trecho. Dis-
paro. Tiro.
Treta. Extracció. Sact.
Manya. Traza, mañuela,
morisqueta , zancadilla,
zacaliña. V. Ardit. Es-
grim. Zambullida. Medi
pera eixir de alguna difi-
cultat. Salida , escapato-
ria. V. Tret. Pl. Tretas
del foro. Falacias. Tra-
zas, enredos, embrollos.
Tretse. Numeral cardinai.
Trece. Tretse son trelse.
Loe. fam. Erre que erre,
tieso que tieso.
Tretsé. Numeral ordinal.
Treceno, decimotercio, trece
Tretsemesó Trecemesino
Tretsena. Numero de
trelse. Trece.
Tretsenari. Trecenario.
Treu. Náut. Vela quadra-
da. Treo , vela de fortuna.
Tréurer. V. Tráurer.
Tre»as. Pl. Tregua.
Trévoi. V. Trébol.
Trevól. V. Trespol.
Tria. Escogimiento, entre~
i 44 TRI
saca, entresacadura.
Triada. V. Tria.
Triatl4»r. Qui tria ó escu-
lleix.£sco(/ei/or.Llocli per
sortejar la llana. Aparta-
dero. En las fabricas de
paper. Apartador.
Triaga. Triaca, antídoto.
Triagal. Triacal.
Triángul. Figura de tres
ánguls. Triángulo. Náut.
Especie de vela triangu-
lar. Molotera, monteriíla,
rascanubes. Triángul a-
cutángul. Geom. Trián-
gulo oxigono. Triángul
obtusángul.Geom. Trian-
gulo ambligonio.
Triangular. Triángulo.
Triant. Triador. Triador.
Triar. Escullir. Escoger,
elegir. Separar una cosa
de entre altras. Entresa-
car, separar, apartar. Pu-
rificar alguna cosa tra-
hentne lo supérfluo ó inú-
til. Mondar. V. Garbellar.
Separar lo dolenl del bó.
Escardar. Separar lo mi-,
llor de lo interior en al-
guna linea. Zarandar.
Triat. Escogido , selecto,
mondo, florido.
Tribanar. V. Barrinar.
TrJbanella. Y. Barrina.
Tribaqui. Poét. Tribra-
quio, tribaqxiio.
Tribi. Barreno.
Trib». Instrument trian-
gular ab cerdas de aram.
Tribon. V. Barrina.
Tribuliir. .\tribuhir. A-
tribuir. (lacion.
Tribuí. Tribulació. Tribu-
Tribulet. Se diu del noy
entremaliat. Argadillo,
peonza, ardilla, bullebu-
lle, zarandillo. Ser un tri-
bulet. Fr. fam. Ser muy
inquieto, un azogue.
Tribuna. Tablado ó lloch
elevat. Palco.
Tribunal. Junta deis jut-
ges. Juzgado. .Audiencia.
Audiencia. De tribunal.
Adv. Pro trihunali.
Tribuhici. ('osa de tri-
buno. Tribúnico.
Tribut. Tributo , pecho,
gabela , imposición. Pl.
TRI
Pecheria. Pagar los tri-
buts. Tributar.
Tributació. Acció ó efec-
te de tributar. Tributo.
Tributar. Rendir com per
tribut algun obsequi ó >e-
neracio. Rendir homenaje.
Tributari. Qui ó lo que
paga tribut. Pechero.
Tricicle. Antich carruat-
ge de tres rodas. Triciclo.
Tricordi. Especie de lira
deis antichs. Tricordio.
Tricorn. Sombrero de tres
picos. Tricornio.
Tricorni. Lo que le tres
corns. Tricorne.
Tricotrico. Bulliciós. Ta-
rarira,molino, saltachar-
quillos. V. Tribulet.
Trie trach. Triquitra-
que, tris tras.
Tricuspidal. Que té tres
cúspides. Tricuspideo.
Tridáctil. Tridáctilo.
Triilas.<«a. Farm. Trida-
ceo. lactucario. (tora.
Trident. Tridente. V. Fi-
Tridentifer. Tridentífero
Tridó.Prims, primer sagó.
Moquelo, acemite, rollan.
Triennal. Trieñal.
Trienni. Trienio.
TrieU!«a. Forca pera ven-
tar de tres ó quatre pun-
tas. Bielda, bieldo.
Trifit. Poét. Trífido.
Trifoli. V. Trébol lluhent.
TriftungH. Triptongo.
Trigar. Tardar.
TrigéN»«iin.Num. ordinal.
Trigésimo, tricésimo.
Triglíf. .\r(iuit. Triglifo.
TrisítttiHtne. Triglotismo
Triglúniícb. Bot. Que té
tres glumas. Triglumo.
Trilateral. Trilátero.
Triliteral. Compost de
tres lletras. Trilitero.
Trill. Trillo, trilla, trilla-
dera. I Trilladura.
Trilla. La obra de trillar.
Trillat. Comú. vulgar, sa-
but. Vulgar, trivial.
Trillo. V. Repicó.
Trilló. Tres milions. Tri-
llan , Iricuento. Munt de
garbas, comunlment de
una càrrega. Tasial. For
trilions. Fr. Agrie. Ainon-
Tlil
tonar garbas. Afascalar.
Trinar. Mus. Gorjear.
Trinat. Mus. Refiiet de la
^eu ó de las cordas del
instrument. Trino.
Trine. V. Trinch.
Trinca. Naut. Especie de
lligadura. Traò*!. De trin-
ca. Adv. Flamant. Xue-
vecito, flamante. Estar á
la trinca. Fr. Náut. 7rií¡-
car, estar a ¡a capa.
Trincar. Naut. Subjectar
ab trinca. Dar trincas.
Navegar mòlt orsat. A-
trincar. Fam. Tenir di-
ners. Tener monices.
Trincb. Lo só de una co-
sa delicada quant se tren-
ca. Tris. Lo só de la mo-
neda. .Sonido.
Trincóla. Pta. Gipsófila.
Trinitaria. Pta. V. Pen-
amenl. ((e.
Trini|uet. Náut. Trinque-
TrínquiM. Fam. Brindis.
Fér trinquis. Fr. Trencar
alguna cosa. Romper. Béu-
rcr vi. Beber vino.
Trinxa. Petrina.
Trinxador. V. Trinxant.
Trinxant. Qui trinxa.
Trinchador, trinchante.
Trinxar. Picar, esmico-
lar la vianda. Picar, des-
menuzar. Fer trossos de
qualsevol cosa. Tronchar,
tronzar, despedazar. V.
Esmicolar , Engrunar.
Murmurar. Morder, cen-
surar. V. Retallar.
Trinxat. Guisat de una
cosa picada. Picadillo,
jigote, picado, (trigante.
Trinxayr?. Intrigant. In-
Trinxera. Mil. Parapeto.
Vallado, valladar, trin-
chera. La de estacas, fai-
xinas ó sachs de terra.
Antestatura. Los traballs
de Irinxeras. Aproches.
Fcr trinxeras. Fr. Atrin-
cherar, trinchear. trin-
cherar. Per destruir lo>
traballs deis sitiador-.
Contraproches. (quiM.
Trinxet. V. Falsilla, Trin-
Tripa. Lo ventre. ri>»i-
tre. barriga. V. Budell.
Pl. Bandullo, mondongo.
TRI
callos. Mal ó dolor de tri-
pas. V. Torso. No tenir
tripa ni moca. Fr. Tenir
pocas carns ó forsas. Te-
ner pocas chichas. Rascar
las tripas á algú. Zangar-
rear, cerdear, cencerrear,
rallar las tripas.
Tripada. Jlenjada de Iri
pas.Frasia, callada. Con-
junt de tripas. Tripería.
Ti'ípajocli. Pejiguera. Po-
sarse en un tripajoch. Fr
fam. .Meterse en algun be-
rengenal ó en buen ó mal
berengenal. [miento
Tripartíció. Triparti-
Tripartit. Tripartito.
Trip8S»;a. Aum. Tripón.
Tripeí'. Qui ven tripas
Mondonguera, tripero
tripicallero. Cosa de
gran tripa. Tripón, tripu
do. (Embolich.
Tpfp'JM^h. V. Tripajoch,
Triple. Triplo, treidoble.
tríplice, trestanto, ¡dura.
Triplicació. Tresdobla-
Triplicadura. Triplica-
ció. Triplicación.
Triplicar. Trasdoblar,
tresdoblar. írerbasco.
Tripó. Planta. Gordolobo,
Tripón.**. Pla. V. Tripó.
Tripulació. Gent que por-
t a u n a n a u . Equipaje.
Tripular. Posar lo núme-
ro corresponent de mari-
ners en una nau. .Mari
«ear. Guarnir, armar una
nau. Armar.
Triquet. V. Trinquet.
Triquil. Que té tres cas-
cos. Triquilo.
Tris traes. Exprés, fam.
pera denotar lo ruido del
cop. Zis, zas.
Triíiiiie. Med. Trismo.
tvitis». Trens illa.
Trissul. Especie de sal
composta. Trisulo.
Trist. Afligit. Triste. Me-
iancólich. Melancólico,
mustio, mohíno. Mal, in-
felis, despreciat. Fatal,
infausto, siniestro, lameii-
tnble, lúgubre, lóbrego.
Inferior ó de mala quali-
tat. Inferior, triste. Par-
lant de negocis, en mal
TRO
estat. Deplorable, desgra-
ciado. Fallat de vivesa.
.Vustio, apagado, marchi-
to. Faltat de llum. Lóbre-
go, o¡iaco. Estar trist. Fr.
Enmantarse.
Trístantent. Adv. .Mus-
tiamente, dolorosamente.
Tristesa. Entristecimien-
to, morriña, melancolía.
Causar tristesa. V. En-
Tristo. V. Trist, (tristir.
Tristor. V. Tristesa.
Tristura. V. Tristesa.
Triteisiiie. Triteismo.
Tritó. Mus. Compost de
tres tons. Trítono. Lo se-
midéu man. Tritón.
Trits. Pnms. Acemite, ro-
llón, moyuelo, afrecho.
Triturar. Pint. Móldrer
los colors per primera
vegada. Desgran-ar.
TriumfaiUtr. Triunfador,
triunfante.
Triunil'al. Triunfal.
Triuuif'alnient. Adv.
Triunfalmente. [Triunfo.
Triuitiíaiiient. Victoria.
Triuiiilaut. Triunfante.
Triuuifar. Triunfar.
TriuiMl'o. Triunfo, lauro,
laurel, victoria.
Triuiuvir. Triumviro.
Triuiuvirat.rriUJíU'i'raío
Trivi. Divisió de tres vias
ó caminals. Trivio.
Trivial. Trillat. Común,
trillado, usado.
Tro. En sas princip. ac-
ceps. Trueno. Lo ruido
que fá la bomba. Bomba-
zo. Especie de petardo.
Trabuca. Fèr tro. Fr. Ha-
cer eco. Pl. Fèrse trons.
Fr. fam. Vayase al rollo.
Lo demés son trons. Loe.
fam. Todo lo demás poco
importa ó es iniitil.
Trob. Moltissim. Muy.
Troba. Hallazgo, descu-
brimiento , invención.
Trobatlor. Qui troba al-
guna cosa perduda. Ha-
llador. (Tícba.
Trobadura. Hallazgo. V.
Trobar. En sas princip.
acceps. Hallar, enco7i-
trar. dar con alguna cosa,
acertar. Inventar, fér un
TRO
410
nou descubriment. Inven-
tar, hallar. Agafar, atra-
par descuydat. Coger. En-
deyinar. Acertar. Trolar
á fallar alguna cosa. E-
char menos ó de menos.
Trobar lo perdut. Pare-
cer. Trobar mal. Fr. He-
probar , afear, tachar.
Trobar ó no trobar res
que dir. Placer, ó despla-
cer. Troliar peu. Fr. Ha-
cer pié ó hincapié. Trobar
resistencia. Fr. Dar á du-
ro. Trobarho ó trobar-
seho. Salir d los ojos.
Trobarse. r. Encontrarle,
hallarse, intervenir. T. lo
perdut. Parecer. T. tot
perdut ó robat. Fr. Estar
como vendido.
Troca. Madejuela, cadejo.
TrocáicIj.Poét. Trocaico.
Troceu. Naut. Corda pera
atracar las cosas majors.
Troceo. (ciscar.
Trociscos (Fér). Fr. Tro-
Troclejador. Med. Cert
muscle. Trocleador.
Trocóydicli. Trocoídeo.
Troleu. Trofeo.
Triiinpa. Bocina. De ias
plantas. Tallo. Del ele-
fant. Mano. Del mosquit.
Trom})etilla.
Trompada. Trompazo,
batacazo, zopapo. Fér ó
anará trompadas. Fr. .4/!-
dar al morro, ó á golpes,
ó á la morra.
Tronipador. Juglar, mú-
sich. Juglar.
Trompar. Enganyar. En-
truchar, entrampar, frcir-
sela. Tocar ó sonar la
trompa. Tocar la trompa.
Trompejar. Donar trom-
padas ó cops de puny. A-
puñar, apuñetear, r. A|iu-
nyegarse. Darse de moji-
cones, apuñarse.
Trompet. Trompeta.
Trompeta. Joguina pera
cntretenirse los noys.
Trompetilla. Lo qui té
per ofici tocar la trompe-
ta. Trompetero, Xarray-
re, que no se li pot con-
fiar nmgun secret. Prego-
nero. T. del judici. Pla.
44C TRO
Floripondio. Tocar la|
trómpela. V. Trompetejar |
Trompetada. Trompeta-
zo, {floripondio.
Trompetas. Pta. Datura,
Trompetejar. Trompe-
tear, {ro, trompeta.
Tronipeter. Trompete-
Trompeteta. Dim. de
trompeta. Trompetilla.
Trompillar. Tocar ia
trompeta. Trompetear.
"Frompitxo. Peonza, trom-
po. V. Baldufa, Rabassut.
Trompons. Adv. Confu-
sament. A ó de Iroynpon.
Ab mòlta abundancia. A
montones, á fanegadas.
Trona. Púlpit. Pulpito.
La cadira alta pera séu-
rer los petits. Sillón. Ti-
rar trona avall. Fr. Des-
calabrar, amonestar.
Tronant. Tonante.
Tronar. Renyir. Conten-
der. Poet. Fèr trons y
llansar llams. Tonar. Alia
vá que trona. Fr. Salga
lo que saliere, salga el sol
por Antequera.
Troncar. Tallar los
Ironchs ó socas deis ar-
bres. Tronchar. Tallar
un membre del eos huma.
Tro'ixchar, y si es lo cap.
Descabezar, decapitar.
Xroncii. En sas princip.
acceps. Tronco. La cama
de las plantas. Tallo, pié,
cepa. Lo que serveix pera
fèr posts. Troza. La per-
sona ignorant. Leño, ma-
dero. Planta sense tronch.
Acaule. V. Soca, Tió. Dor-
mir com un tronch. V.
Dormir com un soch.
Tronera.Artill.rafionera.
Náut. Porta, portaleña,
portañola. La persona
sens judici. Golondro, a-
tarantado, saltabardales,
torbellino. Fèr troneras.
Fr. Tronear, atronerar.
Trono. Assento real. So-
Tronquet. Cabillo, {lio.
Troníi. Pta. V. Bén. {queo.
Trontoll. Bazuqueo, tra-
Trontollar. V. Tronlo-
llejar.
Trontollejar. Móurcrsc,
TRO
TRU
agitarse. Bazucar, Ira-] trozar. V. Atrossar.
(¡uear, zabucar, sarandar Trossejadament.Atros-
Tronxar. V. Trencar. sos. Adv. A ó en pedazos.
Tronxo. La cama de las Trossejar. Despedazar,
plantas. Tallo, mástil. De\ hacer pedazos, deslazar.
las verduras. Vara, espi
ga. Cop de tronxo. Tron-
chazo. Lo que te tronxo.
Tronchudo, {Tronchado.
Tronxut. De gros tronxo.
Tr4inya. Bellaco, socar-
ron, redomado, morlaco.
Tronyella. Especie de
trensilla de espart. Crez-
neja, Ioniza, empleita,
nleita. Lligar ab tronye-
llas. Entomizar.
Tronyeria.SocaiTonería,
mojigatez, galería.
Tropar. V. Trobar.
Tropell. Tropel. T. de
pent. Turba, turbamulta.
En tropell. AAv. Desorde-
nadamente, á tropas
tronzar, romper, lacerar,
arpar. V. Destrossar.
Trot. Pas del cabal I . Tro-
te, trotonería, pasitrote.
Toca '1 troi. Loe. fam.
Anda, vete con Dios. To-
car lo trot. Fr. fam. To-
car ó tomar el portante, ó
las de Villadiego. Tornar
ais trots vells. Fr. Volver
á las andadas.
Trotador. Trotan.
Troter. Correo de alpar-
gata, correo de á pié.
Trova. Poét. Troba.
Trovador. VersiOcador.
Versista. Poeta. Poeta.
Trovar. Fér versos. Fer-
Truá. V. Truha. {sificar.
Tropés,Tropessada y Tro- Truca. Barata. Trueque.
pessament. V. Ensopech. cambio. Nou groísa que
Tropessador. Qui tro- serveix pera embolxar.
pasa. Tropezón, tropezoso ' Xuez de tres cantos.
Tropessar. V. Ensope- Trocador. Instrument pe-
gar. Pegar una cosa con- ra fér ullets. .Sacabocado.
tra altra. Chocar, dar. Co- , Lo picaportas. A Idaba.
métrer alguna culpa. Trucar. Picar. Llamar.
Deslizar.^e, caer. | Atapahir la roba al tei-
Tr«»picb. Trópico. xirla. Tupir. V. Copejar.
Tr<t(|ueu. Poet. Troçtieo. 'Truch. Cop á la porta,
Troquisco. Trocisco. \ pích. Aldabada, golpe, to-
Tros. Part separada de ; que. V. Cop. La bola gros-
algun tot. Pedazo, frag-\
mento, parte, trozo. Ta-
llada de carn ó de peix. •
etc. Posta, tarazón, tasa-
jo. Distancia. Trecho. Re-
tall. Retazo. Tros de cel.
Subjecte moltissim bo.
Santo. De pa. Mendrugo,
sa de jugar a mesa y a las
bullas de est nom."So/(/,
<ri/co. Qualsevol bola 6
esfera: Huto. Certjochde
carias. Truque Truch de
la espaseta. Matarrala.
Truch truch. Cop repetit
à la porta. Tras, tra.s.
zoquete, pedazo, regojo de Trucimany V.Trutximan
pan. A trossos. Adv. A ra- ¡Truco (.\ . Ádv. En recom-
tos, ab interval-los de | pensa. A ú en trueque. Ah
temps. A ralos, á trechos. • tal que. Con tal que.
A estonas. A remiendos. TrnfH. Mentida, fábula.
De un tros. Adv. De una : Chofa. patraña, pajarota,
pieza. Fcrse trossos. Fr. TruTaldino. Cómicb,
Fracasar, hacerse astillas baylari. Comediante. Ta-
ó añicos. Fèr trossos de|
alguna cosa. Fr. Hacer ¡
giras, <íi7ac«-ar.Pagarseó ]
cobrarse del mateix tros. '
faner. manifasser. Quijo-
te, 7nando7i , procurador
de pobres. Pretcnciós.
Zascandil, cachivache.
Fr. Aturarse lo crèdit. Trufar. Enganyar. fluí-Zac
Pagarse por su mano. Truhá. Bufo,xàrlata. T/io-
Trossar. Náut. Álrozar,' carrero, truhán, mofian-a~
TUB
che, moharracho, momo.
Bobo, graciós de come-
dia. Gracioso, mimo, có-
mico. V. Tahul.
Tnihanejar. Truhanear.
Truhanería. Chocarre-
ría, truhanada,bufo7ia(ia.
Trubanei!>ch. Truhanesco
Truita. V. Truyta.
Truja. Famelia" del porch.
Cerda , guarra, lechona ,
gocha. cochina, puerca.
Trujainá. V. Trutximan.
Trujeta. V. Panarola.
Truil. Alfarje, molino de
aceite. V. Cub. Mola de
trull. Galga, volandera.
Trullar. Moler la oliva , ó
la aceituna.
Trullola. Pozal, pozuelo,
gamellón, linillo.
Trnnil'a ó Trunfa. Patata
del país. Batata, criadilla
de tierra. Mofa. Burla.
Truuifar. En alguns jocbs
de cartas. Triunfar, fa-
llar. Ignorar ó no tenir
alguna cosa de que 's par-
la. Carecer. V. Baldar.
Trumfarse. r. Burlarse.
Chulearse, zumbarse.
Trunifu. En lo joch de
carias. Triunfo. Traurer
de trumfo. Destriunfar.
Truncar. Troncar , bal-
dar, v^utilar.
Trunyella. V. Tronyella.
Trutxa. V. Trutximan.
Trutximan. Trujiman,
trujamán.
Truyta. Paellada de ous
batuts y fregits. Tortilla
La de farina ab mel. So-
paipa. Lo peix de est nom
Trucha. Altre peix de
mar. Baño. Férse una
truyta. Fr. Xafarse algu
na cosa. Hacerse tortilla,
aplastarse. (tillas.
TruYtada. Comida de tor-
Truyter. Pescador ó ve-
nedor de truy tas. Truchero
Tu (Ab). Contigo. {ya.
Tua. Pronom, pos. Tu, íu-
Tuauteni. Lo subjecte
que funciona ó es neces-
sari principalment en al-
gun negoci. Martipulante.
Tubércul.Med.ruòeVcií/o
Tuberciilifer. Que porta
TUM
lubérculs. Tuberculífero,
tuberífero. {riforme.
TufierculiÍ4irnie. Tube-
Tul>erositat. Med. Hin-
cltasoii , en tumecimien to.
Tubieb. Tubaceo.
Tubic'ola. Qui viu en un
tubo. Tubicular, tubuli-
cola. (canons. Tubifero.
Tiibifer. Qui porta ó té
Tubo. Cano. Fístula.
Tuca. Pla. Brionia. {can.
Tuca. Esp. de garsa. Tu-
Tuilela. Tutela. Tutela.
TuUelar. Tutelar. Tutelar
Tudeil. Tudel, estrangulo.
Tu«le.«!>cli. Tudesco, {caz.
Tudó. Aucell. Paloma tor-
Tuejar. Tutear.
Tul. Exlialació calenta ó
vapor causal per foch ó
calor. Tufo. V olor fort y
molest. Tufarada. Tuf de
vianda passada. Tasto.
Fèr tuf. Fr. V. Tufejar.
Tufejar. Husmear, oler^
mal. V. Farumejar.
Tuguri. Barraca pobre y
ai) poca netedat. 7'!í3ur¡o,
cabana, choza. {can.
Tulcá. Aucell. Tulcan, tu-
Tulidura. Tullimiento.
Tulipa. Pta.y üot. Tulipán
Tuliftaci. Bot. Paregui á
la lulipa. Tulipaceo,
Tulir. Tullir, entullecer.
Tulirse. r. Llevar I' us lli-
bre del eos ó membre d
ell. Tullirse, entullecer.
Tulit. Tullido. Tulit de
peus V mans. Zompo, zopo
Tull. Pla. Urchilla.
Tumba. V. Tomba.
Tumbagaí^Na. Aum. de
tumbaga. Tumbagón.
Túmb4>l y Túmol. Túmu-
lo . catafalco, cenotáfio.
Túmbol pie de llums y ab
insignias pera celebrar
las exequias de un gran
senyor. Capelardente.
Tumer. Flemón , landre,
buba , absceso, tuberosi-
dad. Lo de las bestias.
Lobanillo, haba, aventa-
dura. Tumor de gargame-
lla. V. Goll. Tumor fret.
Med. Escrófula.
Túniul. V. Túmbol.
Tnniult. Avalot de poble.
TUR
447
Tumulto, motin, alboroto.
Tuniultuarianient.Ad.
Tumultar lamente, tumul-
tuosamente.
TumultuÚN. Tumultua-
rio, tumultuoso.
Tumultuo«»anient Adv.
V. Tumulluariamenl.
Tuna. Briba, guitonería,
jácara, gandaya, pecorea.
Pla. V. Figuera de moro.
Anar, fèr ó correr la tu-
na. Tunar, jacarear.
Tunant. Astul, taymat.
Tuno , redomado.
Tunantada. Picardía,
maldat. Tunantería.
Tunar. Guitonear , andar
á la gandaya.
Tunda. Zurra , paliza,
zurribanda, soma^ita, fel-
pa , solfeo, soba. Donar
una tunda. Fr. Sotanear,
solfear, dar una felpa, ba-
tanear. (Tunar.
Tuuejar. Bribonear. V.
Tunería. Tuna, socarro-
nería, bordonería.
Vúuica. Sayuela , tunice-'
la. TiJnica de Christo.
Pla. Datura.
Tunicat. Que porta tú-
nica. Tunicoso.
Tuno. Bellaco , taimado,
socarrón, polizón, tunan-
te, sollastre. Cau ó madri-
guera de tunos. Gorrione-
ra. Tornarse tuno. Fr. A-
bellacarse, hacerse bellaco.
Tiinyina. Peix. Atún. A-
gafár tunyinas ab lo gan-
xo. Coclear. Am pera pes-
car tunyinas. Atunera.
Lloch de' pescar y pesca
de tunyinas. Almadraba.
Tunyinada. Pescada de
tunyinas. Almadraba.
Tunyiner. Atunero, al-
madrabero, (madraba.
Tunyinería. A tunera, al-
Tupé. Copete.
Tupi. Puchero, olluela.
Turba. Concurs gran,
multilut de geni. Tuba-
multa, caterva. \. Munió.
Turba de cap. Rodament
de cap. Vahído, vaguido,
vértigo, desvanecimiento.
Turbaeíó. Acció de tur-
barse.Empac/io, cortedad.
448
UFA
V.Aturdiment.
Turbal. Paratge ple de
turba. Turbera.
Turlianient. Detenció.
Detención, parada, tar-
danza. V. Deteniment.
Turbant. Turbante. Tur-
bant de or. Pta. France-
silla matizada, ranúnculo
africano.
Turbar. Fèr tardar, en-
tretenir. Retardar, entre-
tener. Inquietar moral-
ment. Perturbar, perver-
tir, conturbar. Impedir,
destorbar. Entorpecer.
Turbar lo cap. Volcar.
Enterbolir. Enturbiar.
Turbarse, r. Quedarse
parat ó confús. Cortarse,
turbarse, atajarse, empa-
charse, confundirse.
Turbat. Confundido, con-
fuso, empachado, túrbido.
Turbi. Turbio, turbulento.
V. Tèrbol.
Turbinari. Turbini forme
Turbiut. Arbre. Turbinto,
falso pimiento.
Turbit bórt. fla.Jarrillo,
candilera, zumillo.y .T\i-
xos. Turbit mineral.
U.Conj.disjunctiva en lloch
de ó , pera evitar la repe-
tició quant segueix pa-
raula que comensa per o.
Ubach. Opaco, sombrío.
Ubérrini. Ubérrimo, fértil
tjhertat. Abundancia.
■Jbic|UÍHUie. Ubicuismo.
Ubiqüitat. Ubicuidad.
tibriacar. V. Emborrat-
xar, (calamocano.
Ubriach. Borratxo. Ebrio,
Ubrir y sos derivats. V.
Obrir. {aullo.
Udol. Guinyol, .iullido,
Udolador. Aullador.
Udolanieut. V. Ldol.
Ud4»lant. Qui udola. Au-
llador, (llar.
Udolar. Fer udols. Au-
Kfá.En\aneh\l. Ufano, pre-
suntuoso. Vistós, agrada-
ble. Soberbio, rozagante.
ULC
Substancia empleada en
farmacia. Subdeuto- sul-
fato de mercurio.
Turbot. Peix de mar. Ro-
daballo. V. Oblada.
Turbulencia. Enterbo-
I i ment. Turbiedad.
Turbulent. Perturbador,
turbulento, revoltoso.
Turch. Turco.
Turilerari y Turilicador.
V. Encensador.
Turnia. Inflor. Tumor.
Los testiculs del moltó.
Escritillas. Botó de ani-
mal. Criadíí/a , testículo.
Turmell. Tobillo. (nar.
Turnar. Alternar. V. Tor-
Turó. Cerro, pico, otero,
altozano , loma , muela,
mogote. En forma de tu-
ró. Amogotado.
Turonet. Dim. Cerrejón.
Turpanient. Adv. Torpe-
ment. Torpemente, lúbri-
camente, deshonestamente
Turf|ueí<icli. V. Turch.
Turqueseta. Pedra. Tur-
quesina. {quesado.
Turf|ui. Turquino, tur-
Turró. Turrón.
Turroner. Turronero.
U.
Frondós. Vicioso, lascivo.
Dit dels arbres y plantas.
Frondoso, lozano.
Ul'aua. La verdor y ten-
dror deis sembrats y plan-
las. Lozanía, verdura, vi-
cio. La deis arbres. Fron-
do.ndad, pompa, ufanía.
De paraulas. A/luencia.
Criar ó fèr mòlta ufana.
Lozanear. Posarse ufana
la planta. Enviciar.
Ul'ananient. Superbiosa-
ment. Vanamente, arro-
gantemente, (xerse.
Ulanarse. r. V. Envanéi-
Ufanitat. V. llana.
Ul'anóíi. Lozano, lujurian-
te. V. l'fá. I porter. Ujier.
Ugier. Criat de palacio.
Ulcera de dos voras. V.
Crivella. Ulcera de se-
men. V. Búa.
ULL
Tuscador. Qui desbasia
'1 suro. Desbastador.
Tunó. V. Toysó.
Tuí«.««ada óTossada. To-
pada, topetada, tozolada.
TuHtt»aor. .\nimal que
tossa. Topador, topetudo.
TuMMUI. V. Tossal, Puig.
Tu»!i»>ar ó Tossar. Topar,
topetar. (silayineo.
Tu«««»ilagin«>i«. Bot. Tu-
Tustiilaso. Pta. Fárfara.
TuNwir. V. Tossir.
Tu««e$ut. V. Tossut.
Tute. Joch de cartas, es-
pecie de bescambrillii.
Cientos. Tuteador.
Tutejador. Qui tuteja.
Tutejauíent. Ac. de tu-
tejar. Tuteamiento, tuteo.
Tutejar. ï'uíear, dar de tu.
Tutela. La procuració ó
carrech de tutor. Tutoría.
Tuti. V. Tule.
Tutor. Defensor. Protec-
tor. Eixir ó estar lora de
tutor. Fr. fam. .Salir de
mantillas ó pañales.
Tutoria. Tutela.
Tuxo.«i. Pta. Ervato.
Tuvt.V. Tothom.
Ulceratíu. Ulcerante.
UII. En sas priucip. acceps.
Ojo. Forat ó anell per
aiiont passa lo manech en
algunas eynas. Anillo. L»
de cada estreb ahonl s'
assegura la corretja. A trí-
cese. yiaWa del filat. .1/(1-
lla. Locapdell de algunas
verduras. Cogollo, repollo.
Especie de coronela que
queda en algunas fruylas
en la part ahonl eslava la
flor. Ombligo. V. Borró» >
Lluna. 111 de bou. Pía. 1
.Vagarzuela , manzanilla I
hedionda, buftalmo, cótu- m
la fétida. Olleta pelila.fif- ■
cherito,pucheruelo. Naut. Ç
Pessa de fusta que forma
lo acabament de la proa
en las naus. Cuadernal,
motón ciego, rigola ciega.
ULL
branqtie.V. de calápal. O/o
de sapo. De Cristo. Pta.
l7iula. lli de col. V. Cap-
dell. l'il de las llavors.
Germen, lli del cart. Ci-
ma. III del cul. Ano, oje-
te, sieso, lli dels arbres.
Boton, gromo, lli de poll.
Callo, clavo. Ull de torl.
Turnio , ojo atravesado.
l'U gassó. Ojo de gato, lli
jrirat. Ojo de besugo. 111
negre. Ojinegro. Cerl
peix. Oblado. A ull ó á
liell uU. Adv. Sens pes ni
mesura. A granel , « bul-
lo. á ojo de buen cubero,
alzadamente. Cauíer al
níl. Fr. Agradar mólt.
Henchir ó llenar el ojo.
Kér r uU. Fr. Fér V ullet.
liuiñar. Fér ull. Fr. Con-
valéixer lo malalt. Alear.
Tráurer borró las plan-
las. Germ/üa/'. echar ye-
mas, brotar. Fér ull lo
reí desprès de núvol. Des-
enrapotarse. Inflamació
ó doior de ull. (Jftalmui.
Mal de ull. Aojo. Mal
ull. Fascinación. Mirar
ab 1' ull esquerre ó de
mal ull. Fr. Mirar de
■mal ojo (I de rabo de ojo.
Xina del ull. Pupila, ni-
ña. Obrir 1' ull. Loe. Es-
tar alerta. Ojo avizor.
(Jui ull pren. Aojador.
Tenir bon ull. Fr. Te-
ner linu ó piuho. Tráurer
r ull de algun instru-
ment. Desojar. Tráurer
un ull. Entortar. V\. llis.
Vista. Vista. Ulls blanchs.
Ojos overos, llis blaus.
Ojizarco , ojos garzos.
Ulls brillants. Ojos cen-
telleanies. llis de ga-
lápat. Ojos saltones, pre-
ñados ó reventones. Ulls
tle gos. Ojimorenos. Ulls
de metall. Min. Clavos.
I'lls de pussa. Ojos pe-
gúenos, ojitos, llis es-
•^arriats. Ojos curiosos ó
errantes. UUs esqueixats
ó esquinsats. Ojos rasga-
dos. Ulls molls ó moll de
ulls. Qui pateix fluxió en
«"lis. Cegatoso , ojos tier-
DIC. CAT. CAST.
ULL
nos , cegajoso , tierno ó
blando de ojos. Qui fàcil-
ment plora. Ternejón, ter-
nerón, llls vius. Ojos bri-
llantes, bulliciosos , bai-
ladores, ojirisueño, ojiale-
gre. Ab los ulls. Adv
(Jcularmente. Anar algu-
na cosa ais ulls del cap ó
de la cara. Fr. Anar mólt
cara. Valer ó costar un
ojo de la cara. A ull
cluchs. Adv. A cierra ojos,
á ojos cerrados, á cegarri-
tas, á ciegas. De ulls par-
dos. Ojimoreno. Entelarse
los ulls. Fr. Vidriarse,
quebrarse los ojos. En un
obrir y tancar de ulls
Adv. En un abrir de ojos,
en dos paletas. Ferhi ulls
ó fer UMs ulls com unas
taronjas. Fr. Echar el ojo
ó tanto ojo. Fér los ulls
grossos. Fr. Hacer la vis-
la gorda, disimular. Fér
uUs. Fr.V. Obrir los ulls
Fer véurer los ulls veris
Fr. fam. Costar una cosa
mòlt traball y afany. Ha-
cer sudar la gota tan gor-
da, devanar los sesos. No
poder reduhir á algú a
que fassa lo degut. iVo
poder hacer carrera con
alguno. Girant de ulls. V.
lllada. Girar ó torcer los
ults, Fr. Volver los ojos ó
la vista, trabar la vista.
Llambregar los ulls. Fr.
Despabilar los ojos. No
aclucar ó no tancar los
nlls. Fr. Xo pegar el ojo
ó los ojos. No deixarse
ulls. Fr. Faligarsels, mi-
rar mólt V ab atenció. De-
sojarse, despestañarse. No
pérdrerhi 1' ull. Loe. No
deixarho de ull. i\o per-
derlo de vista. Obrir los
ulls. Fr. Abrir ó avivar el
ojo. Passarbi 'Is ulls. Fr.
Dar un vistazo o unaojea-
■ da. Plorar ó rajar los uUs.
Fr. Lagrimar. Saltar ios
uUs de la cara ó del cap.
Fr. Tenir los ulls molt
vius. Bailar los ojos. Ta-
parse 'Is ulls. Fr. Vendar-
ve los ojos. Tenir los ulls
ULL
i4í»
al clatell ó pega ais ulls.
Fr. fam. Tener telarañas
en los ojos. Tenir ó lerse
ulls de poli. Fr. Encalle-
cer. Torcer los ulls. Fr.
Volver los ojos.
l.'lia<la. Ojeada, mirada,
guiñada, vista, vistazo.
.4b una ullada. Adv. En
un abrir y cerrar de ojos.
Clavar una ullada. Fr.
Echar la vista encima.
Pegar ulladas. Echar el
ojo ó tanto ojo.
Ullal. Dent. Colmillo, dien-
te canino. Lo portell ii
obertura pera desayguiu
alguna cequia. Sangra-
dera, nial de porch sen-
glar. Navaja. Pl. lllals.
Duales. Arrancar los u-
llals. Fr. Dcscolmitlar.
Cosa de ullals. Colmillar.
Qui té graus ullals. Col-
milludo. Tenir ullals. Fr.
V. Tenir bigotis.
I tlaláí^. Aum. Colmillazo.
l'tlar. Mirar, obser\ar ab
atenció y recato sin ser
vist. Avizorar, hacer la
acechona, atisbar. nc-
c/iar. Mirar fixament yab
mòlta atenció. Ojear. Ob-
servar dissimuladament
lo que altre diu ó fá. Me-
rendar, mirar furtiva-
mente. Tráurer uUs las
plantas. Pulular, echar
yemas ó retoños, r. F'èrse
poros en algun cos. £.s-
ponjarse , ahuecarse.
l'Ilaíitrar. Acebuchal.
lJla.«tre. Arb. Acebuche.
lllat. Que té ulls. Espon-
joso, con ojos , poroso.
Ulejar. V. Ullar.
Hiera. Vidre graduat pe-
ra véurer fins a certa dis-
tancia. Anteojo, lente. U-
llera de algun instrument.
Ojo. Ullera de llarga vis-
ta. Catalejo. Vidre de u-
llera. Luneta. Pl. Ulleras.
Lo instrument compost
de dos vidres graduats
segons la vista de la per-
sona que deu usarlos. j1?!-
teojos, antiparras, gafas,
espejuelos. Ulleras de tea-
tro. Binóculo, gemelos.
•29
450
ULT
Qui fa ulleras. V. Ullerer.
Lo circol quasi morat que
's pinta al rodedor del
ull. Ojera. Qui fa ulleras
de resultas de alpun ac-
cident, fam, ó pesar. Tra-
sojado, ojerudo.
lllerer. Anteojero, fabri-
cante de anteojos.
I'llet. Dim. de ull. Ojuelo.
ojito, ojillo. Forat rodó
que s fa en la roba. Oje-
te. Lo forat en los punts
de las velas pera "1 pas
de ala;un deis caps. Olla-
do. ollao. Foradet que 's
fa en las corretjas pera
que hi entre '1 pungant
de la civella.Pi/n/o.Árch
del mos del fré. Espejue-
la. Empeltar de ullet. Fr.
Ingerir de escudete. Fér V
ullet. Fr. Guiñar, hacer
del ojo. Fér ullets. Fr.
Ojetear, (ullets. Ojetera.
llíetera. Reforts deis
lllpéndrer. Aojar, fas-
cinar, hechizar. {do.
l'llprés. Aojado, fascina-
llinaci. Bot. Semblant al
om. L'imáceo.
tintaria. Y. Herba del
pobre home.
t'lniat. Especie de sal
combinada ab ácit úl-
mich. l'lmato. {L'lmeo.
3. Iniicli. Semblant al om.
t Iterior. Lo que ha de
venir ó suceehir. Futuro,
reñidero. Lo que s' exe-
cuta ó diu després de al-
tra cosa. Posterior.
llteriornient.Adv. Pos-
teriorment, després de un
temps. Posteriormente.
l'ltini. i'ltimo. postrer,
postrimero, terminal, pos-
trero. Menor. Menor, no-
vísimo. Lo fi ó terme á que
's dirigeixen las accions.
Blayico, termino , fin. En
lo joch, lo jugador dar-
rer. Zaga, cola, pié. V.
Cua. Estar als últims. Fr.
Estar entera! de una co-
sa. Calar, estar al cor-
riente. Estar pròxim á
suceehir alguna cosa. Es-
tar á punto de. Per últim.
Adv. lllimament./'or ^n,
UMP
finalmente, al cabo.
l'ltimadanient. Adv.
Últimamente, finalmente.
■.'Itiiuanient. Adv. Fi-
nalment. Al cabo, por úl-
timo. Novament. Recien-
temente, nuevamente. Fins
al últim. Supremamente,
últimamente.
lltra. Prep. Mes enllá,
mes endavant. Mas alia.
A demés. Ademas.
l'Itrajador. Lo que cau-
sa ó inclou ultratge. Ul-
trajoso, (trasmarino.
lltramarí. Ultramarino,
ntrau.<«a i.K). Adv. A tot
Uans. A todo trance.
l'Itraports. Ultramontá.
Ultramontano, (esfuerzo.
l'Itrapotencia. Ultimo
■.Itratge. Ultrajamiento,
ultraje. (culo
l'nibracle. Bot. Utnbrá-
l~nibrei-Ia. Parasol petit
Sombrilla. Lo paraygua
molt fi y adornat sota del
qual sepórta '1 Santíssim
Sagrament. Pa/io.
Vinlirivol. Sombrío, um-
brío, sombroso. V. Om
brivol. (lleno, completo.
l'niplert. Pié. Llenado,
luiplir. En sas princip
acceps. itoiar. Posar una
cosa dins de altra. Hen-
chir, embutir. DoriAT, atri-
buhir alabansas y altras
cosas inmateriafs. Col-
mar, atestar. Cumplir ó
acabar algun número.
Completar, acabalar. Po-
blar. Poblar, ocupar, i-
7iundar. Cubrir. Cubrir,
enfundar, rmplir de al-
gun mal. Fr. Plagar. Im-
plir de palla. Fr. Inlro-
duhir faramalla, cosas de
poca substancia entre las
importants. Meter ripio.
Implir lo buch. V. Buch.
Lmplir lo cap de vent. Fr.
Inflar, envanecer, l'm-
plir los sachs de blat. Fr.
Envasar.
lniplir«(e.r. Inflarse. Hin-
charse. Engreixarse. £«-
gordar. Enfadarse. .4/ií-
farse. Fastiguejarse. Fas-
tidiarse. Posarse abun-
UNG
dancia de alguna cosa so-
bre altra. Plagarse.
lo. Uno. L'n per un ó de
un á un. Adv. Uno á uno.
Un ó altre. Adv. Algú.
Alguno, uno de tantos, tn
que altre. Adv. Tal cual.
Un y altre. Ambos, en-
trambos. De un á altre.
Dentrambos. Lo un des-
prés del altre. Adv. Uno
tras otro, sucesivamente.
Inánini. Unánime.
l'nció. Untura. Untura,
ungimiento. Moviment de
gracia. Inspiración.
Enciobari. Med. Lloch
pera péndrer las uncions.
Sudatorio.
l'ndécini. Undécimo, on-
ceno, (dísono, undisonante
Undis.•ionant.'Poét. í'n-
Ifiicliva^aiit. Poét. Undi-
Inúóti. Unduloso. [vago.
I nllai*. V. Inflar. ¡dor.
■.'ngid«>r. Untador. Unta-
1. uginient. V. Unció.
I ngir. V. Untar.
Ingla. En sas princip.
acceps. Ui'ia. Grapa. Gar-
ra.^aut. L' extrem ó pun-
ta de cada brasdel ánco-
ra. Pico de loro ó de ¡xi-
pagayo.y. Peulla, Casco.
Ungla de ase. Pta. Cepa
de caballo. Ungla de ca-
ball. Pta. Potaje caball.
Far/ara. Ungla ficada dins
de la carn. Ut'iero. Arran-
car las ungías. Fr. Desu-
ñar. A ungla de caball.
Adv. A todo escape. Cla-
var la ungla. Fr. í/incar
ó meter la uña. Fér cor-
rer la ungla. Fr. Escamo-
tear, raspar, ir a la ras-
pa. Llarch de ungías. Qui
las té llargas. Uñoso. Ua-
dregot. Hatero, garduña,
rapiñador. Saber ó tenir
per lo cap de las ungías.
Fr. Tener en la uña. Trau-
rer las ungías. Fr. Defen-
sarse. Mostrar los colmi-
llos, sacar los pies de las
alforjas. Valerse de tota .
la habilitat, ingent ó for-
sa. Apurar el ingenio,
car las uñas.
Cnglada. Impressió quef
I lor- :
j, sa-l
(lllnl
uní
's fa ab la ungla. Uñada,
uñate. Ferida feta ab la
ungla. Uñarada, araño.
Xlnglaíísa. Aum. Uñazo.
Ungiera. V. Inguer.
i;n$;leta. Joch de noys.
Crucillo, alfileres. Dim.
de ungla. Uñita, uñuela.
l'nglut. Ungía de animal.
Pesuña, uña, zapatilla,
carnicol. V. Únglassa.
Ungüent. Ungüenlo. U.
san>:uqul. Amaracino. U.
de contra cas. U. de li-
targirio. Lo que 's fa de
cals viva pera arrancarlo
pe!. Atanquía.
Ungüenter. Ungiientario
Unguer. Carnet que s' al-
sa a la vora de la ungla.
Uvero. {lar.
Unicb. Único, solo, singu-
Unicorn. Pedra. Unicor-
nio. V. Alicorn.
Unicuüipiclal. Que té una
sola punta. Unicuspídeo.
X'nüianient. Adv. Junta-
mente. (Uniformemente.
Uniformantent. Adv.
Uniforme. De acort. Con-
forme, acorde, concorde.
Unil«»riui(at. Conformi-
tat. Conformidad. L'nani-
milat. Unanimidad.
Unigénit. Unigénito.
Uní«>. En sas princip. ac-
ceps. Union. Composició
■que resulta de la mescla
de duas cosas. Incorpora-
ción. Inmediació de una
cosa ab altra. Inmedia-
ción, proximidad. Con-
nexió ó enllás. Conexión
■coordinación , enlace. Lli-
gadura ó enllassament de
una cosa ab altra. Liga
:on, ligamento, trabazón,
■coligación. Vincle. Fí'tjcu-
lo, yugo, alianza, estre-
chez. L'nitat. Unidad, con
junción, conglobación. La
juntura deis ossos. Co-
yuntura, comisura. La
juntura de dos cossos per
sos extrems. Empalma-
dura. Unió del matrimo-
ni. Coyunda. Unió deis
ossos. Artículo. Sens u-
nió. Adv. Desunidamente
Unir. Lligar, enllassar.
UNT
Trabar, enlazar. Juntar
dos ó mes cosas entre si
formant un tot. Juntar,
adunar, unificar, conca-
denar. Relacionar, pro-
porcionar tracte ab altre.
Poner en relación , hacer
conocer. V. Aplanar, Em-
piular. Unir las voluntats.
Ligar. Unir las pedras.
Engrapar. Unir los caps
de fusta, corda, etc. Em-
palmar. Blas. Unir los
escuts de armas. Acolar.
Unirse, r. Associarse. A-
sociarse, aliarse, confede-
rarse, coligarse, estrechar-
se. Concertarse. Conve-
nirse.I' nirse estretament.
Entrañarse. {sono.
Unis.«ó.Mus. Unisón, vní-
Unissonancia. Conso-
nancia. Acuerdo.
Unit. Unido. y. Pla.
Unitat. Uniformitat. Uni-
formidad, acuerdo.
Univer.«í. Lo conjunt de
totas las essencias cria-
das, y també lo globo de
la terra. Universo. Pl. Lo
mateix que tots. Todos.
I' iiiver.<sal. General, mòlt
comú. General.
Univeríüaluient. Adv.
Generalment. General-
mente, (blant.
Univocli. Univoco.X. Sem-
Unsa. Part de una lliura.
Onza. Unsa de or. Mone-
da. Doblón de á ocho. Pe-
sar, véndrer ó donar per
unsas. Oncear.
Unt. V. Untet.
Untada. Untura, acció de
untar. Untamiento.
Untaiuent. Untura.
Untar. Aplicar alguna co-
sa crassa ó viscosa. Un-
gir, bañar. V. Embetu-
mar, Empastar. Untar ab
oli. Aceitar. Untar la lla-
na ab oli. Encorrear. Un-
tar las pells en las blan-
querías. Apellar. Untar
per sobre. £níre«íJÍar.Un-
tar lo carro. Fr. Fér rega-
los per obtenir alguna
mercé. Untar las manos
Untat. Lardoso, pringoso,
grasienlo, pringón.
URN 4o f
Untet. Materia á propòsit
pera untar. Unto. Greix
ó porquería. Pringue.
Qualsevol cosa que sua-
visa I' ánimo ó la volun-
tat. Ungüento. P\. Untets.
Diner per sobornar. Un-
to de rana. Haverhi un-
tets. Fr. Haverhi algun
regalo. Haber albricias.
Untos. Untuoso, un toso.
Untositat. Untuosidad.
Untura. La acció de un-
tar. Untadura, untamien-
to. Quant es ab oli con-
sagrat. Unción , crisma-
ción. La materia ab que
s' unta. Untadura. Med.
Certa composició pera a-
blanir,que es un medi
entre oh y ungüent. Li-
nimento, linimiento.
Upa. Interj. Apa. Aupa.
Fam. Pro , tono. Fastuo-
sidad. Gent de upa. Loe.
fam. Gente de tono, de im-
portancia, {no.
Uracá. Huracán , torbelli-
Urac4». Anat. Uracho.
Urano.scopi.Peix de mar.
Uranoscopo.
Urat. Quim. Urato.
Urbananieut. Adv. Cor-
tesanamente.
Urbanitat. Cortesanía, ci-
vilidad, politica, atención^
comedimiento.
Urilitlor. Lo instrument
pera urdir. Urdidera.
Urtlini. V. Urdit.
Urdir. Projectar medis
ocults pera lograr un ob-
jecte reprobaf. Tramar,
forjar, fabricar.
Urrtit. Efecte de urdir. L'r-
dido. Lo conjunt de fils
ordenats pera posar al te-
ler. Urdimbre, urdiembre,
cadena, pie.
Urenga. Pta. V. Orenga.
Uréter. Anat. Urétera.
Urgentment. Adv. Ur-
gentemente, con urgencia,
Urgir./»)síar, apretar, pre-
cisar. (Orinar.
Urinar y sos derivats. V.
Urna. Lo vas ó caixeta en
que 's col-loca la hostia
consagrada en lo dijous
sant. .'Sepulcro.
452
YAC
i;r«V. Arbre. Acei-e , arce.
Del sucre. Arb. Arce sa-
carino ó del azúcar.
Urogall.Aucell.Orosfa/ío.
Altre aucell. Grigallo.
Vroiuel. Especie de móns-
Iruo. L'rometo. (Grapa.
Krpa. Garra, (iarra. V.
E'i'MÍ ó I rsit. Semblant a
un ÒS. I' r sino.
Irticinicb. Bol. Sem-
blant á la ortiga. Urticeo,
■urlicineo. Itiga.
Urtiga u Ortiga. Pta. Or-
is. Pron. pers. Vos y á vo-
saltres. Os, « vosotros. La
acció y efecte de usar al-
guna cosa. Uso. Practica,
costum. Practica, hábito,
ejercicio. A us. en us, se-
gons us. Adv. L'sadamen-
ie. De US. Adv. De surti-
do, de gasto común. Fora
■de US. Adv. Desusada-
VAD
mente , inusitadamente.
Segons US. Adv. Usada-
mente. {A uso, al uso.
Esadaiuent. Adv. A us.
Usansa. Usaje.
E'sar. Emplear, consumir.
Gastar, consumir. Posar
en practica. Practicar, r.
Consumirse. Gastarse.
Vmat. Mitj gastat pel us.
Traido, servido.
l'satje. Lsansa. Usaje.
Uíiflerruyt. Usufructo.
■;s»>ar. Azvzar. aperrear.
Vasta, üefioria , vueseño-
ria, ruesaseñoria. {ria.
l'sti«». I aso ó urna cinera-
Vtiual. Lo que s' usa ab
facilitat. Tratable.
l'siifViicte. Usufructo.
VHufructusiri Fructuario
■."suCrujt. V. Lsdefruyt.
l»«ura. Interés ó lucro,
/.ojfro. Donar, péndrer ó
VAG
deixar á usura. Fr. Usu-
rear, usurar, logrear.
E'surari. V. Usurer.
Usurer. Usurero, logrero,
renovero. ision.
■.'«urpació. For. Intru-
Isurpador. Intruso.
l'tentiiilís. Pl. Ajuar.
Iterí. Uterino, uteral.
I.'til. Provechoso, interesan-
te, conveniente.
l'tilisar. Dar utilidad.
Utilitat. Provecho, conve-
niencia, interés, cómodo.
Itilós. Lli!. Útil. Inario.
Itúpich. Visionari. Fisío-
l'tricul. Bot. Utrículo.
Utxavar. Arquil. Ochavar
Itxavat. De vuyt costals.
Ochavado, octagonal.
Ivirar. V. Ovirar. •
l'y. Inlerj. de dolor. .4 i/.
lyl. V. Lll.
V.
V. Es Uelra numeral y val
cinch ; antiguament ab
una rállela sobre valia
.'iOOO; es abreviatura de
Vostè y Vusté. Usted.
\'a. En "sas princip. accep.
Vano. Frívol. Frivolo. In-
flat, superbiós. Vanidoso,
hinchado , vanaglorioso.
Insubsislent, poch dura-
ble. Vago, instable. In-
fundat. lanláslich. ulereo.
fúlil. Superfino , inútil.
Inútil , supervacáneo , su-
pe'r/luo, vacio. Débil ó
ílach, parlant del cap. Dé-
òil, flaco. En va. Adv. Va-
namente, en vago, en balde
Taca. Quant es jove. Ter-
■iiera. Vaca marina. Peix.
Rosmaro, manatí, mana-
to, pejemuller , lamantin.
Donar la vaca. Fr. Hacer
llar de culadas.
Tacaeió. Suspensió dels
traballs. Feria, huelga.
Pl. Ferias, feriados.
Vacada. Vaquería, boyada
%'acant. Vuyt, desocupat.
Vaco, vacio, vacuo.
Vacar. En las cátedras y
tribunals. Tener vacacio-
nes , cerrar el estudio , los
tribunales, etc.
Vacatur. Lo que ha de
vacar. Vacatura. íment.
Vaccl-iació. V. Vacil-la-
Vacii-lauíent. Irresolu-
ció. Perplejidad.
Vacil•lar. Dubtar, no sa-
berse resóldrer. F/ucíuar,
vacilar, dudar, titubear.
Vacilar. Evacuar.
Vacuitat. Vaciedad.
Vacuna. Vacunación.
Vacunar. Inocular.
Vacuu. V. Vacant.
Vadejable. Vadeable. es~
guazable.
Vadejador. Qui vadeja.
Vadeador. [to.
Vadejauíent. Vadeamie)i-
Vadejar. Passar de una
part a allra de riu. Va-
dear, psguazar, pasar á
vado. Tanlejar. Apear,
tantear, r. .Minvar los
rius y corrents de aygua.
Avadarse.
Vadeli. V. Vedell.
Vademeco. Cartera de
noy. Vade, cartapacio.
Vado. Vadera. V. Gual.
Vaf. Vaho. Llansar vaf.
Fr. Vafear, vahar.
Vaga. Anella. Armella.
Llassada. Lazada. Vara-
ció. Huelga, descanso. Es-
tar en \aga. Fr. Vagar.
Dit de las casas y ierras.
Descansar. ' (jar.
Vagajar. V. Vagamundc-
Vaganiundejar. Vaga-
mundear, vaguear, vagar,
holgazanear, bigardear.
Vagamundería. Holga-
zanería, vagancia, ociosi-
dad, poltronería, tuna,
Vaganiund4». Vagabun-
do, liolgazan, rago. ocio-
so, haragán, desaplicado.
Fer lo vagamundo. V.
Vagamundejar. deria.
Vagancia. V. Vapamun-
Vagant. Lo que vaga ó va
solt. Vagueante, vagaroso.
Vagar. Vagamundejar.
Vaguear. F;siar desocu-
pat. Vacar. V. Vagamun-
dejar. Be li vaga. Ad>.
Tant se me 'n dona. Poco
se me da ó me Íjr,porla.
Vagarejanient. Vacil-
VAJ
lacio. Vagueación. V. Ti-
tubcjament.
l'aíïare.jar.Titubejar. Va-
ciíat: fluctuar, dudar, ti-
tubear. Fèr tentinas. .4?!-
dar calamocano. V. Titu-
bejar. Balandrejar.
Tagar«'>N. Vagabundo, va-
go , ocioso , pelafustán,
panperdido. (mundejar.
Vagarrejar. V. Vaga-
Yagarro. Vagabundo, Iwl-
gazan, bordonero. Lo in-
secte. Zángano.
Vagatísejar. Vagamun-
dear, holgazanear, bordo-
near, vaguear.
Vaginaci. Que té la for-
ma de vayna. Vagináceo.
Yagínal. Relatiu a la va-
gina. Uterino.
Vaginifer. Que té una ó
mes vaynas. Vaginífero.
Yágit. Vagido.
Vago. Bigardo, venturero,
holgazan.Vér lo vago. Fr.
Vagamundear.
Vagó. Carro descubert ge-
ncralmenl empleat en los
lerro-carrils. Vagón.
Vagiiejauíent. Vacila-
ción. V. Titubejament.
Vaguejar. Vagamundear,
holgazanear, bordonear.
Vainilla. Pta. Heliotropo.
Quant se presenta cuber-
ta de cristallets y es mòlt
olorosa. V. escarchada ó
plateada. Quant li faltan
dits caràcters. V. boba,
pompona o bastarda, vai-
nillon. Composició de
vainilla. Pinole.\. Vavni-
Vaivé. Náut. Vaivén, (lia.
Vaixell. Nom genérich de
qualsevol embarcació.
Bajel, buque. Embarcació
gran de guerra. Navio,
■ buque de guerra. Eyna,
■vas de ierra ó pisa. I aso,
vasija. Bota mòlt gran pe-
ra posar vi. Cuba. Vaixell
de foch. Brulote.
Vaixella. Vajilla.
Vaixeller. Bajelero.
Vaixellet. Navichuelo.
Vaja. Interj. de despreci
ó enfado. Vaya , quita a-
llá. Exprés, pera animar
ó móurer. Ea, vavws, a«¡-
VAL
mo. Pera donar pressa.
Despacha, pronto, de prisa
ValclanientV. Baldament
Váldrer. Y. Valer. Vál-
drer menys. Loe. Venir á
menos. Descender, perder
el valor, mérito o impor-
tancia alguna cosa.
Vale. Vcii llatina usada
pera despedirse. Dios te
guarde ó te dé salud. Pa-
per de obligació ó segur.
Albaran, seguro.
Valed4»r. Afavoridor. Pro-
tector. Lo que deu valer.
Valedero, ¡irme.
Valeig.«>. V. Baleigs.
Valeusa. Estimació. V'«-
lor, estimación. Valor. Va-
lentía. Salut. Sanidad.
V. Valiment.
Valent. Valiente, valeroso,
bizarro, bravo, varonil,
arrogante, tieso, esforza-
do. De valent. Adv. Ab
vehemencia. De recio.
Valen(¿»>. Aum. Valerita-
cho, valentón, valentonazo
Valentía. Bravura, arro-
jo, intrepidez, proeza, e-
nergia, esfuerzo.
Valentnient. Adv. Vale-
rosamente, con ánimo, ha-
zañosamente.
Valentó. V. Valenlás.
Valent«»na(la. Bravata.
Corazonada. Fanfarrona-
da. Jactancia.
Valer. Equiváldrer. Equi-
valer. Merèixer. Merecer.
Importar. Importar. Va-
ler mes. Preponderar. Va-
ler una India. Fr. Valer
un ojo de la cara. No po-
derse valer. Fr. No poder
móurerse ó móurer algun
membre. No poderse me-
near, no poder menear.
V. Valerse.
Valeriana. Pta. Yerba be-
nedicta. Valeriana verme-
lia. Pta. Amores. Valeria-
na major. Pta. Valeriana
de jardín ó fii. Valeriana
roja. Yerba de S. Jorge,
amores mil de jardinería.
Valeróíi. Valiente, intré-
pido, animoso, esforzado.
Valerosament. Adv. Ha-
zañosamenle.
VAM 453
Valerse, r. Preváldrerse.
Prevalerse, acogerse, usar^
Recorrer, aprofitar. Re-
currir, echar mano. Va-
lerse de sas manyas. Fr.
Hacer sus habilidades.
Valetg.s. V. Baleigs.
Valgut. Valido. (1er.
Valia. Valor. Valor, \.\a-
Validaciú. V. Validitat.
Validitat. Firmesa. Vali-
dación, estabilidad.
Valiment. Privansa. Fa-
vor, protección, valia. Te-
nir valiment. F'r. Tener
privanza, privar.
Válit. Ferm. Válido. Ser
válit. Fr. Valer.
Vall. Planura de terra en-
tre montanyas. Valle. Si
es estret. Cañada. Circuí
format de terra alsada ó
altra cosa que li servesca
de defensa. Vallado. Ex-
cavació llarga y estreta.
Zanja, foso. Es'pay entre
tira y lira deis arbres,
etc. Almanta. Fort. Zapa.
Trinxera de campament.
Atajo. Vall pantanos.
Marjal. V. Fossa, Clot.
Vallar. Cercar, rodejar de
un vall. Valladear.
Vallejar. Agrie. Arropar
las viñas, {valls. Vallar.
Vallsejar. Fortificar ab
Vallugar. V. Bellugar.
Valona. Adorno del coll.
Cuello. V. Baiona.
Valor. Válua , preu. Pre-
cio, valia, valoría, cuan-
tía, ?«o/ite. Animo, esfors.
Coraje , esfuerzo , ardi-
miento, brio, denuedo, bi-
zarría. Tenir mòlt valor
ó ser de mòlt valor. Fr.
Valer mòlt. Valer mucho ^
ser de mucha estima, pesar
Valorar.Donar preu.Jt'a-
lorar, poner precio, tasar.
Valoría. V. Preu.
Val«»r«>s. V. Valerós.
Válrer. V. Valer.
Válua. Valor, valia.
Valuaci«'>. V. Avaluado.
Ab valuació. Adv. Apre~
ciadamente. (luar.
Valuar. Tasar. V. Ava-
Vamá. Interj. Ja, espera,^
prou. Ya, aguarda.
434 VAQ
Vampir. Especie de rat-
penatgros. V'aniniro. Cob-
diciós, logrer. Usurero.
Vauipirich. Semblant al
vampir. Vampirido.
%'ani|tiri««ine. Creencia
en los vampiros. Vampi-
riamo. Codicia, inhuma-
nitat. Codicia , crueldad,
usura. [ranidad.
Vanagloria. Jactancia,
Vanagloriarse, r. Jac-
tarse, blasonar, ostentar.
Vanaglorió^. Jactancio-
so, vanidoso.
Vananient. Adv. En va.
Inútilmente. Ab supersli-
ció. Supersticiosamente.
Vandálicb. Usurpador
Usurpador, vandálico.
Vandalisme. Vanda lismo
Vane. Adv. Vanament. Va-
ñámente, neciamente.
Vanet. Dim. de vano. Aba-
nillejo. abaniquillo.
Vaniloqiieneia. l'anilo-
cueneia. (cuente.
VauíloqUent. Vanilo-
Vanitat. Presunción, pre-
suntuosidad , desvaneci-
miento , devaneo , viento.
Fèr vanitat. Fr. Hacer os-
tentacion ó gala.
Vanitó.<!i. Vanidoso, vano,
copetudo, va/wglorioso.
Vano. Instrument pera
fèrse ayre. Abanico. La
cua del pavo real, del gall,
etc. fíueda. Cop de vano.
Abanicazo. Fabricant de
vanos. Abaniquer-o.
Ván4»va. Frazada. V. Flas-
sada, (to, exhalación.
Vapor. Vaho, humo, hali-
Vapitrada. Vaharada.
Vaporar. Evaporar. £i-a-
¡wrar, eahalar.
Vap<»risació. Evapora-
ció. Eraporizacion.
Vaporós. Que llansa va-
por. Vaporable.
Vapular. V. Assotar.
Vaquejar. Vaquear. \
Va«|uer. Pastor de vacas.
Vaquero, vaquerizo. I
Vaqueriu. Vaqueril. \
Vaqueta. Bastó ó verga
de picador. Baqueta. i
Vaquetejanient. I Vyu&•
teamiento. '
VAS
Vaqnetejar. Castigar ab
vaquetas. Varear.
Vara. Cástich. Palo, vara-
palo. Vara de Jessé. Pla.
Amiga de noche, vara de
Aaron. Cop de vara. la-
razo, varapalo.
Varada. Cop donat ab una
vara. Varazo, varapalo.
Encallament de barco.
Zabordo, varadura, za-
bordamiento.
Varadera. Náut. Pessa de
resguart. Postelero, defeiv-
sa, varadero.
Varar. >"aut. Tráurer la
nau á la platja. Zabordor,
abarrancar, ensecar. At-
ribar ab la quilla al fon-
do. Encallar.
Varassa. Aum. Varejón.
Varat. Peix de mar. Cab(i-
lla, alecho, sarda.
Vareta. Dim. de vara. Va-
rilla, varita. Anar de va-
reta. Fr. fam. Tenir cam-
bras. Irse de vareta, tener
seguidillas. (Variable.
Vari. Vario , diverso. V.
Variable.. Vut/ab/í', vario,
inconstaiUe, ligero, move-
dizo, voluble, versátil.
Variació. Mudanza , di-
versidad , variedad, dis-
crepancia.
Varianient. Adv. Ab di-
ferencia. Diversamente.
De varios modos. Varia-
damente, con variedad.
Variar. Mudar, diferen-
ciar, distinguirse. Variar
de ocupació. Desensebar.
Varietat. Diferencia. Di-
ferencia, diversidad. In-
constancia. Mutabilidad.
Varilla. V. Branilla.
Vario. Variable, incons-
tante, diverso.
Varis. -Med. Várice.
Varó. L' home. Varón.
Sant varó. Home bo pero
de poch alcans. ñuen
Juan, santo varón. (Viril.
Varonil. Cosa de varó.
Varonilment. Adv. Vi-
rilmente, animosamente.
VaronÍTol. V. Varonil.
Vas. Got. Va.w. Lna de las
coastel-lacions australs.
Copa. V. Tomba. Vas de
VEG
las flors. Campana, flo-
rero. Vas perales sacrifi-
cis antichs. Patera. Vas
pera sublimar. Aludel.
Vas pera tastar lo vi.
Catavino. Vas petit per
béurer. Cortadillo.
Vascular. Pie de vasos,
venas, etc. Vasculoso.
Vasera. Vasar.
%'assall. Vasallo, subdito.
Vassallatge. Vasallaje.
Vast. Vasto, extenso, di-
latado. V. Bast. (cini.
Vaticinanient. V. Vati-
Vaticini. Pronóstich. Va-
ticinio. Resposta dels
oracles. Oráculo.
Va\ell. V. Vaixell, (ma.
Vava. Interj. Vaja. Ea, to-
Vayl. V. Vall.
Vaynilla. Pta. sarmento-
sa. Vainica.y. doble. Pta.
Agerato. V. Vainilla.
Vayvé. Moviment encon-
trat de un eos. Fluctua-
ción, vaivén. Naut. Corda
prima de tres caps. Baiben
Vectigal. Tribuí. Tributo,
¡techo, gabela, imposición.
Veda. Feda miento, coto.
Alsar la veda. Fr. Desre-
dar, desacotar, levantar,
quitar el coto.
Vedanient. V. Veda.
Vedar. Destorbar ó em-
barassar la execució de
alguna cosa. Impedir. Pri-
var. Privar, suspender.
Vedat. Lo camp ahont no
se pot entrar. Vedado, coto
Vedell. Lo bou ó vaca jo-
venels y sa carn. Becerro,
ternero'. Lo de un any.
Añojo. Lo de dos anys.
Eral. Lo nonat. .Vonaío,
nir'iato. V. Bedell.
Vedella ó Vadella. Pell
adobada de ^aca. Vitela.
Vedellar. Parir la vaca.
Vedrier. V. Vidrier.
Veedor. Fiel.
Vegada. Número ó reite-
ració de accions ó parau-
las V '1 temps en que '&
lereh. Vez. Toro, tanda»
etc. Turno, tirón, vuelta^
Pl. .4utoritat ó jurisdirciá
comunicada a altre pera
obrar en son nom. Veas.
VEL
A vegadas ó alguna vega-
da. Adv. A las reces. Ca-
da vegada. Adv. Per orde
succesiu. Por re:, por re-
ces. De una vegada. Adv.
De un golpe, de una sen-
tada ó asentada. Massa
vegadas. Adv. Harías ve-
ces , harto. Tal vegada.
Adv. Acaso, quizás. To[a
vegada que ó una vegada
que. Exprés. Yaque, to-
das las reces que. Totas
las vegadas que. Adv.
Sempre que. Cuantas re-
ces. Una vegada y fora.
Exprés. L'na y no mas.
Vegetatiu. Vegetante.
Veguer. Bovater. Boyero.
Vegueria. Veguería, ve-
guerío, {intensión.
Vehemencia. Eficacia,
Vehement. Intenso , tn-
tensivo. ( Vehementemente.
Vehementment. Adv.
Veher. V. Véurer.
Vehi. Vecino , habitador,
habitante, morador. Es-
tar faltat ó Uunv de ve-
hins. Fr. Qui s' alaba á si
mateix. Tocar á laudes.
Vehi en termes. Confinan-
te, convecino, comarcano.
Vehible. Visible.
Vehíeul. Vehículo.
Vehinal. Vecinal.
Vehínanient. Adv. In-
mediatament. Próxima-
menle, vecinamente.
Vehinar. Avecindar, ave-
cinar, {dario.
Veliinar. Vecindad, vecin-
Veina. V. Veyna.
Veixar. Vexar. Vejar.
Veíxell. V. Vaixell.
Vei.\iga. Manesc. Ardin-
culo. V. Bombolla.
Veixigat4»rí. Vejigatorio,
vesicante.
Vel. En sas princip. ac-
ceps. Velo. Lo que 's po-
san las donas pera tapar-
se la cara. Antifaz. Lo de
las monjas. Manto. Pre-
test. Pretexto, color. Vel
prim. Velete. Tirar lo vel.
Manifestar. Correr el velo.
Vela. La vela gran ó dos-
ser, cuberta de drap. Tol-
do. Candela de cera. Bu-
VELL
jia. VelUa. Vigilia. Vela
llatina ó triangular. Vela
de cuchillo , o cuchilla.
Vela quadra ó rodona.
Vela de cruz, treo, vela de
fortuna. Amaynar velas.
Fr. Cedir. Arriar la ban-
dera, recular. Conlenir-
se. fíecoger velas . mode-
rarse. En vela. Adv. En
vent. En viento. Ferse a
la vela. Fr. naut. Levar,
dar la vela ó dar velas,
marear, velejear. Plegar
velas ó las \elas. Fr. Re-
coger vela, aferrar.
Velám. Naut. Conjunt de
velas. Velamen, velaje.
Velar. V. Vetllar.
Velatxer.Náut. Velachero
Velejador. V. Veler.
Veler. Barco lleuger y
també qui cuyda de las
velas. Velero. Teixidor de
sedas. Tejedor de velos.
Velet. Vel prim. Velete.
Velífer. Que porta ó está
cubert de veis. Velifero.
Vell. En sas princip. ac-
ceps. Viejo. Xnlich. Anti-
guo. Persona de mòlts
anys. AiKiano. Práctieh,
experimentat en alguna
professió. Veterano. Lo
qui tenint mòlts anys vol
fer lo jove. Potrilla, viejo
verde. Cosa dolenta y
mòlt usada. 3Ialo. Vell
caduch ó xaruch. Vejes-
torio, vejarrón, viejo cho-
cho. Vell peter. Fam. Zu-
Uenco, zullon. Pl. Vells.
Mayores, padres, (queria.
Vellaciuería. V. Bella-
Vellar. V. Vetllar.
Vellás. Aum. Vejazo, rie-
jote. rejestorio.
Vel-leitat. Inconstancia,
mutabilitat en los dictà-
mens. Veleidad, ligereza.
Velle.sa. Vejez, anciani-
dad , senectud, envejeci-
miento, ijecito , vejete.
Vellet. Dim. de vell. Vie-
Velló. Llana ó pell de ca-
da ovella. Tusón, vellón.
Pel moixi que ix sobre
del llabi. Bozo, relio.
Vellú«. Vellón, velludo.
Vellot. Vejete, rejestorio.
VEN
40O
Vellut. Cert teixit de seda
ó cotó. Terciopelo, vellu-
do. Vellut de coto. Velu-
dillo, pana, felpa. Pl. Ve-
lluts. Pta. Amaranto de
cresta de gallo, moco de
paro. Vellut de tres co-
lon. Amaranto pa}¡agayo.
Veiluter. Fabricant de ve-
llut. rííCío/je/ero,(e/Zií?ero
Vena. La llenca de tela
pera assegurar los reraey s
sobre el eos y per altres
usos. Venda. Lo ram de
metalls que "s cria sola
terra. Veta. Niimen poé-
tich. Xúmen. Conducto ó
canal per ahont circulan
los fluidos ó humors de
la economía animal. Va-
so. En lo molió la part
grassa en lo clatell. Mor-
rillo. La que 's posa á
las criaturas al acabar de
nàixer pera subjectar lo
drap que cubreixloUom-
bneol. Ombliguero. Vena
de boig. V. Ram de boig.
Vena de raanxiulas. Cir.
Galápago. Vena del Uom-
brigol. Ombliguera. Picar
la vena. Fr. Sangrar. .S'an-
grar. Ocórrer ab fecun-
ditat las especies ais poe-
tas. Soplar la musa. Po-
sar una vena ais ulls. Fr.
Vendar los ojos. Reven-
tarse una vena. Fr. Des-
cabezarse una renu.
Venal. Loque se ven ó es-
tá pera véndrer. Vendible.
Tiaurer á venal. Fr. Sa-
car á plaza.
Venalment. .\dv. Sórdi-
damente, (jor. Veyíado.
Venat. Cap dé cassa ma-
Venátieli. Lunático.
Vencer. Vencer, triunfar,
rendir. (rencejo.
Vene» y Vencill. Tramojo,
Veuila. Acció de véndrer.
Venta, rendición. Lo mo-
do de véndrer pública-
meet sens ninguna forma-
litat legal. f"e)if/eja.De bo-
na venda. Adv. Ve/ïdible.
Vendaval.Venldela part
del Sur, inclinat a ponent.
\oto. (drer.V. Venda.
Ventlíciú» Acció de vén-
'tíiO
VEN
VéHdrep. Vender, feriar.
Vendrer á cens ó a censal.
Tributar. Véndrer a car-
la de gracia. Ve7ider con
pacto ele retrovendo ó re-
troiendeiido. Véndrer á la
menuda. ¥t. Hacer plaza,
regatear , i-ender al por
menor. Véndrer al encant
públich. Almonedar. V.
Encantar. Estar per vén-
drer. Fr. Estar de saca.
Veneilor. Qui ven. Ven-
dedor, vendedera. Lo que
's pera véndrer. Vendible.
Lo taulell destinat per
véndrer. Mostrador.
Venediira»** Pl. Vendaje.
Venemar y sos derivats.
N . Veremar. (venenar.
ïesieuar. Envenenar. En-
Venenara. V. Apotecari.
Veneno. Tosigo, ponzoña.
%'enenits. Mortal . ponzo-
ñoso, retiino, venéfico.
Venera. Insignia. Placa.
Venerable. Venerando.
teneraeió. Reverencia,
culto. iVenei'ante.
* enerador. Qui venera.
* enerando. V. Venerable
Venerar. Respectar, fíe-
verenciar, honrar. Donar
culto. Adorar.
Véneta. Vena pera embo-
licar la sangría, etc. Ven-
daje. Vena petita del eos.
Venica, venilla.
Veniaiment. Adv. Leve-
ment. Levemente.
Venider ó Venidor. Veni-
dero, futuro, venturo. Pl.
■Sucesores, descendientes.
Venir. Seguirse, provenir
una cosa de altra. Deri-
var, nacer. Arribar. Lli-
qar. Acométrer. Acome-
ter. Convenir. Estar, ad-
herirse. Recorrer. Recur-
rir. Resóldrerse á tractar
ó fer alguna cosa. 7r. Pro-
posar. Proponer. Eixir ó
resultar. Salir. Inferirse
una cosa de altra. Cole-
girse, seguirse. Venir á
compte. Fr. Tener cuenta.
Venir á menos. Fr. Desme-
drar . decaer , descaecer.
Venir á parar. Fr. Coin-
ridir. Venir l>é. Fr. Sen-
VEX
tar, acomodar, ser a pro-
posito. Venir datrás. Fr.
Seguir. Venir de nou. Fr.
Sorprender, coger de nue-
vo. Fèr venir. Yt. Llamar.
Fér venir be. Fr. Entre
artífices. Acoplar. Dispo-
sar algú las cosas a son
gust. Acomodar. No venir
de nou ó no venir res de
nou. Fr. So coger de susto.
Venja. Venjansa. Vengan-
Venjable. Vengable. {:a.
Venjaditr. Veiigador.
Venjausa. Venganza, des-
pique, ultraje, vindicta,
vindicación.
Venjar. Vengar, vindicar.
r. Vengarse. Despicarse,
desquitarse.
Venjatiu. Vindicativo, en-
conoso, vengativo.
Veuós. Que té venas. Ve-
noso. Lo qui le las venas
de las camas mòlt gros-
sas ó infladas. Varicoso.
Vénrer, V. Véndrer.
Vensó. Vencimiento.
Vent. Corrent del a\ re vio-
lent ó agitat. Viento. Va-
nitat , jactancia. Humo,
ventolera. Vent á fil de
roda. Naut. Viento por la
proa ó ¡tor el pico. Vent a
la quadra. Naut. Viento
de medio costado ó atrave-
sado. Vent bonansa. Náut.
Viento bo}>ancible.\'enl de
boca. Fr. Páranlas supér-
fluas y promesas vanas
Pastillas de boca. Vanas
amenassas. Fanfarroim-
das, baladronadas. Vent
de calma. Viento calmoso.
Vent del nort. Descuerna-
cabras. Vent de llevant.
Rabiazorras. Seni de mar.
VieiUo marero, virazón.
Vent de miij dia. Noto,
austro. Vent de ponent.
Céfiro. Vent de terra.
Viento terral. Vent escás.
Naut. Viento puntero.
Vent fort. Ventarrón.
Vent fort y fret. Polio.
Vent seré. /fe.<?a7ioi!. Fèr
á tots vents. Fr.- Menjar
ab dos queixós. Mascar a
dos carrillos. Fér vent.
Fr. ]'entear, ventilar, ven-
VEN
tar, soplar. Groh de vent.
Ráfaga. .Navegar a lols
vents. Fr. Irse con el
viento que corre. Pararse
'I vent. Fr. Echarse, cal-
marse el viento. Posar lo
vent al cap. Fr. Levantar
de cascos. Sallar lo vent.
Fr. Rolar, rodar, rondar
el viento. Ser vent de bo-
ca. Fr. Fanfarró. A'o íener
mas que palabras. Qui
ofereix molt y cumpleix
poch. (rastar pastillas de
boca. Tenir vent ó mòlt
vent al cap. Fr. Tener co-
pete o mucho co}tete.
Ventada. ^ ent fort y de
poca durada. Ventolera,
ventarrón , bocanada de
viento. Pak'jada. Apaleo.
Ventador. Qui venia 'I
Mal. Aventador. Especie
de forca pera \entar la
palla, grans, etc. Bieldo,
aviento. V. Ventall.
Ventaroclm. Ruedo petit
pera ventar lo foch. .4-
ventador. Fam. Noya. \t-
fia. V.Cuynera.
Ventall. "Qualsevol ins-
trument pera ventar. A-
banico. V. Vano. La cu;i
de algunas bestias. Mos-
queador. V. Ventafochs.
Ventalla. Reixat de llis-
tonets encreuhals. Celo-
sía. Biombo. Antipara.
Vidrieras movibles a ma-
nera de portas pera res-
guart. Puerta vidriera.
Ventallada. Abanicazo.
Ventallista. .4 baniquero.
Ventallola. Pórtela de
alguns instruments. Vál-
vula. Vanitat, vent. Ven-
tolera, jactancia.
Ventanient. La obra de
ventar los grans. Ventila-
ción. La obra de ventarse
ab lo vano o ventall, .iba-
niqueo, abanicamiento.
Ventar, .\giiar, tirar al
ayre alguna cosa. Aven-
tar, bieldar, ventear, aba-
lear. Esquivar las mosca^
ab lo ventall. Mosquear,
amoscar. Fér vent ab al-
guna cosa. .Abanicar, a-
rentar. Parlant de las
VEN
«ampanas, ferias donar
\oltas. Echará vuelo, lle-
varlas á pino. Pegar.
Cascar, sacudir, dar. Ex-
pel•lir, tráurer fora. E-
cliar, arrojar, lanzar, ex-
peler. Rebairer, donar al-
gun xasco. Echar en ca-
ra , rebatir. Tornar á
ventar. Reaventar.
'^''entalja y Yentatje. Ve7i-
taja, preferencia, preemi-
nencia, descuello, inejoria.
"*'eiitatjar. Avanzar, ade-
lantar, {ventajoso.
Venlaíjós. Aventajado,
t'entatjot«aiuent. Adv.
Ventajosamente.
l'entejar. Ayrejar. Ven-
tear. Fér veiit a algú. A-
ventar, hacer aire.
Yentijol. Ventolina, brisa-
Ventilar. Córrer, colar lo
vent. Ventear, (tisquero.
Ventí í^ca. Ventisco, ven-
Tentoiiiía. Vanitat, vent.
Ventolera. V. Vent.
Yent«'»s. Exposat als vents.
Ventoso. V. Flatos.
'Ventosa de tall. La que se
aplica abun gotet ó cam-
paneta de vidre sobre una
superficie sense escara ó
■de carn tallada. Ventosa
escarificada ó escarizada.
Posar ventosas. Fr. Atíi-
pollar, aplicar ventosas.
V^entositat. Cuesco, pedo.
Ventratla. Ventregada.
Ventrás. Auin. Ve7itron.
Ventre. En sas priñcip.
acceps. Vientre. Lo que
conté lo ventre princi-
palment en lo bestiar.
Mondongo. Lo prenyat ó
feto. Barriga, vtero, seno.
Ventrell. Estomago. Anat.
Abdomen. V. Débil. Es-
tómago desconsolado. V.
de poch. Obispillo. Baix
•ventre. Hipogastro. Do-
lor de ventre. Torozón.
Prim de ventre. Desbar-
rigado. Fér ventre. Tener
barriga. Vuydar lo ven-
tre. Fr. Descargar, exo-
nerar ó regir el vientre.
hacer del cuerpo.W Panxa
Ventregada. V.Ventrada
Ventrell. Estómago, ven-
VER
triculo. V. Pedrer. V. de
la cama. Pantorrilla. V.
deis animals. Molleja. O-
behir lo ventrell. Fr. Fér
la digestió. Retener, abra-
zar el estómago alguna
cosa. Tot li fa ventrell.
Loe. Todo lo C07}vierte en
sustancia ó provecho.
VentrelSaiia. Indigestió,
cruesa del ventrell. Em-
bargo, indigestión, empa-
cho del estómago, ahito.
Ventrellada en las cria-
turas. Valiarera.
VentreHejíca. V. Ven-
tresca. Moca.
Ventrellut. V. Ventrut.
Ventrera. Faixa del ven-
tre. Ventral.
Vesi tresca. Ventre dels
peixos. Ventrecha.
Ventrifiil. Anat. Ventrí-
culo. V. Ventrell.
Ventrut. Barrigudo, pan-
zudo, ventrudo, ventroso.
Ventura. Contingencia,
casualitat. Aventura. Bo-
na ventura. Art fabulós y
supersticiós pera endevi-
nar per las rallas de la
ma. Quiromancia.De ven-
tura. Adv. De sort ó acás.
De lance. Per ventura.
Adv. Tal vegada. Acaso,
tal vez. Pl. Estrenas deis
empleats. Regalías. Es-
trenas deis criats ó deis
oficis. Percances, (turón.
Venturas.<«a. Aum. Ven-
Venturer. Casual, con-
tingent ó qui divaga sens
ofici. Venturero. Lo ob-
jecte que 's ven ja usat.
De lance, de relance. V.
Aventurer, Venturos.
Venturós. Qui tè ventu-
ra. Venturero. Dilxós. A-
forttmado. ( Venusio.
Venusi. Especie de aram.
Venust. Sumament her-
mós. Venusto, bellísimo.
Venut. Vendido.
Venyar. V . Venjar.
Ver. V. Verdader.
Veranient. Adv. Ab ve
racitat. Verdaderamente,
verazmente, de verdad.
Veras. Pl. Verdad, reali-
dad. De veras. Adv. Ver-
VER
457
daderamente, de verdad.
Verás. Verídico, hombre
Veri». Verbo. {de veras.
Verbal. Fam. Superbo ó
mòlt excel•lent. .Soberbio,
excelente, precioso.
Verbenáeiel). Semblant
a la verbena. Verbenáceo.
Verberar. Bátrer, donar
cops. Percutir, cascar.
Verbigracia. Expressió
llatina equivalent á per
exemple. Por ejemplo.
Vérbol. Malaltia de la
pell. Empeine.
Verbola. Verbositat. Ver-
bosidad, parlería, parla,
locuacidad , labia.
Verbo."*. Locuaz, parlero.
Verbosanient. Adv. Di-
fusamente, {parola.
Verbositat. Locuacidad.
Verdaíler. Lo que conté
veritat. Verdadero, cierto,
vero. Llegitim. Legitimo,
genuino. Sens engany. In-
genjío. Efectiu. Real, efec-
tivo. V. Vendicb, Sa, Bo.
Verdaderaiuent. Adv.
Ab veritat. Ciertamente.
Afirmatiu. £71 verdad.
Verdanch. Renou del ar-
bre. Verdugón, renuevo,
vastago. Lo senyal Uarch
que queda en lo eos á cau-
sa de un cop. fuetada, etc.
Cardenal, verdugo. Fér
verdanchs. Fr. Acardena-
lar. Eixir verdanchs. Fr.
Acardenalarse.
Verdegaya. Vert ciar.
Verdegay o, verdegay.
Verdejar. Cubrirse de
vert la terra ó 'Is arbres.
Reverdecer, verdecer. Ti-
rar á vert. Verdear, ver-
deguear, tirar á verde. Se
diu de algunas fruytas
que al cullirse están poch
maduras. Estar verde.
%'erfleró. Especie de pet-
xina. Verderón, verderol.
Verderol. Aucell. Verde-
zuelo. V. Verderó, Vep-
dum. {ramada.
Verdesca. Enramada. £n-
Verdet. La flor ó rovell
del coure. Verdete, carde-
nillo, verdín. L'n poclL
vert. Verdecillo.
40Ï
VER
Verdeyar. V. VerJejar.
Verdolaga niaritinia.
Pta. Sayor}, cenizo blanco
Terdulagós. Verdolagi-
neo. f Verdura.
Verdor. Color vert viu.
Verdós.Lo que tira á vert.
Verdeante, verdecino, ver-
dino. Dil del blat vert.
Cerollo. V. Veri, {guele.
Verduguet. Náut. Verdu-
Verduguill. Navaja pe-
tita y estreta. Verdugui-
Verdiiler. Verdulero, (lio.
Verduiu. Aucell. Verde-
rol, vei'deron, verdezuelo.
Verdurer. V. Verduler.
Verecundía.V. Vergonya
Verecundo. V. Vergo-
nyós, (da, /tendero.
Vereda. Cami estrei. Sen-
Vereder. Qui porta la
venda ó avis. Veredero,
veredario. (lio.
Veredicte. Veredicto, fa-
Verema. Vendimia.
Vereinador.Qui verema.
Vendimiador. (miar.
Vereniar. Agrie. Vendi-
Verga. Lluch ó ram prim,
y sens fullas de algun ar-
bre ó mata. Vara, baque-
ta , vardasca. Verga de
embarcació llatina. Ente-
na. En los molins fari-
ners. Liare. En alguns
quadrúpedes, lo membre
ne la generació. Vergajo.
Rigor, cásiich. Palo, lá-
tigo, latigazo. Verga de
vesch ó envescada. Vare-
ta. V. Vit de bou.
Vergant. V. Bargant.
Vergas. V. Verpassa.
%'erga.ssa. Aum. Varapa-
lo, varal, varejón.
Vergasíiada. Cop de ver-
ga. Varazo, rardascazo,
varapalo. V. Verdanch.
Vergasseja«l«r. (jui ver-
gasseja. Vareador. Lo ins-
trument pera vergassejar
la llana. Zarzo.
Verga.»¡í»ejar. Pegar ab
la verga. Varear, ver-
guear. Batrer la llana ab
vergas ó altra cosa. Ba-
quetear, arquear.
Verge. Virgen. Verge ve-
neranda. Doncellueca.
VER
Vergell. V. Lluch, Plansó
Vergella. Verga, vara.
Verger. Verjel.
Verg<»nya. Vergüenza,
rubor, corrimiento, enco-
gimiento. Donarse vergo-
nya. Fr. Envergonyirse.
Avergonzarse. Fèr ver-
gonya. Fr. V. Envergo-
nyir. Pérdrer la vergonya.
Fr. Quitarse la mascari-
lla. Poca vergonya. Des-
vergonzado. V. Desver-
gonvit. Ser una vergonya.
Fr. iPonderar la inutilitat
ó grave defecte de una
cosa. Ser una mala ver-
güenza. Sens vergonya.
Desvergonzado. PI. Vèr-
gonyas. Las parts ve'rgo-
nyosas. Vergüenzas, par-
tes pudendas, (te.
Vergonyant. Vergotizan-
Vergí»nyó*i. Vergonzoso,
vergonzante, ruboroso,
bochornoso, pudendo.
Vergonyosa. Pla. Ver-
gonzosa, sensitiva.
Vergonyo««anient. Adv.
De un modo vergonyós.
Vergonzosamente. V. A-
fronlosament.
Verguejar y sos derivats.
V. Vergassejar.
Verguer. Sarment llarch
que 's deixa en los ceps.
Serpa. V. Bastoner.
Vergueta. Vareta, vari-
lla, vírgula.
Veri. Veneno. Veneno, pon-
zoña. La propietat mortí-
fera del ven. Venenosi-
dad. Veri de aygua. Med.
Hipómanes. ' (Viril.
Vericle. Custodia petila.
Verídicli. Verídico, verda-
dero, cierto, veraz.
Veriticacíó. Proba ó jus-
tificació. Averiguación, \
comprobación. <
VeriUcar. Comprobar ói
examinar la veritat de!
alguna cosa. Probar, jus-\
tificar. Ratificar, fèrcum-
píir. Ratificar. Posar per'
obra. Realizar, efectuar. I
Verigle. V. Vericle.
Verilejar. Náut. .Navegar]
per un veril. Verilear.
Verinós. Enmatsinat.
VER
Ponzoñoso, venenoso, vi-
rulento, viperino. Cole-
rich, maliciós. Colérico,
iracundo. V. Funest.
Vericicsiniil. Verosímil^
probable. (militud.
VeríNítiniilitut. Verosi-
Veriíiísiniilnient. Adv..
Probablement. Verosimil-
mente, probablemente.
Veritable. Verdadero.
Veritat. Verdad. .\b tota
veritat. .Adv. En verdad,
de verdad, verdaderisima-
mente, en realidad de ver-
dad. Apurar la verital.
Aquilatar, ajustar la ver-
dad. Cantar las veritats.
Fr. fam. Hablar claro,
despampanar. ( Vergueta.
Verjeta. Náut. Pal petil.
|Verlandina««.PI. Bra^a-
I ladas. Bravatas.
I Vermell. V. Bermell.
i Vermicular. Vermiforme
Verniilinguat. Vermi-
lingiie. (so.
Vern. Arbust. Abedul, ali-
Vernade. Lo que es de
casa, familia ó patria del
qui parla. Vernáculo.
Vernal. Cosa de prima\e-
ra. Primaveral.
Remetía. Aliseda, alisar.
Vernis ó Barnis. Alco-
hol, cohol, barniz.
Verol. Embero.
Ver4»la. Viruelas, vejiga'.
Verolar. Comensara pen-
drer color de madur los
rabims y altras fruytas^
Pintar, tmberar.
VerttIoN. yui té verola.
Virulento. Grabat de re-
sultas de la verola. Pica-
do de viruelas, picoso. Dit
del rahim que comensa a
madurar. Emberado.
Verónica. Pta. Betónicur
cariofilea , té de Europa.
Ver«>8!«iinil V.Verissimil.
Verp. Género de bolet.
Ver/X). porch. V. Truja.
Verra. La femella del
Verro. Verraco.
Verrugóf*. Qui té verru-
gas. Averrugado . verru-
goso, verrujiento.
vèrruguera. Pta. Guí-
rassolmajor. Verrucaria,
I
VER
f/irasol mayor, heliolro-
pio.\. Herba verruguera.
Yerruguela. Verruga pe-
tila. Verruguila, verru-
auilla. Trampa que fan
los fuUers en lo joch de
cartas. Fullero.
Ver». Verso, meíro. Compo-
sició en vers. 7Voi!a. Com-
positor de versos. Trova-
dor, poeta, versista. En
vers. Adv. Dit de las com-
posicions escritas en ri-
ma. Rimado. Fèr versos.
Fr. Versificar, trovar. Ti-
rar versos. Fr. Tirar Ha-
tinadas, indirectas. £c/íar
varetas, ó indirectas.
'Vernaeió. For. Práctica.
Versal. Lletra majúscula
de cos al doble de la bai-
xa. Capital, inicial de dos
puntos. (lilla.
Ver«$aiefa. Impr. Versa-
Vei-sar. Militar, mediar.
Versat. Exercitat, prác-
tich. Cursado, practico.
Versátil. Lo que fàcil-
ment volta. Vertible.
Vepsejar. Fèr versos.
Versificar, rimar, trovar.
Dir á tó en lo cor alguns
versos y apuntar lo que
toca cantar. Apuntar.
Versenililansa. V. Ve-
rissimilitut. (símil.
Ver.><eiiii)laut. V. Veris-
Ver«>ieiul>lantnient. V.
Verissimilment.
Verset. Dim. de vers. Ver-
sillo, versecillo. V. Versi-
cul. (Verset.
Versícul. Versículo. V.
VersíCer. Que conté ver-
sos. Versifero.
Versiticar. /?ímar, trovar
Versió. Traducció, inter-
pretació. Traducción, ver-
sión, tárgum.
Versista. Versificador.
Vert. En sas princip. ac-
ceps. Verde. Lo color vert.
Verdor. Lo color vert
sobre un peu de blau.
Verde celedón. Vert ciar.
Verdacho. V. Verdegaja.
Vert de esmeralda. Verde
esmeralda. Vert de las
plantas. Verdin. Veri de
mar. Verdemar. Vert de
VES
oliva. Aceitunado. Vert
de porro. Sinopla, en lo
blasó. Vert foscti. Verde-
vejiga. Vert negre. Verdi-
negro. Vert obscur. Por-
raceo. Cap. vert. Loe.
Casquivario. De mes ver-
das ne maduran. Expr.
fam. De menos nos hizo
Dios. Donarse un vert. Fr.
fam. Darse una pavona-
da, solazarse. Estivar en
veri. Fr. Estivar en húme-
do. Si son verdas, si son
maduras. Expr. fam. Si
están fritas ó no están
fritas ; entre si so7i flores
ó no son flores.
Vertader. V. Verdader.
Vértebra. Anat. Osset de
la espinada. Espóndilo.
Vérlebra de la espina de
algun peix. Bicho.
Ver teli. Náut. Vertello.
Vertent. Vertiente. V.
Vessant. (sátil.
Vertible. Versátil. Ver-
Vértice. Lo punt superior
áe[ cap. Coronilla, (cap.
Vértigí». V. Rodament de
Vertir. Verter. (dula.
Vértola y Vertosa. Glán-
Vervessor. V. M armes-
sor. (despreci.^nda, quita
Vés. Inlerj. de enfado ó
Vesch. Materia apegalosa
Liga. Pla. Muérdago.
Vesc4»nii>tat. Vizcondado
Vesc4tin|ite. Vizconde.
Vescós. Viscos. Viscoso.
Veslluiii. Vislumbre.
Vespa. Insecte. Avispa,
cabrón. Astut. Taimado.
Vesper. Avispero.
Vesperada. Cap al tari.
A puesta de sol, al caer de
la tarde, al anochecer.
Vespertí. {Vespertino.
Vespra. Vigilia. Vigilia,
víspera. V. Vespre.
Vesprada. Tarde, prima
noche, anochecer, víspera.
Xespre. Noche, anochecer.
Cap al vespre. Al anoche-
cer. Férse vespre. Fr. A-
nochecer. V. Vesprejar,
Vespra. (cerrar la noche.
Ves|»rejar. Anochecer,
Vespres. PI. Vísperas.
Vessa. La planta y son
VES 459
fruyl. Arveja , al veja , al-
garrobilla , heza. Las
brancas majors dels ar-
bres que se exlenen des-
de la soca. Brazo. Vessa
borda. Pla. A faga, arve-
ja silvestre, arvejon. Ves-
sasdejardi. Pía. Arveja
florida ó da flor.
Vessá. Camp sembrat de
vessas. Arvejar, algarro-
bal, arvejal.
Vessanieut. Derrama-
mien to, vertirá iento.
Ve.«sana. Agrie. Besana,
Vessant. Lo pendent per
ahont corre ó pol córrer
la aygua. Vertiente. La
part inclinada de la teu-
lada. Tendido.
Vessar. Llansar lo liquit
de algun vas. Derramar,
verter, efundir, vaciar.
Sobreixir. Rebosar, rever-
ter, redundar. Med. Re-
gurgitar, r. Vaciarse, sa-
lirse, derramarse.
Vessas. V. Vessa. (reno.
Vesta. Túnica, Irajenaza-
VesteUura.V. Vestidura.
Vestíbul. Vestíbulo.
Vestidor. Vestuario.
Vestidot. Vesiidillo.
Vestidura. Vestido, traje.
Pl. ürnamenls sobrepo-
sals ais vestits ordinaris
y que serveixen al culto
diví. Vestimentas, orna-
mentos.X. Vestit, {huella.
Vestigi. Reliquia, rastro,.
Vesíigle. Vestiglo.
Vestiment. Vestido. V .
Vestit, Vestidura.
Vestir. Investir. Investir,
envestir. Entre fusters
juntar y enllassar los
muntants de portas y fi-
nestras. Entrejuntar. Ad-
mélrerperreligiós en una.
orde. Dar el habito.
Vestit. En sas princip. ac-
ceps. Vestido, vestidura,.
habito. Lo modo de ves-
tir de cada pays. Traje.
Vestit de arlequí. Botar-
ga. Vestit de pells. Pelli-
co. Vestit espellifat.y<'ra-
pellina. Vestit grosser ó
de penitencia. Saco, sa-
yal. Vestit mal fèl. Je.r-
ÍGO
VEU
ijon. Extrem del vestit.
Orla. Llevar ó tràurer lo
vestit. Fr. V. Despullar.
Vet. Negació , prohibició
de rey. Velo. Vet aquí.
Interjèc. Ea, he aquí.
Veta. Cinta de cotó. Cinta.
Corda posada en una cor-
rióla per pujar materials.
Tiro. Lo natural , humor,
geni de cada hu. Vena.
En lo lli y cànem lo fila-
ment. Hebra. Lo tros de
simolsa dels telers de bro-
dar. Propienda. En las
térras, minas, etc. V. Ve-
na. PI. La pasta de fideus
anomenada aixis. Talla-
rines. Lo que té vetas.
Velado, veteado. Seguir la
veta á algú. Llevarle ó
guardarle a alguno el aire.
Tétel aqiii.Expres. ab la
qual s' amostra ó senyala
a algú. He aquí, héteío.
Veterinari. V. Manescal.
Vetllo allá ó Veuslio alia.
Loe. pera denotar que
una cosa es mitjana ó pas-
sadora. Mediocre, ó entre
merced y señoría,
Vetiar. V. Vetllar.
Vetlla. La acció de vetllar,
y '1 temps en que 's vet-
lla. Vela, vigilia, velada,
velación. V acte de vet-
llar tola \anit. Pervigilio,
velación. Vigilancia per
alguna nit. Trasnochada.
Vetllada. Temps en que
"s vetlla. Vela. Vetlla. A-
nochecer, prima noche.
Vetllador. Qui vigila ó
vetlla. Vigilante, velador.
íra.woc/iarfor. Tauleta pe-
ra treballar de nit. Vela-
dor, [trasnochar.
Vetllar. Velar , vigilar.
Veu. En sas princip, ac-
ceps. Voz. Lo só que for-
man algunas cosas inani-
madas. Sonido, son. Pa-
raula , dicció. Vocablo,
dicción. Crit. Grito. Vot
en las juntas ó eleccions.
Voto. Inspiració. /fis/"'""-
cion. Noticia, divulgació
de alguna cosa. fama.
Vcu aguda ó alta. Voz
penetrante. Veu clara y
VEX
sonora. Voz argentada.
Veudeaygua. Manantial,
venero. \eu general. Vo:
pública. Veu plena. Vo:
entera. Veu vaga. Habli-
lla. Ah alta veu. Adv.
Cridant. A voz en grito.
Alsar la veu. Fr. Parlar
ab arrogancia. Levantar
la voz, alzar el gallo. Do-
nar ó ilansar veus. Fr.
Tomar voz. Fér correr ó
pasar la veu. Fr. Echar
la voz. Jugar la veu.
F'r. Fer refilels los can-
tors.//acer f/uiV/o-o*. Pen-
drer >eus. Fr. Tomar roz,
razón ú lengua. Taparse
la veu. Fr. Anudarse la
i-oz. Tráurer la veu. Fr.
Esforsarla. Esforzar, e-
char la roz.
%'euaí<sa. Aum. Vozarrón.
Veueta. Dim. Vocecilla.
Veuota. Mala voz.
Véurer. En sas princip.
acceps. Ver. Mirar. Mi-
rar. Regonéixer. Regis-
trar , reconocer. Descu-
brir. Descubrir. Parer,
sentir, judici. Entender.
A'éurer ciar. Palpar. Véu-
rer de lluny. Prever, ati-
tever. A mes véurer. E\pr.
de despido. Hasta la vis-
ta, a Dios y reámanos.
Deixar véurer. Fr. Dar á
ver. Deixarse véurer. Fr.
Manifestarse, verse.Vèr de
mal véurer. Fr. Haver
mal viso. Fér véurer. Pa-
tentizar, demostrar, os-
tentar. Férse véurer. Fr.
Aventatjarse a altre en
algun mérit. Descollar,
aventajarse. Segons se
veu. Adv. A lo que apar.
Al parecer.
Véurerse. r. En sas prin-
cip. acceps. Versí-. Tro-
barse. HalUirse. Concór-
rer ab algú pera algun
efecte. Apersonarse. Co-
nèixer, saber. Echarse de
ver. Véurersen de totas.
Fr. Paxar por las picas.
Vexació Vejación, molestia
Vexadíir. Vejador.
Vexánien. Vejamen, opre-
sión. V. Vexació.
\I
Vexaiuinista. Vejami~
nista. (mortificar.
Vexar. í'ejar, darvejamm,
Vexella. Vajilla. (lo.
Vexiga..Manesc. Ardincu-
Vey. Veyl ó Vevll. V. Vell.
Veylar. V. Vetllar.
Veyna. Capsa de armas 6
instruments, ó lavella de
alguns llegums. Vaina.
Lo doblech que 's fa á la
roba pera posar ó passar
un cordó, etc. Jareta.
Veyner. Vainero.
Vi. Vino. Fam. Zumo de ce-
pas ó ]xirras , leche de los
viejos, zumaque. Vi agre.
Vino acedo, agrio, perdi~
do, vuelto. Vi aixul. Vino
abocado, enjuto, de buen
paladar. Vi aspre. Vino
de agujas, carraspeño, ras-
pante ó picante. Vi bate-
jal. I'ino cristiano, agua-
do. Vi bo, de pahir ó ran-
ci. VÍ710 generoso, rancio,
o de dos orejas. Vi brocas
ó procás. Hipocras. Vi
cap trencat. I'íjío repun-
tado ú que se vuelve. Vi
claret. ri>!0 aloque, tinti-
llo o clarete. Vi compost
de rahims verts y mel.
Onfacomeli.W cuyt. Vino
cocido. Vi de despesa. V.
Resayguas. Vi de magra-
nas. ¡tóete. Vi de rota.
Tintilla de rota. Vi fluix.
Vinillo, vinito V. Vinet.
Vi fort ó gros. Vinazo. Vi
grech. Chacolí. Vi negre
ó usual. Vino tinto. Vi
pera cremar. Tifio para
aguardiente. Vi prempsat.
Vino de garrote, repiso.
Vi ranci-. S'. Do. Vi ranci
de Alieant. Fondiilon. Vi
tèrbol. Zupia. Vi verge.
Vino de lágrima ó de go-
ta. Batejar lo vi. Fr. A-
guar el vino. Carregar de
vi. Fr. Béurorne massa,
emborra Ixarse. Embria-
garse, cargar delantero.
Gastarse, traspuntarse 'I
vi, ó tenir punta de agre.
Acedarse, apuntarse, re-
puntarse, volverse, reve-
nirse. Magatsem ó traficli
de vi. Vinatería. Refegir
I
\1\
\i novell. Fr. Remostar,
■mostear. Remenar lo vi.
Fr. Bastonear , dar bas-
lon. Tornarse dols lo vi.
Remostarse. Barreja de vi
blanch ab negre. Aloque.
"Via. Cami. Senda, camino.
Llista ó veta. Canilla, lis-
ta, veta, vareta. Subjecte
que serveix de medi. Ca-
mino, medio. Se usa re-
petit pera instar ó donar
pressa. Despacha , acaba
ya. V. Feyna.Via-Crucis.
■ Calvario, via sacra. Via
executiva. For. Via ejecu-
toria.Waíerro. Loe. Crit
deguerra.-l/(iri)ia,Á ellos.
Via tora, ajuda, tlrit de
socos, .'socorro! aujcilio!
Via fos. Crit de somaten.
Rebato, alarma. Via lác-
tea. Astr. Galaxia, cami-
no de Santiuíjo. Via recta.
Adv. Tot dret. En dere-
chura. Via sus. Crit de
embestida. Arriba , <?
e/ío.'í.' Loe. Aixecat promp-
le. Levántate pronto. A
dreta via. V. Via recta.
Fer sa via. Fr. Andar su
camino. Passarne via. Fr.
Adelantar, apresurar.
Viadora. Pessa del teler
íle teixir. Viadera.
Viadtictc. Viaducto.
Via íepr«>. Veu militar,
crit de alarma. Alarma,
á ellos. Jen, rebato.
Viatura y Viafós. Soma-
Viantla. Menjar que 's
porta ;i la taula. Plato,
yantar. Vianda seca. Ma-
zacote, [jante.
Viandaut. Viatjant. Via-
Viaiifloitn. Fam. Frnyt
de la terra. Cosecha.
Viar. Gayar.
Viarany. V. Viaró.
Viaró. Cami estret. Senda,
sendero , vereda.
Viat. Lo que fá vias. Lis-
tado, rayado, listeado, ve-
tado. Dit de la cansalada,
etc. Entreverado.
Viatgo. Viaje. Jornada.
.lomada. V. Torn, Tanda.
Viatge curt. Viajata. Mai-
viatge. Inierjec. iam. è
imprecatoria. Malhaya
VIC
In!. de sentiment. Cáspi-
Viatger.V. Viatjador. (ta.
Viaticar. Comulgar, dar,
administrar el viático.
Vialjador. Viajador, via-
jero, viajante, pasajero,
ra m inan te , viandante.
Viatjant. V. Viatjador.
Viatjar. Viajar, hacer via-
je, peregrinar, lustrar.
Vilmra. V. Escorsó.
Vilioreta. Viboi-ezno, vi-
borilla, viborillo.
ViCiració. üscil-lació. Os-
cilación.
Vibrar. Blandear, oscilar.
Vibre. Víbora. V. Serpent,
Escorsó. (Marfuli.
Vilturno. Pla. Durillo. V.
Vicari. Ajudant de párro-
co. Teniente de cura.
Vicaria. L' ofici , juris-
dicció ó dignitat de vica-
ri. Vicariato. {riato.
Vicartat. Vicaria, vica-
Vice-cn«tceller. Vicecon-
ciliario. (de Dcu. Vicediós.
Vicedéti.Qui está en lloch
Viceisni. L' espay ó trans-
curs de vint anys. Vice-
nio. (!ró. Viccpatrono.
Vlcepatró. Qui la de pa-
Vice|ieniíencíer. Vice-
penitcnciario. {ría.
Vicereeíoi'ttt. Vicerecto-
Vici. Mala (jualitat, defec-
te. Vicio, lacra. La tara ó
mal costum en las cabal-
caduras. Resabio. Repeti-
ció viciosa de alguna co-
sa. Estribillo. A sos vicis.
Adv. A sus anchuras.
Viciadura. Mimo, vicio.
Viciar. Falsificar, adulte-
rar. Falsificar, adulterar,
sofisticar. Pervertir. Ma-
lear, corromper.
Víciaríie. r. Enviciar, en-
viciarse, relajarse.
Viciat. Contemplat. Mi-
mado, vicioso, viciado.
Vicios. Dolent, pervers.
Perverso, vicioso. Peca-
minós, entregatals vicis.
Depravado, corrompido,
disoluto, roto. (nativo.
Vicifisitudinari. Alter-
Víctiina. Sacrifici. Sacri-
ficio, holocausto.
Víctor. Interj. de alegria
VIG
í(Jl
ó aplauso. Vítor, viva.
Victorejar. Aplaudir, a-
clamar. Vitorear, victo-
rear. Alcansar la victoria.
Triunfar. (conquista.
Victoria. Triunfo, trofeu,
Victoriajar. Triunfar.
Vict»ír¡«'»s. Vitorioso, ven-
cedor. Eixirne victoriós.
Fr. Salirse con la suya,
llevar la suya adelanté.
Vida. Professió ó esta I.
Estado. Duració. Dura-
ción. Fortalesa. Vigor.
Vida comuna. Vidade co-
munidad ó en compañía.
Vida penada. Vida de
perros. Acabar ó consu-
mir la vida. Fr. fam. Fa-
tigar mólt. Matar, marti-
rizar. En la vida. .4dv.V.
May. Fér bona vida. 17-
vir bifn. Fér la vida. Fr.
Mantenir á algii. Hacer el
plato, el pico ó el papo.
Ser de vida. Fr. Menjar
mòlt. Ser de buen comer.
Tenirne ó durar per vida
de hereus. Fr. Durar por
peñas. Tenir una vida de
gós. Fr. Andar hecho un
azacán. (V. Brionia.
VidaUía y Vidarsa. Pta.
Vidal't a. Pla. Muermera.
Vidas»». Vida poltrona.
Vidaubi. Pta. V. Dolsa-
mara. (sero, clemátide.
Vidaura. Yerba del pordio-
Vidiella. Pla. V. Badie-
lla. Cap de corda. Cabo.
Vidof a. Vida dolenta. Ma-
la vida, vida de perros.
Vidre. Vidrio. Vidre de
multiplicar. Lente. Vidre
de ullera. Espejuelo, lu-
neta. Vidre volador. Vi-
drio bufado. Sal de vidre.
Natrón. (áeWum. Soplete.
Vidrier. l'íV/riíTo.Vidrier
Vidrio!. Vitriolo, capar-
rosa. (Guardiola.
Vidriola. Olla ciega. \.
Vidriós. Parescut al vi-
dre. Vitreo, vítrico.
Viduitat. V. Viudesa.
Viga. V. Biga.
Vigani. V. Bigam. ino.
Vigatá. De Vich. Auseta-
Vigessiin. Vige'simo, rice-
Vigilancia. Vela. [simo.
462
VIL
vigilant. Velador, centi-
nela, atalaya, guardador.
V. Vetllador.
Vigilar. Celar, feíar, ha-
cer centinela, guardar.
VelUar. Velar, atalayar.
Vigilia. La falla de son.
Insomnio. V. Vetlla. Lo
dia abans de alguna fes-
tivitat. Víspera. Patir de
vigilia. Fr. Estar insomne
ó desvelado, desvelarse.
Vigor. Delit, forsa, activi-
tat. Aliento, viveza. Co-
ratge, fortalesa. Robustez,
robusteza. Frondositalen
las plantas. Ga/íardíffl, lo-
zanía, verdor. Ab vigor.
Adv. Nervosamente. Res-
taurar lo vigor. Fr. Con-
fortar. Confortar, vivifi-
car. V. Corroborar.
Vigorisable. Vigorahle.
Vigori.sador. Vigorador.
Vigori.sar. Enrobustir.
Vigorar. {to, vivaz.
Vigor«'».s. Robust. Robus-
Vií. Villaiio, ruin, servil,
soez, ínfimo, bahúno.
Vila. Villa. Dret de vila.
Villazgo, (ble. l'illano.
Vilá. Habitant de vila ó po-
Vilania. V. Villanía.
Vilalenini (Ser de can).
Ser mesqui ó avaro. Ser
agarrado, tacaño.
Vilatjá. Lugareño, villano
Vile.sa. Infamia, bajeza,
indignidad, ratería.
Vileta. Vila petita. Ville-
ta, villaje.
Vilf. Bot. Especie de plan-
ta gramínea. Vilfo.
Vilipendí. Vilinendio. V.
Menyspreu, (despreciar.
Vilipendiar. Degradar.
Vilitat. V. Vilesa.
Viliá. Home vil. Villano.
Villananient. Adv. Vil-
ment. Vilmente.
Villancico. Composició
métrica. Villansete, vi-
llancejo. Qui escriu ó can-
ta villancicos. Villanci-
qvero. (llans. Villanesco.
Villaneí«cli. Cosa deis vi-
%'illania. Acció, paraula
indecorosa. Villanería.
Vilment. Adv. Villana-
mente.
VIN
Vilota. Aldea desprecia-
ble. Villorio , villaje.
Viltar. V. Envilir.
Viltat. V. Vilesa.
Vini ó Vjraen. V. Vimet.
Vinieguera. Pta. V. Vi-
melera.
Viuien. V. Vimet.
Vinienar. V. Vimenerar.
Vinienera. V. Vimetera.
Viuienerar.Lloch poblat
de vimcteras. Mimbre-
ral, mimbral.
Vimet. Mimbre, vimbre.
Vimetera. Pta. Mimbre-
ra, vimbrera.
Viminicli. Relatiu, propi
del vimet. Vimineo.
Viuader. V. Vinater.
Vinagre. Vi que 's torna
agre. Acido acético. Per-
sona de natural ó geni as-
pre. Vinagroso. V. fluix.
Vinagrillo. Confitar ab
vinagre. Encurtir. Vene-
dorde vinagre. Vinagrero.
Viuagrer. Qui ven vina-
gre. Vinagrero.
Vinajsrera. Pta. Acedera.
V. Canadeüa.
Vinagreta (A la). Loe.
Con vinagre. { Vinagre.
Vinagró»^. De geni aspre.
Vinas. Vi fort. Vinazo.
Vinassa. Solatge. Madre,
poso, vinaza, hez. {noso.
"WinamsAs. Brut de vi. Fi-
Vinater. Qui trafica ab
vi. Vinatero. Qui beu
mòlt vi. Vinoso. Cosa de
vi. Vinario. {lia.
Vinca. Pta. Yerba donce-
Vincapervinca. Yerba
doncella mayor, brusela,
clemátide. (sigo.
Vincet<t\i. Pta. Vencetó-
Vineiadiíi. Fleaible.
Vinclament. Doblega-
mienlo, torcimiento.
Vinclar. Doblegar. Do-
blar, doblegar. Pegar ab
vara fins á fèr doblegar
lo COS. Cimbrar. Doble-
garse alguna cosa per ex-
cessiu pes. ¿íucumfci'r.Sub-
jectar los bens á vincle.
Vincular. (yorazgado.
Vinclat. Vinculat. .4ííia-
Vincle. Vínculo, vincula-
ción. Sul)Jeclat á vincle.
\INY
Vinculado.
Vinculació. Ac. y efecte
de vincular. Vinculo.
Vincular. V. Vinclar.
Vindicar. Péndrer justa
satisfacció de alguna ofen-
sa ó agravi. ]'engarse.
Vindicta. V. Venjansa.
*'indrer. Venir. Teñir.
Vinent. Pròxim, inme-
diat. Siguiente. Adv. Ap-
tament. Aptamente, apa-
rejadamente.
Viner. Vinario. (nilo.
Vinet. Vi7iico, vinillo, vi-
Vinguda. Arribada a al-
gun lloch. I >)i!V/a. Torna-
da. Vuelta , tornada. Ad-
veniment. Advenimiento.
Abundancia de llet que
acut als pits de las donas
que crian. Apoyadura,
golpe. Vinguda de ayguas.
Avenida. Ab dos vingu-
das. Adv. En dos veces.
V. Avinguda.
Vint.?ium. cardinal. Veinte
Vintanyal. Veintenar^
veinteñal, bicenal.
Vintau. Vei7}tavo.
Vilnté. Una part de vint.
Vei7itena, veintavo, vein-
teno. La unitat que com-
pleta '1 número de vint.
Veintésimo . vigésimo, vi-
césimo, (tenar.
Vintena. Veiiitena, vein-
Vintenari. Veintenario,
veinteñal. ( Vinlin.
Vinti. Moneda portuguesa.
Vintid¿»«. Real de vellón,
realito, realillo.
Vintidoíiié. Num. ordinal.
Veintidoseno. (treno.
Vintiquatré. Veinticua-
Vinti!!iii«i«<é. Veinteseiseno.
Xintivuyté. Veinteocheno.
Vinya. Sens podar. Par-
ral. Lo que costa poch
traball. Cucaña. Amo de ,
vinyas. Viñero. Guardia !
de vinyas. Viñadero. Po-
sar pefxells a las vinvas.
Arrodrigonar. Traballa- ¡
dor de vinyas. Viñador.
Ilnyader." .Amo de vi-
nyas. Viñero. Lo qui tra-
balla las vinyas. l'i/Vi-
í/or.V. Guardia de vinyas.
Vinyar. V. Vin\er.
VIO
Vinyer. Viriedo, veduño, i
riduño, \-idueño.
tinyet. V. Vinyer.
Tinyeta. Entre estam-
pers. Cabecera. Dina, de
vinya. Viñuela, viñita.
"•'inyeter. Impr. Viñetero.
Vio. Via. Via.
Viola. Flor del violer. Al-
helí, a?e/i. Instrunaenl mú-
sich. l'ío/oH. Viola bosca-
na. Violeta, violeta de co-
lor ó de los campos. Viola
de cá. Viola de perro. De
color de viola. Violáceo,
violado. (fanacion.
Violació. Profanació. /^ro-
Violador. Transgresor.
infractor, profanador.
Violament. Violación.
Violar. Traspassar la lley
ó precepte. Quebrantar,
infringir. Forsar alguna
dona. Estuprar, forzar.
Profanar. Profanar.
Violar!. Vitalicio.
Violat. De color de viola.
Violáceo. En lo blasó y
en botánica. Purpúreo.
Violencia. Forsa irresis-
tible. Coacción , fuerza.
Violencia feta á una dona.
Tarquinada. Mala inter-
pretació. Tormento.
Violent. En sas princip.
acceps. Violento. Impe-
tuós, vehement. /«¡pííMO-
so, rápido, recio, vehemen-
te, vivo. Dit del geni. Fu-
rioso, duro , arrebatado.
Violentar. Forzar, que-
brantar, romper.
Violentnient. Adv. Vio
lentamente.
Violer. Pta. Alelí. Violer
comú. Alelí ei\canecido.
Violer groch. Alelí ama-
rillo. Violer morat. Alelí
violado. Violer vermell.
Alelí encarnado.
Violerar. Violar.
Violeta. V. Viola boscana.
Violi. Violin.
Vioisnet. Dim. Violinete.
Violini.>«ta. Lo subjecte
que toca '1 violi. Violin.
Violó. V. Viola.
Violoneell. Instrument
músich. Violoncelo.
Violonet. Dim. de violó
VIS
Violoncillo.
Vipera. Vibora. Víbora.
Viperí. Cosa de víboras.
Viperino, vipéreo.
Viperina. Pta. Borratxa
borda. Viborera.
Viquitort. Naut. Tros de
fusta ab varias vol las pe-
ra formar la armadura
deis jardins. Viquetorta.
Vira. Tira ó refors en la
sabata. Barreta.
Viráui. Volatería.
Virar. Posar viras. Echar
viras á los zapjatos.
Virginal. Cosa propia de
verge. Virgíneo.
Virj|;initat. Doncellez.
Llevar la virginitat. Fr.
Desflorar, estuprar.
Virgula. Coma ó titila.
Virgulilla, tilde.
Virgúlela. Fírguía. Vir-
gúlela sola la c. Cedilla.
Viride. V. Vericle.
Viriluient. Adv. Varonil-
ment. Varonilmente.
Virol. Dardo.
Virola. V. Birolla.
Virolat. V. Violat.
Virolet. Qui va y vé ab
lleugeresa y desembrás.
Zarandillo, ardilla, moli-
no. V. Tribulet, Birolet.
Virosca ó Virosta. Algu-
na cosa. Algo. (Maraca.
Viro.sta.//ojarasca. V. Fu-
Virregnat. Vireiriato, vi-
reino.
Virreynat. V. Virregnat.
Virtut. Forsa , qualital,
propietat. Fuerza, pro-
piedad. En ó per virtut.
Adv. Segons pacte ó trac-
tat. En consecuencia, con-
forme á. Llevarla virtut.
Fr. Desvirtuar.
Virulent. Virulento.
Viru»*. Podre, pus.
Vií^alniirall. Vicealmi-
rant. V ice-almirante.
Visatge. Gesto, monería,
momería. (del vesch.
Viscari. Pta. V, Herba
Vi.scera. Med. Entraña.
Viscli. V. Vesch. (tal.
Visconiptat.V.Vescomp-
Visconipte.V.Vescompte
Viscos. V. Apégalos.
Viscositat. Babassa. Li-
VIT
463
mazo , babaza. Med. v
Farm. Lentor, glútea}.
Visihie. Visii-o , patente,
palpable, manifiesto.
Visió. Vista. Vista. Som-
bra. Sombra, fantasma.
Visió beatifica. Teol. In~
tuición. IVisirato.
Visirat. Cárrech de visir.
Visita. Visilació. Visita-
ción. Tornar la visita. Fr.
Pagar la visita.
Visitar. Véurer. Ver. •
Vislluni. .4pariencia. Vis-
lumbre. V. Vesllum.
Viso. Aspecte. Aspecto.
Semblansa. Vislumbre. A
dos visos. Adv. Ab dos
intents. A dos miras. Do-
nar visos. Fr. V. Semblar.
Visori. Visual, vi-soiio.
Vist. Visto. Ben ó mal vist.
Fr. IJien ó mal quisto. No
estarli á algú ben vist al-
guna cosa. Loe. Desdecir.
Tenir vist. Conjecturar,
prevéurer. Prever, preco-
nocer, conjeturar.
Vista. Jlirada. Mirada,
ojo. Visió , aparició. Vi-
sion. Regoneixement. Vi-
sita. Entrevista. Entre-
vista, conferencia. V. Mi-
rador. A la vista. Adv.
Enfront. A la faz, en faz.
A primera \ista. Adv. ^
primer aspecto ú al pri-
mer aspecto. Aprimar la,
vista. Fr. Aguzar la vis-
ta. Cansarse la vista. Fr.
Quebrarse los ojos. Curl
de vista. Miope. Fèr la
vista grossa. Fr. Disimu-
lar , cerrar los ojos. No
pérdrer de vista. Fr. No
apartar los ojos. Pérdrer
la vista. Fr. Cegar, vol-
verse ciego. Traurer la
vista. Fr. Sacar los ojos.
Vistass«i. Ojeada.
Vist«s. Bonich , hermós.
Rozagante, bello.
Visual. Visorio, {cimiento.
Visura. Revisión , recono-
Visurailor. Revisor.
Visurar. Visar , revisar,
reconocer, examinar.
Vit á vit. Exprés. V. Bit-
llo-billlo. Vit de bou.
Vergajo, rebenque, corba-
464 VIV
cho. Cop de vit de bou.
Anguilazo, corbachada.
VitKlici. V. Violar!.
Vitiííi. Semblant á la vi-
nya. Vitiseo.
Víti'ilicable. Vitreo.
t'itrilicar. Vilrescer.
VituaiEa. Viurers. Vireres.
Vituallar. Abastecer, pro-
veer, pera. Vituperante.
Vítupeíaiiur. (Jui viiu-
%'itii|)erar. Afear.
Vituperi. Baldón, opro-
bio, rituperio.
Vituperio!!). Viluperoxo.
Vif uperi4».«»aineut. Adv.
Ignominiosamente.
Vitxar. Especie de ver-
dura americà. Vicharo.
Viu. En sas princip. ac-
ceps. Vico. Ingenios. A-
gudo, hábil. Enees. £f¡-
cendido, espiritoso, tras-
cendido. Prompte, avis-
pa!. Avispado, perspicaz,
travieso. Expedit. Pronto.
Extrem , vora ó ribet.
Pestaña. Al viu. .4dv. Al
natural. De viu en viu.
En vida. .Milj \iu. Semi-
vivo. Viu com la tinja.
Loe. Vivaracho.
Viu«iai. Pertanyent a la
viudesa. Vidual.
Viucia»:. Pta. Viuditas.
Viudas bordas. Pta. Es-
cabiosa, (desa.
Viuíle<lat.rii(rfer.V. Viu-
Vtu4le!i<a. Eslat de viudo.
Viudedad, viudez.Cosa de
la \iudesa. Vidual.
Viurer. En sas princip.
acceps. Vivir. Habitaren
algun lloch. Morar, habi-
tar, residir. V. Vitualla.
Ensenyar de \ iurer. Loe.
Despertar, menear. Vis-
cam y vejám. Exprés. El
liemjio lo dirá. (Vitualla.
Viurers. P!. Víveres. V.
Viva. Interj. Vítor, bravo.
Fér crits dé vi>a. Vitorear.
%'i^acli. Mil. Vivaque,
guardia nocturna, princi-
pal ó de reten.
%'ivHcítat. V. Vivesa.
%'ivaiiient. Adv. Ab vive-
sa y eficacia. Despierta-
mente . encendidamente.
Ab propietat y serahlan-
VOL
sa. Propiamente.
Vit antier. Vivandero.
Vivaquejador. Qui vi-
vaqueja. Virai¡ueador.
Vi«af|uejaiuent. Viva-
fjueamiento, vivaqueo.
Vivac|uejar. Vivaquear.
Vivatxu. Vivaracho.
Vivent. Viviente.
Viver. Criadero de ani-
mals. Vivero. Viver de ay-
^ua. Alberca. V. Safareig.
Viveísa. Agudesa o pers-
picacia. Vivacidad. For-
sa. Vigor. Activ itat, ener-
gia. Travesura, pólvora.
ViviUor. tlabitable. l'iii-
dero , habitable. Lo Woch
ahont se troba lo necessa-
ri pera viurer. Vividero.
Lo que es capas de viu-
rer. Viable. V. Durador.
Vivificar. Revai/icar.
j Vivit. Molt viu. Vivido.
I Vivó. Viveza , vivacidad,
agudeza. Vitalitat. Vita-
lidad. Fér col rer la vivó.
Fr. Ingeniarse, amañarse,
' industriarse.
jvivot. V. Vivatxo.
Vtxell. V. Vaixell.
jviznaya ó üisnaya. Pta.
I Biznaga. V. Eseuradents.
I Vocable. Vocablo, pala-
I bra, término, ros.
VocabuEari^ta. .-1 utor de
un vocabulario.
Vocal. Lo (¡ue se expressa
per la paraula. Oral.
Vticeleucia. Vuecencia,
vuecelencia, tena. Sima.
Vólia. Profunditat en la
Voga. Pta. V. Boga.
Vogar. Naut. V. Bogar.
Víigaravelf.Peix. Besugo
V«»gi.F!och de barba. Bozo
V«»git. (jrcumlerencia,
ámbit. Circunferencia.
Vol. Volada. Vuelo. Ramat
de aucelis que votan j unís.
Bandada. De peixos. En-
jambre, cardumen, tropa.
Torn que toca en fér las
cosas, tanda. Vez, rueda,
turno. Circumferència,
contorn. Giro. Tom. Vuel-
ta. Circumferència ó ám-
bit de alguna pessa de
roI)a, etc. Áuerfo. Passada,
llans enter que 's juga
VOL
sens donar mes cartas.
Vuelta , jnano. Arqui t.
Proyectura. Abáirer l<y
vol. Fr. Parar. Cesar.
.Agafar al \ol. Fr. Coger
al vuelo , al espartillo. A-
gafarias al vol. Fr. Ma-
tarlas o cortarlas en el
aire. .K\ vol. .\dv. Parlant
de campanas, ventarlas.
A pino, á vuelo. De eop
y \ol. .4dv. De golpe y
porrazo, de goljte y zum-
bido. Errar io >ol. Fr. £;•-
rur el tiro. V. Volada.
Volaña. En sas princip^
acceps. Vuelo. La part
que ix del eos de un edi-
fici. Saledizo , voladizo.
V. .\la de una teulada.
Moviment rápido y vio-
lent de las alas deis au-
celis. Alada. Vol ascen-
dent y descendent. Cala-
da, f'alsada. Fer volada.
Fr. Volar. Jo\e de la pri-
mera volada. Inea-perto.
Segona volada. Revuelo.
Ser de la primera ^o!ada,
Estar alguno con la leche
en los labios.
VoEatio. V. Bolado.
I Volador. Lo que pot \o-
lar. Voladero. Lo que Cb-
ta penden! al ayre y se
pot móurer. Volandero.
Papallu ó pelussa del ca: t
\ altras plantas. Vilano,
milano. V. .Apagallum.
Cohel \oiador. Cohele vo-
lante. Ser volador. Fr.
Ser volantón. Vidre vola-
dor. Vidrio bufado.
Volauder. Volandero.
Volandera. Lo anell del
fusell del carro, .arandela
Votant. No fixo, sens fo-
nament. Volamlero, ro-
lante. Mola alta. V.Mola.
Especie de carruatge. iSi-
lia votante, calesa, cale-
sín. Mitj volant. Adv. A
volapié. V.Refilando.
Volanter. Calesero.
Volar.Uodar. \oltar algu-
na cosa pel ayre. Hevolo-
ífrtr.Enfadar,"»rr¡tar. Vo-
lear, picar, e.vasperar.
Volar mòlt alt.Fr. /ímtkh;-
tar fi vuelo, remontarse.
YOL
Tornar á volar. Revolar.
Volat. Enfadat, irritat. Ir-
ritado, volado.iA ha volat.
Loe. Voló golondrino, o-
riiga le dio.
Volatejar. Volar ab fre-
qüència. Revolotear. Vo-
lejar. \'olear.
Yolati. Volatín, volteador,
funámbulo. {lineo.
Yuiatiiiejainetit. Vola-
Tolatinejar. Bailar á tall
de volat I . Volatinear.
Yolcá. Volcan.
Volcada. Volch. Vuelco,
tumbo. Volcada ó bolea-
da. La roba que 's posa
a las criaturas de bol-
quer. Pañales, mantillas,
envoltura , empañadura.
V. Bolcament.
Volcar. Fèr mudar de dic-
tamen á forsa de persua-
sions. Voltear. V. Bolear.
Volcarse, r. Revolcarse.
Revolcarse, volquearse.
Volcli. V. Volcada.
Volejar. Volear.
Volensa. Voluntat. Vo-
luntad, querencia.
Voleníer. V. Volenterós.
V«ilentcraniecit. Adv.
Gustosamente. {tentó.
Voleníer*'»». Gustoso, con-
Voler. En sas princip. ae-
ceps. Querer. Requerir,
ser convenient. Requirir,
pedir. V. Permélrer. Vo-
ler que passe la seva. Fr.
Querer llevar la suya ade-
lante, rempujar. De bon
voler. Adv. Ue bona ga-
na. Gustosamente. Fèrsc
mal voler. Fr. Malquis-
tarse. No voler. Fr. Rehu-
sar, rehuir, repudiar, re-
nunciar. Si vol. Loe. Rien
•mirado. Si vol sia, ó vulla
sia. Loe. Como quiera que
sea, ó ¡/a sea. Tant si \ol
■Gom SI no vol , ó encara
que no vulla. Exprés. Que
quiera que no quiera.
Voleí«a. Voleo.
Vitletejar. V. Volatejar.
Vólgrer. V. Voler.
Volgut. Querido, quisto.
Voli». V. Guineu. íganj.
Volpell. V. Guineu , En-
Volt. Defuetto, restituido.
DIC. CAT. CAST.
VOL
Volta. En sas princip. ac-
ceps. Vuelta. Rodeifr ó gi-
ragonsa. Rodeo. Restitu-
ció. Restitución. Torn.
Rueda, vez, turno. La ac-
ció de tornar a algun
llocli. Regreso , retorno.
Passeig curt. Pavonada,
bordo. Declinació del
arch. Bóveda. Pont en for-
ma de arch. Arco. Lo
arch ó volta grassa que
hi ha davant délas casas.
Soportal. La que cubreix
lo forn. Copa del horno.
V. Vegada, Marrada. Vol-
ta de canó. Esquife. Volta
de nau. Virada de bordo.
Volta dels carrers. Arco.
Volia de viatge. Torna-
viaje. V. en rodó. Arquit.
Rodeón. A las, ó a \ ollas.
Adv. A veces. A la volta.
V. Envers. Donar la vol-
ta. Fr. Tornar. Volver.
Donar voltas. Voltear, ro-
tar. En volta. Adv. Prop.
cerca. Sobre. Fér donar
\oltas. Fr. Contornear,
contornar. Fér volta. Fr.
Fér bóveda. Abovedar.
Fér marrada. Rodear. To-
ta \olta. Adv. Tola vega-
da que. Ya que , pues. Pl.
Las que fan los eaballs
briosos. Escarceos.
Xoltant. Derredor . Al vol-
tant. Adv. Al entorn. Al
rededor, en rededor.
Voltar. Caminar al rode-
dor, circuhir. Rodear. Do-
nar ó fér donar voltas á
alguna cosa. Rodear, vol-
ver. Náut. Navegar al ro-
dedor de una isla. Bojear,
bajar. Entre cassadors ro-
dejar un tros de monta-
nya ó bosch. Abarcar.
Rodar, fér giragonsas. Gi-
rar, caracolear. Fér mar-
rada. Rodear.
Volteig. V. Voltejament.
V<»l(ejabie. Volteable.
VoUejaiior. Volteador.
V. Volati. (vuelta.
Voltejament. Rodeo,
Vol tejar. Rodear, voltear,
voltejear. Voliejar volant.
Fr. Revolear. Caurer vol-
tejant. Revolotear.
VOM 463
Volter ó Voltor. Aucell.
Buitre, abanto.
Voltetj. V. Volteig.
Volubilitat. Inconstan-
cia, voltariedad, vertibili-
dad, verticidad, [voltario.
Volulile. Volátil, vertible,
Volúni. Balumbo, volumen
Volumen. Dit de cada lli-
bre ó tomo. Tomo.
V4»Iun(ari. (Jue obra de
son propi motiu. Espon-
táneo. Servicial, que pro-
cura agradar. Oficioso, co-
medido, galante.
Voluntàriament. Ad\.
De sa mera voluntat. Vo-
luntariosamente. Sens vio-
lencia. De suyo, de grado.
Voluutarietat. Determi-
nació de la propia volun-
tat. Arbitrariedad.
Voluntario»!. Capricho-
so, ecr cent rico.
Voluntar ioMament.Ad.
Capritxosament. Capri-
chosamente.
Voluntat. Estimació. Que-
rer. Carinjo. Bienquerer.
Elecció ó' determinació
sens obligació ni rahó.
Capricho, antojo. De sa
mera, plana ó propia vo-
luntat. Adv. Espontánea-
mente, de su bella gracia.
Fér sa \oluntat. Llenar
su a7iíojo , llevar la suya
adelante. Guanyar 6 gua-
nvarse la >oluñtat de al-
gíi. Fr. Granjearse el afec-
to, la voluntad. Ma]» \o-
luntat. Ojeriza, encono,
enemiga, hipo, encona-
miento, malquerencia.
Menys de voluntat. Ad\ .
Sin consentimiento.
Voluptat. Pler, contento.
Placer, satisfacción. V.
Gust. Sensualitat. Volup-
tuosidad , deleite.
V«»Iu|ituót!i. Enlregat ais
deleytes sensuals. .S'e?i-
sual, libidinoso.
Voluptiio-sauíeut. Adv.
Sensualmente. Ilidad.
Volufttuoíi^itat. Sensua-
Voluta. Arquit. Voleo.
Volva. V. Bolba. (rapiento.
VoItós. Zurraposo, zur-
Vóniit. Vómito. Fér vó-
30
466
XAB
mil. Fr. Prorocar. Remey
contra lo vòmit. Aniiemè-
tico. PI. Ganas de vomi-
tar. Ascox, náuseas.
Vumitador. Voniito7i.
Vomitar. Provocar, volver
Voutitiu. V, Vomitori.
Voniitori. Vomiliu. Vo-
milivo , vómico.
Vora. La extremitat de
qualsevol cosa. Orilla,
borde. Lo extrem de qual-
sevol roba doblegat y cu-
sit. Dobladillo. Lo cèrcol
ó entorn de algunas co-
sas. Borde, labio. V. Lí-
mit, Terme, Ferma, Cos-
tal. Vora del aygua. Len-
gua del agua. Vora de la
tela. Pestaña. Vora dels
carrsrs. Acera, cera. Vora
dels camins. Orilla, mar-
gen. Vora de riu ó mar.
Ribera, playa. Vora des-
filada de la roba. Vaini-
ca, vainilla. Vora en los
vestits y altras cosas. Or-
la. A la vora. Adv. Prop,
á poca distancia. Conti-
guamente, junto , cerca.
A poca diferencia. A la
rayei, al pié. A la vora del
foch. Adv. Al hogar, al
amor de la lumbre. Donar
de voras. Fr. Escabullir-
se. Tomar las de Villadie-
go. Fér vora á la roba.
Orillar. Tallar la vora.
Desorillar. Traurer la vo-
ra. Descabezar.
Torada. V. Vora. (ragall.
Voranch. V. Esquins, Xa-
^ orar. V. Vuydar.
Vorás. Devorador.
VoraYiu. V. Voraviva.
Voravi\a. lito. (tar.
"»orejar. Orillar. V. Vore-
Vorerada. V. Vora.
Voreta. Dim. Orilla pe-
queña, bordecillo.
XAB
Voretar. Fér vora. Ori-
llar. V. Ribetejar. No a-
nar directament al as-
sumpto ó al objecte pro-
posat. Irse por las ramas,
darse por los márgenes.
Vori. \. Cendat.
V«»rí. .Marfil. Marfil.
Voriii. Moch, excrement
del nas. Moco, moquillo.
Vorinóíi. Mocos. Mocoso.
Vos. Pl. Pron. Os.
Vosaltrc!». Pron. person.
Vosotros. { Vuesa.
Vos.xa. Sincopa de vostra.
VoM.sencia. Tractament
de respecte. Vuecencia,
vuecelencia. Entre reli-
giosos. Usencia.
Vo<!üí>eny4>ria. l'sia, vues-
tra señoría, useñoría.
Vosté.Veude tractament.
Usted, vuesa merced.
Voiítre. Pron. Vuestro.
Vot. En sas princip. ac-
ceps. Voto. Parer ó dic-
tamen. Parecer , dictó
men. Promesa, prometen-
sa. Promesa. V. Presen-
talla. Sufraçi. Sufragio,
voz. V. Desitj. Donar lo
vot y fér vot. Votar.
Votada. Votación.
Votar. V. Renegar.
Votiiua. V. Bruticia.
Voto. Interj. Pese.
Votoaiiiüto. Interj. Pese,
pesia tal, voto á bríos.
Vuelta. De camisa. Puño.
Vul$;al>ó. Pta. Asaro.
Vul$;ar. Trivial, ordinario
Valg;aritat. Trivialidad.
Vulpi. Semblant á la gui-
neu. Vulpino, astuto, sa-
gaz, taimado.
Vu.«*té. Pron. V. Vosté.
Vuy. V. Avuy.
Vuydador. Qui vuyda.
Vaciador. Lo lloch ahont
se vuyda. Vaciadero.
XAB
Vuydadura. Vaciamiento
Vuydar. En sas princip.
acceps. Vaciar. Desay-
guar. Desaguar. Minvar
la aygua en los rius , etc.
Mermar. Llansar lo li-
quit. Verter. Dir lo que's
deuria callar. Vaciarse
por la lengua, desbuchar.
Fér menos compacta una
cosa. Ahuecar, enhuecar.
Desocupar. A'racuar. Vuy-
dar alguna coixinera. De-
senbanaslar. Vuydar de
una ampolla á aura. Evrt-
brocar. Vuydar lo pap.
Fr. Desenbuchar. Vuydar-
ho tot. Fr. Vaciarse'
Vuydat. Vaciado.
VuydeNa. Vacuidad.
Vuyt. En sas princip. ac-
ceps. lacio, vacuo, hue~
co, vano. Cavitat, foi•i-
dad, vacuidad. Lo ciar
que queda en alguna
part. lilanco, claro, mella.
Lo número compost de
vuyt unitats. Ocho. Ar-
quit. L' espay entre co-
lumna y columna. Entre-
paño. De vuyt. Adv. Dt
vacío. [tata.
Vuytada y Vuytava. Oc-
Vuytanta. Numeral car-
dinal. Ochenta. Niim. or-
din. La unitat que com-
pleta '1 número de vuy-
tanta. Octogésimo.
'Wuytanté. Ochentón, oc-
togenario.
Vuytcentfí. Numeral car-
dinal. Ochocientos. Núm.
ordin. La unitat que com-
pleta '1 número de vuyt
cents. Octogentesimo.
Vuyté y VÍiyten. Octau.
Octavo'. La mesura de vi
que conté la quarta part
de un bárralo. Cuartán,
dieziseiseno.
X. Lletra que en álgebra s'l rónico. Rústich , sense
cmpleaordinariamentpe-l criansa. fíústico, desatra-
ía designar la incógnita.! do, grosero.
üabacá. Tosch, grosser. I Xal>acanada. Grosería.
Chabacano, rudo, mocar-j Xabacananient. Adv.
Groseramei\te , inculta-
mente, {na. Chapucería.
Xabacaneria. Matosse-
Xabech. Especie de em-
barcació. Jabeque.
XAF
Xábega. Filat gran pera
portar palla. Jábega, sar-
ria, jábeca. Especie de
embarcació mes petita
que '1 xabech. Jábeca. V.
Márfega.
:Kal>etu (Pérdrer la;. Fr.
Jiixir de si, delirar. Per-
der los estribos.
Xaltracli. Cubería de la
sella. Caparazón.
Xabrat. Min. Especie de
pedra transparent. Cha-
brate. (solina. Chabuan.
Xalniá. Especie de mus-
Xabuyrar. Estornudar.
Estornudar. (lomudo.
:Xal>uyro. Estornut. Es-
tacara. Poét. Jacarandi-
na, jácara. Cantador de
xácaras. Jacarero. Cantar
sacaras. Jacarear.
TXacaranUa. Certa fusta
de Indias. Jacaranda.
:X.ach. xacb. Veus fami-
liars que expressan la re-
petició y só del cop. Zis,
zas, tris, tras.
Xacolata. V. Xocolata.
Xacoli. V. Vi grech.
Xacttta. Escot. Escote.
Xacolar. Escotar. [que.
yLuera. Lacra, plaga, adía-
'3lLacri. V. Xagn. (charo.
Xacróü. AcHacoso, guá~
Xara. Fam. Parlanchín,
Itablador, churrullero.
Xáíacii. Chaparrón, agua-
cero, turbión, chaparra-
da, turbonada, aguaducho
XaíaUa. V. Trepitjada.
Xafador. Majador.
Xafaguer.Lloch defanch
Cenagal, charquetal.
Xafar. Aplanar, ilp/asíar.
Reduhir a trossos alguna
cosa. Machacar, machar.
Aplanar apretant mólt.
Atortujar, oprimir, estru-
jar. Aturdir. Pasmar, a-
planar. Parlar mòlt. Par
lar, ser muy locuaz. Der-
rotar lo enemich. Desha-
cer, derrotar. V. Trepit
jar. Xafar á algú. Fr. A-
prelarlo, oprimirlo. Es-
trujar a uno. Deixarlo
sense paraula. Aplastar
á uno. Xafar lo cap. Que-
brantar la cabeza, r. Xa-
XAM
farjc los rahims. Remos-
tarse, remostecerse.
Xai'ardatla. Comilona,
comilitona , merendona,
tragantona, manjorrada,
zahora. Fèr xafardadas.
Zahorar. (ge. Chafarote.
Xalarof .Especie de alfan-
Xal'arotada. Cop de xa-
farol. Chafarotazo.
Xat'arranxo. Naut. Za-
farrancho.
Xafat. Quebrantado, moli-
do, cascado. Estar mòlt
xafat. Fr. £.síar hecho un
cascajo. Ben xafat. Loe.
fam. Ben parlat. Buen ra-
zonamiento, (terrossador.
Xaraterroí>.*«Wí!i. V. Es-
'JLáUs, Zahora, merendona.
V. Xafardada.
Xalojiíó. V. Xafogor.
XaCo^íor. Bochorno , es-
tuosidad, (tuosidad.
Xalogora-ssa. Aum. Es-
Xuíogús. Bochornoso, es-
tuoso, (tela inglesa.
'X.Skí^vi. Chagrín, chacrin,
Xal. Chai. [holgura.
Xala. Huelga , holgorio,
Xalau. Marxant manyós.
Chalan. Home astut, "fie-
llaco, astuto, (ta. Jalapa.
Xalit|>a..4rrel de una plan-
Xalur. Aixalar. Cortar las
alas. V. Aixalar.
Xalarse. r. Divertirse,
/íoí^ar. Traciarse ab pom-
pa o ab satisfacció. Pom
pearse. Deleytarse en lo
que agrada. Regodearse
Menjar moll despay y ab
molt gust. Saborearse, re-
papilarse, (pintat. Chalón.
Xaló. Teixit de bayeta
Xalocb. Vent del siiest.
Jaloque, siroco.
Xamba. Casualitat felis
en lo joch. Chambonada.
Xambequi. Naut. Xabech
ab aparell de fragata.
Chambequin.
Xaiiiberg. Chambergo.
Xantberga (A la). Adv.
fam. De qualsevol mane-
ra. .4 la birlonga, al des-
gaire. La casaca de est
nom. Anguarina.
Xainb«i. Qui en lo joch es
mes afortunat que intel-
XAN 467
ligent. Chambón.
Xauíbre. V. Xamellof.
Xainellot. Especie de ro-
ba de mescla. Chamelote.^
camelote. Xamellot ab on-
das. Ormesí.
Xanienar. Sembrar á ai-
xams. Sembrar á voleo.
Xaiuerli. Aucell. Chorlito
Xauífayna ó Xanfayna.
Cert guisat. Alboronia,
chanfaina, zarapatel, bo~
rouia, moronia. Conjunt
ó mescla de cosas inútils
y de poch valor. Morra-
lla, zarandajas, maulas.
Fam. Mescla de especies
inconnexas. Baturrillo,
batiborrillo.
XaiiiUanar. Chaflanar.
XaniUat ó Xanflat. Clia-
flan, chanflan.
Xaniós. Gracioso, donoso,
jocoso, festivo , saleroso,
salado, galante.
Xamuíiia. V. Afalech, Ca-
rantonya.
Xanipurrar. Chapurrar.
Xaiuiiscar. Socarrimar.
V. Socarrar. Uedarguhir
á algú ab cert disgust
ó enfado. Mosquear.
Xanca. Zanco. Anar en
xancas. Fr. Subirse , po~
nerse, andar en zancos.
Xanciller. Canciller.
Xancle. Zi/eco. V. Socb^
Esclop. Xancle ab sola
de suro. Alcorque.
Xa:icra.>í. Pl. Joch. A peu
coix. Coxcojilla, coxcoji-
ta, pata coja.
Xaiigla. Mofa. Burla.
Xanguer. La corretja pe-
ra junyir los bous al jou.
Coyunda. Anella de ferro-
ó de fusta pera assegurar
lo cap de la arada en lok
jou. Barzón. Traurer lo.
xanguer de la esquena-
Fr. Zurrar el bálago.
Xanguet. Peix mòlt petit..
Morralla , boliche.
Xano. xano. ó tot xano^
sano. Adv. Póch á poch.
Poco á poco, pasitamente^
despacio, pian, piano.
Xansa. Chanza , jocosi^
dad, chuchufleta, chanza^
neta. Anar de xansa. Fr»
468 XAR
Hablar de burlas , ó de
chanza. (se
XaiiKe jarse, r. Chancear-
ILantar. V. Cantar, Enra
honar, Trumfar. [Ire
Xanlre.fa/Jiscoí, sochan-
Xapa. Chapa. V. Esquer-
da, Escletxa.
Xapatiiira. Hendedura.
Sapallada. V. Xafach.
Xapapot. Náut. Especie
de betum. Chapapote.
Xapar. Hender.
Xaparro. V. Jlatosser.
Xapell. V. Capell.
ILapeu. Chapeo, sombrero.
ULaiti. V. Tapi.
Xapoiiet. Naut. Onada
curia y repetida. Cliapu-
llele. {Jubón.
Xap»«ir. Especie de gipó.
Xapullejar. Fam. Ferias
cosas sens art. Chafallar.
JLapuíitier. Qui fá ó adoba
mal las cosas. Chapucero,
chafallón, zarramplín.
V. Matosser.
'X.apuiiNeria. Chapucería
Xaquióíx. Alxacós. Acha-
coso. V. Maialtis.
Xara^ali. Torrentera, ba
den, barranca, derrubio,
arroyada, ramblazo.
ULaraeaiiar. Fér xara-
galls la corrent del aygua
Arroyar, abarraiicar.
Yara¿aila(. Terreno ab
raóltas excavacions ó sóts
lels per la corrent de las
ay^'ás. Barrancoso, arro-
yado, arroyadero.
Xara^rotejar. Bazucar,
zangotear, zabucar.
Xaranipió.V. Xarrampió
~Xara«ía. Pta. Chirivia.
Xárcía. Carrega ó farcell.
Sarcia. Conjunt desorde-
nat de mòitas cosas. Jar-
cia. Especie de filat pera
pescar. Eaárcia. trasma-
llo. Arreus principals de
una nau y titol de tola
pessa de corda. Jarcia.
'!K.arco. V. Bassa, Toll.
:X.arc«iIar. Herbejar. Es-
cardar, nacJiar, escardillar
Ii.ar4i4»r. Bochorno. V. Ai-
xardor, Xafogó.
"Xaris*»!. V. Xerigot.
^arinia^xarania.Expr.
XAR
fam. Bulla, confusió de
crits y soroll. Zambra ,
gresca, trápala.
Xarlar. V. Xarrar.
Xarlatà. V. Xarrayre,
Saltimbanch. {tanismo.
Xarlataní»inie. Charla-
Xai'lateria. Parladuría.
V. Xarramenta.
Xarnera. Charnela.
Xarop. V. Aixarop.
Xarpa. Pilral, especie de
faixa ó banda que crusa
'Ipil. Tiracuello, cabes-
trillo. Anar fluix de xar-
pas ó de ventre. Fr. fam.
Irse de vareta.
Xar pal lera. Arpillera
lienzo, tela de embalaje.
Xarpar. Agafar. Coger
prender, echar mano. V
Agafar. Agafar alguna co-
sa denressa y posaria en
fre altras pera ocultarla
Zambucar, zampuzar.
Xarp«>. Tiracol. V. Xarpa.
Xarra. Fam. Chachara,
fanfarria , van iloq u io.
Xarralia.scat. Sarracina.
Sarracina. V. Tarrabas-
tada, Baralla.
Xarracb. Especie de ser-
ra senzilla. .S'erri/c/io. Car
rau, especie de matraca.
Sonajero , ginebra.
Xarraiia. Fam. fíazona-
miento, conversado)}, con-
fabulación. Fér pelar una
xarrada. V. Claca.
Xarraclor. Y. XaiTayre.
Xarranteca. V. Xárra
menta, Xarrayre.
Xarramenta. Charlata
nería , locuacidad , jiarla-
duría, habladuría, locua-
cidad, vocinglería, trápala
Xarraiupu». Sarampión.
Xarrar. Parlar mòlt y
sense substancia. Char-
lar, charlatanear, trapa-
cear, chacliarear, trapa-
lear, descascar. Enrano-
nar simplement. Hablar,
parlar. Descubrir lo se-
cret. Revelar, soplar. Dit
de alguns aucells. l'arlar.
Xarrar mes que seise ó
que un sach de nous. Fr.
fam. Hablar mas que una
urraca. Xarrar per los
XAT
còlses. Fr. Picotear, palo-
tear. Xarrar sens ló ni só.
Fr. Despotricar, meter fa-
gina, bachillerear, chirlar
Xarrativa.jVarraíiio, lo-
cuacidad, charlatanería,
picotería, verbosidad.
Xarrayre. Qui xarra mòlt
y sense substancia. (Viaj-
latan , hablador, habla-
chin, parlanchín, garla-
dor, trapalón, vanílocuo,
gárrullo. Qui no guarda
lo secret. Soplón, corre-
vedile, parlero. {tin..
Xarrayret. Dim. Hablan-
Xarretera. Divisa mili-
tar. Charretera. La orde
6 insignia de caballería.
Jarretera. (Xarrotejar.
Xarriear. Chirriar. V..
Xarricii. Fam. Noy petit.
Chicorrotín , chiquírri-
tico, chiquirritín.
Xarricli-xarrach. V.
Xarrach. {lería.
Xarr«>tei^. Chirrido, par-
Xarrntejar. Xarrar. Par-
lotear. Las criaturas. Gor-
jear. Los aucells novells.
Chirriar, chillar.
Xarrucar. Desmochar.
Xarrupatla. 5or6o. chu-
padura. V. Xuclada.
Xarrupar. Béureren po-
ca quantitat y sovmt.
Churrupear. Sorbir. Chu-
par, sorber.
Xariicli. Chocho, quinta-
ñon, clueco, carraco, ñoño.
Xstrug. V. Xarucli.
Xarxa. V. Xarcia.
Xarx«'>. Instrument de pi-
capedrer. Baivel.
Xarxot. Zarrapastroso,
charro, fargallón.
Xa.xcd. Fisga , parchazo,
culebrazo, vaya, pegata,
pega. Xasco pesat.. /«í/wí-
ma:o. Donar, pegar xasco.
Fr. Chasquear , burlar,
zumbar , dar raya.
Xaíiquejar. Donar xas-
co.Wiir/ar, brear, dar vaya
Xa.«c|uejat. BurUtao,
cha.'iqueado.
Xat«». Quasi pla, parlant
del nas de las personas.
Chato, romo. Ifels ani-
mals. iTorru (fo. Sens pun-
XER
la. Romo, obtuso,
ULatxura. Fam. Parauias
y ATiAi. Fanfarria, charla,
vaniloquio, oropel.
.X.MUtari«e. r. Burlarse,
no importar. {riar.
Xauxinar. Chillar, chir-
Xaral. V. Xicoi.
Xavalla. Fam. Cascajo.
Xáve{j;a. V. Xábega.
.Xavo. Ochavo. >o valer
un xavo. Fr. No valer un
cornado ó un comino.
X.ay. V. Anyell.
Xayitt. Certa fruyla de
iMéjich. Chayóte.
Xayra. V. Uioca.
.X.efla.V. Xaüs, Xafardada
SLeix. Nom que s' dona a
la Uetra x. Equis. Xim-
ple. Tonto, bausán. Estar
xeix. Fr. lam. Estar bor-
ratxo. Estar hecho una
equis. igojejar.
'3ÍLei\a. Trigo candeal , tri-
3Leixanta ó xexanta. Nú-
mero cardinal. Sesenta.
Xenibraut. Arquit. Jam-
ba , dintel. Gran xem-
branl. Arquit. Follaje del
gran pÍ7iàculo.
Xomeneya. Chimenea.
Canó de xemeneya. Hu-
mero, (na.
Xenixell. Pta. Yerba ca-
Xenixlitqiií. Hospici. Je-
nudoquio, hospicio.
Xera. Fam. lïulla. Zam-
bra. V. Fogarada.
Xereniía. V. Caramellas.
Xere^ía. V. Xaravia.
Xerii^ot. Suero.
Xeringa. Jeringa. Xerin-
ga de bufa ó de pell. Man-
gueta. Xeringa gran. A-
guatocha. Xeringa pera
apagar incendis. Bomba,
matafuego. {inyección.
Xeriiisada. Jeringazo,
Xeriiígar. Jeringar.
Xeriiiga.*4««u. Jeringazo,
jeringación.
XerinKiiilla. Pía. Jerin-
guilla, filadelfo.
Xeripa. V. Xiripa.
Xeroiuir. Fam. Especie
de ungüent. Jeromiro.
Xerrameca. V. Xarra-
meca, Xarrayre.
XerrL Fèm del bestiar.
XIM
Chirle, sirle, sirria, ca-
garruta. V. Áixerri.
Xer.xet. Aucell. Cerceta.
Xeuró. Blas. Chearron.
Xexa. V. Xeixa.
Xia. V. Baiona.
Xil>alet. Noyel. Mozuelo.
La persona de poca for-
malitat. Tararira.
Xibicn. Cibica.
Xiltico. Ferro de refers
en los carruatges. Cibicon
Xicalla. Quitxalla. Chi-
quillos, {arqémone.
Xieaiot. Pta. Chicalole,
Xicanient. Adv. Peque-
ñamente, con pequenez.
Xicara. Jicara, pocilio.
Xivarró. V. Xicarronet.
Xícarronet. Chiquirriii-
00, chiquitín, chiquirri-
tín, tamarrizquito.
Xicli. Petit y de pocli ta-
many. Chico, pequeño,
menudo. Noy. Ñiño, chi-
co, muchacho. Tan xich.
Tamaño. Un xich. Adv.
L'n poch. Un poco, poco.
Xicot. Chicote. V. ftlinyó.
Galant xicot. Expr. fam.
Buen, bravo mozo.
Xieotet. Dim. Chiquillo,
chiquitillo.
Xicuyra. Pta. Achicoria,
chicoria. Xicoyra dolsa.
Condrila, ajonjera.
Xicra. V. Xicara.
Xilió. Pta. Jifion.
Xifra. Guarismo , cifra,
monograma, número.
Xifrar. Cifrar. [Chilea.
Xileya. Pta. medicinal.
Xiliiidró.Especie de joch
de cartas. Chilindron .
Xillar. Chistar, piar, dar
chillidos. V. Xistar.
Xilú. Arbust. Jilon.
Xihttil. Que viu en la fus-
ta. Jilófilo. (lomo.
Xiloni. Bolel paràsit, ^i-
Xil|ielaysiia. Especie de
pebre. Chilpelagua.
Xiiii ^ xiin. La pluja me-
nuda y continua. Calabo-
bos, llovizna.
Ximple. Simple, bendito,
mentecato , fatuo , lelo,
tonto, bausán. Ver tornar
ximple. Fr. Entontecer,
dementar. Tornarse xim-
XIQ 469
pie. Fr. Dementarse , ale-
larse, ponerse lelo.
Xíuiplejar. Bobear.
Xinipleuient. Adv. Ne-
ciamente, tontamente.
Ximpleria. V. Ximplesa.
Ximple««a. Necedal, ton-
tería. Simpleza, boberia^
simplicidad, fatuidad, de-
mencia, sandez. Poch ta-
lent, fíudeza , sencillez,
vaciedad. Uir ó fèr xim-
plesas. Bobear, tontear.
Ximplet. Dim. Tontico,
simplecilto. V. Ximple.
Ximpló. V. Ximplot.
Ximploiiet. V. Ximplet.
Ximphtt. Simplón , san-
dio, simplazo . bobalías,
bambarria, babieca.
Xina. Porcelana , china.
Cop de xina. Chinazo.
Xinel-la. Chinela, clian-
cíela. V. Soch, Esclop.
Xineí^eii ó y,.[no. Chinesco
Xinxa. Insecte. Chinche.
Xinxa de llàntia ó llumet
de nit. Lamparilla , lam-
parita, mariposa. Xinxa
de la cerinta. V. Rinos-
toma. Lloch pié de xin-
xas. Chincharrero.
Xinxarrer. Barco petit
que 's usa pera la pesca.
Chincharrero. (Xinxera.
Xinxer. Chinchero. V-
Xinxera. Xinxer. Chin-
chero. Pta. V. Xinxeta.
Xinxeta. Pla. Biengranor-
da. La pessa de coure que
usan los enquadernadors
pera assegurar las cordas
en lo cusidor. Clavija.
Llumet de nii. V. Xinxa.
Xinxó. Fam. Durillo.
Xip, xap (Fèr). Fr. Gua-
chapear. V. Xopollejar.
Xipell. Pla. Y. Brossa,
Bruch. [sombrero.
Xipeu. Barret. Chapeo,
Xipòtil. Estropajoso, zam-
borotudo. V. Xarxot.
Xiprer. Arbre. Ciprés.
Xiprerar. Cipreral.
Xique^a. Pequenez.
Xiquet. Noyct. Chiquillo,
chiquito. De poca magni-
tut. Pequeñito, chiquito.
Un xiquet. Adv. Moll.
poch. Un poquito.
470
XIÜ
Xiquiliquatre. V. En-
tremaliat, Bulliciós.
Xiribeeh. Chirlo, desca-
labro, ganada.
^Kíribia. V. Xaravia.
Xirimia. Cliirimía, chi-
rumbela ¡churumbela. Xi-
rimia de pastor. Albogue.
Xirinsar. V. Xerinjíar.
Xirinola. Gaudeainus,
chanza, tararira. Estar
de xirinola. Fr. Estar de
lilis. Estar de fiesta.
Xíripa. Suerte, bambar-
ria^ potra. Ser ó tenir una
xiripa.C/iíri'píar.
Xiripuda. Xiripa gran.
V. Xiripassa.
Xiri|ia.s»ia. Mòlta fortu-
na. Chiripon.
Xiripejar. Chiripear.
Xiripeí'. Chiripero.
Xirí«ecli. V. Xiribech.
Xitica. Zulla, porqueria.
Pla. V. Carritx.
XísearHc.r. Zurruscarse.
JkiHclaaur. Chillador, chi-
llón. [Uidos.
XÍNCiar. Chillar, dar chi-
Xiscle. V. Xisclet. (silbo.
Xisclet. Chillido, silbido,
Xii^ine. Patraña, carami-
llo, chinchorrería , soplo,
murmuración. Posar ó
portar xismes. Fr. Chis-
mear, cuchuchear, meter
chismes. (chismoso.
JLiamÓH. Chinchorrero,
Xítüpa. V. Guspira , Es-
quitx, Espuma.
Xi»«pat. Tocat del vi. Ale-
gre, alumbrado, calamo-
cano. (Fr. Callar.
yListar. f/tisífir.Noxistar.
XiNtóí). Jocoso, gracioso,
saleroso, festivo, salado.
Xit. Inlerj. Chilon, cito.
Xitxa. Naut. Calma.
Xitxarei-Io. Turruta-
(juet. Pollo, pollito.
Xitxit. Expr. pera cridar
ais gossos. Zuzo, (jlido.
Xiulada. Chifladura, clii-
Xiulatlitr. .Silbador.
Xiulanient. V. Xiulada.
Xiular. Silbar , chiflar.
Xiular las oreílas. Zur-
rir, zumbar.
Xiulet. Lo só que 's for-
ma xiulant. Silbido , sil-
XOP
bo. Instrument pera xiu-'
lar. Silbato, chi/la, chifle,
chiflete, reclamo.Wu\elde
las aurellas. Zurn'rfo, Tur-
no, silbido de los oídos.
Xiuxiu. Cuchicheo. Fér lo
xiuxiii. Fr. Cuchichear.
Xi\ell. Boquirrubio, in-
cauto, tortolico. borrego.
Xi.vella. V. Tudó.
Xixina. Carn picolada.
Picadillo. Fér xixinas de
algú. Fr. fam. Mantear á
alguno, hacer de alguno
cera y pábilo.
Xixinar. V. Xauxinar.
Xixirinxiua (Fér bailar
la) á algú. Fr. fam. Cas-
car las liendres, zurrar el
bálago ó la badana.
Xó. Veu pera esquivar ó
fér fugir los aucells. Oa:.
Veu pera fér aturar las
cabalcaduras. Cho, jo.
Xoca (Ser de la,'. Fr. Ami-
go del asa. V. Joca.
Xucar. Topar. Chocar, to-
petar. V. Topar. Agradar.
Petar, cuajar, pegar.
Xocii. Topament ó enso-
pcch. Choque. La repeti-
ció de un xoch. Batidero.
Xocolata. V. Xocolate.
Xoc4»late. Chocolate. Fér
xocolale. Fr. Formar a-
questa pasta lo xocola-
ter. Labrar chocolate. Dei-
xetarlo pera péndrerlo.
Deshacer el chocolate.
Xocolater. Chocolatero,
molendero.
Xoll. Rapat de cap. Tras-
quilado. La closca del
cap. Cholla. V. Toix. Sot.
No tenir xolla. Fr. No te-
ner lastre ó meollo. Poca
xolla. Exprés, fara. Poco
churumo. Posárseho en
la xolla. Fr. Ponerse en la
imaginación.
Xoliàr. Esquilar, corlar
el pelo, motilar.
Xop. Arbre. V. Poll. Mu-
llat. Mojado. Estar fel un
xop. Fr. Estar calado has-
ta los tuétanos. Estar lot
xop. Fr. Estar hecho un
agua. V. Mullader.
Xopar. Chopotear.
Xopejar. Guachapear.
XÜP
Xopoll. Charco.
X<»pollejar. Chapotear,,
guachapear.
Xorca. Fam. Machorra,
horra, estéril.
Xnrcb. Estéril, impotente.
Xori.MNer. Choricero.
\.»rÍ!itio. Chorizo, (ban.
Xorlito. .Aucell. .Alcara-
Xorot. Especie de xocola-
te. Chorote. (Chorrear.
Xorrar. Rajar a xorro.
Xorrí». Lo sach cuberl de
cuyro. Churlo, churla. V.
Doll. Xorro de veu. Tor-
rente de voz. A xorros.
.\dv. Copiosamente.
Xot. Cabrit de llet. Choto.
Xut>a8co. Naut.Ramassat
de aygua acompanyat de
trons y llampechs" Tur-
bonada. {Jubete..
Xubet. Armament anlicb.
Xucla. Peix. Escombro,
aleche. (Chotacabras.
Xuclacabraí!). Aucell.
XucIarta.C/iii/wrfura. Xu-
clada forla. Chupetón.
JLuclailatifia. Aum. Chu-
petón.
Xuclador. Qui xucla.
Chupador. Lo remolí de
aygua deis rius y del mar.
Sumidero, remoliyio, vor~
(ice, tragadero, vorágine.
Xucladota. V. Xiicládas-
sa. (momo, acederaque.
Xuclanioro. Pía. Ciña-
Xuclar. Chupar, embeber,
absorber. Xuclar sovint^
Chupetear. Tornar á xu-
clar. BesoHjer.
Xueea. Tahúr. Tahúr.
XufarMe. r. Jactarse, vana-
\.una. Chufa, (gloriarse.
Xuflero. Chufero.
VugladorN. Pla. Trigo de
'X.ulMila.Chusrada. (prado.
'%.ulart*e,T. Chulearse, fis-
gar, fisgonear, alfonsear-
Vulla ó Xolla. Cholla, (se.
Xuliar. V. Xollar.
Vuiua. V. Xoll. (tilla.
Xuiiiacera. !S"aut. Zajm-
Xuiiiar. Morrejar. Mamu'
jar, mamullar. Calar. /fe-
zumarse, recalarse.
Xunieco. Chuchumeco,
homÍ7iicaco.
Xup. Abobat , encántala
ZEL
Bobo, sandio, necio. Lo
vas encastat arrant de ter-
ra destinat pera recuUir
algun liquit. Pocilio, Iru-
jillo, recipiente.
X.upa. Chupa, zamarra,
zamarro. V. Gipó.
Xupada. Med. Succión.
Xupador. Embebedor.
Xupar. Mojar, embeber.
V. Xuclar. Xupar la subs-
tancia. Fr. Libar.
Xupejar. Quedarse abo-
bat. Abobarse, embobarse,
embobecerse.
ZIN
Xupot. Mòlt tonto. Imbé-
cil, bobalicón, idiota, es-
tólido, mentecato.
Xuriguei*. Aucell. Cerní-
calo, buaro,buarillo. (ma.
Xurtua. Chusma. V. Xus-
Xurriaeacla. Zurriagazo
Xurriac-as. Pl. Zurriago,
látigo, zurriaga.
Xurriaquejar. Zurria-
gar. Fèr petarlas xurria-
cas. Chasquear. (Xorrar.
~X.urriar. Chorrear. V.
Xurribiirri. Fam. Zur-
riburi, chusma.
ZOP
471
Xurrignerescíi. Arquit.
Churrigueresco. V. Xa-
parro. (Xuclar.
Xurrupar. Chupar. V.
Xuüscada. Xulada. Chu-
Xusco.Xulo. Chulo, [lada.
Xu.sina. V. Xurriburri.
Xusquejar. Chulear, fis-
gar, fisgonear.
Xu.squejarüe. r. Xuiar-
se. Chulearse.
X.u.s.ser. Chucero.
yLuHuo. Rejón, cliuzo. Cop
de xusso. Rejonazo.
Xuta. Aucell. Autillo.
Y. Anliguament era nume-
ral y valia 130, y ab una
rállela sobre 130,000. Es
conj. copulativa que cam-
Y.
bia en «■'. quant lo nomIVúccich. Bot. Paregut á
següent comensa ab í. V. la >uca. Yúcceo.
Ya. V. Ja. (H¡. Yurdúíí. Pta. V. Gers.
Yo. V. jo.
z.
Z. Antiguament era nume-
ral V valia 2.000, vabuna
rállela sobre 2.000,000. Se
usa, á vegadas, en prin-
cipi de dicció quant sona
como s suau, y també en
mitj de dicció pera mar-
car igual sonido desprès
de consonant.
Zalama. Zalamería.
Zalamer. Zalamero.
ZeUr. Céfiro.
Zel. Celo. Ab mòlt zel. Ze-
losisimamenle. Tenir ze-
los. Fr. Zelar, celar, {te.
Zelador. Ce/ador, rigilan-
Zeioí». Zelo, zeleras.
Zelós. Cuydadós. Zeloso,
cuidadoso. V. Gelós.
Zenit. Lo últim grau de
una cosa. Cumbre, remate.
Zero. Cero. ibelina.
Ziliilina. Quadrúpede. Zi-
Zigia. Pta. Ojaranzo, char-
milla. ímólogo.
Ziniológich. Quim. Zi-
Zincejanieiit. Ac. y ef.
de zincejar. Zinceamiento
Zincejar.Cubrir ab zincb.
Zincear. [Zinc.
Zínek. Metall blanquinós.
ZingÍNta. Qui traballa en
zinch. Zinjista. [con,
Zircó. Pedra preciosa. Zir-
Zodiacb. Zodiaco.
Zuótít. Género de animal
planta. Zoófito. [go.
Zoutitotogi.*i(a.Zoo^<ú/o-
Zooídicli. Min. Zooido.
Zoúieeb. Zoólogo.
Z«K»uii. Paregut á una
mosca. Zoomio.
Zoouat. Quim. Zoonato.
Zooftíérícb. Animal ({ue
te una forma esférica.
Zoóxfero. [Zoojiilote.
Zopilot.Especie de gralla.
VOCABULARI
DELS NOMS DELS SANTS MES COMUNS EN CATALUÑA,
QUE varían en castellà,
AB LOS DUIINLTIIS DELS MATEIXOS.
Abdeci. Abdecio ó Abdieso.
Absaló. Ab^alon.
Abundi. Abundio.
Achart. Achardo.
Acili. Acilino.
Aciscle. Acisclo.
Adalbert. Adalberto.
Adbert. Adberlo.
Adela. Adelaida.
Adelina, dim. de Adela.
Adjut. V. Adjutori.
Adjutori. Adjutorio.
Adrià. Adiúan.
Afre. Afro.
Afrodici. Afrodicio.
Agapi. Agapio.
Agapit. AgapilG.
Àgata. Águeda , Gadea.
Agerich. Agericio, Agerico.
Agilbert. Agilberlo.
Agna. Ana, Maria Ana.
Agnela. V. Agnès.
Agnès. Inés.
Agnela, dim. de Maria Ag-
na. Anita, Nita. Dim. de
Agnès. Inesila.
Agrimir. Agrimiro.
Agusti. Agustín.
Agustinet, a, dim. de Agus-
ti. Agustinito, ta.
Alba. Albano.
Alberich. Alberico.
Albert. Piberío.
Aldelm. Aldelmo.
Alegre. Jucunda.
Aleix. Alejo. (defonso.
Alfons. Alfonso, Alonso, II-
Alienor. Eleonor.
Alina ó Alena. Contracció
de Adelina.
Al ix. Alice.
Almaqui. Almaquio. {do.
Aloy. Eloy, Eligió ó Elegi-
Alrich. Idalrico.
Alvar. Alvaro, Alberto.
Amadeu. Amadeo.
Amalarich. Amalarico.
Aman. Amando.
Amanci. Amando.
Amat. Amado.
Ambrós. Ambrosio.
Amelia. Amalia, Emilia.
Amina. Fidel, Ammiaiía.
Amparo. Patrocinio.
Anaclet. Anacleto.
Anastasi. Anastasio.
Anatoli. Anatolio.
Andreu. Aladres.
Andronich. Andronico.
Anesi. .inesio.
Anfiloqui. Anfiloquio.
Angeleía, dim. de Angela.
Angélica, Angelina, An-
gelita.
Anna. V. Agna.
Anselm. Anselmo.
Antelm. V. Anselm.
Antoli. Antolin.
Anton. Antonio.
Antonet, dim. de Anton.
Antoñico, ito, uelo.
Antoni. Antonio.
Antoni. Antonino.
Anunciació. Anunciata. A-
nunciada, Nunciata, A-
nunriacion. Cion.
Arcado. Arcadio.
Aristarch. Aristarco.
Armengol. Ermengardn.
Arnest. V. Ernest.
Arquimbau.^rguímbaurfid.
Arseni. Arsenio.
Assumpció. Asunción,
Sumpta, Asunta, Cion.
Assumpta. V. Assumpció.
August. Augusto.
Aurora. Áurea.
Baldiri. Baudilio, Baudelio.
Baleta, dim. de Isabel. /sa-
belita, Belisa, Belilla.
Barbareta, dim. de Bárba-
ra. Bara.
Barbat. Barboto.
Bartomeu. Bartolomé.
Basili. Basilio.
Basilisch. Basilisco.
Batista, dim. de Joan Bap-
tista, .luanito, lio.
Benet. Benito.
Benigne. Benigno.
Benjamí. Benjamín.
Benvingut. fii>)icí7iw/o, Cíen-
re?) !c/o.
Bernardi. Bernardino.
Bernat. Bernardo.
Bertran. Beltran.
Bibiá. Bibiano.
Blanca. Albina, Candida,
Leocadia.
Blay. Blas.
Bonaventura. Bu^nacentu-
Bonfili. Bonfilio. {ra.
Bonifaci. Bonifacio.
Boy. V. Baldiri.
Bráuli. Braulio, Braulion.
Calista. Cali.rla.
Calisto. Calixto.
i
Canci ó Canciá. Cándano.
'Candelaria. Purificación,
Presentación .
Candi. Cándido.
Càndia. Cándida. {no.
Canlidi. Cantidio, Canlidia-
Canut. Canuto.
Carlota, Carolina, dim. fe-
ineni de Carlos.
Carma ó Carme. Carmen.
Carmela, dim. de Carma.
Carmencita, Carmela.
Casi. Casio.
Cassiá. Casiano.
Catarina. Catalina.
Catarineta, dim. de Cata-
rina. Calalinita, Catuja.
Cebrià. Cebrian, Cebriano.
Cecili. Cecilio.
Cecilia. Ceciliano.
'Cefcrí. Ceferino, Zeferino.
Celedoni. V. Celoni.
Celesti. Celestino.
Celoni. Celedonio.
Cels. Celso.
Cenobi. Cenobio, Zenobia.
Cesar. Cesáreo, Cesario.
Cesidi. Cesidio.
Cipria. Cipriano.
Ciri. Ciriano.
Ciriach. Ciríaco.
Cirio. Cirion.
Citi. atino.
Clarenci. Clarencio. (rita.
Clárela, dim. de Clara. Cla-
Clari. Claro, Ciarlo.
<;iaudi. Claudio.
Claudia. Claudiano.
Claudina. Claudia.
Clemenli. Clementino.
Cleonci. Cleoncio.
Climent. Clemente. En fem.
Clemencia y Coleta.
Colau ó Caiau, dim. de Ni-
colau. Colas.
Colma. Coimano, Colman.
Coloma. Columba, Colum-
bina. (Concha.
Concepció Coíicepcíori.Dira.
Concordi. Concordia.
Conrat. Conrado.
Consolació. Consolación.
Los dim. en castellà son
Suelo, Correa.
Constancia. Constanza.
Constauso Constancio, Cans-
tanza.
Constantí. Constantino.
Conxa, dim. de Concepció.
Cancha, Conchita Cian.
Corneli. Cor/ie/io.
Crescenci. Crerencia.
Crescenciá. Crescenciano.
<]rcscenl. Crescente.
Crespi y Crispí. Crispin,
Crispina.
Críspiniá. Crispiniano.
Cristià. Cristiano.
Cristòfol. Cristóbal.
Cueat. Cucufate.
Culgál. V. Cugat.
Cunibert. Cuniberto.
Cyr. V. Quirse.
Daciá. Daciana.
Dagobert. Dagaberta.
Dalmau. Dalmacio, Dalmi-
Damás. Dámaso. {i'o.
Damiá. Damián.
Danis. Dionisio.
Delfi. Del^n.
Dcmetri. Demetrio.
üeogracias. Deodata.
Desideri. Desiderio.
Día, dim. de Claudia.
Dina, dim. de Normandina
ó Blandina.
Doloretas, dim. de Dolores.
Lola, Lores.
Dols nom de Maria. Dulce,
Dulce-María, María-dul-
ce, Dulcinea.
Domiciá. Domiciano.
Donat. Donata.
Edgart. Edgardo, Eduardo.
Eladi. Eladio.
Eleuteri. Eleuteria.
Elisabelh. Isabel, (telmo.
Elm. Erasmo, Elmo, Saii-
Eloy. Eligió.
Elpídi. Elpidia.
Emerich. Emerico. (ferio.
Emeteri. Emeterio ó Heme-
Erailiá. Emiliano, Millan.
Encarnació. V. Anunciació.
Enricli. V. Henrich.
Epifani. Epifania.
Erasme. Erasmo. (cheria.
Ermosa ó Hermosa. Pul-
Ernest. Ernesto.
Erold. Haroldo.
Espiridió. Espiridion.
Estanislau. Estanislao.
Esleba ó Esteve. Esteban.
Eudal. Eudalda.
Eufrasi. Eufrasia.
Eugeni. Eugenio.
Eulària. Eulalia.
Euleteri. Eulelerio.
Eulogi. Eulogio.
Eusebi. Eusebia.
473
Euslaqui. Eustaquio.
Eutiqui. Eutiquio.
Pabia. Fabián, Faviano.
Fabriciá. Fabriciano, Fa-
bricio. [fíafaelito.
Falet, Falo, dim. de Rafel.
Farriol. Ferreolo, Ferreol,
Ferriol.
Felicia. Feliciano.
F'elicilat. Felicitas.
Felipet, Felipó, dim. dePe-
liph. Felipito, Felipon.
Feliph. Felipe. ■
Felisa. Feliciana.
Feliu. Felice.
Femia, dim. de Eufemia.
Ferino. Ceferino.
Fermi. Fermin, Firmin.
Fernán. Fernando, Hernán.,
Hernando.
Fiacre. Fiacrio.
Filastre. Filaslrio.
Filibert. Filiberto.
Fina, dim. de Rutina y Se-
rafina. Rufina, Serafina.
Flaviá. Flaviana.
Plorenci. Florencio.
Florentina, dim. de Floren-
cia. Zaraida, Zaira, Flo-
ren cita.
Floria. Florian, Floriano.
Fortià. Fortian.
Fortunat. Fortunata. (Asis.
Francesch. Francisco de
Francisquel, dim. de Fran-
cisco. Frasr/i/íío, a. Pa-
co, a. Pancho.
Frederich. Federico.
Froylá. Frailan.
Fructuós. Fructuoso.
Fulgenci. Fulgencio.
Gaudemi. Gaudemia.
Gaudenci. V. Gaudemi. [no.
Gaveta ó Gayetaiio. Cayeta-
Gem y Gira. Contracció de
Guillem. Guillermo.
Genis. Ginés. (seph. Pepe.
Gep ó Jep. Contracció de Jo-
Geroni. Gerónimo, Jeromo.
Gerunci. Geruncia, Geron-
Gervasi. Gervasio. (ció.
Gifre. Gofredo.
Gil, contracció de Egidio.
Gim ó Guim, dim. de Gui-
llem. Guillelmilo.
Godart. Godardo, Gotardo.
Godofre. Godafredo, Gofre-
do, Godofrida.
Gorgoni. Gorgonia.
Goula. Gudula.
474
Gracia, dina, de Engracia.
Engracia, Graciecila.
Gracias. Deogracias.
Graciliá. Graciliano.
Grata Graciosa.
Grau. Gerardo.
Gregori. Gregorio.
Gualliert. Gualberlo.
Guillem. Guillermo ó Gui-
llelmo.
Guiomar. .V. Señora de la
Guia del,mar.
Guy. Guido, Guidon.
Henrich. Enrique.
Henriquet, dim. de Hen-
rich. Enriquito.
Heracli. Heraclio.
Higini. Higinio.
Hilari. Hilario, Hilarión.
Hipòlit. Hipólito.
Honora. Honorata, Honori-
na, Honorita.
Honorat. Honorato.
Honori. Honorio.
Hou. Eovaldo. ilo.
Hubert. Huberto, Humber-
Huch. Hugo.
Huribert. Heriberto.
Ida. Brígida.
Ignasi. Ignacio, Iñigo.
Ignasiet, ta. dim. de Igna-
si, a. Ignasito, ta.
Ignes. Inés.
Ignesó, Ignasona, Esona,
dim. de Agnés. Inesita.
I Id a. Casilda.
Ildegunda. Aldegunda.
Indaleci. Indalecio.
Iscle. Acisclo.
Ivet. Erodio.
Jadoc. Judoco, Josse'.
Jan, Janet, Janot, dim. de
Joan. Juanillo, Juanito.
Janis. V. Genis.
Jaufre. V. Jofre.
Jaume. Santiago, Jacobo.
Jensiá. Gensiano. {pillo, a.
Jep, a, dim. de Joscph. Pe-
Jervasi. V. Gervasi.
Joan. Juan. {nilo.
Joanet, dim. de Joan. Jua-
Joaquim. Joaquín.
Jofre. Gofredo, Godofredo,
Jordi. Jorge. { Vifredo.
Josepct, a, Josepó, na, dim.
de Josep h. Pepito, Pepillo,
ta. Pepe, a.
Joseph. José'.
Jouan. V. Joan. {nilo.
Juanet, dim. de Joan. Jua-
Juliá. Julián, Ulan, Julia-
Just. Justo. {no.
Justi. Justi7io.
Ladi. a. Paladio.
Larabert. Lamberto.
Landina. Blandina.
Laya, Layeta, dim. de Eu-
lària. Eulalia, Olalla.
Lena, dim. de Elena. Elena.
Leodegari. Leodeyario.
Leoneí. Leoncio.
Leonor. Eleonor. Dim. No-
rina, Xorisa.
Leu. V. Llop.
Leucadia. Leocadia.
Lia, dim. áe Julia, Rosalia,
Cecilia, etc.
Liberal. Liberato.
Libori. Liborio.
Librada. Liberata.
Licea ó Liceta, dim. de Eli-
sa, Elísea, Luisa, etc.
Ligori. Ligorio.
Lila, Lili. Lilia.
Lina, dim. de .\quilina.
Lisa, Liseta, dim. de Llui-
sa. Luisita.
Loreto. Torela.
Llamberl. Lamberto.
Llàtzer. Lázaro.
Lleó. León.
Lleonart. Leonardo.
Lleonci. Leoncio.
Lley. Licerio.
Lliberal. V. Liberal.
Llodia. Alodia, Lodia. {rio.
Llogari ó Llugari. Leodega-
Liop. Lupo ó Lope.
Llorens. Lorenzo.
Lluch. Lucas, Lucio.
LUici. Lucio.
Llúcia. Lucia.
Lluciá. Luciano.
Lluis. Luis, Ludovico.
Lluisa. Heloisa, Luisa, {sito.
Lluiset, dim. de Lluis. Lui-
Lluiseta, dim. de Lluisa.
¿isa, Liseta. (Lulon.
Lluli ó Luli. Luln, Lulio,
Llutgarda, Lungarda. Lul-
Macari. Macario. {garda.
Alacia. Macias, Maciano,
Marciano, Matías.
Madalena. .Vagdalena.
Madi. Emeteno.
Magi. Mayin.
Mamert. Mamerto.
Mamet. Mámete, Mamas,
Mamante.
Manció. V. Melció.
Manel, Manelel, dim. de
Manuel. Manuelito, Ma~
nolito, Manolo.
Manrich. Manrique.
Mansuet. Mansueto.
Marcel. Marcelo.
Marceli. Marcelino.
Marceliá. Marceliano.
-March. Marcos.
Marcià. Marciano.
.^íargarida. Margarita.
Man. Contracció de i/ario.-
Man. Marino. yriana.
.Mariagiia. Maria Ana, Ma-
-Mariagnela, dim. de Mana
Agna. Anita, Nita.
.Marieta, dim. de Maria.
Mariquita, Maruja, Mari-
ca, Urraca. {Mariquita.
Mariona, dim. de Maria.
Marsal. Marcial.
Marti. Martin. {Martinico^
.Martinet, dim. de Marti.
Martiniú. Martiniano.
.Martiriá. Manirían ó Mar-
tiríano.
Mateu ó Mat heu. Mateo.
Mateuhel, dim. de Maten.
.Maurici. Mauricio. [Mateo.
Slaxim. Muaimo.
Maximiá. Maaimiano.
Majol. Mayólo.
Mcdi. Me din.
.>Iclció. Melchor.
Mclitó. Meliton.
.Mena, dim. de Filomena.
Mcr. Emerio.
Mercó. Mercedes.
Merceneta, dim. de Mercó.
Merceditas.
.Mero, dim. de Baldomcro.
Iluldomero, Baldo.
Mingo, dim. de Domingo.
Domínguito.
Miquel. Miguel.
IMiquela. Micaela.
Miró. Mirón.
.^lodcst. .Modesto.
.Montserrat. Monserrale.
Munda, dim. de Ramona.
Haimunda.
.Mundela, dim. de Ramona.
Bamoncila.
Mus. Mucio.
.Nadal. .Xalíiidad.
Narcis. Narciso.
Narciscí, dim. de Narcis.
Xarcisito.
Nart, dim. de Bernat. Der~
nardiío.
Kasi, dim. de Ignasi. Igna-
Nassari. Na:ario. {sito.
Nelo, a. V. Manel.
Nemesi. Nemesio.
>'en, dim. de Señen. Señen.
Kicasi. Nicaaio.
Kicet, dim. de Aniceto.
Nieodemus. Nicodemo.
Nicolau. Nicolás.
Ñila, dim. de Petronila.
Nina, dim. de Antonina.
An Iónica.
Niño, dim. de Anlo72Íno ó
Saturnino.
Nita. V. Agneta. (fre.
Nofra, dim. de Onofra. Ono-
Non, dim. de Senon. Zenon.
Ñorbert. Norberto.
Nunciata, dim. de Anun-
ciació. Nunciata, Anun-
ciada, (vico.
Odalrich. Odalrico, Udal-
í)dó. Odón.
Odulfo. fíodulfo, Teodulfo.
Olaguer. Olegario.
Olagueret, dim. de Ola-
guer. Olegarilo, Olga.
Omer. Andomaro.
Onofra. Onofre.
Orenci. Orondo.
Paciá. Paciano.
Paladi. Paladio, Palladio.
Palma y Palmira. Palma-
ria, Palmada. {ció.
Paneras, Pancrasi. Panera-
Panlaleó. Pantaleon.
Pascasi. Pascasio.
Pasc^ual. Pascual.
Patrici. Patricio.
Pau. Pablo.
Pauet, dim. de Pau. Pabli-
to, Pablitos,Paulillo.
Pauli. Paulino.
Pelaja. Pelagia.
Pelegri ó Peregri. Peregri-
no, Pelegrin. (Grino.
Pelegrinel, dim de Pelegri.
Pep, a. dim. de Joseph. Pe-
pe, a. {Pepito, a.'
Pepet, a. dim. de Joseph. [
Pere. Pedro. Fem. Petra, j
Perel, dim. de Pere. Perico, i
Perina. Petronila. lna.\
Petronela. Petronila, Peri-
Pclroni. Petronio.
Petronilla. Petronila.
Pila. Pilar.
Pó, dim. de Josepó. Pepe.
Poldo, dim. de Leopoldo.
Póiit, dim. de Hipolil. Hi-'
poUto, ito.
Polonia. Apolonia. (pita.
Pona, dim. de Josepona.í'e-
Ponciá. Ponciano.
Ponet, a, dim. de Pó. Pepi-
to, ta.
Pons. Pondo, Ponce.
Pontón, dim. de Joseph
Anton. José Antonio.
Porliri. Pot firio.
Prim. Primo.
Primitiu. Primitivo.
Prisciá. Prisciano.
Procés. Proceso.
Procopi. Procopio.
Prócul. Próculo.
Protasi. Protasio.
Prudenci. Prudencio.
Quadrat. Cuádralo, Qua-
Querubi. Querubín, (drado.
(Juico. Sincop. de Francis-
co. Paco.
Quim, a. yuimet, a. dim.
de Joaquim. Joaquiniio,
Quincia. Quinciano. (ta.
Quinti. Quintin.
Quintilla. Quintiliano.
Quirse. Quirico.
Raíel. Rafael. (mundo.
Ramon de Penyafort. Ray-
Remey. Remedio.
Remigi. Remigio.
Renal. Renato.
Restituí. Restituto.
Rey na. Regina.
Ricart. Ricardo.
Robert. Roberto.
Roch. Roque.
Rodolfo ó Rodulfo. Adolfo.
Rogeli. Rogelo, Rogelio.
Roma. Roman.
Rosalina. Rosalia.
Roser, Rosari. Rosario.
Roseta, dim. de Rosa. Ro-
sita, Rosina.
Rufi. Rufino, Rufiniano.
Rupert. Ruperto.
Sabaci. Sábado.
Sabi. Sabino.
Sabiniá. Sabiniano.
Sadurni. Saturnino.
Sagimon. Segismundo, Si-
gismu7ido.
Salomó. Salomon.
Salustiá. Salustiano.
Salvador. Emanuel, Jesús.
Salvi. Salvio, Salviano.
Salvi. Sah-ino.
Samsó. Sansón.
Santelm. Erasmo, Télmo.
475
Sanxo. Sancho, Sánchez.
Sarbeli. Sarbelto. (nino^
Saturni ó Sadurni. Satur~
Savi. Savino.
Sebalt. Sebaldo.
Sebastià. Sebastian.
Sebastianei, dim. de Sebas-
tià. Chanito, Bastían.
Secundi. Secundino.
Secundia. Secundiano.
Segimon. V. Sagimon.
Selesi. Selesio.
Semproni. Sempronio.
Senon. Zenoti.
Serafi. Serafín.
Serapi. Serapio.
Serapió. Serapion.
Sergi. Sergio.
Servan. Servando.
Servili. Servilio.
Sérvul. Sérvulo.
Sevé ó Sever. Severo.
Severi. Severino.
Severiá. Severiano.
Sila, Sileta, dim. de Ceci^
lia. Cecilia.
Silva. Silvano.
Silveri. Silverio.
Silvi. Silvio.
Silvia. Silviano.
Silviniá. Salustiano.
Simeó. Simeón.
Simfroni. Simfronio.
Simó. Simón.
Simplici. Simplicio,
Sinesi. Sinesio.
Sinforiá. Sinforiano.
Sinteta, Sinto, a, dim. de-
Jasinto. Jacintito, ta.
Sirici. Siricio. {cisita.
Sisa. dim. de Narcisa. Nar-
Sisebut. SisebxUo.
Sisini. .Sisinio. (cisito.
Sisó, dim. de Narsis. Nar-
Socós ó Socorro, ilaria de
Cer vellón.
Sofroni. Sofronio.
Succés. Suceso {Ntra. Sra.
del Buen).
Sulpici. Sulpicio. (Sion.
Sunta ó Sumpla. Asunción,
Talia, dim. de Natalia.
Taño, a, Tanet, a, dim. de
Cayetano. Cayetanito, a.
Tecleta, dim. de Tecla. Te-
dita, [les, Erasmo.
Telm. Telmo, Pedro Gonza-
Teobalt. Teobaldo.
Teodomir. Teodomiro.
Teodoret. Teodoreto.
47G
Teodorich. Teodorico.
Teodosi. Teodosio.
Teófll. Teófilo.
Teogoni. Teogonia.
Teólim. Teótimo.
Terenci. Terencio.
Teresela, Teresona, dim. de
Teresa. Teresila, Tela.
Tertulia. Tertuliano, {sita.
Teta, dim. de Teresa. Tere-
Tiberi. Tiberio.
Tiburci. Tiburcio.
Tila. Quirtila, Plautila.
Timoleu. Timoteo.
Tino, dina, de Faustino ó
Constantino.
Tirse. Timo.
Tófol, dim. de Cristòfol.
Cristobalilo.
Tomaset, dim. de Tomás.
Tomasiío. (Bartolo.
Tomeu, dim. de Bartomeu.
Tona, Toneta, dim. de An-
tonia. A7itoñita, ica.
Toribi. Toribio. (Tranquilo.
Tranquili. Tranquilino,
Trifó. Trifbn.
Trinitat. Trinidad.
Trobat. Invento, Inventino.
Trudis, dim. de Gertrudis.
Tulita.
Tuós, a, dim. de Fructuós.
Tura, dim. de Bonaventu-
ra. Venturit'J.
Tut, a, dim. de Restituí.
Restitulo.
Tuyetas, dim. de Gertru-
dis. Gertrudita. Tulita,
Ubalt. Ubaldo. (Trudis.
Uldarich. Ulrico, L'dalrico.
L'lpiá. L'lpiano.
Irbá. Urbano.
Valenti. Valentin.
Valentinet, dim. de Valen-
ti. Lentinito.
Valeri. Valerio, Valero.
Valeria. Valeriano.
Venanci. Venancio.
Veneri. Venerio.
Ventura, Ventureta, dim.
de Bonaventura. Ventu-
Verani. Veranio. (rita.
Veremonl. Veremundo.
Verisim. Veriaimo.
Vicens. Vicente.
Vicentet, dim. de Vicens.
Vlcenlito.
Victori. Victorino, Viclorío,
Victoria. Victoriana.
Victorina. Victoria.
Vifredo. Walfrido.
Violant. Violante, Yolanda.
Virgili. Virgilio.
Vilori. Vilorto.
Vivenci. Vivencio.
Viviá. Bibiano.
Volusia. Volusiano.
Vulpiá. Vulpiano.
Xacó, Xech, dim. de Fran-
cesch. Paco, Francisco,
Xavier. Javier. (Farruco.
Zaida, Zoraida ó Zohraita.
Florencia, Florida, Flo-
rencita.
Zeferi. V. Ceferi.
Zita. Cita.
Zoil. Zoilo, Zoeto.
Zótich. Zatico.
REFRANS,
AMCIS, f RO\E»BIS, IFOBISMÉS, FRASES PROTEKBIALS, EIC.
DISPOSATS AB RIGORÓS ORDE ALFABÉTICH,
AB UNA Ó MES CORRESPONDENCIAS CASTELLANAS.
A.
AEO
ACÁ
A avi que guanya, nét que s' escanja.
Padre comerciante, hijo caballero, nielo
pordiosero.
Ab alegre companyia, se sufreix la
trista vida. Cotí alegre compañia, ma
grata es la triste rida.
Abanis de casar, mòlt t' hi has de pen-
sar. Antes que te cases, mira lo que haces.
Abans de fèr una cosa , pren consell si
es perillosa. Si una empresa es peligro-
sa, ayites consulla la cosa.
Ab bona ó mala pitansa, no faltes á la
tempiansa. En buen aito y malo, ten tu
vientre reglado,
Abelia ú ovella ó iglesia, si vols rique
sa. Abeja y oreja y parte en la igreja,
desea á su hijo la vieja.
Ab etücusaíi de 'n Pau , lo Pere s' escal-
fa. Pide el goloso para el deseoso.
Ab la dotia y '1 diner, cuydadós bi has
de ser. Con la mujer y el dinero , no te
burles compañero.
Ab laN gl«»ria8, s' olvidan las memo-
rias. Con las glorias , se olvidan las me-
morias.—Al ido sigue el olvido.
Ab ht íngeni se consegueix, lo que á la
forsa resisteix. Huerto y tuerto, mozo y
jmtro y mujer que mira mal , quiérense
tratar. V. Val mes enginy que forsa.
Ab lo pa á las alforjas ó á las mans , hi
ha qui 's moriria de fam.,4í7iom6re des-
ruidado, se le hiela el pan en el horno.
Ab l«» seu mal, vol conèixer lo dels al-
tres. Piensa el ladrón, que todos son desu
condición. — El malo, siempre piensa en-
gaño.— MideCucala y mide con su vara.
A boca que no parla , Dèu no 1' ou. A i
quien no habla, no le oye Dios.
A boig; darli boig. .4 asno lerdo , arriero
loco. (famaj hurto encubre.
A boig y á caballer, tot li está bè. Dueña
A bona gana, es inútil la salsa. .1/ que
bien come el pan, es pecado darle ajo.
A b«»na son , no hi ha Hit dur. No hay
tal cama, como la de enjalma.
A bon entenedor, pocas paraulas bastan.
A buet} entendedor, pocas palabras, ó bre-
ve hablador.
.\. bon fat y á mal fat, ajúdathi á la mey-
lat. V. Deu diu ajudat y t' ajudaré.
A bon pagador no li dolen prendas. A
buen pagador no le duelen prendas.
Ab raii«» ó sense rahó, vaja 'I pobre á la
presó. La cárcel y la cuaresma, para los
pobres son hechas.
Ab teniptj y palla, maduran las nesplas.
A su tiempjo, maduran las brevas. — Cre-
cerá el membrillo, y mudará el pelillo.
Ab ton senyor no vulgas partir peras,
perqué ell se menjarà las maduras y tú
las verdas. Xi en burlas ni (i\ veras, con
tu amo partas peras.
Ab íots nas de ser humil , no tanl, que
'I tingan per vil. Quien mucho se abaja
el culo enseña.
Ab una caldera vella , se 'n troba una
de nova. Con un caldero viejo, se com~
pra otro nuevo.
A caball donat, no li mires lo dentat.
.4 caballo presentado ó regalado, no hay
que mirarte el diente. — De lo ageno, la
que quisiere su dueño.
A cada hú es permès defensar sa roba.
La defensa es natural.
478
AHO
A cá gros no cal dirli quisso. A perro vie-
jo nunca cu- cuz.
A cent anys, coleta verda. A la vejez vi-
ruelas.— A rocín viejo, cabezadas nueva».
Aeonsólat de gastar si 't vols casar. Ca-
sar, sacar y rascar, son Ires en una con
solo mudar.
A cor ingrat, mal any lo mat. A la hem-
bra desamorada, á la adelfa ó al acíbar
la sepa el agua.
A donH barbuda, de lluny la saluda.il
la mujer barbuda, de lejos la saluda.
A «lona brava , corda llarga. V. A la do-
na brava, etc. (dan, no eicoge.
A donar, fa de bon péndrer. A quien
A ella» company, vos a las cois, y jo á
la carn. A ellas, padre , vos á las berzas
y yo d la carne. (feta no té destorb.
A l'abena leta no hi ha estorb. V. Feyna
A l'alta de pa, bonas son cocas. A falta
de pan, buenas son. tortas.
Afártain bè, y digasme moro. Tañe el
esquilón, y duermen los tordos al son.
A fé que es pesada cosa , la persona me-
lindrosa. Es cierto pesada cosa, la per-
sona melindrosa.
Aguiiiil descuydat , lladres cada mercat.
Alguacil descuidado, ladrones cada mer-
cado.
Ahí pastor, avuy senyor. Ayer vaquero,
hoy caballero. — Abájanse los adarves,
y alzanse los muladares.
A home vell, no li poses gros farsell. A
la res vieja, alivíale la reja.
¿Ah«»n( aniràs bou que no llaures? ¿A
do irá el buey que no are?
Ahont está '1 rey, alli está la cort. Don-
de está el rey, está la corte.
Ahont hi ha barrets, no hi campan ca-
putxas. Juego mayor, quita menor.
Ahont hi ha menjar , ó mentres hi ha
menjar no m' en anyoro. Buena vida,
padre y madre olvida.
Ahout no hi ha , '1 rey y perl los drels.
Al que no tiene, el rey le hace quito ó
libre. — Sin harina no hay pan.
Ahont no hi ha sanch , no s' hi fan bu-
tifarras. No hay tal madre como la que
pare. — Lo seco mal se apega.
Ahont no 't demanan, roay ti ñquis. Si
quieres evitar pena , nunca metas tu hoz
en mies ajena.
Ahont perderes la capa , alli la busca.
Donde perdiste la capa, ahí la cata.
Ahont se ha perdut, se troba. .Aquí per-
dí una aguja, aquí la hallaré.
Ahont vajas, deis teus hi haja. Donde
vayas, de los tuyos haya.
¿Abobt va 'D Miquel? Ahont hi ha mel.
Haya cebo en el palomar, que palomas
AL.\
no faltarán. — ¿ Pedro porqué atiza ? Por
gozar de la ceniza. [ro llama dinero.
¿Ahont vas bè? Ahont mes ne sé. Dine~
Així es lo formatge sens ronya, com don-
zella sens vergonya. Asi és queso sin
corteza, como doncella sin vergüenza.
Així está 'I pagés entre dos advocats,
com lo pagell entredós gats. El vencido
vencido, y el vencedor perdido. — Asi'está
el labrador entre dos abogados , como el
pagel entre dos gatos.
.\i\» son figas de altre paner. Eso es ha-
rina de otro costal. — Ese es otro cantar.
.4júdat y te ajudaré. Ayúdate , y ayu-
darte he.
Alabat, ruch, que á véndrer te dúcb.
Alábate cesto, que venderte quiero.
.4. la boda del fillol, qui no l' hi convida
no I 'hi vol. A boda y á bautizado, no
vayas sin ser llamado.
A la bossa del jugador, no cal estrenye-
dor, ó la bossa del jugador corra sens
aturador. El que pone al juego sus di~
neros, no ha de hacer cuenta de ellos.
A la burra que está prenyada, fèsla
anar ben carregada. -4 la borrica arro-
dillada, doblarle la carga.
A la casa de 'n Bernat, qui no hi es no
hi es contat. A quien está en su tienda,
no le achacan en contienda.
A la dona bailar y al ase bramar, lo dia-
ble 'Is ho degué ensenyar. A la mujer
bailar , y al asno rebuznar, el diablo se
lo debió de mostrar.
A la dona brava, corda llarga. A la mu-
jer brava, dalle la soga larga.
A la dona casta, Dèu li basta. A la mu-
jer casta, Dios le basta.
A la dona has de jutjar, en béurer y en
caminar. En el andar y en beber, sé co-
noce la mujer.
A la dona y á la garsa, lo que digas en
la plassa. A la mujer y á la picaza , lo
que vieres, ó lo que digas, ó lo que la di-
rías en la plaza.
A la igletiía pera orar, y á la plassa
pera tractar, ^l la iglesia ¡mra orar, y «
la plaza á contratar.
A la mala anyada , donarli passada. V.
Qui dia passa any empeny.
Al aniich próbal primer, ans que I' ba-
jas menester. A'o eches la gata en tu ca-
ma, ó no la acocees después de echada.
Al amich y al caball. no causal. Al a-
migo y alcaballo, no apreíallo.
A la primera '1 rey perdona, á la se-
gona catxamona. Al que yerra perdóna-
le una vez, mas no después. — Una her-
rada no es caldera.
Al ase mans li van prop , y del guil na
ALE
fuilg tothom. El cordero manto, mama
á su madre y á cualquiera; el bravo ni
á la suya, ni á la agena.
JVI ase ruch, arriero ijoig. Al asno lerdo,
arriero loco.
A la Seu sí uo hi pots ñcar la cama, fi-
cahi lo peu. Parte en la iglesia desea á
su hijo la vieja.
Al ase y mala muller, bastonadas ho han
de fér^ El loco por la pena es cuerdo.
A las penas, pun\ aladas. Al maldar,
tomar tabaco. — A las penas puñaladas.
Alas té la mariposa pera morir mes pre-
surosa. Dá Dios alas á la hormiga, pa-
ra morir mas aina.
A las íevas cosas, tu. A lo tuyo, tú.
A la terra dels cegos, qui tè un ull es
rey. En tierra de ciegos, el tuerto es rey.
Al badocli. mudauli '1 joch. Al bobo
múdale el juego, y se cae luego.
Aibardá desvergbnyit , may espera lo
convit. El porfiado albardán, comerá tu
pan. {vengan los nazarenos.
Al bátrer, sino aquest 1' altre. Cuando
Al lié buscarlo y al mal esperarlo. Al
bien buscallo y al mal esperallo.
AI bon dia darli entrada y esperar la
nuvolada. .4Í buen dia ábrele la puerta,
y para el malo te apareja.
Al bon feyner, no li falta '1 menester.
Quien quiere trabajar no le ha de fallar.
Al bon pagadiir, no li dolen prendas.
Al buen pagador, no le duelen prendas.
Al borralx<» fi, no li basta la aygua ni
tampoch lo vi. Al borracho fino, ni el
agua basta ni el vino.
Al bou maymó, li fa poch 1' agulló. Al
buey harón, poco le presta el aguijón.
Al bón per la banya, y al home per la
paraula. Al buey por el cuerno, y al
nombre por la palabra.
Al bou vell, múdal de ayre y deixarà la
pell. Al buey viejo, múdale el pesebre y
dejará el pellejo.
Albricias, mare, que pregonan á mon
pare. Albricias, madre, que pregonan á
mi padre.
Albricias, pare, que '1 bisbe es xantre.
A Ibrtcias, padre, que el obispo es chantre.
Al cul del sach , se troban las engrunas.
Al dar la cuenta, me lo diréis. — Al fin
se ven las zurrapas. — Todo saldrá en la
colada. — A I freir será el reír y al pagar
será el llorar.
Alegría amagada, candela apagada. A-
legria secreta, candela muerta.
Aleluya, aleluya, qui no mata porch no
menja xulla. Barrabao, Jabilla, quien
no mata puerco no come morcilla.
Al enemich que fuig ó s' en vá, lo pont
ALM
479
de plata. Al enemigo que huye, la puen-
te de plata.
AI enlomar, se fan los pans geperuts.
Al enhornar, se tuerce el pan. — Al e)i-
hornar, se hacen los panes tuertos.
Al ferrer, no li vajas á véndrer baldas.
Aquiencuezeyamasa,nohurteshogaza.
Al íerte lo plat, entendràs qui te pren
de grat. En el escudillar, verás quien le
quiere bien y quien te quiere mal.
Al li 's canta la gloria. Al fin se canta la
gloria. — Hasta el fin nadie es dichoso.
Algun.s se n' entran llepant, y se n' ixan
mossegant. Escarbo el gallo,'y descubrió
el cuchillo que le mató.
Algú séu en aqueix banch que á si no
apronta, y a altre fa dany. Alguno está
en el escaño que á si no aprovecha, y á
otro hace daño.
.41 gust eslragat , lo dols li es amarch.
Al gusto dañado ó estragado, lo dulce le
es amargo. V. Qui te sal á la boca, etc.
.'llba.ia que té boca, ningu la toca. Al-
haja que tiene boca, nadie la toca.
Al bonie baja donauli '1 dit y se 'n pen-
dra la ma. Al villano dale el pié, y to-
mará la mano.
.%.l lioiue gelós, de un mal ferni dos. Al
hombre celoso, el cuerno en el ojo.
AI liouie major, donarli honor. Al hom-
bre mayor, darle honor.
AI home rich, no li toques lo vestit. Al
hijo del rico , no le toques el vestido.
Al home tot li esta be, no á la dona que
mal li pervé. El hombre haga ciento, la
mujer no la toque el viento.
Al hume vell, mudauli I' avre y deixa-
rà la pell. Al viejo múdale el aire, y
darle ha el pellejo.
Al hospital no rajes á buscar desfilas.
Tu que no puedes, llévame á cuestas.
Al jurament imprudent, no hi estem.
Jura mala, en piedra caiga. — La mano
cuerda no hace todo lo que dice la lengua.
AI lloch de la guineu, qui se 'n alsa ja
110 hi séu. Quien fué á Sevilla, perdió
su silla. — La ocasiori la pintan calva.
Allá ahont altre ha caigut , no hi pas-
ses. Unomuere de atafea,y otro ladesea.
.%.lli ahont no hi ha, 'I rey hi pert los
drets. Ai que no tiene, el rey le hace
quito ó libre.
Allí está qui ho va véurer, ó qui feya
llum. El cuarto falso, de noche pasa.
A llup dorment , no li entra res en dent.
A raposo durmiente , no le amanece la
gallina en el vientre.
AI mal de cap, lo menjar lo bat. A la.
cabeza, el comer la endereza.
Al mal de ventre, 'I cagar lo trempa.
480
AMI
Cuando te dolieren las tripaf, hazlo sa-
ber al culo,
\l iiiul fejner, cap feyna, ó cap arreu 1
ve bé. Donde hay gatia, hay maña.
Al nial que no hi na resislencia, '1 mi-
llor remey es la paciencia. A mal dar,
totnar tabaco. — ÍJuen corazón, quebran
ta mala ventura. — Paciencia y barajar
Al iiiarit, amarlo com amicli, y temer-
lo com enemich. Al marido amarle co
mo anuyo, y temerle como enemigo.
Al mes (i' abril, no le n' lleves ni un fil.
Hasta cuarenta de mayo no te quites el
sayo.
Al notai'i bo ó dolent procura 'I tenir
content. Por buenoopor malo, al escri-
bano de tu mano.
Al iiovcinhi-e, qul no ha sembrat que
no sembré. Por san Francisco, se siem-
bra el trigo, la vieja que lo decia, ya
sembrado lo tenia.— Por Todos Santos,
siembra trigo y coge cardos. — Por san
Cebrian, siembra el albardan. — Por san
Simotí , siembra raron , por Todos los
Santos con ambas manos.
Al peresóiM, li vé la gana de traballar
quant s' acaba la feyna. Asno malo ca-
be casa aquija sin pato.
Al pobre, '1 sol se '1 menja. Al pobre el
sol se lo come. (bre '1 sol, etc.
Al p(»iire, tothom II va sobre. V. Al po-
Al f|ui mal viu, la por li segueix. Al que
mal vive el miedo le sigue.
Al qui menja lo madur férli rosegar lo
dur. Quien come la carne que roa el hue-
so.— Vayan las duras por las maduras,
AI (|uc te dóna un capó, dónali la cuixa
y I' aló. A quien te da el capón, dale la
pierna y el alón.
Al sant que no li tingas devoció, noli
fassas oració. Al santo que no se tiene
devoción, no se le hace oración.
Al segur está qui repica. A buen viento
ra la parva. — En salvo está el querepica.
AIm eiieiiiiclis, fes favors ans que t' en
venjis. El vencido, vencido, y el vence-
dor perdido.- Venga injurias con favores.
AIit> j<ivei>« y pollins, poca llibertat y
bons bocins. Alpoti-o y al mozo, el ata-
harre /¡ojo y apretado el bozo.
AIiü iii4>M(!i4>(^ no 'Is degas massa, perqué
't trauran de casa. Quien no paya lo que
debe en la calle le desnudan.
AIh iiawtoretN seis apareix la Mare de
Dèu. A los bobos se les aparece la Madre
de Dios. {drá, que bueno me hará.
Altre vindrà, que m' abonará. Mato ven-\
A nial y abé, tothom hi aíitj. A bien yl
á mal, quintal sobre quintal.
Aniicli leconciiiat , enemich doblat. ^l-¡
anV
771/30 reconciliado, enemigo doblado.
A uiichti fins als ochs, á la bossa no m^
hí toch.<. Bien te quiero, bieri te quiero,
mas no te doy mi dinero.
Aiuicli y trasto que no serveix , al car-
rer. El amigo que no presta, y el cuchi-
llo que no corta, aunque se pierdan po-
co me importa.
Amistat per interés, no dura perqué na
n' es. A mistad por interés, no dura por-
que no lo es.
A ni«»it menjar, mòlt penar. Mas mató
la cena, que Avicena. — De hambre no vi
morir, de hartos mas de mil.
Ani4> que te mossos, y no 'Is ven , 's fá
pobre y no s' hocreu. Hacienda, tu due-
ño te vea. — A donde no está el duei'10,
ahí está su duelo, — Píe de dueño, estiér-
col en la heredad. [mor se paga.
Amor, ab amor se paga. Amor ron a~
Amor de gendre, bugada sens cendra.
Amistad de yerno, sol en invierno.
AuKtr de monja y pet de frare tol es av-
re. Amor de monjas, fuego de estopas.'
Amor de pare, tot lo demes es ayre. So-
bre padre, no hay compadre.
Amor de senyor aygua en cistella. Amor
de señor, agua en cesto.
Amor de vella, aygua ab cistella. Amor
de vieja, agua en cesta.
A UMirt» mort, gran llansada. ^1 moro
muerto, gran lanzada. — V. De arbre
caygut, etc.
AniòrK, penas y diners, no poden estar
secrets. Amores, dolores y dineros, 710
pueden estar encubiertos.
Am4»r y gravedat , no passan per un fo-
rat. Ainor ni cata linaje, ni fe, ni pleito
homenaje. [lana y volver trasquilado.
Aliar per llana y tornar esquilat. Ir por
Anell en lo dit, "honra séns profit, .-líii-
llo en el dedo, honra sin ¡}rovecho.
A nitigú demanaràs los dmers que guar-
daras. Quieit guarda halla.
itns de firmar un paper , vullas llegirlo
primer. A'í /irmes carta que no leas, ni
bebas agua que no veas.
AitM de móurer ningún (ilet, feshi avi-
nensa. Mas vale mal ajuste, <¡uebuen
pleito. — Vale mas ceder que acometer.
Aii.«* no 't burlis de algú, mira he qui ets
tu. Reprende vicios ágenos, quien esta
lleno de ellos.
Autet« que concgas, no alabes ni vitupe-
res. Antes que conozcas, no alabes, 7Üca-
hondas. — Antes de fallar drbeslo pensar.
Aiiy bo pera la serra , may s' aparega
eii ma terra. El año de la sierra, no le
traiga Dios á la tierra.
Any de aranyoner, any de poch graner.
AQU
Año demudias endrinas, pocas hacinas.
Any de figas flors, any de plors. Año de
brevas, mtnca lo veas.
Any de grana, poca palla; any de palla
poca grana. En año bueno, la paja es
heno; en año malo la puja es grano.
Any de mal temps, fins las vellas posan
dents. Poca ropa y buen talante; no ca-
bíamos al fuego , y parió la de nuestro
abuelo. (año de bienes.
Any de néu, any de Dcu. Año de nieves.
Any de ovellas, any de abelias. Año de
ovejas, año de abejas.
Any de pocli pa , garbell espés y cedas
ciar. En año caro, harnero espeso y ce-
dazo claro.
Any nou, vida nova. Año nuevo, vida
nueva.— Con los años, vienen los desen-
gaños, {échate de cobdo.
Any plujós, pagès ociós. Año lluvioso,
A pagé.s endarrerit, cap anyada lí es
¿ona. Hombre adeudado , cada año ape-
dreado, (palabras locas , orejas sordas.
A páranlas necias, aurellas sordas. A
A pare guardador, fill dissipador. A pa-
dre endurador, hijo gastador. — A padre
allegador, hijo eapendedor.
Apenas ba eixit de la closca del ou,que
tot ho porta en renou. Aun no ha sali-
do del cascaron, y ya tiene presunción.
A perill prompte', remey,cu\(at./l/ /;e/¡-
g70 con tilinto , y al remedio con tiempo.
A pí xich no cal escala. El andamio para
cuando es necesario.
A pocEi á poch, anirem lluny. Poco á po-
co, hila la vieja el copo. — Con otro ea,
llegaremos ti la aldea.
A p«)ch á poch, se Na lluny. Grulla tra-
sera, pasa á la delantera. [primero.
A pucli vi, cuytarhi. A poco pan, tomar
A portas tancadas, lo diable s'entorna.
A puerta cerrada, no tiene el diablo en-
trada.— Puerta cerrada quita tentación.
Aprenent de Portugal que encara no
sab cosir y ja vol tallar. Aprendiz de
Portugal, no sabe coser y quiere cortar.
Aprés fortuna, bon tenips fá. Súfrase
quien penas tiene, que tiempo tras tiempo
viene. — En pos de la noche sigue el dia.
Aprotitant petits guan;is,no lassan por
dolents anys. Quien guarda el ochavo
no ha de ¡>edir ¡¡restado.
A (|uarahta anys, deixat de banys. V.
Arribant als quaranta anys, etc.
Aqueixa es farina de altre sach.V. Això
son 6gas de altre paner.
Aqueix mal, pera qui 'm vól mal. Mal
haya quien mal me desea.
Aquell que á las bodas vá , nuvi hade
semblar. Por donde fueres, haz como
DIC. CAT. CAST.
ARA
!1
I vieres. — Sí á Roma fueredes, haz lo que
I vieredes.
Aquell sab que 's salva, que I' altre no
sab res. Aquel sabe que se salva, que el
otro no sabe nada.
Aquesta taula té tal ventura, que qui
no hi es no hi la fretura. V. En la taula
d' en Vernat qui no hi es, etc.
Aquí busca lo deis altres, lo diable
pren lo seu. Sos por lo ajeno , y el dia-
blo por lo nuestro.
A qui cáu y s' alsa, Déu li ajuda. Quien
hierra y se enmienda, á Dios se enco-
mienda.
A qui deixa los séus, Dèu lo deixa. Quien
de los suyos se aleja, Dios le deja.
A qui Deú no dona filis, lo diable dona
nebots. A quien Dios no le dio hijos, el
diablo le dio sobrinos.
A qui diu mal la llengua li caiga. Mala
boca peces coman.
A qui donan ((ue triar, li donan que ru-
miar. A quien dan en que escoger, le
dan en que entender.
A qui es pare, bastali mare. A quien es
padre, bástale madre.
A qui fá una casa 6 's casa, la bossa li
torna rasa. A quien hace casa ó se casa,
la bolsa le queda rasa.
A qui has de donar dinar, no li planyias
r esmorsar. Quien no merienda, á la ce-
na lo encomienda. — A quien has de dar
de cenar, no te duela darle de merendar.
A íjui menos cosía, aquell se 1' emporta.
Quien meiios procura, alcanza mas bien.
A qui muda, Dèu li ajuda. A quien mu-
da. Dios le ayuda.
.4. qui no esta acostumat á bragas , las
costuras li fan llagas. A no ducho á
bragas las costuras le matan. — A quien
no está enseñado ó hecho á bragas, las
costuras le haceii llagas.
A qui no 't pót aliviar ó ajudar, no vu-
llas tos mals comunicar. Llorar á boca
cerrada, y no dar cuenta á quien no se
le da nada.— Dices tu pena ú quien no
le pena, quejaste a madre ajena.
A qui no vol caldo, tassa plena. Ahí te
duele, ahí te daré.
A c|ui no vol sella, Dèu li dó bast. Quie7i
bien tiene y mal desea, vaya y viva en la
galera.— Quien todo lo quiere, todo lo
pierde.
A e|ui 's mor de por, li fan la sepultu-
ra decagallons. V. Qui nos' arrisca, etc.
A qui tria y s' enganya , san Perc 1' es-
canda. Parte Nicolás, para si lo mas.
Arada llarga y bras pelut. El arado ra-
budo y el arador barbudo.
.Ira es hora, que '1 pastor dorm.V. Quant
31
482
ASE
la mare no hi es, etc.
Ara 'm Ijeseis, ara no 'm beséis. Desde
que ri á mi lia, muero de acedía, y desde
que no la veo muero de deseo.
Ara que li ha vist lo cul , diu que es fe-
mella. Lo que con el ojo veo, con el dedo
lo adivino.
Arbre de bona casta, pren un pam y 'n
paga quatre. Árbol de buen natío, loma
un palmo y paga cinco.
Arbre sovint trasplantat, no posa arrels.
Piedra movediza, nunca mclio la cobija
Ardí de leix y curenya de serbcra, quant
disparan ja la han "feta. Arco de tejo y
cureña de cerval, cuando disparan he-
rho han el mal.
Areii sempre armat , ó fluix ó trencat.
A reo siempre armado, ó flojo ó q uebrado
Ariiia.s y diners, si no se saben manejar
bè no valen res. Armas y dineros, bue
nas manos quieren.
Arreiirtadoret. menjaren piala y mO'
rir en grillet. Arrendadorctllos, comer
con plata y morir en grillos.
Arreplegáílor de sagó y escampador
de farina. Allegador de ceniza y derra-
mador de la Itarina.
Arreplega el mesqui, per por de la fam
que '1 fasia morir. Hacino, sodes, Gó-
mez: para eso son los hombres.
Arribant als quaranta anys, ja poch
banys. De cuarenta para arriba, no te
mojes la barriga.
Arrimat als bons , y serás un d' ells.
Anda cou viejo, y le dará buen consejo
Arrús. peix y pebrot , volen lo vi bcn
lort. Arroz', pez y pepino, nacen con
agua y mueren co7) vino.
.%rler.'arter, pero mal caballer. Artero,
artero, -pero mal ó non buen caballero.
A 9«atit!« y á minyons no 'Is prometas
que no 'Is dons. A'i a níüo el bollo, ni ú
santo el voto. (alcánzalo todo.
Ase ab or, ho logra tot. Asno con oro,
Ase de Arcadia carregat d' or y menja
palla. Astio de Arcadia lleno de oro y
come paja. {liar de mòlts
Ase de mòlts, lo llop se '1 menja. V. BeS'
Ase de 'n Mora , de quantas véu s' ena-
mora. Amor trompetero, cuantas veo
tantas quiero. (todo es pulgas
Ase magre ple de moscas. ¿7 perro flaco.
Ase mohi, ó mòlt dolent ó mòlt fi. Asno
mohíno, ó muy ruin o muy ¡ino.
Ase que entra en heretat ágena , eixirà
carregat de llenya. Asno que entra en
dehesa ajena, volverá cargado de leña.
Ase que 'm port y no caball que 'm en-
derroch. Mas quiero asno qne me lleve,
que caballo que me derrengué.
AY
A só de tabalsno s'agafan Hebras. Quien
pájaro ha de tomar, ?io ha de ojear. —
Quien la cera ha de ablandar, las uñas
se ha de quemar.
Asquerós vos haveu tornat? Donchs de
aquest guisat jan" haveu menjat. As-
queroso os habéis tornado? Pues ya co-
misteis de ese guisado.
A tali de iglesia catedral, quals foren
los pares los filis serán. .1 uso de iglesia
catedral, cuales fueron los padres los hi-
jos serán. — El hijo de la gata, ratones
mata. — El Itijo del gato caza ratones.
X taula y al Hit al primer crit. A la
mesa me llaman, santa palabra.
.\ tocli de oració, las minyonas á racó.
V. La donzella recatada, etc.
A tú t' bo dich, sogra, eiitenllii, ma nora.
A tí te lo digo, hijuela , entiiindelo tu, mi
nuera.
.%.iiceli de bech ampie j menja mes que
no guanya.^ ce de cuchar mas come que
val. — Ave de cuchar, nunca en micorral.
.\HceIlel, no fassas niu prop de frare,
forn, ni riu. \i cabe rio, ni en lugar de
señorío no ¡tayas tu nido. — Cabe señor,
ni cabe igreja no pongas teja. (vell.
Auceii passat, no es engabiat. V. Aucell
Auceil vell , no entra en gabia. Pájaro
viejona entra en jaula.— A perro viejo,
no hay tus tus. (presto.
A un llest, un prest. .1 un diestro , un
.\ un ruhi, mes ruhi, ó ruhi y mitj. A un
ruin, ruin y medio. — .1 un traidor, dos
alevosos. — A pasquín, pasquinada.
.<Viirora ó cel rojent,ó pluja ó vcnt. Au-
rora rubia, ó viento o lluvia.
A Tesadas, no es com á voltas. A las
veces do cazar ó pescar pensamos, caza-
dos ó vencidos qitedamos.
A vegadas qui menos s' ho creu. troba
sabata en son peu. \o es raro ir por la-
na y volver trasquilado.
A vegadas val mes pérdrcr, que gua-
nyar. Tal vez el perderes ganar. — 6'í siir-
bes perder con disíTecion, tal vez de ga-
nar te de ocasión.
Aviat es dit , malalt, Déu t' ajut. El sano
al doliente, so regla le mete.
A villa demanat "se '1 té de pregar y pa-
gar. El ruin cuanto mas le ruegan tnas
se extiende.
A voltes se trau mes del cru que del nu.
Mas se saca del crudo, que del desnudo.
Avuy per mi , dema |ter tu. Los mazos
del balan , cuando los unos se levantan
los otros dan.
.%> Dèu meu ó gracias á Déu , lo pare es
mort y jo seré I' hereu. El llanto del
heredero, es risa disimulada. — Apaña
BEN
suegro, para quien te herede, manto de
lulo 1/ corazón alegre.
- Jkyguà cau, senyal de pluja. Ave de al-
harda, señal de tierra que nunca yerra.
Aygua de agosi , safra, mel y most. Agua
de agosto, azafrán, miel y mosto.
Ay^ua de febrer, bona per lo sementer.
Cuando llueve en febrero , todo el año
ha tempei-o.\. Quant la Candelera plo-
ra, ele.
-Aygua de janer, ompla botas y graner,
ó sempre fa lié. Agua de enero todo el
ario liene tempero.
Aygua de maig,mal es pels animals.
BOD
483
Agxia de mayo mata gocho de un año.
Aygua de márs, herba ais sembrats. A~
guade marzo, peor que mancha en paño.
Aygua en febrer, ordi en graner. Llu-
vioso febrero, buen cebadero.
Aygua freda y pa calent, causan dolors
al ventrell. Cuando comieres pan recien-
te, no bebas de la fuente. — Agua friay
pan caliente, nunca hicieron buen vien-
tre. ( sada no muele molino.
.*ygua passada no mol moli. Aguapa—
Aygua. que fa la vista clara. Agua na.
enferma, 7ii embeoda, ni adeuda.
B.
.JBaixau las montanyas, y pujan las ca-
banyas. Abajanse los estrados y ülzanse
los establos.
.Sauyas y cabells blanchs, no surten per
an\"s. Canas y cuernos, no son de vejez.
Barailafit de marit, de la taula al Hit.
De baldón de marido, nunca zaherido.
Barba remullada, es mitj aí'eytada. Bar-
ba remojada, medio rapada.
Barca parada, no guanya nólits. An-
dando gana la ceña, que no parada. —
Badajo de campana, si florece no gana.
Barc4» a la capa, mariner a la hamaca.
Barco á la capa, marinero en la hamaca.
Beata farinera , ara va endavant ara en-
darrera. Beata con devoción, las tocas
bajas y el rabo ladrón.
Beata, si 1' amor no 'm desbarata. Y.
Monja de Sanl Agusti, etc.
Bebeiii y lornemhi, que fa passar la sét.
Descansar y tornar á beber , ó ¿Qué he-
mos de hacer? Descansar y tornar á
beber. (Panxa plena la bullicia.
Be canta Marta, després de faria. V.
Bellaco entreteniment, es dir mal de
la gent ó del qui esta ausent. V. Per da-
vant la garagara, etc.
Beneyta casa es atiuella, que té olor de
vell tota ella. Bendita casa es aquella,
que huele á antiguo toda ella.
Bens ben repartits, a tothom li fan pro-
fit. .4 una boca, una sopa.
Bei)»i de campana , Deu los dóna y 'I
diable 'Is escampa. Bienes de campana,
dalos Dios y el diablo los derrama. —
Los dineros del saa-istan , cantándose
vienen y cantando se van.
BeiLs dé menors, perdició de ells y tam-
bé deis tutors. Hacienda de sobrino
quémala el fuego y llévala el rio.
Bea vingut' lo pretendent de ma GUa bo
ó dolent. De buenos y mejores á mi hija.
vengan demandadores.
Be pols xiular si 1' ase no v61 béurer.
La citóla es por demás, cuando el moli-
nero es sordo.
Be que 's deis altres no m' umple galtes.
Que hacéis, bobo? Bobeo , escribo lo que
me deben y borro lo que debo.
Bernat. Ijernat, endevina qui t' ha to-
cat ó pegat. Adivina quién le dio que leí
mano te cortó.
Be.<<>tiar de mòlts, lo llop se '1 menja.
Asno de muchos, lobos le comen.
Béurer molt fa tornar sech. Do entra,
beber sale saber. — La que se enseñad
beber de tierna, enviara el hilado á la
taberna.
Béurer mólt y anar dret , no pot ser.
Quien en un año quiere ser rico, al me-
dio le ahorcan.
Béurer y bufar, no pót ser. Soplar if
sorber, no puede junto ser. — Muchos.
ajos en un mortero , mal los maja un
majadero. — No se puede repicar y andar
á la procesión, [gas, mal, si vienes solo.
Be vingas, mal, si vens tot sol. Bien ven—
Blat y VI, un any pera tú y altre pera
mi. Pan y vino, un año tuyo y otro de
tu vecino. {meros han moscas.
Bo, bo, vol dir bobo. Haceos miel, y co-
Boca amarga, que menja ó traga feU
no pot escupir mel. Boca con duelo.,.
710 dice bueno.
Boca muda , may fou abatuda. Al buen
callar le llamaii Sancho. — En boca cer-
rada no entran moscas.
Boca que no parla. Deu no la ou. Boca
que no habla, Dios no la oye. — El qu&
no llora no mama.
Boda, boda, ja nos veurem, si no 's ca^
sem nos casarem. Esto de mi casam,ieti^
484
CAB
io es cosa de cuento , cuanto mas se tra-
ta, vtas se desbarata.
no es anar a visitar, pero millor es en
casa estar. No hay cosa mas buei}a, que
estar uno en su celda.
Bo es dar consell, pero millor lo remey.
Dar el consejo y el vencejo.
BoCelMila ra \ols pegar, no ho crecli
germana. Bofetón amagado, nunca bien
dado. [quien para si no es cuerdo.
B«»ES es, íiui no sap pera si. Loco es,
BoiSfü al) boigs, s' avenen. Dios los cria
y ellos se juntan.
JBoigí^ lan hitilas. También el necio a-
cierta.-Sin se7itiUo, sonó el caramillo.
Buig y rich, bastó sobredaurat. L'fano y
sin sustancia.
B<tja per boja, vingan diners. Dios me
dé marido rico, siquiera sea borrico.
Bt>na cara y dolents lels. Cara de beato
y tinas de gato.
Bona escusa té '1 malalt , que 's pixa al
Üit y diu que sua. La culpa del asno
echarla d la albarda. <
Bona feyna no necessita nunci. Haz bue-
na harina y no toques bocina.
Bona lectura, la tristesa cura. La buena
lectura, apaga tristura.
Boua mina ó líona cara y dolent joch.
Reniego dtl amigo , que cubre con sus
alas y muerde con el pico.
Bon any ó mal any, quatre caben en un
Lanch' Buen año'o mal año, cuatro ca-
ben en un banco.
B4>iia panada y mala práctica , plabcr y
be es ròmpreïla. A la mala costumbre,
quebrarle la pierna.
Bonas esperansas y malas anyadas. òo
la buena razón, empece el engañador.
Bona» obras jo laré quant tinguía lo
menester. Mal dau mañosa boca, cuan-
do no tienen que coma, (obra bona, etc.
Bonas paraulas y dolenls l'ets. V. Ni
Bona ventura, mòlt poch dura. ^4 tres
dias bueíios, cabo de mal eatremo.
Boniet) lermar de mula, y la termava
per la cua. Hermoso alar de rocin, y a-
tabale por la cola.
Bon marit, la muller sana. A la mujer y
d la fifia, el hombre la hace garrida.
Bon peu y bona orella , senyal de bona
bestia. Buen pié y buena oreja, señal de
buena bestia.
CAB
B<m8 canonges y mal capítol. Buenos
canónigos y mal'capilulo.
Bon í-envor te bon pastor. Quien su car-
ro uula, sus bueyes ayuda.
Bon ïermó tindrem si '1 predicador no
s' escanya. ¿ Tose el jmdre prior? Bueno
será el sermón.
Bon vehinat fa tenir al home descuydaf.
I El buen reciño, hace tener al hombre
I mal aliño. (mula. cada dia, etc.
¡Bort Lordcja, y mars marseja. V. Uorl y
¡Bíírt y mula, cada dia se 'n pensa una,
ó 'I día que no la fa , la guarda pera 1'
endemà. El hijo borde y la mula, cada
i dia se mudan.
MítíNsa séns diners digasli cuyro Bolsa
sin dinero , llamóla ó digola cuero. —
Candil si7i mecha, ¿ qué aprovecha ?
Bo 't crehuen los deínés, sois tu pots dir
si ho els. Dicente que eres bueno, mete-
la marw en el seno, {siriiú á su dueño.
|B«;t petit, aviat es ple. A'unca pequeño
KoM feréslech, cambia '1 de terra y no-
sera silvestre. El buey bravo, en tierra
ajena se hace manso.
K«!u que no llaura mou hort, vaje dret ó
vaje tort. Por los bueyes que son de mi
padre, siquiera aren, siquiera no aren.
Bou solt, se llepa com vól. El buey suel-
to, bien se lame. (derecho.
Bou veil, llaura dret. Buey viejo, surco
Braiuíi de a^e, no pujan al ceí ó '1 cel no
'Is ou. Oración de perro, no va al cie-
lo. V. A paraulas necias orellas sordas.
Bia!><a 'm dona cuydar lo que no es de
ta?a. Brasa trae tn el st-Jio. la i¡ue cria
¡ojo ajeno, {ron daño, no cumple el año.
Uuria ab dany, no cumple I' any. Burla
Uúrtat del neci y sufrirás despreci.
Burlaos ion el asno, duros ha en la
barba con el rabo.
Burláuvo!^ del boig en casa, y 's bur-
lara de vos en la plassa. Burlóos con ti
loco en casa, burlat á con vos en la plaza.
Bui-ro es qui burro honra. Asno sea,
quien asno batea. (vella. etc.
Burro vell, ple de nafras. V. Caldera
Bu!«ca al amich y no lo teu profít. En la
arnistad la pureza, no la riqueza.
Butaca per maril de ta filia , a hom de
seny per conduhirla. Antes barba blan-
ca para tu hija, que muchacho de cren-
cha partida.
C.
•Calialler««. cada qual ab sas mullers. I con su pareja, (rubio, buen piojo rabudo.
Caéaatnocon su tamaño.— Cada wí/a ¡Cabell ros, cabell pollos. So el cabell»
CAD
Cabra avesada á sallar, salta y sallará.
El que malas mañas luí, tarde ó nunca
las pierde. — Pies que son duchos de an-
dar, no pueden quedos estar. — La cabra
siempre tira al monte.
'Cada arbre fa son íruyt. Cada cuba hue-
le al vino que tiene, (ta una rasgadila.
-Cada l)ugadó un esquinsó. Cada coladi-
-Cada cosa a son lemps, com las fij^as en
agost. Cada cosa á su tiempo, y los «fi-
óos en adviento.
Cada dia cois amargan. Cada dia olla a-
marga el caldo. — Cada dia gallina a-
inarga la cocina. — No hay manjar que
no empalague, ni ricio que no enfade.
'Cada (lia no es testa major , ó no 'n pas-
san cada dia. Agosto y vendimia, no es
cada dia, y si cada año, unos con ganan-
cia y otros con daño.
Cada ¡íall canta en son galliner. Cada
gallo canta en su muladar.
•Cada gota que plou té ahont cáurer. No
hay olla tan fea, que no halle ó tenga su
cobertera. (que plou, etc.
Cada gola le son lloch. V. Cada gola
''Cada hu ab lo que la pega. Cada loco con
su tema, y cada lobo por su senda.
Cada hu a lo séii. Dios te dé ovejas, é hi-
jos para ellas, {alega en derecho su dedo.
• Cada liu capia per son sant. Cada uno
Cada hu cerca ó busca son semblant.
Cada asno con su tamaño.
Cada hu culi lo que sembra. Como sem-
bráredes, cogéredes.
'■Cada hu del seu 'n pòtfèr ófáloque vól.
Cada uno puede hacer ds su capa un sayo.
--Cada hu de son ofici. La misa dígala el
cura. — Cada piedra en su agujero. — Mal
puede juzgar del arte, quien de él no tie-
ne parte. — Zapatero á tus zapatos ó bu-
ñolero a tus buñuelos.
'Cada hu en la seva c-asa, y Dèu en la de
fots. Cada uno en su casa, y Dios en
la de todos. V. Cada hu del séu, etc.
Cada hu es fiil de sas obras. Cada uno es
hijo de sus obras. — Dejemos padres y a-
buelos., por nosotros seamos buenos.
■Cada hu fa lo que sab. Cada uno estor-
nuda coma Dios le ayuda.
Cada hu la enfila per la seva. Coda loco
con su tema^ ;/ cada lobo por su senda.
Cada hu lo quie sia séu. No hagas cohe-
cho, ni pierdas derecho.
Cada hu parla c«m qui es. C<ida uno ha-
bla como quien es. — Dice la boca lo que
el corazón sien4e.
-Cada hu parla de La fira, segons li va en
ella. Cada uno caenla de la feria, como
le va en ella. (Cada hu en la seva casa.
Ciada bu que s' «sXJga á casa seva. V.
CAR
485
Cada hu sab á casa seva ahònt 1' hi plou.
Cada uno sabe dónde le aprieta el zapato.
Cada hu s' enamora deis séus. Grumos
de oro llama el escarabajo d sus hijos.
Cada hu s' enten com qui balla lol .sol.
El se entiende y trastejaba de noche.
Cada hu se seni del séu. Muchos van á
casa del muerto, y cada uno llora sm
duelo.— Cada uno sabe donde le duele.
Cada hu tira la aygua á son molí, y dei-
xa en sech lo del vehi. Cada uno quiere
llevar el agua á su molino, y dejar en
seco al del vecino.
Cada oller alaba sa olla, y mes si la por-
ta esquerdada. Cada ollero su olla alor-
ba, y mas si la trae quebrada.
Cavia oller alaba sas ollas. Cada ollero
alaba su puchero. -Cada uno alaba sus
agujetas.— Cada buhonero alaba sus a~
gujas. {con su pareja.
Cada ovella ab sa parella. Cada oveja
Cada pedra en son lorat. Jiien está cada
piedra en su agujero, {do lleva su hado.
Cada prenyat pórlason fal. Cada preña-
Cada qual, ab son igual. V. Cada ovella
ab sa parella,
CatSa qual sab ahónt li aprela la sabala.
V. Cada hu sab a casa seva ahont I' hi
plou. {maestrillo tiene su librillo.
Ca<5a qual le son modo de pensar. Cada
Cada terra la sa guerra. En cada tierra
su «<io, y en cada casa su costumbre.
Caldera vella ó terrat sempre lè bony 6
foral. Hombre viejo, saco de azares. —
Hombre viejo, cada día un duelo nuevo.
Calla y callaré, que á tots convé. Cálla-
te y callemos, que sendas nos tenemos.
Calie qui lè culpa. Dueña culpada, mal
castiga niallada.
Caiis ab cans, no 's mossegan ó may se
mossegan. TJe corsario a corsario, no
se pierden sino los barriles.
Canten papers y menten barbas. Callen
barbas y hablen cartas.— Hablen cartas
y hablen ó mientan barbas. — Hablen pa-
peles y callen barbas.
Capa ésquinsada no guarda de fret. De
mala mata nunca buena caza.
Cai> aixa'abrat nn vo! ser replat.V. Geni
boja, campana de fusta.
Cap geperut se véu lo gép. V. Véurer
una palla, etc.
Ca rabiós, no coneix á son amo. El perra
con rabia, á su amo muerde.
Car es lo boci, que á un hom I' escanya.
Amargo es el bocado que mucho cuesta.
Caritat y amor, no volen tambor. Calle
el que dio, y hable el que tomó. V. L»
almoyna que 's fa secreta, etc.
Carn (le pit, carn de poch profit. Carns
486
CEL
de pecho, carne sin provecho.
Car» la carn, y vi la sanch. Carne, car-
ne crio, y peces urjua fria.
Cartí sense os, es per lo rich \ poderós.
Carne sin hueso no se da sino ú don Vne-
so. [gusto no pica.
Càrrega que plan, no pesa. Sarna con
Carta».', daus, donas y vi, ían lomar al
rich mesquí. Dados, mujeres y vino, sa-
can al hombre de tino.
Casa adobada la mort del hereu. La ca-
sa hecha, y el huerco á la puerta, ó casa
hecha, sepultura abierta.
Casa cumplida , en 1' altra Tida. Casa
cumplida en la otra vida.
Casa de duas portas, la de mal sjuardar.
Loque quieras le haré, mas casa con
dos puertas no le guardaré. — Casa con
dos puertas, mula es de guardar.
Casa de móltas minyonas . lot se gasta
per las bodas. V. Wòltas filias, malas
vehinas y vellas vinjas, ele.
Casitnieiit per interés, ja mífy acertat
es. I'or ajuar colgado , no viene liado.
Casano\a sepultura de la mort. Casa
hecha, sepultura abierta. — La casa he-
cha, y el huerco a la puerta.
Casas lelas de robar, las veuràs ender-
rocar. V. Quant de mal just ve 1' an\e!l,
mal proíit fará la peil.
Casa ton fíll quant voldràs, y la filia
quant podrás. Casa a tu hijo cuando
(fuieras, y á tu hija cuando puedas.
Ca.«iat, Pere, que mal any t' espera, ü/o-
linillo, casado te veas, que asi rabeas.
Casats de non, en la bóssa ios cou. Des-
posado de ogaño, caro vale el parió.
Casat só, qué m' hi diheu? Casado y ar-
repentido.— Casado y mal dia, todo mí
vn dia.
Cassuci«ir de moixonets guanya, pero
menudets. Cazador de pajaritos, gana-
rá pocos cuartitos.
Cassac{<»r y pescador, ó fam, ó fret ó
calor. Casador y pescador, ú hambre ó
frió ó calor.
Castanyas per Nadal, saben bé, y 's
parteixen mal. Castañas por Nadal, sa-
ben bien y párlense mal.
Castiga al bo, y millorarà; lo dolent,
dolent serà. La arcilla se endurece al
fuego, mientras que el oro se ablanda.
— Castiga al bueno y se mejora; castiga
al malo y se empeora. — El sol que endu-
rece la tierra, ablanida la cera.
Ccl á roquetes, aj^ua á bassetes, fíeío
avellonudo, lluvia temprano.
Cel rojícnl à la vesprada , la pinja se n'
es anuda. Arrebobs de la noche, á la
wañana son soles.
COM
Cel rogent al demali, la pluja ja es aquí.
Arreboles de la mañana, á la noche sori
agua.
Cel rogent á sol ixent, si no es pluja será
vent. Arreboles de Aragón, a la noche
con agua son; y arreboles de Portugal,
á la mañana sol serán.
Cel rogent, pluja ó venl ó mólt mal
temps. Aurora rubia , ó viento ó lluvia.
— Arreboles ú iodos cabos, tiempo de ios
diablos. [Castilla, viejas a la cocina.
Cel rogent, senyal de fret. Arreboles en
Cent anys de guerra, y no un de pelea.
Cíf?! años deguerra, y no uno debatalla.
Cent anys há que 's iiiort lo mut, y en-
cara '1 cul li put. Antaño murió el niu-
lo, y ogaño le hiede o le huele el culo. —
Antaño me mordió el sapo , y ogaño se
me hinchó el papo.
Celit en boca, y guarda la bossa. Si obra
buena, ni palabra mala. — .ipuntar y vo
dar. — Mandar ¡totros y dar pocos. — Ca-
carear y no poner huevo.
Cent sastres, cent moliners y cent teixi-
dors, trescenls lladregots. Cien io-síres,
cien molineros y cien tejedores, son tres-
cientos ladrones.
Cera, tela y fuslany, gran tenda y poch
guany. Cera, tela y fustán, gentil tienda
y poca ganancia.
Cerca pau y fuig de guerra, perqué talla
mes que serra. Quien no sabe qué es
guerra, raya a ella.
Clavilla del fust mateix, té mal nom
perqué "1 mereix. No hay peor cuña que
la del mi.smopalo. — ¿Quién es tu enemi-
go ? El de tu oficio, ó Ese es tu enemigo,
el que es de íu oficio. — /I rafia, ¿quién te
arañó ? Otra araña como yo.
Colira ó guanya fama, y calat á jáurer.
Cobra buena fama, y échate ü dormir.
Conil» regar generai, y enterro per amor
de Déu. O calzad cómo vestís ó vestid
como calzáis. — En cueros y con sombre-
ro, traer guantes y cañisuelo.
Coui mes amichs, mes clars. Entredós
a7nigos, «?i notario y dos testigos. — £71-
tre dos liennanos , dos testigos y un no-
tario.— Cuentay razón sustenlaamislad.
Coni mes hi son , mes mal va. Muchas
maestras cohondan la novia. — Muchos
componedores, descomponen la novia.
Coni mes hi són mes s' erabolican. V.
Coin més hi son. mes mal vá.
Cuín mes mar mes vela. Cuando mas mar,
mas vela. — .I mas moros, mas ganavcia.
C4IIII més moros, més ganancia. .1 man
moros, mas ganancia. V. Com més mar
més vela.
Ceui mes petita es !a nou, mes soroLl ó
DEA
mes remor mou. La mas ruin oveja, se
ensucia en la colodra.
Cuín mes pocas barbas , mes poca ver-
gonya. A poca barba, poca vergüenza.
Coni mes se suarda, més se pert. Lo mas
encome^idado lleva el galo.
Coiupauy de cami ó ile sort se fa amich
y amich mòlt íort. Desdichas y caminos
hacen amigos.
Coiii|)an>'ia per honor, ab igual ans
que ab major, ¿a compañía para honor,
antes con tu igual que con tu mayor. —
Cada cual con su igual. — Cada oveja con
su pareja.
Coiupanyias de dos, son las millors.
Compañía de dos, compañía de Dios.
Compra casa per estar, \ terra la que
pots mirar. Casa en la que vivas , viña
en la que bebas, y tierras las que veas.
Compte»; clars, y diners pocbs. Haya
buena cuenta, y blanca no parezca.
Contpte^ vclls, barallas novas*. A cuen-
tas viejas, barajas nuevas.
Cuuipte y rahó, i^ostenen la amistat.
Cuenta y razón sustenta amistad.
Coni Robert ab las cahras, que 'n dava
duas de blancas per una de negra. El
trueque del topo, la cola por tos ojos.
Cunfia en Dèu y cálat á jaurer. Dios y
vida, componen villa.
Coníoi'iite sembrareu, culliréu. Como
sembráredes, cojéredes.
Con^iell séns remey, cágat ab ell. Co7i-
sejo sin remedio, cuerpo sin alma.
Cíínteiit jo, contení tothom. Mi marido
es tamborilero, Dios me lo dio, y asi me
lo quiero.
Contra gust no hi ha disputa. Sobre
gustos no hay disputa, ó no hay nada,
escrito. — Gustos y disgustos son opinión.
Contra la l'orsa no hi ha resistencia.
Dos potros á un can, bien le morderán.
— Si tantos halcones la garza combaten,
á fe que la maten. — Dos contra uno, tor-
narme he grullo.
DEA
487
Convé gastar sempre á temps. Doy es
dia de echad aquí, lia.
Corda que mólt tiba, ai fi se trenca. Ar-
co que mucho brega, ó él ó la cuerda.
Coritiit y pagar béurer. Tras cornudo,
apaleado, y mándanle bailar.
Coi^a manada, no es feta si no es vigila-
da. Manila y descuida , no se hará cosa
ninguna.
Cosa privada, cosa es desitjada. La pri-
vación, es causa del apetito.
dtstuut fa véurer foch ó llum, lo que
es fum. La zamarra y la vileza, al que
se la aveza.
Ctííttuní que no es bona, per costum no
se la miiior. A la mala costumbre, que-
brarle la pierna.
Cotxo, y cotxadiira, y cibada pera la
mula. Conde, y condadura, y cebada
para la mula. — .\bad de zarzuela, co-
misteis la olla, pedís la cazuela.
Créw, filosop en la creu, y hauràs ajuda
de Dèu. V. Del cel baixan los remejs
als esperits religiosos.
Créume, Ionio, calla, calla y tindràs
de cert medalla. Tonto que calla, pasa
por sabio. — El bobo si es callado, por se-
sudo es reputado.
Criatura grossa, mal any per la mare.
Criatura de un año, saca la lengua del
calcan o.
Crieu corbs, y os trauran los uUs. Cria
cuervos y le sacarán los ojos.
Crieu fdls y criareu porchs. Lo que en
tu vida no hicieres , de tus herederos no
lo esperes.
Cvists» per forsa no plau á Dèu. Renie-
go del árbol que á palos ha de dar el
fruto. — La zarza da el fruto espirando,
y el ruÍ7i llorando.
cuidado que no albardem al revés, ó lo
ase per la cua. Plegué á Dios que oré-
gano sea, y no se 7ios vuelva algarabea.
Cuntpia jó, y 'Is demés digan lo que
vuUan. Cumpla yo, y tiren ellos.
D.
Davallada avall, tota merda corre. V.
En bou \ent tothom es bon mariner.
I>e alKMit menos se pensa se alsa ó s'
aixeca la Hebra. De donde menos se
piensa, salla la liebre.
líe ahont no ni ha, no 'n pót rajar. De
costal vacio, nunca buen bodigo. — De
ruin paño, nunca buen sayo.— De mala
mata, nunca buena zarza. — De orujo ex-
primido, nunca mosto corrido.— De ra-
bo de puerco, nunca buen virote.
¿We ahónt veniu? Cinch sous me cos-
ta. Si prec «jíías por berzas, mi padre
tiene un garbanzal.
ne aiiout vingui 1' ase, vindrà 1' albar-
da. Do vino el asno, vendrá la albarda.
De aKiicli.««. poclis y bons. Amigo de
uno, y enemigo de ninguno.
De apieeh y de l'onlada, mòlta dona ix
afrontada. Romería de cerca, mucho vi-
488
DEG
DEL
no y poca cera. i porch, que no aprofita, etc.
Deatjuellapòls, venen aquesto; fanchs. lOe sola en gola, s' aixujja la bota. Go-
De aquellos polvos, vienen estos lodos
De aquí á cent an\s, !ots seréra calvos.
Al cabo de cien años ó antes de mil años,
todos seremos calcos.
De arbre caj'gut, tolbom fa llenya.— Z)e
árbol cuido, todos hacen leña.
De ávol femlira, no prengas amis'.anga,
car la pren y tost la llansa. Ni de esto-
pa buena camisa, ni de pula buena
amifja. — .Mal origen, mal fin
ta á (¡ota la mar se apoca.
De sota en í;ota s' uniple la lióia, y de
mica en mica se umple la pica. Grano
á grano, hincha la gallina el papo. —
Pocoá poco, hila la vieja el copo.
De s>*i*n pujada, gran baixada. De gran
subida, gran caida.
De gUNtos^ ningú n' ha escrit. Sobre
gustos no se ha escrito. — Sobre gustos no
hay disputa.
Da baralias y de plets, lo qui 'nfutj es De liáixl á hábil, lo mes prest. De dies-
lo discret. A celada de bellacos, mejor j tro á diestro, el mas ¡¡resto,
es el hombre por los pies, que por /as De liomes es errar , ó deis homes es!'
manos.— Huye del querelloso , si quieres erra -, de bestias perseveraren lo error.
gozar reposo. I De honib''es es errar, de bestias perseve-
De i>on cep planta la vinya, y de bona I iar en el error.
mare la filia. Ve buena vid planta la vi- Deixa de nit llonga via, pren de jorn al-
ña, y de buena madre la hija. I bergueria. El dia fur hecho para trabar-
De lnni llinaige vé nostre ase , que ab jar,li noche para descansar.
las denls se grata 'I cul. ilwnr/Me /« mo-Dei\a diners ais amichs, si vols tenir
na se vist 1 dé seda, mona se queda. I enemiclis. Quien presta no cobra: y si
De calent en caient se pelan, ómen-| cobra, no todo: y si lodo, íío tal: y si
tres es calent se pe!a. El llanto, sobre tal enemigo mortal.— Hombre que pres-
el difunlo.—Golpea el hierro cuando es-\ la, sus barbas mesa,
tá caliente. — A hierro caliente tiaíir rfe'DeiJsa dir, que de Dèu digueren. Digan,
repente. (menja fel, etc. I que de Dios dijeron.
De cor amarch, may l)Oca dolsa. V. Qui Dei.Vi» la burla quant mes l' agrada. A
D? créurer, no sias lleuger. Agua co-
ge con harnero, quien se cree de ligero.
De detrás, al rey li fan banyas. Gente
loca, coméis de mi rabo y no de mi boca.
De Déii, ve íot lo bè. De Dios biene el
bien, y de las abejas la miel.
De cliiiers y de bondat , la mitat déla
mitat. De dineros y bondad, la mitad
de la mitad.
De fli.s|>utas y de plets , ben haja qui
me n' lia trel. .4 celada de bellacos, me-
jor es el hombre por los pies, que por las
manos. V. De barallas y de plets, etc.
De- ílolent arbre, no esperes bon l'ruyt
la burla dejarla cuando mas agrada.
Déàxam cáurerdel ase, y ajudarme has.
Déjatele caer, y ayudarme has.— Cuando
el hierro está encendido, entonces hade
ser batido.
Deisaiit fèr á ton vehi, dará 't bon jorn
demati. Amistad de vecindad, toleran-
cia y caridad.
Deixar vella via per nova, es modorria.
V. No deixes la carretera, etc.
De la al>u>i<lancia del cor , parla la
boca. Se va la boca á donde está el corar
zon. — De la abundancia del cora:07i lia-
bla la boca.
De mala berengeim , nunca buena cu/a-De la mar lo bon peixó, y de la terra '1
baza. — De mal cuervo mal huevo. — De\ molió. De la mar el nero, y de la tierra
rabo de puerco, nunca buen virote. el carnero.
De dolent rocí un sol boci. í>e /na?a ¡De ía se» a pell, se faran la-; tirelas. Deí
masa un bollo basta. cwro saleti las correas. — Todo saldrá
D? dona interesada no prengas amis-| del cubeto. — De su^ carnes come.
tansa , car la pren y prest la llansa. De las ralion.>« de uns, altres ne vi-
Amislad por interés, amistad no es. I liuen. Dios desavenga, á quie^i nos mari-
ne, dos í.ab\s ó de dos bábiis, lomes' tenga.— Entre dos litigantes, un tercero.
llest. De diestro á diestro el mas presto. 'De las renyiiias deis superiors s' en
De fer be, mal ne pervé. Haz bien, y \ ressenten los menors. V. Las disputas
guárdate. deis pares, las pagan los filis.
De lora casa ó foras ers vindr.in, que de De las rialias, venen las plorallas. A
casa 'ns trauran. V. Hostres vingueren, I las burlat asi vé á ellas, que no te sal-
que de casa. etc. gan á veras. — Después de las espaldas
De saliaix > de porch, no te 'n fies fins del bien, viene la sombra del mal.
que es mort. V. L' avaro es com lo De las sobras del cor, parla la boca.
DEL
De la abundancia del corazón, habla la
boca. (obras se hacen de sobras.
3>e ia.s tinhrsks,, se fan las obras. Las
JDel be al mal tan sois bi ha un pelit
salt. Del bien al mal no hay mas que
un canto de real.
Del bou donat , una cuixa e« de bon
grat. No es mucho que á quien le dá la
gallina entera, tú dés una pierna de ella.
»sl cel Ijaixan los remeys, ais esperits
religiosos. Quien de corazón en Dios fia,
la Providencia no le falta.
Bel e«c|ui pren lo boci. De lobo un pelo
y ese de la frente.
I>el bíínse que de tú fia , fia lú que es
cortesía. El liombre que de ti fia, fíale
que es cortesía.
Jttel hotiie vell, si es rich, lothom es pa-
rent ó amicli. A las barbas con dineros,
honra hacen caballeros.
Bs lladre a Uadró, no lii ha gran dis-
tineció. Entre bobos, anda el juego. j
Be llisdre á lladro, quaranta dias de'
perdó. Quien hurta al ladrón, cien dias^
gana de perdón. i
Be llar$;a.s ierras, grossas mentidas. V. I
De llunyas térras, etc. I
Be lliinya.<4 térras, llargas mentidas. A .
luengas vias, luengas mentiras. ¡
Be lliiuy se véu la vila , y de prop la'
gent. jVo habéis comido con él, medio ce-
lemín de sal. — Verde lejos, hablar de
cerca y probar despacio. |
Bel mal pagador, gra ó palla. Del mal'
pagador, aunque sea en paja. — La mala
paja, siquiera en paja, I
Be lo íjue 'Is uUs no veuhen, lo cor no'
se dol. Ojos que no ven, corazón que no\
quiebra, llora ó siente.
Be loque no has estudiat, no tractes que
es necedat. V. Créume, tonto, calla, etc.
Bel ou el sou, del sou al bou y del bou|
á la forca. Ladroncillo de agujeta, des-|
pues pasa ó sube á barjuleta.
Bel pa de mon compare, bon tros á
mon fillol. De lo que nada me cuesta,]
llénese la cesta. — Del pan de mi compa-\
dre, buen ó gran zatico á mi ahijado. —
De piel ajena , larga correa.
Bel {tare los conselis, son verdaders
manaments. Consejo de padre, guárdelo'
el hijo C071 siete llaves.
Bel pocli farás, lo que voldràs. Los ni-\
TÍOS de pequeños, que no hay castigo des-\
pues para ellos.
Bel pocli. poch, y del móU no res. De\
lo poco, poco, y de lo mucho nada. I
Bel pocii que has, content serás; si lot
ho vols. tol ho perdràs. Al contento le\
llaman rico.— Quien todo ¡o quiere todo'
DEP
489
I lo pierde. V. Qui tot ho vo!, etc.
;Bel riclí lo rcniey , del veü lo consell.
' V. Del vell lo consell, etc.
Bel í«ucer<ioei las sobras, Iotas han de
j ser deis pobres. Dé el sacerdote al po-
bre lo que le sobre.
Bels (lt»leiit<$ no 'n esperes ó no se "n
pol esperar cosa bona. De ruin paño,
I nu7ica buen sayo. — De mala mata, 7iun •
I ca buena zarza.
Bels e^scariuentats, naixen ó ixen los
I avi>a!s. [)e los escarmentados, nacen los
avisados ó se hacen los arteros. — El es-
carmentado busca el vado. — A'o hay me-
jor cirujano , que el bien acuchillado. —
' Vieja escarmentada, arregazada pasa el
I agu'jL.-üato escaldado, huye de agua tibia
Biíix lioiues há leí ausencia, segons di-
I huen, la prudencia. Todos somos locos,
1 los unos y los otros. — Si la locura fuese
i dolores, en cada casa habria voces.
Bels lladres de casa la de mòU mal
guardar. A'o hay peor mal , que el ene-
migo de casa para dañar.
Bel.<« que fuscíí, alguns n' escapan. V.
Mes val contar las estrellas, etc.
Bel vell lo consell, del rich lo remey.
V. Si lens de péndrer consell, etc.
De nsaS agrahlls , i' infern n esta pié.
, De desagradecidos, está el infierno lleixo.
Bentaua mòlt y lindras poch. Pedir so-
brado, por salir con lo mediado.
Be marits y de mullers, cada dia'npas-
san per los carrers. Donde hay hijos,
ni parientes, ni amigos.
Be inetge, poeta y boig, lots ne tenim
un poch. De medico, poeta y loco, todos
tenemos un poco. — Si la locura fuese do-
lores, en cada casa habria voces.
Be BUEca, en mica, s' umple la pica.
Grano á grano hincha la gallina el pa-
po. V. De gola en gola, etc.
Ba molts esiich informal, de homes
doctes y de vells, y tols me han asse-
gurat, qui fa coves fa cistells. V. Qui fa
coves, etc.
Be mon pler, ve son dolor. En lo que
Sancho sana, Domingo adolece.
Be músicli. pintor y boig, cada hu 'n
lè un poch. V. De nieige, etc.
Be nit, tols los gals son pardos. El cuar-
to falso, de noche pasa. — De noche, to-
dos los gatos .son pardos.
Bs pare sant, lo fiil diable. De padre
sarita, hijo diablo.
De pell de altre, llarga corretja. De piel
ajena, larga correa.
Btt poca brasa, certament se fa gran
foch y mòlt ardent. De pequeña centella,
grande hoguera. — Una chispa, causa v/)i
400
DES
incendio. V. Petita brasa, crema, ele.
De poli ressuscitat , viiine sempre reti-
rat. No sirvas ú ijuien sirvió. — Nurica
será manzano el que conociste ciruelo.
ne |M»rch y de senyor, se n' ha de ve-
nir de mena. De rabo de puerco nunca
buen virnle.
Oe proniétrer á cumplir, hi ha mòlt
tros per penedir. Del dicho al hecho,
hay yran treclio.
De ppométrer, no 'n fá mal lo ventre.
Descalábreme con eso, apuntar y iio dar.
¿ne c|MÍ es això? De aquell ([lie no ho
veu. Hacienda, tu dueño le vea.— Donde
no está su dueño, alit está su duelo.
De <iui 'ui fío 'm guardia Déu, que de
'Is altres me 'n guardaré jo.— Z)ios me
guarde de mis amiqos, quede mis ene-
migos ine guardara yo. — Del agua man-
sa me libre Dios, que de la recia ó brava
me guardare' yo.
De <|iii sois creu abastó, no n' esperes
res de bo. V. Cristià per forsa. etc.
De rica taula, las cngrunas. De buena
casa, buena brasa.
De riel» lo remey, y del vell lo consell.
Del rico es dar remedio, y del viejo con-
sejo.— El sabio me dará lo que el rico no
podrá. y . Si tens de péndrer consell, etc.
De sastre podrás mudar, que de asiul
no escaparas. Entre ruin ganado, no hay
que escoger, ó poco Itay que escoger.
Desparar un altar, pera parame un al-
tre. Quitar de un santo, para poner en
otro. — Descomponer un santo, por com-
poner otro.
Després de casada la filia , ixen los gen-
dres. A la hija casada, salen los yernos.
Després de cayguda la pedregada, to-
can á temps. Al asno muerto, la cebada
al rabo. — El conejo ido , el consejo veni-
do. V. Quant fou mort lo combregaren.
Des|>rés de haver begut, lo mes sech ja
no es aixut. Después de beber, cada uno'
dice su parecer. I
Després de las esposallas , solen venir]
las plorallas. V. De las riallas, solen
venir las plorallas.
Després del traball, ve '1 descans. Ar-
ribaos, Torgado, que tras ¡a cuesta, está
lo llano. — Si quiei'es holgura , sufre a-
margura.
Després de mort, lo combregaren. Des-
pués de muerto Pascual, trajéronle el
orinal. V, Després de cayguda, etc.
Després de mort, ni vinya ni hort. Pa-
ra el mal que hoy acaba, 710 es remedio
el de mañana. — Después de muerto, ni
viña 7ii huerto. (saca obra.
Després de una feyna, altra 'n vé. Obra
DEU
Després de una pujada, ve una baixa-
da. Arribaos Torgado, que tras la cues-
ta está el llano.
Després ó anrès de un temps, ne ve un
altre ó un allre 'n vé. Súfrase quien pe-
nas tiene, que tiemjio tras tiempo viente.
Després que lou niort Pasqual li por-
taren r orinal. V. Quant fou mort lo
combregaren.
Després que ha fét lo pet , estreny lo
cul. Quebrásleme la cabeza, y ahora me
untas el casco.
Despullar un sant , pera vestirne un
altre. V. Desparar un altar, etc.
DeKtjue te fiu lo tort , te aborreixo di-
mori. Después que te erre, nunca bien te
quise. (tales costras.
\ De tais bodas, tais cocas. De tales bodas.
De lant (jue t' estimo te apunyego. .-1-
mor de asno, coz y bocado. — Tanto qui-
so el diablo á sus hijos, que les sacó los
ojos. — Querer no es morder.
De tos pares quant son vells, no 't des-
cu j des un iiunt d' ells. Del padre en ¡a
vejez, báculo el buen hijo es.
De tota llenv a, se fa feix. Salga pez ó
salga i-ana , á la capacha.
De totas las pobresas, la mes granes
la estultesa. El mas pobre es el necio.
De tot hi ha en la vinya del Senyor. De
todo tiene la viña, uvas, pámpanos y
agraz.
De t<!t vol saber , y no sab res. De lodo
entiende un poco, y de albardero dos
puntadas.
De tralialiar, no hi ha cap burro ó ase
gras, ó lo traballar a ningú engreixa.
El buey traba el arado, mas no de su
grado.— Trabajar no es engordar.
Detrás de la creu, está 'I diable. Detrás
de ¡a cruz, está el diablo. — El rosario en
el cuello, y el ¡Hablo en el cuerpo.
Deu ajuda al diligent. A quien madruga.
Dios le ayuda.
Den. de Iota pedra fa paret. Tan presto
va el cordero, como el carnero.
Deu diu, ajudat y te ajudaré. .4 Dios ro-
gando , y con el mazo dando. — Dios y
vida componen silla. — Piedra sin agua,
no aguza en la fragua.— Por agua del
cielo, no dejes tu riego.
Deu dona fabas, a qiii no té caixals. Da
Dios almendras, al que no tiene ínuelas^.
— Da Dios habas, á quien no tiene quija-
das.— Dios da mocos, á quien no tiene
narices ó pañuelo.
Deu dona '1 freí, segons la roba. Dios da
el frió, conforme la ropa.
Deu dóna lo mal, y lo remey cabal. Dios
que da la llaga, da la medicina.
I
DEU
Beu en la boca, y lo diable en lo cor. La
cruz en los pechos, y el diablo en los
hechos. idos manos.
neu. es misericordiós. No hiere Dios con
Dea ho envia ú ho la, ell sab per qué. Lo
que Dios da, llevarse ha.
Deu los cria, y ells se juntan. Dios los
cria y ellos se juntan. — Coles y nabos
para en una son entrambos.
Deu mantinga á mon criat , per por de
altre mes malvat, y Uèu mantiiiga a
mon senjor, per por de un altre pitjor.
V. Mes val un dolent conegut , que un
lio pera conèixer.
Deu me do gent , que m' enlenga. Dios
me dé contienda con i/uien me entienda.
Deu me guart del home de bé, que del
dolent jo me "n guardaré. Del bueno me
guarde Dios, que del malo me guardaré
yo. — Del agua mansa me libre Dios, que
de la recia ó brava, ya me guardaré yo.
De una eran renyina, ve una gran
amistat, fíiña ó cuestión de por S. Juan,
paz para todo el año.
De uit bon pare, neis un mal fill. De
padre santo, hijo diablo.
De un hivute ben cuvdat. n' hi ba pera
mòlt temps. Como te curas , duras.— El
viejo que se cura, cien años dura.
De un nial pas, surtirne prompte, ó
mal pas passarlo depressa. ^/ma/ cami
no darle priesa. — Quien ha de besar al
perro en el culo, bésele luego.
Deu nos guart de aygua que no corre y
de gat que no mióle. De agua mansa me
libre Dios, que de la recia ó brava me li-
braré yo.X. Dèu meguart del home. ele.
Deu nos guart de boigs, en Uoch estret.
Al loco y al aire, darle calle.
Deu nos guart de poli ó de un poli resus-
citat. Contra peón hecho dama, no para
pieza en tabla. — Cuando el villano esta
en el mulo, ni conoce á Dios ni al mun-
do.— l'ióse el perro en bragas de cerro, y
no conoció su compañero.
Deu nos guart de un ja está fèl. A lo he-
cho, no hay remedio. — ^1 mal hecho,
ruego y pecho.
Deu nos guart de un mal vebi, y de a-
prenent de \io\\.^Buen abogaào, mal
vecino.
Deu no "t fassa may tan rich, que no co-
neguias ton amich.A'o dé Dios a nuestros
amigos tatito bien que nos desconozcan.
Deu paga ó castiga . y no diu cóm. Dios
consiente , y no para siempre.— Dios no
se queja, mas lo suyo no lo deja.
Deu provehirá per miljas, y no tenia ca-
mas. Dominas providebitjdecia el cura.
y arrastrábale la mula.
DIN
i91
Deu saber ben obehir, qui 's proposa '[
mon regir. Para saber mandar, es me-
nester saber obedecer. — El mas sabio
abad, es el que ha sido monje.
Deu le guart del disbarat, de algun po-
ble alborotat. Toda revolución , es ra-
zón de siJirazon. (mas juzga lo que vé.
Deu. tot ho veu. Dios no come ni bebe.
De veut que entra per loial. Ueu ler
guarí. V. Guardat de home mal bar-
bal y de vent acanalat.
De vi. tocino y amich , es lo millor lo
mes antich. Amigo viejo, tocino y vino
añejo. entornar se lans los pans, etc.
De xicjuet. se cria 1' arbre dret. V. Al
Deya la vella Perica, la espina quant
naix ja pica. V. Espina com punxar déu,
aguda neix.
Diga» á la muller del cego, ¿pera qui
s' alev ta Diego? La mujer del ciego ¿pa-
ra q uiet) se afeita ?
Diea.«<li barret , digasli sombrero. Olivo
y aceituno todo es uno.— Cual mas, cual
menos, toda la lana es pelos.
Disa.<« lo que sabs, y no digas, qui ho ha
dií. Di tu razón, y no señales autor.
Dijsa»>nie ab qui vas, y't diréqui serás.
Dime con quién andas ó vas, y te diré
quién eres.
tUgati que si, y desprès nega. Canas son
que no lunares, cuando comienzan por
los aladares.
Digué un home de Tarrassa : la perfidia
mata la cassa. La constancia todo lo al-
canza.—Querer es pjoder.
Dinat« y dejuns, no son tots uns. V>
.■Vviat es dil , malalt , Dèu t' ajut.
Diner, fa diner. Cobre gana cobre, que
?!ü huesos ó brazos de hombre. — Dinero^
llama dinero.
Diner»i alegran los infants , y los frares
carmelitans, y fan cantar los capellans.
Por dinero baila el perro, y por pan si
se lo dan.— Por el pan baila el can.
Dinero ais magres fan tornar gorts , y
fan tomar Uedesmes los borts. V. Di-
ners alegran los infants, etc.
Dinero de capellans, etc. V. Los diners
dels capellans, etc.
Dinerí« de tort fan veritat, y fan del jut-
ge advocat. Quien dineros tiene, alcanza
loque quiere. — Es el oro un talismán,,
que cambia el bien en mal.
Dinert!) fan avuy en lo mon lojoch, y
fan honor al mòlt badoch. A sno con oro^
alcánzalo todo. — Quien tiene dineros,
pinta pianderos. — Quiendineros tiene, al-
canza lo que quiere.
Diners fan bé , diners fan mal. diners
fan r home infernal. V. Si tens mòlts.
492
EIX
diners, faràs lot allò que tu voldràs.
niíierj* fan brejias y rumors y vituperis
y honors ; fan cantar los predicadors.
V. Diners de ton, etc.
ninert* tornan als malalts sans; moros,
juheus y cristians deixan a Deu y a
tots los sants. V. Si tens mòlts diners,
faràs tot allò que tu voldràs.
I>iner.<4 y bo;;eria, no 's poden amagar.
A mor y dinero no puede estar encubierto.
JDinerN y Glls, com mes poclis menos pe-
rills. Hijos y dineros, menos cuidado
dan cuando soíí menos.
DitK.«>Ka la porta, en que hi passa una
mossa morta. Bendita sea la puerta por
do sale la hija muerta.
niulien las donas del Born, que per !a
boca s' escalfa 'I l'orn. Por labocase ca-
lienta el horno.
Din la llengua quant no ment , lo que '1
cor desitja y sent. No dice mas la len-
gua, que lo que siente el corazón.
Diu lo bisbe de Comenja, qui no traba-
Ha no menja. En la tierra de Malura,
quien no trabaja no mattduca. V. Si tra-j
bailas menjaràs, etc. I
Diu r olla a la paella, féste enllá no m'j
enmascares. Dijo la sartén á la caldera,'
tírate alia, culinegra. I
Diu lo mort al degollat, qui t' ha tan]
mal posat ò aparellat? Espantóse la
muerte de la degollada. I
Duna a son marit infiel, ajúdenla homes
Jions y Déu del cel. A la que á su mari-'
do encornuda, Señor y tú la ayuda.
Dona linestrera, no fará llarga tela. Su-'.
friré hija golosa y albendera, mas ?iO¡
ventanera. V. Dona que mólt bada, etc.
Dona hermosa , ó falia ó vanitosa. Mu-
jer hermosa, ó loca ó presuntuosa.
Dona nana y patarrella, á cent anys se-
rá novella. Oce/a chiquita, cada año es
corderita. (Cada hu de son ofici.
Dona ó donarás , I' art a qui I' ha. V.
Dítna probada, ni viuda, ni casada. Hija
enlodada, ni viuda, ni casada.
Dona que mòlt bada, acaba tart la fusa-
ELL
da. V. Dona fincstrera, ele.
Dona que parla en llati , no la vu)l jo
pera mi. Mujer que habí i. latin , nunca
tendrá buen fin.
Dona que vol ser hermosa, no descuyda
la filosa. Uoca pajosa , cria cara hermo-
sa.— Jioca brozosa, cria mujer hermosa.
Donar rahó al gat, de que larém carnes-
toltas. Sepan galos, que es antruejo.
Doniír remey al mal fet. V. Quant fou
mort lo combregaren.
Donar temps al temps, que lo temps
vindrà, òliralo con atención , y llegarle
ha la ocasión.
Donar un agía, per fèr cagar un roure.
Meter aguja, y sacar reja. "
Dona si pots donar , antes que péndrer.
Dar es amar, recibir es aprender a amar.
— La mano que da, está mas alta ó enci-
ma de la que recibe. — El dar y el tener,
seso han menester.
Donat per bèn donat, si á Déu le donas.
Quien a Dios se da, en salvo queda.
Donauuie diners, que consells no ati-
pan. Dame dineros, y no me des consejos.
Don<» y tela, no la mires ab candela. La
mujer y la cibera, ó tela, no la cates á la
candela.— Con vela no mires la tela.
Don.sella que pinta mal, casarla y darli
caba!. A la hija mala, dineros y casalla.
Dorní y reposa, y no esperes gran cosa.
Dormiré, dormiré, buenas nuevas hallare
Dos contra un, no hi vull res. Dos contra
uno. tornarme he grullo.
no» filis de un ventre, y cada hu de son
temple. Ciento de un vientre, y cada una
de su miente.
Dos galls en un galliner, no cantan be.
El mandar, no quiere ¡xir.
Dos que tiran, no s' avenen. Yo duro y
vos duro, ¿quién llev ¡rá lo tnaduro ?
Drap de 'n >larii, jo embruto a ell y ell
m' embruta a mi. V. Si m' embrut'as I'
enmascaro.
Durará Ires dias com la morí del porch.
Dolor de esposo, dolor del codo , duele
mucho y dura poco.
E.
£ÍKÍr del fanch y cáurer al barrancli.
Salir de lodazales y entrar en cenagales.
— Salir de lavajos, y entrar en mojados.
— Salir del lodo, y caer en el arroyo.—
Salir de lagunas, y entrar en mojadas.
\. Fugir del foch, etc.
Kixir del foch. y caurer á las brasas. V.
Fugir del foch," etc.
Eli brinda ab lo que li sobra. El abad dt
Bamba, lo que no puede comer dalo por
su alma.
Eli s' enlen, com aquell que ó com qui
balla tol sol. El seentiende, y trastejaba
de noche, ó hurtaba la•i tejas a su vecino.
en s' ho talla y ell s' lio cus a la mida
de son gust. ¿7 arriero de Arganda, él
ENC
ENL
493
se lo cuece, él se lo waja , él se lo llera á\ porta la sella. En Cataluña y en Casli~
tender á la plaza. — Hacer y deshacer en\ Ha. el caballo lleva la silla.
íodo.—\. V home sol fa lo que vol. lEn «ienianar no sipas moiest, demana
En abril cada gola 'n val mil, y en maig pocb, ciar y piest. Oración brete, sube
cada gola un raig. Abril aguas mil. — I al cielo.
Llueva para vü abril y mayo , y para ti En dieut ó en contant las verilals, se
todo el año. | perden las amistats. Mal me quieren
En arbre ó de arbre caygut, (otbom hi mis comadres, porque les digo las verda-
fa lienva. Hoja caída, lodo el mundo la] des. (de y nunca olvida.
pisa. V. De arbre cajgut, etc. En gran ma!, Dèu ajuda. Dios es gran-
an boca tancada no lii entra mosca ni, En lioMtal y Lodegó, paga a discreció.
alada. E7i boca cerrada no entra mosca. '■ En venta ó bodegón, paga a discreción.
V. Boca muda, etc. En la btica del discret , lo que 's pú-
En bouas conversacions, may no tren-i blicb es secret. En la boca del discreto,
quias las rabons. \o interrumpas ali lo público es secreto.
que habla, que es falta de cortesía. j En la caixa del avaro, lo dimoni hi fa
En bonas mans esta '1 pandero , y que son jas. En arca de avaritnto, el diablo
lo sabran repicar. Está el pandero en\ yace dentro.
manos que lo sabran bien tocar. , En la cat^a del ferrer, es de fusta el gani-
En lion vent tothom es bon mariner.! \el. En casa del herrero cuchillo de palo.
Viento en popa y mar bonanza, navega
ba Sancho Panza.— Viento en popa es
medio puerto.
En cada casa couhen fabas, y en la nos-
tra a calderadas. En cada casa cuecen
habas, y en la nuestra d calderadas.
En cada terra sa guerra, ó cada ierra
fa sa guerra. £?i cada tierra su uso, y en
cada casa su costumbre
En la casa de 'n Juglas , tothom ball»
'1 contrapas ó la canalla ó companya es
balladota. En la casa del gaitero ó tam-
borilero, lodos son danzantes, ó en casa
del alboguero todos son albogueros.
En la caita que no hi ba pa, tothom
crida, y tothom te rahó. Donde no hay
harÍ7>a, ó en la casa donde no hay hari-
na, todo es mohína.
En caixa oberta, '1 just hi peca. V. La En ta caí<ia que no s' hi renya, no hi ha
ocasió fá '1 lladre. | pa. Casa ref^ida , casa regida.
En cap vuyt, mòlt orgull y poch such. En iajuvendit iraballs , y en la velle-
El hombre necio es presumido. — Hom-\ sa badalls. V. La \entura de la barca.
bre necio, habla recio. , En la niiüor roLa cauhen ó 's tan las
Encara no som alia ahont anam. No me' tacas. E7} el mejor paño caeunamancha.
digas oliva, hasta que me veas cogida. — En la ó en la vitíala muller, tres eixi-
Nadie se alabe hasta que acabe. — Xo a-'\ das ha de lèr. En la vida la mujer, tres
labes ni desalabes, hasta siete navidades.] salidas ha de hacer.— Entierro, bautizo
— Antes que mohatres no te alabes. | y boda, compendian la vida toda.
Encara que de sucre fos la sogra , no En las boda.*-, qui menos menja es la
seria dolsa. Suegra, ni aun de azúcar es\ ni'nia. V. Lo mes mal calsat. etc.
buena. — l'ara la hiél no vale miel
Encara que no fas lo joch, mirantho m'
alegro un poch. Ya que no bebo en la
taberna, huélgome en ella.
Encara que 't sembliaeslranyot, créu,
val mes la mitat que '1 tot. La virtud
está en medio, no en uno ni en otro ea-
tremo.— De nada mucho.— Hombre sa-
ciado, hombre arruinado.
Encara que 't vuUan mal , no perdràs
may ton natural. Al buey maldito, el
•pelo le reluce.
En casa de mòlts fills y pocb pa, de tot
hi baura. Muchos hijos y poco pan, con-
tento ccn afán.
En cas de igualtat, valerse déu al amicb
En la seda ó escarlata cau la taca, si
no 's recala. Lo mas puro sin recato,
saldrá manchado.
En lati obra»* y en la fé, 's coneix qui
amorte té. Obras son amores , que i:o
buenas razones.— El amor y la fé, en las
obras se re. — Bien te quiero, bien te
quiero, mas no te doy mi dinero.
En la terra dels ceeos ó entre cegos,
qui no te sino un ull es rey. En la tier-
ra de los ciegos, el tuerto es rey.
En la Ierra ó en terra que no es bona,
mòlt més mal hi ha del que sona. 3Ias
mal hay en la aldehuela del que suena.
En r eíïliu. tota cuca viu. fra, era, en
el estío por todas partes hay casa.
La caridad bien ordenada , ímpiera por i En I' hostal del Arropit, ben pagat y
.si mismo.— La virtud por mi y por tú. mal servil. V. Qui mes hi f á , més hi
En€alaíuD>a y Castella, lo caball' pert.
494
ENT
En lincli (le llum , no donis fum. .S'í ?)o
puedes dar lii:, no apagues la reia.
En In cap de lot villa , may en ell rahó
cabrà ó hi entrará. Al villano cotí la va-
ra de avellano.
En I» congréís del món, mòlts s' hi
troban \ pochs hi son. Muchos son los
llamados, pocos los escogidos.
En lo cul del sach, se troban las engru-
nas. Al dar la cuenta me lo diréis. — Al
fin se ven las zurrapas.
En lo l"«>rn y rentador, se diu tot lo mal
y bo. En horno , rio )/ fuego ajeno, se
juzga lo malo y lo bueno.
En lo .juny. lá fals en puny. Cuando
canta la abubilla, deja el buey y toma
la gavilla.
En lo nion lothom traballa, per portar
bona gramalla. Anda el hombre á trote,
por ganar ca¡)Ote.
En lo pot xich, hi ha la bona confitura.
No siempre lo grande es buen».— Pomo
pequeño, lleno de aromas.
En UíH nius que son de antany, no hi
ha moixonets enguany. £71 los nidos de
antaño, no hay pájaros ogaño.
En inais. cada gota un ráis. V. En abril
cada gota, etc.
En inai^ lo bon pagés , de llaurar déu
estar llest. Are guien aró, que ya mayo
entró. — En mayo el arado guardado.
En malaltia y presó, coneixeràs ton
companyó. En el peligro se conoce el a-
migo. — Yo me morí, y vi quien me lloró.
En inal anyada, hort y porch 6 porch y
cabra. .4/ año tuerto, el huerto: al tuer-
to tuerto, la cabra y el huerto : al tuerto
retuerto, la cabra, el huerto y el puerco.
En Mariner y en Salón , com mes va
més ases son. V. .lerusaiem, Jerusalem,
com més anem menos valem.
En ó á la taula d' en Bernat, qui no
hi es. no hi es contal. Quien no parece,
perece. — A usencia causa olvido.
En plet clar, no s' ha de menester ad-
vocat : en dubiós, ni un ni dos. En plei-
to claro, no se ha de n\enester letrado:
en oscuro, no hay ninguno.
En f«er dia, deixa '1 llit , tindràs salut y
delit. Levántate temprano, y estarás sa-
no.— A quien madruga. Dios le ayuda.
En («uniar ningú s' enganya , sempre
dos y dos fan quatre. La lógica de los
guarismos, no tiene sofismas.
En teinpM bo com en temps mal, guar-
da lo esperit igual. ."íi cazares, no le a-
labes ; si no cázanos, no te enfades.
En tenip.s de belluga, campe (|ui puga.
La barca esta rota, sálvese quien pueda.
— A rio revuelto, ganancia depescadores.
ENV
En tenip.s de fret , val mes una gorra
que un barret. En el campo de Baraho-
na, mas vale tjuena capa que mala az-
cona. V. Cada cosa á son temps.
En térras extranyas, las vacas acotan
ais bous. En tierra ajena , la vaca al
buey acornea.
En toN mals, ta prudencia y tos cabals.
El que tiene búa, ese la estruja.
En tot quant faràs, la prudencia emplea-
ras. El dar y tener, seso ha menester.
En toiti mals Dèu ajuda. V. No hi ha
dol sense consol.
En tot temps, corretgiràs los abusos que
veuràs. Al mal uso, quebrarle la pierna.
Entre amichs. lo cora la ma. Entraña.^
y arquetas, a los amigos abiertas.
Eutreamichs y soldats, los compliments
son excusats. Entre amigos y soldados,
cumplimientos son ecccusados. (lechuga.
Entre col y col. lletuga. Entre col y col.
Entre cul "y cleta 's fica una néta. Tu
sombra importuna estorba jnis pies.
Entre dos de igual eslai, en lo estretes
lo debat, ó en lo estrel esta '1 debat. No
hay peor cuña que la del mismo palo.
Entre ferrers ó en casa del ferrer, no
vajas á véndrcr baldas. V. Al ferrer no
li vajas á véndrer baldas.
Entre home y dona, lo diable hi baila
al mitj. El hombre es fuego, la mujer
estopa, llega el diablo y sopla. V. Ni do-
na prop de varons, etc.
Entre '1 rector y 1' escola, diuhen la
missa. De corsario á corsario, no se pier-
den sino los barriles. — Cual mas, cual
menos, toda la lana es píelos.
Entre lladres, la capa al coll. Abre el
ojo que asan carne.
Entre lladres, no 's pert res. Lo que no
hurtan los ladrones, se encuentra por
los rincones.
Entre moles no m' hi ó t' hi pos, porque
molen fins al os. Entre padres y herma-
nos, no metas tus manos.
Entre mòlts peregrinanls , tant cami-
nan los coixos com los sans. Camino de
Santiago, tanto anda el cojo como el
sano.
Entre pares y germans , no vullas ficar
las ó tas mans. Entre ¡xidres y herma-
nos, nunca metas tus manos.
Entre poch y massa, la mesura passa.
Tanto se peca por carta demás, como
por carta de jnenos. — Tanto es lo demás,
como lo de menos. — A'i tan calvo que se
le vean los sesos.
En una boca tancada, no hi entra
mosca ni alada, v. Kn boca tancada.
En va es traurer aygua del mar, lo qua
FAN
FER
49c
deu ser sempre será. ¿Para qué va /a¡Es doblada la maldat que 's fá en se-
negra al baño, si blanca no puede ser?\
dnvifiíu y conort, estañen desacort. La\
envidia y el placer, no pueden hallarse\
juntos. — El envidioso enflaquece de lo\
que engorda otro.
Es Uo lo hostal, si la hostalera val. Dios\
me depare mesón que la huéspeda me
haga algo, y el huésped non.
E»<colta abcalma, y contestarás á temps.
Escucha con calma , y contestareis con
oportunidad.
Escolta be la rahó, que 't dona ton
companyó. Escucha con atención, y obra
C071 discreción.
Escombra deslligada, sols es bona per
cremada. Escoba desatada, persona de-
salmada.
Escombra nova, escombra bè. Cedaci-
to nuevo, tres dias en estaca.
Es com los burros de I rgell, que en ve-
hent la càrrega ja suan. £í ruin buey
holgando se descuerna. — El perro de
nyal de amistat. Reniego del amigo que
cubre con las alas y muerde con el pico.
— Halagar con la cola y morder con la
boca. — Amigo falso, es veneno oculto.
Es lo teiuptü com los diners , qui n' a-
husa no té res. Quien tiempo tiene y
tiempo atiende, tiempo viene que se arre-
piente.
E.«i lo vetl vicios, de curar dificultós. V.
Quant lo vell ta boe:erias,etc.
Es molt gran la discreció, del que lleva
la ocasió. £Z que se goza en el peligro,
perece en él. — (juila la ocasión , y aleja-
rás el peligro.
Esperan.sai^ y promesas, mal fundadas
ó no atesas. El que espera los zapatos
de un muerto, peligra de haber de andar
descalzo.
Esperem lo mal temps ab la panxa ple-
na. Muera Marta, y muera harta.
E^^piita quant punxar déu, aguda neix.
Predestiymdo o dispuesto para el mal.
Juan Deníeja, que antes que le den se Es prudencia consultarlo seny, abans
queja. — Es de casta de Pedro Tierno,
que se descostilla durmiendo.
Eiscriurer abans de dar, y abans de es-
criurer cobrar. Escribe antes que dés, y
recibe anle^ que escribas.
Escull al savi y no li digas ({ue fassa.
Envia quien lo' entienda , y déjalo de su
cuenta.
Esdevé la honra, á qui no la mereix.
Al mas ruin cerdo o puerco, la mejor
bellota.y. Ais pastorets seis apareix, etc.
de parlar. Destrón el consejo, la lengua
el ciego.— Pensaras y hablarás.
Está el ruhi tan fart de cops, que no fa
cas de renys. V. Afartam lie, etc.
Estimarse mes un vagar, que una rec-
toría. Juana, si mal aspa , peor devana^
de hilar maldita la gana.
E!t:pliqueuli vos, germá , que teniu la
llengua a ma. Aclarádselo tos, compa-
dre, que tenéis la boca ú mano.
F.
Fá de mal hallar ab lo ventre vuyt. Seca
la garganta, ni gruñe ni canta.
Fá mes qui vól, que no qui pót. Mas ha-
ce el que quiere, que no el que puede.
Eam y esperar, fan desesperar. Hambre
y esperar, hacen rabiar.
Eaiii y l'ret, posan al home mòlt, estret.
Hambre y frió, entregan al hombre á su
enemigo.
Faiich y cals, cubren mòlts mals. Dotas
y gabán, encubren mucho mal.
Fa» mes las estrellas, que las relias.
3ías produce el año , que el campo bien
labrado.— Hados y lados, hacen dichosos
ó desdichados.
Fan mòlts ficar lo dit, ahont ho tenen
prohibit. £í patrón Araña, embarca y
él se queda en tierra. — La campana lla-
ma á los fieles á la iglesia, y ella no en-
tra. V. Fes lo que 't dich, etc.
Fa pilota lo lleó, es lo escarabat senyor.
Abájanse los adarves, y álzanse los mu-
ladares.
Fas mal, espera altre tant. Quien á hier-
ro mata, á hierro muere. V. Qui mal fá,
mal trobarà.
Febras de maig, salut pera tot 1' any.
Y. De una gran renyina , vé, ele.
Febrer, lo curt, més brau que un turch.
Febrero el loco , sacó á su liermano al
sol y apedreólo. — Febrero el curto, que
mató á su hermano á hurto, (cebadero.
Febrer plujós , ordis en gros. Febrero
Febrer trau los ordis del bolquer. Por
febrero, nace el cementero.
Fer caritat al diable, es donar á aquell
que té mes. Dais por Dios, al que tiene
mas que vos. {engañar al engañador.
Fer com fan, no es pecat. Justa raxon^
Fer del mal nàixer lo be, no pot ser.
496
FEU
Quien hienda echa en la coladera, hien
da naca de ella.
Ver la feyna, y reposar la eyna. Huélgo-
me un poco, ina< hilo mi copo.
Ferina 1' ase ahont ton amo vól. Haz lo
que tu amo te manda, y comerás ó sentá-
rosle, ó sentarle has con él en la mesa.
Ferrer, ferrer, tés ion afer. Buñolero, á
tus buñuelos. — Zapatero, á tus zapatos.
Ver sel, y no donar béurer. Metióte en la
huerta, y no te dio de la fruta de ella.
Fes ab 1' home proba d'or, y sabrás que
val son cor. Con el toque se prueba el
oro, y el hombre con la plata y oro.
Fes bè lo temps (lue viuràs, perqué aixó
te 'n portaras. De tu vida la conciencia,
te dará la complacencia.
Fes l)è y no fasses mal , que altre cosa
no 't cal. A I hombre inocente, Dios en-
dereza la simiente.
Fes bè y no mires á qui. Haz bien y no
cates, ó no mires á quien.
Fes be y traballa, y no dormirás á la pa-
lla. Virtud y laboriosidad, engendran
prosperidad.
Fes, fes, gat, que tot ho pagarás plegat.
Todo junto , como al perro los palos.
Fes foch, pero no fum. Quémese la casa,
y no salga humo.
Fes las cosas com caldrà, y ton traball
no sera en va. No hacerse la casa de
hongos, sino de buenos ducados redondos.
Fes lo que pols y !o que saps, y de segur
que no cauràs. A'o seáis hornera, si te-
neis la cabeza de mantera.
Fes lo que 'l dich , y no fasses ó no mi-
res lo que jo fas. Haz lo que bien digo,
y no lo que mal hago. — En achaque de
trama, visteis acu a 7iueslra ama? — Al-
caraván cornudo, para otros consejo,
para tí ninguno.
Fes reposar la Ierra, si vols que fruyt te
donia. Are mi buey por lo holgado, y el
tuyo por lo alabado.
Fes, si tens, ton lestament, quant es
ciar lo enteniment. Debe hacerse el tes-
tamento con muy claro entendimiento.
Fes las co^as ab lepós, deixa dir al en-
vejós. Xo le lleve mohino, la envidia de
tu, vecino.
Feta la lley , feta la trampa. Hecha la
ley, hecha la trampa. — Tras la ley, va
la trampa.
Feu lo bè ans no moriu. La luz qu» va
delante, ilumina mas que la que va de-
trás.— Vive como el justo y morirás co-
mo un santo.
Feu plers á bestias, y vos tirarán cossas.
Cria cuervos y te sacaran los ojos. — Xo
que te estregó, bvrra de mi svegro.
FUG
Feyna comensada, es milj acabada. El
comer y el rascar, todo es empezar. —
Obra comenzada, medio acabada.
Fejna feía, consell dat. V. Fejna feta
no lè desiorb. ^
Feyna lela, no té destorb. Duerme, Jtian,
y yace, que tu asno pace.
Ficar la ma y amagar la cara ó pescar
en ajgua tèrbola a mòlts agrada. A rio
revuelto, ganancia de pescadores.
Figa Nerdal y mòsía de hostal, palpant
se maduran. Higa verde y moza de me-
són , pellizcándolas entran en sazón.
Fiil de pare bailador, tot lo dja salla.
El hijo delasno dos veces rebuzna aldia.
Fill dolent, > al mes malalt que valent.
Hijo malo, mas vale doliente que sano.
Fill els, pare serás, tal faras, tal troba-
ràs. Hijo eres ó fuiste y padre serás, cual
hicieres tal habrás.
Fill meu paga lo que deus, no ho deixes
per los hereus. Tus deberes cumplirás,
?iO á los otros dejarás.
Fill sens dolor, mare sens amor, //yo
sin dolor, madre sin amor.
Filis y diners, donan mes penas quant
son mes. Hijos y dineros, menos cuida-
dos dan cuando son menos.
Filis y poUeis, s' en salvan poquets. Hi-
jos y pollos, muchos son pocos.
Ftn.<« al fi, ningú es dilxós. Al fin se can-
ta la gloria. — El fin loa la vida, y la
tarde loa el dia.
Fins los coloms tenen fel. Cada paloma
ó pajarillo tiene su higadillo, ó cada
pajarilla tiene su higadilla.
Filis passada la llet nova, no 's pot dir
infant a pioba. Hijo descalostrado, me-
dio íTiado.
Fncli de casa no crema. Ninguno se em-
briaga del vino de casa.
Fornera erau abans, encara que ara
porteu guants. Panadera érades antes,
aunque ahora tenéis guantes.
F4»rsef es de que 'Is tests semblen á las
ollas. V. Los testos han de semblar á
las ollas.
Forla es la roca , pus mes forl qui la
derroca. La fuerza vence u la fuerza.
Fortuna de avuy, orgull de demá. Hoy
venida, eras garrida.
Fret en abril, no faltará pa ni vi. Abril
frió, pan y vino.
Fugiràs del usurer, com del mateix
Llucifer. El usurero llevarte ha el alma
y tu dinero.
Fugir del foch y cáurer á las brasas.
Huir del fuego y dar en ¡as brasas. —
Saltar de la sarte7) y dar tn las brasas.
—Salir de lagunas y dar en mojada», —
GRA
Salir del lodo y caer en el arroyo. — 5a-
lir de lodazales y entrar en cenagales. —
Huyendo del perejil le nació en la frente.
— Escapé del trueno y cogióme el rayo.
Fugir del mal es ciencia , y fins de la
apariencia. El mal y su sombra causan
dañe, de ambas cosas huye el sabio.
Fugir tota renyina, es máxima divina.
Perdona al ofensor, y saldrás vencedor.
Funt y carabassa, ó fum, morros ó mala
cara, trauhen á la gent de casa. Humo
GUE
497
y mala cara, sacan la gente de casa'.
Fusada menuda, lambe ajuda. Husada
menuda, á su dueño ayuda.
Futj del fum, de la gotera y de dona vo-
cinglera. Tres cosas echan de casa al
hombre: el humo, la gotera y la mu-
jer vocinglera.
Fut.i de mala companyia, que es pitjor
que foch ó tinya. Huye del malo, que
trae daño.
G.
Ciall aqui, gall allá , la cua queda en la
ma. Daca el gallo, toma el gallo, que-
dan las plumas en la mano.
Ciat escaldat, ab aygua tebia fuig ó 'n té
prou. Galo escaldado, de ¡a agua fria ha
miedo ó huye.— Quien del alacrán esta
picado, la sombra le espanta. - Vieja es-
carmentada, arregazada pasa el agua.
Ciat miolador, raay sera bon ratador. El
gato maxillador nurica buen cazador. —
Perro ladrador, nunca buen mordedor.
Ciat sobre bacó, no vol companyó. Dos
pardales en una espiga, hacen malas mi-
gas. V. Regne y casament, etc.
CiatM y ratas no fan Higa. Quien roe no
ama' al que muerde. (coleta verda.
Ciat vell y la cua verda. V. A cent anys
Ciat y cunill tot es de un pel. V. Tan bo
es én Pere com en Berenguera, com lo
qui li va derrera.
Ciebrada que dura, pluja segura. Es-
carcha rebolluda, al segundo ó tareero
dia suda.
Cieni y fígura, fins á la sepultura. Xatu-
ral ó genio y figura, hasta la sepultura.
— iluda el lobo los dientes , y no las
mientes. — El que nace víalo, malo se
muere. V. Qui es boig quant neix, etc.
Gent boja , campana de fusta. Cabeza
loca, no quiere toca. — En cabeza loca,
no se tiene toca. — Gen le ruin, campana de
palo. {Hermano ayuda, y cuñado acuña.
(üerniauís y cunyats, anuchs y barallats.
Citoria vana, floreix y no grana. Gloria
rana, florece y no grana.
CiOHa del teu poch , menlres busca mes
lo boig. Goza de tu poco, mientras bus-
ca mas el loco. (lador, may será, etc.
Ciof) que lladra, no mossega. Y. Gat mio-
Ciota á gota, 's fa gòrch. Grano á grano,
hincha la gallina el papo.
tmotj sens alegria. El gozo en el pozo.
Ciracias á Dèu que lo pare es mort. V.
Albricias, mare, etc.
DIC. CAT. CAST.
Ciracias del plat, que la vianda es me-
va. Muchas gracias. Rebolledo, cogiste-
me por un mes, pagásteme por medio.
Ciran cosa es no ser ingrat , al qui te ha
beneiiciat. Casa hospedada, comida y
denostada. V. Al qui té dona un capó,
dónali la cuixa y I' aló.
Ciran cuydado el metge té , del malalt
que pagà bè. Sirvole no por quien eres,
sino por lo que tienes.
Ciran parensa y pochs ó pobres féts. V.
Mòlta fressa y pocaendressa.
Ciratar y menjar, tot es comensar. Et
comer y el rascar, lodo es empezar. — El
comer y el rascar, no quiere sino empe-
zar. V. Feyna comensada, etc.
Ciuanya fama y calat ajáurer. V. Cobra
ó guanya fama, etc.
Ciuarda á ton senvor, per por de pitjor.
V. Mes val un doíent conegut, etc.
Guarda qui té menys que tu, y no hau-
ràs desplaher de ningu. V. La pobresa
no es vilesa.
Ciuarda si pots per demá , lo que avuy
te sobrará. Quien hoy derrocha, mañana
se ahoga. (reconciliat, etc.
Ciuárdat d'amich reconciliat. V.Amich
Ciuárdat de aygua que no corre, y de
gat que no mióle. Del agua mansa me
libre Dios, que de la recia me guardare'
yo. — Guárdate del agua mansa.
Ciuárdat de home mal barbat, y de vent
acanalat. Guárdale de hombre mal bar-
bado, y de viento acanalado.
Ciuárdat de la hipocresia , perqué es
mala malaltia. Huye siempre de toda
hipocresia, porque el mal está oculto
en la falsia.
Ciuárdat de parlar, sense abans pen-
sar. Antes de hablar, u7i Padre nuestro
has de rezar.
Ciuárdat sempre, Peret, una poma per
la set. V. Qui no mira endavant, etc.
Guerra^ cassera y amors, per cada pler
498
HOM
mil dolors, ó per un pler cent mil do-
lors. Guerra, caza y amores, por v7i
placer mil dolores.
CiuMtos^ plors y pensaments, son dife-
HOS
rents. V. L' ase fa un compte, etc.
GuMt secret , pa aixut. V. Alegria ama-
gada, candela apagada.
H.
H© nat pobre y 'm trobo vestit, encara
he adquirit. Pobre naci, pobre me hallo,
ni pierdo ni gano.
Bi ha avuy grans títols que son dan-
sants ó cantants, y llicenciats pedants
ó ignorants. Hoy hay títulos danzantes
y licenciados pedantes.
Bi ha cosas vellas , que valen mes que
las novas. El buey viejo, arranca la ga-
tuña del barbecho.
Hi ha mòlts modos de matar pussas. Ca-
da uno tiene su modo de matar pulgas.
Hi ha ulls que s' enamoran de llaijanyas.
Ojos hay que de lagañas se enamoran.
Bii^endá de borratxo, para á la taber-
na. La que se enseña á beber de tierna,
enviará el hilado á la taberna.
Hi<!ienfla de mólts, se la menjan los ca-
ragols. Asno de muchos, lobos lo come?}.
Bíí^encla qu' es mal guanyada , no tin-
drà mòlta durada. Bienes mal adquirí
dos, pronto perdidos.
Ho ha pres ab la capilla , y ho deixarà
ab la mortalla. Lo que en la capilla se
toma, en la mortaja se deja. — Lo que con
la leche se mama, en la mortaja se der-
rama. V. Geni y figura, etc.
Borne apassionat, no vól ser consolat.
Hombre apasionado , no quiere ser con-
solado, (mal día, todo en un dia.
H<>nie casat, burro espatllat. Casado y
Borne cobart, no troba dona bonica. Ál
hombre osado, la fortuna le da la mano.
—Quien no se aventura, no anda á ca-
ballo ni á mula.
Boine codicies, de tota llenya fa feix.
Salga pez ó salga rana, á la capacha.
Borne de daga, tot se concaga. Cargado
de hierro, cargado de miedo.
B«»nie de mòlts oficis, pobre segur. Quien
muchos oficios tierie, de hambre se muere.
— Quien mucho abarca, poco aprieta.
Boine desdit, no val un ardit. Hombre
sin palabra, no vale nada.
Borne enamorat, may casa ab ó per so-
brat. Hombre enamorado, nunca casa
por sobrado. (cho come, mal digiere.
Boine fart, may fa bon pap. Quieti mu-
Boine pobre, pie de trassas ó carregat
de manyas. Hotnbre pobre, lodo es tra-
zas.— La necesidad hace maestro.
Bonie presumit, tonto segur. El hombre
muy engreído, tiene pobre sentido.
Home previngut , may es vensut. Casti-
llo apercibido, no es decebido.
Boiue previngut, val per dos. Hombre
prevenido ó apercibido , vale por dos, ó
medio combatido.
floiite que sens concert trau y fica, ni
lliga ni deslliga. Quien sin orden pon
y saca, ni ata ni desata.
Borne rich, mal enemich. De hombre
arraigado, no te verás vengado.
H4»ine roig, no 't fassa goig; ó home
roig y gos pelut, primer mort que cone-
gut. La persona sanguinay el perro la-
nudo , primero muerto que lo vea nin-
guno.— De este pelo, ni gato ni perro.
Homes, no pocos, bi ha beats que te-
nen ungías de gats. Uña de gato, y cara
ó hábito de beato.
Bonie valent y bóta de bon tí, luego s*
acaba. Los valientes y el buen vino, preS'
to acaban ó duran poco.
Bom sens fé, hom sens fré. Hombre sin
fé, hombre sin freno.
Bonra á ton Pare tant com pots, dali del
teu, si tindràs dols. A tus padres hon-
rarás, y recompensa tendrás.
Bonra y profit, no caben en un bolsich.
Honra y provecho, no caben en un saco.
Bortelan.<« y moliners, may esguerran
la cullila. À buen año y malo, molinero
ú hortelano.
Bospitai de Sania Creu , tal hi va que
no s' ho pensa, 6 tal hi mor que no s'
ho creu. V. No digas de aquesta ajgua
no beuré, etc.
Bostalera hermosa, mal pera la bossa,
ó hostalera y bona móssa, ay del eos y
de la hòssa. Huéspeda hermosa, mal pa-
ra la bolsa. (es com lo peix, etc.
BoNte de mòlts dias cansa. V. L' hosle
Boíites vingueren, que de casa 'ns tra-
gueren ú hostes vindran, que de casa
'ns trauran. De fu-era vendrá , quien de
cásanos echará. — Ciñieron puercos del
monte, y echáronnos de la corte. — Meti
gallo en mi cillero , hizose mi hijo y mi
heredero.
L•^A
LAB
4^9
I.
iglesia 6 mar ó casa Real. Tres cosas
hacen al hombre medrar, ciencia y mar
y casa Real. — Mas vale migaja de rey,
<]ue merced de señor.
ilndulgent ab los demés, mes ab tu
déus ser sever. Sembrad la malva, pero
no la comáis.
Undulgent sempre serás , y ton premi
trobaràs. El que pió perdona, alcanzaco-
rona.-Juzga con amor y no tendrás rigor.
Snrants y orats, diuhen las veritats.
Los niños y los locos, dicen las verdades.
Mnseete petit, pel sabi es mòlt gran. No
lo que menos sale, menos vale.
Insinuació de rey, té forsa de lley,^
Ruego de grande, fuerza es qut te Iiace.
Interés, gran móvil es, si '1 buscas, per
tot es. ¿Pedro por qué atiza ? Por gozar
de la ceniza. {Dios, no hay casa fuerte.
Ira de Dèu , resistir no 's pot. A ira de
Ira de germans , ira bestial ó ira infer-
nal. Ira de hermanos, ira de diablos.
Ira de senyor y de poble abalot, son
pitjor que foch. De ira de señor y de al'
boroto de pueblo, te libre Dios.
J.
■Jlsí es dur lo bou al ast. Viejo es Pedro
pira cabrero. — Ya está duro el alcacer
para zamponas.
-Ja fa prou qui als seus s' assembla. Quien
á los suyos se parece, honra merece. —
Bien haya quien á los suyos se asemeja.
<Ja'l mon ha introduhit, que tothom sia
mosquit. V. Totas las moscas tenen tos,
etc. (ca segundas partes fueron buenas.
■Ja may segonas parts foren bonàs. Nun-
■Jtí pots xiular, si i' ase no vol béurer. No
hay peor sordo, que el que no quiere oir.
— Predicar en desierto. — Machacar e»i
hierro frió. (cuya casa rebuzna
•Ja, sab á qui las fa. Bien sabe el asno, en
nía 't conecb, herbeta, que 't dius mora-
duix. Ya le veo, besugo, que tienes el ojo
claro. — Ya te conozco por la pinta.
'Jerusalem. Jerusalem, com mes anem
menos valem. Mientras mas vieja, mas
pelleja. — Martin, ifurtin, cada dia mas
ruin. — El progreso del cangrejo.
-JloeU de mans, joch de viUans. Burlas
de manos, burlas de villanos. — Juegos d&
manos, juegos de villanos.
Jocb de sort, joch de badoch. Lo mejor
de los dados, es no jugarlos.— Juegos de
dados, juegos malvados.
Jochs ab dany, no acaban l'any.V. Bor-
la ab dany , ño cumple T any.
Jochs, menjars y amors, los primers son
los millors. Sopas y amores, los prime-
ros los mejores.— De los amores y las
cañas, las entradas.
Jo no tinch ambició, vull lo méu y lo
que no. Tres cosas demando si Dios me
las diese, la tela, el telar y la que lo teje.
Jo SÒ rey á casa meva. Mientras en mi
casa me estoy, rey soy.
Juraments d' enamorat, no 'Is creu
tot hom sensat. Juras del que ama mu-
jer, no se han de creer.
Jutge que no tè conciencia , may farà
bona sentencia. Juez sin conciencia,^
mala sentencia.
L
lid abundancia, mata la fam. V. La
cobdícia mata la fam.
lia abundancia viu en la rectoria. En
casa del abad, comer y llevar.
I^a alnioyna quant la farás, no mires á
qui la fas. Haz bien, y no mires ó cates
aquién.—Limosnaocuítaes grata á Dios.
tuVí alnioyna que 's fa secreta, es accep-
ta y mòlt perfeta. Limosna callada, la
mas aceptada, — No dés limosna á can-
panada herida, para ser bien recibida.
La ausencia, causa oblit. Ausenciaene-.
miga de amor. — Cuan lejos de ojos, tan.
lejos de corazón.— A muertos e'idos,na>
hay mas amigos.
iM aygua fàcilment va cap avall. Burlas.
burlando, váse el lobo al asno.
La barba de mòlts colors , sols la por-
tan los traydors. Afeytes dolo encubren.
La barca pel barquer y la terra pel ma-
500
LAC
sover. V. Lo pagès á la terra, etc.
l,a Itlancura. mil Taitas dissimula, ¿a
blancura, inií tachas disiínula.
K>a bwna mare, tant estima aun fill com
á cent. Tan contenia va «na gallina con
un pollo, como otra con ocho.
X<a bona portalada, honra la casa. £a
buena portada, honra la casa.
1.a buna satisfacció , se fa en vida , que
en morí no. V. Féu lo bè ans no moriu.
2.a cabra avesada á saltar, salla y sal-
tará. La cabra siempre tira al r)\07^te. —
El que malas mafias ha, tarde ó riunca
las perderá. — Pies que son duchos de an-
dar, no pueden quedos estar. — Muda el
lobo los dientes, y no las mientes. — Ge-
vio y figura, hasta la sepultura.
&.a cabra de mon vehi , té mes llet que
la meva. La gallina de mi vecina , mas
huevos pone que la mia. — La cabra de
mi vecina, tiene mas leche que la mia.
MjSí cabra per sa culpa, diuhen té la cua
cnrta, ó la cabra per sos pecats porta
'Is genolls pelats. Por mis pecados o por
negros de mis pecados, pagar alguno su
pecado.
I^a cara tinga neta, que "1 cul no ix á la
finestra. La mujer pulida, la casa sucia,
la puerta barrida. — La mujer de Aleo-
risa, trapo de cuello y no camisa.
1.a carita* l)en ordenada comensa per
si mateix. La caridad bien ordenada co-
mienza por sí mismo ó empieza en casa.
— Nadie es segundo para si. — Todos te-
nemos vueltas hacia nosotros las palmas
de las manos.
Ea caitia del honrat, no té portas. En la
casa del honrado no hay candado.
l>a casa en cantó , yla'vinja en racó.
Casa en canto y viña en pago, ó casa eí!
cantón y riña en rincón.
ft.a casa'en que goberna la muller, no sol
anar bé. Triste está la casa , donde la
gallina canta y el gallo calla.
A.a casa en que s' hi traballa, may hi
falta pa ni palla. Quien trabaja medra,
ó quien trabaja tiene alhaja, ó la casa
en que se trabaja, nunca está si'/i pan ni
paja. — El laborioso tiene pan y reposo.
E.a casa que no lé pau , mollas nits no
's tanca ab clau. La ca.ia en que siempre
hay guerra, muchas noches no se cierra.
lia clau es la pau. Llave en cinta, hace
buena a mi y á mi vecina.— Mas vale
vuelta de Hace, que conciencia de fraile.
.ItiVt cub«licia mata la fam. La codicia
mata ó quita el hambre.
Mj» cobdícia romp lo sacb. Codina rom-
jae el saco.— Quien todo lo quiere, todo
io pierde.
LAD
la constancia, tot ho vens. A la larga
el galgo á la liebre mata. — La gotera,
cava la piedra.
La corda sempre 's trenca per la part
mes flaca.— ¿a cuerda suele quebrarse
por lo mas delgado.
1' acte mes bo que '1 sabi pot fer, es
cumplirlo sant deber. ^^ueZ sabe que-
se salva, que el otro no sabe nada.
la cua es lo de mes mal escorxar. Fal-
ta ¡a cola ó el rabo por desollar.
la culpa del ase donarla a la albarda.
La culpa del asno echarla á L• albarda.
la cuyna tancada y '1 gal dins. Las lla-
ves en la citóla, y el perro en la cocina.
la diligencia es mare de la bona ven-
tura. Diligencia suple ciencia, y es ma--
dre de buenaventura.
la dona ab qui 't casarás , fes que sia
de ton bras. Ruin con ruin, que asi ca-
san en Dueñas. — Casa tu hijo con igual,
y no diran de tí mal.— Casar y compa-
drar, cada cual con su igual.
la d4knaa la casa, y 1' home a la plassa.
V. La dona sens menester, etc.
la (lona bona y lleal, es un tresor prin-
cipal ó sens igual. La mujer buena, co-
rona es del marido.
la d4»na bonica , may té fará tornar
rich, Blay. Cabellos y cantar, no cum-
plen ajuar, ó no es buen ajuar.
la d4»eia del escuder té gran bossa y
poch diner. La mujer del escudero, gran
bolsa y poco dinero.
la dona del vinyader , te bona tardó y
mal ivern. La mujer del viñadero, buen
otoño y mal invierno.
la dona falaguera, no fá llarga tela. La
mujer algarera , nu7ica hace larga tela.
— Dueña que ynucho mira, poco hila.
la dona lletja, 1' or la fa bonica. A la
mujer fea. el oro hace bella.
la di»na per ser discreta, ha de estar
sempre retreta. V. La dona sens me-
nester, no estiga baix al carrer.
la dona que á la cara 'sposa ungüents,
pert la cara y pert las dents. La mujer
y la camtiesa, por su mal se afeitan.
la d«>ua que es ben casada, no té sogra
ni cunyada. Aquella es bien casada, que
no tiene suegra, ni cuñada.
la dona que es casada, en lo bosch es
albergada. La mujer casada, en el mon~
te es albergada.
la dona que 's posa ungüents a la cara,
pert las dents. Sufrir cochura por her-
mosura. V. La dona que á la cara, etc.
la dona que va a la llana , may tindrà
la teita vana. La mttjer y la sardina^
de rostro en ¡a ceniza.
LAl
ilLa dona sens menester, no estiga baix
al carrer, ó la dona pera ser discreta,
ha de estar sempre retreta. La mujer
honrada, ta pierna quebrada y guardada
en casa.— La mujer y la gallina, hasta
la casa de la vecina, ó por andar se pier-
de aína. — La mujer y el fraile, mal pare-
cen en la calle. — La mujer y el vidrio,
siempre están en peligro.
^XiB donzella no s' enuig, que la ventu-
ra no li fuig. Estése el trigu en el orón,
que no faitaré comprador.
:Mm donzella recalada, á la feyna y re-
tirada. Boca con rodilla, y al rincón con
almohadilla.
lia donxelia recatada, será mòlt bona
casada. La doncella recatada, será muy
buena casada. — La doncella y el azor,
las espaldas hacia el sol.
'K.a edat avansada, no es per la aixada.
Pierde el gafian, porque los años tele
van. (mes la enveja que la tinya.
.S,a enveja no fa estar gras. Y. Rosega
E>a eí^pina quant naix Ja pica , tan si es
grossa con» si es xica. Chica es la punta
o el cabo de la espina , mas á quien due-
le no la olvida. (les de dogal, etc.
Kia espina, si 's toca punxa. V. No par-
ï.a experiencia es niare de la ciencia.
La experiencia es madre de la ciencia.—
El seso hace maestro. (y destejer.
I^a feyna de 'n ja fa. la fá y desfa. Tejer
JLa fortuna, es deis atrevits. Hombre
osado, la fortuna le da la mano.
I^a l'uNta de teix, per archs no val res.
A reo de tejo, recio de armar y flojo de
dejo.— No te aconsejo el arco de tejo.
lia gala del nadar, es saber guardar la
roba. La gala del nadar, es saber guar-
dar la ropa.
Ma» gala m«lt prest s' en va , no la falta
que ella fa. No ames las galas, que pres-
to se van ó en humo se truecan.
MjSí gallina vella, fa bon caldo. Buey
viejo, snrco derecho. — La vieja gallina,
hace gorda la cocina.
JLia ganancia del peix frit, que '1 venia
á quatre y '1 pagaba ó li costaba á sis.
El sastre del Ca/ntiilo ó Campillo, que co-
sía de balde y ponia el hilo.
3^a guineu quant no 'n pot haver, diu
que son verdas. Agrillas eran ó son.
%a bonra del marit está de sa muller
en la ma. La honra del marido reposa
en la voluntad de sh esposa.
A.a ignorancia es arribada, y li han fet
una gran entrada. Al ignorante osado,
la ignorancia da la mano.
Mm ignorancia no escusa de pecat. La
ignorancia no quita pecado.
LAM
ííOf
La ira es un vici que mata el judici. Lot
ira es locura el tiempo que dura.
L•a llana negra , no admet tint. Sobre
negro, no hay tintura.
La Hebra es de qui I' alsa, lo cunill de
qui r alcansa. La liebre es de quien leí
levanta, y el conejo de quien lo mata.
Lia llengua muda, may fou abatuda. V.
En boca tancada, etc.
I>a llet ix dels mossos, no dels ossos. £«
leche sale del 7nueso, no del hueso.
lia llibertat es vida. El buey suelto,
bien se lame. — La libertad no tiene precio
lia llibertat val mes que tot 1' or dei
mon. Libertad y soltura, no es por ora
comprada. — El bien de la libertad por
ningún oro es comprado.
La ma al pit, y la cama al Hit. Y. L&
bras al pit y la cama al Hit. .
E,a inare mòlt esturdida, á la fílla fa ta-
luda. Tal madre, tal hija.
t.a mar quant mes le, mes brama. Quien
mas tiene, mas quiere.
li' anibieió.<!« no té repós. No hay reposo
para el ambicioso.
La merda com mes se remena mes
put. Hesfriadas duelen mas las llagas. —
Para no ensusiallo, vale mas no meneallo
Líamela mala hosca, es la dei mateix
fust. No hay peor astilla, que la del mis-
mo palo. V. No hi ha pitjor clavilla, etc.
La meva terra, es la que 'm dona pa.
Esta es mi tierra, la que me gobierna.
La millor casada, es la que no té sogra
ni cunyada. Aquella es bien casada, que
no tiene suegra ni cuñada.
La millor festa de casa, es quant toca
la Tomasa. Aquel es buen día, cuando
la sartén chilla.
La millor fiansa, es teñirla bossa per
la ansa. Cuten espera en la esfera, mue-
re en la rueda. — En tí debes fiar, si quie-
res descansar.
La millor paraula, es la que está per
dir. V. Poch parlar es sabiesa.
La millor rabo, es lo bastó. No hay tal
razón, como la del bastón. — A fuerza
de villano', hierro en mano.
La millor sort dels daus, es no jugar-
los. Lo mejor de los dados, es no jugarlos
La millor sort y ventura , es tenir ren-
da segura. Alquimia probada , es tener
renta y no gastar nada.
La mitat del any ab art y engany, la al-
tra mitat ab engany y art. La mitad det
año con arte y engaño, y la otra parte
con engaño y arte.
L' anu» fá '1 mosso, y '1 mosso fá 1' amo.
Ruin señor, cria ruin servidor.
La niolta familiaritat, es causa de
502
LAP
menyspreu. La mucha familiai•idad, es
causa de, ó engendra menosprecio.
X' amor dels avis, fa dolents als nets.
Criado por abuelo , nunca bueno.
X'anior fa mòlt , 1' argent fá lot. V. Si
tens mòlts diners, etc.
lia luitrtalla solament se 'n porta lo
rich avarient. £2 mas rico ó quien mas
saca, se lleva la mortaja.
1.a mort es un desengany de la vida.
Los muertos abren los ojos á los que
viven. {que achaque no tenga.
I^a niort may té culpa. Muerte no venga
Km muller á son marit, li tinga ben net
lo Hit. Debe ser la buena esposa, limpia,
sana y hacendosa. {carece de ley.
I^a necessitat no té lley. La necesidad
Eia ocasi«í fa '1 lladre. La ocasión hace
el ladrón.— Eti arca abierta, el justo
peca. — La tentación engendra al ladrón.
t^sk ociositat es mare de lots los vicis.
Estóyme en wii lecho, y el diablo llévame
de techo e;i techo. — La ociosidad, es ma-
dre de todos los vicios.
Ma» ovella, ab llops no fa parella. Cada
cual, con su igual.
I<a panxa no vól novas. El vientre ayu-
no no oye á ninguno.
K.a paraula que ha surtit de la boca,
no pót tornar atrás. Palabra y piedra
suelta, no tienen vuelta.— Palabra de bo-
ca, piedra de honda. — La palabra que se
soltó, no puede recogerse.
Kia passió quila lo coneixement. Empi-
cóse la vieja á los berros, y no dejó ver-
des ni secos.
TLtí passió, tot ho fa véurer de color de
rosa. Dijo el escarabajo á sus hijos: ve-
nid acá, mis /lores.
1.a patria del sabies lo mòn. Al buen
varón, tierras ajenas su patria le son.
ImH patria sempre tira. La tierra do me
criare, démela Dios por madre.
I>a pedra fora de la ma , no sab ahónt
va. Palabra y piedra suelta, no tiene
vuelta. V. La paraula que ha surtit, etc.
K>a pedregada no lleva ó no s' en por-
ta anyada, pero pobre d' aquell á qui
atrapa. No hay mal año por piedra, mas
guay de aquel á quien acierta.
lia pera y la dona, la que calla es bona.
La pera y la doncella, la que calla es
buena.— La mujer y la pera, la que calla
es buena. {Perdiz azorada, medio asada-
lia perdiu cansada, es més delicada.
lia peresa, es mare de la pobresa. V.
Qui no traballa dorm á la palla.
lia perfidia mata la cassa. Porfía mata
la caza. — Porfía mata venado, que no
ballestero osado.— Romero ahito, saca
LAR
zatico. — A la larga el galgo á la litbrt-
mata. — Paciencia todo lo alcanza.
La pers4»na de bon cor, may olvida lo.
favor. El can de buena raza, siempre ha
mientes del pan y de la caza.
lia persona descuydada, es una cosa;
encantada. Quien de su bien se olvida,
y de su mal no llora, es flor inodora.
lia persona més amada, d' altre sol es-
tar prendada. Amor loco, yo porros y
ros por otro.
lia persona que mólt muda, sempre la
veuràs perduda. V. Pedra movedissa.
no cria molsa.
La persona que mòlt riu , no té '1 dis-
curs mòlt viu. Reir sin motivo , es pro-
pio de tontos. — La risa es frecuente en
boca de necios. — En el reir se conoce et
loco. — El que rie demasiado, es hombre-
poco avispado.
La persona qu' es honesta , té son cor
sempre de festa. La virtud nos da repo-
so, al cuerpo vida, al alma gozo.
La persona que té cria, sempre guanya-
nit y dia. Quien cria, oro hila.
La pitjor burla» es la veritat. No hay
peor burla, que la verdad. {es vileza.
La pobresa, no es vilesa. Pobreza, no-
La porfía mata la cassa. V. La perfidia
mata la cassa.
La por guarda la vinya. Miedo guarda
riña, que no viñadero.
La postissa senyoria , fa notar la gros-
seria. Quien te cubre, te descubre.
L' apotecari d' Olot, preu per preu se
queda ó pren la medicina. A tanto poi'
tanto, A vito lleve el manto. — Obispo por
obispo, séalo don Domingo.
La práctica, tráu mestre. El uso hace
maestro.— Ciencia va con eaperiencia.
La primera informació , no la creu lo
bon varó. Antes de fallar, mucho lo de-
bes pensar.
La primera '1 rey perdona , la segona
catxamona. La primera no es perdida,
la segunda es la vencida.
La primera pastora , la segona senyo-
ra. La primera mujer escoba, la segunda
señora. (vacion es causa del apetito.
La privació es causa del apetit. La pri-
La que Ula á la finestra , no pecará per
modesta. Dueña que de alto hila, de alto
se remira.
La que no vol traballar , no pol fér sino
gastar. Mujer ociosa, mujer viciosa.
La ralló no vól forsa. La rason no quie'
re fuerza. — Es antes la fuerza de la ra-
zón, que la razón de la fuerza.
La recayguda es pitjor que la malal-
tia. Peor es la recaída que {<! caida.
LAS
I^a regla manté 'I eos y la butxaca ó las
casas. Regla y compás, cuanto mas, mas.
La roba fá 1' home. Paños lucen en pa-
lacio, que no hijosdalgo.
E<as afeytadaN, son donas de dia, y de
nit estopas ó son monas. Acudid al cue-
ro con el albayalde, r¡ue los años no se
van en balde. (el mal, á la cara sal.
I^a salut, se pinta á la cara. El bien y
La sanch no 's pót tornar aygua. El
hueso y la carne , duélense de su sangre.
lia saneh se hereta, y '1 vici s' apega.
La sangre se hereda , y el vicio se pega.
lia sanch sense foch vull. La sangre
sin fuego hierve.
lias aranyas per filar y i' home per
traballar. V. Lo militar á la guerra, etc.
lias armas y diners, si no 's saben ma-
nejar, no valen res. Armas y dineros
buenas manos quieren.
Las bonas festas ja comensan per la
vigilia. Por las vísperas se conocen los
disantos ó las fiestas.
Las bonas páranlas fan menjar los ma-
lalts. Cuales paL•bras te dicen, tal cora-
zón te ponen.
iMS burlas se tornan ó passan á veras.
A las burlas asi vé aellas, que no te sal-
gan d veras.
Las comares me volen mal , perqué
'Is dich las veritats. Malme quieren mis
comadres, porque les digo las verdades.
Las cosas d' aquest mon, verdasy ma-
duras son. En este mundo cansado, ni
bien cumplido, ni mal acabado.
Las costums arrelan mes que los rou-
res. Costumbre buena ó costumbre mala,
el villano quiere que vala.
Las costums y diners, fan los homes
caballers. Costumbres y dineros, hacen
los hijos caballeros.
Las criaturas diuhen lo que ouhen ò
senten a dir. Dicen los niños en el sole-
jar, lo que oyen á sus padres tn el hogar.
Las criaturas no poden estar may
quietas. Carne que crece, no puede estar
si no mece.
Las dents de la gossa , no fan mal al
cadell. La coz de la yegua no hace mal
al potro. (oros, no lo juegan bobos.
L' as de oros, no '1 jugan bobos. As de
Las disputas deis pares, las pagan los
filis. Pelean los toros, y mal para las
ramas.
L' ase fá un compte, y '1 traginer ó qui
r albarda, 'n fa un attre. Uno piensa el
bayo , y otro el que lo ensilla.
La senyora que traballa, no gasta di-
ners ni malla. Mujer hacendosa , caudal
2) virtud atesora.
LAS
503
La senyoria, es pujada al mes alt de
la teulada. .Señorío , honor y poderío.
L' ase per fam, menja 1' agram. A buena
hambre no hay pan duro, ni falta salsa
a ninguno.— Cuando no tengo solomo, de
todo como.— Necesidad carece de ley.
tas iestas. per alguns son pestas. V.
De las riallas, venen las plorallas.
Las ligas ílors, volen vi. Sobre brevas,
no bebas ó vino bebas.
Las Ugas volen aygua , las peras y me-
ló vi falló. Agua al higo y a la pera i'ino.
Las Iruvtas v los amors , los primers
son los "millors. V. Las sopas, etc.
Las galas de las filias se menjan las
cuUitas. Vezaste tus hijas galanas, cu-
briéronse de yerba tus sembradas.
Las ganas li fan dir. V. Somiava '1 ce-
go que veva, etc.
Las Hebras no s' agafan a so de labals.
Quien pájaros ha de tomar, no ha de
ojear.— Mas vale el ruego del amigo, que
el hierro del enemigo.
Las lletras mòlt bonas son, pero no las
vóllo mon. Enseñanza no quiere, el que
mas le conviene.
La.s lleys, segons los temps. A nuevos
hechos, nuevos consejos.
Las malas company las, no portan res
de bó. Huye del malo, que trae daño.
Las malas noticias, lo vent las porta.
Lo malo viene volando.— El bien suena,
y el mal vuela.
Las malas noticias, sempre son certas.
Las malas nuevas, siempre son ciertas.
Las mans á la filosa, y 'Is ulls á la por-
ta. Quien mucho mira, poco hila.
Las matas tenen ulls y las parets au-
rellas. Monleí ven , paredes oyen.— Las
paredes tienen ojos ú oidos.
Las modas son la perdició de las casas
ó fan als mes richs pobres. Si quieres ser
rico, calza de vaca y viste de lino.
La sobrecàrrega mata las bestias. A
la bestia cargada , el sobornal la mata.
La s«»gra no 's recorda de quant fou no-
ra. V. Lo rector no 's recorda de quant
fou escola .
La sort v la companvia, fan fèr bona ó
mala via. Hados y lados, hacen dichosos
ó desdichados.
Las páranlas, lo vent se las ne porta.
V. Páranlas y plomas, etc.
Las penas deis altres, causan poch dol.
Y. Pedrada en cap d' altre, ele.
Las penas no matan, pero acaban. Due-
los me hicieron negra, que yo blanca me
era.— Gota menguada, taládrala piedra.
L«« penas que no matan, acaban. Due-
los me hicieron negra, que yo blancame
504
LAV
fra.y. Las penas no matan.
I-a« sopas, fruytas y amors, los primers
son los millors. l)e los amores y ¡as ca-
ñas, las entradas.—Sopas y amore». los
primeros los mejores.
í.a« térras, prop del lloch. Haza do es-
carba el gallo.
tas torres mes altas cauhen. De caba-
llo de regalo, a rocín de molinero.
I-as tripas portan las camas. Pan y vi-
no andan camino, que no mozo garrido.
— Ajo crudo y vino puro, pasan el puer-
to seguro. — Las tripas estén llenas , que
ellas llevan las piernas. — Tripas llevan
corazón, que no corazón tripas.
ta taca hi es, y no la trau 1 sabó, ó
aquesta taca no" se n va ab sabó. Jura-
do ha el baño, de lo negro no hacer blanco
la taca no hi sia, que la pols bufant ó
espolsant se 'n va. Lo que se dice y no
es verdad, á la mañana se deshaz. — A'o
temas mancha que sale con agua.
La tancaTa ab clau en Pernau, y ella
tenia altra clau. Guardar a una mujer,
no puede ser.
La taula y '1 bon marit , en la cara 's
porta escrit. A la mujer y á la viña, el
hombre la hace garrida, (corazón seco.
La tristesa seca '1 cor. Hombre enteco.
La una ma renta la altra y las dos la
cara. La una mano L•va la otra, y las
dos la cara.— Hazme la barba, y hacerte
yo he el copete.
Lavanitat, es mare de la mentida y
filia de la ignorancia. Hombre vano y,
presumido , inscripción fastuosa en te-
pulcro vacio. I
L' avaricia, té cara de diable. En arca'
de avariento, el diablo yace dentro.
L' avaro ahont té 1 tresor, té '1 cor. El
avariento do tiene el tesoro , tiene el en-
tendimiento.
L' avaro es com lo porch , que no apro-
nta sino desprès de mort. Del vico nin-
gún provecho, y mucho del muerto. \
L' avaro ricb, no té parent ni amicb.'
El avariento rico, no tiene pariente ni
amigo. (Quien mucho mira, poco hila.l
La veila sorda , quant fila no s torba
La vellesa sempre se ha de respectar.:
A canas honradas no hay puertas cerra-'
das.-Honra al anciano y serás honrado.'
La ventura de la barca , es sent jove
traballar y a la velle^a cremar. La mo-\
cedad trabajada, y la veje: quemada.
La Teatura de °n Samarró, que pensa-
\a bátrer y baterenló. La ventura de]
Garcia, que se le trocó en noche el día.
— A las veces do casar pensamos, cazc^-\
dos quedamos. — Ir por lana y volveri
LOH
trasquilado.
La vergonya cria ronya, 6 la vergonva
dan>a al pobre. Al pobre no es prove-
chosa la vergüenza.
La vergonya y la honra, á la dona que
la pert, may mes li torna. La vergüenza
y la honra, la mujer que la pierde, nun-
ca la cobra.
La veritat amarga. La verdad amarga.
La veritat sempre sura. La verdad
adelgaza, pero no quiebra. — La verdad
como el oleo , siempre nada en somo. —
Aunque malicia oscurezca verdad, no la
puede apagar.
La viuda plora , y altres cantan en la
boda. La viuda llora, y otros cantan en
la boda.
La viuda rica, ab un uU plora y ab al-
tre repica. La viuda rica, con un ojo llo-
ra y con otro repica.
L' escrúpol de fra Gargall, que escu-
pia ais babiis per no escupir á terra.
Repulgos de empanada , escrúpulos de
monja ó de Mari-gargajo.
L' exemple dels majors, fá bons ó mals
als menors. Como canta el abad, respon-
de el sacristán. — Por donde salta la ca-
bra, salta el que la mama, (ce el monje.
L' hàbit no fa '1 monjo. El habito no ha-
L' home astut, té mollas caras. Hombre
bellaco, tres barbas o cuatro.
L' home ben casat ha de tenir deu anys
més que la dona. La mujer quinceta. y el
hombre de treinta. — A la moza con el
moco, y al mozo con el bozo.
L' home besa mans, que voldria véiirer
cremadas. Manos besa el hombre, que
quisiera ver cortadas ó que/nadas.
L' home de be, a tol arreu es ben arri-
bat. .-1 í buen varcnt, tierras ajenas su pa-
tria le son.
L' home del mal que ha por, de aquel!
mor. El hombre del mal que teme, de ese
muere. — Huyendo del perejil, le nació en
la frente.
L' lióme de si confiat, prest es perdut y
acabat. So hay quien yerre, sino quien
su parecer quiere.
L' home embustero, no es cregut de cap
veritat. El embustero de luidie es creído.
L' home fa tot lo que vól. Ao falte vo-
luntad, que no faltará lugar.
L' home mor del mal que ha por. Hu-
yendo del perejil, le nació en la frente.
L' h<»menet quant ha menja), te fret.
El hombre mezquino, después que ha co-
mido ha frío.
L' home no déu vagar, si salut vól con-
servar. La llave que se usa, no te toma.
L' home per la paraula, y 1 bou per la
US LOB 305
banya. Al hombre por la palabra , y al L" infant y '1 peis , en ia ayena creii.
fcuíy por el cuerno ó el asta. Les pect-* y loi niñot. en ¡ai agxtat ton
M.' home per I' enienimenL ^ dí$tiaseix enndoi.
del jumeni. £/ CTí/rnciinMíTito dtjtwigii<? t" infern te molta eaaancía del pec-at
al hombre del jumenio. de la inorancia. Tiene el infierno gran
£.' lionie proposa, y Deu disposa. El ganancia dei perada de igii'jrancia.
hombre propone . y 'Dioi dispone. — Lo$ 1.' interés a una part. y la amUiaiá un
dichos en nos. los nechos en ÍHos. altra. Pleiiar y comer juntos.
Xi' borne prudent y de pau. no mou bre- Lo badall no pot mentir, ó vol menjar
ga en io >arau. Quien se ensaña en la ó dormir o droperia mantenir: o io ba-
toda, piérdela toda. dall no pot mentir, fam o son o ser ru-
f lionie quant vói, y la dona quant pót. hi. Prueba el bostezo hambre o sueño, c
V. Casa ton fiU. etc. ruindad de! dueño.
f home que esta enfansaL busoa li fas- Lo barato es car. Escudero pobre, tasa
san costal. Ei que esta tn el lodo, quer- di /.i'a^j y oiia de cobre.
ria meter a o:ro. Lo barius. lot bo tapa. Barro y cal at-
L•' home que esta oció», no vin ab gayre brtn mucho mai.
repoá. El hombre ocioso, no tiene mu- Lo ben criat, en sos mals tío resignat.
cho reposo. — El hombre perezoso, sietn- Ei hijo del bueno, pasa malo y òttmo.
fire es menesteroso. . Lo be no es conegut, ins qu' es perda:.
L" borne que fa '1 valent ó del valent. £í bien no es c-oño-Sdo, hasta que es per-
es I ultim ó darrer al somaten. Antes dido.-Carece del bien y sabrás lo que zai.
de la hiyra gran denuedo, ceñidos ai Lo he u almoyna que faras. no mires a
punto mucho miedo. — Charlatán y ca- qut la fas. Z/j: bten. y no cates a quié».
lenton. dos cosas en una son. Lo be o 'i mal. la salut a ia cara 1 trau.
L' bume que lluny va a casar, ó va en- El bien i, el mal, á la cara so!.
ganyat o va a enganyar. V. Lo quí iluny Lo be y lo mal se tocan. Del bien ai maL
i' eñ va a casar, etcl ' no hay un canto de real.
L' home que no sab >nmar, may sabrá Lo blanch al costat del ne?r«, ressalta
multiplicar. El que no sabe sumar, no mes. Cuanto mas t-ojan las sombrat.
tabra multiplicar. — Prirtcipio quieren mas suben lot rttpíaruiore*. — LobimiKO
las cosas. — >Sin orden todo es desorden. luce masjumto á lo negro.
L' borne que no te que fér, prenda vai- Lo Maufien»* es un damnat. bne^
lell Ò muller. V. Si estar mail vols a ton neci ó atontat. Condenado es el blasfemo,
pier. eic. mel. V. Boca amarga, etc. per henjí, cano o memo.
L' borne que rosega fei. no vomita dolsa Lo bobo tot ho sab fér, fins al temps de
L' bome que te peresa, soo benestar menester. Todo ei bobo sabe hacer. Juu-
pert ab prestesa. Ei hombre sentado, ni ía que se ha menester.
capu: tendido ni camisón curado. lAthon aliment fa boa eatenimeat, é
L bome que tracta ab amibas . may li lo bon aliment fa tomar jove a ia gent.
faltaran fatigas. Amores licianos, aian. Cara sin dientes hace a ¡os muertos ci-
al hombre de pies y manos. átenles.
L•' bome que vól mentir, gran memoria Lo bon canonista, ba de ser llegisla.
ha de teñir. £/ mentir ptde memoria. — Cmionii^a «tti leyes, arador *m òiiey».
Mas presto se coge ai menitroso que al cojo — Canonista y no legista, no roie «ms
L' bome sia de rabassa, menires la vi- aruta. [y hondo, cogeiás pesa en ahondo.
da 't fassa. Dadme marido rico, siquiera Lo bon gurei. dona gros esplet. Ara bien
ifti borrico. coUsníad y dinero. Lo bon menjar fa estar gras. Carne de
L' bome sol. fa lo que toI. Al soltero. pluma qui ía del rostro laarruga.
L' borne val tant . com sab ó té. Tanto Lo bon pagador, de io deis altres es se-
laies. como has o sabes. nvor. Ei buen pagador, es señor de lo
L" borne vól la trahició, pero no al tray- ajeno.— A buen pagador, buen serridor.
dor. La traición aplace, mas no el qite Lo bon pastor ton las ovelias, no las es-
la hace. corxa. Basta etqutiar sin desollar.
L•' bo«(e es com k) peix menut, aue al Lo bon soldat, may recula. IjOs toi4a-
cap de tres dias put. £/ huíspta y el dos ralerosos, no retroceden jasna*.
pez días tres . mal huele si mas es. — £." Lo bon vi. fa bon llati. V. Fa de mal ba-
huesped y el pez. a tres dias huele. liar ab lo ventre vuyt.
L' infaat > la pasta, en lo juliol se glassa. Lo bon vi. no necesita ram. £{ 'oatn pa-
La masa y el mfw , en arrano kan frío. : ño, m ei arta te rende.— El riño q»e es
S06
LOC
bueno, no necesita pregonero.
1.0 bou per la banya , y I' borne per la
paraula. Al buey por el cuerno, y al
nombre por la palabra.
K.O buu tírala arada , mes no de bona
gana. El buey traba el arado , mas no de
su grado.
liO bras al pit, y la cama al Hit. La pier-
na en el lecho, y el brazo en el pecho.
to burro del arriero, sempre va devant.
El ruin siempre delante.
IjO burro y 1' ignorant , son filis de cu-
sins germans. El rústico y el borrico,
nacieron de un mismo parto.
L•o ca, guanya '1 pa. El can, gana pan.
MjO camp rérlil no descansant , de fruyt
se priva ó 's torna estéril. El campo
fértil no descansando, tórnase estéril. —
AlguTia vez olvida tus tareas, para vol-
ver con nuevo aliento si deseas.
TiO ca que bè lladra , bè guarda la casa.
Perro que mucho ladra , bien guarda la
casa. — Can fiel para el amo y para él.
liO ca que vol pa, ha de llepar la ma.
¡Ay, ay que me he hallado, por andar
abajado!
Lo ca«i4ador que vól cassar, á la cassa
no amenassa. V. Las Hebras no s' aga-
fan á so de tabals.
L' ociós que entra en ta casa, esun íoch,
es una brasa. En tu casa un ocioso, co-
me el pan sin dar reposo.
ío comú, no 's prohibeix á ningú. Lo
común, no se prohibe á ningún.
Lo consell, prenlo de vell. V. Si tens
de pendrer consell, etc.
Lo conteiitar««e ab lo sèu , n' es gran
ventura. Feliz será, quien lo suyo llenará
Lo contrabandista guarda , mal pel
contrabando. ^Quieres hacer del ladrón
fiel? Fíate de el.
Lo cop de la paella, si no fereix enmas-
cara. El golpe déla sartén, aunque no
duela tizna.
Lo corb diu negra á la garsa, ó 'I corb
diu á la garsa, comare, vos sóu mòU ne-
gra. Dijo la corneja al cuervo, quítate
allá, negro , y el cuervo á la corneja,
quitaos vos allá, negra. — Dijo la sartén
á la caldera, tírate allá, culinegra.
Lo cor fort, vens la desgracia. Buen co-
razón, quebranta mala ventura.
Lo cornut es 1' ultim que ho sab. El
cornudo es el último que lo sabe.
Lo criar envelleix, y '1 parir entendreix,
ó lo criar panseix las donas, y 'I parir
las posa bonas. El criar arruga y el
parir alucia.
Lo eul de 'n Jaumet, que no sab géurer
ni estar dret. Estar siempre de levante.
LOF
Lo curador sempre cura , no se jo per
qui procura. El curador siempre cura,
no sé yo por quién procura. V. Bens de
menors, perdició de ells, etc.
Lo darrer tanca la porta. Al postrero^
muerde el perro. — Puto el postre, sarna
fxira el postrero.
Lo delicat d' en tendre, que pujant at
Hit se va allomar. Es de casta de Pedro
Tierno, que se descostilló durmiendo.
Lo del» altres, fá de bon donar. De cue-
ro ajeno, correas largas.
Lo dementat, per la pena es avisat. El
loco por la pena es cuerdo. {saco.
Lo desitj crema. La codicia romp* el
Lo diable quant es vell, sab mes d' ex-
periencia que per consell. Diablo viejo
ó ejrperimentaao, es mas que diablo por
serlo doblado.
Lo diable quant es veli, se fá bermitá.
De mozo a palacio, de viejo á beato.
Lo dia nuvolós, enganya al peresós. Dia
de nublo, la mañana larga y el dia nin-
guno.— Dia nublado, día daiíado.
Lo dia que no 'm pentino, vé la vebina.
El dia que no escobé, vino quien no pensé.
Lo difeier fá al bome enter. El dinero
hace al hombre entero.
Lo diner sempre es amich verdader. Es
el dinero un amigo verdadero.
Lo diner tot ho aicansa, v de la justicia
tors la balansa. Quien àa parte de sus
cohechos, de sus tuertos hace derechos.
Lo dolent, fora. De los enemigos los
menos. V. Pareas y trastos vells, etc.
Lo dolent, no necessita escusas. V. Qui
es mal pera mal fér, etc.
Lo exterior enganya. Debajo del sayal,
ó so el sayal hay al'. — Debajo de una ma-
la capa, hay ó se esconde un buen bebedor .
Lo fart no coneix al dejú. El harto, del
ayuno no tiene duelo alguno ó ninguno^
Lo favor publicará lo aui'l reb, no qui
lo fá. Calle el que dio, y hable elque tomó.
Lo fer bè may se pert. Siembra benefi-
cios, para recoger fruto de buenos oficios.
— Hacer bien, nunca se pierde.
Lo ferro quant es calent, se dobla mòlt
fàcilment. /I hierro candente, batir de-
repente.
L' olici del burgès, menjar, béurer y no
fér res. Bordón y calabaza, vida holgada.
Lo fi final, servir á Déu, y no fér mal. V.
Fes bè v no fasses mal, etc.
Lo tlll del gat, á lo millor trau las un-
gías. El hijo de la cabra de una hora ú
otra bala. — Quien malas mañas ha, ías
mostrará ó tarde ó nunca tas pierde.
Lo üll que á sos pares bat, ja l' infern ne
té guanyat. Quien á tus padres maltra-
LOl.L
ta, un fin horrible le aguarda.
K,o liil que sembla al ó á són pare, ho-
nor li fá á sa mare. Si el hijo sale al pa-
dre, de duda saca á la madre.
E,o f«ch es mitja vida. Media itrfa es la
candela, pan y vino la otra media.
Lo l'ueh té aturador , que la aygua no.
Al fuego el agua domina, ante esta el
hombre se inclina.
KiO lormatje vulga '1 serrat , lo pa deu
ser sempre ullat. Queso Iterno y pan con
ojos, quitan á mi fiijo los enojos.
K,u fret, la fam y la set , ban al borne
descubert. Hambre y frió, entregan al
hombre á su enemigo.
'L•o gat sense voler esgarrapa. El galgo y
el gavilán no se quejan por la presa, si-
no porque es su ralea.
L•o gobern de un poble bo. ha de ser
ab discreció. Un gobierno cristiano, de-
be ser padre y no padrastro.
Lo gos del borlóla, ni lladra ni deixa
lladrar. El perro del hortelano , que ni
come las berzas , ni las deja comer al
extraño.
Logre jo lo mèu intent, més que s' en
riga la gent. Como mi hijo entre fraile,
mas que no me quiera nadie.
Lo hábit, no fá '1 monjo. El hábito no
ftove el monj». — La borla no hace al doc-
tor.— Debajo de una mala capa , se en-
cuentra un buen bebedor.
Lo íudiscret, de la vista está complert
La mujer loca, por la vista compra la
toca. (dador, no nazca e?» casa.
LO joeb. porta tots los mals. Hijo enii-
Lo jornal del menestral, entra perla
porta y surt pel fumeral. La ganancia
del carretero, entra por la puerta y sale
por el humero.
Lojoreper natural, mes que albes'
inclina al mal. De ser buena no he gana,
de ser mala dámelo el alma.
Lo jove que no traballa , quant es vell
dorm á la paUa. El joven que no traba-
ja, cuando es viejo duerme en paja.
Lo just ho paga pel pecador, ó lo te-
nen que pagar justos per pecadors. Pa-
gan justos por pecadores. — Arde verde
por seco. — Uno come la fruta aceda, y
otro tiene la dentera.
Lo lladre naturalment te peresa, y no
es valent. Al malvado, solo el vicio te
hace osado.
Lo llam del cel y 1' amor, deixan pel ó
deixan la pell , cremant lo cor. Vánse
los amores, y quedan lot dolores.
Lo llegir fá pérdrer 1' escriurer. V. Qui
mólt abarca poch estreny.
Lo lli ben filat dóna drap doblat. El lino
LOM
507
aparado, da lienzo doblado.
Lo llinet que 's ben filat, sempre dona:
drap doblat. V. Lo lli ben filat, etc.
Lo llop sempre va a cassar, lluny del
ilocb ahont sol estar. El que vivt perdi-
do no quiere ser hallado.
Lo major si es cortesà . al menor salu-
dará. El que ííias se humilia, mas ensal-
zado queda, (entra nadando.
Lo mal anv, entra nadant. El mal año^
Lo mal cobrador, fa mal pagador. ¿7
mal cobrador, hace mal pagador.
Lo mal comprador, menja dolenta vian-
da. El mal comprador, come lo peor.
Lo mal de las ratas , lo fan las unas y '1
pagan las altras. V. Pagar justos per
pecadors.
Lo mal deis altres, fá de bon passar.
Cuidado ó mal ajeno, de pelo cuelga. —
Poco os duelen, D. Jimeno , estocadas en
cuerpo ajeno.
Lo mal que tú te has buscat, te está
mòlt bèn empleat. A buen bocado, buen
grito ó suspiro.
Lo mal vé a quintars ó arrobas, y se 'n
vaá unsas. Él mal entra d brazadas y
sale á pulgaradas. — Los males entran
por arrobas y salen por adarmes.
Lo mantell de las fadrínas, fa murmu-
rar a las vehinas. Mi hija Antonia se
fué á misa, y viene á nona.
Lo níar com mes té, mes brama. Caba-
llo que alcanza , pasar querria.
Lo massa gratar, cou. Tanto pica la pe-
ga en la raíz del torvisco, hasta que 9«e-
branta el pico. — Can que mucho lame,
saca sangre.
Lo meló y casament, han de ser acerta-
vaent. EÍmeton y el casamiento, hade
ser acertamiento.— El melón y la mujer,
malos son de conocer.
Lo menester, fá fèr. La necesidad, ha-
ce á la vieja trotar.
Lo menjar ab templansa. allunya los
máls de la infancia. Comida, capa y ca-
pote, que sustente y abrigue al niño y no
le sobre. (V. Gratar y menjar.
Lo menjar y '1 gratar, tot es comensar.
Lo mentider conegut, no mereix sia
cregut. V. L' borne que vól mentir, et«.
Lo mentider no es cregut si diu la ve-
ritat ó de las veritats. Quien siempre me-
miente, nunca me engaña.
Lo mercader á la plassa, y lo menes-
tral á sa casa. Zapatero, á tus zapatos.
Lo mes alt y fort es fum , lo temps tot
ho consum. Torre y gigante, acaban en
paja que lleva el viento ; todo lo destru-
ye el tiempo.
Lo mes fort sempre guanya. Si dá el
j08
LON
cántaro en la piedra ó la piedra en el
cántaro, mal para el cántaro.
X,o lues mal calsat. V. Lo sabater es, etc.
liO nieN mal de un plet, es que de un ne
naixen cent. Lo peor del pleito, es que
ds uno nacen ciento.
liU mes mal pas, es lo de la porta. £/
salir de la posada, es la mayor jornada.
Ki«> mes sa de lo que lii ha escrit, es lo
?iue diu honra y profit. A'o hay mejor
oor ni mas claro derecho, que el que
dan honra y provecho.
LiO mes valent, cau de cul. El mejor na-
dador, es del a{/ua.
K.O militas* á ía guerra, y 'I pagès á la
ierra. Cadn uno á su labor. — Cada lobo
por su senda.
ÍjO millor boci del plat , sia per qui t'
ha engendrat. Después de Dios, á tus pa-
dres ho7ira y dá.
KiO millur deis daus, es no jugarlos. El
mejor de los dados, ó el mejor lance de
los dados, es no jugarlos.
liO miilor jugador, sense cartas. El me-
jor jugador, sin cartas.
E.O millor orador , es lo qui 's persua-
deix a si mateix. Aquel es buen orador,
que así persuade la razón.
K.O millor pa es lo de casa. El pan mas
sabroso, es el pan del reposo.
l^oiuiiiy«t quant pert son pare, allu-
nyaulo de sa mare. Padre no tuviste,
madre no temiste, hijo mal despereciste,
ó diablo te hiciste.
liO miracle de Mahoma. posarse al sol
y trobarse en la sombra. Adivino de
ifarchena que, al sol puesto el asno, a
la sombra queda. — Adivino de Valderas,
cuando corren los canales que se mojan
las carreras.
K.O luolt menjar, desmenja. El buey ó el
caballo harto, no es comedor.
WjO molt parlar sempre mou, com lo
massa gratar cou. V. Mòlt parlar sem-
pre mou, eic. (nó Zamora enuna hora.
l^o mon no fou fet en un dia. No se ga-
L•o mo«i»io, 1' home ó '1 minyó ou' es
peresós, per un pas ne dóna dos. ¿7 pe-
rezoso, se quita el reposo.
Mm mosso ó lo minyó qu' es ben criat,
calla, si no es preguntat. Jóven bien
educado, calla si no es preguntado.
L,o ni4»s<<o quant es paga!, sempre tè 'I
bras trencat. V. Miisich pagat, etc.
liOmúsieli que se 'n alaba, may co-
mensa y may acaba. El gaitero de Bu-
jalance, un maravedí porque empiece, y
diez porque acabe.
1.0 necessari es doblement agrahil, si
s' ofereix tot seguit. La liberalidad es-
LOP
pontánea, es siempre mas apreciable.
I.o negoei de 'n Kobert ab las cabras,
(jue 'n dava duas de blancas per una
ae negra. El trueque del topo, la coUt
por los ojos.
Lo noble honrat, abans pobre que abai-
xat. Hidalgo honrado, antes roto que re-
mendado.
1.0 nou plau, y lo vell satisfà. Lo nuevo
aplace, lo antiguo satisface. — Lo novel
todo es bel.
L•ii nus més fort, es lo del matrimoni.
Es del matrimonio el nudo, de entre to-
dos el mas duro.
L•tt pa de casa , no satisfà. Ninguno se
embriaga del vino de casa.
liO pa estranger, sempre es amarch. £s
de la patria el pan el mas sabroso.
I.o pagés á la terra y '1 militar á la
guerra. V. Cada hu de son oGci.
Ló pagés holgassá , crema dinadas y
compra pa. Leña de romero y pan de
panadera, la bordonería entera.
ÍA* pagés que para llassos, no camina
per bons passos. Labrador que para la-
zos, no atida él con buenos pasos.
E.O pagfés que té diner, may se passe á
cabaüer. No olvide su cuna] quien haga
fortuna.
■iO pagés sempre ha de estar prop dels
que fa traballar. El ojo del amo, engor-
da el caballo. V. Qui té mossos, y no
'Is veu, se fa pobre, etc. (raza.
L•o pa. no fa nosa. La hogaza, no emba-
E.O pare guanya '1 ral. y '1 Gil lo gasta
mal. Nuestros padres á pulgadas , y no-
sotros a brazadas. — A padre allegador,
hijo expendedor.
I,o pare juglar, y lo fill timbaler. V. Si
lo pare es inúsich, etc.
E,o pare no es ó encara no es nat, y 1'
lili salta pel terrat. Hijo no letiemos, y
nombre le ponemos.
E,o pas mes dificultós, es lo de la porta.
El salir de la posada, es la mayor jornada.
I,opa ullat, y 'I formatge serrat. Pan
con ojos, y queso sin ellos. (do.
I.,o pecat ia forat. Estar hecho en peca-
■<o peix. arrós y pebrot, demanan lo vi
ben fort ó lo peix , arrós y meló, volen
lo vi falló. El arroz , el pez y el pepino,
nacen en agua y mueren en vino.
L•o pei\ pera qui 'I mereix, y la cua 6
espina aquesta 's tira ó per lo gat. El pe-
ce ¡xira quieJi lo merece.
L•o peix que busca 1' ham , busca son
mal. El pez que busca el anzuelo, buscn
su duelo.
■>o penitent no diu res, y '1 Pare March
ó '1 butxi s' escanya ó se espanta. A'o
LOQ
suda el ahorcado, y suda el teatino.
liO perdut^ perdut ben siga. A lo hecho
■pecho. — A lo hecho no hay remedio.
I>o peresós, tot temps ó sempre es me
neslerós, y may lindra pa ni vi per lo
endemà.- ÍE¿ perezoso siempre es pedidor
ó menesteroso.
EiO pucli mal ó dany espanta , y lo mòlt
calma ó amansa. Poco dafto espanta, y
Tnucho ainansa.
KiO poder, apodera. V. Diner, fa diner.
EiO p«ll ressuscitat, pica mes que cap.V.
Dèu nos guart de poli ressuscitat.
KiO porcli mes rutii, menja '1 millor aglà.
V. Esdevé la honra, etc.
KiO preguntar no es errar, si la pre-
gunta no es nécia. Quien interroga, no
yerra. — Quien pregunta no yerra, si la
pregunta no es neda.
1.» preu, no fa la homlal. Man vale blan-
ca de paja, que mararedi de lana.
1.0 previngui, ia ha mitj vensut. V.
l'n previngui val per dos.
EiO primer es ma persona , dels altres
pocli se m' endona. ¿Qué haces, bobo?
Bobeo; escribo lo que me deben y borro
lo que debo. (El águila no caza moscas.
Ii» principal, no té cuvdados baixos.
I>o procurador al pubill , lo lia de te-
nir com á fill. Tutor honrado, es padre
doblado.
EiO pronȎlrer es voluntari, y lo cum-
plir es forsat. Quien fia ó promete, en
deuda se mete.
L•o prou temps , no feu may casa. Hoy
me iré, eras me iré, mal la casa manten-
dré.— El tiempo es oro.
Mm (|ue altre ha estrenat , á mi poch
m' ha durat. Lo que otro suda, á mi po-
co me dura. {rastra, honra.
liO que arrossega, honra. Loque ar-
1,0 que á uns sana, á altres mata. Con
lo que Sa7}cho sana, Domingo adolece.
lo que corromp lo cap, fins'al moll dels
ossos arriba. La corrupción de lo mejor,
produce lo peor.
I<«» que de nit se fá, de dia 's véu. Lo
qve de noche se hace, á la mañana apa-
rece.— La luz muestra la verdad.
l.«i que Déu fa, bestias no ho han de
judicar. Lo ordenado en el cielo, forzo-
so se ha de cumplir en el suelo.
I<4» que en la juventut se malgasta,
en la vellesa fa falta. V. Qui quant es
jove gasta, etc. (es boig a natura, etc.
E.O que es á natura, luturulura. V. Qui
I^> que es bó pel fetge, es mal perla
melsa. Lo que es bueno para el hígado,
es malo para el bazo. — Con lo que San-
dia sana, Marta cae mala. — Lo que sana
LOQ
509
la boca, enferma la bolsa.
E,o que es de mena, may s' esmena. V»
Cabra avesada a saltar, etc.
liO que es estat y no es , com si no ha-
gués estat res. El que hizo un yerro, y
pudiendo no hizo mas, por bueno lo ten-
drás.— Todo buen caballo tropieza.
1,0 que es mal guanyat, lo diable s' bo
emporia. Algo ajenó , no hace heredero.
L•i» «|ue es teu es meu, y lo que es meu
ho vull. Partir como hermanos, lo mió
mió, y lo luyo de ambos ó de entrambos.
B^o C|ue fàcilment s' obté, fàcilment se
pert. Lo que viene por la /lauta, seva
por el tamborín.
liO que fa 'I boig á la darreria, fá 'I sabi
a la primeria. Lo que hace el loco á la
derrería, hace el sabio á la primeria.
L«> <|ue guarda '1 Iret, guarda la calor.
El dia de calor, ese te arropa mejor. — Si
quieres vivir sano , la ropa de invierno
llevarás en verano. — A'i por frió, ni pcrr
calara, no dejes tu cobertura.
L•» que ja esta fet, no té destorb. V. Lo
que s' ha de fér, ele.
1,0 que 'Is uUs no veuhen, lo cor no dól.
Ojos que no ven , corazón que no duele,
llora ó siente. — Ojosque no ven, corazón
no quebrantan .— Cuan lejos de ojos, tan
lejos de corazón.
IjO que menja mon vehi, poch profit me
fara á mi. Lo que come mi vecina, no
aprovecha á mi tripa.
Lo <iue no agrada ais ulls ó á la vista,
no agrada a la boca. Siá la vista no me
agrada, no me aconsejes nada.
í,o ijue no es mon any, no es mon dany.
Lo que no fué en mi ario , no fué en mi
dafio. V. Lo que menja mon \eb\,, etc.
Sa* que no esta hen cuydal, prest es per-
dut ó espatllat. El buey sin cencerro,
piérdese presto.
Lo que no 's cou pera tú, deixaho ere-
mar. Lo que no has de comer, déjalo
bien cocer. — Ni mió es el trigo , ni mia
la cibei'a, muela quien quiera.
liO fjue no 's la quant convé, no 's fá á
lot temps be. Cuando la sucia empu-
cha, luego anubla.
Lo (|ue no s paga ab diners, se paga ab
dinadas. Lo que no vá en lloros, raen
quebrantos. — Oro es, lo que oro vale. —
Lo que no vaen lágrimas, va en suspiros.
Lo que no 's paga ab tlagrimas, se paga
ab suspirs. V. Lo que no 's paga ao di-
ners, se paga ab dinadas.
Lo que no succeheix en un any, succe-
heix en un instant. Lo que ño acaece
ó sucede en u?» año, acaece en un rato.
Lo que no vé '1 dia de las bodas, no vé
310 LOQ
á totas horas. Lo que no viene á la boda,
no viene á toda hora.
liO que no vullas per tú , no ho vullas
per ningú. Lo que no quieras para ti,
no lo quieras para mí.
E.O que no vullas se sápia, no ho digas
ó no ho fassas. Lo que no quieras que se
sepa en plaza, ni en barrio ajeno , ténlo
siempre en tu seno.
XiO que plau al llop, plau á la lloba. Lo
que la toba hace, al lobo le place. — El
lobo y la vulpeja, ambos son de una con-
teja, {dolor, madre sin amor
liO que poch costa , poch dól. Hijo sin
EiO que s' apren desde '1 bres ó bressol,
dura mes que no 's vol, ó 's deixa ab la
mortalla. Lo que se aprende en la cuna,
siempre dura. V. Geni y figura, etc.
liO que s' apren en la cuna, tot temps
dura. V. Ho ha prés ab la capilla, etc.
KiO que 's compra á fiar, costa desprès
de pagar. V. Porch fiat, tot l' any gruny
liO (|ue 's guanya en mòlts mercats, se
pert en una firà. Uiia hora suele quitar,
lo que en cien años se gana.
liO que s' ha de fèr, com mes aviat mi-
llor. Lo que has de hacer no digas eras,
sino pon la mano, y haz.
E.O que s' ha de véndrer, no ho cal em-
penyar. Nunca á tu obra pongas demo^
ra. — Para luego es tarde.
liO que 's tira en un racó, no produeix
res de bó. Dinero olvidado, ni hace mer-
ced ni grado. (usa, no se ecccusa
liO que s' usa , no s' excusa. Lo que se
l-o que "s veu, no se pot negar. V. Digas
que si y desprès nega.
KiO que uns llansan. altres ho arreple-
gan ó aprofitan. Lo que uno desecha,
otro lo ruega.
KiO qui a mòlta gent manté, Dèu sab lo
traball que tè. Quien á muchos mantie-
ne, no siempre duerme.
1.0 qui cultiva la terra, es bo per anar á
la guerra. Este lira dardo, que se precia
del arado.
IjO €|ui Dèu lo afavoreix, se torna rich y
no ho coneix. A quien Dios quiere, la
casa le sabe.
liO qui diu mal del ase , aquell lo com-
pra. El que desecha la yegua, ese la lleva.
L•o qui diu que ja sab prou, tè lo cap
mes gros que un bou. El orgullo y ne-
cedad, engendran la vanidad.
liO qui dona per los sants, no pensa do-
narho á tants. De las palabras la inten-
ción, no la lección.
L•o qui está apassionat , no vól ser con-
solat. Hombre apasionado, no quiere ser
consolado.
LOR
liO qul fá donació , ha perdut lo ns de
rano. Quien da de su hacienda antes de
la muerte, merece que le den con un ma-
zo en la frente.
K.O qui fá una casa ó 's casa , la bossa se
li torna rasa. V. A qui fa una casa, etc.
L« qui lluny s' en va á casar, va enfça-
nyat ó vá a enganyar. Quien lejos vá á
casar,^ ó vá engañado ó vá á engañar.
E.O qui no li sobra pa , no sé jo per qué
té ca. V. Qui no té pa que no crie ca.
Co qui no s' escarmenta ab una, no es-
carmentará ab ninguna. Quien no es-
carmienta con una , no escarmentará
con ninguna.
L,o qui paga lo que déu, fa cabal per son
hereu. V. Qui paga lo que déu, etc.
Lo qui puja ó avansa un grau, no mirant
avant, baix cau. Los que están muy su-
bidos, padecen vahidos.
E,o qui 's casa per interés, esclau de sa
muller es. Caso Pedro y casó mal , con
tres tierras de mestal.
EiU qni serveix al comú , no serveix á
ningú, ó serveix á tots y á ningú. Quien
sirve al común, sirve á ningún.
L•o qui se val de las trampas, perdrà
loque guanyarà, aixis com las obras
falsas se veuhen de poch durar. Bienes
mal adquiridos , larde ó pronto están
perdidos.
L•o qui tè ciencia no 's fia de la aparien-
cia. So vaina de oro, cuchillo de plomo,
L•o qui un cove sabrá fèr, ja pol dir que
es cisleller. V. Qui fa un cove. etc.
E.O qui vá mòlt als «lercals, si es pagés
no té ducats. El buen labrador, nunca
por el mercado dejó la labor.
liO qui viu enamorat, tè lo cor sem-
pre penat ó lo cor atormenta). Quien
adama la doncella, el alma trae en pena.
L•o qui vól descomparlir, sol rébrer sen-
se renyir. Quien paz impone ó bien des-
parte , lleva siempre la peor parte.
L•o qui vulga bona cassa , vaja á com-
prarla á la plassa. El que quiera buena
caza, vaya á comprarla á la plaza.
L•o qui vulga peix, que 's mulle I cul.
No se pescan truchas a bragas enjutas.
L•o ranci que es bo en lo vi, en lo norch
no 's pot sufrir. El rancio que es huena
en el vino, es malo en el tocino.
L•o rector no 's recorda de quant fou
escola. Con las glorias se olvidan Ins
memorias. — No se acuerda el cura, de
cuando fué saa-istan.— Panadera e'ra-
des aiites, jungue ahora tenéis guantes.
— No se acuerda la suearaque fué nuera.
L•o rich sempre es coaiciós, y lo pobre
es desitjós. Al rico y al pobre, no oiréis
LOS
que les sobre.
MjO roig ab lo pel que té, bè pot ser ho-
me de bè. El hábito no hace el monje.
X.O ruch pór(a picarol, la somera també
'n vól. Hasta los gatos quieren zapatos.
JLo sabater es lo mes mal calsat. En
casa del herrero, cuchillo mangorrero ó
de palo. — En casa del herrero , asador
de palo y cuchillo de madero. — En casa
del herrero , peor apero.
liO «labi no se deixa menar del ronsal.
El cuerdo no ata el saber á estaca.
I^o sabi sab que no sab , lo ximple tot
ho tè al cap. Hombrenecio es presumido.
liO sacerdot retirat de tothom, es esti-
mat. Sacerdote retirado, respetado y es-:
timado. {al doliente so regla lo mete.
liO fia posa en regla al malalt. El sano
L•oí* beuiü guanyats depressa, se perden
mòlt corrent. Y. Si vóls que 't duri, etc.
liOS camps y la Iglesia , donan las ri-
quesas. V. Abella ü ovella ó iglesia, etc.
L•os costuius y 'Is diners fan los homes
caballers. Costumbres y dineros, hacen
los hijos caballeros.
I>os cuytSadoí!) del ase matan lo tragi-
ner ó al amo. Cuidados ajenos matan al
asno. V. Lo que no es mon any, etc.
IjOs dineríü deis capellans, cantant ve-
nen, cantant se 'n van. Dineros del sa-
cristán, cantando se vienen, cantando
se van. — Bienes de campana, dalos Dios
y el diablo los derrama.
Eios diner»* sempre venen bè. El dinero
bien huele, salga g¡e donde saliere.
l<Oís diner.<4 y cortesia, del plebeu fan
senyoria. V. Los costums y 'Is diners, etc.
1.0 secret de n' Ametller, que '1 sab un
de cada carrer. Secreto á voces ó con
chirimías ó de anchuelo.
L•o seny ab los anys se posa. Tras los
años viene el seso.
iLo senyor que no es senyor, cert que
mereix curador. Quien no está en su lu-
gar, este no debe estar.
L•o ser pobre no es pecat. La pobreza no
es vileza, (munt. V. Mòlts lo miran, etc.
lios homes se amidan del nas en a-
1.0S justos ho pagan per pecadors. Pa-
gan justos por pecadores.
I.OS mes valents cauhen de cul. El me-
jor nadador es del agua.
L•os pardals novells també pican. V.
No están en los anys tots los enganys
liOs peixos grans 6 grossos se menjan
als petits. Los peces grandes se comen á
los pequeños.
liMS peus del hortolá, no perjudican al
hort. El que ó quien las sabe , las tañe
V. Petjada de pagés no fá mal á res.
LOV
5n
liOs que 's casan per amors, sempre
viuhen ab dolors. Al casamiento de a-
mor, le sigue siempre el dolor.
Los sabis tenen a mengua fèr servir
massa la llengua. El sabio habla lo ne-
cesario. V. Poch parlar es sabiesa.
Lios temeraris, moren á mans de sos
contraris. Quten se gosa en el peligro,
perece en él.
liOS testos se semblan ó semblan ó han
de semblar á las ollas. Se parecen los
cascos d la olla. — Cual el cuervo, tal su
huevs. V. Fill de pare bailador, etc.
Los tontos fan los discrets. Los necios
hacen discretos.
Lios tontos may baixan de sonase. Bo-
bos van al mercado , cada cual con su
asno. [mal padece, mal parece.
Los traballs á ningu engreixan. Quien
Los traballs y contratemps, fan als
homes mes prudents. Potros cayendo y
mozos perdiendo, van asesando.
Los ulls s' han de fregar ab lo colze. El
ojo limpíale con el codo. — Quien quiere
el ojo sano, átese la mano.
Los uns naixen ab estrella , los altres
estrellats. Unos nacen con estrella, otros
nacen estrellados ó sin ella.
Los uns naixen ab una flor al cul, los
altres ab una banya. Quien ha ventura,
quien ha ninguna.
Los uns tenen ó se 'n portan la fama ó
la anomenada, y altres cardan la llana.
Unos tienen la fama , y otros cardan la
lana. — í7»io come la fruta aceda, y otro
tiene la dentera. — Uno levanta la casa, y
otro la mata. — Uno es el que siembra, y
otro el que siega.
Los vells tenen gran traball de pujar
sobre '1 caball. Lo que aljóven engorda,
al viejo enflaquece.
Lo temps de la cucut, al demati pluja
y á la tarde aixut. En tiempo del cuco,
á la mañana mojado y á ¿anoche enjuto.
Lo temps fá passar 1' amor, y 1' amor
fá passar lo temps. El tiempo hace pa-
sar el amor, y el amor al tiempo.
Lo temps tot ho cura. El Ixempo cura al
enfermo, que no el ungüento.
Lo temps tot ho muda. Al cabo de cien
años, los reyes ton villanos, y al cabo de
ciento y diez los villanos ton reyes.
Lo teu es meu , y lo meu m' ho vuU. V.
Lo que es teu es meu , etc.
Lo to es lo que fá la música. El tono e.s
el que constituye la música.
L' ou demana sal. Sal quiere el huevo.
Lo vagar fá fornicar. Tras el vicio viene
el fornicio.
Lovell que 's festejador del ivern,es
SJ2
MAL
una flor. Viejo tierno, flor de invierno.
1,0 >el y loca negra, no trau 1' ánima de
pena. Camisa y toca negra , no sacan al
ánima de pena. (xa no tóI novas.
iM ventre no mira rahons. V. La pan-
ino ventre porta las camas. V. Las tri-
pas portan las camas.
liO ver{r«6nyó8 no viu á palacio. Hom-
bre vergonzoso, el diablo le llevó á palacio
IjO viatje del peresós, que per un cami
'n fá dos, ó per un pas ne dona dos. El
mozo perezoso, por no dar un paso da
MAL
ocho. (clion de vino^
I>o vi crida la són. A mala cama, col-
L•» vi es mal enemich. De ¡as ave» que
alzan el rabo, la peor es el jarro.
l<o viilá sempre vól saber mòlt mes que
no ha menester. V. De tot vól saber etc.
1.0 villa superbo ó Gil del mal, es uoa
peste moral. /I í capo» que se hace ga-
llo, azotallo.
1.' una ma renta 1' altra, y las dos la ca-
ra. L'na mano lava la otra, y ambas la
cara.
LL
lilabis tancats, sentiments amagats. Ha-
bla, para que te conozca.— Loa hombres
hablan como viven. — Habla la boca con
que paga la coca.
tAÁsvimas de dona, no sempre son ve-
ritat. La mujer rie cuando puede, y lio-
ra cuando quiere.
Llarga malaltia, parenta de la mort.
Dolencia larga, muerte encima.
litarla» rahons, escursan la nit. Laniu-
jer algarera, nunca liace larga tela.
E,laura ab gelada, y tindràs bona anya-
da. Ara con helada, y matarás lagrama.
L•laui'a ben fondo , que pa tindràs. Ara
bien y hondo, cogerás pan en abondo.
L•laurar fondo, no es per tothom. Ara-
da con terrones, no la hacen todos los
hombres. (ra, afirma y depura.
l•lenya seca, no fá fum. Tiempo madu-
Eilepar ab la boca, y mossegar ab la cua.
Halagar con la bocq^y morder con la cola
Lletra.<4 y armas noblesa alcansan, ó en-
nobleixen las casas. Bonete y almete ha-
cen casas de copete.
ï<leva la ocasió, y llevarás lo pecat.
Cuten quita la ocasión, quita el pecado,
el peligro ó la tentación.
Llevar á un sant, pera donar á altre. V.
Desparar un aliar, etc.
Lliberal y bèn parlat, estarás bè ab
ion vehinat. La boca y la bolsa abierta,
para ser casa cierta.
Lliberti desenganv at, es frare mòlt acer-
lat. Fraile que fué soldado, sale mas
acertado. (do, no saca letrado.
Llibre tancat, no fa lletrat. Libro cerra-
Lliga 1' ase , ahonl V amo vól. Haz lo
que tu lamo te manda, y siéntate con
él en la mesa.
Lloptí ab llops no 's mossegan. El lobo
y la vulpeja , ambos son de una pareja.
— Un clérigo no cobra diezmo de otro
clérigo. V. Cans ab cans, etc.
Lluna tapada, bovra ó ruixada ; lluna
Uubent, setiuedat ó^venl. Luna con cer-
co, lavajo lleno: estrella en medio, lava-
jo seco.
Lluny de afirmar, lo sábi , sab duplar.
(lu' es necesari. El principio de la sabi-
duría es saber dudar. — El que no duda,
no sabe cosa alguna.
Lluny de la patria, tothom fá la farina
blana. El buey bravo, en tierra ajena se
hace manso.
M.
Ma (illa bonica, dilluns nia Rambla, dí-
mars á la Riba. Mi hija hermosa, el lu-
nes á Toro , el martes á Zamora.
SSaig hortolá, palla y poch grá. Mayo
lluvioso, campo pobre y huerto hermoso.
Mala anyada , ganancia per los forners.
Año malo, panadero en todo cabo.
Mala cara y ensenyansa, fan los minyons
de bonansa. Ceño y enseño, del mal hijo
hacen tmeno.
Mala fira, y butxaca vuyda. Arcaduz de
noria, el que lleno viene, vacio torna.
Malaguanyada la aygua que beu ó 'I
pa que menja. Reniego de bestia, que
en invierno tiene siesta.
Malaguanyat pera nosaltres , nostre
que (os. Maldita seas, ave, la pluma, que
no la carne.
Mala herba, may mor. Cosa ó yerbama-
la, nunca muere.— Yerba mala , no hj
empece la helada.— Vaso malo, nunat.
cae de la mano ó nunca quebrado.
.MAT
>lalaltia llarga, parenta de la mort.
Enfermedad larga, muerte al cabo.X.
Llarga malaltia, etc.
Malaltia y presó, no adoban á cap bri-
bó. Duro de cocer, y peor de comer.
Mala nit, y parir móssa ó Glla. Mala no-
che, y parir hija.
Mal any ó bon any , quatre caben en un
bancb. Buen ai'io ó mal año, cuatro ca-
ben en un banco, {haría, pobre queda.
Mal de empaig, fa estar gioch. Quien se
Mal de molts, conorl de pocbs. Mal de
muchon, consuelo de tontos.
Mal baja '1 romeu , que diu mal de son
bordó. Mal haya el romero que dice mal
de su bordón. (no, darle priesa.
Mal pas, passarlo depressa.^ malcami-
Mal pot conèixer als altres, qui no 's co-
neix a SI mateix. Ao juzgues de lo aje-
no , sin conocer tu seno.
Mal pot judicar de '1 art , qui en ella no
hi te part. V. Que sab lo gal de 1er etc.
Mal sobre mal , y pedra per capsal. Un
mal sobre otro mal, todo junto como al
perro los palos.
Maltractar al pròxim , es tirarse terra
als ulls. Quien al prójimo no ama, al
cielo escupe ó gran daño >e hace.
Mal usar no poi durar, per molt que 't
\ullas guardar. Quien mal anda mal
acaba. — Quien se goza en el peligro , pe-
rece en él,
Maueja la cua lo ca, no per tú, sino pel
pa. No es por t¡, si por el pan, que me-
nea la cola el can. '
Mare de Dèu ó per la Mare de Déu de
agost , á las set ja es fosch. A las siete
en agosto , sombra en rostro.
Mare eslurdida, cria la filia tulida. Ma-
dre ardida, hace la hija tullida — Madre
piadosa, cria hija medrosa.
Mare , Pere 'm toca ; tócam , Pere", ara
que la mare no ho véu. Pícame, Pedro,
que picarte quiero.
Mare piadosa , cria la filia melindrosa.
Madre piadosa cria hija medrosa. — Ma-
dre pia, daño cria.
Mare que podent á son fill no cria, no es
mare sino qu' es tia. Madre que no ama-
manta, ni'se muere, ni atraganta. — Ma-
dre que pare y no popa , no es madre,
sino tío la.
Marit y molla, caben dins d' una olla.
Lo que la loba hace, al lobo le place.
Mar!« marsot mata 1' anyell. 1' an\ellot.
y la vella á la vora del l'och. Si marzo
cuelve de rabo, ni deja pastor ensamar-
rado, ni cordero encencerrado.
Mata mes una ploma, que cent canons.
Mata mas una pluma, que cien cationes.
DIC. CAT. CAST.
MEX
31.3
May ha eslat temps que no torne. j1/
cabo de los años mi/, vuelve el agua por
do solia ir, ó torna el agua á su cubil.
May la riquesa, ha causat ó dat felicitat.
\unca riqueza, engendró la dicha.
May r home será prudent, contrapun-
lanl á la gent. Quien siembra zizafia.
mas tarde le araña. V. May serás home
prudent, contrapunlant ala gent.
Muy lo peresós tindrà, pa ni vi pera de-
mà. V. Lo peresós , tot temps ó en lot
temps es menesterós.
May per sa cara ó aspecte jutges las co-
sas, que las apariencias solen ser enga-
nyosas.ò'o í«í?ío de oro, cuchillo de plo-
mo.—So mala capa, yace buen bebedor.
— Las apariencias engañan.— No es oro
todo lo que reluce.— No todo es vero lo
que suena el pandero.
May segonas intencions, feren bonàs con-
versacions. Mala semilla, mal fruto da.
May se moga, qui bè esta. Por el alaba-
do dejé el conocido , y cine arrepentido.
—Quien bien tiene y mal escoge, por el
mal que le renga no se enoje.
May serás home prudent, contrapuntan!
á ia gent. .Será un solemne imprudente,
quien desavenga ú la gente.
May se sap si es gios lo nap, fins que ha
descubert lo cap. V. No se sap de qui
son los malxos, fins que '1 traginer, etc.
May veuràs al envejós , que tinga gayre
repós. Elenvidiosoes verdugo de si mismo
Meuja menja, gat, sardina, queja 't pi-
cara la espina. Casarás en mala hora, y
comerás cabeza de olla. — Iránselos hués-
pedes , y comeremos el gallo. — Al matar
de los ¡Hiéreos, placeres y juegos, ó al co-
mer de las morcillas, placeres y risas, al
pagar de los dineros, pesares y duelos.
Mei»jar á gust, y vestir á us. Comerá
gusto, y vestir al uso.
Menjar arena, ans que cométrer vilesa.
Comer arena, antes que hacer vileza.
Men.jará.s lo pa mudat , y beuràs lo vi
usat. Casa ordenada, casa salvada.
Menjar hi baja al colomar, que coloms
no 'n fallarán. //a!/ace6o en el palomar,
que las pjalomas vendrán.
Menjar mòlt y pahir bè, no pot ser. V.
Qui mòlt abràssa, poch estreny.
Menjar servit , y dormir en llit. Beber
de codo, y cabalgar de poyo.
Menjeni'y bebem , que a la morí ja hi
arribarem. Ai bien buscallo , y al mal
esperallo. ¡sobre el difunto.
Mcntreií« es calent, se pela. El llanto
Meutre»« hi ha vida, hi ha esperansa.
Mientras dura la vida, hay que esperar.
Jlietitre!« lo janer passa , deixa la cassa.
33
514
MES
Ert enero ni f/algo lebrero, ni halcón per-
diguero, [bodorrio, ponte al completorio.
Meiitrew tens temps, afanyat. Dia de
Mentpes locan horas, may es tari. El
tiempo es medido, en vuestro sentido. —
El tiempo, nunca es riejo. ,
Mentre» vaig y vinch , tot lo día linch.
Ida y venida, por casa de nú tia. I
Mes ávial es atrapat un mentider, que
un coix. A7Ues se coge un mentiroso, que:
un' cojo. V. L' honàe que vól mentir,!
etc. {bien suena, y el mal ruela.i
Mf•H aviat se sap lo mal, que 1 bè. El
Mes caga un bou. que cent oreneias.j)/as;
caga un buey, que cien golondrinas.
Tutea costa mal viurer, "que bon viurer,!
Ò mes que fèr hi ha en mal viurer. que
en bon viurer. Mas cuesta mal hacer,^
que bien hacer.
Me#i crida, lo qui té menos rahó. Quien
mal pleito tieite, a barato , ó ó roces lo
mete. (cura la dieta, que la lanceta.
Mes cura la dieta, que la llanseta. Mas
Mes dorm qui gemega , que qui no té
res. Duerme á quien duele, y no duer-
me quien algo debe.
Mes fácil es trobar un ombra , qu' un
vestit. Loque da natura, no lo da fortuna
Mes fá una ploma, que cent canons. Ra-
zón de la fuerza vence, fuerza de razón
convence.
Mes lladra '1 ca, quant por ha. Mas ladra
el perro, cuartdo ladra de miedo.
Mes ne moren de farts , que de fam. V.
Ningú 's mor de fam, y si de farl.
Mes pert lo coqui, que '1 Iliberal. Píe>isa
el avariento que gasta por tino, y gasta
por ciento. V. Qui no dona lo que dol.
Mes prop está de la carn la camisa, que
'I gipó. Mas cerca está la camisa de la
carne, que el jubón.
Mes prop té las dents, que los ó sos pa-
rents. V. Mes pvop está de la carn la
camisa, (¡ue M gipó.
Mes puja 1 farciment que '1 gall. Mas
vale la salsa, que los caracoles. — Ajo de
Valdestillas , que esto frió y quema. —
Cuesta 7nas el salmorejo, que el conejo.
Mes puja '1 mánech que la paella. V.
Mes puja '1 farciment que 'I gall.
Mes puja '1 such , que 'Is moixons. V.
Mes puja 'I farciment, ele.
Mes sab un boig en sa casa, que un sabi
en la del altre. Mas sabe el loco en su ca-
sa, que el cuerdo en la ajena.
Mes son los amenassals. que 'Is nafráis.
Los amenazados conien pan. — Son mas
los amenazados, que los acuchillados.
Mes té '1 rich uuant se fá ó 's loma po-
bre, que 'I poDre quant se fa rich. Mas
MES
tiene el rico cuando empobrece, que el
pobre cuando enriquece.
Mestre manco, fadri groller. Costum-
bres de mal maestro, sacan hijo siniestro.
Mesura dura, adespiíde mala ventura.
V. Xo allargar mes lo bras, ele.
Mesura '1 sabi, quant I' oral ileixa la
quartera. Lo que hace el loco á la derre-
ría, hace el sabio ú la primeria. — El nf-
cio hace al fin lo que el discretoal princi-
pio.— Albuen cimiento no llera el viento.
Mes val avergony Irse, que tari repene-
iVirse. Mas vale rostro bermejo, (¡ue co-
razón negro.
Mes val bona queixa , que mala paga.
Mas vale buena queja, que mala paga.
Me.s val Itondal, que diners. Por codicia
de florin, no te cases con ruin.
Mes val bon venl, (jue forsa de rems. Max
vale palmo de vela, que remo de galera.
— .Siíi fuérzale empuja al necio fortuna.
Mes val contar las estrellas que 'Is cabi-
rons ó que las bigas. Mas rale salto de
mata, que rwgo de buenos.
Mes val dir xó, que arri. .Vas vale decir
so que arre.— .Mejor es detener la activi-
dad, que estimular la pereza.
Mes val enginy que forsa. Zorrilla la-
garnillera , hacese muerta por asir la
presa. — Mas vale arte que fuerza.
Mes valent es qui espera , que qui aco-
met ó emliesleix. .flroííieía quien quiera,
el fuerte espera.
Mes val enveja que pietat. Mas vale que
nos tengan envidia, que lástima.
Mes val enviarhi que anarhi. V. Vésten,
Anton, que 'I qui 's queda ja 's compon.
Mes^alesser cap de llus, que cua de
avesirús. V. Mes ^al ser cap de aren-
gada, que cua de pagell.
Mel \al esser rich pagés, que no un po-
bre marqués. .Mas vale ser rico paye's,
que pobre conde o marqués.
Mes val fama que diners. Buena fama
hurto encubre. — Mas vale buena famuy
que cama dorada.
Mes >al ferho que manarho. Manda y
hazlo, y quitarte lias de cuidado. V. Qui
vól eslar ben servil, ele.
Mes val fortuna, ([iie saber. Al hombre
afortunado, la perra le parirá lechones.
Mes val honra, que diners. .Vi hacie^tda
me llevaras, jni fama me dejarás.
Mes val lo such. ipie 'Is moixons. V. Més
puja '1 farciment que '1 gall.
Me» val mala avinensa , que bona sen-
tencia. V. Mes \al un dolent ajusl, ele.
Mes >al malar un home, que posar un
mal coslum. A'o ordenes regla, que ¡wn-
ga mal fuero en la tierra.
MES
Mes val mendicar, que en la forca gam-
bejar. Mas vale pedir y mendigar, que
en la horca pernear.
>le!» val morir al) honra , que viurer ab
deshonra. Quien la fama ha perdida,
muerto anda en la rida.—Mas vale mo-
rir con honra, que deshonrado vivir.
Mes val ó millor es lo such, que las ta-
lladas. V. Mes puja 'I farciment, etc.
Mes val pa aixiu ab amor, que gallinas
MOL
515
fierdiu en 1' ajre, ó que dos véurols vo-
ar. V. Mes val tenir que haver, etc.
MeH val un té, que un dos te daré. Mot
vale un loma, que dos ie daré. — Ue haré',
haré, nunca me pagué.— Quieii da pres-
to, da dos veces.
Me.s val vert pera mi , que madur pera
'Is altres. Mas vale gordo al telar, que
delgado al muladar. — Mas vale borra-
cho que oleado.
ab rencor ó dolor. Mas vale carnero ó Müjuel, Miquel , no tens abellas y vens
vaca en paz, que no pollos con agraz. — mel. V. No té vinya y ven raliims.
Mas vale pan con amor, que gallina con Mii'a bè lo que fas ó lo que vasa fèr.
dolor. igar, que rogar. Mira lo que ales y también lo que desaten.
ineti val pagar, que pregar. Mas vale pa- Míraiii y no 'm tochs , ó mòlt mirar y
Mes val pelar, que reventar. Mas vale poch tocar. Mírame y no me to<¡ues.—
dar buen trueno, que dinero á maese El licenciado Vidriera.
Pedro. — Del mal el menos. Mirar al plat y á las talladas. Un ojo á
-Mes val poch ab voiunlat, que no mòlt una cosa, y otro á otra. — Un ojo ala
si es de mal grat. V. Mes val pa aixul.i sartén, y oirá á la gala.
Mes val poch y bo, que mòft y dolent. ¡Mirau lo que béch, y no la sét que pa-
Mas valen dos bocados de vaca, que siete] tesch. Miráis lo que bebo, y no la sed que
de batata. [ber, que haber.] tengo.
Mesial saber, que haver. Mas ra/e sa-¡ Moílestia extremada ó talent amagat,
Me.ii val sentencia de metge, que de jul- sempre es pecat. No es menester ocultar
ge. Sentencia de médico, y no de juez. la luz debajo del celemín. — Quien escon-
Mes val ser aucell de bosch , que de ga-¡ de 6 apaga la luz , la luz aborrece.
bia. £í buey suelto bien se lame.— Mas Mnlt atn'assa y poch estreny, 1' home
vale salto de mata, que ruego de buenos. \ que té mòlt poch seny. V. Qui mòlt
Mes val ser cap d' arengada, que cua de] abrassa , poch estreny.
pagell ó rajada. ¿Víi.s vale ser cabeza de' StoUin fressa y poca endressa. Mucha
ratón, que cola de león. lengua y pocas manos. — Grande olla y
Mes val ser pobre amo, que rich criat. poca locina. — Mas es el ruido que les
Mas vale ser arriero, (¡ue borrico. nueces. — Antes de la hora gran denue-
Me.s val sol ó anar sol, que mal aeompa-j do, venidos al punto mucho miedo.
n\ M. Mas vale solo, que mal acompañado 3i»ltit llengua y pochs fets. Mus son los
.Mes val suar, que estossegar ó gemegar.! amenazados, que los acuchillados. — El.
Mas vfile sudar, que toser ó gimotear. mal del milano, las alas quebradas y el
Mes val lar!, que no may. Mas vale tar-\ pico sano. — .intes de la hora gran de-
de , que nunca. — Nunca es tarde cuando] nuedo, venidos al punto muclio miedo.
llega.— Mas vale año tardío, que vacio. JMitlta por y poca vergonya. Mucho mie-
JMes val tenir, que haverde penedir.iWa.?¡ do y poca vergitenza.
vale pajaro en mano, que buitre volando. \Mniii» pressa y poca endressa. A gran
V. Més val un aucell en la má, etc. prisa, gran vagar.
JUeti val un aucell en la ma, que dos que | Molías candeletas, fan un ciri pasqual.
vejas volar , ó que cent ó que una ali-i V. Mollas micas fan un tros.
ga' volant. Por el alabado dejé el co«oc¡- Moltas filias, malas v chinas y vellas vi-
do, y vime arrepentido. nyas, destruheixen la casa. Muchas hi~
Mes val un bon amich, que cent parents, jas en casa, todo se abrasa.
Mas vale u7) amigo, que parienteni primo] JilttHas gotas de aygua fan un górch. V.
Mes val un dolent ajust, que 'I millori Gola, á gola 's fa górch.
piel. Mas vale mala avenencia, quebuena [ Mollas micas fan un Iros. Muchos pccos
sentencia. — Mas vale mal ajuste, que\ hacen un mucho. — Muchas candelillas
buen pleito.
Mes val un dolent conegut , que un bo
per conèixer. Por el alabado, dejé el co-
nocido y vime arre]>entido
Mes val un gust, que cent Uiuras. Mas
rale un gusto, que cien panderos.
Mes val un pardal en la má , que una
hacen un cirio pascual.
Mollas perlerías y pocas ofertas. Mati-
da potros y da pocos.— Bien reza, pera
vial ofrece.
Moltas pinjas en janer, mala anyada
solen fèr. El mal año entra %\adaváo.
Moltas promesas, y pocas aiesas. >\
516
MOL
Mòltas perlerías, ele.
molta trassa y poch honrada. Ai-tero,
artero, mas no buen caballero.
¡Molla ufana y poca llana. V. Mòlta fres-
sa y poca endressa.
IN4»lt cego es, qui no hi véu per una tela
de cedas. Harto ciego es , el qve no re
por tela de cedazo. (ynunca medrar.
IM<»lt delit y poch profit, ^/anar.a/íninr,
¡Nolt me mereix mon fill , quant neix y
quant guareix. ¿Cual hijo quieres? Al
iiiño cuando crece y cuando adolece.
Hott ])arlar sempre mou , y moll gra-
tar lambe con. Mucho hablar empece, mii•
cho raicear escuece.
JN<iIt parlar y poch obrar. La mano cuer-
da, no hace todo lo que dice la lengua
Mi»U promet y cumpleix res. Mi coma-
dre la Gargantona, convidóme ú su olla
y coiniósela toda.
¡Molt sabi seras, fiU meu, si alcansas te-
mor de Dèu. El temor del Sei'ior es el
principio de lafabiduria. — Teme á Dios,
y á quien á Dios no teme.
IMoK^ amens, arriban al cel. Amén, a-
mén al cielo llega. — Muchos amenes al
cielo llegan.
Moltí^anys, mòlts desenganys, ó com
mes anys , més desenganys. Con los
años los desengaños.
]N<»Itíi« ases hi ha al mercat que s'assem
blan. Hay muchos diablos que parecen
hermanos ó que se parecen unos á otros.
JSnoltH componedors descomponen la nu
via. Muchos componedores descomponen
la novia.
IMol(í« deis mals son resultats dels abu
sos perpetrats. De aquellos potros vie-
nen estos lodos.
TiioUH diuhen lo que no fan , per gustar
quant ho dirán. o'oñafca eí ciego que reia,
y soñaba lo que quería.
MoKn germans en un consell, lo blanch
tan tornar bermell. Pon lo tuyo en con-
sejo, unos dirán que es blanco , y oíros
dirán (¡ue es negro.
IMoKí» lo mirany pochs lo coneixen. No
son Iiombres todos los que mean en la
pared. — Las ajiariencias son engañosas.
Molls passos leñen mal fi, per trobar
trencat cami. En torcida argolla, no
entra la bola.
Sinlts pochs fan un mòlt. Y. Mollas can-
deletas fan un ciri pasqual, ó de gola en
gota s' umple la bola.
lSI<»lt«) pochs son los que en desgracia,
trobian recort de sa gracia. Es el des-
graciado de todos olvidado.
JMoKn se 'n van al hospital per no véu-
rer ó cuydar be son cabal. Hacienda,
MUS
tu dueño te rea.
TMoUh te fan ara amorelas, que si caus^
de la pell farán tirelas. De árbol caído,
todos hacen leña.
Ill4»ltüi tiran la pedra y amagan la roa.
Muchos apuntan, que la mano ocultan.
IMolt sucre empalaga , y mòlt such del
cever amarga. La virtud está en el medio.
Molt») vints, fan quaranta. V. De gota en
gota s' umple la bota. (y poch profit.
.Uolt traball y poch cabal. "V. Molt delit
Slonja de Sañt Agustí , dos caps en un
coixi. Monja de la Trinidad calzada,
dos cabezas en urta almohada.
'üñon señor, menjeu las peras, que també-
tenim de donarlas ó las darém ais
porchs. Pascua de flores, patcua mala,
cuanto sobra á mi señora tanto guarda.
— Pascua de antruejo, pascua bona.
cuanto sobra á mi señora tanto dona.
M»nt»nyati poden cambiar, que geni
no. V. Geni y figura, etc.
MI<»rro«i y mala cara, Irauben la geni de-
casa. Humo y mala cara , sacati la gen-
te de casa.
ISlorta la cuca, morí lo veri. Muerto et
perro, muerta la rabia.— Quitósele el cu-
lo al cesto, y acabosele el parentesco.
Morí jo, 'Is demos qu' es compongan. 6
mort jo, morí tothom. Después de Ma-
ria casada, tengan las otras malas ha-
das.— Quien viniere detrás, cierre la
puerta.— Si misero muero o cobarde hu-
yo, en pos de mí el diluvio.
¡Ml«ií«^a de cap desinvoll, may espere bo-
na sort. A bien te salgan, hija, esos ar-
remangos.— Moza lora, asa la toen.
Itlosí^a que ab flochs s' engalana, a ella,
y á tú després, enganya. Quien de ga-
las se prende, mas larde se arrepietile.
j>lo.««segada de maldihent, no té reniey.
Sanan cuchilladas , vws no malas pa-
labras.— La injuria deja huella.
MosiSit que en lo traball \a al foch, no 'i
tinga sino un badoch. V. Malaguanva-
da la aygua que beu , etc.
Ulula giiiia, venia prest. De hombre fal-
so huye el contado.
¡Milla que no veu cibada , la celia la le
matada. Miseria, engendra miseria.
¡tiuller que no menja ab vos , desprès
menja més que dos. Quien uo come á la
mesa, á sus solas se retesa.
MiiMiealifás, tu no la hauràs. Santa
Olalla en Barcelona, quien se la hace va
se la logra, {ca y flores, llaman amores,
¡Música y flors, conquistan amors, Mtisi-
Muíiiich pagat no fa bon só. .4 dineros
pagados, brazos quebrados.— Obra pa-
gada, brazo cortado.
NIL
NOA
517
N.
^eceilatgran pobresa es. V. De totas las
pobresas, la mes gran es laestultesa.
]Vï á bribó deseáis, ni á borne solapat, ni
á dona barbuda, donias ajuda. Ni a pi-
caro descalzo, ni d hombre callado, ni á
mujer barbada, no les des posada.
^i amo per forsa, ni mosso per forsa. Re-
niego del árbol que á palos ha de dar el
fruto. — Haz siempre por voluntad, y si
das, da por caridad.
yii ausent sens culpa, ni present sens dis-
culpa. .V' ausente sin culpa , ni presente
sin disculpa.
'Jdi carnestoltas sense lluna , ni fira sense
puta, ni ramal sense ovella de cria per-
duda. ,Vi antruejo sin luna, ni feria sin
puta, ni piara sin artuña.
^1 costums tenen disculpa, ni la edat pót
tenir culpa. A'i costumbres tienen dis-
culpa, ni la edad puede tener culpa.
"Xi de burlas ni de veras , ab ton senyor
vulgas partir peras. V. Ab ton senyor
no vulgas partir peras, etc.
üi d' estércol bon olor, ni de vil home
may honor. A'i de estiércol buen olor,
ni de hombre vil honor.
yii dona desvergonyida, ni planta per
mars llorida. No quieras flores de mar-
zo, ni la mujer sin empacho.
ya dona prop de varons, ni estopa prop
de tions. El hombre es fuego, lu mujer
estopa, llega el diablo y sopla. — La esto-
pa cabe el mancebo, digole fue¡)0.
.ISi fart ni afamat, si vols la ventat. En la
medianía con razón , hallarás satisfac-
ción.— Has vale la mitad que el todo.
^i fies, ni porfíes, ni entres en confraries.
Ni lia, ni porfía, ni entres en cofradía.
ya frare bo per amich, jii dolent per ene-
mich. Ni buen fraile por amigo, ni ma-j
lo por enemigo.
7Ki grat ni gracias, festas en diumenge.
Lo que es obligado, ni gracias »ii grado.
.Xi guerra ni casament, no aconsella lo
prudent. Ir á la guerra ni casar, no se
na de aconsejar.
%i home tiple, ni dona baixó. A't hombre
tiple., ni mujer bajón. — De hombre tiple
y mujer tenor, líbrenos Dios.
Hi ivern sense capa, ni estiu sense cara-
)>assa. Ni en invierno sin capa, ni en ve-
rano sin calabaza.
yii la missa , ai civada , destorban llarga
jornada. Por oir misa y dar cebada,
nwnca se perdió la jornada.
yii l« rioh gosa menjar , ni lo pobre se
pót fartar. Ni el rico por rico goza, ni
el pobre jamás reposa.
Xi 'Is morts, ni 'Is ausents, tenen araichs
ni parents. A muertos y á idos, no hay
mas amigos.
Mi mascle de veu femella, ni femella de
veu mascle. V. Ni home tiple, etc.
Mingú diga lo que sab , que li pót cáu-
rer al cap. No diga la boca, lo que pague
la coca. — A^o diga la lengua, por do pa-
gue te cabeza.
Mingú naix mestre del ventre de sa ma-
re. V. La práctica trau mestre.
¡Vinguii home matarás, lampoch no for-
nicarás. .Si tienes buen corazón, 7ii ho-
micidio, ni fornicación.
Miiigun home pót saber, sino Dèu, lo
que ha de ser. Ninguno puede saber, si-
no Dios, lo que ha de ser.
IViUgun hom quepensia bè, ja may po-
drá dir de aquesta aygua no beuré.
Quien menos pensó caer, este cayó.
Mingú pót servir á dos senyors. Ningu-
no puede servir á dos señores. — Quien d
muchos dueños sirve, á alguno, ó á uno
ú otro ha de hacer falta.
]Vinj;ú roba res ó cosa que menjc. Al-
haja que tiene boca, ninguno la toca.
Mingú 's mor de fam, y si de fart, ó mes
ne moren de farts que de fam. De liam-
bre á nadie vi morir, de mwho comer c¡««
mil. — Mas mató la gula que el hambre.
Mingú traballa 6 fa res de franch. Ha-
gote parque me hagas, que no eres Dioi
que me valgas. — No se dan palos de bal-
de.— No saques espinas, donde 7io hay
espigas. {tero, mal para los moros.
IVinsú vól lo mal pera si.Ahad y balles-
Xi obra bona, ni paraula dolenta. A'^í o-
bra buena, ni palabra mala.
Mi per calor, ni per fret , no 't lleves la
capa, ni '1 barret. A'i por frió, ni por
calara, no dejes íu cobertura. — A'í en in-
vierno sin capa, nien verano sin calabaza
Mi per fret, ni per calor, no deixes la ca-
pa ni '1 sarró. V. Ni per calor, ni per
fret, no 't lleves la capa ni '1 barret.
Mi ruch de traginer, ni filia de hostaler.
No compres asno de recuero, ni te cases
con hija de mesonero.
Mi tan hermosa que mate , ni tan lletja
que espante. A'í hermosa que mate , ni
fea que espante.
Mi taula sense pa, ni exèrcit sens capità.
A't mesa sin pan, ni ejército sin capitán.
JMoab qui neixes, sino ab qui peixes. No
518
NOD
con quien naces, sino con quien paces.
TK» agravis per cap motiu , paraula mòlt
acertada es aquella que no 's diu. Al
buen callar le llamíin Sancho.
Wo aguardes á fér deniH, lo que avuy pots
acabar ó esdevindrà. V. Lo queja esta
fet no té destorb.
Ko allargar mos lo bras que la mànega.
No estirar la pierna mas de lo que al-
canza la manta. — Extender la pierna,
hasta donde llegue ¡a sábana.
iSo amostres may lo lorat, deis diners
que has amagat. Descubrime á él como
amigo, y ármaseme como testigo.
Tíi* aniràs á Roma per la penitencia. No
irás ú pagarla en el otro mundo.
üío bastan ó no hi ha prou estopa.s, pera
tapar malas bocas. No bastan estopas,
para cerrar malas bocas.
Wo begués aygua de bassa, ni olivas men-
jes massa. No bebas en laguna , ni co-
mas mas que una aceituna.
í¥» convé freqüentar llochs suspitosos.
Al que va á la bodega por vez se le cuen-
ta, beba ó no beba.
IVo cregas de ton amicb, loque 't diu son
enemich. No creas de tu amigo, lo que
te dice su enemigo.
Ufo deixaràs lo cert per lo incert , si no
tens lo cap mòlt vert. Hombre juicioso,
no deja lo cierto por lo dudoso.
Hí« deixes la carretera , per anar perla
dressera. Por ningún tempero , no dejes
el camino real por el sendero. — Nunca
dejes franco paso , por oscuro ú oculto
atajo. — No hay atajo sin trabajo.
ü»! deixes per ton rencor, de saludar al
major. Lo cortés, no quita lo valiente.
H'o descobres ton secret a ningú y serás
discret. Tu secreto guardarás, y discre-
to asi serás.
Ko desitjes dona agena, ni béns d' altre,
que hi ha pena. A'i los bienes ni mujer,
debes de otro apetecer. — As7io que entra
en dehesa ajena, volverá cargado de leña.
A'o digas blat que no sia al sach, y encara
ben lligat. De la ma7io á la boca, se
pierde la sopa. — No me digas oliva, lias-
la que me reas cogida.
Wo digas de aquesta aygua no beuré, per
tèrbola que sia. Nadie diga de esta agua
no beberé, por turbia que esté.
H'o digas mal del dia. que passat no sia.
No digáis mal del ar'io, hasta que sea pa-
sado.— El fin corona la obra. I
J%'« digas mal de la mare , que es afron-!
tar a ton pare. No digas mal de tu ma-
dre, que es afrentar á tu padre.
JVm digas mòlt bé del ruch, fins que 'I tin-j
gas conegut. V. Antes que conegas, no'
NOF
alabes ni vituperes.
TU» digas oliva, que no sia cullida. V. No-
digas blat, que no sia al >ach, etc.
Xí» envegis res de ningu. procura gua-
nyarho tij. Antes que envidia, lava tu
viña. [de de ahi el arado.
:%'o es aquesta la mare dels ous. .Yo pren-
da es bon frantés, si t' até lo que l' ha
promès. El francés no es de natura, si no
prende al que asegura.
ü'o es bo per póndrer. ni per covar. Este
nuestro hijo don Lope, ni es miel ni
hiél, ni vinagre ni arrope.
%o es cert lot lo que 's diu. No todo es
vero, lo que suena el pandero.
ü'o es cosa de cuvdado, lo cervell s' hi
véu. No es nada lo del ojo , y lo llevaba
en la mano. — No es nada la meada, y
calaba siete colchones y una frazada.
l*<i es la mel pera la boca del ase. No e>.
ó no se hizo la miel para la boca del asno.
!%'<» esmerses ton caudal, en cosa que res
val. Cuando siembres , siembra trigo,
que chicharros hacen ruido.
ü"*! es minyona per falta de nuvi. No está
la rarne en el garabato, por falta de gato.
Xo es or tot lo que Uu ó no es tot or lo-
que llu. No es todo oro lo que reluce. —
Ratones arriba, que todo lo blanco no es
liarina.—No son hombres todos los que
mean en la pared. — De amigo a amigo, de
compadre a compadre, sangre en el ojo.
yin es per lo que val, sino per la manera.
.Yo es por el huevo, sino por el fuero.
■%■« están be dos pobres en una porta. No
están bien dos pobres a U7ia puerta.
A'o estan en los anys. lots los enganys.
.Yo están en los tn'ws, todos los engaños.
yítt es tant lo porch com lo porcater. Pri-
mero es el altar mayor, y luego los co-
laterales.
'Xt* estigas mòlt en la plassa, ni 't hurles
de aquell qui passa. Ni en la plaza va-
garás, ni nunca te burlaras.
]lo estigas sol, jo l' liodich, ab muller de
ton amich. La mujer del amigo , »(o esté
sola contigo.
IVo es tot üu cremar ó donar ventosas.
Hay diferencia de lo ó entre lo vano,
darle de codo ó darle de mano.
^'o fá bon janer si no deixa las bassas
plenas. V. Aygua dejaner, umple botas
y graner.
XÒ fa poch qui calla , y fa sòii jocb. Pa-
rece que cae y se agarra. — Quien calla,,
piedi'as apaña.
Xo fá poch qui sembla ais séus. Bien ha-
ya quien á los suyos se parece. — (Juien
a los suyos se parece, honra merece. —
Quien lo hereda, no lo harta.
NOH
H'o fá sino una cosa ó una feyna, y aques-
ta nnal felá. Arremangóse mi nuera, y
volcó en el fuego la caldera.
n¡o l'assas jochs á qui no 'Is enten. V.
Burlat del neci y sufrirás despreci.
Wi» fassas mal , ni" sembles tal. Hija, ni
mala seas, ni hagas las semejas.
Wío fassas tort á ninj;ú, y busca lo dret
per tú. V. Cada luí lo que sia sèu.
ü'» feu Pasqua abans de Kams. ^uníío
asamos y ya em¡)ringamos.
Wu fies ab paraula de mal pagador. Pro-
mesa sera, vana, de quien mal paga.
Hío fies en veritat de qui parla interessat.
V. Qui es enemicli de la novia, etc.
Ufo furtes res á ningú, ni digas mentidas
tú. Hombre honrado, ni liurtoniengaño.
¡%'o gastes lo leu, Joan, refiat de lo que 't
darán. En dama de tus parientes , á tu
bolsa para mientes.
Xo guarts á qui servey farás, mes guar-
da á qui desplauràs. V. Déu me guart
del home de bé , etc.
W»» lia vist un ase volar. Fué la negra al
baño, y tuvo que ccntar un afio.
mo hi há alegría sens dol. Y. No bi ha
gusl sense disgust.
31f<» hi ha amich sens diner en lo bolsich.
No hay amigo ni hermano, si no hay di-
nero en mano. 1
Wo hi ha barber mut, ni musich que no;
sia somogut. Ni barbero mudo, ni c.an-\
tor sesudo. (boda sin doña Toda.l
Ko hi ha boda sense la senyora. No hay]
W«» hi ha cap boda ò casament pobre, ni
cap mort rica. V. No hi ha cap casa-
ment pobre, etc. ]
I¥4» hi ha cap casament pobre, ni cap
mort rica. Ni boda pobre, ni mortuorio]
rico. V. No hi ha cap casament sens
dors, ni cap mort sens plors. I
Wo hi ha cap casament sens flors, ni cap
mort sens plors. Ni boda sin canto, m'l
mortuorio sin llanto.
!¥« hi ha cap poder prou fort contra lol
mal de la sorl. A mal decir, no hay casa'
fuerte, [be de abuelo, no sabe de bueno, i
IVo hi ha com amor de avi. Quien no sa-\
Xo hi ha com viurer, per véurcr cosas. |
En tu vida no te asombre, lo que haga ó'
piense el hombre. \
Xit hi ha com voler pera fèr las cosas.
Donde hay gana, hay maña. j
Wío hi ha cosa mes barata, que la que 'si
compra. No hay cosa mas barata, que
la que se compra. I
Xi* hi ha dissapte sense sol, ni viudeta'
sense dol, ni donzella ó minjona sens
amor, ni prenyada sens dolor. Ni sába-
do sin sol , ni moza sin amor, ni vieja
NOH
ol9
sin arrebol.
Mo hi ha dol sense consol. Al descalabra-
do nunca le falta un trapo, que roto que
sano. (mi hogar, cien doblas val.
X» hi ha eslar com lo de casa. Mi casa y
X» hi ha estrado sens coixi, ni sermb
sense llati. No hay estrado sin cojín, ni
sermón sin su latín.
X» hi ha fum sense l'och. No hay humo
sin fuego, ni rayo sin trueno.
Xtt hi ha gust sense disgust. No hay miel
sin hiél. — No hay contento cumplido en
esta vida.
X» hi ha home sens home. No hay hom-
bre sin hombre. — .iquellos son ricos,
que tienen muchos amigos.
Xo hi ha mal que dure cent anys, ni eos
que '1 puga resistir. No hay bien que
dure, ni mal que no acabe. — Súfrase
quien penas tiene, que tiempo tras tiem-
po viene.
Xo hi ha mal, que per be no vinga. No
hay mal que por bien no venga.— Lo que
Dios da, llevarse ha.— Quebreme el pié,
quizá por bien. — El buey que me acornó,
en buen lugar me echó.
X» hi ha mes bon menjar que 1' apetit.
La mejor salsa la de san Bernardo.
X» hi ha mes bronze, que anys onze. No
hay mas bronce que años once, ni mas
laña que no saber que hay mañana.
Xo hi ha mes mal ó pitjor sort, que 'I ó
que aquell que no vòl ohir. No hay
peor sordo, que el que no quiere oir.
X» hi ha mes*mal vehi, que un aprenent
de violi. Buen abogado, mal vecino.
Xo hi ha millor truch, que Uèu t' ajut. A
quien Dios quiere, la casa le sabe.— Quien
está en ventura, hasta la hormiga le
ayuda. — Fortuna, hijo, le dé Dios.
Xo hi ha millor vida que la de casa. No
hay cosa mas buena, que estarse uno en
su celda. V. No hi ha eslar, etc.
X» hi ha paraula ben dita, que no sia mal
compresa ó entesa. No hay palabra mal
dicha, si no fuere mal entendida.
X» hi ha pitjor burla, que la verdadera.
.Yo hay peor burla que la verdadera.
Xo hi ha pitjor clavilla , que la del ma-
teix fust ó mateixa fusta. No hay peor
cuña ó astilla, que la del mismo palo.
Xo hi ha prometatge, sense fardatge. Es-
to de mi casamiento , es cosa de cuento,
cuanto mas se IMata mas se desbarata.
Xo hi ha regla general séns excepció. No
hay regla sin ea-c.epcion. — No es todo el
sayal alforjad.
Xi* hi ha res despreciable. Aldeana es la
gallina, y cómela el de Sevilla.
Xo hi ha losa ó flor sense espinas. No hay
520
NOP
rosa sin espi7\as. — Toda medalla tiene
su anverso y su reverso.
A'»» hi pót havér dos maigs en un any. No
hay rosa que no se marchite y sienta su
ocaso. — A'o hay dos abriles en un año.
yio hi val la tancadura, ahont I' or pot
Qcar r un^la. A'o hay cerradura, donde
es oro la ganzúa, ó si es de oro la ganzúa.
Xo li toca á dalt ni á baix, á iin ^ran
lleó un llargandaix. A'o llega á nn dien-
te, un mosquito á tina serpiente.
!¥o m' apreteu, que diré lo que no vol-
dreu. A'o me acoséis ó apretéis, que di-
ré lo que oir no queréis.
Xo'm desagrada la orina, } pixava sanch.
V. No es cosa de cuydado, etc.
]Vo menjant sino de un pial, tindràs bon
ventrell, Bernat. Quien mucho come, mal
ó poco digiere.
;*'«» menjar per gana, ni béurer per set.
A'o hay requisito, cuando no hay apetito.
y» menjar per haver menjat , no es pe
cat. A'o comer por haber com
, no es pe-
ido, no hay
7t»da perdido. — Dejar de comer por ha
ber comido, «o es pecado.
"Xn mes se pensa en santa Bárbara quant
trona. Hogar al santo, hasta pasar el
tranco. -Cuando el peligro, álzase el grito
yi» mires cosas profanas, ni oygas páran-
las vanas. A'o mires cosas profanas, ni
escuches palabras vanas.
]%'o mostres als fills amor, per que no "I
causen dolor. Sobrado carifio al hijo
pierde. — Hijo mimado, mal educado.
'X» mostres may lo forat dels diners que
has amagat. Descubrime á él como ami-
go, y ármaseme como testigo.
>'o 'm sab greu, mon fill, que jugues, que
jugues à rescabalar. A'o me pesa de que
mi hijo enfermó , sino de la mala maña
que le quedó.— No me pesa de que jhí /li-
jo pierda, sino que desquitarse quiera.
Xo munyir ó no escórrer tant la taronja,
que amargue ó quede sense such. A'o
se ha de exprimir tanto la naranja, que
amargue el zumo. — A'o estrujar tanto la
naranja que amargue.
X» 'n vull, no 'n vull, donaumen un bon
tros. A'o quiero, no quiero , pero echád-
melo en el sombrero ó en la capilla.
:%'o parles de dogal en casa del penjat.
No mentar la soga en casa del ahorcado.
X<» passes may á caball per pont. barca,
ni aregall. Por sitio^levado, ó lugar
encumbrado, no pases montado.
yio pensar en santa Barbara , sino quant
trona. Hogar al santo, hasta pasar el
tranco.-EI rio pasado, el santo olvidado.
\o pera pérdrer son us, porta la lilosa '1
fus. Mientras anda el yugo, ande el huso.
NOS
!*'«♦ per tú sino pel pa , remena la cua 'I
ca. Menea la cola el can , no por ti, sino
por el pan.
PSo pót ser mes negre '1 corb, de lo que
ho son las alas. A'o puede ser el cuervo
mas negro que las alas.
X» recorda 1' avaro que dia vindrà en
que tol ho perdrà. El avaro vive enga-
ñado, (té boca, ningú la toca.
¡*'o roban res que menje. V. Alhaja que
Hío sab be á Déu pregar, qui no sab qu'
es navegar, ó per mar no vá. 5i quieres
aprender á orar, entra en la mar.
!%'<> sab regnar, qui no sab dissimular.
Quien no sabe sufrir , no sabe regir.
H'o s' apren la doctrina, parlant ab la Ca-
tarina.V. Qui vol peix que 's mulle, etc.
Hío 's coneix r home perdut, fins a tant
que es abatut. Nadie se cree perdido,
hasta que se vé abatido. — El bien no es
conocido, hasta que es perdido.
H'o 's deixa de sembrar, per por deis au-
cells. Por miedo de gorriones , 710 se de-
jan de sembrar cañamones.
%n sé jo si es acertat, véndrermès car a!
fiat. Dúdase si es acertado, vender mas
caro al fiado.
Xo sempre '1 foch del cor fuma per la
boca. Tal hora el corazón brama , aun-
qiLB la lengua calla.
Hío será cosa que 't quadre '1 fèt de un tra>-
dor ó lladre. A'i tu boca «í tu mano,
aplauda nunca un malvado. — A'o abri-
gues por compasión, al que es ladrón.
IVo será tant com la gent diuben. A'o es
tan bravo ó tan fiero el león como lo pin-
tan.—El ballestero que me loas, alguna-:
veces da en el blanco , mas no todas.
H'o se sab de qui son los matxos, fins que
'i traginer es mort. V. En lo cul del
sach, ele. (halaga, «1 se si amaga.
Xo se sab si llepa ó si mossega. A'o sé si
%o 's fá bona olla, ab aygua sola. A'o hay
buena olla, con agua sola.
H'o 's fá tan fondo el foch, que '1 fum no
isca en algun lloch. V. Per londo que 's
fasse '1 foch, etc.
Xo s' ha de confiar sino en Dèu. Quien
espera en la esfera, muere en la rueda.
Xo s' ha de parlar del dogal, en la casa
del penjat. A'o se ha de mentar la soga,
en casa del ahorcado.
X» sias may lo primer de dir cosas del
tercer. A'o debes ser el primero en reve-
lar lo secreto.
Xn 's mou la fulla , que Dèu no ho vu-
lla. Eso se hace lo que á Dios place. —
A'o se mueve la hoja en el árbol , sin la
voluntad del Señor.
Xo 's pensa en santa Bárbara, sino quaní
OBO
trona. Rogar al santo , hasta pasar el
tranco. \' . No mes se pensa en santa
Bárbara quant trona.
"%» 's pót ser pobre per cap diner. La
cárcel y la cuaresma, para los pobres es
hecha.— Siempre pobreza, mata ó sujeta.
yi» 's rendí Troya en un dia : voler bè y
pronnpte, es bbjeria. No se ganó Zamo-
ra en nna hora.— Nunca mucho cosió
poco, (saca arador con pala de azadón.
"%» 's trau la espina ab los dils. No se
Xo sua '1 penjat, y sua qui 1' exhorta. V.
Lo penitent no diu res , etc.
]Vo 't agraden las donas, que freqüentan
aplechs y bodas. A las romerías y á las
bodas, van las locas todas.
Xo V alabes de fèr mal, perqué es un
vici infernal. Quien se precia de obrar
mal, tiene un alma infernal.
H» 't burles deis meus dols, que quant
serán vells, los teus serán nous. Hoy
por mi, mañana por tí.— No te alegres
de mi duelo, que cuando el mió será vie-
jo, el tuyo será nuevo.
^t* 't dèu's may admirar, de lo que se 't
pót presentar. Ríe el necio , nunca el
sabio. V. No hi ha com viurer, etc.
51o 't dominia la peresa, fes las cosas ab
llestesa. Quien pereza sacude, el bien «o
le huye. — Pereza es madre de pobreza.
Mo't enganye la gatsara, ni tampoch la
bona cara. V. No 't fies de beat, etc.
^'o tenint experiencia , no darás bona
sentencia. Qvieri no sabe lo que es guer-
ra, vaya á ella.
'Xo té pa ni vi, y convida al vehi. Aja no
tiene que comer, y coijvida huéspedes,
3¥o té pa, y vol criar ó tenir ca. V. No té
pa ni vi, y convida al vehi.
Xa té vinya y venrahims. Los que cabras
no tienen, y cabritos venden , ¿de dónde
hs vienen? — Miguel, Miguel, ¿no tienes
abejas y vendes miel?
So 'I fies de beat , que té las ungías de
gat. Tú que coges el berro, guárdate del
anapelo.
'Xo 't fies del exterior , que á voltas es
traydor ó es capa de mòlts errors. La
vaina de oro, cuchillo de plomo. _
So 't fiques en lo que no '1 toca.'A'ote
entrometer, en lo que no te atañe hacer.
So tindràs parent millor, que un amicli
OBS
52 f
que tinga amor. V. Mes val un bon
amich, que cent parents.
So tot desitj se déu satisfer. Ni con toda
hambre al arca, ni con toda sed al cán-
taro, (ma , no le saca toda barba.
So tothom es bo per tot. Arador de pal-
So tot lo del mon son glorias. A calma
chicha, sigue la tempestad.
So tots los que portan xurriacas son ar-
rieros. No todos los que estudian son le-
trados, ni todos los que van á la gueira
son soldados.
So tots los que tenen són, poden dormir.
No siempre el sueño logra el deseo.
So traballes sens esperansa, ni empren-
guis res sens conflansa. No caques espi-
nas , donde no hay espigas.
So tractes á gent ociosa, perqué es cosa
perillosa. Aléjate del ocioso, si quieres
tener reposo.
So "t retingas esperver, que no port cas-
sa. Amigo que no sirve y cuchillo que
no corta, aunque se pierda poco me im-
porta.
S4» vages de nit si 't guardas, perqué may
tindràs prou guardas. .Si un enemigo te
acecha, guarda de noche tu vela.
So viscas pera menjar , menja sols pera
pisfar. Come para vivir, no vivas para
comer.
So viu més lo lleal, de lo que vol lo tray-
dor. No vive mas el leal, que cuanto quie-
re el traidor.
S«» vuUas mal ais amichs , que lo son de
tos enemichs. No quieras mal al amigo,
porque lo es de tu enemigó-
lo vullas may argüir, ab qui no sab re-
sumir. Con quien no resume, el sabio no
arguye.
So vullas may pledejar, lo que no póts
mòlt ben probar. No quieras tú litigar,
lo que no puedas probar.
So vullas per la dressera, may deixar la
carretera. Quien deja el camino real
por la vereda , piensa atajar y rodea.
So vullas ton argent gastar , pera ta filia
maridar. A tu hija darás, lo que quie-
ras y podrás.
Súvols en la montanya . pluja segura.
Cuando la sierra está tocada , en la ma-
no viene el agua.
0.
Obol ó do de pobre, á Dèu es mòlt grat.
Según el donatario , es el don mas pre-
ciado.
Observa '1 fill lo que fa son pare, v es-
colta atent la veu de sa mare. Cubra
por viña, cual la madre tal la hija. —
522
PAR
El hijo del gato, coge ratones.— El hijo
(le la gala, ratone.i mala.
OliiráM y mirarás , si vi'iis res ho calla-
rás. Mira, ve y calla.— Guarda la boca
y ea'cusarús ¡a sangría. — í'or la boca
muere el pez.
Ollir missa ó dar oibada, no estorban liar-
la jornada, v. >'i |a missa, ni cibada.
Ohir, véurer y callar, ferias ó difícils co-
sas son de obrar. Oír, ver y callar, re-
cias cosas son de obrar.
«li de oliva, tot mal esquiva. Úntale con
aceite, si no sanares, quedarás reluciente.
Oliva, una es or, dos plata y la tercera
mata. .Aceitu7ui oro es U7ia , dos plata y
la tercera mata.
Oli, vi y amicb, es millor com més an-
tich. Aceite, vino y amigo , sea antiguo.
Oració per forsa , no plau a Dèu. La
zarza cía el fruto espirando, y el ruin
lo da llorando.
Orina clara, fiijas al met je. Orina de oro,
el fraile al coro. — Mear claro y dar una
PED
higa al médico, ó un higo al boticario.
O tot ó res, en Bellas Arts divisa es. O
César ó nada. — Pedro de Urdesnalas. t>
todo el monte ó nada.
Ovella de mòlts, los llops se la menjan.
Oveja ó asno de muchos, lobos le comen.
— Lo mas encomendado lleva el galo.
Ovella patarrella, á cent anys sembla
novella. V. Dona nana y patarrella, eic.
Ofelia que bela, perl boci. Oveja que
bala, pierde bocado.
Ovella que esta farta, de la cuasefa man-
ta. Oveja harta, de su rabo se espanta.
Ovella ronyosa, embruta'l ramat. El
puerco sarnoso, revuelve la pocilga.
Ovella»! contadas ú ovellas sense pastor,
lo llop se las menja. De lo contado come
el lobo y anda gordo.
OvellaN tontas, per ahont passa una
passan totas. Ovejas bobas, por do va
una van todas.
Ot ellaM y abellas, en las devesas. Ove-
jas y abejas, en tus dehesas.
P.
Pa alis fa mal ventrell, aixó es exemple y
es consell. V. Qui camina mal cami.etc.
I*aga á ton senyor los drets, y allunyat
de sas parets. Paga ó tu señor los dere-
chos, y aléjale de sus techos.
Pagant, al butxi fan roba. Por mi dine-
ro papa le quiero. (butxi fan roba.
Pagant, sant Pere canta. V. Pagant, al
Pagar justos per pecadors. V. Lo just
ho paca pel pecador.
Pagel* de capa negra, poch medra. La-
brador de capa negra , poco medra.
Pagés que mòlt cassa, deixa caurer la
casa. Labrador chuchero, 7iunca buen
apero. — Labrador que caza , este atrasa.
Pan\a plena, fa bullicia. Cauta ó parla
.Marta después de harta.
Panxa plena, no pensa ab la agena.
Hombre comido, hombre dormido.
Paraula es paraula. V. Lo bou perla
banya, y 1' home per la paraula.
Paraiilaíí de sensor ó de marit , no s'
han de péndrer per injuria. Üe baldón
de señor ó de marido, nunca zaherido.
Paraula» tontas , orellas sordas. A pa-
labras necias, oidos sordos.
Paran la» y plomas , lo vent se las ne
|iorla tolas. Palabras y plumas, el vien-
to ó el aire se las lleva.
l*arents y trastos vells, ben pochs ó sen-
se ells. Parientes y trastos viejos, pocos
y estos lejos.
Paret.«s hi veuhen, y matas ouhen. V.
Las matas tenen ulfs. (;/ dijo mu.
Parla '1 bou, y digué mu. Hablóel buey.
Parla '1 pobre ab amor, no li fassas des-
honor. \. La pobresa no es vilesa.
Parlan) de cois , la mare 'n cuyna. S«
preguntan por berzas, mi padre tieneun
garbanzal. ■
Parlant ab algú , los dils no toquen
botons dels pits. A'unca para hablar, á
nadie has de tocar. (y dijo mu.
Parla poch, y a morradas. Habló el buey.
Partir com à bons germans, tot pera nii,
res pera tii. V Lo que 's teu es meu, y
loqu' es meu ho vull.
paMMan los amors, y quedan los dolors.
Vánse ¡os umoref:, y quedan los dolores.
— Alegrías antruejo' que mañana será
ceniza.
Paíi»iar lo leu mal procura , que lo
lemps ja tot ho cura. El tiempo cura al
enfermo, y 7>o el ungüento.
Patró Aranya embarca , embarca, y ell
se queda eñ ierra. A'o entra a misa la
campaiui, y á todos llama.
Peeat amagat, es miij perdonat, la que
no seas casto, sé cauto.
Peilraiia en cap d' altre . no dól. ifat
aje7io , de pelo cuelga. — Poco os duelen,.
don .limeño , estocadas en cuerpo ajeno.
— Allá vayas ó darás rayo, en casa de-
Taniayo.
PER
Pedra movedissa, no cría ó may posa
mólsa. Piedra movediza, nunca moho la
cobija. — Planta muchas veces traspues-
ta, ni crece ni medra.
Peix. fa mal á peix. ¿.Araña, quién te
arañó? Otra araña como yo. V. ¿Qui es
ton enemich? Lo del tèu ofici.
Pel roiar, no 't fassa goig. V. Home roig,
no 't lássa goig.
PenaK ó trabaÜs ab pa, fan de bon pas-
sar. Los duelos con pan sotí menos. —
Todos los duelos con pan son buenos.
Pensaii los enamorats , que loihom té
'Is uUs (ancats. Juzgan los enamorados,
qus todos tienen los ojos vendados.
Pensant senyarse, s' ha tret los ulls.
Penséme santiguar, y (¡uebréme el ojo.
¿Pen.-üas que no hi ha mes, que bufar
y fér ampollas? ¿A la primera a:ado-
iiada, queréis sacar agua?
Pera conèixer a algú, s' hi ha de menjar
un corta ó fanega de sal. Mozo bueno,
mozo malo, quince dias después del año.
Per agosl, ni dona ni most. Agosto no
llores. fiorvi7\oni amores.— Agosto re-
ñido con Baco y Cupido.
Per ahont aniràs, faras lo que ó com veu-
ràs. Por donde fueres , haz como vieres.
— A do vas, como vieres así haz.
Per amor ó desitj que té del bou, llepa
M llop lo jou. i/e«eo /a cola el can, no
por ti sino por el pan.— Al llamado del
que le piensa, viene el buey á la melena.
Pera, préssech y meló, volen lo vi falló.
V. Arrós, peix y pebrot, etc.
Pera qui no le sembráis, agost es mars.
Al que no tiene pan labrado, agosto se
le hace mayo.
Pera ser felis un matrimoni, lo marit
déu ser sort y la dona cega. Para ser
feliz un matrimonio , debe ser sordo el
marido y la mujer ciega.
Pera ser taula gustosa, un poquet de
cada cosa. Entre col y col, lechuga.
Pera ser un mal casat, val mes quedar-
se fadri. Para, ó antes de mal casar, mas
vale nunca maridar.
Pera lot hi ha remey, menos pera '1 mo-
rir. Parft todo hay remedio, menos pa-
ra la muerte.
Pera tothom abasta la gracia de Dèu.
V. Quant lo sol ix, pera tothom ix.
Pera traballar gran peresa, pera men-
jar molla prestesa. Al hacer temblar, y
al comer sudar.
Per ben assentat que estigas, que no
pots cáurer no digas. V. >"o digas de
aquesta aygua, etc.
Per casar' filias don/.ellas , no vengas
moltons ni ovellas. V. Quant las filias
PER
52.?
casarás, las sobras los donarás.
Per castigar la muller, molla causa hi^
ha de haver. Para penar la mujer, cau-
sa grande debe haber.
Per cáurer en un femer, no '1 diamant
deixa de ser, ni la pols es menos pols,_
si '1 vent r aixeca. A'o pierde de su va-
lor un diamante, por caer en un basure-
ro, ni el polvo deja de ser menos despre-
ciable , aunque lo levante el viento.
Per compte de donar llum, dona fum.
Sacar Ituino de la luz.
Perria en públich la opinió, dintre ma
casa això no. Trasquílenme en consejo ,
y no lo sepan en mi casa.
Per davant la garagara , y per detrás la
punyalada. Delante hago acato , y por
detrás al rey malo.
Per dirse las veritats, se perden las
amistats. Por decirse las verdades , se
pierden las a7nislades.
Perdouauíite aquesta, que demá os ne
faré una de mes crespa. L'n agravio
consentido, otro venido.
Pérdrer los bous , y buscar las esque-
nas. Quieti bueyes lia perdido, cencerros-
oye, ó se le antojan.
Pereí*a engendra pobresa, ó es mare de-
la pobresa. Hombre sentado , ni cafruz
tendido, ni camisón curado.
tPere-xa, vols sopas?Si.Féslen; non vull.
¿Pereza, quieres sopas?— Maestre Juan,
¿ queréis beber? Antes me haréis placer.
Dad acá un maravedís. Muchas gracias,
que ya bebí.
Per falla de altre, mon pare fou batlle.^
.4 ó por falta de hombres buenos, á mf
padre hicieron alcalde.
Per ferrer un home fet , y per Metras lo
nojet. Al herrero con barbas, y á las le-
tras con babas.
per fondo que 's fassa '1 foch, sempre lo-
fum respira. Donde fuego se hace, hu-
mo .míe. — A'o hay secreto que tarde o-
temprano no sea descubierto.
per iorsa, van los moros á missa. Renie-
go del árbol que á palos ha dedar fruto.
l>erill comú , fá á tots germans. Un pe-
ligro común, produce la unanimidad.
Per juliol , ni dona ni caragol. A'i mujer
jii caracol, cuando en julio abrasa el sol.
Per juny, cada gola com lo puny. En ju-
nio, cada gola como el puño.
Per juny, la fals al puny. Cuando junio
llega, limpia tu hoz y tu era.
Per la boca, s' escalfa 'I forn. V. Lo ven-
tre porta las camas, (lose saca el ovillo.
Per la corda , 's troba '1 ruch. PoreVhi-
Per la creu, tothom hi véu. Por el pan,
baila el perro. — Por dinero baita si per—
324
PER
ro, y por pan si se lo dan.
Per la filia maridar, no te 'n tens de ca-
sa anar. Que la voz del corazón no te
quite la razón.
l»er 1' anjor y la mort, no hi val ser fort. Pa-
ra el amor y muerte, no hay cosa fuerte.
JPep la vida, 's pert la vida. Anda el hom-
bre á trote, para ganar su capole.
I*ep lo cul ó pel cul , entra la lletra. La
letra, con sangre entra.— No se alcanza
la victoria , sin haber bien peleado. — No
basta el enseño , sino también el ceño. —
Ceño y enseño, del mal hijo Iwcen bueno.
Per lo enamorat , no hi ha dona lletja.
Para el amor, no hay cosa fea.
Per lo maig, a raijç a raig. V. En abril,
cada gota 'n val mil, y en maig, etc.
Per lo mes de abril , ño te 'n toques 01.
Hasta cuarenta de mayo , no te quites el
sayo. (hom hi véu.
Per lo pa, balla lo cá. V. Per la creu tot-
Per maig, á raig á raig, ó cada dia un
raig. Mayo, chorro y caño. — Abril y ma-
yo, son llaves de todo el año.
Per manso que sia 'I gos , quant lo tre-
pitjan es rabiós. El perro con rabia, á
su amo muerde, {joria, mi casa dejarla.
Per milloria, ma casa deixaria. Por me-
Per mi ho puch , y per mas vehinas filo.
Para mí no puedo , y devanaré para mi
suegro. — Tú que no puedes , llévame
acuestas.
Per mólt abrich , no fá menos fret. Por
mucho abrigo, no hace menos frió.
Per mòlt pa, may mal any. Por mucho
pan, nunca mal año.
Per mòlt que esligas rich , »o olvidas al
pobre amich. Por ser lú muy grande y
rico, ne olvides al pobre amigo. — En ca-
sa del bueno, el ruin cabe el fuego.
Per Nadal, cada ovella a son corral. Por
Navidad, guarda tu hogar.
Per Nadal, pas de pardal lo dia creix;
pels Reys , ase es qui no ho coneix , y
mes ase qui ho coneix. Eti principio y
fin de año, crece el dia paso á paso.
Per no gastar lo que basta, lo qu' es ex-
cusat se gasta. Dineros del avaro, dos
veoes van al mercado.
Per ne pérdrer sos esplets, 1' home cuer-
do no vol plets. Evita los pleitos, si re-
poso y caudal no quieres perdidos.
Per itè res, demanan estrenas, .ilbricias,
padre., que ya podan.
Per ¡pegar al ase, pegar á 1' albarda. Por
dar em el asno, dar en la albarda.
Per péndrer la dressera , may deixis la
■carretera. Tiempoperdido, tomar el atajo
y dejar el camino, (y llevareis la galga.
Per poch, no passa. Achicad, compadre.
PER
Per res, no 's dona res. Te doy, para que
dés. {mucho duerme, poco aprende.
Per saber, s' ha de cremar oh. Quien
Peí* sa casa mira poch. lo qui Juga ó mi-
ra '1 joch. No tiene á su casa apego , el
que juega ó mira el juego.
Per sania Llúcia, un sált de pussa. Por
santa Lucía un salto de pulga , crece el
dia.— Poco crece el dia, por santa Lucia.
Per sanl Andreu, pluja ò neu ò fret moll
greu. Noviembre acabado, invierno em-
pezado.
Per sant Jordi, véslen á véurer ton ordi,
si r ordi no fuitj , fuitj tú; si veus un
goig ensa y un goig eñlla , tórnat'en a
ca»a que prou ordi hi ha. Por san Jorge
visita tu cebada , y verás si está ó no es-
tá sazonada.
Per sant Lluch , matarás lo porcli y po-
sarás la verema al cup. Por san Lúeas,
mata tus puercos, y tapa tus cubas.
Per sant Lluch, sembra, pagès, molió
aixul. Ara por enjuto ó por mojado, no
besarás á tu vecino en el rabo.
Per sanl Mateu, sembra del leu , y si no
tens del leu, ves a manlleu. Siembrapor
san Mateo, de lo tuyo ó de lo ajeno.
Per sant Matías, tanl de nilscomdedias.
Por san Matías, noche igual al dia.
Per sant Miquel, lo berenar se 'n puja
al cel, per sant Macia , torna á baixar.
La merienda cesa por san Miguel , y re-
cóbrase por san Matías.
Per sanl Sever, fabas á fér. No le olvides
de sembrar, por san Severo, tu habar.
Per sant Simó, sembra, varó. V. Al no-
vembre qui no ha sembrat, no sembré.
Per sant Tomás , estira '1 porrh pel nas,
y qui no 'n té, estira'! de sa muller. .4 ño
acabado , cerdo encebado que da pan y
regalo.
Per sant Vicens, lo sol entra pels tor-
rents. Por san Vicente, toda agua es
caliente. — Por san Vicente, el sol baña el
torrente.
Per sa ruina, li nasqueren alas á la for-
miga. Da Dios alas á la hormiga, para
morir mas aína.
t*eri*»n»f* hi ha tan estranyas, que s'
agradan ó s' enamoran de llaganyas. No
es hermoso, lo que es pasmoso; es hermo-
so lo que agrada. — a quien feo adama,
hermoso le parece.
Per temor deis aucells, no deixes de
sembrar. V. No s' ha de deixar de sem-
brar, per por deis aucells.
Per tenir bona opinió , procura anar ab
lo bo. ^irrímaff á los buenos, y seras
¡ uno de ellos. V. Digasme ab qui vas, ele.
'Per tos filis ben heretar, no vullaslo in-
I
PET
fern guanear. Tu amor de padre, jamás
te ciegue. V. Per U 611a maridar, etc.
Per lot cami se vá a Roma. Por todas
partes se caá Roma. — Todof los caminos
Ueían ó conducen a Roma.
Per tot es menos en casa , la dona que
xarra ó gasta. J/i comadre la andadora,
si no es en su casa . en todas las otras
mora.
Per tot, hi ba cent lléguas de mal cami.
Por doquiera , ha;j su legua de mal ca-
mino.— Acá y allá, mas hadas ha.
Per* temps y cabal, qui per losupérfluo
deixa '1 principal. Oreja que bala, pierde
bocado. lió el cuclillo.
Per tu. ha cantat lo puput. Por ro* can-
Ver tu no sia menjspreat, contrei, man-
xo!, ni fallat. Al desdichado, el corazón]
o la mano. V. No "t burles deis méus
dols, que quant ?er;in \ells. etc.
^er un clau 's perd«? una ferradura, peri
una ferradura un rabal! . y per un ca-¡
bal! un cabaüer. V. Poch profit, aju-;
da. \ poch mal danja, etc. ;
Per iJn frare no s pert un convent , ni!
per un soldat un regiment. V. Per un
poli no s pert la lloca.
Per un lladre, perden cent en un hosial.
Por un ladrón, pierden ciento tn un me-
són. V. Per un clau "s perdé una ferra-^
dura, per una ferradura un caball. etc.
Per un poli, no 's pert la lloca. Por un
fraile no se pierde un convenio. — Uno y]
ninguno, todo ts uno. ;
Per un punt perdé V abat la mula. Por
un clavo se perdió una herradura, por
una herradura un caballo, por un ca-
ballo un caballero.
Per vagar, anar a Sant Jaume. Bordón y
calabaza, lida holgada.
Pescador de canja . pert mes que no
guanya. V. Pescador de canya , y moli-
ner de \ent. etc.
Pe.scador de canya y moliner de vent,
no necessitan notari pera fer testament.
j Pescador de caña , mas come que gana.
I — Pescador de anzuelo, á $u casa ra con
I duelo. V. Pescador de canva. pert. etc.
Pescador de un peis, pescador es. Pes-
cador que pesca un pez, pescador es.
Pescador y cassador, ó fam, ó fret, ó.
calor. Pescador y cazador , ó hambre, ó
sed. o calor.
Petita brasa, crema una casa. Con pe-
queña brota, se quema una casa. — De
ptqueiia centella, grande hoguera.
Petita ovella, cada any es anyella. V.
Dona nana > palarrella. etc. I
Petit feix, en llarch cami creii. Leve
carga es pesada en larga jornada.
POC
o2o
Petjada de pagés , no fa mal a res. Los.
pies del hortelano no echan a perder la
hu«rta. V. Los peus del hortola. etc.
Peuji) del amo, fems a la terra. El pie del
dueño, estiércol para la heredad ojiara
la heredad es estiércol.
PÍDd4ilati amargas, van cubertas d' or.
Las pildoras que saben mal, se dorart.
Pintau lo cuvro arrugat, mes los anys
vos han passat. Acudid a¿ cuero con fí
alhayalde. que los ar¡o^ no se vanen balde
Piljor es hom desllenguat, que caball
desenfrenat.. Vanan cwhiUadas, mas no
malas jMlabras. — Quien la fama há per-
dida, muerto anda en la vida. — Mas hie-
re mala ptalabra. que espiada afilada.
Pitjor es la recajguda que la malaltia.
Peor es la recaída, que la caida o que la
enfermedad.
Planta ^ovint tra>plantada, no posa ar-
rels. Plarría muchas teces traspuesta, ni
crece, ni medra. V. Pedra movedissa,
no cria ó may posa molsa.
Pler ab cua. ño es pler. .Vo llores si pier-
des, por un placer mil dolores.
Plomada de notari, ferida fonda. Cor-
nada de ansarón , uñarada de león.
Pinja de abril y sol de tardó , solen fér
lo any bo y millor. El año derecho, el
betugo al sol, y el hornazo al fuego.
Pluja de estili y flor de bagassa , aviat
pasfa. .-1 la ramera y ala lechuga , una
temjiorada le dura. — .Vu6e de verane,
tan pronto en el cénit como en el ocaso.
Pluja de janer , umple botas y graner.
V. Avgua de janer.
Plaja de maig. cullita segura. Agua de
por mayo, pan fiara todo el año.
Pol;re importú ó perfidiós, de dos tráu
hu. Pobre imjiorluno, saca mendrugo. —
Romero ahito, taca zatico.
Poca»« cosas bí ba en lo mon , que apa-
resquian lo que son. Muchísimas son Us
cosas, de apariencias engaíwsas.
Poca«$ matsinas no matan. Poco veneno,
no mala. or. eíc.
Poca.»» olivas , y bonas. V. Oliva, una es
Peeb aixarcolàr, pocas espigas al segar.
El pan bien escardado, hincha la troje >j
su.amo.— Pocas vecet escardar, pocas es-
piga* al segar.
Poch á pocb. anirém lluny ó se va lluny.
La gotera, cava la piedra. V. De gota en
gota, etc. esa en zarzas.
Pocli cabal, mala ventura. Poca lana, y
Poch enamora dona hermosa, pero a
molts: molt una lletja, pero a poch».
["na mujer hermosa enamora a muchos,
pero poco ; tina fea á pocos, pero mucho.
Poch hi fa que ^ia feo, tols te puga trac-
526
PRE
larbè. V. L' home sia de rabassa, elc.
l>ocb mal, y ben plangut. Poco mal, y
bien quejado. (Uaman Sancho.
Poch parlar, es sabiesa. Al buen callar,
l*ucli parlar, y molt obrar. Callar y obrar,
por la tierra y ¡lor la mar.
■»nch proGl ajiida, y poch mal danya. V.
Per un punt, perdé 1' abat la mula.
Po<rli.«« anys , poehs afanys. V. .Mòlts
anys, mòlts desenganys.
■■ocliH arriban a ser sants, ballant. Bien
llega, quien suda y ruega.
Hi»cli!« diners, poca musica, ó pochs
sants Amonis. A poco dinero, poca sa-
lud.— Cual el año, tal el jarro.
tNicliH, y mal avinguts. Tres vecinos, y
mal avenidos.
Pocli vén la taberna , que de gent no es
plena. Taberna sin gente, poco vende.
I"«eta pobre, no fa bon vers. V. Al po-
bre, 'I sol se '1 menja.
E'ollaiítreN de janer, cada ploma val un
diner. Pollo de enero, pluma a dinero.
l*oll ressuscitat, pica mes que cap. Con-
tra peón hecho dama, iio para pieza en
tabla. — Cuando el villano está en el mu-
lo, vo conoce á Dios ni al mundo. — Vió-
se el villano en bragas de cerro , y él fier-
ro que fierro, ó viose el perro en bragas
de fierro, y no conoció á su compañero. —
.\ose acuerda el cura dé' cuando fué mo-
nacillo ó sacristán.
Vttlls ab polis, fan llémenas. Piojos con
piojos, vo ¡tacen sino liendres. — ¡m mi-
seria engendra, ó cria miseria.
P<><|iiet y sovinlet, fa '1 vi profiloset.
V. Pocha poch, anirém lluny.
Porch fial, lol l'any gruny. Puerco fia-
do, gruñe todo el año. — Cochino fiado,
buen invierno y mal verano.
Porcli y senyor, han de venir de mena.
V. De porcHy de senvor, etc.
Porfiar, mes no apostar. Porgar, mas
no apostar, {licidad, es la tranquilidad.
Pórtaní pau, y me darás or. Suj/rema fe-
Po.<«a més carga al ase. A la borrica ar-
rodillada, doblarle la carga.
Posar la mol en la boca , y no deixaria
menjar, ifetióle en la huerta, y no te dio
la fruta de ella.
Pót allargar lo malalt , pero al últlm la
fara. !\'adar, nadar, y á la orilla ahogar.
Pot de rael. tot son moscas. Hazte de
miel, y comerle han las moscas.
P«»t mes 1' amor, que "1 rigor. .Mas vale el
ruego del amigo . que el hierro del ene-
migo, {le pidas grandezas.
Pot petit, aviat es pié. >!/ menguado, no
Predica conciencia, y vén vinagre. Pre-
gona vino, y vende vinagre. — Palabras
PRO
de santo, y uñas de galo.\. Fes lo que 'l
dich, ynofasses ó no mires lo quejo fas.
Predica en desert , qui predica al per-
vers. Predica en desierto, quien predica
al perverso.
Pregar per sants, més no per tants. Ro-
gar d Dios por santos, mas no por tantos.
Preguntant, preguntant se\aa Roma.
Quien boca ha, á liorna va.
Prén las cosas com vindran, lo xich com
xich, lo gran com gran. El )ian duro,
duro: vale mas duro, que ninguno.
Prénte tú la medicina. V. Sab per los
altres, > no sab per si.
Primer es atrapat un mentider, que un
coix. Antes cogen al mentiroso , que al
cojo.y. V home que vól mentir, etc.
Primer es en Itoca , que sos ülls. Pri-
mero S071 tnis dientes, que mis parientes.
Primer es la camisa, que '1 gipó. Pri-
mero es la camisa, que el sayo. — Mas cer-
ca está de la carne la camisa que elsayo.
Primer es la obligació , que la devoció.
Primero es la obligación, que la devoción.
Primer jo, desprès jo, y sempre jo. Tres
cosas demando á Dios si Dios me las die-
se, el telar, la lela y la que teje. V.Morl
jo, morí tothom.
Procura conversacions , que no hi en-
tren murmuracions. En tu conversación,
íio haya murmuración.
Procura tenir cabal, per no anar al
hospital. Procura tener caudal, y no
irás al hospital.
Priigre.»>sa sempre '1 danyós, de un mo-
do maravellós. L'na pulga que nace per
la mañana, tiene nietos a mediodía.
Promet molt , y dóna res. tírati locado^
y chico recado.
Pi'oniétrer móll y atanyer poch, es do-
nar res. Manda ¡wlros, y da pocos. — Ca-
carear, y no poner huevo. — ¡iien reza,
pero mal ofrece.
Prop de la montanva v ribera, es la ter-
ra falaguera. Cerca de monte y ribera, lit
tierra es muy halagüeña.
Prop del focli , la pega regala. La estopa
cabe el mancebo , digole fuego. — No eslá
bien el fuego cabe las estopas. — El fuego
junto a la eslojia, viene el diabloy sopla.
Prop de riii, aucellei. no hi faras niu. V.
Aucellel no fassas niu, ole.
Prop de roca, rej > riu. no hi fassas pas
lo niu, que si li fas f en penediràs. Ca-
be Señor, ni cabe Igreja, no pongas teja.
— En lugar de señorío, no hagas tu nido.
— En la tierra del Hey. la barca corre al
buey. V. Aiicellet, no fassas niu, etc.
Pr«»p d° un home descuydat, sempre hi
trobaràs un gat. Nunca falla un prevé-
QUA
nido, pata un hombre descuidado.
Prou dejuna, qui mal menja. Harto ayu-
na, quien mal come.
ProM ^ab ell a qui las fá. Bien sabeelas-
nc en cuya casa rebuzna.
Prou sulreix ó pateix qui mal obra. El
malvado es por sí castigado.
Pus r ase es mort, toquem a fesla. .4/-
bricias, padre, que el obispo es chantre.
Pus r enveja es sens profit , no la vullas
QUA
327
en ton pit. Pues la envidia es sin prove-
cho, 110 la quieras en fu pecho.
Pus lo tliner no es trencat, sencer fá a
qui '1 le guardat. V. Diners de tort fan
veritat, ele.
Pus lo sol no tè repòs , no esligas may
ociós. Ya que el sol no estíi en reposo, no
debes tú estar ocioso.
Pus Maura '1 rocí , posa la sella al bou.
Pues ara el rocin, ensillemos al buey.
Q-
4íual farás, tal trobaràs. Hijo eres, padre] mort ó 's mort. V. Casa nova, sepultura
seras, cual liicieres tal habrás. | de la mort.
^ual la campana, tal la batallada. Cual Qu»nt es menester Mana, vinga Maria;
es la campanil, tal es la badajada.
Qual la vida, tal la mort. Como se vive,]
se muere. — Quien mal anda, inal acaba.]
-Qual r home, tal la oració. Cada uno]
habla como quien es. i _
Qual lo temps, tal lo seny. Cual el ííem- Quanl e? vingiil ja '1 dan\, es en va par
po. tal el tiento. ' i lar de antany. Y. Quaht fou mort lo
Quaut aniràs de camí , no viatjes ó no coml)regaren.
vajes sens pa ni vi. Quien no trae soga, 'Quant la fret, val mes una gorra que un
quant no es menester .Mana, tora .Ma-
na. Ama sois mientras el niño inama,
desde que ?ío moma, ni ama 7U nada. —
Entretanto que cria, amamos el ama,
en ¡¡asando el proveclto , luego olvidada.
de sed se ahoga. — Con pan y vino se an-
da el camino. — Camino de liorna, ni mu-
la coja, ni bolsa /loja.
Quant arreplega la formiga, no 'I assen-
tes a la biga. .Yo hay tal doctrina, como
la de la liormiga.
Quant arribada es la mort, no hi ha re-
mey en cap hort. Llegando la muerte,
ya no hay medicina , ni en huerta, ni en
libro, ni en ninguna botica.
Quant de mal just vé I' anyell, mal pro-
fit tara la pell. Quien por codicia viene á
ser rico, este corre mas peligro. — De ma-
barret. Zapato roto ó sano, mejor es e»i
el pié que no en la mano. — En el campo
de Barahona , mas vate mala capa que
buena azcona.
Quant fou mort, lo combregaren. Des-
pués de vendimias, cuélanos. — A la casa
quemada, acudir con agua. — Al as7u>
muerto, la cebada al rabo. — La liebre
huida, palos á la cama. — Después de
muerto Pascual, trajeron el orinal.
Quant ha de fer sol, ja comensa demati.
Quien quisiere ser mucho tiempo viejo.
comiéncelo presto,
lo vino el conejo, al ó con eï diablo irá e-í Quant ix lo sol, ix pera tothom. Cuando
pellejo. — Lo bien ganado se lo lleva el\ Dios amanece, para todos amanece,
diablo, y lo malo a ello y á su atno. | Quant ja no te ha menester, lo amicii
Quant demanam mólt vos llepam. quant se fa foraster. Comida hecha , conipañia
vos tenim vos escupim. Cuando os pe-i desherlia.
dimos, dueña os decimos , cuando os íe-JQuaut jo volia tú no volias , ara que tú
nemos, como queremos. j vóls jo no vuU. Quien cuando puede no
Quant Dèu no vól, los sants no poden.
Cuando Dios no quiere, los santos no
pueden.— Contra Dios no hay razón.
Quant Déu vól, ab lot vent ó sens nú-
vols plou. Cuando Dios quiere, con to-
dos los aires ó ú todos vie7)tos llueve.
Quant Deu volia, altre me servia, ara
que no vól, me ho fas tot sol. Cuando
Dios queria, alien ¡a barba escupía,
ahora que no puedo, escúpame aqui luego
Quant es bona , may vé sola. Bien ven-
gas, mal, si i'íenes solo.
Quant es fét lo colomar, lo colom se
quiere, cuando quiere no puede.
Quant la Candelera plora, l'ivern es fo-
ra ; tant si plora com si no plora, per
la Candelera I' i\ern es lora. Lluvia de
febrero, despido de invierno.
Quant la carn es del Uop, per ella ma-
teixa se n' hi va. El que ha de morir li
oscuras , aunque tenga el padre cerero.
— .4/ pajarillo que se ha de perder, ali~
Has le han de nacer.
Quant la desditxa 's declara, es en va
plantarli cara, .-li desdichado, poco le,
vale ser esforzado.
528
QUA
çiiant la filla es casada, ixen los gen-
dres. A la hija casada, sálenlos yernos.
f^uant la mare no hie», jo salto y ballo.
Holgad, gallinas, que el gallo' está en
vendimias. — Cuando en casa no está el
gato, se eoctiende el rato.
4[^uant la pluja ja ha passat, guárdala
llana y ven lo drap. El año seco tras el
mojado, guarda la lana y vende el hilado.
Quant las fabas ja fan cloch, nostre amo
no esticli en liocli. Cuando las habas
están en grano , vna higa para nuestro
amo.— Tendrás criado al necesitado.
«Juan* las filias casarás, las sobras las
donaras. Cuando las hijas casarás, lo
sobrante les darás.
Quant las filias son casadas, ixen los
gendres. A la hija casada, salen los yer-
nos. V. Quant la filia es casada, etc.
Quant la taca hi es, no la tráu lo sabó,
ó taca grossa no se 'n va ó no se tráu ab
sabó. Jurado ha el baño, de lo negro
no hacer blanco.
Quant lo bobo vá al mercat, lo mercat
está ó es acabat. Cuando el necio es a-
cordado, el increado es ya pasado.
Quant lo diable v¿ á resar, mira que 't
vól enganyar. Cuando el diablo reza, en-
gañarte quiere.
Quant lo dia creix, lo fret neix. Cuando
el dia crece, el frió nace.
Quant lo marit no te bragas, la muller
porta las calsas. En casa del mezquino,
mas manda la mujer que el marido.—
En casa del ruin, la mujeres alguacil.
V. Qui '9 casa per interés, etc.
Quant lo pet es lora, no es hora de es-
trénver lo cul. V. Quant fou mort, lo
combregaren.
Quant io pidolayre gruny, estreny tú '1
puny. A gallego pedidor, castellano te-
nedor.
Quant lo pobre dona al rich, lo diable
riu un xich. Riese el diablo cuando el
hambriento da al harto. \
Qnant lo rey es poderos , son regne no
té repós. Cuando el rey es poderoso, su
vasallo no ha reposo.
Quant lo riu sona, alguna cosa porta.
Cuando la sartén chilla, algo hay en la
villa. V. Quanl los gossos lladran, etc.
Quant lo seny es vingut, l'home es ja
perdut. El conejo ido, el consejo venido.
Quant los gossos lladran , alguna cosa
senten. .íiíi^o tiene el agua cuando la
bendicen. — Cuando truena, llover quier-e.
V. Quant lo riu sona, etc.
Quant lo sol ix, pera tothom ix. Cuando
Dios amanece, para todos amanece, ó
para todos sale el sol.
QUA
Quant los uns ploran, los altres riuben.
Asi el inundo va andando, unos riendo.
otros llorando.
Quant lo temps es arribat, ¡o peix s' en
vé en lo plat. El tiempo oportuno, da el
fruto maduro.
Quant lo vell fa bojerias, no li passan
en vuyt dias. Pajar viejo presto se en-
ciende ó arde mas presto, ó cuando se
enciende, mato es de apagar.
Quant lo v illa está rich, no té parent ni
amich. Cuando el villano esta rico, no
tiene pariente ni amigo.
Quant 1' I rgell plora, la Sagarra riu. El
año de la sierra, no lo traiga Dios en la
tierra.
Quant me ha mossegat , me llepa. Que-
brásleme la cabeza, y ahora me untas
el casco.
Quant mes diners, mes mals de cap. Ri-
queza de oro, es pobreza de reposo.
Quant més por té '1 ca, mes lladra. V.
Wés lladra '1 ca, quant por ha.
Quant naix 1' ovella, naix qui menja d'
ella. Cuando nace la escoba , nace el as~
no que la roya.
Quant nc passan, fan de bon agafar. Al
buen dia , ábrele la puerta , o mételo eu
casa. — Cuando te dieren el buen dado,
échale la mano. — Cuando te dieren la va-
quilla, acude con la soguilla. — Cuando
te dieren el anillo, ¡ion el dedillo.
Quant no ajuda la ventura, saber sufrir
es cordura. Bue7i corazón quebranta
mala ve7itura. — .-1 mal dar. tomar ta-
baco.— Tras un tiempo otro viene.
Quant no bi ha pels camps, no hi ha
pels sants. Cuando no lo dan los cam-
pos, no lo /lan los santos, ó no lo han
santos donde no dan campos.
Quaut no vulguias suplicar, lo que vóls
has de guanyar. Trabajo y economia,
harán tu soberanía.
Quant parlo, la llengua manejo. Cuando
los mudos hablan, licencia tienen de Dios.
Quant plou mòlt en mes de agost, no
gastes los diners en most. Cuando llo-
viese en agosto , no eches ó no emplees
tu dinero en mosto.
Quant plou mòlt, no valen parayguas.
Agua sobre agua, no vale sayo ni capa.
Quant replega la formiga, no t' assentes
a la biga. No hay tal doctrina , como ¡a
de la hormiga.-^El campo de la pereza,
está infestado de ortigas.
Quaut se pensa que plourà, lo sol tras-
punta. iVo hallar nidos, donde.se pienta
nallar pájaros.— Cuando pienses meter
el diente en seguro, toparas en duro.
Quant se presenta marit, no esperes al-
QUE
tre partit. Cuando á tu hija le viniere el
hado, no aguarden que tenga su padre
del mercado.
Quant se tanca una porta, se 'n obra un
altra. Cuando una puerta se cierra,
ciento se abren.
Quaiit se te conBansa , se sap quánt bè
"s viu y quánt costa teñirla. En Dios
creerás, luego lucha y vencerás.
QiiaiitM mes anys, mes afanys, ó Uarchs
anys, Uarchs afanys. Con los años, cre-
cen los daños.
Quant som richs, no havem tingut a-
michs. En tiempo de higos, no hay ami-
gos, [muerto la cebada al rabo.
Quant son dadas son bailadas. Al asno
Qiíant son Ogas son rahims. Cuando pi-
tos/lautas, cuando /lautas pitos.
Quau< surt lo sol surt per tots. Lo que
Dios da, privilegio no engendra.
Quant tenim pa, ens falla coca ó vi. En
este mundo mezquitio, cuando hay para
pan, no hay para vino.
Quant té vulgas casar, viafós has de
cridar. Cuando le quieras casar, ú reba-
to lias de tocar.
Quant tú hi anavas, jo ja 'n tornava.
Primero fui pula que rufián.
Quant un home 's \ól casar, viafós ha
de cridar. V. Quant te vulgas casar,
viafós has de cridar.
Quant un hom se pensa estar bè, els
polis li pican. En esle ?nundo cansado,
ni bien cumplido, ni mal acabado.
Quant un no vól, dos no 's barallan.
Cuando uno no quiere, dos no barajan.
Quant un sabl fa un borró, no te espan-
tes per aixó. Tedo buen caballo tropieza.
Quant un vell fa ninyerias, no li passan
en vuvt dias. Capricho de viejo, no pasa
luego. V. Quant lo vell fa bojerias , etc.
Quant vé bona, may vé sola. ¿.1 do vas
duelo? A do suelo.— Cerezas y hadas
•malas, toman pocas y llevan hartas ó
sartas, ó pensáis tomar pocas y vienense
hartas.
Quant vejas la barba de ton vehi pelar,
posa la teva á remullar. Cuando la bar-
ba de tu vecino vieres pelar, echa la tuya
en remojo 6 á remojar.
Quant \oldrásdirmalde algú, mira pri-
mer qut ets tú. V. Ans no 'i burlis, etc.
Quaut voldràs ta casa obrar, en mars
has de comensar. Si casa has de edifi-
car, en marzo has de comenzar.
Quatre cabras aquest any, y quatrecen-
ta* anlany. Hora ha un año cuatrocien-
tas, y hogaño cuatro ciegas.
i Qué bé que está la filosa á la dena po-
derosa ! ; Qué bien está la rueca en ma-
me. CAT. CAST.
QL'l
529
nos de rica hembra .'
Quedar Le ab bonas páranlas. Miel en
la boca, y guarda la bolsa.
¿Qué fan los infants? Lo que veuhen
1er ais grans. V. L' exemple dels ma-
jors, fa bons ó mals als menors.
¿ Qué farà "1 cego ab lo mirall ? Zapatero,
u tus zapatos.
Que ho diga mon companyò , que es tal
com sòjo. Tan bueno es Pedro, como su
compañero.— Preguntadlo á Muñoz, que
miente mas que vos.
¿Qué sab r ase qu' es safra , si may ha
estat adroguer? Elciego no distingue de
colores. (¿ab 1" ase qu' es safra?
¿Qué sab lo gat defèrculleras? V. ¿Qué
Que 's fassa '1 miracle, y que '1 fassa '1
diable. Venga en buen hora quien nos
ayude.— Haga el milagro aunque sea el
diablo. (dea, el que lo desee ese lo sea.
Que sia batlle qui \ulla. Alcalde de al-
'¿Qué le que fér lo cul, ab las quatre tém-
poras ? ¿ Qué tiene que ver el culo , con
las cuatro témporas'' — ¿Qué tienen que
hacer las bragas , con el alcabala de las
habas?
Qui ab bon mestre está, apéndrer déu.
.-lí cabo de un año, tiene el mozo las ma-
ñas de su amo.
Qui ab criaturas se Oca, concagat nesurl.
Quien con niños se acuesta , sucio se le-
vanta.-Ara con niños, y segarás cadillos.
Qui á bestia ó planta fa mal, es un in-
sensat animal. Quien á bestia ó planta
daña, tiene muy malas entrañas.
Qui ab joyas gasta '1 dot, de sa mulleres
Janot. Anillo en el dedo, Itonra sin pro-
vecho.— Lo que luce no produce.
Qui ab la roba ó ab vestits gasta massa,
lo scu cap es de carabassa. Sedo es,
quien del vestido se paga.
Qui ab los altres té paciencia , trobarà
correspondencia. 6'i el caballo tuviese
bazo y la paloma hiél, toda la gente se
avcnaria bien.
Qui ab tu s' abriga, aquest conspira. Del
monte sale, quien al monte quema.
Qui á dos amos vol servir, a un ó altre
ha de fallir, ó de fér falta. Quien á mu-
chos ó ü dos amos sirve , á alguno ó á
uno y otro ha de hacer falta.— Ninguno
puede servir á dos señores.
Qui á gran día 's lleva , tot lo dia trota.
I Quien se levanta tai'de , no oye misa, ni
come carne.
IQui aguayta per forat, véu son mal fat.
1 Quien escucha, su mal oye.— Quien ace-
cha por agujero, vé su duelo.
Qui á guineus vól enganyar , mòlt mati
' se ha de llevar. Quien \l zorras quiere
ií
o30
QUI
engañar, mucho debe madrugar.
<[}iii al cel eseup, a la cara II cau. Quien
ul cielo escupe, en la cara le cae.
Ijf ui amenassa, no pega. Bofetón amaga-
do, nunca bieti dado.
4[^iii amenassa y no pega, per bestia 's
queda. Quien amaga y no da, miedo ha.
4^111 ampara 'Is pobres, de Dèu reb lo ga-
lardó. Quien del pobre es buen amigo, es
de Dios también querido.
^ni apadassa, son temps passa. Remien-
da ó adoba tu paño, pasarás tu año.
<}ui aparta la ocasió, aparta lo pecat.
Quien quita la ocasión, quita el pecado.
<5n! a poch está avesat, de poeh se con-
tenta./)e/ pobre ?a6o/?a, con pocorebosa.
4|f ni á primeras ó á primerias puan\a, á
darrerias s' escanya, ó qui guanya pri-
mer, s' escanya darrer. Ni juego prime-
ro, JÏÍ buejí blanco.
4[|iii á quaranta no s' atura ó no té seny,
y á cinquanta no endevina, a seixan-
ta desatina. Quien á cuarenta 7W atura,
y á cincuenta no adivina, á sesenta des-
atina. (Huésped con »ol, ha honor.
Qui arriba ab sol, se honra com vól.
Qui á son enemich plany , á sas mans
mor. Quien á su enemigo popa, à sus
manos muere.
Qui assegura, dura. Quien bien ala, bien
desala. — .4 cada puerta, su dueña.
Qui á trenta anys no té seny y á quaran-
ta no té cabal," á cinquanta al hospital,
ó qui á trenta anys nó té judici, no fun-
dará benefici. Quien á los treinta no
asesa, no comprará dehesa.
Qui á un castiga, á cent avisa. Quie^i á
uno castiga, a ciento hostiga.
Qui á vinl anys no té seny y ;i trenta no
té roba, totasa vida será pobre. Quien
á veinte no asesa, no comprará dehem.
Qui aygua atura, blat mesura. Quien en-
dura, caballero ra en buena mula.
Qui barata , '1 cap se grata. Quien bien
tiene y mal escoge, por mal que le venga
710 se enoje. — Por buscar mas contento,
tornóse su tiemjjo viento.
Qui barca ha de passar, ab jornada no
ha de contar. Quien barca ha de pasar,
no cuente jornada. (bien obedece.
Qui bé ama, bè obehcix. Quien bien ama.
Qui bè ama ó estima, be castiga. Quien
bien te quiere, te hará llorar. — Quien te
dio la hiél, te dará la miel.
Qui bè ama ó estima . tari olvida. Quien
bienquiere, tarde olvida.
Qui be está que no 's moga, qui mal cer-
ca prest lo troba. Dien se estasan Pedro
en Roma. (perl.
Qui bè fá, bè troba. V. Lo fèr bè may se
QU[
Qui bè lliga, bè deslliga. Quien bien ala,
bien desata.
Qui be menja, bè traballa. Conjmn y vi-
no, se anda el camino. — Quien bienbebe
>j bien come, buen cagajón pone.— Quie-
re que os diga, quien no come no coslriba.
Qiii bè menja y millor beu, éll fá mòlt be
lo que déu. Quien bien come y quien bien
bebe, este hace lo que debe.
Qui bé núa, be desnúa, tant si es fil com
filampúa. V. Qui bè lliga, bè deslliga,
Qui béitia va a Roma, bèstia torna. Fui-
me ú palacio, fui bestia, y vohi asno.
Qui bè tanca, be obre. Mi puerta cerra-
da, mi cabeza guardada.
Qui bè 't farà, ó se 'n anirá ó se t' mori-
rá. Quien bien le hará, ó se te irá, ó iete
morirá.
Qui bon maig ha de tenir, primerencb
comensa. (>in>?i á los treinta no asesa,
1)0 comprará dehe$a. V. De xiquet, se
cria r arbre dret.
Qui busca lo mal, no lo plore. Quien bien
tiene y mal escoge, por mal que It venga
no se enoje.
Qui busca ó ama 'I perill , en ell morirá.
Quien ama el peligro, en él perecerá.
Qui busca, troba. Quien busca, halla.
Qui calla, otorga. Quien calla, otorga.
Qui calla, pedras apanya. Quien calla,
piedras apaña.
Qui calsa al) amich ó parent, calsa car y
mes dolent. Lo ruin me gaste el amigó,
que lo bueno pronto es vendido.
Qui camina mal cami, no fa bon pás á la
fi. V. Qual la vida, tal la mort.
Qui cansa, alcansa. Amen, amen, al cielo
llega. — Pobreim¡tortuno,sacamindrugo.
Qui canta a la taula ó xiula al Hit , no té
'1 seny cumplil. El seso derecho, cantar
en la mesa, y bailar en el lecho. — Quien
i come y canta, de locura s» levanta.
IQuí cania, sos mals espanta. Quien can-
I la, sus males espanta.
ÍQuí cara véu, cara honra. Cara á cara,
! ó barba á barba, vergüenza se eata.
iQui cerca, troba. Quien busca, halla.
Qui comensa mal, no acaba bé. Mal prin-
I ripio, tiene mal fin.
Qui compra lo inútil, vén lo necessari.
Cotnpra lo que no has menester, y ven-
derás lo que no podrá* tJTUsar.
Qui compra mes del que pól , apri's ho
ha de véndrer lot. Quien compra lo que
no puede, vende lo que le duele.
Qui compra > meni, en sa bossa ho sent.
FA que compra y miente, su bolsa lo sienta
Qui convida, no menja. £» la boda, quien
menos come es la novia.
Qui cuyda de casa agcna, may la sua es-
QUI
tá mòlt plena. Quien cuida de casa aje-
va, la suya no está muy llena.
Qui de amagat mal fara, desprès s' en
penedirà. Mal oculio, castigaa su autor.
<Qiii de franch pót ben menjar, poch tin-
drà que basquejar. Ese te hizo rico, que
te hizo el pico,
Qhí deixa via vella per via nova ó tra-
vessi», es modorria. V. No deixes la
carretera, etc.
QUI
S31
es innocent. V. Aláhat, ruch,etc.
Qui dona un agía, vol un roure. V. Un té
vol un do.
Qui en camp de sal sembrará, perdrà
temps, paciencia y grá. Quien en el are-
nal siembra , non trilla pegujares. — Ara-
tes que sal, atochal.
Qui en criaturas fía, concagat n' ix. yl-
mor de niño, agua en cestillo. — Quien
con niños se acuesta, sucio se levanta.
Qui del afer ó del ase menja '1 pa, mayJQui endavant no mira, endarrera can.
de fam se morirá. Quien trabaja tiene
alhaja. V. Qui traballa menja, etc.
Qiii del Uop parla , prop li ix. En men-
tando ó nombrando al ruin de Roma,
luego asoma.
Qui del mon fuig la vanitat, tè mòlt ade-
lantat. Huye la va7udad y el agravio, y
serás tú sabio.
'Qui del mon no fá cabal , no gosa de bè
ni de mal. El que del goce ó dolor no ha
memoria, ni pena ni gloria.
Qhí del mon té confiansa, cosa bona may
Quien adelante no mira, tras ó atrás se
queda.— Hombre prevenido, vale por dos.
Qui en públich murmurar sòl, sos defec-
tes trau al sol. En el azogue, quien mal
dice, mal oye, ipa son de duelos.
Qui es bó, fa bé. Los hijos de buenos, ca~
Qui es boig á natura , may ne cura. Lo
que se aprende en la cuna , hasta la se-
pultura ó siempre dura. — Lo que en la le-
che se mama, en la mortaja se derrama.
— Genio y figura hasta la sepultura. —
Quien de locura enferma, larde sana.
alcansa. Quie7i del mundo ha con fian za,\ Qui es boig quant neix, may ne guareix.
nada bueno él alcanza. V. Qui es boig á natura, etc.
Qui demana ab passió, no porta bona Qui escolta es sabi, qui s' escolta un ne-
in[enciò. Quiera pide con pasión , 7W lle-\ ci. Quien escucha sabio es , quien se es-
va buena intención. cucha no lo es ó tonto es.
Qui de roba de alire 's vesteix, al mitjj Qui escolta pels forats, ou sas maldats,
del carrer lo despullan. Quien de ajeno sos mals fats ó sos pecats. Escarbó el
se viste, en la calle le desnudan. gallo, y descubrió el cuchillo que lo mató.
■Qui desitja mort agena , ell té mala vidal v. Qui aguayta per forat, etc.
y peni. Quien desea muerte ajena, ííera Qui es confrare pren candela. Owíen se
mala vida y pena. i pica, ajos ha comido ó ajos come.
Qui desprecia 'I poch , may te res. Poco Quí escudella daltri espera, no la poL
apoco, hita la vieja el copo. menjar sensera. V. Qui la mort de aí-
Qui desprecia 1' útil y poquet, no té lo| tre espera, etc.
seny mòlt cumplert.La çue íio po?ie seso Qui es enemich de la novia ¿cóm dirá
en la olla, no le tiene en la toca. I bè de la boda? El que es enemigo de la
Qui dia passa, any empeny. Quien pasa' novia, ¿cómo dirá bien de la boda?
punto, pasa inuc'ho.— Sácame de aquí, y' Qui es mal pera mal fèr, atxaques ó es-
degüéllame allí, I cusas no ha menester. El malo para
■Qui diners de altre guarda, no s' enneula' rnal hacer, achaques no ha menester.
ó HO se 'n vá al Hit sense sopar. Admi- Qui es nat per xavo, no arribará á quar-
nistrador que administra y enfermo que\ to. V. Si ets poliré, sempre serás pobre.
enjuaga, algo traga, I Qui espera, desespera. Hambre y espe-
-Qui diners ba de cobrar, mòlts passosl rar, hacen rabiar,
ha de donar. Quien dinero ha de cobrar,\ Qui espera y alcansa, diu que no 's can-
muchas vueltas Ita de dar, i sa. V. Un bon dinar, fá de bon esperar.
Qui diners lè, de tot ix bè. El dinero, ha-\ Qui está bè que no 's moga. Bien está san
ce lo malo bueno.
Qui diu mal de la pera , aqueix la vol.
V. Qui diu mal del ase, etc.
Qui diu mal del ase, aquell lo compra.
Quien dice mal de la pera, ese la lleva. —
Quien desalaba la cosa, ete la compra.
Qui diu mal en ta ausencia, temor lé de
ta presencia. V. De detrás al rey li fan
banyas
Pedro en Roma. — Marta, si bien estas, no
te mudarás.
Qui está en pendent dret. mire no cayga.
El qu» está en pié , mire no caiga, — Re-
cuerda que altos muros cayeron, y po-
derosos sucumbieron.
Qui estalvia quant pòt. gasta quant vól.
Qtíi>?i endura caballero, va en buenct
7nula. (está en pendent dret, ele.
Qui diu tè enteniment, mes que un altre' Qui está més alt té més perill. V. l¿ui
532
QUI
Qui está mòlt alt , pónsia en dem.). De
caballo regalado, á rocín de molinero.
¿Quí es ton enemich? Lo del teu ofici.
V. No hi ha pitjor clavilla, etc.
Qui exerceix la caritat, tindrà sempre
!)ona estrella. Dios á quien al pobre da,
le da denlo por uno.
Qui exercita la justicia, fássela sense
malicia. Ejercita la justicia, sin engaño
ni rnalicia. (por Dios, pide para dos.
Qui fa bè lo reb també. Fraile que pide
Quifá coves, facistellas.V. Qui fá un, etc.
Qui fá donació com en Rabassa , que li
piquen lo cap ab una massa. V. Si do-
nas ans de morir, aparellat pera sufrir.
Qui la filis sembla a son pare. El hijo que
aprovece, á su padre parece.
Qui fá la part y s' enganya , san Pere lo
ensenya. Parte Nicolás, para si lo mas.
Qui la ío que déu, ó lo que pót, no es res-
pon.'^able de res. Cvlpja no tiene, quien
hace lo que debe.
Qui fá lo que no pót, sufrirá lo que no
vól. Quien hoy come pollos sin poder,
maiíana tendrá duelos si7i querer.
fftii fá lo que vól, no falo que déu. Quien
¡tace lo que quiere, no hace lo que debe.
Qui fá mal en despoblat, també lo fará
que vaja ó no acompanyat. (uancio fue-
res por despoblado, non fagas desagui-
sado, porque cuando fueres por poblado,
irás á lo resado.
Qué fá un covc, fá una cistella. Quien
hace un cesto, hace ciento. — Quien corta
la nema, rompe la cera.
Qui festeja la casada , la vida porta em-
prestada. Quien adama ó corteja una
casada, lleva la vida emprestada.
Qui rdassa sua fíla, bona saliva destila.
Trabajo en casa hecho, honra y provecho.
Qul ijasla mes del que té, ha de anar ca-
sa a lloguer. Quien gasta mas de lo que
gana, vestirá de telaraña.
Qui gasta mes del que té, sempre se veu-
rà empenyat , ja may podrá quedar bè
ab atiuellsque li han prestat. Quien tie-
ne dos y gasta cuatro, loco es ó malvado.
Qui gasta sens to ni so , >a á parar a la
presó. V. Qui gasta raes del que le, ele.
Qui gasta tot lo que té, butxaca no ha
menester. Quien tiene cuatro y gasta
cinco, no ha menester bolsico. — Donde
hay saca y nunca pon , presto se acaba
el bolsón ó se le ve el hondón.
Qui gemega, de alguna cosa 's dol. Her-
radura que chacolotea, clavo le falla.
Qui grata ahont li pru , no fa agravia
ningú. Allá va la lengua, do duélela
muela.
Qui ba eaibolicat lo ram , que '1 descm-
Qil
boliquc. Madeja estropeada, quien te os—
pó, ¿por que no te devanaba? ,
Qui lía fet avuy, fará demá. Ándesela
gayta por el lugar.— Alegrías, antruejo^
que mañana será ceniza.
Qui ha fet lo cogombre, que '1 traga á 1'"
ombra. Quien hizo el cohombro, que lo
lleve al hombro.— Quien hizo la soma,
que se la csma. ¡Si sale, vale.
Qui ho acerta ó encerta, lio endevina.
Qui ho té al nàixer, may ho deixa. V.
Qui es boig á natura, etc.
Qui infants té massa, may mor grassa.
Quien tiene hijos al lado, no morirá a—
hilado. [peor que fuego.
Qui joch ama, '1 joch lo mala. Es el juego
Qui juga a menut, sempre "1 veuràs per-
dut. Jugador vicioso, perdido ó roñoso.
Qui juga no dorm. El que juega no duer-
me.— Al juego no se viene á dormir.
Qui jura en fals per interés, digne de
gran caslich es. Si el juramento es por
nos. la burra esnuesira por Dios, (xarra.
Qui la confessa, que la pague. V. Qui
Qui la escudella de altre espera, freda la
menja. Quien de mano ajena espera, ma¥
yanta y peor cena.
¡Qui la mort de altre espera, es la séva l.\
primera, ó la séva véu primera. Quien
muerte ajena desea, la suya se le llega.
Qui '1 carro unía, ais séus bous ajuda.
Quien su carro unta, sus bueyes ayuda.
Qui llengua há, á Roma va. Quien lengua
ha, ú Roma va.
Qui llepa més que no sol, ó 't te de me-
nester ó trahirle vól. Quien te hace fies-
tas que no suele hacer, ó te quiere enga-
ñar ó le ha de menester.
Qui lloga 'I cul, no séu quanl vol. Quien
sirve no es libre.
Qui r oli maneja, los dits s' en unía. .Irf-
ministrador que administra y enfermo
que se enjuaga, algo traga.— Al que me-
jor administre, no el bolsillo se registre.
— Quien mceite mesura, las manos se un-
ta.— Quien anda entre la miel, algo se le
pega, [da, mal acaba. — Tal vida, tal fin.
Qui mal anda, mal acaba. Quien mal au-
Qui mal cerca ó busca, prest lo troba.
Justo es el mal que viene, si le busca el
que le tiene.
Qui mal cerca y mal troba , Déu 11 en-
dressa. Y. Qui* mal cerca ó busca, ele.
Qui mal fá, mal pensa. Quien ha las he-
chas, ha o íi>>ie las sospechas. V. Ab lo
séu mal, vol conèixer, etc.
Qui mal fá, mal trobarà. Haces mal, es-
pera otro tal. — Quien abrojos siembra,
espinas coge. — Quien d hierro mata , á
hierro muere.
QUI
ffui mal gasta, mal pasta. Quien hoy com-
pra lo supèrflua, le falla mañana lo ne-
cesario, {honrado, hombre confiado.
fíui mal no fa, mal no pensa. Hombre
i^ui mal parla, mal obra. Dice la boca,
lo que siente el corazón.
«JJhí mal té y mal se dona, son dos mals.
No hay mayor mal que el descontento
de cada cual. V. Al mal (jue no hi ha
resistencia, etc. (Qui 1' olí maneja, etc.
Qjii maneja 1" oli , los dits s' en unta. V.
ÍJiii massá muda, no té que duga. V. Pe-
dra movedissa, no cria , ele.
fjiii may está content, es indigent. El a-
variento , está siempre hambriento.
^fui menja fe!, no pót escupir mel. Boca
con duelo, no dice bueno. — Quien tiene
mal en el trasero , no puede estar quedo.
9iii menja la carn, que rosegue 'Is ossos.
Quien come la carne, que roa el hueso. —
Quien llera las oblatas, que taña las
campanas.
ffni menja sense traballar, si no es ricb
ha de robar. Quien come sin trabajar,
si 710 es rico ha de robar. {re, vuela.
üfui menos corre, vola. Eí que menos cor-
IJui menos procura, alcansa millor. Quien
menos procura, alcanza mas bien.
fjui menteix s' en penedeix. Quien mien-
ífj se arrepiente.
Çui mes crida, aquell guanya. Fingir
ruido para venir d partido. — Él que mal
pleito tiene, á barato ó á voces lo mete.
■<}ui mes hi fá, mes hi pert. Quien mas
trabaja, menos vale.— Bailo bien y echais-l
me del corro. — A mus servir, menos va-.
ler. {sangre de alguna cosa.
Çui mes ne pela, mes ne menja. Carne y\
Çiii més tè, més vól. V. Lo mar com mes
té mès brama.
tjui mòlt abrassa, poch estreny. Quien',
mucho abarca, poco aprieta. — Muchos]
ajos en un mortero, mallos maja el ma-
jadero. I
■^fiii mòlt corre, alguna cosa atrapa. La'
diligencia es madre de la buei^aventuraj
-4[^ui mòlt parla, mòlt ment. Quien mu-l
cha habla, mucho yerra.
■^fui mòlt s' abaixa , '1 cul mostra ó ense-
nya. Quien mucho se abaja , el culo en-
seña. — No tan bajo que te pierdas.
ipui mòlt s' alsa , mòlt s' abaixa. Dueñal
que en alto hila, abajo se humilla.
<Juí mòlt s' apressura no arriba á temps.
Quien mucho se apresura, queda en eh
camino. — Visteme despacio , que voy de'
prisa. — Apresúrate lentamente.— El que
se apresura mucho, concluye mas tarde.
I^ui muda, Déu 1' ajuda. Quien se muda.
Dios le ayuda.
QUI
533
Çui murmura del ausent, dona greixà
r altra gent. Quien murmura del ausen-
te, ó es cobarde ó quizás miente.
¿Quina eulpa té la gata , si la mòssa no
's recala? Justo es el mal que viene, si le
busca el que lo tiene. — El inozo no ha la.
culpa, que la moza se lo busca.
¿QuÍMa culpa té '1 cirer, si son amo 't
iá un despler? ¿Qué culpa tiene la viña,
que su amo contigo riña?
fjiii 'n la massa també n' es. Tanto es la
demás, como lo de menos.
Qui no adoba la gotera, ha de fèr la ca-
sa entera. Quien no adoba ó quita gote-
ra, hace su casa entera.
Qui no aventura, no té ventura. Quien no
aventura, no ha ve7itura. — Quien no se
aventura, no pasa la mar.
Qui no bat al juliol, no bat quant vól. En,
agosto trilla el perezoso. (íío cansa.
Quino cansa, alcansa. Alcansa, quien
Qui no castiga '1 infant , no '1 correlgeix
quant es gran. Quien no castiga calilo,
710 castiga culazo.
Qui no conega al subjecte, no forme de
ell mal suspecte. .4í¡íe.s que conozcas,
7ii alabes, ni cohondes.
Qui no dona lo que dól , may alcansa lo
que vól. Quien quiere comer de lo que
sepa, eche de lo que duela.— Quien no da
de lo que tiene, 7io ha de lo que quiere. —
Quien quisiere probar la olla de su veci-
no, téngala suya sin cobertera. — Manos
que-no dades, ¿qué buscades? — Abada-
varitnto, por un bodigo pierde ciento.
Qui no es bo per ell, menos ho sera per
los altres. Quien á sí no cuida, á los de-
mas descuida.
Qui no escolta la rahó, escolta lo bastó.
A fuerza de villano, hierro en 7nano.
Qui no guarda, may alsa barba. Quien
guarda halla, y quien cria, 7i\ata.
Qui no ha caygut, esta per caurer. Quien
tien$ hijo varón , no diga á otro ladroti.
Qui no hi es , no hi es contal. Quien no
parece, perece. — Quien fué á Sevilla, per-
dió su silla.— Los ausentes no tienen par-
te en la here7\cia.
Qui no 'm dona pa , no 'm pega, y qui m '
en dona s' en esta. Quien me paga man-
da, quien no dá dema7ida.
Qui no menja merda, no está gras. Mier-
da y horrura, todo es gordura.— Mierda
que no ahoga, no eiigorda ó todo engorda.
Quí no ment, no vé de bona gent. Quien
no mient», no viene de buena gente.
Qui no mira endavant ó avant, endarre-
ra ó arrera cau. V. Qui endavant no mi-
ra, etc. {nudo, pierde punto.
Qui no nua , un puní pert. Quien no da.
534
QUI
^ui no 'n vè de casta, ó de rassa, 'n Ta
poch ó 'n fa massa. El galgo de casta
viene. V. Lo gat sense voler, etc.
Qui no paga de contant, iien mirat paga
altre tant. Comprar a crédito, es pagar
dos veces. — Quien compra al fiado, paga
doblado.
Qui no plora, no mama. ¿7 que no llora
no mama. \. Boca que no parla, Déu
no la óu.
9ui no posa '1 ventre en perill , no mor
fart. V. Qui no »' arrisca no pisca.
f^ui no pot benehir, no pot malebir.
Quien no puede bendecir, no puede mal-
decir, (pueda andar, qu» corra.
Çui no pót caminar, que corra. Quien no
9uí no pót haverlas ab 1' ase, las hau ah
1' albarda, ó qui no pót pegar al ase,
pega á r albarda. Quieti no puede dar
en el asno, dá en la albarda.
<[^ui no pót lo pocb, manco podrá lo mòlt.
Tú que no puedes , llévame á cuestas. V.
Per mi no puch, y per mas vehinas fllo.
4[^ui no pót mes, se contenta ab sa mu-
ller, ^uíen mas no puede, su mujer le
basta ú con su mujer se acuesta.
4^ui no pót segar, espigóla. Has vale algo
que nada. — Quien mas no puede, con su
mujer se acuesta. — Caminante cansado
monta en un asno , si no tiene ó no al-
canza caballo. — Cuando no tengo salo
mo, como de todo u de todo como. — Si no
fui avisada, tomé la estopada. — No salió
buen cordonero, y quedóse en cabestrero.
Qui no reposa , fa poca cosa. El campo
fértil no descansando , tórnase estéril.
Qui no restitueix lo que roba, a Dèu ho
roba. Quien no restituye lo que roba, á
Dios lo roba.
Qui no sab callar lo séu ó sas fallas, mal
callará las deis altres. Quien dice lo su-
yo, mal callará lo ajeno. — Asno lerdo,
tú dirás lo tuyo y lo ajeno.
Qui no sab callar, no sab parlar. Quien
no saije callar, no sabe hablar.
Qui no sab fèr las cosas, no las sab ma-
nar. Quien no sabe servir, no sabe regir.
Qui no sab lo que es servir, no sab lo
que es patir. Sirve á señor, y sabrás
qué es dolor.
Qui no s' arrisca , no pisca. Quien no se
aventura, no pasa la mar. — Al osado la
fortuna le da la mano.
Qui no se ha de morir, tot ho passa ó la
ajgua 'I cura. Al enfermo que es de vida,
el agua le ei medicina. — Caballo que lia
de ir á la guerra, ni le come el lobo, ni
le aborta la yegua.
Qui no s' escarníanla ab una, lo escar-
mentará ab ninguna. Quien no escar-
QUi
mienta de una vez, no escarmienta de
diez. — El osado, nunca avisado.
Qui no sia bo per casat, que no enganye
á la dona. Xo seáis hornera, si teneis'la
cabeza de manteca.
Qui no I' ama, burlant te desfama. Quien
no te ama, burlando te difama.
Qui no 't coneix, que 't compre. Quien
no te conoce, te compre, ó que le compre,
ó ese te compre.
Qui no té cap, necessita brassos. Sino
fui avisada, tomé la estopada.
Qui no té casa de per si , de molts ha de
ser vehi. El que no tiene casa de suyo,
vecino es de todo el mundo.
Qui no té conciencia, es un malvat. //om-
bre sin conciencia, es un malvado.
Qui no té dificultats, sabrá pocas veri-
tats. El quena duda, no sabe cosa alguna
Qui no té diners en bossa, ha de tenir
mel en boca. Quien no tiene miel en or-
za, téngala en la boca.
Qui no té diners, té sos quefers. V. Ho-
me pobre, pié de trassas.
Qui no té dona ni bagassa, ell mateix s'
apedassa. El que no tiene buey ni vaca,
toda la noche ara , y á la mañana no
tiene nada. hombre, sin hombre.
Qui no té home, no es home. -Yo hay
Qui no té mals de cap , ell mateix se 'n
busca. V. Qui no té res que fér, etc.
Qui no lé memoria ha de teñir camas.
Quien no ha memoria, piernas ha de te-
ner.— Diligencia suple memoria.
Qui no té mes que un gat , ab aquest
combat. Los perros de Zurita no tenien^
do á quien morder, uno áotrose mordia.
Qui no té muller la mata, y lo ciui la té
la grata. Hombre casado, hombre mu-
dado. {Necesidad, engendra actividad.
Qui no té pa á la pastera, no té espera.
ifui no te pa , mollas s' en pensa. Has
discurre un hambriento, que cien letra-
dos, (tiene ¡¡un, que no crie can.
Qui no té pa , que no crie ca. Quien no
Qui no té res atesorai, no te por de ser
robat. .4 quien nada tiene, nada le es-
panta.—Tiene el pobre abierto su cofre.
Qui no té res que fer, al gat pentina. El
que no tiene que hacer, con el culo caza
moscas. (juicio, no tiene frió.
Qui no té seny, no té frct. Quien no tiene
Qui no té sino un cabés, malalt al dis-
saple es. Quien no tiene mas que una
camisa, cada sábado tiene mal dia. —
Quien no tiene mas de una toca, malos
disantos toma.
Qui no lé sobras de pa , que no crie ca.
V. Qui no té pa, que no crie ca.
Quí no té so, no lé solía. V. Lo to es lo-
QUI
que fá la musica.
Qui no té sorl d' heretar, li costa mólt
de guanyar. Quien no hereda, no medra.
4)|ui no té talent, hade cremar oli. Ca-
bra coja, no quiere siesta.
f^ui no té vergonya, no té conciencia.
Quien no tiene mesura , toda ta villa es
suya. — Quien no tiene vergüenza, todo
el campo es suyo. — Xo engendra con-
ciencia, quien no tiene vergüenza.
f^iii no té vergonya, tot lo mon es séu. V.
yui no té vergoiiya, no té conciencia.
9ut no té virtut, es un perdut. Hombre
descreido, hombre perdido.
Quí no Iraballa , dorm a la palla. V. La
peresa es mare de la pobrera.
Quí no traballa en tota la semmana, tra-
balla en lo dia de festa. V. Qui no tra-
balla en tot r any, etc.
9ui no traballa en tot I' any, traballa en
lo dia de cap d' any. El hombre perezo-
so, en la fiesta es acucioso. — La labor de
la judia, trabajar de noche y folgar de
dia. — La albendera, los disantos hilan-
dera ó lavandera.
Qui no traballa entre semmana, en lo
dia de festa ho fa de gana, ó en lo diu-
menge ho faria ab ganas. La labor de la
judia, trabajar de noche y folgar de dia.
V. Qui no traballa en tot 1' any, etc.
Qui no traballa no menja , ni va bonich
lo diumenge. En esta vida caduca, quien
no trabaja no manduca.
Qui no traballa quant es polli, ha de tra-
ballar quant es roci. V. Lo jove que no
traballa, etc. (ravaca, no sabe nada.
Qui no tracta, no sab. Quien no va á Ca-
Qui no va a la guerra, no mor en ella.
Quien no va á la guerra , no muere en
ella. V. Qui no »' arrisca no pisca.
Qui no vól créurer á la bona mare , ha
de créurer á la mala madrastra, ó á la
pell de cabra. Quien no cree en buena
madre, creerá en mala madrastra.
Qui no vól pols , que no vaja a 1' era.
Quien no quiera ver lástimas, no vaya
á la guerra. — Va el ruido con el martillo.
Qui no vól tenir rahons , prevé las oca-
sions. Quien destaja, no baraja.
Qui no vól véurer llastimas, no vaja á la
guerra. Quienno quiera ver lástimas, no
vaya ala guerra. V. Qui no vól pols,
que no vaja á 1' era. (pellejas.
Qui 'n té, 'n pert. Quien tiene ovejas, tiene
Qui 'n trau y no n' hi mét , al capdavall
s' en va tot dret. Donde hay saca y nun-
ca pon, presto se acaba elbolson. — Quie7i
no entra y saca , poco halla.— Grano á
grano se acaba el montón de antaño. —
— Quien no pone y siempre saca, suelo
QUI
o3c
ó fondo halla.
Qui oli maneja ó mesura, las mans se
n' unta. V. Qui I' oli maneja , etc.
Qui paga bè, crèdit lè. Al buen pagador
no le falta crédito.
Qui paga loque déu, fá cabal per son
hereu. Paga lo que debes, sabrás lo que
tienes. — Quien paga deudas hace caudal.
— Quien debe y paga , no debe nada.
Qui paga lo que déu , tot lo que resta es
séu. i'aga lo que debes , sanarás del mal
que tienes.
Qui paga y ment , la séva bossa lio sent.
Quien ¡zaga y mierite, su bolsa lo siente.
Qui parla en comú, no parla ab ningú ó
no agravia á algú. Quien habla con to-
dos, habla con ninguno.— Quien habla
en común, no habla con 7tingun.
Qui parla mòlt, alguna cosa acerta. Quien
mucho habla, en algo acierta.
Qui passa barca, no conte jornada. Quim
ha de pasar labarca, no cuente jornada.
Quí peca en la juveutut, pert per sem-
pre la salut. .-1 la ramera y al juglar, á
la vejez les viene el mal.
Qui pega primer, pega dos cops. Xo hay
tal venta, como la primera.
Qui peix vól menjar, la cua se ha de es-
tirar. V. Qui vói peix que 's mulle, etc.
Qui pel bè 's cansa. '1 bé '1 descansa.
Quien por bien se cansa, en bien descansa
Qui per SI no té cer\ell, ¿cóm pot donar
bon consell? Al necio no le ]iidas consejo.
Qui pert lo séu, pert lo seny. A quien
Dios castiga, de juicio le priva.
Qui pixa clar, no necessita metge. Mear
claro, y dar una higa al boticario.
Qui posa dents aviat, prest tindrà un
germanet nat. Quien presto endentece,
presto hermanece.
Qui pót lo mólt, pót lo poch. Quien pue-
de lo mas, puede lo menos.
Qui pren consell d' ell mateix, ell tot
sol se penedeix. V. Qui sol s' aconse-
lla, sol se penedeix.
Qui pren, son cor ven. Aceptar un bene-
ficio, es vender la libertad.— Echar á al-
guno una tse.
Qui presta las barbas s" arrenca. El hom-
bre que presta, sus barbas mesa.
Qui primer arriba en lo moli , ó es al
molí , aquell ó primer mol , si aixi '1
moliner no vól. El que primero llega,
ese la calza. [tes nace, antes pace.
Qui primer neix, primer peix . Quien an-
Qui promet s'obliga. Quien fia ó prome-
te,_ en deuda se mete.
Qui quant es jove gasta '1 ral, quantes
vell \a al hospital. Ahorrar parala ve-
jez, gaitar un maravedí y beber tres.
536
QUI
<fui recull al bandoler, dins poch temps
110 tè graner. Melí gallo en mi cillero,
lúzone mi hijo y mi heredero.
«Jiii res no té, res no perl. V. Tal m' es-
tich, com m' estava.
Çui respecta la roba , qui la persona.
Quien respeta la ropa, quien la persona.
<íui res sab, de res dubta. El que nada
sabe, de nada duda.
<}ui roda ó mena 1' ast, no 'n tast. Uno
levanta la caza , y otro la mata.
<f ui s' alsa ó qui 's lleva dcmati, té temps
pera tot. Quieii madruga halla pájaro
en el nido, y quien duerme hállale vacío.
Qui 's casa per interés, mosso de sa mu-
ller es. En casa de mujer rica, ella man-
da y ella grita. — En casa del mezquino,
mas manda la mujer que el marido.
<5isi 's coneix á si mateix, sab rallarlo
secret, olvida una injuria y sab em-
plear bè '1 temps, lo mes difícil coneix.
Las cosas mas difíciles son : conocerse á
sí mismo, callar el secreto , olvidar una
injuria y emplear bien el tiempo.
Ijfvíi 's desconsola, no vól consol. V. Ho-
me apassionat, etc.
Qui sembla ais séus, no se n' ix de lli-
natge. Bien haya quien á los suyos se
parece. V. No fa poch qui sembla, etc.
Qhí sembra cull. Quien bien sieinbra,
bien coge. — Quien hienda echa en ¡a co-
lada, hienda saca de ella.
Qui sembra en cami ral , pert lo gra y
pert lo jornal. Quien siembra en el cami-
no, cansa los bueyes y pierde el trigo.
Qui sembra favors, ciill ingralituts. Ay
abuelo, sembrasteis alazor, y naciónos
anapelo. — Hijo ajeno métele por la man-
ga, salirse ha por el seno.
Qui sembra vicis, cull perjudicis. Quien
siembra vientos, recoge tempestades.
Qui se n' ix del moltó, se n' ix de la rahó.
Del mar el nero , y de la tierra el car-
nero.— Are por ave, el carnero si volase.
Qui será amich del pobret, en lo cel tin-
drà gran dret. A quien al pobre socorre.
Dios le recompensa.
Qui serveix á nú ó al comú, serveix á
ningú. Quien sirve al común, sirve á
ningún.
Qui serveix, paga mereix. Harto pide
quien sirve. — El abad de lo que canta
yanta. (qiii cau y s' alsa, etc.
Qui s' esmena , no mereix pena. V. A
Qui s' espera, 's desespera. Quien esliera
desespera. — HamlTre y esperar, hacen al
hombre rabiar.
Qui s' estima del que fá, may apenas er-
rará. Quien d juicio llama , siempre a-
cierla. •
QUI
Qui 's fá ovella,'! llop se 'I menja. Haceog
miel, y comeros ó paparos han moscas.
Qui 's fica a redemptor, ne surt crucifi-
cat. Quien se mete á redentor, sale cru-
cificado.
Qui s' ho ha segat, que s' ho espigóle. V.
Qui menja la carn, que rosegue 'Is ossos
Qui sia confrare, que prenga candela.
Quien se quemare, que sople.
Qui 's lleva dematí, pixa ahont vól. V.
Qui 's lleva demati, té temps, etc.
Qui 's lleva demati , te temjis pera lol.
Quien madruga halla pájaro en el nido,
y quien duerme hállale vacío.
Qui 's lloga, sos plers ven. Y. Qui llo-
ga "1 cul no séu quant vól.
Qui 's nega no mira ab quina aygua, ó
no sab de quina aygua béu. Sácame de
aquí, y degüéllame allí.
Qui sol ó tot sol menja son gall , sol en-
sella son eaball. El que solo come su ga-
llo, solo ensilla su caballo. — Bocado co-
mido no gana amigo.
Qui sol s' aconsella , sol se penedeix.
Quien á solas se aconseja, á solas se re-
mesa.— No hay quien yerre, sino el que
su parecer quiere.
Qui sopa massa, somia mòlt. Por mucha
cena, nunca iioclie buena. — De hambre
á nadie vi morir, de mucho comer, cieti
mil. V. Qui sopa mòlt a la nit, etc.
Qui sopa mòlt á la nit , no dorm sosse-
gat al Hit. Mas mató la cena que Avi-
cena. V. Qui sopa massa, somia mòlt.
Qui 's posa á jugar, s' exposa a pérdrer ó
a guanyar. Quien se pone d jugar, se ex-
pone mucho á perder y poco á ganar.
Qui 's posa en perill de cáiirer, apar té
ganas de jáurer. Quien en urui piedra
dos veces tropieza, no es maravilla que
se quiebre la cabeza.
Qui's talaya ó guarda, aparque por haja.
Quien se teme, algo debe.
Qui 's vol casar, mòlt s' hi ha de pensar.
V. Abans de casar, etc.
Qui tanca la boca, no ensenva las dents.
V, Boca muda, etc.
Qui lart va lluny del hostal , no porta
vuU lo costal. Huésped tardío, no viene
n^anivacío.
Qui té acostumat de anar, sos peus no
poden estar. Pies duchos á andar, no
pueden quedos estar.
Qui té á Dèu, tot ho tò. Aquel es rico
que está bien con Dios.
Qui té amors, té dolors. Quien tiene amor,
tiene pena. — Quien adama á la doncella,
el alma trae en pena.
Quitèarljva á qualsevol pari. Quien
tiene arte, va por toda parte.
QUI
■ffui tè bon nas, tè bon detrás. La buena
portada honra la casa.
Çiii tè capa, de tot s' escapa. Quien tiene
capa, de todo se escapa.
-Çiii tè cuchs , que pele fulla. Al que le
duela la muela, échela fuera.
■<Jui té diners, de tot ix bé. El di7}ero ha-
ce lo malo bueno. — Todo lo vence el di-
nero.— No hay cerradura si es de oro la
ganzúa. V. Diners fan bè, etc.
•<Jhí tè diners fa sos afers. Quien tiene di-
neros pinta panderos. — Asno con oro,
alcánzalo todo.— Quien dineros y pan
tiene, consuegra con quien quiere.
'«[^ui le diners,' ho tè tot, ó no li falla res
ó té tol adres. V. Qui té diners fa sos
afers. (enemigos, no duerme.
Çiii tè enemichs no dorna. Quien tiene
<[fui té fam, no tem enemichs. El hambre
hace entrar al medroso por las puertas
de su enemigo.
^u¡ té filias pera casar, prenga borras
perfilar. Quien tiene hijas para casar,
lome vedijas para hilar.
<Jhí le filis al costal, no morirá ó may
morirá enfilat. Quien tiene hijos al lado,
no morirá ahitado.
ijui té gossos en casa, 'Is ossos li trau-
■ ben al carrer. Quien ha criados, ha ene-
migos no ea\'usados.
^iii té gracia, á tols la ensenya. Quien
bien baila, de boda en boda se anda.
■<íui té hisenda y no la veu , se fa pobre
y no s' ho creu. Hacienda , tu dueño te
vea. — El pié del dueño, estiércol para la
heredad.— El ojo del amo engorda el ca-
ballo. V. Qui le mossos y no 'Is véu, etc.
I^oí té home, es home. Quien á buen ár-
bol se arrima, buena sombra le cobija.
•<Jui té la cua de palla, no pose foch á la
íaWa. Quien tiene tejado de cidrio, no tire
piedras al de su vecino.
<}hí té la culpa, que pague la pena. Quien
tal hace, que tal pague.
<Jui le la diu, té la fa. El que te dice la
copla, ese te la hace ó te la sopla.
üíni té la paella pel mánech , fa anar 1'
oli allá aWnt vol. Quien padre tiene al-
calde, segwo va á juicio.— Quien tiene
alforjas y asno, cuando quiere va al
mercado.
<fni té '1 cor fon , en son mal pren co-
nort. Debilidad es el llanto, y la ira otro
tanto. (gua ha, á Roma va.
■Çiii té llengua, á Roma va. V. Qui llen-
■^iii té '1 pare batlle , segur vá á verbal.
V . Qui le la paella pel mánech , etc.
4Jui lé mala companyia , no pot viurer
ab alegria. Quien ha mala compañía,
este no tiene alegria.
QUI
S37
Qui tè mala condició, may troba bon
companyó. Quien ha mal genio, no ha-
lla séquito. (mal, en la cara sal.
Qiii té mal, lo trau á vena!. El bien ó el
Çiii tè mare, té consol. Amor de madre,
lo demás es aire.
Qui tè mes que callar , mes enrahona.
Reprende vicios ajenos, quien está lleno
de ellos. — Buen callar se pierde.
Qui té molla diligencia, may lé fret.
Desnudo corre el rio, y no lleva frió.
Qui lé mossos y no 'Is véu, se fá pobre
y no s' ho créu. Obreros á no ver, dine-
ros á perder. — Tí ios té dé ovejas, é hijos
para ellas. V. Qui tè hisenda y no la
veu, se fa pobre y no s' ho créu.
Qui I' empeny, que tant rodólas? Quien
se pica, ajos ha comido. — Quien se teme,
algo debe.
Qui te ofici, tè benefici. Qííien haoficio, ha
beneficio. — Quien tiene arte, va por toda
parte. — A tu hijo, buen nombre y oficio.
—Oficio de manos, no lo parten herma-
nos.—En casa del oficial, asoma el ham-
bre, mas no osa entrar.
Qui tè ovellas, tè pells. Quien tiene ove-
jas, tiene pellejas.
Qui le pa sech que fasse sopas , y qui té
pa lou que fasse rostas. .4 quien Dios
se la diere, san Pedro se la bendiga.
Qui té per viurer tot sol , per poch que
siga, es ditxós. Mal guisa mi abuela, pe-
ro Dios bendiga su cazuela.
Qui té prou roba, avial es vestit. En casa
llena, presto se guisa la cena.
Qui tè quaire y gasta cinch, no le de me-
nester bolsich. Quien tiene cuatro y gas-
ta cinco, no ha de menester bolsico.
Qui te que véndrer , té que péndrer. V.
Qui tè lions fa eslellas. (elevan el son.
Qui tè rahó vól cridar. Razón y sinrazón
Qui lé roba al estenedor, ó á la bugada,
no censure ais altres. Quien tietie hijo
varón, no llame á otro ladrón, ó no dé
voces de ladrón.
Qui tè sal á la boca , no coneix la mel.
Al gusto dañado ó estragado, lo dulce le
es amargo.
Qui tè salut y llibertat, está rich y no ho
sab. La libertad y la salud , son prenda
de gran valia.
Qui lé sàlvia en son hort, unremey gran
té mòlt prop. De la salvia la bondad,
diz no tiene paridad.
Qui tè sort y res al cap, prospera mes
que qui sab. Fortuna te cié Dios, hijo,
que el saber poco te basta.
Qui tè lions, fá cstellas. Quien tiene al-
forjas y asno, cuando quiere va al mer-
cado. -Poder oso caballero es don dinero.
538
QUI
9ui tè una hora bona, no las lè totas ma-
las. Han vale afio tardío , que vacio.
Qui tè vergonya, tè mal any. V. La ver-
gonya cria rònya, etc.
Qui 'l fá '1 que no sol fèr,tè vól enganyar
ó t' ha menester. Quien le hace fiesta
fjue no xuele hacer, ó te quiere engañar ó
te ha menester.
Qui tira pedretas, tira amoretas. Las ri-
«a? de los amantes, son finezas del amor.
Qui 't llepa més que no sol , ó te ha me-
nester ó trahirte vól. Quien te hace fies-
las que no suele hacer, ó te quiere enga-
viar u te ha menester.
Qui tot ho nega, tot ho confessa. Quien
todo lo niega, todo lo confiesa.
Qui tot ho vól averiguar , casa séva ha
de plegar. Quien lascosas mucho apura,
1X0 tiene vida segura.
Qui tot ho vól, tot ho pert. Quien todo lo
quiere, todo lo pierde.— Perrito de mu-
chas bodas, no come en ninguna, por co-
mer en todas. — El que mas ordeña la va-
ca, menos leche la saca.
Qui trabalia en son ofici, gran pau tindrà
y benefici. L'n oficio es beneficio.
QÜi trabalia menja, y va bonieh lo diu-
menge. Quien trae azada, trae zamarra.
— El que trabaja medra.— Quien trabaja
tiene alhaja. — Quien hila y tuerce, bien
se le parece. (baila menja.
Qai trabalia té gra y palla. V. Qui tra-
Qui trabalia y estalvia, de fortuna está
en gran via. Trabajo y economia, de
fortuna son la guia.
Qui trau son cap de un lloch brut, sem-
pre put. De cerca y de lejos, huele á ¡a
pocilga el cerdo.
Qui trenca '1 vidre '1 paga. Quien rompe,
paga y lo meten á la cárcel.
Qui tropesse en un lloch plá, ¿en un lloch
aspre qué farà? Quien tropieza en lla-
no, ¿qué hará en quebrado /
Qui tíuytas vól agafar, lo cul s' ha de re-
mullar. V. Qui vól peix, etc.
Qui 't vol bè, 't farà plorar. Quien bien
te quiere, te hará llorar. — Ceño y enseño,
del mal hijo hacen bueno.
Qui "I \ol mal té fará riurer, y qui bè 't
fará plorar. Quien bien te quiere le hará
llorar, y quien mal reir.— Quien tt dio
la hiél, te dará la miel.
Qui nn os té dona , no 't vól mal. Quien
te da un hueso, no le quiere ver muerto.
Qui va ab un coix . al cap del any es tan
coix com ell. Quien con lobos anda, á
aullar se «nseña. — La manzana podrida,
pierde á su compañía.— Ojos malos á
quien los miran pegan su malaltia.— Al
cabo de un año, tiene el mozo lus mañas
QUI
ó los ardides de su amo.
Qui va a la fleca y taberna, familia age-
na goberna. Leña de romero y pan </#•
panadera, la bordonería entera.
Qui va molt als mercats, si es pagés n»
te ducats. Labrador de capa negra, poco
medra.y. Qui té hisenda y ñola véu, etc.
Qui va mòlt espellifat, no' está móll aco-
modat. A malas hadas, malas bragas.
Qui véu de mòlt prop 1" home, veu quant
petit es. Xo hay ningún héroe para su
ayuda de cámara.
Qui véu sols per ulls de dona, ó vcu (ais
ó véu en doola. Por un ojo mujeril^ una
verdad entre mil.
Qui vól a son temps arreplegar, á son
temps tè que sembrar. Fruto sin semi-
lla, no hay en Vizcaya ni en Castilla.
Qui vol bè a Bertran, vól bè á sos cans.
Quien bien quiere á Beltran, bien quiere
á su can ó á los que con él vari.
Qui vól de veras cumplir, tarda mòlt en
oferir. Quien de cumplir tiene propósito,
en ofrecer es económico.
Qui vól estar ben servit deu ferse ell ma-
teix lo llit. V. Si >óls ser ó eslar, etc.
Qui vol lèr lo que no sab, cau en terra 6
's trenca '1 cap. Quien hace lo que no sa-
be, quiébrase ó cae.— Cada manjar para
su paladar.-Sienipre cae el que no cabe.
Qui vól gastar mòlt sens pecar, ó té ren-
da ó dcu guan\ar. Gastar mucho sin pe-
car, quiere renta ó trabajar.
Qui vól Huirse sense forsas ó no sap, trau
per mans de altres la serp del forat.
El mal encantador con la mano ajena
saca la culebra.
Qui vól mentir, mòlta memoria ha de
tenir. El mentir pide memoria.
Qui vól ó fa tot lo que pól ó fá y pót lot
lo que vól, móltas vegadas vól ó fa lo
que no déu. Quien quiere o hace todo lo
que puede, ó hace y puede todo loque
quiere, muchas veces haceú quiere lo que
no debe.
Qui vol peix que 's mulle ó se ha de mu-
llar lo cul. No S0 pescan truchas á bra-
gas enjutas. — Dragas duchas, comen tiu-
ehas. — Quien peces quiere comer, mojar-
se es menester. — Es menester romper el
cuesco para comer la almendra.
Qui \ól ser rich massa aviat, avans del
any ja es penjat. Quien en un año quiere-
ser rico, al medio le ahorcan.
Qui vól ser vell llarch temps , que co-
mensc prest. Quien quisiere ser mucha
tiempo viejo, comiénselo jiresto.
Qui vól viurer de toi s' ha da riurer. >4/)-
dese la gata por el lugar.
Qui vól viurcr múll, íia de sopar pocli.
RES
Mai vale un no cena, que cien Avicenas.
V. Qui sopa mòlt á la nit, ele.
Qui xarra paga. Al gallo que canta le a-
ROD
539
prietan la garganta. — Quien descubre la
alcabala, ese la paga. — Por la boca mue-
re el pez.
R.
Rahó de sobres, rahó de pobres. Razón
sobrada, razón menguada.
Recordat que 1' honie vell no ha me-
nester ton consell. A buey viejo no le
catea majada, que él se la cata. — A buen
viejo no le cates abrigo.
Recort d' anaargura, es encara dulsura.
Pasada amargura, al fin es dulsura.
Rel'iat deis altres y pobre serás. Quien
de mano ajena e'pera, inal yanta y peor
cena.— A lo tuyo tu.
Refiat den Magarola , que te iraurá de
naal si no te n' hi posa, ¿n fucia del con-
de, no mates al hombre.
Regne y casament, compan>ó no con-
sent. Reino y dineros , no quieren com-
pañeros.— No hay medio en el itnperio.
Reiuena la cua '1 ca, no per tú sino per
lo pá. V. No per tú sino pel pa, etc.
Renda gran es 1' estalvi. Alquimia pro-
bada, es tener renta y no gastar nada.
Renego del arbre ([ue no dona fruyt,
sino a bastonadas. Reniego del árbol que
á palos ha de dar fruto.
Reuta la cara y amaga las ungías. El
gato de Mari-Ramo.i, halaga con la cola
y araña con las manos.
Renyeixen las comares, y 's diuhen las
veritats netas y claras. Riñen las coma-
dres, y descúbrense las verdades.
Ren>inas de marit, de la taula al llit.
V. Barallas de marit.
Renyina«« d' enamorat, son finesas del
amor. Riña de amante, dura un instante.
Repara al opulent, quant més roba mes
fret sent. V. Lo rich sempre es codiciós.
Repara que la alabansa, poch se dona
á qui 'ns avansa. Alabanza franca, á
quien no me alcanza.
Repicar y anar á la professo, no pót
ser. V. Beurer y bufar no pót ser.
Repugna 1' agram, pero mes dura es la
fam. Mal huele la cecina , pero peor la
hambre canina.
Res ben fet, si depressa ho fas. A gran
priesa, gran vagar. — Mejor que el cazo,
llena la gotera el vaso.
Re» es bó, si li falta '1 companyó. ¿Qué
aprovecha candil sin mecha?
Res es mes apetescut, que lo que 'ns es
desconegut. Sf dices á la oveja donde es-
tá el lobo, q uerrá conocer si es buen mozo.
Res es mes expressiu qu' un sentiment
callat. Dolor mudo, es mas elocuente.
Res esperes may de mal, quant un home
es mòlt formal. De buena mano, buen
dado. (menester migar y sorber.
Res es poch, d' un gra ve '1 tot. Todo es
Res fá mal que "1 eos soporta. El que no
repugna la albarda, nació para llevarla^
y el que nació para llevarla, aguántela.
Res fa mes neci que no voler serho. Para
huir la necedad, dice el necio la verdad .-
Res fora de son temps, dona profit ni
encens. .Sol que mucho madruga , poco-
dura. V. Cada cosa á son temps, etc.
Res millor cura al neei, que '1 despreci.
Nada cura al necio, como el desprecio.
Res ó poch val lo que á mòlts toca. La
mar que se parte, arroyos se hace.
Respecta a ta muller, y 't respeetará
també. Respeta á tu mujer, y respetado
sercís. — El nutrido hace a la mujer.
Respecta sempre á las donas y las fa-
ràs respectables. Respeta á la miijer y
la harás respetable.
Respon sempre ab gran prudencia á
qui li falte la ciencia. Bien merca quien
no responde al hombre bestia.
Res se paga mes car que dir mòlt alt tot
lo que 's pensa mòlt baix. Pagarás muy
caro, si siempre dices lo pensado.
Resté fará mes fort, si coneixes que
vals poch. Salvaráte mas debilidad que
fuerza de brazo.
Rey del mon sempre será, qui mes forsa
ó enginy tindrà. El águila al milano, eP
milano al pájaro, y el pájaro al gusa-
rapo.— Fuerza y valer son gran razón.
Rifa ó herencia es esperada, per qui
dorm en la vetllada. Quien no trabaja
ni vela, en suerte ó herencia sueña.
Ri<iiiesa donada, fa al home superbo.
De rico á soberbio, no hay palmo entero.
Riquesa es un vi, que fa mes set quant
més s' en bèu. Riqueza es un vino que
la sed no apaga, pero si embriaga.
Riquesas mal adquiridas, no fan proflt.
Riqueza mal adquirida no aprovecha.
R4»da '1 mon y tórnaten al Born. Al mar
la sal.— No dejes lo cierto por lo dudoso.
Rodó y rodant marxa aquest mon, per
so cau en ell casi tothom. Este mundo
es golfo redondo, quien no sabe nadar
540
SEF
váse al fondo.
Ito^ega mes la enveja que la tinya.
El envidioso queriendo comer lo ajeno,
se come á $í propio.
SEM
Rubí ab ruhi, que aixi casan á Masque-
fa. V. La dona ab qui 'l casarás, etc.
Rubí sia qui per ruhi 's té. Ruin sea
quien por ruin se tiene.
S.
¡Sabia donzella es la que no passa an-
sia. V. La donzella no s' enuig, ele.
-^ab lo vent, y no sab de qtiin torrent.
Oyó al gallo cantar, y no supo en qué
muladar.— Oyó campanas, y no supo ó
no sabe dónde.
Sítb mes un boig en sa casa, que un sabi
en la deis altres. J/as sabe el toco ó necio
en su casa, que el cuerdo en la ajena.
Sab per los altres, y no ."(ab per si. Al-
caraván zancudo ,' para otros consejo,
para si ninguno.
Sa fortuna ó ta desgracia 't robarán los
amichs. En su fortuna ó en tu desgra-
cia los amigos te huirán.
.Salut y pessetas , uue tot lo demés son
pástelas. Salud y clineros, que no falta-
rán morteros.
.Santa Catherina, 1' oli esa la oliva. Por
santa Catalina la aceituna es madura ó
se coge por madura.
Santa Llúcia, pas de pussa. V. Per san-
ta Llúcia, un salt de pussa.
Santa Magdalena 1' avellana plena, ple-
na ó no plena culi 1' avellana per santa
Magdalena. Por .santa Magdalena, la
avellana está llena.
Santa Tecla , batadora de noguers. Por
santa Tecla, se varean los nogales.
Sants en la iglesia, y diables en casa.
Palabras de santo, y uñas de gato.
Sardineta de Blanes, que fugint del
foch se posa á las brasas. V. Fugir del
foch y caurer á las brasas.
Se aboVreix casi sempre a qui no 's pót
despreciar. El hombre siempre aborrece,
á quien desprecio no merece.
Se coneix lo valor del be quant s' ha
guanyat, y lo que val un bon amich
auant s' ha perdut. Deudo ó bien perdi-
ao, su valor sabido.
Secret de dos es perillos, secret de tres
no val res. Lo que saben tres, sabe toda
res. — Lo que no quieras que se sepa en
plaza ni en barrio ajeno , ténlo siempre
en tu seno. — Secreto entre dos, es de Dios,
entre tres, es ó no es , y entre cuatro, se
lo lleva el diablo. — Secreto de dos, sdbelo
Dios, secreto de tres, toda res.
Se fá tot lo que Déu vól. Eso se hace , lo
que á Dios place.
Segon.^ líi boisa, la carrossa. A cada
ollaza, su çobertaza.
Segon»« la campana, es lo só. V. Qual la
campana, tal la batallada.
Segon."* la geni, los encens. Cuales bar-
bas, tales tobajas. (ase, 1' albarda.
Segons la paga, la feyna. V. Segons T
Segon.»* 1' árbre , 'I fruyt. De tal barba,
tal escama.
Segons r ase, 1' albarda. A chico paja-
rillo , chico nidillo. — A cada ollaza , su
cobertaza. — Tal para cual.
Segon.s lo guany, fós lo despès. Cual el
año, tal el jarró. — Cada uno extienda la
pierna como tiene su cubierta.
Segons lo quadro, la guarnició. V. Se-
gons r ase, r albarda. (buen tiento.
Segons lo vent, las velas. ,4 buen viento.
Segons la imaginado, serás pobre ó
rich, estarás malalt ó bó. Es la imagi-
nación la loca de la casa, que dé males
sin cuento ó bienes sm tasa.
Seg4»ns tindràs lo estament , vestirás
honestament. Sé en tu traje moderado,
vestirás según tu estado.
Segueix mon consell , que pot fèr bon
exemple. Sigue mi consejo, y alguno se-
guirá tu ejemplo.
Sembrarás quant podrás, y per sant
Joan segarás. .Mas rale año tardío , que
vado. — Lanecesidad carece de ley.
Sempre crema '1 foch y á vegadas cau-
sa mort. Siem¡>re quenia el fuego, y mas
cuando le ayuda el viento.
Sempre en qualsevol consell, hi veuràs
un ca bermell. Siempre en cualquier
consejo, hay en él un can bermejo.
Sempre hi ha bó y millor, fins a Dèu
nostre Senyor. Eii la escala de la t'ída,
ascendiendo en Dios termina.
Sempre ho ha tingut, deixar la lassa
desprès de haver begut. Viéneme el mal
que me suele venir, que después de harto
me suelo dormir.
Sempre las festas majors, causan al
ventrell dolors. Siempre las fiestas ma-
yores, causan al vientre dolores.
Sénipre "I mèu es mòlt millor , perqué
del méu jo 'n SÒ r autor. Cada pajaro
encuentra hermoso su nido.
Sentpre lo bon català diu: ¿qué men-
1
SEP
jarém demà? El buen catalán trabaja,
pura hoy ;/ para mañana.
Sempre ló just es ditxós, no aixis !o pe-
cador. J/a/icefeo me fui y envejecí, mas
nunca al justo desdichado ci.
Sempre lo pescador de canya, gasta
mólt mes que no guanya. V. Pescador
de canya, pert mes, ele"
Sempre los grans disbarats, son dils
en veu mes alta. Las cosas peores, oirás
ü grandes voces.
Sempre pels altres creixeràs , quant
mes los alsies. Para los demás valdrás,
lo que les concederás.
Sempre va '1 Uop al de las caifas es-
quinsadas. No salen fieras, sino ú rui-
nes piernas. — Agua y viento sobre la ca-
sa del viejo.
Sens bona administració, dolent se tor-
na 1 bó. Sin orden y sin mesura, nada
vale y menos dura.
Sense bestias, en cultiu , no faréu ni la
viu-viu. Si tu cam¡o lo permite, el ga-
nado en él admite. .
Sense diners no hi ha dinadas. V. Sense
llum, ningú s' bi veu. I
Sense llum , ningú s' hi veu
que íe siga el can ? Dale pan.
Sense menjar, no 's pót iraballar V. Qui
bé menja, bé traballa.
Sense orde y activitat, no esperes pros-
perila!. V. Sens bona administració,
etc. (sin fian.
Sense pa, no "s fan sopas. Xo hay sopas
Sense trencar ous, no 's fan Irujtas. ¿Vo
hay atajo, sin trabajo
SIA
541
Será lloansa verdadera , si el que aiaba
's queda enrera. V. Repara que la ala-
bansa, poch se dona, etc.
Serás causa de mòlts mals, si fas testi-
moni fals. Quien lo que es falso asevera,
merece pena severa.
Serás tingut per molt sabi , si dissimii-
las r agravi. Será tenido por sabio,
quien disimula el agravio.
Servir y no gaudir, esperar y no venir,
y estar' al Hit sense dormir, tres cosas
son que fan morir. Esperar al que no
viene, estar eti cama y no dormir, y tra-
bajar sin adelantar, son tres cosas capa-
ces de matar.
Set al sach, y '1 sach á terra. Siete al sa-
co, y el saco en tierra.— Sin orden ó con-
cierto, todo es desacierto.
Se troban mil rahons pera acusar lo vici
en la indigencia . y s' en troban mollas
mils per excu>arlo en la opulencia. £í
error en la miseria es acusado; el vicio
en la opulencia es excusado.
Set sastres, sel sabaters v set teixidor.*,
vint y un traydors. V. Cent sastres, cent
I moliners, etc. {pues se da por peso.
Quieres Se vén á pés, col com es. Algo es queso.
Si al) gent dolenta no vas, lo que ells fan,
may ho faràs. Quien con lobos anda, a
aullar se enseña. — Dime con quién vas,
te diré quien eres.— El que nnda con sa-
bios, sabio será ; el amigo de tos necios,
tal se Icnrá como ellos. — Allégate á los
buenos, y serás uno de ellos. — No con
! quien naces, si)w con quien paces.
jSi ab gent dolenta vas, lo qu' ells fan
Sense voler, se toca la llaga, iílíida ei aZ- també faras. Dime con quien vas , y te
mohaza, y toca en la maladuri. diré quién eres.— Harás lo que verás. Y.
Sens fonament no hi hauria casas. Y.] Si ab gent dolenta no vas, etc.
Quant los gossos lladran', alguna cosa Si ab regla vas, tú arribarás. Vale mas
senten. (llum ningú hi véu.
Setas la creu, ningú hi véu. Y. Sense
Sens las donas y Is vents , no hi hauria
regla que renta.— Regla y compás, cuan-
to mas, mas. — Peso y medida, quitan al
hombre fatiga.
lanls tormenls. Sin las mujeres y vien- Si alabas mòlt la muller, serás tingut per
tos, no hahria tantos tormentos. j grosser. ,4 tu mujer no la alabes: lo que
Sens por venen los hostes. Y. De ahont| vale, tú lo sabes.
menos se pensa, se alsa la Hebra. iSi algú fa algun sinsabor, deixáulo á nos-
Sentinient de dona morta , sols durai tre Senyor. £'.? rfe roraron íío6/í, pera'o-
fins a la porla. Dolor de mujer muerta,
dura hasta la puerta.
Senyor rector, vol Ggas? lambe las hem
de donar al porch. El abad de Bamba,
lo que no puede comer, dalo por su al-
ma.—Pascua de antruejo , pascua bona,
cuanto sobra á mi señora , tanto dona.
¡ nar ofensas ú olvidar el agravio.
Si algú llegeix una carta , un poch lluny
I de aquest I' aparta. A'í oje en la carta,
¡ ni mano en el arca.
,Si alguns parlan de secret, no te hi acos-
tes , que es mal fet. No te acerques por
I respeto, á quienes hablan en secreto.
— Pascua de (lores, pascua mala, cuan-. Si al indiscret li 'n dáu com lo dit , se 'n
io sobra á mi señora tanto guarda. i pendra com la ma ó com lo bras. Dame
Sepulcres emblanquinats , son mòlts 1 donde me siente , que yo liaré donde me
homes elevats. Sepulcros emblanquea-] acueste.
dos, son hon^bres muy encumbrados. 'Si á molls caps reclama '1 Manicomi, a
)42
SÏD
SIH
mè* cors los crida 1' Hospital. 7)e sulSi del home tú ignoras son valor ó son
inmoral consorcio siempre iràri: el co-\ pes, com moneda girada, l' ho dirá son
razon corrupto al Hospital y la cabeza revers. De moneda el peso y de hombre
enferma al Manicomio. el seso, dirólo el reverso.
Si á qui déus no póls pagar, humilment Si de mal jusl vindrà 1' anvell , cert mal
li has de parlar. Quien no tiene dviero^ profit farà la pell. V. (juant de mal
en bolla , ha de tener miel en la boca. — I just ve 1' anvell, etc.
Mal apaga buena palabra, ijue caírfera Si de paraulas te enamoras, póls mòlt
de agua. V. Las bonas paraulas, ele
jiin« franch y net de cor, tracta á tothom
ab amor. Ama y trata con cariño, y se-
rás correspondido.
Sias prudent y discret, en confiar ton
secret. V. No mostres may lo forat, etc.
Siaa tolerant ab tot, ab 1"' incrèdul y '1
devot. Sé con todos tolerante, con el sa-
bio y el ignorante.
Si á temps la boca saps tancar, créu que
'I llibrarás de mòlts pesars. En boca
cerrada no entran moscas. V. Diuhen
las donas del Born, etc.
€li á tos pares tractas bè, viuràs mòlt,
perqué jo ho sé. Hij» que á sus padres
pece, este envejece.
Si á trenta anys no sabs, y á quaranta no
tens, agafa un cabás y vésten á plegar
íèms. Quien á veinte no entiende, á
treinta no sabe, y á cuarenta no tiene,
ruin veje: I» espera.
Si avuy ets mòlt rich y tens pobres pa-
rents, no olvides que leñen mòlt gros-
sas las dents. A son de parientes, busca
que meriendes.
Si bè 't vól , no 't deixarà pel dot. Que-
redme por lo que os quiero, no me ha-
bé ser enganyat. Mucho charla »l loro,
pero no por eso ei mas docto.
Si dona hermosa es sens sister, será com
ham que no té esquer. Mujer bella pero
boba, es una flor inodora.
Si donas ans de morir, aparMIal per su-
sufrir. Si das antes de morir, no tt fal~
tara que sufrir.
Si donzella es aplicada , no sempre ho
será casada. Hilandera la lleváis , Vi-
cente, quiera Dios que os aproveche.
Si en ta casa hi entra mòlt bè, mira sem-
pre còm hi ve. i'í tu casa mucho tiene,
mira siempre cómo viene. — Ten lutcien-
da, y mira bien de donde renga.
Si en ta casa hi ha bonansa , no hi será
si fas fermansa. 6'í por alguien haces
fianza, no en tu casa habrá bonanza.
Si en ta casa vols repòs , ni prometías al
qu' es pobre, ni deguias al poderos. A
rico no debas, y á pobre no prometas.
Si estar mal vols á ton pler, ves per mar
ó pren muller. Quieti no tuviere queha-
cer, arme navio ó tome mujer.
Si ets estaca sufrirás , si ets massa feri-
ràs. Cuanrfo ayunque, su fre ; cuando ma-
zo, tunde. {:a nunca alza cabeza.
bleis endinero.—Si bien me quieres, bien Si els pobre, sempre serás pobre. Pobre-
Si fas bè lo que pols fér, á porhs hauràs
te quiiro, no me hables en dinero
Si caminas per mal lloch, créume, passa
poch á poch. Anda con cuidado, en si-
tio quebrado.
Si compras alguna cosa y tú la prensa
fiar, tant si es mala com si es bona.
menester. Haz lo que puedas hacer, y
tendrás de que comer. — Quien tieire boca,
no diga á otro sopla.
Si fas massa confiansa, renyiràs sense lar-
dansa. V. Al amich.próbal primer, etc.
mòlt cara la pagarás. Quien al ^ado Si fortuna no dona talent ni delil, may
compra, muy caro le cuesta.
Si compras res á censal, no 'n pagues
mes de lo que val. Cuando á censo com-
prarás, paga lo justo y no mas.
Si criáis te han de servir, aprén sempre
falta qui 'n tin^a de sobras pel rich. .1
quien ha dinero , la fuerza y talento le
venden muy presto.
Si fuig la diua, may fuig tota sola. Bien
vengas , mal, si vienes solo.
de sufrir, ¿i'l en tu casa viven criados,' no Siga lo que Dèu vulga. A quien Dios st
te faltarán muchos cuidados. I la diere, san Pedro se la bendiga.
Si de aquesta puch sortir, me faré frare Siga poch ó siga res , á lo donal grans
capulxi. .9i de esta escapo y no muero, \ mercès. V. A caball donat. ele.
nunca mas bodas al cielo.— Si Dios díSi gastas mes del que guanyas, vestirás
de tclaranyas. V. Segons lo guanv, etc.
Si hermós es morir per la fé , mòlt trist
es morir d' ambició. El mártir de su fé
jamás fenece, quien lo es por su ambi-
ción dos veces muere.
ser. A tu mujer por lo que valga, no por' Si bo ha dil al son, no ho ha dil al pere-
lo que traiga. • »òs. Lo que se dijo al diligente, no s* di~
esta me eicapa, nunca me cubrirá tal ca-
pa. — Cuando el peligro, álzase el grito.
Si de esta ó aquesta escapo, may pus
V. Si de aquesta puch sortir, etc.
Si del dot de ta muller refias seras gros
SIM
jo á los sordos. i
jSi la dona ho vól , Janot , no t' val fèr lo
borinot. A la mujer mala, poco la apro-
vecha guarda.
Si la dona no estalvia, cap jornal es prou.
Mujer que ahorra, al mar-ido eiigorda.
Si la dona va á sarau, no se quexe si acás
cáu. Si Marina bailó, tome loque halló.
.Si la enveja 's tornas tinya , ¡ quants ti-
nyosos hi hauria ! Si la envidia liña fue-
ra, ¡quede tiñosoi hubiera! — ¿l'i la en-
vidia fuese tina, ¿ qué pez le bastaria?
Si la porquera es mestressa, ¿qui guar-
dara 'Is porchs? Yo dueña y vos donce-
lla, ¿quién barrerála casa?
Sil' árbre gran vinclar voldràs, abans
que '1 vineles lo trencaràs. Los niños de
pequeños, que no hay castigo despuespa-
ra ellos. V. Al enfornar, se l'an los pans
geperuts.
Si 'I cor fòs de cor, no '1 venceria '1 diner.
Sí el coraso7i fuera de acero , »io le ven-
ciera ó nada podria el dinero.
Si '1 guardia juga á carias, ¿qué farán los
altres frares? Cuando el guardián juega
á losnuipes ¿qué harán los demás frailes?
Si '1 necessari 't basta, cami vas de ser
mòlt rich. V. Si vols tenir un tresor, etc.
Si lo pare es musich, lofill es bailador.
Por do salla la cabra, salta la que ma-
ma.— Cabra por viña , tal la madre tal
hija. — De padre cojo, hijo renco.
Si '1 pecar fós virtut, iots fórem sants. Si
el pecar fuera virtud , todos seriamos
santos ó solo habría santos.
Si "Is vells fan de gayters, ¿qué farán jo-
ves solters? Cuando el cojo de amor mue-
re, ¿qué hará quien andarpuede? — Si el
guardián juega á los naipes, ¿qué harán
los demás frailes? (diu negra a la garsa.
Si m' embrulas t' enmascaro. V. Lo corb
Si menjas segons la gana, posarás bona
mitjana. Si quieres cedo engordar, come
con hambre y bebe á vagar.
Si m' es vergonya , no m' es dany. Mas
rale vergüenza en cara, que mancilla en
el corazón.
Si miras ais estaments , tots los veuràs
descontents. Ningún rico en esta vida,
Italia su dicha cumplida.
Si miras tan prim, a mitja edat ja no bi
veuràs. Quien las cosas mucho apura,
no tiene vida segura.
Si mòlts rius y fortunas naixen purs,
pochs conservan ayguas claras en son
curs. Los rios y las fortunas, creciendo
se hacen impuros.
Si mon amo 'm poda de janer y 'm llau-
ra de febrer, vergonya 'm seVá si no li
umplo '1 celler. Poda tardío y siembra
SIR
543
temprano, si errares un año, acertarás
cuatro.
Si no callas lo que fas, si I' dich res,
també ho dirás. Si por tí no hay reser-
vado, para mí no habrá callado.
Si no es avuy, será demá. À'í no es en es-
ta barqueta, será en la que se fleta.
Si no es just á qui ho darás , cért just es
per qui ho darás. Has bien , y no mires
a quién. — La intención antes que el don.
Si no ets bon rahonador, no sias llarch
parlador. El bobo si es callado , por se-
sudo es reputado.
Si no hi hagués arcabotas, no hi hauria
putas. Nú hay ladrón, si?i encubridor.
Si no pots consolar al afligit, no '1 deses-
peris. No amargues el agua, ya que no
has de endulzarla.
Si no póls fér lo que vuUas, fes lo que
pugas. Si no puedes lo que quieres , haz
lo que puedas.
Si nó 's pót dir la veritat, que 'ns tapen
la boca. La verdad aunque amarga, se
traga. (no vól póls, etc.
Si no vóls póls , no vajas á 1' era. V. Qui
Si no vóls que 's sápia la cosa , no la di-
gas. Quien dice su puridad , vende su li-
bertad.— El mejor secreto, es el que que-
da encubierto.
Si no vóls ser criminal , paga á qui déus
son jornal. No ates la boca, al buey que
trilla. — Trabajo reclama tu pago.
Si no vóls ser enganyat, tracta ab or de
! de bon quilat. Con hombre malo, nuncu
buen trato.
Si novóla tenir desfici, á ton fiU dónali
ofici. Por no ver tu sacrificio , á tu hijo
dale oficio. V. Qui té ofici, té benefici.
Si no vóls tenir latichs , oculta las fallas
ais enemichs. Harina abalada , no te la
vea suegra ni cuñada.
Si 'n vols, se diu als malalts. A los muer-
tos se dice si quieren.
Si obras la porla al amich, que 't pene-
dirás te dich. Muchas veces lleva el hom-
bre, á su casa con que llore.
Si per cas ets convidat, menja sols lo
acostumat. Por salud y cortesía, en con-
vite comerás lo que comes cada dia.
Si plou mòlt en mes de agost , no gastes
diners en most. Cuando lloviere en agos-
to, no eches tu dinero en mosto.
Si plou per sant Pere Regalat, plou qua-
ranta dias qu' es probat. Si llueve por
san Pedro Regalado, llueve cuarenta días
de contado.
Si prens dona poderosa , vejas que tinga
filosa. Toma casa y hogar, y mujer que
sepa hilar.
Si resar véus á en Bernat, ¿pensssqu' es
S44
SIT
abveriíat? Mi marido va á la mar,
chirlos mirlos va a buscar.
Si sabs un necessitat, socorre '1 ben aviat.
Al necesitado, dale la mano.
Si segur viurer voldràs, lo téu secret may
dirás. Es señor de su secreto quien lo
ijxtarda, su esclavo será quien lo soltó.
Si se ha perdut la arada, quedan los
bous. Si se pierden los aixillos, aquí que-
dan los dedillos.
Si sempre dius lo que sabs , sàpiga ó no
ais altres greu, si bè sigan veritats, no
dirás tú lo que 's déu. ò'i dices siempre
io que sabes, sepa ó no á los otros mal,
por mas que sea7} verdades , ííí decir se-
rá fatal.
Si 's mor lo vell, sent just , per ben mort
se tinga. El justo murien-do, muere son-
riendo, (gozo es.
S:só mussol, no so so\. Mal de muchos,
Si SÒ sabi, may diré de aquesta ayguano
beuré. V. No digas de aijuesta aygua, etc.
Si I' alabas serás ruch, si V amagas l'arás
cluch. Quien no se alaba, de ruin se
muere.— Fray Modesto, nunca llegó á
prior. — Lo tapado es olvidado.
Si talent relé y bellesa atrau , lo cor es
mes fort qu' un clau. La belleza atrae,
el talento retiene, el corazón sostieiie.
Si la muller té bon cap , tú passaràs per
tot cap. A quien su mujer le ayuda , ca-
mino va de fortuna.
Si te avesas a mentir , no t' creuran gay-
re. V. Lo mentider no es cregut, etc."
Si téns á algú agraviai, no vajas may des-
cuydat. Quien siembra abrojos, no ande
descalzo. V. Qui té enemichs, no dorm.
Si téns béns serás senyor, si los perts un
mal pastor. Poderoso caballero , es don
dinero. V. Diners fan aMiy . etc.
Si téns casas a lloguer, may" te faltará que
iht. La casa alquilada, á su amo lellama.
Si téns de donar, dóna aviat. Qui'm da
luego, da dos veces.
Si téns de péndrer bon consell, prénlo
de dona y varó, d' ella d' instint sera y
bó, per reflexió sera '1 d' ell. Consejo
de varón, serálo por reflexión : consejo
de mujer, por iristinto debe ser.
Si téns de péndrer consell, prénlo sempre
de home vell. Del viejo el consejo.
Si téns la cua de palla, no poses foch á la
falla. \. Qui té la cua de palla, etc.
Si téns la porta tancada, tindràs la testa
guardada. V. .A portas tancadas, etc.
Si téns mòlts diners, faràs tol alió que tú
voldràs. Quien tiene argén, tiene todo
bien.— Quien tiene dineros, pinta pande-
ros.— El dinero no tiene 0]iinio7).
Si téns pa sech , leste sopas; si no téns
SIV
I pa, ningú l' en donará. .-1 son depártan-
les, busca que meriendes.
Si tens un ardit per vil, may arribaràs á
mil. Quien hace la miaja vil, nunca las
llega á mil.
Si térras téns prop de riu, no bi deixes
de fèr plantiu. Cerca de rio tu planlio.
Si 't fá ó si téns mal de cap, únial lo cul
ab oli. A Marina le duele el tobillo, y sa-
nante el colodrillo.
Si ton bé es amenassal, si no '1 tot trau
la mitat. Del agua vertida, algunacogida.
Si ton judici es cabal, may dirás que '1
negre es blanch. Es perder tiempo y di-
nero, querer blanco lo prieto.
Si ton pare es pobre y vell , no sufrirás
mostria la pell. V. Si a los pares Iradas
be, viuràs mòlt, etc.
Si ton suor se ba de tornar aygua, no va-
llas suar. Agua que la sed íío apagan
quédese en la charca.
Si tothom los honrat , no hi hauria cap
solda!. Si unos á otros os amáis, Itacecf
lo que queráis.
'si traballas menjaràs, y sino dejunaràs.
¡ Barba pone mesa , que no pierna tiesa.
¡ V. Qui traballa menja, etc.
Si trencas las ralions malas, ab los àn-
gels ja t' igualas. Quien apaga la discor-
dia, prez adquiere y mucha gloria.
Si tú ets rich y téns mòlts hens, no va-
llas fiar del bon temps. Riqueza y ale-
gria, flor de un dia.
Si 't vols riurer del contrari , ten de la
part lo notari. V. Al notari bó ó dolent,
procura '1 tenir content.
Si un hipócrita no escandalisa, sa con-
versió no edifica. £7 hipócrita no escan-
daliza, pero su conversión no edifica.
Si voldràs amich algú , no sia mes rich
que tú. El bueii amigo, ?it mas ni menos
rico. — Buen amigo si es tu igual.
Si voldràs bé acertar, al carrer l' has de
casar. V. Si vóls esser ben casat, etc.
Si vóls adquirir, no sigas mesquí. £/ muy
guardoso, siemjjre roiioso.
Si vóls ben casar las filias, no las fassas
may pubillas. Riqueza acumulada, en-
gendra el orgullo.— El amor del padre á
sus hijas lo reparte.
Si vóls bona company ía . ves ab gent de
ta valia. Y. Companyia per honor, etc.
Si vóls bon company, ni mes sabi ni mes
guany. Xo se puede igualar, sino ruin
con su par.\. Si voldràs amich algú, etc.
Si vóls bon esplet , en terra nova fes pu-
ret. Are mi buey por lo holgado, y el tu-
yo por lo alabado.
Si vols enganyar al marxant , pósali la
ganancia per davant. La codicia rompe
TAL
el naco. — El codicioso y el tramposo,
presto se conciertan.
Si vóls esser ben casat, casat en ó pel ve-
hinat, Al hijo de tu vecina, quilate el
moco , y cásale con tu hija.— Al hijo de
tu vecino mételo encasa, y dale vestido.
Si vóls lograr bon profit, poshi mans, ca-
mas y pít. Mensajero frió, tarda mucho
y llega vacio.
Ht vóls mula sense vici, ves á peu. Quien
quisiere espada sin vuelta, ande sin ella.
—Quien quisiere mula sin tacha, ándese
á pié. — Don Perfecto lleva el nombre.
Si vóls que 't dure, fes que H sue. El que
bien adquiere, posee largamente.— Lo que
mucho vale , mucho cuesta. — Hijos sin
dolor, madre sin amor.
Si vóls que 't seguesca '1 ca, lirali pa.
¿Quieres que te siga el can? Dale pan.
Si vóls ser apreciat, has de fèrte desitjat.
Vienes á deseo, huélesnie á poleo. — Date
á deseo y olerás á poleo.
Si vóls ser bon senyor, casat ab dona
igual ó menor. V. Qui 's casa per inte-
rés, mosso de sa muller es.
Si vóls ser ó estar ben servit, feste tú
mateix lo Hit. Si quieres ser bien servi-
do, sírvete tú mismo.
Si vóls ser Papa, pósalho al cap ó á la tes-
ta. El que ha de ser bachiller, menester
ha de aprender. — Querer es poder.
Si vóls tenir enemichs , deixa diners als
amichs. Hombre que presta, sus barbas
mesa. V. Deixa diners als amichs, etc.
Si vóls tenir mòlt, guarda lo poch. Gra-
no á grano allega para tu año.
Si vóls tenir un tresor, 1' estalvi val més
que r or. Es la economia un tesoro, que
vale mas que el oro.
Si vóls un moltó, demana un bacó. Pedir
sobrado, por salir con lo mediado.
Si vóls viurer sa , feste luego anciá. >S'¡
quieres vivir sano, hazte viejo temprano.
S«ibre fonaments se fá la casa. Sobre un
huevo pone la gallina. (de pare, etc.
Sobre pare no ni ha compare. V. Amor
TAL
545
Sogra y nora, una riu y 1' altra plora.
Suegra y n uera, arcaduces son de alberca.
Sois qui té diners á guany , s' alegra si
lii ha mal any. Quien tiene ganado, no
desea mal año.
Somera que té polli , no va may dreta
al moll. Asna con pollino no va derecha
al molino.
Souiiava 1' cego que veya, y somiava 'I
que creya. Soñaba el ciego que veia, y
soñaba lo que queria.
Soni mòlt lluny d' ahont anem. Horro
Mahoma, y diez años por servir.
Son figas d' altre paner. Esa es harina de
otro costal.
S«in mòlts los que aconsellan , y pochs
los que acertan. Son muchos los que
aconsejan, y pocos los que aciertan.
Sonrís de filis y de dona hermosa, en
gran perill posan la bossa. Sonrisas de
mujer é liijo querido , son si7i quererlo,
lágrimas del bolsillo.
Sopa poch y viuràs mòlt. Come poco y
cena mas, duírme en alto y vivirás. — Co-
me poco, cena mas y dormiiás.—Mas
vale un no cena, que cien Avicenas. —
Mas mató la cena, que sanó Avicena. V.
Qui sopa massa, etc.
Sopas ab vino emborratxan, pero es-
calfan. Sopa en vino no emborracha, pe-
ro agacha.
Sort y olivas ó mollas ó cap , ó cap ó á
estivas. Fortunay aceituna, aveces mu-
clias y á veces ninguna.
Sostenir la hipocressia , costa mes que
ser virtuós. Mas penoso es engañar, que
seguir á la verdad.
Sóu bó d' or, se torna malla en butxaca
foradada. Bolsa que mucho clama, pro7i-
to acaba.
Sovint 1' hipócrita 't renya, y ell fá lo
que no 't ensenya. Ea sus, y traga el
avestruz. V. No 't fies del exterior, etc.
Siist, pesar y disgust, passarlo prompte.
Las pildoras se toman , se degluten , no
se mascan.
T.
Tabaco, joch y vi, ab lassa distrauben,
sens ella un veri. Infeliz será el hombre
muy dado á tabaco, Baco y taco.
Taberna que té bon vi, ventura té prop
de si. V. Vi bo no necessita pregó.
Tal es la falsedat é inconstancia de la
sort, que avuy tenim enveja del qui de-
mà compadeixem. — Tales la inconstan-
cia y falsedad de la fortuna, que hoy en-
cic. CAT. CAST.
vidiamos al que mañana compadecemos.
Tai farás, tal trobaràs, ó tal com farás,
tú trobaràs. Hijo eres, padre serás, cual
lucieres, tal habrás. — Haces mal, espera
otro tal. — Cual hicieres , tal habrás.
Tallar corretjas de cuyro estrany, se ta-
llan ampies. No da pena segar en mies
ajena.— En cuerpo ajeno no duelen palos.
TaMó tai-lera, taa bo es Pere com Be-
35
346
TAN
renguera. Tan buevo es Pedro, como su
amo ó compañero, (no té, res no pert.
Tal m' esticn, com m' eslava. V. (¿ui res
"Tal n' escup, que 'n menjaria. V. >'o 'n
vull, no 'n vull. donáumen un bon tros.
També mor lo rey y 1' papa, com aquell
que no le capa.— Muere el rey y muere
el papa, y muere quien no tiene capa. —
La viuerte con pies iguales, mide la casa
pajiza y los palacios reales.
Tan bó es en Pere com en Berenguera,
com qui li va darrera. Tan bueno es Pe-
dro, como su compañero.
Tan mal es passar , com no arribar. Tan
malo es pasar, como no llegar.
Tan pobre vé á ser 1' home, que dema-
na carilat. La hormiga no mendiga.
Tan prima té la pell lo jove com lo
vell. V. Déu de iota pedra fa paret.
Tanta culpa té 'I que mata la cabra,
com lo qui li tè la garra. Hádenles y
consencientes, merecen pena igual.
Tantarantena, lot lo que tincb porto
á la esquena. Kada m'b amohina, todo
lo que tengo llevo encima.
Tantas horas, tants remeys. De hora á
hora Dios mejora.— Veinte y cuatro ho-
ras tiene el dia . y Dios las puede mejo-
rar.— Después de la tempestad, sale el
sol, y rieve la sere7udad.
Tantacü vegadas va '1 canter á la fonl
que 's trenca ò que al últim hi deixa '1
coll. Tantas reces va el cántaro á la
fuente, que alauna se quiebra. — Canta-
rillo que 7nucnas reces va á la fuente, ó
deja el asa ó la frente.
Tant com ne plou 'I vent n' aixuga. Co-
mido por serrido. — Dia y vilo.
Tant corre un com cent. Tanto corre
wíio como ciento.
Tant donarás á Pere, que 1' hi hauràs d'
anar darrera. Tanto le darás, que pobre
quedarás.— Da, ten y harás bien.
Tant es sallar com correr. La mismo es
á cuestas, ave al hombro.
Tant grata la Hebra, que mal jau. Mu-
chas veces el que escarba, lo que no quer-
ría ó quiere halla. — £/ que abre la hoya
en ella caerá.
Tant lo punxan al bou , que á la derre-
ría 's mou. Autjque manso tu sabueso,
no le muerdas en el bezo. — Cada pajari-
to, tieyíe su higadito.
Vant mes pel mon valdrás, quant més
tindràs ó mes sabrás. Tanto vales, cuan-
to tienes ó cuanto sabes.
Tant papat, tant servit. Comido por ser-
vido.—Dia y rilo.
Tant per taiit lo que s' ha de gastar, a-
profita las micas y no ho donias al gat.
TEN
Lo que has de dar al rato, no dárselo at
galo. — De lo perdido sacar partido.
Tant profit te fassa, com los perdigons
á las guatllas. A lasque sabes mueras, y
sabia hacer saetas.
Tant prop tinch las denls, que no'm re-
cordo delsparents,òde amichs ni depa-
reuls. — Primero ó antes son mis dientes,
que mis parien tes. —Mas cerca están mis
dientes, que mis parientes. — 3Ias cerca
está de las carnes lacamisa que el jubón.
— Primero es la camisa, que el sayo. —
En tal año nací, que quiero nías por mi
que por ti.
Tant put un all, com cent cabessas. Pre-
so por mil, preso por mil y quinientos.
— Preso por tino, preso por ciento.
Tantíi caps, tanls barrets. Cada gorrión
con su espigón. — Los hijos de Marisa-
bidilla, cada uno con su escudilla,
Tant s' hi ha volgut mirar, que al últim
ho ha cagat. Tanto entorno, que tras-^
tornó. — Los eaUremos se tocan.
Tant sols lo desafinat, ab lo fort admet
combat. Quien al cielo escupe, en la cara
le cae. — Quien roe la lima, roido queda.
Tant s' umple la mesura, que per ella
mateixa 's rau. Apretar hasta que salte
la cuerda. \. Tant y lant se vól estirar.
Tant y tant se vól estirar la corda, que
vé qiie 's trenca, ó tant tirarás la corda
que 's trencarà. Tanto pica la pega en
la raíz del toriisco, hasta que quebran-
ta el pico. — Arco siempre armado, ó flo-
jo ó quebrado.
Te aconsella la experiencia, que ab mòlts
homens no hajes paria ni avinensa.
De hombre malvado huye su lado.
Temps de repós, temps de obrar: quant
hauràs lemps, no 'I deixes anar. farfo
f Oía en su tiempo ; tiempo perdido, no
es recobrado.
Temps val mes que or, no llensis may
tal tresor. Es el tiempo vn tesoro tnos
preciado que el oro. — Tiempo, como el
dinero, bien empleado te quiero.
Ten compte ab lo que farás, de apre-
nents no't fiarás. Cuida bien lo que ha-
ces, no te fies de rapaces. {pozo.
Tenir goig sens alegria. El gozo en et
Tenir mòlt orgull per haver sort, es un
orgull de tanoch. ¿o que t» toca por
suerte, no lo tengas por fuerte.
Tenirne una en lo pap y una altra en
lo sach. Decir uno y pensar otro.
Tenir poch orgull de fèr bè. es proba
que costum s' en tè. Quien ha por cos—
tun^bre hacer bien , »io recuerda cuándo
ni á quién.
Tenir renda y no gastar , es modo cert
TOR
de guanyar. V. Renda G;ran es 1' estalvi.
Tenir tania bondat, com las cabras lla-
na. Pedro ¿cuándo serás bueno? Cuando
¡as ranas tengan pelo.
Tereiaiías y quartanas no Tan tocar
las campanas. Por tercianas y cuarta-
nas no doblan las campanas.
Terra abo ni vas, farás lo que veuràs.
Vé do vas, como vieres asi haz.
Terra á que vas, usansa que trobas. A
donde fueres haz lo que vieres. — En cada
tierra su uto, y en cada casa su costum-
bre. V. Terra ahont vas, faras, etc.
Terra negra fá bon blat, terra blanca '1
fá migrat. La tierranueva ó negra, buen
pan lleva.
Tindràs sempre bon delit, si templas
ton apetit. Hombre que en el comer va
sin freno, verásle siempre lerdo ó enso-
ñado como borrico de yesero.
Tindráí» la boca v cor tancat , quant lo
neci es porfial. ïú con tu heno , y yo
con mi grafio bueno.
Tindrá una dona de edal, per tot mèrit
la bondat. La mujer, si llega á andaría,
la bondad tendrá por gala.
Tíngate per ben alabada la dona de qui
no 'n parlan. La mujer mas alabada, es
la que es mas olvidada.
Tingas sempre per ben ceri que, qui
mòlt te paría d' una cosa, mòlt poch la
coneix ó hi está fet. Al primer trope-
zón, mayores los ayes son.
Tingaí* sempre per deport, pensar que
vas á la mort. Ñi en buena ni en mala
suerte, olvides jamás la muerte.
Tira per lira, avans un Ueó que un mar-
ra. Tirano por tirano , a7ites el león que
el marrano.
Tirar la pedra y amagar la ma, aixó ho
fá lol villa. Tirar la piedra y esconder
la mano, obra es de villano.
Tira tú , y tiraré jo. Yo duro y vos duro,
¿quién llevará lo maduro ?
Titol sens mèrit abans que honor es
descrèdit. rííw/oprMíarfo, es titulo vano.
Tocantli un punt que no sab, lo igno-
rant mostra lo cap. Al bobo múdale el
juego y quédase lelo.
Tocar a lemps després que ha caygul la
pedregada ó quant la pedra es caygu-
da. V. Quant lou mort, lo combregaren.
Ton companyó 't farà ó mes mal ó mi-
llor. Poca miel hace amargei mucha
miel. — Dime con quién vas y diréíe quién
eres. — Un ejemplo vale un discurso.
Toqueu á festa que 1' ase es mort. Ale-
grías, albarderos, que se quema el bálago.
V. Albricias, pare, que '1 bisbe, etc
TOT
S47
los homes sabis , ó tornar favor per a-
gravi, es consell de home sabi. Dando
gracias por agravios, negocian los hom-
bres sabios.
Tota cosa feta depressa, es cosa malfe-
ta. Quien echa agua en la garrafa de
golpe, mas derrama q ue ella coge.
Tof animal sab deixar lo lloch ahont no
pót campar. Quien tiene tienda y no ven-
de, necio es si la sostiene.
Tota píndola dorada, té I' amargura a-
magada. V. Pmdolas amargas, etc.
Tot ase mohi, ó mòlt dolent ó mòlt fl. V.
Ase mohi, ó mòlt dolent, etc.
To(a.>« las moscas tenen los, y 'Is mos-
quits prenen tabaco. V. Tots los gats
tenen tos, menos lo méu, ele.
Totais las pagas no cáuben per san Joan.
algunas ne cauhen per Nadal ó per en-
tre any. No hay plazo que no se cumpla
ni deuda que 7io se pague. — Alguri dia
vendrás y me la pagarás. — A todo puer-
co le llega su san Martin.
Tota.»» las pendencias malas, solen ce-
mensar per poch, y antes de ser acaba-
das son ardentas com lo foch. V. Diu-
hen las donas del Born, etc.
Tot bé que no ve de Déu , se fon com se
fon la neu. Quien bien te ¡lará, ó se te
irá ó se te morirá. — Bien muy querido
pronto es perdido. (la yerra.
Tot bon caball ensopega. El mas diestro
Tot déu cedir devanl 1' honor. El nom-
bre sobre el hombre.
Tot es bó lo que la olla cou. V. Qui no
menja merda no esta gras.
Tot es comensar á trencar lo glas. El co-
mer y el rascar, todo es empezar.
Tot es estarhi fel. Tras diez dias de ayun-
que de herrero, duerme al son el perro.
Tot es hu haver menjat ó estar dejú. V.
Lo fart no coneix al dejú.
Tot es hu portar banyas ó ferne du. Mas
vale con mal asno contender, que leña á
cuestas traer.
Tot fá servey una vegada á I' any. Las
migajas del fárdela las veces saben bien.
— Por viejo que sea el barco pasa una vez
el vado, {el mazo, que yo llevo el cazo.
T«»thoiu arreu porta sa creu. Llevad vos
Totboui busca feyna de son ofici . Van
á misa los zapateros y ruegan á Dios
muera7i carneros.
Tothom castiga la mala muller, menos
lo qui la té. Justicia, mas no por mi
casa.X. Véurer una palla en los ulls, ele.
Tot home que vól mentir, gran memoria
ha de lenir. V. L' home que vól men-
tir, gran memoria , etc.
Tornant favors per agravis, negocian 'Tothom hi es perdi. Primero yo, des-
548
TOT
pues yo, y siempre yo. V. Lo primer es
ma persona, etc.
Tothoiu ne té una , menos jo que 'n
tinch duas. Cada uno tiene su falta.— Ca-
da pajarito tiene su higaditoó cada hor-
miga tiene su ira.
Tothom se mostra amich de la creu. V.
Per la creu tothom hi véu.
Totlioiii lè mals, y cada hu se sent dels
seus. £?! cada rusa cuecen habas , y en
la mia á calderadas.
Tothuní vól la justicia, pero no per ca-
sa seva. Justicia, pero no por mi casa.
Tot ho vens la forsa ó temps. El hacha
al roble agacha.
Tot ho vól, sach y peras. Abad de zar-
zuela, comisteis la olla, pedís la cazuela.
Tot lo barato es car. Quien se viste de
mal paño, dos veces se viste al año.
Tot lo hó costa mòlt. Nunca mucho cos-
tó poco. — Lo que mucho vale, mucho
cuesta.— No hacérsela boda de horros,
sino de buenos ducados redondos ó de
buenos bollos redolidos.
Tot lo privat es desitjat, ó cosa privada
es desitjada. V. La privació es causa
del apetit. {Dios, enmienda no tiene.
Tot lo que Dèu fá. ben fet está. Obra de
Tot lo que veig endevino. Lo que con el
ojo veo, con el dedo lo adivino.
Tot lo aue véu endevina. V. Lo miracle
de Mahoma, etc.
Tot mal voler \ tot odi , al qui '1 tè, ne
fá mal propi. Quien odia al prójimo, se
odia á si propio.
Tot monjo ó tot canonge. Ó bien monje,
ó bien calonje ó canonje.
Tot noy mira ans de parlar, 1' home par-
la ans de observar. El niño observa an-
tes de hablar, habla el hombre .sin ob-
servar. I
Tot pecat no comes, nos sembla mes
gros. En cuerpo ajeno, el defecto es masl
negro. {ne su redención.]
Tot pecat lè redempció. Todo pecado tie-\
Tot peresós patirà de enuig. Perezoso,'
tu enemigo, siempre será el fastidio.
Tots los discursos d' un home, no valen
un sentiment de dona. Nunca un hom-
bre nos dirá, ¡o que mujer sentirá.
Tots los extrems son viciosos. Coge el pe-
rejil, pero no de raiz.
Tots los gats tenen tos, menos lo mèu
que té catarro. Hasta los gatos ó esca-
rabajos tienen los ó romadizo. — Hasta
los gatos quieren zapatos.
Tot.«» los mes fins perfums , no borrarán
ja may del bressol los fums. í.7 perfu-
me del tonel, dura hasta la vejez.
Tots los principis son dificultosos. La
TUP
viña y el potro, críela otro.
T4»ts son uns los autors y los adjunts.
Puta la madre, puta la hija, puta la
manta que las cobija.
Tot té en lo mon sa cara lletja. Anverso
y reverso , asi en lo próspero como en lo
adverso.
Tot tè lo sèu contrari. Al alcornoque no
hay palo que le loque, sino la encina que
le quiebra la costilla. (ren las cosas.
Tot te ó vól són principi. Principio quie-
Totvicies un precipici. Todo vicio es
precipicio. {para blanca ser.
Tot vól son traban. Algo hemos de hacer
Tot vól irassa. V. L' as de oros, etc.
Traballa ab fi bó, y té donará honor.
Trabajo honroso , siempre es honrado.
Traballar pera valer y sufrir pera sa-
ber. Trabajar para valeí- y sufrir para
saber. — El que está en la aceña muele,
que no el que va y viene.
Traball dóna llibertat ; sempre que pu-
guias ser amo, no vullas may ser criat.
Conquista tu libertad , y esta la habrás
con ahorros y laboriosidad.
Traball fètsèns estalviar, no 't fará may
prosperar. V. Si vóls tenir un tresor, etc.
Traballs ab pa fan de bon passar. Los
duelos con pan son menos.
Traa de casa lo minyó, abans no 'l fassa
falló. De tu casa saca el mozo, si no
quieres te dé enojo.
Traulio del cor v posaubo á la pena,
tol queda á 1' entena. Que vais abajo,
que vais arriba, acá queda quien no tras-
quila, {carne de aquí y degüéllame allí.
Traunie de aqui, y després malam. Sá-
Tráiirer un sant del altar . pera posar-
nehi un altre. V. Desparar un altar, etc.
Tráurer y no posar, poch a poch se vé
á acabar,'ó tira la bossa a rodar. Quien
no mete y saca, poro halla. \. Qui 'n Iráu
y no n' hi met, etc.
Tres cosas fan al home medrar, ciencia,
mar y casa real. Tres cosas hacen al
hombre medrar, ciencia, mar y casa real.
Tres filias y la mare ¡ pobre pare ! Tres
hijas y una madre, cuatro diablos par it
el padre.
Tres quintars fan dotse arrobas ; comp-
tes vells barallas novas. V. Comptes
vells. etc. (cho afirma, ese niega.
Tres voltas si , volen dir no. Quien mu-
Tri.oita cosa es ser jutjat, per un homc
infatual. Métanme cuerdos, y no me
den vida necios.
Tú passaràs per lo méu cami, ó tú vin-
dràs á bordo a menjar galeta. Arrieros
somos, y en el camino nos encontrare-
mos.
UNA
UND
349
U.
íClls hi ha, que de llaganyas s' enamo-
ran. Ojos hay que de lagañas se enamo-
ran ó se prendan ó se pagan. — Para el
amor, no hay cosa fea.— Quien feo ama,
hermoso le parece.
Ulls que no veuhen, cor que no dol. Ojos
que no ven, corazón no quiebran.
MJlls y cor son de dona '1 ressort. Ojos y
corazón, de la mujer son razón.
Unipleiu la panxa y digasme moro. V.
Afarlam bè, etc. " (altra al sach.
•Jmplir lo pap y '1 sach. V. Una al pap y
lina al clau y cent á la ferradura. Dar
una en el clavo, y ciento en la herradura.
Clia al pap y altra al sach. Una en el pa-
po y otra en el saco.
Una altra empenta, y ja hi som. Con otro
ea, llegaremos á la aldea.
Una anima sola no canta ni plora. Una
ánima sola, ni canta ni llora.
Un abisme es cor de mare, ahont sempre
en ell hi há '1 perdó. De u7ia madre el co-
razón, es un abismo profundo , en cuyo
fondo hay el perdón. {Buena cara dote es.
Una bona cara , sempre es un bon dot.
Una bona protecció , pòt mes que gran
rahó.^ Quie7\ á buen árbol se arrima,
buena sombra le cobija.
Una bossa solament tè la casa que hi ha
argent. En la casa que hay dinero, debe
haber solo un cajero.
Una cosa es cremar, y altra cosa donar
ventosas. Basta esquilar sin desollar.
Una dona escandalosa , es pitjorquela
rabosa. No hay peor cosa, que la mujer
escandalosa.
Una dona hermosa agrada ais ulls; una
dona bona agrada al cor; la primera es
una joya, la segona es un tresor. .Mujer
bella agrada al ojo, la que es buena al
corazón ; esta siempre es un tesoro, aque-
lla del arte un don.
Una dona 'm digué al Born , per la boca
escalfo 'I forn. V. Diuhen las donas del
Born, etc. (sa. V. L'na al clau, etc.
Una en lo mall y una altra en la enclu-
Una falta confesada, queda ja mitj per-
donada. Error confesado queda medio
perdonado.
Una flor no fá esliu, ni duas primavera.
Utm golondrina no hace verano.
Un aglá fá un roure. Una bellota encier-
ra un roble. {ce verter un vaso.
Una gota fá vessar un got. Una gota ha-
Un alsa la cassa y altre la mata. Uno le-
vanta la caza, y otro la mata.
Una mica, al cor se fica. Mas tale algo.,
que nada. — A'o en lo grande ni pequeño,
busques precio. (fá estiu, etc.
Una oroneta, no fá estiu. V. L'na flor no
Una paraula dita á temps, val més que
després duas. Es mejor una palabra á
tiempo, que no después dos.
Una pendencia ben renyida, n' escusa
mollas altras. Riña ó cuestión depor san
Juan, paz para todo el año.
Una pesseta columnaria. no es bona pe-
ra tots. Dos amigos de ima bolsa, el uno
carita y el otro llora.
Una pregunta, mereix una resposta. Cual
pregunta harás, tal respuesta habrás. —
Quien dice lo que quiere, oye lo que no
quiere. — Quien pregunta lo que no debe-
rla, oye lo que no querría.
Una sogra que feren de sucre, encara M
cap del nas li amargava.. Suegra, ni aun
de azúcar es buena.
Una vegada á la vida, y aquesta mal ei-
xida. Una en el año, y esa en tu daño.
Un avisat val per dos. Hombre prevenido,
vale por dos. V. Home previngui, val
per dos. (amor, sigue la ley del rigor.
Un bastó tort, fá anar dret. A la ley del
Un boig ne fá cent. Un loco ó cada, loco
hace ciento.
Un bon cátala , 't fará d' una pedra un
pa. El catalán, hace de la piedra pan.
Un bon consell , búseal al práctica ó al
home vell. Machacadores quiero, y no
doctores de machacar hierro.
Un bon consell, val mòlts diners. Man
valen buenos cornejos, que muchos talegos
Un bon dinar, fá de bon esperar. Hambre
que espera hartura, no es hambre dura.
Un bon exemple may es perdut. Ogaño
como antaño, por donde va el pastor va
el rebaño.y. Ton companyó 't fará, etc.
Un cap de neci, es caixa de correu ; tot
ho reb, res se queda y ho envia a lot
arreu. Cabeza sin seso, buzón de correo,
todo lo admito y nada veo. [otro.
Un clau ne trau un altre. Un clavo saca
Un cop de destral, no fa cáurer un rou-
re. C'n solo golpe no derriba un roble.
Un cor y un cami segueix lo sabi. Atien-
de el sabio al corazón, y sigue el camino.
Un desorde porta un orde. El mucho de-
sorden trae mucho orden. (cans, etc.
Un diable coneix 1' altre. V. Cans al»
Un dia y altre dia, tot ho destria. Un dia
tras otro dia; no hay mejor martillo ni
mejor lima.
o50
VAJ
In diner de mal, cincb soas de empla^
tre. A picada dt motf-a, fAeza o jiierna
d* idbana. — Al deliíyido, poco nuil y
bien atado ó hien 'quejado. — Picóme una
araña y atémt una H'itjwna. — El mal de
doña Jacinta, poco mal y mwJta cinta.
l'n dioer perqué cante, y un diner per-
qué calJe. ñuegot porque cante, ruego»
¡jorque calle, lan avuy en lo mon, ele.
Cn duro e» un bon company. V. Diners
C'n enemicb ocupa mes puesto en no&tre
cap. que un amich en nostre cor. Olti~
dant jtutde el amújo, '/u* ri/j el er^ernujo.
In engany fan al prudent, pero dos ai
innocent. Una tez al jrrudenU erujafta-
rat, -¡tero al 'jue en xn/jcente mw;l•iat rruu.
Vnti\aM de gal, y cara de beat. Palaf/rai
di ianto y uña» de gato. — Uña* de galo
y cara ó hoMto de heai/j.
Cn infern té de trobar, qui ab soltera
que no 'i casa o ab dona lleija ha d' es-
tar. HorrihU infierno fia de ftallar, ouien
con vÁVera olcidada o mujer fea fui de
habitar. írwt lo que ko-y podrán-
Mln ja i»T>tta , sempre es tart. pronto ha-
l'n mort a la primeria , gasta mes dioers
que en vida. Al cabo del año, mat come
el muerto '/u« el >,ano.
V.°n neci Mïmblara orat, si ab sàbís vol
alternar. A la luz del dia, no alumbra
la bujia. 'un/j.
Ca no es ningún. Crio y rúnguruj, tod'j et
Cb ou y encara covat ó mal covat, i'n
hixer.oy ete huero.
V.'n pare pera cent filis, y no c«nt filis
pera un pare, ün fjtj/lre fxira, cieri htjo$,
y no cierc kijot para un padre.
Cn pecat uue te sa excu»a. prompte es
íet. Pecado qae txeru excuta, etie te uta.
Mjm paaat y molts avisats. V. Qui á uo
eattiga á ceat avisa.
Cn poreb grM, oe porta un altre al eos.
V. Mes *;ága un íh»u, et«.
l.n previDgut, val per dos. V. Home pre*
vingut, val per dos.
€.n que robava y dos que hi consentían.
V. Cans ab cañs, oo '» mo»se;;an.
l'a reocK^ c>er amarcb que sia, sempre es
r^mey. Arri/irga et la quiria, pero et al
';^jJtjo fMdv.via. I
VAJ
l'B Ȏr aislat, ja may es perfet; viurer
sens altres, es viurer incomplert. L'n
tir aitlado no llega á perfecto; vitir re~
tirado et titir iTfyjmpleto.
Vn» manan y altres menan. Unot tan y
I otrot iiguen.
Cn» per sas culpas los inflan las gaitas,
al tres esca rmen lan en lo cap deis al tres.
I En tu caía y en la ajena, hallará* quien
acierta, y quien también yerra.
I t.'n« prenen lo traball , y altres tiran le
^ protit. i'no levanta la caza y otro la
' mata. — L'rt/jt tienen la farruj. y olrot car-
dan la Lana.
; In talent molt pobre, es sal>er trobar las
faltas d' altri. V. \ittiTtt una palla en
losulls,etc.
l.nt« '1 carro qui voi que be rodia. Un-
te el carro, quien quitiete rodarh. {veo.
Vn te, vol un do. N . Qui pren . son cor
, l'n tonto no es bon manant, /úen rríerca
á quien no le diceri hombre betlia.
l'B tonto que esta d' un fals honor pa-
gat, es fx*m un mal llibre que le 'i lall
daurat. Et urt necio decoreulo, com/j un
mal libro dorado.
Cn tonto sempre campa. La Protidencia
¡ tupie al necuj la ctericia.
la tonto y un avispat solen fer lliga, ¿i-
! ga el plo'rruo con el hierro, que rúi duro
\ con acero.
l'n tot sol no j>ot (er lo que mòlts bi s«n
menester. I, no y niriguno , todc/ et uno.
i Ca ull al camp ó al hort y altre á la vi-
nya. V. 1,'n ull al gat y 1' altre al plat.
L'null al gat, y I' altre al plat. Un ojo á
la tarteñ y otro á ía ^aía. — Un ojo á
una 'yjta y otro á otra.
l'a vestit apedassat, n' estalvia un de
nou. /x/ que atu/rrarát, eto fi/tLllarát.
jl'a vestit ne tinch en Fransa, y aqui 'm
moro de fret. üuen jubón me tenyo en
i Fr<uu:ia; mi jjodre te llama ítogaza, y
yc< me muero de hambre.
¡i;«MM'no vulias ab travdor, ni (M>ntrae-
I tar ab ton senyor. A't ««ar con el trai-
dor, ni tratar iMn tu tefior.
l'tíl sigas, que no fallara qui t vulga.
I Ulilterát, amigot tendrát.
V,
Taca y moltó, olla de senyor. Foca y car-
nerol oU/i 4*.catjallero.
Vacanaaa4« v pelegrí, pafrsa 'I t<:mps
per lo cami. V^ L' ofici oel burgès, etc.
'«ajaj« calent y riga la gent. Ar¿d*yo
caliente y ríate la gente. — Aride yo í mt
gutto, fiortzca 6 no raz'/natjU y jutlo.
— HuéCime á mi la boUa, y htédale 4 tí
la boea.
Yajaa las verdai per la» miad u ras. To-
TAL
y/in la* iunvt p«r ó eimta»maámra3t.—\
Ptsar rorhvra por Kervuiíearm, — Fáy*-]
íe t/i comido por Uj tervidc.
Yaler. .'taber y rahó. p«íro eneara nuís
la pritercio. Tínfuri í« <f« Dioit. hijo.>
qun fi tiher po»:o ?« ra/e.
Yal m«5» arribar a iumps qíie »aear un
any. ra¿« ítum lUr/ir i Uumpo qve rr,n-
dar nn ario. ca^tane. q'ui aonutartií.
Tal mes fasar3<í. qae «rreTnár-H». Jí-m r.j/»
Tal HUÍS canrer en ZT»r.\a que 4er zra-
ció«. JfíM i;a¿« caer en graeui. q-rie i«r'
qracwim. rale çrevrki, que ir á rtrln.'i
Tal BU» erénrer, qae aaar á vénrer. Jf^x?
Tal mes deixame ■■ gna tnH , abaas
de pérdrerbo toe Awn^tig te f/rundienm
iwr ía eapc», Awye. ftw fiwN Awjfe vutapa.
Tal aé» Vea ajwiar, me aáit mati-<
■eíar.Jfa»tafe<íyHieaifcQ»«y«¿ar í^
^tUtfW M4KM9 ^9^^V9fBÍ»
Tal aés iileaf f<a>gaf, ^ae bó pera eo-
■éixer. JR^sr « • «m« vale lo «má» es-
iiacíé«, ^me I» fmemopar eamaeer.
Tal ■«» eañfr 4*^ Mr». Jbs tate ma-
9m fme fmeha. — Mea tmíe aeM qne
fmersm ie of/MÍ.—D«mée «o tafea ea-
Vai IMS CBveja ^^ pwlal. FaX; latu
Bva 4iie dJaefs. CoSrs /Snaa f
Tal Bes pa anat ab amor. qae-gaWaa»
ak lanar. T. Mea val pa aizal^»-
■MT, ete. (hireml/io.
Tal Bes padíg» ^oe ferat. £Z (m«o mini-
Tal aès Mcftv «P^ ■• re». Mi» zale algol
que ita£». '
Tal mea p«eii tcM , «pie forsa de rems.
Mas v/ite palma ée «na, que remo en 7/3-;
¿«771. — Lo qite nogmaia, e»ta bmata. j
Tal mes ^er aaceU ét toaek, qae de ^a-
bia. V. Mes val senarf tlte IwBcfc. etc.
Tal mes ser cap de flxis, qne ena de ares-'
tnis. V. Mes val ser cap de arenaada.
Tal mes ser pobre hoorac. que ric h des-
barata!. Comer arena, ante» qve haetr
tüesa. (Mes Tal sabnv fae karer. ^
Tiri Bes talent, que pa 4e fimeat. V.
Tal Bes tart fae mrj. T. Mes nal tart,!
Tal B» tcair , me peoedir. A I seguro.
UamtmproB.'t. Mes val tenir. etc.
Tal Bis teav vergony a. qne no ama^nr
ia roara. Mms tale cerg Henza en cari.
qme mSmeüla en el eorazr/n.
Tal Bes ■■ anceil á la ma . que ana áli-
?a en I' ayre. V. Mes Tal an aocell en
la ma. etc.
Taimes ob bois coaeíznt. que nn sabi
per conèixer. Ma» talé lo mala ctmoci-
do, que U¡ bueno por conocer.
VEU
5.>f
Tal mes en boa vefai, queoa mai parenr.
Vale ma-í un buen teeina, fme wmwtnt
pariente. Del miu, H mema.
Tal mea un de mort. gne Bato 4e taita.
Tal me» oa áakat a)as», qae 1 aaHar
plet. T. Mes «ai aa áaleat afaM, ele.
Tal iDè» mi gas*, fae ceat mmiMi. T.
Mes val an enst , fae ceac üiaias.
f^al tne>< im le , fae ccat te áaré. Vale-
moi piíjariy enmaamymtehmitre^tlmmá».
TaJ nuAt OB boa aaíea, pero encara val
Tall
mes M8 ■■iiw. Mi perrn me en fíei^
pero jfo me lo njy «a» ^«# *L
TaaH«»M aquest sera, á faí niwsagj agra-
dara. Mirtjar da» apetutaa», almámm mt
vanidoio.
Taa lley-i o las Ueys, eiiafsiBi «alea los
reys. Allá can fe?/», áenA fmíertm re~
'jek.—ÍJO qweren reye». alié wam fcjKK.
Te^elia manyaea . a ó de tocas b ib 1
Ccjrderüla mega o manxa tt ov^a^wa—
da. mama á «t* madre v a ¡a iqieaa 9 «
toda» taca» mama.— tí eardem —a»
manua ««a madre y é fuftinÍL'ni,^ <f
bravo ai á b «aq^a at á la «^gao.
TeH píBiat, jaáíeí peréat. A rocmñejn,.
eoóñanfas aaorot.
Tcfla-j aias, WMs saa afas. Ine viejón
tam M* mee» nme». 'por reñir.
TeH ▼ baí^ La eabesm blanca . y el «««o
Ttnartí' I* bsae per la fae 's tóI. t
ceByi ala sais per I» fae etl val. en !^
■Ma hí kaaria cay cubiij mes zran.
Si (d hambre for em nHmn k rendiera.
y camfnríme par lo fae eaHera, ;iya¿
mejorneqteio hm^iera?
Téa*rer y comprar a casa, faa casa.
para comprar y vender, á casa ñ pnede-
ter. •Ai 6m» Aa^í , ni 6t>n pelea.
Tii.a>i « ph' eateaÍBf al gros. Tripa lima.
TeatinB es peí easat , ferli sa moller
costat. Ln mmjer ie 6«en Mentida, »erá
'A ipcyj ó la éidla del marido.
Terita't qae aauBga, sempre es mal re-
bada. La verdad qme etemeee, entrada
no merece.
TeritaU toícb aaa, ; lathaB la Tcsteix.
La verdad naipnnwin aaáa, y rara er
Tcateñ IB basté, T|
Afeita aa exfa, j¡ cafetera
Baza eamfmeata , a Imt'
b<yn illo. — Veaüdá eaaaSa 'al
Te«<ea. Antaa, aaelfaeáfai'k
I amioSe*
ja '3 esapaa. £f ornada te maña, eOa
hey caaaneqmerer ffnow de ^miénódef
que mmere. (emo eoa sa roen.
TeC afaísa^laefcTlpis. ^OáraSaa-
Tea de paUe, es Ten dé Den. La tasdei
oo2
YPE
pueblo, es tos de Dios.
^'eurás sempre al ignorant, á la ciencia
menyspreciant. Jamás para el presumi-
do, el saber luvo airacliio.
Téurer una palla en los ulls ó damunt
dels altres, y no véurer una biga en los
seus, ó damunt sèu. Ver la paja en el
ojo ajeno, y no la viga en el suyo.—Ea
sus, y traga el aiestruz.
Vianda forta, s' ofega ab vi. A bocado
de barón, espolada de vino.
%'i bó no necessita pregó. El buen vino, la
retita trae consigo. — El bueii paño se
vende en el arca.
Yillá y vil entreteniment, es dir mal del
que está ausent. Al ausente no acuses,
ni del ido murmures.
1'¡ mòlt dols. fá lo cor agre. Quien mu-
cho endulza, mucho empalaga.
Tindrán á tú mentres tindràs , y 't fu-
giran si pobre estás, rúe el rico muy
mimado, y el pobre desamparado.
Tinga 1' anyada, mes que vinga tarda-
na. V. Mes" val tart que no may.
Tinga lo que sempre es bó, fassia fret,
fassia calor. Buenas son mangas des-
pués de Pascua.
Tinyat^ y donas hermosas, de guardar
son dificultosas. Lo de lodos deseado, á
gran peligro guardado.
Vji'tut murallada. te escassa gloria. Fjeí
es la llave, en tantoque ninguno la abre.
Tisca la gallina , y visca ab sa pepida.
Fita la gallina, y viva con su pepita.
Tiscaní y vejam, que morirém vells. El
tiempo lo dirá. — Todo lo descubre el
tiempo. [ojos y cierra la lengua.
Vista llarga y llengua curta. Abre los
Viurer mal y acabar bè , no pot ser. V.
YTU
Mal usar, no pot durar.
V«>I donar consell, y la casa li cau. .4/-
caravan zancudo,' para otros consejo,
para tí ninguno.
Voldria béurer y beu focb, ab sa gran
sel qui es ambiciós. El loco ambiciono
no tiene reposo.
Voldria la dona borratxa, y U vi al bol.
Querría yo cubas llenas y suegras beodas.
Volent dir lo que sab. mostra el neci lo
que ignora. V. Res fa mes neci, que no
voler serbo.
Voler, es poder. Querer, es poder.— Quien
de veras quiere, todo lo alcanza.
Víiler pujar al cel á despit dels sants.
Quiere mi padre Muñoz, lo que ho quiere
Dios.— Querer subiralcielosin alas ó sin
escalera, ó dar una puñada en el cielo.
Vos casau, y altre voscassa, mes valdria
estar en casa. El hombre casado , de su
es ¡josa al lado.
Vos que 'm voleu mòlt pobre y xich, un
cent de corbs la cara os pich. Mal ha-
ya, quien mal me quiere.
Vostra dona es una rosa, digueren al
cego, y ell replica ribent tot luego: per
las grans punxas que sento, ni ho dup-
to ni ho nego. L'na rosa es tu mujer.
dijeron al ciego: asi debe ser, por las es-
pinas que siento.
Vullan que novullan, tots ban de tra-
gar la veritat. La verdad, aunque amar-
ga, se traga.
Vullas. podent, ser venedor, y ja mòlt
poch ser comprador. Si vendes ganarás,
si compras perderás.
Vullas sempre ser primer, en virtut y
en fèr ton nè. La virtud ejerce, y ad-
quiere el bien.
Y.
¿Y per qué te dius cristià, si no sabs la
doctrina ? Tengo yo un sayo con que me
disfrazo.
4Ytú, Pere, sabs los salms? Si senyor,
tants á tants. Maestro, antes de repren-
der, échese una piedra en la manga.
I
f) ¿ H -^'^^ ^
University of Toronto
Lbrary
■¿»i»
j^..>
Acmé Library Card Pocket
Under Pat. "Ref. Index File"
Made by LIBRARY BUREAU
f/
±